Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Acti
vi
tats
Ins
tal∙lació d'una asso a
cició de dis
cos RAID nivell 1 en entorn
Linux
L’objec
tiu d’aquesta acti
vi
tat con
sis
teix a ins
tal·lar una asso a
cició de dis
cos mirall
tipus RAID 1 ges o
tinada per programari en un entorn Linux.
Per tal de dur a terme aquesta acti vi
tat, cal
drà una màquina vir tual amb Linux
(Ubuntu/Debian) a la qual hau reu d’afe gir un parell de dis
cos vir
tu a
als per la creció
del RAID Els pas sos a seguir en la pràctica seran els següents:
a
1. Creció d’un hoste Linux per mitjà d’un ges
tor de màqui
nes vir
tu
als.
2. Ins
tal·lació d’una con
tro
la
dora SCSI en la màquina vir
tual.
3. Con
nexió a la con
tro
la
dora SCSI de dos dis
cos durs vir
tu
als (/dev/sdb,
/dev/sdc).
a
4. Creció de par
ti
ci
ons a cada disc (/dev/sdb1 i /dev/sdc1 de tipus RAID)
5. Creació des de línia d’ordres del sis
tema RAID com a sistema mirall (RAID 1)
uti
lit
zant les parti
ci a
ons sdb1 i sdc1 credes ante
ri
or
ment.
6. For
ma
tatge de la nova uni
tat RAID amb el sis
tema d’arxius ext4.
7. Mun
tatge del nou sis
tema de fit
xers que s’emma
gat
zema dins el RAID.
Con si
dereu que ja teniu un hoste Linux ope ra
tiu dins el ges
tor de
màqui nes vir tuals. Suposarem que aquest hoste té el sistema ins
tal·lat al disc vir tual /dev/sda. Afe gi
reu a aquesta màquina vir tual
una con trola
dora SCSI i asso a
cireu a aquesta contro
la
dora dos dis
cos durs vir tuals de 2 GB cadas cun (si us tro
beu amb limi ta
ci
ons
d’espai podeu fer que siguin dis cos molt més petits —estem pro
vant!—). En l’arren cada, el sis
tema associ
arà els nous discos SCSI
als dispo tius /dev/sdb i /dev/sdc.
si
Un exem ple d’ús del ges
tor de màquines vir
tu a
als amb la creció de
la con
tro
la
dora SCSI i els dis
cos dins la màquina vir
tual:
Una vegada ini ci
ada la màquina el sistema ope ratiu detecta la nova
controla
dora i els discos. Es pot apre
ciar en els mis sat
ges del regis
tre de l’arrencada (/var/log/messages) o bé fins i tot us podeu
ins
tal·lar la uti
li
tat lsscsi que serveix per llis
tar discos SCSI que hi
ha en el sistema.
El següent pas és prepa
rar els dis tre cas /dev/sdb i
cos (en el nos
/dev/sdc). Hau rem de crear a cadascun d’ells les par
ti
ci
ons
/dev/sdb1 i /dev/sdc1, res pecti
va
ment, i del tipus RAID. Un
exem ple de disc pre
pa
rat per usar en el RAID:
Ara ve el més sen zill de tot —i alhora el punt clau— i que més feina
fa de tota l’ope ció: la crida a mdadm indi
ra cant que volem usar les
parti ons /dev/sdb1 i /dev/sdc1 com a sis
ci tema RAID1:
Amb això es crea el dispo tiu /dev/md0 (serà el dis
si po
si
tiu que
vegi el sis
tema de fit
xers) en mirall (RAID 1) amb dos dis
posi
tius
RAID (les dues par ti
ci
ons especi
fi
ca
des).
