Eleccions al Parlament de Catalunya

21 de desembre de 2017

G R A M A
O
PR TORAL
EL E C

juntspercatalunya.cat
 INDEX
PUIGDEMONT, EL NOSTRE PRESIDENT

JUNTS PER LA DEMOCRCIA

INTERNACIONAL
JUSTCIA
IGUALTAT
PARTICIPACI
SEGURETAT
ADMINISTRACI PBLICA
E-STAT

JUNTS PER LA PROSPERITAT

INDSTRIA
TURISME
COMER
PRIMER SECTOR
ADMINISTRACI TRIBUTRIA
OCUPACI
ECONOMIA RESPONSABLE
REFORMA HORRIA
COHESI TERRITORIAL
MEDI NATURAL
ECONOMIA VERDA
RECURSOS HDRICS
QUALITAT DE LAIRE
ECONOMIA CIRCULAR I RESIDUS
GESTI DINFRAESTRUCTURES
MOBILITAT I TRANSPORT PBLIC

JUNTS PER LA COHESI SOCIAL

POLTIQUES SOCIALS
MIGRACIONS
HABITATGE I HBITAT
CULTURA
ESPAI CATAL DE COMUNICACI
LLENGUA
ESCOLA CATALANA
UNIVERSITATS
RECERCA I CONEIXEMENT
SALUT
ESPORTS

juntspercatalunya.cat
 E MONT,
U IG D
P OSTRE
L N
E DENT
PR ES I

juntspercatalunya.cat
PUIGDEMONT,
EL NOSTRE PRESIDENT
Aquestes no sn unes eleccions normals. No les ha convocades
el president de la Generalitat. Mig Govern s a la pres i laltra
meitat a lexili. La Generalitat est intervinguda i el Parlament est
prcticament anullat.

Per la democrcia no ens fa por. Si hi ha urnes, anirem a votar.

Tothom ha danar a votar!

Aquestes eleccions sn de gran transcendncia per al nostre pas i

marcaran la crnica del segle XXI.

En aquestes eleccions hem descollir entre:

Democrcia o 155. Noms hi ha dues opcions possibles en

aquestes eleccions. Cal escollir entre el bloc de la democrcia i
el bloc del 155. Ha de quedar clar que a Catalunya la democrcia
no es toca, no es retalla i no sempresona. En democrcia,
Catalunya ha de ser el que vulgui la seva gent.

Puigdemont o Rajoy. El president investit pel Parlament de

Catalunya o la decisi dels despatxos de Madrid. El candidat que
segur que no vol que guanyi Rajoy s Puigdemont. Puigdemont
s el candidat de lindependentisme i de la democrcia.

Naci o imposici. Cal deixar clar que Catalunya s una naci

on els seus ciutadans decideixen qu i com volen ser, i no pas un
territori que es pot governar des de lestat espanyol a travs de la
imposici, la repressi i la supressi de les seves institucions.

Referndum o eleccions autonmiques. El 21 de desembre s

una oportunitat per refermar i reforar el resultat de l1 doctubre.
No sn unes eleccions per escollir president. De president, ja en
tenim.
europeus, cooperaci internacional i drets humans.Catalunya al
mn i participar dels grans debats globals.
La candidatura de Junts per Catalunya es compromet a:

Restaurar el president de Catalunya, Carles Puigdemont.

Aquestes eleccions sn per restaurar la democrcia, no per
escollir un nou president. El Parlament de Catalunya va escollir
Carles Puigdemont com a president de Catalunya. Impulsar
qualsevol altre candidat s legitimar larticle 155 i latac a la
democrcia.
Restituir les institucions catalanes, el president i el Govern de
la Generalitat i el Parlament de Catalunya.
Continuar, dacord amb el mandat democrtic del 27 de
setembre i de l1 doctubre, la construcci de la Repblica
catalana. Disposar dun estat s lnic instrument per millorar la
cohesi social (protegir les persones), augmentar la prosperitat
(protegir el territori, el medi i leconomia), i disposar dun marc
institucional ptim en benefici dels 7,5 milions de catalans.
Defensar la democrcia i les llibertats individuals i collectives,
i derrotar el tripartit del 155 a les urnes. Sn els partits que
de manera illegal i illegtima han volgut suprimir les nostres
institucions.
Exigir la revocaci de les causes pendents per motius poltics
i posar fi a lestat dexcepci. Un govern no pot estar perseguit i
empresonat per complir el seu programa electoral legal i legtim.
En una democrcia, el que et porta a governar no pot ser que
sigui el que et porta a la pres.
Posar fi a laplicaci de larticle 155 i a la intervenci financera
de la Generalitat aix com a locupaci policial espanyola a
Catalunya.
Exigir al govern espanyol i al tripartit del 155 lacceptaci dels
resultats electorals i la voluntat dels catalans expressada a les
urnes.

Noms des daquestes premisses s possible obrir un dileg amb

lestat espanyol. Volem parlar de tot, com sempre hem dit. Prioritzem
la via del dileg, com sempre hem fet; reafirmant sempre el nostre dret
a lautodeterminaci, emparat en els tractats internacionals signats per
lEstat espanyol, que prevalen a la prpia constituci.
 PER L A
NT S
JU CRCIA
DE MO

juntspercatalunya.cat
INTERNACIONAL
Catalunya s a Europa, i s Europa. I Junts per Catalunya som i ens
sentim europeus. Per volem viure en una Europa diferent, amb unes
institucions plenament democrtiques i compromeses amb els seus
valors.

El marc de la Uni Europea s el nostre marc dactuaci. I el

catalanisme sempre ha aspirat a ser-hi amb plenitud de drets, per
sobretot amb voluntat daportar-hi el millor de nosaltres. Volem ser
part de la soluci als greus problemes que actualment t la UE. I ho
volem ser amb el nostre propi Estat, reconegut internacionalment.

I en aquest mn globalitzat, tamb volem trucar a totes les portes

possibles per ser-hi presents. Que el mn ens conegui per tot
all que som capaos daportar-hi en tots els terrenys: la cultura
i el pensament, leconomia i la recerca, el patrimoni i la llarga
experincia de lluita per la llibertat.

Per aix hem pensat un conjunt de mesures per desenvolupar una

acci de projecci exterior, a Europa i al mn sencer:

Acci Exterior

Restablir i reforar la poltica dExteriors amb competncies

i funcions en matria dafers internacionals i multilaterals, afers
europeus, cooperaci internacional i drets humans.
Restablir, consolidar i ampliar la xarxa de les delegacions
del Govern a lexterior per tal de promoure els interessos de
Catalunya al mn i participar dels grans debats globals.
Crear un cos format per professionals dexcellncia al servei
de les necessitats i interessos del Govern i dels catalans a
lexterior.
Treballar per tal que Catalunya disposi de les capacitats que
li sn prpies en un context global i internacional, signant els
tractats que cregui rellevants.

Europa

Reiterar la voluntat de permanncia a la UE alhora que

treballar per tal que aquesta aquesta sigui lleial als seus principis
i valors fundacionals.
 Contribuir a la construcci duna Europa federal, forta en la
defensa dels drets socials i culturals, en matria de fiscalitat,
poltica monetria, poltica comercial, seguretat i defensa,
migracions, crisi energtica i canvi climtic.
Establir una poltica de bon venatge al Mediterrani, centrada
en la cooperaci, lintercanvi cultural i la voluntat de prosperitat
compartida al sud dEuropa.
Reforar els mbits de cooperaci ms enll de la UE.

Catalunya al mn

Continuar responent de manera corresponsable i solidria als

grans reptes globals i compromisos internacionals.
Aprofundir en lestratgia en matria de pau i cooperaci
existents (Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament,
Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament, Institut Catal
Internacional per la Pau).
Continuar oberts al mn en lmbit econmic afavorint les
exportacions, la inversi estrangera a Catalunya i la projecci del
sectors econmics punters de Catalunya:

Exportacions
Reforar els equips de les Oficines Exteriors de Comer
i Inversions de Catalunya, i ACCI com a agncia
dinternacionalitzaci empresarial.
Establir un sistema de gesti dassegurances a
lexportaci amb lobjectiu dassegurar el risc lligat a
projectes dinternacionalitzaci dempreses catalanes.

Inversi estrangera a Catalunya

Crear el Registre dInversi Estrangera de Catalunya i
el Registre dInversi Catalana a lEstranger per disposar
dinformaci estadstica i econmica que permeti
potenciar les activitats de promoci i seguiment de la
internacionalitzaci de leconomia.
Prioritzar latracci dinversions estrangeres que
sajustin a la nostra planificaci industrial i econmica.
La situaci geogrfica, el nivell de les nostres universitats
i cicles formatius i la presncia de multinacionals dels
sectors de lautomoci, el qumic i el de lelectrnica
ens capaciten per continuar atraient noves inversions
industrials en aquests camps.
 Participar activament en el desplegament de
lestratgia Europa 2020 i en la RIS3CAT donant suport al
desenvolupament de projectes empresarials basats en les
tecnologies que permetin levoluci i la transformaci dels
sectors industrials.
Llanar i mantenir un dileg permanent amb els
actors, institucions i organismes internacionals, per a
desenvolupar la Repblica Catalana.
JUSTCIA
La justcia s un dels pilars de tot estat de dret i volem que
Catalunya sigui modlica en aquest terreny. El Dret, la Justcia i els
Tribunals han de ser la garantia de la protecci de drets fonamentals
com la llibertat dexpressi, de manifestaci, de seguretat en les
comunicacions.

Al contrari del que hem conegut, sha devitar la judicialitzaci de la

poltica.

Catalunya ha de disposar dun Estat escrupols en la separaci de

poders, la democrcia i el respecte als drets i llibertats fonamentals.
I a partir daqu, ha de bastir una arquitectura que doti ladministraci
de justcia de la independncia, lagilitat, la veracitat i la confiabilitat
que correspon a una societat del segle XXI.

Per tot aix proposem:

La modulaci del criteri del venciment objectiu de les costes

fent que lintent de vies de resoluci alternativa de conflictes com
la mediaci i la conciliaci es tinguin en compte a lhora de la no
imposici.
La creaci dels rgans de mediaci en els conflictes venals o
de convivncia per evitar als ciutadans els costos socials derivats
dun litigi entre vens.
Que ciutadans, entitats i empreses tinguin accs a la segona
instncia, amb un sistema de justcia gratuta de qualitat per a les
persones sense recursos suficients i amb proximitat territorial.
Tendir a la implementaci dun partit judicial, com a mnim, a
cada comarca, amb una primera instncia civil i penal i Jutjats
de Pau amb funcions de Registre Civil i de foment i derivaci
a la mediaci en els municipis en els quals no hi hagi primera
instncia civil i penal.
Tenir una justcia moderna que garanteixi uns processos gils
i efectius per primar la formaci continuada de jutges i personal
al servei de ladministraci de justcia, suficientment dotada amb
recursos personals i materials i amb plena implantaci de les TIC
i de lexpedient electrnic.
Duplicar el nombre de jutges. En aquest sentit, proposem la
conversi dels lletrats de lAdministraci de Justcia en Jutges,
amb una formaci adequada i una prova de nivell. La situaci
actual en qu els lletrats de lAdministraci de Justcia fan de
semijutge distorsiona el bon funcionament dels Jutjats.
Retornar el prestigi a la Fiscalia i que, des de la seva
independncia, esdevingui un autntic garant de linters pblic
al servei dels ms febles.
Preservar el secret de les actuacions judicials per tal dafavorir
el dret de tot encausat a un judici amb totes les garanties.
Preservar el dret a la informaci dels mitjans de comunicaci,
mitjanant un sistema de comunicaci ems per la prpia
justcia, evitant processos parallels meditics i filtracions que
perjudiquen el correcte funcionament dels processos.
Equilibrar el dret a la informaci, que s un dret fonamental,
amb el dret a la intimitat i a la prpia imatge per tal devitar les
filtracions de dades de procediments decretats secrets per
lautoritat judicial.
Exigir el coneixement del catal com a requisit per poder
exercir en la administraci de justcia de Catalunya.
Apostar tamb per perfeccionar el model dexecuci penal
catal, que garanteixi la seguretat, redueixi la reincidncia i
aposti clarament per la reinserci social.
IGUALTAT
Junts per Catalunya est compromesa radicalment amb les
poltiques de gnere.

La perspectiva de gnere ha de ser transversal en tots els mbits

socials. Aquest ser el nostre camp de batalla. Si volem ser una pas
amb igualtat de tracte i doportunitats per tothom, hem de garantir
que no hi hagi discriminaci per raons de sexe.

Actualment, tenim la generaci de dones ms ben formades de la

histria. Per si analitzem la quantitat de dones que hi ha en llocs de
responsabilitat i presa de decisions, veurem que encara no hi sn
prou presents.

La societat catalana no pot perdre tot aquest talent per culpa

dobstacles sovint invisibles. En aquest sentit, Junts per Catalunya
vol desenvolupar un feminisme del segle XXI, un feminisme 4.0. Un
feminisme que es basi en els principis segents:

Optimisme. Els avenos obtinguts ens les darreres dcades ens

permeten poder seguir avanant i anar millorant i corregint les
situacions de desigualtat entre homes i dones.

Complicitat. Defugim la confrontaci que noms exclou i no aglutina

i situa les poltiques de gnere en un mbit residual. Defugim les
poltiques fetes per dones, noms per a dones.

Corresponsabilitat. Interpellem tota la societat, homes i dones, per

construir un pas on la igualtat doportunitats i de tracte sigui real i
efectiva.

Transversalitat. La perspectiva de gnere han de ser les ulleres que

tot programa o proposta poltica ha de portar posades.

Llibertat. Perqu cada persona, cada dona pugui desenvolupar

lliurement la seva trajectria vital, sense els encotillaments o
dictmens que algunes forces poltiques dogmtiques volen imposar
reduint el discurs de la igualtat a bo o dolent per les dones.

Dignitat. Cada persona, cada dona ha de poder decidir de quina

manera vol viure.
Tenint en compte aquests principis, des de Junts per Catalunya
defensem que:

Les dones siguin subjectes de ple dret . En aquest sentit,

encara existeix la xacra del masclisme i existeixen fenmens tan
cruels com sn el de lexplotaci sexual i la prostituci els quals
rebutgem.
La societat i les futures generacions tinguin referents
femenins. Cal ms presncia i projecci del talent de les dones a
la nostra societat.
Les feines de cura han de ser compartides per tothom. Per
aix, s important que hi hagi uns horaris laborals ms racionals
que afavoreixin la conciliaci i una distribuci ms equitativa de
les feines de cura com passa a altres pasos.
Els permisos de maternitat i paternitat siguin de 16 setmanes
per cadascun dels dos membres de la parella. Un perms que
sigui voluntari i no transferible afavoreix una distribuci ms
equitativa de cura dels fills entre homes i dones, i que les dones
no siguin penalitzades per aquest motiu en lmbit laboral.
Un pacte de pas contra lescletxa salarial.
Una representaci meditica de les dones ms propera al
principi digualtat.
El treball conjunt entre les institucions i els mitjans de
comunicaci per superar els estereotips basats en les relacions
de poder, del domini duns i de la submissi de les altres.
Incentivar el lideratge femen en lmbit laboral i empresarial.
En el mn laboral se segueix penalitzant en molts casos la
maternitat o el treball no presencial. Volem apellar a la implicaci
de tots els agents per canviar aquesta tendncia.
Afavorir projectes de dones emprenedores.
Normalitzar guies de contractaci en matria digualtat a les
administracions.

Lluita contra la violncia domstica

Junts per Catalunya t en la lluita contra la violncia contra les dones

una de les seves prioritats, i per aix li dedica un apartat concret.
La lluita contra la violncia masclista afecta tota la societat. El seu
rebuig ha de ser contundent i unitari.

La violncia masclista t unes particularitats que en fan difcil

labordatge integral perqu shi vinculen aspectes emocionals,
psicolgics, actituds culturals de domini i submissi i tots aquells
que tenen a veure amb la manca dautonomia i llibertat de les dones.

s un problema estructural que sha de tractar globalment des

de multitud dmbits: la prevenci, la sensibilitzaci, leducaci,
latenci a les dones que pateixen violncia, lactuaci policial,
lactuaci de la justcia, etc. No es pot actuar sectorialment sense
tenir en compte la globalitat.

I sobretot, i de manera molt urgent, shan desborrar de limaginari

collectiu els models tradicionals de relacions entre sexes basades
en el poder i transmetre nous models de relaci i de soluci de
situacions conflictives.

Per tot aix, fem les segents propostes:

Redactar un nou Pla de Poltiques de Gnere del govern de

Catalunya.
Incorporar la perspectiva de gnere a les poltiques pbliques
de tot el govern de la Generalitat a travs de formaci especfica i
consolidaci dels referents de gnere a ladministraci.
Desplegar la llei digualtat efectiva entre dones i homes
17/2015.
Rellanar el Consell Nacional de Dones de Catalunya.
Posar en marxa actuacions dirigides a dones amb
discapacitat per tal dimpulsar la seva participaci.
Promoure un pacte nacional contra la violncia masclista
i redactar un nou programa dintervenci integral contra la
violncia masclista.
Reordenar la xarxa datenci i recuperaci integral per a les
dones i els seus fills i filles per tal de donar una atenci integral a
les dones vctimes de violncia masclista.
Visibilitzar altres formes de violncia masclista mes enll de
lmbit de la parella.
Impulsar programes de prevenci de relacions abusives i
comportaments masclistes entre joves i adolescents.
Obrir un pla de recursos especfics per a dones agredides
sexualment.

Diversitat dorientaci sexual i identitat de gnere

Des de Junts per Catalunya no podem deixar de concebre una

Catalunya igualitria sense pensar en poltiques de diversitat
dorientaci sexual i didentitat de gnere. Ara, quasi tres anys
desprs de laprovaci de la Llei 11/2014, cal treballar per un pas
que pensi i inclogui ms i millors poltiques en aquestes matries.
Per aix, ens comprometem a:

Vetllar pel compliment de la igualtat de tracte i no

discriminaci, i garantir els drets de les persones lesbianes,
gais, bisexuals, trans, intersexuals, i dotar pressupostriament
les partides per a aquesta finalitat, en lmbit de les seves
competncies.
Atendre, en els respectius mbits dactuaci, la defensa i
protecci integral de les persones LGTBI, i especialment en
aquelles franges dedat de formaci o de major dependncia
com sn la infncia, la joventut i la tercera edat.
Desenvolupar poltiques actives de suport a les famlies
de lesbianes i de gais, i per garantir el dret de tothom a la
formaci duna famlia i de poder accedir a les tcniques de
reproducci assistida, incloses les noves tcniques de gestaci
per substituci, i garantir el reconeixement de tots els drets dels
infants nascuts per aquest tipus de gestaci.
Defensar la protecci integral de les persones LGTBI, i
especialment en aquells mbits com lensenyament, la sanitat i
els serveis socials, o la seguretat, on s ms necessari disposar
de la formaci de professionals i de protocols especfics per a
la garantia i protecci de les persones LGTBI en situacions de
vulnerabilitat.
Portar a la prctica iniciatives de difusi i de conscienciaci
sobre els drets de les persones i la diversitat familiar LGTBI,
com a exercici de llibertat i exemple de protecci dels drets
humans fonamentals, que empara lactual marc legal, i que
shan dinscriure en el futur marc legal de Catalunya com a nova
repblica independent.
Reduir la incidncia del VIH amb un Pla dAcci especfic
amb eines que tenen un immens potencial preventiu i que es
recomanat per experts.
PARTICIPACI
Participaci democrtica

s la voluntat del poble la que ha de ser el motor de la construcci

del pas, qui dissenyi les poltiques pbliques. Un pas slid necessita
que els seus ciutadans simpliquin, es comprometin i sexpressin
sobre les qestions collectives. Defensem radicalment el valor
republic de la ciutadania. Cal doncs, crear i millorar els circuits
perqu es pugui vehicular la veu de la gent.

Volem un pas nou on la democrcia sigui el fonament de

larquitectura comunitria, on es doni veu als ciutadans, amb
democrcia representativa, amb democrcia participativa i amb
democrcia directa, sense pors ni lmits, de forma pionera, i entre les
ms avanades del mn.

