LITERATURA

UNIVERSAL
DEL SEGLE XX
1CHUM
Pere Ignasi Poy

Sandra Cortés, Duna Petit i Andrea Salazar

 TAULA DE CONTINGUTS
1. Literatura de Fi de Segle.
1.1. El esperit de Fi de Segle.
1.2. Els poetes simbolistes.
1.3. Narrativa de Fi de Segle.
2. Les Avantguardes.
2.1. Context històric i característiques.
2.2. Moviments de l’avantguarda.
2.3. La lírica del segle XX.
3. La narrativa del segle XX.
3.1. Característiques generals.
3.2. Novel·la lírica y novel·la intel·lectual.
3.3. Obres i autors.
3.4. La narrativa des de el 1945.
4. El teatre del segle XX.
4.1. Panorama general.
4.2. Tipus de teatre.
4.3. Autors.
4.4. El realisme Nord Americà.
 INTRODUCCIÓ
Dins del nostre treball trobarem part de la
literatura contemporània, la literatura del segle
XX. Aquesta està marcada per diversos
esdeveniments de la història, com les Guerres
Mundials, la conquesta de l’espai, la
descolonització, la Guerra Freda, les bombes
atòmiques i/o el Nazisme, tot actes terrorífics
fets per l’home. També apareix la realitat com a
idea, l’Idealisme. Apareixen autors com Marx,
Freud, Nietzsche o Kiertegard i Sartre. El
simbolisme esdevé poesia pura que aquesta
acaba desembocant en la poesia realista.
OBJECTIUS
· Adquirir més coneixements sobre la Literatura
del segle XX.
· Relacionar els poetes de l’Antologia de la poesia
universal amb els apunts de Literatura del segle XX
proporcionats per el professor de la matèria de
Literatura Universal.
·Dividir de manera entenedora les diferents
etapes per les quals passa la Literatura del segle
XX.
·Millorar en la tasca del treball en grup.
 1.Literatura de Fi de Segle
L’ESPERIT DE FI DE SEGLE
Es coneix com Fi de Segle a un moment històric de límits difusos (ultimas décades del segle XIX
i primera del segle XX), marcat per el qüestionament dels valors que havien sustentat la
societat burgesa.

EL SENTIMENT ANTIBURGÉS
El menyspreu del món burgés característic de la mentalitat Fi de Segle es tradueix a
l’aparició de dos nous tipus socials: el bohemi i el dandi.

L’Albatros (Charles Baudelaire): la clau del poema es troba a l’última estrofa on es

revela que l’albatros no és més que un símbol del poeta que és considera un
incomprès per la societat que l’envolta.
1.2. Els poetes simbolistes
El simbolisme arriba a la seva plenitud amb l’obra d’altres poetes francesos: Paul Verlaine,
Arthur Rimbaud o Stéphane Mallarmé.

Els autors del simbolisme agafen de Baudelaire, el pare de la poesia moderna, el menyspreu al
ordre burgés; les actituds decadents; la creació d’atmosferes sugerents, delicades, en les que
es transmeten, de forma vaga, sentiments de melancolia.

Un altre poeta simbolista és, per exemple, William B. Yeats. En els seus primers poemes,
podem trobar l’opocisió entre la vulgaritat i mediocritat de la vida cotidiana i un món espiritual,
misteriós, que construeix, en el seu cas, amb personatges o motius simbòlics agafats de la
mitologia, el folklore o la història llegendària d’Irlanda. En les seves últimes obres tracta
descaradament el tema de la vellesa, i expressa l’anhel de permenència. Tot això es pot
observar també en un dels seus poemes, que el trobem a l’Antologia de la poesia universal,
anomenat La Màscara.
També podem trobar altres poetes simbolistes que apareixen a l’Antologia de la poesia universal.

Christna Rossetti Stéphane Mallarmé

La Cançó, en el poema contemplem a algú Pertany a la segona generció. Do del poema, el poeta
que, preveient la pròpia mort allibera l’amant fa ofrena del treball de la nit a la seva dona que esta
sobrevivent de la servitud del record. criant la filleta de tots dos, nascuda un any abans.

Paul Verlaine Arthur Rimbaud

Pertany a la segona generació. El meu somni
familiar, poema on es pot veure la virtuositat
de la paraula de l’autor, la seva estudiada
vaguetat d¡ombres i insinuacions subtils.
Pertany a la segona generació. Vocals, tot el joc de
formes i colors que el poeta associa a les vocals
desenvoca en uns ulls, els ulls de una noia que havia
estimat ancara a Charleville, abans d’anar-se’n a
París.

