Scribd Logo
Importer

Bienvenue sur Scribd !

  • ADC21 Català

    Transféré par

    ServeisMida Oscar i Mireia
    513 vues27 pages
    Revista 21 de Gener de 2018 del Col·legi de Actuaris de Catalunya

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Formats disponibles

    PDF ou lisez en ligne sur Scribd

    Avez-vous trouvé ce document utile ?

    Ce contenu est-il inapproprié ?

    Signaler ce document
    Revista 21 de Gener de 2018 del Col·legi de Actuaris de Catalunya

    Droits d'auteur :

    © All Rights Reserved
    Téléchargez comme PDF ou lisez en ligne sur Scribd
    Signaler comme contenu inapproprié
    513 vues27 pages

    ADC21 Català

    Transféré par

    ServeisMida Oscar i Mireia
    Revista 21 de Gener de 2018 del Col·legi de Actuaris de Catalunya

    Droits d'auteur :

    © All Rights Reserved
    Téléchargez comme PDF ou lisez en ligne sur Scribd
    Signaler comme contenu inapproprié
    sur 27
    ADC? | COL-LEGI D'ACTUARIS DE CATALUNYA | N°1 PRIMER SEMESTRE 2018 Prone eg PNA CUA} COLLOQUIUM IAA-LS BARCELONA 2017 Coe aero Pe COnou ey Nicholas Barr coe ee gd PTE rue RL ADC21 EDICIO Emilio Vicente Molero Xavier Colominas Garcia ‘Anna Labayen Cervera ‘Alix Olegario Surroca Miroia Garreta Simé Xavier Torres Canals Oscar Badiola Alegrot Coblegi d’Actuaris de Catalunya Miquel ibals Fusté Xavier Plana Marcos Socrata Macisa Galén Lamino Clara Armengol Vivas \ocl Presser in SecciéProfessonat Francisco Duran Lorenzo Vocal Present ela Seccé Formacé Investgacs Isidre Martinez Wai Diego Valero Carreras, rons: Joaquim Colma Bueso jeolma@actuais.og ‘ainiracs Rosa Maria Felipe Checa acluaris@actuais.org 08003 Barcelona actuaris@actuais.org www.actuaris.org ADC 21 | any 2018] 2 ied eee ry Colloquium IAALS BARCELONA 2017....5 erence Cees 7 een tec r Longevitat: Gestié del Risc. oy Entrevista a Nicholas Barr. cS eed ey Hem d'augmentar els nostres esforcos futurs en potenciar la figura de Tactuari Us dono la benvinguda a la nosta revista col legal ‘ADG21 en un nou format digital que ens permetra una major dfusio i proximitat, Volom que sigui una fina addicional per a donar-vos a conéixer les faccons que reaitza el Collegi dActuars de Catalunya (CAC) | por potenciar el coneixement de Ia nostra profess en sectors activitat on, fins ara aquest coneixement era limit Dine daquest plantefament, pensem que tobareu contingus interessants com els aricies de: * Mare Arias Blot, membre del Comité Organitzador del Colloquium dAssegurences de Vida de IVA organitzat pol CAC a octubre de 2017, “Long term saving in an ageing world”, que ens ‘explica Ia rellevancia de fesdeveniment, 'excatent ‘qualitat dels trealls presentats i les aportacions de les conferéncies. Cal dastacar el paner que ols actuaris hem de jugar en ambit de los assegurances ddevioa * Diego Valero, un gran especiaista en pensions ‘ens indica en seu article “Longeviat i economia ‘del comportament” com Feconomia condictual pot ‘apottarsolucions a fimpacte de la longevital en els sistomes do pensions. * Inmacuiada Dominguez Fabidn, Francisco dal imo i José A. Horce amb “Resnventant la Seguretat Social: cap a un sistema mist per etapes proposen un canvi_ de paradigms, un trencament de pensament i coneixement que reconcil la stuacis | perspectives de les ponsions actuals amb la realtat ‘una longoviatimparable, + Juan de pita | Victor José Barriga, amb “Longevitat: Gesté del rise | capital econémic" ens parien ce les oportuntats ce les enttats ‘asseguradores en of disseny de rendes utiizant tBeniques | models actuals on es consiger la gests dose el captal econdmc La revista incorpora entrevista a Nicholas. Barr, autor de nombrosos libres sobre els sistemes de pensions, feducacio i festa cel Benestar, en 'a qual fons parla dels factors a ten en comple abane nici qualsevaltipus de reforma en un sistema de pensions ls ligons que podem aprendre en pisos editorial Miquel Vifials Fusté President del Col-legi d'Actuaris de Catalunya’ que ja han realtat la reforma | els consells que haurlam de considera’ abans un procés de reforma del nose sistema, Finaiment trobarem un recopllator! detaliat de les actvtats de! CAC en materia de formacié realitzades ‘durant fany 2017. Com moits de vosaitres sabreu, hem tancat una tana que vam Iniciar en les eleccions celebra Fany 2013, € el moment de ratte comptes |, si bé sha avangat en ol reconebsement del CAC, ‘ant a nivel institucional com en la seva projeccié exterior, | te activites formatves, hem daugmentar els noses feforgos futurs en potenciar la figura de factuar en Fentoen professional i en ot sou reconeixement social, alxi com en una millra dels serveis quo el CAC ofereix als sous collogiats, als seus memores protectors i alires receptors dels mateixos. El nostre agraiment a fesforg de tots els que han Coblaborat, a les empreses i coblegiats que han paticipat en els cursos de formacis, als nostres {reballadors | als companys que han co-laborat en fle diferenis gruge de teball que ens han permés ‘aconzagui os objectius que ens haviam platoja Es obligat i merescut, destacar als membres de la Junta somtint, vertables protagonistes de les ftes assolides, que ara ens permeten seguir avangant en la consiruccé del CAC que to's