ADELL, J. E., Msica i simulacre a ledra digital-Limaginari social en la cultura de
masses. Lleida, Pags Editors, 1997 ADKINS CHITI, P., Las mujeres en la msica, Madrid, Alianza Msica,1995. ADORNO, Th. W., Disonancias, Madrid, Rialp, 1966. ADORNO, Th. W., Filosofa de la nueva msica, Buenos Aires, Ed. Sur, 1966 ADORNO, Th. W., Impromptus, Barcelona, Laia, 1985. ALONSO GONZLEZ, C., Los salones: un espacio musical para la Espaa del siglo XIX, en Anuario Musical, n 48, 1993, 165-206. ARIAS, GMEZ, J., El gramfono moderno, Bilbao, Espasa Calpe, 1931. BAYER, F. De Schnberg Cage: essai sur la notion despace sonore dans la musique contemporaine, Pars, Klinksieck, 1981. BENJAMIN,W. La obra de arte en la poca de su reproductibilidad tcnica, Barcelona, Edicions 62, 1982 (1936). BOULEZ, P., Puntos de referencia, Barcelona, Gedisa, 1981. BOSSUEUR, J.-Y., Musique et arts plastiques, Musique Ouverte, Minerve, Pars, 2006. BRNCIC, G., Guia de los laboratorios de msica electroacstica (en Espaa), Madrid, SGAE, 1998. CHION, M., El sonido, msica, cine, literatura, Barcelona, Paidos Comunicacin, 1999. CIRLOT, L. I VIDAL, M., (eds.), Salvador Dal i les arts, Universitat de Barcelona, 2005 CHOUVEL, J. M. y LEVY, F. (eds.), Observation, analyse, modle: peut-on parler dart avec les outils de la science?, Actas del 2 Coloquio Internacional de Epistemologa Musical, Pars, IRCAM, 2001. DAY, Timothy, Un siglo de msica grabada, Madrid, Alianza Msica, 2002. DD.AA., Una publicaci anomenada Fluxus. Aix mateix que seria com un llibre, amb un ttol, res ms, Fundaci Tpies, Barcelona, 1995. EISENSHTEIN, S. M., Teora y tcnica cintematogrficas, Rialp, madrid, 1958. FLICHY, P., Une histoire de la communication moderne-espace public et vie prive. Pars, La Dcouverte, 1991. FRITH, Simon, La sociologa del rock, Madrid, Editorial Jcar, 1986. GASCH, S., Escrits dart i davantguarda (1925-1938), Del Mall, Barcelona, 1987. GASLINI, G., Msica total, intuiciones, vida y experiencias musicales bajo el espritu del 68, Barcelona, Anagrama, 1976. GENTILUCCI, A., Introduzione alla musica elettronica, Milano Universale Economica Feltrinelli, 1983. GIANETTI, Cl. (Ed.), Media culture, LAngelot, Barcelona, 1995 HARRIS, J. El msico, la msica y su entorno social, en Revista de Occidente, 151, 1993, p. 61-70. HEGEL, G. W. F., Esttica. La pintura y la msica, Siglo Veinte, Buenos Aires, 1985. JULIEN, J.-R., Musique et publicit. Du Cri de Pars...aux messages publicitaires radiophoniques et tlviss, Pars, Flammarion, 1989. KAISER, R.U., El mundo de la msica pop, Barcelona, Barral bolsillo, 1972. KANDINSKY, V. Scritti intorno alla musica, Fiesole, Discanto, 1979 MART PREZ, J., Ms all del arte-la msica como generadora de realidades sociales, Sant Cugat del Valls, Deriva Editorial, 2000. MENGER, P.M., Le paradoxe du musicien-Le compositeur, le mlomane et ltat dans la socit contemporaine, Paris, Flammarion, 1983 MURRAY SCHAFER, P., Le paysage sonore, Pars, J. C. Latts, 1979. PARDO SALGADO, C., La escucha oblicua: una invitacin a John Cage, Universidad Politcnica de valencia, Valencia, 2001. PREZ SEVILLA, G.(dir.), Historia de la msica en el cine, Barcelona, Eurolber, 1994. PIERCE, John R., Los sonidos de la msica (trad. A. Lewin-Richter), Barcelona, Labor, 1985 PUJAD, M., Diccionari de la Can. DEls Setze Jutges al Rock Catal, Barcelona, Proa, 2000. RECK, E., Msica y nuevas tecnologas. Perspectivas para el siglo XXI, Barcelona, LAngelot ACC, 1999. ROGNONI, L., Fenomenologia della musica radicale, Milano, Garzanti, 1974. SCHAEFFER, P., Tratado e los objetos musicales, Madrid, Alianza Msica, 1988. SHEPHERD, J., La musica come sapere sociale, Milano, Ricordi, 1988. TREPAT, C.A., Jazz, una msica clssica del segle XX, Barcelona, Laertes, 1994 URUEA, G., Las vanguardias artsticas en la postguerra espaola, 1940-1959. Madrid, Ed. Itsmo. 1982.