Vous êtes sur la page 1sur 23

Flora vascular

del
Parc Natural del Tria
A
la
ve

Aurelio PEA RIVERA


n

P. Pablo FERRER-GALLEGO
ta

Jess RIERA VICENT


en

Javier FABADO ALS


w

Gonzalo MATEO SANZ


w
w
.jo
lu
be
.e
s

Valncia, 2017
Flora vascular del P.N. del Tria

Contingut

PRESENTACI................................................................................................. 7
1. INTRODUCCI............................................................................................9
1.1. Ressenya histrico-botnica...............................................................10
1.2. Objectius.....................................................................................................13

2. EL MEDI FSIC........................................................................................... 14
2.1. mbit geogrfic........................................................................................14
2.2. Descripci geolgica..............................................................................15
A
la

2.2.1. Geologia......................................................................................... 15
ve

2.2.2. Geomorfologia.............................................................................16
n

2.3. Hidrologia..................................................................................................18
ta

2.3.1. Assuts, squies i preses.............................................................18


en

2.3.2. Rambles i barrancs....................................................................19


w
w

2.4. Climatologia............................................................................................. 20
w

2.5. Edafologia.................................................................................................. 22
.jo

2.6. Fitogeografia i bioclimatologia......................................................... 23


lu
be

2.7. Vegetaci.................................................................................................... 23
.e

2.7.1. Vegetaci climatfila................................................................. 23


s

2.7.2. Vegetaci azonal........................................................................ 24


2.7.3. Vegetaci actual......................................................................... 25
2.8. Aprofitament del territori. Demografia.........................................27
2.8.1. Zones agrcoles........................................................................... 28
2.8.2. Zones forestals........................................................................... 28
2.8.3. Pedreres dextracci drids................................................... 28
2.8.4. Zones industrials...................................................................... 29
2.8.5. rees naturals protegides...................................................... 29

5
Flora vascular del P.N. del Tria

3. CATLEG FLORSTIC............................................................................. 30
3.1. Materials i mtode.................................................................................30
3.2. Caracteritzaci dels txons............................................................... 32

PTERIDOPHYTA............................................................................................ 35
SPERMATOPHYTA - GYMNOSPERMAE.............................................. 39
ANGIOSPERMAE - DYCOTYLEDONES................................................ 40
ANGIOSPERMAE - MONOCOTYLEDONES.........................................180
3.3. Txons en les rees dinfluncia.................................................... 216
A

4. SNTESI DE LA FLORA VASCULAR DEL P.N. DEL TRIA....... 217


la
ve

4.1. Grups taxonmics millor representats........................................ 217


n

4.2. Grups corolgics.................................................................................. 218


ta

4.3. Espcies extiques invasores..........................................................220


en

5. BIBLIOGRAFIA........................................................................................221
w
w

6. NDEX DE NOMS CIENTFICS......................................................... 224


w

7. NDEX DE NOMS COMUNS(SELECCI)....................................... 244


.jo
lu
be
.e
s

6
Flora vascular del P.N. del Tria

1. INTRODUCCI
El Parc Natural del Tria est situat en la part baixa del riu Tria,
i sestn, segons el Pla dOrdenaci dels Recursos Naturals (PORN) de
lany 1997, per 13 municipis de la provncia de Valncia, a les comarques
de lHorta (Manises, Mislata, Paterna, Quart de Poblet, San Antonio de
Benagber), El Camp de Tria (Benaguasil, lEliana, Llria, Riba-roja de
Tria, Vilamarxant), els Serrans (Pedralba), la Foia de Buol (Cheste) i
part del terme municipal de Valncia. La superfcie total del territori s
4.680 hectrees i 35 quilmetres de longitud, seguint el riu, des de la
presa de Pedralba fins a lassut del Repartiment a Quart de Poblet.
A
la
ve
n ta
en
w
w
w
.jo
lu
be
.e

Localitzaci geogrfica de lrea destudi


s

Fins avui, no existia un estudi florstic exhaustiu daquest territori,


solament algunes contribucions parcials en relaci a plantes especfi-
ques i rees restringides daquesta zona. En aquest treball, es presenta
una llista de les espcies de plantes vasculars que creixen en aquest ter-
ritori, a partir dels estudis de camp realitzats pels autors daquesta obra,
lanlisi de la bibliografia pertinent i una exhaustiva revisi despcimens
dherbari conservats en les colleccions VAL i VALA, principalment.
La flora del Parc ascendeix a 1142 txons (espcies, subespcies i h-
brids) agrupades en 533 gneres i 123 famlies. Un total de 44 txons
(inclosos els hbrids), la qual cosa representa el 3,85%, sn endemis-
mes iberollevantins. Les famlies amb el major nombre de txons sn

9
Flora vascular del P.N. del Tria

2.2. Descripci geolgica


2.2.1. Geologia

Els materials geolgics que afloren en el territori poden englobar-se


en dues grans unitats estratigrfiques: Mesozoic i Cenozoic.

