Apunts Costes - Uf2

Guia de
l'essencial del
contingut de
Comptabilitat de
costos
PID_00154959
© FUOC • PID_00154959 Guia de l'essencial del contingut de Comptabilitat de costos
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.
© FUOC • PID_00154959 Guia de l'essencial del contingut de Comptabilitat de costos
Índex
Introducció.................................................................................................. 5
1. Mòdul ''Introducció a la comptabilitat de costos''.

Concepte i tipologia de costos........................................................ 7
1.1. Comptabilitat de costos enfront de comptabilitat financera ...... 7
1.2. Concepte de cost ......................................................................... 8
1.3. Tipologies de costos .................................................................... 9
1.4. Diferència entre el cost del producte fabricat i el cost del
producte venut ............................................................................ 13
1.5. Determinació de marges ............................................................. 14
2. Mòdul ''Models de costos europeus i anglosaxons''.................... 16

2.1. Models de costos orgànics i inorgànics ...................................... 16
2.2. Models de costos orgànics. Costos per seccions ......................... 17
2.3. Cost de les seccions auxiliars: les prestacions recíproques de
serveis .......................................................................................... 20
2.3.1. Situació 1: prestacions simples ...................................... 21
2.3.2. Situació 2: prestacions complexes ................................. 22
2.3.3. Situació 3: prestacions recíproques de serveis ............... 23
2.4. Valoració de la producció en curs: el mètode de la producció
equivalent .................................................................................... 24
2.4.1. Situació 1: producció en curs inicial ............................. 25
2.4.2. Situació 2: producció en curs final ................................ 26
2.4.3. Situació 3: producció en curs inicial i final ................... 26
3. Mòdul ''Models bàsics de costos: full cost i direct cost''............. 28

3.1. El model full cost o de costos complets ...................................... 28
3.2. El model full cost o de costos complets. La imputació racional .. 30
3.3. El model direct cost o de costos parcials ...................................... 31
4. Mòdul ''Control del resultat''.......................................................... 33

4.1. Estats de resultats analítics a costos complets ............................ 33
4.2. Estats de resultats analítics a costos parcials ............................... 35
© FUOC • PID_00154959 5 Guia de l'essencial del contingut de Comptabilitat de costos
Introducció
L'objectiu fonamental de l'assignatura Comptabilitat de costos és treballar el

concepte de cost, la seva implicació en l'activitat empresarial, les metodologi-
es acceptades més àmpliament per a calcular-los, els principals models per a
la determinació de marges, i també el paper de la comptabilitat de costos en
aquest procés i en la preparació d'informació d'utilitat per a la presa de deci-
sions.
Tenint present aquest objectiu general respecte al contingut de l'assignatura,

la guia que us oferim aquí vol relacionar i repassar els principals conceptes,
metodologies i tècniques previstos en el temari, d'una manera esquemàtica,
aplicada i interactiva, per mitjà de l'ús de casos pràctics, estructurats d'acord
amb els mòduls definits en el material didàctic. Es tracta, per tant, d'un con-
tingut complementari del material didàctic i en cap cas no en substitueix
l'estudi, que ha de permetre l'estudiant disposar d'una referència clara, orde-
nada i il·lustrada dels conceptes i mètodes que ha de tenir assimilats per a
poder superar l'assignatura. Per aquest motiu, us aconsellem revisar-la un cop
hàgiu finalitzat l'estudi i l'assimilació dels conceptes explicats en cadascun dels
mòduls.
1. Mòdul ''Introducció a la comptabilitat de costos''.

Concepte i tipologia de costos
Els conceptes que revisarem en el marc el mòdul "Introducció a la comptabi-

litat de costos" són el contingut de la comptabilitat de costos i les diferències
més importants respecte a la comptabilitat financera, el concepte de cost i la
distinció del concepte de despesa i, finalment, la revisió de les principals tipo-
logies de costos.
1.1. Comptabilitat de costos enfront de comptabilitat financera
La comptabilitat, com a principal sistema d'informació de l'empresa, se

centra fonamentalment en la captació de dades derivades de l'activitat
econòmica, amb l'objectiu de generar informació útil per a la presa de
decisions.
Si ens situem en el context de l'activitat empresarial, podem afirmar, a grans

trets i de manera esquemàtica, que l'activitat econòmica que duu a terme
l'empresa es pot inserir en dos àmbits diferenciats: un àmbit extern, referit a la
relació amb d'altres agents econòmics en el mercat, i un àmbit intern, centrat
en els processos de generació de béns i serveis.
Tal com teniu recollit en la següent figura, l'àmbit extern reflecteix el conjunt
de transaccions que fa l'empresa amb la resta d'agents en el seu mercat, obte-
nint els recursos financers que requereix per a fer les inversions necessàries per
al desenvolupament de l'activitat, adquirint als proveïdors els béns intermedis
(primeres matèries, components, mercaderies, etc.) que requereix per al seu
procés productiu, o venent als seus clients els béns o serveis que genera; al
seu torn, l'àmbit intern recull l'ús dels recursos productius (instal·lacions, ma-
quinària, tecnologia, materials, treball, energia, etc.) en el procés de generació
de valor per mitjà de la producció de productes.
Àmbit�extern�i�intern�de�l'activitat�empresarial
És en l'àmbit extern on se circumscriu la comptabilitat financera, que té com a

finalitat captar les dades econòmiques que es deriven de les transaccions que fa
l'empresa en l'àmbit extern de la seva activitat per a formular informació sobre
la situació financera i patrimonial de l'empresa, i també sobre els resultats que
obté periòdicament.
I és en l'àmbit intern on se situa la comptabilitat de costos, interna o

de gestió, centrada en la captació, mesura, registre, valoració i control
de la circulació interna de valors de l'empresa, amb la finalitat de sub-
ministrar informació per a la presa de decisions, tant operatives com
estratègiques, sobre l'organització de l'activitat empresarial, la produc-
ció, la formació interna de preus de cost, la política de preus de venda
i l'anàlisi dels resultats.
1.2. Concepte de cost
El principal instrument conceptual de la comptabilitat de costos és el-

