Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Bibliografia
+ Ll. Duch, De Jerusalem a Jericó. Ed. Claret. Barcelona, 1194 [cap. 5: "Entre
la compensació i els fonamentalismes", pp. 91-112] [DUCH94]
+ Ll. Duch, "El alud fundamentalista", SdT 124 (1992) 317-326 [DUC92]
+ J.M. Mardones, Las nuevas formas de la religión. Ed. Verbo Divino. Estella,
1994. [M-N]
+ Des de la perspectiva laica del segle passat, semblava força evident que,
enfront de l'enorme quantitat de confessions i de denominacions religioses, la
raó humana era universal, de la mateixa manera que ho eren els principis morals
que trobaen en ella el seu fonament més ferm i indiscutible. (DUC94, 91)
+ Des d'una òptica laica, resultava possible un acrod, un pacte moral entre tots
els homes de bona voluntat (occidentals) per configurar un món i una societat
harmoniosos a causa de la suposada universalitat dels principis morals. Hom
estava convençut que, en el pla ètic, una mena de "religió civil" universal i
difosa per tota la societat permetia assolir un ampli consens per part de les
forces progressistes (i republicanes) de la societat, tant en la qüestió dels
valors social i individuals com també en relació amb les formes simbòliques que
socialment esl expressaven. (DUC94, 92)
+ Aquesta situació de mercat en el camp dels valors obliga els individus a elegir,
és a dir, a desenvolupar els seus propis criteris de sdlecció, per tal de reduir
la creixent complexificació (i l'angoixa consegüent que comporta) en tots els
àmbits de l'existència i establir un sentit, per molt precari que sigui, al bell
mig d'un entorn caòtic i desestructurat. (DUC94, 93).
+ Thomas Meyer dóna una definició de fonamentalisme que és una mena de presentació
en negatiu de la definició que dóna Kant de la il.lustració: "El fonamentalisme
és l'abandó culpable de les exigències del pensament autònom, de la pròpia
responsabilitat, de l'obligació d'argumentar, de la incertesa i de l'obertura
a totes les exigències de validesa, és, encara l'abandó de totes les legitimacions
del poder i de les formes de vida, a les quals, irreversiblement, es troben
subjectes el pensament i la vida a partir de la Il.lustració i de la modernitat.
(DUC94, 99-100)
+ Una de les raons que sembla haver provocat una massiva afluència de tendències
fonamentalistes és la desorientació normativa, a causa, potser, de la
superproducció de valors. Tota cultura té uns límites que no es poden traspassar,
ja que altrament es va cap a l'abisme de la perplexitat i de la impossibilitat
d'elegir. Aleshores tot resta obert i possible, però, paradoxalment, aquesta
situació d'il.limitades ofertes acostuma a impossibilitar-ho tot, la qual cosa
es traduceix en una agoixa i foscors per a l'inidividu i els grups.
"L'experimentació cultural sense límits" (Mardones) ha donat lloc, almenys en
els països avançats de l'Occident, per sobreabundància, a la liquidació normativa
que, sovint, dóna com a resultat, d'una banda, la resurgència de corrents
nihilistes i, de l'altra, la irrupció d'actituds político-religioses amb
"regulació ortodoxa". (DUC94, 100)
+ Los sectores del protestantismo americano, integrados sobre todo por calses
medias de origen anglo-sajón, que adoptron actitudes fundamentalistas, afirmaban
la compresión literal de la confesió de fe del cristianismo primitivo -Trinidad,
divinidad de Jesucristo, resurrección corporal de Jesús, segunda venida- y la
intepretación literalista de la Escritura, con el consiguiente rechazo de la
moderna crítica de la Bilbia. Le desterraba la encarnción o adaptación del mensaje
cristiano. (DUC92, 320)
+ En 1919 se creaó en los EEUU una Asociación de ámbito mundial, pero cuya
finalidad era defender los fundamentos del cristianismo en la vida pública
estadounidense y que se proponía como objetivos concretos la lucha contra el
evolucionismo darwiniano, la promoción de la plegaria obligatoria en las escuelas
públicas, la reafirmación del patriotismo americano y la defensa de los valores
tradicionales de la familia. (DUC92, 320)
1. El fundamentalismo americano
+ A partir del 1979, con la creación de la mayoría moral por Jerry Falwell,
consejero de Ronald Reagan, el fundamentalismo inició una etapa de participación
mucho más activa en la vida pública -económica y política- americana. La mayoría
moral debía indicir en cinco grandes problemas de la sociedad americana: aborto,
homosexualidad, pornografía, humanismo y destrucción de la familia. (DUC92, 321)
+ En 1986 Falwell, consciente de que la mayoría moral había perdido gran parte
de su credibilidad, fundó un nuevo movimiento, que se propuso como objetivo
influir decisivamente en la escuela y en los servicios sociales, y combatir el
