Clifford Geertz, 1973: Descripcin densa: hacia una teora interpretativa de la cultura.

a La interpretacin de las
culturas. Edicin espaola Barcelona, Gedisa, 1989. Pp. 20-22

El concepto de cultura que propugno y cuya utilidad procuran demostrar los ensayos que siguen es
esencialmente un concepto semitico. Creyendo con Max Weber que el hombre es un animal inserto en
tramas de significacin que l mismo ha tejido, considero que la cultura es esa urdimbre y que el anlisis
de la cultura ha de ser por lo tanto, no una ciencia experimental en busca de leyes, sino una ciencia
interpretativa en busca de significaciones. Lo que busco es la explicacin, interpretando expresiones
sociales que son enigmticas en su superficie. Pero semejante pronunciamiento, que contiene toda una
doctrina en una clusula, exige en s mismo alguna explicacin. []

En antropologa o, en todo caso, en antropologa social lo que hacen los que la practican es etnografa, y
comprendiendo lo que es la etnografa o ms exactamente lo que es hacer etnografa se puede
comenzar a captar a qu equivale el anlisis antropolgico como forma de conocimiento. Corresponde
advertir enseguida que sta no es una cuestin de mtodos. Desde cierto punto de vista, el del libro de
texto, hacer etnografa es establecer relaciones, seleccionar a los informantes, transcribir textos,
establecer genealogas, trazar mapas del rea, llevar un diario, etc. Pero no son estas actividades, estas
tcnicas y procedimientos lo que definen la empresa. Lo que la define es cierto tipo de esfuerzo
intelectual: una especulacin elaborada en trminos de, para emplear el concepto de Gilbert Ryle,
"descripcin densa".

Ryle habla de "descripcin densa" en dos recientes ensayos suyos (reimpresos ahora en el segundo
volumen de sus Collected papers) dedicados a la cuestin de, como l dice, qu est haciendo Le
Penseur: "pensando y reflexionando" y "pensando pensamientos". Consideremos, dice el autor, el caso
de dos muchachos que contraen rpidamente el prpado del ojo derecho. En uno de ellos el movimiento
es un tic involuntario; en el otro, una guiada de conspiracin dirigida a un amigo. Los dos movimientos,
como movimientos, son idnticos; vistos desde una cmara fotogrfica, observados "fenomnicamente"
no se podra decir cul es el tic y cul es la seal ni si ambos son una cosa o la otra. Sin embargo, a pesar
de que la diferencia no puede ser fotografiada, la diferencia entre un tic y un guio es enorme, como
sabe quien haya tenido la desgracia de haber tomado el primero por el segundo. El que guia el ojo est
comunicando algo y comun nicndolo de una manera bien precisa y especial: 1)deliberadamente, 2) a
alguien en particular ,3) para transmitir un mensaje particular, 4) de conformidad con un cdigo
socialmente establecido y 5) sin conocimiento del resto de los circunstantes. Como lo hace notar Ryle, el
guiador hizo dos cosas (contraer su ojo y hacer una seal) mientras que el que exhibi el tic hizo slo
una, contrajo el prpado. Contraer el ojo con una finalidad cuando existe un cdigo pblico segn el cual
hacer esto equivale a una seal de conspiracin es hacer un guio. Consiste, ni ms ni menos, en esto:
una pizca de conducta, una pizca de cultura y -voil- un gesto.

