N A R R A C I O N S POPULARS

Voi I.M II

LA R O N D A L L A
I EL PROVERBI
l'ER

JOAN AMADES

BARCELONA - GRACIA 1938

LA RONDALLA
I EL PROVERBI

Generalitat <}P Catalunya

Departament as Cultura
!
Centre ci« rvi- mentacK Ftecerca
de la Cultura TTÍI.T cional" Popular
 N A R R A C I O N S P O P U L A R S

VOLUM II

LA R O N D A L L A
I EL PROVERBI
PER

JOAN AMADES

Generalitat de Catalunya
Deparui >nt ü e Cultura
!
Centre 'V· rv.~ i n v f R ç i f ? Recerca
d e \a Cultura • • . 1 >oular

BARCELONA-GRACIA 1938
 PRÒLEG

D e l present llibre,
Tots els refranyers tenen un fons de paremies. que els
se n'han i m p r è s
trenta exemplars han originat rondalles, tradicions i llegendes. El valencià
en paper de fil, nu- Joan de Timoncda. en el seu A l i v i o de eaniinantes. escrit en
merats a la prem-
el segle XVI, sota cl començament comú de P o r q u é se dijo,
sa del n.* 1 al 30,
i tres en paper se- publicà unes quantes rondalles, que van donar origen a
tinat corrent, de refranys castellans avui poc coneguts.
color taronja, Potser semblarà un xic estrany que una rondalla pugui
fora d e c o m e r ç ,
donar lloc a la formació d'un refrany. Cal tenir en compte
D i b u i x o s i gravats
que, fins ara, la immensu majoria de la població universal
( l i n ò l e u m ) per
J o s e p Barri llo n. era analfabeta; els qui sabien de llegir eren comptadissims,

R eservatselsdrcts i, en canvi, el poble mantenia tol un vast sistema pedagògic,

de r e p r o d u c c i ó . que constituïa el llevat educatiu i moral de la humanitat,
Gràf. Calmell a base de narracions i contalles de tota mena, que servien
S a l m c r o n . 104. per a formar i sensibilitzar l'ànima de la gent que no rebia
el pa espiritual i educatiu a traves del llibre, sinó per la
transmissió oral de rondalles, tradicions i tota altra mena
de narracions i formuletes, les guals, de manera indirecta,
actuaven damunt l'ànima popular i formaven i modelaven
el seu esperit. Totes Ics narracions populars tenen un gran
#
Exemplar n. 1
fons dc moral i un fort sentit educatiu. Els herois de les
rondalles i Ics seves gestes eren presos com a exemple i
presentats com a tipus de comparança: la nostra gent,
posem per cas, coneix la valentia d'en Serrallonga, la mur-
rieria d'en Bricant i del Serraller, la saviesa d'en Salomó
i la forca d'en Samsó a traves del que en conta la tradició
i la llegenda, i, per elles, han esdevingut personatges pro-
verbials i han entrat de ple dins el camp dc la paremia.
Són nombrosos els refranys, graciosissims en cl seu dir
i intensissims en cl seu sentit, dels quals hom es pregunta Q u e d a r - s e a m b un p a m de n a s . — S o r p r e n d r e ' s en
quina raó, causa, circumstància o facècia els haurà motivat. g r a u molt e x a g e r a t .
H i havia una dona mòlt vella que vivia sola i no tenia
Quina graciosa narració haurà donat lloc als refranys:
ningú que l'ajudés en les feines de la casa. T r e s n'hi havia
J a et conec herbeta, que et dius m a r d u i x : P a s s a r bou per
que li donaven molta a n g ú n i a : haver d'anar a cercar a i g u a a
bèstia g r o s s a ; Q u e em fa que e! bou sols valgui un sou, la font: haver de trencar la llenya per al foc, i haver d'es-
si no tinc ni un .-ou per a comprar un b o u : Totes les tirar la b o r r a del cerro quan filava. U n dia, mentre om-
mosques tenen tos, i els mosquits prenen t a b a c : Q u è sap plia els cantirets a la font. saltà del raig un lxinic p e i x ó
vermell. L a donetr. es posà tota cofoia en pensar que tin-
el gat de fer culleres, si mai no ha estat c u l l e r e r ? . i tants
dria un bon berenar. E l p e i x ó li d i g u é : N o cm matis, i et
i tants altres? concediré els tres dons que vulguis' demanar-me. L a do-
Hens ací aplegats els refranys d'origen roudallesc que neta. pensant amb les tres" feines que més l'anguniejaven,
ens ha estat posiblc dc recollir i que encara teníem inèdits, li demanà, primer, que els cantirets anessin i vinguessin
puix que en les nostres publicacions mai no hem perdut tots sols de la font. que. a i x í que donés un cop a un objecte,
e s trenqués, i que. en tocar una cosa. al moment, s'estirés
ocasió dc publicar i dc comentar tants refranys com ens ha
un pam. E l peixó li concedí el que demanava, i desaparegué
estat possible. Creiem que els que nosaltres donem són una per la naquera de la font.
ínfima part dels que deu haver-hi. Serveixin els transcrits
A i x í que els cantirets foren plens, tots sols se n'anaren
de mostra d'aquest gènere de refranys i de rondalles. cap a casa. enmig de la gran admiració de la vella, la qual.
portada j>el seu entusiasme i en nn gest de satisfacció, es
donà un con a la c u i x a . Com que havia demanat que cosa
 LA RONDALLA I EL PROVERBI
que toqués es trenqués a l'acte, se li trencà la c u i x a . E n
v e u r e la seva dissort, unes llàgrimes li rodolaren cara
avall, i una se li posà a la punta del seu nas de g a n x o ; la
doncta, per e i x u g a r - s e - l a . se'l tocà. i. tal com li havia con-
cedit el p e i x ó , li cresqué de seguida un pam. S i hagués
demanat concretament que es trenqués la llenya al moment
de coj>ejar-la i que s'estiressin un p a m els cerros només
de tocar-los, la pobra vella hauria tingut goig d'allò que cu
tingué dissort ( i ) .
F e r c o m el f r a r e de la c r e u . — A p l i c a t quan hom
no para de demanar fins que obté el que desitja.
Un frare es presentà un dia en una fusteria, i demanà
si li volien fer una creueta per l'amor de Déu. E l fuster
li digué que. aleshores, tenia molta feina i que n o el podia
atendre. E l frare cercà ell mateix una estella, i demanà al
fuster si la hi volia donar. Q u a n la tingué, li digué que
era un x i c massa ampla i que li donés un cop d e ribot i>cr
a aprimar-la. Després, li demanà si la hi voldria s e r r a r i
• fer-ü'n dos bocinets. un més llarg que l'altre. T a m b é li
demanà que li donés una punta i. com que ell no sabia pas
clavar-la. encara li demanà que volgués c l a v a r les ducs
fustetes. una travessada damunt d e l ' a l t r a : i h e u s ací que
el frare j a tingué feta la creu ( 2 ) .
Ara li f a n el m à n e c . — I n d i c a que l ' a f e r d e què es
tracta, està molt lluny de trobar-se en l'estat o en la realit-
zació q u e hom desitja.
Conten que un carnisser del mercat de S a n t A g u s t í de
JOAN AMADES
9
Barcelona portà un ganivet a esmolar a un daguer del
carrer dels C a r d e r s . L i digué q u e li duia pressa i q u e li e s -
molés com més aviat millor. E l d a g u e r li contestà que
podia anar-lo a cercar a la tarda. E l carnisser hi anà. i no
estava llest. L i féu tornar, i tampoc no ho estava. E l carnis-
ser tingué de fer molts viatges a casa del d a g u e r . tants que,
dc tant temps que passà, el daguer j a ni es recordava del
que havia de fer al famós g a n i v e t : i. un dia, així que veié
entrar cl carnisser, sense saln-r q u è dir-li i per trcurc-se'l
de davant, li d i g u é : Ara li fan cl mànec (3).
Q u a l s e v o l cosa, é s m... d e g a t . — C o n t a la tradició
que hi havia un traginer que cada dia feia posada en un
mateix hostal, i que sempre, cn demanar-li l'hostalera què
desitjava per a sopar, contestava indistintament: Q u a l s e -
vol cosa. I no hi havia manera de treure'l d'ací. E n f a d a d a
l'hostalera per no saber mai què donar-li. un dia. posà a!
foc el que el llegidor pot ben suposar, i ho condimenta i
guarní com millor s a b é ; tot seguit, ho presentà al traginer,
que ho trobà excel·lent, i hom a f e g e i x que. des d'aleshores,
si cn un hostal hom demanava qualsevol cosa per a men-
j a r , li servien el que prou sabem (4).
Qui no et c o n e g u i , que et c o m p r i . — R e f r a n y aplicat
a aquell del qual coneixem els defectes i inconveniències, i
pel qual volem indicar que ens previndrem de les seves
tares, puix que cl coneixem bé.
S e g o n s la rondalla, una vegada, un bon pagès a n a v a
per la fira menant un a s e . U n s estudiants miseriosos i
 LA RONDALLA I EL PROVERBI
II)
adalcrats dc diners vaii tractar de veure si li podien robar
la bèstia. Mentre el camperol caminava tot distret, sense
que bo advertís, li van treure el cabestre del rac; un dels
estudiants se'l va posar, mentre els altres fugien amb l'ase.
En adonar-se que el ruc no caminava amb el ritme acostu-
mat, el pagès es va girar i va veure que. en lloc dc ruc,
menava un home. L'estudiant se li agenollà als jx-u» i. mig
plorant, li demanà perdó: li contà que era un estudiant
molt mal aplicat i que, en càstig a la seva ruqueria, fou
damnat a tornar-se ase durant un llarg termini d'anys, el
qual termini aleshores finia, i tornava, per tant. a la condició
d'home. E l jxigès va creure la facècia, va demanar jx-rdó
a l'estudiant per Ics moltes garrotades que li havia donat
mentre havia estat el seu amo. i cl va acomiadar.
Els estudiants van córrer a vendre's l'ase, i el pobre
pagès, cn trobar-se sense lièstia, determinà de comprar-ne
una altra. Rondant per la fira. trobà, en una parada, l'ase
que li acabaven de robar, i pensà que havien tornat a
castigar ei ma! estudiant ]>er desapücat i que. si el com-
prava, passat cert temps, tornaria a quedar-se sense ruc.
I s'acostà a l'ordia de la liestiola. que, en veure'l, tota s'es-
tarrufà, i li va dir a cau d'orella: Ou: no ei conegui, que el
compri ( 5 ) .
H í v e r - h i m o l t e s m a n e r e s de m a t a r puces.—Indi-
ca que hi ha moltes maneres de guanyar-se la vida i que hom
pot recórrer a molts recursos per a resoldre un afer.
L'hostaler de Camposines. damunt del vell camí ral de
Barcelona a A r a g ó , s'havia fixat una quantitat mínima
JOAN AMADES 11
diària de calaix; quan visitaven l'hostal pocs dis|>esers,
entre tots els feia ]>agar el que tenia estipulat, l'n dia,
s'escaigué d'anar-hi només un sol viatger, i, de sopar i
dormir, li'n comptà una gran suma. E I viatger s'e-camà. i
es féu el propòsit de no tornar-hi més. Fou el cas que.
quan tornava de la diligència que el feia viatjar, el sor-
prengué una gran tempesta vora de l'hostal, i. contra el seu
propòsit, tingué de fer cap a Camposines. Per causa del
mal temps, l'hostal estava ple de gent; i. del mateix que a
l'anada li'n van comptar un preu elevadissim. aleshores,
gairebé no li'n van fer ] » g a r res. El viatger, sorprès, en
demanà la causa a l'hostaler, el qual es limità a dir-li que
hi havia moltes maneres de matar puces. Tan estranya
res|x>sta sorprengué el viatger, i se n'anà a dormir. D e
nit. les puces el picaven, i, recordant les paraules de l'hos-
taler, es llevà i començà a engegar trets a tantes puces com
veié. A l'hostal, hi hagué gran renou i aldarull: creient
que passava quelcom extraordinari, tothom es llevà i acudí
a la cambra del viatger, i. aquest, es limità a dir que matava
puces i que. així com l'hostaler les matava fent pagar e x -
traordinàriament cara la posada, ell les matava a trets (6).
T r e u r e ' s un u l l p e r q u è un a l t r e se'n t r e g u i dos, o
p e r q u è un a l t r e r e s t i cec. Aquest refrany és universal,
com ho és la tradició que hom explica com al seu origen.
S'usa per significar que a un hom no li dol de sacrificar-
se per ta! de causar a un altre un sacrifici major.
L a tradició catalana conta <\w sant Martí, en ocasió
de visitar el monestir del Canigó, rebé un servei molt asse-
Generalitat d e Catalunya
Departarti.ï.iï de Cultura
r
Ceo're-le v cumsntSC·a i Recerca
O P * C u l t u r a Trad.cona, | PopuS
IJ
LA ROS DALLA I EL PROVERBI
JO AS AM. IDES
'3

nyalat d c do» camperols i «pic. per agrair-los-el, els concedí

A V a l è n c i a , d i u e n : Bola cec, que ve sèquia, i conten
el do de poder obtenir tot allò que desitgessin amb sols
la mateixa tradició que en català (8).
demanar-ho, però a m b el l>en entès q u e , el que un dels dos
demanés, l'altre bo obtindria doblat. A l moment, l'enveja
F e r com aquell que cercava Fase, i a n a v a a
sorgi en l'ànim dels dos a f a v o r i t s , i c a p d'ells no volia de-
c a v a l l . - - A p l i c a t quan hom no troba una cosa que està
m a n a r res perquè el seu company no obtingués el doble
tocant. 0 quan no sap veure una cosa q u e té al davant.
que e l l : cadascun esperava que fos l'altre el primer a de-
Un traginer feia via muntat damunt del mul del davant
manar, per tal dc tenir ell el doble. V a n passar a n y s i més
de l'arriada, segons és costum. E s g i r à per veure si tots
a n y s en aquesta espera, fins que un d'ells, veient que en-
tls muls seguien, i en trobà a mancar un. puix que, distret,
cara es moriria sense h a v e r fet ú s del d o concedit, demanà
no comptava el seu. Pensà que n'havia perdut un. i lligà
perdre un ull. i. a l'instant, l'altre restà cec ( 7 ) .
tota la recula en un a r b r e . i. a cavall, d e s f é u el camí fet.
Naturalment, no trobà l'atzembla perduda. Kepctí el viatge
S a l t a b o r n i , q u e h i h a u n r e c — U s a t per convidar
diverses vegades, fins que encertà a ]>assar un company,
a l g ú que faci un salt o b o t ; també e s diu en sentit burleta
que. sabedor del cas. li féu v e u r e que l'atzembla que cer-
i mortificant, quan hom veu un borni. cava era la que ell mateix muntava (9).
Conten q u e un passant d o n à una pesseta d'almoina a
un cec. L'acompanyant del captaire, en veure una almoina C a u r e d e l r u c . — C o m p r e n d r e una o » ; : .-cu/illa. amb
tan e x t r a o r d i n à r i a , féu una e x c l a m a c i ó , que donà a entendre la qual hom havia estat ofuscat.
al cec que li havien fet una caritat m a j o r que l'acostumada.
S ' e x p l i c a com a origen la mateixa tradició de la frase
A l'hora dc jxissar comptes, l'acompanyant no parlava de-
i n t e r i o r , amb la diferència que. en lloc d'ésser un altre
ia ]>esseta: el cec li'n féu memòria, i. cn n e g a r haver-la
traginer el q u e féu a d o n a r de l'equívoc al qui c e r c a v a l'ase,
rebuda, li respongué que no ho negués, puix que ell ho ;
se n'adonà e l mateix, perquè caigué dc l'ase que muntava.
havia v i s t ; com sigui que l'acompanyant li objectà que no
h o havia pogut veure j>erquè era cec. aquest li contestà
V a l g a ' m s a n t P a c i à , q u e é s el s a n t m i l l o r q u e hi
que no ho era. que només era liorni. E l company de! cap-
h a , o q u e é s el p r i m e r s a n t q u e es v a a f a i t a r . — U s a t
taire es veié obligat a donar la ]>esseta. però es féu el pro-
per indicar resignació i paciència, p u i x que hom fa el terme
pòsit dc venjar-se del pobre cec. U n d i a . l'encarà a una
Pacià. en aquest cas. sinònim de paciència.
paret i li d i g u é : Salta borni, que hi ha un rec: i el pobre
Segons la tradició catalana, abans dc sant P a c i à . els
cec féu un salt i e s trencà cl c a p .
homes es tallaven cabells i l a r l a a m b tisores, p e r ò no
 LA RONDALLA I EL PROVERBI
havien trotat la manera d'anar completament pelats de cara.
E l sant tarceloni fou qoj trota la manera d'afaitar-se. ser-
vint-se d'un vidre (to).
G r à c i e s a a q u e l l s a n t que v a m o r i r c...— Frase
usada en caràcter d'cxjiansió. per celebrar l'adveniment
d'un fet esperat o l'obtenció de quelcom ansiat i desitjat.
E l sant que invoca la parèmia. segons la tradició, és
sant Macià, que, pres \KT la por, quan el perseguien els
seus botxins, el trobaren fent una feina molt humana, du-
rant el curs de la qual el feren objecte de martiri. ( l i ) .
D'ad ve que aquest sant sigui invocat jx-r a obtenir facilitat
de deposar, i que sigui citat en una de les múltiples for-
muletes infantils per a anar de ventre:
Sant Macià, sant Macià,
que tinc c . . .
i no puc c . . . ( 1 2 ) .
A l f r e g i r , s e r à el patir.—Indica que és a l'hora de
convertir els propòsits en realitats, quan sorgeixen els in-
convenients i les dificultats.
Un soldat anà a comprar peix a la pcscateria, i en
concertà un de molt passat. L a peixatera, àvida de fer
negoci, li donà a bon preu. (Juan el soldat se n'anava, la
peixatera exclamà |>er a ella:
Al fregir,
serà el patir;
I>er significar que ei trotaria podrit i el tindria de llençar.
/0./.V AMADES
i.S
El soldat, que sentí les paraules de la venedora, contestà cn
veu baixa:
/ al comptar.
serà cl plorar;
cn efecte, havia pagat amb una unça falsa, i la peixatera,
corrents i de pressa, per no perdre la venda, li tomà el
canvi sense advertir l'engany ( 1 3 ) .
F e r m a r e l s g o s s o s a m b l l o n g a n i s s e s . — Ponderatiu
de riquesa i d'abundància.
Un llonganissaire de V i c tenia un quisso molt enjogassat,
que sempre entrava a l'obrador i amoïnava els treballadors.
U n dia. per lliurar-se de la molèstia del gos. una de les obre-
res, amb una llonganissa prima, encara tendra i a mig fer.
lligà la bestiola al barro d'una cadira. S'escaigué que el
llonganissaire portà a visitar l'obrador un client de terres
llunyes, el «gual tenia en gran ponderació les llonganisses, i
quedà tot admirat del poc cas que a V i c en feien; des-
preocupació que el foraster interpretà com a causa de gran
riquesa, i en la qual opinió s'afermà en veure la hurno-
rada de la treballadora que havia convertit una llonganissa
en simple corda per a fermar el gos ( 1 4 ) .
O b r i r l'ull.—Per a indicar que hom ha d'estar atent i
vigilant.
Hom atribueix la facècia al rector de Vallfogona. Sem-
pre deia a la majordona que. en morir, trobaria tot el seu
cabal, junt amb el testament, dintre d'una gran caixa que
tenia guardada. Quar. mori i fou examinada la caixa, la
 JOAN AMADES
LA RONDALLA I EL PROVERBI 17
i6

