Col Lecció Diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Volum I

FUNDACIÓ NOGUERA
Diplomataris, 44
Col·lecció diplomàtica
de Sant Pere de Casserres
VOLUM I
Edició i estudi a cura de

IRENE LLOP
BARCELONA, 2009
textos edievals
catalans
www.tmcat.net
© Irene Llop Jordana, 2009

Edita: Pagès Editors, S L
Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
editorial@pageseditors.cat
www.pageseditors.cat
Primera edició: octubre de 2009
ISBN de l’obra completa: 978-84-9779-821-1
ISBN del volum I: 978-84-9779-822-8
Dipòsit legal: L-1.181-2009
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L
SUMARI
Pàgina
Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
El monestir de Sant Pere de Casserres. . . . . . 11
Fonts documentals . . . . . . . . . . . . . 17
Biblioteca de la Universitat de Barcelona. . . 20
Arxiu de la Corona d’Aragó. . . . . . . . 24
Arxiu Comarcal d’Osona . . . . . . . . . 26
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic . . . . . 29
Estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Els documents . . . . . . . . . . . . . . 33
Cronologia. . . . . . . . . . . . . . . . 40
Normes de transcripció i edició . . . . . . . . 45
Abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . 46
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . 47
Documents. . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Annexos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 935
Índex toponomàstic . . . . . . . . . . . . . . 947
INTRODUCCIÓ
Quan Segimon Farreres, vicari general del bisbe de Vic, va
visitar el monestir de Sant Pere de Casserres l’any 1554, va con-
templar “les relíquies del monestir i en primer lloc, en una capsa
de fusta pintada, hi va trobar els ossos d’un nen que, segons diuen,
era fill del senyor de Cardona i que és considerat com una relí-
quia; aquest nen, tres dies després d’haver nascut va parlar i va
dir que no viuria més de trenta dies i que de seguida després de
la seva mort posessin el seu cos sobre un cavall i que deixessin
que dit cavall anés sol allà on volgués i que en el lloc on el cavall
s’aturés s’hi edifiqués un monestir sota la invocació de sant Pere,
i així es va edificar el monestir de Sant Pere de Casserres i per
això es guarden com a relíquies les restes del dit infant, segons
va explicar el capellà o vicari del monestir”.1
Aquest relat ha arribat fins als nostres dies acompanyat dels
miracles del Sant Infant i de moltes llegendes relacionades amb la
història del monestir i els fets i anècdotes dels seus monjos. Però
deixant de banda els elements fantàstics, la llegenda ens parla d’un
fet històric, la fundació del monestir, i d’un casal que el va fundar
i protegir, els vescomtes d’Osona, posteriorment de Cardona.
El monestir de Sant Pere de Casserres té una llarga història.
Els seus inicis es remunten a la donació que el comte Ramon va
fer l’any 1005 d’un terreny per fundar un monestir regit per l’orde
de Sant Benet, a petició de la vescomtessa Ermetruit, a l’església
de Sant Pere del castell de les Serres. Després de la seva unió a
1. PLADEVALL, A., Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya,

Vic-Manlleu, 2004, p. 68.
10 IRENE LLOP
Cluny (1079), vindria una època d’expansió que començaria a de-

caure al segle XIV. La seva annexió al Col·legi de Betlem (1573) va
durar fins al moment de l’expulsió dels jesuïtes (1776). Aleshores
amb la confiscació dels béns, el monestir va anar a parar a mans
privades, les del Pla, que va conservar fins l’any 1991, moment en
què va ser adquirit pel Consell Comarcal. Actualment, el monestir
està reformat i museïtzat.
L’arxiu que els monjos de Casserres havien aplegat i conservat
curosament es va dispersar. Aquest diplomatari recull documents
relacionats amb Casserres entre el segle X i principis del XIV, que
es guarden majoritàriament a la Biblioteca de la Universitat de
Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu Comarcal
d’Osona i a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, que ens perme-
ten documentar els primers temps del monestir, la seva expansió
i l’inici de la seva decadència. Alhora, hem reunit documents que
han estat publicats en diferents articles i llibres. Creiem que pot
ser especialment útil l’índex antroponímic i toponímic que hi ha
al final del llibre. A continuació trobareu un annex amb la trans-
cripció dels primers folis del Llibre de las Rendas, obra del se-
gle XVIII amb el resum dels documents de l’arxiu del monestir, on
s’explica la història de Casserres i hi ha un índex de les parròquies
on els monestirs tenien interessos i documents; a més, els regests
d’aquests documents estan transcrits al diplomatari, fins i tot quan
conservem el pergamí original, de manera que tenim publicat bona
part d’aquest llibre. L’últim apartat de l’annex és una llista dels
abats, priors, priors claustrals i procuradors del monestir.
Voldria dedicar unes paraules d’agraïment a les persones que
m’han ajudat a confeccionar aquest diplomatari i al personal dels
arxius consultats. Moltes gràcies a mossèn Antoni Pladevall per la
seva orientació, informació i coneixements; a Teresa Soldevila per
la seva disposició i ajuda; a Rafael Ginebra per la seva feina amb
la documentació notarial de l’ABEV; a Joan Ferrer per compartir
documents del monestir de Sant Joan de les Abadesses; a Teresa
Vicens i a Francesc de Rocafiguera per deixar-me disposar de les
seves transcripcions inèdites. Finalment, em resta agrair a Josep
Maria Sans i a la Fundació Noguera el projecte i la publicació
d’aquest diplomatari.
Com diu mossèn Pladevall, “a tres segles de vida religiosa
i social remarcable, li varen seguir tres segles més d’estancament i
decadència, i finalment un llarg oblit de dos segles, que acabava
COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA DE SANT PERE DE CASSERRES 11
amb les escorrialles del segle vintè”.2 No sabem quin serà el fu-
tur del monestir, ara restaurat i centre cultural important, visitat
per milers de persones, però esperem que el segle XXI sigui l’inici
d’un nou període en el qual apareguin nous estudis que permetin
conèixer millor la història del cenobi, del territori i de la societat
que l’envoltaven.
EL MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES

El monestir de Sant Pere de Casserres està situat a la co-
marca d’Osona, a la punta del meandre del Ter abans d’entrar
a la vall de Sau. Aquest imponent monestir, obra que conserva
la distribució dels cenobis benedictins, està emplaçat en un lloc
estratègic, des del qual s’albiren altres poblacions i castells de
la zona. A banda del control del riu Ter, amb passeres i guals,
que és la via cap a les terres gironines, també connecta amb
el camí de França i de la Cerdanya. Aquesta posició va fer que
durant la primera entrada dels francs a terres catalanes, aquesta
zona esdevingués un lloc de control amb un castell fortificat, el
castell de les Serres.
Aquest castell, que probablement consistiria simplement en
una torre rectangular o rodona, de fusta o de pedra, va perdre
el seu valor estratègic cap als segles X-XI, i va ser aleshores quan
es donà el pas cap al monestir. Al terreny on ara hi ha el cenobi
hi havia un poblat fortificat que ha estat parcialment excavat.
Les excavacions realitzades arran de la restauració del monestir
han documentat una important necròpolis al seu subsòl que evi-
dencia l’existència d’un nucli de població important al segle XI.3
No oblidem que durant l’època del castell es va dur a terme la
restauració i repoblació del comtat d’Osona. D’origen incert, ara
només resta una muralla o mur a uns dos kilòmetres del monestir,
en força mal estat. El conegut document de Lluís el Piadós de
l’any 798 sobre la muralla de Castrum Serram per refer la línia
de fortificació havia estat identificat per alguns historiadors com
el castell de Casserres, però actualment s’identifica amb Casserres
2. PLADEVALL, A., Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 275.

3. El monestir es va construir sobre una necròpolis dels segles IX-X, amb
tombes antropomorfes excavades a la roca relacionades amb l’antiga església de Sant
Pere, que en el moment de construir el monestir estava en runes. SOLDEVILA, T., “Del
castell al monestir: Sant Pere de Casserres, Osona, del segle IX al segle XI”, Barcelona,
1986, pp. 32-33.
12 IRENE LLOP
de Berguedà; altres autors han buscat en els romans i els visigots

els orígens del castell.
El castell estava sota la jurisdicció del comte, que l’infeudà
als vescomtes d’Osona, fundadors i protectors del monestir. Er-
memir, vescomte d’Osona, es va traslladar a Cardona l’any 986
per fer-se càrrec del castell; el títol i cognom de vescomtes de
Cardona l’adopten cap a 1065, època en què s’establiren al castell
cardoní, terme on també fundaren el monestir de Sant Vicenç
entre 1019-1040.
L’any 1005, Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i
Osona cedeix aquest terreny a l’església, destruïda, de Sant Pere,
a precs d’Ermetruit, vescomtessa d’Osona. Aquest seria el primer
pas per a l’edificació del monestir, la cessió alodial; la construcció
de l’edifici acabaria a mitjan segle XI. No s’ha conservat l’acta de
consagració, però a finals del segle passat va aparèixer una lipsa-
noteca o capsa de relíquies amb un pergamí que tenia el segell del
bisbe de Vic Guillem de Balsareny i el nom de les persones que hi
eren presents. La datació del pergamí ha estat possible gràcies al
testament del monjo Enric, que fa deixes per a la construcció del
monestir l’any 1053. Tenim poques notícies de l’església de Sant
Pere, que no sabem si era castral o parroquial. En aquest període
és remarcable el paper de les vescomtesses Ermetruit, Engúncia i
Almodis, protectores del monestir i en el qual van ser enterrades.
Probablement, el motiu d’aquesta obra és la mort d’Ermemir, fill
dels vescomtes Guadall i Ermetruit, sense descendència, i de Ber-
mon, nét d’aquests que morí quan era infant.
L’any 1079 l’abadia benedictina va ser unida a Cluny, i va
esdevenir el centre de les possessions de Cluny a Catalunya. Per
aquest motiu, diverses terres i esglésies i els priorats de Sant
Pere de Clarà, al Maresme, i de Sant Ponç de Corbera, al Baix
Llobregat, en van dependre. Aquesta unió va propiciar-la, d’una
banda, l’allunyament de la casa vescomtal, que es desvincula del
cenobi políticament però no econòmicament, i de l’altra el fet que
grans monestirs catalans es van unir a d’altres dins del moviment
de reforma de Cluny. El monestir de Casserres va ser el primer
cenobi català sotmès directament a Cluny. Entre les parròquies
subjectes al monestir hi ha Sant Vicenç Sarriera, Santa Maria
de Vilanova de Sau, Santa Maria de Tagamanent, Sant Pere de
Mirambell, Sant Miquel de la Guàrdia, Sant Pere de Berà i Santa
Maria de Creixell; també en depenien els priorats de Sant Pere
de Clarà i Sant Ponç de Corbera, Santa Sofia i Sant Nicolau de
Llenguadoc, l’església de la Bleda i els castells de Roda i Berà i

del Creixell.
Tot i que no assolí el patrimoni de grans monestirs catalans
ni el de la seu de Sant Pere de Vic, va adquirir un patrimoni
important a través de donacions pietoses, almoines, deixes testa-
mentàries, compres… que van suposar l’inici de litigis o plets amb
particulars i amb altres institucions eclesiàstiques, en un procés
aglutinador de béns. A partir del segle XII trobem establiments,
règim d’explotació de tinences.
És en aquesta època que la vinculació amb la casa de Cardona
es va perdent, alhora que noves famílies de la noblesa comarcal
s’interessaren pel monestir, com els senyors de Savassona, Cabrera-
Castelló, Tavertet, Sau.
Tot i que el patrimoni no va disminuir, als segles XIII-XIV
començà un període d’inestabilitat i decadència. El 1233 el bis-
be de Vic, Guillem de Tavertet, es retirà al cenobi de Casserres,
on va ser acceptat com a germà del monestir; però la mort del
bisbe al cenobi va crear una situació conflictiva perquè s’havien
de repartir les seves possessions, especialment llibres i ornaments
pontificals; s’arribà a una concòrdia l’any 1235. En aquells moments,
a Vic hi havia conflictes entre el bisbe de Vic i els Montcada per
la jurisdicció de Vic, que no es resoldrien fins a final de segle, i
la violència dels nobles, especialment contra el bisbat, continuaria
al segle XIV. Un altre conflicte sorgit al segle XIII, del qual tenim
poques notícies concretes, és la reforma del monestir. L’any 1239
el bisbe de Vic va actuar com a àrbitre per les diferències que
hi havia entre el prior i els monjos; uns anys més tard, el 1253,
els monjos de Casserres van enviar a Cluny Guillem de Puiggalí,
sagristà i procurador del cenobi, i van apel·lar a l’abat de Cluny
directament a causa del prior, Ramon de Montpesat, que era fo-
raster i no coneixia la terra ni els costums. Malauradament, no
sabem què va provocar aquesta reforma, què pretenia ni tan sols
si es va assolir.
A la darreria del segle XIII el monestir de Casserres era un
deutor intermitent dels jueus de Vic, especialment d’Astruc de
Manresa però també de Bonmacip, Jucef de Mallorca, Bonjueu,
fill de David Canviador, Provençal (en nom del difunt Astruc de
Mallorca, la seva vídua Astruga i el seu fill Jucefó) i Bonistó, fill
de Vidal Duran. A mitjan del mateix segle, esporàdicament, es
relacionen amb jueus de Barcelona com Isaac Mussecapitis i As-
14 IRENE LLOP
truc de Tolosa. Aquest no era l’únic cenobi que havia de recórrer

als jueus davant les necessitats econòmiques, sinó que també es
documenten préstecs als monestirs de l’Estany, Sant Llorenç del
Munt i, amb menys freqüència, Sant Tomàs de Riudeperes i Sant
Salvador de Breda.4
El segle XIV va ser una època dura per al monestir, que va
anar abandonant els afers espirituals i cada vegada tenia més pro-
blemes terrenals. Els pagesos ja no tenien més terres per donar i,
per tant, disminuïren les donacions i deixes; amb l’arribada de la
Pesta Negra, a la Plana de Vic es va perdre 2/3 de la població, i
les condicions d’explotació de la terra s’enduriren. A més, des de
l’any 1376 s’instituïren els priors comendataris, persones seculars
que no vivien al monestir i tenien altres càrrecs; de fet, sovint no
eren ni monjos. El primer prior comendatari va ser el cardenal
Pedro de Luna, futur antipapa (prior entre 1376-1384).
La crisi s’agreujà al segle XV, i els terratrèmols de 1425-1448
van afectar un monestir que ja estava en mal estat de conservació;
el terratrèmol de 1428 va fer caure la volta de la nau de tramun-
tana i destruí el claustre.
L’esclat de la guerra civil i la revolta dels remences al segle XV
va afectar de ple al cenobi. Mentre que els pagesos revoltats i els
remences eren aliats del rei Joan II, una part de la ciutat de Vic
i una part de la noblesa comarcal van fer costat a la Generalitat;
el prior de Casserres, Vicenç de Castellbell, estava al bàndol de
la Generalitat, i quan el Consell de Vic va manar la gent que es
refugiés a ciutat, el prior manà que anessin a Casserres; el mo-
nestir va ser pres per Bernat Guillem d’Altarriba.
Al segle XVI, al monestir només s’hi feia la missa dominical
i la de les fundacions i aniversaris, va deixar de funcionar com a
casa religiosa i no hi havia monjos ni comunitat. Ferrer d’Aragó,
l’últim prior comendatari, va renunciar al títol davant la Santa
Seu el 1572 per unir el cenobi al col·legi de Betlem de Barcelona
(butlla del papa Gregori XIII de 31 de maig de 1573) que era la
casa central de Catalunya de l’orde fundat per Ignasi de Loiola
el 1540. Els jesuïtes, en plena expansió, eren forts, i l’agregació
coincidí en un moment en què es desfeien els vincles amb les ca-
ses franceses. El monestir esdevingué un lloc d’explotació i l’orde
4. LLOP, I., “L’aljama de jueus de Vic al segle XIII. Orígens i consolidació de

l’aljama (1231-1315)”, Barcelona, 2003, pp. 150-154.
va posar al corrent els comptes, a més es garantia la conservació

de l’edifici per al culte, ja que havien de fer la missa dominical i
les misses fundades pel monestir.
Quan Carles III expulsà els jesuïtes l’any 1767, el Govern
confiscà els béns de l’orde, que s’havien de destinar a causes pieto-
ses però van acabar passant a disposició del rei, que creà la Real
Junta Central perquè es fes càrrec dels béns dels jesuïtes i de la
qual depenia la Real Junta Provincial. Els béns del patrimoni del
monestir van ser fraccionats, i mentre Salvador March i Bellver,
membre d’una família de mercaders reusencs que s’instal·laren a
Barcelona, va adquirir drets, terres i béns del monestir, la Uni-
versitat de Cervera passà a tenir el domini directe de l’edifici i la
finca, que van vendre a Josep Guillemí, que el revengué a Pau Pla
i Llafrenca del mas Pla de Roda, família que en fou propietària
fins al 1991.
Salvador March adquirí l’any 1773 les rendes, delmes, cen-
sos, censals i lluïsmes de la senyoria, no va comprar la propietat
alodial de les terres sinó els seus drets i béns, i aquest fet va
suposar un conflicte amb l’església perquè també tenia terres a
diferents parròquies. El Consell Extraordinari donà la raó a Sal-
vador March l’any 1780.
Al segle XIX es va despertar l’interès de les classes intel·lectuals
i eclesiàstiques, però també d’excursionistes que “descobreixen”
el monestir. Tot i això, l’edifici religiós estava molt malmès. De
fet, l’any 1815 Pau Pla volgué vendre el “manso y heredad” de
Casserres, però restà en el seu poder. L’antic monestir va passar
a ser una masoveria i els masovers vivien a l’església, a finals de
segle s’instal·laren a l’ala de migdia de l’església. Durant aquesta
època, hi hagué una ruralització del cenobi, que es va veure afectat
per les guerres carlines, a partir de 1860 deixaren de celebrar-hi
misses. A la darreria de segle, el bisbe Josep Morgadas va trobar
una lipsanoteca de vidre a la cavitat de l’altar, on feien neteja, i
va promoure un primer intent de restauració que no va reeixir. El
mateix bisbe creà el Museu Episcopal de Vic l’any 1891 i impulsà
la restauració de diversos monestirs com el de Ripoll, Sant Joan
de les Abadesses, l’Estany, Montgrony i Lluçà.
Durant el segle XX destaquen els intents de recuperació del
cenobi, que cristal·litzaren al final de la centúria. És fonamental el
paper de l’arquitecte Josep Maria Pericas, interessat en la història i
arquitectura del monestir, autor del primer estudi arquitectònic amb
16 IRENE LLOP
aixecament de plantes i perspectiva. Durant la Segona República

va ser declarat Monument Historicoartístic del Romànic Català,
passant a la tutela de la Generalitat i a la inclusió al Registre de
Monuments Declarats, que incloïa un estudi; també es va crear
un patronat per fomentar l’interès pel monestir i promoure’n la
restauració. L’esclat de la guerra civil i la mort del comte de Vila-
nova van suposar un cop molt fort per la recuperació de l’edifici
religiós i la fi del patronat. Durant la guerra, el cenobi va servir
d’amagatall i, un cop acabada, només hi vivia un home que rebia
les visites dels excursionistes. Camil Pallàs, arquitecte del Servei
de Catalogació i Restauració de la Diputació de Barcelona i casat
amb la propietària de Casserres, va impulsar una primera res-
tauració que consistí en la neteja i consolidació de l’edifici entre
1952-1962, i a partir de 1972, l’hospici. El fet que des dels anys
seixanta no hi hagués cap guarda permanent, va facilitar el roba-
tori del Cos Sant el 1966 (retornat l’any 1988), i la celebració de
misses negres als anys setanta, com ho demostrava l’estrella de
cinc puntes amb signes cabalístics i un cercle que va aparèixer a
l’absis l’any 1973.
La inauguració del pantà de Sau el 1964 va contribuir a l’aï-
llament del monestir, que millorà amb la inauguració del Parador
de Turisme de Vic.
La restauració de la Generalitat va donar un nou impuls a
les negociacions per adquirir el monestir, però la mort de Pallàs
ho paralitzà; fins aleshores, les despeses de restauració del cenobi
anaven a càrrec de la família, que no volia vendre la propietat.
Quan el Consell Comarcal adquirí una part de la finca del
terreny de la família Pla l’any 1991, finançat entre el Consell
Comarcal i el Departament de Cultura de la Generalitat, encarre-
garen un projecte de restauració a Joan Albert Adell. En aquells
moments es va fer una prospecció arqueològica i, finalment, es
van construir els edificis de serveis, l’aparcament i es va millo-
rar el camí d’accés. Un cop completada la restauració, el 10 de
juliol de 1998 es va inaugurar oficialment, i dos dies després es
va celebrar una jornada de portes obertes. Adell va presentar un
projecte d’ordenació museogràfica que va ser adjudicat per la Caixa
de Manlleu i que comptava amb el Fons Europeu Feder.
L’última intervenció al monestir, l’any 2002, va ser la restaura-
ció del culte, amb una missa celebrada pel bisbe de Vic coincidint
amb la festivitat de Sant Pere.
Al cap de mil anys de la seva fundació, podem visitar el

monestir restaurat i amb un projecte museogràfic didàctic i ri-
gorós.
FONTS DOCUMENTALS
La creació d’un monestir implica la creació i gestió d’un

arxiu que conservarà els documents indispensables per gestionar
i explotar el patrimoni, però també serà necessari per a la seva
vida en comunitat. Aquests documents han patit les vicissituds
històriques del cenobi, que impliquen trasllats, pèrdues i disper-
sió documental. L’arxiu és un “element que ha ajudat a marcar
la continuïtat en el temps i en la història, per damunt d’adscrip-
cions a famílies monàstiques diverses o d’ubicacions diferents”.5
La comunitat del monestir de Sant Pere de Casserres copiava i
conservava els documents que generaven o rebien. Els guardaven
als armaris i prestatges, i els pergamins s’agrupaven en lligalls
per cada parròquia.
L’existència d’aquests documents va permetre al jesuïta Bernat
Bolós escriure una Història del monestir de San Pere Casserras
l’any 1736, per justificar l’annexió i facilitar la percepció de les
rendes. Aquesta obra manuscrita es conservava a la Biblioteca
del Seminari de Barcelona, però actualment està extraviada. An-
toni Pladevall l’ha transcrit i comentat a partir de fotocòpies. El
treball ofereix una visió històrica del monestir, en descriu l’edifici
i el culte, i és destacable la descripció de la festa del Perdó de
Casserres, jubileu pasqual actiu fins al segle XVII que se celebrava
el cinquè diumenge de Quaresma.6
Uns anys més tard, el 1787, Salvador March encarregaria
el Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, del qual
parlarem més endavant. Segons aquest llibre, a l’armari tercer de
l’arxiu hi havia:
— Actes 1-3 (“molts dels actes que ja estan calendats y varios
transumptos de Confessions y altres instruments”).
— Confessions 1-3 (a favor dels priors de Casserres i del
Col·legi de Betlem de Barcelona, “en los quals se troban
varios actes ja calendats en est llibre”).
5. Jornet reflexiona sobre l’arxiu a les comunitats monàstiques.

6. BOLÓS, B., Història del monestir de San Pere Casserras vuy unit a la Companyia
de Jesús de Barcelona Any 1736, Manlleu, 2007, p. 56.
18 IRENE LLOP
— Capbreus 1-4 (confessions a favor dels priors de Casserres

i del Col·legi de Betlem de Barcelona).
— Capbreu de Casserres rebut en poder de Joan Pareja (39
confessions dels anys 1595-1600, format pels jesuïtes).
— Llevador de rendes (format pels jesuïtes l’any 1688).
— Calendari dels censos de Casserres (format pels jesuïtes
en 1670).
— Calendari dels Actes de Casserres (format pels jesuïtes).
— Actes de Vilobí, Sant Genís i altres del bisbat de Giro-
na.
— Capbreus i actes de Vilobí i altres de Girona (diferents
capbreus i actes).
— Capbreu de les rendes de Vic (per don Salvador de
March).
— Capbreu de don Salvador de March de les parròquies de
Girona.
A Vic, a la casa del prior:
— Tres toms de capbreus de Casserres (còpies dels toms 1
i 4 de capbreus, i del tom 3 de confessions que hi ha a
l’arxiu).
Llibre de las Rendas, f. 6r.
Per tant, els documents estarien a l’arxiu del monestir, d’una
banda, i a la casa del prior a Vic, de l’altra. Els tres capbreus de
Casserres tenen una diferència: “en est e o en la còpia que és a
Vich hi ha sols lo capbreu y en lo que és al arxiu s·<h>i troban
diferents actes, per lo que lo del arxiu se diu tom 3 de Confessions
y lo de Vich tom 3 de Capbreus”.
Joan Vinyes, notari de Vic, fa el “Llevador de les rendes per
menut del Priorat, Enfermeria i sagristia de Casserres les quals
reb en lo bisbat de Vich fet el 1609”.7
Quan el monestir es va annexionar al Col·legi de Betlem, tam-
bé s’hi va traslladar la documentació. Això explica que després de
l’expulsió dels jesuïtes, les rendes de l’antic priorat van ser posades
a la venda juntament amb els documents, que es van dispersar.
Mentre una part va anar a parar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó,
una altra es conserva a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
7. PLADEVALL, A., Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 222.

Al Llibre de las Rendas hi ha poques notícies sobre el destí

dels documents d’algunes parròquies:
— Sant Pere de Roda: “Venut (f. 95r). Nota: Dia 29 de maig
del any 1806. El señor don Francisco de March vengué
a la Universitat de Cervera los censos y dominis directes
que percibia en las parròquias” (f. 118r).
— Santa Coloma de Centelles: “Venut (f. 176r). Los papers de
esta parròquia se entregaren a la Universitat de Cervera”
(f. 178r).
— Sant Fructuós de Balenyà: “Venut. Los papers d’esta par-
ròquia se entregaren a la Universitat de Cervera, però
la concòrdia notada sobre se trobarà en lo legajo de la
parròquia de Bertí” (f. 178v).
— Sant Feliu de Torelló: “Los papers de esta parròquia se
entregaren a la Universitat de Cervera” (f. 187v).
— Sant Pere de Mirambell: “Venut (f. 195r). Nota: En lo
dia 1 de setembre del any 1788, en poder del notari de
Barcelona Guillem Òdena, el señor don Francisco de
March vené los delmes, censos y dominis que percebia en
la parròquia de Mirambell al señor Cortadellas, de Calaf,
per preu de 5000 lliuras junt ab lo que devia percibir en
la parròquia de la Molsosa” (f. 198v).
L’any 1435 consta que el monestir va mantenir un plet amb
el rector de Roda per l’església de Sant Miquel de la Guàrdia,
en el decurs del qual el cenobi va aportar un cartoral per
defensar els seus drets.8 El jesuïta Bolós relata la troballa d’un
cartoral que es va malmetre: “de manera que en un quadern vell
trobo, que las donas prenian actes de pergamí per posar·los en
las filosas; y també trobo que se veneren un llibre de folio gran
de paper de Marca Major, en que estavan escritas totas las cosas
antiguas y més memorables del Monastir, y lo dit llibre se vené
a un saboner per preu de 1 lliura 2 sous, y aquexa és la causa
perquè experimentam tanta falta de escripturas y notícias, major-
ment en lo tocant a la jurisdicció.”9 Al segle XX, Pericas i Vilanova
8. ABEV. ACF-3992, Pere d’Artigues, Llibre 40 de protestacions, f. 135v-140v.

“Et hoc est verum notorium et manifestum atque manifestissimum ordeo pro totum
cartorale ipsius monasterii” (f. 136v).
9. BOLÓS, B., Historia del monestir de San Pere Caserras…, p. 87.
20 IRENE LLOP
recolliren la notícia que es conservava al mas Escanera de Sant

Martí Sescorts, però no ha estat mai localitzat.10
Bolós ens dóna una notícia sobre l’arxiu del monestir de mit-
jan segle XI, quan el monjo Folcrà va haver de renovar la carta
de donació dels seus pares perquè havia cremat l’original a l’arxiu
del monestir i havia fugit.
Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Una part dels pergamins del cenobi va anar a la Biblioteca
de la Universitat de Barcelona. Després de la guerra de Successió,
aquesta institució va ser substituïda per la Universitat de Cervera
i va restar tancada un segle, fins que l’any 1836 es va restaurar i
va incorporar fons de biblioteques de convents suprimits després
de la desamortització i part de la biblioteca de l’antiga Universitat
de Cervera. La biblioteca tingué funcions de biblioteca pública
provincial i reuní els fons de vint-i-tres convents i col·legis de
religiosos de la ciutat de Barcelona, Girona, Sarrià, cartoixans de
Montalegre, benedictins de Sant Benet de Bages, jesuïtes i capu-
txins de Manresa.
A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona hi ha la Reserva
amb 890 pergamins procedents de diversos llocs:
— Monestir d’Alguaire (convent de religioses de l’orde de
l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, situat prop de
Lleida).
— Monestirs benedictins de Sant Benet de Bages i de Sant
Pere de Casserres.
— Un lot corresponent a documentació de diferents localitats,
principalment de l’Empordà, de la ciutat de Perpinyà i
d’altres localitats del Rosselló a l’època en què formaven
part de Catalunya, del Vallès i de Barcelona.
— Col·legi de l’Assumpció de l’antic Estudi General de Lleida.
— Títols de batxiller en filosofia, medicina, dret i teologia de
la Universitat de Cervera i altres universitats (València,
Osca, Saragossa i alguna d’estrangera).11
10. PLADEVALL, A., Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 161-162.

11. VERGER, N., “La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona”, BiD:
textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre 2008, núm. 21. <http://
www.ub.edu/bid/21/verger.htm> [consulta: 12-01-2009].
Entre els fons que aplega trobem el del monestir de Sant

Pere de Casserres, format per 180 pergamins entre 1005 i 1614.
Existeix un inventari en fitxes de la col·lecció de pergamins or-
denat per procedència i data. El següent quadre ens mostra la
signatura actual, la signatura antiga i la data del document dels
pergamins del monestir conservats a la Biblioteca de la Universitat
de Barcelona:
BUB. Pergamins de Sant Pere BUB. Pergamins de Sant Pere

de Casserres de Casserres
Signatura Signatura Data Signatura Signatura Data
actual antiga actual antiga
C1 II 129 8-3-1005 C 21 IV 1 2-9-1030
C2 II 126 6-7-1005 C 22 II 131 6-10-1033
11-10-1005 C 23 VIII 5 4-3-1036
C3 II 159 30-11-1005 C 24 VIII 20 20-2-1039
7-12-1005
C 25 II 136 27-2-1040
11-1-1006
18-1-1006 C 26 II 137 14-3-1040
24-2-1006 C 27 II 105 23-9-1040
C4 II 101 falta 1005 C 28 II 99 28-4-1041
des de 31-
C 29 II 153 25-3-1042
3-1978
C 30 II 146 18-3-1043
C5 VIII 9 6-3-1006
6-3-1006 C 31 II 155 9-11-1043
C6 II 125 1-5-1006 C 32 II 156 19-7-1047
C7 II 138 10-5-1013 C 33 II 154 6-8-1048
C8 II 114 25-3-1014 C 34 II 158 8-1-1050
C9 II 113 23-5-1017 C 35 II 103 30-6-1054
C 10 II 120 26-12-1021 C 36 II 143 8-2-1056
C 11 II 110 16-5-1022 C 37 II 100 12-4-1057
C 12 IV 4 16-5-1022 C 38 IX 9 2-1-1063
C 13 VIII 15 1-6-1022 C 39 IX 12 3-1-1063
C 14 II 109 22-5-1023 C 40 II 145 5-9-1063
C 15 II 111 22-2-1025 5-9-1063
C 16 VIII 8 29-1-1026 C 41 IX 14 3-11-1064
C 17 II 102 3-2-1026 C 42 IX 26 30-1-1065
C 18 II 112 3-2-1026 C 43 IX 15 30-1-1065

igual que
C 19 VIII 4 23?-1-1027 C 42
C 20 II 132 13-3-1030
C 44 IX 6 5-4-1065
22 IRENE LLOP

C 45 IV 2 22-4-1065 C 72 II 107 29-12-1108
Trasllat C 73 II 104 13-12-(1115)
5-7-1210
C 74 II 139 2-2-1121
C 46 IX 11 28-4-1065
C 75 II 148 12-11-1122
C 47 IX 13 9-9-1066 Trasllat
C 48 IX 10 23-9-1069 4-1-1201
C 49 II 141 1-9-1071 C 76 II 135 31-1-1126
C 50 II 118 20-2-1072 C 77 II 108 17-3-1126
C 51 II 121 20-2-1072 C 78 II 106 26-6-1131
Trasllat
C 52 II 140 8-5-1074
C 79 VIII 13 21-8-1131
C 53 II 147 25-2-1080
C 80 IX 27 31-3-1150
C 54 II 142 25-4-1082
C 81 IX 28 4-12-1153
C 55 II 144 21-12-1088
C 82 II 128 30-5-1154
C 56 II 115 10-5-1092
C 83 IX 17 18-7-1170
C 57 II 122 3-10-1092
Trasllat
C 58 II 150 18-11-1092 9-2-1224
Trasllat
C 84 VIII 10 3-5-1174
4-1-1201
C 85 VIII 12 24-4-1180
C 59 II 151 18-11-1092
Trasllat C 86 II 130 13-6-1180
9-1-1201 C 87 II 157 2-1-1195
C 60 II 123 3-3-1093 C 88 II 152 12-2-1196
C 61 II 117 4-3-1093 C 89 II 71 4-6-1204
C 62 II 149 7-3-1093 C 90 II 78 5-7-1227
Trasllat C 91 IX 2 6-3-1228
4-1-1201 Trasllat
C 63 II-133 17-4-1093 25-10-1243
C 64 II 134 28-4-1094 C 92 II 74 24-4-1228
C 65 II 116 18-5-1094 C 93 II 80 1-7-1229
C 66 II 119 1-6-1094 C 94 VIII 37 25-2-1230
C 67 VIII 11 10-2-1095 C 95 II 72 11-6-1230
C 68 II 124 10-5-1095 C 96 II 75 3-8-1231
C 69 II 98 23-3-1097 C 97 II 79 31-10-1232
C 70 II 97 21-2-1100 C 98 II 77 20-4-1234
C 71 II 127 10-10-1100 C 99 II 29 1-6-1234

C 100 XIV 18 20-12-1234 C 122 II 96 26-2-1277
Trallat C 123 II 95 1-6-1277
20-2-1391
C 124 II 93 17-7-1278
Trasllat
10-11-1272 C 125 II 87 8-10-1278
C 101 II 76 7-4-1246 C 126 II 68 4-7-1284
C 102 II 82 20-5-1250 C 127 II 85 4-7-1284
C 103 II 81 27-9-1251 C 128 II 70 28-12-1287
Trasllat
C 104 II 59 4-2-1255
29-12-1328
C 105 VIII 7 5-2-1255
C 129 VIII 6 9-8-1290
C 106 II 65 27-2-1255
C 130 II 69 19-12-1293
C 107 II 61 1-3-1255
C 131 IX 5 19-9-1296
C 108 II 63 5-11-1256
C 132 II 73 10-10-1297
Trasllat
31-11-1335 C 133 II 67 7-1-1299
C 109 II 66 10-6-1259 C 134 II 42 16-9-1300
C 110 II 57 21-9-1262 C 135 II-84 Segle XIII
C 111 II 83 12-3-1263 C 136 II 38 22-6-1301
C 112 II 58 13-2-1264 C 137 II 39 15-12-1301
C 113 II 62 27-8-1265 C 138 VIII 3 29-4-1305
C 114 II 60 5-12-1266 C 139 XIV 16 25-5-1305
C 115 II 64 20-6-1267 C 140 II 86 11-8-1307
C 116 II 89 18-9-1270 C 141 II 36 16-1-1309
C 117 II 90 5-5-1271 C 142 II 40 26-6-1310
C 118 II 92 16-3-1273 C 143 VIII 14 28-1-1311
C 119 II 91 23-1-1276 C 144 II 45 27-2-1313
C 120 II 88 8-2-1277 C 145 II 47 8-3-1317
C 121 II 94 8-2-1277
Trasllat
27-7-1306
La biblioteca té taller de restauració i va restaurar els per-

gamins de Sant Pere de Casserres entre desembre de 2007 (del
pergamí C 1 al C 78) i juliol de 2008 (de C 80 a C 120).
24 IRENE LLOP
Arxiu de la Corona d’Aragó

El nucli originari d’aquest arxiu era l’Arxiu Reial de Barcelona,
que aplegava documents propis dels comtes de Barcelona i que
també va ingressar documentació del monestir de Casserres.
Al segle XIX, arran de la Desamortització, Pròsper de Bofarull
va dur molts fons de convents de Barcelona a l’Arxiu Reial (1836),
però el fons dels jesuïtes va ser reclamat per la Delegació d’Hisenda.
El 1918 va tornar a l’arxiu (a la secció Monacals-Hisenda) i va
ser catalogat l’any 1944 pel jesuïta Pere Blanco Trias.
La sèrie Monacals-Hisenda originalment està formada pels
volums dels arxius eclesiàstics que van ingressar a l’arxiu l’any 1919
procedents de les delegacions d’Hisenda de Barcelona, Girona i
Tarragona, s’hi van afegir volums d’arxius monàstics que no havien
passat per la delegació d’Hisenda i d’altres que formaven part de
l’antic Arxiu Reial. Només van quedar fora de la sèrie els volums
que van ingressar procedents de la Biblioteca de la Universitat
de Barcelona l’any 1941. Fruit de la revisió dels fons de la secció
d’Hisenda, s’hi van reincorporar els volums incorrectament inclosos
a la de Monacals, als quals s’han afegit sis volums més.
El volum 4769 de Monacals-Hisenda correspon a l’inventari
de l’Arxiu del Col·legi de Betlem dels jesuïtes de Barcelona, que
tenia la signatura antiga del mateix arxiu: Reial Patrimoni, volum
4512. Es tracta d’un volum de 301 folis, amb 1.930 documents
que tenen una doble numeració: correlativa, i dins de cada apar-
tat. Una nota d’Anscari Mundó (5-11-1975) comunica que conté
informació dels documents de Sant Pere de Casserres dels segles
X-XV (f. 30-39).
Les dades que aporten dels documents consisteix en la tipo-
logia, els noms dels personatges que intervenen, l’escrivà i la data
sense la conversió al còmput actual; al marge, trobem el número
del document dins de l’apartat, el número correlatiu i la tipologia
documental (no sempre). En total, són vint-i-dos documents que
no estan ordenats cronològicament, que suposen l’1,13% del volum
del manual i el 2,03% dels documents del nostre diplomatari.
Descripció, folis i número de documents relatius a Casserres

Armario 1º del Archivo signo de nº3, Letra B Diversorum (f. 30v-34v), 19 doc.
Armario 1º del archivo signado numero 3, letra 13 Donaciones, testamentos y
inventarios (f. 39), 3 doc.
Total 22 doc.
Al mateix arxiu vam localitzar el volum 4769 bis que també

conté notícies del monestir de Casserres. Aquest volum comença al
foli 568-790 i els documents estan numerats des del 3664 fins al
5014 (223 folis 1.351 documents), anteriorment tenia la signatura
del mateix arxiu però a Reial Patrimoni, volum 4513; es tracta d’un
volum de la mateixa sèrie, però no és l’immediatament posterior.
En aquest volum, les entrades relatives a Casserres tampoc estan
ordenades cronològicament, i mentre molts documents es troben
entre documents d’altres llocs, també hi ha seccions dedicades
només al monestir. Els 341 documents suposen el 25,24% del
manual i el 31,57% del diplomatari.
Descripció, folis i número de documents relatius a Casserres

Pieza 3. En la 2ª División del Armario de Núm. 36 intitulado Censos de Vique y
en el Llano de Letras HHH, Saco de Letras HHH. Un saco Pequeño Intitulado
Manlleu tit. 6 t. 2. Legajo de A a B. Manlleu (f. 568r-574r), 28 doc.
En la 2ª División del Armario de Núm. 36 intitulado Censos de Vique y en el
Llano de Letras HHH. Un saco Pequeño color papiro intitulado Vilalleons,
titl. 6 núm. 2. Legajo de A a B. (f. 575r-580r), 18 doc.
En la 2ª División del Armario de Núm. 36 intitulado Censos de Vique y en el
Llano de Letras HHH. Un saco Pequeño Intitulado Vilanova de Sau tit. 6 n. 2.
Legajo de A a B. (f. 581r-589v), 32 doc.
Savassona (f. 590r-596v), 19 doc.
Monastir de Casserras (f. 597r-601v), 14 doc.
Tabertet (f. 602r-604v), 9 doc.
Vic (f. 605r-611v), 14 doc.
Fugarolas (f. 612r-620v), 24 doc.
Gurb (f. 621r-623v), 9 doc.
Sanrromá de Sau (f. 624r-630v) 36 doc.
Letra P un legajo de A a B (f. 631r- 637v), 17 doc.
En la tercera division del armario nº 37 de letra HHH intitulado Mirambell y
Cardona t. 6, 8 y 9. Censos de la rectoria de la Bleda, parroquia Vilafranca del
Panades tit 6, 10 (f. 638r-640v), 7 doc.
Diversorum (f. 641-644), 10 doc.
La Bleda (f. 645r-646v), 11 doc.
Diversorum (f. 678r-691v), 62 doc.
Diversorum (f. 692-704), 31 doc.
Total 341 doc.
Entre els pergamins dels monestirs benedictins no identificats

n’hi havia dos amb l’anotació “Mirambell”, tot i que al verso del
26 IRENE LLOP
número 256 hi consta: “N 38. Carta per la que consta que Raimundo
Sinofre de lugar de Mirambel dexo todos sus bienes a obras pias,
no esta nombrado en ellas el convento de Cacerres, guardar para
ver si hara al caso para los derechos del prior. Mirambel.”
També hem consultat alguns pergamins de Cancelleria, que
conté documents esparsos.
Arxiu Comarcal d’Osona

L’Arxiu Comarcal d’Osona l’any 1996 va comprar un manus-
crit a un llibreter tarragoní titulat Recopilació dels actes y papers
pertañents a las rendas del priorat y demés oficis del monastir de
Sant Pere de Casserras, que en virtut de Unió Apostòlica perci-
bian los regulars del Col·legi de Betlem de Barcelona en distinctas
parròquias dels bisbats de Vich y Gerona, concistint estas en lo
delme de Vilanova de Sau, tersó de Tagamanent, altres delmes
particulars y varios censos de totas espècies. Es tracta del Llibre
de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, i conté “Tot lo que
posseheix don Salvador de March per pròpria compra, comensant
per los que pertañen a la successió de ditas rendas y seguint los
demés per orde de antiguetat, però ab separació de cada una de
ditas parròquias. Fou format lo present llibre en 14 mars 1787”.
Abans dels regests de 1.435 documents, el manuscrit comença
amb una introducció. Trobem notícies interessants sobre la història
del monestir, l’autor considera el comte Borrell com a promotor
de l’antic castell de Casserres, i “se creu que luego que fou recu-
perat dels moros fou edificat un temple en honor del apòstol Sant
Pere, com ho tenian per costum los antichs christians después de
sas victòrias” (f. 3r). Descriu l’església, creu que la fundació del
monestir i dotació són de data desconeguda, que ell situa entre
el 999 i el 1009, per obra dels ducs de Cardona (successors dels
vescomtes de Cardona). És interessant la descripció de l’adquisició
feta per Salvador de March i el procés de desvinculació del Col·legi
de Betlem, ja que explica com s’administren les rendes a mans de
les juntes municipals fins que el 1773 una resolució reial permeté
la venda “dels señorios y altres drets que tenia dit Col·legi en est
Principat” (f. 4r).
Els regests estan ordenats cronològicament dins de cada pa-
rròquia, i a la introducció hi ha un índex de les parròquies. El
següent quadre indica el nombre de documents i la cronologia dels
documents del terme de Casserres i de les diferents parròquies,

així com la quantitat de documents i l’últim any del total:
Parròquia Documents Cronologia Total Últim any

Monestir i terme de 21 976-1318, 3 s.d. 38 1600, 4 s.d.
Casserres
Vilanova de Sau 45 1102/1109-1315 70 1704
Sant Romà de Sau 46 963-1308, 1 s.d 60 1796
Sant Esteve de Tavèrnoles 9 967-1237 29 779, 1 s.d.
Sant Pere de Savassona 30 989-1235 50 1602
Vic 16 1042-1315 51 1671
Santa Maria de Vilalleons 17 998-1319 62 1794
Sant Martí Sescorts 87 950-1313 120 1704
Santa Maria de Folgueroles 30 1006-1313 60 1800
Sant Pere de Roda 152 946-1317 223 1661
Sant Miquel de la Guàrdia 54 992-1322 90 1692
Sant Vicenç de Malla 6 1089-1316 21 1373
Santa Maria de Seva 3 1065-1293, 1 s.d 10 1632
Sant Genís de Taradell 2 1173-1185 3 1386
Sant Martí del Brull 2 1140-1221 5 1494
Sant Andreu de Gurb 13 1125-1296 19 1581
Sant Esteve de Granollers 1 1066 1 1066
Sant Martí de Sentfores 2 1193-1254 11 1479
Santa Eugènia de Berga 3 1017-1305 5 1491
Santa Maria de Manlleu 37 1010-1317 63 1704
Sant Esteve de Vilacetrú 2 962-1086 6 1396
Sant Julià de Vilamirosa 1 1302 4 1580
Sant Cristòfol de Tavertet 13 994-1296 28 1779
Sant Miquel de Sorerols 45 1173-1313 6 1727
Sant Bartomeu Sesgorgues 20 951-1259 32 1612
Sant Joan de Fàbregues i 16 959-1298 40 1792
Sant Miquel de Rupit
Sant Andreu de Pruit 7 950-1313 9 1335
Sant Martí de Querós 8 1026-1308 26 1704, 1 s.d.
Sant Vicenç de Susqueda 5 928-1317 15 1704
Sant Hilari Sacalm o 3 1214-1303 6 1425
Cantallops
Sant Andreu de Bancells 3 1194-1214 4 1777
Santa Coloma de Centelles 3 1235-1321 18 1786
Sant Fructuós de Balenyà 1 1786
Sant Martí d’Aiguafreda 1 1381
28 IRENE LLOP
Parròquia Documents Cronologia Total Últim any

Sant Pere de Bertí 2 1029-1059 5 1786
Santa Maria de Tagamanent 2 1074-1083 10 1673, 1 s.d.
Sant Hipòlit de Voltregà 22 935-1298 35 1801
Sant Feliu de Torelló 22 935-1298 38 1781
Sant Pere de Torelló 1 953 3 1658
Sant Marcel Saderra 1 1229 3 1605
Sant Esteve de Vinyoles 8 944-1214 10 1416, 1 s.d.
Sant Joan i Santa Maria 1 1296 9 1818
d’Oló
Sant Sadurní d’Osor i Sant 6 964-1309 7 s.d.
Feliu de Planeses
Santa Maria de Corcó 2 1012- 1128 2 1012-834
Sant Martí de Castellar 1 1075 1 1075
Sant Pere de Mirambell 24 1053-1309 39 1788
La Molsosa 2 1136-1195 13 1619
Sant Vicenç de Fals 2 1274-1292 7 1635, 1 s.d.
Santa Maria de Navarcles 4 1581-1620
Sant Esteve de Bas 2 1225-1233 7 1618
Sant Esteve de Vilobí 8 1107-1311 40 1784
Riudellots de la Selva 3 1364-1610
Salitja Dispersa s. XVIII
Franciac 1 1577
Sant Cristòfol de les 1 996-1030 1 996-1030
Planeses
Sant Genís Sacosta 7 1012-1271 2 1619, 1 s.d.
TOTAL 813 1.421
La majoria de les parròquies tenen entre 1-10 documents

(30), seguit de les que en tenen entre 11-25 (9), entre 26-50 (7)
i entre 57-75, 76-101 i 150-175 documents només trobem una
parròquia per cada cas.
Pel que fa al període estudiat, hem transcrit 813 regests, que
són el 57,21% del total de documents del Llibre de las Rendas,
que conté 1.421 documents, i el 75,27% del total de documents
del diplomatari, que són 1.080 documents; dels 145 pergamins
que contenen 151 documents conservats a la Biblioteca de la
Universitat de Barcelona hem pogut vincular original i regest en
tots els documents.
Els regests contenen les dades bàsiques dels documents ori-
ginals, i s’hi indica: la data (al còmput actual, sense incloure la
transcripció de la data a l’original), el resum del contingut i la

ubicació a l’arxiu (número, lligall, armari i prestatge).12 El resum
del contingut inclou dades com les afrontacions i les quantitats
en espècie o moneda. També ens informa de l’estat de conservació
d’alguns documents, especialment quan hi ha forats o la tinta és
il·legible. No sempre s’indica l’escrivà. Els principals problemes
que presenten aquests regests són la cronologia, que tractarem
posteriorment, i la traducció dels noms propis.
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic

La riquesa dels fons de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
és notòria. La reorganització recent de l’ABEV n’ha permès la
revisió dels fons, la informatització de les dades i la seva difusió.
Els fons que hem utilitzat han estat els de la Cúria Fumada i
l’Arxiu Capitular.
L’Arxiu de la Cúria Fumada és el de la notaria episcopal i
hem buidat els manuals del segle XIII. El nom genèric de manual
es refereix als registres comuns dels notaris, còpies dels originals
que es lliuraven als interessats, que contenen de manera sintètica
les dades bàsiques de l’acte jurídic que consigna. El primer dels
manuals que es conserva a l’arxiu és l’ACF-1 (1230-1233), durant
força temps considerat el manual català més antic. De fet, encap-
çala una sèrie que comença a principis del segle XIII i continua
fins al segle XIX de forma ininterrompuda.
Amb el desenvolupament del notariat a partir del segle XIII,
els manuals notarials passen a convertir-se en llibres especials
agrupats per matèries (testaments, rendes i establiments, capítols
matrimonials, inventaris i encants, entre altres). Hem conservat
els Libri Judeorum, una sèrie documental escrita en llatí en la
qual la part atorgant o la part receptora pertany a la comunitat
jueva. A la meva tesi doctoral sobre “L’aljama de jueus de Vic al
segle XIII” mostro nous documents en què la comunitat de Casse-
rres es relaciona amb els jueus vigatans, sempre per demanar o
reconèixer algun deute.
L’Arxiu Capitular és el de la comunitat de canonges. Ens ha
interessat especialment el calaix 6, amb els pergamins anteriors
al segle XIII, i el calaix 9, fons de l’Episcopologi.
12. Les dades referides a la ubicació dels documents a l’arxiu apareixen amb
les abreviatures: núm., leg. (lligall), arm. i est. (estància o prestatge).
30 IRENE LLOP
Vers 1217 el canonge Guillem de Montral va costejar la

composició d’un cartulari, el Liber dotationum antiquariorum, que
recull 272 documents de l’Arxiu Capitular.
Els documents d’aquests arxius han estat la base del di-
plomatari, però també hi ha altres arxius públics i privats amb
documentació relativa a Casserres.
A la Biblioteca de Catalunya es conserva l’obra del canonge
Jaume Pasqual, els dotze volums de Sacrae Antiquitatis Cataloniae
monumenta (segle XVIII). El volum IV conté les transcripcions de
documents de l’Arxiu Abacial de Cardona i de l’Arxiu duc de Car-
dona, que era a Barcelona i que durant la guerra civil, pel que es
veu, es traslladà a Medinaceli, i de l’Arxiu Parroquial de Cardona,
cremat durant la guerra civil.
L’Arxiu Parroquial de Roda, parròquia amb una intensa relació
amb el monestir, vaig catalogar-lo l’any 1995, i es va elaborar un
diplomatari amb Núria Sadurní, inèdit, del qual l’arxiu disposa
d’una còpia mecanoscrita. Les notícies de Casserres són escadus-
seres, perquè l’arxiu actual és el que resta de la documentació que
va ser cremada durant la guerra civil.
No hem pogut consultar arxius particulars, però hem utilitzat
la publicació de documents de l’Arxiu Casa Satorra de Calaf, que
conserva documents originals de les possessions de Casserres a
Mirambell, que la família va comprar al segle XVIII, i de l’Arxiu
Mas Coromines, que té una còpia de la donació comtal de 1005,
la Dotalia de Casserres.
ESTUDIS
El monestir de Sant Pere de Casserres ha despertat l’interès
de nombrosos historiadors que han estudiat els documents i l’edifici
del cenobi, un exemple únic de l’arquitectura benedictina.
Si ens centrem en la història del monestir, ens adonem que
fins al segle XIX no se li dedica una monografia. Montcada, Flórez
o Villanueva fan algunes referències al monestir a les seves obres
generals, i Pere de Marca a la seva Marca hispanica sive limes
hispanicus (1688) relaciona la fortificació de Casserres de Lluís el
Pietós amb el monestir, idea que van seguir altres autors.
La primera monografia dedicada a Sant Pere de Casserres és
un article del 1818 de Jaume Ripoll i Vilamajor, canonge de Vic,
Extracto de varios documentos que publica DJRV para demostrar la
antigüedad y vicisitudes del monasterio de San Pedro de Caserras,

en la diócesis y corregimiento de Vich. Aquesta obra és important
no només perquè és un estudi monogràfic, sinó perquè publica
alguns documents sobre el castell i el monestir, encara que amb
una transcripció parcial. L’autor intenta demostrar l’antiguitat de
Casserres considerant que ja existia l’any 1022 i que pertanyia a
Cluny. També parla de les relíquies del Sant Innocent. Aquest autor
havia ajudat a recopilar dades del monestir al pare Villanueva.
Fins aquest moment, les obres es publiquen per a un públic
erudit i reduït. Abans d’acabar el segle es publica un article a El
Mundo Universal titulat “San Pedro de Casserras”, fruit del treball
de Pau Parassols i Pi el 1867, i un any després s’edità indepen-
dentment la Historia de San Pedro de Casserras. Es tracta, però,
d’una obra amb elements poc creïbles. Entre altres idees, defensa
la construcció del monestir pels romans.
A principis del segle XX, Francesc Monsalvatje li dedica una
monografia a la Colección de documentos inéditos del condado de
Besalú. Aquesta obra és hereva dels treballs anteriors i transmet
les mateixes idees, l’autor insisteix en la protecció dels vescomtes
de Cardona i dels comtes de Barcelona al monestir. Als apèndixs
es transcriuen alguns documents. Hem de destacar que dóna com
a data de consagració de l’església de Casserres l’any 1006, sense
indicar la procedència del document.
El primer estudi crític del monestir és obra de Josep Junyent
l’any 1954. L’article “Sant Pere de Casserres”, publicat a la revista
Ausa, identifica el castell fortificat de Lluís el Pietós amb Sant Pau
de Casserres, al Berguedà. El seu treball aporta documents que
permeten datar el castell al segle IX. Un altre error que detecta és
que Monsalvatje considera la dotació que el comte fa del terreny
de Casserres com la consagració de la seva església, que creu
que va tenir lloc a mitjan segle XI. Deu anys abans, va obtenir
el Premi Abat Oliba de l’Institut d’Estudis Catalans pel Cartulari
d’Oliba, comte, abat i bisbe, que es va publicar pòstumament amb
el títol Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, a cura
d’Anscari Mundó. Aquest autor va ser el primer que va publicar
un article sobre el monestir gràcies al qual el cenobi fou conegut
fora de les nostres fronteres.
Joaquim Serra i Vilella va publicar tres articles breus sobre
la història del monestir a la revista Roda de Ter els anys 1969,
1970 i 1971.
32 IRENE LLOP
Antoni Pladevall i Font ha dedicat molts estudis al mones-

tir i ha aportat documentació inèdita. Els primers treballs els
trobem a Els Monestirs catalans (1968) i al quart volum d’Els
castells catalans, on estudia el castell de Casserres amb Pere Ca-
talà (1973). És l’autor de l’estudi històric del monestir a l’obra
enciclopèdica Catalunya Romànica, en el qual s’analitza el castell
i el monestir i publica la traducció al català de l’acta de cessió
i del testament del monjo Enric, que està fotografiat. La Funda-
ció Caixa de Manlleu ha finançat dues obres sobre la història del
monestir. La primera està relacionada amb la restauració del mo-
nestir, Sant Pere de Casserres. Guia del visitant (2002), i la segona és
Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya (2004),
on sintetitza, actualitza i completa el material sobre la història
del monestir, elabora així una història ben documentada des dels
seus orígens fins a la seva desaparició. L’any 2008 va transcriure i
comentar l’obra inèdita del jesuïta olotí Bernat Bolós, Història del
monestir de San Pere Casserras vuy unida la companyia de Jesús
de Barcelona. Després de donar notícies sobre l’autor, el manuscrit
i el seu contingut, trobem el text distribuït en onze capítols, en
els quals aporta dades noves.
A finals dels anys setanta, Teresa Vicens i Soler va trans-
criure els pergamins de Sant Pere de Casserres conservats a la
Biblioteca de la Universitat de Barcelona, sent becària del De-
partament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica. Aquest
material, inèdit, va propiciar un breu article sobre els “Documents
del monestir de Sant Pere de Casserres de l’època de Jaume I”,
publicat com a separata de les actes del X Congreso de Historia
de la Corona de Aragón (1978), en el qual aporta els resums de
documents de l’època.
L’any 1986, Teresa Soldevila va presentar la seva tesina de
llicenciatura “Del castell al monestir: Sant Pere de Casserres, Osona,
del segle IX al segle X”, dirigida per la doctora Immaculada Ollich
i Castanyer. L’autora estudia els documents d’aquesta època, els
contextualitza i als apèndixs aporta dades arqueològiques de les
excavacions realitzades a la zona, de Josep Pujades i Carme Su-
biranas, i de les llegendes i narracions sobre Casserres, de Xavier
Roviró i Alemany. Aquesta obra inèdita va ser la base de Sant Pere
de Casserres. Història i llegenda (1998). Un any després publicà una
guia, Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història. Guia.
Quan l’Arxiu Comarcal d’Osona va comprar el manuscrit

Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona l’any 1996,
Francesc de Rocafiguera va ser l’encarregat de realitzar-ne la
transcripció, que ha romàs inèdita.
La realització de diplomataris també ha donat a conèixer
documents del monestir. Els documents de la catedral de Vic als
segles X i XI han estat estudiats i publicats per Eduard Junyent
i Subirà, autor del Diplomatari de Sant Bernat Calvó (1956) i el
Diplomatari i escrits literaris de l’abat bisbe Oliba (1992, a cura
d’Anscari M. Mundó), i per Miquel Ordeig, al Diplomatari de la
catedral de Vic. Segle XI i al quart volum de Catalunya carolíngia
que es refereix a “Els comtats d’Osona i Manresa”.
ELS DOCUMENTS
L’arxiu del monestir de Sant Pere de Casserres conservava els

documents generats i rebuts pel monestir, tant per dur a terme la
seva tasca pastoral com per administrar-ne els béns.
La documentació eclesiàstica i relativa a la comunitat de mon-
jos és menor respecte a la documentació civil i patrimonial.
No s’ha conservat l’acta de consagració de Casserres, però
sabem que al testament del monjo Enric es fa una deixa per la
festa de la seva consagració l’any 1053. A la capçalera de la nau
del nord de l’església, que havia caigut durant el terratrèmol de
1427, va aparèixer una lipsanoteca l’any 1895; aquesta ampolleta de
vidre contenia un pergamí que comença amb l’“Audi Israel”, con-
tinua amb els primers versets dels quatre evangelis i la relació de
relíquies i el nom dels assistents, sense que s’esmenti el bisbe.
Document: 190
Són poques les notícies sobre l’entrada de monjos al cenobi.
Sabem que durant l’etapa abacial no van arribar a dotze més
l’abat, que era el nombre de monjos que es requeria; així mateix,
en èpoques posteriors no n’hi va haver més de sis o set. A partir
del segle XII, comencen a signar indicant l’exercici d’un càrrec
concret: sagristà, cambrer, prior claustral i infermer (càrrecs dotats
amb rendes pròpies). Entre els monjos que ingressen al monestir,
que bé ells o els seus pares fan una donació per dotar-lo, trobem
fills de famílies nobles (dels vescomtes de Cardona, de la família
dels Meda o Sau) o bé de famílies menys benestants.
34 IRENE LLOP
Documents (1075-1240): 271 (Ramon i Bonfill, fills de la vescomtessa Er-

messenda), 433 (Bernat, fill adoptiu dels vescomtes de Cardona Bernat i Almodis),
462 (Ramon, fill dels vescomtes Ramon Folc i Guillema), 485 (Arnau, fill de Gui-
llema Meda), 494 (Pere, clergue), 494 (Pere, fill de Bernat Sala), 518 (Pere, fill de
Bernat de Sala), 668 (Gilabert, fill d’Arnau de Sau), 704 (Ramon, fill de Tiborgeta
de Savassona), 722 (Guillem Ferrer, casat).
També trobem autodonacions: una persona es dóna, de cos i
béns, al monestir, amb qui es pot obligar al pagament d’un cens
com a reconeixement de la senyoria.
Documents (1108-1222): 370 (Ramon Guillem de Puig), 542 (Pere de Savasso-
na), 598 (Ramon, clergue de Sant Pere de Savassona), 647 (Bernat de Savassona),
661 (Berenguer Riera), 1074 (Sall, fill d’Onofre).
Les cartes de germandat no són una consagració religiosa,
sinó un vincle espiritual i moral amb la comunitat. El monestir
accepta rebre gent, atès que era un lloc d’acolliment per a les
persones que donaven béns al cenobi, eren donats o conversos i
els anomenaven canonges i socis del monestir; alguns feien tasques
concretes, com ara cuiner o hortolà.13
Documents (1233-1263): 697 (Guillem de Tavertet, bisbe de Vic), 724 (Gui-
llem de Coll, cuiner), 823 (Arnau de Pecanins), 833 (Joan Bula), 848 (Berenguera
Fradera, hortolana i bugadera), 851 (Bernat de Sant Martí), 852 (Berenguer de
Posa), 867 (Bernat de Garriga, clergue i rector de Creixell i de Berà), 873 (Guillem
de Riudeperes).
Com a priorat cluniacenc, el monestir va rebre la visita de
Cluny dues vegades durant aquest període. Les actes de visita
afirmen que el nombre de monjos era insuficient i que el mones-
tir no estava en bones condicions. També va rebre la visita de
l’arquebisbe.
Documents (1277, 1310): 770, 926; 1023.
A la mort de l’abat Oliba, el monestir va escriure una res-
posta a l’encíclica mortuòria en la qual s’esmenta el monestir de
Casserres com un cenobi important, i s’hi citen els noms dels
primers abats. Al cap de poc temps, van respondre a l’encíclica
de la mort del comte Guifré de Cerdanya, que també era monjo
del Canigó.
Documents (1046, 1050): 176, 184.
13. Pladevall estudia la comunitat de Casserres a Sant Pere de Casserres o la

presència..., pp. 121-130.
El bisbe de Vic donà al monestir de Casserres la capellania

de l’església de Sant Miquel de la Guàrdia (1116) i les esglésies
de Santa Maria de Tagamanent, Mirambell i Sant Miquel de la
Guàrdia (1148).
Documents (1116, 1148): 391, 450.
Tenim tres notícies de col·lacions i presentacions de recto-
ries.
Documents col·lació (1226-1289): 670 (Tagamanent), 717 (Sant Pere de Berà
i Sant Jaume del Creixell a Pere, clergue del monestir de Sant Ponç de Corbera),
956 (rectorat de l’església de Sant Pere de Berà i de la seva sufragània de Sant
Jaume del Creixell a Guillem Carrera), 1068 (Sant Ponç de Corbera); presentació
(1266): 893 (Santa Maria de Tagamanent); assignació (1263): 874 (assignació de
menjar i beure a l’antic rector de Tagamanent, malalt, que havia renunciat).
Un document institueix la fundació d’un aniversari, i una
necrològica ens informa de la institució d’una candela, una llàntia
i dos aniversaris.
Documents (1296): 977 (aniversari fundat pel cambrer de Sant Pere de
Casserres), 641 (necrològica de Pere de Tavertet, sagristà de Vic i monjo de Sant
Pere de Casserres, instituí una candela a l’altar de Sant Pere i una llàntia a l’altar
de Sant Miquel i de Santa Maria la Rodona, i dos aniversaris).
Pel que fa a les notícies de dur a terme dos intents de re-
forma al segle XIII, les coneixem a través de diferents tipologies
documentals que ens informen d’aquesta situació.
Documents 1239: 715 (aprovació del bisbe de Vic com a àrbitre), 716 (no-
menament de procurador).
Documents 1253: 746 i 747 (reconeixement d’haver deixar una mula per al
viatge a Cluny), 749 (nomenament de procurador).
La documentació pontifícia es limita a un breu per donar a
conèixer la sentència de la causa amb Berenguera de Bellpuig.
Documents (1216): 631.
La majoria dels documents que conservem es refereixen a
l’adquisició, gestió i explotació del patrimoni que va convertir el
monestir en una senyoria feudal.
La sèrie més antiga i nombrosa és la donació, important
perquè les donacions pietoses són, en un primer moment, la via
per la qual el monestir adquireix terres. Les terres, molins i cen-
sos són objecte de donacions. Hem de distingir, però, entre les
donacions que fa i les que rep el monestir.
Donació al monestir (921-1303): 1, 12, 18. 19, 20, 22, 33, 39, 52, 67, 68,
75, 83, 90, 91bis, 95, 98, 102, 106, 107, 108, 113, 26, 127, 128, 134, 140, 142,
36 IRENE LLOP
148 bis, 153, 157, 173 bis, 174, 175, 179, 182, 193, 194, 195, 198, 206, 209, 211,
215, 224, 226, 230, 231, 232, 233, 234, 237, 240, 245, 246, 248, 249, 250, 251,
253, 254, 255, 257, 258, 259, 260, 263, 267, 268, 270, 272, 275, 282, 284, 285,
286, 287, 292, 293, 297, 301, 303, 306, 308, 309, 310, 312, 313, 314, 316, 325,
328, 330, 331, 332, 333, 334, 340, 343, 346, 350, 352, 353, 354, 357, 360, 363,
365, 371, 383, 379, 385, 387, 388, 393, 394, 397, 398, 400, 402, 403, 408, 411,
415, 416, 417, 419, 421, 423, 435, 444, 459, 461, 463, 464, 466, 468, 470, 477,
489, 499, 530, 549, 550, 552, 555, 564, 569, 574, 596, 598, 610, 611, 616, 617,
620, 627, 628, 632, 676, 677, 678, 679, 681, 683, 684, 708, 712, 718, 726, 790,
800, 849, 961, 999.
Donació del monestir (1017-1318): 104, 219, 223, 323, 364, 395, 397, 414,
478, 480, 502, 507, 512, 517, 524, 529, 532, 546, 558, 560, 563, 568, 571, 572, 585,
593, 599, 604, 623, 626, 633, 652, 653, 658, 673, 782, 796, 909, 1016, 1032, 1052.
Els vescomtes d’Osona-Cardona reben i fan donacions a par-
ticulars i al monestir. Les terres que es donen a particulars passen
a formar part del patrimoni del cenobi.
Donació del vescomte (992-1259): 50, 94, 207, 264, 277, 278, 342, 369,
425, 510, 827.
Donació al comte (948, 964): 9, 21.
Un altre tipus de donacions són les que es fan per raó d’un
testament, en el qual el testador fa deixes al monestir.
Documents (1009-1298): 88, 105, 115, 116, 120, 123, 125, 133, 147, 150,
151, 156, 165, 167, 168, 172, 177, 178, 191, 202, 213, 214, 216, 241, 298, 317,
319, 322, 358, 545, 979.
El monestir també conservava documents privats, com ara
donacions esponsalícies, quan es referien a donacions de béns
sota domini de Casserres.
Documents (1121-1322): 406, 548, 553, 686, 688, 885, 945, 983, 994,
1060.
Només tenim un cas de renovació de donació, ja que un
monjo havia cremat l’original.
Document (1040): 161.
La segona tipologia més nombrosa i primerenca és la ven-
da. De nou hem de distingir entre les vendes a/del monestir, del
vescomte i entre particulars.
Venda al vescomte (948-1022): 8, 13, 17, 23, 24 (Berenguera), 25, 26, 28,
29 (Berenguer), 30, 31, 32, 34, 35, 36, 37, 38, 40, 41, 43, 44, 45, 46, 56, 57, 59,
60, 64, 71, 72, 74, 79, 97, 112.
Venda al monestir (1005-1301): 58, 62, 63, 65, 66, 69, 73, 76, 77, 81, 82,
84, 85, 89, 90, 91, 92, 99, 101, 112, 119, 124, 131, 132, 135, 143, 146, 155, 163,
169, 229, 236, 243, 274, 303, 304, 305, 311, 320, 327, 336, 337, 380, 428, 551,
584, 588, 591, 612, 614, 622, 654, 663, 706, 760, 819, 877, 904, 905, 917, 922,
923, 962, 975, 976, 992.
Venda del monestir (1254-1281): 755, 764, 789, 799, 821, 824, 880, 887,
937.
Venda entre particulars (928-1317): 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 16, 27,
42, 47, 48, 49, 51, 54, 55, 70, 78, 86, 87, 93, 103, 118, 121, 124, 136, 137, 138,
141, 148, 159, 162, 164, 166, 171, 183, 187, 192, 201, 203, 205, 208, 220, 221,
225, 228, 235, 242, 265, 279, 291, 299, 300, 302, 307, 315, 318, 329, 386, 389,
430, 443, 451, 465, 467, 492, 511, 513, 522, 526, 561, 565, 586, 615, 618, 619,
634, 635, 636, 637, 642, 662, 700, 702, 732, 735, 738, 744, 775, 777, 797, 844,
845, 914, 920, 934, 938, 951, 955, 958, 966, 968, 972, 978, 986, 1001, 1003, 1005,
1012, 1014, 1017, 1018, 1025, 1026, 1031, 1036, 1049.
Els establiments cedeixen una propietat en emfiteusi. En un
primer moment és el monestir qui estableix terres i masos, però
alguns particulars sotsestableixen aquests béns.
Establiment del monestir (1067-1322): 244, 289, 341, 349, 366, 378, 405,
410, 411, 423, 438, 441, 443, 453, 454, 497, 501, 505, 506, 516, 521, 524, 526,
532, 534, 536, 541, 545, 557, 580, 581, 582, 583, 584, 591, 593, 595, 601, 602,
605, 626, 639, 652, 657, 658, 661, 666, 667, 693, 695, 698 bis, 706, 712, 732,
737, 738, 744, 746, 753, 755, 764, 796, 799, 812, 835, 854, 856, 864, 867, 884,
887, 892, 893, 895, 903, 907, 911, 930, 940, 947, 953, 975, 989, 991, 998, 1009,
1012, 1014, 1030, 1031, 1034, 1060.
Establiment particulars (1194-1316): 542, 645, 646, 665, 731, 759, 785, 805,
862, 898, 916, 954, 955, 982, 997, 1010.
Una altra via per rebre més patrimoni és la testamentària.
Bé sigui a través d’un testament, bé mitjançant un testament sa-
cramental, el monestir rep deixes d’estaments diferents.
Testament (1022-1261): 109, 110, 122, 139, 144, 149, 152, 158, 160, 170,
181, 197, 239, 261, 262, 266, 269, 290, 294, 295, 324, 335, 338, 342, 344, 348,
351, 359, 368, 375, 376, 381, 383, 390, 393, 396 399, 401, 413, 418, 426, 429,
432, 436, 439, 449, 456, 469, 486, 493, 495, 562, 575, 613, 630, 680, 389, 690,
720, 739, 841, 1061.
Testament sacramental (1012-1156): 96, 114, 154, 160, 188, 189, 199, 218,
247, 281, 288, 298, 345, 427, 473.
Donació testamentària (1009-1298): 88, 105, 115, 116, 120, 123, 125, 133,
147, 150, 151, 156, 165, 167, 168, 172, 177, 178, 191, 202, 213, 214, 216, 241,
298, 317, 322, 358, 545, 979.
Les permutes permeten al monestir bescanviar terres, molins
o censos que els són més favorables, la qual cosa implica un canvi
de propietat.
Permuta de censos (1277): 921.
38 IRENE LLOP
Permuta de molins (1205, 1211): 602 (molí a Sau per un molí dit Bancells
a Sorerols), 649 (molí de Miralles per un a Sorerols).
Permuta de terres (1007-1302): 80, 212, 238, 252, 412, 420, 506, 557, 577,
669, 687, 911, 957, 982, 995.
El monestir també fa confirmacions, lloacions i aprovacions
d’actes com a senyors. Alguns pagesos fan reconeixement de se-
nyoria al monestir.
Confirmació de batllia (1191): 503 (batllia de Querós).
Confirmació de cens (1258): 801.
Confirmació de donació (1048-1262): 180, 695, 859.
Confirmació de possessió (1186-1305): 528, 854, 858, 862.
Confirmació de venda (1255-1315): 761, 878, 1038.
Lloació (1080-1312): 280, 698tris, 1021, 1027.
Aprovació (1216, 1312): 628,1028.
Reconeixement de senyoria (1235-1301): 710 (Arnau de Noguera), 753 (Pere
Sagrer), 778 (Berenguera de Rovira), 927 (Bernat Miquel de Guardiola), 993
(Pere Arnau de Paganeres).
Diversos homes i dones reconeixen ésser propis del monestir.
Documents (1029-1320): 129 (Bernat Espluga i Salvador Soler), 621 (Pere
Girballa), 685 (Guillem Terrada), 889 (Arnau sa Font), 895 (Bernarda Orsa de Bas-
ses), 949 (Vidal Vilagermà), 980 (Pere Beuloví), 1020 (Pere Crivillers), 1045 (Pere
Baucells), 1054 (Arnau Baucells), 1057 (Maria Curt), 1058 (Tomasa Camps).
Per poder gestionar el patrimoni, el monestir tenia capbreus
que recollien les prestacions que rebien a un determinat lloc. També
recullen notícies de diversos llibres per aquesta gestió.
Documents (1080, 1113): 283 (Vilalleons), 384, 446 (rendes de Sau), 991 (Santa
Maria de Seva i Sant Jaume de Viladrover), 1066 (Dosrius i Canyamàs), 1068, 1069
(delme de Vilanova), 1084 (capbreu de Bernat Pla); llibres (s.d.) 1071, 1072.
El monestir rebia diversos censos i prestacions, però també
podia fixar reducció de censos o l’enfranquiment.
Enfranquiment (1257-1259): 780, 803, 807, 812.
Reducció de censos (1256-1316): 771, 948, 960, 1046.
Els béns del monestir es podien empenyorar.
Documents: (1062-1184): 210, 356, 458, 460, 501, 516, 519.
L’increment patrimonial també implica l’augment dels conflictes
per la seva possessió i cobrament de censos, rèdits i prestacions.
Les solucions es podien trobar en la via judicial o extrajudicial.
En aquest sentit hi ha definicions i evacuacions, composicions,
concòrdies, restitució i les sentències, judicials o arbitrals, així
com un nomenament d’àrbitre.
Definició (1061-1319): 204, 227, 273, 296, 404, 424, 448, 455, 573, 578, 608,
639, 640, 643, 648, 659, 674, 698, 699, 701, 703, 713, 714, 724, 750, 765, 779,
802, 808, 825, 828, 837, 838, 843, 860, 898, 912, 935, 950, 959, 973, 989, 998,
1002, 1015, 1019, 1047, 1054, 1062.
Evacuació (1057-1228): 196, 276, 321, 437, 441, 675, 682.
Composició (1256, 1261, 1262): 766, 847, 856.
Concòrdia (1189-1305): 534, 536, 537, 566, 587, 597, 672, 733, 767, 832,
850,
Restitució (1111): 377.
Nomenament d’àrbitres (1313): 1035.
Querella (s. d.): 1063.
Renúncia (1259): 829.
Sentència (1030-1317): 130, 374, 457, 474, 483, 693, 725, 757, 809, 826,
830, 890, 919, 930, 936, 1048, 1065.
Sentència arbitral (1212-1313): 606, 709, 734, 899, 924, 1035.
A partir del segle XIII trobem nombrosos documents que fan
referència als deutes. Es tracta de debitoris, reconeixements de
deutes i liquidacions de comptes, molts dels quals es tractaven
amb jueus, principalment de Vic. Per fer front a aquests deutes,
es nomenen procuradors.
Debitori (1240-1284): 719, 768, 772, 783, 785, 786, 787, 794, 810, 813, 816,
817, 820, 822, 839, 840, 844, 857, 869, 872, 881, 884, 888, 925, 931, 932, 942.
Institució principal pagador (1255-1314): 762, 773, 805, 814, 818, 865, 901,
943, 969, 984, 1037, 1070.
Liquidació de comptes (1250-1283): 741, 742, 847, 940, 941.
Reconeixement de deute (1259-1303): 831, 835, 868, 870, 933, 985, 1000.
Nomenament de procurador (1239-1263): 716, 721, 740, 759, 769, 791, 792,
864, 871, 875.
Alguns documents es refereixen a pactes de protecció i guiat-
ges, pels quals queden sota la protecció del senyor.
Protecció (1193, 1205): 539 (sacerdot Pere de Parra posa el mas Roure sota
defensa de l’Hospital), 650 (Guerau de Sau posa un molí a Sau sota protecció
del monestir).
Guiatge (1254): 751 (Ramon de Cardona protegeix Pere Ferrer, monjo de
Casserres, prior de la casa sense identificar de Coyeguet).
D’altra banda, els vescomtes de Cardona feien el jurament de
defensar els béns i homes de Sant Vicenç de Cardona i de Sant
Pere de Casserres.
40 IRENE LLOP
Documents (1100-1244): 349 (Bernat fill d’Ermessenda), 372 (Ramon Folc, fill
de Guillem de Cardona), 447 (Ramon Folc, fill d’Almodis, i Ramon i Guillem fills
d’Ermessenda), 508 (Guillem I de Cardona), 727 (Ramon de Cardona).
Altres tipologies amb menys representació o mes heterogènies
són les següents:
Acord (1221): 655.
Capítols matrimonials (1317): 1050.
Confessió (1199, 1267): 559, 896.
Llicència (1257-1295): 781, 876.
Promesa (1226-1318): 671, 707, 756, 788, 793, 846, 879, 882, 907, 963,
970, 1010, 1051.
CRONOLOGIA
Fins al segle XII els documents catalans utilitzen el còmput
pels anys dels reis francs. A l’hora de traslladar aquesta cronologia
al còmput actual, cal conèixer les dates exactes del regnat dels
diferents reis. Aquest sistema va ser vigent fins que al sínode de
Tarragona de l’any 1180 es va establir la utilització de l’era cristiana
(anno Domini) i el còmput de l’Encarnació, sistema que no es va
introduir sincrònicament a totes les escrivanies.14 L’any 1350, el
rei Pere III va promulgar una ordinació a les Corts de Perpinyà
segons la qual s’abandonava el còmput romà i s’imposava el de
la Nativitat a Catalunya i al regne d’Aragó.
Anscari Mundó va detectar que a Catalunya la datació pels
reis francs es feia a partir d’uns dies diferents dels de la cance-
lleria franca. És el cas del regnat dels reis Robert, Enric i Felip,
que aquí començava el 24 de juny. Aquesta petita diferència ex-
plica alguns errors a l’hora de datar-los segons el còmput actual:
una bona mostra n’és el document de la dotació comtal, datada
erròniament l’any 1006.15
A diferència d’altres escrivanies de Catalunya, a la diòcesi de
Vic el còmput cronològic passa de la datació dels reis francs a la
data de la Nativitat.16 Els pocs casos de datació seguint l’estil de
14. MUNDÓ, A., “El concili de Tarragona de 1180: dels anys dels reis francs als
de l’Encarnació”, Analecta Sacra Tarraconensia, 67 (1994), pp. XXIII-XLIII.
15. MUNDÓ, A., “La datació de documents pel rei Robert (996-1031) a Catalunya”,
Anuario de Estudios Medievales, 4 (1967), pp. 13-34.
16. GINEBRA, R., “Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la
Baixa Edat Mitjana. Vic 1230-1233”, Barcelona, 1996.
l’Encarnació els trobem en documents elaborats a Cluny, Cardo-

na, Barcelona o Solsona. Els documents 426, 457 i 474 indiquen
la data seguint aquest còmput, mentre que als documents 412 i
450 la datació es fa d’acord amb el regnat del rei franc, al 391
consta la novena indicció i el document 277 conté una datació
més complexa (1079 és l’anno incarnationis Dominice MLXXVIIII,
indictione II, epacta XXVI, regnante Philippo anno XX).
Els documents es daten segons el còmput romà per indicar
el dia i el mes. Aquest es divideix en tres períodes desiguals, ca-
lendes, nones i idus, relacionats amb les fases de la lluna.
Un dels principals problemes apareguts durant l’elaboració
del diplomatari, va ser comprovar que hi havia documents amb
dubtes respecte a la seva datació.
El problema rau en el fet que tenim notícies de documents
a través de regests que sovint traslladen les dates directament al
còmput actual, i quan es tracta de datacions segons el regnat dels
reis francs poden incórrer en l’error si no segueixen el sistema
d’iniciar el regnat el 24 de juny o bé d’interpretar malament el
rei franc (per exemple, confonent el rei Lluís), o d’una mala lec-
tura. En el cas del document núm. 898, per exemple, tenim una
còpia de 1318 en què consta que la data del document original
era l’any 1267, tot i que al dors del pergamí hi ha escrita la data
1177, Bolós al seu regest el data el 1278, mentre que al del Llibre
de las Rendas consta l’any 1167. Sempre que hi ha l’original, la
data que conté és la vàlida, però quan n’hi ha dues ens decantem
per la més avançada, i si no és possible conèixer-la, posem com
a data el període entre les dates.
—Documents amb dues dates que no coincideixen i sense
original (83 documents, 7,68%):
1, 3, 4, 9, 16, 23, 38, 47, 52, 53, 85, 105, 116, 118, 120, 127, 151, 161, 165,
180, 187, 198, 201, 203, 238, 243, 246, 259, 273, 289, 292, 307, 322, 325, 360, 371,
376, 386, 423, 430, 434, 438, 440, 443, 448, 477, 478, 481, 506, 514, 520, 526,
529, 533, 551, 570, 573, 600, 601, 620, 636, 637, 647, 649, 650, 692, 693, 703,
712, 736, 800, 841, 908, 910, 924, 960, 976, 983, 992, 1014, 1021, 1058, 1048.
—Documents amb dues dates entre les quals hi ha l’original
(106 documents, 9,81%):
56, 59, 60, 62, 63, 65, 66, 67, 71, 72, 73, 99, 100, 103, 106, 114, 119, 123,
124, 125,128, 132, 138, 145, 150, 155, 157, 159, 163, 164, 167, 169, 177, 178,
183, 191, 193, 195, 213, 214, 230, 232, 234, 241, 248, 277, 294, 313, 314, 316,
317, 321, 327, 328, 335, 339, 343, 352, 354, 370, 388, 420, 429, 454, 464, 467,
42 IRENE LLOP
486, 497, 512, 513, 544, 548, 680, 684, 691, 695, 701, 731, 738, 744, 759, 760,
761, 762, 775, 819, 860, 866, 885, 895, 905, 907, 912,917, 920, 921, 922, 923,
924, 927, 928, 929, 944, 945, 991, 1021.
—Documents amb dues dates que coincideixen però sense
l’original (205 documents, 18,98%):
51, 93, 101, 102, 103, 122, 140, 143, 144, 146, 152, 154, 168, 170, 171, 172,
176, 179, 182, 186, 188, 194, 205, 211, 219, 222, 224, 228, 240, 319, 329, 330,
341, 343, 346, 355, 363, 372, 379, 381, 389, 390, 391, 394, 395, 397, 399, 401,
403, 405, 414, 417, 424, 425, 431, 432, 433, 435, 445, 450, 451, 452, 453, 454,
455, 461, 462, 463, 466, 467, 468, 471, 473, 479, 485, 486, 487, 493, 494, 496,
497, 500, 501, 502, 509, 515, 516, 518, 521, 534, 537, 539, 540, 541, 542, 549,
550, 557, 568, 571, 573, 578, 580, 583, 584, 586, 587, 591, 593, 596, 598, 599,
601, 602, 611, 616, 621, 627, 629, 633, 644, 652, 654, 658, 660, 663, 667, 672,
673, 674, 677, 684, 687, 695, 696, 699, 700, 705, 708, 714, 717, 719, 720, 730,
738, 745, 772, 774, 802, 809, 895, 898, 906, 915, 926, 930, 938, 949, 952, 954,
955, 959, 956, 961, 962, 963, 965, 969, 970, 971, 973, 974, 975, 977, 980, 984,
987, 993, 998, 999, 1008, 1010, 1011, 1015, 1016, 1022, 1025, 1026, 1031, 1039,
1041, 1049, 1050, 1055, 1059.
—Documents amb tres dates que no coincideixen (3 docu-
ments, 0,27%):
50, 94, 1045.
—Documents amb tres dates entre les quals hi ha l’original
(37 documents, 3,42%):
108, 110, 130, 160, 189, 199, 220, 231, 233, 253, 256, 265, 279, 287, 302,
318, 323, 326, 406, 409, 412, 419, 428, 456, 485, 582, 675, 682, 686, 688, 702,
704, 705, 709, 898, 994, 989.
—Documents amb tres dates que coincideixen però sense
l’original (7 documents, 0,64%):
122, 356, 369, 697, 737, 1020, 1046.
El Llibre de las Rendas conté una sèrie de documents datats
al segle IX i al segle X, que hem pogut datar correctament gràcies
a l’original, a un regest amb la data transcrita de l’original o bé a
la data que consta en un document de la mateixa parròquia.
—Set documents datats al segle IX. Creiem que en el moment
de fer el còmput actual, va confondre Lluís el Pietós, fill de Car-
lemany, amb Lluís d’Ultramar (19-6-936 a 10-9-954) que és citat
com a “Lluís, fill de Carles”. Aquesta datació tan antiga, a més,
li permetia “constatar” l’antiguitat del monestir, que relacionava
amb l’arribada dels carolingis. Un exemple seria el document
núm. 434, datat l’any 826 al Llibre de las Rendas, mentre que
segons el volum 4512bis es va fer l’any 27 del rei Lluís el Gros
i 1135 de Crist. En aquest cas, els donadors són els vescomtes

de Cardona Bernat i Almodis, de manera que era evident que no
podia ser del segle IX.
Núm. Any llibre Any Parròquia

98 896 ca. 1012 Sant Genís
412 829 1123 (original) Molsosa
416 816 1125 Vilobí
424 834 1128 (ACA. Any 20 del rei Lluís) Santa Maria Corcó
434 826 1135 Vilobí
437 827 1136 Molsosa
438 827 1121-1136 (ACA. Any 13 del rei Lluís) La Molsosa
—Nou documents datats al segle X. Els documents datats pel

regnat del rei Lluís corresponen, generalment, a Lluís VI el Gros,
ja que quan és el seu fill s’indica que és Lluís Júnior, i Lluís IV
i Lluís V són anteriors a la fundació del monestir. Però a l’hora
d’establir la data actual, ens trobem amb datacions corresponents
a Lluís IV (936-954). Un exemple seria el document número 409,
del qual es conserva l’original de l’any quinzè del rei Lluís, tal
com indica el regest de Bolós, però que el Llibre de las Rendas
data l’any 952, any quinzè del rei Lluís IV.
Núm. Any llibre Any Parròquia

386 944 1115 (ACA. Any 7 del rei Lluís) Vinyoles
389 945 1115 Vinyoles
390 945 116 (ACA. Any 8 del rei Lluís) Vinyoles
392 962 Ca. 1116 Vilacetrú
406 952 1121 (ACA. Any 11 del rei Lluís) Torelló
409 952 1122 (ACA. Any 15 del rei Lluís) Torelló
415 953 1125 Sant Pere Torelló
423 954 1126 Mirambell
459 951 Ca. 1152 Mirambell
En alguns documents la datació és anterior a la fundació

del monestir, però hi ha referències a Casserres o al monestir de
Casserres. En aquests casos hem de distingir els relatius a l’església
de Sant Pere i els que es refereixen al monestir perquè estan
mal datats. Entre aquest grup trobaríem el primer document del
diplomatari, una venda al monestir, feta l’any 24 del rei Carles,
44 IRENE LLOP
d’una peça de terra situada al castell Cornil. A l’ACA, vol. 4769

bis, es descriu “un legajo de 6 pergaminos cosidos” (núms. 1, 3,
4, 10, 16, 23 del diplomatari), que tenen una particularitat: tot
i que creiem que es tracta de terres del terme del castell Cornil
de Sau, pel nom i per les afrontacions, el Llibre de las Rendas
considera que aquests documents són de la parròquia de Sant
Hipòlit de Voltregà, excepte el número 23 que inclou la parròquia
de Pruit; d’altra banda, l’inventari de l’ACA no facilita les afron-
tacions del document, però ens aporta la datació. El document 9
del diplomatari, una donació del comte Sunyer al comte Guadall,
no es troba en aquest grup de pergamins cosits. La vescomtessa
Ermetruit desplegà una intensa activitat de compra de terres que
passarien a formar part del patrimoni del monestir.
Documents: 1, 12, 18,19, 20, 22, 33, 39, 52, 58.
Pel que fa als juraments sagramentals dels vescomtes de
Cardona, a l’acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona els
espais en blanc que restaven als costats es van aprofitar per signar
juraments de fidelitat de la família cap a Sant Vicenç de Cardo-
na i Sant Pere de Casserres, sense els quals no podien prendre
possessió del castell de Cardona durant els segles XI, XII i XIII. En
aquests casos, coneixem les dates de defunció dels membres de la
família i ens permet una aproximació cronològica.17
Documents: 349 (ca. 1099), 372 (ca. 1108), 447 (1144), 508 (1176-1177),
727 (1243).
Un document sense data feia referència a un sínode celebrat
a Vic en època del bisbe Arnau, fet que ens permet situar-lo entre
els anys 1102 i 1109.
Document: 374 (1102-1109).
El pergamí de la lipsanoteca es considera que és aproximada-
ment de 1053, perquè el monjo Enric deixa una mula al monestir
de Casserres per pagar la festa de la consagració de l’església al
seu testament.
Document: 190.
Són pocs els documents amb la data incompleta.
17. SERRA VILARÓ, J., “Els senyors de Cardona”, SERRA I VILARÓ, J., Història de
Cardona, vol. IV, Tarragona, 1962-1966, pp. 101-103; SOLDEVILA, T., “Del castell al monestir:
Sant Pere de Casserres, Osona, del segle IX al segle XI”, Barcelona, 1986, p. 74; PLADEVALL,
A., Sant Pere de Casserres o la presència...
Documents on només consta l’any: 212, 283, 384, 483, 524, 832, 919, 926,
956, 967, 1023.
Documents on només consta el nom del rei franc: 20, 29, 91, 134, 272,
439, 446.
Documents datats per Bolós amb la doble datació del rei franc i l’any del
Senyor: 22, 90, 271, 278, 510.
Documents on només consta l’any i el mes: 281, 527, 729, 843.
Hem situat al final del diplomatari aquells documents sense
data dels quals no hem pogut determinar la data exacta.
Documents on només consten el mes i dia: 1066.
Sense data: 1063, 1074.
Sense data, hem identificat el segle: 357, 358, 359, 991,1061, 1062.
NORMES DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ
Els límits cronològics del diplomatari són el 928 i el 1321,

per tant els primers documents són anteriors a la fundació del
monestir i els darrers acaben amb l’abat Guillem de Montludó.
Els documents han estat ordenats cronològicament, amb un
número correlatiu d’ordre en xifres aràbigues que és el número de
referència al document. Sempre que ha estat possible hem expressat
la data en anys, mesos i dies. Quan la data no és segura, apareix
entre claudàtors. La datació s’ha fet segons el còmput actual.
A continuació, el regest comença indicant el tipus documen-
tal i segueix amb un resum ampli del contingut del document.
En el cos, escrit en cursiva, s’aporta la major quantitat de dades
possibles.
A la taula de tradició, situada sota el regest, apareixen les
dades arxivístiques. Trobem els originals (A, [A] si és un original
perdut) i les còpies posteriors (B, C...), que sovint són regests, fet
que s’indica. A la signatura hem indicat l’arxiu on es conserva,
si és original o còpia, les mides del pergamí (alçada per llargada
en mil·límetres), seguit d’un comentari sobre l’estat de conservació
actual i les anotacions escrites al verso del pergamí, sovint resums
del contingut. A continuació i en minúscula hi ha les transcripcions
que s’han editat (a, b, c...). També hem inclòs la bibliografia, que
tot i no contenir la transcripció del document se cita i en permet
la localització.
La transcripció dels documents, escrits originalment en llatí,
són fidels a l’original. Hem seguit els criteris actuals pel que fa a
46 IRENE LLOP
la puntuació, l’accentuació i l’ús de les majúscules i les minúscules,

hem regularitzat l’ús de la i i de la j i hem respectat les consonants
dobles. Les abreviatures han estat desenvolupades sense assenyalar
les lletres reemplaçades. Hem transcrit en diferents paràgrafs la
data, els atorgants, els testimonis i el notari, i en els documents
més llargs hem separat el text en paràgrafs. No s’indiquen els folis
ni el número de línies.
Pel que fa als signes que acompanyen les firmes s’han trans-
crit per SSS. quan corresponen al subscripsit, i un asterisc situat
al darrere d’una signatura indica que és autògrafa.
Hem respectat la disposició del document, sense indicar el
canvi de línia, tot i que hem transcrit en paràgrafs diferents la
data, els atorgants, els testimonis i el notari.
Les notes marginals, fermes i juraments del contracte per part
dels atorgants, cancel·lacions, interlineacions, espais en blanc, text
ratllat i errors de l’escrivà s’indiquen a l’aparat crític, que utilitza
els signes següents
[ ] Reconstrucció de lletres o paraules il·legibles
[...] Lletres o paraules il·legibles
< > Lletres o paraules que no consten al document però el
fa més entenedor.
\ / Interlineat
“ ” En un trasllat, indica el text de l’original
SSS Subscripsit
* Signatura autògrafa
ABREVIACIONS
AAC Antic Arxiu de Cardona
AASP Antic Arxiu Sant Pere de Casserres
ABEV Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
ACF Arxiu de la Cúria Fumada
ACA Arxiu de la Corona d’Aragó
ACOS Arxiu Comarcal d’Osona
ACU Arxiu Capitular d’Urgell
ACSC Arxiu Casa Satorra de Calaf
ACV Arxiu Capitular de Vic
ADG Arxiu Diocesà de Girona

ADS Arxiu Diocesà de Solsona
AMC Arxiu Mas Coromines
APR Arxiu Parroquial de Roda
APSMV Arxiu Parroquial de Sant Miquel i Sant Vicenç de
Cardona
BC Biblioteca de Catalunya
BSB Biblioteca del Seminari de Barcelona
BUB Biblioteca de la Universitat de Barcelona
ca. circa
cal. calaix
doc. document
episc. episcopologi
f. foli
fasc. fascicle
L.J. Liber Judeorum
núm. número
p. pàgina
r. recto
RP Reial Patrimoni
s. segle
s.n. sense número
v. verso
vol. volum
BIBLIOGRAFIA
ADELL, J. A. Projecte de restauració del monestir de Sant Pere de
Casserres. Barcelona: Servei de Restauració del Patrimoni
Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1994.
— “Sant Pere de Casserres”. A: Catalunya Romànica II, Osona
I. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984, pp. 364-
378.
BACH, A. Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200).
Barcelona: Fundació Noguera, 2002. 2 vols. (Diplomataris,
26-27).
48 IRENE LLOP
BARAUT, C. “Els documents dels anys 1036-1050 de l’Arxiu Capitular

de la seu d’Urgell”, Urgellia (1982), núm. 5, pp. 7-158.
BAUCELLS, J. [et al.]. Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la catedral
de Barcelona. Segle XI. Barcelona: Fundació Noguera, 2006. 4
vols. (Diplomataris, 37-40).
BERTRAN, P. El monestir de Sant Vicenç de Cardona al segle XI.
Notes sobre la formació del seu patrimoni. Cardona: Institut
d’Estudis Locals de Cardona, 1983.
BOFARULL, P. Los condes de Barcelona vindicados. Barcelona: Impr.
J. Oliveres y Monmany, 1836. 2 vols.
BOLÓS, B. Història del monestir de San Pere Casserras vuy unit a
la Companyia de Jesús de Barcelona Any 1736. Transcrita i
comentada per A. Pladevall. Manlleu: Fundació Caixa Man-
lleu, 2007.
BOLÒS, J., Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles
X-XV). Barcelona: Fundació Noguera, 2006 (Diplomataris, 42).
BOLÒS, J., MORAN, J. Repertori d’Antropònims Catalans (RAC) I.
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1994.
BORRÀS, A. “L’acte de presa de possessió del monestir de Sant Pere
de Casserres pel rector del Col·legi de Betlem de Barcelona
el 28 d’octubre de 1573”, XXXIII Assemblea Intercomarcal
d’Estudiosos, Granollers, 1980, pp. 123-133.
— “Els llocs de Berà, Roda de Berà i Creixell de Mar i el Col·legi
de Betlem de la Companyia de Jesús a Barcelona. Problemes
de senyoriu i de conreu. Finals segle XVI”, XXXIX Assemblea
Intercomarcal d’Estudiosos, Sitges, 1985, pp. 145-153.
BOTET, J. “Testamento de Eriballo, obispo de Urgel”, Revista de
Gerona (1885), núm. 9, pp. 248-254.
BRUEL, A. Recueil des chartes de l’Abbaye de Cluny. Paris: Impri-
merie Nationale, 1876.
CARRERAS, F. “Notes dotzecentistes d’Ausona”, Boletín de la Real
Academia de Buenas Letras (1910), núm. 5, pp. 430-479; VI
(1911), pp. 6-32. També a: Miscelánea histórica catalana.
Barcelona: Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1906,
vol. 2, pp. 361-464.
CASAS, M. El Monestir de Sant Vicenç de Cardona a l’Edat Mitjana:
alguns aspectes de la seva història des dels orígens fins al 1314.
[Microforma] Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat
d’Història, Departament d’Història Medieval, Paleografia i
Diplomàtica, tesi doctoral. Barcelona: Publicacions Universitat

de Barcelona, 1991. 5 microfitxes.
CASAS, M. La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l’edat mitjana.
Alguns aspectes de la seva història des dels seus orígens fins
al 1311. Vol. 3. Cardona: Patronat Municipal de Museus de
Cardona, 1992.
DELISLE, Les roleaux des morts du IXè au XVè siècle. Paris, 1866.
FELIU, G. [et al]. Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de
Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació
Noguera, 1999. 3 vols. (Diplomataris, 18-20).
FERRER, J. Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses
(995-1273) (en premsa).
FLUVIÀ, A. de. Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya.
Cronologia de comtes i vescomtes. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, 1989.
GALERA, A. Diplomatari de la vila de Cardona, anys 966-1276: Arxiu
Parroquial de Sant Miquel i Sant Vicenç de cardona, Arxiu Abacial
de Cardona, Arxiu Històric de Cardona, Arxius Patrimonials de
les masies Garriga de Bergús, Palà de Coma i Pinell. Barcelona:
Fundació Noguera, 1998 (Diplomataris, 15).
GINEBRA, R. “Economia i societat a la Catalunya interior als inicis
de la Baixa Edat Mitjana. Vic 1230-1233”. Barcelona: Univer-
sitat de Barcelona, Facultat d’Història, Departament d’Història
Medieval, tesi doctoral. 1996.
— Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-
1233). Barcelona: Fundació Noguera, 1998 (Acta Notariorum
Cataloniae 6 i 7).
GUDIOL, J. Nocions de arqueologia sagrada catalana. Vic, 1902, pp.
272-273.
— “Notes referents a Sant Pere de Casserres”, Butlletí del Centre
Excursionista de Vic (1918), pp. 4-6.
— “Un concili de Vich”, Butlletí del Centre Excursionista Vich (1913),
núm. 8, pp. 135-136.
JORNET, N. “Accions i reflexions en l’organització d’un arxiu
monàstic: el Monestir de Sant Benet de Montserrat”. BiD:
textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny
2007, núm. 18. <http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.
php?fichero=18jornet.htm> [Consulta: 12-01-2009].
50 IRENE LLOP
JUNYENT I RAFART, J. “Sant Pere de Casserres”. Ausa, 1952-1954,

vol. II, pp. 397-403.
JUNYENT I SUBIRÀ, E. “Le rouleau funéraire d’Oliba, abbé de Notre-
Dame de Ripoll et de Saint-Michel de Cuixà, évêque de Vich”.
Annales du Midi (1951), núm. 63, pp. 249-262.
— Diplomatari de Sant Bernat Calvó, abat de Santes Creus, bisbe
de Vich. Reus: Asociación de Estudiosos Reusenses, 1956.
— Catalogne Romane. Yonne: Abbaye Sante Marie de la Pierre-
qui-Vire, 1961. (La Nuit des temps, 12-13). Número especial
de la revista Zodiaque.
— Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI. Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975.
— Diplomatari de la catedral de Vic, segles IX-X. Vic: Patronat
d’Estudis Osonencs, 1980.
— Diplomatari i escrits literaris de l’abat bisbe Oliba. A cura
d’Anscari M. Mundó. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans,
1992.
— Estudis d’història i art: segles IX-XX. Pròleg, selecció i edició
a cura de Ramon Ordeig i Mata. Vic: Patronat d’Estudis
Ausonencs, 2001 (Monografies, 21).
LLOP, I. “L’aljama de jueus de Vic al segle XIII. Orígens i consoli-
dació de l’aljama (1231-1315)”. Barcelona: Universitat de Bar-
celona. Facultat d’Història. Departament d’Història Medieval,
tesi doctoral, 2003.
LLOP, I., SADURNÍ, N. Diplomatari de l’Arxiu Parroquial de Roda de
Ter. Roda de Ter, 2002.
MARCA, P. DE Marca hispanica sive limes hispanicus. Paris: ed.
Etienne Baluze, 1688.
MARTÍ, R. Col·lecció diplomàtica de la seu de Girona (817-110).
Barcelona: Fundació Noguera, 1997 (Diplomataris, 13).
MAS, J. Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol. IX, X i XII.
Barcelona, 1914-1915.
MIQUEL, F. (ed.). Liber Feudorum Maior. Barcelona: CSIC, 1945-
1947.
MONSALVATJE, F. “El monasterio de San Pedro de Casserras”. A:
Noticias históricas del Condado de Besalú. Vol. XX. Girona:
Imprenta de Dalmau & Comp, 1910.
MONCADA, J. L. DE. Episcopologio de Vich. Vol I. Pròleg, notes i

addicions de J. Collell. Vic: Imp. de R. Anglada, 1891.
MUNDÓ, A. M. “Moissac, Cluny et les mouvements monastiques
de l’est des Pyrénées du Xè siècle». Annales du Midi vol. 75
(1963), núm. 64, pp. 551-573.
— “La datació de documents pel rei Robert (996-1031) a Catalunya”.
Anuario de Estudios Medievales (1967), vol. IV, pp. 13-34.
— “El concili de Tarragona de 1180: dels anys dels reis francs
als de l’Encarnació”. Analecta Sacra Tarraconensia (1994),
núm. 67, pp. XXIII-XLIII.
ROVIRA, M. “Noves dades sobre els primers vescomtes d’Osona-
Cardona”, Ausa (1981), vol. IX, pp. 249-260.
ORDEIG, M. Diplomatari de la catedral de Vic. Segle XI. Vic: Pu-
blicacions del Patronat d’Estudis Osonencs, 2000, 2003. 4
fascicles.
— Catalunya carolíngia IV. Els comtats d’Osona i Manresa. Bar-
celona: Institut d’Estudis Catalans, 1999. 3 vols.
PARASSOLS, P. “San Pedro de Casserras”, El Museo Universal, 9-IX-
1866.
— Historia de San Pedro de Casserras: monumento de los mas
antiguos del llano de Vich. Barcelona: Imprenta de El Porvenir
de la Viuda de Bassas, 1867.
PLADEVALL, A. “Sant Pere de Casserres”, A: Catalunya Romànica II,
Osona I. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984,
pp. 354-364.
— Sant Pere de Casserres. Guia del visitant. Vic-Manlleu: Fundació
Caixa de Manlleu, 2002.
— Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya.
Vic-Manlleu: Fundació Caixa de Manlleu, 2004.
PLADEVALL, A., CATALÀ, P. “Castell de Casserres”. A: Els Castells
Catalans. Barcelona: R. Dalmau editor, 1973, vol. 4, pp. 835-
841.
PLADEVALL, A., CATALÀ, F. Els monestirs catalans. Barcelona: Desti-
no, 1974.
PUIG, J.; FALGUERA, A.; GODAY, J. L’arquitectura romànica a Cata-
lunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1911, vol. II,
pp. 145-150.
PUJADAS, J., SUBIRANAS, C., MESTRES, I. “Memòria de l’excavació
arqueològica realitzada a l’antic monestir de Sant Pere de
52 IRENE LLOP
Casserres (Osona) 1985”. Barcelona: Departament de Cultura,

Generalitat de Catalunya, Servei del Patrimoni Arquitectò-
nic.
PUJADAS, J., SUBIRANAS, C. “El monestir de Sant Pere de Casserres.
Masies de Roda (Osona)”. A: Catalunya Romànica. Barcelona:
Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984, vol. XXVII.
RIPOLL, J. Extracto de varios documentos que publica D.J.R.V. para
demostrar la antigüedad y vicisitudes del monasterio de S. Pe-
dro de Casserras, en la diócesi y corregimiento de Vich. Vic:
Ignacio Valls, 1818.
RIUS, J. Rationes Decimarum Hispaniae (1279-1280) I Catalunya.
Barcelona: CSIC, 1946-1947.
ROCAFIGUERA, F. DE. “Transcripció d’El Llibre de las Rendas de
Casserras en Vich y Gerona”. Vic, 1996.
ROVIRA I SOLÀ, M. “Noves dades sobre els primers vescomtes
d’Osona-Cardona”, Ausa (1981), vol. IX, pp. 249-260.
SERRA I VILARÓ, J. “Els senyors de Cardona”. A: SERRA I VILARÓ,
J. Història de Cardona. Tarragona: Sugrañés, 1962-1966, vol.
IV.
SERRA I VILELLA, J. “El monestir de Sant Pere de Casserres”, La
Veu, núms. 28-29 i 30, Roda de Ter, 1969, 1970 i 1971.
SOLDEVILA, T. “Del castell al monestir: Sant Pere de Casserres, Osona,
del segle IX al segle XI”. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Facultat d’Història. Departament d’Història Medieval. Tesina
de llicenciatura. 1986. 2 vols.
— Sant Pere de Casserres. Història i llegenda. Vic: Eumo Editorial,
1998.
— Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història. Guia. Vic:
Eumo Editorial, 1999.
STIENNON, J. “Routes et couvants de culture. Le roleau mortuaire
de Guifred, comte de Cerdagne, moire de Saint-Martin du
Canigo”, Annales du Midi (1964), LXXVI, pp. 305-314.
UDINA, A. M. La successió testada a la Catalunya altomedieval. Bar-
celona: Fundació Noguera, 1984 (Textos i Documents, 5).
— Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Coro-
na d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II. Barcelona: Fundació
Noguera, 2001 (Textos i documents, 33).
VALLS, F. “La primera dinastia vescomtal de Cardona”, Estudis
Universitaris Catalans (1931), vol. XVI/1, pp. 112-136.
VERGER, N. “La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barce-

lona”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documen-
tació, 2008, núm. 21. <http://www.ub.edu/bid/21/verger.htm>
[Consulta: 12-01-2009].
VICENS, T. “Documents del monestir de Sant Pere de Casserres
de l’època de Jaume I”. Separata del X Congreso de Historia
de la Corona de Aragón. Saragossa: Institución Fernando el
Católico (CSIC), 1978, pp. 633-643.
— “Transcripció dels pergamins de Sant Pere de Casserres, Bi-
blioteca de la Universitat de Barcelona”. Barcelona, 1978.
VILANOVA, R. DE. “Priorologi del monestir de Sant Pere de Casserres”,
Butlletí del Centre Excursionista de Vich (1918), pp. 3-4.
VILLANUEVA, J. Viaje literario por las iglesias de España. Madrid:
Imprenta Real, 1803-1852.
DOCUMENTS
1
[921], març, 16
Donació. Pere i la seva muller Auruga donen a Casserres la terra que
tenen a castell Cornil, i pagaran la meitat dels fruits a aquest mo-
nestir.
[A] Original perdut.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 636r-v, núm. 42 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat 17 calendes d’abril de l’any 24 del
rei Carles.
C ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de
Sant Hipòlit de Voltregà”, f. 181r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
“Número 6, legajo 1, armario 1, estancia 3”.
a ROCAFIGUERA, “Transcripció d’El Llibre de las Rendas...”, s.n.
Als 13 febrer. Pere y sa muller Auruga donaren a Casserras

la terra que tenian en Castell Corneli. Afronta a orient ab terra
de Ermatrute, a mitgdie ab Ermenrico, a ponent ab Serigurdo,
y a tremuntana ab N. Pagant al monastir la mitat dels fruyts
resultants de dita terra.
928, febrer, 11
Venda. Bonesind, prevere, ven a Godesind una vinya a la parròquia de
Susqueda, al lloc anomenat Fages, pel preu de 8 sous.
B ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de
Sant Vicens de Susqueda”, f. 172r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
58 IRENE LLOP
a ROCAFIGUERA, “Transcripció del Llibre de las Rendas...”, s.n.

b ORDEIG, Els comtats d’Osona i Manresa, vol. 1, núm. 330, p. 288.
Als 11 febrer 928. Bonesindo, prebere, vené a Godesindo

una viña que tenia en la parròquia de Susqueda y lloch dit Fa-
ges. Afronta a orient ab la viña Oriola, a mitgdie ab la viña de
Angorra, a ponent ab la del comprador, y a tremuntana ab terra
de Mario. Preu 8 sous.
[921-935], març, 3
Venda. Anest ven a Miró una peça de terra al terme de castell Cornil, al
lloc anomenat Aribercs, pel preu de 5 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat 5 nones de març de l’any 24 del rei
Carles. Ens indica que la dona d’Anest és Madressenda, i la de Miró, Fruila.
b ORDEIG, Els comtats d’Osona i Manresa, vol. 1, núm. 406, p. 339. Datat l’any
935.
Als 3 mars 935. Anesto y sa muller veneren a Miro una pessa

de terra en lo terme de Castell Corneli y lloch dit Aribergos. Que
afronta a llevant ab lo molí, a mitgdie y ponent ab la roca, y a
tremuntana ab lo quadro. Y també li vengueren una viña. Que
afronta a orient, ponent y tremuntana ab terra del comprador, y
a mitgdie ab la viña de Riquer. Preu 5 sous.
[930-937], març, 22
Venda. Sumuld ven a Miró una peça de terra a castell Cornil, al terme
de Vilar, al lloc anomenat Aribergós, pel preu de 2 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat 11 calendes d’abril de l’any de la
mort del rei Carles. Esmenta Ulfo i la seva dona Bosell.

Als 22 mars 937. Sumuldo vené a Miro una pessa de te-

rra en Castell Corneli, dins lo terme de Vilar dit Aribergos. Que
affronta a orient ab Ter y per las demés parts ab lo comprador.
Preu 2 sous.
946, abril, 11
Venda. Teudefred ven a Vidal dues peces de terra situades prop del cas-
tell de Casserres pel preu de deu sous.
Sant Pere de Roda”, f. 95r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número
1, legajo 1, armario 1, estancia 15”.
Als 11 abril 946. Venda feta per Teudefredo a favor de Vidal

de dos pessas de terra situadas en las cercanias del Casserras.
Que afronta la una a orient ab la roca de Casserras, a mitg dia
ab terra de Sant Pere de Roda, a ponent ab lo riu de Ter y a
tremuntana ab terra del comprador y ab la espluga fins al riu Ter.
Y la altre afronta a orient ab viña de Sant Pere, a mitgdie ab
viña de Gifredo, a ponent ab lo riu Ter y a tremuntana ab terra
de Alselmo. Preu 10 sous.
946, desembre, 23
Venda. Ledesind i la seva muller venen a Argeric tres peces de terra
situades a Vilatersana, al lloc anomenat Bruguera, per 3 sous i 8
diners.
Sant Pere de Roda”, f. 95r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Vilater-
sana y lloch dit Brugueras. Número 2, legajo 1, armario 1, estancia 15”.
60 IRENE LLOP
Als 23 desembre 946. Ledesindus y sa muller vengueren a

Argerico tres pessas de terra situadas en Vilatersana, en lo lloch
anomenat Brugueras. Que afrontan las dos juntas a orient ab lo
camí, a mitgdie ab terra de Amalrico, a ponent ab terra de Simila
y a tremuntana ab terra del comprador. Y la altre pessa affronta
de totas parts ab terra de dit comprador. Preu 3 sous 8 diners.
947, març, 6
Venda. Guanalmar i la seva muller venen a Arnaleix dues peces de ter-
ra al terme de Roda pel preu de 10 sous.
A 6 mars 947. Guanalmares y sa muller veneren à Arnalejo

dos pessas de terra en lo terme de Roda. Que las dos afrontan a
orient ab lo torrent, a mitgdie, ponent y tremuntana ab lo camí.
Preu 10 sous.
948, maig, 8
Venda. Eldefred i la seva dona venen a Ermetruit, vescomtessa, una
peça de terra de vinya situada a la parròquia de Susqueda.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769, f. 32r, núm. 19 (signatura antiga RP,
vol. 4512. Regest en paper de 1767. El nom de la vescomtessa hauria de ser
Ermetruit. Nota al marge: “N 19. Venta de una pieza de viña en la parroquia
de Susqueda. 221”.
a ORDEIG, Els comtats d’Osona i Manresa, vol. 1, núm. 618, pp. 480-481.
Venta otorgada por Eldofredo y su consorte a favor de Fran-

cisca biscomtesa de una pieza de tierra de viña sita en la parroquia
de Sasqueda, en poder de Juan Calco, a los 8 de mayo del año
doze del reynado de Luis.
[948, desembre, 20-949, febrer, 17]

Donació. Sunyer, comte, i la seva muller donen a Guadall, vescomte,
les cases, terres i honors que tenien en alou franc al terme de cas-
tell Cornil, que havien obtingut per compra feta a Oderic.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat 12 calendes de març de l’any 13 del
rei Lluís. Esmenta Sunyer, comte, i Ubadald, vescomte (Guadall).
Als 20 desembre 948. Samiano Compte y sa muller donaren a

Ubaldo, viscompte, las casas, terras y honors que per alou franch
tenian en lo terme de Castell Corneli per compra de Audefrico.
10
[950, febrer, 27]

Venda. Borrell ven a Joan i a la seva muller unes cases, terres i posses-
sions a l’apèndix de castell Cornil, al terme de la vil·la Montdois, a
Pruit, pel preu de 55 sous.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 679r, núm. 10 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. “Nº 10. Tierras se crehe son en Torelló.
4363. Venta otorgada por Juan Borrell a Juan y su consorte de todas las tie-
rras y un casal en la villa de […] y lugar dicho Prado, ante Abbo presbitero en
3 de las calendas de marzo el año 13 del reinado del señor rey Luis”.
Sant Andreu de Pruhit”, f. 168r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
Als 27 febrer de 950. Borrell vené a Joan y a sa muller unas

casas, terras y possessions que tenia en lo apèndix de Castell Cor-
neli, dins lo terme de Vila Montolios, en lo lloch dit Pruhit. Que
affronta a orient ab terra de Bilmundo, a mitgdie ab Giverio, a
ponent ab la roca fundada, y a tremuntana ab terra de Domerico.
Preu 55 sous.
62 IRENE LLOP
11
950, maig, 2
Venda. Miró ven a Unifred una heretat i terres situades a la vil·la de
Joventeny pel preu de 100 sous.
Sant Martí Sescorts”, f. 68r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
mero 1, legajo 1, armario 1, estancia 9”.
A 6 nonas maig del any 14 del rey Lluís, fill de Caruloni.

Miro vengué a Unifredo una heretat y terras situada en la vila
dita Juventeny, ab sas casas, allí construïdas y terras cultas y her-
mas. Que digué afrontar a orient ab lo lloch anomenat Puiolos, a
mitgdie ab la costa Furriola, a ponent ab la serra de Niumal y a
tremuntana ab la vila dita Codina. Per lo preu de 100 sous.
12
951, setembre, 26
Donació. Gironès i la seva muller donen a Casserres una peça de terra
al lloc anomenat Gorga.
Sant Barthomeu Sasgorgas, suffragània de Sant Martí Sescorts”, f. 160r. Re-
gest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 1, legajo 1, armario 1, estan-
cia 7”.
Als 26 setembre 951. Gerones y sa muller donaren a Casserras

una pessa de terra en lo lloch dit Gorga. Affronta a orient ab terra
de Seniofredo, a mitgdie ab la roca, a ponent ab dit Seniofredo
y a tremuntana ab dita roca.
13
955, octubre, 27
Venda. Ermemir ven a Ermetruit, vescomtessa, una honor situada al
comtat d’Osona, al mont Pruit.

B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769, f. 32v, núm. 21 (signatura antiga RP, vol.
4512). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 21. Venta de un honor en
el condado de Osona. 223”.
b ORDEIG, Els comtats d’Osona i Manresa, núm. 741, vol. 2, pp. 568-569.
Venta otorgada por Ermemir a Ermet[ruit] Biscomptessa de

un honor sito en el condado Osona, en el monte Pruydo, ante
T. Creus, presbitero, a 12 de las calendas de noviembre del año
segundo del reynado de Leotario rey.
14
956, juliol, 14
Venda. Signaberga i els seus fills venen a Sentemir dues peces de terra
al terme de Casserres, al lloc anomenat Antunyà pel preu de 8
sous.
Sant Pere de Roda”, f. 95r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Antu-
niano. Número 4, legajo 1, armario 1, estancia 15”.
Als 14 juliol 956. Signaberga y sos fills veneren a Sentemir

dos pessas de terra en lo terme de Casserras, en lo lloch dit An-
tuniano. Y afronta la una a orient ab terra de Senuolfo, a mitgdie
ab terra del comprador, a ponent ab terra de Servodey y ab lo
camí, y a tremuntana ab lo camí. Y la altre afronta a orient ab
terra de Avido, a mitgdie ab terra de Segnulfo, a ponent ab terra
del comprador y a tremuntana ab terra de Hermegilda. Preu 8
sous.
15
957, gener, 29
Venda. Arsenda ven al seu marit Sentimir una casa, hort i terres situa-
des al terme de Roda pel preu de 100 sous.
Sant Pere de Roda”, f. 95v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número
64 IRENE LLOP

A 20 janer 957. Arcinda vené a son marit Sentimiro una casa,

hort y terras en lo terme de Roda. Que afronta la casa y hort:
a orient ab lo camí, a mitgdie ab terra de Placida, a ponent ab
terra de Guifredo y a tremuntana ab lo hort de Gubano. La viña
afronta ab lo camí que va a Canallea, a mitgdie ab lo torrent, a
ponent ab la roca y a tremuntana ab la viña de Valdortigo. Lo
camp afronta a orient ab terra de Sant Pere, a mitgdie ab terra
de Elna, a ponent així mateix y a tremuntana ab terra de Her-
memiro. Y la fexa afronta a orient ab lo camí, a mitgdie ab terra
de Adalberto, a ponent ab lo camí y a tremuntana ab lo benefici.
Preu 100 sous.
16
[958-959], febrer, 16
Venda. Freder i la seva muller Maria venen a Sal·la la terra que tenen al
castell Cornil, al lloc anomenat Canal Mala, pel preu de 3 sous.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis f. 636r-v, núm. 42 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat 14 calendes de març de l’any 5 del
rei Lotari.
b ORDEIG, Els comtats d’Osona i Manresa, vol. 1, núm. 802, p. 611. Datat l’any
958.
Als 16 febrer 958. Fredario y sa muller Maria veneren a Sa-

lla la terra <que> tenian en Castell Corneli, en Canal Mala. Que
affronta a orient ab lo venedor, a mitgdie ab terra de Guantilla,
a ponent ab lo comprador, y a tremuntana ab lo venedor. Per
preu de 3 sous.
17
959, setembre, 19
Venda. Deci i la seva muller El·ló venen a Guadall, vescomte, unes ca-
ses amb corral i horts situades prop del castell de Rupit.

Sant Joan de Fàbregas y Sant Miquel de Rupit”, f. 163r. Regest en paper de
1787. Nota al marge: “Número 2, legajo 1, armario 1, estancia 8”.
b ORDEIG, Els comtats d’Osona i Manresa, vol. 1, núm. 830, pp. 628-629.
Als 19 setembre de 959. Decio y Elio, cònjuges, veneren a

Wadaldo, viscompte, unas casas, ab son corral y horts, situadas
prop lo castell de Rupit. Afrontan a llevant ab terra del compra-
dor, a mitgdie ab lo single, a ponent ab lo Clos, y a tremuntana
ab lo torrent dit Moxaco. Preu no se pot llegir.
18
962, abril, 3
Donació. Baranta dóna a Casserres una peça de terra franca, situada
al terme de Gorga.
cia 7”.
Als 3 abril 962. Baranta donà a Casserras una pessa de terra

franca de décima en lo terme de Gorga. Affronta a orient, mitgdie
y ponent ab la roca fundada, y a tremuntana ab lo camí que va
del terme de Gorga a Culfrencola.
19
962, octubre, 28
Donació. Àngela dóna a Sant Pere de Casserres dues peces de terra al
lloc anomenat Antunyà, prop de Casserres.
Sant Pere de Roda”, f. 95v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Antu-
66 IRENE LLOP
A 28 octubre 962. Angela donà a Sant Pere de Casserras

duas pessas de terra en las cercanias de Casserras y lloch dit
Antuniano. Que la una afronta a orient ab N, a mitgdie ab lo
camí, a ponent y tremuntana ab terra de Oliva. Y la altre afronta
a orient ab lo marge, a ponent in Stirpe y a tremuntana ab terra
de Sant Pere.
20
963, octubre, 9
Donació. Goltred, prevere, dóna a Sant Pere de Casserres una vinya
situada a la vall de Sau.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 624v, núm. 2 (signatura antiga RP,
vol. 4512). Regest en paper de 1767. El nom del donador és Gonter.
Sant Romà de Sau”, f. 27r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número
Als 9 octubre 963. En poder de Goltredo, prebere. Goltrado,

prebere, donà a Sant Pere de Casserras una vinya situada en la
vall de Sau. Que afronta a sol ixent ab la viña de Belaro, a mitg-
die ab la viña de Eldefredo, a ponent ab la viña de Daniel y a
tremuntana ab la viña de Artefredo, per a que usufructuàs de ella
dit monastir en remey de la sua ànima.
21
964, juliol, 15
Donació. Sester i la seva muller donen a Ermetruit, vescomtessa, unes
cases i terres situades a la vall d’Osor, a la muntanya Sarrona.
vol. 4513). Regest en paper de 1767.
Sant Sadurní de Osor y Sant Feliu de Planesas”, f. 192r. Regest en paper de
Als 15 juliol de 964. Sestario y sa muller donaren a Erma-

trusa, viscondesa, unas casas y terras situadas en la vall de Osor,
en la montaña Sarrona. Que affronta a orient ab las Longagnas,
ab terras de Adaleo, prebere, a mitgdie ab Dulios, a ponent ab
la ocsisa de Golfredo, y a tremuntana ab terra de Obdon o ab
lo camí públich.
22
[963, setembre, 10-964, setembre, 9]

Donació. Donació d’una vinya a la basílica de Sant Pere, situada al
comtat d’Osona, al castell anomenat Casserres.
[B] BSB. Ms. 434. Extraviat. Manuscrit de paper de 1736.
a ORDEIG, Els comtats d’Osona i Manresa, vol. 2, núm. 952, p. 706.
b BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 32. Regest.
Que antes del Monastir hi agués Castell en Casserras es cosa

indubitable; pues consta de molts actes y escrituras antiguas y, en
especial, de un acte del any 10 del rei Lotario y 964 del Señor, en
que trobo estas paraulas, encara que ab tal vil llatinitat, las poso
paraula per paraula: Concedo atque trado petiam unam de vinea
nostram a Domino Deo et Sancti Petri Apostolis, cuius basilica sita
est in comitatu Ausonae, in castello quod vocant Castrum Serrae.
23
[964, maig, 1-965, maig, 11]

Venda. Eudalda i els seus fills venen a Ermetruit, vescomtessa, les
terres que tenien al castell Cornil, a la Montdois, pel preu de 30
sous.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis f. 636r-v, núm. 42 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. El nom de la venedora és Teudelde, datat
5 idus de maig de l’any 11 del rei Lotari.
68 IRENE LLOP
A 1 maig 964. Eudalda y sos fills veneren a Ermatrusa, vis-

condesa, las terras tenian en Castell Corneli, en la montaña de
Dulia. Preu 30 sous.
24
965, juny, 6
Venda. Eldred ven a Berenguera, vescomtessa, unes peces de terra si-
tuades a Susqueda.
4512). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 22. Venta de tierras sitas
en la parroquia de Sosqueda. 224”.
Venta hecha por Aldredo a favor de Berengeria biscomptessa

de unas piezas de tierra sitas en la parroquia de Sosqueda, ante
Alfonso, a los 6 junio del año undécimo del reynado de Leotario1
hijo del rey Luís.
1. Lotario escrit sobre Lotario hijo Lehutario, ratllat.
25
965, juny, 21
Venda. Gonter ven a Ermetruit, vescomtessa, una casa i terres situades
a Casserres, al terme de Niumal, a Sant Martí Sescorts, pel preu
de 10 sous.
A 11 kalendas juliol del any 11 del rey Leotardo, fill de Lluís.

Gontario vené a Ermatrusa, viscomptesa, una casa y terras situa-
da en lo lloch de Casserras, en lo terme de Niumal (és de Sant
Martí Sescorts). Que digué afrontar a orient ab terras de Elias, a
mitgdie ab Codina, a ponent ab terra de Alemara y a tremuntana
ab dit Codina. Per preu de 10 sous.
26
965, setembre, 5
Venda. Blanmo i la seva dona venen a Ermetruit, vescomtessa, una
vinya que tenen al comtat d’Osona.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769 f. 33v, núm. 29 (signatura antiga RP,
vol. 4512). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 29. Venta de una
viña en el condado de Ausona. 231”.
Venta otorgada por Blanmo y su consorte a [Er]metruite

biscomptessa de una viña sita en el condado de Ausona, ante
Godescalco, presbitero, a 5 setiembre del año 11 del reynado de
Leotario.
27
967, gener, 26
Venda. Manuvija i altres persones venen a Ramió una peça de terra a
Tavèrnoles per 4 sous i 8 diners.
Tavèrnolas”, f. 36r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 2, legajo
1, armario 1, estancia 11”.
Als 26 janer de 967. En poder de Sendredo, levita. Manuviga

y altres vengueren a Ramio una pessa de terra que tenian en lo
lloch anomenat Tavernolas. Que afronta a sol ixent ab lo camí,
a mitgdie ab terra de Teutario, a ponent ab la viña de Bladino
y a tremuntana ab terra de Constantino. Per preu de 4 sous 8
diners.
28
971, abril, 22
Venda. Mascaró ven a Ermetruit, vescomtessa, unes cases i horts al
comtat d’Osona, a Susqueda.
70 IRENE LLOP
vol. 4512). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 28. Venta de unas
casas y huerto en el condado de Ausona. 230”.
Venta \hecha/ por Mascaron a favor de Ermetruite Biscomp-

tessa de unas casas y huerto1 sito en el condado de Ausona en el
avall Sosqueda, ante Angelico presbitero, a 10 de las calendas de
mayo año 17 del reynado Leotario rey hijo de Luis.
1. Segueix con árboles, ratllat.
29
971, setembre, 10-972, setembre, 9

Venda. Sesterer i altres persones venen a Berenguer, vescomte, unes
terres situades a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
vol. 4512). Regest en paper de 1767. El vescomte Berenguer hauria de ser
Guadall. Nota al marge: “N 35. Venta de unas tierras en San Juan sas Fa-
bregas. 237”.
Venta otorgada por Sesterario y otros a favor de Berengario

Bisconde de unas tierras sitas en la parroquia de San Juan sas
Fabregas, ante Sechtrario sacerdote, en el año 18 del reynado de
Leotario.
30
973, abril, 8
Venda. Mascaró i la seva dona venen a Ermetruit, vescomtessa, una
honor a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769, f. 33v, núm. 31 (signatura antiga RP,
vol. 4512). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 303. Venda de unos
honores en la parroquia de San Juan de Fabregas. 233”.
Venta otorgada por Mascaron y su consorte a la Biscomptessa

Ermetruite de unos honores <que> possehia en la parroquia de
San Juan de Fabregas, cerca el camino que va a Brugerolas, ante
Sechtrario sacerdote, a 8 abril año 19 del reynado de Leotario,

hijo de Luiz.
31
973, maig, 5
Venda. Eldefred ven a Ermetruit, vescomtessa, una terra de vinya a la
vall de Sau, a la serra de Lladres, al costat d’una terra de Guadall,
vescomte.
Santa Maria de Vilanova de Sau”, f.12v. Regest en paper de 1787. Nota al
marge: “Número 7, legajo 2, armario 1, estancia 14”.
Als 5 maig de 973. Eldefrendo vené a Ermetruse, viscomp-

tesa, una terra de viña situada en lo comptat de Vich, en la vall
de Sau y en la serra de Lladres. La qual terra afronta a orient
ab terra de Valdaldo, viscompte, a mitgdie ab la viña del mateix
compte, a ponent ab terra de Ariol y a tremuntana ab lo torrent
que discorra de Canalmala. La viña afronta a llevant ab lo torrent,
a mitgdie ab terra de Salla, a ponent ab la viña de Adallin, y a
tremuntana ab la viña de Salla. Tot per preu de 10 sous.
32
974, març, 26
Venda. Fruiló ven a Ermetruit, vescomtessa, una peça de terra situada
a l’apèndix de Casserres, al terme de Vilagermà, pel preu de 20
sous.
A 7 kalendas abril del any 20 del rey Leotardo, fill de Lluís.

Fruilosina vené a Ermatrusa, viscomtesa, una pessa de terra situada
72 IRENE LLOP
en lo apendice de Casserras, en lo terme de Vilagermà. Que afronta

a orient ab lo camí, a mitgdie ab terra Duiana, a ponent ab lo
camí, y a tremuntana ab terra Durabile. Per preu de 20 sous.
33
975, juny, 25
Donació. Frujà, Esmerard i Severí donen a Casserres dues peces de
terra que tenen a l’apèndix de Casserres.
Sant Martí Sescorts”, f. 69r-v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
A 7 kalendas juliol del any 21 del rey Leotardo, fill de Lluís.

Frugo, Esmerardo y Severino donaren a Casserras la terra que
tenian en lo apèndice de Casserras. Y affronta la pessa de terra
que és a las casas, de orient ab la riba de la donadora o de sos
hereus, a mitgdie ab lo camí, a ponent ab terra de Albaro y a
tremuntana ab terra de Bendrigo o de sos hereus. Y la altre pessa
que també donaren, que és en lo riu Gorga, affronta a orient ab
la roca, a mitgdie ab la terra de Brandrigo, a ponent ab la roca
y a tremuntana ab terra dels donadors.
34
976, gener, 2
Venda. Nifridi i la seva muller venen a Ermetruit, vescomtessa, una
casa, hort i farraginal situat a Roda, al lloc anomenat Vilatersana,
pel preu de 30 sous.
Sant Pere de Roda”, f. 95v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Vilater-
sana. Número 7, legajo 1, armario 1, estancia 15”.
A 2 janer 976. Nifridio y sa muller veneren a Ermatrusa, vis-

condesa, una casa, hort y fraginal situat en Vilatersana de Roda.
Que afronta a orient y mitgdie ab lo camí públich, a ponent y

tremuntana ab terra de Fulcino o de sos hereus. Preu 30 sous.
35
976, març, 27
Venda. Requesens i Reifreda venen a Ermetruit, vescomtessa, un clos
de terra, vinya i arbres a l’apèndix de Casserres, al terme de Vilger-
mà, pel preu de 100 sous.
A 6 kalendas abril del any 22 del rey Leotardo, fill de Lluís.

