Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
UNIVERSAL
DEL SEGLE XX
1CHUM
Pere Ignasi Poy
EL SENTIMENT ANTIBURGÉS
El menyspreu del món burgés característic de la mentalitat Fi de Segle es tradueix a
l’aparició de dos nous tipus socials: el bohemi i el dandi.
Els autors del simbolisme agafen de Baudelaire, el pare de la poesia moderna, el menyspreu al
ordre burgés; les actituds decadents; la creació d’atmosferes sugerents, delicades, en les que
es transmeten, de forma vaga, sentiments de melancolia.
Un altre poeta simbolista és, per exemple, William B. Yeats. En els seus primers poemes,
podem trobar l’opocisió entre la vulgaritat i mediocritat de la vida cotidiana i un món espiritual,
misteriós, que construeix, en el seu cas, amb personatges o motius simbòlics agafats de la
mitologia, el folklore o la història llegendària d’Irlanda. En les seves últimes obres tracta
descaradament el tema de la vellesa, i expressa l’anhel de permenència. Tot això es pot
observar també en un dels seus poemes, que el trobem a l’Antologia de la poesia universal,
anomenat La Màscara.
També podem trobar altres poetes simbolistes que apareixen a l’Antologia de la poesia universal.
1. Novel·la decandentista
·Refinament aristocràtic
·Fascinació per la bellesa i l’art
·Complacència morbosa en la depravació, l’enfermetat i allò sacríleg
2. Novel·la d’aventures:
El protagonista s’enfronta a un seguit d’obstàcles trepidants i inesperats. Tipus:
·D’aventures marines
·Ambientades en llocs exòtics
·Ambientades en espais imaginaris
CARACTERÍSTIQUES DE L’AVANTGUARDA
Primitivisme: El menyspreu cap a l’evolució històrica d’Occident es tradueix en una mitificació
de l’home primitiu.
Antirrealisme: La literatura i l’art intentaran crear una realitat plàstica o verbal autònoma,
totalment diferent a la realitat.
Irracionalisme: Heretat del Romanticisme, una nova reacció davant del fracàs de la raó i la
ciència.
Vocació minoritària: Hermatisme insalvable pel públic burgés.
2.2 Moviments de l’avantguarda
La diversitat de moviments d’avantguarda (futurisme, dadaisme, surrealisme, cubisme,
fauvisme..) fan possible un estudi detallat de tots ells.
Futurisme: El moviment va ser liderat per el poeta Itàlia Filippo Tomasso Marinetti. Es
caracteritza per l’exaltació de la velocitat, la tècnica de l’esport o la força.
Dadaisme: L’alemany Hugo Ball, el rumanès Tristan Tzara o el francès Jean Arp irrompen en
protesta contra els valors imperants. El moviment dadà imita el balboteig d’un bebè i sorgeix
el regrés a un estat de innociència.
Surrealisme: El seu origen es situa al 1924, quan André Breton, iniciant en el dadaisme,
publicà el primer manifest surrealista, una proposta d’alliberació integral de l’esperit humà que
pretén trencar amb les lligadures de la moral i la raó.
2.3 La lírica del Segle XX
Degut a l’Heteroegeneitat radical dels autors, és difícil marcar uns trets comuns:
·Llibertat formal: Prosaísme i extrema el·laboració, el vers hiperbreu i el versícle.
·Indignació metapoética: la reflexió sobre la capacitat de la poesia per donar sentit a
la realitat.
·Poesia arrelada a la història: Reflexa els grans successos i les inquietuds existencials
del seu temps.
Diferents escoles poètiques del SXX:
Subjectivisme: L’interès es desplaça del món exterior a la consciència o al món interior dels
personatges.
Narrador: El narrador omniscient cau, i en el seu lloc dominarà el narrador en primera persona.
Argument: L’acció perd rellevància, convertida, molt sovint, en pretext per reflexar emocions,
records o pensaments dels personatges.
Ordre de la narració: Amb freqüència els fets no es presenten cronològicament, sinó segons el
pensament en la consciència dels personatges.
Personatges: El narrador no dóna una descripció completa dels personatges, es descriuen, més
bé, a través dels seus pensaments, paraules i accions.
