APUNTS ESTÈTICA

La societat occidental en el pre-romanticisme:

1759: Aparició dels Salons amb la consegüent reducció dels gremis i democratització de
l’art.
Aparició dels crítics, que sorbieren per mediatitzar la contradicció: gust academicista / gust
del públic. Segons Calvo Serraller: la funció del crític és afavorir l’èxit de l’artista. Èxit = eixida
mercat per a l’artista, llançar, impulsar, propulsar. Es converteix en “intérpret” de l’opinió pública
quan, en realitat el que intenta és formar l’opinió pública. Els crítics són, principalment
escriptors que intenten donar un significat a una taca, a alguna cosa que no en té.
Diderot , primer crític.
CRÍTIC =/= HISTORIADOR
Actualitat Passat
apassionament
sentiment
emoció gelor
literatura cientifisme
empirisme
multidisciplinarietat especialitat

BAUDELAIRE

És el primer en parlar de l’art com una moda, modernitat ( 1846 ).

“La millor crítica és aquella divertida i poètica” (carregada d’odi i d’amor; violenta, inclús).
També ha de ser política, en el sentit de : prendre partit per.
La crítica d’art es converteix en un gènere artístic. El crític és un artista. És un descobridor
de formes noves.
Oscar Wilde diu: “ La interpretació que dóna el crític depén de la personalitat de l’artista“.
1863 : 1200 obres són acceptades en el Saló dels Rebutjats “Desdijuni sobre l’herba”.
1874: Exposició dels impressionistes. Galeria Nadar.
1884: Amb els impressionistes es crea el Saló dels Independents, origen de les galeries
privades.
L’art deu ser expressió del seu temps, oblidant la reproducció de l’ideal clàssic.
Modern........ Actual, present, immediat.
Passat......... Successió de temps “ara”, d’instants.
Cada moment artístic (estil) és distint de l’anterior i del successiu, per tant, no pot haver
comparació afortunada i qualsavol intent de còpia o imitació va mal encaminada.
En la tradició romàntica, la imaginació és la màxima virtut ( originalitat, autenticitat, etc.) .

Modernitat......... Expressar el present en la seua” presentivitat” (Baudelaire).

El plaer no resideix en la bellesa sinó en l’actualitat de l’obra.
Dualitat de l’art ( clàssic - modern ) com a reflexe de la dualitat de l’home.
Clàssic.......... etern, eternitat de l’ànima.
Modern......... corporal, canviant.

1860. Baudelaire en El pintor de la vida moderna, parla de Constantín Guys, pintor anònim,
infantil, bàrbar, que s’autoeduca, viatger i cosmopolita que, se sorprén amb els llocs per on
viatja, sent el reflexe de l’artista modern.
1861. L’artista deu ser home de món. Fa una crítica de L’artista convencional que tan sols es
preocupa dels seua problemes tècnics, instant-lo a “ baixar als inferns” de la societat, guiat
per la seua curiositat constant, curiositat perversa, convalescència,
CONVALESCÈNCIA......... retorn a la infantesa, el xiquet ho veu tot com una novetat, ebri.
“Tot pensament sublim ve acompanyat d’un sacseig nerviós”.
Compara el geni creador de l’artista amb el xiquet. “ El geni és com la infantesa recuperada
a voluntat “.
“L’artista és un dandi” ( aristocràtic, home de món, capaç d’abaixar a les coves de la ciutat i
després tornar, capaç de ser sincer sense caure en el ridícul, un príncep que disfruta amb el
seu incògnit, etc...) “ En definitiva, aquell que s’avorreix dins del si de la multitud, és un babau”.
Qualsevol moment històric és en el seu moment, modern. Beaudelaire aspira a què es
considere clàssic allò modern. És el primer “Andy Warhol” (reivindicador de la moda).

