Puntes de Coixí

Altres publicacions de
David Farell i Garrigós - Pepi Vila i Ibora

l’Ajuntament d’Argentona Es podria dir que els autors d’aquest treball hem coin-
COL·LECCIÓ D’HISTÒRIA LOCAL

cidit feliçment a fer-lo sobre les randes, les puntes de David Farell i Garrigós Pepi Vila i Ibora (1927)
· Les fonts d’Argentona. Grup de Fonts d’Argentona
coixí, per pura sort o casualitat. Però no, el cert és
que ha estat més una qüestió de voluntat personal i Pepi Vila i Ibora Sóc argentonina de cap a peus,
· Pere Joan Ferrer. Senyor de Burriac i baró del Maresme.
de justícia amb la col·lecció de puntes d’Argentona
lluitadora empedernida, dona, mare,
Monclús i Llorens, Joaquim / Publins i Guardiola, Maria
Amics de Concepció Moré. àvia i besàvia, puntaire, vetlladora de la
· Homes i dones del cap dret. Amargant i Parnau, Emili
col·lecció de puntes “Amics de
LA COL·LECCIÓ DE
· Aproximació a la història d’Argentona (segles XIII-XV).
Aquest treball ha estat possible gràcies a totes les Concepció Moré” i Filla predilecta
Richou i Llimona, Montserrat
· La portentosa vida d’en Juli Sala i Alomà. persones que han acollit les peces donades o cedi- d’Argentona.
PUNTES DE COIXÍ
Amargant i Parnau, Emili des, salvaguardant-les per a la col·lecció argentoni-
· Argentona, història i records. Clavell i Nogueras, Jaume na. Les han conservat curosament fins al dia d’avui
· Festes i festetes d’Argentona. Lladó i Pascual, Josep i les han mostrat i explicat als visitants durant anys, David Farell i Garrigós (1965)
amb l’esperança que algun dia s’exposaran en les
D’ARGENTONA
· Històries i llegendes i... De Burriac, Montcabrer i pobles de la
rodalia. Ripoll i Casals, Joaquim
Em trobareu a “canperavoi”, o potser
millors condicions.
· Josep Calvet i Móra. La trajectòria d’un rabassaire argentoní corrent i caminant pels boscos.
1891-1950. Colomer i Rovira, Margarida
L’objectiu del treball ha estat, en tot moment, inven- M’agrada la història local del
· El cinema a la vila d’Argentona. Cusachs i Corredor, Manuel
tariar la col·lecció de puntes per saber quina és real- “Burrianès”, subcomarca de Cabrils,
· F.C. Argentona 1923-1998. 75 anys de futbol. Lorente i Sala,
ment la seva vàlua i, sobretot, perquè pensem que, Cabrera i Argentona.
Xavier / Amat i Puig, Xavier
en valoritzar-la, també aportarem el nostre granet de Sóc Professor de l’Escola Sant Feliu i
· Argentona i els argentonins. Conceptes bàsics de l’escola del
sorra per tal que es pugui preservar ben atesa i en
saber viure bé. Albert i Corb, Esteve membre de la Fundació Burriac
· CIC. Bàsquet femení Argentona 1956-1965 Història, recull i les millors condicions.
i del Centre d’Estudis Argentonins.
retalls. Canal i Gual, Esteve
· Argentona, de la sagrera a la vila (1295-1900). Amb les ganes de realitzar un inventari de qualitat,
Subiñà i Coll, Enric ha calgut entrar a conèixer la lletra petita de les pun-
La col·lecció de puntes de coixí d’Argentona

· Quintes 1860-1869. Una nova visió d’Argentona. tes, el perquè de les puntaires i les seves trobades, i
Pinart i Pradal, Jordi també una de les principals col·leccions del país, la
· Argentona al segle XV. Terra de remences. Subiñà i Coll, Enric
del Museu Marés de la Punta, a Arenys. I ho hem fet
· La Font Picant d’Argentona. Del Balneari Prats al Manantial
així no pas per convertir-nos en especialistes, sinó
Burriach 1783 - 2010. Pep Padrós i Marfany
per la mera i sana pulcritud de descriure les peces
· El centenari del Centre Parroquial (1914-2014).
amb el llenguatge propi d’aquest àmbit. Potser així,
Bernat Calvo Català
tant els entesos com els que s’iniciïn n’entendran els
COL·LECCIÓ L’ARCHAMP continguts.
· Llaç d’Amistat. Un segle d’història local (1898-1998).
Amargant i Parnau, Emili
· Retrats. Gent del poble. Argentona. Egea i Torrent, Jordi
EDICIONS FACSÍMILS
DE FRANCESC CARRERAS I CANDI
· Lo castell de Burriac o de Sant Vicens. Excursió, història i tradicions.
· Argentona històrica.
· Pere joan Ferrer. Militar i senyor del Maresme.
· Orígens de la riera d’Argentona.


LA COL·LECCIÓ DE
PUNTES DE COIXÍ
D’ARGENTONA
millors condicions.

EDICIONS FACSÍMILS
LA COL·LECCIÓ DE
PUNTES DE COIXÍ
D’ARGENTONA
LA COL·LECCIÓ DE
PUNTES DE COIXÍ
D’ARGENTONA
Col·lecció Amics de Concepció Moré

Primera edició: març de 2018
Edita: Ajuntament d’Argentona - Regidoria de Cultura
© David Farell i Garrigós - Pepi Vila i Ibora
Serveis Editorials:
La Comarcal Edicions · C/ Dr. Samsó, 39 · 08310 Argentona · Tel. 93 756 07 20
Dipòsit Legal: B 3584-2018

ISBN: 978-84-933171-8-8
Queda expressament prohibida, sota totes les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització
dels titulars del copyright, tant si és feta per reprografia o per tractament informàtic com per qualsevol altre mitjà o procediment.
Queda igualment prohibida la distribució d’exemplars d’aquesta edició mitjançant lloguer o préstec públics.
La Mare de Déu
quan era petita
anava a costura
a aprendre de lletra
amb un coixinet
i una cadireta
Als qui amb el seu esforç valoritzen el patrimoni històric local i l’apropen
als altres, fent més gran la història del nostre poble i honorant tots els
que hi han viscut. Sempre en profit dels que hi convivim ara.
Els autors
Argentona, setembre del 2011

1. Presentació
Es podria dir que els autors d’aquest treball hem coincidit feliçment a fer-lo so-
bre les randes, les puntes de coixí, per pura sort o casualitat. Però no, el cert és
que ha estat més una qüestió de voluntat personal i de justícia amb la col·lecció
de puntes d’Argentona Amics de Concepció Moré.
Que quedi clar, d’entrada, que un de nosaltres -qui escriu- no ha practicat mai
aquesta meravellosa activitat artesanal, i que, de fa d’uns tres anys, es decidí a
conèixer-la i ha après a estimar-la. L’altre de nosaltres, en canvi, ja fa molt que
fa anar els boixets amb cos i ànima. Per això ha aportat la veu experimentada i
per tant també us parlaré en nom de tots dos a partir d’ara.
Aquest treball ha estat possible gràcies a totes les persones que han acollit
les peces donades o cedides, salvaguardant-les per a la col·lecció argentonina.
Les han conservat curosament fins al dia d’avui i les han mostrat i explicat als
visitants durant anys, amb l’esperança que algun dia s’exposaran en les millors
condicions.
L’objectiu del treball ha estat, en tot moment, inventariar la col·lecció de pun-

tes per saber quina és realment la seva vàlua i, sobretot, perquè pensem que,
en valoritzar-la, també aportarem el nostre granet de sorra per tal que es pugui
preservar ben atesa i en les millors condicions.
Amb les ganes de realitzar un inventari de qualitat, ha calgut entrar a conèixer la

lletra petita de les puntes, el perquè de les puntaires i les seves trobades, i també
una de les principals col·leccions del país, la del Museu Marés de la Punta, a
Arenys. I ho hem fet així no pas per convertir-nos en especialistes, sinó per la
mera i sana pulcritud de descriure les peces amb el llenguatge propi d’aquest àm-
bit. Potser així, tant els entesos com els que s’iniciïn n’entendran els continguts.
9
Presentació
Però què són les puntes de coixí? Les podem anomenar puntes, randes, boixets
o encaixos, ‘al coixí’ o ‘de coixí’. És tracta d’un tèxtil fi i de gran bellesa des-
tinat a guarnir un gran nombre de peces de vestir, cobretaules i complements.
Els punts es formen entrellaçant fils que van enrotllats en palets o boixets de
fusta. Concretament, el procediment és a base de creuaments i girs dels boixets
que van creant la trama i l’ordit del teixit al mateix temps. Els motius solen
estar treballats amb un teixit més espès, mentre que els fons solen tenir un punt
més calat. Una altra característica típica d’aquesta labor tan antiga és que es
treballa sobre un coixí o coixinet, en el qual es col·loca el patró que ens indica
el dibuix que es vol seguir. En els punts estratègics en què s’entrecreuen els
fils, s’hi col·loca una agulla per subjectar-los al seu lloc. Segons avança la
labor, les agulles es van retirant i s’acaba formant un treball delicat i de gran
bellesa.
Així explicada no sembla una tècnica gaire difícil, oi? Doncs provin de fer-ho
i ja veuran quina traça que cal. Però el millor, de fet, és que vagin a veure sens
falta la col·lecció i n’apreciïn la qualitat tècnica que es requereix per fer anar
uns fils tan prims, i la dosi de paciència que cal per aconseguir acabar les peces.
La col·lecció de puntes és, sens dubte, una de les meravelles que tenim a Ar-
gentona. I les puntes, una veritable tradició catalana.
10
2. Les puntes de coixí, una artesania amb història
Les puntaires tenen, com molts dels elements tradicionals, un origen fabulós.
Tot remunta, segons sembla, a una faula d’origen català que parla d’una nena
petita, òrfena de pare i amb la mare minusvàlida que, desesperada per sobre-
viure i per mantenir la mare vídua, pregava a la verge demanant-li ajuda. La
verge se li va aparèixer amb un coixí de fer puntes preparat, li n’ensenyà l’art
i, tot seguit, desaparegué. A partir d’aquest fet, la noia ensenyà la tècnica a les
altres joves del poble, les quals varen començar a transmetre la tradició. Així,
gràcies a les puntes, moltes noies foren capaces de mantenir-se i sobreviure per
elles mateixes.
Aquesta faula pot ser comparada a altres històries que, per exemple, també es
coneixien a França, però el fet és que les diferents versions tenen un punt en
comú: la verge que imparteix l’art de fer puntes a les dones del poble. No és
gens estrany que se n’atribueixi l’origen de les puntes de coixí a una interven-
ció divina si es té en compte que, en certes èpoques, la de les randes fou una de
les poques activitats respectables a l’abast de les dones necessitades a l’hora de
sobreviure totes soles i mantenir les seves famílies.
Ampliant una mica aquesta vocació religiosa de la confecció de les puntes de

coixí, cal que expliquem alguns detalls de santa Úrsula, la patrona de les pun-
taires, l’onomàstica de la qual és el 21 d’octubre.
Santa Úrsula té tota una història llegendària. Es diu que va ser filla d’un rei an-
glès, i la van martiritzar amb les seves companyes, en el segle IV. Amb elles va
evitar perdre la virginitat davant els pirates. També és la patrona de l’educació
catòlica, en especial la dedicada a les noies; la majoria, sinó a casa, aprenien
a fer les puntes en escoles religioses. I continuem..., patrona de mestres i edu-
11
Puntes de Coixí d’Argentona
cadors, dels estudiants i fins i tot de les causes difícils dels advocats, cosa que
dóna a entendre la dificultat d’alguns treballs de puntes de boixet.
Amb tot, cal saber que la santa Úrsula patrona de les puntaires sembla una ad-
vocació només de certes zones del país català i del nord peninsular. A Girona,
per exemple, les puntaires tenen com a patrona a la Mare de Déu
Nena o Petita, i per la diada de santa Úrsula sempre trobareu les puntaires al
davant dels seus coixinets.
Per si hi ha cap dubte de la vocació mariana, vet aquí una altra mostra:
Mare de Déu del Roser

feu-me fer la punta bé.
Mare de Déu de l’Esperança,
feu-me fer la punta blanca.
Mare de Déu de Montserrat,
feu que pugi el pam aviat.
Una altra llegenda sobre les puntes és genuïna de Catalunya, i diu que la pri-
mera puntaire va ser la reina Elisenda. Aquesta tradició encara es manté viva al
monestir de Pedralbes (GIRALT i MESTRES, 1983).
Però, més enllà dels orígens llegendaris, de la tradició oral i del fervor religiós,
el que se sap amb certesa és que les puntes de coixí com a activitat artesanal
remunten a més de cinc segles d’història.
Des de molt antic, els vestits s’adornaven amb serrells i brodats, però no po-
dem parlar de puntes de coixí fins que no trobem un teixit, fet sobre un coixí,
amb uns boixets i normalment amb un patró.
El terme encaje va sorgir al segle XV per anomenar les labors tramades que
12
Les puntes de coixí, una artesania amb història
es feien per separat i que després s’encaixaven a la tela. Des d’aleshores, i

durant segles, les peces “encaixades” van guarnir el vestuari de nobles, reines
i sacerdots, i, amb el temps, l’ús es va estendre a un públic més ampli i la con-
fecció, amb agulla o amb el boixet, es començà a transmetre de generació en
generació.
Els primers encaixos o encajes es realitzaren amb agulla, però ja a la primera

meitat del segle XVI la tècnica més estesa fou la dels boixets.
Les puntes més antigues que hem pogut observar al Museu d’Arenys són les
que van associades als draps d’ofrena. Es tracta de teles amb ornamentació
dels segles XVI i XVII que servien als pagesos per pagar el delme a l’església
en espècies.
Una de les notícies més antigues de puntes al Maresme ens la dóna Josep M.
Pons i Guri (PONS i GURI, 1983), que parla de l’existència de Joan Clavell,
que, a finals del segle XVIII, treballava amb puntaires d’Arenys de Mar, Canet
i Arenys de Munt.
A Argentona, malauradament, no ens ha estat possible trobar documentada cap

referència històrica de l’activitat puntaire anterior al segle XX. Ens consta que
alguns historiadors han cercat a l’arxiu abans que nosaltres, però tampoc n’han
obtingut resultats. L’Assun Zapata, en Josep Lladó i la Pepi Vila es van interes-
sar fa uns anys per investigar alguna dada de les puntes de coixí més antigues
d’Argentona. Van trobar referències del ganxet i de la mitja, però no de les
puntes de boixet.
Estem segurs que aquí de puntes al coixí se’n feien, com a tantes poblacions
de la costa catalana. De fet, moltes de les peces que conté la col·lecció argen-
tonina han estat donades per persones que, essent ja avui d’edat avançada, ens
diuen que tal o qual peça pertanyia a la seva mare o fins i tot a l’àvia, com la de
la Dolors Ballbona, i no dubtem que també moltes foren fetes a Argentona. De
13
fet, la Pepi Vila (VILA, 2001), en el seu llibre sobre les puntes argentonines, ja
ens parla una mica de persones del seu record.
Tot el que sabem de les puntes a Argentona prové del boca-orella, però, en
aquest treball, no hem pogut indagar prou i això quedarà, si Déu vol, pera un
de posterior. No podem deixar de citar l’Assumpció Colominas, gairebé cen-
tenària, que ens ha explicat que la seva mare i la seva àvia ja feien mantellines
com les que es poden veure a la col·lecció de Concepció Moré.
Quanta història oral, quanta memòria deu contenir l’art de les puntes? Cada
persona, cada família amb la seva activitat, marcant una època. Perquè, quin
mataroní d’una certa edat no recorda, per exemple, la Trini de Mataró fent pun-
tes al portal de casa seva i al de la fàbrica de Can Marfà? Creiem que cal va-
lorar les puntes al coixí com a patrimoni material i immaterial d’una població.
Sobre les tècniques emprades, la més treballada era la punta geomètrica, amb
la base de torchon, el guipur o el ret fi, molt típiques de les nostres contrades.
Però també se’n confeccionaven d’altres modalitats importades –Lille, Va-

lenciennes, Chantilly, Malines, etc. Aquesta varietat s’explica pel fet que,
tradicionalment, depenent de la peça tèxtil que s’hagués d’embellir, ja fos
d’indumentària o de parament de la llar, es requeria una punta o altra. Així, per
exemple, les puntes de Lille o de Valenciennes, lleugeres i fines, solien com-
plementar molta de la roba interior femenina, mentre que el guipur, de tacte
més tosc, era més emprat en jocs de llit i de taula o en indumentària de tipus
exterior –colls, punys, volants...
També cal saber que, com que molta de la producció puntaire era destinada
a peces tèxtils d’ús litúrgic o religiós, la tria prèvia d’un color o d’un altre a
l’hora d’iniciar una peça era del tot determinant. Per exemple, les mantellines
blanques eren emprades en unes ocasions determinades durant el calendari
litúrgic i festiu, les negres ho eren en unes altres.
14
Amb l’ànim de conèixer algun document històric sobre les puntes i per fer-
nos una idea de com podien fer-se randes a Argentona en els segles XVIII i
XIX, hem anat a l’Arboç, al Baix Penedès, una de les poblacions catalanes que
n’exposa una de les millors col·leccions. En aquesta vila, on tenen una escola
de puntaires i un museu de puntes, l’activitat de les puntaires data ja amb cer-
tesa d’almenys des del segle XVIII, mentre que l’època de més esplendor de
l’activitat va des de la segona meitat del segle XIX fins al primer terç del XX.
En aquells temps, com en tantes altres poblacions, l’artesania de les puntes va
donar feina a una gran majoria de noies i dones del poble. Segons un estudi
consultat sobre les antigues randes de l’Arboç, “la finor i delicadesa de les
peces feia que les nostres randes tinguessin un gran renom entre les cases de
comerç de Barcelona dedicades a la distribució d’aquesta artesania.”
Els viatgers que al llarg del segle XVIII passaren per l’anomenada costa de
Llevant –formada per moltes poblacions costaneres i d’interior de la província
de Barcelona i fins i tot de Tarragona– donen testimoni amb les seves paraules
de la quantitat de dones i nenes que dedicaven bona part del dia a confeccionar
metres i metres de punta i blonda. Amb el seu treball, prou dur i no sempre ben
remunerat, les noies col·laboraven a tirar endavant la precària economia, sovint
de subsistència, de milers de famílies catalanes quan els diners aportats pel cap
de casa decreixien o eren del tot inexistents.
Una de les més preuades referències documentals que podem consultar és la

que descriu Francisco de Zamora dels seus viatges a finals del segle XVIII
(ZAMORA, ed. Curial, 1973). L’autor detalla les activitats de les poblacions
que visita entre 1789 i 1790 i, parlant concretament d’Arenys, diu: “[...] se
hacen blondas y encajes. Se consideran 1.500 mujeres ocupadas en el trabajo
de los encajes, regulándose su labor en 55.000 libras. Hay una escuela”. La
citació ens dóna una idea del gran negoci que es generava al voltant de les
puntes, així com de les moltes puntaires existents aleshores.
A la col·lecció argentonina, s’hi exposa la fotocòpia d’un document que con-
15
siderem de gran interès, ja que es refereix al valor que ja tenien les puntes al
segle XVIII. L’escrit data de l’any 1789 i a la part superior hi ha el segell de
l’administració reial. Signat per Botet, tracta del permís per embarcar un assor-
timent de puntes de fil blanc per valor de quatre-centes lliures.
Segons un estudi coordinat per Joan Miquel Llodrà (LLODRÀ, 2007), “[...] en
el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i la segona dècada
del XX, la punta de coixí va constituir la base del que pot ser perfectament con-
siderat una indústria –una indústria artística, tal i com va ser definida a l’època
del Modernisme–. En un moment en què puntes i blondes realitzades a mà dis-
posaven d’un ampli i dinàmic mercat en el camp de la moda, del parament de la
llar o de la indumentària litúrgica, aquesta indústria manufacturera va permetre
a un bon nombre de persones, d’ambdós sexes i de diferent condició social, de
poder-ne viure en major o menor grau: des de les puntaires, als randers o les
merceres, passant pels projectistes o altres oficis estretament relacionats, com
ara les brodadores i cosidores”.
Les d’Arenys, com ja hem dit, eren puntes ben reconegudes. En l’estudi Unes
randes d’Arenys, editat pel Museu Marés de la Punta (Arenys de Mar), Jordi
Palomer i Pons (PALOMER, 1994) tracta de les peces de la família Castells,
randers arenyencs, entre els anys 1862-1962. Concretament hi explica la història
de les puntes a Llevant i a Arenys, i mostra peces del mostrari de la casa Castells.
Mostrari de puntes (Museu d’Arenys)
16
Entretinguts en la consulta d’altres estudis, fins i tot d’altres països, hem pogut
comprovar com la centúria del XIX fou el segle més fructífer des del punt
de vista puntaire, perquè l’activitat i el negoci ja estaven molt generalitzats
a les poblacions. A més del negoci, cal considerar la importància del treball
de la punta com una activitat popular destinada a fer certes peces de roba per
a la llar. Amb aquesta finalitat, algunes randes eren treballades amb fil de lli
filat a mà, cosa que els donava una textura resistent. Les puntes més freqüents
eren tant les de boixets (dels tipus Chantilly, Valenciennes o Duquessa) com
les fetes amb agulla (punt de gasa o del tipus venecià). Segons Pilar Vélez
(VÉLEZ, 2007), mantellines, tovalloles, jocs de llit, cortines, aplicacions en
la indumentària, per a la decoració de la casa, etc. prendran, al llarg d’aquest
segle, i especialment en la segona meitat, una consideració i un ús molt general
en el marc de la nova vida burgesa i menestral.
Ja ben entrat el segle XIX, en un reglament del 1839 de l’Escola Gratuïta de

Disseny –consti que en aquell temps, disseny vol dir dibuix−, hi trobem, entre
d’altres, l’especialitat de dibuix aplicat a la fabricació de teixits, estampats
d’indianes, blondes i brodats.
Avançat el segle XIX, s’iniciaren a molts llocs les puntes mecàniques, quan els
telers permeteren l’especialització en la producció de peces de tul brodades,
molt acceptades a Amèrica, si bé la consciència de l’art i valor d’aquests teixits
no va arribar fins a finals del segle XIX, moment en què va iniciar-se sistemàti-
cament l’interès en la seva protecció i conservació. A Alemanya, per exemple,
hi ha notícies d’una col·lecció iniciada el 1860.
També ens sembla d’interès ressaltar que el grup d’indústries del vestit i indús-
tries complementàries de l’Exposició Universal del 1888 tingué uns cinquanta-
cinc participants dedicats a les puntes i als brodats; hi van guanyar un premi els
Herederos de J. Fiter i les germanes Gimpera, per la seva acadèmia de brodats.
La pràctica de les puntes avui en dia és ben viva. Hi ha nombroses associa-
17
cions per tot el territori, museus i col·leccions, diades i trobades, exposicions,

pàgines web, blocs, etc. Moltes de les puntaires de més edat varen aprendre
l’ofici en el si de la família o en col·legis religiosos. Però, des de fa uns anys,
són sobretot les associacions i les persones entregades que estimen aquesta
tradició les que la mantenen amb vida o fins i tot tornen a introduir-la en tallers
escolars i als casals de gent gran. També fins i tot alguns homes s’hi interessen
i s’hi posen, amb les puntes. Hi ha qui diu que l’activitat és molt profitosa per a
la salut, per la concentració i pel fet d’aprofitar el temps d’oci en companyonia.
Per posar dos exemples de fins on pot arribar l’afició, volem dir-vos que, a
Sangüesa (Navarra), la Concentración de Encajeras de Bolillo de l’any 2005
congregà nou-centes cinquanta puntaires de totes les edats i territoris peninsu-
lars. I que a Calella, a la trobada que organitza l’Associació de Puntaires de
Catalunya (APC), s’hi aplegaren més de quatre mil puntaires. A Argentona, en
una ocasió es va proposar d’organitzar-ne una, però se suposa que les despeses
espantaren l’Ajuntament.
Fins fa ben poc, la pràctica de la punta de coixí ha estat considerada tan sols
una manifestació més del ric folklore català, un reducte d’una manera de fer i
de viure ja obsoletes i una artesania practicada principalment per dones, d’una
certa edat, amb l’únic objectiu d’omplir les hores d’oci. A diferència d’altres
països europeus, la manca d’estudis i treballs acadèmics a casa nostra a l’entorn
d’aquesta varietat de l’art del tèxtil ha tingut com a conseqüència que s’hagi
oblidat o, si més no, menystingut, la importància artística, social i econòmica
que aquesta artesania va tenir a Catalunya al llarg de quasi tres segles.
Com podem no donar importància a una ocupació artesanal en què es refu-

giaren -i encara avui s’hi aixopluguen, malgrat que sigui a estones- milers de
persones que senten la necessitat d’apartar-se de la societat mecanitzada i de
consum? A Argentona tenim una col·lecció de gran vàlua. Caldrà molt més que
aquest treball per donar-hi la importància que mereix?
18
3. El testimoni de la puntaire
Aquest capítol està dedicat a les puntaires d’Argentona. L’hem afegit al treball
perquè conté el relat recent d’una d’elles, la Pepi Vila, a més d’unes entrevistes
inèdites que un dels autors va fer-li mentre realitzàvem l’inventari i en altres
moments dels darrers anys. L’hauríem pogut titular “paraula de puntaire”.
Quan la Pepi Vila era petita, durant els anys 30 del segle passat i fins a l’esclat
de la Guerra Civil, veia -segons recorda- tres senyores grans assegudes al ca-
rrer Nou, a la tarda, cadascuna al portal de casa seva i amb una cadira al davant
per recalcar el coixí. Feien puntes de coixí per a la família i per vendre-les, se-
gurament destinades a encàrrecs particulars i a botigues de Mataró. Segur que
en altres carrers s’hi veien estampes semblants. També recorda que es feien
puntes a les monges franciscanes del carrer de Sant Julià. Les religioses les
ensenyaven a les seves alumnes, que feien tant sols les primeres puntes
La Pepi Vila va aprendre a fer boixets ja de gran, als seixanta-quatre anys.

