6.

1LA HIGIENE COM A ELEMENT DE SALUT

6.1.1 La higiene com a necessitat bàsica

Un dels aspectes bàsics de l’educador és l’adquisició d’unes actituds i d’uns hàbits adequats i
positius respecte a la higiene. La higiene té com a objectiu protegir el cos d’agents infecciossos
o tòxics i contribuir a la millora del benestar.

La higiene estudia les condicions i els factors personals o ambientals que influeixen en la salut
física i mental que afavoreix l’aparició i la difusió de les malalties.

El nadó a d’estar net perquè la seva personalitat es desenvolupi de manera harmoniosa.

La higiene es pot classificar en dos categories:

- La higiene personal: conjunts de mesures que van dirigides a la conservació de la

integritat de les diverses funcions de l’organisme i a la millora de la salut. Forma part
dels costums de cada cultura i inclou aspectes diferents, com ara la higiene corporal i
la cura de la imatge personal. Aquestes dues activitats incideixen en la formació de
l’autoconcepte.
- La higiene ambiental: Incideix en el fet que els espais, els materials i l’ambient en què
es desenvolupen les activitats infantils disposin de les condicions higièniques
adequades.

6.1.2 L’adquisició d’hàbits d’higiene

La higiene en els primers anys de vida és a càrrec de les persones adultes: d’una banda tenen
cura del manteniment de la higiene general del nadó i, d’altra, fomenten el progrés de l’infant
en l’adquisició d’hàbits.

Hi ha tres fases d’higiene personal:

- Fase passiva: la persona adulta realitza les activitats d’higiene al nadó.

- Fase de col·laboració: L’infant comença a participar en la seva higiene. La persona
adulta s’encarrega de la higiene, ajudada per l’infant, més endavant la persona adulta
és limitarà a ajudar a l’infant.
- Fase activa: Arriba a una independència progressiva de les tasques d’higiene personal
per part del infant (5/6 anys)

6.2 HIGIENE CORPORAL

Els principals responsables de la higiene corporal en la infància són les mateixes famílies,
sobretot durant els primers mesos. Elles són les encarregades de les actuacions bàsiques del
bany, neteja específica, etc.

L’educador/a infantil s’ocupa d’una manera més directa de treballar aspectes quotidians de la
higiene perquè es converteixin en hàbits. També és important la tasca d¡assessora que fa
l’educador/a respecte a la família, en situacions en qè detecti una manca important en les
condicions higièniques d’algun infant.
6.2.1 Cures específiques del nadó

Com el nadó no a desenvolupat un bon sistema immunològic, durant els primers mesos de
vida és essencial mantenir una bona higiene i cal extremar-la, no només en el cos, sinó també
en relació amb tot allò que el nadó pugui manipular i amb l’entorn on viu.

L’infant es troba a la fase passiva, dependència total de les persones adultes. Parlarem del
bany, les cures específiques, el canvi de bolquers i les accions de vestir i desvestir:

EL BANY

S’acostumen a fer a casa, rarament es farà a l’escola. Pot ser responsabilitat de l’educador/a
en altres centres d’acollida o residències.

El bany ha de ser considerat una norma que cal complir cada dia. És fonamental que el nadó
estigui net i còmode, ja que una higiene adequada és la millor garantia contra les possibles
infeccions o irritacions de la pell del nadó. La pell és molt fina i sensible, no és una barrera
eficaç contra els agents externs.

Perquè l’activitat del bany formi part de la rutina, s’ha d’efectuar cada dia a la mateixa hora.
Val més banyar-lo a la nit perquè l’aigua tèbia, la relaxació i la tranquil·litat que li produirà el
bany l’ajudaran a dormir.

Abans de banyar-lo: Caldejar l’habitació tª 21-24ºC per un nounat i 20-22ºC a partir de la 6a

setmana de vida. Assegurar-se que no hi ha corrents d’aire. Cal preparar la banyera i l’equip
imprescindible per al bany.

L’aigua del bany ha d’estar tèbia, a 32-36ºC, i sobretot no ha de superar la temperatura

corporal de 37ºC.

Per ficar el nadó a la banyera, l’hem d’agafar de manera que amb un braç li aguantem el cap,
el clatell i les espatlles, mentre que amb la mà de l’altre el subjectem per les natges. Un cop és
dins, la segona mà ha de quedar lliure per poder rentar-lo. Rentar-lo de dalt a baix SEMPRE.
Fins als dos anys, també li hem de rentar els cabells cada dia, utilitzant un xampú infantil
adequat i sense ficar-li el cap a l’aigua.

