ALGUNS TOPONIMS HISTORICS DE LA GOVERNACIO, TERME GENERAL I PARTICULAR DE LA CIUTAT DE XATIVA Agusti VENTURA CONEJERO Llobjectiu d’aquesta exposicié seria afirmar la importancia de la toponimia com a auxiliar de la Historia, i al mateix temps reconstruir unes divisions histdriques, que han estat vigents almenys durant l’epoca foral de 1244 fins a 1707, encara que es basen an altres anteriors d’época romana i musulmana. Comengarem al revés, com en aquelles narracions o pel-licules, on s’interromp el temps, per a recordar coses passades. El 14 de setembre de 1709, dos anys després de la crema de Xativa per la “ira regis” de Felip V, l’ajuntament botifler, perd al cap i a la fi del Pats, intentava reconstruir la ciutat i tornar-li els seus privilegis (libre capitular ler, fols. 21- 29) i sol-licita una exempcié de contribucions durant 10 anys perque “hoy la ciudad en estado de derruida solo la habitan pocos mas de 160 familias, que probaron por justicia ser buenos vasallos del rey y aunque a la vista parece aver algun gentio, es de personas miserables, renteros pobres, oficiales cuya sustancia es tan ninguna que solo entendieron al principio en cubrir las arruinadas casas para guarecerse de las inclemencias del tiempo pero hoy la experiencia ha manifestado la falta de medios que asf unos como otros tienen para la continuacién de los primeros fervores, siendo mas reparable Ia consideracién que entre militares irlandeses, nacion francesa y otros agraciados forasteros disfrutan tres de las cuatro parttes de la vega y casas de San Felipe.” Una decisié politica del rei va ser perdre el nom de Xativa, pel de San Felipe, fins a les Corts de Cadis, i també segregar-li pobles del seu terme, aixi com quartejar I’antiga governaci6, que no tornaria siné timidament en la formacié efimera de la quarta provincia de Xativa del trienni liberal de 1820-23. El docu- ment al qual al-ludim explica els privilegis de la ciutat i la governacié i terme general i particular anterior a la crema, exposicid que mai no va ésser accepta- da, excepte en alguna cosa molt puntual, com la segregacié de Castell6. El 1199document per aquest ordre exposa els segiients punts: la governacié, el vot en corts, la baronia de Canals, el privilegi de noblesa de Carles II en 1688, la con- tribucié particular, el terme general, el dret dels jurats d’establir cases i terres (que encara es va exercir en 1614 en el Pinar dels Frares, malgrat l’oposicié de Valéncia), l'impost de murs i valls, la independéncia i vinculacié de les tres viles de ’Olleria, Beniganim i Castell6, les Salines, escut i bandera, la jurisdic- cid eclesiastica i proposta de bisbat, els tres Ilocs reials de la Llosa, /Enova i Montaverner, els pasturatges, la insaculacié de carrecs, les franquicies, les aigiies, les fires i mercats, i algun altre tema més secundari. I LA GOVERNACIO DELLA DE XUQUER FINS AL RIU DE XIXONA Per al tema de la governacié no anem a entrar ara en els antecedents dels territoris romans de Dénia i Saetabis, el conventus cartaginensis, la taifa de Denia o Xativa musulmana, i la frontera del Xtiquer, que era una realitat secu- lar abans de la conquista i que ja hem explicat en altres ocasions. Ara partirem d’alld que diu el document de 1709: “Era su gobernacién para desde donde tocava Ia de Orihuela hasta el rio de Xiicar y desde Villena y Almansa hasta el mar en que se comprendian Valle de Albaida, montafias toda Ia costa, Huerta de Gandia, Marquesado de Denia, Ayora con sus valles y demas villas y lugares. Hoy esta tan reducida pro el reglamento moderno que lo que antes era Governacién se han formado siete corregimientos y governaciones.” En un altre paragraf més avall es parla del territori de la didcesi que XAtiva sempre havia reclamat (i Dénia alguna vegada) des dels temps de Pere el Cerimoniés fins al segle XIX, (sobre acd es pot veure el meu article en el cataleg de l'exposicié Borja de any passat) encara que aci no toca aquest tema del bisbe (no estava el forn per a rosques) i sf el del Vicari General, antic Ardiaca: Logré la ciudad (después de innumerables representaciones a la Santa Sede en que expendié gran suma de dinero) el consuelo de tener Vicario forineo con Corte formada que nombrava el Arcobispo de Valencia y este Ministro ecle- sidstico dava sentencias, corria causas civiles y criminales, castigava a sus stibditos, despachava amonestaciones y difinia a los albaceas y administrado- res que tenian cargas de sufragios de almas cuyo beneficio era trascendental a toda Ia parte de la Gobernacién de dicha Ciudad que pertenesia a la Marina y montazias del mediodia y poniente, en que se incluian innumerables villas y lugares de que se colige el visible beneficio assi de dicha ciudad de San Felipe, como del restante contorno siendo hoy conoscidos los gravimenes se siguen de haver de acudir a la Curia de Valencia por despachos aunque de minima cali- dad. Se deve representar a su Majestad la continuacién de este consuelo con la mayor eficacia, passando sus Reales oficios para con el Arzobispo, para en caso de que éste se olvide de lo que tanto costé a Xativa tal obtencién.” Jaen la mateixa Cronica reial, observem com una treva de set anys (en reali- tat de 5 entre el 29 de septembre de 1238 fins al 26 de desembre de 1243) es va 1200pactar entre la presa de Valencia i el seu regne, i Valtre regne que estava al sud del Xtiquer, i que no pertanyia a Valéncia. Aix{ apareix a diversos Ilocs, perd per exemple al capitol 350 hom diu que “el castell de Xatioa era clau de Valtre regne”, ien un document de 15 de juliol de 1250, referint-se al castell de Cullera, hom diu “quod esset situm infra fines regni Valencie”, que esta situat dins la fron- tera del Regne de Valencia, cosa que vol dir que del Xtiquer avall era un altre Regne. Al rei no li interessa dir que és un Regne de Dénia o de Xativa o de Marcia, com de fet ho era, perqué aixd suposava donar ales a les reivindica- cions del Regne de Castella ia les pretensions dels bisbes de Conca i de Toledo. De fet en un principi no existeix encara la sotsgovernacié “della del Riu d’Uix6”, i en molts documents de tipus fiscal del rei en Jaume trobem diferen- ciats els pobles que estan “citra et ultra Xucarum” dega i della de Xtiquer (per exemple 4 de maig 1262 i 1 de marg 1272-73). El primer batle ultra Xticar, que tenim documentat és Arnau de Monts6, que ho és almenys des del 4 de maig. de 1262 fins a 9 d’abril de 1267, el qual ha rebut al repartiment donacions de terres i cases a Xativa, in’és per tant ciutada (en 5 de maig de 1269 fa unes dona- cions a la Mercé de Xativa), i una caracteristica curiosa és que des de 10 de sep- tembre de 1259 és alcaid de Biar, Almirra i Beneixama, és a dir, la frontera del Regne, i el 17 de maig de 1264 rep la donacié del castell d’Almirra. Un possible germa o fill, Joan de Monts6 té el castell de Benicadell de 1270 al 1276 almenys. Aixd deu voler dir que en un principi la defensa dels castells de la frontera devia estar encomanada al batle della de Xtiquer. Tampoc sabem si en principi la funci6 de batle i la de loctinent de governador estaria molt diferenciada, aixi tenim que son batles della de Xtiquer en 