cost, concepte que es�pot�definir�com�el�valor, és a dir, l'equivalent
monetari, del�consum�dels�recursos�productius (béns i serveis) que fa
l'empresa per al desenvolupament de la seva activitat. Dit d'una altra
manera, el cost és el valor dels recursos que l'empresa empra en el seu
procés de generació de valor per mitjà de la generació de béns o serveis.
La diferència fonamental entre cost i despesa rau en el fet que aquesta darre-
ra s'entén molt habitualment com l'equivalent monetari de l'adquisició per
l'empresa de béns i serveis i no del seu consum. La despesa, per tant, està rela-
cionada de manera inherent amb el corrent financer representat per l'obligació
de pagament de l'import dels recursos adquirits, essent un concepte clau i pro-
pi del funcionament de la comptabilitat financera.
Potser la millor manera d'entendre la diferència entre tots dos conceptes, cost
i despesa, és per mitjà de la seva aplicació pràctica en un cas concret. Situem-
nos en el cas�de�l'empresa�MP3LECTRONICS,�SA, dedicada a la fabricació
de reproductors de música basats en arxius mp3. De moment sabem que és
una empresa creada al final dels anys 90 i que dissenya i produeix dos tipus
de reproductors: l'MP3.STANDARD (MP3.S) i l'MP3.DESIGN (MP3.D), aquest
darrer amb més capacitat de processament i emmagatzematge i millors utili-
tats de connectivitat.
També sabem que l'empresa fa servir la matèria primera XIP per a la fabricació
dels dos productes. Ens situem en l'exercici 2007, per al qual disposem de la
informació següent, relativa a la fabricació de tots dos productes, i també a
l'estoc inicial de la matèria primera XIP, a les seves adquisicions i al seu con-
sum:
• Durant l'any 2007 s'han fabricat 2.000 unitats del producte MP3.S i 1.000
de l'MP3.D. No tenia cap unitat de producte en estoc a l'inici de l'exercici.
• Cada unitat de producte MP3.S consumeix 50 unitats de matèria primera

XIP per a la seva producció, mentre que cada producte MP3.D en consu-
meix 75.
• A l'inici de l'exercici l'empresa tenia en estoc 50.000 unitats de matèria

primera XIP a un preu d'1 € cada unitat.
• Durant l'exercici MP3LECTRONICS ha adquirit 200.000 unitats de XIP a

un preu unitari d'1,2 € cada unitat.
• La valoració de la matèria primera consumida s'efectua aplicant el sistema

FIFO o PEPS (la primera unitat que entra és la primera unitat que surt).
• Per tant, al final de l'exercici li queden al magatzem 75.000 unitats de

matèria primera XIP a un preu unitari d'1,2 €.
Amb aquesta informació, determinarem l'import de la despesa i del cost de la

matèria primera XIP a l'exercici 2007.
1.3. Tipologies de costos
Entre les possibles classificacions dels costos, aquí destacarem les quatre que
considerem més rellevants:
1)� En un primer nivell, establim una primera categorització dels costos en

funció�del�moment�temporal�en�què�es�generen. Així, podem parlar de:
Tipus de cost Definició
Costos�ex�post Els costos ex post o costos històrics són aquell tipus de cost que els siste-
mes d'informació comptable enregistren una�vegada�s'han�generat.
Per tant, la mesura, la imputació i el control del consum es basa en dades
reals ja produïdes.
Són aquests els tipus de costos amb què treballarem en el curs de Comp-
tabilitat de costosI.
Costos�ex�ante Els costos ex ante o costos preestablerts o costos ex ante són els costos
que els sistemes d'informació comptable interns preveuen de manera esti-
mativa abans�que�es�produeixin.
La principal utilitat rau en el fet que serveixen per a tenir una orientació
amb l'objectiu d'efectuar amb anterioritat les accions de mesura, imputa-
ció i càlcul dels consums per mitjà del càlcul de costos estàndard, objecte
d'estudi en un nivell més avançat d'aquesta matèria. Aquesta circumstàn-
cia permet a l'empresa anticipar les assignacions de costos per a la deter-
minació de pressupostos i resultats.
La limitació fonamental d'aquest concepte de cost rau precisament en el
seu procediment de càlcul. Aquest procediment es basa en la construc-
ció d'una estimació prenent com a base la projecció tendencial de dades
històriques. Les dades produïdes en el passat, però, divergeixen moltes
vegades dels consums actuals o reals a causa de factors de natura diversa:
variació dels preus de mercat, alteració de l'assignació de costos derivada
de modificacions en els processos o en el models (sistemes) d'imputació,
etc. Aquesta situació porta a la necessitat d'efectuar un control molt acu-
rat i exhaustiu dels biaixos o desviacions que van apareixent com a resul-
tat de les diferències entre les dades previstes i les reals.
Per exemple, el departament financer d'una empresa calcula per al mes
de gener, i al començament de mes, el pressupost mensual basant-se en
els costos que es van produir el mes de desembre de l'exercici anterior. Al
començament del mes de febrer ja disposa de les dades reals del mes an-
terior i ha de fer la comparació de les dades produïdes amb les previstes,
tot determinant les possibles desviacions a causa de: millora del procés
d'obtenció de dades de gestió, que ha permès la reducció d'assignació
d'hores del factor humà; adquisició o desenvolupament d'un nou sistema
de gestió integrada de totes les dades econòmiques i financeres, que ha
generat un increment d'amortitzacions, etc.
2)�En un segon nivell, i a partir de la classificació anterior, podem trobar tres

subcategories addicionals:
a)�En�funció�del�tipus�de�relació�amb�l'objecte�de�cost:
Costos�directes Els costos que són clarament identificables, per una relació�causa-
efecte, amb l'objecte de cost.
Costos�indirectes Els costos que presenten una vinculació�molt�poc�definida amb

l'objecte de cost.
b)�Atenent�a�la�variació�dels�costos�respecte�el�volum�d'activitat:
Costos�variables Els costos variables són els costos que presenten variacions en la seva
quantia en�funció de les alteracions del�volum�d'activitat productiva.
Costos�fixos Són els costos que tenen un comportament�continu en la seva quan-

tia, independentment de les alteracions en l'activitat productiva, pre-
nent com a premissa un determinat volum d'aquesta.
c)�Tenint�en�compte�la�funcionalitat�dels�costos�en�l'activitat�empresarial:
Costos�de�producció Els costos en què incorre l'empresa per a la ge-

neració dels béns o serveis objecte de la seva ac-
tivitat.
Costos�comercials Són els costos que es produeixen per a portar a

