6 CONFIGURACIÓ DE LES

I N S TA L · L A C I O N S E L È C T R I Q U E S
D’ENLLAÇ
Índex
6.1 Introducció 90
6.2 Previsió de càrregues per a subministraments en BT 90
6.2.1 Com realitzar la previsió de càrregues 90
6.2.2 Càrrega corresponent a un edifici destinat princi-
palment a habitatges 91
6.2.3 Càrrega corresponent a un edifici destinat a con-
centració d’indústries 94
6.2.4 Subministraments monofàsics 94
6.3 Esquemes generals de les instal·lacions d’enllaç 95
6.3.1 Esquema per a un usuari 96
6.3.2 Esquemes per a més d’un usuari 96
6.4 Connexions de serveis. Tipus i instal·lació 96
6.4.1 Tipus de connexions de servei 96
6.4.2 Instal·lació de les connexions de servei 98
6.4.3 Càlcul de connexions de servei 98
6.5 Caixes generals de protecció (CGP) 101
6.5.1 Emplaçament 102
6.5.2 Instal·lació 102
6.5.3 Tipus 102
6.5.4 Elecció de la CGP 103
6.6 Caixes de protecció i mesura (CPM) 108
6.6.1 Característiques de la CPM 109
6.6.2 Models 109
6.6.3 Elecció de la CPM 110
6.7 Bases tripolars vericals 110
6.7.1 Què són? 110
6.7.2 Selecció 111
6.8 Línia general d’alimentació 111
6.8.1 Definició i característiques 111
6.8.2 Traçat i instal·lació 111
6.8.3 Tipus de cables emprats en les LGA 112
6.8.4 Càlcul de la LGA 112
6.9 Centralització de comptadors 116
6.9.1 Definició i característiques 116
6.9.2 Comptadors d’energia elèctrica 116
6.9.3 Elements d’una centralització de comptadors 117
6.9.4 Determinació de la configuració d’una centralit-
zació de comptadors 120
6.9.5 Cablejat 121
6.10 Derivacions individuals 123
6.10.1 Definició i característiques 123
6.10.2 Traçat i instal·lació 123

89
 6.10.3 Tipus de cables emprats en les DI 125
6.10.4 Càlcul de les DI 126
6.11 Dispositius generals de comandament i protecció 132
6.11.1 Definició i característiques 132
6.11.2 Interruptor de control de potencia (ICP) 132
6.11.3 Interruptor general automàtic (IGA) 134
6.11.4 Interruptor diferencial general 134
6.11.5 Limitador de sobretensió 134
6.12 Instal·lacions de connexió a terra 134
6.12.1 Definició i finalitat 134
6.12.2 Elements del sistema de connexió de terra 135
6.12.3 Execució del sistema de connexió de terra 137
6.12.4 Càlcul i disseny de la connexió de terra d’un edi-
fici 137
6.13 Muntatge d’instal·lacions d’enllaç 142
6.13.1 Operacions de muntatge 142
6.13.2 Identificació de riscos i mesures preventives 143
6.14 Manteniment d’instal·lacions d’enllaç 144
6.14.1 Recepció de la instal·lació 144
6.14.2 Posada en servei de la instal·lació 145
6.14.3 Operacions de manteniment 145
6.14.4 Avaries tipus de les instal·lacions d’enllaç 145
6.14.5 Identificació de riscos i mesures preventives 146

6.1 introducció
Una instal·lació elèctrica d’enllaç inclou tots els elements de protecció, mesura
i canalització necessaris perquè es produeixi el subministrament d’energia elèctrica
des de la xarxa de distribució als usuaris

6.2 previsió de càrregues per a subminis-

traments en bt
6.2.1 Com realitzar la previsió de càrregues

El primer que s’ha de fer és una previsió de càrregues, s’ha d’estimar la de-
manda de potència que s’ha d’abastir.
El procediment lògic seria determinar els receptors que s’utilitzen, conèi-
xer les seves potències, rendiments i factors de potències, així com la neces-
sitat de preses de corrent; també s’ha d’analitzar el seu ús per a determinar
els factors de simultatneïtat dels receptors.
Quan aquestes dades no es coneixen, per exemple edificis de nova cons-
trucció, es fa ús del reglament. En concret l’REBT en la seva ITC-BT-10 esta-
bleix uns procediments de càlcul i uns valors mínims de ptència previsible
que permeten la utilització segura dels receptors i, a la vegada, garanteixen
que augments en la demanda no impliquin la necessitat d’una modificació
Quan es coneguin les immediata de la instal·lació.
demandes exactes i La ITC-BT-10 estableix unes pautes de càlcul i fa distinció entre el tipus
aquestes superin els
valors mínims
de locals:
reglamentaris,
haurien d’usar-se els
valors reals de
90
disseny
 1. Edificis destinats principalment a habitatges

2. Edificis comercials, d’oficines o destinats a una o vàries indústries

6.2.2 Càrrega corresponent a un edifici destinat principalment a habitat-

ges

La potència activa prevista per tot l’edifici s’obté sumant les potències acti-
ves prvistes per a cadascun dels llocs de consum que el constitueixen. De
manera genèrica tenim

PT = PV + PSG + PLC + PG (6.1)

On:

• PT és la previsió de càrregues de l’edifici en watts

• PV Potència prevista en habitatges en watts

• PSG Potència prevista a causa dels serveis generals en watts

• PLC Potència prevista en locals comercials en watts

• PG Potència prevista en garatges, si n’hi ha, en watts

Es pren com a coeficient de simultaneïtat entre les diferents potències la

unitat.

Càrrega corresponent a habitatges

La previsió comença per determinar la potència instal·lada en cadascun dels
habitatges. Per això s’han d’estimar els possibles electrodomèstics, recpetors
d’enllumenat i preses de corrent de cadascun. Per facilitar aquesta previsió
l’REBT diferencai entre dos nivells d’electrificació corresponents a dues si-
tuacions de demanda energètica diferent:

electrificació bàsica S’aplica quan es preveu l’ús dels aparells electro-

domèstics bàsics. La potència mínima de disseny serà de 5750W a
230V tot i que existeixen dos nivells de potencia que s’especifiquesn
en la taula 6.1

IGA Potència
25 A 5750 W
32 A 7360 W

Taula 6.1.: Nivells de potència per a habitatges d’electrificació bàsica en funció de la

intensitat nominal de l’interruptor general automàtic instal·lat

electrificació elevada Quan es preveu l’ús d’un major nivell de potèn-

cia comparat amb l’electrificació bàsica. En aquestes circumstàncies, la
potencia mínima prevista és de 9200W i anàlogament al nivell bàsic hi
ha diferents subnivells tal i com mostra la taula 6.2
Si per les circumstàncies que fossin se superés el valor de 14490W,
llavors, d’acord amb l’ITC-BT-10, la instal·lació elèctrica haurà de ser
trifàsica. Per determinar el
valor de l’interruptor
general automàtic
P
91 I IGA =
V
 IGA Potència
40 A 9200 W
50 A 11500 W
60 A 14490 W

Taula 6.2.: Nivells de potència per a habitatges d’electrificació elevada en funció de

la intensitat nominal de l’interruptor general automàtic instal·lat

Un cop decidit el nivell d’electrificació de cadascun dels habitatges i

l’esglaó de potencia dins aquest nivell, s’ha de continuar amb el càlcul
de potència prevista per al conjunt de totes elles aplicant l’expressió
6.2
∑ PVi N · P + NE · PE
 
PV = · Cs = B B · Cs (6.2)
Nv NB + NE
On:
• PV → Potència prevista per a l’edifici
• PVi → Potència prevista per a l’habitatge en W
• NV → Nombre total d’habitatges
• NB → Nombre total d’habitatges amb electrificació bàsica
• NE → Nombre total d’habitatges amb electrificació elevada
• PB → Potència amb electrificació bàsica
• PE → Potència amb electrificació elevada
• Cs → Coeficient de simultaneïtat, veure la taula 6.3

Nre habitatges Cs Nre habitatges Cs

1 1 12 9,9
2 2 13 10,6
3 3 14 11,3
4 3,8 15 11,9
5 4,8 16 12,5
6 5,4 17 13,1
7 6,2 18 13,7
8 7 19 14,3
9 7,8 20 14,8
10 8,5 21 15,3
11 9,2 n < 21 15, 3 + (n − 21) · 0, 5

Taula 6.3.: Valors dels coeficient de simultaneïtat Cs en funció del nombre total d’-
habitatges de l’edifici

Càrrega corresponent als serveis generals de l’edifici

Els serveis generals de l’edifici són:

• L’ascensor

• La il·luminació de tots elements comuns en W

• El grup de pressió

92
 • I altres elements

De forma matemàtica tenim que

PSG = PASC + PILU + PGP + POEC (6.3)

Com a altres
En absència de dades respecte a la potència de l’ascensor es pot recòrrer a càrregues es pot
la norma NTE-ITA. En aquesta norma s’estableixen uns valors de potència referir a piscines, una
previsió vàlida és la
en funció del tipus d’aparell elevador, representats a la taula 6.4 de 8W/m3

Tipus Nre persones Potència (kW)

ITA-1 5 4,5
ITA-2 5 7,5
ITA-3 8 11,5
ITA-4 8 18,5
ITA-5 13 29,5
ITA-6 13 46,0

Taula 6.4.: Previsió de potència per a ascensors segons la normativa NTE-ITA

Respecte als grups de pressió haurem de tenir en compte:

• El nombre de preses de cada habitatge, veure un exemple a la taula

6.5.

• L’altura de planta, taula 6.6

Habitació preses d’aigua freda Preses d’aigua calenta Total

Bany 4 3 7
Aseo 3 2 5
Cuina 4 1 5
Total 11 6 17

Taula 6.5.: Preses d’aigua per habitatge

Nombre Total Altura de planta (Potència en kW)

de preses 1 a 4 5 a 10 11 a 15 16 a 20
150 1 1 1 1
300 1 1 2 2
450 1 2 4 4
900 2 4 6 6
1800 2 4 6 8
3500 4 6 9 11

Taula 6.6.: Potència en kW del grup de pressió

Per a la potencia del enllumenat existeixen balors típics segons la Guia-BT-

10 de l’REBT. Cal puntualitzar que l’enllumenat incandescent està en caient
en desús i se substitueix per altres sistemes d’il·luminació més eficients

93
 Enllumenat del portal Enllumenat de
i espais comuns l’escala
W W
Incandescent 15 m 2 7m 2
W W
Fluorescent 8m 2 4m 2

Taula 6.7.: Estimació de la potència d’enllumenat

Potència estimada mínima Valor mínim Coeficient de simultaneïtat

100W/m2 3450W a 230V 1

Taula 6.8.: Estimació de la potència en locals comercials i oficines

Càrrega corresponent als locals comercials i oficines

L’ITC-BT-10 estableix uns valors mínims per a la previsió de càrregues en

locals comercials i/o oficines que es mostren a la taula 6.8
Com sempre valorareu els mínims de l’RBT i la potència real, si es que la
sabeu, del local. Sempre triareu la major de les dues.

Càrrega corresponent al garatge

L’REBT fixa uns límits mínims per a l’estimació de potència en garatges en

funció del sistema de ventilació emprat, que s’exposen a la taula 6.9

Potència estimada Valor Coeficient de

mínima mínims simultaneïtat
Ventilació natural 10W/m2 3450W, 230V 1
Ventilació forçada 20W/m2 3450W, 230V 1

Taula 6.9.: Estimació de la potència per garatges

6.2.3 Càrrega corresponent a un edifici destinat a concentració d’indústri-

es

En els edificis industrials en els quals es desconegui la càrrega real previsi-

ble, s’ha de fer l’estimació de potència aplicant els valors mínims de la taula
6.10

6.2.4 Subministraments monofàsics

Els subministraments monofàsics són menys eficients que els trifàsics però
La intensitat és 1,73 tenen l’avantatge de què la instal·lació elèctrica és més senzilla i econòmica,
vegades major per a pel que fa als quadres de comandament i protecció, l’REBT marca el límit
la mateixa potència
en monofàsic que en
de l’obligació per part de les empreses subministradores de proporcionar
trifàsic l’energia en corrent altern monofàsic.
Així i sempre que el client ho vulgui d’aquesta manera, els subministra-
ments seran monofàsics quan es compleixin simultàniament les condicions
següents:

94
 Potència estimada Valor Coeficient de
mínima mínims simultaneïtat
125W/m2 i planta 3450W a 230V 1

Taula 6.10.: Estimació de la potència per a la concentració d’industria

1. La potència total demandada no superi els 14490W a 230V (magneto-

tèrmic de 63A)

2. La potència de qualsevol receptor monofàsic no ha de superar els

5750W

6.3 esquemes generals de les instal·lacions

d’enllaç
Per a aquest apartat
Les instal·lacions d’enllaç estan constitïdes pels elements següents: usarem l’ITC-BT-12

caixa general de protecció (gcp): És el lloc on s’allotgen els fusibles

de protecció de la líia general d’alimentació i on es produeix la conne-
xió a la xarxa de distribució.

línia general d’alimentació (lga): És el conductor comú a tot l’edifici

o a una part d’aquest, que alimenta la corresponent centralització de
comptadors.

elements per a la ubicació de comptadors (cc): Tant els comptadors

com altres dispositius de mesura de l’energia elèctrica s’ubiquen en
mòduls, panells o armaris. Existeixen dues possibilitats d’instal·lació.
• de forma individual: Corresponent a la instal·lació d’enllaç per
a un usuari o per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc.
En aquest cas el o els comptadors d’energia s’allotgen en un
mòdul independent ubicat en un lloc accessible.
• de forma concentrada: A partir de dos comptadors d’ener-
gia elèctrica l’REBT estableix que han d’instal·lar-se de forma
concentrada per facilitar les operacions de lectura i mante-
niment dels equips. Els dispositius de mesura es reuneixen
en panells instal·lats a l’interior d’armaris o locals destinats a
allotjar-los.

derivació individual (di): És la part de la instal·lació elèctrica d’enllaç

que proporciona l’abastament d’energia a cada instal·lació interior. Nor-
malment part de la LGA i comprèn els fusibles de seguretat, els equips
de mesura i els DGMP.

caixa per a interruptor de control de potència (icp): És un element

limitador del pas del corrent que instal·len les companyies d’energia
elèctrica en funció de la potència contractada. S’usa en subministra-
ments en BT.

dispositius generals de comandament i protecció (dgmp): Comprèn

l’interruptor magnetotèrmic general, el o els interuptors diferencials
generals i el limitador de sobretensió si hi fos.

