Aportacions A La Trobada Arxiprestal de Sants - La Marina 2017

CONVIDATS
A SER I FER ESGLÉSIA

APORTACIONS DE
L’ARXIPRESTAT DE SANTS –
LA MARINA A LA PREPARACIÓ
DEL PLA PASTORAL
TROBADA ARXIPRESTAL 2017

2
ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

APORTACIONS DE L’ARXIPRESTAT DE
SANTS – LA MARINA A LA PREPARACIÓ
DEL PLA PASTORAL DIOCESÀ
PRESENTACIÓ
Aquest curs 2016-2017 el treball que hem fet a l’Arxiprestat de Sants –
La Marina ha estat centrat en dos eixos sorgits de la reflexió sobre “la
preparació del Pla Pastoral Diocesà”
a) Fer una anàlisi del que fem, dels reptes que se’ns plantegen i de
com els afrontem a les nou parròquies de l’Arxiprestat: Mare de
Déu dels Dolors, Mare de Déu de Port, Sant Àngel Custodi, Sant
Bartomeu, Sant Cristòfol, Sant Joan M. Vianney, Sant Medir,
Santa Dorotea i Santa Maria de Sants; com a pas previ a les
nostres aportacions a la preparació del Pla Pastoral Diocesà.
b) Les aportacions en concret, sorgides de la reflexió anterior i

treballades en grups en el marc de la Trobada Arxiprestal,
celebrada el mes de març.
“Qui tingui orelles, que escolti el que diu l’Esperit a les Esglésies”
Aquest és l’enunciat del nou Pla Pastoral, inspirat en la crida i les

orientacions del Papa Francesc, sobretot les expressades en l’Evangelii
Gaudium (Punt 4 de la síntesi del P. Rambla).
L’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, és la guia que seguim per a

realitzar el treball del curs que us presentem en aquest dossier, on
tenim present també la ponència i la síntesi del p. Rambla sobre la
preparació del Pla Pastoral de la Diòcesi.

“Convidats a ser i fer Església”
“Tothom pot participar d’alguna m an e r a en la vida eclesial,

tothom pot integrar-se a la comunitat” (Evangelii Gaudium, 47).
Sentint-nos convidats a continuar participant activament en les

nostres comunitats i també en la Diòcesi, la perspectiva des de la
4 qual hem enfocat el present treball és la del kairós. Tot i que en les
nostres comunitats també trobem alguns dels condicionaments i
temptacions que assenyala el P. Rambla en el núm. 11 i 12, els tenim
presents i alguns els hem reflectit en el treball, encara que no n’hem
fet l’eix de les nostres reflexions.
Entenem que el que se’ns demana en l’Evangelii Gaudium, és una

resposta i reflexió a nivell individual. Cadascú té la seva i qui més qui
menys s’ho ha plantejat i aporta i integra les seves reflexions al grup al
qual pertany. Nogensmenys, l’anàlisi de la nostra tasca concreta a les
parròquies té un sentit comunitari i transversal en el sentit que s’han
format comissions de treball en diferents àmbits: litúrgia, catequesi i
formació, acompanyament en la fe; pastoral de la salut; Càrites i altres
obres socials; economia de les parròquies; pastoral obrera i moviments;
activitats culturals de les parròquies; comunicació de les parròquies i de
l’arxiprestat; i presència de les comunitats religioses, en les quals hi ha
estat presents membres de les diferents parròquies.
La nostra resposta al qüestionari l’hem fet en dos nivells. El treball previ

és la nostra resposta a la part primera del qüestionari i ens hem centrat
en la resposta a la segona part.
En aquest dossier hi trobareu, primer, les bases, objectius i dinàmica del

treball sobre la situació actual de l’Arxiprestat; segon, els treballs de les
diferents comissions i, com a conclusió d’aquests, les respostes
concretes al segon apartat del Qüestionari del Pla Pastoral.

ARXIPRESTAT DE
SANTS – LA MARINA
LES BASES
5
ELS OBJECTIUS
I LA DINÀMICA DEL
TREBALL

6

BASES ESPECÍFIQUES DEL TREBALL A REALITZAR
El consell pastoral arxiprestal proposa aquest treball de conjunt amb

l’esperança que sigui un bon estímul per a la vida de les nostres
comunitats parroquials.
Ara farà tres anys, el novembre del 2013, vam rebre amb il·lusió
7
l’exhortació del Papa Francesc La Joia de l’Evangeli o Evangelii
Gaudium. La presenta com un programa que esperava que tingués
conseqüències importants per aconseguir una renovació eclesial que no
podia esperar més (25).
Demana a les parròquies en concret que estiguin realment en contacte

amb les famílies i la vida del poble, del barri, que siguin àmbits de viva
comunió i participació i s’orientin completament a la missió (27).
En les reunions de treball hem de tenir en compte aspectes importants

de la mateixa exhortació, que ens serveixen de marc general del treball
arxiprestal.
UNA ACTITUD OBERTA I FLEXIBLE EN L’ESGLÉSIA
En el si de l’Església hi ha innombrables qüestions sobre les quals

s’investiga i es reflexiona amb àmplia llibertat. Les distintes línies de
pensament filosòfic, teològic i pastoral, si es deixen harmonitzar per
l’Esperit en el respecte i l’amor, també poden fer créixer l’Església. Als
qui somien una doctrina monolítica defensada per tots sense matisos,
això pot semblar-los una imperfecta dispersió. Però la realitat és que
aquesta varietat ajuda a fer que es manifestin i desenvolupin millor els
diversos aspectes de la riquesa de l’Evangeli (40).
Un cor missioner mai no es reclou, mai no es replega en les seves

seguretats, mai no opta per la rigidesa autodefensiva.
Sap que ell mateix ha de créixer en la comprensió de l’Evangeli i en

discerniment dels viaranys de l’Esperit, i llavors no renuncia al bé
possible, encara que corri el risc de tacar-se amb el fang del camí (45).

L’Església no és una duana, és una casa paterna on hi ha lloc per a
cadascú amb la seva vida a les espatlles (47).
PRINCIPIS D’ACTUACIÓ ENMIG DE LA SOCIETAT I LA CULTURA ACTUALS
Enmig de l’individualisme procurar l’enfortiment dels vincles

interpersonals.
8
Davant diverses formes de guerra i enfrontaments reconèixer l’altre,
curar ferides, construir ponts, estrènyer llaços.
Valorar i participar en alguna de les moltes formes d’associació per a la

defensa dels drets i per la consecució d’objectius nobles, que són vives
en la nostra societat (67).
Davant de les noves cultures que continuen gestant-se en la societat i en

les quals el cristianisme ja no sol ser promotor o generador de sentit,
sinó que procedeixen d’altres visions, llenguatges i símbols, s’han de
cercar maneres adients i significatives d’encarnar la fe en aquests nous
contextos.(73).
EL GUST ESPIRITUAL DE SER POBLE
Desenvolupar el gust espiritual d’estar a prop de la vida de la gent, fins

el punt de descobrir que això és font d’un goig superior. Jesús ens pren
d’enmig del poble i ens envia al poble, de tal manera que la nostra
identitat no s’entén sense aquesta pertinença (268).
Una dimensió d’aquest gust espiritual de ser poble s’encarna en

l’aspecte concret del propi país. En el document de la conferència
episcopal Tarraconense del 1986, Arrels cristianes de Catalunya, es
demana a les comunitats parroquials que continuïn sent un exemple de
convivència en el respecte a totes les formes culturals, en la facilitació
de l’accés a l’ús normalitzat de la llengua catalana en una germanor
veritablement cristiana. Els bisbes afirmen la realitat de Catalunya com
una nació amb una llarga història i que és un subjecte polític amb uns
drets col·lectius.

LA INCLUSIÓ SOCIAL I ECLESIAL DELS POBRES
Per a l’Església l’opció pels pobres és una categoria teològica abans que
cultural, sociològica, política o filosòfica. Déu els atorga la seva primera
misericòrdia. Aquesta preferència divina té conseqüències en la vida de
fe de tots els cristians, cridats a tenir els mateixos sentiments que Jesús
(Fl 2,5)..
Ells tenen molt a ensenyar-nos. És necessari que tots ens deixem 9

evangelitzar per ells. La nova evangelització és una invitació a
reconèixer la força salvífica de les seves vides i posar-los al bell mig del
camí de l’Església. Som cridats a descobrir Crist en ells, a prestar la
nostra veu en les seves causes, però també a ser els seus amics, a
escoltar-los a interpretar-los i a recollir la misteriosa saviesa que Déu vol
comunicar-nos a través d’ells (198).
El nostre compromís no consisteix exclusivament en accions o en

programes de promoció i assistència, el que l’Esperit mobilitza no és un
desbordament activista, sinó abans que res una atenció posada en
l’altre, considerant-lo com un amb si mateix. Aquesta atenció amant és
l‘inici d’una veritable preocupació per la seva persona....
Només des d’aquesta proximitat real i cordial podem acompanyar-los

adequadament en el seu camí d’alliberació (199).

DINÀMICA
10
TEMA OBJEC- MÈTODE

• Presentar les TIUS DE
activitats que
realitzem, Interrelació entre
TREBALL
posant en els diferents grups
• Mètode transversal
relleu els de les parròquies -
conèixer el que es que inclogui totes les
reptes que fa en les diferents parròquies en grups
se'ns parròquies i de treball per temes o
plantegen i intercanvi d'idees sectors de l'activitat
possibles • Llum per avançar
amb un aire • Cada parròquia
solucions. s'encarregarà d'un
festiu, de
reflexió, per tema
animar-nos.