desitgem, des una posiciétrancament bona, 1 procés electoral que va finaltzar el passat 9 octubre obre una nova etapa que sobee la base establorta i la situacié exstert, la nova Junta haura de desenvolupar els seus objects pla dactuac, Pol que fa a Fentom en ol qual es desenvolupa la nostra professlé cactuarls, comentar que la sltuacls ‘actual ve caracteritzada per: © Un creixement molt important en la demanda factuaris ato el én, * Un procés disrupts tant en el sector fnancer com cen moll ales sectors, matva per + Clients: més cexpectatves porsonalizacis exigents amb canvants que necessitats i requereixen ADC 21 |any2018|3 La professié actuarial t¢ una activament en el volupament big ta i analytic) i personalitzada | la millora de ions tamb ee td ESPECIALISTA EN GESTION DE RIESGOS Y REASEGURO. Denon eee re} Partnering for impact Marit MctenNAN ADC 21 |anv2018| 4 article Marc Arias Bellot Membre del Comité Organitzador gel Colloquium IAALS farcelona Celebracié del Colloquium d'assegurances de vida de la International Actuarial Association (IAA) a Barcelona, els dies 23 i 24 d'octubre. Eis dies 23 | 24 doctubre do 2017 es va colebrar& la seu del Cosmocaixa, ala ciutat de Barcelona, el Colloquium de la seccié de vida de TAssociacé Actuarial Internacional IAALS, que va ser organizat pel Collegi comporta que a major rise fassumit existe major capital Risc de longevitat parent I fecondmic, 5 important lavors saber que el rise en s| mateix no 68 dolent, per’ cal gostionarlo, | una de los mesures per valorarlo és el capital fecondmic, @! qual medebe qué passaria on un esconari advers de El risc base és la probabilitat que es produeixi un increment 0 decreixement en les Elrisc de tendéncia és el risc que reflecteix la incertesa sobre les tendéncies quantitat i import taxes de defunciéo allarg termini i dels sinistres en el invalidesa, perqué generalment esta proper exercici. no ho reflecteix caloulat amb correctament la tendencies mitjana. passades. Elrrisc de volatilitat és el risc generat per la aleatorietat en la Fise remot. E! mare de salvencia ‘europeu (Solvéncia I) estableix un volum de fons propis minims per der cobrr aquest ascenari remot. El shock aplicat en Solvéncia Il al rise 6 longovitat 6s al pejucica la venda de rerdes vialicies perqué des del punt de vista de capital fecondmic és onerés. El citat shock festindard, —requerex ales asseguradores Vassignacié de fons prop's per pal-arFimpacte de tenn, fen la seva carta de productos de longevial, fonamertalment rendes, dobservacions Rise de tendéncia: valorarrimpacte do salts ‘qualtatus com poden ser els avangos madi 0 els canvis dest de vida Rise de volaita: cversiicacié adequada de la cartera, reatzar una adequada seleccié de riscos, aki com utlitzar mades | ‘cniques avangades per ala sova valoraci, De forma addicional és de summa importane:a la recobieccié de dades historiques |e! seu is correcte des dun punt de vista estadistic i de modeltzacié per al caleu dels faclors de milora dela moral La mortatat no 6 un ft estate, 68 éinamic | tampoc es comporta de manera igual en iforonts generacions. Per axd la seva Yaloracis amb una taula de mortaitat ‘estdtica dosglossada por edals, és una aproximacié que pot millora-se de forma material amb Mis de les. taules ‘generacionals. En aquestes taules xisteix ua taula base i sapiquen uns factors de millora que én alferents per edat, per ‘generacié | per any a projectar en el futur. El tactament dela informacis a utlitzar sha de distingir si és de poblacié general o de poblacé assegurada, ja que generalment {enen un comportament diferent és arr'scat Luna esporanga de vida major que ia inicalment esperada. La. referide Grae 3 Factors implicate on a probabital de defuncié per dlerents edats loa) 6 ADC 21 |anyzo1e | 13, valoracié del shock de longevitat, com es pot ‘youre en e! gre 415, est plantejada com luna reduccié Unica, immedala | permanent dol 20% de fa moraliat esperaca. La qual cosa 68 equivalent a eradicar més de! 65% (de les morts dervades del sistema Circulator, 0 reduir en un 70% la mortal per cdncer. Les solucions per a la gestié de riscos | per a la gestié de capital econémic no sén igual. La pregunta a realizarnos en relacié a les Fendes | la decisis sobre Ia solucié és: quin 4s Torigan de les meves preocupacions?, vl reduc els requisits de captal derivats do ta longevitat © potser vull cobrir o! 100% de ta com Indemnity longevity swap. La comparyia de dracte cedex el total, © part del tolal del rise de longevial a. la reasseguranca, Aquesta aterativa tind el mateix impacte sobre el SCR de longeviat ‘que una solucié doptimitzacé de capital, no bstant aixd, el prou és mot major que en tuna transferénela baixa de lec, alts que la Feasseguradora a canvi duns pagaments fxos on ol futur assumeix ol total dols pagaments als rendistes en cas une esviaelé negativa dal comportament de les defuncions (en aquest eas que morin menys assegurats dels esperats * La idea basica és fer_una_permuta financera entre els futurs pagaments de rendes incertes, per pagaments de primes Grafic 4 ~ grafic iMtustratiu del shock de! 20% de Solvencia i! 0.5000 09,4500 0,4000 0,3500 0,3000 0,2500 0,2000 0,1500 0,1000 0,0500 0,0000 1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 —9x_ ——ax shock reve exposicé de la cartera de rendes futur? No és ol mateix cobrir la totalitat dels Fiscos de longevitat 0 cobrr tan so! un rise remot. La solucié bptima pot fer. La reasseguranga com a eina per mitigar ‘lrise de longevitat Shan traciat moltes solucions per cobrit el rise de longevitat, tals com una cobertura natural subserivint iso de mortalitat que ugui neutraltzar el potencial impacte (pe. lina renda vitaicla amb una cobertura: de dfunci), Malgrat tot, creiom que una solucié mott ficient és transferr el risc a un tercer. la reasseguranca. A coninuacié descrurem ‘dues potencials soucions per a la gostié dal rise de longevitat | per a la gesti6 del capital ‘econémic derivada de la longeviat LL Solucié de reasseguranca per a la gestié do riscos, o transferéncia alta de rise ‘Aquest tipus de reasseguranca és conegut futures proesiabletes per a una determinada carta de rendes. * De tal manera que la reasseguranca pot incémer en perdues futures, concorde a la part de quota acordada dels rscos, si hi ha luna desviaclé desfavorable en les hipdtesis de longevitat, + En aquest cas contr, si exists ol Upside, 6s a dit, potencial benef futur en cas dexistr una desviacio favorable en les hipétesis do longevilat, sel queda la reassoguradora dacord a la part de quota ‘cordada do's soos . Solucié de reasseguranca per a la gestié de capital econdmic, 0 ‘ransferéncia baixa deri. Es conegut com Longevity Shock Absorber 0 Longevity index based hedges. Es transterex ise de longevitat remot durant un perioge de coberiura. Es important assenyalar que no es transferebx e total del Fisc de longevitat, Fobjectu és la gesté de capital En al cas de Solvencia Il, per al calcul do capital econdmic per féimula estindard assume un rise remot equivalent a una reduce Unica, immediata i permanent cel 20% sobre la probabiltat de defuncé. La Feasseguranca pot assumir la desviacié on Timport del pagament de rendes sila probabilat de defuncié es reduek de rina, entre el O% i el 20%, durant una urada determinada, Generaiment el punt ancoraige no estara prop del 0% porque no {8 Un rise remot i el cost associat seria molt levat. El punt de desancoratge stestabo Grafic 5 ~ grafic iblustratiu del impacte del shock en els pagaments probables en luna cartera de rendes vitalicies 120,00 100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 147 —Pagos prob ——Pagos prob shock Grae 6 ~ gréfc iFlustratiu del fuxe de pagaments en un Indemnity Longevity Swap. Rentas esperadas Rentas actuales (variables) BUC lle ADC 21 |anv2010 | 14 (fijas) - Primas Peer mic rie) Rentas actuales (variables) Grafic 7 — exemple iklustratiu del impacte en els requeriments de capital de Solvencia It Balance Econémico segiin Solvencia Il (antes y después de reaseguro) ee Antes Dospuée 4363 1383 [Fondos Propios 17 158 Recuperables del Reaseguro - (68)]BEL-Mejorestimacion de los pasiios = 1,183 1.153, Margen de riesgo 83 1315 [Total Valor de mercado de los activos Total 1,383 1,383 1315 Impactos en los requisitos de capital -SCR_(antesy después de reaseguro) ee) ‘SCR Mercado 751 75.1, SCR Operacional 52 52 ‘SCR Contraparte - 2 SCR 1485 808 SCRVida 1047 - BSCR 14330756 Ratio de Margen de Solvencia (antes y después de reaseguro) es Pe Fondos Propios 1770 150.0 ‘SCR 1485808 ‘Solvency Ratio 119% 197% en €! 20% o una xa leument inferior, De tal forma que aquesta solucié ajuda a redur la carrega derivada del rise de longeviat entre el punt ancoratge i 8! punt de aquestes soluclone és que no sén barates, malgrat asd shade tenir en compte que la reasseguradora esta _assumint un risc @ mot larg termini, amt un nivell dincertesa al De forma addiclonal Fendes, mijangant la utitzacié de models i teoniques actuals, junt uns adequats instruments de. gest de rise i de capital fecondmic, la indistria asseguradora heuria dosancoraige. El upside en aquestatipologia de reasseguranga el relé la companyia de diecte * La probabiltat de defuncié real esta assaciada a un index conegut, i generaiment fs de poblacié general i no de poblacié assegurada, la qual cosa comporta un rise base que es 1 en compte en la soli. també assumed un cost de capt feconémic tan onerés com Fentitat de ddrecte Conclusis Per tant, malgrat estar davant dun dole roptes més complicats per as companyies dassegurances, donat el larg de sor capag de donar solucié a una Necessitat socal, | poder oferir productes ofientats a cobrr les. noses necessitats fribada Ia jubiacié @ un preu racnable, onat el rise a larg termini inherent en ol termini que impliquen les carteres de * El cost ds materialment menar comparat amb un Indemnty Longevity Swap, ja cue aul només es reasseguren les desviacions sobre la hipbtesi de moraliat, on comptes del volum toial de les rendes. Esta estrucurat por siuar-se a la zona de menor probabiltat de desviacié de la hipotesi ds I Who wants to live forever? Forecasts of male life expectancy atbirth in Britain, ‘Years, by year forecast made moraitat, 84 +s a dlr, questa solucié només lransforeix rise remot de longevitat, ard 20 aquest rise remot té un impacte material en 8 requsits de captal de Solvénca I. * ls fons props forma glabal es vaven reduts, encara que al seu tom, aquesta disminicié es veu molt mitigade per la reduccié on ol marge de rise graces a la i solucé de reasseguranga. En el griie 7, es mostra un exemple iiusiratiy de Fimpacte dea sole abans i després de reassoguranca. 