95
 Aquests elements es relacionen entre si i amb les línies de distribució
constituïnt diferents esquemes, definits a l’ITC-BT-12 de l’RBT. Instrucció
que usaré per a estudiar els distints esquemes.

6.3.1 Esquema per a un usuari

En aquest esquema no existeix LGA i els elements de mesura de l’energia i

els fusibles de protecció de les derivacions individuals s’integren en un únic
mòdul. Es fa servir en qualsevol centre de consum independent: habitatge
unifamiliar, nau industrial,. . .
Quan la demanda de potència sigui reduïda (habitatges independents)
poden emprar-se caixes de protecció i mesura (CPM), que agrupen en un
sol element la caixa general de protecció i els equips de mesura.

6.3.2 Esquemes per a més d’un usuari

Dos usuaris alimentats des del mateix lloc

Aquest esquema és típic d’habitatges unifamiliars adossats en què dos usu-
aris comparteixen la CPM o es disposen dos CPM en el mateix forat de la
façana.

Col·locació de comptadors de forma centralitzada en un mateix lloc

Un dels esquemes típics per a edificis on coexisteixen diferents usos, com és
el cas d’habitatges, locals comercials, oficines o concentracions d’indústries.

Col·locació de comptadors de forma centralitzada en més d’un lloc

Quan per raons de previsió de càrregues o per distribució espacial d’aques-
tes resulti necessari realitzar més d’una centralització de comptadors en un
mateix edifici, ja sigui d’habitatges, locals comercials, oficines o amb concen-
tració d’indústries.

6.4 connexions de serveis. tipus i instal·lació

connexió de servei: és la part de la instal·lació de la xarxa de distribució
que alimenta la caixa o caixes generals de protecció o unitat funcional
equivalent
La connexió de servei discorre entre la xarxa de distribució pública i
la caixa general de protecció, punt on la companyia subministradora
entrega energia a l’abonat i comença la propietat privada de la instal·lació
elèctrica.

6.4.1 Tipus de connexions de servei

La classificació de serveis poden classificar-se d’acord amb els següents cri-

teris:
• Segons la tensió de subministrament
– En baixa tensió, menors de 1kV en ca i d’1,5kV en cc
– En alta tensió, són aquelles que arriben a un CT d’abonat

96
 • Segons el nombre de fases
– Trifàsiques
– Monofàsiques, en cas d’habitatges unifamiliars fins a 14490W es
poden sol·licitar connexions de servei monofàsiques.

• Segons el sistema d’instal·lació

– Aèries, tensades sobre pal o posades en façana
– Subterrànies
* Amb entrada i sortida. Una mateixa connexió s’usa per a ali-
mentar a dues o més CGP.
* En derivació. Només alimenten un subministrament
– Mixtes, un tram de la connexió de servei és aèria i un altre tram
és subterrani.

Connexió de servei aèria posada sobre façana

Constitueix, com ja sabeu, una instal·lació més barata però més antiestètica
que la subterrània. El cable s’ubica en sobre la façana i es connecta a una
caixa general de protecció que normalment és d’instal·lació superficial.
Les condicions, des del punt de vista reglamentari són:

• Que els cables estiguin sempre aïllats amb una tensió mínima de 0, 6/1kV.

• Ques es distanciïn de la paret per facilitar-ne la refrigeració i que es

facin servir accessoris adequats per a la seva fixació.

• Que és respectin les altures mínimes regulades a l’REBT.

A les cruïlles amb vies públiques la xarxa posada passa a ser tensada amb
dues possibles formes d’execució:

• Amarrada per ambdós extrems

• Tram tensat amb cable fiador

En qualsevol cas, la distància mínima que ha d’existir entre el terra i el

punt més baix del cable és de 6m.

Connexió de servei aèria tensada sobre pal

Recordam les dues formes d’instal·lació:

• Amb cable fiador

• Amb neutre portador

No cal recordar, però ho faig, que han de complir les condicions establer-
tes a l’ITC-BT-06 de l’REBT.

Connexió de servei subterrània

Les canalitzacions de les connexions de servei circulen normalment en ins-
tal·lació soterrada per la via pública, la canalització de la connexió de servei
elèctrica a l’entrada de l’edifici ha de taponar-se fins a aconseguir una estan-
queïtat adequada davant la possibilitat d’entrada d’aigua.

97
Connexió de servei aèria-subterrània
Es compon d’un tram aeri i d’un altre subterrani, cada part ha de complir
amb la normativa vigent.

6.4.2 Instal·lació de les connexions de servei

Les connexions de servei s’han d’executar seguint els traçats més rectes i
curts possibles. Els empalmaments i connexions es realitzen emprant els
dispositius adequats i ha d’estar garantit l’aïllament dels conductora a tot el
tram de la connexió de servei fins a la caixa general de protecció (CGP)
La connexió de servei ha de circular per terrenys de domini públic, excep-
te en aquells casos de connexions de servei aèries i subterrànies per les quals
s’hagin autoritzat les corresponents servituds de pas. Així, s’ha d’evitar el
traçat de la connexió de servei per patis interiors, garatges, jardins privats,
vials de conjunts privats tancat, . . .
En general, es disposa d0una sola connexió de servei per edifici o finca,
però es poden establir connexions de servei independents per a subminis-
traments complementaris o per subministraments especials si és necessari.
Hi ha dos tipus d’esquemes de connexió de servei a la CGP que es repre-
senten a la figura 6.1

• Alimentació en pas. El conductor de la connexió de servei es connecta a

la CGP, la qual disposa d’un doble joc de borns per a la fase d’entrada.
D’aquest surt un nou tram de la connexió de servei que alimenta un
altre CGP. Aquest esquema és típic de connexions de servei subterrà-
nies.

• Alimentació en derivació. La connexió de servei és exclusiva d’una CGP.

S’empra tant en connexions de servei subterrànies com aèries.

6.4.3 Càlcul de connexions de servei

Les seccions i el nombre de conductors es calculen considerant:

• La potència prevista segons els criteris de la ITC-BT-10

• La tensió de subministrament i el nombre de fases. 400V en trifàsic, 230 en
monofàsic.

• Les intensitats màximes admissibles per al tipus de conductor. Per a la ma-

joria dels edificis normalment es deriva de la xarxa de distribució tri-
fàsica a 400V. En habitatges unifamiliars la tensió de servei, pot ser en
monofàsica, és de 230V.

• La caiguda de tensió màxima admissible en el conductor. Aquest límit no

està fixat a l’REBT ja que la connexió de servei pertany a la xarxa
de distribució. Segons el Reglament perl qual es regulen les activitats de
transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’au-
torització d’instal·lacions d’energia elèctrica, on s’estableix que la màxima
oscil·lació de punt d’entrega ha de ser del ±7%. Segons les recomana-
cions UNESA, per a la connexió deservei s’empren concretament els
conductors següents:
– Connexions de servei aèries: s’empraran conductors d’alumini tre-
bats de tipus RZ amb aïllament de XLPE de color negre i resistent

98
 (a) Esquema de connexió de servei alimentada a pas

(b) Esquema de connexións de servei ali- (c) Esquema de connexió de servi aèria
mentades en derivació

Figura 6.1.: Esquemes de connexió de servei

99
 a la intempèrie. LEs intensitats admissibles a les condicions nor-
mals d’instal·lació apareixen a l’ITC-BT-06
– Connexions de servei subterrànies: s’emprarn conducotrs unipolars
d’alumini amb aïllament XLPE o EPR i coberta exterior de PVC.
Es denomines RZ1-Al i DZ1-Al, respectivament.
La taula 6.11 mostra la informació fonamental per al disseny de la conne-
xió del servei en baixa tensió.

Connexions de servei aèries Connexions de servei subterrànies

Reglamentació ITC-BT-06 ITC-BT-07
Constitució Trifàsiques: 3F+N Trifàsiques: 3F+N
Monofàsiques: F + N Monofàsiques: F + N
Material conductor Coure Coure
Alumini Alumini
Tensió assignada ≥ 0, 6/1kV ≥ 0, 6/1kV
Secció mímima Coure: 10mm2 Coure: 10mm2
Alumini:16mm2 Alumini:16mm2
Condicions normals Enterrats:
d’instal·lació - 1 cable o multicable
- Terreny a 25o C
- Rasa a 0,7m
- Un calble o multipolar - Resistivitat térmica d’ 1KW·m
- A l’aire En galeries:
- Tamb = 40o C - Un sol cable o multipolar
- Tamb = 40o C
- Renovació aire
Intensitat admissible Taules 3, 4 i 5 Taules 3, 4 i 5 (Enterrada)
Taules 10, 11 i 12 (Galeries)
Factors de correcció Punts 4.2.2.1-2-3 Taules 6, 7, 8 i 9 (Enterrada)
Taules 13, 14 i 15 (Galeries)
Intensitat de curtcircuit Taules 8 i 9 Taules 16 i 17
CDT admissible Fixat per empresa Fixat per empresa
subministradora subministradora

Taula 6.11.: Resum prescripcions reglamentàries aplicables en el disseny de conne-

xions de servei

exemple: Calcula la secció d’una connexió de servei aèria de 23m de lon-

gitud que transporta 140kW a 400V i el seu factor de potència és de 0,85 si
està composta per conductors d’alumini amb neutre portador d’Almelec i
aïllament d’XLPE 0,6/1kV amb instal·lació exposada al Sol, i amb caiguda
de tensió admissible de 0,9%. Comprova que la secció escollida suporta el
curtcircuit durant 1,5s si la intensitat màxima de curtcircuit és de 10kA.

exemple: Calcula la secció d’una connexió de servei subterrània de 15m

de longitud que proveeix un habitatge unifamiliar d’electrificació elevada
amb un IGA monofàsic de 50A. En la seva execució es fan servir cables
unipolars d’alumini i aïllament d’EPR 0,6/1kV amb instal·lació soterrada a

100
 (a) Caixa general de protecció cremada

(b) CGP en superfície (c) CGP en nínxol

Figura 6.2.: Caixes Generals de Protecció

0,8m . La caiguda de tensió admissible, d’acord amb la companyia subminis-

tradora és del 0,5%. Comprova que la secció escollida suporta el curtcircuit
durant 1s si la intensitat màxima de curtcircuit és de 5kA.

6.5 caixes generals de protecció (cgp)

activitat: Llegiu la ITC-BT-13 Per estudiar les CGP
usarem l’ITC-BT-13

caixes generals de protecció (cgp): són les caixes que allotgen els ele-
ments de protecció de les línies generals d’alimentació

Les CGP contenen bases de tallacircuits amb o sense dispositiu extintor

d’arc. S’hi instal·len fusibles de fusió tancada de classe gG cpmmectats en
tots els conductors de fase o polars i amb poder de talla major o igual al
màxim corrent de curtcircuit previst en aquest punt.
El neutre no disposa d’element de protecció contra sobreintensitats. També es
disposa d’un born de connexió a terra.
A les CGP comença la instal·lació d’enllaç i constitueixen el principi de la
propietat dels usuaris. Excepcionalment, el CGP pot ser propietat de la com-
panyia elèctrica quan a l’edifici hi hagi un centre de transformació i els
fusibles del quadre de baixa tensió es facin servir per a la protecció de la
LGA, de manera que tendran la funció de CGP.

101
6.5.1 Emplaçament

On es poden emplaçar:

• La seva ubicació es fixa de comú acord entre la propietat i l’empresa

distribuidora.

• Es procura instal·lar-la en un lloc pròxim a la xarxa de distribució o al

centre de transformació.

• Se situa preferentment sobre les façanes exteriors dels edificis, en llocs

de lliure i permanent accés.

• Quan la façana no limita amb la via pública es col·loca en límit de les

propietats pública i privades

• S’allunya de les instal·lacions d’aigua, telèfon, gas,. . .

La ubicació de la CGP juntament amb la centralització de comptadors, determi-

narà la longitud de la LGA. Abans de dissenyar la LGA s’ha de realitzar la
previsió de càrregues i haver decidit la ubicació de la CGP.

6.5.2 Instal·lació

CGP per a connexió de servei aèria

Les condicions per a l’instal·lació d’una CGP són:

• En muntatge superficial. La connexió de la LGA com la connexió de

servei van per la part inferior

• L’altura esta compresa entre 3 i 4 metres de terra

• Si està previst un canvi de distribució d’aèria a subterrània la CGP

s’instal·la com si la connexió de servei fos subterrània, a l’interior d’un
nínxol

CGP per a connexió de servei subterrània

Es consideren les condicions marcades a l’ITC-BT-13. La CGP s’allotja en un
nínxol a la paret de la façana o mur de tancament amb dimensions mínimes
orientatives mostrades a la taula 6.12

CGP Dimensions del nínxol

Ample Alt Fons
1 Caixa 0,7m 1,4m 0,3m
2 caixes 1,4m 1,4m 0,3m

Taula 6.12.: Dimensions del nínxol de la CGP

6.5.3 Tipus

Els elements que constitueixen les CGP són, principalment:

• Les bases portafusibles

102
 • La connexió del neutre

• Els elements de connexió de servei i de la o les LGA

Una innovació tecnològica a les clàssiques CGP ha estat la introducció

de bases unipolars tancades (BUC) amb dispositiu d’extinció d’arc com a
element portafusible. Cada companyia
A diferència de les bases obertes, disposa d’una protecció aïllant de les elèctrica regula els
elements que s’hi
peces conductores. connecten
Un altre paràmetre que identifica una CGP és la seva intensitat nominal,
que coincideix amb la intensitat nominal del fusible de major calibre que es pot
instal·lar en el seu interior
La nomenclatura és:

CGP − (1) − (2) − (3)/( BUC ) (6.4)

On:

• (1) Número de l’esquema

• (2) Intensitat màxima del fusible que s’ha de col·locar a la caixa si

només hi ha un circuit, i en el primer circuit si n’existeixen dos.

• (2) Intensitat màxima del fusible que s’ha de col·locar al segon circuit
si n’existeixen dos.

activitat: Cercau a la web de cahors o de qualsevol altre fabricant de

material elèctric CGP homolgades per GESA.

6.5.4 Elecció de la CGP

Dades de partida
Per triar la CGP s’han de conèixer:

• Tipus d’instal·lació: aèria o subterrània.

• Trifàsica/monofàsica

• Tensió d’alimentació

• Potència prevista per al subministrament demanat que s’haurà calcu-

lat previament en la previsió de càrregues. Aquesta previsió de càrregues
serveix per calcular el nombre de LGA necessàries i com es repartira
la potència entre elles.

• Normes tecniques particulars de l’empresa subministradora d’energia

propietaria de la xarxa de distribució.