Fins i tot és recomanable prescindir del sabó alguns dies.

El bany no ha de durar més de 3 o 4 minuts. Hem d’aixecar a poc a poc el nadó perquè no
tingui vertigen, posar-lo damunt d’una tovallola de cotó i abrigar-lo de seguida. És fonamental
cobrir-li el cap i també eixugar-lo molt bé, sobretot pels plecs.

El bany no només és important per qüestions higièniques, sinó que és un moment de plaer que
afavoreix la comunicació afectiva entre el nadó i la persona adulta.

LES ATENCIONS ESPECÍFIQUES

El nadó necessita una altra sèrie d’atencions higièniques a unes zones concretes que es
podrien definir com atencions específiques. Hi podríem incloure l’acció de pentinar, la cura
dels ulls i les orelles i la higiene de les ungles. També caldria tractar la higiene de les zones
uretrogenitals.

Un cop eixut i vestit, cal que pentinem al infant. És imprescindible per mantenir nets els
cabells i evitar que aparegui crosta làctia o granets al cuir cabellut. Sobretot durant les
primeres setmanes cal evitar l’ús de colònies.

Orelles, s’ha de limitar a les zones exteriors, atès que els conductes interns com els auditius o
els nasals es netegen sols. Utilitzar una tela suau, una gasa o tovalloleta humida, i cal netejar-li
els pavellons exteriors i també la part de darrere de les orelles. Mai hem de furgar l’interior de
l’orella amb bastonets de cotó.

Ulls i nas, tractament especial, ens nadons generen molta mucositat, en forma de lleganyes i
moc. Els ulls es netegen del nas cap enfora i desprès cal eixugar-los. Cal retirar les restes de
mucositat amb una tovalloleta o gasa humida.

Boca, neteja particular, i convé passar-hi una gasa després de menjar i abans d’acotxar al nadó.
Cal procurar no posar-lo a dormir amb el biberó per evitar la càries del biberó.

Ungles, que porti les ungles curtes perquè no s’esgarrapi la cara. Utilitzar tisores de punta
roma i tallar-les seguint la línia natural de la ungla. Les ungles dels peus convé tallar-les en línia
recta.

EL CANVI DE BOLQUER

Netejar-lo i canviar-li el bolquer sovint. Els primers mesos, els nadons acostumen a embrutar
els bolquer desprès de cada presa. També convé canviar el nadó quan estigui intranquil o
molest. A mesura que creixi disminuirà la necessitat de canviar-li els bolquers, perquè
disminueix les deposicions.

A l’escola bressol els materials consumibles personals per al canvi de bolquers els porten els
pares.

Cal fer el canvi de bolquers en una zona especialment habilitada. Les habitacions poden ser
contigües i convé que la separació sigui en forma de mampara o finestral per on es pugui veure
què passa a classe- La sala ha d’estar revestida d’algun material que es pugui rentar i
desinfectar.

Abans de canviar el bolquer, cal que l’educador/a tingui a punt tot el material que necessitarà:
Recipient net amb aigua tèbia, esponja natural o tovalloletes d’un sol ús, bolquers i crema
protectora.

Posem al nadó sobre una tovallola i li traiem el bolquer brut, desprès se’l neteja i se li posa el
bolquer net. La neteja de la zona genital i dels esfínters anal i uretral ha de ser molt acurada i
s’ha de fer de manera diferent segons que el nadó sigui nen o nena.

NENES: La neteja s’ha de fer sempre de davant cap enrere (de la vagina a l’anus), per evitar
estendre bacteris, així prevenim infeccions.
NENS: La neteja s’ha de fer desde les cuixes fins al penis, posant una atenció especial en els
testicles, ja que són rugosos. Convé netejar-los des de la panxa fins a les cuixes, ja que
escampen més l’orina. El prepuci s’ha de retirar cap enrere amb suavitat i sense forçar-lo per
no fer mal al nen.

Quan el nadó ja està net, cal eixugar-li la zona que hem rentat, sobretot els plecs. A
continuació li apliquem crema protectora a tota la zona. En cas de les nenes hem de vigilar que
no penetri a la vagina. No fer servir pólvores de talc

És habitual que la zona que queda tapada pel bolquer s’irriti i s’enceti. Canviar els bolquers
amb més freqüència pot ajudar a prevenir-ho.

