(r)

Pasin por la historia.

Entrevista con Denis Crouzet
Natalie Zemon Davis
Universitat de Valncia i Universitat de Granada, 2006

La pregunta sobre la possibilitat dun dileg amb el passat, les formes de

comunicaci amb ell, els seus lmits i les seves diverses formes s el fil
conductor que guia l'entrevista que Denis Crouzet realitza a la historiadora
Natalie Zemon Davis, en el llibre titulat Pasin por la historia, publicat per la
Universitat de Valncia i la Universitat de Granada, traducci d Anaclet
Pons i Justo Serna. Aquesta entrevista suposa una reflexi entorn de la
disciplina histrica, els seus mtodes, temtica, fonts, que ens ofereix un
model, una proposta: el particular estil (en paraules seves) de fer histria de
Natalie Zemon Davis.
Nascuda a Detroit, Zemon Davis s especialista en la histria de la
Frana moderna, pionera en el pas de la histria social a la histria cultural, i
tamb en la histria de les dones. Actualment, s professora emrita de la
Universitat de Princeton i Professora a la Universitat de Toronto. T una
llarga trajectria de recerca que s'ha centrat sempre en el dileg amb els
individus concrets del passat per comprendre les seves esperances,
estratgies, inquietuds: des de lanlisi de les biografies de tres dones que
van viure, en certa manera, al marge de la societat del seu temps, al segle
XVII (una catlica, una jueva i laltre protestant; una, per exemple, marxa a
Surinam a estudiar insectes, o laltra com a missionera als Estats Units)
(Davis, 1999); la clebre obra sobre Martin Guerre (Davis,1984), histria
dun marit que marxa a la guerra i s suplantat per un impostor, on hi ha en
joc la re-configuraci de la identitat, o la histria de Al Wazzan, Lle lAfric,
diplomtic musulm convertit al cristianisme, que viu i escriu reelaborant la
seva identitat entre les dues cultures (Davis, 2006). En totes elles, apareix la
voluntat de salvar o recuperar el valor que van tenir aquestes vides del
passat.
En aquesta entrevista, a banda de la biografia i compromisos poltics de
la historiadora, trobem un recorregut per les seves diverses obres i la seva
evoluci en la prctica historiogrfica. Linters inicial pels grans moviments
socials al centre obrer que era Li, deixa pas, paulatinament, a una major
atenci sobre la vida de persones concretes, els seus projectes personals,
les seves estratgies. La historiadora comena a formular noves preguntes
als aconteixements, a les persones i als contextos que estudia en un intent
dexperimentar noves formes de comunicaci amb el passat, que van