Qui no c u l l un f e s o l , no en m e n j a q u a n v o l . —
majordona hi trobà un nombre incalculable de ]>a|x'rs, cn
U s a t per convidar i. també, per s i g n i f i c a r que. del m é s m í -
els quals, escrit en mil diverses menes dc lletra i cn molt
nim i petit aprofitament, se'n poden d e r i v a r g r a n s riqueses.
v a r i a d e s f o r m e s , e s contenia la frase que ha restat pro-
A l poble de F o n t R u b í . d e l ' A l t Penedès, hi havia
verbial. H i trobà, també, moltes pedres, testos i altres fu-
un casinyot anomenat el R o m e u de Santa M a r i a . L ' a m o
teses sense valor, ben embolicats i fortament lligats, i, e n
tenia un m i n y ó que l'ajudava a conrear la terra. U n dia,
tots els papers, sempre es contenia la frase que a n a v a in-
l'amo digué al servent que collis de terra un fesol que,
trigant i aguditzant més l'interès dc l a serventa. E n el
perdut, hi havia. L a mongeta semblà poca cosa al m i n y ó , i
fons de la c a i x a , i disjxwat de manera que costà molt de
treure, hi havia un paquet g r o s i pesant, que semblava que
DO la collí perquè c r e g u é que no valia la peni d ' a j u p i r - s e ; -
l'amo, però, la v a collir i la v a sembrar. D e la petita mon-
havia de contenir l'objccte pel qual tanta atenció s'havia
geta en nasqué una gemada mongetera. E l R o m e u s e m b r à
demanat; efectivament, un cop desfet i després de molts
totes les mongetes d'aquella mongetera. i. durant diversos
trclwlls. a p a r e g u é una g r o s s í s s i m a x e r i n g a ( 1 5 ) .
a n y s . féu el mateix, o sia. sembrar tantes mongetes com
collia. A l d a r r e r a n y de la sembra, féu una enorme collita
On t e n s el n a s ? , q u e t o t s ó n g a l t e s . — S ' a p l i c a a les
de mongetes. L ' a n y següent, l a collita e s perdé, i el R o m e u
persones molt galtudes. a les quals les galtes absorbeixen
vengué la vella collita a prou molt alt. amb la qual transac-
el nas. i també a les persones x a t e s i d e nas x i c .
ció obtingué un cabal tan important q u e el convertí e n u n
l l i havia una parella d'enamorats que festejaven d'a-
dels p r i m e r s hisendats penedesencs. E l R o m e u cridà el
magat. E l l no p a r a v a de d e m a n a r a l a donzella que sortís m i n y ó que no v o l g u é collir un fesol, li retragué la s e v a
de nit a la finestra per festejar una estona. L ' à v i a de la desobediència i li e x p l i c à que tota la seva riquesa li venia
noia v a saber les pretensions del fadrí, i aconsellà l a don- d'aquella mongeta que ell no havia volgut collir, i. per mal-
zella que el cités per a una nit determinada i que li prome- versador i poc estalviador, l'acomiadà de casa s e v a i li di-
tés que sortiria a la finestra. E n lloc de la donzella, es g u é la frase que ha hestat p r o v e r b i a l : Qui no cull un fesol,
presentà l ' à v i a , la qual n o fou p a s la testa el que tragué no en menja quan vol ( 1 7 ) .
per la finestra, sinó el d a r r e r a . E l fadrí, que a les fosques
n o endevinà de q u è e s tractava, després d'una estona, p r e -
E n t r e b o j o s , f e s el hoie. P e r a aconsellar que hom
guntà a la suposada donzella: On tens cl nas.', que tot són
s'adapti al corrent i a l'ambient en què viu.
(jaltcs ( 1 6 ) .
Conten que. una vegada, en un país molt miserable, v a
fer una -.'ran pluja de monedes d'or. T o t h o m s ' a f a n y à a
i8 LA RONDALLA I EL PROVERBI
reco!lir-nc. i esdevingueren riquissims en un nionient. ix-rò
aquell qui en la pluja va é s s e r tocat per una sola moneda,
restà boig rematat. L ' ú n i c que es lliurà de la m a r fuga fou
!'a|K)tecari. perquè d o r m i a mentre e s produí el fenomen i
perquè l'olor d e les potingues el v a n g u a r d a r del contagi.
T o t h o m , d e tan ric que era. llençava els diners i es lliu-
r a v a a fer mil bogeries, no així l'apotecari que cs compor-
tava com un home d e seny, i recollia els diners que els
a l t r e s llençaven, p e r ò . c o m q u e e r a u n a nota discordant
entre l'altra gent, cl prengueren per boig i el v a n tancar,
fins que l'home es donà compte del que li passava i es
posà a f e r bogeries com els altres ( 1 8 ) .
E n r e d a r cent c i u t a t s i n o a r r e g l a r u n rellotge, o
un poblo—Aplicat als qui pretenen fer moltes coses i no
saben fer r e s . i també als qui ho volen resoldre tot sense
la deguda competència.
Conten q u e l'emperador Carles V , en el seu retir del
monestir d c V u s t e . tenia tres rellotges d e paret q u e tocaven
les hores, i que cs pro]x>sà que tots tres Uxiuessin exacta-
ment al precís moment, de manera q u e semblés que no
cn tocava sinó un. E s passà a n y s bregant-hi, afinant-los i
retocant-los a cada hora que tocaven, i no ho pogué acon-
s e g u i r ni u n a s o l a v e g a d a , fins q u e . un d i a . a v o r r i t , en
v e u r e que havia volgut dominar el món i ni tan sols podia
fer obeir tres rellotges, e x c l a m à : He enredat cent ciutats, i
no sé arreglar un rellotge ( 1 9 ) .
JOAN AMADES
P o s a r un p e g a t en un b a n c . — P e r a indicar la inu-
tilitat d'una mesura.
E n un deis països de llegenda — X a u x a . G a n d ò f i a , la
T e r r a d e l ' A r a m , la T e r r a dels B a b a u s — . hi a n à un m i n y ó ,
i, a l'hostal on v a posar, veié que |>er a g u a r i r el g r o p d'un
banc. segons deien ells. hi posaven pegats. E l m i n y ó , des-
prés de fer-se un p a n x ó de riure, a m b un badaine tragué
el g r o p , jx)sà una m e t x a en el forat que restà i d e i x à el
banc completament llis. enmig de l'esparverament de la
gent del poble q u e , en veure q u e tallava la fusta, e s creien
que feia mal al pobre banc. P e r aquesta proesa, uns diuen
que van elevar el m i n y ó a la categoria de rei. i altres que
li v a n l l i u r a r tota u n a l>ossa d e diners, q u e el feren ric p e r
sempre m é s ( 2 0 ) .
V e n d r e d u r o s a q u a t r e p e s s e t e s . — D o n a r una c o s a
per un preu molt més baix que el que li és propi.
Conten que el popular S a l a d r i g u e s . famós barceloní
de primeries del segle x i x , un d i u m e n g e al mati. quan
tothom a n a v a a prendre el sol a les muralles, posà a terra
una g r a n parada de duros i digué que els venia a quatre
pessetes. A l moment, es reuní gran g e n t a d a ; tothom m i r a -
va els duros, però els tornaven a d e i x a r creient-los falsos,
fins que un eixerit es disposà a comprar-los tots. E n S a l a -
drigues li objectà, aleshores, que havien d'ésser quatre p e s -
setes d e les dites columnàrics, o sigui, de les encunyades
durant el regnat d e Carles I I I . les quals en lloc d e quatre
rals en valien cinc. E l negoci no tenia c a p gràcia, puix que
 LA RONDALLA 1 EL PROVERBI
20
quatre pe.-setes coluninàries j a valien un duro. L'acudit
f é u sort. i donà lloc al refrany ( 2 1 ) .
C o v a r d com un s a s t r e . — E l s sastres són qualificats
d'afemellats, i tinguts per poca cosa (vegeu el que sobre
ells diem en el volum x x v de la nostra B I B L I O T E C A .
Arts i oficis). D e l que més hom els titlla, é s de c o v a r d s .
E s |x>pularissima la rondalla d'un sastre — d e vegades dos.
i fins set— que a n a v a de nit d e camí per a r r i b a r de mati-
nada a una casa on tenia de fer un vestit per a la festa
major, el qual sastre, en un revolt del camí. veié una ombra
blanca que se li deturava al davant amb aire amenaçador.
C r e g u é que era un fantasma o l'ànima d'un mort i, de
mil maneres, li d e m a n à que el d e i x é s passar, perquè duia
pressa. j)erò l'ombra amenaçadora ni contestava, ni es mo-
v i a . S e g a t d e cames, impossibilitat de donar un ] » s . s'arrau-
lí, fins que la claror del dia li féu veure que la tal ombra
era el tronc d'un àlber. Indignat, li ventà cop de mitja-
cana i li clavà les tisores, mentre li d e i a : L l à s t i m a que no
siguis un home. que pitjor faria.
H i ha v a r i a n t s que diuen que. en lloc de topar-se a m b
un àlber. se li e n g a n x a r e n els faldars de la casaca en una
r o m a g u e r a . i cregué que era una ànima en pena que l'es-
tirava ( 2 2 ) .
S i d ' a q u e s t a en p u c e s c a p a r , no t o r n a r é m é s a l cel
a d i n a r . — P e r a indicar que, si aconseguim escapar d'un
perill, procurarem e v i t a r d e tornar-nos-hi a trobar.
L ' à g u i l a i la guilla eren molt a m i g u e s ; i, un dia, la
JOAN AMADES
31
guilla volgué fer una galania a la seva c o n q w n y a . i la con-
v i d à a dinar. L a guilla s'enginyà, però, de manera que po-
gués quedar bé sense haver de s a c r i f i c a r - s e ; tenia per dinar
una olla de farinetes, les quals abocà damunt d'una pedra
ben plana i les estengué dc manera que fessin un g r u i x
ben p r i m . L a ]x>bra à g u i l a n o p a r a v a d e voler a g a f a r les
farinetes a m b el bec. p e r ò . com més picava, m é s mal es
feia. sense aconseguir a g a f a r - n e ni un sanabre. L a m ú r -
ria de la guilla encara se li'n burlava, i li deia que
semblava estrany que un ocellàs com l'àguila, que era el
rei del cel. no sabés ni de menjar, i li e x p l i c a v a que les
farinetes es mengen llepant amb la llengua, i no picant
a m b el bec. I, per demostrar-li que deia veritat, la guilla,
amb quatre llepades, d e i x à la pedra neta. sense que l'àguila
pogués ni tastar-les.
L ' à g u i l a es senti molt enutjada de la mala passada de
la guilla, i es féu el propòsit de venjar-se n. U n dia, e s tor-
naren a trobar, i convidà la guilla a noces dient-li que
farien un bon dinar. L a guilla, al moment, acceptà, però
l'àguila observà a la guilla que les noces e s feien al cel.
L a guilla decebuda, contestà que no hi podia a n a r |>er-
q u è ' n o sabia volar, però l'àguila s'oferí a dur-la al cel
al damunt seu. A i x í ho van fer. L ' à g u i l a es c a r r e g à la
guilla, i començà a volar cel amunt. A v i a t no v a n v e u r e
terra. L a guilla es començà a espantar i a témer el què li
a n a v a a passar, i no p a r a v a dc preguntar a l'àguila si el
cel s'esqueia gaire més amunt d'on eren, però l'àguila sem-
pre li contestava que tot just començaven a pujar. L a guilla,
plena de \mr i com si es confessés, e x c l a m à :
22 LA ROSDALLA I EL PROVERBI
Si d'aquesta cn puc escapar,
no tornaré més al cel a.dinar;
i l'àguila es decantà una mica i d e i x à caure la guilla, que,
en a r r i b a r a terra, quedà rebentada.
E l refrany també es troba en espanyol i li és perfecta-
ment aplicable la rondalla, la qual ignorem si e x i s t e i x a
E s p a n y a . Diu així el r e f r a n y :
Si dc esta escapo y no muero,
nunca màs bodas al cicló ( 2 3 .
S i d ' a q u e s t a en p u c e s c a p a r , no tornaré a la
t o r r e a c . . . — A n à l e g a l'anterior.
V o r a de C a d a q u é s liï havia una torre de moros, de la
qual encara es veuen els enderrocs. L a gent no g o s a v a
acostar-s'hi. perquè deia que era cau de b r u i x e s . U n dia.
un tranquil s'hi anà a embrutar, precisament a l'hora que
deien que hi havia les b r u i x e s reunides. T o t d'una, i quan
estava a m i g fer, sortí un e i x a m de b r u i x e s de dintre de
la torre, que el vau rebatre per terra i tot el vau m a s e g a r .
E l pobre home. mig mort de por. mentre el sotraguejaven,
no p a r a v a dc dir la frase que h a restat proverbial ( 2 4 ) .
M a l o r u m ! , v a d i r el rei D a v i d . — U s a t per significar
que una cosa v a malament i que no s e g u e i x el c u r s que
hom desitja.
Q u a n el rei D a v i d m o r i . féu via cap al cel proveït dc
la s e v a arpa. A i x í que sant P e r e el veié, li digué que no
era permesa l'entrada d'instruments de música al cel. puix
que bé prou que n'hi havia i no en volien pas més. D a v i d
JO. IX AMADES 23
suplicà el sant porter, dient-li que aquell instrument l'havia
alegrat durant tots els dies dc la s e v a llarga i accidentada
vida. i que era com un boci del seu cor, del qual no e s
sabria pas desprendre. Sant P e r e li digué (pic tenia ordres
severes i que, si no volia abandonar la s e v a arj»a, tenia de
renunciar a entrar al cel. E l rei i profeta exclamà-.Malo-
rum.'. i. per poder entrar al cel, llençà l'arpa daltabaix ( 2 5 ) .
L a tradició a s s e g u r a que a n à a caure a V i l a v e r t , a la Conca
de B a r b e r à , i d'ací que els veïns d'aquest poble, segons m a -
les llengües, els agrada tocar l'arpa, o sia, que els a g r a d a
el que no és seu. L a corranda tòpica en d i u :
A l ' E s p l u g a , són erugues,
a -Montblanc, són podallers.
a V i l a v e r t , toquen l'arpa.
i, a la R i b a , paj)erers.
• S'anomena tocar l'arpa un gest de la m à que consisteix
a posar-la estesa i, un darrera l'altre, i amb cert ritme, a n a r
abaixant els dits, començant pel x i c i acabant per l'índex.
Segons la visió popular, aquest gest imita el tocar l'arpa
i és. al mateix temps, utilitzat per indicar la idea del r o t a -
tori i del r o b a r : fer-lo davant d'una persona, equival a
tractar-la de lladre. D e l'agermanament dels dos diversos
sentits del gest, se n'ha derivat l'extensió del concepte del
robatori al de tocar l'arpa, tot i estar-ne l'arpcjar ben dis-
tant i allunyat ( 2 6 ) .
E l gest al·ludit és anomenat t a m b é fer un. dos, tres, i
jer cl rap, pop i aranya; frases que signifiquen, igualment,
!<'s idees del robatori i del robar.
34 LA RONDALLA I EL PROFERIU
Q u e s'estiri l a c o r d a p e r a t o t h o m , o que no s'es-
tiri p e r a n i n g ú . — P e r a significar que cal que tothom
sigui tractat d'igual manera.
U n home molt ric i carregat de família moria sense fer
testament. E l s seus parents anaren a trobar un notari
trapella i li exposaren el cas, el qual notari s'avingué a
simular un testament. Q u a n el notari a r r i b à a casa del
testador. aquest j a s'havia mort. E l s seus li havien Higat
una corda al coll. que restava a m a g a d a sota dels abrigalls
del liit i que, estirant-la. feia fer al difunt un moviment de
cap com si a f i r m e s el que li preguntaven. E l notari, seguint
una pauta que j a li havien indicat els parents, féu al difunt
un seguit de preguntes, a les quals simulà contestar a f i r -
mativament. M e n t r e d u r a v a la facècia, el notari c r e g u é
que tenia d'aprofitar-se de l'ocasió, i preguntà al mort què
d e i x a v a per a e l l ; li indicà diferents de les seves finques
i bens. però el mort no movia per res el cap. E l notar;
s'enutjà en veure que els parents tot ho volien per a ells
i que es disposaven a no pagar-lo com calia. i. per indicar
que si no li donaven res estriparia el testament, dirigint-se
als presents, els d i g u é : O s'estira la corda per a tothom,
o no s'estirà j>er a ningú ( 2 7 ) .
T a r d i s p i u l a s t i s . — Q s à t per significar que un afer
està j a llest, i que no hi ha apel·lació.
U n estudiant a f a m a t p as s a va pel mercat, i aprofità un
moment de distracció d'una venedora per a g a f a r un ou.
que. sense dilació, trencà i s'empassà. L ' o u era pollat i. ai
moment d'engolir-se'l. el pollet va piular. L'estudiant, sen-
JOAN AMADES
tenciosament. e x c l a m à : Tardis piulastis. i, sense més ceri-
mònia, se l'empassà ( 2 8 ) .
B o n s e l s p a r e s a b a t s i d o l e n t el c a p í t o l . — P e r a
qualificar de bons els elements i de dolent el conjunt. T a m -
bé s'usa per indicar que les persones, aïlladament, tenen
condicions que no e.- manifesten quan intervenen en una
obra col·lectiva.
E l s e n y o r de B a r b e r à volia fer una mina per a conduir
aigua al seu c a s t e l l : la mina havia de passar per uns ter-
renys que eren propietat del monestir de Poblet, i es féu
cl càrrec d'adquirir-ne la justa quantitat, per on p a s s a r i a
la mina, a canvi de cedir al monestir una part d'un bosc
seu immediat, el qual feia molt de goig als frares i que
moltes vegales. j a , li havien proposat dc c o m p r a r -
!'hi. Plantejà l ' a f e r al pare abat i a tots els altres fra-
res que f o r m a v e n el capítol; tots trobaren molt encertat el
canvi, però calia acordar-lo en sessió capitular. Reunit el
capítol, començaren a sortir dificultats i inconveniències;
els reunits van creure que cedir part d'una propietat seva
al senyor de B a r b e r à , representaria una submissió del
monestir al senyoriu d'aquest, i van acordar que. per cap
diner del món. no la cedirien ni la vendrien.
Quan el de B a r b e r à va saber l'acord del capítol, es v a
enutjar molt, i es féu el propòsit de donar una lliçó als
pares abats. U n dia d'una gran festa, els convidà al seu
castell. E n c a r r e g à al coc que posés tot el seu art a fer un
menjar ben bo. Quan els diferents plats estigueren enlles-
tits, el senyor manà que es tirés tot dintre d'una caldera que
26 LA RONDALLA I EL PROVERBI
es barregés ben bé i que fos servit. Els frares van trobar
el menjar insuls i desplaent. A mig àpat. el castellà els
preguntà què els semblava del dinar, i el pare al>at li con-
testà que creia que per separat havien d'ésser uns plats molt
deliciosos. jx?rò que la barreja resultava desagradable en
demesia. E l castellà els contestà: Aquest menjar és com
vostres senyories: bons els parcs abats i dolent el capí-
tol ( 2 9 ) .
P a g a , que és g a t a . I sal per subratllar i refermar
la idea de pagar.
Hom conta diverses rondalletes. que parteixen del ma-
teix sentit. Uns estudiants afamats anaven pels hostals
amb un sac. dintre del qual portaven una gata. Arribada
l'hora de pagar, com que no duien diners, feien una pro-
posició a l'hostaler: si endevinava què duien en aquell sac,
li pagarien el doble de l'import del que havien menjat, i,
si no ho endevinava, fóra ell qui iwgaria a ells. Abans de
fer la juguesca, ja havien procurat de fer miolar la gata.
L'hostaler acceptava ia proposta, i deia que el que hi havia
era un g a t ; llavors, els estudiants, feien pagar a l'hostaler,
tot exclamant alegrement: Pago, ijue és gata ( 3 0 ) .
Pel Maresme, conten que eren uns rodamóns que ana-
ven |>els pobles; es situaven a la placa i feien la proposició
a qui es presentava ( 3 1 ) . Hom explica, també, que el cas
passà entre uns paletes que enrajolaven un terrat. E s pre-
sentà una gata. i un d'ells digué als seus companys que no
eren capaços d'endevinar quina l>èstia era. Hom conta,
també, que ducs xafarderes cs van trobar per un camí; una
JOAN AMADES 27
d'elles portava un cistclló amb una gata dintre. L a bèstia
miolava, i fàcil era saber què hi duia. L a del cistell propo-
sà a l'altra una juguesca: a veure si ho endevinava ( 3 2 ) .
L e s c a n y e s es tornen l l a n c e s . — P e r a indicar que
les coses que es comencen de broma acaben de debò, que
les coses d'aparença més senzilla es poden fàcilment i ines-
peradament complicar i, també, que a hom li pot pervenir
el mal d'on menys s'ho pensa.
T é origen en una vella llegenda, molt estesa en diver-
sos i>aisos: nosaltres la situem al castell de Caldes de Mont-
bui, i en fem protagonista un reietó moro que hom suposa
que en fou senyor. L a nostra gent. àvida d'apoderar-se del
castell, un dia, li van oferir d'anar a donar-li una festa allí.
dient-li que farien un curiós joc dc canyes. U n a colla de
camperols, proveïts de llargues canyes, acudiren al pati
de la mansió senyorial, i es lliuraren a una mena de ball
de bastons molt del gust del reietó, però, heus ací que, a
mitja funció, de dintre de les inofensives canyes, en tra-
gueren aguerrides llances, amb les quals van atacar els
moros desprevinguts, i s'apoderaren del castell.
També té origen cn aquesta llegenda aquell altre re-
frany que diu: Qui juga amb canycles, cs fa tallets. usat
per indicar que. qui intervé en afers perillosos, sempre
corre un risc ( 3 3 ) .
 JOAN AMADES 20
28 LA RONDALLA I EL PROVERBI