1264, Guillem de Bielsa i Guillem de Narbona, o potser aquests eren batles i Arnau de Monts6, loctinent de gover- nador. Es sabut que el batle era un recaptador de les rendes i l’altre una autori- tat militar. Sembla també que més avant aquesta autoritat militar della Xtiquer era al mateix temps I’alcaid del castell de Xativa, que es considerava la base militar més important de tot el territori, i des d’on s‘havien de controlar els moros de les muntanyes. Aquest terme de les Muntanyes suposem que és la traduccié romanica, del terme arab Argira o Alguira, que apareix en algunes fonts musulmanes anteriors a la conquista, com la geografia de Al Idrisi (ed. Anubar, Valencia, 1974, pag. 101 i 163, i edicié de Conde de 1799, reed. Madrid 1980, pag. 31), ja que el terme la Guira vol dir la muntanya referint-se a la mun- tanya sagrada de Llutxent, segons Escolano (Décadas, IX, 30-32): “ Aspero cerro, Hamado entonces del Guira y después del Puche del Codol”. Podrfem dir que la governacié de Xativa tenia dues parts, una era la Marina, i un altra per oposicié a aquesta, o fins i tot incloent-la, es deia les Muntanyes, que la descriu aixi Escolano en el mateix lloc, després de parlar de Xativa: “Aguel quartel de nuestro Reino que llamamos las Montanyas por ser montafioso y se extiende de Castilla al Mar i de Xativa a tierra de Alicante.” E125 d’octubre de 1280, ja veiem expressat per primera vedaga el titol de lloc- tinent de procurador del Regne Ultra Xucar, en la persona de Conrad de Llanca, que cinc anys després seria alcaid del castell de Xativa, i primer senyor d’Albaida. En 1282 és Ximen Zapata i en 3 d’octubre de 1283, Bernat de Bellvis, 1201que era al mateix temps alcaid del castell de Montesa i d’altres castells de la fron- tera d’Aiora. El castell de Montesa sols en 1277, a penes feia set anys havia pas- sat a mans cristianes, ja que en ell estaven els Banu Isa, descendents de I’alcaid moro de Xativa. Per un document de 30 d’agost de 1284, ens assabentem que aquest “sotsgovernador” tenia jurisdicci6 sobre les séquies, cosa que mantindria per tota l’época foral. Ja és significatiu com un tema com Vaigua tan necessaria i conflictiva en la zona mediterrania estava en mans d’un funcionari militar. Sobre el fet que exercia la seua jurisdiccié a Xixona, tenim el segiient docu- ment, datat I'll de maig de 1416 (ARV, MR 3017, fol. 78): “Reebi d'en Francés d‘Aracil, justicia en lo present any de la vila de Sexona, per ¢6 com contravenint a certs manaments que per lo dic loctinent de governador li foren fets, per la qual raé se composa ab lo dic loctinent de governador, present mi lo advocat e procurador fiscal, segons apar per acte rebut a 11 de maig”. Altres noms de governadors s6n Ramé6n de Santleir (1286), Jaume Castella (1289), Pong d’Almenar (1322), Gombau d’Entenga (1306) al mateix temps alcaid del castell de Xativa i tutor dels fills de na Saurina d’Entenga, fundadora del con- vent de Santa Clara de Xativa, Pau Desterme (any 1374), Francesc Pong de Fenollet (1399). Algunes families de Xativa es vincularien a aquest carrec com Joan Rogla a principis del segle XV, els Ferrer, i els Mila d’Arag6 durant el segle XVI i XVII, ja que el governador de l'expulsié dels moriscos en 1609 era en Francesc del Mila (Escolano, X, 1973) i el darrer governador que va actuar en la Segona Germania en 1693 era Ventura Ferrer. Sempre ens ha quedat el dubte si Alzira entrava 0 no en la governacié. De fet la conquista del sud del Xtiquer comenga amb l’ocupacié d’Alzira el 26 de desembre, o potser el 31, com diu algun document i la tradicié local de 1243. Perd en un document de 8 de septembre de 1286, el rei Alfons encomana la governacié della de Xtiquer a Giralt de Cabrera, exceptuada expressament Alzira. També n’hi ha una altra contradicci6 entre un document de 2 d’agost de 1249, en qué el rei assigna la vall de Carcer i de Sumacarcer, i la vall d’Alfandec de Marinyen al terme general d’Alzira, mentre que el document Posterior de 18 d’agost de 1250 els assigna al terme general de Xativa, cosa que duraria fins al 1707. El rei Alfons en un privilegi de 19 de febrer de 1283-84 estén els furs de Valencia a Ja vila de Xativa, i en un altre de 25 d’octubre de 1286 estén les fran- quicies de la vila a tots els habitants dels termens. En el primer cas aixd suposa que la segona vila del Regne s‘equiparava a la ciutat de Valencia com a cap de Yaltre Regne della de Xtiquer, i de fet des d’aleshores tindria el segon vot en Corts. Perd és el rei Pere el Cerimoniés qui, enfrontat amb la ciutat de Valéncia; elevara Xativa per la seua fidelitat al titol de ciutat en 5 de juliol de 1247, i uns dies abans el 2 de juliol havia prescrit que el governador de dita ciutat siga natural del Regne, i en 17 de juliol de 1380 torna a especificar les funcions del Uoctinent de governador della Xiiquer. El mateix rei en els mateixos docu- ments promet demanar al papa la concessié del bisbat. Tot acd era molt mal vist per la ciutat de Valéncia, que després tractaria d’anar llevant privilegis a 1202Ja nostra cjutat en la practica, més que com a mare del Regne com a madrastra. Indubtablement va ser el rei en Pere el qui més va favorir la ciutat de Xativa. Aquesta divisié territorial la tindrien també altres oficis menors com I’Bixea dels Sarrains de les muntanyes Ultra Xucar, que en 1273 era Guillem d’Antist, en 1274 Ximen Perez de Isco, i en 1288 Francesc Ortiz. Aquest EIxca era un negociant dedicat a rescatar captius catalans en territori musulma, com també captius musulmans en la Corona d’Arag6. Un altre carrec Almoixerif de les muntanyes della de Xuquer és exercit per Bernat de Llibia en 1289, Bernat Sabater en 1290, i novament per Bernat de Llibia. L’almoixerif recaptava els drets de duanes. També dins el m6n dels moros existia aquesta jurisdicci6, ja que un document de 14 de juny de 1273 és un nomenament a Mohamat Abenhalair com a alcaid © jutge de les aljames de Cocentaina, Planes, Alcala, Gallinera, Penaguila, Guadalest, Confrides, Polop i Tarbena, i on s’afegeix que s’han de regir per la gunna, i que poden apel lar al cadi del raval de Xativa, que té evidentment auto- ritats sobre tots ells: “si quis vel si qui senserint se gravati, possint apellare ad alca- dum ravalli nostri Xative”. Finalment per un document de 5 d’abril de 1278, tots els sarrains ultra Xucar estaven obligats a abastir-se de la sal de les Salines de Xativa o de Castelld, actual terme de Manuel. Aquesta imposicié que també valia per als cristians va durar fins a les Corts de Carles I de 1537. En eixe Any els de Xixona, i deu anys després els de Biar en les Corts del princep Felip I de 1547 lliurar-se d’a- quella imposici6: “Addueixen els de Xixona, que disten 9 0 10 llegues de Ia ciutat de Xativa, per molt mal cami... e perden tres dies en anar i tornar...” i demanen proveir- se de la sal d’Alacant, la qual dista quatre legiles”. Els de Biar demanen poder anar a bastir-se a la sal de Salines, “Ia qual dista tres legiies”. (Ricardo Garcia Carcel, Cortes de Carlos I, Valencia 1972, pag. 95 i 203). Els limits de la governacié eren pel nord el Riu Xtiquer, des de la confluén- cia amb el Cabriol, és a dir Cofrents, els