LES COMISSIONS DE TREBALL
11
CATEQUESI
CÀRITAS I
LITÚRGIA I FORMACIÓ ALTRES
I EN LA FE OBRES
SOCIALS
SAGRAMENTS
PASTORAL
PASTORAL OBRERA COMUNITATS
DE LA SALUT MOVIMENTS RELIGIOSES
ECONOMIA DE COMUNICACIÓ
LES DE LES
ACTIVITATS PARRÒQUIES PARRÒQUIES I DE
CULTURALS I L’ARXIPRESTAT
PRESENCIA AL
BARRI

12

ARXIPRESTAT DE
SANTS – LA MARINA
EL TREBALL DE LES
COMISSIONS 13

14

PARRÒQUIES COORDINADORES DE LES COMISSIONS
PARRÒQUIA SECTOR DE L’ACTIVITAT
SANT ÀNGEL CUSTODI Litúrgia i sagraments
15
SANT MEDIR Catequesi i formació en la fe
SANTA MARIA DE SANTS Càritas i altres obres socials
MARE DE DÉU DELS DOLORS Activitats culturals i presència al barri
SANT BARTOMEU Pastoral de la salut
MARE DE DÉU DE PORT Pastoral obrera i moviments
SANTA DOROTEA Economia de les parròquies
SANT JOAN M. VIANNEY Comunicació de les parròquies i l’arxiprestat
MARISTES Comunitats religioses presents a l’arxiprestat

SECTOR D’ACTIVITAT: LITÚRGIA I SAGRAMENTS
PARRÓQUIA COORDINADORA: SANT ÀNGEL CUSTODI, HOSTAFRANCS
===========================================================
El què fem i els reptes que se’ns plantegen:

16
En la recopilació que farem a continuació s’ha intentat plasmar allò en

que la majoria de parròquies del arxiprestat coincideixen.
La participació a la litúrgia parroquial per part dels laics es concreta,

sobretot, en la participació a les celebracions dominicals.
(Fotos de totes les parròquies del Arxiprestat.)
Sagraments:
Batejos:
No hem aconseguit dades concretes, però sembla que no son molts. Hi ha

parròquies en les que es celebren els batejos en les misses del diumenge
ja que d’aquesta manera la comunitat els acompanya en la celebració.
D’altres ho fan un cop al mes, depenent de les peticions que tinguin.
Els batejos d’adults, en cas d’haver-hi, tenen lloc per Pasqua.
Confirmacions:
Moltes vegades es fan conjuntament amb alguna ordre religiosa que està
a prop i no son molt nombroses.
Penitencials:
Les penitencials o celebracions comunitàries del perdó, es celebren en

quasi totes les parròquies abans de Nadal i a la Quaresma. Actualment i
en algunes de les nostres parròquies, son celebracions sense missa,
creant un ambient propici de recolliment i silenci i amb absolució
general, sense detriment de poder tenir, durant la celebració, una
confessió breu mes privada amb els sacerdots (4 o 5) que es distribueixen
per l’església en el decurs del acte.

Primeres Comunions:
Normalment tenen lloc en el mes de Maig i de vegades amb una sola data
ni ha suficient. No fa pas tant temps es tenien que dividir en dos tandes
ja que eren mes nombrosos els infants que feien la catequesi.
Matrimonis:
Han baixat molt en quantitat i malgrat que es tenen forces sol·licituds

d’expedients, son pocs els que es casen a la parròquia. 17
Unció dels Malalts:
Hi ha que ho fan cada dos anys, comunitàriament i en el decurs de la

missa solemne del diumenge. Es té una reunió prèvia amb les persones
que han demanat el sagrament. Hi ha d’altres que ho fan sota petició
puntual.
Misses:
Temps Ordinari:
En quasi totes les parròquies, en els dies feiners, hi ha una missa diària
pel matí o pel vespre. Mes a mes els dissabtes i vigílies una al vespre.
Els diumenges hi ha una mitja de dues a tres misses. La “principal o

major” normalment es celebra cap al migdia i té una assistència de
fidels mes nombrosa.
La missa Familiar, es celebra en la majoria de parròquies, amb

assistència dels infants de catequesi acompanyats pels pares. La
freqüència potser de un cop per setmana a un cop per mes.
Hi han poques parròquies que tinguin un grup de litúrgia estructurat amb

reunions periòdiques per preparar les celebracions. Normalment a cada
missa hi han persones que col·laboren en les tasques que es precisin.
La formació dels membres d’aquests equips o grups, excepte en casos

molt puntuals, es poca, son massa autodidactes i els hi manca una
formació externa: cursets, xerrades, etc.
La majoria de voluntaris son persones de una certa edat i, quasi sempre,

amb una carència de personal que, poc a poc, els pugui substituir.

Cants:
Tots hi estem d’acord que una celebració amb cants i música es molt
més completa. Es important tenir una persona versada en el cantoral
litúrgic que sàpiga engrescar a la comunitat a seguir els cants. Hi ha
parròquies que tenen organista i d’altres que, malgrat tenir òrgan, no
tenen qui ho faci.
18 En una de les parròquies fa temps es van fer uns “cursets” de cants

litúrgics oberts a tothom que estigues interessat. Es feien els divendres
tarda i van tenir força resposta positiva.
Col·lectes:
Cada parròquia te un tarannà diferent en aquest sentit. Unes no passen

col·lecta i d’altres sí. Totes ho fan el primer diumenge quan es recull
amb sobre de la diòcesis i en les campanyes puntuals.
En els temps litúrgics forts (Quaresma, Pasqua, Advent, etc.) hi ha una

participació mes intensa de les comunitats, ajudant l’ambientació pròpia
del temps com son: corona d’Advent, pòsters, murals, monicions o signes
complementaris.
També en tres parròquies disposen d’equip de projecció per passar

Powerpoints preparats expressament per cada missa i amb els que la
comunitat pot seguir els cants i les pregaries, aprofitant al mateix
temps i al final de la celebració litúrgica, passar avisos d’interès com
poden ser cursets, inscripcions, xerrades, etc.
La experiència ha estat molt ben valorada per part de la feligresia.
Lectors:
Evidentment no es pot donar a llegir la Paraula de Deu a hom que, per

molt bé que llegeixi, no li dona sentit al text. Seria bo poder fer una
formació de lectors.
Normalment quan demanes col·laboració per les lectures i sobretot al

jovent, no hi ha una resposta massa positiva.
Es comenta que una bona opció de cara al jovent es que comencin a

llegir amb els salms, d’aquesta manera hi ha un temps d’espera entre
cada verset i poden descansar.

Igualment es pot fer a les Pregàries dels fidels.
També destacar que existeix un grup de pregaria amb el carisma de

Taizé en una de les parròquies i amb bona participació.
Hi ha un Taller d’Oració, segons el mètode del P. Larrañaga en un altre

parròquia i també amb bona participació.
19
Conclusions:
Tots estem d’acord en que hi ha una manca de persones que vulguin

col·laborar en les tasques de les celebracions litúrgiques, doncs malgrat
que tothom vol participar en un principi, quan veuen el temps i
dedicació que comporta, perden interès. La majoria de voluntaris son
dones i de una certa edat. Pràcticament no hi ha jovent que hi
col·labori.
Importants també son: la megafonia, la temperatura i la il·luminació. En

una església ben il·luminada, amb una temperatura adient i amb un bon
so que arribi a tothom, es crea un clima mes adient per la pregària i la
gent es troba mes a gust.
REPTES:
Els mes importants creiem que son:
* Formació. En la mesura que es pugui, poder donar formació als

membres dels equips litúrgics.
* Acolliment. Els assistents als sagraments, sobre tot a les

eucaristies, s’han de trobar acollits i fer-los sentir que son part de la
comunitat e intentant que s’impliquen en les tasques de la parròquia.
* Eucaristies mes participatives i en les que es transmeti alegria i

optimisme per fer-les mes atractives a la comunitat, sobre tot als mes
joves. Potser fora interessant plantejar-se com fer per captar
col·laboradors

* Una participació de la dona amb mes responsabilitat oficial, ja
que si una cosa està molt clara, es que la majoria de treballs parroquials
estan a càrrec d’elles.
Segons el panorama actual, creiem una necessitat, el diaconat femení.
Qüestionari de la Trobada Arxiprestal

20
A) Àmbit de la trobada
1. Què trobes encertat del que es fa en la teva parròquia en aquest

àmbit que es tracta?
Donar prioritat al Antic i Nou Testament, homilies i cants.
2. Quins aspectes o accions es podrien millorar en aquest àmbit?
Oficis mes entenedors i que arribin mes fàcilment a la comunitat.
3. Quins canvis o accions proposes en aquesta direcció?
Informació i formació per participar correctament en els oficis, tal

com rebre la comunió, lectures, cants, etc.
4. Què opines (com a encertat o desencertat) o què proposes (com a

convenient o necessari) en un altre àmbit de la parròquia que
coneguis.
Encerts: Parròquies mes obertes a associacions diverses del barri,

que puguin disposar dels locals parroquials per les seves reunions i
en general a les necessitats del barri.
Propostes: Reforçar Pastoral de la Salut i Catequesi d’adults.
B) Proposta del Pla Pastoral
1 – El que ens venen des de tots els mitjans de comunicació com a nivell
de relacions personals es el benestar personal per damunt de tot. El
consumisme com factor important de la felicitat.

2 – Tant els pobres materials com els pobres espirituals. Ambdós
reclamen la nostra atenció.
3- Es difícil que manifestin la necessitat de expectativa espiritual. No

està de “moda” tenir necessitats en aquest àmbit. Si que hi ha una
necessitat manifesta de millora material i moral.
En els grups de participació a nivell de parròquia, voluntariats diversos,

etc.., les coincidències son mes comuns. Com a expectatives es podria 21
senyalar un major reconeixement i rellevància del paper de la dona dins
les parròquies.
SECTOR D’ACTIVITAT: CATEQUESI I FORMACIÓ EN LA FE

PARRÓQUIA COORDINADORA: SANT MEDIR
===========================================================
En aquest àmbit distingim diferents grups atenent a un criteri d’edat –

cas de la catequesi d’infants, adolescents i joves i adults- i també a un
criteri basat en la funció, cas de la catequesi sagramental.
Hi ha dos nivells de catequesi:
a) Sagramental, per gent de “comunió exprés”
b) De seguiment, per acompanyament
En la comissió de treball hi varen participar presencialment o per correu

electrònic, les parròquies de Mare de Déu dels Dolors, Santa Maria de
Sants, Mare de Déu de Port, Sant Bartomeu, Sant Àngel Custodi i Sant
Medir. Per tal de facilitar la tasca de la comissió es va elaborar un petit
qüestionari:
- Grups que hi ha a la parròquia: Infants: comunió, postcomunió,

confirmació
Grups d'adults: objectius, a qui van dirigits, si hi ha inscripcions,
participants, dinàmica.
- Referent als reptes: si hi ha una línia de continuïtat al llarg dels
anys, variacions en el nombre de participants, en les dinàmiques.