permetés de fer cap esmena. K e p a r à que li havia fet la

N o é s bon c a t a l à ei q u i no o r i n a q u a n v e u o r i -
cara massa llisa i. també, que no li d e i x a v a cap conducte
n a r . — A m b les v a r i a n t s :
per a expel·lir del cos les sobres no necessàries a l'orga-
Tot bon català,
nisme. A ] " d e t r à s " li féu una ratlla femda i un forat enmig,
orina quan veu orinar;, •*
i, del fang que li sobrà, li esquitxà la c a r a , i en resultà el
Si vols conèixer el català.
nas. H e u s ací la relació de mida d'un i d'altre, i la raó per la
orina, i orinarà.
qual. quan el " d e t r à s " es permet alguna e x p a n s i ó , sigui el
Conten que. quan es tractava d'alçar la torre de B a b e l .
nas el primer que n'heu esment ( 3 5 ) .
tot eren plans i projectes, però no hi havia ningú que es
veiés capaç de portar l'obra a efecte, fins que els catalans,
S a b e r u n a c o s a m i l l o r que el p a r e n o s t r e . — P o n -
que j a aleshores gaudien fama de bons paletes, la qual
deratiu de saber, molt però molt bé. una cosa.
encara avui conserven, van posar mans a l'obra i van comen-
U n a vegada, un bisbe v a a n a r a visitar una nau, i restà
ç a r la torre. E n b a i x a r l'Esperit S a n t , tothom v a defugir
meravellat del gran nombre de cordes de l'armament. E l
la responsabilitat, i. com que de fet els catalans eren els
sorprengué que els mariners sabessin per què servien totes
únics que treballaven, foren els acusats. L e s gents van
elles i, m é s encara, que en recordessin el nom. M a n i f e s t à
demanar al missatger celestial que els donés un càstig que
la seva sorpresa al capità, el qual li contestà que els m a r i -
els fes sempre identificables a través de les generacions, i
ners sabien els noms de totes les cordes millor que ell
que els fos un estigna com a culpables de la confusió que es
—el bisbe— cl parenostre, p u i x que ell només sabia aques-
produí en el llenguatge, la qual féu que les gents no es
ta oració començant-la pel cap, dient-la pel començament,
poguessin entendre; l ' E s p e r i t S a n t els castigà a no poder-
mentre (pic la gent de m a r sabia el nom de les cordes c o -
se contenir l'orina quan veiessin que altri orinava. I hom
mençant ])er popa fins a proa. començant per proa fins a
diu que. a r r e u del món. quan volen saber si a l g ú é s català,
popa i començant pel m i g c a p a proa i cap a popa ( 3 6 ) .
apel·len a aquesta p r o v a ( 3 4 ) .

O n no hi h a e s c r i p t u r a , no hi h a o b l i g a c i ó . — E x p l i c a
Qui té un bon n a s , té un bon " d e t r à s " . — S o l dir-se.
la rondalla que un camperol devia diners a un altre, el qual
humoristicament. a les persones fines de nas. E s general
els hi r e c l a m a v a a m b molta insistència, però cl deutor no
creença la concordança de mida entre el nas i la part pos-
els hi volia pagar. A n à a consultar un advocat perquè li
terior.
digués si hi havia algun mitjà d'evadir el deute. L ' a d v o c a t
C o n t a la rondalla que. D é u . després d'haver creat
li preguntà si hi havia algun document acreditatiu.
l'home, l'examinà abans que el fang no s'eixugués i no li
 LA RONDALLA I EL PROVERBI
30
E l pagès digué que no, i l'advocat li aconsellà què enviés
el creditor a passeig. L a solució fou molt del gust del cam-
perol, que se n'anava tot cofoi, quan l'advocat li objectà
que li havia de ]»agar el consell rebut. .Mancà temps al pagès
per a prcguntar-li si tenia algun document acreditatiu, i, en
contestar l'advocat que no en podia tenir, es desentengué
de pagar-l'hi, fent ús del mateix consell ( 3 7 ) .
D i t s , d i t s , s e n y o r r e c t o r , i eren e l s p o r c s q u e
g r u n y i e n . — F r a s e usada per indicar que hom s'ha valgut
d'un enginy per a obtenir el resultat desitjat i. també, quan
hom no vol dir o manifestar allò que se li pregunta refe-
rent ai recurs o procediment emprat per a fer una cosa.
E n vigílies de festa major, en una gran església, l'or-
gue cs va desballestar, i no hi havia temps material d'ado-
bar-lo. E I rector tenia projectada una funció solemne, en
la qual, de totes passades, volia que l'orgue toqués. Cridà
l'orguenista. i li exigí que. fos com fos. havia de tocar l'or-
gue. El pobre orguenista protestà i adduí un seguit de
raons, però el rector es desentengué de tot. i li digué que
es valgués del recurs que volgués. |>erò que, el dia tic la
festa, havia de fer sentir l'orgue. Sense saber com sortir-se
d'aquell mal pas, cl pobre orguenista posà un parell de por-
cells dintre d'un sac, i l'amagà sota els pedals de l'orgue;
a l'hora dc la festa, començà a trepitjar i a copejar els
pobres animalons, els quals grunyien desesperadament i
dc faisó tal. que tots els feligresos i àdhuc cl mateix rec-
tor, van creure que eren els sons magistrals de l'orgue
tocat meravellosament per l'enginyós orguenista. V.\ rec-
JOAX AMADES 31
tor senti gran afany per a satar com s'ho havia fet per a
sortir-se del pas de manera tan briliant. i l'orguenista no
digué altres mots al rector que els que han quedat com a
refrany:
Dits, dits, senyor rector ( 3 8 ) .
A r r i a s e , i d e i x a d i r . - P e r a expressar que hom no
pot fer cas del què diran.
U n avi i una néta anaven de camí amb un ase. L a néta
anava a cavall, i l'avi a peu. E n passar [>er un poble, unes
xafarderes digueren que millor hauria estat que hagués
anat aquell |x>brc vell a cavall, i no la noieta. |>erquè la
joventut té més delit que la vellesa. L'avi baixà la néta, i
hi cavalcà el!. Més enllà, en trobaren unes altres, que di-
gueren que vergonya l'eia que un homenàs com aquell anés
a cavall i fes caminar la nena. EI vell descavalcà, i els dos
anaren a peu. Més endavant, en troliarcn unes que els di-
gueren que anar a peu i dur un ase sense càrrega era ésser
més ase que el mateix ase. L'avi i la néta pujaren llavors
a Cavall. I . per fi. en trobaren unes altres que digueren que
feia consciència anar dues persones a cavall d'una pobra
bestiola. L'avi, molestat de tant què dir. exclamà: Arri ase,
i deixa dir ( 3 0 ) .
É s s e r un o r g u e de gats.—Aplicat per a indicar
desordre, desconcert i desorganització.
Hom explica que, en un poble, volien celebrar un grau
ofici de festa major, i no tenien orgue. Un veí molt engi-
nyós es proposà improvitzar-ne un. Omplí, de gats. una cai-
32 LA RONDALLA 1 EL PROVERBI
x a , i i l s lligà un cordill a la cua, i, a la punta d'aquesta, hi
lligà una fustcta, que feia l'ofici de tecla. E n tocar el te-
clat. e!s fils estiraven la cua dels gats, i aquests miolavcn.
E l desconcert i avalot que v a produir-se, hom j a se'l pot
suposar (40).
T o r n a - t e ' n a l llit, que a i x ò é s la l l u n a . — A p l i c a t
per a qualificar una cosa d'extemporània, i per a indicar
que hom ha pres una cosa per altra.
U n embriac se n'anà a d o r m i r tard de la nit. T e n i a
la finestra oberta, i la lluna que per ella es veia, li semblà
que era el llum. P e r a a p a g a r - l o , li tirà una sabata; veient
que 110 s ' a p a g a v a , li tirà l'altra sabata i. després, objectes i
més objectes, que anaven caient al c a r r e r i fent pila. Veient
que ni a i x í aconseguia a p a g a r el que ell creia el llum, es
decidi d'aconseguir-ho bufant. E l vigilant, en v e u r e caure
tants objectes, féu cap al peu dc la casa. i veié sortir l'em-
briac a la finestra. C o m p r e n g u é de seguida el que pas-
sava, i li digué la frase que ha estat proverbial ( 4 1 ) .
C e r c a r la l l u n a en un c o v e . — C e r c a r p pretendre una
cosa impossible.
U n s fadrins anaven de nit pel camp, i van veure la
lluna reflectida dintre l'aigua d'un pou. Cregueren que
hi havia caigut, i. amb un cove. tractaren de pescar-la.
E l cove se'ls va e n g a n x a r en un relleix del p o u ; el
qual Contratemps els féu creure que no el podien pujar de
tant que pesava. F o r c e j a n t , d'una revolada, van arrencar,
per fi, el cove, i. en caure ells a terra i v e u r e la lluna al zenit.
JOAN AMADES
cregueren que. per efecte de l'embranzida, l'havien tirada
aitra volta al cel.
A q u e s t a facècia és aplicada als veïns de Sant F e l i u de
T o r e l l ó ; d'ací el qualificatiu de peseallunes que els és apli-
cat. H o m diu. també, que es creien que era un gros format-
ge que b a i x a v a riera avall, i que cridaven detura allò; del
qual es formà el mot T o r e l l ó , apel·latiu de la població. A
València apliquen la facècia als veïns de Benigani ( 4 2 ) .
N o e s t a r p e r m ú s i q u e s . — P e r a indicar que hom no
està per raons i que hom sent indiferència per a allò de
què es tracta.
U n a guilla, empaitada |x;r uns gossos, corria a cames
BJudeu-me, i beus ací que. travessada enmig del camí, hi
havia una guitarra, la qual, en passar-hi la guilla pel da-
munt, va fer un dring molt suau i dolç. ]>erò la guilla, sense
deturar-se. e x c l a m à : No estic per músiques ( 4 3 ) .
T a n t se me'n d ó n a c u i t c o m c r u . — P e r denotar in-
diferència.
Un llop, des d'un serrat, v a v e u r e com uns pastors coïen
la carn en una g r a n foguera. P e n s à que, quan l'home la
coïa. devia ésser millor cuita que crua, i decidí coure-la
també en la m a t e i x a foguera que feien els pastors. I . des
d'alli on era. o sigui, a uns quants quilòmetres de distància,
encarà a la foguera carn que tenia per a menjar, primer
d'un costat i després de l'altra, tal com ho feien els pastors.
Quan veié que els pastors la donaven per cuita i se la men-
javen, ell també bo féu, i, a m b desencant, hi trobà el mateix
3