• La màxima intensitat de curtcircuit que pot atacar la instal·lació. Com

des de la CGP no se sap com es comporta el CT que li dona servei
llavors és una dada que l’ha de proporcionar l’empresa instal·ladora.

Procediment de selecció de la CGP

La definició de caixa o caixes concretes que ha de reflectir-se en el projecte
o en la memòria tècnica de disseny pot realitzar-se seguint la seqüència:

103
 1. Es decideix el nombre de CGP nicessàries per abastir les nicessitats
d’energia de l’edifici. Aquest valor coincideix amb el nombre de LGA
que s’hagi determinat en la següent expressió
 
re PT
nCGP = sencer superior (6.5)
150

On PT és la previsió de càrregues de l’edifici en kW.

El valor de 150kW és el límit marcat per la màxima intensitat de cor-
rent que pot transportar cada LGA i s’estableix en 250A. De manera
indirecta ho marca l’ITC-BT-16 per a l corrent de l’interruptor general
de maniobra, que és l’element al qual es connecta la LGA.

2. ES tria l’esquema elèctric adequat per a la situació particular conside-

rada

3. Es determina la intensitat nominal de la CGP en funció de la càrrega

prevista en la LGA imposant la següent condició

In ≥ Ib (6.6)

On:
• In és la intensitat nominal de la CGP en amperes (A)
• Ib és la intensitat que transporta la LGA en amperes (A)
La taula 6.13 recull els valors típics de les CGP trifàsics amb assignació
de 440V. No obstant això s’han de conèixer els materials dels fabricants
homolagts per les companyies subministradores.

Intensitat Mida cartutxos Calibre cartutxos Secció màxima Potència

màxima fusibles fusibles del conductor orientativa
100A 00 16-20-25-35-40-50-63-80-100 50mm2 50kW
160A 0 35-40-50-63-80-100-125-160 95mm2 80kW
250A 1 80-100-125-160-200-250 150mm2 125kW
400A 2 200-250-315-400 240mm2 200kW
630A 3 315-400-425-500-630 240mm2 300kW

Taula 6.13.: Intensitat nominal de las CGP

exemple: Una connexió de servei aèria dóna una potència de 80kW amb
cosϕ = 0, 85 a un edifici d’habitatges. Determina el nombre de CGP, la seva
intensitat nominal, el seu esquema elèctric i les dimensions del nínxol

exemple: Una connexió de servei subterrània dóna una potència de 210kW

amb cosϕ = 0, 85 a un edifici d’habitatges. Determina el nombre de CGP,
la seva intensitat nominal, el seu esquema elèctric i les dimensions del nín-
xol. Si és necessària més d’una LGA, la potència es repartirà equitativament
entre elles.

Elecció dels fusibles

fusible , dispositius que tenen la funció de tallar (detectar ¡ eliminar) so-
brecorrents no admissibles i curtcircuits.

104
 Consten de fils o lamines de coure o plom, habitualment protegits en
capsules aïllants de vidre, plástic o cerámica. Es fonen (obrint el circuit) a
causa d’un sobrecorrent no admissibie o d’un curtcircuit. En els esquemes
eléctrics se solen identificar amb la lletra F seguida d’un nombre d’ordre. Per a la fabricació de
fils per a fusibles
Un paràmetre molt important és el calibre d’un fusible que és igual al cor-
s’usen aliatges
rent nominal que pot circuiar peí fusible. El fabricant sol gravar el valor del especials basats en
calibre mesurat en amperes, A) en el cos del component. argent, plom-estany,
. . . Que tenen un
punt de fusió més
baix que la línia que
protegeixen

(a) Fusible cilíndric (b) Fusible tipus fulla (c) Fusible tipus Neozed

Figura 6.3.: Alguns tipus de fusibles

Els tipus de fusibles es distingeixen per la seva forma constructiva, figu-

ra 6.3 . En general (independentment de com siguin de grans), se solen
diferenciar les següents formes bàsiques:

• Fusibles de miniatura. Utilitzats en molts equips electrònics.

• Fusibles per a automóbils. Consten d’un fil de plom ¡ntroduTten una

cápsula de plás tic. El color d’aquesta cápsula determina l’amperatge
máxim que suporta el fusi ble.

• Fusibles de rosca. Son aquells fusibles que, per a la seva connexió al

circuit, necessiten ser enroscáis en una base portafusible. Són els mes
utilitzats en instal·lacions eléctriques(el seu calibre no supera els 100
A).

• Fusibles NH (de ganiveta). És un sistema de fusibles normalitzat, com-

post de la base de fusible, un cartutx intercanviable i un accessori per
al canví del cartutx. Aquest tipus de fusibles, a mes, pot dur indica-
dors de fusió i dispositius de seguretat addicionals. L’intercanvi de
cartutxos cal que el faci personal expert El seu calibre pot ser, fins hi
tot, superior ais 1.000 A.

Es fabriquen fusibles de fusió extrarràpida, ràpida i lenta (depenen de les

seves corbes de característiques). Usar un o un altre tipus de fusible depen-
drà de la instal·lació que volguem protegir. Així per a protegir dispositius
electrònics son més adients els fusibles de fusió extra-ràpida; pel contrari
si necessitam protegir motors serà més adequats usar fusibles lents, ja que
els motors, en arrencar, demanden molta corrent que s’estabilitza quan el
motor assoleix la seva velocitat nominal.
En la classificació dels fusibles en funció del tipus de temps de fusió te-
nim dues lletres: la primera minúscula i la segona majúscula, veure taula
6.14. Així tendrem fusibles gL que serveuxen per protegir línies i conductors
elèctrics, els aM van bé per protegir motors i els gR són adients per circuits
electrònics amb semiconductors.

105
 Figura 6.4.: Corba de fusió d’un fusible Driescher de la sèrie HV

g Fusible limitador de corrent. Talla

corrents de curtcircuit i de
sobrecàrrega
Primera lletra
a Fusible limitador de corrent. Talla
en cas de curtcircuit. No talla per
sobrecàrregues
G Fusible per a ús general
K Fusible per a línies
M Fusible per a motors
Segona lletra R Fusible d’actuació ràpida o
ultra-ràpida per a circuits electrònics
amb semiconductors

Taula 6.14.: Nomenclatura dels fusibles

Per a la tria d’un fusible, hem de seguir básicament dos passos:

1. Triar el tipus i la classe de fusible mes adequats.

2. Triar el calibre o corrent nominal que ha de suportar el fusible. El valor

ha de ser igual al corrent de servei per a casos de categoria "g"(propósit
general). Si el fusible és de categoria "a"(d’acompanyament) i està as-
sociat a un relè tèrmic, el seu calibre haurá de ser el valor ¡mmediata-
ment superior al del corrent del tèrmic triat

Les principals característiques tècniques són:

• Tensió nominal Vn és el valor de la tensió elèctrica per a la qual està

preparat per funcionar.

106
 • Intensitat nominal In és el valor del corrent elèctric que suporta el fusi-
ble sense deteriorar-se.

• Poder de tal Icn és el màxim corrent elèctric de curtcircuit que un fusible

pot interrompre a la seva freqüència i tensió nominal

Per a instal·lacions d’enllaç s’usen fusibles cílindrics i/o Neozed en la

protecció de les derivacions individuals i de les línies generals d’alimentació
de poca potència, i els de fulles per a la resta de LGA. Pel que fa a la seva
forma de protecció, els fusibles usats són del tipus gG.

elecció de la tensió nominal i el poder de tall La tensió nominal

d’un fusible compleix que

Vn (fusible) ≥ Vn (instal·lació)

Sèrie I Sèrie II
120V
208V
230V 240V
277V
400V 415V
500V 480V
690V 600V

Taula 6.15.: Valors normalitzats de la tensió alterna assignada d’un fusible

Per escollir la intensitat nominal del fusible i el seu poder tall que garan-
teixi la seguretat de la instal·lació, s’ha d’aplicar la UNE 20460-4-43

protecció davant sobrecàrregues i curtcircuits Els dispositius de

protecció han d’estar previstos per interrompre qualsevol tipus de sobre-
càrrega en els conductors del circuit abans que aquesta pugui provocar un
escalfament perjudicial per a l’aïllament, les connexions, les terminacions o
per a l’entron de les canalitzacions (UNE 20460-4-43).
Per això les característiques de funcionament dels fusibles han de complir
les següents condicions.

• La primera condició és que

Ib ≤ In ≤ Iz (6.7)

On:
– Ib és la intensitat de disseny de la instal·lació en amperes
– In és la intensitat nominal del fusible en amperes
– Iz és la intensitat màxima admissible en el conductor a protegir
en amperes Les intensitats
nominals dels
• La segona condicio és que fusibles són 2, 4, 6,
10, 16, 20, 25, 35, 40,
I f ≤ 1, 45 · Iz (6.8) 50, 63, 80, 100, 125,
160, 200, 250, 315,
400, 425, 500, 630,
On: 800, 1000

107
 – I f és la intensitat de fusió en el temps convencional en amperes
– Iz és la intensitat màxima admissible en el conductor a protegir
en amperes
El valor d’I2 és el que garanteix el funcionament efectiu del dispositiu
en protecció i s’obté de la norma dels fusibles (UNE 60269). El seu
valor és múltiple de la intensitat nominal i s’especifica a la taula ??

In Temps convencional If
(A) (h) Corrent convencional de fusió
2i4 1 2, 1 · In
6 i 10 1 1, 9 · In
16 ≤ In ≤ 63 1 1, 6 · In
63 ≤ In ≤ 160 2 1, 6 · In
160 ≤ In ≤ 400 3 1, 6 · In
In < 400 4 1, 6 · In

Taula 6.16.: Valors d’I f en funció d’In

La segona condició permet comprovar que el valor escollit protegeix

adequadament la instal·lació contra sobrecàrregues. En el cas de no
complir-se hi ha dues possibilitats:
1. Escollir un fusible d’intensitat nominal inferior, sempre que hi
hagi un valor que satisfagui la primera condició
2. Augmentar la secció de l’element a protegir

Els poders de tall • La tercera condició, que protegeix contra els curtcircuits, és
mínim amb els quals
s’han de fabricar els
fusibles en BT són
50kA en alterna i
8kA en continua
Iccmax ≤ Icn (6.9)
On:
– Iccmax és la màxima intensitat de curtcircuit en amperes
– Icn poder de tall en amperes
El fusible no es cremarà durant el curtcircuit sinó que serà capaç de
suportar els esforços tèrmics i mecànics que es produiran abans que
arribi a actuar

exemple: Una CGP-10-250 es destina a la protecció d’una LGA de 28m

constituïda amb cables unipolars amb aïllament de XLPE i conductors de
coure de 70mm2 de secció tant en fases com en neutre, instal·lada en tub
encastat en obra. Sabent que la instal·lació és trifàsica de 400V/50Hz, té
una Iccmax = 12kA i la potència de la LGA és de 94kW amb cosϕ = 0, 85,
determina el fusibles que la protegirien.

6.6 caixes de protecció i mesura (cpm)

caixa de protecció i mesura: és un element que integra tant els fusibles
que protegeixen les derivacions com els comptadors d’energia elèctri-
ca.
Les CPM s’usen per a subministraments per a un únic usuari o dos
usuaris alimentats des del mateix punt on concòrren les circumstàncies

108
 de no precisar centralització de comptadors ni existir LGA. El seu ús
és propi d’habitagtes unifamiliars o d’instal·lacions industrials.

6.6.1 Característiques de la CPM

Les CPM s’instal·len a les façanes d’edificis en emplaçaments que complei-

xin les mateixes condicions que exigeixen ales CGP. Actualment no es permet
el muntatge superficial, obligatòriament s’han de col·locar en nínxol.
La seva configuració i instal·lació ha de facilitar la lectura del consum energè-
tic. Per la qual cosa, l’envoltant ha de tenir almenys un orifici transparent a
la part frontal del comptador resistent a la radiació ultraviolada i s’instal·la
de manera que quedi a una altura entre 0,7 i 1,8 m de terra. El seu disseny
ha d’impedir que es produeixin condensacions al seu interior que en dificultin la
lectura i perjudiquin els elements que contenen.
Aquestes caixes han de correspondre a models normalitzats, han de tenir
un grua de protecció mínim IP43 i IK09 i es podran precintar per evitar la
manipulació dels comptadors.

6.6.2 Models

Hi ha models normalitzats de CPM en funció del tipus i nombre de dispo-

sitius de mesura que poden contenir. Els nous comptadors electrònics que
integren les funcions de mesura d’energia i discriminació horaria en un sol
dispositiu de mida inferior a un comptador tradicional monofàsic, els models
de CPM veuran reduïda la seva varietat.
Les caixes es poden fabricar:
• D’interior. Tenen la seva part davantera totalment transparen i han
d’allotjar-se a l’interior d”un nínxol dotada d’una porta que la prote-
geixi de la radiació solar i que pugui obrir-se sense necessitat de cap
tipus de clau.
• D’exterior. Disposen d’una coberta frontal opaca excepte l’indicador
del comptador que es col·loca una finestra transparent.
Per diferenciar les unes de les altres se segueix la següent nomenclatura:
CPM(1) − (2)(3)(4) (6.10)
El significat de cada número es detalla a la taula 6.17

1 2 3 4
Nre comptadors Possibilitat de doble Equipament Forma
i mida tarifa (bases tallacircuits) d’instal·lació
1, és un comptador S si només compta 2 la CPM està equipada M instal·lació
monofàsic tarifa senzilla per a un comptador monofàsic encastada
2, pot ser mono D, compta 4 si equipada per a I instal·lació
o trifàsic doble tarifa un comptador trifàsic intempèrie
3 si es apte per dos E és un comptador Si la CPM és apta BP equipada amb
comptadors mono multifunció per 2 comptadors s’indicarà bloc de proves
o trifàsics l’equipament existent per a mesura directa
per cadascun d’ells i
separats per una barra

Taula 6.17.: Significat dels paràmetres de designació de les CPM

exemple: Defineix les característiques de la CPM 1 - D2M i de CPM 3 -

S2/4 M

109
 6.6.3 Elecció de la CPM

Les CPM comercials tenen una intensitat asignada de 63A. Per tant fins a
43,6kW de potència. El que determina l’elecció d’un model o a ltre és la
classe de comptadors emprats i el tipus de tarifa elèctrica que es pretén
contractar.