Regosindo y Reifreda vengueren a Ermatruse, viscomptesa, en lo
apèndice de Casserras, en lo terme de Vilagermà, lo clos de terra,
viña y arbres que allí tenian. Que afronta a orient ab la roca fun-
dada, a mitgdie ab la terra de Ermenardo, a ponent així mateix,
y a tremuntana ab lo camí. Per preu de 100 sous.
36
976, novembre, 29
Venda. Ermessenda i altres persones venen a Guadall, vescomte, un
alou al lloc anomenat Serralta o Fàbregues.
vol. 4512). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 25. Venta de unos
honores en el lugar de Serralta. 227”.
Venta otorgada por Ermecinda y otros a favor de Hadadlo

Vizconde de un alodio tenia en diferentes pocessiones cultivas,
hiermas y otras en el lugar nominado de Serralta o Fabregues,
ante Carbio presbitero, a los 3 de las calendas de desembre del
año 23 del reynado de Lotario.
74 IRENE LLOP
37
977, març, 21
Venda. Engúncia ven a la vescomtessa Ermetruit, vescomtessa, unes
peces de terra que té al terme de Casserres, en el lloc anomenat el
Bac.
[B] BSB. Ms. 434. Manuscrit de paper de 1736 extraviat.
b BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras..., p. 47. Regest.
Que lo monastir de Casserras tingues terme propi es cosa

indubitable, y molt antigua; pues consta de un acte de venda de
unas pessas de terra que feu Enguncia a la bescomtessa Erme-
trude, que diu estar situadas las ditas pessa de terra en lo terme
de Casserras, en lo lloc dic Bago, feta a 12 de las chal[endas] de
abril del any 23 del rey Lotario y de Christo 977, y de molts altres
consta lo mateix, que no referesch per no allargar.
38
976-977, abril, 15
Venda. Ermeriga ven a la vescomtessa Ermetruit cinc peces de vinya
i cinc de terra en el lloc anomenat Ubac, al costat del riu Ter, pel
preu de 8 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 23 del rei Lotari.
C ACOS. Relación, “Monastir y terme de Casserras”, f. 8r. Regest en paper de
1787. Nota al marge: “976. Número 1, legajo 1, armario 1, estancia 1”.
Als 15 abril del any 976. Hermeriga vené a Ermetrusa, vis-

condesa, sinch pessas <de> viña y sinch de terra ab sas casas, y
un molí en lo territori de Casserras y lloch dit Ubach. Affronta a
orient ab lo mitg de Ter, a mitgdie y ponent ab terra de Egio, y
a tremuntana ab pina fundata. Preu 8 sous.
39
978, octubre, 18
Donació. Baldric dóna a Casserres una peça de vinya a sa Gorga.
cia 7”.
Als 18 octubre 978. Baldrico donà a Casserras una pessa viña

en sa Gorga. Affronta a orient ab la roca fundada, a mitg dia,
ponent y tremuntana ab la aygua.
40
981, gener, 27
Venda. Requesens i Reifreda venen a Ermetruit, vescomtessa, una peça
de terra situada a Vilagermà, pel preu de 21 sous.
Sant Martí Sescorts”, f. 69v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
mero 13, legajo 2, armari 1, estancia 9”.
A 6 kalendas febrer del any 27 del rey Leotardo, fill de Lluís.

Regosindo y Reifreda veneren a Ermatruse, viscomptesa, una pessa
de terra situada en Vilagermà. Que afronta a orient ab lo camí,
a mitgdie y ponent ab terra de Beraldo y a tremuntana ab terra
de Vendorbech. Preu de 21 sous.
41
981, març, 27
de terra situada a Vilagermà pel preu de 16 sous.
Sant Martí Sescorts”, f. 69v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número
76 IRENE LLOP

A 6 kalendas abril any 27 del rey Leotardo, fill de Lluís.

Regosindo y Reifreda veneren a Ermatrusa, viscomptesa, una
pessa de terra en Vilagermà. Que afronta a orient ab lo camí, a
mitgdie ab terra dels venedors, a ponent ab terra de Emofrins y
a tremuntana ab terra de Gombert. Per preu de 16 sous.
42
981, maig, 10
Venda. Elic i la seva dona venen a Sendred una terra situada al terme
de Casserres pel preu de 6 sous.
B ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Monastir y terme
de Casserras”, f. 8r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 2, lega-
jo 1, armario 1, estancia 1”.
Als 10 maig de 981. Elico y sa muller veneren a Sendredo

la terra que tenian en lo terme de Casserras. Affronta a orient ab
los venedors, a mitgdie ab lo riu pluvial, a ponent ab lo camí, y
a tremuntana ab los venedors. Preu 6 sous.
43
982, maig, 24
de terra situada a Vilagermà pel preu de 20 sous.
A 9 kalendas juny any 28 del rey Leotardo, fill de Lluís. Re-

gosindo y Reifreda veneren a Ermatruse, viscomptesa, una pessa
de terra situada en Vilagermà. Que afronta a orient ab la hera
dels venedors, a mitgdie y ponent ab lo torrent y a tremuntana
ab terra de Emo o de sos hereus. Preu de 20 sous.
44
984, gener, 30
de terra a Vilagermà pel preu de 20 sous.
A 3 kalendas febrer any 30 del rey Leotardo fill de Lluís.

Regosind y Reyfreda vengueren a Ermatruse, viscomptesa, una
pessa de hera en Vilagermà. Que affronta a orient ab la hera de
la compradora, a mitgdie y ponent ab lo torrent, y a tremuntana
ab lo hort dels venedors. Per preu de 20 sous.
45
984, febrer, 7
Venda. Goltred, sacerdot, ven a Ermetruit, vescomtessa, una peça de
terra a Vilagermà pel preu de 15 sous.
A 7 idus febrer any 30 del rey Leotardo, fill de Lluís. Goltredo,

saserdot, vené a Ermatruse, viscomptesa, una pessa de terra en
lo terme de Vilagermà. Que afronta a oriente y stirpe, a mitgdie
ab terra de la compradora, a ponent ab lo camí y a tremuntana
ab terra de Ballomar. Preu de 15 sous.
46
986, gener, 6-12

Venda. Delà ven a Ermetruit, vescomtessa, una vinya situada al
comtat d’Osona.
78 IRENE LLOP

4512). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 24. Venta de una viña en el
condado de Ossona. 226”.
Venta \hecha/ por el Baron de Chalá a Ermetruite Biscomp-

tessa de una viña sita en el condado de Ossona a los […] de los
idus de enero del año 32 del Reynado de Leotario, rey hijo de
Luiz, ante Sofredo presbitero.
47
989-990, març, 18
Venda. Estiberga ven a Sança una terra a la parròquia de Savassona, a
la Serra, pel preu de 50 sous.
B ACA. vol. 4764 bis, 595r, núm. 31 (signatura antiga RP, vol. 4513). Regest en
paper de 1767. Esmenta les venedores Estiverva i Esvlusa, i el nom del sacer-
dot és Seniofred. Datat l’any 3 del rei Hug.
C ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Sant Pere de
Savassona, sufragànea de Tavèrnolas”, f. 41r. Regest en paper de 1787. Nota
al marge: “Número 1, legajo 1, armario 1, estancia 11”.
Als 18 mars 989. En poder de serto sascerdot. Estiberga ven-

gué a Sància una terra, part culta y herma, ab sos casals, situat
en la parròquia de Savassona, en la matexa Serra. Que afronta a
sol ixent ab la casa de dita Sància, a mitgdie y ponent ab terra
de Ato y a tremuntana ab terra de Seniofredo. Per preu de 50
sous.
48
992, abril, 27
Venda. Miró i la seva dona venen a Sunifred dues peces de terra a la
parròquia de la Guàrdia pel preu de 2 mancusos d’or.
Sant Miquel de la Guàrdia, sufragànea de Sant Pere de Roda”, f. 120r. Regest
en paper de 1787. Nota al marge: “Número 1, legajo 1, armario 1, estancia
15”.

Als 27 abril 992. Miro y sa muller veneren a Seniofredo dos

pessas de terra en la parròquia de la Guàrdia. Que afrontan a
orient ab terra que fou de Argemiro, a mitgdie ab terra de dit
Seniofredo, a ponent ab terra de Vilelmo y a tremuntana ab terra
de Miro. Preu de 2 mancusos de or.
49
992, maig, 20
Venda. Eldemar ven a Bulgarà, anomenat Morató, una peça de terra a
la Guàrdia, a Cugular, pel preu de 16 sous.
15”.
Als 20 maig 992. Aldemarés vené a Bulgara, dit Morató, una

pessa de terra en la Guàrdia, en lo Cugular. Affronta a orient y
tremuntana ab terra del venedor, a mitgdie ab terra del comprador
y a ponent ab terra de Goltredo. Preu de 16 sous.
50
992-995, juny, 28
Donació. Ermetruit, vescomtessa, dóna als seus fills Arnulf, bisbe, i a
Ramon, vescomte, les cases, terres i pertinences que tenia al terme
de castell Cornil, i estableix que si Ramon mor sense fills, passin a
Sant Pere de Vic, Ripoll i Sant Pere de Roda.
C ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 604r, núm. 14 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 8 del rei Hug.
D ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de
Sant Christòfol de Tavertet”, f. 155r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
80 IRENE LLOP

c PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya, p. 63 i
170. Regest.
d BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 71-72. Regest: “Y lo dit
se confirma ab una donació que feu la Bescomtessa Ermetrudes a son fill Ar-
nulfo, Bisbe de Vich, y a son fill Ramon, Bescomte, de unas heretats i molins
que tenia en las parròquias de San Romà de Sau, Tavertet y Susqueda en la
Vall de Querós, molt prop de Casserras. Feta a 4 de las Chalendas de Juliol del
any 8 del rey Hugo Capeto y de Christo 995”.
Als 28 juny 994. Ermetrusa, viscomptesa, donà a Arnulfo, bisbe,

y Ramon, biscompte, sos fills, las casas, terras y pertinèncias que
tenia dins lo territori de Castell Corneli, en los llochs dits Sau,
Tavertet y altres. Que afronta a orient ab la casa de Sant Martí
de Cantalops, a mitgdie ab lo Coll de Osor y ab la viña de Ban-
cells, a ponent ab la Roca Falconera y ab lo Coll de Terrades, y
a tremuntana ab Dos Montañas. Y morint Ramon sens fills passàs
a Sant Pere de Vich, Ripoll y Sant Pere de Roda.
51
998, abril, 4
Venda. Oruç i altres venen a Guifré les cases i terra del terme de Vila-
lleons.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que els venedors són Oruç i Lleo-
pard, davant de Sigigne, sacerdot.
Vilalleons”, f. 57r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 2, legajo
Als 4 abril del any 998. Oricio y altres vengueren a Vinfredo

las casas y terra que tenian en lo terme de Vilalleons. Que affronta
a sol ixent ab lo torrent, a mitgdie ab terra de Ramio, a ponent
ab Matarodona, y a tremuntana ab terra de Ramon compte.
52
999-1000, agost, 5
Donació. Guitimir i la seva dona donen a Casserres una vinya situada
al terme de Casserres.

vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 3 del rei Robert.
C ACOS. Relación, “Monestir y terme de Casserras”, f. 8r. Regest en paper de
Als 5 agost any de 1000. Gitimiro y sa muller donaren a Cas-

serras una viña que tenian en lo terme de Casserras. Que affronta
a orient ab la roca, a mitgdie ab la viña de Ilia, a mitgdie ab Ter
y a tremuntana ab la viña de Unodino.
53
999-1000, octubre, 24
Donació. Ajó dóna a la seva filla Emó un casal amb la meitat d’un clos
i una peça de terra i una vinya situades a la parròquia de Savas-
sona, al lloc anomenat Fussimanya.
B ACA. vol. 4764 bis, 594r, núm. 24 (signatura antiga RP, vol. 4513). Data 9 ca-
lendes novembre de l’any 3 del rei Robert.
al marge: “Número 2, legajo 1, armario 1, estància 11”.
Als 24 octubre de 1000. En poder de Alibom, sascerdot. Ago

donà a Emo, sa filla, un casal ab la mitat de un clos, y en altre
lloch una pessa de terra y una vinya cerca la casa de Dadala, y
en altre lloch dos pessas de terra, tot en la parròquia de Savas-
sona y lloch dit Fussimaña. Que affronta a sol ixent ab lo coll de
Palomeras, a mitgdie ab lo torrent, a ponent ab terra de Isarno
y a tremuntana ab terra de Gudolfinia.
54
1002, febrer, 28
Venda. Levegod ven a Miró, sacerdot, dues peces de terra i una vinya
a la parròquia de Roda, al lloc anomenat Fontserè, pel preu de 15
sous.
82 IRENE LLOP

Sant Pere de Roda”, f. 96r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Fontse-
ré. Número 9, legajo 1, armario 1, estancia 15”.
Als 28 febrer 1002. Levegode vené a Miró, sascerdot, duas

pessas de terra y una viña en la parròquia de Roda, en lo lloch
dit Fontseré. Que afrontan a orient ab Vilatersana, a mitgdie ab
lo camí que va per Fontceré, a ponent ab lo prat y a tremuntana
ab lo camí de Fransa o ab Guardiola. Preu 15 sous.
55
1002, maig, 14
Venda. Ermemir i la seva muller venen a Miró, sacerdot, unes posses-
sions a Roda, al lloc anomenat Vilatersana, per 3 eimines de pa.
Als 14 maig 1002. Ermemiro y sa muller veneren a Miro,

sascerdot, lo que tenian en Roda, en lo lloch dit Vilatersana. Que
affronta a orient ab terra de Vives, a mitgdie y ponent ab terra
de Aloveta, y a tremuntana ab la casa o hort de dita Aloveta.
Preu 3 emas de pa.
56
1005, març, 8
Venda. Riquil·la i els seus fills Teuderic, amb la seva dona Ermetruit, i
Guifré, amb la seva dona Livul, venen unes terres a la vescomtes-
sa Ermetruit al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda ciutat, al lloc
anomenat font Jordana, pel preu d’1 mancús i mig d’or.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/1 (signatura antiga II/129). Ori-
ginal (483 × 84 mm). Al dors: “Carta de Fontes”; “Roda nº 11, legajo 2, armario
1, estancia 1”; “Duplicat”; “1005”; “C 1”; segell BUB. Marca de forats al marge
esquerre.
Sant Pere de Roda”, f. 96r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Fontjor-
dana. Número 11, legajo 2, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 8 mars 1004.
Ricella y sos fills veneren a Ermetusa, viscondesa, la terra que tenian en Roda
y lloch dit Font Jordana. Que afronta a llevant ab lo torrent, a mitgdie ab terra
de Vives, a ponent ab terra de Igila y a tremuntana ab terra de Ricella. Preu un
mancuso y mitg de or”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/129.
b ROCAFIGUERA, “Transcripció del Llibre de las Rendas...”, s.n.
In nomine Domini. Ego Richelle, femina, cum filiis suis nomini

Teuderico et uxor sue Ermetruite, et Uuifredo et Livulle, vinditores
sumus tibi Ermetruite, femine, viscecometesa, emtrice. Per hanc
scriptura vindicionis nostre vindimus tibi terra nostra propria quod
nobis advenit per incartacione, et ad nos infantes per ienitores
nostros vel per qualiscumque voce. Et est ipsa terra in comitatum
Ausona, in apendicio de Roda civitate, in locum que dicunt Fonte
Iordana. Et afrontat ipsa terra de orientis in torrente, et de meridie
in terra Vives, et de hocciduo in terra Igila, et de cirici in terra
Richelle vel filios suos. Quantum in istas afrontaciones includunt
sic vindimus tibi ipsa terra ab integrum, cum exio vel regresio
earum in propter precium mancuso I de auro et medium. Quem
vero predicta terra que ibi vidimus de nostre iuret in tuo tradet
dominio potestate a facere quod volueris. Quod si nos vinditores
aut ullus omo qui contra hanc ista carta vindicione venerit pro
inrumpendum non hoc valeat vindicare set componamus tibi ista
terra in duplo cum sua inmelioracione, et in antea ista vindicio
firma, stabilis permaneat omnique tempore.
Facta carta vindicione VIII idus marcii, anno VIIII regnante
Radebertus rege.
Sig+num Richelle, sig+num Teuderico, sig+num Ermetruite,
sig+num Uuifredo, sig+num Livulle, qui ista vindicione fecimus
et firmare rogavimus. Sig+num Barone. Sig+num Vives. Sig+num
Undisculus.
UNDISCULUS, clericus, que ista vindicione scripsit et SSS.
die et anno quod supra.
57
1005, maig, 2
Venda. Alaric i la seva muller venen a Ermetruit, vescomtessa, una
peça de terra i la tercera part d’una altra, situades al terme de Cas-
serres, al lloc anomenat Vilacutes, pel preu de 2 mancusos.
84 IRENE LLOP

Sant Pere de Roda”, f. 97r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Vilacu-
tas. Número 17, legajo 2, armario 1, estancia 15”.
Als 2 maig 1005. Alarigo y sa muller veneren a Ermatrusa,

viscondesa, una pessa de terra y la tercera part de altre que tenian
en lo terme de Casserras, en Vilacutas. Que afronta a orient ab
terra de El, femina, a mitgdie ab terra de la compradora, a ponent
així mateix, y a tremuntana ab lo camí. Preu de dos mancusos.
58
1005, juny, 3
Venda. Goltre i la seva muller venen a Casserres unes terres situades a
la Guàrdia pel preu de 2 mancusos d’or.
15”.
Als 3 juny 1005. Goltre y sa muller veneren a Casserras las

terras que tenian en la Guàrdia. Que affrontan a orient ab Sant
Pere de Roda, a mitgdie ab lo alveo de Ter, a ponent ab terra
dels venedors, y a tremuntana ab terra de Guadamir. Preu de 2
mancusos de or.
59
1005, juliol, 6
Venda. Renard i la seva dona Allena venen a la vescomtessa Ermetruit
una terra al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda ciutat, al lloc
anomenat vil·la Tortosana, pel preu de 3 soldades.
ginal (388 × 103 mm). Conté dos documents. Al dors: “Roda numeros 18 y
19, legajo 2, armario 1, estancia 15”; “22”; “1005”; “C 2”; segell BUB. Hi ha un
forat al marge esquerre que no afecta a la lectura, i la lletra està esvanida al
marge dret.
sana. Número 18, legajo 2, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 6 juliol 1005.
Reynardo y sa muller veneren a Ermatrusa, viscondesa, dos pessas de terra en

Roda y lloch dit Vilatersana. Que afronta la una a orient ab terra de Sant Pere,
a mitgdie ab terra de Donado, a ponent ab terra de Anobino, y a tremuntana
ab terra de Loveta. Y la altre a orient ab terra de Onobino, a mitgdie ab terra
de Donado, a ponent ab lo camí, y a tremuntana ab terra de Lobeta. Preu 4
sous”.
a VICENS, T., “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/126 A.
In nomine Domini. Ego Reinardus et uxore sue Allena, vin-

ditores sumus vobis Ermetruite, vicescomitissa, emtore. Per hanc
scripturam vindicionis mee vindimus tibi pecias II de terra qui
nobis advenit per comparacione. Et est ipsa terra in comitatum
Ausona, in apendicio de Roda civivitate, [sic] in villa Tortosa. Et
afrontat ipsa pecia de oriente in terra Sancti Petri, et de meridie
in terra de Donado, et de occiduo in terra Onovino, et de circi in
terra de Lobeta. Et alia pecia de oriente in terra de Onovino, et
de meridie in terra Donado, et de occiduo in via, et de circi in
terra Lobeta. Quantum infra istas afrontaciones includunt sic vin-
dimus tibi ipsas pecias de terra ab integrum, cum exis et regressis
earum, in precium solidatas IIII. Quem vero predicta omnia quod
scriptum est de nostre iuret in vestro trado dominio potestate ad
proprium facere quod volueritis. Quod si nos vinditores aut ullus
quos contra hanc ista carta vindicione venerit pro inrumpendum
non hoc valeat vindicare sed componat ista omnia in duplo cum
sua inmelioracione, et in antea ista carta firma permaneat omni-
que tempore.
Facta carta vindicione II nonas iuli, ano X regnante Rade-
bertus rex.
Sig+num Reinardo, sig+num Allena, qui ista carta vindicione
fecimus et firmare rogavimus. Sig+num Miro. Sig+num Sendred.
SUNIARIUS SACERDOS, qui ista carta scripsit et SSS. die
et ano quod supra.
60
1005, octubre, 11
Venda. Durable, Oliba, la seva dona Susanna i el seu fill Ermenard
venen dues peces de terra a Ermetruit, vescomtessa, al comtat
d’Osona, a l’apèndix de Roda ciutat, al lloc anomenat el Prat, pel
preu de 2 mancusos d’or.
86 IRENE LLOP
ginal (388 × 103 mm). Conté dos documents. Al dors: “Roda numeros 18 y 19
Legajo 2 Armario 1 Estància 15”, “22”; “1005”; “C 2”; segell BUB. Hi ha un
forat al marge esquerre que no dificulta la lectura.
Sant Pere de Roda”, f. 97r. Regest en paper de 1787. “Número 19, legajo 2,
armario 1, estancia 15. Als 11 octubre 1005. Durabile y Oliba veneren a Erma-
truse, viscondesa, dos pessas de terra en Roda. Que la una afronta a orient y
mitg dia ab terra de Ermemiro, a ponent ab lo mitg del camí, y a tremuntana
ab Ermemiro. Y la altre a llevant, mitgdie y ponent ab lo camí, y a tremuntana
ab terra de sant Pere. Preu 2 mancusos de or y dos sous de pa”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/126 B.
In nomine Domini. Ego Durabile et Oliba et uxori mea Su-

sanna et filio meo Ermenardo nos simul in unum vinditores sumus
tibi ERMETRUCTE, vicecomitisse, emtrice. Per hanc scripturam
vindicio\nis/ nostre vindimus tibi pecias II de terra quod nos abe-
mus in comitatu Ausona, in apendicio Roda civitate, in locum que
vocant iuxta ipso prato et advenit nobis per parerentorum [sic] vel
per comparacione, vel per qualecumque voce. Et afrontat ipsa una
pecia de terra, de orientis et de meridie in terra de Ermemiro vel
suos heredes, de hocciduo in media strata, de vero circi in terra de
Ermemiro vel suos heredes. Et alia pecia afrontat de orientis et de
meridie et de hocciduo in via, de vero circi in terra Sancti Petri
vel in terra de Richeld. Quantum infra istas totas afrontaciones
includunt sic vindimus tibi iamdictas terras totum ab integrum cum
exiis et regressiis earum, propter precium mancusos II de auro et
sestarios II de pane et nihil que de ipso precio apud te emptrice
non remansit, et est manifestum. Quem vero predictas terras de
nostra iure in tua tradimus potestate. Quod si nos vinditores aut
ullus homo que contra hanc scriptura vindicionis venerit ad in-
rumpendum non hoc valeat vindicare quod inquirit sed componat
iamdictas terras in duplo cum suas inmelioraciones, et in antea
ista scriptura vindicionis firma permaneat omnique tempore.
Facta ista scriptura vindicionis V idus octubris, anno X reg-
nante Rodebertus rex.
Sig+num Durabile, sig+num Oliba, sig+num Susanna, sig+num
Ermenardo, qui ista vindicione fecimus et firmare rogavimus.
Sig+num Atone. Sig+num Gotmar. Sig+num Eldericus.
MIRO presbitero, qui hanc scriptura vindicionis scripsit et
SSS. sub die et anno quod supra.
61
1005, octubre, 25
Donació. El comte Ramon Borrell, a petició de la vescomtessa Erme-
truit, cedeix el terreny de l’església de Sant Pere i de la muntanya
de Casserres a l’esmentada església, que havia estat destruïda. El
comte amplia els termes d’aquest lloc.
[B] AASPC. Actes, tom II, f. 154.
[C] AASPC. Actes, tom III, f. 166.
[D] BSB. Ms. 434. Manuscrit de paper de 1736 extraviat.
E Arxiu del mas Corominas de Sant Martí Sescorts, Rodalia de Sant Pere de Cas-
serres de la Companyia de Jesús de Betlem de Barcelona. Còpia de 1664. Datat
l’any 1006.
F ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Monastir y ter-
me de Casserras” f. 8r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 4,
legajo 1, armario 1, estancia 1. Se troba també en lo tom segon de Actes, fòleo
154, y en lo tercer, fòleo 166”. Regest: “Als 25 octubre del any 1006. Ramon,
compte, donà a Casserras tot lo que contenia la montaña de Casserras y tot lo
que comprenia de part de orient de la yglèsia de dit monastir fins a la de Sant
Vicens de mitgdie fins a la osca, de ponent fins a la cova de Santa Maria o fins
al Ter, y a tremuntana fins al riu Gorga, lo que tenia per sos passats, qui ho
conquistaren dels moros”.
a MONSALVATJE, El monasterio, apèndix I, pp. 97-99. El considera acta de consa-
gració i dotació de l’església del monestir.
b PLADEVALL, “Sant Pere de Casserres”, a Catalunya Romànica, vol. II, p. 357.
Datat el 1006. Inclou fotografia.
c SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm.1, pp. 8-10.
d ROCAFIGUERA, “Transcripció del Llibre de las Rendas...”, s.n.
e PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 55, 65-66. Traducció al
català.
f BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, pp. 57, 59-61. Transcrip-
ció i traducció al català.
Providentia est Dei omnipotentis, ut per cuncta mundi cli-

mata ordinaretur ecclesia. Igitur in honorem Dei construxere ab
antiquis temporibus viri strenui basilicam in locum quem dicunt
Castrum Serras in nomine almi Petri apostolorum principis que
per multa curricula ex parte destructa permansit. Unde nutu Dei
accidit quaedam laudabilis matrona vicecomitissa Ermetrudis vo-
citata quae ob Dei timore voluit eam exaltare et ad Columitatem
sicut regulam eclesiasticam docet perducere. Quapropter venit ante
Raymundi principis flagitavit ut quicquid per fidelium oblatione ibi
advenisset, ille per suum pactum, vel stabilitatem ob Dei timorem
sua auctoritate confirmasset ad perenne. Ob inde ego predictus
88 IRENE LLOP
Raymundus comes videns precibus praedictae vicecomitissae Erme-

trudae non per fraudem, sed ob religionis devotionem et petitionem
et precibus eius acquievi. Et ideo pro timore Dei et ipsius loci
exaltationem, meis conventinerem animis ut ibi aliquid impertiar
meis votibus. Idcirco confirmo et corroboro simul cum consilium
fideles meos praecipuos, ut quantum in praedicta ecclesia Sancti
Petri, vel ipsius monti quem dicunt Serras Castrum continet vel
eam protestatis meae est, id totum ad praedictam ecclesiam dono
et ad suum dominium trado in perpetuum fruituro. Insuper adiicio
ut quantum ad terminum parte orientis ad praedicto loco pertinet
id usque ad ecclesiam Sancti Viccentii vel ad latus meridie usque
ad ipsa osca, sive ad occiduo usque in speluncam Santa Maria,
vel in alveo de Ter atque contra circio usque in ipso rio quem
dicunt Gorga. Quantum hae afrontationes concludunt, vel quantum
mihi pertinet pro ulla voce advenerit, vel quantum inter praedic-
tos terminos, vel ubique pro quorumlibet fidelium ibi collatum
repertum fuerit, totum incipiat a catero et propria sit praedicta
ecclesia Sancti Petri, et ad suum proprium trado pro animae meae,
vel requiem genitorum meorum, vel posteritati meae. Haec omnia
praedicta advenit ad me Raymundo per apicem regni, sive per
prossapiam generis mei qui hoc abstraxere primum gentis nostrae
ad culturam Domini, illa debellando a potestate sarracenorum. Et
propterea sicut supra scriptum est, ad opus Beati Petri suprascripti
dono vel concedo ut omni tempore habeat praedicta ecclesia, vel
omnibus ibi Deo famulantibus, vel militantibus, sine cuiuslibet
alterius inquietudine vel dominacione ciuiusvis personae. Et qui
hoc infringere tentaverit, in quadruplum restituat; sicut canonica
auctoritas docet, et haec auctoritas scripturae inconvulsibilis per-
sistat in hoc seculo.
Facta collatio scriptura stabilitatis VIII chalendas novembris,
anno X regnante Roberto rege.
Sig+num Raymundi comite, qui hunc pactum scripturae
concessionis deci et firmari rogavi, et manu mea corroboravi.
Sig+num Ermessendis comitissa. Petrus levita SSS*. Geudolfus
levita SSS*. Vivares sacerdos SSS*. Viufredus levita SSS*. Gerun-
dus subdiaconus SSS*.
SSS. Nicolaus monacus et sacerdos scripsit die et anno que
supra.
62
1005, novembre, 30
Venda. Quaranta-quatre particulars venen diverses terres al monestir
de Sant Pere de Casserres. Les propietats estan situades al comtat
d’Osona, a l’apèndix de Casserres, a Sant Esteve o a Roda ciutat,
i al comtat de Girona, a la vila de Celrà.
ginal (455 × 663 mm). Cinc documents al mateix pergamí. Hi ha una taca que
afecta les línies 28-32. Al dors: “Roda”; “Roda Sabasona”; “Dona”; “Venda y
donaciones de muchas piezas de tierra en Roda y otras partes al Prior de Cas-
serras”; “nº 8”; “Roda Conte los numero 12, 13, 14, 20 y 21, legajo 2, armario, 1
estancia 15”; “Carta per la qual consta com [...] benen a Sant Pere de Casseres
un mas a la parroquia de Roda en la partida dita apendis de Casseres en dita
parroquia. Roda”; “hh 118”; “In nomine Domini ego [...] Castreseras emptores
per hanc scripturam vindicionis nostre vindo tibi [...]”; “1005 1006”; “C 3”;
segell BUB.
20, legajo 2, armario 1, estancia 15. Als 30 novembre 1005”. Regest: “Rechels,
femina, y sos fills veneren a sant Pere de Casserras las casas, horts i terras que
tenian en lo terme de Casserras y en lo de Roda y varios altres alous, tots con-
frontats cada un per si. Però respecte que ditas afrontacions en moltas parts
no se poden llegir y que dita venda és confirmació de varias altres vendas an-
tecedents feta per los matexos que firmaren ésta se omiteix lo expressar-las”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/159 A.
c PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 67. Regest. Inclou fotogra-
fia a la p. 73.
In nomine Domini. Ego Reimundus et uxori sua Illia1 et Ri-

helles femina cum filiis suis Teuderigo et uxori sue Ermetrute, et
Uifred et Luville et Lobato, et Eneg et uxor sue Anlo, et Uimara
et uxori sue Gersen, et Giscafred et uxori sua Unuria, et Renard et
uxori sue Allena, et Alarigo et uxo [sic] sue Madresinda, et Suniario
et uxori sue Hinuerga, et Abo et uxori sue Ranlo, et Sentemiro et
uxori sue Ago, et Amalrigo et uxori sue Bero, et Uisad et uxori sue
Emo, et Miro et uxori sue Frugo, et Seniofred et uxori sue Specio-
sa, et Folhino et uxori sue Uolo, et Alarigo et uxori sue Higholo,
et Esduva et uxori sue Livol, et Uifredus et uxori sue Uidenelle, et
Duravulo et Oliba uxori sue, Sesenanda et filio meo Ermenard,
et in alia vindicio Reimundo et uxori sue Illia, nos simul in unum
vinditores vel vinditrices sumus ad domum Sancti Petri qui est
in Castrum Serras casas cum solos et suprapositos et curtes et
ortos et terras cultas et ermas et vineas et trileas et boschos et
arbores de multa genera, qui nos advenit de parentorum vel de
90 IRENE LLOP
comparacione vel per qualicumque voces. Et sunt dictos alodes

quod superius resonat in comitatum Ausone sive in apendiccio
Castrumserra sive in apendiccio Sancti Stefani vel in apendiccio
Roda civitate sive in chomitatum Gerundense2 vel in villa que di-
cunt Celra.3 Et ipsum alium alode que est in Celra afrontat ipsa
hec omnia quod superius scripta de orientis in rio Riard, et de
meridie in ipsas Presas, et de occiduo in monte Miro, et de circi
in flumen Tezer. Et alium ipsum alode quem in comitatum Ausona
afronta ipsa terra de orientis in torente, et de meridie in terra
Vives, et de occiduo in terra Igela, et de circi in terra Rihel vel
filios suos. Et ipsa I pecia de terra afronta que est de Lobato et
de Ecco, de oriente in terra Sancti Martini et de meridie similiter,
et de occiduo in terra de me conparator Sancti Petri, et de circi
similiter. Et in alio locho pecia I de vinea et afronta de oriente
in vinea de Elegod, et de meridie in istrip et de ociduo in ipsa
riba de Uigmara, et de circi in vinea de me konparatore Sancti
Petri. Et in alio locho afrontat ipsa terra vel vinea de Uugimara
de oriente in ipsa riba, et de meridie inpsa riba vel in terra Sancti
Martini, et de occiduo similiter, et de circi in vinea de Servidino.
Et ipsum alium alode que est in Silva Nigra que superius resonat,
de parte orientis afrontat in Silva de Padridio vel de Baro et vel
eres, de meridie in terras vel vineas de Ermetrute viscescomitisa
sive in terra de Estudia, femina, vel filis suis, et de occiduo in
terra Sancti Iohannis vel in fisko Sancti Stefani vel in alode Sancti
Kukuphati monasterii, a parte vero circii in ipso rego qui diskurit
per tempus pluviale. Et ipsa alia pecia de terra afronta de oriente
que est in Komalasa in terra Ellemar et vel ere suos, et de meridie
in estrada franciska, et de occiduo in terra Guadamir vel de me
vinditore, et de circi in strada. Et alia pecia de terra de Amalrigo
afronte de orientis in terra Sancta Maria, et de meridie in ipso
ermo, et de occiduo in terra de Teuderigo, et de circi in terra de
Gudrigel vel de Ermetrute, femina. Et de alia pecia de Sintemir
afronta de oriente in terra de Ecco, de meridie in ipso ermo, et
de occiduo in terra de Teuderigo, et de circi in ipso torente qui
diskurit per tempus pluviale. Et ipsas alias terras vel vineas de
Guisad et de uxori sua Emo et de Miro et de uxori sua Frugo,
afronta de oriente in torente, et de meridie in terra Sancti Petri
comparatore, et de occiduo in via que vadit ad Sancto Martino
et de circi in torente. Et alia terra de Guisado et4 afronta de
oriente in torente, et de meridie in terra vel in vinea de Oliba,
et de occiduo in terra Guimara, et de circi in torente vel in terra
de Malagnego. Et de ipso alia pecia de terra de Emo afrontat

de oriente in terra de Argeleva vel de Mir, et de meridie in terra
Godmar, et de occiduo in estrada, et de circi in terra Fulkino vel
suas eres. Et afronta ipsa vinea [...] in Antunano de parte oriente
in torrente, et de meridie in roka, et de occiduo in vinea de Oliba,
et de circi in vinea Sancti Petri. Et ipsa alia terra de Fulki vel de
Argeleva et de Coloba, afronta de oriente in terra Leopardo vel
eres suos, et de meridie in ipsa margene, et de occiduo in terra
Nifridio, et de circi in ipsa riba. Et ipsa alia terra de Alarigo de
Hilo, femina, que est in ipsas [...] afronta de oriente in terra de
Elo femina, et de meridie in terra de me emtrice, et de occiduo
similiter, et de circi in estrada. Et alia pecia de terra qui fuit de
Reinard et de Allena, afronta de oriente in terra Sancti Petri, et
de meridie in terra de Donado, et de occiduo in terra Onovi, et
de circi in terra Lobeta. Et alia pecia de terra afronta de oriente
in terra Onovi, et de meridie in terra de Donado, et de occiduo
in via, et de circi in tera Lobeta. Et ipsas alias pecias III de terra
[afrontant] de orientis et de meridie in terra Ermomir vel suos
eres, et de occiduo in media strada, et de circi in terra Ermomiro
vel eres suos. Et alia pecia de terra afrontat de orientis et [...] et
de circi in terra Sancti Petri vel de Rihel. Et alia pecia de terra
que fuit de Alarigo vel de Madresinda, afronta de oriente in terra
Vives vel de Madresinda et de [...] et de occiduo in ipso torrente,
et de circi in terra Sancti Petri comparatore. Et ipsum alium alode
que fuit de Suniario vel de Hinuerga que est in apendicio de [...]
afrontat ista koma de aurientis in flumine Congosto, et de meridie
in terra Ansolfo, et de occiduo in via que pergit ubique et de circi
in chasa de Ansolfo. [Quantum] in ista totas afrontaciones inclu-
dunt sic vindimus nos ad Sancto Petro qui est in Castroserra ipsa
omnia quod superius scripta totum5 ab integrum, cum exiis vel
regresis earum, et propter precio sicut inilorum in ipsas cripturas
[sic] resonat. Quod si nos vinditores ad ulusque homo qui ista
vindiccio venerit ad irrumpendum non hanc valeat vindicare sed
componat in duplo cum omnem suam inmelioracione, et in antea
ista vendiccio firmis et stabilis permaneat omnique tempore.
Facta ista carta vindiccio pridie kalendas december, anno
Xcimo regnante Rodberto rege.6
Sig+num Rihel, femina, sig+num Teuderigo, sig+num Ermetrute,
sig+num Uifredus, sig+num Livolo, sig+num Lobato, sig+num Ene-
go, sig+num Anlo, sig+num Uimara, sig+num Gersindis, sig+num
Giskafredus, sig+num Unuria, sig+num Reinardo, sig+num Alle-
92 IRENE LLOP
na, sig+num Alarigus, sig+num Madresinda, sig+num Suniario,

sig+num Hinuerga, sig+num Abo, sig+num Ranlo, sig+num Sen-
temir, sig+num Ago, sig+num Amalrigo, sig+num Bero, sig+num
Uuisado, sig+num Emo, sig+num Mir, sig+num Frugo, sig+num
Seniofredus, sig+num Speciosa, sig+num Fulkino, sig+num Livolo,
sig+num Alarigo, sig+num Hilo, sig+num Scluva, sig+num Livolo,
sig+num Uuifredus, sig+num Uuidenelles, sig+num Duravol, sig+num
Oliba, sig+num Sesenanda, sig+num Ermenard, qui ista vindiccio
nos simul fecimus et testes firmare rogavimus.
1. Reimundus et uxori sue Ilia, ratllat. 2. Segueix ratllat in locum que dicunt
villa mid. 3. Segueix ratllat Et afrontat ipso alode que est in [...] digna id sunt casas
cum ortes et ortos cum solos et superpositos terras et vinas [...] magores vel minores
de orientis in rio Fruliale, de occiduo in rio steria, et de circii in valle. 4. Segueix
Em femina, esborrat. 5. totum, repetit al document. 6. Segueix ratllat Sig+num
Reinardo Sig+num Ilia.
63
1005, desembre, 7
Venda. Abó i la seva filla Emó, Tasi, Bonadona i Sunifred venen al
monestir de Sant Pere de Casserres unes terres i vinyes situades al
comtat d’Osona, al terme de Roda ciutat o de Casserres i al terme
de Sant Esteve, pel preu de 6 mancusos d’or.
serras”; “nº 8”; “Roda Conte los numero 12, 13, 14, 20 y 21, legajo 2, armario 1,
per hanc scripturam vindicionis nostre vindo tibi”; “1005 1006”; “C 3”; segell
BUB.
21, legajo 2, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 7 desembre 1005. Abo y sa
filla veneren a Sant Pere de Casserras las terras y viña que tenian en lo terme
de Roda y en lo de Sant Esteve. Afrontan las de Roda a orient ab lo riu de Ter,
a mitgdie ab la casa de Vivirano, a ponent ab lo camí, y a tremuntana ab terra
de Miro. Las de Sant Esteve afrontan a orient ab la viña de Aruja, a mitgdie
ab terra de Godmar, a ponent ab lo camí, y a tremuntana ab la viña de Trasu-
vario. Item una viña que afronta a orient ab lo mateix torrent, a mitgdie ab
terras de Sant Joan, a ponent ab lo camí, y a tremuntana ab la viña de Her-
memiro. Y la viña que és als Angols afronta a llevant ab la viña de Fredario, a
mitgdie y tramuntana ab la roca fundada, y a ponent ab lo torrent pluvial. Per
lo preu de 6 mancusos de or”.

In Dei nomine. Ego Abo et fila mea nomine Emo et Tasio et

Bonadona devoda, et Seniofredo, vindictores vel donatores sumus
ad Sancto Petro qui est in Castrusera, qui nos advenit de compa-
racione vel de parentorum.
In Dei nomine. Ego Abo et Emo, femina et Tasio et Bona-
dona devoda et Seniofredus, vindictores sumus vel donator ad
Sancto Petro qui est in Castrusera, emtores. Per hanc scriptura
vindiccionis nostris vindimus vel donamus terras cultas et ermas
et vineas et arbores qui nos advenit de comparacione vel de
parentorum. Et est ista chomma quod superius scripta in cho-
mitatum Ausona, in termino Roda civitate vel de Castru Serra et
in termino de Sancti Stefani. Et afrontant ipsas terras et vineas
qui est in [...] que Abo et Emo, femina, vendit a parte orient in
flumine Tezer, et de meridie in chasa Unuvino, et de occiduo in
ipsa via qui vadit ad Antiga, et de circio in terra Miro qui est
condam. Et afrontant ipsas terras cultas et ermas et vineas qui
est in terminio de castru Sancti Stefani que Tasius vendidit et
Bonadona devoda, a parte oriente in vinea Oruca, et de meridie
in terra Godmar, et de occiduo in estrada, et de circi in vinea
Trasovario. Et ipsa alia vinea afronta de oriente in ipso torente,
et de meridie in terra Sancti Iovani cinobi, et de occiduo in es-
trada et de circi in vinea Ermemir. Et ipsa alia pecia de vinea
qui est ad ipsos Angulos quod Seniofredus donaverit, afronta de
orientis in vinea de Fredario, et de meridie in roka fundata, et de
occiduo in torente pluvial, et de circi in roka fundata. Quantum
in istas totas afrontaciones includunt sic vindimus vel donamus
ad Sancto Petro1 de Castruserra cum exiis vel regresis earum, in
propter precio mankusos VI de auro, et nihil de ipso precio aput
vos emtores non remansit. Et est manifestum. Quod si nos vindic-
tores ad ullusque homo qui ista vindiccio vel donacio venerit ad
inrumpendum non hanc valea vindicare sed componare in duplo
cum omne suam inmellioracione. Et in antea ista vindiccio vel
donacio firmis et stabilis permaneat omnique tempore.
Facta ista carta vindiccio VII idus december, anno Xcimo reg-
nante Rodberto rege.
Sig+num Abo, sig+num Emo, sig+num Tasio, sig+num Bona-
dona devoda, sig+num Seniofred, qui ista vindiccio vel donacione
fecimus et firmare rogavimus. Sig+num Ermomir. Sig+num Argemir.
Sig+num Giskafred.
94 IRENE LLOP
Leopardus, sacerdos, qui istas cartas scripsit SS. die et anno

quod supra.
1. Segueix repetit ad Sancto Petro.
64
1005, desembre, 12
Venda. Alaric i la seva muller venen a Ermetruit, vescomtessa, una
peça de terra al terme de Roda.
Als 12 desembre 1005. Alarico y sa muller veneren a Ermatru-

sa, viscondesa, una pessa de terra en lo terme de Roda. Afronta a
orient ab terra de Vives, a mitgdie ab terras de sa mare, a ponent
ab lo torrent, y a tremuntana ab terra de la compradora. Preu de
eminafir de enona y mitjas de vi y un moltó.
65
1006, gener, 11
Venda. Espetosa i Teudered, sacerdot, venen al monestir de Sant Pere
de Casserres tres peces de terra al comtat d’Osona, a l’apèndix de
Roda ciutat, als llocs anomenats Serra i vil·la Tortosana, pel preu
de 2 mancusos d’or.
BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 96r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Vilatersa-
na. Número 12, legajo 2, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 11 janer 1005.
Especosa y Teuderedo veneren a Sant Pere de Casserras tres pessas de terra
que tenian en Roda, en lo lloch de Vilatersana. Y afrontan las dos a llevant ab

terra de Adrovario, a mitgdie ab terra de Examenis, a ponent ab terra de Sant
Pere, y a tremuntana ab Codina. Y la altre afronta per totas parts ab terra de
Bonadona. Preu de 2 mancusos or”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/159 C.
In nomine Domini. Ego Espetosa, femina, et Teuderedo, sa-

cerdos, vinditores et donatores sumus tibi ad domum Sancti Petri
in Chastrumserras, emtorem. Per hanc scriptura vindicionis vel
donacionis nostre vendimus vel donamus tibi pecias III de terras
que nobis advenit per ienitores nostros vel per qualiscumque voce.
Et est ipsas terras in comittatum Ausona, in apendicio de Roda
civitate, in locum que dicunt ad ipsa Serra vel in villa Tortosana.
Et afrontat ipsas II pecias de terras de orientis in terra Adrovario,
et de meridie in terra Exemeniis, et de hocciduo in terra Sancti
Petri, et de circii in stirpe vel in Codina. Et alia terra que est in
villa Tortosana, afrontat de orientis et de meridie et de hocciduo
et de circii in terra Bonadogna, femina, vel filios suos. Quantum
in istas afrontaciones includunt sic vindimus vel donamus tibi ipsa
nostra eredetate ab integrum cum exis et regresis earum, in prop-
ter precium mancusos II de auro, et de nostre iure in tuo tradet
domino potestate. Quod si nos donatores vel vinditores aut ullus
omo que contra hanc ista carta vindicione vel donacione venerit ad
inrumpendum, non hoc valeat vindicare set componamus tibi ipsas
terras in duplo, cum sua inmelioracione, et in antea ista vindicio
vel donacione firma stabilis permaneat omnique tempore.
Facta carta vindicione vel donacione III idus ienuarii, anno
X renante Radebertus rege.
Sig+num Espetosa. TEUDEREDUS* presbiter SSS., qui ista
vindicione vel donacione fecimus et firmare rogavimus. Sig+num
Ermemiro. Sig+num Godemare. Reimundus subdiacono SSS.
VADISCULUS, clericus, qui ista vindicione vel donacione
scripsit et SSS. die et anno quod supra.
66
1006, gener, 18
Venda. Isarn i la seva dona Alba venen al monestir de Sant Pere de
Casserres dues peces de terra al comtat d’Osona, a l’apèndix del
96 IRENE LLOP
castell de Savassona, al lloc anomenat Prop del Buc i a les Arenes,

pel preu de 6 mancusos.
BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 96r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Buch de
Arenas. Número 13, legajo 2, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 18 janer
1005. Ysarno y sa muller Alba veneren a Sant Pere de Casserras duas pessas
de terra en lo terme de Savassona y loch dit Buch de Arenas. Que afronta la
una, que és en lo rech a orient ab terra de Sendreco, sascerdot, a mitgdie ab
terra de Bonhomo, a ponent ab lo rech, y a tremuntana ab terra de Leopart. Y
la altre afronta a orient ab terra de Dendredo, a mitgdie ab terra de Adeulfo y
de Lleopart, a ponent y tremuntana ab terra de Adeulfo. Preu 6 mancusos”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/159 D.
In nomine Domini. Ego Hissarno et uxori sue Alba, vindito-

res et donatores sumus tibi ad domum Sancti Petri in Chastrum
serras, emtores. Per hanc scriptura vindicionis vel donacionis nos-
tre vindimus vel donamus pecias II de terras que nobis advenit
per comparacione vel per quacumque voce. Et est ipsas terras in
comitatum Ausona, in apendicio de castro Savasona, in locum
que dicunt Prope ipso bucho ad ipsas Arenas. Et afronta ipsa I
pecia de terra qui est in ipso rego de orienti in terra Senderedus,
sacerdos, et de Bonusomo, et de meridie in terra Bonusomo, et
de occiduo in ipso rego, et de circi in terra Lopardo. Et alia
pecia de terra afronta de orienti in terra Senderedo, sacerdos, et
de meridie in terra Adaulfo et de Lopardo, et de occiduo et de
circii in terra Adaulfo. Quantum in istas afrontaciones includunt
sic vindimus vel donamus tibi ipsas II pecias de terras ab omni
integrietate, cum exiis et regresiis eorum, in propter precium
mancusus VI, et nihil que de ipso precium aput vos emtores
nostre non remansit. Est manifestum. Quem vero predicta omia
de nostro iuramus in tuo tradimus dominio et potestate. Quod si
nos donatores vel vinditores aut ullus homo qui contra hanc ista
vindicione vel donacione venerit ad inrumpendum non hoc valeat
vindicare sed componamus ipsas terras in duplo cum omnem
suam inmelioracione. Et in antea ista vindicio vel donacione firma

stabilis permaneat omnique tempore.
Facta ista scriptura vindicione vel donacione VXmo kalendas
februarii, Anno Xmo regnante Radebertus rege.
Sig+num Hisarn, sig+num Alba, qui ista vindicione vel dona-
cione fecimus, et firmare rogavimus. Sig+num Unifredus. Sig+num
Uuillelmus. Sig+num Barone.
SSS. SENDEREDUS*, sacerdos, que ista vindicione vel do-
nacione scripsit et SSS die et anno quod supra.
67
1006, gener, 24
Donació. Enoví i la seva dona Renil fan donació al monestir de Sant
Pere de Casserres d’una peça de vinya al gual Oller.
BUB.
14, legajo 2, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 24 febrer 1005. Enovino y sa
muller donaren a Sant Pere de Casserras una pessa viña en lo terme de Casse-
rras. Que afronta a orient ab la viña de Sant Pere, a mitgdie ab dits donadors,
a ponent ab lo riu Ter, y a tremuntana ab terra de Adrobar”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/159 E.
In nomine Domini. Ego Enovino et uxori sue Renil, dona-

tores sumus ad domum Sancti Petri pecia I de vinea. Et est ipsa
vinea \a/ Guado Ollero, in terminio de Castreserum. Emtores per
hanc scriptura vel donacionis nostre donamus pecia una de vinea
qui nobis advenit de comparacione vel per qualicumque voce. Et
afrontat ipsa pecia de vinea de parte orientis in vinea de Sancti
Petri, et de meridie de nos donatores, de hocciduo in flumine
Tezer et de circi in tera de Adrovario vel suis eres. Quantum in
istas IIII afrontaciones includunt sic donamus a domum Sancti
98 IRENE LLOP
Petri propter remedium anime nostre ab omni integrietate, cum

exiis et regresiis earum, in propter precium solidos X. Et de
nostro iuro in tuo tradimus dominio et potestate ad facere quod
volueris. Quod si nos donatores aut ullus omo qui contra hac ista
donacione venerit ad inrumpendum non hoc valeat vindicare sed
componat in duplo cum omnem suam inmelioracione. Et in antea
ista donacione firma et stabilis pemaneat omnique tempore
Facta ista donacionis VI calendas de marciis, ano X regnante
Ratbertus rex.1
Sig+num Enovino, sig+num Renill, sig+num Dod, sig+num
Vives, sig+num Unisclo, qui ista donacio fecit et firmare rogavi.
SSS. Oddo levita, qui ista donacione scripsi et SSS. die et
anno quod supra.
1. Segueixen dos signa d’Enoví i Renil, ratllats, que reprodueix a la línia inferior.
68
1006, gener, 26
Donació. Sofista dóna a Casserres un alou situat al terme de Voltregà,
al lloc anomenat Brugueres.
Sant Hipòlit de Voltregà”, f. 181v. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
Als 26 janer de 1006. Sofista donà a Casserras un alou que

tenia en lo terme de Voltregà, en lo lloch de Brugueras.
69
1006, febrer, 26
Venda. Goltrex i la seva muller Oruça venen a Sant Pere de Casserres
una peça de terra situada a la parròquia de Roda, al lloc anome-
nat Puig Juliana, pel preu d’una mancusada de blat.
Sant Pere de Roda”, f. 97v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Puigju-
liana. Número 23, legajo 3, armario 1, estancia 15”.
Als 26 febrer 1006. Goltrex y sa muller Oruca veneren a Sant

Pere de Casserras una pessa de terra en la parròquia de Roda, en
lo puig Juliana. Afronta a llevant ab terra de Guadamir, a mitgdie
ab terra de dit monastir, a ponent ab terra de Guadamir, y a tre-
muntana ab terra de Giscafret. Preu de una mancusada de blat.
70
1006, març, 6
Venda. Armella i els seus fills venen a Sunyer les terres que tenen a la
parròquia de Roda, al lloc anomenat Vilatersana, pel preu de 9
mancusos d’or.
As 6 mars 1006. Armella y sos fills veneren a Suniario las

terras que tenian en Roda y lloch dit Vilatersana. Que afrontan
a orient ab lo riu Ter, a mitgdie ab lo Bruguer, a ponent ab las
fonts, y a tremuntana ab terra de Sendredo. Preu de 9 mancusos
de or.
71
1006, març, 6
Venda. Abó i la seva dona Ranló, Sentemir i la seva dona Ajó i Amalric
i la seva dona Beró venen a la vescomtessa Ermetruit unes peces
de terra al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda ciutat o de Casser-
res, a Comalassa o a les Coromines, per 40 sous.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/5 (signatura antiga VIII/9). Ori-
ginal (496 × 73 mm). Conté dos documents al mateix pergamí. Al dors: “Roda
nº 15, legajo 2, armario, 1 Estància 15”; “N. 32”; “Cartas de Antunano vel de
alios locos”; “1006”; “C 5”; segell BUB.
15, legajo 2, armario 1, estancia 15”. Regest: “A 6 mars 1005. Abone i sa mu-
ller veneren a Ermatrusa, condesa, tres pessas de terra en Roda. Que afronta
100 IRENE LLOP
la una a orient ab terra de Olumare, a mitgdie ab lo camí de Fransa, a ponent

ab terra de Guadamiro, y a tremuntana ab lo camí. La altre a orient ab terra
de Escamaria, a mitgdie ab lo herm, a ponent ab terra de Tegrico, y a tremun-
tana ab terra de Ermetrusa. Y l·altre ab terra de Cicone, a mitgdie ab lo herm,
a ponent ab terra de Tegrico, y a tremuntana ab lo torrent. Per preu de 40
sous. Y al mateix temps Guisado y sa muller veneren a dita condesa las terras
y viñas que tenian en Roda y lloch dit Vilatersana. Que afrontan las unas a
orient ab lo torrent, a mitgdie ab terra de la compradora, a ponent ab lo camí
que va a Sant Martí, y a tremuntana ab lo torrent. La altre afronta a orient
ab lo torrent, a mitgdie ab terra de Elubone, a ponent ab terra de Guimara,
y a tremuntana ab lo torrent. Y la altre afronta a orient ab terra de Miro, a
mitgdie ab terra de Godmare, a ponent ab lo camí públich, y a tremuntana ab
terra de Fulcino. Preu 6 mancusos”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. VIII/9 A.
c PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 66. Regest.
In nomine Domini. Ego Abone et uxori sue Ranlo, et Sentemiro

et uxori sue Ago, et Amalrigo et uxori sue Bero, vinditores sumus
tibi Hermetruite, vicecomitissa, emptoris. Per hanc scriptura vin-
dicionis nostre vindimus tibi pecias III de terras que mihi advenit
ad me Abo de comparacione, at ad me Amalrigo de comparacione,
et ad me Sentemiro similiter, vel per quascumquas voces. Et est
ipsas terras in comitatum Ausona, in apendicio de Roda civitate
vel de Castrumserra in Cumalassa vel in ipsas Cunnaminas. Et
afrontat ipsa pecia de terre de Abo, de oriente in terra de Ollu-
mare vel eres, et de meridie in strada francisca, et de occiduo in
terra de Quadamiro et de me vinditore, et de circi in strada. Et
alia pecia de terra de Amalrigo afrontat de oriente in terra de
Sancta Maria, et de meridie in ipso ermo, et de occiduo in terra
de Tezrigo, et de circi in terra de Gudrigelle vel de Ermetructe
femina. Et I alia pecia de Sentemiro afrontat de oriente in terra
de Icone, et de meridie in ipso ermo, et de occiduo in terra de
Tezrigo, et de circi in ipso torrente qui discurit per tempus plu-
viarum. Quantum in istas afrontaciones includitur sic vindimus
tibi ipsas terras sicut superius scriptum est totum ab integrum,
cum exiis vel regresiis earum, in propter precium solidos XXXX.
Et est manifestum. Quem vero predictas terras de nostro iuramus
in tuo tradimus dominio potestatem ad tuum proprium. Quod si
nos vinditores aut ullusque homo qui contra hanc ista vindicione
venerit pro inrumpendum non hac valeat vindicare sed componat
in duplo cum sua inmelioracione. Et in antea ista vindicione firma
permaneat modo vel omnique tempore.
Facta ista vindicione II NONAS MARCII, anno X regnante
Radeberto rege.
Sig+num Abo, sig+num Ranlo, sig+num Amalrigo, sig+num

Bero, sig+num Sentemiro, sig+num Agonos, simul in unum qui
ista vindicione fecimus et firmare rogavimus. Sig+num Onnisclo.
Sig+num Suniario. Si+gnum Eicone.
SUNIARIUS SUBDIACONUS scripsit et sub SSS. die et anno
quod supra.
72
1006, març, 6
Venda. Guisat, la seva muller Emó, Miró i la seva muller Frugó venen
a la vescomtessa Ermetruit unes peces de terra al comtat d’Osona,
a l’apèndix de Casserres a les Coromines o a la vil·la Tortosana, pel
preu de 6 mancusos.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/5 (signatura antiga VIII/9). Ori-
ginal (496 × 73 mm). Conté dos documents al mateix pergamí. Al dors: “Roda
nº 15 Legajo 2 Armario 1 Estància 15”; “N. 32”; “Cartas de Antunano vel de
alios locos”; “1006”; “C 5”; segell BUB.
15, legajo 2, armario 1, estancia 15”. Regest: “A 6 mars 1005. Abone i sa mu-
ller veneren a Ermatrusa, condesa, tres pessas de terra en Roda. Que afronta
la una a orient ab terra de Olumare, a mitgdie ab lo camí de Fransa, a ponent
ab terra de Guadamiro, y a tremuntana ab lo camí. La altre a orient ab terra
de Escamaria, a mitgdie ab lo herm, a ponent ab terra de Tegrico, y a tremun-
tana ab terra de Ermetrusa. Y l.altre ab terra de Cicone, a mitgdie ab lo herm,
a ponent ab terra de Tegrico, y a tremuntana ab lo torrent. Per preu de 40
sous. Y al mateix temps Guisado y sa muller veneren a dita condesa las terras
y viñas que tenian en Roda y lloch dit Vilatersana. Que afrontan las unas a
orient ab lo torrent, a mitgdie ab terra de la compradora, a ponent ab lo camí
que va a Sant Martí, y a tremuntana ab lo torrent. La altre afronta a orient
ab lo torrent, a mitgdie ab terra de Elubone, a ponent ab terra de Guimara,
y a tremuntana ab lo torrent. Y la altre afronta a orient ab terra de Miro, a
mitgdie ab terra de Godmare, a ponent ab lo camí públich, y a tremuntana ab
terra de Fulcino. Preu 6 mancusos”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. VIII/9 B.
In nomine Domini. Ego Guisado et uxori sue Emo et Mirone

et uxori sue Frugo, vinditores sumus tibi Ermetruite, vicecomitissa,
emptori. Per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi terras
et vineas que mihi advenit ad me Guisado de comparacione, et
ad me Miro per parentorum vel per quascumque voces. Et sunt
ipsas terras et vineas in comitatum Ausona, in apendicio de Cas-
trumserra, in ipsa Cunaminas vel in villa Tortesana. Et afronta<n>t
102 IRENE LLOP
ipsas terras vel vineas de Miro vel de Frugo de oriente in torrente,

et de meridie in terra de Ermetruite comparatrice, et de occiduo
in via que vadit ad Sancti Martini, et de circi in torente. Et alia
terra cum vinea de Guisado vel de Emo afrontat de oriente in
torrente, et de meridie in terra vel vinea de Ollubone, et de oc-
ciduo in terra de Guimara, et de circi in torente vel in terra de
Malagnego. Et ipsa pecia de terra de Emo afrontat de oriente in
terra de Argeleva vel Miro, et de meride in terra de Godmare, et
de occiduo in strada publica, de circi in terra de Fulcino vel eres.
Quantum in istas afrontaciones includunt sic vindimus tibi ipsa
ec omnia quod superius scripta totum ab integrum, cum exiis vel
regresiis earum, et est precium mancosos VI. Et est manifestum.
Quem vero predictas ec omnias de nostro iuramus in tuo tra-
dimus dominio potestatem ad proprium. Quos si nos vinditores
aut ullusque homo que contra hanc ista vindicione venerit pro
inrumpendum non hoc valeat vindicare sed componat in duplo
cum sua imelioracione. Et in antea ista vindicione permaneat
modo vel omnique tempore.
Facta ista vindicione II nonas marcii, anno X regnante Ra-
deberto rege.
Sig+num Guisado, sig+num Emo, sig+num Mirone, sig+num
Frugo, qui ista vindicione fecimus et firmare rogavimus. Sig+num
Guimara. Sig+num Abo. Sig+num Lobatone.
SUNIARIUS SUBDIACONUS scripsit et sub SSS. die et ano
quod supra
73
1006, maig, 1
Venda. Bonadona i el seu fill Elderic venen al monestir de Sant Pere
de Casserres unes terres al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda
ciutat, al gual Oller o a la vil·la Tortosana. El preu de la venda és
de 5 mancusos d’or i dos moltons.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/6. Original (250 × 121 mm). Al
dors: “Roda nº 55; nº 16, legajo 2, armario 1, estancia 15”; “Nº 158 venda feta
al monestir de Caserres de unes terres en roda prop del guau Oller. Roda; 30”;
“de Roda”; “Nos troba”; “Venda de terres prop del guau Oler”; “hh 9”; “1006”;
“C 6”; segell BUB.
sana. Número 16, legajo 2, armario 1, estancia 15”. Regest: “A primer maig
1005. Bonadona y son fill veneren a Casserras las terras tenian en Roda y lloch
dit Vilatersana. Y afrontan las terras cultas y hermas a orient ab lo mitg del
albeo de Ter, a mitgdie ab lo torrent de Lobatera, a ponent ab la roca de la
Escalera, y a tremuntana ab lo graneo del Single Mitjà. Y la altre terra afronta
a orient ab terra de Ermamiro, a mitgdie ab terra de Miro, prebere, a ponent
ab terra de Esteva, y a tremuntana ab lo camí. Preu 2 mancusos de or y dos
berbusses”.
In nomine Domini. Ego Bonadona femina et filio \meo/ Elde-

rico, vinditores sumus ad domum Sancti Petri, cuius ecclesie sita
est in comitatum Ausona, in Castrum S[e]rra. Per hanc scriptura
vinditionis nostre vindimus ad iamdicta ecclesia terras nostras cul-
tas et ermas quod nos abemus in comitatu Ausona, in apendicio
Roda civitate, iusta ipso guardo Ollario sive iusta villa Tortosana.
Et advenit nobis per comparacione vel per qualecumque voce. Et
affrontat ipsas terras cultas et ermas cum arboribus pomiferis vel
inpomiferis, et vites qui ibidem sunt, de orientis in medio alveo
Tezer vel in trilias de Ilia femina sive in vineas de Nifridio, de
meridie in torrente de Lobatera et in terras de Nifridio, de hoc-
ciduo in rocha de ipsa scalela et in ipso porteleto, et de circi in
ipso gronio ultra cingulo mediano et in vinea de Ermetruite. Et
alia terra qui est iusta villa Tortosana afrontat de orientis in terra
de Ermomiro vel suos heredes, et de meridie in terra de Mirone
presbitero vel suos heredes, et de hocciduo in terra de Stephano
vel suos heredes, et de circi in via. Quantum infra istas totas
afrontaciones includunt sic vindimus a predicta ecclesia ipso alode
iamdicto totum ab integrum, cum exiis et regresiis earum, propter
precio mancusos V de auro et berbices II, et nichil que de ipso
precio apud ipso emptore non remansit. Et est manifestum. Quem
vero predicto alode de nostra iure ad ipsa ecclesia Sancti Petri
iamdicta tradimus potestate. Quod si nos vinditores aut ullus homo
qui contra hanc scriptura vindicionis venerit ad inrumpendum non
hoc valeat vindicare quod inquiret sed componat predicto alode
in duplo cum suas inmelioraciones. Et in antea ista scriptura
vindicionis firma permaneat omnique tempore.
Facta ista scriptura vendicionis die kalendas madi, anno Xmo
regnante Rodebertus rex.
Sig+num Bonadonna, femina, sig+num Eldericus, signum
simul in unum, qui ista vindicione fecimus et firmare rogavimus.
Sig+num Reinardus. Sig+num Barone. Sig+num Adrovarius.
104 IRENE LLOP
MIRONE presbiteri qui hanc scriptura vindicionis scripsit et

SSS. sub die et anno quod supra.
74
1006, maig, 1
Venda. Bonadona i Alaric, el seu fill, venen a Ermetruit, vescomtessa,
unes terres situades al terme de Casserres, al lloc anomenat Co-
mes, pel preu d’1 mancús d’or i un moltó.
[A] Original perdut
Sant Pere de Roda”, f. 98r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Comas.
Número 25, legajo 3, armario 1, estancia 15”.
A 1 maig 1006. Bonadona y son fill Aldarico veneren a Erma-

trusa, viscondesa, las terras que tenian en lo terme de Casserras,
en lo lloch dit Comas. Que afrontan a llevant ab terra de Donado,
a mitgdie així mateix, a ponent y tremuntana ab la compradora.
Preu de un mancuso de or y un moltó.
75
1006, maig, 13
Donació. Ermetruit i els seus fills donen a Sant Pere de Casserres les
cases i terres situades a Roda, al lloc anomenat Serra.
Sant Pere de Roda”, f. 98r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Serra.
Als 13 maig 1006. Armetrusa y sos fills donaren a Sant Pere

de Casserras la casa y terras que tenian en Roda, en lo lloch dit
Serra. Afronta a orient ab terra de Oliva, a mitgdie ab terra de
Galindo, a ponent ab la matexa Serra de Arsindo, y a tremuntana
ab terra de Hostales.
76
1006, juny, 13
Venda. Ponç ven al prior de Casserres unes cases i terres situades al
comtat d’Osona, al lloc anomenat Serra.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 5”.
Venta otorgada por Ponsio […] al prior de Caserras de unas

casas con sus tierras y diferentes sitos en el condado de Ausona
y lugar dicho Serra, ante Miro presbitero, en los ydus de junio
del año 10 del reynado del señor rey Rodoverto.
77
1006, juny, 20
Venda. Argemir i la seva dona Egó venen al monestir de Sant Pere de
Casserres una terra situada a la parròquia de Folgueroles, pel preu
de 3 mancusos d’or.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. El nom de la dona d’Argemir és Egó.
Santa Maria de Folgarolas”, f. 85r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
“Número 1, legajo 1, armario 1, estancia (escrit al damunt)”.
Als 20 juny del any 10 del rey Robert. Argemiro y sa muller

veneren al monastir de Casserras la terra que tenian en la pa-
rròquia de Folgarolas. Que afronta a orient ab terra de Aldabert,
a mitgdie in vua [sic], a ponent y tremuntana ab terra de Damivo.
Preu de 3 mancusos de or.
78
1007, gener, 12
Venda. Sunifred i la seva dona Llobeta venen a Miró, sacerdot, les ca-
ses, horts, terres i vinyes que tenen al terme de Roda, al lloc ano-
menat Vilatersana, pel preu d’1 mancús d’or i mig de pa.
106 IRENE LLOP

Als 12 janer any 1007. Seniofredo y sa muller Llobeta veneren

a Miro, sascerdot, las casas, horts, terras i viñas que tenian en
lo terme de Roda y lloch dit Vilatersana. Que afrontan a orient y
mitgdie ab lo riu Ter, a ponent ab lo camí de Fransa, y a tremun-
tana ab la Guardiola. Preu de un mancuso de or y mitg de pa.
79
1007, abril, 17
Venda. Exemèn i la seva muller Oruça venen a Ermetruit, vescomtes-
sa, una vinya a Roda, al lloc anomenat Arades, pel preu d’1 man-
cús d’or.
Sant Pere de Roda”, f. 98r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Aradas.
Als 17 abril 1007. Exemenis y sa muller Orusia veneren a

Ermatrusa, viscondesa, la viña que tenian en Roda, en lo lloch
dit Aradas. Afronta a orient ab la viña de Durabile, a mitgdie ab
altre viña, a ponent ab terra de Sant Pere, y a tremuntana ab
terra de Teuderico. Preu 1 mancuso de or.
80
1007, abril, 25
Venda. Guadamir i la seva dona Coloma, venen a Sant Pere de Casser-
res una peça de terra que tenen a Roda, al lloc anomenat Antunyà,
pel preu d’1 mancús i mig d’or.
Sant Pere de Roda”, f. 98r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Antunia-
no. Número 29, legajo 3, armario 1, estancia 15”.
Als 25 abril 1007. Guadamir y Coloma, conjuges, veneren a

Sant Pere de Casserras una pessa de terra que tenian en Roda,
en lo lloch dit Antuniano. Affronta a orient ab terra de Fulcino,
a mitgdie ab terra de Vives, a ponent ab terra de Lleopart, y a
tremuntana ab la roca fundada. Preu de un mancuso y mitg de
or.
81
1007, juny, 7
Permuta. Intol permuta amb el monestir de Casserres un alou situat
a la Guàrdia.
15”.
Als 7 juny del any 1007. Intol, femina, permutà ab lo monastir

de Casserras un alou que tenia en la Guàrdia. Y no se refereixen
las afrontacions per no poder-se llegir.
82
1007, juny, 13
Venda. Ponç i la seva dona venen a Casserres les vinyes i terres del lloc
anomenat Bac, per 9 mancusos d’or.
Als 13 juny del any 1007. Pons y sa muller veneren a Cas-

serras las viñas y terras que tenian en las cercanias de Casserras
y lloch dit Bach. Affronta a orient ab Ter, a mitgdie ab terras
de Isarno, a ponent ab la cima de la serra, y a tremuntana ab
Balasco. Preu 9 mancusos de or.
108 IRENE LLOP
83
1007, juny, 15
Donació. Oliba i la seva dona Guisalda donen a Sant Pere de Casserres
una era situada a Roda, al lloc anomenat Parpuiol.
Sant Pere de Roda”, f. 98v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Par-
puiol. Número 30, legajo 3, armario 1, estancia 15”.
Als 15 juny 1007. Oliba y Guisalda, sa muller, donaren a

Sant Pere de Casserras una hera sita en Roda, en lo lloch dit
Parpuiol. Afronta a orient ab terra de Bonhome, a mig die ab la
hera de Isarn, a ponent en mitg del Ruxol, y a tremuntana en
Purpuiolo.
84
1008, gener, 9
Venda. Ega i altres venen a Casserres un alou a Sesgorgues pel preu de
3 diners d’or cuit.
cia 7”.
Als 9 janer 1008. Ega y altres veneren a Caserras un alou

en Sagorgas. Affronta a orient ab lo grau de Tras Frigola o ab
Ter, a mitgdie ab Ter o alou de Sant Pere, a ponent ab terra de
Rubio y a tremuntana ab alou de Sant Martí o mas Escales. Preu
de 3 diners or cuit.
85
1007-1008, març, 13
Venda. Argemir i la seva muller venen al monestir de Casserres unes
vinyes i terres que tenen a la vall de Sau, pel preu de 3 mancusos.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 11 del rei Robert. Nota al mar-
ge: “2. 3982”. Regest: “Venta otorgada por Argemiro y su consorte Aldrego al-
monasterio de Caserras de unas artigas \sitas/ en el valle de Sau ante Bonfilio
sacerdote en 3 de los idus de marzo del año 11 del reynado del señor rey Ro-
doverto tiene otro pergamno de otra venta hecho a favor del mismo prior de
una pieza de tierra \sito/ en el termino de Sau, ante Arnaldo sacerdote, en tres
de las calendas de abril del año 13 del reynado del señor rey Rodoverto, y una
donacion en pergamino hecha por Gontario presbitero de Caserras de una
pieza de tierra de viña en el castillo de Caserras, ante Guiltredo presbitero, en
6 de los idus de octubre del año 10 del reynado del señor rey Leotario”.
A ROCAFIGUERA, “Transcripció del Llibre de las Rendas...”, s.n.
Als 13 mars del any 1008. En poder de Borrell, sascerdot.

Argemiro y sa muller veneren al monastir de Casserras per lo preu
de 3 mancusos unas viñas y terras que tenian en la Vall de Sau.
Que afrontan a sol ixent ab lo mateix bosch, a mitgdie ab las
matexas gotas, a ponent ab la viña de Quitxillo y a tremuntana
ab la viña de Deyla.
86
1009, gener, 12
Venda. Godfred i la seva dona venen a Oliver i a la seva dona Ermen-
garda un alou i terres situades a Vilagermà per 2 mancusos.
A 2 idus janer any 13 del rey Robert. Gofredo y sa muller

veneren a Olivario y a la sua muller Ermengarda lo alou y terras
que tenian en lo lloch de Vilagermà. Que afronta a orient ab lo
camí o ab terra de Arnaldo, a mitgdie ab terra del venedor, a
ponent ab terra de Sant Martí y a tremuntana ab lo camí o ab
la font dita Vilga. Preu 2 mancussos.
87
1009, març, 12
Venda. Ermemir i Belà venen a Sanç 6 peces de terres situades a Tavèr-
noles, pel preu de 3 mancusos.
110 IRENE LLOP

B ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de Ta-
vèrnolas”, f. 36r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 3, legajo 1,
armario 1, estancia 11”.
Als 12 mars 1009. En poder de Gisgafredo, sascerdot. Er-

memiro y Belano veneren a Sancio 6 pessas de terra que tenian
en Tavèrnolas. Afrontan las dos pessas a sol ixent ab lo cami,
a mitgdie ab la viña del comprador, a ponent ab lo torrent y a
tremuntana ab la viña de Sendredo, sascerdot. La altre affronta a
sol ixent ab terra del comprador, a mitgdie així mateix, a ponent
ab la roca fundada y a tremuntana ab la hera del comprador.
La altre affronta a llevant ab lo camí, a mitgdie ab terra de Ra-
mio, a ponent ab terra del comprador y a tremuntana ab terra
de Teuderedo. La altre afronta a sol ixent ab terra de Lobeta, a
mitgdie ab terra de Teuderedo, a ponent ab terra del comprador
y a tremuntana ab terra de Ramio. Y la altre affronta a sol ixent
ab terra del comprador, a mitgdie ab terra de Teuderedo, a ponent
ab terra de Ermemiro y a tremuntana ab terra de Sant Pere. Per
preu de 3 mancussos.
88
1009, abril, 10
Donació. Els marmessors d’Alaric donen a Casserres una peça de terra
situada a Sant Bartomeu Sesgorgues.
cia 7”.
Als 10 abril 1009. Los marmessors de Alarico donaren a Cas-

serras una pessa situada en Sant Barthomeu sas Gorgas. Affronta
a orient ab terra de Miro, a mitgdie ab Valpando, a ponent ab
Teudegario y a tremuntana ab Adalolle.
89
1009, abril, 29
Venda. Ermemir ven al monestir de Sant Pere de Casserres la meitat
d’una vinya que té a la parròquia de Savassona, al lloc anomenat
Palomeres, pel preu de 2 mancusos i 1 mularí.
B ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Sant Pere de
Als 29 abril de 1009. Ermemiro vengué al monastir de Cas-

serras la mitat de una terra o viña que possehia en la parròquia
de Savassona, en lo lloch anomenat Palomeras. Que afronta de
orient ab lo torrent, a mitgdie ab terra de Idulva, a ponent ab
terra de Isarno y a tremuntana ab terra de Comelnaricosa. Per
preu de 2 mancusos y un mularino.
90
999, juny, 24-1009, juny, 23

Venda i donació. Notícia de dues vendes i de la donació d’una vinya
a Casserres.
b BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 58.
Particularment fan prova certa tres actes, lo un del any tres

del rey Robert, que es lo any del Senyor 999, y los dos del any
13 del dit Rey, que son de Christo 1009: estos dos son de compras
que feu lo monastir de Casserras, y aquell es donacio de una viña,
el qual diu: ad domum Sancti Petri, ut ipse sacerdos sui in ipsa
ecclesia praesens est teneat et exfructuari faciat, tam ille quam et
successores eorum; y lo dit acte fonch firmat per Miro presbitero
y dos subdiacas.
91
1008, juny, 24-1009, juny, 23

Venda. Amalric ven a Casserres un alou al lloc anomenat Vilagermà,
amb el pacte que ho pugui posseir mentre visqui a canvi de pagar
la tasca.
112 IRENE LLOP

En lo any 13 del rey Robert. Amalrich vené a Casserras lo

alou junt ab sas casas y terras que tenia en lo lloch de Vilager-
mà. Que affronta a orient ab terra de Aldavert, a mitgdie ab lo
camí o ab lo venedor, a ponent <y> tremuntana ab lo camí que
allí passa. Ab pacte que mentres visqués lo venedor ho pogués
posssehir, pagant tasca al dit monastir.
91 bis
1009, novembre, 5
Donació. Cusca fa una donació a Bartomeu.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “3.449”.
Donacion \universal/ otorgada por Cuscha a Bartholome N.,

ante Segario, en 3 de las nonas de noviembre del año 14 del
reinado del señor rey Rodoberto.
92
1010, març, 30
Venda. Ató ven al monestir de Sant Pere de Casserres una peça de terra
situada al terme de Sau, a les Illes, pel preu de 3 mancusos.
Als 30 mars 1010. En poder de Adroario, saserdot. Atto vené

al monastir de Casserras per lo preu de 3 mancusos una pessa
de terra en lo terme de Sau, en las matexas Ysolas. Que afronta
a sol ixent ab terra de Ratifredo, a mitgdie ab terra de Susanna,
a ponent ab terra de Dela, y a tremuntana ab lo riu de Ter.
93
1010, abril, 11
Venda. Jocfred i la seva dona venen a Oliva les terres del lloc anomenat
Aiguaviva per 10 mancusos d’or.
C ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Monastir y terme
Als 11 abril de 1010. Jocofredo y sa muller veneren a Oliva

las terras <que> tenian en las cercanias de Casserras y lloch dit
Ayguaviva. Que afronta a orient ab Miro, a mitgdie ab la cova, a
ponent ab Alsaba, y a tremuntana ab Balasco. Preu de 10 man-
cusos.
94
1008-1010, desembre, 13
Donació. Ramon, vescomte, dóna al monestir de Casserres un alou
situat a Manlleu.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 1009.
Santa Maria de Manlleu”, f. 146r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
b PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 176. Regest.
c BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 64. Regest.
Als 13 desembre 1010. Ramon, biscompte, donà a Casserras

lo alou que tenia en la parròquia de Manlleu. A saber, las casas
y terras. Que afrontan a tremuntana ab alou del donador, part ab
alou de Giritillo, part ab alou de Domingo, vicari, y ab Verneda,
a mitgdie ab alou de Idilia, y a ponent ab lo camí.
114 IRENE LLOP
95
1012, febrer, 9
Donació. Amalric dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un alou
situat al terme de Corcó, a Dosmunts.
Santa Maria de Corcó”, f. 193r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 9 febrer 1012. Amalrich donà a Casserras un alou tenia

en Dosmunts, terme de Corcó.
96
1012, juliol, 15
Testament sacramental. Engúncia, vescomtessa, Bermon, vescomte,
Joan i Eixemèn, en qualitat de marmessors de Sunyer, fan pú-
blic el seu testament a l’església de Sant Pere de Cardona, davant
l’altar de Sant Miquel. Fa llegats a Santa Maria, a Fonollosa, a
Sant Vicenç de Fals, Sant Miquel de Castelltallat, a Santa Tecla, a
Sant Vicenç i a Sant Miquel de Cardona, als clergues de Cardona,
a diversos particulars i religiosos, al seu germà Eixemèn i al seu
senyor Bermon. Deixa un alou anomenat Prats a Sant Pere de
Casserres.
[A] AAC, s.n. Original perdut.
B BC. PASQUAL, vol. IV, f. 241 r-v. Còpia abreujada en paper del segle XVIII.
a UDINA, La successió testada a la Catalunya altmedieval, apèndix núm. 94, p.
257.
b CASAS, “El monestir…”, núm. 5, pp. 8-10.
c GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 11, pp. 68-70.
Condiciones sacramentorum atque ex ordinacione Durando,

sacerdote, et iudice Amaldo et in presencia Trasovado et Salla et
Undisclo, sacerdote, et Unifredo et Mirone et aliorum bonorum
hominum [...-tes] prolata que nos predicti homines, Vivas et Erme-
miro, in faciem de supradicto sacerdote vel iudice ad comproban-
dam ipsam elemosinam de condam Suniarii. Et hec sunt nomina
eorum testium qui hoc testificant sicuti et iurant, Gelemiro, [Mar-
tino?] [...] in propriis manibus per Deum patrem et per Ihesum
Christum, filium eius, Sanctumque Spiritum qui est in Trinitate
unus et verus Deus, et per hanc locum veneracionis Sancti Petri
apostoli, cuius baselica sita est in Cardona, prope aram Sancti

Michaelis ad latus dextera, supra cuius sacrosancto altario [...]
condiciones vel iniuctiones [...-ea] nos suprascripti testes scimus
et bene veritatem sapemus et de presente eramus et oculis nostris
vidimus et aures nostras audivimus ad ea ora quando iacebat con-
dam Suniarii de ipsas plagas unde [...] moriente uniunxit [...] in
Pratas. Et tunc nos videntes et audientes comendavit, vel iniunxit,
ad suos elemosinarios, Enguncia, vicechomitissa, et Bermundo, vi-
cechomite, et Iohane et Exemeno et [Vi-...-pit] eis ut distribuerent
dictis filiis [...] a mortuus fuisset sicut et fuit plenam potestatem
abuisent iamdictos elemosinarios apreendere omnem suum avere
et dare pro anima sua.
In primis iussit dare ad Sancta Maria de [Chancic- ...-do] in
Fonoliosa de chubo I, ad Sancto Vicentio de Falchos quarteradas
III de vinea et tona I cum ipso vino, et ad Sanctum Petrum ce-
nobii Castrum Serras ipsum suum alaudem de Pratas, quod emit
de Adalo ab ipsos heredes et ipso [al- ...] et ipso apezo. Et ad
Sancto Michael de Castello Talgiato ipsum alodem quod emit de
Eldemar et de Seniuldo et de muliere de Lobaton. Et ad Sancta
Tecla ipsa pareliata de Segarra cum ipsus bovos et apreo qui est
ad Turre de [Ser- ...] ab Ermomiro concedit ad iIlum ipsam suam
medietatem, et inter oves et chapras X, et pro animam suam
inter oves et chabres XXX per missas et porchos IIIl quod tenet
Ermomiro et duos de Gelmiro simil per missas [...] de vino pro
anima mea per missas, exceptus uno modio quod concedit ad Er-
momiro. Et ad Martino modiata I de vinea in Cardona ad Monte
Sancto quod emit de Sanlo, et tona I. Et ad Vives I semodiata
de vinea [ ...] quarteradas V in Cardona. Et inter Sancto Vicentio
et sancto Michael, qui sunt in Cardona, modiatas lIII de vineas
et ipsas casas cum ipso ferraginale et chubo I et tonna I. Et ad
ipsos cleros de Cardona modios VI de ordei [...] III de exadas
per missas. Et ad Oliva, presbitero, chapa I et duos chamisos.
Et ad Exemeno, fratrum eius, ipsum suum alodem quod abebat
in Sevedano, sive in ipso Brulio, id sunt, terras et vineas cum
ipsa vaschula et chasas. Et ipsum [...] abet in Osona, mandavit
dare pro anima sua per missas. Et ad Sancto Michael de Castello
Talgiato manchosos III, et pro solucione de ipso monumento [...]
et chalcias unas. Et ad Bonofilio, sacer de Chancios, manchosos
II et ipsas osas et medietate de ipsa trugia quod tenet Petro de
Casellas et pelliciata I de pelles, totum per missas. Et scuto vel
lancea et spada ad Martin [...-ne] I et gonella I et targa I et lancea
116 IRENE LLOP
I. Et ad seniorem meum Bermundo, ipsum meum chavallo bagio

cum freno et sella. Et ad domina mea, Enguncia, pesses lI de
auro quod tenet Martino et ipso chavallo quod [toll-...] et ipsum
precium donare faciatis ad Sanctum Petrum de Roma, cum tres
uncias de auro quod tenet Martino Vives. Et ipsa terra de Toveda
ad Martino. Et ad Ermessinda trapada I de lana. Et aliam om-
nem rem suam que invenire potueritis donare faciatis pro anima
sua. Et cum hec omnia ordinavit postea sic obiit de hoc seculo
in mense iulio, feria VI. Et nos Martino et Gelmiro et Vivane et
Ermemiro [...] quam vero isti hic testes testificaverunt in istum
iudicium verum est en nulla fraus nec malo ingenio hic in [...]
posse non est, nos scientes, sed secundum volumptatem ipsius [...]
agnitoris factus veI editus. Et ea que scimus recte et [ue-...] per
super hanc nixium iuramentum in Domino.
Latte condiciones idus iulii, anno XVII regnante Radbertus
rex.
Sig+num Martino, sig+num Gelmiro, qui testes sumus de
hunc iuramento. Sig+num Ermomiro, qui socii sumus cum ipsos
testes et hunc iuramentum iuravimus. Sig+num Trasovado. Sig+num
Charpio. Sig+num Re-[...] de hunc sacramento. Sig+num Enguncia,
vicechomitissa. Sig+num Bermundo, vicechomite. SSS Arnallus,
iudex. Sig+num Iohan [...] de hac causa.
Durandus, presbiter, rogatus scripsit et SSS. die et anno
quod supra.
97
1012, novembre, 16
Venda. Bonuç ven a Engúncia, vescomtessa, un alou situat a la vall de
Riusec pel preu de 20 unces d’or.
Sant Genís Sacosta”, f. 216r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Núme-
ro 3, legajo 1, armario 1, estancia 13”.
Als 16 novembre de 1012. Bonuso vengué a Engusia, biscon-

desa, las casas y terras que per alou propri tenia en la vall de
Riusech. Affrontan a orient ab la vila de Albecario o Carneyro, a
mitgdie ab la Serra de Geronés y va a la palomera de Cantallops,
a ponent ab lo grau y escalas, y a tremuntana ab lo grau de Me-
dary y baxa per las vernedas de Ramon Mir, et així per ipsam
salentem de Santa Margarida y ve de las Planas y va a la vila de
Hostoles y va fins Albecario. Preu de 20 onsas de or.
98
[ca. 1012]
Donació. Uns particulars donen una heretat situada a la vall d’Amer,
al lloc anomenat Riusec.
Als 9 octubre 896. Alguns particulars donaren una heretat

den la vall de Amer y lloch dit Riusech junt ab lo palacio y varias
terras. Però no se pot llegir a favor de qui se feu.
99
1013, maig, 10
Venda. Berart i el seu germà Requesens, anomenat Rodball, venen
un alou al monestir de Sant Pere de Casserres situat al comtat
d’Osona o a Casserres pel preu d’11 mancusos.
ginal (247 × 112 mm). Al dors: “Nº 85 venda de un alou a casserres”; “hh 105”;
”Amelius abbas kastrum Serris”; “Venda feta al monestir de Casserres de un
alou en la parroquia de Roda. Roda”; “Roda nº 32”; “Nº 35, legajo 4, armario
1, estancia 15”; “1013”; “C7”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 98v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “32, legajo
4, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 10 maig 1013. Berardo y son germà
Requisendo veneren a Casserras un alou que tenian en Roda, casas y terras. Y
Afronta a orient ab terra de Godmaro, a mitgdie ab lo olivar de Isarn, a ponent
ab lo riu Ter y a tremuntana ab la roca Abiliaria. Preu 11 mancusos”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, num. II/138.
In nomine Domini. Ego Berardus et fratre meo nomine Re-

chesindus, que vocant Rodballus, vinditores sumus Sancti Petri et
Sancti Pauli et Sancti Iohannis zenobii Chastres serres, emptores.
118 IRENE LLOP
Per anc scriptura vindicionis nostre vindimus ad domum Sancti

Petri zenobii alaudum nostrum proprium que nobis advenit per
ienitore vel ienitrice nostra, sive per incartacione de mater nostra
nomine Tresgoncia, sive per comparacione quod comparavimus de
fratre nostro nomine Wisado. Et est ipsum alaudum in comitatu
Ausona, in parrochia Sancti Petri Roda vel in Castres serres. Et
abet in ipsum alaudum chasas, chasalibus, ortis, ortalibus, terras,
vineas, arboribus pomiferos vel inpomiferos, petras, petrarum,
vitis cum arboribus, torcularibus, vexela maiore vel minore. Et
afrontat ipsa omnia de parte oriente in terra de Godmarus vel
de Ysarnus, de meridie in ipsa olivaria in terra de Ysarnus, de
occiduo in flumine Tezer, de circi in rocha abililiaria vel in terra
de Eilo. Quantum infra istas quatuor afrontaciones includunt sic
vindimus ad domum Sancti Petri zenobii totum ab integrum, cum
exiis vel regresiis earum, in propter precium mancusos XI. Et est
manifestum. Quem vero hec omnia de nostro iuramus in manu
de Amilio, que est vocitatur gracia Dei abba vel de aliis monacis,
tradimus dominio et potestate ad faciendum omnia quod ad ser-
vicium Dei pertinet. Ita quod si nos vinditores aut ullusque omo
masculini seu femenini que contra ista charta vindicionis venerit
pro inrumpendum non hoc valead vindicare quod requirit sed in
duplo componat. Et in antea ista karta vindicionis firma et stabilis
fiat omnique tempore.
Facta ista karta vindicionis VI idus madii, anno XVII regni
Radebertus rex.
Sig+num Berardus, sig+num Rechesindus, que vocant Rode-
ballus, qui ista charta vindicione fecimus et firmare rogavimus.
Sig+num Bonifilius. Sig+num Moratone. Sig+num Ansulphus,
levita.
SSS. Petrus levita qui ista charta scripsit et subsit die et
anno quo supra.
100
1014, març, 25
Donació. Miró i la seva dona Oranda donen a Giscafred un camp si-
tuat al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda, al terme de Manlleu
o a Terrers.
ginal (311 × 85 mm). Al dors: “Roda nº 33 Legajo 4, armario 1, estancia 15.
Roda”; “Nº 84 donacio feta a un particular del camp de Tereres es a Roda a la

partida dita Malleons. Roda”; “hh 102”; “1014”; “C 8”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 98v. Regest en paper de 1787. “Número 33, legajo 4,
armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 25 mars 1014. Miro y sa muller Oranda
donaren a Giscafredo las terras que tenian en Roda y Manlleu. Que afrontan
a orient ab lo torrent y ab lo camí, a mitgdie ab terra de Guitart, a ponent ab
terra de Santa Maria, y a tremuntana ab terra de Guitart”.
In nomine Domini. Ego Miro et uxori mea Oranda, dona-

tores sumus tibi Giscafret. Per anc scriptura vindicionis nostre
donamus tibi ipso campo de Tereres que fuit de Gerseu, qui
nobis advenit de comparacione. Et est ipso campo in comitatum
Ausona, in apendicio de Roda, in termino de Mesleo vel in Terers.
Et afronta ipso campo de oriente in torrent et in strada vel in
terra de Nadali, et de meridie in terra de Quitard, de occiduo in
terra de Sancta Maria et de Gitard, de circi in terra de Gitard.
Quantum infra illas afrontaciones includunt sic donamus tibi ipso
campo ab integrum, cum exiis et regresiis earum. Quod si nos
donatores aud ullusque omo qui contra anc ista carta donacione
venerit ad inrumpendum non oc valead vindicare sed componat
in duplo cum sua inmelioracione. Tali conventum quod teneat Mir
in diebus vite sue. Et in antea ista donacione firma permaneat
omnique tempore.
Facta car\ta/ donacione VIII kalendas apreli, anno XVIII
renante Radeberto rex. Sig+num Miro, sig+num Onrad, qui ista
donacione fecimus et firmare rogavimus. Sig+num Riher. Sig+num
Oliba. Sig+num Quilgelm.
Alaricus sacerdos, qui ista carta donacione scripsit SSS. et
die et anno quod supra.
101
1014, abril, 3
Venda. Vives ven a Casserres unes terres per 5 sous.
vol. 4513). Regest en paper. Indica que ven un alou al castell de les Serres.
de Casserras”, f. 8v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 7, lega-
120 IRENE LLOP
Als 3 abril del any 1014. Vives vené a Casserras las terras
que tenia en Casserras. Que affrontan a orient ab Ter, a mitgdie
y ponent ab la roca fundada y a tremuntana ab terra de dit mo-
nastir. Preu de 5 sous.
102
1016, agost, 4
Donació. Ató i la seva dona Quíxol donen un alou al monestir de Cas-
serres.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. El nom de la dona d’Ató és Quintol.
Als 4 agost del any 1016. Ato y sa muller donaren a Casserras

lo alou tenian en Casserras. Affronta a orient ab Ter, a mitgdie ab
la ruira de Sant Pere, a ponent y tremuntana ab Ter.
103
1017, maig, 23
Venda. Ansulf i la seva dona Sarivella venen a Sunifred un alou format
amb terra i trilla al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de
Roda o a la riera de Casserres, pel preu de 4 mancusos.
ginal (297 × 95 mm). Al dors: “hh 12”; “nº 98 Ansulpho ven a Sunefredo dues
peces de terra en Roda. Roda”; “Roda nº 34, legajo 4, armario 1, estancia 15”;
“de Roda”; “1017”; “C 9”; segell BUB.
34, legajo 4, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 23 maig 1017. Arnulfo y sa
muller veneren a Seniofredo dos pessas de terra y una hera que tenian en
Roda. Que la una afronta ab la hera o ab lo albeo del riu Ter a part de llevant,
a mitgdie ab terra del comprador, a ponent ab terra de Sant Pere, y a tremun-
tana ab terra de Adrovario. Y la altre a orient ab Ter, a mitgdie y ponent ab la
viña de Uldrigo, y a tremuntana ab la viña de Fulcino. Preu”.
In nomini Domini. Ego Ansulphus et uxori mee Sarivelle,

vinditores sumus tibi Seniofredus, emptores. Per hanc scriptura
vindicionis nostre vindimus tibi alaudum nostrum proprium, et
sunt pecias duas de terra cum trilia. Et est ipsa terra cum trilia
in comitatum Ausona vel in parrochia Sancti Petri Roda sive in
rieira de Kastres serra. Et una pecia de terra cum trilia afrontad
de parte orientis in alveo Tezer, de meridie in terra de me emptore,
de occiduo in terra Sancti Petri, de circi in terra de Adrovario
vel de nostros eredes. Et alia pecia afrontad de parte orientis in
flumen Tezer, de meridie in vinea de Uldrigo, de occiduo similiter,
de circi in vinea de Fulchino. Quantum in istas afrontaciones inclu-
dunt sicvindimus tibi totum ipsum alaudum quantum abemus vel
abere debemus totum ab integrum, cum exiis vel regresiis earum,
in propter precium mancusos IIII. Et est manifestum. Quem vero
hec omnia de nostro iuramus in tuo tradimus dominio et potesta-
te ad faciendum omnia quod volueris. Ita quod si nos vinditores
aut ullusque omo qui contra ista charta vindicionis venerit pro
inrumpendum non ac valead vindicare quod requerit set componat
in duplo cum sua melioracione. Et in antea ista karta vindicionis
firma et stabilis permanead modo vel omnique tempore.
Facta ista karta vindicionis X kalendas iunii, anno XXI regni
Radebertus rege.
Sig+num Ansulfus, sig+num Sarivelle, qui ista karta vindicionis
fecimus et firmare rogavimus. Sig+num Adala. Sig+num Amalricus.
Sig+num Sendredus.
SSS. Petrus levita qui ista scriptura vindicionis scripsit et
subcripsit die et anno quo supra.
104
1017, juliol, 23
Donació. El monestir de Sant Pere de Casserres dóna a Miró Cordove-
lla un mas del monestir situat a la parròquia de Santa Eugènia, al
lloc anomenat Gurri, a canvi de pagar quart i braçatge de pa i vi i
2 capons per Tots Sants.
Santa Eugènia de Berga”, f. 145r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
122 IRENE LLOP
Als 23 juliol 1017. Lo monastir de Casserras donà a Miró

Cordovella lo mas que dit monastir tenia en la parròquia de Santa
Eugènia y lloch dit Gurru, a la prestació de quart y brasatge de
pa y vi y 2 capons per Tots Sants per las casas de dit mas.
105
1019, juny, 13-1020, juny, 4

Donació. Els marmessors del vescomte Ramon fan donació al seu fill
Bermon, vescomte, del castell de Rupit amb els seus drets, tret
dels que deixà als sants i del que havia donat a la vescomtessa
Ermetruit.
a BOLÓS, B. Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 71. Regest. “Per pro-
va de la veritat, dich, que he vist una donació que feren Enguncia, Bescomtes-
sa y Ermamir, Ministral, Marmessors de Ramon Bescomte, fill de Quadral
y de la Bescomtessa Ermetrude, en la qual donaren al dit Ramon lo Castell
de Rupit y altres alous, exceptant lo que antes lo dit Quadral avia donat als
Sants, y lo que avia donat a la sua Muller la Bescomtessa Ermetrude. Lo dit
Castell de Rupit i alous continguts en dita donació confrontan a orient ab lo
riu de Mer, a mitgdia al lo Coll de Osor, a ponent ab lo Coll de Sau, a cerç ab
Dos Munts, y després posa altras afrontacions, y las llarga fins a las Rocas de
Cabrera y fins al Coll de Farrucio. Fonch feta dita donació a 13 de Juny del
any 24 del Rey Robert y de Christo 1019”.
Als 4 juny 1021. Engústia y altres marmessors del quondam

Ramon, viscompte, donaren a Bermudo, visconde, son fill, lo cas-
tell de Rupit ab sos drets: exceptat lo que dexà als sants que en
son testament se referexen y los que foren de sa mare Ermetruse.
Qual castell affronta a orient ab lo riu de Amer, a mitgdie ab lo
coll de Osor, a ponent ab lo coll de Sau y a tremuntana ab Dos
Montañas y baixa al Boix o a la roca de Cabrera y se junta ab
Collterrer.
106
1021, desembre, 16
Donació. Plasícia dóna unes peces de terra al monestir de Sant Pere
de Casserres per la salvació de la seva ànima situades al comtat
d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda, al lloc anomenat
Antunyà.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/10 (signatura antiga II/120).
Original (258 × 74 mm). Al dors: “38 Roda”; “Roda nº 38, legajo 4, armario 1,
estancia 15”; “Scriptura”; “Donacio feta al monestir de Casserres de una pesa
de terra en la parroquia de Roda en Antutano. Roda”; “Nos troba”; “Donacio
a Casserres de terra in Anturano”; “Sancti Petri de Roda in Antuniano”; “hh
142”, “1021”; “C 10”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 99r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Antunia-
no. Número 38, legajo 4, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 26 desembre
1022. Placicia donà a Casserras una pessa de terra que tenia en Roda y lloch
dit Antuniano. Que afronta a orient y mitgdie ab terra de Oliva y ab lo torrent,
a ponent y tremuntana ab terra de dit monastir”.
In nomine Domini. Ego Plazizia donator sum ad domum

Sancti Petri et Sancti Iohannis vel Sancti Pauli sive Sancti Andre
zenobii Kastrorum Serra. Certum quidem et manifestum est enim
quia placuit amicis meis et placet nullus quoque imperio nec
suadentis ingenio sed propria hoc elegit nobis bona volumptas ut
karta donacionis fecissem ad domum Sancti Petri zenobii de pe-
ciam de terra. Et est ipsa terra in comitatu Ausona, in parrochia
sancti Petri Roda sive in Antuniano. Et advenit a me Plazizia ipsa
terra de genitores sive per ullasque voces. Et affrontad ipsa terra
de oriente et de meridie in terra de Oliba vel in ipso torrente,
de occiduo et de circi in terra Sancti Petri zenobii. Quantum in
istas totas afrontaciones includunt sic dono ad domum Sancti
Petri zenobii ipsa terra, cum exiis vel regressiis earum, propter
Deum et remedium anima mea. Et est manifestum. Quem vero
ipsa terra de meo iuro in potestate trado solidum et litium, ita
quod si ego donator aut nullusque omo qui contra ista donacione
venerit disrumpere per qualique ingenio, ira Dei incurrat et cum
diablorum inferni peciam habeat.
Facta ista charta donacione VII kalendas ianuarii, anno XXVI
regni Radebertus rex.
Sig+num Plazizia, qui ista donacione feci et firmari rogavi.
Sig+num Guililemi. Sig+num Gitardi. Sig+num Gifredi.
124 IRENE LLOP
SSS. Petrus levita, qui ista karta donacione scripsi et subs-

cripsi die et anno quod supra.
107
1021, desembre, 26
Donació. Amalric i altres fan donació a Casserres d’una peça de terra
a Vilagermà.
Sant Martí Sescorts”, f. 70r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número
A 7 kalendas janer any 26 del rey Robert. Amalrich y altres

donaren a Casserras una pessa de terra en Sant Martí o en Vila-
germà. Affronta per totas parts ab terras de dit monastir.
108
1022, maig, 16
Donació. Ramon dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un alou,
situat al comtat d’Osona, a Roda ciutat, al lloc anomenat Angles,
per la salvació de la seva ànima, amb la condició que la seva dona
en tingui la possessió mentre visqui i pagui la tasca al monestir.
Original (391 × 117 mm). Al dors: “Roda nº 31, legajo 4, armario 1, estancia
15”; “De Angulis”; “Donacio que fa lo dit Ramon a Sant Pere de Casseres del
dit mas y moli en Roda. Roda”; “1022”; “C 11”; segell BUB.
B BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/12 (signatura antiga IV/4). Cò-
pia coetània (370 × 150 mm). Al dors: “Roda 16”; “Conte lo matex que el pre-
cedent”; “nº 35 legajo 4, armario 1, estancia 15”; “Roda nº [...]”; “Dangulis”;
“1022”; “C 12”; segell BUB. Entre els testimonis hi ha el signe de Savaric.
Sant Pere de Roda”, f. 98v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Angols.
Número 31, legajo 4, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 16 juny 1012. Ra-
mon donà a Casserras las casas, horts, terras y molí que tenia en Roda, en lo
lloch dit Angols. Que afronta a orient ab la roca Corbatera, a mitgdie ab lo coll
dels Angols, a ponent ab la roca Passarera o ab las Escalas a la altre part de
Ter, y a tremuntana ab las rocas superiors. Ab pacte que vivint pagaria tasca
al monastir y después la pagasen sos fills. Y en cas de tenir éstos necessitat de
vendrer haguesen de vendrer a favor del abat de dit monastir. Y después de
morts sa muller y filla los successors pagassen quart. Y faltant tota sa descen-
dència passàs tot al dit monastir.”

Sant Pere de Roda”, f. 99r. Regest en paper de 1787. “Angols. Número 35. Als
16 maig 1022. Ramon donà a Casserras las casas, horts, terras y viñas que
tenia en Roda, en los Angols. Que tot affronta a orient ab la roca Corbatera, a
mitgdie ab lo coll dels Angols, a ponent ab la roca Passarera y a tremuntana
ab las rocas superiors. Ab los pactes de la donació número 31”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/110 i IV/4.
In Dei nomine. Ego Raimundus. Magnum mihi et satis licitum

esse videtur domum Dei hedificare ubique et de meis rebus hono-
rare atque concedere. Audiens predicationes et monita Sanctorum
Patrum, quia helemosina a morte liberat animam. Cognoscens me
peccati macula honustum conpuctus divina pietate ut Deus mise-
ricors et propicius sit in peccati meis. Propterea concedo atque
trado ad domum Sancti Petri cenobii Castroserras alaudem meum
proprium que mihi \advenit/ de parentorum et de comparatione,
vel pro qualicumque voce. Hid sunt casas, casalibus, ortis, orta-
libus, terras et vineas et trileas cum illorum arboribus omnium
generum, cultum et ermum, garricis, pratis, pascuis, unum moli-
num constructum cum suo superposito, et cum suo capud aque
et cum sua resclosa et cum sua gleba et cum omnia strumenta
omniaque adiacentas, et alios mulnares cum suos capud aquis
et cum suas adiacentias, glarea, cannareras, rochas, petras, aquis
aquarum, vieductibus et reductibus, cum exiis et regresiis erarum.
Quantum habeo et habere debeo per qualicumque voce sic trado
supradicto cenobio Sancti Petri, in tali conventu ut dum vixero
ego Reimundus teneam solidum et possideam1 post obitum vero
meum teneat uxor mea Hilia et filie mee dum vivunt, et ipsam
tacham per singulos annos donent supradicto cenobio Sancti
Petri. Et si necessitas illis venerit ut vendere cogantur, non pres-
summant vendere, nisi abato et servis Sancti Petri suprascripti,
ad servicium eiusdem coenobii, si autem illi emere neglexerint
aut forte non potuerint, solutionem illis donent vendere per in-
gruentem manifestam necessitatem. Post obitum vero illarum si
supradicte filie proles de legitimo coniugio habuerint, ipsi filii
dum vivunt teneant supradictum alaudem, et per singulos annos
donent quartum supradicto cenobio Sancti Petri. Postquam autem
aliquis ex illis filiis non superfuerit, solidum et liberum remaneat
supradictum alaudem suprascripto cenobio Sancti Petri. Si autem
illa legitimos filios non habuerint, post mortem illarum semper sit
solidum Sancti Petri suprascripti. Et est hec omnia superinserta in
comitatum Ausone, infra fines Roda civitate, ad ipsos Angulos. Et
126 IRENE LLOP
habet affrontationes supradictum alaudem de parte orientis in rocha

corbatera, et de meridie in ipso collo de Angulos vel in terra de
Amad, et de occiduo in ipsa rocha passarera vel in ipso scalione
ultra flumine Tezer, de parte vero circi affrontat in rochas supe-
riores vel in terra de Tederico. Quantum infra istas affrontaciones
includunt sic dono hec supradicta omnia ab integrum quantum
habeo et habere debeo pro qualicumque voce supradicto cenobio
Sancti Petri sicut suprainsertum est, et est manifestum. Si quis
contra hanc cartam elemosinariam venerit ad inrumpendum, non
valeat vindicare, sed in primis iram Dei incurrat, et a liminibus
sancte Dei ecclesie extraneus efficiatur quo ad usque satisfaciendo
emendare studeat, et cum Iuda Scarioth porcionem accipiat. Et
in super in quadruplum exsolvere cogatur.
Facta carta elemosinaria vel largitionis XVII kalendas iunii,
anno XXVI regnante Rodeberto rege.
Sig+num Reimundi, qui hanc cartam elemosinariam rogavit
scribere et testes firmare. SSS. Petrus levita. Sendredus, sacerdos
SSS.* Sig+num Hilia. Sig+num Undiscli.
WIFREDUS SACER VEL MONACHUS, qui hanc cartam ele-
mosinariam scripsit et sub SSS. die et notato tempore, cum VI
literis superpositas in versus III.
1. Segueix un espai en blanc.
109
1022, maig, 28
Testament. Sunifred dicta testament. Nomena almoiners la seva mare,
els sacerdots Galí i Sunifred, i un altre Sunifred, per tal que dis-
tribueixin els seus béns quan hagi traspassat. Fa llegats a la seva
família, al cenobi de Santa Maria de Ripoll i a Sant Pere de Vic,
a les esglésies de Sant Miquel de Cuixà, Sant Pere de Casserres,
Sant Esteve de Granollers de la Plana i Sant Pere de Falgars, i a
diverses persones. Deixa al monestir de Sant Pere de Casserres un
mancús.
A ABEV. ACV cal. 6, núm. 844. Original (320 × 160 mm).
a UDINA, La successió testada a la Catalunya..., núm. 121, pp. 297-298.
b SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 2, p. 11. Transcripció par-
cial.
c ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic... vol. I, núm. 822, pp. 156-157.
d PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 74. Regest.
In Dei nomine. Ego Seniofredus recognosco me peccatore,

sed tamen spero in misericordia Dei, et tamen timeo ne subito
mihi causu me obveniat mors, et ideo elegit meos ellemosinarios,
id est, Ialindus sacer et mater mea et Seniofredus, sacer, et alio
Seniofredus, ut isti post obitum meum abeant potestatem distri-
buendi omnes facultates meas, id est, in sanctis Dei.
In primis ipsum meum alodem quod abeo in Sevedano,
quod abeo vel abere debeo, remaneat ad Ialindus, frater meus,
in tale videlicet racione ut1 teneat in vita sua et post obitum eius
remaneat ad Galindus sacer, qui mihi advenit de conparacione. Et
alium alodem qui mihi advenit de genitore meo vel de genitrice
mea remaneat ad fratres meos, id est Ialindus et Arnallus et Bo-
nucio, in tale videlicet racine ut teneant in vita sua; post obitum
illorum remaneat ad Sancte Marie cenobi. Et ipsum alodem, quod
superius resonat, teneat mater mea in vita sua sine blandimentum
de ullumque ominem. Et ipsum alodem quod abeat in Ca[resa]
go remaneat ad uxori mea in tale videlice racione ut teneat in
vita sua et donet ipsa tascha ad Sanctum Petrum [sede Vico],2 et
post obitum eius remaneat solidum ad iamdicti Sancti Petri et
ipsa vinea3 et ipsum alode quod superius scriptum est; et si uxori
mea abuerit filium a<u>d filia, teneat et posidea<t> in vita sua.
Et ad domum Sancte Marie cenobii, mancosos III cum ipsa equa;
et ad Sancti Petri sede Vico, mancosos II; et ad Sancto Michaello
de Cusa, mancosos II; et ad Sanctum Petrum de Castrum Sera,
mancoso I; et ad Sancti Stephani, mancosos II; et ad Sancti Petri
de Felgare, mancosos II. Et ad Seniofredus sacer, mancoso I et
quartera I de blado; et ad Wifredus, cloetos III quos teneo in ser-
vicio fratri meo Galindus; et ad uxori mea, in pane et vino modio
I; et remaneant mancosos VIII et modio I, quod melius videtur
distribite. Et ad uxori mea, modios II de ordio et tonna I que
fuit de eminas V de blado. Et ad fratre meo Arnallus remaneat
ossebergo. [Et ad Sendredus sacer, spada].4
Fa<c>tum istum testamentum V kalendas iuni, anno XXVI
regnantem Rodebertus rege.
Sig+num Seniofredus, qui istum testamentum fecit et firmari
rogavit. Galindus sacer. * Sig+num Agela. Sig+num Seniof<r>edo.
Sig+num Senderedus.
Seniofredus, sacer, qui scripsit et die SSS. et anno quod
supra.
128 IRENE LLOP
1. et, per error. 2. Manca a causa d’un forat. 3. Segueix un espai en

blanc. 4. Frase situada al capdavall del pergamí.
110
1022, juny, 1
Testament. Ermemir, malalt, dicta testament. Nomena marmessors
Sendred, sacerdot, Guisalec, Oliba, la seva muller Guifreda i Ervi-
gi. Fa deixes a les esglésies de Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de
Casserres, Sant Pere de Roda i als seus fills. Deixa un terç del pa
i el vi per la salvació de la seva ànima i mana que els seus deutes
siguin pagats amb els seus béns mobles. Llega a Sant Pere de Cas-
serres un casal, un camp, un mul, una trilla, una euga, un bou,
deu animals menuts i un quartà de civada; cedeix la batllia de la
seva dona i fills a l’esmentat monestir.
[A] ABEV. ACV cal. 6, núm. 843. Pergamí original (420 × 210 mm).
B BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/13 (signatura antiga VIII/15).
Pergamí (530 × 248 mm). Al dors: “Roda Nº 37, legajo 4, armario 1, estancia
15”; “Nos troba”; “Ermemir dona a Sant Pere de Casserres”; “hh 99”; “1022”;
“C 13”; segell BUB. Document en blanc.
37, legajo 4, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 1 juny 1022. Testament de
Ermamiro ab lo qual dexà varias cosas a Sant Pere de Casserras del casal y
terras tenia en Roda”.
a RIPOLL, Extracto de varios documentos…, pp. 1-2. Edició parcial.
b MONSALVATJE, “El monasterio…”, apèndix X, pp. 122-123. Edició parcial.
c VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. VIII/15.
d UDINA, La successió testada a la Catalunya..., núm. 122, pp. 298-300.
e SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 3, pp. 12-13. Transcripció
parcial.
f ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic..., vol. I, núm. 822, pp. 157-159.
g ROCAFIGUERA, “Transcripció del Llibre de las Rendas...”, s.n.
h PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 74. Regest.
In nomine Domini. Ego Ermemirus spero in misericordia Dei

et obtentu mortis mee hunc testamentum fieri decrevi, et rogo
ut sint manumissores mei, id est, Sendredus sacer et Guisaleigo
et Oliba et Guifreda, uxor mea, et Ervig. Precipio namque vobis
elemonisariis meis ut licenciam abeatis distribuere omnem facul-
tatem meam.
In primis persolvatis omnes meos debitos ex rebus mobilibus
et sup,1 si non abundaverint, ex alaudibus meis vindere faciatis et
persolvatis. In primis relinco ad domum Sancta Maria Riopullensi
ipso alaude qui est ad ipsas Arenas de ipsa strada subtus. Et ad

Sancti Petri cenobiy Kastrum Serra dono ipso cheisale cum ipso
campo que ibidem est, qui est ad Palomera, cum terras cultas et
eremas, ut teneant propinqui mei in suo servicio. Simili modo
eo tenore dono Sancti Petri cenobii ipso mul nostre, quod emit
de Retrude femina et de Mironi, et ipsa trilia que de Bela fuit et
equa I et bove I et bestiar X et quarta I ordeo qui est in chasa
Unufredus. Et ad domum Sancti Petri Roda iussit dare pecias
II de terra qui sunt prope ecclesia, in tale conventu ut teneant
clericos qui altare decantant Sancti Petri; et si omo aut femina
extraere voluerint ad clericos qui decantant ipso altare, licenciam
abeant filios meos aprehendere ab illorum proprio. Et ad domum
Sancti Petri cenobii Kastrum Serra laxo et comando ipsa baiolia
de mulier mea et de infantes meos et de omnem meum abere
mobile vel imobile, in tale videlicet racione ut per singulos annos
donet filios meos et posterita mea estadals IIIIor de cera; et si
omo aut femina ipsa baiolia extraere voluerit ad domum Sancti
Petri cenobii, dampnatus et abominatus fiat et exchomunicatus et
sequestratus ad sancta Dei Ecclesia et apud Lucifer abeat societa-
tem. Et debet Adaleit femina aureos V et medium ad Ermemir et
dimisit Sancti Petri cenobii. Ad Suner, filio Azalet, debet ad me
Ermemir mancosos V, quattuor per blad qui fuerunt quartas III
et uno in auro, et dimisit ad domum Sancti Petri cenobii; et si
omo aut femina extraere voluerit cenobii per qualicumque ingenio
exchomunichatus fiat die et nocte et maledictus atque dampna-
tus in inferno inferiori. Et dono ad Sancti Petri Roda manchoso
I quod debet Cixela et donet per luminaria. Et debet Argemir
mulner mancoso I et concessit Guifreda, uxor sua. Bonusomo de
Vicho manchoso I et dimisit at Sancti Giliy. Similiter debet Vierig
aureo et dimisit filio suo Gerbert, et sella et freno et espada I.
Et ad filio suo Isarn dimisit fexa ad Arenas et alium ut abeat in
comune. Et ad Sancti Petri sedis Vicho dimisit pecia de terra qui
fuit de Abo, presbiter et equa I. E[t] de ipso re novo qui est in
mansione de Enneg de Tresbosczh et [...] donet pro anima mea
ipsa medietate ad presbiteros: in primis ad Bonefilio, quarta I de
blad; ad Landret presbiter et [...] presbiter, semodio I; ad Petrus
presbiter, quarta I et ad novo veniente sestarios II inter pane et
vino. Et de blad qui est in chasa Durabile dono ad Sancti Petri
cenobium sestarios VI, ipsa medietate, et ad novo ve[niente ...]
in omnia et in omnibus. De pane et vino donet ipsa tercia parte
pro anima mea. Et ad mulier sua Guifreda dimisit ipsum suum
130 IRENE LLOP
alodium, totum ab integrum, in chasas, chasalibus, solos et super-

positos, curtes vel ortos, terras et vineas, silvis, garricis, arboribus
ex diversis generis, petris petrarum, molinos molentes, cum omnia
illorum strumenta cum sua usabilia vel cum illorum resclosares,
in tale videlicet racione vel conventu ut inter vivit Guifreda teneat
et posideat in vita sua, si in viduitate steterit; et si in viduitate
non steterit, remaneat ad filiis suis legitimis; et si ipso viro quod
mulier mea Guifreda apud eum non steterit bene reiteret in illo
alodio sine blandimentum de filiis suis et vivat in ipso alaude, et
post obitum suum ad filiis suis remanead. Et ad filio meo Mironi
dimitto illa incartacione quod pater meus mihi f[ecit, ad me Erme]
mir; et si non venerit ad etate ut filiis legitimis abeat, remaneat
ad aliis infantibus. Et ad filia mea Guifreda dono ipso manso qui
est ad ipsos Linars, cum ipso alode qui [ibidem est cum ipsas]
terras et trilias et vineas pro suam ereditatem. Et ipsos infantes
non abeant licenciam vindere nec inalienare in ulla potestate de
ullumque omo, in vita illorum mater, ipso alaude; sit Deus inter
me et vos. Si quis contra hec bona voluntas abuerit, licenciam
abeat; qui vero hec contraria, extraneus de his omnibus fiat. Et ad
Guifreda, uxor mea, equa I; et ad filios meos, alia. Et ad Guifreda,
pario I de vaches; et alias bestias qui remanent, dividat Guifreda
cum filiis suis. Et erat debitor Lanfret de mancoso I et dimisit ad
Sancti Gilly. Isto alodio que dimitto in universis partibus dimitto
ut filiis meis et posterita teneant et laborent et donent ad sanctis,
ad cuius est dubitatum illorum directum
Facto isto testamento kalendas iunii, anno XXVI regnante
Radbertus rex.
Sig+num Ermemir, qui ob langorem infirmitatis tremulis mani-
bus hunc testamentum exaravi, firmavi et firmare rogavi. Sendredus
sacer SSS. * Sig+num Gisaleigo. Sig+num Oliba. Sig+num Gifreda.
Sig+num Ervig. Et testes qui viderunt et audierunt. Lanfredus
sacer SSS.* Bonefilio presbiter SSS.* Sig+num Savarig. Sig+num
Adaulfus. Sig+num Savarig. Sig+num Gurgilo. Sig+num Dato.
Petrus levita, qui isto testamento scripsit et sub SSS. scripsit
die et anno quos supra.
1. Sic, potser hi hauria de dir insuper.
111
1022, setembre, 13
Venda. Patrici i Ermengarda venen a Engúncia, vescomtessa, unes ho-
nors situades al comtat de Manresa.
vol. 4512). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 23. Venta de unos
honores en el condado de Manresa. 225”.
Venta otorgada por Patricio y Ermengarda su consorte a

Engracia biscondessa de unos honores que possehia en el conda-
do de Manresa, ante Raymundo Oliva presbitero, a los idus de
setiembre en el año 27 del reynado de Rorberto.
112
1022, desembre, 11
Venda. Undiscle i la seva dona venen un molí al monestir de Sant Pere
de Casserres pel preu d’1 mancús i mig.
[B] Duplicat i cosit amb [A].
A 3 idus desembre del any 27 del rey Robert. Undisclo y sa

muller veneren a Casserras un molí y la mitat de las molturas de
ell, ab tots sos aparatos que tenian, situat en la parròquia de Sant
Martí o en la matexa Espluga. Que afronta a orient y mitgdie ab
terra de dit monastir, a ponent ab la roca fundada y a tremuntana
ab terra dels venedors. Preu de un mancuso y mitg.
Est acte és duplicat y cusits junts.
113
1023, gener, 1
Donació. Dacó i Iel donen a Casserres una peça de terra anomenada
Carerac.
132 IRENE LLOP

A las kalendas janer any 27 del rey Robert. Daco y Iel donaren
a Casserras una pessa de terra situada en Sant Martí, en lo lloch
Carerach. Que affronta. a llevant ab lo rech o ab los donadors, a
mitgdie ab lo rech, a ponent ab terra de Giscafret y a tremuntana
ab alou dels donadors.
114
1023, maig, 22
Testament sacramental. Isarn, Undiscle i la seva dona Ilia, en qua-
litat d’almoiners del difunt Ramon, fan pública la seva última
voluntat. Donen un alou al lloc anomenat els Angles al monestir
de Sant Pere de Casserres, amb la condició que la seva muller i les
seves filles en tinguin la possessió mentre visquin, amb obligació
de donar la tasca al monestir; s’estableix que després de la seva
mort, sigui dels seus fills legítims, si paguen el quart, o retorni al
monestir. També donen dos auris i una trilla, sota el Grau, a Sant
Pere de Roda.
Original (320 × 92 mm). Al dors: “hh 16”; “De Angulos”; “Carta per la qual
consta per la fe que fan uns marmessors com Ramon de la paroquia de Roda
dexa a Sant Pere de Casseres un mas y un moli en la partida dita Angulo.
Roda”; “Roda nº 36, legajo 1, armario 1, estancia 15”; “1023”; “C 14”; segell
BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 99r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Angol.
Número 36, legajo 4, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 22 maig 1022. Tes-
tament de Ramon ab lo qual dexà a Casserras lo alou que tenia en Roda, en lo
Angol, ab pacte que vivint sa muller y fillas pagassen éstas tasca al monastir. Y
morta sa filla passàs a sos fills pagant quart al monastir. Y éstos morts quedàs
de dit monastir.”
Condiciones sacramentorum a quas ex ordinationes ad qua-

rum presentiam consistebant Sendredus, sacerdos, et Lanfredus,
sacerdos, et Bonifilius, sacerdos, et [Gu]iscafredus, sacerdos, et
Petrus, levita. In presencia horum et aliorum hominum dum ia-
ceret homo condam Reimundus in valida egritudine unde et ab

hac luce substractus est, voluit et iussit et essent testes eius vel
elemosinarii videlicet Ysarnus et Undisculus et uxor eius Hilia. Ut
per manus illorum distribueret omnem suam possessionem, sicut
ab illo destinatum esse constat.
In primis, iussit dare ad domum Sancti Petri coenobii Cas-
trosserras alaudem suum proprium quem habebat in ipso Angulo.
Id sunt casas, casalibus, ortis, ortalibus, terras et vineas et trilias
cum illorum arboribus omnium generum cultum et ermum, unum
molinum constructum cum suo solo et cum suo superposito, et
cum suo capud aque et cum sua resclosa et cum sua gleba et
omnia strumenta et alios mulnares cum suas adiacentias. In tali
conventu ut dum vixerit uxor eius Hilia et filie eius teneant su-
pradictum alaudem et ipsam tascham per singulos annos donent
supradicto coenobio Sancti Petri. Post obitum vero illarum si su-
pradicte filie proles de legitimo coniugio habuerint ipsi filii dum
vivunt tenent supradictum alaudue, et per singulos annos ipsum
quartum donent supradicto cenobio Sancti Petri. Postquam autem
ex allis filiis aliquis non superfuerit, solidum et liberum sit Sancti
Petri coenobii suprascripti. Et iussit dare suprascripto cenobio
Sancti Petri aureos II ad domum Sancti Petri Roda iussit dare
unam peciam de trilea, que est subtus ipso Grado. In tali conventu
ut dum vivit Hilia uxor eius et filie eius laborent ipsam trileam
et donent medietatem supradicte ecclesie vel ad presbiterum qui
tenuerit ipsam ecclesiam. Et si homo aut femina extraere volue-
rit ipsam medietatem supradicte ecclesie vel presbitero, licencia
habebat Hilia emendare similem alium alaude supradicte ecclesie
Sendredo presbitero aurem I, Uuiscafredo et Lanfredo presbitero
aureo I, Bonifilio presbitero et Petroni levite aureo I. Prelibati au-
tem testes sicut hic inserta tenentur ita testificant sicuti et iurant
iurantes autem dicimus per deum patrem omnipotente, et per
eiusdem filio eius unigenito, et per Spiritum Sanctum ex utroque
procedentem, et per reliquias Sancti Petri ecclesie consistentes.
Quia prelibatus Reimundus in sano sensu et in plena sua memoria
sicut hic inserta tenentur sic iussit nobis distribuere omnia sua
pro anima sua, sicuti et fecimus.
Sig+num Isarnus, sig+num Undisclus, sig+num Hilia, qui hanc
condicionem sacramenti rogavimus scribere et testes firmare. Oli-
ba sacerdos SSS. Petrus SS. Sig+num Ollofredi Ginadus, clericus
SSS.* Uifredus, iudice SSS.*
134 IRENE LLOP
Facta autem hec condicio constat XI kalendas iunii, anno

XXVII regnante Rodeberto rege.
VIFREDUS SACERDOS VEL MONACHUS, qui hanc condi-
tionem scripsit et sub SSS die et notato tempore.
115
1023, agost, 8
Donació. Giscafred i Vilabert, seguint la voluntat del testament del di-
funt Fàgil, donen al monestir de Sant Pere de Casserres un camp
situat a Sant Miquel de la Guàrdia.
15”.
Als 8 agost 1023. Giscafredo i Viliaberto, en virtud del tes-

tament del quondam Fagilo donaren al monastir de Casserras un
camp situat en la Guàrdia. Que affronta a orient y tremuntana
ab terra de Miro, a mitgdie ab terra de Bonhome, y a ponent ab
lo mateix torrent. Y vivint ho possehís dit Vilaberto pagant quart,
y después Bonfill, a dita prestació; y morts tots passàs íntegro al
monastir.
116
1019-1024, agost, 24
Donació. Els marmessors del difunt Miró donen al monestir de Sant
Pere de Casserres les cases, horts, closos i bosc que tenia a la par-
ròquia de Sant Pere de Savassona.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 24 del rei Robert.
Als 24 agost de 1024. En poder de Miro, presbitero. Los

marmessors del quandam Miro donaren al monastir de Casserras
las casas, horts, closos y bosch que tenia en la parròquia de

Savassona. Que afronta de orient ab terra de Guifred, a mitgdie ab
terra de Bonadona, a ponent ab terra de Gomar, y a tremuntana
ab lo camí. Ab pacte que ho pocehís mentres visqués Ermemir, y
después de son òbit son fill, donant lo quart al monastir.
117
1024, octubre, 12
Donació. Amalric dóna als seus fills les terres que té prop de Casserres,
anomenades Coma de Vallomar.
Als 12 octubre any 1024. Amalrico donà a sos fills las te-
rras tenia en las cercanias de Casserras, ditas Coma de Vallomar.
Affronta a orient ab terra de Sennofre, a mitgdie ab lo torrent, a
ponent ab la serra y a tremuntana ab Bermudo, bisconde.
118
1023-1024, novembre, 27
Venda. Isarn ven a Mir i a la seva dona una peça de sis quarteres
situada prop de Casserres, al lloc anomenat Bac, pel preu de 2
mancusos d’or.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que la dona de Mir és Sarivella i
es tracta d’una terra erma al castell de Serra, davant del sacerdot Amat. Datat
l’any 28 del rei Robert.
de Casserras”, f. 8v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 10,
legajo 1, armario 1, estancia 1”.
Als 27 novembre de 1024. Isarno vené a Mir y sa muller una

pessa de 6 quarteras cerca Casserras, dit Bach. Affronta a llevant
ab lo camí, a mitgdie y ponent ab lo venedor, y a tremuntana ab
Elias. Preu 2 mancusos de or.
136 IRENE LLOP
119
1025, febrer, 22
Venda. Morató ven al monestir de Sant Pere de Casserres un alou si-
tuat al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda o a Manlleu.
15”; “Moraton”; “Roda”; “Nº 54 Venda feta al monestir de Casserres de un alou
en lo appendici de Roda o en Manlleu. Roda o Manlleu”; “Nº 40; scriptura de
roda; venda de alou”; “1025”; “C 15”; segell BUB.
40, legajo 4, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 22 febrer 1025. Morato vené
a Casserras lo alou y terras que tenia en Roda, cerca lo terme de Manlleu.
Que affronta a orient ab terra de Armanulvo, a mitgdie ab terra de Lobato, a
ponent ab terra de Casserras, y a tremuntana”.
In nomine Domini. Eg[o Morato]ne, vinditor sum tibi ad

domum Sancti Petri zenobii Kastrorum serra. Per hanc scriptura
vindicionis vindo ad domum Sancti Petri zenobii alaudum nostrum
proprium quod abeo vel abere debeo per genitore vel genitrice vel
per quacumque voce. Et sunt ipsum alaudum pecia I de franco
et tres de alaude vicecomitale, et de alias duas pecias ipsa sexta
parte. Et est ipsum alaudum in comitatu Ausona, in apendicio de
Roda sive in Mesleo. Et afrontat ipsas quatuor pecias cum ipsa
ereditate quod abeo in alias duas pecias de oriente in terra de
Ermarchimballo, de meridie in terra de Lobatone, de occiduo in
terra de Sancti Petri zenobii, de parte vero circi in ipsa strada
ecclesiastica sive in terra de Mir. Quantum in istas totas afronta-
ciones includunt sic vindo ad domum Sancti Petri zenobii ipsum
alaudum superius scriptum totum ab integrum, cum exiis vel re-
gressus earum, in propter precium mancusada I in rem valentem
et velada I. Et est manifestum. Quem vero hec ipsum alaudum
superius scriptum de meo iuro in potestate Sancti Petri trado
sine ulla inquietudine ad proprium. Ita quod si ego vinditor aut
ullusque homo qui contra hanc ista karta vindicione venerit pro
inrumpendum non hoc valead vindicare quod requerit set componat
in duplo. Et in antea isti vindicio firma permaneat.
Facta ista karta vindicione VIII kalendas marcii, anno XXVIIII
regni Radeberto rege.
Sig+num Moratone, qui ista karta vindicione feci et firmavi

et firmari rogavi. Et in pecia de franco abet arbores de multa
genera. Sig+num Oliba. Sig+num Dod. Sig+num Adrovario.
SSS. Petrus levita rogatus scripsit et sub SSS. scripsit die et
anno quod supra.
120
1022, abril, 3-1025, abril, 5

Donació. Els marmessors del difunt Ramon, vescomte, donen al mo-
nestir de Sant Pere de Casserres els masos i terres que aquest tenia
a la parròquia de Vilalleons.
[B] AASPC. Actes, tom III, f. 184.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat 3 de les nones d’abril de l’any 26 del
rei Robert.
Als 5 abril 1025. Los marmessors del quondam Ramon, Bis-

compte, donaren al monastir de Casserras los masos y terras que
dit biscompte tenia en la parròquia de Vilalleons, per a disposar
de ells dit monastir. Que affronta a sol ixent ab las planuras de
Vilapedrosa, a mitgdie ab lo riu Osor, a ponent ab lo lloch dit
Berga, y a tremuntana ab la vila de Edres.
També se troba transumptat tom tercer de Actes, fòleo 184.
121
1025, abril, 13
Venda. Guisad i la seva muller Gondeberga venen a Galí, sacerdot, a
Sunifred i a la seva muller Ermetruit un alou que tenen ell per
herència i ella pel desè situat al comtat d’Osona, a l’apèndix de
Casserres, a la vil·la de Carerac, pel preu de 15 mancusos.
[A] ABEV. ACV, cal. 9, episc. II, núm. 12 (signatura antiga ACV, cal. 6, núm. 849
bis).
a SOLDEVILA, “Del castell al monestir...”, vol. II, núm.4, pp. 14-15. Regest.
138 IRENE LLOP
b ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic..., vol. I, núm. 848, pp. 180-181.
In nomine Domini. Ego Guisadus et uxori sue Gondeberga,

vinditores sumus vobis Galindus sacer et Seniofredus et uxori
sue Ermetruitis, emptores. Per hanc scripturam vindiciones nos-
tre vindimus vobis alaudem nostrum proprium, id est, terras et
vineas cum ipsis arboribus, cultum sive eremum, qui advenit ad
me Guisadus de genitorum et ad uxori mea per X vel per ullas-
que voces. Et est ita omnia supra[dicta] in comitatu Ausona, in
appendicio castro Serra, in villa [q]ue vocant Carerac. Et afrontat
ipsum alaude de oriente in ipsos Valancones, de meridie in terra
de te emptore, de occiduo in ipsa strata, de circi in ipsa strata
vel in terra de me vinditore. Quantum istas affrontaciones inclu-
dunt sic vindimus [vobis] ipsum supradictum alaude in propter
precium mancusos XV. Et est manifestum. Quem vero predicta
omnia superius scripta de nostro iure in vestro tradimus dominio et
potestate ad faciendum in Dei nomine firmam habeatis potestatem
quod volueritis. Quod si nos vinditores aut ullus homo qui contra
hanc cartam vindicionis venerit pro inrumpendum, non hac valeat
vindicare set componat aut componamus vobis predicta nomnia
in duplo cum sua inmelioracione. Et in antea ista vindicio firmis
et stabilis permaneat modo vel omnique tempore.
Facta ista carta vindicionis idus aprelis, anno XXVIIII reg-
nante Rodberto rege.
Sig+num Guisadus, sig+num Gondeberga, qui ista vindicione
fecimus et firmare rogavimus. Sig+num Goltredus. Sig+num David.
Sig+num Ermemirus.
Gauzfredus presbiter, qui ista vindicione scripsit et sub SSS.
et supra litteras emendavit, die et anno quod supra.
122
1026, gener, 11
Testament. Bermon, vescomte, dicta testament. Nomena marmessors
la comtessa Ermessenda, els seus germans Eribau, arxilevita, i
Folc, Guisad Ollemar, Sunifred de Cardona, Bonfill del castell de
Fals i Guillem, abat de Sant Vicenç de Cardona, fidels seus. Fa
diversos llegats a Santa Maria de Girona, a Sant Pere de Vic, a
Santa Maria de Ripoll, a Santa Maria de Tagamanent, a Santa
Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, a Sant Cugat, a Santa Maria de
Seva, al monestir de Sant Benet de Bages, a Sant Vicenç de Fals,

a Sant Vicenç de Cardona i a la seva família. Deixa al monestir de
Casserres els alous que té a Susqueda i a Querós.
[A] AAC, núm. 202. Original perdut.
C BC. PASQUAL, vol. IV, ff. 113r-115v. Còpia simple en paper del segle XVIII.
Sant Martí de Querós”, f. 169r. Regest en paper de 1787. “Número 1, legajo 1,
armario 1, estancia 8. Als 11 febrer 1027. Bernado, bisconde, feu testament ab
lo qual dexà a Casserras los alous tenia en Querós y Susqueda per qualsevol
motiu”.
a SERRA VlLARÓ, “Els senyors…”, pp. 91-93.
b CASAS, “El monestir…”, núm. 13, pp. 27-30.
c ROCAFIGUERA, “Transcripció del Llibre de las Rendas...”, s.n.
d GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 19, pp. 82-85.
e BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 64. Regest: “Lo Bes-
comte Bermundo, nét de la Bescomtessa Ermetrude, lo any 30 del rey Ro-
bert y 1026 del Senyor, deixà en son testament al Monestir de Casserras las
heretats que tenia en Susqueda y Querós, y lloà, aprobà y confirmà tots las
donacions que la Bescomtessa Ermetrude, o son Pare aguessen fet al dit Mo-
nestir; y quatre anys después los marmessors del dit Bescomte donaren al dit
Monastir las heretats, que deixava en son testament”.
Cum Salvator noster suam pietatem humani generis de po-

testate diaboli et de morte perpetua mirabiliter se ipsum oferendo
eripuit et ipsam mortem perpetuam damnaverit. Mirum quomodo
miserabilis qui tam puram libertatem meruit habere, se ipsum
ultroneus denuo diaboIo subdidit et morti iterum contradicitur,
sed illud nobis est glorificandum et admirandum atque fideliter
credendum quod qui redemit a morte prima misericorditer per eius
obediendo precepta relaxanda peccata redemit a morte secunda,
scilicet semper his miseretur omnino qui post perpetrata peccata
toto corde ad illum revertuntur mente devota, et ideo sumopere
cavendum nimisque pertinescendum unicuique homini mortali ut
qui promptimor esse in delictis fuit promptior sit ad conversionis
emendationem, et cordis compunctione et lacrimis effussione et ad
veram emendationem si percipere cupit delictorum remissionem et
participem fieri tribuente Deo paradisiacam retributionem.
Hec ergo Bermundus, vicescomes, peccator et infelix et ut
uerius dicam recognoscens me super omnes peccatores contra
Deum me deliquisse aud pecasse, ideoque trementer et periculose
percogitans meorum facinorum inmensa delícta et innumerabilia et
insustentabilia a me perpetrata peccata recogito mente humillima.
Ne quod absit subito a furibus malignis rapiar veniam piissimo
atque clementissimo et recordissimo Deo indignus ego humiliter
140 IRENE LLOP
exposco et in eius clemencia animam meam et spiritum meum

commendo, et in manus et providentia domna Ermissindis, comi-
tissa, et fratre meo Eriballo, archilevita, et Fulco, fratre meo, et
Guissado Ollemar et Seniofredo de Cardona et Bonefilio de castro
de Falcos et Uuillelmus, abba de Kardona, fideles meos, et istos
per Deum rogo et iniungo atque postulo ut siatis michi tutores et
fideles elemosinarii, et rogo vos per Deum, ut si causa mortis mihi
contingerit ante quam alium testamentum renovaverim, quod si mini
me alium testamentum renovavero, abbeatis potestatem distribuere
omnium facultatum mearum, tam mobilium quam immobilium, in
sanctis Dei ecclesiis et in oblationes sacerdotum, monachorum et
clericorum et elemosinas pauperum et viduarum et aliorum homi-
num in quem sequenti et presenti pagina est exaratum, sicut ego
vobis iniungo in istius scripture volumine presenti esse scriptum
per iussione mea animo placabili et mente spontanea.
In primis donare faciatis Domino Deo et beata Maria sedis
Gerunde ipsum meum alodem quem habeo in comitato Gerundense,
in ipsa Pera, in parrochia Sancti Isidori, quam ibidem habeo et
in antea adquirere potuero, in tali videlicet tenore, ut interim vivit
Eriballus, frater meus, teneat et possideat ipsum aladem, et post
obitum illius remaneat ad predicta Sancta Maria, ad ipsa kannoni-
ca, in expensione de ipsos kannonicos Deo ibidem servientium, si
ipsa kannonica permanserit. Si vero quod absit minime persteterit,
remaneant ipsos alodes ad unum clericum in servicio Sancte Marie,
cui Eriballus elegerit, si ei hoc ordinare licuerit. Si autem hoc ipsi
eligere non licuerit, remaneat ad unum consanguineum nostrum
clericum, illum qui plus nobis propincus fuerit, in servicio Sancte
Marie, et de unum in alium in perpetuum. Et ad domum Sancti
Petri sedis Vici modiatas VI de vinea quod habeo in Sevedano,
ad ipsa kannonica. Et ad Sancta Maria de Riuopullo modiatas
VI de vineas quas habeo in Falcos, ad ipso bosco. Et ad Sancto
Petro de Castro Serras ipsos meos alodes quos habeo in Sosca
et in Cheruso, vel in illorum terminis, in cunctisque locis qui ad
ipsos alodes pertinent, qui mihi advenerunt per vocem avia mea,
Emetruit, vel parentorum meorum, uel per qualicumque voce. Et
ad domum Sancte Marie de Tagamanent modiatas VI de vineas
que sunt ad ipsa Castanea. Et ipsa mea hereditate que habeo in
Valles, in parroquia de Laurona, vel de Samalucio, vel in Sancto
Stephano de Garriga, vel in cunctisque locis in prelibato Valles,
dimitto ad kannonica Sancte Crucis et Sancte Eulalie de Barchi-
nona, sive ad Sancto Cucuphate cenobio Octaviano, ut inter pre-
dictas ecclesias equanimiter siant divisi ipsi alodes. Et ad Sancta

Maria de Seva modiata I de vinea in Cannelles. Et ad cenobio
Sancti Benedicti cenobio de Baies remaneat ipso meo alode de
Vilarasa. Et ad Sancto Vincentio de Falcos modiata I de vinea
que habeo in Falcos. Et ad Sancto Vincentio de Cardona ipsum
meum alode quod habeo in comitatu Gerundense, in termines de
Colonico, quem emi de quondam Rudtandus, levita, et ipsos alodes
meos in terminos de Cardona, inter Bigurcio et Palacio, pariliadas
II de terra, et ipso meo vinearii de ipso bosco ante Kardona, et
ipsas voces meas quas habeo in ipsos totos mulinos qui sunt in
terminis de Kardona, vel de Cleriana, vel infra illorum termines,
et ipsas vineas que habeo in Cleriana, et ipsa mea hereditate de
ipso alode de Quadros, sic dimitto ipsos alodes a prelibato Sancto
Vincentio, ad ipsa kannonica, ut in perpetuvum liceat eos possi-
dere sine aliqua inquietudine Domino Deo et beato Vincentio et
clericis et sacerdotibus ibidem Deo servientibus. Et ipsum meum
alodem quod habeo in Baias dimitto similiter a Sancto Vicentio
predicto, propter remedium anime mee et genitorum meorum vel
omnium parentorum meorum. Et omnes meos alios alodes quod
remanent in cunctis locis, simul cum ipsa mea honore, dimitto
in potestate et tutela de fratre mee Eriballo, archidiacono, vel in
baglia de domna Ermessindis, comitissa, in ea ratione, ut si Deus
mihi filium de legitimo coniugio dederit et ad etate pervenerit
ipse sit possessor sub manu avunculi sui predicti Eriballo de
omni mea hereditate, quod a sanctis non habeo debitata, sive de
mea honore in blandimentum de predicta Ermesindis, comitissa.
Si autem filium Deus mihi non dederit, similiter ipsos alodes vel
honore mea in manus Eriballo, ut ille similiter eligat per sua manu
Fulcum, fratrem nostrum, ut in diebus suis, si Fulco Eriballum
supervixerit, possessor siat de prephata hereditate vel honore. Si
autem primus Eriballus mortus fuerit et Fulco supervixerit simi-
liter, post eius discessum, remaneat ad Remundo, fratre nostro.
Si autem, quod Deus avertat, Fulcus et Raimundus absque filiis
mortui fuerint, eligat quisque ad obitum suum unum de plus
propinquis nostris in cuius potestate remaneant ipsi alodes vel
honore. Et omne meum havere quantumcumque invenire poteritis
in omnibus locis in aureo et argento, pane et vino, et bestiariis
omnis generis, vel stratis, palleis, laneis et lineis diversis generis,
et omnibus vasis quod a sanctis, vel hominibus nobis ordinatis
persolvere faciatis omnes debitos meos quantoscumque veraciter
comprobare potueritis. Aliter vero quod superfuerit donare faciatis
142 IRENE LLOP
per trentenarios C, vel missas sacrificiorum, sive pro redemptione

captivorum, vel elemosinas pauperum et reedificationes ecclesiarum
pro remedium anime mee et parentorum meorum. Hec omnia vobis
iniungo prelibatis elemosinariis meis ut, post obitum meum, sicut
superius insertum est, ita peragendo perficiatis absque blandimento
de ulloque hominem vel feminam. Qui aliter nisi quod insertum
est temere aut fraudulenter agere presumpserit maledictio Dei
incurrat sub anatematis vinculo in inferni claustra condemnatus
permaneat. Et qui hanc testationem venerit per inrumpendum,
non hoc valeat vindicare quod repetit, sed componat in vinculo
auri libras quingentas. Et in antea ista testificationis scriptura
permaneat omni tempore inconvulsa, stabilis et firma.
Facto isto testamento III idus ianuari, anno XXX regnante
Rodberto rege.
Bermundo, vicecomite.* Fulco +. Chisadus +.
Bonifilius, presbiter et monachus, qui istum testamentum
rogatus scripsit et + subscripsi cum litteras suprapositas, vel in-
frapositas, vel emendatas, die et anno quod supra.
123
1026, gener, 29
Donació. Teuderic, Amalric i Ermessenda, en qualitat de marmessors
de Teuderic, anomenat Bocega, donen al monestir de Sant Pere
de Casserres dues peces de terra situades al comtat d’Osona, a
l’apèndix de Roda ciutat o de Casserres, al lloc anomenat Coro-
mines.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/16 (signatura antiga VIII/8).
Original (240 × 121 mm). Sis línies esborrades als costats, que pertanyen a
una altra carta. Al dors: “Roda nº 42, legajo 5, armario 1, estancia 15”; “hh
113”; “Carta de una pessa de terra en la parroquia de Roda”; “No y a qui fa pia
donacio”; “Nº 173 Carta ab la qual consta una donacio de una terra al mones-
tir de Caserres la qual terra est en Roda en la partida Condamines, nos troba
Roda”; “1029”; “C 16”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 99v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Coromi-
nas. Número 42, legajo 5, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 29 janer 1026.
Teuderico i Amalrico donaren a Sant Pere de Casserras duas pessas de terra
que tenian en Roda y lloch dit Corominas. Que la una afronta a orient ab lo
camí, a mitgdie ab terra de Sant Pere, a ponent y tremuntana ab terra de Chi-
co. Y la altre afronta a orient ab lo camí que allí passa, a mitgdie ab terra de
Sant Pere, a ponent ab la roca fundada, y a tremuntana ab terra de Oliva”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. VIII/8.