terme la comercialització i venda dels productes
empresarials.
Costos�generals,�d'administració,�o Els costos que es generen amb motiu de la ges-

d'estructura tió del conjunt de l'activitat empresarial.
Per a il·lustrar les diferents tipologies apuntades, avancem una mica més amb Classificació
el cas�de�l'empresa�MP3LECTRONICS,�SA. Imaginem que durant l'exercici
La classificació tenint en comp-
2007 ha incorregut en els costos següents (es tracta, per tant, de costos històrics te la funcionalitat dels costos
o ex post, és a dir reals, ja realitzats): en l'activitat empresarial és
d'una utilitat especial per a la
formulació de l'estat de resul-
tats analítics de l'empresa, com
• Costos de la matèria primera XIP, determinats en l'subapartat anterior, que veurem més endavant.
pugen a 200.000 €.
• Costos de personal durant l'exercici 2007, que van ascendir a 500.000 €.
D'aquest import, 300.000 € corresponen a la mà d'obra del procés de pro-
ducció, i de la resta (200.000 €), un 30% és de personal comercial i el 70%,
de personal administratiu.
• El valor de l'amortització de la maquinària i l'equipament de produc-

ció ha estat de 60.000 €. Pel que fa a l'activitat comercial, l'amortització
d'elements de transport i de mobiliari ha pujat a 30.000 €. I, finalment, el
valor de l'amortització del mobiliari i equipament administratiu ha estat
de 10.000 €.
• Cost anual derivat de l'arrendament d'instal·lacions i edificis, que ha es-

tat de 300.000 €. D'aquesta quantia, un 80% correspon a l'activitat de
producció, un 5% a l'activitat comercial, i el 15% restant, a l'activitat
d'administració.
A partir de la informació anterior, procedim a posar en pràctica la metodologia

de catalogació de les partides de costos, uns costos reals o històrics en què ha
incorregut l'empresa durant l'exercici, mitjançant la seva classificació en les
tres categories següents:
1) costos fixos o variables;
2) costos directes o indirectes; i
3) costos de producció, costos comercials o costos d'estructura. L'objecte de

cost en aquest cas són els productes MP3.S i MP3.D.
1.4. Diferència entre el cost del producte fabricat i el cost del

producte venut
Una altra qüestió important que cal treballar des d'un primer moment
en una assignatura de comptabilitat de costos és la distinció entre el que
ha costat generar una sèrie de productes (béns i/o serveis) durant un
determinat període de temps (pensem en l'exercici econòmic) i el cost
del nombre de productes que es venen en aquest període.
El cost del nombre de productes que es venen en un període potser perfecta-

ment diferent (i, de fet, habitualment és així) del nombre de productes fabri-
cats perquè:
• Entre els productes venuts, una part poden provenir dels fabricats durant
el període, i una altra, de l'estoc de productes acabats disponible al co-
mençament d'aquest període.
• Per tant, és possible que l'empresa no vengui tots el productes generats

durant el període, deixant-ne una part en estoc al final d'aquest.
Si ens centrem ara en el cas que ens acompanya en aquesta revisió guiada del
temari, el de l'empresa�MP3LECTRONICS, podem portar a la pràctica aquesta
diferència entre el cost de producció i el cost de venda.
Sabem, a partir del càlcul que hem fet per a determinar el consum de la matèria
primera XIP, que el cost de matèria primera per a la fabricació del producte
MP3.S és de 115.000 €, i per a la fabricació de l'MP3.D és de 85.000 €.
A més, suposem ara que el cost de personal per a la fabricació dels dos pro-
ductes (la mà d'obra directa de producció, MOD), que és de 300.000 €, es dis-
tribueix de la manera següent: un 40% en la fabricació del producte MP3.S
(120.000 €) i un 60% en la de l'MP3.D (180.000 €).
Respecte al cost de l'amortització de la maquinària i l'equipament productiu,

amb un valor de 60.000 €, la seva imputació a cadascun dels dos productes
es fa en funció del nombre de productes fabricats (recordem que són 2.000
unitats de productes tipus MP3.S i 1.000 unitats del producte MP3.D). Així,
doncs, el cost d'amortització atribuïble al producte MP3.S és de 40.000 € (2/3
parts) i al producte MP3.D és del 20.000 € (1/3 part).
Pel que fa al cost de lloguer de les instal·lacions i edificis de producció,

apliquem el mateix criteri d'imputació que en el cas de l'amortització de
l'immobilitzat; així, el repartiment d'aquest cost, de 240.000 € als dos produc-
tes serà el següent: 160.000 € als productes del tipus MP3.S i 80.000 als pro-
ductes MP3.D.
Finalment, també sabem que l'empresa ven durant l'exercici 2007 1.500 uni-
tats del producte MP3.S i 900 del producte MP3.D, i que al final del període
queden 500 i 100 unitats de producte de cada tipus.
Passem a continuació a determinar el valor del cost de producció d'aquests

dos productes.
Ja hem determinat el cost total de la producció, que ha estat de 800.000 €, i el

cost de cadascun dels 3.000 productes fabricats (unitari), de 266,67 €. També
hem calculat el cost total de fabricar el producte MP3.S (435.000 €) i el cost
unitari, de 217,5 €; el mateix hem fet per a l'MP3.D, amb un cost total de
producció de 365.000 €, i un cost unitari de 365 €. Ara, determinem el cost
dels productes que s'han venut, 1.500 de l'MP3.S i 900 de l'MP3.D.
1.5. Determinació de marges
Per a completar aquesta primera aproximació als principals conceptes del te-
mari de Comptabilitat de costosI, ens introduïm ara en la determinació de mar-
ges a partir de la informació de costos i mitjançant la formulació d'estats de
resultats analítics, és a dir, documents comptables que ens donen informació
sobre�els�ingressos�i�costos�dels�diferents�períodes (exercicis econòmics) de
l'activitat de l'empresa.
Avancem una mica més amb el cas�de�l'empresa�MP3LECTRONICS. Ja hem

determinat el cost de fabricació dels productes i el cost de les unitats que són
venudes durant l'exercici 2007. Ara, per a formular el compte de resultats analí-
tics només ens falta la informació sobre els preus de venda per a la determina-
ció dels ingressos per vendes: el preu de venda dels productes MP3.S ha estat
de 300 € cada unitat i el dels productes MP3.D, de 600 €.
Formulem a continuació el compte de resultats analítics sobre la base de la