6.7 bases tripolars vericals

(a) Dibuix (b) Esquema

Figura 6.5.: Bases tripolars verticals tancades

6.7.1 Què són?

bases tripolars verticals (btv) : són elements destinats a contenir fu-

sibles per a la projecció de línies elèctriques trifàsiques en les quals les
bases portafusibles d’una mateixa línia adopten una disposició verti-
cal.
Per a més informació,
les normatives de Amb aquesta disposició s’aconsegueix una reducció d’espai respecte a la
GESA i Iberdrola,
l’arxiconeguda
col·locavió de les bases horitzontalment1 , aquestes BTV poden usar-se per a
Cahors i el catàleg de la protecció de les LGA en substitució de les CGP.
Pronutec sobre Segons l’ITC-BT-13 de l’REBT, no es poden allotjar més de dues CGP es
BTVC
un mateix nínxol; quan un mateix subministrament requereixi més de dues
LGA, poden adoptar-se solucions alternatives a la CGP, acordades per l’em-
presa subministradora i la propietat. L’opció que més s’empra en l’actualitat són
les BTV que, de fet, han estat normalitzades per algunes companyies elèctriques.
Les BTV disposen de conjunts de tres bases portafusibles amovibles col·locades
en alineació vertical que permeten tant la desconnexió de cada fase de for-
ma individual com el tall emnipolar de les tres fases, depenent dels models
escollits. Els portafusibles tenen una coberta transparent per permetre la
lectura de les característiques nominals dels fusibles allotjats al seu interior.
La figura 6.5 mostra una BTV per a 6 LGA

1 recordau que s’empren en els centres de transformació en els quadres de baixa tensió

110
 6.7.2 Selecció

Per seleccionar una BTVC cal seguir els següents passos:

1. El nombre de LGA de la instal·lació i la intensitat que transporta ca-

dascuna d’elles

2. Consultar catàlegs de BTV comercials per conèixer les intensitats nominals i

les seves configuracions

3. Les normes de la companyia subministradora pertinent

6.8 línia general d’alimentació

6.8.1 Definició i característiques
Us heu llegit
línia general d’alimentació (lga) és la línia que enllaça la caixa gene- l’ITC-BT-14? No!,
ral de protecció2 amb la centralització de comptadors ido llegiu-la!

La LGA es compon de tres fases i el neutre i sempre és trifàsica amb conducotrs

unipolars. En el cas d’instal·lació d’enllaç amb concentració de comptadors
en diverses plantes, la LGA que vagi de la inferior o primera a les centralit-
zacions successives inclou obligatòriament el conductor de protecció (CP) que es
col·loca en la mateixa canalització que els conductors actius.
Els sistemes d’instal·lació admissibles reglamentàriament són:

• Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs enterrats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial

• Conductors aïllats a l’interior de canals protectores amb tapa que no-

més es pugui obrir amb ajuda d’una eina

• Canalitzacions elèctriques prefabricades segon la norma UNE-EN 60.439

• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica,

projectats i construïts amb aquesta finalitat

6.8.2 Traçat i instal·lació

Les condicions que s’han de complir són:

• El traçat, el més curt possible i a més a més ha de recórrer zones d’ús

comú.

• Els elements que contenen els cables han de complir:

– tubs , les seves dimensions depenen de la secció i han de sa-
tisfer l’ITC-BT-14. Les unions són enroscades o embotides i
s’executen de dforma que no puguin separar-se els extrems.
– altres canalitzacions , les seves dimensions han de ser tals
que permetin l’ampliació de les seccions dels conductors en
un 100%.
2 O les BTVC

111
 – En els trams verticals la LGA ha d’allotjar-se en un conducte d’obra
i pot recórrer zones d’ús comú o al forat de l’escala, excerpte en
escales protegides.

El conducte d’obra per a trams verticals ha de tenir unes dimensions mí-

nimes de 30x30 cm i els seu ús és exclusiu de la LGA.
Per facilitar tant l’instal·lació com el seu manteniment, la canaleta ha de
poder registrar-se i precintar-se a cada planta.

6.8.3 Tipus de cables emprats en les LGA

L’REBT estableix unes condicions mínimes als cables empleats en la LGA.

La taula 6.18 les resumeix

Composició Trifàsic:3F+N+CP∗
Tipus Unipolar
Conductor Alumini
Coure
Tensió d’aïllament 0,6/1kV
Secció mínima Cu:10mm
Al:16mm
Protecció No propagadors d’incendi
contra incendis i amb emissió de fums i opacitat
reduïda allotjats en conductors
no propagadors de flama

Taula 6.18.: Exigències de l’REBT per Intensitats màximes per a conductors de coure
emprats a la LGA

Per altra banda la taula 6.19 mostra les característiques de cables i con-
ductes vàlids per a l’execució de LGA.

6.8.4 Càlcul de la LGA

Càlcul dels conductors de fase

El càlcul de la secció dels conductors actius o de fase de la LGA es realitza
d’acord amb dos criteris diferents:

1. Per intensitat admissible, parteix de la previsió de càrregues. Aquesta deci-

sió ha tenir present les limitacions tenconològiques imposades per les
intensitats nominals de les CGP comercials i la màxima intensitat previsible
a l’interruptor general de maniobra de la centralització de comptadors que és
de 250A
Si hi ha més d’una LGA, les càrregues dels diferents conceptes han
de repartir-se entre elles. Si s’hagués de fraccionar la potència corres-
ponent a habitatges, atès que el coeficient de simultaneïtat depèn del
seu nombre, la suma de potències de les LGA superaria la potència
transportada per la connexió de servei.

2. Per caiguda de tensió, que és 0,5% per a una única centralització de

comptadors i 1% en el cas de diverses centralitzacions de comptadors.

112
 Sistema Sistema de Canalització Cable
d’instal·lació Característiques Norma Designació Norma
Tub no propagador
UNE-EN-50086-2-1
de flama
Superficial RZ1-K (AS) UNE 21.123-4
Tub no propagador
UNE-EN-50085
de flama
Tub no propagador
UNE-EN-50086-2-2
de flama
Encastat DZ1-K (AS) UNE 21.123-5
Canal no propagador
UNE-EN-50085
de flama
Tub amb propietats
RZ1-K (AS)
Enterrat de propagació de la UNE-EN-50086-2-4 Ja descrites
flama no declarades DZ1-K (AS)
RZ1-K (AS)
Canal d’obra Ja descrites
DZ1-K (AS)
Canalitzacions prefabricades UNE-EN-60439-2

Taula 6.19.: Resum de les característiques de cables i conductes vàlids per a l’execu-
ció de LGA

Amb cada criteri s’obté un valor mínim de la secció que el satisfà. com
a secció de la LGA es pren el major d’aquests, sempre que superi o iguali el valor
mínim de secció establert per l’REBT.
A la GUIA-BT-14 es resumeixen les taules d’intensitat admissible per a
aquest tipus d’instal·lació, consideratn que es tracta d0un sistema de cables
unipolars amb aïllament termoestable. Com que la norma de referència
per a les intensitats màximes dels conductors, la UNE 20 460-5-523, va ser
modificada posteriorment a la publicació de la guia, s’han actualitzat els
valors i es recullen en les taules 6.20 i 6.21

Tipus Secció nominal del conductor en Cu en mm2

d’instal·lació 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Tubs encastats en paret d’obra
Tubs en muntatge superficial
54 73 95 119 145 185 224 260 299 341 401
Canal protectora
Conductes tancats d’obra de fàbrica
Tubs enterrats 77 100 128 152 184 224 268 304 340 384 440

Taula 6.20.: Intensitats màximes per a conductors de coure emprats a la LGA

Càlcul del neutre

El valor mínim de la secció del neutre ha de ser com a mínim el 50% de la

secció de fase i mai inferior als valors mostrats a la taula 6.22
Segons l’ITC-BT-14 de l’REBT, per determinar la secció del neutre s’ha de
considerar:

• El màxim desequilibri previsible

• Els corrents harmònics i el seu comportament

113
 Tipus Secció nominal del conductor en Al en mm2
d’instal·lació 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Tubs encastats en paret d’obra
Tubs en muntatge superficial
57 72 89 108 139 169 196,5 227 259 306
Canal protectora
Conductes tancats d’obra de fàbrica
Tubs enterrats 78 100 120 144 186 208 236 264 300 344

Taula 6.21.: Intensitats màximes per a conductors d’alumini emprats a la LGA

Secció de fase en mm Secció de neutre en mm

10(Cu) 10(Cu)
16(Cu) 16(Cu)
16(Al) 16(Al)
25
16
35
50 25
70 35
95 50
120
70
150
185 95
240 120

Taula 6.22.: Secció mínima del neutre de la LGA en funció de la secció de fase

Tot això tenint en compte les proteccions contra sobrecàrregues i curtcir-

cuits. Per tal cosa aquesta anàlisi pot ser bastant complexa.
Per tant i de manera pràctica es considera la secció del neutre de la LGA és igual
a la de la fase

Determinació del diàmetre del tub

Els valors mínims dels diàmetres exteriors dels tubs establerts per l’REBT es
recullen a la taula 6.23

exemple: Calcula la secció dels conductors i el siàmetre del tub de la

LGA d’un edifici amb una sola centralització de comptadors. La seva forma
d’instal·lació és enterrada sota tub amb una longitud de 37m. La potència
transportada és de 110kW i els conductors són de coure amb aïllament de
XLPE. Suposau un cosϕ = 0, 9.

solució

• Càlcul dela secció per intensitat admissible

Es determina la intensitat de treball
110000
Ib = √ = 176, 4A
3 · 400 · 0, 9

114
 Secció de fase en mm Diàmetre exterior del tub en mm
10
75
16
25
110
35
50 125
70
140
95
120
160
150
185 180
240 200

Taula 6.23.: Diàmetre exterior mínim dels tubs en funció de la secció de fase

Es consulta la taula 6.20 per a instal·lació enterrada sota tub i s’escull

l’opció de 50mm, ja que

Ib = 176, 4A ≤ Iz = 184A

• Càlcul de la secció per caiguda de tensió

S’admet una CDT de 0,5% per tant

5
e= · 400 = 2
100
i
P·l 110000 · 37
S= = = 115, 6mm
γ·e·V 44 · 2 · 400
La
γcoure = 44
que és a 90o C, per tant la secció escollida per la LGA és de

S L = 120mm

• Càlcul del diàmetre del tub i la secció del neutre

Els valors mínims per a la secció de 120mm són:
– Diàmetre del tub, taula 6.23

D = 160mm

– Secció del neutre, taula 6.22

S N = 70mm2

però com no es pot justificar que no hi ha circulació de corrent a

través del neutre, ja sigui per desequilibris o harmònics llavors la
secció del neutre es prendrà igual a la secció de la fase o sia

S N = 120mm2

115
 6.9 centralització de comptadors
6.9.1 Definició i característiques

centralització de comptadors pot definir-se com el lloc on s’instal·len

els comptadors destinats a mesurar el consum d’energia elèctrica cor-
responent als diversos consum s’un mateix edifici

Aquest elements de la instal·lació elèctrica d’enllaç està regulat per l’ITC-

BT-16 de l’REBT. En aquesta instrucció s’estableixen les diferents formes
d’instal·lació dels comptadors, que són:

• de forma individual: Només és aplicabñes quan es té un subminis-

trament independent per a un únic usuari o dos usuaris alimen-
tats des d’un mateix lloc. Habitatges unifamiliars, locals comerci-
als o indústries amb alimentació independent. Quan és possible
s’usen les CPM que contenen els fusibles de protecció, el compta-
dor o comptadors i el dispositiu de discriminació horaria si hi fos.
En el cas de subministraments industrials, comercials o de servi-
es en els quals la mesura de la potència és indirecta, cal consultar
les normes particulars de l’empresa subministradora encarrega del ser-
vei per decidir la forma d’instal·lació, ja que hi ha una gran varietat de
possibilitats

• de forma concentrada: és la solució més habitual, quan hi ha més

de dos usuaris diferents que comparteixen connexió de servei.
En aquest cas, els dispositius per a la mesura de l’energia elèc-
trica de cadascun dels usuaris i dels serveis generlas de l’edifici
s’instal·len agrupats per facilitar la tasca de lectura situant-se en
armaris, quan el nombre de comptadors a instal·lar sigui menor a
16, o en locals independents altrament.

Si els comptadors es disposen de forma concentrada, la centralització se

situa a la planta baixa, a l’entresòl o al primer soterrani, podent ser aquesta
concentració única sempre que l’edifici tengui menys de 12 plantes.
Quan el nombre de plantes supera l’anterior valor, poden concentrar-se
en plantes intermèdies, cadascuna d’aquestes destinada a l’ús de sis o més
plantes.
També es pot fer una concentració en cada planta de l’edifici si el nombre
de comptadors que acull cada una és superior a 16.
Per evitar la seva alteració indeguda, els comptadors i els altres dispositius
han d’instal·lar-se en mòduls (caixes amb tapes), panells o armaris normalit-
zats, dotats de parts transparents resitents a la radiació UVA que permetin
la lectura directa dels consums.

6.9.2 Comptadors d’energia elèctrica

Amb els comptadors
electrònics es pot comptadors , són els equips de mesura que permeten avaluar la quantitat
realitzar la telegestió d’energia consumida en un període de temps pels diferents usuaris.
del consum energètic,
això és domòtica! Per Aquests aparells de mesura es poden classificar segons els següents crite-
ordre ministerial
aquest comptadors ris:
reemplaçaran els
tradicionals • Segons el tipus d’energia que registren:
comptadors – Comptadors d’energia activa
d’inducció magnètica

116
 – Comptadors d’energia reactiva, serveixen per determinar el cosϕ de
la instal·lació i el complement per reactiva que s’ha d’aplicar a la factura

• Segons el nombre de fases

– Comptadors monofàsics, disposen de quatre terminals de connexió,
fase i neutre d’entrada i fase i neutre de sortida.
– Comptadors trifàsics de major mida que els anteriors i disposen de
8 borns de connexió.

• Segons l’estructura interna

– Comptadors d’inducció magnètica, el registre del seu consum es fa
comptant el nombre de voltes donades per un disc. El gir es
produeix per inducció electromagnètica causada pels camps elec-
tromagnètics generat pel corrent elèctric que circula a través del
comptador i la tensió a la qual ses otmeten els seus borns.
– Comptadors electrònics o estàtics, no tenen elements mecànics i el
registre dels consums es realitza de forma electrònica. El dis-
positiu registra impulsos de manera que un nombre determinat
d’aquests equival a una unitat de consum, és a dir, a 1kWh.

Independentmant del tipus de comptador emprat, la intensitat màxima

assignada per realitzar una mesura directa es troba al voltant dels 63A. Això
significa que si el consum sobrepassa aquest valor, els equips de mesura necessiten
anar acompanyats de transformadors d’intensitat que adeqüin el senyal.