castells de Xirell (prop de Cortes de Pallas), de Madrona, Coves, Dos Aigiies, etc. Pertanyien a Xativa Terrabona, Tous i Sumacarcer i Antella i Xarquia. Ja era aix{ en el cap. 333 de la Cronica. En canvi, Gavarda, Alcocer i Alberic pertanyien al terme d’Alzira, i per tant quedaven fora de la governacié i el terme. Aci el limit era.el propi riu: prop de Yalqueria d’Alcocer, ara desapareguda que estava al nord del riu i en el cam{ reial d’Alberic a Castellé estava el Vau de Barraga, on el rei en Jaume concen- tra les tropes per a assetjar Xativa (cap. 318 de la Cronica), i on estava lo “eixa- guador de la fusta”, que baixava pel riu des de Castella, i on es pagava el dret del cinquanté, un fust per cada 50 per a la batlia de Xativa i el patrimoni reial. Aquest vaou 0 vado en altres documents devia estar en la Barca d’Alcocer, 0 potser més cap a I’est on hi ha un topdnim Sequi de Barraga, en un enclava- ment del terme de la Pobla Llarga entre els de Castellé i Sant Joanet d’Enova. Més cap a l'Est, el Castell de Termens, situat dins les cases de Pobla Llarga marcava el limit dels termes de Xativa i Alzira i per tant de la governacié apar- tant-se del riu Xtiquer i després la Serratella. L’enclavament del Realeng o Pinar dels frares al Nordest de Rafelguaraf marca fins on arribava el terme de 1203Xativa, incloent-hi Rafelguaraf i deixant fora Carcaixent, que era del terme d’Alzira. Per la banda de la mar, la Valldigna estava dins la governacié i el terme general, segons el document de fundacié del Monestir de la Valldigna de 15 de marg de 1297. Per la banda de Ponent, com és sabut la valll d’Aiora es va incorporar al Regne després de la senténcia de Torrellas de 1304, com tota la governacié d’Oriola, i en principi pertanyia a aquesta governacié, i també a la didcesi de Cartagena ia la d’Oriola des de la seva creacié en 1564. Perd segurament per la Ilunyania d’Oriola, en la practica hi exerciria jurisdiccié el de Xativa. Els limits del Regne i la governacié eren aci la Serra de la Rua, que ara es diu Rufa i est’ prop del port d’Almansa, el castell de Garamoixent, que esta vora la carretera general prop d’un conjunt de Ventes, i la misteriosa Burjaharon, citada en els documents, que és la partida de “Burxafar6” del terme de la Font de la Figuera en el seu limit amb el d’Almansa. Més avall el Ifmit era el castell d’Almirra, on es va fer el trac- tat i terme que ja en arab significa “frontera”, i el “Port de Biar”, que estava en el vell cam{, segurament via romana, que després de passar Biar entre la Penya Rubia i la Serra del Frare, prop de I’Arguenya, anava cap a Mtircia sense tocar Villena, per les Salines. La linia seguia pel despoblat de la Zafra, entre Villena i Fontanars dels Alforins, i que no és Burjahar6n, com opinava el cronista de Villena doctor Soler, siné que esta més al nord com hem dit. La vila de Cabdet en principi era de Castella, perd també fou incorporada a Valencia en 1304 i per tant era de la governacié i didcesi d’Oriola. No obstant en la practica com es va vincular a Ontinyent, en ella veiem actuant el gover- nador de Xativa Joan Rotgla en la guerra de Castella en 1429. Durant segles va haver-hi un pleit pels Alforins, encara no ressolt que jo.sapia; aquesta és una partida que unia Cabdet amb Ontinyent i el Regne de Valencia, i Villena amb el de Castella i per tant de dificil soluci6. Cabdet, “caput aquae”, per on passava la Via Augusta o Hercillea, cap a Cadis per Montealegre del Castillo, fou castiga- da a pertanyer a Castella per haver allotjat les tropes austracistes en la batalla d’Almansa, mentre que es dona la paradoxa que Villena i Saix, que eren de Castella, passaren al Regne. La linia seguia per la serra del Maigmé entre Castalla i Petrer, i entre Relleu i Aigiies de Busot; on encara es conservava un moll6, segons informacions del Cronista de Relleu, perd el van destruir per eixamplar la carretera prop del Barranc de les Coves. El limit sud de la governacié i del Regne ha estat estudiat per Juan Manuel del Estal. Era el riu de Xixona, és a dir el Barranquet de les Coves, que dava- la de la Serra del Cabeg6 d’Or i desemboca al mar per la Cala de les Coves, que encara avui separa els termes municipals de la Vila Joiosa al Nord del de Campello (barranc del Carrixal) i correspon al km. 108 de la carretera costera Valéncia-Alacant. Allf hi ha la Venta de Lanuza. En la carretera Xixona Alacant el limit estava al sud de Xixona en una venta o parador que s’hi troba, al km 101, perd del caseriu i riu Monnegre (Mapa militar, 1:50.00, nim. 29-34, 872, i 29-33, 847, 28-33, 846, i 28-34, 871). 1204I EL TERME GENERAL DE XATIVA Cal partir del document de 1709 i la concessié de termens de 1250. “Tenia por cotos 0 términos generales desde Villena, Almansa, raya de Castilla hasta el mar de Valldigna; pero el transcurso del tiempo y los litigios de algunos sefiores les havian reducido a contentarse Xativa con lo que se incluye desde las vertientes de Montesa y Vallada hasta las montafias que dividen términos Xativa y Valldigna... para pastos de los ganados.” Amb aquestes paraules ja veiem que el terme general tenia com a objecte el pasturatge, la defensa militar i la senyoria de justicia. A aquestes qiiestions es dedica el darrer paragraf del privilegi de concessié de termes, que traduim del llati. EXTENSIO DEL TERME GENERAL “Us donem i afegim tota la Vall d’Albaida, es a dir, des del terme de Vilella alta, i Carbonera, Carricola, Albaida i Ontinyent amb tots Ilurs termens, aixi com es oa fins @ Moixent i Garamoixent amb tots Ilurs termen fins @ la serra de la Rua, segons divi- deix amb el terme de Castella, que fou dividit entre Nos i N’Alfons infant de Castella i fins al terme de Madrona i de Cortes, aixt com es va riu avall fins al terme de ‘Sumacarcer.” Ien el paragraf anterior havia dit “fins al terme de Llutxen i la vall de Marinyen”, que és la Valldigna. Ta continuacié vénen quatre maneres de vincular-se aquest terme amb la ciu- tat, que son: 1) Obligaci6 en cas de guerra de formar milicies sota la bandera de Xativa: “Us atorguem de bon grat que els homens de totes les viles i dels Hocs com- presos dins els susdits termens siguen obligats a seguir Ia bandera (=vexillum) de Xation i anar junts amb vosaltres a qualsevol exercit i crida, sempre que el batle i el justicia o els prohoms de Xativa ho requeresquen o aquells sentissen aquesta crida.” 2) Per contra obligacié dels xativins de defensar militarment també el terme general: “D‘altra banda volem que vosaltres vulgueu ajudar i estigueu obligats a aju- dar i a defensar tothom dels susdits locs, quan hi sereu requerits.” 3) Possibilitat d’apel-lar les senténcies dels jutges locals al justicia de Xativa: “Us concedim també que totes les causes d’apel-lacié que hagen estat fetes en algun dels locs susdits de qualsevol senténcia que haja estat pronunciada sobre qualsevol causa siguen dutes al justicia de Xation d’aleshores i ell mateix decidesca sobre aquestes causes”. 