Gramàtica

1. El substantiu

Els substantius anomenen éssers vius, llocs, objectes i sentiments.

Poden ser

comuns propis

Éssers i objectes en general: Éssers i objectes concrets:

ciutat, persona Castelló, Robert

Es poden percebre Anomenen un sol ésser Anomenen éssers

amb els sentits? o objecte? o objectes comptables?

Sí No Sí No Sí No

concrets abstractes individuals col·lectius comptables no comptables

llibre tristesa instrument orquestra botella oli

2. Els pronoms febles

Els pronoms febles fan de complements del verb i canvien de forma segons la posició que ocupen.

verb començat verb començat verb acabat verb acabat

per consonant per vocal o h en consonant en vocal
1a persona em m’ -me ’m
singular

2a persona et t’ -te ’t
3a persona es, el, la, li, ho s’, l’, li, ho -se, -lo, -la, -li, -ho ’s, ’l, -la, -li, -ho
1a persona ens ens -nos ’ns
plural

2a persona us, vos us, vos -vos -us, -vos

3a persona es, els, les s’, els, les -se, -los, -les ’s, ’ls, -les

86
3. El verb

Els verbs són paraules que expressen accions o estats.

El temps en què passa El mode verbal pot ser:

l’acció pot ser: ● Indicatiu: expressa fets reals.
● Passat. ● Subjuntiu: expressa fets probables o dubtes.
● Present. ● Imperatiu: expressa ordres.
● Futur.

● Condicional.

Present d’indicatiu del verb comprar

1a persona singular ➝ Jo compre
2a persona singular ➝ Tu compres El nombre del verb pot ser:
● Singular: jo, tu, vosté, ell,
3a persona singular ➝ Ell / Ella compra
ella.
● Plural: nosaltres,
1a persona plural ➝ Nosaltres comprem
vosaltres, vostés, ells,
2a persona plural ➝ Vosaltres compreu elles.
3a persona plural ➝ Ells/Elles compren

La persona del verb pot

ser: ● compr- és l’arrel o lexema del verb, la part que conté el
● Primera: jo, nosaltres. significat i que es repeteix en totes les formes verbals.
● Segona: tu, vosté, ● -en és la desinència o morfema del verb i indica:

vosaltres, vostés. – La persona: tercera.

● Tercera: ell, ella, ells, – El nombre: plural.
elles. – El temps: present.

Els verbs poden tindre dues veus:

Veu activa Veu passiva

El subjecte de l’oració El subjecte rep l’acció. Es forma

és qui fa l’acció. amb el verb ésser + participi.

Joan toca la guitarra. La guitarra és tocada per Joan.

87
 Gramàtica
1. Els verbs

Conjugacions verbals
1a conjugació: l’infinitiu acaba en -ar
pensar
estimar
jugar
cantar
parlar
2a conjugació: l’infinitiu acaba en –er o -re
créixer
escriure
témer
batre
córrer
3a conjugació: l’infinitiu acaba en -ir
invertir
sentir
gaudir
presumir
divertir

Tipus de verbs
Regulars
Verbs que mantenen la mateixa arrel en totes les formes verbals
i agafen les mateixes desinències que el verb model de cada con-
jugació.
Irregulars
Verbs amb modificacions: arrels diferents en algunes formes, de-
sinències diferents respecte al verb model o arrel i desinències
diferents.
Defectius
Verbs que no tenen totes les formes de la conjugació: verbs so-
bre fenòmens meteorològics, verbs que fan referència a fets i els
verbs caldre, haver-hi i soler.