In nomine Domini. Ego Teuderigo et Amalrigo et Ermesinda,

donatores sum<us> ad Domino Deo et Sancti Petri de Kastrumsera
cenobii, emtore. Per hanc scriptura donacionis nostre donamus
ad domum Sancti Petri pecias II de terra que nobis advenit per
manumisoria de Teuderigo, quem vocant Bocega. Et est ipsa terra
pecias II in comitatum Ausona, in apendicio de Roda civitate vel
de Castrumsera, in locum qui vocant Condaminas. Et afrontat
I pecia de terra de oriente in strada, et meridie in terra Sancti
Petri, et de occiduo et de circi in terra Eico. Et alia pecia que
est ad ipsas Vineas afrontat de oriente in via que inde pergit et
de meridie in terra de Sancti Petri et de occiduo in roca funda-
ta, et de circi in terra Oliba vel suos \eres/. Quantum infra istas
afrontaciones includunt sic donamus ipsas II pecias de terras
totum ab integrum, cum exiis et regresiis earum, propter visione
quod mandavit nobis Teuderigo quando pergit ad Roma. Quod
si nos donatores aut ullusque homo quos contra hanc ista carta
donacione venerit pro inrumpendum non hoc valeat vindicare set
ira dei vel de sancti Petri incurat super eum et de sancta Eclesie
sequestratus fiat, et cum Iuda Scarioth participacionem accipiat.
Et in antea ista carta firma permaneat omnique tempore.
Facta carta donacione IIII kalendas februarii, ano XXX reg-
nante Radebertus rex.
Sig+num Teuderigo, sig+num Amalrigo, sig+num Ermesinda,
que ista carta donacione fecimus et firmare rogavimus. Sig+num
Ermemir. Sig+num Quifred. Sig+num Oliba.
SUNIARIUS MONACHUS qui ista carta scripsit et SSS. die
et ano quod supra.
124
1026, febrer, 3
Venda. Giscafred i la seva dona Riquil·la venen al monestir de Sant Pere
de Casserres unes terres situades al comtat d’Osona, a l’apèndix de
Roda, al lloc anomenat Manlleu.
15”; “Nº 176 Roda”; “Compra lo monestir de Casserres una peca de tera en
144 IRENE LLOP
Roda en lo apendis de Roda. Roda”; “hh 106”; “1026”; “C 17”; segell BUB.
43, legajo 5, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 3 febrer 1026. Giscafred y sa
muller Richel veneren a Casserras una pessa de terra que tenian en las cerca-
nias de Roda y lloch dit Mesleo. Que afronta a orient y ponent ab terra de Sant
Pere, a mitgdie ab lo pont, y a tremuntana ab lo camí. Preu de un mancuso de
or”.
In nomine domini. Ego Gischafredi et uxori sue Richel, vin-

ditores sumus ad Sancti Petri de Castrum serra cenobii, [empto]
re. Per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus ad Sancti Petri
pecias de terra que nobis advenit per genitores vel per quacumque
voce. Et est ipsa terra in comitatum Ausona, in apendicio de Roda
civitate, in locum que dicunt Mesleo vel inter rios. Et afrontat
ipsa terra de oriente in terra Sancti Petri, et de meridio in ipso
pontilo, et de occiduo in terra Sancti Petri, et de circio in ipsa
strada. Quantum infra ista afrontaciones includunt sic vindimus ad
Sancti Petri ipsa terra totum ab integrum, cum exiis et regresiis
earum, in propter precium mancoso I de auro in rem valente, et
manifestrum adcere quod voluerit. Quod si nos vinditores aut ullus
omo quis contra hanc ista carta vindicione venerit pro inrumpen-
dum non hoc valeat vindicare set componat ista omnia in duplo
cum sua inmelioracione. Et in antea ista carta firmat permaneat
omnique tempore.
Facta carta vindicione III nonas februarii, an<n>o XXX reg-
nante Radebertus rex.
Sig+num Gischafred, sig+num Richel, qui ista carta fecit
et testes firmare rogavit. Sig+num Adrovario. Sig+num Quifred.
Sig+num Miro.
SUNIARIUS sacerdos vel monaco, qui ista carta scripsit et
SSS. die et ano quod supra.
125
1026, febrer, 3
Donació. Sunifred, sacerdot, Dacó, Onofred i Giscafred, marmessors
del difunt Altimir, donen al monestir de Sant Pere de Casserres
una peça de terra situada al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda
ciutat, a Manlleu. Posen la condició que les terres siguin de Frug i

Quíxol fins a la seva mort, mentre paguin la tasca al monestir.
Original (180 × 104 mm). Al dors: “nº 102”; “Nos troba”; “Roda nº 39, legajo
1, armario 1, estancia 15”; “C de Prats de Menleu”; “hh 130”; “Donacio feta
al monestir de Casserres de una pessa de terra a la parroquia de Roda en la
partida dita Mas lleo. Roda”; “1026”; “C 18”; segell BUB.
39, legajo 4, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 3 febrer 1025. Seniofredo y
altres donaren a Casserras una pessa de terra en lo terme de Roda, cerca Man-
lleu. Que afronta a orient ab terra de Daco, a mitgdie ab terra de Oldrico y ab
lo camí, a ponent ab lo prat y torrent y a tremuntana ab terra de Onofret”.
In [nomine Domini. Nos] Seniofredus, sacerdos, et Daco et

Onofred et Giscafred, donatores sumus [Domino] Deo et [Sancto
Petro de] Castroserra. Per hanc scripturam donationis nostre donamus
a Sancti Petri pecia I d[e ter]ra que nobis advenit per manumis-
soria de Altimiro, per suum mandatum et suum testamentum et
per iudicium quod nos obligavimus a serie condicionis ordinante
iudice. Et est ista terra in comitato Ausone, in apendicio de Roda
civitate, in locum que vocat Mesleo. Et afrontat ipsa terra de oriente
in terra de Daco, et de meridie in terra Oldrigo vel in strada, et
de occiduo in ipso torrente vel in ipso prado, et de circi in terra
Onofred. Quantum infra istas afrontaciones includunt sic donamus
a Sancti Petri de Kastrum serra iamdicta terra ipsa medietate tota
ad integrum. In tali videlicet racione ut teneat Frugo et Chixilo, et
donent ipsa tascha a Sancto Petro. Post mortem illorum filii eius
similiter teneat in laboratione. Post obitum illorum sit de Sancto
Petro solidum. Quod si nos donatores aut ullus homo que contra
hanc cartam donationis venerit pro dirrumpendum aut homines
vel feminas non hoc valeat vindicare \quod/ voluerint, sed ira dei
incurrat et cum Iuda Scarioth participacionem accipiat. In super
et a liminibus sancte Dei ecclesia extraneum fiat. Et in antea ista
carta firma permaneat omnique tempore.
Facta ista donacio III nonas februari, anno XXX regnante
Rautdertus rege.
SENIOFREDUS, sacerdus SSS., sig+num Dacho, sig+num
Onofred, sig+num Gischard, qui ista carta donacionis fecimus et
firmavimus et testes firmare rogavimus. Sig+num Miro. Sig+num
Oliba. Sig+num Guifred.
146 IRENE LLOP
GUILELMUS, levita, qui ista carta scripsit et sub SSS. die

et anno quod supra.
126
1026, octubre, 15
Donació. Sanç i Bonadona donen al monestir de Sant Pere de Casserres
un alou situat a la parròquia de Sant Martí Sescorts, a la cova.
Als idus octubre any 31 del rey Robert. Sancio y Bonadona

donaren a Casserras lo alou que tenian en la parròquia de Sant
Martí, en la matexa cova. Affronta a orient ab la roca o en la
escala, a mitgdie ab la coma de Armist, a ponent ab alou de
Guidnella o de sos hereus y a tremuntana ab lo mateix Cheru o
ab la roca fundada.
127
1025-1026, novembre, 20
Donació. Undiscle i el seu fill donen al monestir de Sant Pere de Casser-
res una peça de terra a la vall de Casserres.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 597bis v, núm. 2 (signatura antiga
RP, vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 30 del rei Robert.
Als 20 novembre de 1026. Undisclo y son fill donaren a Cas-

serras una pessa en la vall de Casserras. Afronta a orient ab lo
mitg de Ter, a mitgdie ab terra del monastir, a ponent ab la roca
fundada, y a tremuntana ab terra de Arnusto.
128
1027, gener, 28
Donació. Estrader i la seva muller Riquil·la donen al monestir de Sant
Pere de Casserres un alou, situat al comtat d’Osona, a l’apèndix de
la ciutat de Roda, a les Coromines, prop del llac, per la salvació de
les seves ànimes. Es reserven el domini mentre visquin i es com-
prometen a pagar la tasca al monestir.
Original (252 × 130). Al dors: “Roda nº 41, legajo 5, armario 1, estancia 15”;
“Nos troba 57”; “hh 76”; “Ihs”; “Nº 134 Estraderio dona al monestir de Casser-
res un seu alou en la parroquia de Roda a les Coromines prop del lac. Roda”;
“Carta de Condaminas prope lac”; “1027”; “C 19”; segell BUB.
B Regest. ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona,“Parròquia
de Sant Pere de Roda, f. 99v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Co-
rominas. Número 41, legajo 5, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 18 janer
1026. Estradero i sa muller Risella donaren a Sant Pere de Casserras una
pessa de terra que tenian en Roda, a las Corominas, prop lo llach. Afronta a
orient ab terra de Sant Martí, a mitgdie ab terra de Sant Pere, a ponent ab
terra de Guissulo, y a tremuntana ab terra de Santa Maria. Ab pacte que vivint
ells y sos fills lo possehissen, pagant tasca a dit monastir”.
In nomine Domini. Ego Estradero et uxori tue Ricelle. Mag-

num licitum esse videtur domum Dei edificare et de nostris rebus
honorare. Audientes predicacionem et monita sancto quod elemo-
sina a morte liberat anima. Cognoscentes nos peccati macula que
pius et propicius sit Deus in peccatis nostris. Propterea tradi\mus/
et concedi\mus/ et tradi\mus/ alodem nostrum ad domum Sancti
Petri zenobii alodem nostrum pecia de terra q[ue no]s advenit
per comparacione vel per quacumque voce. Et est ipsa terra in
comitatum Ausona, in apendicio de Roda civitate, ad ipsas Con-
dominas prope ipso laco. Et afrontat ipsa terra de oriente in terra
Sancti Martini, et de meridie in terra Sancti Petri, et de occiduo
in terra Quixulo, et de circi in terra Sancta Maria. Quantum infra
istas afrontaciones includunt sic don[o] ad domum Sancti Petri
zenobii ipsa terra totum ab integrum exiis et regressis earum. In
tale videlicet racione ut ego Stradero teneat et posideat et donet
ipsa tasca ad Sancti Petri zenobii, et post obitum meum filiis
meis similiter, et post obitum illorum liberum et solidum fiat
de Sancto Petro. Quod si nos donatores aut ullusque homo quis
contra hanc ista carta donacione venerit pro inrumpendum non
valeat vindicare set componat ista omnia in duplo, cum sua in-
148 IRENE LLOP
melioracione, et de sancta ecclesia sequestratus fiant et cum Iuda

Scariot participacionem accipiat. Et ista donacio firma permaneat
Facta carta donacione V kalendas februarias, an<n>o XXXI
regnante Radebertus rex.
Sig+num Estradero, sig+num Richel, qui ista donacione fe-
cimus et firmare rogavimus. Sig+num Adrovario. Sig+num Miro.
Sig+num Bonefilio.
SUNIARIUS SACERDOS VEL MONACHO et o vel monacho,
que ista carta scripsit et SSS. a die et anno quod supra.
129
1029, desembre, 10
Confessió d’ésser home propi del monestir. Bernat Espluga i Sal-
vador Soler, del mas Soler, confessen que són homes propis del
monestir de Sant Pere de Casserres.
[B] AASPC. Actes, tom III, f. 226.
C ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 688v, núm. 76 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Davant de Lluc, rector de Tagamanent.
Sant Pere de Bertí”, f. 179v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número
Als 10 desembre del any 1029. Bernat Espluga y Salvador

Soler, del mas Soler, de Bertí, confessaren ser ells, sos fills y béns
de domini de Casserras y eran homes propris de dit monastir.
Se troba també tom tercer de Actes, foleo 226.
130
1030, març, 13
Sentència. Guifré, levita, jutge de la Seu de Vic, dicta sentència per
la causa entre el monestir de Sant Pere de Casserres i Guitard de
Taravau per la possessió d’un alou als Angles. Aquest alou l’havia
donat al monestir Ramon Drogus; Guitard, però, pretén que ha-
via estat atorgat anteriorment al seu sogre Oliba. El vescomte
Bermon i Reinard, abat del monestir, testimonien que quan es va

fer aquesta donació Ramon era dement. El jutge confirma la pos-
sessió dels Angles per part del monestir de Casserres.
15”; “Paga en Sangles”; “Nº 129”; “Sentensia donada en favor del monastir de
Casserres del alou Sangles en terme de Roda. Roda”; “hh 44”; “1030”; “C 20”;
segell BUB.
44, legajo 5, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 13 mars 1030. Declaració
feta per Vifredo, jutge de la Seu de Vich, en la disputa moguda entre Vitardo
y lo abat de Casserras. Pretenent lo primer que no podia subsistir la donació
feta per Ramon al dit monastir de las casas, terras, molins y viñas que tenia en
lo Angol de Roda, respecte que dit Ramon havia fet antes venda de dits alous
a favor de Olivano, son sogre. Ab la qual declarà firme y vàlida la donació feta
a Casserras respecte de haver justificat dit monastir que quant Ramon feu la
donació a Olivano era dementat”.
c PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 192-193. Regest.
d BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 64. Regest. “Lo any 33
del dit Rey Robert, que és del Senyor 1029 lo Bescomte Bernat, cuydadós de
la conservació del Monastir de Casserras y vehent que un cert cavaller usur-
pava al dit Monastir una pessa de terra, isquè a la defensa y al costat del Abat
Reynardo, acudí al Bisbe de Vich y per sentència feu restituir al dit Monastir
aquella pessa de terra, mirant com a injúrias pròpias los agravis que se feyan
a la hazienda del Monastir de Casserras”.
In Dei omnipotentis nomine. Sciant omnes Deum credentes

quia motus est placit in sede Vico inter cenobium Sancti Petri
Kastrum serres et Witardo Taravellense, de alaude quod condam
Reimundus Drogus relinquid ad prefatum cenobium. Dicens prepha-
tus Witardus quod facere non potuit quia karta exinde fecit ad
socrum suum Olibane de Chapraria. In hac vero audiencia fuit
Bremundus, vicescomes, qui cum Reinardo, abbate suam, exibuit
legalem testimonia ante Wifredo, iudice, quia quando ipsa karta
fuit facta quod Witardus ostendebat Reimundus prephatus auctor
demenserat et alienatus asensa. Et ideo ego Wifredus iudex per
condicionibus editis recepit ipsos testes et confirmo ipso alaude in
potestate Sancti Petri et postestati de Reimundus ut ab hodierno
die in antea eum habebant quem ad modum constituit vel ordinavit
prephatus Reimundus. Condiciones vero testium que pertinet ad
huius negocii reservate vel condite sunt in ipso cenobio. Et si quis
hoc disrrumpere voluerit libram auri persolvat et hec consignacio
150 IRENE LLOP
firma permaneat. Est autem iamdictus alaudes in ipso Angulo in

terminio Roda et sunt domos et terras et vineas et molinos cum
terminis et pertinenciis, et exiis vel regresiis. Kartam vero qui
ostens[a] placito fuit in nomine Olibane caprariense evacuata fuit,
et ex in antea permansit quem ad modum premissum est cum
testibus qui incondicionibus resonant.
Facta definicione III idus marcii, anno XXXIII regni Rade-
berto rege.
Guifredus levita, qui et iudex, qui cum Guitardo recep[...]
testes et sub SSS. * Hecfredus, gracia Dei abba SSS.* Suniarus,
monaco SSS. * Wilielmus SS :*
SSS. Petrus levita, rogitus scripsit et subscripsit die et anno
quod supra.
131
1030, març, 24
Venda. Galí i la seva muller venen al monestir de Sant Pere de Casser-
res un alou situat a Manlleu, al lloc anomenat Mensa, pel preu de
3 mancusos.
Als 24 mars 1030. Galino y sa muller veneren a Casserras

lo alou tenian en Manlleu, dit Mensa, ab son honor y terras.
Affronta a orient ab alou de Lobaton, a mitgdie ab alou de Sant
Pere, a ponent ab alou de Mir y a tremuntana ab alou de Sans.
Preu 3 mancussos.
132
1030, setembre, 2
Venda. Undiscle ven al monestir de Sant Pere de Casserres un alou
situat al comtat d’Osona, a l’apèndix de Casserres, a la parròquia
de Sant Pere de Roda, pel preu de 7 eimines de blat.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/21(signatura antiga IV/1). Ori-

ginal (340 × 70 mm). Al dors: “Venda feta a Casserres de una terra y viña en
Roda. Roda”; “Roda nº 45, legajo 5, armario 1, estancia 15”; “Carta cuiusdam
alaudi quod est in Roda”; “nº 106”; “Venda de terra y viña”; “hh 129”; “1030”;
Sant Pere de Roda”, f. 100r. Regest en paper de 1787. “Número 45, legajo 5,
armario 1, estancia 15. Als 2 setembre 1031. Undisclo vené a Casserras duas
pessas de terra que tenia en Roda. Que afrontan a orient ab la roca, a mitgdie
ab lo torrent, a ponent y tremuntana ab terra de Sant Pere. Preu 7 èminas de
blat”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. IV/1.
In nomine Domini. Ego Undisclu, vinditor sum Sancti Pe-

tri zenobii Kastrum, emptores. Per hanc scripturam vindicionis
vindo ad Sancti Petri zenobii pecia I de terra cum vinea et alia
pecia solida. Et advenit ad me Unisclu per comparacione vel per
quacumque voce. Et est ipsum alaudum in comitatu Ausona, in
apendicio de Kastrum serra, in parrochia Sancti Petri Roda. Et
afrontad ipsum superius scriptum, de oriente in rocha, de meridie
in torrente, de occiduo in terra Sancti Petri, de circi similiter.
Quantum infra istas quatuor afrontaciones includunt sic vindo
ego Unisclu ad domum Sancti Petri totum ab integrum, cum exiis
vel regressis earum, in propter precium eiminas VII de blad. Et
est manifestum. Quem vero hec ipsas duas pecias una de vinea
et alia de terra culta cum illorum afrontaciones tot meo iuro in
potestate Sancti Petri trado ad suum proprium. Itaquod si ego
vinditor aut ullus omo qui contra hanc ista karta vindicione ve-
nerit pro inrumpendum non hoc valeat requirit set componat ipso
alaude in duplo. Et in antea ista vindicio firma permaneat modo
vel omnique tempore.
Facta ista karta vindicione IIII nonnas septembris, anno XXXV
regni Radeberto rege.
Sig+num Unisclu, qui ista karta vindicione feci et firmavi
et firmare rogavi. Sig+num Ysarn. Sig+num Willelmus. Sig+num
Oliba.
SSS. Petrus levita rogitur scripsi et subscripsi die et anno
quod supra.
152 IRENE LLOP
133
1031, febrer, 8
Donació. Brandoví, marmessor d’Olivà, dóna a Casserres un mas pel
qual pagarà la tasca.
Als 8 febrer 1031. Brandovino, marmessor de Olivano, donà

a Casserras lo mas que tenia en la montaña de Olios, però vivint
sa posteritat ho tingués pagant tasca al dit monastir.
134
996, juny, 24-1031, juny, 23

Donació. Ènnec i Amat donen a Casserres la terra i els seus drets de
Sant Cristòfol de les Planes.
Sant Christòfol de las Planas”, f. 215r. Regest en paper de 1787. Nota al mar-
ge: “Número 1, legajo 1, armario 1, estancia 13”.
Als 5 kalendas abril any del rey Robert, que ha de ser des de
996 a 1030 Enecco y Amat donaren a Casserras la terra, decimas y
primicias, junt ab los demés drets tenian en Sant Christòfol de las
Planas. Que affronta a orient ab terra de Santa Maria, a mitgdie
ab los donadors, a ponent ab lo marge de Linar y terra de Casse-
rras, y a tremuntana ab lo terme de Alba y terra de Sant Martí.
134 bis
1032, abril, 17
Adjudicació. Informació sobre la causa pel mas anomenat Oliva, Gui-
fré n’és el jutge.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “25. 4378”.
Adjudicación precediendo informacion ante Gifredo juez, a

Juliole susconde de Adalbert de un manso nombrado Oliva, a 17
de abril año primero del reinado del señor rey Henrique.
135
1032, març, 24
Venda. Galí i la seva dona Begarda venen al prior de Sant Pere de Cas-
serres un alou al lloc anomenat Puiglagulla, a Manlleu.
Venta otorgada por Galinci y su consorte Begarda al prior de

Caserras de un alodio en la parroquia de Manlleu y lugar dicho
Puigleguale, ante Pedro levita, en 8 de las kalendas de abril el
año 36 del reynado del señor rey Redoverto.
136
1032, agost, 15
Venda. Altimir i la seva dona Ília venen a Ermegoda una terra que te-
nen, ell per herència i ella pel desè, al comtat d’Osona, a l’apèndix
de Casserres, a la vil·la Les Corts, pel preu de nou mitgeres de
blat.
A ABEV. ACV, cal. 6, núm. 245. Pergamí original (250 × 90 mm).
a SOLDEVILA, “Del castell al monestir...”, vol. II, núm. 7, pp. 18-19.
b ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic..., fasc. 2, núm. 904, p. 229.
In nomine Domini. Ego Altemir et uxori sue Ilia vinditores

sumus tibi Ermegod, hemptrice. Per hanc scriptura vindicionis
me vindo tibi terra cum vinea, cum arbores de multa genera,
que nobis advenit, ad me Altemir, per ienitori meo, et ad me Ilia
per X vel per quacumque voces, et est in comitatum Ausona, in
apendicio de chastrum Serras, in villa Cutes. Et affrontat de orient
in torrent, et de meridie in terra de Vidal et de occiduo in terra
de Onradus vel de Bonucius, et de circii similiter vel de Amalrico.
Quantum in istas affrontaciones includunt sic vindimus tibi ipsa
terra cum vinea cum arbores, totum ab integrum, cum exiis vel
154 IRENE LLOP
regresiis earum, in propter precium migeres VIIII de blad. Quem

vero predicta omnia de nostro iuramus in tuo tradimus ad pro-
prium. Quod si nos vinditores aut ullusque omo qui contra hanc
ista vindicione venerit pro inrumpendum, non hoc valeat vindicare
set componat in duplo. Et in antea ista vindicione firma permaneat
omnique tempore.
Facta ista vindicione XVIII kalendas setember, anno II reg-
nante Aianricho rege.
Sig+num Altemir, sig+num Ilia, qui ista vindicione fecimus et
firmare rogavimus. Sig+num Vidal. Sig+num Sesmundus. Sig+num
Duran.
Sancius sacer scripsit et sub SSS die et anno quod supra.
137
1032, setembre, 29
Venda. Engúncia i els seus fills venen a Ercó un alou situat a la parrò-
quia de Sant Martí, a la serra, pel preu de 4 mancusos i 3 sous.
A 3 kalendas octubre any 2 del rey Enrich. Engúncia y sos

fills veneren a Ercon lo alou que tenian ab sas casas y terras, situat
en la parròquia de Sant Martí, en la matexa serra. Que afronta
a orient ab la sumitat de la serra o ab la bassa de Amalrich, a
mitgdie ab alou de Bonfill, saserdot, a ponent ab honor y torrent
que allí corra y a tremuntana ab terra de Amalrich o ab lo camí.
Per preu de 4 mancusos y 3 sous.
138
1033, desembre, 6
Venda. Ramon ven al seu germà Guillem un alou situat al comtat
d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda, en un lloc anome-
nat Antunyà, pel preu d’1 mancús d’or i una ovella.

Original (237 × 118 mm). Al dors: “hh 96”; “Sancti Petri de Roda”; “Nº 163
Venda feta per Ramon a tal Guillem de un alou en Roda en la partida dita
Antoniano. Roda”; “Venda de alou”; “Roda nº 46, legajo 5, armario 1, estancia
15”; “1033”; “C 22”; segell BUB.
niano. Número 46, legajo 5, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 5 desembre
1034. Raimundo vené a son germà Guilelmo un alou que tenia en Roda y
lloch dit Antuniano. Que afronta a orient ab alou del venedor, a mitgdie ab
terra de Servodey, a ponent ab alou de Casserras, y a tremuntana ab terra de
Oliva. Preu de un mancuso de or y una ovella. Y ab pacte de quedar del vene-
dor sempre que lo comprador lo vengués per lo mateix preu”.
In Dei nomine. Ego Raimundus venditor sum tibi fratri meo

Guillelmo, emptore. Per hanc scripturam vindicionis mee vendo
tibi alaudem meum proprium. Advenit mihi per comparationem
vel per qualicumque voce. Et est in comitatu Ausone, in parro-
chia Sancti Petri que nuncupant Roda, in locum nuncupativo
Antoniano. Habet affrontationem de parte orientis in alaude1 de
me venditore, de meridie in terra de Servodei vel de suos eres,
de occiduo in alauden Sancti Petri cenobii, de parte vero circi in
terra de Olibba vel de ipsos ulmos. Quantum iste affrontaciones
includunt sicut superius prefatum est, sic vendo tibi simul cum
arbores et vites et omnia quantum habeo ab integrum, cum exis
et regressio suo, in precium mancuso I ex auro et ovem unam.
Et est manifestum. Quem vero predicta omnia vel meo iure in
tuo trado dominio et potestate ad facien[dum] tuam plenissimam
voluntatem vel quocumque ius in diebus quoscumque tenueris. Si
autem vendere volueris aut inalienare, tibi non liceat, sed si alico
tempore vendere volueris, ego supradictus Raimundus tibi emptori
precium reddam sicut hic insertum est. Si quis homo vel femina
qui contra hanc scripturam surgerit pro inrumpendum non hoc
valeat vendicare sed in quadruplum tibi exolvere cogatur.
Actum est hoc II nonas decembris, anno III regni Henrici regis.
Sig+num Raimundus, qui ista carta vendicionis fieri iussi
et firmavi et firmari rogavi. Sig+num Bonihominis cognominato
Guilelmi. Sig+num Ecioni. Isarnus clericus SSS.*
Henricus, levita qui et monachus, qui hanc scriputram ven-
ditionis rogitus, scripsit cum litteras fusas in III et in IIII versus,
SSS. die annoquo prefixo.
1. Segueix de te compa, ratllat.
156 IRENE LLOP
139
1034, setembre, 27
Testament. Oda dicta testament. Nomena marmessors els seus fills
Sunifred, Ramon, ardiaca, Folc, Ermengol i Ermessenda, dona
de Sunifred. Mana que l’enterrin al monestir de Ripoll. Fa llegats
al monestir de Ripoll, Santa Maria i Santa Cecília de Montserrat,
Sant Benet de Bages, Sant Cugat, a Sant Pere de Vic, a diverses
esglésies, a alguns clergues i laics, i als seus fills i filles Letgarda,
Adelaida i Guisla, així com a la seva nora i a la seva néta Guisla.
Deixa al monestir de Sant Pere de Casserres uns alous que té a
Terrades, amb casals i una mujada de vinya situada al viner de
Seva.
A ABEV. ACV, cal. 6, episc. I, núm. 7 (signatura antiga cal. 6, núm. 930). Perga-
mí original (530 × 350 mm).
a ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic..., fasc. 2, núm. 927, pp. 254-256.
Cum Salvator noster suma pietate humani generis de potestate

diaboli et a morte perpetua mirabiliter se ipsum offerendo eripuit
et ipsa mortem perpetrandam donaverit, valde admirandum est
quomodo miserabilis qui tam puram libertatem meruit abere se
ipsum ultroneus de iugo diaboli subdidit et morti iterum contraditur,
sed illum nobis est mirandum et glorificandum quia qui redimit
a morte prima iterum misericorditer relaxandi peccata a morte
secunda, scilicet his miseretur omnino qui perpetrata peccata tota
corde ad ipsum revertuntur. Ideo summo opere exuendum est quia
maior est in delictis promtior si acordis compugcionis et lacrimis
effusionis et verum emendationem, sic percipere cupio delictorum
remissionem. Et ydeo ego Odda, femina, hacsi indigna et nimium
peccatrix in egritudine nimia detenta, pavens et metuens ne repen-
tina mors me superveniat, paveo diem mortis et expavescho penas
inferni et cupio pervenire ad aulas ianuas paradisi. Propterea eligo
vos, amicis meis, ut siatis mei elemosinarii, yd est Seniofret, filio
meo, cum uxore sua Ermesindis, et Reimundo archilevita et Folcho
et Ermengaudo, filios meos. Hordino et ortor vobis ut potestatem
abeatis distribuere rebus meis in sanctis Dei eclesiis, in sacerdoti-
bus, in pauperibus, in ceteris modis, sicut vobis iniungo per istam
scripturam propter Deum et remedium anime mee.
In primis ad domum Sancta Maria cenobii Riopullensis, ubi
corpus meum iubeo requiescere, ipsos meos alaudes que ego abeo
in terminio Besaurensis, id est maso de Mazaned cum omnia que
ad eum pertinet, et alie maso de ipso Pug cum omnia que ad
eum pertinet, et ipso maso ab ipsas Artigas, et ipsos alaudes de

Bevi ab ipsa quinta parte de ipso boscho que debeo hereditare,
et ipsos meos molinos que ego abeo in flumen Tezer cum ipsas
terras ubi sedent vel cum totas illorum aiacencias vel cum ipsa
vinea qui ibidem est, et ipsas meas duas mulas et ipso meo somer
maiore cum ipsas bulzas et feltres II et tappido l et supralito l
et mapes I, similiter remaneat ad cenobii Sancta Maria, et equas
meas similiter remaneant ad Sancta Maria. Et ad domum Sancti
Petri cenobii de villa, modiata l de vinea in Merles, qui fuit de
Gollfret, et tonna l et cubo l et olla l eramentia et copa l de ar-
gento et cudlars II et ipsa somera spanescha cum suo pullo. Et
ad Sancta Maria Monte Serrad remaneat modiata l de vinea qui
est in ipso viner de Baias, qui fuit de Tedard. Et ad Sancta Cecília
Monte Serrad, modiata l de vinea que est in ipso viner qui fuit
de domna Ego, qui est in Odena. Et ad Sancti Benedicti Baias,
modiata l de vinea qui est in ipso viner de Pozol, qui est ad torre
de Cardasner. Et ad Sancti Cucufati martiris, modiata l de vinea
qui est in ipso viner de Meserata. Et ipsos alaudes que abeo in
Terradas cum ipsos casals vel cum modiata I de vinea qui est in
viner de Seva remaneat ad Sancti Petri cenobii Castoserras. Et ad
Sancta Maria Seva, modiata l de vinea qui est in viner que dicunt
Fossas et archa l et tonna I. Et ad Sancta Maria Lucano, modiata
l de vinea qui fuit de Belucio et pecia l de terra qui fuit de Oria
femina per luminaria et archa l et tonna l et cubo I. Et ad Sancti
Martini Merles, modiata l de vinea qui est ad ipso soler de Odger
de Rio Rubio, qui est condam, per luminaria. Et ad Sancti Iuliani
qui est ad ipsa Ciresa remaneat ipsa pecia de vinea que vocant
Menresana, qui fuit de guadio de Ollomar, cum ipso maso qui
fuit de Gerleg condam, cum ipsos alaudes ab integrum et ipso
barril qui est in ipso sacrario tenente quartas VIIII et cubo I; et
teneant sacerdotes Sancti Iuliani ibidem Deo servientibus. Et ad
Sancta Cecilia Monte Serrad, parilio l de boves de Odena. Et alio
bovo que remanet, ad Sancti Benedicti. Et ad Sancti Petri Torre-
zela, ipsa vinea que plantavit Mir ad ipso prato. Et ad Seniofret,
presbiter Lucano, asino l que vocant bulgarel; et ad Donutio
presbiter, bovo I; et ad Suniario, presbiter Sancti Iuliani Ciresa,
bove I; et ad Iocefret <de> Odena, bovo l de ipsos de Odena. Et
a Seniofret, filio meo, ipso mas qui est in Mugal et ipsos ortos
et ipso maso qui fuit de Ollomar clerico et ipso maso qui fuit
de Galin de Pug Oriol et ipso masada qui fuit de Ermengucia et
ipso mas qui fuit de Ellebono et ipso mas qui est in Manaches
158 IRENE LLOP
et ipso mas qui fuit de Iocefret de ipsa Macana et ipso mas de

Sancta Eugenia que comparavi de Ellesinda femina et ipso mas
que comparavi de Radulfo pebrel et ipso mas qui fuit de Ferriol
in Belano et ipsa medietate de ipsos alaudes de Villarzel, qui fuit
de domno Egono, et ipsos meos alaudes que ego abeo in Meserata
ab omn integrietate. Et ad Reimundo, filio meo, archilevita, ipso
maso qui fuit de Oridio cum omnia que ad illum pertinet et ipsa
masada que fuit de Ludente et ipsa masada qui fuit de Centoll
et ipsa masada que fuit de Guilmon et ipsos alaudes que vocant
Cumbas ab omni integrietate; et ipsa medietate de ipsos alaudes
de Vilarzel, id sunt casis, casalibus, ortis, ortalibus, terras et vi-
neas, et cum ipso molino et ipso maso que tenet Ato et Ranlo,
similiter remaneat ad Reimundo, filio meo, archilevita. Et ad filio
meo Ermengaude, ipsos meos alaudes que ego abeo in Seva vel
in Sevedano vel abere debeo per qualicumque voce illi remaneant
propter inmelioratio racione vel propter trescentos solidos quod
ille mihi dedit, et ipsum meum alaude de coma de Teurad et ip-
sos meos alaudes in plano Sancti Felicis et […] et ipso closo ab
ipsa casa de Leopardo et ipsum alaude de Devodeles et ipsa vinea
de Bergona et ipsum alaude de Tappies que ego abeo vel abere
debeo et ipsum alaude de Sadilano qui fuit de domno Egono et
ipsum alaude de Solacrup et ipsum alaude de Vilaret et ipsum
mas de ipsa Parra et ipsum meum <alaude> de ipsa Ciresa cum
ipso castro, quantum abeo vel abere debeo cum ipsorum termi-
nes ab ipsas comparaciones que post virum meum sive in antea
feci. Et ipsum meum alaude de Boions ipsos masos cum terras
et vineas, et ipsum meum alaude que abeo in valle Merles, que
mihi laxavit Sendret archilevita, et ipsum molino et ipsum mas
qui fuit de Seniollo, et ipsum alaude que comparavi de Odger
de Rio Rubio, id sunt terras et vineas cum ipso maso, quantum
abeo vel abere debeo, hec omnia remaneat ad filios meos Folcho
et Ermengaudo ab omni integrietate. Et ipsum alaude que ego
abeo in Besulluno, in Rexagho vel in Sexano vel in Guardiola vel
in Cannabars sive in aliis locis, quantum abeo vel abere debeo,
et ipso1 alaude de Cardasner vel de ipsa torre remaneat ad Led-
gards, filia mea, propter suam ereditatem vel propter paxmentum
de ipsa ereditate de Montezels. Et ad filia mea Azalet remaneat
ipsum alaude meum de Riolato superiore vel ipsa medietate de
ipso alaude de Cardasner cum ipsa torre propter suam ereditatem
vel paxmentum de Montezels. Et ad Guila, filia mea, ipsos meos
alaudes que ego abeo in Odena, qui fuerunt de domna Ego, ab
omni integrietate et ipso alaude que emi de Donutio presbitero

in Gavaresa et ipso alaude que ego in ipso torrente abeo prop-
ter suam ereditatem vel propter paxmentum de Montezels. Et
ad nora mea, nomine. Ermesindis, remaneant ipsos alaudes que
mihi advenit de socra mea ab integrum. Et ad nepta mea, no-
mine Guisla, scrinios IIII ferrads et taxa l et gonna l berragana
et aleva I. Et ipsa vinea qui est prope Sancti Andree, que laborat
Artallo, remaneat per lumen ad Sancti Andree. Et alios alaudes
que sunt in vilar Sendret et alios […] et filios Anleva remaneant
ad filio meo Folcho. Et ad Guisla, filia mea, ipsa mea aldorra et
pellieia l vulpina. Et ad ipsos meos omines Io[hannes?] et Baro
et Bernardus et Guilielmus et Mazarefo, singulas lodadas de oves
et quartas singulas infra pane et vino. Et ipsum meum panem et
[vinum et me]as vaccas que invenire potueritis in cunctisque locis
donare faciatis propter Deum et remedium anime mee. Et ad Ma-
zarefo velata I; et ad Egu[erade?], alia; et ad Elliards, filiola mea,
tappito l et quoto l et plumazo I. Et istum testamentum firmus
stet usque dum alium faciam.
Factum [istum test]amentum V kalendas decembris, anno IIII
regnante Aiarico rege.
Sig+num Odda femina, qui istum testamentum firmavit [et
firmare] rogavit. Sig+num Guilielmus. Sig+num Reimundo. Sig+num
Bonefilius. Suniarius sacer, qui hec scripsit et sub SSS. die et
anno quod supra.
1. Segueix un espai raspat corresponent a unes 12 lletres.
140
1034, octubre, 10
Donació. Morató dóna al monestir de Sant Pere de Casserres quatre
peces de terra situades a Manlleu, al lloc anomenat Comalassa.
Als 10 octubre de 1034. Morató donà a Casserras quatre pes-

sas de terra que tenia en Manlleu y lloch dit Comalasa. Afrontan
160 IRENE LLOP
a orient ab lo camí de Fransa, a mitgdie ab Lobeto, a ponent ab

alou de Guillem Bonfill y a tremuntana ab alou de dita Yglésia.
141
1035, març, 4
Venda. Sunifred i la seva muller venen a Enric, monjo, un alou situat a
la parròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat Vilagermà,
pel preu de 2 sous.
A 4 nonas mars any 4 del rey Enrich. Seniofredo y sa muller

veneren a Enrich, monjo, lo alou que tenian en la parròquia de
Sant Martí, en lo lloch dit Vilagermà, junt ab la casa, corral y
terras. Que afronta tot a orient ab alou dels venedors, a mitgdie
y ponent ab alou de Ermengarda y a tremuntana així mateix.
Preu de 2 sous.
142
1035, març, 16
Donació. Morató dóna al monestir de Sant Pere de Casserres una peça
de terra situada a la parròquia de Sant Martí, a la coma de Pol.
A 18 kalendas abril any 4 del rey Enrich. Morato donà a

Casserras una pessa de terra que tenia de Amalrich, situada en la
parròquia de Sant Martí, en la matexa coma de Pol. Que afronta
de orient y mitgdie ab terra de Casserras, a ponent ab lo torrent
o ab terra de Morató y a tremuntana ab terra de Casserras.
143
1035, abril, 21
Venda. Requesens i la seva muller venen al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou situat prop del monestir pel preu de 2 sous.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 599v núm. 18 (signatura antiga RP,
Als 21 abril de 1035. Requesens y sa muller veneren a Cas-

serras un alou en las cercanias de Casserras. Affronta a orient ab
lo torrent, a mitgdie ab Dadila, a ponent ab Ter y a tremuntana
ab lo riu. Per preu de 2 sous.
144
1035, juliol, 11
Testament. Gersenda dicta testament. Llega a Casserres una heretat,
després de la mort de la seva mare i del seu germà, i una altra que
té al torrent quan hagi traspassat el seu marit.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 590v núm. 4 (signatura antiga RP,
Savassona, sufragànea de Tavèrnolas”, f. 41v. Regest en paper de 1787.
Als 11 juliol de 1035. En poder de Enrich, levita. Testament

de Gersinda, ab lo qual feu varias dexas. Y dexà a Casserras, per
después de la mort de la sua mare y de son germà Enrich, tota
la heretat que tenia en Lanans. Y per después de mort son marit
la heretat que tenia en lo torrent. Aquest és duplicat.
145
1036, març, 4
Donació. Arivons dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un alou
situat al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda, al lloc anomenat
162 IRENE LLOP
Puigrenil, per la salvació de la seva ànima; se’n reserva el domini

mentre visqui ell i els seus fills. Es compromet a donar al monestir
la tasca i un parell de capons.
15”; “hh 131”; “1036”; “C 23”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 100r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Puio-
reril. Número 47, legajo 5, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 4 mars 1035.
Aribonso donà a Sant Pere de Casserras lo alou que tenia en Roda, en lo lloch
anomenat Puioreril. Afronta a orient ab Vilatersana, a mitgdie ab lo Castellet,
a ponent ab lo camí que va a Roda, y a tremuntana ab alou de Sant Pere. Y
vivint lo donador y fills pagasen tasca al dit monastir”.
In Dei nomine. Ego Arivonsus, donator sum Domino Deo et

Sancto Petro zenobio Chastrum serras. Magnum et satis licitum
esse videtur domum Dei edificare et de meis rebus honorare.
Audientes predicatione monita sanctorum que elemosina a morte
liberat anima. Propterea sic dono vel trado alodium meum ad
domum Sancti Petri iamdicto. Et est ipsum alodium in comitatum
Ausona, in apendicio Roda cuius ecclesia sita est in onore Sancti
Petri, in locum qui nuncupant Puio Renil vel in alios locos. Abet
affrontacionem a parte oriente in villa Tortozana, de meridie in ipso
castelet, et de occidente in ipsa via que pergit ad domum Sancti
Petri Rodenis vel ad ipsa erola, de parte vero circi in ipso alodium
Sancti Petri Roda. Quantum ista affrontaciones includunt et isti
termini ambivunt sic dono ipsum alodium ad domum Sancti Petri
iamdicto, in tali videlicet racione ut teneat Sesnanna, uxor mea,
et filios meos vel filias in diebus vite illorum et donent ipsa tasca
at parilio I de capones. Post obitum vero illorum liberum fiat in
potestate Sancti Petri iamdicto. Quod si ego donator aut ullusque
homo que contra hanc ista carta dionacionis vel largitionis venerit
inquietare aut in alienare non hoc valeat vendicare, quod requirit
set componat in quadruplum. Et in antea ista carta donacionis val
largitionis firma et stabilis permaneat omnique tempore.
Actum est hoc IIII nonas marcii, anno V regi Enrici regi.
Sig+num Arivonse, qui ista. carta donacionis feci et firmavi
at firmare rogavi. Sig+num Mir. Sig+num Guilelmus.
Bernardus, sacerdos et monachus, rogitus scripsit et sub SSS.
die et anno.
146
1036, març, 29
Venda. Ramon Galavons i la seva muller venen al monestir de Sant
Pere de Casserres un alou situat a la parròquia de Folgueroles, al
lloc anomenat Albareda, i la meitat d’un camp proper, pel preu de
2 unces i 3 mancusos.
A 4 kalendas abril any 5 del rey Enrich. Ramon Galavonsi

y sa muller veneren al monastir de Casserras lo alou que tenian
en la parròquia de Folgarolas, en lo lloch anomenat Albareda y
la mitat del camp que és cerca la matexa casa. Que tot afronta
a orient ab lo camí, a mitgdie ab alou de Sant Pere de Vich, a
ponent ab altre camí, y a tremuntana ab altre camí. Item en la
Coromina la mitat de una pessa. Que afronta a orient ab lo camí,
a mitgdie ab alou de Guillem, son germà, a ponent ab altre camí
y a tramuntana ab alou de Argimbal. Item en lo puig un camp
que afronta a orient ab lo riu Ruxol, a mitgdie y ponent ab alou
del venedor, y a tremuntana ab alou de Miro. Preu de 2 onsas y
tres mancusos. Ab reserva del usdefruit vivint lo donador, pagant
al dit monastir tasca.
147
1038, febrer, 20
Donació. Golfred i Miró, marmessors del difunt Lamfred, donen al mo-
nestir de Sant Pere de Casserres un alou que aquest tenia a Man-
lleu, al lloc anomenat Comalassa.
Als 20 febrer 1038. Golfredo y Mirro, marmessors de La-

mfredo, donaren a Casserras lo alou tenia en Manlleu y lloch dit
164 IRENE LLOP
Comalasa. Que afronta a orient ab terra de Miró, a mitgdie ab

alou de Sant Miquel, a ponent y tremuntana ab terra de Forro
de Manlleu.
148
1038, abril, 11
Venda. Amalric i la seva muller venen a Gosfred, sacerdot, una peça
de terra situada a la parròquia de Sant Martí o a Vulpiac pel preu
d’1 mancús.
A 3 idus abril any 7 del rey Enrich. Amalrich y sa muller

veneren a Gosfredo, sascerdot, una pessa de terra situada en la
parròquia de Sant Martí o en Vulpiach. Que afronta a orient ab
terra del venedor, a mitgdie ab terra de Mir o de sos hereus, a
ponent y tremuntana ab lo torrent. Preu un mancuso.
148 bis
1038, maig, 3
Donació. Ramon Ermengol i Isarn donen al monestir de Sant Pere
de Casserres un alou situat al comtat d’Osona, al lloc anomenat
Llanars.
Donacion otorgada por Raimundo Ermengaudo y Isarno al

monasterio de San Pedro de Caserras de un alodio [...] en la pa-
rroquia de San [...] y Santa Eulalia en el condado de Ausona y
lugar dicho Lannarios, ante Enrique levita, a 5 de las nonas de
maio año 7 del reinado del señor rey Enrique.
149
1038, juny, 11
Testament. Sunifred, temerós d’una mort sobtada, dicta testament.
Deixa una mula de color bru fosc a mitges entre el bisbe Oliba i
l’obra de la seu de Vic, i un mancús i un quartà de vi a Sant Pere
de Casserres. Fa altres deixes a Sant Julià, a Sant Pere de Rodes, a
Santa Maria de Ripoll, a Sant Pere de Vic i a diverses persones.
[B] ABEV. ACV, cal. 9, episc. II, núm. 37.
a JUNYENT, Diplomatari i escrits literaris..., núm. 129, pp. 216-218.
b ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic..., vol. II, núm. 969, pp. 292-293. Co-
rregeix la transcripció dels mots “ipsa mula lora” en el sentit d’una mula llora
en comptes de “Mulaiora” com a referència al Molar.
In Dei nomine. Senifredi, dum ego iaceo in egritudine, et

timeo ut non veniat super me repentina mortis, et ideo iubeo at
[que discerno ut sint elemosinarii mei, id sunt Raimun]do Gala-
vonso et Amato, fratri meo, et precor vos amicis meis ut si mors
mihi advenerit de ista egritudine aut antequam alium testa[mentum
faciam, plenam potestatem abeatis meis facultatibus di]strib[uere
faci]atis, et date pro anima mea in ecclesiis et sacerdotibus et
pauperibus.
In primis concedo a domno Oliba, episcopo, medietatem de ipsa
mula lora et alia medietate ad opera Sancti Petri Sede Vic[o...Et ad
Gu]inadus mancoso I, et ad Bonefilio de Sancti Iuliani mancoso I et
quarta I de vino, et ad Bonefilio Transver mancoso I et quarta I de
vino, et ad Guilabert sacer mancoso I et sestarios II de vino, et ad
Oriol sacer [..., et ad... sacer] similiter, et ad Ollomar sacer similiter,
et ad Cherucius similiter. Et ad Sancti Laurentii uncia I de auro, et
ad Sancti Petri Castrumserris mancosos II et quarta I de vino, et
<ad> Sancti Iuliani mancosos II [...]ati ad ipsa opera mancusos VII,
et ad Sancti Sepulcro mancusos VIII, et ad Sancti Petri de Rodas
mancusos III, et ad Sancta Maria Riopullo mancusos IIII. Et ad
Sisla mancuso I, et ad Guislam [...] cum freno optimo; et ad Petro
levita, mancusos III. Et ad Raimundo Galuvosa mancusos III, et
ad Adamado mancusos III, et ad [filia] qui fuit de Rudolf mancu-
sos III. Et ad Raimundo Tras[ver...]balle, ad Bonefilio Trasver man-
cuso I et ad Asoven filia mea mancusos II, et ad Ermesens pecia I
de vinea que comparavi de fratre suo et bovo1 I et item oves et
capras VI et ipso alode q[ui es]t a[...ares...et] ad Embremon, filio
meo, cavallo cum sella et freno et espada. Et ad ipsa canonica
Sancti Petri Sede Vico solidos XXX, et de unumquemque annum ad
166 IRENE LLOP
meo aniversarium porcos II2 et sestarios II de froment et sestarios

VI de [ano]na; et [faci]at Guisla in vita sua, et post obitum suum
similiter faciat infantes meos. Et ad mulier mea Guisla concedo
omnem meum alodem totum ab integrum, ubi invenire potuero
in omnisque locis tam cultis quam ermis, et trilias, et vineas,
ho<r>tis et garricis, pratis et silvis, cum omnes mansiones qui
sunt in ipso alodio edificatas sive molinis cum omnibus edificiis,
in tale conventum ut teneat et possideat omnibus diebus vite sue
sine blandimentum de nullumque ominem et bene nutriat infantes
meos, et post obitum suum remaneat de ipso alode ad Ebremon,
filio meo, ipsas mansiones cum ipso soler, cum solos et superposi-
tos, curtes et ortos, terras cum ipso prado et ipsa trilia que tenet
usque in trilia de Raimundum, fratri meo, et mulinos II sutiranos
cum omnia que ad illos mulinos pertinent, et est hec omnia ad
ipso vilar; et si de Ebremon, si deminuerit vel morierit, remaneat
ad alium si nascit masculum; et si duo sunt masculos abeat ille
qui nascitur ipsum alodem cum ipsa mansione qui est iuxta rivo
Meritabile, cum ipsa agacencia quod ad ipsos mansos pertinent,
quem emminit de Eccenone sacer et de Sisla, cum mulinos duos
cativels qui sunt ad ipso vilar et pecia I, de campo I, de terra que
fuit de Mir Odone, qui est subtus ipso puio de Amado; et <si>
ipse morierit, concedo ad Ebremon. Et de alio alodio suprascripto
concedo ad Sancta Maria Riopullo campo I de terra qui est ad
ipso molar quod emit de Raimundo et de Guillelmo de ipso vilar
et de Guilelmo Rullo, in tale pactum ut teneat mulier mea vel filio
meo Ebremon in vita illorum et donent ipso quarto de ipsa expleta
ad Sancta Maria; et post obitum illorum, abeat Sancta Maria. Et
alio alodio qui remanet post obitum de Guisla abeant infantes
meos qui sunt creati de me et se, equaliter dividant vel abeant.
Et de ipso auro quod debet Raimundo archidiacono, concedo a
Raimundum Galavonso uncia I, et Senfre Ellemar mancoso I, et
duos qui remanent pro anima mea. Et de ipso vi<no> qui est ad
ipso vilar et ad Sancti Saturnini et ad ipso Collo, ipsa medietate
pro anima mea. Et ad Bonefilio sacer feltre I et ad Ansulfus alio.
Et de panem et vinum quem Deus dederit, et de omnes besties
et alio avere, tercia parte pro anima mea.
Facto isto testamento III idus iunii, anno VII regni Enrico,
rege.
Sig+m Senifredi, qui istum testamentum feci et firmare rogavi.
Sig+m Raimun Galavonso. Sig+m Amado. Sig+m Guisla. Sig+num
Raimun Trasver. Sig+num Sisla. Sig+num Langordo.
Bonefilio, sacer scripsit SSS. die et anno quod supra.

1. Segueixen les lletres no volades. 2. Segueixen unes lletres i xifres ratllades.
150
1039, febrer, 20
Donació. Godfred, Ramon i Pere, marmessors del difunt Ramon, do-
nen una propietat situada a la parròquia de Sant Pere de Roda, al
lloc anomenat Antunyà, al monestir de Sant Pere de Casserres.
Pergamí original (229 × 153 mm). Al dors: “Roda nº 48, legajo 5, armario 1, es-
tancia 15”; “Donacio de alou al Antuniano”; “Nº 127 Donacio feta al monestir
de Casserres de un alou a la parroquia de Roda a la partida dita Antuniano, no
est troba. Roda”; “Antuniano”; “1039”; “C 24”; segell BUB. Dues taques, una al
centre i l’altra a la part dreta del pergamí, dificulten la lectura.
niano. Número 48, legajo 5, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 20 febrer
1038. Gofredo y Raimundo, marmessors del quondam Raimundo, donaren a
Casserras lo alou que tenia en Roda y lloch dit Antuniano. Afronta a orient ab
alou de Gerballo, a mitgdie y ponent ab alou de Sant Pere, y a tremuntana ab
lo camí”.
In nomine Domini. Ego Gotfredus et Reimundus et Petrus.

Manifestum est enim, quia condam Raimundi comendavit nobis
suam elemosinam, per suum testamentum, et precepit nobis prefa-
tus auctor ut scripturam donacionis vel largicionis feccissemus ad
domum sancti Petri cenobii kastrum serra. Id circo nos iamdicti
manumissores vel tutores per hunc pactum scripture donamus
alaudem, id est domos cum curtes et ortos et colses cum arbo-
ribus, et cum ipsas chintanas et exiis et regressiis, et ipso cam-
po solido cum arboribus et vites et de ipsa vinea qui est super
ipso campo ipsa medietate et in alio alaude superius scriptum
exceptus ipso campo qui est solido ipsa medietate. Et habet ipso
alaude in comitatu Ausonam, in parrochia Sancti Petri Roda, in
locu que dicunt Antuniano. Et habet afrontationes ipso alaude a
parte orientis in alaude de Gerballo cum suos fratres de Ollovirga
cum suos infantes, et in via, de meridie et de occiduo in alaude
Sancti Petri, de circi in ipsa strada. Quantum istas afrontationes
168 IRENE LLOP
includunt sic donamus ad predictum cenobium. In eo modo vel

ordine ut prefatus Raimundus iussit tenere a mater sua Chintull
et a filius suis Gilelmo et Sancia et Gotfredo, et donent ipso ad
Sancti Petri ipso quarto. Post obitum vero illorum solidum et lici-
tum in potestate predicte aecclesie tradatur ab integrum cum exio
et regressio. Si quis nos donatores aut ullus homo vel femine qui
isto alaude ex iure predicte ecclesie disrumpere voluerit non sit
illis licitum sed quoactus in triplum componat. Et in antea huius
scripturam largitionis firmata persistat in perpetuum.
Actum est X kalendas marci, anno VIII regi Henrici.
Sig+num Reimundus, sig+num Gotfredi, signum Petri SSS.,
qui sumus elemosinarii et ista donacione fecimus et firmare roga-
vimus. Sig+num Guilelmi Sig+num Guitardi. Giscafred, presbiter
SSS.* Iocfret, sacerdos SSS.*
SSS. Petrus levita, qui hec scripsit et sub SSS die et anno
quod supra.
151
1038-1039, març, 14
Donació. Els marmessors del difunt Bonfill donen al monestir de Sant
Pere de Casserres les cases, horts i terres que aquest tenia a la
parròquia de Sant Pere de Savassona, al lloc anomenat Ardola, a
la Rovira.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 8 del rei Enric.
Savassona, sufragànea de Tavèrnolas”, f. 41v. Regest en paper de 1787. Nota
Als 14 mars 1038. En poder de Enrich, levita. Los marmessors

del quondam Bonfill donaren a Casserras las casas, horts, terras
y demés que dit Bonfill tenia en la parròquia de Savassona, en
lo lloch dit Ardola, a la matexa Rovira.
152
1039, març, 31
Testament. La vescomtessa Engúncia dicta testament. Nomena mar-
messors Borrell Delà, Miró, levita, Bonfill, abat, i Borrell Bonfill
de Fals. Deixa una gran part dels seus béns mobles i immobles al
monestir de Casserres, alguns dels quals els tindrà en usdefruit
el clergue Miró. Fa altres deixes a Sant Vicenç de Cardona, Santa
Maria de Tagamanent, Santa Maria de Llerona i Santa Maria del
Grau.
B BC. PASQUAL, vol. IV, f. 93-98. Còpia simple en paper del segle XVIII.
a SERRA, “Els senyors…“, pp. 77-80.
b CASAS, “El monestir…”, núm. 22, p. 45.
c SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 8, pp. 20-24. Transcripció
parcial.
d ROCAFIGUERA, “Transcripció del Llibre de las Rendas...”, s.n.
e GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 30, pp. 96-99.
f PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 57, 75-78. Traducció al
català.
Dum fragilitas generis pertimescit ultimum vite temporis,

subitanea transposicione, oportet ut inveniat unitum, quemque
hominem paratum ne sine aliquo respectu boni operis migrare de
hoc seculo cogatur. Quam ob causam ego Enguncia, vicis comitissa,
in sempitemi regis nomine, volo ut sint elemosinarii mei atque
tutores, id est, Borrellus Delani et Mironi, levite, et Bonusfilius,
abbas, et Borrellus Bonifilii de Falcos, ut si mihi mors venerit,
licentiam habeant omne meum mobile vel immobile distribuere
et dare pro anima mea, sicut inveniritis scriptum.
In primis date ad domum Sancti Petri Castrum Serras, ubi
corpus meum requiescere debet, pariliatas II de alaudem quem
abeo in Conilio sive in Mirabello, qui mihi advenit per aprisio-
nem et traxi ab eremo, simul cum ipso par bo[v]um qui ibi est,
cum illorum haver. Et in Luposa campo I quem ego emi de Miro
Gualabia et de fratri suo. Et in Mulsosa ipsos domos omnes quos
abeo ibidem, simul cum omnia vascula vel instrumenta, que eos-
dem domos pertinet intrinsecus vel extrinsecus, simul cum terris
et vineis, id est modiatas septem et quarteradas III et tonas II et
cubos IIII, et hec advenerunt mihi per emptionem. Et in Cherol
omnem alaudem quem ibi abeo ab integrum, id est, domos et
terris seu vineis, cultum et eremum, sive cum ipso, cigar, quantum
infra eius terminum abeo, et hec advenerunt·per emptionem. Et
170 IRENE LLOP
tona I et cubas II et alium alaudem quem abeo ad ipso grada ubi

oratorium Sancte Marie situm est, id est, solaria ipso, cum curtes
et alias casas, et simul cum ipso sacrario, que prefatum oratorium
est cum terris et vineis, et olivera I subtus fameliotum domum et
tona I et cubo I, et hec omnia ab integrum. Et in alium locum,
infra terminum de Falcos, ipsa sala que est ante predictum castrum,
cum diversis domibus qui ibi sunt, cum universa instrumenta,
simul cum terris et vineis cuItis et eremis, cum universa genera
arborum, tam fructuosa quam infructuosa, et tonas III cubos III
et ipsam domum quam emi de codam Adulfi, cum illo alaude qui
ibi pertinet et ipsum fontem cum ipsa trilea et orto et arboribus
cunctis qui. Et in locum quem dicunt Garviso, et in alium locum
ipsum domum in quo manet homo nomine Dominicus, simul cum
totum alaudem quem emi de Advert, quondam, et ipsas alias ca-
sas in qua habitat Bonifilio, cum omnia que ibi pertinet, et ipsas
vineas que sunt ante ipsum solarium, adiectas alias que sunt ad
ipso cabanel, et illa omnia advenerunt mihi per comparationem.
Et ipsum cellarium qui est ad ipsum solarium, cum tonas IlIl et
cubos III et ipso alaude qui fuit de Enneg Rabaciola, cum ipsos
ortos et ortalibus, sive universa genera arborum, et terris et vineis,
cultum et eremum, omnia ab integrum. Et subtus predictum castrum
[ -ribum], ipsum domum de ipsum granerum, cum clausos II et
comparavi de codam Abundantio. Et in Monte Conilium ipsas casas
cum omnibus terris et vineis et arboribus et ipso fonte qui fuit de
condam Olivano Rossella et alium alaudem quem emi de Patricio,
cum ipsos domos, exceptus ipso cellario, relinquo ad iamdictum
cenobium, cum ipsas arbores que ibi sunt. Et in terminum Car-
done et in Marbuscha ipsa casa, cum solo et superposito, terris et
vineis et tona I et cubo I, qui mihi aduenit per emptionem. Et in
comitatu Ausona, in parrochia Sancte Columbe Puio Regio, casas
et curtes, terris et vineis et molino et diversis arboribus, omnia
ab integrum, quantum infra eiusdem parrochie abeo et tona I et
cubo I. Et in Valle Ursari ipsum domum, cum terris et vineis et
arboribus, omnia ab integrum, et sacraria que ibidem est Sancti
Mametis, cum tonas III et cubos III et cum barrilio I Et in ipso
Brulio, sive in Valle Magna, quantum abeo ab integrum, terris et
vineis et cuItum et eremum, cum arboribus qui ibi sunt. Et in
parrochia Sancte Marie Laurona ipsos ortos quos abeo in Turre
Zella et alium alaudem quem abeo in Villar, cum ipsos domos et
terris et vineis et arboribus, quantum infra ista parrochia abeo ab
integrum. Et in Meserata domos qui ibi sunt, cum curtes et solos
superpositos et ortos, cum ipso caput aque et terris et vineis et

arboribus. Et in parrochia Sancti Romani Saui domos quos abeo
in ipsos curtillos, cum terris et vineis et torcularia et ipso mulino,
sive quantum ibi abeo ab integrum, et tonas III et cubos III et
ipso manso de ipsa Vite, cum terris et ipso boscho, ab integrum,
in tale pacto, ut teneat Mironi, clerico, dum vixerit, et post obi-
tum eius in proprium deveniat Sancti Petri predicti, sicut ceteris
alaudis. Et in Rivum Sicum ipsum alaudum omnem quem ibi
abeo ab integrum, id est, domos et boschos et terris et vineis et
mulino et mulinarios. Hec predicta omnia dono atque concedo ad
predictum cenobium, propter construendum et alias quos inops
et pauper est, et ut auferatur a eo pars inopie propter Deum et
remedium anime mee, sive viro meo Raimundo, vel animabus fi-
liis meis. Et ad domum Sancti Vincentii Cardona ipsas terras, et
sunt in Laureda, et tona I et cubo I et in Cleriana ipsas vineas
quas fuerunt de Bardina cum ipsos molinos V qui ibi sunt subtus
Cleriana. Et ad Santa Maria Tagamanel donaminam I que subtus
ecclesia Sante Maria Laurona est et predictum alaudum qui est
in Miserata, ipsas casas, sicut predictum est, volo ut teneat Miro,
clericus predictus, dum vixerit, exceptas clueras. Post obitum vero
eius, revertatur ad proprium prefatum cenobium, absque dubio.
Et ad domum Sante Marie de ipso Grado predicto, oliveras II que
sunt iuxta ipsum domum et ipsum alaudum que est in parrochia
Sante Marie de Terradas, locum quem dicunt Barberano, teneat et
possideat Miro, clericus, dum vixerit, omnia ab integrum, et post
obitum, deveniat in potestate predicti cenobii Sancti Petri, omnia
ab integrum, sicut ceteris alaudis supra scriptis, omnia universa
quantum infra ista parrochia abeo, id est, domum cum curte et
orto et molendinum cum caput aque et cuncta eius instrumenta.
Et ad domum Santi Petri cenobii predicta, asinos III meliores et
baccas quas abeo omnes et equas VII. De pane atque de vino quo
abenda ero in illo die quo decesero ab hoc seculo sive porchos et
alias bestias quas abeo in cunctis locis et ipsam meam mulam,
hec omnia, relinquo ad opera ecclesie predicti cenobi. Et ipsos
meos II sciphos argenteos ad faciendum crucem Sancti Petri et
caldariam I et tapeto I et coso II et quadengas II, superlecto l,
de palleo pIumacio I et de mea laboratione anno futuro meam
porcionem ad operam Santi Petri predicti, dari iubeo. Ego predic-
ta Enguncia hoc addere hic iussi, XII calendas aprilis, anno VIII
regis Henrici. Si quis homo vel femina de potestate prefati cenobii
de hoc quod prescriptum est in hac pagina, aliquam partem, aut
172 IRENE LLOP
minimam, aut maximam, aufere voluerit, aut tulerit, aut aliquo

homini vel femine consiliaverit, vel adiutorium dederit ut faceret,
maledictionem accipiat a Domino Deo santoque Petro predicto ce-
nobio digne satisfaciat, et si non emendaverit, cum luda proditore
Domini in baratrum particeps eficiatur, et nullam remissionem a
Domino accipere mereatur. Amen.
Actum est hoc XII calendas aprilis, anni VIII regi Henrici
prolis condam Roadberti.
Sig+num ego Enguncia, femina, que istum instrumentum fieri
iussi et propria manu firmavi et mihi alium facere minime liceat,
et iustum in perpetuum incumvulsibiles obtineat firmitatem nunc
et in secula. Amen. Et insuper testes firmare rogavi.
SSS Bonefilius, gratia Dei abba et manumissor.* SSS Miro,
levita, manumissor.* SSS Petrus, levita.* SSS Olibani Malganna.*
SSS Sendredi [...].* SSS Petri [...].* SSS Olivani Butironi.* SSS
Guifredi Adroani.* SSS Unifredi, prolis Seniofredis.* SSS Bernardi
Suniani.* Auditores sumus de hac causa. SSS Petrus, levita.* SSS
Miro levita.*
S+ Eriballus episcopus SSS quod scriptum est, confirmo.
Enricus, levita et monachus, qui hoc testamentum rogitus
scripsi et sub SSS. signavi die et anno quo supra.
153
1039, novembre, 6
Donació. Bermon dóna al monestir de Sant Pere de Casserres una peça
de terra i vinya que té a la parròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc
anomenat Puigrubió.
A 8 idus novembre any 9 del rey Enrich. Bermundo donà

a Casserras una pessa de terra y viña que tenia en la parròquia
de Sant Martí, en lo lloch dit Puigrubio. Que afronta a orient y
mitgdie ab terra de Benatori Fabra, a ponent ab Arnau Ramio y
a tremuntana ab terra de dit monastir.
154
1040, febrer, 11
Testament sacramental. Els almoiners i testimonis de la difunta Er-
mengarda fan públic el seu testament davant tres sacerdots, el jut-
ge Enric i molts bons homes, sota jurament prestat a l’altar de
Sant Egidi de l’església de Santa Maria de Manlleu. Fa deixes a
l’església de Sant Pere de Vic, al bisbe, a la canònica i als preveres
de Sant Pere de Vic, Santa Maria de Manlleu i Sant Pere de Barce-
lona. Deixa un bou al monestir de Sant Pere de Casserres. Morí el
27 de novembre.
B ABEV. ACV, Liber dotationum antiquariorum cal. 37, f. 59v-60r. Còpia de vers
1217. Rúbrica: ”Hoc est sacramentale cuiusdam defuncte nomine Ermengar-
dis”.
a JUNYENT, Diplomatari i escrits literaris..., núm. 139, pp. 237-238.
b ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic..., vol. II, núm. 997, pp. 319-320.
In Dei nomine. Hec est sacramentalis conditio ultime voluntatis

defuncta Ermengardi quam publicant vel testificant sui advocati
elemosinarii, id est Amatus Eldrici, filio suo, et Gersindis, uxoris
sue, et Fulchonis et uxori sue Maiasendis et Guilelmi Bonifilii et
Isarni Argemiri coram sacerdote<s>, id est Guifredi et Guntrici et
Guiladi, et laicorum bonorum hominum, id est Guilelmi Desiderii
et Giscafredi Ellemari et fratris sui Ysern et Guifredi et fratris sui
Miro et Seniofredi prolis David, insistente quoque huius territorii
iudice Enrici, et hec sunt nomina testium qui hoc testificamus
iurant, id est Lobeta et Bernardi et Mascharoni. Nos vero prefati
testes testificamus legaliter iurando per trinum et unum Deum
super altare Sancti Egidii qui est in ecclesia Beate Marie Mau-
seleo quia vidimus et audivimus quando predicta Ermengardi in
sua loquela et memoria percepit suis predictis elemosinariis per
suum testamentum ut si morta fuisset de sua egritudine, sicut et
fuit, licitum fuisset illis suam facultatem distribuere tali modo
vel ordine.
In primis dimisit ad Sancti Petri Vico ipsum suum alodium
de Lagostera, qui est in parrochia Sancte Eugenie vel Sancti
Genesii, cum ipsas suas voces qua in eius terminos habebat vel
habere debebat, et teneat ipsum alodium Amatus, neptum suum,
in servitio Sancti Petri si clericus est in vita sua et post obitum
eius fiat proprium de ipsa canonica. Et ad ipsa canonica tonna
I cum vino qui est in Lagostera. Et ipsa sua mula ad dompnus
episcopus, ipsam medietatem pro abolutione anime sue vel mo-
174 IRENE LLOP
numento sui et aliam medietatem ad ipsam canonicam. Et ad

Sancti Petri iamdicto ipso alodio dimitto de Monte Raso cumipsa
mansione et teneat Raimundus Cixelani in vita sua et inluminet
unam lampadam per singulas quadrigesimas ante altare Sancti Petri
suprascripto ipsa sua copa argentea per missas. Et ad Sanctum
Petrum castrum Serra bovem I. Et ad Sancte <Marie> Mausleo
equas II ad ipsa opera et redimat eas dompnus Amatus, filio suo,
et urceum cum concha I de lato. Et ad Sancti Petri cenobium de
Barchinona ipsum suum asinum cum bolles. Aliud autem omnem
suum mobile simul cum omni suo honore filio suo Amato dimisit,
sicut resonat in suo testamento.
Et postquam hoc totum predicta autrix sic ordinavit immutata
hac voluntate ab hoc discessit V kalendas decembris.
Actum est hocIII idus februarii, anno VIIII regni Enrico
rege.
Sig+num Amati Eldrici, sig+num Gersendis, sig+num Fulchonis,
sig+num Maiasindis, sig+num Guilelmi Bonifilii, sig+num Ysarni
Argemiri, nos huius rei testes sumus et sic nos audisse et vidisse
iuramus. Guntricur sacer SSS. Guilaladus sacer SSS. Signum Guilel-
mi. Sig+num Giscafredi. Guifredus sacer. Sig+num Ysarni. Signum
Guifredi. Enricus iudex, qui hoc legaliter confirmo, SSS.
SSS. Guifredus sacer, qui hoc scripsit die vel anno quo su-
pra.
155
1040, febrer, 27
Venda. Guillem i Bellècia venen al monestir de Sant Pere de Casserres
un alou que tenen, ell per herència i ella per desè, situat al comtat
d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda, pel preu de 6 man-
cusos.
Original (464 × 117 mm). Manquen les tres primeres línies de la part esquer-
ra del document. Al dors: “Pro Sancti Petri de Roda”; “hh 139”; “Compra lo
monestir de Casserres lo mas en la parroquia de Roda del monestir”; “Nº 31
Roda”; “Roda nº 49, legajo 5, armario 1, estancia 15”; “1040”; “C 25”; segell
BUB.
49, legajo 5, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 27 febrer 1039. Guillerm y
Valècia veneren a Casserras lo alou que tenian en Roda. Que afronta a orient
ab lo riu Ter, a mitgdie y ponent ab alou de dit monastir, y a tremuntana ab lo

torrent. Preu de 6 mancusos”.
[...] tibi Bonifilius, abba, et tua congregatione sive domum

Sancti Petri cenobbi Castrumserra, emptoribus. Per hunc pac-
tum scriptum vendimus vobis alaudum nostrum proprium et fran-
cum [...] superposito, arboribus et vites et ipso bosco, terra culta
vel erema, garricis, petris mobiles seu immobiles, vieductibus et
reductibus, exiis vel regressiis. Advenit ad me Guilelmo per voce
parentorum, et ad me Bellecia per X et pro qualicumque voce. Est
autem hec omnia in comitatu Ausona, in parrochia sancti Petri
Roda, ante prefatum cenobium. Habet terminum a parte orientis
in flumine Tezer, de meridie in alaudem Sancti Petri prefati vel
in ipso brucario de Raymundo, de occiduo simile, de parte vero
circi in ipso torrente qui discurrit. Quantum iste affrontaciones
includunt, ita vobis vendimus omnia ab integrum, propter precium
mancusos VI. Et est manifestum. Et hec predicta omnia de nostro
iure in vestro tradimus dominio et potestate ad proprium iamdicti
cenobii, ad faciendi quo volueritis, tam vos quam posteri vestri. Ita
quos si nos venditores aud aliquis ex heredibus nostris vel ex alio
genere si insurgerimus vel insurgerit aud insurgerint nulli liceat
inquietare huius scripture venditionis sed coactus ad predictum
cenobium in triplum componat. Et deincebs huius venditionis
tabula roborata persistant iugiter in secula.
Actum est hoc III kalendas marcii, anno VIIII regi Henrici.
Sig+num Guillelmi, sig+num Bellecie, qui ista venditione fe-
cimus et firmavimus et firmare rogavimus. Sig+num Petri neofitu.
Sig+num Sendredi. Sig+num Ioahnni Lombardi. GUIFREDUS sa-
cerdos SSS subscripsit. Sig+num Guillelmi cognomento Secfredi.
Sig+num Guilelmi Guanalgo.
Henricus, levita qui et monachus, qui hec rogitus scripsit et
sub SSS. die annoque prefixo. Petrus levita SSS.*
156
1040, març, 3
Donació. Giscafred, marmessor d’Alaric, dóna al monestir de Sant Pere
de Casserres una peça situada a Vilagorga.
176 IRENE LLOP

cia 7”.
Als 3 mars 1040. Giscafredo, marmessors de Alarico, donà a

Casserras una pessa en Vilagorga. Affronta a orient ab lo torrent
y ab lo grau, a mitgdie ab Ter, a ponent ab terra de Seniofredo
y ab lo riu Gorga, y a tremuntana ab la sumitat de la serra.
157
1040, març, 14
Donació. Ermengarda i el seu fill Amat donen al monestir de Sant Pere
de Casserres una propietat que tenen, ella pel desè i ell per herèn-
cia, situada al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de
Roda, a la vil·la Tortosana, per la salvació de les seves ànimes.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/26. Pergamí original (175 × 99
mm). Al dors: “Nº 50 Carta ab la qual consta una donacio de un alou al mo-
nestir de Caserres lo qual alou esta en la parrochia de Sant Pere de Roda en
la partida Tortosana”; “Donacio de alou a la Tortosana”; “hh 62”; “Roda nº 50,
legajo 5, armario 1, estancia 15”; “Scriptura”; “1040”; “C 26”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f.100r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Vilater-
sana. Número 50, legajo 5, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 14 mars 1039.
Ermengardis y son fill Amat donaren a Casserras la casa y terra que tenian
en Roda y lloch dit Vilatersana. Que afronta a orient ab la roca fundada, a
mitgdie ab lo camí, a ponent ab alou de Fulcino, y a tremuntana ab terra de
Arnusto”.
In Dei nomine. Ego Ermengardis et filio meo Amatus dona-

tores sumus ad domum Sancti Petri Serre chastri domum cum
sol et superpositum cum curtis, ortis, ortalibus sive cum petia I
de terra que ibidem est, petras mobiles vel immobiles omnia in
omnibus. Quantum ibi abemus vel abere debemus tradimus in
potestate Sancti Petri iamdicti propter Deum et remedium anime
nostre. Advenit1 a me Amatus per vocem patris mee, et ad me
Ermengardis per meum X. Et est ipsum alaudium in comitatu
Ausona, in parrochia Sancti Petri Roda, in villa Tortosana. Abet
affrontaciones a parte oriente in roca fundata, de meridie in stra-

ta, de occidente in alaudium de Fulchino, a parte vero cirici sub
iungitur in terra de Arnusto. Quantum iste affrontaciones circu-
meunt sic tradimus ad predictum locum iamdictum sicut superius,
est exarcitum cum ipsum censum quas inde exiit. Sane quos si
nos donatores aut nullus qui homo vel femina qui insurgerit aut
insurgerint ad disrumpendum ad predictum locum non hoc va-
leat vendicare quod requirit sic componat in triplo, et anathema
maranata existat a me. Et in antea ista scriptura donationis firma
et stabilis permaneat modo vel omnique tempore.
Actum est hoc II idus marcii, anni VIIII regi Henrici.
Sig+num Ermengardis, sig+num Amatus, qui ista donacione
fecimus et firmavimus et firmari rogavimus. Sig+num Oliba Bot.
Sig+num Sendredi. Sig+num Raimundi.
Bernardi, sacerdos qui et monachus, rogitus scripsi sub SSS.
die et anno.
1. Segueix ratllat a mater.
158
1040, març, 26
Testament. Oliba dicta testament. Nomena marmessors el seu amic
Ramon, el seu fill Oliba i la seva muller Llobeta. Fa diverses deixes
a Sant Pere de Vic, a Santa Maria de Ripoll, a les esglésies de Santa
Maria, Sant Llorenç i a diverses persones i familiars. Deixa quatre
mancusos i una trilla a Sant Pere de Casserres.
B ABEV. ACV, cal. 6, núm. 271. Còpia simple del segle XII.
a ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic, segle XI, fasc. 2, núm. 999, pp. 321-
322.
In Dei nomine. Hic est brevis testamentis de Oliba quod ma-

numisit suum avere ad amicos suos, id sunt Remundo Oliba, filio
meo, et Lobeta, uxor mea, et precor vos, amicis meis, ut si mors
mihi advenerit de ista egritudine aut antequam alium testamentum
faciam aprehendatis meum avere mobile et inmobile et date pro
anima mea in ecclesiis et sacerdotibus et pauperibus.
In primis ad ipsa canonica de Sancti Petri uncia I de auro
quem debet Guilelmus Galavonso, ipsos V mancosos. Et Poncio Mir
debet mancosos III, de ipsos fiat ipsa uncia Bonefilio de Terrades
178 IRENE LLOP
mancoso I et mig ad Sancti Stephani. Et ad Sanctum Petri cas-

trum Serres mancosos IIII quos debet Viscafre sacer et Guiribert
Exeme. Et ad Sancta Maria mancosos II, uno debet Raimundo et
alio Onofre. Et ad Bonefilo de Sancti Iuliani, mancosos II quos
debet Mir de villa Rabiosa. Et ad Orucio solidos IIII et denarios
VIII quos debet Godmar. Et ad Druda, nepta mia, ipsum alodem
quod est in Tagna sutira, quem tenet Mir Canud et Ermemir Ra-
nil. Et ipsum mancosom quos est supra ipsa uncia remaneat ad
Sancta Maria. Et ad Duran sacer mancoso I quem ille debet. Et
ad Guilabert sacer mancoso I et migo. Et ad Bonefilio mancoso
I. Et ad Lanfre sacer mancosada I. Et de pane et vino et de om-
nes bestias, ipsa medietate pro anima mea sive de Alidio omnem
meum abere. Et ad Lobeta, mulier mea, concedo omnem meum
alodem totum ab integrum in omnibusque locis, ut teneat in vita
sua sine blandimentum de nullumque ominem; et post obitum
suum remaneat ad filios vel ad filias qui sunt creati de me et se.
Et ad Oliba, filio meo, concedo ipsum qui est in Barberano, qui
tenet de alode Sancti Petri usque in ipsa fonte que fuit de Suniario
Guiteza, cum ipsa riera et ipso closo, cum ipso molino, cum casa
et omnibus edificiis, et cubo I et tonna I maiore. Et ad Sancta
Maria Rivipullo pecia I de terra que est ad ipsa Cagalela. Et ad
Sanctum Petri castrum Serres pecia I de trilia. Et ad Arsen, filia
mea, per suas alia eredietates concedo ipsum alodem qui est de
ecclesia Sancte Marie usque ad Sancti Laurencii et ipso quadro
qui est ad ipsa estrada quam pergit de Vico. Et ipsum alodem
qui est in Tagnano non habeant filios meos licenciam ad vendere
nisi ad fratrem frater. Et ad Sancti Iuliani mancoso quod debet
Mir faber. Et ipsa de Sancti Petri, si Lobeta voluit, fiat vendita et
ipsum precium ad opera Sancti Petri.
Facto testamento VII kalendas aprilis, anno VIIII regni Enrici
regis.
Sig+num Oliba, qui istum testamentum fecit et firmare rogavit.
Sig+num Raimundi. Sig+num Lobeta. Sig+num Ferriol. Sig+num
Raimundo Cubo.
Bonefilio sacer scripsit SSS. die et anno quod supra.
159
1040, setembre, 23
Venda. Quíxol i Bonadona venen a Sunyer, monjo, un alou situat al
comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda, el qual el dóna a Miró per-
què el conreï. Promet donar l’esplet que Miró pagui a l’almoina de
la casa que féu amb Enric, monjo, per al bé de les seves ànimes,
pel preu de 2 sous.
Original (245 × 113 mm). Forats marcats a la part inferior del pergamí. Al
dors: “Roda nº 52, legajo 6, armario 1, estancia 15”; “Parrochia de Roda”; “Nº
145 Pere ven a Juan un alou de Roda”; “hh 33”; “Roda”; “1040”; “C 27”; segell
BUB.
52, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 23 setembre 1040. Chixol
vené a Suniario Monjo lo que tenia en la parròquia de Roda. Que afronta a
orient ab terra de Viver, a mitx die y ponent ab alou del comprador y a tre-
muntana ab la hera. Preu de 2 sous”.
In nomine Domini. Ego Chixul et Bonadomina, venditores sumus

tibi Suniario, monacho, emptore. Per hanc scripturam vendicionis
vendimus tibi alaudium nostrum proprium qui nobis advenit per
genitores aut per ullasque voces. Et habet in ipse alaude arboribus
cum vites de multa genita. Et est ipso alaude in comitatu Auso-
na, in parrochia Sancti Petri de Roda. Et afrontat ipso alaude de
oriente in terra de Viver, qui fuit condam, de meridie in alaude de
me emptore, de occiduo simile, de circio in ipsa terra cum trilea.
Quantum istas quatuor afrontaciones includunt sic vendimus tibi
ipso alaude superius scriptum. Et ego Bonadomina similiter vendo
tibi Suniario ipsa mea hereditate quod habeo in ipso campo qui
est prope strada francisca, totum ab integrum cum exiis et regresiis
eorum, in propter precium solidos II. Et est manifestum. Quem
vero predictum alaudum de nostro iuramus in tuo tradimus ad
tuum plenissimum proprium. Et ego Suniario monacho, concedo
ipso alaudo a Mirone, sacerdos, per laboracione in vita sua, et
ipsa expleta qui exiit de ista \laudo/, dono atque concedo ad ipsa
almosina de ipsa chasa quod ego feci cum Henrico monacho.
Et aprehendat ipsa expleta de ipso alaude Henrico monacho, ad
elemosina propter Deum et remedium animas nostras. Quod si
nullus homo aut femina ipso alaude abstollere voluerit ad ipsa
elemosinaria cum Iuda Scharioth porcionem accipiat, dampnatus
180 IRENE LLOP
et excomunicatus siat in inferno inferiori. Quod si nos venditores

suprascripti aut ullus homo vel femina qui contra hanc ista karta
venditione venerit pro inrumpendum non hoc valeat vendicare
quod requirit sed componat ista omnia in duplo. Et in antea ista
venditio firma permaneat modo vel omnique tempore.
Facta ista karta venditione VIIII kalendas octobre, anno X
regi Henrici.
Et ego Bonadomina1 simile vendo ipsa mea hereditate in ipso
campo sicut superius resonat.
Sig+num Chixul, sig+num Bonadomina, sig+num2, qui ista
vendicione fecimus et firmare rogavi. Sig+num Onisclu. Sig+num
Guilielm Sendredo. Sign+um Oliba Fulcone.
SSS. Petrus levita qui hoc scripsit et sub SSS. die et anno
quod supra.
1. domina afegit a la interlínia sobre Eg ego Bona, ratllat. 2. Segueix espai en blanc.
160
1040, octubre, 22
Testament. Eribau, bisbe d’Urgell i vescomte d’Osona, ordena testa-
ment. Nomena marmessors en els comtats de Girona, Osona, Ur-
gell, Manresa, Cardona i Barcelona, entre ells la comtessa Ermes-
senda, Ramon, ardiaca de Girona, Guillem, abat de Sant Vicenç
de Cardona, Adalbert Seniulf i Bonfill de Falcs; i al comtat d’Urgell
Arnau Miró, Erimany Miró, Sunifred, sagristà, i Oriol, clergue. Fa
diverses deixes a la Seu d’Urgell, a la Seu de Girona, a Sant Vicenç
de Cardona, Sant Benet de Bages, Santa Maria de Ripoll, Sant
Vicenç del castell de Falcs, Sant Pere de Vic, a diverses persones
i familiars. Deixa 5 anells per als bisbes d’Osona, Girona, Barce-
lona, Ribagorça i per al seu successor a Urgell. Deixa a Sant Pere
de Casserres l’església de Santa Maria de Vilanova i l’alou de Prat
narbonès, i 5 modis de blat que té al castell de Rupit.
A ADG. Pia Almoina, Fornells, núm. 40. Pergamí original (510 × 510 mm).
B ACU. Liber dotaliorum ecclesie Urgellensis I, f. 20r-v, núm. 27. Còpia del segle
XIII.
[C] Trasllat de 10 de març de 1515 perdut.
D ACA. Cancelleria, pergs. Ramon Berenguer I, carp. 9, núm. 46. Còpia figu-
rada del segle XVIII del trasllat anterior (359 × 299 mm). Còpia estesa en dos
trossos de pergamí juxtaposats verticalment i cosits amb una tira de fil de
pergamí. Al dors de la meitat inferior hi ha l’anotació: “[In registro domini
regis] Alfonsi IIII, Sententiarum VII, [cartis] XXIIIIº usque XXX”, probable-
ment en referència a un document copiat en el registre Sententiarum VII. Bon
estat de conservació. [C] i D comencen: “Hoc est translatum bene et fideliter
factum in civitate Urgellensis. X die mensis marcii,anno a nativitate Domini
MDXV, sumptum a quodam libro pergameneo valet antiquo intitulato Dota-
tiones Ecclesiae Urgellensis liber primus, recondito et reperto in domo libra-
rie et archivo Reverendi Capituli Urgellensis, in quo quidem libro continetur
et sunt scripta instrumenta plurima pro dote Ecclesie Urgellensis facientia.
inter que sub numero videlicet XXVII in ordine ipsorum reperitur scriptum
et continuatum subscriptum, non viciatum nec cancellatum nec in aliqua sui
parte suspectum, sed om ni prorsus vicio et suspicione carens. cuius quidem
testamentum series prout iacet sequi tur et est talis”. Acaben: “Sig+num mei
Petri Traso, oriundi ville Castri Boni Urgellensis diocesis. regia auctoritate per
omnes terras et dominaciones serenissimi domini Aragonum regis notarii pu-
blici. huius transsumti testis. Sig+num mei Ioannis Puig, alias Comaposada,
civis civitatis Urgellensis, auctoritate appostolica notarii publici, huiusmodi
translato testis. Sig+num mei Petra Martini Capella, alias Palierols, civis ci-
vitatis Sedis Urgellensis, appostolica et regia auctoritatibus notarii publici,
huiusmodi translatum, bene et fideliter factum et cum suo originali veridice
una cum prenominatis lestibus comprabatum et examinatum, scribi feci et
clausi vigore litterarum regiarum compulsoriarum a Sacra Regia Audiencia
emanatarum, que datas fuerunt Barchinone die XXlllI mensis ianuarii, anno
a Nativitate Domini MDXV. Constat de supraposito in precedenti linea ubi
suponitur Audiencia presentis clausure”.
[E] BSB. Ms. 434. Manuscrit de paper de 1736 extraviat.

F BC. PASQUAL, vol. IV, f. 67v-70r, segons una còpia de l’Arxiu del Duc de Cardona
a Barcelona, armari I, calaix 1, lligall 10, núm. 38. Transcripció parcial.
a VILLANUEVA, Viage literario…, vol. VIII, pp. 326-333.
b BOTET, “Testamento de Eriballo, obispo de Urgel…”, pp. 248-254. Inclou text
llatí i versió castellana.
c CARRERAS, Argentona, p. 41.
d MONSALVATJE, El monasterio…, apèndix IV, pp. 103-111. El data el 9 de novem-
bre de 1040.
e SERRA, “Els senyors…“, pp. 103-107.
f BARAUT, Els documents dels anys 1036-1050 de l’Arxiu Capitular de la Seu
d’Urgell, apèndix 527, pp. 63-66, núm. 527. Esmenta el Castro Lupeti.
g SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 9, pp. 25-26. Transcripció
parcial.
h MARTÍ, Col·lecció diplomàtica de la seu de Girona…, núm. 233, p. 243. Regest.
i BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 65. Regest: “Lo any
10 del Rey Enrich, y 1040 de Christo, la Bescomtessa Ermessendis, Ramon
Ardiaca de Gerona, Adalbert Paborde de Vich, Guillem Abat de Cardona y
Bonfill de Castellfalcó, Marmessors de Eribaldo, Bisbe de Vich, feren donació,
per cumplir la voluntat del difunt a Sant Pere de Casserras de la Iglesia de
Vilanova de Sau, ab tots los drets y pertinèncias de aquella”.
In Dei1 Omnipotentis Patris et Filii et Spiritus Sancti nomi-

ne. Ego Heribaldus, gratia Dei episcopus licet indignus, timens
me mortis mihi contingat eventus, ordino de meis rebus. Idcirco
precor amicos meos suscriptos ut si mors mihi contigerit ante-
182 IRENE LLOP
quam aliud faciam testamentum, sint mei advocati elemosinarii

in comitatibus Gerundae, Ausonae, Minorisae seu Cardonae atque
Urgelli necnon Barchinonae, Ermessindis comitissa et Raimundus,
archidiaconus Gerundensis, et Guilelmus, abbas Sancti Vincentii
Cardonensis, et Adalbertus Seniulfi et Bonifilius de Falchs; et
de comitatu Urgellensi domnus Arnaldus Mironis et Erimannus
Mironis et Senfredus sacrista et Aureolus clericus. Isti supradicti
sint elemosinarii atque distributores facultatum ac rerum mearum,
sicut ordino et eis per istud testamentum iniungo.
In primis dimitto sedi Urgellensis ecclesiae beatae et gloriosae
Virginis Mariae seu eius canonicae alodium de Tenes cum fisco et
parrochia ipsa et cum omnibus sibi pertinentibus. Et si quis de
proximis meis voluerit tollere aut tulerit aut tolli mandaverit aut
quocumque modo contradixerit, per quod faciat perdere, emendet
in duplum predictae sedi et canonicae de mea hereditate. Deinde
dimitto sedi Gerundensis ecclesiae sacrae et perpetuae Virginis
Mariae eiusque canonicae alodium de Pera, quod fuit quondam
Bremundi, pro anima eiusdem. Ipsius eclesiae quoque Sancti
Vincentii quae est apud castrum Cardonae dimitto alodium de
Fornels ab integro, atque alodium quod est in Colonico, quod fuit
Raustanni clerici, post mortem iudicis Guifredi, atque alodium de
Palatio ab integro, id est, terras et vine as cum llllor molinis quae
sunt ad ipsum collum et omnes vine as \et terras/ quas emi intra
terminos castri Cardonensis et intra terminos castelli Mulsosae
primitias et decimas alodii sui de Pratis. Et monasterio Sancti
Petri Castro Serris ecclesiam Sanctae Mariae Villae Novae, cum
primitiis et decimis et offerendis caeterisque oblationibus et alodium
prati Narbonensis, quod erit Amalrici de post mortem Eralli. Et
monasterio Sancti Benedicti apud Baias alodium de Calcina post
mortem Eralli. Cenobio etiam Sanctae Mariae Rivipollentis vineas
quas Bremundus, frater meus, reliquit ei per suum testamentum.
Et ecclesiae Sancti Vincentii de castro Falcs duas modiatas vi-
nearum ad ipsum gradum. Et Erallo Guadalli alodium de Villari
et alodium quod in Samaluz comparavi; \post mortem vero eius
remaneat ecclesiae de castro Tagamanent ad victum clericorum
eius/. Meum autem mobile quod habeo apud Gerundam presbiteris
eiusdem sedis Sanctae Mariae, ut intercedant ad Dominum pro me,
et annonam quam habeo in Fournellis cum porcis et volatilibus
canonicae sedis predictae Sanctae Mariae. Et de blato quod habeo
in castro Rupeti modios V canonicae Sancti Petri Sedis Vici et
alios V monasterio Sancti Petri de Castro Serris, et presbiteris qui
sunt intra terminos iamdicti castri quartas singulas. Et annonam

quam habeo apud castrum Tagamanent ecclesiae eiusdem clericis,
et de annona quam habeo in Cardona C modios canonicae Sancti
Vincentii et Lª in elemosinis pauperum. Et annonam quam habeo
in marchia Segarrae clericis qui sunt in mea terra in eadem mar-
chia quartas singulas. Et annonam quam apud Sanuiam habeo et
Iessonam atque Celsonam singulos modios ad eorumdem locorum
clericos. Aliud autem quod remanet, simul cum ipso vino et tonnis
et cubis atque ovibus et cum omnibus quaeque inventa fuerint,
tam in predictis locis quam in omni episcopatu Sanctae Mariae,
excepto hoc quod nominatim aliud precepero, totum distribui
iubeo canonicae Sanctae Mariae sedis Vici episcopatus mei. Et
calderae quas habeo in Sanauia seu in predicta Sede, cum ur-
ceolis et concis ex eramento, remaneant ipsius Sedis canonicae.
Superpellitium quoque meum cum pellitia remaneat Aureolo, iam
dictae Sedis clerico. Presbiteris vero eiusdem Sedis distribuantur
alii mei panni atque indumentum quatinus pro me quotidie pre-
centur Deum. Anulum quidem qui fuit comitis Ermengaudi iubeo
dari episcopo meo successori, ut remuneret oratione sui animam
meam comitisque Ermengaudi. Anulum autem qui fuit Arnaldi
Mironis detur Olivae, episcopo sedis Ausonensis. Anulum namque
cum petra alba qui fuit comitis Ermengaudi dimitto episcopo
Gerundensi. Anulum quoque habens petram rubeam episcopo Bar-
chinonensi. Anulum insuper in quo est caput hominis signatum
episcopo Ripacurcensi. Et alodium de Fornelets cum ipso de Villa
Rubea sint pro debito quod debeo manumissoribus Bernardi Ruir
seu pro aliis debitis, et pro debito Guifredi, iudicis Gerundae. Et
castrum de Lanera post mortem Guifredi Ellemari, si legitimum
filium non habuerit, sit canonicae sedis Sanctae Mariae episcopa-
tus mei. Et ipsum vicecomitatum de Ausona, simul cum castro
de Cardona et castro de Alos et cum omnibus meis aliis castris
omnique meo honore, simul cum omnibus fiscis et alodis quae
habeo in cunctis locis, simul cum castris et parrochiis, excepto hoc
quod supra testatum est et excepto hoc quod subtus hic testatum
est, et excepto episcopatu quod teneo et excepto archidiaconatu
sedis Gerundae, et excepto castro Colonico cum eius castellania
et [terra], dimitto Raimundo, fratris mei, Fulconis filio, quem
cum suo honore in potestatem Dei et sanctorum eius et in baiu-
liam domini Arnaldi Mironis laxo. Alteri autem filio fratris mei
Fulconis qui minor est, quem nutrit Bonifilius de Falcs, dimitto
castrum de Colonico cum castellania et cum omnibus quae sunt
184 IRENE LLOP
intra castellaniam. Sed si quis de istis fratribus mortuus fuerit

non relinquens filium legitimum, omnem suum honorem alteri
qui superstes fuerit dimittat. Quod si ambo mortui fuerint absque
legitimis filiis, omnis eorum honor Heribaldo, Amaltrudis meae
sororis filio, remaneat. Et si eundem Heribaldum mori contigerit,
dimittat omnem suum honorem alteri suo fratri Guitardo; et si
ipse mortuus fuerit, dimittat omnem honorem suum fratri suo qui
eum supervixerit. Similiter quisquis ex ipsis moritur absque dubio
relinquat omnem suum honorem alteri qui eum supervixerit. Sed
quicumque eorum ipsum honorem adquisierit atque habuerit us-
que ad XmIIIIor aetatis suae annos, sit cum ipso honore in baiulia
supradicti Arnaldi Mironis. Pannos autem meos quos habeo apud
Cardonam cuiuscumque sint speciei dimitto domui Sancti Vincentii
eiusdem castri, et candelabra mea cum conca et urceolo argenteo
Sanctae Mariae meae sedi dimitto. Praeter haec quecumque de
meis rebus mobilibus inveniri possint, omnia donentur ecclesiae
Sancti Vincentii Cardonensis oppidi, exceptis vestimentis, quae
donentur pro meis debitis, simul cum predicto alodio quod iam
habeo dimissum pro debito sive Bernardi Ruir manumissoribus seu
pro illo debito quod Guifredo, iudici Gerundensi, debeo vel aliis
quibuslibet quibus debitor sum. Unde precor suprascriptos omnes
manumissores quos advocavi et contestor eos per omnipotentem
Dominum vivorum et mortuorum, ut si mors me occupaverit, non
tardent distribuere omnes facultates meas ita sicut institui et per
istud testamentum ordinavi. Quod si tardaverint et per aliquam
fraudem aut negligentiam infra VI menses sacerdoti vel testibus
secundum legem non publicaverint, in hoc presenti seculo et futu-
ro aeterni districti iudicis condempnentur iudicio. Insuper autem
quaecumque persona huius testationis meae ordinationem ruperit
aut fecerit rumpi, mutaverit aut fecerit mutari, minuerit aut fecerit
minui, falsaverit aut fecerit falsari, excommunicationis sententia
feriatur perenni et anatematizatus sortiatur similem poenam cum
luda, proditore Domini, in profundissimo stagno inferni.
Actum est autem huius testamenti scriptum Xlº kalendas
novembris, anno Xº regnante Henrico rege.
Sig+num Arnaldi Mironis. Sig+num Senfredi de Cardona.
Sig+num Onofredi Dachonis. Sig+num Bonifilii de Falcs. Willielmus,
aba Sancti VincenciiSSS.* Eriballus episcopus SSS.*
Borrellus, scolasticus, hoc testamentum scripsit die et anno
quod supra SSS.
Qui hec viderunt fuerunt Arnal Mir, Onofre Dac, Bonfil de

Falcs, Guilelm abbas, Borrellus Guiberti.
1. La segona i corregeix o.
161
1039-1041, febrer, 15
Renovació de donació. Folcrà, monjo de Sant Pere de Casserres, re-
nova la carta de donació que havien fet els seus pares, després
d’haver cremat l’original a l’arxiu del monestir i fugit.
Sant Hipòlit de Voltregà”, f. 181v-182r. Regest en paper de 1787. “Nota: En lo
mateix instrument se troban dos Actes següents: lo un de 15 febrer 1039 que
és donació de Fulcrando, monjo, de sos béns a favor de Casserras motivant-la
per un crim comés. Y la altre de 13 novembre de 1088 que és altre donació de
Fulcrando a favor de Casserras dels alous tenia en Voltregà”.
c BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, pp. 76-77. Regest.
Perquè aquell antich Monjo de Casserras anomenat Fulcrando,

refereix de si mateix: que ell, alguns anys abans del any que féu
regoneixensa, que narra (esta la feú lo any 10 del Rey Henrich y
1040 del Senyor) era estat entregat al Abat y Monjos del Monastir
de Sant Pere de Casserras del orde de Sant Benet per son Pare
anomenat Fruacio i sa mare Arsenda, los quals feren oblació de ell
al dit Monastir; però lo dit Fulcrando, com a malvat, avia entrat
al Arxiu del Monastir y prenent la carta de donació que avian fet
sos pares, la cremà, y que, después de cremada, lo dit Fulcrando
fugí de la Clausura; però aprés, regonegut de la maldat que avia
comès, demanà y se li concedí Misericòrdia, y renovà la carta de
donació que avian fet sos pares.
Però instigat altra vegada del Mal esperit, tornà a fugir y
venint los Monjos de Cluní a visitar lo Monastir de Sant Pere de
Casserras trobaren la carta, y per ella y ab testimoni lo conven-
seren de que era Religiós, no obstant el que fortament negava la
veritat.
186 IRENE LLOP
162
1041, març, 15
Venda. Sal·lari i la seva dona venen a Enric part d’un alou i una peça
de terra situada a la parròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc ano-
menat Vilanova, pel preu de 2 diners de Vic.
A 3 idus mars any 10 del rey Enrich. Sallario y sa muller

vengueren a Enrich part de un alou y pessa de terra situada en
la parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit Vilanova. Que afronta
a orient ab lo camí que baixa de Vilanova a la casa de Seniofredo
Mitora, a mitgdie, a ponent y tremuntana ab alou del comprador.
Preu 2 diners de Vich.
163
1041, abril, 28
Venda. Miró, Ermemir i Ermel·la, marmessors del difunt Servusdei,
venen a Guillem, fill de Guanalgaud, un alou situat a la parròquia
de Sant Pere de Roda, al lloc anomenat Antunyà, pel preu de 6
diners.
ginal (257 × 760 mm) Al dors: “Roda nº 51, legajo 6, armario 1, estancia 15”;
“Venta de un alou en la parrochia de Sant Pere de Roda en la partida dita
Antoniano”; “hh 111”; “Sant Pere de Roda”; “1041”; “C 28”; segell BUB.
B ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de Sant
Pere de Roda”, f. 100r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Antuniano.
Número 51, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 28 abril 1040. Miro
y altres, com a marmessors del quondam Senio, veneren a Guillelmo, de la
prole de Gualmal, lo alou que tenia en Roda y lloch dit Antuniano. Que afron-
ta a orient ab alou de Geraldo, a mitx die ab alou de Treponcia, a ponent ab
lo torrent y a tremuntana ab alou de Bacina. Preu de 6 diners, empleats a la
iglesia de Roda”.
In Dei nomine. Ego Miro et Ermemirus et Ermelle, femina.

Manifestum est enim quod condam Servusdei comendavit nobis
suam elemosinam per suum verbum et precepit nobis ut scripturam
vendicionis fecissem ad Guilelmo prolis condam Gannalgaudi de

alico suo alaude quem abebat in comitatu Ausona, in parrochia
Sancti Petri Roda, in locum Antoniano. Advenit ei per emptione
vel ad me Ermelle per X vel pro qualicumque voce, et ad me
Oliba, filius predicti auctoris, condam, per decimum matris mee.
Habet affrontacionem a parte oriente ipsa pecia [...] de terra in
alaudium Geralli, de meridie in alaudim Tresgencie filiisque suis,
de occidente in torrente iuxta alaudium Sancti Petri, de circio in
alaudim Balashina, femina. Quantum iste affrontaciones includunt
sic tibi vendimus ad te Guilelmo predicto omnia ab integrum cum
ipso arbore qui ibi est, propter precium dinarios VII quod predictus
defunctus nobis precepit aut istum precium dedissemus ad domum
Sancti Petri Roda ad opus dedicatione sue. Et est manifestum. Et
hec omnia in tuo tradimus dominio et potestate ad tuum proprium
et uxori tue Sancie ad faciendi quod volueritis. Ita quod si nos
venditores aut ullus homno qui contra ista vendicione venerit pro
inrumpendum non valeat vendicare sed componat vobis in triplum.
Et in antea ista scriptura firmata permaneat omnique tempore.
Actum est hoc IIII kalendas mai, anno Xº regi Henrici.
Sig+num Mironi, sig+num Ermemir, sig+num Ermelle, qui ista
venditione fecimus et firmavimus et firmari rogavimus. Sig+num
Undirdi. Sig+num Guilelmi. Sig+num Guifredi. Gilabert SSS. *
Henrici levita qui et monachus, qui hoc rogit scripsit et sub
SSS. die et anno.
164
1042, març, 25
Venda. Sal·la, la seva dona Dodada, de cognom Adalgarda, i els seus
fills Ramon, Miró, Honòria i Adalgarda venen a Bonfill, sacerdot,
un alou que tenen, ell per donació materna i Dodada per succes-
sió, situat al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda,
en un lloc anomenat Costa, pel preu de 16 sous.
Original (258 × 138 mm). Al dors: “Nº 160 [...] un alou en la parochia de Roda.
Rode”; “Per la Gardia. Roda”; “Manso de Costa de Sancto Michaele ça Gar-
dia”; “Roda nº 53, legajo 6, armario 1, estancia 15” “hh 95”; “1042”; “C 29”;
segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 100r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Costa.
Número 53, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 25 mars 1041. Salla
188 IRENE LLOP
y sos fills veneren a Bonfill, sacerdot, lo alou que tenian en la parròquia de

Roda, en lo lloch dit Costa. Que afronta a orient ab lo riu Ter, a mitgdie ab
alou del comprador, a ponent ab alou de Santa Maria de Ripio y a tremuntana
ab alou de Guitart. Preu de 16 sous”.
In Dei nomine. Ego Sanlo coniuxque mea Dodada, cognomento

Adalgardis, et filiis nostris id est Reimundus et Miro sive Honoria
et Adalgardis, venditores sumus tibi Bonifilio, sacerdoti, emptori. Per
hunc pactum scripture vendimus tibi alodium nostrum proprium
et francum, id est domos cum solos et superpositos, curtis cum
ortis, terris seu vineis, cum universis generis arboribus. Advenit
ad me prefato Sallano per donationem nationem uxori mee preno-
minate, et ad nos prenotati infantes per vicem maternam, ad me
autem Dodada cognomento Sicardis, per successionem genitoribus
meis vel pro qualicumque voce. Est autem hec omnia in comitatu
Ausona, in parrochia Sancti Petri Roda, in locum nuncupatum
Costa. Habet affrontationem a parte orientis in flumine Tezer, de
meridie in alodium tibi emptori, de occiduo in alodium Sancte
Marie Rivipollentis, a parte vero circi in alodium Guitardi prolis
Arnalli. Quantum iste afftrontationes capiunt et includunt, tantum
tibi vendimus cum exio et regressio, propter precium solidos XVI.
Et est manifestum. Et hec predicta omnia de nostro iure in tuo
tradimus dominio et potestate omnia ab integrum quantum in eodem
loco habemus ad faciendi quo vis. Nempe quod si nos venditores
vel aliquis successoribus nostris aud extraneis, si contra adversi-
tatem huius scripture insurgerimus aud insurgerint, non proficiat
sed coacti tibi emptori persolvere compellatur in triplum. Et post
hec ista venditionis scriptura perpetuum obtineat roborem.
Actum est hoc VIII kalendas aprilii, anno XI Henrici regis.
Sig+num Sanlani, sig+num Dodade cognomento Adalgardis,
sig+num Reimundi, sig+num Mironi, sig+num Honorie, sig+num
Adalgardis, qui simul in unum istam venditionem fecimus et
scribere ostavimus et firmavimus et testes firmari rogavimus.
Sig+num Guanalgaudi. Sig+num Gerballi. Sig+num Berengarii.
Sig+num Arivonsi. Sig+num Suniarii. Sig+num Gifred. Sendredus
sacerdos SSS.*
HENRICUS, levita qui et monachus, huius venditionis formule
scriptor et sub SSS. die annoque prefixo.
165
1042, febrer, 23-abril, 25

Donació. Els marmessors d’Eribau, bisbe d’Urgell, donen al monestir
de Sant Pere de Casserres l’església de Santa Maria de Vilanova,
situada al comtat d’Osona, al lloc anomenat Vilanova, i un alou a
Prat Narbonès, a la parròquia de Vic.
[B] AASPC. Actes, tom I, f. 303.
C ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 585r, núm. 27 (signatura antiga
Reial Patrimoni. Vol. 4512). Regest en paper de 1767. Datat 7 calendes de
març.
Santa Maria de Vilanova de Sau”, f. 12v. Nota al marge: “Número 8, legajo 2,
E ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de
Vich”, f. 48r. Regest en paper de 1787. Regest: “Número 1. Als 25 abril de 1042.
En poder de Enrich, levita y monjo. Los marmessors de Don Eribaldo, bisbe
de Urgell, donaren al monastir de Casserras un alou que tenia en la parròquia
de Vich, en lo lloch dit Prat Narbonès. Nota que est acte se troba auctèntich
de número 8 en lo legajo 2 de Vilanova de Sau y en lo primer tomo de Actes,
fòleo 303”.
Als 25 abril 1042. En poder de Enrich, levita y monjo. Los

marmessors de Don Eribaldo, bisbe de Urgell, donaren al monastir
de Casserras la iglèsia de Santa Maria de Vilanova, situada en lo
comptat de Vich en lo lloch de Vilanova, cerca lo terme de Sau,
ab las primícias, alous, dècimas y demés pertañen a dita yglèsia
ab totas sas afrontacions. Qual dècima y demés pertañia a dit
bisbe per disposició de son pare y avi.
Nota que est acte se troba auctèntich també en lo primer tom
de Actes vells, fòleo 303, y que dit instrument conté donació de
una pessa de terra de la parròquia de Vich. Y també en pergamí
se troba en lo legajo 8.
166
1042, novembre, 18
Venda. Ecuir i la seva muller venen a Sendred els alous, terres i vinyes
que tenen a la parròquia de Sant Martí Sescorts, al terme de Vila-
germà, Torrent i Frigola, pel preu de 10 sous de plata.
190 IRENE LLOP

A 14 kalendas desembre any 12 del rey Enrich. Ecuir y sa

muller veneren a Sendredo los alous, terras y viñas que tenian en
la parròquia de Sant Martí, en lo terme de Vilagermà, de Torrent
y Frigola. Affronta a orient ab lo riu Rilat, a mitgdie ab lo mateix
llach, a ponent ab lo Puig Milarer y a tremuntana ab Juventeny.
Preu 10 sous de plata.
167
1043, març, 18
Donació. Gotfred, Ramon i Guifré, marmessors de la difunta Emó, do-
nen al monestir de Sant Pere de Casserres un alou situat al comtat
d’Osona, a la parròquia de Sant Feliu de Cervià, a les Vodeles.
Original (248 × 93 mm). Al dors: “Sancti Felicis Cervianesi”; “Sant Feliu de
Torallo nº 15”; “JJ 27”; “Carta de [...] de terres”; “15 kalendas Abril any 12 del
Rey Enrich 1041”; “Nº 4, legajo 1, armario 1, estancia 3”; “Nº 15 Carta en la
qual consta com lo monestir de Caserres te senorio directe sobre una peca de
tera en la parroquia de Sant Feliu de Cirviano a prop lo mas de [...] Sant Feliu
de Torello”; “1043”; “C 30”; segell BUB.
Feliu de Torelló”, f. 185r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 4,
legajo 1, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 16 mars 1041. Los marmessors
de una dona donaren a Casserras una pessa de terra en Torelló. Que affronta
a orient y tremuntana ab alou de Golfredo, a mitgdie y ponent ab Roballo”.
In nomine Domini. Ego Gotfredus et Reimundus et Guifredus.