12054) Utilitzacié comuna dels recursos naturals: “Que vosaltres (els del terme particular) i aqueixos homens (els del terme general) fingueu en comii els boscos, a fusta, les pastures, V'aigua i la caca per tots els susdits termens.” Les dues primeres solien ser observades, ja que el perill de guerra ajuntava a tots. La tercera sobre la justicia, favoria als vassalls del pobles, perd era sovint contestada pels senyors. Per exemple en 11 d’octubre de 1279, el justfcia embarga una alqueria en terme d’Albaida. La darrera disposicié era sovint objecte de pleits entre els senyors feudals i la ciutat de Xativa, com testimonia la documentacié posterior. Els qui feren més pleits contra la ciutat foren els senyors de Sumacarcer, de Barxeta, de Llutxent, els abats de la Valldigna i alguns altres. Per Aixd la ciutat demana als reis la confirmaci6 de pasturatges, segons consta per privilegis de 29 de desembre de 1272, de 15 de marg de 1297 (fundacié del monestir de la Valldigna), 15 de febrer de 1301, 22 de gener de 1321 (terme de Xella), 12 de marg de 1339 (Vall d’Aiora), 9 de juny de 1373, etc. i confirmacions posteriors. No anem ara a esmentar les alqueries del terme general, que sén molt nom- broses, i que ja hem publicat en altres llocs, especialment les de la Vall d’Albaida i la Valldigna, per a concentrar-nos en el terme particular. Solament direm que devien estar agrupades en diversos districtes, la Valldigna, la baro- nia de Llutxent, el castell de Rugat, el castell de Carbonera, el castell d’Albaida, Ja vila d’Ontinyent, el castell de Montesa i el castell de Moixent. No hem tingut encara oportunitat d’estudiar en profunditat les de la Canal de Navarres, com pensem fer. Tl EL TERME PARTICULAR DE XATIVA Eren en realitat els pobles que contribuien econdmicament a les rendes de la batlia de la ciutat, i per aixd se sol.anomenar la contribucié particular, ide vegades amb un terme conftis els pobles de la contribucié general. En total eren aproximadament uns 50, i estaven agrupats en quatre quarters, la capi- tal de cadascun era una vila reial amb poblacié cristiana, per oposicié als altres pobles que estaven habitats per moros. En els arrendaments de la batlia que tenim des de 1390, consta la batlia de Castell6 i La Vall de Carcer, la de V’Enova (anomenada significativament dels cristians), la de Beniganim, i la de l’Olleria. Més apart estava la Baronia de Canals, habitada per cristians, que la ciutat havia comprat a Ramén de Riusec i el rei accepta la venda el 25 de maig de 1354; més tard compraria també la Torreta de Canals, on havia nascut el papa Calixte Ill, el 15 de gener de 1506. Aquesta possessié era molt important, perqué d’alli venia I’Aigua Santa, una de les dues de I'abastiment d’aigua potable, i la Sequia de la Vila i de Ranes, que deriven del conflictiu Riu dels Sants: “Dévese esforgar —diu el document de 1709— la importancia de mantener a la Ciudad en este su dominio a causa de que de dicha baronia salen los manantiales de agua de que se riega gran parte de la vega de San Felipe”. | finalment 1206estaven les alqueries “poques” (és a dir, petites) de I’horta de Xativa, del rega- diu comprés entre les dos s8quies davant dites i les del riu Albaida. Mai haguera consentit Xativa, que s’independitzara Canals, com sf que ho va fer Olleria en 1583, Castell en 1587, i Beniganim en 1602, passant a tenir dret de vot en les Corts. Aixd va fer que es reestructuraren els quarters, quedant solament tres llocs reials vinculats a la ciutat (a part de Canals naturalment) que eren La Llosa, Enova i Montaverner. La Llosa encara era de senyor en la carta pobla de 13 de novembre de 1610, mentre que Enova i Montaverner eren reials ihabitades de sempre per cristians vells. El Iimit entre terme particular i gene- ral en la Vall d’Albaida era el riu d’Ontinyent 0 Claria. El terme particular esta en el document de 1250 definit aixi: “Donem també, concedim i incorporem per termens de la vila de Xativa a vosal- tres tots els pobladors i habitadors de la mateixa vila presents i futurs per a sem- pre, Enova i Castellé amb els seus termens aixt com es devideixen del terme d’Alzira, i Sallent i Canals amb els seus termens aixi com es divideix amb el terme de Montesa, i l'alqueria de les Olles amb els seus termens aixt com es divideix amb el terme d’Ontinyent, i segons es va al Somonta de la part de Xativa amb totes les alqueries que en temps dels sarrains habia en Ia vall d’Albaida fins al terme d’Albaida i de Llutxent, i fins al terme de Ia vall de Marinyent i fins al terme d’Alzira.” El document de 1709 explica aixi les obligacions i deures d’aquest terme particular: “En estos 48 lugares la ciudad imponia sisas y derechos de comedores como son impuestos de mercaderias, vino, carnes, degiiello de sebones y el drecho de humo, cuyos drechos se arrendavan a precio mas pujante. Repartiase en quatro Irijuelas y su annuo producto era de poco mis de 1500 libras. Exercia el Justicia Mayor dichos lugares suprema jurisdiccién, civil i criminal y para la general posessa visitava dichos lugares, acompafiado de los jurados con las Ynsignias de sus oficios, exerciendo todos los actos de Jurisdiccién suprema de los referidos 48 lugares. Se incluyan tres de ellos que son la Llosa, Enovas y Montaverner, quienes por ser del rey y no sujetos a vnssallajge de sefior particular se nom- bravan calles de la ciudad de Xativa y en estos el Justicia mayor de propia auto- ridad eligia Justicias como a lugartenientes suyos. Entravan estos en Ia ciudad con vara alta pero sin jurisdiccién alguna y lo mismo hacia el almotacén”. ELS NOMS DE LES ALQUERIES Naturalment el nombre d’alqueries del terme particular és molt variable, per- qué les que n’hi ha al temps del Repartiment no s6n exactament les mateixes que les del primer morabeti conservat complet, que és el de 1421, ni el de els altres llistats del segle XVI. De vegades és molt dificil identificar alguna alque- ria que ha canviat de nom, segons ha canviat de posseidor, i fins i tot ens tro- bem a V’horta de Xativa algun loc amb les caracterfstiques d’una alqueria, com és la partida de Coquet, que no sabem quin nom devia tenir. Els noms musul- mans van desaparéixer la majoria. Anirem estudiant cada quarter 0 sector. 12071*. QUARTER DE CASTELLO I DE LA VALL DE CARCER. Estava regat per la séquia de la vall de Carcer, que té el seu assut en el riu de Sellent, i per la s@quia del Terg derivada de la s@quia d’Enova, que regava Castell6. Sobre aquestes tenia jurisdiccié el batle de Xativa, perd no sobre la séquia d’Escalona, que essent una prolongacié de la s€quia de Sumacarcer, la va construir la Vila Nova de Castell6, després de la seua independéncia de Xativa. TeRRABONA, TOUS I ESCALONA eren alqueries del terme de Xativa, ja en época musulmana, ja que en el capitol 333 de la crdnica reial es diu que els moros de Terrabona, Tous i Carcer fan una cavalcada amb l'alcaid de Xativa. Totes tres estan ara sota les aigiies del panta de Tous. Terrabona és un despoblat prop del poble vell de Tous, a l’esquerra del caixer, que jo he pogut visitar mentre es construia el nou panta, i Tous fa temps que es va traslladar a la partida del Mas de Caballero, on esta ara. Escalona estava en la desembocadura d’aquest riu en el Xtiquer, a la dreta del caixer: sembla que el poble I’anomenava I’alqueria del Miserere, perqu? quan hi arribava