D’això ja en fa més de vint! En va aprendre tota sola, mirant les altres. La Con-
cepció Moré era de les que sempre l’animava. Un dia li va dir: “T’atreveixes
a fer l’aranya?” Quan la Concepció es va morir, la Pepi Vila s’hi va posar,
i, tot i que li va costar, provant i provant, mirant i mirant, al final va acabar
de treure els punts. Tanta fou l’afició que va estar fent cursets de puntes a
l’Ajuntament durant uns deu anys. “Recordo que per aprendre a fer el motiu
anomenat “l’aranya” vaig estar més de nou hores, i l’endemà el vaig ensenyar
a fer a una companya”.
De casada, la Pepi Vila havia vist fer puntes de coixí a l’àvia Muns, veïna del
carrer de Lladó de Dalt i, més endavant, va conèixer la Beatriz, que es va morir
amb noranta-quatre anys, i que havia fet puntes des de joveneta per després
-com la majoria- reprendre-ho de gran.
19
La Pepi Vila és membre de l’associació de les puntaires d’Argentona des de fa

anys, i se li ha de reconèixer haver vetllat per la col·lecció de puntes de manera
desinteressada.
Mireu si n’està, de vinculada a les puntes, que sap aquesta cançoneta popular
que li va ensenyar la seva mare i que, segons diu, ja la sabien les seves àvies:
La Mare de Déu
quan era petita
anava a costura
a aprendre de lletra
amb un coixinet
i una cadireta.
Només aquesta estrofa ja dóna idea del perquè de la relació de santa Úrsula
amb les puntaires que comentàvem en l’apartat més històric. Segur que la Pepi
Vila l’ha cantada als seus néts, perquè heu de saber que “els néts, conduir i fer
punta”, vet aquí el que més la relaxa.
Visitem la Pepi Vila al local
Si penso uns anys enrere, recordo bé quan, als anys noranta del segle passat,
la col·lecció encara s’estava al carrer de Lladó número 4, a tocar de la plaça de
l’Església i la Casa Gòtica. Sempre que fèiem la missa del diumenge al matí, la
de les dotze, passàvem pel davant de la col·lecció i ens trobàvem la Pepi Vila
a dins, ben a prop de la porta per poder atendre els visitants i per a saludar els
veïns. Hi recordo com un mostrador entrant a la dreta, i la Pepi Vila asseguda al
davant, mirant el carrer i quasi sempre en plena feina, amb un coixí a la faldilla.
—Bon dia, Pepi!
—Bon dia, família! Què? On van aquests nois?
20
El testimoni de la puntaire
En Roc i la Laia, petits, la coneixien bé; i miraven bocabadats el tipus de feina

que no deixava de fer mentre els parlava. A vegades, ens convidava a entrar a
la planta baixa i un cop ens va fer com una visita especial, que vam agrair-li.
S’estava fresquet a dins, en comparació amb el carrer. També l’olor era pecu-
liar, combinació d’humitats que devia tenir la casa amb la d’uns teixits de certa
antiguitat. Jo no tenia ni idea del que eren aquelles peces.
Un dia em vaig trobar aquell local de les puntes abandonat, amb la porta com
precintada. Una llàstima. Ja aleshores la Pepi Vila em comentava les greus
dificultats de manteniment que tenien a l’associació, sobretot pressupostàries.
La seva opinió de com ha considerat Argentona aquesta col·lecció sempre ha

estat crítica, i crec que amb força raonament i justificació. És l’aneguet lleig,
si la comparem amb el gran Museu del Càntir. Ella encara batalla, però ja amb
ganes de veure un final feliç al tema, sempre mirant de veure com sortir-se’n,
com mantenir l’interès de la col·lecció, de donar-la a conèixer als de casa i als
de fora. Encara avui incorpora peces noves i, quan les rep, t’ho comenta amb
il·lusió, però amb el desencís de no saber on col·locar-les, o bé quina ha de
desplaçar per posar-hi la nova.
He entès molt bé que ella i només ella se’n cuida, de la col·lecció. És l’acord
a què va arribar amb la Junta de l’entitat en el seu dia. En canvi, altres
s’encarreguen de la trobada de puntaires del 4 d’agost.
Enguany -escrivia jo el 2009-, més de tres-centes puntaires hi han assistit. O

sigui que la trobada és ben viva i demana uns esforços organitzatius que més
val que estiguin duts per un equip diferent al que manté la col·lecció. Cal re-
partir les forces.
El 16 d’agost del 2009 vaig fer una visita a la Pepi Vila en sortir de missa. Va
ser al nou local i hi anava amb la família. En Roc (de tretze anys) i la Laia (de
deu) ja volien anar cap a casa, però els vaig convèncer de fer una visita ràpida
21
perquè necessitava fer unes fotos. Pels volts de la una del migdia, canicular,
ens trobàrem la Pepi Vila al fons del pis de la col·lecció, davant les vitrines de
la indumentària sacerdotal. Estava ben entretinguda, explicant les peces a un
matrimoni. No crec que aquell diumenge hagués tingut gaires més persones
encuriosides per les puntes, però ella hi posava tota la il·lusió. De fet, la Pepi
Vila t’ho explica tot amb molt de gust, sense pensar en el temps, sempre que
vegi que qui l’escolta mostra un interès sincer. En dono fe, ja que hi he passat
moltes hores del juliol i de l’agost amb ella durant la realització de l’inventari.
Quan escric aquestes ratlles, encara ens queda per fer una vitrina de dalt, amb
mocadors i peces de vestir vàries, i la sala de baix, repleta de puntes. Segura-
ment, ara que ho penso, ho anirem acabant a estones d’aquí al Nadal. L’objectiu
clar és acabar-lo dins el 2009, i llavors donar pas a la fase d’estudi o caracterit-
zació (d’acord amb tècniques reconegudes) d’aquelles peces singulars. Potser
ho acabarem el 2010 o més tard. [aquests paràgrafs queden confusos, perquè
parlen del futur i aquest ja ha arribat i ja ha passat]
Parlem dels boixets, Pepi?
Aquestes fustetes tan lleugeres sempre m’han cridat l’atenció, i no hi ha dubte

que el so que fan quan treballen les puntaires és ben espacial, oi? Resposta:
“Quan els boixets es belluguen fan una música particular”.
A la col·lecció hi ha boixets de moltes varietats o tipus. Uns d’especials, segons

em diu, tenen més de tres-cents anys i són una donació de l’Antònia Fontcuber-
ta. Eren uns boixets per fer les mantellines i fan entre nou i onze centímetres,
però es caracteritzen pel seu aprimament. Tenen el cap pla i d’això se’n diu
“boixeta”.
La col·lecció també en té de Galícia (amb un tipus de cos més gruixut cap a la

base), de vidre, uns amb les inicials, uns fets per un amic d’Argentona, un amb
santa Úrsula, un de l’estranger amb el cos molt prim i un peu circular, etc. La
22
majoria són de boix, però també podrien ser de fusta de pi o de cirerer. Alguns
podrien ser dels segles XVIII i XIX, però no ho sabem del cert.
A continuació, em mostra tres motlles de metall i un tac de fusta per base, que
servien per fer el dibuix de les puntes. Després, molt antic, del segle XIX?, un
peu de coixinet per posar-hi les agulles.
“Sempre és millor que els boixets siguin iguals −continua explicant−, tot i que
la mostra que ens va regalar la Generalitat és ben diversa. He arribat a fer una
punta d’uns dos-cents quaranta boixets! Quan n’hi ha molts, hi ha uns sepa-
radors de boixets que es claven al coixí precisament per separar-los. El que
importa del boixet és que s’adapti bé a les mans. El boix és un tipus de fusta
que, tot i ser pesada, dura tota la vida (no es corca), és fi de tacte i no s’enganxa
a les mans quan suen”. Això deu ser important –penso jo− si és feina que ocupa
algú durant hores i a vegades en latituds càlides, per no dir un migdia a la plaça
del poble.
Visitem el Museu Marès de la Punta, a Arenys (2009)
En visitar el Museu Marès de la Punta, a Arenys de Mar, un calorós 13 d’agost

de 2009, vaig adonar-me que les setmanes d’inventari amb la Pepi Vila sí que
m’havien servit d’iniciació al tema. Alguna cosa ja començava a entendre.
Abans d’entrar-hi vaig tenir cura de fotografiar l’escultura de la puntaire

d’Arenys, que està situada al xamfrà de la carretera de la costa amb la riera
d’Arenys. Volia que hi sortís també la Pepi Vila, per si li servia de record de la
visita i per publicar-la més tard al treball, com ara faig.
Després, puntualment, a les onze del matí, entràvem al museu. En regalar-li

a la senyora que ens va atendre el llibre de la Pepi Vila i en dir-li que fèiem
l’inventari de la col·lecció d’Argentona, la visita va prendre un camí molt pla-
23
ner: no ens cobrà l’entrada, ens acompanyà al segon pis i, un cop va tornar de
fer un petit esmorzar, ens va dedicar més d’una hora en el comentari de les
peces. La Pepi Vila no la visitava des de feia molts anys, més de deu, de quan
hi havia l’antic director, en Colomer.
La Pepi Vila, l’any 2009, contemplant el monument a la puntaire que hi ha a Arenys de Mar.
24
Aquest museu es troba a l’antic Hospital de Sant Jaume i fou inaugurat l’any
1993 a partir de les donacions de Frederic Marès. S’hi poden contemplar peces
d’arreu del món realitzades amb agulla i amb el coixí que ofereixen una àm-
plia mostra de les diverses tècniques i treballs de Catalunya, Bèlgica, França,
Espanya, Itàlia... També destaquen els frontals de malla sargida dels segles
XVI i XVII, els projectes i peces modernistes dels randers de la Casa Castells,
mantellines de blonda i un conjunt important de treballs de brodat.
Es veu una col·lecció antiga, encara per posar al dia quant a exposició museo-
gràfica, però amb una sèrie de peces de valor incalculable. Pel que a la Pepi
Vila i a mi ens interessava, el millor arribà al final, a la darrera mitja hora. A la
gran sala de les puntes es podien veure tota mena de mocadors, vestits, tova-
lles, mostres, etc., amb blondes i guipurs fets amb punts molt diversos, i vaig
aprendre el que caracteritza el ret fi català o punta d’Arenys.
Vam sortir-ne a dos quarts d’una, tot agraint les atencions i convidant la senyo-
ra a veure la col·lecció argentonina.
Vaig anotar força detalls, però la veritat és que amb vista a millorar l’inventari
de la col·lecció argentonina, m’hauria anat bé una millor retolació de les peces,
més acadèmica i detallada, vull dir; però ja veig que hauré de tirar dels llibres
i potser del que m’aportin altres visites.
25
4. La col·lecció de puntes Amics de Concepció
Moré d’Argentona
Moltes persones encara recordaran que fa bastants anys les puntaires s’estaven
en un despatx de Can Doro, a la casa que donava exactament al davant de les
escaletes de la font de Sant Domingo. Més endavant, a partir del 1991, van
passar a treballar al Casal d’Avis de l’Ajuntament nou. Més o menys, aquesta
etapa moderna de les puntaires va començar el 1990, quan, tot just inaugurat el
casal d’avis, la Rosa Lladó i la Concepció Moré van fer la proposta de trobar
una professora per ensenyar a fer puntes. En aquells 1990 i 1991 la mateixa
Rosa Lladó ensenyava a fer-ne al carrer.
La Concepció Moré va morir l’any 1992, i de seguida es va treballar per tal

d’exhibir una col·lecció que portés el seu nom; i així va ser que la primera
mostra cal situar-la al petit pis dúplex del carrer Gran, número 44, propietat
de la mateixa Concepció Moré i que ens cedí el seu espòs, Vicenç Ballbona.
Amb unes grans vitrines que encara perviuen i unes altres de petites que es van
posar a punt, les puntaires van inaugurar la col·lecció al cap de poc temps, el
juliol del 1993.
La segona seu, per necessitat

de més espai, va ser al baix
del carrer de Lladó de Dalt,
al número 4, i s’obrí a les vi-
sites els matins dels dies fes-
tius. Va ser-hi uns deu anys,
del 1996 fins al 2006.
27
I per últim, en el 2006,

la col·lecció es traslladà
al carrer de Torras i Ba-
ges, tocant amb la plaça
de Vendre, al local que
hi ha costat de la casa de
Puig i Cadafalch. És un
pis més petit i potser més
incòmode que l’anterior,
però és la ubicació que
oferí l’Ajuntament a
l’associació.
La col·lecció de puntes la trobareu esmentada com a Museu de Puntes de Coixí

d’Argentona, si bé és cert que sovint com a complement turístic del Museu del
Càntir, més conegut dins i fora vila. Així, per exemple, en un escrit propagandís-
28
La col·lecció de puntes Amics de Concepció Moré d’Argentona
tic de fa uns anys, s’hi podia llegir el següent: “El Museu del Càntir d’Argentona
és únic en el món en la seva especialitat; i la festa del Càntir, a principis d’agost,
és una de les més sonades de la comarca. Cal citar també la col·lecció de puntes
de coixí Amics de Concepció Moré com a patrimoni de la vila”.
L’associació va aconseguir fer fins a tretze exposicions de puntes a Argentona

en onze anys. Les més recordades van tenir lloc a l’antiga sala d’exposicions de
la Caixa Laietana, mentre que la darrera fou al Saló de Pedra, cap a l’any 2002.
Algunes de les exposicions van comptar amb objectes antics deixats per famí-
lies de la vila, com retrats de primera comunió, vestits de batejar -aquesta va
ser el gener del 1996-, retrats de nuvis, etc.
La Trobada o Diada de les Puntaires
Cada any, per la Festa Major d’Argentona, el dia 4 d’agost −Sant Domingo−,
es fa la Diada de la Puntaire d’Argentona, al carrer dels Rosers.
Les trobades van començar el 1991. Normalment hi vénen entre dues-centes

i tres-centes puntaires, sobretot del Maresme i del Vallès. És una reunió ame-
naçada de continuïtat, ja que la gent que la promou s’ha fet gran i es fa difícil
trobar els col·laboradors, per bé que la Junta del museu demana una subvenció
a l’Ajuntament.
Encara l’any 2009 l’activitat era notable. Les puntes de boixet es podien fer
al Casal d’Avis (segona planta de l’Ajuntament, des del 1991 en què es va
inaugurar l’Ajuntament nou), a la Sala d’Actes de l’Ajuntament (cada dimarts
i dimecres a la tarda) en forma de cursets portats per l’associació, i a la Velcro
cada divendres de cinc a set de la tarda i de set a nou del vespre, portat per
l’Associació de Puntaires Amics de Concepció Moré.
29
També en el 2009 es produeixen canvis en la Junta de l’associació, i la Pepi

Vila incorpora gent nova amb l’ànim de mantenir la col·lecció i revifar l’entitat.
Es planteja que potser no podran organitzar la tradicional diada pel 4 d’agost,
però ja pensa en un canvi de data i a traslladar-la, per exemple, al dia de Sant
Jordi. De moment són supòsits.
Pel que fa a la continuïtat de les puntes a Argentona, la Pepi Vila creu que les
quatre escoles de la població estarien avui interessades a fer aprendre les pun-
tes de boixet. Dues noies d’Argentona, menors de trenta anys, en saben encara
avui. En van aprendre a l’escola, quan fa anys se n’havien fet, i també amb la
Pepi Vila.
Crònica de la Trobada de Puntaires del 2010, la vintena!
Una trobada de puntaires és un grup petit o gran de persones que estan fent
puntes de boixet o de coixí. Bona part d’elles es troben a les diades de puntaires
que s’organitzen sobretot entre maig i octubre.
La trobada de puntaires del juliol 2010 va ser espectacular i molt celebrada per
l’associació. Aparegué a la revista de les puntaires de Catalunya i l’entitat té
un bloc propi des del 2010, per facilitar el contacte amb la Rosa de la bodega
i amb la Pepi Vila.
Al juliol 2009, va plegar l’antiga Junta. Hi va haver reunions amb l’Ajuntament

per evitar el tancament de la col·lecció. La Junta nova la va anar portant durant
l’any, es van rifar algunes peces (ventall, xal) i així es va arribar a la trobada
del 2010, que es va poder muntar en un moment de crisi.
Va arribar el gran dia: 4 d’agost, diada de Sant Domingo. Primer dia de festa
major. L’alcalde féu cap per ajudar a repartir aigua mentre feia la visita a les
puntaires. Hi havia gent acompanyant-les i els que s’hi passejaven. Aquell any
30
es va fer a la tarda (sempre s’havia fet al matí) i ocupà el carrer de Torres i

Bages, des la plaça de l’Església fins a can Puig i Cadafalch. També hi havia
taules a la plaça de Vendre.
L’Ajuntament va ajudar demanant cadires i taules (cinquanta) a pobles veïns.

La brigada de l’Ajuntament és la que ho va muntar tot. L’obsequi va ser una
coixinera de roba amb funcions de bossa de pa, segons disseny de la Pepi Vila,
que va trobar un fabricant, primer la roba, després el tallador i així es van arri-
bar a fer quatre-centes bosses de roba a cost zero, incloent el cosit (de l’Eulàlia
Viñals) i el pintat de les lletres; tot voluntari, els records plegats i posats dins
una bosseta de plàstic.
Llavors calia atendre el berenar; se’ls va donar coca amb la col·laboració de

dues pastisseries i tres forners. L’aigua Sant Aniol, aportada per Can Castañé.
Tothom va dir que estava molt ben organitzat. Es començà a treballar des de
quarts de tres fins a quarts de vuit. Les puntaires arribaren a dos quarts de cinc
per començar a les cinc, i a les set es va fer el sorteig de les peces i es recollí a
dos quarts de vuit amb l’ajut de la brigada.
Hi van assistir tres-centes puntaires, sobretot del Maresme i del Vallès. Altres
anys fallaven alguns pobles i aquell no en va sobrar cap. Tothom s’hi va en-
cabir i el record va arribar per a tothom. El regalet fou molt apreciat per les
assistents.
La trobada fou organitzada amb una gran feina d’equip, recollint trobades de
telèfons, llistes de gent, colla per colla i, a l’hora de la trobada repartint re-
cords, col·locant els quatre càntirs plens d’aigua, la coca, etc.
Del 4 al 8 d’agost la col·lecció de puntes va estar oberta d’onze a dues del mig-
dia i de cinc de la tarda a les nou del vespre alguns dies es plegà més tard en
interès dels visitants. Més o menys hi van passar més de cinc-centes persones.
31
Alguns eren argentonins que ensenyaven la col·lecció als familiars i amics. Hi

va haver dies molt complets als matins i d’altres a la tarda.
Des del punt de vista econòmic, va suposar una bona aportació, tot i que es
pagava la voluntat. També es vengué la loteria de Nadal. Fer quatre-cents o
cinc-cents euros gràcies a aportacions, més la rifa de les puntaires que pogué
suposar uns quatre-cents més, tot va valer la pena per al manteniment de la
col·lecció.
Algunes anècdotes de les visites:
A un senyor col·leccionista li van cridar l’atenció les gorretes de bateig perquè

ell en tenia a la casa de Canyamars.
Una parella anava mirant i comentant, semblava que hi entenien. La Pepi Vila
s’hi va acostar. L’home digué que ell era puntaire i que venien de Manresa.
Allí, entre tots els puntaires es va proposar fer uns punts de llibre fets de randes
de coixí que van vendre en una fira d’art, a benefici d’una associació per curar
una malaltia.
Un parell d’homes que hi entenien força. Miraven les puntes negres i en comen-
taven la dificultat. Un ensenyava a fer puntes a l’altre. Sa mare era d’Arenys de
Munt i li n’havia ensenyat.
Un suís casat amb una d’Arenys de Munt també va visitar la col·lecció. Ella
era puntaire.
Tots els comentaris anaren en la línia de “el treball que fa vostè (a la Pepi Vila)
no es paga amb diners”.
Durant els dies de la Festa Major i la Fira del Càntir, la Pepi Vila s’estava a
fora fent boixet. Ningú més podia estar-se amb ellaEren dates de festa major, ja
32
se sap!, però s’ha de dir que la Pepi Vila aquells dies també estava renunciant
a estones de descans i de contacte familiar (és àvia també, i abnegada). Però
ho fa molt de gust i es posa en la pell de la gent. Diu que “tothom té les seves
obligacions i està rebent família per aquestes dates”, mentre va contestant a la
gent que vol entrar i que pregunten. Segons la pregunta que fan, ella ja sap si
vénen a conèixer la col·lecció o els interessarà una mica, o bé no hi entenen i
tant sols volen fer temps entrant i sortint sense mirar la guardiola. La majoria
són tafaners que no hi entenen.
Dels quatre anys que fa que la col·lecció és en aquest local, la Pepi Vila creu
que el 2010 ha estat el millor i el més freqüentat. Una de les coses més recor-
dades per l’associació és el reconeixement als vint anys de trobades que li va
fer el Govern de Catalunya. Això va arribar també el 2010.
Tot va començar amb els preparatius d’una de les darreres trobades de puntai-
res que l’associació organitza cada any a Argentona. Quan a la Generalitat se
li va demanar que hi col·laborés amb un obsequi per a cada puntaire, se’ls va
comunicar que no podria ser, perquè ja feia un parell d’anys que no ho feien
amb cap entitat. A canvi, però, els arribà una carta de la Secretaria d’Acció
Ciutadana (Departament de Governació i Administracions Públiques) amb el
reconeixement pels vint anys de trobades i amb l’afegit d’un lot de deu boixets
especials.
33
5. La col·lecció, peça a peça (Inventari)
Aquest inventari ha estat realitzat segons la situació de les peces al local del
carrer de Torres i Bages, 17. La descripció detallada de totes no s’havia fet fins
a l’actualitat.
La Pepi Vila, que manté viva la flama de la col·lecció mostrant-la al públic

interessat, és qui ha tingut la paciència de fer-ne una minuciosa relació oral
durant algunes setmanes dels estius del 2009, 2010 i 2011. Es donà per acaba-
da el 30 d’agost de 2011. A partir d’aquell moment, les peces que s’hi anessin
incorporant haurien de seguir la numeració establerta.
L’inventari es va començar a fer pel passadís, davant de l’entrada del pis i per
la paret dreta, seguint la numeració existent i marcada amb uns gomets blancs.
S’ha descrit cada peça, mirant d’especificar els punts amb què ha estat treba-
llada i altres detalls de consideració, com ara qui ha estat la persona que l’ha
cedit o donat a la col·lecció. El mèrit més gran correspon a la Pepi Vila, que, en
la gran majoria de casos, ha estat capaç de recordar la procedència de les peces.
35
Cal remarcar que, si pensem que amb el treball d’una persona sovint es reco-
neix el seu caràcter, mentre descrivíem les peces la Pepi Vila i jo, m’imaginava
la paciència que devia tenir qui va fer determinades peces de finíssims fils.
En l’inventari, la “Q” inicial indica que les peces estan dins un quadre o em-
marcades. La “V” indica que es tracta d’una vitrina amb prestatges. Quan cap
al final de cada descripció es parla dels fils i la seva numeració, si no es diu res
més que el color o el nombre, vol dir que es tracta de fil de cotó.
Les parts d’una punta ens han servit per descriure-les. El peu és per on es co-
mença; el cos, la part central en què sovint es disposen bona part de les figures
i els punts, i l’acabat, com diu la paraula, és la part final, també molt interessant
perquè suposa les vores de la peça i hi donen guarniment. Per aquest motiu,
moltes de les descrites acaben amb ondes amb puntilló.
Les mides de les peces s’han pres tal i com es mostren dins els quadres. La
primera xifra és la llargada i la segona, l’amplada, sempre preses a les zones
centrals quan aquesta és més o menys rectilínia o a les parts més sobresortints
quan és de perfil irregular. Quan la peça presenta algun plec, hem indicat que
la mida no és exacta, i, quan està plegada, que no és completa. Ens ha semblat
que l’extensió només és un indicador per tal de diferenciar les peces, sobretot
aquelles de mida menuda que estan dins dels quadres. Si mai es vol relacionar
aquest inventari amb cada una, aquesta mida indicada ajudarà força.
Cal dir que la Concepció Moré no va conèixer la col·lecció ben mostrada ni

l’associació que porta el seu nom, ja que aquesta va néixer com a homenatge
a la seva persona i tasca. Ella tenia la idea de fer una col·lecció, però no va
veure-la.
36
La col·lecció, peça a peça (Inventari)
Q1) MOSTRES PER A LLENÇOL (2)

I COBRETAULA (1)
Quadre amb tres mostres de punta de coixí. Tipus de punts: trenes (es tre-
balla fent una trena de quatre fils), guipurs (fulles fetes amb quatre fils que
conformen els pètals d’una flor), mig punt, punt de la verge i punt ple.
2a) Mostra de punta per a llençol, fil blanc del quaranta. Motiu diferencial:
flors de sis pètals i trenes. Antiguitat: mitjan segle XX.
2b) Mostra de punta per a cobretaula, feta amb fil blanc del dotze. Flors
de guipur de vuit pètals. Fet amb punt de la verge i punt ple. Donació de
Rosa Perejoan, una de les primeres persones que engrescaren a Argentona
el tema de les puntes, junt amb la Concepció Moré. Antiguitat: anys 90.
2c) Mostra per a llençol, amb fil de cotó blanc del quaranta. Motiu decora-
tiu: guipurs de deu pètals. Donació de Pepeta Estrada. Antiguitat: primeres
dècades del segle XX.
37
Q2) TAPET (1)
Dibuix de quadres (15) amb entredós de piquets de punta de coixí i trenes,

i una punta de piquets i trenes amb ondes al voltant, amb fil blanc del
seixanta. Al mig de cada quadre hi ha un piquet brodat. Tot és cosit a mà.
Donació de Maria Lluïsa Sirvent. Antiguitat: finals de la Guerra Civil o
inicis dels anys 1940.
38
Q3) COLL DE VESTIR (1)
“Coll de dama” que no sembla fet de punta de coixí, sinó amb agulla. No
s’aprecien punts diferents. És una peça de gran valor, de treball molt labo-
riós. Motiu decoratiu: com un jardí de flors fetes amb fil blanc de cotó. És
molt antic, de finals del segle XIX. Peça donada per Antònia Fontcuberta,
vídua de Parera.
39
Q4) MOCADORS (4) I MOSTRES (4)
4a) Mocador fet amb quadrets i cors, resseguit amb un fil més gruixut als
cors. Fet amb punt ple, mig punt i marlí o reixat. Fil blanc del seixanta. Fet
per una dona de Llavaneres quan tenia noranta-dos anys i que el va donar
en el 1998. 20 x 20 cm.
4b) Mocador fet amb aranyes, amb quadrets de punt ple, punt de la verge i
cors de mig punt. Fil blanc del cinquanta. Donació d’Anna Maria Cuquet,
d’Argentona, cap a l’any 2000.
4c) Mocador fet a base d’ondes de ploma, amb una cinta de punt ple i aran-
yes. Fil blanc del seixanta. Donació de les puntaires de Badalona. Fet per
una dona de noranta-quatre anys a finals del segle XX.
4d) Mocador fet de filigrana, amb ploma i quadradets de punt ple. Al centre
hi ha quatre piquets de punt ple. Procedència desconeguda. Fil blanc del
seixanta.
4e) Mostra acabada en cors i aranyes, de punt marlí o reixat i una cinta de
punt ple o teixit. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez.
4f) Mostra acabada en aranyes i mig punt, amb dibuix de cintes i ondes de
mig punt. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez.
4g) Mostra en quadres al biaix fets amb mig punt i ple, aranyes i un acabat
d’onda plena. Fil blanc del cinquanta. Donació de Teresa Collet.
4h) Mostra amb quadrets, filigrana, mig punt i ondes de punt ple. Fil blanc
del cinquanta.
40
41
Q5) MOSTRA I UNA PART D’UN PUF DE PELL

AMB PUNTS TREBALLATS AMB AGULLA
5a) Mostra ovalada treballada sobre pell, amb motiu floral fet a base de
punts treballats amb agulla, amb cinc punts diferents, fil blanc del cinquan-
ta. S’hi veu punt de trau.
5b) És una quarta part d’un puf. Treball sobre pell, inacabat, que presenta
motius florals a les vores i al centre, també amb cinc punts treballats amb
agulla (com la mostra), fil blanc del cinquanta. El va donar una dona es-
tiuejant de Cabrils, cap a finals del segle XX. Tenia vuitanta-vuit anys i
deia que aquesta peça la va començar quan en tenia quinze.
42
Q6) VENTALL, MOSTRA DE PUNTA RUSSA

I BOIXETS
6a) Ventall fet amb fil blanc, amb sis punts diferents: reixat, mig punt, punt
llis, aranyes, punt de la verge i calat. Motius: espigues, quadrets i ondes.
Fet per Pepi Vila l’any 1992.
6b) Punta russa (mostra), dita així pel tipus de dibuix a base de cintes,
cordonet repujat, amb fil blanc del dotze. Feta per Maria Ferré Ginestà,
d’Argentona, que també treballava per encàrrec.
6c) Dos boixets de fusta.
43
Q7) COLL DE SOLAPA I SOLAPES
7a) Coll de cinta i tul. La cinta és de punt ple i el tul és fet a màquina. El
dibuix ha estat muntat sobre tul amb el fil cargolat, fil blanc del quaran-
ta; els dibuixos del coll són piquets i rodones formant garlandes. Donació
d’Antònia Fontcuberta. Antiguitat: segle XIX.
7b) Dues solapes de punta de coixí fetes amb ratlles i acabat amb una punta
que fa ondes. Les quatre tires són tres rengles de rodonetes; fil blanc del
cinquanta. Donació dels Güell de Can Merla.
44
Q8) PUNTA DE COIXINERA, PUNTES DE LLIT,