6.9.3 Elements d’una centralització de comptadors

Figura 6.6.: Centralització de comptadors

Les centralitzacions de comptadors s’estructuren en diferents unitats funci-

onals en eles quals s’agrupen els diferents elements d’idèntica naturalesa i
funció. Totes estan formades per components que compliran les correspo-
nentns normes UNE, a banda del que estableix l’REBT (figura 6.6). Aquestes
unitats funcionals són:

• Unitat funcional d’interruptor general de maniobra (IGM)

• Unitat funcional d’embarrat general i fusibles de seguretat
• Unitat funcional de mesura
• Unitat funcional de comandament

117
 • Unitat funcional d’embarrat de protecció i borns de sortida

• Unitat funcional de telecomunicacions

(a) Interruptor General (b) Unitat funcional d’embarrat general i

de Maniobra fusibles de seguretat

(c) Unitat funcional d’embarrat de protec-

ció i borns de sortida

Figura 6.7.: Unitats funcionals de les centralitzacions de comptadors

Unitat funcional d’interruptor general de maniobra (IGM)

Podeu veure un video
clicant aquí És l’element al qual es connecta la LGA. Es compon d’un interruptor de tall
omnipolar que es pot bloquejar en posició oberta per evitar un tancament
accidental o indegut.
Té capacitat de tall en càrrega, garanteix que el neutre no es talla abans
que les fases i la seva obertura produeix la desconnexió de tota la centralit-
zació de comptadors.
En cas d’incendi permet desconnectar tots els subministraments amb una
sola maniobra, per això, en el cas que s’haguessin d’instal·lar més d’un
IGM en un edifici, es recomana que s’instal·lin junta en la centralització més
propera a l’entrada dels bombers.
L’IGM s’ha d’instal·lar a partir de dos comptadors, consititueix un mòdul in-
dependent amb envoltant de doble aïllament, ja que hi ha elements de tensió
i la seva intensitat nominal ha de ser, com a mínim de 160A per a previsions de
càrrega fins a 90kW, i de 250A fins a 150kW

Unitat funcional d’embarrat general i fusibles de seguretat

Després de passar a través de l’IGM, la LGa es connecta a les tres platines
de coure de fase i la platina del neutre d’aquesta unitat funcional, les quals
constitueixen l’embarrat general de la concentració de comptadors. De l’em-
barrat parteixen les derivacions individuals (DI) que, a l’inici, passen pels
fusibles de seguretat que les protegeixen.

118
 Els dos elements d’aquesta unitat funcional han d’estar en envoltants aï-
llants independents per evitar que es produeixi un contacte directe amb
l’embarrat general quan s’estan manipulant els fusibles.

Unitat funcional de mesura

Aquí s’allotgen els comptadors, els interuptors horaris i/o els dispositius de
comandament per a la mesura d’energia elèctrica. Els comptadors s’engan-
xen a unes plaques de fixació en tres punts de subjecció verticals que formen
un triangle isosceles i son desplaçables per adaptar-se a les dimensions de
cada model en particular.
El nombre de comptadors que poden instal·lar-se per panell depèn de si
aquests són monofàsics o trifàsics, existint en el mercat diferents configura-
cions.
El nobre de panells que es poden apilar verticalment ha d’estar amb la
norma que els comptadors instal·lats més elevats no tenguin el dispositiu
de lectura a més d’1,80m del terra.
Aquí s’allotgen els comptadors, els interuptors horaris i/o els dispositius
de comandament per a la mesura d’energia elèctrica.
Els comptadors s’enganxen a unes plaques de fixació en tres punts de
subjecció verticals que formen un triangle isosceles i son desplaçables per
adaptar-se a les dimensions de cada model en particular.
El nombre de comptadors que poden instal·lar-se per panell depèn de si
aquests són monofàsics o trifàsics, existint en el mercat diferents configura-
cions.
El nobre de panells que es poden apilar verticalment ha d’estar amb la
norma que els comptadors instal·lats més elevats no tenguin el dispositiu
de lectura a més d’1,80m del terra.

Unitat funcional de comandament

És opcional i conté els dispositius de comdament per al canvi de tarifa de

cada subministrament
És opcional i conté els dispositius de comdament per al canvi de tarifa de
cada subministrament

Unitat funcional d’embarrat de protecció i borns de sortida

Es componen per tantes regletes de borns com derivacions individuals de
la centralització amb el corresponent carril DIN, i d’una barra de coure per
a la connexió del conductor de protecció degudament senyalitzada amb el
símbol de connexió de terra i connectada a terra.
Els borns de connexió dels cables de les derivacions individuals han d’es-
tar etiquetades per facilitar-ne la identificació.
Es componen per tantes regletes de borns com derivacions individuals de
la centralització amb el corresponent carril DIN, i d’una barra de coure per
a la connexió del conductor de protecció degudament senyalitzada amb el
símbol de connexió de terra i connectada a terra.
Els borns de connexió dels cables de les derivacions individuals han d’es-
tar etiquetades per facilitar-ne la identificació.

Unitat funcional de telecomunicacions

És opcional i s’hi allotja l’equip de telecomunicacions i adquisició de da-

des. Amb aquests elements les companyies elèctriques poden efectuar les

119
lectures desl consums de forma remota i en temps real, és a dir, aplicar la
telegestió de la demanda.
És opcional i s’hi allotja l’equip de telecomunicacions i adquisició de da-
des. Amb aquests elements les companyies elèctriques poden efectuar les
lectures desl consums de forma remota i en temps real, és a dir, aplicar la
telegestió de la demanda.

6.9.4 Determinació de la configuració d’una centralització de comptadors

La configuració de la centralització de comptadors queda condicionada per

les dimensions del local o armari que la contengui, la longitud de la LGA,
de les derivacions individuals,. . . Encara que la seva determiniació no és un
càlcul elèctric, s’ha d’incloure en el disseny de la instal·lació d’enllaç.
Les dificultats amb les quals ens trobam són que l’REBT no ens diu res
de com dissenyar-la, cada companyia elèctrica té els seus criteris, algunes co-
munitats autònomes tenen normativa pròpia i la substitució de comptadors
d’inducció pels electrònics reduirà la necessitat d’espai.
No obstant sí que hi ha criteris generals vàlids per tot l’Estat:

• Cada habitatge ha de tenir associat un lloc per a la instal·lació del seu

comptador d’energia. Segons l’ITC-BT-15 s’ha de preveure un tub de
reserva cada deu derivacions individuals per a possibles ampliacions,
també s’ha de reservar un forat per a la centralització de comptadors
pel mateix concepte.

• Cada consum independent també requereix un forat a la unitat funci-

onal de mesura. S’ha de tenir en compte si les càrregues seran mono-
fàsiques (vivendes) o trifàsiques (garatges, locals,. . . )

• Els locals que no tenguin definida la seva patició, s’ha d’instal·lar com
a mínim un tub de reserva per a cada 50m2 de superfície. Per això
s’ha de preveure un lloc per al comptador associat a cada un d’aquests
tubs.

• Els serveis generals solen tenir els seus equips de mesura instal·lat
en un mòdul específic independent amb tres forats, situats sobre la
IGM. Això es degut a què aquests dispositius no han de desconnectar-
se quan ho fa l’IGM. En cas d’incendi es pot aïllar la xarxa elèctrica
excepte els serveis generals (per exemple l’equip de bombeig d’aigua).
El tipus escollit és trifàsic.

• Quan la demanda superi els 63A també s’han de preveure dos buits
addicionals per a la instal·lació de transformadors d’intensitat i borns
de comprovació.

• Convé preveure buits addicionals per a ossibles ampliacions

Per tant, el procediment que seguirem serà:

• Partint dels subministraments que abasteix cada LGA es determina

el nombre de forats per comptadors de mesura mono o trifàsics de
l’energia elèctrica necessaris aplicant els anteriors criteris.

• Es trien els models dels mòduls per determinar quants buits hi ha per
mòdul i quines dimensions tenen.

120
 • Es determina el nombre de mòduls de la unitat de mesura totals, com
s’apilen i quantes columnes d’unitats de mesura s’han de disposar.
Quan pel nombre de mòduls necessaris alguna de les columnes quedi
incompleta, es completarà fins que s’assoleixi l’altura de les restants
per aconseguir una disposició simètrica de totes les columnes. Aquest
cirteir obeeix a facilitar la instal·lació.

• Es calcula el nombre d’unitats duncionals d’embarrat general i fusi-

bles de seguretat, embarrat de protecció i borns de sortida, així com
altres unitats o mòduls independents necessaros per abastir totes les
necessitats de l’edifici.

• Es determina la configuració geomètrica dels mòduls prefabricats que

constitueixen la centralització de comptadors de cada LGA, tenint en
compte les seves dimentsions

• Es comprova que les disposicions geomètriques adoptades com a so-

lució caben dins el local reservat a aquesta finalitat i compleixen tant
l’REBT com les normes particulars de la companyia subministradora
d’energia que es faci càrrec dels subministrament.

6.9.5 Cablejat

La taula 6.24 resumeix les característiques que han de complir els cables
emprats per a la connexió dels diferents elements que componen la centra-
lització de comptadors.

Secció Tensió
Conductors Aïllaments Colors
mínima assignada
A base de mescles
termoestables o - N: blau
- Coure termoplàstiques - HM: Vermell
6mm2 400/750V - Classe 2 - F: Marró, gris i/o
No propagadores d’incendis negre
amb opacitat i emissió - CP: groc i verd
de fums reduïda

Taula 6.24.: Característiques dels cables usats en la centralització de comptadors

exemple Determina la configuració de la centralització de comptadors

d’un edifici sabent que s’instal·laran comptadors electrònmics i que els con-
sums són els següents:

• 8 habitatges d’electrificació elevada monofàsics

• Un garatge amb subministrament monofàsic

• Els serves generals formats per un ascensor, el grup de pressió i l’en-

llumenat de zones comunes

• Tres locals comercials amb subministrament trifàsic amb menys de

63A

121
Determinar també les dimensions mínimes del local que ha d’allotjar aques-
ta centralització de comptadors, tenint en comte les especificacions de l’-
REBT.
Se sap que les normes de la companyia subministradora que prestarà el
servei només admet mòduls de tres comptadors trifàsics de 630x400x200mm.
Per complir amb la condició que el visor del comptador més elevat no esti-
gui a més d’1,8m de terra, no poden apilar-se més de tres mòduls d’aquest
tipus.
El mòdul de l’IGM té 400mm d’ample i gual que el mòdul per a serveis
generals.

Solució: Començam determinant el nombre de forats, tenint en compte

que tots els dorats reservats seran trifàsics encara que després s’instal·li un
comptador monofàsic
• 8 habitatges ⇒ 8 forats.
• 1 garatge ⇒ 1 forat
• Pels serveis generals, 3 forats. L’ascensor, el grup de pressió i l’enllu-
menat de zones comunes s’instal·len en mòduls independents
• Locals, 3 forats
• Forats de reserva: un forat cada 10 consums o fracció destinats a ha-
bitatges i/o locals comercials. Llavors tenim 8 habitatges més 3 locals
això fa 11, per tant en reservam 2
Es té un total de 14 forats, els serveis generals van apart. Anem a calcular
el nombre de panells necessaris
nre f orats
   
14
nre panells = arrodonir = arrodonir =5
3 3
Com els mòduls trifàsics s’apilen de tres en tres llavors el nombre de
columnes que necessitarem seran
nre panells 5
   
nrecolumnes = arrodonir = arrodonir =2
3 3
Finalment es tenen dues columnes, per simetria en la centralització de
comptadors ens queden 6 panells distribuits en dues columnes de dos. Un
esquema probable és
IH Embarrat de seguretat Embarrat de seguretat
Comptador Comptador
SG Comptador Comptador
Comptador Comptador
Fusibles Fusibles
IGM
Embarrat Embarrat
L’amplada total del conjunt és 400mm de l’IGM més 630 més 630 llavors
1660mm=1,66m. Cal sumar 0,2m que es deixen a cada costat, de manera que
la paret on s’instal·lin els panells haurà de ser de 2,06m. Valor que supera els
1,5m mínims reglamentaris. D’altra banda cal deixar una distància mínima
de des la paret on es col·loquen els panells a l’obstacle següent de 1,1m; com
que només es fa servir un envà per a la instal·lació de les dues columnes, cal
sumar a l’amplada del passadis els 20cm de profunditat dels mòduls. Així,
el local haurà de tenir un ample mínim d’1,3m.

122
6.10 derivacions individuals
6.10.1 Definició i característiques
Llegiu la ITC-BT-15
derivació individual: és la part de la instal·lació que, partint d’una LGA,
subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari

La derivació individual s’inicial a l’embarrat general de la centralització de

comptadors i comprèn:
Bases portafusibles
• Els fusibles de seguretat que protegeixen el conductor i els equips de per a DI
mesura enfront sobrecàrregues i curtcircuits. S’usen fusibles cilíndrics
de tipus gG i es connecten a cada una de les fases.
El neutre no ha ’estar protegit, tot i que per facilitar la desconnexió
de tots els conductors disposa d’una base portafusibles de color blau
col·locada a l’esquerra de les bases blanques destinades a les bases
polars. Per mantenir la continuïtat elèctrica, a la base portafusibles
del neutre es col·loca un cilindre buit de material conductor i de la
mateixa mida que els fusibles.

• El conjunt de mesura format per un o dos comptadors d’energia. Fac-

turació de consum

• Els dispositius generald e comandament i protecció ubicats en el qua-

dre general de cada usuari, integrats com a mínim per un IGA de tall
omnipolar i un ID general.

Les derivacions individuals estaran constituïdes per:

• Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs enterrats.
• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial.
• Conductors aïllats en l’interior de canals protectores en què les tapes
sols es puguin obrir amb l’ajuda d’una eina.

• Canalitzacions elèctriques prefabricades que hauran de complir la nor-

ma UNE-EN 60.439-2.

• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica,

projectats i construïts a l’efecte.

En els casos anteriors, els tubs i canals així com la seva instal · lació,
compliran el que indica la ITC-BT-21, excepte en l’indicat en la present ins-
trucció.
Les canalitzacions inclouran, en tot cas, el conductor de protecció. Cada
derivació individual serà totalment independent de les derivacions corres-
ponents a altres usuaris.