1 recuperable de es reasseguranca té un efecte negatiu en Fons ao Propis de 68, que es vou componsat por un increment en Fors Propis de 50 per la reduccis del Marge de Rise 1971 80 Sources: Stuart Basten, University of Oxford; ONS; Government Actuary's Department; World Bank Fuente: The Economist, My Money or your Lite, 2014 90 2000 10 20 30 Cost daquestes solucions de longevitat Generaiment la percepcié sobre el cost ADC 21 |any2o1e | 15 F =A entrevista Nicholas Barr "Si hagués de dissenyar un sistema de pensions per a un planeta nou, no establiria una edat fixa de jubilaci Nichola Barr Professor d' Economia Public de la London School of Economics (LSE) , sind que vincularia, en alguna mesura, I'edat de jubilacié a l'esperanga de vida" Stestan duent @ terme unes reformes profundes en molts sistemes de pensions. Quins sén els factors més importants a tenir en compte abans d'niclar qualsevol tipus de reforma? ‘Ai meu judi, destaquen 3 punts principals. En primer lloc, s*ha de tenir una visié a llarg termini..es pensions {enen una funcié larg-placista permetent la planificacio de les persones al larg de tot el seu clle vital. Perque les pensions puguin complir de manera adequada amb aquestafuncid les reformes shan de dssenyar a forga de mola refexié | amb la perspectva dun larg recorregut. Per tant, han de susctar el maxim de suport entre totes les forces politques. Els economistes han de recordar que no només importa a eostenbiltat econdmica, sind també la polilea, menive aue 2s poltics no han doblidar que les solucions aplicades no seran polticament sostenibles, si no son, al seu torn, econémicament Sostenibes, Les reformes s'han de dissenyar amb la perspectiva d'un Ilarg recorregut. Els economistes han de recordar que no només importa la sostenibilitat econdmica, siné també la politica, mentre que els politics no han d'oblidar que les solucions han de ser econdmicament sostenibles. En segon lloc, recordar que les pensions tenen una multiplicitat @objectius. A Thora de dissenyar una reforma, els responsables poltics han de tenir en comple tots els objects dun sistema de pensions, Incloent * Consumption smoothing (planiicacié del consum), transferint el ADC 21 |anv2018 | 16 consum dedats més joves a edats majors. * Lasseguranga, per exemple, quan alg contracla una asseguranga per proteg-se contra una esperanga de vida incerta a través de a contracaclé una renda, + Lalleujament de ia pobresa, amb la finaltat de pa-iarTescassetat ingressos en a velesa En torcer lloe, no existelx un dnle sistema que encalxl a la rfoceié en tots els paises. Fi concepte és molt serzil. FI pes ‘que ols responsables polls i electorat donen als abjecius de nsions varia amb ol temps i ents as dferenis paisos. A més, les restiecions també varien: alguns estas indran una pollica fiscal més austera, uns als tirdran grausdiferents de poder institucional, © bé uns pasos tindran economies més estables que uns ales. Si tant els objectus com ies restrccions sén cferents, és evident que el sistema éplim també ho sord entre un estat o un alte, ‘A tot aid cal afegir que, a la practica, tots els sistemes tindran imperteccions, Les pensions han de ser un alleujament de la pobresa, amb la finalitat de palliar l'escassetat d'ingressos en la vellesa. Pot donar-nos alguns exemples de models de pensions ben dissenyats? Iusirant fanterior punt, carla els seguantssistemes que, fot} ser bons no sén perfeces ia més tots én diferents * Suéciaté un sistoma de pensions contrbutives nocionals gestionat per Festat al costat duna pensié minima garantda per prevenir la pobress, * Canada té un sistoma péblic de prestacié dfinda, que es fnanga parciaiment, al costat dna pensié no contrbutva, finangada am impostos. * Holanda té une plane totalmentfnangats | organitzats a nivel de cada sector industrial. Aquesttipus de fons permet agrupar el rise de manera més extensa enire les planilles, | a més, costa menys {gestionare. Els plans industrials es compiementen amb una pensié no contributvafirangada amb impostos. * Nova Zelanda t8 un sistema senzil on els treballadors es danen alta en uns plans destalvi que resulten econdmics administra, | ‘que, aix! mateix es complementen amb una pensié no contibutva finangada amb impostos, Si sobserva Fevolucié de les pensions, es revelen dues tendéncies: primer, la de procurar ofrir productos més serzils i barats. Un bon ‘exemple 6s el sisioma de pensions NEST (National Employment Savings Trust) de! Rogne Unit, que permet quo els treballadorstrin fenre una seleccié de plans destali, economics dadministar, proporcionant un pla amb un disseny predeterminat, que s'aplica per efecto per a aquells trebaladors que no es decanten per cap opcié Aclualment ol 9% del rebaladors han opal per aquest itm Una attra tendéncia la de las pensions no contrioutves finangades lamb imposios, com les dHolanda, Canada, Xie, Australia + Nova Zelanda, El sistema Suee 6 un dels més reconeguts mundialment, Vost® hha aconsellat a les autoritats sueques sobre alguns aspectes. Ene pot