ENTREDÓS I RANDES (26 peces)
8a) Punta de coixinera amb motius florals. Molt treballada, és una punta
resseguida, fil blanc del seixanta, feta amb trenes. Donació de Carmelita
Illa, d’Argentona. Antiguitat: segle XIX.
8b) Punta de llençol (retall), fa ondes, trenes i pètals de quatre fulles. Al

peu, cinta plena. Fil blanc del dotze.
8c) Punta de llençol (retall) feta amb punt de filigrana. Dibuix de fulles
amb punt reixat i punt ple, acabat amb ondes de mig punt i trenes. Fil blanc
del quaranta. Donació d’Enriqueta Serra.
8d) Punta de llençol (retall) amb cercles ovalats amb el centre reixat i tre-
nes al voltant, acabat amb ondes plenes i cinta plena.
8e) Punta de joc de taula (retall). Dibuix de fruites (de cireres i peres). Tre-
nes i punt llis, peu de cinta plena, acabat amb ondes plenes. Fil blanc del
dotze. Donació de la Montserrat Moré. Antiguitat: mitjan segle XX.
8f) Entredós de llençol o de joc de taula decorat amb quadres amb trenes
creuades, amb dues guies de fil amb volta. Mostra tres grans flors amb
fulles (quatre pètals) de mig punt, amb el centre de punt ple lligades a la
flor per unes trenes, peu reixat i fil blanc del quaranta. Donació d’Aurora
Campeny.
8g) Punta russa treballada amb dotze boixets, amb figures entrellaçades
amb un cordonet al mig que repuja (amb relleu). Fil blanc del quaranta.
Donació de Maria Ferré i Ginestà.
8h) Punta russa de cinta, dotze boixets, amb dibuix floral o vegetal més
clar, com rosetes de fil cargolat. Fil blanc del dotze. Donació de Maria
Ferré i Ginestà.
45
8i) Punta russa (mostra), de tècnica semblant a l’anterior, dotze boixets,

amb motiu vegetal.
8j) Punta de llençol (retall) feta a base de trenes i flors de guipur de dotze
pètals de punt ple, amb peu reixat. Fil blanc del quaranta.
8k) Entredós geomètric (motiu de rombes grans) que combina el punt pla
i el mig punt, amb un reixat de punt de la verge dins els rombes. Fil blanc
del quaranta.
8l) Entredós fet amb punt de la verge, trenes, punt mitjà i piquets foradats,
motius de rombes i peu calat. Fil blanc del dotze.
8m) Entredós amb dibuix de mitja lluna i piquets ovalats, trenes. Fil blanc
del quaranta.
8n) Entredós amb franges inclinades i piquets de guipur quadrats, punt

reixat i peu calat. Fil blanc del cinquanta.
8o) Entredós petit de sis piquets fet amb mig punt i reixat. Fil blanc del
cinquanta.
8p) Entredós petit de motiu en ziga-zaga, amb trenes i puntilló rematat,

peus calats. Fil del cinquanta.
8q) Entredós a base de trenes, flor de cinc pètals de punt ple entre dibuix
circular de filigrana i punt ple, peus reixats. Fil blanc del vint.
8r) Entredós de guipur, trena i peus de punt ple. Fil blanc del cinquanta.
8s) Punta feta de cintes de trenes i punt ple.
46
8t) Punta de punt reixat amb rosetes de guipur de vuit pètals i línies diago-
nals de punt llis. Fil blanc del cinquanta.
8u) Punta amb trenes, punt ple i dibuixos ovalats (“olives”), peu reixat. Fil
blanc del cinquanta.
8v) Punta de piquets, amb trenes molt petites, rodonetes de mig punt. Fil
blanc del seixanta.
8x) Punta de quadrets de trena amb cinta, punt de la verge i peu reixat. Fil
blanc del cinquanta.
8y) Punta de trenes i set piquets, peu de cinta llis. Fil blanc del cinquanta.
47
8z) Punta amb dues flors de guipur, amb punt de la verge, amb unes ondes
reixades, trenes i un piquet de punt llis. Fil blanc del quaranta.
8za) Punta ondulada amb trenes i puntilló rematat, franges centrals de punt
ple. Fil del quaranta.
48
Q9) QUADRE SENCER
Quadre d’una dona asseguda que fa puntes de coixí. Obra feta amb sis tipus
de punts diferents: punt ple, reixat, guipur, punt de la verge, puntilló rema-
tat i decoració de punta russa a tot el voltant, amb estrelles al mig fetes a
base de trenes. Fet per Dolores Sala i donat cap al 2005. Dolores Sala, que
vivia a Mataró, havia fet moltes puntes i en tenia la casa plena, les parets
cobertes i fins i tot els mobles.
49
Q10) PUNYETA
Puny de la toga de doctorat del doctor Andrés Vintró. La peça no és sence-

ra. Feta amb agulla, de blonda, amb motius florals. Pot ser realitzada amb
punt de França, un punt del qual als museus de puntes hi ha grans peces que
daten des del segle XVII. Donada per la Montserrat Viltró. Probablement
del segle XIX.
50
Q11) MOCADORS (2), COLL I CISTELL DE FLORS
11a) Punta d’un mocador amb piquets de mig punt i aranyes, ondes, peu
calat. Fil blanc del seixanta. Adquirit per a la col·lecció.
11b) Coll de dama fet a base de trenetes, petites rosetes i fulles de guipur,
i cintes que van voltant el coll. És una de les peces de més valor, pel seu
treball, antiguitat i el fil molt prim, del cent quaranta. Donació de M. Rosa
Valls, d’Argentona. Antiguitat: pot tenir uns dos-cents anys.
11c) Mocadoret de butxaca de color verd (fil del cinquanta), fet a base
d’aranyes, ondes de mig munt i calats. Potser el va fer la M. del Mar Ca-
rrillo.
11d) Cistell de flors amb nansa fet amb cintes de puntes de boixet i les flors
de diferents colors (verd, rosa, blanc i blau) fetes amb punt ple. Donació
d’Isabel Jaime, d’Argentona.
51
Q12) CORTINA, FLORS (3), SOTAGOT, PUNTA DE

LLENÇOL, CANTONERES I TAPET
12a) Punta d’uns vint-i-cinc centímetres d’amplada que podria ser de cor-
tina o de cobrellit. Treballada amb dos-cents quaranta boixets. Dibuixos:
flors de lis i altres flors, de punt ple, quatre rodones també de punt ple amb
guipurs, altres decoracions de mig punt i trenes arreu. A l’acabat, trenes i
puntilló. El peu és una cinta ondulada (ondes pronunciades), de punt ple
i calat. Fil del cinc de color beix. Peça trobada per Rosa Blanxart en un
contenidor. Pot tenir uns cent anys d’antiguitat.
12b) Tres flors idèntiques amb dues fulles al peu, fetes cadascuna amb
cinc pètals, a base de calat, mig punt, piquets de punt ple, trenes i reixat al
centre. Fil blanc del seixanta. Donades per Mercè Lladó. Poden ser fetes a
la dècada dels 60, segle XX.
12c) Sotagot o tapet rodó fet amb guipurs, trenes, puntilló i mig punt. Mo-
tius decoratius: rosetes de guipur. Adquisició de la col·lecció.
12d) Punta de llençol amb trenes, puntilló rematat, punt reixat, peu ple i
calat. Dibuix: cinc rodones amb nou piquets farcint-les, fets de mig punt.
Acabat amb trenes i puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació de Joaquim
Pannon, d’Argentona.
12e) Peça cantonera de color marró clar, amb una onda molt pronunciada,
ondetes al final, fet amb trenes, punt ple, punt reixat, punt de la verge,
puntilló i un peu reixat o calat. Dibuixos: fulles de punt ple i de mig punt.
Donació: senyora Ribot. Feta a finals del segle XX.
12f) Tapet ovalat amb trenes, guipurs, puntilló, calats, amb onze flors de
sis pètals de mig punt, acabat d’ondes amb punt ple i calat. Fet a Arenys i
donat per Amèlia Albertí. Antiguitat: primera meitat segle XX.
52
12g) Punta cantonera d’un tapet feta a base de trenes, calats, aranyes, plo-
ma i punt reixat. Fil del dotze de color beix. Ziga-zaga de quadrats de punt
ple com a motiu principal. Donació de la senyora Ribot.
53
Q13) FRIS DE CORTINA
Entredós de fil blanc fet amb fulles de guipur, trenes i puntilló. Dibuix: tres
cercles amb els guipurs al mig. Nanses fetes amb punt de trau que aguanten
unes borles de serrell. Fil blanc del trenta. Donació de Pepi Vila. Procedèn-
cia: finca Volart, d’Elvira Volart Pich, d’un mostrari de puntes.
54
Q14) CORTINA
Cortina sencera, molt plegada dins el quadre. Treball de malla amb agulla.
Està feta amb punts molt treballats i alhora difícils de classificar. Són punts
reixats i de teixit. Dibuix de flors de quatre pètals, resseguides amb unes
embastes. Acabat en ondes que contenen una flor cadascuna. La peça està
treballada amb fil de pescador beix. Donada per Anita Casas, d’Argentona.
Segur que té més de cent anys, ja que ve del temps de l’àvia de l’Anita.
55
Q15) TOVALLOLA DE COMBREGAR
Tovallola de combregar feta a mà, amb una punta amb guipurs, trenes i
puntilló. La punta està muntada sobre roba de fil blanc, amb brodat central
amb un calze, un reflex, amb estels, amb uns ramatges de fulles i espigues
de blat i raïm i fulles de cep. Acabat amb ondes que mostren calats, trenes i
punt ple. Donació de la parròquia d’Argentona, de part de mossèn Salvador
Cabré. Pot tenir uns dos-cents anys d’antiguitat.
Posades sobre el llit a mode de tovalles, aquestes tovalloles servien per

combregar i extremunciar les persones durant l’oferiment dels darrers sa-
graments. El mossèn la duia a les cases per si de cas no n’hi havia.
56
Tovallola de combregar, de fil blanc, amb calats, cos i dibuix central brodat
a màquina, amb un calze al mig brodat en blanc i gris, dominat per fulles al
peu del calze, espigues de blat, raïms i fulles de cep. Al voltant del quadre,
hi ha el treball de punta de boixet amb trenes, punt de la verge, guipurs
llargs (flor) i quadrats, acabat amb unes ondes. Donat per la senyora Viñas,
del carrer de Lladó.
57
Q17) PATRONS DE MANTELLINA
Dos patrons de mantellina amb motius florals. Provenen de Can Calopa i

poden tenir més de dos-cents anys. Ben conservats, fets de paper d’estrassa.
58
Tovallola de combregar brodada amb una sanefa floral i amb quatre escuts,
amb motius relacionats amb la crucifixió de Jesucrist. Al centre, el calze
amb un peu reixat amb diferents calats i uns núvols brodats, raïms amb
fulles de cep, un colom, una creu i un cor. La vora de la peça és treballada
amb punta de boixet feta amb punt de tul, punt d’esperit, teixit ple i mun-
tada a la roba amb un fistó. El fil emprat pot ser fins i tot del dos-cents. És
una peça de gran valor que pot ser de mitjan segle XVIII, segons mossèn
Cabré, que la va donar.
59
Q19) BUST DE DAMA
Bust de dama que mira a la dreta, fet amb punta de coixí, fil negre del
quaranta i daurat, amb punts reixats, guipurs, punt ple i mig punt. Quatre
rodones contenen els guipurs daurats. Al cos hi ha una flor amb vuit pètals
de guipur. Feta el 23 d’octubre de 1999 i donada per CONEX de Premià de
Mar. El van regalar les puntaires de Premià de Mar.
60
Q20) PECES DE VESTIT DE BATEJAR
Tres peces d’un vestit de batejar, fetes amb punta de ret fi català o punta
d’Arenys: fons de tul, punt ple, punt d’esperit, filigrana i resseguit. Fil
blanc del cent trenta. Peces carregades, motius difícils de descriure, rom-
boïdals. Les va donar la senyora Isabel Par, però va ser feta a Arenys. Va
dir que era de la seva mare. La peça Q66c és del mateix vestit.
61
Q21) MOSTRARI
Mostrari quadrat de puntes de coixí. Dominat pels dibuixos geomètrics,

com els rombes. Hi ha punts variats: “la mosca”, punt d’esperit, filigrana,
punt reixat, trenes, punt calat, punt de la verge obert i tancat, quadrets
de trena, punt ple, mig punt, aranya, aranya allargada, ovalada, foradada,
rodona, punt sargit (teixit) i altres. Fil blanc del cinquanta. Donació de les
puntaires de Badalona, cap a l’any 1997.
62
Q22) COIXINET
Coixinet de sobretaula per fer puntes. Molt antic. Donació de Carme Mo-
list. Prové del Convent de Sant Cugat.
63
Q23) BRODAT
Brodat policromat sobre paper d’estrassa. Quadret de sant Lluís Gonçaga

emmarcat amb or. Donació de Joan Villegas.
64
24) COIXÍ
Coixinet de sobretaula. És un conjunt sencer: amb la mostra de punt feta

amb aranyes, punt d’esperit, trenes, mig punt... i amb la peça de fusta de
base, la roda o coixí on clavar les agulles, la petita plataforma del davant
folrada amb roba floral, com la roda, i quatre boixets. Donat per Maria
Vinyals, de Vilassar.
65
Q25) MOSTRES (2)
25a) Mostra de malla de pescador amb una punta de coixí amb trenes i una
gran rosa brodada al centre. Unes anelles de punt de trau envolten la peça,
que sembla un escut. Dues anelles aguanten dues borles. Fil blanc del vint.
Prové d’un antic mostrari.
25b) Mostra de punta amb punt de la verge, mig punt, punt d’esperit i tre-
nes. Figures de ziga-zaga. Fil blanc del vint. Retall donat a la col·lecció.
66
Q26) TAPET DE TOCADOR
Tapet de tocador de forma oval fet amb punt reixat, motius amb punt ple o
de teixit, mig punt, resseguit i filigrana. Conté unes inicials a la part baixa
del rombe: “D” i “M”, equivalents a Dolores Moré, cosina germana de
Concepció Moré. Fet per les puntaires d’Arenys. Formava part del joc de
tocador de la núvia (DM). Pot tenir uns seixanta anys. Fet amb un fil blanc
del vuitanta.
67
Q27) MOCADOR
Punts: el motiu dominant són els piquets de mig punt, i presenta un calat
en un angle del mocador, que és de roba de fil. El fil és blanc del seixanta.
Donació d’Isabel Tejedor, d’Argentona.
68
Q28) QUADRE AMB POEMA DEDICAT A LA

CONCEPCIÓ MORÉ I PUNTES
Poema de la Lola Perejoan, de Ca l’Odón.
28a) Dues papallones (una a cada

angle del quadre) fetes amb mig
punt, punt ple, trenes i resse-
guit. Realitzades per les puntaires
d’Arenys. Fil blanc del vuitanta.
28b) Dues parelles de fulles de mig

punt farcides amb fulles de guipur,
amb acabat de calats. Fil blanc del
vuitanta. Fetes per les puntaires
d’Arenys.
28c) Punta d’emmarcat feta amb

puntilló, trenes, peu reixat, punt
ple i rotllanetes de mig punt. Fil blanc del vuitanta. Feta per les puntaires
d’Arenys
69
Q29) MOSTRES DE PUNTES (6) I ENTREDÓS (5)
Les onze peces són fetes per una àvia d’una residència d’Arenys. Les va
donar cap a l’any 1998 a Vicenç Ballbona per a la col·lecció de puntes
d’Argentona. Descripció de dalt a baix:
29a) Punta amb treball de filigrana, guipurs, trenes i peu calat. Fa ondes
pels dos costats. Fil blanc del cinquanta.
29b) Entredós amb mig punt de la reina, piquets o rotllanetes de mig punt
i els dos peus calats. Fil blanc del seixanta.
70
29c) Punta feta amb ratlles, calats i punt ple, motiu a base de franges ver-
ticals. El peu és calat i l’acabat de la punta fa dos punts. Fil blanc del
seixanta.
29d) Entredós fet amb una línia de rombes calats al centre, mig punt i punt
calat, els dos peus calats. Fil blanc del seixanta. 29e) Punta amb aranyes,
punt de la verge, mig punt, punt ple i calat. Dominen els rombes plens, com
a dibuix. Peu també calat. Fil blanc del seixanta.
29f) Entredós d’aranyes, dues voltes i una ziga-zaga central de punt ple
com a motiu dominant, i peu reixat. Fil blanc del quaranta.
29g) Punta de peu reixat, amb petits rombes de mig punt i una onda reixada
i plena. Fil blanc del vuitanta.
29h) Entredós amb rodones amb punt de la verge i calat als peus. Fil blanc
del cinquanta.
29i) Punta amb peu calat, amb ondes de mig punt i punt calat. Fil blanc del
seixanta.
29j) Entredós molt estret fet a base de piquets de mig punt i aranyes, i peus
calats. Fil blanc del seixanta.
29k) Punta de peus calats, amb trenes, puntilló i guipurs. Fil blanc del
quaranta.
71
Q30) MOCADOR
Mocador amb motius geomètrics, fet amb mig punt i punt reixat; presenta
piquets i ondes de mig punt, peu calat, fet amb fil del cinquanta. Flors i
fulles seques al centre del quadre. Fet per Paquita López als anys 90 del
segle XX i donació d’Assumpció Canals.
72
Q31) PINTURA DE SANT JOAN FETA PER

CONCEPCIÓ MORÉ EL 1971.
73
Q32) COLL DE DAMA
Fet amb trenes, piquets de mig punt, fulles de guipur, una cinta de punt ple,
peu reixat i ondes reixades, fil blanc del quaranta. Donació de Teresa Vila
i fet per algú de la família Boba d’Argentona, quan tenia quinze anys, per
posar-se els enagos de la primera comunió.
74
Q33) MOCADOR
Mocador amb el centre de roba i calats, punta feta amb trenes, puntilló i
piquets plens, amb fil blanc del vuitanta. Al peu hi ha un petit caladet i punt
ple. El mocador no té més de disset anys, muntat per la Pepi Vila, i la punta
fou feta i donada per Dolores Sevilla.
75
Q34) APLICACIONS (4)
Dues aplicacions de cantonera i dues de sobre roba. Podrien ser per a un

joc de taula o de llit. Totes quatre són fetes amb la mateixa tècnica de boi-
xet: trenes, flor al centre feta de mig punt i amb fulles de guipur, amb fil
blanc del dotze. Està resseguida amb un fil més gruixut. Són puntes regala-
des a la col·lecció per Isabel Tejedor. Possiblement provenen d’Arenys de
Mar, dels anys 70 del segle XX.
76
Q35) ENTREDÓS (4) I PUNTES (25)
Aquestes puntes són fetes al Brasil per la Rosa Roig Oliver (originària de
Canet), “pensant sempre en les puntaires catalanes”, segons es llegeix en
l’etiqueta enganxada. Donació d’Angelina Badosa Oller, d’Argentona. La
descripció que en fem va de la part superior a la inferior:
Q35a) Entredós de mig punt, aranyes i punt reixat, peu calat fil beix del
cinquanta.
Q35b) Entredós (cantonera) amb puntilló, trenes, punt pla amb fil perlé
blanc del dotze.
Q35c) Entredós (cantonera). El mateix que l’anterior, per bé que el dibuix

és d’una sola tira.
Q35d) Entredós de peus calats i plens, trenes, piquets de mig punt, amb
dibuix d’una cinta de punt ple ondulada (serpentejant). Fil blanc del qua-
ranta.
Q35e) Punta amb puntilló i trenes, cinta ondulada, peu ple i calat. Fil blanc
del dotze.
Q35f) Punta amb trenes, puntilló, piquets plens ben diferenciats, punt ple i
calats, peu de punt ple i onda calada. Fil beix del seixanta.
Q35g) Punta que fa dibuix de dues línies de cadenes agafades amb unes
trenes, peu de punt ple. Fil blanc del quaranta.
Q35h) Punta cantonera amb trenes i puntilló, amb piquets plens de punt
sencer i piquet petit de mig punt. Fil blanc del quaranta.
Q35i) Punta cantonera amb rodones de punt ple foradades i el peu de trenes
amb puntilló. Fil blanc del dotze.
77
Q35j) Puntilló amb dibuix de rotllanes amb punt ple al mig, peu reixat i
calat, amb onda de trenes. Fil blanc del quaranta.
Q35k) Punta d’aranyes, punt reixat, ondes plenes i un calat al final de

l’onda. Dues cintes ondulades de punt ple entre les aranyes. Fil beix del
seixanta.
Q35l) Punta de punt ple i reixat, peu calat i acabat amb ondes de dos punts.
Fil blanc del seixanta.
Q35m) Punta d’aranyes, peu calat, fons de reixat i ondes en forma de cor
de punt ple i un calat al final. Fil blanc del seixanta.
Q35n) Punta petita resseguida, amb piquets de mig punt, peu i onda calats,
fil beix del seixanta, i el resseguit és un fil beix del dotze.
Q35o) Punta amb onda de mig punt, aranyes, cinta de mig punt, punt reixat
i peu calat, fil beix del cinquanta.
Q35p) Punta amb peu calat, teixit reixat, mig punt, piquets de punt ple,
punt de la verge i ondes de mig punt. Fil beix del seixanta.
Q35q) Punta amb cinc ondes calades, amb un peu ple i calat. Fil blanc del
quaranta.
Q35r) Punta amb peu ondulat, dos dibuixos amb punt ple i un de mig punt,
peu entre ple i calat, i trenes amb puntilló. Fil blanc del quaranta.
Q35s) Punta d’aranyes, mig punt i punt reixat, amb un peu calat i unes
ondes plenes acabades amb un calat. Fil beix del seixanta (com l’entredós
35a).
78
Q35t) Punta d’aranyes, mig punt i punt reixat, amb un peu calat i unes
ondes plenes acabades amb un calat. Fil beix del seixanta (com l’entredós
35a i com la punta anterior 35s, però una mica més estreta).
79
Q35u) Punta de piquets de mig punt que formen un dibuix piramidal, punt
reixat tancat, peu calat, onda plena i calada. Fil beix del seixanta.
Q35v) Punta amb dibuix geomètric de mig punt, reixat dominant, acabat
amb ondes de mig punt, peu calat. Fil beix del seixanta.
Q35x) Punta de peu calat i ple, aranyes de fil cargolat, cinta de punt ple
ondulada, i acabat amb puntilló i trenes a la vora. Fil blanc del quaranta.
Q35y) Punta amb un reixat fet de quadres amb trenes, piquets rodons plens
(quatre de sencers i grans), cinta ondulada de punt ple, de peu calat, acabat
amb una onda calada. Fil blanc del trenta.
Q35z) Punta amb piquets lleugerament ovalats, trenes, peu calat i acabat
amb puntilló. Fil blanc del cinquanta.
Q35za) Punta amb el peu calat, vuit quadres plens, fons de punt de la verge,
ondes de mig punt i puntillons i trenes. Fil blanc del trenta.
Q35zb) Punta plena de calats i reixats, peu calat, i dibuixos en forma de S

rectangular, i acabat amb ondes calades. Fil beix del seixanta.
Q35zc) Punta de peu calat, reixat de fons amb doble punt, figures de qua-
dres de mig punt, calat de fil cargolat i acabat amb ondes plenes i un calat.
Fil beix del seixanta.
Q35zd) Punta amb dibuix de quatre fulles centrals amb un caladet al mig,
feta amb punt ple, calat, piquets de mig punt, trenes, puntilló i trenes a
l’acabat. Fil blanc del quaranta.
80
Q36) PUNTA
Punta de coixí feta a base de trenes, quatre flors centrals de guipur, mig
punt, punt sencer, fil cargolat, peu de punt ple amb calat i l’acabat amb un
pic sortint amb trenes i puntilló. Fil blanc del quaranta. Feta per Caridad
Álvarez, de Mataró, que, amb molts d’aquests treballs, va guanyar un pre-
mi de la casa Labores del Hogar, al Masnou. La donà la seva família, així
com altres moltes peces de la col·lecció. Mides: 24 x 18 cm.
81
Q37) ENTREDÓS AMB MEDALLÓ OVAL
Medalló central ovalat fet amb un reixat de base que l’envolta, amb fulles
de guipur, mig punt, trenes i una flor de guipur al mig. Fet per Caridad
Álvarez. Fil blanc del quaranta. Mides: 24 x 16 cm.
82
Q38) ENTREDÓS AMB MEDALLÓ RODÓ
Entredós amb dibuix floral fet a base de guipurs i trenes, punt ple i calats al
voltant del medalló, rombe amb aranya allargada, semicercles amb guipurs
i també hi ha aranyes als dos costats. Fil blanc del quaranta. Fet per Cari-
dad Álvarez. Mides: 24 x 17 cm.
83
Q39) CORBATA DE SEDA NEGRA
Corbata sencera feta amb el punt de Chantilly, resseguida, fa uns meda-

llons florals. Un medalló és de filigrana i de punt llis i l’altre és de tul i de
punt llis resseguit. Acabat amb punt ple i resseguit, amb ondes amb punti-
lló a ambdós costats. Donació de la senyora Catalina Vila. És d’abans de la
Guerra Civil espanyola. Mides: 120 x 6 cm (els cent vint ja compten amb
uns dos centímetres recollits al centre).
84
Q40) TAPET DE TOCADOR
Tapet sencer envoltat de cors de mig punt resseguits i al centre un rectangle

amb vuit flors plenes i un fons reixat. Els cors exteriors presenten trenes
entre ells i un acabat amb puntilló. Fil blanc del cinquanta. Sembla que fou
fet a Arenys i fou donat per la senyora Amèlia Albertí. La peça era de la
seva mare. Mides: 32 x 23 cm.
85
Q41) MOCADOR DE SEDA NATURAL
Mocador sencer de seda natural amb flor seca al centre i unes inicials bro-
dades que semblen ser una “A” i una “D”. La punta és feta amb disset flors
de guipur, de mig punt, punt de la verge, trenes i ondes de plomes. Fil de
seda natural, de tonalitat grisa, muntat amb unes ondes sobre la seda. Va
venir de Vilassar de Mar, donat per la Catalina Moré. Presenta els extrems
força desgastats. Mides: 30 x 30 cm.
86
Q42) MOCADOR
Quadre contenint un mocador de punta de coixí amb un dibuix molt de-

licat, fet amb seda, de 33 x 33 cm, amb un brodat central de colors i les
inicials “D” i “M”. Dibuixos geomètrics de punt ple i amb un quadrat de
mig punt al centre, reixat, muntat amb unes ondes de punt ple sobre la roba
del centre, punt de la verge, aranyes i acabat amb piquets de punt ple i mig
punt i puntillons. Fil beix de seda, del vuitanta, en força mal estat de con-
servació visible sobretot a la part d’unió entre la punta i la roba.
Aquest mocador és molt antic, potser centenari, i fou cedit en dipòsit l’any
1994 pel Museu Marès d’Arenys de Mar, per ser integrat a la col·lecció ar-
gentonina quan aquesta estava a la casa museu del carrer Gran, número 44.
Se’n conserva el document de cessió, signat per Jordi Colomer, del patro-
nat del Museu Marès.
87
Q43) MOCADOR
Mocador sencer fet amb punt ple, mig punt, aranyes i punt reixat. Les
ondes de l’acabat són de punt reixat i punt ple a la vora. Presenta un petit
quadre al centre de roba de fil. Motius florals de guipur de vuit fulles i
geomètric. Fil blanc del seixanta. Fet i donat per Montse Sinyol a inicis
dels anys 90 del segle XX. Mides: 26 x 26 cm.
88
Q44) MOCADOR DE SEDA AMB INICIALS
Mocador sencer amb centre de seda natural que duu la inscripció “adela”
brodada, i punta de fil de seda al voltant del quadre feta a base de rombes
de mig punt i ple amb aranyes, amb un reixat de filigrana de fons i acabat
amb una cinta en ziga-zaga de punt ple i unes ondes de ploma. Mocador
molt antic, també centenari, donat per Montserrat Piñol (Pinyol?) de Co-
lombo. Es conserva força millor que la peça Q43. Mides: 28 x 28 cm.
89
Q45) ENTREDÓS DE FIL DE PLATA
Entredós plegat dins el quadre, fet a base de plomes, guipurs i mig punt al
motiu central serpentiforme. El més destacat són les plomes fetes amb fil
pla i fil prim. Donació de l’Associació Catalana de Puntaires per la diada
de Santa Úrsula de l’any 1999, a Argentona. Mides de la peça sencera: 60
x 7,5 cm (en el quadre el plec la deixa en una peça de 30 cm de llarg).
90
Q46) POLLITA O MANTELLINA DE SEDA NEGRA
Mantellina de tul negre amb motius florals, voreres de Chantilly, feta amb
punt de filigrana i punt ple. Les noies i senyores se la posaven o bé al cap
o bé a l’espatlla com a element del vestit en certes ocasions especials.
Aquestes peces es feien amb tires i es cosien tira a tira amb un ganxet per
completar la peça. Per donar-hi espais de transparència, el tul es feia amb
diferents gruixos de fil, algun dels quals podia ser tant prim com del cent o
del cent quaranta. Les mantellines es feien a base de tires que podien tenir
diferents mides, segons el tipus de punt, de fil o de dibuix.
La majoria de les flors i detalls com els piquets són de punt ple. Es conser-
va força malament, estripada en algunes parts. Donació de Catalina Vila.
La peça era d’una germana seva. Peça heretada de les àvies, així que pot
tenir més de cent anys ben bé. Està plegada pels dos costats, així que les
mides són les que presenta dins el quadre: 48 (incompleta, de dreta a es-
querra) x 64 cm.
91
Mantellina de tul negre amb motius florals. Punt de tul i punt ple en els mo-
tius de ramatges vegetals. Algun piquet i acabat amb puntillons. Donació
de Catalina Vila. La peça era d’una altra germana seva. També molt antiga.
Plegada pels dos costats dins el quadre: 47 (incompleta) x 65 cm.
92
Punt de tul amb dibuix de roses, acabats també florals, tots de punt ple i
amb resseguit, acabats amb puntilló. Donació de Catalina Vila. També molt
antiga i plegada pels dos costats dins el quadre: 45 (incompleta) x 55 cm.
93