El procediment de canviar un bolquer és molt senzill:

1. Posem el nadó estirat de panxa enlaire damunt d’una tovallola.

2. L’aixequem agafant-lo pels peus i li col·loquem el bolquer obert per sota (procurant que la
part superior quedi per sota de la cintura).

3. Deixem anar al nadó, aixequem la part de davant del bolquer i el tanquem.

El moment del canvi de bolquer és també una ocasió que es pot aprofitar per potenciar el
desenvolupament d’algunes capacitats, tant de tipus afectiu, com motriu, del llenguatge o
sensorial.

DESVESTIR I VESTIR AL NADÓ

Per vestir un nadó d’una manera fàcil, la temperatura de l’habitació (21-24ºC un nadó i 20-
22ºC 6 setmanes). És imprescindible tenir totes les peces a punt abans d’iniciar el procés. Mai
no hem de deixar al infant sol.

Quan ho tinguem tot preparat, obrim el coll del bodi tant com puguem. En col·loquem la part
posterior sota el cap del nadó i a continuació, amb un moviment ràpid, passem la part
davantera pel cap fins al coll. Li aixequem el cap i en col·loquem la part posterior fins a l’altura
de les espatlles.

Per introduir els braços, recollim la màniga en forma d’acordió, hi fiquem la nostra mà i llavors
agafem la menta del nadó, que no hem de deixar anar fins que hi passi el braç. Així evitem que
li quedi enganxat un dit i prengui mal. Podem aprofitar aquest moment per potenciar els
vincles afectius.

Acabem de col·locar el bodi. Podem fer practicar al nadó uns exercicis de cames perquè se li
enforteixin els músculs. Abans de fer-li els xecs de la part inferior del bodi, cal comprovar que
el bolquer no s’ha mogut de lloc.

Abans de col·locar-li la roba exterior, cal examinar-ne els botons i determinar quina és la
manera més còmoda i ràpida de posar-la-hi. En primer lloc, li introduïm els peus i , a
continuació, fiquem la nostra mà en una màniga, agafem la mà del nadó i , amb l’altra mà,
passem el braç. S’alineen els dos costats del vestit d’una peça i al final el tanquem dels xecs.
6.2.2 Higiene personal en la infància

En la fase de col·laboració, l’infant cada vegada participarà més en la satisfacció de les

necessitats bàsiques pròpies.

L’educador/a ha de procurar que cada nen/a arribi a l’escola en unes condicions higièniques
òptimes per evitar que sigui un focus d’infeccions que afecti a la resta del grup.

BANY, DUTXA I NETEJA DE LA PELL

La utilització de sabó neutre en les cures higièniques, que no siguin agressius i no alterin el pH
de la pell.

Quan l’infant comenci a mantenir-se assegut, se’l pot banyar en una banyera més gran.
Aleshores el banyes converteix en un moment de joc i es pot aprofitar per donar-li una esponja
i incentivar-lo que es vagi rentant tot sol. No se la de deixar sol a la banyera.

Cap als 4 anys, l’activitat del bany es pot transformar en dutxa. Al principi el petit necessitarà
ajuda i recomanacions. Tot i així, se l’ha de continuar vigilant i supervisant durant força temps.

Independentment del bany diari, els nens/es han de rentar-se les mans i la cara cada matí.

ELS CABELLS

S’aconsella rentar-los 2 o 3 cops per setmana a partir dels 2 anys. Als nens/es no els acostuma
a agradar que els rentin els cabells; per fer-ho, cal insistir que els agradarà. Xampús infantils
que no piquin als ulls.

Per rentar els cabells, cal que freguem l’arrel dels cabells suaument i poc a poc, amb les puntes
dels dits (mai amb les ungles). Cal esbandir-lo molt bé.

El fet de pentinar-se també ajuda a adquirir hàbits. Cal afavorir l’adopció de pentinats que
permetin als nen/es pentinar-se tots sols.

Pel que fa al tallat, cal evitar els serrells o les cabelleres llargues que entorpeixin la visió o
indueixin als infants a adoptar postures forçades. Observar les irritacions a causa de la suor al
clatell pel contacte amb els cabells llargs. Un dels perills més importants amb relació a la
higiene dels cabells és la parasitació.

LES DENTS

El raspallat de les dents és un aspecte important que cal introduir molt aviat, adoptar-lo com a
hàbit és molt important per al futur de la salut dental dels infants. Es recomana començar a
partir dels 18 mesos, amb un raspallat desprès de cada àpat. El més important és el raspallat
abans d’anar a dormir.