explicar quins s6n elt sous principals eixos i quine s6n ls beneficis que ofereix als suecs? Permetim que realitzi una breu descripcié del sistema: el nuci ol sistema suec és una pensié contrbuliva noconal gestionada per estat (NDC). Per a una anaisi més detallada, veure Bart 2013, * Aportacions: cada treballador un compte gestonat pel govern fon el qual es reglsien les seves contribucions, Aquest compte és tractat com si fos un dipésit en un fons eactus fnancers acumulats, 51 be no existeixen tals acius ja que el comple és simplement un hombre assignat a cada teballader en fordinador de la segurelat social * Acumulacié: cada any el govern apica un tipus dinterds nacional al total acumulat en el compte de cada tebaliador. Aquest tous oconal no es correspon amb el pus de mercat,siné que s'estableix 8 través dna formula en que el seu objects 6 aconseguir tant la sufciéncia com la sostenbiliat de les pansions. Els tipus emprats amb més freqiéneia eén els del ereixement de! salar mia rel, w (a una amb la mijana del nivel de vida), 0 de la nmin total, wi (de manera que es roflectsixin les tencéncies de Tacupacié), 0 B6 del PIB, que reflecteix el rendiment de feconomia en si. Tal com es va Ccomertar anteriorment, © saldo de cada compte es man inicament a fectes estadistcs, ja que el sistoma no és tular de fons de contrapartda (matching funds) inverits en mercats fancers - daqul fs deriva etiqueta “nocionaY’ * Retiada de fons o (Drawdown): a la jubilacé, el valor de Tacumulacié nominal de cada pensionsta es converssx en una ronda ide manera que es recullen els principis actuarals, com (a) Tedat de Tindividu en jubiar-se, (b) Tesperanca do vida estimada del sou fentom, i (¢) les regies per ajustar el nivell de les prestacions en agament, el valor actual dels benefcls duna persona és igual al Valor de la seva acumulacié teériea, utltzant el pus dinteres ‘ecional com a taxa de descompl. El sistema 1 avantatgos importants. El disseny do la NDC permet tuna bona dlstibue6 del consum (consumption smoothing) i repartoix fl rise de manera més ampiia que els comptes individuals totalment Gotals. A diferencia dun sistema daportacié definida, el resultat de Taplcacis de la férmula fa que el patrimoni de a pensié un individu 8 consttues! any rere any, per tant Fajustament ve a través de la Fetirada 0 drawcown de les sumes acumulades de cada persona | no pel valor cabdal daquesta scumulscis, Per aquest matiy, després de la ors, les pensions sueques van mostrar una voatiltat matt inferior a les pensions contibutives defindes | finangades inlograment, per aquels que es van judi al votant del 2008 Per contibuir al bon disseny, es garanteix una pensié,finangada a través de larecaptacié climpostes generals, destinada als incvidus el Grol dels quals ala pensié NDC és molt limita, ofernt un aleujament contra la pobresa Ala reforma sue el govern va crear un grup per a les pensions format per membres de tots els grups parlamentaris i quan el sistema va engegar, el grup es va mantenir per actuar com a “garants” de la reforma El procés do la roforma Sueca ofereix valuoses altres paisos. "A Thora do contomplar fa reforma, el govern va animar el debat piibic sobre el oma, * El govern va crear un grup per a les pensions format per membres de fts e's grups partamentars significalus. 'objectu del grup va ser 0 de ferar una reforma que india un supor universal que el alindaria davant de futurs carvis da govern * Mott important, quan el sistema va engegar, el grup es va mantenir per actiar com a “garants’ de la reforma, Suécia ha aconseguit protegir questa idea exginal ‘Sha dedicat molt esforg a proporcionar al piblic informacié clara i senzila i en el termini adequat Anuaiment, cada treballador rep un informe personaltzat sobre Testat de la sova pensié, a més de informe del sistema on si (el Libre Taronja, que es pubbca també en angles, cisponible en inlemet). En definitive, tot un model de transparéncia ligons por a A Suecia cada treballador rep un informe personalitzat sobre l'estat de la seva pensié, tot un model de transparéncia Darrerament es parla molt sobre les pensions NEST en el UK. Quins s6n les seves caracteristiques fonamentals? Qué opina del plantsjament ila forma dimplementar les NEST? NEST ha estat acuradament defnit per adaplar-se sobre la base dels factors i comportaments econdmics, Vacumulacié: Facumulacé basica de NEST es basa en un fons amb data object amb tres fases: fundacconal, de creixement i, fnalment, de consoidaci, * Fase fundacional - una novetat dns del disseny de los pensions - opera durant e's primers cine anys dacumulacs | té com a object Principal fomentar Mhabit de Festal, Els estudis demostren que sofrir pardues en els primers anys resulla molt desmotvador, de manera {que Festratigia cinversié durant aquest periode pretén cobri el nivel de Ia infacie, evitant sobresalts amb les inversions que poguessin rede valor de Facumalaio. * Fase de creixoment, Una vegada consiuda Ia “guardola’, es pot adoptar un plantejament menys conservador. La meta de NEST és la de generar un retor mij a llarg termini dun 3% net. Des del seu llangament en el 2012, el fons amb dala obec ha generat una renelblita: anua! real entorn a un 6 per cant + Fase de