POLTICA

SOCIAL

En termes generals la "poltica social" s'utilitza per referir-se a:
a. Les poltiques que utilitzen els estats pel benestar i la protecci social.
b. Les maneres en que el benestar es desenvolupa en una societat.
c. L'estudi acadmic de la matria
s una rea temtica, no una disciplina. s un camp d'estudi multidisciplinari.

L'OIT al 1952 va suggerir als seus membres que la poltica social inclogus les segents mesures:
Mantenir els ingressos per malaltia
Subsidis d'atur
Pensions assistencials per vellesa
Subsidis familiars
Marshall afegeix que l'habitatge, l'educaci, els serveis comunitaris i l'assistncia sanitria tamb
formen part del domini de la poltica social.

Segons l'ordre d'aparici, la poltica social correspon a les poltiques laborals protecci social
formaci professional i poltiques d'ocupaci diferents poltiques "transversals" ms recents.

Les poltiques socials intenten garantir un mnim de benestar per als individus. L'objectiu s de
preservar-los d'un cert nombre de riscos malaltia, atur, vellesa, etc.
D'altra banda, incorporen un dimensi important de reducci de desigualtats.

Els ppis sobre els que s'organitza in funciona es poden dividir en dues grans categories:
Principis que regulen l'accs a prestacions i serveis qui en t dret?
Principis que governen el finanament d'aquestes prestacions i serveis qui paga?

Desenvolupament d'una varietat de rgims per a la definici de la poltica social:
Visi britnica de la poltica social
Preocupada per reconciliar els drets universals (disponibles per a totes les ciutadanes) amb
l'eficincia del mercat.
Poltiques socials continentals
Formades pel concepte de solidaritat. Principals pensadors de la poltica social francesa: Emile
Durkheim, Lon Bourgeois i Pierre Laroque van destacar el concepte d'interdependncia
(solidarisme).

Alguns parmetres per definir la poltica del benestar social:
1. Es relaciona amb la millora de la qualitat de vida de les persones.
2. La poltica del benestar social pot ser feta per organitzacions governamentals o privades.
3. La poltica del benestar social s el resultat d'un procs que implica la poltica.

L'equitat s un principi de la justcia distributiva mentre que la igualtat s un principi de la justcia
commutativa (Aristril).
La justcia distributiva s justcia per mrit, segons l'esfor de cada una. La justcia commutativa ignora
les diferncies entre els individus i dna a tothom la mateixa proporci.
POLTICA SOCIAL I MN POLTIC

La poltica i la poltica social estan ntimament entrellaades.

Les visions poltiques determinen les poltiques socials que en sorgeixen.
Aquestes visions es poden posicionar en un espectre entre la dreta (conservadorisme) i l'esquerra
(socialisme).


CONSERVADORISME
Descripci:
Volen "conservar" el que consideren com les millors poltiques de les tradicions nacionals i
confien en una economia laissez-faire (deixar fer).
Defensen un paper limitat del govern sobre l'economia.
S'oposen a l'individualisme i sn partidaris d'un model de societat orgnica, jerarquitzada i amb
valors paternalistes.
Implicacions poltiques:
L'ajuda a les persones pobres ha de ser subministrada per xarxes informals com la famlia, vens,
l'esglsia, formes d'ajuda mtua, el treball assalariat i, finalment, l'Estat.
Defensen retallades fiscals per les persones riques; disminuci del suport del govern als
programes de serveis humans; tenen confiana en les organitzacions privades.


CENTRISME
Descripci:
Funcionen dins del sistema.
Tendeixen a ser pragmtiques.
Apliquen poltiques d'ajustament lleuger.
Recolzen a descentralitzaci del poder, les petites empreses, les poltiques pro-ambientals.
L'objectiu per a l'individu i la societat s allunyar-se de la dependncia al benestar i fer-se
autosuficient pel treball.
No s una soluci viable per pagar a les persones que no treballen, per tant, tothom ha de ser
encoratjat a intentar formar part del mercat laboral.
Implicacions poltiques:
Els serveis haurien d'estar disponibles per a aquelles que no poden treballar, per totes les altres
han de ser m d'obra, tant pel seu propi b, com pel de la societat.
Ajudar a la persona dependent de l'assistncia social a tornar a l'autosuficincia, a travs, per
exemple, de la rehabilitaci, l'educaci o la recerca d'un nou treball.
Fer esforos especials amb joves i persones immigrants (grups ms en risc) perqu puguin passar
de la dependncia social a l'autosuficincia.


LIBERALISME
Descripci:
Les caracterstiques distintives del liberalisme modern inclouen: individualisme, materialisme,
mfasi en drets naturals, llibertat, igualtat limitada per a algunes per contracte social, propietat
privada, separaci de religi i poltica (esglsia i estat), i republicanisme democrtic.
Tendeix a acompanyar econmicament el capitalisme (mercat lliure, empresa lliure).
El liberalisme americ va comenar al voltant del 1900 amb lleis federals que regulaven les
normes de salut i seguretat comercial, lleis laborals i programes pels pobres.


Implicacions poltiques:
A favor de la intervenci del govern per protegir els drets humans (a diferncia dels drets de
propietat), igualitarisme (a diferncia d'elitisme) i la llibertat personal (a diferncia de la
intervenci del govern en el comportament privat).
Una major igualtat entre grups tnics i racials, aix com entre homes i dones; nivells salarials
mnims.


SOCIALDEMOCRCIA
Descripci:
La reforma social i econmica es pot aconseguir a travs d'activitats poltiques normals ms que
a travs de la revoluci.
Creuen que l'Estat no pertany a cap classe social i que s neutral com a instrument administratiu
del govern.
La socialdemocrcia utilitza el govern existent per "legislar el socialisme" a travs de lleis
favorables als sindicats, treballadors, educaci pblica, assistncia sanitria i habitatge.
Implicacions poltiques:
Defensen que a travs de la democrcia representativa, de les institucions poltiques i de l'Estat
del benestar es pot reduir gradualment la desigualtat entre els individus i els grups.
Disposicions mplies per a la seguretat social, l'assegurana social i el manteniment d'ingressos.
El govern proporciona l'educaci, l'assistncia sanitria i l'atenci infantil per tothom
(directament o indirecta).
Regulaci d'empreses privades per assegurar la seguretat, la protecci dels treballadors.
Impostos progressius de moderat a alt.


SOCIALISME
Descripci:
Insisteix que la societat en general (o el seu Estat) ha de controlar la producci i la distribuci
de la riquesa.
La riquesa material s un producte de l'activitat social que implica la cooperaci de tota la
comunitat.
Cada individu s igual a la resta i mereix igual tracte, oportunitats i beneficis.
La majoria dels moviments socialistes eren radicalment seculars.
La propietat capitalista s una propietat privada.
Implicacions poltiques:
"Des de la cuna hasta la sepultura"
El sistema institucional ms extens de la poltica social, amplis programes de benestar social.
L'Estat pot ser l'instrument de tota la comunitat per ordenar tota activitat econmica pel b
com.
ESTAT DEL BENESTAR

L'expressi de l'EB va sorgir desprs de la 2GM per descriure el conjunt de poltiques socials
promulgades sota el govern laborista a la GB desprs del 1945.