L’adquisició i l’aprenentatge de l’hàbit de la higiene bucal tenen lloc en molts casos a l’escola
infantil per dues raons:

1. A casa, sovint, no es considera necessària aquesta intervenció

 2. És que molts es queden a dinar a l’escola, amb la qual cosa aprofitar aquest moment
per introduir aquest comportament.

Cal ensenyar-los a posar pasta al raspall i a raspallar-se les dents correctament, a les dents
superiors (de dalt a baix) i a les inferiors (de baix a dalt). Desprès se’ls a d’ensenyar a glopejar i,
finalment, a netejar i desar el raspall. El raspall ha de ser petit, de brins molt suaus i puntes
arrodonides.

El raspallat ha d’estar supervisat per una persona adulta fins als 7 o 8 anys. Finalment cal tenir
en compte dos aspectes preventius molt importants:

1. Cal anar al dentista regularment.

2. Cal establir uns hàbits per que fa a la ingesta de llaminadures.

UNGLES DE MANS I PEUS

Cal procurar que els infants tinguin les ungles curtes i netes. Per netejar-les, a més de l’aigua i
sabó, és recomanable fer servir un raspall. (tisores punta roma)

6.3 ROBA I CALÇAT

Cal tenir en compte que la cura de la imatge personal contribueix en gran mesura a la formació
de l’autoconsciència i al desenvolupament de les tries pròpies pel que fa a l’aspecte i a
l’estètica, que són importants de cara a l’adquisició d’autonomia.

S’ha de tenir en compte sempre l’edat de l’infant a l’hora de triar roba i calçat.

6.3.1 El vestit

En l’educació infantil, serà molt important aquest aspecte per diverses raons: evitar calor o
fred, facilitat per moure’s i facilitat per canviar-lo.

LA FUNCIÓ PROTECTORA DE LA ROBA

En el cas els més petits, és preferible que la roba que estigui en contacte directe amb el cos
sigui de fibres naturals, perquè els artificials afavoreixen la irritació i poden provocar al·lèrgies.

La finalitat principal de la roba és protegir la pell i conservar-ne la temperatura.

Desprès de cada bany cal posar-se roba neta als nens/es, i la roba per dormir ha de ser ampla i
còmoda i diferent de la que han utilitzat durant el dia.

LA FUNCIÓ ERGONÒMICA DE LA ROBA

La roba de l’infant ha de ser ampla i no li ha de comprimir el cos ni impedir la llibertat de

moviments.

A l’escola infantil es produeixen diferents actuacions en què la roba és protagonista: canvi de

bolquers, que demana vestir i desvestir al infant.
És essencial que, des d’un primer moment, es notifiqui a les famílies una sèries de
recomanacions pel que fa a la roba:

- Ha de ser fàcil de posar i treure; són preferibles els conjunts de dues peces.
- En el cas dels nadons les botonadures han de ser substituïdes per cintes adhesives o
llaços. Per als infants més grans , els xecs o les vetes adhesives.
- Les peces de roba sense tanques han de ser elàstiques i prou obertes per poder posar-
les i treure-les còmodament.

Els nens/es comences a participar en la tria de la roba i, cap als 4 anys, ja podran vestir-se i
desvestir-se sols.

6.3.2 El calçat

CONSIDERACIONS SOBRE EL CALÇAT

Quan l’infant comença a caminar, cal fer altres consideracions, relacionades amb el
desenvolupament del peu i les seves funcions.

- Servir de base de sustentació, per tant, mantenir l’equilibri.

- El desplaçament.
- La capacitat de reaccionar i evitar caigudes.

Fins als 6 anys no es considera que tingui una forma semblant al peu de la persona adulta. Cal
tenir en compte que el creixement del peu a aquestes edats és molt accelerat, 3 cm per any.

Cal preveure que no perjudiqui el creixement del peu i que, a més, contribueixi al seu
desenvolupament.

COM HAN DE SER LES SABATES?

Les sabates han de ser adequades a la grandària del peu i s’hi ha d’adaptar a la perfecció,
quedant ben subjecte pel taló i deixant mobilitat als dits.

El material de la sola varia segons l’edat. L’infant comença a caminar, la sola ha de tenir
consistència, no ha de pesar, gran flexibilitat i un gruix de 3 mm. A l’edat escolar, es recomana
la sola de cuir amb doble sola a la part del taló i a la de l’avantpeu.