Pàgina - 1 -
 L’art modern deu ser un art mnemotècnic (veure les coses en conjunt; abstraure; ressaltar
allò etern d’allò transitori), aquest caràcter sintètic de l’art porta a simplificar els camins devers
la memòria de distintes maneres:
-- Exagerant els sentits del quadre es permet una interpretació clara i intuïtòria a
l’espectador (és molt difícil recordar alguna cosa que està plena de detalls, v.gr. Constantín
Guys pintava de memòria).
-- L’art academicista (hiperrealista) és un art per a miopes que s’han d’apropar al
quadre i no valoren el conjunt.
-- El furor és una característica de l’art des de l’època platònica.
-- L’artista deu pintar ràpid per a representar el moment i que no se li escape la
fogositat.
-- Beaudelaire ensalça la forma de pintar de Guys qui, des del primer apunt,
aconsegueix estats de l’obra com si estigueren acabats.
-- El culte a si mateix del dandi respon al plaer de sorprendre.
-- Crítica de Baudelaire a la democràcia ( pensa que és sinònim de burgesia ) a causa
del domini de l’igualitarisme, es perd l’orgull, la diferenciació i el culte a si mateix.
-- El dandisme és el postrer reflexe de l’heroisme ( un sol de Ponent, un sol que declina)
un decadent.
-- Elogi del maquillatge. Critica l’antropomorfisme de la il.lustració a partir de la moda.
-- L’home, per a B. és l’origen de tots els mals, junt amb la naturalesa.
-- Critica l’estètica de la gent que no pensa. “ La sezillesa no embelleix la bellesa”.
-- La naturalesa no ensenya res, sols és la veu del nostre interés. L’home-natural, no és
més que animalitat. El xiquet i l’artista modern senten fàstic per “allò real”.
-- Crida a l’atenció a les dones de bordell, als borratxos, etc...

Baudelaire anomena crític a aquell que reuneix les tres característiques següents:
1.- Prescindir de la visió tècnica.
2.- Apassionament, partidisme.
3.- Predilecció pels artistes amb caràcter.
“No pot anomenar-se modern a l’art que mira al passat”.
El romanticisme es troba sobretot en la manera de sentir, ja siga apassionada o
ingènua, etc... L’art modern ha de posseir, intimitat, color, espiritualitat, aspiració cap a l’infinit.
Primacia del color front el dibuix, clau del romanticisme. El quadre es composa de:
- Harmonia (mirar amb lupa els valors cromàtics)
- Melodia (en general el color que predomina, per tal de veure des de lluny).
Delacroix és el romàntic del color per antonomàsia (Dante i Virgili). Barreja la tècnica i la
ingenuïtat. Prototipus del pintor Renaixentista, “d’home complet”. Afegeix dolor, passió i gest a
les seues composicions.

LES ESCOLES I ELS OBRERS.

El mal de l’època consisteix en la glorificació de l’individu, que comporta en l’art una

divisió infinita. Ningú vol obeir les regles. Tots volen ser propietaris (fòrmula burgesa) del seu
propi estil pictòric. Açò comporta la fragmentació i l’empobriment de l’art. Cal restablir l’escola,
sota unes distintes concepcions però, que les clàssiques. Açò és una incoherència de
Baudelaire. Es contradiu barrejant ordre i caos.

DE L’HEROISME EN LA VIDA MODERNA.

També en la vida decrèpita , vulgar, etc, existeix heroisme; del que es tracta és de
“captar la bellesa (quotidiana) de la vida moderna”. La bellesa absoluta no existeix, sols la suma
de les belleses locals.
La vida té passions particulars, analitzant aquestes passions vulgars trobarem
l’essència de la nostra bellesa.
Per a Baudelaire: Què significa modernitat?
- El romanticisme.
Per a l’art, -la cultura del París de 1900, amb els seus dandis, assassins, lladres,
borratxos, ...
KANT, Immanuel

Pàgina - 2 -
 Davant el relativisme de la crítica, Kant intenta formalitzar (empiritzar) l’assumpte, i
enuncia el seu Judici del gust ( artístic ) ressaltant tres conceptes fonamentals:
-- Desinteressat, quan el judici estètic no interfereix en la utilitat d’un objecte, i a
l’inrevés.
-- No proporciona coneixement, en el sentit matemàtic o quotidià, en canvi provoca “ el
més alt coneixement” ( plaer, poiesis).
-- Universalitat, lliure joc d’imaginació, sensibilitat i coneixement.

SCHLEGEL

-- L’obra d’art permet sempre una reinterpretació actual.

-- El símbol propicia una multiplicitat de continguts, és una representació indirecta,
oculta però desvetla.
-- El símbol romàntic té a veure amb la malenconia , l’spleen, allò estrany, pervers, allò
lleig. Allò grotesc constitueix un nou model de bellesa.
-- Allò universal implica una dissolució d’allò particular, dels gèneres; va encaminat a
l’obra d’art total. Apareixen nous gèneres:
- Novel.la històrica.
- Pintura històrica.
- Balades musicals (Lieder).
- Interés per les cultures antigues.
-- El món està ple de ressonàncies, d’éssers que habiten la matèria morta, convertida
en esperit viu. Wagner i Nietzsche transmeten tot açò a les primeres avantguardes.
-- El geni artístic és universal. Tots si aprenem a ser nois, serem genials.