170
2. Primera conjugació: cantar

Formes impersonals
Infinitiu Gerundi Participi
cantar haver cantat cantant havent cantat cantat cantada cantats cantades

Mode indicatiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo cante Jo he cantat Jo cantava Jo havia cantat
Tu cantes Tu has cantat Tu cantaves Tu havies cantat
Ell/Ella canta Ell/Ella ha cantat Ell/Ella cantava Ell/Ella havia cantat
Nosaltres cantem Nosaltres hem cantat Nosaltres cantàvem Nosaltres havíem cantat
Vosaltres canteu Vosaltres heu cantat Vosaltres cantàveu Vosaltres havíeu cantat
Ells/Elles canten Ells/Elles han cantat Ells/Elles cantaven Ells/Elles havien cantat
Passat simple Passat perifràstic Passat anterior Passat anterior perifràstic
Jo cantí Jo vaig cantar Jo haguí cantat Jo vaig haver cantat
Tu cantares Tu vas cantar Tu hagueres cantat Tu vas haver cantat
Ell/Ella cantà Ell/Ella va cantar Ell/Ella hagué cantat Ell/Ella va haver cantat
Nosaltres cantàrem Nosaltres vam cantar Nos. haguérem cantat Nos. vam haver cantat
Vosaltres cantàreu Vosaltres vau cantar Vos. haguéreu cantat Vos. vau haver cantat
Ells/Elles cantaren Ells/Elles van cantar Ells/Elles hagueren Ells/Elles van haver
cantat cantat
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
Jo cantaré Jo hauré cantat Jo cantaria Jo hauria cantat
Tu cantaràs Tu hauràs cantat Tu cantaries Tu hauries cantat
Ell/Ella cantarà Ell/Ella haurà cantat Ell/Ella cantaria Ell/Ella hauria cantat
Nosaltres cantarem Nosaltres haurem cantat Nosaltres cantaríem Nosaltres hauríem cantat
Vosaltres cantareu Vosaltres haureu cantat Vosaltres cantaríeu Vosaltres hauríeu cantat
Ells/Elles cantaran Ells/Elles hauran cantat Ells/Elles cantarien Ells/Elles haurien cantat

Mode subjuntiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo cante Jo haja cantat Jo cantara Jo haguera cantat
Tu cantes Tu hages cantat Tu cantares Tu hagueres cantat
Ell/Ella cante Ell/Ella haja cantat Ell/Ella cantara Ell/Ella haguera cantat
Nosaltres cantem Nosaltres hàgem cantat Nosaltres cantàrem Nos. haguérem cantat
Vosaltres canteu Vosaltres hàgeu cantat Vosaltres cantàreu Vos. haguéreu cantat
Ells/Elles canten Ells/Elles hagen cantat Ells/Elles cantaren Ells/Elles hagueren cantat

Mode imperatiu
canta (tu) cante (ell/ella) cantem (nosaltres) canteu (vosaltres) canten (ells/elles)

171
 3. Segona conjugació: témer

Formes impersonals
Infinitiu Gerundi Participi
témer haver temut tement havent temut temut temuda temuts temudes

Mode indicatiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo tem Jo he temut Jo temia Jo havia temut
Tu tems Tu has temut Tu temies Tu havies temut
Ell/Ella tem Ell/Ella ha temut Ell/Ella temia Ell/Ella havia temut
Nosaltres temem Nosaltres hem temut Nosaltres temíem Nosaltres havíem temut
Vosaltres temeu Vosaltres heu temut Vosaltres temíeu Vosaltres havíeu temut
Ells/Elles temen Ells/Elles han temut Ells/Elles temien Ells/Elles havien temut
Passat simple Passat perifràstic Passat anterior Passat anterior perifràstic
Jo temí Jo vaig témer Jo haguí temut Jo vaig haver temut
Tu temeres Tu vas témer Tu hagueres temut Tu vas haver temut
Ell/Ella temé Ell/Ella va témer Ell/Ella hagué temut Ell/Ella va haver temut
Nosaltres temérem Nosaltres vam témer Nos. haguérem temut Nos. vam haver temut
Vosaltres teméreu Vosaltres vau témer Vos. haguéreu temut Vos. vau haver temut
Ells/Elles temeren Ells/Elles van témer Ells/Elles hagueren Ells/Elles van haver
temut temut
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
Jo temeré Jo hauré temut Jo temeria Jo hauria temut
Tu temeràs Tu hauràs temut Tu temeries Tu hauries temut
Ell/Ella temerà Ell/Ella haurà temut Ell/Ella temeria Ell/Ella hauria temut
Nosaltres temerem Nosaltres haurem temut Nosaltres temeríem Nosaltres hauríem temut
Vosaltres temereu Vosaltres haureu temut Vosaltres temeríeu Vosaltres hauríeu temut
Ells/Elles temeran Ells/Elles hauran temut Ells/Elles temerien Ells/Elles haurien temut