Pero todo esto no es ms que el comienzo. Supongamos, contina diciendo el autor, que haya un tercer
muchacho quien "para divertir maliciosamente a sus camaradas" remeda el guio del primer muchacho
y lo hace torpemente, desmaadamente, como aficionado. Por supuesto, lo hace de la misma manera en
que el segundo muchacho guiaba el ojo y el primero mostraba su tic, es decir, contrayendo
rpidamente el prpado del ojo derecho; slo que este ltimo muchacho no est guiando el ojo ni
mostrando un tic, sino que est parodiando a otro cuando risueamente intenta hacer el guio. Tambin
aqu existe un cdigo socialmente establecido (el muchacho har "el guio" trabajosamente,
exageradamente, quiz agregando una mueca... los habituales artificios del payaso); y tambin aqu hay
un mensaje. Pero ahora lo que flota en el aire es, no una conspiracin, sino el ridculo. Si los dems
piensan que l realmente est haciendo un guio, todo su proyecto fracasa por entero, aunque con
diferentes resultados si los compaeros piensan que est exhibiendo un tic. Y podemos ir an ms lejos:
inseguro de sus habilidades mmicas, el supuesto satrico puede practicar en su casa ante el espejo; en
ese caso no estar mostrando un tic, ni haciendo un guio, ni remedando; estar ensayando; pero visto
por una cmara fotogrfica, observado por un conductista radical o por un creyente en sentencias
protocolares, el muchacho estar solamente contrayendo con rapidez el prpado del ojo derecho, lo
mismo que en los otros casos. ()

Pero la cuestin es que la diferencia entre lo que Ryle llama la "descripcin superficial" de lo que est
haciendo el que ensaya ante el espejo (remedador, guiador, dueo de un tic...), es decir, "contrayendo
rpidamente el ojo derecho" y la "descripcin densa" de lo que est haciendo ("practicando una burla a
un amigo al simular una seal con el fin de engaar a un inocente y hacerle creer que est en marcha
una conspiracin") define el objeto de la etnografa: una jerarqua estratificada de estructuras
significativas atendiendo a las cuales se producen, se perciben y se interpretan los tics, los guios, los
guios fingidos, las parodias, los ensayos de parodias y sin las cuales no existiran (ni siquiera los tics de
grado cero que, como categora cultural, son tan no guios como los guios son no tics),
independientemente de lo que alguien hiciera o no con sus prpados. El anlisis consiste pues en
desentraar las estructuras de significacin -lo que Ryle llam cdigos establecidos, expresin un tanto
equvoca, pues hace que la empresa se parezca demasiado a la tarea del empleado que descifra, cuando
ms bien se asemeja a la del crtico literario- y en determinar su campo social y su alcance.

(...) Por ahora slo quiero destacar que la etnografa es descripcin densa. Lo que en realidad encara el
etngrafo (salvo cuando est entregado la ms automtica de las rutinas que es la recoleccin de datos)
es una multiplicidad de estructuras conceptuales complejas, muchas de las cuales estn superpuestas o
enlazadas entre s, estructuras que son al mismo tiempo extraas, irregulares, no explcitas, y a las cuales
el etngrafo debe ingeniarse de alguna manera, para captarlas primero y para explicarlas despus. Y esto
ocurre hasta en los niveles de trabajo ms vulgares y rutinarios de su actividad: entrevistar a
informantes, observar ritos, elicitar trminos de parentesco, establecer lmites de propiedad, hacer
censo de casas...escribir su diario. Hacer etnografa es como tratar de leer (en el sentido de "interpretar
un texto") un manuscrito extranjero, borroso, plagado de elipsis, de incoherencias, de sospechosas
enmiendas y de comentarios tendenciosos y adems escrito, no en las grafas convencionales de
representacin sonora, sino en ejemplos voltiles de conducta modelada.

.......................................................................................................................................................................................................

Us posar diferents fragments dels vostres treballs a tall dexemple (sempre en lletra ms
petita) i en comentar alguns. Mestimaria ms que els comentssim entre tots per aix no ha
donat resultat en lanterior devoluci/comentari. La idea seria que comparssiu la vostra
escriptura, expressi i s dels conceptes treballats amb el que aqu es comentar.

Sobre la nocio dEtnocentrisme i les generalitzacions no contrastades

El fet que nosaltres gaudim dun llenguatge ric, tant morfolgicament com semnticament, ens
fa pensar que som superiors que daltres cultures que tenen un llenguatge molt limitat.

Qui s aquest nosaltres implcit? En qu ens basem quan parlem de cultures amb un
llenguatge molt limitat? Sempre heu de contrastar bibliogrficament una generalitzaci
daquest tipus. No podeu escriure daquesta manera un treball acadmic.