Manifestum est enim quia quadam femina nomine Emo comenda-
vit nobis suam elemosinam per suum testamentum unde viditium
legaliter obligatum habemus et precepit nobis prephata autrix ut
scripturam largitionis fecissemus sicuti et facimus ad domum
Sancti Petri cenobii Kastri serra. Et est pecia I cum arboribus
et vites qui in ea sunt et est in comitatu Ausona, in parrochia
Sancti Felicis Cervianensi sive in Devodeles. Advenit ei per vocem
ob pignoracionis, vel per quilicumque voce. Habet afrontacionem
a parte oriente in alaude de Gotfred, de meridie in terra de Ro-
dballo, de occiduo simile in alaude de Rodballo, a parte vero circi
simile in alaude de Gotfred. Quantum iste afrontaciones includunt

sic donamus nos prephati tutores ad iamdictum cenobium prop-
ter remedium anime prephate difuncte. Et hec predicta omnia in
eius tradimus dominio et potestate ad faciendi omnia que ipsius
habitatores monasterii voluerint. Itaquod si nos donatores aut
aliquis si hec disrumpere voluerimus aut voluerit non sit licitum
sed excomunicatus et alienatus sit ad consorcium christianorum
et regno Dei et deincebs hanc largitionis paginam suam obtineat
inviolabilem firmitatem in perpetuum.
Actum est hoc XV kalendas aprilil, anno XII regi Henrici
Sig+num Gotfred, sig+num Guifred, sig+num Reimum, qui
ista karta elemosinaria fecimus et firmavimus et firmare rogavi-
mus. Sig+num Lobatone Vi. Sig+num Guilielmi Stabuli. Sig+num
Iohannes Igila. Sig+num Bonihominis. Sig+num Mironis. Isarnus
levita, qui och firmo.*
SSS. Petrus levita, qui hec scripsit et sub SSS. die et anno
quod supra.
168
1043, juliol, 5
Donació. Els marmessors de la difunta Mirona, entre els quals hi ha
Gotfred, donen al monestir de Sant Pere de Casserres les terres que
aquesta tenia a Manlleu, en el lloc anomenat Guardiola. Posen la
condició que la pugui posseir Ponça, si paga el quart al monestir,
i posteriorment Ermengarda i el seu fill, després de la seva mort les
terres passaran al monestir.
Als 5 juliol 1043. Gofredo y altres marmessors de la quondam

Mirona donaren a Casserras las terra<s> que ella tenia en Manlleu,
y lloch dit Guardiola. Affrontan a orient, mitgdie y tremuntana ab
alou de Guillem, y a ponent ab alou de Santa Maria de Manlleu.
Item una casa y terras en la matexa parròquia. Afronta a orient
ab alou de Guillem Bonfill, a mitgdie ab lo mitg del torrent, a
192 IRENE LLOP
ponent ab lo camí y a tremuntana ab lo camí que va a la casa

de Ravello y Sans. Podent possehir lo primer Poncia de sa vida
pagant quart y lo últim Ermengardis y son fill. Y morts quedàs
tot del monastir.
169
1043, novembre, 9
Venda. Sunyer i la seva dona Sarivella venen un alou al monestir de
Sant Pere de Casserres situat al comtat d’Osona, a la parròquia
de Sant Pere de Roda o a la Serra, pel preu de 4 diners.
Original (338 × 98 mm). Al dors: “Roda 54, legajo 6, armario 1, estancia 15”;
“Venda de un mas a la Serra”; “Scriptura”; “Venda feta al monestir de Casser-
res de un mas en la parroquia de Roda a la Serra, nº 115 Roda”; “hh 133”;
“1043”; “C 31”; segell BUB.
Pere de Roda”, f. 100v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “En la Serra.
Número 54, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 11 novembre 1043.
Suniari y sa muller veneren a Sant Pere de Casserras lo alou que tenian en
Roda, en la metxa Serra. Que afronta a orient ab la matexa Roca, a mitgdie ab
alou de Ramon Guillem, a ponent ab lo camí o ab la Guardiola y a tremunta-
na ab alou de dit monastir. Preu 4 diners”.
In nomine Domini. Ego Suniarius et uxor mea Sarivelle, vendi-

tores sumus Sancti Petri cenobi Kastrum serra. Per hanc scriptura
vendicione vendimus Sancti Petri cenobii ipsum alaudum quod
habemus per nostra comparacione vel per qualicumque voce. Et
est ipsum alaudum in comitatu Ausona, in parrochia Sancti Petri
Roda sive in ipsa Serra. Et afrontat ipsum alaudum de oriente
in ipsa rocha, de meridie in alaude de Reimum, de occiduo in
strada vel ad ipsa Guardiola, de parte vero circi in alaude Sancti
Petri cenobii. Quantum iste afrontaciones includunt sic vendimus
ipsum alaudum superius scriptum Sancti Petri cenobii, totum ab
integrum cum exiis et regresiis earum, in propter precium dineris
IIII. Et est manifestum. Quem vero predictum alaudum de nostro
iuramus in potestate Sancti Petri tradimus ad suum plenisimum
proprium. Quod si nos venditores aut ullus homo vel femina qui
ista scriptura venditionis venerit pro inrumpendum, non hec valead
vendicare quod requirit sed componat in duplo. Et in antea ista
venditio firma permaneat modo vel omnique tempore.
Facta ista karta venditionis V idus novembris, anno XIII regi

Henrici.
Sig+num Sunierius, sig+num Serivelle, qui ista venditione
fecimus et firmare rogavimus. Sig+num Petri [...]. Sig+num Oliba
Butirone. Sig+num Ricul.
Petrus, levita, qui hec scripsit et sub SSS. die et anno quod
supra.
170
1044, març, 24
Testament. Guillem dicta testament. Deixa una peça de terra al mo-
nestir de Casserres, amb la condició que la posseeixi la seva mu-
ller mentre visqui a canvi de pagar el quart al monestir.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4764 bis, 597r, núm. 1 (signatura antiga RP,
Als 24 mars any 1044. Guillem feu testament ab qual dexà a

Casserras una pessa de terra, possehint-la sa muller vivint, pagant
emperò lo quart al dit monastir.
171
1044, agost, 4
Venda. Guillem i les seves germanes venen a Guifré i a la seva dona
Quíxol la meitat del camp que tenen al prat de Manlleu pel preu
de 22 sous de plata.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. El nom de la dona de Guifré és Quíxol.
Santa Maria de Manlleu”, f. 146v. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
194 IRENE LLOP
Als 4 agost 1044. Guillem y sas germanas veneren a Guifredo

y sa muller la mitat del camp possehian en lo prat de Manlleu.
Que afronta a orient ab lo torrent, a mitgdie ab alou de Guifredo,
a ponent y tremuntana ab alou de Sant Pere de Vich. Preu 22
sous de plata.
172
1045, febrer, 8
Donació. Els marmessors de Llobató, entre els quals hi ha Guifré, do-
nen al monestir de Sant Pere de Casserres una peça de terra a
Manlleu.
Als 18 febrer de 1045. Guifredo y altres marmessors de Lobeton

donaren a Casserras una pessa de terra en Manlleu. Que afronta
a orient y mitgdie ab Gavefredo, a ponent ab terra de Sant Pere,
y a tremuntana ab dit Lobeton. Ab pacte de possehir-ho sos fills,
y morts quedàs tot de dit monastir.
173
1045, juliol, 30
Donació. Elna dóna al seu fill Amaric una coromina situada a la par-
ròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat Coma de Prou.
A 3 kalendas agost any 15 del rey Enrich. Elna donà a Ama-

rico, son fill, aquella coromina situada en la parròquia de Sant
Martí, en lo lloch dit coma de Prou. Que afronta a orient ab la
sumitat de la serra u ab terra de Ollofredo, a mitgdie ab lo to-
rrent, a ponent ab terra de Sant Pere o ab lo mitg del torrent y
a tremuntana ab terra de Bertrando o de sos fills.
173 bis
1046, maig, 25
Donació. Ermemir i la seva dona Ermessenda donen al monestir de
Sant Pere de Casserres una peça de terra.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 692v-693r, núm. 7 (signatura antiga
RP, vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “7. 4453”.
Donacion otorgada por Hermomir y Ermesendis consortes

al monasterio de San Pedro de Caserras de una pieza de tierra,
ante Arnaldo presbitero, a 8 de las kalendas de junio año 15 del
reinado de Henrique.
174
1046, juliol, 27
Donació. Bonuç, Company i Gerbert donen al monestir de Casserres
un alou situat al terme de Vulpiac, a la parròquia de Sant Martí
Sescorts.
A 6 kalendas agost any 16 del rey Enrich. Bonusio, Company

y Gerbert donaren a Casserras un alou que tenian en lo terme de
Vulpiach, parròquia de Sant Martí.
175
1046, setembre,12
Donació. Els tutors d’Ermengarda donen al monestir de Casserres un
alou situat a la parròquia de Sant Martí, al lloc anomenat Puig-
roig.
196 IRENE LLOP
A 20 kalendas octubre del any 16 del rey Enrich. Los tutors de

Ermengarda, inseguint lo disposat per esta, donaren a Casserras un
alou ab sa casa, hort y terras situat en la parròquia de Sant Martí,
en lo lloch dit Puig-roig. Que afronta a orient ab lo camí que va
a Sant Martí, a mitgdie ab alou dels fills Estrader, a ponent ab lo
torrent y a tremuntana ab terra de la donadora o de sos fills.
176
1046, novembre
Encíclica mortuòria. Resposta del monestir de Sant Pere de Casserres
a l’encíclica que anuncia la defunció d’Oliba, bisbe de Vic i abat
de Ripoll i de Cuixà.
[A] Ripoll, arm. 1, calaix 2, lligall Monestir. Original perdut. Segons Olzinelles,
BC, Índice, 430, f. 2r.
B ABEV. Signatura 2061. Còpia d’Olzinelles.
a JUNYENT, “Le rouleau funéraire d’Oliba...”, pp. 249-262.
b JUNYENT, Diplomatari i escrits literaris…, pp. 350-351.
c MONSALVATJE, El monasterio de Casserras…, vol. XX, pp. 69-70
d DUFOUR, Les rouleaux et encycliques…, III. Notícia i identificacions.
e PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 72. Regest.
77. San Pedro de Castroserra:

Cum iubar solis diffunderet lumina celis suis radiis medioque
horarum penderet libramine cursus sideris, ac devexo summi poli
cardine occasum sue lucis protenderet suprema terrarum orbis, tunc
adiit vester limina pediter Sancti cenobii Petri Kastriserre, ferens
dolosa pio patri Olive funebria. Mox pro eius anima ceterisque
lacrimabiliter ad Dominium fundimus preces, ut sit eis misericors
et propitius. Quod nos pro vestris oramus ne pigritemini solote-
nus obsecramus precare pro nostris. Quorum fratrum nostrorum
nomina Deus prevedit in sui plena memoria.
177
1047, juliol, 29
Donació. Undiscle, Guadamir i Oliba, marmessors de la difunta Oze-
sinda, donen un alou al monestir de Sant Pere de Casserres situat
al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda, en un lloc anomenat Puig
de Bertemund. Els donants posen la condició que el vidu tingui la
possessió de les terres durant tota la seva vida, amb l’obligació de

donar la quarta part de la collita al monestir.
Original (241 × 100 mm). Al dors: “Nos troba”; “Nº 116 Zezinda dona al mo-
nestir de Casserres so mas en la parroquia de Roda a la partida de pug Ber-
temundo Roda”; “de Roda”; “Roda nº 55, legajo 6, armario 1, estancia 15”;
“1047”; “C 32”; segell BUB.
Pere de Roda”, f. 100v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Puig de Ber-
temundo. Número 55, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 29 juliol
1047. Uniscla y Guadamir, marmesssors d’Ossecinda, donaren a Casserras
lo alou que tenian en Roda, en lo lloch dit puig de Bertemundo. Que afronta
a orient ab lo camí, a mitg dia ab lo Grad, a ponent ab lo Puig de Roda y a
tremuntana ab terra de Miro”.
In nomine Domini. Ego Uniscle et Guadamir et Oliba, nos

qui sumus tutores elemosinarii de condam Ozesinda. Manifestum
est quod precepit atque in [...] nobis ut karta donationis fecissemus
ad domum Sancti Petri cenobii Kastriserre de suo alode de ipsos
Torrents quod habebat sicuti et facientis sicut in suo testamento
resonat. Est predictum alodium in comitatu Ausone, in apendicio
Rote, in locum que dicunt in Podio Bertemundo. Advenit ei per
comparacionem seu per donationem viri sui. Afrontat de parte oriente
in terra de nobis predicti elemosinarii vel in ipsa strada, de meridie
in ipso grad, de occiduo in podio Rote, de parte vero circii in terra
de Miro. Quantum infra istas IIII afrontaciones includunt vel resonat
sic tradimus et donamus a predicto cenobio sicut insertum est hec
omnia superius scripta de nostro iure in prelibati cenobii dominio
tradimus et potestate. In eo videlicet ratione ut dum vivit vir suus
teneat et possideat cunctis diebus vite sue sine blandimento, et donet
per unumquemque annum a prefato loco quarta pars eius. Quod si
nos elemosinarii aut ullus vivens homo qui contra istam scripturam
donationis venerit ad irrumpendum, non hoc valeat vindicare quod
repetit set componat hec omnia in duplo cum omnia sua inmellio-
ratione. Et in antea ista karta firma et stabilis omni tempore.
Acta fuit hec IIII kalendas augusti, anno XVII regnante Hen-
rici rege.
Sig+num Uniscle, sig+num Guadamir, sig+num Oliba, qui istam
scripturam fieri iussimus et firmavimus et testes firmare rogavimus.
Sig+num Suner. Sig+num Gerbaldus. Sig+num Embolad.
SSS. ARNALLUS PRESBITER ET MONACHO, qui hoc scripsit
et SSS. die et anno quo supra.
198 IRENE LLOP
178
1048, agost, 6
Donació. Leguard, Donuci, Adalbert i El·ló, marmessors del difunt
Bernat, donen al monestir de Sant Pere de Casserres dues peces de
terra situades al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda, a la parrò-
quia de Sant Esteve, al lloc anomenat Arenes.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Roda, C/33 (signatura antiga II/154). Origi-
nal (217 × 122 mm) Al dors: “Sancti Petri de Roda”; “Ad ipsas Arenas”; “hh
40”; “Scriptura”; “Roda nº 56, legajo 6, armario 1, estancia 15”; “Donacio feta
a Sant Pere de Casserres de dues peces de tera en Roda en lo apendis de Roda
o en la paroquia de Sant Esteve de Tavernoles en la partida de les Arenes.
Roda. Tavernoles”; “1048”; “C 33”; segell BUB.
B ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de Pere
de Roda”, f. 100v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Arenas. Número
56, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 6 agost 1048. Languard y
altres donaren a Casserras dos pessas de terra en Roda y lloch dit Arenas. Que
afrontan a orient ab lo riu Táñanle, a mitgdie ab terra de Sant Pere de Vich, a
ponent ab lo camí de Fransa y a tremuntana ab lo mateix riu o ab lo camí”.
In nomine Domini. Ego Leguard et Donucio et Adalbert et

El, femina, nos simul in unum donatores sumus tibi Domino
Deo et Sancti Petri chenobii Castrumserra pecias II de terra que
nobis advenit de manumeseria de Bernard, qui est condam. Est
hec omnia in comitatum Ausona, in apendicio de Roda civitate
vel in parroquia Sancti Stephani, in locum que dicunt ad ipsas
Arenas. Abet affrontaciones a parte oriente in rio Tananel, de
meridie in terra Sancti Petri sedis Vico vel de Hisarnus de [...],
de occidente in strada francisca, de circi in ipso rio Tananel vel
in strada. Quantum iste affrontaciones includunt sic donamus tibi
ipsa omnia quod superius scriptum est, totum ab integrum cum
exiis et regresis. Quem vero predicta omnia de nostro iure in tuo
tradimus dominio et potestate ad tuum proprium facere quod
volueris. Quod si nos donatores aud ullusque homo vel femina
que contra hanc ista carta donacione venerit ad inrumpendum,
non hoc valeat vindicare set componamus in triplo cum sua
inmelioracione. Et in antea ista carta donacione firma persistat
omnique tempore.
Facta ista carta donacione VII ildus augusto, anno XVIII
regni Enrico rege.
Sig+num Laguard, sig+num Donucio, sig+num Adalbert,
sig+num El, femina, qui ista donacione fecimus et propriis ma-
nibus firmamus et firmare rogavimus. Sig+num Arnal. Sig+num

Remundus. Sig+num Iohanni.
SSS. Guilelmus sacerdos scripsit et sup SSS. die et anno
quod supra.
179
1049, març, 12
Donació. Diverses persones, entre les quals hi ha Guillem, Berenguer
Ramon i Adalbert, donen al monestir de Sant Pere de Casserres
diversos alous al comtat d’Osona, al terme de Santa Maria de Vi-
lanova.
Santa Maria de Vilanova de Sau”, f. 13r. Regest en paper de 1787. Nota al
Als 12 mars 1049. En poder de Balasco Arnaldo, monjo. Gui-

llem, Berenguer Ramon, Adalbert y altres donaren al monastir de
Casserras vàrios alous situats en lo comptat de Vich, a saber un
dins lo terme de Orta o de Avellana, lo alou que fou de Guitardo
Homa, lo alou que fou de Bonamuca, lo alou que tenia Ramio y
los masos Fagedas y Estefanes, tots situats en lo terme de Santa
Maria de Vilanova.
180
1048-1049, març, 12
Confirmació de donació. Guillem, fill de Sanç, confirma la donació
d’un molí al monestir de Sant Pere de Casserres i dóna un mas,
situat a la parròquia de Sant Cristòfol de Vilarllong, després de la
mort dels seus germans. Declara que el seu pare lliurà el seu fill
Amat al monestir i va donar el molí de Gutes, però aquest canvià
l’hàbit per les armes i féu penitència el dia de la seva mort. Gerball,
germà d’Amat, va fer donació d’un molí al Ter anomenat Piles,
però morí al cap de poc temps.
200 IRENE LLOP

vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 18 del rei Enric.
Sant Romà de Sau”, f. 27r-v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 12 mars 1048. En poder de Enrich, levita monjo. Guillem,

de la prole de Sancio, declarà que son pare entregà al monastir
de Casserras son germà Amato perquè visqués allí baix lo orde
regular y donà al dit monastir lo molí anomenat Gutes, que és en
lo riu Ter, y lo cap de la aygua y resclosa y lo demés necessari a
dits molins y la cova en que habitava un home dit Dot, cerca la
roca més alta y una pessa de terra en la paròquia de Sau; que lo
dit Amat dexà lo hàbit de religiós, prengué las armas y usufructuà
de tot fins lo dia de sa mort, en lo qual estat regonegut demanà
penitència y recuperà lo hàbit de dit monastir y així morí. Des-
pués de la qual mort Gervallo, son germà, entregà al dit monastir
lo seu moli que és en lo riu de Ter, en lo lloch anomenat Pilas,
ab totas sas pertinèncias reservant-se lo usdefruyt durant sa vida,
donant al dit monastir tasca, lo qual Gerallo morí dins poch temps
en la guerra. Y lo dit Guillem, crehent verdader tot lo referit, fa
la present declaració y confirma la donació del dit molí y al ma-
teix temps donà al dit monastir un mas en la parròquia de San
Christòfol de Vilarllonch, perquè lo pocehís librement
181
1049, maig, 21
Testament. Sunyer, ardiaca, dicta testament. Nomena almoiners la
seva muller Adalena, els seus germans Odó, Sal·la i Unifred, i Miró
Rami. Fa diversos llegats als seus fills i a la seva dona, als bisbes
Guillem de Vic i a Guillem d’Urgell, a les canòniques d’ambdues
catedrals i a l’església de Navarcles. Deixa per a la salvació de la
seva ànima el pa i vi que rep a parts iguals entre la canònica de
Vic, el monestir de Sant Pere de Casserres i el de Sant Benet de
Bages. Posa la seva esposa i els seus fills sota la batllia i tuïció del
bisbe Guillem de Vic i sota la defensa dels seus germans i d’altres
personatges.
A ABEV. AE. vol. XI, núm. 38. Original mutilat i reduït pel foc.
a ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic..., vol. II, núm. 1071, pp. 382-385.
D[um fragilitas humani generis pertimescit ultima transpositio-

ne ventura, oportet ut inveniat unumquemque hominum paratum]
ne sine ali[quod boni operis respectu migrare de hoc seculo, ut
nisi suo iure et racione consistat. Ob hoc igitur ego Suniarius,
archidiaconus, in Dei nomine] orto ut sint elemosinarii mei atque
[tutores mei], id est Adalenna, uxor mea, et Oddo, fra[ter meus,
et Salla et Unif]redus, fratres mei, et Miro Ramii, ita ut si mors
me subr[ipiat antequam alium] testamentum faciam, licitum sit
omnem meam facultatem eis distri[buere pro anima mea].
In primis concedo filio meo Bernardo, clerico, ecclesiam
[Sancte Marie de] Navarculas cum decimis et primiciis de teris que
sunt [... et] libellos omnes quos confirmo in iure ipsius ecclesie;
cetera que [...] et patena quem predictus Oddo pro pigno[rationem
iamdicte ec]clesie; et precipio ut sit redemptus et recuperetur ad
proprium eiusdem ecclesie et omnes sacrarios qui sunt in circuitu
istius ecclesie. Cuncta hec omni tempore [... sub] patrocinio pre-
dicti Bernardi consistant, si tamen viverit et ad perfectam etatem
venturus [sit et fi]lios [gener]averit et demens non fuerit. Et re-
linquo idem Bernador m[eum] alaudi quod abeo et abere debeo
in eodem loco, id est terris et vineis et aquariis et [...]ndariis et
pratis, omnia quicquic dici et nominari potest et pred[...] et simul
cum ipsos molendino et [...] utensilia]. Aliam vero medietatem re-
linquo [ad filium] meum Guilelmum simili modo sicut de Bernardo
comprehensum est; si [autem] Bernardus ad iamdictam etatem non
pervenerit et filios non abuerit, aut si de[mens fuerit], omnia hec
in potestate predicti Guilelmi consistat, sicut supra sc[criptum est.]
concedo iamdicto castrum Aquilarem cum ipsa parrochia, cum
terminis et afrontatio[nibus suis ... in] predicto castro et eadem
ecclesia et cum ipsum kastrum de Lavinera et ip[sos sacr]arios
qui sunt in eius circuitu et cum unam pariliatam alodii que est
subtus hoc castrum et cum ispsas vi[neas que] sunt ante eiusdem
eccesie usque ad fontem de Portella.
Ad Reimun[dum, filium meum,] una pariliata alodii que est
ad ipsam Portellam, iuxta ipsam de Gaucefredo; et mando ego
S[uniarius ut si] qualicumque ex filiis meis suprascriptis Bernard
et Vilel[m et Raimundo] mortuus fuerit et filius non abuerit ex
legitimo conubio, ad alium fratrem suum supra[scriptum rema-
neat]. Et Adalen, coniux mea, concedo ipsum solar[ium de Gau]
dellis cum ceteris domibus que ibi sunt et cum alodio et vineis
202 IRENE LLOP
quod ad istum solarium pertinet et ips[um solarium de] Ardenella

cum ipso alodio et suis terminis et ipsas vineas de [... et] ipsum
alodium quod abeo infra terminos de Tonna, totum ab integrum,
et ipsumalodium que erat de Guilelmo Ardmanni, qui est infra
terminum Navarculas, et ipsum alodium quod abeo [in ca]stro
Aquilari cum ipsas vineas qui sunt in locu nuncupatuum Ferriola,
quod emi de condam Salla, totum ab integrum, et ipsum alodium
cum ipsas vineas quod abeo in Lavinera, que emi de Faruc et de
Gonfred, et ipsa connamina de villa de Pedres et ipsa pecia de
terra cum ipsas vineas qui sunt ante domo Suniarii Barucio.
Hec autem omnia quod concedo ad Adalen, [post] obitum
suum remaneat ad ipsum meum infnatem et suum, cui ea voluerit.
Alium vero alodium quod est infra terminum Aquilari et Lavinarie,
exceptus quod supradic[tum est], equaliter alii filii mei, exceptus
Bernard et Guilelmo. Et ipsum alodium de Ferriola remaneat ad
Bernardum post obitum matri sue, si vivus fuerit, in servicio [et
famulatu] Sancti Petri Vicensi; si autem obierit absque proles,
remaneat ad alium filium meum et suum qui clericus fuerit sub
patrocinio Sancti Petri predicti. Et ipsum alodium de Ardennela,
p[ost mort]is mee remaneat ad domum Sancte Marie predicte
Navarculas. Et ipsum alodium quod emi de Guilelmo Ennegoni
relinquo ad filium meum Guilelmum simul cum ipso alodio quos
em[i ...]uro; si autem predictus Guilelmus ad iamdictam etatem non
pervenerit et filios non abuerit, aut si demens fuerit, omnia hec
in potestate Reimundi consistat. Et ipsum alodium de Rannemiro
et de Seniodredo de Boxedera et de Igela relinquo ad Bernardum
predictum; et post obitum eius remaneat ad cannonica Sancti Petri
Vicensi. Et ipsum alodium quod abeo [in ...]li et in Floriacum,
quantum abeo et abere debeo ab integrum divideant equaliter in
invicem omnes filii mei, exceptus Bernardum et Guilelmum. Do-
mum enim quam abeo in Vicum relinquo ad [Bernard]um simul
cum ceteris domibus que in eodem loco sunt aut ad alium filium
meum qui clericus fuerit.
De tonnis ergo et tinis quas abeo in cunctis locis, id est in
Navarculas, dividant eos equaliter Bernardus et Guilelmus, [et
ip]sas que abeo in Aquilare relinco ad Bernardum, filium meum,
simul cum medietate vascule quam abeo in Lavinera et cum om-
nia vascula quam abeo in Gaudellis. Alii vero filii mei d[ividant]
equaliter aliam quam abeo in cunctis locis. Et relinco ad Bernar-
dum, filium meum, predictam meam loricam maiorem et aliam
minorem ad Guilelmum.
Ad dompnum Guilelmum, episcopum Ausonensem, relinco [II

sci]phos argenteos. Et relinco ad Sanctam Mariam Navarculas XI
coclearias argenteas ad ornandam crucem. Et de vacas relinco ad
cannonicam Sancti Petri Vico omnem porcionem. Et omnes eq[uas
meas] relico ad mulierem meam et ad filios meos suprascriptos
Bernard et Guilelm et Raimundo. Et ad Guilelmum, episcopum
Urgellensem, mulum unum colore nigro. Ad predictum [episcopum
Ausonen]sem, unam mulam colore nigoro. Ad cannonicam sancte
sedis Urgellensis, asinum unum colore nigro. Alium asinum, ad
uxore mea predicta. Ad episcopum Ausonensem predictum, unum
super[lectum de palle]o. Et ipsum equum balcianum relinco ad
Bernardum Amalrici. Unum superlectum de palleo relinco Bernar-
do, filio meo. Et ipsas archas que sunt infra ecclesie Sancte Marie
Navarculas con[cedo ad] Bernardum, filium meum, et annulum
aureum. De pane aut et vino quod modo abeo et in antea abuero,
relinco ipsam terciam partem pro anima mea, id est unam partem
ad cannonicam sancte sedis Vicensis, aliam partem secundam ad
cannonicam sancte sedis Ausonensis, terciam partem relico ad
Sanctum Petrum castro Serrensem et Sanctum Benedictum Baiense;
alie vero partes que supersunt, ad predi[ctam] coniugem meam
cum filiis suis. De porcis vero et ovibus, ipsam terciam partem pro
anima mea. Si autem aliquis ex filiis meis suprascriptis Bernard
et Guilelm et Raimundo ab hac vita recesserint an[tequam] in
perfecta etate abeant, omnem successionem ereditatis eius in iure
persistant de alio fratre suo suprascripto que supersti fuerit.
Rogo ego te, dompno Guilelme, episcopo Ausonen[se, in]
tua baiolia et tuicione suscipias coniugem meam et filios meos
cum omnibus rebus eorum. Defensores enim eorum rogo ut sint
Bernardi Guifredi et Bernardus Amati et Oddo et Salla [et Unif]
redus, fratres meos, ut sint adiutores contra cuncta adversitate si
illis evenerit.
Haec prefata omnia quam filiis nostris relinco, volo et iubeo
ut teneat uxor mea predicta dum viverit et bene regat et [...] illis
cuncta que suprascripta sunt, si tamen in sua viduitate perman-
serit; sin autem exceptus hoc quod in sua carta resonat, in iure
filiis meis consistat, sicut dictum est, et [fratres] mei, id est Salla
et Unifredus, defensores et adiutores fuerint filiis meis, sicut su-
prascriptum est, remuneracionem accipere mereantur aeternam a
Domino.
Actum est enim hoc testamentum XII kalendas iunii, anno
XVIII [octavo decimo] regis Henrici.
204 IRENE LLOP
SSS. Suniarius arkilevita,* qui hoc testamentum fieri iussi

et meum signum inpresi firmando et his testibus firmare rogavi.
Sig+num Unifredi manu[misori]. Sig+num Adalenna. Sig+num
Oddo. Sig+num Henrici. Sig+num Mironi Martini. Sig+num Ber-
nardi Andaleici. Sig+num Miro[ni ...]nii. Riculfus presbiter SSS*.
Sanla<n>us +.*
Henricus levita, monachus et iudex, qui hoc scripsit et sub
SSS. die annoque prefixo.
182
1049, setembre, 12
Donació. Sal·la i la seva dona lliuren al monestir de Sant Pere de Cas-
serres un alou situat a la parròquia de Santa Maria de Vilalleons.
Mentre visquin donaran una lliura de cera al cenobi.
Als 12 setembre 1049. Salla y la sua muller donaren a Cas-

serras un alou que tenian en la parròquia de Vilalleons, a saber
6 pessas de terra. Que afrontan a solixent ab alou de Santa Ma-
ria o dels hereus de dits donadors, a mitgdie (no se pot llegir),
a ponent ab terra de Sant Pere o dels hereus dels donadors, y
a tremuntana ab los hereus dels donadors. Tot lo que poguessen
possehir durant sa vida, a la prestació de 1 lliura cera.
183
1050, gener, 8
Venda. Undiscle i la seva família venen a Guifré i a Guillem una peça
de terra situada al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere
de Roda, a la vil·la Fonts o Montada, excepte una sisena part que
pertany al monestir de Sant Pere de Casserres, pel preu de 3 sous.
Original (280 × 86 mm). Al dors: “Nº 57, legajo 6, armario 1, estancia 15.
Roda”; “Sant Pere de Casserres te la sexta part en una peça de terra que esta
en la parochia de Roda en la partida de la Montada. Roda”; “hh 64”; “1050”;

Pere de Roda”, f. 100v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Vilafontes o
Montada. Número 57, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 8 janer
1049. Undisclo y sa muller veneren a Guifredo y Guillelmo una pessa en la
parròquia de Roda, a Vilafontes o Montada. Afronta a orient ab terra de Ar-
ximbal, a mitgdie ab terra de Amalrich, a ponent ab lo camí y a tremuntana
ab lo camí missader. Preu 3 sous”.
In Dei nomine. Ego Undisclus coniuxque mee nomine Guisla

et filias meas Ermengards et Bonadonna et El, venditores sumus
vobis Guifredus et Guilielmus, emptores. Per hanc scripturam
venditionis nostre vendimus vobis pecia I de alodio exceptus ipsa
VI parte qui est predicto Sancto Petro Serre castri. Et est ipso
alodio in comitatu Ausona, in parrochia Sancti Petri Roda, in villa
Fontes sive in Montada. Advenit nobis pro ienitori nostro vel pro
qualicumque voce, et ad me predicta Guisla per decimum. Abet
afrontationes a parte oriente in terra Archimball, de meridie in terra
Amalrici, de occiduo in via, de circi in via missadera. Quantum
iste afrontaciones includunt sic vendimus vobis omnia ab integrum
sicut predictum est, cum exiis et regresiis suis, propter precium
solidos IIII de dineris. Quem vero predicta hec omnia de nostro
iure in vestro tradimus dominio et potestate ad vestrum plenissi-
mum proprium, sane quos si nos venditores aut ullusque homo
vel femina que insurgerit ad disrumpendum minime proficiat set
componat vobis in quadruplum. Et in antea hec scriptura vendi-
cionis firma et stabilis permaneat modo vel omnique tempore.
Actum est hoc VI idus ianuarii, anno XVIIII regi Henrici.
Sig+num Undisclus, sig+num Guisla, sig+num Bonadonna,
sig+num Ermengards, sig+num El, qui ista carta vendicionis fe-
cimus et testes firmare rogavimus. Sig+num Guifredus Morgad.
Sig+num Oliba Servedei. Sig+num Mir.
Bernardus, sacerdos qui et monachus, rogitus scripsit sub
SSS. die et anno.
206 IRENE LLOP
184
1050, juliol, 31
Encíclica mortuòria. Resposta del monestir de Sant Pere de Casserres
a l’encíclica mortuòria del comte Guifré de Cerdanya, que morí
essent monjo del Canigó.
[A] Arxiu del Canigó. Original perdut.
B Biblioteca Nacional de París, Baluze, 108, f. 308-332. Còpia del segle XVII.
a DELISLE, Les Rouleaux des morts..., pp. 49-124. Dóna el text complet amb les
respostes
b MONSALVATJE, “El monasterio…” IX, ap. X, pp. 225-228. Text de la resposta de
Cuixà.
c STIENNON, “Routes et courants de culture…”, pp. 305-314. Inclou un mapa.
d DUFOUR, Les rouleaux et encycliques…, IV. Notícia.
[...] 24. Des Sant Pere de Casserres.

Cum phoebus hora iam petebat suprema martis diei, vester
negigerulus XIIII chalendarum aprelii, adiit ad clevigeris summi
limina Kastri Serrae cenobii, sub quo domnus abba Bonefilius
preesse videtur. Mox ut lacrimosa vidimus vestri patronis cetero-
rumque fratrum scedula, preces fundendo ad Deum cum nostri
inseruimus nomina, ut sint collocati in vivorum regione beata.
Obnixe precamur quod oramus pro vestris ne pigeatis intercedere
pro nostris. Annectimus abbatem Eicfredum, necne Amelium, atque
Ysarnum. Adiungimus etiam ceterorum fratrum nomina: Salomo-
nem, Olibam, Suniarium, Bonumhominem, Amatum, Sancium,
vel aliorum quorum intercapidinem spacii non sunt inserta; set
Deus omnium memor scic nomina, qui est benedictus in secula.
Interponimus quoque cunctum gregem adhuc menentem memorare
precamur, ut in invicem ideo pro vobis precemur.
185
1051, gener, 20
Donació. Guillem, sacerdot, dóna a Belesa les possessions que havia
comprat i les que tenia pel monestir de Sant Pere de Casserres a la
parròquia de Sant Pere de Savassona.
Als 20 janer 1051. En poder de Arbert, subdiaca. Vilelmo,

sascerdot, donà a Belesa las habitacions, edificis y terras que
tenia per compra y per lo monastir de Casserras en la parròquia
de Savassona y adjacents. Que tot Afronta a llevant ab la roca de
Morgades, a mitgdie ab la Vall Profunda, a ponent ab lo Collell
de Croses y a tremuntana ab lo Coll de Fàbrica o ab la Vallorta.
Ab pacte que si moria antes del donador y tingués fills, que fos
de estos, y si ell moria antes de fer commemmoració annualment
de dit Guillem, y que del alou de Sant Pere, que és una pessa
sobre la matexa casa, doni a Casserras lo quart, y de las altras
terras tasca.
186
1051, juny, 11
Donació. Guifré Ansulf i la seva muller donen a Adalbert Gibert un
alou, amb molí i terres, al terme de Sant Hipòlit, al lloc anomenat
Caselles.
Sant Hipòlit de Voltregà”, f. 181v. Regest en paper de 1787. Nota del marge:
Als 11 juny 1051. Geofre Asulfo y sa muller donaren a Al-

dabert Guibert lo alou que tenian junt ab un molí y terras en lo
terme de Sant Hypòlit y lloch dit Casellas. Afronta a orient ab la
roca fundada, que és a la altre part del riu Sorreis, a mitgdie ab
terra de Ramon Guillem o ab lo torrent, a ponent ab lo camí de
Fransa, y a tremuntana ab lo torrent sota Sant Hipòlit.
187
1031, gener, 27-1052, gener, 25

Venda. Arsenda ven a Borrell unes cases, horts i terres situades a la
parròquia de la Guàrdia pel preu de 88 unces d’or.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que la dona de Borrell és Arsenda,
datat a les 6 calendes de febrer de l’any 3 del rei Enric, davant del sacerdot
Seniofred.
208 IRENE LLOP

Sant Miquel de la Guàrdia, sufragànea de Sant Pere de Roda”, f. 120v. Regest
15”.
Als 25 janer 1052. Arzendis vené a Borrell unas casas, horts

y terras que tenia en la parròquia de la Guàrdia. Que afrontan
a orient ab alou de Santa Maria de Ripoll o de Arquimbal, a
mitgdie ab las Ribas, a ponent y tremuntana ab lo alveo de Ter.
Preu 88 onsas de or.
188
1053, març, 18
Testament sacramental. Testament sacramental de Ramon, que llega
al monestir de Sant Pere de Casserres un alou situat a la parròquia
de Folgueroles si el seu fill Arnau mor.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota: “Tiene cocido otro testamento de
Ramon tambien sacramental ante el mismo Isarno juez escrivano Guiriberto
Guitart sacerdote, en 6 kalendas junio del año 6 del señor rey Luis”.
A 15 kalendas abril any 22 del rey Enrich. Ramon feu tes-

tament sacramental, ab lo qual disposà vàrias dexas pias, y entre
altres dexà a Casserras un alou en la parròquia de Folgarolas per
lo cas que son fill Arnaldo no arribàs a edat perfeta.
189
1053, novembre, 2
Testament sacramental. Ermemir Quintilià, sacerdot i canonge
de Sant Pere de Vic, Guifré Sendred, Guadall Guifré i Dodó, en
presència del jutge Guillem, marmessors del monjo Enric, publi-
quen la seva última voluntat davant l’altar de Sant Pere de la seu
de Vic, al mig del cor, i mostren el testament signat per ell. Fa di-
verses donacions als monestirs de Sant Pere de Casserres, Santa

Maria de Serrateix i Santa Maria de Ripoll, a les esglésies de Sant
Pere i Santa Maria de Vic, als preveres i a la canònica de Vic, al
bisbe Guillem de Vic, a alguns altres eclesiàstics i als seus parents.
Deixa una mula al monestir de Casserres per pagar la festa de la
consagració de l’església. Morí el passat mes de juny.
A Arxiu particular Casa Satorra. Original (590 × 140 mm). Al llom del docu-
ment: “15/ Mirambell”; “Nº 15”; [...] ; “Nº 2, legajo 1, armario 1, estancia 16”;
“Testamento de Henrique monge per el quel consta que el mas de Villar Ger-
man y sus tierras y otros muchos alodis son al convento de Cacerres”; “Fa
favor feu Mirambell mas Vilar perque o diu dit mas tinguessen”; “Lo any 23
del rei Enric so es l’any de 1052”.
Sant Pere de Mirambell”, f. 195r. Regest en paper de 1787. “Número 2, legajo
1, armario 1, estancia 16. Als 11 novembre 1054. Enrich, monjo de Casserras,
feu testament. Ab lo qual dexà al monastir lo mas Vilagermà ab sas terras, en
lo terme de Mirambell”.
Sant Martí Sescorts”, f. 71v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Núme-
ro 33, legajo 4, armario 1, estancia 9”. Regest: “Als idus juny any 22 del rey
Enrich. Enrich, levita y monjo, feu son testament ab lo qual dexà a Casserras
tot lo mas de Vilagermà, ab lo alou que·ll tenia en Sant Martí”.
a PLADEVALL, Catalunya Romànica, pp. 358-359. Inclou fotografia.
c ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic, fasc. 3, núm. 122, pp. 430-431.
d PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 78-80. Inclou traducció
al català.
Quia decretum est legibus ut scripta voluntas defuncti infra

sex mensium spacium post eius obitum coram quolibet sacerdote
vel testibus publicetur, idcirco ego Ermemirus Quintile, sacerdos
et canonicus Sancti Petri, et Guifredus Sendredi et Guadallus
Guifredi atque Dodo ultimam voluntatem Henrici monaci legaliter
publicamus et coram Guilelmo iudice et omnibus canonicis sive
testibus aliis testamentum quod eisdem Henricus, adhuc manens
in integro sensu, dictavit hore proprio et manu propria firmavit
ostendimus et semel et bis legere fecimus et, ut credatur sicut in
eodem testamento scriptum invenimus, veraciter in hac pagina
transcribere facimus. Distributores autem suarum rerum nos esse
rogavit et omnes suas res secundum supradictum testamentum
taliter nobis distribuere mandavit.
In primis dimisit Deo et Sancto Petro, ad ipsius canonice
ipsam suam mulam falvam cum duabus modiis vinearum, quas
relinquit ei Remundus Seniofredi, et ad tabulam Sancti Petri di-
misit manchosos II; et Sancte Marie de Vico dimisit manchosos
210 IRENE LLOP
II; et ad omnes presbiteros de Vicho ad unumquemque mancho-

sos II. Et precepit de tuo pane et vino facere tres partes: unam
partem precepit dare ad iamdicta canonica, et aliam ad cenobium
Sancti Petri Kastrum serre, aliam vero partem iussit distribuere
ubi melius vidissemus. Et ipsam mulam quam nigram dimisit
ad cenobium Sancti Petri ad ipsa dedicatione. Et ipsum suum
mansum de villar Germanis, cum omnem alodium quod ad eum
pertinet, dimisit iamdicto cenobio Sancti Petri tali tenore ut te-
nuisset eum Guilelmus Remundi monacus in vita sua; post obitum
vero eius precepit remanere solidum iamdicto cenobio cum ipso
alodio quod emit de Guilelmo Tort. Et ipsum suum alodium quod
habet in Serraima et in Boxerons et in Corned et in Puio et in
Eudura dimisit ad cenobium Sancte Marie de Serratexi. Et ipsum
suum alodium quod habebat in Lannars dimisit nepotibus suis,
filios Adalberti, fratris sui. Et ipsum suum alodium de Torrent
dimisit Bermundus obierit absque proles de legitimo coniugo
iussit ut remaneret ad iamdicto cenobio Sancti Petri. Et ipsum
suum mansum de Pugiols, cum ipso alodio quod in circuitu est,
exceptus illud quod dimisit Guilelmo monacho, dimisit ad ceno-
bium Sancte Marie Rivipollentis; et ipsa vascula que ibi est, tali
modo ut Dodo et uxor sua tenuissent pro laboratione sine ulla
redemptione dum viverent. Et ipsos suos scifos argenteos dimisit
domno Guilelmo, episcopo, cum ipso suo psalterio, ut semper
intercessor eius fuisset ante Deum. Et Ermemiro Quintile dimisit
[suam] almuzalliam et feltrum grogum et guadengam meliorem
et lentiolos et superlectum palliolum et bacinos. Et ipsum suum
anulum aureum dimisit Adalberto archidiacono, et alium anulum
argenteum dimisit Reimundo Cixile. Et Giscafredo presbitero dimisit
omnes suos pannos laneos cum ipsa sua cappa. Et ipsa sua vinea
de Mazarenola dimisit Ermetruit, sorori sue. Et ipsas suas casas
de Mercaddal dimisit ad ipsa canonica Sancti Petri, ut tenuisset
eas Guifredus Gostremir; et ipsa sua archa que ibi erat dimisit
Remundo Cixile. Et Guifredo Sendredi dimisit suam caldariam
cum cremascles. Alios autem suos draps dimisit Mariansen, nepoti
sue, et ipsum suum saumarium dimisit Bermundo, nepoti suo.
Et precepit dare filiolo suo, filio Guilelmi iudicis, unam unciam
auri. Et ipsum suum Librum iudicum dimisit Heriballo Boecii;
alios autem libros dimisit ad cenobium Sancti Petri. Et ipsas suas
domos quas habebat in Kastrum serris dimisit Guilelmo monaco.
Et precepit dare ad suos homines, Guilelmo et Donucio, inter
panem et vinum semodium unum. Et dimisit Ansulpho sacerdoti
manchusos III. Alium autem suum avere dimisit pro anima sua.
Et Benedicto scriptore dimisit manchusos II et ipsum suum [sa-
crarium et cimi]terium de Sancto Martino de ipsas Cutes dimisit
nepotibus suis. Et precepit de ipsos manchusos III quos ei debebat
Adalbertus Oliba perficere ipsum librum eptaticum ad opus Sancti
Petri Kastrum Serris.
Hoc autem totum, ut scriptum est, dimisit sub baiulia et
patrocinio dommi Guilelmi pontificis ut propter amorem Dei patro-
cinator et defensor existeret. Et ipsum suum hedificium quod fecit
in domibus suis iuxta ecclesiam Sancte Marie dimisit Giscafredo
presbitero, simul cum ipsis duodecius solidis denariorum, sicut in
illorum convenientia resonabat.
[Hoc autem] totum, sicut est suprascriptum, ex suis rebus in
ipsa infirmitate unde obiit, ita prelibatus Henricus in suo testamen-
to ordinavit, sed terciam partem de sua annona et vino quam in
nostro arbitrio in eodem testamento misit, nobis absentibus, postea
per suis solum modo medis, ad Sanctum Martinum de Cotibus
dimisit, sicut ipsa conditio testatur, quam Adalbertus cum aliis
testibus inde iuravit. Obiit quoque predictus defunctus in mense
iunio nuper transacto. Nos autem, qui rogati ab eo extitimus suam
ultimam voluntatem infra sex mensium spacium post eius obitum
legaliter ante altare Sancti Petri in medio coro, coram canonicis
et iudice, publicamus et firmando eam corroboramus et firmari
ab astantibus testibus rogamus.
Facta est quidem hec publicatio sive manifestatio IIII nona-
rum novembrium, anno XXX III Henrici regis.
Ermemirus, sacer et testis sub SSS*, sig+num Guifredi Sen-
dredi, sig+num Guadalli Guifredi, sig+num Dodonis, nos omnes
huius rei testes sumus et legaliter, sicut diximus, suam extremam
voluntatem publicamus. Guilelmus, levita, qui SSS. * Guilelmus
sacerdos, [qui] hoc confirmat SSS. * Heribaldus kannonicus SSS.
* Bernardus levita, qui et channonicus SSS. * Petrus levita SSS.*
Sig+num Guilelmus Albaroni, qui hoc testificando iuramus supra
altare Sancti Saturnini infra sex mensium spacium. Bonifilius sa-
cerdos, huius rei firmator SSS.* Bermundus minister subscriptor
accedo et in finem subscriptionem pono, SSS. *
Benedictus diaconus, qui hoc scripsit et sub SSS. in prefato
die vel anno.
212 IRENE LLOP
190
[ca. 1053]
Pergamí de la lipsanoteca. Pergamí de la capseta amb relíquies treta
de l’altar lateral de la dreta de l’església de Sant Pere de Casserres.
Conté la pertinença i el nom dels personatges que assistiren a la
consagració de l’altar.
[A] Museu Episcopal de Vic, núm. d’inventari 2286.
a GUDIOL, Nocions de arqueologia..., pp. 272-273.
b MONSALVATJE, “El monasterio…”, vol. XX, pp. 23-24. Transcripció parcial.
c PLADEVALL, Catalunya Romànica, vol. XXII. Estudi de la lipsanoteca.
d PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 81-82. Transcripció i
estudi.
Audi Israel Dominus Deus tuus dominus unus est. Non

abebis deos alienos coram me. Non facie tibi sculptile neque
omnem similitudinem que est in celo desuper, et que in terra
deorsum, et eorum que sunt in aquis, memento in die sabbati,
santifices honora patrem tuum et matrem et eris longevus su-
per terram, non occides, non mecaberis, non furtum facies, non
loqueris contra proximum flasum testimonium, non concupisces
rem proximi tui, inicium sancti evangelii secundum Matheum,
liber generationis Ihesu Christi filii David filii Abraam, et reliqua.
Initium evangelii Ihesu Christi filii Dei sicut scriptum est in Malachia
propheta et reliquia. Inicium sancti evangelii secundum Lucham.
Fuit in diebus Herodis regis et reliqua. Inicium sancti evangelii
secundum Iohannem, in principio erat verbum et reliqua. Hec
sunt reliquie gloriose sepulte. Sancte Felicitatis et septem filiis
eius et ex capillis beatissimi Petri apostoli, et ex eius vestimento.
Guillermus Ermemeri cum patri et matri. Ricardus cum omnibus
parentibus suis. Reimundas, et Guilabertus, et Raimundus.
191
1054, juny, 30
Donació. Fulquí, Undiscle i Ermengarda, almoiners del difunt Godfret,
donen al monestir de Sant Pere de Casserres la meitat d’una peça
de terra situada al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda, al Prat,
amb la condició que la terra sigui de la dona del difunt, Ermengar-
da, mentre visqui i pagui l’onzena part dels fruits al monestir.
Original (196 × 147 mm). Al dors: “hh 146”; “nº 57 Donacio feta a Sant Pere
de Casserres de una peça de terra en la parroquia de Roda en la partida dita

del Prat. Roda”; “Roda nº 58, legajo 6, armario 1, estancia 15”; “Nº 42”; “Mas
Prat de Roda”; “1054”; “C 35”; segell BUB.
Pere de Roda”, f. 101r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Prat. Núme-
ro 58, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 30 juny 1053. Fulgino y
Undisclo, mermessors de Gofredo, donaren a Casserras lo alou que tenian en
Roda, en lo mateix Prat. Que afronta a orient ab lo mateix torrent, a mitgdie
ab alou de Fulcino, a ponent ab lo mateix camí y a tramuntana ab alou de dit
monastir”.
In Dei nomine. Ego Fulchinus et Undisclus et Ermengardis,

nos qui sumus elemosinarii de condam Godfret, precepit nobis
atque iniuncxit per suum verum et testamentum ut de una me-
dietate peciola terre carta donacionis fecissemus ad domum Sancti
Petri cenobii Castriserre sicuti et facimus. Est predicta terra in
comitatu Ausone, in apendicio civitatis Rodde, ad ipsum Prad.
Affrontat a parte oriente in ipso torrent, de migdia in alodio Ful-
chin, de occiduo in ipsa stradda, de parte vero circii in alodio
predicti cenobii. Quantum hec affrontaciones includunt vel ambiunt
nos predicti elemosinarii sic donamus et tradimus a predicto loco
per manumessuria iamdicti Gaufredi, cum exiis et regressis suis
et illorum affrontacionibus totum ab integrum predicte medietate
sine ullo observacione, in tali videlicet modo vel ordine ut dum
vivit uxor sua Ermengardis tenead sic cunctis diebus vi[te sue],
sed per unumquemquem annum donet undecimam partem fruc-
tus terre illius a predicto cenobio. Hec omnia superius scripta de
suo iure in vestri tradimus [dominio] et potestate a ffaciendum
exinde quo voluerint abitatores locii illi. Si quis ex inde disrum-
pere voluerit minime valead sed componat omnia dictum locum
in quadruplum, et deincebs ex scripturam donacionis suam in
omnibus obtinead firmitate.
Actum est oc II kalendas iuli, anno XXº IIIº regi Henrici.
Sig+num Fulchinus, sig+num Undisclus, sig+num Ermen-
gardis, qui ista carta donacionis fecimus et firmavimus et firmari
rogavimus. Sig+num Petrus [...], abbate. Sig+num Oliba Butinurus.
Sig+num Arnallus.
Petrus rogitus scripsit et sub SSS.
214 IRENE LLOP
192
1055, abril, 1
Venda. Adroer i la seva dona Ermessenda venen a Dalmau i a la seva
dona Barbarreta un alou situat a la parròquia de Sant Martí Ses-
corts, al terme de Vilatorrent.
Als kalendas abril any 24 del rey Enrich. Adroar y Ermesin-

da, sa muller, veneren a Dalmasi y Barbarreta, sa muller, tot lo
alou, terras y viñas situat en la parròquia de Sant Martí y terme
de Vilatorrent. Que affronta a orient ab lo torrent de Ferrarons,
a mitgdie ab Pujols, a ponent ab lo torrent de Juvanteny y a tre-
muntana ab lo puig de Vilaseca.
193
1056, febrer, 8
Donació. Emó dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un alou
situat al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda ciutat, al lloc ano-
menat Fonts, per la salvació de la seva ànima.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/ 36. Original (141 × 94 mm).
Tinta esvanida, sobretot al costat dret. Al dors: “Roda nº 59, legajo 6, armario
1, estancia 15”; “Nos troba”; “Nº 112 Donacio feta al monestir de Caserres de
un alou en Roda en la partida dita ces Fons. Roda”; “56”; “Roda”; “hh 138”;
“1056”; “C 36”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 101r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Fonts.
Número 59, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 8 febrer 1055. Emo
donà a Casserras lo alou que tenia en Roda, en lo lloch dit Fonts. Que afronta
a orient ab terra de Ramon Guillem, a mitgdie ab lo riu, a ponent ab lo puig
de Roda y a tremuntana ab Guardia o Antuniano”.
In nomine Domini. Ego Emo donatrix sum Domino Deo et

Sancto Petro cenobio Castriserre alode meum quem habeo in
comitatu Ausone, in apendicio Roda civitate et in locum quem
dicunt Fontes. Advenit mihi per parentorum sive pro qualicumque
voce. Afrontat de oriente in terra [Raimundo] Guilelmo sive [...]
de Alcino, de meridie in flumen Tezer, de occiduo in pudio Ro-

des [...], de parte vero circii in ipsa Guardia [...] Antuniano sive
in ipsa Gua[rdia]. Quantum iste IIII afrontaciones includunt sic
dono hec omnia predicta [...] dicto loco [...] totum ab integrum
ex [...]siones, cum ipso clauso qui in cir[...], cum exiis et regresiis
suis sine [...]tione et quantum habeo vel habere pro qualicumque
voce propter Deum \et remedium anime mee/. Hec omnia superius
dicta dominio iure in Sancti Petri dominio et eius familiaribus
illorum potestates ad faciendum exinde quod voluerint. Quod si
ego donatrix [aut ullusque] homo vel qui contra istam scripturam
donationis venerit ad irrumpendum [non hec va]leat vendicare,
quod requirit set componat hec omnia in duplo cum omnio sua
in[melioracione], et in antea ista carta firma et stabilis permaneat
omnique tempore.
Actum est hoc VI idus februarii, anno XXV Henrici rege.
Sig+num Emo, qui ista carta donationis fieri iussit et firma-
vit et testes firmare rogavit. Sig+num Miro. Sign+num Esmerada.
Sig+num Arnallus Sendret. Sig+num Petrus.
SS. ARNALLUS PRESBITER ET MONACHO, qui hanc do-
nationem scripsit et sub SS. die et anno prefixo.
194
1056, febrer, 24
Donació. Guillem Abano dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
dues peces de vinya situades a la parròquia de Sant Pere de Savas-
sona, al lloc anomenat la Serra.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769 bis, f. 590v, núm. 5 (signatura antiga RP,
Als 24 febrer 1056. En poder de Pere, clergue. Guillem Abano

donà a Casserras dos pessas de viña en la parròquia de Savassona,
en lo lloch dit la Serra. Que afronta la una a sol ixent ab lo camí,
a mitgdie ab terra de Levagol, a ponent y tremuntana ab terra de
dit monastir. Y la altre afronta a sol ixent y mitgdie ab terra
de dit monastir, a ponent ab lo marge y a tremuntana ab terra de
216 IRENE LLOP
Gommar. Ab pacte que mentres visqués dit donador ho pocehís,

donant al monastir la 11 part de fruyts.
195
1057, abril, 12
Donació. Quíxol dóna al monestir de Sant Pere de Casserres mitja peça
de terra que té al comtat d’Osona, a l’apèndix de Roda, per a la
salvació de la seva ànima. Es reserva la terra mentre visqui i paga
la tasca al monestir.
dors: “Roda nº 60, legajo 6, armario 1, estanteria 15”; “Donacio a Sant Pere de
Casseres de mija peca de tera en Roda en lo loc dit a[...] de Roda en lo cami
que va a Casseres”; “Nº 123 Roda”; “hh 45”; “1057”; “C 37”; segell BUB.
60, legajo 6, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 12 abril 1056. Chixol donà a
Casserras lo alou una pessa de terra que tenia en Roda. Que afronta a orient
ab lo camí que va a Sant Pere, a mitgdie ab terra de Gosenna, a ponent ab lo
camí de Fransa y a tremuntana ab terra de Bonamoca y de sos fills”.
In nomine Domini. Ego Chixul donator sum Domino Deo et

Sancto Petro cenobio aliquid de alodio meo. Per anc scripturam
donationis dono una media pecia terre quod emi cum viro meo
condam. Est predicta terra in comitatu Ausona, in apendicio de
Roda. Et afrontat de oriente in via que pergit ad Sancti Petri, et de
meridie in terra de Gonsenna, et de occiduo in strata francisca, et
de circi in terra de Bonamoca. Quantum infra istas afrontaciones
includunt vel resonant sic dono a predicto loco iamdicta media
pecia terre, cum exiis et regresiis suis, propter Deum et remedium
anime mee. In eo videlicet ratione ut dum vivo ego teneam et
possideam et donem ipsa tasca ad domum Sancti Petri et post
obitum meam teneat [creu]. Quod si ego donatrix aut ullusque
homo qui contra istam donacionem venerit ad inrumpendum non
hoc valeat vindicare set componat in duplo1 ista predicta omnia,
cum omni sua inmelioratione. Et in antea ista donacio firma et
stabilis permaneat omnique tempore.
Actum est hoc II idus aprili, anno XXº VIº Henrici rege.
Sig+num Chixul, qui ista donacio fieri iussi et firmavi et
testes firmari rogavi. Sig+num Vidal Siguall. Sig+num Almaricus
Pere. Sig+num Raimundus Sega. Gerberga cum viro suo Bonifi-

lius et donet ipsum quartum ad domum Sancti Petri. Sig+num
Gaucebert Moratoni.
Petrus, clericus qui ista carta donacionis rogitus scripsit et
sub SSS. signum ubi est ipsa crux.
1. Segueix ratllat in antea.
196
1057, juny, 7
Evacuació. Quíxol renuncia als seus drets sobre l’alou del seu pare a
favor del monestir de Sant Pere de Casserres.
Als 7 juny 1057. Chíxol evacuà a Casserras la heretat que pre-

tenia en lo alou de Guillem, son pare. Y si algú dels seus pretenia
annul·lar esta evacuació, degués pagar al monastir 3 onsas or.
197
1057, setembre, 25
Testament. Ermessenda, comtessa de Barcelona, dicta testament amb
motiu d’un viatge a Roma. Nomena marmessors el seu nebot, el
comte Ramon Berenguer, Guillem, bisbe de Vic, Udalguer, Umbert
Odó i Amat Eldric, i Joan de Santa Maria, clergue. Fa nombroses
donacions a monestirs i cases religioses de Catalunya. Llega 30
mancusos al monestir de Sant Pere de Casserres.
B ACA. Liber Feudorum Maior, f. 481.
a BOFARULL, Los condes de Barcelona..., II, pp. 51-54.
b MIQUEL, Liber Feudorum Maior, núm. 490, pp. 521-522.
c SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 12, p. 30. Transcripció
parcial.
d PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 74. Regest.
Quam debitae conditionis nullus iu carne positus mortem

evadere potest. Quapropter in Dei nomine ego Ermesindis, gratia
218 IRENE LLOP
Dei comitissa, cupio pergere in servitium Dei et Sancti Jacobi

eius Apostoli, vel aliorum Apostolorum Petri et Pauli et timeo ne
repentinae mortis subripiat me casus.
Ideoque eligo manumissores amicos meos domnum Raymundum
Berengarii, comitem nepotem meum, et Guillermum, Sancte Sedis
Ausonensis Episcopum, et Udalgarium fidelem meum, et Umbertum
Otonem, et Amatum Eldrici, et Joanem Sancte Mariae cIericum ut
sint mei elemosinarii, et habeant potestatem distribuendi omnes
facultates meas, sicut suberius iniuncxero in Sanctis Dei Ecclesiis,
in sacerdotibus, et clericis ac pauperibus, vel aliia hominibus si
mors michi advenerit antequam alium testamentum faciam.
In primis dimito Domino Deo, et Canonice Sanctae Mariae
Sedis Gerundae XXX untias auri de mancusos adalis, ex quibus
sit cooperta Domus, quae debet esse dormitorium quam ego fecit
et aedificata avulsura. Et dimitto presbyteris Sanctae Mariae prae-
dicta sedis mancusos centum, et aliis canonicis praedictae sedis
dimitto similiter mancusos centum. Et canonicis Sancti Felicis
martiria Gerundae dimitto mancusos LXXV ad presbyteros per
missas, et .XXV ad alios canonicos. Et cenobio Sancti Petri cenobii
Gallicancii dimitto LXX mancusos; ex istis LXX, sint XXX ad ves-
timenta monacorum, et XXXX ad victum eorum, supplico et rogo
ut orent Deum pro me. Et ad cenobio Sanctae Mariae Ameriencis
similiter. Et cenobio Sancti Feligissalis [sic] similiter, et faciant fieri
tabulam argenteam cum ipso argento quod eis dedi. Et cenobio
Sancti Michaerlis de Crudilias dimitto mancusos XXX. Et cenobio
Sancte Maria de Cerviano similiter. Et cenobio Sancti Stephani de
Balneolis similiter. Et cenobio Sancti Petri de Besulluno similiter.
Et cenobio Sancti Laurentii de Monte similiter. Et cenobio Sancti
Salvatore de Brea similiter. Et cenobio Sancti Pauli de Maritima
similiter. Et canonice Sancte Eulalie, et Sancte Crucis Barchinonen-
sis sedis dimitto mancusos centum, et rogo et supplico ut rogent
Deum pro me. Et cenobio Sancti Petri Puellarum dimitto mancu-
sos quinquaginta. Et cenobio Sancti Cucuphatis martiris similiter.
Et cenobio Sancti Laurentii similiter. Et cenobio Sancta Cecilia
de Monteserrato XXV mancusos. Et cenobio Sancti Michaelis de
Faio similiter. Et cenobio Sancti Benedicti de Baies similiter. Et
cenobio Sancti Sebastiani de Penedes similiter. Et canonice Sancti
Petri de Vico centum mancusos de auro, et precor et supplico
ut rogent Deum pro me. Et cenobio Sancti Petri de Castserras
mancusos XXX. Et cenobio Sancte Marie Rivipollensis dimitto
mancusos quinquaginta. Et cenobio Sancti Michaelis de Cuxano
similiter. Et cenobio Sancti Petri de Rodas similiter. Et Sancte

Marie de Armendrodas XX mancusos. Et cenobio Sancti Cirici de
Colera mancusos XX. Et cenobio Sancte Marie de Arlas mancusos
XX. Et cenobio Sancti Petri de Camporotundo mancusos XX. Et
ad sedem Sancte Eulalie de Russilione dimitto mancusos centum
quinquaginta ad ipsa opera, et quinquaginta ad ipsos canonicos.
Et canonicis sedis Sancti Pauli similiter. Et cenobio Sancti Salva-
toris de Aniana dimitto mancusos centum, et precor et supplico
domnum abbatem et eiusdem monacos ut rogent Deum pro me.
Et cenobio Sancte Marie Crasse similiter. Et canonicos Sancti Petri
de Magalona dimitto mancusos centum. Et ad canonicos Sancti
Antonii de Fredelesc dimitto mancusos XXX. Et canonicos Sancti
Saturnini de Tholosa similiter. Et ad canonicos Sancti Petri Rome
dimitto mancusos centum, et ad ipsas Fenestras vitreas mancusos
CC. Et domnum apostolicum mancusos centum pro absolutione
anime mee. Et ad Sancti Michaelis de Monte Gargano dimitto
mancusos XXX. Et ad cenobio Sancti Egidii similiter. Et cenobio
Sancti Guillermi similiter. Domno Berengario Gerundensis episcopo
dimitto mancusos LXX pro absolutione anime mee. Domno Gui-
laberto Barchinonensi episcopo dimitto similiter LXX mancusos.
Domno Guillermo Ausonensi episcopo dimitto mancusos LXX.
Domno Arnallo Magalonensi episcopo dimitto mancusos LXX. Et
domno Guillermo episcopo meo elemosinario dimitto quinaquaginta
mancusos. Et Udalgario similiter. Et Amato similiter. Et Umberto
similiter. Et Ioannisi similiter. Arnallo elenensis episcopo dimitto
mancusos quinquaginta pro absolutione anime mee. Berengario
Gaucefredi similiter dimitto quinquaginta mancusos. A Gerberga
devota similiter. Azaleiz devota similiter. Alia Azaleiz famula mea
XXX mancusos. Ad canonicos urgellensis sedis Sancte Marie dimitto
quinquaginta mancusos. Et domno Guillermo Urgellensis episcopo
similiter quinquaginta mancusos. Et ipsas quinquaginta untias,
quas Amatus Eldrici mihi debet, et Udalgarius et accomodavit et
recepit cartam pro pignore mea vice et suo nomine dimitto eas
Udalgario predicto, ut donet illas pro sua anima quemadmodum
melius viderit. Et cenobio Sancti Danielis dimitto XX untias auri,
quas Pontius vicecomes mihi debet et habeo pro pignore suum
alodium de Petriniano, et si non eas dederit predicto cenobio
Sancti Danielis, et eius abbatisse infra XXX dies quibus mortua
fuero sit iustum alodium de Petriniano quod habeo pro pignore
proprium et liberum predicto cenobio Sancti Danielis. Et Sancto
Sepulcro quod est in Hierusalem dimitto centum mancusos. Alia
220 IRENE LLOP
mea omnia, qui remanent, rogo et precor ut donare faciatis prop-

ter Deum et remedium anime mee in pauperibus, in viduis, in
orphanis, et presbyteris, et cleicis per missas. Iterum rogo enim
vos, et precor domnum Raymundum comitem nepotem meum
simul cum domna Almodis, comitissa coniuge vestra per Deum,
et Sancta Maria matris eius, et per Sanctum Petrum apostolorum,
et per omnes sanctos, et moneo ut magna curam habeatis de mea
anima, et ista causa vel elemosina adducatis ad perfectionem, et
adducere faciatis, quia Deus scit quod plus vos dislexi, et amavi
quam alium de vestra gente, et in hoc potestis cognoscere quod
per vos feci. Istud etiam testamentum tamdiu obtineat firmitatem,
donec alium faciam.
Facto isto testamento VII kalendas octobris, anno XXVII
regni Henrici regis.
Sig+num Ermesindis comitissa, qui istum testamentum fieri
iussi feci, firmavi et testes firmare rogavi. Sig+num Guillermus
Poncius. Sig+num Guillermus Berengarius. Sig+num Raimundus
Gaucefredus. Sig+num Gaucefredus Poncius. Sig+num Raymundus
Arnust. S+ Ioannes levita. Berengarius levita.
SSS. Suniarius monachus et presbyter, qui istum testamentum
scripsit, cum litteras superpositas, die et anno quo supra.
198
1057-1058, febrer, 15
Donació. Teudevira dóna al monestir de Casserres les cases, terres i
horts que té a la parròquia de Sant Pere de Savassona o Fussi-
manya, al lloc anomenat Closells. Mentre visqui el donador en
tindrà la possessió i donarà una quartera de blat de cens al mo-
nestir.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 593v, núm. 22 (signatura antiga Reial
Patrimoni, fol. 4512). Regest en paper de 1767. Datat l’any 27 del rei Enric.
Als 15 febrer de 1057. En poder de Guillelmo, subdiaca.

Teudevira donà al monastir de Casserras las casas, terras, horts
y demés que tenia en la parròquia de Savassona o en Fussimaña,

en lo lloch dit Closells. Que afronta a llevant ab alou de Ermamir,
a mitgdie ab alou de Santa Maria de Vilanova, a ponent ab lo
mitg de riu Ter y a tremuntana ab la font de Fussimaña. Ab pacte
de possehir-ho mentres visqués lo donador, donant annualment 1
quartera de blat de cens a dit monastir
199
1058, juny, 20
Testament sacramental. Bonfill, sagristà, Bonuci, Riculf, Guillem
Oliba i Ermemir Quintilià, en qualitat de marmessors del difunt
Ramon Bonfill, fan públic el seu testament sota jurament, que
presten damunt l’altar de Sant Benet de la seu de Vic en presència
del jutge Guillem i de molts testimonis. Deixa els béns que te-
nia al Congost, Tenes, Gurri, Voltregà, Vilanera, Vilatorta, el Quer,
Heures, Montells, Vic i Quadres, i diferents quantitats de diners a
Sant Pere de Vic i a la seva canònica, a diversos altars o capelles de
la catedral vigatana, a les esglésies de Santa Maria i Santa Eulàlia
de Vic, als cenobis de Ripoll, Cuixà, Casserres i Bages, a Santa
Eulàlia de Barcelona, a Sant Julià de Vilatorta, als seus marmes-
sors, als seus parents i a diverses persones més. Deixa dues unces
d’or al monestir de Sant Pere de Casserres. Morí el passat mes de
març.
A ABEV. ACV, cal. 6. núm. 2166. Original (730 × 370 mm). Al dors: “Iuditium
Raimundi Bonefilii” (s. XI) i “Hoc est iudicium Raimundi Bonefilii”.
B ABEV. ACV, cal. 6, núm. 195-1. Còpia coetània, escrita a la cara i al dors d’un
pergamí deformat; està mutilat de la part inferior. EI text llegible coincideix
amb l’original però no hi ha copiada la firma del gramàtic Berill, l’escrivà.
C ABEV. ACV, cal. 37, Liber dotationum antiquarirum, f. 27v-29. Rúbrica: “Tes-
tamentum Raimundi clerici et canonici Sancti Petri”. Còpia de vers 1217.
In nomine Domini. Hec est sacramentalis conditio et puplicatio

ultime voluntatis cuiusdam Reimundi defuncti. Notum sit cunctis
tam presentibus quam futuris quia iacens in infirmitate unde obiit
prefatus Reimundus suum testamentum ante se in suo pleno sensu
et memoria scribere fecit et me, Bonifilium sacristanum, ac Bo-
nucium et Riculfum et Guilelmum Olibe et Ermemirum Quintile,
suos manumissores esse rogavit et cum domno Guilelmo pontifice
et Guilelmo iudice distributores omnium rerum suarum nos omnes
fieri petivit atque constituit. Et ut indubitanter credatur, manibus
222 IRENE LLOP
propriis iurando testificamus supra altare Sancti Benedicti in sede

Vici asstante Guilelmo iudice et assistentibus multis testibus aliis,
canonicis, clericis ac laicis, quia secundum eundem testamentum
precepit nobis prefatus defunctus ut si antea moreretur quam aliud
faceret testamentum, omnes res suae ita a nobis distribuerentur.
In primis suas vineas quas habebat in Congusto dimisit Sancto
Petro de Vico et eius canonice ad proprium. Et suum alodium quod
habebat in Tennas et in Gurri dimisit prefato Riculfo sacerdoti,
eo modo ut teneat illud dum vivit et post suum obitum remaneat
solidum ad predictam canonicam. Et suum alodium quod habebat
in Voltrecano dimisit prefato Guilelmo Olibe ut illud habeat in
vita sua et post suum obitum solidum remaneat ad ipsam cano-
nicam et interea dum vivit donet inde ipsam tascam ad predictam
canonicam. Et ipsam plantationem vinearum quam redemerat ex
hominibus de villa Nera dimisit ad prelibatam canonicarn. Et ipsum
alodium quod domnus Guilelmus episcopus miserat ei in pignere
et iam incurrerat in sua potestate, sicut scriptura testatur quam
fecerat ei inde, dimisit prefate canonice eo modo ut ipsa Canonica
tantum eum teneat et habeat donec idem episcopus ipsum debi-
tum eidem canonice reddat. Et centum mancusos quos domnus
Guilelmus episcopus debebat ei per unum mulum et unam mulam
dimisit in opera predicte canonice. Et quinquaginta mancusos quos
Guilelmus Bernardi de Gurbo ei debebat dimisit in refectione ca-
nonicorum et clericorum. Preterea dimisit ad eandem canonicam
suum cavallum et unam muletam et tres equas et tres boves et IIII
uncias auri et unam tonnam de suo vino meliori ad diem obitus
sui. Postea dimisit Sancto Petro III uncias auri inter luminaria
et incensum. Et inter Sanctum Mikaelem de Vico et Sanctum
Iohannem dimisit unciam auri. Et inter Sanctum Benedictum et
Sanctum Felicem aliam unciam, ad quod melius videremus. Ad
Sanctam Mariam de Vico dimisit aliam unciam auri. Ad Sanctum
Narcissum IIIl mancusos. Ad cenobium Sancte Marie de Riopullo
dimisit quinque uncias auri. Et ad Sanctum Mikaelem de Coxano
II uncias. Et ad Sanctum Petrum de castro Serris II uncias. Ad
Sanctum Benedictum de Baias l unciam. Ad Sanctam Eulaliam
de Barchinona II uncias. [A]d Sanctum Iulianum de villa Torta l
unciam. Ad Sanctam Eulaliam de Vico aliam unciam. Et ad omnes
manumissores suos dimisit unicuique unam unciam auri. Et ad
omnes presbiteros qui consistebant in ipsa sede dimisit unicuique
duos mancusos. Ad Bonifilium sacerdotem de villa Torta l unciam.
A[d Bo]nifilium Trasuarii III mancusos. Et suum saracenum cum
filio suo et cum quinquaginta mancusis dimisit in redemptione

captivorum. Et ad suum sepulcrum intra claustra canonice, ut ibi
factum esset, dimisit III uncias auri. Et dimisit X uncias auri in
victu et vestitu pauperum [et] pro diversa inopia eorum. Et ad
Borrellum, fratrem suum, dimisit suum alodium quod habebat in
villa Torta et suam spatam et donaret ei propter ipsum alodium et
ipsam spatam III uncias auri et redderet ei II mancusos quos ei
debebat et IIII solidos de veteribus denariis; et si intra tres men-
ses post suum obitum non haberet persolutum in manibus nostris
ipsum debitum, precepit ut predicta spata esset pro debito; postea
per se ipsum reddidit et ipsam spatam. Et suum alodium quod
habebat in ipso Kero et in Ederas dimisit ad Beleciam, sororem
suam, et ad eius infantes et non sit illi potestas illud nec vendere
nec dare nisi ad propinquos ipsius Reimundi qui sint clerici et
teneant clericatum. Et hoc ita dimisit sorori sue simul cum ipsa
fascia terre que est iuxta regum episcopalem. Et aliam fasciam
terre que est ibi dimisit nepoti suo Raimundo, filio Tedbaldi. Et
suum alodium quod habebat in Monticellis dimisit ad Amatum
levitam ut, si merces Dei fuerit, precepit ut donet ipsum alodium
Sancto Petro et ipsi canonice et sit inde canonicus; si autem hoc
illi non evenerit, teneat ipsum alodium dum vixerit et post suum
obitum uni clerico ex sua progenie dimittat, qui in servicio Sancti
Petri illud teneat. Et suam domum de Vico, ubi tunc habitabat,
dimisit fratri suo Borrello et ad filios eius qui sint clerici; si autem
post se non reliquerit filium clericum, si soror eius habuerit filium
clericum precepit ut ad illum remaneat; sin autem ad unum de
propinquis suis qui clericatum teneat. Et ipsam peciam terre quam
habebat in Quadris dimisit prefato Guilelmo Olibe et post suum
obitum remaneat ad nepotem suum, filium Tedbaldi. Et ad Guilel-
mum Geriberti dimisit cavallum unum, muxillulam falvam et unam
loricam et unam spatam ad suum proprium. Et suam equam que
fuit de Tedbaldo dimisit nepte sue, filie Tedbaldi. Et suas tonnas
simul cum ipso vino quod habebat in diversis locis iussit vendere
simul cum uno suo muleto et de ipso precio dimisit ad Chixol,
amitam suam, l unciam et ad suum mercennarium II uncias et
ad Sendredum Bonefilii aliam unciam et ad Iozfredum X solidos
et ad Amatum VIIII solidos. Et de omnibus predictis suis alodiis
ipso anno quando obierit totam ipsam expletam que inde exierit
ad suum opus accipere iussit, ut hoc quod superius scriptum est
inde perfici possit; si autem super abundaverit, in quibus melius
videremus pro anima sua distribueremus. Et VI quartas ordei et II
224 IRENE LLOP
modios spelte quas et quos habebat in Voltrecano precepit nobis

accipere, ut hoc quod superi us est dictum inde possit adimpleri.
Et ad Oruciam, amitam suam, guambum l et guadinguam et cal-
dariam et suas alevas dimisit in servitio Sancti Petri. Et dimisit
nepoti suo, filio Guilelmi, spatam I. Et ad supradictam dispensam
dimisit l botonum aureum et II anulos aureos. Et dimisit supradicte
canonice quas habebat in Voltrecano unas mapas. Et inter Vicum
et Voltrecanum habebat inter guadingas et feltros et velladas XI et
precepit nobis hec dare ubi melius videremus. Et suum pellicium
varium dimisit ad Heribaldum clericum.
Cetera omnia sua quecunque habere vel nominare potest homo
que in cunctis locis de suo invenire poterimus et sua vascula maiora
et minora totum pro anima sua in eodem testamento nobis dare
iussit, sed vitio scriptoris scriptum neque bene dilucidatum fuit;
et, ut verius credatur, nos omnes supradicti testes iuramus quia tu
ne quando ipsum testamentum fecit et postea per suis verbis nobis
iniunxit et mandavit ut omnes reas suas que in eodem testamento
nominatim scripte non sunt ubicunque eas haberet inquireremus
et pro anima sua daremus in quibus modis melius videremus. Et
mandavit ut Guilelmus, cognatus eius, dimisisset suam loricam
quam ipse Reimundus secum habebat ad filium suum, nepotem
ipsius Reimundi, unde esset cavallarius; et propterea prestaverat
idem Reimundus ad eundem Guilelmum VIII mancusos ut hoc
faceret; et si hoc noluerit facere Guilelmus, tantum teneremus
ipsam loricam donec reddidisset nobis VIII mancusos. Et XXXVª
corduesos quos habebat iussit nobis in calciamenta fidelium dare,
sed postea in vita sua fecit eos vendere. Et suas mapas et concam
et urceolum et mortariolum dimisit ad predictam canonicam. Et
suum alsbergum metiorem dimisit GuileImo episcopo, seniori suo,
ut per suam bonitatem hoc quod superius est scriptum faciat
adimplere et quibus dimisit faciat tenere et possidere. Et rogavit
domnum pontificem, seniorem suum, ut nepotem suum, filium
Tedbaldi, teneret Riculfus, consanguineus eius, cum omnibus rebus
suis quas habebat per paternam vocem et per eundem pontificem,
et ut ipse Riculfus faciat eum nutrire ad ordinem clericatus. Hoc
autem totum, sicut est superius scriptum et dictum, postquam
ordinavit in eadem infirmitate diu laborans ex supradictis rebus
quando opus ei fuit in suis necessitatibus dispensa vit sicut ei pla-
cuit et sicut de suo facere debuit. Preterea ego Ermemirus Quintile
et GuileImus OIibe iurando etiam testificamus quia ex hoc quod
superius dimittebat ad Sendredum Bonefilii et ad Iozfredum et ad
Amatum suprascriptos, ex hoc suam voluntatem mutavit et quod

eis dimittebat suis verbis ne fieret contradixit et ut ex hoc nihil
eis daretur nobis audientibus mandavit et precepit.
Postea ingravescentem languore prefatis omnibus rebus ita
ab eo dispositis et ordinatis iam fractus Ionga infirmitate corporis
discessit ab hoc seculo in mense martio. Ideoque nos prelibati
testes qui hoc iniunctum habuimus et a conditore rogati extitimus
coram iudicem et testibus sic nos audisse et vidisse eum locutum
legaliter iuramus.
Acta huius sacramentalis conditionis scriptura XIIº kalendas
iulii, XXº VIIº anno regis Henrici.
Wilielmus, gratia Dei episcopus Ausonensis ecclesie, +. *
Guilelmus, sacristanus et iudex, qui hoc dictavit et firmavit, SSS.*
Guilielmus ypo diaconus SSS.* Ermemirus, sacer et testis, sub
SSS. * Riculfus sacer +. * Bonifilius, sacerdos et cannonicus, qui
hoc confirmo, SSS. * Bonucius sacer SSS. *
Berillus grammaticus hoc scripsit die et anno quo supra
SSS.
200
1059, març, 18
Donació. Ramon Sunifred i la seva muller donen a Duran i a la seva
muller Riquil·la una terra situada al comtat de Manresa, al castell
de Mirambell.
Sant Pere de Mirambell”, f. 195r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
Als 18 mars 1059. Ramon Seniofredo y sa muller donaren

a Duran y Requilla, sa muller, un tros de terra en lo comptat de
Manresa, en lo castell de Mirambell. Affronta a orient ab Ramon
Saborell, a mitgdie ab Durcali, a ponent ab Stefani, y a tremun-
tana ab los donadors.
226 IRENE LLOP
201
1058, novembre, 9-1059, novembre, 8

Venda. Quintol i els seus fills venen a Amalric una peça de terra franca
situada a la Guàrdia pel preu de 30 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el comprador és Arnau, datat
a les 6 idus de novembre de l’any 29 del rei Enric.
15”.
Als 9 novembre 1058. Chintol y sos fills veneren a Amalrich

una pessa de terra franca situada en la Guàrdia. Que afronta a
orient ab alou de Sant Miquel, a mitgdie ab alou de Santa Ma-
ria, a ponent ab alou de Berenguer, y a tremuntana ab alou de
Geralt. Preu 30 sous.
202
1059, juny, 14
Donació. Els marmessors del difunt Serverí donen al monestir de Sant
Pere de Casserres les cases i terres que aquest tenia a la Guàr-
dia. Els seus nebots en tindran la possessió si paguen la tasca a
l’esmentat monestir, i quan morin es pagarà el quart.
15”.
Als 14 juny 1059. Los marmessors del quondam Serverii do-

naren a Casserras las casas y terras que tenia en la Guàrdia; que
tot afronta a orient ab la Serra Milialera, a mitgdie ab lo camí
de Fransa, a ponent ab lo Puig de Guardiola, y a tremuntana ab
lo camí que baixa de Cabrera a Vich. Possehint-ho los nebots del
difunt pagant al monastir tasca, y morts éstos sos fills pagant
quart al monastir.
203
1059-1060, gener, 24
Venda. Mirobels ven a Guillem i a la seva dona Ermessenda un alou
situat a Bertí, al coll de Vallsenera, pel preu de 2 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el venedor és Mir Belia, els
compradors són Guillem i Ermessenda, datat l’any 30 del rei Enric.
Sant Pere de Bertí”, f. 179v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: ”Núme-
Als 24 janer de 1059. Mirobels vené a Wilelmo y sa muller

las terras tenian alou propri en Bertí, en lo Coll de Vallesenera.
Affrontan a orient ab l a viña de Adaledis, a mitgdie ab lo camí
que va a Vallesnera, a ponent ab terras dels compradors o ab lo
mallol, y a tremuntana ab la Serra de Vallesnera. Preu 2 sous.
204
1061, juny, 1
Definició. Quíxol defineix al monestir de Casserres una peça de terra
d’olivar, que tenia pel seu pare.
Renuncia otorgada por Chixol al monasterio de Caserras de

una pieza de tierra de olivar que havia adquirido de su padre con
todos los derechos que pudiessen competer, ante Pedro diacono,
a 1 Junio año 28 del reinado \del Rey/ Enrique.
205
1061, març, 27
Venda. Guillem i la seva dona venen a Guillem Fruga i a la seva muller
Sança les cases i terres que tenen a la parròquia de Folgueroles, al
camí Tanyà o al mateix puig, pel preu de 17 diners de Vic.
228 IRENE LLOP
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el nom de la dona de Guillem
és Adaleda.
A 6 kalendas abril any 1 del rey Felip. Guillem y sa muller

veneren a Guillem Fruga y Sància, sa muller, las casas y terras
contiguas que tenian en la parròquia de Folgarolas, dins lo camí
Tañano o en lo mateix Puig. Que afronta a orient ab alou de Ra-
mon Galin, a mitgdie ab alou de Sant Pere, a ponent y tremuntana
ab alou de dit Galin. Preu de 17 diners de Vich.
206
1061, abril, 3
Donació. Riculf i la seva muller donen al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou situat a la parròquia de Sant Martí Sescorts,
a la serra de Llafrenca, al lloc anomenat Quadre. Mentre visquin
pagaran la tasca a l’esmentat cenobi.
A 3 nonas abril any 1 del rey Felip. Riculf y sa muller do-

naren a Casserras una pessa junt ab lo alou propi, situat en la
parròquia de Sant Martí, en la serra de Llafrenca, en lo lloch dit
Quadro. Que afronta a orient ab lo alou dels donadors, a mitg-
die y ponent ab terra de Guisla y de sos fills, y a tremuntana ab
terra dels donadors. Y ab pacte que mentres visquessen pagarian
tasca al dit monastir, y quant ells no possehissen pogués cobrar
dit monastir la quarta part de fruyts.
207
1061, agost, 15
Donació. Ramon, vescomte, i la vescomtessa Ermessenda donen a Otó
una possessió anomenada d’en Brui.

vol. 4512). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N4. Donacion. 242”.
Donacion hecha por Raymundo bisconde y Ermecinda su

consorte a favor de Oton de cierta pocession llamana den Bruy,
ante Pedro sacerdo, a los 15 agosto del año segundo del reynado
de Filipo.
208
1062, abril, 2
Venda. Company i la seva dona venen a Dalmau i a Gerberga un alou
situat a la parròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat
Comes, pel preu de mig mancús.
A 4 nonas abril del any 2 del rey Felip. Company y sa muller

veneren a Dalmasi y Gerberga lo alou cultiu y herm que tenian
en la parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit Comas. Que afronta
a orient ab lo camí que va a Puig Martés, a mitgdie ab terra de
Guifre, a ponent ab terras dels compradors y a tremuntana ab
terra de Quíxol. Preu de mitg mancuso.
209
1062, abril, 21
Donació. Udalard, anomenat Ramon Sega, dóna al monestir de Sant
Pere de Casserres, les possessions que tenia dels seus pares a
Sant Hipòlit de Voltregà, al lloc anomenat Riera.
Als 21 abril 1062. Udelardo, dit Ramon Sega, donà a Casserras

lo que tenia de sos pares en Sant Hipòlit de Voltregà y lloch dit
230 IRENE LLOP
Riera. Que affronta a orient ab Ter, a mitgdie ab Galin, a ponent

ab alou de Salla, y a tremuntana ab lo camí.
210
1062, maig, 22
Empenyorament. El prior de Casserres empenyora a Arnau, prevere de
Santa Maria de Corcó, el braçatge que rep sobre l’honor que pos-
seïa Carbonell de Torrent, a la parròquia de Sant Martí Sescorts,
amb el pacte que si després de l’òbit d’Arnau no es fa la lluïció de
l’esmentada penyora, el braçatge sigui per al monestir.
A 11 kalendas abril any 2 del rey Felip. Lo prior de Casserras

empeñorà a Arnau, prebere de Corcó, lo brasatge que rebia sobre
lo honor que possehia Carbonell de Torrent, situat en la parròquia
de Sant Martí, en lo lloch dit de Torrent. Ab pacte que si al temps
de la mort de dit Arnau no se hagués lluit dit empeño, quedàs lo
brasatge per lo dit monastir.
211
1062, maig, 30
Donació. Bonfill i la seva muller donen al monestir de Sant Pere de
Casserres les cases, horts i terres que tenen a la parròquia de Santa
Maria de Folgueroles o a Guardiola. Mentre visquin els donadors
i els seus fills pagaran la tasca al monestir, i si el fill mor sense
descendència tornarà al cenobi.
Santa Maria de Folgarolas”, f. 85v. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
”Número 5, legajo 1, armario 1, estancia 10”.
A 3 kalendas juny any 2 del rey Felip. Bonfill y sa muller

donaren a Casserras las casas, horts, terras y demés que tenian en
la parròquia de Folgarolas o en Guardiola. Que afronta a orient

ab terra de Arnaldo, a mitgdie ab alou de Bonadona, a ponent
ab lo camí que va a molts llochs, y a tremuntana ab terra de
Suniario. Ab pacte que mentres visquesen los donadors, fill y prole,
pagasen al dit monastir tasca. Y en lo cas de morir son fill sens
prole passas al dit monastir.
212
1062
Permuta. Undiscle i altres permuten amb el monestir de Sant Pere de
Casserres una peça de terra situada a Roda, a l’Illa.
Sant Pere de Roda”, f. 101r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Insula.
Als – de 1062. Undisclo y altres permutaren ab Casserras

una pessa de terra en Roda, en la Insula, de la qual no se po-
den llegir las afrontacions ni se pot espresar per estar lo dit acte
consumit.
213
1063, gener, 2
Donació. Guillem, Engèlia i Undiscle, marmessors de Miró, donen al
monestir de Sant Pere de Casserres una peça de terra d’un alou
situat al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda, a
les Serres. Continuarà posseint la terra Guillem, fill de Miró, i els
seus descendents, que pagaran al monestir el quart de pa i de vi.
Engèlia dóna al cenobi el seu desè, consistent en tres peces de ter-
ra a Puigrenil o a les Passadores que havia donat a Aleida, fillola
seva.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/38 (signatura antiga IX/9). Ori-
ginal (245 × 95 mm). Al dors: “21”; “Roda”; “Nos troba”; “Venda de alou a
casse a la serra”; “hh 135”; “Nº 117 Donacio feta a Casserres de un alou en la
parroquia de Roda a la serra. Roda”; “Roda nº 63, legajo 7, armario 1, estancia
15”; “1063”; “C 38”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 101r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Serras.
232 IRENE LLOP
Número 61, legajo 7, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 2 janer 1062. Gui-
llelmo y altres marmessors del quondam Miro donaren a Casserras una pessa
de terra en Roda, a las Serras. Que afronta a orient ab lo camí que baixa de
Antiuniano a Roda, a mitgdie ab alou de dit monastir, a ponent ab alou de
Guillelmo y a tremuntana ab terras de Sant Pere de Roda”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. IX/9.
b SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 14, pp. 33-34.
In Dei nomine. Ego Guillelmus et Engelia et Undisclus,

manumissores sumus de condam Mironi et precepit nobis vel
iniuncxit ut scripturam donationis fecissemus, sicuti et facimus de
peciam unam de alaudii ad domum Sancti Petri Serre Kastri. Et
est in comitatu Ausona, infra parrochiam Sancti Petri Roda vel in
ipsas serras. Advenit ei pro genitori sive per ullasque voces. Abet
afrontaciones a parte oriente in via que descendit de Antuniano
ad Sancti Petri de Roda, de meridie in alodium Sancti Petri pre-
dicti, de occiduo in alodium iamdicti Guillelmi, a parte vero circi
in terra Sancti Petri Roda. Quantum iste afrontaciones includunt
et isti termini pergunt sic donamus et tradimus ad iamdictum
cenobium propter Deum et remedium anime sue. In eo videlicet
modo et ordine ut teneat predictus Guillelmus, filius eius, et pos-
teris eius, et donent ipsum quartum fideliter ad domum Sancti
Petri de pane et vino quod inde exierit. Quem vero predicta omnia
de suo iuro donamus aud tradimus ad iamdictum cenobium sive
abitatores locis illius, per suum testamentum vel per suis tantu
modo verbis. Nempe quos si nos donatores aud aliqua persona
qui insurgerit aud insurgerint ad disrumpendum mi\ni/me valeat
set iram Dei incurrat et ab ecclesia extraneus fiat et in super in
duplo componat.
Actum est hoc IIII nonas ianuarii, anno III Regis Philipi.
Sig+num Undisclus, sig+num Guillelmus, sig+num Engelia, qui
hoc confirmo et meum decimum dono et trado. Sig+num Oliba
Butiron. Sig+num Bonusfilius Oliba. Sig+num Guitardus Eiconi.
Et ego Engelia IIIes pecioles terre cum illorum afrontaciones quod
donavi ad Aleidis, filiola mea, dono et trado vel confirmo ad do-
mum Sancti Petri predicti per suis tantu modo verbis videntibus,
istis iamdictis quod superius scripti sunt. Et sunt predictas peciolas
terre in Puiol Renill vel ad ipsas Passadoras. Sig+num Engelia.
Petrus, clericus, qui ista carta donacione rogitus scripsit et
sub SSS.
214
1063, gener, 3
Donació. Undiscle, Sanç Envolat i Guisla, marmessors de Guillem,
donen al monestir de Sant Pere de Casserres una peça de terra
d’un alou, situat a la parròquia de Sant Pere de Roda, al lloc ano-
menat Mata, per a la salvació de la seva ànima. Guisla, muller
de Guillem, se’n reserva l’usdefruit, així com els seus fills, pagant
la tasca al cenobi. Quan morin passarà a Sanç, germà d’aquests,
que pagarà també la tasca. Quan sigui traspassat pertanyerà al
monestir.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/39 (signatura antiga IX/12).
Original (261 × 64 ). Al dors: “Roda nº 62, legajo 7, armario 1, estancia 15”;
“Roda”; “Donacio a Sant Pere de Casserres de un alou en Roda en lo loc dit
Mata. Roda”; “hh 123”; “1063”; “C 39”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 101r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Mata.
Número 62, legajo 7, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 3 janer 1062. Un-
disclo y Sancio, marmessors del quondam, Guillem, donaren a Casserras una
pessa de terra que tenia en Roda, y lloch dit Mata. Afronta a orient ab terra de
Mir Erumir, a mitgdie, ponent y tremuntana ab alou de dit monastir”.
b SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm.15, pp. 35-36.
In nomine Domini. Ego Undisclus et Sancius Envolatus et

Guisla, manumissores sumus de condam Guillelmi et precepit nobis
vel iniuncxit ut scripturam donacionis fecissemus sicuti et facimus
de peciam unam alodii cum casa et casalibus, arboribus ex diversi
generibus, ad domum Sancti Petri Serre Kastri. Et est in comitatu
Ausona, in parrochiam Sancti Petri Roda vel in locum que vocant
Mata. Advenit ei pro genitori sive per ullasque voces. Abet afron-
taciones a parte oriente in terra de Mir Erumir vel suos eres, de
meridie in alodium Sancti Petri predicti, de occiduo similiter, a
parte vero circi similiter. Quantum iste afrontaciones circumeunt
sic donamus et tradimus ad iamdictum cenobium propter Deum
et remedium anime sue. In eo videlicet modo et ordine ut teneat
predicta Guisla, uxor sua, cum filiis suis, cunctis diebus vite illo-
rum et donent ipsa tascha fideliter ad iamdictum cenobium sive
ad abitatores loci illius. Post obitum vero illorum teneat similiter
Sancius, frater eius, cum filiis suis, et donent ipsa tascha. Pos
obitum vero illorum solidum et quietum remaneat ad iamdictum
cenobium. Quem vero predicta omnia de suo iuro donamus aut
tradimus ad iamdictum cenobium vel ad abitatores loci illius, per
234 IRENE LLOP
suis tantu modo verbis. Nempe quos si nos donatores aut aliqua
persona qui insurgerit aud insurgerint ad disrrumpendum minime
valeat set iram Dei incurrat, et ab ecclesia extraneus fiat et in
super in duplo componat.
Actum est hoc III nonas ianuarii, anno III Regis Philipi.
Sig+num Undisclus, sig+num Sancius Envolatus, sig+num
Guisla, qui sumus manumissores. Sig+num Guillelmus Mir. Sig+num
Oliba Butiron. Sig+num Guillelmus Oliba.
Petrus, clericus, qui esta karta donacione rogitus scripsit et
sub SSS.
215
1063, gener, 13
Donació. Oliva i la seva muller donen al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou situat a la parròquia de Sant Martí Sescorts, als
llocs de Vilagermà i Vilanova.
Als idus janer any 3 del rey Felip. Oliva y la sua muller do-
naren a Casserras lo alou, casa y terras que tenia en la parròquia
de Sant Martí, en los llochs de Vilagermà y Vilanova. Que afronta
a orient ab lo alou del quondam Esperaindo o de sos hereus, a
mitgdie ab alou de Ramon Attell, a ponent ab alou de Casserras
y a tremuntana ab alou de Reemball o ab la coma de Llach. Ab
pacte que durant la sua vida ho possehissen dits donadors y desprès
de ells, sos fills haguesen de donar al dit monastir la undècima
part dels fruyts y un parell de capons.
216
1063, gener, 24
Donació. Els marmessors de la difunta Letgarda donen al monestir de
Sant Pere de Casserres un alou que aquesta tenia a la parròquia
de Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat Vilagermà.

A 9 kalendas febrer del any 3 del rey Felip. Los marmessors

de Letgardis, inseguint lo testament de ésta, donaren a Casserras
lo alou, casa y terras que tenia en la parròquia de Sant Martí, el
lo lloch dit Vilagermà. Que afronta a orient ab lo torrent nomenat
de Cortada, a mitgdie ab terras del mas Llach o ab la serra de
Macaranola, a ponent ab Serramala o ab lloch dit Frigola, y a
tremuntana ab lo lloch dit Bugo o Juventeny.
217
1063, febrer, 5
Donació. Arnau, prevere, dóna a Bernat Amat el moli anomenat de
Riba.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “Nº 1. 4115”.
Donación hecha por Arnaldo presbitero a Bernardo Amat del

molino dicho de Riba, ante Luis, en 2 de las nonas de febrero
del año 3 del reinado del señor rey Felipe.
218
1063, febrer, 28
Testament sacramental. Els testimonis del testament de Josbert ju-
ren, a l’altar de l’església de Sant Joan de Riuprimer, les darreres
voluntats d’aquest, per les quals llegà diversos béns i possessions
a institucions i persones eclesiàstiques i als seus familiars.
A ACA. Cancelleria, Pergamins, Ramon Berenguer I, carp. 14, núm. 293. Origi-
nal (421 × 396 mm). Presenta taques d’humitat.
a Els pergamins de l’arxiu comtal de Barcelona, núm. 607, pp. 1105-1109.
In Dei omnipotentis nomine. Haec est sacramentalis conditio

iuramenti testium ultimae voluntatis cuiusdam morientis viri no-
mine Iozberti, qui sanus dum viveret, timens eventum vicine m[o]
rtis, per sui testamenti seriem conscriptam instituit distributores
236 IRENE LLOP
cunctarum rerum suarum fidissimos et sumos amicos domnum

sacristam Guilelmum et Guifredum Geriberti et Borrellum, cog-
natum suum, et suam uxorem Albam et socrum suam Guislam,
et dedit eis potestatem ubique requirendi res suas et distribuendi
post mortem suam, secundum quod in suo testamento ordinavit
et ut indubitant credatur. Ego Seniofredus Amalrici et Bernardus
Ratfredi et Guifredus Lupini, in presentia prefati sacristani et iu-
dicis Guilelmi, presentibus aliis testibus, iurando testificans supra
altare Sancti Iohannis de Rivo Meritabile quia vidimus et presentes
extitimus quando prefatus auctor suum testamentum, quod ipse
fecerat et firmaverat, nos firmare rogavit et secundum illud suas
omnes res mobiles et fixas taliter distribui mandavit.
In primis, canonice Sancti Petri dimisit unciam I. Et pro sua
sepultura mancusos IIII. Et ad opera ipsius sedis III mancusos
aut mancusatas. Et ad opera Sancte Eulaliae de Rivo Meritabile
III mancusos aut mancusatas. Et ad dedicationem Sancti Iohannis
Rivi Meritabile III unciatas. Coenobio Sancti Petri de Castro Serris
II mancusos aut mancusatas. Ecclesiae Sancti Petri de Terraciola
II mancusos aut mancusatas. Et Adalberto, sacerdoti Sanctae
Eulaliae, II mancusos. Et Reimundo Guadamiri mancusum I.
Presbiteris Sancti Martini de Salliforas mancusum I. Petro Bap-
tiste dimisit peciam terrae quam vocant Cumam Heremam in
servitio Sancti Iohannis Rivi Meritabilis, ut ipse dum vixerit oret
pro eo, et post mortem suam dimittat ipsam peciam alii clerico
ecclesie Sancti Iohannis predicti; [et ip]se clericus et alii qui post
eum fuerint, unus post alium, semper orent Deum pro eo. Prete-
rea et ipsi predicto Petro dimisit mancusum I. Suum autem alo-
dium quod habebat iuxta ecclesiam predicti Sancti Iohannis, ipsum
videlicet campum, cum ipsa ecclesia et cum clauso qui est iuxta,
et cum ipsa cuma, simul cum casa que dicitur Rosta, et cum
viridiario, quod vocant triliam, et cum orto et macenaria, simul
cum alodio quod habebat ad Rivum Meritabilem, et ipsum sola-
rium, totum ab integro, cum molendino et omnibus suis pertinen-
tiis, quantum ibi habebat, dimisit filiis suis Guilelmo et Reimun-
do et Artallo, et si alium haberet ex sua uxore, cum istis commu-
niter hoc habuisset. Preterea aliud alodium quod habebat in
Marchia, apud castrum Securum, quantum intra terminos ipsius
castri habebat, simul cum ipsa vinea quam emerat a Suniario,
totum dimisit filiis suis predictis, exceptis vineis Rapallis. Et ha-
beant hoc sub baiulia Reimundi Geroardi et filiorum eius. Aliud
namque alodium quod habebat in terminio de Miralias, quod
emerat a Taredo et filiis et filiabus eius, equaliter dimisit filiis et

filiabus suis, sub baiulia etiam Reimundi Geroardi et filiorum eius.
Omne aliud suum alodium quod in quibuscumque locis habebat,
aequaliter dimisit filiis et filiabus suis, excepto alodio de Fonte
Cooperto et excepto illo alodio de Prato Narbonense. Et predictum
alodium de Fonte Cooperto dimisit Albae, uxori suae, ut sine
blandimento ullus hominis habeat illud in vita sua totum, cum
suis terminis et pertinentiis, usque ad Podium Aureolum; et post
suum obitum, filiis et filiabus suis ex ambobus genitis remaneat.
Et alodium predicti Prati Narbonensis dimisit filio suo qui clericus
fuerit. Si autem mortuus ille fuerit aut nemo illorum clericus
fuerit, omnes illud habeant. Duas autem pecias de trilia quas
habebat in Vultrecano dimisit Arnaldo Fruie, nepoti suo, ut dum
vivit eas habeat; et post mortem suam ad Guiliam, ipsius Gozber-
ti filiam, remaneant. Et si illa mortua fuerit, remaneant fratribus
et sororibus ipsius Guiliae. Omne predictum alodium quod filiis
suis praefatis, ut dictum est, dimisit, precepit ut nullus eorum
filiorum posset alienare in extraneas personas, sed post mortem
suam dimittat unusquisque fratribus suis masculis qui alios su-
pervixerint, si infantem de legitimo coniugio non habuerint. Ipsum
alodium de Terraciola filiis et filiabus suis dimisit, excepto illo
alodio de Villanova, quod fiIiae suae Adaledi dimisit in servitio
Sancti Petri de Villanova, ut donet ipsam tascam ad eandem ec-
cIesiam; et post mortem suam, si infantem legitimum non habue-
rit, dimittat fratribus suis. Alodium quoque quod habebat in Baiis,
terras et vineas, dimisit filiis et filiabus suis. Praecaepit etiam ut
si predicta uxor eius in viduitate permanserit, omne supradictum
alodium libere ac potestative habeat et teneat in vita sua usufruc-
tuario; et si in viduitate non permanserit, habeat illud, sicut pre-
dictum est, de Fonte Cooperto in vita sua. Post suam mortem,
filiis et filiabus suis remaneat. Ceterum autem alodium habeant
filii1 et filiae eius, sicut ipse ordinaverat. Loricam suam quam
emerat a Petro Ermengaudi dimisit Guilelmo, filio suo, simul cum
elmo et scuto et spata, simul cum ipso pullino vario. Et aliam
suam loricam quam Berengarius Lobeti habere solebat, et Borre-
llus Bonefilii tunc habebat, dimisit filio suo Reimundo, cum alio
suo elmo. Aliam autem loricam quam Adalbertus Guidberti habe-
bat filio suo Artallo reliquit. Aliam quoque loricam quae fuit
Guanalgodi Guiliae filiae suae reliquit. Et aliam suam loricam
quam Reimundus Geroardi habebat, quam vocant claramallia,
dimisit Magenburgi, filiae suae. Aliam vera suam loricam quam
238 IRENE LLOP
Borrellus Bonefilii, senior eius, ei dederat, eidem Borrello dimisit,

cum duabus unciis et IIII mancusos, quos dederat per cavallum
nomine Iuscafredum. Et hoc ideo ei dimisit ut semper benefaceret
filiis et filiabus suis et uxori suae, et sicut bonus senior facere
debet, sic faciat eis. Et ad Reimundum, fiIium suum, dimisit pu-
llum caballinum quem habebat Guifredus Geriberti, et Artallo,
filio suo, dimisit muxillam. Seniori quoque suo FuIconi Ermen-
gaudi dimisit suum caballum quem ipse habebat, ut misereretur
ex suo beneficio quod ipse tenebat filiorum ac filiarum suarum et
uxoris suae. Albae autem, uxori suae, dimisit equam nomine Ga-
ciolam et asinam quam meliorem habebat et unum par bovum.
Monasterio vero Sancti Benedicti de Baiis dimisit medietatem illius
equae in qua Guanalgodus dimiserat ei aIteram medietatem. Gui-
laberto, fideli suo de Mirallias, dimisit medietatem asini quem ipse
habebat, ut reminiscatur filiorum ac filiarum et uxoris eius. Cu[p]
am quoque argenteam dimisit Guilelmo, sacristano predicto. Ana-
phum suum argenteum uxori suae Albae. Guifredo Geriberti II
mancusos aut mancusatas dari iussit. Socrui suae Gislae pullum
asininum dimisit. Borrello quoque, cognato suo, IIII mancusos
dari iussit. Alsbergum autem suum, quem vocant Omnia Bona,
dimisit Arnaldo Fruiae, nepoti suo, simul cum spata quae fuit
Guanagoldi, ut in vita sua hoc habeat in servitio filiorum eius; et
post mortem suam remaneat ipse alsbergus filiae suae Adaledi; et
post eius obitum revertatur ad fratres suos, si infantem legitimum
non habuerit. Vascula autem sua omnia sic dimisit ut uxor sua
cum filiis et filiabus eorum du as partes habuisset, et tercia pars
pro anima eius data fuisset. Boves autem quos habebat vel equas,
exceptis illis quos vel quas in suo testamento ordinando dimittebat,
duas partes uxori suae Albae et filiis et filiabus suis reliquit; ter-
ciam autem partem pro supradictis mancusis vel mancusatis vel
unciatis dari iussit, ut solitum fuisset, ecclesiis, sicut prescriptum
erat, debitum in omnibus. Terciam quidem partem ovium atque
caprarum suarum atque porcorum, sic dimisit: Reimundo Adal-
berti II oves, nutrici suae II oves et capras totidem et duos sex-
tarios inter ordeum et speltam, Senfredo Amalric\i/ duas oves aut
capras et unam quartam inter panem et vinum, Bernardo Ratfre-
di II oves, Iohanni baptizato ovem l et capram l et sextarium
annonae, Geriberto vero ovem l aut capram l et sextarium l inter
panem et vinum, Guifredo Lupini capram l et sextarium l inter
panem et vinum, Mironi Porro capram l et eminam l inter panem
et vinum, Guislae quoque, famulae domesticae, l eminam inter
ordeum et speltam, Suniario Regi oves II et quartam l inter panem

et vinum. Sendredo Solarii reliquit pullum aut pullinam asinae,
quam ipsa paritura esset, simul cum ove I. Pannos autem suos,
exceptis illis qui erant uxoris suae, reliquit filiabus suis, Guifredo
autem Adroarii II multones dari iussit. Cetera autem de sua tercia
parte quae remansissent, precatus est elemosinarios suos ut pro
anima sua dístribuerent sicut melius vidissent. Et si mors ei ad-
venisset antequam aliud testamentum fecisset, distribuissent sicut
in ipso suo testamento scriptum erat et iuste considerassent. Et
de pane et vino quod Deus daturus esset, similiter terciam partem
distribuissent pro anima eius. Asinam quidem suam quam tenebat
Senfredus Anserici Oruciae, sorori suae, reliquit. Reimundo, cog-
nato suo, dimisit IIII mancusos de ipsa uncia quam ei debebat
Petrus Amalrici, et alios III qui remansissent mancusos sorori suae
Aio reliquit. Si autem debita aut alia fuissent quibus obnoxius
esset, vidissent elemosinarii sicut facere deberent atque fecissent.
Postquam autem haec in sua sanitate ordinavit, transacto aliquo
tempore, in infirmitate cecidit et convaluit et iterum cecidit, et
laborans in ipsa in infirmitate, nihil aliud tamen ordinavit nisi
quod iam ante in prescripto suo testamento ordinatum habebat,
et inmutata voluntate sua, iuxta quam suum testamentum illud
preordinaverat, discessit ab hoc seculo in mense septembrio, anno
IIIº Philippi regis francorum.
Quod istius condicionis opus est actum pridie kalendas marcii,
anno ipso eodem prescripto predicti regis.
Sig+num Seniofredi Amalrici, sig+num Bernardi Ratfredi,
sig+num Guifredi Lupini, sig+num Sendredi Ermengaudi, sig+num
Suniarii Regis, nos huius rei testes sumus rogati ab ipso testa-
menti auctore ut ipsum testamentum confirmassemus solitis signis
nostrae manus, ideoque sic nos vidisse et audisse super hoc altare
iuramus.
Sig+num Magenburgis. Sig+num Reimundi Mironis. Miro
Arnalli S+.
Ego Borrellus scriptor, ad vicem sororis meae Albae, solitum
signum manus eius, quia pro infirmitate scribere non poterat,
similiter noto SSS. Guilielmus primiscrinius et iudex, qui hoc et
dictavit et firmavit SSS.
Berillus hoc scripsit die et anno quo supra SSS.
1. La darrera i corregeix e.
240 IRENE LLOP
219
1063, maig, 28
Donació. El monestir de Casserres dóna a Isarn un alou situat a la
parròquia de Manlleu, que havia donat al cenobi, pel qual pagarà
el quart mentre visqui.
Als 28 maig 1063. Lo monastir de Casserras donà a Isarn

un alou en la parròquia de Manlleu, que est havia donat al dit
monastir. Ab pacte que ho possehís pagant lo quart, y mort re-
tornàs al monastir.
220
1063, setembre, 5
Venda. Bonadona i la seva filla Ermetruit venen a Frujà i a la seva
dona Guidenella un alou situat al comtat d’Osona, a la parròquia
de Sant Feliu de Cervià, a la vil·la Espadamala, pel preu de 10
unces i quatre mancusos de Barcelona.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/40 A (signatura antiga II/145).
Original (469 × 115 mm). Dos documents al mateix pergamí. Esquerra del
pergamí. Al dors: “Venda de un alou feta per Bonadona a tal N en la parroquia
de Sant Feliu. Sant Feliu de Torello. S. Feliu de Torello”; “Es ista carta de com-
paracione de Spatamala numero quinque”; “Sancti Felici de Spatamala de [...]
in parrochia Sancti Felicis de Servia in comittatu Ausone”; “No y a res de Cas-
serres”; “Nonas setenbre any 4 del Rey Felip 1062”; “Nº 5 legajo 1 armario 1
estancia 3”; “JJ 9”; “1063”; “C 40”; segell BUB.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 678v-679r, núm. 9 (signatura antiga
RP, vol. 4513). Regest en paper de 1767.
C ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de Sant
Feliu de Torelló”, f. 185r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número
5, legajo 1, armario 1, estancia 5”. Regest: “Als 7 setembre 1062. Bonadona
y Ermatrusa veneren a Fruran una casa y terras en Espadamala de Torelló.
Que affronta la casa de Puigredon a orient ab alou de Vidal, a mitgdie ab alou
de Guifredo, a ponent y tremuntana ab dit Guifredo. La una pessa affronta a
orient ab lo feu de Orussia, a mitgdie ab Guifredo, a ponent ab Ter y a tremun-
tana ab Guifre. Lo camp Gudisclo affronta a orient ab lo camí de Vilacetrú, a
mitgdie ab lo camí de Espadamala, a ponent ab Guifredo, y a tremuntana ab
lo camí dels molins. Y la pessa de vinya afronta a orient ab la viña de Guifre,
a mitgdie ab la Costa, a ponent ab Ermamir, y a tremuntana ab alou de Oliba

Galironi. Preu 10 onsas y 4 mancusos or cuit”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/145 A.
In nomine Domine. Ego Bonadona et filia mea Ermetruit

venditores sumus tibi Fruiano et uxori sue Guidenello, emtores.
Per hanc scriptura vendicionis nostri vendimus vobis de alaudium
nostrum proprium et francum, id sunt domos cum solos et super-
postios et terras cultas vel eremas et pecia I de terra conplantata
a vinea, qui nobis advenit ad me Bonadonna per comparacione vel
per ullasque voces et ad me Ermetruit per ienitorem meum. Que
est prefato alaudio in comitatum Ausona, in parochia Sancti Felicis
Cirviano, in villa Spadamala vel in eius terminis. Qui affrontant
ipso domo de Puio Rotundo de oriente in alaudio Vitale, de me-
ridie in alaudio Guifredus et Berengario, de occiduo et de circii
similiter. Et ipsa pecia de Ienesteda affrontant de oriente in ipso
feu de Orucia, de meridie in alaudio Guifredus et Petrus neito
suo, de occiduo in alveo Tezero, de circii in alaudio Guifret et
suo neto. Et ipso campo de Gudisclo affrontant de oriente in ipsa
extrada qui pergit de villa Segetrude ad ipsa carera, de meridie
in ipsa extrada que pergit ad Spadamala, de occiduo in alaudio
Guifredus et suo neito Petro, de circii in ipsa extrada que pergit
ad ipsos mulinos sive in vinea de nos emptores. Et ipsa pecia
de terra complantata a vinea que est ad ipsa Costa affrontat de
oriente in vinea de Guifret et suo neto Petro, de meridie in ipsa
costa, de occiduo in vinea Amatus Ermemirus, de circii in alaudio
Oliva Galironi. Quantum infra istas totas affrontaciones includunt
sic vindimus vobis ista omnia sicut superius resonad ab omni
integritate cume exiis vel regresiis. Erit et est precium uncias X
et mancusos IIIIor de auro cocto de Barchinona et nichil ex inde
non remansit. Et est manifestum. Quem vero predicta omnia de
nostro iure in vestro tradimus dominio et potestatem ad vestrum
proprium. Quod si nos venditores aud ullusque ommo vel femina
qui ista carta vendicione inquietare voluerit in duplo componat
aud componamus. Et in antea ista carta firma persistat omnique
tempore.
Facta ista carta vindicione nonas setembris, anno IIII regni
Filipi regis.
Sig+num Bonadona, sig+num Ermetruite, qui ista carta
vendicione fieri fecimus et firmamus et testes firmare rogavimus.
Sig+num Gontario. Sig+num Radulfus. Sig+num Adroario.
242 IRENE LLOP
PETRUS sacerdos SSS., qui ista carta vendicione scripsit die

et anno quo supra.
221
1063, setembre, 5
Venda. Vidal i la seva dona Bonadona venen a Frujà i a la seva dona
Guidenella un alou franc situat al comtat d’Osona, a la parròquia
de Sant Feliu de Cervià, a la vil·la Espadamala, al Serrat, pel preu
de 15 sous de moneda de Vic.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/40 B (signatura antiga II/145).
Original (469 × 115 mm). Dos documents al mateix pergamí. Dreta del per-
gamí. Al dors: “Venda de un alou feta per Bonadona a tal N en la parroquia
de Sant Feliu. Sant Feliu de Torello. S. Feliu de Torello”; “Es ista carta de
comparacione de Spatamala numero quinque”; “Sancti Felici de Spatamala
de [...] in parrochia Sancti Felicis de Servia in comittatu Ausone”; “No y a
res de Casserres”; “Nonas setenbre any 4 del Rey Felip 1062”; “Nº 5, legajo 1,
armario 1, estancia 3”; “JJ 9”; “1063”; “C 40”; segell BUB.
Sant Feliu de Torelló”, f. 185r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
mero 5, legajo 1, armario 1, estancia 5”. Regest: “Als 7 setembre 1062. Bo-
nadona y Ermatrusa veneren a Fruran una casa y terras en Espadamala de
Torelló. Que affronta la casa de Puigredon a orient ab alou de Vidal, a mitg
die ab alou de Guifredo, a ponent y tremuntana ab dit Guifredo. La una pessa
affronta a orient ab lo feu de Orussia, a mitg die ab Guifredo, a ponent ab Ter
y a tremuntana ab Guifre. Lo camp Gudisclo affronta a orient ab lo camí de
Vilacetrú, a mitg die ab lo camí de Espadamala, a ponent ab Guifredo, y a
tremuntana ab lo camí dels molins. Y la pessa de vinya afronta a orient ab la
viña de Guifre, a mitg die ab la Costa, a ponent ab Ermamir y a tremuntana
ab alou de Oliba Galironi. Preu 10 onsas y 4 mancusos or cuit”.
In nomine Domini. Ego Vitale et uxori mea Bonadonna ven-

ditores sumus tibi Fruiano et uxori tue Guidenello, emptores. Per
hanc scriptura vendimus vobis de alaudem nostrum proprium, id
est pecia I de terra franca culta vel erema, quod nobis advenit
per comparacione et per filio de filio nostro Giscafredus aud per
ullusque voces. Que est prefato alaude in comitatum Ausona,
in parochia Sancti Felicis Cirviano, in villa Spadamala ad ipso
Serrado. Que affrontat de oriente in ipso torrente, de meridie in
alaude Senegundis, de occiduo in ipso serado et in alaude Sancte
Marie, de circii in ipso feu de Bisaura Quantum infra istas IIIIor
affrontaciones includunt sic vendimus vobis prefato alaudio sicut
superius resonat totum ab integrum, cum exiis vel regresis eorum,

et est precium solidos XV de denario monete Vicho. Et est ma-
nifestum. Que est vero iamdicta omnia de nostro iure in vestro
tradimus dominio et potestatem ad vestrum proprium quod si nos
vinditores aud ullusque omo vel femina qui ista carta inquietare
voluerit in duplo componad aud componamus. Et in antea ista
carta firma persistat omnique tempore.
Actum est hoc nonas setembris, anno IIII regni Filipi regis.
Sig+um Vitale, sig+num Bonadonna, sig+num Giscafredus,
sig+num Reinallus, qui ista carta vendicione fecimus et firmamus
et testes firmare rogavimus. Sig+num Berengario. Sig+num Gon-
tario. Sig+num Adroario.
PETRUS sacerdos SSS., qui ista carta vendicionis scripsit die
et anno quo supra.
222
1063, setembre, 13
Donació. Ramon de Pujada, sacerdot, amb el consentiment del mones-
tir de Sant Pere de Casserres, dóna a Arnau de Prat l’honor situada
a la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia, al lloc anomenat
Prat, que tenien per l’esmentat monestir. Mentre visqui pagarà el
quart i el braçatge de pa. Va rebre 2 sous.
en paper de 1787. Nota al marge: “Prat. Número 9, legajo 1, armario 1, estan-
cia 15”.
Als 13 setembre 1063. Ramon de Podiat, sascerdot, de concell

del concentiment del monastir de Casserras, donà a Arnaldo de
Prat lo honor que sos passats havian possehit per dit monastir
en la parròquia de la Guàrdia y lloch anomenat Prat. Ab pacte
que pagàs al donador quart y brasatge de pa y ho tingués per dit
monastir. Y rebé 2 sous.
244 IRENE LLOP
223
1063, novembre, 15
Donació. El prior del monestir de Casserres dóna a Ramon, ardiaca de
Vic, el mas Cantacorbs.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769 f. 610r, núm. 30. Regest en paper.
Vich”, f. 48r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 2, legajo 1,
Als 15 novembre 1063. En poder de Aymerich, monjo. Lo

prior de Casserras donà a Ramon, ardiaca de Vich, tot lo que dit
monastir tenia en lo mas Cantacorps, a saber la señoria y un honor
que dexà a dit monastir lo sagristà y la viña que per dit monastir
té Pere de Pla, tot lo que li donà per a que ho pocehís en servey
de Sant Pere y mort dit ardiaca retornàs a dit monastir.
224
1064, gener, 6
Donació. Aldabert i la seva muller Maiassèn donen a Casserres un alou
franc que tenen a la parròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc ano-
menat Serra de Sant Martí, a canvi del pagament d’una mitgera de
vi de cens al monestir.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. El nom de la dona d’Aldabert és Maias-
sèn.
A 8 idus janer any 4 del rey Felip. Aldebert y la su<a> muller

donaren a Casserras lo alou franch, casas y terras que tenian en la
parròquia de Sant Martí, en lo loch dit serra de Sant Martí. Que
afronta a orient ab lo camí de Fransa, a mitgdie ab Guardiola, a
ponent ab las casas que foren, y a tremuntana ab alou de Santa
Maria de Ripoll. Ab pacte que haguesen de donar al monastir una
migera de vi de cens.
225
1064, gener, 22
Venda. Adalbert, de la prole de Bernat, ven a Guillem, de la prole de
Fruga, una peça de terra situada a la parròquia de Folgueroles pel
preu de 3 unces d’or.
A 11 kalendas febrer any 4 del rey Felip. Aldabert, de la pro-

le de Bernat, vengué a Guillem, de la prole de Fruga, una pessa
de terra culta y herma que tenia en la parròquia de Folgarolas,
en la matexa roca fundada y sobre la Guardiola de Tañano. Que
afronta a orient ab terra de Amalrich Oliva, a mitgdie ab lo alou
de Sant Joan, a ponent ab terra de Santa Maria, y a tremuntana
ab terra de Ramon Giusalego. Preu de 3 onsas de or.
226
1064, gener, 30
Donació. Bonfill, sacerdot, i Susanna donen al monestir de Sant Pere
de Casserres un alou que tenen a Roda, als llocs anomenats Costa
i Vila de Roda.
Sant Pere de Roda”, f. 101r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Costa.
Als 30 janer 1064. Bonfill, sacserdot, y Sussana donaren al

monastir de Casserras lo alou que tenian en Roda y llochs dit
Costa y Vila de Roda, casas y terras y un mas a la Serra. Que
afrontan a orient ab lo bosch de Mascalcia, a mitgdie ab la se-
rra, a ponent ab lo camí de Fransa o ab lo mateix Estalador y a
tremuntana ab la Serra Miliarera o en lo lloch dit Font.
246 IRENE LLOP
227
1064, març, 22
Definició. Eliard i els seus fills defineixen els drets i accions sobre l’alou
i terres de Vilagermà, que Enric havia deixat al monestir de Sant
Pere de Casserres, a favor d’aquest cenobi.
A 11 kalendas abril any 4 del rey Felip. Eliardo y sos fills

difiniren a favor de Casserras los drets y accions que pretenian
sobre lo alou y terras de Vilagermà, de la parròquia de Sant
Martí, que Enrich havia dexat al dit monastir, y prometeren que
ells ni los seus mourian qüestió alguna al dit monastir per rahó
de dita donació.
228
1064, abril, 24
Venda. Ponç Miró i la seva muller venen a Guillem Fruga dues peces
de terra situades a la parròquia de Santa Maria de Folgueroles, a
Vilatanyà i al camp Filolà, pel preu de 15 sous i 6 diners.
A 8 kalendas maig any 4 del rey Felip. Pons Miró y sa

muller veneren a Guillem Fruga dos pessas de terra, part viña y
part hermas, que tenian en la parròquia de Folgarolas, situada la
una en Vilatanna y la altre en lo camp Filolano. Que affrontan a
orient ab terra de Sant Pere de Vich, a mitgdie ab lo camí que
va a Vich, a ponent ab terra de Santa Maria y a tremuntana ab
terra de Ramon Galin. Preu de 15 sous 6 diners.
229
1064, agost, 17
Venda. Miró Frug i la seva muller venen al monestir de Sant Pere de
Casserres una peça de terra situada a la parròquia de Sant Mar-
tí Sescorts, al lloc anomenat Sorribes o Quadre, pel preu de 10
sous.
Sant Martí Sescorts”, f. 73v. Regest en paper de 1787. Nota al mage: “Núme-
A 16 kalendas setembre any 5 del rey Felip. Miro Frug y

sa muller veneren a Casserras una pessa de terra situada en la
parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit Sotaribas o Quadro. Que
afronta a orient ab alou que fou de Bonfill o ab lo xaragall, a
mitgdie ab alou de Honorato, a ponent ab terra de Guinel o de
sos fills, y a tremuntana ab alou de Coloms. Preu de 10 sous.
230
1064, novembre, 3
Donació. Ramon Oliba i la seva muller Sança donen al monestir de
Sant Pere de Casserres un alou situat al comtat d’Osona, a la par-
ròquia de Sant Pere de Roda, a la vil·la Tortosana.
Original. Carta partida. Al dors: “1064”; “C 41”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 101v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Alou en
Vilatersana. Número 68, legajo 7, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 3 de
novembre 1064. Ramon Oliva y sa muller Sancia donaren a Casserras lo alou
que tenian en Roda y Vilatersana. Afronta a orient ab la Torra o Guadaler, a
mitgdie ab Collell, a ponent ab la serra Milialera, y a tremuntana ab lo camí
de Fransa, en Guardiola”.
In nomine Domini. Ego Reimundus Oliba et uxor mea San-

cia donatores sumus Domino Deo et Sancto Petro cenobii Castris
Serre. Notum sit omnibus1 tam presentibus quam et futuris quia
nullo cogenti impero nec suadenti ingenio set propia ac sponta-
nea vobis helegere volunptas ut scripturam donacionis fecissemus
248 IRENE LLOP
ad iamdictum cenobium de alodium nostrum, propter Deum et

remedium animarum nostrarum quod et facimus. Id sunt domos
cum solos et superpositos, cum curtes2 et ortos,3 terris et vineis
cum arboribus et vites ex diversis generibus seu trileis, cultum et
eremum, pratis, pascuis, vieductibus et reductibus, omnia et in
omnibus quantum dici vel nominari quis potest. Qui nobis advenit
per parentorum vel per emptionem aut per donacionem vel per
qualicumque modo. Et est hec omnia in comitatu Ausona, infra
parrohechia Sancti Petri Roda sive in villa Tortosana. Habet afron-
taciones, a parte orientis in ipso torn sive in guadum Ollarium, a
meridie ad ipso Colel vel in alodium qui fuit de Miro Engelia, ab
occiduo in serra Miliarera, circe ali autem parte in strata francisca
ad ipsa Guardiola. Quantum iste affrontaciones includunt sic dona-
mus ad prefatum cenobium, quantum ibi abemus per qualicumque
modo, cum exiis et regresiis, ac de nostro iure in suo tradimus,
sub eo modo et ordine ut dum vixerimus nos teneamus et possi-
deamus et per singulos anno\s/ donemus ad prefatum cenobium
duas libras cere per censum et reconniscie. Post dissesum vero
nostrum teneant proles nostri sub eius patrocinio et servicem et
ex fructus inde exierint donent fideliter ipsam tascham prelibato
cenobio et ad abitatoribus eius. Post obitum vero illorum teneat
posterita illorum dum viviunt et donent ad predictum cenobium
vel abitatoribus suis quartam partem fideliter ex fructus qui inde
exierint omni tempori. Quod ut posterita defuerit statim libera et
solida hec donacio in iure prefati cenobii deveniat. Quod si nos
donatores aut aliqua persona ullius hominis vel femine qui hanc
donacione in aliquo disrumpere voluerit, non hoc valeat ad implere
set triplam composicione iamdicto cenobio persolvat et a limibus
Sancta Dei ecclesie vel consorcio Christianorum extraneus efficiatur
et cum Iuda traditore domni particebs abeat. Et hec donacio sicut
suprainserts est in perpetuum firmitatem obtineat.
Que est acta III nonas novembris, anno quinto Filipy regis.
Sig+num Reimundus, sig+num Sancia, qui hanc donacionem
fecimus et firmavimus firmarique rogatum. Sig+num Adalbertus
Miro. Sig+num Oliba Butiron. Sig+num Adalbertus Amalrici.
Sig+num Bonifilius Adalberti.
Guilielmus sacerdos, qui hanc donacionem rogitus scripsit et
subscripsit die et anno quo supra.
1. omnibus repetit. 2. cucste al manuscrit, c afegida a la interlínia. 3. ocsto
al manuscrit, c afegida a la interlínia.
231
1065, gener, 30
Donació. Bonfill, sacerdot, i Susanna donen al monestir de Sant Pere
de Casserres un alou franc situat al comtat d’Osona, a la parròquia
de Sant Pere de Roda, al lloc anomenat Fromic. A la vila de Roda,
el mas que hi tenen i la seva part del molí de Pell Curta. També
donen un alou que és a prop d’un altre de Santa Maria de Ripoll.
Se’n reserven l’usdefruit mentre visquin, i pagaran cada any al
monestir tres lliures de cera en concepte de cens i reconeixement.
Quan morin passarà als seus fills, que pagaran la tasca, i quan
aquests traspassin, els béns seran per als successors dels fills, que
lliuraran la quarta part dels fruits, i de les trilles i vinyes en dona-
ran la meitat.
Pergamí original (310 × 140 mm)). Al dors: “Esta estancia encontrada en la
Escanera de Roda”; “Roda”; “nº 67, legajo 7, armario 1, estanteria 15”; “nº
118”; “Donacio a Sant Pere de Casseres de un alou en lo loc dit Costa de la
paroquia de Roda. Roda”; “hh 31”; “1065”; “C 42”; segell BUB.
B BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/43 (signatura antiga IX/15).
Còpia coetània. Al dors: “1065”; “C 43”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 101v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Costa
dit Fromich. Número 67, legajo 7, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 30
agost 1064. Bonfill, sascerdot, y Susanna donaren a Casserras los alous que
tenian en Roda, en los llochs anomenats Costa dit Fromich y en lo lloch o vila
de Roda, y lo mas que és en la matexa serra. Que afronta a orient ab lo bosch
de Mesclacia, a mitgdie ab la serra, a ponent ab lo camí de Fransa o ab lo
Esturior, y a tremuntana ab la serra Miliarera y lloch dit Fonts”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. IX/26 i IX/15.
b SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm.17, pp. 40-43.
d SOLDEVILA, Sant Pere de Casserres..., pp. 67 i 77. Regest.
In nomine Domini. Ego Bonifilius, sacerdos, et Susanne,

femine, donatores sumus in Domino Deo et Sancto Petro cenobii
Castri Serre alodium nostrum propium et francum, id sunt, do-
mos cum solis et superpositis, cum curtis1 et curtalibus,2 ortis,3
ortalibus,4 terris cum trileis et cum arboribus ex diversi generibus,
alodium tam nudum quam vestitum, et ipsas fontes, omnia et in
omnibus quantum dici vel nominari quis potest. Et est predictum
alodium in comitatum Ausona, in parrochiam Sancti Petri Roda,
in locis vocitatis ad ipsa Costa que nuncupant Frumig. Et in alio
loco, in ipsa villa que nuncupant Roda, ipsum mansum quam
ibi abemus, id sunt domos, cum solis et superpositis, terris cum
250 IRENE LLOP
trileis, alodium rusticum quam et urbanum, tam nudum quam et

vestitum. Et ipsum mulnar de Pell Curta,5 ipsam portionem quam
ibi abemus, et exitibus et regresiis suis. Est autem alium mansum
ad ipsa Serra que nominant prope ipsum alodium Sancte Marie
Ripollentis, id sunt domos, cum solis et superpositis et ortis,6 et
terris cum trileis et arboribus ex diversi generibus, alodium tam
nudum quam vestitum, rusticum quam et urbanum. Advenit ad me,
Bonifilius sacerdos, aliquid per successionem parentorum meorum,
ipsum mansum de Costa, vel per empcionem, et in aliisque locis
suprascriptis per empcionem vell ullasque voces, et ad me Susanna
per empcionem vel per meum decimum aut per ullasque voces. Abet
autem affrontaciones a parte oriente in ipso bosco de mas Calcia,
a meridie vero in serra qui fuit de Dominicus vel in alodium qui
fuit de Bonifilus Atoni, ab occiduo autem in strada francisca vel
ad ipso Estalador, a parte7 vero circi in ipsa serra miliarera sive
in villa que dicunt Fontes. Et ipsas domos qui sunt ad ecclesiam
Sancti Petri Roda, in ipso podio, cum solis et superpositis et cum
exiis et regresiis earum. Quantum iste affrontaciones includunt et
isti termini pergunt, sic donamus et tradimus, ita omnia supra
scripta ad prelibatum cenobium de nostro iure in iure predicti
cenobii, propter Deum et remedium animas nostras vel parentorum
nostrorum, omnia et omnibus quantum ibi abemus cum exiis et
regresiis earum. Sub eo videlicet modo et ordineut dum vixerimus
teneamus et possideamus cunctis diebus vite nostre sub iure et
patrocinio predicti cenobii ut abitatores loci illius, et per unumquem
que annum reddamus per censum et recognicine ad prephatum
cenobium tres libras cere. Et post obitum vero nostrum donent
filiabus notris ex fructibus qui inde exierit ipsam tascham fideliter
sine ulla observacione ad prelibatum cenobium vel ad abitatoribus
ibi Deo servientibus ex omnibus fructibus qui de terra produxerit,
quartam partem8 sine fraude, de trileis autem et de vitibus tam
de vineis donent ipsam medietatem ad iamdictum cenobium vel
ad eius abitatoribus sine fraude absque dubio omni tempore, et
numquam ibi anullo braciaticum adquiratur. Quod si nos dona-
tores aut aliqua persona ulle hominis vel femine neque ulli ex
successoribus nostris qui insurgerit aut insurgerint adversus hec
scripturam donacionis vel in aliquo contrarius existere voluerit aut
voluerint non hoc possint triplere quod requisierint aut requisierit
set duplam composicionem predicto cenobio persolvat aut persol-
vant absque mora. Et in super iram Dei incurrant et alienatus a
consorcio fidelium existant et in profundo baratri tribulent. Et in
super predicta donacione vel largicio firmitatem obtineat modo

vel omnique tempore.
Que est acta III kalendas februarii, anno V Filipy regis.
Bonefilius presbiter SSS.* Sig+num Susanna, qui ista dona-
cione fecimus et firmavimus et testibus subterius scripti firmari
rogavimus. Sig+num Bonifilius Olibani. Sig+num Guilielmus, frater
eius. Sig+num Adalberti Amalrici. Sig+num Reimundus Petri.
Gilielmus sacerdos, qui hanc donacione rogitus scripsit et
sub SSS. die et anno quo supra.
1. Cucstis al manuscrit, c afegida a la interlínia. 2. cucstalibus al
manuscrit, c afegida a la interlínia. 3. ocstis al manuscrit, c afegida a la interlínia
4. ocstalibus al manuscrit, c afegida a la interlínia. 5 cucsta al manuscrit, c afegida a
la interlínia. 6. ocstis al manuscrit, c afegida a la interlínia. 7. pacste al manuscrit,
c afegida a la interlínia. 8. pacstem al manuscrit, c afegida a la interlínia.
232
1065, abril, 5
Donació. Guitard i la seva esposa Quíxol donen al monestir de Sant
Pere de Casserres una peça de terra, que ell té per compra i ella pel
desè, situada al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de
Roda, al Prat.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/44 (signatura antiga IX/6). Per-
gamí original (mm). Al dors: “nº 42”; “Roda nº 65, legajo 7, armario 1, estan-
cia 15”; “Donacio [...] del dit monestir. Roda”; “hh 3”; “1065”; “C 44”; segell
BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 101v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “En lo
Prat. Número 65, legajo 7, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 5 abril 1064.
Guitardo y sa muller donaren a Casserras una pessa de terra en Roda, en
lo Prat. Que afronta a orient ab lo camí de Fransa, a mitgdie ab alou de dit
monastir, a ponent ab terra de Sant Pere de Roda, y a tremuntana ab lou de
Ysarno”.
In nomine Domini. Ego Guitardus et uxor mea Chixol, do-

natores sumus Domino Deo et Sancto Petro cenobii Castri Serre
peciola I de terra. Advenit ad me Guitardus per empcionem, et ad
me Chixole per X. Est predicta peciola terre in comitatu Ausona,
in parrochiam Sancti Petri Roda, vel ad ipsum Prad, prope ipsam
peciam terre Sancti Petri cenobii predicti. Abet affrontaciones a
252 IRENE LLOP
parte oriente in strada francischa, de meridie vero in alodium