331
Pasin por la historia. Entrevista con Denis Crouzet

suposar un trencament amb una forma de fer histria que es quedava

massa estreta, una forma de fer histria social que ja no responia totes les
seves preguntes. La documentaci la va encaminar cap a d'altres disciplines
la literatura, lantropologia, la sociologia i a interessar-se per la narraci, el
relat, els rituals simblics, les performances. Cita com a referents autors
com Marc Bloch, Le Roy Ladurie, Peter Burke o Thompson, a Anglaterra.
Davis es converteix en una pionera en el pas de la histria social a la
histria cultural, que sinteressa per noves perspectives explicatives, les
quals fixen la seva atenci, no noms sobre les grans estructures econmi-
ques o poltiques sin, tamb, sobre les prctiques culturals, no concebudes
ja simplement com a reflexos de les estructures sin com un mecanisme
central, pel qual les categories de la vida social sn constitudes i transfor-
mades.
Un dels temes centrals de reflexi que ens planteja aquesta entrevista,
en relaci a les diverses possibilitats de dialogar amb el passat, s,
precisament, aquesta construcci d'un particular estil de fer histria, que, en
primer lloc, suposa un apropament a lindividu com a objecte destudi
histric, un apropament al passat, no des de l'ptica dels grans processos
histrics, o des dels Estats, sin des de lindividu, des duna perspectiva
ms ntima, que faci als homes i dones del passat gaireb familiars. Aix
porta al lector a reflexionar sobre quin pot ser lobjecte destudi en histria,
on es situa la dinmica de transformaci histrica; i a preguntar-se si s
representativa una histria que t com a punt de partida la vida dindividus
concrets, la que Zemon Davis ha escollit.
Si b s cert que lautora est atrapada per lindividu, ja que sempre gira
entorn seu, tamb ho s que, en cap moment, ens trobem davant una
biografia. Es tracta de laposta per una aproximaci a la societat des dels
individus, que t a veure amb el fet que es concreten justament en ells les
tensions socials, en el reconeixement duna determinada collectivitat en les
seves constriccions i estratgies. En totes les comunitats, sempre hi ha uns
consensos, un marc i uns lmits de pensament. La histria que ens proposa
Zemon Davis tamb consisteix a analitzar quins eren aquests lmits; quines
les categories socials que ordenaven el mn dels individus que estudia i
que, tamb, s'imprimien en ells; quin significat tenen en determinat context
conceptes com, per exemple, culpa, adulteri, matrimoni. La histria
individual no s sin la realitzaci, en una persona concreta, de lordre de
dominaci i de les estructures i categories de pensament de cada societat.
Tan reveladora s llavors la iniciativa i les possibilitats dactuaci que t
lindividu com les constriccions, creences i assumpcions que operen per
condicionar-lo. Davis creu, per, que aquest no est mai totalment
determinat, sin que sempre hi ha una escletxa, un desacord, punt de fricci
o lloc de discrepncia. Aquestes escletxes de resistncia es poden descobrir
tamb en els comportaments individuals. Per aquest motiu, Davis se centra,
sovint, en aquells personatges extraordinaris, en aquells individus que han
transgredit els lmits establerts.

332
Lectora 14 (2008) (r)
Precisament s aquesta capacitat de lindividu per reinventar-se i
reconstruir la seva prpia identitat per transgredir o acomodar-se a
determinats lmits, el tema de les diverses investigacions que hem citat, des
de la seva ltima obra sobre la figura de Al-Wassan (Lle lAfric), on
analitza els seus escrits per veure com el diplomtic afric aconsegueix
reiventar-se a s mateix quan es troba entre dues cultures; passant per la
histria de Martin Guerre, en la qual es dna una suplantaci didentitat.
Lentrevistador i, tamb el lector, es pregunten si no ha estat escrivint
sempre la mateixa histria, si totes aquestes obres no tracten sempre dun
mateix tema: la fabricaci del jo. En aquest punt, ens trobem, de nou, amb
un dels temes que implica la histria que fa Zemon Davis. De fet, ens
apropem, aix, al que defineix ms acuradament el seu estil: la voluntat de
buscar siempre las cuestiones relativas a la composicin del yo, encarar lo
ntimo e incluso la impostura (19). Davis se centra en la constituci de la
identitat com un joc entre la persona i lentorn. Una constant insistncia a
considerar lindividu com un actor social que improvisa i actua en el marc del
conjunt de possibilitats que t, que utilitza els diversos recursos i eines que
sn al seu abast per fabricar i moldejar la seva prpia identitat, en el marc
dels constrenyiments que li imposen les normes socials.
Aquesta nova forma de concebre els esdeveniments histrics es
construeix, sens dubte, a mesura que sendinsa en la histria de les dones,
un nou camp en qu s, tamb, pionera. Una concepci de la histria a
travs dels individus que s'interessa pels processos de composici de la
prpia identitat i de l'interacci de l'individu amb les constriccions que
lenfronten al mn social, ha de portar, necessriament, a la histria de les
dones, que es converteix en un dels eixos de la seva trajectria acadmica.
Tamb trobem, doncs, en aquesta entrevista, una reflexi sobre qu
significa fer histria de les dones. La seva aproximaci a aquest camp es
produeix des dun punt de vista personal, quan es decideix a estudiar altres
historiadores del passat que, com ella, van haver de reflexionar sobre qu
significa ser dona quan sescriu histria: va comenar fent una histria de
les historiadores. Lautora ens fa vvids tamb, en l'entrevista, els inicis de
l'inters per la histria de les dones, de manera que ens fem una idea de tot
all que va suposar el seu sorgiment, a principis dels anys setanta: era un
mbit per construir, shavien de fonamentar les bases teriques, els principis
i, sobretot, definir en qu consistia, quin significat tenia, en un moment en
qu tot estava per fer, labor a la qual ella, juntament amb daltres, va
contribuir. En els seus inicis, es va centrar en una recuperaci de
documentaci i activitats i fets protagonitzats per dones, en reflexionar sobre
quin significat havien de tenir, en relaci als grans processos histrics, fins
que es defineixen noves categories analtiques, com el gnere.
La seva perspectiva personal en relaci a la histria de les dones parteix
tamb dun deure tic: vol salvar-ne algunes de loblit, vol recuperar el valor
que van tenir les seves vides. Aix que ella, en el seu inters sostingut
dapropar-se als individus, segueix centrant-se en lestudi de les vides de
dones concretes. Va proposar-se estudiar com determinades dones van