En aquesta frase, all etnocntric ja no seria que considerem els altres llenguatges com a
limitats sin considerar sense qestionaments que el propi idioma, el catal en aquest cas, s
ric i, sobretot, que sigui el mesurador de tota la resta. Per tenim idea de com sn els altres
llenguatges per a realitzar una afirmaci daquest tipus? Qu sobreentn lalumne quan diu
que sn limitats? En quins aspectes? En base a quin idioma es compara i perqu els idiomes
han de ser equiparables? Com una societat pot tenir un llenguatge limitat i, en tot cas,
insisteixo, qu vol dir limitat?

Hi ha disciplines com letnolingstica que shan aproximat a altres llenges intentant no posar
langls o el llat com a model. La bibliografia bsica per aquestes qestions s molt extensa i
estaria representades per les lectures de Franz Boas, E. Sapir o B. Whorf principalment, que
sn els responsables de la teoria del relativisme lingstic que, val a dir, ha estat molt criticada i
qestionada metodolgicament i terica, per a la que no es pot negar el haver posat sobre la
taula la diversitat lingstica i letnocentrisme imperant que mesura tot a partir de llenges
indoeropes com langls o lalemany o el llat.

Us passo un ttol per si teniu curiositat, tot i que als mduls ja surt esmentada aquesta teoria:

Margot Bigot Apuntes de Lingstica antropolgica- LA PERSPECTIVA LINGSTICO

-ANTROPOLGICA DE EDWARD SAPIR

http://rephip.unr.edu.ar/bitstream/handle/2133/1367/4..SAPIR.pdf?sequence=5

i, tamb, una crtica al relativisme lingstic daquests autors, per part de Reynoso:

Lenguaje y pensamiento: Tcticas y estrategias del relativismo lingstico

http://carlosreynoso.com.ar/archivos/articulos/Carlos-Reynoso-Relativismo-linguistico.pdf

El text de Reynoso reprodueix discussions que requereixen un coneixement previ de lingstica

i antropologia, noms voldria que miressiu per sobre la bibliografia, per prendre conscincia de
la quantitat de materials bibliogrfics al respecte i de les diferents aproximacions: relativistes,
conductuals... al tema.

Com veieu a partir duna frase podem copsar la poca innocncia de les paraules, per tant hem
de prendre conscincia dall que escrivim i documentar-nos mnimament en fer les nostres
afirmacions. Aix s el que se us demana en aquesta assignatura, parlar amb cert fonament
reconeixent corrents de pensament i canvis epistemolgics en la percepci del mn.
Malhauradament una correcci/comentari daquestes caracterstiques en tots els casos, no em
resulta possible per lextensi del mateix (a banda que vosaltres mateixos no llegireu un
document tan llarg), llavors us demano una mica de reflexi personal i de maduresa
intellectual per tal que torneu a llegir els vostres exercicis no com a alumnes sin com a
persones que tenen la responsabilitat de fer-se crrec sense delegar, les paraules que fan servir
per expressar el mn en el que viuen. s noms a partir daquest exercici de responsabilitat que
es comena a entendre els resultats obtinguts i es pren conscincia dun mateix.

Seguim:

Un exemple que he trobat a la meva llibreta dobservacions de la PAC1 s el danar vestits i no

despullats pel carrer. Aquest s un concepte que est molt interioritzat per les persones que
formen part de la nostra cultura i per aquest motiu ens pensem que som superiors a altres
cultures que no porten roba, i les tractem dindgenes com si estiguessin endarrerits en el
temps. Potser aquesta gent pel seu clima o per la seva cultura no necessiten roba.
Creemos que ellos son tercermundistas y no han evolucionado como es debido, pero quizs no
es cuestin de evolucin, sino de cultura y de creencias. Una comunidad no es ms que otra por
su indumentaria, ni las caractersticas de sta, pero las sociedades del primer mundo,
tendemos, errneamente, a pensar as.