"humanismo secular". (DUC92, 321)
4. Fundamentalismo Católico
2. CONTEXTO HISTÓRICO-CULTURAL
2. CARACTERÍSTICAS
+ Fins i tot en aquells països com, per exemple, l'Iran que una majoria notable
adopta (o se l'obliga a adoptar) una ideologia sacro-política de caire
fonamentalista, el funcionament de la societat posseeix els trets més
significatius de la consciència de minoria. (DUC94, 103-104)
+ Está claro que se puede aceptar la modernidad funcional sin abandonar el ideal
de la transparencia de la realidad y la razón. Sólo cuando ese idea es puesto
en cuestió comienza uno a adentrarse en el espíritu propiamente moderno -o, al
menos, en la modernidad ilustrada occidental- y a sentir lo movedizo del suelo
de los valores, certezas, visiones del mundo. Accedemos al relativismo valorativo
y moral, y a la incertidumbre del sentido de la vida. (M-N, 117)
+ Es curioso, pero comprensible, que entre los hombre más tocados por el
funcionalismo y el ragmetismo teconocientífico -los ingenieros- se recluten los
defensores más acérrimos de la verdad sustantiva, de las convicciones en los
valores y los comportamientos más rígidos. Seguramente se trata de una reacción
ante un malestar, la dificultad de aunar los dos tipos de racionalidad; de
vincular una mentalidad y una actitud funcionalista con un sentido de la vida
abierto al misterio y a la profundidad insondable de la realidad. (M-N, 117)
+ Davant els desafiaments del moment present, que posen en qüestió les seguretats
i els punts de referència tradicionals, la solució fonamentalista és una mena
d'"excavació" per arribar a aquelles arels teòrico-pràctiques, que constitueixen
l'únic origen inoncús capaç de fonamentar l'existència humana. Tot
fonamentalisme, en el fons, té la funció d'immunitzar el fonament original contra
tota possible crítica. (DUC94, 106)
+ Qualsevol visió del mín pot ser exposada "fonamentalísticament". Tota ortodòxia
religiosa, cultural, econòmica o política, quasi necessàriament arriba a un punt
històric en el qual pot esdevenir reaccionària. Aquest punt pot ser considerat
com l'inici d'una nova època de l'alliberament individual i col.lectiu, per a
la qual ja no serveixen les solucions i les receptes proposades pels antics
"sistemes". Un il.lustrat, per exemple, pot caure també en actituds
fonamentalistes si, al marge de l'ambigüitat inherent a la condició humana i als
inevitables canvis històrics, considera la seva posició com l'única veritable
i la vol imposar als altres sense preocupar-se de la moralitat dels mitjans per
fer-ho. (DUC94, 106-107)
+ Una manera molt adequada per a difondre fervor i passió entre els adeptes d'un
determinat moviment consisteix a crear un enemic, entorn del qual es polaritza
el "no-jo" de la pròpia ideologia. Es demonitza allò que es vol combatre, tot
revstint-lo, a voluntat, dels trets més aberrants i conctaris a la pròpic posició.
Aquesta construcció és un afer decisionista: la fesomia de l'enemic s'estableix
segons més convingui per a l'èxit de l'empresa, i si convé "aquell" enemic es
pot converitr en "amic de tota la vida". (DUC94, 109)
+ El fet que la llarga història del judaisme, del cristianisme i de l'islam hagi
afirmat sense vacil.lacions el principiu monotesita i les seves "deduccions" no
fa sinó reforçar l'apreciació que els fonamentalismes basats en la "religió del
llibre" posseeixen un component antifeminista molt acusat que apareix molt més
diàfan si hom té en compte que el feminisme constitueix una de les notes més
característiques del pensament dels nostres dies. (DUC94, 110)
CONCLUSION
+ Sea cual sea la figura concreta que adopta, el fundamentalismo es una llamada
de atención a las carencias de la racionalidad ilustrada y tecnocrática, y de
la sociedad configurada por ella. La falta de criterios orientativos y la pobreza
de la experiencia espiritual son dos de las causa que genral fundamentalismo.
En nuestro ámbito soci-religioso, el vacío de auténticos maestros espirituales
lo llenan charlatanes incosistentes y ególatras, pero que poseen la virtud de
utilizar con eficacia los medios de comunicación, convirtiéndose en stars que
despiertan admiración en aquellos ambientes que han experimentado com mayor
crudeza. (DUC92, 325)
+ Los fundamentalismos nos hacen tomar conciencia de que hay que poner límites
al funcionalismo económico y burocrático. Esto sólo será posible, si es capaz
de formar comunidades con verdaderas dimensiones intersubjetivas, basads en el
diálogo interpersonal y en la aplicación de la crítica como arte que busca
criterios para poder transitar rsponsable y gozosamente por la vida, respondiendo
a los retos del momento con libertad, humor y misericordia, o sea, en un proceso
de incesante humanización. (DUC92, 325)