Molts especialistes afirmen que el calçat ha de ser individualitzat i que cada u l’ha d’adaptar als
seus peus.

Les sabates no han de reduir la capacitat de moviment del peu i han de ser fàcils de posar i
treure. El sistema de Velcro es recomana per als menors de 3 anys. Tenen de ser de materials
transpirables i es facin servir mitjons.
6.4 HIGIENE AMBIENTAL

És important que els infants es desenvolupin en unes condicions ambientals òptimes des del
punt de vista higiènic.

A l’escola infantil s’ha de satisfer escrupolosament les necessitats amb referència a les normes
i a la higiene de l’aula.

HIGIENE MEDIAMBIENTAL

L’ésser humà és l’única espècie capaç de transformar el medi que l’ha creat. La transformació
que provoca en aquest medi sovint no és la idònia per garantir unes condicions de vida per a
les generacions futures.

Han de fer-nos reconsiderar la importància que té l’educació ambiental com a element

formador d’aquesta sensibilitat. L’educació infantil, com a primera baula cap a l’assimilació de
valors.

La intervenció en l’educació infantil ha de ser l’educació mediambiental. L’educació

mediambiental es pot treballar per mitjà de diversos continguts.

HIGIENE A L’ESCOLA INFANTIL

La neteja al centre ha de comprendre tots els àmbits: aula, mobiliari, lavabos, joguines, etc. Les
operacions de neteja que treballi al centre, són hàbits l’adquisició dels quals també és
fomentar.

S’han de fer servir els productes adequats, que no han de deixar residus ni olors penetrants.
Cada zona ha d’estar a la temperatura correcta, cal ventilar els locals periòdicament.

6.5 PROBLEMES, ALTERACIONS I TRASTORNS RELACIONATS AMB LA HIGIENE

Unes actuacions inadequades pel que fa a les mesures d’higiene es poden traduir en l’aparició
d’alteracions o infeccions. Els educadors/es infantils han de ser escrupolosos a l’hora de
mantenir dins de les seves competències les normes d’higiene personal id e l’aula. Han de
seguir unes pautes d’actuació i comunicació adequada.

6.5.1 Actuacions negligents

Els educadors/es infantils tenen un paper primordial a l’hora de detectar situacions de risc
social que poden desembocar en situacions de maltractament infantil per negligència o
abandonament físic.

Quan no se satisfan les necessitats físiques bàsiques d’higiene, alimentació, cures mèdiques,
etc.

Els educadors/es han d’observar els infants dels seus centres i fer-ne un seguiment de
l’evolució.

- Indicadors físics: brut, descuidat, problemes físics, absència de metges, etc

- Indicadors de comportament: demana menjar, assisteix poc, diu que no el cuidan.
6.5.2 Alteracions relacionades amb deficiències en la higiene

Les alteracions més importants entre les relacionades amb la higiene són les següents:

ERITEMA

Inflamació amb lesions visibles a la pell, que es localitza preferentment als glutis, la regió anal,
els genitals externs i a la cara anterior de les cuixes, on la humitat és gairebé permanent.

Es poden considerar com a causes fonamentals de l’eritema la irritació produïda pels bolquers.
Per resoldre el problema, cal posar en pràctica una sèrie de mesures higièniques: rentar les
zones afectades amb aigua i sabó (no abrasiu), eixugar i deixar la zona exposada a l’aire tant de
temps com sigui possible.

MUGUET O CANDIDOSI DEL BOLQUER

Es tracta d’una infecció per fongs (candida), que pot aparèixer a la boca o a la zona genital. A la
zona genital, s’hi aprecia un envermelliment brillant similar al de l’eritema del bolquer.

Si bé no és una infecció greu, no es pot guarir amb mitjans casolans, però desapareix
ràpidament amb un tractament mèdic. Cal fer-ho saber ràpidament al pediatre/a.

PEDICULOSI

És una infestació de polls. S’alimenten de sang humana i , quan piquen, causen una picor
intensa, poden arribar a causar lesions en el cap de gratar-se tant.

El símptoma més clar de la presència de polls és la picor. La majoria de vegades a la regió

occipital o sobre les orelles.

Convé mantenir unes bones condicions de cura i higiene personal. Les mesures higièniques
principals són:

- Netejar minuciosament els cabells i una cura de desparasitació, impregnant-los amb

locions i xampús específics.

Cal notificar als pares l’existència de la infecció i orientar-los per saber com han d’actuar, ja
que és imprescindible la seva col·laboració.