Valor poltic de lexpressi ciutadana

Ms enll de les eleccions i de les dinmiques parlamentries i de

govern, cal que les iniciatives ciutadanes a travs dels drets de
reuni, de vaga, de manifestaci, de petici, etc. siguin considerats
per les institucions com a expressions de la voluntat popular,
com a expressions democrtiques amb rellevncia poltica. Shan
de crear canals adequats i accessibles per a tothom, interioritzar
institucionalment les aportacions ciutadanes, donar respostes i
construir el nou pas tenint en compte les veus del poble.

Les eleccions

Al segle XXI, en un pas avanat com el nostre, plantegem que les

eleccions aprofitin les noves tecnologies i es minimitzin els costos.
En el nou rgim electoral, implantarem el vot electrnic i facilitarem
el vot per correu i anticipat. Reduirem la durada de les campanyes
electorals i minimitzarem les despeses amb una tramesa nica
dinformaci electoral, i amb un rigors control previ i posterior de
les despeses de les candidatures.

Eliminarem la submissi dels mitjans als blocs electorals, garantint

una poltica dinformaci en base a criteris periodstics. Crearem un
rgan que vetlli per la qualitat democrtica del procs electoral.

Les entitats de base social

La ciutadania participa naturalment en multitud dentitats

que representen la voluntat dels seus membres, a travs del
funcionament democrtic i en base a la participaci, al debat i a
lassoliment dacords. Catalunya t una gran tradici dentitats
slides que mobilitzen les voluntats dels ciutadans per construir
una comunitat ms prspera. Cal que aquestes entitats (sindicats,
patronals, cambres de comer, collegis professionals, universitats,
entitats locals, AMPA i tota mena dassociacions) perfeccionin el
seu funcionament i contribueixin a la construcci daquest pas nou,
generant debats i propostes poltiques i assumint responsabilitats i
serveis a la comunitat.

El dens entramat dentitats cviques de Catalunya han de tenir un

paper cabdal en la definici de les poltiques del nou pas.

Les xarxes socials

No hi ha dubte que laccs a les tecnologies de la informaci i de

la comunicaci de forma generalitzada, especialment per part de
les persones joves i dels professionals, permet expressar opinions,
creant-les i multiplicant-les, duna forma prcticament infinita.

Aix, sha produt una enorme transformaci en laccs a la

informaci i sobretot en la dispersi de la capacitat demetre la
voluntat de les persones i de compartir-la. Cal que les institucions
del pas nou garanteixin laccs de tothom a les tecnologies, tot
evitant la fractura digital, i siguin sensibles als nous mitjans i a les
expressions que shi exposen aix com que interactun amb els
ciutadans i exposin les seves posicions.

La collaboraci pblicoprivada

Catalunya ha excellit en iniciatives privades, lucratives i no

lucratives, per a proveir els serveis a la ciutadania. El nou Estat ha
de permetre impulsar les iniciatives privades de forma sintonitzada
amb les poltiques pbliques, des de la confiana i la collaboraci,
mans a les mans, des de la lleialtat i la responsabilitat, amb
transparncia i conformitat a la llei. Construm una Catalunya com a
pas doportunitats, com a pas de creaci de riquesa des de la tasca
institucional i la iniciativa privada.

El mecenatge ents com a altruisme econmic ha de permetre

laportaci de fluxos econmics des del mn privat, empreses i
particulars, a les causes dinters general, amb una fiscalitat que
afavoreixi la generositat i la selecci i impuls per part dels propis
ciutadans i de les empreses dels projectes i iniciatives pel b com,
sense necessitat dintervenci dels poders pblics.
Procs constituent

Una de les principals ambicions poltiques de Junts per

Catalunya s la de promoure un gran debat nacional, participatiu i
dempoderament de la ciutadania que abordi els trets i els eixos que
han de conformar la constituci de la Repblica Catalana. Enguany,
que es commemora el 40 aniversari del Congrs de Cultura
Catalana, volem reivindicar-lo com una experincia que va servir
per a debatre, aprofundir i definir els reptes i les oportunitats de la
cultura al nostre pas. Un model de debat que pot orientar el debat
del procs constituent.
SEGURETAT
Un model de pas segur s ms prsper, perqu la seguretat pblica
garanteix ms qualitat de vida i una societat ms justa. El nostre
model s un model dxit que combina seguretat i llibertat, i que
concep la seguretat com un servei pblic que s de garantia de drets
i de protecci de llibertats.

La seguretat ha de ser un dels pilars de les poltiques socials

perqu est ntimament lligada a la vida quotidiana de les persones;
aconseguint construir una societat segura, un pas just, integrador,
plural i tolerant.

Per aquest motiu, les poltiques de seguretat han de seguir vetllant

per ser transparents i ser garantia de proximitat, darrelament i de
coneixement del territori a lhora de donar servei i resposta a les
necessitats de seguretat de la ciutadania. Una seguretat orientada
a la comunitat, que situa el ciutad al centre de la seva ra de ser,
volent ser efectiva per no invasiva; efica per proporcionada;
fugint de tot protagonisme i sense ser ostentosa.

Per aix, davant els reptes globals i locals i, sobretot, davant del
moment histric que viu Catalunya, a la propera legislatura, la
candidatura de Junts per Catalunya vol garantir el dret a la seguretat
per mitj dun seguit de poltiques planificades:

Retornar a la normalitat lexercici de les responsabilitats

competncia del Cos de Mossos dEsquadra i defensar
lhonorabilitat de tots els seus membres i comandaments.
Fer que el Cos de Mossos dEsquadra exerceixi com a policia
integral de Catalunya i amb el ple exercici de les competncies
en lmbit de la seguretat a Catalunya.
Invertir per dotar el Cos de Mossos dEsquadra dels recursos
humans, formatius i tecnolgics necessaris per afrontar amb
garanties els reptes de seguretat a Catalunya, tamb els que
plantegen les noves formes de criminalitat.
Davant duns reptes de seguretat que requereixen de mxima
collaboraci, coordinaci i cooperaci, el Cos de Mossos
dEsquadra cal que tingui presncia permanent en aquells
organismes de coordinaci policial internacional, participant
dinvestigacions i intercanviant informaci amb les policies
europees i de la resta del mn.
 Millorar la coordinaci entre el cos de Mossos dEsquadra
i les policies locals en els aspectes operatius i organitzatius, i
perseverar en la definici i implementaci de lestructura de la
Policia de Catalunya com una eina estratgica al servei dels
ciutadans.
Mantenir i aprofundir en la lluita contra el terrorisme en el
marc duna estratgia transversal i integral de la seguretat que no
noms impliqui lmbit policial del fet terrorista (molt determinant
en el nivell dalerta en el qual es troba Catalunya), sin que tamb
abordi la prevenci dels processos de radicalitzaci com un
fenomen complex que cal tractar des de diferents esferes de la
societat.
Atendre especialment els collectius ms vulnerables i treballar
transversalment en com prevenim i com intervenim en casos de
violncia masclista, violncia dins la llar i els delictes dodi.
Reduir la sinistralitat viria a Catalunya dacord amb els
objectius internacionals, promoure la recerca de les millors
prctiques a nivell dinnovaci en seguretat viria, seguir millorant
latenci a les vctimes daccidents de trnsit i els seus familiars, i
perseverar en les poltiques de prevenci i sensibilitzaci.

Emergncies i protecci civil

La poltica demergncies i protecci civil t per objectiu tenir

una societat resilient davant qualsevol escenari de risc i, per tant,
cal incorporar-la a tots els nivells de les poltiques de seguretat,
integrant la gesti de riscos i emergncies en les seves diferents
fases per tal de donar una sola resposta basada en el coneixement i
la prevenci.

La incorporaci de la societat civil als serveis demergncies i

protecci civil a travs del voluntariat tamb ha tingut una mplia
implantaci arreu de Catalunya i, de fet, en molts territoris hi t
un paper molt determinant pel que cal vetllar, no noms perqu
porta una seguretat reactiva de molt rpida resposta, sin tamb
preventiva.

Aix doncs, en una societat interdependent, connectada i tecnificada,

cal treballar de manera molt transversal per actualitzar el model i
donar respostes ms rpides i flexibles als riscos emergents en el
territori i els seus impactes, reformulant el model demergncies i
protecci civil de Catalunya per adequar-lo a les necessitats i realitat
del segle XXI.

Per aquest motiu, a la propera legislatura, Junts per Catalunya vol

dur a terme les segents lnies dactuaci:
 Redactar una llei demergncies que garanteixi una
resposta integral, collocant la ciutadania en leix de latenci
en lemergncia, que reconegui i garanteixi les necessitats de
cobertura, que millori la capacitat de resposta en lemergncia
i garanteixi el compliment de la carta de serveis del Cos de
Bombers de la Generalitat.
Dotar dun marc competencial eminentment integrador
que permeti coordinar els diferents recursos operatius que es
destinen a les emergncies i catstrofes.
Preparar ladministraci per respondre a les crisis, impulsant
la resilincia i la continutat de les activitats.
Millorar els serveis demergncia tot apostant per un renovat
model de bombers que reconegui i sintegri en el territori, que
garanteixi una eficient cobertura territorial amb una distribuci
que permeti donar compliment a la carta de serveis, que revisi
com i quin suport es presta als municipis en les emergncies
per tal dadequar-lo a les necessitats actuals i que incorpori la
tecnologia actual per millorar la resposta i guanyar eficincia.
Desenvolupar un model de carrera professional dels cossos
operatius basat en competncies i habilitats estandaritzades, fent
especial esfor a la tecnificaci i especialitzaci, que facilitin la
mobilitat professional.
Dotar del finanament permanent les poltiques dInterior
per posar i mantenir al dia els serveis demergncia i fer front a
les exigncies del model; incloent un pla dinversions capa de
garantir la millora i adequaci constant als diferents avenos
tecnolgics i a la correcta cobertura de les necessitats del servei.
Incorporar la promoci de la cultura de la protecci civil a
leducaci obligatria, dissenyant un programa de formaci de
coneixement i de sensibilitzaci sobre el risc i primers auxilis
amb lobjectiu danticipar-nos a les situacions de crisi i millorar la
capacitat de resposta collectiva.
Treballar la collaboraci pblicoprivada per a aconseguir una
millor gesti de les emergncies: reducci dels danys i resoluci
en menys temps.

Estratgia

Els interessos dels catalans passen cada cop ms per all que es
decideix en els mbits de la Seguretat i Defensa comuna, ja sigui
intracomunitria com s el cas de lAgncia Europea de Defensa,
com en el marc de lOTAN. El Govern de Catalunya ha de conixer i
tenir una posici oficial sobre la situaci geoestratgica de Catalunya
i les seves implicacions poltiques, econmiques i de seguretat.
Actualment, la Uni Europea impulsa la Cooperaci estructurada
permanent amb lobjectiu de coordinar els interessos, les inversions
i les futures operacions de defensa i de pau dels pasos europeus
que en formen part. Aquesta cooperaci ser complementria amb
lOTAN i determinar les relacions internacionals i de seguretat del
continent en els propers anys.

Europa avui assumeix un Nou Nivell dAmbici en lenfortiment de

la UE amb ladopci dun nou Pla de Seguretat i Defensa europeu,
escenari que es complementa amb lobjectiu dun nou repartiment
de lesfor pressupostari de lOTAN. Aquesta realitat requereix un
seguiment des de Catalunya i s per aix que:

Cal dotar el pas dun institut destudis estratgics (IEE)

que faci seguiment i impulsi la recerca en seguretat, defensa i
relacions internacionals de caire estratgic, partint dels riscos,
amenaces i oportunitats que planteja la ubicaci geoestratgica i
geopoltica de Catalunya, amb lobjectiu dassessorar el govern,
el Parlament i els governs locals catalans, oferir formaci en la
matria, aportar una perspectiva prpia als debats estratgics
globals, i difondre i promoure el pensament i el debat estratgics.
Cal identificar els riscos i les amenaces en matria de
seguretat que afecten Catalunya i definir la nostra estratgia
de seguretat nacional integrada en el nostre context europeu,
occidental i mediterrani, partint dels mitjans de qu disposem
actualment i definint els mitjans de qu shauria de dotar el pas
en el futur per garantir la nostra seguretat.
ADMINISTRACI
PBLICA
Venim de temps en qu el ciutad es malfia dels poders pblics,
alhora que lEstat tendeix a reglamentar excessivament i a pensar
ms en obligar, en posar lmits i en ser coercitiu que en estimular
i donar marge a les iniciatives. Un nou contracte social permet
superar les actuals dinmiques i establir-ne de noves, ms
humanes i ms madures, basades en la bona fe, en la llibertat i en la
responsabilitat, en la confiana dels uns amb els altres.

Ms enll de les normes, cal obtenir dels ciutadans el respecte i

lestima a les seves institucions collectives i la seva confiana vers
els seus representants poltics i els servidors pblics, tot estimulant
un patriotisme cvic, pel qual els ciutadans aportin de bon grat, amb
orgull i satisfacci, els seus esforos a la collectivitat.

Igualment, cal que es percebi lestima de les institucions cap als

seus ciutadans, tractant-los com a socis, no com a usuaris o
contribuents, com a persones, no com a nmeros, tot respectant i
estimulant les iniciatives, no limitant-les i perseguint-les.

Cal una administraci al servei del ciutad i el pas, que sadapti

duna forma constant i innovadora als canvis de la societat i a les
demandes dels ciutadans, basada en el rendiment de comptes,
la participaci, la proximitat i el dret dels ciutadans a decidir. Uns
serveis pblics que responguin amb ms eficcia i agilitat, i en els
quals els trmits siguin ms senzills i menys burocrtics.

Una administraci que eviti duplicitats i burocrcia intils, que superi

estructures que shan demostrat ineficaces, que avalu el resultat de
les accions amb indicadors i que respongui a les necessitats dels
ciutadans. Una administraci que ajudi i promogui que la societat
faci realitat les seves potencialitats, i que no les prohibeixi. Una
administraci que no posi pals a les rodes a la iniciativa privada.

Per fer-ho possible, cal fer propostes i establir poltiques amb

lobjectiu de reforar el lideratge que correspon a la poltica, de fer
una Administraci efica i ms propera, dorganitzar-la territorialment
i doferir un servei pblic adequat de Justcia.

Complicitat amb la iniciativa privada: amb una administraci

que afavoreixi el seu impuls i potncia i que tingui en compte el
seu know how en la prestaci de serveis. Cal aprofitar la fora
emprenedora i empresarial de la nostra societat, coresponsabilitzant-
la en els objectius comuns que tenim com a pas i enfortir tota la
riquesa que aporten les nostres petites i mitjanes empreses

El catalanisme ha defensat sempre les seves institucions. Ara s el

moment de recuperar-ne la potencialitat plena, especialment de la
Generalitat de Catalunya com a rgan de govern, com a motor de
creixement social, econmic i representatiu del nostre pas.

La transparncia

La utilitzaci de les TIC per difondre la informaci, el debat social i

meditic sobre les activitats poltiques i la generaci plural de lopini
pblica fan de la transparncia una arma principal per a la qualitat
de la gesti de les institucions. En aquest sentit, es donar el mxim
accs a la informaci pblica, tant activa com passiva, especialment
sobre lorigen i el dest dels fons pblics (contractaci pblica,
subvencions, operadors...) i sobre les retribucions i el patrimoni
dels poltics i membres de ladministraci (alts crrecs i crrecs de
confiana).

Es vetllar per la difusi i el compliment de la normativa de registre

pblic de lobbies, de les seves activitats i dels procediments (codi de
bones prctiques). Es mantindr la generalitzaci del silenci positiu
com a forma de resoluci de les peticions dels ciutadans.

Es far el control i avaluaci del codi tic dels directius i servidors

pblics i sen far el control i lavaluaci.

Daltra banda, una plena transparncia ha de permetre una major

flexibilitat i agilitat de lactuaci dels poders pblics amb els agents
privats o b entre els poders pblics i fins i tot amb els treballadors
pblics amb la introducci duna normativa que permeti la gesti
dialogada de les potestats pbliques, introduint la negociaci
i la mediaci en lmbit del dret pblic. Amb transparncia
ladministraci justifica i mostra els seus actes. La transparncia s
una qualitat per a la gesti de les institucions.

La rendici de comptes ha dempoderar els ciutadans, de tal manera

que siguin tamb element clau en la presa de decisions pbliques.
Partint duna informaci accessible, intelligible i comprensible, els
ciutadans han de poder formar-se una opini que permeti relacionar
els propsits i els resultats de les actuacions pbliques.

Cal implementar un veritable cultura de Transparncia, com a

nica forma de gestionar les nostres organitzacions del segle XXI.
Transparncia vol dir gesti efica dels recursos pblics, vol dir
donar major credibilitat i legitimitat a les poltiques pbliques.
Govern obert

Ha de permetre canviar les formes de treballar i implicar la ciutadania

en el conjunt del funcionament del sistema democrtic, en base als
principis de transparncia, participaci i collaboraci, fent mfasi en
lobertura de dades a fi de fer pblica aquella informaci que pugui ser
til per a la ciutadania, sigui com a servei pblic, o com a font a partir
de la qual els ciutadans poden generar valor afegit a la seva activitat,
reutilitzant-la. Cal reforar els mecanismes dinformaci activa i
disposar de canals personalitzats dinformaci als ciutadans. Tamb
cal facilitar laccs dels ciutadans a la informaci pblica, i sensibilitzar
ciutadans i institucions del correcte exercici daquest dret.

La prevenci i persecuci de la corrupci

La transparncia i la integritat institucional formen part de la cultura

del pas nou, que tamb ha denfortir els mecanismes per prevenir la
corrupci, mecanismes que en tot cas shauran de completar amb
una poltica de sancions efectives de les prctiques corruptes.

En tot cas, Catalunya adoptar els estndards internacionals ms

avanats per garantir en tot moment la proscripci de la corrupci en
tots els seu mbits. Un nou pas passa per aplicar tolerncia zero a la
corrupci.

El bon funcionament de les institucions sn el millor sistema de

prevenci, persecuci i erradicaci de la corrupci.

De lexcellncia de lAdministraci Pblica

Des de Junts per Catalunya pensem que cal revisar el model

dadministraci pblica actual per evitar duplicitats i burocrcia intil.
Aix com crear espais multiadministratius on es concentrin tots els
serveis a nivell territorial per afavorir el lligam entre ladministraci i el
ciutad.

Tamb cal millorar la relaci de lAdministraci pblica i lempresa

privada elaborant Lleis i eines electrniques que facilitin la relaci
mtua, amb lobjectiu dafavorir el desenvolupament de les
empreses.

Aix mateix, volem elaborar una llei dinfraestructures de dades

bsiques i dinteroperabilitat entre les administracions.

Administraci electrnica

Atorgar al Consorci dAdministraci Oberta tota la competncia

i recursos per promoure i millorar la transformaci digital de les
administracions catalanes, per aconseguir governs gils, lgics i
collaboratius.
Instaurar a totes les administracions el model dAdministraci
electrnica, millorant els servei pblics i la relaci amb la ciutadania i
potenciant les TIC.
Cal fer ms propera i accessible ladministraci pblica a travs de
potenciar les oficines datenci al ciutad i lempresa.

Compliment normatiu

Generalitzar les poltiques de compliance en les organitzacions

com a nova cultura de les organitzacions i com a mecnica danlisi
dels riscos legals i dautoexigncia de compliment de les normes
en prevenci de responsabilitats i per a un millor funcionament.
Lautoexigncia de compliment de la legalitat i dels codis interns
evita la judicialitzaci de lactivitat de les organitzacions i en les
seves relacions i evita possibles sancions per ra dinspeccions o
de conflictes. Ms enll de lautocontrol normatiu, cal implantar un
sistema efica que garanteixi el compliment de les normes, dacord
amb els principis del rule of law, amb seguretat jurdica, previsi
dels resultats i eficcia de les resolucions.

Apostar tamb pel que els anglosaxons anomenen pblic

compliance, per ladministraci. En aquest sentit, impulsar
marcs normatius que permetin la instauraci de sistemes
dintegritat institucional per les nostres institucions. Sn un conjunt
dinstruments que doten les nostres administracions de mecanismes
que permeten prevenir i evitar els incompliments normatius,
mecanismes que alhora garanteixin els comportaments tics
daquestes.

Institucions de tutela i control

La Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i la Oficina

AntiFrau sn institucions que han ser escoltades, preservades i
posades en relleu.

Els municipis

Com a institucions ms prximes a la ciutadania, les entitats

municipals, aix com les supramunicipals (comarques i vegueries),
han de ser les que prestin els serveis a les persones i canalitzin la
participaci ciutadana en primera instncia.