l’aigua del Xtiquer, ja es podien donar per ofegats. I també del Misquer, potser perqué hi havia una petita mesquita. SUMACARCER Es un toponim mixt arabigo-romang per oposicié a CARCER, el castell de dalt (Summus) si I’arab Cars, ve també del Ilatf “castrum”. Seria la mateixa etimo- logia que Alcasser. Ja esta esmentat el 22 de febrer de 1258 com a donacié a Bonanat Gamaori i uns mesos després a Drogo Eximen, juntament amb els cas- tells de Terrabona i Carcer. (ARY, 3017, fol. 78, any 1416): “Mahomat Alfac, moro de Sumacarcer, que és de mossén Joan de Quintaval, havia feta una carta morisca falsa, Ia meitat per al Senyor, eValtra meitat lo Sr. Rey, 220 sous”. BENAFOCEN. En 20 dabril de 1269 licencia a Na Soriana per a edificar banys en les seues cases de Benafocen, alqueria de Sumacarcer. De l’arab Bany Husayn, nom de familia. Recordem que Husayn banu Isa era l'alcaid de Xativa durant la conquista. Podrien ser els Banys de Chella, situats entre Sumacarcer, Bicorp i Chella. Botearr és I'tinica alqueria de la Canal de Navarrés, que figura en el mora- betf de Xativa de 1421, on es diu que té 43 veins, pertanyia a la familia del Bosch, que segons el Repartiment venia de Pere del Bosch, justicia de Xativa Valqueria de Turballos, prop de Muro. Dins el castell de Sumacarcer estaven també les alqueries de Xarquia, Garbia i Antella. XaRQuIA estava a l'esquerra del riu Xtiquer com Antella i es dona a andres d’Oliola en 1249: correspon a I’actual finca Cristobal-Casa Peret del terme d’Antella. Aquesta en canvi no esti documentada fins al morabeti de 1373. Garaia, que es dona a Pere d’Oto en 1248, estava naturalment a la dreta del Xtiquer, segurament al poligon 11 del terme de Sumacarcer, en unes restes que ha descobert el riu en la darrera inundacié. Al-garbia és la part occidental i al-xarquia, la part oriental del riu Xtiquer. 1208ESTUBENY, a la vora del riu de Sellent o d’Anna. En el Repartiment es dona a Guillem de Vallebrera i altres tres. En el morabeti de 1421 apareix amb 12 families, i en temps de Viciana i d’Escolano era dels Ferriol de Xativa. SALLENT és un poble ja citat en la crdnica reial (cap. 321) com a lloc on va situar el rei en Jaume en maig de 1240, el primer campament per a assetjar Xativa. En 1415 era d’en Francesc Soler. En temps de Viciana era dels Marrades. Coss, poble actual enfront de Carcer a l'esquerra del riu Sellent, que cal no confondre amb un altre Cotes prop d’Algemesi, apareix ja en una donacié del Repartiment 2346, a Pere de Rubi. En temps d’Escolano era de la familia de Vidal de Blanes. (ARV, 3017, fol. 87): “mossén Andreu Castella, de qui és lo loc de Cotes”. CARcER tenia un castell enmig del poble, com indica la seua etimologia, que va ser enderrocat en 1972, a la dreta del Sellent. Apareix abundantment en el Repartiment, 1815-1826, 2178, 2541, 2740, 2741, 2799, 2800, i per tant des d’un principi esta poblat de cristians i també de moros, que exercien la terrisseria, en la placa que ara es diu del Teular. En 1403 era d’en Ramon Boil, governador del Regne, i després dels Eslava de Xativa i Cucal6, que donaren loc al titol de “par6 de Carcer”. SUECA 0 cueica, és a dir, el diminutiu de soc o mercat era una alqueria de Carcer que en 1248 es déna a Drogo. Devia estar a la partida del SocA 0 XOcA, del terme de I’actual Carcer, poligon 5, situada a la vora del riu Sellent i prope- ra al terme de Cotes. ALCANTERA (en arab ‘el pont’ o ‘I’aqiieducte’) ja apareix esmentada en 1268. Pertanyia al llinatge Ripoll, emparentat amb Ausias March (Amadeu Pages, ‘Ausias March, p. 101-118). Ien temps d’Escolano als Despuig, batles de Xativa. ‘Un interessant topdnim, Séquia de la Falquia travessa la part alta del poble, equivalent al romanic séquia sobirana o de dalt. BENEDXIDES n’hi havien almenys dues, o potser tres, i devien pertanyer jaa la batlia propia de Castell6. Actualment el poble sha traslladat a la partida de la Montanya, perd abans que fora derribat fa uns anys el poble vell, hem pogut observar dos nuclis urbans vells diferents units per una placa 0 passeig cen- tral, un el barri de la Torreta, on arriba des d’Alcantéra la séquia de la Torreta, i un altre entorn de I’Esglasia. En el morabet{ de 1373 es cita una alqueria d’en Borreguera Torregrossa i un altra d’en Miquel de Llobera. En el morabeti de 1421 tenim una Beneixida de mossén Marti Enyegues d’Eslava que solia ser de mossén Pertusa, amb 36 cases, i una altra de mossén Malferit amb 24 cases, i una tercera, de mossén J. Martinez amb 13 cases. En 1401 (ARV 3015, fol. 34) es parla de Cilim Tuxti, moro de Beneixida d’en Ripoll. En 1416 tenim docu- mentat el segiient (ARV, 3017, fol. 78): “Alf Tartamut, moro de Beneixida, que és de mossén Luis de Pertusa, havia forcada una mora en lo cami reyal, 55 sous”. Viciana, II, fol. 158, parla de tres: Beneixida la grande, Beneixida d’Eslava i Beneixida de Malferit. Potser les tres estaven juntes, o potser una era la prope- ra Venta de Carbonell, enclavament actual del terme de Xativa, entre els de Beneixida i Castell6. 1909Cosa diferent devia ser el RAFOL DE BENEDXIDA, amb 19 cases en el morabeti de 1421, i Rafol d’en Ximen de Llobera (1373). Devia estar en la partida del Rafol de Castellé, on estava la Casa del Rei, a la vora del cami de Valencia a Xativa, que fa uns anys es va derribar per a eixamplar la carretera o cami reial de Valéncia-Albacete. La casa tenia una magnifica lapida del rei Carles III, i podien haver-la respectada, si haguessen tingut una mica de sensibilitat. Aquest podria ser e] Rafal Barel, del Repartiment nuim. 2530, que es déna a Pere de Belloc i que estava dintre del terme castral de Castell6. L’etimologia seria paral-lela a la de Beniparrell: Barel terme mossarab per Borrell. (CASTELLO DE XATIVA (des de la independéncia de 1587 La Vita Nova DE CASTELLO, ara CASTELLO DE LA RIBERA). Era la vila més important, cap de quarter. Apareix esmentada per primera vegada en maig de 1240, en la Cronica Reial, quan en el primer setge de Xativa, Yalcaid l’entrega al rei en Jaume (cap. 327 de la Crénica). Aquest castell estava en el Castellet a l’esquerra del riu Albaida, mentre que la vila actual es troba a Ja dreta. Apareix repoblat de cristians en el Repartiment nim. 1896= 2559, 1898, 2023, 2024 = 2640, 2106, 2530, 2532, 2763, 3033, i 3041. En el morabeti de 1421 apareix poblada de 220 caps de familia tots cristians. Va obtenir la seua inde- pendéncia de Xativa en 1587, i des d’aleshores tingué vot en Corts, ila suficient capacitat econdmica per a construir la stquia d’Escalona, que porta aigua des de Sumacarcer, i es va projectar en 1605. YELECHOS, en el Repartiment 2581: A Berenguer de Merita un casal de molf en terme de Castellé de Xativa, vora I’alqueria de Yelechos. N’hi ha prou indi- cis perqué identifiquem aquesta desconeguda alqueria amb I’actual Moli de Santa Barbara, entre els poligons 17 i 22 de Castell6. En aquest lloc devia haver-hi una antiga s¢quia dita d’Alzira o d’Algorés, que potser prenia aigua del riu Albaida a Valtura d’aquest molt. La infrastructura sequiera seria apro- fitada per la nova séquia Escalona. D’esta vella séquia parla Marti Soro, H° va. Castellén, 1960, pag. 227. Algirés