plantilla que tenim preestablerta.
A efectes informatius, atès que les diferents opcions d'imputació de costos s'estudiaran
més endavant, apuntem que els costos comercials, anàlogament als d'administració o
estructura, com a costos del període i, per tant, no imputables als productes que l'empresa
fabrica.
2. Mòdul ''Models de costos europeus i anglosaxons''
Al mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons" us heu introduït en el

concepte de model de costos, els seus tipus bàsics i els seus principals elements
metodològics i operatius. En aquesta guia ens centrarem en els models de cos-
tos orgànics, un cop revisades les diferències fonamentals entre aquests i els
models inorgànics, repassarem la metodologia que cal seguir per a aplicar-los i
incidirem en el tractament dels costos de les seccions auxiliars i de la produc-
ció en curs.
2.1. Models de costos orgànics i inorgànics
Recordem que un model�de�costos és una manera de representar la realitat

econòmica de l'empresa amb l'objectiu de determinar el cost dels béns i serveis
generats, de calcular marges i resultats i de formular informació útil per a la
presa de decisions empresarials.
Tal com s'estableix en el contingut del mòdul, hi ha dos models bàsics de

costos:
1)�Els models�de�costos�inorgànics, que posen l'accent de la informació de

costos en elsproductes, de manera que no volen informar sobre el cost dels
diferents departaments o seccions productives de l'empresa, sinó sobre valor
del consum dels factors productius que s'han emprat per a la generació dels
productes (béns o serveis): materials, mà d'obra, equipament, instal·lacions,
etc.
2)� Els models� de� costos� orgànics que, a diferència dels anteriors, posen
l'èmfasiinformatiu en lesseccions�productivesde l'empresa, de manera que es
vol informar sobre el cost de la participació de les diferents unitats organitza-
tives que han intervingut en el procés d'obtenció del producte (bé o servei): la
secció de compres i aprovisionament, la secció de transformació, la secció de
muntatge, la secció de control de qualitat, etc.
2.2. Models de costos orgànics. Costos per seccions
En aquesta guia ens centrarem en el repàs esquemàtic de les tipologies i el

funcionament dels models orgànics.
Els principals models de costos orgànics objecte d'estudi a Comptabilitat de

costos I són dos:
1)�El model�francès�de�les�seccions�homogènies. El funcionament d'aquest

model per a la determinació del cost dels productes és el següent:
a) Els costos�directes (materials i mà d'obra de producció) s'imputen direc-

tament als productes, de manera que no passen per la fase de localització
a les seccions en què es van originar (seccions homogènies).
b) Els costos� semidirectes (maquinària, equipament productiu,

instal·lacions, etc.) es relacionen directament amb una secció productiva
i, indirectament, amb els productes. Així, doncs, la seva assignació a una
secció homogènia és immediata.
c) Els costos�indirectes (costos generals o d'estructura) són indirectes als pro-

ductes i a les seccions, de manera que la seva assignació a les seccions ho-
mogènies es fa mitjançant algun mètode raonable de distribució. I, un cop
localitzats a cada secció homogènia, els que es troben ubicats en seccions
que intervenen en el procés productiu (transformació, muntatge, mante-
niment, etc.) s'imputen als productes per mitjà d'una determinada unitat
d'obra.
2)�El model�alemany�de�les�seccions�orgàniques. En aquest model, a diferèn-

cia del model francès, tots els costos (directes, semidirectes i indirectes) es lo-
calitzen en les diferents seccions abans d'imputar els consums de les seccions
productives als productes per mitjà de la determinació d'unitats d'obra, les
quals es valoren segons el volum de recursos consumits per cada secció.
Per a veure com funcionen aquests models de costos per seccions en la determi-
nació del cost dels productes generats, continuarem amb el cas�de�l'empresa
MP3LECTRONICS,�SA.
Si recordeu, l'empresa havia incorregut en els costos següents per a desenvo-

lupar la seva activitat productiva:
• Costos de la matèria primera XIP: 200.000 €

• Costos de personal: 500.000 €
• Costos d'amortització de l'immobilitzat: 100.000 €
• Costos de lloguer d'instal·lacions i edificis: 300.000 €
Ara tornarem a calcular el cost dels dos productes que fabrica l'empresa,
l'MP3.S i l'MP3.D a partir de la informació que se'ns subministra de les dife-
rents seccions que componen l'estructura organitzativa de l'empresa, i dels cri-
teris d'imputació dels costos de les seccions productives als productes (unitats
d'obra).
En aquest sentit, l'organització de l'empresa en seccions es pot representar de

la manera següent:
Veiem, per tant, com la matèria primera XIP s'incorpora directament a tots dos
productes, quedant configurat el procés de producció de l'empresa per mitjà
de dues seccions productives: Fabricació i Muntatge, les quals intervenen en
la generació dels productes MP3.S i MP3.D. Addicionalment a aquestes dues
seccions productives, l'empresa compta amb una secció Comercial i una secció
d'Administració. Hi ha, per tant, un total de quatre seccions, dues de producti-
ves i dues de no productives.
A més, sabem que el cost de la matèria primera XIP és l'únic que s'imputa
directament al producte; ja havíem calculat els imports al subapartat 6.1.2.
(115.000 €) al producte MP3.S i 85.000 € a l'MP3.D, d'acord amb el consum
d'unitats físiques d'aquesta matèria primera i del seu preu. La resta de costos
(personal, amortització i lloguer) es localitzen en les diferents seccions que
componen l'estructura organitzativa de l'empresa abans de ser assignats els
costos de les seccions productives als productes per mitjà de la unitat d'obra
definida per a les seccions de Fabricació i Muntatge.
El criteri de localització dels costos en les diferents seccions és el següent:
Fabri- Mun- Comer- Adminis-

cació tatge cial tració
A)�Personal�(nombre�de�treballadors) 5 10 3 7
B)�Amortització�(%�d'utilització�d'elements 40% 20% 30% 10%

d'immobilitzat)
Fabri- Mun- Comer- Adminis-

cació tatge cial tració
C)�Lloguer�(%�d'ús�d'instal·lacions�i�edificis) 50% 30% 5% 15%
Les unitats d'obra de les seccions Fabricació i Muntatge per a l'assignació dels
costos de producció als productes són les següents:
Seccions Unitat d'obra Total hores MP3.S MP3.D
Fabricació Núm. d'hores 4.000 1.600 2.400
Muntatge Núm. d'hores 5.000 2.000 3.000
Amb aquesta informació, procedim a continuació a determinar el cost de pro-