Paper del lector: El lector deixa de seguir dòcilment al narrador i es veu obligat a reflexionar
sobre el material narratiu.
3.2 Novel.la lírica i intel.lectual
El subjectivisme i la voluntat d’experimentació expliquen l’acostament de la novel·la
a altres gèneres literaris, com la lírica o l’assaig.
Existeixen numeroses obres difícils d’enmarcar, com les tragèdies de Federico García Lorca
(Bodas de sangre, Yerma, La casa de Bernarda Alba) que poden considerar-se una forma de
realisme poètic.
En els últims decennis del segle xx, el centre de gravetat de la creació teatral es desplaça
paulatinament del text al espectacle.
·Directors d’escena: Bob Wilson, Jerzy Grotowski, Peter Brook, Tadeusz Kantor, Giorgio
Strehler, Luca Ronconi.
·Grups teatrals: els nord-americans Living Theatre, Open Theatre o Bread and Puppet; el
teatre campesí mexicà; o a España, Els Joglars, Els Comediants o la Fura dels Baus.
4.2. Tipus de teatre
1. Teatre Compromès: Aquest tipus de teatre ofereix una reflexió crítica sobre la
realitat del present, amb el fi de denunciar les injustícies socials o la opressió política.
2. Teatre Al·lusiu o Simbòlic: Justa totes les formes teatrals innovadores, no realistes,
que serveixen, en general, com via de expressió de conflictes existencials (el temps,
la identitat, el sentit de la vida…).
3. Teatre Simbolista: Els drames simbolistes es caracteritzen per l’ambientació onírica
o llegendària i la profundització en el món interior dels personatges, que, dominats
per l’angoixa i la desesperació, es veuen guiats cap a un desenllaç tràgic.
4. Teatre del Absurd: Els drames del teatre absurd s’han d’entendre com alegories o
metàfores de la condició humana. Visió del món pessimista.
5. Teatre Existencialista: Obres formalment convencionals amb diàlegs coherents,
personatges dotats de psicología, etc.
4.3. Autors
Alfred Jarry (1873-1907): La principal creació del dramaturg francés és Ubú rey de l’any 1896.
Ubú reflecteix el mode caricaturesc dels més baixos instints el ésser humà.
Luigui Pirandello (1867-1936): La seva obra més destacada és Seis personajes en busca de autor.
Aquest argument dóna peu a una reflexió filosòfica; el relativisme i la necessitat humana.
Samuel Beckett (1906-1989): Dramaturg, novel·lista, crític i poeta nascut a Dublín, va escriure
en francès gran part de les seves obres, entre elles Esperando a Godot.
Eugène Ionesco (1909-1994): Va néixer a Slatina (Rumanía) la seva infància la va passar a París
i va escriure una obra anomenada La cantant calba.
4.4 El realisme nordamericà
Las tres grans figures del realisme teatral en els EEUU durant el segle xx són Eugene O’Neil,
Tennessee Williams i Arthur Miler.
Eugene O’ Neil: L’obra més influent és Largo viaje hacia la noche (1942), una descarnada
dissecció de las relacions familiars construïda, pel que sembla, amb elements autogràfics.
Tennesse Williams: Els eixos del teatre de Tenessee Williams són la indignació en els
conflictes familiars i el teatre de personatges atormentats, vençuts pel rencor, la culpa o la
insatisfacció.
Arthur Miler: Els drames d’Arthur Miller presenten una acusada dimensió social y política,
entre ells destaquen: Les bruixes de salem (1952) i Panorama des de el pont (1995).
CONCLUSIONS
·En la literatura de Fi de Segle, es posen en dubte els valors que fins llavors eren vàlids
dins la societat i apareixen nous tipus socials.
·El simbolisme destaca com un corrent molt rellevant al segle XX, però que acabarà sent
substituït per la poesia realista.
·Fets històrics com la Primera Guerra Mundial marquen l’aparició de les Avantguardes,
amb gran varietat de moviments.
·Es pot observar que el teatre avarca diverses corrents del segle XX, el teatre es tant
simbòlic com realista.