Konstandinos Kavafis Paul Valéry Rainer Maria Rilke

La ciutat, el poema El cementiri marí, fa alusió al cementiri Dia de tardor, el tema
concentra una gran del seu poble natal, Montpeller, que central és l’arribada de la
saviesa, no es diria que s’aixeca d’alt d’un turó sobre el tardor.
és d’un poeta jove. mediterrani.
1.3 Narrativa de Fi de Segle Reacció contra la novel·la realista

1. Novel·la decandentista
·Refinament aristocràtic
·Fascinació per la bellesa i l’art
·Complacència morbosa en la depravació, l’enfermetat i allò sacríleg

2. Novel·la d’aventures:
El protagonista s’enfronta a un seguit d’obstàcles trepidants i inesperats. Tipus:
·D’aventures marines
·Ambientades en llocs exòtics
·Ambientades en espais imaginaris

3. Novel·la de ciència ficció

La fascinació o la desconfiança davant els avenços científics i tecnològics va donar lloc a la
narrativa de ciència ficció.
2. Les avantguardes
CONTEXT HISTÒRIC
La primera meitat del segle XX constitueix un període singularment convuls en tots els ámbits
del pensament i de l’activitat humana. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va provocar un
menyspreu del sistema liberal propi de la societat burgesa, les conseqüències de la qual van
produir l’avanç del comunisme i l’anarquisme.

CARACTERÍSTIQUES DE L’AVANTGUARDA
Primitivisme: El menyspreu cap a l’evolució històrica d’Occident es tradueix en una mitificació
de l’home primitiu.
Antirrealisme: La literatura i l’art intentaran crear una realitat plàstica o verbal autònoma,
totalment diferent a la realitat.
Irracionalisme: Heretat del Romanticisme, una nova reacció davant del fracàs de la raó i la
ciència.
Vocació minoritària: Hermatisme insalvable pel públic burgés.
2.2 Moviments de l’avantguarda
La diversitat de moviments d’avantguarda (futurisme, dadaisme, surrealisme, cubisme,
fauvisme..) fan possible un estudi detallat de tots ells.

Futurisme: El moviment va ser liderat per el poeta Itàlia Filippo Tomasso Marinetti. Es
caracteritza per l’exaltació de la velocitat, la tècnica de l’esport o la força.

Dadaisme: L’alemany Hugo Ball, el rumanès Tristan Tzara o el francès Jean Arp irrompen en
protesta contra els valors imperants. El moviment dadà imita el balboteig d’un bebè i sorgeix
el regrés a un estat de innociència.

Expresionime: És un moviment heterogeni que es desenvolupa principalment al centre

d’Europa, en el primer quart del segle XX.

Surrealisme: El seu origen es situa al 1924, quan André Breton, iniciant en el dadaisme,
publicà el primer manifest surrealista, una proposta d’alliberació integral de l’esperit humà que
pretén trencar amb les lligadures de la moral i la raó.
2.3 La lírica del Segle XX
Degut a l’Heteroegeneitat radical dels autors, és difícil marcar uns trets comuns:
·Llibertat formal: Prosaísme i extrema el·laboració, el vers hiperbreu i el versícle.
·Indignació metapoética: la reflexió sobre la capacitat de la poesia per donar sentit a
la realitat.
·Poesia arrelada a la història: Reflexa els grans successos i les inquietuds existencials
del seu temps.
Diferents escoles poètiques del SXX:

·Poesia anglosaxona (objectivista i confessional) ·Hermetisme italià

·Poetes jueus en llengua alemanya ·Poetes polacs
·Poetes russos ·La poesia en espanyol
3. La Narrativa del Segle XX
CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Subjectivisme: L’interès es desplaça del món exterior a la consciència o al món interior dels
personatges.
Narrador: El narrador omniscient cau, i en el seu lloc dominarà el narrador en primera persona.
Argument: L’acció perd rellevància, convertida, molt sovint, en pretext per reflexar emocions,
records o pensaments dels personatges.
Ordre de la narració: Amb freqüència els fets no es presenten cronològicament, sinó segons el
pensament en la consciència dels personatges.
Personatges: El narrador no dóna una descripció completa dels personatges, es descriuen, més
bé, a través dels seus pensaments, paraules i accions.
Paper del lector: El lector deixa de seguir dòcilment al narrador i es veu obligat a reflexionar
sobre el material narratiu.
3.2 Novel.la lírica i intel.lectual
El subjectivisme i la voluntat d’experimentació expliquen l’acostament de la novel·la
a altres gèneres literaris, com la lírica o l’assaig.

Novel·la lírica o poemàtica: Es caracteritza per la importància que concedeix a la

consciència del personatge y a la cura de la forma, el que apropa al ritme i la
capacitat de sugerència.

Novel·la intel.lectual o de ideàs: La novel·la es influenciada també per l’assaig,

atorgant un paper preponderat a la reflexió sobre la realitat.
3.3. Obres i autors
Ulises, de James Joyce
L’irlandés James Joyce (1882-1941) és l’autor d’Ulises, una de les novel·les més influents del
segle XX. Va ser publicada a París l’any 1922, criticada de pornogràfica i immoral, i a demés, del
seu contingut, va escandalitzar per la seva radicalitat formal. Certifica la dissolució definitiva
del model realista.