1.- Catequesi d’infants
Les pautes generals que es segueixen a les parròquies participants són:
- Fer una catequesi familiar, és a dir amb implicació dels pares,

amb els quals es fa una reunió al mes o al trimestre
- La catequesi als infants s’acostuma a fer un dia a la setmana,
en dos grups 1r i 2n
22 - Fer una missa familiar, almenys un cop al mes.
- Cal fer entendre a nens i pares que l’assistència és obligatòria, si
bé, cal fer-ho d’una manera suau, acollidora. Es pot entendre un
20% de faltes.
- Una companya aporta la idea de fer les inscripcions el mes de juny
per tal de que les famílies puguin compaginar la catequesi amb les
activitats extraescolars, ja que aquestes s’escullen al setembre.
Aquest any al juny faran la prova i ja ens comentaran els resultats
que tinguin.
- Un company comenta que com que totes les parròquies no preparen
per la confirmació, podrien derivar als interessats a d’altres
parròquies properes que ho facin.
- Els nens que, un cop feta la comunió, tinguin interès en continuar,
podrien fer-ho i serien el “ajudants” de les catequistes.
En la concreció pràctica d’aquestes pautes generals és on trobem les

variants entre parròquies:
Sant Àngel Custodi: Un dia de convivència familiar en un lloc proper a

Barcelona on fan una gimkana amb contingut catequètic i dinen junts
pares, infants i catequistes. La missa familiar la fan un cop al mes i
tenen reunions trimestrals formatives. Fan alguna activitat conjunta.
Mare de Déu de Port – Sant Bartomeu: La dinàmica que segueixen inclou

pel·lícules, dibuixos, passatges de l’Evangeli, assaig de cants..es tracta
de la catequesi no sigui una “classe” més. Fan una missa familiar
mensual i fan una reunió amb els pares un cop al mes.
Mare de Déu dels Dolors: El primer any fan una reunió mensual amb els
pares, és una catequesi familiar pares i fills. El segon any, una trobada
setmanal amb el grup de catequistes.

. Presentem la Catequesi com un viatge.
+ Anem amb avió fins l’Advent

+ “ “ tren fins Nadal
+ “ “ vaixell fins Setmana Santa
+ Anem a peu fins fer la Comunió, que és el nostre destí.
A part de les sessions: petis grups amb el/la catequista, volem ressaltar
tres aspectes que potencien la nostra acció catequètica.
23
A.- CADA MES FEM UNA CELEBRACIÓ: 1.- El Parenostre i entrega dels
evangelis. 2.- Nadal. 3.- Les Paràboles. 4.- Els Sagraments. 5.-
Celebració del Perdó. 6.- Celebració Pasqual. 7.- Celebració Penitencial.
8.- Celebració de la Comunió.
B.- UN COP AL TRIMESTRE, procurem fer catequesi amb nens i pares,

primer venen els nens i expliquem el tema i després són els nens que ho
expliquen als pares, evidentment supervisat per la catequista, com una
mena de
joc. Això funciona molt be. Cada any procurem fer-ho amb:
+ Pictograma de Maria
+ L’Arbre amic
+ Preparació de la Comunió, repartiment de lectures i pregàries
C.- IMPORTANTÍSSIM: MISSA FAMILIAR, proposem que vinguin al menys un

cop al mes i la preparem bàsicament per ells.
Santa Maria de Sants: Primer fan una reunió amb els pares i els pares que
facin la catequesi als fills. Hi ha tres sessions amb els infants i una
celebració. Els dissabtes a la tarda fan una missa familiar amb tots els de
la catequesi.
Sant Medir: Tenen un sol grup de catequesi. El temes estan

complementats amb referències bíbliques i una pregària, pel·lícules,
jocs. Hi ha una trobada mensual amb els pares i una vegada al mes fan
un taller d’introducció a l’eucaristia i s’incorporen a l’eucaristia de la
parròquia. L’objectiu és que participin de les festes i de les trobades de
la comunitat.

2.- Catequesi d’adolescents i joves
Aquesta catequesi va dirigida a la Confirmació i no es fa en totes les

parròquies, per manca de sol·licitants.
Mare de Déu de Port – Sant Bartomeu: Tenen 4 infants a postcomunió

que adapten els seus horaris, participen en les misses especials. Tenen
també un grup de Confirmació i aquest any continuen 5 que volen ajudar
24 a les catequistes.
Santa Maria de Sants: Tenen un grup de 7 infants de primària i 5 de

secundària que fan postcomunió.
3.- Catequesi d’adults
Totes les parròquies tenen grups de catequesi d’adults.
Sant Àngel Custodi: Hi ha una trobada setmanal i també es fan recessos

en els temps forts litúrgics i conferències.
Mare de Déu de Port – Sant Bartomeu: hi ha un grup de treball de

Teologia, actualment en revisió; el Moviment Joan XXIII que es troben un
cop a la setmana i fan novenes, resen el Rosari i fan recessos els caps de
setmana. A més s’organitzen cicles de xerrades obertes a tothom que
poden tenir diferents sessions i diferents ponents, com per exemple el
que es va fer sobre “Laudato si”. Tenen també un grup de Vida Creixent.
Mare de Déu dels Dolors: Hi ha dos grups de catequesi d’adults. Són

grups oberts, no hi ha inscripcions, sinó que funcionen de boca a boca.
a) Un grup bíblic: Grup que té com objectiu comprendre millor el

missatge bíblic per viure la fe a la llum de la Paraula de Déu. Comenten
les lectures del leccionari dominical.
Es fa el segon i quart dijous de cada mes. De 20.30 a 21.30
b) Grup catequesi d’adults: Té com objectiu aprofundir i compartir

l’experiència de fe. A partir de petits documents. ( els últims treballats
van ser els documents del Papa Francesc: Lloat si / El rostre de la
Misericòrdia / Amoris laeticia.
Es fa el 4t. Divendres de cada més de 20 a 22

Santa Maria de Sants: Estant treballant l’Evangeli de Sant Mateu en una
reunió quinzenal i fan activitats puntuals en els temps forts litúrgics.
Tenen un grup de Vida Creixent.
Sant Medir: Enguany han fusionat l’Escola Bíblica Ecumènica i el Grup

Cristià de Reflexió. L’objectiu és treballar textos bíblics i també altres
temes sobre la societat actual i les seves problemàtiques des de la
perspectiva cristiana, en reunions quinzenals. Hi ha un altre grup, aquest
mensual que tracta sobre temes d’actualitat i d’Església. 25
4.- Catequesi sagramental
En termes generals de la preparació del bateig, s’encarreguen els

sacerdots. De la preparació per al matrimoni, hi ha parròquies que
també l’assumeixen els sacerdots i parròquies que fan cursos portats per
matrimonis.
REPTES:
Aquest apartat és el que hem treballat menys. No obstant això, tenim la

proposta preparada per les parròquies de Sant Bartomeu i Mare de Déu
de Port:
La catequesi de nens ha de ser:

DIVERTIDA: Activitats variades, cants, vídeos, evangelis, exercicis
atractius i no arribar a ser mai una 'classe' de manualitats, ni
de dibuix. Els nens i nenes no són al pati de l'escola, ni al
parc, però tampoc davant un professor/a que reny i crida.
Nens i nenes venen a gust. Si no s'ho passen bé, alguna cosa
falla.
EN EQUIP : Més important que el que diem és com som i la relació

entre el propis catequistes. Un exemple per a ells.
Indispensable una reunió 'tranquil·la' al mes per coordinar
dinàmiques, actituds, valors i arribar a trobar punts en
comú. En permanent 'tensió' per trobar nous catequistes,
augmentar l'equip i aconseguir una ratio que no superi els 6
nens per grup.

TRANSVERSAL: Catequistes, pares i nens estem implicats en aquest
procés d'aprenentatge, descobriment i -potser- de conversió.
Catequistes i pares (mares) han de mirar de saludar-se cada
jornada: a l'entrada o a la sortida. Un cop al mes ens reunim
amb els pares per fer-los partícips del que pretenem i crear
complicitats educatives. Un cop al mes compartim
l'eucaristia.
26
COSES A MILLORAR. OBJECTIUS
- Participar més en les formacions de catequistes i cercar metodologies

més participatives.
- Donar coneixements als nens i fer-los experimentar a través de: La
pregària, el silenci, la reflexió, ja que experimentant ho recorden
millor.
- Els grups han de ser reduïts, màxim 6 nens.
- El primer ¼ d’hora anar a la capella per cantar, picar de mans, veure

dispositives, aprendre les respostes de les Misses.
- Davant la realitat social actual que sempre imperen els “resultats
immediats”, intentar relativitzar-ho i fer entendre que els resultats
son tant importants com la manera de aconseguir-los.
- Intolerància de la societat respecte de la religió. Déu existeix tot i
que no el veiem físicament, com tampoc veiem el sucre diluït al cafè,
però notem la proximitat de Jesús i notem que el cafè està dolç.
- Ignorància militant, es a dir, decidir que no és important tot allò que
ignores.
La catequesi d’adults:
NORMALITAT: s’ha de trencar aquesta “obligatorietat”, que allò es fa
perquè sinó no hi ha el sagrament.
EN EQUIP: Més important que el que es diu és com es diu. La nostra
missió és ser acollidors “mostrar al món el rostre amable de
l’Església”, com diu el Concili Vaticà II.
TRANSVERSAL: Es desitjable que pugui haver una acció conjunta
interparroquial.
Un altre repte al que ens enfrontem és l’assistència a tots nivells.