Welfare (benestar) terme ambigu, s'utilitza principalment amb els tres significats segents:
i. Es refereix al "benestar" a sentir-se b.
ii. Es refereix a la diversitat de serveis que es proporcionen per a protegir les persones. Aix equival
al terme "protecci social" a la UE.
iii. Als EE.UU, el benestar fa referncia especficament a l'assistncia financera de les persones
pobres.

Sota la mateixa denominaci d'EB es pot estar fent referncia a realitats profundament diverses i
diferenciades, tant en el temps com en l'espai:
Model ideal: l'Estat accepta la responsabilitat de proporcionar un benestar integral i universal
a les seves ciutadanes.
Benestar estatal: es fa servir fent referncia al "benestar que proporciona l'Estat". Aquest s
l's principal als EE.UU.
Protecci social: en molts "EB", especialment d'Europa occidental i els pasos escandinaus, la
protecci social no noms s proporcionada per l'Estat, sin per una combinaci dels governs,
dels serveis pblics i de grups independents, voluntaris i autnoms.

En la tercera accepci, el terme EB es refereix a totes les intervencions estatals en l'mbit social,
orientades a garantir un mnim nivell de benestar per a tota la poblaci, en particular a travs d'un
extens sistema de protecci social.
En l'ideal, l'objectiu de l'EB s assegurar la igualtat, no noms formal sin real, per als seus membres.
L'acci consisteix a corregir a travs de mecanismes de solidaritat, els efectes, a vegades, dolorosos
del mercat.

Tres caracterstiques de l'EB (Mishra, 1989):
i. Responsabilitat estatal en el manteniment d'un mnim nivell de vida.
ii. Provisi pblica d'una srie de serveis socials universals, incloent la transferncia per cobrir les
necessitats humanes bsiques com l'educaci, l'assistncia sanitria, les pensions i les ajudes
familiars i l'habitatge.
iii. Intervenci estatal en l'economia per mantenir la plena ocupaci o, almenys, garantir un alt
nivell d'ocupaci seguint els plantejaments de Keynes.

L'Estat liberal
No s un Estat absent en relaci amb la societat en la qual s'insereix, sin un Estat de mnims. Segons
C. Tilly l'Estat comena a desenvolupar feines que involucraven mbits que abans es contemplaven
com a part de la vida privada Les quatre activitats que cont aquest Estat mnim sn:
1. Construir l'Estat a partir de la vigilncia i l'atac als rivals interns.
2. Fer la guerra que implicava les dues funcions anteriors, per contra rivals externs.
3. La protecci que involucra altre cop les dues funcions anteriors contra els enemics dels
principats aliats del governant.
4. Extracci de recursos demandats per l'Estat de la seva poblaci subordinada.
Els estats liberals es van aventurar progressivament en altres terrenys relacionats amb la poblaci
subordinada.
5. L'arbitratge que s'ocupava de dirimir disputes entre els membres de la poblaci.
6. La distribuci que comporta la intervenci estatal en el repartiment de bns.
7. La producci que implica el control de la creaci i transformaci de bns i serveis.
Aquestes funcions permetien la intervenci de l'Estat en quasi tots els actes quotidians que sumen en
la construcci nacional. En totes aquestes activitats l'Estat podia desenvolupar tres papers en la
interacci amb el poder fctics: com a actor, com a rbitre i com a arena.

LEVOLUCI HISTRICA DE LESTAT DEL BENESTAR

Hecho (1981) proposa una perioditzaci de l'evoluci histrica de l'EB en tres fases, des d'una
perspectiva multidimensional:
A. Experimentaci (1870-1929)
B. Consolidaci (1930-2GM)
C. Expansi (fins als anys setanta)
S'ha d'afegir el perode actual o de reestructuraci de l'EB.

Fase d'experimentaci
S'estn durant mig segle, des del 1870 fins al 1929 (Crack de Nova York).
s el debat al voltant de la qesti social on s'entrecreuen els problemes poltics i econmics: l'era de
la reforma social.
En el context econmic, aquest perode ve marcat per la consolidaci de la industrialitzaci.
En el context poltic nacional, per la consolidaci dels estats-naci europeus, l'aparici del moviment
obrer, amb els sindicats i partits socialistes i socialdemcrates i l'aparici de la democrcia de masses,
amb les successives ampliacions del dret a vot fins a arribar al sufragi universal; i el context poltic
internacional es caracteritza per sser un sistema estable fins la 1GM.
Es crea l'OIT al 1919 com a organisme internacional de carcter tripartit.
La primera gran guerra, la Revoluci Sovitica i el Crack del 29 --> reflecteixen les tensions de ruptura
que pateixen les societats occidentals al final d'aquest mig segle.

En aquesta fase, les institucions democrtiques es fan crrec de les responsabilitats econmiques i
socials de gran envergadura

Elements caracterstics de l'EB naixent:
1. Consolidaci del model contributiu assegurador la renta que es garanteix ja no depn de la
caritat pblica, sin que s una retribuci d'una contribuci que ha efectuat el mateix destinatari
de la mesura.
2. Els destinataris d'aquestes mesures son subjectes socials definits per la participaci en una
relaci salarial els models asseguradors adoptats cobreixen quatre rees: accidents laborals,
envelliment, malaltia i invalidesa, i atur.
Els perodes d'entreguerres van ser els ms decisius pel desenvolupament de l'EB.

Fase de consolidaci
Transcorre entre el 1930 i la 2GM i ve marcat per:
Atur massiu de la crisi del 29
Creixents tensions entre les classes socials que marca la poltica interior a causa de la pressi
sobre els canvis monetaris en l'economia internacional
Increment de les rivalitats imperialistes entre les grans potncies
Tot aix s el caldo de cultiu on germina, creix i explota, finalment, el feixisme a Europa. Entra en crisi
la mateixa economia d'equilibri i s'obre la idea que la crisi noms s superable a travs de la
intervenci estatal --> sn les idees de Keynes.

Les tres innovacions ms significatives que es produeixen en els EB en aquest perode sn:
 i. En el camp de la poltica econmica, la consolidaci del keynesianisme i d'una orientaci
cultural que expressa un augment de confiana en la intervenci estatal.
ii. La poltica social de l'EB no es redueix a la generalitzaci del principi assegurador, sin que
estn el seu mbit d'intervenci a camps com la llar, l'educaci i el treball.
iii. La consolidaci de la idea de les garanties socials com un dret de la ciutadania.

Fase d'expansi
En els anys immediatament posteriors al final de la guerra, entre 1945 i 1950, l'EB es va convertir en
una realitat institucionalitzada la forma d'institucionalitzaci que s'adopta per l'EB en cada pas, ve
marcada per les relacions entre les forces socials en acci, per les forces poltiques que lideren el
procs i per les normes institucionals posades abans i durant la guerra.
Al voltant del 1950 les estructures institucionals de l'EB estaven slidament installades en la major
part dels pasos capitalistes occidentals.

Aquest perode est caracteritzat en l'rea de la poltica nacional, per la generaci del sufragi universal
en els pasos democrtics, per no existir dubtes sobre l'adhesi a la democrcia de l'esquerra no
comunista, per la institucionalitzaci de mecanismes que tenen tendncia a canalitzar lluites o
antagonismes de classe (corporativisme) i per la creixent importncia de la part de l'aparell d'Estat, la
feina del qual es troba lligada a les funcions del benestar.