Cal dotar-les dels instruments i dels recursos adequats, aix com

deines de collaboraci i coresponsabilitzaci entre elles, per tal
de dimensionar correctament lorganitzaci que presta els serveis,
adaptant-se a les realitats territorials i a les demandes ciutadanes.

El disseny territorial, en base a la mxima participaci i al consens

territorial i poltic, amb ple respecte i atenci a les singularitats
(lrea Metropolitana, lAran, municipis turstics, petits municipis...),
ha de garantir lefica prestaci dels serveis als ciutadans, sota
els principis de subsidiarietat i proximitat, dasimetria i dequilibri
territorial, amb ms eficincia, amb reducci de costos, evitant la
proliferaci dens i duplicitats.

Sha de garantir un finanament adequat amb els principis de

suficincia de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat.

Una fiscalitat justa

El finanament de les inversions i dels serveis pblics necessita
duna fiscalitat que permeti garantir uns ingressos suficients,
adequats a la riquesa i a les necessitats del pas.

El ciutad ha de ser conscient de la seva contribuci al sosteniment

de la cosa pblica i del retorn que en percep.

La fiscalitat ha de ser simple i entenedora i alhora ha de permetre

que el contribuent se senti satisfet. Aquesta satisfacci que es
percep en els pasos nrdics s la que volem i aquesta satisfacci s
un indicador privilegiat del grau de justcia de la fiscalitat.

s important tamb que ms enll de levident aspecte recaptatori

i de redistribuci de la riquesa, gravant de forma diferent riqueses
diferents, la fiscalitat tingui com a finalitat orientar conductes,
estimular les conductes desitjades i desincentivant les no desitjades.

Finalment, una fiscalitat justa significa tamb lerradicaci del frau i,

per tant, una sensibilitzaci de la ciutadania sobre la seva gravetat
i els seus efectes i una lluita efica per part de les institucions
tributries i amb la collaboraci de la ciutadania.
E-STAT
La principal fora del procs de construcci dun nou Estat Digital
tamb s la gent, i aix implica que hem dapostar en el present i
futur de la nostra ciutadania per assolir com ms aviat millor una
ciutadania digital plena, invertint en la formaci digital i STEM dels
nostres ciutadans, apoderant-los tecnolgicament i digital, i vetllant
pels seus drets i deures digitals.

Hem de dotar a la nostra ciutadania de les eines per innovar en un

mn digital i hem dendegar la constituci dun Estat veritablement
modern, la primera repblica nadiua digital, leRepblica, una naci
digital i intelligent de referncia internacional, dibuixant una proposta
innovadora de Repblica Digital del segle XXI que defugi del vell
concepte destat analgic del segle passat, un pas modern i atractiu
que abandoni el vell concepte de lEstat sc jo per passar al de
lEstat sou vosaltres (els ciutadans).

Per aix cal tamb posar les bases dun nou sistema de recerca
i innovaci inspirat en el model de la qudruple hlix (el ciutad,
lempresa, la universitat i ladministraci) i la Digital Social
Innovation.

Les infraestructures estratgiques sn les comunicacions

electrniques i un dels grans reptes immediats que tenim s el de la
ciberseguretat, sobretot si plantegem un projecte dEstat Digital.

Per aquest motiu, a la propera legislatura, la candidatura de Junts

per Catalunya vol dur a terme les segents lnies dactuaci:

Dotar la ciutadania duna identitat digital catalana

autogestionada.
Aprovar una llei catalana de drets i deures digitals.
Formar ciutadans amb plenes competncies digitals i amb
vocaci innovadora impulsant leducaci en STEM (Science,
Technology, Engineering and Maths) i la reinserci digital que els
garanteixi un futur laboral. La programaci i la robtica educativa
seran assignatures troncals en el sistema educatiu de Catalunya.
Apoderar tecnolgicament i digital els ciutadans perqu
puguin decidir quin pas i societat volen, que els permeti, de
forma activa i/o passiva, una major participaci en les poltiques
territorials, econmiques i socials, normalitzant la cultura del vot
electrnic per a la presa de decisions a Catalunya.
 Promoure la creaci dun voluntariat digital organitzat per fer
Repblica des de la Societat Civil.
Incrementar el desplegament dinfraestructures de
comunicacions electrniques per accelerar el procs de
digitalitzaci del pas i garantir la igualtat doportunitats daccs a
Internet a travs de lequilibri territorial i social.
Fer de Catalunya un pas cibersegur, que protegeixi les
seves institucions pbliques i garanteixi el desenvolupament
de la Societat Digital, musculant la recent creada Agncia de
Ciberseguretat de Catalunya.
Impulsar la innovaci social digital com a nou model de
recerca i innovaci TIC de Catalunya que ompli lactual gap
entre els models CERCA i TECNIO.
Posicionar Catalunya com a hub digital mundial referent
internacional en tecnologies digitals avanades (tecnologies
smart, Mobile, IOT, 3D-printing, blockchain, supercomputaci,
visi per computador, quntica, etc.)
Treballar per una Catalunya tecnolgicament tica i sobirana
en la gesti de les dades dels ciutadans fomentant els formats
oberts i distributs per tal que el coneixement pugui compartir-se.
Impulsar un nou model fiscal inspirat en lsmartTAX i fomentar
la creaci duna moneda digital catalana.
Fomentar la digitalitzaci de les nostres empreses i
lemprenedoria digital per garantir una economia catalana digital
i competitiva, habilitant un programa de residncia digital per a
empreses.
Desplegar el Pacte Nacional per a la Societat Digital aprovat
en la darrera legislatura de forma consensuada amb tots els
actors del pas.
Finalitzar el desplegament duna infraestructura pblica
basada en una xarxa neutra de fibra ptica que connecti
inicialment totes les capitals de comarca i posteriorment tots els
municipis de Catalunya.
 PER L A
NTS
JU PERITAT
PRO S

juntspercatalunya.cat
INDSTRIA
La Indstria t un pes estratgic en leconomia catalana (suposa
gaireb el 20% del PIB i ms del 50% si hi sumem els serveis de
producci) salinea amb lestratgia Europa 2020 per aconseguir
un desenvolupament intelligent, sostenible, integrador i creador
docupaci de qualitat.

El Pacte Nacional per a la Indstria (PNI) derivat de la Resoluci

251/XI de 2016 del Parlament de Catalunya s lacord programtic
consensuat pels agents econmics i socials del nostre pas que
atorga el marc destabilitat temporal referent per a la transformaci
del nostre model industrial per afrontar els reptes que representen
la globalitzaci i els canvis de models industrials.

Presentat el juliol de 2017, el PNI s el punt de partida a partir del

qual entenem que cal desenvolupar les poltiques industrials facilitant
mecanismes dencaix en les diferents realitats territorials .

Competitivitat industrial

Afavorir la competitivitat del teixit empresarial catal i seguir

fomentant la internacionalitzaci, la innovaci i ladaptaci a la
indstria 4.0.
Continuar sent referents en el foment de lemprenedoria
i les empreses emergents (start-ups), especialment les de
base tecnolgica per tal que el sector productiu evolucioni
progressivament cap a activitats dalt valor afegit.
Consolidar lactivitat de lObservatori de la Indstria pel
seguiment i execuci del PNI a ms de lelaboraci destudis i
informes referents deconomia industrial.
Posar en marxa loficina de suport a la indstria per eliminar
barreres a la internacionalitzaci i loficina tcnica especialitzada
en contractaci pblica internacional.
Actualitzar una estratgia dinnovaci a Catalunya per mitj de
la constituci del Consell dInnovaci de Catalunya.
Impulsar prstecs participatius per finanar innovacions en el
creixement empresarial (Programa INNOVA GLOBAL).
Fixar criteris socials i laborals als plecs de contractaci
pblica garantint la participaci de les PIMES i els drets dels
treballadors/es de les empreses a contractar.
Dimensi empresarial i finanament

Impulsar les reformes legislatives necessries (fiscals,

laborals, mercantils) per afavorir la competitivitat de les PIMES
vinculada a la seva dimensi aix com posar a disposici del
sector productiu instruments eficients de capitalitzaci i de
finanament per facilitar el creixement i lactivitat empresarial.
Incrementar els programes de finanament per a les
empreses que incloguin instruments de finanament a llarg
termini amb bonificaci dinteressos, mecanismes daval a les
operacions de finanament del circulant i de les inversions en
internacionalitzaci, innovaci i reactivaci industrial.
Potenciar lICF dacord amb la seva llei, garantir-li el marc
dactuaci que li permeti operar com a banc pblic dinversions, i
potenciar la seva capacitat, recursos i instruments.
Impulsar un marc normatiu afavoridor de lactivitat
empresarial, accelerant el procs de millora de la regulaci i de la
simplificaci administrativa.
Consolidar el desplegament de la Finestreta nica
Empresarial en el mn local.
Vetllar perqu tant les grans empreses com les
administracions pbliques compleixin amb els terminis de
pagament i aix reduir la morositat de les pimes.

Indstria 4.0 i digitalitzaci

La quarta revoluci industrial o indstria 4.0 representa una transfor-
maci exponencial de la indstria basada en la combinaci de mto-
des de producci i tecnologies de la informaci avanades, fent que
els processos productius siguin flexibles i adaptats a les constants
evolucions del mercat.

s prioritari difondre entre les empreses la importncia de la

disrupci que pot provocar la Indstria 4.0 en el mercat aix com
capacitar el capital hum per donar resposta a la demanda de
nous perfils i promoure les infraestructures necessries per al
desplegament de la Indstria 4.0.
Impulsar la Plataforma Industrial 4.0 com un instrument
adreat a tots els sectors industrials de Catalunya: nou entorn
virtual de comunicaci empresarial des don proveir serveis TIC
avanats per a les empreses industrials.
Impulsar el desenvolupament de la impressi 3D que consolidi
Catalunya com un hub internacional en aquesta tecnologia.
Volem seguir sent referents en esdeveniments punters de
noves tecnologies i processos productius (Mobile World Capital,
Industry Week, Advanced Manufacturing...)
 Afavorir especialment la integraci de les noves tecnologies
que configuren la indstria 4.0 en les estratgies de les PIMES
del nostre territori.
Promoure latracci dempreses estrangeres en lmbit de la
indstria 4.0.
Promoure les mesures correctores de limpacte laboral i en
locupaci industrial de la indstria 4.0 en formaci ocupacional,
contnua, professional i universitria.

Formaci

Millorar la capacitaci de treballadors i treballadores

mitjanant la formaci professional, la formaci contnua,
lemprenedoria i la formaci universitria que donin resposta
de qualitat i flexible a les necessitats de les empreses i de la
societat, aix com al canvi tecnolgic i dels modes de producci.
Partint de la constant evoluci del coneixement, cal afavorir
ladquisici de competncies adaptades al nou context
socioeconmic que facilitin el desenvolupament personal i
professional.
Dins lmbit de la collaboraci pblicoprivada i la
collaboraci interdepartamental del Govern de la Generalitat,
sestabliran mecanismes de consulta als sectors productius
per tal dencaixar les diferents variants doferta formativa
(ocupacional, contnua, professional i universitria) a les
demandes docupaci.
Fomentar la vocaci industrial i emprenedoria entre els joves
estudiants dels instituts de Catalunya.
Executar el programa interdepartamental de les vocacions
cientfiques, tecnolgiques, en enginyeria i matemtiques.
Oferir un programa dincentius per a laplicaci i el trasllat
al mercat dels treballs acadmics que realitzen els estudiants
(treballs fi de grau), projectes dinnovaci i emprenedoria de
formaci professional i tesis doctorals).
Impulsar la formaci dual a tots nivells.
Implementar eines digitals integradores per a lelaboraci i
evoluci dels c/v.
Facilitar una major transferncia de recerca i innovaci
empresarial als mercats productius.
TURISME
Lactivitat turstica a Catalunya ha de comptar amb una poltica
dobjectius compartits per un ampli consens social i empresarial,
que projectin el pas no noms com a referent turstic europeu,
sin mundial, basat en els actius territorials, la seva identitat i una
proposta de valor sostenible i competitiva que prioritzi la qualitat, la
innovaci i lexcellncia com a pilars bsics del sector.

Els resultats en els darrers anys mostren la solidesa i la capacitat

competitiva del sector (assolint un rcord histric el 2016 en
afluncia i despesa estrangera), tot i que tamb fan pals que
hi ha reptes molt importants que han de ser atesos per poder
donar resposta al seu extraordinari dinamisme, afavorint una
millor distribuci al llarg de lany i del territori, i mitigant les seves
externalitats.

El turisme s generador de molta ocupaci (ms del 14% a

Catalunya), una ocupaci que ha de contribuir a una millor
remuneraci en el sector estimulada per una generaci de serveis de
ms qualitat i de major valor afegit.

Aix, el sector del turisme sha de desenvolupar des duna

perspectiva integral amb visi de sostenibilitat ambiental, econmica,
social i cultural, i per aquests motius, des de la candidatura de Junts
per Catalunya ens comprometem a:

Activar un pla pilot de reconversi de destinacions turstiques

madures que porti a lactualitzaci i la regeneraci de loferta
existent.
Desplegar un nou pla de mrqueting des de lAgncia
Catalana de Turisme amb una clara orientaci a resultats i no
noms a lexecuci daccions.
Crear una unitat especialitzada per facilitar lexecuci
dinversions en les zones del pas amb potencialitat i que ho
requereixin.
Revisar i actualitzar la llei de turisme del 2002 per adequar el
seu contingut a la realitat davui del sector.
Impulsar un clster especfic de turisme en el marc del
programa Catalunya Clster per afavorir la innovaci a les
empreses del sector.
Afavorir la recerca i la transferncia de coneixement al sector
incrementant els vincles i desenvolupant projectes conjunts amb
el sistema universitari catal i EURECAT.
 Reforar el programa dels Plans de Foment de Turisme
orientat als ens locals per aconseguir un millor reequilibri
territorial i una major competitivitat.
Elaborar el Pla Territorial sectorial de Turisme de Catalunya
per disposar duna eina potent de planificaci i ordenaci
sostenible de lactivitat.
Estimular els actors responsables de la revisi del conjunt de
les professions del sector per una millora del sistemes retributius.
Definir un nou model de governana que afavoreixi una millor
gesti i una millor relaci amb el conjunt dels actors vinculats al
sector.
COMER
El comer s un dels motors de leconomia de Catalunya que ocupa
ms de mig mili de persones i que es basa en un teixit comercial de
proximitat, modern, competitiu i adaptat als nous reptes.

Actualment, lentorn comercial est marcat per les noves maneres

de relacionar-nos i de consumir, per el model de comer i serveis
a Catalunya ha de mantenir lequilibri entre el comer de proximitat i
les grans cadenes, vetllant per la diversitat del comer autcton i de
proximitat, promovent la competitivitat de les empreses comercials
i de serveis, tot desenvolupant la seva funci essencial de
desenvolupament territorial, cohesi social, redistribuci de riquesa.

Un model de proximitat que potenci la nostra riquesa comercial a

partir de la singularitat de cada establiment, de cada eix comercial,
de cada barri i de cada territori, un model que defensi un mosaic
comercial dalt inters, superant el repte de lexcessiva concentraci
comercial o la desertitzaci territorial. Un model que aposti per la
competitivitat de les empreses i per noves solucions que afavoreixin
un creixement sostenible i de futur, on totes les empreses, grans,
PIMES i microempreses, organitzacions i entitats visquin aquest
canvi com una oportunitat.

Un model de comer i serveis tamb sostenible, que defensi

els productes autctons i la proximitat, alhora que minimitzi les
externalitats ambientals i de mobilitat. Un model que projecti les
entitats sectorials i territorials de comer i serveis de Catalunya cap
a una gesti de qualitat, orientada al desenvolupament empresarial
i de negoci del sector i del territori a travs de poltiques de
collaboraci publico-privades.

Per aix, s imprescindible que les poltiques comercials ofereixin

un marc de solucions adaptades a les empreses, donant respostes
que vagin des de les necessitats del comer de proximitat
fins a lobertura de mercats per a empreses que pensin en la
internacionalitzaci, un cam de creixement, de nova ocupaci i
dinnovaci tamb en lmbit del comer.

Tamb apostem per un model dinmic davant dels canvis en els

hbits de consum de la ciutadania, on ls dinternet i del telfon
mbil fa de la transformaci digital una cita ineludible per al comer,
situant el servei a les persones al centre daquesta aposta per les
noves tecnologies i per la competitivitat.
Per aquests motius, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:

Garantir la seguretat jurdica de la Llei de Comer, Serveis i

Fires i el seu desplegament.
Facilitar informaci de levoluci del sector al teixit comercial.
Elaborar un Programa de Transformaci Digital.
Facilitar eines per a la millora de gesti i creixement: programa
de gesti per a PIMES, programa de qualificaci de gestors
de les organitzacions sectorials i territorials de comer i de
serveis, programa per a la internacionalitzaci i innovaci de les
empreses comercials i de serveis.
Crear marcs per a la collaboraci pblico-privada
desenvolupant els APEUS (BIDs) dacord amb la Llei de
Comer, Serveis i Fires i cooperant territorialment entre diferents
agents econmics (turisme, cultura, oci, serveis) en projectes
comercials.
Desenvolupar programes especfics territorials amb els ens
locals en rees en risc de desertitzaci comercial (locals buits) i
municipis turstics.
Promoure campanyes de promoci de comer i de compra
responsable.
Establir un Programa destabliments singulars.
Promoure la millora continuada dels mercats municipals
com a model de referncia comercial del producte fresc i de
proximitat, i dels hbits i valors saludables i sostenibles.
Establir un Programa de millora de lactivitat firal davant els
nous reptes.
Promoure el valor artesanal i seva comercialitzaci.
PRIMER SECTOR
El sector primari ha de ser considerat un sector estratgic, no
noms pel que fa a la producci daliments sin tamb per la seva
contribuci a la sostenibilitat i a la conservaci del paisatge.

A Catalunya, el 90% del territori sn espais naturals gestionats pel

sector primari agrcola i forestal; uns espais que sn gestionats tan
sols pel 10% de la poblaci i que han de seguir essent protegits amb
lobjectiu de preservar-ne la generaci de riquesa, permetent aix
que shi puguin desenvolupar altres activitats econmiques com les
turstiques i de lleure que aportin noves fonts de riquesa i ocupaci al
territori.

Els sectors agrari, ramader, pesquer, agroalimentari i forestal

generen la majoria de locupaci a les zones rurals i sn fonamentals
per garantir larrelament i evitar el despoblament, a ms dactors
anticclics en poques de dificultats econmica. En aquest sentit,
durant les crisis econmiques o socials que ha patit Catalunya, els
sectors agrari i agroalimentari han ofert la resposta que necessitava
el pas, per en aquests moments, lestructura de la poblaci activa
agrria no garanteix el relleu generacional de les seves empreses
abocant-nos a una precaritzaci laboral de les feines agrries i
a la integraci empresarial cada cop ms gran de la producci
daliments.

El model agrari, ramader, forestal i pesquer catal es basa en

lempresa familiar, pea fonamental per continuar oferint una gesti
sostenible del territori des dels punts de vista social, econmic,
laboral, ecolgic i cultural. Les aliances comercials per vendre
productes i serveis han de fonamentar-se en el retorn del valor afegit
al propi territori i a totes les empreses implicades.

Catalunya, alhora, ha desenvolupat una indstria alimentria de

transformaci que ha generat un dels primers clsters en indstria
alimentria dEuropa.