Un indgena s una persona endarrerida en el temps, segons aquest alumne. En podeu fer
vosaltres la rplica, tota largumentaci del pargraf es pot comentar.

Us recomano la lectura de Raza y Cultura de Lvi-Strauss que podeu trobar a la xarxa.

Una forma descriure ms adequada:

Nos vestimos por educacin y respeto a los dems, no podemos ir desnudos por la calle, ni
entrar a una cafetera con nuestras partes descubiertas porque ticamente no est bien visto.
Podra incomodar o molestar a algunas personas que no tienen porque ver genitales de
personas ajenas, ni contemplar pechos de alguien a quien no conocen. Es una cuestin por lo
tanto, tambin religiosa, la desnudez es una forma ntima que compartes con aquellas personas
ms cercanas, y personas a las que a lo largo de tu vida, eliges minuciosamente. Entregas tu
intimidad y tu cuerpo a tu pareja, a tus hijos cuando te duchas con ellos, pero no a alguien
ajeno, porque es algo impuro segn la iglesia. Marcados tambin por Adn y Eva, mostrarse
como Dios nos trajo al mundo, es algo que debe verse envuelto de una situacin muy ntima,
y no ante personas desconocidas.
Por el contrario, nosotros no podemos relacionarnos con los dems desnudos, no podemos
mantener una conversacin con un vecino sin camiseta o descalzos. Todo esto nos lo han
inculcado nuestros padres, nuestros profesores, etc.
Finalizamos, viendo que, un hecho tan sencillo como vestirnos, viene marcado y determinado
por la sociedad en la que vivimos, por el trabajo en el que nos desempeamos, y tambin, por
las leyes que rigen nuestro pas. Todo son condicionantes para nuestra indumentaria, para
nuestra forma de arreglarnos, etc.

De tota manera recordem que podem anar despullats o semi despullats practicant algun
esport, en un vestuari o en una visita mdica, etc. llavors veiem com la mateixa persona,
segons el context, pot ruboritzar-se o no per veure el sexe de la persona que t al costat segons
el que estiguem fent. No esperem rubor del nostre ginecleg si estem al consultori, ni de la
llevadora a la sala de parts, ni dun company futbolista o nadador, etc. Semblaria doncs que
vestir-nos per, sobretot, quan i on despullar-nos ve determinat socialment, i all que vivim
com un fet natural, est profundament normativitzat i pautat.

I no entrar ara en la dimensi anar despullat que no s la mateixa per a les diferents
societats del mn, per penseu-hi.

gnere

Si ens posem a pensar des de els homes primitius, els homes caaven i la dona sencarregava
del poblat, cuina,... Sempre hi ha hagut una aproximaci de la dona. Per, amb el pas del temps
existeix una gran evoluci i sha vist interrompuda per la cultura de cada moment de la historia.
Si aquestes situacions son analitzades dins dels parmetres de la cultura que domina en el propi
context, com s el cas de prendre caf amb les mares, estarem parlant duna actitud
etnocntrica.

A banda dels problemes greus dexpressi escrita daquest fragment que en dificulta molt la
comprensi, sens presenta conceptualment a dones netejant poblats en un perode indefinit i
indeterminat dun passat collectiu universal (que obvia per complet les dones recollectores
nmades es a dir la majoria de dones del passat i un petit nombre del present que, recordem,
no tenien casa tal com lentenem actualment ni prcticament estris a netejar) o les dones que
mai han realitzat tasques de neteja per la seva condici social (reines, nobles, etc). Si no podeu
parlar amb certa propietat perqu no teniu les fonts adequades o el temps necessari, no poseu
aquest tipus de frases ni afirmacions en els vostres treballs. Sn del tot innecessries.
Pargrafs que no aconsegueixo desxifrar i que magradaria que comentessim:

Rutines assolides, com el cas de fer el caf abans de recollir als nens o a lhora de deixar-los pel
mat. Al bar s trobar algun home, per les taules de les mares... Som habituals, ja ens
coneixen, tenim la nostra prpia taula, la cambrera ja saluda de manera diferent, som
considerades de la casa, al igual la resta de grup de mares. I si canvies de bar la tnica sempre
s la mateixa, per amb altres actors. No es soluciona el mn, per resulta curis com una
activitat tan normal analitzar-la des duna perspectiva cultural i emocional, arriba a fer-se
estranya.
Anar a fer un beure s una acci que depn de molts contextos i situacions: primerament s
dependent del context histric ja que s una acci posada de moda en aquests ltims anys,
degut a que antigament es seguien un altre tipus de conductes; depn tamb del sistema tnic,
ja que moltes cultures no entenen aquests comportaments, ja sigui perqu estan menys
desenvolupats o perqu en realitzen daltres, com pot ser lexemple dels anglesos que queden
per prendre el t; tamb est vinculada amb la classe social, ja que sha de considerar que s
una despesa de diners que probablement hi hagi gent que no es pugui permetre o que seguint
la seva classe social, prefereixi realitzar un altre tipus de conductes diferents; pot dependre
tamb del gnere ja que sembla que les dones tinguin ms coses a dir-se o tenen ms la
necessitat explicar els seus sentiments i inquietuds, per de totes maneres no t perqu ser
aix.
La tassa de caf de bon de mat: Un cop en aixequem al mat, bevem precisament una tassa de
caf perqu pensem que s el millor que podem fer de bon de mat. Sn moltes les cultures que
no beuen caf i que consideren aquesta rutina com a irrellevant per nosaltres tenim la
percepci de que la nostra acci resulta ms ptima per encarar el dia, de tal manera que ens
creiem superiors a altres cultures per realitzar una conducta que ens millora el dia a dia.
El fet daplaudir vist des duna dimensi biolgica per mi, s lexpressi duna emoci, dun
sentiment, aix com quan ens han sorprs tendim a obrir els ulls i la boca, si considerem que
alg ha realitzat alguna acci per nosaltres i aquesta ens ha agradat doncs fem cops de palma
amb les mans, s a dir, aplaudim. Considero, que s un aspecte innat a la nostra espcie, ja que
altres espcies no aplaudeixen, no necessitem dun aprenentatge per poder fer-ho ja que des
del meu punt de vista s natural el poder aplaudir, quan ho fem i amb qui ja s una altre
histria.

Pargrafs inicials. s molt important saber comenar un treball i alguns comenceu amb faltes i
molt poca traa, recordeu que s la vostra carta de presentaci.

Un bon exemple que enllaa amb la primera PAC:

La relectura de las situaciones que he vivido poseen ahora un matiz distinto que ya se
vislumbraba cuando las analic por primera vez y que toman sentido observadas desde el
ngulo de la antropologa.
Pareu esment en la darrera frase del segent text, crec que pocs alumnes han estat al cas de
leloqncia dels silencis i de les coses que no diem

Realizo una interpretacin subjetiva que comienza en la descripcin de los miembros que
componen mi familia, aunque haya sido simplemente un esbozo, mis palabras reflejan sus
 ocupaciones y la razn, su colaboracin en casa, su actitud y las sensaciones que en mi
producen todos esos detalles. Incluso lo que no he dicho habla de nosotros.

Pregunta 2.

Molts heu repetit la frase de Sahlins sense entendre-la o comentar-la correctament, en molt
poc espai us heu limitat a repetir el que est exposats als mduls i no sempre ho heu citat
correctament (recordeu seguir les normes APA o similar). Us cas correctei ben citat seria el
segent:

Lautor critica idees de la sociobiologia com que la finalitat de lADN s lautomaximitzaci per
mitj de lorganisme o del seu comportament (Sahlins, 1990, p.32), justificant per aquest
motiu, comportaments sexuals masculins promiscus, comportaments selectius femenins amb la
finalitat de maximitzar la qualitat de la seva descendncia i qualificant de desadaptatiu el
comportament homosexual ja que no promou la descendncia.