En aquest perode l'EB es va expandir transformant-se en l'EB keynesi.

__________________________________________________________________________________
Fonaments de l'EBK
Als anys 30, la dificultat de convivncia del capitalisme i la democrcia es va visualitzar en
l'aparici dels rgims feixistes i comunistes.
Desprs de la 2GM, el capitalisme es reconstrueix de la m de la democrcia.
Des d'una perspectiva sistmica, aquesta compatibilitat es compleix si l'Estat aconsegueix dur
a terme una doble funci: impulsar el desenvolupament capitalista i palliar les disfuncions
que comporta el desenvolupament, mitjanant la legitimaci del sistema.
Perqu es produs aquesta compatibilitat entre el capitalisme i la democrcia, van haver de
sorgir i desenvolupar-se dos principals mediadors: partits poltics de masses i competncia
entre partits i, per l'altra banda, l'EBK: "amb altres paraules, el que es compatible amb
l'economia capitalista de mercat s una versi especfica de democrcia, d'igualtat poltica i de
participaci de masses.
L'EBK es constitueix en la forma caracterstica de l'Estat en les economies capitalistes avanades
i es presenta i es legitima com una formulaci d'un nou contracte social.
L'ordre social, econmic i poltic que s'adopta a finals del 40 es basa en un consens molt ampli
sobre l'EB liberal democrtic.
Es dna doncs la reformulaci de l'Estat protector en i per les economies capitalistes avanades
en forma de EBK a partir de 3 pilars:
Teories de Keynes
Plantejaments de Beveridge
Nou ordre social internacional que es posa en marxa a finals de la 2GM

Els fonaments econmics de l'EBK es troben en els plantejaments de J. M. Keynes. El punt de partida
de Keynes s la crtica a la llei de mercats de Say segons aquesta llei, assumida per l'economia
liberal tradicional, l'oferta general la seva prpia demanda, s a dir, la producci i venta de
mercaderies proporciona poder adquisitiu per comprar unes altres mercaderies, en un context en el
qual, l'equilibri s la forma normal de funcionament del sistema econmic. s a dir, els plantejaments
es basen en el predomini de l'oferta, de tal forma que l'augment de beneficis porta a l'augment
d'inversa i, aquesta a l'augment del treball.
La teoria de Keynes, en canvi, dna prioritat a la demanda.
Per sortir de la crisi del 29, es necessari actuar sobre la demanda efectiva, que s el motor del
desenvolupament econmic, per com el mercat no s capa de desenvolupar per si mateix
mecanismes que permetin sortir de la situaci de crisi s necessria la intervenci de l'Estat per
mantenir la demanda i la inversi.
Davant d'aix, l'Estat pot actuar o b directament (augmentant la despesa pblica en la demanda o la
inversi) o b indirectament (a travs de la poltica fiscal i monetria), s a dir, el paper fiscal de l'Estat
es converteix en el factor clau del desenvolupament econmic; per per aix, ha de superar dos
principis de la hisenda tradicional: la neutralitat impositiva i l'equilibri pressupostari.
D'aquesta forma, amb el paper que assumeix l'Estat per garantir els llocs de treball evitant les crisis
ccliques del capitalisme i redistribuint la riquesa, s'aconsegueix l'equaci keysiana: compaginar la
justcia social amb l'acumulaci de capital on sigui possible el creixement econmic, el repartiment
equitatiu dels resultats d'aquest creixement, l'acumulaci de capital i la legitimaci del sistema.
L'Estat de benestar keynesi, hauria de reduir les diferncies socials i aquesta anivellaci, feta des
d'una perspectiva no socialista, seria funcional pel desenvolupament econmic.
__________________________________________________________________________________

Fase de reestructuraci
Desprs de la seva consolidaci en les tres dcades "glorioses" (1945-1975) a partir dels vuitanta
s'inicia una nova poca de la reforma social:
D'una banda, es mantenen i fins i tot s'amplien alguns drets socials
D'altra banda, com a tendncia dominant, es redueix la seva intensitat protectora
Les poltiques socials estan presidides per l'objectiu de contenci de la despesa social i pblica i, ms
en general, estan subordinades a unes poltiques econmiques i fiscals d'orientaci predominantment
liberal.


