UN MÓN INESPERAT

Hi havia una vegada un nen que es deia Max i tenia una família
que no li feia molt de cas.

Cada dia quedava amb els seus amics per anar a la platja però
aquell dia no hi havia ningú i va decidir anar-hi sol.

Anava caminant per la sorra quan es va trobar un dofí que estava

al terra i no es podia moure. Va intentar ajudar-li i quan es va
fixar bé va veure que tenia una rosa al cap. Es va apropar pe
tocar la rosa i, de sobte, van desaparèixer. Qan es van
despertar es trobava al món de la Pau i el dofí que havia trobat a
la platja el tenia al seu costat.

El dofí sabia parlar i el va guiar pel camí de tornada a casa seva.

Al dia següent el Max va sortir de casa seva i el dofí es va

quedar a casa vigilant que no li passés res.

El Max estava a punt de travessar el carrer i no va veure una

moto que s’apropava super ràpid. El dofí va baixar les escales
rapidisimament i va evitar l’accident però....la moto va xocar
contra la paret, va explotar i van sortir moltes roses.

En Max va convidar al dofí a una pizzeria per celebrar que havia

passat res. Havien acabat la super-pizza i en Max havia de
marxar però abans el dofí li va donar la rosa.

En Max va decidir anar cada setmana al món de la Pau per veure

el dofí i per estar tranquil i sentir-se content.

Roger Cabiró (2n premi)

 Un Sant Jordi molt estrany

Era un dia normal i jo, l’Aina anava caminant pel bosc. Només
tenia 7 anys però ja hi estic acostumada perquè passo moltes
temporades amb els meus avis al bosc i no em fa por passejar
sola pel bosc.

Ara estava buscant llenya per l’avi Marcos i flors per l’àvia
Antonieta. Com que els meus pares estaven de vacances 3 mesos
em vaig quedar amb els avis.

- Aina, ràpid, ja fas tard!!

- Si, àvia, ja m’afanyo!! Ostres faig tard, ja tinc les flors
però.... i la llenya?
- Mira!!! Quanta llenya!!! Però...que hi ha al costat? És un lleó!
Però és molt petit!!!

Sembla que està guardant la llenya però.....que porta a la boca?

- Una rosa! Ostres!!! És Sant Jordi!!! M’havia oblidat

completament.

Què els hi diré als avis???? Perquè no s’enfadin li portaré

aquesta rosa a l’àvia i en buscaré una altre per donar-li a l’avi.

Em vaig acostar al lleó i li vaig agafar la rosa sense problema

però.... de sobte, va sortir un llum molt estranya i el lleó es va
convertir en drac.

- Ahhhh!!!!

Vaig sortir corrents cap a casa i quan vaig arribar,....... la casa

dels avis era un castell!!!!!!!

- Avi, àvia!!!!!!!
Va sortir l’àvia del castell però tenia el cabell super llarg i pel
darrera d’ella va sortir el drac.

- Auxili!!!!! -vam cridar les dues- Ahhh!!!

Va sortir l’avi entre els arbres però anava amb un cavall i molt
armat. Va matar al drac però no va sortir sang, va sortir una
salsa de tomàquet i espaguetis. Se’ls va menjar, es va quedar
tranquil i marxar.

L’àvia preocupada va proposar anar a buscar els pares i com que

estaven molt lluny van anar en avió.

Quan vam tornar vaig tornar a veure el lleó i quan li vaig agafar la
rosa va tornar a sortir aquella llum tan espectacular a l’àvia li va
quedar el cabell blanc i curt com abans i a l’avi li va desaparèixer
l’armadura.

Quin dia de Sant Jordi tan estrany!!!!!!!

Coral Ginabreda (1r premi)