consoidacié, (ols dltins 10 anys abans de la data de Jubigcié prevista del treballador), en la qual es comencen a cristal itzarels benef cis INEST decideix sabre exposicié general intema als fons block | un aie tus cactus. Subcontracta la gosto de fons al sector privat i publica Limesizaiment Informacis sobre les inversions estratégiques | rendiiitars obtinguves. El cost total per al treballaor, (que inclou e! cost dadministracé i els costos de les inversions, representa un 1,8% anual sobre les aportacions realitzades, més un 0,3% de despeses de gests sabre ADC 21 |anyzo1e | 17 fons acumuiat, la qual cosa equival a un 0,5% de mitjana per membre, Al costat dels fons amb data objects, exsteixen ates opcions per als trobaliadors, com un fons de més alt rse (| de major potencial de creixement), un fons @tc, un fons Sharia i un fors de menor creixement rise La formula per defecte (per als trebaliadors que opten per no var un fons en coneret) 6 Ia dun fons amo data objectiv establert que coincidexx amb Tedat estandard de jubilacio dels treballadors per segment dedat. Aquosta opcié abasta al 95% dels reballadors. El disseny NEST pel Drawdown (retirada) 1 tres elements. * Retizada tutelada (Curated drawdown): el prantejament de NEST 6s assessorar als jabilats en Teleccié de Testratagia de retirada més adequada, sogons les condicions de mercat, amb la frail de rebre Uns ingressos estables | indexals amb la infacié. Qualsevol membre {el pla pot optar per seguir els conselis, amb un fons de retrada (dravedown fund) que genera cer nvell ingressos, 0 pot optar per Fetirar una quanttat major © menor - si bé, com més retra, mes pid |e minvard ol fons amb ols efectos corresponents sobre o's ingrassos future, * Un comaonent defects liauid, el cisseny del qual no sth finaitzal, que pretén exoicar una assignacé per a despeses Inesperades sense comprometre el fx cingressos a larg termini del membre. * Una renda diferida: Si bé una renda immediata comprada amb part de Tacumulaci és una bona ope, NEST presta especial atencé 8 les rendes diferides. Aquest element — també en fase de Cesenvolupament — permet reir diners per comprar una renda iferda a una carta eda, En resum, Forgantzacié resulta senza | barata de gostionar, ningd festa oblgat@ tar una opci6, si bé existe la possibitat de fer-ho si fs desija, En ol sou troball, os destaca la importancia del crelxement do la pproduccié com a factor clau en la sostenibiltat del sistema de pensions, Per qué? Es factors econémics de les pensions resulten de vegades contusos erqué se centren en les finances. Es més faci centrarse en Dbjectus ecanémics de base — la producci i al consum de béns | Existeixen dues formes per aconseguir intercanviar la produc actual per un dret a la produccié futura: estalviar part del salari cada setmana, i acumular una série dactius financers o obtenir una promesa dels teus fills o del govern que rebras béns i serveis produits per uns altres, una vegada jubilat Existetxen dos (( només 2) formes de garantr la solvéncia en la vellsa, Es possible emmagatzomar la produccié actual per al seu Us futur, per exemple, es pot cavar un forat en el jardl i caca any anar femmagatzemant unes aunes de mongetes, ampales de wi, cordons © detergent Sera Minica manera en el qual Robinson Crusoe podtia garantir el seu consum en la jublaci, perd no és facible, 6 cost, 7 contempia les incerteses (com pot ser carwiar els uss), ino es pot apicar als serves dervats del capital numa — els serveis sanitaris Seria un exemple partieuiarment important, En consequéncia, Tenfocament de remmagatzemalge no motes possibtats ADC 21 |anv2018 | 18 Lunia opeis que ens queda és la dintercanviar la produccié actual per un cret a la produces futura, En lines generals, existexen dues formes per aconsegui-ho: estaviar part del sari cada selmana, | acumular una sire dactus financers - com a diners ~ que més endavant, una vegada jubilat, es podren intercanviar per béns | serveis produits per gent més jove, O alternativamert, podres obtenir tuna promesa — dels teus fils o del govern — que rebras béns i sorveis, produits per uns alles, una vogada jubllat. Les dues formes més ‘roquents dorgantzar les pensions vénen reflecides on les formes deserites anteriorment: es plans finangats, on 6s paguen les pensions des dun fons consti al larg duns quants anys, per part dels seus contribuents | basats en Tacumulacié dactus finances, | les PAYE. (eagament sobre la marxa), on les pensions sén satisfotes (nomalment per testa) a través dels. ingtessos obtinguts per impostos, sobre la base de promeses. Tenint en comple les daficéncias de Temmagatzematge de la produccié actual, nica manera Viabio és mitjangant un sistema de {quitacions de la produccié futur. Per tant, alld que resiment importa 5 el nivel de produccié que existeix quan mnag jublat. Es el quia de la questi. Als pansionistos no ls interessaols diners on si, sind consum — el meniar, la llum, el servel sania etc. Els diners s6n irellevantstret que la producti estigu all perqué els pensionistes la comprin Com ls sistomes de ponsions han dafrontar el toma do Fenvolliment de Ia poblacie? LLenveliment de la poblacié es produeix per dos motius: la disminucis de a fetta Fincrement ce la