BASES DE L'EB
Canvis soferts a Europa des de finals del s. XVIII i al llarg del s. XIX (revoluci francesa i industrial)
Necessitat de canvis socials en la poltica
Pressi poltica dels moviments obrers
Forta pertorbaci de l'espai sociopoltic occidental durant els dos grans conflictes mundials,
exigia ms ordre i cohesi social
Sistema Bismarcki o d'assegurances canceller alemany Otto von Bismarck (1815-1898) va
implementar al final del s. XIX un sistema de protecci social contra els riscos de malaltia (1883), els
accidents laborals (1884) i la vellesa i invalidesa (1889) motivaci: evitar la penetraci del socialisme
en les esferes del mn obrer.
Anys trenta van ser desastrosos:
Atur generalitzat
Pobresa a Europa
Inestabilitat poltica crnica a l'estranger
Triomf del nazisme
Esclat 2GM
Els poders occidentals es van dedicar a destruir les condicions que s'havien anat creant durant els anys
trenta.
Sistema Beveridge o assistencial
Desprs de 16 mesos de treball, el novembre del 1942 l'economista William Beveridge va lliurar al
Govern un informe, signat en solitari, conegut com el Beveridge Report.
La noci de seguretat social tal i com l'entenem en l'actualitat neix en aquest informe. La seva
influncia en la postguerra va ser enorme, les resolucions de l'OIT, segueixen els seus plantejaments i
molts pasos van reformar els seus sistemes inspirant-se en aquests principis.
El rgim de seguretat social que preconitza Beveridge en el seu informa suposa una ruptura amb les
concepcions restrictives de seguretats socials que s'havien anat establint fins llavors.
__________________________________________________________________________________
Proposa una posada en marxa d'un sistema global i coherent amb quatre caracterstiques principals:
Un sistema generalitzat --> que cobreixi al conjunt de la poblaci, independentment del seu
estatus o renta.
Un sistema unificat i senzill --> amb una sola cotitzaci per tots els riscos i de la mateixa quantia
per tothom.
Un sistema uniforme --> les prestacions sn uniformes i suficients sigui quin sigui el nivell de
renta dels interessats.
Un sistema centralitzat --> mitjanant un servei pblic nic.
A ms, la poltica social de l'EB, havia de, mitjanant un finanament fiscal complementari a les
cotitzacions, concedir prestacions familiars, millorar la sanitat pblica, mitjanant la creaci d'un
Servei Nacional de Salut i contribuir al manteniment del lloc de feina i la prevenci de l'atur
massiu. Aquesta poltica de seguretat social noms t sentit si es troba lligada a una poltica de
plena ocupaci.
__________________________________________________________________________________
Economia keynesiana
Keynes, durant els anys vint i trenta, va tractar principalment amb la poltica monetria. La seva
principal contribuci a l'economia: La teoria general de l'ocupaci, l'inters i els diners.
Ha tingut un efecte profund sobre el paper de l'EB, posant l'accent en la possibilitat d'un enfocament
macroeconmic.
Keynes proposa que:
Per sortir de la crisi cal actuar sobre la demanda efectiva,
El mercat no s capa de generar per si mateix mecanismes que permetin sortir d'aquesta
situaci,
s necessria la intervenci de l'Estat per actuar sobre els circuits del mercat a partir de la
recuperaci del consum,
El creixement de la demanda efectiva ha de ser un objectiu central d'una poltica per a la plena
ocupaci.
New Deal
La Gran Depressi als EE.UU va comenar el 29 d'octubre del 1929.
Els especuladors van perdre els seus diners, els bancs van fer fallida, l'oferta monetria del pas va
disminuir; i les empreses tamb van fer fallida i van comenar a acomiadar els seus treballadors en
massa.
Segons el president H. Hoover no era la tasca del govern federal, resoldre la crisi.
El New Deal de la dcada d1930 va augmentar drsticament el paper del govern nacional en la poltica
social, mitjanant:
El desenvolupament de grans programes d'obres pbliques;
La implementaci de noves ajudes als estats;
L'adopci d'un impost sobre la nmina;
I, finalment, la creaci d'una assegurana de vellesa (ara coneguda com a Seguretat Social), el
primer programa d'assegurana social totalment nacional als EE.UU.
Tractats internacionals
El nou ordre social internacional comena a definir-se desprs de la 2GM i influeix molt en l'EBK.
Durant i desprs de la 2GM es produeixen una srie de Declaracions internacionals que expliquen el
reconeixement dels drets socials i econmics i reflecteixen, pels seus continguts i reiteraci,
l'acceptaci de l'EBK.
Es poden assenyalar els 3 tractats com a ms importants:
Declaraci de Filadlfia (OIT-1944) 1944 (BOE de 21 de setembre del 1982)
La Conferncia reafirma els segents principis fonamentals:
El treball no s una mercaderia;
La llibertat d'expressi i d'associaci s essencial per al progrs constant;
La pobresa, en qualsevol lloc, constitueix un perill per a la prosperitat de tots;
La lluita contra la necessitat ha de prosseguir amb incessant energia dins de cada
naci i mitjanant un esfor internacional continu i concertat.
La Conferncia reconeix l'obligaci de fomentar, entre totes les nacions del mn,
programes que permetin:
Estendre les mesures de seguretat social per garantir ingressos bsics a qui els
necessiti i prestar assistncia mdica completa;
Protegir adequadament la vida i la salut dels treballadors en totes les ocupacions;
Protegir la infncia i la maternitat;
Subministrar aliments, habitatge i mitjans d'esbarjo i cultura adequats;
Garantir les mateixes oportunitats educatives i professionals.
Declaraci Universal dels Drets Humans (U.D.H.R) Pars, 10 de desembre de 1948.
Article 22:
"Tota persona, com a membre de la societat, t dret a la seguretat social i a obtenir,
mitjanant l'esfor nacional i la cooperaci internacional, segons l'organitzaci i
recursos de cada pas, la satisfacci dels drets econmics, socials i culturals
indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva
personalitat."
Article 23:
Tota persona t dret al treball, a la lliure elecci de la seva ocupaci, a condicions
equitatives i satisfactries de treball, i a la protecci contra l'atur.
Tota persona, sense cap discriminaci, t dret a un salari igual per igual treball.
Tothom que treballa t dret a una remuneraci equitativa i satisfactria que
asseguri per a ell i la seva famlia una existncia conforme a la dignitat humana,
completada, si cal, amb altres mitjans de protecci social.
Article 25:
Tota persona t dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva famlia, la
salut i el benestar, especialment quant a alimentaci, vestir, habitatge, assistncia
mdica i serveis socials necessaris; tamb t dret a la seguretat en cas d'atur,
malaltia, incapacitat, vidutat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistncia
independent a la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistncia especials. Tots
els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual
protecci social.
Article 26:
Tota persona t dret a l'educaci. L'educaci ser gratuta, si ms no, en la instrucci
elemental i fonamental. La instrucci elemental ser obligatria. L'ensenyament
tcnic i professional es posar a l'abast de tothom, i l'accs a l'ensenyament
superior ser igual per a tots en funci dels mrits respectius.
Carta Social Europea Tor, 18 d'octubre de 1961 (BOE de 26 de juny de 1980).
El consell d'Europa estableix directrius respecte a:
Article 1 --> dret a la feina.
Article 2 --> dret a unes condicions de treball equitatives.
Article 3 --> dret a la seguretat i higiene en el treball.
Article 4 --> dret a una remuneraci equitativa.
Article 5 --> dret sindical.
 Article 7 --> dret dels infants i adolescents a tenir protecci.
Article 8 --> dret de les treballadores a protecci.
Article 9 i 10 --> dret a l'orientaci i formaci professional.
Article 12 --> dret a la Seguretat Social.
19

Les parts contractants es comprometen a :
Establir o mantenir un rgim de Seguretat Social.
Mantenir el rgim de SS en un nivell satisfactori.
Esforar-se per elevar progressivament el nivell del rgim de SS.
Tractats comunitaris i la seva evoluci:
1961: Carta Social Europea.
1988: Protocol addicional que amplia els drets de la Carta de 1961.
1991: Protocol modificador de la reforma del mecanisme de control.
1995: Protocol addicional que preveu un sistema de queixes collectives.
1996: Carta Social Europea revisada.
2007: Tractat de Lisboa
Article 9: "En la definici i execuci de les seves poltiques i accions, la UE tindr en compte les
exigncies relacionades amb la promoci d'un nivell d'ocupaci elevat, amb la garantia d'una
protecci social adequada, amb la lluita contra l'exclusi social i amb un nivell elevat d'educaci,
formaci i protecci de la salut humana".
2014: Procs de Tor
Promou la idea que defensar els drets socials a Europa s una contribuci essencial als principis
de l'Estat de Dret, la Democrcia i els Drets Humans, promogut pel Consell d'Europa.

rees d'intervenci de l'EBK
Desprs de la 2GM, totes les activitats de l'Estat poden ser llegides des de la perspectiva de l'EBK.
Es poden agrupar en 3 rees:
La poltica social i la seguretat social comprn la generalitzaci de la seguretat social a travs
dels sistemes (nacionals) de salut, les pensions de jubilaci, d'invalidesa, de vidutat i les
prestacions per desocupaci; la generalitzaci de l'assistncia social; les poltiques actives de la
llar i, per ltim, la universalitzaci de l'educaci obligatria i gratuta en un nivell bsic.
En la regulaci del mercat de treball i la poltica de plena ocupaci juga un paper central la
plena ocupaci com objectiu: aconseguir la plena ocupaci s la finalitat de la intervenci de
l'Estat en l'economia, per s tamb la condici perqu la poltica social i de seguretat social
pugui desenvolupar els seus objectius. El mercat de treball de l'EBK s un mercat molt
intervingut, on estan reconegut els drets socials collectius. Tamb hi ha reconeixement efectiu
de les organitzacions sindicals i patronals amb gran poder negociador i de control, al marge de
les institucions poltiques tradicionals com els parlaments.
La intervenci en l'economia i el cicle econmic es du a terme en vries direccions: a travs
d'importants mecanismes estatals de control i fiscalitzaci de l'activitat econmica privada, de
la intervenci directa de l'Estat (sector pblic) en l'economia, sigui a travs d'empreses
pbliques o d'intervenci de l'Estat en el cicle econmic (planificaci, poltica pressupostria a
nivell fiscal i de despesa pblica, o poltica monetria).