ducció (total i unitari) i el cost de cadascun dels dos productes generats, l'MP3.S
i l'MP3.D.
2.3. Cost de les seccions auxiliars: les prestacions recíproques de

serveis
En els models orgànics o per seccions és molt habitual trobar-nos amb el cas
en què l'activitat d'algunes de les seccions� que� participen� en� el� procés� de
productiu (seccions productives) no incideix directament en la generació dels
béns o serveis objecte de l'activitat empresarial sinó que està centrada a pres-
tar�serveis�a�d'altres�seccions�productives. Les seccions productives que in-
tervenen de manera directa en el procés de transformació dels productes les
anomenem seccions�principals, mentre que les que destinen la seva activitat
a la prestació de serveis a d'altres seccions són les seccions�auxiliars.
En aquest àmbit de la prestació de serveis entre seccions, podem identificar

principalment tres situacions diferenciades:
1) Les seccions auxiliars presten servei exclusivament a les seccions princi-

pals: són les prestacions�simples.
2) Les seccions auxiliars presten servei a les seccions principals i una de les
seccions auxiliars també presta servei a una o diverses seccions auxiliars:
prestacions�complexes.
3) Finalment, les seccions auxiliars presten servei a les principals i també es
presten servei entre elles: prestacions�recíproques.
Vegem a continuació quina és la problemàtica de la prestació de serveis entre

seccions productives per a la determinació del cost dels productes generats i
quina metodologia cal aplicar.
Ho farem per mitjà del cas�de�l'empresaMP3LECTRONICS,�SA i ens situarem

en els tres escenaris descrits.
2.3.1. Situació 1: prestacions simples
Suposem ara que l'estructura organitzativa de l'empresa MP3LECTRONICS és

la següent:
De manera que l'empresa presenta quatre seccions principals, de les quals du-
es són seccions productives (Fabricació i Muntatge) i dues, no productives (Co-
mercial i Administració) i dues, seccions auxiliars, Energia i Manteniment, que
presten servei a la resta de seccions de l'empresa.
Recordem aquí els costos en què l'empresa ha incorregut durant l'exercici 2007
per a desenvolupar la seva activitat productiva:
• Costos de la matèria primera XIP: 200.000 €, dels quals 115.000 €

s'assignen al producte MP3.S i 85.000 €, a l'MP3.D
• Costos de personal: 500.000 €
• Costos d'amortització de l'immobilitzat: 100.000 €
• Costos de lloguer d'instal·lacions i edificis: 300.000 €
El criteri de localització dels costos en les diferents seccions és ara el següent:
Fabri- Mun- Co- Adminis- Ener- Manteni-

cació tat- mer- tració gia ment
ge cial
A)�Personal�(nombre�de�treballadors) 5 10 2 5 2 1
B)�Amortització�(%�d'utilització 40% 20% 25% 5% 5% 5%

d'elements�d'immobilitzat)
Fabri- Mun- Co- Adminis- Ener- Manteni-

cació tat- mer- tració gia ment
ge cial
C)�Lloguer�(%�d'ús�d'instal·lacions�i�edi- 50% 30% 5% 5% 5% 5%

ficis)
Les unitats d'obra de les seccions Fabricació i Muntatge per a l'assignació dels
costos de producció als productes són les mateixes que a l'apartat anterior:
Seccions Unitat d'obra Total hores MP3.S MP3.D
Fabricació Núm. d'hores 4.000 1.600 2.400
Muntatge Núm. d'hores 5.000 2.000 3.000
Addicionalment, disposem d'informació sobre les unitats d'obra de les dues

seccions auxiliars: Energia ha subministrat 1.000 kW, 600 a Fabricació, 300 a
Muntatge i 100 a Comercial; per la seva banda, Manteniment ha treballat 1.000
hores home amb la següent distribució: 400 a Fabricació, 400 a Muntatge, 150
a Comercial, i 50 a Administració:
Seccions Unitat d'obra Total Fabri- Mun- Comer- Administració

cació tatge cial
Energia kW 1.000 600 300 100 0
Manteni- Hores home 1.000 400 400 150 50

ment

i l'MP3.D.
2.3.2. Situació 2: prestacions complexes
Partim ara de la situació anterior, amb la mateixa estructura organitzativa, però

amb la secció auxiliar Manteniment com a prestadora de serveis de la també
auxiliar Energia.
Les dades de costos, dels criteris de localització dels costos en les seccions i de
les unitats d'obra de les seccions productives (Fabricació i Manteniment) són les
mateixes que en el cas anterior.
El que sí que varia és la informació relativa a les unitats d'obra de la secció

auxiliar de Manteniment. Repassem les dades associades a Energia: ha submi-
nistrat 1.000 kW, 600 a Fabricació, 300 a Muntatge i 100 a Comercial. I les noves
dades sobre les unitats d'obra de Manteniment són les següents: Manteniment ha
treballat 1.000 hores/home amb la distribució següent: 300 a Fabricació, 300 a
Muntatge, 150 a Comercial, 50 a Administració i 200 a Energia.
Seccions Unitat Total Fabri- Mun- Comer- Adminis- Energia

d'obra cació tatge cial tració
Energia kW 1.000 600 300 100 0 --
Manteni- hores/home 1.000 300 300 150 50 200

ment

i l'MP3.D. Per a fer-ho, seguim la mateixa metodologia que en el cas anterior.
2.3.3. Situació 3: prestacions recíproques de serveis
Partim igualment de la situació anterior, i afegim ara un element addicional:

la secció auxiliar Manteniment continua prestant serveis a la secció auxiliar
Energia, però també Energia presta servei a Manteniment. Gràficament, tenim
l'estructura següent:
Les dades de costos, dels criteris de localització dels costos en les seccions i de
les unitats d'obra de les seccions productives (Fabricació i Manteniment) són les
mateixes que en el cas anterior.
El que varia és la informació relativa a les unitats d'obra de la secció auxiliar

de Energia: ha subministrat 1.000 kW, 500 a Fabricació, 300 a Muntatge, 100 a
Comercial i 100 a Manteniment. I recordem les dades sobre les unitats d'obra de
Manteniment. Ha treballat 1.000 hores/home amb la distribució següent: 300 a
Fabricació, 300 a Muntatge, 150 a Comercial, 50 a Administració i 200 a Energia.
Seccions Unitat Total Fabri- Mun- Co- Adminis- Ener- Mante-