longeviat. La primera resposta poltica a a disminucié de la fetta 6s un inorement ce Festal nacional. Una reduccié en la fervitat signfea que, en o! futur, la poblacié activa cisminuirl. Una resposta racional Seria la assegurar que cada trebalador es torn cada vegada més produetiu mijangant fa inversié en bens fies i tangibves com a equips informatics, al costat duna major despesa a Fecucacs ila formacis Un estal major contituex a finangar aquesta invers Un major estalvi es pot erganitzar en una amplia varietal de females: pot ser plible © privat | dins o fora del sistema de pensions. Alguns bstats com —Austlia, Xie | Holanda tenen part de Testavi en fons privats de pensions. Canada t& part dol seu estaivi en una part finangada dal sistoma pablic de pensions. Noruoga organitza una part del seu esta! mijangant un fons patrimonial soba Si hagués de dissenyar un sistema de pensions per a un planeta nou, no establiria una edat fixa de jubilacié, siné que vincularia, en alguna mesura, l'edat de jubilacié a lesperanca de vida Quant a ta longovitat, Ia resposta és la dincrementar Tedat do Jubiiacié gradualment. Si nagués de dssenyar un sistema de pensions per aun planeta nou ia forma de vida del qual estigués experimentant tun increment constant de Ia longevitat, no estaba una edatfixa de jubllacié, siné que vineularia, en alguna mesure, Fedst de jubiacé a Tesperanca de vida. Prenent el cas d'Espanya o el RRUU, on la vida laboral dura uns 40 anys ila duvada mijana de ia jubliacé se situa eniomn dels 20 anys, en el cas que els responsables dela polica de pensions volguessin manteni ratio dt any de jubiiaé per caca 2 anys treballats, una forma de garanti el manteriment dela ratio seria relardar fedat de jubllacé en 8 mesos per cada any que augments Tesperanga de vida a qual cosa podria establr-se por le descomplica't -IATC AN ASSEGURANCES 902 110 120 @009e wwwafiatc.cat ADC 21 [any 2018 i419 ‘A més de retardar Fedat de jubilacié, seria aconsellabie una poltica {que donés a la gent un major vertal dopcions per a un jubilacé flexible. Aix, la gent podria passar del trebal a tomps complet a la jubilacié total al larg duna trajectvia al larg del temps, segons la seva conveniéncia, Qué diria a les autoritats espanyoles abans d'emprendre el necessari procés de reforma del nostre sistema? No conee al detal la realtat espanyola,aixi que om limitaré a parr dls missalges que, generalment, es poden aplicar en altres pasos. EI mou primer consoll és que un bon disseny radica on la sova capacitat devitar que la gent estigui obligada a triar sino vol fer- hho. La reforma de les pensions ha de partir des de 3 premises ‘El proposit fonamental de les pensions és oferr seguretat en la vellesa " Hauria dhaver loc pels qui volentriar sobre les seves pensions i |ubliaié, perd vist els resullas a nivel internacional, moles persones no volen prendre decisions, la gests daquesta eleccié pot resultar costosa administravament | algunes persones prendrien decisions incorectes. Axi que ‘El sistema de pensions ha de funcionar bé, també pels que no volen escol,jaquesta ha de ser una opcié acceptable. Un segon bloc de missatges aborda com emprendre una reforma. “bans he comentat que una reforma ha de ser alguna cosa que es contempll a larg termi “En inerés a la sostenbiliat poltica cal prorizar que qualsevol reforma gauidexi del consens entre les cferens forces politiques “Per aconseguir aquesta fnaitat, sha de crear una comissié ‘vansversal amb representacié de tots els parts, (com sha fet 2 Suécia) o bé incloure memores amo un interés cla (stakeholders) {que incorporirepresentants de la patronal, ols tebaladorsi el govern, ‘eeballant al costat dels experts en pensions * Ahora de crear fa comissié ha de ten en comple que la percla €en el tema de pensions no es limita al conelxement dels mercats fnancerssiné @ un conjunt mott més ampli daspectes. * Una manera encertada seria comengar un prooés de reformes amb sessions pibiques per escoltar la veu del poble, tal com es va fer]en les comissions de Marcel i de Bravo a Xie. Un tercer missatge és la importancia de sostenir la raforma. A ‘excopcé do Sudcia, els politics sempre tondeixen a tractar la reforma de les pensions com si fos un esdeveniment | no un procés considerant que el punt final arba quan saprova la legislacs, ‘moment en el qual falta la seva paricipacs, la qual cosa és un ‘error important. Perque una reforma perdu, ha de (a) tenit Taceeptacié en ef moment del debat dela reforma i (o) mantenie ols suports a liarg termini Sessions publiques. Ja he fet referencia a aquestes sessions obertes al piblic por poder escolar, per seria convenient organitzar alles ‘sessions informatives per explicar el que comporta aquestos reformes com funcionaran en resist ‘Accié continuada. Martenir le reformes requereix una série daccions constanis | la seva posterior comunieacié per part de les aulortals responsables com Ninfrme anual emés @ cada wreballador i jublat @ Subcia en el seu anuan, Libre Tanja ‘Aust automatic, Gairebé to's ele estatsinclouen un ajust automate per infacé on ols seus sistemes de pensions. Alguns també inclouen lun factor de sostenibiltat demografica. Ax!, @ Suécia | Alemanya la formula de benefecis exerceix