SECTOR D’ACTIVITAT: CÀRITES I ALTRES OBRES SOCIALS
PARRÓQUIA COORDINADORA: SANTA MARIA DE SANTS
===========================================================
27
Per aquesta trobada arxiprestal hem estat en contacte vàries de les
parròquies de l’arxiprestat.
Ha estat difícil, per no dir impossible, trobar-nos físicament tots.
Davant la dificultat de trobar-nos -presencialment ho hem fet “on line”,
amb els correus electrònics.
Agraïm especialment als que heu participat molt activament.
En els temes transversals, els de la parròquia de Santa Maria de
Sants ens hem encarregat d’aglutinar les accions que hi fem
amb “Càritas i amb altres obres socials”.
Referent a aquest tema, primer vàrem fer una panoràmica del que es fa
a les parròquies i a les institucions. Posteriorment vam fixar-nos en els
reptes que tenim i, posteriorment hem fet unes senzilles reflexions
tenint en compte el que s’ha tractat amb altres grups que han
participat.
S’HA CONSTATAT:
Es constata que a la majoria de parròquies hi ha una acció molt directa

de Càritas parroquial i també d’accions socials. Totes elles d’un llarg
recorregut en el temps i amb una àmplia experiència.
De fet, però, la manera de treballar en aquesta pastoral és prou

amplia i diferent, malgrat que hi ha algunes accions que es realitzen a
la majoria de parròquies.
A la primera trobada es van presentar activitats que es realitzen com és

el repartiment d’aliments, el servei de recollida i distribució de roba, la
orientació laboral, la visita a persones grans o malalts, ... i altres serveis
que es deriven a Càritas diocesana.

A la Parròquia dels Dolors hi ha un servei d’ acolliment de necessitats
portat per la treballadora social (col·legiada) i la seva ajudant. A més
tenen relació amb el barri a la “Taula social”.
A la parròquia Mare de Déu de Port, a més del Programa de repartiment

d’aliments i del Rober es fan unes Classes de cuina. La “Fundació Mans
a les mans” fa una acció donant resposta a les necessitats dels infants,
adolescents i joves i les seves famílies, posant especial atenció aquells
28
que es troben en risc d’exclusió social, dels barris de la Marina
A la parròquia de Santa Maria de Sants es presenten l’acció de Càritas

parroquial amb dues activitats: Repartiment d’aliments i (anteriorment
s’havia fet també un rober) i el que s’està fent fa ja dos cursos:
Reforç educatiu (un monitor, un nen de les famílies que s’atenen a
Càritas, i en un espai).
La parròquia de sant Medir ens presenta el projecte social del Grup de

Solidaritat que porta l’Aula de informàtica, Xerrem, Espai sociolaboral,
espai de convivència , Taller artesanal d’ocupació, ...a més de la
distribució d’aliments.
En l’estil d’actuar, queda palès que es té en compte una nova concepció

de la manera d’ajudar que es pot fer tot atenent a la dignitat de les
persones.
REPTES I PISTES DE FUTUR
En un segon moment es van fer unes preguntes dirigides en la línia de

poder fer un millor servei a l’acció social:
Quins reptes se’ns presenten en la nostra tasca?

Què hauríem de millorar i com podríem fer-ho?
Quines possibilitats tenim d’actuar més conjuntament?
Quines accions concretes podríem fer més coordinats?
Quines tasques podríem realitzar conjuntament
- com seria el súper que tenen diversos arxiprestats?
- o posar en marxa la targeta moneder?

Referent a aquest reptes que tenim i, davant d’una nova situació social,
caldria:
a.- treballar més coordinadament superant, en el possible, les

dificultats d’agenda per afavorir un diàleg i compartir les diferents
activitats de cada Parròquia.
b.- Convocar voluntaris joves: caldria aconseguir-ho. Cal una reflexió

29
de les dificultats que presenta aquesta proposta. Possiblement caldria
una educació pel voluntariat i els serveis a la societat dins dels
programes educatius i la motivació de les escoles en aquesta línia i
facilitar pràctiques als joves en aquest sentit.
c.- Promoure conjuntament tallers. Caldria canviar opinions. No

s’hauria de multiplicar activitats carregant als voluntaris de compromisos
i dificultats d’agenda. Els tallers que funcionen bé, cal potenciar-los
(com el reforç d’estudi a Santa Maria) i altres que ja funcionen en altres
Entitats.
d.- S’hauria de potenciar l’acolliment personal de les persones que

s’acosten amb necessitats diverses, oferir-los la possibilitat de parlar i
de ser escoltats, acompanyar i derivar a tallers i institucions, que ja
funcionen, on es pugin intentar resoldre les seves problemàtiques.
e.- Pel que fa al lliurament dels aliments, varis creuen que organitzar
supermercats o grans establiments de repartiment no seria recomanable.
Semblaria que volem institucionalitzar la pobresa alimentària.
f.- Caldria una bona entesa amb els Serveis Socials Públics per a que es
fessin càrrec de la seva responsabilitat en aquesta qüestió dels aliments,
amb el sistema que creguin més convenient (targeta solidària, vals per a
supermercats, etc).
En general, els casos que ens arribessin els hauríem d’acollir, parlar,
escoltar-los i tant per aliments, com roba i altres necessitats derivar o
fins i tot acompanyar-los, si cal, a Serveis Socials. La Parròquia i Càritas
podria dedicar-se a una millor acollida personal, més humana i potser
més evangèlica.

SECTOR D’ACTIVITAT: ACTIVITATS CULTURALS I PRESÈNCIA
AL BARRI
PARRÓQUIA COORDINADORA: MARE DE DÉU DELS DOLORS
===========================================================
30 Activitats culturals de les parròquies de l’Arxiprestat
Parròquia Activitats
Parròquia de l’Angel Custodi
-Aula Oberta d’Hostafrancs
Ofereix un espai de divulgació cultural i esbarjo.
Fa conferències, projeccions i excursions de caràcter cultural.
Preferentment, per a la gent gran.
- 3 concerts al any (un per la Festa Major i dos per Nadal)
- Trobades parroquials: Inici de curs, Advent, Quaresma i Final
de curs.
- Testimonis de fe : Xerrades a càrrec de professionals de
diferents àmbits que ens expliquen com viuen la seva fe en el
dia a dia.
- Benedicció de magranes en la celebració litúrgica de la Festa
Major.
- S’ofereixen els espais parroquials a diferents associacions:
Coral La Vinya de Sants per assaigs setmanals. Grup
Maternity de mares amb dificultats. A la FAECH per les
activitats de la Festa Major. Reunions setmanals del Pes
Ideal.
Usen també els nostres locals del carrer Leiva altres entitats:
- Associació Esclerosi Múltiple
- Grup Pl. Espanya Alcohòlics Anònims
- Agrupament Escolta Montserrat Xavier
-Full
Sovint s’edita un full anunciant les activitats.
Parròquia de Santa Maria de
Sants
-Video-Fórum.
Cada mes i mig, aproximadament, es fa una nova sessió.
-Excursió a la Pasió d’Olesa de Montserrat o Esparreguera
Es fa un cop l’any, amb els nens de la catequesi, els pares,
familiars i altres persones.
-La Passió
Durant el temps de Quaresma, i participant a la Missa Familiar,
es fa una breu representació de la Passió en la que els actors
són alguns dels catequistes i altres col·laboradors de la Missa

Familiar.
-Publicacións
Per tal de donar a conèixer i difondre l'autoria de les imatges,
pintures, esgrafiats, altars, vitralls, campanes i demès elements
del nostre temple, hem editat un opuscle amb la informació que
hem pogut anar recopilant.
-Concerts
Aquest any, el diumenge 8 de gener, entre les misses de, 11 i
la de 2/4 de 1, la sra. Pilar Rodríguez va delectar-nos amb un
petit concert, amb cançons del seu repertori. 31
-Els Pastorets
Com a societat vinculada a la Parròquia, al Centre Catòlic de
Sants, cada any, es fan tres representacions de Els Pastorets
de Folc i Torres duran el temps de Nadal. També, durant l’any,
es fan diverses obres de teatre i altres representacions.
Parròquia de Sant Medir
-Colles de Sant Medir
És el primer grup que es va crear a Sant Medir.
Cada diumenge següent de Sant Medir organitzen la ja
tradicional cercavila pels carrers del Barri de La Bordeta tot
rodejant La Parròquia de Sant Medir.
-Basquet Sant Medir
Tot i que avui en dia estan integrats a l’escola Proa van néixer
com un grup de la parròquia.
-Aula Oberta de la Bordeta
-Quadre escènic Sant Medir
En funcionament des dels inicis de la parròquia.
Escenifica diverses obres al llarg de la temporada, tant pròpies
com d’altres companyies.
Des de l’any 1950 realitza els Pastorets.
-Premi de poesia Amadeu Oller
Es un premi que s’ha donat de forma ininterrompuda des de
l’any 1964.
-També es dona cobertura a d’altres activitats organitzades des
del Secretariat
-Butlleti Pedres Vivents
Una revista d’informació de la que s’editen 500 exemplars.
-L’any 1995 s’organitzà l’Arxiu Històric de Sant Medir
-L’any 1996 van començar les emissions de Sants 3 Ràdio des
del campanar de la parròquia.
-Des de l’any 2010 la Colla Francesc Rubio de Sant Medir
organitza tallers de sardanes.
Parròquia de Sant Bartomeu /
Port
-Conferències

-Viatges a Terra Santa o Roma
-Excursions locals i regionals
-Es fa una romeria a Montserrat.
-Visites guiades… Sagrada Familia
-S’edita un full parroquial.
-Trobades parroquials
-Salutacions
-Al Centre Cultural de Port es cedeix espai als Diables de Port.
-Esplai Sant Bartomeu
32 -Fundació mans a les mans - Treballa per cobrir necessitats
educatives i del món del treball. També es treballa amb els
instituts amb el projecte Estudi compartit.
-També es faciliten espais per a les activitats d’estiu del
Projecte Home.
Parròquia de la Mare de Déu
dels Dolors
-Esplai Xiroia
Educació en el lleure dels 6 als 17 anys
Es troben els dissabtes d’11 a 13h.
-Agrupament Escolta Skues
Educació en el lleure dels 6 i 18 anys.
Es troben els dissabtes de 16’30 a 19’30h.
-Aula Oberta de Sants
Es troben dijous a la tarda d’octubre a juny.
-Grup de Pastorets de la Parròquia dels Dolors
Represente els “Pastorets” per viure millor el Nadal.
Es troben els divendres d’octubre a desembre, a les 20h.
-Associació Liada Nacional
És una associació cultural del barri que treballa en l’àmbit de
les arts escèniques.
Es troben els diumenges de setembre a juliol, a les 16h.
-Club Atlètic Dolors
Fan esport en família.
Es troben els caps de setmana que hi ha curses populars.
-Grup Pessebrista
Realitzen el pessebre parroquial.
Adreçat a la comunitat.
Es troben d’octubre a desembre.
-També s’ofereix espai d’assaig a l’Orfeó de Sants.