 Els objectes per al cabell (raspall, pinta) han de ser d’ús personal i cal netejar-los amb
la mateixa loció utilitzada per el tractament de polls.

CÀRIES DENTAL

El seu efecte es tradueix en la destrucció de les estructures de les dents. Amb la càries, la dent
es pot fer malbé del tot, és causa de dolor i molèsties i sovint pot donar lloc a complicacions.

La càries és molt habitual en la infància. És la denominada càries del biberó, que afecta els
nadons. És molt comuna en els nadons als quals s’impregna sovint el xumet amb sucre, i també
quan reben l’alimentació amb el biberó durant un període massa llarg.
És molt important conservar les dents de llet tant de temps com sigui possible, ja que aicò
afavoreix l’aparició de dents molt més fortes i evita que les dents noves surtin mal col·locades.

La càries sovint es presenta acompanyada de dolor i altres infeccions. És recomanable tractar-

la en el moment en què es detecta amb una oclusió. El mètode més eficaç és la prevenció. Des
de l’escola infantil, la col·laboració en la creació i la formació d’hàbits d’higiene bucal ha de ser
fonamental.

HELMINTIASI

Els llombrics són uns cucs blancs minúsculs que s’introdueixen a l’organisme a través d’alguna
substància contaminada i viuen als intestins. Ponen ous al voltant de l’anus, la qual cosa
produeix una picor intensa, i en les nenes els cucs poden arribar fins a la vagina.

Està relacionar amb una higiene de mans i ungles defectuosa. Són molt freqüents i es
transmeten fàcilment entre els més petits.

És important mantenir curtes les ungles dels infants per impedir la irritació que es pugui
produir en gratar-se. Davant de qualsevol símptoma en aquest sentit, cal consultar el metge,
que determinarà el tractament i les persones que l’han de seguir.

ONICOFÀGIA

Hàbit de rosegar-se les ungles, influeix de manera negativa en l’estètica i la salut. Facilita la
transmissió i el desenvolupament de diverses infeccions. Desgast prematur dels incisius
centrals superiors.

6.5.3 Trastorns d’eliminació

Aquests trastorns són:

ENURESI

És la manca de control de l’esfínter urinari. És diu que un nen/a té enuresi quan no orina per
voluntat pròpia (ho fa involuntàriament). L’evolució espontània de micció acostuma a seguir
aquesta seqüència:

- 0 a 6 mesos: la bufeta es buida sense cap tipus d’inhibició.

- 6 a 12 mesos: comença a aparèixer, k l’infant orina amb menys freqüència.
- 12 a 24 mesos: l’infant percep la necessitat de micció i la sensació que es buida la
bufeta.
- 2 anys: És capaç d’aguantar-se les ganes d’orinar. És més conscient de la sensació de la
bufeta plena, de la necessitat d’orinar , etc

El control d’esfínters es controla als 4-5 anys. No ha de ser un problema significatiu fins als 6
anys. Durant el dia aguanten bé la micció, però durant la nit no aguanten. (enuresi nocturna).

Les causes poden ser: físiques o biològiques (naixement d’un germanet, inici de l’escola, etc.)
Pot estar provocada per trastorns psíquics (depressió).
Els símptomes de l’enuresi funcional poder conduir a la torbació i a la ira. Aquestes
complicacions, si no són tractades correctament, poden tenir un impacte més important en el
resultat a llarg termini, que l’enuresi en si mateixa.

Un cop descartat l¡origen mèdic i fisiològic de l’enuresi, es poden tenir en compte algunes
estratègies per al seu tractament: restricció de la ingesta de líquid abans d’anar a dormir. Per
dur a la pràctica qualsevol d’aquestes estratègies, educadors i pares han de tenir en compte el
pla individualitzat proposat per l’especialista.

ENCOPRESI

Consisteix en la manca de control de l’esfínter anal. L’infant afectat d’aquesta disfunció pateix
un estrenyiment sobtat, amb una greu retenció d’excrements.

Aquest trastorn de l’eliminació és menys freqüent que l’enuresi, però també té efectes
negatius en l’autoestima. El problema s’atribueix a exigències inadequades a una edat massa
primerenca, i també a manifestacions d’estrès.

Encara que l’encopresi gairebé sempre requereix un control psiquiàtric, el plantejament

educatiu adequat dels hàbits de control d’esfínters, és rellevant en l’àmbit de la prevenció dels
trastorns d’eliminació esmentats.