Mesozoic

Trisic, Buntsandstein: Noms representat en les Rodanes de Vi-


lamarxant, que arriba fins a la faana occidental de Riba-roja de Tria,
anomenat el Rodeno. s el tpic gres roig, arenisca roja o rodeno, en cas-
tell. Es poden diferenciar dos trams: 1) tram inferior caracteritzat per
A

gresos rojos micacis amb argillites miccies i gresos blancs de gra ms


la

gruixut, menys cimentats i en ocasions limonititzats, 2) tram superior


amb gresos micacis verds i rojos, materials soterrats en part per aporta-
ve

cions sorrenques derivades de la meteoritzaci del gres. Muschelkalk:


n

aflora tamb en les Rodanes (El Masss, per exemple), dolomies. Keuper:
ta

a lOest del terme municipal de Riba-roja de Tria, dolomies grisenques.


Jurssic-Dogger: Est i Sud-est del terme municipal de Riba-roja. Calc-
en

ries amb nduls de slex. Cretaci: ben representat al Palmeral, la Pea i la


w

Paridera (Pedralba i Vilamarxant). Calcries de color grisenc, calcries


w

biomicrites grogues i rosades.


w
.jo
lu
be
.e
s

Mapa geolgic

15
Flora vascular del P.N. del Tria

dels materials dels glacis dacumulaci i dels cons pleistocnics. Leleva-


da capacitat de retenci daigua, moderat contingut en matria orgnica
i estabilitat estructural fan possible ls agrcola daquests, encara que
solen destinar-se a forestal a causa de lescassa profunditat i alt contin-
gut argilenc.

2.6. Fitogeografia i bioclimatologia


Regne Holrtic
Regi Mediterrnia
Provncia Catalana-Provenal-Balear
Subprovncia Catalana-Valenciana
Sector Setabense
Sector Valenciano-Tarraconense
A

El territori mostra una gran influncia martima com a conseqn-


la

cia de la proximitat a la mar i de lorientaci ibrica predominant de les


ve

muntanyes, en sentit est-oest. La totalitat del territori est comprs dins


del nivell bioclimtic Termomediterrani (per tenir temperatures mitja-
n

nes anuals superiors als 16C) i lombroclima s sec (per presentar valors
ta

de precipitaci anual compresos entre 300 i 600 mm). Puntualment, en


en

alguns enclavaments de la comarca es pot apreciar una clara tendncia


a lombroclima semirid.
w
w

2.7. Vegetaci
w

2.7.1. Vegetaci climatfila


.jo

Srie castellana-aragonesa seca basfila de lalzina Quercus rotun-


lu

difolia (Asparago acutifolii-Quercetum rotundifoliae [= Bupleuro rigi-


be

di-Querceto rotundifoliae] sigmetum). Faciaci termfila murciana-man-


.e

xega-aragonesa de Pistacia lentiscus. Ocupa lextrem sud-oest de lmbit


del Catleg, paratges de Caicons, Cap Blanc, la Llomaina i la Mollone-
s

ra (sud-est del terme municipal de Vilamarxant), les Rodanes (sud-oest


terme municipal Riba-Roja de Tria).
Srie termomediterrnia valenciano-tarraconense, murciano-al-
merienca i eivissenca basfila de Quercus rotundifolia o alzina (Rubio
longifoliae-Querceto rotundifoliae sigmetum). Ocupa lextrem sud de
lmbit del PORN, paratges del Rac de Perot, el Masss, la Santa, lOmet,
els Sulepos o la Muntanya dels Cara-sols.
Srie termomediterrnia setabense i valenciano-tarraconense seca
de Pistacia lentiscus o llentiscle (Querceto cocciferae-Pistacieto lentisco
sigmetum). Lassociaci Querco cocciferae-Pistacietum lentisci, garriga o
coscollar, considerada per alguns autors com el clmax local, domina m-
pliament en el territori, representada per les subassociacions quercetum

23
Flora vascular del P.N. del Tria

Sinnims, identificacions errnies i basinim. Sota el nom acceptat


de cada txon amb rang especfic o infraespecfic dins del catleg flors-
tic, es relacionen els sinnims. Quan existeix un basinim com a tal, o
nom substitut, si sescau, va en primer terme amb la seua citaci biblio-
grfica, seguit de la partcula basin. entre claudtors. El nom genric
dels sinnims sabreuja si s el mateix que el del nom actualment vlid.
Per als nototxons, apareix en primer lloc la frmula dhibridaci, entre
claudtors, on sinclouen, els diferents binomis de les espcies implica-
des en el procs de la hibridaci connectades pel signe de multiplicaci
, precedits pel smbol digualtat =. A la frmula dels hbrids hi segueix
el conjunt de sinnims atributs segons lordre a dalt exposat.

3.2. Caracteritzaci dels txons


A

En el segent apartat es fa allusi a determinats aspectes dndo-


le ecolgica, corolgica, tipus biolgic i de carcter fenolgic de cada
la

planta; seguim per a la majoria dels carcters les dades aportades per
ve

Mateo & Crespo (2014) i Mateo et al. (2011, 2013).