Mode subjuntiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo tema Jo haja temut Jo temera Jo haguera temut
Tu temes Tu hages temut Tu temeres Tu hagueres temut
Ell/Ella tema Ell/Ella haja temut Ell/Ella temera Ell/Ella haguera temut
Nosaltres temem Nosaltres hàgem temut Nosaltres temérem Nosaltres haguérem temut
Vosaltres temeu Vosaltres hàgeu temut Vosaltres teméreu Vosaltres haguéreu temut
Ells/Elles temen Ells/Elles hagen temut Ells/Elles temeren Ells/Elles hagueren temut

Mode imperatiu
tem (tu) tema (ell/ella) temem (nosaltres) temeu (vosaltres) temen (ells/elles)

172
4. Segona conjugació: batre

Formes impersonals
Infinitiu Gerundi Participi
batre haver batut batent havent batut batut batuda batuts batudes

Mode indicatiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo bat Jo he batut Jo batia Jo havia batut
Tu bats Tu has batut Tu baties Tu havies batut
Ell/Ella bat Ell/Ella ha batut Ell/Ella batia Ell/Ella havia batut
Nosaltres batem Nosaltres hem batut Nosaltres batíem Nosaltres havíem batut
Vosaltres bateu Vosaltres heu batut Vosaltres batíeu Vosaltres havíeu batut
Ells/Elles baten Ells/Elles han batut Ells/Elles batien Ells/Elles havien batut
Passat simple Passat perifràstic Passat anterior Passat anterior perifràstic
Jo batí Jo vaig batre Jo haguí batut Jo vaig haver batut
Tu bateres Tu vas batre Tu hagueres batut Tu vas haver batut
Ell/Ella baté Ell/Ella va batre Ell/Ella hagué batut Ell/Ella va haver batut
Nosaltres batérem Nosaltres vam batre Nos. haguérem batut Nos. vam haver batut
Vosaltres batéreu Vosaltres vau batre Vos. haguéreu batut Vos. vau haver batut
Ells/Elles bateren Ells/Elles van batre Ells/Elles hagueren Ells/Elles van haver batut
batut
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
Jo batré Jo hauré batut Jo batria Jo hauria batut
Tu batràs Tu hauràs batut Tu batries Tu hauries batut
Ell/Ella batrà Ell/Ella haurà batut Ell/Ella batria Ell/Ella hauria batut
Nosaltres batrem Nosaltres haurem batut Nosaltres batríem Nosaltres hauríem batut
Vosaltres batreu Vosaltres haureu batut Vosaltres batríeu Vosaltres hauríeu batut
Ells/Elles batran Ells/Elles hauran batut Ells/Elles batrien Ells/Elles haurien batut

Mode subjuntiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo bata Jo haja batut Jo batera Jo haguera batut
Tu bates Tu hages batut Tu bateres Tu hagueres batut
Ell/Ella bata Ell/Ella haja batut Ell/Ella batera Ell/Ella haguera batut
Nosaltres batem Nosaltres hàgem batut Nosaltres batérem Nosaltres haguérem batut
Vosaltres bateu Vosaltres hàgeu batut Vosaltres batéreu Vosaltres haguéreu batut
Ells/Elles baten Ells/Elles hagen batut Ells/Elles bateren Ells/Elles hagueren batut

Mode imperatiu
bat (tu) bata (ell/ella) batem (nosaltres) bateu (vosaltres) baten (ells/elles)

173
 5. Tercera conjugació: dormir

Formes impersonals
Infinitiu Gerundi Participi
dormir haver dormit dormint havent dormit dormit dormida dormits dormides