Aquí tenim diver
ses opci car a –level el tipus de con
ons per indi fi
gu
ra
ció RAID:
Opció Con
fi
gu
ra
ció resul
tant
– Conca
tena par
ti
ci
ons per tal de dis
po
sar d’un espai
level=linear d’emma gat
ze
matge que és la suma de totes les parti
ci
ons amb accés lineal
– Concatena par ti
ci
ons (habitual
ment seran apro xi
ma
level=stripe da
ment la mateixa mida i s’opti mitza l’accés en
paral·lel a les parti
ci
ons), es a dir, RAID 0
– RAID 1
level=mirror
–level=5 RAID 5
El tre
ball de pre pa
ra
ció del RAID es fa en el rere fons, és a dir, men
tre els usuaris, ser
veis i apli
ca
ci
ons con ti
nuen tre ba
llant en línia, el
gestor de RAID va, per sota, pre parant el sis
tema de dis cos. Podem
consultar l’estat de la feina del sistema ope ra
tiu pel que fa al RAID,
tot con sul
tant el contin xer /proc/mdstat:
gut del fit
tida de mdadm pas
La sor sarà a afe
girse al final del fit
xer
tida de mdadm pas
La sor sarà a afe
girse al final del fit
xer
mdadm.conf.
I final tar /dev/md0 i uti
ment, ja es podria mun lit
zarlo com a
espai d’emma gat
ze
matge.
Ins
tal∙lació d'una asso a
cició de dis
cos RAID nivell 1 en un
entorn Win dows
L’objec
tiu d’aquesta acti
vi
tat con
sis
teix a ins
tal·lar una asso a
cició de dis
cos
L’objectiu d’aquesta acti
vi
tat con
sis
teix a ins
tal·lar una asso cia
ció de dis cos
mirall tipus RAID 1 ges o
tinada per pro gra
mari en un entorn Win dows i com pro
var el seu fun o
cina
ment tot simu lant una situa
ció d’emergèn
cia adminis
tra
tiva
davant l’avaria d’un dels dis
cos durs i veient el pro
cedi
ment per superarla sense
pèr
dua de les dades.
Per tal de dur a terme aquesta acti vi
tat, cal
drà una màquina vir tual Win dows 7 a la
qual hau reu d’afegir un parell de dis
cos virtu a
als per la cre ció del RAID. Una vegada
creat es copiarà informació en la uni
tat i es comprovarà la tolerància a falla
des
simulant l’avaria d’un dels dis
cos del sistema. Els pas sos a seguir en la pràc tica
seran els següents:
a
Creció amb vir
tu
al
box d’una màquina vir
tual Win
dows 7.
Ins
tal·lació d’una con
tro
la
dora SCSI en la màquina vir
tual.
Con
nexió a la con
tro
la
dora SCSI de dos dis
cos durs vir
tu
als de 100 megaby
tes
cadascú.
a
Creció d’un sis
tema mirall RAID 1 amb aquests dos dis
cos fent ser
vir la con
sola d’admi nistra
ció de dis
cos de Win dows.
For
ma
tar la nova uni
tat amb el sis
tema d’arxius NTFS.
Copiar, lle
gir i modi
fi
car arxius en la nova uni
tat RAID.
Simular una ava ria d’un dels dis
cos vir
tu
als des
con
nec
tant un dels dos dis
cos
durs de la inter
fí
cie SCSI.
Recu
pe
rar la infor
ma
ció del RAID i con
ti
nuar tre
ba
llant ara sense redun
dàn
cia.
Simu
lar la ins
tal·lació d’un nou disc per subs
ti
tuirne l’ava
riat.
Sincro
nit
za
ció del nou disc per dupli
car la infor
ma
ció i recu
pe
rar la fun o
cina
li
tat del volum RAID 1.
Con si
dereu que ja teniu una màquina vir tual Win dows 7 ope ra
tiva
en virtu
albox. Afe
gireu a aquesta màquina vir tual una con
trola
dora
SCSI i asso a
cireu a aquesta con tro
ladora dos discos durs virtu
als de
100 megaby tes als ports 0 i 1 de la inter
fí
cie. Com a resultat tin
dreu
la confi
gura
ció següent a la màquina vir tual:
Una vegada ende
gada la màquina el sis
tema ope
ra
tiu ha de reco
Una vegada ende gada la màquina el sis
tema ope
ratiu ha de reco
nèi
xer auto
màti
cament la nova con
trola
dora SCSI i ins
tal·larà els
con
tro
la
dors corres
po
nents:
Ara heu d’obrir la consola d’admi
nis
tra
ció de dis
cos. Podeu ferho
mitjan
çant Menú / Tau ler de control / Sistema i seguretat /
Eines admi nistrati
ves / Crear i forma tar parti
ci
ons del
disc dur, o bé molt més ràpid exe cutant (Tecla_Win dows+R)
l’ordre de con
sola diskmgmt. msc.