Perspectives teriques sobre l'EB
A finals dels anys 50 comena a analitzar-se l'EB com un fenomen especfic.
Ashford (1989) esquematitza els estudis de l'EB en 4 grups:
Els anlisis poltics i sociolgics que consideren l'EB com a conseqncia de la demanda de
protecci social que s'origina amb la industrialitzaci.
 Constitut per les teories de benestar basades en l'oferta, que estan associades amb la poltica
econmica.
Integrat per les valoracions quantitatives i estadstiques de l'EB.
Estudis sociohistrics que subratllen la incidncia del canvi social en l'estructura de l'Estat i en
el desenvolupament de les institucions.

Des d'una perspectiva d'investigaci comparativa del benestar, Ferrera (1994) diferencia diferents
tipus d'estudis:
Els que produeixen unes quantes interpretacions plausibles sobre l'evoluci del benestar sobre
el fons del context social, econmic i poltic.
Els anlisis estadstics transversals a gran escala o centrats sobre la comparaci sistemtica de
casos histrics concrets, contrastant casos comparables, casos desviats.
Des d'una perspectiva ms terica, Mishra (1993) diferencia 4 teories actuals sobre l'EB: la de la
irreversibilitat, la de la maduresa, la del pluralisme del benestar i la de la lluita democrtica de classes.
Alber (1982), les classifica en quatre grans filons construts a partir d'una doble dicotomia: models
pluralistes i marxistes, per una part, enfocaments funcionalistes i conflictualistes. Els models
pluralistes sn aquells que consideren les institucions de l'EB com un producte del procs de
creixement i diferenciaci que es produeix en el transcurs de la modernitzaci; els models marxistes,
entenen l'EB com un producte especfic del desenvolupament capitalista; els models funcionalistes,
interpreten les institucions de la poltica social com un requisit del desenvolupament socioeconmic
i, per ltim, els models conflictualistes, consideren l'EB com el resultat de les reivindicacions
provocades pels processos de mobilitzaci poltica.



MODELS DE LESTAT DEL BENESTAR

TIPUS D'EB SEGONS TITMUSS (1981)
Segons aquest autor l'Estat pot abordar el benestar social de tres maneres diferents depenent del
tipus de societat o dels valors predominants en la mateixa:
i. El residual: seria aquell en el que les institucions de benestar social noms entren en acci quan
fallen la famlia i el mercat
ii. El de rendiment industrial, sost que les necessitats socials han de ser ateses sobre la base del
mrit, la realitzaci del treball i la productivitat.
iii. El institucional-retributiu, s aquell que veu els serveis de benestar com funcions normals de
l'Estat en una societat industrial moderna i proporcionen prestacions universals independents
del mercat, en base al principi de necessitat.
__________________________________________________________________________________

Jones (1985) desenvolupa el plantejament de Titmuss, per distingeix dos tipus de capitalismes de
benestar, un que implica un model d'assoliment personal, que dna prioritat a la poltica social de "la
societat el primer", els seus objectius sn la igualtat d'oportunitats i l'estmul de la competncia
individual.
L'altre tipus s l'institucional retributiu, que dna prioritat a la poltica social dels individus primer,
amb la provisi basada en la ciutadania, el seu objectiu s una societat ms justa i igualitria.
__________________________________________________________________________________

RAMESH MISHRA (1984)
"El corporativisme s'entn essencialment com a acord tripartit a nivell social, que busca aconseguir
transaccions entre diversos objectius econmics i socials".

 Les tres parts de l'acord sn els:
Treballadors - sindicats
Empresaris
Sector pblic - Estat
Hi hauria dos grans blocs de l'EB:
Diferenciats
Integrats

THERBORN (1989)
Proposa classificar els estats en funci de dues dimensions: les representacions socials i la seva
orientaci en referncia al mercat de treball i la plena ocupaci, aix diferencia, 4 tipus generals d'EB:
EB intervencionistes forts: Combinen una poltica social generalitzada amb un comproms
institucional per la plena ocupaci. Sucia, Noruega, ustria i Finlndia.
EB compensatoris dbils: Tenen unes prestacions socials generoses, per fonamentalment
dirigides a compensar l'existncia d'atur, amb poca influncia en el mercat de treball. Blgica,
Dinamarca, Holanda, Frana, Itlia, Alemanya i Irlanda.
EB orientats a la plena ocupaci: Amb escassa poltica de benestar, amb poques prestacions
socials, per un comproms institucional fort per mantenir la plena ocupaci. Jap i Suiza.
EB orientats al mercat: amb escassa poltica de benestar amb provisi limitada de serveis socials
i poca intervenci pblica en all referent a l'ocupaci. Austrlia, Canad, Nova Zelanda i EE.UU.

ESPING-ANDERSEN (1993-94)
Elabora una classificaci atenent a tres criteris de diferenciaci que li permetran distingir tres
configuracions ideals de l'EB:
i. La peculiar combinaci i interacci dels sectors pblics i privat.
ii. Diferncies en el grau i l'abast dels drets socials atorgats per l'Estat.
iii. Les conseqncies de la intervenci pblica en l'estructuraci de l'ordre i de les relacions socials,
suposant que tota poltica de benestar t efectes estratificadors.
Esping-Andersen proposa distingir 3 rgims de l'EB a partir de les diferncies internacionals que troba
en la qualitat i les condicions dels drets socials, en l'estratificaci social del benestar i en la relaci
existent entre l'Estat, el mercat i la famlia:
1. Estat de Benestar liberal: en el que predominen ajudes a aquells que es comprova que no tenen
mitjans, les transferncies universals o seguretats socials modestes, l'Estat estimula al mercat
en el camp del benestar. Ex: EE.UU, Canad o Austrlia.
2. Estat de Benestar conservador i fortament corporativista, aquell on predomina la conservaci
de les diferncies d'estatus, els drets estan vinculats a l'estatus social. Ex: Alemanya, ustria,
Frana o Itlia.
3. Estat de Benestar socialdemcrata: en ell, el principi d'universalitzaci i de desmercantilitzaci
dels drets socials s'han ests tamb a les noves classes mitjanes; la poltica d'emancipaci es
dirigeix tant al mercat com a la famlia tradicional; en aquest rgim, s necessari que es
produeixi una fusi entre el benestar social i la plena ocupaci. Ex: Sucia i dems pasos nrdics.
Crtiques dels tres mons d'Esping Andersen
A. Tres mons i mons reals?
El consens sobre la categoritzaci existeix noms en tres o quatre pasos: EE.UU, Alemanya,
Sucia i Noruega.
Molts estudis internacionals de determinades rees de poltica social simplement van observar
la seva incompatibilitat amb els "trens mons".
D'altres, van suggerir que es pogus produir un desajust empric perqu hi ha ms de tres mons
terics de benestar.
 Un altre problema sorgeix en relaci amb els pasos d'Europa central i oriental que van entrar
als mons del capitalisme del benestar en el moment en qu Esping Andersen estava escrivint el
seu llibre.
B. Model de protecci social al sud d'Europa: benestar mediterrani
En aquest ltim rgim de benestar l'actuaci de la famlia es constitueix com l'element
caracterstic i diferenciador.
Les tendncies sociodemogrfiques, les peculiaritats institucionals, els recursos poltics, els
antecedents socioeconmics, els patrons de poltiques pbliques i els sistemes de valor sn
bastant similars als pasos del sud de la UE.
Tots ells van tenir una regulaci autoritria i dictatorial, i han sofert "retards" industrials en els
temps moderns.
El benestar sud-europeu es caracteritza pel paper central que exerceix la famlia en tots els
mbits de la producci i distribuci social, en particular pel que fa als ingressos i serveis.
L'autosuficincia de les famlies ha estat tradicionalment reconeguda pels governs en matria
d'atenci social i suport material.
Hi ha una visi alternativa que posa una responsabilitat moral perqu les famlies compleixin el
que en altres pasos sn les funcions de benestar social.
La convicci "familiarista" que la famlia pot proporcionar una millor atenci i serveis que l'Estat
tamb s'ha donat a les societats sud-europees.
C. Crtiques des d'una perspectiva de gnere
Lewis (1992) ha adoptat una classificaci d'EB en el concepte de "male breadwinner".
Es va trobar que el Regne Unit, Irlanda i Alemanya van tenir un fort model de "male
breadwinner",
Frana va adoptar un enfocament 'modificat' del "mantenidor de la famlia", el que facilitava un
nivell d'ocupaci ms alt per a les dones.
Sucia va ser un model de desenvolupament sostenible, encoratjant a les famlies de dos
assalariats.
Korpi (2000) va combinar el gnere i classe en diferents tipus d'EB.
Una triple tipologia d'institucions poltiques:
Un model general de suport familiar,
Un model de suport de doble ingrs i
Un model orientat al mercat.