LA RONDALLA I EL PROVERBI
34
gust dc sempre. L l a v o r s , sentenciosament. e x c l a m à : Tan!
sc me'n dóna cuit com cru ( 4 4 ) .
F e r u n n u s a l a c u a . — P e r a indicar que en un a f e r
j a no hi ha remei, que una c o s a està llesta i resolta i que els
mitjans conduents a evitar-la o a corregir-la són inefi-
caços.
S ' e x p l i q u e n dues rondalles, com a origen d'aquest re-
f r a n y . U n a minyona d'hostal i un traginer festejaven. L e s
nits que el traginer p o s a v a a l'hostal, a altes hores,
a n a v a a visitar la serventa. U n altre traginer descobrí
la facècia, i. una nit, visità la serventa abans de fer-ho el
seu amant. C o m que l'escena cs desenrotllà a les fosques,
la serventa no advertí el frau. fins que hi anà el seu estimat.
E l traginer, indignat, volgué v e n j a r - s e del qui l'havia su-
plantat, però, com que la fadrina no l'havia conegut, n o
sabia qui era. E l traginer cregué que devia é s s e r un com-
pany seu, al qual l'escena hauria emocionat, i. p e r tant,
que el cor ii b a t e g a r i a ; per aquesta circumstància, podria
saber qui havia estat l'eixerit. A n à on dormien els t r a g i -
n e r s ; en trobà un que el cor li b a t e g a v a i. p e r poder saber
l'endemà qui era. sense m o u r e fressa, li f é u un n u s a l a
cua, puix que tot a i x ò p a s s a v a e n aquells temps que els
homes duien trenes. L a maniobra despertà el traginer, que
cs d o n à compte del c a s . i. p e r despistar el seu r i v a l , féu
un nus a l a cua de tots els altres traginers, fins i tot a l a
del mateix amant de l a s e r v e n t a . I . a i x í , féu impossible
la identificació del delinqüent ( 4 5 ) . H i h a variants que
diuen que els tallà un rull del cabell, i altres que els robà la
JOAN AMADES 35
faixa, en lloc de fer-los un nus a la cua. Naturalment, aques-
tes versions no són aplicables a l'origen del r e f r a n y (46).
L ' a l t r a és una rondalla de navegants. U n s mariners es
trobaren, en una llarga calma x i t x a . vora d'una platja p o -
blada de lleons i altres bèsties feres. V a n acabar l'aigua, i
no els quedà més remei que b a i x a r a terra a cercar-ne.
Quan dos d'ells es disposaven a omplir una bóta. se'ls pre-
sentà un g r o s lleó. E l s mariners, espantats, li van encarar
la bóta, i cs van a m a g a r al seu d a r r e r a ; el lleó s'hi posà a
dins. E l s mariners, aleshores, bolcaren la bóta. i el v a n
deixar presoner. E l perill era que. en d e i x a r la bóta per
fugir, el lleó, fàcilment, se'n deseixiria i els a g a f a r i a . F o r -
cejant per dintre la bóta. s'escaigué que el lleó tragué la cua
pel forat. E l s mariners van a g a f a r la cua, hi van fer un
nus i, a i x í . deixaren lligat el lleó a la bóta, de m a n e r a que
no pogués fugir, i. mentrestant, ells tingueren temps de
tornar a la nau ( 4 7 ) .
L e s dues narracions no passen de rondalles. F e r un nus
en una trena de cabells per a distingir a l g ú . és impossible,
puix que els cabells no són nusables, i, a aquesta veritat, és
a la que es r e f e r e i x la dita.
N i s o p a r e m , ni el p a r e es m o r i r à . — I n d i c a que, de v e -
gades, mentre un hom espera la solució d'un a f e r per a
fer-ne un altre, s'acaba per no fer cap dels dos.
E n una casa, l'amo es moria. L a mainada a n s i a v a so-
par, i no p a r a v a de demanar-lo a la mare. A q u e s t a , tras-
balsada, els deia que s'esperessin perquè el pare es moria.
 LA RONDALLA I HL PROVERBI
30
fins que, per fi, el més menuts dels infants e x c l a m à : Ni
soparem, ni cl pare es morirà (48).
N o e m f u m s beco. que els v u l l f e r r a t s . — Usat per
indicar que hom prendrà les mesures necessàries per a no
ésser enganyat.
E n una fonda, un client demanà un parell d'ous. E l
beco els encarregà a la cuina, i digué que els fessin renic-
nats. C o m que. cuinats a i x í , é s molt fàcil de servir-ne un
Cn lloc de dos. el client s'apressà a contestar perquè el beco
n o l ' e n g a n y é s : No em fums beco. que els i·iill ferrats (49).
N o é s tot u p a r l a r a m b el rei. que p a r l a r a m b s a
g e r r a . — U s a t per indicar que les coses costen més de fer
que de dir. i que no és tan fàcil obrar com parlar.
T e m p s era temps, que. a M a l l o r c a , hi h a v i a g r a n mal-
e s t a r ; tot a n a v a molt malament, i hi r e g n a v a gran inquie-
tud. R e u n i t s els més importants m a g n a t s d e l'illa, oonvitv
gueren d'enviar un emissari al rei, per tal d'cxposar-li el
que p a s s a v a i per v e u r e si podia posar-hi remei. Cregueren
que l'enviat havia dc reunir dues condicions: comprendre
ben bé quins eren els a f a n y s dels mallorquins, i saber-los
explicar perquè cl rei ho entengués. V a n decidir de fer
un c o n c u r s : guarniren un tinell amb un dosser, i van vestir
una grossa g e r r a a tall de rei. i. jxd seu davant, feren
desfilar a fer un discurs i c x p l a n a r els mals de Mallor-
-
c a , tots els aspirants. N ' h i h a g u é un que h o v a fer molt
b é ; el jurat, sense deliberació, decidí escollir-lo per a cnüs-
JOAN AMADES
sari. L i van concedir tots els títols i formulismes, i. pagant
Mallorca, van enviar-lo cap a la cort.
E l Ixin mallorquí, amb les seves calces de bufes, es pre-
sentà al palau, ben cregut que, en dir que era enviat de
Mallorca, totes les portes reials se li obririen i que, si 110
arribava, àdhuc, a dinar a m b cl rei. ben poc n'hi mancaria.
P e r ò fou el cas que, el primer dia. el rei no estava g a i r e bo.
i calgué tornar al palau l'endemà, i molts dies m é s encara,
fins que el monarca tornà a trobar-se bé. A m b la malaltia,
vau quedar al rei molts ncgtxris endarrerits, i, quan hi anà
cl mallorquinct. dic» i niés dies. no el v a pas poder rebre.
D e resultes de tanta reial feinada, el rei tingué d'anar
a reposar unes dies a f o r a ; l'enviat de Mallorca, cada dia.
feia cap cl palau i havia de tornar-se'n. A i x ò durà dies.
setmanes i mesos. i. mestrestant. el nostre home e s trobava
molt bé a la cort. tant que, tots els dies, quan li deien que
el rei no estava per ell. tenia una alegria. C n dia. p e r f i .
un alt funcionari, cansat de v e u r e aquell home vestit de
manera estranya que. cada dia. infal·liblement, feia ca]) al
palau, preguntà qui era. i. en salx?r-ho. digué que el pre-
sentessin al r e i : a i x í . d'una vegada, se'l traurien del davant.
H e u s ací que. el dia que m e n y s s'ho creia, van dir a l'emis-
sari que el rei l'esperava, i, sense saber com. es trobà davant
del rei. E l bon home no sabia què dir-li. ni per on comen-
çar. P e r fi. després d'una llarga estona de silenci, engegà
al rei quatre paraules tan mal engiponaries que. francament,
per no fer-lo quedar malament, ni nosaltres no ens atrevim
a transcriure-les. A Mallorca, de seguida van saber la gran
pasterada que havia fet el s e u enviat. I. quan les autoritats
 LA RONDALLA I EL PROVERBI
el van cridar a comptes, l'emissari es limità a dir com a
excusa:
No cs tol u parlar amb cl rei, que parlar amb sa ge-
rra ( 5 0 ) .
F ú m e r - s e del m o r t i de qui el v e t l l a . — S ' a p l i c a en
dos sentits: per indicar que hom es riu de tot, que no sent
respecte per a res i, també, que hom g a u d e i x de prou
benestar i ascendència moral jier |>ennetre's no preocupar-
se de l'esdevenidor i. a i x i mateix, d'ésser indiferent al
lliscar del temps. 1-a rondalla ens explica el primer dels
dos sentits.
l l i havia un rector que tenia una neboda molt gallarda,
i li recava d e i x a r - l a casar. L'n dia. se li presentà un fadrí,
dient que desitjava c a s a r - s ' h i : a la poca estona, n'hi com-
paregué un altre amb el mateix propòsit. E l rector digué,
per -i-parat als dos pretendents, que desitjava casar la
Seva neboda a m b un fadrí ben valent i que. abans de
acceptar-lo com a nebot, l'havia d e sotmetre a una p r o v a
de valentia. E l s dos fadrins acceptaren d'ésser provats si
eren o no valents.
E l rector digué, a l'un. que havia de passar-se la nit
següent dins d e l'església fent el mort i voltat de quatre
a t x e s i. a l'altre. que havia de passar-se tota la nit a l'es-
glésia vetllant un mort. A l'un i a l'altre. els a d v e r t í q u e no
havien d'espantar-se ]>er res. veiessin el que veiessin. T a l
dit. tal f e t : un fadrí v a f e r el mort. i l'altre el v a vetllar.
A mitja nit. sorti el rector embolicat amb un llençol, orni
un fantasma, a fer-los por. E l s dos fadrins es van espan-
tar, i van fugir. I.a facècia fou coneguda )>el poble: es v a
JOAN AMADES
Saber que el fantasma era el rector, i la fadrinalla li v a
ventar una g r o s s a pallissa ( 5 1 ) .
Q u a n el r e c t o r e s t à tot sol, s a l t a , b a l l a i f a el que
v o l . — P o n d e r a t i u dc les excel·lències de la solitud.
I.a frase és atribuïda al rector de V a l l f o g o n a . U n dia.
havia d'acudir a una reunió, p e r ò se li féu tard. i no s ni
presentà fins al cap de dues o tres hores de la convinguda.
E l s reunits, cansats d'esperar-lo. per manifestar-li el seu
enuig, decidiren, p e r a quan vingués, no d i r ni jiaraula. c o m
si no hi hagués ningú. Quan arribà cl popular poeta, per
part seva. tot eren e x c u s e s i satisfaccions, p e r ò ningú no
li contestava, per més que digués. N'o sabent cl nostre heroi
com fer parlar als circumstants. pronuncià la frase que ha
esdevingut proverbial, i uní l'acció a la paraula. U n a g r a n
riallada trencà el silenci ( 5 2 ) .
S e n y o r r e c t o r , la m a j o r d o n a i j o t a m b é en be-
v e m . — T é dues aplicacion-. Sol dir-se quan algú esto^sega
i. també, p e r indicar q u e es fa. a a l g ú , objecte del m a t e i x
tracte, v e x a c i ó o enuig que ell ens ha fet a nosaltres.
Diuen que el rector de V a l l f o g o n a , per estalviar, com-
p r a v a el vi a m b un punt d'agre, i. a i x i . ni la majordona ni
l'escolanet no en bevien tant. Donzella i escolà, prou es
q u e i x a v e n , p e r ò no en jKxlien sortir. U n dia. convingueren.
per v e u r e si escarmentaven el rector, a posar v i n a g r e a
les canadelles. en lloc de vi ranci. E l rector, en beure'n, féu
u n seguit de g a n y o t e s i estossecs, i f e s c Sanet, en r e n baixa,
li d i g u é :
40 LA RONDALLA I EL PROVERBI
Senyor rector, la uiajortloiia i jo també cn bepepi (SS)-
E l c a r b o n e r é s a m o a c a s a s e v a ; o el c a r b o n e r ,
a c a s a s e v a , é s un rei. - P e r a indicar l'autoritat o H
bona estada de cada u a casa seva.
Conta la llegenda que, anant de cacera, el rei J a u m e
e s v a perdre i que. cansat de molt caminar, j a fosc, féu
cap a una barraca de carboner, al qual demanà acolliment.
E l carboner li contestà que li d o n a r i a sopluig i el que li
sobrés, però que primer ióra ell. perquè cl carboner, a casa
set'a. és un rei. C o m que no hi havia més que un tronc d'ar-
bre per a seure, s'hi v a a s s e u r e el carboner, i el rei tin-
gué d'asseure's a terra. Del sopar que tenia, el carboner,
menjà el que necessità, i. del poc que li sobrà, tingué de
s o p a r cl rei. A l'hora de d o r m i r . COQ) que a ia l w r r a c a n o hi
havia sinó un j a ç de rames, en què s'ajagué el carboner,
el rei tingué de dormir a terra. i. a cada paraula, el c a r -
boner r e c l a m a v a el s e u dret d c propietat, tot dient al rei
In frase que ha esdevingut proverbial.
N o cal dir que aquest tractament no va fer passar gaire
el cansament del r e i : l'endemà al mati. el rei no es veié amb
à n i m s per a emprendre el camí en cerca dc la seva compa-
nya, que prou ànsia deuria p a s s a r per a ell. i demanà al
carboner que, amb cl seu ruc, el volgués acompanyar fins
al pla. on trobaria la seva gent. E l carboner li digué que,
com que també tenir, de b a i x a r a la plana, li faria compa-
n y i a , però que ell pujaria al ruc i cl rei podria cavalcar a
les anques. I a i x i ho van fer. E l carlxmer comprengué
que se les havia amb un personatge, però no creia que fos
JOAN AMADES 4'
ei m a t e i x rei. C o m que el rei li havia dit que anaven a
cercar la gent que havia sortit de cacera amb cl rei. el car-
boner senti curiositat per a conèixer el magnat, i preguntà
al seu company com coneixeria qui era el rei enmig de tanta
gen., quan trobarien la colla que cercaven. E l rei li contestà
que. q u a n e s trobaria a m b un g r u p de gent que e s descobri-
ria, el qui restés amb el barret posat, aquell era el rei.
Aviat van a r r i b a r a la plana, i van trobar tota la colla.
Ia qual, en veure cl rei a cavall de les auques d'un ruc, c s
descobrí c e r i m o n i o s a m e n t L l a v o r s , el rei. adreçant-se a l
carboner, li preguntà qui era. doncs, el r e i : i el carlxmer
contestà tranquil·lament: dec ésser j o o deveu ésser v ó s ,
puix que sonis els dos únics que no estem descoberts (54)-
Aquestes tradicions també es conten en francès, les
quids són atribuïdes al rei E n r i c 1. i es donen com a
origen del r e f r a n y :
Pour ilroit et pour raison.
Ic cliarbonnicr est maitre ilans sa maison.
N o é s nat ni n a i x e r à , qui niu de b u s q u e t e s h a
vist. ni v e u r à . — A casa nostra no es troben nius de bus-
qui: per la senzilla raó que aquest gentil ocellet no hi
c r i a : només v e a passar-hi la h i v e r n a d a : cria en terres de
clima m é s benigne que el nostre. L a tradició explica, |x;rò,
el cas d'altra manera.
Q u a n la sagrada família fugia cap a E g i p t e , a fi d'es-
borrar el seu rastre de damunt la ]x>ls del camí i fer-la m e n y s
trobadora pels soldats d ' H e r o d c s . la busqueta seguia els
fugitius i e s c a m p a v a la pols de les p e t j a d e s ; per aquesta
 LA RONDALLA I EL PROVERBI
acció fou beneïda, i li fou concedit cl do de n o fer niu.
per tal que l'home n o li pugui destruir les cries ( 5 5 ) .
S i v o l s d o r m i r c a l e n t , posa't un f r a r e ( o un a s e )
a l llit.— Ni el frare al·ludit j>el refrany e s r e f e r e i x a un
tonsurat, ni l'ase es r e f e r e i x a un ruc, sinó que, un i altre
mot, fan referència a l'cscalfallits, estri que, entre altres
noms, r e p també els d c frare i d'ase, segons les contrades.
I.a tradició e n s conta que, en u n a g r a n m a s i a del R i -
pollès, on donen a l'estri cl nom d e frare, v a n llogar una
serventa del Hergadà. on coneixen l'estri a m b el qualifi-
catiu d ' a s e . S ' e s c a i g u é que, a l primer d i a d e tenir l a nova
criada, es presentà a la casa un frare a demanar acolliment.
Quan hagueren sopat, la mestressa advertí la serventa que
portés e l f r a r e a l llit dels a m o s . i l a serventa, q u e n o com-
prengué q u è c s referia a l'escal fallits i n o a l'hoste, acom-
panyà el foraster a l llit dels amos. a m b gran estranyesa
d'ambdós. U n a estona després, l a mestressa d i g u é a la
serventa q u e tragués el frare del seu llit i q u e el portés al
de l'hereti. L a serventa complí el que li manaven, a m b
g r a n s protestes d e l f r a r e , que j a s'havia acomodat al llit.
U n a estona niés tard, digueren a la minyona q u e portés el
frare al llit de les noies. E l dispeser s'exclamà molt i molt.
però l a serventa no sabia | » s què dir-li. puix que. com que
era novella, n o c o n e i x i a el tirat d e la casa. Passada una
altra estona, la mestressa encara li digué a la serventa que
podia posar-se el frare al seu llit. i. aleshores, sí que la
noia protestà sorollosament, dient que ella 110 volia dormir
amb c a p home, i, a i x í , s'aclarí la ocnfusió ( 5 6 ) .
JOAN AMADES
43
C a n s a l a d a i o u s f r e g i t s , quiten l a v i s t a a l s m a -
n t s . — U s a t per indicar que la lx>na vida engendra toleràn-
cia, i que els marits ben peixats se senten benèvols i tole-
rants a m b la conducta no prou recta q u e puguin seguir
les llurs mullers.
L a llegenda ens conta d'un matrimoni q u e vivia molt
malament. E l l a anava, cada dia, al santuari del F a r a de-
m a n a r a l a M a r e de D é u que li tragués del davant el seu
marit. L ' e s p ò s , sorprès p e r la sobtada devoció de la seva
esposa, un d i a , la segui, i senti la demanda que feia a l a
V e r g e ; s'amagà d a r r e r a la imatge, i contestà al prec dc
la seva esposa aconsellant-li que donés al seu espòs cansa-
lada i o u s fregits, m e n j a r s que. c n aquells temps d'austeri-
tat, constituïen un gran requisit, i. a i x í aconseguiria fer-lo
tornar cec. L a muller p e i x à el marit tant com pogué, donant-
li cl q u e suposava que li havia aconsellat la imatge i, e n -
cara, altres bon menjars. E l marit a v i a t començà a d i r que
no s'hi veia, fins a fer veure que s'havia tornat completa-
ment c e c ; i. simulant estar avorrit dc la vida. demanà a l a
seva esposa q u e el matés, puix que ell n o es veia en c o r
dc fer-ho. L i proposà que l'acompanyés fins a un cingle
proper al santuari del F a r , que el posés ben a la vora. que
emprengués bona embranzida i li ventés forta empenta.
A i x i h o feren. ]>erò l'astut marit s'enretirà; la muller n o
pogué contenir l'empenta, i fou ella l a qui es tirà dalta-
baix de l'abisme. E l paratge és conegut, encara, pel Sali
de la Dona, al fons del qual. hom hi ensenya una grossa
pedra, en q u è , si h e m d e creure-ho. s'hi v e u u n a f i g u r a
humana, que és el cos de la mala esposa. H o m diu. també.