BRODADA
Mantellina de tul brodada, amb treball amb agulla, procedent de Bruges

(Bèlgica). És més petita que l’anterior. Dibuix a base de fulles allargassa-
des (semblants a plomes) als costats, i rams de flors al centre. Acabats amb
ondes de punt ple. Donació de Catalina Vila, tot i la procedència belga.
Plegada pels costats dins el quadre: 45 ( incompleta) x 55 cm.
94
Q50) FLORS DE SEDA NEGRA (5)
Són cinc flors treballades amb fil daurat, fil negre i filferro cobert amb un
cordonet. Les flors les formen cinc pètals i una tija. La punta de coixí, de
punt ple, envolta les flors, que adornaven el cosset d’una dona. Antiguitat:
més de dos-cents anys, segons donació d’Antònia Fontcuberta, que les te-
nia d’herència familiar. Mides: 13-14 x 7-7,5 cm.
95
Q51) MANTELLINES DE SEDA NEGRA (4)
Dins el quadre tenim quatre mantellines.
Q51a) Pollita gran de seda negra, amb di-

buixos florals centrals i piquets sobre tul.
Mostra treball de filigrana i punt ple. Aca-
bat amb ramatges florals i ondes de punt
ple amb puntilló. Donada per la senyora
Amèlia Albertí. Mides: 55 (incompleta) x
65 cm.
Q51b) Pollita de seda negra, més petita, tota

feta amb punta de boixet. Molt plegada pels
costats dins el quadre. Presenta motius flo-
rals, ramatges fets a base de punt ple, fili-
grana i resseguit. Acabat amb ondes. Se’n
desconeix la procedència. Mides: 38 (molt
incompleta) x 60 cm.
Q51c) Pollita de seda negra, molt llarga,

plegada pels costats dins el quadre. Motius florals, ramatges per tota la peça,
treballada en part amb agulla i en part amb aplicacions de punta de coixí
sobre tul. Als acabats es veu com un doblat, un doble tul?, que pot ser un
reforç. Presenta la base de tul, punt ple, piquets i acabat amb franges de flors
amb una foscor molt remarcada, que seria la part que penjaria a l’espatlla.
Procedència desconeguda. Mides: 90 (incompleta) x 66 cm.
Q51d) Pollita de seda negra amb flors i fulles de punt ple molt destacades
sobre la base de tul. Hi ha piquets de punt ple i de mig punt. Unes flors
grans amb centre de filigrana acaben la part de baix de la peça. Procedència
desconeguda. Mides incompletes ja que està plegada pels dos costats: 90
x 48 cm.
96
Q52) TIRES DE MANTELLINA DE SEDA NEGRA (6)
Q52a) Tira de mantellina. Presenta tul, filigrana i punt

ple. Ramatges florals. Donació de M. Rosa Valls,
d’Argentona. Mides: 23 x 14 cm.
Q52b) Tira d’un mantell de núvia feta amb un tul molt

fi, de Chantilly, centre de flors i tot un costat amb on-
des florals molt visibles, fetes de punt ple. Totes les
figures florals estan resseguides. Donació de M. Rosa
Valls, d’Argentona. Plegada pel costat dret del quadre.
Mides: 52 x 28 cm. A l’amplada, ja s’hi han sumat els
sis centímetres plegats.
Q52c) Tira de mantellina, amb dibuix de quatre flors

grans i unes altres dues de més petites, amb alguna
fulla. Totes amb una base de tul, punt ple, resseguit i
filigrana. Donació de Montserrat Viltró. Procedència
de Can Viltró. Mides: 39 x 12 cm.
Q52d) Tira de mantellina amb un dels extrems acabats amb tres puntes angu-
loses, semicercles concèntrics, i dominat per ramatges florals. L’altre extrem
mostra els fils –més de 100!− que treballaven la peça, tant el punt de tul com el
ple. El tul és més fi que a la peça anterior, però també mostra el treball de punt
ple pels motius. Procedència de Can Viltró. Mides: 47 x 10 cm.
Q52e) Tira de tul plegada, amb piquets de punt ple. Procedència de Can Viltró.
Mides inexactes per peça plegada: 14 x 9 cm.
Q52f) Tros de mantellina amb formes semblants a flors a base d’una cinta
de punt ple feta amb piquets sobre tul i el fons de filigrana. Procedència de
Can Viltró. Un dels costats és l’acabat. Mides: 23 x 10 cm.
97
Q53) XAL (2), POLLITA (1) I MOCADOR DE SEDA

NEGRA (1)
Q53a) Xal de seda negra recollit pels costats, amb unes flors (un piquet
i sis fulles) com a motius principals, amb punt de la verge dominant, i
als costats guipurs, ondes amb trenes i puntilló. Fil del dotze. Donació de
Madroneta Ros. Antiguitat: segle XIX. Mides: 92 (mida molt incompleta)
x 43 cm.
Q53b) Mocador del 1901. Mocador en dues parts ben visibles. Fet amb
molts punts: filigrana, punt ple, aranyes (plena i buida), punt de la verge,
tul, ploma a l’acabat. L’any 1901 és al mig i dins un cercle oval i un requa-
dre exterior envoltat de formes geomètriques (rombes, ondulacions) i flo-
rals als extrems. Donació d’Encarnació Oller, fet per la seva àvia. Mides:
34 x 34 cm.
Q53c) Xal de seda negra recollit pels costats, dominat per figures geomè-
triques (rombes), punt de la verge dominant, mig punt, punt ple, fil cargolat
i trenes. Acabat amb una mena de plomes de mig punt i puntilló. Fil del
vint. Donat per Milagros Albert, fet per la seva mare (Francesca Baró) a
primera meitat del segle XX. Mides: 87 (incompleta) x 44 cm.
Q53d) Pollita feta de ganxet, dominada per floretes fetes a base de quatre
piquets, reixat de base fet de cadeneta. Acabat amb unes ondes que con-
tenen un dibuix semblant a un ventall. Fil del vint. Donació de la senyora
Viñas. Mides: 88 x 48 cm. (les dues mides són incompletes, sobretot la
primera, ja que també està molt recollida dins el quadre).
98
99
Q54) PUNTES (4), ENTREDÓS (1) I FLORS (3) DE

SEDA NEGRA
Q54a) Punta que comença amb un peu d’entredós

que conté una franja horitzontal amb aranyes, i
al centre “mosques” i aranyes de quatre potes i
unes flors de punt ple dins cartutxos, acabat amb
ondes de mig punt i ple, i puntilló. Donació de
Sebastiana Pannon. Mides: 22 x 8,5 cm.
Q54b) Tros o tira de mantellina decorada amb

dues flors i dues fulles fetes sobre fons de tul,
amb punt ple i mig punt i filigrana a dins, i on-
des (pètals) amb puntilló. Donació de Sebastia-
na Pannon. Mides: 34 x 13 cm.
Q54c) Fulla retallada feta amb la mateixa tècni-

ca que l’anterior. Pètals combinant el mig punt
i el ple. Donació de Sebastiana Pannon. Mides:
13 x 8 cm.
Q54d) Flor retallada feta amb la mateixa tècnica

que l’anterior. Pètals combinant el mig punt i el
ple. Donació de Sebastiana Pannon. Mides: 13
x 10 cm.
Q54e) Tira de xal amb un costat estripat. Presenta treball amb guipurs,
piquets entre trenes i creuats, i acabat amb unes ondes plomades. Donació
de M. Rosa Valls. Mides: 23 x 15 cm.
Q54f) Entredós (tira de xal) amb unes cinc flors i mitja enmig d’un reixat
amb fils creuats, i acabat amb uns piquets als dos costats. Donació d’Anita
Cases. Mides: 23 x 8 cm.
100
Q54g) Dues flors retallades semblants a la Q54c i Q54d. Són dues flors
amb uns pètals de punt ple, tul i filigrana a la resta. Els pètals tenen un
resseguit. Al mig d’una hi ha el cor de la flor. Al costat, una de més petita,
entre les dues grans. Donació de Can Viltró. Mides: 22 x 12 cm.
Q54h) Tira de mantellina amb figures circulars i mitges llunes de punt ple,
mig punt, piquets, enmig de tul i filigrana, i acabat amb unes ondes de punt
ple. Mides: 23 x 11,5 cm.
101
Q55) DOS XALS, DUES TIRES I UNA POLLITA DE

SEDA NEGRA
Q55a) Tira de xal amb els motius i treball de punta idèntics al Q54e.
L’acabat no està tan estripat. Donació de M. Rosa Valls. Mides: 38 x 11 cm.
Q55b) Xal dominat pel punt de la verge i piquets, a l’acabat mostra unes
ondes amb una cinta plena ondulant, piquets, trenes i becs també de trenes.
Fil perlé de seda negra, del quaranta. Donació de Paquita Abril. Mides: 103
x 36 cm (totes dues mides són incompletes, ja que està molt plegat dins el
quadre).
Q55c) Xal dominat pel punt de la verge i guipurs allargats i quadrats a

l’acabat. També mostra piquets entre el punt de la verge. Les ondes de
l’acabat mostren dues cintes de punt ple fent ziga-zaga i el guipur de qua-
dradets enmig. Acabat final amb unes trenes. Fil perlé del quaranta. La
peça és força nova i per això sembla més gruixuda que d’altres de més
velles. Donació de Montserrat Carbonell. Mides: 104 x 33 cm (mides molt
incompletes, perquè està plegat dins del quadre).
Q55d) Tira de xal feta amb punt de la verge, amb motius de flors de punt
ple i amb mig punt a la base de la planta i a l’acabat, amb piquets de mig
punt, una mica de calat i puntilló. Donació de Rosa Valls. Mides: 45 x 13
cm.
Q55e) Pollita gran dominada per filigrana i piquets de punt ple. A l’acabat,
grans fulles ovalades amb guipurs. Dins unes rotllanes de mig punt s’hi
han fet unes flors de sis pètals, motiu que es va repetint. Idèntic al Q54e i
Q55a. Bon estat de conservació. Cessió de Paquita Abril. Mides: 86 (in-
completa) x 73 cm.
102
103
Q56) BRUSA DE SEDA NEGRA
Quadre amb una brusa sencera feta amb treball de Chantilly, flors i fulles
resseguides, filigrana i piquets plens. Estava folrada amb un crespó, però
se li va treure per deixar el punt a la vista i deixar veure la transparència.
El coll solapa i la tapeta són més foscos. Cordada amb set botons folrats
de blonda. Donació d’Anita Cases. Feta per la seva mare. Pot pertànyer
al segle XIX. Mides: 55 x 50 cm. Els cinquanta centímetres de màniga a
màniga són incomplets, ja que la roba està recollida.
104
V57) VITRINA CENTRAL AMB TOVALLES

D’ALTAR (2) COBRELLITS (2) I TAPETS (2)
V57a) Situada a dalt de tot, tovalla blanca d’altar major amb treball de
boixet per tres dels quatre costats, per a lluïment, pensant en els fidels. Està
muntada sobre una roba de fil. Peu amb calat i punt ple, dibuixos florals
a base de guipurs, fulles calades amb fil cargolat, mig punt, anelles de
trenes que s’agafen les unes amb les altres amb quatre punts plens, acabat
amb ondes de trenes i puntilló. Fil blanc del quaranta. Donació de la Flora
Bosch.
V57b) Posada en vertical, tovalla d’altar major, blanca, amb treball de boi-
xet a tres dels quatre costats, muntada sobre roba de fil, que també mostra
un calat. Punta feta amb quadrets de trenes i dominada per garlandes amb
flors de punt ple i fulles de mig punt amb calat al mig. Tot resseguit. Acabat
amb ondes de punt ple i trenes. Fil blanc del quaranta. Donada per mossèn
Salvador Cabré, de la Parròquia d’Argentona. Molt ben conservat, era de
l’antic altar major. Pot tenir, segons la Pepi Vila, més de dos-cents anys.
V57c) Cobrellit de fil blanc, col·locat amb un tapet i unes figuretes al da-
munt. Treball muntat a mà (boixet?) a tot el voltant i al mig, a base de tires
de punt ple i fil cargolat, amb formes de fulles i flors dominants acabat
amb unes ondes punxegudes de punt ple. La tela està brodada amb flors i
garlandes. Fil blanc del quaranta. Donació de Vicenç Ballbona.
V57d) Cobrellit blanc d’organzí amb treball de boixet dominat per un en-
tredós de quadres i el peu calat, i quadres de punt ple, amb creuat de trena
i calat al voltant. Roses brodades amb tul aplicat per tota la peça. Fil blanc
del quaranta. Fet per la Montserrat Pascual i donat per Vicenç Ballbona.
V57e) Tapet de crepè amb una punta muntada o aplicada, de punt reixat,
filigrana, punt ple i mig punt, dibuix de cadena, acabat de mig punt i trenes.
105
El brodat és fet per la Montserrat Carbonell, amb piquets foradats i plens i

ramatges dominants, amb un cor a cada angle. Fil blanc del quaranta. Do-
nació de Vicenç Ballbona Moré, fill de Vicenç Ballbona i Concepció Moré.
Mides: 64 x 64 cm.
V57f) Tapet més petit fet amb el punt de trau anomenat Richelieu, que
dibuixa unes flors de lis, punta feta amb punt ple, trenes, guipurs i creuats.
Acabat muntat amb ondes, els guipurs amb mig punt al mig, i les trenes,
amb puntilló. Ha de ser molt antic. Al mig hi ha una flor brodada feta amb
punt de cadeneta. Procedència desconeguda. Fil blanc del cinquanta. Mi-
des: 33 x 33 cm.
106
58) COIXÍ DE TAULA
Coixí amb sis boixets posats, amb fil negre. Són boixets molt antics, de fa
dos-cents anys, segons la Pepi Vila. Donació de Maria Abel de Biete, de
Barcelona.
107
59) PINTURA DONA AMB FANALET
Forma part de la col·lecció, tot i no ser una punta de coixí. Pintat per la
Concepció Moré. Regal de l’any 2000 del doctor Calvo, amb ànim de re-
captar diners per a la col·lecció. Fou acabat el 1971.
108
V60) VITRINA CENTRAL AMB ALBES (3),

ROQUETS (2), PUNTA D’ALTAR DE FIL D’OR (1),
PATENA (1) I TAPET (1)
V60a) Alba de fil blanc treballada amb punt de Richelieu (punt de trau) i bro-
dada a la part baixa i a les mànigues. Faldó amb medallons amb motius bíblics,
entre els quals podem citar una barca, peixos, pans, la creu i molts altres de la
simbologia cristiana. Donació de mossèn Salvador Cabré als anys 90 del segle
XX. Peça del seu vestuari de sacerdot.
V60b) Roquet sobre l’alba V60a. És de fil amb una punta de malla (reixada i
plena) feta a base de brodat i acabats amb ondes de teixit ple i punt de trau. Al
coll i al peto hi ha una punta de boixet feta amb aranyes i punt reixat i acabat
amb ondes de mig punt, amb fil blanc del cinquanta. Donació de mossèn Salva-
dor Cabré als anys 90 del segle XX. Peça del seu vestuari de sacerdot.
V60c) Tapet blanc de crepè amb un entredós central fet de boixet, amb calat al peu;
el dibuix que repeteix sembla un tronc amb tres branques, tot de punt ple i calats. A
les vores, punt ple i reixat. Donació d’Amèlia Albertí. Mides: 37 x 31 cm.
V60d) Punta d’altar de fil d’or i tul (col·locada a sota el tapet anterior V60c),
amb motius florals i ramatges, treballada amb agulla sobre tul, amb treball de
fil d’or fet a mà. Donació de la Parròquia de Sant Julià. Segons la Pepi Vila, és
una peça molt antiga i que sempre ha estat a la parròquia. Fa vint-i-nou centí-
metres d’amplada i la llargada és d’uns cinc metres.
V60e) Alba feta amb faldó de punta de coixí, amb motius florals alineats a
base de guipurs enmig d’un fons de trenes. Flors de dues mides, les grans amb
catorze pètals i amb centre de mig punt i guipurs. Acabat amb ondes i amb
dues tires de punt ple i calat. El faldó té transparència perquè se li va treure un
folre negre que duia. Fil perlé blanc del quaranta. Donació de Flora Bosch i de
mossèn Joan Villegas.
109
V60f) Patena de seda col·locada sobre l’alba anterior (V61e), color ver-
mellós, amb decoració pintada, amb creu i motius florals. Voraviu daurat
i acabada amb un serrell també daurat. Donació de mossèn Joan Villegas.
V60g) Alba de fil amb faldó de tul, amb ramatges fets amb agulla, aplica-
cions de tul sobre tul, ullets foradats, dibuix tot resseguit. Acabat amb on-
des resseguides i un caladet amb piquets foradats. Era del mantell de núvia
de la mare de mossèn Cabré. Amb aquesta alba digué la primera missa.
Donació de mossèn Cabré.
V60h) Roquet col·locat sobre l’alba anterior (V61), amb una punta feta a
base de mig punt, punt ple, filigrana i piquets plens. Hi domina un dibuix
de dues línies en ziga-zaga fetes de mig punt. Acabat amb ondes amb un
calat i puntilló. En el coll i peto hi ha una punta, però sembla feta a màqui-
na. Fil blanc del quaranta.
110
61) COIXÍ DE TAULA AMB BOIXETS.

PUNTA I PUNTA
61a) El coixí mostra una punta de fil cru feta a base d’ondes plenes i un
caladet. El va donar la senyora Ribot, de Barcelona. La punta, una senyora
estiuejant, anomenada Memé. Mides: 135 x 2 cm.
61b) Tapet amb una punta feta de trenes, amb una flor de guipurs amb un
centre de mig punt i acabat amb ondes planes i un caladet. Donació de Can
Volart. Fil blanc del quaranta. Tapet: 40 x 33 cm. Punta: 3 cm d’amplada.
111
Q62) CAMISES DE DORMIR (5) I ENAGOS (1),

MANTELETA (1) I GIRA DE LLENÇOL DE NADÓ
(1)
Q62a) Pollita o manteleta de fil blanc amb punta de coixí a tot el voltant del
“sobrepit” i a les mànigues. Hi domina el punt de la verge al cos i l’acabat
(cap) és a base d’ondes molt petites amb puntilló. També hi ha entredós amb
aranyes al cos i peça feta amb tavelletes. Peça força antiga. Fil blanc del
seixanta. Donació de Rosa Llagostera. Entredós: 1 cm d’amplada. Punta: 2,5
cm d’amplada.
Q62b) Camisa de dormir amb una pitrera feta amb quadrats calats amb un
piquet central i un brodat, i amb pun-
ta de coixí als volts de la pitrera i a
les mànigues. Hi ha un entredós i una
punta juntes. L’entredós mostra un
motiu de cercles encadenats, i la pun-
ta està dominada pel mig punt i unes
rodones de mig punt que acaben al
cap amb ondes. Fil blanc del seixan-
ta. Donació de Rosa Llagostera. En-
tredós i punta: 2 cm d’amplada.
Q62c) Camisa de dormir tipus im-

peri (amb tirants i escotadeta), amb
un treball de quatre entredós amb
rombes de punt ple amb calat al volt
i fons de trenes. Els entredós estan
separats per altres entredós de punta
anglesa feta a base d’un reixat i flo-
retes. Al coll de la peça, s’hi troba la
punta, feta a base dels mateixos rom-
112
bes i trenes i al cap, de trenes amb puntilló. Donació de la senyora Viñas. Del
peu del primer entredós al cap de la punta fa onze centímetres d’amplada.
Q62d) Camisa de dormir, de núvia, de seda natural i fil cru, amb brodats ben
visibles al coll i voltants, com a les mànigues. Porta un llaç a la cintura. Pre-
senta un treball de blonda amb uns motius geomètrics resseguits. També podria
tractar-se de ret fi català. Amplada: 2,5 cm. Donació de Catalina Valls Moré.
Q62e) Camisa de dormir, d’estiu, estil imperi, amb un brodat blau i les ini-
cials “E-B”, amb treball de punta a l’escot quadrat i als tirants. La punta
presenta tot un cos de trenes i al cap amb les trenes fent ondes i amb puntilló.
Pot ser una peça del segle XIX. Donació de Flora Bosch. Punta: 1 cm.
Q62f) Enagos amb dos entredós idèntics i una punta a la part baixa. Els entre-
dós presenten els peus calats i el cos amb aranyes i un cordó ondulat de mig
punt. La punta té el mateix peu, però el motiu central són piquets centrals de
mig punt i calat al mig, envoltats d’aranyes. Acabat amb ondes de mig punt,
trenes i puntilló. Fil blanc del cinquanta. Pot ser d’inicis del segle XX. Dona-
ció d’Enriqueta Serra. Entredós: 2 cm. Punta: 5 cm.
Q62g) Camisa de dormir amb treball de punta dominada pel ret fi català a
tota la part superior i vores del coll. Mostra brodat sobre roba de batista de
fil. Mostra entredós amb figures de punt ple, piquets i tul al cos, i a la punta
del coll amb el mateix treball i dibuix. Acabat amb un puntilló. Fil blanc del
cent quaranta. Peça molt antiga. Donació de Rosa Llagostera. Mides: 10 cm
d’amplada al “sobrepit”.
Q62h) Gira de llençol de nadó de roba de fil amb brodats florals i inicials “B” i
“M”, que mostra un entredós i una punta de coixí a les vores. L’entredós té els
peus calats i un cadenat de punt ple. La punta té el peu calat muntat a l’entredós
i el cos de punt reixat amb uns guipurs, piquets de mig punt i al cap amb punt
ple, caladet i puntilló. Donació de Vicenç Ballbona. Entredós i punta: 4 cm.
113
Q63) QUADRE
Quadre de la Mare de Déu del Pilar, donat per Francesc Navarro i Bona-
musa.
114
V64) VITRINA AMB MOCADORS (15) AL PRES-

TATGE SUPERIOR, I VESTITS DE BATEJAR (6),
TOVALLA DE MISSA (1) I MOCADORS (2)
Descripció començant per la línia de mocadors tocant a la paret, segons els

reordenarem el 12 d’agost del 2009. Prenem dues mides: el centre i també
l’amplada de la punta.
Es tracta de mocadors blancs de senyora, la majoria molt antics, de fa més

de cent anys. La vitrina també mostra tres missals molt antics (un del segle
XIX), un rosari i un canelobre com a elements decoratius.
V64a) Mocador amb punta de boixet muntat sobre centre d’organdí.