FAMLIES DE NACIONS (CASTLES)
L'enfocament de les "famlies de nacions" avanat pels Francis G. Castles i els seus collegues
(Castles, 1993).
Castles ha argumentat que s possible 'per a identificar famlies diferents de nacions, que es
defineixin en termes d'atributs geogrfics, lingstics, culturals i/o histrics compartits que
conduiran a patrons distintius de poltica pblica'.
L'enfocament de les "famlies de nacions" s ms flexible que el de "tres mons", i reconeix que
"les nacions poden pertnyer a ms d'una famlia".
Pel que fa als Estats assistencials, Castles identifica quatre famlies:
1. Una famlia de parla anglesa que inclou a Europa, Irlanda i el Regne Unit, unides per l'idioma i
les tradicions poltiques i legals comunes;
2. Una famlia nrdica amb una histria estretament relacionada, una tradici jurdica comuna i, a
excepci de Finlndia, llenges estretament relacionades;
3. Un grup continental d'Europa occidental d'ustria, Blgica, Frana, Alemanya, Itlia i els Pasos
Baixos amb un llegat histric de vincles dinstics, similituds culturals i religioses i un alt grau de
difusi poltica; i
4. Una famlia sud-europea de Grcia, Portugal i Espanya compartint afinitats com a part del mn
cultural mediterrani i per la seva tardana modernitzaci econmica, poltica i social.
LES TEORIES EXPLICATIVES DE LESTAT DEL BENESTAR

A. TRES TIPUS PRINCIPALS DENFOCAMENTS:

Estructurals
Centrats en els grups socials
Centrats en la poltica

ENFOCAMENTS ESTRUCTURALS
L'EB neix com a part de la "lgica de la industrialitzaci"
L'EB no s una resposta a les necessitats de la industrialitzaci i del desenvolupament econmic i
tecnolgic.
Per aquest grup l'Estat s una instituci neutra.
Pels autors, la industrialitzaci significa: "la transici de la societat agrcola o comercial anterior cap a
la societat industrial".
Kerr, C., Dunlop, J.T., Harbison, F. and Myers, C.A. (1960) Industrialism and Industrial Man. New York:
Oxford Universitu Press. --> s un dels estudis ms importants en referent als pensadors d'aquest bloc.
Veuen el desenvolupament de l'EB i de la Seguretat Social com un pas clau cap a la m d'obra
industrial. L'Estat i els empresaris proporcionen molt poc pel manteniment de les forces obreres, quan
els treballadors estan malalts o sn vells, tornen a casa. Aix amb l'EB canvi i obtenen suport. La famlia
era clau abans de l'EB.
El canvi i la transici es dna quan els treballadors exigeixen ms a l'Estat, i les empreses comparteixen
aquesta necessitat.
Les societats comencen a presentar programes formals: pensions de vellesa, programes d'atur, etc.,
per a treballadors.
S'arriba a l'acord que no s la famlia qui ha d'assumir els riscos i perills que tenen els treballadors en
la seva feina, sin que s l'Estat i les empreses qui han d'assumir-los.
L'EB noms pot emergir en una etapa de la industrialitzaci, si la societat no arriba fins a aquesta etapa
(nivell), no pot aparixer, tot i que no es nega la influncia d'altres agents.
Els EB emergien en una determinada etapa de la industrialitzaci en resposta a les diferents
necessitats de les societats industrials.
Rimlinger fa un estudi comparatiu sobre la poltica de benestar i industrialitzaci a Amrica, Europa i
Rssia; i va concloure que:
La necessitat d'una forma altament organitzada de protecci de la renda augmenta a mesura
que la societat s'industrialitza i s'urbanitza.
La seguretat social s tan essencial en el socialisme com en el capitalisme.
Crtica La industrialitzaci s una condici necessria per no suficient per a l'expansi de la despesa
pblica.

L'EB s un producte de modernitzaci de les societats
Flora, P. i Alber, J., van argumentar que:
El concepte de modernitzaci havia reemplaat el concepte tradicional de desenvolupament.
"El concepte de la modernitzaci emfatitza la multidimensionalitat del desenvolupament
social", s a dir, l'assumpci d'interrelacions causals entre creixement econmic i poblacional,
mobilitzaci social, desenvolupament poltic, canvi cultural i transformaci de l'ordre econmic
i poltic internacional (1981:38).
Per ells, a partir de l'enfocament de modernitzaci, van utilitzar les segents variables claus:
a. Desenvolupament socioeconmic (nivell d'industrialitzaci i urbanitzaci)
b. Mobilitzaci poltica de la classe obrera (el percentatge de vots a les eleccions nacionals per als
partits obrers)
c. Estructures constitucionals (s a dir, l'extensi de les democrcies parlamentries)
A part d'Anglaterra i Alemanya, els altres pasos van desenvolupar l'EB quan tenien les tres variables
claus en un nivell alt.
Quan no hi ha un nivell socioeconmic alt, la mobilitzaci obrera pot portar a l'aparici d'aquest EB.