Exemeple sense citar les fonts:

En definitiva, Sahilns acusa les formes de fer biologia de ser ideolgiques en el sentit que
reifiquen i naturalitzen determinats valors que sn normatius. Segurament, una nena que t
una educaci diferent a un altre que s nouvingut o que prov duna famlia desestructurada
actuaran de diferent manera en una situaci o altra. En tant que, la intervenci del mestra s
essencial per a fer daquesta actuaci la millor soluci i educaci. Un altre exemple partint de la
llibreta dobservacions, s la meva companya de gimns que s peruana. Ella actua segons les
seves creences, aix com parla o empra paraules diferents a les daqu. La seva actuaci moltes
vegades s totalment diferent a la un natiu daqu faria. El mateix passa quan parlo de les
companyes de feina. Una mestra de Batxillerat no actuar igual amb un nen de 3 anys, que una
mestra del propi curs. En tant que, moltes de les situacions que vivim, o coses que ens
succeeixin avui en dia, sn susceptibles de ser qualificades com a etnocntriques.

En el proper pargraf apareixen el tipus de comportaments que critica Sahlins, s a dir no ens
comportem delicadament perqu som dones sin perqu ho hem aprs aix. A banda que,
personalment, no estaria dacord amb aquesta generalitaci, recordem que hi ha societats en
les que els rols estan invertits, els homes sn els delicats i els que tenen cura dels nens amb
delicadesa i les dones fan les tasques ms dures com cercar aigua i conrear lhort perqu se les
considera ms fortes que els homes, com succeeix en algunes societats de Nova Guinea, sobre
aquests temes podeu llegir els libres de Margared Mead.

Un ejemplo, sera cuando por la maana me levanto y leo en el facebook un texto muy emotivo
acerca de unos animales en adopcin, yo siendo mujer, soy ms sensible a hechos de estas
caractersticas y por lo tanto, me leo el texto entero y quizs, incluso comente algo. Todo esto
acompaado de alguna emocin de tipo fsico, as como una lgrima, o una reaccin natural
como sera la piel de gallina mientras leemos esas palabras. Un hombre, por lo general, no
prestar la misma atencin, lo ms seguro que ni lea el texto, ni que se emocione al leerlo del
mismo modo que hara yo. Otro ejemplo, sera la forma en que cogemos el telfono, o lo
usamos, como movemos los dedos, y los desplazamos por la pantalla. Las mujeres solemos ser
ms delicadas, cuidadosas y sutiles, con gestos elegantes y frgiles, mientras que los hombres
son ms brutos, y le dan un uso ms de trote y de diario. Usamos el mvil sin descanso, lo
llevamos en la mano incluso sin guardarlo en el bolso, mientras que los hombres lo llevan
guardado en el bolsillo o en una funda. Todo estos detalles, son gestos que nosotras
 desempeamos a diario sin apenas ser conscientes, y que un hombre nunca (o casi nunca) lleva
a cabo.

Exemple correctes de la pregunta 3

Analitzant la cultura del kickboxing comparant-la amb els ethos de la cultura iatmul, es pot
veure certa coincidncia en diferents aspectes. El gimns seria una instituci on tots els
interessats actuen tranquillament, conscients de trobar-se en pblic, per realitzant una
activitat violenta que en un altre context no seria correcta. Una activitat que cansa, fa mal, pot
provocar situacions violentes amb casos crtics com lesions o prdues de coneixement, per
acceptat en la cultura del kickboxing. Un cop sacaba lentrenament, els enfrontats ens donem la
m i possiblement quedem per sopar o veurens fora del gimns, o comentar els cops que hem
rebut amb una actitud humil i de millora personal, incls de respecte cap a qui una estona
abans tha colpejat de manera violenta.