Conclusions del grup de cultura / relació amb el barri
A- Àmbit de la trobada
1- Que trobes encertat del que es fa en la teva parròquia en aquest àmbit

que es tracta?
Es valora molt positivament l’acció que es fa i de quina manera s’aprofiten els

recursos existents. 33
2- Quins aspectes o accions es podrien millorar en aquest àmbit?
Creiem que es treballa bé a les diverses parròquies però que de vegades costa
que les coses que es fan tinguin visibilitat fora de la parròquia.
3- Quins canvis o accions proposes en aquesta direcció?
Creiem que es podria potenciar el treball en xarxa per tal que les iniciatives i/o
projectes que sorgeixen d’una parròquia arribin també a la resta de parròquies i a
la resta del barri. Això també permetria optimitzar recursos.
4- Què opines (com a encertat o desencertat) o què proposes (com a

convenient o necessari) en un altre àmbit de la parròquia que coneguis.
Es valora positivament la gran tasca que porten les diverses comunitats.
B- Proposta del pla Pastoral:
1- Quins són els missatges de la cultura dominant avui en el món i

com ens condicionen també a nosaltres els cristians?
Missatges d'egoïsme i autocomplaença que actuen com un àcid que desfà

les relacions humanes
2- Quins són els pobres avui entre nosaltres? Quin tipus de pobresa
reclama la nostra atenció?
Les persones que viuen una realitat paral·lela treballant amb la xatarra i
recollint de les escorreries....

3- Quines necessitats, expectatives i demandes (materials, morals i
espirituals) manifesten les persones amb les qual convivim a la feina,
al barri, al poble o a la ciutat? I en els diversos grups en els quals
participem?
-A Sants-Montjuïc hi ha molta activitat associativa però hi ha manca

d'espais
34
-Hi ha una desconnexió o salt generacional amb la implicació dels joves a
les parròquies. Suggerim petites experiències per fomentat el lligam i
reconeixement mutu
-Els cristians hem de sortir més de les nostres parròquies i participar en

entitats socials, sindicats, interacció amb els ajuntaments....
SECTOR D’ACTIVITAT: PASTORAL DE LA SALUT

PARRÓQUIA COORDINADORA: SANT BARTOMEU
===========================================================
1. Parròquies integrants:
Mare de Dèu de Port.

Sant Bartomeu
Sant Cristòfol
Sant Àngel Custodi
Sant Medír
Mare de Dèu dels Dolors.
Santa Dorotea
Sant Joan M.Vianney
Santa Maria de Sants
“Els malalts en les parròquies: una prioritat”

 El lema és exigent i comprometedor, així com la mateixa
convocatoria. S’ens demana a tothom dedicació i entrega als
germans que, en la seva malaltia, amb el seu sofriment i dolor,
fan present a Jesucrist, el Germà gran, en mig de tots nosltres i
en el nostre mòn.
 Si actuem en comunitat i vivim junts la preocupació, l’entrega i
el servei, les nostres parròquies evangelitzen i són
evangelitzades, fins a respirar em elles la civilització de l’amor
35
que, pás a pas, ens há de implicar a tots.
(Campanya del
Malalt 2003)
2. Formem part de la Pastoral de la Salut Diocesana

Participem de :
- Trobada General de la Salut en Octubre
- Trobada Diocesana a l’Hospital de San Rafael
- Monogràfics de Formació
3.¿A on focalitzem el nostre servei pastoral?
A. Visites a domicilis particulars.

B. Residències.
C. Socio- Sanitaris.
4. Nom i llocs de las residències i socis sanitàris que visitem.
1. Residència Gran Via Parc. c/ Mandoni nº 11.

08004 Barcelona
2. Residència Vitalia. c/ Mandoni nº 17.
08004 Barcelona
3. Residència Font Florida. c/De la Font Florida nº98.
08004 Barcelona
4. Socio- Sanitari Sant Antoni. c/ Sant Eloi. nº 6-8
08038 Barcelona
5. Residència Mossen Vidal i Aunós. c/ Navarra nº12
08014 Barcelona

6. Residència religiosas Angelicas. c/ Bruc nº131.
08037 Barcelona
7. Residència Sant Ignasí de Loiola. c/ Major de Sarria 238
08017 Barcelona
8. Residència Sta Eulalia. c/Jacinto Verdaguer nº32
Hospitalet
9. Residencia Park c/ Cultura nº 3,5
36 Hospitalet
5. ¿Servei que realitzem?
En Domicilis:
a. Atenció personalitzada d’ acompanyament.

b. Donar la comunió.
c. Administrar el Sagrament de la unció, així com de la penitencia.
d. Compartir la vida parroquial, fent arribar els fulls dominicals i
mensuals de la parròquia.
e. Acompanyar aquells que sol·liciten anar a l’eucaristia dominical de la
parròquia. Cercar-los i acompanyar-los fins a tornar a casa seva.
En les residències i Socio-sanitaris
a. Celebracions eucarístiques.
b. Portem la comunió a qui està impedit a l’habitació.
c. Administrar el Sagrament de la Unció, així com de la Penitència
d. Visita personalitzada a persones que ho sol·liciten.
e. Col·laborem en les sortides de quelcom activitats festives com,
Cavalcada de Reis, visites a centres culturals del barri, etc..
f. Els infants de catequesis i l’esplai Spai-T van amenitzar el Nadal amb
cantada de nadales.
g. Participar en excursions, donant un cop de mà.
6. Reptes que ens trobem:
a. Persones grans que no els hi arriba el servei religiós perquè les seves
famílies no son gaire sensibles al factor religiós.
b. Les generacions intermèdies (fills,nets, etc…) no connecten amb la
parròquia, per això, aquestes persones grans, perden la connexió amb

els lligams de les seves parròquies i amistats. De quina manera
podríem arribar-hi?
c. Cada vegada hi ha gent que se sent més sola, tant en domicilis com en
residencies i demanem “estones de companyia”.
d. Tenir més en compte i fer més present el servei de la pastoral de la
Salut en les Celebracions, fulls i cartells parroquials, etc.
e.. Som poqueta gent per cobrir les demandes, sobre tot en Residències.
37
f..Projecte d’ Assistència en alguns Caps de Salut
7. Pregària
Germans i germanes, malalts, agents sanitaris i voluntaris, elevem junts

la nostra pregària a Maria, perquè la seva intercessió maternal sostingui i
acompanyi la nostra fe i ens obtingui de Crist, el seu Fill, l’esperança en
el camí de la guarició i de la salut, el sentit de la fraternitat i de la
responsabilitat, el compromís amb el desenvolupament humà integral i
l’alegria de la gratitud cada vegada que ens sorprengui amb la seva
fidelitat i la seva misericòrdia.
Maria, Mare nostra,

que en Crist ens aculls com a fills,
enforteix en els nostres cors l’espera confiada,
auxilia’ns en les nostres malalties i sofriments,
guia’ns fins a Crist, fill teu i germà nostre,
i ajuda’ns a encomanar-nos al Pare que realitza obres grans.
Francesc
Vaticà, 8 Desembre 2016
RESPOSTES AL QÜESTIONARI:
A) ÁMBIT DE LA TROBADA:
1. Què trobes encertat del que es fa en la teva parròquia en aquest

àmbit que es tracta?.
Trobem molt positiu tot allò que fem des de la Pastoral de la Salut, els
serveis

Que realitzem tan en domicilis com en les residències.
En Domicilis:
a. Atenció personalitzada d’ acompanyament.

b. Donar la comunió.
c. Administrar el Sagrament de la unció, així com de la penitència.
d. Compartir la vida parroquial, fent arribar els fulls dominicals i
38 mensuals de la parròquia.
e. Acompanyar aquells que sol·liciten anar a l’eucaristia dominical de la
parròquia. Cercar-los i acompanyar-los fins a tornar a casa seva.
En les residències i Socio-sanitaris
a. Celebracions eucarístiques.
b. Portem la comunió a qui està impedit a l’habitació.
c. Administrar el Sagrament de la Unció, així com de la Penitència
d. Visita personalitzada a persones que ho sol·liciten.
e. Col·laborem en les sortides de quelcom activitats festives com,
Cavalcada de Reis, visites a centres culturals del barri, etc..
f. Els infants de catequesis i l’esplai Spai-T van amenitzar el Nadal amb
cantada de nadales.
g. Participar en excursions, donant un cop de mà.
La reunió mensual del grup a nivell arxiprestal ens ajuda, a no

individualitzar-nos, i a tenir més cohesió de grup. Resulta molt
enriquidora compartir les diverses experiències
2. Quins aspectes o accions es podrien millorar en aquest àmbit?.
a) una formació més continuada per tenir cura del tracte o la manera
d’estar amb les persones malaltes.
b) en cas de no poder visitar-les més sovint, al menys, fer-ne una

trucada per xerrar una miqueta amb elles i així se sentin més valorades.

c) Les persones de la comunitat que no puguin col·laborar amb la
Pastoral de la Salut, estaria bé que assumissin la tasca d’avisar si
coneixen casos de veïns/es que estan sols/es o van observar que porten
temps sense participar a la eucaristia, etc...de tal manera que el grup
de Pastoral pugui saber-ne i així fer una visita. Això manifestaria que
som una comunitat atenta amb els malalts.
39
3.Quins canvis o accions proposes en aquesta direcció?
a. Cada vegada hi ha gent que se sent més sola, tant en domicilis com en
residencies i demanem “estones de companyia”.
b. Tenir més en compte i fer més present el servei de la pastoral de la

Salut en les Celebracions, fulls i cartells parroquials, etc.
c.. Som poqueta gent per cobrir les demandes, sobre tot en Residències.
d..Projecte d’ Assistència en alguns Caps de Salut
f. Realitzar les propostes que hem escrit en la pregunta número 2.
g. Un punt o tema que hem treballat en la reunió mensual de Pastoral

de la Salut, ho enviaríem a les diferents parròquies per publicar en les
respectives fulls parroquials.
B. PROPOSTA DEL PLA PASTORAL
1. Quin són els missatges de la cultura dominant avui en el món i com

ens condicionen també a nosaltres els cristians?
 El individualisme.
 La cultura de l’oci i del plaer continuat. Això porta l’actitud de
voler estar sempre en oci continu, a no assumir compromisos.
 .Cultura de la immediatesa
 Cultura del no esforç.