L'EB es desenvolupa en resposta a les necessitats del capitalisme avanat
Visi marxista un dels autors que la treballa s O'Connor, J.
"L'Estat capitalista ha d'intentar complir dues funcions bsiques i moltes vegades contradictries:
l'acumulaci i la legitimaci" (1973:6).
A causa del "carcter dual i contradictori de l'Estat capitalista", gaireb totes les despeses de l'EB van
participar tant en les funcions d'acumulaci com les de legitimaci i van servir simultniament a
ambds propsits (1973:7).
L'acumulaci de capital social i despeses socials s un procs contradictori que crea tendncies cap a
la crisi social, econmica i poltica (fenomen contradictori que apareix en el si del capitalisme).
El capitalisme monopolista modern difereix en dos aspectes fonamentals del capitalisme competitiu
anterior:
En el capitalisme monopolstic, l'economia s dominada per grans corporacions que operen en
indstries monopolstiques, i genera ms desigualtats.
Els problemes socials i econmics s'atribueixen a les grans corporacions, sindicats i
organismes governamentals, no parlem de forces impersonals del mercat.
En el capitalisme competitiu hi va haver una diferncia en la forma de percebre els desequilibris
econmics i socials.
Quan hi ha problemes com l'atur, es veu com una conseqncia de forces impersonals
que no es troben sota el control hum.
L'EB s un resultat del creixement del capitalisme monopolstic i s la causa i l'efecte de l'expansi
d'aquest.


ENFOCAMENTS CENTRATS EN ELS GRUPS SOCIALS
Un altre grup d'estudis es va centrar en el paper de la poltica i la classe social en la determinaci de
l'estructura dels EB.
Critiquen l'enfocament estructural.

La mobilitzaci de les classes treballadores (enfocament realitzat segons la perspectiva
socialdemcrata)
El benestar es constitueix com a resultat de la reivindicaci i la lluita sistemtica de la classe obrera.
L'evoluci de l'Estat cap a la seva actual formaci est en funci de les crisis de la societat burgesa i
de les lluites de classes i ciutadanes.
La teoria socialdemcrata:
Posa l'accent en la importncia de la poltica, dels recursos de poder i de la mobilitzaci de la
classe treballadora.
L'element clau s l'orientaci poltica dels governs i el poder organitzatiu del moviment obrer i
sindical (Esping-Andersen, 1939; Therborn).
Aquesta teoria s criticada pel fet de no tenir en compte el paper clau de les classes mitjanes
(Baldwin, 1990) i el paper dels empresaris (Swenson, 2002; Mares, 2003).
Tamb ha estat criticada perqu, aquesta teoria, noms es pot aplicar en un context histric
concret (desprs de la 2GM) i en pasos nrdics o amb governs socialdemcrates.

El paper de les classes mitjanes
Baldwin, P. en el seu estudi sobre el desenvolupament de la seguretat social a Gran Bretanya, Frana,
Dinamarca i Sucia; ha defensat la importncia d'incloure altres classes, en particular la classe mitjana,
en l'anlisi del desenvolupament de l'EB.
Les caracterstiques niques dels EB nrdics van ser determinades pels interessos de les classes
mitjanes agrries.

El paper dels empresaris
Swenson, P. explica com els empresaris sovint han afavorit el desenvolupament de mesures de
poltica social.
Els empresaris estan d'acord amb la regulaci del govern quan veuen un benefici net i amb poc risc.
Mares, I. sost que les poltiques socials tenen un paper econmic important per a les estratgies de
mercat laboral de les empreses.


ENFOCAMENTS CENTRATS EN LA POLTICA
L'EB est determinat per l'estructura i els interessos de l'estat o de la poltica.

Teoria corporativista
Defensa que:
Els diferents grups d'inters es converteixen en grups de pressi que influeixen en l'expansi de
la despesa pblica.
A diferncia de la teoria socialdemcrata o marxista, en aquesta teoria, el component de classe
social no s principal.

Teories centrades en l'Estat
Aquesta tradici concep l'Estat com un conjunt d'institucions polticament neutres i alienes a
altres forces socials.
L'Estat s necessari per crear, definir i reforar el marc regulador en el que operen les diferents
forces poltiques, econmiques i socials.
Consideren el poder com el resultat final d'un procs de negociaci entre nombrosos grups
socials que representen interessos diversos.
L'Estat s neutral i tracta de conciliar els seus interessos plurals dels grups que actuen en la
societat.
Skocpol argumenta que els estats "no sn simplement un reflex de les demandes o interessos dels
grups socials, les classes o la societat regula les relacions, no representa cap grup social.
Skocpol i Weir suggereixen dos factors claus que expliquen les diferncies poltiques, a l'hora d'aplicar
les mesures keynesianes responsables de regular la gran depressi, entre Sucia, Gran Bretanya i
EE.UU:
Els enfocaments poltics establerts per abordar els problemes d'atur (banquers i altres persones
amb gran influncia regulen poltiques socials).
Els mecanismes institucionals que preveuen permetre als experts econmics participar en la
formulaci de poltiques pbliques (s'han de posar experts).

Un enfocament institucional ms ampli
Aquest marc, inclou, no noms l'Estat com a part de la poltica, sin tamb les "organitzacions del
partit" i els "grups polticament actius".
Les poltiques socials noms es poden entendre situant la formulaci de poltiques en una anlisi ms
mplia i organitzada del desenvolupament poltic.
Autor guai: Immergut, Ellen.
Un treball molt recent en una lnia "institucional" s'ha centrat en la naturalesa de les institucions
poltiques, ms que en "l'Estat com a actor".



 B. DESENVOLUPAMENTS RECENTS DE LES TEORIES DE L'ESTAT DEL BENESTAR

Crtiques neomarxistes
Gnere i Estat del Benestar
Globalitzaci i Estat del Benestar


CRTIQUES NEOMARXISTES
La teoria marxista tradicional considerava l'Estat com un instrument controlat i al servei de les classes
dominants (Mishra, 1992; Therborn, 1979 i 1980).
Les concessions socials de l'Estat sn considerades com a part dels processos de legitimaci del
sistema.
Nombrosos autors neomarxistes posen l'accent en el carcter contradictori de l'Estat en la societat
capitalista.
Aquestes contradiccions es reflecteixen en les seves poltiques ambivalents respecte el mercat i la
prpia societat.

Contradiccions en l'EB
Claus Offe assenyala les contradiccions en l'EB a partir del seu doble paper de:
Subordinaci a l'economia
Emparar una mplia desmercantilitzaci
Els EB es veuen reforats a realitzar dues funcions incompatibles: mercantilitzaci i
desmercantilitzaci.
Hi ha una tensi en aquest doble paper:
L'EB ha de subordinar-se a l'economia
Les poltiques dels EB necessiten fer l'impossible per reorganitzar i restringir els mecanismes
d'acumulaci capitalista

Les poltiques d'intervenci amenacen l'estabilitat del poder del capital.
La reacci neoliberal i la reestructuraci de l'EB tindran com a objectiu evitar aquests riscos de
conflicte per al desenvolupament de l'economia de mercat.
A ms, hi ha una contradicci "subsidiria": les despeses pbliques tendeixen a desbordar els
ingressos pblics.
Es percep que l'augment de les "demandes socials" entra en conflicte amb "l'eficcia econmica".

L'intervencionisme estatal i la regulaci econmica sn parcials i incompletes, i estan dirigides
fonamentalment a mantenir les regles del lliure mercat.
Conseqncia les classes mitjanes-altes es rebellen fiscalment.