Ara cal crear el volum RAID1 selec o
cinant un dels dos dis cos SCSI i
amb el menú con tex
tual (botó dret del ratolí) selec o
cinar l’opció
“Nou volum reflec tit”:
Tot seguint les ins truccions de l’assis
tent podreu afegir el segon
disc SCSI al RAID, assig nar al conjunt una nova lle
tra d’uni tat (per
exem ple, la lle
tra E:), i for
matar el volum amb el sistema d’arxius
NTFS.
Per com provar la tole
ràn
cia a errors copieu alguns arxius i direc to
ris al nou volum RAID i simu la
reu una ava ria en un dels dis
cos del
RAID 1. Per simu lar aquesta ava ria tanqueu Win dows i en la fines
tra de vir
tual
box eli
mineu la connexió d’un dels discos SCSI. En
tornar a endegar la màquina vir tual i ini
ciar Windows s’haurà per
dut la unitat de RAID.
Per recu
perar la infor
mació tor
neu a la con
sola d’admi
nis
tra
ció,
selec o
cineu un dels discos del RAID i amb el menú con tex
tual trieu
“Treure reflex”.
D’aquesta manera ens queda un volum nor mal, ja sense redun dàn
cia ni tole
ràn
cia a erra
des, però amb tota la infor
ma ció intacta.
Per des
comptat en un cas real ara és el moment de fer una còpia
de segure
tat d’urgèn cia.
Mentre es repara el disc dur l’empresa ha de seguir tre
ballant, així
que esborreu, copieu o modi fi
queu els arxius d’aquesta unitat per
can
viarne el con
tingut.
Ara ima gineu que el servei tècnic ins
tal·la un nou disc SCSI per
substi
tuir l’ava
riat. Per simu larho cal que tanqueu Win dows i feu
el procés invers recon nectant en virtu
al
box el disc SCSI al port de
la contro
ladora.
L’objectiu ara és recom posar el RAID 1 i sincronit
zar els dos
dis
cos, així que torneu a l’admi
nis
tra
dor de dis
cos on hau
reu de
rea
lit
zar les tas
ques següents:
El nou disc instal·lat s’haurà de selec o
cinar i amb el menú con
tex
tual con
vertirlo al mode bàsic.
Al disc dur ope
ratiu que havia que
dat “orfe” se li pot tor
nar a
afe
gir una uni
tat de reflex amb el botó con
textual Afe gir
reflex.
Auto
màti
ca
ment el sis
tema efec
tu
arà la sincro
nit
za
ció i el
volum RAID tor
narà a estar opera
tiu i tole
rant a erra
des.
Punt de res
tau
ra
ció
L’objec
tiu d’aquesta acti
vi
tat con
sis
teix a esta
blir un punt de res
tau
ra
ció
manual en un entorn Win dows 7.
El sis
tema ope ra
tiu Win
dows 7 per met fer i recu
pe
rar punts de res
taura
ció amb una con sola espe
cí
fica que es troba al menú de propi
e
tats del sis
tema Tau ler de con trol\Sistema i Segu re
tat\Sis
tema Dintre de la pes
ta
nya de Protecció del sis
tema. També
podeu acce
dir al menú de pro e
pitats del sis
tema amb la dre
cera
Tecla de Win dows+Pause.
Regis
tre d'arran
cada
L’objec
tiu d’aquesta acti
vi
tat con
sis
teix a habi
li
tar el regis
tre d’arran
cada de
Win dows per con sul
tar posteri
or
ment el seu con tingut.
L’arxiu de registre d’arrancada (\windows\netbtlog.txt) enre gis
tra el que suc
ce
eix en el procés ini
cial de càr
rega de con
tro
la
dors i per
met així la seva anà lisi
posterior per detectar i cor
re
gir pro
ble
mes.