6.10.2 Traçat i instal·lació

Cada derivació ha de ser independent de la d’altres usuaris i inclou els

conductors actiusm el neutre, el fils de comandament per al canvi de tarifa
i el conductor de protecció.
Les condicions d’instal·lació que ha de complir són:

123
 • el traçat ha de ser el més curt possible
• Els conductors no tenen empalmaments ni canvis de secció. S’execep-
tua el cablejat de la centralització de comptadors i del quadre general
de protecció. Tants els dispositius de mesura d’energia com els ele-
ments de protecció tenen un límit de secció màxima del conductor que
s’hi pot connectar, normalment al voltant de 35mm. Quan per raons
de compliment de les exigències de caiguda de tensió s’hagi d’emprar
un conductor que superi aquest valor, s’ademt que en la connexió d’a-
quests dispositius la secció sigui inferior a la de la resta de la derivació
individual.
• Els elements que allotgen els cables han de complir:
– tubs: tindran una secció nominal que permeti ampliar la secció
dels conductors inicialment instal · lats en un 100%. En les
esmentades condicions d’instal · lació, els diàmetres exteriors
nominals mínims dels tubs en derivacions individuals seran
de 32 mm. Quan per coincidència del traçat, es produeixi
una agrupació de dues o més derivacions individuals, aques-
tes podran ser esteses simultàniament en l’interior d’un canal
protector mitjançant cable amb coberta, assegurant així la se-
paració necessària entre derivacions individuals. En qualse-
vol cas, es disposarà d’un tub de reserva per cada deu derivacions
individuals o fracció, des de les concentracions de comptadors
fins als habitatges o locals, per poder atendre fàcilment pos-
sibles ampliacions. En locals on no estigui definida la seva
partició, s’instal · larà com a mínim un tub per cada 50m de
superfície. Les unions dels tubs rígids seran roscades, o em-
botides, de manera que no puguin separar els extrems.
– altres canalitzacions: igual que els tubs han de permetre
l’ampliació de les seccions dels conductors instal·lats en un
100%. Si dues derivacions individuals tenen el mateix traçat,
s’admet que comparteixin la mateixa canal protectora sem-
pre que s’usin cables amb coberta (multipolars) per tal de
què aquestes queden degudament separades.
• En el cas d’edificis destinats principalment a habitatges, en edificis
comercials, d’oficines, o destinats a una concentració d’indústries, les
derivacions individuals hauran de passar per llocs d’ús comú, o en cas
contrari quedat definides les seves servituds corresponents.
• Quan les derivacions individuals passin verticalment s’allotjaran a l’in-
terior d’una canaleta o conducte d’obra de fàbrica amb parets de re-
sistència al foc RF 120, preparat única i exclusivament per a aquest fi,
que podrà anar encastat o adossat al buit d’escala o zones de ús comú,
excepte quan siguin recintes protegits d’acord amb el que estableix la
NBE-CPI-96, no tenint corbes, canvis de direcció, tancat convenient-
ment i precintables. En aquests casos i per evitar la caiguda d’objectes
i la propagació de les flames, es disposarà com a mínim cada tres
plantes, d’elements tallafocs i tapes de registre precintables de les di-
mensions de la canaleta, per tal de facilitar les tasques d’inspecció i
de instal · lació i les seves característiques vindran definides per la
NBE-CPI-96. Les tapes de registre tindran una resistència al foc de RF
30.
La figura 6.8 mostra els conductes d’obra per a una DI

124
 • Es possible col·locar caixes de registre precintables amb tapes aïllants
i no propagadores de flama cada 15m, comunes a tots els tubs de les
derviacions individuals; el seu propòsit és facilitar la instal·lació i l’es-
tesa dels conductors, de manera que en el seu interior no es realitzen
empalmaments.

Figura 6.8.: Conductes d’obra per a derivacions individuals

Amplada en metres
Nombre de derivacions Profunditat
P=0,15m una fila P=0,30m dues files
Fins a 12 0,65 0,50
13 - 24 1,25 0,65
25 - 36 1,85 0,95
36 - 48 2,45 1,35

Taula 6.25.: Dimensions mínimes de la canaleta d’obra de les DI

exemple: Determina les dimentsions mínimes de la canaleta i el nombre

de tubs necessaris per allotjar les DI dels 25 habitatges d’un edifici i un local
comercial de 100m² si els tubs es disposen en una fila

Solució:
• Nombre de tubs: Hi ha tants de tubs com habitatges i s’ha d’afegir un
tub pel local comercial ja que la seva partició està definida. A més a més
l’REBT ens obliga a deixar 1 tub per cada 10 derivacions o fracció, per
tant
Ntubs = 25 + 1 + 3 = 29tubs
• Dimensions de la canaleta, es consulta la taula 6.25 amb P=0,15, tenim
una amplada de 1,85 metres

6.10.3 Tipus de cables emprats en les DI

La taula 6.26 mostra les condicions que, segons l’REBT, han de compartir
els cables de les derivacions individuals.

125
 Cables per a derivacions individuals
Composició Monofàsic: F, N, CP, HN Trifàsic: 3F, N, CP, HN
Tipus Unipolar Tripolar
Coure Alumini
Conductor (en circumstàncies
especials)
Fases: marró, gris o negre Neutre: blau
Codi colors Fil de comandament: Conductor de protecció:
vermell groc i verd
Unipolars: 450/750V Multipolars o enterrats:
Tensió d’aïllament
0,6/1kV
Polars, neutre i CP: Fil de comandament
Secció mínima
6mm2 1, 5mm2
N o propagadors d’incendi i amb emissió de fums
Protecció contra incendis i opacitat reduïda allotjats en conductes
no propagadors de la flama

Taula 6.26.: Exigències de l’REBT per als cables de les DI

La GUIA-BT-15, veure taula 6.27 resumeix les característiques dels con-

ductors i conductes, així com a la seva designació emprada en l’execució de
DI.

6.10.4 Càlcul de les DI

Càlcul dels conductors de fase

Com el cas de les LGA, la secció de les derivacions individuals es realitza

aplicant els criteris d’intensitat màxima admissible i caiguda de la tensió
permesa.

La secció mínima de la DI sera la major de les dues seccions obtingudes,

sempre que sigui superior que la secció mínima, es a dir, 6mm2 .

Les condicions particulars de càlcul són per intensitat admissible i per

caiguda de tensió

per intensitat admissible: Per intensitat admissible consultam les tau-

les 6.28 i 6.29

126
 Mètode
Nombre de conductors i tipus d’aïllament
d’instal·lació
A1 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
A2 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
B1 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
B2 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
C PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
E PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
F PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Secció mm2 Cu
1,5 11 11,5 13 13,5 15 16 16,5 19 20 21 24 -
2,5 15 16 17,5 18,5 21 22 123 26 26,5 29 33 -
4 20 21 23 24 27 30 31 34 36 38 45
6 25 27 30 32 36 37 40 44 46 49 57
10 34 37 40 44 50 52 54 60 65 68 76
16 45 49 54 59 66 70 73 81 87 91 105
25 59 64 70 77 84 88 95 103 110 116 123 140
35 77 86 96 104 110 119 127 137 144 154 174
50 94 103 117 125 133 145 155 167 175 188 210
70 149 160 171 185 199 214 224 244 269
95 180 194 207 224 241 259 271 296 327
120 208 225 240 260 280 301 314 348 380
150 236 260 278 299 322 343 363 404 438
185 268 297 317 341 368 391 415 464 500
240 315 350 374 401 435 468 490 552 590

Taula 6.28.: Intensitats màximes admissibles en amperes per a una temperatura am-
bient de 40o C a l’aire per coure
Norma UNE-20.460-5-523

Mètode
Nombre de conductors i tipus d’aïllament
d’instal·lació
A1 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
A2 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
B1 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
B2 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
C PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
E PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
F PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Secció mm2 Al
2,5 11.5 12 13.5 14 16 17 18 20 20 22 25
4 15 16 18,5 19 22 24 24 26,5 27,5 29 35
6 20 21 24 25 28 30 31 33 36 38 45
10 27 28 32 34 38 42 42 46 50 53 61
16 36 38 42 46 51 56 57 63 66 70 83
25 46 50 54 61 64 71 72 78 84 88 94 105
35 61 67 75 78 88 89 97 104 109 117 130
50 73 80 90 96 106 108 118 127 133 145 160
70 116 122 136 139 151 162 170 187 206
95 140 148 167 169 183 197 207 230 251
120 162 171 193 196,5 213 228 239 269 293
150 187 197 223 227 246 264 277 312 338
185 212 225 236 259 281 301 316 359 388
240 248 265 300 306 332 355 372 429 461

Taula 6.29.: Intensitats màximes admissibles en amperes per a una temperatura am-
bient de 40o C a l’aire per alumini
Norma UNE-20.460-5-523

La taula 6.30 mostra els distints tipus de mètodes d’instal·lació

127
 Denominació Descripció
A1 Conductors unipolars aïllats en un conducte amb
una paret amb aïllament tèrmic
A2 Cable multipolar en uin conducten en una paret amb
aïllament tèrmic
B1 Conductors unipolars aïllats en un conducte amb
una paret de fusta
És equivalent a tub encastat en paret de fusta
B2 Cable multipolar en un conducte sobre
una paret de fusta
C Cable mono o multipoar fixat sobre
una paret de fusta
E Cables multipolars a l’aire
F Cables unipolars espaiats a l’aire

Taula 6.30.: Designació dels mètodes d’instal·lació

La intensitat de treball emprada per escollir la secció adequada d’una

derivació indiviudal depèn de la demanda de potència prevista que ha de
satisfer els mínims establerts a l’ITC-BT-10 de l’REBT. Aquests valors po-
den estar directament associats a una intensitat determinada (habitatges),
o poden ser el resultat d’un càlcukl que depèn de la superfície del lloc a
proveir.
Les derivacions individuals acaben i contenen els dispositius generals de
comandament i protecció, la màxima intensitat que circularà pels seus conduc-
tors coincidirà amb la intensitat nominal de l’interruptor autoomàtic o magnetotèr-
mic general, valor que es prendrà com a intensitat de treball. En conseqüència, el
càlcul de la secció de la derivació individual és posterior a l’elecció de l’interruptor
general.
També és necessari preveure futures ampliacions de potència que es pu-
guin produir prenent en aquest cas una intensitat de treball més gran.
En el cas d’habitatges, es tenen en compte els nivells d’electrificació defi-
nits en l’REBT definits a les taules 6.1 i 6.2. Per la resta de subministraments
tenir en compte:

• Les empreses elèctriques no tenen obligació de proporcionar submi-

nistraments monofàsics quan la potència és superior a 14490W a 230V,
o si a la màxima intensitat d’un interruptor general monofàsic és de
63A.

• Les intensitats nominals dels magnetotèrmics comercials més emprats

són: 10, 16, 20, 25, 32, 40, 50, 63, 80, 100 i 125A

per caiguda de tensió Tal com passa a la LGA, la caiguda de tensió

admissible en aquest element és en funció del nombre de cntralitzacions de
comptadors:
• 1% amb una sola centralització
• 0,5% amb centralitzacions parcials
• 1,5% en instal·lacions d’un sol usuari

128
 exemple La derivació d’una habitatge d’electrificació eleveda de potència
11500W a 230V té una longitud de 28m. Es duu a terme amb conductors
unipolars de coure amb aïllament de XLPE amb instal·lació de tub encastat
en obra. Si a l’edifici hi ha una centralització de comptadors, determina la
secció mínima d’aquesta DI.

Solució:

• Secció per intensitat admissible

La secció de treball per al càlcul d’aquesta secció és de

11500
Ib = ⇒ Ib = 50A
230
, ja que aquest és el magnetotèrmic corresponent a aquesta potència,
taula 6.2. Amb això consultam la taula 6.28, la seva columna 10 i
instal·lació B1 i la secció resultant és

Sb = 10mm2

• Secció per CDT

Aplicam la formula per caiguda de tensió per a subministraments mo-
nofàsics
2·l
S= ⇒ S = 27, 7mm2
γ·u
aquesta secció teòrica s’arrodoneix a 35mm2 .

Entre els dos criteris, el més restrictiu és el de la secció per caiguda de tensió
i aquesta serà la secció de la derivació.

Càlcul del conductor neutre

En definitiva adoptaren la norma de que els conductors neutres són iguals
als conductors de fase.

Càlcul del conductor de protecció

Tot i que s’anomena conductor de protecció, realment constitueix la línia secundària
de terra ja que no s’hi uneix cap receptor
Per determinar-ne la secció es té en compte el que estableix la ITC-BT-19
de l’REBT. Si és del mateix material que els conductors polars. la seva secció
es determinarà en funció de les seccions dels conductors de fase i s’obtindrà
a partir de la taula 6.31

Secció dels conductors Secció del conductor de potecció

(S) en mm2 (Scp ) en mm2
S ≤ 16 Scp = S
16 < S ≤ 35 Scp = 16
S
S>35 Scp = 2

Taula 6.31.: Secció del conductor de protecció en funció de les seccions de fase de
les DI

129
Càlcul de conductes

Les dimensions dels conductes que allotgen els conductors de les DI depe-
nen del nombre i tipus de cables, llur secció i la forma d’instal·lació. Les
dimensions mínimes permeten l’ampliació del 100% de la secció i s’obtenen
consultant les taules 6.32 i 6.33

Secció Secció eficaç mínima

Diàmetre exterior dels tubs (mm)
nominal de les canals protectores
del mm2 Muntatge superficial Encastat Enterrat
conductor ES0721-K RZ1-K ES0721-K RZ1-K ES0721-K RZ1-K RZ1-K
(mm2 ) 3U 3U 1T 3U 3U 1T 3U 3U 1T 3U 1T
6 236 560 618 32 32 32 32 40 40 40 40
10 388 744 789 32 40 40 32 40 40 50 50
16 551 975 1179 40 40 50 40 40 50 50 63
25 874 1283 1558 50 50 50 50 50 63 63 63
35 1150 1581 2005 63 50 63 50 63 63 63 75

Taula 6.32.: Diàmetres dels tubs de les derivacions individuals monofàsiques

Secció Secció eficaç mínima

Diàmetre exterior dels tubs (mm)
nominal de les canals protectores
del mm2 Muntatge superficial Encastat Enterrat
conductor ES0721-K RZ1-K ES0721-K RZ1-K ES0721-K RZ1-K RZ1-K
(mm2 ) 5U 5U 1T 5U 5U 1T 5U 5U 1T 5U 1T
6 393 993 865 32 40 40 32 50 40 50 50
10 647 1240 1128 40 50 50 40 50 50 63 63
16 919 1625 1695 50 63 63 50 63 63 63 63
25 1457 2139 2304 63 63 75 63 63 75 75 90
35 1916 2635 3007 63 75 75 75 75 90 90
50 2705 3478 4211 75 110 110
70 3584 4724 125
95 4637 5639 125
120 7272 140
185 9275 160
150 10893 180
240 13514 200

Taula 6.33.: Diàmetres dels tubs de les derivacions individuals trifàsiques

130
 exemple: Una derivació individual trifàsica s’inicia en la centralització de
comptadors d’un edifici i acaba en el quadre general d’un local comercial,
en trifàsica, el qual té un interruptor general amb una intensitat nominal de
63A i un factor de potència unitari. La longitud total de la DI és de 24m i
s’executa amb conductors unipolars de coure aïllats amb XLPE. Determina
les seccions dels conductors de fase, neutrem conductor de protecció i fil
de comandament de la derivació individual, així com les dimensions de la
canalització si el sistema emprat és de tub encastat en obra i que els cables
són RZ1-K(AS).