Els reptes de futur ms importants que t el sector agrari i

agroalimentari sn la dignificaci de la professi, la despressuritzaci
administrativa, laccessibilitat a la comercialitzaci, la visualitzaci
social dun producte sa, natural, modern i fet aqu, i per aquests
motius, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:

Assumir la gesti de fons agrcoles europeus i crear el Fons

de Garantia Agrria.
 Coordinar la gesti dassegurances agrries i la resta
dinstruments per a la gesti de riscos en el sector agrari de
Catalunya.
Promoure la gesti integral de la pesca martima tenint en
compte la protecci dels recursos marins, com a garantia duna
pesca sostenible i de qualitat.
Crear el Centre de Seguiment de la Pesca i dels Afers
Martims, com a organisme encarregat del control continu de
lexercici de la pesca de les activitats martimes, i assumir el
control i la inspecci en matria de pesca i acci martima.
Abordar la gesti integral de la flota pesquera i dels
treballadors del mar, amb una normativa adaptada a la realitat
dels nostres treballadors.
Crear una unitat de gesti i certificaci despecialitats
i titulacions professionals martimes, dins de lEscola de
Capacitaci Nauticopesquera de Catalunya.
Fomentar la innovaci, la inversi i la formaci al centre
de la creaci de valor i qualitat per assegurar la viabilitat de
les explotacions, el relleu generacional i la dignificaci dels
professionals del primer sector.
Impulsar mesures que facilitin laccs a la comercialitzaci
dels productes i la protecci davant de la inestabilitat dels preus,
aix com una major agilitat administrativa i visualitzaci social.
Apostar per la marca Catalunya com a segell de productes de
qualitat traa el cam per seguir sent un pas de referncia.
ADMINISTRACI
TRIBUTRIA
Seguretat Jurdica

Ladministraci tributria ha de ser ms propera i reconixer el

contribuent com el seu client amb lobjectiu de generar confiana
mtua i establir un marc collaborador i participatiu.

Afavorir el tracte que reben els contribuents disposats a

complir amb els seus deures. Fent-ho ms fcil a travs dun
sistema tributari simple i estable, i permetent laccs a les
prpies dades fiscals en tot moment, alhora que reduint les
crregues administratives.
Orientar els esforos a descobrir incompliments tributaris ms
que a plantejar debats interpretatius amb les persones que ja
declaren les seves rendes i el seu patrimoni.
Per restablir la confiana recproca s crucial millorar la
seguretat jurdica al conjunt dels contribuents a travs de
procediments de consulta gils, normes interpretatives clares,
limitaci de canvis de criteri i la no aplicaci retroactiva dels
mateixos.
Introduir nous mecanismes com, per exemple, publicar
i actualitzar, de manera peridica, una llista de prctiques,
conductes i interpretacions que es consideren incompliments de
la normativa tributria.
Aplicar mecanismes de resoluci de conflictes eficients que
evitin, dins del possible, els litigis.

Una seguretat jurdica que tamb shauria de vincular a lestabilitat

i previsibilitat de la legislaci fiscal, excloent-ne, dins del possible,
canvis drstics i sobtats.

Frau Fiscal

Ladministraci tributria ha ser ms justa, lluitant eficientment

contra el frau i lelusi fiscal. La fiscalitat es destaca perqu les
empreses i persones estem subjectes a uns tipus impositius
nominals relativament elevats i alhora hi ha una pressi fiscal baixa.
La manca de conscincia tributria daquells que eludeix les seves
responsabilitats distorsiona la cohesi social i suposa competncia
deslleial cap a qui compleix amb les seves obligacions, alhora que
eleva la tributaci dels complidors.

Un millor compliment de les obligacions tributries s clarament

preferible a un augment dimpostos. Aquest s el cam.

Millor cooperaci i participaci en procediments dintercanvi

dinformaci tributria tant a nivell internacional com dins de les
institucions dun pas.
Canvi en la cultura fiscal alhora que es transforma en
profunditat el model de gesti del sistema tributari, centrant els
esforos en operacions situades al marge de la llei.
Descobriment dactivitats no declarades en un mn globalitzat
requereix de personal especialitzat, sistemes informtics i de la
informaci avanats, i duna estreta collaboraci internacional.
Mesures ms decidides envers els paradisos fiscals i la
deslocalitzaci dactius, activitats i persones.

Elusi fiscal

Un element relacionat, per de distinta naturalesa, sn els grups

empresarials que fan servir les escletxes del sistema tributari en
benefici propi a travs de planificacions fiscals agressives.

La preocupaci creixent situa lelusi fiscal com un element central

i estratgic en lagenda dels organismes i instncies internacionals,
tant de la Comissi Europea com de lOCDE.

En aquest sentit, necessitem un lideratge decidit i efectiu de les

institucions europees que fins ara ha estat tmid. Hi ha quatre lnies
de treball que des de Junts per Catalunya considerem que shan de
prioritzar:

Sha dapostar de manera ferma per lharmonitzaci en

limpost de societats a nivell europeu. La competncia entre
estats no pot esdevenir un race to the bottom.
Sha daprovar una base comuna de limpost a nivell europeu i
que les empreses tributin en funci don generen el seu negoci.
s imprescindible que sadoptin les mesures proposades per
lOCDE relatives al BEPS (Base Erosion and Profit Shifting) que
afavoreixin la transparncia fiscal internacional i evitin prctiques
com el transfer pricing, els productes financers hbrids, i labs
de la doble imposici.
s necessari aconseguir Tractats Multilateral sobre
governana fiscal a nivell mundial.
Fiscalitat

Ladministraci tributria ha ser ms eficient per generar prou

recursos per promoure les poltiques socials, culturals i territorials,
i garanteixi lequitat, alhora que els preserva la competitivitat de la
nostra economia per a generar riquesa i ocupaci de qualitat.

Pensant en les famlies.

El pes ms gran dels ingressos fiscals prov de les rendes del treball,
la fiscalitat que t un pes ms gran sobre locupaci.

En un context encara delevades taxes datur, caldria reduir la

tributaci de collectius que tenen una contractaci ms elstica.

Aix ho han fet en diversos pasos europeus. Modificacions

tributries on, en comptes de fer una reducci general sha fet
selectivament, adreant-les per exemple a aturats de llarga
durada, persones en risc dexclusi o que provenen de sectors en
reconversi.

A ms, especialment en un moment de canvi com el que vivim,

cal adaptar el sistema fiscal del segle XX a leconomia i els models
productius del segle XXI.

Aix inclou un suport absolut a lemprenedoria, la creaci

dempreses i la generaci docupaci i riquesa. Per exemple,
fent cotitzar els autnoms de manera progressiva considerant els
ingressos obtinguts.

I tamb flexibilitzar i simplificar el sistema per incorporar iniciatives i

sectors derivats de leconomia collaborativa.

Pensant en la competitivitat.

Malgrat la inexistncia duna directiva europea de limpost sobre

societat, ls de beneficis fiscals est limitat a travs de la normativa
europea dajuts destat. Amb tot, s que sn possibles incentius per
activitats de recerca, desenvolupament i innovaci i per a laplicaci
del coneixement als processos productius (com lanomenada patent
box).

s evident de la importncia per a Catalunya i la necessitat

daprofundir en aquesta direcci. Davant nostre tenim el repte
transformador i les oportunitats que comporta la quarta revoluci
industrial, el nou mn digital. Ser leconomia productiva, basada en
el talent innovador i la internacionalitzaci, la que pot generar llocs
de treball de major qualitat.
Com a pas ens interessa augmentar el percentatge de PIB en R+D.
Catalunya ha estat el territori de lestat on ms ha crescut en el
darrer any, per hem de buscar tots els marges de millora.

Cal valorar mesures com:

Laplicaci un rgim especial per a les rendes implcites

(embedded income) derivades de lexplotaci de la propietat
industrial i intellectual, com succeeix en els sistemes tributaris
ms incentivadors de la innovaci.
Els incentius per contractar recercadors i tamb per a la
formaci i adaptaci de la fora laboral que pugui generar ms
valor afegit.

La transformaci econmica i tecnolgica del pas noms la podrem

liderar donant un suport decidit a les petites i mitjanes empreses, als
autnoms i tamb a la indstria tradicional catalana.

Adaptant els incentius fiscals i que aquests siguin prou atractius

per a poder apostar per la modernitzaci, lalta tecnologia i la
sostenibilitat.

I aix poder aprofitar el cercle virtus de ms innovaci, ms

internacionalitzaci, ms productivitat i creixement.

En definitiva, una administraci sinnim de pacte amb la ciutadania

a qui serveix. Un servei pblic amb lobjectiu dincrementar la
recaptaci voluntria, reduir costos de gesti i de compliment,
disminuir la conflictivitat i de les distorsions a leconomia, i millorar la
relaci i lopini social de la mateixa.
OCUPACI
s necessari un nou sistema laboral que faci de Catalunya un pas
capdavanter, que associ benestar amb creixement econmic;
laboralment equiparable als pasos ms avanats socialment
dEuropa, tant en el sistema docupaci com en els subsistemes de
relacions laborals, en el de relacions sindicals i en el de prestacions
socials.

El model productiu ha de ser ms competitiu, ms creatiu, ms

obert, ms internacional i ms tecnolgic. Un model ms basat
en el coneixement, en el desenvolupament del valor afegit i en la
qualificaci del treball.

La dura crisi econmica patida els anys anteriors es va traduir

en una destrucci massiva de llocs de treball i prdua de drets
laborals, expressada fonamentalment en prdua destabilitat i poder
adquisitiu. Per aquest motiu la gran prioritat ha de ser la generaci
docupaci de qualitat de forma contnua i estable.

I en aquest objectiu hem de sumar-hi tots, Govern, empreses

enteses com a empresaris per tamb treballadors i agents socials.

Per aquests motius, des de la candidatura de Junts per Catalunya

ens comprometem a:

Impulsar un procs de concertaci laboral per a un nou

model productiu i de relacions laborals a Catalunya entre agents
socials, amb la tutela del Govern, que esdevingui un gran pacte
dEstat per vertebrar poltiques que ens dirigeixin cap a un nou
model productiu i de relacions laborals, de ms valor afegit i
ms adaptat a la realitat de la globalitzaci dels mercats. Per
preservar i reforar les conquestes socials aconseguides al llarg
de la histria cal el treball conjunt de treballadors i empresaris.
Promoure una necessria i imprescindible regulaci de la
normativa laboral que faciliti ladaptaci de les nostres empreses
a les necessitats dun entorn competitiu canviant i globalitzat
com un element cabdal per a la creaci i el manteniment
docupaci de qualitat. Les condicions de treball han destar
equiparades a les dels pasos del nostre entorn per tornar a
garantir als nostres treballadors els drets que protegeixen la
qualitat en el lloc de treball i lestabilitat en el mateix.
Impulsar un pacte per un estatut laboral de la microempresa,
petita o mitjana, que reculli la seva singularitat dins del marc
empresarial catal, sovint poc representada en alguns espais
patronals.
Implantar un nou sistema de formaci ocupacional, que pivoti
en la formaci dual i en les necessitats del mercat de treball,
coherents amb el nou model productiu.
Centrar esforos en la formaci al llarg de la vida per
assegurar ladequaci dels treballadors a les noves tecnologies i
formes de negoci, i la disponibilitat de talent per a les empreses.
Crear una estructura de Govern en lAutoritat laboral que
respecti lautonomia de negociaci i pacte collectiu dels agents
socials i realitzi la tutela dels drets i obligacions socials.
Defensar la reformulaci de les modalitats de contractaci
laboral, establint una nova sistemtica de tipologies contractuals
adequada a lentorn competitiu de la UE, simplificant els trmits
burocrtics a crrec de lempresa.
Treballar amb els agents socials i empresarials per un
nou model de relacions laborals a les grans empreses, que
pivoti sobre dos eixos: flexiseguretat i coresponsabilitat, on hi
hagi coneixement de la gesti de lempresa tant per part dels
empresaris i com dels treballadors.
Constituir el Consell Catal del Treball Autnom, que serveixi
de punt de debat i elaboraci de millores poltiques cap al
collectiu, potenciant la figura de lautnom.
Potenciar el programa Catalunya Emprn per un millor
acompanyament dels nous emprenedors amb ms recursos
que desenvolupar lnies de microcrdit (Model Catal de
Microfinances) per la creaci de negocis, amb collaboraci
estreta entre lInstitut Catal de Finances i les entitats que en
formen part.
Recuperar la Llei de la segona oportunitat per part dels
treballadors autnoms i potenciar la seva figura com a formadors
dins dels programes pblics de capacitaci per a emprenedors.
Impulsar la regulaci del treball autnom adaptant-lo als nous
temps econmics i tecnolgics, i minimitzant la pressi fiscal
fins que el projecte no entri en la seva fase de consolidaci per
garantir un rendiment net equiparable a la RMI.
Flexibilitzar laportaci a la Seguretat Social (RETA) en funci
dels rendiments nets en base a tres nivells (els que no superen el
SMI; els que estan entre el SMI i 40.000; i els que superen els
40.000 ).
Adequar les condicions daccs al programa de la Garantia
Juvenil a la realitat dels joves, menys restrictives en la seva
condici destudiants en el moment dinscripci, i millorar les
eines de gesti de les subvencions de la Garantia Juvenil per tal
que les entitats encarregades de desplegar els programes puguin
fer efectives les seves actuacions a tot el territori amb la major
efectivitat i temps possible, aix com reportar la feina feta en la
finalitzaci dels programes.
Centrar els esforos de les poltiques actives en programes
especfics per reduir latur dels collectius ms afectats: joves,
majors de 50 anys, menys formats i atur de llarga durada.
Actuar per eliminar els obstacles, sovint invisibles, que ens ha
de permetre aprofitar el talent femen de la generaci de dones
ms ben formada de la histria. s imprescindible fer visible
el seu talent en tots els nivells i tots els camps professionals i
socials.
Apostar per la implementaci duna reforma horria per una
organitzaci del temps que millori el benestar social i la qualitat
de vida, i redueixi la desigualtat entre homes i dones. Aquest
canvi juntament amb lautogesti dels horaris per part dels
treballadors ha destar al servei de la conciliaci, la qualitat de
vida i la productivitat.
Promoure lincrement del salari mnim al nivell europeu, amb
1.100 bruts mensuals, i dotant alhora a la concertaci social de
mecanismes per a la millora de la productivitat de les empreses.
ECONOMIA
RESPONSABLE
Leconomia catalana ha de comptar amb unes administracions,
empreses, consumidors i organitzacions socials i econmiques que
situn la responsabilitat social i el comproms amb la preservaci del
territori on desenvolupa la seva activitat entre les seves prioritats. Per
aquest motiu, s necessari:

Facilitar un dileg estable i gil entre tots els actors econmics

i socials per debatre i collaborar en objectius per al benefici de
tots.
Disposar dorganitzacions empresarials que, a ms de
defensar interessos sectorials, contribueixen a la reflexi i impuls
les poltiques de pas.
Millorar els mecanismes de transparncia i el retiment de
comptes de les administracions, les empreses i els sindicats
duna manera que la informaci sigui accessible al ciutad.
Impulsar la integraci laboral de les persones amb especials
dificultats per una societat realment inclusiva on tothom es pugui
desenvolupar en plenitud.
Promoure la convivncia de lactivitat econmica tradicional,
leconomia social i lacci del tercer sector.
Incentivar els programes de responsabilitat social de les
empreses perqu tinguin un impacte real i els consumidors
estiguin ms informats.
Vetllar perqu les empreses, entitats i associacions respectin i
protegeixin el territori en el qual desenvolupen la seva activitat.
Incloure clusules socials dins de tota la contractaci pblica i
les subvencions amb uns mecanismes de control que garanteixin
el seu acompliment.
REFORMA HORRIA
Amb el Pacte per a la Reforma Horria signat el passat mes de juliol
treballarem per complir la carta de compromisos cap a lObjectiu
2025, on les institucions i organitzacions signatries del Pacte ens
comprometem a recuperar les dues hores de desfasament horari
en relaci a la resta del mn, a impulsar una nova cultura del temps
a les organitzacions a favor de models ms eficients i ms flexibles
per atendre les noves necessitats socials i a consolidar el factor
temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar aix com
assolir uns nivells ms alts de conciliaci de la vida familiar, laboral i
personal. Sincronitzant els nostres hbits horaris amb els de la resta
del mn aconseguirem guanyar temps al temps.

LObjectiu 2025 pretn, entre altres, fer una distribuci ms racional

del temps en la vida quotidiana, millorar el rendiment escolar,
incrementar el temps per al descans, millorar la productivitat i
la competitivitat de les empreses, fer possible la sostenibilitat
energtica per lestalvi denergia derivat de la compactaci dhoraris
i per la reducci dels desplaaments al lloc de treball.

Treballarem, plegats, per tal que en els propers anys tendim

a avanar lhora danar a dormir i recuperar el son perdut, a
incrementar el teletreball, reduir a una hora el temps per dinar a la
feina, reduir labsentisme laboral injustificat, a avanar els horaris
de lactivitat extraescolar, a avanar lhorari dels espais informatius
a la televisi i a eliminar loferta televisiva destinada a infants i
adolescents en horari nocturn. A augmentar la compactaci horria
dels comeros, a disminuir el temps esmerat en desplaaments
de residncia a la feina i a incrementar loferta de transport pblic i
collectiu en els horaris de mxima afluncia.

Els poders pblics competents i els agents socials han de fer

ladaptaci i el seguiment de laplicaci de la reforma horria al llarg
del perode de transici per tal dassolir lObjectiu 2025.

Les taules quadrangulars permanents, constitudes per les

organitzacions ms representatives del pas, seran les encarregades,
juntament amb els poders pblics, danar avanant amb els
objectius determinats en el Pacte per a la Reforma Horria.

Es crear una estructura que, des de la transversalitat, impulsar

i dinamitzar totes aquelles accions acordades en la carta de
compromisos de lObjectiu 2025.
COHESI
TERRITORIAL
La cohesi territorial necessita una poltica dordenaci adaptada
a la diversitat del pas i a les seves necessitats; definint poltiques i
destinant recursos que permetin mantenir la poblaci repartida de
forma equilibrada arreu del territori.

A ms, sha de garantir el desenvolupament de les economies locals, i

per a aconseguir-ho, sha dimpulsar lactualitzaci dels planejaments
territorials vigents sota parmetres de sostenibilitat social, ambiental
i econmica per atnyer un desenvolupament territorial integrat. Els
instruments de planejament urbanstic shan dadequar a la realitat
dels municipis i les seves capacitats, i a la vegada han de permetre
aprofitar millor les oportunitats i desenvolupar adequadament els
projectes estratgics pel pas.

El desenvolupament sostenible de les ciutats i pobles obliga a posar

les persones en el centre de les poltiques urbanes. Aix, cal treballar
en instruments i consensos que, a mig i llarg termini, persegueixin
que els seus entorns siguin inclusius, saludables, resilients i prspers.
Incorporar la tecnologia ha dajudar que els nostres territoris siguin
ms intelligents, eficients i sostenibles. Al llarg dels darrers anys,
lurbanisme sha basat en locupaci de nou sl: ara cal posar el
focus en la intervenci de la ciutat consolidada. Sha dabandonar
un model de creixement per extensi i apostar per la regeneraci
urbana i, en aquest sentit, la Llei de Territori ens ajuda a avanar en
un consum moderat del sl on els entorns urbans es caracteritzin per
la compacitat, la barreja dusos, la complexitat i el carcter integrat.

El paisatge s una altra baula clau en les poltiques territorials. Shan de

tirar endavant els instruments de coneixement, acci, sensibilitzaci i
comproms que permetin conservar i vetllar per la qualitat de cadascun
dells. Per a aix caldr teixir complicitats i sumar esforos arreu. Tots
els paisatges tenen el seu valor, ja siguin els espais oberts, els teixits
urbans o les franges de contacte entre ambds. Ser conscients del
valor estratgic que tenen els espais oberts i garantir-ne les seves
funcions al mateix temps que sassegura lequilibri entre aquests i
el desenvolupament de lactivitat econmica i social dels indrets on
sn. Shan de preservar les seves condicions i assegurar-ne la finalitat
(biodiversitat, aigua, energia, producci daliments, regulaci del
clima, etc.), de la mateixa manera que shan de superar les barreres
administratives i donar valor a la connectivitat entre ells.
Igual que amb els espais oberts, shan de preservar els valors
naturals del litoral, ja sigui millorant-ne la gesti (fent que aquesta
sigui ms coherent i homognia) o articulant nous instruments
dordenaci i gesti. La ciutadania s cabdal tamb en aquest mbit
ja que ls social de les platges sha de desenvolupar de forma
sostenible.

A les urbanitzacions amb dficit, shan de donar facilitats per

gestionar-les tant urbansticament com socialment, i en daltres
entorns, caldr evitar la repetici daquest tipus de model no
sostenible delevats costos territorials, ambientals, socials i
econmics.

Caldr incentivar la cooperaci entre institucions, possibilitant

actuacions coherents sobre el territori que superin els lmits
administratius que facilitin lequitat i la redistribuci de la riquesa,
aconseguint promoure sls dactivitat econmica ms competitius i
eficients.