El regis
tre d’arran
cada de Win
dows es pot acti
var mit
jan
çant dos
mètodes:
Les opci
ons d’arran
cada avan ça
des (Tecla de fun
ció F8 a l’inici
del pro
cés d’arran
cada del sis
tema)
Mitjan
çant la con
sola de con
fi
gu
ra
ció del sis
tema en la sec
ció
d’arrancada (Tecla_Win dows+R i ende gar la uti
li
tat mscon
fig.
exe)
Activeu l’enre
gis
tra
ment d’aquest arxiu per algun d’aquests dos
mèto des, rei
ni
cieu de nou el sis
tema i com
proveu el con
tin
gut de
l’arxiu de regis
tre amb qualsevol pro
ces
sa
dor de text:
Con
tin
gut de l’arxiu \win
dows\netbt
log.
txt:
Diagnòs
tic de memò
ria
L’objec
tiu d’aquesta acti
vi
tat con
sis
teix a fer un diagnòs
tic de memò
ria tot fent
L’objectiu d’aquesta activi
tat consis
teix a fer un diagnòs tic de memò ria tot fent
ser
vir les uti
li
tats que ofe
reix Win dows. El diagnòs tic de memò ria és una bona opció
davant errors i fallades alea
tò
ries per tal de com pro
var possi
bles proble
mes a la
memò ria interna.
Còpia de segu
re
tat a Linux
L’objec
tiu d’aquesta acti
vi
tat con
sis
teix a fami a
lirit
zarse amb les ins
truc
ci
ons
d’empa que tat i còpia de segu retat de Linux.
Es pre
tén rea
lit
zar una còpia de segu
re
tat en un sis
tema Linux que com
pleixi les
con
di
ci
ons següents:
Còpia total (nivell 0) de tots els arxius d’usu
ari del sis
tema (direc
tori /home).
La còpia de segu
re
tat s’ano
menarà Copia
Home, estarà com
pri
mida i es guar
darà pro
vi o
sinal
ment al direc
tori /var.
Es farà ser
vir la uti
li
tat d’empa
que
tat tar.
Mit
jan
çant la con
fi
gu
ra
ció del dimoni cron amb la uti
li
tat cron
tab es progra
marà que aquesta còpia es faci auto
màti
ca
ment tots els diven
dres a mit
ja
nit.
Indi
queu el pro ce
di
ment i les ordres de con
sola neces
sà
ries per a aquesta tasca
adminis
tra
tiva.
L’ordre de còpia de segu
re
tat seguint les ins
truc
ci
ons de l’enun
ciat
seria:
IMPLANTACIÓ DE SISTEMES OPERATIUS (ASIX)\ SISTEMES
Aquesta ordre s’hau ria de progra
mar amb el dimoni cron mitjan
INFORMÀTICS (DAM)
çant la uti
li
tat crontab per què es faci auto
mà
ti
ca
ment tots els
divendres a mit ja
nit. Per ferho seguim dos pas
sos:
1. Crear un arxiu de text (per exemple, progra
macio.
txt) que con
tin
gui una línia amb la programa
ció de la tasca:
2. Exe
cu
tem cron
tab amb el nom d’aquest arxiu com a parà
me
tre:
$crontab programacio.txt
Pro
gra
mari de codi lliure per clo
natge d'equips
L’objec
tiu d’aquesta acti
vi
tat con
sis
teix a cer
car infor
ma
ció sobre eines de codi lliure
per clo
natge d’equips.
Cer
queu per inter
net infor
ma ció sobre eines de codi lliure per clo
natge d’equips i
compa
reu carac
te
rís
ti
ques i pres
ta
ci
ons amb eines pro e
pità
ries com Norton Ghost o
Acro
nis.
Dos dels pro
jec
tes més popu
lars de codi lliure per al clo
natge
d’equips són:
Clo
ne
zi
lla: http://
clo
ne
zi
lla.
org/
Par
ti
mage: http://
www.
par
ti
mage.
org/
Main_
Page