Mode indicatiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo dorm Jo he dormit Jo dormia Jo havia dormit
Tu dorms Tu has dormit Tu dormies Tu havies dormit
Ell/Ella dorm Ell/Ella ha dormit Ell/Ella dormia Ell/Ella havia dormit
Nosaltres dormim Nosaltres hem dormit Nosaltres dormíem Nosaltres havíem dormit
Vosaltres dormiu Vosaltres heu dormit Vosaltres dormíeu Vosaltres havíeu dormit
Ells/Elles dormen Ells/Elles han dormit Ells/Elles dormien Ells/Elles havien dormit
Passat simple Passat perifràstic Passat anterior Passat anterior perifràstic
Jo dormí Jo vaig dormir Jo haguí dormit Jo vaig haver dormit
Tu dormires Tu vas dormir Tu hagueres dormit Tu vas haver dormit
Ell/Ella dormí Ell/Ella va dormir Ell/Ella hagué dormit Ell/Ella va haver dormit
Nosaltres dormírem Nosaltres vam dormir Nos. haguérem dormit Nos. vam haver dormit
Vosaltres dormíreu Vosaltres vau dormir Vos. haguéreu dormit Vos. vau haver dormit
Ells/Elles dormiren Ells/Elles van dormir Ells/Elles hagueren Ells/Elles van haver
dormit dormit
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
Jo dormiré Jo hauré dormit Jo dormiria Jo hauria dormit
Tu dormiràs Tu hauràs dormit Tu dormiries Tu hauries dormit
Ell/Ella dormirà Ell/Ella haurà dormit Ell/Ella dormiria Ell/Ella hauria dormit
Nosaltres dormirem Nos. haurem dormit Nosaltres dormiríem Nosaltres hauríem dormit
Vosaltres dormireu Vos. haureu dormit Vosaltres dormiríeu Vosaltres hauríeu dormit
Ells/Elles dormiran Ells/Elles hauran dormit Ells/Elles dormirien Ells/Elles haurien dormit

Mode subjuntiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo dorma Jo haja dormit Jo dormira Jo haguera dormit
Tu dormes Tu hages dormit Tu dormires Tu hagueres dormit
Ell/Ella dorma Ell/Ella haja dormit Ell/Ella dormira Ell/Ella haguera dormit
Nosaltres dormim Nosaltres hàgem dormit Nosaltres dormírem Nos. haguérem dormit
Vosaltres dormiu Vosaltres hàgeu dormit Vosaltres dormíreu Vos. haguéreu dormit
Ells/Elles dormen Ells/Elles hagen dormit Ells/Elles dormiren Ells/-es hagueren dormit

Mode imperatiu
dorm (tu) dorma (ell/ella) dormim (nosaltres) dormiu (vosaltres) dormen (ells/elles)

174
6. Tercera conjugació: patir

Formes impersonals
Infinitiu Gerundi Participi
patir haver patit patint havent patit patit patida patits patides

Mode indicatiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo patisc Jo he patit Jo patia Jo havia patit
Tu pateixes Tu has patit Tu paties Tu havies patit
Ell/Ella pateix Ell/Ella ha patit Ell/Ella patia Ell/Ella havia patit
Nosaltres patim Nosaltres hem patit Nosaltres patíem Nosaltres havíem patit
Vosaltres patiu Vosaltres heu patit Vosaltres patíeu Vosaltres havíeu patit
Ells/Elles pateixen Ells/Elles han patit Ells/Elles patien Ells/Elles havien patit
Passat simple Passat perifràstic Passat anterior Passat anterior perifràstic
Jo patí Jo vaig patir Jo haguí patit Jo vaig haver patit
Tu patires Tu vas patir Tu hagueres patit Tu vas haver patit
Ell/Ella patí Ell/Ella va patir Ell/Ella hagué patit Ell/Ella va haver patit
Nosaltres patírem Nosaltres vam patir Nos. haguérem patit Nos. vam haver patit
Vosaltres patíreu Vosaltres vau patir Vos. haguéreu patit Vos. vau haver patit
Ells/Elles patiren Ells/Elles van patir Ells/Elles hagueren Ells/Elles van haver
patit patit
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
Jo patiré Jo hauré patit Jo patiria Jo hauria patit
Tu patiràs Tu hauràs patit Tu patiries Tu hauries patit
Ell/Ella patirà Ell/Ella haurà patit Ell/Ella patiria Ell/Ella hauria patit
Nosaltres patirem Nosaltres haurem patit Nosaltres patiríem Nosaltres hauríem patit
Vosaltres patireu Vosaltres haureu patit Vosaltres patiríeu Vosaltres hauríeu patit
Ells/Elles patiran Ells/Elles hauran patit Ells/Elles patirien Ells/Elles haurien patit