o Algorés és toponim arab que ve de “Al-jaris” = molf de traccié animal per a moldre el blat, segons Carme Barcel6. La PAIXARELLA esmentada en 17 novembre 1268: Confirmacié al noble Artal d’Orta de la compra d’Alcosser i Passarera. Ja havia desaparegut en temps de Cavanilles. Estava situada en la CASA DEL RECTOR, poligon 21 i poligon 16 del terme de Castell6, on es conserva encara el topdnim Cami de la Paixarella. SeNYeRA, antigament CENYENA O CENIERA. Apareix en el morabeti de 1373, amb 12 contribuents, i en el de 1421, amb 21 contribuents, tots moros. En temps d’Escolano (IX, 1200) pertanyia junt amb Benimeixix a en Francesc Sang. - Segons Bernardino Miedes, XIV, 15, el rei la va donar a Jacques Sang, un dels tres repartidors, 0 siga que es va mantenir en son llinatge durant segles. En ARV, Maestre Racional, 3023, fol. 72, any 1432, trobem “Talaya, moro pres per los crims comesos en los Ilocs de Cenyera i S. Joan.” Benimexts tenia 19 contribuents en 1415 i 10 en 1421. El poblat desaparegut estava al poligon 1 de l’actual terme de Senyera, prop del Moli de Conejero o de Novella o de Senyera, actualment en ruines, que esta aprofitant les aigiies 1210de la séquia del Terg de Castell6. El poblat es trobava al centre mateix del polf- gon. Fou destruit en 1773 per una avinguda del riu Albaida. RoserA, en libre del Repartiment num. 1891 i 3012, a Guerau Esteve, I’alque- ria de Roseta, del terme de Castell6. En el morabetf de 1373 era d’en Berenguer Fluvia, amb 18 cases. En 1421 s‘anomena Ruseta d’en Fluvia, i tenia 19 cases. En ARY, 3015, fol. 33 (any 1401), legim “Ali Lirida, fill de Lirida, alamt del loc de Roseta... com nafri Ali Perpert...de la dita alqueria, 110 sous.” Estava situada en un pujol de pedra rosa, travessat actualment per la carretera Castell6-Manuel en el poligon 2 de Manuel, vora el Moli de les Penyetes, i actual fabrica de Madalenes Padul. La partida esta regada per la s¢quia del Terg de Castell6, deri- vada de la s¢quia de I'Enova. QuarrTER DE LES ENovES. Tots aquests pobles estan units per la mateixa s¢quia que els rega, la stquia Comuna d’Enova (si descomptem la del terg que va per Roseta, Senyera i Benimeixis a Castell6), la qual té el seu assut en el riu Albaida, sota la Torre de Lioris i fent la volta per la muntanyeta del castellet de les Enoves toca les anti- gues alqueries de Manuel, Faldeta, Torreta, Abat, Sang i Enova, i rega també terres de Sant Joanet, la Pobla larga i Rafelguaraf. Aquesta s¢quia potser fora construida per un noble musulma de Xativa de la familia Banu Mufawwiz, de la qual descendia Almofois de la Cronica Reial, i que serien propietaris de la finca d’Enova, que ja fou antigament una vil-la romana, com demostren les tres inscripcions romanes hi trobades. El cap de quarter era I'Enova, poblacié d’origen roma. El seu castell seria el que ara anomenem Castellet de Sanc, alqueria que ara forma part del poble actual. L’etimologia podria venir del lati IANuA, significant la porta o abertura entre muntanyes per a entrar al terme de Xativa. Després hauria evolucionat a IANovA, comparable al castella “yanguas” i a 'aragonés “jénovas”. Aixd expli- caria la forma arab “Yanuba” de Ibn Hazm (Rubiera-Epalza, Xativa musulmana, 1987, pag. 32.) Apareix amb més de 20 donacions al Llibre del Repartiment als Tinatges Monts6, Cloquer, Borau, Sarrovira, Ferran el Joglar, Magaix, Granell, Entenca, Montroig, Esteve, Narg6, Pallarés, Mol En el morabeti de 1373, 84 contribuents, i en el de 1421, 70 tots cristians. Popularment s’anomenava Enova dels Cristians. Que Manuel formava part del quarter d’Enova i Roseta del de Castell6, es comprova per aquestes paraules d’Escolano, IX, 1197: “A su lado tiene todo aquel partido, que llamamos LAs ENovas, que és el principio de la contribucién de Xativa, ya quien dié nombre un lugar de hasta 34 casas de christianos viejos, Hamado Enova, el qual desde la mesma conquista se pobl6 dellos. Entra en esta cuenta el lugar de Manuel, que tiene su asiento en el camino real de Xativa; y notable nombre por los membrillos y sal que se saca de su campo. Deste y de FALDETAY RAFELGUARAF, sus comarcanos con 130 casas de moriscos entre los tres, es sefior D. Luis Castella de Vilanova, conde del Castella, por haver comprado su abuelo don Pedro Quintana el dicho lugar de Manuel de los cavalleros TALLADAS”. Sarthou, Datos II, 301, parlant de la proclamacié reial de Carles IV en 1788, diu el segiient: “El alcalde de la villa de 'Enova, que como el de Montaverner y la 1211Llosa ejercen Ia jurisdiccién real en sus respectivos antiguos cuarteles, y estan sujetos @ militar bajo el pendén de esta ciudad”. Hostat p’Enova. Malgrat el nom, estava logicament al costat del camf Reial, ala vora de I'actual placa del Sol de Manuel, on estan els primers partidors reials de la séquia d’Enova (després del partidor de la stquia del Terg de Castell6), des d’on ix la séquia major que seguint el can reial va a la Pobla larga. En el mora- beti de 1421, apareix un sol domiciliat cristia, que seria I’hostaler, en Pere Guallach. En el Dietari del capella d’Alfons el Magnanim, any 1457, parla d’un prevere mossén Lois Alemany que “tornant-se’n a Xatioa, hora del seny, fonc pas- sat I'hostal d’Enova endret del molt, e aqui moros lo alancejaren e el degollaren e el des- pullaren tot nu e el lancaren en la séquia”. fs evident que I'hostal estava vora el camf{ i el molf i la s¢quia d’Enova, per tant en el lloc que havem dit. MANUEL és un dels llocs que manté I’ttim arab, que significaria “clot entre muntanyes”. A la Font de la Figuera n’hi ha una “foia de Manuel”. Apareix per primera vegada en el morabetf de 1493, amb 31 cases. El nucli urba era entorn de I’actual església, a l’esquerra del cam reial venint des de Xativa, i la casa senyorial era la del pintor Estruch. Cal advertir que el muni- cipi actual engloba les antigues alqueries de Faldeta, Torreta i Abat. Es dificil identificar historicament aquesta alqueria perqué va canviar molt de possei- dors. En 31 de juliol de 1467, el senyor era el cavaller de Xativa Vicent Ferrer (segons ‘obra inédita de Peregrin Liorng Raga, que utilitzava l’arxiu de proto- cols del patriarca), en 1482, també mossén Vicent Ferrer, en 28 d’octubre de 1496 es ven a en Joan Tallada, en 10 de febrer de 1528 a en Pere Quintana, avi d’en Lluis Castella de Vilanova, i en 1615 era d’en Joan Tallada. En el morabe- ti de 1421 apareix dins el quarter d’Enova, ’alqueria DEN BERNAT FERRER, que solia ser de Maestre BENET, amb 27 noms i podria ser aquesta. En 1410 (ARY, 3016, fol. 79 era de mestre Benet: “De Mahomat... moro de l’al- queria de Mestre Benet, en Ia partida d’Enova per paraules que dix 980 sous.” En 1406 (ARV 3015, fol. 121) diu: “Hamet Xehep Lirida sarrat de l'alqueria de Mestre Benet de Flores, situada en lo territori del lloc d’Enova, terme de la ciutat de Xativn...25 florins”. Aixd si no es tracta aquesta d’una alqueria més propera a la Pobla Llarga. SANT JOAN D'ENova. Aquesta alqueria apareix en el morabetf de 1373 amb 28 cases, i en 1415 era de mossén Arnau Ferrer, amb 27 cases, i en el de 1421 amb 36 cases. En temps d’Escolano (IX, 1200) era dels cavallers Mompalaus. La torre