LA RONDALLA I EL
44
que cl marit, per havcr-sc alliberat dc la qui tan mal li
volia, dedicà un ex-vot a la Mare dc Deu del Far. el qual
va conservar-se fins a mitjan segle passat (;~).
D e bèstia a s s e n y a l a d a , l i b e r a n o s d o m i n è . — A c o n -
sella no fiar-se dc persones que tinguin algun defecte físic.
0 que no siguin dretes igual.
E s creença estesa que, sota un cos imperfecte 0 defec-
tuós, no pot estatjar-s'bi una ànima bona i que. per tant, les
persones que pateixen algun defecte físic són mala gent.
Conta la tradició que Déu aconsellava als homes que no es
fiessin de la gent dolenta: hom li preguntà com sabrien qui
eren els dolents. Déu respongué, aleshores, que a tots els faria
un senyal i que. cn càstig a llur maldat, els enviaria un
defecte físic ( 5 8 ) .
E n c a r a resten set a n y s m é s d e món.—Sol dir-se
quan se sent bramar un ase.
E s creença estesa que. set anys abans de finir el món,
els ases cessaran de bramar i les doncs deixaran d'infantar;
per tant. veure una dona gràvida 0 sentir bramar un ase,
són indicis que. almenys, el món trigarà encara set anys
a finir ( 5 9 ) .
J a p a r i r à la b u r r a . — P e r a significar que j a arribarà
el moment esperat, que les coses es produiran com hom
desitja i que cada u trobarà justicia al seu procedir.
Conta la faula que, temps era temps, el prenyat dc la
guilla durava tretze mesos i cl dc la burra set setmanes.
JOAN AMADES
PROVERBI 45
Un dia, guilla i somera es van trobar, i la guilla va proposar
a la burra dc canviar-se cl prenyat, perquè tretze mesets
eren passats amb un no res i set setmanes mai no aca-
baven de passar. L a burra hi caigué de pla. i van fer la
truca. Passades les set setmanes, entre els ases. tot era in-
quietud i sorpresa perquè la burra no |H>llinava. Com més
temps passava, més augmentava la intriga, fitis que la po-
bra somera va confessar el cas. Els ases es van donar per
enganyats, i. amb gran indignació, van convocar una as-
semblea, en la qual f>iu acordat desfer el canvi. però. quan
anaren a trobar la guilla, aquesta, tota burleta, els digué
que no hi havia res a fer. perquè ella j a estava llesta i
res no els podia tornar. L a indignació dels ases ii" tingué
límits, i van decidir armar un plet a la guilla; plet que, se-
gons diuen, encara dura. IX-s d'aleshores, quan dos rucs
es troben, de seguida entaulen diàleg sobre l'afer. Unes ve-
gades es pregunten: Ouc ja ha |>ariiiiit?, i l'altre respon:
J a estàaaa. Altres vegades, referint-se al plet. s'interroguen
a i x i : Com estàaaaa?. i el preguntat respon: Què sé
joooo (60).
P e r m à r f e g u e s . - S'aplica quan algú respon de ma-
nera extemporània i fora de to.
Dos carreters sortiren de Barcelona cap a València, i.
aixi que van ésser fora jx>rtals. va passar un gran carro
ple de |«tlla de blat de moro. M i g sorprès, mig encuriosit,
un dels dos carreters digué 8 l'altre, més en to expansiu
que a tall de pregunta: Per què deu servir tanta jalla de
blat de moro? 1, darrera d'aquell carro, en va passar un
46 LA RONDALLA I EL PROVERBI
altre, i un altre, i molts i molts d'altres; cada vegada, el
carreter repetia la pregunta, i el seu company corresponia
ami) el mateix silenci. Una mesada després, estaven dc
retorn del viatge, i posaren a l'hostal de la Morena, encara
existent en cl camí ral de Sants. E n ficar-se al llit, el carreter
preguntat veié a terra unes pallofes de palla de blat de
moro que liavien caigut dc la niàrfega: recordà la insistent
pregunta del seu company sobre quina utilitat deuria donar-
se a la palla indicada, i contestà aleshores. Per màrfe-
gucs ( 6 1 ) .
L a rondalla es localitza en diversos indrets. X'osaltrcs
donem la versió barcelonina. A Girona, en fan protagonis-
tes dos intel·lectuals que, diàriament, sortien a passejar
pels afores de la ]x>blació. Van trobar unes carretes dc palla
aixi que van sortir de la ciutat, i l'interrogat no contestà
fins hores després, quan retornaven a Girona (62).
E s molt general que al qui li han aplicat la frase, a
tall de rèplica, contesti: la palla. Per l'Empordà, diuen:
Per i·iàrfcaiies. al Pla de Barcelona.
D i s p e n s i s e n y o r , que c m p e n s a v a que e r a un
ocell.—S'usa per indicar que hom ha confós una cosa i>er
altra i. també, per contestar a algú que ens parla de manera
despectiva i cnlonada.
U n a família de Barcelona va anar a passar l'estiu a
Un pobiet de muntanya; i se'n va emportar un lloro. L ' o -
cell se'ls va esca]«r. i se n'anà per uns camps. U n pagès
cl veié. i. sorprès |>cr ia seva viva coloració, tractà d'agafar-
lo. S'hi acostà |ioc a i>oc, mes al moment que anava a tirar-
TOAN AMADES
li la gorra, el lloro li digué: Caballero. E l pagès, meravellat
i sense saber ben bé amb qui se les havia, s'afanyà a
dir-li: Dispensi, senyor, que e;n pensarà que cru un
ocell ( 6 3 ) .
Creiem aquest refrany de formació molt moderna, però
l l u m sentit a usar molt: per això. no hem dubtat d'in-
cloure'1 en el present aplec.
J o , la v i s t a a l s d a u s i les m a n s a l s q u a r t o s . — U s a t
per significar que hom estava abstret en un afer. que li
ocujava tota l'atenció, que no s'ha donat compte del que cs
produïa al seu entorn i, també, en senyal d'obstinació, que
no es vol desdir ni transigir.
En una timba, es produí un crim. L a justícia cridà testi-
monis, i cregué que de qui millor partit podria treure'n
era del qui seia al costat de la víctima, però aqueix digué
que res no havia vist. Manifestada per part del jutge la
seva sorpresa, el jugador rcp'icà: jo. la z'ista als daus i
les mans als quartos: i d'ací no cl van poder treure. I.'in-
terpcHat desconfiava de la banca, i tenia por que. si deixava
la vista dels daus. no li fessin trampa i no li robessin els
diners; ]>er això, mai per res no tragué la vista dels daus.
ni les mans de la bossa. Tot l'enginy investigador dels
juristes, es va estavellar contra la categòrica resposta del
testimoni (64).
V e u r e - s e - l i l'orella 0 la c u a . — U s a t per indicar que
hom a vist o comprès els propòsits, intencions que algú
desitjava amagar o dissimular.
48 LA RONDALLA I EL PROVERBI
U n a v e g a d a , el llop volia entrar al corral de les ovelles
p e r tal de fer-hi un bon e s t r a l l ; p e r aconseguir el s e u
intent, c s v a vestir a m b una J K - I I d'ovella, però, o la pell
era massa xica, o cl llop no tingué prou manya a d i s f r e s -
s a r - s e ; el cas fou que. per sota de la pell, se li veia una
dc les seves orellotes dc lloparro. encara que altres diuen
que li sortia la cua |x;r sota. L e s ovelles, al punt. el van
reconèixer, i no li van d o n a r entrada al corral ( 6 5 ) .
E l que sia e s t a t és e s t a t , i la m a t a de j u l i v e r t
que c r e i x i . — P e r a significar que cal oblidar el passat i
que hom ha de fer el possible per dissimular allò que ens
hagi estat ingrat i de mal record.
Conten que dos homes van cometre un crim. van e n -
terrar la víctima i que. damunt de la fosa. hi van plantar
una mata de julivert, la qual, cresqué amb gran u f a n o r .
C a d a v e g a d a que els criminals e s trobaven, no es podien
sostreure al record del fet, |>crò, l'un o l'altre. s'apressaven
a dir la frase que ha restat proverbial, per indicar que calia
oblidar el passat i. sobretot, que la mata de j u l i v e r t cres-
qués força, puix que dissimulava el crim (66).
D e q u a n e n ç à , p a r d a l s a m b c r e s t a ? — Usat per in-
dicar sorpresa, admiració, estranyesa, davant d'un fet inu-
sitat i impropi.
l l o m explica que. en un dels dies que el poble té com
a sagrats, i en els quals no s'ha de sortir a caçar —els dies
sants, el dels M o r t s , C o r p u s , N a d a l — , uns caçadors des-
aprensius van sortir dc cacera. V a n trobar grans vols de
JOAN AMADES
49
grossos i bonics m o i x o n s , però tots duien una alta i r o j a
cresta, i. malgrat que es posaven a tret. no cn tocaven cap,
per més a la vora que els tiressin. U n dels caçadors digué,
estranyat, la frase que ha restat proverbial, i un dels moi-
x o n s li contestà: S í , tots ix>rtem cresta, i no som pardals
encara que ho semblem ( 6 7 ) .
P a s s a a l l à , que r a s c a . -Usat per engegar, lluny de
nosaltres, a l g ú que ens desafecta i. també, per indicar que
volem n e g a r a a l g ú allò que. gentilment, donem a un altre.
L a facècia és atribuïda al rector dc V a l l f o g o n a . H o m
explica que. en donar l'estola a besar a les feligrescs, quan
l'oferia a una d'escaient i simpàtica, tot allargant-li l'es-
tola. li deia unes paraules xiroies. Del contrari, si la fidel
era lletja 0 no la trobava simpàtica, cn lloc d'allargar-li
l'estola, la hi retirava, mentre li d e i a : Passa allà, que ras-
ca (68).
D'un diable, fer-ne d o s . — U s a t quan augmenta un
mal que hom desitjaria conjurar.
H i havia un m i n y ó que volia ésser b r u i x o t ; feia molt
temps que n'aprenia d'un de famós, el qual li havia promès
que l'iniciaria en l'art de la bruixeria. F.l minyó sentia
inquietud per a penetrar en els misteris de l'art que desit-
j a v a dominar, p e r ò el mestre li e n s e n y a v a les coses a mit-
ges, i no portava pressa a iniciar-lo del tot. Un dia. el m i n y ó
volgué llançar-se. i, jier p r o v a r la seva aptitud, provà de
fer-se s e r v i r pel bernat de tancar la ]>orta, segons unes
versions, i per l'escombra, segons a l t r e s ; després de satis-
 LA RONDALLA 1 EL PROVERBI
feta la fórmula m à g i c a del cas, m a n à a l'estri q u e . a m b
dues galledes, anés a la font a cercar aigua i li omplis un
g r o s d i p ò s i t 1.'encís féu el seu e f e c t e : el bernat a g a f à
dues galledes, i començà a f e r viatges a la font i a omplir
el dipòsit, que molt aviat estigué a punt de vessar. L a feina
del minyó fou per a deturar el bernat, j a que es donà comp-
te que sabia la f ó r m u l a per a fer-lo m o u r e , p e r ò n o la
precisa per a tornar-lo a la s e v a condició primera. P e r més
que feia, tot era inútil, i el bernat, impassible, no parava
d e fer viatges i tirar aigua al dipòsit, que j a v e s s a v a i
inundava l a casa. Descsjx.·rat. cl m i n y ó ventà c o p de destral
al bernat, amb l'intent de v e u r e si el podia deturar, però. al
contrari, els dos bocins que féu de l'estri seguiren anant
a la font. i. aleshores, el mal resultà doblat, puix que eren
dos de m é s xics, però, a la fi, dos traginers d'aigua. A b a n s
de produir-se una veritable inundació, el m i n y ó tingué dc
recórrer al mestre |>erquè d e s f é s l'encís (69).
N o v o l e r c r e u r e que hi h a b r u i x e s . — A p l i c a t quan
algú toca les conseqüències o inconveniències de mals que
no ha sabut evitar o remeiar i. també, quan a l g ú ensopega
amb el cru realisme d e quelcom incregut. negat, o insospitat.
C o n t a l a tradició que. entre dos caminants. un n e g a v a al
seu com]>any l'existència dc bruixes, quan. tot d'una, se
n'hi presentaren un g r o s e i x a m , les quals, |>er a convèncer-
lo de la s e v a realitat, li ventaren una grossa jwllissa i li reco-
manaren que mai m é s no pregonés la llur inexistència ( 7 0 ) .
E s creença que hom es | » t trobar davant del diable o d'una
b r u i x a , a m b tal dc cridar-los o . simplement, d'anomenar-
JOAX AMADES
los. T r a d i c i ó i creença responen al reculat sentit, estreta-
ment vinculat a l'ésser humà. que una cosa e x i s t e i x pel
sol fet dc tenir un nom, i q u e e s pot produir a m b sols
anomenar-la. V e g e u el que sobre l'estret lligam dels objec-
tes i del seu nom diem en cl volum X X X V I I de la nostra
B I B L I O T E C A , Màgia dc la f-araula.
P e r m e n j a r c o c a c a l e n t a , v a n a n a r els g a t s a
Roma.- - i -,it per j u s t i f i c a r un esmerçament important
d'energia per una cosa fútil i insignificant.
Conten que. un dia. J e s ú s increpà sant P e r e perquè era
tan badoc i tan tou. Molestat el sant. prometé al seu mestre
que faria un iniracie p e r a demostrar-li que no e r a tan
betzol com ell es pensava, i que cs comprometia, en un dia
donat, a f e r c o m p a r è i x e r a R o m a tots els g a t s del món.
L ' a p ò s t o l envià emissaris a r r e u , que cridaren els gats a
R o m a per a un dia f i x a t , prometent-los que els donaria
coca calenta. I tots els gats es preguntaven q u è devia ésser
allò de coca calenta, quan una dignitat tan elevada com cl
porter del cel en feia objecte de present i els requeria per-
què fessin el sacrifici d'anar a R o m a . P e r ò la gatada uni-
v e r s a l senti curiositat i a f a n y per a menjar coca calenta, i
e m p r e n g u é el camí de R o m a . Q u a n el sant veié tants i
tants gats i s'adonà (pic no tenia coca ni per un començar,
els d o n à l a q u e tenia cremant com el foc. a fi que els qui
la tastessin es cremessin i la rebutgessin. L'avalot que e s
produi fou tan enorme, que les generacions sempre m é s
n'han hagut record, plasmat en la jiarèmia que acabem de
contar ( 7 1 ) .
 JOAN AMADES
LA RONDALLA 1 EL PROVERBI 53

