A la vora de la mar

Biografia
A la vora de la mar, és una cançó popular d’origen català del segle XVI-XVII, tot
i que trobem versions a diversos llocs d’Europa, coneguda per “Lo Mariner”.
És anònima i s’ha anat modificant a causa de la transmissió oral, és a dir el
poble la cantava i la coneixia però ningú la va redactar per escrit en cap tipus
de document. Aquest en dificulta que en puguem conèixer l’autor i la data de
creació amb exactitud.
Apart utilitza vocabulari senzill com podem observar en aquestes paraules que
veurem despres en el poema
Tema;
Els temes tractas en aquesta poesia són sobretot situacions de la vida
quotidiana, ja que eren molt propers a la gent del poble: tractaven sobre les
feines, els oficis, les festes tradicionals com el Nadal, i fins i tot sobre el tema
de l’amor no correspost, que és la idea principal d’aquest poema.
En aquella època, era típic raptar a les donzelles i portar-les al mercat com
esclaves. El tema principal d’aquesta cançó es basa en aquest fet amb la
diferència que el mariner està enamorat de la donzella, raó per la qual la rapta.
La noia no es vol casar a causa de la baixa classe social del mariner, però ell li
diu que és el fill del rei d’Anglaterra i per aquest motiu acabaran junts.
Estructura del poema consta de:
La rima és assonant als versos parells i la mètrica és la següent: els versos
senars són heptasíl·labs i els parells tetrasíl·labs, per tant, són d’art menor.
Consta de vint-i-set estrofes de quatre versos (quartets).
Per donar musicalitat a aquest poema hi trobem una alternança de rima
consonant i assonant que li dóna un ritme a la cançó.
Llavors trobem les següents figures retòriques com son les personificacions
que estan de tal color que consisteix en la repetició de l’estructura gramatical.
També tenim repeticions que com diu el nom consisteix en escriure el mateix
vers en estrofes diferents
Les de color tal son els pleonasmes que es l’ús de paraules redundants o
supèrflues
I per ultim trobem les paronomàsies que consisteix en agrupar mes d’un mot
parònim. Dos mots parònims s'assemblen molt en la forma o el significant
Conclusio
S’utilitza la natura per desenvolupar els seus poemes i fan una descripció del
paisatge segons la època corresponent a l’autor.
Hem pogut observar les poques figues literaries a causa de que es una canço
popular i ademes recitar aquesta canço amb una música de Fons es molt mes
agradable.