de Carreus que esta al mig del poble, aix{ com diversos topdnims d’origen lati, podrien fer pensar en una antiga torre o villa romana. La partida CARRIOTXA, la interpreta Coromines (Toponimia de les Balears, 1989, pag. 102), com a derivat del lati QuADRUVIUM, cosa que indicaria el pas d’tin cami roma, antecedent del cami medieval Xativa-Valéncia, que seria la Via Augusta o Herctilea. La partidaTorpera podria venir del llati TURDARIUM = xarxa per a cacar tords esmen- tada per Varré en la seua obra etimoldgica, De lingua latina, VI, 2. El terme esti regat pels bragals de Tordera i de les Foies, que deriven del Terc de Castell6. La Posta Liarca no pertanyia propiament al terme de Xativa, siné en part, ja que en el seu casc urba estava el CASTELL DE TERMENS (esmentat al 1325), que 1212separava els de Xativa i Alzira, de manera que solament la part sud pertanyia al terme de Xativa, terres totes regades per la s¢quia major, derivada de la stquia d’Enova en el partidor reial de Manuel, i que baixa a la vora del camé reial. Alli va fundar una pobla nova l’ardiaca d’Alzira Pere Esplugues, segons privilegi de Jaume II en 6 de desembre de 1317. Dins el terme esta el pont de I’ase, proba- blement roma i una alqueria actual dita les Cases ’Esart. En el poligon 15, prop de l’anterior queden restes d’una alqueria medieval dita La TORRICA, que es rega per la séquia de VisTABELLA, que ix de la s8quia d’Enova a I’altura de I’alqueria de la Torreta o Casa Gran, de I’actual municipi de Manuel. Aquesta seria del terme de Xativa, i no sabem si podria ser la que en el morabetf apareix com a Alqueria d’En Bernat GUERAU amb 6 cases, o Lo RaFALET que solia ser de Pere Lonch, e ara és de Mossén Francés d’Esplugues, amb 3 noms. Podria ser la darrera ja que era dels Esplugues com la Pobla Llarga. FALDETA contrariament al podriem suposar a primera vista, deu portar el nom del seu propietari, ja que en el morabeti de 1421, apareixen 16 noms quasi tots moros excepte I’amo que és en GUILLEM FALDETA. En els esdeveniments de la batlia de Xativa de 1404 (ARV, 3015, fol. 122) diu: “Un moro apellat Roger, sarrai de l'alqueria del honorable en Manuel Sang en loch e per Cilim el Gordo, sarrai de I'honorable EN GuiLtem FaLpeTa.” Tenels de 1424 (QRV 3020, fol. 11) diu: “Mahomat Addexix e gat Addexix, mor de I’alqueria de Faldeta... Alf Abell6 de Valqueria de mossén Arnau Ferrer.” Ja hem vist com en Lluis Castella de Vilanova era en temps d’Escolano, senyor de Manvel, Faldeta i Rafelguaraf. En 1561 li I’havia donat son oncle en Lluis Fenollet, segons el Ilibre col-lectiu “Historia de la parroquia de Santa Ana de Manuel”, 1995, pag. 12. Fins a 1842 estava separat de Manuel, i ara és el barri de la primera alqueria anant cap a Enova, al costat de la linia del Ferrocarril. La Torre venia a continuacié. Aquesta podria ser la que apareix en el Repartiment nuim. 1902 i 1825, com a “La Torre que fou de l'alcaid, prop d’Enova”. Actualment es conserva el Palau amb escut senyorial i és coneguda en el muni- cipi de Manuel com la “Casa Gran”. D’alli eixen derivacions de la séquia d’Enova, la fila de Vistabella, i la de Torreta. En el morabeti de 1421 diu L’aL- QUERIA D’EN ToRRETA, amb 4 cases. Com la segiient pertanyia en temps d’Escolano (IX, 1200) als frares hierdnims de Sant Miquel dels Reis de Valéncia. En el morabett de 1421 apareix ara I’ALQUERIA SOBIRANA amb 11 cases, i pot- ser rebia aquest nom per estar sobre la séquia d’Enova, com totes les altres. Potser després es va confondre amb la Torreta o Abat. L/ALQUERIA DE L’ABAT DE SANT BERNAT, ve a continuacié en el morabeti de 1421 amb 19 noms. El seu propietari devia ser l’abat del monestir de Sant Bernat de la Valldigna. Els jerdnims del monestir de la Murta posseien també poste- riorment I’alqueria de Sant Bernat de Rascanya al nord de la ciutat de Valencia, on després el duc de Calabria va fundar el monestir de Sant Miquel dels Reis en 1547. Des d’aleshores aquesta alqueria de I’abat ila de Torreta pertanyien a aquest monestir. En els esdeveniments de la batlia de 1403 (ARV 3015, fol. 50) trobem: “Fat, donzell, sarrai de Catadaur, 50 florins... per furt fet en Valqueria de I’Abat, situada en I'horta d’Enova, 550 sous.” El nom del actual carrer l’Abat, que 1213,porta a I’Enova conserva encara el topdnim, encara que el “pla de I’Abat” esta al altre costat de la muntanya, en I’actual cementeri de Manuel. El bracal del Jesuset de la s¢quia d’Enova naix aci i sembla ser una deformacié popular de Genser, nom que apareix en les ordenances de la séquia (pag. 5-6) i que podria ser ’antic nom arab de l’alqueria. Recorda una mica al topdnim Algemesf. SANG és 'alqueria que ve a continuacié, ja en actual terme de I'Enova. Sembla que és aquesta la que ve en el morabeti de 1421, amb el nom de L’ALQUERIA D'EN Loys FERRER, que solia ser d’EN MANUEL SANC, amb 10 cases. Any 1416 (ARV, 3017, fol. 67): “Alt Xep e Ali Murci e Atmet Murci, moros de Valqueria d’en Luis Ferrer, debat ab altres moros de Ia dita alqueria, 33 sous”. Viciana també ens indica que Sang pertany a en Lluis Ferrer. En general podem observar com el nom que s‘ha quedat de cada alqueria és el que tenia Ilur propietari entorn del 1400. Lo Tossater és una alqueria que apareix en el morabet{ de 1415 amb 32 cases, i en el de 1421 amb 12 cases. Est annex a Rafelguaraf des de 1527. En temps d’Escolano (IX, 1200), pertanyia als cavallers Garcia. BERFULL O VERTFULL apareix esmentada en 1434 (ARV 3023, fol. 30): “Item pose en reebuda d’en Pere Garcia fill d’en Antoni Garcia, del lloc de Vertfull.” Actualment es conserva encara, en estat prou lamentable el Iloc amb un carrer i dues por- tes, incorporat al municipi de Rafelguaraf. L’etimologia podria ser romanica de “Penna folium” a través del mossarab. En el morabeti de 1421, apareix una alqueria entre Sang i Tossalet, que podria ser aquesta, o almenys estava per aquests indrets, L’ALQUERIA D’EN BERNAT GUERAU amb 6 noms. Aquesta apareix en 1403 (ARV, 3015, fol. 73): “Abdala Amira sarrai de l'alqueria de I’honrat en Guerau per la mort d’un moro, 220 sous”. Raretcuarar. En el Ilibre del Repartiment 2487, hi ha una donacié a Pere Rosellé d’unes cases a Alzira i tres jovades de terra en RAFFAL ALAROF, que podria ser aquesta alqueria. En 10 de desembre de 1418 trobem una referéncia que RAFALGARAB era d’en Bernat Ferrer, ciutada de Xativa (Martinez, H° Rafelguaraf, p. 92). Apareix esmentada en el morabet{ de 1415 amb 32 cases, i en el de 1421 amb 24 cases. Ja hem vist com en temps d’Escolano, com Manuel i Faldeta era dels Castella de Vilanova. QUARTER DE BENIGANIM BENIGANIM segons Escolano, IX, 1260 es “villa real, que pasa de 300 vecinos. En ariibigo és lo mismo que decir los de Ia ganancia o los de la riqueza, y quiga por haver- les cabido a los de aquel linaje de moros en el Repartimiento deste reino un rico suelo de tierra, bastante a enriquecerlos. Desde la conquista esta poblado de cristianos viejos y muy cauidalosos por la grande cosecha de vino de mucha estima.” Malgrat aixd no apareix el Repartiment i no sabem si els cristians que la poblarien serien els que al Repartiment figuren a les donacions de Huadacecar, que sense dubtes