 Cultura del consumisme, de lo barato. Tot va perdent el seu
valor, entrant a la cultura del descartable, i així perdem el valor
com persona, d’aquí tanta indiferència davant les injustícies i
explotació.
2. Quins són els pobres avui entre nosaltres?.....

 Cada dia tenim més persones empobrides a nivell econòmic degut
40
a aquest capitalisme ferotge
 Persones empobrides com persones, degut al seu propi

individualisme, a la seva falta d’empatia vers altres persones, a la
seva falta de compromís i també per la seva gran indiferència al
tema espiritual. Tenim falta d’humanisme i això es veu en les
nostres accions amb els refugiats.
SECTOR D’ACTIVITAT: PASTORAL OBRERA I MOVIMENTS

PARRÓQUIA COORDINADORA: MARE DE DÉU DE PORT
===========================================================
Som quatre grups d’ACO de la Zona Sants-Montjuic-la Marina i volem

presentar la nostra inquietud davant l’actual situació que estem vivint
en les nostres famílies i llocs de treball i desitgem que les nostres
comunitats parroquials se n’aprofitin d’aquestes línies d’actuació.
o Partim de la fe i de la vida de la gent treballadora del nostres

barris i de les nostres parròquies.
o Tenim una història i volem ser fidels al context actual dels nostres
barris obrers en els que ens trobem. Volem ser protagonistes de la
nostra història.

o Desitgem ser sensibles a la situació del mon obrer i que l’Església
sigui un espai d’acollida i una xarxa de tendresa i solidaritat amb
ells i amb els més desafavorits de la nostra societat.
o Volem frenar les desigualtats i la precarietat que erosiona el món

del treball decent en condicions dignes: som éssers d’Esperança i
no de resignació, com deia Paulo Freire.
41
o Trobarem pautes i criteris per al discerniment a fi de diagnosticar
i analitzar els problemes descobrint les claus essencials en la
realitat sempre ambigua i contradictòria i així arribar a les arrels
de l’esperança creadora de noves condicions de vida digna.
o El protagonista de la historia de salvació és l’indigent. Espai

privilegiat i sagrat per trobar Déu en la nostra Vida.
SECTOR D’ACTIVITAT: ECONOMIA

PARRÓQUIA COORDINADORA: SANTA DOROTEA
===========================================================
Dilluns dia 2 de gener ens reunirem les parròquies; Sant Àngel Custodi,
Sant Medir, Santa Maria de Sants i Santa Dorotea. El representant de la
parròquia dels Dolors estava de vacances, i el de les parròquies de Santa
Bartomeu i Mare de Déu de Port es va equivocar de dia i no hi va ser
present.
Després de seguir la pauta proposada de treball, i després d’un diàleg,

van arribar a les següents conclusions i propostes:
 Donar a conèixer a les persones les necessitats que te la

parròquia.
 Que l’economia de les nostres parròquies estigui al servei dels

pobres per atreure’ls d’aquesta situació que es troben, oferint

serveis per promocionar-los a nivell cultural, artesanal, de
treball i ajudes administratives etc.....
 Estudiar i projectar una economia en el nostre arxiprestat en

mires a futur.
42
SECTOR D’ACTIVITAT: COMUNICACIÓ DE LES PARRÒQUIES I
L’ARXIPRESTAT
PARRÓQUIA COORDINADORA: SANT JOAN M. VIANNEY
===========================================================
1.-Introducció:
Les parròquies i altres entitats d’Església necessiten informar de les

seves activitats i també comunicar el missatge cristià.
Aquesta informació té com a primers destinataris els mateixos fidels,
que participen de la vida sagramental, però també d’altres persones més
o menys
practicants que puguin sentir interès per les activitats culturals, lúdiques
o caritatives que s’ofereixen també des de l’Església.
El mètode més tradicional de comunicació és la informació que es dona a
les celebracions dominicals de l’Eucaristia quan el sacerdot informa als
feligresos de les noticies i activitats que poden ser d’interès. Però és
evident que amb
aquest sistema no n’hi ha prou. Per això a imatge d’altres entitats o
institucions es fan servir els mitjans de comunicació (propis i aliens) per
difondre el missatge i les activitats pròpies.
2.-Les diverses formes de comunicació parroquial
Cada parròquia té els seus propis mitjans, entre els quals destaquen:
2.a.) Els Fulls Parroquials:

Són publicacions escrites, algunes amb una llarga tradició de molts anys
d’existència, que informen de la vida i l’activitat parroquial
N’hi ha que són setmanals, quinzenals, mensuals... SETMANALS: Santa
Maria de Sants, Sant Cristòfol (Tofolet), Sant Joan Maria Vianney.
MENSUAL: Santa Dorotea, Sant Medir (Pedres Vivents), Mare de Déu de
Port i Sant Bartomeu.
D’ALTRES: Sant Àngel (2 al Trimestre)
El tiratge varia segons la sortida que tenen a cada parròquia: Santa Maria
43
de Sants (80), Santa Dorotea (100), Sant Cristòfor (150), Sant Medir
(300), Sant Àngel (350), Mare de Déu del Port i Sant Bartomeu (400) Sant
Joan Maria Vianney (500)
Alguns d’aquests Fulls s’envien també digitalment per internet als
correus electrònics de les persones interessades.
2.b.) Els Fulls extraordinaris:
Són Fulls que es fan de forma no periòdica per informar de coses

extraordinàries o puntuals que es fan a la parròquia o coincidint amb
algun
temps litúrgic o alguna circumstància que la parròquia vol posar de
relleu en aquell moment. També pot estar vinculat a algun fet de caire
diocesà o eclesial.
2.c.) Les pàgines web:
Amb l’arribada de les noves tecnologies, la majoria d’institucions i

associacions han creat les seves pàgines web com un mètode modern,
àgil i pràctic pels internautes. Les grans institucions eclesials (Santa Seu,
Diòcesis, Càritas) hi ha apostat d’una forma clara. Les parròquies,
normalment amb pocs mitjans han intentat entrar-hi amb humilitat i
bones intencions.
A l’arxiprestat ens consta que tenen pàgina web parroquial, Sant Medir,
Sant Joan Maria Vianney, Sant Bartomeu-Santa Maria de Port, Santa
Dorotea, Sant
Àngel, Santa Maria de Sants (a través de la web del bisbat) i la Mare de
Déu dels Dolors ho està tramitant
2.d.) Participació o presència en mitjans no parroquials

La presència del sacerdot de la parròquia o d’alguns laics en els mitjans
de comunicació no parroquials, com per exemple les emissores de ràdio,
ajuda a difondre la vida de la parròquia o el pensament cristià entre
persones que potser no van gaire a l’església.
Entre aquests mitjans s’hi troben els més vinculats a l’Església (com
Ràdio Estel) però també algunes emissores de caire local o de barri, com
poden ser al nostre arxiprestat: Marina FM o Sants 3 Ràdio.
44
3.-El Full Arxiprestal
L’arxiprestat com a conjunt de parròquies té una publicació amb

informació i agenda oberta a totes les parròquies de l’Arxiprestat,
apareixen 3 números a
l’any (Nadal, Setmana Santa i Final de Curs) i ja s’han publicar sis
números a més del pilot o número 0.
Inicialment era a un sol color (blau) però posteriorment es va a passar al
color, que és com es troba actualment. Té quatre pàgines en format
DINA4 formant un plec, i en algunes ocasions s’hi afegeix un
encartament interior (per exemple per posar els horaris de Setmana
Santa)
Tot i que el Fulll és bàsicament informatiu, a la primera pàgina hi ha un
escrit d’opinió, que normalment es demana a algun laic de l’arxiprestat.
La tirada actual ronda els 800 exemplars en paper per tot l’arxiprestat i
també s’envia digitalment per internet a les persones que el vulguin
rebre per correu electrònic.
4.-Reptes de la Comunicació a l’Arxiprestat
4.1. Estem preparats per a l’era digital?

Avui en dia si no estàs a internet i domines les noves tecnologies i les
xarxes social sembla que no existeixis. Les parròquies no sempre tenen
les persones
més preparades en aquests àmbits i amb el temps podem quedar una
mica desfasats. El fet de que majoritàriament les persones que van a les
parròquies són gent gran, ho dificulta.
4.2. Tenim gent preparada per anar als mitjans convencionals?