Laposta per promoure habitatge pblic de lloguer sha de mantenir

i ampliar, destinant-hi ms recursos, aconseguint habilitar un parc
pblic daquest tipus dhabitatge, a preus raonables i a disposici
dels ciutadans segons la seva capacitat econmica. La Llei de
Territori ha de definir les bases per millorar les poltiques en
matria dhabitatges de protecci pblica, donar respostes a les
problemtiques residencials que puguin sorgir a cada moment,
i impulsar el foment de lhabitatge de lloguer, la rehabilitaci de
lactual parc dhabitatges i la regeneraci drees urbanes al servei
de la cohesi social. Ledificaci i lespai cvic han de ser de qualitat i
han destar al servei del benestar de les persones.

Completar els marcs legals necessaris en matria de planifi-

caci i gesti del territori i desenvolupar-los perqu esdevinguin
eines tils per a una bona gesti del sl, comptant sempre amb
la complicitat i el coneixement dels municipis i/o de la societat
civil (Llei de Territori, reglament de la Llei de lArquitectura, Llei
dOrdenaci del litoral, Pla dordenaci del litoral, Agenda Urbana
de Catalunya, actualitzaci dels plans territorials parcials, plans
directors urbanstics estratgics i dactivitat econmica, iniciar el
desplegament dels Plans dels paisatges de Catalunya).
MEDI NATURAL
El patrimoni natural dun territori, i la manera com aquest s
gestionat, s part indissociable de la identitat dun pas. Catalunya
s un pas amb un patrimoni natural excepcional i una elevada
biodiversitat, un entorn natural, ric i divers en espcies i paisatges,
que mereix ser protegit, ordenat, conservat i gestionat correctament
perqu sigui sostenible i per al gaudi de tothom i de les generacions
futures.

La preservaci dels sistemes naturals i de les espcies forma part de

la qualitat territorial i de biodiversitat a la qual aspirem, tamb com
a actiu econmic, social i cultural que cal preservar. Un territori de
qualitat, doncs, amb una planificaci harmnica entre la preservaci
i protecci de diversa intensitat del medi, amb els usos ciutadans,
econmics i de lleure que sacordin com a societat.

Els espais naturals protegits, i especialment els parcs naturals,

presten serveis ambientals de primer ordre (aigua, aliments, aire pur,
espais de lleure i desbarjo, fixaci de carboni a travs dels boscos...)
i sn un pol datracci turstica interior i exterior que encara t un
gran potencial per a ser desenvolupat.

Els parcs sn tamb una carta de presentaci cap a lexterior, i una

font doportunitats en lmbit econmic, territorial i social. La seva
conservaci s compatible amb les activitats prpies dels espais
on es troben i s obligat que segueixi sent aix. Cal que aquestes
activitats shi continun desenvolupant, ja que contribueixen a la
conservaci dels espais i a una bona gesti del territori; permeten
conservar el paisatge que els fa tan atractius i mantenen locupaci
i en creen de nova. El patrimoni natural de Catalunya ha de seguir
sent, per tant, un emblema nacional i un actiu econmic de primer
ordre.

Un patrimoni natural degudament conservat ha de permetre assolir

una millor qualitat de vida tant pels efectes que t sobre la salut de les
persones com per les oportunitats que un s sostenible del territori
ofereix al desenvolupament social i econmic de Catalunya, i per
aquests motius, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:

Desenvolupar un nou model de governana, a travs

duna Agncia del Patrimoni Natural, a imatge dels models
internacionals ms innovadors, que garanteixi la conservaci
de la natura i la seva compatibilitat amb el desenvolupament
econmic i social del pas, dotant-nos duna organitzaci
administrativa que unifiqui totes les competncies de gesti i
protecci del medi natural i dels espais naturals protegits en un
organisme que planifiqui els models de gesti i la coordinaci de
tots ells.
Recuperar els recursos i les capacitats de la Xarxa de
Parcs de Catalunya, veritable carta de presentaci del pas a
lexterior. El nou model de gesti del sistema despais naturals
protegits inclour els consorcis i altres frmules innovadores
de governana per optimitzar les mltiples oportunitats que pot
oferir, en coordinaci amb els agents locals i econmics del
territori.
Renovar el marc legal i estratgic vigent, amb laprovaci de
la Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural, implementant
lEstratgia catalana de Biodiversitat que inclou els compromisos
i els objectius internacionals i comunitaris. Aquesta llei haur de
contemplar la convivncia amb el sector agrcola, viu, modern i
potent, i la diversitat decosistemes i del patrimoni natural (rius,
patrimoni geolgic, fauna, vegetaci, sistema costaner, platges)
i inclour lactualitzaci dels espais i tipologies de protecci
dacord amb els criteris de la Uni Internacional per a la
Conservaci de la Natura (UICN). El marc legislatiu ha de garantir
el carcter pblic del sl dels sistemes de protecci aix com
nous models de tinena i s del territori, mitjanant la cessi,
custdia, tutela o altres.
Desplegar mecanismes per impulsar models innovadors de
tinena i s del territori, com ara la custdia del territori, frmula
dxit de cooperaci pblicoprivada i amb el Tercer Sector, amb
una fiscalitat favorable a la custdia, la seva integraci en el Codi
Civil de Catalunya, i el lideratge de Catalunya en la constituci de
la Xarxa europea de custdia del territori.
Dissenyar, seguint les directrius de la Uni Europea,
la Infraestructura Verda de Catalunya, que garantir els
serveis ambientals dels ecosistemes i impulsar projectes de
restauraci ambiental des dels espais protegits fins als grans
espais verds urbans, creant ocupaci i noves oportunitats de
desenvolupament en el territori.
ECONOMIA VERDA
Catalunya ha de contribuir a una nova economia que sigui
ms estable, ms respectuosa amb el medi ambient, amb una
producci i una distribuci ms local, basada principalment en
fonts energtiques prpies i amb capacitat de crear llocs de treball i
benestar per a totes les persones.

En definitiva, cal que generem un model socioeconmic i

dorganitzaci que faci possible una prosperitat que no estigui
basada exclusivament en el creixement exponencial. La comunicaci
de la comissi, anomenada Europa 2020: Una estratgia per a un
creixement intelligent, sostenible i integrador, marca els objectius
de la Uni Europea per a la sortida de la crisi: laposta per la recerca,
la innovaci, leconomia verda, la gesti eficient i efica dels
recursos i la cohesi social i territorial. Aquest discurs s laportaci
ms important dEuropa a la cimera de Rio+20 en la qual les Nacions
Unides fan seva lestratgia mundial per a leconomia verda, com
a eina fonamental per a la recuperaci econmica, lerradicaci
de la pobresa i la millora en la disponibilitat dels recursos naturals
necessaris per al desenvolupament.

Apostem per una nova revoluci industrial catalana basada en

la reconversi de sistemes productius ineficients. Una indstria
orientada a aprofitar al mxim les noves oportunitats i les
possibilitats tecnolgiques, que contribueixi a millorar els sistemes
productius, fent-los ms eficients, ms competitius, ms exigents
i introduint les millors tcniques disponibles tal com estableix la
UE. Sobren oportunitats en la nova gesti de residus i leconomia
circular, en la gesti dels serveis bsics com laigua o lenergia, en el
camp de la lluita contra el canvi climtic i ladopci de sistemes de
mitigaci, i en els processos de millora de la qualitat de laire.
Per aquests motius, des de la candidatura de Junts per Catalunya
ens comprometem a:

Promoure lecoinnovaci, entesa com levoluci dels proces-

sos productius, de lorganitzaci, dels dissenys i dels materials
cap a una millora ambiental del cicle de vida dels productes
finals, contribuint a canviar el model productiu.
Impulsar la recerca i la inversi en sectors estratgics com ara
les energies renovables, leficincia energtica, les tecnologies
de laigua i la gesti dels residus.
Introduir els criteris de fiscalitat i economia ambiental que
permetin internalitzar els costos ambientals dels processos pro-
ductius i invertir per millorar-los.
RECURSOS
HDRICS
Cal garantir laccs al recurs hdric per al conjunt de la poblaci
amb un mnim de garantia de subministrament, tot seguint la
directiva marc de laigua de la UE. La gesti del cicle integrat de
laigua ha de garantir tots els processos: captaci, distribuci,
consum, sanejament i reutilitzaci, amb les inversions necessries
que garanteixin la viabilitat econmica de la gesti de tot el cicle i
preservi al mxim la qualitat de les aiges continentals i marines aix
com els cabals ecolgics. LAgncia Catalana de lAigua (ACA) ha
desdevenir lrgan regulador pblic de la gesti del cicle integrat de
laigua.

Associat directament a la garantia de subministrament, s

imprescindible una gesti de laigua i una planificaci hidrolgica
sostenibles i adaptades al nou context del canvi climtic, que preveu
un cert descens pluviomtric i un augment de la temperatura a
Catalunya.

Cal avanar en la modernitzaci dels regadius, establint el pla

dinversions necessries que permetin un bon desenvolupament
dun dels sectors estratgics del pas, la indstria agroalimentria.

Malgrat els avenos, la xarxa hidrulica del pas presenta encara

fragilitats i millores que requereixen inversions. Caldr seguir
avanant en la innovaci jurdica i financera dels models de gesti i
concessi de serveis, la culminaci del retorn de cabals al Ter o la
viabilitat del canal Segarra-Garrigues.

Per aquests motius, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:

Elaborar un Pacte Nacional de lAigua que defineixi la

planificaci, la gesti hdrica a llarg termini i els objectius per a
la redistribuci de lesfor, basant-se en el desplegament de la
directiva marc europea i els criteris de la nova cultura de laigua,
tot garantint la suficincia econmica i de mitjans del sistema
dabastament i sanejament.
QUALITAT DE LAIRE
Impulsarem una nova Llei de Qualitat de lAire en el marc del
Pacte per la Qualitat de lAire entre les diferents administracions i
institucions implicades que permeti reduir els nivells de contaminaci
actuals i protegeixi la salut dels ciutadans. Un dels problemes
ambientals de les grans metrpolis europees i dels territoris propers a
grans zones industrials s la qualitat de laire.

Desprs de lxit assolit en la lluita contra les emissions de plom i

dxids de sulfur, ara latenci de les institucions europees se centra
a aconseguir disminuir les emissions de dixid de nitrgen (NOx) i
de partcules en suspensi (PM10 i PM2,5). Aquests agents, tal com
ha advertit lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) recentment,
constitueixen un greu perill per a la salut de les persones.

Per aquests motius, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:

Aplicar totes les mesures previstes en els plans de qualitat

de laire que a Catalunya afecten especialment la conurbaci de
Barcelona i lrea tarragonina. En el primer cas, les actuacions sn
especialment dedicades a la mobilitat i, en el segon, a les millores
productives en els sectors industrials.
ECONOMIA CIRCULAR
I RESIDUS
El marc normatiu de residus permetr lassoliment dels objectius
comunitaris en la gesti dels residus, tant de competncia municipal,
com els de major abast. Cal continuar incorporant mesures
econmiques, fiscals i organitzatives per frenar i invertir la tendncia
de creixement de residus, desincentivant la seva disposici final i
incentivant la seva valoritzaci material i energtica. Cal continuar
avanant i consolidar un sistema dinfraestructures descentralitzades
i flexibles i reduir el residu en origen dacord amb lestratgia
europea de Residu Zero.

El repte consisteix a incorporar els residus dins duna estratgia

deconomia circular, comenant per lecodisseny i fent que tot residu
pugui ser transformat en matria primera, amb tendncia a reduir els
productes que no es poden reintegrar en el medi o ser transformats
en un nou producte.

Per aquests motius, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:

Impulsar la llei denvasos i residus denvasos que promogui

un model de producci i consum que permeti frenar-ne el seu
consum creixent, una gesti eficient i optimitzada dels recursos
i la minimitzaci en la producci de residus i impacte ambiental
associat a la seva gesti.
Assegurar el compliment dels objectius del PRECAT-20,
desenvolupant mesures que facin augmentar la recollida
selectiva i facilitin la reducci dels impropis, i completant les
infraestructures de les plantes de tractament.
GESTI
DINFRAESTRUCTURES
Catalunya tindr capacitat per planificar les infraestructures amb
criteris de sostenibilitat ambiental i econmica, seguretat, amb un
model equilibrat, descentralitzat i de gesti individualitzada, afavorint
les infraestructures que facilitin la transici cap a models econmics
ms rendibles i sostenibles.

La competitivitat del pas, de les seves empreses i negocis i, per

extensi, dels llocs de treball que aquests generen, exigeix disposar
dunes infraestructures de primer ordre i duna gesti propera i
amb capacitat dadaptaci a un mn en canvi constant. El dficit
histric dinfraestructures a Catalunya no es podr palliar a curt
termini, per s que hi haur la capacitat de planificar-les amb criteris
de rendibilitat socioeconmica, davaluaci de limpacte sobre el
desenvolupament econmic i dimpacte social, territorial i ambiental.

La programaci de les infraestructures haur de fixar-se, en primer

lloc, en els grans pols de mobilitat i logstica: les ciutats i districtes
socials i econmics, els ports, els aeroports i el sistema ferroviari,
amb capacitat real dels agents territorials per regular, ordenar i
governar la seva gesti. En segon lloc, en les activitats derivades
dels serveis energtics i la gesti del cicle de laigua i els residus. I
en tercer lloc, en el sistema viari. Caldr prioritzar les infraestructures
que cal executar, i per a fer-ho, savaluar el seu retorn social, la
seva rendibilitat econmica i sestablir un calendari.

Catalunya tindr capacitat per planificar, construir i gestionar un

sistema logstic en xarxa que integri els quatre modes de transport
i on predomini lestructura lineal del Corredor Mediterrani, que ha
de connectar els ports, els aeroports, les terminals ferroviries i les
rees dactivitat econmica de Catalunya. Aquest sistema haur de
dotar-se de les infraestructures necessries per esdevenir el primer
hub logstic euromediterrani. Caldr fer possible laccs de nous
operadors al mercat ferroviari, garantir la connexi ferroviria amb
ample de via internacional i crear les eines bsiques per disposar
dun veritable sistema aeroportuari, competitiu i segur i la generaci
de terminals i serveis dautopista ferroviria.

Caldr comptar amb una xarxa viria integrada, segura, sostenible,

equilibrada territorialment i viable econmicament. Els sistemes
de pagament de les xarxes viries dalta capacitat mantindran un
equilibri entre la inversi, els costos de manteniment i gesti, els
costos ambientals i el pagament per s i servei, establint un mtode
de vinyeta. La normativa del transport privat per xarxes viries
dalta capacitat garantir aix que els sistemes de pagament estaran
equilibrats respecte el conjunt del territori, la tipologia ds i la gesti
de la mobilitat. Integrarem les poltiques de seguretat amb una
visi integral com les que sestan implementant als pasos del nord
dEuropa.

Per aquests motius, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:

Garantir uns serveis ferroviaris de qualitat a Rodalies de

Catalunya, Mitjana, Alta Velocitat regional i Alta Velocitat de llarga
distncia.
Proposar un nou model propi de gesti dels serveis de
Rodalies i Mitjana distncia de Catalunya que permeti reduir el
temps de viatge, incrementar freqncies, millorar la qualitat i
informaci tenint present les limitacions duna infraestructura que
lEstat no amplia des de 1975.
Unificar la gesti de tota la xarxa ferroviria de Catalunya,
que ser assumida per lens pblic Infraestructures Ferroviries
de Catalunya (IFERCAT), que assumir la titularitat de la
infraestructura, la seguretat ferroviria i les funcions de regulaci
del trnsit ferroviari, dassignaci de solcs, i de control i
supervisi.
Culminar els projectes de la L9, la futura L8, lampliaci de la
L3 i la L1, que sestan redactant actualment.
Elaborar un inventari dinfraestructures ferroviries i material
mbil, que reculli tamb una planificaci i programaci de les
actuacions prioritries que cal abordar per millorar de forma
immediata la qualitat del servei, a partir danlisi davaluaci de
rendibilitat econmica i de retorn social, prioritzant seguretat i
fiabilitat del servei.
Executar lAgenda Catalana del Corredor Mediterrani
consensuada amb totes les formacions poltiques de Catalunya.
Participar en els rgans europeus per al desenvolupament
del Corredor Mediterrani, des duna visi global i europeista, en
benefici de les economies de tot larc mediterrani.
Implementar un nou model de finanament de les vies dalta
capacitat que permeti aixecar barreres de peatge, finanar la
millora de la infraestructura existent i invertir en la millora de
transport pblic.
Impulsar una agenda dactuacions per palliar la situaci
de dficit dinversi de lEstat a la xarxa viria catalana, per
mantenir-la en uns estndards mnims de servei i seguretat i
resoldre els colls dampolla histrics. Sn inversions llargament
reclamades per institucions i ciutadania, que pateixen una
elevada congesti o sinistralitat: la N-II a Girona; la N-340 a
Barcelona, Tarragona o les Terres de lEbre; lA-27 a Tarragona;
la N-240 a Lleida; i la N-230 o la N-260 al Pirineu, entre daltres.
Resoldre els colls dampolla viaris ms urgents amb projectes
com la millora de la capacitat i seguretat de lEix Diagonal, el
tram Berga-Bag de la C-16, leix entre el Baix Llobregat i el
Bages, leix de lEbre, laccs als Pallars, laccs de la Selva
martima des del Maresme o la culminaci de la connexi entre el
tnel de Bracons i lAP-7 per Olot.
Desenvolupar el Pla de Mobilitat del Maresme, el del Valls
Occidental i el del Valls Oriental una vegada shagi consensuat
amb els dos territoris.
Desenvolupar projectes tecnolgics per afavorir el cotxe
connectat en el nostre pas.
Fer un Pla de millora integral viria.
Desenvolupar un Programa de millora, ampliaci i conservaci
de camins.
Dissenyar un model de gesti aeroporturia eficient, que
permeti establir poltiques tarifries prpies que afavoreixin
una millor gesti comercial dels aeroports, eliminar les barreres
dentrada de companyies internacionals i, en definitiva, posar a
disposici de la ciutadania ms vols cap a la resta del mn.
Establir un model de gesti individualitzada dels aeroports de
Catalunya (Barcelona-El Prat, Girona-Costa-Brava, Reus, Lleida-
Alguaire i Sabadell), que compartirem amb administracions locals
i institucions econmiques.
Crear una administraci aeroporturia catalana, formada
per una unitat administrativa daviaci civil, un organisme
independent responsable de la regulaci tarifria i una agncia
especfica responsable de la navegaci i seguretat aries.
MOBILITAT I
TRANSPORT PBLIC
Tenim un pas amb un potent sistema de ciutats i, per aix, apostem
per una combinaci de sistemes de mobilitat, amb el transport
pblic com element clau de lestat del benestar, essent leina garant
del dret a laccessibilitat dels ciutadans. El ferrocarril ha de ser
lespina dorsal de la mobilitat, tant pel que fa a passatgers com a
mercaderies, conjuntament amb la carretera, el transport martim i
laeri. Alhora, cal prioritzar els sistemes de mobilitat no motoritzada,
amb una atenci especial a la seguretat dels vianants i a la promoci
de la bicicleta.

Cal avanar en la millora del transport per carretera que far

possible, partint de la flexibilitat de la infraestructura de lautobs,
implantar una nova xarxa amb corredors de vertebraci territorial
de manera que es garanteixi la connectivitat en malla de totes les
capitals de comarca. Shan de consolidar altres modes de transport
a la demanda ms gils i adaptables a les demandes especfiques
o de baix volum: les noves tecnologies fan possible una gesti ms
eficient i sostenible de tot el sistema.

Hem de construir un nou marc jurdic de la mobilitat a Catalunya,

que incorpori el dret a laccessibilitat universal dels ciutadans i que
tingui en compte la realitat territorial i la diversitat dusos i activitats.
Cal establir mecanismes de finanament estables dels serveis de
transport pblic i de les infraestructures viries que fomentin ls
racional del vehicle privat i la sostenibilitat del sistema pblic. Caldr
fer un programa que garanteixi la concreci de la mobilitat sostenible
en rees de baixa densitat, zones rurals allades, rees logstiques i
polgons industrials.

El nou pas ha de fer una aposta estratgica per fomentar la

lliure circulaci de persones. Lautonomia de lindividu s un dret
fonamental. Amb laplicaci de tecnologia, avui ja s possible
compatibilitzar la mobilitat individual amb el respecte mediambiental
i la gesti eficient de la mobilitat. Impulsarem la creaci de
clsters tecnolgics en lmbit de la mobilitat sostenible, i per aix,
impulsarem un Pla sectorial per posicionar la indstria de lautombil
en lder en la producci de vehicles elctrics.