SCHILLER, Friedrich

Hereu de la Il.lustració
Estètica de la utopia.
Dota a la filosofia kantiana de la bellesa (primacia de la Forma, tres classes de
bellesa) de contingut moral. L’art com símbol de moralitat. Art idealista. L’art, símbol de llibertat,
deu ser utilitzat per desenvolupar altres activitats (pol’itica, etc...)
Posa a L’artista com a model d’home no-alienat, lliure i complet; intermediari
entre allò espiritual i allò material, entre el subjecte i l’objecte.
La bellesa com ideal de la llibertat i autonomia.
Necessitat interna de la Forma (inici del Formalisme).

1859. Cartes sobre l’educació estètica de l’home Modernitat com a plantejament

ideal, inassolible i constant, amb el que es pot alliberar de la realitat concreta. També com a
angoixant distanciament entre l’home concret i l’home ideal (essència del romanticisme).
Proposa ideals clàssics.
Són hereus de Schiller: - Marx i els marxistes.
- Marcuse ( posicionat entre Marx i Freud).
Proposa l’art com un alliberament d’allò prohibit o tabú.
Art educatiu :
1.- Organicitat front a fragmentació social.
Organicitat (com a concepte complet, autosuficient, orgànic i harmònic de l’obra d’art ).
2.- Evocar la fragmentació ( mostrar el caos), provocar sensació de xoc en l’espectador
per què li constate la fragmentació i l’honor, que destruesca la falsa aparença de l’organicitat;
l’absència de Forma en l’expressionisme abstracte permet la rebeldia, el desordre, posat que
l’ordre no existeix en el món.

L’art occidental intenta mostrar tot excepte la perifèria.

Triebe ( impulsos) capacitat per a mobilitzar els instints naturals ( funció de l’art per a
Schieller).
Schieller intenta reconciliar els instints contraris:
Allò sensible...........................................Allò formal
Matèria................................................... Forma
Necessitat.............................................. Llibertat

Pàgina - 3 -
 Passivitat................................................ Activitat
Expressionisme...................................... Formalisme
Abstracció lírica (espontánia)................. Abs. Geomètrica
Pintura matèrica..................................... Formalisme
Impuls lúdic o del joc.
El pintor expressa els seus sentiments mitjançant lleis o tècniques artístiques.
L’home, antecedent del romanticisme en Schiller, es pren com a contrapunt a J. Pollock
(aturmentat).
RAÓ VOLUNTAT SENSIBILITAT
Home concret Artista Home ideal
NORMES INSTINTS

EL ROMANTICISME

Romanticisme és extravagant i sorprenent respecte del canon clàssic.

En el segle XVIII s’aferma a través de l’Escola de Jena. Què fer amb allò clàssic? Amb
el mite? S’intenta aconseguir una unitat entre allò material i allò espiritual (déus amb apareça
humana).

CLÀSSIC ROMÀNTIC

Grècia Cristianisme
Ingenu Sentimental (Schllegel)
Antic Modern (classicisme francés)
Objectiu Subjectiu.
Ideal Real
Formació estètica natural Formació estètica artificial.

Es recupera el gòtic. La religiositat del gòtic (i del romànic) és molt més corporal i
humana ( i màgica, és a dir´no filtrada per la raó i el dogma).
El dimoni, com a representació d’allò carnal (positiu) no pot ser pecaminós (Dràcula), és
una figura important per als romàntic.

ROMANTICISME PRIMERENC
Abocat cap al futur. Escola de Jena: Schieller, Schelling, Schllegel.

ROMANTICISME TARDÀ
Abocat cap a la història.
NEOS, renaixements de modes passades.
-- Progressisme (utopies)
-- Malenconia (pre-modernisme).
El terror provoca una fugida cap a la fantasia, cap a la imaginació i la memòria.
ANTIC MODERN
Naturalesa Cultura
Form. estètica natural Form. estètica artificial
Instint Intel.lecte
(Per a a reconciliar ambdues vessants es reivindicà la teoria del geni i l’exaltació del
manierisme).
El geni trenca amb el gust tradicional, desagrada, fa coses novedoses. Per a Kant el
geni és la capacitat innata en el subjecte mitjançant el qual la naturalesa proposa unes regles a
l’artista.
MANIERISME és la reivindicació de les maneres individuals, diferenciant-les de les dels
altres. Una afirmació de les maneres particulars.
ESTIL MANERA
Clàssic Característic
Compartible Exclusiu

ROMANTICISME FRANCÉS , 1820- 1841(48):

Admiració pel color en detriment del dibuix.