Solució:

• Secció dels conductors de fase: La intensitat admisible és de 63A. Consul-

tant la taula 6.28 sabent que tenim un sistema d’instal·lació B1, conduc-
tors unipolars i XLPE3, llavors tenim una secció de 16mm2 (Iz = 73A)
Per altra banda la caiguda de tensió és d’1% ja que la centralització de
comptadors és única, així doncs tenim
√ √
3· I·l 3 · 63 · 24
S= = ⇒ S = 14, 9mm2
γ·u 44 · 4

, la seva secció de fase és de

16mm2

• Secció del neutre, la mateixa que la fase

S N = S = 16mm2

• Secció del conductor de protecció, miram la taula 6.31 i obtenim que

SCP = 16mm2

• Secció del fil de comandament, aquest fil té una secció igual a

S HM = 1, 5mm2

• Diàmetre del tub, de la taula 6.33 obtenim que el diàmetre del tub és

D = 63mm

Elecció de fusibles

El procediment és idèntic a l’elecció de fusibles per a una CGP. Pero hem de tenir
en compte que el fusible ha de ser selectiu respecte a l’instal·lat a la CGP: si
la falla es produeix aigües avall del fusible de la DI, aquest ha d’actuar abans de que
ho faci la CGP. Per tant la condició de selectivitat entre els fusibles connectats
en sèrie és
InCGP ≥ 1, 6 · InDI (6.11)

On:

• InCGP és la intensitat nominal del fusible de la CGP en amperes (A)

131
 • InDI és la intensitat nominal del fusible de la derivació individual en
amperes (A)

6.11 dispositius generals de comandament

i protecció
6.11.1 Definició i característiques

La instal·lació d’enllaç finalitza en els dispositus generals de comandament

i protecció, els quals pertanyen a la derivació individual.

dispositius generals de comandament i protecció , s’encarreguen de

protegir la instal·lació elèctrica interior contra sobreintensitats, contac-
tes indirectes i addicionalment, contra sobretensions.

Aquestes funcions les realitzen, respectivament:

• L’interruptor general automàtic (IGA)

• L’interruptor diferencial

• El dispositiu limitador de sobretensió

Connectats abans de les proteccions, en subministraments de baixa tensió

de potencia inferior a 43,6kW, s’instal·la també l’ICP (Interruptor de Control
de Potència) que realitza una funció de limitació de pas del corrent amb
finalitats de facturació elèctrica.
Aquests dispositus es col·loquen en posició vertical a l’interio d’un quadre
del qual surten els circuits interiors i/o derivacions a altres quadres.
Els envoltants han de tenir graus de protecció mínims IP30 i IK07.
El quadre se situa a prop de la porta d’entrada del recinte per facilitar-ne
la localització i la desconnexió en cas d’incendis. En el cas d’habitatges, no
poden instal·lar-se als dormitoris i ales cambres de bany o lavabos.
Quan es tracti d’un local de concurrència pública, s’han d’adoptar mesu-
res peruqè els dispositius de comandament i protecció no puguin ser mani-
pulats de manera indeguda per personal aliè. Per a això poden ubicar-se en
llocs inaccessibles al públic o proveir-se de cadenats o panys que en situaci-
ons normals han de romandre tancats.
L’alaçada a la qual s’instal·la el quadre depèn del lloc on s’ubiqui. Es
diferencia entre:

• Habitatges: les proteccions han de quedar entre 1,4 i 2m des del nivell
del terra.

• Locals comercials: L’alçada mínima de col·locació dels dispositius és

d’1m

• Altres usos: L’REBT no estableix ni màxims ni mínims.

6.11.2 Interruptor de control de potencia (ICP)

interruptor de control de potència (icp) no és un element de pro-

tecció elèctrica, sinó que limita el corrent a través seu per assegurar
que no s’excedeixi el valor contractat.

132
 Les tarifes de baixa tensió estan formades per diversos conceptes:

• Terme de potència, és una quota mensual fixa, més gran com més eleva-
da sigui la potència contractada.

• Terme d’energia, aquesta quantitat és variable i depèn del consum rea-

litzat en el periode de temps facturat.

• Complements, poden ser derivats del consum de reactiva, discriminació

horària, . . .

Quan es contracta un subministrament es decideix el primer dels termes

en funció del nombre de receptors que es vol que funcionin simultàniament
i de les característiques de la instal·lació elèctrica.
Com el cost de la factura és més gran a mesura que es contracti més Interruptor de
control de potència
potència llavors la companyia elèctrica instal·la un ICP de model aporvat en
el quadre general que produirà la desconnexió automática de la instal·lació
quan se sobrepassi el valor de la potència contractada. Aquest se situa a un
envoltant amb precinte per tal d’evitar manipulacions fraudulentes.
Els valors de la ICP normalitzats (UNE-20317) es mostren a la taula 6.34
Per a valors de potencia majors cal recòrrer a maxímetres, altres equips o
combinacions d’equips de mesura.
La condició que ha de complir l’ICP és tal que

InICP ≥ InIGA

on:

• InICP és la intensitat nominal de l’ICP

• InIGA és la intensitat nominal de l’IGA

Potència nominal Potència nominal

Intensitat ICP
monofàsica trifàsica
1,5 345 1039
3 690 1039
3,5 805 2078
5 1150 2425
7,5 1725 3464
10 2300 5196
15 3450 6928
20 4600 10329
25 5750 13856
30 6900 17320
35 8050 20784
40 9200 27712
45 10350 31176
50 11500 34640
63 14490 43646

Taula 6.34.: Intensitats nominals de les ICP

Aquesta
√ taula no us fa falta ja que, com sabeu, Smono = I · V i Stri =
3·V· I

133
 6.11.3 Interruptor general automàtic (IGA)

interruptor general automàtic és el dispositiu que realitza les funci-

ons de desconnexió manual i automàtica de la instal·lació, a banda de
la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits

Interruptor general Es tracta d’un magnetotèrmic de tall omnipolar amb poder de tall mínim
automàtic de 4,5kA, tot i que sempre ha d’estar d’acord amb la màxima intensitat de
curtcircuit que pugui presentar-se en aquest punt.
Com a element de protecció davant sobreintensitats ve definit per una
tensió i una intensitat nominals i un poder de tall.
La seva intensitat nominal estarà d’acord amb la demanda energètica de
la instal·lació interior i les seccions dels conductors que en surten. Si es
tracta d’un habitatge, el valor dependrà del nivell d’electrificació escollit tal
i com mostren les taules 6.1 i 6.2

6.11.4 Interruptor diferencial general

interruptor diferencial general és l’element que realitza la funció de

protecció enfront els contactes indirectes, produint la desconnexió au-
tomàtica quan es produeix una fuga de corrent a terra.

Interruptor Es caracteritza per uns valors de tensió i intensitat nominals, un poder

diferencial general de tall i una sensibilitat o intensitat diferncial nominal. Aquest últim pa-
ràmetre haurà de coordinar-se amb la resistència de terra dissenyada en la
instal·lació per assegurar que les màximes tensions de contacter que puguin
produir-se no superin els valors reglamentaris.

6.11.5 Limitador de sobretensió

limitador de sobretensió està format pels elements que connectats a

terra produeixen una derivació de corrent quan apareix una sobreten-
sió perjudicial aigües amunt del dispositiu

Limitador de Internament disposen d’una resistència variables en funció de la tensió,

sobretensió amb un valor que és elevat per als nivells de tensió normals de la instal·lació
i que es redueix bruscament davant una pujada de tensió.
La seva utilització és preceptiva quan la instal·lació s’limenta, o inclou,
una línia aèria amb conductors despullats o aïllats. En la resta de casos pot
instal·lar-se voluntàriament.

6.12 instal·lacions de connexió a terra

La ITC-BT-18 xerra
sobre les 6.12.1 Definició i finalitat
instal·lacions de
connexió a terra la connexió a terra , és la unió directa, sense fusibles ni cap mena de
protecció, d’una part del circuit elèctric o d’una part conductora que
no hi pertany mitjançant una presa de terra amb un electròde o grups
d’elèctrodes enterrats a terra

La finalitat de la terra és fixar un límit en la tensió que, pel que da a terra,

puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l’actuació

134
de les proteccions i eliminar o reduir el rics que suposa una avaria en els materials
elèctrics usats.
Si tenim un sistema de connexió de terra simple format per un receptor
de carcassa metàl·lica anomenat massa, un elèctrode meàl·lic en contacte
amb el terreny i un conductor que uneix aquests dos elements llavors si
existeix un funcionament anormal i una de les fases fes contacte elèctric
amb la massa, aquesta es posarà a una tensió U. A causa de la diferència de
potencial apareguda, hi circularia un corrent de defecte Id des de la carcassa
a l’elèctrode, on es difondria a través del terreny.
Aquest sistema de terra s’associa a un dispositiu de protecció de tall per
intensitat diferencial residual, la instal·lació elèctrica es desconnecta auto-
màticament quan Id arribés al valor de la sensibilitat de la protecció.
A més a més, si la resistència del sistema de connexió de terra fos reduïda,
en el cas d’entrar una persona en contacte amb la carcassa, la majoria del
corrent circularia pels conductors de terra en lloc de fer-ho pel cos humà
reduint la possibilitat d’electrocució fins a l’actuació de les proteccions.

6.12.2 Elements del sistema de connexió de terra

En un sistema de connexió a terra tenim dues parts fonamentals: la ins-

tal·lació elèctrica de terra i la presa de terra. Cadascuna d’aquestes es descom-
pon en diferents elements.

La presa de terra

És la part del sistema de connexió de terra que està en contacte amb el

terreny. Els seus components són els elèctrodes i els punts de presa a terra.

Figura 6.9.: Xarxa equipotencial

els elèctrodes: són elements metàl·lics en contacte directe amb el ter-

reny que s’encarreguen de difondre els corrents al terra. Poden adop-
tar diferents formes constructives com xapes, cables, barres, anells o
malles, . . .
els punts de presa a terra: són punts d’unió entre la presa de terra i
la instal·lació elèctrica de terra. Disposen d’un born on es connecten,
d’una banda, els conductors de terra i , de l’altra, els conductors de
protecció i els conductors de la xarxa equipotencial (figures 7.4 i 6.10)
Segons l’REBT, els punts de connexió de terra poden instal·lar-se en:

135

Això és un celobert,
per si us ho estaveu
demanant
• Els celoberts destinats a cuines i cambres de neteja, . . . , en reha-
bilitació o reforma d’edificis existents
• El local o lloc de la centralització de comptadors, si n’hi ha
• La base de les estructures metàl·liques dels ascensors i muntacàr-
regues si n’hi ha
• El punt d’ubicació de la CGP
• Qualsevol local o es prevegi la instal·lació d’elements destinats a
serveis generla o especials, i que per la seva classe d’aïllament o
condicions d’instal·lació hagin de posar-se a terra.

Figura 6.10.: Punt de connexió a la xarxa equipotencial

línies d’enllaç amb terra o conductors de terra: és la part de la

instal·lació que uneix els eèctrodes amb els punts de connexió de ter-
ra. Segons l’ITC-BT-18 ha de tenir unes dimensions mínimes que es
resumeixen a la taula 6.35

Tipus Protegit mecànicament No protegit mecànicament

Protegit contra la corros- Serà igual al del conduc- Coure i acer galvanitzat:
sió tor de protecció 16mm2
No protegit contra la cor- Coure 25mm2 i ferro 50mm2
rossió

Taula 6.35.: Secció mínima del conductor de terra

La instal·lació elèctrica de terra

La constitueixen tots els elements de la instal·lació elèctrica destinats a unir
les masses amb la presa de terra. Es compon de:
línia principal de terra : Comença en el punt de connexió de terra i
acaba a l’embarrat de protecció de la centralització de comptadors, on
comencen les línies secundàries de terra. Es pot executar mitjançant
conductors nus o aïllats, barres planes o rodones, i ha de disposar de
protecció mecànica en els lloc en què sigui accessible, així com en els
passos de parets, sostres,. . .

línia ecundària de terra: Surt de l’embarrat de protecció i acaba a l’o-

rigen de la instal·lació interior. Es canalitza conjuntament amb la deri-
vació individual i la seva secció es calcula mitjançant la taula 6.31.

136
6.12.3 Execució del sistema de connexió de terra

La instal·lació de connexió de terra és el sistema més emprat per a la pro-

tecció contra contactes indirectes. Per això l’REBT estableix que quan es
construeixi un edifici nou, s’ha d’executar una presa de terra de protecció
instal·lant al fons de rases de fonamentació un cable rígid de coure nu for-
mant un anell tancat que interessi a tot el perímetre de l’edifici.
Si amb aquest elèctrode no fos suficient per aconseguir el valor de re-
sistència de terra que garanteixi la protecció, s’afegeixen piquetes verticals
connectades a l’anell.
Es connexta a la terra de protecció:

• Tota la massa metàl·lica important existent en la zona d’instal·lació

i les masses metàl·liques dels aparells receptors quan la seva classe
d’aïllament o condicions d’instal·lació així ho exigeixen.

• Les parts metàl·liqeus dels dipòsits de gasoil

• Les instal·lacions de calefacció generla, aigua i gas canalitzat

• La instal·lació d’antena col·lectiva de TV i FM

• La instal·lació de parallamps si hi fos.

• Les estructures metàl·liques i armadures de murs i suports de formigó

6.12.4 Càlcul i disseny de la connexió de terra d’un edifici

Informació prèvia

El disseny del sistema de connexió de terra consisteix a determinar, entre

altres coses, els tipus d’elèctrodes, les seves dimentsions i el seu nombre per
garantir la protecció contra contactes indirectes dels usuaris.
En un edifici de nova construcció les dades necessàries per realitzar aquest
càlcul són:

• Plànol de planta de la fonamentació.

