CANT XI __Laverge," sigui pel desig de penjar en un temple armes troianes,* sigui per poder-se presentar guarnida amb aquest fo conquerit, el perseguia cegament només a ell entre tots la brega del combat, com una cacadora, i travessava ineautament totes les for- macions, encesa per la cobdicia femenina d’aquella presa i d’aquelles despulles, quan finalment Arrunt, aprofitant un moment oports, dies del seu aguait apunta la llanga i prega ais als déus de Dalt: «Oh al més gran dels déus, guardia del sagrat Soracte, Apollo, de qui nosaleres som els primers adoradors, per a qui fem cremar una fama amb munts de pins i, per rerre’tculte, confiant en la nostra pietat, caminem damunt un tou de brases enmig del foc, concedeix-me, oh pare, d'exterminar aquesta vergonya amb les meves armes, tu que ho pots cot:? No demano les despulles ni el trofeu ni cap bott de la noia quan Phauré venguda; altres gestes em donaran fama; mentre aquest cruel lage caigui abatut pel meu cop, no em fark res de tor~ 730 nar sense gloria a la meva ciutat natal» Ho escolt Febos i decidf en el seu cor que es complis una part del seu vor, i Pala pare la dispersi en els aires alts: concedt al supli- cant poder abatre amb una mort inesperada Vobcecada Camilla; perd no li concedi que Vales patria el velés tornar, i les tempestes s'endugueren aquesta pregiri entre els vents. Tan bon punt, dones, tessoni pels aires la Langa engegada per la mi d’Arrunc, tows els volscs giraren els seus fnims vivament i adrecaren les mirades cap a fa reina. Ella no s'sdona de res, ni de Vsre, nj del siulet. ni del trex aque venia del cel, fins que li arvib la llanea i es clava sot el seu pit 140 nu, i, enfonsanes'hi profundament, begué la sang virginal. Hi acor- ren esverades les companyes i sostenen la reina que es desploma Fuig Arrunt, crasbalsat més que ningii, amb una mescla d'espant i @alegria, i ja no s'arrisca a confiar una segona vegada en Ia seva llanga nia exposar-se als trets de la noi. Talment com el llop, des- prés d’haver maar un pastor o un toro robust, conscient de la seva aagosarada malesa, abans no Vencalcin els erets dels perseguidors cor~ re cot seguita amagar-se ales altes muntanyes Ilany dels camins, do- blega fa cua tremolosa i estreny contra la pansa, i s'endinsa en els boscos: aixf mateix Arrunr, esfereit, desapareix de la vista i, aconten- ya tant-se de fugir, es barreja entre els esquadrons. Ella, tot morint, in- tenta arrencar-se la llanga amb la ma, perd la punta de ferro queda clavada al fons dela ferida entre els ossos de les costelles. Cau exco- Jane-se, cauen les seves parpelles glagades per la mort, i desapareix del seu rostre aquell color que un dia era de porpra. 45 sa de, Cail it YE. Es conrum ence satis pear les pores dun empl es 7 ses enemie 47- sa dir, maar Coil, svete deta qual sn un deshover per ala «13s