Pàgina - 4 -
 Delacroix (1798-1863), pintor per excel.lència del Rom. francés.
Temes: nacionalisme, harems, expressionisme i historicisme.
Rebuig de la creació artística en funció del públic. El burgés accepta les normes. L’art
no està fet per a ser comprés doncs, naix d’una necessitat interior, imprescindible per crear
quelcom que no estiga contaminat.
Nietzsche (Déu ha mort). L’home ateu accepta la seua soledat.
Per què l’art siga expressiu, el subjecte deu desprendre’s del seu propi jo (instints, desigs).
DESPRENDRE’S a través del món dels somnis, llavors u entra en el camp de l’inconscient;
dormir és una espècie de torre de marfil on l’artista es refugia. Dormir = mort intermitent;
somniar amb mort intermitent és un dolç anhel romàntic.
En el Romanticisme sorgeix la noció d’història com a progrés constant
(S.Marchan proposa la noció d’espiral històrica).
L’art es converteix en tot un model utòpic, filosòfic, absolut.
Allò que commou, allò espiritual és romàntic ( una posta de sol... com explicar-la? - diu
Benjamín, com alguna cosa espiritual o mística.
Novalis l’anomena teoria de la Formativitat (donar forma a quelcom però des de dins, el
que Kandinsky descriu com a “necessitat interior”).
L’obra d’art es convertirà en una metàfora del sistema.
Per a Schlegel l’obra d’art és un tot coherent, complet i determinat en si mateix.
Novalis ( sobre la irritabilitat, o no quedar-se impassible davant de la naturalesa).
La naturalesa és allò vivificant, animador. L’artista està prenyat (Plató) d’un gèrmen que
té dins, el qual diposita en l’obra d’art i “prenya” de sensacions a l’espectador. Aquest gèrmen
deu escampar-se.
Kandinsky (1912), a través del grup Der Blauer reiter, esclareix la qüestió de la forma.
El crític d’art ideal ha de ser no aquell que desvetle les torpeses de l’obra sinó aquell
que intente sentir empatia ( simpatia = einfulung ) i comunicar-ho al públic, ser poeta. Sentir les
coses objectivament per a traduir-les subjectivament, vivificant-les.
Sols subsisteixen les coses que tenen ànima, en el sentit religiós.
EGOTISME ( egoisme en el sentit noble, de reconcentració interior ).
Balzac: l’obra d’art desconeguda ( l’artista somnàmbul) allò important no és el resultat
de l’obra sinó, el procés creatiu.

Comentari sobre La bassa de la Medussa, de Gericault:

Empeny de resistència a allò teatral, segons Fritz.
Ignorar a l’espectador serveix per tal d’implicar-lo cap a dins del quadre, l’incita cap el
dolor, el pànic representat.
L’efecte del xoc de La bassa amb el marc inferior del quadre (també donat en Cezanne,
els impressionstes) actua com un pont des de l’espectador cap a l’interior del quadre i facilita la
seua entrada (implicació personal).

WINKELMAN ( relació entre art modern- clàssic).

Parla de la imitació de l’art clàssic i distingeix:

1.- En sentit estricte (Cànova) academicista i
2.- Posar-se a l’altura dels grecs en grandesa, crear obres tan veritables com
les dels grecs, capaces d’expressar el seu temps en conceptes i en imatge. Reflexar (donar
compte de) la vida moderna, per exemple el Saló dels Rebutjats, on es testimonia la veritat del
seu temps.
És important el gir lingüístic provocat per Cezanne. Passar d’ocultar la superfície sobre
la qual es pinta fins a entendre-la com a matèria de llenguatge en si.
Amb el Formalisme l’espai pla substitueix l’espai figurat.
Amb l’aparició del Collage (Picasso, Braque) la imatge perd tota relació amb la imatge
virtual ( de la naturalesa) i mostra la seua condició (papers, tela, etc...). El plànol no s’oculta.
construeix la imatge lliurement per l’artista. La pintura maneja signes, el valor semàntic dels
quals es configura a partir de plànols inscrits en el quadre.

Pàgina - 5 -