Ecologia. En aquest subapartat es fa referncia al medi o ambients
n ta

ecolgics on de manera ms habitual apareix la planta. Aquesta descrip-


ci sol constar dun substantiu seguit dun adjectiu. Els ambients consi-
en

derats sn: Arenals, Boscos, Canyars, Cultius, Herbassars, Matolls, Murs,


Orles, Pastures, Pedregars, Pinedes, Rambles, Regueres, Roquissars, Sa-
w

ladars, Talussos i Terrenys. Aquests substantius van seguits de lespecfic


w

adjectiu de caracteritzaci: Aqutic, Anual, Assilvestrat, Erm, Caducifoli,


w

Calcari, Costaner, Epfit, Gipsfil, Humit, Litoral, Mar, Mesfit, Mont,


.jo

Mixt, Naturalitzat, Nitrfil, Perennifoli, Riberenc, Salat, Sal, Sec, Silici,


Assolellat, Subnitrfil, Ombrvol i Viva. En el cas de plantes cultivades
lu

apareix la paraula Cultivada, seguida del terme Assilvestrada o Natura-


be

litzada si es tracta a ms dun txon que ha completat el procs dassil-


.e

vestraci o naturalitzaci en el mitj natural, dins de la zona destudi o


territoris limtrofs.
s

Corologia. Sindica lrea de distribuci o element corolgic al qual


satribueix la planta. Aquesta classificaci biogeogrfica simplificada ex-
plica lrea general mitjanant els segents termes: Atlntica, Australia-
na, del Cap (Sud-africana), Centreasitica, Cosmopolita, Xinojaponesa,
Euroasitica, Eurosiberiana, Holrtica, Iberollevantina, Iranoturaniana,
Macaronsica, Mediterrnia, Nord-americana, Neotropical, Paleotem-
perada, Paleosubtropical, Pantropical, Saharianoarbiga, Sahariano-n-
dica, Subcosmopolita, Subtropical i Sud-americana. En alguns casos,
la descripci de la distribuci duna planta consta duna combinaci
daquests termes. Per als txons mediterranis, sespecifica una distri-
buci ms precisa sota els termes: Occidental, Oriental, Septentrional,
Meridional; o b, Centreoccidental, Nord-occidental, etc.

32
Flora vascular del P.N. del Tria

Biotipus, forma etolgica o tipus biolgic. Fa referncia a la mor-


fologia de la planta segons la classificaci tipobiolgica habitual esta-
blida per Raunkiaer (1934), basada en la consistncia del vegetal, alada,
forma de passar letapa desfavorable, etc. La descripci de les formes
etolgiques es compon generalment de dos termes, un substantiu se-
guit dun adjectiu que especifica caracterstiques del primer. Els termes
que integren la classificaci sn els segents, com a substantius: Ca-
mfit, Fanerfit, Gefit, Hemicriptfit, Helfit, Hidrfit, Macrofanerfit,
Mesofanerfit, Nanofanerfit i Terfit. Com a adjectius: Biennal, Bulbs,
Cespits, Epfit, Escaps, Escandent, Estolonfer, Frutics, Natans, Par-
sit, Procumbent, Pulviniform, Radicant, Reptant, Ritzomats, Rossulat,
Suculent, Suffrutics i Tubers.
Altura. Sindica un interval amb els valors ms habituals de la gran-
dria de la planta, expressat en centmetres, decmetres o metres.
A

Aquesta dada s merament indicativa i expressa la moda dels valors sota


la

els quals s freqent observar les plantes dun determinat txon, encara
que poden donar-se mesures desviades a causa de condiciones locals
ve

favorables o desfavorables que interferisquen directament en el desen-


n

volupament normal del vegetal.


ta

Fenologia. Sinclouen en nombres romans linterval de mesos de lany


en el qual existeix una floraci relativament abundant en condicions cli-
en

mtiques normals.
Abundncia. Es qualifica labundncia total del txon en el conjunt
w

de lmbit territorial definit per al Parc Natural del Tria, mitjanant la


w

segent tipificaci: Molt abundant (CC), Comuna-freqent (C), Abun-


w

dncia mitjana (M), Rara (R) i Molt rara (RR). Se segueix el criteri exposat
.jo

des de la primera edici del Manual para la determinaci de la flora va-


lu

lenciana (Mateo & Crespo, 1998), seguides i mantingudes fins a la publi-


be

caci de la cinquena edici (Mateo & Crespo, 2014), En el cas dels hbrids,
el nivell dabundncia que sha assignat s el del parental amb major grau
.e

de raresa.
s

Provncies. Sindica la presncia natural de la planta en cadascuna


de les tres provncies de la Comunitat Valenciana. Si es t constncia
de la seua existncia en totes es deixa aquest apartat en blanc, i sem-
plena en el cas que es conega solament en una o en dues daquestes. En
el cas que el txon haja sigut citat dalguna provncia i no es dispose de
confirmaci recent sobre la seua presncia o aquesta es posa en dubte,
safig un smbol dinterrogaci immediatament darrere de labreviatura
provincial. Sutilitzen les abreviatures segents: A (Alacant), Cs (Castell)
i V (Valncia).
Estat legal. Sinclou la situaci actual damenaa i lestat de protecci
legal per a aquells txons detallats en qualsevol dels annexos (I, II i III)
de lOrdre 6/2013, de 25 de mar, de la Conselleria dInfraestructures,
Territori i Medi Ambient (Annim, 2013). Aquesta normativa registra els