Sancti Petri predicti, ab occiduo vero in terra Sancti Petri rotensis,
circi vero in alodium Ysarni. Quantum iste affrontaciones includunt
sic donamus et tradimus de nostro \iure/ ad prelibatum cenobium
vel ad abitatoribus eius ad suum propium. Quos si nos donatores
aut aliquis homo vel \femina/ qui contra hanc donacionem venerit
ad disrumpendum vel in aliquo contrarius existere voluerit, non
hoc valeat ad implere quo requisierit set duplam composicionem
predicto cenobio persolvere non moretur, et in antea hec donacio
suam in omnibus obtineat firmitatem in perpetuum.
Que est acta nonas aprilii, anno V Filippy regis.
Sig+num Guitardus, sig+num Chixol, qui hanc donacionem
fecimus et firmavimus firmarique rogavimus. Sig+num Adalbertus
Petri. Sig+num Bonifilius Oliba. Sig+num Sancius Oliba.
Guilielmus, presbiter, qui hanc donacionem rogitus scripsit
et sub SSS. die et anno quo supra, cum literis emendatis in VI
et VII verso.
233
1065, abril, 22
Donació. Miró, levita, dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un
alou situat al terme de la parròquia de Santa Maria de Seva, al lloc
anomenat Puig, i un altre a Sant Pere de Bertí, al lloc anomenat
Onyó, que té per donació de la seva àvia Ermetruit.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/45 A (signatura antiga IV/2).
Original (470 × 109 mm). Dos documents. Al dors: “hh 54”; “de [...] podio de
[...]”; “Carta per la qual consta como Miro levita de Seva haze donacion al mo-
nasterio de Casseres de un mas con todas sus heredades en la dita parrochia
de Seva en el lugar llamado ad ipso Podio. Item da el mismo otro mas que
tenia en la parrochia de Berti al mismo monasterio”; “1065”; “C 45”; segell
BUB.
B BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/45 B. Trasllat de 1210 juliol 4.
Final del document: “Petrus monachus et diaconus, qui hoc ffideliter transla-
tavit. Anno domini MCCX III nonas iulii cum literis suprascriptis in IIª linea
et in VIIª et in Xº rasis”.
Santa Maria de Ceva”, f. 135r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
mero 2, legajo 1, armario 1, estancia 5”. Regest: “Als 22 abril 1065. Miro,
levita, donà a Casserras las casas, terras y demés que tenia en la parròquia de
Ceva y lloch dit Puig. Que afronta a orient ab lo camí que va a Vich, a mitgdie
ab alou del biscompte, a ponent ab las viñas del biscompte, y a tremuntana ab
dit camí o alou de Santa Maria de Ceva. Item donà las casas, terras y demés
tenia en Sant Pere de Bertí, en lo loch dit Onnono. Que afronta a orient ab lo
torrent de Esfrontaix, a mitgdie ab la mitja serra en terra de Guidanils o de
sos fills, ab lo olivar que baixa a Riells, a ponent ab la Vallasnera, y a tremun-
tana ab lo Camp Rodó o Selvanegre”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. IV/2.
c SOLDEVILA, Sant Pere de Casserres..., p. 71.
In Dei nomine. Ego Miro levita donator sum Domino Deo

et Sancto Petro cenobii Kastriserrensi. Per hac scripturam do-
nacionis dono ei alodium meum, id sunt domos, cum solis et
superpositis, cum terris et vineis, arboribus ex diversis generibus,
cultum vel ermum, pronum sive planum, /pratis/, pascuis, aquis,
vieductibus vel reductibus, omnia et in omnibus quiquid dici vel
nominari potest que mihi adveniunt per donacionem Ermetruitis
avie mee sive per comparacionem vel pro qualicumque voce. Et
sunt hec omnia in comitate Ausone, intra terminos parrochie
Sancte Marie de Seva, in loco qui vocatur ad ipso Podio. Habet
etiam terminaciones a parte orientali in via quo ducit ad Vicum,
de meridie in alodio domini vicecomitis, occidua vero pars in
vineis eiusdem vicecomitis, circea namque in iamdicta via vel in
alodio Sancte Marie prefati. Similiter quoque dono suprascripto
cenobio infra terminos parrochie Sancti Petri de Birtino, in loco
qui dicitur Onnono, casa, kasales, terras cultas atque incultas,
vineas, vieales, arbores, glandiseras diversi generis, cultum vel
eremum, pascuis atque garricis, vites diversi generis cum arbori-
bus pomiferis atque imppomiferis, pronum vel planum. Et sunt
aliqua horum iusta solarium qui fuit vinea mela. Adveniunt mihi
hec omnia per donacionem supradicte avie mee vel per compara-
cione sive pro qualicumque voce. Horum autem terminaciones ita
se habent. A parte orientis in torrente de Esfonrads qui discurrit
pluviali tempore, vel in vinea Serra in terra Guidinillis, femine,
vel filiorum eius, sive in ipso uliat qui descendit in Riels, occidua
namque terminatur in valle Asinaria, pars autem circii in campo
Rotundo vel in Silva Nigra. Quantum supradicte omnes termina-
ciones ambivunt atque concludunt quantum ibi habeo vel habere
debeo ullo modo totum dono atque concedo supradicto cenobio,
et de meo iure in eius trado dominio et potestate amissa omni
reservacione ad faciendum omne quodcumque abitatores ipsius
loci voluerint. Simili namque modo et ordine concedo atque dono
omne bostra mobile ubicumque inventum fuerit die obitus mei
prelibato cenobio. Quod si ego donator aut aliqua persona ullius
254 IRENE LLOP
hominis vel femina contra hanc donacionem venero aut venerit in

aliquo ad disrumpendum, non valeant aut valeat vendicare quod
quesiero aut quesierit set componat omne quod aufferre temtaverit
eidem cenobio in duplo cum omni melioracione et in super hec
mea tradictio suum robor obtineat in omni [...].
Acta est huius cenobii scriptura X kalendas madii, anno V
regis Filippi.
Sig+num Mironis, qui hanc donacionem feci et manu proprii
firmavi firmarique rogavi ac testes adiui. Sig+num Geralli Amal-
rici. Sig+num Martini Adalberti. Sig+num Bonifilii Net. Sig+num
Adalberti Petri. Sig+num Remundi Guilielmi. Sig+num Remundi
Adroarii. MIRO levita SSS.*
SSS. Riculfus sacerdos et monachus, qui hanc donacionem
rogitus scripsit et sub SSS. die et anno quo supra.
234
1065, abril, 28
Donació. Amalric i la seva esposa Teudira donen al monestir de Sant
Pere de Casserres una peça de terra franca que havien comprat al
comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda, a la vil·la
Tortosana, prop de la Coma d’Esturió. Els donants se’n reserven
l’usdefruit i paguen cada any la tasca. Quan morin, passarà als
seus fills i després als fills legítims del seu fill Guillem, tots paga-
ran cada any el quart de pa i la meitat del vi. Finalment la peça de
terra pertanyerà al monestir. Amalric dóna al cenobi els drets que
té d’unes cases seves amb l’alou del voltant, la meitat d’una peça
de terra amb arbres i vinyes que és a la font de Serè i una altra mei-
tat del mateix a les Comelles. De tot això se’n reserva l’usdefruit
junt amb el seu fill, i paga cada any la tasca. Quan morin, tot pas-
sarà al monestir, excepte el que tindran dos nebots seus, els quals
pagaran la quarta part del pa i la meitat del vi.
Pergamí original (230 × 208 mm). Al dors: “Roda nº 66, legajo 7, armario 1,
estancia 15”; “153. Donacio feta al monestir de Caserres fa una terra en Roda
en la partida dita Villa Tortosana a la coma de Sturia. Roda”; “[...] cuiusdam
[...] que est Roda in villa Tortesana [...]”; “hh4”; “Roda”; “1065”; “C 46”; segell
BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 101v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Coma
de Esturio. Número 66, legajo 7, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 28 abril
1064. Amalrico y sa muller donaren a Casserras una pessa de terra que tenian
en Roda, en Vilatersana, prop la coma de Esturio. Que afronta a orient ab
alou que fou de Seniofredo Colom, a mitgdie ab alou de dit monastir dit coma
de Esturio, a ponent ab alou de Ramon Oliva, que donà al dit monastir, y a
tremuntana ab terra de Miro Guanter”.
In Dei nomine. Ego Amalricus et uxor mea Tedvira donatores

sumus Domino Dei et Sancto Petro cenobii Kastrum Serras. Per
hanc scripturam donacionis donamus ei pecia I de terra nostra
propia francha, cum arboribus et vites ex diversis generibus, qui
nobis advenit per empcionem vel pro \quali/cumque vocem. Et est
in chomitatum Ausona, in parrochia Sancti Petri Roda, in villa
Tortosana, prope ipsa choma Desturio. Abet affrontaciones a parte
orientis in alodium qui fuit de Seniofredo Cholubo et filius suis,
de meridie in alodium Sancti Petri prescripti que dicunt choma
Desturii, de occiduo in alodium de Reimundo Oliba que iam dedit
prefato cenobio, de circi in terra de Auro Gonter. Quantum iste
affrontaciones includunt sic donamus ad iamdictum cenobium,
quantum ibi habemus per qualicumque modo, cum exiis vel re-
gresiis, propter Deum et remedium animarum nostrarum. Sub eo
videlicet modo et ordine ut dum vixerimus nos ambo teneamus et
per singulos annos ex fructus qui inde exierint prescripto cenobio
ipsam tascham fieliter donemus. Post obitum nostrum similiter
teneant filiis nostris. Post illorum dicessu si Guilielmus, filium
nostrum, filium legitimum abuerit, teneat pro laboracione et ex
fructus qui inde exierint, ex pane quartam partem et vino medie-
tatem prescripto cenobio et abitatoribus eius fideliter reddat. Post
eius dicessum solidum et quietum deveniat in potestate prefati
cenobii absque ullo vinculo, aut superscriptus Guilielmus legiti-
mum filium non reliquerit similiter sit solidum prescripto cenobio.
Quem vero predicta omnia de nostro iure in suo tradimus sicut
suprascriptum est. Et ego predicus Amalricus dono ad iam dic-
tum cenobium, omnem meam vocem quam habeo in ipsos domos
meos, cum alodium qui in circuitu illorum est, et ad ipsa font
de Sereno, ad ipso clot, pecia I de terra cum arboribus et vites
ipsam medietatem, et ad ipsas [...] pecia I de terra ipsam medie-
tatem. In istis ergo locis dono ad iamdictum cenobium omnem
meam vocem quam habeo in iamdictas pecias, cum terminis et
afrontacionibus, cum exiis et regresiis earum, quantum ibi abeo
256 IRENE LLOP
pro qualicumque modo pro remedium anime mee. Sub eo vide-

licet modo et ordine ut ego et filii mei teneamus dum viximus
et per singulos annos ex fructibus vites ipsam medietatem, et ad
ipsas [...] pecia I de terra ipsam medietatem. In istis ergo locis
dono ad iamdictum cenobium omnem meam vocem quam habeo
in iamdictas pecias, cum terminis et affrontacionibus cum exiis
et regresiis earum, quantum ibi abeo pro qualicumque modo pro
remedium anime mee. Sub eo videlicet modo et ordine ut ego et
filii mei teneamus dum viximus et per singulos annos ex fructibus
qui inde exierint ipsam tascam iam dicto cenobio et abitatoribus
sius, fideliter donemus. Post decessum nostrum solidum et quietum
deveniat in potestate iamdicto cenobio, exceptus quod duo nepoti
mei teneant pro laboracione et donent quartam partem1 panis et
medietatem vini qui inde exierit. Post illorum dicessu absque ullo
vinculo deveniat in potestate prelibati cenobii. Quem vero universa
hec omnia supra scripta de nostro iure in iure prescripti cenobii
tradimus et confirmamus sicut supra insertum est, propter Deum
et animarum nostrarum. Quod si nos donatores aut aliqua persona
ullius hominis vel femine vel nulli ex successoribus nostris qui
contra hanc donacionem venerit ad isrumpendum in aliquo hoc
non possit implere set triplam composicionem iamdicto cenobio
persolvat, et excomunicatis et anatematizatis fiat. Et in antea hec
donacio in perpetuum firmitatem obtineat.
Que est acta IIII kalendas madii, anno V Regis Filippi.
Sig+num Amalricus, sig+num Tedvira, qui hanc donacionem
fecimus et firmavimus firmarique rogavimus. Sig+num Adalbertus
Petri. Sig+num Bonifilius Oliba. Sig+num Adalbertus Miro. Sig+num
Guitardus Eizoni. Sig+num Reimundus Guilelmus.
SSS. Riculfus, sacerdos et monaco, qui hanc donacione ro-
git scripsit cum literis rasas et emendatas in linea nona ubi dicit
ipsam tascham et sub SSS. die et anno quo supra.
1. pacstem al manuscrit, c afegida a la interlínia.
235
1063, maig, 25-1065, maig, 26

Venda. Sunifred i altres venen a Isarn Mateu una peça de terra situa-
da a Sant Hipòlit, al lloc anomenat Font Francó, pel preu de 20
sous.

vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que Felip Senisfred, la seva dona
Ermengarda i el seu fill Ramon fan una venda al seu fill Isarn, datat a les 7
calendes de juny de l’any 5 del rei Felip.
Als 25 maig 1063. Seniofredo y altres veneren a Isarn Mateu

una pessa de terra en Sant Hipòlit, en lo lloch dit Font Francon.
Que afronta a orient ab alou fiscal que té Amalrich, a mitgdie
ab lo torrent, a ponent ab lo camí, y a tremuntana ab terra del
comprador. Preu de 20 sous.
236
1065, juny, 21
Venda. Ermengol i el seu fill Ramon venen al monestir de Sant Pere
de Casserres un alou situat a Sant Hipòlit, al lloc anomenat Font
Francó.
Venta otorgada por Ermengaudo y Raimundo su hijo a favor

del monasterio de Caserras del alodio <que> tenian sobre una
pieza de tierra en la parroquia de San Hipólito y lugar dicho de
la Fuente Franco, ante Ermengaud levita, a 7 de las kalendas de
junio año 5 del reinado del señor Phelipe.
237
1066, abril, 5
Donació. Miró Frug dóna al monestir de Sant Pere de Casserres dues
peces de terra situades a la parròquia de Sant Martí Sescorts, als
llocs anomenats Comella i Canaleta. Mentre visqui en tindrà la
possessió, i pagarà el quart de vi i la tasca de blat. Quan entri un
monjo nou al monestir, donarà un porc, un moltó, tres quarteres
de sègol, una mitgera de forment i tres mesures de vi.
258 IRENE LLOP

Sant Martí Sescorts”, ff. 72v-73r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
A las nonas de abril any 6 del rey Felip. Miro Frug donà a
Casserras dos pessas de terra que tenia en la parròquia de Sant
Martí, la una en lo lloch dit Comella y la altre en lo lloch dit Ca-
naleta. Y afronta dita Comella a orient ab lo camí o ab la matexa
Pora, a mitgdie ab terra de Ermenarda, a ponent y tremuntana
ab terra de Santa Maria o ab lo camí que va a Sant Martí. Y la
dita Canaleta a orient ab alou de Adrover, a mitgdie ab alou de
Santa Maria, a ponent ab lo mitg del torrent y ha tremuntana
ab la mitja canaleta o alou del donador. Ab pacte que ho pogués
possehir durant sa vida, ab obligació de donar al dit monastir lo
quart del vi y tasca del blat y que sempre que entràs algun monjo
nou, hagués de donar al dit monastir un porch, un moltó, tres
quarteras sègol, una mitgera de forment y tres mesuras de vi.
238
1065-1066, abril, 27
Permuta. Ramon Sunifred i la seva dona Ermengarda permuten un
alou al castell de Mirambell, anomenat Torre de Vidal Triter, amb
Ramon, vescomte de Cardona, a canvi d’una peça situada al ter-
me de Calonge, al lloc anomenat Enfesta.
[B] AASPC. Llibre de Mirambell, f. 25.
C ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 639r, s.n. (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que la dona de Ramon Senio-
fred és Ermengarda, datat a les 5 calendes de maig de l’any 6 del rei Felip.
Als 27 abril 1065. Ramon Saniofredo y sa muller1 permutaren

ab Ramon, visconde de Cardona, un alou en lo castell de Miram-
bell, dit Torra de Vidal Triter. Que affronta a orient ab lo terme del
castell de Calaff y va fins al terme de la Guàrdia Pelosa; a mitgdie
ab lo terme de Guàrdia Pelosa y va fins al de Pujalt; a ponent ab
lo terme de Cunill y va fins a Pujalt; y a tremuntana ab lo terme
de Cunill y va fins al terme de Castellfollit. Y después affronta
saparadas varias pessas compresas dins ditas affrontacions. Y dit

visconde donà en cambi una pessa tenia en lo terme de Colonge
y lloch dit Enfesta, y altres cosas que se expressan en dit acte.
Se troba també en lo llibre de Mirambell foleo 25.
1. Segueix Ramon Seniofredo, repetit.
239
1066, juny, 11
Testament. Oliva dicta testament. Institueix hereu el seu marit Er-
mengol, i després de la seva mort, el monestir de Sant Pere de
Casserres.
Testamento de Oliva, con el qual instituio heredero a Er-

mengaudo su marido de vida natural y después de su muerte del
monasterio de San Pedro de Caserras, ante Sedro Nicolau, a 3 de
los idus de junio año 6 del señor Felipe.
240
1066, juliol, 20
Donació. Guillem Bonfill dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
un alou situat prop del castell de Vilagelans, a la parròquia de
Sant Esteve de Granollers. Mentre visqui es reserva l’usdefruit i
lliurarà dos capons de cens al monestir.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que la dona de Guillem és Benfeta.
Sant Esteve de Granollers”, f. 141r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
Als 20 juliol 1066. Guillem Bonfill donà a Casserras un

alou que tenia cerca lo castell de Vilagelans, en la parròquia de
Granollers. Que afronta a orient ab lo riu Gurri, a mitgdie ab lo
coll del castell de Vilagelans, a ponent ab lo camí públich, y a
tremuntana ab alou del mateix castell. Ab reserva del usdefruyt
durant sa vida al cens de 2 capons al dit monastir.
260 IRENE LLOP
241
1066, setembre, 9
Donació. Adalbert, Bonfill i Arsenda, marmessors d’Ènnec Amalric,
donen al monestir de Sant Pere de Casserres dues peces de terra, al
lloc anomenat Coromines. Adalbert Ramon en tindrà l’usdefruit
mentre visqui i pagarà cada any la tasca al monestir.
Pergamí original (100 × 111 mm). Marca de la línia d’escriptura molt mar-
cada. Al dors: “47”; “hh13”; “nº100 Donacio feta a S. Pere de Caseres de dues
peces de tera en la parochia de Roda en la partida dita Coromines. Roda”;
Roda Nº69, legajo 7, armario 1, estancia 15”; “1066”; “C 47”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 101v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “En
las Corominas. Número 69, legajo 7, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 9
setembre 1066. Adalberto y Bonfill, marmessors de Amalrich, donaren a Cas-
serras dos pessas de terra que tenia en las Corominas. Que la una afronta a
orient y mitgdie ab terra de dit monastir, a ponent ab lo camí que ve de Guar-
diola, y a tremuntana ab lo camí que va als molins de Espelunca. Y la altre a
orient y mitgdie ab terra de Aldabert Torrat, a ponent ab terra del monastir y
de dit Aldabert y a tremuntana ab terra de Aldabert Ramon”.
In nomine Domini. Ego Adalbertus et Bonifilius et Arsens, qui

sumus advocatii et elemosinarii cuisdam homnis nomine En[ne]
go Amalrici et precepe atque iniucxit nobis in suo testamento ut
scripturam donacionis fecissemus beato Petro cuius monasterium
sustitutur in loco que vocatur Castro serres de duabus peciis terre
sicuti et facimus. Et est una pecia terre in loco que dicitur ad
ipsas Conaminas, et afrontat ab oriente et meridie in terra pre-
dicti cenobii, de occiduo in strata que est verim de Guardiola, \de
meridie/ in strata que vadit ad molendinos Spelunce. Alia pecia
terre similiter in ipsas Conaminas, et terminat ab oriente in terra
Adalberti, de meridie similiter, de occiduo in terra Adalberti Rei-
mundi. Quantum iste omnes terminationes includunt, totum quod
prefatus Ennego ibi habebat vel habere debebat, totum tradimus
et donamus in potestate Sancti Petri prescripti. In tali conventu ut
quamdiu vivit Adalbertus Reimundi teneat et possideat predictas
terras et donet per unumquemque annum ex frugibus quo Deus
ibi dederit Sancto Petro fideliter ipsam tascham. Et quod si nos
donatores aut ullus homo vel femina contra hanc scriptura lar-
gitionis venerit ad inrumpendum. non valeat vindicare quod que
fierit set componat hec omnia in duplo Sancto Petro, cum omni
melioracione. Et in super ec donatio firma permaneat.
Facta est scriptura donationis V idus septembris, anno VII

Philippi regis.
Sig+num Adalberti. Sig+num Bonifilis. Sig+num Arsendis,
qui hanc donationem fecimus et firmavimus, de firmare rogavi-
mus. Sig+num Bonifilis Olive. Sig+num Girballi1 Mironi. Sig+num
Adalbertis Ennegonis, predicti largitionis.
Guilielmus sacer, SSS, [...] sine vero presentis vite Adalberti
predicti elemosinarii [...] Petri.
Guilielmus sacer, qui hanc donacinem scripsi et sub SSS.
scripsi cum versu in fine huius scriptore ad iecto sub die anno-
que prefixo.
1. Segueix Oliba, ratllat.
242
1066, octubre, 22
Venda. Domènec i la seva muller venen a Dalmau i a la seva muller un
alou que tenen a Sant Martí, al lloc anomenat Joventeny, pel preu
de 30 sous de plata de Vic.
A 11 kalendas novembre any 7 del rey Felip. Domènech y la

sua muller veneren a Dalmau y a la sua muller lo alou, casas y
terras que tenian en Sant Martí y lloch dit Juventeny. Que afron-
ta a orient ab Vilaferrerons, a mitgdie ab lo torrent de Buch, a
ponent ab la font de Valira o ab lo torrent que ix de Carerach, y
a tremuntana ab lo mas Vulpiach o ab lo puig de Vilaseca. Preu
30 sous de plata de Vich.
243
1067, febrer, 17-març, 1

Venda. Sendred, la seva muller Ermengarda i el seu fill Miró venen, al
monestir de Sant Pere de Casserres i a Bonfill Gaufred i a la seva
dona, un alou situat a la parròquia de Santa Maria de Vilanova o
a Ardola pel preu de 2 sous i 4 diners.
262 IRENE LLOP

B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769 bis, f. 589r, núm. 55 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat a les calendes de març.
Als 17 febrer 1067. En poder del sagristà de Casserras. Sen-

dredo y sa muller Ermengardis y son fill Miro veneren al monastir
de Casserras y a Bonfill Gaufredo y a sa muller un alou situat en
la parròquia de Santa Maria de Vilanova o en Ardola, a saber:
la mitat al dit monastir y la altre mitat al dit Gaufredo. Lo qual
alou afronta a llevant ab honor de dit monastir, a mitgdie ab
terra de Gervalo, a ponent ab honor de Geraldo y a tremuntana
ab alou de dit monastir. Per preu de 2 sous 4 diners moneda
probada en Vich.
244
1067, juny, 3
Establiment. Guillem Sunifred, monjo de Casserres, estableix a Er-
metruit i al seu fill Arnau el mas de Vilagermà. Mentre visqui en
tindrà el domini a canvi de donar la tasca i lliurar 2 capons en
concepte de cens al monestir.
A tres nonas juny any 7 del rey Felip. Guillem Seniofredo,

monjo de Casserras, donà y establí a Ermatrusa y a son fill Er-
naldo lo mas de Vilagermà y sas terras. Que afronta a orient ab
lo riu, a mitgdie ab Vilanova, ab alou de Riembau, a ponent ab
alou de Sanreri y a tremuntana ab alou de Dalmasi. Ab pacte que
hagués de donar al dit monastir tasca de tots fruyts y 2 capons
de cens y reserva del domini.
245
1068, juny, 3
Donació. Ramon dóna al monestir de Sant Pere de Casserres uns alous
i peces situats a la parròquia de Santa Maria de Vilalleons i de
Sant Pere de Roda. S’estableix que ho tingui Ramon mentre vis-
qui i després els seus descendents a canvi de pagar la tasca al
monestir.
vol. 4513). Regest en paper de 1787. Indica que també foren donadors Joan i
la seva dona Girberga.
C ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de Vi-
lalleons”, f. 57r-v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 5, legajo
Als 3 juny 1068. En poder de Guillem Ramon. Ramon donà

a Casserras un alou que tenia en la parròquia de Vilalleons, en
lo lloch ahont foren las casas de Galindo y de Onofredo, a saber
un mas ab sas casas, un clos y demés y una pessa de terra sobre
las ditas casas contra sol ixent. Item altra pessa que va contra
mitgdie. Item altre que és cerca lo camí que va de la casa de
Ramon Esteve contra la iglésia de Santa Maria, de la qual la
part de orient termina ab lo camí públich, la part de tremuntana
fineix ab alou de Bonfill y las demés parts fineixen ab alou de dit
monastir. Item los alous que tenia en Roda, en lo lloch dit Puig
del Hostal, a saber terras, casas y demés. Que afronta de orient
ab lo riu de Ter, a mitgdie ab la Fontanella, a ponent ab alou de
Girvert Hugo y a tremuntana ab lo riu Ter. Qual donació feren
ab pacte que mentres visquesen ho pocehissen los donadors y
después sa posteritat, pagant tasca al dit monastir. També fa per
la parròquia de Roda.
246
1068, juny, 19-1069, març, 30

Donació. Ramon Sanç dóna a Casserres les cases i terres situades a Ta-
vertet, al lloc anomenat Comes. S’estableix que ho tingui mentre
visqui a canvi de pagar 2 capons al monestir; després del traspàs
de la seva filla serà per al monestir.
264 IRENE LLOP

vol. 4513). Regest en paper de 1787. Datat a tres calendes de juny de l’any 9
del rei Felip.
Als 29 juny 1068. Ramon Sancio donà a Casserras las casas,

terras y demés que possehia en Tavartet y lloch dit Comas. Que
afronta a orient ab lo camí que va de la casa de Seniofret a la de
Onisclo, a mitgdie ab terra de Aldabert Guifredo, a ponent ab las
Codinas, y a tremuntana ab la Costa Requessena o ab lo bosch
de Unoscli. Possehint-<h>o la donadora y sa filla vivint, donant al
dit monastir 2 capons y despuès quedàs de dit monastir.
247
1069, febrer, 9
Testament sacramental. Guifré, marit d’Ermengarda, Arnau Abó,
Guillem Godmar, Guillem Tassi i Guillem, sacerdot, en qualitat
d’almoiners de la difunta Ermengarda, fan públic el seu testament
i el testifiquen sobre l’altar de Sant Joan de l’església de Sant Pere
de Savassona. Declaren que manà fer llegats a favor de l’esmentada
església i del seu sacerdot, al monestir de Sant Pere de Casserres, a
les seves filles Guisla i Estefania i al seu nét Guifré, amb el pacte
que els retingués el seu marit mentre visqués. Disposà que les fi-
lles i el nét lliuressin anualment una lliura de cera a Sant Pere de
Vic. També ordenà distribuir el bestiar entre diversos sacerdots i
l’església de Sant Feliu per a misses.
A ABEV. ACV cal. 6, núm. 2181. Original (520 × 180 mm). Pergamí amb la tinta
esvaïda en alguns indrets.
a ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic, segle XI, fasc. 3, núm. 1332, pp. 629-
630.
In Dei nomine. Hec est conditio sacramentalis de ultima

voluntate condam Ermengards, femina, testificantque eas legaliter
atque publicant advocati sui presentiales elemosina[rios et testes,
id est Guifredo,] viro suo, et Arnallo Abone et Guilelmo Guodmar
et alio Guilelmo Tassio et Guilelmo [sacer]. Nos vero iamdicti
testes, ordinante et recipiente iudice Eriballo [et presentes] Bo-
nefilio et Guilelmo, cl[ericos et Viscafre sacer], testificamus per-
viventem in secula super altare Sancti Iohannis qui est fundatus

in ecclesia Sancti Petri de Savasona quia per suum testamentum,
quod nobiscum presentibus legaliter roboravit in sua loquela et
me[moria integra in ipsa] egritu[dine unde] obiit, iussit ut post
suum discessum licitum nobis fuisset suam distribuere vel ordinare
facultatem tali modo.
In primis iussit dare ad ipsa dedicacione de Sancti Petri
Savasona inter bulles et anulos de auro [ ... ]s et vaca I et pe[cor]
es VI et coto I et plumucio I et estralio I et marfega et pelles et
peliscia I et callera I et mulcerta I et padela I. Et inter iamdicta
Ermengards et predicto Guifredo donaverunt ad Sancti Petri de
Savasona ma[nsiones nost]ras et vineas et terras cultas et ermas
[quas] comparaverunt de Isarno, qui fuit condam, in tale pactu
ut predicto Guifredo teneat in vita sua et post suum discessum
permaneat ad ipsa ecclesia Sancti Petri et ad Sancti Iohannis per
lumen et teneat [semper] sacerdotem qui cantet predictas ecclesias
pro animas iIlorum et parentum illorum. Et ad Sancti Petri cas-
trum Serra concesserunt ambos ipsum alodem qui fuit de Mirone
Calvo, qui est in Edola, id est terras et vineas, cultum et ermum,
et cases casa[libus, et] teneat predicto Guifredo in vita sua, et
post suum discessum solidum abeat predictum monasterium pro
animas illorum. Et ad filia illorum, nomine Guisla, concesserunt
ambos ipsum alodem qui est in rivo Suriger et de Fulsimanna,
qui fuerunt de Ermemir et de Guadamir, exceptus ipsos molinos,
totum alium alodium cum omnibus edificiis, ut similiter teneat
predicto Guifredo in vita sua. Et ad filia illorum Estephania con-
cesserunt ipsum alodem qui fuit de Pede Lupi et de Oliba m[on]
ac[o] et ipso maso de ipsa Serra, id sunt terras cultas et ermas et
omnibus edificiis, totum ab integrum, similiter ut teneat predicto
Guifre in vita sua. Et alios illorum alodios in omnibusque locis et
molindinis et mansiones et omnibus edificiis [et terra]s cultas et
ermas et vineas post obitum de predicto Guifredo concesserunt ad
[nepto] illorum Guifredo, filio Isarno et de Beatricis. Et predictas
filias nostras suprascriptas et predicto nepto nostro faciant donare
per singulos annos [de pre]dictos alodios qui sunt super scriptos
et nominatos ad Sancti Petri de Vico [Iib]ras singulas de cera. Et
[si ull]um homine vel femina tollere voluerint de predictos alodios
ad filias nostras [vel] ad nepto nostro vel ad predictas ecclesias,
[...]res fuerint ad episcopo Sancti Petri et ad suos canonicos et
ad ipso comite [...] potestate.1 Et de ipsas oves et capres predicta
Ermengards iussit dare pro anima sua ipsa medie[tate], ad Gui-
266 IRENE LLOP
lelmo sacer iussit dare besties III, ad Bonefilio sacer besties III,
ad Viscafre sacer besties III et ad Oruscio sacer III et ad Marti
sacer III et ad presbitero de villa Nova III et ad Sancti Felicis
per misses ad Guilelmo sacer III; et alias que remanent iussit
dare pro anima sua. Et de panem et vinum iussit dare pro anima
sua tercia parte. Et de ipsa vascula maiore vel minore iussit dare
tercia parte pro anima sua.
Giskafredus sacer SSS. *
[Late conditionis] V idus februarii, anno VIIll Philipo rege.
Sig+num Guifredo. Sig+num [Arnallo] Abo. Sig+num Guilelmo
Guodmar. Sig+num Guilelmo Tassio. Sig+num Guilelmo sacer. Testes
[fui]mus de hac causa et hunc testimonium legaliter fideliterque
fecimus infra sex mense. Sig+num Raimundo Guitardo. Sig+num
Raimundo Ballomar. Sig+num Berengario Bemardo.
Bonefilio sacer, qui as conditiones scripsit SSS. die et anno
quod supra.
1. [...]res fuerint a [...] potestate, ratllat.
248
1069, setembre, 23
Donació. Amalric, anomenat Renard, dóna al monestir de Sant Pere de
Casserres una peça de terra situada al comtat d’Osona, a la par-
ròquia de Sant Pere de Roda, al lloc anomenat la Coma d’Esturió,
per la salvació de la seva ànima. S’estableix que la posseirà mentre
visquin ell i els seus fills, i que pagarà la tasca al cenobi. Quan
morin pertanyerà als seus descendents, que lliuraran el quart.
S’especifica que no es podran reclamar als tenidors altres censos
ni serveis, i en el cas que se’ls obligués a fer-ho, la terra esdevindria
franca.
B BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres C/48 (signatura antiga IX/10).
Trasllat del mateix any de l’original. Pergamí (245 × 95 mm) Al dors: “Roda Nº
70, legajo 7, armario 1, estancia 16”; “hh 63”; “Donacio de terra a casa en la
partida coma Desturio”; “Donacio feta al monestir de Caserres de una peça de
terra en la parroquia de Roda en la partida dita coma Desturia. Roda”; “85”;
“Roda”; “1069”; “C 48”; segell BUB.
de Esturio. Número 70, legajo 7, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 23 se-
tembre 1069. Amalrich, nomenat Reynart, donà a Casserras una pessa de te-
rra que tenia en Roda y lloch dit Coma de Esturio. Afronta a orient ab terra
de Berenguer Sancio, a mitgdie ab terra de dit monastir, a ponent ab terra de
Ramon Oliva, y a tremuntana ab terra de Mir Gonter”.
In nomine Domini. Ego Amalrig, que vocant Reinard, donator

sum tibi ad Domino Deo ad Sancto Petro Castrumserra, per ista
scriptura donacionis dono tibi pecia I de terra cum arboribus de
plurimisque generibus qui michi advenit per comparacione sive per
ullasque voces. Et est ipsa terra in comitatu Ausona, in parrochia
Sancti Petri Rota, in locum que dicunt in ipsa Cumba Desturia.
Et abet affrontaciones a parte orientis in terra Berenger Sancius,
et de meridie in terra de sancti Petri Castrumserra, et de occiduo
in terra de Raimundi Oliba, et de circi in terra de Mir Gonter.
Quantum iste affrontaciones includunt sic dono ad Sancti Petri
propter Deum et remedium anime1 mee et teneam in vita mea vel
filios et filias meas, et donemus ipsa tasca, et post obitum nostrum
ipsa posterita notra donet ipso quarto et alium censum non donent,
nec nullum servicium faciant in finem seculi. Et qui alium censu
aprenderit vel requisierit reiterat ad francum ad posterita nostra.
Et qui hoc disrumpere voluerit in duplo componat, sive ad Sancti
petri vel ad posterita nostra, et in antea ista scriptura donacionis
firmitatem obtineat mdoo vel omnique tempore.
Facta ista carta donacionis VIIII kalendas octobris, anno Xmo
regnante Filipi regis.
Sig+num Amalrigus, qui ista carta donacionis fecit ad Sancti
Petri et manibus firmavit et ad aliis testes firmare rogavit. Sig+num
Raimundi Isarni. Sig+num Amalrig Elia. Sig+num Bonefilius Bels.
Isarn, levita, scripsit die et anno SSS. quo supra.
Raimundus sacerdos, qui hoc translatum scripsit die et anno
SSS quo supra.
1. ani, repetit al manuscrit.
249
1070, abril, 27
Donació. Miró i els seus germans donen al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou situat a Vilalleons, al lloc anomenat Rovires,
amb el pacte de tenir-ne la possessió i pagar la tasca.
268 IRENE LLOP

vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que els germans de Miró eren
Onofred i Guillem.
Vilalleons”, f. 57v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 6, lega-
Als 27 abril de 1070. En poder de Guillem, sacerdot. Miro y

sos germans donaren a Casserras lo alou que tenian en Vilalleons,
en las Roviras. Que affronta a llevant ab lo camí, a mitgdie ab
terra de dit monastir, a ponent ab alou de Seniofredo, y a tre-
muntana ab alou de Guillem Sendredo. Per a posseir-ho vivint los
donadors, pagant tasca.
250
1070, maig, 12
Donació. Sesnanda dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un
alou situat a Vilalleons, al lloc anomenat Cases, amb el pacte de
tenir-ne la possessió i pagar una lliura de cera.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que la donadora es diu Susana.
Vilalleons”, f. 57v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 7, legajo
Als 12 maig 1070. En poder de Guillem, sascerdot. Sesnana

donà a Casserras lo alou tenia en Vilalleons, en lo lloch dit casas,.
Que affronta a orient ab lo Puig de Cantallops, a mitgdie ab alou
de Sant Pere, a ponent ab las Serras de Cestret, y a tremuntana
ab lo camí que va a Vich. Per a possehir-o durant sa vida, pagant
1 lliura de cera.
251
1070, octubre, 31
Donació. Guimerà i la seva muller donen al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou situat a les parròquies de Roda i de Sant Martí,
al lloc anomenat Antunyà. S’estableix que ho tinguin mentre vis-

quin a canvi de pagar la tasca al cenobi.
Sant Martí Sescorts”, f. 73r-v. Regest en paper de 1787. Nota: “Número 45,
A 2 kalendas novembre any 11 del rey Felip. Guimerà y sa

muller donaren a Casserras lo alou que tenian en las parròquias
de Roda y de Sant Martí, en lo loch dit Antuniano. Que affronta a
orient ab lo camí que va al mas Miroguanter, a mitgdie així mateix,
a ponent ab lo torrent o ab la font de Lamfredo y a tremuntana
ab lo camí que va a la serra. Ab pacte que mentres visquesen ho
possehisen, pagant al dit monastir tasca de tots fruyts, y seguida
la sua mort quedàs tot del dit monastir.
252
1071, març, 9
Permuta. Isarn i la seva muller permuten amb Ramon Folc, vescom-
te, dos masos a la parròquia de Savassona, als llocs anomenats
Fussimanya i Garriga, a canvi d’un alou situat a Sant Andreu del
Palomar, a Barcelona.
Als 9 mars de 1071. En poder de Arrubisi, sascerdot. Isarno

y sa muller permutaren ab Ramon Folco, biscompte. Ab la qual
donà a dit biscompte dos masos ab sas terras que tenia en la
parròquia de Savasona, en los llochs dit Fussimaña y Garriga.
Y lo dit bisconde li donà un alou que tenia en Sant Andreu de
Palomar, territori de Barcelona.
270 IRENE LLOP
253
1071, setembre, 1
Donació. Gerberga dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
unes terres, vinyes i arbres, béns francs que té per herència al
comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Feliu de Cervià, al lloc
d’Espadamala, per la salvació de la seva ànima. Mentre visquin
Gerberga i Guisad en tindrà la possessió, a canvi de pagar la tasca
al monestir.
Original (203 × 143 mm). Al dors: “Sant Feliu de torallo nº 4”; “Nº 4”; “Dona-
cio que fa Giriberga de Torallo a Sant Pere de Casserres de unes peces de tera
en la partida dita Espadamala de dita parroquia Sant Feliu de Torello”; “JJ
22”; “Kalendas Setembre any 12 del Rey Felip que es lo 1070”; “1070”; “C 49”;
segell BUB.
Sant Feliu de Torelló”, f. 185v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
mero 6, legajo 1, armario 1, estancia 3”. Regest: “Al primer setembre 1070.
Gerberga donà a Casserras las terras de viña tenia en Sant Feliu de Torelló y
lloch dit Espadamala. Afrontan a orient ab Orussia; a mitgdie ab Sant Esteve
de Vilamontà, a ponent ab Sabodela, y a tremuntana ab Guàrdia”.
In Dei nomine. Ego Ieriberga donatore sum Domino Deo et

Sancto Petro cenobii Kastrum serris. Per anc scriptura donacio-
nis mei dono ei terra et vineas et arboribus ex diversis generibus
meum proprium et est bene francum. Qui mihi advenit per genitori
me sive per qualicumque voces. Et est hec omnia in comitatum
Ausona, infra parroquiam Sancti Felicis Cirvianenci, in locum que
nuncupant Espadamala. Et affrontat a parte orientis in terra de
domina [...], et de meridie ad Sancti Stephani de Villa Montano,
et de occiduo in Sabodela, a parte vero circii in ipsa Guardia.
Quantum istas affrontaciones includunt sic dono ad iamdictum
cenobium propter Deum et remedium anime. Et ordine ut dum
vixero teneam et posideam et per singulos annos ex frugibus qui
inde exierint per scripto cenobio ipsa tascha dono ego Giriber-
ga. Post obitum meum similiter tenead iuro meo Guisado. Post
nostrum dicessum solidum et quietum deveniad in postestate
prephati cenobii, absque ullo vinculo. Quem vero universa hec
omnia suprascripta de meo iuro in iure perscripti cenobii trado
et confirmo sicut supra in se factum est propter Deum et reme-
dium anime mee. Quod si ego donatrice aud aliqua persona ullius
hominis vel femina vel nulli ex successoribus nostris qui contra

hanc donacione venerit ad inrumpere in alico hoc non possit in-
plere set triplam compossicionem iamdicto cenobio persolvad et
exquomunichatus et anatemati [...] fiad. Et in antea hoc donacio
in perpetuum firmitatem obtinead.
Que est acta kalendas setembris, anno XII Philippo rege.
Sig+num Geriberga, qui ista donacione fecit firmavi et aliis
testi firmari rogavi. Sig+num Bernardi Guifre. Sig+num Ledgardis
Bonifilii, monachus.
Isarnus presbiter, qui hoc scripsit sub SSS. die et anno quo
supra.
254
1072, gener, 31
Donació. Bonfill, la seva família i Sarmir donen al monestir de Sant
Pere de Casserres els alous situats a la parròquia de Santa Ma-
ria de Vilanova que els llegà Guifré Antoni. Lliuren la tasca i el
braçatge dels fruits, la quarta part i el braçatge del vi, i un parell
de capons. El cenobi ha donat l’altra meitat del mas que havien
rebut de Guifré.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el nom de la dona de Bonfill
és Ermessenda.
Santa Maria de Vilanova de Sau”, f.13r-v. Regest en paper de 1787. Nota al
Als 31 janer 1072. Bonfill, sa muller y fills y Sarmiro donaren

al monastir de Casserras, seguida la mort dels donadors y de sos
fills, los alous tenian en la parròquia de Santa Maria de Vilanova,
ésto és la mitat de las casas, terras, viñas y horts que Guifredo
Antoni dexà a dits donadors. Las quals afrontan a llevant ab la
Roca Falconera, a mitgdie ab lo bosch de Fulco Gerivert, a ponent
ab lo torrent de Cananeras, y a tremuntana ab lo Castellet. Y
donaren al dit monastir tasca y brasatge dels fruyts que se culli-
rian en dit mas, y del vi la quarta part y brasatge, y un parell de
capons cada any. La qual donació feren en recompensa de haver
dit monastir donat als donadors la altre mitat del dit mas, que
Guifredo havia donat antecedentment a dit monastir.
272 IRENE LLOP
255
1072, febrer, 1
Donació. Els germans Joan i Gerball donen a Casserres una peça de
terra situada a la parròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc ano-
menat Comes.
A las kalendas febrer any 12 del rey Felip. Joan y Gerballo,

germans, donaren a Casserras una pessa de terra situada en la
parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit Comas. Que afronta a
orient ab lo mitg del torrent, a mitgdie ab terra de Santa Maria, a
ponent ab terra dels donadors y a tremuntana ab terra de Baró.
256
1072, febrer, 20
Donació. Bonfill, sacerdot, dóna a Susanna un alou que té per herència
i compra, situat al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de
Roda, als llocs dits Costa, Serra, Puig de Canea i Estalador.
Original (192 × 147 mm). Al dors: “Alodium quod est in Roda ad ipsa Costa
o Serra”; “Coses son de Roda”; “hh 1044”; “nº 88 es duplicada Donacio de un
alou en la parroquia de Roda a la Costa o a la Serra lo qual alou fa al mones-
tir de Caserres çert çens. Roda”; “Donacio de alou a la Serra lo qual fa cens
a Casserres”; “Roda nº 71, legajo 8, armario 1, estancia 15”; “1071”; “C 50”;
segell BUB.
B BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/51 (signatura antiga II/121).
Còpia (169 × 161mm). Al dors: “Esta esta tera en [...]”; “Nº 88 Carta per la
qual consta la venda de un alou sobre el qual y a un çens del monestir de
Caserress lo qual alou esta en la parrochia de Sant Pere de Roda en la partida
dita la Costa o la Serra. Roda”; “Venda de alou”; “In Roda a Costa de la Serra”;
“1071”; “C 51”; segell BUB. Final del text: “Guilielmus sacerdos, qui ista dona-
cione rogitus scripsit et sub SSS. scripsit die et anno quo supra, cum litteris
in diversis regulis emendatis”.
Sant Pere de Roda”, f. 102r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Costa y
Puig de Canea. Número 71, legajo 8, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 19
febrer 1071. Bonfill, sascerdot, donà a Susanna las casas, terras y prats que en
alou franch tenia en la parròquia de Roda, en los llochs anomenats Costa, a la
matexa serra, Puigdecanea y altres. Que afronta a orient ab lo mas Calcia, a
mitgdie ab Cametas, a ponent ab lo puig de Pedrafita o ab lo camí de Fransa, y

a tremuntana ab la serra Milialera. Lo qual alou pogués vendrer, salvo lo cens
a Casserras. És duplicat”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/118 i II/121.
In nomine Domini. Ego Bonifilius sacerdos, donator sum tibi

Susana femina. Nullus quodque genti impero nec suadenti ingenio
sed propria et expontanea hoc meu helegit bona voluntas ut carta
donacionis fecisse tibi de omnem meum alodium sicuti et facio.
Per hanc scripturam donacionis mee sic dono tibi omnem meum
alodium, cum omnibus hedificiis que ibidem sunt, id sunt domos
cum solis et superpositis, curtis, curtalibus, ortis, ortalibus, terris
cultis et heremis, arboribus et vitibus ex diversis generibus, et
vineis, fontibus, pratis, pascuis, petris, petrarum mobiles et inmo-
biles, stirpisque et garricis, omnia et in omnibus, quantum dici vel
nominari quis potest exitibusque et regressiis. Advenit mihi predicta
omnia per genitoribus meis et per empcionem aut per ullasque
voces. Est autem in comitatum Ausona, in parrochiam Sancti Petri
Roda, in locis vocitatis ad ipsa Costa [et ad ip]sa Serra et a pug
de Kenidia et ad ipso Estalador et ad ipso alod et in villa que
vocitant Roda. Abet affrontaciones a parte oriente in mas Calcia,
de meridie ad ipsas Cametas vel in alodio de Bonifilio Atoni, oc-
ciduo in podium de petra fita vel in strada francisca, circi vero in
serra miliarera. Quantum infra istas quatuor affrontaciones abeo
sic dono tibi toum ab integrum, ac de meo iure in tuo trado ut
omnibus diebus vite tue teneas et possideas predicta omnia sine
blandimentum ullius hominis vel femine, exceptus ipsum censum
Sancti Petri cenobio Castrisserre, et si necessitas aut voluntas
tibi venerit licitum sit tibi vendere aut donare ipsum alodium
quam ego emi postquam scripturam donacionis feci sancti Petri
prelibati. Post obitum tuum remaneat cui tu dimiserits. Quod si
ego donator aut aliqua persona ulli hominis vel femine qui hanc
donacione in aliquo disrumpere voluerit, non hoc possit implere
quod requisierit sed duplam composicionem tibi persolvat, et in
super hec donacionem suam in omnibus obtineat firmitatem et
filias tuas contenderint tibi per dicta donacio vel disrumperint
ipsam qui fecerit suam hereditatem perdat et in potestate de alias
persistat, et hac scriptura firma permaneat omnique tempore.
Facta hec donacione X kalendas marci, anno XII Philipy
regis.
274 IRENE LLOP
Sig+num Bonofilio, presbitero, qui ista donacione feci et fir-

mavi et testibus firmare rogavi. Sig+num Bertrandus Languardi.
Sig+num Reimundus. Sig+num Amalrig Igela. Sig+num Guitardus
Iohannis. Sig+num Isarnus levita.*
Guilielmus sacerdos, qui ista donacione rogitur scripsit et
sub SSS. scripsit die et anno quo supra, cum litteris rasis et su-
prapositis [...] aut voluntas tibi venerit.
257
1072, abril, 4
Donació. Ermemir i la seva muller donen al monestir de Sant Pere de
Casserres una era i terra situades a la parròquia de Sant Martí
Sescorts, amb el pacte que ho puguin posseir a canvi de pagar el
quart i el braçatge. El prior de Casserres estableix a Ermemir el
mas Serra, que fou d’Adalbert, que paga el quart i el braçatge.
A 2 nonas abril any 12 del rey Felip. Ermamir y sa muller

donaren a Casserras una hera y terra situada en la parròquia de
Sant Martí, en la serra immediata a la iglesia de dita parròquia.
Que afronta a orient ab terras de Bonfill, a mitgdie ab Guardiola
o en lo puig de Viñolas, a ponent ab terra de Guillem Borrell y
a tremuntana ab Corominas, ab pacte que ho poguesen possehir,
pagant al dit monastir quart y brasatge de explets. Y lo prior de
Casserras establí al dit Ermamir lo mas de la Serra, que fou de
Aldaberto, a la prestació de quart y brasatge.
258
1072, agost, 11
Donació. Oliva Fedar i la seva muller donen al monestir de Casserres
un alou franc, situat a la parròquia de Savassona. Mentre vis-
qui en tindrà la possessió a canvi de pagar al cenobi la tasca i el
braçatge.

B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4764bis, 594r, núm. 27 (signatura antiga RP,
Als 11 agost 1072. En poder de Alberto, subdiaca. Oliva

Fedar y sa muller donaren al monastir de Casserras las casas y
terras que per franch alou possehian en la parròquia de Savasso-
na. Que afronta a orient ab alou de Oliva Mir, a mitgdie ab alou
de Gifre, a ponent y tremuntana ab alou de Guillem Gomar. Ab
pacte que vivint lo donador ho possehís, donant al dit monastir
tasca y brassiàtich.
259
1072, febrer, 5-setembre, 2

Donació. Folc Manfred i la seva muller donen al monestir de Casserres
les cases i horts que tenen a la parròquia de Savassona. Mentre
visquin en tindran la possessió a canvi de pagar la tasca del pa i
del vi.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4764bis, 591r, núm. 8 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat a les nones de febrer.
Als 2 setembre 1072. En poder de Guillem, sascerdot. Fulco

Mafredo y sa muller donaren al monastir de Casserras las casas,
horts y demés que tenian en la parròquia de Savassona. Que affron-
ta a orient ab lo Coll Superior, en alou de Guifredo, a mitgdie
ab la Vila, a ponent ab las viñas ditas Bonariga y a tremuntana
ab lo Puig de Passarella. Ab pacte que vivint los donadors ho
possehissen a la prestació de la tasca de pa y vi.
276 IRENE LLOP
260
1073, febrer, 13
Donació. Lleopard i la seva muller Oruça donen al monestir de Cas-
serres quatre peces de terra situades a la parròquia de Sant Martí
Sescorts, al lloc anomenat Joventeny. Mentre visquin en tindran
la possessió, a canvi de pagar la tasca i el braçatge al monestir.
Als idus febrer any 13 de rey Felip. Leopart y Orúsia, sa

muller, donaren a Casserras quatre pessas de terra en la parròquia
de Sant Martí, en lo lloch dit Juventeny. Que afrontan a orient
y migdie ab alou de Adrover, a ponent ab terra de Dalmasi, y a
tremuntana ab alou de Adrover ab la sumitat de la serra. Ab pacte
que vivint ho posehisen los donadors pagant tasca y brasatge al
dit monastir.
261
1073, juny, 24
Testament. Gerberga, malalta i temorosa d’una mort sobtada, dicta
testament. Nomena marmessors el seu marit Ramon, Guillem
Guifré, Salomó i Ramon Galí. Llega al monestir de Sant Pere de
Casserres dues unces d’or i l’alou que té a Oló. Fa altres deixes a
Santa Maria del Puig, Santa Maria de Vilalleons, Sant Pere i Santa
Maria de Vic, Sant Pau de Narbona i a diversos eclesiàstics i laics.
Deixa al seu marit l’usdefruit de l’alou d’Oló, a més de l’alou de
Casserres i altres béns, i al seu oncle Guillem Ot, l’alou de Caste-
llet.
[A] ABEV. ACV. Cal. 6, núm. 1062. Original (340 × 115 mm)
a SOLDEVILA, “Del castell al monestir...”, vol. II, núm. 22, pp. 54-55.
c ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic..., fasc. 3, núm. 1352, pp. 649-650.
In nomine Domini. Ego Gerberga, femina, iaceo in magna

infirmitate et timeo ne superveniat mihi repentina mors, et ideo
facio hoc testamentum ut si antea obiero quam alium faciam sicut
superius ordinavero ita distribuant manumissores mei omnes res
meas pro anima mea. Eligo manumissores mei Guilelmus Guifredi

et Salomone et Raimundus, vir meus, atque Raimundus Galindi.
In primis dimitto Domino Deo et cenobio Sancti Petri de
castrum Serris duas untias auri et meum alodium de Olone cum
domibus et terris et vineis et omnibus pertinentiis, cum ipso alodio
quod habeo ad ipsas Arces, id sunt terris et vineis, totum dimitto
ad predictum cenobium et ut teneat predictum alodium Raimundus,
vir meus, in vita sua et donet inde ipsam tascam ad predictum
Sanctum Petrum; post suum obitum soIidum et liberum veniat
in potestate predicti cenobii. Et ad Sanctam Mariam de Podio
unum numum relinquo. Et dimitto Sancte Marie de villa Leonis
manchusos II. Et dimitto canonice Sancti Petri Vici manchusos
Il et Sancte Marie de Vico numum I. Et ad Sanctum Paulum de
Narbona manchusum I. Et ad Oliba presbiter et filio eius Bernar-
do et Sanla presbiter duos manchusos dimitto. Et ad Guilelmum
Guifredi untiam unam dimitto. Et Guilelmo Ennengaudi tribus
numis dimitto. Ad Salomonem et filiolis meis dimitto unam un-
tiam. Et relinquo ad Isarnum presbiterum manchusum I. Et ad
Seniofredum Sendredi unam ovem dimito, et ad filium Raimundi
Vitalis aliam, et ad filium Bonifilii Iohannis aliam. Et ad Engel-
siam dimitto duas oves et unam gonnelam et unum guarambal.
Et ad Petrum dimitto duas oves. Et meum alodium quod habeo
ad ipsas Serras et in omnibus aliis locis cum sacrario quod habeo
ad ipsam ecclesiam et vascula quod habeo in ipso sacrario et in
aliis domibus meis totum dimitto predicto Raimundo, viro meo.
Et partem quod habeo in ipsos bubus dimitto Raimundo predic-
to et ipsa ferramenta similiter. Et meum alodium quod habeo in
Castelet dimitto ad Guilelmum Oto, avunculo meo.
Actum est hoc Vlll kalendas iulii, anno XIlll regis Philippi.
Sig+num Raimundi Iohannis. Sig+num Raimundi Galindi.
Sig+ Raimundi Ermemiri. Sig+num Ermengaudi. Sig+num Guilelmi
Ecii. Sig+num Engelsie. Guilielmus subdiachonus SSS.* Salomone
levita SSS. *
Guilelmus diaconus, qui hoc scripsit et sub SSS. in prefato
die vel anno.
278 IRENE LLOP
262
1074, març, 25
Testament. Guitard Josfred, temorós d’una mort sobtada, dicta testa-
ment. Nomena almoiners el seu fill Miró Guitard, Bertran Bonfill i
Joan, prior del monestir de Sant Miquel del Fai. Fa deixes a aquest
cenobi, al seu fill i nora i a les catedrals de Vic i Girona. Llega el
mas de Vinyoles al monestir de Sant Pere de Casserres.
B ABEV. ACV, cal. 37, Liber dotationum antiquariorum, f. 67v. Còpia de vers
1217: Rúbrica: “Hoc est testamentum Guitard Iozfredi”.
In nomine sancte et individue Trinitatis. Ego Guitardus, prolis

Iozfredi, sanus mente et corpore, vellem distribuere omnes meas res,
sicuti et facio, timeo ne mors michi subito adveniat et ideo facio
hunc meum testamentum et precipio et rogo ut sint elemosinarii
mei, videlicet Miro Guitardi, filius meus, et Bertrannus Bonifilii et
lohannes, prior cenobii Sancti Michaelis Fallensi. His prescriptis
elemosinariis meis iubeo ut habeant potestatem aprehendere om-
nem meam facultatem, dare et distribuere meam elemosinam et
meam voluntatem sicut in hunc testamentum scriptum est.
In primis precipio ut dent alodium ad Sanctum Michaelem
cenobium prenotatum, sicut in cartula sua resonat, cum cuneta sibi
pertinencia; et ipso bosch qui est in Morro Pedros simul cum ipso
manso qui fuit de Enneg, qui est in parrochia Sancti Christofori
de Monte Equas, similiter dent ad Sanctum Michaelem cenobium
prenotatum, et fiat et remaneat in baiulia de Mironi Guitardi, filio
meo. Et ipso maso qui fuit de Mager, qui est in Vinnoles, concedo
ad Sancti Petri cenobii castrum Serras, et fiat et remaneat in baiulia
de Mirone Guitardo, filio meo. Et omnes meos alodios quod habeo
in parrochia Sancti Christofori de Monte Equas et in parrochia
Sancti Petri de Valle Carcera remaneant ad Mirone, filio meo, in
tali videlicet ratione ut per unumquemque annum donet predictus
Miro, filius meus, eminas III de forment ad Sanctum Michaelem
cenobium si Poncius, filius meus, non venerit; et si Poncius, fi-
lius meus, venerit, remaneant omnes alodios de Valle Carcera ad
Poncio, filio meo, cum omnes illorum pertinenciis; et si Poncius
non venerit, remaneat ad Mirone, filio meo, sicut suprascriptum
est; post mortem vero Mironi, remaneat ad filiis suis Guilelmum
et Poncio; et si isti obierint, remaneat ad alios filios de Mirone.
Et ipsas terras et vineas quod habeo in Madrona, remaneant ad
Bonadonna, nuru mea, ut teneat in vita sua; post mortem vero eius
remaneant ad filiis Mironi qui sunt procreati de ea et de predicto
Mironi. Et omnes alodios quod habeo in parrochia Sancti Petri
de vilar Daniel et in parrochia Sancte Marie de Tagam<an>ent,
simul cum ipso mulino et ipsos bosch et garricis, silvis, paschuis,
omnia et in omnibus remaneat ad filio Mirone, in tale videlicet
ratione ut per unumquemque annum donet ad presbitero Sancti
Petri de vilar Daniel sesterada I de ordeo per misses pro anima
mea et uxori mea, nomine Guilla, qui est condam. Et ipsos meos
alodios quod habeo in parrochia Sancti Ylarii et Sancte Marie de
Mancioli remaneant ad Mirone, filio meo, in tali videlicet ratione
ut predictus Miro, filius meus, donet uncias V auri pro anima
mea; et si non fecerit, remaneant predicti alodii, id sunt masos
VI, inter Sancti Petri sedis Vico et Sancte Marie Gerundense. Et
ipso maso de Bernard Saleta concedo ad Bonadonna, nuru mea.
Et concedo ad Mirone, filio meo, mulinos II cum tota usibilia,
cum aquis et caput aquis et regos et caput regos, qui fuerunt de
Fortont. Et concedo ad Mirone, filio meo, ipsas casas cum solario,
cum solos et super positos, cum curtis et ortis, terris et vineis et
trileis et multa genera arborum qui infra sunt et garricis cuitis et
eremis et mulino I et rego et caput rego cum tota usibilia simul
cum ipsos bosch. Et de omne mobile quod hodie habeo tam de
novo quam de vetere concedo medietatem ad Mirone, filio meo,
de pane et vino et cubs et tonnes. Alia medietate concedo ad
Sancti Michaelis cenobii de ipso Fallo. Alia medietate concedo ad
Sancti Petri de Valle Carcera uncia I auri, et ad Sancti Christofori
alia uncia, et ad Sancti Petri de vilar Daniel uncia I auri, et ad
Estephania, filia mea, uncia I auri, et ad Bremon Borrell manco-
sos II, et ad presbitero de vilar Daniel mancosos II. Et muli de
camino concedo ad filia mea Doda simul cum ipsa insula et ipsas
vineas de Truit Mars, simul cum ipsa casa et cum terris et vineis,
et in alio loco pecia I de vinea in Esconnels. Et alios alodios qui
remanent in parrochia Sancte Columbe concedo ad Estefania, filia
mea, in tali videlicet racione quod si aliquis ei inquietare voluerit,
hoc quod ei dedi per cartam donationis isti alodii remansissent
ad suo proprio de iamdicta Estefania.
Actum est hoc VIII kalendas aprilis, anno XlIII regnante
Philippo rege.
Sig+num Guitardi lozfredi, qui hunc testamentum scribere
fecit et manu propria punctum firmavit et testibus firmare roga-
280 IRENE LLOP
vit. Sig+num Remon Iozfre. Sig+num Firriol. Sig+num Berenguer.

Sig+num Ermumir.
Benedicto, sacerdos et monachus, qui isto testamento rogitus
scripsit et SSS. die et anno quo supra.
263
1074, març, 30
Donació. Mirongot i Ramon Bunuer donen al monestir de Sant Pere
de Casserres les cases i horts que tenen al terme de Casserres, a les
parròquies de Sant Vicenç Sarriera, Sant Pere de Roda o de Savas-
sona. Mentre visquin Adalgarda i la seva filla Coloma en tindran
la possessió a canvi de pagar la tasca a l’esmentat cenobi.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4764 bis, 595v, núm. 36 (signatura antiga RP,
al marge: ”Número 13, legajo 2, armario 1, estancia 11”.
Als 30 mars 1074. En poder de Guillem, sascerdot. Mirongoto

y Ramon Bunuer donaren al monastir de Casserras las casas, horts
y demés que tenian dins lo terme de Casserras, en las parròquias
de Sant Vicens de la Riera, Sant Pere de Roda o de Savassona. Y
affronta a llevant ab lo Coll de Terrades, a mitgdie ab lo mitg del
riu Ter, a ponent ab lo Quersoco y a tremuntana ab Ter. Ab pacte
que vivint Aldegardis y sa filla Coloma, ho possehissen, donant
tasca al dit monastir.
264
1074, abril, 21
Donació. Ramon, vescomte, dóna a Arnau Guifré unes terres al castell
de Tagamanent i el delme de la parròquia.
Santa Maria de Tagamanent”, f. 180r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
Als 21 abril 1074. Ramon, bisconde, donà a Arnau Guifredo

unas terras en lo castell de Tagamanent y las decimas que rebia
en dita parròquia.
265
1074, maig, 8
Venda. Ramon Guillem i la seva esposa Adaleda venen a Frujà i la seva
muller Guinedella una peça de terra situada al comtat d’Osona, a
la parròquia de Sant Feliu, a la vil·la d’Espadamala, pel preu d’11
sous de moneda de Vic.
Original (260 × 54 mm). Al dors: “JJ 24”; “8 idus Maig any del Rey Felip 1072”;
“Nº 7, legajo 1, armario 1, estancia 3”; “Spatamala de Sant Feliu de Torrello”;
“Guilem ven a Servia una peça de tera en la paroquia de Torello en la vila de
Spadamala. Torello”; “1074”; “C 52”; segell BUB.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el comprador és Frujà.
mero 7, legajo 1, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 21 maig 1072. Ramon
Guillem y sa muller veneren a Frura las terras tenian en Torelló, en Espada-
mala. Afrontan a orient ab alou de Ermisendis, a mitgdie y ponent ab lo mitg
del torrent, y a tremuntana ab alou de Maria. Preu 11 sous”.
In nomine Domini. Ego Reimundus Guillelmi et uxori mee

Adeledis venditores sumus vobis Fruia et uxori tue Guinedellis,
emptores. Per hanc scripturam vendicionis vendimus vobis com-
plantationem nostram quod fecimus in vestrum alodium. Advenit
ad me Reimundus per meam plantacionem, et ad me Adaledis
per meum decimum et per qualescumque voces. Est autem hec
omnia in Ausone comitatu, in parrochia Sancti Felicis, in villa
Spatamala. Affrontat a parte oriente predicta plantacione in alodio
Ermessindis, de meridie in medio torrente, de occiduo similiter,
de ciricio in alodio de Maria. Quantum infra istas affrontaciones
includunt sic vendimus vobis totum et ab integrum, pro precio
LXV denariorum monete Vici. Et est manifestum. Quem vero
predicta omnia de nostro iure in vestrum tradimus dominium ad
faciendum quodcumque volueritis in duplo vobis componat. Et in
antea ista scriptura firma persisteat.
Actum est hoc VIII idus maii, anno XIIII Philippi regis.
282 IRENE LLOP
Sig+num Reimundi, sig+num Adaledis, nos qui hanc venditione

fecimus et firmavimus firmarique rogavimus. Sig+num Benedicti
Aialberti. Sig+num Benedicti Salomoni.
Guillelmi diachonus qui hec scripsit et sub SSS.
266
1074, setembre, 24
Testament. Miró dicta testament, en el qual fa algunes deixes al mo-
nestir de Casserres.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “32. 3773”:
Testamento hecho por Mironi en el qual hay alguna dispo-

sicion a favor de Caserras, ante Pedro de Susqueda monge, en 8
de las calendas de octubre del año 15 del reynado del señor rey
Felipe.
267
1075, febrer, 28
Donació. Gaubert i la seva muller donen al monestir de Sant Pere de
Casserres les cases i terres situades a la parròquia de Sant Martí
de Castellar, prop del castell. Mentre visquin en tindran la posses-
sió a canvi de pagar l’onzena part dels fruits. Després de llur mort
passarà al monestir.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el nom del donador és Guili-
bert, davant Rialt, sacerdot.
Sant Martí de Castellar”, f. 194r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
Als 28 febrer 1075. Gauberto y sa muller donaren a Casse-

rras las casas y terras que tenian en la parròquia de Sant Martí
de Castellar, cerca lo castell de dit lloch. Affronta a orient ab
alou del biscompte, a mitgdie ab lo camí que va a la Palomera,
a ponent ab lo pontarró, y a tremuntana ab lo camí que va a
Sant Martí o ab terra del biscompte. Possehint-ho vivint ells los
donadors, pagagant la onsena part dels fruyts, y después fos tot

de dit monastir.
268
1075, maig, 18
Donació. Ramon Gilabert dona al monestir de Casserres un alou si-
tuat a Savassona.
Donacion otorgada por Raymundo Guilaberti al monasterio

de Caseras de un alodio sito en Sevasona, ante Guillermo diacono,
en 15 de las calendas de junio del año 15 del reynado del señor
rey Felipe
269
1075, setembre, 24
Testament. Guerau Trasoer dicta testament. Fa algunes deixes al mo-
nestir de Casserres.
Santa Maria de Vilanova de Sau”, f. 13v. Regest en paper de 1787. Nota al
Als 24 setembre 1075. En poder de un monjo de Casserras.

Geraldo Trassuari feu testament, ab lo qual dexà alguna cosa a
Casserras y feu altres disposicions, però per haver-hi molts borrats
y ser sa construcció molt confusa no se pot expressar lo que dexà
al monastir.
270
1076, gener, 19
Donació. Ramon Guillem dóna al monestir de Casserres els drets que
té al castell i terme d’Olèrdola.
284 IRENE LLOP

[B] Trasllat perdut.
Traslado de una donacion otorgada por Raimundo de Gui-

llem al monasterio de los cluniacenses de todos los derechos
que tenia en el castillo y término de el castillo de Olerdola, ante
Pedro levita, a 14 de las kalendas de febrero año 16 del reinado
del señor Felipe.
271
1075, juny, 24-1076, juny, 23

Donació per entrada de monjo. Ermessenda, vescomtessa, lliura
els seus fills Ramon i Bonfill al monestir de Sant Pere de Cas-
serres perquè hi professin. Dóna una torre i heretat a Badalona.
S’esmenten unes relíquies de sant Pere.
a BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras..., pp. 51-52, 66. Regest.
En confirmació de esta veritat tenim un acte en lo Arxiu,

fet en lo any 16 del Rey Felip, que és del Señor 1075, en el qual
llegim que la Bescomtessa Ermessendis en la solemnitat de la
entrega de dos fills seus per ser Monjos del dit Monastir, digué
estas paraulas:
“Idcirco Ego in Dei nomine Ermessendis Vicecomitissa hos
filios meos nominatos Raymundus, et Bonifilio in Monasterio Sancti
Petri Apostolorum Principis, quod est situm in Pago Ausonae, circa
fluvium Ticeris, in loco qui dicitur Castrum Serra, in praesentia
Domini Guilielmi, qui eiudem loci Abbatis regimen tenet, cum
oblatione in manu, atque petione Palla Altaris in manu sua propia
involuta ad nomen sancti Petri, cuius reliquiae hic continentur et
supradictum Monasterii rectorem presentem trado”.
Lo any 16 del dit Rey Felip y 1075 del Senyor entregaren,
com està dit, al Abat de Casserras dos fills seus, perquè los criassen
en lo Monastir y servissen en vida religiosa al Señor, y juntament
donaren dos heretats y confirmaren la donació de la Torre de
Badalona, que pochs anys antes avien donat.
272
1075, juny, 24-1076, juny, 23

Donació. Ramon Guillem dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
els alous que té al comtat de Barcelona.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 2. 4116”.
Donacion hecha por Raimundo Guillermi al monasterio de

Sant Pedro de los Cluniasenses de los alodios del condado de Bar-
celona, ante Raimundo Rovira notario, en el año 16 del reinado
del señor rey Felipe.
273
1065-1076, desembre, 31
Definició. Gaufred i la seva dona renuncien als drets sobre un camp
que havia pertangut al seu avi, situat al comtat de Vic, al lloc ano-
menat Coromines i després camp del Ferriol, a favor del monestir
de Sant Pere de Casserres. Reben del cenobi 6 diners de plata pura
de Vic i 3 quarteres de vi.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que els actors són Gausfred i la
seva dona Gia. Datat l’any 6 del rei Felip.
Als 31 desembre 1076. En poder de Guillem, sascerdot. Gau-

fredo y sa muller, attenent que havian tingut varias disputas ab
lo monastir de Casserras sobre un camp que fou de son avi, dit
Ferriol, situat en lo comptat de Vich y en lo lloch dit Corominas
y després camp del Ferriol, y que havent mirat sos instruments
no havian trobat dret per vindicar dit camp, diffiniren y cediren
totas sas veus y accions que podian tenir en lo dit camp a favor
de dit monastir. Per qual diffinició reberen de dit monastir 6 di-
ners plata pura de Vich y 3 quarters de vi.
Nota que si bé en dit instrument no se nombra la parròquia
de Vilanova y no se ha pogut averiguar la situacio del dit camp,
286 IRENE LLOP
però com en dita parròquia està lo mas Corominas se creu serà

situat dins dit mas y per sò se ha continuat en esta parròquia.
274
1078, març, 29
Venda. Ramon, de la prole de Galavons, i la seva dona venen al mo-
nestir de Sant Pere de Casserres una peça de terra situada a la
parròquia de Santa Maria de Folgueroles, prop del lloc anomenat
Albareda, pel preu de 2 unces i 3 mancusos. Mentre visqui en tin-
drà la possessió a canvi de pagar la tasca al cenobi.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. El nom de la dona de Ramon Galavons és
Guisla.
Santa Maria de Folgarolas”, f. 85v-86r. Regest en paper de 1787. Nota al mar-
A 4 kalendas abril any 18 del rey Felip. Ramon, de la prole

de Galavons, vené a Casserras una pessa que tenia en Folgarolas,
cerca la casa en lo lloch dit Albareda. Que affronta a orient ab
lo mateix camí, a mitgdie ab alou del venedor, a ponent ab altre
camí y a tremuntana ab altre camí. Item la tercera part de un
alou que tenia en la Coromina. Que affronta a llevant ab lo camí,
a mitgdie ab terra del venedor, a ponent ab altre camí, y a tre-
muntana ab alou de Argimbal. Item en lo mateix puig lo camp.
Que afronta a orient ab lo riu Ruxol, a mitgdie y ponent ab alou
del venedor, y a tremuntana ab alou de Miro. Preu de 2 onsas
y 3 mancusos, ab pacte que vivint lo donador pagaria tasca al
monastir y després de sa mort quedàs tot de dit monastir.
275
1079, gener, 17
Donació. Luneta dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un alou
situat a la parròquia de Savassona, al lloc anomenat Puigmar-
quer. Mentre visqui hi viurà i en tindrà la possessió a canvi de
pagar una gallina anual al cenobi.

B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis f. 594r, núm. 26 (signatura antiga RP,
Als 17 janer 1079. En poder de Amat, sascerdot. Luneta

donà al monastir de Casserras un alou que tenia en la parròquia
de Savassona, en lo lloch dit Puigmarquer. Que affronta a orient
ab lo dit puig, a mitgdie ab terra de Pons Veralo, a ponent y
a tremuntana ab terra que fou de Guifredo Isarn. Ab pacte de
possehir-ho dit donador vivint, donant una gallina annual.
276
1079, octubre, 12
Evacuació. Arnari evacua a favor d’Oliva i la seva muller el mas de
Vilagermà, del monestir de Sant Pere de Casserres.
Als 4 idus octubre any 20 del rey Felip. Arnari difiní y evacuà
a favor de Oliva y sa muller lo mas de Vilagermà ab totas sas
terras y honors, que digué ser de Sant Pere de Casserras.
277
1079, novembre, 25
Donació. Ramon Folc, vescomte de Cardona, i el seu germà Folc, ar-
diaca, fan donació de l’església de Sant Pere de Casserres al mo-
nestir de Cluny.
A Bibliothèque de la ville de Cluny, núm. 3; Cartulaire B, Chartes d’Hugues,
núm. 86.
de Casserras”, f. 9r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 16, le-
gajo 2, armario 1, estancia 1”. Regest: “Als 20 juliol de 1078. Ramon, bisconde
288 IRENE LLOP
de Cardona, y son germà, ardiaca de Urgell, donaren a Sant Pere de Cluni o

a Casserras lo monastir de Casserras cerca del riu de Ter ab totas las iglèsias,
dècimas, primicias, molins y demés. Ab pacte que lo abat de Cluni posasen
allí prior y monjos del seu monastir que observasen la regla de Sant Benet y
quant fos necessari posasen abats que lo governasen”.
a BRUEL, Recueil des chartes..., vol. IV, núm. 3541, pp. 668-669.
b SOLDEVILA, “Del castell al monestir...”, vol. II, núm.23, pp. 56-57. Regest.
d PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 88-90. Regest.
e BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras..., p. 66. Regest: “Lo any 19
del dit Rey Felip y 1078 de Christo, desitjant los dits Bescomtes lo aument, y
estabilitat del dit Monastir, procuraren que lo Abat y Convent de Cluní se en-
carregàs del govern y cuydado del Monastir de Casserras en quan al Monjos,
y govern de aquella Santísima Congregació”.
In nomine Sancte et Individue Trinitatis. Ego Raimundus

Fulconis, fraterque meus Fulco archidiaconus, uxor etiam meam
Ermesindis, notum fieri volumus tam presentibus quam futuris
omnibus sancte Dei ecclesie cultoribus et catholicis viris, quod ea
que in transitoria et seculari vita generamus recolentes, intellexi-
mus nos in multis graviter deliquisse et eum, cui a nobis omnibus
male gestis districto iudicio ratio erat reddenda, modis pluribus
offendisse; communi igitur consilio volentes illatas ei offensiones
placare, constituimus ei de nostro communi partem aliquam ex-
hibere. Habebamus autem ecclesiam in loco qui dicitur Castrum
Serris, quam ad salutem animarum nostrarum et ad peccatorum
nostrorum remedium, in honore a nobis offensi creatoris beatis
apostolis Petro et Paulo, domno etiam Hugoni, abbati Cluniacensi,
eiusque successoribus, fratribus insuper Cluniaci Deo servientibus
cum omnibus eius apendiciis, cum eis videlicet que tunc tem-
poris habebat, queque in futuro adquisitura erat, concessimus,
ut haberent et in perpetuum, absque ullius successoribus nostri
calumpnia, tenerent eo videlicet tenore, ut fratres ibi aliquod po-
nerentur qui monachorum regulam observarent et ordinem Beati
Benedictini et Cluniacensis eclesie pro fratrum modulo tenerent,
pro nobis etiam Deum aliquando, ut nobis miseretur, pro posse
interpellarent. Ut ergo ista donatio rata et sine termino inconvulsa
habeatur, subscripsimus utrumque et donationis testes et de do-
natione facti privilegii idoneos corroboratores. Privilegium factum
corroboravi in primis manu mea signum meum inscribens, ego
Raimundus Fulconis vicecomes, corroboravit et frater meo Fulco
archidiaconus; uxor etiam mea Ermessindis, punctum laudationis
imprimens corroboravit; apposuit et signum Berengarius, Ausonen-
sis episcopus. Super his aposuerunt corroborationis signa amici
et fideles nostri, clerici et laici.
Actum est hoc apud Cluniacum, VII kalendas decembris, anno

incarnationis Dominice MLXXVIIII, indictione II, epacta XXVI,
regnante Philippo anno XX.
Fulco archidiaconus SSS.* Raimundus vicecomes SSS.* Er-
messindis vicecomitissa SSS.* Ego Wilelmus diaconus precepto
Fulconis archidiaconi scripsi et subscripsi.
278
1079, juny, 24-1080, juny, 23

Donació. Ramon Folc, vescomte, i Ermessenda, vescomtessa, donen
al monestir de Sant Pere de Casserres la meitat del quint de la sal
de Cardona.
a BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras..., p. 66.
Lo any 20 del dit Rey y 1079 de Christo los dits Bescomte

Ramon Folc, y Ermessendis per mostrar lo gran amor, que te-
nian al Monastir de Casserras determinaren fer-li part de la seva
més estimada hacienda que tenian en los seus Estats, que és la
Sal de Cardona, y de ella donaren perpètuament al dit Monastir
la mitat del quint de tota la sal que se tallaria en las Minas del
Estat de Cardona. Aquest dret que tenia lo Monastir de Casseras
sobre la Sal de Cardona, lo cedí lo Colegi al Duch de Cardona y
los dits Senyors donaren al Colegi los delmes y censos del Mas de
la Sala de la parròquia de Mirambell, que és cosa tan poca que
pèr arrendament ne trau sols lo Colegi 45 lliuras cada any, consta
més avant ab acte del any 27 del dit Rey que los dits Bescomtes
avian donat al Monastir de Casserras lo Alou y directa senyoria
que tenian en Castell Tort.
279
1080, febrer, 25
Venda. Arnau Fruga i la seva dona Nèvia venen la tercera part del mas
d’Espadamala a Berenguer Fruga i a la seva dona Ermengarda. El
mas està situat al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Feliu
290 IRENE LLOP
de Cervià, i el preu és de 12 sous de moneda de Vic. La causa de

la venda és la fam.
Original (159 × 89 mm). Al dors: “JJ 47”; “5 kalendas Marc any 20 del Rey
Felip 1078”; “Nº 8, legajo 1, armario 1, estancia 3”; “No y a caserres”; “Sant
Feliu de Torallo nº 8”; “nº 8 venda feta a un particular de Torello de un terç de
la heretat Spadamala. Torello”; “1080”; “C 53”; segell BUB.
mero 8, legajo 1, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 5 mars 1078. Arnau Fru-
ga y sa muller veneren a Berenguer Fruga la tercera part del mas Espadamala,
de Torelló. Que affronta a orient ab Ermamir de Vilaseca, a mitgdie ab lo Coll
Viñal, a ponent ab Ter, y a tremuntana ab alou de Santa Maria de Ripoll. Preu
de 12 sous”.
In nomine Domini. Arnallus Fruga et uxor sua Nevia venditores

sumus vobis Berengario Fruga et uxori tue nomine Ermengardis.
Per hanc scripturam nostre vindicionis vendimus vobis terciam
partem de ipso manso de Spadamala, cum exiis vel regressis ea-
rum. Hoc quod nos ibi abemus vel abere debemus, sive francum
quam fiscum, totum ab integrum. Qui est in comitatu Ausona,
in parrochia Sancti Felicis Cirviani, in villa Spadamala. Qui
afrontat iamdicto manso de oriente in alodio Amatus Ermemiri
de Vila secha, de meridie in collo de Vineal, de occiduo in ipso
flumine Ticeri, de circi in alodio Sancte Marie de Rivipollo.
Quantum iste IIIIor afrontaciones includunt sic vobis vendimus
propter necessitatis famis, per XII solidos denariorium monete
Vici obtima sine nulla retinencia. Et est manifestum. Quem vero
predicta hec omnia de nostro iuramus in vestro tradimus dominio
et potestate. Quod si nos venditores aut aliquis homo qui ista
vendicione venerit pro inrumpendum, non hoc valeat vindicare
set in duplo componat.
Actum est hoc V kalendas marci, anno XX regni regi Phi-
lipo.
Sig+num Arnallus, sig+num Nevia, nos qui ista vendicione fe-
cimus firmamus firmarique rogamus. Sig+num Ioan Gifre. Sig+num
Benehet Salamoni.1 Sig+num Isarnus Amati et abuit. Raimundus
Arnalli tribus solidos denariorum de tercio de iamdicto precio.
Sig+num Guillelmus Olibani [...]. Sig+num Raimundus Arnalli.
Adalbertus presbiter, qui hoc scripsit die et anno quo SSS.

supra.
1. Continua al dors.
280
1080, abril, 4
Lloació. El monestir de Sant Pere de Casserres lloa i aprova a Joan Pe-
rafita i als seus l’honor que tenia a la parròquia de Sant Miquel de
la Guàrdia, al lloc anomenat Guardiola, tret dels drets que rebia
el cenobi.
en paper de 1787. Nota al marge: “Guardiola. Número 10, legajo 1, armario 1,
estancia 15”.
Als 4 abril de 1080. Lo monastir de Casserras llohà y aprobà

a Joan Perafita i als seus lo honor que tenia per sos passats en la
parròquia de la Guàrdia y lloch anomenat mas Guardiola, salvo
los drets que rebia dit monastir.
281
1080, maig
Testament sacramental. Testament sacramental de Vidal. Deixa a
Casserres una peça de terra de vinya situada a la parròquia de
Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat Alariga.
En lo mes de maig any 20 del rey Felip. Vidal feu son testa-
ment sacramental, ab lo qual dexà a Casserras una pessa de terra
de viña, situada en la parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit
Alariga, ab pacte que mentres visqués la sua muller ho possehís,
pagant la quarta part del vi a Casserras.
292 IRENE LLOP
282
1080, setembre, 26
Donació. Bernat Ol·lofred i els seus donen i defineixen al monestir de
Sant Pere de Casserres unes vinyes i un mas.
Als 26 setembre 1080. Bernat Ollofredo y fills donaren a Cas-

serras las viñas de Durban y lo mas Mitjà que Ramon dexà al dit
Sant Pere y difiniren a est tot lo que tenian en dita viña y mas.
283
1080
Capbreu. Capbreu de diversos censos de masos i terres de Vilalleons.
Acte del any 1080 en lo qual se referexen varios censos que

devia cobrar Casserras de varios masos y terras de Vilalleons, lo
qual per ser esborrat no se pot entendrer què acte és ni fer-se
déll especificació.
284
1081, novembre, 15
Donació. Guifreda dóna al monestir de Casserres dues peces de terra
situades a Roda, al lloc anomenat Antunyà. Mentre visquin els
seus fills en tindran la possessió a canvi de pagar el quart i el
braçatge.
Als 15 novembre 1081. Guifreda donà al monastir de Casserras

dos pessas de terra en Roda, en Antoniano. Afronta a orient ab
terra de dit monastir, a mitgdie ab terra del donador, a ponent y
tremuntana ab terra de Sant Pere. Possehissen los seus fills pagant
quart y brassatge.
285
1081, desembre, 31
Donació. Martí, prevere, i altres persones donen al monestir de Sant
Pere de Casserres una casa, hort i terres a Pruit, al lloc anomenat
Deveses.
Sant Andreu de Pruhit”, f. 168r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 31 desembre 1081. Martí, prebere, y altres donaren a

Casserras una casa, hort y terras en Pruit, en lo lloch dit Davesas.
Que affronta a orient ab lo torrent, a mitgdie ab lo mateix o terra
del feu de Rupit, a ponent ab lo Puig Stabile o ab lo camí que
va a Sant Andreu, y a tremuntana ab lo camí de Fransa.
286
1082, gener, 7
Donació. Arnau, fill de Guifreda, dóna al monestir de Sant Pere de Cas-
serres un alou situat a Sant Hipòlit, al lloc anomenat Ordines.
Als 7 janer 1082. Arnau, fill de Guifreda, donà a Casserras

un alou ab sas terras que tenia en Sant Hipòlit, en lo lloch dit
Ordines. Afronta a orient ab Ter, a mitgdie baixa dins lo torrent
de Cagalella, a ponent ab lo torrent que corra quant plou y alou
294 IRENE LLOP
dels donadors sobre dit torrent, y a tremuntana ab Folcon Ebri-

no y de Bernat Ermengardo y ab la manció de Ripoll y alou de
Miro Guillem.
287
1082, abril, 25
Donació. Geribert Sunyer dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
un alou situat a la parròquia de Sant Feliu de Torelló, a Espada-
mala. Mentre visqui en tindrà la possessió, a canvi de donar tasca
al monestir.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Torelló, C/54 (signatura antiga II/142). Ori-
ginal (270 × 99 mm). Al dors: “12”; “Donacio a Casserres de alou a la Espada-
mala”; “Nº 2 Donacio feta al monestir de Caserres de un alou en la parrochia
de Sant Feliu de Torello en la partida dita Spadamala. Sant Feliu de Torello”;
“Sant Feliu de Torallo nº 2”; “JJ 29”; “7 kalendas Maig any 22 del Rey Felip
1080”; “Nº 9, legajo 1, armario 1, estancia 3”; “1082”; “C 54”; segell BUB.
mero 9, legajo 1, armario 1, estancia 3. Als 7 maig 1080”. Regest: “Gibert
Suniari donà a Casserras lo alou que tenia en Espadamala, de Torelló. Que
affronta a orient ab lo camí que passa per Sabodela, a mitgdie ab lo Puig de
la Guàrdia de Espadamala, a ponent ab lo mitg del Ter, y a tremuntana ab la
carrera que fou de Miró”.
In nomine Domini. Ego Geribertus Suniarii donator sum

Domino Deo et Sancto Petro Castri serris. Per hanc scripturam
donationis mee dono namque prenominato Sancto Petro illum
alodium complantatum de arboribus sive vitibus quod mihi dimisit
avunculus meus, nomine Giscafredus et Geriberga in Spatamala,
in ipsa parrochia Sancti Felicis de Torilione. Affrontat iamdictum
alodium a parte orientis in ipsa strada que transit per Sabodela,
de meridie in podio de ipsa Guardia de Spatamala, de occiduo
in media aqua de Tezer, de circi in ipsa carrera que fuit de Miro
Flama. Quantum isti termini includunt aut circumeunt sic dono
deo et Sancto Petro cenobio supradicto et habitatoribus suis
supradictum alodium. Qui est in comitatu Ausone, in iamdicta
parrochia Sancti Felicis Cerviano, cum exiis et regresiis suis. Sub
ea convenientia ut donem omnibus diebus vite mee ego iamdictu
Geribertus ipsam tascham prenominato Sancto Petro et habitatori-

bus suis ex fructu ex ipso alodio iamdicto quod Deus ibi dederit.
Post meum obitum remaneat iamdictum alodium solido et libere
prephato Sancto Petro et habitatoribus suis. Quisquis homo vel
femina qui hanc scripturam donationis venerit ad irrumpendum,
non habeat licenciam sed componat prephata omnia in duplo cum
sua inmelioracione. Et postea hec scriptura donationis firmum
robur optineat in eternum.
Actum est hoc VII kalendas maii, anno XXII Philippi regis.
Sig+num Geriberti Suniarii, qui hanc donationem feci et
firmavi firmarique rogavi. Sig+num Reimundi Guillelmi. Sig+num
Mironis Gontariis. Sig+num Bernardi Gig. Sig+num Mironis Rei-
mundi. Sig+num Reamballi.
Guillelmus levita, qui hoc scripsit et sub SSS in prephato
die et anno quo supra.
288
1082, novembre, 12
Testament sacramental. Pere Guillem, el prepòsit Bernat d’Àger i Gui-
llem Oliba, en qualitat d’almoiners de Guillem Ramon, fan públic
el seu testament amb testimoni prestat sota jurament a l’altar de
Sant Benet de la catedral de Vic. Declaren que Guillem Ramon
havia arribat al castell d’Àger des d’Osona i que havia emmalaltit
quan anava des del castell de Casserres al castell d’Estanya, on
va fer rellegir el seu testament davant de Berenguer, bisbe de Vic,
que hi acudí des del castell de Casserres. Fa diverses deixes a Sant
Pere de Vic, al cenobi de Sant Benet de Bages, a Santa Maria de
Montbui, a la canònica vigatana, als seus fills, als bisbes de Vic i
de Ribagorça, per a nombroses esglésies i per a diverses persones
més. Morí el 17 d’octubre.
[A] ABEV. ACV, cal. 6, núm. 2195. Original (520 × 610 mm).
a JUNYENT, Guillem Ramon, abat d’Àger, fascs. 113-120, apèndix I, pp. 269-281.
b JUNYENT, Estudis d’Història i art…, apèndix I, pp. 149-159.
c ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vi..., fasc. 4, núm. 1455, pp. 744-747.
Sub Trinitatis nomine sacro. Hec est sacramentalis conditio et

ultime voluntatis publicacio cuiusdam defuncti Guilelmi Raimundi
nomine, Ausonensis caput scole et abbatis Aggerensis ecclesie que
296 IRENE LLOP
facta est sicut iubetur in lege gottorum de ultimis voluntatibus

morientium hominum.
Quapropter nos testes, ego Petrus Guilelmi, proles que fui
prefati defuncti, et Bernardus, prepositus Sancti Petri Aggerensis,
et Guilelmus Olibe, qui fui ex familia eiusdem defuncti, in pre-
sentia Ricardi, sacristani Vicensis et iudicis, et Raimundi Guiberti
ac Guilaberti, fratris sui, assistentibus aliis testibus, clericis et
laicis, iurando testificamus supra altare Sancti Benedicti in Vico
quia vidimus et presentes eramus quando prefatus defunctus a
partibus Ausone perveniens Aggerensem castrum ibique per octo
dies comoratus, dum subsequenti dominica die inde iter arripiens
ad kastrum Corcanum perveniens, et ibi ipsa nocte ospitium ha-
buit. Feria quoque secunda cum suis sociis castellum Sancti Petri
quod vocant Stagna, quod est ultra castrum Serris, attigit, et ipsa
die ibi mansit. Altera autem die reversus ad kastrum Serris co-
lloquium habuit cum episcopo Ausonensi, qui tunc ibi aderat, et
Gerallo Poncii. Cumque inde ad predictum kastellum reverteretur,
in medio itinere captus est ab infirmitate. Et cum invalescente
languore in eodem kastello iaceret, episcopo Vicensi nuntium misit
ut ad se veniret. Qui cum venisset postquam suis oracionibus se
comendavit, testamentum suum quod diu ante fecerat et manibus
propriis firmaverat ante se adducere fecit, et in audientia nostra,
ante presentiam predicti episcopi recitari eum fecit, et laudavit
sicque stare mandavit, excepto hoc quod tunc per suis solummodo
verbis aliter ordinavit. Et sicut in eodem testamento resonat, elegit
amicos suos, videlicet prefatum Petrum, filium suum, et avunculos
eius, Raimundum ac Guilabertum. Quibus precepit et per eam
fidutiam quam in eis habebat, rogavit et ammonuit, ut si antea
obisset quam aliud testamentum fecisset, ita distribuissent omnes
res suas, sicut in suo testamento viderint scriptum et a manu sua
in calce firmatum.
Primitus dimisit Domino Deo et Sancto Petro, seniori suo de
Vico, missale suum valde bonum quod fuit in Rivopullo scriptum,
ut post mortem suam aberet eum solidum. Omnes autem suos
libros alios quos habebat in Vico sub tali tenore dimisit ei, ut
filii sui clerici, scilicet Petrus et Amatus, teneant et habeant eos
dum vivunt in servicio eiusdem, tam divinos quam ex grammati-
ca scriptos. Hoc est antifonarium, et leccionarium, et Priscianum
maiorem et minorem, et Virgilium atque Oracium, et Amelarium
simul iunctum cum Pascasio et Alcuino, et Sedulium simul iunctum
cum Prospero et Catone, et Aratorem simul iunctum cum Persio,
et Beda de metrica arte, et Serviolo, et Boetium novum valde bo-

num cum libris de Trinitate, et librum Iudicum cum rethorica, et
libellum de Senectute et Amicicia, et qualiter constructio debeat
fieri, et libellos duos, et kartas magnas tres de Compotu, et librum
duodecim versuum Virgilii iunctum cum Prudentio, et medicinalem
librum cum Aviano iunctum, et Martianum de octo partibus, et
quaterniones ex multis rebus. Et cenobio Sancti Benedicti dimisit
Bibliotecam que fuit Amati Eldrici, cum aliis libris quos prestiterat
Raimundo priori. Et Sancte Marie de Monteboio dimisit suum
librum grossum, tali racione ut teneant eum filii sui Petrus et
Amatus quando voluerint et eis opus fuerit et nunc habet eum
abbas Sancti Poncii ad transscribendum. Et kanonice Sancti Petri
de Vico dimisit ipsum mansum quod emit de Bellone Deodati, et
de Guifredo Sendredi, sub Sancta Eulalia iuxta rivum Gurri, cum
suis omnibus suis pertinentiis, sub eo modo ut Petrus, filius eius,
teneat eum dum vivit, et donet inde ipsam thascam et unarn ton-
nam vini sursum in kastello de Menteboio. Et domno Berengario
episcopo, seniori suo, iam dederat ei mulam suam meliorem, et
nunc dimittit et mulam que fuit Petri, quam in suo testamento
kanonice dimitebat, ut oret pro ipso, et mercedem habeat de in-
fantibus suis. Et predicto cenobio Sancti Benedicti dimisit etiam
centum mancosos aureos quos domno Sancio comendaverat, et
tres anulos aureos cum aliis rebus quas ei dedit. Et cenobio Sancti
Petri de kastro Serris dimisit quinquaginta [et sex] solidos dena-
riorum de veteribus quos ipsa vicecomitissa de Kardona debebat
ei pro mancosis quos ei prestitit. Et Petro, filio suo, dimisit suum
superlectum de Kastanea, et unam almoceliam, et unum feletrum,
et unum quatum optimum, et unam guadingam, et unam pluma-
ciam, et suum superpellicium cum ipsa pellicia armelina parata
de palleo, et unum plumacium de palleo. Et ad Amatum dimisit
unam guadengam [et unum quatum album] et duos plumacios de
lana, et unam plumaciam, et unum strai. Et in domo de Vico et
de Petroso alios pannos ad cubandum reliquid. Et Sancto Amantio
de Petroso, et presbitero eius dimisit duas mancosatas ex annona
de vino. Et Sancte Marie de Galliano et prebistero eius, similiter.
Et excepto alodio quod fuit Bellonis Deodati et Guifredi Sendre-
di, quod est sub Sancta Eulalia quod superius, dimisit Petro filio
suo. Omne aliud suum alodium de Ausona, videlicet de Mora, et
de Fontecooperto, et ipsum totum de Petroso et de finibus eius,
excepto illo alodio toto de Ollerons, quod ibi emit de Raimundo
Ellemari et eredibus suis, dimisit equaliter filiis suis masculis,
298 IRENE LLOP
Petro scilicet et Raimundo, Arnallo atque Amato,1 cum medietate

ex vineis thascalibus Sancti Petri, quas habebat in ipsa Celada
de Terradellis; aliam namque medietatem istarum vinearum, et
ipsum alodium de Speluncis quod emit de Fulcone Guisadi et de
Guisado Seniofredi et matre sua et fratribus suis, et de Guilelmo
archidiachono, et de Guilelmo Andaleci et eredibus suis, et ipsum
totum quod habebat in suburbio de Galliano cum sacrariis que
sunt iuxta ecclesiam Sancte Marie, in quibus Ledgardis eius baiula
habitat, dimisit Petro, filio suo, per melioracionem in vita sua, et
post suum obitum remanere iussit fratribus suis qui vivi fuerint.
Similiter dimisit Raimundo, filio suo, ipsum suum sacrarium
quod Bonusfilius Guilelmi de Comis Profundis tenebat per eum
in Galliano cum toto ipso alodio de Pilosis, et cum ipsis vineis
quas emit de Guifredo Iudig et de filiis suis, in vineale chanonice
Sancti Petri sub ipsa Sala. Sciatur etiam quia Guilie, filie sue, iam
dedit quadraginta untiatas bonas et magnas, et modo dimisit ei
domos et terras et vineas quas emit in Monteboio, in Plana de
Todallo, de Raimundo sacerdote et uxore eius, et eredibus suis,
et de Amato Olibe, et fratre suo Dalmacio. Insuper dimisit ei
suam vineam Ellesindam quam habebat in Coschoiosa2 cum aliis
vineis et terris quas illic habebat; et hoc totum dimisit ei pro sua
ereditate ut nichil amplius fratribus suis possit requirere. Insuper
dimisit filiis suis predictis domos et terras et vineas cum sacrariis
quas et que habebat in Bagis, intra parrochiam Santi Aciscli; sub
eo tenore ut semper donent inde ipsam thascham cenobio Sancti
Benedicti, et post eorum omnium obitum, ipsius cenobii sit so-
lidum. Et supradictis filiis suis dimisit iterum suum solarium de
Monteboio, cum domibus, et aliis hedificiis que sunt in circuitu
eius, simul cum ortis et terris et vineis et boscis et arboribus
universis, quantum pertinet ad eandem domum; sub eo pactu, ut
semper dum vivunt hoc habeant et possideant in servicio Sancti
Petri de Vico; et precepit ut quisquis ex eis primus obierit, alii
fratres qui remanserint hoc totum similiter habeant usque ad
ultimum. Et post eorum obitum, si Guilia viva remanserit, iussit
ut hoc similiter habeat. Et iussit suis solummodo verbis ut post
suum obitum, tam ipsi dum vivunt quam ipsa si supervixerit
eos, semper donent inde ipsam thascam kanonice Sancti Petri de
Vico, et post eorum omnium obitum, precepit remaneri predictum
alodium de Monteboio prefate kanonice solidum. Et Beatrici, filie
sue, dimisit per suam hereditatem domos predictas et alodium de
Ollerons, quantum de Raimundo Eliemari emit et uxore eius et
filiis suis, simul cum ipsa terra de vinea Bonifilia iuxta rivum de
Guadello. Et insuper dimisit ei suum alodium de Solariolis, quod
est thaschale Sancti Petri de Vico, quantum emit de Arnallo Rai-
mundi et uxore eius et heredibus suis. Et omnia vascula erea et
lignea que sunt in supradictis alodiis dimisit filiis suis. Et ex suis
equabus dimisit maiorem inter Petrum et Amatum, filios suos, et
aliam minorem inter Raimundum et Arnallum, filios suos. Et suam
domum quam habebat sursum in Monteboio dimisit Petro, filio
suo. Et suas domos quas habebat in villa Vici, quas ipse fabrica-
vit, et quas Guilelmus Cixile et Arnallus Bonefilii dimiserunt ei,
dimisit filiis suis predictis Petro et Amato in servicio Sancti Petri,
cum domunculis que adiacent eis, et cum sacrariis Sancti Felicis.
Et iussit ut quisquis ex eis primus obierit, alter hoc habeat qui
remanserit, et ille eligat unum ex propinquis suis qui hoc habeat
post eius obitum in servitio Sancti Petri et ecclesiam Sancti Felicis
cum honore teneant et secundum suum posse illuminent et decan-
tent. Et alias domos quas Guculinus Bonifilii dimisit ei, similiter
reliquid Raimundo, filio suo, in servitio Sancti Petri, cum ipso
orto et medietate ipsius fascie terre; et aliam medietatem Petro
et Amato concessit. Et domno Guadallo, amico suo de Monte-
boio, dimisit suum pellicium grisium coopertum. Mandavit etiam
ut Amatum cum suis rebus tantum Petrus, frater suus, teneat et
nutriat et induat inde, et docere faciat donec ipse per se possit
facere. Et dimisit suas pelles marturinas Petro, filio suo, sub eo
modo ut dedisset pro eis quatuor untias in officio sue sepulture
et in quo ipse iussiset. Et Ricardo sacristano, amico suo, dimisit
suam thyaram novam auro contextam, et unam almoceliam. Et
Borello Adroarii dimisit suam tonnam maiorem de Vico. Et prefato
Raimundo Guilelmi, filio suo, dimisit unum quatum optimum, et
unam guadinguam, et unum superlectum.
Hec autem omnia que superius scripta sunt, ita prefatus
auctor secundum suum testamentum stabilivit, excepto quod ex
alodio de Monteboio per suis verbis thascam Sancto Petro dimisit,
nam antea in testamento quarteram olei dimittebat.
Nos ergo prelibati testes iuxta quarti ordinis modum, sicut
continetur in libro Iudicum, volumtatem prefati defuncti quam
nobis iniuncxit suis solummodo verbis, extra hoc quod in suo
testamento sicut superius resonat stare mandavit, infra spacium
sex mensium rogati ab ipso conditore, testificando corroboramus
sicut subterius in hac pagina scriptum est. Iussit namque remanere
asinum suum filiis suis Petro et Amato, quem in suo testamento
300 IRENE LLOP
dimittebat Sancto Benedicto. Et suum mulum minorem quem ad

suum opus retinebat, dimisit Sancto Petro de Ager. Et suam copam
argenteam quam etiam sibi retinebat, cum alio cipho argenteo
kanonice Sancti Petri de Vico dimisit. Et alium cifum argenteum
minorem abbati Sancte Marie Rivipollentis dimisit. Et ex omni
sua laboratione de Ausona dimisit terciam partem annone inter
chanonicam Sancti Petri de Vico et cenobium Sancte Marie de
Rivopullo; alias autem duas partes que remanent filiis suis equa-
litter dimisit. Similiter etiam ex annona et vino que habebat in
Monteboio, terciam partem dimisit Sancto Benedicto; duas autem
que remanent, ita etiam filiis suis dimisit. Ex annona quoque de
vino que habebat in Galliano et in Petroso, dimisit etiam terciam
partem inter Sanctam Mariam de Serratex et Sanctum Petrum de
Portella; reliquas duas filiis suis dereliquid. Ex quatuor quoque
porcis quos habebat in Monteboio, duos dimisit Sancto Benedic-
to; alios quoque duos iussit dari cenobio eiusdem pro anulo uno
aureo quem ex tribus quos dederat eidem loco secum retinuerat,
quem antequam moreretur iussit dari episcopo Ripecurcensi, ut
pro eo missam chaneret et sepulcrum eius absolveret. Et exceptis
omnibus pannis lecteis que superius filiis suis dimisit, omnes alios
qui remanent filio suo Petro dimisit [cum suo lecto martrino];
et Raimundo Atile suam capam novam, et Raimundo Guadamiri
suam tunicam novam, et Benedicto suam pelliciam novam. Et
ipsam hereditatem quam dimisit Arnallo, filio suo, in alodii et in
domibus de Ausona, et de Petroso, iussit ut si ipse moreretur sine
infante de legitimo coniugio, omnis eius hereditas reverteretur ad
fratres suos.
Et postquam hoc totum pretestatus auctorita sic in hac pa-
gina resonat secundum suum testamentum et suis verbis instituit
et ordinavit, in suo pleno sensu et memoria integra, inmutata hac
voluntate, ab hoc seculo discessit, XVI kalendas novembris.
Quod est hactum II idus novembris, anno XXIII regni Philipi
regis
Petrus caput scole, filius qui fui ipsius defuncti, SSS. * Sig+num
Guilelmi Olibe. *3 Bernardus levita. * Nos huius rei testes sumus,
et sic nos audisse et vidisse iuramus. Ego Ricardus sacrista et lator
iuris ohc corroboro SSS.* Guilabertus cannonicus, SSS.* Reimundus
Natinheus SSS. * Raimundus Guilielmi, abbas Aggerensis, SSS. *
Sig+num Ermengaudus, livita [sic] * Amatus scolasticus SSS. *
Borrellus sacer SSS. * Sig+num Guilelmus sacer SSS. *
Artallus subdiaconus, qui hoc scripsit, et in prefato die vel anno

SSS., cum litteris suprapositis in XXII linea et fusis in XXVª.
1. Segueixen unes lletres ratllades. 2. Coscoliosa. 3. Segueixen les lletres n
sig, ratllades.
289
1082-1083, gener, 31
Establiment. El monestir de Casserres estableix a Bernat i a la seva
muller Ermessenda el mas Noguera, de Vilalleons, a canvi de pa-
gar el cens.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 23 del rei Felip.
Als 31 janer 1082. En poder de Oliva, sascerdot. Lo monas-

tir de Casserras establí a Bernat y sa muller Ermesendis lo mas
Noguera, de Vilalleons, ab sas terras, a la prestació de cert cens
y reserva del domini.
290
1083, juny, 23
Testament. Ramon, vescomte, dicta testament abans d’anar a la guer-
ra amb el comte de Barcelona. Nomena marmessors la seva dona
Ermessenda, vescomtessa, el seu germà Folc, ardiaca, Eribau
Bonfill, Bernat Amat, Miró Guillem, Bernat Ermengol i Ramon de
Santa Coloma. Fa deixes a l’Hospital de Cardona, a Santa Maria
de Serrateix, a Santa Maria de Solsona, a Sant Pere de Casserres, a
Sant Pere de Vic, a Santa Maria de Tagamanent, a Sant Vicenç de
Cardona, a Sant Benet de Bages, a Santa Maria de Ripoll, a Santa
Maria d’Urgell i a la seu i canònica de Barcelona. Deixa a la seva
esposa Ermessenda i al seu germà Folc diversos castells, entre els
quals hi ha el de Cardona. Reparteix els béns mobles entre diverses
esglésies per a la salvació de la seva ànima i del toloneu de la sal
se’n pagaran els deutes. Finalment, mana que si el seu fill Bremon
302 IRENE LLOP
torna de la captivitat, tots els seus béns seran per a ell, excepte els
que s’han donat a les esglésies.
[B] AASPC. Llibre de Mirambell, f. 40. Còpia.
[C] BSB. Ms. 434. Manuscrit de paper de 1736 extraviat.
D BC. PASQUAL, vol. IV, ff. 245-248. Transcripció parcial.
“Número 6. Se troba en lo llibre de Mirambell, foleo 40”. Regest: “Als 24 oc-
tubre de 1082. Ramon, bisconde, feu testament ab lo qual dexà a Casserras
los alous de Mirambell, que foren de Seniofredo, la mitat de present y la altre
després de morta sa muller, y lo alou que tenia en Lussanès ab sas batllias, y
en las valls de Llussanès y altres en Tagamanent. Y tornant son fill Bermudo
de la captivitat dits honors fossen de son fill, a excepció del que dexava a Cas-
serras”.
F ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de
Santa Maria de Tagamanent”, f. 180r. Regest en paper de 1787. Nota al mar-
ge: “Número 2, legajo 1, armario 1, estancia 2”. Regest: “A 22 octubre 1083.
Ramon, bisconde, feu testament. Ab qual dexà a Casserras los alous tenia en
Mirambell y los fruyts rebia en Collsespina y Tagamanent”.
a SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 25, pp. 60-67. Regest.
c GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 66, pp. 134-138. Regest.
d BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 67. Regest. “Lo any
23 del Rey Felip, y 1082 de Christo, lo dit Bascomte Ramon, volent anar a la
guerra en companyia del Compte de Barcelona contra dels Moros, féu son
testament abans de partir y ab ell (com si fins a las horas no hagués donat
cosa alguna al Monastir de Casserras) li feu llegat del Castell de Mirambell,
ab pacte que vivint la Bescomtessa ne tinga esta la mitat, y després de la sua
mort sia tot de Casserras; y també donà en dit testament la millor parellada
que allí tenia, y altras moltas cosas, així mobles com immobles; y perquè ab
tot efecte y puntualitat se complís la sua voluntat, pregà als seus vassalls que
no donassen possessió a ningún dels seus hereus, que primer no haguessen
cumplit ab tots los llegats pios, que ell havia fet. Después de la sua mort lo
successor seu en los estats, anomenat també Ramon Folch, lo any 29 del Rey
Felip confirmà, aprobà y ratificà tot lo que per son predecessor avia estat dis-
posat per testament o de altra manera a favor del dit Monastir de Sant Pere
de Casserras”.
Cum Salvator Noster Summam pietatem humanum generis de

potestate diaboli et a morte perpetua mirabiliter se ipsum offeren-
do eripuit et ipsa morte perpetua dampnaverit. Mirum quomodo
homo miserabilis qui tam puram libertatis meruit habere, se ipsum
ultroneus denuero diabolo subdidit et morti iterum contradicitur,
sed illum nobis est glorificandum et admirandum atque fideliter
credendum, quod qui redemit a morte prima misericorditer per eius
obediendo precepta relaxanda peccata redimat a morte secunda.
Ideoque ego Raymundus, vicecomes, quamvis indignus et nimium
pecator volo pergere in hoste cum comite Barchinonensis, et ideo

facio hoc testamentum, ut si antea obiero quam revertar ab hac
oste, aut alium testamentum faciam. Sicut supperius ordinavero,
ita distribuant amici mei atque manumissores omnes res meas
pro anima mea. Eligo etiam manumissores atque distributores
rerum mearum domna Hermesindis vicecomitissa, coniux mea,
et Fulchoni archidiacono, fratri meo, et Heriballus Bonifilii, et
Bernardus Amati, et Mironi Guillelmi, et Bernardus Ermengaudi,
et Raymundus Raymundi de Sancta Columba.
In primis dimitto Domino Deo omnipotenti et ad ospitius
qui est situs [in] Cardona, iuxta ecclesia Sancti Michaelis, ipsas
meas vineas quas habeo in Morbusca, et quantum ibi abeo in
dominico, simul cum ipsa pariliata de terra que habeo in domi-
nico ad ipsa ferrera, ut omni tempore habeat ipsa expleta predic-
to ospitale fideliter et sine diminutione. Et ipsas meas vineas quas
habeo in Begurz de ipsos complantarios. Ad Sancta Maria de
Serrateix modiatas duas dimitto pro anima genitoris mei et pro
redemptione anime mee. Relinquo etiam Sancte Marie Celsone
duas modiatas vinee de ipsos complantarios quas habeo cum Du-
rando Guadalli. Et ad cenobium Sancti Petri de Castro Serris
dimitto meum alodium de Mirambell que fuit de Raymundi Se-
niofredi, ipsam medietatem. Aliam medietatem teneat vicecomitis-
sa in vita sua, et post obitum suum solidum remaneat predicto
monasterio pro animabus nostris, simul cum pariliata una de
terra optima qui est in Valle Vibrera. Concedo ad Sancti Petri
sedis Vici, ipsam pariliatam terre que est in Calaph, ad ipso bi-
llare antico, in tale videlicet ratione ut omni tempore ardeat unius
lampade die et nocte ante altare sancti Petri. Et ad domum Sanc-
te Marie de Tagam[an]ent reddo tertiam partem eiusdem parroquia
quam ego iniuste abstuli et nunc teneat Arnaldus Guifredi, et
mando ut ita stet ad capellaniam, sicut steti in diebus parentorum
meorum. Item dimitto iamdicto loco Sancte Marie ipsas mansio-
nes quas habeo in ipso congusto, cum alodio et vineis que sunt
in ipsa insula Lordmasnesca, prope vinea de Fulcho Raymundi.
Et ipsum castrum de Amallano dimitto eiusdem medietatem se-
niori meo domno beato Vincentio Cardonensis ecclesie solidus et
liberus. Post obitum autem meum, teneat coniux mea in vita sua
et post obitum eiusdem vicecomitissa, teneat predictum castrum
ei Deusdedit et coniux eius Ermisendis, filia mea, et nepus meus
Bernardus Amati in servitio Sancti Vicentii. Et habebat Sanctus
Vicentius in iamdicto castro districtum et mandamentum in suis
304 IRENE LLOP
terminis et in ipsos castros, que modo in predicto termino sunt

vel in antea erunt, et habeat beatus Vincentius de ipsa dominica-
tura, post obitus predicte vicecomitisse, duabus partibus, tertia
vero fiet Deusdedit et coniux eius et nepus meus iamdictum tali
videlicet ratione ut edificent dictum castrum et fiant adiutores,
tam contra paganos quam contra cristianos. Et ad edificamentum
de predicto castro et ad ecclesiam eiusdem loci dimitto medieta-
tem tolonei Salis Cardone et tandium habeat ipsus toloneum
predictum castrum usque dum sit edificatus et instructus et bene
munitus et ecclesia eius. Et ad Sanctus Benedictus de Bages di-
mitto ipsam pariliatam, simul cum coniuge mee Ermesindis, qui
est iuxta Amallanell, a parte meridie, cum parilio unu de bubus
pro redemptione animarum nostrarum. Et dimitto ipsum alodium
quod habeo in Palasol equa[liter] divisione inter Sanctum Petrum
Castrum Serris et beatum Vincentium ecclesie Cardonensis. Et
concedo Sancte Marie de Rivipollentis cenobii modiatas duas vinee
in ipso plano de Begurz. Dimitto etiam ad Sanctam Mariam sedis
Urgellensis ipsam parram detenet cum ipso fisco quod tenet Gui-
lielmus Sancii et Guillelmus Gerardi ad ipsas vineas de Cleriana.
Et meas vineas de Pugolrig, simul cum ipso servitio et districto
et mandamento de donmo Mironi Rigualli, prenominato Sancto
Vincentio relinquo. Et ipsum castrum Cardone, cum suis terminis
vel suis adiacentiis, et eorum castris qui ibidem sunt, id est, Gu-
rrida et Cleriana et Matamargo et castrum de ipsa Molsosa et
Mirambello, exceptu ipsum alodium qui fuit de Raymundo Senio-
fredi, et ipsum castrum de Pugalt et castrum Sancti Mathei et
Talamancha, et castrum Sancti Martini de Sevedano, et castrum
de Savassone, cum ipso castro de Rupit et hoc quod habeo in
castro de Solerols, et ipsum castrum de Calonge et ipsum castrum
de Gavar, omnibus castros supranominatos cum illorum terminis
cum ipsas dominicaturas, et cum ipsas baiulias, exceptus hoc quod
Domino Deo dimitto vel sanctis suis, hoc totum dimitto Ermesen-
dis vicecomitisse, coniugi mee, et Fulchoni, fratri meo. Post obitum
predicte vicecomitisse iamdicta, omnia solide et libere remaneat
iamdicto fratri meo. Post decesum vero eius, omnia supralibata
remaneat ad filiam meam Ermesendem et filiis suis, nepotibus
meis. Et ipsum castrum de Castello Taiato et hoc quod habeo in
Minorisa, et castrum Tagamanent, et hoc quod habeo in Vico et
in Gerunda, et castrum de Farner, cum ea omnia que habeo in
comitatu Gerundensis totum dimitto prescripte uxori mee et Ful-
choni, fratri meo ut habeant in servitio comitum seniorum meorum
Raymundo et Berengario. Post obitus vicecomitisse, remaneat iam-

dicto Fulchoni. Post decesum eius remaneat Ermisidis, filie mee
et neptis meis, filiis suis, in servitio predictorum comitum. Et
ipsam ecclesiam de Tavernulis cum ecclesia de Sabassona dimitto
eas canonice Sancti Petri. Et ipsas parrochias quas habeo per
fevum in comitatum Barchinonensis per Sancta Cruce et Sancta
Eulalia, dimitto eas ad canonica Sedis Barchinonensis. Et ipsas
ecclesias de Sischer quod habeo per fevus de domno Ermengaudo,
comiti, dimitto eam vicecomitisse, ut habeat in servitio iamdicti
comiti. Post obitus vicecomitise, teneat eam illum qui tenuerit
Amallano. Insuper etiam relinquo ad cenobium Sancti Petri Cas-
trum Serris meum alodium quod habeo in Suriano cum ipsis
baiuliis, et hoc quod habeo in ipsas valles, quod tenebat avia mea.
Et meos capitis de spata cum ipso filo, quos habeo in Cardona,
dimitto ad Sanctum Petrum Castrum Serris et mando ut sit inde
calicem factum ad opus Sancti Petri. Et ad Sanctus Vicentius,
seniorem meum, relinquo duodecim uncias auri optimi, ad pensum,
quas tenet Raymundus Guisadi, et medietates de meo caemino et
donent ipsum caeminum per aurum et iudeo ut sit inde calicem
factum cum predictas duodecim uncias ad opus Sancti Vicentii.
Aliam medietatem de ipso caemino vicecomitisse dimitto. Et ipsum
meum mobile quod habeo in cunctis locis, medietatem dimitto
inter Sanctum Petrum Castrum Serris et Sancto Vicentio, ut equa-
liter sint divisse. Et ipsam medietatem de pane et vino et de
vascula maiore vel minore, sive superlectilia que habeo de Lupri-
cato usque ad finem Amallani, et de Minorissa usque ad Clariana,
tertia pars de predicta medietate dimitto canonice Sancti Vicentiis
per missas; aliam tertiam partem ad ospitium que feci Domino
Deo in Cardona, ut ibi distribuantur in pauperibus; dimitto alia
vero pars tertia inter Sancta Maria de Serrateix et Sancte Marie
Zelsone. Relinqua item dimitto ad canonicam Sancti Petri sedis
Vici et ad cenobius Sancti Petri de Castrum Serris medietatem de
pane et vino et de vascula que habeo in collo de Spina usque ad
castrum de Rupid et de Tagamanent usque intedor canonicis vel
monachis equaliter inter se dividant de pane etiam de vino quod
habeo in cominatu Gerundensi. Iubeo de mea medietate tres par-
tes facere et una pars dimitto canonicis Sancte Marie sedis Ierun-
de, alia pars ad canonicam Sancti Felicis, tertia alia pars habeant
monachis Sancti Petri de Gallicantu. Alium meum mobile quod
inventum fuerit ante manumissoribus meis, qui in hac pagina non
est scriptus, precipio eis ut donent pro anima mea in missis et
306 IRENE LLOP
in sacrificiis sive elemosinis, et per omnes meos debitos qui in

veritate inventum fuerint, precipio ut coniux mea vicecomitisse et
Bernardus Amati teneat ipsum toloneum tantum qui venerit ad
ipsum sal de Cardona, usque dum redditos habeant meos debitos
a maiore usque ad maiorem. Et si voluntas Dei est ut filius meus
Bermundus revertar a captivitate, omnem meum honorem solide
et liberi dimitto, exceptuati hoc quod dimitto omnibus sanctis Dei
et ecclesiis et pauperibus. Et equos quos habent meos milites per
meam commendationem eis dimitto et loricas et spatas quas ha-
bent meis hominibus per me, ita habeant per vicecomitissam et
per Fulconem fratrem meum, et per Bermundum filium meum,
si venerit. Insuper etiam mando et rogo hominibus meis qui tenent
meum honorem quia post mortem vicecomitisse iam dicte et Ful-
coni, fratri meo, non donent potestatem alicui homine de meo
honore usque quo habeant Sanctum Petrum et Sanctum Vicentium
atque omnibus aliis locis hoc quod ego eis dimitto pro anima mea
fideliter et sine diminutione. Et hoc totum superius insertum di-
mitto in baiulia et potestate Dei omnipotentis atque omnibus
sanctis suis.
Actum est hoc die nono kalendas iulii, anno vigesimo tertio
regni regis Philippi.
Raimundus vicecomes Sig+num. Sig+num Ermesindis viceco-
mitisse. Fulchone archidiaconus SSS.* Sig+num Raymundi Amati
qui non est superium scriptum cum manumissoribus, et iubeo ut
sit meus manumissor simul cum aliis manumissoribus. Sig+num
Mironi Guillelmi. Sig+num Bernardi Amati. Sig+num Bernardi
Ermengaudi. Sig+num Eribaldi Bonifilii. Sig+num Reymundi Ra-
ymundi.
Guilelmus, diaconus, qui hoc scripsit et super SSS. in prephato
die vel anno.
291
1084, abril, 1
Venda. Ermetruit i els seus fills venen a Berenguer Riembau les cases,
horts i terres situades a la parròquia de Savassona, al lloc anome-
nat el Serrat, pel preu de 6 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el venedor va ser Ermemir.

Savassona, sufragànea de Tavèrnolas”, f. 2v. Regest en paper de 1787. Nota al
A 1 abril 1084. En poder de Ramon, sascerdot. Ermetrusa y

sos fills vengueren a Berenguer Riembal las casas, horts y terras
que tenian en la parròquia de Savassona, en lo Serrat. Que afron-
ta a orient ab lo Puro Redolfo, a mitgdie ab Rovira de Alges, a
ponent ab lo camí que ve de Vich y a tremuntana ab lo Pinatell.
Per preu de 6 sous.
292
1084-1085, maig, 18
Donació. Els germans Ramon i Gilabert donen al monestir de Cas-
serres unes cases i terres situades a la parròquia de Savassona.
Mentre visquin en tindran la possessió a canvi de pagar la tasca
de pa i de vi al cenobi.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el venedor va ser Ermemir.
Datat l’any 25 del rei Felip.
Als 18 maig 1084. En poder de Guillem, diaca. Ramon y Gi-

labert, germans, donaren al monastir de Casserras las casas y
terras que tenian en la parròquia de Savassona, tot lo que donaren
del mateix modo que ells ho havian recuperat de Fulco Mafredo.
Y ab pacte que mentres visquesen dits germans ho possehissen,
donant al dit monastir tasca de pa y vi. És duplicat.
293
1084, desembre, 12
Donació. Ramon dóna al monestir de Sant Pere de Casserres una casa
i terra situada a Sesgorgues, al lloc anomenat Vilaseca.
308 IRENE LLOP

cia 7”.
Als 12 desembre 1084. Ramon donà a Casserras la casa y terra

tenia en sas Gorgas y lloch dit Vilaseca. Affronta a orient ab lo mas
Serra, a mitgdie ab Ter; a ponent y tremuntana ab lo riu Gorga.
294
1085, juny, 20
Testament. Guisla dicta testament. Nomena marmessors el seu marit
Gombau Sanç, Bernat Guigó i Arnau Miró. Reparteix diversos
alous, situats als comtats d’Osona i Barcelona, al Penedès i al
Vallès, entre el seu marit, Bernat Gilabert i diferents establiments
eclesiàstics, com els monestirs de Santa Maria de Ripoll, on vol
ésser enterrada, Sant Cugat del Vallès, Sant Miquel del Fai, Sant
Salvador de Breda, Sant Pere de Casserres i les canòniques de San-
ta Eulàlia de Barcelona i Sant Pere de Vic, entre altres. Deixa al
monestir de Sant Pere de Casserres.
A ACB. Perg. 1-1-2359. Còpia sense data (179 × 444 mm). El document té un
forat al marge inferior esquerre. Al dors: “[...] Gondeballi Besore”; “Testamen-
tum Guilie Bisaure”; “Testamentum Guilie de Besora”; “Scripta”; “Num [...]
2359”; “Lib. III Antiquit. N. 333”; “Diversorum A. 2359”; “1085”. Caplletres
“H” i “S” que ocupen dues línies i una, respectivament.
B ACB. LA III, núm. 333, f. 129b-d. Rúbrica: “Testamentum Guilie de Bisaura
que dimisit Sedi alodium apud Collum Sabbatelli”. Inter columnas recto: “n.
333”.
a MAS, Notes…, vol. X, núm. 1048, p. 168.
b BAUCELLS, [et al.], Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona...,
vol. IV, núm. 1456, pp. 2256-2259.
Hec est scriptura testacionisa cuiusdam femine, Guilie nomine,

fideliter translata et probata, presentibus subterius adnotatis testi-
bus. Sub Trinitatis nomine sacro. Ego Guilia femina, dum sanitate
fruor mentis et corporis, timeo ut ab hac luce intestata discedam.
Eligo autem manumissores meos, id est, Gonballus Sancii, viro
meo, Bernadus Guigoni et Arnallus Miro. Et rogo vos ut quando-
cumque audd ubicumque venerit super me dies ultime sortis ita
fiat ex omnibus rebus meis, sicut subterius iniungo amicis meis,
et ad omne rebus meum ad distribuendum potestatem do eis.
Primum quidem pro remedium anime mee dimitto ad Sanctam

Mariam Rivipollensi uncia I, et ibi iubeo corpus meum sepeliri.
Et ipsum meum alodium quod ego, iam dicta Guilia, habeo in
totisque locis, cum omne edificium qui ibi est, id sunt, casas cum
solos et superpositos, cum arbores et vites et boscosf ex multis
genibus, qui est in comitatu Ausona et in comitatu Barchinona,
in Penitense sive in Vallense, in eorum terminis, et ad Sanctam
Mariam de Palad, et in omnibus locis ubi pro mea voce et here-
ditate et per comparacioneginvenire potuerit homo propter meam
vocem et successionem, hoc toto alodium, que habeo in totisque
locis, cum omne rebus qui ibi sunt, ubi homo mihi sapere po-
tuit et sapiit, solide et libere et sincere dimittoh ad viro meo
Gonballus in tali modo: ut teneat et habeat possideat in diebus
vite sue sine blandimento ullius hominis et femine et donet pro
anima mea inter Sancti Cucuphati et Sancti Sebastiani quarta I
de oleo per unumquemquem annum, et migera inter Sancti Petri
de Abadesses et Sancta Eulalia de Barchinona Sancti Michaelis
de Faio et Sancti Salvatoris de Breda. Et hec oleo donet per
unumquemquem annum. Et per istum alodium de Osona faciat
domnus Gonballus, per unumquemquem annum, aniversariumi pro
anima mea cum XII presbiteros, qui missas cantent, et hoc faciat
per unumquemquem annum. Et post obitum domnus Gonballus
iam dicto, dimitto ipso alodio de Penedes, qui est prope Sancte
Crucis, ad Sancti Sebastiani de Gurgos. Alium autem alodium,
qui est in parrochia Sancta Maria de Palad, dimito ad Sancti
Cucuphati de Valles. Alium autem alodium qui fuit de Senigons,
dimitto ad Sancti Petri de Abadesses. Alium autem alodium qui
est in parrochia Sancti Saturnini de Collo de Sabadel sive in Mu-
gent, dimitto inter Sancti Michaelis de Faio et Sancti Salvatoris de
Breda et Sancta Eulalia de Barchinona ad ipsam canonicam. Et
ipsum alodium, quod habeo quod in Ausona, in parrochia Sancti
Felicis, que dicunt Cirvianum dimitto ad Bernardus Guilaberti. Ip-
sum quem habeo in Campo Ansulfo sive in Devodeles, cum alium
quem tenet Guilelmus Amalrici, cum ipsas de Sancti Felicis et in
hoc alodio habet arbores et vitis. Hoc totumque in hec locis habeo
per ullasque voces. Hoc totum ei dimitto in tali modo: ut teneat
in vita sua et donet quarta de oleo, per unumquemquem annum,
ad Sanctam Mariam Rivipollensi. Et si istum censum dare non
voluerit, hec alodio solide in postestate Sancte Marie perveniat.
Et post obitum Bernadus iam dicto, hec dimissio solide et libere
perveniat in potestate Sancte Marie Rivipollensi. Et alium alodium
310 IRENE LLOP
de ipsa turre que tenet Languardus, cum sua pertinentia, qui mihi
advenit per conparacionemr sive per donacionems quem viro meo
mihi fecit, hoc totum dimittot ad Sanctam Mariam Rivipollensi.
Alium autem alodium qui fuit de Corneiana, et alium quem te-
net Reimundus Miro de Serra, et alium quem tenet Ermetruit de
Torrent, et alium quem tenet Elliardis de Moleles et filiis suis, et
alium de Canned, qui fuit de Adalbertus archidiaconus, dimitto
ad Elisabed, filiam Gonballus. Et teneat in vita sua et donet, per
unumquemquem annum, media quarta de oleo ad Sancti Petri de
Vico. Et post obitum suum, remaneat hoc alodium ad chanonicham
Sancti Petri sedis Vico. Et alium alodium, qui est in Vulpiliag,
dimitto ad Sancti Petri Castrumserre. Et de totum meum mobi-
le, que habeo ipsam meam partem, fiat divisa in duas partes et
unam partem remaneat ad Sanctam Mariam Rivipollensi et de alia
parte dimitto uncias II ad Sancti Saturnini de Sabadel. Hoc quod
remansit de mobile, totum dimitto pro anima mea per missas et
ad sanctis vel ad pauperis, vel in quo melius vident.
Actum est hoc XII kalendas iuli, anno XXº Vº regis Phili-
ppy.
Sig+num Guilia, qui istum testamentum fieri iussit et firmavit
et firmavit et firmare rogavit. Sig+num Bernardus Guigoni, sig+num
Arnallus Miro, qui sumus tutores et elemosinarii. Sig+num Mir
Ramon. Sig+num Pere Isani. Sig+num Andreu Bernad. Sig+num
Pere Bernad. Adalbertus sacerdos, scriptor SSS.* Berengarii levi-
ta, qui et caputscole SSS.* Petri levite SSS.* Raimundi Gerberti
subdiachoni SSS.* Raimundi Ollegarii subdiachoni.
SSS. Bernardi clerici, qui hoc scripsit die et anno quo su-
pra.
1. Esborrat. 2. Sota la d hi ha una t. 3. Sota la n hi ha una r.
295
1085, juny, 24
Testament. Guerau dicta testament. Designa com a marmessors Folc,
ardiaca, Hug, abat de Sant Vicenç de Cardona, i Ramon, sagristà.
Fa diverses deixes per a l’església de Santa Maria del castell de
Tagamanent, per als monestirs de Sant Pere de Casserres i Sant
Benet de Bages i per a l’església de Sant Vicenç de Cardona per tal
que es pugui construir el refetor.
[A] Original perdut. AAC, núm. 890.