ció de què els g a t s els feien objecte, i e s reuniren e n a s -

L ' a s e , de petit, v a e n g a n y a r el d i a b l e . — U s a t per
semblea per tal de trobar-hi remei. U n a rata molt eloqüent
indicar que, sovint, la llestcsa i la v i v o r dels infants es per-
féu un discurs, en el qual posà de manifest la impossibili-
den en ésser g r a n s i que la c r e i x e n ç a fa minvar el g r a u
tat d'encarar-se a m b el gat, perquè és m é s fort i, per tant,
d'espavilamcnt infantil.
sempre els tocaria el p e r d r e ; segons ella, el millor era defu-
L ' a s e , de petit, és un dels animals més vius i bellugadis-
g i r la seva presència, la qual estratagema e s | x x i r i a practi-
sos. i, sobretot, està posseït d'unes intenses ganes de c ó r r e r
car posant-li un c a s c a v e l l ; a i x í , sempre sabrien on es tro-
i de saltar i d'una gran agilitat de m o v i m e n t s ; sembla im-
baria perquè, en caminar, faria soroll, i podrien fugir de
possible que pugui ésser el mateix animal q u e . de g r o s , é s
l a seva vora. L a idea semblà genial, i despertà g r a n entu-
tan lent i maimó. Conten que. una vegada, el diable veié
siasme. E n m i g de g r a n s mostres d'alegria, s'alçà una rata
la frisança que, p e r a c ó r r e r i saltar, tenia un ruquet de
vella i p r e g u n t à : 1 qui li posarà el cascavell al g a t ? L e s
mamella, i dubtà que ixigués haver-hi altre animal més cor-
paraules de la rata vella feren comprendre que l'empresa
redor i m é s l l e u g e r ; esperançat de fer-hi g r a n s c u r s e s quan
era més difícil del que semblava, i. una d a r r e r a l'altra,
fos g r a n . el v a c o m p r a r . E l diable bé reparà que. tal com
a m b la cua entrecames. les assembleistes se'n van anar, i
la bèstia c r e i x i a , perdia les ganes d e c ó r r e r i d e saltar,
l'afer restà com abans ( 7 3 ) .
però cregué que es g u a r d a v a les energies per a quan fos
g r a n , i n o en féu c a s . U n dia que hi havia una c u r s a molt
disputada, el diable es presentà al concurs amb l'ase, ben T r e u r e la p o s t del l l i t . — E s diu que la treuen els
matrimonis que. després d'uns dies de m o r r o s i males
cregut que la j o i a fóra seva sense gota d ' e s f o r ç , p u i x que,
cares, fan les j a u s .
cn esperonar la seva cavalcadura de tant que correria,
s'empassaria la c l a r o r . L a sorpresa del diable fou de no Conta la rondalla que un marit i muller estaven tan
dir. en veure que gairebé ni tan sols aconseguí que el seu emmurriats. q u e van p o s a r una post enmig del llit. D e s -
ruquet e s m o g u é s del pas. A f e g e i x la faula que el diable prés de molts dies de tenir la post que els separava, un
ÍUgí i abandonà l'animal, renegant que un miserable ase i altre els hauria a g r a d a t treure-la, però no trobaven el
l'hagués e n g a n y a t ; per a i x ò , els ases, ni el diable els vol pretext. A l llit. el marit féu un esternut i. amb aquest
l»er la seva dolenta condició ( 7 2 ) . motiu, s'entaulà el següent d i à l e g :
— V a l g a ' t D é u . marit A n d r e u .
— D e bon cor m ' h o dius. m u l l e r ?
P o s a r el c a s c a v e l l al g a t . — A b o r d a r el punt difícil i
— D e bon cor t'ho dic, marit.
complicat d'un a f e r . — D o n c s la post fora del llit ( 7 4 ) .
U n a vegada, les rates es dolgucren de la gran persecu-
 LA RONDALLA I EL
54
A t r a g i n a r s o r r a , a l ' a l t r e m ó n . — E s diu als qui
es casen més d'una vegada. L'Església sempre ha sentit
aversió per les segones noces, aversió que respira el pre-
sent refrany.
Diuen que sant Pere va casar-sc dues vegades i que.
si malament li va sortir a la primera, pitjor a la segona.
E s diu també que, per evitar les segones noces, es disposà
a castigar els casats niés d'una vegada. L a creença general
és que no els deixa entrar al cel; però cs diu. aixi mateix,
i el present refrany hi fa referència, que hom castiga els
casats més d'una vegada a fer-los traginar tota la sorra
que es necessita al cel per a fer les cases que constant-
ment hom té de construir per a donar sopluig als molts
mils d'ànimes que, diàriament, augmenten la població ce-
lestial ( 7 5 ) .
N o i a a m b repastissons, noia sense a i m a d o r s . — E s
creença estesa que la noia que, en pastar, deixa pasta mal
treballada a la pastera, això és. repastissons, raïsses, maste-
gots, puix que amb aquests tres noms, i encara altres, són
conegudes aquestes deixalles, troha dificultats per a casar-
se, i resta fadrina. En temps en què es pastava a casa. era
orgull de les noies ésser bones pastadores; la que deixava
escorrialles de jasta a la pastera, era considerada com a poc
estalviadora, deixada i mala mestressa dc casa.
Conta la tradició que una gentil donzella festejava
un galant minyó, cl qual molt se l'estimava, l'n dia.
digué al jove que la seva estimada feia repastissons.
jove se'n volgué convèncer; es presentà a deshora a
PROVERBI JOAN AMADES
de la donzella, aparentà estar molt amoïnat i digué que el
seu cavall havia agafat un mal que només podria guarir-se
amb repastissons, els quals no sabia pas on trobar. L a pro-
mesa li contestà que i>er això no s'espantés, puix que ella
en tenia tot un sac. A i x í que la donzella hagué parlat, el
fadri pronuncià la frase que ha restat proverbial, i se n'anà
de la casa. on mai més no tornà ( 7 6 ) .
E l gran arrelament de la creença, molt més estesa que
el refrany, ens fa creure que el seu origen no pot pas ésser
la xiroia contalla que acabem de referir. E l pa té un mar-
cat sentit divina!; la poca estima, desconsideració envers
ell. bé jxit eoni]X)rtar una inconveniència o incapacitat per
a exercir dc sacerdotessa de la llar. traduïda, per tant. en
la incapacitació per a !a fecundació, que en tanta estima
tenien les cultures primitives. Creença i refrany tenen,
doncs, un marcat sentit mític. Vegeu el que. sobre aquests
temes, diem en els nostres llibres Divinitat de la Llar i
Divinitat del pa.
C a s a de nines, no hi h a t e r a n y i n e s . — E s creença
estesa que les aranyes esquiven els pretendents i que. en
les cascs on hi ha donzelles casadores, si hi ha aranyes i,
per tant. teranyines, els galants no hi van. Conta la ron-
dalla que un ric hereu estimava una gentil donzelh i que,
gairebé ja en vigílies de casar-se, hom digué al minyó que
la fadrina tenia la casa plena de teranyines. E l jove. desit-
amb
jós de sa!)er si era veritat, es presentà un bell matí a casa
hom
de la noia, dient-li que potser tindrien d'ajornar, p qui
i el
sa]i si deixar córrer, el casament, puix que li havia sortit
casa
 LA RONDALLA I EL PROVERBI
56
un mal que, segons el saludador. només podia guarir-se"
amb fil dc teranyina, i. com que per a fer l'ungüent
guaridor cn necessitava molt i no sabia on trobar-lo, temia
que cl mal no s'apoderés d'ell i no es pogués casar. L a
donzella caigué en el parany, i li digué que no patis |>er
això, puix que la cuina i la sala estaven plenes de tera-
nyines, de les quals podrien treure tan fil com volguessin
per a fer cl meravellós ungüent. N o cal dir que el minyó
menyspreà la fadrina per bruta ( 7 7 ) .
L a g u i n e u , q u a n no les pot h a v e r , d i u q u e són
v e r d e s . — E n c l o u el sentit del despit, que sovint fa néixer
un sentit de menyspreu per a a|lò que no podem aconse-
guir i que ens fóra plaent de tenir.
L a vella faula ens conta que una guilla afamada es
mirava amb afany els verolats raïms d'una parra. ]>erò
aquesta era molt alta; amb un salt no hi havia pas manera
d'arribar-hi. Veient que l'empresa era impossible, portada
per un gest de desdeny, la guineu, en lloc de doldre's de no
arribar-hi. va exclamar: Són massa verdes!
I^a faula és universal, es troba en totes les velles
cultures, i. entre altres, la van contar Isop i Lafontaine: hom
la troba en tots els vells llibres catalans de faules d'isop,
que tant han servit per a la il·lustració del nostre poble.
Segurament que a ells es deu la formació del popular
refrany. Un detall hi ha que se'ns fa inexplicable, i és que
els raïms que no ;>ogué haver ia guineu siguin qualificats
de verdes, i no de verds, com lògicament hauria d'ésser.
JOAN AMADES
S a b a t e r maleït, que v a s t i r a r la f o r m a a Déu.—
Maledicció dirigida als sabaters, els quals hom té per
maleïts.
Conta la tradició que cl jueu errant era sabater i que,
en deturar-se Jesús al peu de la seva botiga j>er reposar del
feixuc |>es de la creu. el sabater l'aporrinà. i li tirà una
forma perquè seguis el seu camí; |>cr això, Jesús el maleí.
i el condemnà a vida eterna i a tenir de caminar sempre
sense mai no poder parar. El jueu errant, en el seu etern
voltar, cada set anys. dóna la volta al món. i, de tant
caminar, té la sola del peu dura com si fos de banya. Està
condemnat a eterna misèria, mai no pot tenir més de cinc
sous. però, cada vegada que posa mà a la butxaca, es troba
una moneda d'aquest valor; per això. essent sempre pobre,
car no ]>ot tenir més que cinc sous. no deixa d'ésser ric.
puix que. per més que gasti, sempre pot comptar amb cinc
sous ( 7 8 ) .
IJH maledicció i l'eterna misèria de A a s Verus. el jueu
errant, hom la fa extensiva a tots els salraters. els quals
hom té per gent maleïda i damnada a eterna misèria. Anti-
gament, a casa nostra, els sabaters eren gairebé exclusiva-
ment jueus: d'ací ve. sens dubte, la desconsideració que
hom sent ]>er a aquest ofici. Per treure's l'estigma de jueus
i per tal de demostrar que eren cristians, els vells sabaters
tenien en llurs botigues estampes de la Sagrada Família i
l'anagrama d'aquesta; d'això ve que hom anomeni als
sabaters, humorísticament i despectiva. Jesús. Maria, Jo-
sep.
 LA RONDALLA I EL PROVERBI

U n bon a d v o c a t és un m a l veí.—Conta la tradició

que un plats-i-ollcs tenia un veí per advocat. Acpicst tenia
un g o s . que un dia entrà a l'establiment del terrisser i li
trencà gran quantitat de terrissa. L ' o l l e r acudi a l'advocat,
i li e x p o s à el cas. però sense dir-li que el g o s que havia
fet l'estrall era el seu. L ' a d v o c a t res]x>ngué al plats-i-olles
ADDENDA
que tenia dret a percebre la suma que valia la terrissa
trencada. E l terrisser li digué, aleshores, que era ell qui
Compostos els r e f r a n y s originats de rondalles,
la hi havia de |>agar. c a r era el seu g o s el que havia fet
CjJ hem vist que no arribaven a fer la quantitat de
l'estrall. L a trencadissa fou valorada en una lliura, que
l'advocat donà al moment a l'oller. Q u a n aquest se n'anava
fljjBft planes f i x a d a : aquesta imprevisió, diguem-ne, ens
obliga a afegir-ne alguns més d'altra mena.
tot cofoi, el lletrat li digué que es descuidava de pagar-li
Qui li interessi conèixer comentaris' i orígens de r e f r a n y s
la consulta q u e li h a v i a fet com a advocat. I reclamà al
no procedents de rondalles, jxrt consultar els nostres l l i b r e s :
botiguer una unça com a preu de la consulta. A l pobre
Origen i sentit d'alguns proverbis, Paraules i modismes.
terrisser, li costà la festa trenta-dues vegades més del que
Refranys personals. Oracioncr i refranyer mèdics Re-
va treure de la terrissa trencada (79).
franyer barceloní. Justícia popular. Calendari dc refranys.
Refranys i dites. Refranyer de les doncs. Geografia popu-
lar i Refranys geogràfics.

N o h a v e r - h i m é s c e r a q u e la q u e c r e m a . — U s a t p e r
indicar que en un a f e r no hi ha apel·lació possible, que no hi
ha res a fer.
R e c o r d a els procediments emprats pel T r i b u n a l tic la
Inquisició. Q u a n l'acusat havia de defensar-se o de decla-
rar, hom encenia una petita candela: el curt espai de temps
que s'escolava en cremar-se. era el que disposava el condem-
nat per a p a r l a r ; tantost com la cera acabava de cremar,
el T r i b u n a ! fallava sense més apel·lació ni recurs.
(»; I LA RONDALLA I EL PROVERBI
l l i ha una altra habitud a la qual també |xx!ria r e f e r i r - s e
el present refrany. F i n s fa poc, era costum, en celebrar un
encant o subhasta, d'encendre una o tres candeles, segons
els c a s o s ; mentre cremaven, eren admeses postes i o f e r t e s :
en apagar-se la d a r r e r a candela, restaven closes les ofertes,
i l'encant era concedit al més dient.
E l s «los costums explicats poden, doncs, h a v e r donat
origen a la fornia verbal i proverbial, esperar amb candele-
les, o sia. amb g r a n ànsia i inquietud, com s'espera el resul-
tat d'una sentència o la concessió d'una subhasta.
J a s e li c r e m a el v e r d . — U s a t per indicar que algú
està a Ics acaballes de la vida. que algun malalt està j a als
darrers moments, que porta la mort al damunt o que no
sortirà de la malaltia q u e p a t e i x .
R e c o r d a també, cl mateix costum indicat en el r e f r a n y
anterior. I-cs candeles cremades pel Tribunal de la Inqui-
sició que servien per a calcular el temps que hom d o n a v a
als acusats per a declarar, tenien la part inferior pintada
de v e r d . Quan la candela, cremant-se. aconseguia l'indret
v e r d . a r r í v a b a el moment de fallar el T r i b u n a l , i. com que
llevat de rares excepcions, el veredicte era de culpabilitat i
condemnatori a la pena capital, la vida del pobre acusat
tocava a les acaballes, la seva mort era imminent.
G a l l i n a c a n t a d o r a . posa-la sota la g i r a d o r a . —
E s t à molt estesa la creença que les gallines que canten com
un gall criden ia mort de l'amo de la casa. que porten ave-
r a n y s terribles i dissorts Del r e f r a n y hom n ' e x t r e u el consell
JOAN AMADES 61
que no hi ha m é s manera dc c o n j u r a r el perill que matant
la gallina, o sia. posar-la sola la giradora.
A m b l a c a m i s a al r e v é s , n i n g ú no hi pot r e s —
R e t r e u una de Us moltes practiques conjuratives usades per
p r e s e r v a r - s e de mals donats, males mirades i del poder m a -
lèfic dc les b r u i x e s . H o m creia que qui portava una peça
de roba posada al revés, amb preferència la camisa, o, entre
dones, una mitja, esdevenia invulnerable a tot atac m a l è f i c
de b r u i x e r i a (80)
F e r t o t s els p a p e r s de l ' a u c a . — A d a p t a r - s e a totes
les circumstàncies, ambients i situacions; avenir-se a fer
qualsevulla mena de paper per tal de prosperar, treure'n
profit.
L a idea d'auca és a c a s a nostra sinònim de comèdia. E l
teatre no h a tingut a C a t a l u n y a la importància que ha asso-
lit cn altres indrets, no ha arribat tant al poble. L ' a u c a , en
certa fornia comparable a la comèdia ]>er la seva varietat
d'episodis, pel nombre de personatges que hi intervenen i.
sobretot, pel seu gran dramatisme, és molt natural que el
poble la prengués com a tipus dc comparança per a indicar
la idea que ens ocupa, fent-la sinònim dc comèdia, tota v e g a -
d a que l'auca estava molt més a l seu abast que el teatre. L e s
dites semblar MM comèdia i ésser KM pas de comèdia, tenen
els -cus anàlegs força niés populars en semblar una auca.
ésser un pas dc rodoli o d'auca, i semblar un rodoli. T e n i m
indicis imprecisos que lc-> auques havien servit d'argument
per a comèdies casolanes de les qualificades de sala i alcova.
 LA RONDALLA I EL PROVERIII
cn les quals els personatges recitaven i dialogaven lliure-
ment, seguint, més o menys, el text dels rodolins. El costum
no ens estranya del tot, puix que, encara, dintre d'aquest
segle, a Castelló de la Plana, els mestres, el dia del seu
patró, sant Lluc. dedicaven una festa als deixebles, en la
qual ells mateixos feien titelles en un teatre improvisat
en un angle dc la classe, on penjaven un llençol, i treien
de li 9 suques els arguments i textos de les obres posades a
escena.
F e r - n e u n a com un temple.—De sentit ponderatiu.
També es fa servir la casa, en lloc del temple, com a tipus
de comparació, si bé enclou una significació més atenuada.
Durant molts segles, la màxima obra humana, allò monu-
mental (pic l'home ha construït en sentit material, ha estat
la casa. i. entre aquestes, la més sobresortint. l'església,
o temple. Comparar una cosa feta per l'home amb una casa
0 temple, equival a elevar al grau superlatiu la ponderació.
Si bé hi ha coses més grans (ple la casa —les muntanyes.
penyaJars i altres relleus i accidents naturals—, l'home, el
primitiu espedafanent, com que no són obra seva. no els
podia escollir com a tipus de comparació quan volia parlar
dc quelcom fet per ell. Aquesta comparança revela, doncs,
un cert primitivisme.
C a u r e de l a b a n c a . — P e r d r e una noia cl pubillatge per
haver-li nascut un germanet, cl qual. segons el vell fur
català, passa a ésser hereu.
Segons vells costums patriarcals, (pic constituïen gairebé
JOAN AMADES 63
un dret consuetudinari, a la l'aura, escó o caixa-banc del
davant de la llar de foc, només hi podien seure els pares
i l'hereu. Quan no hi havia hereu, hi seia la pubilla. Néixer
1111 nou fill a la casa amb dret a ésser hereu, obligava a 110
ocu|>ar més el seient de preferència a la fins aleshores pubi-
lla: per tant. figuradament, la feia caure de la lianca.
S'ha donat a la dita una major extensió, i se la utilitza
per a indicar que algú ha substituït un altre en un càrrec o
afer. Igual sentit es dóna al verb ilrshancar, pres ele la ma-
teixa idea. En el volum V I I de la B I B L I O T E C A D E
T R A D I C I O N S P O P U L A R S . Refranys i dites, parlem
de la dita raure dc l'cscamhcll. anàloga a la present i origi-
nada en el joc de pilota. Sembla que aquesta dita, justament,
només pot ésser aplicada com a sinònim de desbancar, si lx:
se'ns ha dit que el mot escambeü és també aplicat al seient
de l'escó i. per tant, ]x>t ésser, així mateix, originada pel
costum jurídic esmentat.
T e n i r m a l e s p u c e s . — T e n i r mal geni. ésser de caràcter
dur i violent.
I lom creu que, a certs temperaments, les picades de puça
els pot impressionar fins al punt dc violentar-los i alterar-
los el caràcter. L a veu popular parlà de les puces dc camell.
de picada dura i intensa, que infringeixen, al qui piquen,
un sentiment 0 un altre, segons la mena de puça. perd sem-
pre violent i irat. Hi ha puces que donen intemperància.
altres impaciència, altres fúria genèsica, etc. D'ací que. quan
algú obra dc manera contrària al seu costum, o fora elel
seu ésser normal, hom pregunti quina puça l'ha picat. S e -
64 LA RONDALLA I EL
gons veu popular, doncs, el caràcter depèn de les puces que
ens piquen.
V o t o al r e t . — F r a s e de sentit interjectiu, expansiu, i
de i " mig flastomant.
E l mot ret és un eufemisme del terme rei. de manera que
la frase correcta diu voto al rei, i enclou, per tant, una e x -
pansió delictiva contra la reial persona, l'efecte punible de
la qual es neutralitza per l'eufemismització del terme rei
per ret. P e r d e s f i g u r a r més la interjecció, es fa propietària
del tal ret a la S i l a ; la forma m é s corrent és, doncs, voto
al re! de la Sila.
C a p s e n s e b a r r e t , t o t h o m hi té dret;
b a r r e t a t , t o t h o m hi té p a r t . R e t r e u el dret
pels infants de donar un cop als qui van descoberts.
A n a r sense res al c a p i amb el cabell tallat, havia estat
signe d'esclavatge, d'inferioritat social, que permetia certes
lli!>ertats de tracte, sovint abusives. E l costum de donar un
cop al cap dels qui s'han tallat els cabells, cop qualificat
d'estrena, recorda el mateix o r i g e n .
Fer n a s s o s . — E m b a d a l i r - s e . encantar-se.
mirant una cosa a m b e x c e s s i v a insistència. H o m agermana
el nas amb la idea de mirar insistentment. A l qui mira molt
en un a f e r > que només v a en un lloc simplement per v e u r e ,
sense altra intervenció, se li diu que fa el nas i. quan hom
PROVERBI JOAN AMADES
mira una estoneta més de la que sembla que tindria de
mirar, se li diu que li caurà cl nas.
Nosaltres- no acabem de sa!>er veure la relació que la
mirada insistent pugui tenir amb el nas fisiològic; creiem
que pot molt ben referir-se a l a peca de f e r r o que sosté la
balda de tancar la porta, la qual s'anomena, també. nas. i
que. en altres temps, havia tingut una forma que semblava
talment un nas, de la qual circumstància es deriva el nom.
Aquell nas f i x e . quiet, persistent, immòbil, sembla acostar-
se més q u e el nas dc la cara a la idea que puguin encloure
les dites indicades.
M a l e i r la s o t a d ' o r o s . — M a l e d i c c i ó pròpia de j u g a -
cap des- dors i de gent de taverna, quan el j o c v a malament o en
practicat altres moments d'excitació i embrolla.
S e g o n s la tradició, la sota d'oros és l'efígie del qui v a
inventar els naips i la manera de j u g a r - h i , i, per tant, del
causant de moltes baralles i dissorts causades pel j o c . E l qui
. v a treure els naips, era català i hostaler. E l l mateix feia de
banquer i e n s e n y a v a de j u g a r . P e r a g u a n y a r més diners,
al soterrani de l'hostal, posà una fàbrica dc moneda falsa
a m b maquinària de fusta m o g u d a a m b oli perquè no fes gens
de soroll. Feia monedes d'or falses, amb les calderes i altres
enfavar-se
atuells de cuina vells de l'hostal. Q u a n . com a banquer
del j o c havia de pagar, ho feia amb moneda falsa. E l frau
li fou descol)ert, i fou [>enjat. E n record seu. hom el féu
f i g u r a r a la sota d'oros, i, segons diuen, en els antics jocs de
naips. l'or d'aquesta figura era més pàlid de color que els
5
 JOAN AMADES <>7
LA RONDALLA I EL PROVERBI
66