33
Flora vascular del P.N. del Tria

canvis de categoria damenaa dels txons de flora (article 1 i annexos I,


II i III) segons estableix larticle 8 del Decret 70/2009, de 22 de maig, del
Consell, pel qual es crea i regula el Catleg Valenci dEspcies de Flora
Amenaades i es regulen mesures addicionals de conservaci (Aguilella
et al., 2009; Annim, 2009). Les categories apareixen com a acrnims;
EPE (En perill dextinci), VU (Espcies vulnerables), EPNC (Espcies
protegides no catalogades) i EV (Espcies vigilades).
Referncies geogrfiques. Els llocs on sha localitzat la planta dins de
lrea destudi apareixen referenciats pel nom del municipi, en la majoria
dels casos amb el nom abreujat, seguit de la coordenada UTM (1 km de
costat). En les coordenades UTM per a cadascuna de les citacions somet
la indicaci de 30S. Aix mateix, quan dins dun mateix municipi apareix
ms duna quadrcula amb les mateixes lletres del fus geogrfic, aquestes
someten desprs de la primera quadrcula. Les abreviacions dels ter-
A

mes municipals sn les segents: Benaguasil (Ben.); Bugarra (Bu.); Cheste


la

(Ch.); LEliana (Eli.); Llria (Llria); Manises (Man.); Paterna (Pat.); Pedralba
(Ped.); Quart (Quart); Riba-roja de Tria (Rib.); San Antonio de Benagber
ve

(SAB); Valncia (Val.); Vilamarxant (Vil.).


n

La indicaci amb un asterisc (*) darrere duna UTM assenyala que


ta

lespcie tamb ha sigut plantada en aqueixa quadrcula.


en
w
w
w
.jo
lu
be
.e
s

Quadrcules UTM 11

34
Flora vascular del P.N. del Tria

PTERIDOPHYTA Asplenium onopteris L., Sp. Pl.: 1081


(1753). Culantrillo negro. Falzia negra
A. adiantum-nigrum subsp. onopteris (L.)
ADIANTACEAE Heufl. in Verh. Zool.-Bot. Vereins Wien 6:
Adiantum capillus-veneris L., Sp. 310 (1856)
Pl.: 1096 (1753). Culantrillo de pozo. Bosc., roq., pedr.; Medit. -Paleotrop.;
Falzia Hemic. ros.; 15-45 cm; I-XII; R.
Roq./ tal. hm.; Subcosm.; Gef. Vil. (YJ0379, 0380, 0480, 0579, 0478, 0479).
riz.; 1-4 dm; I-XII; C. Asplenium petrarchae (Gurin) DC.
Ben. (YJ0086, 0186, 0484), Man. (YJ1476,
in Lam. & DC., Fl. Fran. ed. 3, 5: 238
1477, 1676, 1775), Pat. (YJ1378, 1776),
Ped. (XJ9487, 9585, 9586, 9685, 9785), Rib. (1815). Falzia glandulosa
(YJ0980, 1080, 1279, 1280), Vil. (XJ9886, Polypodium petrarchae Gurin, Descr. Fon-
9986, YJ0085, 0185, 0284, 0384, 0483). taine Vaucluse 1: 124 (1804) [basin.]
A

Roq. cal.; Medit. C-W; Hemic. ros.;


ASPLENIACEAE
la

3-15 cm; X-VII; R.


Ped. (XJ9686, 9785), Rib. (YJ0678, 0677),
ve

Asplenium majoricum Litard. in Bull. Vil. (YJ0380, 0478, 0479, 0579).


Gogr. Bot. 21(255): 28 (1911)
n ta

A. petrarchae subsp. majoricum (Litard.) O.


Asplenium trichomanes L. subsp.
Bols & Vigo in Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.
quadrivalens D. E. Meyer in Ber.
en

38 (Sec. Bot.,1): 64 (1974).


Deutsch. Bot. Ges. 74: 456 (1962). Culan-
Roq. cal.; Medit. W; Hemic. ros.; 5-15
trillo menor. Falzia roja
w

cm; IX-VI; RR; A, Cs?,V; VU.


Roq. cal./sil.; Subcosm; Hemic. ros.;
w

Vil. (YJ0379)
5-30 cm; I-XII; R.
w

Vil. (YJ0478, 0579).