Franz Kafka (1833-1924)

En la seva obra es reflexa alguns aspectes importants de la seva biografia, com per exemple la
seva identitat complexa, la figura autoritària del seu pare, la dissociació entre la passió per
escriure i la seva vida gris, i finalment la seva personalitat atormentada i la seva baixa
autoestima. Va escriure la Metamorfosi, la qual argumenta una història d’un jove que s’aixeca
un dia conevrtit en un escarabat, indirectament l’autor ens explica el nostre dia a dia, la nostre
angoixa existencial.
3.4 Narrativa des del 1945
1. Narrativa realista: Consisteix a representar un model fidel a la societat de l’època i
rebutja els artificis narratius i retòrics de la novel·la experimental. Trobem tant el
realisme nord-americà com el neorealisme italià.

2. La novel·la experimental: Destaquen tècniques com el monòleg interior, els punts de

vista múltiples i els contrapunts. També trobem recursos com la metaficció i l’autoficció.

3. La novel·la existencialista: Segueix característiques pròpies del existencialisme, com la

vida sense objetcte, marcada per la incomunicació i el tedi, i el ésser humà radicalment
lliure sense la figura de Déu.

4. La novel·la alegórica: Alegories o paràboles de caràcter simbòlic de la societat, la realitat

o la condició humana.

5. Novel·la de ciència ficció i distopies: Apareix una societat futura indesitjables.

6. Novel·la històrica: El gatopardo, Memorias de Adriano i El nom de la rosa.
4.El teatre en el Segle xx
PANORAMA GENERAL

Existeixen numeroses obres difícils d’enmarcar, com les tragèdies de Federico García Lorca
(Bodas de sangre, Yerma, La casa de Bernarda Alba) que poden considerar-se una forma de
realisme poètic.

En els últims decennis del segle xx, el centre de gravetat de la creació teatral es desplaça
paulatinament del text al espectacle.

Van apareixer nous renovadors:

·Directors d’escena: Bob Wilson, Jerzy Grotowski, Peter Brook, Tadeusz Kantor, Giorgio
Strehler, Luca Ronconi.

·Grups teatrals: els nord-americans Living Theatre, Open Theatre o Bread and Puppet; el
teatre campesí mexicà; o a España, Els Joglars, Els Comediants o la Fura dels Baus.
4.2. Tipus de teatre
1. Teatre Compromès: Aquest tipus de teatre ofereix una reflexió crítica sobre la
realitat del present, amb el fi de denunciar les injustícies socials o la opressió política.
2. Teatre Al·lusiu o Simbòlic: Justa totes les formes teatrals innovadores, no realistes,
que serveixen, en general, com via de expressió de conflictes existencials (el temps,
la identitat, el sentit de la vida…).
3. Teatre Simbolista: Els drames simbolistes es caracteritzen per l’ambientació onírica
o llegendària i la profundització en el món interior dels personatges, que, dominats
per l’angoixa i la desesperació, es veuen guiats cap a un desenllaç tràgic.
4. Teatre del Absurd: Els drames del teatre absurd s’han d’entendre com alegories o
metàfores de la condició humana. Visió del món pessimista.
5. Teatre Existencialista: Obres formalment convencionals amb diàlegs coherents,
personatges dotats de psicología, etc.
4.3. Autors
Alfred Jarry (1873-1907): La principal creació del dramaturg francés és Ubú rey de l’any 1896.
Ubú reflecteix el mode caricaturesc dels més baixos instints el ésser humà.

Luigui Pirandello (1867-1936): La seva obra més destacada és Seis personajes en busca de autor.
Aquest argument dóna peu a una reflexió filosòfica; el relativisme i la necessitat humana.

Samuel Beckett (1906-1989): Dramaturg, novel·lista, crític i poeta nascut a Dublín, va escriure
en francès gran part de les seves obres, entre elles Esperando a Godot.

Eugène Ionesco (1909-1994): Va néixer a Slatina (Rumanía) la seva infància la va passar a París
i va escriure una obra anomenada La cantant calba.
4.4 El realisme nordamericà
Las tres grans figures del realisme teatral en els EEUU durant el segle xx són Eugene O’Neil,
Tennessee Williams i Arthur Miler.

Eugene O’ Neil: L’obra més influent és Largo viaje hacia la noche (1942), una descarnada
dissecció de las relacions familiars construïda, pel que sembla, amb elements autogràfics.

Tennesse Williams: Els eixos del teatre de Tenessee Williams són la indignació en els
conflictes familiars i el teatre de personatges atormentats, vençuts pel rencor, la culpa o la
insatisfacció.

Arthur Miler: Els drames d’Arthur Miller presenten una acusada dimensió social y política,
entre ells destaquen: Les bruixes de salem (1952) i Panorama des de el pont (1995).
CONCLUSIONS
·En la literatura de Fi de Segle, es posen en dubte els valors que fins llavors eren vàlids
dins la societat i apareixen nous tipus socials.

·El simbolisme destaca com un corrent molt rellevant al segle XX, però que acabarà sent
substituït per la poesia realista.

·Fets històrics com la Primera Guerra Mundial marquen l’aparició de les Avantguardes,
amb gran varietat de moviments.

·Nous esdeveniments de la història il·luminen una nova realitat (social política i

econòmica) i una nova concepció del món i de l’ésser humà.

·Es pot observar que el teatre avarca diverses corrents del segle XX, el teatre es tant
simbòlic com realista.