d'obra cació tatge mer- tració gia niment
cial
Energia kW 1.000 500 300 100 0 -- 100
Manteni- hores/home 1.000 300 300 150 50 200 --

ment

i l'MP3.D. Per a fer-ho, seguim la mateixa metodologia que en el cas anterior.
2.4. Valoració de la producció en curs: el mètode de la producció

equivalent
La informació sobre el cost dels productes, com hem vist en el contingut

d'aquesta guia associat al mòdul "Introducció a la comptabilitat de costos", està
limitada o periodificada per exercicis econòmics, atès que les empreses han de
saber cada any quin ha estat el cost de la seva activitat per a poder formular
la informació sobre el resultat que van obtenint. Aquest fet implica que habi-
tualment no es doni una coincidència perfecta entre el cicle de fabricació dels
productes i l'exercici econòmic, de manera que en elmoment�de�tancament

de�l'exercici es possible que hi hagi productes�que�es�troben�encara�en�fase
de�fabricació, és a dir, que hi hagi productes en curs.
Amb l'objectiu de repassar la metodologia que cal aplicar per a determinar el

cost dels productes en presència de producció en curs, treballarem tres situa-
cions diferenciades:
1) Producció�en�curs�inicial: hi ha productes en curs de fabricació a l'inici

del període (exercici econòmic), però no al final.
2) Producció�en�curs�final: hi ha productes en curs de fabricació al final del

període, però no a l'inici.
3) Producció�en�curs�inicial�i�final: és la situació més habitual a la pràctica,

en la qual hi ha productes en curs de fabricació tant a l'inici com al final
del període.
I ho farem per mitjà del cas�de�l'empresa�MP3LECTRONICS, prenent en con-

sideració les tres situacions esmentades.
2.4.1. Situació 1: producció en curs inicial
Partim aquí de la situació descrita en el subapartat 6.2.2, en la qual establíem

l'estructura organitzativa següent per a MP3LECTRONICS:
I en la qual havíem determinat els costos de la matèria primera XIP, de les

seccions productives Fabricació i Muntatge, de les seccions no productives Co-
mercial i Administració, i el cost unitari dels 2.000 productes fabricats del tipus
MP3.S i els 1.000 del tipus MP3.D.
MP3.S (€) MP3.D (€) Total (€)
Matèria�primera�XIP 115.000 85.000 200.000
Fabricació 116.000 174.000 290.000

MP3.S (€) MP3.D (€) Total (€)
Muntatge 124.000 186.000 310.000
Total 355.000 445.000 800.000
Unitats�de�producte 2.000 1.000
Cost�per�unitat 177,5 445
Ara suposem que de les 2.000 unitats de producte MP3.S, 1.900 han estat ini-
ciades i acabades durant l'exercici 2007, i 100 estaven en curs de fabricació al
començament de l'any, les quals ja incorporaven el 100% de la matèria prime-
ra XIP, el 40% dels costos de Fabricació i el 20% dels costos de Muntatge, amb
un valor en estoc a l'inici del 2007 de 9.460 €.
A partir d'aquesta informació, calculem el cost total i unitari dels productes

fabricats.
2.4.2. Situació 2: producció en curs final
Prenem el mateix punt de partida que a la situació 1, però considerant ara que
de les 2.000 unitats de producte MP3.S, 1.900 han estat iniciades i acabades
durant l'exercici 2007, i 100 queden en curs de fabricació al final de l'exercici,
incorporant el 100% de la matèria primera XIP, el 40% dels costos de Fabricació
i el 20% dels costos de Muntatge.
A partir d'aquesta informació, calculem el cost total i unitari dels productes

fabricats, seguint la mateixa metodologia que hem emprat en el subapartat
anterior.
2.4.3. Situació 3: producció en curs inicial i final
Prenem el mateix punt de partida que en les dues situacions anteriors, però
considerant ara que de les 2.000 unitats de producte MP3.S, 1.800 han estat
iniciades i acabades durant l'exercici 2007; 100 estaven en curs de fabricació al
començament de l'any, i ja incorporaven el 100% de la matèria primera XIP,
el 40% dels costos de Fabricació i el 20% dels costos de Muntatge, amb un valor
en estoc a l'inici del 2007 de 9.460 €.; i 100 més queden en curs de fabricació
al final de l'exercici, incorporant el 100% de la matèria primera XIP, el 40%
dels costos de Fabricació i el 20% dels costos de Muntatge.
A partir d'aquesta informació, calculem el cost total i unitari dels productes fa-
bricats, seguint la mateixa metodologia que hem emprat en l'apartat anterior.
3. Mòdul ''Models bàsics de costos: full cost i direct

cost''
En el mòdul "Models bàsics de costos: full cost i direct cost" heu treballat dos
models de costos fonamentals a causa de la seva difusió important en la pràc-
tica empresarial: el model full cost o de costos complets i el model direct cost
o de costos parcials. Ara, en el marc d'aquesta guia, repassarem els principals
conceptes inherents a aquesta tipologia de models i les seves concrecions més
habituals. També ens centrarem de manera més específica en la revisió de la
problemàtica associada a la imputació racional.
3.1. El model full cost o de costos complets
Recordem aquí que el model de costos full cost o de costos complets

presenta com a objectiu oferir una informació�completa�dels�costos
incorreguts en la fabricació i venda dels béns i serveis generats. Intenta,
per tant, vincular tots els costos als diferents productes de l'empresa
per a la determinació del cost dels productes i del resultat analític de
l'explotació.
En el mòdul heu vist dos tipus principals de models full cost:
1)�El model�full�cost�literal, que tracta tots els costos (de producció, comercials
i d'administració o d'estructura) com a cost dels productes.
2)�El model full�cost�industrialo full�cost�de�producció, segons el qual només

s'assignen als productes els costos de producció, considerant els comercials i
els costos d'administració com a costos del període.
En aquesta guia ens centrarem en l'aplicació del model full cost industrial, que
és de fet la versió emprada més àmpliament en la praxis empresarial. Seguim
endavant amb el nostre cas pràctic i tornem a recordar les partides de costos
que havíem emprat en el subapartat "Models de costos orgànics. Costos per
seccions"del mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons":
• Costos de la matèria primera XIP, determinats en l'apartat anterior, que

pugen a 200.000 €, i que considerem com un cost variable i directe de
producció.
• Costos de personal durant l'exercici 2007 que van ascendir a 500.000 €.