de la resta de la baralla, volent indicar que la moneda que F i n s es v e n d r i a l a s e v a o m b r a . — P o n d e r a t i u d ' a v a -

rícia i de sentit utilitari.
representava era falsa (81).
E n els E s t a t s de cultura primitiva, hom considerava
U n p e n j a t en c r i d a u n a l t r e . — l ' s a t per s i g n i f i c a r l'ombra com un doble de la j>ersona i, en conseqüència, e n
que darrera d'una dissort sol presentar-se'n una altra, i, molts moments, com aquesta mateixa. P e r molts |x>bles sal-
també, que mai no s'acaben les calamitats en una sola. N o vatges, l'ombra equival al propi i n d i v i d u ; hom pot perju-
gens me n y s , sol usar-se en sentit humorístic, quan, cn una dicar a aquest i àdhuc matar-lo. infringint mals tractes a
casa, han mort el porc. el be o algun cap d'aviram, i el tenen !a seva ombra. A casa nostra mateix, hom creu que. si es
penjat al rebost; es vol significar que no es trigarà gaire pega l'ombra d'una b r u i x a , és com si es pegui a ella i. si
a matar un altre bon animal. se li i>ega amb una canya v e r d a 0 amb un bastó que porti
clavada alguna petita partícula de ferro, virolla per e x e m p l e ,
E s t à molt estesa la creença (pic les ànimes dels difunts
fins se la pot a r r i b a r a matar. L a tradició ens conta que
temen la solitud, que enyoren la companyia i que. en pro-
Sèneca i Luter van estudiar plegats a la Universitat de
duir-se una defunció, no t r i g a g a i r e temps a produir-se'n
Salamanca, que Sèneca fou el deixeble més aprofitat, i
una altra en la família 0 en el si col·lectiu del difunt, per
L u t e r el més desaplicat. C a d a a n y . en a c a b a r el curs. tots
efecte del desig de c o m p a n y i a dc l'esperit del mort. E n els
eis deixebles sortien de l'escola i se n'anaven cap a casa
costums funeraris de la societat actual, cs' troben nombroses
formant llarga renglera per ordre de mèrits en els estudis,
restes de costums i creences que obeeixen a aquesta supers-
el més s a v i el primer i el més ignorant el darrer. E l diable
tició. V e g e u el que n'expliquem en el nostre llibre La Mori.
esperava que acabessin de sortir tots per emportar-se'u el
Costums i creences. E l s nostres a v i s creien que. quan la
d a r r e r . L u t e r manifestà a S è n e c a la seva dolença. puix que
justícia penjava un criminal, no cs p as s a va gaire temps sen-
havia d'ésser emportat pel diable; Sèneca li respongué que
se penjar-ne Un altre, cridat per l'ànima del primer. M é s
no s'espantés, que ell jà ocuparia el d a r r e r lloc. Quan sor-
d'un penjat hi havia, seguint la creença, que ]x>tser n o
tiren. Sèneca s ' a r r a n j à de m a n e r a q u e reflectís una g r a n
hauria estat comdemnat a una pena tant extrema, si abans
o m b r a ; el diable se l'emportà, ben cregut que a g a f a v a el
que ell. i d e poc temps, no se n ' h a g u é s penjat un altre,
propi S è n e c a : el g r a n filosop mai m é s no tingué ombra.
l'animeta del qual, i>er tal de tenir companyia, enterbolia
E n a l g u n s pobles balcànics, hom encara utilitza l'ombra en
l'enteniment dels jutges, els quals veien més g r o s el delicte
substitució de l'home. C o m expliquem en el volum X X X I I I
i castigaven el reu a la forca sense m e r è i x e r - s ' h o .
dc la B I B L I O T E C A , Divinitat dc la llar. hom creia que,
per a a s s e g u r a r una construcció, calia enterrar un home viu
68
LA RONDALLA I EL PROVERBI
a l s fonaments. A q u e s t vell ritu ha sofert nombrosos i di-
versos atenuants, un dels quals consisteix a situar un home
de manera que projecti ombra i ]x>sar la primera pedra
d c l'edifici damunt d'ella. H o m creu que el qui es presta
a aquesta cerimònia, mor abans d'un a n y . T o t i el mal pre-
sagi, però, hi h a qui. prescindint-ne. e x p l o t a l a c r e e n ç a : es
lliure a la pràctica de la fórmula simbòlica per una quan-
titat, a i x ò és. es ven l'ombra. Nosaltres no hem trobat
aquest costum viu a c a s a nostra, p e r ò l a presència del re-
frany que el presu]x)sa i la seva ]x:rsistència. ens fa suposar
que |M>t haver existit, possiblement en temps no reculats.
T o t el que portem dit c o n f i r m a la vella creença que l'om-
bra és una extensió del propi individu, i que participa dels
efectes i defectes d'aquest en molts moments. D'aquesta
creença d e r i v a , igualment, la frase tenir o no tenir "som-
bra". que hom usa per significar que a l g ú té gràcia, perso-
nalitat o escaiença, les quals, d e fet, les té el cos i n o l'om-
bra, però les hi fem extensives perquè la considerem com
la pròpia persona.
L a r a t a , el r a t o l í i u n a c o s a que no es pot d i r . —
U s a t quan volem negar-nos a d i r una cosa que sabem i s o -
bre la qual ens interessa g u a r d a r r e s e r v a .
A q u e s t a j a r è m i a té |>er origen un crit de carrer, anunci
d'un periòdic anomenat ;I.a Rata! Mr.ramàgnuin més fas-
tigós que un Bernat Pudent i més llepissós que la cansalada
rància, dirigit per don Gata Maula, Ratera dc Raters: no
p o r t a v a data. es publicà pels voltants de l'any 1 8 7 0 . cons-
tava d'un sol full, a tall de romanç, i estava dictat en vers.
l-'l venien a les p a r a d e s dc romanços, m é s q u e els venedors
JOAN AMADES
69
dc ix'riòdics, per aquell temps molt e s c a s s o s ; com que
volia tenir caràcter intensament satíric, hom el pregonava
a m b cl crit que ha esdevingut proverbial. N o m é s se'n pu-
blicaren dos números. C o m que no portava data i ]>artici-
p a v a més de romanç q u e de periòdic, i malgrat que a l g u n s
articles passaven aviat d'oportunitat, els venedors seguien
venent-lo i c r i d a n t - l o : e s dóna el cas curiós, i à d h u c in-
versemblant, que nosaltres recordem haver-lo vist penjat
a Ics d a r r e r e s paredes de romanços de c a n y a i cordill que
hi havia encara a les primeries del present segle. M a l g r a t
haver-ne sortit només dos números, el seu p r e g ó dura molt
t e m p s ; caigué en g r à c i a del públic, i es féu molt ]x>pular
aleshores.
A a g u l l a b a l l a r i n s , a a g u l l a ! — C r i t infantil, que
respon a un vell costum. N o sal>cm per què ha pres caire
proverbial per a indicar que hom no obtindrà el que es-
pera, que no aconseguirà el q u e desitja.
L a mainada del nostre temps anomenava ballarins els
botons florals de l'atzavara, els quals treia del seu calze
tenint cura de no desprendre'ls del tot. puix que hi restaven
penjats per un ]x-tit filament fibrós. T r e t s els botons, e s
sotraguejava la flor. i els ballarins feien un petit moviment
molt bonic, e! qual. als ulls infantils, devia semblar una
mena de dansa, si hem d'atendre el nom que li aplicava.
Q u a n la florida de les atzavares, en sortir d'estudi, la
xicalla s'escampava ]x-ls camps p r o j x r s al mercat de S a n t
Antoni a collir ballarins: qui volia veure'ls ballar, havia de
p a g a r un cartó, segurament que en altres temps, qui sap si
només entre noies, una agulla. E l s ballarins eren objecte
70 LA RONDALLA I EL PROVERBI