.jo
lu
be
.e
s

35
Flora vascular del P.N. del Tria

A
la
ve
n ta

Asplenium majoricum Cosentinia vellea


en
w
w
w
.jo
lu
be
.e
s

Pinus halepensis Pistacia terebinthus

38
Flora vascular del P.N. del Tria

Cylindropuntia rosea (DC.) Backeb., Opuntia dillenii (Ker-Gawler) Haw.,


Cactac.: Handb. Kakteenk 1:197 (1958) Suppl. Pl. Succ.: 79 (1819)
C. pallida (Rose) Knuth., Kaktus-ABC 126 Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 1-2
(1935); Opuntia rosea DC., Prodr. 3:471 (1828)
m; V-VII; R; Art. 4.3.
Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. Suc.; 5-15 Man. (YJ1477), Pat. (YJ1579), Rib.
dm; III-IX; RR; Art. 4.1 / 4.3. (YJ1280), Vil. (YJ0379, 0581).
Vil. (YJ0378)
Opuntia laevis J. M. Coult., Contr. U.S.
Cylindropuntia spinosior (Engelm.) F.M. Natl. Herb. 3(7): 419 (1896)
Knuth in Kaktus-ABC 126 (1936) Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-20
Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 10- dm; IV-VII; RR; Art. 4.3.
15 dm.; V-VIII; RR; Art. 4.1 / 4.3. Ped. (XJ9585, 9586).
Ped. (XJ9586).
Opuntia leucotricha DC., Mm. Mus.
Cylindropuntia subulata (Muehlenpf.)
A

Par. XVII: 119 (1828)


F.M. Knuth, Kaktus-ABC 121 (1935) Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-20
la

Opuntia subulata (Muehlenpf.) Engelm. in


dm; IV-VII; RR; Art. 4.3.
Gard. Chrom., s. s., 1: 627 (1883); Aus-
ve

Ped. (XJ9586).
trocylindropuntia subulata (Muehlenpf.)
Backeb., Cactaceae (Berlin) 1939 (2):12
n

Opuntia linguiformis Griffiths, Rep. (An-


ta

(1939)
nual) Missouri Bot. Gard. 19: 270, pl. 27
Cultiv., natur.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22
en

(1908)
dm; IV-VII; C; Art. 4.3.
Ben. (XJ9987, YJ0186, 0484), Eli.
Cultiv., assilv. Neotrop.; Fan. suc.; 15-
w

(YJ1380, 1481), Llria (YJ0088, 0389), 25 dm; IV-VI; RR; Art. 4.3.
w

Man. (YJ1476, 1477), Pat. (YJ1479, 1577, Eli. (YJ1381), Ped. (XJ9585).
w

1579, 1580, 1677, 1974, 2074, 2174), Ped.


Opuntia maxima Mill., Gard. Dict. ed. 8,
.jo

(XJ9487, 9587, 9784), Quart (YJ2174), Rib.


(YJ0781, 0881,1080, 1081), Vil. (XJ9884, n 5 (1768). Chumbera. Figuera pale-
lu

YJ0085, YJ0085, 0279, 0280, 0378, 0379, ra, palera, figuera de moro
O. ficus-barbarica A. Berger in Monatsschr.
be

0379, 0380, 0479, 0480, 0483, 0579, 0580,


0680). Kakteenk. 22: 181 (1912); O. ficus-indica
.e

(L.) Mill., Gard. Dict. Ed.8, n2. 1768; O.


s

Cylindropuntia tunicata (Lehm.) F.M. vulgaris Mill. in Gard. Dict. ed. 8, n. 1


Knuth., Kaktus-ABC 126 (1935) (1768)
Opuntia tunicata (Lehm.) Link & Otto ex Cultiv., natur.; Neotrop.; Fan. suc.; 1-4
Pfeiff., Enum. Diagn. Cact.: 170 (1837) m; IV-VII; CC; Art. 4.3.
Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22 Ben. (XJ9987, YJ0088, 0186, 0484), Eli.
dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. (YJ1281, 1380, 1381), Llria (XJ9988,
Ben. (YJ0386), Vil. (YJ0379, 0383). YJ0288, 0289, 0389), Man. (YJ1377, 1476,
1576, 1775, 1875), Pat. (YJ1480, 1577,
1578, 1579, 1580, 1677, 1776, 1974, 1975,
Opuntia ammophila Small in J. New York
2074, 2174), Ped. (XJ9487, 9585, 9586,
Bot. Gard. 20: 29 (1919) 9587, 9685), Quart (YJ2174), Rib. (YJ0677,
Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 8-18 0678, 0679, 0781, 0881, 1080, 1081,
dm; IV-VI; RR; Art. 4.3. 1377), SAB (YJ1481, 1580), Vil. (XJ9784,
Eli. (YJ1380). 9884, 9885, 9886, 9983, 9984, 9985, 9986,