333
Pasin por la historia. Entrevista con Denis Crouzet

aconseguir superar les constriccions que els afectaven especficament, per

tal de viure la vida que elles es van voler construir. En aquest sentit, estudia,
per exemple, la vida de les tres Mujeres en los mrgenes que suposen
casos extraordinaris, que mostren com hi ha diverses maneres de ser dona
europea al segle XVII, com les dones van trobar diverses maneres dexistir
en mns on la seva capacitat dafirmaci estava limitada.
L'apropament a la histria de les dones, amb les noves preguntes que
aquest fet comporta, s parallel al seu apropament a daltres disciplines.
Aix ens porta a un altre tema historiogrfic que es tracta en aquesta
entrevista: la relaci de la histria amb altres disciplines. Aquesta nsia per
conixer de prop les vides del passat i linters per aquests processos de
construcci de la identitat lobliguen a apropar-se a disciplines diverses, com
sn la sociologia, lantropologia o la histria de la literatura. Per exemple, el
seu inters pels processos de constituci del jo la porta a fixar-se en les
formes retriques que utilitzen els subjectes per autocomposar-se, en los
modos de pensar y [...] su representacin, [en] la cuestin de las maneras
de escribir, de las formas, los ritos del discurso (36). Els condicionants
narratius o textuals s'han de tenir molt en compte i, fins i tot, shan de
convertir en objecte destudi. Per no noms socupa dels textos en s sin
de la performance que suposen, de la forma dexpressi i autoproducci que
impliquen.
De totes maneres, podem dir que la seva relaci amb la literatura va una
mica ms enll. Sembla que, en la seva obra, Zemon Davis sovint traspassa
lmbit de la histria cap al del relat, de la invenci; que hi ha una temptaci
de reescriure la vida dels seus personatges, que concedeix un cert espai per
a la especulaci. Es produeix, aix, certa ambivalncia en la qual semfatitza
all que t de relat la histria i all que tenen de personatge els individus
que sn el seu objecte destudi. A Mujeres en los mrgenes, per exemple, el
prleg consisteix en un dileg entre la investigadora i les tres protagonistes
de lobra que sn, en realitat, el seu objecte destudi. En la histria de Martin
Guerre, la historiadora ha dimaginar quins sn els motius que porten a
lesposa a acceptar un marit que, en realitat, no s el seu, o ha de deduir
perqu Al Wazzan no va escriure ms un cop va tornar dItlia. Les pors, les
frustracions, els motius profunds de lactuaci dels seus personatges no es
troben reflectits directament a la documentaci. Aix ens porta, de nou, a la
pregunta que plantejvem inicialment, que es refereix a les possibilitats reals
daquest dileg ntim amb el passat, un dels temes que recorre tota
lentrevista. Ens preguntem per la validesa i legitimitat de la invenci i de la
conjectura en la narraci histrica; en definitiva, per la veritat histrica. Es
pot donar una comunicaci tan ntima amb el passat? La proposta
historiogrfica de Zemon Davis s imaginativa, innovadora. Per, aporta
certesa? Ens apropa, realment, als fets i persones del passat? No t la
invenci o la conjectura un paper massa important en el seu relat histric?
Efectivament, el curs de la reflexi porta lentrevistador a pregunta-li si mai
no ha tingut la temptaci de narrar simplement tot all imaginable sobre els
individus que estudia, els seus sentiments, expectatives, frustracions.