Mode subjuntiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
Jo patisca Jo haja patit Jo patira Jo haguera patit
Tu patisques Tu hages patit Tu patires Tu hagueres patit
Ell/Ella patisca Ell/Ella haja patit Ell/Ella patira Ell/Ella haguera patit
Nosaltres patim Nosaltres hàgem patit Nosaltres patírem Nos. haguérem patit
Vosaltres patiu Vosaltres hàgeu patit Vosaltres patíreu Vos. haguéreu patit
Ells/Elles patisquen Ells/Elles hagen patit Ells/Elles patiren Ells/Elles hagueren patit

Mode imperatiu
pateix (tu) patisca (ell/ella) patim (nosaltres) patiu (vosaltres) dormen (ells/elles)

175
 Gramàtica
1. El subjecte i el predicat

Les oracions tenen com a mínim un verb i estan formades per dues parts: el subjecte i el predicat.

Subjecte
● Indica qui fa l’acció del verb.
● Pot ser un nom o un pronom.
● Segons la veu del verb:
- Subjecte agent: fa l’acció
del verb.
- Subjecte pacient: rep l’acció
del verb.
Predicat
● Indica allò que es diu del subjecte.
● El nucli és sempre un verb.
● N’hi ha dos tipus:
- Predicat nominal: format
per un verb copulatiu.
- Predicat verbal: format per
qualsevol verb no copulatiu.

El pare ha comprat unes pomes.

- Grup nominal.
- Nucli: ha comprat.
Subjecte: - Nucli: pare. Predicat:
- Predicat verbal.
- Subjecte agent.

El quadre ha sigut pintat per Júlia.

- Grup nominal.
Subjecte: - Nucli: quadre.
- Subjecte pacient.
- Nucli: ha sigut pintat.
Predicat:
- Predicat nominal.

2. L’atribut

La cadira és molt còmoda.

Atribut
● Paraula o grup de paraules que Subjecte
qualifiquen el subjecte d’una oració Atribut
amb verb copulatiu.
Verb
● El podem substituir pel pronom feble ho. copulatiu

262
3. El complement directe

Anna ha fet arròs.

Complement directe
● Paraula o grup de paraules que
necessita un verb transitiu per a tindre Subjecte Complement
significat complet. directe
● El podem substituir pels pronoms febles
Verb
el, la, l’, els, les, en i ho.
transitiu

4. Els complements indirecte i circumstancial

Complement indirecte
● Expressa a qui va dirigida l’acció
del verb. Anna ha fet arròs per als amics.
● Format per un nom, un grup nominal
o un pronom.
Subjecte
● Sempre va introduït per les preposicions Complement
a o per a. indirecte
● El podem substituir pels pronoms febles Verb
em, et, li, ens, us / vos i els.

Complement circumstancial
● Indica les circumstàncies en què es fa
l’acció del verb.
● Format per: un adverbi, un nom Laia i Joan viuen a València.
o un grup nominal.
● Tipus: de temps, de lloc, de manera,
de quantitat, de companyia, de finalitat, Subjecte
Complement
d’instrument... circumstancial
● En alguns casos el podem substituir de lloc
per pronoms febles:
- quan va introduït per de, el substituïm
per en.
Verb
- quan va introduït per qualsevol
preposició que no siga de,
el substituïm per hi.

263