Peu calat, cos amb punt de la verge, aranyes, punt d’esperit entre motius
geomètrics (ziga-zagues de mig punt), cap amb ondes fetes amb plomes de
punt ple, calat i puntilló final. Fil blanc del seixanta. Donació de Vicenç
Ballbona. Mides: 27,5 x 28 cm. Punta: 8 cm.
V64b) Mocador amb punta de boixet muntat sobre organdí. Peu calat, cos
reixat, amb piquets quadrats de mig punt i aranyes, després aranyes soles
i l’acabat amb ondes de punt ple, calat i puntilló. Fil blanc del seixanta.
Donació de Vicenç Ballbona. Mides: 28 x 28 cm. Punta: 10 cm.
V64c) Mocador amb punta de boixet muntada amb un cordonet sobre ba-
tista. Peu calat, cos amb punt de la verge, aranyes i punt d’esperit dins tires
geomètriques de mig punt en ziga-zaga, aranyes i mig punt, acabat amb
ondes de ploma de punt ple, calat i puntilló. És un treball de boixet molt
semblant al del mocador V64a, tot i que aquest és més gran. Fil blanc del
cinquanta. Donació de Vicenç Ballbona. Mides: 33,5 x 32 cm. Punta: 8 cm.
V64d) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista, decorat amb
piquets foradats i unes floretes de sis i deu pètals. Peu calat i cos reixat, zi-
115
ga-zaga de mig punt, aranyes i acabat amb ondes de mig punt resseguides.
Fet per les puntaires d’Arenys. Era de la Concepció Moré i el va donar en
Vicenç Ballbona. Fil blanc del seixanta. Mides: 20 x 19,5 cm. Punta: 4 cm.
V64e) Mocador amb punta de boixet muntada amb un cordonet sobre ba-
tista, amb un medalló en un dels angles, que mostra la inicial “B” (Ball-
bona?) o bé “VV” (?). Al medalló hi ha una ziga-zaga de trenes, peu calat
i cos amb un cordó de punt ple amb puntilló, reixat i la (o les) inicial(s)
de punt ple. La punta del mocador mostra un peu reixat i cos de rombes
de mig punt amb un guipur enmig i aranyes (de vint potes!) i acabat amb
ondes de plomes, un calat i puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació de
Vicenç Ballbona. Mides: 24,5 x 24,5 cm. Punta medalló: 7,5 cm de longi-
tud. Punta: 4,8 cm.
V64f) Mocador amb punta de boixet muntada sobre organdí. Peu d’ondes
de mig punt, cos reixat amb uns quadrets i punt d’esperit, ziga-zaga de mig
punt, seguit de més reixat i punt d’esperit, aranyes, més ziga-zaga i punt
d’esperit, i l’acabat amb ondes de mig punt i puntilló. Fil blanc del seixan-
ta. Donació de Dolors Famades, que va dir que el mocador era de la seva
mare, de núvia. Mides: 30 x 30 cm. Punta: 8,5 cm.
V64g) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista amb punt de
xel. Peu calat, cos reixat, punt de la verge, flors grans amb pètals i fulles de
punt ple i centre de mig punt, aranyes, reixat i punt de la verge, acabat amb
ondes de mig punt i puntilló. Fil blanc del quaranta. Donació de Margarita
Pinyero. Mides: 24,5 x 24,5 cm. Punta: 9 cm.
V64h) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista amb un punt
de xel. Presenta en un dels angles la inicial “R” brodada molt clara, amb un
calat al mig i unes floretes a banda i banda, i una altra (la “M”) feta a base
d’un brodat que entra i surt de la “R”. La punta mostra un peu amb ondes
de mig punt, cos amb punt de la verge, ziga-zagues de mig punt i punt
116
d’esperit, un calat i l’acabat amb ondes de punt ple, calat i puntilló. Dona-
ció de Montserrat Piñol de Colombo. Mides: 36 x 36,5 cm. Punta: 9,5 cm.
V64i) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista. Porta les ini-
cials “C” i “C” (Conxita Carmany). El peu és d’ondes de punt ple, el cos
reixat i punt d’esperit, i un motiu clar floral a base de fulles, flors i troncs
de punt ple resseguits. Dins les flors hi ha unes aranyes de cos ple. El cap
és a base d’ondes de punt ple (els pètals) i un puntilló molt deteriorat. Fil
blanc del quaranta. Donació de la Conxita Carmany. Pot tenir uns cents
anys d’antiguitat, ja que ella el va fer quan era petita. Mides: 31 x 30 cm.
Punta: 9 cm.
V64j) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista. Presenta un

brodat central floral amb dos petits caladets i el nom “Dolores”. El peu
de la punta és calat, el cos és fet de filigrana amb centre de punt ple, ziga-
zagues de punt ple i piquets i “V” de punt ple enmig de filigrana, acabat
amb ondes de punt ple, calat i puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació
de Montserrat Piñol de Colombo. Peça molt antiga. Mides: 34 x 33,5 cm.
Punta: 8 cm.
117
V64k) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista amb un fistó
(un fistó és menys atapeït que un cordonet). Presenta un brodat floral cen-
tral amb el nom “Miquela”. Peu amb ondes de mig punt, cos amb aranyes,
ziga-zagues de mig punt amb guipurs al mig. Acabament amb ondes de
mig punt i trenes també formant ondes exteriors. Fil blanc del cinquanta.
Donació de Montserrat Piñol de Colombo. Mides: 29,5 x 29 cm. Punta: 9
cm.
V64l) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista. Lateral estri-
pat. Peu ondulat amb una tira de punt ple, cos amb punt de la verge, guipurs
de setze fulles entre dues franges en ziga-zaga, quadrats de punt ple amb
un caladet al mig, més guipurs i punt de la verge, i el cap amb ondes de
mig punt i punt ple combinats, acabades amb unes trenes cargolades que
simulen el puntilló. Fil blanc del seixanta. Donació de Flora Bosch. Mides:
25,5 x 24,5 cm. Punta: 6 cm.
V64m) Mocador (potser també és sobretaula) amb punta de boixet mun-

tada sobre batista. Té una part estripada. El peu és un cordó de punt ple
ondulat, muntat a la roba sobre un punt de xel. Els quatre angles són puntes
de forma triangular decorades amb flors i fulles de punt ple dins un fons
reixat. La punta mostra un cos reixat i uns piquets de mig punt en una pri-
mera franja, i en la següent filigrana amb piquets més grans de mig punt. El
cap és novament format per un cordó de punt ple, calat i puntilló. Fil blanc
del cinquanta. Donació de Flora Bosch. Mides: 36 x 36 cm. Punta: 8 cm
(els angles, més amples: 14 cm).
V64n) Mocador amb punta de boixet muntat sobre batista. Angles brodats
amb piquets i calats. Peu calat, cos de punt reixat i aranyes, franges de mig
punt, acabat en ondes de mig punt molt petites i resseguides. Fil blanc del
seixanta. Donació de Vicenç Ballbona. Mides: 20,5 x 20 cm. Punta: 3,5 cm.
V64o) Mocador amb punta de boixet muntat sobre batista. Angles amb tres
ullets foradats i una flor en un. Peu muntat amb un punt de xel. Peu calat,
cos reixat amb piquets plens que ho dominen tot, cap amb ondes de ploma.
118
Fil blanc del seixanta. Donació de Vicenç Ballbona. Mides: 20,5 x 20 cm.
Punta: 3,5 cm.
V64p) Vestit de batejar de tul amb una punta als acabats de la capa i del
folre. La capa està decorada amb uns llacets de punta de coixí, idèntics als
dels acabats. Aquesta punta (1,3 cm) té el peu calat, el cos reixat amb pi-
quets de mig punt i l’acabat amb ondes de punt ple i un calat. Fil blanc del
seixanta. El folre del vestit és de seda i porta una punta molt petita (5 mm)
que té un peu calat, el cos amb punt d’esperit i calat, i l’acabat en ondes
trenades i puntilló. Fil blanc del seixanta. Donació de M. Carme Nogueras.
Té uns cinquanta-set anys d’antiguitat.
V64q) Vestit de batejar amb capa i vestit sense cap punta de coixí. És
d’organdí, i porta unes puntes fetes a màquina, tipus Valenciennes, a base
d’entredós. Se’n desconeix l’antiguitat i la donació.
V64r) Vestit de batejar amb capa i gorra. Mostra treball de punta feta a
màquina, Valenciennes, amb ornamentació floral emmarcada per unes
franges de tavelletes. Donació de Maria Jara. Pot tenir uns cinquanta anys
d’antiguitat. Un entredós fa 2,5 cm i la punta que acaba les peces, 7 cm.
119
V64s) Vestit de batejar amb capa. També mostra treball de punt de Valen-
ciennes a la capa i al vestit, a base d’entredós, decoració floral amb ramat-
ges i medallons de tul. També hi ha un entredós d’organdí brodat. Donació
de Maria Catà. Té uns vuitanta-sis anys d’antiguitat.
V64t) Vestit de batejar de tul amb capa i gorra. Una cinta de setí al coll. Tot
brodat i decorat amb espigues. No presenta cap treball de punta. Donació
d’Eusebi Pons. Antiguitat: vuitanta-cinc anys.
V64u) Vestit de batejar de tul amb capa. Mostra treball de punta Valen-
ciennes a màquina a tota la part baixa, sobre tul. La decoració del vestit és
floral, dins d’uns grans medallons ogivals (de 23 cm de longitud), acabada
amb una franja de tul. La capa porta el mateix dibuix, però més reduït (15
cm). Donació de Montserrat Porqueras. Antiguitat: vuitanta-dos anys.
V64v) Tovalla o tovallola per tapar el calze, feta a mà, amb un fil molt fi.
No presenta punta de coixí, sinó un calat i un brodat amb uns raïms, fulles
de pàmpol, un peix i una panera. Rematada amb uns serrells molt visto-
sos. Als dos laterals, acabada amb unes ondes de fistó. Donació de Carme
Molist.
V64x) Mocador de roba de batista amb un brodat floral a base de meda-

llons i amb les inicials “R” i “M” (Rosa Molist) en un angle, amb una punta
amb calats i acabada en ondes, però feta a màquina. Algunes persones han
dit que potser es tracti d’una peça feta a mà, però segons la Pepi Vila això
demanaria una feinada inimaginable i no es veuria cada figura tan perfecta.
Donació de Rosa Molist.
V64y) Mocador de batista amb un angle decorat amb flors treballat amb
agulla. El va donar Enriqueta Serra, que va dir que era un mocador de pri-
mera comunió.
120
V65) VITRINA AMB PREDOMINI DE MOCADORS

(10), PUNTA PER A MOCADOR (1), GORRETES
DE NADÓ (8), VESTIT (1), COLL (1), BOSSETA (1),
PITET (1) I MEDALLÓ (1) AL PRESTATGE SUPE-
RIOR. I ENAGOS, PUNTES, MANTELETA I COIXÍ
A SOTA
Al prestatge:
V65a) Mocador brodat sobre roba de batista fet amb fistons, amb motius
vegetals (fulles), inicials en un dels angles (“M” i “S”). Fil blanc molt fi,
d’un cinquanta o seixanta. Donació de Joan Nogueras. Mides: 26 x 26 cm.
V65b) Mocador cosit al 65c. Brodat fet sobre batista, porta ullets fets amb
punt de trau. Fa ondes amb una punta de boixet que té un peu calat muntat
amb punt de xel, cos de trenes i cap amb guipurs i puntilló. Fil blanc del
cinquanta. Mides: 26,5 x 26,5 cm.
V65c) Mocador cosit al 65b. Mocador brodat sobre batista i punta de

coixí amb una mostra “d’olives”. Al mocador hi ha les inicials “R” i “M”,
d’acord amb la donant, Rosa Molist. Peu calat muntat amb punt de xel, cos
de trenes i punt ple fent figures ovals (“olivetes”), i acabat amb les matei-
xes figures. Fil blanc del seixanta. Mides: 26 x 27 cm.
V65d) Mocador cosit al 65e. Mocador de batista amb punta de boixet.

Punta muntada sobre punt de xel, amb un peu calat, cos amb punt reixat o
marlí, uns cors de mig punt i un acabat a base d’ondes de plomes. Fil blanc
del cinquanta. Donació d’Isabel Jaime. Mides: 23,5 x 23,5 cm.
V65e) Mocador cosit al 65d. Roba de batista amb punta de boixet. Punta
muntada amb un cordonet, amb peu calat, cos de filigrana, rombes de punt
ple i aranyes, i el cap a base de cors de mig punt. Fil blanc del seixanta.
Donació de Concepció Moré. Mides: 23 x 23 cm.
121
V65f) Mocador cosit al 65g. Mocador de batista amb punta de boixet. Pun-
ta muntada amb un calat, cos de filigrana i cap de punt ple amb unes onde-
tes calades. Fil blanc del cinquanta. Mides: 21,5 x 22 cm.
V65g) Mocador cosit al 65f. Roba de batista amb punta de boixet. Inicials
brodades: “E” (d’Eva) i “S”. Punta muntada sobre punt de xel, amb peu
calat, cos amb rombes de mig punt i reixat o marlí, i acabat amb ondes de
plomes petites. Fil blanc del cinquanta. Donació de Joan Nogueras. Mides:
21 x 22 cm.
V65h) Mocador brodat fet sobre batista amb punta de boixet. Inicials en
un angle: “E” (d’Eva) i “S”. Al costat de les inicials hi ha una cantonada
triangular feta a base d’un calat sobre roba. Punta muntada sobre punt de
xel, amb peu calat, cos a base de marlí o reixat, d’aranyes, i acabat amb
ondes de mig punt amb un resseguit. Fil blanc del cinquanta. Donació de
Joan Nogueras. Mides: 21,5 x 21,5 cm.
122
V65i) Mocador brodat fet sobre batista amb punta de boixet. En un dels an-
gles també hi ha brodades la “E” (d’Eva) i la “S”. Al costat de les inicials,
uns ullets sobre roba. Punta muntada sobre punt de xel, peu calat, cos de
quadradets fets a base de trenes i puntilló, i acabat amb una trena amb pun-
tilló. Fil blanc del seixanta. Donació de Joan Nogueras. Mides: 19 x 19 cm.
V65j) Mocador de guipur arribat el 2010, donació d’Irene Gel. Està mun-
tat sobre roba de fil blanc del cinquanta, sobre mig punt de xel. Els punts
són el marlí, trenes, guipurs, punt ple i calat. En el dibuix predominen les
garlandes de guipurs. L’acabat és amb ondes i puntilló. Mides: 29 x 29 cm.
V65k) Gorreta de nadó feta amb una roba de calats i dues puntes fetes a
màquina. Porta també unes cintes de setí. Presenta una petita punta (1 cm)
al darrere de la gorreta, feta amb aranyes foradades i acabat amb puntillons.
I una punta de dos centímetres al davant de la gorreta, feta a base de rom-
bes de punt ple, acabat de punt ple i puntilló. Donació de Rosa Llagostera.
V65l) Gorreta de nadó feta de tavelletes i entredós a màquina. Mostra, com

l’anterior, puntes al darrere i cinc al davant, totes fetes a màquina. També
hi ha una punta de dos centímetres i mig a les dues cintes. Té més de cent
anys. Les puntes del davant, d’uns dos centímetres, presenten un treball a
base de cos de rombes de punt ple i reixat, i acabat amb puntilló. Donació
de Mercè Ferré, prové de ca l’oncle Cirers (carrer de Josep Soler).
V65m) Gorreta de nadó de seda natural, molt antiga. La punta és de cotó,

del tipus Valenciennes, brodada amb cintes de seda natural. L’aspecte és
d’un color d’os. Del mateix conjunt hi ha una camisola de naixement, tam-
bé de seda natural i acabada amb una punta de Valenciennes. La donació
de les dues peces fou de M. Àngels Capdevila.
123
V65n) Gorreta de nadó feta a màquina, a l’estil Valenciennes, a base

d’entredós d’aranyetes i brodat anglès amb piquets foradats i fulles de qua-
tre pètals. Al darrere, la gorreta hi porta dues puntes i un brodadet. També
presenta dues cintes de batista per lligar la gorreta. Donació de la Paquita
Rebull.
V65o) Gorreta de nadó de seda natural i tul brodat, més petita que l’altra de
seda. Porta llaços i una cinta als costats. Al darrere, tres cordonets definits
amb tres llacets. Restes d’haver-se cremat en algunes parts. Conserva una
de les dues cintes. Anys 20 o 30 del segle XX. Donació de Lola Perejoan.
V65p) Gorreta de nadó feta de malla i brodada sobre malla. Dibuixos flo-
rals molt destacats, sobretot una flor emmarcada dins un gran rombe al
centre. Donació de Jessi Bonilauri. La gorreta era de la seva àvia. Hi ha una
base vermella per aguantar-la a la vitrina.
V65q) Gorreta de nadó feta de roba calada (de batista), amb dues puntes
de Valenciennes fetes a màquina a la vora i una al darrere. Dins la punta hi
ha rombes. Pot tenir uns cinquanta anys. Mostra dues cintes primes de setí.
Donació de Rosa Llagostera.
124
V65r) Gorreta de nadó molt petita feta amb punta de mitja, amb el cos ple
de piquets plens, calats, dos rengles de petxinetes i una flor al darrere feta
amb punt pla i calat. També mostra dues cintetes primes, de setí. Donació:
no es recorda; potser fou la Paquita Rebull, qui la va donar.
A la col·lecció (no exposades), hi ha dues gorres més, però són de gent gran
i per dormir. També són molt antigues i presenten una punta de coixí a tota
la vora. També hi ha unes calces antigues. i un estrenyecaps de dida. Una
de les calces porta una punta de coixí que mostra el punt de l’aranya i el
mig punt. Formen part del conjunt de peces de roba antiga que encara no
tenen espai d’exposició.
També hi ha un vestidet de batejar rosat que presenta entredós i punta de

coixí amb punt de l’aranya, mig punt i reixat, muntades amb un fistonet.
V65s) Vestit de calçar de tul, de nena. Se’ls posava a les nenes un cop se’ls
treia la roba de bolquer o dels quatre mesos (els nois portaven uns pantalo-
nets). No mostra punta de coixí. És tot de tul brodat, amb motius florals i
punt de fistó als acabats per donar relleu. Donació de Núria Subinyà. Deu
ser dels inicis dels anys 20 del segle XX.
V65t) Coll d’organdí molt antic, amb punta feta a màquina amb un dibuix
d’una flor fet a cada costat (aplicació de punta). Donació de la Montserrat
Piñol de Colombo.
V65u) Peto o pitet fet de granets blancs i negres i punta de coixí minúscula
resseguida amb un torçal. Crespó de seda i fil rosat del cent quaranta. La
punta mostra punt d’esperit i punt ple, i acabada en rectilini. La punta ro-
sada està present a tota la peça. Donació de Montserrat Piñol de Colombo.
Punta: 0,5 cm.
V65v) Bossa de primera comunió feta de roba de fil amb tavelletes i punta
de furbulite feta amb una llançadora. Donació de la senyora Maria, vídua
125
de Moragas. És l’única peça de la col·lecció que mostra furbulite.
V65x) Medalló quadrat fet de ganxet i brodat, amb punt de trau. Fil de to
beix. Donació de Montserrat Piñol de Colombo. Fa uns sis centímetres de
costat.
V65y) Punta de coixí de mocador feta de filigrana. Peu calat i ple, cos de
filigrana i flors de mig punt (sis pètals), una aranya al bell mig de cada flor,
i acabat amb ondes de mig punt resseguides. Fil blanc/beix del cinquanta.
Peça comprada, donació de Flora Bosch.
A la part llarga i baixa de la vitrina (tretze elements):
COIXÍ (1), FALDÓ VESTIT DE BATEJAR (1), ENAGOS

(4), TOVALLOLETA DE COMBREGAR (1), TAPET (1),
COIXINERES (2), MANTELETA (1), SOBRECALZE (1) I
PUNTES DE LLENÇOL (2)
V65z) Coixí quadrat de roba de fil, guarnit amb cinc papallones fetes amb
punta de coixí. Tot el voltant presenta una punta. La de les cinc papallones
és feta amb mig punt, punt ple, trenes i un brodat, i està muntada amb un
cordonet. L’altra mostra un peu ple amb un calat, trenes, calat, filigrana,
mig punt i acabat amb ondes amb puntilló. El dibuix fa uns piquets grans
de mig punt i plens que dibuixen flors. Al centre de les flors hi ha el punt
de filigrana. Donació d’Aurora, senyora de Campeny. Pot tenir uns setanta
anys d’antiguitat.
V65aa) Faldó de vestit de batejar fet amb una batista molt fina i decorat
amb motius vegetals: garlandes de flors i flors brodades. Les vores són
fetes amb un fistó que fa ondes. Donació de Beatriz Creus, tot i que la peça
era de Cal Rebregat de Mataró.
126
V65ab) Enagos de fil (el refajo era una peça de roba interior de roba més
basta, gruixuda i sense punta, més per abrigar, mentre que els enagos eren
més blancs i brodats amb puntes i entredós). Presenta un entredós anglès,
de roba brodada, a base d’una sanefa passacintes. Els motius de la part
baixa són unes margarides de fistonet. La punta de coixí està muntada amb
ondes amb un cordonet, peu calat, trenes predominants i piquets de mig
punt i l’acabat també és fet amb trenes. Fil blanc del trenta o del quaranta.
La peça va ser comprada a la Fira d’Art de Girona, i fou donada per Vicenç
Ballbona.
V65ac) Enagos de batista de fil amb entredós i punta de coixí. Els entredós
són de punt anglès i de punta de coixí. També hi ha un passacintes. Els
entredós de punta de coixí són amb punt de filigrana i piquets de mig punt.
A cada costat presenten un peu calat. La punta fa joc amb l’entredós i hi
predomina el punt de filigrana i les garlandes de punt ple al cos, trenes amb
127
puntilló i piquets de mig punt, amb acabat de trenes i puntilló. Fil blanc del
quaranta. Donació de Montse Viltró.
V65ad) Enagos de batista, de comunió, de nena, amb un farbalà doble

muntat amb un entredós que fa una cadeneta, i amb un cordonet. Presen-
ta cinc entredós i una punta de coixí. Entre ells, quatre entredós de punt
anglès. Tot fet a mà, muntats amb cordonets. Els entredós mostren el punt
de l’aranya, el punt d’esperit i el marlí. La punta de baix del farbalà és
amb plomes, rombes de mig punt amb el punt de l’aranya i el d’esperit
intercalats i acabat amb una onda de ploma. Donació de M. Lluïsa Sirvent,
senyora d’Abril.
V65ae) Enagos de batista de fil, de noia gran, amb un passacintes i un

entredós anglès, i molts entredós de punta de coixí de llarg i de través. La
punta és tota de trenes, amb punt ple al mig i acabada en ondes i puntilló.
Mostra tavelletes a tot el voltant. Donació de M. Lluïsa Sirvent, senyora
d’Abril.
Els enagos se solien estrenar amb vestits llargs amb la dansa de la festa
major d’estiu que es feia al migdia a l’envelat de la plaça Nova, sobretot la
gent de posició o, amb esforç, altres famílies. Els portaven les noies quan
es passaven a considerar majors d’edat, com una mena de presentació en
societat. Era una tradició a molts pobles.
La plaça Nova dels temps de la Guerra Civil i fins i tot abans era plena
d’arbres, i la vela de l’envelat passava per sobre els arbres. També hi havia
unes llotges que es venien per famílies. Des d’allí, darrere les rengles de
cadires, es podia descansar millor i veure la festa.
V65af) Tapet de roba de fil muntat amb punt de xel. Presenta una punta
de coixí feta amb filigrana, rombes de punt ple, punta geomètrica de punt
128
ple, cors (4) amb punt ple, punt de marlí, mig punt i acabat amb ondes de
mig punt finalitzades amb dues línies de punt ple. Fil blanc del cinquanta.
Donació de Milagros, senyora de Josep Pallarolas.
V65ag) Coixinera de fil amb les inicials “P” i “B” brodades, amb tres bo-
tons de nacre. Mostra unes garlandes (rams lligats) brodades. La punta és
de ganxet, feta de punt de cadeneta amb un fil blanc del cinquanta. Acaba
en forma de triangles molt marcats.
V65ah) Coixinera (parella de l’anterior, idèntica). Coixinera de fil amb les

inicials “P” i “B” brodades, amb tres botons de nacre. Mostra unes garlan-
des (rams lligats) brodades. La punta és de ganxet, feta de punt de cadeneta
amb un fil blanc del cinquanta. Acaba en forma de triangles molt marcats.
V65ai) Manteleta brodada amb punt de cadeneta i fil tiré. Els motius bro-
dats són vegetals, seguint la moda de les garlandes. La punta de coixí està
brodada amb figuretes, semblants a fulles. La tècnica de la punta és el marlí
i l’acabat amb ondetes i resseguit. Fil blanc del quaranta. Donació de Bea-
triz Creus, de Cal Rebregat de Mataró.
V65j) Cobrecalze amb un calat sobre roba i una punta a cada cap. Les pun-
tes de coixí tenen piquets de mig punt i punt ple, punt de l’aranya, marlí i
acabat amb unes ondes de plomes. Sense peu, tot i que amb un petit calat.
No es recorda el donant.
V65ak) Punta de llençol. Peu calat, punt de la reina, punt de l’aranya, grans
rombes plens amb guipurs a sobre, punt calat i acabat amb trenes i puntilló.
Donació d’Antònia Fontcuberta.
V65al) Punta de llençol amb una cinta de roba al peu, punt calat, feta a base
de guipurs, trenes i mig punt que dibuixa els medallons, trenes i acabat de
punt ple, trenes i puntilló. Entre els medallons, hi ha rombes fets amb calat,
129
punt ple i guipurs. La punta destaca pels medallons. Fil blanc del vint o del
trenta (a vegades les rentades que ha sofert la peça fan difícil saber el gruix
del fil). Donació d’Antònia Fontcuberta.
130
Q66) POLLITAS (2), RET FI CATALÀ (1) I MOCA-

DOR (1)
Q66a) Pollita treballada amb agulla, dominada per decoració resseguida

amb fil de seda a base de flors alineades sobre un fons de tul, i a les vores
plena de flors i ramatges. Els pètals de moltes flors i fulles estan foradats.
Mostra una punta de coixí a la part baixa, feta amb ret fi català a base d’un
cos de tul amb punt d’esperit i acabada amb un cordonet ramificat de punt
ple, un caladet i puntilló. Fil blanc del cent. Donació de Catalina Vila.
Punta: 4,5 cm.
Q66b) Pollita treballada amb agulla, dominada per decoració resseguida

amb fil de seda a base de flors amb branques alineades sobre un fons de tul,
i a les vores plena de flors i ramatges. Els ullets o foradets es troben a la
base dels pètals. Mostra una punta de boixet amb peu calat, cos de tul amb
floretes amb ullets i resseguides (torçal) i amb filigrana. Acaba amb ondes
que mostren filigrana, ullets i cordonets de punt ple, amb puntilló final. La
Pepi Vila la comenta com a punta de Flandes. Fil blanc del cent. Donació
de Catalina Vila. Punta: 8 cm.
Q66c) Punta de coixí tipus ret fi català o punta d’Arenys. Decorada amb
l’anomenat “campanar de Sant Iscle”. Peu de punt ple, fons de tul amb fi-
gures teixides (punt ple) de flors i ramatges molt rectangulars, resseguides
(torçal), i punt d’esperit. A continuació, formes que contenen la filigrana
plena i buida, continuen zones de tul i punt d’esperit, amb figures seguint
el típic trama romboïdal, i acabat amb ondes de punt ple, resseguits de punt
ple i puntilló. Donació d’Isabel Par, que va dir que era de la seva mare i que
formava part d’un vestit de batejar. Aquesta peça és la mateixa que les tres
que es mostren al Q20. Fil blanc del cent trenta. Punta: 17 cm.
Q66d) Mocador amb ret fi català muntat sobre batista brodada, amb petits
motius vegetals als angles i unes inicials. La punta d’Arenys presenta un
131
peu sense definir, cos primer de tul i punt d’esperit, i tot seguit les formes
romboïdals de punt ple resseguides, amb la filigrana plena i buida típica.
Acabada amb unes ondes de punt ple, un caladet i puntilló.
132
Q67) PUNTES (2) DINS QUADRE DEL GOIG A

SANTA ÚRSULA
Q67a) Punta de boixet amb peu reixat, cos de trenes amb puntilló, flors de
mig punt, troncs de punt ple i resseguit, filigrana a l’interior, i l’acabat amb
les mateixes trenes amb puntilló. Fil blanc del seixanta. Donació de M.
Carmen Nogueras. Punta: 45 (en dos plecs) x 6 cm.
Q67b) Punta de coixí (mostra) amb un peu ple, cos de trenes amb puntilló
i acabat amb ondes també trenades i amb puntilló. Fil blanc del quaranta.
Procedència desconeguda. 16 x 5 cm.
133
Q68) JOC DE NÚVIA
Camisa de dormir, pantaló i camisola. Presenta una punta de coixí a tot el

joc. A prop del coll hi ha unes línies o tavelletes amb fil tiré dins uns trian-
gles i brodats a la línia dels botons. Inicial brodades: “D” i “M”: Dolors
Moré. La punta té un peu muntat sobre un fistonet, el cos amb mig punt (o
semblant al de la verge) i piquets de punt ple, acabada amb ondes. Donació
de Dolors Moré. Pot tenir uns seixanta-quatre anys. Punta: 1 cm.
134
69) BAGUL DE FUSTA
Donació del senyor Ridolta.
135
SALA PETITA
Tovallola de combregar donada

l’agost de 2009 per Maria de Mora-
gas Spà, de noranta-set anys (vídua
d’Antoni de Moragas, l’arquitecte),
que diu que la peça era ja de la seva
àvia. O sigui, que és molt antiga, del
segle XIX o anterior. Mostra unes
inicials sobre la roba de fil, amb un
dibuix brodat, cordonet, fil tiré i in-
crustat. Presenta una punta de ret fi
català o punta d’Arenys: peu ple, punt d’esperit, ullets buits, filigrana i tul,
acabat amb ondes i puntilló. El dibuix fa unes flors i unes fulles de resse-
guit i punt ple. Fil blanc del cent trenta. Punta d’uns 7 cm.
136
Q71) BRUSA
Brusa o cos de punta de coixí feta a base d’entredós. Mostra medallons de

guipur i flors amb quatre pètals calats. Té un fons de tul. Fil gruixut, del
dotze. L’entredós del coll està fet a base del punt d’aranya i trenes. Donació
de Carmelita Illa. La peça té més de cent cinquanta anys. Potser les puntes
foren fetes per una germana de la seva mare, de Cal Rebregat de Mataró.
137
Q72) TAPET
Tapetet de forma ovalada amb un rombe al centre fet a base de guipurs.