de comerç, i venuts per un nombre variable de cartons o

de bales. E I negoci e r a pregonat entre la mainada a m b el
crit típic apuntat, que ha esdevingut proverbial. E l costum
de juijar a ballarins havia estat molt estès a C a t a l u n y a .
N O T E S
F e r - s e b a r b a d ' o r . — E n r i q u i r - s e en g r a u molt e x a -
gerat.
( 1 ) Segons l a nostra mare. Teresa Gelats, caleetera. de
T é origen en un vell costum g r e c i romà. el qual sembla Barcelona.
que fou copiat dels perses. L a gent molt rica. com a ma- (2) Josep Cases, llibreter, de Barcelona. ic>ig.
nifestació d'opulència i riquesa, s'entristeixia els pèls dc la Cl) Rafael Mir. captaire rodamón, de Barcelona. I Q I 6 .
barba a m b fils d'or. fins al punt de donar la sensació que (4) Teresa Gelats, ja citada.
tota ho e r a . (5) Teresa Gelats, ja citada.—Jacint Verdaguer. Rondalles.
Barcelona, 1905, pàg. io.v—Apel·les Mestres: Tradicions. Bar-
celona. 189S, pàg. 25.V—Sebastià F a r n é s : Biblioteca infantil.
T o c a r l a b a r b e t a . — A m a n y a g a r a m b el pr<>|x>sit de L'Estudiant Ruch. "Rondalla popular". Barcelona (sense da-
convèncer, d e conquerir. F e r m a n y a g u c r i e s . per tal de f e r - ta).—Sebastià Giralt. Les frases proverbials catalanes, revista
Excursions. Barcelona, vol. V è . IQ2.V1926. pàg. 06.
se a l g ú seu. E n t r e els pobles antics. Grècia i R o m a entre
(6) Segons el nostre pare. Blai Amades, scrrallcr, de Bot.
ells. estava molt estesa la creença que hom persuadia i s'a-
(7) Joaquima Coll. dita la Neua. caleetera. de Barcelona,
treia la gent solament de tocar-los la barba, i q u e . ]>er anv iQio.
aquest gest. hom comunicava el propi desig i voler a qui (8) Rafael Mir, j a citat.
se'n feia objecte. ( Q ) Segons el nostre oncle, Vicenç Amades, pescador i
mariner, de Prat de Comte. 1 9 1 8 .
A t r a p a r a m b les pedres curtes. Sorprendre algú (10) Moisès Capella, vigilant, de Terrassa. 1008.
( 1 1 ) Joaquima Coll, ja citada.
en flagrant delicte. A t r a p a r " i n f r a g a n t i " .
(12) Del nostre repertori infantil.
R e c o r d a el temps que. en lloc de pesos, eren utilitzades
(13) Martí Mas. sabater, de Barcelona. 1 9 1 5 .
p e d r e s : costum encara vivent en algun l l o g a r n t munta-
(14) Teresa Gelats, j a citada.
nyenc, tot i ésser rigorosament prohibit per la llei. E l re
(15) Rosa Mulet. dita l a Rosa xerraire, de Bot. IQO.v
frany, doncs, en sentit recte, equival a sorprendre algú (16) Amat Serrat, dit l'Amadu de les claus, vigilant, de
estafant, a i x ò é s . n o donant el pes degut, perquè les p e - Villalba dels Arcs. 1 0 2 1 .
dres de què es s e r v e i x com a pesos no pesen el que haurien (17) Catarina Coca. teixidora, de Sant Quinti de Medio-
na. iQ.y).
de pesar.
 0 8 ) Joaquim Arlubins. procurador, dc Barcelona. 1 9 1 8 . (46) Moisès Capella, ja citat.
(19) Joaquim Arlubins, ja citat. (47) Josep Cases, ja citat.
(20) Teresa Gelats, ja citada. (48) Teresa Gelats, ja citada.
( 2 1 ) Moisès Capella, ja citat. (49) Josep Cases, ja citat.
(22) Carme Fages. sastressa, de Barcelona. 1 0 1 0 . Jacint (50) Josep Valls, professor de llengües, de Barcelona, 1 9 1 2 .
Verdaguer, obra citada, pàg. 1 1 8 . —Apel·les Mestres. Ob. cit., pàg. 265.
(23) loscp Planes, de Ripoll, rector de Ripollet. iqi8. ( 5 1 ) Blai Amades, ia citat.—Pau Bertran i Bros. Ob. cit,
Com a rondalla, la publica Pau Bertran i Bros, Rotidallari pàg. 2 1 1 .
català. Barcelona. 1000, pàg. 228; però fa parlar la guilla en
castellà, i retreu el refrany anàleg en castellà. (52) Blai Amades, ja citat.
(24) Víctor Rahola. de Cadaquers. 1028. (53) Teresa Gelats, ja citada.
(54) Explicat pel nostre mestre de primeres lletres, Josep
(25) Joaquim Arlubins, ja citat. Molla, que ho tenia per cosa certa.
(26) Segons el nostre avi, Pau Gelats, darrer escolà dels
frares de Poblet, teixidor, de l'Espluga de Francolí. (55) Josep Planes, ja citat.
(27) Joaquim Arlubins, ia citat. (56) Maria Casanoves, de Girona, 1929.—Cels Gomis, Zoo-
logia popular. Barcelona. 1 9 1 0 . pàg. 54.
(28) Josep Planes, ja citat.
(57) Maria Casanoves, ja citada.
(29) Josep Cases, ja citat.
(58) Josep Planes, ja citat.
(30) El Ros dels maons, paleta, de Barcelona. 1008.
(59) Moisès Capella, ja citat.
( 3 1 ) Sara Llorens de Serra. Pineda, 1922.
(60) Joana Messcguer, dita la Nycu-nycu, marmanyera, de
(32) El Ros dels maons, ja citat.
Barcelona, 1910.—Pau Bertran i Bros. Ob. cit., pàg. 328.
(.33) Víctor Balaguer. Una expedición a San Miguel del
( 6 1 ) Blai Amades, ja citat.—Apel·les Mestres. Ob. cit., pà-
Fay. Harcelona. 1850, pà«r. 1 8 . gina 256.—Pau Betran i Bros. Ob. cit.. pàg. 295.
(34) Pau Miró. dit l'Ossets de Cristo, paleta, de Barcelo- (62) Josep Planes, ja citat.
na, 1 9 1 1 .
(63) Ernest Gispert, comptable, de Barcelona. 1 9 1 9 .
(35) Moisès Capella, ja citat.
(64) Catarina Coca, ia citada.
(36) Rosa Pau. tavernera, del Vendrell. 1 9 1 2 .
(65) Teresa Gelats, ja citada.
(37) Josep Planes, ja citat.
(38) Joan Palatino, impressor. d'Eivissa. Barcelona, 1 9 2 1 . (66) Catarina Coca. ja citada.
(39) Josep Planes, ja citat. (67) Catarina Coca, ia citada.
(40) Moisès Capella, ia citat. (68) Moisès Capella, ja citat.
( 4 1 ) Ramon Perera, escultor, d'Arbeca. 1920. (69) Ramon Camprubí, ja citat.
Í42) Concepció Coll. fondista. de Vic, 1922. (70) Josep Planes, ja citat.
(43) Tosep Planes, ia citat. ( 7 1 ) Josep Planes, ia citat.
(44) Josep Planes, ja citat. Apel·les Mestres. Ob. cit., (72) Joaquima Coll. ja citada.
pàgina 248. O7.3) Blai Amades, ia citat.
(45) Ramon Camprubí, comptable, de Barcelona. 1 9 2 1 . (74) Teresa Gelats, ja citada.
 ( 7 5 ) Moisès Capella, ia citat. Emili A m i g o : Per xics i
grans, Barcelona.
1031, pàg. 1 1 8 .
(76) Josep Planes, ja citat.
( 7 7 ) Josep Planes, ia citat.
(78) Ramon Roca Sans, escriptor, de Valls, 1 9 1 9 . TAULA
(79) Joaquim Arlubins, ja citat.
(80) Carme Fuster, bugadera. de Barcelona. 1 9 1 1 .
( 8 1 ) Josep Carreres, barber, de Barcelona. 191.V Pròleg 5
Quedar-sc amb un pam de nas 7
Fer com el frare de la creu 8
Ara li fan el mànec 8
Qualsevol cosa, és m... de gat 9
Qui no et conegui, que et compri 9
Haver-hi moltes maneres de matar puces : 10
Treure's un ull perquè un altre se'n tregui dos, o perquè
un altre resti cec 1'
Salta borni, que hi ha un rec 12
Fer com aquell que cercava l'ase, i anava a cavall 13
Caure del ruc 13
Valga'm sant Pacià. que és el sant millor que hi ha, 0 que
és el primer sant que es va afaitar 13
Gràcies a aquell sant que va morir c 14
Al fregir, serà el patir 14
Fermar els gossos amb llonganisses 15
Obrir l'ull '5
On tens el nas?, que tot són galtes 16
Qui no cull un fesol, no cn menja quan vol 17
Entre bojos, fes cl boig '7
Enredar cent ciutats i no arreglar un rellotge, o un poble. 18
Posar un pegat en un banc 19
Vendre duros a quatre pessetes 19
Covard com un sastre 20
Si d'aquesta en puc escapar, no tornaré més al cel a dinar. 20
Si d'aquesta cn puc escapar, no tomaré a la torre a c 22 Per màrfegues 45
Maloruml. va dir el rei David 22 Dispensi, senyor, que em pensava que era un ocell ... 46
Que s'estiri la corda per a tothom, o que no s'estiri per Jo, la vista als daus i mans als quartos 47
a nincú *4 Veure-sc-li l'orella o la cua ._ 47
Tardis piulastis 24 El que sia estat és estat, i la mata de julivert que creixi. 48
Bons els pares abats i dolent el capítol 25 D e quan ençà, pardals amb cresta ? 48
Paga que és gata 26 Passa allà, que rasca 49
Les canyes es tornen llances 27 D'un diable, fer-ne dos 49
N o és bon català el qui no orina quan veu orinar 28 N o voler creure que hi ha bruixes 50
Qui té un bon nas, té un bon "detràs" ... 28 Per menjar coca calenta, van anar els gats a Roma 51
Saber una cosa millor que el parenostre 29 L'ase, de petit, va enganyar el diable 52
On no hi ha escriptura, no hi ha obligació 2Q Posar el cascavell al gat 52
Dits, dits. senyor rector, i eren els porcs que grunyien ... 30 Treure la post del llit 53
Arri ase, i deixa dir 3' A traginar sorra, a l'altre món 54
Esscr un orgue de gats 3 1
Noia amb repastissons, noia sense aimadors 54
Toma-te'n al llit, que això és la lluna 32 Casa de nines, no hi ha teranyines 55
Cercar la lluna en un cove 32 La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes ... 56
N o estar per músiques 33 Sabater maleït, que vas tirar la forma a Déu 57
Tant se me'n dóna cuit com cru 33 Un bon advocat és un mal veí 58
Fer un nus a la cua 34 Addenda 59
Ni soparem, ni el pare es morirà 35 No haver-hi més cera que la que crema 59
N o em fums beco, que els vull ferrats 36 la se li crema el verd 60
N o és tot u parlar amb el rei. que parlar amb sa gerra. 36 Gallina cantadora, posa-la sota la giradora 60
Fúmer-se del mort i de oui el vetlla 38 Amb la camisa al revés, ningú no hi pot res 61
Quan el rector està tot sol, salta, balla i fa el que vol ... 30 Fer tots els papers de l'auca 61
Senyor rector, la majordona i jo també en bevem 39 Fer-ne una com un temple 62
El carboner és amo a casa seva, o cl carboner, a casa seva Caure de la banca 62
4 0
és un rei • Tenir males puces 63
N o és nat ni naixerà, qui niu de busquetes ha vist, ni Voto al ret 64
4 1
veurà '•• Cap sense barret, tothom hi té dret; cap desbarretat,
Si vols dormir calent, posa't un frare (o un ase) al llit 42 tothom hi té part 64
Cansalada i ous fregits, quiten la vista als marits 43 Fer nassos 64
De bèstia assenyalada, liberanos dominè 44 Maleir la sota d'oros 65
Encara resten set anys niés de món 44 Un penjat en crida un altre 66
4 4
Ja parirà la burra Fins es vendria la seva ombra 67
La rata, el ratoli i una cosa que no es pot dir
A agulla ballarins, a agulla!
Fer-se barba d'or
Tocar la barbeta
Atrapar amb les pedres curtes

Heus ací acabades les rondalles cjue han donat lloc

la creació d'un refrany, amb el cfual han enriquit
l'immens cabal paremiòleg dc la mai prou pon-
derada llengua catalana. Aquest llibre fou
compost i estampat en els obradors de
l'estampa Gràfiques C. almcll. dc
la molt noble i esforçada
ciutat de Barcelona-Grà-
cia; va ésser comen-
çat per Sant T o -
màs, <| 11:111

s 'agafa
el porc pel
nas, i va veure
la llum per Sant Se-
bastià, (Juan el dia s'estira
un pas de ca, de l'any 1938.

J H I O Generalitat d e Catalunya
D G
flllM Partarr^nt tíG
Cultura
• H É B Centre do IV.-n'·n.rv.-i·· <" | Recerca
de ia Cultura Tradicional i Poputar
 OBRES DE L'AUTOR

BIBLIOTECA D E T R A D I C I O N S POPULARS (esgotada)

I. E L LLENGUATGE DE LES ÜKSTIES I I>E LES COSES

Il·lustrat amli boixos I melodies. 1933.
II. TRADICIONS PATKIOTIQUES. Il·lustrat amb IhiIxoi.
1933.
III. ORIGEN I SENTIT D'ALGUNS PROVERBIS. Il·lustrat
amb boixos I dibuixos. 1933.
IV. RL TRES I EI. SET. NÚMEROS MERAVELLOSOS. 1033.
V. ELS MONAROUES CATALANS A LA TRADICIÓ. Il·lus-
trat amb boixos. !!»33.
VI JOCS DE PARAT LES I JOCS DE MEMÒRIA. 1933.
VII. PARAULES I MODISMES. Il·lustrat amb boixos. 1933.
VIII. TITELLES I OMBRES XINESES. Il·lustrat amli boixos.
1933.
IX. POPULARITATS DELS XCMEROS. 1933.
X. CALENDARI DE REFRANYS. Il·lustrat amb boixos. 1933.
XI. EL CARNESTOLTES A BARCEUINA KINS EL SEGLE
XVIII. 1934.
XII. E L CARNESTOLTES A BARCELONA EL SEGLE XIX.
Il·lustrat amb boixos i melodies. 1934.
XIII ItRIIXES 1 BRUIXOTS. 1934.
XIV. ELS XIQUETS DE VALLS. Il·lustrat amb dibuixos, boi-
xos i melodies. 1934.
XV. GUIA LLEGENDÀRIA D E BARCELONA. LA RIBERA.
1934.
XVI. ODIA LLEGENDÀRIA DE BARCELONA. EL ItAVAL
1934.
XVII. ENIGMES POPULARS. 1934.
XVIII. DICCIONARI D'ENDEVINALLES 11134.
XIX. CASTELLS LLEGENDARIS DE LA CATALUNYA VELLA,
lli us: rai amb dibuixos. 1934.
XX. CASTELLS LLEGENDARIS DE LA CATALUNY \ NOVA.
Il·lustrat aiuh dibuixos. 1934.
XXI. EL NAIXEMENT. COSTUMS I CREENCES. 1934.
XXII. LES E3POSALLES. COSTUMS 1 CREENCES. Il·lustrat
amb boixos. 1934.
 XXIII. LA MORT. COSTI'M» I CREENCES. Il·lustrat amb boixos TRADICIONS |)E LA SEU DE UARCEI.ONA. 1032. 0 ptes. (Esgotada.)
I melodies. 1035. LES DIADES POPULARS CATALANES. Volum I. 1932. 8'50 ptes.
XXIV. REFRANYS PERSONALS. Il·lustrat amb bolxoa. 1935. VOCABULARI DELS PASTORS. 1932. 20 ptes. (Esgotada.)
XXV. ARTS I OFICIS. Il·lustrat amb boixos I melodies. 1935. CASTELLS DE CATALUNYA. (En col·laboració amb Jeroni Martorell.)
XXVI. REFRANYER BARCELONÍ. Il·lustrat amb boixos. 1935. 1683. 2 ptes. (Esgotada, i
XXVII. ORACIONER I REFRANYER MÈDICS. 1935. CIUTATS DE LLEGENDA. 1033. 3 ptes. (Esgotada.'
XXVIII. GEOGRAFIA POITI.AR. 1935. EL BALL D'EN SERRALLONGA. 1933. 3 ptes. (Esgotada.)
XXIX. HERÀLDICA I TOPONÍMIA. ORÍGENS POPULARS D B TRADICIÓ DELS JUEUS A CATALUNYA. 1933. 3 ptes. (Esgotada.!
CATALUNYA. IH.ut.trut amb dibuixos. 1935. GEGANTS. NANS I ALTRES ENTREMESOS. 1934. 150 ptes.
XXX. REFRANYS I DITES. 193.'i. VOCABULARI DELS VELLS OFICIS DE TRANSPORT I ELS LLURS
XXXI. EL MAL I»>NAT 1933. DERIVATS. 1031. 20 ptes. (Esgotada.i
XXXII DIVINITAT DE LA IXAR. 1935.
BARCEI/ON'A. CIUTAT DE LES VOLTES. 1934. 3 ptes. (Esgotada.i
XXXIII. EXCURSIÓ LLEGENDÀRIA P E L PLA DE BARCEI.O-
NA. 193.-.. CANÇONS POPULARS AMORLSES I CAVALLERESQUES. 1935. 8 5 0
JUSTÍCIA POPULAR. 1935. pessetes. IEsgotada.»
XXXIV.
LES CAMPANES. 1935. LES DIADES POPULARS CATALANES Volum II. 1933. 8-50 pteB.
XXXV. LA TRADICIÓ DELS LLUMS DE GANXO. 1935. 3 ptes. (Hsgotsda.i
XXXVI. DIVINITAT DEL PA. 1935.
MÀGIA D E LA PARAULA. 1935. BALLS POPULAR». 1930. 10 ptes.
XXXVII. CARRERONS I PLACETES DE BARCELONA QUE NO PASSEN.
XXXVIII. LA TERRA. 1930. 1930 3 pies. (Esgotada.i
XXXIX. REFRANYER DE LES DONES. 1930. IMATGERIA POPULAR CATALANA. ELS SOLDATS. (En col·labo-
rar! d amb Josep Colomlnes I Pau Vila.) 1030. 200 ptes.
XI.. MITOLOGIA DE LA MAR. 1930.
CULTURA I N F A N T I L 1930. CANÇONS POPULAR» HUMORÍSTIQUES. 1930. (i'50 ptes. • Esgo-
XXI. tada.)
XI.II. NOTES D'INDUMENTÀRIA 193". CANÇONS POPULAR» HISTORIQÜE» I DE COSTUMS. 1930. 0 5 0 -

pessetes. (Esgotada!
** * COSTUMS I TRADICIONS D'HOSTALS I TAVERNES. 1930. 10 ptes.
COSTUMS MUNTANYENCS. 1030. 2 ptes. (Esgotada.|
VOCABUI.AKI DE L'ART DE LA NAVEGACIÓ I DE LA PESCA. -
El. FOC I LA LLUM A PAOEH. 1930. 3 50 ptes. 'Esgotada.'
• En eoünboraeti'i K. Roig Reveutosi. 1924. 10 ptes. (Esgotada.)
LITERATURA üRACIBNCA DE CANYA I CORDILL. 1987, 4 ptes.
LA KATALUNA POPOLKANTO. 1925. 8 l'tes. (Esgotada.)
EL BALL DE LES GITANES. 1025. 3 ptes. (Esgotada.) LEsgotada.)
DEL TEATRE POPULAR. I M S . 3 ptea. (Esgotada, i REFRANYS GEOGRÀFICS. 1938.
VOCABULARI DE LA PESCA. (En collaboraeld amb E. Roig Reïen- E L DINER. 1938. 'En premsa.'
tfis.l 1020. 10 ptci\ (Esgotada >
ÉSSERS FANTÀSTICS. 1027. 10 ptes. (Esgotada.i Col·lecció A R T P O P U L A R
EL CULTE A LA PEDRA. 1020. 3 ptes. (Esgotada .
BALLS POPULARS DEL VALLÈS. 1030. 3 ptes, (Esgotada.) LES RAJOLES DEL» OFICIS. 1937. 8-50 pies. (Esgotada.'
LA SARDANA. 1030. 2T.0 ptes. APUNTS D'IMATGERIA. 1937. 20 ptes.
E L TEATRE. (En preparada.)
ASTRONOMIA I METEOROLOGIA POPULAR». 1030. 20 ptes. (Es-
gotada. I LA CASA. (En premsa.)
COSTUMS POPULARS DE BARCELONA 1931. 12-50 ptes. lEsgo
tada.i Col·lecció N A R R A C I O N S P O P U L A R S (esgotada)
IMATGERIA POPULAR CATALANA. LES AUQUES. (En col·labora- -

ria amb Josep Colomlnes I l'nu Vila.) 1032. 200 ptes. lEsgotada.) I. AUCA DELS COSTUMS DE BARCELONA. 1037. 3 5 0 ptes.
-
LA CORNAMISA A CATALUNYA. 1032. 3 ptes (Esgotada.) II. LA RONDALLA I EL PROVERBI 1938. 3 50 ptes.
LA P A T I M DE BERGA. 1032. 3 ptea. EL RECTOR DE VALLFOGONA. (En preparació.)
Generalitat d e Catalunya
D e p a r t a m e n t d e Cultura
Centre *1e Dr·cjTien·'r."' > Recerca
de la Cultura Tr-oic anal i Popular