B BC. PASQUAL, vol. IV, f. 116r-v. Còpia parcial simple en paper del segle XVIII.
C ADS. Secció Cardona, núm. 23, Abaciologio, f. 184, nota 7. Regest del segle XVIII.
a CASAS, “El monestir…”, núm. 53, pp. 97-98.
b GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona..., núm. 72, pp. 146-148.
c SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 26, pp. 68-70. Regest.
In Christi nomine. Ego Geraldus sum sanus et bone memo-

rie, timeo penas Inferni et cupio pervenire ad gaudia eterne vite.
Et ideo facio hunc testamentum, ut si in isto anno ante quam
alium testamentum faciam mors mihi advenit, licentiam habeant
omnes mei manumissores aprehendere omnes meas res, tam mo-
biles quam immobiles, et dare pro anima mea, vel genitoris mei,
sive per fratres meos. Et iubeo atque discerno ut sint elemosinarii
mei, id est, Fulcho, archidiachonus, et Ugo, abba, et Raimundus,
sacrista. Precor vos iamdicti manumissores, sicut iamdictum
est, mors mihi advenerit antequam alium testamentum faciam,
licenciam habeatis aprehendere omnes meis rebus mobilibus vel
inmobilibus et distribuere et dare pro anima mea et genitores
mei sive de iamdictis fratres meis, id est, Berenger et Fulcho et
Guadallus [et cetera].
In primis concedo ad domum Sancte Marie castrum Tagama-
nent ipsa vinea que emi de Gerardus, sacerdos, qui est in valle de
Avancona, in tale racione ut sacerdos qui ipsam ecclesiam detanta-
verit, teneat omni tempore et oferat sacrificium pro anima fratris
ei Guadalli. Et ipsas meas vineas Gerardans, cum ipso manso de
Esparragera cum terris et vineis, et cum ea omnia que ad ipsum
mansum pertinent, et cum ipsa baiulia que habeo in alaudio de
Bernardo Geralli, vel de sororibus suis, quod mihi emmendavit et
firmavit per mortem fratri mei, et cuba et tona I. Et hoc totum
derelinquo ad monasterium Sancti Petri Castrum Serris [dóna al-
tras moltas cosas al monastir de Casserras i después altras a Sant
Vicens de Cardona] et de ipsa strada que pergit a Tagamanent et
pervadit usque ad insulas Sancti Iohanni Rivipollensis. Quantum
intra istos terminos habeo vel habere debo, hoc totum relinquo
Sancto Vincencio de castrum Cardona, vel ad canonicos eiusdem
ecclesie Deo servientibus, propter Deum et remedium anime mee
et propter precium iacinorum meorum. Et insuper concedo a
Domino Deo et Sancto Vincencio ipsa mea vascula minima vel
maxima, que habeo in ipsas serras vel in Avacom, cum III parte
pane et vinum qui ibi invenitus fuerut. AIia III pars [...] de pane,
vino et carne ad cenobium Sancti Benedicti de Bages [...]. Et
312 IRENE LLOP
ipsum meum alaudium de Sancto Petro de Presbitero Socarrato,

cum terris et vineis, et cum ipsos sacrarios, cum suas mansiones
ubi habitat Oliva, cum pane et vinum et cubo et tonas, et cum
omnia mobilia [...], hoc totum concedo ad Deum et ad ecclesiam
Sancti Vincentii Cardone, propter precium et redemptionem om-
nium iacinorum meorum [dóna moltas altras casas a Sant Vicens
en diferents parts y altres vol que sos marmessors las vengan] et
de precio construant refectorium de Cardona. Et hoc quod non
abundauerit de precium muIe donent manumissores de alium
meum mobile quod invenerint donec iamdictum refectorium fac-
tum sit. [Ultimament dóna a Sant Vicens molts drets en lo castell
Albione et cetera].
Factum est hoc testamentum VIII kalendas iulii, anno XXV
regni Philippi regis.
Gerallus, qui hoc confirmat SSS.
Ugo. Fulchone, archilevita, +. Raimundi Bernardi +. Guifre-
dus presbiter. Petrus subdiachonus +. Poncius +. Arnall Maioli.
Raimundus subdiachonus, +. Arnallus Guillelmi.
296
1086, maig, 4
Definició. Bermon Sunifred i la seva muller renuncien als drets sobre
la torre de Vidal Triter a favor del monestir de Casserres. Aquest
cenobi els donà l’alou de Castelltort, a la coromina de Garganta, a
la peça de terra anomenada Gelaberta.
Sant Pere de Mirambell”, f. 195v. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
Als 4 maig de 1086. Bermudo Seniofredo y sa muller difiniren

a favor de Casserras la torre de Vidal Triter ab casas y terras y
pertinèncias sobre que tenian plet ab dit monastir en virtut del
testament de Ramon, biscompte, y los demés alous que tenia en
Mirambell. Y lo monastir los donà lo alou de Castelltort, en la
coromina de Garganta y en la pessa dita Gelaberta.
297
1086, maig, 19
Donació. Els marmessors de Durança donen al monestir de Sant Pere
de Casserres una peça de terra situada a Vilacetrú, al lloc anome-
nat Puig-Oriol.
Sant Esteve de Vilacetrú, suffragània de Manlleu”, f. 153r. Regest en paper de
Als 19 maig 1086. Los marmessors de Durància donaren a

Casserras una pessa de terra y son domini, situada en Vilacetrú
y lloch dit Puig Oriol.
298
1087, març, 11
Testament sacramental. La vescomtessa Ermessenda, el vescomte
Folc i els altres testimonis i almoiners del testament del difunt
Ramon Folc, vescomte de Cardona, el fan públic sota jurament a
l’altar de Santa Anastàsia de la catedral de Girona. Declaren que
dictà i signà el testament abans de marxar amb la host del comte
de Barcelona. Mana repartir diversos béns entre l’hospici de Sant
Miquel de Cardona i els cenobis i les esglésies de Santa Maria de
Serrateix, Santa Maria de Solsona, Sant Pere de Casserres, Sant
Pere de Vic, Santa Maria de Tagamanent, Sant Vicenç de Cardona,
Santa Maria de la Seu d’Urgell i Santa Creu i Santa Eulàlia de
Barcelona. Llega els castells de Maldà, Cardona, Correà, Clariana,
Matamargó, la Molsosa, Mirambell, Pujalt, Sant Mateu de Bages,
Sant Martí del Brull, Talamanca, Savassona, Rupit, Solerols, Ca-
longe de Segarra, Gaià, Castelltallat, Tagamanent, Farners i Calaf,
junt amb tot el que tenia a Vic i a Girona, a la seva esposa Ermes-
senda i al seu germà Folc, excepte els drets concedits a diverses
esglésies. Deixa a la canònica de Vic les esglésies de Tavèrnoles
i de Savassona, i al monestir de Casserres la meitat d’un alou a
Mirambell. Morí a mans dels sarraïns al cap de tres anys i escaig
d’haver retornat de la host.
B ABEV, AEV, pergamins, vol. 13, núm. 55 (abans Armari de Calaf, núm. 4).
Còpia del 21 de març de 1201, escrita per Arnau de Sarrià, mutilada greument
en la crema de 1936.
314 IRENE LLOP
a MONTCADA, Episcopologio de Vich, tom I, pp. 340-341. Regest datat l’any 1086.
b Transcripció del regest del manuscrit de l’inventari de pergamins de l’Arxiu
Episcopal: “Testamento sacramental de Ramon Fulcon, vizconde de Cardona.
Entre otros muchos legados, deja a la iglesia y canónica de S. Pedro de Vich
los siguientes: ipsam suam pariliatam terre que tenía en Calaph, en el lugar
llamado villare antiquo, con la condición de que arda continuamente una
lámpara delante el altar de S. Pedro de Vich. Item deja el castro de Calaph a
su hermano Fulcon y a su mujer Ermessendis para que lo posean en feudo y
voz de S. Pedro, obligandoles en dar cada año en el dia de Pascua una buena
refección a los canónigos de la misma iglesia. Item deja a la misma las iglesias
de Tabernoles y de Savassona. Item al cenobio de S. Pedro de Castro Serris
la mitad de su alodio de Mirambel que fué de Ramon Seniofredo, dejando
la otra mitad a Ermessendis vizcondesa y muerta ésta al precitado cenobio.
Item a Sta. María de Tagamanent la tercera parte de la parroquia de su nom-
bre y las mansiones que poseía in congusto con los alodios y viñas que posee
in ipsa insula lordinanesca. Item su alodio de Palaciolo entre San Pedro de
Castrum Serras y S. Vicente de Cardona. Item al monasterio de Ripoll duas
modiatas vinee in plano de burg. Item el castro de Cardona con sus térmi-
nos, el de Gurridan, de Cleriana, Matamargon, Molsosa, Mirambell, Pujalt,
S. Matheo, S. Martín de Sevedano, Talamancha, Savassona, Rupid, Solerols,
Coloneg, Gayan, todos estos castros con sus términos, alodios y pertinencias
los lega a su mujer Ermessendis y a su hermano Fulcon, y después de éstos a
sus nepotes. Hace ademas otros legados los cuales omitimos gracias a la bre-
vedad. Lata fuit V idus marcii anno XXVII Philippi regis. Guilelmus levita qui
hoc scripsit. Bernardus iudex et caput scole. Sign. Arnaldi de Serriano scriptoris
qui hoc translatum feci XII kalendas aprilis anno domini MCCI”.
c ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic..., fasc. 4, núm. 1519, pp. 800-804.
In nomine Dei patris omnipotentis. Haec est iudicialis con-

ditio seu puplicatio ultime voluntatis cuiusdam defuncti viceco-
mitis, nomine Reimundi Fulconis Cardonensis, qua puplicant [sui
advocati testes] seu helemosinarii per scripturam sui testamenti
ab eo nominati et electi, id est coniux eius Ermessendis, viceco-
mitissa, atque Fulco vicecomite, frater eius, et Reimundus Amati
necnon Mironis Guilelmi sive Guilelmo levita, qui hec scripsit suo
testamento prefati defuncti. Nos prescripti s[ui testes, id est] Er-
messindis atque Miro Guilelmi, iurando testificamus supra altare
Sancte Anastasie quod situm est Gerunde quia vidimus et audivi-
mus quando prephatus defunctus, vicecomes Reimundus, volebat
pergere in hoste cum comite Barchinonensi, antequam1 ipsum iter
cepissus, in suo pleno [sensu et] memoria [integra] per scripturam
sive testamentum quem ipse proprio ore suo dictavit et nobis [vi-
dentibus] sua manu propria subscripsit et roboravit qualiter eius
possessio dari posse sive distribui [post eius ob]itum. In inicio sue
ordinacionis iussit esse manumissores seu distributores suarum
[rerum prefata vicecomitissa] et prefatus vicecomes, frater eius,
atque Eribaldus Bonifilii et Bernardus Amati et Mironis Guilelmi
et Bernardus Ermengaudi atque Reimundus Reimundi de Sancta

Columba et Reimundus Amati.
In primis dimisit Domino Deo omnipotenti et ad ospitium
[qui est] sito in Cardona, videlicet iuxta ecclesiam Sancti Michae-
lis, ipsas suas vineas quas habebat in Marbuscha cum quantum
ibi habebat in dominicum, simul cum ipsa pariliata terre qua
habebat ad ipsa Ferrera, eo videlicet modo ut omni tempore fide-
liter habeat omnem expletum quod inde exie[rit iamdictum]
ospi[tium] sine aliqua diminutione. Suas autem vineas que habe-
bat in Begurcii de complantariis de Sancte Marie de Serratexi,
modiatas duas dimisit pro animas genitorum suorum et pro re-
demtionem anime sue. Relinquit etiam Sancte Marie Solsone duas
modiatas vinee de ipsis con[directis quod tene]bat cum Durando
Guadaldi. Dimisit etiam ad cenobium Sancti Petri de castro Serris
medietatem de suum alodium de Mirambel quod fuit de Reimun-
do Seniofredi; aliam vero medietatem iussit tenere iamdicte vice-
comitisse diebus vite sue; post suum vera obitum [dimi]ssit pre-
dictum alodium ad iamdictum cenobium pro animabus illorum,
simul cum pariliata una obtima de terra qua habebat in valle [...]
brera. concessit canonice Sancti Petri sedis Vici ipsam suam pa-
riliatam terre que habebat in Calaph, in loco vocitato Villare
Antiquo, eo videlicet modo [ut] ardeat unam lampadam omnibus
diebus ac noctibus ante altare Sancti Petri Vici sedis. Ecclesie vero
Sancte Marie de Tagamanent iussit reddere terciam partem eius-
dem parrochie, quia ipse recognovit quod iniuste ei abstulit, eam
que tenet Arnaldus Guifredi, et mandavit ut ita [habeat ipsa cape]
llania sicut [...] diebus parentibus suis. Item dimisit ecclesie iam-
dicte Sancte Marie ipsas suas mansiones quas habebat in Congus-
to cum alodiis et vineis quos habebat in ipsa insula Lordinanesca
iuxta vinea Fulconis Reimundi. De suum omnem castrum de
Amalla[no dim]issit Cardonensis ecclesie Sancto Vincentio, senio-
ri suo, solido et libere, eo videlicet modo ut prescripta coniux eius
Ermessindis [possideat] in vita sua et post obitum prephate vice-
comitisse iussit tenere predictum castrum Deusdedit, generi suo,
et eius coniux Ermessindis [...] iamdicti vicecomitis in servitio
iamdicti Sancti Vincentii et habeat iamdictus Sanctus Vincentius
in iamdicto castra districtum et mandamentum et in suis terminis
et in ipsis castellis qui ibidem sunt vel in antea erunt; et post
obitum iamdicte vicecomitisse habeat [...] sic melioratum tolonei
et salis Cardone [...] habeat iamdictum castrum prescripta et
prephato suo nepoti, sub ea videlicet ratione ut ipsi hedificent
316 IRENE LLOP
iamdictum castrum ipsum toloneum [ ..] hedificatus et constructus

et bene munitus et ecclesia eius. Et dimisit [...] sua, a parte vero
meridiana cum paria bobus pro redemptionem animarum suarum.
Suum autem alodium quod habebat in Palatiolo inter Sanctum
Petrum castrum Serris et Sanctum Vin[centium castrum Cardone.
Et ad canonicam Sancte Marie] sedis Urgellensis dimisit ipsam
parrochiam de Tenes cum fisco quod tenent Guilelmus Santii et
Guilelmus Geralli cum suas vineas [...] castrum de Cardona cum
suis [...] videlicet Gurri [dan ...] et castrum Sancti Mathei et cas-
trum Sancti Martini de Se[vedano ...] omnes iamdictos ca[stros
et ca]stellos cum illorum terminis et adiacentiis et ecclesiis eorum
curo decimis et primiciis, cum ip[s]is dominicaturis et baiuliis,
[tot]um dimisit Ermessindis, [uxori sue, et iamdicti fratri s]uo,
exceptus hoc quod superius Deo dimisit et sanctis suis. Post obi-
tum vero iamdicte vicecomitisse, prescripta omnia in solidus et
libere dimisit iamdicti fratri suo. post suum discessum prefata
omnia filie sue Ermessindis et filiis suis, nepotibus ei, dimisit. Et
ipsum [castrum de Calaph] ita dimisit eis sicut aliud suum hono-
rem, ut teneant eum in servitio Sancti Petri sedis Vici et donent
per unumquemque annum in diem sanctum Pasche cannonicis
Sancti Petri iamdicti optimam refectionem, sicut ipse solebat fa-
cere. Et ipsum castrum de Castello Talato et hoc quod [habebat
in] Minorisa et castrum de Tagamanent cum hoc quod habebat
in Vico et in Gerunda cum castrum de Farnes et ea omnia que
ha[be]bat in comitatu Gerundensis totum dimisit prescripte uxori
sue et iamdicti fratri suo, ut habeant in servitio comitum seniorum
suorum; post obitum [prescripte] uxori sue iussit remanere iam-
dicto Fulchone; post discessum vero eius, Ermessindis filie sue et
nepotibus iamdicti vicecomitis in servitio seniorum suorum dimi-
sit, videlicet ad illis nepotibus qui sunt filiis de iamdicte ermes-
sindis, filie sue. Et [ecc]lesiam de Tabernolis cum ipsa ecclesia de
Savassona cannonice Sancti Petri sedis Vici dimisit. Et ipsas pa-
rrochias de Sancta Cruce per fevum in comitatu Barchinonensis
canonice eiusdem Sancte Crucis et Sancte Eulalie dimisit. Et ipsam
ecclesiam de Cischer quod habebat per [vocem] Ermengaudi co-
mitis, iamdicte vicecomitisse dimisit, ut habeat eam in servitio
iamdicti comitis; post obitum iamdicte vicecomitisse iussit eam
tenere illum qui tenuerit Amallanúm. Iterum dimisit ad cenobium
Sanctum Petrum castrum Serris suum alodium quod habebat [...]
uo cum baiuliis, cum hoc quod habebat in ipsis vallis quod tenuit
avia eius, et capitis et filio de sua spata quod habebat in Cardo-
na et mandavit exinde calicem fieri ad opus Sancti Petri castri

Serris. Et ad Sanctum Vincentium, seniorem suum, XII uncias
auri puri ad pensum [...] quas habebat Reimundus Guisaldi et
medietatem de suo cacemino et iussit dare ipsum caceminum per
aurum et precepit inde calicem fieri cum iamdictas XII uncias
auri ad opus Sancti Vincentii Cardonensis; aliam vero medietatem
de iamdicto cacemino, uxori sue [iam]dicte dimisit. Omnem autem
suum mobilem alium quod habebat in cunctis locis medietatem
dari iussit pro anima sua. Medi[eta]tem vero de equibus suis di-
misit inter Sanctum Petrum castrum Serris et Sanctum Vincentium
equaliter. Medietatem vero de pane et vino et de suis vasculis
maio[ribus] et minoribus sive suis suppellculis que habebat de
Lupricato usque ad finem de Amallan et de Minorisa usque ad
Cleriana, [terci]a parte de iamdicta medietate cannonice Sancti
Vincentii dimisit per missis; aliam vero terciam partem, ospicium
quam ipse hedificavit in Cardo[na] dimisit; alia vero tercia pars,
Sancte Marie Serratexensis et Sancte Marie Solsonensis equaliter
dimisit. Iterum dimisit cannonice [Sancti] Petri sedis Vici et ce-
nobium Sancti Petri castrum Serris medietatem de pane et vino
et ex vasculis que habebat de collo Spina in antea usque [ad c]
astrum Rupid et de Tagamanent usque ad flumine Teder, ut cle-
rici et monachi illorum locis equaliter dividant inter se. Precepit
etiam de pane et vino quod habebat in comitatu Gerundensi, de
sua medietate tres porciones fieri et iussit unam dari cannonice
Sancte Marie [Ge]runde, aliam vero cannonice Sancti Felicis di-
misit, tertiam vero monachi Sancti Petri Galiicantu dari iussit.
Aliud suum mobilem ubicumque inventum fuerit a suis manumis-
soribus qui in suo testamento scriptum non est precepit dare pro
anima sua in missis et in sacrificiis et in hele[mo]sinis. Et iussit
ut per omnes suos debitos qui invitati fuerint inventi, coniux eius
vicecomitissa et Bernardus Amati tenuissent tantum ipsum tolo-
neum qui venit ad ipsam sal de Cardona usque dum redditos
habuissent suos debitos a maiore usque ad minore. Post hoc
pre[cepit quod] si volumtas Dei esset ut filius eius Bermundus
revertisset de captivitate, omnem suum honorem solide et libere
ei dimisit, exceptis hoc quod dimisit sanctis Dei et ecclesiis et
pauperibus. Equos autem quos habebant suos milites per suam
comendacionem eis dimisit. Loricas vero et spatas [quas ha]bebant
suis hominibus per ipsum, ita iussit eis habere per vicecomitissa
et per Fulconem, fratrem eius, et per Bermundum, filium suum,
si venit. Insuper etiam mandavit et rogavit suis hominibus qui
318 IRENE LLOP
tenent suum honorem ut post mortem vicecomitisse iamdicte et

fratrem eius Fulconem [do]nent potestatem alicui homini de suo
honore usquequo Sanctum Petrum et Sanctum Vincentium atque
omnibus aliis locis superius scriptis habeant hoc quod ipse eis
dimisit pro anima sua fideliter et sine diminutione. Et hoc totum
sicut superius insertum est dimisit in baiulia et potesta[te Dei]
omnipotentis atque omnibus sanctis suis.
Postquam autem hec omnia superius scripta a prephato vi-
cecomite ita ordinata fuit, sicut superius scriptum est, perrexit in
ipsa oste in qua cupiebat ire et inde postea reversus fuit sanus et
triennio et amplius vixit, et antequam fecisset aliud [testamentum]
nec aliter suam voluntatem mutasset ex hoc, subito a sarracenis
interfectus ab hac vita discessit immutata hac voluntate. Ideoque
ego Fulco vicecomes et Ermessindis vicecomitissa et Miro Guilelmi,
qui in testamento ipsius vicecomitis rogati ab [eo] manumissores et
firmatores accessimus, voluntatem ordinationis eius infra spatium
sex mensium post eius obitum promulgamus coram sacerdotibus et
iudicibus et testibus supterius anotatis et, ut indubitanter a cunctis
credatur nostris propriis manibus ordinante [et] recipiente Bernardo
Guifredi iudice, iuramus quia in hac conditio nulla fraus impressa
scimus sed secundum voluntatem prescripti defuncti scripta esse
videtur et nostris propriis manibus presenti conditione firmamus
et manu iudicis firmari fecimus.
Lata sacramenta conditio[nis antea] idus marcii, Vº idus
marcii, anno XXº VIIº Philippi regis.
Sig+num Fulconis vicecomitis. Sig+num Mironis Guilelmi.
Sig+num Ermessindis vicecomitissa. Sig+num Berengarii levite.
Sig+num Reimundi Honofredi. [Sig]+num Reimundi Guilelmi de
Midiona. Sig+num Bernardi Berengarii. Sig+num Ugonis presbite-
ri. Sig+num Stephani monachi. Sig+num Ermengaudi Guisaldi. +
Bernardus, iudex et caput scole. Ego Ricardus, [sa]crista et lator
iuris, hoc corroboro SSS.
Guilelmus levita, qui hoc scripsit et sub SSS., cum litteris
suprapositis in IIIIª linea vel in ceteris lineis.
1. Segueix videntibus, ratllat.
299
1088, març, 13
Venda. Guillem Fruga ven a Company, sacerdot, un alou franc situat
a la parròquia de Folgueroles, al lloc anomenat Camp Bonfill, pel
preu de 35 sous de Vic.
A 3 idus mars any 28 del rey Felip. Guillem Fruga vené a

Company, sascerdot, lo alou franch que tenia en la parròquia de
Folgarolas, en lo lloch anomenat Camp Bonfill. Que afronta a
orient ab alou de Berenguer Amalrich, a mitgdie ab alou de Sant
Joan de Ripoll, a ponent ab alou de Santa Maria de Ripoll o ab
lo mateix torrent, y a tremuntana ab alou del venedor. Preu de
35 sous de Vich.
300
1088, abril, 15
Venda. Guillem Fruga ven a Company, sacerdot, un alou franc situat
a la parròquia de Folgueroles, al lloc anomenat Mala Conjuncta,
pel preu de 20 sous de Vic.
A 17 kalendas maig any 28 del rey Felip. Guillem Fruga vené

a Company, sascerdot, lo alou franch que tenia en la parròquia de
Folgarolas, en lo lloch anomenat Mala Conjuncta. Que afronta a
orient ab alou de Sant Pere de Vich, a mitgdie ab lo camí públich,
a ponent ab alou de Berenguer Amalrich o ab lo mateix torrent
y a tremuntana ab dit torrent. Preu de 20 sous de Vich.
320 IRENE LLOP
301
1088, octubre, 5
Donació. Company, sacerdot, dóna al prior de Sant Pere de Casserres
dues peces de terra situades a Folgueroles, al lloc anomenat Mala
Conjuncta.
Donacion otorgada por Companyo sacerdote al prior de

Caserras de 2 piezas de tierra \sitas/ en Folgueroles y lugar dicho
campo de Benefilii o Malaconiuncta, ante Berenguer diacono, en
3 de las nonas de octubre del año 29 del reynado del señor rey
Felipe.
302
1088, desembre, 21
Venda. Bernat Fruga ven un alou franc al monestir de Sant Pere de Cas-
serres, un terç de la vinya anomenada Rodona que té per herència,
situada al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Feliu de Cervià,
al lloc anomenat Espadamala, pel preu de 15 sous, després de re-
bre una vaca en comanda del monestir. Mentre visqui en tindrà la
possessió a canvi de pagar la tasca a l’esmentat cenobi.
Original (343 × 110 mm). Al dors: “Sant Feliu de Torallo nº 7”; “Spadamala”;
“Venda feta a Caserres de un alou sobre una vinna dita Rotunda en Torello a la
Spadamala. Sant Feliu de Torello”; “13 venda a Caserres de una vinna rotunda
a la Spadamala”; “JJ 45”; “12 kalendas Janer any 29 del Rey Felip 1087”; “Nº
10, legajo 1, armario 1, estancia 3”; “1088”; “C 55”; segell BUB.
mero 10, legajo 1, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 20 janer 1087. Bernat
Fruga donà a Casserras la tercera part de la viña Redona, de Torelló, en lo
lloch dit Espadamala. Affronta a llevant ab lo camí, a mitgdie ab lo torrent, a
ponent ab terra de Mir Delà, y a tremuntana ab lo riu que corra en temps de
plujas”.
c SOLDEVILA, Sant Pere de Casserres..., p. 70.
In Dei nomine. Ego Bernardus Fruga venditor sum Domino Deo

et cenobio Sancti Petri Kastri serris et eiusdem loci abitatoribus.
Per hac scripturam vindicionis mee vindo namque vobis alodium

meum proprium et francum, scilicet terciam partem quam abeo
in vinea que dicitur Rotunda, qui mihi advenit per genitores sive
per ullasque voces. Et est predictum alodium in comitatu Ausone,
in parrochia Sancti Felicis Cirvianensis, in locum quem nuncupant
Spadamala. Abet afrontaciones a parte orientis in via que pergit
ad Spadamala, de meridie in torrente qui discurrit, ab occiduo in
terra de Mir Dela, qui fuit condam, a parte vero circi in rivum
qui discurris per tempus pluviarum. Quantum iste afrontaciones
includunt vel isti termini ambient sic vindo supradicto cenobio
Sancti Petri et eius abitatoribus hoc totum quod ibi abeo vel abere
debeo per ullas voces, propter precium solidos XV quos accepi
de una vacca Sancti Petri quam abebam per comanda seniores
illius loci, et fuit necessitas mihi ut vendissem ipsam vaccam. Et
propterea facio cartam istam vendicionis de predicto alodio ad ia-
mdictum Sanctum Petrum et eius abitatoribus. In tali convenientia
ut in diebus vite mee teneam et possideam hoc totum in servicio
Sancti Petri et donem per unumquemquem annum ipsam tascham
fideliter ad Sanctum Petrum. Post obitum vero meum solidum et
liberum remaneat hoc totum superius scriptum in iure et potestate
predicti Sancti Petri et abitatorum ipsius ad eorum plenissimum
proprium. Et est manifestum. Quod si ego venditor aut aliquis
homo vel femina contra istam cartam vindicionis venero aut venerit
ad inrumpendum, minime valeat aut valeant implere quod requiro
aut requirunt, sed componat aut componant hec omnia in duplo
predicto Sancto Petro, cum omni sua melioratione. Et in antea
ista carta vindicionis firmam in omnibus obtineat firmitatem.
Que est acta XII kalendas ianuarii, anno XXVIIII regis Phi-
lippi.
Sig+num Bernardus Fruia, qui istam cartam vindicionis feci et
firmavi et testes firmare rogavi. Sig+num Bonifilii Olibe. Sig+num
Raimundi Vacha. Sig+num Benedicti Fabri.
BENEDICTUS monachus + qui hoc scripsit die et anno quo
supra.
303
1089, març, 29
Donació. Guadall Esteve dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
terres, vinyes i cases situades a la parròquia de Sant Vicenç de
Malla, abans Orsal.
322 IRENE LLOP

Sant Vicens de Malla”, f. 131r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 29 mars 1089. Guadal Esteve donà al monastir de Cas-

serras totas las terras, viñas y casas que tenia en la parròquia de
Sant Vicens de Malla, antes dit de Ursalo. Que afrontan a orient
ab lo camí públich, a mitgdie ab terra de Santa Maria de Ripoll,
a ponent ab terra de Bernat Bonapar, y a tremuntana ab terra de
Santa Maria de Ripoll.
304
1090, febrer, 20
Venda. Riquil·la ven a Casserres una peça de terra situada a Miram-
bell, al lloc anomenat Feixa, pel preu d’11 mancusades de blat.
Als 20 febrer 1090. Rissella vené a Casserras una pessa de

terra viña junt ab la terra que li dexà son marit, situada den Mi-
rambell y lloch dit Fexa. Affronta a orient ab alou de Sant Pere, a
mitgdie ab la viña de est; a ponent ab lo marge, y a tremuntana
ab la viña y alou de Esclua. Preu de 11 mancusadas blat.
305
1090, maig, 26
Venda. Ramon Gibert i la seva muller venen al monestir de Sant Pere
de Casserres les cases i horts situats a la Guàrdia pel preu de 50
mancusos.
15”.
Als 26 maig 1090. Ramon Guibert y sa muller veneren al
monastir de Casserras las casas, horts y demés pertinèncias que
tenian en la Guàrdia. Que tot afronta a orient ab la Serra Milia-

lera, a mitgdie y ponent ab lo riu Ter, y a tremuntana ab alou de
Sant Miquel y de Guillem Miro. Preu 50 mancusos.
306
1090, juliol, 1
Donació. Sunyer Llobató i la seva muller donen al monestir de Casser-
res un alou situat a la parròquia de Folgueroles. Mentre visquin
en tindran la possessió a canvi de pagar la tasca al monestir.
A las kalendas juliol any 30 del rey Felip. Suniario Lobato y

sa muller donaren a Casserras lo alou que tenian en la parròquia
de Folgarolas. Que affronta a orient y mitgdie ab dits donadors,
a ponent ab lo torrent o ab terra de Sant Joan de Ripoll, y a
tremuntana ab alou de Casserras. Ab pacte que ho possehissen
dits donadors pagant tasca al dit monastir.
307
1089-1091, gener, 5
Venda. Folc Gerba ven a Pere Borrell les cases i terres situades a Pruit,
al lloc anomenat Alou, pel preu de 20 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat el 2 de gener de l’any 31 del rei
Felip.
Als 5 janer 1089. Fulco Gerba vené a Pere Borrell las casas
y terras tenia en Pruhit, en lo lloch dit Alou. Affronta a orient
ab alou de Santa Maria y per las demés parts ab lo comprador.
Preu 20 sous.
324 IRENE LLOP
308
1091, febrer, 9
Donació. Joan, fill d’Adalisa, dóna a Casserres un alou situat a Sant
Bartomeu Sesgorgues, al lloc anomenat Rovira, i a Roda, al lloc
anomenat les Fonts.
Sant Barthomeu Sasgorgas, suffragània de Sant Martí Sescorts”, f. 160v. Re-
cia 7”.
Als 9 febrer 1091. Joan, fill de Adalisa donà a Casserras lo

alou tenia en Sant Barthomeu sas Gorgas y lloch dit Rovira y en
Roda, a las Fonts. Afronta a orient ab alou de Sant Pere, a mit-
gdie ab la Font y ab lo donador, a ponent ab Serrahima y alou
de Sant Pere, y a tremuntana ab la casa de Bonfill y ab alou de
Sant Pere.
309
1091, abril, 11
Donació. Gilabert dóna al monestir de Sant Pere de Casserres unes ca-
ses i terres situades a Sant Martí Sescorts i a Sant Vicens Sarriera
i l’alou de Sant Hipòlit al lloc anomenat Vilar.
Sant Hipòlit de Voltregà”, f.182r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
Als 11 abril 1091. Gelabert donà a Casserras las casas y terras

tenia en Sant Martí Sescorts y lo que tenia en Sant Vicens de la
Riera y lo alou y terras tenia en Sant Hipòlit y lloch dit Vilar.
310
1092, gener, 27
Donació. Arnau i la seva muller donen al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou situat a Sant Hipòlit de Voltregà.

Als 27 janer 1092. Arnau y sa muller donaren a Casserras

lo alou tenian en Sant Hipòlit. Affronta a orient y mitgdie ab
alou de Mir, a ponent ab Armatrudis, y a tremuntana ab alou de
Bernat Ermengardo.
311
1092, març, 4
Venda. Sança ven al monestir de Sant Pere de Casserres un alou situat
a Roda, al lloc anomenat Claper, pel preu de 8 sous, i una peça de
terra al lloc de Quadre pel preu de 2 sous.
Sant Pere de Roda”, f. 102v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Claper
y Quadro. Número 75, legajo 8, armario 1, estancia 15”.
Als 4 mars 1092. Sancia vené al monastir de Casserras la

casa, terra y horts que tenia en alou de dit monastir en Roda y
lloch dit Claper. Que afronta a orient ab lo camí missader que va
a Roda, a mitgdie ab alou de Bonfill Antoni, a ponent ab lo fisch
de Cabrera, y a tremuntana ab alou de Arnaldo Arximbaldo. Preu
de 8 sous. Y així mateix li vené la pessa de terra que tenia en lo
mateix Quadro. Que afronta a orient ab terra de Arnau Arximbaldo,
a mitgdie y ponent ab terra que fou de Savarich, y a tremuntana
ab alou de Sant Pere de Roda. Preu de 2 sous.
312
1092, març, 22
Donació. Bermon, sacerdot, dóna a Casserres un alou situat a la par-
ròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat Coma, al terme
de Vilagermà.
326 IRENE LLOP

A 11 kalendas abril any 32 del rey Felip. Bermudo, sascerdot,

donà a Casserras lo alou que tenia en la parròquia de Sant Martí,
en lo lloch dit Coma, en lo terme de Vilagermà. Que afronta a
orient ab Buch, a mitgdie ab alou de Aldevert Giscafredo, a ponent
ab Guardiola y a tremuntana ab Perefita.
313
1092, maig, 10
Donació. Joan dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un alou
situat al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda.
Mentre visqui la seva dona en tindrà la possessió a canvi de donar
una lliura de cera de cens.
Original (246 × 105 mm). Al dors: “Nº 92. Donacio fa en Joan al monestir de
Caserres de un mas y altres fexes esta en la parroquia de Roda. Roda”; “Roda”;
“Nº 73, legajo 2, armario 1, estancia 15”; “Donacio de mas a Casserres y no te
nom”; “Scriptura”; “hh 11”; “B de Saliceda”; “1092”; “C 56”; segell BUB.
73, legajo 8, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 10 maig 1091. Joan donà a
Casserras lo hort que tenia en Roda, cerca de la bassa y arriba fins al camí
missader. Lo qual afronta a orient ab alou de Bernat Aldabert, a mitgdie ab
alou de biscompte, a ponent ab alou de Sant Pere de Casserras, y a tremunta-
na ab alou de Ramon Arnal. Y així mateix li donà la quarta part del alou que
tenia en las fexas que hi ha de un camí al altre camí missader que va a Sant
Pere de Roda. Y també la quarta part de la hera de Salseda, la quarta part que
tenia en las heras, que la una se diu Savina y la altre Balenca”.
[In nomine Domini]. Ego Iohan[nes ...] et cenobio Sancti

Petri Kastri serrensi alodium meum proprium et francum, id
sunt terris et vineis cum medietate [...]ionis et medietate [...]
et cum medietate omnium meorum mobilium quod visus sum
habere nominatim tres barriles et tres archas, et vachas duas
et oves V. Et istud alodium prescriptum habeo cum fratre meo
Miro Ozisendi ad dividendum. In primis ipsum ortum quod est
in ipsam bassam et tenet usque ad viam missadera. Et affrontat
predicitur ortus a parte orientis in alodio Bernardi Adlaberti, a
meridie in alodio domini vicecomittis, ab occiduo in alodio Sanc-

ti Petri Kastriserrensi, a parte circii in alodio Raimundi Arnalli.
Et dono supradicto loco ipsam quartam partem de alodio quam
habeo /in/ ipsas fexas que sunt ex una via missadera usque ad
alia viam missadera que pergit ad Sanctum Petrum de Roda. Et
dono predicto loco quartam partem in ipsa trilia de Saliceda, et
aliam quartam partem quam habeo in trilia que dicitur Savina,
et ipsam quartam partem quam habeo in ipsa trilia que dicitur
Belenca. Et advenit hec omnia predicta per vocem parentoreum
meorum sive per quascumque voces. Et sunt hec omnia in comi-
tatu Ausone, et continetur in parrochia Sancti Petri de Roda. De
meo iure trado in dominio Sancti Petri Kastriserrensis ad suum
proprium alodium francum, cum exitibus et regressibus suis et
cum omnibus affrontacionibus et pertinenciis, propter remedium
anime mee vel parentorum meorum. In tali conventum quamdiu
vixero dabo supradicto cenobio per unumquemquem annum unam
libram de cera per censum. Post dixcessum meum abebit omnem
medietatem in supradicto alodio, aliam medietatem mulier mea
in vita sua. Post obitum suum solide et quietum omnes alodium
supradictum veniat in potestate Sancti Petri cenobii ad faciendam
suam voluntatem. Quod si ego donator aut ullus homo vel femina
contra hanc scripturam venero aut venerit ad disrumpendum, non
hoc valeat vendicare sed componat hec omnia in duplo, cum omni
sua inmelioracione. Et in antea maneat firma omni tempore.
Actum est hoc VI idus madii, anno XXXII regis Phylippi.
Sig+num Iohannis, qui hanc donacionem feci et firmavi et
testes firmari rogavi. Sig+num Benedicti Fabri. Sig+num Petri
Guilliemi. Sig+num Erumir Oliba.
GUIRIBERTUS sacerdos, qui hoc scripsit + die et anno quo
supra.
314
1092, octubre, 3
Donació. Susanna dóna al monestir de Sant Pere de Casserres els alous
que havia comprat a Bonfill, sacerdot, a la parròquia de Sant Pere
de Roda, als llocs anomenats Costa, Serra, Puig de Quenidia, Esta-
llador, Alou i a la vila de Roda. Mentre visqui en tindrà la possessió
a canvi de donar el quart de pa i la meitat de vi a aquest cenobi.
328 IRENE LLOP

Original (207 × 84 mm). Al dors: “Roda nº 77 Legajo 8 Armario 1 Estància 15”;
“Donacio de alou a Casserres a la serra”; “nº 144”; “Donacio feta al monestir
de Casserres de un alou en la parroquia de Roda a la costa o a la serra Roda”;
“hh 29”; “1092”; “C 57”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 102v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Costa,
Serra i altres. Número 77, legajo 8, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 3
octubre 1092. Sussanna donà a Casserras lo alou que tenia en Roda, en los
llochs dits Costa, Serra y altres, ab los termes y afrontacions que constan en
la escritura feta per Bonfill, prebere, a favor de la donadora. Ab pacte que
vivint sas fillas pagasen quart de blat y mitat del vi, y después passàs íntegro
al monastir”.
In nomine Domini. Ego Susanna femina, donatrice sum Do-

mino Deo et Sancto Petro cenobio Castrisere omne meum alodium
quantum abeo vel abere debeo per ullasque voces. Et advenit mi-
chi per vocem et per incartacionem quam michi fecit Bonifilius
presbiter fuit per comparacione. Est autem ec omnia in comitatu
Ausona, in parochia Sancti Petri Roda in locis vocitatis ad ipsa
Costa et ad ipsa Serra et a Pug de Kenidia et ad ipso Estalador
et ad ipso Alod et in villa que vocant Roda. Id sunt domos cum
solis et superpositis, curtis, curtalibus, ortis, ortalibus, terris cul-
tis et incultis, arboribus et vitibus ex diversis generibus et vineis,
fontibus, pratis, pascuis, vieductibus et reductibus, quantum dici
vel nominari quis potest cum terminis et afrontacionibus suis sicut
in ipsa carta resonat quam Bonifilius, presbiter, michi fecit In tale
conventu ut teneant filie mee in vita illorum et donent quartum
de blado et de vino medietatem. Ipsa vero qui noluerit ita facere
sicut suprascriptum est non abeat partem nec hereditatem in isto
alaude. Post mortem vero illarum fiat solidum de Sancto Petro. Et
est manifestum. Quod si ego donatrix aut aliqua persona homi-
nis vel femine qui contra hanc donacionem in aliquo disrumpere
voluerit, non hoc posit inplere quod requirit sed duplam compo-
sicionem componat.
Facta ista carta donacionis V nonas octobris, anno XXXIII
regnante Philippo rege.
Sig+num Sussana, femina, qui ista donacione feci et firmavi
et testibus firmare rogavi. Sig+num Benedictus Faber. Sig+num
Adalbertus Sancii. Sig+num Raimundus Guifret. Sig+num Ademarus
Raimundi. Sig+num Petri Bernardi.
Ildinus qui hoc scripsit sub die SSS. et anno quo supra.
315
1093, gener, 23
Venda. Bernat Eribau ven a Berenguer Ramon i a la seva muller
Maiassèn una peça de terra situada al comtat d’Osona, al terme
del castell de Conill, a prop de la torre de Castelltort, pel preu de 5
mancusos in rem valentem.
A APSMV. Fons Sant Vicenç, ACC, núm. 1.472. Original (415 × 122 mm).
a GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 95, p. 173.
In nomine Domini. Ego Bernardus Eriballo vinditor sum

vobis Berengario Remon et uxori sue Maiansinde. Per hanc scrip-
tura vindicionis me vindo vobis pecia I de terra cum sua vinea
et cum ipso eremo que ibi est, qui mihi advenit de ienitori meo
vel per ullasque voces. Et est ipsa pecia de terra cum sua vinea
in comitatu Ausona, vel infra terminis de castro Cunil, prope
ipso turre de Castel Tort. Et affrontat ipsa terra, cum sua vinea,
a parte orientis in alode Sancti Petri de Castri Serras, de meridie
in alode de Bonusomo Adrover, de occiduo in ipsa marge de me
vinditor, de circii in vinea de Bemardi Marcho. Quantum infra
istas afrontaciones includunt sic vindo vobis ipsa pecia de terra,
culta vel erma, cum sua vinea et cum omni genere arborum, cum
exiis et regressiis earum, in propter precium placibilem mancho-
sos V in rem valentem. Et est manifestum. Quod si ego vinditor,
aut usque omo, qui contra hanc ista carta vindicione venerit pro
inrumpendum, non hoc valeat vindicare, sed componat in duplo
cum omni sua inmelioracione. In antea ista carta firma et stabilis
permaneat modo vel omnique tempore.
Facta ista carta vindicione X kalendas frebuarii, anno XXXIII
regnante Philipo rege.
Sig+num Bemardus Eriballo, qui ista carta vindicione feci-
mus scribere et firmavi et ad testes firmare rogavi. Sig+num Mir
Compan. Sig+num Guillem Compan. Sig+num Bernard Gitard.
Sig+num Mir Duran.
Poncius, levita, rogatus scripsit sub SSS. die et anno quod
supra.
330 IRENE LLOP
316
1093, març, 3
Donació. Benet i la seva dona Magència donen al monestir de Sant
Pere de Casserres quatre peces de terra d’un alou propi i franc ano-
menades Camp Tedier, Espinalp, Quadre i Prat, situades al comtat
d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda, al lloc anomenat
Fonts. Mentre visquin en tindran la possessió a canvi de pagar
tasca al monestir.
Original (233 × 183 mm). Restaurats els quatre fragments. Al dors: “Roda
nº 74, legajo 8, armario 1, estancia 16”; “nº 78”; “hh 18“; “carp. 2 núm. 123”
(ratllat); “1093”; “C 60”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 102r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “En lo
lloch dit Fonts 4 pessas: Camptedier, Espinalp, Quadra y Prat. Número 74,
legajo 8, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 3 mars 1092. Benedicto y sa
muller Magencia donaren a Casserras quatre pessas de terra en Roda, en lo
lloch dit Fonts. Y la una, que és en lo lloch anomenat Camptedier, afronta a
orient ab Guardiola, a mitgdie ab Vilatersana, a ponent ab las Passadoras, y
a tremuntana ab alou de Miro Guanter o ab lo camí de Fransa. La altre, dita
Espinalp, que és a la matexa Saleda, afronta a orient ab alou de Suniario,
a mitgdie ab alou de Guillem Amalrich, a ponent ab lo camí de Fransa, y a
tremuntana ab alou de Miro Guanter. La tercera, dita Quadra, que és sota
Vilatersana, afronta a orient ab Vilatersana, a mitgdie ab alou de Santa Maria
de Ripoll, a ponent ab la viña Golaria, y a tremuntana ab la barquera. Y la
quarta, dita Prat affronta a orient ab alou de Pons Ramon, a mitgdie ab las
Passadoras, a ponent ab la serra Milialera, y a tremuntana ab lo alou de Sant
Pere de Roda, en lo camí de Fransa. Pagant tasca al monastir vivint los dona-
dors y después sos fills, los quarts de esplets, y faltant éstos passàs íntegro al
dit monastir”.
In nomine Domini. Ego Benedictus et coniux mea nomine

Magencia donatores sumus Domino Deo et cenobio Sancti Petri
Castrisserrensi. Per hanc scripturam donacionis nostre donamus
predicto cenobio alodium nostrum proprium et francum, scilicet
quatuor pecias de terra. Et est predictum alodium in comitatu
Ausone, in parrochia Sancti Petri Roda, in ipsas Fontes. Et est una
petia in locum quem nominant campo Tedier. Abet afrontaciones
a parte orientis in ipsa guardiola, de meridie in villa Tortosa-
na, de occiduo in ipsas passadoras, a parte vero circi in alodio
Mironis Gontarii vel in ipsa strada francisca. Alia autem pecia
quam vocant Spinalb est ad ipsa Salheda. Et affrontat de oriente
in alodio Suniarii Sag, de meridie in alodio Guillelmi Amalrici
vel suos eredes, de occiduo in strata francisca, de circi in alodio

Mironis Gontarii quem dicunt ad ipso Pradel. Tercia autem pecia
quam nominant Quadre est sub ipsa villa Tortosana iuxta alodium
Sancte Marie Rivipullo. Afrontat a parte oriente in ipsa villa Torto-
sana, de meridie in ipso alodio de Maria, de occiduo in ipsa vinea
Golarie, de circi in ipsa barchera. Quarta vero pecia quam dicunt
Prad afrontat de oriente in alodio Poncii Raimundi, de meridie ad
ipsas Passadores, de occiduo in serra miliarera, de circii in alodio
Sancti Petri Roda, ad ipsa strada francisca. Advenit nobis omnia
ad me Benedictum per comparationem vel per vocem uxoris mee
ad me Magencia per genitores meos vel per comparatione sive
per ullasque voces. Quantum infra istas affrontaciones abemus vel
abere debemus per ullasque voces totum donamus Sancto Petro
predicto ad suum plenissimum proprium, sub eo modo et ordine
ut teneamus in vita nostra hec omnia et donemus per singulos
annos ipsm tascam fideliter Sancto Petro. Et post obitum nostrum
si non habuerimus filios de legitimo coniugio remaneat solidum et
liberum ad Sanctum Petrum. Si vero abuerimus filios de legitimo
coniugio teneant hec omnia in servicio Sancti Petri et donent per
unumquemque annum de ipso explet qui inde exierit ipsum quartum
ad Sanctum Petrum. Quem vero predicta omnia de nostro iure in
potestate tradimus predicti Sancti Petri. Et est manifestum. Quod
si nos donatores aut ullus homo vel femina contra hanc cartam
venerint aut venerit ad inrumpendum minime valeat inplere quod
requirit. Set componamus aut componat hec omnia in duplo Sancto
Petro cum omnia sua melioracione. Et in antea hec scriptura si
suam in omnibus obtineat firmitatem modo et omni tempore.
Que est acta V nonas marcii, anno XXXIII regis Philippi.
Sig+num Benedictus, sig+num Magencia, nos qui hac cartam
fecimus et firmamus et firmavimus et testibus firmare rogavimus.
Sig+num Raimundi. Sig+num Ermemiri Olibani. Sig+num Suniarii
Mironis.
Bonifilius subdiaconus qui hoc scripsit + die et anno quo
supra.
317
1093, març, 4
Donació. Ramon Guillem i Guillem Guillem, marmessors del difunt
Guillem Ermemir, donen al monestir de Sant Pere de Casserres
332 IRENE LLOP
un alou situat al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de

Roda, al lloc anomenat les Fonts.
Original (249 × 91 mm). Al verso: “hh 107”; “Scriptura”; “Roda nº 76, legajo
8, armario 1, estancia 15”; “Nos troba”; “Nº 172 Donacio de un alou y casa al
monestir de Casserres lo qual esta en Roda a les Fons. Roda”; “1093”; “C 61”;
segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 102v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “En
las Fonts. Número 76, legajo 8, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 4 mars
1092. Ramon y altres marmessors de Guillem Ermamir donaren a Casserras
la casa, horts y terras que tenia en Roda, en las Fonts. Que afronta a orient ab
la serra d.en Bruguera, a mitgdie ab Ter o ab los Angols, a ponent ab lo camí
de Fransa, y a tremuntana ab alou del monastir o de Miro Guanter”.
In nomine Domini. Ego Raimundus Guilelmi et Guilelmus

Guilelmi, nos simul in unum qui sumus tutores et elemosinarii
cuisdam defunci hominis nomine Gilelmi Ermemiri. Manifestum
est enim quod precepit atque iniuncxit nobis ut cartam donationis
fecissemus de aliquo suo alodio ad domum Sancti Petri cenobii
Castrum serre. Sicuti et facimus. Est predictum alodium casa cum
curte et orto et terra cum vites simul cum omni genere arborum
tam cultum quam eremum, tam nudum quam vestitum, in comitatu
Ausone, in parrochia Sancti Petri Roda, in ipsas Fontes. Advenit ei
per genitores vel per comparationem, sive pro qualicumque voce.
Afrontat a parte orientis in serra de Burgaria et ipso manso Sancti
Petri quem tenet Suniarii Mir, et in alodio Guilelmi Bonifilii vel de
suos eredes, de meridie in flumine Tezari, vel in ipsos Angulos, de
occiduo in strata francisca, de circii in alodio Sancti Petri predicti
vel in alodio Mironis Gontarii, et de suos eredes. Quantum hec
affrontaciones cirumcingunt vel ambiunt sic donamus ad predictum
cenobium hac omnia totum ab integrum, cum exiis et regresiis
suis quantum ibi abebat prefatus defunctus per ullas voces ut ab
hodierno die solidum et liberum deveniat, in potestate Sancti Petri
predicti et abitatoribus eius ad suum plenissimum proprium propter
Deum et remedium anime eius. Hec superius scripta de suo iuro
in prefati cenobii dominio et eius potestate vel suis tradimus et
donamus sicut in serie condicionis est roboratum, ad faciendum
ex inde quodcumque voluerunt.
Acta sunt hec IIII nonas marcii, anno XXX III regis Phili-
ppi.
Sig+num Raimundi, sig+num Berengarii Guilelmus, qui

istam scripturam elemosinarias fieri iussimus et firmavimus et
testes firmare rogavimus. Sig+num Guillelmi Guillelmi. Sig+num
Guifredus Ysarni. Sig+num Rodlendis, femina. Sig+num Giraldus
Berengarii.
Bonifilius sacerdos et monachus, qui hoc scripsit SSS. die
et anno quo supra.
318
1093, març, 7
Venda. Guillem Ramon i Bonadona venen a Joan Guifré i a la seva
dona Tresgonça una peça de terra situada al comtat d’Osona, en el
terme de Sant Feliu de Cervià, al Serrat, pel preu de 9 sous de mo-
neda de Vic. La propietat és del domini del monestir de Sant Pere
de Casserres, que han de rebre 4 sous i 8 diners per l’operació, i un
cens d’un capó i tres [...] al batlle, la meitat de vi i blat, i la tasca.
[A] Arxiu del mas de Joan Llorenç, d’Espadamala. Original perdut.
Trasllat de 4 de gener de 1201 (336 × 68 mm). Al dors: “Carta de Spadamala”;
“nº 1 venda de una peça de terra en la parrochia de Sant Feliu de Torello en
la villa Spatamala la qual terra fa çens al monestir de Caserres. Sant Feliu
de Torello”; “Venda de terra a la Spatamala que es alou de Caserres”; “JJ 46”;
“Nonas Mars any 33 del Rey Felip 1091”; “Nº 12 Legajo 1 Armario 1 Estància
3”; “Spatamala”; “Sant feliu de torallo nº 1”; “1093”; “C 62”; segell BUB.
mero 12, legajo 2, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 7 maig 1091. Guillem y
sa muller veneren a Gifre una pessa de terra de alou de Casserras, en Torelló,
en Espadamala, dita lo Serrat. Que affronta a orient ab lo mitg del torrent, a
mitgdie y ponent ab terra de Martí Suñer, y a tremuntana ab terra de Guifre
Guillem. Preu 9 sous”.
In Dei nomine. Ego Guillelmus Reimum et Bonadona vindi-

tores sumus vobis Iovan Gifre et uxor sua Tresguanza. Per hanc
scripturam vinditionis nostre vindimus vobis I pecia de terra qui
est Sancti Petri Castrumserris ipsa nostra porcione vel nostras voces
que ibi abemus vel abere debemus. Et est complantatum arbores
vel vitis diversis ieneribus. Advenit nobis per complantacione vel
per parentorum sive per omnes voces. Est autem hec omnia in
334 IRENE LLOP
Ausone, comitatu infra terminum Sancti Felicis de Cirviano, in

villa Spatamala, ad ipso Serrad. Et affrontat hec omnia de parte
oriente in medio torrent, de meridie et de occiduo in terra de
Marti Suner, de parti circi in terra de Guifre Guillelmi. Quantum
iste affrontaciones includun sic vindimus vobis in ipsa nostra
porcione totum ab integrum, cum exiis vel regresiis eorum, in
propter precium solidos VIIII de diners monete Vici obtime. Et est
manifestum. Que de nostro iuramus in vestro tradimus dominio et
potestate ad vestrum proprium quod si nos vinditores ad aliquis
omo qui contra hanc ista vinditione disrumpere voluerit in triplo
componat. Et in antea ista vindicione firma estabilis permaneat
Actum est hoc nonas marcii, anno XXXIII Philipi regis.
Sig+num Guillelmi Reimum, sig+num Bonadona, nos qui ista
vindicionem fecimus et firmavimus et testes firmarique rogamus.
Sig+num Petro Gifre. Sig+num Raimundus Suner. Sig+num Pas-
cual Guillelmi. Et abet Sancti Petri de isto precio solidos IIII et
diners VIII et est censum de Sancti Petri capo I et medales III
ad baiulo domini Guillelmi Reimundi. Et abet Sancti Petri de ista
terra medietatem vini et de ipso blad ipsa tasca.
Petrus clericus, qui hoc scripsit die vel anno quo supra
SSS.
Petrus sacerdos, qui hoc fideliter transtulit II nonas ianuarii,
anno domini MCC I, et remansit ipsum originali in mansum Io-
hanni Laurentii, qui est in parrochia Sancti Felicis de Torilione,
in villa Spadamala, apud Castelet, et fuit iamdictum defunctum
nomine Arnallus Iohanni de suo parentorum similiter, cum ipsum
honorem, cum literis damnatis in V linea die et anno quo SSS.
supra.
319
1093, març, 12
Donació. Bernat i Pere Miró donen al monestir de Sant Pere de Casser-
res un mas situat al terme de Savassona, al lloc anomenat Coro-
mines.

Als 12 mars 1093. En poder de Aneco, sascerdot. Bernat y Pere

Miro donaren a Casserras un mas en lo terme de Savassona, en
lo lloch dit Coromines. Que affronta a sol ixent ab lo Petit Roure,
a mitgdie ab alou de Gifre Isarn, a ponent ab lo Puig Sorigar o
ab lo riu de Ter, a tremuntana ab lo alou de Sant Pere.
320
1093, maig, 18
Venda. Ramon Guifré i la seva dona venen a Casserres un alou situat
a Roda, al lloc anomenat Bac, pel preu de 7 sous.
Sant Pere de Roda”, f.102v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Bach.
Als 18 maig 1093. Ramon Guifredo i sa muller veneren a

Casserras lo alou que tenian en Roda, en lo Bach. Que afronta a
orient ab lo riu Ter, a mitgdie ab lo torn, a ponent ab las rocas
més altas, y a tremuntana ab alou de Pons, biscompte. Preu de
7 sous.
321
1093, juny, 17
Evacuació. Guillem Morató i la seva fidel Bonadona renuncien als
drets sobre un alou, situat al comtat d’Osona, a la parròquia de
Sant Feliu de Cervià, a Espadamala, a favor de Berenguer Fruga i
de la seva dona Ermengarda.
Original (323 × 147 mm). Al dors: “De Spadamala de [...]”; “Fa [...]”.; “No y a
res de Caserres”; “15 kalendas Juliol any 33 del Rey Felip 1091”; “nº 11 Legajo
2 Armario 1 Estància 3”; “Definicio feta per Guillem a Berenguer de un alou
en la parroquia de Sant Feliu de Torello en la partida dita Spadamala. Sant
Feliu de Torello”; “JJ 16”; “1093”; “C 63”; segell BUB.
336 IRENE LLOP

mero 11, legajo 2, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 16 juny 1091. Guillem
Morató y sa muller evacuaren a Berenguer Fruga lo alou tenian en Torelló,
en Espadamala. Que affronta a orient y mitgdie ab alou de dit Berenguer, a
ponent ab alou de Mir Dela, y a tremuntana ab lo camí”.
In Dei nomine. Ego Guillelmi Moratoni et fidele sua Bonado-

na. Per hanc scripturam avachuamus nos vobis Berengario Frug
et uxori sue Ermengadis de ipso nostro alodio que abemus in pa-
rrochia Sancti Felicis que vocatur Cerviniano sive in Espadamala.
Sic evacuamus nos vobis et definimus ante osticum Sancti Vicentii
Taurilioni et in presentia Raimundus Arnaldi de Susribes et de
Eraldo baiulo, et Bertranno Raambaldi et Raimundus Guillelmi de
Villasetru et Berengarius Erumir et Geraldo Ebrino, et alii boni
homines qui ibi fuerunt. Et affrontat ipso alodio et ipsos chasals
a parte orientis in alodio de Berengario suprascripto, de meridie
similiter, de occiduo in alodio qui fuit de Mir Dela, de circi in ipsa
strata qui pergit in ipsa Spadamala. Quantum infra istas quatuor
affrontaciones includunt sic evacuamus et definimus vobis supras-
cripti alodium totum ab integrum, cum regresiis earum. Quod
si nos evacuatores ac difinitores aut ullius homo vel femina qui
ista evacuacione sive difinicione frangere vel disrumpere voluerit,
non hoc valeat vindicare sed componat in duplo. Et in ante ista
evacuacione vel difinicione firma permaneat omni tempore. Et sit
sub anathema maranatha.
Facta ista evacuacione vel difinicione videnti homines su-
pra scripti XV kalendas aprilii, anno XXX III regnante Philippo
rege.
Sig+num Guillelmi Moratoni, sig+num Bonadona, nos qui ista
evacuacione vel difinicione fecimus firmavimus et firmare rogavimus.
Sig+num Petrus Benedicti. Sig+num Raimundi Benedicti. Sig+num
Petrus Arnaldi. Sig+num Iohan Gifre. Nos auditores et testes.
RAIMUNDUS LEVITA ET MONACHUS, QUI HOC SCRIPSIT
DIE ET ANNO SSS. QUO SUPRA.
322
1073-1093, juny, 22
Donació. Pere Guifré, Ramon Berenguer, Giscafred i un altre Ramon
Berenguer, marmessors del testament d’Asalenda, donen al mo-
nestir de Sant Pere de Casserres un alou situat a la parròquia de
Vilanova, al lloc anomenat Ardola. Mentre visqui Ramon Beren-
guer, anomenat Vall d’Osona, en tindrà la possessió a canvi de
pagar el quart.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 13 del regnat del rei Felip.
Als 22 juny 1093. En poder de Bonfill, subdiaca. Pere Gui-

fredo, Ramon Berenguer, Giscafredo y altre Ramon Berenguer,
mermassors del testament de una dona dita Asalendis, donaren al
monastir de Casserras un alou situat a la parròquia de Vilanova,
en lo lloch dit Ardola, a saber casas y terras etcetera. Que afronta
a llevant ab terra de dit monastir, a ponent ab la Coma de Buxo
o ab lo camí públich y a tremuntana ab Mir o sos hereus. Qual
donacio feren ab pacte que mentres visqués Ramon Berenguer,
anomenat Val de Ausona, ho possehís per dit monastir y donàs a
est la quarta part dels fruyts y después de la mort de dit Ramon
Berenguer passàs tot al dit monastir.
323
1093, novembre, 13
Donació. Guerau, prior del monestir de Sant Pere de Casserres,
dóna a Joan Guifré i a la seva dona Tresgonça un alou situat al
comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Feliu de Torelló, a la vil·la
d’Espadamala, al lloc anomenat Serres i Fontanelles, pels quals
paguen 6 sous de moneda de Vic i 12 diners al batlle, i han de
pagar anualment la tasca i la meitat de la collita de pa i de vi al
cenobi.
[A] Arxiu del mas d’Espadamala. Original perdut.
Trasllat de 14 de gener de 1201 (211 × 140 mm). Al dors: “Sant Feliu de Torello
338 IRENE LLOP
nº 14”; “nº 14 Carta ab la qual consta com lo prior de Caserres fa donacio de

un alou en la parrochia de Sant Feliu en la partida de Spatamala ab pacte que
respongue certa tascha al monestir. Sant Feliu de Torello”; “JJ 28”; “11 kalen-
das Desembre any 33 del Rey Felip 1091”; “Nº 13, legajo 2, armario 1, estancia
3”; “Duplicat”; “1092”; “C 58”; segell BUB.
C BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/59 (signatura antiga II/151).
Trasllat de 14 de gener de 1201 (230 × 106 mm). Cosit amb el pergamí C/58.
Al dors: “Sant Feliu de Torallo nº 3”; “Stableix Caserres un alou a les Fontane-
lles”; “Nº 3 Stableix el monestir de Casserres un alou en la parroquia de Sant
Feliu de Torello en la partida Spadamala a les Fontaneles. Torello”; “1092”;
“C 59”. Final del document: “Reamballus monachus et levita qui hoc fideliter
translatavi II nonas ianuarii anno domini MCCI et remansit ipsum originali
in mansum Iohanni Laurencii qui est in parrochia Sancti Felicis de Torilione
in villa spadamala apud Castelet et fuit iamdictum defunctum nomine Ar-
nallus Iohanni de suo parentorum similiter cum ipsam honorem cum literis
rasis in IIII linea die anno quo SSS supra”.
D ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 6902r, núm. 6 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Anomena Joan Xifre.
mero 13, legajo 2, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 17 novembre 1091.
Lo monastir de Casserras establí a Joan Gifré dos pessas de terra en Sant
Feliu de Torelló, en Espadamala, ditas Fontanellas y feixas del Serrat. Afronta
Fontanellas a orient ab Camp Gudisco, a mitgdie ab Fruga, y a tremuntana
ab alou de Sant Furtià. Y la altre a orient ab lo mitg del torrent, a mitgdie y
ponent ab Suñer, y a tremuntana ab Guifre Guillem, a la prestació de tasca.
És duplicat”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...”, núm. II/150 i II/151.
In nomine Domini. Ego dominus priori Guerallus, cum omni

congregacione Sancte Petre Castrumserra, donatores sumus vobis
Iovani Gifre et uxori tue Tresgoncia. Per hac scripturam dona-
mus vobis alodium nostrum ad laborandum et complantandum
et bene edificandum sicut melius potuistis plantare vel edificare.
In tali pactum quod teneatis in vita vestra vobis et uni de filiis
vestris propterea donamus vobis et ad Sancti Petri VI solidos de
monete Vici obtima cum XII dinarios ad baiulo et I capo I omni
anno per servicium et teneatis vos laboratores in vita vestra post
obitum vestrum, teneat unum de filiis vestris. Et donent unius-
quisque ipsam tascam de ipsa anona et medietatem de ipso vino,
quod deus dederit fideliter. Et est ipsa pecia de terra in comitatu
Ausona, infra parrochia Sancte Felicis, in villa de Spatamala, in
locum que vocant ipsas Serras ad ipsas Fontanelas. Et affrontat
prescripto alodio a parte oriente in campo Gludisco, de meridie
in alodio de Berengario Fruga vel eredes, de occiduo in alodio
de Guillelmi Guiffre, de circi in alodio Sancti Furtiani vel in ipsa
rivira. Quantum istas affrontaciones includunt sic donamus vobis

sicut superius est notatum, cum exiis et regresis earum. Et est
manifestum. Que vero predicta omnia de nostro iuramus in vestro
tradimus ad espletandum. Et si nos donatores aud ullusque omo
inquietare voluerit, non oc valeat vindicare et componat in duplo
aut componamus. Et in antea ista carta firma persistat omnique
tempore.
Actum est hoc XVIIII kalendas decembris, anno XXXIII reg-
nante Filipo rege.
Sig+num Pere Suger. Sig+num Sendre. Sig+num Laurencii.
Sig+num Bonefilio, baiulo.
Guilelmus sacerdos qui hoc scripsit cum literas rasas et
emendatas in folio primo die et anno SSS quod supra.
Petrus qui hoc fideliter translatavi II nonas ianuarii anno
domini MCCI et remansit ipsum originali in mansum Iohanni
Laurencii, qui est in parrochia Sancti Felicis de Torelo, in villa
Spatamala, apud Castelet, et fuit iamdictum defunctum nomine
Arnallus Iohanni de suo parentorum similiter cum ipsam honorem,
cum literis rasis in IIII linea die anno quo SSS. supra.
324
1093, novembre, 28
Testament. Bonfill Tedball, malalt, dicta testament. Nomena marmes-
sors Tedmar Miró, Ramon Guillem, el seu oncle Amat Eldemar i el
seu parent Alamany, levita, i la seva dona Beatriu. Mana distribuir
els béns que té a diversos llocs, sobretot a Sant Julià de Vilatorta i
a Vic, entre el seu fill Guillem i la canònica de Sant Pere de Vic, de
la qual l’esmentat fill esdevindrà clergue i canonge; també entre el
seu fill Ramon i Santa Maria de l’Estany, per tal que n’esdevingui
clergue; i, finalment, entre les seves filles petites i el cenobi de Sant
Pere de Barcelona, per tal que hi professin. L’usdefruit dels béns és
per a la seva muller, Beatriu, la qual haurà de donar la tasca als
esmentats llocs. Fa deixes a Sant Pere de Casserres (5 unces d’or) i
a l’arquebisbe Berenguer, sota la protecció i defensa del qual posa
els seus marmessors i els seus fills, i diverses persones més.
A ABEV. AEV, pergamins, vol. 16, núm. 4. Original (400 × 350 mm). Pergamí
mutilat.
340 IRENE LLOP
[In nomine Domini. Ego Bonefilius Tedballi, peca]tore et

indignus, iaceo in infirmitate de[tentus, sedj tamen confidens
in misericordia re[demptoris nostri Iesu Christi] facio hoc [tes-
tamentum, ut si de ista] infirmitate obiero, sicut in hac pagina
scrip[tum est, aprehen]derint mei amici atque ele[mosinarii] atque
pro[...] disminue[...] Tedmarum Mironis et Reimundum Guilelmum
et [A]matum Eldemari atque Alamand[um levit]a et Bea[tricem],
quibus sit pro[...] et aput fiduciam quam in eis habeo omnes res
me[a]s bene exquirant et pro anima mea [dividant sicut] melius
vide[rint].
In primis di[mitto ad Sanctum Petrum sedis Vici], nominatim
ad ipsam canonicam, X uncias auri Valencie quas mihi debet Petrus
[Tedbal]li, consang[uineus meus, ....] alodium eius [... p]ignore et
precipio ipsum alodium tenere et posidere ipsum alodium predicte
canonice doneo ips[…] utriusque [...] uncias predic[ta ...] et quod
remanet ex debito predicto Petro dimitto. Item dimitto iamdicte
canonice cubum optimum et tonam op[timam quod] habeo in
aliquo [ alo]dium quod habeo in parochia Sancti Iuliani de villa
Torta, excepto ipsam peciam quam tenet Gerbertus clericus per
me quam ei precipio XX[...] dum vixerit vi[..., Raimun]di dimitto
Guilelmo, ut predictum est, ex iamdi[cta ...] in alioquo [...] aut
per qualicunque ingenio disrumpere temptaverit precio ut et filius
meus Guilelmus predictus et alodium eius remaneat in potesta[te
et de]fensione propinquorum [me]orum predictorum Tedmari et
Reimundi et Amati atque Alamandi. Post obitum autem predicti
Guilelmi precipio remanere iamdictum alodium p[redicte] cano-
nice, ita tamen ut si aliquis ex iure predicte canonice aufferre
voluerit similiter precipio ut revertatur in dominio predictorum
parentorum meorum. Domos namque meas quas habeo in Vico
cum clausulis et orto dimitto inter Guilelmum, filium meum, et
Arnallum Guilelmi, ut equaliter habeant dum vixerint, et si quis
ex ill[is] primus [...] illi qui superst[eterit] remaneat; post obitum
vero illorum in iure predicte canonice perveniat. Alodium autem
meum quod habeo in parochiam sedis Vi[ci], scilicet ad ipsum
collum de Vico, dimitto ad Reimundum, filium meum, eo modo
ut et filium et alodium habeat Sancta Maria de Stagno pro anima
mea et sit eius ciericus in perpetu[um] et ita precipio ut si quis
ex iure predicte ecclesie auferre voluerit in dominio et potesta-
te predictorum propinquorum revertatur. Hoc autem totum iam
predictum est precipio tenere et posside[re] Beatrici, uxori mee,
dum in viduitate permanserit et ut semper donet tascam predictis
locis sanctis. Si autem virum duxerit, precipio ut predictus Gui-

lelmus, filius meus, cum alodi[bus] quos ei dimitto remaneat in
potestate et tuicione predictorum propinquorum, id est Tedmari
et Reimundi atque Amati et Alamandi, usque ad X annos. Et
ad predictam Beatric[em] remaneat ipsum mansum de Ponto et
ipsum de Vitale Iohannis, ut teneat et habeat sine blandimento
ullius hominis dum vixerit; post obitum vero eius remaneant ad
iamdictum Guilelmum, filium meum, dum vixerit, sicut dictum est
superius. Ipsum autem alodium quod habeo ad ipsum Cher cum
duas pecias que sunt ultra rivulo Meritabile dimitto cenobio Sancti
Petri Barchinone cum duas filias meas parvulas, ut sint deodicate
pro anima mea. Alodium autem meum quod habeo in Ezederas
dimitto Alamanno, propinquo meo, dum vixerit; post obitum vero
eius remaneat predicto cenobio. Alodium etiam meum de Montice-
liis dimitto propinquis meis, filiis Borrelli. Alodium iterum meum
quod habeo in Artes dimitto Amato Eldemari, avunculo meo,
dum vixerit; post obitum vero eius precipio remanere Alamando
predicto. Peciam autem terre quam habeo ad pontem de Vico et
aliam quam habeo in Socarads et aliam ultra rivulo Meritabili
dimitto ad Arnalium Guilelmi dum vixerit; post obitum vero eius
revertantur ad Guilelmum, fi[lium] meum. Ad seniorem meum
archiepiscopum dimitto omnes debitos quos mihi debet cum sex
quartas anone ad mensuram Artessi cum vinum quod ibi habeo,
excepto h[oc quod] ipse archiepiscopus me misit in fidancia. Et
ad domnum Gui[lelmo] Guisadi dimito III quartas anone ad men-
suram Artessi et alium quod remanserit precipio [...]nere debitum
Bernardo Guifredi. Decem vero uncias auri quas mihi debet Adal-
bertus mancipii dimito archiepiscopo, seniori meo. Quinque autem
uncias quas mihi debet Bernardus Ierovardi dimito ad cenobium
castri Serris. Viginti autem solidos ienariorum quos mihi debet
Reimundus Guilelmi de Artessi dimitto ad Bernardum Guifredi.
Ex alia mea annona tam ex vetere quam ex nova veniente et ex
vino precipio accipere terciam partem et solvere meos debitos et
quod remanserit pro anima mea. De predicta quoque tercia parte
dimitto sextarios X predicto Tedmari. Et ipsam annonam quam
mihi debet Isarnus Ichile per fidem factam dimitto ad Reimundum
Guilelmi. Vascula quoque mea tam maiora quam minora cum
paria bovum, cum equam variam et aliam balcianam dimitto ad
uxorem predictam. Alodium quoque meum quod habeo in villa
Nova cum ipsas complantaciones quas ibi habeo factas, cum cubo
et tonna qui ibidem sunt, dimitto predicte Beat[r]ice ut habeat in
342 IRENE LLOP
servitio Reimundi Guilelmi, dum in viduitate permenserit, deinde

revertatur in iure predicti Guilelmi. Illud quoque alodium quod
habeo in Artes et iubeo remanere Alamano post obitum Alamandi
remaneat ad iamdictum Guilelmum, filium meum; post obitum
vero eius remaneat ad iamdictam canonicam Sancti Petri Vici.
Equam quoque meam nigram dimitto Raimundi Guilelmi, aliam
etiam pullinam dimito ad Marcezam feminam. Pullinum quoque
meum dimitto, cum guadio quod teneo de Berengario Guitardi in
Seva, ad Guilelmum Berengarii. Muletam quoque meam, cum filias
meas parvulas, dimitto cenobio Sancti Petri Barchinone. Precipio
autem ut si in monasterio predicto noluerint colligere predictas
filias meas parvulas cum alodio et mobile quod ibi dimitto, rema-
neant in potestate matris iilarum cum alodio et mobile predicto et
nutriat ilias ad laudamentum predictorum propinquorum illarum.
Quatuor quoque uncias auri quas mihi debet Raimundus Amati
dimitto ei. De annona quoque que prestavi Bernardo Bertrandi
dimitto ei sextarios IIos. Precipio etiam ut dum predicta Beatri-
ce permanserit in viduitate teneat alodium quod dimitto Sancte
Marie de Stagno, tribuat victum et indumentum ad filium meum
Reimundum quod ibi dimito et interea tascam donet predicte
ecclesie; post obitum predicti Reimundi in iure et proprietate
perveniat predicta ecclesia.
Hoc autem, ut predictum est, dimitto in protectione et de-
fensione domni Berengarii archiepiscopi, senioris mei, et rogo
bonitatem eius ut sit adiutor et defensor predictis manumissoribus
meis in quorum potestate et baiulia dimitto filios meos, ut bene
illos custodiant et nutriant, et ad hoc ut supradictum est perducat,
ut a Domino Deo omnipotenti retributionem accipiant.
Facto testamento IIII kalendas decembris, anno XXXIIII regis
Philippi.
Sig+num Bonefilii Tedballi, qui hoc testamentum scribere
iussit et manu pro[pria punc]tatim firmavit atque testibus firmari
precepit. Sig+num Tedmari. Sig+num Reimundi Guilelmi. Ama-
tus levita SSS.* Sig+num Petri Ta[.....]. Alamandus levita SSS. *
Sig+num Isami. Sig+num Guilelmi Guifredi. Sig+num Guilelmi
Berengarii.
Alerandus, clericus atque canonicus, scripsit hoc et sub SSS.
in prefato die et anno, cum litteris fusis in línea XXVII.
325
1093-1094, març, 19
Donació. Pere Amalric dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un
alou que tenia sobre el castell de Savassona, al lloc anomenat
camp Ol·lobert. Mentre visquin pagaran la tasca a l’esmentat ce-
nobi.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Anomena el camp Campo Lloberti. Datat
l’any 34 del rei Felip.
Als 19 mars 1093. En poder de Gilabert, sascerdot. Pere

Amalrich donà a Casserras un alou que tenia sobre lo castell de
Savassona, en la parròquia de Santa Maria y en las cercanias de
Sant Pere de Vich, en lo lloch dit Camp Ollobert. Que afronta
de orient y mitgdie ab la Riba Grosa, a ponent ab alou de Santa
Maria de Folgarolas, ab lo camí de sota la Riba y a tremuntana
ab lo mateix camí. Item altre alou que afronta a sol ixent ab lo
Pujol, a mitgdie ab alou de Ebrino, a ponent ab alou de dita
Santa Maria y a tremuntana ab alou de dit Sant Pere o ab lo
camí passat lo torrent. Ab reserva que vivint los donadors, a la
prestacio de tasca al dit monastir.
326
1094, abril, 28
Donació. Arnau Fruga i la seva dona Nèvia donen al monestir de Sant
Pere de Casserres un alou franc, que tenen ell per herència i ella
pel desè, situat al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Feliu
de Cervià, a la vil·la d’Espadamala. Mentre visquin en tindran la
possessió a canvi de pagar la tasca al monestir.
Original (203 × 151 mm). Al dors: “Carta de Spatamala en la parroquia de
Sant Feliu de Torrallo”; “Sant Feliu de Torallo nº 12”; “Carta en la qual consta
una donacio de un alou al monestir de Caserres el qual alou esta en la parro-
chia de Sant Feliu de Torrello en la partida de Spatamala. Torrello 2”; “4 ka-
lendas maig any 34 del Rey Felip que es lo de 1092”; “Nº 14, legajo 2, armario
1, estancia 3”; “JJ 25”; “1094”; “C 64”; segell BUB.
344 IRENE LLOP
mero 14, legajo 2, armario 1, estancia 3”. Regest: “28 abril 1092. Arnau Fruga
y sa muller donaren a Casserras lo alou tenian en Torelló, en Espadamala.
Affronta a orient ab lo camí públich, a mitgdie ab lo torrent, a ponent ab Pere
Girbert, y a temuntana ab alou de Bremundo o ab lo torrent”.
In Dei nomine. Ego Arnallus Fruga et coniux mea Nevia

donatores sumus Deo et Sancto Petro cenobio Castris serris. Per
hanc scripturam donacionis nostre donamus namque predicto ce-
nobio alodium nostrum proprium francum qui nobis advenit ad
me Arnallum per vocem parentorum meorum et ad me Nevia per
meum decimum sive per ullas voces. Et est predictum alodium in
comitatu Ausone, in parrochia Sancti Felicis Cervianensis, in villa
que dicitur Spatamala, et est complantatam vinea supradictum
alodium. Et affrontat supradictum alodium complatatum a parte
orientis in strata publica, a parte meridie in torrente qui escurrit
per tempus pluviarum ad occiduo in alodio Petri Giriberti, a parte
ciricii in alodio Bremundi sive in torrente qui escurrit. Quantum
histe affrontaciones includunt sic donamus supranominatum
alodium in tali videlicet ratione teneamus ego et mulier mea in
vita nostra, et per singulos annos dabimus fideliter Sancto Petro
ipsam tascam que inde exierit. Et post obitum nostrum solide et
libere supranominatum alodium complantatum remaneat predicto
cenobio Sancti Petri. Que vero predicta hec omnia de meo iure
in potestate Sancti Petri tradimus dominio et potestate ad omnia
que facere voluerit sine blandimento ullius hominis et femine. Et
qui hec omnia disrumpere voluerit in duplo componat cum omni
sua inmelioracione.
Actum est hoc IIII kalendas madii, anno XXXIIII regis Phyli-
ppi.
Sig+num Arnalli Fruga. Sig+num Nevie. Sig+num Suniarii
Mironi. Sig+num Adalberti Sancii. Sig+num Guilielmi Sancii.
Sig+num Bonifilii Oliba.
Guillelmus sacerdos et monachos, qui hoc rogatus scripsit
die et anno SSS. quod supra.
327
1094, maig, 18
Venda. Gerberga i la seva família venen al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou situat a la parròquia de Sant Pere de Roda, a la
vil·la Tortosana, pel preu de 12 sous de moneda de Vic.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/65 (signatura antiga). Original
(256 × 82 mm). Al dors: “hh 67”; “Scriptura”; “Nº 55. Venda feta a Casserres de
un alou en Roda en la partida dita ville Torçana. Roda”; “Villaterzana a Roda”;
“Roda. Nº 79, legajo 8, armario 1, estancia 15”; “1094”; “C 65”; segell BUB.
sana. Número 79, legajo 8, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 18 maig 1093.
Giberga y son fill Guillem veneren a Casserras lo alou que tenian en Roda y
lloch dit Vilatersana. Que afronta a orient y mig die ab alou de dit monastir
y de Guillem Bonfill, a ponent ab alou de Maria y de Pons, visconde, y a tre-
muntana ab alou de dit visconde y de Suniario Miro. Preu de 12 sous”.
In Dei nomine. Ego Girberga et filius meus Guilelmus Adal-

berti cum uxore sua, Garsindis nomine, vinditores sumus Domi-
no Deo et cenobio Sancti Petri Castriserris. Per hanc scripturam
vindicionis nostre vindimus vobis aloduum nostrum proprium et
francum, id sunt domos cum solos et super positos, cum curtis et
ortos et cintanas et torculare, terris cultis et ermis, cum arboribus
et vitibus de multa genera, cum vieductibus, reductibus, qui nobis
advenit ad me Girberga per meum decimum, et ad me Guilelmum
et Garsindis per genitores nostros sive per ullasque voces. Id sunt
hec omnia in comitatu Ausone, in parrochia Sancti Petri Roda,
in locum quem dicunt villa Torcana. Abet affrontaciones a parte
orientis in alodio Sancti Petri predicti et de Guilelmi Bonifilii, de
meridie similiter in alodio Sancti Petri et de Guilelmi Bonifilii, de
occiduo in alodio Marie et de Poncio, vicecomite, de circi simi-
liter in alodio vicecomitis et de Suniarii Mironis. Quantum infra
istas quatuor afrontaciones includunt sic vindimus vobis totum ab
integrum, cum exiis et regressiis suis, propter precium solidos XII
monete Vici, et est manifestum. Quem vero predicta hec omnia de
nostro iure in potestate et dominio tradimus Sancti Petri predicti ad
suum proprium alodium ad faciendum quodcumque voluerit. Quod
si nos vinditores aut aliquis homo vel femina contra istam cartam
vindicionis valeat implere ad requirit sed componat hec omnia in
duplo Sancto Petro, cum omnia sua inmilioracione. Et in antea
ista carta vindicionis firma permaneat modo et omni tempore.
346 IRENE LLOP
Actum est hoc XV kalendas iunii, anno XXXIIII regis Phi-

lippi.
Sig+num Girberga, sig+num Guilelmi Adalberti, sig+num Gar-
sindis, nos qui hanc cartam vindicionis fecimus et firmavimus et
firmari rogavimus. Sig+num Adalberti Donucii. Sig+num Bernardi
Adalberti. Sig+num Raimundi Oliba. Sig+num Benedictus.
BONIFILIUS diachonus qui hoc scripsit SSS die et anno
quo supra.
328
1094, juny, 1
Donació. Ramon Dot dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un
alou franc situat a la parròquia de Sant Pere de Roda, en el lloc
anomenat Antunyà. El donant es reserva el dret de conrear-lo men-
tre visqui i es compromet a donar la tasca de pa i vi al monestir.
dors: “Nº 104. Donacio al monestir de Caserres de un alou en la parrochia de
Sant Pere de Roda en la partida dita Antuniano Sant Pere de Roda”; “Roda.
Nº 80, legajo 8, armario 1, estancia 15”; “Donacio de alou al Antuniano”; “A
Roda in Antuniano”; “hh 121”; “1094”; “C 66”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 102v. Regest en paper de 1787. “Antuniano. Número 80,
legajo 8, armario 1, estancia 15. Al primer juny 1093. Ramon Dot donà a Cas-
serras lo alou que tenia en Roda y lloch dit Antuniano. Que affronta a orient
ab Guardiola, a mitgdie ab alou de Guillem Borrell, a ponent ab lo camí que
va a Sant Pere de Roda, y a tremuntana ab dit Borrell. Pagant a dit monastir
tasca, y morts ell sos fills quart, y después quedàs del monastir”.
In nomine Domini. Ego Raimundus Dod donator sum Do-

mino Deo et cenobio Sancti Petri Kastriserris alodium meum
proprium et franchum, id sunt casas, casalibus, ortis, ortalibus,
terris, vineis, trileis cum arboribus de multis generibus, pratis,
pascuis, vieductibus et reductibus, omnia ab integrum quantum
dici vel nominari potest [qui mihi] simul cum ipsa melioracione
quam mihi fecit pater meus, qui mihi advenit per parentorum
sive per ullasque voces. Et sunt hec omnia in comitatu Ausone,
in parrochia Sancti Petri Roda, in locum quem dicunt Antuniano.
Abet affrontaciones a parte orientis in ipsa guardiola, de meridie in
alodio Guilelmi Borrelli, de occiduo in via que pergit ad Sanctum
Petrum de Roda, de circi in alodio Guilelmi Borrelli. Quantum

infra istas affrontaciones includunt vel isti termini abiunt sic dono
hec omnia superius dicta ad sanctum Petrum Castriserris quantum
ibi abeo vel abere debeo per ullas voces. In tali convenientia ut
teneam in [diebus] vite mee et donem per singulos annos ipsam
tascam de pane et vino fideliter ad sanctum Petrum. Post obitum
vero meum si abuero filios de legitimo coniugio teneant in servi-
cio Sancti Petri et donent per singulos annos ipsum quartum de
pane et vino ad Sanctum Petrum. Post obitum illorum solidum
et liberum remaneat hoc totus superius comprehensum in iure
et donacione predicti Sancti Petri et abitatoribus suis ad suum
plenissimum proprium ad faciendum quodcumque voluerit. Et est
manifestum. Quod si ego donator aut aliquis homo vel femina
contra hanc cartam donacionis venerit ad inrumpendum, minime
valeat implere quod requirit sed componat hec omnia in duplo
Sancto Petro cum omni sua melioracione. Et in antea ista carta
donacionis firma permaneat modo et omni tempore.
Que est acta kalendas iunii, anno XXXIIII regis Philippi.
Sig+num Raimundi Dod, qui ista carta donacionis fecit et
firmavit et testibus firmare rogavit. Sig+num Ermemiri Olibani.
Sig+num Mironis Gontarii. Sig+num Raimundi Bovis. Sig+num
Raimundi Mir.
BONIFILIUS levita qui hoc scripsit SSS. die et anno quo
supra, cum VI litteris dampnatis in secunda linea.
329
1094, setembre, 28
Venda. Erumir i la seva dona venen a Company i a la seva dona un
alou propi situat a la parròquia de Vilanova, pel preu de 5 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que Erumir i Giberga són matri-
moni.
Als 28 setembre 1094. En poder de Ermengardo, sascerdot.

Erumir y Pòncia, sa muller, veneren a Company y Giberga, cònju-
348 IRENE LLOP
ges, lo alou propi que tenian en la parròquia de Vilanova, a saber

casas y solos sota Sant Genís y en lo lloch dit Fageda, ab tots sos
drets y pertinèncias, per preu de 5 sous barcelonesos.
330
1094, octubre, 3
Donació. Guisla dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un alou
Vulpiac.
A 5 nonas octubre any 35 del rey Felip. Guisla donà a Casser-

ras lo alou que tenia en la parròquia de Sant Martí, en lo lloch
dit Vulpiach. Que afronta a orient ab la Malasclava, a mitgdie ab
Corbatera, a ponent ab Palomer, y a tremuntana ab Colomer o
ab Franquenos.
331
1094, octubre, 3
Donació. Bal dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un alou franc
Vulpiac.
A 5 nonas octubre any 35 del rey Felip. Bal donà a Casserras

lo alou seu franch ab sas casas, situadas en la parròquia de Sant
Martí, en lo lloch dit Vulpiach. Que afronta a orient ab alou de
Gombal Sans, a mitgdie ab Feu, a ponent ab terra de Sant Pere
y a tremuntana ab lo mitg del torrent.
332
1094, octubre, 5
Donació. Baldona i les seves filles donen al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou situat a la parròquia de Sant Martí Sescorts, a
l’heretat de Clos, amb les cases anomenades Vulpiac.
A 3 nonas octubre any 35 del rey Felip. Baldona y sas fillas

donaren a Casserras lo alou que tenia en la parròquia de Sant
Martí, en la su heretat de Clos, ab sas casas, dita Vulpiach. Que
afronta a orient ab lo torrent que discorra per Vulpiach, a mitg-
die ab las casas de Aldavert Amalrich, a ponent ab Torculario y
a tremuntana ab las casas de Ermengaudo Llach.
333
1094, octubre, 5
Donació. Gerberga dóna al monestir de Sant Pere de Casserres la part
d’un alou que té a la parròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc
anomenat Vulpiac.
A 3 nonas octubre any 35 del rey Felip. Gerberga donà a

Casserras la part de aquell alou que tenia en aquella pessa de terra
situada en la parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit Vulpiach. Que
afronta a orient ab lo mitg del torrent que discorra per Vulpiach,
a mitgdie ab Corbatera, a ponent ab lo camí que ix de Vulpiach
y va a Sant Martí y a tremuntana ab lo puig Martes.
350 IRENE LLOP
334
1095, gener, 3
Donació. Pere Ramon i la seva muller donen a Casserres la meitat d’un
alou situat a la parròquia de Sant Martí Sescorts, a la serra, al lloc
anomenat Trilla.
A 3 nonas janer any 35 del rey Felip. Pere Ramon y sa muller

donaren a Casserras la mitat del alou que tenian en aquellas tres
pessas de terra, situadas en la parròquia de Sant Martí o en la
matexa serra, en lo lloch dit Trilla. Que afronta a orient ab alou
de Aldeberto Enegó, a mitgdie ab lo camí públich, a ponent ab
lo feu de Cabrera, y a tremuntana ab la riba grossa.
335
1095, febrer, 10
Testament. Oliba Salomó, temorós d’una mort sobtada, dicta testa-
ment. Nomena marmessors Bernat Guitart, Ramon Guifré, Amat
Salomó i Gilabert Salomó. Deixa a Sant Pere de Casserres un ase
òptim i un parell de bous amb els seus instruments, i una tercera
part de l’annona de pa i vi. Fa diverses deixes a Santa Eugènia, a
diversos particulars i a la seva dona, fills i fillola.
Original (190 × 262 mm). Al dors: “Roda Nº 81, legajo 9, armario 1, estancia
15”; “Nº 35”; “Carta per lo qual Oliva Salomo dexa a sos fils lo seu mas alous y
terres ab tal condicio que sin mort algu sense hereu lo tinguin los altres com
a frare alou del monestir, nº 108 Roda”; “hh 126”; “De Roda”; “1095”; “C 67”;
segell BUB.
81, legajo 9, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 10 febrer 1094. Oliva Sala-
mon feu son testament ab lo qual dexà a Casserras una assa y un parell de
bous y dexà a sos fills varios alous y que de éstos pagasen tasca al dit monastir
y si morisen sens fills passàs al monastir”.
a VICENS, “Transcripció dels pergamins...” Documents, núm. VIII/11.
c PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 163. Regest, inclou foto-
grafia.
In Dei nomine. Ego Olibe Salamonis iaceo in egritudine quod

timeo me superveniat repentine casu mortis mee. Ideoque principio
ut si mors mihi advenit antequam alium testamentum faciam po-
testatem habeant Bernardus Guitardi et Reimundi Guifre et Amatus
Salamoni atque Guilabertus Salamoni, omnem nostrum avere apre-
hedere at distribuere pro anima mea sicut ego vobis dispono.
In primis Domino Deo et cenobio Sancti Petri castri Serris
asdimito [sic] asinum I obtimo et parilio I de bovibus, cum eorum
instrumentis et terciam parte de mea annona veniente novo, et
de vino similiter. Et dimito ad Sancte Eugenie una fasciam terre
in ipsa riera et teneant eam filii mei et donent tascam Sancte
Eugenie. Et dimito Amato et Guilato numero II pecioles terre. Et
dimito Guadallo Guillelmi peciam l terra super campum de lpsa
peraria et donant ipsam tascam Sancto Petro Rodes. Et dimito
Guile uxori mee unam peciam terra ad ipsa petra ut teneat et pos-
sideat in diebus vite sue. Et post mortem eius revertat ad filios et
filias meas equaliter. Et filiole mee filiam Guillelmi Borrelli dimito
unam vineam ad domum dachonis. Cetera autem omnia alodia
quod habeo et habere debeo tam franca quam fiscalia exceptus
hoc quod uxori mee Guile dederam per scripturam, et unam pe-
ciam terra quam Reimundo, filio meo, dimito pro melioracione
ad ipsa peraria, omnia dimitto filiis et filiabus meis equaliter ut
donent undecimam partem que dicunt tascam de pane et vino et
de supradicta melioracione, et de omnibus alodios quos relinco
eis fideliter cenobio supradicto Sancti Petri Castriserris. Et si quis
ex eis hobierit absque legitima prole ereditas eius, sit supradicti
cenobii et teneant eam fratris et sororis eius, per iamdictum ce-
nobium et per monachus eius. Et posteritas mea omni tempore
et sacraria que habeo dimito filiis et filiabus meis equaliter cum
vasis et vasculis. Et Amato, fratro meo dimito unam domum in
palaciolo cum introitu et exitu suo. Et uxori mee Guile dimito
duas tonas et barrilio I. Et Reimundo filio meo dimito tonnam
maiorem.
Actum est hoc IIII idus febroarii, anno XXXV regni regis
Philipi.
Sig+num Olibe, qui hanc testamentum feci et firmavi firmarique
rogavi. Sig+num Bernardus Guitardi. Sig+num Raimundi Guifre.
Sign+um Amato Salamon. Sig+num Guilabert Salamon.
Guillelmus Ypo, diachonus, qui hoc scripsit sub SSS. in
prefato.
352 IRENE LLOP
336
1095, març, 29
Venda. Els germans Martí i Joan venen al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou situat a la parròquia de Sant Martí Sescorts, al
lloc anomenat Coma Corbatera, pel preu d’11 sous i 4 diners.
A 4 kalendas abril del any 35 del rey Felip. Martí y Joan, ger-
mans, vengueren a Casserras lo alou que tenia<n> en la parròquia
de Sant Martí, en lo lloch dit Comas Corbateras. Que afronta a
orient ab las casas de Santa Maria de Sant Pere, a mitgdie ab alou
de Sant Pere, a ponent ab lo puig de Malasclava y a tremuntana
ab lo puig de Glancídia. Per preu de 11 sous 4 diners.
337
1095, abril, 29
Venda. Gerberga i el seu fill Ramon venen a Casserres un alou franc
Vulpiac, i quatre peces de terra pel preu de 3 sous.
A 3 kalendas maig del any 35 del rey Felip. Girberga y

Ramon, son fill, veneren a Casserras lo alou franch que tenian
en la parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit Vulpiach, ab sas
casas y 4 pessas de terra. Que afronta a orient ab lo torrent que
discorra per Vulpiach, a mitgdie ab Corbatera, a ponent ab lo
mateix Trulio o ab lo camí que ix de Vulpiach y va Sant Martí,
y a tremuntana ab alou de Sant Pere, ab lo call que va a la font.
Preu de 3 sous.
338
1095, juliol, 29
Testament. Joan dicta testament. Deixa al monestir de Sant Pere de
Casserres un alou i la meitat d’una peça de terra situada a la par-
ròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat Coma Alariga.
A 4 kalendas agost, any 36 del rey Felip. Joan feu testament,

ab lo qual dexà a Casserras lo alou y mitat de una pessa de terra
que tenia en la parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit Coma
Alariga. Que afronta a orient ab lo camí de Fransa, a mitgdie ab
terra de Sant Pere, a ponent ab la casa de Parer, y a tremuntana
ab la casa de Amat Sendredo.
339
1095, maig, 10
Establiment. Ademar, prior del monestir de Sant Pere de Casserres,
estableix a Ramon Oliba i a la seva família dues peces de terra
situades al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda,
als llocs anomenats Fonts, Coma i Vil·la Tortosana. S’estableixen
uns censos anuals del quart de les collites, braçatge i un parell de
gallines, i 8 sous de moneda de Vic d’entrada.
ginal (334 × 160 mm). Al dors: “hh 141”; “31 nos troba”; “Roda nº 32, legajo 9,
armario 1, estancia 15”; “El prior de Casseres estableix a Ramon Oliva de la
parochia de Roda dues peses de terra la una es diu Coma la qual fa esplet de
pa y vi laltra es diu Tortosana la qual fa quart i brasatge. Item altra pesa de la
qual fa un parell de galines. Roda”; “1095”; “C 68”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 103r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Alous a
las Fonts, Coma y Vilatersana. Número 82, legajo 9, armario 1, estancia 15”.
Regest: “Lo prior de Casserras donà a Ramon Oliva, sa muller y fills dos pes-
sas de terra en la parròquia de Roda, a las matexas Fonts, la una a la Coma y
la altre en Vilatersana. Que afrontan a orient ab lo camí de Guardiola que va
al Freixa, a mitgdie ab lo camí del Colell que va al Frexa, a ponent ab alou de
Sant Pere de Roda, y a tremuntana ab lo camí que va de Roda a Vilatersana.
Ab pacte que de la pessa de Vilatersana donés quart y brassatge al monastir y
de la altre quart de blat y de vi brasatge, y per la dita Coma lo cens de 2 galli-
nas. Per la entrada de 8 sous moneda de Vich”.
354 IRENE LLOP

In nomine Domini. Ego Ademari, prior Sancti Petri Castrum

serris, simul cum omni congregatione degencium monacorum.
Certum quidem et manifestum est enim quod donatores sumus
vobis Raimundi Oliba uxorique tue Sancia et filiis vestris Iohanni
et Bernardi, alodium predicte matris nostre eadem, id sunt pecias
II de terra edificatas, vineas et arboribus et vos iamdictis abeatis
et teneatis per laboracione omnibus diebus vite vestre, qui nobis
advenit per predicte nostro monasterio. Sunt autem predictam
pecias duas de terra in comitatu Ausona, in parrochia Sancti Petri
Roda, ad ipsas Fonts, una qua est ad ipsa Coma, alia est in villa
quam vocant Tortosana. Et affrontat hec omnia a parte orientis in
strada de guardiola qui pergit ad ipso frexe, a meridie vero parte
in strada de ipso Colel, et pervenit usque ad iamdictum frexum,
ab occasu autem solus in alode Sancti Petri rotensis, a parte vero
semptemtrionis in strada que pergit de Roda ad Vilatortosana.
Quantum iste ifrontaciones includunt et cirumcingit sic donamus
vobis sicut scriptum est superius, cum exiis vel regresiis suis, ea
videlicet racione ut de ipsum expletum de panem et vinum de
iamdicta pecia de terra qui est supra scripta de villa tortosana,
donetis nobis ipsum quartum apud bracaticum. Et de alia pecia
qui est ab predicta coma, donetis nobis de ipsum blad qui inde
emerit ipsum quartum, et de ipsum vinum ipsa medietate, cum
bracaticum. Et de iamdicta terra qui est ad iamdicta coma, per
unumquemque annum donetis nobis sensum parilio I kallinas.
Et sicut superius scriptum est sic donamus et tradimus in vestra
potestate et filiis vestris idem dictis dum /in [...] illorum/ vivimus.
Si quis autem contra hec venerit pro ad inrumpendum nec hec
valeat vendicare quod pecierit sed componat /vobis/ in duplo cum
omnem suam melioracionem. Et in super hec omnia firmitatem
obtineat in perpetuum.
Actum est hoc VI idus may, anno XXXV regnante Philippo.
Sig+num Ademari, qui ista donacione fecit et firmavit fir-
marique rogavit. Sig+num Bernerii monacho. Sig+num Wilelmi
monacho. Sig+num Raimundi monacho. Sig+num Bernardi mona-
cho. Sig+num Bernardo baiulo. Sig+num Suger sagrista. Sig+num
Petri clerico.
Et nos receptores donamus per iamdictam donacionem inter
Sancti Petri et ipsum baiulus solidos VIII moneta Vici obtima.
Guillelmus sacerdos scripsit SSS. die et anno quod supra, cum

litteras emendatas subtus versus Xm et ut dicitur si quis autem.
340
1096, gener, 18
Donació. Estefania dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un alou
Vulpiac.
A 15 kalendas febrer any 36 del rey Felip. Estafania donà

y difiní a favor de Casserras aquell alou situat en la parròquia
de Sant Martí, en lo lloch dit Vulpiach, que fou de Company, lo
qual dexà Guilla al dit monastir. Y lloà y aprobà ab promesa de
no contradir a ell.
341
1096, febrer, 25
Testament. Bernat Borrell, anomenat Tardiu, dicta testament. Llega
al monestir de Sant Pere de Casserres un alou situat a la par-
ròquia de Sant Romà de Sau, excepte uns sagrers o graners de
la sagrera de Sant Romà que deixa al seu germà Pere Borrell,
quan mori passarà al seu fill, sempre amb l’obligació de donar
el quart al monestir. A Guillem Borrell, germà, li deixa un mas
a Sant Martí de Viladrau i a canvi ha de donar 2 lliures de plata
al monestir.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 626r, núm. 12 (signatura antiga,
Sant Romà de Sau”, f. 27v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número
356 IRENE LLOP
Als 25 febrer 1096. En poder de Bonfill, sacerdot y monjo.

Bernat Borrell, dit Tardiu, feu testament y dexà al monastir de
Casserras lo alou que tenia en la parròquia de Sau, sota dos to-
rrents, a saber las casas ab son clos y tot lo alou que tenia en
dita parròquia, exceptat las sagreras, que dexà a son germà Pere
Borrell, y después de mort a son fill, donant emperò a dit monastir
lo quart y seguida la mort de son germà sens fills passàs tot al
dit monastir. Y dexà a Guillem Bonell, altre germà seu, lo mas
que tenia en la parròquia de Sant Martí de Viladrau, ab pacte que
hagués de donar al dit monastir 2 lliures de plata.
342
1096, maig, 1
Donació. Folc, vescomte, i Ermessenda, vescomtessa i dona de Ra-
mon Folc, donen a les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Pere de
Casserres un alou plantat d’oliveres, situat sota l’església de Sant
Miquel de Cardona.
B BC. PASQUAL, vol. IV, f. 204r. Còpia simple en paper del segle XVIII.
a BERTRAN, El monestir…, núm. 12, pp. 29-51.
b CASAS, El monestir…, núm. 83, p. 146.
c GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 167, pp. 187-188.
In nomine Domini. Ego Fulchoni, presul vicecomite, et Erme-

sindis, vicecomitisa, mulier Raimundi Fulchoni, donatores sumus
Domino Deo et Sancto Vincentio et Sancto Petro Castrisserrensis.
Per hanc scripturam donationis nostre, donamus predicti Beati
Martiri Vincentio et Sancto Petro apostolo predictum alaudem nos-
trum proprium, cum ipsas oliveras qui ibi sunt hedificatas, aut in
antea erunt. Et [est] ipsa alaudia predicta subtus ecclesiam Santi
Michaelis Cardone, ad meridianam partem. Et advenit ad nobis
predicti donatores, ad me Fulchoni, vicecomiti, de parentorum et
ad me Ermesindis, vicecomitisa, per virum meum et per compa-
racione de ipsos complantatores qui ibi hedificaverunt oliveras. Et
affrontat hec omnia [et cetera].
Facta ista carta donationis kalendas maii, anno XXXVI reg-
nante Philipoo rege.
Fulchone, episcopus et vicecomite SSS.* Ermessindis, vice-
comitissa SSS.* Sig+num Guillem Bernardi de Palacio, Mironi
Bretroni. Sig+num Amati Donelli.
Raimundus, diachonus, qui hoc scripsit SSS.
343
1097, març, 23
Donació. Guillem Bonfill i els seus fills Bernat i Miró donen al mones-
tir de Sant Pere de Casserres un alou situat a la parròquia o vila
de Sant Pere de Roda, al lloc anomenat Coma, i paguen la tasca
de l’annona i el quart de vi al cenobi.
ginal (220 × 58 mm). Al dors: “14 donacio a case de alou a la Coma”; “Nos
troba”; “hh 109”; “Scriptura”; “Nº 176 Donacio feta a Casserres de un alou en
la parroquia de Roda en la partida dita Coma. Roda”; “Roda nº 83, legajo 9,
armario 1, estancia 15”; “1097”; “C 69”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 102v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Coma.
Número 83, legajo 9, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 23 mars 1096. Gui-
llem Bonfill y sos fills donaren a Casserras lo alou que tenian en Roda y lloch
dit Coma. Que afronta a orient ab alou de dit monastir, a mitgdie ab alou de
Guimbert Guitart, a ponent ab alou de Aldabert, y a tremuntana ab alou de
Sant Pere de Roda. Ab pacte que pagarian tasca, y morts ells passàs al monas-
tir”.
In Domini nomine. Ego Guillelmus Bonifilii et filii mei Ber-

nardus et Miro, donatores sumus Domno Deo et Sancto Petro
cenobii Castriserri alodium nostrum proprium et franchum scilicet
pecia una de terra complantata. Advenit ad me Guillelmum per
comparacionem et ad nos infantes per genitores nostros sive per
ones voces. Et est predicta terra in Ausone comitatu, in parrochia
Sancti Petri Roda sive in villa Roda, in locum quem dicunt ad
ipsa Coma. Abet affrontaciones a parte orientis in alodio Sanc-
ti Petri Castriserris, de meridie in alodio Guiberti Guitardi, de
occiduo in alodio Raimundi Adalberti, de circii in alodio Sancti
Petri Roda. Quantum iste afrontaciones includunt sicut donamus
predicto cenobio pro alio alodio Sancti Petri qui est infra istum
alodium et ad ipsa Costa. In tali convenientia ut nos donatores
teneamus istum nostrum alodium et ipsum de Sancto Petro in vita
nostra et donemus de omni predicto alodio singulis annis tascam
de annona et quartum de vino. Post obitum vero nostrum totum
istum alodium superius scriptum remaneat solidum et liberum ad
iamdictum Sanctum Petrum. Quod si nos donatores aut aliquis
358 IRENE LLOP
homo vel femina contra istam cartam donacionis venerit ad in-

rumpendum, nec hoc valeat implere quod requirit, sed componat
hec omnia in duplo cum omni sua inmelioratione. Et in antea ista
carta donacionis firma permaneat modo et omni tempore.
Actum est hoc X kalendas aprilis, anno XXXVII regis Phi-
lipi.
Sig+num Guillelmi Bonifilii, sig+num Bernardus, sig+num
Mironi, nos qui anc cartam donacionis fecimus et firmare roga-
vimus. Sig+num Bernardus Mironi. Sig+num Raimundus Vacha.
Sig+num Benedicti Fabri. Arnallus, sacerdos SSS. Sig+num Ber-
nardi Adalberti.
Bonifilius sacerdos, qui hoc scripsit SSS. die et anno quo
supra.
344
1097, maig, 7
Testament. Guillem Ató dicta testament. Entre altres deixes, llega una
feixa de terra situada a Tavèrnoles a la seva dona i un alou al
comtat de Vic al seu nebot, els quals tindran la possessió mentre
visquin, i després passarà al monestir de Casserres.
Sant Esteve de Tavèrnoles”, f. 36r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
Als 7 maig 1098. En poder de Arnaldo, sascerdot. Guillem

Atton feu son testament, ab lo qual dexà a sa muller Eimerude
una fexa de terra en la parròquia de Tavèrnolas y a son nebot
Guillem Bonfill lo alou que tenia en lo comptat de Vich per a
que ho pocehissen durant sa vida y después passàs al monastir
de Casserras.
345
1097, agost, 28
Testament sacramental. Publicació sacramental del testament
d’Ermemir, sacerdot, feta a l’altar de Sant Joan de la seu de Vic.
Dóna els seus alous a la canònica de l’esmentada seu i fa altres
deixes al bisbe de Vic, Santa Maria de Ripoll, Santa Cecília de

Montserrat, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Martí de Voltregà i
Santa Maria de l’Estany. Llega una quantitat de gra i vi a Sant
Pere de Casserres. Finalment fa diverses deixes de béns mobles a
particulars, entre els quals hi ha el seu germà i el seu fillol.
[A] ACV, cal. 6, núm. 1119. Original (410 × 210 mm).
a SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 31, pp. 76-79.
b ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic... vol. IV, núm. 1649, pp. 930-931.
In nomine Domini. Hec est sacramentalis conditio et ultime

voluntatis puplicacio cuiusdam Ermemirus sacer defuncto, que facta
est secundum ordinacionem Richardus sacriste, in cuius presencia,
presentibus aliis testibus, Guielmus Sanlane et Petrus Guilaberti et
Arnallus Languordi iurando testificamus supra altare Sancti Ioanis
sede Vicii quia vidimus et presentes eramus quando prefato Er[m]
umirus sacer defuncto iacens in infirmitate unde obiis secundum
suum testamentum quod nobis presentibus ante se scribere fecit
et postea manibus propriis firmavit, instituit et ordinavit qualiter
per manumisores suos, videlecet [sic] istos suprascriptos, omnis
eius possessio post mortem suam distribuerentur.
In primis dimisit pro anima sua ad Domino Deo et ad ca-
hanonicam Sancti Petri sedis Vici omnem suum alodium, id sunt
teris et vineis, casas, casalibus, ortis, ortalibus, suum directum
qui est legitimum et franchum, arboribus ex diversis generibus,
qui est in locum que dicum Chastellum vel in eius terminis. Et in
alio loco sua porcione que ad illum contigit de ipsa vinea que est
ad Solaneles, ad Suribas, cum ipsas comparaciones, que illut feci
de Berengarius Guilaberti in cunctisque locis, simul cum asina I
maiore. Hoc totum dimito in tali conventu ut teneat frater eius
Guielmus in vita sua et donent per unumquemque annum libram
I ceree. Post obitum suum remaneat ad eiusdem canoncie solidum
et liberum. Et dimisit ipsas plantes quod ipse tenebat vel que
abebat factas super canoncie [sic] Sancti Petri vel super archie-
piscopo aut eius predicto, et sua porcione de ipsum molendinum
que dicunt Solela dimisit ad fratere suo iamdicto. Et dimisit ad
archiepiscopo sextario I expeltee cum emina I ordei. Et eiminas
III vini pro anima eius. Et ad Sancta Maria Riopullenti cenobi
sextario I expelte et alium de vino pro anima sua. Et ad Sancta
Cecilia dimisit eminas I ordei cum sextario I expelte et sextario I
vini et barila I que fuit de Guilabertus Isarni. Et dimisit ad Sancti
Iacobi Frunti<n>iani sextarios II inter panem et vinum. Et ad opera
Sancti Martini de Veltragani similiter. Et ad Sancta Maria Stagnum
360 IRENE LLOP
emina I expeltee cum alia vini. Et dimisit ad Sancti Petri castrum

Seree cenobii migera I ordei et alia expeltee et eminiam I vini. Et
ad Sancti Tome apostoli miger I anonee. Et ad opera de pontum
de Tedzer inter panem et vinum migera I. Et ad Sancti Iacobi
Frunti<n>iano pecia I terre complantata vinea, sicut in scriptura
sua resonat, cum barilo I. Et ad Guilelmus, fraterem [sic] suum,1
tona I cum barilo I que vocant camel. Et ad Bernarnus Guifredi
barila I que fuit de Guilaberti. Et ad Sancta Cecilia sacrario I
qui est subtus alium quem Ihclanum, fratrem suum, dimisit, ut
teneat sacerdos qui misam cantet supra altare Sancta Cecilia. Et
alios sacr<ar>rios qui remanent dimisit ad filiolo meo, nomine
Berengarius Geralli, atque Petrus, fratri suo. Et ad Berengarium
prescriptum medietatem de unum pullino asino. Et ad Berengarius
sacerdos eimina I ordei et alia vini. Et ad Arnallus Petroni solio
I denariorum. Et ad Guielmus, fratri suo, asina I cum escono I,
cum ipsa tabula I et archa I tam in lectili quan in superlectili vel
cum ipsa ferramenta, exceptus hoc quod superius inscriptum est.
Et dimisit hoc qui remanent manumisores meos donent pro anima
mea ubi melius viderint.2 Postquam autem hec ordinavit inmutata
hac voluntate ab hoc seculo discessit transhacto mense marcii.
Hactuum est hoc V kalendas september, anno XXXVIII Fi-
lipis regis.
Sig+num Guielmus Sanlani, sig+num Petroni Guilaberti,
sig+num Arnalllus Languordi, nos huius rei testes sumus et, ut
credatur sic nos vidise et audise, manibus propriis iuramus coram
iudice et testibus quia vidimus et audimus quando prefatus autor
ordinavit per scripturam sui testamenti quem ipse proprio ore
dictavit et more solito suam subscripcione propria manu firmavit.
Ego Ricardus, sacrista et lator iuris ohc corroboro SSS.* Petrus
Arnall SSS.*
1. Segueix un mot raspat. 2. Segueixen uns mots raspats.
346
1097, desembre, 22
Donació. Belisèn dóna al monestir de Casserres una vinya situada a la
parròquia de Sau.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 626v, núm. 21 (signatura antiga,

Als 22 desembre de 1097. En poder de Ermengaudo, sascerdot.

Belisen donà al monastir de Casserras una vinya en la parròquia de
Sau, que afronta: a sol ixent ab alou de Onofre Funer, a mitgdie
ab lo torrent, a ponent ab terra de Sant Pere, y a tremuntana ab
terra de Sant Pere o ab lo mateix torrent.
347
1099, setembre, 5
Establiment. El monestir de Casserres estableix a Guillem Sendred
una peça de terra situada a Sant Hipòlit, al lloc anomenat Cornu-
dells, a canvi de pagar la meitat dels fruits.
Als 5 setembre 1099. Lo monastir de Casserras establí a

Guillem Sendredo una pessa de terra en Sant Hipòlit y lloch dit
Cornudells, a la prestació de la mitat dels fruyts.
348
1099, novembre, 8
Testament. Frujà dicta testament. Llega al monestir de Sant Pere de
Casserres la tercera part dels seus béns, entre altres deixes.
Sant Hipòlit de Voltregà”, f. 181v-182r. Regest en paper de 1787. Nota al mar-
Als 8 novembre 1099. Frugan feu testament ab qual dexà

a Casserras la tercera part de sos béns y lo demés a sos fills, y
després ho dexà tot al dit monastir.
362 IRENE LLOP
Nota: En lo mateix instrument se troban dos Actes següents:

lo un de 15 febrer 1039 que és donació de Fulcrando, monjo, de
sos béns a favor de Casserras motivant-la per un crim comés. Y la
altre de 13 novembre de 1088 que és altre donació de Fulcrando
a favor de Casserras dels alous tenia en Voltregà.
349
s. d. [ca. 1099]
Jurament. Bernat, fill d’Ermessenda, presta jurament de defensar els
béns i els servidors de Sant Vicenç de Cardona i de Sant Pere de
Casserres.
A APSMV, Fons Sant Vicenç, ACC, núm. 1. Original (207 × 32 mm).
a SERRA, “Els senyors…”, p. 102.
b GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 115, p. 194.
Iuro ego Bernardus, filius qui fuit Ermessindis, femine, quod

ab ista ora in antea fideIes ero ad domum Sancti Petri Castri Se-
rrensis de omni honore quem hbet iuste vel habebit et ad domum
Sancti Vincencii Cardonensis de omni honore quem habet vel in
antea habebit che no la.ls tolrens ne.ls en tolre ne la.ls peiorares
per nul mal verz. Et adiuvabo eas ad defendere et ad tenere contra
cunctos homines per fidem sine engan per Deum et hec Sancta.
Bernardus, vicecomes sig+num.
350
1100, febrer, 13
Donació. Guillem Borrell i la seva muller donen al monestir de Sant
Pere de Casserres un alou situat a la parròquia de Sant Martí Ses-
corts, sota la serra.
A 7 idus febrer any 40 del rey Felip. Guillem Borrell y sa

muller donaren a Casserras per después de sa mort lo alou situat
en la parròquia de Sant Martí, sota la serra, lo qual té Bernat

Balasch, y així mateix li donaren un alou en Roda.
351
1100, febrer, 18
Testament. Ramon Ató, clergue i canonge de la seu de Sant Pere de
Vic, dicta testament perquè se’n va a Roma. Nomena marmessors
Bernat, prior de Santa Maria de l’Estany, Berenguer i Ponç Bernat,
parent. Deixa a la seu de Vic els alous que foren dels seus pares i
del seu germà, amb la condició que els treballin els seus parents.
Llega a Sant Pere de Casserres un alou comprat a Salomó, Amal-
ric i Godbert. Fa altres deixes al Sant Sepulcre, a Sant Marcel, a
Santa Maria de l’Estany i a diversos particulars.
A ABEV. ACV, cal. 6, núm. 335 (inclòs en el vol. VI, núm. 7). Original (475 ×
200 mm). Al dors hi ha escrits uns comptes, disposats en quatre ratlles.
a SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 32, pp. 80-81.
b ORDEIG, Diplomatari de la catedral de Vic... fasc. 4, núm. 1667, pp. 950-951.
Sub sacro nomine sancte Trinitatis. Ego [Re]mundo Atonis,

clericus et canonicus sedis Sancti Petri, vo[lens] pergere Romam,
facio hunc testamentum ut si venerit mihi fine[m] vite me distri-
buantur omnes res meas Bernardus, prior de Stagno, et Berenga-
rius, capiti scole, et Poncio Bernardi, propinqui mei, elemosinarii
mei, qui fideliter distribu[ant] omnes res meas sicut subterius
iniuncxero.
In primis dimitto Domino Deo et canonice Sancti Petris sedis
Vici omnem meum alodium, qui fuit patri vel matri mee et de fratri-
bus meis, cum domibus et triliis atque sacrariis et cum molendinis
et molendinariis simul cum ipsa<s> riaeras et cum omnibus suis
pertinentiis et cum pecia terre que dicunt Buadela. In tali modo
ut teneant propinqui mei per laboratione, id sunt Olibani Mironi
et Guilelmi, fratri fuo, atque Ysarni Olibe. Et dimito a Domino
Deo et Sanctum Petrum kastrum Serris ipsum alodium que emi
de Salamon et de Amalrico et de Gonberto cum fratribus suis et
teneat Ysarni Olibe per laboratione. Et dimito Sancti Sepulcri qui
est in Vico ipsa kasa cum ipso clauso que tenet Guilelmi Oliba
simul cum ipsa fexa que emi de Suniarii. Dimito ipso clauso que
emi de Adalet et quartam partem de ipso manso de Mulnar et
ipsum clausum que tenet Marti et cum pecia terre quam ipsa te-
364 IRENE LLOP
net et cum ipsa fexa que emi de Iovan simul cum ipsa ruira ad
Sanctum Marcellum pro aniversariis quod deberet abere in alodio
ienitorum meorum. In tali modo ut teneat Arsendis cum viro suo
per laboratione. Et dimito ad Poncium Bernardi ipsum alodium qui
est tascale Sancti Iohannis, ipsum qui est ultra ipsa aqua Teceri,
et ipsum campum que dicunt Virarzel, simul cum ipsos closos
que emi de Richel cum viro suo, ut teneat in vita sua et post
obitum suum remaneat Sancti Yohannis solide et libere et teneat
propinqui mei per laboratione. Et1 dimito Sancte Marie de Stagno
ipsa trila que emi de Bernardi Eromiri simul cum ipso sacrario
et cum ipso barilo que [erst] infra parrochia Sancti Felici.
Actum est hoc XII kalendas marcii, anno XL regnante Phi-
lipo rege.
Remundus sacer SSS., * qui istum testamentum fieri iussit
et firmavi firmareque rogavi. Sig+num Olibani Mironi. Sig+num
Guielmi Mironi. Sig+num Ysarni Oliba. Sig+num Poncius kano-
nicus.*
1. Segueix te suprimit per mitjà d’un cercle de punts.
352
1100, febrer, 21
Donació. Àlvar, monjo, dóna al monestir de Sant Pere de Casserres un
alou propi i franc que té a la parròquia de Sant Pere de Roda, al
lloc anomenat Pla. S’estableix que el seu germà Ramon Sunifred
treballi la terra i cada any doni el quart de blat i la meitat de vi al
monestir.
ginal (327 × 76 mm). Al dors: “Roda nº 84, legajo 9, armario 1, estancia 15”;
“Nos troba”; “Donacio de un alou al monestir de Caserres lo qual alou esta
enla parrochia de Sant Pere de Roda en la partida dita al Pla. Sant Pere de
Roda”; “Scriptura”; “32 donacio [...] alou al Pla”; “hh 73”; “1100”; “C 70”; se-
gell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 103r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Pla. Nú-
mero 84, legajo 9, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 21 febrer 1099. Albaro
Monjo donà a Casserras una pessa de terra que tenia en Roda y lloch dit Pla.
Affronta a orient ab lo camí de Fransa, a mitgdie ab lo feu de Borrell, a ponent
així mateix, y a tremuntana ab la serra Milialera. Vivint son germà Sinofredo
pagàs quart y mitat de vi al monastir y después sos fills pagant quart”.
In nomine Domini. Ego Albaro, monachus, donator sum

Domino Deo et Sancto Petro de Castro Serris alodium meum
proprium et francum qui michi advenit per genitores meos sive
per ullam vocem. Et est predictum alodium pecia una de terra
complantata arboribus et vitis de multa genera. Et est situm iam-
dictum alodium in comitatu Ausone, in parrochia Sancti Petri de
Roda, in locum quod dicunt ad ipsum Planum. Abet afrontaciones
a parte orientis in strata francisca, de meridie in fevo Guilelmi
Borrelli, de occiduo similiter, a parte vero circii in serra Milia-
rera. Quantum iste afrontaciones includunt vel isti termini ambit
sic dono Domino Deo et iamdicto cenobio Sancti Petri apostoli.
In tali conveniencia ut teneat frater meus Raimundus Seniofredi
per laboracionem et donet per unumquemque annum ad sanctum
Petrum quartum de blad et medietatem de vino. Et si ego re[...]
fuero a peregrinacione teneam iamdictum alodium in vita mea in
servici Sancti Petri. Post obitum vero meum et fratris mei iamdicti
teneat posteritas nostra et donent Sancto Petro medietate de vino
et quartum de annona. Et est manifestum. Quem vero de predicta
omnia de meo iure et dominio et potestate trado Sancti Petri ad
suum prorpium. Quod si ego donator aut ullus homo vel femina
contra istam cartam donacionis venerit ad inrumpendum minime
valeat implere quod requirit, sed componat hec omnia in duplo
cum omni sua melioracione. Et in antea ista carta donacionis
firma permaneat modo et omni tempore.
Que est acta VIIII kalendas marcii, anno XI regis Philipi.
Sig+num Albari monachi, qui hanc cartam donacionis feci
et firmavi et firmare rogavi. Sig+num Petrum Raimundi. Sig+num
Arnaldi Olibe. Sig+num Petri Guillelmi.
Bonifilius sacerdos et monachus, qui hoc scripsit SSS. die
et anno quo supra.
353
1100, abril, 18
Donació. Pere Riembau i altres donen al monestir de Sant Pere de Cas-
serres un alou que el seu germà té a la parròquia de Sant Mar-
tí Sescorts, al lloc anomenat Vilanova, i un altre alou al mateix
lloc.
366 IRENE LLOP

A 14 kalendas maig any 40 del rey Felip. Pere Riembalt y al-

tres donaren a Casserras lo alou que Guillem Reimbalt, son germà,
tenia en la parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit Vilanova, y així
mateix lo altre alou que tenian en lo mateix lloch. Que afronta.
a orient ab lo alou de Aldavert Giscafredo, a mitgdie ab lo camí
que ix de Corominas y va a Sant Martí, de ponent ab Puig-rodó
y ab Llach, y a tremuntana ab lo torrent de Fontoriola.
354
1100, octubre, 10
Donació. Geribert Osend i els seus fills Folc, Maria i Sicarda donen al
monestir de Sant Pere de Casserres un alou situat a la parròquia
de Sant Pere de Roda, en un lloc anomenat Camp de Rang. Els do-
nants se’n reserven la possessió mentre visquin i prometen donar
el quart de pa i vi anual al monestir.
15”; “nº 1 [...]”; “Scripta”; “Sant Pere de Roda”; “Alodio de Roda nº 131”; “No
troba 60”; “Donacio feta al monestir de Casserres de un mas [...] dues peces
de terra en la parrochia de Roda prop al cam de Rang”; “1100”; “C 71”; segell
BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 103r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Camp-
derang. Número 85, legajo 9, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 10 octubre
1100. Gilbert y Fulco, son fill, donaren a Casserras dos pessas de terra que
tenian en Roda, dit Capderang. Afrontan a orient ab alou de Sant Pere, a mit-
gdie ab honor de Sant Pere, a ponent ab lo mitg del riu Ter, y a tremuntana ab
alou dels donadors. Pagant ells y los seus quart de pa y vi al monastir”.
In nomine Domini. Ego Guiribertus Ozendi et filius meus

Fulcho Guiriberti et filie mee, id est Maria et Sicardis, donatores
sumus Domino Deo et cenobio Sancti Petri de Kastroserris alo-
dium nostrum proprium et franchum, scilicet pecias duas de terra
conplantata de arboribus et vitis de multis generibus, qui nobis
advenit ad me Guiribertum per parentorum et per conparacione, et
ad nos infantes per genitores nostros sive per ullasque voces. Et est
predictum alodium in Ausone comitatu, in parrochia Sancti Petri

Roda, in locum qui dicitur campo de Rang. Abet afrontaciones a
parte orientis in alodio Sancti Petri, de meridie in alodio Sancti
Petri iamdicti, et de occiduo in medio flumine Tedani, a parte
vero cirici in alodio de nos donatores. Quantum iste afrontaciones
includunt sic donamus Domino Deo et iamdicto cenobio Sancti
Petri quantum ibi abemus vel abere debemus per ullas voces. In
tali conveniencia ut teneamus nos et posteritas nostra in servicio
Sancti Petri et donemus per unumquemquem annum ad Sanctum
Petrum quartum de panne et vino, qui de ipso alodio emerit, et
ipsum braciaticum. Et est manifestum. Quem vero predicta omnia
de nostro iure in dominio et potestate tradimus Sancti Petri iam-
dicti et abitatoribus eius. Quod si nos donatores aut ullus homo vel
femina contra istam cartam donacionis venerit ad inrumpendum
minime valeat et implere quod requirit set componat hec omnia
in duplo cum omni sua melioracione. Et in antea ista carta do-
nacionis firma permaneat modo et omni tempore.
Que est acta VI idus octobris, anno XLI regis Philippi.
Sig+num Guiriberti Ozendi, sig+num Fulcho Guiriberti, sig+num
Maria, Sig+num Sicardis, nos qui istam cartam donacionis fecimus
et firmavimus [et firmare ro]gavimus. Sig+num Bernardi Guadamir.
Sig+num Raimundus Vacca. Sig+num Petrus Ysarni.
BONIFILIUS PRESBITER, QUI HOC ROGITUS SSS. SCRIP-
SIT DIE ET ANNO QUO PREFIXIT.
355
1100, octubre, 22
Donació. Guifré Sunifred dóna a l’església de Sant Romà de Sau el seu
cos i un alou a l’esmentada parròquia, al lloc anomenat Bela.
Als 22 octubre 1100. En poder de Bernat, monjo. Guifredo

Seniofret donà a la yglèsia de Sant Romà de Sau lo seu cos y
o alou que tenia en dita parròquia, en lo lloch anomenat Bela,
368 IRENE LLOP
que afronta a sol ixent ab alou de Guillem Argimbaldo, a mitgdie

ab lo riu de Ter, a ponent ab lo riu Bela, y a tremuntana ab la
matexa Abeya.
356
1100, novembre, 4
Empenyorament. Bernat, vescomte, empenyora al monestir de Casser-
res el mas que Bernat Guillem tenia a Sau per 11 unces que devia
a aquest cenobi.
b BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras..., p. 67. “A 2 de las Nonas
de Noembre del any 41 del Rey Felip, y de Christo 1101 lo Bescomte Ber-
nat, nét de la Bescomtessa Ermessendis, donà o empenyorà al Monastir de
San Pere de Casserras un mas en la parròquia de San Romà de Sau, lo qual
mas posehia Bernat Guillem y dit acte està firmat per dit Bescomte, y la Bes-
comtessa Adalmudis sa muler”.
Als 4 novembre 1100. En poder de Bonfill, monjo. Bernat

Amat, biscompte, empeñà al monastir de Casserras lo mas que
Bernat Guillem tenia en Sau, qual empeñorament feu per 40 on-
sas, que devia a dit monastir. Y fins a ser estas satisfetas devia
durar dit empeñorament.
357
[Segle XI]
Donació. Berenguer i Ramon Oliva donen a Guillem, monjo de Casser-
res, la meitat de les vinyes Gairades.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que els donadors són Oliva i Folc,
i que no consta l’any.
Als 24 maig. Berenguer y Ramon Oliva donaren a Guillem,

monjo de Casserras, la mitat de las viñas Gayrardas. Affrontan a
orient ab terra de Berenguer, a mitgdie ab la plana de Palacio, a
ponent ab lo cami que de Vich baixa al Valles desde Vich.
358
[Segle XI]
Donació. Els marmessors de Guitard Guillem donen al monestir de
Sant Pere de Casserres les cases, horts, terres i vinyes situades a
la parròquia de Sant Pere de Roda, al lloc anomenat les Fonts.
Mentre visquin la seva dona i fill en tindran la possessió a canvi
de pagar la tasca dels fruits al cenobi.
Sant Pere de Roda”, f. 95v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Las
Fonts. Número 8, legajo 1, armario 1, estancia 15”.
A 26 juliol y no té any. Los marmessors de Guitardo Guillem

donaren al monastir de Casserras las casas, horts, terras y viñas
que dit Guitardo tenia en la parròquia de Roda y lloch dit Las
Fonts. Que afronta a orient ab terras de dit monastir, a mitgdie
ab visco [sic] de Avellana, a ponent ab terras de dit monastir, y
a tremuntana in fisco. Y lo que tenia dit Guitardo en lo lloch dit
Espinalp. Que afronta a orient ab terra de Sant Pere, a mitgdie in
fisco de Avellana, a ponent ab lo torrent y a tremuntana ab terra
de Arginvall. Ab pacte que mentres visqués sa muller y son fill
possehisen ditas cosas, pagant tasca dels fruyts al dit monastir.
359
[Fi segle XI]

Testament. Testament de Pere Borrell. Deixa a Casserres una casa i
terres en franc alou, situades a Sant Andreu de Pruit.
370 IRENE LLOP
Als 12 juny 940. Pere Borrell, ab son testament, dexà a

Casserras la casa y terras tenia en Sant Andreu de Pruhit, per
franch alou.
360
1101, agost, 27-1102, desembre, 27

Donació. Berenguer Ramon dóna a Casserres uns alous situats a Vi-
nyoles.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat a 5 calendes de desembre de l’any
43 del rei Felip.
Sant Esteve de Viñolas”, f. 190r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 27 agost 1101. Berenguer Ramon donà a Casserras los

alous que tenia en Viñolas y tant quant tenia per lo compromís
havia fet ab los monjos de dit monastir.
361
1103, agost, 23
Donació. Guillem dóna a la seva filla Sibil·la un alou situat a les Gor-
gues i la riera, al bosc d’Olseda.
cia 7”.
Als 23 agost 1103. Guillerm donà a sa filla Sibilia lo alou

tenia en sas Gorgas y la riera en lo bosch de Olseda, a saber la
decima part de dits boscos. Affronta a orient ab Puigmaltes, a
mitgdie ab la roca fundada, a ponent ab Vilaret, y a tremuntana
ab Cresadis, tot lo que dits donaren a Casserras.
362
1103, desembre, 5
Donació. Arnau, prevere de Santa Maria de la Bleda, dóna a Bernat
Amat i a la seva dona Ermessenda un molí situat al costat de
l’esmentada església.
Donacion otorgado por Arnaluso presbitero de Santa Maria

de la Bleda a Bernardo Amati y su consorte Hermesendi de un
molino junto a dicha iglesia, ante Pedro levita, en 2 de las nonas
de diciembre del año 43 del reinado del señor rey Felipe.
363
1104, maig, 26
Donació. Berenguer Riembau i la seva muller donen a Casserres un
alou que fou de Company, sacerdot, situat a Folgueroles, que te-
nien amb la batllia. Mentre visquin en tindran la possessió a canvi
de pagar la tasca al monestir.
A 7 kalendas juny any 44 del rey Felip. Berenguer Reembal

y sa muller donaren a Casserras un alou que fou de Company,
sascerdot, y possehian en Folgarolas, junt ab la batllia. Ab pacte
que mentres viurian lo possehirian dits venedors pagant tasca al
dit monastir.
364
1104, juny, 2
Donació. Els priors dels monestirs de Casserres i Sant Ponç, amb els
respectius monjos, donen a Eigulina, vídua de Joan Sesmon, un
alou situat a la parròquia de Santa Maria de Cornellà, al Llobre-
372 IRENE LLOP
gat, que ella havia donat a Casserres anteriorment. Mentre visqui

en tindrà la possessió a canvi de pagar una emina d’ordi de mercat
i un parell de capons.
A ACB, perg. 1-5-4.
a SOLDEVILA, “Del castell al monestir…”, vol. II, núm. 34, pp. 84-85. Regest.
In nomine Domini. Ego Ademarus, prior Sancti Petri cenobii

cum ceteri monachi qui mecum sunt in eodem loco Deo servientes,
et Salomon prior Sancti Poncii cum ceteri monachi qui mecum
sunt, donatores sumus tibi Eigulinae, femine, uxor que fuisti
Iohanis Sesmundi. Manifestum est enim quod tu fecisti kartam
de alodio tuo Domino Deo et Sancto Petro cenobio qui vocatum
Castrum Serras et nobis, sicut resonat in ipsa carta donationis
quam tu fecisti et firmasti, propter Deum et remedium anime tue,
sive remedium anime viri tui et anime filiorum tuorum. Propterea
et nos predicti priores donamus tibi iamdictum alodium cum as-
sensu fratrum nostrorum ipsum quod tu habebas infra parrochia
Sancte Marie Corneliano, ab Lubricato, sicut tu nobis dedistis,
cum suis terminis et afrontacionibus et pertinenciis, ita et nos
sicut supradictum est donamus tibi in diebus vite tue teneas et
possideas diebus vite tue, in tali ratione ut non sit tibi licitum
vindere nec inalienare nec inguadiare nec diminuere, sed tu teneas
et possideas in diebus vite tue, et post obitum tuum revertantur
omnia in ius et dominio Sancti Petri monasterii iamdicti et nos-
trem atque successorum nostrorum. Et per unumquemque annum
omnibus diebus vite tue per recognitionem reddas Domino Deo et
Sancto Petro iamdicto et nobis et successoribus nostris eminam
I ordei de mercati et parilio I de capons. Quod si nos donatores
vel successores nostri hec donatio tibi disrumpere voluerimus aut
voluerit non sit nobis vel illis licitum, sed in super componamus
vel componat tibi libram I auri puri et in super hanc cartam do-
nationis firmitatem suam obtineat diebus vite tue.
Actum est hoc IIII nonas iuni, anno XLIIII, regnante Phili-
ppo rege.
Sig+num Salomonis, prior sancti Poncii. Sig+num Ademari,
prioris. Sig+num Bernardi Berengarii, monacho.
Poncius monachus et presbiter, qui hoc scripsit sub die et
anno scripsit quo supra.
365
1105, gener, 3
Donació. Pere Adalbert, anomenat Araneu, dóna al monestir de Sant
Pere de Casserres un alou situat al mas Vila, a la parròquia de
Sant Martí Sescorts.
Sant Martí Sescorts”, f. 75v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Núme-
A 3 nonas janer any 45 del rey Felip. Pere Adalbert, dit

Araneo, donà a Casserras tot lo directe alou que tenia en lo mas
Via, de la parròquia de Sant Martí. Que afronta. a orient ab la
Vila Corts, a mig die ab alou de Ramon Seniofredo, a ponent ab
Vilagermà, y a tremuntana ab la font Ballissa.
Nota que ab lo antecedent acte va cusit una venda de un
alou del mateix mas Vila de las kalendas de abril any 34 del rey
Felip.
366
1105, abril, 1
Establiment. El prior de Casserres estableix a Pere Ermemir i als seus
el molí d’Espluga, situat a la parròquia de Sant Martí Sescorts.
S’estableix que doni a aquest monestir la meitat de les moltures i
mig porc, per valor de dos sous, cada any; el cenobi només pagarà
la meitat de les despeses del molí.
A las kalendas abril del any 45 del rey Felip. Lo prior de

Casserras donà y establí a Pere Ermamir y als seus lo molí de
Espluga, situat en la parròquia de Sant Martí. Ab pacte que ha-
gués de donar al dit monastir la mitat de las molturas y a més
mitg porch cada any de valor 2 sous y que dit monastir hagués
de pagar la meitat dels gastos de dit molí.
374 IRENE LLOP
367
1107, abril, 30
Donació. Bernat Guillem dóna a Pere un alou situat al suburbi de la
Granada, a l’església de Santa Fe.
Donacion hecha por Bernardo Guillemi a Pedro Cuniassi de

\un/ alodio \sito/ en el suburbio de Granada en la iglesia de Santa
Fe, ante Vidal levita, en 2 de las kalendas de maio 1107.
368
1107, juny, 5
Testament. Ermengarda dicta testament. Deixa al monestir de Sant
Pere de Casserres un alou situat a la parròquia de la Guàrdia.
15”.
Als 5 de juny de 1107. Ermengarda feu testament, ab lo qual

dexà a Casserras lo alou tenia en la parròquia de la Guàrdia.
369
1108, març, 16
Donació. Ramon Berenguer, comte de Barcelona, dóna a Casserres el
mas Brugaroles, de Sant Esteve de Vilobí, en alou franc.
[B] AASPC. Actes de Vilobí, f. 110.
[C] BSB. Ms. 434. Manuscrit de paper de 1736 extraviat.
Sant Esteve de Vilobí”, f. 207r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
a BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 68. “En lo any 48 del
Rey Felip y de Christo 1108 lo Compte de Barcelona Ramon Berenguer, ger-
mà de la Comtessa Adalmudis, donà tots los alous que tenia en dita parroquia
de Vilobí, los quals Alous tenian los dits Bescomtes per lo dit Compte de Bar-
celona, y tots los donà al dit Monastir de Casserras”.
Als 16 mars 1107. Ramon Berenguer, compte de Barcelona,

donà a Casserras lo mas Brugarolas, de Vilobí, en alou franch. Que
affronta a orient ab Riudellots, ab alou de Ramon Santa Coloma; a
mitgdie ab terra de Ramon Domingo, a ponent ab Arnau Gaspert;
y a tremuntana ab la vila de Kahin, ara Sant Dalmau.
També se troba en lo llibre de Actes de Vilobí, foleo 110.
370
1108, desembre, 29
Autodonació. Ramon Guillem de Puig dóna al monestir de Sant Pere
de Casserres, del qual és monjo, el seu cos i un alou propi i franc
situat a la parròquia de Sant Pere de Roda, a les Esplugues, un
camp anomenat Feixes i una peça de terra sobre les cases de Pere
Bernat Bou.
Original (218 × 170 mm) Al dors: “Donacio que fa Ramon Guillem de Podio a
Sant Pere de Casseres de un alou que tenia sobre un camp dit a les Fexes en
la paroquia de Roda. Roda nº 93”; “Donacio de alou a Casseres a la partida a
les fexes”; “hh 14”; “Scriptura”; “parroquia de Roda”; “Roda nº 86, legajo 9, ar-
mario 1, estancia 15”; “Hec donatio valet multa de Roda [...] est balde bona”;
“In Esplugues I gallina”; “1108”; “C 72”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 103r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Camp
dit Fexes. Número 86, legajo 9, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 29 des-
embre 1108. Ramon Guillem donà a Casserras lo alou tenia en Roda, un camp
dit Fexes. Affronta a orient ab alou de Tassi y Guifredo, a mitgdie ab alou de
Sant Salvador, a ponent ab lo riu Cagalell, y a tremuntana ab alou de Pere
Bernat Bou. Altre pessa sobre las casas de dit Bou Affronta a orient, mitgdie,
ponent y tremuntana ab alou de Sant Salvador y de Pere Guifredo de Esplu-
gas”.
In nomine Domini. Ego Raimundus Guillelmi de Podio dona-

tur sum Domino Deo et cenobio Sancti Petri Castrisserris corpus
meum ad monachatum sub regula Sancti Benedicti, in manu domini
Ianuarii prioris et eiusdem conventus. Bono animo et spontanea
voluntate mea trado et reddo corpus meum et offero et dono Sancto
Petro iamdicto alodium meum proprium et franchum quem abeo in
Espluges, de unum campum que vocant ad ipsas Fascias. Affrontat
autem supradictus campus ab oriente in alodium de Tassi et de
Petri Guifredi de Espluges, a meridie in alodim Sancti Salvatoris,
376 IRENE LLOP
ab occiduo in riu de Cagaleri, a circi in alodium de Petri Bernardi

Bou et de Girbert. Quantum iste IIIor affrontaciones includunt sic
dono Sancto Petro per suum francum alodium. Alia pecia terre
qua est super domos de Petri Bernardi Bou et est alodium meum
proprium et francum. Similiter dono Sancto Petro iamdicto et exiit
per censum I gallina. Affrontat ipsa pecia ab oriente in alodium
Sancti Salvatoris, a meridie similiter, ab occiduo similiter, a circi in
alodium Sancti Salvatoris et de Petri Guifredi de Espluges. Quantum
iste IIIIor affrontacines includunt sic dono Sancto Petro in alodium
suum proprium et francum. Et istas iamdictas fascias tenet Petrus
Bernardus Bou per me ad laboracionem. Hoc totum quod superius
est scriptum dono et trado et libero Sancto Petro iamdicto per suum
francum alodium, cum quarta parte de omne mobile meo quem
abeo. Est autem omnia in comitatu Ausone, in parrochia Sancti
Petri Rote, in locis prenominatis. Si quis hoc durrumpere voluerit
et in antea firma permaneat modo et omni tempore.
Quod est factum IIII kalendas ianuarii, anno I regnante rege
Ludevico.
Sig+num Raimundi Guillelmi, sig+num Guillemi Raimum,
sig+num Nevia, filii vel filia eiusdem Raimundis Guillelmi, sig+num
Guillelmi Suniarius, gener eius, sig+num Guillelmi Mir de Espluges,
sig+num Petrus Bernardus Bou, nos qui hoc vidimus et audivimus
et firmamus atque laudamus.
Seniofredus sacerdos, qui hoc scripsit sub die SSS et anno
quo supra.
371
1108, maig, 13
Donació. Mango dóna a Casserres la batllia de Pujalt i les vinyes que
els monjos li havien establert a canvi del pagament de dues galli-
nes anuals.
de Casserras”, f. 9r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 17,
Als 13 maig any 1108. Mango donà a Casserras la batllia de

Pujalt y las viñas que los monjos li havian concedit, reservant-se
lo usdefruyt pagant 2 gallinas annuals.
372
[ca. 1108]
Jurament. Ramon Folc, fill de Guillem de Cardona, presta el jurament
de defensar els béns i els servidors de Sant Pere de Casserres.
A APSMV, Fons Sant Vicenç, ACC, núm. 1. Original (220 × 66 mm).
a SERRA, “Els senyors…”, pp. 101-102.
b PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència... p. 148. Regest.
Iuro ego Raimundus Fulchonis, filius Guilelmi de Cardona

qui iam fuit et filius Geralde que iam fuit, quod de ista hora in
antea fidelis ero ead domum Sancti Petri Castriserrensis de omni
honore quem habet vel in antea habebit, che no la·ls tolre ne
l·als peiiorare per nul mal vers, et adjuvabo aum adiuvabo eum
ad defendere et ad tenere contra cunctos homines sine engan per
Deum et hec sancta Evangelia.
Sig+num Raimundi Fulchonis.
373
1109, desembre, 26
Donació. Berenguer Ramon dóna al monestir de Sant Pere de Casser-
res un alou situat a la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia,
que posseïa Pere Sunyer.
en paper de 1787. Nota al marge: “Número 14, legajo 2, armari 1, estancia
15”.
Als 26 desembre 1109. Berenguer Ramon donà a Casserras

lo alou que tenia en la parròquia de la Guàrdia, lo qual possehia
Pere Suniar.
374
[1102-1109]
Sentència. Els monjos de Casserres reclamen la tercera part del delme
de Vilanova al bisbe Arnau, ja que els canonges de l’església de Vic
se l’havien quedat injustament, al sínode de Vic.
378 IRENE LLOP

marge: “Instrumento número 5, legajo 2, armario 1, estancia 14”.
De aquest instrument, en lo qual no hi ha diada ni notari,

consta que havent los monjos de Casserras fet present en lo si-
nado de Vich que si ells se havian apoderat de la tercera part de
la dècima de Vilanova era perque havent reclamat dita dècima al
bisbe antecessor Arnaldo, per possehir-la injustament los canon-
ges de la iglèsia de Vich, no obtingueren justicia alguna. Lo dit
sinedo, havent ohït los canonges, sentencià que si lo dit monastir
podia probar la reclamacio de dita dècima davant lo bisbe Arnaldo
justament se havia apoderat de ella.
375
1110, març, 7
Testament. Guillem Dalmau dicta testament. Deixa a Casserres la
meitat del mas anomenat Serra i la meitat del mas coma, al lloc
anomenat Solroca.
A las nonas mars del any 2 del rey Lluís. Guillem Dalmasi
feu testament, ab lo qual dexà a Casserras tot lo mas dit Serra,
so és la mitat que ell té, y la mitat del mas Coma y los alous
que allí tenia, en lo lloch dit Solroca, y altres cosas.
376
1109-1110, abril, 15
Testament. Guifreda dicta testament. Deixa al monestir de Sant Pere
de Casserres una peça de terra situada a la Guardiola.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 2 del rei Lluís.