una pressié cap avall sobre les prestacions en cas dempijrar la stuacié demogratica, La legislacié de pensions canadenca estipula una reviié actuarial cada tres anys que inci la projeccio dingressos, despeses | active per a un periode de 75 anys. S la projecco estableix un défi, la legisiacié preveu un increment escalonal de les contribucions | una congelacié temporal de fajus por inflacié de les pensions actuals, que ADC 21 |anv2018 | 20 entraria en vigor al cap de sis mesos, permetent als legisladors realtzar canis iscrecionals si aixi ho estimessin opot La discrecionalta logistatva a Canada, no obstant aid, 6 limitada, En un estat untari que requerex només una majoria simple de legisladors, és facil per al govern canvar les regles dun sistema de pensions. Atés que el fracas de prendre una visié a larg termini 6s un tema recurent, tal disseny és arriscat. Per abordar ol problema, la Independencia dels gestors en el pia pubic es basa en la legislacis que té la mateixa proteccié que la consttucié canadenca, Axi, o Govern de Canada i les provinces sén admin'sadors counts del pla jal canvi requerex el suport de dos torgos de les provincies amb lun minim de dos torgas de ia poblacié. Aquest obstacle fa que Sigui mole per a.un govern amb pocs recursos desviar els fons de pensions en ciferents classes d'actus (per exemple, bons del govern) 9 pera ciferents usos. Pl que entene, Canad és Mini pals que té aquest sistema, Una comissié periddica 0 permanent. aust automatic pot formar part de la soluc6, poré mai podra satister totes les necessitats pel que ha de ser recolzat per accions cserecionals puntuals. A Suvea van optar per mantenir el seu Grup de Pensions com un cos que vetla per Testratégia que forma la base del seu sistema. Un model aterati sera la inclusié en la legis'acié de pensions duna comissié caxperts independents, on la le ndicara la frequéncia de les reunions de la comissié, per exemple, cada 5 anys, e! nombre | perl dels seus components. E! grup seria el responsable de revisar Ia idoneitat de los prestacions, la sostenibiltat del sistema i, si escau, 'adequacié del Aissony ala dindmica social Referencies| [Nicholas arr (2013), The Pension System in Sweden, Report to the Exper’ Group on Puble Economics (ESO), 202:7, Stockholm Ministy of Finance, 2013, hp:ieso.expertgrupo selwp-content) uploads/201308/Till webben:ESO-2013-7. pdf [Nicholas Barr and Peter Diamone (2010), Pension Reform: A Short Guide, (New York and Oxford: Oxtord University Press. En castellano: La reforma necestaria: El ulur las pensiones, Madrid ElHombre del Tres, 2012, itpiwww.clnombredeltes.esindex phia- reforma-necesara-2 Nicholas Barr and Peter Diamond (2017),Desigring a default stucture: Submission to the Inquiry into Superannuation: Assessing Efficiency and Competitiveness’, Australia Productivly Commission, September, hipiiwww pe.govau_datalassets/pf e/0015/221703) su8074-superannuaton-assessment pat Activitats en matéria de formacié de l'any 2017 4. Acceleracié de economia mundial i final de les politiques monetrios no convencionals. Es possible? Implicacions. 418 de gener de 2017, Sr. David Cana (AF) Una vegada més, Ieconomista dAnalstes Financers Intemacionals St. David Cano, va realizar curant una mica més duna hora, una brillant exposicié. Al larg de la sova presentacié, va repassar ols Principals incicadors econdmics que reflecteixen Fevolucié i tendéncia de les principals economies mundials En aquest sent, en paraules del Sr. Cano, "semble haver-searribat a un final de cicie a Tentorn da pus diners minims a Europa i factors com el repunt del preu del barn Brent ola recuperacé a nivell macro de dverses economies, entre les quals es va destacar a Russia o Brasil, podrien marcar Un horizé a mia termini amb tpus més alts fen defniva, podtien suposar la fi de Taplcacié de politiques no convencionas per part de Tautoritat monelaria europea [Axi mateix, es va fer especial émfasi en els riscos geopaltics que ‘yénen succeint-se en els ukims mesos, on destaquen e! Brext per part de UK 0 la vietria contra pronéstic de Trump a EUA. Sobre aquesis aspectes, el Sr. Cano va destacar que sé rseos que no et oden tenir en compte a Thora de gestionar carters, donat Timpredictibles que poden resutar, ns i tot a Thora davaluar ol seu ‘fects en fevolucie dels principals indicadors econémics. Finaiment, en clau de futur segons el Sr. David Cano “actors com ol Brext, problemes com el torrorsme Internacional, Faveng opcions populistes en determinats paisos 0 el mateix estancament ‘economies clau dela UE com Franca o tla, poden portar a liangar lun adveciment sobre e fulur d fa UE davant una eventual nova ersi durant els propers anys. Van assist ala confeenca 33 persones, 2. Lasseguranga dautomébils després de entrada en vigor del Barem. 16 fobvor de 2017 Sr. Juan Manuel Hemando (Nlianz), Sra. Teresa Sendra | St. Juan ‘Antonio Monge (Grupo Catalana Occidenis), Dr. Carlos Sauca (Uvame), St. Emilio Moragas (Ouelo, Moragas & Olartia Advocats), Sra, Olga Tortente (Gabinete Torrente), Se Manuel Mascaraque (Unespa), Va presentar la Jomada el Sr. Miquel Vitals, president del Col-ogi ‘SActuaris de Catalunya, Va pariar de Tevolucié de asseguranca

    Vous aimerez peut-être aussi