EL CONTA CONTES

Hi havia una vegada un senyor que es deia Jordi i vivia en una casa a la muntanya de Cabrera
de Mar i sempre s’inventava contes i els posava davant de les portes on vivien nens i nenes.

Una vegada, a la nit, quan tots els nens i les nenes dormien i ell anava ficant els contes, dos
germans estaven desperts. La germana més gran es deia Mariona i el germà petit es deia Oriol.
Estaven desperts per descobrir qui era el Conta Contes, que li deien així perquè sempre els
estava deixant contes i posava el seu nom. I el nom que li agradava que li diguessin era Conta
Contes. Finalment ho van descobrir.

Però un dia van anar a la muntanya de Cabrera de Mar i van mirar a l’esquerra on hi havia un
cartell que posava el seu nom: “Jordi Conta Contes” llavors van entrar i el van veure, es van
quedar sense paraules. Després li van preguntar perquè deixava contes fets per ell i els va
contestar que així els nens aprenen a llegir i escriure i l’Oriol li va dir que ell no sabia llegir però
que la seva germana li llegia els contes i el Jordi, el Conta Contes, es va oferir a ensenyar-li a
llegir. Finalment, li va ensenyar a llegir i la Mariona, l’Oriol i el Jordi es van fer molt amics i
sabien llegir molt bé tots tres .

Un dia va ser el dia dels contes al poble de Cabrera de Mar. La Mariona i l’Oriol van convèncer
que el Jordi (el Conte Contes) que fes un conte i el llegís. El conte finalment va ser el guanyador i
va baixar de la muntanya a viure al poble i tots van ser molt feliços.
Títol: La Dana i els somnis:

Un dia, la Dana, una nena d’onze anys de cabells morenos que era alta, li costava molt, però
molt dormir, li costava tant que ja ni recordava què era un somni. Era tant inquieta que volia fer
coses tota l’estona, pensava coses com: que faré demà, o que podia haver posat a l’examen de
mates d’ahir etc... Però els seus pares, el Jordi i la Charlotte, sempre li deien que s’adormís però
a ella li costava molt i al final sempre es quedava desperta fins a les 11:30 que s’adormia.

Un dia, els seus pares estaven tant però tant desesperats que li van posar un àudio de relaxació i
va resultar va quedar tant adormida que va començar a somiar.

Estava somiant que era a l’escola amb els seus amics i s’estava a punt de caure quan es
despertà a casa seva però era com si tot estigués diferent... perquè estava vivint el mateix que
havia viscut al somni. Es vestia, esmorzava i anava a l’escola després d’una llarga classe de
català anava al pati però ella seguia sentint alguna cosa diferent, estrany però quan tornava a
viure la part que s’anava a caure, se’n va adonar de que no li va fer gens de mal i va pensar
que era un somni però després va pensar; quina tonteria! I se’n va oblidar del tot d’aquella idea
perquè feia molt que no sentia aquella sensació.

La Dana estava acabant els deures de medi sobre l’Edat moderna quan va acabar i com que
estava avorrida va pensar; que passaria si clico control i escric una paraula? Primer va posar,
hola però l’únic que passava era que l’ordinador es movia una mica, després va posar adéu i va
passar el mateix, després d’una estona d’haver posat unes quantes paraules va posar robot però
ja s’estava cansada de què no passés res i l’ordinador va explotar i del que quedava van
començar a sortir robots que pels dits expulsaven làser.

Llavors la Dana va perseguir als robots a amagades quan es va fixar en el paisatge era totalment
futurista: cotxes volant, gent amb ulleres estranyíssimes etc... els robots van començar a disparar
làser pels dits cada vegada que disparava a alguna cosa elèctrica es transformava en un altre
robot.

La Dana va anar a buscar a tots els seus amics i amigues perquè l’ajudessin a acabar amb els
robots però es van negar perquè no s’ho creien.

El dia següent es van adonar de què si hi havia robots perquè al Arnau, un amic de la Dana, li
havien destrossat la casa i ara estava vivint a casa del seus oncles. I a sobre, a les noticies van
fer una mitja dels robots que es creaven per minut i era una mitja de 50! Tots els amics van
començar a parlar sobre agafar un líquid i d’altres van agafar una flauta per tocar una cançó que
havien vist a una peli de robots que quan el robot moria sonava aquesta cançó.

Poc a poc tots els amics junts anaven destruint a tots els robots però al final va aparèixer un
robot que com que havia sortit de les oficines de Google era súper gran i va començar a atacar-
los. Ells van intentar-ho junts Però cada vegada es feia més fort quan la Dana va dir: tant de bo
no hagués clicat control i hagués escrit robot quan tots ho van sentir, tots van enfadar-se
moltíssim i la van acorralar quan...

Es va despertar, era tot un somni! Llavors ho va explicar als seus pares i va seguir el seu dia
normalment.