La presència d’un sacerdot o d’un laic en un mitjà de comunicació dels
que tenen força, donant un bon testimoni o anunciant algun acte o
celebració de l’església o de les parròquies pot crear molta més difusió
que tots els nostres humils mitjans de comunicació propis. Però no
sempre tenim aquestes persones que estiguin disposades a fer aquest
servei tan útil i necessari
45
4.3. Hi ha massa vida rutinària a les parròquies?
Moltes vegades les parròquies es troben que davant un canvi d’horaris o

la publicitació d’un acte a la parròquia hi ha molta gent que diu que no
se n’ha assabentat.
A això pot contribuir que els nostres mitjans i la comunicació no són prou
eficaços, però també que hi ha molta gent que està acostumada a un
ritme rutinari, i per tant que no està massa pendent del que diu el
capellà, del que diuen els cartells de l’església, o del que informen els
Fulls o els mitjans propis.
4.4. Els nostre mitjans són prou atractius?
Si un jove veu els nostres mitjans o entra a una web parroquial s’hi
trobarà còmode?. No sempre. Acostumats a veure el més actual i
atractiu visualment potser pensarà que estem en una altra era.
Però precisament per aquesta feina caldria mans joves amb mentalitat
actual i moderna i aquests no sempre es tenen o si es tenen, moltes
vegades estan massa ocupats.
QÜESTIONARI
A- Àmbit de la trobada
1- Que trobes encertat del que es fa en la teva parròquia en aquest

àmbit que es tracta?
L’orientació i informació que es dóna a la gant

2- Quins aspectes o accions es podrien millorar en aquest àmbit?
Que hi hagués més participació en les publicacions. Normalment se

n’encarrega el rector.
3- Quins canvis o accions proposes en aquesta direcció?

46
Fer accions per que hi hagi més voluntarietat. Mirar que el que fem no
tingui un aire rutinari.
4- Què opines (com a encertat o desencertat) o què proposes (com a

convenient o necessari) en un altre àmbit de la parròquia que
coneguis.
Estem mancats de moltes coses. Costa que hi hagi una renovació

generacional. La gent col·labora en el que pot.
B- Proposta del pla Pastoral:
1- Quins són els missatges de la cultura dominant avui en el món i

La gent té molt on triar. Hi ha un sentit molt important de la

immediatesa. Els resultats s’han de veure i ser ràpids. Hi ha una certa
mancança d’un sentit de compromís.
2- Quins són els pobres avui entre nosaltres? Quin tipus de pobresa
reclama la nostra atenció?
La pobresa que tenen cada dia més famílies, que es queden sense feina i
que no poden tirar endavant. Hi ha també una pobresa d’esperit de fer
coses.
3- Quines necessitats, expectatives i demandes (materials, morals i

espirituals) manifesten les persones amb les qual convivim a la feina,
al barri, al poble o a la ciutat? I en els diversos grups en els quals
participem?
Tot tipus de necessitats.
SECTOR D’ACTIVITAT: PRESÈNCIA DE LES COMUNITATS 47

RELIGIOSES A L’ARXIPRESTAT
COORDINADORS: MARISTES DE SANTS
===========================================================
PARTICIPEM i REFLEXIONEM EN VEU ALTA
Important destacar el valor inclusiu d’aquesta convocatòria i a la que

respon em com a representants de les nostres comunitats religioses.
Se’ns convoca com a consagrades i consagrats per ser presència en
l’àmbit del Poble de Déu, en la nostra Parròquia i al barri on vivim i
se0ns demana com podem fer créixer l’Església.
Ben clar que no som cap messies.
Del document IDENTITAT i MISSIÓ del RELIGIÓS GERMÀ en l’ESGLÉSIA,
hem cregut important extreure unes idees adients al que estem
treballant.
La vida consagrada, per la seva naturalesa, és i hauria de ser signe i
profecia del regne de Déu.
Se’ns demana el repte de ser profetes del nostre temps en el nostre
entorn:
- Amb la profecia de l’hospitalitat com a obertura i l’acolliment a
l’altre, a l’estranger, al de diferent religió, raça o cultura.
- La profecia del sentit de la vida. El servei del diàleg i l’escolta
gratuïta, a que moltes i molts de nosaltres dediquem gran part del
nostre temps, és un ajut per al descobriment de l’essencial, enfront del
buit existent en la societat del benestar.
- La profecia de la cura i defensa de la vida, de la integritat de
la creació. Amb la seva consagració, hi ha religioses i religiosos que
arrisquen la seva vida en la denúncia de pràctiques i polítiques que

atempten conta la vida humana i el seu hàbitat. I molts d’altres,
dediquen el seu temps i energia en treballs manual de conservació de la
natura. Uns i altres assenyalen de diversa manera, el sentit i valor
espiritual de la missió de conservar el nostre món per a les properes
generacions.
- La profecia del savi ús de les noves tecnologies per a posar-les
al servei de la comunicació, per a democratitzar la informació, perquè
es busqui el benefici dels més desafortunats, i per a fer-ne un
48
instrument útil en la tresca evangelitzadora.
Doncs sí, les comunitats religioses presents a les nostres parròquies

podem oferir-nos com a senzilla presència, I podem oferir el que ens
distingeix:
Ser cartes d’Evangeli que la gent llegeix. Tots. La gent creient i

practicant i també la més escèptica i crítica.
Ser mans amb molt cor per alleujar i acompanyar.
Ser casa paterna on hi ha llocs per a tots.
Sentir-nos enviats/des per Jesús per a estar a prop de la vida de la
gent, de les seves necessitats, dels seus dolors i
patiments...especialment de tots aquells amb més necessitats, els
més febles, els més pobres, els més exclosos, és a dir, molta població
dels qui tenim al costat.
Tal vegada aquesta gratuïtat, aquest temps que regalem per
acompanyar, per dedicar un espai a l’escolta, per portar l’Eucaristia a
persones que desitgen rebre-la, per a visitar malalts o ajudar a fer els
deures a infants o aprendre a llegir a adults, tot allò que fem i podem
fer per a diferents formats de voluntariat, ho fem tot seguint en el
camí de les obres de la misericòrdia, sentint-nos transmissors de la
misericòrdia de Déu Pare.
En una convocatòria oberta, com la que ara se’ns presenta, es pot oferir
aquesta finestra d’iniciatives.
Sense quadrícules que emmarquin la generosa disponibilitat, podem
comunicar a l’àmbit parroquial de la presència de persones o
comunitats, que en la mesura de possibilitats i forces reals, som peus i
mans, cors i il·lusions, que es brinden a col·laborar, suggerir, ser
Evangeli i bona noticia de Déu als més desheretats.

Com enviats al poble, al poble de Déu.
QUINS REPTES ACTUALS TENIM: QUÈ FEM? QUINA PRESÈNCIA TENIM?
1. PARRÒQUIES SANT BARTOMEU i MARE de DÉU de PORT:

Representant: Gma. Francisca.
Comunitat: Filles de la Caritat. L'actual Comunitat la formen tres
49
Germanes.
Carisma: Servir a Jesucrist en la persona dels pobres i marginats en
esperit d'humilitat, senzillesa i caritat. Motivades per l'amor de Crist i
enfortides per una profunda vida d'oració, vivim en comunitat,
recolzant-nos en nostra missió comuna de servei.
Intervenció:
- Obra Social Montjuïc. La Companyia, tenia una guarderia, en
les Barraques de Montjuïc des de l'any 1977, la seva dedicació era la
guarderia, la Parròquia i persones necessitades del Barri. Després dels
Jocs Olímpics va passar a la Zona Franca, amb el nom de Chaborrillos.
La guarderia actualment està dirigida per una germana de la comunitat.
- Càrites Arxiprestal en nom de la Parròquia, com a informadora i
orientació de les persones necessitades.
- Cases Barates:
Acompanyament de drogoaddictes.
Reunió setmanal amb les persones ancianes, rés del Rosario i diàlegs
vivencials, compartint-los, amb un petit berenar.
Acolliment a les senyores del barri, en actitud d'orientació, i ajuda en:
Tallers, pintura, labors, i tot tipus de manualitats.
- Pastoral de la Salut:
Reunió una vegada al mes, amb les Parròquies del Arxiprestat, i reunions
de la Diòcesi, a nivell formatiu i informatiu.
En la Residència i Soci Sanitari de Sant Antoni, donar la comunió i
incorporar ajuda als quals necessitin.
2. PARRÒQUIA de SANT CRISTÒFOL:

Representant: Gma. Nieves.
Comunitat: Religioses Assumpció de Nostra Senyora. Formada per 5
religioses, totes elles jubilades.
Carisma: A l'escolta de Déu i de la vida, en comunitats contemplatives i
apostòliques, les Religioses i els laics de l'Asunción continuem avui

responent a la nostra vocació específica a l'Església, al servei de les
necessitats del nostre Món: “donar a conèixer i fer estimar a Jesucrist
en una tasca d'educació per a la transformació de la societat” (Sta. Mª
Eugenia de Jesús).
L'oració personal i litúrgica harmonitza la nostra vida entorn de Déu. En
la meditació i l'estudi de la Paraula de Déu, en el rés comunitari de la
Litúrgia de les Hores que intercala la nostra jornada i en la celebració de
l'Eucaristia perllongada en l'Adoració del Santíssim, reconeixem i adorem
50
al Déu Amor que contínuament ens recrea, i la nostra oració es
converteix en lloança, acció de gràcies i petició pel Món.
El goig de saber-nos estimades per Déu, ens porta a desprendre'ns
gojosament de tot el que impedeix que Déu regni en les nostres vides, i
augmenta el nostre zel apostòlic fent-nos els seus col·laboradors.
En comunió amb l'Església i enviats per ella, germanes i laics
comparteixen una mateixa missió educativa cimentada en la Fe i l'Amor
a la Veritat, que es desenvolupa en col·legis, centres de promoció social,
residències per a joves i parròquies... adoptant formes i llenguatges de
les diferents cultures dels més de trenta països on estem inserits.
Intervenció:
- Centre de Cultura Popular la Asunción a l’Hospitalet (Carrer sta.
Eulàlia, 240 – Edifici Vanguar)
Classes de cultura popular a adults on hi col·laboren més de 20
voluntaris i tenen uns 260 alumnes adults que van per les tardes. Tenen
classes, diferents xerrades i tallers.
- A la parròquia: Col·laboren en la catequesi, en la pastoral de
malalts, en el Consell Parroquial i especialment en Cáritas.
3. PARRÒQUIA de ST. ÀNGEL CUSTODI:

Representant: Gma. Amor.
Comunitat: Filles de la Caritat. L'actual Comunitat la formen 13
Germanes, la majoria d’elles a la Infermeria. Totes jubilades.
Carisma: Servir a Jesucrist en la persona dels pobres i marginats en
esperit d'humilitat, senzillesa i caritat. Motivades per l'amor de Crist i
enfortides per una profunda vida d'oració, vivim en comunitat,
recolzant-nos en nostra missió comuna de servei.
Intervenció:
- Escola de sant Vicenç de Paul (Hostafrancs). Fundació Escola
Vicenciana.