Aquest procs tamb s doble pel que fa a la possibilitat d'influncia democrtica:
En passar una gran part de la gesti pblica a institucions o empreses privades s'impedeix un
major control des dels rgans representatius i democrtics.
En augmentar aquesta descentralitzaci i situar les decisions en un mbit ms proper de la
ciutadania, es facilita la participaci de les xarxes locals i de comunicaci i mobilitzaci popular.

L'EB com a principal frmula pacificadora de les democrcies avanades desprs de la 2GM.
Existeixen evidncies que la democrcia - majoria electoral - ja no defensa necessriament una
expansi de l'EB.
Una part de la poblaci abandona idees de seguretat collectiva, i una altra part considera l'EB com
justcia social, per s conscient de la contradicci interna existent.

GNERE I ESTAT DEL BENESTAR
Qu s el gnere?
La construcci cultural de la identitat, els rols i les funcions dels sexes biolgics.
El disseny social d'un sexe biolgic determinat per una concepci de tasques, funcions i rols
atribudes a dones i homes en la societat i en la vida pblica i privada.
Des d'una definici especfica-cultural de feminitat i masculinitat i, per tant, varia en el temps i
l'espai.
Una definici socialment construda de la relaci entre els sexes.
Una construcci que cont una relaci de poder desigual amb la dominaci masculina i la
subordinaci femenina en la majoria d'esferes de la vida.
La norma masculina es pren com a norma per al conjunt de la societat.
Bona part dels estudis de l'EB no van fer cap referncia particular al gnere.
A la prctica, les dones han constitut una proporci important d'aquells que han rebut beneficis
socials a travs dels segles.

El gnere i l'informa Beveridge
Els autors feministes van argumentar que Beveridge va equiparar les dones casades a ciutadans de
segona classe quan es tractava de la seguretat social.
Beveridge proposava que:
Les dones casades amb feines assegurades pagarien contribucions nacionals redudes i podrien
beneficiar-se de menors beneficis.
Les dones casades han de poder decidir deixar de pagar les contribucions a l'assegurana
nacional.
En abandonar l'ocupaci assegurada, les dones tenien dret a una subvenci matrimonial.

Tesis sobre gnere i EB
1. L'EB mant les condicions socials de la reproducci de la divisi de gnere.
McIntosh, M. (1978) analitza el paper que juga l'Estat en l'establiment i el manteniment de
sistemes en qu les dones sn suprimides i subordinades als homes.
Identifica els dos sistemes clau la llar de la famlia i el treball assalariat.
Siim, B. (1987) argumenta que hi ha hagut dos aspectes contradictoris del desenvolupament de
l'EB:
L'EB s solidari amb les dones i ha contribut a disminuir la dependncia de les dones.
L'EB ha estat opressiu per a les dones, ignorant els interessos collectius de les dones.
2. L'agncia de dones (Women Agency) ha tingut un paper important en l'estructuraci dels EB.
Bock, G. i Thane, P. (1991):
Argumenten que l'impacte directe va ser el de reforar la dependncia de les dones vers
els seus marits.
Assenyalen que algunes disposicions sobre el benestar, contribueixen a alleugerir alguns
aspectes de la misria i la pobresa femenina.
Destaquen que els moviments de dones van ajudar a provocar o influir en les poltiques
de maternitat.
3. La socialdemocrcia ha desenvolupat poltiques de benestar favorables al gnere.
Huber, E. i Stephens, J.D. (2000) han argumentat que:
Els EB socialdemcrates tendeixen a desenvolupar poltiques ms favorables al gnere.
Els EB cristi-democrtic (o centrista cristi) tendeixen a doptar poltiques laborals i de
benestar que se centren en un model de suport mascul.
Els EB del sud tamb tendeixen a tenir baixos nivells d'ocupaci en el servei i baixos nivells
dels serveis d'atenci pblica.
4. La secularitzaci de la vida poltica condueix a poltiques favorables de gnere.
 Morgan, K. (2003) ha argumentat que la trajectria de la poltica francesa ha estat diferent a
altres estats del benestar centrista degut a la secularitzaci de la vida poltica a Frana, la
debilitat de la democrcia cristiana com a fora poltica i la subordinaci del sector voluntari a
l'Estat.


GLOBALITZACI I ESTAT DEL BENESTAR
Set tesis sobre l'impacte de la globalitzaci en l'EB
1. La globalitzaci porta a una "carrera descendent" ('race to the bottom')
Es defensa la idea segons la qual amb l'augment de la competici a nivell global, el
benestar social es redueix.
Tot per atreure capital que es caracteritza per la seva mobilitat.
2. La globalitzaci condueix a la despesa social compensatria
Rodrik, D. (1997) i Garret, G. (1998):
L'argument s que la globalitzaci augmenta la inseguretat econmica dels
treballadors i que es necessita una major despesa de l'EB per compensar aquest
major grau d'inseguretat.
3. La globalitzaci no t un impacte significatiu en l'EB
Iversen, T. i Cusack, T. (2000)
La relaci entre l'obertura del comer i les despeses de l'EB s falsa.
A partir de dades de 16 pasos, no van trobar proves de canvis en la producci,
ocupaci i els salaris en economies ms obertes.
4. La globalitzaci imposa una restricci a l'acci del govern
Scharpf, F. W. (2000); Garret, G. i Mitchell, D. (1999); Genschel, P (2002):
La globalitzaci imposa restriccions significatives a l'autonomia dels governs
nacionals.
D'una banda, fa ms pressi sobre l'EB per assolir objectius d'igualtat de benestar.
De l'altra, limita severament les oportunitats d'augmentar els ingressos de l'EB.
5. L'impacte de la globalitzaci est superat per altres factors
Pierson, P. (2001) ha apuntat una srie de factors que constitueixen fonts potencials de
les pressions generalment atribudes a la globalitzaci:
Creixement ms lent de la productivitat
Maduraci dels EB
Canvis demogrfics
Transformaci de les estructures domstiques
6. L'impacte de la globalitzaci varia entre nacions
Diversos estudis han suggerit que l'impacte de la globalitzaci varia segons els rgims
poltics i nacionals.
Swank, D. (2012):
Va realitzar una anlisi quantitativa de l'impacte dels fluxos de capital mundial sobre
l'EB en 15 pasos.
La seva principal conclusi s que "la mobilitat del capital internacional no est
relacionada de forma sistemtica i directament amb el canvi de poltica social".
7. La globalitzaci condueix a la convergncia de poltiques
En el context de la UE trobem:
L'eliminaci de les barreres comercials entre pasos.
El pas a la uni econmica i monetria.
L'harmonitzaci i la convergncia de les mesures de poltica social cap a una major
convergncia poltica.


Gnere i globalitzaci
Standing, G. (1999) ha argumentat que el carcter canviant dels mercats laborals ha provocat:
Un augment de la participaci de la m d'obra femenina.
Una "feminitzaci" dels llocs de treball tradicionalment ocupats pels homes.
Beneria, L. (2001) sost que:
La feminitzaci de la m d'obra ha intensificat la dependncia de moltes dones en l'ocupaci
informal.
En segon lloc, l'ocupaci de les dones s'ha vist afectada per la reestructuraci econmica.
La participaci de les dones en les responsabilitats domiciliries i de guarderia, no remunerades,
disminueix la mobilitat i l'autonomia de les dones.