Per aquests motius, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:

 Integrar tot el pas amb una sola tarifa, eliminant el sistema de
corones.
Posar en marxa una nova generaci de lnies de busos
rpids que connectin els diferents modes de transport i mbits
actualment congestionats de manera rpida.
Convertir Rodalies en lnies de metro regionals amb les
comarques del Garraf, Maresme, Bages, Osona, Maresme, Valls
Oriental i Occidental.
Desenvolupar infraestructures de carrils rpids per transport
pblic i aparcaments connectats amb serveis de transport rpid.
Seguir desplegant tots els esforos per coordinar-nos amb
els territoris que formen part del Corredor Mediterrani per a
lexecuci de la infraestructura.
Assumir i planificar les inversions en les infraestructures
ferroviries per a disposar dun sistema de Rodalies de qualitat.
Impulsar un Pla sectorial per posicionar la nostra indstria de
lautombil en puntera en lmbit de la mobilitat elctrica.
 PER L A
NT S
JU I SOCIAL
COHE S

juntspercatalunya.cat
POLTIQUES SOCIALS
Catalunya obt uns indicadors de benestar que denoten bona
capacitat de resposta i afrontament de les necessitats socials per
en certs aspectes encara es troba lluny dels estndards europeus
ms avanats. s per desenvolupar un model de cohesi i protecci
social semblants al dels pasos capdavanters del nostre entorn que
volem les eines dun Estat. Ens cal poder legislar per establir les
estructures que ens permetin donar una major i millor cobertura
social als ciutadans i volem els nostres recursos perqu sn fruit del
nostre esfor i dels impostos que paguem i sn els que faran possible
aconseguir el nivell dinversi necessari en poltiques socials.

Un Estat per viure amb una millor qualitat de vida, que distribueixi la
riquesa que genera i que posi al servei del benestar dels ciutadans
totes les capacitats que tenim com a pas. En aquest sentit lagenda
nacional i lagenda social sn indestriables, i ha quedat demostrat
durant els darrers anys que el model social que volem per a
Catalunya no s possible dins del marc de lestat espanyol.

Un dels reptes pendents no noms a Catalunya, sin tamb a

Europa i al mn s la lluita contra les desigualtats socials. Cal
actuar des de larrel invertint en poltiques predistributives i
redistributives que garanteixin la igualtat doportunitats, que facin
funcionar lascensor social, que dibuixin un marc que permeti el
desenvolupament del potencial de cada persona i que siguin el
motor duna societat ms solidria.

Les poltiques de suport a la infncia sn imprescindibles per garantir

des dun bon principi aquesta igualtat doportunitats. Catalunya
presenta encara a dia davui uns nivells de pobresa infantil elevats i
aquest fet s un dels principals culpables de les situacions crniques
de vulnerabilitat que tenim a casa nostra. Invertir en infncia a curt
termini ens donar com a resultat una reducci de les desigualtats
a llarg termini.

Un dels collectius que ms han patit els efectes de la crisi han

estat els joves. La precarietat laboral, les elevades taxes datur i les
dificultats demancipaci i accs a lhabitatge han provocat que joves
ben preparats decidissin marxar a lestranger cercant les oportunitats
que no trobaven a Catalunya. Aprofitant la millora de la situaci
econmica dels darrers temps s el moment dimpulsar mesures des de
la poltica que obrin un futur ms esperanador pels joves que venen i
siguin un incentiu perqu aquells que van marxar puguin tornar.
La famlia, independentment de la seva composici i model, s
una unitat bsica de cohesi i com a tal requereix duna especial
atenci i suport des de les institucions. Mesures com les prestacions
econmiques per a famlies amb fills a crrec, la introducci duna
reforma horria que contribueixi a una millor conciliaci laboral i
familiar o la modernitzaci dels permisos per naixement i adopci
facilitaran a les famlies desenvolupar el seu paper com a element
central de la nostra societat.

Laugment de lesperana de vida i el consegent envelliment

de la poblaci fan necessari reorientar les nostres poltiques per
donar resposta al canvi demogrfic que estem vivint. Per fer front a
aquest repte apostem per un model denvelliment positiu i actiu que
vagi acompanyat de les poltiques de salut, participaci, seguretat i
formaci adequades i sustentat sempre en unes pensions dignes i
estables que es puguin compatibilitzar millor amb una activitat laboral.

En relaci a les pensions cal recordar que Catalunya t una

Seguretat Social clarament ms forta que lespanyola. La prova ms
clara de la debilitat de la Seguretat Social espanyola la trobem en els
64.000 milions deuros del Fons de Reserva que el govern espanyol
sha gastat durant els darrers anys. Catalunya t capacitat per a
garantir i millorar les pensions dels catalans.

Per aquests motius, des de la candidatura de Junts per Catalunya

ens comprometem a:

Seguir incrementant progressivament la inversi en poltiques

socials per assolir el nivell del 30% del PIB i aix equiparar-nos
amb la mitjana dels pasos de la UE-17.
Impulsar un gran acord de pas per latenci integrada
centrada en la persona que superi els actuals marcs normatius
i que defineixi un model especfic dorganitzaci, finanament,
desenvolupant canvis organitzatius, gesti del coneixement,
lideratge i de flexibilitat territorial.
Avanar cap a latenci integrada social i sanitria,
posant a disposici de les persones que tenen necessitats
complexes sanitries i socials un servei basat en un abordatge
multidimensional. I assumint el comproms datendre la
persona oferint-li una resposta prioritzada i integral a les seves
necessitats.
Unificar en una sola estructura els diferents tipus de
prestacions existents en matria de protecci social per millorar-
ne leficincia i donar una millor resposta al ciutad.
Treballar per uns serveis socials des de la proximitat i
universalitzarem els serveis socials al conjunt del territori,
garantint que totes les persones independentment del seu
municipi de residncia tinguin accs als mateixos serveis i en les
mateixes condicions.
Actualitzar les carteres de serveis per tal que esdevinguin
mplies i flexibles i donin resposta al reforament dels
serveis socials, amb capacitat dajustar-se a les necessitats i
preferncies de les persones, respectant la igualtat en laccs als
serveis i garantint la sostenibilitat del sistema.
Apostar decididament per la transformaci digital dels serveis
socials.
Desenvolupar el pla integral datenci a les persones amb
trastorn mental i addiccions.
Aprovar la Llei catalana de promoci de lautonomia personal
i datenci a les persones en situaci de dependncia basada en
latenci integral centrada en la persona.
Preservar el model catal de treball protegit, mantenint el
sistema dajuts als Centres Especials de Treball.
Garantir lautonomia personal de la gent gran a travs de
pensions suficients per viure dignament, una poltica de salut
amb recursos suficients i uns serveis datenci a domicili i altres
que donin una atenci social integral per cobrir les necessitats de
la gent gran.
Consolidar el model denvelliment actiu i saludable com a
model propi datenci social i sanitria.
Aprovar el Pla integral de prevenci i acompanyament a les
persones grans per a apoderar les persones grans, prevenir-ne el
maltractament i impulsar les poltiques de foment per a gent gran
activa.
Consolidar el model de renda garantida de ciutadania com
a nou dret social que ha danar acompanyat dun refor dels
serveis pblics docupaci i els serveis socials i duna revisi,
reforma i simplificaci si sescau, del conjunt de prestacions del
sistema de protecci social.
Invertir en poltiques socials i educatives de suport a la
infncia i a les seves famlies per prevenir i compensar les
desigualtats en origen. Parlem doncs de:

Conciliaci i permisos familiars per a la criana dels fills.

Cura dels nous models datenci a la petita infncia.
Oferta dactivitat de lleure educatiu on es prioritzi
latenci a infants en situaci socialment vulnerable.
Atenci a les necessitats de protecci dels infants
per cobrir les seves necessitats bsiques, especialment
 aquelles orientades a garantir-ne lalimentaci.
Consolidaci del pla de xoc per atendre infants i
adolescents tutelats i en situaci de risc.
Estratgia per donar resposta al sobtat increment
darribada de menors estrangers no acompanyats.
Adaptar les ajudes a les famlies en situaci de vulnerabilitat
i que tinguin fills a crrec per tal de garantir una completa
protecci dels infants.
Desplegar definitivament la Llei 14/2010 dels drets i les
oportunitats en la infncia i ladolescncia i el pacte per a la
infncia a Catalunya.
Seguir implementant el pla estratgic per a la promoci de
lacolliment familiar per evitar la institucionalitzaci del infants
menors de 6 anys.
Apostar fermament per la collaboraci pblicoprivada
combinada amb la collaboraci pblicosocial que garanteix la
creaci de valor pblic all on ladministraci per si sola no pot
arribar, sent el tercer sector social un actor clau en lxit de les
poltiques socials.
Reforar el Pla de Suport al Tercer Sector, en forma
de contracte programa biennal, per dur a terme una acci
coordinada entre la Taula del Tercer Sector i el Govern de
Catalunya com a espai de presa de decisions conjunta.
MIGRACIONS
Estem en un mn cada vegada ms globalitzat. Els ciutadans ens
desplacem amb molta facilitat i sovint acabem residint a indrets molt
diversos. Catalunya ha estat, histricament, un pas de migracions i
acollida. Un pas on hi venen a establir-se persones darreu i, alhora,
un pas que forma ciutadans que per raons diverses tamb marxem
a lestranger a treballar i a desenvolupar el nostre projecte de vida.

Ens comprometem a vincular la gesti dels fluxos migratoris a les

possibilitats reals del nostre territori, tamb des duna perspectiva
econmica i de la necessria convivncia intercultural producte
daquesta diversitat.

Volem desvincular les poltiques migratries, de cohesi i de

convivncia dels serveis socials per a centrar-nos en poltiques de
ciutadania, que permetin fer realitat el salt de la coexistncia a la
convivncia com a instrument de consolidaci de la nostra identitat
nacional des de la diversitat de cada persona. s necessari activar
tots els mbits de ladministraci perqu els ciutadans que han
arribat fa pocs anys al nostre pas se sentin al ms aviat possible
catalans i catalanes amb els mateixos drets, deures i oportunitats
que qualsevol altra persona. Que la cohesi social que ens
caracteritza sigui sempre un fet.

El repte fonamental davui consisteix a saber generar ciutadania de la

diversitat i de les difcils condicions en qu les persones immigrades
arriben i es desenvolupen a casa nostra, enmig dels obstacles
afegits per la legislaci actual.

Construir una societat oberta requereix duna llei catalana

destrangeria justa i inclusiva, que reguli lentrada de persones per
que tamb reconegui i respecti els drets i deures fonamentals de les
persones, que selabori des de la perspectiva de la integraci i no
des de lenfocament de lexpulsi, com s el cas de la llei espanyola.

Treballarem igualment perqu les persones que han de marxar per

motius acadmics o professionals continun vinculats al pas i puguin
tornar si ho desitgen. En aquest sentit caldr desenvolupar el Pla
de Mobilitat Internacional, tot consolidant un sistema dinformaci
i assessorament i dels catalans i catalanes que viuen a lexterior,
aix com potenciar les accions per al retorn de joves emigrats
oferint-los noves oportunitats, tenint en compte els seus perfils
professionals, lexperincia adquirida arreu i les necessitats del
mercat laboral a Catalunya.
Finalment, Catalunya ha de tenir tamb un paper actiu en lmbit
de la protecci internacional, desenvolupant mesures que facin
plenament vigent la seva solidaritat internacional i laccs al dret
dasil i la protecci amb les persones perseguides, per qualsevol
circumstncia.

Per aquests motius, des de la candidatura de Junts per Catalunya

ens comprometem a:

Elaborar una Llei destrangeria respectuosa amb els drets

humans i que protegeixi lEstat del Benestar del conjunt de la
ciutadania.
Elaborar una llei de protecci internacional (dasil).
Consolidar el sistema dintegraci i acolliment, dacord amb
la Llei 10/2010 dacollida de les persones immigrades i de les
retornades a Catalunya.
Desenvolupar lAgncia de les Migracions per a centralitzar
tots els processos dacollida i de retorn de les persones
migrades.
Substituir els Centres dInternament dEstrangers per espais
dacollida i control, sota la tutela dentitats socials reconegudes,
respectuosos amb els drets humans i absolutament desvinculats
de la gesti policial.
Desenvolupar els sistemes de collaboraci i cooperaci amb
daltres pasos en situaci de dificultat o vulnerabilitat.
HABITATGE I HBITAT
Laccs a lhabitatge s un component vital en la vida i
desenvolupament de les persones. I les administracions pbliques
han de treballar per fer efectiu el dret a lhabitatge, facilitant-ne
laccs i assegurant-ne la permanncia, sempre sota el principi que
tots i totes tenim dret a un habitatge i una vida digna.

Lobjectiu s ambicis. Mai shavien dedicat tants diners i tants

recursos, i shavien fet tantes lleis, com en aquest darrer perode.
I en els propers anys hem de continuar actuant de manera decidida
per resoldre lemergncia en habitatge, per millorar laccs a
lhabitatge, i per planificar el futur i actuar sobre el mercat de
lhabitatge.

Per aquests motius, des de la candidatura de Junts per Catalunya

ens comprometem a:

Resoldre lemergncia. La greu crisi econmica daquests

darrers anys ha expulsat de la seva llar moltes famlies i
persones, i ha posat en perill molts projectes vitals.

Recuperar la legislaci en matria dhabitatge aprovada

al Parlament de Catalunya i que ha estat objecte de recurs al
Tribunal Constitucional per part del Govern del PP.
Continuar treballant des del consens social i territorial per
afrontar les situacions demergncia, en collaboraci amb el
mn local i consells comarcals , amb les mesures que inclou la
Llei 4/2016 de mesures de protecci del dret a lhabitatge de les
persones en risc dexclusi residencial, aprovada per unanimitat
al Parlament.
Reforar els recursos destinats als ajuts a lhabitatge que en
aquests moments arriben ja a milers de llars, perqu lobjectiu del
nostre Govern ser que cap persona es quedi sense habitatge.
Reforar la implantaci territorial del servei Ofideute, per
facilitar els mecanismes de mediaci a tot el territori.

Facilitar laccs a lhabitatge. Aquests darrers anys la gravetat

de lemergncia ens ha impedit destinar ms esforos i recursos
a garantir laccs a lhabitatge. Per volem un pas de qualitat
que sigui capa de resoldre lemergncia i, alhora, treballar en la
soluci del problema, i per fer-ho s imprescindible incrementar
el parc pblic dhabitatge.
 Dotar de finanament pblic (Institut Catal de Finances) les
noves promocions pbliques i privades dhabitatge de lloguer,
facilitant aix la recuperaci de la construcci dhabitatges de
lloguer per part dels ajuntaments i tamb de la iniciativa privada.
Defensar limpost dhabitatges buits davant els recursos de
lEstat perqu creiem que s la millor eina per mobilitzar els
habitatges buits que estan en mans dentitats financeres i grans
tenidors, i utilitzar la recaptaci per fer s del dret de retracte i
comprar habitatges provinents dexecucions hipotecries.
Continuar negociant amb les entitats financeres la signatura
de convenis de cessi dhabitatges perqu s just que aquells
que han estat en lorigen del problema siguin tamb part de la
soluci.

Actuar sobre el mercat de lhabitatge i planificar el futur.

Lhabitatge, igual que el territori, s un b finit, limitat. Per
aix des del Govern hem de posar el marc on aquest b
imprescindible sigui de ms fcil accs a tota la poblaci. I aix
passa per planificar les necessitats de futur mitjanant el recent
Pla Territorial Sectorial dHabitatge.

Elaborar de forma participativa el Pla Nacional per

a lHabitatge 2018-2025, amb la participaci daltres
administracions, collegis professionals, i altres agents
econmics i socials, per establir les directrius i objectius de les
poltiques dhabitatge al nostre pas.
Ampliar les funcions i la informaci de lndex de preus de
lloguer que sha creat aquest any 2017, i proposarem accions
normatives i legislatives que generin confiana entre propietaris i
llogaters amb lobjectiu de fer del lloguer una opci ms atractiva
i segura, com ja ho s a Europa. A Catalunya necessitem una llei
darrendaments urbans que doni resposta a les necessitats de la
nostra ciutadania.
Recuperar la Llei de barris com a eina de renovaci integral i
cohesi social dels espais ms degradats de les nostres ciutats.
CULTURA
La cultura s lopci poltica ms
revolucionria a llarg termini.
Montserrat Roig

La cultura s motor de llibertat perqu permet construir una

ciutadania dotada desperit crtic, oberta, creativa i solidria. En
definitiva, lliure!

Per aix, la cultura s un veritable pilar de lestat de benestar,

i laccs a la cultura s imprescindible per assolir la necessria
cohesi social. Perqu la cultura es tamb instrument darrelament i,
com a tal, esdev una eina per entendre la diversitat, per tamb una
eina que ens universalitza i ens projecta al mn.

Sabem que la cultura crea ms cultura. Des de Junts per Catalunya

creiem en la cultura com una via demancipaci personal i collectiva,
que projecta la nostra identitat, que preserva el patrimoni, actualitza
la tradici i fomenta la creativitat.

Les administracions pbliques han de generar les condicions que

facin possible un sistema cultural popular i alhora dexcellncia
construt amb i per tothom: els artistes, autors, traductors, editors,
lectors, llibreters, msics i tota la resta de creadors i tamb els
gestors pblics i privats.

Per la cultura s tamb un mbit de desenvolupament econmic:

genera ocupaci i riquesa vinculada a les activitats culturals,
afavoreix la innovaci i el disseny i fomenta el turisme cultural
estretament lligat al patrimoni.

Justament per aix el nostre repte ha de ser garantir laccs a la

cultura en igualtat de condicions a qualsevol punt del pas.

Per tot aix, des de la candidatura de Junts per Catalunya ens

comprometem a:

Augmentar durant la legislatura el pressupost de cultura fins al

2% del PIB.
Desenvolupar lEstatut de lArtista, per assegurar les
condicions necessries per al desenvolupament de la seva
activitat, implementant mesures reals per millorar la precarietat
laboral.
 Impulsar i defensar lestabliment dun IVA cultural superredut
tal com preveu el text actual de la Llei, davant del maltractament
histric que ha patit la cultura.
Elaborar una Llei de mecenatge que reguli el marc dels
incentius fiscals, potenci les entitats beneficiries i simplifiqui el
rgim jurdic.
Crear lOficina de la Propietat Intellectual, com a ens
encarregat dimpulsar la defensa dels drets dautor i de propietat
intellectual, de sensibilitzar la poblaci.
Consolidar lInstitut Ramon Llull com a instrument fonamental
de projecci exterior de la llengua i la cultura catalanes a partir
de la implementaci de la Declaraci de Palma de 2017 per la
qual lInstitut ha de projectar la cultura catalana feta arreu de
lmbit lingstic catal. Cal ampliar els seus objectius i camps
dactuaci en la promoci exterior de la llengua, la literatura i el
pensament en llengua catalana per consolidar-la com a novena
llengua dEuropa.
Impulsar els intercanvis culturals amb lexterior per projectar
la nostra cultura al mn, i ho farem utilitzant la xarxa doficines
que la Generalitat t a lexterior, fent que a ms dambaixades
econmiques i comercials siguin tamb ambaixades culturals,
i tamb ampliant la presncia de la cultura catalana en les
diferents fires i esdeveniments internacionals.
Com a projecte de govern, i conjuntament amb el
Departament dEnsenyament, desplegar el Pla de Foment
de la Lectura, ampliant la collaboraci amb els mitjans de
comunicaci, i vinculant el pla a una poltica clara de prestigi dels
autors catalans.
Consolidar el projecte de carnet nic de biblioteques, fer
un pla dequipaments culturals que mancomuni encara ms
serveis i poltiques, i coordinar els sistemes dajuts a projectes i a
empreses, treballant ms i millor amb la resta dadministracions.
Volem, sense envair lautonomia municipal, tenir major
coordinaci amb aquestes administracions per a evitar duplicitats
i per a afavorir la comunicaci mtua.
Enfortir lensenyament cultural i artstic en les seves branques
de msica, arts plstiques, dansa, arts escniques, audiovisuals,
patrimoni i museografia, cultura popular, literatura, indstries
culturals I ho farem aprovant un Pla densenyament artstic i un
Pla densenyament de disciplines culturals cercant lexcellncia
en el seu nivell ms alt, per tamb donant cabuda a escoles
privades o variants que defensen altres plantejaments acadmics
o esttics.
Impulsar la reactivaci del cnon digital audiovisual i ampliar
el seu carcter finalista a altres arts perjudicades avui dia per
la pirateria, especialment la msica i la literatura, malgrat els
impediments del TC.
Treballar per promoure laccs igualitari i equitatiu, en un
doble sentit social i territorial, als bns patrimonials i a les
produccions culturals.
Actualitzar el Catleg del Patrimoni Cultural Catal i defensar
all on calgui la seva conservaci i la seva propietat.
Assegurar que la cultura sigui un eix transversal en totes les
poltiques del Govern, que serveixi per ajudar a incrementar la
collaboraci pblicoprivada, i per fomentar el consum cultural i
la riquesa cultural del pas.
ESPAI CATAL DE
COMUNICACI
La provisi de continguts culturals, educatius i lentreteniment de
qualitat en catal sn indispensables per bastir una societat ms
lliure, activa i cohesionada. Els mitjans de comunicaci catalans
conformen un espai comunicatiu duna forta densitat que articula
la societat, dona solidesa a la catalanitat i s un potent factor
dintegraci dels nouvinguts.

La Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) t un pes

especfic molt important en loferta dels mitjans de comunicaci i s,
tamb, un motor fonamental de les indstries audiovisuals catalanes.
Els mitjans pblics de comunicaci han de complir sempre amb la
seva vocaci de servei pblic plantejant una oferta plural, de qualitat
i en catal que tingui com a eixos principals la informaci, la cultura,
lentreteniment i leducaci.

A ms de la vocaci del servei pblic de qualitat, la CCMA ha de

vetllar per la promoci del coneixement i la difusi de la llengua i
cultura catalanes aix com ser el motor de la indstria audiovisual del
nostre pas, un teixit productiu consolidat, competitiu i diversificat.

La CCMA ha de continuar garantint aquest model de servei pblic

de qualitat i respondre les noves tendncies del sector audiovisual
creant continguts de primer nivell desenvolupats a partir de la
producci prpia o en collaboraci amb altres sectors de la
indstria audiovisual.

Per aconseguir-ho, des de Junts per Catalunya proposem:

Convertir Catalunya en referncia internacional del mn

audiovisual, capa datraure inversions i capa dexportar
productes pensats i fets a casa nostra.
Defensar uns mitjans de comunicaci pblics i privats que
vetllin per la llengua del pas, que defensin principis tics i
democrtics. Que siguin atractius per al conjunt de la societat
catalana i participin de la construcci, difusi i consolidaci dun
univers nacional i referencial propi.
Potenciar la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals
perqu continu essent referent i lder a la societat catalana
i segueixi essent gestionada amb criteris dindependncia,
professionalitat i viabilitat econmica.
Impulsar les accions necessries perqu el servei pblic de
comunicaci que desenvolupa la CCMA reforci els vincles amb
els altres territoris de parla catalana mitjanant la reciprocitat, la
cooperaci i les activitats que li sn prpies.
Crear eines per relacionar i potenciar el mn cultural i el
dels mitjans de comunicaci. Shauran de garantir i potenciar
els projectes audiovisuals per tal denfortir el sector i donar-los
projecci internacional.
Crear els instruments necessaris de poltica industrial per
potenciar la capacitat financera de les empreses per afrontar
projectes de creixement i/o internacionalitzaci.
Poder gestionar lespai radioelctric amb loportunitat
dequilibrar la presencia del catal i del castell a la rdio i a la
televisi.
LLENGUA
No terra perqu terra,
Sin
Perqu poble,
Homes, llengua i llibertat.
No terra perqu terra,
Sin
Perqu histria.

Jordi-Pere Cerd

La llengua catalana ha estat sempre eix transversal de la trajectria

histrica, cultural i social de Catalunya i volem garantir que ho
continu essent, perqu en lactualitat encara s una llengua que
lluita en inferioritat de condicions per la seva supervivncia i
promoci en un mn cada dia ms global i interconnectat.

Partint daquest objectiu bsic, tots els ciutadans i les ciutadanes

tindran garantit el respecte dels seus drets lingstics individuals,
amb especial atenci a les altres llenges oficials castell i arans i
sense perjudici de les ms de 250 altres llenges habituals de les
persones que conformen el pas.

Des de la sentncia del 2010 del Tribunal Constitucional sobre

lEstatut dAutonomia de 2006, lofensiva contra el catal per part
de lEstat espanyol, el context de crisi econmica i els canvis
demogrfics configuren el marc en qu calen instruments i
estructures fortes per avanar cap a la normalitat, garantir ls social
del catal i la seva projecci com a llengua moderna de cultura
homologable a les ms avanades.

Des de Junts per Catalunya apostem per la preeminncia del catal

com a llengua prpia del pas, amb la introducci de mesures per
assolir la situaci de normalitat de la llengua en tots els mbits i totes
les funcions de lesfera pblica, que avui sn clarament mancades
en mbits com el de la justcia o la comunicaci.

Per aix, des de la candidatura de Junts per Catalunya ens

comprometem a:

Defensar el plurilingisme al sistema educatiu, ents com un

tractament integrat de les llenges a partir de la centralitat del
catal i la garantia de la immersi lingstica, amb lobjectiu de
potenciar les competncies lingstiques, una de les claus de
lxit educatiu que contribueix a la comunicaci entre persones
en un mn globalitzat i que afavoreix la gesti integradora de
la diversitat cultural a les aules. La llengua catalana s i ha
de continuar essent la primera llengua de lescola, la base de
la cultura escolar i el vehicle en la docncia i en leducaci.
El sistema educatiu ha dinvolucrar amb xit els nouvinguts,
amb respecte i tolerncia, i preserva una nica comunitat, en
un sistema obert a laprenentatge daltres llenges terceres, o
quartes com s el cas de lAran.
Reestructurar el Consorci de Normalitzaci Lingstica per
donar respostes modernes i de qualitat a les exigncies de
formaci de la societat actual. Potenciarem loferta de formaci
i la formaci en lnia a travs del Parla.cat, dacord amb les
poltiques dacollida i dinserci social i ocupacional per impulsar
latenci i la millora dels coneixements de catal de la poblaci
adulta de Catalunya, especialment de la que t dificultat per
entendre la llengua i no t capacitat per parlar-la.
Consolidar la llengua catalana com a vehicle dexpressi
normal de la cultura, la societat i leconomia catalanes, i
impulsarem accions per fer-ne crixer la presncia en els mbits
sectorials i en les estructures on encara s deficitria o hi
persisteixen tendncies no favorables.
Promoure la celebraci dun nou Congrs de la Llengua
que tingui per objectiu definir respostes als reptes que tenim
en lmbit sociolingstic en aquest mn cada dia ms global,
perqu ens cal potenciar condicions favorables al desplegament
de la llengua catalana, per garantir-ne el futur.
Afavorir laccessibilitat plena per als usuaris de la llengua de
signes catalana, les condicions que permetin assolir la igualtat
de les persones amb sordesa que opten per aquesta llengua i
facilitarem la consolidaci dun model bimodal entre llengua oral i
llengua de signes catalana.
Reforar la relaci i la cooperaci amb els diversos territoris
amb qu compartim la llengua catalana, i continuarem treballant
per aconseguir que el catal sigui reconegut en els organismes
europeus i internacionals. Alhora, farem de lInstitut Ramon
Llull linstrument fonamental de projecci exterior de la llengua
i la cultura catalanes amb nous objectius i camps dactuaci
en la promoci exterior de la llengua, la literatura, les arts i el
pensament en llengua catalana, i promovent la presncia de la
realitat de Catalunya als principals mitjans dels pasos del nostre
entorn.
Treballar per lestudi, aprenentatge i s de larans com a
element fonamental de la identitat prpia de lAran, en el marc
del compliment de la llei 35/2010.
ESCOLA CATALANA
La Llei dEducaci de Catalunya (LEC) va ser fruit de lacord entre
diverses forces poltiques per donar estabilitat al sistema educatiu
perqu, tal com indiquen els estudis internacionals, el consens
en la definici dels grans objectius i de lestratgia per assolir-los
constitueix un dels pilars fonamentals en la millora de la qualitat.

En els darrers set anys els Governs de la Generalitat han anat fent
realitat els principis de la LEC, donant unitat i continutat a lacci
de govern. Diversos indicadors acrediten una evoluci positiva
pel que fa a lxit educatiu dels alumnes. La drstica reducci de
labandonament escolar prematur -28,9% el 2010, 18% el 2016-,
els resultats de les proves PISA i els resultats de les proves de
competncies bsiques de 6 dEducaci Primria i de 4t dESO en
sn una bona mostra. Per aix des de Junts per Catalunya creiem
que cal seguir progressant en aquesta direcci, i donar resposta als
reptes emergents duna societat dinmica en un mn complex.

Leducaci dun pas resulta equitativa quan fa efectiva la igualtat

doportunitats, independentment de les circumstncies de carcter
socioeconmic, cultural i personal que concorren en cada alumne.
Aix suposa garantir lxit educatiu de tots els infants i els joves,
amb el benents que la singularitat de les persones constitueix
una riquesa i la diversitat en els grups, una oportunitat. El principi
dinclusi del nostre sistema educatiu es tradueix en el foment duna
educaci personalitzada, atenta i respectuosa amb la polifonia de
realitats present en el centres. Leducaci dels valors democrtics
i la lluita contra la discriminaci per motius dorientaci sexual han
dimpregnar lestil densenyament-aprenentatge a desenvolupar per
unir en la diversitat.

El principal actiu de Catalunya sn les persones. Set milions i mig de

ciutadans, de procedncia diversa i units per la voluntat de construir
cada dia un pas millor. Per fer-ho possible, cal posar en valor el
talent de cadasc. Aqu rau la importncia de leducaci. Durant la
infncia i la joventut, per tamb al llarg de la vida. Formar-se per
explotar les prpies capacitats i donar forma a un projecte singular
de vida; formar-se per actualitzar les competncies professionals i
millorar locupabilitat; formar-se per ampliar horitzons i per conrear
les aficions. I fer-ho des de la convicci que leducaci s el gran
tesor duna societat avanada, que valora el benestar de la gent i
promou lexcellncia.

Per assolir aquests objectius el nostre pas t una llarga tradici

diniciativa social, en bona part motivada pel fet de ser una naci
sense estat. Aix ha contribut decisivament a articular el pas
i a preservar-ne la identitat collectiva. Tot lespectre ideolgic
est representat a la societat civil. El mn educatiu no ns una
excepci. Al costat duna escola pblica de qualitat i formant part
del mateix Servei dEducaci de Catalunya, institucions diverses
i amb esperit de servei han creat escoles privades, moltes de les
quals concertades. Tot un ventall de projectes amb identitat prpia
que reflecteix lesperit emprenedor del pas. La seva existncia
constitueix una riquesa collectiva, en consonncia amb el que ha
estat el tarann del nostre poble.

Per volem anar ms enll, i fer del sistema educatiu un model

dexcellncia, i per aix, des de la candidatura de Junts per
Catalunya ens comprometem a:

Treballar per assegurar lxit educatiu de tot lalumnat

Promoure oportunitats daprenentatge des dedats

primerenques, tot afavorint la conciliaci familiar i laboral, i
ho farem universalitzant el curs dels 2 anys, incrementant el
finanament pblic i loferta de places en el conjunt del Servei
dEducaci de Catalunya.
Desplegar el decret dEducaci Inclusiva. Detectar necessitats
i planificar mesures i suports per donar-hi resposta afavoreix la
igualtat doportunitats.
Impulsar leducaci en lmbit artstic, per afavorir la capacitat
creativa i innovadora, perqu volem conrear el talent dels
alumnes i les seves mltiples intelligncies.
Reforar el catal com un eix vertebrador de lacci educativa,
per possibilitar la igualtat doportunitats i la cohesi social entorn
duna llengua compartida.
Formar en el plurilingisme, a partir de la centralitat del catal,
per desenvolupar al mxim les competncies lingstiques dels
alumnes en un mn globalitzat.
Aplicar el programa STEM (Cincia, Tecnologia, Enginyeria i
Matemtiques) a partir de leducaci infantil per incrementar les
vocacions cientfiques i tecnolgiques entre lalumnat, amb una
acci especfica sobre les noies.
Millorar lorientaci educativa al llarg de tota lescolaritat per
afavorir la coherncia i la continutat de lacci educativa, des de
leducaci infantil fins a lESO.
Universalitzar lensenyament fins als 18 anys oferint una
diversitat ditineraris curriculars que respongui als interessos i a
les necessitats formatives de cadasc i potenciant lorientaci
professional dels estudiants.
 Donar suport a les iniciatives que tinguin per objectiu reduir
labandonament escolar prematur, com sn els centres de
Noves Oportunitats, els Itineraris Formatius Especfics, els ajuts
econmics a alumnes vulnerables, etc.

Centres educatius equitatius i de qualitat

Progressar en lautonomia dels centres i en la qualitat dels

projectes educatius. Potenciar el lideratge pedaggic dels equips
directius, i vetllar per la seva la formaci continuada. Simplificar
la normativa reguladora dels centres educatius.
Fer una avaluaci integral dels centres, orientada a la millora
continuada, que impulsi el pensament estratgic i sorienti a
garantir-ne lequitat.
Impulsar les xarxes de centres innovadors i facilitar que
comparteixin experincies reeixides i prctiques fonamentades,
imprescindible per concebre el centre com el node connector
duna xarxa en qu interaccionen i es complementen diversos
agents educatius: les famlies, les entitats socials i del lleure i les
administracions pbliques.
Augmentar la dotaci de professorat dels centres del Servei
dEducaci de Catalunya, en funci de les necessitats educatives
que sorgeixen en cada context socioeconmic i cultural, millorant
la rtio professor/alumnes comptabilitzada globalment per
centre.

Un sistema educatiu que respongui als reptes emergents

Incrementar el finanament pblic del sistema educatiu,

per potenciar lequitat i donar resposta als reptes emergents.
Reforarem els centres educatius dentorns complexos, i
millorarem els concerts educatius dels centres ubicats en
aquests entorns. Donar suport amb finanament pblic a les
activitats educatives de tarda dels centres de secundria que fan
jornada continuada, en el marc dels PEC i dels PEE.
Promoure una formaci inicial del professorat ms vinculada a
la prctica professional, i impulsarem la formaci permanent, tot
incrementant el finanament que shi destina.
Aprofundir en el model de definici de plantilles i de provisi
de llocs de treball, en el marc de lautonomia de centres, per
introduir-hi mecanismes que permetin adequar el perfil docent
al projecte i el context dels centres del Servei dEducaci de
Catalunya, redefinint els criteris daccs a la funci pblica,
reduint la interinitat entre el professorat.
 Dissenyar un desenvolupament de la carrera professional del
professorat ms flexible, que possibiliti la mobilitat entre etapes
educatives.
Adequar i actualitzar lorganitzaci i el funcionament de la
Inspecci Educativa, per tal de donar resposta a les noves
realitats existents.
Potenciar la formaci professional, connectant estretament
els cicles formatius amb el teixit productiu i social i amb la
universitat, actualitzant el catleg de qualificacions professionals,
i integrant en un sol sistema lFP reglada i la formaci
ocupacional i continuada, per potenciar laprenentatge al llarg de
la vida de tots els ciutadans.
Crear lObservatori de lequitat en educaci per estudiar i
actualitzar els indicadors que sustenten les poltiques dequitat.
UNIVERSITATS
Volem un sistema universitari basat en el comproms social i
la garantia digualtat doportunitats pels ciutadans. El sistema
universitari i de recerca de Catalunya ha assolit els darrers anys uns
nivells dexcellncia reconeguts internacionalment, que configuren
Catalunya com un dels pols clau de coneixement i ensenyament
superior del sud dEuropa.

No obstant aix, el conjunt del sistema presenta alguns desequilibris

en la relaci entre la poblaci jove amb educaci universitria i el
mercat de treball, i tamb en els nivells de formaci professional
associada a la realitat social i econmica del pas.

Aix mateix, el sistema ha de garantir la formaci de professionals

amb capacitat dincorporaci al mercat laboral en les millors
condicions possibles, amb lassegurament duna millor i ms
completa inserci i desenvolupament professional i lestabliment de
poltiques de reciclatge adequades al context socioeconmic i al
mercat de treball.

Volem bastir aquest ensenyament superior sobre els pilars de

lexcellncia, la qualitat, la transparncia, la igualtat doportunitats
i leliminaci de barreres socials i econmiques, posant de relleu el
comproms social i els valors que la universitat representa per als
ciutadans.

Ha de ser un ensenyament superior obert al mn i al talent, un

sistema dotat de recursos suficients, que faciliti al mxim un accs
inclusiu i laprofitament de les oportunitats, i que impulsi larribada
del coneixement a la societat per generar valor i creixement
econmic, ocupaci i millora social.

Per aix, des de la candidatura de Junts per Catalunya ens

comprometem a:

Millorar el sistema de taxes, beques i ajuts per garantir laccs

efectiu a lensenyament superior, amb igualtat doportunitats i
valoraci de lesfor, i per assegurar que els motius econmics
no suposin cap impediment, incrementant les beques salari.
Consensuar el futur de la Universitat catalana mitjanant
el Pacte Nacional per a la Universitat i la legislaci que es
derivi, per tal de garantir una universitat excellent en docncia
i en investigaci bsica i aplicada, i la seva transformaci
cap a un model ms eficient, que es basi en la modernitzaci
de les estructures, la viabilitat tcnica i econmica, la
internacionalitzaci i la transferncia de coneixement.
Incrementar el finanament per a les universitats i centres
associats a lalada de les necessitats existents i de les del pas
al qual donen servei, en base als principis de qualitat, eficincia i
retiment de comptes.
Multiplicar els canals de relaci entre la universitat, el teixit
productiu i el conjunt de la societat, de forma que responguin
de manera satisfactria i rpida a les demandes i necessitats
mtues, i impulsin un millor finanament del sistema universitari.
Facilitar la retenci i captaci de talent, assegurant la igualtat
doportunitats i fomentant lestabilitzaci contractual, basada en
el mrit professional i en les necessitats reals del sistema.
Promoure lautonomia acadmica i lobertura dun sistema
universitari que vol i pot ser capdavanter en un mn on el
coneixement est impulsant una gran revoluci basada en les
idees, les capacitats i el talent, compatible amb els valors de
promoci i servei social que representa.
Impulsar un model de governana universitria amb ms
participaci de la societat en la presa de decisions, en la lnia que
ho fan les universitats de la majoria de pasos europeus, entenent
que la societat la formen no noms empreses, sin tamb
institucions pbliques i/o privades.
Impulsar una formaci de mxima qualitat que asseguri la
creaci docupaci qualificada, amb una racionalitzaci doferta
de titulacions, un major grau de relacions interuniversitries
i socials i una aposta clara pels models de referncia
internacionals. I alhora assegurarem que tingui el vessant
humanista necessari per a fer crixer individus formats i
informats, crtics, lliures i responsables dels seus actes i
decisions.
Fomentar lemprenedoria i la innovaci, de caire tecnolgic i
social, a les estructures i a tots els nivells formatius vinculats a
lensenyament superior, en especial en aquells en qu existeixi
un nivell tcnic ms avanat, per tal denfortir el nostre teixit
productiu i social i impulsar els valors vinculats entre els joves i el
conjunt del sistema universitari.
RECERCA I
CONEIXEMENT
La recerca i el coneixement com a motors de creaci de riquesa i de
resposta als reptes socials. Catalunya ha de ser un pas de talent que
atregui talent. El coneixement s la matria primera del segle XXI i
com a tal ha dimpregnar tota lactivitat econmica. La creativitat del
pas sha de canalitzar per a generar noves iniciatives empresarials o
per a permetre la transformaci de lactivitat productiva actual vers
realitats ms competitives.

Les universitats, els centres dR+D+I i altres entitats pbliques

i privades sn les principals fonts de nou coneixement que cal
impulsar per diversificar i enfortir leconomia del pas. Aquestes
entitats han dactuar de manera sinrgica, impulsant la collaboraci
amb el teixit productiu i fer que el pas tingui una posici de lideratge
a lEuropa del coneixement.