Conté dos cercles concèntrics ovalats que presenten cercles de mig punt
amb guipurs de quatre pètals a l’interior. Entremig, tot ple de creuats que
formen com una xarxa. Acabat amb unes ondes de trenes i uns piquets de
punt ple foradats. Donació d’Isabel Tejedor.
138
Q73) PEU DE COIXÍ
Peu de coixí i coixí amb els boixets

i la punta col·locada en plena feina.
Era una tira d’un xal, i per tant, no
té peu.
La punta inacabada mostra els punts

de la verge, mig punt, punt ple, punt
de guipur sobre els tres pètals de les
flors dibuixades separades de les fu-
lles per una línia geomètrica. Acabat
amb ondes i puntilló. Està feta amb
fil perlé de seda, del dotze. El peu,
de caoba, es va comprar als Encants i
fou donat per Flora Bosch. El coixí el
va donar Encarnación Oller. I la pun-
ta era feta de la seva àvia, per tant del
segle XIX.
139
Q74) TELER
Teler molt antic, de fusta, que mostra una peça en plena feina de brodat
sobre malla de pescador. El brodat té motius religiosos, amb les inicials
de Jesucrist i un calze envoltats de garlandes, raïms i pàmpols. Donació de
Conxita Boideví, senyora de Ramon Valls.
140
Q75) 9 PUNTES i 3 ENTREDÓS (mostres)
Tot el quadre formava part del mostrari de Caridad Álvarez, que feia pun-
tes i havia guanyat un premi a Labores del Hogar, al Masnou.
Q75a) Entredós amb motius de flors i un cor. Peus de

punt ple i calat; al cos hi ha trenes, mig punt, resseguit,
filigrana, punt ple i guipurs. A un costat, hi ha guipurs
dins de dos cercles de trenes. Les flors són de mig punt
i resseguit, i el que sembla que surt de la flor és punt
ple i resseguit, amb un interior de filigrana. Fil blanc
del quaranta. Mides: 20 x 10,5 cm.
Q75b) Entredós amb dibuix d’una flor i una fulla grans

i fetes de mig punt i resseguit, amb guipurs. La resta
està fet de creuats (quatre creuats, que són els fils amb
què es treballa ) i trenes. Fil blanc del quaranta. Mides:
22 x 12 cm.
Q75c) Punta de coixí amb quatre quadrats i guipurs;

els dos superiors són enmig d’un reixat o marlí. El peu
és calat, i al centre, franges geomètriques de mig punt
i punt ple amb guipurs, un calat amb guipurs, i acabat
amb trenes, guipurs i puntilló. Fil blanc del quaranta.
Mides: 22 x 20 cm.
Q75d) Punta de coixí amb aranyetes rodones i un mo-

tiu central floral fet amb mig punt i guipurs. La flor
està resseguida i l’acabat amb trenes i puntilló. El peu
és calat amb fils creuats. Fil blanc de cotó del quaranta.
Mides: 22 x 10 cm.
Q75e) Punta de coixí amb quatre medallons, amb tres

triangles de mig punt en cadascun i calats, una flor al
141
centre amb teixit i les fulles fetes amb guipurs. La resta són trenes. El peu
és calat i amb fils creuats. L’acabat és de punt ple i puntilló. Fil blanc del
quaranta. Mides: 21,5 x 8,5 cm.
Q75f) Punta de coixí amb quatre medallons centrals de punt ple. Peu calat
i de punt ple, i el dibuix floral de punt ple, trenes i guipurs. L’acabat és
trilobulat fet de punt ple i un petit calat. Fil blanc del dotze.
Q75g) Punta de coixí amb vuit guipurs i quatre rectangles de punt ple. Tot
enmig del punt de la verge. Peu calat i franja inferior de la punta amb un
ondulat de mig punt. Acabat de trenes i puntilló. Fil blanc del cinquanta.
Q75h) Punta de coixí amb quatre grans guipurs. Cada guipur simula una
flor de dotze pètals. Peu calat, punt ple, calat i zona de trenes. Acabat amb
trenes i puntilló. Fil blanc del quaranta.
Q75i) Punta de coixí amb una franja central ondulada de punt ple. Peu
calat, guipurs i trenes, tres medallons de mig punt. L’acabat és de trenes i
puntilló. Fil blanc del trenta.
Q75j) Punta de coixí amb quatre guipurs i tres cors de mig punt entre ells.
Peu calat, trenes i cos de punt de reixeta abans d’arribar als grans guipurs i
cors. Acabat de punt ple, guipurs, calat i trenes. Fil blanc del vint.
Q75k) Punta de coixí en forma de llaç. Als extrems hi ha un resseguit i

rodones de punt ple. Al centre del llaç, com a motiu vegetal, fulles fetes a
base de punt ple i calats, de les quals hi entren i en surten trenes. Enmig del
llaç, hi ha un medalló amb un guipur gran envoltat de punt ple. Fil blanc
del quaranta.
Q75l) Entredós de peus calats i punt ple. El centre és de punt de la verge i

piquets de punt ple. Dues fulles en diagonal estan fetes a base de guipurs.
Fil blanc del cinquanta.
142
Q76) GRAN QUADRE AMB SIS PECES DE ROBA:

GIRA DE LLENÇOL (1), TOVALLOLA RELIGIOSA
(1), COIXINERES (3) I COIXINERA DE NADÓ (1)
Q76a) Gira d’un llençol de roba de fil brodada. Presenta unes inicials bro-
dades amb fil tiré i unes garlandes de flors i fulles brodades amb relleu. La
punta està muntada a la vora calada del llençol. La punta dibuixa una mena
de fulles. Punta amb peu calat, trenes, piquets plens, fulles fetes amb punt
calat i punt ple, i a la part baixa piquets de punt ple. Acabada amb puntilló.
Fil blanc del cinquanta. Peça molt antiga, transmesa de generació en gene-
ració. Donació de Lina Casanovas.
Q76b) Tovallola de missa treba-

llada amb agulla i amb brodats i
inicials “J” i “B”. A cada costat hi
ha una punta i en un, un entredós.
Les puntes tenen uns medallons
de fil tiré, punt d’aranyetes i fistó a
l’acabat. L’entredós està treballat
amb calats i fistons. S’hi dibuixen
sèries de medallons rodons amb
punt ple al mig i creus en X. Tot
plegat dins uns quadradets. Peça
antiga. Donació de Flora Bosch.
Q76c) Coixinera plegada que

mostra garlandes i calats brodats.
Hi ha una punta feta amb trenes
amb un dibuix general de reixat.
Peu ple, trenes, rodones de dife-
rents mides. Les petites estan fe-
tes amb un piquet ple i les grans
143
amb un reixat quadrat. Acabat amb ondes de trenes i puntilló. Fil blanc del
trenta. Peça antiga, de transmissió familiar. Donació de la Paquita de Can
Misserprats.
Q76d) Coixinera de nadó amb brodats i fil tiré. Presenta dues puntes iguals
a cada costat. El peu no es veu. El cos és de punt reixat i hi destaquen les
aranyes entre franges geomètriques de punt ple. Després ve punt calat i un
acabat amb ondes a base de plomes. Fil blanc del cinquanta. Peça antiga.
Donació d’Encarnació Oller.
Q76e) Coixinera plegada amb brodats. La punta és feta a base de grans

rombes. El peu és amb un petit calat. Mostra uns rombes petits de punt ple
i mig combinats, i rombes grans al centre amb punt de la verge i punt ple al
centre. L’acabat és de mig punt i trenes. Peça antiga. Fil blanc del cinquan-
ta. Donació de Lluïsa Rodríguez.
Q76f) Coixinera brodada. Mostra una punta de peu calat, franja visible de
punt de la verge i piquets plens, cinta ondulada de punt ple amb tres piquets
de mig punt dins de cada onda, lligades amb trenes. Acabat amb trenes i
puntilló. Fil blanc del cinquanta. No es recorda qui va fer la donació.
144
Q77) MOSTRES. VINT-I-SIS PECES: NOU ENTRE-

DÓS I SETZE PUNTES
Mostrari donat per Caridad Álvarez. Des-

cripció de dalt a baix.
Q77a) Entredós de peus calats i dibuixos

de fulles de mig punt i rodones d’aranya,
lligades als peus amb trenes. A sobre de
cada fulla hi ha un punt d’esperit. Fil blanc
del cinquanta. Mides: 22 x 3 cm.
Q77b) Entredós de peus calats, amb cos de

punt de la verge, un rombe de punt ple i dues
aranyes foradades. Fil blanc del cinquanta.
Mides: 8 x 2,5 cm.
Q77c) Entredós amb peus calats, quatre

rombes i mig amb cos de guipur i rodones
reixades al centre dels rombes. Fil blanc del
cinquanta. Mides: 15 x 4 cm.
Q77d) Entredós amb peus calats, cos de tre-

nes i dibuix central amb tres flors de guipur
amb centre de mig punt. Entre els guipurs,
dos cercles de punt ple. Fil blanc del cin-
quanta. Mides: 12 x 4,5 cm.
Q77e) Entredós amb peus calats, cos de tre-

nes i dos cercles de guipur amb dos rombes
allargats i de punt calat al centre de cada
guipur. Fil blanc del cinquanta. Mides: 8 x
5,5 cm.
145
Q77f) Entredós de peus plens i dibuix a base de mitges circumferències de

punt ple amb cos de trenes i guipurs. Algunes trenes mostren puntilló. Fil
blanc del cinquanta. Mides: 12 x 5,5 cm.
Q77g) Entredós amb peus calats molt marcats, cos de trenes amb puntilló,
figures grans de dos rombes de punt ple i un guipur central de vuit fulles i
dos guipurs tallats a cada extrem. Fil blanc del quaranta. Mides: 16 x 7 cm.
Q77h) Entredós de peus calats, cos reixat i com a figures dos rectangles de
punt ple i dues flors de guipur. Fil blanc del cinquanta. Mides: 8,5 x 2,5 cm.
Q77i) Entredós de peus calats, medallons a base de mitges circumferències

calades, amb dues flors de guipur de molts pètals (catorze cada una). Entre
els guipurs, un nexe oval i allargassat de punt ple. Les trenes uneixen les
formes geomètriques descrites. Fil blanc del cinquanta. Mides: 14 x 6 cm.
Q77j) Punta de peu calat, cos a base de trenes i guipurs, formant cercles
concèntrics amb les trenes i dos guipurs centrals de quatre fulles; entre ells,
un rombe de punt ple amb un caladet al mig. Als costats, rombes trencats.
Acabat amb ondes de punt ple, formant dos parells de trilobulats. Fil blanc
del cinquanta. Mides: 10 x 5 cm.
Q77k) Punta de dibuix geomètric de peu calat, cos amb fil cargolat i punt
d’esperit, mig punt, trenes i acabat amb ondes de mig punt. Fil blanc del
cinquanta. Mides: 10 x 5,5 cm.
Q77l) Punta serpentejant amb guipurs, de peu ple, cos de trenes i guipurs,
acabat amb ondes de trenes amb puntilló. Fil blanc del cinquanta. Mides:
11 x 2,5 cm.
Q77m) Punta amb dibuix geomètric a base de franges de rombes, peu calat,
fons reixat, rombes a base de punt d’esperit, ziga-zaga de mig punt, rombes
amb piquets de punt ple i acabat amb ondes anguloses de mig punt. Fil
blanc del setanta. Mides: 12 x 4,5 cm.
146
Q77n) Punta amb dos guipurs grans, peu de trenes, cos amb trenes i dues
flors de guipur, franja de mig punt, trenes i piquet de punt ple central i aca-
bat amb ondes de trenes. Fil blanc del quaranta. Mides: 15 x 6 cm.
Q77o) Punta amb medalló central i dos guipurs, peu calat, cos de trenes
amb puntilló i dos guipurs de cinc fulles units per una trena gruixuda,
acabat rectilini a base de calat i trenes gruixudes, i finalment tres guipurs
oberts en forma d’anelles penjants. Fil blanc del quaranta. Mides: 8 x 9,5
cm (fins a l’extrem de l’anella).
Q77p) Punta de dibuixos geomètrics, peu de trenes, cos amb punt de la

verge, franges de mig punt formant rombes, dins dels quals hi ha rombes
de punt ple i dues flors de guipur entre el punt de la verge; l’acabat és amb
forma de ventalls amb guipur, calat, guipurs i ondes de trenes. Fil blanc del
seixanta. Mides: 13 x 9 cm.
Q77q) Punta amb dibuixos florals i ramatges. Peu ple, cos amb trenes,
piquets de punt ple, fulles i ramatges de mig punt i punt ple, trenes amb
puntilló, i una flor amb piquet central i un guipur a cada pètal. L’acabat on-
dulat el forma el contorn de les mateixes fulles i pètals de la flor. Fil blanc
del seixanta. Mides: 14 x 10 cm.
Q77r) Punta amb dibuix geomètric i plomes. El peu és calat, el cos amb
reixat, rombes de punt ple amb punt d’esperit a sobre, aranyes, una altra sè-
rie de rombes com els anteriors i acabat amb plomes. Fil blanc del seixanta.
Mides: 12 x 8 cm.
Q77s) Punta amb grans flors de guipur. Peu reixat, cos de trenes amb pun-
tilló, tres rombes de punt ple i tres guipurs, l’acabat amb una franja calada i
dues grans ondes formades per trenes amb puntilló. Fil blanc del quaranta.
Mides: 16 x 11 cm.
Q77t) Punta amb dibuix circular i serpentejant semblant a un cargol. Peu

de trenes i aranyetes, cos amb trenes, rombes de punt ple i franja ampla de
147
mig punt amb guipurs a sobre, una flor de guipur de vuit pètals dins d’un
medalló de punt ple i acabat amb ondes de trenes. Fil blanc del cinquanta.
Mides: 12 x 9 cm.
Q77u) Punta amb dos guipurs, molt clarera. Peu calat, trenes i punt de la
verge, dos guipurs de quatre fulles i acabat amb ondes de trenes amb pun-
tilló. Fil blanc del cinquanta. Mides: 10 x 5,5 cm.
Q77v) Punta amb guipurs i triangle central. Peu calat, cos amb fil cargolat
i trenes, figures de mig punt, guipurs de quatre fulles, trenes amb puntilló, i
acabat amb ondes amb un calat. Fil blanc del quaranta. Mides: 11 x 4,5 cm.
Q77x) Punta amb guipurs. Peu calat i amb mig punt de la verge, cos de tre-
nes, flor de guipur, franja ondulada de punt ple, dibuix de mig punt amb un
guipur de tres fulles a sobre, piquets de punt ple, i amb una franja amb calat
i ondes de trenes amb puntilló. Fil blanc del cinquanta. Mides: 11 x 8 cm.
Q77y) Punta amb tres flors de guipur senceres. Peu cosit amb un cordonet
de roba. El peu té punt de la verge, el cos és de trenes i amb tres grans
guipurs de dotze fulles cada un, i acabat amb ondes de trenes. Fil blanc del
cinquanta. Mides: 15 x 6 cm.
Q77z) Punta amb dues flors de guipur. Peu calat, cos de trenes i dos guipurs
dins les ondes que fa la franja ampla de punt ple de l’acabat. Rematant
les dues ondes, hi ha un caladet i una trena sortint. Fil blanc del quaranta.
Mides: 8 x 5,5 cm.
Q77zbis) Punta amb guipurs dins de medallons. Peu calat, cos amb trenes
i guipurs, medallons fets amb trenes amb puntilló i amb guipurs centrals, i
entre ells, dues fulles de punt ple amb un calat central, també piquets plens
i trenes ja a prop de l’acabat, que és amb ondes de trenes amb puntilló.
Fil blanc del quaranta. Per la brillantor del fil, aquest podria ser de seda.
Mides: 16 x 8,5 cm.
148
Q78) JOCS DE LLIT (2) AMB UN LLENÇOL I DUES

COIXINERES CADA UN I COIXINERES (2), COI-
XINERA DE NADÓ (1), TOVALLOLA DE NADÓ (1)
I JOC DE LLIT DE NADÓ (1) AMB COIXINERA I
LLENÇOLET
Descripció de dalt a baix i d’esquerra a dreta.
Q78a) Joc de llit de matrimoni de fil amb inicials brodades “J” i “C” (Júlia
Castells). Són dues coixineres amb botons de nacre i un llençol. Les peces
estan plegades dins el marc. La punta del joc té un peu calat, el cos reixat
amb guipurs grans i rombes de mig punt, seguits d’uns ventalls de guipurs
i mig punt. Acabat amb trenes i puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació
de Júlia Castells, de Can Ciano. Peça molt antiga. Amplada de la punta:
10,5 cm.
Q78b, c, d) És un joc de llit de matrimoni,

dues coixineres (b, c) i un llençol (d). Són
tres peces amb la mateixa punta. Inicials
brodades “R” i “P”; al llençol, s’hi veuen
també calats i punt de trau. A les coixine-
res, calats i botons de nacre. Les peces es-
tan plegades dins el marc. La punta té un
peu ple amb ondes, cos de trenes i piquets
de mig punt i punt ple, cordó de punt ple,
trenes i acabat amb ondes trilobulades de
punt ple i caladet central. Fil blanc del
quaranta. Donació de M. Dolors Pérez.
Fet per la seva mare, Pepita Planas. Am-
plada de la punta: 4,5 cm.
149
Q78e) Coixinera amb les inicials “J” i “M” brodades, plegada dins del
marc i col·locada enmig de les coixineres del Q78b, c. La punta té un peu
combinant el punt calat i ple, el cos és amb punt de la verge, piquets plens,
un cordó triangular de mig punt, piquets de mig punt, un altre cordó ple i
acabat amb rodones calades de mig punt, i finalitzant amb una línia de punt
ple i puntilló. Fil blanc del cinquanta. No es recorda el donant de la peça.
Amplada de la punta: 9 cm.
Q78f) Coixinera amb les inicials “J” i “C”. Punta amb peu ple, cos a base
d’un reixat inicial, rombes de mig punt i de punt ple alineats en cinc fileres
i enmig d’un reixat, acabat amb unes ondes suaus de mig punt i un resse-
guit final molt petit. Fil blanc del cinquanta. Donació d’Assumpta Boba.
Amplada de la punta: 7,5 cm.
Q78g) Tovalloleta de nadó, plegada, amb les inicials brodades “A” i “R”?
Mostra una punta sencera a cada costat. La punta presenta un peu calat i
el cos comença amb uns triangles de mig punt deixant al centre una sèrie
de rombes amb punt d’esperit i reixat, i l’acabat amb ondes de trenes. Fil
blanc del cinquanta. Donació d’Encarnación Oller. Mides: 3 x 23 cm.
Q78h) Coixinera plegada, de nadó, amb les inicials brodades “J” i “S”. La
punta mostra un peu poc clar, muntada amb un cordonet. El cos és calat,
amb piquets de punt ple, franges de punt ple que formen rombes i punt
d’esperit enmig, acabat amb les ondes que formen unes plomes de calat
central. Fil blanc del cinquanta. Donació d’Encarnación Oller. Amplada de
la punta: 5 cm.
Q78i) Joc de llit de nadó. Llençolet i coixinera de color rosat, amb les
inicials brodades “B” i “M” (Ballbona Moré) i unes garlandes. Les peces
presenten un entredós de peu calat i cos reixat amb rombes de mig punt i
aranyes. Fil blanc del cinquanta. Donació de Vicenç Ballbona. Amplada de
l’entredós: 2,5 cm.
150
V79) VITRINA DELS VENTALLS
Vitrina de tres prestatges i un fons situada a sota del Q80 i del Q81. Des-
cripció de peces per prestatges de dalt a baix. S’esmenten totes les peces,
però només es descriuen amb detall les que tenen puntes de coixí.
Prestatge 1. Conté tres peces: un ventall de color blau, un tapet blanc

que fa de base i un mocador groguenc o ataronjat de seda al seu damunt.
També hi ha un record de resina amb una puntaire, de Vilassar de Mar, i
una figureta feta amb pa mullat.
V79a) Ventall blau. Tot el ventall és fet de punta de coixí. El peu és de punt
ple, amb cos dominant reixat amb quadres i rombes de mig punt i ple, amb
filigrana al centre dels rombes, aranyes i acabat amb plomes amb puntilló
grans. Fil blau del cinquanta. Donació d’Isabel Jaime. Mides: 39 cm de
punta desplegada x 13 cm d’amplada.
V79b) Tapet blanc amb punta de medallons i trenes. Peu reixat, medallons
de mig punt i trenes. Calats fets a mà, sobre roba, unint quadres. Fets de
151
punta, hi destaquen quatre guipurs de vuit fulles als quatre angles del tapet.
Acabat amb ondes de trenes. Fil blanc del dotze. Amplada de la punta: 4
cm. Llargada: cap als tres metres.
V79c) Mocador de seda natural, de to ataronjat, sobretot el centre sedós.

Els motius que l’envolten són grans flors amb pètals amb relleu blanc.
Molt antic, amb una punta molt maca, però no està feta amb boixets, sinó
treballada amb agulla. Donació de M. Dolors Pérez. El va fer la seva mare,
Pepita Planas. El mocador sencer fa 25 x 25 cm.
Prestatge 2. Conté tres ventalls, un punt de llibre, un braçalet i unes

arracades.
V79d) Ventall de nacre amb una punta en

què predominen un seguit de flors grans
de color blau i rosa. Punta sense peu, cos
amb punt de la verge, aranyes, pètals de
colors fets amb punt ple o de teixit, cos
dominant de reixat o marlí i acabat amb
ondes suaus, en colors verdós i blanc,
fet amb punt teixit i puntilló. Fil beix del
seixanta. Donació d’Alfonsa Charles. El
ventall obert fa 40 x 10 cm d’amplada.
V79e) Ventall blanc amb una imitació de

nacre a la base i una punta amb peu de
cinta, dues primeres franges de piquets de
mig punt separades de punt ple, reixat o
marlí, ziga-zaga de punt ple, punt de la
verge i acabat amb ondes de punt llis, ca-
lat i puntilló. Fil blanc del cinquanta. Do-
nació de Maria Valls. Mides: 23 x 7,5 cm.
152
V79f) Ventall amb peu d’imitació de nacre i punta de coixí feta amb fil per-
lé marró clar. Peu de punt ple, rectangles dominants de mig punt entre cos
marlí, cinta central de punt ple, i segona franja amb marlí, aranyes petites i
els mateixos rectangles. Acabat amb ondes de mig punt i puntilló. Fil perlé
del dotze. Donació de Pepi Vila. Mides: 22 x 7 cm.
V79g) Punt de llibre fet amb punta de coixí. Els punts dominants són aran-
yes, punt de la verge, plomes i guipurs. Fil perlé blanc del dotze. Donació
de Maria Oliveras. Mides: 26 x 4,5 cm.
V79h) Braçalet fet amb punta de coixí amb perletes i tanques daurades. El
punt dominant és a base de trenes i tiretes centrals de punt llis. Els costats
acaben amb puntilló. Fil metàl·lic de color d’or. Donació d’Alfonsa Char-
les. Mides: 15 x 2,5 cm.
V79i) Dues arracades fetes amb punta de coixí, amb fil metall de color de
plata. Els punts que s’hi veuen són el calat i el ple. Donació de Pepi Vila.
Mides: 4,5 cm.
153
Prestatge 3. Conté set peces: un boixet, un suport de coixinet molt antic,

un ventall, una corona de núvia, un ventall per muntar i dues lligacames de
núvia amb imitació de punta de coixí. Es descriuen només les dues puntes
dels ventalls.
V79j) Ventall de fusta pintat a mà, de color granat i amb flors policromes,
acabat amb una punta de coixí beix que té un peu calat de dos colors (verd
i beix), cos amb cors de mig punt i plomes calades, trenes, i acabat amb
un puntilló de fil verd. Fil del cinquanta. Donació de Pepi Vila. El ventall
sencer fa 40 cm, i l’amplada de la punta, 3 cm.
V79k) Ventall per muntar amb una punta, de peu calat, cos de trenes, pi-
quets de mig punt, una cinta de punt ple, més piquets i acabat amb onda de
punt llis, reixat i puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació de les puntaires
de Badalona. Mides: 31 x 8 cm.
Fons de vitrina. Conté quatre peces: tres ventalls i una corona de núvia.
Es descriuen els tres ventalls amb punta de coixí.
V79l) Ventall de fusta amb punta de coixí de colors beix i verd. Peu verd
llis, cos reixat o marlí, amb aranyes, punt de filigrana i un acabat amb
ondes ratllades amb uns calats verds i beix en forma de cor. Hi destaquen
grans rombes verds. Fil beix del cinquanta. Donació de Pepi Vila. La llar-
gada del ventall fa 35 cm x 11 cm l’amplada de la punta.
V79m) Ventall amb dues puntes iguals engomades (farbalans) i mànec

d’imitació de nacre. El peu de la punta és reixat, el cos és fet amb semicer-
cles de mig punt amb piquets grans també de mig punt i trenes, i l’acabat
amb trenes amb puntilló. Fil blanc del quaranta. Donació de Dolores Sevi-
lla. El ventall fa 23 cm d’amplada màxima x 7 cm l’amplada de la punta.
154
V79n) Ventall de color gris. Peu de punt ple, cos reixat o marlí, aranyes i
dibuix de formes geomètriques anguloses de mig punt. Acabat amb ondes
fetes de punt ple, calat i puntilló. El peu i l’acabat són fets amb un fil gris
més fosc. Fil gris del cinquanta. Donació de Pepi Vila. El ventall fa 22,5
cm de llarg x 6,5 cm l’amplada de la punta.
155
Q80)
Tapet de fil brodat amb garlandes, rombes i piquets plens de fil tiré. La
punta és sencera al voltant de la peça. Té un peu ple, cos reixat dominant i
figures en forma de “V” obertes fetes de mig punt, amb guipurs a sobre, i
l’acabat fet amb trenes. El tapet fa 62 x 41 cm dins el quadre, tot i que està
plegat. Fil blanc del quaranta. Donació de Lluïsa Sirvent, senyora de Joan
Abril. L’amplada de la punta va entre els 3-4 cm.
156
Q81) MOSTRES. PUNTES (10) I ENTREDÓS (6 )
Es descriuen les puntes i entredós per separat, de dalt a baix.
Q81a) Punta de peu ple, cos de trenes i dibuix principal de sis grans cors
fets amb mig punt i un calat al centre, units entre si per trenes. L’acabat
és amb trenes amb puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad
Álvarez. Mides: 22 x 5 cm.
Q81b) Punta de peu ple, força ample, i cos amb punt de la reina, ziga-zaga
de punt ple, piquets de mig punt i trenes entre ells i a l’acabat, amb puntilló.
Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 11 x 8 cm.
Q81c) Punta de peu ple, cos de piquets i trenes, i acabat amb unes ondes
de peu ple. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides:
7,5 x 2,5 cm.
Q81d) Punta de peu calat, cos de trenes i cinta de punt ple, i acabat també
amb una nova cinta plena, un caladet i puntilló. Fil blanc del cinquanta.
Donació de Caridad Álvarez. Mides: 5,5 x 2,5 cm.
Q81e) Punta de peu calat, cos amb dibuix simètric a base de trenes, piquets
de punt ple i cintes ondulades també de punt ple, amb acabat calat i pun-
tilló. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 7,5 x 4
cm.
Q81f) Punta de peu calat i ple, cos amb trenes i piquets dominants de punt
ple, acabat amb trenes que formen ondes a base de ventalls, i puntilló. Fil
blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 9 x 5,5 cm.
Q81g) Punta de peu ple, cos de trenes i dibuix de flors amb pètals de mig
punt i una forma central ondulada de punt sencer i cos reixat o marlí, aca-
bat amb trenes amb puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad
Álvarez. Mides: 12 x 4,5 cm.
157
Q81h) Punta de peu calat, cos amb punt de la verge i acabat amb cordó
ondulat de punt ple, un caladet i puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació
de Caridad Álvarez. Mides: 6 x 3 cm.
Q81i) Punta de peu ple, cos amb punt de la verge i aranyes, i acabat amb
ondes de mig punt (una cinta ampla) i trenes amb puntilló. Fil blanc del
cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 13 x 6 cm.
Q81j) Punta de peu ple, cos de punt reixat o marlí amb uns piquets plens de
forma romboïdal, una cinta ondulada de punt ple, filigrana amb uns rombes
de punt ple, acabat amb una cinta plena, una franja amb reixat o marlí i
piquets rodons de mig punt acabats amb puntilló. Fil blanc del cinquanta.
Donació de Pepi Vila. Mides: 23 x 9 cm.
Q81k) Entredós de peus plens i cos amb dibuix reixat de difícil interpreta-
ció a base de trenes, punt ple i mig punt. Fil blanc del cinquanta. Donació
de Caridad Álvarez. Mides: 14,5 x 3,8 cm.
Q81l) Entredós de peus calats i cos reixat o marlí amb figura de rombes
de punt ple. Enmig del rombe sencer hi ha quatre aranyes. Fil blanc del
cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 6,5 x 5 cm.
Q81m) Entredós de peus calats i cos de mig punt amb formes ondulades,
trenes amb puntilló i rombes centrals de punt ple. Fil blanc del seixanta.
Donació de Caridad Álvarez. Mides: 12 x 4,3 cm.
Q81n) Entredós de peus plens i cos de trenes lligant formes centrals en for-
ma de mitges llunes i piquets, fets de mig punt que gairebé semblen de punt
ple. Fil blanc del seixanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 11 x 4 cm.
Q81o) Entredós de peus calats i cos dominat per trenes i una cinta de punt
ple i caladet marginal ondulada que travessa la part central. Fil blanc del
cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 7 x 2,8 cm.
158
Q81p) Entredós de peus calats i cos reixat o marlí amb figures d’aranyes i
franges de mig punt. Fil blanc del seixanta. Donació de Caridad Álvarez.
Mides: 8 x 4 cm.
159
Q82) TAPET DE CREPÈ (el crepè és un tipus de teixit de cotó