Als 15 abril de 1109. Guifreda feu testament ab qual dexà a

Casserras una pessa de terra en la matexa Guardiola.
377
1111, abril, 20
Restitució. Pere Arnau de la Guàrdia restitueix, per manament del bis-
be de Vic, al monestir de Sant Pere de Casserres un alou que tenia
injustament. El cenobi estableix a Pere Arnau l’esmentat alou a
canvi de pagar la tasca i el braçatge, i pel que fa a les batllies, una
gallina i una fogassa.
Miquel de la Guàrdia, sufragànea de Sant Pere de Roda”, f. 121r. Regest en
paper de 1787. Nota al marge: “Número 15, legajo 2, armario 1, estancia 15”.
Als 20 abril 1111. Pere Arnaldo de la Guàrdia restituhí a Cas-

serras lo alou que injustament havia llevat al dit monastir mediant
que havent-se quexat devant lo bisbe en lo sínado, aquest manà
dexar dit alou. Y en seguida dit monastir lo donà al dit Arnaldo
durant sa vida, pagant tasca y brassatge; y per las batllias una
gallina y una fogasa.
378
1111, juny, 4
Establiment. El monestir de Sant Pere de Casserres estableix a Beren-
guer i a la seva dona un alou i terra per plantar vinya a la par-
ròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat Torrent o coma
de Roca. S’estableix que pagarà al cenobi la tasca i el braçatge, 5
diners per la barquera i 3 sous per l’entrada.
380 IRENE LLOP
A 2 nonas juny del any 3 del rey Lluís. Lo monastir de

Casserras establí a Berenguer y a la sua muller tot lo alou y te-
rras per a plantar de viña, situat en la parròquia de Sant Martí
Sescorts, en lo lloch dit Torrent o en lo anomenat coma de Roca.
Que afronta a orient ab lo mateix llach, a mitgdie ab lo camp de
Viñal, a ponent ab Herclerola y a tremuntana ab alou de Ballovins.
A fi de millorar y construir en dit terreno casa y ab pacte que
hagués de prestar al dit monastir tasca y brasatge de tots explets
y per la barquera 5 diners. Per la entrada de tres sous.
379
1111, juliol, 2
Donació. Ponç Bernat i la seva dona Adaleda donen a Casserres una
peça de terra situada a la parròquia de Folgueroles, al lloc anome-
nat Puigsec, per la salvació de l’ànima del seu fill Ponç, mort a la
guerra.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el nom de la dona de Ponç
Bernat és Adaleda.
A 6 nonas juliol any 3 del rey Lluís. Poncio Bernat y sa

muller donaren a Casserras una pessa de terra plantada que te-
nian en la parròquia de Folgarolas, en lo lloch dit Puigsech. Que
afronta a orient ab terra de dit monastir, a mitg dia ab terra de
Ramon Borrell, a ponent ab terra de Fulco Oliva, y a tremuntana
ab terra de Berenguer Amalrich. Tot lo que donaren per remey
de la ànima de son fill Pons, qui morí en la guerra
380
1112, gener, 1
Venda. Guisla ven al monestir de Sant Pere de Casserres un alou situat
a Sant Miquel de la Guàrdia, al lloc anomenat Torrent i Guardio-
la, pel preu de 2 sous.

en paper de 1787. Nota al marge: “Torrent y Guardiola. Número 16, legajo 2,
Al primer de janer de 1112. Guila vené a Casserras lo alou

que tenia en la Guàrdia, en lo lloch dit Torrent y Guardiola. Que
afronta a orient y ponent ab Pere Ermengardo, a mitgdie ab lo Camp
Guadal, y a tremuntana ab las matexas fexas. Preu 2 sous.
381
1112, abril, 29
Testament. Pere Ramon dicta testament. Deixa a Casserres un alou
situat a Tavertet, al lloc anomenat Espinosa. S’estableix la pos-
sessió del seu fill, que pagarà una lliura de cera; quan mori, l’alou
passarà al cenobi.
Als 29 abril 1112. Pere Ramon feu testament ab que dexà a

Casserras lo alou tenia en Tavertet y lloch dit Espinosa. Ab pacte
que ho possehís son fill, pagant 1 lliura de cera, y mort est sens
fills passàs al dit monastir.
382
1113, agost, 8
Testament. Arnau Dalmau dicta testament. Deixa a Casserres les tres
parts que tenia al mas Rajols, de Tavertet, i la meitat d’un mas, de
Falgars.
382 IRENE LLOP
Als 8 agost 1113. Arnau Dalmau feu testament y ab ell dexà

a Casserras las tres parts tenia en lo mas Rajols, de Tavertet, y
també la mitat de un mas que tenia en Falgàs.
Se troba també tom primer de Actes foleo 151.
383
1113, setembre, 6
Testament. Bernat Bermon ordena el seu testament. Nomena marmes-
sors el vescomte Bernat, la vescomtessa i Arnau Bernat de Fals.
Fa llegats a l’Hospital de Jerusalem, al Sant Sepulcre, a Sant Pere
de Roma, a Sant Jaume de Galícia, a Sant Pere i Sant Sadurní de
Mirambell, a Santa Maria de Lillet, a Sant Jaume de Frontanyà,
a Santa Maria de Ripoll, a Santa Maria de Serrabona, a diversos
particulars, als vescomtes i a la seva germana. Deixa a Sant Pere
de Casserres dos sesters d’ordi i civada, un cub major i una tona
menor, un alou al castell de Mirambell i demana que una llàntia
cremi nit i dia del primer dilluns de quaresma a Pasqua.
A ADS. Perg. 473. Pergamí original (422 × 226 mm).
a SERRA, “Els senyors...”, vol. I, p. 172.
b BACH, Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona... vol. I, núm. 117, pp. 173-
176.
In nomine Dei eterni et Salvatoris nostri Ihesu Christi. Ego

Bernardus Bermundi, que sum in domo mea, loquela plena et
memoria integra, et timeo ut non veniat repentina mortis casu,
et propter hoc volo hunc testamentum de rebus meis fieri decrevi,
ut quiquit insubter adnixum fuerit decretum, firmis et stabilis
permaneat omnique tempore. Et rogo ut fiant helemosinarii mei,
id sunt Bernardus vicecomes et ipsa sua mulier vicecomitissa et
Arnallus Bernardi de Falcs. Precipio namque vobis iam dictos he-
lemosinariis meis ut si mors michi advenerit in isto anno aut in
alio aut antea quam alium testamentum possum recuperare istis
manimessores mei iam nominati plenam potestatem hebeatis ad
honore, vel distribuere ipsum meum avere, sicut ego vobis iniungo
in istis scripturis.
In primis de ipso debito de vicecomite de Cardona, quin-
quaginta moravetins ad ipso Ospital de Iherussalem, et de ipso
debito a vicecomite XXXª ad Sancti Sepulcri et ad Sancti Petri
Roma, vicecomite X moravetins, et ad Sancta Maria de ipso Pug

XXXª et duo, et ad opera de Sancta Maria Celsona vicecomite
XII moravetins, et ad opera de Sancti Iacobi de Gallicia libra et
media de plata fina ipso vicecomite et ad opera de Sancti Petri
et de Sancti Saturnini de Mirambel sestarios II ordii et sestarios
II forment et sestarium I spelta, et ad suos clericos migeres VI
ordii per misses, et ad Sancti Iacobi de Calaf sestarios II ordii, et
ad Sancti Petri de Castserres sestarios II ordii et sestarios civada
et alium qui remanet de pane et vino remaneat ad ipsa vicecomi-
tissa per misses quem faca cantar trentenarios V. Et relinquat ad
Malet ipsum meum caval et meum scud et mea spada et lanca et
meam lorica. Et si era perdud in servicium de vicecomite, que illi
emendasset. Et remaneat ad Malet ipsum mul falbo; et remaneat
ad Sancti Petri Castserres cubo I maiore et tonna maiore; et ad
Raimundus Bosom bovem I meliorem; et alios boves que remanent
et ipsa somera maiore per meos debitos, et si remanet nullam
rem de ipsos debitos, date per misses. Et ipso alaude que habeo
in castro Mirambell remaneat ad Sancti Petri de Castserres; ipso
alaudio de Pug de Ramio, post hobitum meum solidamente et ip-
sum meum malol que habeo in Fonte Coberta ves casa Berenguer
Iron, reliquo ad Sancta Maria de Liled; et alium qui remanet de
terris et vineis, casas, casalibus, ortis, ortalibus, hoc totum quod
ad usum hominis pertinet vel pertinere debet, sic relinquo ad ipso
vicecomite vel ipsa vicecomitissa, post obitum meum. Et in tali
pactu quantum illum tenent que incendatis per unumquemque
annum lampeda I ad Sancti Petri de Castserres, de ipso die de
primer luns de ipsa quadragesima usque in alio die Pasca, que
crem de dies et noctes; et post obitum de illos ambos iam dictos
remaneat ad Sancti Petri de Castserres per alaudem. Et ipsa mea
tercia partem de ipsum castrum de Conesa, cum suis pertinenciis
et ipsum alaudem qui fuit de meos avunculos sic relinquo ad Arnal
Bernard de Falcs. Et ipsum alaudem de Nitols remaneat ad Sancti
Vincencii de Cardona. Et ipsum alaudem que habeo in Trulars,
sive ipsa vinea de Cleriana remaneat ad Sancta Maria Celsona. Et
ipsum fevum que habeo in Cleriana et medietate de ipso molino
que ibi habeo per alod, sic relinquo ad Guilelm Bernard, nepoto
meo. Et ipsum blad que habeo in Sancta Maria de Liled, que
remaneat ibi ad Sancta Maria per misses. Et ipsa pignora que ibi
habeo per duodecim uncias, remaneat ad Sancta Maria de Liled
et ad Sancti Iacobi de Frontenga per equaliter. Et ipsas equas
que habeo apud Arnall Ponc et ab Ponc ipsa mea tercia parte, sic
384 IRENE LLOP
relinquo ad Sancta Maria de Ripol. Et ipsum alaudem de Ocella,

que Guilelm Ramon me iachex post obitum suum, relinquo ad
Sancta Maria de Serabona. Et ipsum fevum que ego teneo per
Guiem Ramon relinquo ad Poncius de Liled. Et ipsum blad que
ego debeo aver in Oucela remaneat ad Ermeniards, soror mea. Et
ipsa pignora que ego teneo de Guiem Ramon, aunclo meo, qui est
a Onces, relinquo ad Ermeniard, soror mea, et teneat tantum usque
illi donent XXX et V solidos grossos cerdanos. Et ipsum alaude
qui est in Mirambel, qui fuit de Estefania de Serrera, remaneat
ad ipsa vicecomitissa. Et si habebat Estefania nullum filium qui
fuisset bonum, quod teneat per ips<a> vicecomitissa et serviat illi.
Et post obitum vicecomitissa remaneat ipso sennorivit at Sancti
Petri de Castserres. Et si non habuisset filium qui bonus fuisset,
remaneat quam alium remaneat ad Sancti Petri per alod. Et est
manifestum. Et qui hunc testamentum disrumpere vel inquietare
voluerit, in primis iram Dei incurrat et cum Iuda traditore simul
porcione accipiat.
Facto hunc testamento memoriale VIII idus septembris in
anno VIº regnante Ledovico rege.
Sig+num Bernardus Bermundi, qui istum testamentum feci
scribere et firmavi et ad testes firmare rogavi.
Sig+num Berengarius Raimundi. Sig+num Raimundus Bonus
Homo. Sig+num Malet. Isti sunt testes, visores et auditores et
firmatores. Sig+num vicecomite. Sig+num vicecomitissa. Sig+num
Arnallus Bernardi de Falcs. Isti sunt manumissores.
Gerallus subdiachonus rogatus scripsit cum damnatas in linea
vel emendatas, sub die et anno SSS quo supra.
Et mas I de pignora, qui fuit de Guifre Liula qui est in
Aucela remaneat ad Ermeniars, soror mea. Quantum que donet
Ramon Ponc ad illam, solidos XIII gros; et de precium de sua
mula debebat Guiem Ramon solido I gros et medio. Et donat illi
ad opera de Sancti Petri de Oucela et Guiem Guodinar, sacristano
de Liled, donet solidos III de iacheses, aut luminaria de Santa
Maria de Palat.
384
1113
Capbreu. Relació de prestacions de fruits i censos que rebia el mones-
tir de Sant Pere de Casserres.

En lo any 1113. És una relació de varios subjectes que pres-

tavan parts de fruyts y censos al monastir de Casserras, lo que
per ser confús no se refereix ab individuació lo que conté.
385
1114, maig, 31
Donació. Guillem i els seus fills donen a Casserres un alou situat a la
parròquia de Sant Joan de Fàbregues. S’estableix que en tinguin la
possessió a canvi de pagar l’onzena part dels esplets.
Als 31 maig 1114. Guillem y sos fills donaren a Casserras lo

alou que tenian en la parròquia de Sant Joan de Fàbregas. Que
affronta a orient ab terra de Sant Pere o de Gerbal, a mitgdie
ab alou de Santa Maria o de Sant Pere, a ponent ab lo torrent,
y a tremuntana ab lo grau que baixa a la iglésia. Possehint-<h>o
pagant al monastir la onsena part dels explets.
386
1115, gener, 13
Venda. Ermengarda, Berenguer i Ramon venen a Berenguer quatre pe-
ces de terra a la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, al lloc ano-
menat Camps, pel preu de 10 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que la venda d’Ermengarda, Be-
renguer i Ramon, davant de Pere, sacerdot, es va fer l’any 7è del regnat del rei
Lluís.
386 IRENE LLOP
Als 13 janer 944. Ermengarda y altres veneren a Berenguer

4 pessas de terra en Sant Esteve de Viñolas y lloch dit Camps.
Affrontan a orient ab lo puig, a mitgdie ab lo camí, a ponent ab
la vall de Fexas, y a tremuntana ab lo camí de Viñolas. Preu 10
sous.
387
1115, març, 1
Donació. Adalbert Hermego dóna al monestir de Casserres un alou
franc i la meitat del sagrer que tenen a Sant Martí Sescorts i Roda,
a la serra de Sant Martí. S’estableix que mentre visqui pagarà al
monestir 1 quartà de civada i 1 gallina.
A las kalendas mars any 7 del rey Lluís. Aldavert Hermego

dóna al monastir de Casserras lo alou seu propri franch, a saber
casas, terras y pocessions y tot quant tenia. Y la mitat del segrer
que tenia en Sant Martí Sescorts y Roda, en la matexa serra de
Sant Martí. Que digué afrontar a orient ab los Casals Prevedrals,
a mitgdie ab alou de Miro Ramon, a ponent ab alou de Guillem
Bernat y a tremuntana ab lo Puig Crespà. Y prometé que men-
tres viuria pagaria al dit monastir una quarta de civada y una
gallina.
388
1115, desembre, 13
Donació. Guillem Geribert dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
un alou, amb un molí del qual té la sisena part, situat entre les
parròquies de Sant Pere de Roda i Sant Pere de Savassona. El do-
nant es reserva el domini mentre visqui i promet pagar un cens de
la sisena part de la collita i 2 gallines al monestir.
dors: “Nº 87, legajo 9, armario 1, estancia 15. Roda”; “Hec carta quam fecit
donationis gielmus Giberti”; “Nº 162 Donació al monestir de Casserres de un

alou sobre un moli que ista entre Roda y Savasona y sobre un mas que son de
Raymundo Guifre y sobre una terra”; “hh 88”; “De Roda”; “Donacio de alou
sobre un moli”; “1115”; “C 73”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 103v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Un
molí. Número 87, legajo 9, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 13 desembre
1116. Guillem Gilibert donà a Casserras lo alou que tenia entre las parròquias
de Roda y Savassona, a saber un molí en lo qual lo donador tenia la sexta part,
las viñas, heras y demés que tenia en lo terreno de Piñadell, en la asèquia que
ix de Sau fins al puig Ferrans. Que tot afronta a orient ab lo riu de Ter y a
ponent ab lo puig Oleguer”.
In nomine Domini. Ego Guillelmus Giriberti donator sum

Domino Deo et beatis apostolis eius Petro et Paulo monasterioque
illorum Castrisserrensi et dompno Ianuario, eiusdem loco priori et
monachis ibi degentibus cunctisque eorum successoribus. Per hanc
scripturam donationis mee alodium meum proprium et franchum
quod michi advenit per genitorum meorum vel per omnes voces.
Est autem iamdictum alodium in comitatu Ausone, inter parrochia
Sancti Petri de Roda et inter parrochia Sancti Petri de Savassona.
Et est iamdictum alodium I molendinum in quo ego abeo ipsam
sextam partem, et in ipsum mansum que fuit de Raimundo Guifre,
in uno parilio de gallinas ipsam sextam partem quam ibi habeo
dimito prefato monasterio. Et in manso de Terrados similiter in
I gallina ipsam sextam partem. Et totam ipsam [sextam] partem
quam ego habeo in ipsa terra que est de ipso Pinadel. Et de ipsa
escleia que exiit de Sauo usque in Pug Ferruhi id sunt [vi]neis et
trileis et rurris. Quantum ibi habeo vel hebere debeo totum dimito
iamdicto monasterio. Habet autem affrontaciones iamdictum alo-
dium a parte orientis usque in flumine Teheri, de occiduo in Pug
Olleger. Quantum iste affrontaciones includunt sic dono iamdicto
monasterio, in tali modo ut teneam et possideam in vita mea. Et
donem pro censu et recognicione omni vita mea iamdictum sextam
partem de predictis gallinis. Et hoc totum dono pro amore Dei et
remedio anime mee. Post obitum vero meum solidum et liberum
[...] alodium remaneat iamdicto Sancto Petro. Quod si ego dona-
tor aut aliquis homo vel femina contra istam cartam donacionis
venere aut venerint ad inrumpendum, non vindicare omnia valeat
set duplum composicionem Sancto Petro persolvat aut persolvant.
Et hec omnia firma permaneant modo et omni tempore.
Que est actum idus decembris, anno [...] regis.
388 IRENE LLOP
Sig+num Guillelmi Giriberti, qui hanc donacionem feci et

firmavi et testibus firmare rogavi. Sig+num Guillelmo Sancii.
Sig+num Adalberti.
389
1115, desembre, 15
Venda. Gilabert i la seva muller venen a Berenguer Ramon un alou a la
parròquia de Sant Esteve de Vinyoles per 6 sous.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 683r, núm. 42 (signatura antiga Reial
Patrimoni, vol. 4513). Regest en paper de 1767.
Als 15 desembre 945. Gilabert y sa muller veneren a Berenguer

Ramon lo alou y terra que tenian en Sant Esteve de Viñolas. Que
afronta a orient ab lo camí públich, a mitgdie ab Pere Rocambert;
a ponent ab lo camí y a tremuntana ab Amalrich. Preu 6 sous.
390
1116, gener, 2
Testament. Berenguer Ramon dicta testament. Deixa a Casserres els
alous, batllies i mas Comte, de Sant Esteve de Vinyoles, al lloc
anomenat Serradal.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat 2 de gener de l’any 8 del rei Lluís.
Als 9 janer 945. Berenguer Ramon feu testament, ab lo qual

dexà a Casserras los alous y batllias y mas Compte, de Viñolas,
en lo lloch dit Serradal.
391
1116, octubre, 12
Donació. Ramon, bisbe de Vic, dóna al monestir de Sant Pere de Casser-
res la capellania de l’església de Sant Miquel de la Guàrdia.
B ABEV. ACF-3992, Pere d’Artigues, Llibre 40 de protestacions, f. 137v-138r.
Còpia en paper de 2 d’abril de 1435. Nota al marge: “Traditur clausum”.
C BC. PASQUAL, vol. IV, f. 141r. Còpia simple en paper del segle XVIII. Inici del
regest: “De molt temps antes noy residien los priors perque eren cardenals los
que tingueren per molt temps dit monestir y que son cartoral se avia perdut y
poch antes recobrat, y se troban instruments exhibits que son de la substancia
següent”.
a PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 143. Traducció al català.
Hoc est translatum autenticum et autoritzatum bene et fideliter

sumptum a quodam publico instrumento suo translato autentico
et antico cuius tenor talis est:
“In nomine sancte et individue trinitatis. Ego Raymundus,
gracia Dei Ausonensis episcopus, cum assensu canonicorum eius-
dem sedis dono domino1 Deo et beatis apostolis Petro et Paulo
monasterioque Castriserensi et domino Ianuario, eiusdem loci
prioris, ac de monacus cunctis eiusdem cenobi, ecclesiam Sancti
Michaelis de Guardia cum omnibus suis pertinenciis [...] alaudiis
quo habet et habere debet, salvo nostro honore et reverencia et
succesorum meorum et nostris sedi. Et hoc ffacio pro remedio
anime mee et sicut superius scritpum est sicut dono et confirmo
prenominatam ecclesiam iamdicto monasterio et priori et monachis
ut habeant eam in perpetuum absque2 aliqua contrarietate ullius
persone. Quos si aliqua persona secularis et ecclesistica hoc do-
nacione3 voluerit evacuare vel anullare nullomodo possit implere
sed pro sola presumcionis tamdiu excomunicacionis subiaceat [...]
Sancto Petro et manacis digus inde satisfaciat, et in antea hoc4
donacionem firmum robor obtineat in perpetuum.
Actum est hoc IIIIº idus octobris anno Dominis Incarnationis
anno Millesimo5 Cº XºVIº indiccionis VIIIª.
+ Raymundus, Dei gracia Ausonensis episcopus, quo hom
domini feci et firmam et firmare rogavi, hoc signavit. Bernardus,
arvhilevita +. Raymundus Berengarii +, Alamandus, levita +, Gui-
llemus subdiaconus +.
Bonifilius, presbiter et monacus qui hoc scripsit + die et
anno quo supra.
390 IRENE LLOP
Ego Poncius hoc translatum scripsi

1. Segueix domino ratllat. 2. Segueix aliquam contrarieram ratllat. 3. Segueix
domin ratllat. 4 Segueix dominii ratllat. 5. Segueix M ratllat.
392
[ca. 1116]
Donació. Ramon Guillem dóna a Casserres per lliure i franc alou les
Trilles de Corcó, amb l’alou que comprà a Pere Galí, l’alou de Ra-
mon Salomó i la meitat del molí que té a Joventeny.
Sant Esteve de Vilacetrú, suffragània de Manlleu”, f. 153r. Regest en paper de
Als 30 octubre 962. Ramon Guillem donà a Casserras per libre

y franch alou las trillas de Corcó junt ab lo alou que comprà a
Pere Galin, y tot lo directe tenia en lo alou de Ramon Salamó y
la mitat del molí que est té y lo que tenia en Juventeny. Situats
en Vilacetrú, Manlleu y Sant Martí Sescorts.
393
1116, novembre, 3
Testament. Ramon Guillem dicta testament. Deixa al monestir de Sant
Pere de Casserres una mula, un anell d’or, un quartà de civada,
un porc, vint sesters de vi i una tona. A la seu de Sant Pere de Vic
deixa un alou que té a la parròquia de Sant Esteve de Granollers,
que havia estat del seu avi, Bonfill Ainard.
[A] ABEV. ACV, cal. 6, núm. 352.
a MONSALVATJE, “El monasterio…”, vol. XX, apèndix XI, pp. 124-125.
In sempiterni Regis nomine. Ego Raimundus Guilermi qua-

mvis peccator [...] facio hoc testamentum [...].
In primis dono Domino Deo, et beatis apostolis Petro et
Paulo, monasterioque Castriserrensi, et eiusdem cenobii priori
domni Ianunario, et monachis cunctis Cluniacensibus me ipsum
per monachum, et meum prebendarium nomine Petrum similiter
per monachum cum una mula, et uno anulo aureo et una quarta
de civada, et I porchum et XX sextarios vini et unam tonnam [...]
ad Sanctum Petrum sedis Vici dono ipsum alodium, quem abeo in
parrochia Sancti Stephani de Granularios, quod fuit de avo meo
Bonifilio Ainardi [...].
Actum est hoc III nonas novembris, anno VIII Ludoyci re-
gis.
Sig+num Raimundi Guillermi, qui hoc testamentum feci et
firmavi et firmare rogavi. Sig+num Raimundi Gauzberti. Sig+num
Petri Reiambaldi. Sig+num Raimundi Stephani, nos qui sumus
manumisores et testes.
Bonifilius presbiter et monachus qui hoc scripsit et SSS. die
et anno quo supra.
394
1117, març, 25
Donació. Mir Berenguer, anomenat Dorca, dóna al monestir de Sant
Pere de Casserres un alou que tenia a Vilanova i a Ardola. Mentre
visqui en tindrà la possessió a canvi de pagar la tasca al cenobi.
També dóna un alou situat a la parròquia de Sant Pere de Roda,
al lloc anomenat Corts.
Als 25 mars 1117. En poder de Bernat, monjo. Mir Beren-

guer, dit Dorca, donà al monastir de Casserras lo alou que tenia
en Vilanova y en Ardola, a saber la sua heretat que possehia ab
sos germans. Ab pacte que se retenia aquella durant sa vida y
pagar prometia tasca al dit monastir, y después passàs íntegrament
a dit monastir. Y lo prior de Casserras, en recompensa de dita
donació, concedí al dit Mir lo mas que possehia Guillem Bonfill
Marxer per a que ho possehís durant sa vida y después tornàs a
dit monastir.
392 IRENE LLOP
Nota que ab dita donació també donà al monastir altre alou

en la parròquia de Roda en lo lloch dit Corts.
395
1118, gener, 9
Donació. El prior de Sant Pere de Casserres dóna a Bernat Guillem un
alou situat a la parròquia de Santa Maria de Folgueroles, al lloc
anomenat Serra de Tanyà, a canvi de dues gallines per Nadal de
cens.
Santa Maria de Folgarolas”, f. 86v-87r. Regest en paper de 1787. Nota al mar-
A 5 idus janer any 10 del rey Lluís. Lo prior de Casserras donà

a Bernat Guillem un alou que tenia en la parròquia de Folgarolas,
en lo lloch dit serra de Tañano. Que afronta a orient ab terra de
Arnaldo Pere de Gurb, a mitgdie ab terra de Sant Pere de Vich, a
ponent ab terra de Fulco Oliva, y a tremuntana ab terra de Sant
Daniel de Gerona. Tot lo que donà durant la vida de dit Bernat
solament y ab pacte de no fer en dit alou ninguna novedat, sinó
solament allò que havia acostumat fer-hi lo monastir, sens poder-lo
vendrer ni empeñar y baix lo cens de 2 gallinas per Nadal.
396
1118, abril, 21
Testament. Arnau Gilabert fa testament i institueix hereu el seu fill.
Testamento de Arnaldo Gilberti con el qual instituio heredero

a su hijo, ante Pedro, levita, en 11 de las calendas de mayo el
año 10 del reinado del señor rey Luis.
397
1118, abril, 23
Donació. Ramon Guillem i la seva muller donen a Casserres tres peces
de terra situades a la parròquia de Santa Maria de Folgueroles, al
lloc anomenat Barberà. Mentre visquin en tindran la possessió a
canvi de pagar una quartera de faves de la mesura de Vic al cenobi
per Nadal.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. La dona de Ramon Guillem es diu Elisen-
da.
A 9 kalendas maig any 10 del rey Lluís. Ramon Guillem y sa

muller donaren a Casserras tres pessas de terra que tenian en la
parròquia de Folgarolas, en lo lloch dit Barberano. Que affrontan
a orient y mitgdie ab alou de dit monastir, a ponent ab alou que
fou de Berenguer Amalrich, y a tremuntana ab Orberia. Ab pacte
que vivint los donadors ho possehissen pagant cada any per Nadal
al dit monastir una quartera de favas a mesura de Vich.
398
1118, juliol, 3
Donació. Adaleda, vídua de Ramon Escluda, dóna al monestir de Sant
Pere de Casserres la tasca d’un alou que tenia amb el seu marit a
la Guàrdia, al lloc anomenat Calix, que havia llevat al monestir
per deu anys.
en paper de 1787. Nota al marge: “Mas Calix. Número 17, legajo 2, armario 1,
estancia 15”.
Als 3 juliol 1118. Adaleda, viuda de Ramon Escluda donà a

Casserras la tasca de un alou que ella y son marit tenian en la
Guàrdia y lloch dit Calix, confessant haver-la llevada al monastir
per 10 añs.
394 IRENE LLOP
399
1118, juliol, 26
Testament. Mir Berenguer, anomenat Dorca, dicta testament. Deixa al
monestir de Casserres un alou situat a Ardola, amb els seus ger-
mans i el mas Crous, que tenia empenyorat de Pere de Savassona
per 4 morabatins, i alguns mobles.
Als 26 juliol 1118. Mir Berenguer, dit Dorca, feu testament y

en ell dexà al monastir de Casserras lo alou que tenia en Ardola
ab sos germans y lo mas Crosas, que tenia empenat de Pere de
Savassona per 4 morbatins y també dexà al dit monastir alguns
mobles.
400
1118, novembre, 2
Donació. Bertran de Vilamuntà dóna al monestir de Sant Pere de Cas-
serres l’església de Santa Maria de Vallclara.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 3. Donación. 241”.
Donación hecha por Bertrani de Villamonte a favor del mo-

nasterio de Casserras de la iglesia de santa Maria de Valleclara
con todas sus pertenencias, ante Aymerich presbitero de Vique, a
2 noviembre del año undecimo1 del reynado de Luis.
1. del año undecimo escrit a sobre a los onse años, ratllat.
401
1119, agost, 10
Testament. Ramon Creixell dicta testament. Deixa al monestir de Cas-
serres un alou situat a Vilanova, amb la condició que el posseeixi
el seu fill i successors que pagaran la tasca a l’esmentat cenobi.

Als 10 agost 1119. Ramon Crexell feu testament, ab lo qual

dexà al monastir de Casserras un mas que tenia en Vilanova, ab
tal que possehisen dit mas lo seu fill y posteritat y donasen tasca
al monastir.
402
1119, setembre, 1
Donació. Ramon Adalbert dóna a Casserres un alou situat a Roda o
a la Guàrdia, que posseirà a canvi de pagar la tasca de pa i vi a
l’esmentat cenobi.
15”.
A 1 setembre 1119. Ramon Adalbert donà a Casserras lo alou

que tenia en Roda o en la Guàrdia, ab la riera, y molins y sas
pertinèncias, possehint-ho donant al monastir tasca de pa y vi.
403
1119, setembre, 4
Donació. Miró dóna al monestir de Casserres un alou situat a la par-
ròquia de Sant Romà de Sau, al lloc anomenat Vilasubirana.
Mentre visqui en tindrà la possessió a canvi de pagar la tasca a
l’esmentat cenobi. Quan mori passarà a Bernat Arumí, que pa-
garà la meitat del vi i la tasca del pa.
396 IRENE LLOP

Als 4 setembre 1119. En poder de Bernat, monjo. Miro

donà al monastir de Casserras un alou que tenia en la parròquia
de Sau, en lo lloch dit Vilasubirana. Que afronta a sol ixent ab
terra de Santa Maria, que te Miro Guillem, a mitgdie ab la fexa
de Arnaldo Ramon, prop lo torrent anomenat Cabanil, a ponent
ab lo mateix torrent, y a tremuntana ab un marge. Ab pacte que
mentres visqués ho possehís dit donador pagant tasca a dit mo-
nastir, y mort ell ho pocehís Bernat Aromir, baix prestació de la
mitat del vi y tasca de pa al dit monastir.
404
1120, abril, 6
Definició. Bernat de Terrades i Berenguer Tenes, canonges de Vic, re-
nuncien als drets sobre el mas Bonariga, que tenia Guillem Bon-
fill, i a una era que tenia Arnau, a favor de Casserres. S’estableix
que Bernat de Sau posseeixi l’esmentat mas mentre visqui i que
després del seu traspàs passi al monestir; si Bernat morís abans
que els canonges, el mas quedaria lliure del domini de l’esmentat
cenobi.
Als 6 abril del any 1120. En poder de Bernat. Bernat de Te-

rrades y Berenguer Tenis, canonges de Vich, difiniren a favor de
Casserras lo mas Bonariga, que tenia Guillem Bonfill, y una hera
que tenia Arnaldo. Tot lo que cediren a dit monastir, ab pacte que
Bernat de Sau possehís dit mas durant sa vida per dits canonges
mentre visquessen, y después fos de dit monastir, y si moria dit
Bernat de Sau antes que dits canonges quedàs dit honor librement
del domini de dit monastir.
405
1120, octubre, 1
Establiment. El prior de Sant Pere de Casserres dóna a Guillem Roquet
i als seus cinc peces de terra: una situada a Folgueroles, al lloc
anomenat camp Falgueres, que fa la tasca i el braçatge, i la resta
a Tavèrnoles, de les quals el monestir cobra la tasca i el braçatge
d’una d’elles, i el quart i el braçatge d’una altra.
A kalendas octubre del any 1120. Lo prior de Casserras donà

a Guillem Roqueto y als seus 5 pessas de terra que lo pare de est
havia dexat a dit monastir, la una en la parròquia de Folgarolas
en lo lloch dit camp Falgueras, de ahont cobra lo monastir tasca
y brasatge. Y las altres quatre en la parròquia de Tavèrnoles la
una apèndix infra alou de Sant Esteve y Guillem de Angulo, de
ahont reb tasca y brasatge, y las tres en los Quadros, ditas la una
fexa de Linars prop lo camí que va a Sant Esteve, la altre camp
Gisart, prop lo camí, y la altre fexa de Clau, en las que reb quart
y brasatge. Tot lo que donà ab pacte de millorar y de tenir-ho en
domini del dit monastir.
406
1121, febrer, 2
Donació esponsalícia. Arnau Joan fa una donació esponsalícia a fa-
vor de Maiassèn. Li dóna unes terres de cultiu que són de domini
del monestir de Sant Pere de Casserres i estan situades al comtat
d’Osona, a la parròquia de Sant Feliu de Cervià, a Espadamala, al
lloc anomenat Rovira.
Original (154 × 135 mm). Al dors: “JJ 26”; “Sant Feliu de Torallo”; “Nº 17.
Consta per aquest acte com lo alou que Arnau dona a Maiassendis situada en
la parroquia de Sant Feliu de Torello fa tascha y mijer de pa y vi al monestir
de Casserres”; “Nº 17. Sant Feliu de Torello”; “4 nonas Febrer any 11 del Rey
Ludovico”; “952”; “Nº 1, legajo 1, armario 1, estancia 3”; “1121”; “C 74”; segell
BUB.
398 IRENE LLOP
mero 1, legajo 1, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 3 febrer de 952. Arnau
Joan donà a Ermasendis unas fexas ab sas casas que tenia alou de Casserras
en la parròquia de Sant Feliu de Torelló, en Espadamala, dit Rovira. Que
afronta a orient ab lo camp Guidesdo, a mitgdie ab terra de Miró, a ponent ab
Bernat Guillem y a tremuntana ab alou de Sant Furtià.”
In Dei nomine. Ego Arnalli Iohanni donator sum tibi Maias-

sendis, femina. Per hanc firmamentum scripturam donacionis
nostre dono tibi ipsas fexas de terra que sunt miger de vini et
tascal de blad de Sancti Petri Castrumserra, cum ipsas casas intus
sunt fundatas cum solos et superpositos, curtis vel ortis, chinta-
nis vel era. Tali modo ut venias uxor mea et si morientur Arnalli
sine infantes quos non abebat de Maiassendis abeat et teneat et
possideat de vita sua, et post obitum suum remaneat isto alodio
ad propinquis meis. Et est complantatum istum alodium arbores
vel de vites de multa genera. Advenit mihi hoc alodio per patri
meo et per meum acapte, vel per qualescumque voces. Et est hoc
alodio in comitatu Ausona, in parochia Sancti Felicis de Cervia-
ni, in villa Spadamala ad ipsa Ruvira. Et affrontad hoc alodio a
parte oriente in campo Gudisclo, de meridie in terra de Miro, de
occiduo in alodio de Bernardo Guillelmi, a parte circi in alodio de
Sancti Fortuniani. Quantum infra istas IIIIor afrontaciones includunt
sic dono tibi totum ab integrum, cum exiis vel regresiis earum.
Quod est manifestum et sic de meo iuro in tuo trado dominio et
potestate ad tuum proprium. Et qui hoc disrumpere voluerit ista
carta donacione in duplo tibi componat. Et in antea ista scriptura
firma persistat omnique tempore.
Actum est hoc IIII nonas februarii, anno XIIII regnante Le-
duvico rege.
Sig+num Arnad Iohanni, qui ista carta donacioni feci et fir-
mavi et testes firmarique rogavi. Sig+num Raimundi [...]. Sig+num
Petri Amalrig. Sig+num Guillelmi Vives. Et est servicium gallinas
II ad Sancti Petri Castrumserras per unumquisque annum.
Petrus subdiaconus, qui hoc scripsit sub SSS die vel anno
quod supra, cum literis rasis in VI folio.
Reamballus, monachus et levita, qui hoc transcripsit cum
literis dampnatis et superpositis in XIIIª linea et XIIIIª, die et
anno quo SSS supra.
407
1121, març, 30
Donació. Guillem dóna a la seva filla un alou situat a Roda.
Donacion de Guillem a su hija de un alodio sito en Roda,

a 2 kalendas de abril del año 14 del reynado del señor rey Lu-
dovico.
408
1121, maig, 17
Donació. L’abat i convent de Cluny donen al prior i al monestir de Sant
Pere de Casserres les castlanies de Creixell, Roda, Berà, Dos Rius
i Canyamàs. El prior de Casserres envia dos monjos a Berà per
edificar una església dedicada a Sant Pere.
a BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras..., p. 84.
Lo tercer Senyor que tingué lo dit terme fou lo Prior y Mo-

nastir de Casserras, el qual, com està dit, estava subjecte al Abat
y convent de Cluní, lo qual Abat y Convent donà al Monastir de
Casserras las baronias de Creixell, Roda y Barà, y també la Baronia
de Dos Rius y Cañamás, y fou la dita donació en lo any 1121, y
per lo tant Ramon de Baliana, Prior de Casserras, a 17 de Maig
del dit any envià dos Monjos de Casserras al dit terme perquè
edificassen Iglèsia en Barà, baix invocació de Sant Pere, com la
de Cluní y Casserras, erigint·la en Iglésia Parroquial, donan·li las
Primícias, y ofertas. Y después los dits Priors de Casserras feren
las Investiduras de la Carlanias de Barà y de Roda, així com la
avia feta lo Abat de Cluní de la Carlania de Creixell, reservan·se
la jurisdicció Criminal y Señoria sobre dits Carlans.
409
1122, novembre, 12
Establiment. Gerbert, prior del monestir de Sant Pere de Casserres,
estableix a Arnau Joan dues peces de terra situades al comtat
400 IRENE LLOP
d’Osona, a Sant Feliu de Cervià, a Espadamala. Mentre visqui les

tindrà per treballar-les, a canvi del pagament de tres diners de mo-
neda de Vic, el cens anual de dues gallines, la meitat de la collita
de vi i la tasca d’annona.
[A] Arxiu del mas Espadamala. Original perdut.
Trasllat de 4 de gener de 1201 (172 × 95 mm). Al dors: “Parroquia de Sant Fe-
liu de Servia dit Torrello”; “JJ 21”; “Sant Feliu de Torallo nº 6”; “2 idus Novem-
bre any 15 del Rey Ludovico que es 952”; “Nº2, legajo 1, armario 1, estancia
3”; “Nº 6. Sant Pere de Casserres estableix un alou en la parroquia de Torello
en Spadamala en lo loc dit gontanelles ab cens de la mitat del vi y tascha del
pa Torallo”; “1122”; “C 75”; segell BUB.
mero 2, legajo 1, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 15 novembre de 952. Lo
monastir de Casserras establí a Arnau Joan dos pessas de terra en Sant Feliu
de Torelló, en Espadamala, y lloch dit Fontanellas, ditas fexas del serrat. Y
affronta la una a orient ab lo camp Gudisco, a mitgdie ab Berenguer Fruga, a
ponent ab Guifredo, y a tremuntana ab alou de Sant Furtià. Y la altre affronta
a orient ab lo mitg del torrent, a mitgdie y ponent ab alou que fou d’en Sunyer,
y a tremuntana ab alou de Guifredo Guillem, baix prestació de tasca”.
In nomine Domini. Ego dominus Girberto, priori, cum omni

congregacione monachorum Sancti Petri Castrumserra, donatores
sumus tibi Arnallus Iohanni. Per hanc scripturam nostre donacionis
donamus tibi alodium Sancti Petri ad laborandum et edificandum.
In tali modo ut tu teneas in vita tua et post obitum tuum unum
de propinquis tuis. Et pro hoc acceptimus de te solidos tribus de
denarios monete Vici obtima et gallinas II servicium per unumque-
mque annis, et abeat Sancti Petri de ipso expleto medietatem vini
et de annona ipsa tascha. Et sunt II pecias de terra in comitatu
Ausona, in parrochia Sancti Felici de Cervia, in villa Spadamala,
in loco que dicunt Fontaneles et ad Ipsas Fexas vel ad ipso Se-
rrado. Et affrontat ipsas fexas de Fontaneles de parte oriente in
campo Gludisco, de meridie in terra de Berenger Fruga vel eres,
de occiduo in terra de Guillelmi Guifredi, de circio in alodio
Sancti Furtiani. Et affrontat ipsa petia de Serrad de oriente in
medio torrent, de meridie et de occiduo in alod qui fuit de Marti
Suner, de circio in alodio de Guifre Guillelmi. Quantum infra istas
iamdictas affrontacionnes includunt sic donamus tibi quomodo
scriptum est superius simul cum ipsas domos qui in ipsas fexas
sunt fundatas totum ab integrum cum exiis et regressiis earum.
Et est manifestum. Quem vero predicta hoc omnia quod si nos

donatores ad aliquis homo vel femina qui ista carta donacione
venerit ad inrumpendum non hoc valeat vindicare sed in duplo
componat.
Actum est hoc II idus novembris, anno XX regnante Ludo-
vico rege.
Sig+num Girberti, prior. Bonifilius, monacho +. Gaufredus,
monacho. Sig+num Bernardus Petri. Sig+num Bernad Berengarii,
baiulo. Sig+num Ram+on Barmoni.
Guillelmus presbiter, qui hoc scripsit cum litteris rasis in IIIIº
regulo die et anno SSS. quo supra.
Reamballus monachus et levita, qui hoc fideliter translatavi II
nonas ianuarii, anno domini Mº CC I et remansit ipsum originali
in mansum Iohanni Laurencii qui est in parroechia Sancti Felicis
de Torilione, in villa Spadamala apud Castelet et fuit iamdictum
defunctum nomine Arnallus Iohanni de suo parentorum similiter
cum ipsum honorem, cum literis damnatis in V linea, die et anno
quo SSS. supra.
410
1123, gener, 25
Establiment. El prior de Casserres estableix a Bonfill Guadamir i a la
seva muller Florència el mas Sala, situat a la parròquia de Sant
Martí Sescorts. S’acorda que siguin homes propis del monestir
i que paguin dos gallines, la tasca i el braçatge dels esplets, i la
quarta part i el braçatge de vi.
A 8 kalendas febrer any 15 del rey Lluís. Lo prior de Casserras

establí a Bonfill Guadamir y a Florència, sa muller, lo mas Sala ab
totas sas terras, situat en la parròquia de Sant Martí Sescorts. Que
digué afrontar a orient ab Puiols, a mitgdie ab Llach, a ponent
ab Serramala y a tremuntana ab Juventeny. Ab pacte que sempre
fossen homens propris de dit monastir y deguesen prestar per las
casas y barqueras 2 gallinas y tasca y brasatge de tots explets, y
del vi la quarta part y brasatge.
402 IRENE LLOP
411
1123, juliol, 2
Donació. Berenguer Riembau dóna al monestir de Sant Pere de Casser-
res dos masos situats a la parròquia de Vilanova, al lloc anomenat
Ardola, i un mas situat a la parròquia de Folgueroles, al lloc ano-
menat mas d’en Coll.
Santa Maria de Vilanova de Sau”, f.14v. Regest en paper de 1787. Nota al
Als 2 juliol 1123. Berenguer Riembal donà a Casserras dos

masos que tenia en Ardola, parròquia de Vilanova, ab totas sas
pertinèncias, sens expressar afrontació alguna.
Nota que també donà al mateix monastir un mas de la pa-
rròquia de Folgarolas dit mas d’en Coll.
412
1123, octubre, 3
Permuta. Els canonges de Sant Vicenç de Cardona i els monjos de Sant
Pere de Casserres permuten els béns que tenien en comú al mas
de Palaçol. Ramon Bernat, abat de Cardona, Pere, prior, i Guillem
Ramon, sagristà, amb la comunitat de canonges, renuncien als
seus drets sobre el mas de Palaçol a favor de Gerbert, prior de Sant
Pere de Casserres, el qual cedeix a la canònica el seu mas de l’Oliva
i l’alou que té al lloc anomenat la Llobosa.
A APSMV. Fons Sant Vicenç, ACC, núm. 943. Original (172 × 130 mm). // APC,
Perg. Calaix 967-1150, s.n. Carta partida per la banda dreta.
B ADS. Secció Cardona, núm. 25, Índex, f. 266, núm. 943. Regest del segle XVIII.
C ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de la
Molsosa”, f. 199r. Regest en paper de 1787. “Número 3, legajo 1, armario 1,
estancia 16. Als 12 octubre 829. Lo abat y canonges de Cardona y lo prior de
Casserras concambiaren ab que dit abat y canonges donaren a Casserras lo
dret tenian en lo mas de Palaciolo, y dit prior los donà lo mas Oliva y alou que
tenia en lo lloch dit Luiposa”.
a CASAS, “El monestir…”, núm. 112, pp. 194-195.
d GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 148, pp. 226-227.
In Dei nomine. Hec est alterna commutatio inter channo-

nicos Sancti Vincentii et monachos Sancti Petrii Castrisserris de
alodio que communiter habere solebant in manso de Palazol. Ego
igitur Raimundus, abbas Cardonensis, una cum Petro, priore, et
Guillelmus Raimundo, sacrista, ceterorumque fratrum, difinimus
et tradimus ius alodii nostri et totum ab integro directum quod
habemus vel habere debemus in manso de Palazol et in omnibus
eius pertinentis beato Petro Castrosserrensis cenobii, Girberto, priori
eiusdem loci et successoribus eius et monachis qui ibidem Deo
in perpetuum servituris. Simili modo ego Girbertus, qualiscumque
prior cenobii Sancti Petri, una cum sensu et voluntate omnium
monachonum eiusdem loci, propter hanc alterchacionem vel ut ita
dicam cambicionem, alternor diffinio et trado in potestate Sancti
Vincentii et Raimundi, abbatis, et aliorum channonicorum mansum
nostrum de Oliva et alodium quod habemus in partis et locum
que dicitur Lupposa, ut habeant et possideant sicuti nos unquam
meliud habuimus et possedimus.
Anno MCXXllI Incarnacionis Christi, anno XV regni Ledovici.
Actum est hoc V nonis octobris.
Raimundus, aba SSS. Gibertus, + prior. Guielmus, + sacrista.
Bernardus, + primicherius. Petrus, + prior. Bertrandus, presbiter +.
Salomon, monacho +. Bernardus, monacho +. Gaufredus, monacho
+. Raimundus, monacho +. Bernardus, monacho +.
Bernardus, presbiter, qui hoc rogatus scripsit die et anno
SSS. quo supra.
413
1123, març, 13
Testament. Guillem dicta testament i institueix hereu la seva dona
Guilleuma.
Testamento de Guillermo con el qual instituye heredero a

Guilleuma su consorte, ante Arnaldo sacerdote, en 3 de los idus
de marzo ano 16 del reinado de Luis.
404 IRENE LLOP
414
1123, octubre, 7
Donació. El prior i el monestir de Sant Pere de Casserres donen a Ar-
nau Ramon de Sau i a la seva muller un molí que aquest monestir
tenia a Sau, al gual. Mentre visquin en tindrà la possessió a canvi
de pagar una mitgera de forment de mesura de Vic per la festa de
Santa Maria del mes d’agost com a cens. Arnau i la seva dona
reconeixen que són homes propis del monestir, al qual lliuren
un alou que Pere Borrell donava al monestir després de la mort
d’Arnau Ramon, a canvi de tenir-ne la possessió i pagar la tasca
de pa i vi a l’esmentat cenobi.
Sant Romà de Sau”, f. 28r-v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Núme-
Als 7 octubre 1123. En poder de Bonfill, levita y monjo. Lo

prior y monastir de Casserras donaren a Arnaldo Ramon de Sau
y a sa muller un moli que dit monastir tenia en Sau, a saber en
lo mateix Vado, per a que ho possehissen durant sa vida, baix lo
cens de 1 mitgera de forment mesura de Vich, pagador per Nostra
Señora de Agost. Y los dits Arnaldo y sa muller convingueren ser
homes propis de dit monastir y de defensar tots los alous que
tenia dit monastir en Vilanova, Sau y altres parts. Y al mateix
temps donaren a dit monastir lo alou que Pere Borrell havia dexat
al dit monastir per després de la mort del dit Arnaldo, ab pacte
de que ho pocehissen ell y sa muller durant sa vida pagant a dit
monastir tasca de pa y vi, y que morts ells passàs al monastir lo
dit alou y molí.
Nota que detràs de aquest instrument se troba altre continuat
sens diada ni any per no poder-se llegir, lo qual conté lo següent:
Una donació del prior de Casserras a favor de Guillem Mesclamans
de una fexa de terra en la parrròquia de Sau ab un freginal al
cap en lo lloch dit Arenas, sota la manció de Arnaldo Ramon, ab
pacte que ho pocehís durant sa vida, sens poder-lo donar, vendrer
ni empeñar, y seguida sa mort retornàs librement al dit monastir.
Y lo dit Guillem ho acceptà y donà al dit monastir lo seu cos y
dexà al prior 20 morbatins del preu de la sua mula. Y dit prior y
monastir convingueren en fer-li un trentenari y escriurer-lo en lo

martirologi y li donaren també lo mas de Clos, que tenien en dita
parròquia, per possehir-lo durant sa vida sens poder-lo alienar.
415
[1125], gener, 17
Donació. Ramon Pere i la seva muller donen a Casserres un alou situat
a Sant Pere de Torelló, al lloc anomenat Torrent.
Sant Pere de Torelló”, f. 189r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 17 janer 953. Ramon Pere y sa muller donaren a Casse-

rras lo alou tenian en Sant Pere de Torelló y lloch dit Torrent, a
saber lo mas Torrent ab sas terras y possessions.
416
[1125], març, 16
Donació. Bernat dóna a Casserres un alou situat al terme de Vilobí, al
lloc anomenat Brugueroles, que té per herència.
Als 16 mars de 816. Bernat donà a Casserras lo alou que

tenia en lo terme de Vilobí, en lo lloch dit Brugueroles, que tenia
per successió de sos pares.
417
1125, abril, 28
Donació. Pere Arnau i la seva dona Arsenda donen a Casserres una
peça de terra a la parròquia de Sant Andreu de Gurb, al lloc ano-
menat Padrons.
406 IRENE LLOP

vol. 4513). Regest en paper de 1767. El nom de la dona de Pere Arnau és Ar-
senda.
Sant Andreu de Gurb”, f.139r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 28 abril 1125. Pere Arnau y sa muller donaren a Casse-

rras una pessa de terra en la parroquia de Gurb y lloch anomenat
Patronos. Afronta a orient ab la fexa Gislagerarda, a mitgdie ab
Arnau Guillem, a ponent ab terra de Ramon Sinfredo y ab lo camí
públich y a tremuntana ab alou de Isart Bertrán. Y un morbatí.
418
1125, agost, 31
Testament. Bernat Berenguer dicta testament. Deixa al monestir de
Sant Pere de Casserres 3 morabatins sobre un alou que té en pe-
nyora de Ramon d’Esplugues, a Ardola, i 3 morabatins que li deu
Pere de Savassona, i un altre morabatí que té pel mas Codines,
per penyora de Bernat de Tavèrnoles. Deixa al seu germà Guillem
el seu alou amb la condició que després de la seva mort passi al
monestir de Casserres.
Tavèrnolas”, f. 36v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 5, legajo
Als 31 agost de 1125. En poder de Guillem, clergue. Ber-

nat Berenguer feu son testament ab lo qual dexà al monastir de
Casserras tres morbatins sobre lo alou que tenia en peñora, en
Ardola, de Ramon dÉsplugas, altres tres morbatins que li devia
Pere de Savassona per una casa que li posà en peñora en lo mas
de Pons Canosurno y altre morbatí que tenia en lo mas Cudinas
per peñora de Bernat Tavèrnolas. Y a son germà Guillem lo seu
alou, y mort est passàs tot a Casserras.
419
1126, gener, 31
Donació. Eruvis i els seus fills Guillem i Roger, canonge, donen per la
salvació de les seves ànimes un alou al monestir de Sant Pere de
Casserres situat al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Feliu
de Cervià i Sant Hipòlit, al lloc anomenat Espadamala.
Original (270 × 137 mm). Taques al document que dificulten la lectura. Al
dors: “Sant Feliu de Torallo nº 5”; “JJ 30”; “Carta de honoribus despadamala
qui sunt in Sancto Felice de Torilione”; “Torello”; “Mas de Spadamala de To-
rello”; “nº 5 Donacio a Caserres de alou a la Spadamala”; “2 kalendas febrer
any 18 del Rey Ludovico 1155”; “Nº 3, legajo 1, armario 1, estancia 3”; “1126”;
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Anomena els donadors Ermessenda i els
seus fills Guillem i Rodrigo.
mero 3, legajo 1, armario 1, estancia 3”. Regest: “Als 30 janer 955. Ermisenda
y sos fills donaren a Casserras lo alou que tenian en Torelló y Sant Hipòlit, en
lo loch dit Espadamala, casas y terras en las rieras del Ter. Afrontan a orient
ab Vilacetrú, a mitgdie ab lo Puig de Espadamala, a ponent ab Sant Hipòlit y
a tremuntana ab Torelló”.
c ORDEIG, Els comtats d’Osona i Manresa, vol. 2, núm. 721, p. 555.
In Dei omnipotentis nomine. Ego Eruvis, femina, et filii mei

Guillelmus atque Rodgerius, canonicus, nos pariter in unum da-
mus Domino Deo et beatis apostolis Petro et Paulo monasterioque
Castriserrensi alodium nostrum quod habemus vel habere debemus
in comitatu Ausone, parroechiis Sancti Felicis Cerviani et Sancti
Yppoliti, in locum que dicitur Spadamala. Est iamdictum alodium
separatim in diversis locis positum videlicet domus cum terris et
vineis triliis cum diversis generibus arborium et [...] in ipsa riera
de Tizer. Habent autem afrontaciones hec omnia de oriente in Villa
Setrud, de meridie in puio de Spadamala, de occiduo in Sancti
Ippoliti, de circii in Cervia. Quantum iste affrontationes includunt
sic donamus nos iamdicti Domino Deo et Sanctis apostolis Petro
et Paulo monasterioque Castri serrensi quantum in iamdicto loco
habemus vel habere debemus ad proprium alodium Sancti Petri, sine
ulla retinentia quam ibi non facimus. Advenerit nobis hec omnia
ad me Eruvis, femina, per comparationem et per meum decimum,
et ad nos infantes per genitores et per omnes voces. Donamus vero
408 IRENE LLOP
hec omnia pre[...] monasterio pro remedio animarum nostrarum

et parentum nostrorum seu pro fratre meo Bernardo Petri. Que
omnia de [...] in potestate et donacione se predicti monasterii et
habitatores ei. Sic supradictum est ad illorum propriam volunta-
tem. Quod si nos donatores aut aliquis homo vel femina contra
istam scripturam donationis venerit ad disrumpendum minime
valeat implere quod requirit, sed componat hec omnia in duplo
cum sua melioratione. Et in antea ista scriptura donationis firma
et stabilis permaneat modo et omni tempore.
Que est facta II kalendas februarii, anno XVIII regis Ludo-
yci.
Sig+num Eruvis femine, sig+num Guillelmi, Rogerius levita
SS., nos qui hanc scripturam donationis fecimus et firmavimus
et firmare rogavimus. Bernardus Petri monachus + hoc firmavit
Poncius hundique rogatus. Guillelmus sacerdos SSS.
Bonifilius levita et monachus, qui hoc scripsit SSS. die et
anno quo supra.
420
1126, març, 17
Permuta. Guillem Adalbert i la seva família, d’una banda, i Coloma
i els seus fills, de l’altra, permuten unes terres situades unes a la
parròquia de Sant Pere de Roda, a tocar de la creu de Casserres,
i les altres a les Illes, al mas que fou d’en Colom i a la vinya Co-
lumbina, les quals són totes en alou del monestir de Sant Pere de
Casserres.
Original (325 × 96 mm). Al dors: “[...] dicti Columbi XII de an[..]”; “Nº 47
Cambi de dos peces de terra en la parroquia de Roda en la partida a la Creu.
Roda”; “Roda nº 88, legajo 9, armario 1, estancia 15”; “Cambi de terres”;
“1126”; “C 77”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 103v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Terras
en la Creu de Casserras. Número 88, legajo 9, armario 1, estancia 15”. Regest:
“Als 18 mars 1125. Guillem Aldabert, muller y fills permutaren ab Coloma y
sos fills tres pessas de terra que tenian en la parròquia de Roda, en la Creu de
Casserras, las quals eran alou de Casserras. Pagant tasca y brasatge de las dos,
y de la que és sobre lo camí quart al dit monastir. Y dita Coloma donaren per
cambi lo domini que tenian en las Islas, mas Colom y Colombina, en domini
de Casserras”.

In nomine Domini. Ego Guillelmus Adalberti et uxor mea

Arsen et filii nostri Bernardus et Pontius et Petrus et Iohannes et
Ermesen et Ermengardis et Maria, nos pariter comutatores sumus
ad te Columbam, femina, et filiis tuis Guillelmo et Raimundo et
posteritas vestre, tres pecias de terra que sunt ad Ipsam Crucem
que est ante monasterium Sancti Petri Castrisserris. Et sunt ia-
mdicte tres pecie in comitatu Ausone, in parrochia Sancti Petri
Roda, in iamdicto loco Ad Crucem. Et sunt alodium Sancti Petri
Castrisserre iamdicte pecie. Et exiit ad parte Sancti Petro de duabus
peciis que sunt subtus via tascha et braciaticum. Et si plantaveritis
ibi vineam similiter donetis de vino tascha et braciaticum. Et de
pecia que est supra viam donetis quartum ad sanctum Petrum
et ad me Guillelmum Adalberti donetis braciaticum, et ad unum
de filiis meis, sicut superius scriptum est. Sic comutamus nos
vobis iamdictas tres pecias, propter directum vestrum quod vos
habetis de Yslas et in manso quod fuit de Columbo, et in vinea
Columbina. Ut tu Columba, femina, et filii tui et posteritas vestri
habeatis et teneatis iamdictas tres pecias in servicio Sancti Petri,
sicut superius scriptum est. Et ego Guillelmus Adalberti et uxor
mea et filii mei et posteritas meas habemus et teneamus iamdictos
vestros directos in servicio Sancti Petri sicut resonat in scriptura
quam vos nobis feceritis inde. Si quis hanc scripturam comuta-
cionis frangere voluerit, non possit implere quod querit sed pro
sola presumptione in duplo componat. Et in antea ista scriptura
comutationis firma persistat.
Que est facta XVI kalendas aprilis, anno XVIII Ludovyci
regis.
Sig+num Guillelmi Adalbert, sig+num Arsendis, sig+num Ber-
nardi, sig+num Poncii, sig+num Petri, sig+num Iohannis, sig+num
Ermesen, sig+num Ermengardis, sig+num Maria, nos qui hanc
comutationem fecimus et firmavimus et firmare rogavimus.
BONIFILIUS LEVITA, qui hoc scripsit SSS. die et anno quo
supra.
410 IRENE LLOP
421
1126, juliol, 18-agost, 18

Donació. Bernat de Sau i la seva mare Berenguera donen al monestir
de Casserres i a la seva sagristia l’honor que tenen a la parròquia
de Sau, al lloc anomenat Sa Martina, per la salvació de la seva
ànima.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat a les 15 calendes d’agost de 1226.
Als 18 agost de 1126. En poder de Pere, levita de Sau. Bernat

de Sau y sa mare Berenguera donaren al monastir de Casserras y
a la sua sagristia lo honor que tenian en la parròquia de Sau, en
lo lloch anomenat a sa Martina per remey de la sua ànima.
422
1126, octubre, 15
Establiment. Pere Riembau, amb consentiment del prior de Casserres,
dóna i estableix a Guifré i al seu fill Guillem un alou franc situat
a Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat Vilanova, amb la condició
de donar la tasca i el braçatge al monestir.
Als idus octubre del any 19 del rey Lluís. Pere Reemball, ab
consentiment del prior de Casserras, donà y establí a Guifredo
y a son fill Guillem aquell alou franch que tenia en Sant Martí
Sescorts, en lo lloch dit Vilanova, que digué volia conresas [sic]
durant sa vida y seguit son òbit ho tingués per Casserras. Y així
mateix li establí aquella coma que és prop del llach, ab pacte de
donar al monastir tasca y brasatge de tots explets.
423
[1126], novembre, 13
Donació. Ramon Bermon i família donen a Casserres un alou que te-
nien al comtat de Manresa, al terme de Mirambell.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que fan la donació Ramon Ber-
mon i la seva dona Bellcardis, sense data.
Als 13 novembre 954. Ramon Bermudo, muller y fills donaren

a Casserras lo alou tenian en lo comptat de Manresa, en lo terme
de Mirambell, la mitat de la coromina de Fontcuberta y la mitat
de la viña que és prop las viñas de Casserras, y lo que tenian en
las iglésias de Mirambell, Sant Sadurní o Sant Pere y dos casas
cerca la iglésia de Sant Sadurní.
Se troba en lo llibre de Mirambell, foleo 23.
424
1128, febrer, 22
Definició. Arnau Ramon i la seva muller Laureta defineixen a Ramon
i a Ermessenda Parra la batllia o guarda del mas Pujol, anomenat
Roure.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat a les 7 calendes de març de l’any 20
del rei Lluís.
Santa Maria de Corcó”, f. 193r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 22 febrer 834. Arnau Ramon y Laureta, sa muller, difi-

niren a Ramon y Ermisendis Parra la baiulia o guarda que tenia
en lo mas Pugol dit Roure.
412 IRENE LLOP
425
1128, agost, 21
Donació. Almodis, vescomtessa, dóna al monestir de Sant Pere de Cas-
serres un mas situat a la parròquia de Sant Romà de Sau, al lloc
anomenat Bosc.
[A] Original perdut. Afrontacions en blanc i no està clos.
c BOLÓS, Història del monestir de Sant Pere de Casserras..., p. 67. Regest. “Lo any
20 del Rey Lluís lo Gros y de Christo 1128, la Bescomtessa Adalmudis donà
al Monastir de Casserras lo mas Bosch situat a la Parròquia de Sa Romà de
Sau”.
Als 21 agost de 1128. Adalmidis, biscondesa, donà al monastir

de Casserras un mas que tenia en la parròquia de Sau, en lo lloch
dit Bosch. Las afrontacions estan en blanch y no y ha clausura.
426
1130, juliol, 8
Testament. Ramon Berenguer, comte de Barcelona, dicta testament.
Nomena marmessors i mana que l’enterrin al monestir de Santa
Maria de Ripoll. Estableix deixes de diferents immobles per a di-
verses esglésies i monestirs, i al seu fill Ramon Berenguer. Llega al
monestir de Sant Pere de Casserres un mas situat a Franciac.
B ACA. Perg. Ramon Berenguer IV, 6. Trasllat de 27 de març de 1204.
a MARCA, Marca Hispanica…, p. 381.
b BOFARULL, Los condes de Barcelona..., vol. II, pp. 176-182.
c UDINA, Els testaments dels comtes de Barcelona…, núm. 11, pp. 92-97.
Postquam a paradisi gaudiis propter inobedientiam suam hu-

manum genus exclusum est et iuste mortis incurrit periculum, ne
eternaliter hoc vinculo detineretur, semper conditor pie miseratus
admonuit. Quod ego Raimundus Berengarii gracia Dei Barchi-
nonensis comes et marchio multum mecum retractans tantique
sententiam iudicis propter enormitatem meorum peccaminum
valde pavescens, dum vivo et loqui possum credidi ordinandas
omnes res et individue Trinitatis Patris et Filii et Spiritus Sancti
facio hoc meum testamentum et eligo manumissores meos scilicet,

domnum Ollegarium, Tarrachonensem archiepiscopum, et Beren-
garium, Gerundensem episcopum, et Raimundum, episcopum Au-
sonensem, et Aimericum fratrem meum et Guillelmum Raimundi,
dapiferum, et Berengarium de Cheralt et Gaucerandum de Pinos
et Guillelmum de Cardona et Raimundum Bernardi de Guardia et
Guillelmum Gausfredi de Cerviano et Raiamballum de Balcia et
Raimundum Renardi, ut isti distribuant omnes res meas sicut hic
invenerint scriptum.
In primis dimitto Sancte Marie Rivipullensis cenobii corpus
meum ut ibi sepeliatur, ubicumque me mori contigerit, et dimitto
ei villam de Isogol ab integro cum omnibus pertinenciis et afron-
tacionibus ac terminis suis, sine blandimento ullius hominis vel
femine, cum omnibus adempramentis que ibi habuit vel habere
ullo modo potuit unquam potestas, cum molendinis, molendinariis,
aquis, aquarum vieductibus vel reductibus, pratis, pascuis, silvis,
garricis, et cum omnibus que ad se pertinent, sive infra sive extra
terminos eius contineantur, ut nec senioraticum neque baiuliam
nec quicquam omnino aut servicii aut usatici, vel ullius heredita-
tis quicquam ibi habeat ullus homo, nec bonum nec malum, nisi
Sancta Maria et monachi eius in perpetuum secundum illorum
voluntatem, ut sem per offerant Deo sacrificia et libamenta pro
anima mea et parentum meorum. Item dimitto eidem Sancte Ma-
rie dominicaturas meas de Septem Casis et de Lannars cum suis
omnibus pertinenciis et cum omnibus meas equabus quas habeo
ubicumque sint. Item dimitto sedi Sancte Crucis Sancteque Eulalie
omnem decimam navium barchinonensium ex meis directis, et ad
canonicam ipsius sedis ipsas meas franchedas de Curtibus et ipsa
molendina de Stadella que habuit Ricardus Guillelmi, pro reme-
dio anime mee. Item dimitto eidem sedi omne ipsum directum
et voces et auctorita tes quas querelabat in domibus, que fuerunt
Raimundi Dalmacii pro emendacione illius turris et muri quod
addidit mec palacio. Item dimitto Sancto Petro Puellarum illam
pariliatam quam Raimundus Poncii tenebat in pignus pro me pro
L morabatinos et redimant illam puelle. Cenobio Sancti Cucuphatis
dimitto omnes sua s franchedas, quas habeo infra suum honorem,
pro emendacione illius tabule quam inde habui et pro remedio
anime mee simul cum Monte Maiori qui est super Callidas, sicut
ego illum habeo et per directum habere debeo et in scripturis
Sancti Cucuphatis terminatur et mansis quos habeo in Terraza;
Sancte Marie Montis Serrati unum de melioribus mansis quos ha-
414 IRENE LLOP
beo in Apiera; Sancte Marie de Calidis unum de melioribus mansis

quos ibi habeo et una lampas semper ibi ardeat pro anima mea;
Sancto Michaeli de Fallio unum de melioribus mansis quos habeo
in Villa Maiore; Sancto Sebastiano Penitensii unum de melioribus
mansis quos habeo in Avinione; canonice Sancti Petri sedis Vici
ipsum mansum, quem Berengarius I caput scole, tenuit per labo-
racionem, ut prius restauretur ecclesie argentum quod inde habui
et postea habeat illum prefata canonica pro remedio anime mee;
Sancto Petro de Castro Serris unum de melioribus mansis quos
habeo in Franciag prope villam Albini; Sancto Petro de Cervaria
ipsum molendinum quod dicitur de Vergos et vineas quas habeo
in Monellis; Sancto Petro de Archellis ipsum campum que est ante
ipsum locum prope viam que transit per transversum de Monte
Pavoni; Sancto Benedicto de Badiis dimitto vineas que erant in
contentu in terminio Cervarie in valle de Molnellis et unum mansum
in Minorisa et vineas que sunt in contentu inter eum et ipsum
locum; Sancte Cecilie Montis Serrati unum mansum in Terracia.
Dimitto eciam Sancte Marie sedis Gerunde omnes capellanias
quas habeo in episcopatu gerundensi solide et libere, et ad ipsius
canonicam ipsam ecclesiam de Buada cum decimis et primiciis et
oblacionibus universis, tali modo ut cum victus in ipsa canonica
quacumque occasione defecerit, prefate ecclesie de Buada fructus
habeant prefate sedis canonici in victum comunem, cum vera per
Dei graciam in ipsa canonica victus more solito abundaverit, prefate
ecclesie de Buada fructus omnes sint ad restauramentum ipsius
ecclesie et altaris Sancte Marie; et Sancto Felici Gerunde et Sancte
Marie sedis dimitto ipsam vineam que fuit Bernardi Raimundi,
sacriste; cenobio Sancti Petri Gallicantus ad opera ipsius ecclesie
dimitto terciam partem gerundensis monete, ita ut predicti mei
elemosinarii faciant eam mittere in opera ipsius ecclesie usque
habeant ibi missos CC morabetinos; Sancto Daniheli Puellarum
unum mansum in Calidis; Sancte Marie Amerensi unum mansum
in Calidis que fuit de Artallo Vitalis; Sancto Michaeli de Crudiliis
unum mansum in Palacio Frugelli; Sanctum Felicis
Guissalis unum mansum cum vineis que erant in contentu
inter eum et illum; Sancto Salvatori de Breda illam terram totam
quam Gauzfredus Bonissimi dimisit eidem Sancto Salvatori cum
vinea; Sancto Paulo de Maritima unum mansum in Monte Palacio;
Sancto Paulo foris murum Barchinone unum mansum in Avinione;
Sancto Petro Campi Rotundo dimitto campus ipsum quem tenet
Guillelmus Udalardi cum consilio Rivipullensis abbatis et Guillel-
mi prioris; Sancto Michaeli Coxanensi dimitto omnes albergas

et toltas et forcias quas in honore eiusdem monasterii ubi vera
habui cum uno de melioribus mansis quos habeo in Frumigera et
villam de En cum omnibus pertinenciis suis quam habet in pignus
Raimundus Bernardi per DC solidos monete Melgurensi, et si ego
non recupenibo illam ante mortem meam, donet illi abbas Sancti
Michaeli DC solidos et habeat villam ad integrum, excipio tamen
ab hac laxacione Sancti Michaelis illud quod habeo in Arriano et
in Sentens; Sancte Marie Celsone dimitto medietatem decime de
Manrasana quam Raimundus Mironis de Puigalt tenet in pignus per
C morabetinos, quam ipsi redimant tantum, et habeant illam cum
vinea quam clericus Cervarie dimisit eidem loco; Sancto Martino
de Canigone unum mansum in Corneliano; Sancte Marie Bissuluni
unum mansum in Moione; Sancto Petro Bissuluniunum mansum
in Moione; Sancto Michaeli Fluviani unum mansum in Palacio
Frugelli propter violacionem quam feci in eius sacraria; Sancto
Petra Rodensi duos mansos in Palacio Frugelli pro emendacione
mali quod ei feci et ut quotidie celebrent missas pro anima mea; ad
Sanctam Mariam de Stagno dimitto, cum consilio domni Raimundi,
ausonensis episcopi, ipsam capellaniam de Modiliano cum omnibus
alodiis eidem ecclesie Sancte Marie pertinentibus, tali condicione
ut ipsa congregacione de Stagno addatur unus regularis canoni-
cus qui semper celebret missas pro anima mea; Sancto Stephano
de Balnoles totum quod est comitale et quod habeo ad integrum
in villa Savarres; ad Sanctum Laurencium super Bissulli omnes
albergas et toltas et forcias quas habeo in eius honore dimitto et
unum de melioribus mansis in Pratis; cenobio Sancti Iohannis
totum meliorem mansum de Pratis; Sancte Marie Ville Bertrandi
unum mansum in Palacio Frugelli; Sancte Marie Arulaix albergas
quas habeo in eius honore de Plano de Curtis; Sancte Marie de
Corneliano unum mansum in Corneliano; ad Sanctum Sepulchrum
Domini unum de melioribus mansis in Lagostera; ad Cavalleriam
Iherusalem equum meum Dane cum omni armatura mea; ad
Hospitale Iherusalem dimitto unum mansum in Villa Maiore iuxta
alium quem dedi ei, et equum meum Nigrum, quem redimat filius
meus Raimundus mille solidos. Dimitto eciam Deo omnes leudas
et malos usaticos quos noviter misit in civitatibus suis. Omnem
alium meum honorem dimitto Raimundo Berengarii, filio meo, id
est, Barchinonem et comitatum barchinonensem cum omnibus sibi
et episcopatum predicte civitatis et comitatum Terrachonensem et
archiepiscopatum eius cum omnibus sibi pertinentibus, et castrum de
416 IRENE LLOP
Stopagnano et de Podio Rubeo et de Castris Serris et de Pinzano et

de Camarasa et de Cubells et castrum de Barberano et alia castella
et omnia alia que pertinent ad ista supradicta et quod avus suus
Raimundus Berengarii reliquit mihi in Cardona et in Guardialada
in suo testamento, et comitatu Ausone et episcopatum eius cum
omnibus sibi pertinentibus, et castrum Cervarie cum omnibus sibi
pertinentibus, et comitatum Minorise cum omnibus sibi pertinen-
tibus, et comitatum et episcopatum Gerundensem cum omnibus
sibi pertinentibus, et ipsam dominacionem et baiuliacionem quam
habeo in Petralata et comitatum Bissullunensem, Vallespirensem,
Foliolitensem, Petraperusensem, cum omnbus sibi pertinentibus, et
comitatum Ceritaniensem et Confluetensem, Berchitanensem cum
omnibus sibi pertinentibus, et Castel Follit de Rivo Meritabili et
Ferran et Malacara cum omnibus sibi pertinentibus, et comitatum
Carcassonensem et episcopatum cum omnibus sibi pertinentibus, et
comitatum Redensem cum omnibus sibi pertinentibus; Berengario
Raimundi, filio meo, dimitto omnem suum honorem Provincie et
comitatum et archiepiscopatus et episcopatus et abbacias et omnia
que ibi habere debeo et illum quem habeo in Rotenensi patria et
in Gavallano et in Cartalateso cum civitatibus et archiepiscopati-
bus et episcopatibus et castellis et omnibus ad predictos honores
pertinentibus, ita ut ipse maritet sorores suas honorifice cum con-
silio archiepiscoporum et episcoporum et magnatuum Provincie.
Si autem evenerit alterum eorum sine filiis de legitimo coniugio
revertantur predicta omnia ad illum qui superstes extiterit. Om-
nes honores meos, sicut superius testatus sum, dimitto filiis meis
exceptis illis quos sanctis Dei dimitto. Et dimitto Sancto Petro
de Roma et domino Pape C morabetinos et ad Sanctam Mariam
de Podio L, et ad Sanctum Iacobum de Gallicia L, et mando ut
mei elemosinarii teneant medietatem de dominicaturis et usaticis
suis donec persolverent omnia ista debita et alia que hic scripta
non sunt et induant CCC pauperes de tunicis. Si filii mei dederint
vel vendiderint aliquid de honoribus a me sibi dimissis, usque
habeant XXVannos non valeat. Et dimitto filios meos in potestate
Dei et Sancte Dei Genitricis Marie et baiulia beati Petri, aposto-
lorum principis, et domini Pape seu omnium archiepiscoporum
et episcoporum et magnatum tocius mee dominacionis ac terre
qui iuste ac fideliter voluerint agere erga me et filios meos. Si
filie mee, insa de Castella et illa de Fuxo, reverse fuerint in terra
mea, filius meus Raimundus Berengarii cum consilio magnatum
meorum maritet eas honorifice cum meo honore et meo avere,
et interim ipsa de Castella stet in Lagostera et ipsa de Fuxo in

Ripis, et Berengarius Raimundi de Provincia faciat similiter de
aliis. Si Raimundus Berengarii et Berengarius Raimundi, filii mei,
obierint sine filiïs de legitimo coniugio, remaneat omnis honor
quem relinquit filio Raimundo ad filiam suam de Castella et ad
filios eius, et omnis honor quem relinquid Berengario Raimundi,
filio meo, re]tineat aliis filiabus eius. Adhuc dimittit Sancte Marie
de Crassa, pro emendacione de suo avere quod habui, ipsam al-
bergam de Podiano quousque Raimundus, filius meus, donet ei in
pace ipsam albergam d·Astagell et, tam ibi quam in aliis sanctis
locis a me heredatis, omni tempore Deum exorent pro anima eius
habitantes in eis.
Factum est translatum V kalendae aprilis anno ab incarnatio-
ne Dei MCCIIII. Anno dominice incarnationis MCXXXI. Sig+num
Raimundus comes. Sig+num Aimerici de Narbona. Sig+num Gui-
llelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Raiambaldi de Balcia. Guillel-
mi Gausfredi de Cerviano. Sig+num Raimundi Renardi. Sig+num
Ollegari archiepiscopo. Sig+num Berengarie Dei gracia gerundensis
ecclesia episcopus. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Rai-
mundi comes.
Petrus scriptor translatavit hoc testamentum in anno ab in-
carnatione dominice MCCIIII V kalendas aprilis cum litteris rasis
et emendatis in VII et XXXI linea et suprascriptis III, XXXVII et
quadragesima prima.
427
1130, agost, 19
Testament sacramental. El bisbe Berenguer i el vescomte de Narbo-
na, marmessors de Ramon Berenguer, comte de Barcelona, juren
sobre l’altar de Santa Anastàsia a la catedral de Girona que quan
el comte ordenà el seu testament, que seguidament es reprodueix,
hi eren.
B ACA. Perg. Ramon Berenguer III, 16. Trasllat de 27 d’agost de 1152.
a MIQUEL, Liber Feudorum Maior, núm. 493, pp. 527-532.
b UDINA, Els testaments dels comtes de Barcelona..., núm. 12, pp. 97-103.
c PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència... p. 74. Regest.
418 IRENE LLOP
Hee sunt condiciones sacramentorum quarum seriem ordi-

navi.
Ego Berengarius, caput scole atque iudex, presente Berengario,
gerundensi episcopo, aliisque nobilibus viris, clericis, monachis
sive laicis, scilicet, Bernardo, Iherundensi sacrista et Gauzfredo,
Bisullunensi archilevita et Arnallo Iohannis et Olivario et Petro
Guillelmi, presbiteris eiusdem sedis, et abbate Rivipullensi Petro,
eiusdem ecclesie priore Guillelmo necnon et vicecomite narbonensi
Aimerico et Guillelmo, dapifero et Raiamballo. In huius, igitur, iu-
dicis presentia et prefatorum hominum noticia nos testes, scilicet,
Berengarius episcopus et Aimericus de Narbona testificamur extre-
mam voluntatem domni Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis
ac marchionis qui obiit quondam. Quapropter nos predicti testes,
verum pariter dantes testimonium, ab eo rogati et iussi, iuramus
super altare Sancte Anastasie, quod situm est in ecclesia Sancte
Marie sedis Iherunde, quod nos vidimus et audivimus presentes,
quando prefatus Raimundus comes, iacens apud Barchinonam in
palacio suo detentus ab egritudine qua obiit, dum adhuc esset in
sua plena memoria ac loquela, ordinavit suam extremam voluntatem
ac ordinacionem suarum rerum per suum firmum testamentum,
per quod constituit ut essent sui helemosinarii ac manumissores,
scilicet, domnus Ollegarius, tarrachonensis archiepiscopus, et Beren-
garius, iherundensis episcopus, et Raimundus, Ausonensis episco-
pus, et Aimericus Narbonensis et Guillelmus Raimundi, dapifer, et
Berengarius de Cheralt et Gaucerandus de Pinos et Gui-llelmus de
Cardona et Raimundus Bernardi de Guardia et Guillelmus Gauzfre-
di de Cerviano et Raiamballus de Basilia et Raimundus Renardi,
quibus iniuncxit distribuere omnia que habebat per ordinacionem
prefati testamenti sicut ipse disposuit ita dicendo.
Primum, dimisit Sancte Marie Rivipollensis cenobii corpus
suum ut ibi sepelietur, ubicumque eum mori contigeret, et di-
misit ei villam de Isogol ab integro cum omnibus pertinenciis et
affrontacionibus ac terminis suis, sine blandimento ullius hominis
vel femine, cum omnibus adempramentis que ibi habet vel habere
ullo modo potuit unquam potestas, cum molendinis, molendinariis,
aquis, aquarum vieductibus vel reductibus, pratis, pascuis, silvis,
garricis, et cum. omnibus que ad se pertinent, sive infra sive extra
terminos eius contineantur, ut nec senioraticum neque baiuliam
nec quiquam omnino aut servicii aut usatici, vel ullius heredita-
tis quiquam ibi habeat ullus homo, nec bonum nec malum, nisi
Sancta Maria et monachi eius in perpetuum secundum illorum
voluntatem, ut semper offerant Deo sacrificia et libamenta pro

anima sua et parentum suorum. Item dimisit eidem Sancte Ma-
rie dominicaturas suas de Septem Casis et de Lannars cum suis
omnibus pertinenciis et cum omnibus suis equabus quas habebat
ubicumque essent. Item dimisit sedi Sancte Crucis Sancteque Eulalie
omnem decimam navium barchinonensium ex suis directis, et ad
canonicam ipsius sedis ipsas suas franchedas de Curtibus et ipsa
molendina d·Estadella que habuit Ricardus Guillelmi pro remedio
anime sue. Item dimisit eidem sedi omne ipsum directum et voces
et auctoritates quas querelabat in domibus, que fuerunt Raimundi
Dalmacii pro emendacione illius turris et muri quod addidit suo
palacio. Item dimisit Sancto Petro Puellarum illam pariliatam quam
Raimundus Poncii tenebat in pignus per eum pro L morabetinos et
redimant illam puelle. Cenobio Sancti Cucuphatis dimisit omnes suas
franchedas, quas habebat infra suum honorem, pro emendacione
ipsius tabule quam inde habuit et pro remedio anime sue similiter,
cum Monte Maiori qui est super Callidas, sicut ille illum habebat
et per directum habere debebat et in scripturis Sancti Cucuphatis
terminatur et resonat; cenobio Sancte Laurencii Montis unum de
melioribus mansis quos habebat in Terracia; Sancte Marie Montis
Serrati unum de melioribus mansis quos habebat in Apiera; Sancte
Marie de Calidis unum de melioribus mansis quos ibi habebat et
una lampas semper ibi ardeat pro anima eius; Sancto Michaeli de
Fallio unum de melioribus mansis quos habebat in Villa Maiore;
Sancto Sebastiano Penitensi unum de melioribus mansis quos ha-
bebat in Avinione; canonice Sancti Petri sedis Vici ipsum mansum,
quem Berengarius caput scole, tenebat per laboracionem, ut prius
restauretur ecclesie argentum quod inde habuit et postea habeat
illum prefata canonica pro remedio anime sue; Sancto Petro de
Castro Serris unum de melioribus mansis quos habebat in Franciag
prope villam Albini; Sancto Petro de Cervaria ipsum molendinum
quod dicitur de Virgus et vineas quas habebat in Monellis; Sancto
Petro de Archellis ipsum carnpum que est ante ipsum locum prope
viam que transit per transversum de Monte Pavoni; Sancto Bene-
dicto de Badiis dimisit vineas que erant in contentu in terminio
Cervarie in valle de Molnellis et unum mansum in Minorisa et
vineas que erant in contentu inter eum et ipsum locum; Sancte
Cecilie Montis Serrati unum mansum in Terracia. Dimisit eciam
Sancte Marie sedis Gerunde omnes capellanias quas habebat in
episcopatu gerundensi solide et libere, et ad ipsius canonicam ip-
sam ecclesiam de Buada cum decimis et primiciis et oblacionibus
420 IRENE LLOP
universis, tali modo ut cum victus in ipsa canonica quacumque

occasione defecerit, prefate ecclesie fructus de Buada habeant pre-
fate sedis canonici in victum comunem, cum vera per Dei gradam
in ipsa canonica victus more solito abundaverit, prefate ecclesie
de Buada fructus omnes sint ad restauramentum ipsius ecclesie
et altaris Sancte Marie; et Sancto Felid Gerunde et Sancte Marie
sedis dimisit ipsam vineam que fuit Bernardi Raimundi, sacriste;
cenobio Sancti Petri Gallicantus ad opera ipsius ecclesie dimissit
terdam partem gerundensis monete, ita ut predicti elemosinarii
fadant eam mitere in opera ipsius ecclesie usque habeant ibi
missos CC morabetinos; Sancto Danieli Puellarum unum mansum
in Calidis; Sancte Marie Amerensi unum mansum in Calidis que
fuit de Artallo Vitalis; Sancto Michaeli de Crudiliis unum mansum
in Palado Frugelli; Sanctum Felicis Guissalis unum mansum cum
vineis que erant in contentu inter eum et illum; Sancto Salvatori
de Breda illam terram totam quam Gauzfredus Bonissimi dimisit
eidem Sancto Salvatori cum vinea; Sancto Paulo de Maritima unum
mansum in Monte Palacio; Sancto Paulo foris murum Barchinone
unum mansum in Avinione; Sancto Petro Campi Rotundo dimisit
campus ipsum quem tenet Guillelmus Udalardi cum consilio Ri-
vipullensis abbatis et Guillelmi prioris; Sancto Michaeli Coxanensi
dimisit omnes albergas et toltas et forcias quas in honore eius-
dem monasterii ubi habuit cum uno de melioribus mansis quos
habebat in Frumigera et villam de En cum omnibus pertinenciis
suis quam habet in pignus Raimundus Bernardi per DC solidos
monete Melgurensi, et si ipse non recuperasset illam ante mortem
suam, donet illi abbas Sancti Michaeli DC solidos et habeat villam
ad integrum, exceptus tamen ab hac laxacione Sancti Michaelis
illud quod habebat in Arriano et in Centens; Sancte Marie Cel-
sone dimisit medietatem decime de Menresana quam Raimundus
Mironis de Puigalt tenebat in pignus per C morabetinos, quam
ipsi redimant tantum, et habeant illam cum vinea quam clericus
Cervarie dimisit eidem loco; Sancto Martino de Canigone unum
mansum in Corneliano; Sancte Marie Bissulduni unum mansum
in Moione; Sancto Petro Bissulduni unum mansum in Moione;
Sancto Michaeli Fluviani unum mansum in Palacio Frugelli prop
ter violacionem quam fecit in eius sacraria; Sancto Petro Rodensi
duos mansos in Palado Frugelli pro emendacione mali quod ei
fecit et ut celebrentur missas cotidie pro anima eius; ad Sanc-
tam Mariam d·Estagno dimisit, cum consilio domni Raimundi,
ausonensis episcopi, ipsam capellaniam de Modeiano um omnibus
alodiis eidem Sancte ecclesie pertinentibus, tali condi canonicus

qui semper Deo missas pro anima eius; Sancto Stephano de Bal-
neolis totum quod est comitale et quod habebat ad integrum in
villa Savarres; ad Sanctum Laurencium super Bissulluni omnes
albergas et toltas et forcias quas habebat in eius honore dimisit
et unum de melioribus mansis in Pratis; cenobio Sancti Iohannis
totum meliorem mansum de Pratis; Sancte Marie Ville Bertrandi
unum mansum in Palacio Frugelli; Sancte Marie Arulaix albergas
quas habebat in eius honore de Plano de Curtis; Sancte Marie de
Comeliano unum mansum in Corneliano; ad Sanctum Sepulcrum
Domini unum de melioribus mansis in Lagostera; ad Cavalleriam
Iherusalem equm suum Dane cum omni armatura sua; ad Ospitale
Iherusalem dimisit unum mansum in Villa Maiore iuxta alium
quem dedit ei, et equm suum Nigrum, quem redimat filius eius
Raimundus mille solidos. Dimisit eciam Deo omnes leudas et malos
usaticos quos noviter misit in civitatibus suis.
Omnem alium suum honorem dimisit Raimundo Berengario,
filio suo, id est, Barchinonam et comitatum barchinonensem cum
omnibus sibi pertinentibus et cum omne honorum marchiarum et
Hispaniarum et episcopatum predicte civitatis et comitatum Terra-
chonensem et archiepiscopatum eius cum omnibus sibi pertinen-
tibus, et castrum d·Estopagnano et de Podio Rubeo et de Castris
Serris et de Pinzano et de Camarasa et de Cubells et castrum de
Barberano et alia castella et omnia alia que pertinent ad ista su-
pradicta et quod avus suus Raimundus Berengarii reliquid sibi in
Cardona et in Guardia Lada in suo testamento, et comitatu Ausone
et episcopatum eius cum omnibus sibi pertinentibus, et comitatum
Minorise cum omnibus sibi pertinentibus, et castrum Cervarie
cum omnibus sibi pertinentibus, et comitatum et episcopatum
Gerundensem cum omnibus sibi pertinentibus, et ipsam domina-
cionem et baiuliacionem quam habebat in Petralata et comitatum
Bissullunensem, Vallespirensem, Foliolitensem, Petraperusensem,
cum omnibus sibi pertinentibus, et comitatum Ceritaniensem et
Confluetensem, Berchitanensem cum omnibus sibi pertinentibus, et
Castel Follit de Rivo Meritabili et Ferran et Malacara cum omnibus
sibi pertinentibus, et comitatum Carcassonensem et episcopatum
cum omnibus sibi pertinentibus, et comitatum Redensem cum
omnibus sibi pertinentibus; Berengario Raimundi, filio suo, dimisit
omnem suum honorem Provincie et comitatum et archiepiscopa-
tus et episcopatus et abbacias et omnia que ibi habere debebat
et illum quem habebat in Rotenensi patria et in Gavallano et in
422 IRENE LLOP
Cartalateso cum civitatibus et archiepiscopatibus et episcopatibus

et castellis et omnibus ad predictas honores pertinentibus, ita ut
ipse honorifice maritet sorores suas cum consílio archiepiscoporum
et episcoporum et magnatum Provincie. Si autem evenerit alterum
eorum sine filiis de legitimo coniugio revertantur predicta omnia
ad illum qui superstes extiterit. Omnes honores suos, sicut superius
testatus est, dimisit filiis suis exceptis illis quos sanctis Dei dimisit.
Et dimisit Sancto Petro de Roma et domino Pape C morabetinos
et ad Sanctam Mariam de Podio L, et ad Sanctum Iacobum de
Gallicia L, et mandavit ut sui elemosinarii teneant medietatem
de dominicaturis et usaticis suis donec persolverent omnia ista
debita et alia que hic scripta non sunt et induant CCC pauperes
de tunicis. Si filii eius dederint vel vendiderint aliquit de honori-
bus a se sibi dimissis, usque habeant XXV annos non valeat. Et
dimisit filios suos in potestate Dei et Sancte Dei Genitricis Marie
et baiulia beati Petri, apostolorum principis, et domini Pape seu
omnium archiepiscoporum et episcoporum et magnatum tocius sue
dominacionis ac terre qui iuste ac fideliter voluerint agere erga se
et filios suos. Si filie eius, ipsa de Castella et illa de Fuxo, reverse
fuerint in terra eius, filius suus Raimundus Berengarii cum consilio
magnatum suorum maritet eas honorifice cum suo honore et suo
avere, et interim ipsa de Castella stet in Lagostera et ipsa de Fuxo
in Ripis, et Berengarius Raimundi de Provincia faciat similiter de
aliis. Si Raimundus Berengarii et Berengarius Raimundi, filii eius,
obierint sine filiis de: legitimo coniugio, remaneat omnis honor
quem relinquit filio Raimundo ad filiam suam de Castella et ad
filios eius, et omnis honor quem relinquid Berengario Raimundi,
filio suo, remaneat aliis filiabus eius. Adhuc dimittit Sancte Marie
de Crassa, pro emendacione de suo avere quod habuit, ipsam al-
bergam de Pediano quousque Raimundus, filius eius, donet ei in
pace ipsam albergam de Astagell et, tam ibi quam in aliis sanctis
locis a se heredatis, omni tempore Deum exorent pro anima eius
habitatores in eis.
Fuit factum predictum testamentum VIII idus iulii anno
XXIII regnante rege Ludovico. Firmatum fuit a supradicto condi-
tore Raimundo nomine suo, propria manu conscripto et a reliquis
firmatoribus, scilicet, filio eius Raimundo comite et Aimerico de
Narbona et Guillelmo Raimundo dapifero et Raiamballo de Basilia
et Guillelmo Gauzfredi de Cirviano et Raimundi Renardi et Ollegario
archiepiscopo, ac Berengario, gracia Dei gerundensis ecclesie epis-
copo atque Bernardo de Belloloco. Scriptor Udalgerius monachus.
Nos suprascripti testes testificamus et iuramus per Deum

quod, sicut superius scriptum est, ita a supranominato testatore
Raimundo, comite, ordinatum est et firmatum, nobis videntibus
et audientibus, per extremam voluntatem suarum rerum.
Late condiciones XlIII kalendas septembris anno XXIII regni
Ludovici regis, infra primos sex menses post obitum prescripti
testatoris. Berengarius Dei gracia Gerundensis ecclesie episcopus.
Sig+num Aimerici de Narbona, qui supradictum testamentum
dedimus et iurando firmavimus. Petrus abbas Rivipullensis +.
Raimundus Balneolensis abbas +. + Berengarius abbas. Sig+num
Guillelmi prioris Rivipullensis. Sig+num Guillelmi Gaucfredi de
Cirviano. + Ista suprascripta Bernardus firmo sacrista. Helias mo-
nachus. + Ermengaudus monachus. Sig+num Guillelmi Raimundi
dapiferi. Hoc primicherius firmavit nomine Petrus +. Gaucefredus
levita. + Petrus Amalli presbiter, qui scripto resonat, signis GuilIel-
mus. Berengarius caput scole atque iudex. + Raimundus de Olivis
levita. Udalgerius monachus qui has condiciones rogatus scripsit
die annoque prefixo.
Ermengaudus sacer et monachus, qui hoc transtulit cum
literis rasis et emendatis in linea XXII et in XXIII vel in Vll, sub
die VI kalendas septembris anno XVIII regnante Ludovico rege
iunioris.
428
1131, juny, 26
Venda. Pere Arnau, la seva dona Guisla, Guillem Arnall i la seva dona
Bota venen al monestir de Sant Pere de Casserres un alou situat
al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Pere de Roda, al castell
d’Avellana, pel preu de 12 diners de Barcelona.
A BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/78 A. Original (197 × 270 mm).
Dos pergamins cosits, amb el mateix text, el primer dels quals té un forat i
les línies d’escriptura són molt visibles. Al dors: “Venda feta al monestir de
Casserres de un mas en la parrochia de Roda. Roda”; “Roda”; “hh 124”; “Nº
89, legajo 9, armario 1, estancia 15”; “1131”; “C 78”; segell BUB.
B BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/78 B. Trasllat. Final del text:
“Guillelmus, monachus et presbiter, qui hoc fideliter translatavit et hoc sig-
num apposuit”.
Sant Pere de Roda”, f. 103v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Castell
de Avellana. Número 89, legajo 9, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 26 juny
424 IRENE LLOP
1130. Pere Arnau i sa muller Guilia veneren a Casserras lo alou que tenian en
lo terme del castell de Avellana, parròquia de Roda, ab sos termes i afronta-
cions, així com dits venedors lo tenian. Preu de 12 sous”.
In nomine Domini. Ego Petrus Arnalli et uxor mea Guilia et

ego Guillelmus Arnalli et uxor mea Bota, vinditores sumus vobis
cenobio Sancti1 Petri Kastriserris et domino priori Gerberto et
alii omnibus monachis, alaudium nostrum proprium et franchum
quos abemus in comitatu Ausone, in termino2 kastri Avellani sive
in parrochia Sancti Petri Rode, totum ab integrum, cum universis
terminis et afrontationibus in cunctis locis ab utriusque partibus,
sicut nos abemus vel abere debemus in cunctis locis per omnes
voces. Sicut vendimus vobis et tradimus de vestro iure in vestro
dominio votive et potencialiter et excepimus inde precium solidos
XII denariorum barchinonensium. Quod si nos aud aliquis frangere
temtaverit minime valeat implere vel in [...] quadruplum cogant
componere.
Actum est hoc VI kalendas iulii, anno XXIII Lodovici Re-
gis.
Sig+num Petri Arnalli, sig+num Guille, sig+num Gilielmi Ar-
nalli, sig+num Bota, nos qui hoc firmamus et firmare mandamus.
Sig+num Mosterol. Sig+num Poncio Bernardi.
Bernardus subdiachonus, rogatus scripsit die et anno quo
supra SSS.
1. Segueix kas, ratllat. 2. Segueix Avell, ratllat.
429
1131, agost, 21
Testament. Almodis, vescomtessa, dicta testament. Nomena marmes-
sors el seu marit Bernat, els seus fills Guillem i Ramon i altres
nobles. Reparteix els seus béns entre les diverses esglésies del seu
domini, i afavoreix especialment les de Sant Vicenç de Cardona i
Sant Pere de Casserres, on demana ser enterrada.
Original (515 × 298 mm). Al dors: “Testament en que fa donacio la vescon-
dessa al monestir de Casserres de un alou en que estava Guillem Oliba de
Boscho seu es aquest mas esser en Sant Pere de Roda nº 118”; “TESTAMENT
ADALMUDIS VICECOMITISSA”; “Roda nº 90, legajo 9, armario 1, estancia
15”; “Nº 18”; “hh 132”; “1131”; “C 79”; segell BUB.

Sant Pere de Roda”, f. 103v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Mas
Oliva de Bosch. Número 90, legajo 9, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 21
agost 1130. Adalmudis, viscondesa, feu testament, ab lo qual elegí sa sepultu-
ra en lo monastir de Casserras y dexà a est lo mas que habitava Guillem Oliva
de Bosch, que li espectava per donació de son marit Bernat, sens expressar la
situació de dit mas, y feu altres dexas”.
c PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 150. Regest, inclou foto-
grafia.
d BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, pp. 45 i 67. Fotografia a
la p. 69. Regest. “Consta ab un testament fet per la Comptesa o Bescomtessa
de Cardona Adalmudis el any 1121, y en ell mana que lo seu cos sia enterrat en
lo Monastir de Casserras”; “Lo any 23 del mateix Rey la mateixa Bescomtessa
Adalmudis manà en són testament que después de la sua mort la portassen a
enterrar al Monastir de Caseras, com està dit, y en dit testament li feu llegat
al dit Monastir de una heretat molt bona y una de las millors que possehia y
era la que habitava Guillem Oliva del Bosch de la Parroquia de Roda; y també
donà la mitad dels Alous que tenia en la partida del castell de Rupit”.
Cum dubia et fragilis vita sit nobis omnibus tributa, et generis

humani cursus temporis semper brevite et vite incertitudine penitus
involvat, et quia ne scimus diem neque horam noster sit. Ideo ego
Adalmudis, vicecomitissa, quanvis peccatrix spero in omnipoten-
tis Dei mea et ideo ordino meam voluntatem in ac pagina, ut si
antequam aliut testamentum factam dies ultimus mihi advenerit,
plenam potesstatem habeant mei manumissores vel helemosinarii
meum, mobile vel inmobile aprehendere et distribuere pro anima
mea sicut hic invenerint scriptum. Eligo namque manumissores
rerum mearum dompminum Bernardum, vicecomitem, virum
meum, et dilectissimos filios meos Guillelmum et Raimundum, et
Guillelmum Bernardi de Mesleo, et Sicardum de Pera, et Arnaldum
Bertranni, et Raimundum Bernardi atque Raimundum Guillelmi de
Boxados, et Raimundum Calonge, et Petrum Guillelmi de Bioscha,
et Berengarium Bernardi de Cardona.
In primis concedo Domino Deo et beatis eius apostolis Petro et
Paulo monasterioque Castriserrensi ubi corpus meum iubeo sepelire
unum mansum, scilicet illud quod tenet vel in quo habitat Guillel-
mus Oliba de Boscho, cum omnibus suis pertinenciis, quod mihi
advenit per donacionem viri mei Bernardi, vicecomitis et filiorum
meorum Guillelmi et Raimundi, sive per meum decimum. Et dono
supradicto cenobio CCCtos solidos denariorum monete barchinone.
Et Beato Vincentio cardonensi dono mansum de Solaneles, cum
426 IRENE LLOP
suis pertinentiis, quod mihi advenit per donacionem viri mei vi-
cecomitis et filiorum meorum, sive per comparacionem. Et CCtos
solidos denariorum Sancto Martino de Brulio et clericis qui ipsius
eius qui ipsius altario servuit. Dimito alodium quod comparavi de
Raimundo Guuzberti, in super et XX solidos denariorum Sancto
Petro sedis Vici concedo ad eius opera L solidos, et ad episcopum
eiusdem alios L. Ad Sanctum Sepulcrum Domini et ad Iheroso-
limitanum Hospitali et ad Milliciam eiusdem urbis dimitto Cm
solidos ut divindant inter se equaliter. Ad Sanctam Mariam sedis
Urgellensis at ad Sanctum [...]gaudum et ad Sanctum Oddonem
dono L solidos ad ipsa opera. Sancta Maria Solsona L solidos
relinquo ad ipsa opera. Ad Sanctam Mariam Riupullo dimito XXti
solidos. Ad Sanctam Mariam Amerensis cenobii concedo alios XX
solidos. Ad Sanctam Mariam de Tagamanent concedo X solidos.
Sancta Maria Mesleo relinquo XXti solidos. Ad Sanctam Mariam
.
de Stagno concedo XXti solidos. Ad Sanctum Salvatorem Bredensis
XX ti solidos. Sancto Marciali de Monte signo XXti solidos. Sancto
Iacobo de Calaph XX solidos. Sancto Iacobo de Vilaradrover V so-
lidos. Ad luminaria altaris gloriosissimi apostolorum principis Petri
Castriserrensis concedo XV solidos. Hec omnia superius scripta
que dimitto Domino Deo et Sanctis eius rogo dominum meum
vicecomitem et filios meos ad impleant et donent pro anime mee
remedio et beatis vite premio. Omnem autem terciam partem de
meo mobile que habeo in cunctis locis, scilicet da pane et vino et
carne et vasculis et bestiis et volatilibus de Colle de Espina usque
in Puialt, dimitto terciam partem Sancto Vicncencio Cardone, ut
donet abbas eiusdem loci Xm solidos denariorum a ecclesie Beate
Fidis de Colonge. Que vero partes que remaneant sint Sancti Petri
castriserrensis aecclesie. Quantum vero habeo de Collo de Espina
sive in honore Sancti Martini usque in Collo Frumig, medietatem
concedo a ecclesie Sancti Martini de Brulio et clericis eius, ut
rogent Dominum pro anima mea. Alia vero medietas et quantum
habeo vel habere debeo in terminio de castrum de Rupid, ipsam
meam partem concedo Sancto Petro castriserrensi. Omnes autem
meos debitos quos ego debeo per me vel per vicecomitem, virum
meum, aut per filios meos qui erunt monstrati per scriptum manu
mea puncto firmatum, rogo dominum meum vicecomitem et ca-
rissimos filios meos, ut propter Deum et remedium anime mee
eos persolvunt illis quibus ega debeo.
Actum est hoc XII kalendas septembris, anno XXIII Ludoyci
regis.
Sig+num Adalmudis, vicecomitisse, que hoc testamentum

scribere vissi et firmavi, et testibus firmare rogavi. BERNARDUS,
vicecommes +. * Sig+num Guielmi Cardone.* Sig+num Raimundi
Fulconi.* Sig+num Guillelmi Bernardi de Mesleo. Sig+num Sicardis
de Pera. Sig+num Arnaldi Bertranni. Sig+num Raimundi Bernardi.
Sig+num Raimumdi Guillelmi de Boxados. Sig+num Raimundi de
Colonge. Sig+num Petri Guillelmi de Bioscha. Sig+num Berengarii
Bernardi de Cardona.
BONIFILIUS presbiter et monachus, qui hoc testamentum
scripsi SSS die et anno quo supra.
430
1123, octubre, 1-1132, setembre, 30

Venda. Pere Ramon Puigabadal i la seva dona Quíxol venen a Ponç
Guàrdia i a la seva dona Sicarda una feixa de terra per alou franc,
situada a la Guàrdia, al lloc anomenat Riera, pel preu de 3 mora-
batins.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que Pinoabadal i la seva dona
Quíxol fan una venda a Ponç i a la seva dona Sicarda, a les calendes d’octubre
de l’any 15 del rei Lluís.
en paper de 1787. Nota al marge: “Riera. Número 19, legajo 2, armario 1,
estancia 15”.
Als 30 setembre 1132. Pere Ramon Puigabadal y sa muller

veneren a Pons Guàrdia, per alou franch, una fexa de terra que
tenian en la Guàrdia y lloch dit Riera. Que afronta a orient ab
alou de Casserras, a mitgdie ab alou de Guillem Ramon de Vila-
gelans, a ponent ab alou de Pere Arnau y a tremuntana ab alou
de Santa Maria de Ripoll. Preu 3 morabatins.
431
1133, juny, 24
Donació. Ermessenda i Guillem donen al seu fill Pere la meitat del mas
Raurell de Vilanova, al lloc anomenat Raurell.
428 IRENE LLOP

Als 24 juny 1133. Ermisendis y Guillerma donaren a son fill

Pere la mitat del mas Raurell de Vilanova, en lo lloch dit Raurell,
lo qual affronta a sol ixent ab la Roca Falconera, a mitg dia ab
Cabana, a ponent ab casals dit Codinas y a tremuntana ab la
Font de Nitera.
432
1133, novembre, 5
Testament. Berenguer Guanalgaud dicta testament. Deixa al monestir
de Sant Pere de Casserres una heretat a la parròquia de Sau, al
lloc anomenat Bruguer, i una heretat a Sant Joan de Fàbregues, a
Brugueroles, per la salvació de la seva ànima.
[A] ABEV. ACV, cal. 6, núm. 2888. Original desaparegut.
a Extracte manuscrit elaborat per mossèn Gudiol. “Anno 26 Ludovico rege –
Nonas novembre. Testament de Berenguer Guanalgaudi. «Relincom Sancti
Petro Kastrisserrensi meam hereditatem quod habeo in quendam mansum
qui est in parrochia Sancti Romani de Sauo, in loco vocitato Bruger, id est,
quartam partem de prescripto manso vel quantum ibi habeo vel habere de-
beo. Dimitto etiam prefato monasterio meam hereditatem quod habeo in
quoddam manso qui est in parroechia Sancti Johannis de Fabreges in pre-
nominato loco Brugeroles id est medietatem de prescripto manso vel omne
quicquid habeo ibi vel habere debeo. Hoc totum relinco ad prefatum monas-
terium pro anime mee remedium» i després li dexa una altra pertinencia de
S. Andreu de Pruit que no nombra (Arxiu de Vilalleons, perg. núm. 7)”.
Als 5 novembre de 1133. En poder de Arnaldo, monjo. Be-

renguer Guanalgaudo feu testament y dexà al monastir de Cas-
serras lo seguent: Primo una heretat que tenia en la parròquia
de Sau, en lo lloch anomenat Bruger, ésto és la quarta part del
dit mas o tot quant tenia en ell. Item la heretat que tenia en la
parròquia de Sant Joan de Fàbregas, en lo lloch anomenat Bru-

guerolas, ésto és la mitat del dit mas o tot quant tenia en ell. Tot
per remey de la sua ànima. Fa també per la parròquia de Sant
Joan de Fàbregas.
433
1134, agost, 27
Donació per entrada de monjo. Bernat, vescomte de Cardona, i la
seva muller donen al monestir de Sant Pere de Casserres el seu fill
adoptiu Bernat i els masos, terres i altres béns que havien com-
prat a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, a Pruit i tot el que
tenien al coll de Santa Maria d’Osor i al terme del Brull.
Sant Joan de Fàbregas y Sant Miquel de Rupit”, f. 163v. Regest en paper de
c BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras..., p. 67. Regest. “Lo any
26 del Rey Lluís y de Christo 1134 la dita Bescomtessa Adalmudis donà los
masos, terras y un molí que tenia a Rupit, y en San Joan de Fàbregas; y també
donà altres alous, que tenia en la parròquia de Osor al coll de Santa Maria y
donà també un mas en la parròquia del Bruy, y donà també la dita Bescomtes-
sa, junt ab lo Bescomte Bernat, un fill adoptiu per monjo del dit Monastir,
essent Prior de ell Girbert”.
Als 27 agost 1130. Bernat de Cardona y sa muller donaren a

Casserras lo seu fill Bernat y los masos, terras y altres cosas que
havia comprat en la parròquia de Sant Joan de Fàbregas, Pruit y
tot lo que tenia al coll de Santa Maria, de la parròquia de Osor,
y en lo terme del Brull.
434
1135, juny, 3
Donació. Bernat, vescomte de Cardona, i Almodis, vescomtessa, donen
al monestir de Sant Pere de Casserres un mas situat a la parròquia
de Sant Esteve de Vilobí, que tenien Ponç, prevere, i la seva mare
per ells.
430 IRENE LLOP

[B] AASPC. Llibre d’Actes de Vilobí, f. 109.
[C] BSB. Ms. 434. Extraviat. Manuscrit de paper de 1736.
b BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras..., p. 68. Regest. “Lo any
27 del dit Rey Lluís lo Gros, y de Christo 1135 lo Bescomte Bernat y la dita
Bescomtessa Adalmudis donaren al Monastir de Casserras un mas en Vilobí,
el qual tenia Pons y sa mare”.
Als 3 juny de 826. Bernat, biscompte de Cardona, y Almodis,

viscondesa, donaren a Casserras un mas en la parròquia de Vilobí.
A saber: lo que tenia Pons, prebere, y sa mare per dits biscomptes
ab sas terras y affrontacions.
També se troba en lo libre de Actes de Vilobí, foleo 109.
435
1135, juny, 29
Donació. Ferrer de Tavertet dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
el delme del blat de la parròquia de Tavertet.
Als 29 juny 1135. Ferrer Cavaller de Tavertet donà a Casserras

la dècima del blat que resultaria de sos sembrats que faria en la
parròquia de Tavertet.
Se trobarà també tom primer de Actes, foleo 413.
436
1135, novembre, 1
Testament. Berenguera dicta testament. Deixa al monestir de Sant
Pere de Casserres un alou que tenia a la coma d’Ermesena, del
noguer avall.

A las kalendas novembre del any 28 del rey Lluís. Berengaria

feu son testament, ab lo qual deixà al monastir de Casserras lo
alou que tenia en la coma de Ermesena, del noguer avall.
437
[1136], gener, 7
Evacuació. Bernat Manresa i la seva mare renuncien als drets sobre
el mas Palaçol, situat davant Puigpelat, a favor del monestir de
Sant Pere de Casserres i de Sant Vicenç de Cardona, pel preu de 12
morabatins d’or.
B ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de la
Molsosa”, f. 199r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 1, legajo 1,
Als 7 janer de 827. Bernat Manresa y sa mare difiniren a

Casserras ya Sant Vicens de Cardona lo mas de Palaciolo, que és
devant Puig Pelat, qual altre Bernat havia dexat a dits monastirs.
Per preu de 12 morabatins de or.
438
1121-1136, abril, 18
Establiment. El prior de Casserres estableix a Arnau Guillem el mas
Quadrells a canvi de pagar la meitat dels esplets, una mitgera de
forment per al molí superior i la meitat dels esplets del molí infe-
rior; no hi ha cap prestació per un hort. El preu de l’entrada és de
3 sous.
[B] AASPC. Llibre d’Actes de Mirambell, f. 47.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el fill d’Arnau Guillem es diu
Pere, l’escrivà és Gaufred Bonfill i datat a les 14 calendes de maig de l’any 13
del rei Lluís. Al marge: “Tierres en Cirviano se crehe en Torello”.
432 IRENE LLOP
D ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de la

Als 18 abril 827. Lo prior de Casserras establí a Arnau Gui-

llem lo mas Quadrells ab sas affrontacions, pagant al dit monastir
la mitat dels explets y per los molins una mitgera forment per
lo superior y per lo inferior la mitat dels explets de dit molí y
lo hort que és cerca est molí sens prestació alguna, hospedant al
dit prior. Per la entrada de 3 sous.
És duplicat y se troba també en lo libre de Actes de Miram-
bell, foleo 47.
439
1109-1137, abril, 6
Testament. Ponç dicta testament abans d’anar a Sant Jaume de Ga-
lícia. Entre altres deixes, llega el mas Quintana, a la vall de Sau,
al monestir de Sant Pere de Casserres, i el mas Serra i el molí de
Velamala, a Sant Joan de Fàbregues i al seu nebot Pere mentre
visqui, després del seu decés passarà al cenobi.
Als 6 abril regnant Ludovico. Pons, volent passar a Sant

Jaume de Galicia, feu testament. Ab lo qual dexà al monastir de
Casserras lo mas Quintana, que tenia en la vall de Sau, y així
mateix las mencions que tenia en Sant Romà. Y a son nebot Pere
lo mas Serra y molí de Velamala, que tenia en la parròquia de
Sant Joan de Fàbregas, per a què ho possehís durant sa vida y
mort passàs a Casserras. Y dexà a altre germà un altre alou en
dita parròquia.
440
1137, octubre, 15-20

Establiment. El prior del monestir de Casserres estableix a Guillem
Guàrdia un mas a la Segarra, a la Torre, i la batllia de la Segarra.

vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat a les 13 calendes de novembre del
primer any del rei Lluís el Jove.
Als 15 octubre 1137. Lo prior de Casserras establí a Guillem

Guàrdia un mas en la Sagarra, a la Torre, ab sas casas y terras,
pagant al dit monastir la quarta part dels fruyts. Y també li establí
la batllia de la Sagarra.
Se troba en lo llibre de Mirambell, foleo 21.
441
1140, gener, 30
Evacuació. Arau Palom i altres persones renuncien als seus drets sobre
els masos de Sala de Casserres, mas Torrent fins a la Guardiola i
de Salesnoves fins a les cases de Pere Potelles, tret d’una feixa ano-
menada Coromina, a favor d’Ermessenda.
A 3 kalendas febrer any 3 del rey Lluís junior. Arau Palom y

altres evacuaren y difiniren a favor de Ermisendis y dels seus tot
quant tenian en los masos de Sala de Casserras, mas Torrent fins
a la Guardiola, y en Salas Novas fins a las casas de Pere Potellas,
així com divideix lo torrent que ix de Codinach y va fins a Bris,
a excepció de una fexa dita Coromina que se retingueren.
442
1140, gener, 30
Establiment. El prior de Casserres estableix a Arnau de Vilagermà la
meitat del mas Joventeny, que té Ramon Pagà, amb la condició
que pagui la tasca dels esplets i el quart i el braçatge del vi.
434 IRENE LLOP

A 3 kalendas febrer any 3 del rey Lluís junior. Lo prior de

Casserras establí a a Arnau de Vilagermà la mitat del mas Juven-
teny, que té Ramon Pagano, ab pacte que hagués de donar tasca
dels explets y quart y brasatge de vi, y que no pogués proclamar
altre señor.
443
1140, agost, 20-22

Venda. Ermengol Guillem ven a Ramon i a la seva muller una peça
de terra a Sant Hipòlit, al lloc anomenat Ordines, pel preu de 3
sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el nom de la dona de Ramon
és Ermessenda, la terra és en part erma i en part cultivada, datat a les 11 ca-
lendes de setembre de l’any 4 del rei Lluís segon.
Als 20 agost 1140. Ermengaudo Guillem vené a Ramon y

a sa muller una pessa de terra en Sant Hipòlit, en lo lloch dit
Ordines. Affronta a orient ab Amalrich de Cornudellas, a mitgdie
ab Medaya, a ponent ab lo camí, y a tremuntana ab lo mitg del
torrent. Preu de 3 sous.
444
1140, desembre, 5
Donació. Guillem Formiguera dóna a Santa Maria de l’Estany i a Sant
Pere de Casserres la meitat de l’alou que té a la parròquia del Brull,
al lloc anomenat Carosa, excepte la Coma que té el seu fill.
Sant Martí del Brull”, f. 138r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 5 desembre 1140. Guillem Formiguera donà a Santa

Maria del Estany y a Casserras per mitat lo alou que tenia en
la parròquia del Brull, en Carosa, a excepció de la Coma que te-
nia Arnau, son fill, la qual seguida la mort de dit son fill volgué
quedàs de Casserras.
445
1143, abril, 16
Donació. En presència del bisbe de Vic, Guillem Balenyà, la seva dona
i els seus fills donen al monestir de Casserres la meitat del delme
de Vilanova, que havia usurpat al monestir durant nou anys.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 583r, núm. 15. Regest en paper.
Als 16 abril de 1143. Guillem Baleñà, sa muller y fills cedi-

ren a Casserras, en presència del bisbe de Vich y altres personas
autorisadas, la mitat de la dècima de Vilanova que per 9 anys
havian usurpat a dit monastir.
Ni ha transumpto en pergami en lo legajo 8.
446
1142, agost, 1-1143, juliol, 31

Capbreu. Capbreu de les rendes de Savassona.
Un cabreo del año 6 del reynado del señor rey Luis menor
de las rentas que el prior de Casserras recibe en Çevasona a ma-
nera de llevador.
436 IRENE LLOP
447
s. d. [ca. 1144]
Jurament. Ramon Folc, fill d’Almodis, i els germans Ramon i Guillem,
fills d’Ermessenda, juren que defensaran els béns i els servidors de
Sant Vicenç de Cardona i de Sant Pere de Casserres.
A APSMV. Fons Sant Vicenç, ACC, núm. 1. Original (220 × 66 mm).
b GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 168, pp. 243-244.
Iuramus nos Raimundus Fulchonis, filius qui fuit AdaImodis,

femine, et Raimundus et Guillelmus qui fuerunt filii Ermesen-
dis, femine, quod ab ista ora in antea fideIes erimus ad domum
Sancti Vincentii Cardonensis de omni honore quem habet veI in
antea habebit et ad domum Sancti Petri Castri Serrensis de omni
honore quem habet iuste vel habebit che nollas la.ls tolrens ne.ls
en tolrens ne la.ls peiorarens per nul mal verz. Et adiuvabimus
eas ad defendere et ad tenere contra cunctos homines per fidem
sine engan. Et si infregerimus in aliquo redirigamus illud usque
ad XXX dies, quod clerici Sancti Vincentii uel monaci Sancti Petri
nos demandaverint per Deum et hec Sancta.
Sig+num Raimundi. Sig+num Guillelmus, fratris eius.
Sig+num Raimundi Fulchonis.
448
1120-1148, febrer, 24
Definició. Guillem Mangós renuncia a les batllies de Pujol i de Vilaret,
que tenia i per les quals se seguia causa, a favor del monestir de
Sant Pere de Casserres, a canvi de 15 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Davant Berenguer, escrivà, datat a 6 ca-
lendes d’abril de l’any 12 del rei Lluís.
cia 7”.
Als 24 febrer 1148. Guillem Mangós difiní a Casserras las

dos batllias tenia, la una de Pujol y altre de Vilaret, sobre que se
seguia causa entre ells. Per qual confessà haver rebut 15 sous.
449
1148, maig, 1
Testament. Pere, canonge primicer del cor de Vic, dicta testament. Deixa
el seu cos a Déu i al cenobi de Sant Pere de Cluny i al seu monestir
de Sant Pere de Casserres, on vol ser enterrat. Deixa a l’esmentat
cenobi una mula, 4 sesters d’ordi, 30 sous i tot el que té.
A ABEV. ACV, Liber dotationum antiquariorum, cal. 37, f. 51r. Còpia de vers
1217.
a PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 102. Regest.
Hoc est testamentum Petri Ausonensis ecclesie primicherii.

Quia remedia nostre salvationis quibus parvipenditur tem-
poralis sentencia mortis post lavacrum regenerationis maxime
inveniuntur penitencia et elemosinis, ideo, in Dei omnipotentis
nomine, ego Petrus, Ausonensis ecclesie primicherius volo disponere
Deo et domui mee de facultatibus meis ut quandocumque venerit
super me dies ultime sortis ita fiat ex omnibus rebus meis sicut
hic iniungo amicis meis. Comendo igitur hoc facientum domino
meo episcopo et Berengario fratri meo Girundensi archidiacono et
Gerallo Ausonensi archilevite ac Berengario Ermengaudi sive Petro
Berengarii nepoti meo, necnon et Bertrando de Castellari atque
Bernardo de Terrariis, Petroque Viverensi et Bernardo presbitero
Sancti Petri.
In primis dimitto Domino Deo et Sancto Petro Ausonensis
sedis eiusque canonice omnem meum alodium quod michi advenit
per vocem eidem Sancti Petri vel per vocem parentum meorum
in parrochia Sancti Petri et Sancti Martini de Salliforas in locis
nominatis Villaremberti sive Campo Raso. Dimito etiam eidem ca-
nonice medietatem ipsius alodii quod habeo et teneo in parrochia
Sancte Marie de Olost, videlicet in coma Olsena et in Pichinins ad
suum franchum alodium. Aliam medietatem prefati alodii Sancte
Marie de Luciano similiter dimito. Concedo insuper ecclesie Sancti
Johannis Rivipollensis ipsum pignus quod per eandem ecclesiam
teneo in Ausona pro LX morabatinis. Pignus etiam illud quod habeo
in Torolione de Raimundo fratre meo pro LX solidis denariorum.
Canonice Sancti Petri dimitto eo quod ipsum alodium noscitur
viris esse Sancti Petri. Illud vero pignus quod teneo in Torilione
per Guilelmum Raimundi Dapiferum dimito Raimundo fratri
meo, in quo habeo C morabatinos in auro, tali pacto ut quando
prefatus Guilelmus Raimundi voluerit illud redimere reddat ei L
438 IRENE LLOP
morabatinos in auro et recuperet suum pignus. Concedo iterum

ad opera Sancti Petri mulam meam minorem. Ad opera Sancte
Marie asinam unam et quartam spelte. Insuper autem dimitto altari
Sancti Petri XXII aureos cum VI anulis aureis cum lapidis qui in
eis sunt ad ipsam crucem auream restaurandam et augendam. Ad
opus namque chori sive ad ipsas regias IIII sextarios ordei ralinquo.
Domino meo episcopo CC solidos quos ipse michi debet concedo.
Et Sancte Marie Rivipollense cenobii sextarios Ii ordei et II spelcte.
Sancte Marie Lucianensi V morabatinos quos michi debes abbas
Sancti Johannis. Sancte Marie de Stagno XV solidos denariorum.
Sancto vero Cucufati XX solidos. Sancte Marie de Mesleo solidos
X. Sancto Thome V. Sancto Petro de Torilione vinum quod ibi
habeo relinquo, et Bernardo eiusdem ecclesie sacerdoti medieta-
tem unius pulline quam secum habeo simul cum pignoribus que
per ipsum habeo. Et hoc pro anima mea. Ipsum namque uvinum
quod habeo in doma mea in ipsa tonna maiore ad opera Sancti
Petri et Sancte Marie equaliter relinquo. Pignus etiam quod teneo
per Berengarius sacricustodem in Villaremberto pro X morabatinis
Bertrando de Solano Longo dimitto. Domos autem meas de Vico
in quibus habito, cum omnibus suis suffraganeis mansionibus
sicut habeo et teneo et omnibus ad easdem domos pertinentibus
Bernardo de Sauo nepoti meo relinquo simul cum vino quod in
eisdem domibus est et cum una pullina et cum omnibus vasculis
maioribus sive minoribus et universa suppellectili et pannis exceptis
IIII coopertoriis que altari Sancti Petri dimitto et exceptis hi squi
sepulture mee necessarii fuerint. Et dimitto eidem Bernardo omnem
illum honorem quem habeo in Quadris tam per alodium quam per
feudum vel pignus sive per quamcumque aliam vocem, et retineat
ex predicto honore Guilelmum de Rovira ad laudamentum Petri
Berengarii. Concedo denique Petro Berengarii nepoti meo anulum
meum aureum meliorem simul cum ipso pignore quod teneo in
Brugo Novo de Raimundo Berengarii. Omnem autem expletum
quod habeo in Gerundensi Arnallo de rogationibus nepoti meo
relinquo. Debitum autem illud quod debeo Raimundo de Girunda
videlicet XXXV solidos et medium persolvantur ei de illis XL et
VIII solidis unde teneo in pignus cifum argenteum. Aliud quod
remanet de iamdicto cipho cum illo quod remanserit de nummis
et annona et carne salsa cum morabatino quem debet Raimundus
Berengarii et alio quem debet Johannes Cabeza et alio quem debet
Bernardus de Podio Sicco et aliis debitis sicubi inveniri poterint
distribuant pretaxati manumissores mei in missis et elemosinis et
familia domus mee pro ut melius viderunt pro anima mea. Ipsum
etiam pignus quod teneo de Petro Raimundi de Strata integre
sibi dimitto. Denique vero dimito et reddo corpus meum Deo et
Sancto Petro Cluniacensis cenobii suoque monasterio Sancti Petri
Castriserrensis ad sepeliendum, et dimitto ipsi monasterio mulam
meam meliorem cum suo phaleramento et freno et IIII sextarios
ordei et XX solidos denariorum simul cum ipso pignore quod
teneo per idem monasterium in quibuscumque locis. Anulum
autem quem teneo de Bertrando de Castellari in pignore pro XIII
solidis sibi dimitto. Pelles meas vulpinas Bernardo de Sauo nepoti
meo dimitto. Et Petro Viverensi alias pelles coopertas concedo.
Iterum etiam dimitto in laudamento supradictorum manumisso-
rum meorum X et VII solidos quos michi debet Vitalis de Tennis
ut distribuant pro anima mea ubi melius illis visum fuerit. Et si
predictus Vitalis voluerit redimere tres ex supradictis anulis quos
teneo pro XXV solidis dentur in restauratione prefate crucis ut
supradictum est. Si quis autem contra han cartam testationis ad
rumpendum venerit nullo modo agere valeat quod presumpsit set
pro sola temeritatis audacia in duplum restituat et in super hec
scriptura firmum robur obtineat omni tempore.
Que est facta Kalendas maii, anno XI regni regis Lodovici
iunioris.
Sig+num Petri primicherii qui hoc facio, laudo et punctatim
firmo quia prenimia egritudine propriis manibus scribere non va-
leo. Petrus Dei gracia Ausonensi episcopus SS. Bernardus levita.
G. Scriptis favet archidiaconus istis. SSS Berengarius sacriscrinus
+ Gerallus SSS subscripsit. Petrus adest testis confirmans scripta
fidelis SSS. Petrus Berengarii levita. Bernardus presbiter qui hoc
confirmo SSS. Bertrandus levita. Berengarius Gerundensis Archi-
diaconus.
Raimundus sacerdos scripsit die et anno SSS. quo supra cum
litteris rasis et emendatis in VII linea. Etiam in XVII. Etiam in
XVI. Et cum suprascriptis in XVIIII linea et in XXV.
450
1148, juliol, 7
Donació. Pere, bisbe de Vic, dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
les esglésies de Santa Maria de Tagamanent, Mirambell i Sant Mi-
440 IRENE LLOP
quel de la Guàrdia. La donació a Casserres de l’església de Taga-

manent s’havia fet en època desconeguda i de paraula.
B ABEV. ACF-3992, Pere d’Artigues, Llibre 40 de protestacions, f. 139v-140r.
Còpia en paper de 2 d’abril de 1435.
C BC. PASQUAL, vol. IV, f. 141r-v. Còpia abreujada en paper del segle XVIII.
a PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 139-140. Traducció al
català.
In Dei nomine. Ego Petrus, Dei graci Ausonensis sedis episco-

pus, consilio et assensu fratrum nostrorum canonicorum eiusdem
sedis, tanquam propter exequendam iusticiam tnaqum propter
remedium anime mee tamen propter dileccionem fratrum \sancte/
cluniacensis ecclesie et abbatis et monachorum eiusdem loci de
quorum consortio me socium fieri cupio et quorum orationibus sive
precibus me commendando participem desidero, quamdam ecclesiam
capellaniam \videlicet/1 Sancte Marie de Tagamanent cum omnibus
ad se pertinentibus, quam quidam predecesores nostri prenominate
cluniacensi ecclesie olim verbis et promissionibus et etiam scriptis
dederant et firmaverant non tamen ipsam tradiderant, modo hac
scriptura teste presentialiter in manu prioriis Constantini, videlicet
Sancto Petro de Castro Serris, et Cluniacensis ecclesie et Abbati
et fratribus eiusdem loci et per eadem et per eos ecclesie et fra-
tribus Castrisserres predicta ecclesiam de2 Tagamanent trado atque
delibero ut a modo quicquid in eadem ecclesia ad honorem Dei
disponendu sit ipse libere et quiete canonice tamen ordinent, atque
disponant, salva mihi omnibus episcopali reverentia et obedientia
nostre sedis in ipsa ecclesia de Tagamanent, et predicto çenobio
sub hoc eodem tenore ecclesiam den Mirambel cum ecclesia Sancti
Michaelis de ça Goardia dono, atque delibero, et concedo, quod
istis ecclesiis possint gubernari per monachos.
Actum est hoc Xº VIº calendas augusti anno ab incarnatione
Christi 1148, regni vero Ludovici minoris regis XIº.
+ Bernardus, dei dignacione Terrachonensis archiepiscopus.
Petrus, Dei gracia Ausonensis episcopus SSS. [...] Herms, firmavit
[...]. Sig+num Rotlandus, canonicus Sancti Petri hoc firmat +. [...]
Farrer, archidiaconis fratre. Sig+num Guillemi Granianci Guillemus
de Sancta Eugenia, Ferrarius sacrista, qui hec confirmo +. Petrus
Berengarii, levita, Bernardus de Sau, firmo +. Sig+num Guillemi
de Solario. Bernardus Lunci. Berengarius Sacriscrinus +. Guille-
mus de Obelo. Sig+num Guillemi Bernardi de Mesleu. Guillemus
canonicus Sancti Petri +. Petrus Adet, testis confirmans scripta
fidelis +. Sig+num Berengarii subicaconus. Bertrandus, levita +.