El sistema de recerca i coneixement de Catalunya est basat en

lobertura i lautonomia de gesti, la promoci de lexcellncia,
la captaci i retenci de talent i la internacionalitzaci. En el seu
conjunt, ha demostrat una elevada capacitat i excellents resultats en
tots els indicadors amb qu es mesura lexcellncia dels sistemes
dR+D+I, amb un prestigi internacional que situa Catalunya entre
les principals potncies europees. En bona part, lxit del model
es consolida mitjanant el Pacte Nacional per a la Recerca i la
Innovaci, que reflecteix el comproms del pas amb el coneixement,
i refermat pel Pacte Nacional per a la Indstria, impulsat en els
darrers mesos.

En un context global, el sistema de recerca i coneixement de

Catalunya sha de consolidar a partir de la capacitat del pas
datraure inversions i talent, de crear infraestructures de valor afegit
i formar professionals del mxim nivell, de generar oportunitats de
participaci en grans projectes internacionals i de fomentar que els
resultats de la recerca reverteixin en el nostre teixit productiu per
impulsar un ecosistema innovador de primer nivell.

Els pasos ms avanats inverteixen en R+D+I lequivalent a un 1%

del PIB del sector pblic i un 2% des del sector privat, objectiu que
ens hem de fixar com a clau pels propers anys. En aquest sentit, s
fonamental limpuls dels mecanismes que faciliten la transferncia de
coneixement entre les entitats generadores i el mn productiu i social.
Per aix, des de la candidatura de Junts per Catalunya ens
comprometem a:

Assolir, en la mesura del possible, un finanament adient a la

consideraci estratgica de lR+D+I per a Catalunya, amb una
despesa mnima del 2% del PIB per a lany 2020, amb poltiques
estables i nivells adequats dinversi pblica, com a garantia de
retorn social i econmic i datracci de la inversi empresarial i
del talent nacional i internacional.
Elaborar una llei sobre el sistema de recerca i innovaci amb
visi integral i de pas, que introdueixi millores que garanteixin
la sostenibilitat del sistema, eliminin obstacles burocrtics i
afavoreixin la incorporaci de nous recursos.
Desenvolupar una llei del mecenatge que optimitzi els
beneficis fiscals per a filantrops i inversors amb vinculaci a
les activitats dR+D+I i ampli les potencials entitats donants i
beneficiries, afavoreixi la responsabilitat social de les empreses,
simplifiqui el rgim jurdic i incrementi els percentatges de
deducci i els lmits quantitatius.
Planificar la creaci dun fons que garanteixi lestabilitat
del finanament del sistema de recerca i coneixement en el
curt i mitj termini, que defineixi prioritats i accions dinters,
que financi projectes de recerca i innovaci competitius i que
afavoreixi lexcellncia i el retorn social.
Impulsar incentius fiscals per lR+D+I, mitjanant lestabliment
de beneficis fiscals a la reinversi en activitats de cooperaci
cincia-empresa, en activitats vinculades a la transferncia de
coneixement i a la inversi en empreses de base tecnolgica
derivades del sistema de recerca i coneixement.
Orientar les entitats generadores de coneixement cap a les
millores econmiques i socials que el pas i lentorn immediat
necessiten, amb la renovaci del Pacte Nacional per a la Recerca
i la Innovaci i la generaci dun nou Pla de Recerca i Innovaci
de Catalunya 2018-2020 que ho inclogui i ho valori, recuperant
els instruments de coordinaci interdepartmental i alineant-se
amb les estratgies internacionals.
Implementar les diverses fases de la carrera cientfica i
tecnolgica, seguint els estndards internacionals, amb una
planificaci rigorosa de les necessitats de personal de gesti,
tcnic i investigador pel sistema de recerca i coneixement del
pas, basada en lestabilitzaci professional, la incorporaci de
talent propi i internacional, la igualtat doportunitats, la valoraci
competitiva de mrits, el reconeixement de les activitats
vinculades a la recerca i la transferncia de coneixement i la
transparncia.
 Fomentar la cultura innovadora, mitjanant lestabliment
destructures mixtes i xarxes pblicoprivades, que permetin una
millora significativa de la relaci entre les entitats generadores
de coneixement i lactivitat productiva, un augment de la
mobilitat en el personal tcnic i investigador cap a les empreses
i laprofitament de lefecte tractor per augmentar el nombre
dentitats i empreses innovadores, seguint els parmetres
establerts per lestratgia Europa 2020, lestratgia catalana
despecialitzaci intelligent (RIS3CAT) i el nou consell europeu
dinnovaci (EIC).
Fer de la recerca i el coneixement font de noves professions,
mitjanant la connexi amb el sistema educatiu i ocupacional,
amb convocatries especfiques i la incorporaci de perfils
professionals que permetin una major acceleraci dels projectes
de valoritzaci tecnolgica, una millor captaci de necessitats
empresarials i lestabliment daliances estratgiques amb entitats
internacionals pbliques i privades.
Promoure la visi social de la cincia i la tecnologia mitjanant
una poltica dinformaci ciutadana sobre els lligams de la
recerca i el coneixement amb el benestar social i la qualitat
de vida, aprofitant al mxim les plataformes que ofereixen els
mitjans de comunicaci, i fent especial mfasi en els resultats
obtinguts des de la recerca en lmbit de les cincies socials i les
humanitats.
SALUT
Tenim un model sanitari dxit, pblic, universal i equitatiu, de
qualitat i amb diversitat de provedors, tant pblics, com privats i del
tercer sector. Cal mantenir-lo i potenciar-lo i posar en valor que el
sistema sanitari catal est centrat en la persona, en els seus drets i
la seva dignitat, com un eix bsic de funcionament.

El finanament del sistema sanitari catal s actualment deficient

i insuficient. s necessari millorar-lo substancialment per tal
dassegurar la seva sostenibilitat i viabilitat, amb criteris tics i de
qualitat. Aix mateix, caldr prioritzar ls de recursos de la manera
ms eficient i cost-efectiva per tal de garantir lequitat en salut.

Lassistncia personalitzada, la millora de laccessibilitat als serveis,

els salaris i el desenvolupament professional, la renovaci de la
tecnologia i els equipaments, i les inversions en infraestructures
seran els eixos prioritaris de la millora del finanament.

Els professionals sanitaris que treballen a Catalunya estan

compromesos amb el nostre model sanitari i grcies a aix ha estat
possible mantenir la qualitat i leficincia del sistema en els anys de
crisi econmica que hem patit. El sistema de salut de Catalunya ha
de promoure decididament la millor formaci possible de tots els
professionals sanitaris, la cooperaci multidisciplinar i el treball en
equip, una major autonomia dels professionals i la seva participaci
activa en la gesti dels centres sanitaris en tots els nivells.

Els professionals sanitaris sn el futur del sistema sanitari catal. Hem

de vetllar per tots ells i endegar accions decidides per tal de planificar
i adequar les dotacions de professionals segons les necessitats de les
persones i els canvis de rols professionals que shauran de produir.
Cal minimitzar la precarietat laboral dels ms joves, que sn el nostre
futur, fomentar la formaci contnua, el reconeixement de categories
professionals i dincentius de les bones prctiques, aix com fer un
esfor decidit i innovador per millorar i garantir la conciliaci de la vida
laboral dels professionals daquest sector.

Hem de ser capaos de donar resposta als nous reptes socials

i de salut que sens presenten. Per tant, haurem dadaptar
necessriament el nostre model en els propers anys. Laugment de
lesperana de vida i el consegent envelliment de la poblaci, les
situacions de discapacitat, la cronificaci de determinades malalties
i la seva complexitat, la rehabilitaci o latenci integral de les
persones amb problemes de salut mental sn alguns dels problemes
ms rellevants i prioritaris. Endegarem tot un seguit danlisis amb
els professionals que treballen en aquestes rees per tal davanar-
nos als nous reptes i plantejar poltiques i decisions basades en
levidncia, efectivitat, eficincia i inters pblic i aix poder proposar
les millors solucions possibles.

Leducaci i la prevenci esdevenen elements claus per tal de

garantir un pas saludable, dacord amb lestratgia 2020 de lOMS
(Salut a totes les poltiques). Portarem i farem propers els conceptes
bsics de la promoci de la salut i prevenci de la malaltia a tots
els mbits dactuaci del sistema i a totes les escoles i centres
densenyament de Catalunya. Tamb cooperarem amb altres sectors
perqu la salut sigui un element transversal a totes les poltiques.

Potenciarem una atenci sanitria ms propera i humana, millorant

la participaci del pacient i la seva famlia a travs de lautonomia, la
informaci, lacompanyament i la coresponsabilitat. Cal tamb vetllar
per un millor equilibri entre els drets i els deures dels ciutadans en la
cura de la seva salut, en un exercici de coresponsabilitat assegurant
una bona comprensi per un ms gran comproms.

La salut des del territori basada en la proximitat i latenci a les

persones en la comunitat, amb la participaci dels ens locals per
tenir en compte les seves particularitats i necessitats, s bsica.
Volem potenciar latenci domiciliria territorial per una atenci
de ms qualitat. Volem potenciar latenci completa: des de la
promoci de la salut i la prevenci de la malaltia fins a la malaltia
avanada i les situacions de final de vida, acompanyant la persona
i la seva famlia en tots els seus moments vitals. En aquest model
datenci comunitria i de proximitat, els farmacutics i les oficines
de farmcia han de jugar un paper dagent informador, educador i
dinamitzador fonamental.

Apostem per una atenci holstica que reconeix el paper clau dels
determinants socials en la salut, integral i integrada, centrada
en la persona, i considerant conjuntament les seves necessitats
sanitries i socials. El model datenci primria s cabdal en el
nostre sistema. Hem de millorar la comunicaci i la coordinaci
entre les diferents unitats i xarxes assistencials per tal de superar
lactual fragmentaci que la dificulta. Cal que posem la tecnologia
al servei de les poltiques sanitries. Aix doncs, potenciarem els
sistemes dinformaci que donen resposta a lestratgia TIC posant
en el centre els professionals de la salut i els ciutadans com a
dinamitzadors daquesta evoluci.

Tots el centres sanitaris, equips datenci primria, sociosanitria i

de salut mental del sistema de salut de Catalunya han de promoure
lassumpci de responsabilitat i la participaci dels professionals
en la seva gesti i han de basar-se en la transparncia, lautonomia
de gesti i el retiment de comptes dels seus resultats en salut
per assegurar una atenci de qualitat a les persones i millorar
continuadament la seva eficincia, qualitat i seguretat.

El sector sanitari s un generador de riquesa pel nostre pas. Ocupa

la tercera posici en pes econmic i la segona posici en creaci de
llocs de treball. La indstria farmacutica catalana hi juga un paper
fonamental pel que fa a la creaci de riquesa, innovaci i recerca en
salut. Cal tenir-ho molt present i posar-ho en valor.

Necessitem impulsar i promoure la recerca en cincies de la salut

amb criteris de qualitat per tal garantir millors resultats de salut i una
assistncia de qualitat. Cal impulsar i dotar econmicament tamb
lnies de recerca especfica que aportin valor i innovaci al nostre
sistema sanitari tot afavorint la incorporaci de la tecnologia ms
avanada en els processos assistencials. El sector de R+D+I en
biomedicina s un pilar bsic del nostre desenvolupament, una font
de riquesa i ocupaci i una realitat que dona visibilitat a Catalunya
arreu del mn en lmbit cientfic.

Per tot aix, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:

Garantir la sostenibilitat dun sistema sanitari catal amb

cobertura pblica universal per a tothom, millorant-ne el seu
finanament.
Definir una cartera de serveis de cobertura pblica sostenible,
equitativa, dexcellncia i dacord amb evidncies cientfiques,
criteris de cost-efectivitat, criteris deficincia i alineada amb les
poltiques de salut de Catalunya.
Recuperar les inversions necessries en equipament i
tecnologia sanitries aix com les inversions en infraestructures
sanitries.
Endegar un pla de xoc per reduir la precarietat laboral dels
professionals sanitaris, potenciant al mateix temps mesures
especfiques per la conciliaci de la vida laboral i familiar
daquests professionals
Impulsar, treballant amb els Collegis Professionals de
Catalunya, mesures danlisi demogrfica i un registre de
les professions sanitries, que permetin avanar-nos i donar
resposta a la necessitat futura de professionals dacord amb els
nous models datenci a les persones i les noves competncies
professionals. Treballar amb les Universitats i amb el Collegis
Professionals per adaptar la formaci professional (grau i
postgrau) als nous reptes sanitaris i a les noves competncies
professionals.
Integrar els serveis de salut amb els serveis socials, tant pel
que fa referncia a la salut pblica de les persones com pel
que fa a la promoci de lautonomia personal i latenci a la
dependncia.
Potenciar el paper de lAgencia de Salut Pblica de Catalunya,
amb lobjectiu destimular i dincorporar hbits saludables de
vida i enfocament de salut comunitria, mitjanant lestreta
collaboraci entre els serveis datenci primria de la salut,
benestar social i salut pblica, basant la seva activitat en lacci
sobre els determinants socials de la salut.
Crear un Pla Nacional dEducaci per a la Salut,
multidisciplinari, transversal i integral.
Desplegar la histria clnica universal en tots els nivells
assistencials, garantint la seva privacitat i seguretat. Potenciarem
ls de les noves TIC en salut.
Implementar un nou Pla integral per a la millora de les llistes
despera sanitries, amb actuacions orientades a millorar-ne
la gesti, apropant-la als professionals dAtenci Primria, per
reduir el temps i el nombre de persones que esperen per ser
diagnosticades i tractades a Catalunya. Establirem criteris de
prioritzaci basats en els principis dequitat i transparncia, tenint
en compte les evidncies cientfiques.
Revisar i implementar lEstratgia nacional datenci primria
i salut comunitria, que ha de permetre al sistema datenci
primria incrementar el seu pes pressupostari del 16% actual al
20% i millorar la seva dotaci de professionals. Descentralitzar
la gesti i dotar de ms autonomia els equips, implantant
lelecci del director de lequip datenci primria pels propis
professionals.
Revisar el Pla nacional durgncies de Catalunya. El Pla ha
dassegurar una atenci continuada i urgent equitativa i de
qualitat, adaptada a les necessitats de les persones, potenciant
latenci urgent a tots els dispositius i serveis del sistema,
la millora de les infraestructures dels serveis dUrgncies
hospitalries i la reducci del temps mxim destada a les
urgncies. El pla ha dincloure les accions i dispositius a
considerar en les poques i situacions daugment inusual de la
demanda, coordinant i racionalitzant lactivitat per tal de dotar els
centres de surge capacity (capacitat de fer front a situacions
inusuals).
Impulsar la participaci dels professionals en la gesti dels
centres sanitaris, amb la potenciaci de les Juntes Facultatives i
lelecci dels crrecs directius assistencials (mdics i dinfermeria)
per part dels propis professionals dels centres. Impulsarem la
representaci i participaci dels professionals en els Consells de
Govern i rgans directius de ms alt nivell dels centres.
Potenciar els serveis de vigilncia epidemiolgica. Crearem el
Centre Catal dEpidemiologia, que doni resposta a emergncies
de salut pblica de Catalunya, especialment a la prevenci,
diagnstic i tractament de malalties infeccioses incloent les
infeccions emergents o inusuals.
Reforar el paper de lAgncia dAvaluaci i Qualitat en
Salut de Catalunya (AQuAS) com instrument independent per
avaluar els resultats del nostre sistema de salut, a tots els
nivells. Aquests resultats serviran de base per establir poltiques
dordenaci de lactivitat sanitria i sintroduiran en els contractes
programa de tots els serveis sanitaris, seguint els principis de
transparncia, avaluaci i retiment de comptes.
Crear lAgncia Catalana de Recerca i Innovaci en Salut, a
fi dimpulsar frmules innovadores de models de finanament
i promoci del mecenatge i la collaboraci pblicoprivada en
R+I, dotant-la tamb amb instruments propis per promoure la
capacitat dinversi pblica en R+I biomdica.
ESPORTS
Lesport catal s una histria dxit. I aix ha estat possible grcies
a les moltes entitats i associacions esportives del nostre pas, per
tamb al gran nombre de practicants entre la poblaci, sigui des de
lesport escolar, la prctica individual o lesport federat.

Des de les administracions pbliques la nostra funci ha de ser la

de facilitar el marc idoni per passar de lxit a lexcellncia. I per
aix cal abordar tres qestions principals: en primer lloc, simplificar
la legislaci actual; en segon lloc, garantir lestabilitat del sector de
lesport amb un finanament sostenible, i tercer, cal convertir lesport
i lactivitat fsica en el quart pilar de lestat del benestar.

Des de Junts per Catalunya volem universalitzar lactivitat fsica fins

que arribi a la totalitat de la poblaci que viu a Catalunya, i al mateix
temps aprofitar els valors que acompanyen lesport per avanar en
un model de societat millor i de ms qualitat. Lesport educa, lesport
fa salut, i lesport tamb pot esdevenir una eina per ajudar la cohesi
social i la participaci ciutadana. En aquest sentit, hi ha evidents
correlacions positives entre esport, economia i creaci docupaci,
i tamb esport i projecci internacional de Catalunya. Sens dubte
lesport ens fa millors persones, i amb millors persones es fa un pas
millor i es generen oportunitats en molts mbits.

En aquest sentit, el model esportiu de pas que proposem s fruit del

consens participatiu i democrtic dels agents dels sector i territorials
que configuren lactual Sistema Esportiu de Catalunya, reflectit en el
Pacte Nacional de lActivitat Fsica i de lEsport a Catalunya 2017.
Per tot aix, des de la candidatura de Junts per Catalunya ens
comprometem a:

Elaborar la nova Llei de lEsport, adaptant-la a les noves

necessitats, requeriments i demandes de la societat actual.
Prescriure les recomanacions que lOrganitzaci Mundial
de la Salut (OMS) proposa, vinculant activitat fsica i salut, per
a la millora de les capacitats fsiques, capacitats funcionals,
autonomia i capacitat de moviment, i en concret generarem la
Recepta Esportiva; s a dir, receptar i prescriure lactivitat fsica
i la promoci dhbits saludables com a mesura preventiva i
teraputica, de tal forma que estigui reglat i formalitzat al sistema
sanitari.
Defensar una modificaci a la baixa de la fiscalitat del sector,
avui castigat per lIVA, i promourem mesures fiscals orientades a
finanar la prctica dactivitat fsica i esport.
 Elaborar de forma participativa i aprovar el Pla Nacional de
Promoci de lActivitat Fsica i de lEsport.
Iniciar la detecci de talent esportiu en la fase escolar,
reforant el paper del professorat deducaci fsica i alhora
treballar per obtenir una acurada supervisi quant als
requeriments per lexercici dels professionals de lactivitat fsica i
lesport i les seves competncies.
Augmentar les rees de recerca a lINEFC i al CAR, i
fomentarem la collaboraci dinvestigadors dambdues entitats.
Implementar la carrera dual de lesportista intentant evitar
haver de mourel del seu territori, creant tamb un itinerari
dual en coordinaci amb els departaments responsables
densenyament i duniversitats.
Incorporar a la marca de Catalunya com a destinaci de
turisme esportiu la seva xarxa dentitats i associacions esportives
per tot el territori, aix com el catleg de serveis que ofereixen, i
crearem un registre de qualitat i la certificaci de les empreses
relacionades amb el turisme esportiu.
Continuar donant suport a la projecci internacional de
lesport catal, als nostres dirigents i professionals, les seleccions
esportives catalanes de les federacions, i al COC. I tamb
continuarem donant suport a la candidatura de Barcelona
Pirineus per assolir lorganitzaci dels Jocs Olmpics dhivern.
Crear lAgncia Catalana Antidopatge, que fomenti la cultura
dels valors en aquest mbit.
Promoure la igualtat doportunitats de gnere en tot tipus
dactuaci relacionada amb lactivitat fsica i esportiva.
Reforar el paper de les associacions i els consells esportius,
i dels clubs esportius en la promoci de la prctica dactivitat
fsica i dels seus valors.
Dissenyar programes per a collectius vulnerables per
promoure el seu accs a la prctica dactivitats fsiques i
esportives com a eina dintegraci i cohesi social.
Elaborar, amb el mn local, un Pla Nacional dEquipaments
esportius que analitzi els equipaments esportius del pas, la seva
distribuci en el territori, els seus usos, i les necessitats de millora.
juntspercatalunya.cat