334
Lectora 14 (2008) (r)
Zemon Davis admet que, sovint, la documentaci no respon totes les
preguntes que ella formula als seus personatges. s cert que, amb
freqncia, en la narraci de les seves vides, troba silencis que ha domplir
amb suposicions i ha dusar el condicional en les afirmacions deficientment
documentades. Zemon adverteix que no s la invenci o la arbitrarietat all
que la porta a fer determinades afirmacions; sin que es basa en la
delimitaci del context, a establir qu era possible sobre la mentalitat dun
determinat grup, en determinat context social; estudia casos similars i
delimita qu es creble, per a aquest individu, en aquest entorn concret.
Daquesta manera, es construeix el cercle, frtil, que porta a elaborar les
afirmacions condicionals, que sempre es referiran al conjunt de fets,
sentiments i idees possibles, pensables, en una situaci ben determinada.
Potser molt ms interessant, perqu lactuaci concreta dun individu s,
precisament, la delimitaci daquest context que marca els seus lmits i
possibilitats. Construeix, aix, la memria dall que fou possible. Potser
tamb, havent deixat un espai per la ficci (que consisteix, en realitat, a triar
all ms plausible d'entre el conjunt de coses realitzables), sacosta molt
ms a la veritat que des de cap altra perspectiva.
Finalment, sens planteja el dubte de les interferncies dels temes i els
interessos del present en aquest relat del passat que deixa lloc per la
conjectura. Dit duna altra manera: quina s la relaci, o la utilitat, de la
histria, i de la histria que fa Natalie Zemon Davis, per al present? Zemon
Davis planteja la histria, no com un establiment de certeses sin com un
catleg de la diversitat; afirma que el passat ofereix la memria dall que
fou possible: un repertori de models. Aix permet reflexionar sobre el
present de forma ms matisada, ms rica, ms distanciada, ms sensible i,
fins i tot, ms crtica. Esta historia revela las posibilidades del pasado
admirables, inquietantes, aburridas, asombrosas y, como tal, nos hace
pensar en las posibilidades del presente y del futuro (172).
Aquesta entrevista sinterroga sobre les possibilitats i les diverses
formes de fer histria, de comunicar-nos amb el passat, shi reflexiona sobre
quins temes pot tractar, quina s la seva relaci amb altres disciplines, el
significat de fer histria de les dones i, finalment, es pregunta sobre la veritat
en histria i la seva utilitat per al present, tot aix a travs de la proposta
historiogrfica de Zemon Davis, amb el seu particular estil dhistoriadora.
Una manera de fer histria que se centra en lindividu, i en la manera com
determinada societat simprimeix en ell o ella, en la construcci de la
identitat, una histria que busca all ntim i que, precisament per aquest
motiu, es permet ls del condicional i no es preocupa per la falta de certesa
absoluta, per conforma rigorosament el catleg dall que fou possible i
pensable en determinat context. Ens presenta una histria on les
preguntes i les ambivalncies sn ms explicatives i suggerents que les
certeses, i ens fan sentir el passat gaireb familiar. Aquesta proposta
permet al lector reflexionar sobre el sentit de la histria i les seves diverses
formes i possibilitats. Suposa, tamb, un homenatge a una escriptora que ha
sabut apropar-se a la histria de forma imaginativa i rigorosa.

335
Pasin por la historia. Entrevista con Denis Crouzet

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Davis, Natalie Zemon (1984), El regreso de Martin Guerre, Barcelona,
Antoni Bosch.
(1999), Mujeres en los mrgenes: tres vidas del siglo XVII, Madrid,
Ctedra-Universitat de Valncia.
(2006), Trickster Travels: In Search of Leo Africanus, A Sixteenth-
Century Muslim Between Worlds, New York, Hill and Wang.

GEMMA TORRES
Universitat de Barcelona

336