no es refereixen a I’estricte poble de Guadaséquies siné a tot el conjunt d’ells, els poblets del riu, regats per la stquia de Colata o dels quatre pobles. En el mora- betf de 1421, apareix Beniganim amb 73 noms tots cristians. En 1602 va obtenir la seua independéncia de Xativa, passant a cap de quarter Montaverner. Lalqueria de Rafalganim també esmentada en el Repartiment estava en terme 1914de la Pobla del Duc, i per tant dins del castell de Rugat, no terme particular de Xativa, aixf com Torralba, Missena i Benixequir. Dins el seu actual terme estric- te devien estar tres alqueries esmentades al Repartiment, ntim. 1937-2734: Beniabdo, Benimantell i Alharaal. BENIMANTELL és un pujol situat vora el riu Albaida, a la part esquerra situat entre Belltis i Guadasstquies, que es regava per la s€quia dels quatre pobles. Alharahal seria BENALFARAIG, una ermita del Jestis Infant, situada a 2 km de Beniganim en el camf de Bellis, a la dreta del riu Albaida. Beniabdo podria estar integrada en el nucli urba de Beniganim, ja que podria ser la mesquita-ermita del Crist de la sang, de la placa dels Mateus. BELLUs no apareix en el morabetf de 1421, perd si en els Esdeveniments de Ia Batlia de 1410 (ARV, 3016, fol. 79), on diu: “Del cabrer de Belltis per ¢6 com gitt {foc en les muntanyes... 10 florins”. Séc conscient de que existeix un altre Bellis, esmentat en 1272, que esta en terme de Moixent, perd no creiem que es refe- resca a aquest el text, perqué eixiria dels limits del terme particular de la ciu- tat. Segons Escolano (IX, 1221) pertanyia a Vicent Bellvis, i en 1800 als seus des- cendents els marquesos de Bélgida. Guapacequtes. Les abundantissimes referéncies de donacions en Huadacecar en el Repartiment no podrien referir-se estrictament a aquest poble, ja que no hi hauria suficients jovades, siné que deuen referir-se a donacions de regadiu i de seca entorn a la séquia antigament denominada de Colata i ara dels 4 pobles, que tocava els pobles de Belitis, Guadasséquies, Sent Pere (on radicaria lesgle- sia parroquial), i Benisuera. I caldria també comprovar si els cristians que hi apareixen es traslladaren més tard a Beniganim, per la riquesa del vi. Sembla que en 15 de juliol de 1353, Pere IV atorga el senyoriu a Bernat Ferrer (ARV, donacions reials, II, fol. 160, segons Peregri Llorens Raga, Manuel, obra inédi- ta, cap. IV). Segons Escolano, (IX, 1201) el seu senyor era en Ramon Sang en la seua época. En el morabet{ de 1421, apareix amb 21 cases de moros. SENT Pere en el morabet{ de 1421 apareix amb 19 cases de moros. En 1397 era de Bernat de Monsoriu, i en 1508 de Felip de Borja i Cardador. Sembla que en eixe moment va ser parrdquia pels Borja, i per aixd té l’església més gran de tots els pobles. En 1609 era de Ferran de Borja i Cardador, casat en 1618 amb Maria de Malferit. Segons escritura de 1607 D. Jerénim Nufiez va comprar els llocs de Sant Pere, Cela i Cartaina a D* Hipdlita Borja per 18000 Iliures. Tenia annex el poblat de CaRTAINA, que esta situat enfront a I’altre costat del riu, a la dreta, i del qual sols queden els enderrocs del moli, i que forma terme independent fins a 1814. En 1707 li van destruir el palau del senyor per botifler, del qual sols queden les parets de la planta baixa (E. Frasquet, Almaig, Ontinyent 1991, p. 114-121). . BENISSUERA apareix en el morabeti de 1421, amb 20 cases de moros. Etimologicament podria venir d’un dels repobladors del Repartiment ntim. 2608 Pere Gil de Suera, “penna Suera”, Benisuera. Segons les ordenances de la s¢quia de Colata que daten de 1397, en aquest any el seu senyor era Francesc de Morera, i en 1611, Miquel Bellvis. Les tandes de la s¢quia son 13 dies, en les orde- nances i encara en I'actualitat, encara que aquestes terres prompte seran cuber- tes pel panta de Bellis: Benisuera, 3 dies, Sent Pere, 4 dies i 1 nit, Guadasséquies 4 dies i 4 nits i Belhis 2 dies i una nit. L’assut esta baix del de Colata. 1215ALFARRASI apareix esmentat al Repartiment, perd cal no confondre’l amb un altre Alfarrasi en V’horta de Gandia. Els primers receptors sén Doménec Guerrero, Gil d’Alarc6, Marti de Reig, Joan i Marti d’Agreda (0 Acagra). Aqqiests darrers també en un document de 23 de maig i 12 de juny de 1273, pos- seien I’alqueria amb senténcia favorable. En el morabeti de 1421 apareix amb 35 cases. Cap al 1561 era senyor Jaume Siurana, segons Pastor fuster, I, 115. En els esdeveniments de 1404 (ARV 3015, fol. 75) llegim: “Ariol, sarraina, muller d’Abrahi Scrioli? vehins del lloc d’Alfarras, composici6 de 20 florins”. Segons Guichard, I’etimologia vindria d’”al-jarraziyin = els sabaters”. MONTAVERNER Per un document de 26 de maig de 1271 sabem que fou fundat aquest any per Jaume I (Cronica reial, cap. 502) i Bernat Taberner, alcaid de Guadalest, “in valle de Albayda in populacione, quam dominus Rex ibi facit”. D’aquest personatge li vindria el nom de Mont-TAvERNER. El mateix any concedeix diverses fran- quicies als nous pobladors. En el morabeti de 1421 consten 37 noms tots cris- tians. Segons Sarthou (Datos H® Xativa, IL, p. 301) en la proclamacié reial de Carles IV en 1788, els alcaldes de I'Enova, Montaverner i la Llosa Tepresenta- ren els quarters de I’antic terme de Xativa. Cotata o Cutata. Apareix al Repartiment nim. 2890, a Ximen d’Or, 5 jova- des en I’alqueria que es diu Colata, segons limiten amb el riu i en l'alqueria de Rahal Alcaid (= partida de Rafal d’Alfarras{) i en el camf i en ’heretat de Veldyja (=Bélgida). En 1273 es déna a Joan de Montsé, alcaid de Benicadell, un casal de molins vora la s8quia de Colata. En el morabetf de 1421, 7 cases de moros. L’alqueria estava situada en la finca o casal al costat de ’ermita de la Mare de Déu de Loreto de Montaverner. En temps d’Escolano, pertanyia a Na Maria de Bellvis i Mercader. L’etimologia creiem que és Ilatina i vindria d’“Aqua lata” = pas on I'aigua és més ampla i el riu té menor profunditat per a passar (qulata, seria forma mossarab, pel manteniment de la dental sonora, i la pérdua de la A, igual que en latf “quatio” ha donat “percutio”). En aquest Moc el camf des de Bélgida passava el riu Albaida i pel Rafal pujava a Alfarrasi. Prop d’acf hi havia una altra forma en diminutiu “Colatella” (=aqua latella), esmentada en un document de 9 d’abril de 1261, estava aigiies més avall, enfront de Rafalganim, de la pobla del Duc. QUARTER DE L’OLLERIA L’ALQUERIA DE Les OLLES © L’OLLLERIA apareix ja al Repartiment ntim. 1943 i 3037 com una donacié a Pere Hualart de Vilagrassa. En el morabeti de 1421 tenia 144 cases totes de cristians vells. Sembla que hi havia una vil-la romana antiga amb una inscripcié llatina que ara es conserva en el centre de la vila, en la partida dels Casals, on queden les ruines de l’ermita de Sant Cristdfol, fet que podria suposar una petita coldnia jueva(el dia de sant Cristdfol de 1391 es va fer la crema de la juderia de Valéncia i pocs dies després la de Xativa). L'extrany topdnim Carrer BuDEU, per on es va als Casals, podria venir de BAB-AL-JUDEU, porta dels jueus. Creiem que la donacié d’uns Casals, en terme de Xativa a I’al- caid de Montesa en 27 de febrer de 1258, podria referir-se a aquesta alqueria, 1216