L’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA

EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA

A continuació us comentarem breument en què consisteix el període

d’adaptació, perquè també us serveixi de reflexió i ajuda per a resoldre els
dubtes que pugueu tenir sobre aquest període, o d’alguna manera superar
l’angoixa que us pot suposar deixar el vostre fill/a l’escola.

L’escola pot esdevenir pels nens/es una nova possibilitat d’enriquiment i

ampliació de les seves experiències, una altra manera de créixer i
desenvolupar-se en relació els altres companys, altres adults i nous espais. Les
experiències viscudes fins ara en el medi familiar o a la llar d’infants es tornen
més complexes i més àmplies.

Malgrat tot, és possible que als infants els calgui un temps per conèixer
l’escola, descobrir-hi coses interessants, adequar-la a les seves necessitats i
preferències i d’aquesta manera poder-ne gaudir.

D’aquest temps en diem PERÍODE D’ADAPTACIÓ. I això no és sinó el camí o

procés que viu el nen/a en el pla dels sentiments (afectius, socials,
intel·lectuals), tot valorant el que suposa la separació de la família i el que el
seu ingrés a l’escola li pot oferir

A QUI LI CAL ADAPTAR-SE?

No són només els més menuts els únics implicats en el procés d’adaptació. La
família i l’escola inicien una relació i a tots ens cal adaptar-nos. L’entrada del
petit/a en el centre pot fer sorgir en els pares sentiments contradictoris: pors,
dubtes, desconfiances… que sovint els porten a sentir-se culpables per la
decisió que han pres de portar el seu fill o filla a la llar d’infants. Preguntes com
ara: “estarà bé?”, “haurà plorat gaire estona?”, “estarà sol?”, “tindrà alguna
mestra que el consoli?”, són algunes de les que es faran pares i mares

A partir d’aquí cada família reaccionarà de manera diferent. N’hi ha que

sobreprotegeixen el seu fill o que s’hi mostren molt exigents o que intenten
convèncer els infants que a l’escola s’ho passaran d’allò més bé, n’hi ha que
fins i tot eludeixen parlar del tema. Altres famílies ho miren amb més
tranquil·litat i procuren transmetre al seu fill la idea de normalitat.
També per les educadores és un període d’adaptació, tot i que en coneixen
el procés i la importància en el desenvolupament del nen/a.

Les reaccions dels infants quan ingressen a l’escola poden ser molt
diverses: alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una
situació nova… però també pot aparèixer un plor intens, agressions, fortes
actituds de rebuig o aferrament a les ”seves coses” (motxilla, jersei…). També
és fàcil trobar nens que passats uns dies d’aparent tranquil·litat (una setmana,
un mes…) reaccioni amb plor i rebutgi l’escola quan pren consciència de la
nova situació.

Cal que siguem especialment sensibles i puguem captar manifestacions subtils

del seu estat d’ànim, com ara tristor, aïllament, trastorns de son, inapetencia…

ÉS IMPORTANT…
– Que els nostres fills/es descobreixin que els podem ajudar a superar les
dificultats, malgrat que no els les puguem estalviar.

– Que no posem temps a l’adaptació. Cada nen té el seu ritme.

– Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat i

optimisme possibles

És possible que durant aquest període puguin aparèixer en l’Infant

conductes de rebuig:

 Hi ha nens/es que poden tenir alteracions de son, d’alimentació,

vòmits…
 Alguns senten ansietat per la separació i poden sentir rebuig, por,
gelosia cap a altres germans/es, o poden sorgir comportaments
agressius.
 Pot ser que l’Infant, en el retrobament amb els pares plori, faci
rebequeries o mostri indiferència, aquestes són algunes manifestacions
que no ens han de preocupar, ja que a vegades els nens i nenes també
experimenten sentiments contradictoris, al mateix temps sent la
separació amb l’educadora i el desig d’anar amb els seus pares.
 Des del punt de vista afectiu i social s’observa:

o Nens i nenes que ploren: és la manifestació més generalitzada.

o Nens i nenes que no ploren i participen a l’escola de forma resignada perquè

les activitats els hi resulten noves, però a casa manifesten conductes
negatives.

o Nens i nenes que plores i es neguen a ser atesos per estranys o altres
Mestres.
o Nens i nenes que es mantenen aïllats, no participen, no es relacionen…

o Nens i nenes que agafen fortament algun objecte que porten de casa,
participen però amb l’objecte a la mà.

Hem de saber que TOTES aquestes són manifestacions normals d’aquest

període i que si ho acceptem d’una forma natural ja estarem ajudant al nostre
nen/a en la resolució d’aquest procés d’adaptació. Per això, necessitarà que li
oferim una gran comprensió i ajuda, ajuda que no consisteix en evitar els seus
sentiment i conflictes, sinó en entendre’ls. Tanmateix, hem de comprendre que
cada nen/a té un ritme d’adaptació personal que s’ha de respectar.

QUÈ PODEM FER ELS PARES PER FACILITAR

L’ADAPTACIÓ?

 No parlar mai de l’escola en termes negatius. Exemple: “allà

aprendràs a menjar!”, “si no et portes bé et portaré a l’escola”
 Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola, tot
familiaritzant-los amb els noms dels altres nens/es i de les mestres
 Procurar que abans d’anar a l’escola coneguin l’edifici, hagin vist el
pati…
 Intentar aclarir dubtes parlant amb les Mestres.
 Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar
situacions
 Procurar que els nens/es vinguin el més relaxats i tranquils posible.
 No enganyar als nens/es. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que
més tard els vindran a buscar
 No allargar excessivament els comiats
 Permetre que els nens/es portin algun objecte de casa que els
proporcioni seguretat (ex: xumet, una nina…)

I… quan dura aquest procés?

Tot depèn del caràcter del nen, de l’entorn familiar… però aproximadament
entre uns quinze dies o un mes la majoria dels nens s’adapten a la nova
situació, l’accepten i comencen a gaudir de la companyia dels altres nens, dels
nous aprenentatges que se’ls ofereixen, dels jocs a l’aula i comencen a
somriure quan es dirigeixen cap a “l’escola” cada matí.

Hem de donar-li moltes demostracions d’afecte durant aquest temps i sobretot…..

MOLTA PACIÈNCIA!!

Moltes gràcies per la vostra confiança i ÀNIMS!!