49
Flora vascular del P.N. del Tria

A
la
ve
n ta

Aristolochia clematitis Araujia sericifera


en
w
w
w
.jo
lu
be
.e
s

Opuntia maxima Capparis spinosa

50
Flora vascular del P.N. del Tria

A
la
ve
n ta

Lonicera japonica Bufonia perennis


en
w
w
w
.jo
lu
be
.e
s

Dianthus broteri Paronychia suffruticosa

51
Flora vascular del P.N. del Tria

YJ0083, 0086, 0185, 0279, 0280, 0285, Cactus tuna L., Sp. Pl. 468 (1753)
0378, 0379, 0380, 0381, 0383, 0384, 0479, Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. Suc.; 6-12
0480, 0481, 0483, 0484, 0579, 0580, 0581, dm.; IV-VI; R; Art. 4.3.
0582, 0583, 0680). Pat. (YJ1975), Ped. (XJ9586), Rib.
(YJ1476).
Opuntia microdasys (Lehm.) Pfiff.,
Enum. Diagn. Cact.: 154 (1837) Opuntia elisae D. Guillot & Van Der Meer
Cactus microdasys Lehm., Ind. Sem. Hort. ex D. Guillot, Bouteloua 17: 42 (2014)
Hamburg.: 16 (1827) [basin.] [= O. ficus-indica Haw. O. tomentosa
Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 2-5
Salm.-Dyck var. hernandezii (DC.) Bravo]
dm; IV-VII; R; Art.4.3.
Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22
Ped. (XJ9586), Vil. (XJ9884, 9984,
YJ0578). dm; IV-VII; RR; Art. 4.3.
Ped. (XJ9586).
Opuntia pycnantha Engelm. ex Coult. in
A

U.S. Dept. Agric. Contr. Nat. Herb. 3: 423 Opuntia occidentalis Engelm. & Bige-
(1896) low, Proc. Amer. Acad. Arts. 3:291 (1856)
la

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 2-6 [= O. ficus-indica (L.) Mill. O. littoralis
ve

dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Britten & Rose]


Ped. (XJ9586).
n

Cultiv., assilv.; Nord-amer.; Fan. suc.;


ta

1-4 m.; IV-VIII; RR. Art. 4.3.


Opuntia schumannii Speg., Anal. Mus. Vil. (XJ9984).
en

Buenos Aires 11: 511 (1905)


Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22
CAMPANULACEAE
w

dm; IV-VII; RR; Art. 4.3.


w

Rib. (YJ1476). Campanula erinus L., Sp. Pl.: 169


w

(1753). Campaneta
Opuntia tuna (L.) Mill., Gard. Dict. Ed. 8,
.jo

n.3 (1768).
lu
be
.e
s

52
Flora vascular del P.N. del Tria

Chrysanthemum coronarium L., Ben. (XJ9987, YJ0085, 0086, 0087), Eli.


Sp. Pl.: 890 (1753). Crisantemo. Coro- (YJ1380, 1381), Llria (YJ0088, 0288, 0289,
0389), Man. (YJ1676, 1875), Pat. (YJ1378,
nria, crisantem 1476, 1478, 1576, 1578, 1579, 1677, 1775,
Glebionis coronaria (L.) Cass. ex Spach.,
1776, 1975, 2174), Ped. (XJ9585, 9586,
Hist. Nat. Vg. (Spach) 10:181 (1844)
9685, 9686, 9887), Rib. (YJ0679, 0881,
Herb. subnitr., cult.; Medit.; Terf. 0980, 0981, 1080, 1081, 1179, 1180, 1279,
esc.; 3-10 dm; III-VI; M. 1281), SAB (YJ1481), Val. (YJ2175), Vil.
Eli. (YJ1380), Man. (YJ1476, 1477, 1776), (XJ9886, 9889, 9985, 9986, YJ0085, 0185,
Pat. (YJ1479, 1576, 1580, 1677, 1775, 0380, 0381, 0384, 0479, 0480, 0481, 0483,
2174), Ped. (XJ9784), Quart (YJ2073), Rib. 0484, 0579, 0580, 0581, 0582, 0583, 0680).
(YJ0677, 0679, 0981, 1380), SAB (YJ1580),
Vil. (XJ98, YJ0579, 0580). Cichorium pumilum Jacq., Observ.
Bot. 4: 3, t. 80 (1771). Achicoria.
Chrysanthemum segetum L., Sp. Pl. Cama-roja
A

889 (1753). Ull de bou


Herb. subnitr. hum.; Medit.; Terf.
Glebionis segetum (L.) Fourr., Ann. Soc.
la

Linn. Lyon, sr. 2, 17:90 (1869) esc.; 2-4 dm; IV-VI; RR.
Rib. (YJ1281).
ve

Herb. subnitr., cult.; Medit-Iranot.;


Terf. esc.; 2-6 dm; III-VI; R.
n

Cirsium arvense (L.) Scop., Fl. Carniol.


ta

Man (YJ1776), Pat. (YJ1775).


ed. 2, 2: 126 (1772). Cardo cundidor.
Calcida
en

Cichorium intybus L., Sp. Pl.: 813


Serratula arvense L., Sp. Pl.: 820 (1753)
(1753). Achicoria, amargn, al-
[basin.]
w

mirn. Cama-roja Cult., herb. nitr.; Paleotemp.; Gef.


w

Herb. subnitr. hum.; Euroasitica; rad.; 3-12 dm; V-IX; M.