o lli). Tapet amb una punta de coixí amb peu calat, cos de trenes, piquets
plens i de mig punt foradats i guipurs de fins a divuit fulles i centre de mig
punt i trenat, l’acabat és amb trenes. Aquests tipus de tapets es portaven als
cotxes de cavalls, al respatller. Eren motiu de furt de tant en tant. Després
feien funció de tapet de taula. Fil blanc del dotze. Donació de Lluís Salo-
mó.
160
Q83) TAPET RELIGIÓS.
Mostra un calze central amb brodat i fil tiré. La punta que l’envolta té un
peu calat, cos reixat, aranyes entre franges anguloses de punt ple, i acabat
amb plomes de mig punt. Fil blanc del cinquanta. Donació de Vicenç Ball-
bona, tot i que comprat als Encants. Es presenta plegat.
161
V84) VITRINA AMB DIVERSOS.
Vitrina de quatre prestatges i una base aprofitada. Mostra peces diverses

amb puntes de coixí, boixets i mostres.
Prestatge 1. Tapet o sobretaula inacabat
V84a) Sobretaula de punta de coixí treballat amb agulla, hi domina el punt

ple, el mig punt, resseguit i amb puntilló. El patró de paper i roba mos-
tra bona part de la punta encara inacabada. Presenta dibuixos florals. Fil
beix de cotó. Donació de Marta Traité. Mides: 88 x 88 cm de punta, sense
comptar algun centímetre més del patró.
162
Prestatge 2. Conté tres camises de dormir de dona amb punta de coixí,

cinc boixets de donació recent, nou boixets de molta antiguitat, dos boixets
de vidre i set mostres de punta de coixí en marquets, numerades al darrere
i una mostra en coixinet. Es descriuen només les puntes de les tres camises
i les mostres.
V84b) Camisa de dormir de color blau amb entredós i tavelletes (és un

repuntet). Els entredós (d’un coma dos centímetres d’amplada) presenten
una ziga-zaga de mig punt sobre fons reixat o marlí. L’escot de la camisa
té un passacintes de punt ple, també fet de punta de coixí, i una punta amb
ziga-zaga de mig punt, cos amb fons reixat o marlí i unes ones de punt ple,
calat i puntilló. Donació d’Anita Ballester. El passacintes i la punta fan 2
cm d’amplada.
V84c) Camisa de dormir de senyora, de color blau, mostrant tavelletes

i piquets foradats. La camisa porta una punta de coixí al coll i una altra
d’idèntica al sobrepit, fetes amb piquets plens separats per un calat i aca-
bades amb ondes de mig punt. Fil blanc del cinquanta. Donació de Rosa
Llagostera. Fa un centímetre d’amplada.
163
V84d) Camisa de dormir de senyora, de color blau, sense coll, brodada

amb motius florals. Mostra, al costat del brodat, un entredós de piquets
de mig punt sobre fons de marlí, d’un centímetre d’amplada. La punta,
en canvi, és de roba de cotó, amb un calat i fent unes ondetes. Donació de
Rosa Llagostera.
V84e) Mostra de punta de coixí emmarcada. Té el peu calat, trenes i cintes

de punt ple ondulades, acabant amb un calat puntilló, segueix un motiu
semblant al de la peça 81d i 81e. Fil blanc del cinquanta. Donació de Ca-
ridad Álvarez. Mides: 3 x 7 cm.
V84f) Mostra d’entredós emmarcada. Peu calat i cos amb trenes, dues cin-
tes ondulades de punt ple i al centre rombes ametllats de mig punt. Fil
blanc del seixanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 7 x 4,5 cm.
V84g) Mostra o retall sense peu. El punt dominant del cos sembla fet
d’aranyetes, un rombe de mig punt i l’inici d’una nova forma feta amb mig
punt. Fil blanc del quaranta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 7 x 3 cm.
V84h) Mostra de punta de peu ple, mitges aranyes, una ziga-zaga de mig
punt i acabada amb unes plomes sense la guia del mig. Fil beix del seixan-
ta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 7 x 2,7 cm.
V84i) Mostra de punta de peu calat, cos amb una cinta de punt ple, calat,
rombes de trenes, una altra cinta, calat i acabat amb ondes plenes, calat i
puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 6 x
3 cm.
V84j) Mostra d’entredós de peus plens, cos de filigrana i creus de mig

punt. Fil blanc del quaranta o del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez.
Mides: 7 x 3,3 cm.
164
V84k) Mostra d’entredós de peus calats i cos amb trenes, fil cargolat, di-
buix de figura ondulada de mig punt i piquets plens. Fil blanc del dotze.
V84l) Mostra −en un coixinet de record− d’una punta de peu calat, cos amb
unes petxinetes reixades, fil cargolat i l’acabat és el puntilló de la mateixa
petxina. Fil blanc del quaranta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 11,5
x 1 cm.
Prestatge 3. Una camisa de dormir amb punta de coixí, tres boixets, cinc
boixets gallecs, un coixinet amb una punta brodada sobre tul molt antiga i
una mostra emmarcada i un tapet petit.
V84m) Camisa de núvia –de nit de noces− de color rosa, presenta brodats
florals, una punta al coll, punta a les mànigues i uns entredós també de
punta de coixí. Els entredós mostren el peu calat, el cos de piquets de mig
punt i trenes. L’amplada de l’entredós és d’un centímetre i mig. La punta
del coll també és feta amb calat, fil cargolat i ondes finals de punt ple. Fa
0,7 cm. A les mànigues hi ha una punta amb punt reixat o marlí, piquets de
mig punt i trenes entre ells. Aquesta punta fa un centímetre. Fil blanc del
seixanta. Donació de Roser Diví.
V84n) Punta blanca brodada sobre tul, molt antiga. Motius florals domi-
nants, acabada amb ondes i ullets o piquets foradats. Donació de Marta
Traité. És una peça molt llarga, de més de dos metres. L’amplada és de 9
cm.
V84o) Mostra emmarcada amb un entredós fet amb calats als extrems i al
mig, i cos amb trenes amb puntilló, aranyes foradades, guipurs de quatre
fulles, guipurs de sis fulles i quadrets de mig punt lligats amb trenes. Fil
blanc del seixanta. Donació de Caridad Álvarez.
165
V84p) Tapet circular petit (per a got) fet amb punta de coixí. No s’hi veu
peu. El cos és reixat o marlí dominant, amb formes geomètriques de punt
ple (forma de V oberta), un calat, aranyes, acabat amb ondes plenes i de
mig punt i un calat final amb puntilló. Fil blanc del seixanta. Donació de
Maria Sarsanedes.
Prestatge 4. Conté una brusa blanca brodada, un vestit de batejar, tres

camisoles de nadó, una chulona o pinta i cinc mostres emmarcades.
V84q) Brusa blanca brodada tota a mà, molt antiga, de cotó, feta amb fil de
batista. Donació de Paquita Rebull.
V84r) Vestit de batejar de tul brodat i batista molt fina. Va amb un paper
vermell de base per apreciar-ne el brodat. Donació de Maria, senyora de
Josep Pinart.
V84s) Camisola de nadó de batista de fil sense mànigues amb una punta
de coixí al coll i a les mànigues. Mostra floretes de ganxet a la part alta. La
166
punta mostra el peu calat i un acabat amb mitges aranyes que fan les ondes
finals. A les mànigues hi ha la mateixa punta. Donació de Maria, senyora
de Josep Pinart. Mides: 1 cm.
V84t) Camisola de nadó amb mànigues, de color rosa i de seda. Mostra una
punta de coixí al coll i al puny. Té uns piquets de punt ple i trenes. Donació
d’Encarnació Oller. Mides: 0,5 cm.
V84u) Camisola de nadó blanca sense mànigues, amb un brodat floral i les
inicials “B” i “C”. La punta del coll no és feta de coixí.
V84v) Mostra d’entredós amb calat a banda i banda i cintes de punt ple
entrecreuades. Fil blanc del dotze. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 6
x 2,2 cm.
V84w) Mostra de punta de coixí, amb peu calat i cinta plena, calat i més
cinta plena junt a fil cargolat, i fent com una petita aranya o roseta al mig
feta amb fil cargolat, acabada amb trenes. Fil blanc del trenta. Donació de
Caridad Álvarez.
V84x) Mostra de punta de coixí amb peu calat, mitjos triangles de mig
punt, calat fent X, rombes grans amb rombes petits de punt sencer amb
el punt d’esperit a sobre i acabat amb plomes amb puntilló. Fil blanc del
seixanta. Donació de Caridad Álvarez.
V84y) Mostra de punta de coixí amb peu calat, trenes i guipurs i acabat
amb trenes amb puntilló. El dibuix és a base de medallons amb creuats. Fil
blanc del seixanta. Donació de Caridad Álvarez.
V84z) Mostra de punta de coixí de peu ple, trenes, cinta ondulada de punt
ple, trenes i guipurs, acabada amb una nova cinta plena gairebé rectilínia
que quasi sembla un entredós. Fil blanc del quaranta. Donació de Caridad
Álvarez.
167
Base de la vitrina. Camisa de dormir, tovallola brodada i nou boixets
V84za) Camisa de dormir de color blau sense mànigues, que mostra entre-
dós i punta de coixí al coll i al cos. L’entredós presenta un calat i piquets de
mig punt sobre un fons reixat o marlí. 1,3 cm. La punta mostra un peu calat
i un cos de mig punt, mitges aranyes i reixat o marlí. La mitja aranya dóna
l’acabat a la peça amb les potes i un puntilló. 1 cm. Fil blanc del seixanta.
Donació de Rosa Llagostera.
V84zb) Tovallola blanca brodada, amb un serrell de macramé i amb dues

inicials. No té cap punta de coixí. Donació de Montse Fontcuberta.
168
Q85) QUADRE DELS TAPETS.
Conté tretze tapets circulars i rectangulars que es descriuen de dalt a baix.
Q85a) Tapet ovalat i lobulat de

punta de coixí amb el centre
d’aranyes plenes. Està decorat
als costats amb jocs florals. S’hi
veuen trenes dominant, algu-
nes amb puntilló, les flors són
de mig punt i les fulles de punt
ple. Les dues flors més grans te-
nen les fulles amb guipurs i amb
punt d’esperit. També hi ha gui-
purs arreu, dominant els de dues
fulles. Als quatre angles, hi ha
guipurs d’onze fulles. Les fulles
de mig punt, separades per un ca-
lat, duen guipurs de cinc fulles a
sobre. El peu de la peça és amb
ondes amb puntilló. Fil blanc
del quaranta. Donació de Maria
Valls. Segons la Pepi Vila pot ser
una peça del segle XIX. Mides:
57 x 34 cm total de la peça.
Q85b) Tapet ovalat i lobulat de

punta de coixí amb el centre de
quadres fets a base de trenes i
puntilló. Molt semblant a l’anterior, amb trenes i guipurs dominant. A di-
ferència, les fulles mostren un guipur cadascuna i el punt d’esperit és al
centre. Les fulles estan separades per dos calats. Els guipurs dels angles
169
també presenten onze fulles. Fil blanc del quaranta. Donació de M. Lluïsa
Sirvent, vídua de Joan Abril. Segons la Pepi Vila pot ser una peça del segle
XIX. Mides: 51 x 33 cm total de la peça.
Q85c) Tapet circular de punta de coixí, l’únic rodó a la col·lecció de pun-

tes. Al centre hi ha una flor de guipur de deu fulles, trenes amb puntilló,
calat amb punt ple, guipurs i trenes, calat, trenes i guipurs, franja de mig
punt, més guipurs i trenes, calat, trenes, calat i punt sencer, guipurs, franja
de mig punt, guipurs i trenes, calat i acabat de trenes. En total, catorze
franges de punt rodó que formen un tapet magnífic a base de cercles con-
cèntrics, tots fets de punta de coixí. Fil blanc del cinquanta. Prové de Can
Volart, de la senyora Elvira Pich. Segons la Pepi Vila, pot ser una peça del
segle XIX. D’ample a ample fa 41 cm.
170
Q85d) Tapet ovalat-lobulat amb un rombe al centre fet a base de guipurs

i dues fulles laterals de punt sencer i calat. El cos és de trenes i puntilló
formant una trama de rombes. Als costats hi ha com uns medallons de
mig punt amb guipurs de quatre fulles al damunt. L’acabat té trenes amb
puntilló i una cinta de punt ple que recorre la vora. Fil blanc del quaranta.
Donació de Lluïsa Sirvent. Mides: 33 x 20 cm.
Q85e) Tapet circular treballat amb agulla i fet a les illes Canàries. Al centre
hi ha un concentrat de punt ple del qual surten els fils en totes direccions.
Deu flors –trèvols de punt ple− envolten el cercle central, cada una dins
el seu cercle corresponent. Fil blanc del quaranta. Donació d’Elvira Pich.
Mida: 19 cm.
Q85f) Tapet rectangular amb dibuix de rombes petits i una flor central. Al
bell mig, hi mostra un cercle fet de punt de la verge, la flor gran té vuit
pètals de mig punt que inclouen tres guipurs cada una. La resta de la peça
presenta un cos de trenes amb puntilló i uns quadres de guipurs repartits.
La vora també conté una sèrie de medallons amb tres fulles de guipurs a
cada un. L’acabat és de punt ple i resseguit. Fil blanc del quaranta. Donació
de M. Lluïsa Sirvent. Mides: 36 x 23 cm.
Q85g) Tapet ovalat de punta de coixí, amb centre de roba de fil i la inicial
“C” de Concepció. El peu de la punta és calat, cos de punt de la verge,
rombes de mig punt, cordó i ziga-zaga de punt ple i acabat amb ondes de
ploma. Fil beix del cinquanta. Donació d’Eulàlia Suari. Peça feta cap a
l’any 1992. Mides: 44 x 34 cm.
Q85h) Tapet de punta de coixí amb una flor al mig i unes papallones ben
visibles. És de forma circular, però amb plomes molt punxegudes al vol-
tant. Centre amb flor de dotze guipurs, trenes, calat, combinat de trenes i
guipurs, quatre papallones de mig punt i guipurs, trenes i guipurs, espai
de punt ple remarcat i grans plomes per l’acabat. Fil blanc del quaranta.
Donació desconeguda. Molta antiguitat. Mida: 31 cm.
171
Q85i) Tapet circular amb centre de roba de fil i amb dos entredós de punta
de coixí. El primer (1,5 cm) és fet amb calat i piquets allargats de punt ple,
amb trenes. Fulles de roba de fil i punta. El punt de xel és el muntatge de la
roba amb la punta; en català es diu punt de concentració. El segon entredós
(4 cm) comença amb trenes, calat, piquets allargats i vuit flors de mig punt
resseguides de sis pètals cada una. L’acabat és fet amb un calat, trenes i
puntilló. Fil blanc del quaranta. Donació de Lluïsa Sirvent.
Q85j) Tapet circular amb costats lobulats. El centre és de roba de fil i la

punta mostra un peu calat, cos dominat per trenes i envoltant la peça vuit
formes de punt ple amb guipurs de vuit pètals al centre. L’acabat és on-
dulat, a base de fulles de mig punt resseguides amb un guipur al mig. Fil
blanc del quaranta. Donació desconeguda. Mida: 29 cm.
Q85k) Petit tapet o sotagot quadrat. Al centre hi ha un calat divisori, amb

cos a base de sèries de quadres de punt ple i aranyes, acabat amb ondes de
mig punt i punt ple al final. Fil blanc del cinquanta. Prové de les puntaires
de Badalona. Mida: 11 cm.
172
Q85l) Petit tapet o sotagot quadrat. Al centre hi ha un calat divisori i dibuix

d’angles de punt ple, cos a base d’aranyes, punt de la verge, rombes de
mig punt, calat i acabat ondulat a base de plomes. Fil blanc del cinquanta.
Donació d’Anna Cuquet. Peça feta als anys 90 del segle XX. Mida: 12 cm.
Q85m) Tapet ovalat de fil i amb punta de coixí. En el cos filat hi ha dues
incrustacions de punta de coixí en forma de fulla, muntades amb cordonet,
amb punt ple i calat. La punta també està muntada amb un cordonet sobre
la roba, mostra el peu calat, cos a base de trenes i grans piquets de mig
punt, i acabat amb un calat i ondes trenades. Fil blanc del trenta. Donació
de Can Volart, d’Elvira Pich. Peça molt antiga. Mida: 47 x 35 cm.
173
Q86) MOSTRES (8)
Q86a) Mostra de punta de coixí amb dibuix de flors i altres elements que
semblen fruites. El peu és calat i el cos és fet amb trenes amb puntilló,
figures de punt ple i resseguit amb fons de filigrana, les flors de mig punt,
tronc i fulles de punt ple, i acabat amb trenes amb puntilló. Fil blanc del
cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 23 x 6 cm.
Q86b) Mostra de punta de coixí amb

quatre rombes. El peu és un cordó de
punt ple, i el cos és de filigrana amb els
rombes de punt ple, cinta de punt ple,
reixat o marlí i una sèrie de rodones de
punt ple unides per trenes i amb una
aranyeta al centre. L’acabat el formen
les ondulacions de les rodones i una
trena que voreja la peça. Fil blanc del
cinquanta. Donació de Caridad Álvarez.
Mides: 16 x 7 cm.
Q86c) Mostra de punta de coixí amb

dibuixos serpentejants. Peu calat, cos
a base d’unes trenes amb puntilló i en-
cadenades i tres franges serpentejants
de punt ple, acabat amb una nova sèrie
de trenes amb puntilló. Fil blanc del
seixanta. Donació de Caridad Álvarez.
Mides: 10 x 9 cm.
Q86d) Mostra de punta de coixí amb di-

buix de medalló central, semblant a una
flor.
174
Peu ple, trenes amb puntilló i el que serien els pètals són de punt ple, des-
prés ve un fons reixat i el cercle de punt ple amb l’interior és de trenes amb
puntilló, igual que l’acabat. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad
Q86e) Mostra de punta de coixí amb dibuixos florals. El peu és reixat, cos
a base de trenes, piquets de punt ple i fulles de punt ple, un ull envoltat
de punt d’esperit, mig punt i centre de trenes. L’acabat és amb trenes. Fil
blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 10 x 9 cm.
Q86f) Mostra de punta de coixí amb dibuix de dues flors envoltades per
cintes creuades. Peu calat, cos de piquets i trenes, cintes amb calat i punt
ple, i flors de punt ple amb resseguit i trenes al centre, acabat amb ondes
i un calat resseguit. Fil blanc del seixanta. Donació de Caridad Álvarez.
Mides: 12 x 7 cm.
Q86g) Mostra de punt de coixí amb dibuixos vegetals (de tres fulles cada
una). Peu calat, cos de trenes i piquets, fulles de punt ple i resseguides, flors
amb pètals de mig punt amb punt d’esperit i resseguides, que fan un acabat
ondulat amb un fil resseguit amb puntilló. Fil blanc del seixanta. Donació
de Caridad Álvarez. Mides: 19 x 8 cm.
Q86h) Mostra de punta de coixí amb tres flors. Peu calat i ple, cos de trenes
amb puntilló, piquets grans de punt ple, figures de punt ple amb resseguit,
pètals de les flors de mig punt amb punt d’esperit i resseguit amb puntilló
que dóna l’acabat. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez.
Mides: 21 x 8 cm.
175
Q87) RESPATLLER DE BALANCÍ (1), ENTREDÓS

OVALATS (2) I MEDALLÓ (1)
Q87a) Respatller de balancí amb dibuix d’un cap de soldat romà brodat i
altres motius fets amb punt Richelieu. La punta de coixí adorna la base i el
voltant del respatller. A la part de dalt i als costats, hi ha un peu calat, un
cordó de punt ple, guipurs i trenes, cordó ample de punt ple i trenes amb
puntilló. A la part de baix, la punta és més ampla i amplia la gamma de fi-
gures, amb piquets i rodones de punt ple, fulles de mig punt al centre de tot
i tres guipurs visibles, dos de divuit fulles i un de vint-i-quatre. L’acabat és
amb trenes amb puntilló. Fil blanc del trenta. Donació de Victòria Camps,
jove de Can Merla. Mides: 50 x 40 cm.
Q87b) Entredós ovalat que co-

mença amb una cinta reixada
de forma ondulada, un calat,
trenes, cinta de punt ple, dos
piquets grans reixats, trenes
amb puntilló i un guipur cen-
tral de dotze fulles. Fil blanc
del cinquanta. Donació de Ca-
ridad Álvarez. Mides: 15 x 8
cm.
Q87c) Ídem que el Q87b.
Q87d) Medalló petit. Punt ple,

reixat, mig punt i aranya cen-
tral i caladets. Fil blanc del
seixanta. Fet per Pepi Vila.
Peça inacabada. Mides: 11 x
3,5 cm.
176
Q88) MOSTRES. PUNTES (8) I ENTREDÓS (3)
Q88a) Entredós amb dibuix de rombes i guipurs, de peus calats i cos de

trenes, rombes de mig punt i guipurs de tres fulles. Fil blanc del cinquanta.
Q88b) Entredós amb dibuix de dues flors, de peus plens i cos de trenes −
algunes amb puntilló− i flors fetes de mig punt amb aranya al mig i punt
d’esperit, tija i fulles de punt ple. Fil blanc del seixanta. Donació de Cari-
dad Álvarez. Mides: 12 x 4 cm.
Q88c) Entredós amb dibuix floral a base de dos grans guipurs. Peus calats,
cos de trenes amb puntilló i guipurs de dues fulles, i dos grans guipurs de
deu fulles amb centre de punt ple. Fil blanc del cinquanta. Donació de Ca-
ridad Álvarez. Mides: 10 x 5 cm.
Q88d) Punta “de cantonada” amb dibuix de tres flors fetes amb guipurs.
Peu calat, cos de trenes amb puntilló, piquets plens, tres piquets grans de
mig punt amb guipurs de quatre fulles cada un. A l’acabat, dues línies de
trenes que envolten les figures i finalment, trenes amb puntilló que sobre-
surten. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 13 cm
de diagonal x 5 cm d’amplada.
Q88e) Punta amb dibuix de creus de guipur. Peu calat, cos de trenes amb
puntilló, fils cargolats formant un rombe central, cercles, i guipurs de qua-
tre fulles formant creu llatina. L’acabat de les dues ondes és amb sèries
de trenes i puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez.
Mides: 10 x 8 cm.
Q88f) Punta amb peu calat i ple, cos de trenes amb puntilló, guipurs de
dues fulles tocant el peu, i continuen les trenes fins a formar un cap amb
tres ondes apuntades i aquí ja amb puntilló. Fil blanc del cinquanta. Dona-
ció de Caridad Álvarez. Mides: 10 x 4 cm.
177
Q88g) Punta amb dibuixos geomètrics de mitjos cercles concèntrics dins

dues grans ondes. Peu ple, cos de trenes amb puntilló, guipurs de dues fu-
lles enganxats i formant ziga-zaga, franja de punt ple, trenes amb puntilló,
creuat de trenes, novament guipurs de dues fulles i acabat amb creuat de
trenes amb puntilló. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez.
Mides: 16 x 8 cm.
Q88h) Punta amb dues plomes molt

marcades. Peu calat, cos de trenes, ra-
matges de guipurs, franja de punt ple
per donar entrada a dues grans plo-
mes. Fil blanc del cinquanta. Donació
de Caridad Álvarez. Mides: 7,5 x 9
cm de ploma a ploma.
Q88i) Punta amb dues flors de guipur.