Els judicis de valor en futurs psiclegs sn molt compromesos, tot i que sentn el que lalumne
vol dir, penseu fins a quin punt quan etiquetem alg no lobliguem a actuar en conseqncia:

Normalment vaig tota sola, excepte dos cops a la setmana que una de les classes que realitzo al
centre esportiu la faig amb el meu germ petit. Aprofitem per fer una classe i compartir
moments de petites converses, aix com, riure de nosaltres mateixos o del nostre entorn. s un
dels moments que per mi s el ms esperat, el meu germ s molt tancat i poc constant en les
coses.

Alimentaci, una qesti purament biolgica?

Entrar en una fleca a comprar-nos un croissant s una decisi que possiblement noms satisf
una demanda orgnica (gana), lestmul i la resposta sn bsics, i satenen exclusivament a un
requeriment biolgic, per deliberar i acordar estudiar una carrera universitria contempla una
diversitat ms plural de components que hi participen (fet social total).

Aix s del tot fals, la gana tamb saprn tot i ser una qesti biolgica, i saprenen a menjar
uns productes i no uns altres. El tema dels esmorzars s especialment rellevant, perqu penseu
que tantes criatures pateixen amb aquest pat? Doncs perqu la majora de persones no tenen
ganes quan sacaben de llevar, moltes societats esperen un parell dhores per ingerir algun
aliment desprs de llevar-se fent primer una mica dexercici. Aix vol dir que ens acostumem a
menjar per disciplina i acabem tenint gana per costum, la regulaci del cos en base als tres
pats s un tema interessant i el tema de la paradoxa de lomnivor tamb (podem menjar
moltes coses per noms en mengem una petitat part que varia consustancialment a cada
societat). Per saber-ne ms teniu els llibres den Fischler i darrerament tamb hi ha cosetes en
castell que apareixen a la xarxa fent la cerca antropologia i alimentaci.

Biolgic: el fet desmorzar s per tothom una necessitat biolgica ja que necessitem menjar per
sobreviure, en aquesta dimensi no hi hauria diferncies de gnere ni de cultura, ja que s innat
el fet de nodrir-se per sobreviure.
Com deia, qestionar aquestes afirmacions no vol dir que no haguem de menjar per
sobreviure, per tant la quantitat daliment que ingerim en un pat (dos plats o un, vols petits i
variats, etc), com el nombre de vegades que ho fem al dia, no sn en funci de la gana que
tenim com ens pensem sin com ens hagin acostumat a menjar de petits (evidentment i com
estem dient hi ha condicionants individuals que poden modificar aquests actituds apreses:
malalties, viatges, professi, etc). Tamb la forma de barrejar els aliments saprn i la forma de
menjar en simultanetat o alternada, amb les mans o amb utensilis, etc.

Lesport

En canvi, si valorem la meva cinquena acci social de la llibreta dobservacions, fer sortides amb
bicicleta de muntanya, la controvrsia es fa ms evident. Qu mimpulsa a pedalar
absurdament contra una pendent?, quins motius tinc per fer una despesa calorfica gratuta?,
aqu podrem identificar raons ms associables i properes al hereditarisme i al determinisme
biolgic, que no pas factors purament culturals. Llavors, en aquest cas, no estic gaire dacord
amb Sahlins quan considera inconvenient el model sociobiolgic per a explicar certs
comportaments. Penso en tot cas, que una confluncia de diferents tendncies sn les que
promouen moltes conductes.

Els inicis de lalpinisme, per exemple, estan associats amb els postulats protestants i
calvinistes, i apareixen plegats en el temps. Basant-se aquest esport en la disciplina, la
constncia i la superaci personal, un sacrifici quasi permanent que els no iniciats
sovint qualifiquen dirresponsable i incomprensible (sovint tamb titllem aix alguns
comportaments ms clarament religiosos). Sentendr doncs que fer esport s un acte
perfectament relacionable amb el comportament religis. Podeu llegir el text sobre le
futbol que vaig penjar a la bibliografia.
Malhauradament alguns us heu quedat amb la idea de que un comportament religis
s noms fer la creu al pa, anar a missa o assistir a una boda o a un pat de nadal, i la
qesti s molt ms profunda. La nostra concepci del mn s profundament religiosa
en tots els mbits de pensament, i ms enll del b i del mal us recomano
encoratjadament la lectura de Nietzche per tal de que conegueu una mica ms
lherncia judeo-cristiana en la que es basa la majoria dels nostres comportaments
socials i individuals. s una mena de modelatge aprs i posteriorment transms als
nostres fills fins i tot quan els diem: no toquis! Penseu que hi ha ssers humans al mn
que no creixen sentint no toquis, no facis, aix s caca...!. sin tot el contrari o
simplement amb el silenci i la complicitat duna comunitat que vetlla pels seus infants
sense necessitat dadoctrinar i sense necessitar de ser obets. Repasseu els deu
manaments... Amen.