w

Hemic. esc.; 4-12 dm; VII-IX; C. Ben. (XJ9987), Ch. (YJ0576), Eli.
.jo

(YJ1380), Pat. (YJ1579), Ped. (XJ9585,


lu
be
.e
s

73
Flora vascular del P.N. del Tria

A
la
ve
n ta

Silene mellifera Cistus clusii


en
w
w
w
.jo
lu
be
.e
s

Centaurea saguntina Chiliadenus saxatilis

74
Flora vascular del P.N. del Tria

A
la
ve
n ta

Galium valentinum Dictamnus hispanicus


en
w
w
w
.jo
lu
be
.e
s

Haplophyllum linifolium Populus alba

158
Flora vascular del P.N. del Tria

4. SNTESI DE LA FLORA (13), Malvcies (11), Ranunculcies


VASCULAR DEL P.N. DEL (11), Junccies (10), Rutcies (10),
unes altres: 94 famlies tenen entre
TRIA 1 i 9 txons.
4.1. Grups taxonmics millor Els gneres amb major nom-
bre de txons sn: Amaranthus,
representats Silene y Euphorbia con 13; Opuntia
El total dels txons registrats (12); Centaurea (11); Juncus, Ononis
en lrea destudi del present tre- y Teucrium (10); Galium, Vicia y
ball s 1142, agrupats en 533 gne- Allium (9); Chenopodium, Cyperus,
res i 123 famlies. Orobanche, Medicago, Plantago y
La distribuci de txons per Salix (8); Anthyllis, Fumana, Heli-
famlies, s la segent: Compostes anthemum, Linum, Sonchus y Ve-
(135), Gramnies (108), Llegumino- ronica (7).
A

ses (99) Crucferes (49), Labiades Els gneres ms ben represen-


la

(46), Cariofillcies (44), Lilicies tats en les 3 famlies ms riques


(30), Roscies (24), Escrofularici- quant a nombre de txons sn:
ve

es (24), Cistcies (20), Euforbicies Compostes: Centaurea (11 txons),


n

(21), Umbellferes (20), Cactcies Sonchus (7), Bidens (4), Cirsium


ta

(19), Boragincies (19), Cipercies (4). Lleguminoses: Ononis (10), Vi-


(17), Rubicies (17), Quenopodicies cia (9), Medicago (8), Anthyllis (7).
en

(17 ), Crasulcies (16), Papavercies Gramnies: Bromus (6), Setaria (5),


(16), Poligoncies (15), Amarant- Hordeum (4), Stipa (4).
w

cies (14), Olecies (13), Convolvul- Les famlies amb major nombre
w

cies (13), Saliccies (12), Solancies dendemismes sn: Labiades (12 t-


w
.jo
lu
be
.e
s

Nombre de txons per a les famlies amb major representaci en la flora del Parc
Natural del Tria

217
Flora vascular del P.N. del Tria

5. BIBLIOGRAFIA Costa, M., J. B. Peris & R. Figuerola


(1982). Sobre los carrascales ter-
Aguilella, A., S. Fos & E. Laguna (eds.) momediterrneos valencianos. La-
(2009). Catlogo Valenciano de Es- zaroa 4: 37-52.
pecies de Flora Amenazadas. Colec- Costa, M., J. B. Peris & G. Stbing (1984).
cin Biodiversidad, 18. Conselleria La vegetaci del Pas Valenci. Acci
de Medi Ambient, Aigua, Urbanis- Cultural del Pas Valenci. Valncia.
me i Habitatge, Generalitat Valen-
Crespo, M. B. (1989). Contribucin al
ciana. Valncia.
estudio florstico, fitosociolgico y
Alcover, A. & F. Moll (1988). Diccionari fitogeogrfico de la Serra Calderona
Catal-Valenci-Balear. 10vols. Ed. (Valencia-Castelln). Tesis Docto-
Moll. Palma de Mallorca. ral. Departament de Biologa Vege-
Asensi, J. & C. Tirado (1990). La vege- tal. Universitat de Valncia.
taci al nostre medi. Papers bsics Crespo, M. B. & G. Mateo (1988). Con-
3i4. Valncia sideraciones acerca de la presencia
A

Barras de Aragn, F. de las (1919). de Cistus heterophyllus Desf. En la


la

Cartas del botnico francs Lon Pennsula Ibrica. Anales Jard. Bot.
Dufour a Don Mariano Lagasca, Madrid 45(1): 165-171.
ve

existentes en el Archivo de la Real Crespo, M. B., P. P. Ferrer-Gallego, R.


n

Academia de Medicina de Sevilla, Rosell, M. A. Alonso, A. Juan & E.


ta

encontradas y trascritas. Bol. R. Laguna (2014). Teucrium turi-


Soc. Esp. Hist. Nat. 19: 394-400. anum (Labiatae), un hbrido nue-
en

Carretero, J. L. & A. Aguilella (1995). vo para la flora valenciana. Flora


Flora y vegetacin nitrfilas del tr- Montiber. 58: 69-74.
w

mino municipal de la Ciudad de Va- Esteve, F. (1969). Acerca del holotipo


w

lencia. Ajuntament de Valncia. lagascano de Anthyllis sericea Lag.