Peu calat, cos amb trenes i guipurs,
la majoria de trenes amb puntilló per
encerclar fulles de calat i punt ple
amb guipurs centrals de vuit fulles.
L’acabat de les ondes –lòbuls- també
és amb un calat, punt ple i puntilló.
Fil blanc del cinquanta. Donació de
Caridad Álvarez. Mides: 9 x 5,5 cm.
Q88j) Punta amb cos d’aranyes. Peu

calat, cos reixat o marlí, aranyes
grans, franja de mig punt, ventalls,
punts d’esperit, franges de calat i punt
ple, acabat amb punts d’esperit i fran-
ja igual calada i de punt ple. Fil blanc
del cinquanta. Donació de Caridad
178
Q88k) Punta amb dos guipurs centrals. Peu de trenes amb puntilló, cos
amb guipurs de dues fulles que formen un medalló rodó, trenes creuades i
guipur de dotze fulles central a cada costat simètric de la punta. L’acabat
és amb sèries de trenes amb puntilló i a base de sortints apuntats. La part
central de les dues figures mostra un treball molt meritori en el repartiment
de fils. Fil blanc del cinquanta. Donació de Caridad Álvarez. Mides: 15,5
x 10 cm.
Q89) VESTIT DE NÚVIA (1), MEDALLÓ (1), TA-

PETS DE TOCADOR (2), MOCADOR (1), SOBRE-
TAULA (1) I COIXINERA (1)
Totes les peces presenten treballs de punta de coixí.
Q89a) Vestit de núvia tipus blonda francesa amb folre interior blanc de
seda, amb puntes de coixí al coll i als punys. És una peça exclusiva. Es fa
difícil assegurar que es tracti de puntes de coixí. Al peu del vestit la ma-
teixa blonda fa uns motius florals. Sobretot als punys s’aprecien entredós
amb punt ple i dibuix floral de punt ple i piquet foradat, puntes un centí-
metre, fetes amb un fons reixat, amb piquets de punt ple foradats i l’acabat
amb puntilló, i també una punta Valenciennes més ampla −3 cm− de fons
reixat i punt d’esperit, amb dibuix de flors i fulles de punt ple i aranya cen-
tral, acabat amb franja de punt ple, calat i puntilló. Fil blanc del seixanta
o del setanta. Donació de Vicenç Ballbona. Era el vestit de núvia de la
Concepció Moré.
Q89b) Medalló decoratiu de punta de coixí amb dibuix, segons la Pepi

Vila, d’una figura femenina amb un barret. La vora està feta amb una cinta
de punt ple amb un calat, el cos és de trenes, i a la figura central hi ha un
cap fet de filigrana; l’ala del barret, de mig punt amb una flor de guipur i
acabat de punt ple perfilat. El cos és de mig punt, i el que seria la faldilla
és de punt ple amb vuit guipurs. Els peus de la figura són de mig punt. Al
179
davant hi té unes fulles amb calat, flors de guipurs i punt ple. Fil blanc del
seixanta. Donació d’Alfonsa Charles. Mides: 15 x 8 cm.
Q89c) Tapet de tocador de tul amb una punta de coixí que mostra motius
geomètrics. El peu és un cordonet de punt ple, el cos sembla filigrana tot i
que és un reixat, també hi ha piquets de mig punt i unes figures en forma
d’angle de punt ple, l’acabat amb ondes de mig punt i cap de trenes. Fil
blanc del cinquanta. Donació de Rosa Llagostera. Mida: 7 cm d’amplada
de punta.
Q89d) Mocador d’organdí, molt
antic amb dos entredós de punta
de coixí, un entredós amb brodat
anglès i una punta de coixí. El
treball és Valenciennes. Els en-
tredós de punta són iguals: mos-
tren punt reixat i dibuix d’unes
cadenes de punt ple amb calat al
mig. La punta també té un cos
reixat i mostra uns dibuixos de
punt ple, l’acabat torna a ser punt
ple, amb un caladet, i unes suaus
ondes amb puntilló. Fil blanc del
setanta. Donació de Carmelita
Illa. Amplada de l’entredós: 2
cm. Mida de la punta: 1,5 cm.
Q89e) Ídem 89d.
Q89c) Tapet de tocador de tul

amb una punta de coixí que mos-
tra motius geomètrics. El peu és
un cordonet de punt ple, el cos
180
sembla de filigrana tot i que és un reixat; també hi ha piquets de mig punt

i unes figures en forma d’angle de punt ple; l’acabat està fet amb ondes de
mig punt i cap de trenes. Fil blanc del cinquanta. Donació de Rosa Llagos-
tera. Mida: 7 cm d’amplada de punta.
Q89f) Sobretaula ovalat amb centre d’organdí i una gran punta de coixí de
ret fi català amb dibuixos florals. Sense peu, el cos té un fons de tul amb
punt d’esperit, i és ple de flors diferents, amb ramatges, fetes de punt ple i
resseguit, sovint amb pètals foradats. La filigrana es troba en el cos de les
flors centrals. Hi ha uns cordonets que reforcen les figures i semblen fets
amb agulla. L’acabat fa ondes amb piquets de punt ple i un cordonet amb
puntilló que és com un resseguit. Fil blanc del cent en amunt. Donació de
Catalina Vila, vídua de Santfeliu, que va donar peces de gran vàlua a la
col·lecció. Mida: 14,5 cm.
Q89g) Coixinera amb les inicials “C” i “M” brodades amb punta de ret fi
català. Està plegada, però mostra la punta sencera. El cos és de ret fi català,
amb punt d’esperit en determinades zones, dibuixos florals i ramatges de
punt ple i resseguit, amb la filigrana present en unes poques flors. Acaba
amb un cordonet amb puntilló. Fil blanc del cent en amunt. Peça comprada
als Encants de Barcelona. Donada per Paquita López. Mida: 19,5 cm.
181
Q90) COBRELLIT DE NÚVIA
Cobrellit de núvia amb un treball amb agulla, el dit granadí. Destaca pels
brodats amb abundant decoració vegetal. A causa de les seves mides, es
mostra plegat per alguns dels extrems. Donació de Vicenç Ballbona. Era el
cobrellit de Vicenç Ballbona i Concepció Moré.
182
Q91) TAPET
Tapet amb punta de coixí que a l’exposició actual es troba situat com a peu
d’una làmpada i sobre un pedestal. La punta té el peu calat, el cos és de tre-
nes, franja de mig punt, fil cargolat, ovals de punt ple amb un calat enmig
separant grans flors de guipurs fetes amb un cercle reixat, catorze fulles de
guipur i un gran piquet central de punt ple. L’acabat el formen unes onde-
tes amb puntilló. Cal dir que és una peça molt antiga i mostra els fils molt
desgastats. El centre del tapet és fet amb punt de trau i mostra uns reixats a
base de quadres petits. Fil blanc del quaranta. Amplada de la punta: 6,5 cm.
183
Q92) MANTELLINA DE SEDA NEGRA
Mantellina de seda negra sobre fons de tul. Es presenta plegada a sobre una
taula baixa de fons vermell. Si s’observa bé, es veuen les tires i els afegits
de com està muntada. És plena de dibuixos florals, amb flors i ramatges. El
fons és de tul, les figures són de seda fetes amb punt ple, mig punt resseguit
i filigrana al centre de les flors. Els pètals acaben amb un cordonet resseguit
i puntilló. Fil negre de seda. Donació de Montse Carbonet. Era fet per la
seva tieta, la Laieta Maynou. Mida de llargada plegat tal i com es veu: 97
cm. Llargada real: 191 cm. Amplada vista sobre taula: 47 cm. Amplada
real: 107 cm.
184
Q93) COIXINET
Coixinet de sobretaula, de fusta, donat per una família de Barcelona. Té un

patró muntat, donat per Blanca Musterós.
185
Q94) VENTALLS (3).
Quadre amb tres ventalls amb punta de coixí. Descrits de dalt a baix.
Q94a) Ventall de fils verd i blanc amb

aranyes centrals. El peu és amb puntilló
i calat, el cos és reixat amb aranyes ali-
neades al centre, acabat de fil blanc amb
ondes plenes, calat i puntilló. Fil del cin-
quanta. Fet i donat per Pepi Vila. Mida
de la punta: 4 cm. Llargada del ventall:
13 cm.
Q94b) Ventall de fil negre amb ziga-

zaga daurada. Peu ple i cos reixat amb
aranyes a la part alta i ondes de mig punt
a l’acabat, amb un calat i un resseguit
de fil daurat que va contornejant la peça.
Fet i donat per Pepi Vila. Mida de la
punta: 3,5 cm. Llargada del ventall: 13
cm.
Q94c) Ventall amb ziga-zaga blanc i flors blaves. El peu és amb dues pas-
sades de punt ple i un calat al mig, el cos és amb uns piquets blaus de punt
ple, tres ziga-zagues de fil blanc de punt ple i mig punt, lligades amb calat,
franja amb reixat i grups de piquets blaus, de quatre en quatre, que semblen
pètals d’una flor; l’acabat és amb ondes calades, resseguit blau i puntilló.
Fil del cinquanta. Fet i donat per Pepi Vila. Mida de la punta: 8 cm. Llar-
gada del ventall: 29 cm.
186
Q95) PANTALLA LÀMPARA
Pantalla de làmpada de taula; és com una funda per decorar una làmpada.
Està treballada amb agulla i amb ganxet. Els dibuixos centrals són garlan-
des de flors sobre tul. La làmpada coberta fa una alçada de 27 cm.
187
Q96) MANTELLINA
Mantellina de punta de coixí, de fil perlé de seda negra. Tot el cos és amb
fons de punt de la verge decorat amb flors de cinc pètals fets de mig punt
amb aranya al centre. També presenta com uns rombes de mig punt. Als
extrems també hi ha flors de sis pètals posades en una sanefa contínua; aca-
bat amb ondes –dels pètals− i trenes. Donada l’any 2011 per Lola Perejoan.
Llargada: 140 cm. Amplada: 51 cm.
188
A CONTINUACIÓ, NOVES PECES DE RECENT

ADQUISICIÓ, PENDENTS D’INVENTARI A LA
COL·LECCIÓ:
189
190
191
192
193
194
195
6. L’ABC de les puntes
Aplic: peça petita o acabats decoratius. Per exemple, aplics de guipur. [NO
TERMCAT]
Aranya o aranyes: treball molt freqüent amb forma d’aranya. Punt d’aranya.
Batista: teixit de lli o de cotó amb lligat de plana, blanc i molt fi, usat en la
confecció de mocadors de butxaca i roba d’ús interior.
Blonda: teixit de seda, per exemple per fer mantellines. Blonda plena,
blonda lleugera i blonda de reixa.
Boixet o boixets: són de mides i formes diverses.
Brodat
Cantonera o cantoneres: per exemple, punta cantonera
Chantilly: vol i boixet. Tècnica importada d’Europa. És un treball molt fi.

Cal treure els fils i brodar per treballar el dibuix.
Crêpe, crepè: tipus de roba
Desfilat
Entredós: tira estreta de punta, brodat, tul, punt reixat, etc., que es posa
com a adornament entre dues peces de roba.
197
Farbalà: la part baixa o mitja i baixa d’un vestit que sobresurt una mica a
partir d’un passacintes, per on passava una cinta de seda natural.
Fet a mà, fet amb agulla
Fil, de resseguir, d’or, de plata o argent, de cotó, daurat, de seda, de lli i

de pita, obtingut de l’atzavara. Fils coneguts per la Pepi Vila, de més fi a
més gruixuts: 100, 90, 80, 70, 60, 50, 40, 30, 20, 12, 10, 8 i 5. Normal-
ment hi poden haver fils de fins al cent quaranta, tot i que hi ha notícies de
l’existència de fils fins al cinc-cents. De fet, les peces amb ret fi català són
fetes amb un fil de més del cent.
Fil tiré o fil tret: quan estires el fil de la roba. També lay.
Filigrana: molt semblant al punt de París. Pot ser plena o buida.
Flor o floral: les flors i els pètals decoren moltes de les puntes. Per exem-
ple: “flor de guipur”.
Fons de tul
Fulla o fulles de guipur
Gira: per exemple, gira de llençol de núpcies envoltat per una franja de
blonda catalana.
Granadí: tipus de treball amb agulla.
Guipur o guipurs: és la trena francesa. Molt representada en els dibuixos

florals de nombroses peces de la col·lecció. Es treballa amb quatre fils for-
mant flors o fulles de guipurs. Genèricament, és una punta en què el dibuix
forma el teixit, havent-ne eliminat el de suport després de la fabricació.
198
L?ABC de les puntes
Honiton: tècnica anglesa (o punt anglès) per a aplicacions petites i delica-

des, amb boixets i fil molt fins.
Lille: tècnica importada d’Europa. El treball presenta més ulls que el ret
fi català.
Macramé
Malla: malla sargida o de sargit, malla de tul de cloure.
Malines: tècnica importada d’Europa. És un tipus de punta amb un tul

brodat molt fi.
“Mosqueta” (la): és el punt d’esperit fet a Arenys de Munt.
Mostra, mostrari: cadascuna de les peces que forma part del mostrari i que
servirà per presentar al client en el cas de puntes per encàrrec.
Muntar: acció d’unir, brodant o cosint, la punta a la roba.
Nus: per exemple, treball amb agulla amb nusos, guipurs i blonda.
Onda: forma geomètrica més o menys ondulada en l’acabat de la majoria

de les puntes. Per exemple, “ondes de petxina”, “ondes amb trenes”.
Organdí: teixit de cotó amb lligat de tafetà, que ha estat sotmès a

l’organdisatge o aprest per donar un aspecte apergaminat i transparent.
Organzí: fil de seda obtingut retorcent de dos a tres fils de seda greja cadas-
cun dels quals es compon de tres a vuit caps i té torsió individual.
Parella o parelles
199
Patró
Punt: segons la tradició de cada àrea geogràfica podem trobar, per exem-
ple, punt de Catalunya, punt d’Espanya, punt de Malta (amb la creu de
l’ordre de Malta i guipurs), punt de París, punt de Lille, punt d’Alençon...
Punt calat: emprat per muntar el peu de la punta sobre la roba. També dit
punt de calat.
Punt de filigrana, de guipur, de la verge, d’esperit (guipur quadrat, també

dit punt d’esperit), de la duquessa, de trena, de tul, de vió, geomètric, mig
punt, reixat o marlí (tècnicament dit torchon; pot ser obert o tancat), sencer
(també dit ple, cosit o sargit).
Punta o puntes de coixí, punta base, punta de mocador, punta cantonera,

punta de guipur −el guipur és el treball principal que presenta la punta−,
punta geomètrica (són les puntes que presenten motius predominants de
geometria simple: ziga-zaga, rombes, triangles, etc.), punta gòtica (amb
decoració d’arc apuntat o ogival), punta en fil d’or.
Puntaire: persona que fa puntes de coixí.
Puntes regionals i nacionals: d’Anglaterra, punta d’Arenys, punta gallega,

punta numèrica o extremenya, punta de l’Arboç (o tècnica de l’Arboç),
punta de Bruges, punta italiana, punta belga, etc.
Puntilló: treball decoratiu fet a les trenes. Punteta per a capçar les peces
de puntes de coixí. També dit ‘puntilló’, puntillón, amontillat, apuntillat o
piquillo, ja que fa com un pic o bec. Per exemple, trena amontillada, trena
amb puntilló o trena puntillada.
Randa: punta
200
L?ABC de les puntes
Resseguit: punt resseguit o torçal.
Ret fi català o punta d’Arenys (de Mar): fet amb filigrana, torçal, ullets,
punt sencer (més que mig punt) i punt d’esperit (o guipur quadrat). El fil
és de lli o cotó, a diferència de la blonda, que és de seda. Molt emprat, per
exemple, per fer mocadors.
Són unes puntes genuïnes treballades per les puntaires de la costa catala-
na de Llevant. Tècnicament pertanyen al gènere de les blondes. Quant al
material, presenten la diferència de ser puntes treballades amb fil fi de cotó
en comptes de fil de seda que era el material propi de les blondes. Sabem
que les primeres notícies d’aquestes puntes són del segle XVIII. Prenen
la denominació Blonda d’Arenys perquè aquesta vila era el centre del co-
merç i des d’on es distribuïen cap al nord, cap al sud o per mar al continent
americà.
El ret fi presenta motius ornamentals recurrents: ullets que poden presen-

tar-se plens o buits, motius estilitzats en forma de volutes o bé motius
geomètrics. Els motius figuratius solen ser de caràcter vegetal o floral, però
també n’hi ha d’altres, com els que representen símbols de la Passió.
Tècnicament, els motius emmarcats amb fil de torçal es treballen amb punt
sencer, o combinant punt sencer i mig punt.
El punt de fons bàsic del ret fi és el punt de tul, que pot anar sol o esquitxat
de petits punts de guipur o punts d’esperit (quadradets) o, més rarament,
punt de tul esquitxat amb petits motius estilitzats. A més de fons de punt de
tul, pot presentar fons de filigrana plena o buida omplint els espais interns
dels motius (CREGO 2005).
La textura inconsistent va relegar les puntes de ret fi a l’ús en la indumen-

tària i en els complements eclesiàstics. Podem apreciar aquest treball en
201
nombroses peces exposades al Museu Marès de la Punta (Arenys de Mar),

en especial, en mocadors, pollitas i mantellines.
Rombe: motiu decoratiu geomètric.
Sargir: refer amb l’agulla el teixit d’una roba foradada o esclarida, imitant
el teixit original. Per exemple: malla sargida.
Serrell: decoració que remata algunes peces, amb fils penjants.
Tavelletes
Piquets: motiu decoratiu, normalment fet de mig punt.
Torchon: s’anomena així al punt de base o fons de les puntes. Nosaltres a

aquesta base l’hem anomenada punt reixat o marlí. És molt típic i present
en les puntes geomètriques catalanes, tant com el guipur i el ret fi.
Trena: punt molt freqüent en el cos de les puntes. Treball en forma de trena
fet amb quatre fils. Per exemple: “cos de trenes”, “trenes amb puntilló”.
Punt de trena.
Triangle: motiu decoratiu molt freqüent, especialment en les puntes dites

geomètriques.
Tul: fons molt fi sobre el qual es treballen puntes de boixet. Internacional-

ment és el punt de Cluny-de-Brioude.
Valenciennes: aquesta punta de tècnica importada d’Europa es pot apre-

ciar, per exemple, en vestits de bateig. Molt imitat a màquina.
Xel: tipus de punt. En castellà, vainica.
202
L?ABC de les puntes
Les puntes de coixí les podem trobar en una gran varietat de peces: albes,
aplics, camisoles, cobertes per a làmpades, cobrellits, cobretaules (tapets),
coixins, coixineres, coixinets, colls, cortines, didals, draps d’ofrena, fron-
tal, galons, gorres de nadó, guants, llençols (de núpcies), mantells d’altar,
mantellines, mocadors, peus de llit, pollitas, punts de llibre, punys, pun-
yetes, roquets, tapets, aletons, tovalles (de comunió), tovalloles, ventalls,
vestits (de bateig, de comunió, de noces), volants i xals.
Joc de taula (estovalles, tovallons i tapets)
Joc de llit (llençol, boques de la coixinera i quadrant)
Mantellina: peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que tradicional-
ment portaven (o porten encara en segons quins llocs) les dones per cobrir-
se el cap i l’esquena. A la col·lecció, hi destaquen les mantellines negres.
Pollita: manteleta; en castellà, mañanitas.
Roquet: ornament litúrgic de lli blanc vorejat amb una punta brodada, dut
sobre la sotana. També dit sobrepellís.
Tapet: peça de sobretaula, més petita que el cobretaula.
Ventall (o vano): Instrument que serveix per agitar l’aire.
203
Adenda
Amb posterioritat a la presentació del nostre treball ha vingut a les nostres

mans un document manuscrit en el qual un estiuejant de l’Argentona del
1886, Alejandro Cirici, es refereix a l’activitat de les puntes de coixí a la
Vila.
Ha estat una gran troballa perquè a Argentona no teníem un document es-

crit tant antic que parlés d’aquesta activitat artesanal, per bé que per tra-
dició oral i per algunes peces de la col·lecció sabíem de la seva existència
fins i tot en temps més reculat.
Feliçment, aquest document fou editat per l’Ajuntament d’Argentona l’any

2016 en format d’opuscle i volem afegir-ne els fragments amb les paraules
originals de l’autor. És una ADDENDA al capítol 2 d’història de les pun-
tes, on precísament dèiem que no havíem trobat cap esment a les puntes
d’Argentona anterior al segle XX.
(...) “Otra es la costumbre que desde luego se nos presenta en su recinto;

véanse en casi todas las puertas grupos de mujeres cuyo número no es
raro ver ascender a seis y hasta ocho en cada uno de ellos formando corro
y ocupándose en la tarea de fabricar encajes, mantillas, etc. por medio
de los tradicionales cojines, alfileres, los boixos de seda y otros objetos,
produciéndose diariamente una gran cantidad de este artículo, por lo que
basta considerar que se dedican a éste trabajo quizás un 80 por 100 de
las mujeres de la población, pudiendo decirse con razón que es la primera
industria que, en importancia, tiene lugar dentro del recinto del pueblo
y siendo de notar la gran limpieza y rapidez con que lo ejecutan, ambas
no extraña si se tiene en cuenta que, desde la edad de 4 años se enseña y
adiestra á las niñas en este trabajo que gran parte prosiguen durante su
vida toda”. (pàgina 16).
205
(...) “Pero á pesar de todo son sumamente escasos los rendimientos que tal
industria proporciona al país, que, en tiempos normales y trabajando todo
el día, suele cada mujer ganar unos tres reales y algunas veces, trabajando
tanto como se puede y más de lo que se puede sin darse un solo momento
de descanso han llegado a ganar seis reales. (...). No puede considerarse
por tanto tal industria como uno de los manantiales de riqueza de que sa-
que verdadero provecho la población”. (pàgina 25).
Alejandro Cirici
Barcelona, 31 de agosto de 1886
206
7. Bibliografia
ASSOCIACIÓ CATALANA DE PUNTAIRES (2000): Guia de les puntes

a Catalunya. Edita ACP. Barcelona, 2000.
BUTLLETÍ de l’Associació Catalana de Puntaires, ACP.
CREGO, Isabel (2005): “Parlem de Ret-fi o punta d’Arenys”. Butlletí de

l’ACP, núm. 58, pàg. 20. Juliol del 2005.
GIRALT, Cati i MESTRES, Carme (1983): Puntes al coixí. Primeres

lliçons. Segona edició. L’Enclusa.
LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel: “Els mostraris de punta artesana.

Testimoni d’una indústria extinguida”. Butlletí de l’ACP, núm. 25.
LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel: “La punta mecànica. La democra-

tització d’un luxe”. Butlletí de l’ACP, núm. 39.
LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (coord.) (2007): Els Castells, uns

randers modernistes. Llibre de l’exposició feta els anys 2007-2008.
PALOMER I PONS, Jordi (1994): Uns randers d’Arenys, la família

Castells 1862-1962. Editat pel Museu Marès de la Punta i l’Ajuntament
d’Arenys de Mar. Arenys de Mar, 1994.
PLA ROVIRA, Imma (1998): Les puntes al coixí a Catalunya: ahir i avui.
Taller editorial Mateu. Barcelona.
207
PONS I GURI, Josep M. (1983): “El Museu de la Punta d’Arenys de Mar”.

Dins Miscel·lània dedicada a F. Marès. Reial Acadèmia Catalana de Belles
Arts Sant Jordi. Barcelona, 1973.
RAVENTÓS I VENTURA, Antònia i Montserrat (1967): Puntas. Ed. Grá-

ficas Condal, Barcelona. 192 pàgs.
RIBAS, Neus (2006): Treballs eteris. El ret fi o punta d’Arenys. Opuscle

editat pel Museu d’Arenys de Mar. 8 pàgines.
SCHLATTER NAVARRO, Rosario (1997): Manual de encaje de bolillos.

Ed. Diputación de Sevilla.
VÉLEZ VICENTE, Pilar (2007): “Puntes i brodats noucentistes: entre l’art

i la indústria”. Dins: LLODRÀ NOGUERAS (coord. 2007).
VILA, Pepi (2001): Somni d’una puntaire. Edita: Col·lecció de Pun-

tes Amics de Concepció Moré, amb la col·laboració de l’Ajuntament
d’Argentona. Argentona, octubre 2001.
ZAMORA, Francisco de (1973): Diario de los viajes hechos en Cataluña.

De finals del segle XVIII. Edició de Ramon Boixareu, Editorial Curial.
Barcelona, 1973.
208
8. Agraïments.
Jordi Teixidó i Nonell (fotografies)

Mercè Lladó Estrada
Museu Marès de la Punta (Arenys de Mar)
Noemie Cami
Associació Col·lecció de Puntes Amics de Concepció Moré
Persones no esmentades que han donat o cedit alguna peça a la col·lecció
209
Índex
1. Presentació............................................................................................................................... 9
2. Les puntes de coixí, una artesania amb història............................................... 11
3. El testimoni de la puntaire............................................................................................19
4. La col·lecció de puntes Amics de Concepció Moré d’Argentona..........27
5. La col·lecció peça a peça (inventari)......................................................................35
6. L’ABC de les puntes..................................................................................................... 197
7. Bibliografia......................................................................................................................... 207
8. Agraïments.......................................................................................................................... 209
211


LA COL·LECCIÓ DE
PUNTES DE COIXÍ
D’ARGENTONA
millors condicions.

EDICIONS FACSÍMILS


LA COL·LECCIÓ DE
PUNTES DE COIXÍ
D’ARGENTONA
millors condicions.

EDICIONS FACSÍMILS

Puntes de Coixí

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Puntes de Coixí

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Altres publicacions de

David Farell i Garrigós - Pepi Vila i Ibora

COL·LECCIÓ D’HISTÒRIA LOCAL

La col·lecció de puntes de coixí d’Argentona

David Farell i Garrigós - Pepi Vila i Ibora

COL·LECCIÓ D’HISTÒRIA LOCAL

La col·lecció de puntes de coixí d’Argentona

Col·lecció Amics de Concepció Moré

Dipòsit Legal: B 3584-2018

Argentona, setembre del 2011

L’objectiu del treball ha estat, en tot moment, inventariar la col·lecció de pun-

Amb les ganes de realitzar un inventari de qualitat, ha calgut entrar a conèixer la

Ampliant una mica aquesta vocació religiosa de la confecció de les puntes de

Mare de Déu del Roser

es feien per separat i que després s’encaixaven a la tela. Des d’aleshores, i

Els primers encaixos o encajes es realitzaren amb agulla, però ja a la primera

A Argentona, malauradament, no ens ha estat possible trobar documentada cap

Però també se’n confeccionaven d’altres modalitats importades –Lille, Va-

Una de les més preuades referències documentals que podem consultar és la

A la col·lecció argentonina, s’hi exposa la fotocòpia d’un document que con-

Mostrari de puntes (Museu d’Arenys)

Ja ben entrat el segle XIX, en un reglament del 1839 de l’Escola Gratuïta de

La pràctica de les puntes avui en dia és ben viva. Hi ha nombroses associa-

cions per tot el territori, museus i col·leccions, diades i trobades, exposicions,

Com podem no donar importància a una ocupació artesanal en què es refu-

La Pepi Vila va aprendre a fer boixets ja de gran, als seixanta-quatre anys.

La Pepi Vila és membre de l’associació de les puntaires d’Argentona des de fa

Visitem la Pepi Vila al local

En Roc i la Laia, petits, la coneixien bé; i miraven bocabadats el tipus de feina

La seva opinió de com ha considerat Argentona aquesta col·lecció sempre ha

Enguany -escrivia jo el 2009-, més de tres-centes puntaires hi han assistit. O

Parlem dels boixets, Pepi?

Aquestes fustetes tan lleugeres sempre m’han cridat l’atenció, i no hi ha dubte

A la col·lecció hi ha boixets de moltes varietats o tipus. Uns d’especials, segons

La col·lecció també en té de Galícia (amb un tipus de cos més gruixut cap a la

Visitem el Museu Marès de la Punta, a Arenys (2009)

En visitar el Museu Marès de la Punta, a Arenys de Mar, un calorós 13 d’agost

Abans d’entrar-hi vaig tenir cura de fotografiar l’escultura de la puntaire

Després, puntualment, a les onze del matí, entràvem al museu. En regalar-li

La Concepció Moré va morir l’any 1992, i de seguida es va treballar per tal

La segona seu, per necessitat

I per últim, en el 2006,

La col·lecció de puntes la trobareu esmentada com a Museu de Puntes de Coixí

L’associació va aconseguir fer fins a tretze exposicions de puntes a Argentona

La Trobada o Diada de les Puntaires

Les trobades van començar el 1991. Normalment hi vénen entre dues-centes

També en el 2009 es produeixen canvis en la Junta de l’associació, i la Pepi

Crònica de la Trobada de Puntaires del 2010, la vintena!

Al juliol 2009, va plegar l’antiga Junta. Hi va haver reunions amb l’Ajuntament

es va fer a la tarda (sempre s’havia fet al matí) i ocupà el carrer de Torres i

L’Ajuntament va ajudar demanant cadires i taules (cinquanta) a pobles veïns.

Llavors calia atendre el berenar; se’ls va donar coca amb la col·laboració de

Alguns eren argentonins que ensenyaven la col·lecció als familiars i amics. Hi

Algunes anècdotes de les visites:

A un senyor col·leccionista li van cridar l’atenció les gorretes de bateig perquè

La Pepi Vila, que manté viva la flama de la col·lecció mostrant-la al públic

Cal dir que la Concepció Moré no va conèixer la col·lecció ben mostrada ni

Q1) MOSTRES PER A LLENÇOL (2)

Q2) TAPET (1)

Dibuix de quadres (15) amb entredós de piquets de punta de coixí i trenes,

Q3) COLL DE VESTIR (1)

Q4) MOCADORS (4) I MOSTRES (4)

Q5) MOSTRA I UNA PART D’UN PUF DE PELL

Q6) VENTALL, MOSTRA DE PUNTA RUSSA