- Parròquia: En la Pastoral de la Salut.
- Assemblea Internacional de la Caritat (AIC)
- Voluntaris de la Formació Compartir.
- Possible col·laboració de Voluntària de Presons.
4. PARRÒQUIA de SANTA MARIA de SANTS:

Representant: Gmà. Manel
Comunitat: Germans Maristes. Formada per 7 germans. 5 d’ells jubilats.
51
Carisma: Els germans maristes som germans consagrats a Déu, que
seguim a Jesús a l'estil de María, que vivim en comunitat i que ens
dediquem especialment a l'educació dels nens i dels joves, amb més
afecte per aquells que més ho necessiten.
Intervenció: La nostra missió comunitària té les característiques de
PLURALITAT, ACOLLIDA i VINCULACIÓ COMUNITÀRIA al col·legi marista
Sants-Les Corts, al col·legi Anna Ravell, a l’Associació Gabella de Ciutat
Vella, a la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i a la parròquia.
Compartim el Carisma de l’Educació amb la vitalitat dels laics i
educadors en totes les obres educatives i socials. Ho fem amb objectius
concrets de viure en família el do de la fraternitat, de cultivar la
interioritat, la pregària i la dimensió mística de les nostres vides i viure
la joia de la celebració enguany del bicentenari de la nostra fundació.
Dels 5 germans jubilats, es col·labora des de l’hostatgeria a l’apostolat
on line. També en el manteniment de l’escola de Sants. Un altre, en
diferents responsabilitats a l’URC i com a professor de Facultat de
Teologia, a l’ISCREB, al CEVRE i a l’espai lúdic i terapèutic. Un altre,
col·labora en diferents voluntariats: de presons (WadRas), Fundació
SICAR.CAT (Adoratrius), a la Fundació EKUMENE (Raval), de Reforç a
l’Estudi de Cáritas de la Parròquia, catequista de continuïtat i
representant al Consell Parroquial i Arxiprestal.
Els dos més joves, un està com a titular de l’escola Anna Ravell
(vinculada a Maristes), professor i coordinador de l’equip pastoral. I
forma part del Consell Provincial de la província marista l’Hermitage. I
també com a assessor dels moviments juvenils i de la Pasqua Jove de Les
Avellanes.
L’altre, està a l’equip directiu i educador de la Fundació Gabella i el
Centre Obert Compartir i en la formació dels nous educadors i professors
laics.

RESPOSTES AL QÜESTIONARI:
A) ÀMBIT DE LA TROBADA:
1. Què trobes encertat del que es fa en la teva parròquia en

aquest àmbit que es tracta?
52
- Acollida i atenció a les persones.
- Dedicació en diverses tasques parroquials: Catequesi, Reforç a
l’Estudi, Vida Creixent, Decoració Misses Familiars, Consells
Parroquial i Arxiprestal.
- Presència de les comunitats a les Eucaristies parroquials.
- Donar la comunió als malalts.
- Bona relació i recolzament amb els preveres i persones més
vinculades a la parròquia.
- Col·laboració en la Pregàries Quaresmals dels divendres de
Quaresma.
2. Quins aspectes o accions es podrien millorar en aquest àmbit?

- Intentar ser comunitat més oberta a la vivència parroquial.
3. Quins canvis o accions proposes en aquesta direcció?
- Més implicació comunitària en les necessitats religioses i socials

que vagin sortint.
4. Què opines (com a encertat o desencertat) o què proposes

(com a convenient o necessari) en un altre àmbit de la
parròquia que coneguis.
- Més comunicació i coordinació amb els diferents responsables dels
àmbits parroquials.
- Tenir al principi de curs, un fulletó informatiu de tots els
responsables i contactes dels serveis i àmbits de la parròquia.
- Promoure l’apertura i l’acollida de les parròquies amb persones
voluntàries per a poder-ho fer.
- Fer i/o actualitzar un full dels horaris de misses de tot
l’arxiprestat i tenir-ho a bast en els cartells de cada parròquia.

B) PROPOSTA DEL PLA PASTORAL:
1. Quins són els missatges de la cultura dominant avui en el món i

- D’una cultura “líquida”, superficial, d’una mundanitat espiritual.

sense continguts ni arrels...
- Cultura del relativisme.
53
- Ens condiciona a deixar córrer el compromís i ens manca les
convivències de tanta gent compromesa i
- I ens porta a una asfixia social de la religió.
2. Quins són els pobres avui entre nosaltres? Quins tipus de

pobresa reclamen la nostra atenció?
- Els pobres en general. Els exclosos de la societat. Els sense sostre,

els sense feina, els qui tenen addiccions o drogodependències, la
gent que viu sola i sense recursos, els malalts oblidats, els
refugiats, els joves sense feina, els qui no tenen xarxa social, els
presos, les famílies desestructurades o trencades, els infants
abandonats per no tenir família o per no gaudir-la per la manca
d’atenció dels seus pares, les víctimes de l’esclavitud domèstica,
sexual, laboral, de la trata...
- La pobresa de valors a nivell familiar, de l’educació i de la
societat.
La que té manca d’espiritualitat.
3. Quines necessitats, expectatives i demandes (materials,

morals i espirituals) manifesten les persones amb les quals
convivim a la feina, al barri, poble o ciutat? I en els diversos
grups en els quals participem?
- Trobar sentit de la vida.

- Necessitats de treball, d’aliments, d’habitatge, d’escolarització
dels fills...
- Promoció en general, i en particular dels joves, del voluntariat en
els nostres àmbits.
- Recuperar a les persones de mitjana edat en la participació de la
vida parroquial.

54

ÍNDEX
Presentació 3
Bases específiques del treball a realitzar 7

55
Dinàmica i comissions de treball 10
Parròquies coordinadores 15
Litúrgia i sagraments 16
Catequesi i formació en la fe 21
Càritas i altres obres socials 27
Activitats culturals i presència al barri 30
Pastoral de la salut 34
Pastoral obrera i moviments 40
Economia de les parròquies 41
Comunicació de les parròquies i l’arxiprestat 42
Comunitats religioses presents a l’arxiprestat 47

56

Aportacions A La Trobada Arxiprestal de Sants - La Marina 2017

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Aportacions A La Trobada Arxiprestal de Sants - La Marina 2017

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

CONVIDATS

A SER I FER ESGLÉSIA

TROBADA ARXIPRESTAL 2017

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

b) Les aportacions en concret, sorgides de la reflexió anterior i

Aquest és l’enunciat del nou Pla Pastoral, inspirat en la crida i les

L’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, és la guia que seguim per a

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

“Tothom pot participar d’alguna m an e r a en la vida eclesial,

Sentint-nos convidats a continuar participant activament en les

Entenem que el que se’ns demana en l’Evangelii Gaudium, és una

La nostra resposta al qüestionari l’hem fet en dos nivells. El treball previ

En aquest dossier hi trobareu, primer, les bases, objectius i dinàmica del

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

El consell pastoral arxiprestal proposa aquest treball de conjunt amb

Demana a les parròquies en concret que estiguin realment en contacte

En les reunions de treball hem de tenir en compte aspectes importants

UNA ACTITUD OBERTA I FLEXIBLE EN L’ESGLÉSIA

En el si de l’Església hi ha innombrables qüestions sobre les quals

Un cor missioner mai no es reclou, mai no es replega en les seves

Sap que ell mateix ha de créixer en la comprensió de l’Evangeli i en

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

PRINCIPIS D’ACTUACIÓ ENMIG DE LA SOCIETAT I LA CULTURA ACTUALS

Enmig de l’individualisme procurar l’enfortiment dels vincles

Valorar i participar en alguna de les moltes formes d’associació per a la

Davant de les noves cultures que continuen gestant-se en la societat i en

EL GUST ESPIRITUAL DE SER POBLE

Desenvolupar el gust espiritual d’estar a prop de la vida de la gent, fins

Una dimensió d’aquest gust espiritual de ser poble s’encarna en

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

Ells tenen molt a ensenyar-nos. És necessari que tots ens deixem 9

El nostre compromís no consisteix exclusivament en accions o en

Només des d’aquesta proximitat real i cordial podem acompanyar-los

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

TEMA OBJEC- MÈTODE

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

PARRÒQUIA SECTOR DE L’ACTIVITAT

SANT ÀNGEL CUSTODI Litúrgia i sagraments

SANTA MARIA DE SANTS Càritas i altres obres socials

MARE DE DÉU DELS DOLORS Activitats culturals i presència al barri

SANT BARTOMEU Pastoral de la salut

MARE DE DÉU DE PORT Pastoral obrera i moviments

SANTA DOROTEA Economia de les parròquies

SANT JOAN M. VIANNEY Comunicació de les parròquies i l’arxiprestat

MARISTES Comunitats religioses presents a l’arxiprestat

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

El què fem i els reptes que se’ns plantegen:

En la recopilació que farem a continuació s’ha intentat plasmar allò en

La participació a la litúrgia parroquial per part dels laics es concreta,

(Fotos de totes les parròquies del Arxiprestat.)

No hem aconseguit dades concretes, però sembla que no son molts. Hi ha

Els batejos d’adults, en cas d’haver-hi, tenen lloc per Pasqua.

Les penitencials o celebracions comunitàries del perdó, es celebren en

ARXIPRESTAT DE SANTS – LA MARINA

Han baixat molt en quantitat i malgrat que es tenen forces sol·licituds

Unció dels Malalts:

Hi ha que ho fan cada dos anys, comunitàriament i en el decurs de la