D'aquest import, 300.000 € corresponen a la mà d'obra del procés de pro-
ducció (que considerem com a cost variable i directe), i de la resta (200.000
€) un 30% és de personal comercial (cost variable i indirecte) i el 70%, de
personal administratiu (cost fix i indirecte).
• El valor de l'amortització de la maquinària i l'equipament de producció

ha estat de 60.000 €, que considerem com a cost fix i directe. Pel que
fa a l'activitat comercial, l'amortització d'elements de transport i de mo-
biliari ha pujat a 30.000 € (cost fix i indirecte). I, finalment, el valor de
l'amortització del mobiliari i equipament administratiu ha estat de 10.000
€ (cost fix i indirecte).
• Cost anual derivat de l'arrendament d'instal·lacions i edificis, que ha estat

de 300.000 €. D'aquesta quantia, un 80% correspon a l'activitat de produc-
ció (cost fix i indirecte); un 5%, a l'activitat comercial (cost fix i indirecte),
i el 15% restant, a l'activitat d'administració (també cost fix i indirecte).
A partir d'aquesta informació, determinem el cost de producció segons el mo-

del full cost industrial (o full cost de producció), i també els costos del període.
3.2. El model full cost o de costos complets. La imputació

racional
Els costos fixos de les diferents seccions productives són conseqüència de

la inversió realitzada per l'empresa (en instal·lacions, equipament, maquinà-
ria, etc.) amb l'objectiu de dotar-se d'una determinada capacitat productiva.
Aquesta capacitat de producció és la que l'empresa assoliria de manera "nor-
mal" si la fes servir plenament, i és la capacitat que justifica la generació dels
costos fixos de producció.
El que passa habitualment en la pràctica és que la capacitat productiva de

l'empresa no s'usa totalment, de manera que l'activitat productiva se situa per
sota del que es podria considerar com a "normal" i es genera, per tant, una
situació de subactivitat. En aquesta situació, hi hauria la possibilitat de plan-
tejar-se l'opció d'imputar als productes la part de costos fixos de producció
corresponent a la capacitat productiva emprada efectivament, i no pas la to-
talitat dels costos fixos que es derivarien de l'ús de tota la capacitat productiva
disponible.
Això és precisament el que es proposa amb l'aplicació de la imputació

racional: considerar com a cost del producte només aquella part dels
costos fixos de producció associada a la capacitat productiva realment
utilitzada, i tractar la part de costos fixos vinculada amb la capacitat no
emprada com un cost del període, el "cost de subactivitat".
Vegem-ho per mitjà del cas�de�l'empresa�MP3LECTRONICS,�SA. Partim de la

mateixa informació que en el cas anterior, l'aplicació del model full cost indus-
trial, però considerant ara que la fabricació dels 3.000 productes (2.000 dels
MP3.S i 1.000 dels MP3.D) correspon a una utilització del 80% de la capacitat
productiva normal del l'empresa, amb la qual cosa es genera una situació de
subactivitat. Calculem els costos de producció i els costos del període seguint
les pautes del model full cost industrial, i aplicant la metodologia de la impu-
tació racional.
3.3. El model direct cost o de costos parcials
El model direct cost o de costos parcials proposa l'assignació als productes

només d'una part del cost dels factors productius, els costos de caràcter
directe o variable, tot excloent-ne els costos fixos, que passen a ser con-
siderats com a costos del període.
Per tal de veure-ho d'una manera aplicada, continuarem amb el nostre cas�de
l'empresa�MP3LECTRONICS, emprant la mateixa informació de partida que
hem fet servir en el cas de l'aplicació del model full cost industrial.
4. Mòdul ''Control del resultat''
En el mòdul "Control del resultat" heu estudiat els diferents models per a for-
mulació d'informació sobre marges i per a la presentació dels resultats analí-
tics, basats en la metodologia proposada pels models full cost (costos complets)
i direct cost (costos parcials). Ara, en aquesta guia de l'essencial de l'assignatura
repassarem la formulació d'aquests models i la seva aplicació pràctica.
4.1. Estats de resultats analítics a costos complets
Entre els diferents models d'estats de resultats a costos complets, ens centrarem
en els dos de més aplicació pràctica:
1)�L'estat�de�resultats�segons�el�model�full�cost�industrial (o full cost de pro-

ducció):
Concepte Import
Vendes�netes
Cost�de�producció�de�les�vendes
– Costos variables de producció (directes i indirectes)
– Costos fixos de producció (directes i indirectes)
= Marge�industrial
– Costos�comercials
= Marge�comercial
– Costos�d'administració�o�d'estructura
= Resultat�analític
Vegem ara l'aplicació de l'estat de resultats analítics per al cas del model full
cost industrial (o full cost de producció). Per a fer-ho, fem servir les dades de
l'empresa�MP3LECTRONICS establertes al subapartat 6.3.1, "El model full cost
o de costos complets".
Addicionalment, recordem aquí que l'empresa ven durant l'exercici 1.500 uni-
tats de productes MP3.S a un preu unitari de 300 € i 900 unitats d'MP3.D a
600 €/unitat. I que no hi havia cap unitat de producte acabat en estoc a l'inici
de l'exercici.
A més, sabem que del total de costos comercials, un 60% es considera que es
pot imputar a la comercialització i distribució dels productes MP3.S i un 40%,
als MP3.D.
Determinem a continuació l'estat de resultats analítics de l'exercici 2007 se-

gons el full cost industrial.
2)�L'estat�de�resultats�segons�el�model�full�cost�industrial�amb�imputació
racional:
Concepte Import
Vendes�netes
Cost�de�producció
– Costos variables de producció (directes i indirectes)
– Costos fixos de producció racionals (directes i indirectes)
= Marge�industrial�racional
– Costos�comercials�racionals
= Marge�comercial
– Costos�d'administració�o�d'estructura�racionals
=�Resultat�analític�de�l'activitat
–�Costos�de�subactivitat
= Resultat�analític�del�període
Ara farem el mateix per al cas del model full cost industrial amb imputació raci-
onal, amb l'aplicació de les dades de l'empresa�MP3LECTRONICS que hem
calculat al subapartat 6.3.2, "El model full cost o de costos complets. La impu-
tació racional".
Recordem que l'empresa ven durant l'exercici 1.500 unitats de productes