• Situació de les línies principals de baixada a terra de les instal·lacions

i masses metàl·liques

• Resisitivitat del terreny, definida com la resistència elèctrica que pre-

senta al pas del corrent una porció de terreny de forma cúbica amb un
metre d’aresta. Es mesura en Ω · m i es representa per la lletra ρ.

Aquest darrer valor es pot obtenir de dues maneres diferents, per taules
o per mesura directa. La taula 6.36 i 6.37, presents a la ITC-BT-18, ofereixen
uns valors orientatius per realitzar el disseny de la connexió de terra.

137
 Naturalesa del terreny Resistivitat (Ω · m)
Terrenys pantanosos ≤ 30
Llim 20 a 100
Humus 10 a 150
Torba humida 5 a 100
Argila plàstica 50
Marges i argiles compactes 100 a 200
Marges del Juràsic 30 a 40
Sorra argilosa 50 a 500
Sorra silicia 200 a 3000
Sol pedregós cobert de gespa 300 a 500
Calcàries toves 100 a 300
Calcàries compactes 1000 a 5000
Calcàries civellades 500 a 1000
Pissarres 50 a 300
Roca de mica i quars 800
Granits i gres procedents d’alteració 1500 a 10000
Granit i gres molt alterats 100 a 600

Taula 6.36.: Valors orientatius de la resistivitat del terreny en funció de la seva com-
posiciío

Naturalesa del terreny Valor mitjà de la resistivitat (Ω · m)

Terrenys cultivables i fèrtils, terra- 50
plens compactes i humits
Terraplens cultivables poc fèrtils i al- 500
tres terraplens
Sòls pedregosos nus, sorres seques 3000
permeables

Taula 6.37.: Valors mitjans orientatius de la resisitivitat del terreny en funció de les
seves característiques globals

La mesura de terra és l’opció òptima sempre que es tengui en compte que

la resisitivitat d’un terreny donat varia al llarg del temps en funció de la
seva humitat, temperatura i salinitat, a banda que també hi influeix el grau
de compactació entre l’element de mesura i la terra.
D’altra banda, els terrenys s’estructuren segons estrats o capes de dife-
rents materials, de manera que la resistivitat també diferirà en funció de la
profunditat a la qual s’avaluï. Consegüentment, es recomana pendre diverses
mesures en diferents situacions i adoptar un valor mitjà

Resistència dels elèctrodes de terra

Per a un determinat terreny, la resistencia final de terra depèn del tipus
d’electrodes escollits, el su nombre i la seva disposició espacial.
El mètode més emprat en instal·laciosn elèctriques de baixa tensió són els
conductors enterrats i les piquetes verticals.
conductors enterrats hortizontalment: són elèctrodes artificials for-
mats per un cable nu dipositat hortizontalment en rases, sota la fona-
mentació dels edificis o enterrats a una profunditat suficient.

138
 La seva resitència és
ρ
R = 2·
l
on R és la resis‘tencia de la connexió de terra de l’elèctrode en ohms
(Ω), ρ és la resistivitat del terreny en ohms per metre Ω · m i l és la
longitud del conductor en metres. No té per què coincidir amb la
longitud de la rasa.
Per a què la difusió del corrent a través d’un conductor enterrat no es
vegi afectada per la d’un altre elèctrode, la separació entre tots dos ha
de ser d’almenys 5 metres.

piquetes : El valor de resistencia de connexió de terra formada per una

piqueta vertical la dóna l’expressió següent
ρ
R=
l
en la que la l és la longitud de la piqueta.
Perquè la difusió de corrent d’una piqueta no interfereixi la piqueta
més propera llavors la seva separació ha de complir

D ≥ 2·l

Quan es connexten diverses piquetes entre si separades una distància

suficient perquè no s’interfereixin, constitueixen una associació elèctri-
ca en paral·lel i la resitència de terra que presenta el conjunt és igual
a
R
RT =
n

Condicions exigibles a la presa de terra

Un cop determinats els elèctrodes, el pas següent consisteix en decidir el
nombre i la seva disposició. Per pendre aquesta decisió, s’exigeix que la
resistència final del sistema de posada compleixi unes determinades condi-
cions:
1. Que asseguri l’actuació de les proteccions.
Segons l’ITC-BT-24 el tall automàtic de l’alimentació després de l’apa-
rició d’una fallada està destinat a impedir que una tensió de contacte
de valor suficient es mantengui durant cert temps que pugui donar
com a resultant un risc. Així per garantir l’actuació dels interruptors
diferencials en un esquema de distribució TT, sha de complir que la
suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de pro-
tecció multiplicat pel corrent nominal del dispositiu de protecció ha
de ser menor a la tensió de contacte límit convencional (50V per locals
secs i 24 per locals humits), o sia

R A · IA < U

Per tant el valor màxim de R A dependrà de la sensibilitt de l’interrup-

tor diferencial que apreix en la taula 6.38

2. Que compleixi els valors mínims establerts. La guia tècnica de la ITC-

BT-26 fixa uns valors màxims de resistència de terra per alguns tipus
d’instal·lació. D’altra banda, també hi ha una sèrie de valors pràctics
que s’usen en el disseny. Ambdos s’exposen a la taula 6.39

139
 IDN dels DDR
Local
0,01 0,03 0,3 0,5 0,65
Humit 2400 800 80 48 37
Sec 5000 1666 100 77

Taula 6.38.: Resistència de terra mínima en funció de la sensibilitat del diferencial

Tipus d’instal·lació Resistència de terra

Edificis amb/sense parallamps 15Ω/37Ω
Instal·lacions d’obres 80Ω
Edificis d’habitatges 80Ω
Instal·lacions de màxima seguretat 2a5Ω
Instal·lacions d’ordinadors 1 a 2Ω

Taula 6.39.: Resistència de terra mínima en diferents instal·lacions

Procediment de càlcul

Les passes per caluclar i dissenyar la connexió de terra són:

• Es determina el valor màxim de la resistencia de terra. S’apliquen les

dues condicions exposades i es pren el valor més petit de les dues com
el màxim de la resistència de terra.

• S’avalua la resistivitat del terreny, consultant la taula 6.36, o bé fent

mesures directes.

• Es calcula el perímetre de fonamentació , ja que correspon a la longitud

de la rasa de l’elèctrode enterrat.

• Es calcula la resistència de terra que hi hauria si s’utilitzés coma a

elèctrode conductor enterrat en horitzontal i es comapra amb el de-
terminat en el primer pas. Si fos superior al desitjat, existeixen dues
possibilitats:
– Augmentar la longitud del cable enterrat, ondulant-lo dins la rasa.
Aquest mètode és vàlid si la resistencia és lleugerament superior a
la desitjada.
– Afegir piquetes verticals fins a aconseguir la resitència de terra
desitjada. S’ha de preveure el nombre, la longitud i la disposició
espaial perquè no hi hagi interferències entre elles.

• Si no pot emprar-se conductor horitzontals, en el cas de reformes d’e-

dificis existents, el càlcul anterior es realitza per piquetes verticals.

exemple: es vol dissenyar un sistema de connexió de terra de màxima

seguretat (5Ω) en un edifici amb un perímetre de fonamentació de 200m.
Les mesures experimentals de la resistivitat del terreny donen un valor de
100Ω · m. Determina la configuració de la terra necessària

140
 Solució: La resistència de terra ha de ser menor a 5Ω. Per tant compro-
vam si la resistència de l’elèctrode amb cable és menor que els 5Ω, per tant

ρ 100
R = 2· = 2· = 1Ω
l 200
per tant aquesta disposició si és suficient

exemple: Feis l’anterior exemple si el perímetre de l’edifici és de 100m i

la resistivitat del terreny és de 400Ω · m emprant piquetes de 2m de longitud
i 14mm de diàmetre

Solució: Es calcula la resistència del cable en la nova situació

2·ρ 800
R= = = 8Ω > 5Ω
l 100
Tenim dues maneres de solucionar el problema:

1. Augmentar la longitud del cable. Així doncs necessitariem

2 · 400
5= ⇒ l = 160m
l

Aquest resultat és excessiu i per tant ho hem de descartar

2. Afegim piquetes verticals. La resistència de les piquetes afegides consti-

tueixen una associació en paral·lel amb el cable per tant

1 1 1
+ =
8 x 5
tenim que el conjunt de les piquetes ha de valer

1
x= 1 1
5 − 8

llavors
x = 13, 3Ω

Si cada piqueta té una resistència de

ρ 400
R= = ⇒ R = 200Ω
l 2
necessitarem
Re Re 200
R= ⇒n= = = 15, 04 ≃ 15
n R 13, 3

Per assegurar-nos s’arrodoneix a 16 piquetes.

Comprovam la separació entre piquetes, les hem de repartir entre
100m de perímetre. Així tenim que

100
D= = 6, 25m > 4m
16

Amb tots els elements la resistència de terra és de 4, 88Ω

141
6.13 muntatge d’instal·lacions d’enllaç
6.13.1 Operacions de muntatge

La tasca prèvia al muntatge consisteix en el replanteig de la instal·lació d’en-

llaç i la confirmació que els forats d’instal·lació de la CGP, la LGA, la cen-
tralització de comptadors, les derivacions individuals i el quadre general
de la instal·lació interior estan reservats en els llocs adequats, amb l’espai
suficient i accessos correctes, a banda de ser conformes a la documentació
tècnica del disseny de la instla·lació.
És en aquest moment quan es prenen les mesures de longituds, per si
s’hagues de fer un càlcul definitiu de caigudes de tensió i seccions de con-
ductors, així com de les dimentsions de les canalitzacions, ja que en les obres
civils són freqüents les modificiacions respecte al projecte.
El muntatge de d’una instal·lació d’enllaç engloba gran nombre d’opera-
cions que dependran de l’esquema i dels sistemes d’instal·lació escollits tant
per a la LGA com per a les derivacions individuals. Sense petendre fer una
descripció exhaustiva són:

Muntage de les CGP

Les tasques a realitzar són:
• Instal·lació de la CGP en el seu nínxol
• Connexió de la LGA a la CGP.

Instal·lacio de la LGA
Tenim:
• Realitzar les regates de la LGA si no hi ha forats de la construcció
previstos per a aquesta part de la instal·lació. Aquesta operació depèn
del sistema d’instal·lació i en aquest cas s’està suposant tub encastat
en obra.
• Col·locació dels tubs realitzan les unions d’acord amb l’REBT
• Instal·lació dels conductors
• Connexió a l’IGM

Muntatge de la centralització de comptadors

Les tasques són:
• Instal·lació dels mòduls. Els mòduls per a les diferents unitats funcio-
nals s’han de fixar a la paret.
• Instal·lació de les bases portafusibles i els corresponents fusibles al seu
mòdul
• Instal·lació dels tubs per al cablejat
• Cablejat de la centralització de comptadors: connexió de l’embarrat
general entre panells de diferents columnes, la instal·laciuó de borns
sobre les platines de l’embarrat per donar lloc a les derivacions indivi-
duals, i la seva unió amb les basesportafusibles d’aquesta als mòduls
comptadors. També es col·locaran els borns de sortida degudament
identificats i es duran els cables fins al mòdul de comptadors.

142
 • Instal·lació de la línia principal de terra

Derivacions individuals

• Instal·lació de tubs subjectant-los a la paret mitjançant brides o altres

suports

• Estesa dels conductors a través dels tubs

• Connexió dels conductors per ambdós extrems

Quadre general

Les operacions són:

• Realització del forat a la paret

• Fixació del carril DIN

• Col·lació de les DGM

• Cablejat del quadre

• Col·locació de l’envoltant.

Connexió a la xarxa elèctrica

Aquesta tasca li correspon a la companyia elèctrica. Dues possibilitats:

1. Sense tensió: És la situació normal en un edifici de nova construcció. Es

connecta la connexió de servei amb els cartutxos fusibles retirats de la
CGP. Després s’instal·len els fusibles i la connexió amovible del neutre
i, finalment, es dóna tensió a la nova instal·lació.

2. Amb tensió: El procediment és anàleg a l’anterior, llevat que s’ha de

prendre la precaució de connectar abans la base amovible del neutre
que els cartutxos fusibles. Aquesta tasca requereix aplicar les precau-
cions i mesures pròpies dels treballs amb tensió.

6.13.2 Identificació de riscos i mesures preventives

A continuació, veure taula 6.40, s’enumeren el riscos més destacables que es

produeixen durant el muntatge d’una instal·lació d’enllaç i es proposen una
sèrie de mesures preventives. No obstant això, és necessària una avaluació
de riscos en cada cas particular.

143
 Risc Causa Mesura preventiva
Caiguda de Pot produir-se per la presèn- Ordre i neteja en l’execució de
persones al cia d’obstacles o substàncies treballs
mateix nivell que poden produir ensopega- Ús de calçat adequat
des o relliscades
Caiguda de Aquest risc es produeix quan Ús de barreres i col·locar se-
persones al es realitzen treballs en zones nyalitzacions
difernt nivell elevades en els seus accessos i Ús d’escales portàtils adequa-
en els forats existents entre pi- des
sos. Poden produir-se per fo-
rats, caigudes des d’escales fi-
xes i/o portàtils
Caiguda d’ob- Per la manipulació manual Els treballadors disposen i
jectes d’objectes i eines usen els EPI.
A més, s’usen bosses o cai-
xes per al transport d’eines i
es controlen els moviments de
les càrregues
Xocs i cops Existeix la possibilitat que els Ús de guants i eines adequa-
treballadors es lesionen per des que hauran de ser revi-
xocs o cops amb elements pre- sades pels treballadors abans
sents a l’edifici o que formin d’emprar-se
part de la instal·lació

Taula 6.40.: Riscos, causes i mesures preventives en les instal·lacions d’enllaç

6.14 manteniment d’instal·lacions d’enllaç

Per les seves característiques, les instal·lació d’enllaç no requereixen d’un

manteniment freqüent ja que, a excepció dels equips de mesura, es tracta
d’elements estàtics.

La principal operació de manteniment a realitzar és la recepció de la ins-

tal·lació i la seva posada en servei.

6.14.1 Recepció de la instal·lació

Comprèn dues tasques bàsiques:

• Comprovació de l’adequació de la instal·lació executada al document tècnic

de disseny. Es verifica que tant la ubicació com les característiques
dels diferents elements de la instal·lació s’ajusten al que s’ha projectat.
En aquest punt es constrasten totes les intensitats i tensions nominals,
valors de seccions i tiups de conductors emprats. Comprovació de l’exe-
cució. Es revisen totes les connexions, comprovant que s’han realitzat
i que l’execució és correcta.

144