No es tracta didealitzar res ni ning ni tampoc de menysprear el qeu tenim, aquestes

pacs suposen un exercici de presa de conscincia del que diem i del que fem i,
inevitablement, de com ho expressem.

Tornant a les generalitzacions, pensem que frica s molt gran, tan gran que hi ha gent
que pren el seu esmorzar en cafeteries iguals o semblants a les nostres, escriviu amb
ms cura:

Social: En aquesta dimensi s una acci que comparteixo amb ms gent, i a la mateixa hora,
s quelcom social ja que permet reunir-se amb amics, o amb la famlia, i s un acte quotidi i
 acceptat socialment i en el que hi ha una interacci. En aquesta dimensi potser la cultura si
condicionaria el fet desmorzar fora i fer-ho a una hora o a una altra. En la cultura occidental s
normal el fet desmorzar en cafeteries per no en la cultura africana

A marroc els homes es passen els dia a les cafeteries prenent tes o batuts davocat, etc

Imatge. Noms dir que, el fet qeu una societat tingui un model esttic diferent al
nostre no vol dir que no donin importncia a la imatge! Aqu s on ens delata un tipus
detnocentrisme que no ens permet veure ms enll de nosaltres mateixos

fet danar a fer ioga per relaxar-nos i tonificar el cos, o anar al gimns la nostra cultura ho
cataloga com a una manera de benestar i de cuidar la imatge sobretot fsica ja que el model
ideal s estar prim, esvelt i tenir una bona condici fsica, perqu aquest prototip de persona s
el que est millor vist. En canvi en altres cultures el fet de practicar gimnstica no s
imprescindible, no donen importncia a la imatge, s ms hi ha cultures que cataloguen a la
dona que nosaltres direm que est grassa com a smbol de bellesa i fertilitat. Aqu aquestes
dones no estarien ben vistes socialment, ja que no tenen el prototip de bellesa occidental.

Pel tema dels animals de companyia que molts heu esmentat, us convido a llegir el segent
post

http://manueldelgadoruiz.blogspot.com/2012/11/introduccio-lantropologia-social-
classe_29.html

A la nostra cultura, existeix una diferenciaci semntica i una agrupaci de diferent dels animals
en salvatges, de granja i companyia. Lafecte professat a determinades especies danimals
(gossos i gats majoritriament, encara que podrem citar altres especies) ens porta a crear una
distinci semntica danimals de companyia present a la nostra cultura i absent a daltres. Ens
centrarem en els gossos especficament, aix per exemple a la nostra cultura els anomenen
animals de companyia, mascotes i els qualifiquem com a amics i companys, es una manera de
personificar a lanimal a diferencia daltres cultures en que es tracta com una cosa o objecte. Per
exemple, lexpressi anar a passejar el gos es un terme que no te cap sentit a Afric. La nostra
cultura a catalogat i denominat els gossos en diferents races, a creat una llei per a protegir-los,
una professi amb una formaci especifica per a tenir-ne cura dells, a mes dun ampli sector
comercial que gira entorn seu (alimentaci, complements, cria...), per tant es pot constatar com
lexperincia de lemoci te un origen social i pblic.

Alguns treballs no tenen bibliografia, us convido a posar-la sempre. I tamb haig de dir
que la majoria destudiants no citen o ho fan de forma incorrecta.