MP3.S a un preu unitari de 300 € i 900 unitats d'MP3.D a 600 €/unitat. I que
no hi havia cap unitat de producte acabat en estoc a l'inici de l'exercici.
A més, sabem que del total de costos comercials, un 60% es considera que es
pot imputar a la comercialització i distribució dels productes MP3.S i un 40%,
als MP3.D.

gons el full cost industrial amb imputació racional.
4.2. Estats de resultats analítics a costos parcials
També en aquest cas centrarem l'atenció en els dos models més habituals:
1)�L'estat�de�resultats�segons�el�model�direct�cost�simple:
Concepte Import
Vendes�netes
–�Costos�variables�de�producció�de�les�vendes�–�Altres�costos�variables
= Marge�de�cobertura
– Costos�fixos
2)�L'estat�de�resultats�segons�el�model�direct�cost�evolucionat:
Concepte Import
Vendes�netes
–�Costos�variables�de�producció�de�les�vendes
= Marge�de�cobertura�industrial
– Costos�variables�de�comercialització
= Marge�de�cobertura�comercial
– Costos�fixos�directes�als�productes
=�Marge�de�cobertura�net
–�Costos�fixos�indirectes
Vegem l'aplicació de l'estat de resultats analítics per al cas del model direct
cost simple. Per a fer-ho, utilitzem les dades de l'empresa�MP3LECTRONICS
establertes en el subapartat 6.6.3, "El model direct cost o de costos parcials".
Recordem aquí també que l'empresa ven durant l'exercici 1.500 unitats de pro-
ductes MP3.S a un preu unitari de 300 € i 900 unitats d'MP3.D a 600 €/unitat.
I que no hi havia cap unitat de producte acabat en estoc a l'inici de l'exercici.
A més, sabem que dels costos variables comercials, un 60% es considera que
es pot imputar a la comercialització i distribució dels productes MP3.S i un
40%, als MP3.D.

gons el direct cost simple.

Apunts Costes - Uf2

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Apunts Costes - Uf2

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Guia de

1. Mòdul ''Introducció a la comptabilitat de costos''.

2. Mòdul ''Models de costos europeus i anglosaxons''.................... 16

3. Mòdul ''Models bàsics de costos: full cost i direct cost''............. 28

4. Mòdul ''Control del resultat''.......................................................... 33

L'objectiu fonamental de l'assignatura Comptabilitat de costos és treballar el

Tenint present aquest objectiu general respecte al contingut de l'assignatura,

1. Mòdul ''Introducció a la comptabilitat de costos''.

Els conceptes que revisarem en el marc el mòdul "Introducció a la comptabi-

1.1. Comptabilitat de costos enfront de comptabilitat financera

La comptabilitat, com a principal sistema d'informació de l'empresa, se

Si ens situem en el context de l'activitat empresarial, podem afirmar, a grans

És en l'àmbit extern on se circumscriu la comptabilitat financera, que té com a

I és en l'àmbit intern on se situa la comptabilitat de costos, interna o

1.2. Concepte de cost

El principal instrument conceptual de la comptabilitat de costos és el-

• Cada unitat de producte MP3.S consumeix 50 unitats de matèria primera

• A l'inici de l'exercici l'empresa tenia en estoc 50.000 unitats de matèria

• Durant l'exercici MP3LECTRONICS ha adquirit 200.000 unitats de XIP a

• La valoració de la matèria primera consumida s'efectua aplicant el sistema

• Per tant, al final de l'exercici li queden al magatzem 75.000 unitats de

Amb aquesta informació, determinarem l'import de la despesa i del cost de la

1.3. Tipologies de costos

1)� En un primer nivell, establim una primera categorització dels costos en

Tipus de cost Definició

Tipus de cost Definició

2)�En un segon nivell, i a partir de la classificació anterior, podem trobar tres

Tipus de cost Definició

Costos�indirectes Els costos que presenten una vinculació�molt�poc�definida amb

Tipus de cost Definició

Costos�fixos Són els costos que tenen un comportament�continu en la seva quan-

Tipus de cost Definició

Costos�de�producció Els costos en què incorre l'empresa per a la ge-

Costos�comercials Són els costos que es produeixen per a portar a

Costos�generals,�d'administració,�o Els costos que es generen amb motiu de la ges-

• El valor de l'amortització de la maquinària i l'equipament de produc-

• Cost anual derivat de l'arrendament d'instal·lacions i edificis, que ha es-

A partir de la informació anterior, procedim a posar en pràctica la metodologia

1) costos fixos o variables;

2) costos directes o indirectes; i

3) costos de producció, costos comercials o costos d'estructura. L'objecte de

1.4. Diferència entre el cost del producte fabricat i el cost del

El cost del nombre de productes que es venen en un període potser perfecta-

• Per tant, és possible que l'empresa no vengui tots el productes generats

Respecte al cost de l'amortització de la maquinària i l'equipament productiu,

Pel que fa al cost de lloguer de les instal·lacions i edificis de producció,

Passem a continuació a determinar el valor del cost de producció d'aquests

Ja hem determinat el cost total de la producció, que ha estat de 800.000 €, i el

1.5. Determinació de marges

Avancem una mica més amb el cas�de�l'empresa�MP3LECTRONICS. Ja hem

Formulem a continuació el compte de resultats analítics sobre la base de la

2. Mòdul ''Models de costos europeus i anglosaxons''

Al mòdul "Models de costos europeus i anglosaxons" us heu introduït en el

2.1. Models de costos orgànics i inorgànics

Recordem que un model�de�costos és una manera de representar la realitat

Tal com s'estableix en el contingut del mòdul, hi ha dos models bàsics de

1)�Els models�de�costos�inorgànics, que posen l'accent de la informació de

2.2. Models de costos orgànics. Costos per seccions

En aquesta guia ens centrarem en el repàs esquemàtic de les tipologies i el

Els principals models de costos orgànics objecte d'estudi a Comptabilitat de

1)�El model�francès�de�les�seccions�homogènies. El funcionament d'aquest

a) Els costos�directes (materials i mà d'obra de producció) s'imputen direc-

b) Els costos� semidirectes (maquinària, equipament productiu,