w

Colmeiro, M. (1858). La Botnica y los y localizacin de la especie en el SE


.jo

Botnicos de la Pennsula Hispa- y levante ibrico (nova spp. valenti-


no-Lusitana. Estudios Bibliogrficos na). Ars. Pharm. 10: 67-73.
lu

y Biogrficos. Imp. M. Rivadeneyra, Ferrer-Gallego, P. P., R. Ferrer-Galle-


be

Madrid. go, R. Rosell, J. B. Peris, A. Guilln,


Conselleria de Territori i Habitatge. Ge- J. Gmez & E. Laguna (2014). A new
.e

neralitat Valenciana (2007). Plan de subspecies of Rosmarinus officina-


s

Ordenacin de los Recursos Natu- lis (Lamiaceae) from the Eastern


rales (PORN) del Tria: Cartografa. sector of the Iberian Peninsula.
Conselleria de Territori i Habitat- Phytotaxa 172(2): 61-70.
ge. Generalitat Valenciana (2007). Ferrer-Gallego, P.P. et al. (2015). Teu-
PORN del Tria: Memoria descrip- crium dunense subsp. sublittoralis,
tiva y justificativa. subsp. nov. (sect. Polium, Lamia-
Costa, M. (1982). Pisos bioclimticos y ceae), un nuevo taxn para la flora
series de vegetacin en el rea va- de la Comunidad Valenciana. Flora
lenciana. Cuad. Geogr. 31: 129-142. Montiber. 60: 77-88.
Costa, M. (1987). El Pas Valenciano. In: Ferrer-Gallego, P. P., R. Rosell & M.
Peinado, M. & S. Rivas-Martnez (ed.). Guara (2016). A new hybrid in the
La vegetacin de Espaa. Pp.: 281-397. genus Anthyllis (Loteae-Legumi-
Publ. Univ. Alcal de Henares. nosae) from the eastern Iberian

221
Flora vascular del P.N. del Tria

6. NDEX DE NOMS Allium controversum 204


Allium gracile 209
CIENTFICS Allium inodorum 209
Allium lusitanicum 203
Acacia cyanophylla 118 Allium moschatum 203
Acacia dealbata 118 Allium neapolitanum 204
Acacia farnesiana 118 Allium paniculatum 204
Acacia floribunda 118 Allium roseum 204
Acacia retinodes 118 Allium sativum 204
Acacia saligna 118 Allium senescens 203
ACANTHACEAE 40 Allium sphaerocephalon 204
Acanthoxanthium spinosum 87 Aloe arborescens 204
Acanthus mollis 40 Aloe brevifolia 204
ACERACEAE 40 Aloe maculata 205
Acer campestre 40 Aloe perfoliata 205
Acer negundo 40 Aloe perfoliata var. vera 205
A

Acrostichum velleum 36 Aloe saponaria 205


la

ADIANTACEAE 35 Aloe vera 205


Adiantum capillus-veneris 35 Aloe verrucosa 209
ve

Aegilops cylindrica 185 Alopecurus monspeliensis 197


n

Aegilops geniculata 185 Alsine bocconei 59


ta

Aegilops triuncialis 185 Alsine media 59


Aeonium arboreum 89 Alternanthera caracasana 41
en

Aetheorhiza bulbosa 66 Althaea hirsuta 134


AGAVACEAE 180 Althaea officinalis 134
w

Agave americana 180 Alyssum maritimum 95


w

Agave fourcroydes 180 Alyssum simplex 91


w

Agave segurae 180 AMARANTHACEAE 41


Agave sisalana 181
.jo

Amaranthus albus 41
Agrimonia eupatoria 152 Amaranthus blitoides 41
lu

Agrostis miliacea 196 Amaranthus blitum 41


Agrostis pungens 199
be

Amaranthus blitum subsp. blitum 41


Agrostis stolonifera 185 Amaranthus blitum subsp. emargina-
.e

Agrostis ventricosa 185 tus 41


Agrostis viridis 197
s

Amaranthus caudatus 41
Ailanthus altissima 167 Amaranthus deflexus 41
Aira caryophyllea 185 Amaranthus gracilis 42
AIZOACEAE 40 Amaranthus graecizans 41
Ajuga chamaepitys 108 Amaranthus hybridus 41
Ajuga iva 108 Amaranthus hybridus subsp. hypo-
Ajuga iva subsp. iva 108 chondriacus 41
Ajuga iva subsp. pseudoiva 108 Amaranthus hypochondriacus 41
Ajuga pseudo-iva 108 Amaranthus muricatus 42
Alcea rosea 134 Amaranthus parodii 42
Alisma plantago-aquatica 181 Amaranthus retroflexus 42
ALISMATACEAE 181 Amaranthus viridis 42
Alkanna tinctoria 46 AMARYLLIDACEAE 181
Allium ampeloprasum 203 Amelichloa caudata 185
Allium cepa 203

224
s
.e
be
lu
.jo
w
w
w
en
a
nt
ve
la
A