Sig+num Raymundi Fulchonis que hoc laudo et confirmo. Berengarii
levita. Sig+num Bernardi Guillemi [...]. Sig+num Petri Berengarii
Savassona. Bernardus, sacerdos +. Sig+num Arnallus Reymundus.
Sig+num Birat baiuli. Sig+num Raymundi de Gerunda. Sig+num
Caphurelli. Berengarius sacerdos. Et monachus qui hoc scripsit
die et anno SSS. prefixo.
Videlicet interlinieat sobre indelicet, ratllat. 2. Segueix Tagaga
ratllat.
451
1149, juliol, 18
Venda. Pere, castlà de Vilagelans, i els seus germans venen a Ponç
Guàrdia i a la seva muller una heretat a la parròquia de Sau pel
preu de 33 sous.
Als 18 juliol de 1149. En poder de Pere, prebere. Pere Carlà

de Vilagelans y sos germans vengueren a Pons Guàrdia y a sa
muller tota la heretat que tenian en la parròquia de Sau, a saber
casas, terras y demés, que tenian en dita parròquia sens reserva
alguna. Per preu de 33 sous.
452
1149, novembre, 22
Establiment. El prior i el monestir de Sant Pere de Casserres esta-
bleixen a Ponç i a la seva muller Bernarda el mas de Cortils, situat
a la parròquia de Sant Romà de Sau, al lloc anomenat Cortils, per
tal que treballin per aquest cenobi, amb la prestació de la tasca de
pa i el quart de vi.
442 IRENE LLOP
Als 22 novembre de 1149. En poder de Pere, prebere. Lo prior

y monastir de Casserras donaren a Pons y a sa muller Bernarda
lo mas de Cortils ab sas casas, horts y demés pertinèncias, situat
en la parròquia de Sant Romà de Sau, en lo lloch dit Cortils. Lo
qual Afronta a sol ixent ab lo mitg del riu Ter, a mitgdie ab lo
Congost y ab la Roca Agillera, a ponent ab lo Bancarlar que és
sobre las Codinas Rojas, y a tremuntana in Doxdetamen, per a
que ho treballàs per dit monastir baix la prestació de tasca de
pa y quart de vi.
453
1150, octubre, 10
Establiment. El monestir de Sant Pere de Casserres estableix a Jordà,
a la seva concubina i als seus fills, el mas situat a la parròquia
de Sant Romà de Sau, al lloc anomenat Riba, a canvi de donar la
meitat de la verema i tasca de pa al monestir. També rep la batllia
dels tres masos d’aquest cenobi situades a les parròquies de Vila-
nova i Sau.
Sant Romà de Sau”, f. 29r-v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Núme-
Als 10 octubre 1150. En poder de Arnallo, sascerdot. Lo mo-

nastir de Casserras donà a Jorda y a la sua concubina y a sos fills
lo mas que tenia en la parròquia de Sau, en lo lloch anomenat
Riba, ab tots sos termes y afrontacions. Ab pacte de prestar a dit
monastir la mitat de la verema y tasca de pa de las heras vellas y
de las demés plantadas tasca de pa y vi. Y aixi mateix li donà la
batllia dels tres masos de dit monastir que son en las parroquias
de Vilanova y Sau, del Congost en avall.
454
1150, març, 31
Donació. Guillem dóna a la seva filla Ermessenda una coma anome-
nada Oriola, situada al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant
Pere de Roda.
Original (177 × 238 mm). Alguns forats i taques dificulten la lectura. Al dors:
“Roda 91”, “Legajo 10, armario 1, estancia 15”; “hh 23”; “C 80”, “1139”; “1150”;
segell BUB.
Oriola. Número 91, legajo 10, estancia 15”. Regest: “Als N de 1139. Guillermo
donà a Ermasendis, sa filla, una coma dita Oriola, en la parròquia de Roda,
que dita Ermasendis la constituhí en esponsalici a son marit Arnaldo junt ab
altre honor que tenia en la matexa parròquia, en Vilatersana”.
In nomine Domini. Ego Guillemus donator sum tibi

Er[mesendis], filia mea, [...] nomine Arnallus. Per hanc scripturam
donacione dono tibi ipsa mea choma que ego abeo in chomitatu
Ausona, in parroechia Sancti Petri Rota, ipsa coma que vocant
Oriola. Et post meum obitum dono vobis medietate de mea honore
ab integra in totis [...] ubi ego abeo et abere debeo, ad servicium
de senioribus meis. Et ego Ermesende dono tibi Arnad [...] meo
ista onore qui superius est scripta <in> esponsalicii, tali condi-
cione ud tu Arnallus virum meum teneas ista onore [in] vita tua
sine vinculo [...] Et si ego Ermessen[...] secculo sine filios qui [...]
ista onore in vita [...] Et ego Guillemus [...]medietatem [...] domos
ubi abito cum [...]. Et post meum obitum habeatis ista onore qui
superius est scripta vos et uni ex filiis meis quem ego heligo ad
meum obitum medium per medium. Et de ista onore donaretis
ad senioris meos [...] panis et medietatem vini et braciatico. Et in
vita mea habitatoris una domo cum orte. Et est omnia in Ausona
comitatu, in parroechia Sancti Petri Rote, in locum que vocant vila
Torcana, cum suis terminis et [...]nacione haccepimus ex vobis III
solidos [...] de ipso angulo VI [..] qui hoc vobis [...] in dupl[...].
Que acta II kalendas aprilis, [..] regi Lludovici iunior II.
[Sig+num] Guillemi, qui ista cartam donacionis facimus,
firmamus signarique rogavimus. Sig+num P[...].Sig+num Bernar-
di. Sig+num Arsen. Sig+num Maria. Sig+num Erme[sendis, [ux]
or Arnalli. Sig+num Ponci de Vila. Sig+num Poncii de Balma.
444 IRENE LLOP
Sig+num [...].Sig+num [...]feta. Sig+num Sicardis. Sig+num Petri

filii. Sig+num filii Guillemi. Sig+num Bernardi de [...]adel.
Berengarius, sacerdos qui [...] scripsit SSS. die et anno quo
supra.
455
1150, abril, 6
Definició. Bernat Berenguer defineix al prior de Casserres pel mas Be-
renguer, situat a Savassona.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 595v, núm. 31. Regest en paper. Nota
al marge: “31. 3826”.
Definicion hecha por Bernardo Berangari al prior de Caserras

del manso Berenguer ante Bernardo en 8 de los idus de abril del
año 13 del reinado del señor rey Luis el manor parece que es en
Sevasona
456
1151, desembre, 5
Testament. Ramon de Cardona i Guillem de Cardona, germans i fami-
liars de Ramon Folc, vescomte, ordenen el seu testament i desig-
nen com a marmessors Bernat, abat de Sant Vicenç de Cardona
i prior de Sant Pere de Casserres, Pere Ponç de Fals, Ramon de
Boixadors, Ramon Belveder i Bernat de Rocafort, a més dels ca-
vallers i prohoms de Cardona. Deixen els seus cossos a l’església
de Sant Vicenç, on volen ser enterrats, i lleguen 12 diners per cada
dia que s’extregui sal per a l’esmentada església. Donen al mones-
tir de Sant Pere de Casserres i als ordes militars del Temple i de
l’Hospital 100 morabatins per a cadascun del seu domini de la sal.
Finalment, donen 12 diners més per cada setmana que s’extregui
sal a l’església de Sant Miquel de Cardona.
A APSMV, Fons Sant Vicenç, ACC, núm. 1.024. Original (305 × 210 mm).
B ADS. Secció Cardona, núm. 25, índex, fol. 289, núm. 1.024. Regest del se-
gle XVIII.
C BC. PASQUAL, vol. IV, f. 84. Regest del segle XVIII.
a CASAS, El monestir…, núm. 147, pp. 247-249.
b GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 187, pp. 261-263.
Notum sit cunctis hominibus quod nos Raimundus de Car-

dona et Guillelmus de Cardona, fratres, facimus nostrum testa-
mentum et eligimus manumissores nostros Bernardum, [abbatem
Cardonensis] eclesie et priori Castriserris, et Petrum Pontii de
Falcs et Raimundum de Boxados et Raimundum de Belveder et
Bernardum de Rochafort et milites Cardone et homines probi
Cardone, quos rogamus ut si mortui fuerimus ante quam aliud
possimus facere testamentum, plenam potestatem habeant omnia
nostra mobilia vel immobilia distribuere, sicut scriptum est in hoc
nostro testamento.
In primis dimittimus Deo et ecclesie Sancti Vincentii Cardo-
nensis corpora nostra, ut ibi sepulture tradantur. Et dimittimus
eidem ecclesie Sancti Vincentii XII denarios in Sale de Cardona
per unumquemque diem quo sal currerit, ad suum proprium alau-
dium iure perpetuo. Dimittimus namque prephate ecclesie Sancti
Vincentii prephatos denarios, ut possideat et habeat eos omni
tempore in nostra hereditate [ubique] modo habemus vel possi-
demus [...] propria hereditate et dimissione patris nostri et avii
nostri omniumque parentorum nostrorum. Et dimittimus ecclesie
Sancti Petri Castriserris Cm moabetinos, ut habeat eo in nostro
dominico sale, exceptis denariis prefixis Sancti Vincentii. Et dimit-
timus Milice Ierusalem Cm moabeatinos in nostro dominico salis,
exceptis denariis prefixis Sancti Vincentii. Et dimittimus Ospicio
Ierusalem Cm moabetinos in nostro domino salis, exceptis denariis
prefixis Sancti Vincentii. Hec autem omnia predicta dimittimus
pro redemptione animarum nostrarum et parentum nostrorum.
Et si unus ex nobis primus obierit, habeat predicta ecclesia et
predicte domus Dei medietatem ex prefata helemosina, et post
mortem alterius, aliam medietatem. Et quicumque ex nobis prior
mortuus fuerit absque legitimis filiis, omnem suam hereditatem ad
vivum remaneat, et vivus persolvat universa debita defuncti fratris
[...] prephatam suam helemosinam. Et si ambo mortui fuerimus
absque legitimis filiis, omnem nostram hereditatem dimittimus
[Raimundi] Fulchoni, [cosanguineo nostro], et ipse persolvat om-
nia nostra debita et distribuat prephatam nostram helemosinam.
Si ipse mortuus fuerit [absque legitimis filiis], fratribus remaneat
[...] et ita omnibus fratribus suis, unum post alium. Et si om-
nes mortui fuirint absque legitimis infantibus, proximis nostris
parentibus remaneat. Et dimittimus [ecclesiam] Sancti Michaelis
446 IRENE LLOP
de Cardona XII denarios per unamquemque ebdomadam qua sal

currerit, ad suum proprium alaudium, in nostro dominico salis. Et
si unus ex nobis primus obierit [...] medietatem prephata ecclesia
de iamdicta helemosina, et post mortem alterius aliam medietatem.
Et dimittimus Helemosine Sancti Vincentii de Cardona, si mortui
fuerint sine legitimis infantibus, Condaminam Vicecomitalem subtus
Rodballs, que est nostre hereditatis, ad opus pauperum.
Actum est hoc nonis decembris, anno Domini MCLI.
Sig+num Raimundi de Cardona, sig+num Guillelmi de Cardo-
na, fratris eius, qui hoc scribere fecimus et firmauimus et testibus
firmare iussimus.
Bernardus, abbas SSS.* Sig+num Bernardo, prepositi. Sig+num
Petri Pontii. Sig+num Raimundi de Boxadors. Sig+num Raimundi
de Belveder. Sig+num Bemardi de Rocafort. Sig+num Petri Oliver.
Sig+num Martelli. Sig+num Guillelmi Petri de Segalers. Sig+num
Guillelmi de Guardies. Sig+num Palatii Guillelmi. Sig+num Petri,
fratris eius. Sig+num Petri ex Palatio. Sig+num Cocard. Sig+num
Berengarii Marti. Sig+num Isarn. Sig+num Falcho.
Guillelmus, subdiaconus, qui hoc rogitus scripsit die et anno
SSS. quo supra.
457
1152, setembre, 4
Sentència. L’arquebisbe de Tarragona i el bisbe de Vic, àrbitres del plet
entre el monestir de Sant Pere de Casserres i el prepòsit de Santa
Maria de Solsona, sentencien que els masos i les vinyes són dels
frares de Solsona, i que tinguin per indivís la resta.
B ACOS. Llibre de las Rendas de Casserras en Vich y Gerona, “Parròquia de la
armario 1, estancia 16. Als 4 setembre 1152”. Regest: “Lo arquebisbe de Ta-
rragona y lo bisbe de Vich, àrbitres elegits per lo monastir de Casserras y
paborde de Solsona, sentenciaren que lo monastir de de casserras y paborde
de Solsona tinguessen per indivís los masos situats devant Puig Pelat, sobre
que se seguia plet”.
b BACH, Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona..., núm. 338, pp. 426-427.
Sciant omnes tam presentes quam cequasses quod contentio

que erat inter priorem Sancti Petri Castri Serre et prepositum
Sancte Marie Celsone apud Cervariam ita se data est. Conque-

rebatur prefatus prior adversus predictum prepositum et clericos
Solsonenses quod iniuste auferebant ei duos mansos apud Podium
Pilatum, et hoc scriptis confirmabat quod ad ius ecclesie sue per-
tinere debebant. Et contra iam dictus prepositus quibusdam cartis
hostensis eodem mansos iuris ecclesie sue esse dicebat. Tandem
utriusque partis, auditis querelis et examinatis oppositionibus
atque responsis visum est domino archiepiscopo Terrachonensium
per laudamentum eius, et domini episcopi Ausonensis concordia
inde fieret, que assensu iam dicti prioris et memorati prepositi
suorumque clericorum ita terminata est. Laudaverunt ergo utri-
que scilicet dominus Bernardus archiepiscopus et dominus Petrus,
Ausonensis episcopus, ut os supra dictos duos mansos, de quibus
in presenti causa ventilabatur untrque ecclesia Sancti Petri Castri
Serre videlicet, et ecclesia Sancte Marie Solsone comuniter per
medium abeant et possiderent retidusque eorum et omnia servicia
equaliter accipient. Domos vero quas fratres Solsone, ut discebant,
edificaverant, et vineas quas de proprios sumptu plantaverant libe-
ras sibi tenerent, tali videlicet modo ut priori Sancti Petri terram
tandundem [sic] valentem in loco aportuno liberam hostenderent
et traderent, in qua et domos similiter edificari et vinea posset
plantari. Cetera omnia, sicut prephatum est, abere sit comunia.
Quod ex utraque parte per manus supra dictorum pontificum bona
volumptate et sine fraude ordinatum et confirmatum est in osculo
pacis et pontificium bona volumptate, et sine fraude ordinatum et
confirmatum est in osculo pacis et dilectionis.
Actum est hoc nonas septembris, anno MCLII ab Incarnacione
Domini, in presentia domini Bernardi, Terrachone archiepiscopi,
Apostolice Sedis legati, et domini Petri, Ausonensis episcopi, et
Guilelmi, archidiachoni et Petri sacriste et Raimundi, Urgellensis
archidiachoni, et Arnaldi Berenguer de Anglerola et aliorum mul-
torum. Ego Constantinus, prior hoc firmo +. Sig+num Guilelmi,
prepositi Sancte Marie Celsone. Sig+num Geralli SSS.* Sig+num
Bernardi, Tarrachonensis archiepiscopi. Petrus, Dei gratia Auso-
nensis episcopus SS. Sig+num Petrus Guilelm.
Petrus sacerdos, qui hoc scripsit die et anno quo supra
SSS.
448 IRENE LLOP
458
1152, setembre, 16
Empenyorament. Joan Riusec i la seva muller empenyoren 30 sous de
cens que reben d’una honor a Riusec, alou del prior de Sant Pere
de Casserres, al mateix prior.
Als 16 setembre 1152. Joan Riusech y sa muller empeñaren al

prior de Casserras los 30 sous de cens que rebian sobre lo honor
tenian en Riusech, alou de dit prior.
459
[ca. 1152], novembre, 5

Donació. Joan i Guilleuma donen a Casserres un alou situat a Riusec,
al lloc anomenat Verdaguer, amb la tasca dels esplets.
Als 5 novembre de 951. Joan y Guillerma donaren a Casserras

lo alou tenian en Riusech y lloch dit Verdaguer, junt ab la tasca
dels explets. Affronta a orient ab lo fisch de Hostoles, a mitgdie
ab Casserras, a ponent ab alou de Santa Maria, y a tremuntana
ab Riunoguer.
460
1152, desembre, 1
Empenyorament. Pere Martí i la seva muller empenyoren a Ponç i a la
seva muller tres peces de terra, un franca i les altres dues en alou
de Casserres, durant deu anys, pel preu de 7 sous.

A las kalendas desembre any 16 del rey Lluís junior. Pere

Martí y sa muller empeñaren a Pons y a la sua muller tres pes-
sas de terra, la una franca y las dos en alou de Casserras. Que
afrontan a orient ab Flamidra, a mitgdie y ponent ab lo torrent,
y a tremuntana ab la casa de Pere Martí. Ab pacte de quitar dins
10 anys. Preu de 7 sous.
461
1153, abril, 29
Donació. Bernat de Savassona cedí i donà el mas Crous al monestir de
Casserres i les batllies dels masos de Pere i Arnau. El prior establí
el mas Crous a l’esmentat Bernat.
Als 29 abril 1153. Bernat de Savassona cedí y donà al mo-

nastir de Casserras lo mas Crosas ab sas pertinèncias y la batllia
que injustament pretenia en lo mas que té Pere y la batllia que
tenia en lo mas de Arnau, de manera que en avant ell ni los seus
poguessen inquietar a dit monastir. Y lo prior concedi a dit Savas-
sona lo dit mas Crosas per a que lo possehís durant sa vida en
servey de dit monastir, a excepcio de lo que se reservà en ell.
462
1153, agost, 22
Donació per entrada de monjo. Guilleuma, comtessa, i altres mar-
messors de Folc, el seu marit, donen al monestir de Casserres els
masos Pujalràs i Pederneres, al terme de Rupit, i els masos Blan-
450 IRENE LLOP
quet i Comellera, a l’Illa. També lliuren el seu fill Ramon al cenobi

perquè hi esdevingui monjo.
Sant Joan de Fàbregas y Sant Miquel de Rupit”, f. 163v. Regest en paper de
b BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras..., p. 68. Regest. “En lo any
16 del Rey Lluis lo mes Jove y 1153 de Christo la Comtessa Guillerma, mu-
ller del comte Ramon Foch donà al Monastir de Casserras dos masos en la
parròquia de Rupit, lo un de ells tenia Joan Pujol y lo altre Pere Olsina de
Pederneras; y en altra parròquia donà altras dos Masos anomenats Blanquets
y Comalera, y també donà al dit Monastir a un fill seu que se anomenava Ra-
mon per monjo del dit Monastir de Casserras”.
Als 22 agost 1153. Guillerma, condesa, y altres marmessors

de son marit Fulco donaren a Casserras dos masos en lo terme
de Rupit, a saber: lo mas Pujalràs y lo mas Pederneras ab sos
drets. Y a més en la Isla altres dos masos, lo un de Blanquet y
altre de Cornelera.
463
1153, octubre, 1
Donació. Guisla i els seus fills donen al monestir de Sant Pere de Cas-
serres un mas anomenat Sella, a la parròquia de Santa Maria de
Manlleu, i una era que posseïa Robert Rodó.
Als 1 octubre 1153. Guisla y sos fills donaren a Casserras un

mas dit Sella, en la parròquia de Manlleu. Que afronta a orient
ab alou de Santa maria de Ripoll, a mitgdie ab terra de Bernat
Manlleu, a ponent ab Santa Maria de Ripoll, y a tremuntana ab
lo riu de Men[…]. Item una hera que possehia Robert Rodo.
464
1153, desembre, 4
Donació. Arnau Mir, prevere, dóna a Sant Pere de Casserres diversos
alous i terres que té per donació dels seus pares, situats al comtat
d’Osona, a la parròquia de Roda, a Antunyà, a Quadrells.
A BUB. Pergamins Sant Pere de Casserres, C/81 (signatura antiga IX/28). Ori-
ginal (350 × 220 mm). Línies del ratllat molt marcades. Al dors: “Roda nº
92, legajo 10, armario 1, [estancia 15]”; “hh 71”; “[...] Roda”; “1153”; “1154”;
“C 81”; segell de BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 103v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Terra
dita Quadrells i altres. Número 92, legajo 10, armario 1, estancia 15”. Regest:
“Als 28 novembre 1154. Arnau Mir, prevere, donà a Casserras varios alous y
terras en la parròquia de Roda, dits Quadrells, una era en la serra de Sant
Martí, lo mas Castell, la terra dita Naspler, un alou en Vilaseca y altres. Li
pertañia per donació de sos pares. Y digué afrontar lo referit a llevant ab lo
camí públich o pujol de Guardiola, a mitgdie ab lo feudo Manlleu y ab lo to-
rrent de Malasfexanas, a ponent ab las casas, a tremuntana ab terra que fou
de Guillem Borrell”.
In nomine Domini. Ego Arnaldus Mir, presbiter, fidelium

noticie trado, quod Mir Guanterii, pater meus, accaptavit per se-
niores Sancti Petri Castrisseri alodium proprium et francum per
laborationem quod habebat Antunianum cum suis pertinentiis et
introitibus et egressibus et diversi generis arboribus, terra culta
et inculta, et unam peciam terre que est al Perer, cum medietate
torrentis, cum arboribus qui ibi erant et sunt. In tali convenien-
tia ut bene laboraret plantaret et domos edificaret sicut que sunt
propter salvamentum, cum ortis, et ceteris instrumentis, et daret
omni tempore Sancto Petro fideliter quartam partem annone et
medietate vindemie. Propter hanc conveniencia domos construxit
et hec omnia ad servicium Sancti Petri habuit dum vixit. In obi-
tuo suo mihi Arnaldo, filio suo, dimisit in vita mea, cum eodem
tenore et servitio. Et insuper dicto alodio et in domibus et in
huius que ibi sunt non habet hoc concessum vel usaticum propter
Sanctum Petrum. Postea Girbertus, prior, in presencia Bernardi
Petri, monachi, et Ademari et aliorum, inpignorarum mihi suum
directum, sicut [...] suo, propter precium solidos XLª. Nunc autem
ego ipse Arnaldus propter Deum et remedium anime mee, in mea
plena memoria, relaxo et dimito ipsa pignoram Sancto Petro, ut
teneant eam habitatores Sancti Petri. In super propter Deum bona
voluntate dono et trado Deo et Sancto Petro iamdicto et de iure
452 IRENE LLOP
meo in eius potestate, depono omne alodium meum proprium et

francum quod habeo in Antuniano et in eius terminis. Hec unam
trileam que vocant Quadrels, cum medietate de ipso torrent et cum
ipso campo que vocant Plantada, et cum una pecia terre culte que
est super ipsa Plantada, et alium campum qui est supra iamdictos
Quadrels. Et in alio loco terra complantatam que est in capite tri-
leax contra serram Sancti Martini que vocant Closellos, cum aliis
peciolis terre que [...]ata sunt, contra occidentalem vero partem
dono similiter Sancto Petro I pecia terre que est super casas Petri
Geral, cum VI peciolis terre inculte, et cum medietate nogarii qui
ibi est, et cum ipso closo que vocant Puteum. Et in serra Sancti
Martini, I trileam quam tenet Petrus Torrad per laboracionem, et
donet quartum et annone et medietatem III demie. Similiter dono
ipsum mansum que vocant Castel qui fuit de femina nomine Cele-
na, et ipsa Celena dimisit filio suo Raimundo terciam partem per
hereditatem, et aliam terciam partem dimisit prephato Sancto Petro
pro anima sua, et alia terciam partem dimisit ad tres filias suas,
et predicto Raimundo equaliter. Qui Raimundus quando ambulavi
Iherusalem misit mihi Arnaldo ipsum suum directum, quem habebat
in predicto manso pro I morabatino obtimo. Item dono Sancto
Petro prephato peciam terre complantata eniam vocant Nespler. Et
Poncius et Arnaldus, nepotes mei, habeant ipsum alod[ium] quod
dedi eis in vita sua et donetur tascham Sancto Petro fideliter. Et
post obitum illorum deveniat in potestatem Sancti Petri solidum
et liberum. Dimito eciam Sancto Petro terciam partem de ipso
nogario qui est in plano quem habeo cum nepotibus meis. Simi-
liter dono Sancto Petro ipsum alodium quod habeo in Villa Seca,
per paternam vocem quod tenet Crexel, et habeat semper de illo
Sanctus Petrus medietatem, et aliam medietatem teneat Crexel in
vita sua, et donet Sancto Petro tascham. Post eius obitum remaneat
Sancto Petro solidum et liberum. Adveniunt mihi Arnaldo Mir hec
omnia per donationem patris mei et matris sicut in testamentis
eorum scriptum est. Sunt autem hec omnia in comitatu Ausone,
in parrochia Sancti Petri Rode, apud Antunianum et in eius ter-
minus. Habent autem affrontationes in parte orientis in strada
publica sive in puiol de Guardiola, de meridie in feuo de Mesleo
et in torrente de Malas fexana, de occiduo in Casas mitganas, de
circii in terra que fuit Guilelmi Borrelli. Quantum infra istas IIIIor
afrontationes includunt per meam hereditatem, sic dono Sancto
Petro [...]sionem solidum et liberum.
Et est facta ista carta donationis II nonas decembris, ann[o]

XVII regnante rege Lodovico iuniore.
Arnallus Mir, sacerdos, qui hec firmo SSS. Sig+num Poncii,
nepos eius, qui hec firmo. Sig+num Berengerius de Ferrerons.
Sig+num Adalberti, mo[...].Sig+num Bernardi Mo[...]. Sig+num
Ademari de Riera.
Bernardus, presbiter et monachus, qui hoc scripsit SSS. die
et anno quo supra.
465
1154, febrer, 23
Venda. Bertran ven a Pere Ramon i a la seva dona una coma situada a
la parròquia de Sant Martí Sescorts, al lloc anomenat Serra, que
és de domini de Casserres, de la qual rep el quart d’esplets.
A 7 kalendas mars any 17 del rey Lluís junior. Bertrando

vengué a Pere Ramon y a la sua muller aquella coma situada en
la parròquia de Sant Martí, en lo lloch dit Serra, que és sota las
casas del comprador, la qual és de domini de Casserras y reb en
ella quart de explets. Y afronta dita coma a orient ab alou de
Bernat Martí, a mitgdie ab lo feu de Guillem Berenguer, a ponent
ab la riba grossa, y a tremuntana ab lo camí missader.
466
1154, març, 13
Donació. Morera i el seu fill Pere donen a Ramon de Parra i als seus
una feixa situada a la parròquia de Sant Romà de Sau, al lloc ano-
menat Albareda, amb la prestació del quart de la verema.
454 IRENE LLOP
Als 13 mars 1154. En poder de Guillem, monjo. Morera y

son fill Pere donaren a Ramon de Parra y als seus la fexa que
tenian en la parròquia de Sant Romà de Sau, en lo lloch ano-
menat Arboreda, baix la prestació a dits donadors del quart de
la verema.
467
1154, maig, 30
Venda. Guillem i la seva dona Ermessenda venen a Ramon de Bassas i
a la seva dona un molí situat a la parròquia de Sant Pere de Roda,
en un lloc anomenat Guadaler, que paga el cens a Sant Pere. El
preu de la venda és de 10 sous de moneda barcelonesa. Acorden
fer les obres majors, parteixen per la meitat la moltura, excepte
allò que retingui Guillem per a ell, amb llicència per mudar el
molí on vulgui el comprador i per aprofitar el curs del riu Ter per
a traslladar fusta.
Original (322 × 154 mm). Al dors: “Roda in Guadaler”; “hh 127”; “Carta de
venda de un moli [...] fa la mitat delles”; “Roda”; “Nº 102 Venda feta a Ramon
bases de un moli en la parrochia de Sant Pere de Roda en la partida dita
Guadaler lo qual moli fa çens al monestir de Caserres. Sant Pere de Roda”;
“Roda nº 93, legajo 10, armario 1, estancia 15”; “Venda de moli no y a res de
Casserres”; “1154”; “C 82”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 104r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Molí dit
Guadaler. Número 93, legajo 10, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 30 maig
1155. Guillem i Ermesendis veneren a Ramon Bassas y a sa muller lo molí que
tenian en la parròquia de Roda, en domini de Casserras, en lo lloch dit Guada-
ler. Ab pacte que dits venedors y comprador pagasen lo cens al dit monastir y
que igualment fessen las obras majors, partint per mitat la moltura, exceptat
lo que molria per sí dit Guillem, y ab facultat de mudar lo molí ahont volgués
lo comprador. Preu de 10 sous”.
c SOLDEVILA, Sant Pere de Casserres, p. 71.
In Domini nomine. Ego Guillelmus [et uxor mea] Ermesendis

venditores sumus tibi Raimundus de Bassas et uxor tua [...] et
filiis vestris atque proieniei vestre, ipso nostro molendino quod
abemus in comitatu Ausona, in parroechia Sancti Petri Rote, in
locum quem dicunt Guadeler, quem tenemus per Sanctum Petrum.
In tali racione facimus vobis ista donacione et vendicione, ut nos

et vos donemus in simul ipsum censum ad Sanctum Petrum, et
nos et vos faciamus ipsas operas maiores de ferre, et de molas
et de f[...]ta. et abeamus in simul medium per medium atque
fideliter ipsa multura quod ibi Deus dederit, exceptum meum pa-
nem quod ego Guillelmus retineo, per ipsa guarda et per operas
minores quem ego faciebam. Et si molet totum diem abeo ego
Guillelmus totum panem, et si medium, medium panem. Et in
super donamus vobis nos qui sumus venditores si vos volueritis
mutare isto molendino totas alias nostras mulnareras ab integras
ubi melius vos potueritis facere. Et in super dono vobis licencia
ut vos prendatis in ipsa nostra riera ipsa lignea et ipsa fusta quem
aqua induxerit, et nos et vos abeamus medium per medium. Et
pro hac vendicione accipimus de vobis X solidos monete barchi-
nonensi. [Quod si nos aut aliquis] qui hoc dis[rumpere] voluerit
in duplo componat ad componamus. Et in antea ista vendicione
firma permaneat modo et omni tempore.
Actum est hoc III kalendas iunii, anno XVIII regni Ledovici
regis iunioris.
Sig+num Guillelmus, sig+num Ermesendis, nos qui ista ven-
dicione fecimus firmamus et testes firma[re fecimus]. Sig+num
Arnalli, patris eius. Sig+num Martini, fra[tri eius]. Sig+num, Petri
fratri eius. Sig+num [...] de Saratello. Sig+num Bernardi de Olivera.
Sig+num Poncii de [...].
Poncius levita, qui hec s[cripsit d]ie et anno SSS. quo su-
pra.
468
1154, octubre, 26
Donació. Guillem Mango dóna al monestir de Sant Pere de Casserres
una era situada a Manlleu. El cenobi torna a Guillem Mango
aquesta era, una feixa que tenia Oliba de Corrieres i una peça de
terra.
456 IRENE LLOP
Als 26 octubre 1154. Guillem Mango donà a Casserras una

hera tenia en Manlleu. Que afronta a orient ab ab lo camí mer-
cader, a mitgdie ab alou de Berenguer Rabassedas, a ponent ab
alou de Berenguer Cheralt y a tremuntana ab Salas Novas. Y
defensar al monastir en lo que pogués. Y dit monastir tornà <a>
donar a dit Mango la matexa hera y una fexa que tenia Oliva de
Corrieras, Que affronta la sua casa ab lo torrent. Y altre pessa per
la que passa un camí, y affronta a orient y mitgdie ab lo torrent
de Fàbrega ahont corra la aygua, a ponent y tremuntana ab la
estrada de Sant Pere. Est acte és duplicat.
469
1154, desembre, 31
Testament. Pere Berenguer de Savassona dicta testament. Nomena
marmessors la seva muller Ramona, Guillem de Mur, Bernat de
Riudeperes i Alemanda. Deixa la tasca de l’alou de Sant Salvador
al monestir de Sant Pere de Casserres. Fa altres deixes als seus
fills, Pere i Bartomeu, a la seva muller, i mana dividir el terç de pa
i vi que rep en dues parts entre Sant Pere de la Seu de Vic i Santa
Maria, Sant Pere de Casserres, Sant Pere de Savassona, Santa Ma-
ria de Folgueroles i Sant Esteve de Tavèrnoles.
A ABEV. ACV, cal. 6, núm. 2839.
In Dei nomine. Ego Petrus Berengarii de Savassona, pro pec-

catis meis cupiens adire sepulcrum Domini, timens ne deficiar in
ipso itinere aut ante quam alium testamentum michi liceat facere,
propterea precor manumissores meos, id sunt Raimunde coniux
mea et Guilelmo de Murede et Bernardus de Rivipetrarum atque
Alamanda eiusdem loci ut ita faciant ex omnibus rebus meis sicut
in ac testatione dispono eis.
In primis dimitto Sancto Petro Castris Serrensis tascam de
meo alodio quantum habeo de alodio Sancti Salvatoris, usque
in rochas que vocant de Bruguer et ipsum de Mundada. Dimitto
Sancto Salvator tascham de ipso meo alodio quod habeo ad Tor-
rent iuxta suum alodium Sancto Petro Savassone medietatem de
ipso manso de Bosch. Dimitto secure et libere aliam namque iam
possidet medietatem quam ei dedit Maria nomine Sancti Petri de-
vota. Dimitto Petro, filio meo, ipsa terra de Cudinag et mansum
de Vila cum suis pertinentiis quas habet et habere debet et omne

meum alodium Ville Setrudis, cum domibus qui ibidem sunt, et
ipsum de Vilamonta quam habeo et habere debeo et ipsa terra
quod tenet Guilelmus Berengarii Ville Setrudis solide et libere post
eius obitu. Et ipsum fevum de Besora. Dimitto Bartolomeo, filio
meo, ipsum castrum de Savassona cum omne meum alodium et
fevum, exceptus mansum de Bosch et sponsalicium matri sue et
tascham, quam dimitto Sancto Salvatori et Santo Petro Castrum-
serris. Quantum habeo et teneo et habere debeo et aliquis tenent
per me de Gurri usque in collum de Forchas, cum castro Avellane
et eius fevos quas ibi habeo et habere debeo et nullus ibi abet per
me sicut pater meus ibi tenuit et habuit et ego post eum in ibi
adquisivi, hoc est medietatem de bosch et molendinos et fevum
quem habeo per Berengarium de Soler. Dimitto etiam ei castrum
de Dua Castela cum feuos quos ibi abeo et Arnallus de Gurbo
habet per me ita ipse et filius eius Arnallus post obitum meum
remaneant per filium meum Bartolomeum. Et si ipsi obierint
recuperet eum filius meus ad suum proprium. Iterum dimitto ei
ipsum castrum de Ruppid cum omnia que ibi teneo et habeo et
habere debeo cum eaque castellanus tenet per me qui est meus
solidus et debet me sequi in hostes et in cavalchatas cum eorum
conducto. Dimitto uxori mee Raimunde suum esponsalicium cum
manso de Pudio Carlet quod ei emendavi per ipsum de Triador.
Dimitto Bartolomeo filio meo fevum de Valorsera quem tenet
per me Petrus Bertranni. Hec omnia superius dicta dimitto uxori
mee in vita sua secure et libere. Quod si aliquis ex suis filiis ei
aufferre voluerit non hoc valeat set hereditas eius ad alterum
devenisset. Precipio namque Bartolomeo filio meo quod tascham
quam dedi milicie Iherosolimitane et ad Opsitalem, post obitum
meum donet omni tempore pro anima mea. Precipio itaque Petro
filio meo quod omnem honorem alodium et fevum quod ei dimitto
apprehendat per fratrem suum Bartolomeum et sit eius homo
comandatus. Dimito Bartolomeo filio meo C morabatinos quos
michi debet Berengarius de Soscheda quos ded[...]um Raimundo
Fulchoni, vicecomitti, et filius meus reddat ei unum cavallum de
precium de CC solidis. Et dimitto ei debitum quod debet michi
Guilelmus Bernardi de Duacastela exceptis debitum Guilelmi Be-
rengarii. Dimitto etiam ei debitum quod debet michi Bernardus
de Savassona sicut scriptum est in caput brevis. Dimitto Petro
filio meo [...]vallum de XIIII morabatinos quem michi debet Be-
rengarius Arnalli de Sancti Ipoliti. Dimitto Bartolomeo debitum
458 IRENE LLOP
quod michi debet Berengarius de Solerii, hoc est, I runcinum de

precio Ve morabatinis cum sella et freno. Hec autem omnia que
dimitto filiis meis si quis ex ambobus obierit sine filiis legitimis
revertatur ad alium. Et si ambo obierint sine legitimis prole, hec
omnia superius dicta revertisset ad omnes filias meas comuniter.
Dimitto namque filios meos in potestate Dei et sanctis eius et in
manu tenentia Bernardi de Mesleo et Bernardi de Tabernulis ad
bene faciendum omni tempore. Et de meis hominibus, et dimitto
terciam partem de pane et vini ad novo veniente pro anima mea
et de istam terciam partem dimitto ad meum convivium tercia
pars et duas partes dimitto inter Sancti Petri Sedis Vici et Sancte
Marie eiusdem loci et Sancti Petri Castrum Serris et Sancti Petri
Savassone et Sancte Marie Falgeroles et Sancti Stephani Tabernolis.
Et rogo mei manumissores ut illis dividant bene hoc quod dictum
est sicut melius fieri poterant. Hec ita fiant sicut superius ordinata
sunt, et omnes milites quod abeo sint de filio meo Bartolomeo
totis sicut sunt scripti in caput breve.
Actum est hoc II kalendas ianuari, anno XºVIIIº regni regis
Ledovici iunioris.
Sig+num Petro Berengarii qui hunc testamentum facio et
firmo et ad testes firmare rogo. Sig+num Raimunde, coniux mea,
sig+num Guilelmo de Murede, sig+num Bernardo de Riviperarum,
sig+num Alamande eiusdem loci, qui hunc testamentum laudamus
et firmamus. Sig+num Bartolomei. Sig+num Petri frater eius.
Sig+num Petri Arnalli de Podio de Vida.
Vitalis levita, qui hunc testamentum scripsit.
470
1155, abril, 13
Donació. Pere Vall i altres persones donen a Gerbert el que tenien al
mas Pujalt, a la parròquia de Sant Vicenç Sarriera, amb el paga-
ment de la tasca de pa i el quart de vi.
cia 7”.
Als 13 abril 1155. Pere Vall y altres donaren a Gerbert tot
lo que per ells tenian en lo mas Pujalt, situat en Sant Vicens de
la Riera, pagant tasca de pa y quart de vi.
471
1155, juny, 29
Donació. Ponç de Sala dóna a Pere i a la seva família dues peces de
terra ermes situades a Ardola, a la parròquia de Vilanova, perquè
les millorin a canvi de pagar la tasca i el braçatge. Després de la
seva mort, passaran al monestir de Sant Pere de Casserres. Han
rebut 6 diners.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el nom de la dona de Pere és
Ponça.
Als 29 juny 1155. Pons de Sala donà a Pere, sa muller y

fills 2 pessas de terra hermas que tenia en Ardola, parroquia de
Vilanova, per a que la millorasen y pagasen tasca y brassatge y
después de la sua mort ho pagasen a Casserras. Affrontan la una
a llevant ab lo torrent de Culfret, a mitgdie ab lo Clos de Isarn,
alou de dit monastir, a ponent y tremuntana ab dit monastir y
ab lo mas de Pere Company. Y la altre, que és en lo puig sobre
las casas de Ysarn, affronta a llevant ab lo camí que va a la
Iglèsia, a mitgdie ab lo mitg de la costa de dit puig, a ponent y
tremuntana ab alou de dit monastir y ab lo marge més gros. Per
lo que rebé 6 diners.
472
1155, juliol, 24
Donació. Pere Castellet dóna a Ramon Ricart una honor situada a la
parròquia de Susqueda, al lloc anomenat Puigagut, per la qual
pagarà la meitat dels esplets i la tasca i una entrada de 4 sous.
Sant Vicens de Susqueda”, f. 172r. Regest en paper de 1787. Nota al marge:
“Número 2, legajo 1, armario 1, estancia 8.
Als 24 juliol 1155. Pere Castellet donà a Ramon Ricart un

honor que tenia en la parròquia de Susqueda, en lo lloch dit
460 IRENE LLOP
Puigagut, a la prestació de la mitat dels explets y tasca. Entrada

de 4 sous.
473
1156, agost, 6
Testament sacramental. Bernat, abat de Cardona, Ramon, capellà,
Pere Puigverd, Berenguer de Callers, Bertran de Llobera i Erall de
Miria, en qualitat de marmessors del difunt Ramon de Cardona,
fan públic el seu testament sota jurament, el qual presten davant
l’altar de Sant Pere, fundat a l’església de Sant Miquel de Cardona.
Fa diverses deixes a les esglésies de Sant Vicenç de Cardona, Sant
Miquel de Cardona, Santa Maria de Pla, Santa Trinitat, l’Hospital
de Jerusalem, a la seva dona i a familiars. Deixa al monestir de
Sant Pere de Casserres 6 diners en sal de Cardona per cada dia que
se’n vengui.
[A] AAC, s. n. Original perdut.
B APSMV. Fons Sant Vicenç, ACC, núm. 1.027. Original (580 × 455 mm).
C ADS. Secció Cardona, núm. 25, índex, f. 291, núm. 1.027. Regest del se-
gle XVIII.
D BC. PASQUAL, vol. IV, f. 294-296. Còpia simple en paper del segle XVIII.
a CASAS, El monestir…, núm. 154, pp. 260-263.
b GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona..., núm. 195, pp. 273-276.
In nomine Dei patris omnipotentis. Hec est iudicialis condicio

seu publicatio ultime voluntatis cuiusdam defuncti nomine Raimundi
Cardonensis, quam publicant sui manumessores seu helemosina-
rii per scripturam sui testamenti ab eo ordinati et electi, scilicet
dompnus Bernardus, abbas Cardone, et Raimundus, capellanus,
et Petrus Podio Verd et Berengarius de Callers et Bertrandus de
Lobera et Erallus de Midia, ut si mors illi evenisset ante quam
alium testamentum feceret, plenam potestatem habeant distribuendi
omnia sua mobilia vel inmobilia, sicut hic invenerint scriptum.
Nos vero post eius obitum, ego Bernardus, abba Sancti Vincencii
Cardone, et Raimundus, capellanus Sancti Michaelis eiusdem castri,
et Arnallus, sacerdos eiusdem ecclesie, iuramus super altare Sancti
Petri quad est fundatus infra ecclesiam Sancti Michaelis Cardone,
quia nos vidimus et audivimus quando iamdictus Raimundus,
detentus magna infirmitate, set pleno sensu suo et loquela plena,
suum testamentum laudavit et firmavit in nostra presencia, sicut
hic est sbriptum. Et hoc iuramus in presenciam Petri, prioris Sancti
Vincencii sacerdotis, et Guillelmi, sacricustodis et iudicis.
In primis dimisit corpus suum ecclesie Sancti Vincencii Car-

donensis, ut ibi honorifice tumuletur et fratris eiusdem loci susci-
perenteum quasi proprium fratrem. Et dimisit predictee ecclesie
Sancti Vincencii suam hereditatem et partem molendinorum et
ortorum, medietatem, scilicet, ex omnibus, quantum ibi habebat
vel abere debebat quocumque modo, ut in perpetuum possident ea
predicta ecclesia ad suum proprium alaudium, excepta medietate
unius molendini quam dimisit inter Sanctum Michaelem Cardone
et Sanctam Maria de Plano, exceptis directis ortorum quod eccle-
sie Sancti Petri Rodes debet ibi abere. Et dimisit prescriptee ecclesie
Sancti Vincencii XII denarios in sale Cardone per unumquemque
die quod sal vendatur, ullo modo ut in perpetuum possideat eos
ad suum proprium alodem. Et dimisit ecclesie Sancti Michaelis
Cardone et Sancte Marie de Plano XII denarios ut habeat eos ex
predictis denariis quos dimisit Sancto Vincencio per unamquemque
ebdomadam quod sal vendatur ad suum proprium alaudium, ut
cotidie exoretur Deus pro anima sua in ecclesia illa. Supradic-
ta autem molendina et ortos sunt in flumine Cardenarii, supra
molendinos Sancti Vincencii. Et dimisit ecclesie Sancti Vincencii
iamdicti unam condaminam alaudii quam habebat in termino
de Molsosa, subtus Rodballs, ut in perpetuum possideat eam ad
suum proprium alaudium pro anima sua et fratris sui Guillelmi.
Et dimisit ecclesie Sancti Petri Castriserris VI denarios in sale
Cardone per unumquemque die quod sal vendatur, ullo modo
omni tempore ad suum proprium alaudium. Et dimisit ecclesie
Sancte Trinitatis, et dedit ei in vita sua et post mortem suam,
unum sextarium salis in sale Cardonensis per unamquemque
ebdomadam quando sal vendatur, omni tempore, ad suum pro-
prium alaudium. Et dimisit Milicie Ierusalem unum mansum in
termino de Molsosa, que dicitur Coma Longa, cum omnibus sibi
pertinentibus pro anima sua et fratris sui Guillelmi. Et dimisit
Hospitalis Ierusalem unum mansum in termino de Molsosa, quod
dicitur Prad, cum sibi pertinentibus, pro anima sua et fratris sui
Guillelmi. Et dimisit coniugi sue Elicsendi D moabbetinos ex suo
exovarii, ut abeat eos in castro Falchs et in castro Taiad et in
Molsosa et in Amalla, ut tantum teneat eos usquequo Raimundus
Fulchonis redimat eos D moabbetinos in auro. Et dimisit Dulcie,
sororis sue, castrum de Falchs et castrum Colonici de Maredme,
ita tamen ut redimat eos ex his quibus tenent eos inpignus. Et
dimisit Raimundo Fulchoni, consanguineo suo, omnem suum hono-
rem, scilicet, quantum habebat et abere debebat in Cardona et in
462 IRENE LLOP
Segarra et in Ausona et in Ierundense et in Vales et in Penedes et

in omnibus locis, excepto hoc quod dimisit sorori sue supra scripte
ett excepto hoc quod dimisit coniugi sue prefixe, ut Raimundus
Fulchonis redimat eum, et postea libere possideat eum, salvis in
omnibus directis ecclesiarum Dei de omnibus supra scriptis. Et
misit inpignus omnes suas exidas Cardona debitoribus suis, ut
tantum teneant eas quo usque recuperent quasque illis debebat,
et misit baiulum in predictas exidas, videlicet, Poncium Ysarn, ut
ipse fideliter quod adunet omnes expletos ex predictis exidis et
persolvat eos suis debitoribus, ita tamen quod medietatem persolvat
Sancto Vincencio et Sancto Petro et aliis suis debitoribus Cardone
et aliam medietatem ad aliis debitoribus. Et quando omnes erunt
pagati, predictas exidas libere revertintur Raimundo Fulchoni, ut
predictus suus baiulus abeat suum lucrum, sicut modo abet. Et si
debitores Cardone fuerint primi pagati, predictas exidas libere aliis
debitoribus sit usquequo sint pagati. Et debebat ecclesie Sancti
Vincencii CLXXIII solidos; et Sancto Petro Castrisserris quantum
baiulus suis recte computaverit, et Sancte Marle Solsone I re-
ceptum. Cocard MCXII moabbetinos; Petro de Palacio MDCCLXI
solidos; Guillelmo de Guardies CCCC solidos; Poncio Isarni M
solidos; Raimundus de Palacio CCCL solidos; Petrus Rula XVIIII
moabbetinos; Bertrandus de Lobera CXX moabbetinos; Petrus
Muntaner XLV solidos; Bernardo Gocard et Arnallo Cascals CL
moabbetinos; Poncet de Cervera XXIIII solidos; Bermon de Viver
CCL solidos; Petro Traver XXXV moabbetinos. Et LXXXX solidos
Iohanni de Partanag; CL moabbetinos Stephano de Murcia; CC
moabbetinos hominibus de Segur; CL solidos Raimundo de Gra-
ner; XL solidos Guerreta de Berga; C solidos Petro Ermengod de
Minorisa; X moabbetinos Baiet; XII moabbetinos Petro Bermundi
et filio suo; XX moabbetinos Raimundo de Tolosa; LXXVI solidos
Bord de Poncio Guillelmi; XVII solidos et medio Rabaco; XXII
solidos Girberto de Vico; XX moabbetinos Bartolomeo de Calaph;
LX solidos Petro de Caorc; XIII moabbetinos Raimundo Poncio;
DXX solidos Berengario de Rosset; XXXII solidos Bernardo de
Monte Eschivo; CCC moabbetinos Arnallo de Caorc; IIII solidos
Raimundo de Palacio; C solidos per cavallum de Talamancha;
Bernardum de Media CCCC solidos et alia sua debita que hic non
sunt scripta et fuissent inventa, fiant persoluta, sicut supradicta
alia; Bernardo Agalbo C solidos; Petro Rula LXXX solidos. Post
quam hec omnia ordinavit et mutata voluntate sua nobis scien-
tibus obiit ex hoc secuIo. Nos vero supradicti intra spatium VI
mensium legaliter roboravimus, in presencia supradictorum viro-

rum et aliorum multorum, manibus propriis firmamus. Si autem
Raimundus Fulchonis qui ipse dimisit suum honorem, si infregerit
suum testamentum vel abstuIerit aliquid suis debitoribus, sicut
supra stabiliuit, aut ipse non persolverit sua debita prenotata cum
amore debitorum, et si infra LXta dierum cum fuerit comonitus
redigere noluerit, omnem suum honorem prenotatum, excepto
hoc quod dimisit Sanctis Dei, dimisit sorori sue Dulcie et nepote
sue et duobus filiis Guillelmi Raimundi, seneschalc, Guillelmo de
Montechatanis et fratri suo, ut accipiant eas uxores et persolvant
sua debita, sicut supra scriptum est. Hoc iussit facere iamdictus
Raimundus Cardone. Rogavit namque dominum suum comitem
Barchinonensem ut, si Raimundus Fulchonis noluerit attendere
suprascripta omnia, ipse faciat tenere supra scripta sororis sue et
nepote, sicut iamdictum est, et faciat paccare debita sua.
Actum est hoc VIII idus augusti, anno Domini MCLVI.
Bernardus, abbas +. Raimundi, capellani, sig+num. Amallus,
sacerdos +. Sig+num Petri, prioris et sacerdotis, sig+num GuilleImi
de Guardies, sig+num GuilleImi de Nafrug, sig+num Poncii Isarn,
sig+num Petro Piomaz, nos qui hoc sacramentum vidimus.
Guillelmus, sacrista et lator iuris, hoc confirmo legibus +.
Petrus subdiachonus, qui hoc scripsit die et anno SSS. quod
supra.
474
1156, octubre, 15
Sentència. Es presenta a Bernat, arquebisbe de Tarragona, un plet en-
tre el bisbe de Vic i el prepòsit de Santa Maria de Solsona sobre la
possessió de les esglésies d’Anglesola, de Tàrrega, del Talladell, de
Queralt, de Santa Coloma, de Figuerola i de Jorba. El prepòsit de
Solsona addueix els anteriors donatius dels bisbes de Vic, espe-
cialment de Ramon d’Anglesola, i el privilegi del papa Eugeni. Els
assessors li donen la raó.
A ADS. Perg. 685. Pergamí original (79 × 175 mm).
a BACH, Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona..., núm. 357, pp. 444-446.
Anno Dominice Incarnacionis MCLºVI idus octobris subscri-

tum iudicium a venerabili Bernardi, Tarrachonensi archiepiscopo,
464 IRENE LLOP
datum fuit. Facilius memorie mandatur, que literis traduntur, quam

que verbotenus exprimuntur. Eapropter, ego Bernardus, Tarracho-
nensis archiepiscopus, causam Vicensis et Celsonensis ecclesie que
in presentia nostra et multorum apud Cervariam ventilata fuit,
et allegaciones hinc inde prolatas, et sentenciam ex his latam
scripture tradere curavi. Petebat namque venerabilis frater noster
Petrus, Vicensis episcopus, a preposito Celsonensi ecclesias de An-
gularia et de Tarraga, de Taiadel, de Cheralto, de Sancta Columba,
de Figerol, de Iorba, quas afferbat sui iuris et ecclesie Vicensis
esse, ea videlicet racione quoniam omnes ecclesia sui episcopatus
cum omni dote sua ad episcopi ordinationem pertinet. [Calderó]
Prepositus vero Celsonensis ecclesias omnes quas ab eo exigebat
Vicensis episcopis ad ius ecclesie Celsonensis pertinere affirma-
bat, salvo tamen iure episcopali; tum que omnes ille ecclesie vel
a fundatoribus vel a laicis, qui eas iure hereditario possidebant
secundum consuetudinem regionis ecclesie Celsonensi oblate sunt;
tunc illquia quosdam de illis quinquaginta annis possederat, sicut
ecclesias de Anglerola; tunc, quia predecessor suus Raimundus epis-
copus predictas ecclesias omnes Celsonensi ecclesie cum scriptura
concesserat, quam propria manu confirmaverat; cui et scripture
quidam de canonicis vicensibus subscripserunt, et dominus epis-
copus qui nobis movet questionem propria manu illam scripturam
corroboravit, qui tunc temporis erat archidiachonus Barchinonensis
et canonicus Vicensis; tunc quia dominus Papa bone memorie
Eugenius, privilegio sacro ecclesie Celsonensi has omnes eccleisas
expresse confirmavit. His dictis et productis in medium insturmen-
tis et per lectis ex oblatione fundatorum et laicorum et episcopi
concessionem et domini Papa Eugenii confirmatione, ita respondit
Vicensis episcopus: “Oblatio sive donatio quam a fundatoribus sive
a ceteris laicis ecclesie Celsonensi factam esse dictis, non tenet,
quoniam contrarius divinum facta esse perhibetur. In canonibus
enim pena excomunicationibus laicis, clericis vero pena depositionis
infligitur in vestituram ecclesiarum a laicis suscipientibus. Quare
non tenet hec donatio sive obltio a laicis contra formam canonum
facta. Si ergo non tenet donatio quoniam iniusta fuit, nec tenet
XXXª vel Lª annorum prescriptio quam nobis opponitis, quoniam
possessio vestra semper vitiosa fuit. Instrumentum a predecessore
nostro factum et a me corroboratum, in quo ecclesias istas vobis
concessit nobis non preiudicta, ea videlicet racione quoniam hoc
instrumentum factum est sine concensu nostri capituli, immo qui-
busdam de concanonicis nostris reclamantibus. Privilegium vero
domni Pape nichil vobis confirmat nisi illa que iuste et canonice
possidetis. Set si hec contra formam canonum, sicut superius
hostensum est possidetis auctoritate domini Pape et privilegii eius,
non possidetis. Sed predictas ergo rationes has ecclesias quas a
vobis itere petimus iniuste possidetis”. Ad hoc Celsonensis prepo-
situs ita respondebat: “In vestitura ecclesiarum a laicis facta que
sub interminatione pene in canonibus prohibetur, illa intelligenda
est ue a principibus vel ceteris laicis per violentam succesionem,
tam in capellanis quam in episcopis et abbatibus fieri solet, nec de
illa que a religiosis laicis devote sit; qui timore Dei et pro salute
animarum suarum ecclesias, quas iniuste possidebant, Deo iuste
offeret, sicut isti fecerunt. Prescriptio vero XXXª annorum, cum
iusta sit, vobis iuste opponitur, cum et si iniusta esset, vobis iuste
opponetur propter XXXª annorum vel eo amplius taciturnitatem.
Ecclesias istas etiam resistentibus quibusdam vestris canonicis, et
quibusdam inconsultis nobis concedere potuit episcopus, cum iste
ecclesie ad comunitatem canonicorum non pertineant. Domini Pape
privilegium has ecclesias iuste et canonice nobis confirmavit, quo-
niam iuste et canonice eas sicut ostensum est possidemus”: Ex his
allegationibus contra hinc inde prolatis, Deo auctore, sentenciam
protulimus communi assensu assessorum nostrorum [...]1 episcopi
Barchinensis et venerabilium archidiachoni et sacriste Barchinonen-
sis et Borrellis, canonici Gerundensis et sacrista [...] Rivipullensis
et magistri Seguini; sententia autem hec est: Quoniam ecclesias
istas super quibus disputatum est oblatione fide[lis]
Habeant Deo et ecclesie Sancte Marie de Celsona oblatas
omnes ex tenore instrumentorum cognovimus ex consuetudine
re[... re]mansit et nullam unquam usque ad nostra tempora ques-
tio super talibus donationibus aliquibus ecclesiis mot[... reli]giosis
locis oblatas fide occulta cognovimus veluti ecclesiam de Casserres,
eccl[esiam ...] Agerensis et hoc a romana ecclesia procedere sunt,
quare dispositio ad episcopum pertinebat quia de m[...] ecclesie
Celsonensiam per scripturam concesse [...] cui non licet adversus
ea que semel placuerunt venire [...] Celsonensis ecclesia conces-
sionem episcoporum possidet confir[...] nostrorum ecclesias istas
super quibus inter[...]. Non enim, volumus vel audemus [...] locis
religiosis confirmasse [...] Barchinonesis episcopus [...].
Petri prioris [...].
1. La part final de l’instrument presenta grans pèrdues de text.
466 IRENE LLOP
475
1154-1156, desembre, 6
Donació. Martí i la seva muller Ermengarda donen al monestir de Sant
Pere de Casserres una honor a Mirambell o Castelltort, al lloc ano-
menat Niusant.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que l’escrivà és Pere Ramon Ar-
nau, datat el 6 de desembre de l’any 18 del rei Lluís el jove.
“Número 10. Se troba en lo llibre de Mirambell, foleo 24”.
Als 6 desembre 1156. Martí y sa muller Ermengardis donaren

a Casserras un honor en Mirambell o Castelltort y lloch dit Niusant.
Que affronta a orient ab la viña de Sant Pere, a mitgdie ab lo
torrent de Olera, a ponent ab Guillem Berenguer, y a tremuntana
ab lo Puig de Niusant y una quarterada devall Castelltort.
476
1157, maig, 10
Donació. Bernat Guardiola, curador del seu fill, dóna al sagristà d’Amer
el quart de blat del seu mas Rovira, situat a la parròquia de Sant
Climent, al terme d’Amer.
Sant Genís Sa costa”, f. 216r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: ”Núme-
Als 10 maig 1157. Bernat Guardiola, curador de son fill,

donà al sagristà de Amer la quarta part del blat se culliria en lo
seu mas Rovira, de la parròquia de Sant Climent, terme de Amer,
suffragànea de Sant Genís Sacosta.
477
1138-1157, agost, 9
Donació. Bernat Tord dóna a Casserres la tasca de blat i vi de l’alou que
té a la parròquia de Tavertet, tal com disposa el seu testament. El
prior de Casserres dóna a Bonpar l’esmentada tasca de Bernat, el
seu avi, i paga al monestir una punyera de blat per la festa de la
Mare de Déu d’agost i una mitgera de vi per Tots Sants.
vol. 4513). Regest en paper. Datat l’any 2 del rei Lluís Menor.
Als 9 agost 1157. Bernat Tord donà a Casserras la tasca de

blat y vi del alou que tenia baix la roca, en la parròquia de Ta-
vertet, així com ho tenia disposat en son testament. Y en seguida
lo prior de Casserras donà a Bonpar la tasca que havia donat al
dit monastir Bernat Tord, son avi, pagant al monastir una puñe-
ra de blat per Nostra Señora de Agost y una mitgera vi per Tots
Sants.
478
1139-1159, gener, 7
Donació. El prior i monestir de Casserres donen a Guillem de Cabrera
i a la seva dona Adaleda un molí que tenia l’esmentat cenobi a la
parròquia de Sau, al Gual, a canvi d’una mitgera de forment de
cens i una feixa de terra situada sobre el molí. Guillem i la seva
muller reconeixen que són propis del monestir.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que es tracta d’una escritura rasga-
da. Datat a 7 idus de gener de l’any 2 del rei Lluís menor.
468 IRENE LLOP
Als 7 janer 1159. En poder de Arnaldo, monjo. Lo prior y

monastir de Casserras donà a Gielm de Cabrera y a sa muller lo
molí que tenia dit monastir en la parròquia de Sau, a saber en lo
Vado, perque ho pocehisen durant sa vida en servey del dit monastir,
baix lo cens de una mitgera forment per Nostra Señora de Agost
y una fexa de terra que és sobre dit molí, que fou de Ramon de
Cabrera. Y los dits Cabrera prometeren ser homens propis de dit
monastir y defensar los alous que tenia lo dit monastir, y morts
ells degués retornar tot a dit monastir.
479
1159, maig, 20
Donació. Albert i la seva muller donen a Ramon de Parra dues peces
d’era situades a la parròquia de Sau, als llocs anomenats Glicena
i Trioles, paga el cens d’una gallina.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. El nom de la dona d’Albert és Saurina.
Als 20 maig 1159. En poder de Pere, presbítero. Arberto y sa

muller donaren a Ramon de Parra y als seus dos pessas de hera
que dit Parra tenia en la parròquia de Sau, en los llochs anome-
nats la una en Gilcena y la altra en Triolis, baix la prestació del
cens de una gallina.
480
1160, febrer, 19
Donació. Pere Guillem, prevere i paborde de Casserres, dóna a Gui-
llem, prevere, el mas Soler.
B ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769, f. 39v, núm. 5. Regest en paper. Nota al
marge: “N 5. Donacion de un manso en Caserras. 243”.
Donacion otorgada por Pedro Guillermo [presbitero] y pabor-
de de Caserras a Guillermo presbitero del manso nombrado Soler
sito en el mismo lugar de Caserras en el condado de Ossona,

ante Petro T a 11 de las calendas de marzo año 23 del reynado
de Luiz menor.
481
1161-1162, desembre, 20
Donació. Gia dóna a la seva germana uns alous situats a Vilalleons, al
lloc anomenat Pedrós.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el nom de la germana és Guie,
datat l’any 25 del regnat del rei Lluís.
lalleons”, f. 57v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 10, legajo
Als 20 desembre 1162. En poder de Letabundo, sascerdot.

Gia donà a sa germana uns alous en Vilalleons, en lo lloch dit
Petros, fins a las Roviras de Sant Pere, en los llochs dits Sota la
Roca Rasmunda y en Masagueras y en altres llochs per possehir-
ho vivint y después a sos fills
482
1163, novembre, 24
Donació. Pere Vives i la seva dona donen a Pasqual, el seu germà, una
peça de terra situada a la parròquia de Folgueroles, al lloc anome-
nat Clot, sota domini del monestir de Casserres. Salva el dret del
cenobi i del seu batlle.
A 8 kalendas desembre del any 26 del rey Lluís junior. Pere

Vives y sa muller donaren a Pascal, son germà, una pessa de te-
rra en la parròquia de Folgarolas, baix domini de Casserras, en
lo lloch anomenat al mateix Clot. Que afronta. a orient ab alou
470 IRENE LLOP
de Dulcia de Aquaviva, a mitgdie ab alou de Guillelma Madaia,

a ponent y tremuntana ab alou de Ramon Fulco. Salvo lo dret
al dit monastir y de son batlle, y ab pacte que morint sens fills
tornàs als donadors
483
1164
Sentència. El jutge arbitrari Guillem, bisbe de Girona, Guillem de
Montcada i el jutge Miró, davant el rei Alfons I, dicten sentència
en la causa entre el monestir de Sant Pere de Casserres i Bernat
de Montesquiu per la possessió d’unes terres que havia usurpat
aquest noble. La sentència és a favor del cenobi.
a VILLANUEVA, Viage literario por las iglesias..., vol. VII, p. 7. Sense indicació de
font.
b SERRA, “Els senyors...”, vol. I, p. 160.
484
1166, octubre, 13
Donació. Ramon, senyor de Mirambell, dóna a Ferrer dues cases a
Mirambell, per les quals paga 2 gallines i 1 fogassa.
Als 13 octubre 1166. Ramon, señor de Mirambell, donà a Ferrer

dos casas en Mirambell. Afrontan a orient ab Pere Bonus, a mitgdie
ab la casa de Sant Sadurní, a ponent ab Conesa, y a tremuntana ab
casal de Casserras. Pagant al donador 2 gallinas y una fogasa.
485
1169, abril, 25
Donació per entrada de monjo. Guilleuma Meda, vídua, i els seus
fills, amb el consentiment de les persones referides, donen a Cas-
serres el seu fill Arnau, que es farà monjo. Donen a aquest cenobi
les possessions del mas Casals, de Vilanova, i la part de les dues
moles, per lliure i franc alou.

b PLADEVALL, Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 122 i 159. Regest.
Als 25 abril 1169. Guillerma Meda, viuda, y sos fills, de

concentiment de diferents personas que se referexen, donaren a
Casserras a son fill Arnaldo per a que servis a dit monastir baix
las reglas de Sant Benet. Y tambe donaren al mateix monastir tot
lo que tenian en lo mas Casals, de Vilanova, y la part de las dos
molas per libero y franch alou.
486
1170, juliol, 18
Testament. Maria de Gurri dicta testament. Nomena marmessors i
demana que l’enterrin a Santa Eugènia. Fa deixes a diversos reli-
giosos, a Sant Pere de la Seu de Vic i als seus fills Ramon, clergue,
Pereta, Arnau, Pere, Berenguer i Alais. Deixa a la seva filla Pereta
el mas Cases Dellà, sota domini de Sant Pere de Casserres.
B BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/83 (signatura antiga IX/17).
Trasllat de 9 de febrer de 1224. Pergamí (190 × 265 mm). Una taca dificulta la
lectura del marge esquerre de les línies 1-10 i 13-16. Línies d’escriptura molt
marcades. Al dors: “Roda nº 94, legajo 10, armario 1, estancia 15”, “hh 92”, “nº
170”, “Compta per esta casa com lo monestir de Casserres se fou (o te alou) en
lo mas Casa Della a Roda. Roda”; “1170/1224”; “C 83”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 104r. Regest en paper de 1787. Nota al marte: “Mas
Casas. Número 94, legajo 10, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 18 juliol
1170. Maria de Gurri feu testament, ab lo qual feu varias dexas y a Pereta, sa
filla, lo mas Casas, de domini de Casserras”.
In Christi nomine. Ego [Maria Gurri, iacens in e]gritudine et

loquela memoria facio meum testamentum et eligo manumissores
videlicet P[etrum et Beren]garius et Arnallus, fratri eius, et Petrus
[...]enario et Petrus de Narbona et Gerallus de Narbona sive Petrus
Erumir atque Guillemus [...] isti abeant potestatem accipere meam
partem de pane et vino et carnem unde facient bene nostrum [...]
inferius ordinatum.
472 IRENE LLOP
In primis dimito Domino Deo et Sancte Eugenie meum cor-

pus ad sepeliendum et animam ad regendium cum III solidos.
Et ad suo presbitero III solidos et apero presbitero XII diners
et Guillemo presbitero XII diners. [Et Ermen]garius levita XII
diners et apecrus Bernardus monachus X diners, et ad Albani si
venerit Gerosolimam relinco [...]. Dimito ad Sancto Petro sedis
Vico III solidos et I carceriam tritico et aliam carceriam ord[ei...]
rotundam II solidos. Dimito a Raimundo, clerico, filio meo, meum
campum et [...] in parrochia Sancte Eugevenit [sic], apud Socha-
rrats salvus d[...] Sancti Petri Castris Serensis et aliis hab[...] a
Raimundo, clerico, filio meo, duas pecias terre et alodio que abeo
et teneo in parrochia Sancti Petri sedis Vici, et unam subtus Pug
de Gardiols et alia est super terre de molendino de Muntetels
et est iusta honore Sancti Petri relinco a Raimundo clerico filio
meo unam faciam terre de alodio in parrochia Sancte Eugenia
in locho v[ocato] Cols et illam [...] est magor de aliis quas ibi
ebeo. Relinco a Raimundo clerico I cub et I barril maior. Dimito
a Raimundo [clerico filio] meo victum et vestitum honorificent in
manso de Guri. Et in manso de Colle medium per medium. Et
f[...]cere et advenit bene usque sit p[...] et teneat sue hereditatem
tantum usque dum velet Petrus et Berengarius. Et ego Maria de
Guri recocnosco a Raimundo, clerico, filio meo illam, fasciam
terre quem vocant Ingal unde habebat magnam fasciam o factam
iniuriam quem habebat col[...] a Raimundo, clerico, filio meo. Et
est ipsa honor in parrochia Sancti Petri Vic, in iamdicto loco,
et acipit tascam Sancti Petri Vici et omni homines siant quod
Raimundus sacerdos, quem vocant pastor, donavit a Raimundo,
clerico, nepoti suo, sum cartula scripta et firmati. Et in istam
faciam terre [...] uque ad istradam publicam. Dimito a Pereta,
filia mea, ipsum meum mansum quem abeo et teneo pro Sancto
Petro Castris serensis quem vocant Cases dela,1 sicut avo meo
Raimundus Mironis de Guri. Et est [...] suo testamento ad omnem
meam voluntatem salvo iure Sancti Petri chastrisserensis. Dimito
a Pereta, filia mea, XXXV solidos pro indiumento de ipsa pigno-
ra quem teneo de campo Malanec. Dimito ad Pereta I vacha et
I bouo et XXXV bestias minuta et V flacadas en IIII lanciolos et
II pulumars et abeat hoc quod superius est scriptum sine vinculo
nullus homo idem femina ad suam voluntatem faciendam. Dimito
ad Arnaldo, filio meo, ipsum meum honorem quem abeo in par-
rochia Sancti Martini de Brulio et ipsius honorem quem abeo in
parrochia Sancte Marie de Seva et ipsum meum honorem quem
abeo in parochia Sancti Genesi de Teradello in Pug C[...]er III

pecias terre alodio et I baril minor. Dimito ad Arnaldo XL solidos.
Dimito a Petro, filio meo, ipsum mansum de Guri et molendinis,
et dimito ille honore quem abeo in alteracacione quod Petro et ad
suis exceptus supradictum, qui est dimisim. Dimitto a Berengario,
filio meo, ipsum mansum de Colle exceptus supradictum qui est
dimisium. Dimito ad Maria, filia mea, II flato lini et I puneriam
tritico et laudo suam incartacionem. Dimito ad Alais, filia mea,
II flatos lini et I puneriam tritico laudo suam in cartacione. Tali
pacto quod Petrus et Berengarius et Arnaldus qualicumque obierint
sine liberis re[...] ab aliis fratres. Et ego Maria de Guri rogo et
mando istum testamentum manead firmum et in erim mando a
Petro et a Berengario et ad Arnaldo et omnes manumisores meos
ista cartula sit data a Raimundo, clerico, filio meo. Dimito a Ber-
nardo Sancte Eugenie XII diners. Dimito a Raimundo de Benages
XII diners et omnia supra scripta teneat dum vivat post obitum
meum fiat sicut scriptum.
Est XV kalendas augusti, anno XXXIII regni regis Leuvici
iunioris. Sig+num
Marie de Guri, qui hoc laudo et firmo. Sig+num [...] de Guri,
filii mei. Sig+num Berengarii, filii mei. Sig+num Arnaldi, filii mei.
Sig+num Petri de Teraris. Sig+num Petri de Narbona. Sig+num
Geraldi de Narbona. Sig+num Petri Erumiri. Sig+num Guillemi
Geraldi de Costa.
Guillemus sacer, qui hoc scripsit die et anno quo SSS. su-
pra.
Petrus acolitus, qui fideliter transtulit anno domini M CC
IIII, V idus febroarii SSS.
1. quem a dela, subratllat al document.
487
1170, març, 29
Donació. Pere de Guàrdia i la seva família donen a Ramon de Parra un
alou situat a la parròquia de Sau, al lloc anomenat Trioles, prop
de l’alou de l’esmentat Parra, amb un cens de 2 capons, la tasca
del pa i el quart de verema.
474 IRENE LLOP

Als 29 mars 1170. En poder de Pere, prebere. Pere de Guàrdia,

sa muller y fills donaren a Ramon de Parra un alou que tenian
en la parròquia de Sau, en lo lloch anomenat Triolas y cerca lo
alou de dit Parra. Que affronta a llevant ab lo alou de dit Parra,
a mitgdie ab alou de Guillem de Cabrera que té lo mateix Parra,
a ponent ab lo camí de sota las casas de dit Cabrera y a tremun-
tana ab alou de dit Parra. Baix lo cens de 2 capons, tasca de pa
y quart de verema.
488
1171, setembre, 8
Donació. Pere i la seva muller Laureta donen a Pere i a la seva mu-
ller Ramona un jornal de terra de l’honor que tenen al castell
d’Avellana, a la parròquia de Roda, a l’Espinalt, i dues peces de
terra de l’honor a les Planes.
Sant Pere de Roda”, f. 104r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Espinalt
i Planas. Número 95, legajo 10, armario 1, estancia 15”.
Als 8 setembre 1171. Pere i sa muller Laureta donaren a

Pere y a sa muller Raymunda un jornal de terra de aquell honor
que tenen en lo castell de Avellana, en la parròquia de Roda, en
lo Espinalt y dos pessas de terra del honor en las Planas, per a
millorar-las, ab pacte de pagar de dit jornal quart y brasatge als
señors de ell, y als donadors la quarta part del vi y de las dos
pessas tasca a Casserras.
489
1171, setembre, 30
Donació. Arnau Guillem Costa dóna a Casserres la meitat d’un mas
situat a la parròquia de Sant Martí, prop de la Guàrdia. Confirma
al monestir la donació que el seu avi va fer de l’altra meitat del

mas.
en paper de 1787. Nota al marge: “Número 20, legajo 2, armario 1, estan-
cia 15”.
Als 30 setembre 1171. Arnau Guillem Costa donà a Casserras

la mitat de un mas ab sas casas i terras que tenia en la parròquia
de Sant Martí de Roca o en las cercanias de la Guàrdia. Y con-
firmà al dit monastir la donació que son avi li havia fet de la
altre mitat de dit mas. Y affronta a orient, mitgdie y tremuntana
ab lo riu Ter, y a ponent ab alou de Ripoll o de dita iglesia de
Sant Martí.
490
1171, octubre, 2
Establiment. El prior de Casserres dóna a Arnau Guillem, anomenat
Costa, un mas situat a Sant Martí, que el seu avi havia lliurat al
cenobi. S’estableix el pagament d’un cens de dos gallines al mo-
nestir.
Miquel de la Guàrdia, sufragànea de Sant Pere de Roda”, f. 121v. Regest en
Als 2 octubre 1171. Lo prior de Casserras donà a Arnau

Guillem, dit Costa, un mas que dit monastir tenia en Sant Martí
de Roca per donació feta al dit monastir per son avi Berenguer,
possehint-lo en alou de dit monastir al cens de 2 gallinas.
491
1171, octubre, 17
Donació. Ramon i la seva muller donen a Ramona, la seva filla, i a
Pere, el seu marit, una feixa de terra i una quadra que tenien a la
Guàrdia, al lloc anomenat Estrada o camí de sota el Pujolar, en
alou de Casserres pel qual paguen el quart i el braçatge d’esplets.
476 IRENE LLOP

en paper de 1787. Nota al marge: “Camí de sota Pujolar. Número 22. Legajo 3.
Armario 1. Estancia 15”.
Als 17 octubre 1171. Ramon y la sua muller donaren a

sa filla Raymunda y a Pere, son marit, una fexa de terra y un
quadro que tenian en la Guàrdia y lloch dit Estrada o camí de
sota lo Pujolar que va de Sant Miquel a Vilagelans en alou de
Casserras, a la prestació de quart y brasatge de explets. Ab pacte
que morint ella y sos fills retornàs als donadors, salvo lo domini
de Casserras.
492
1171, octubre, 31
Venda. Ponceta i el seu fill Pere, amb el consentiment del prior de
Casserres, venen a Guillem Coma un mas que tenen per alou de
l’esmentat cenobi, situat a la parròquia de Santa Maria de Man-
lleu, a Puigabadal, pel preu de 115 sous i sis feixes d’ordi, i amb el
quart, el braçatge, dos gallines i altres censos.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que es va fer davant Berenguer,
levita.
Als 31 octubre 1171. Pometa y Pere, son fill, ab concentiment

del prior de Casserras, veneren a Guillem Coma lo mas possehian,
alou de dit monastir, en la parròquia de Manlleu, en lo lo lloch
anomenat Puigabadal, ab sos drets, al cens de quart y brasiàtich,
2 gallinas, y altres censos. Preu 115 sous y 6 feixas de ordi.
493
1172, setembre, 11
Testament. Testament de Goaudus de Curull. Nomena marmessors el
seu nebot Arnau de Malla, Pere de Sant Hipòlit, Bernat, prevere
de Sant Pere, i Ramon de Dosrius. Fa diversos llegats al monestir
de Santa Maria de Ripoll, on vol ser enterrat, a la seu de Vic, al
seu bisbe, a l’orde de l’Hospital i del Temple, als monestirs de Sant
Pere de Casserres i de Sant Joan de les Abadesses, i a les esglésies
de Sant Andreu de la Vola i Sant Pere de Torelló. Al seu fill Bernat
li deixa els castells de Curull, de Torelló i de Doscastells i assigna
altres béns als seus fills, filles i dona.
A ACA. Cancelleria, Alfons I, núm. 129. Còpia coetània. Estat de conservació
regular a causa d’un forat a la part inferior dreta del document.
B Canalars I, f. 110, núm. 173 (sac 13).
a GROS, L’Arxiu..., núm. 99, p. 40.
b FERRER, Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses..., núm. 121, en
premsa.
In nomine Domini. Ego Goaudus de Currulio, iacens in

egritudine, et timens repentinum eventum mortis, facio meum
testamentum et eligo meos manumissores: Arnaldum de Medaia,
nepotem meum, et Petrum de Sancto Ypolito, et Bernardum, pre-
berum Sancti Petri, et Raimundum de Duobus Rivis; et si forte
de hac infirmitate antequam aliud testamentum facia me mori
contingerit, ipsi distribuant res meas sicut inferius iniuntero.
In primis dimitto Domino Deo et Sancte Marie Rivipolli,
corpus meum ad tumulandum et anima mea ad gubernandam.
Dimitto Deo et Sancte Marie suum alodium de Bruguera, et
refectionem monachis et familie eorum; et pro anima Guilelmi,
filii mei, quinquaginta solidos; et pro anima mea mulum unum;
et operi ecclesie Sancti Petris sedis Vici V solidos; et episcopo
V solidos. [Inter] Hospitalem et miliciam Templi equum meum
falutim, et arma mea, et arma Guilelmi filii mei, et dividant
per medium; et dimitto Sancto Petro Castrisserensi X solidos; et
Sancte Andree de Vesola V solidos; et Sancto Petro de Turrilione
X solidos; et dimitto Sancto Iohanni gallinas illas quas habeo in
molendinis de Boscherons. Meum equum brunum dimitto dimitto
[sic] pro mei debitis persolvendis. Dimitto Bertrando, filio meo
maiori, castrum de Currilione, cum suis fevis et alodiis que ibi
habeo; et castrum de Turrilione, cum suis fevis et alodiis qui ibi
habeo; et castrum de Duocastela, cum suis fevis; et domos de Vilar,
478 IRENE LLOP
cum suis alodis. Et Arnaldo filio meo dimitto hereditatem illam

que fuit Bertrandi fratris meis. Item dimitto Bernardo filio meo
alodium meum francum in parrochia Sancti Felicis de Turrilione,
et si voluerit cum illo alodio sit monachus Sancte Marie Rivipolle.
Dimitto Ermessendi filie mee mansum de Bochet [sic] quem habeo
a Olóth [sic] et precor coniugem meam quod ipsa velit. Quod si
ipsa noluerit habeat Ermessendis filia mea in pignore illo quod
teneo de Ugone de Bas centum morabatinos et mansus supradic-
tus remaneat coniugi mee in vita sua. Et post mortem filiis meis
et suis illi cui ipsa melius voluerit. Dimitto coniugi mee Secherie
omnem meum honorem, tali pacto: ut nutriat filios meos et suos
diligenter, et sint domina et potens in honore et hoc sine marito;
Arnaldus de Medaia manuteneat illam et honorem in quantum
potuerit. Et si ipsa noluerit rema<ne>re in honore [cum] filios suos
et meos nutrire, habeat sponsalicium suum cum meo alodio de
Bas in vita sua sicut, in carta sua resonat. Post obitum vero eius,
revertatur Arnaldo filio meo preter duos mansos, unum de Riera
et alium de Ecclesia, quos dimitto Bertrando, filio meo. Dimitto
coniugi mee medietate pannorum et qui sunt de thalamo nostro, et
oves, et capras, et unum par bovium, et aliud par bovium melius;
dimitto domus mee cum una [asina]. Et uxor mea et Arnaldo de
Medaia nepos meus, faciant de meis expletis honorifice refectionem
meam sicut superius iniunxi. Dimitto coniugi mee et filiis meis
omnia illa debita qui mihi debentur. Precor autem meos manumis-
sores et mando illis quod ipsi requirant hec debita a debitoribus
meis, et si nolunt reddere pacifice [debitum ...] reddant. Precor
Bernardum de Bisaura sicut amicum meum, quod sit adiutor et
defensor cum Arnaldo de Medaia nepote meo. In manum cuius
Arnaldi dimitto ego totum honorem meum, tali pacto: ut ipse nu-
triat, vestiat, custodiat filios meos usque ad decem annos. Dimitto
Geralde filia mea [manso] de Supra Mancium, quem dedi illi pro
suam hereditatem, cum valente trium milium solidorum, et solvo
illum de pignore. Et si filii mei obierit sine legitime prole, dimitto
Arberto de Sallisforis castrum de Currilio, cum suis fevis, et precor
illum sicut amicum meum quod in quantum potuerit adiuvet ad
gobernandum honorem meum et domum meam et filios meos; et
dimitto Arberto de Salliforis et Geralde filie mee castrum de Duo-
castela, cum suis fevis [...] filii [...] sine legitimam prole; dimitto
Petro de Sancto Ypolito et Guilelme filie mee uxori sue castrum
de Turrilione, cum suis fevis et castrum de [Mesleu], cum suis
fevis [...] Arnaldo de Medaia nepoti meo domos meas francas de
Vilar dimitto et omnem meum alodium francum quod habeo in

parroquia Sancti Petri de Turrilione, et Sancti Andree de Vesola,
et Sancti Martini de Cutis, et Sancti Vicencii et Sancti Felicis.
[Inter] Saurina et Ermessent filias meas alodio de [...] et mediam
per medium. Notum sit omnibus quod Gaurcerandus de Sales
debet mihi quingentos solidos monete Barchinone; et Raimundus
[...ngentos] solidos; et Raimundus de Sancto Stephano L solidos;
et Arnaldus de Sancto Stephano alios L solidos; Berengarius de
Lasplanes XLIIII solidos; Bernardum de [...] meum et amicum ut si
opus fuerit filiis meis defendat illos contra cunctos homines. Iterum
mando coniugi [...] persolvat [...] debitum et Arnaldus de Medaia
nepos mei in quantum potuerit adiuvet illarum. Et si obierit omnis
et filiis meis deveniat sua hereditate ad Bertrandum filium meum.
Et si Bertrandis sine prole revertat sua hereditas ad filium meum
Arnallum. Et si Arnallus obierit sine prole deveniat sua hereditas
ad filium meum Bernardum. Dimitto decimum Sancti Laurencii,
et de Oris, et Sancte Cecilie, cum omnibus aliis fevis, Bertrando
filio meo; et si obierit sine prole deveniat filio meo Arnallo, et de
Arnallo a Bernardum.
Actum est hoc testamentum III idus setembris, anno XXXVI
regnante rege Lodovico, iuniore.
Sig+num Guadi de Currilio, qui hoc testamentum facio fir-
marique rogo. Sig+num Arnaldi de Medaia. Sig+num Petri de
Sancto Ypolito. Sig+num Raimundi de Duobus Rivis. Sig+num
Arberti de Salliforis. Sig+num Secherie, ucoris Gaudi de Curri-
lio. Sig+num Bernardi de Meeu. [Sig+num Bernardi de Bisaura].
Sig+num Bernardi de Fraissenet. Sig+num Poncii de Turrilione.
Sig+num Ugonis [...]
494
1173, febrer, 3
Donació per entrada de monjo. El prior de Casserres accepta com
a monjo Pere, clergue, que dóna a aquest monestir 100 sous, un
sester d’ordi, cinc de vi i quatre juntes de terra d’alou.
Miquel de la Guàrdia, sufragànea de Sant Pere de Roda”, f. 121v. Regest en
480 IRENE LLOP

b BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 77. Regest. “Testimoni
és també de esta veritat un Acte que està en lo Arxiu del any 36 del Rey Lluís
lo jove, lo qual acte és una admissió que féu lo prior de Casserras Ugon y tota
la comunitat, en la qual admeten per religiós cluniacense del dit Monastir de
Casserras a Pere Clergue; y lo dit Pere donà al Monastir de Casserras un alou,
que tenia”.
Als 3 febrer 1173. Lo prior de Casserras acceptaren per religiós

a Pere, clergue, prometent mantenir-lo de tot observant obediència
fins a la mort. Y dit Pere donà al monastir 100 sous que li devia,
un sextari de ordi, 5 de vi y 4 juntas de terra de alou seu.
495
1173, maig, 16
Testament. Testament de Guerau de Sau. Deixa al monestir de Sant
Pere de Casserres el mas Baucells de Sorerols. Mentre visqui el
seu fill Arnau en tindrà la possessió, a canvi de pagar la tasca al
monestir.
Sant Miquel de Serarols, suffragània de Tavertet”, f. 159r. Regest en paper de
Als 16 maig 1173. Geraldo de Sau feu testament ab què dexà

a Casserras lo mas Baucells de Serarols, possehint-<h>o vivint son
fill Arnau pagant tasca al dit monastir.
496
1173, agost, 18
Establiment. El prior del monestir de Sant Pere de Casserres estableix
a Pere Barran i a la seva muller el mas Gurri, de Taradell, al lloc
anomenat Real. S’estableix la prestació de la tasca i de dos capons
de cens.
C ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 696v-r, núm. 34 (signatura antiga RP,
Sant Genís de Taradell”, f. 137r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 18 agost 1173. Lo prior de Casserras establí a Pere Ba-

rran y a sa muller lo mas Gurri, de Taradell, prop lo lloch dit
Real, a la prestació de tasca y de dos capons de cens y reserva
del domini.
Se troba tom primer de Actes, fòleo 451.
497
1174, maig, 3
Donació. Hug, prior de Casserres, dóna a Arnau i a Bernat d’Espluga
el mas de la Muralla Vella, que el tindran durant quinze anys.
S’estableix el pagament de 20 sous de moneda barcelonesa i cada
any hauran de donar els censos, directes i usatges al monestir.
dors: “Lo mas de Muro Vetulo”; “hh 44”; “Nº 52 Carta ab la qual consta com lo
mas Muro Vetulo en la parrochia de Roda es del monestir de Caserres. Roda”;
“Roda nº 96, legajo 10, armario 1, estancia 15”; “1174”; “C 84”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 104r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Mas de
la Muralla Vella. Número 96, legajo 10, armario 1, estancia 15”. Nota al mar-
ge: “Als 3 maig 1175. Lo prior de Casserras donà a Arnau y Bernat Espulgas
lo mas de la Muralla Vella ab totas sas terras y molí situat a la parroquia de
Roda y Sant Vicens de la Riera, ab pacte de pagar los drets acostumats al dit
monastir y per 15 añs. Y finits fós libre al monastir de llervar-los dit mas”.
Pateat cunctis scire volentibus, quod ego Hugo, prior Castris-

serrensis, cum consilio et voluntate fratrum nostrorum, donamus
et comendamus vobis Arnaldo et Bernardo de Espluga mansum
de Muro Vetulo cum omnibus suis pertinenclis et affrontacionibus
et cum molendino suo. ln tali pacto ut vos donetis nobis omnem
censum et omnes directos et omnes usaticos qui inde exire debent
annuatim, et bene nutriatis et teneatis infantes \scilicet Vitale/,
Martini et Rosse secundum posse vestrum usque ad XVci annos.
Quod si de istis infantibus erit devenerit mors infra iamdictos
XV annos habeatis et teneatis dictum iamdictum mansum cum
omnibus suis pertinenciis et ingressibus et egressibus suis et bene
plantetis et edificetis et domos bene condirigatis et construatis.
Et si infra iamdictos annos obierit unus vobis ex ambobus alius
qui supervixerit teneat at habeat supradictum mansum usque ad
482 IRENE LLOP
suprascriptum terminum transactis autem XV annis si habitatores

Sancti Petri Castrisserrensis voluerint retinere vos in hoc iamdicto
manso sit in eorum voluntate et si noluerit faciant vobis reddere
omnes vestras melioraciones1 quas ibi feceritis ad laudamentum
proborum hominum. Et accepimus \pro hac comendacione/ de
vobis suprascriptis XX solidos monete barchinonense. Est autem
istum mansum in parrochia Sancti Vicencii de Riera et in parro-
chia Sancti Petri Rote. Si quis hoc frangere voluerit agere non
valeat set in duplo componat. Ego Hugo prior SSS. et confirmo.*
Actum est hoc V nonas maii, anno XXXVII Regnante Ludo-
vico rege iuniore.
Sig+num Raimundi, monachi et sacerdos. Sig+num Poncii,
monachi et sacerdos. Sig+num Arnalli, monachi et sacerdos. Sig+num
Guilelmi Raimundi, monachi et sacerdos. Sig+num Arnalli monachi.
Sig+num Petri, clerici de Ruvira vel baiuli. Sig+num Petri, baiuli
de Guardia. Ego Bernardus, monacho et sacerdos, qui hoc firmo.
Sig+num Raimundi monacho puer.*
Aimericus monachus et sacerdos, qui hoc scripsit cum litteris
suprapositis in V linea, sub die et anno SSS. quo supra.
1. Melioraciones després de missiones, ratllat.
498
1174, maig, 28
Donació. Bernat Puig i els seus fills, amb el consentiment del monestir
de Casserres, donen a Arnau, clergue, el mas Soler, situat a Pruit,
en alou sota domini del monestir. S’estableix el pagament de la
tasca al cenobi, i un pernil o 12 diners als donadors.
Als 28 maig 1174. Bernat Puig y sos fills, ab concentiment

de Casserras, donaren a Arnau, clergue, lo mas Soler en alou,
situat en Pruit, que se té en domini de dit monastir, no podent
proclamar altre señor, pagant tasca al dit monastir y a ells una
perna o 12 diners.
499
1174, setembre, 3
Donació. Arnau Costa dóna a Casserres el delme del mas que té a la
parròquia de la Guàrdia, per la salvació de la seva ànima.
15”.
Als 3 setembre 1174. Arnau Costa donà a Casserras tota la

décima del mas tenia en la parròquia de la Guàrdia, en Sant Martí
de Roca, per a què ho pocehís en remey de la sua ànima.
500
1175, abril, 17
Establiment. El monestir de Casserres estableix a Domènec de Roca-
fort i a la seva muller una era situada a la parròquia de Sau, al lloc
anomenat Riera, que Guillem, clergue, tenia per aquest monestir
mentre va viure, per tal que la posseeixin els dos. S’estableix el
pagament de la tasca i el braçatge de pa, i el quart i el braçatge de
verema.
Als 17 abril 1175. En poder de Aymerich, monjo. Lo monastir

de Casserras donà a Domingo de Rocafort y a sa muller aquella
hera que Guillem, clergue de Mamfre, tenia per dit monastir durant
sa vida solament, y així mateix li donà las demés pocessions que
ja tenia per dit monastir, situat en la parròquia de Sau y lloch
anomenat Riera, per a que ho pocehissen durant la vida dels dos,
baix la prestació de tasca y brasatge de pa y quart y brasiàtich
de verema.
484 IRENE LLOP
501
1176, febrer, 8
Empenyorament. Hug, prior de Casserres, empenyora a Pere, sagristà
de Vic, una honor situada a Vila Albina, amb els censos i drets,
mentre visqui, pel preu de 73 morabatins que s’han de descomptar
dels 100 que havia deixat al monestir amb el seu testament.
Als 8 febrer any 1176. Hugo, prior de Casserras, empenà a

Pere, sagristà de Vich, lo honor que tenia en Vila Albina ab los
censos y drets. Ab pacte que ho possehís durant sa vida y, mort,
tornàs al dit monastir. Preu 73 morbatins que devian computar-se
ab los 100 que havia dexat al dit monastir ab son testament.
502
1176, març, 9
Donació. El prior del monestir de Casserres dóna a Pere Godard la bat-
llia del delme de Vilanova, que posseirà mentre visqui, per la qual
paga al cenobi 10 morabatins.
Als 7 idus mars 1176. En poder de Aymerich, monjo. Lo prior

del monastir de Casserras donà a Pere Godardi, durant sa vida,
la batllia de la dècima de Vilanova ab tots los drets que dit batlle
devia rebrer. Ab pacte que en lo dia señalat per partir lo graner
donàs al dit monastir la refecció y que lo restant que adquirís ho
posàs en alou de dit monastir a lloch ahont se pogués encontrar
per lo servey de dit monastir, y que mort tornàs dita batllia al
monastir. Per la qual donà 10 morbatins.
503
1176, març, 28
Establiment. El prior de Casserres estableix les batllies de Sant Andreu
de Pruit i els censos de diversos masos, situats des del pont del riu
Ter fins a Collsuspina, pels quals paga 38 morabatins.
Als 28 mars 1176. Lo prior de Casserras establí a N las

batllias tenia en Sant Andreu de Pruit y los censos, servituts en
varios masos situats des del pont del riu Ter a Collsespina. Per
38 morbatins.
504
1176, juny, 1
Establiment. El sagristà de Casserres estableix a Guillem Gallifa la
part corresponent dels esplets i dels censos que rep d’un camp,
que té en alou del cenobi, situat a Sant Hipòlit, al lloc anomenat
Cornudells, per 3 sous de cens.
Al primer juny 1176. Lo sagristà de Casserras establí a Gui-

llem Gallifa las parts de explets y censos que rebia sobre lo camp
que tenia en alou de dit monastir en Sant Hipòlit, en lo lloch dit
Cornudells, al cens de 3 sous.
505
1176, agost, 1
Donació. Arnau de Tanyà i la seva muller donen al seu fill Pere el mas
on viuen, amb el molí, tret de la feixa de Sant Jaume i la del seu
486 IRENE LLOP
germà, i la meitat d’una honor que tenen pel monestir de Casser-

res a la parròquia de Tavèrnoles, a la Coromina.
vèrnolas”, f. 36v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 6, legajo 1,
Als 1 agost 1176. En poder de Vidal, sascerdot. Arnaldo de

Tañia y sa muller donaren a son fill Pere tot lo mas de Tania
ahont habitavan, ab totas sas pertinàncias del molí en amunt,
exceptat la fexa de Sant Jaume y una fexa de Geraldo, son germà.
També li donaren la mitat de tot lo honor que allí tenian per lo
monastir de Casserras, en la Coromina, situat en la parròquia de
Tavèrnolas.
506
1176-1177, març, 16
Permuta. El monestir de Casserres permuta amb Ramon de Pujada,
canonge de Vic, un alou que aquest monestir tenia a Vinyoles a
canvi del mas Puigabadal, que Ramon tenia com a penyora del
cenobi.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat l’any 40 del rei Lluís menor.
Als 16 mars 1176. Lo monastir de Casserras permutà ab Ra-

mon de Podiat, canonge de Vich. Ab la qual dit monastir li donà
lo alou tenia en Viñolas, durant sa vida solament, y dit canonge
los donà lo mas Puigabadal, que tenia en peñora de Casserras.
507
1177, abril, 5
Donació. El prior de Casserres dóna a Bernat de Dosrius la tercera part
del que rep del castell de Dosrius i del seu terme.

vol. 4513). Regest en paper de 1767. Nota al marge: “N 5. Concesión. 207”.
Dos traslados de una concesión hecha por el Prior de Ca-

serras a Bernardo de Dos Rius de la tercera parte de todas las
cosas que de dicho castillo de Dos Rius y sus terminos se puedan
percibir. Hecho en Barcelona a 5 abril 1177 con otro auto dentro
que contiene lo mismo.
508
s. d. [1176-1177]
Jurament. Guillem de Cardona, fill de Ramon Folc i d’Elisabet, presta
jurament de defensar els béns i els servidors de Sant Vicenç de
Cardona i de Sant Pere de Casserres.
A APSMV, Fons Sant Vicenç, ACC, núm. 1. Pergamí original (138 × 90 mm).
B BC. PASQUAL, vol. IV, f. 109r. Còpia simple en paper del segle XVIII
b GALERA, Diplomatari de la vila de Cardona…, núm. 225, p. 306.
Iuro ego Guillelmus de Cardona, filius Raimundi Fulchonis,

qui iam fuit, et filius Elisabet, femine, qui iam fuit, quod ab ista
hora in antea fideles era ad domum Sancti Vincentii Cardonensis
de omni onore que abet vel in antea hebebit et ad domum Sancti
Petri Castri Serrensis de omni onore quem habet vel habebit que
no la·ls tolre ne·ls entolre ne la·ls peiorare per nuil mal velz et
adiuvabo eam ad defendere et ad tenere contra cunctos homines
per fidem sine engan. Et si in aliquo infregero, redirigera usque
XXX dies, quod clerici Sancti Vincentii et monachi Sancti Petri
me demandaverint per Deum et hec Sancta.
Sig+num Guillelmi de Cardona.
509
1178, desembre, 21
Donació. Ponç de Casserres dóna a Ramon Bapits una honor situada
a Gurb i Granollers, al lloc anomenat Bapits, amb la condició de
donar la tasca del pa. Ha pagat 12 sous d’entrada.
488 IRENE LLOP
Sant Andreu de Gurb”, f. 139r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 21 desembre 1178. Pons de Casserras donà a Ramon

Bapits lo honor <que> tenian en Gurb y Granollers, en lo lloch
dit Batipectos, en lo Clos y Comellas; ab pacte que prestàs als
donadors tasca de pa. Per entrada de 12 sous.
510
1178, agost, 1-1179, juliol, 31

Donació. Bremon, vescomte, i la seva muller Ermessenda, vescomtes-
sa, donen al monestir de Sant Pere de Casserres l’església de Santa
Maria de Vallclara i tot el que tenen al terme d’Angelans.
a BOLÓS, Història del monestir de San Pere Casserras…, p. 68. Document fals.
En lo any 41 del Rey Lluís lo més Jove y de Christo 1178

lo Bescomte Bermundo y sa muller la Bescomtessa Ermessendis
donaren al Monastir de Casserras la Iglésia de Santa Maria de
Vallclara ab totas sas pertinèncias, y tot lo que tenian en lo terme
de Angelans. Y Ugon Prior de Casserras ab tota la comunitat los
donaren carta de germandat, y los fan participans de totas las
bonas obras que se farian en las Iglésias y Monastirs de Cluní y
de Casserras.
511
1180, març, 17
Venda. Bernarda i altres persones venen a Pere de Parra una peça de
terra situada a la parròquia de Sau, al lloc anomenat Trioles, pel
preu de 4 sous.

Als 17 mars 1180. En poder de Guillem, levita. Bernarda y

altres vengueren a Pere de Parra y als seus la pessa de terra que
tenian en la parròquia de Sau, en lo lloch anomenat Triolis, per
preu de 4 sous.
512
1180, abril, 24
Donació. El prior de Casserres dóna a Arnau d’Espluga i a la seva dona
Maria el mas de Muralla Vella amb el molí, situat a Roda i Sant
Vicenç Sarriera, juntament amb la filla de Martí de la Muralla
Vella i Rosa, la seva muller, per tal que Pere, fill d’Arnau i Maria,
es casi amb ella, o bé un altre fill del matrimoni si aquest mor.
S’estableix que si Vidal, fill de Martí, tornés i volgués recuperar el
mas, hauria de pagar les despeses a Arnau i pagaria 10 sous per
l’aixovar.
[A] BUB. Pergamins de Sant Pere de Casserres, C/85 (signatura antiga VIII/12).
Original (295 × 95 mm). Al dors: “Sancti Vincencii de Rieria”; “Sancti Petri
de Roda”; “hh 66”; “Mas Muro Vetulo”; “Nº 53 Carta ab la qual consta com lo
prior de Caserres fa donacio del mas de Muro Vetulo a cens de nou sous en
la parrochia de Sant Vicent de Riera y de Sant Pere de Roda.Sant Vicent de
Riera. Roda”; “Roda nº 97, legajo 10, armario 1, estancia 15”; “1180”; “C 85”;
segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 104r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Mas
de la Muralla Vella. Número 97, legajo 10, armario 1, estancia 15”. Regest:
“Als 24 abril 1180. Lo prior de Casserras donà a Arnau Espluga y a sa muller
Maria lo mas de la Muralla Vella ab son molí y pertinèncias, situat en Roda y
Sant Vicens de la Riera, junt ab la filla de Martí de la Muralla Vella y sa muller
Rosa, per a que la prenga per muller ab lo dit mas Pere, fill de Arnaldo. Y si
dit Pere faltava antes de pendrer dita muller, la prengués un dels altres fills de
Arnaldo que sobreviuria. Y si Vidal, fill de Martí, vingués antes de efectuarse
la boda i volgués recobrar lo mas, degués retornar los gastos a Arnaldo y així
mateix si vingués después de fetas las bodas, y a més dega donar 10 sous per
axovar”.
Notum sit omnibus hominibus tam presentibus quam et fu-

turis. Quem ego Hugo, prior Sancti Petri Castrisserrensis et totius
490 IRENE LLOP
ipsius ecclesie conventus, donamus vobis Arnaldo de Espluga et

uxori tue Maria et filio vestro Petro mansum nostrum de Muro
Vetulo cum omnibus suis pertinenciis et affrontacionibus et cum
ingressibus et egressibus suis, cum filia Martini de Muro Vetulo
et uxor eius Rossa, nomine Saurina, ut habeat sibi in uxorem
Petrus, filius Arnaldi iamdicti, cum manso prenominato. Et si Pe-
trus suprascriptus obierit ante qua accipieret Saurina in uxorem,
accipiat eam in uxorem unus ex aliis filiis Arnaldi qui superstites
fuerint. Et si Vitalis, filius Martini et Rosse uxor eius, venerit an-
tequam nupcie iste fuerint per acta et voluerit recuperare mansum
istum prenominatum, reddat ad Arnaldo vel suis omnes missiones
quas in manso et in omnem honorem fecerit, ad laudamentum
seniorum Sancti Petri et proborum hominum sine enganno. Et
si forte post nupcias factas Vitalis venerit et voluerit recuperare
mansum suprasciptum similiter reddat ad Arnadlo vel suis omnes
missiones sicut superius scriptus est. Donet itaque Vitalis X soli-
dos monete barchinonense ad sororem suam Saurina et ad virum
suum filium Arnaldi per exovar. Et si Saurina obierit sine infante
legitimo procreati de viro suo filio Arnaldo suprascripto, similiter
propinqui sui Saurine reddant omnes missiones ad Arnaldo vel
suis, si voluerint recuperare mansum suprascriptum. Et propter
hoc donum quod vobis facimus, accipimus a vobis VIIII solidos
monete barchinonense. Est autem hec omnia in comitatu Auso-
na, in parrochia Sancti Vincencii de Riera, ad Muro Vetulo, et in
parrochia Sancti Petri Rote, in locis nominatis ad ipso Guadoler
et ad Fontes. Et hoc totum quos superius est scriptum abeas et
teneas ad fidelitatem et ad servicium Sancti Petri et nostrum et
successorum nostrorum omni tempore. Si quis hoc dirrumpere
voluerit, agere non valeat set in duplo componat.
Actum est hoc VIII kalendas maii, anno XL III regni regis
Ludovici iunioris.
Honorem istum prescriptum abeas et teneas et possideas tu
Arnaldus et uxor tua Maria, et filiis tuis sicut iamdicum est, et
omni proieniei vestre tali modo ut prenominatum mnsum bene
labores et plantes, et domos condirigas et molendinum rehedificas,
et dones nobis annuatim omnes expletos et censos et usaticos et
servicios qui inde exire debent de istum honorem iamdictum.
Ego Hugo prior, confirmo SSS.* Sig+num Poncii monachi et
sacerdotis. Sig+num Raimundi monachi et sacerdotis. Sig+num
Petri monachi et sacerdotis atque sacrista. Sig+num Arberti mo-
nachi pueri. Sig+num Petri baiuli de Guardia. Sig+num Poncii,

monachi et sacerdotis. Sig+num Petri Ysarni. Sig+num Petri de
Fontesereno. Sig+num Willelmi de Bacco baiuli. Sig+num Poncii,
pater eius.
Aimericus monachus et sacerdos, qui hoc scripsit die et anno
SSS. quo supra.
513
1180, juny, 1
Venda. Pere de Prat i la seva família venen a Ramon Ponç tres peces de
terra del seu alou franc situat al comtat d’Osona, a la parròquia
de Sant Pere de Roda, al lloc anomenat Passadores, pel preu de 15
sous de moneda de Vic.
Original (163 × 113 mm). Ratllat de l’escriptura molt marcat. Al dors: “hh
1”; “Pere ven a Guilem tres peces de terra en Roda en lo loc dit passadors
nº 157 Roda”; “Roda nº 28, legajo 10, armario 1, estancia 15”; “Vendicio facta
Raimundo Poncii de tribus pecias terre in parrochia Sancti Petri de Roda per
petrum de prati et uxorem eius Guillelma et infantes eius Arnaldum et Pe-
trum atque Ferariam, facta kalendas iunii anno XL III Regni Regis Ludovici
minoris”; “1180”; “C 86”; segell BUB.
Sant Pere de Roda”, f. 104v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Passa-
doras. Número 98, legajo 10, armario 1, estancia 15”. Regest: “Als 1 juny de
1180. Pere Prat y sa muller Guillerma, veneren a Ramon Pons y als seus tres
pessas de terra que tenian en Roda, en lo lloch dit Passadoras. Que las dos són
a las Planas y la altre al Quadrell, ab totas sas pertinèncias. Preu de 15 sous”.
In Domini nomine. Ego Petrus de Prati et uxor mea Gui-

llelma et infantes nostri Arnallus et Petrus atque Ferrera, omnes
in simul vendimus tibi Raimundum Poncii et cuicumque tu velis
donare vel dimitere ad sanctos sive ad homines, ad bordos sive
ad legitimos, et omnia progenies et posteritati tue omni tempore,
III pecias terre ex nostro alodio franco quas habemus in comi-
tatu Ausone, et in parrochia Sancti Petri Rode, in loco quem
vocant Passadoras. Quarum due sunt ad Planas, tercia est ad
Quadrel. Quantum in predictis tribus peciis terre nos habemus
et habere debemus totum tibi integriter vendimus, cum omnibus
affrontacionibus et ingresibus et egresibus et utilitatibus suis per
alodium francum, pro precium XV solidos bone monete Vici. Et
492 IRENE LLOP
est manifestum. Quod de iure in vestrum tradimus dominium et

potestatem sicut melius dici vel intelligi potest, per alodium fran-
cum ad omnem vestram voluntatem vestrorumque faciendam in
perpetuum si quis hoc dirrumpere voluerit agere non valeat sed
in duplum componat.
Facta est ista vendicio kalendas iunii, anno XLIII regni regis
Ludovici iunioris.
Sig+num Petri de Prati, sig+num Guillelma, sig+num Arnalli,
sig+num Petri, sig+num Ferera, nos qui hoc vendicione fecimus
et firmamus firmarique rogamus. Sig+num Andree de Olivera.
Sig+num Petri de Basas. Sig+num Petri de Torreela.
Raimundus sacerdos, qui hoc scripsit die et anno SSS. quo
supra.
514
1150-1180, setembre, 8
Donació. Ramon Niumal, la seva muller i el seu fill donen a Barcelona,
filla i germana, el mas Coll, que tenen sota el domini de Casserres,
situat a la parròquia de Folgueroles, al lloc anomenat Coll. Amb el
consentiment de la seva família, Barcelona dóna aquest mas per
esponsalici al seu marit Guillem.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que es va fer davant Bernat, sots-
diaca. Datat 6 idus de setembre de l’any 14 del rei Lluís menor.
A 6 idus setembre any 43 del rey Lluís junior. Ramon Niumal,

sa muller y fill donaren a Barcelona, filla y germana respective,
lo mas Coll ab sas pertinèncias, que possehian en domini de
Casserras en la parròquia de Folgarolas, en lo lloch dit Coll. Y
dita Barcelona, de concentiment de sos pares y germà, donà per
esponsalici a son marit Guillem lo dit mas, per possehir-ho durant
sa vida y después sos fills, si ne dexava, y si no ne tenia retornàs
als propinquos de dita donadora.
515
1180, setembre, 28
Establiment. El monestir de Casserres estableix a Berenguer Llorenç
una feixa de terra situada a la parròquia de Manlleu. S’estableix
el pagament del quart i del braçatge de pa i vi, així com 3 sous i 6
diners al batlle per l’entrada.
Als 28 setembre 1180. Lo monastir de Casserras establí a

Berenguer Llorens una fexa de terra en la parròquia de Manlleu,
a la prestació de quart y brasatge de pa y vi. Per la entrada de
3 sous y 6 diners al batlle.
516
1181, novembre, 6
Empenyorament. Guillem de Tanyà, la seva muller i filles empenyoren
a Bernat Sala i als seus fills un alou de la parròquia de Vilanova,
al lloc anomenat Ardola, pel preu de 2 morabatins rectes d’or, per
tal de tenir-lo durant deu anys a partir de Sant Andreu. S’estableix
que ningú pugui redimir l’esmentat alou.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el nom de la dona de Guillem
és Maria.
Als 6 de novembre de 1181. En poder de Vital, sacerdot.

Guillem de Tama, Martina, sa muller, y fillas empeñaren a Bernat
Sala y a sos fills tot lo seu alou que tenian en la parròquia de
Vilanova, en lo lloch dit Ardola, per preu de 2 morbatins rectos de
bon or, per a que lo possehissen desde Sant Andreu pròxim fins a
10 añs cumplerts y si entonces podian retornar dits 2 morbatins
494 IRENE LLOP
fos soltada dita peñora, y si no podian retornar o no.ls retornavan

quedàs per termini aseñalat per redimir-la de una festa de Tots
Sants al altre. Y fou pactat que may redimirian dit alou sinó de
son propri haver, de manera que ningú lo pogués redimir.
517
1182, abril, 29
Donació. El prior del monestir de Sant Pere de Casserres dóna a Ra-
mon i al seu fill Givall una feixa de terra situada a la parròquia de
la Guàrdia, a la Riera, al lloc anomenat Corbatera, sota domini
del monestir, al qual pagarà el quart i el braçatge dels esplets.
en paper de 1787. Nota al marge: “Corbatera. Número 25, legajo 3, armario 1,
estancia 15”.
Als 29 abril de 1182. Lo prior de Casserras donà a Ramon y

son fill Givallo una fexa de terra en la parròquia de la Guàrdia,
a la Riera y lloch dit Corbatera, possehint-ho en domini de dit
monastir a la prestació de quart y brasatge de explets.
518
1183, agost, 2
Donació per entrada de monjo. Bernat de Sala i la seva muller do-
nen el seu fill Pere al monestir de Sant Pere de Casserres. També
donen a aquest cenobi, per la salvació de les seves ànimes, el mas
Salomó de la parròquia de Vilanova, al lloc anomenat Ardola, i
tres peces de terra del mas Coromines.
Als 2 agost 1183. En poder de Alberto, monge. Bernat de Sala

y sa muller donaren a Casserras lo seu fill Pere per monjo de dit
monastir. Y per ell y remey de sas ànimas donaren al monastir
lo mas Salamó, ab totas pertinèncias, situat en la parròquia de
Vilanova, en lo lloch dit Ardola, que fou de Adabert Salamó. Lo
qual affronta a sol ixent ab lo grau d’en Lancer, a mig die ab la
rovira de Puig, a ponent y tremuntana ab lo riu de Cananeras.
També donaren tot lo que lo mas de Corominas tenia per dits
donadors, a saber tres pessas de terra. Tot lo que donaren del
modo ho tenian, sens reserva de batllia ni de altre dret, y encara
que son fill morís antes de ser monjo quedasen dits honors del
monastir.
519
1184, abril, 16
Empenyorament. Masaret i els seus fills empenyoren a Pere, prevere
de Mirambell, el mas, terres i cases que Pere Ferrer tenia per Ber-
tran de Mirambell, al castell de Mirambell, pel preu de 75 sous i
tres collites.
Als 16 abril 1184. Maraset y fills empeñaren a Pere, prebere

de Mirambell, lo mas, terras y cassas que Pere Ferrer tenia per
Bertran de Mirambell en lo castell de Mirambell. Preu de 75 sous
y per tres cullitas, salvo lo domini.
520
1185, febrer-març, 3
Establiment. El prior de Casserres estableix a Llobet de Gurri el mas
Coromina al Real, situat a Taradell, a canvi de pagar el quart i el
braçatge dels esplets i dos capons de cens al monestir.
[C] AASPC. Capbreu de 1335.
496 IRENE LLOP
D ACA. Monacals, Hisenda, vol. 4769bis, f. 703r, núm. 8 (signatura antiga RP,
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat el 3 de febrer de 1185, davant Fran-
cesc, monjo.
Sant Genís de Taradell”, f. 137r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Nú-
Als 3 mars 1185. Lo prior de Casserras establí a Llobet de

Gurri lo mas Coromina al Real, situat en Taradell, a la prestació
de quart y brasatge de explets y del cens de 2 capons y reserva
de domini. Affronta dit mas a orient ab lo riu Gurri, a mitgdie
ab Bernat Montells, de Malla, a ponent ab lo camí públich, y a
tremuntana ab honor de Pere Real.
Se troba també tom primer de Actes, fòleo 450. Y també una
confesió del capbreu de 1335.
521
1185, maig, 30
Donació. Berenguer de Sentfores, canonge de Vic, dóna a Duran i a la
seva dona Ermessenda el mas Bonarigues sota domini de Casser-
res, situat a la parròquia de Savassona, al lloc anomenat Bonari-
gues, a canvi del pagament anual de tres eimines de vi i dos parells
de capons.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que el nom de la dona de Duran és
Ermessenda.
Als 30 maig 1185. En poder de Vidal, sascerdot. Berenguer

de Senforas, canonge de Vich, donà a Duran y als seus lo mas
que dit Duran tenia per ell y est per Casserras, situat en la par-
ròquia de Savassona y lloch dit Bonarigues. Ab pacte que hagués
de donar cada any a ell y al dit monastir tres émines de vi y 2
parells de capons.
522
1185, juny, 26-29

Venda. Bernat Pellicer de Torrent ven a Ramon, prevere, i al seu oncle
Ramon Pujada unes cases i corrals situats a la Guàrdia, al cap de
la peça de Sant Miquel, pel preu de 13 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que es va fer davant Ramon, sacer-
dot, datat 6 calendes de juliol de l’any 1185, i que es ven un mas i cases amb
corral a la sagrera de Sant Miquel de la Guàrdia.
15”.
Als 29 juny 1185. Bernat Pellisser de Torrent vené a Ramon,

prebere, y a Ramon Podiata, son oncle, las casas y corrals que
tenia en la Guàrdia, en lo cap de la pessa de Sant Miquel. Que
afrontan a orient ab alou de Sant Pere de Vich, a mitgdie ab alou
de Sant Miquel, a ponent ab las casas de Berenguer Guàrdia, y
a tremuntana ab las de Bernat Berenguer y ab la costa de Pere
Pujolar. Preu 13 sous.
523
1185, juny, 29
Establiment. El prior de Casserres estableix a Guillem de Güells una
peça de terra del mas Güells, a canvi del pagament del quart i del
braçatge de tots els esplets a aquest monestir.
A 3 kalendas juliol 1185. Lo prior de Casserras establí a

Guillelmo de Guaiells una pessa de terra del mas Guaiells. Ab
pacte que hagués de donar al dit monastir quart y brasatge de
tots explets y salvo sempre lo domini al dit monastir.
498 IRENE LLOP
524
1185
Donació. El monestir de Casserres dóna a Guillem Ramon, a la seva
dona i als seus fills el mas Fussimanya juntament amb les terres,
a canvi haurà de pagar tres quarteres de forment segons la mesura
de Vic per la festa de Santa Maria d’Agost a aquest cenobi.
En lo any 1185. En poder de Amarich, monjo. Lo monastir de

Casserras donà a Guillem Ramon, muller y fills, al que habitaria
lo mas Fussimaña, lo dit mas ab sas terras. Ab pacte de prestar
al dit monastir per Nostra Señora de Agost 3 quarteras forment
mesura de Vich, pagador en lo dit monastir.
525
1186, maig, 26
Establiment. El prior de Casserres i el paborde de Ripoll estableixen
a Guillem de Vilagermà una heretat que fou de Ramon Dalmau.
S’estableix el pagament del quart i del braçatge entre el prior i el
paborde a parts iguals, de 16 sous de cens, dels quals 12 seran per
al prior i 4 per al paborde, i de 4 sous d’entrada.
A 7 kalendas juny any 1186. Lo prior de Casserras y lo pa-

bordre de Ripoll establiren a Guillem de Vilagermà tota aquella
heretat que fou de Ramon Dalmasi. Ab pacte de pagar quart y
brasatge, lo qual se hagués de dividir per iguals parts entre lo
prior y pabordre, y hagués de pagar 16 diners de cens, a saber:
12 al dit prior y 4 al dit paborde. Y digueren estar situada dita
heretat en la parròquia de Sant Martí. Per la entrada de 4 sous.
526
1186, juny, 26-27

Venda. Berenguer i Pere Costa venen a Ramon, prevere, i al seu oncle
Ramon de Pujada, una casa o sagrer que tenen a la Guàrdia pel
preu de 3 sous i 6 diners.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que Berenguer de Costa i Pere
Francesc venen a Ramon, prevere, de la sagrera de Sant Miquel de la Guàrdia,
datat 5 calendes de juliol de l’any 1186.
Miquel de la Guàrdia, sufragànea de Sant Pere de Roda”, f. 122r. Regest en
Als 26 juny 1186. Berenguer y Pere Costa veneren a Ramon,

prebere, y a Ramon de Podiata, son oncle, la casa o segrer que
tenian en la Guàrdia. Que afronta a orient ab lo segrer de Pere
Pujolar, a mitgdie y ponent ab las casas y corral de dit Ramon,
y a tremuntana ab los segrers de Berenguer Bernat. Preu 3 sous
6 diners.
527
1186, setembre
Reconeixement. Vidal, jueu, fa un reconeixement a Bernat Sanjust
del mas Riba.
Reconocimiento hecho por Vidal judio a Bernardo Sanjust

del manso Ripa, ante Arnaldo, en el mes de setiembre 1186.
528
1186, novembre, 5
Confirmació. El sagristà de Casserres confirma a Pere Gilabert una
honor que té a la Guàrdia, sota domini de la sagristia de la Guàr-
dia, a les Rieres, i dues feixes sobre la Plana, per les quals pagarà
500 IRENE LLOP
el quart i el braçatge dels esplets i dos capons, i per la barquera

situada a la Riera quatre capons en comptes del quart del pa i del
vi, cens del qual l’absol.
en paper de 1787. Nota al marge: “Rieras. Número 28, legajo 3, armario 1,
estancia 15”.
Als 5 novembre 1186. Lo sagristà de Casserras reduhí y

confirmà a Pere Gilabert un honor que tenia en domini de dita
sagristia en la Guàrdia, en las Rieras. Que afronta a orient sobre
la Costa, a mitgdie ab honor de Santa Maria del Pont, a ponent
ab lo riu Ter, y a tremuntana ab honor de Dalmau Castelló. Item
las dos fexas que son sobre la Plana, la una se diu Closell, y la
altre es sota las barqueras de dit Gilabert a la prestació de quart
y brasatge de explets y 2 capons y per la barquera que es en lo
honor de la Riera lo cens de 4 capons, absolent-lo del quart de
pa y vi que prestava antes.
529
1183-1188, juny, 2
Donació. El monestir de Casserres dóna a Juliol i als seus, que tenen
per aquest cenobi el mas Camps, situat a la parròquia de Vila-
lleons, on viuen, un molí a la barquera i una resclosa a la Riera, a
canvi del pagament d’un cens de dues gallines per Tots Sants.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Indica que la dona de Juliol és Pereta,
datat l’any 1183.
lalleons”, f. 58r. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 11, legajo
Als 2 juny 1188. En poder de Oliver Clapes. Lo monastir de

Casserras donà a Juliol y als seus, unum post aliud, habitants
en lo mas Camps, de la parròquia de Vilalleons, que posseheix
per dit monastir, un molí y resclosa que fabricàs en lo lloch dit
Camps, a saber lo molí en la barquera que tenia per dit monastir
y la resclosa en la matexa riera, per a posseir-ho baix lo cens de

2 gallinas per Tots Sants.
530
1188, setembre, 19
Donació. Arnau Guàrdia i el seu avi Berenguer donen al monestir de
Sant Pere de Casserres diversos alous situats a les parròquies
de Sant Pere de Roda i de Sant Miquel de la Guàrdia.
15”.
Als 19 setembre 1188. Arnau Guàrdia y Berenguer, son avi,

donaren a Casserras varios alous y terras que tenian en las parròquias
de Roda y la Guàrdia, sens expressar noms ni afrontacions.
531
1188, novembre, 26
Establiment. El monestir de Casserres dóna a Burdo Violo i a la seva
muller el mas Abadal juntament amb les terres i drets, situat a la
parròquia de Santa Maria de Manlleu, a canvi de pagar dos ca-
pons al cenobi.
Als 26 novembre 1188. Lo monastir de Casserras donà a

Burdo Violo y sa muller la señoria y dret que dit monastir tenia
en lo mas Abadal y sas terras, situat en la parròquia de Manlleu,
podent-ho possehir vivint pagant dos capons a Casserras y después
de sa morts retornàs al monastir.
502 IRENE LLOP
532
1189, abril, 20
Donació. El monestir de Casserres dóna a Arnau de Tanyà el mas Coro-
mina, situat a la parròquia de Tavèrnoles, al lloc anomenat Tanyà;
lliurarà el quart i el braçatge de vi, i per la barquera i les cases
donarà un pernil de 20 diners i dos capons.
vèrnolas”, f. 36v. Regest en paper de 1787. Nota al marge: “Número 7, legajo 1,
Als 20 abril 1189. Lo monastir de Casserras donà a Arnaldo

de Tañia lo mas que tenia en la parròquia de Tavèrnolas, en lo
loch anomenat Tañia, dit mas Coromina. Lo qual afronta a sol
ixent y tremuntana ab lo torrent de Taña, a mitgdie y ponent ab
lo camí que va a Vich y ab honor de Sant Pere de Vich. Baix
prestació de quart y brasatge de pa y vi, exceptat de la barquera
y las casas, per lo que devia prestar una perna de 20 diners y 2
capons.
533
1189, agost, 6-7

Establiment. El prior de Casserres estableix a Maria i al seu marit Car-
bonell la meitat d’un molí fora de Goteles, a la parròquia de Sant
Vicenç Sarriera, pel qual dóna una entrada de 4 sous.
vol. 4513). Regest en paper de 1767. Datat el 7 d’agost.
cia 7”.
Als 6 agost 1189. Lo prior de Casserras establí a Maria y a

son marit Carbonell la mitat de un molí fora de Gotelas, en la
parròquia de Sant Vicens de la Riera, per a què lo tinga al servey
de dit monastir. Entrada de 4 sous.
506 IRENE LLOP
25. María del Carmen ÁLVAREZ MÁRQUEZ: La Baronia de la Conca d’Òdena. Barcelona,
1990.
26. Margarida ANGLADA, M. Àngels FERNÁNDEZ i Concepció PETIT: Els quatre llibres de la
reina Elionor de Sicília a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. Barcelona, 1992.
27. Jordi ANDREU I DAUFÍ, Josep CANELA I FARRÉ i M. Àngels SERRA I TORRENT: El llibre de
comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV. Primer llibre me-
morial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Navalles.
Barcelona, 1992.
28. Josep M. SANS I TRAVÉ: Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont. Bar-
celona, 1992.
29. Montserrat BAJET I ROYO: El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI.
Edició del “Llibre de les Ordinations”. Barcelona, 1994.
30. Josep HERNANDO: Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV. Volum I. Barcelona,
1995.
31. Josep HERNANDO: Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV. Volum II. Barcelona,
1995.
32. Maria Mercè COSTA I PARETAS: La casa de Xèrica i la seva política en relació amb la mo-
narquia de la Corona d’Aragó (segles XIII-XIV). Barcelona, 1998.
33. Antoni UDINA I ABELLÓ: Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona
d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II. Barcelona, 2001.
34. Ricardo CIERBIDE: Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant Joan
de Jerusalem (segles XIV-XV). Barcelona, 2002.
35. Agustí ALCOBERRO: L’exili austriacista (1713-1747). Volum I. Barcelona, 2002.
36. Agustí ALCOBERRO: L’exili austriacista (1713-1747). Volum II. Barcelona, 2002.
37. Josep Maria SANS I TRAVÉ: El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual. Primera història del
monestir de Vallbona. Barcelona, 2002.
38. Josep M. PONS I GURI: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum IV. Barcelo-
na, 2006.
39. José Enrique RUIZ-DOMÈNEC: Quan els vescomtes de Barcelona eren. Història, cròni-
ca i documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII. Barcelona, 2006.
40. Eulàlia MIRALLES (ed.): Antoni VILADAMOR, Història general de Catalunya. Volum I.
Barcelona, 2007.
41. Eulàlia MIRALLES (ed.): Antoni VILADAMOR, Història general de Catalunya. Volum II.
Barcelona, 2007.
42. Josefina MUTGÉ I VIVES: El monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona a
través de la documentació de cancelleria reial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1287-
1510). Barcelona, 2008.
43. Rodrigue TRÊTON (ed.): El llibre de les monedes de Barcelona i dels florins d’or
d’Aragó. Compilació redactada per Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, per a ús
de la seca de Perpinyà. Barcelona, 2009.
Textos i Documents. “Maior”

1. Jesús MASSIP I FONOLLOSA i altres: Costums de Tortosa. Barcelona, 1996 (format 22 ×
31 cm).
2. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Barcelona, 2001.

Col Lecció Diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Volum I

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Col Lecció Diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Volum I

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

FUNDACIÓ NOGUERA

Edició i estudi a cura de

© Irene Llop Jordana, 2009

1. PLADEVALL, A., Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya,

Cluny (1079), vindria una època d’expansió que començaria a de-

EL MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES

2. PLADEVALL, A., Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 275.

de Berguedà; altres autors han buscat en els romans i els visigots

Llenguadoc, l’església de la Bleda i els castells de Roda i Berà i

truc de Tolosa. Aquest no era l’únic cenobi que havia de recórrer

4. LLOP, I., “L’aljama de jueus de Vic al segle XIII. Orígens i consolidació de

va posar al corrent els comptes, a més es garantia la conservació

aixecament de plantes i perspectiva. Durant la Segona República

Al cap de mil anys de la seva fundació, podem visitar el

La creació d’un monestir implica la creació i gestió d’un

5. Jornet reﬂexiona sobre l’arxiu a les comunitats monàstiques.

— Capbreus 1-4 (confessions a favor dels priors de Casserres

7. PLADEVALL, A., Sant Pere de Casserres o la presència..., p. 222.

Al Llibre de las Rendas hi ha poques notícies sobre el destí

8. ABEV. ACF-3992, Pere d’Artigues, Llibre 40 de protestacions, f. 135v-140v.

recolliren la notícia que es conservava al mas Escanera de Sant

Biblioteca de la Universitat de Barcelona

10. PLADEVALL, A., Sant Pere de Casserres o la presència..., pp. 161-162.

Entre els fons que aplega trobem el del monestir de Sant

BUB. Pergamins de Sant Pere BUB. Pergamins de Sant Pere

C 16 VIII 8 29-1-1026 C 41 IX 14 3-11-1064

C 17 II 102 3-2-1026 C 42 IX 26 30-1-1065

C 18 II 112 3-2-1026 C 43 IX 15 30-1-1065

BUB. Pergamins de Sant Pere BUB. Pergamins de Sant Pere

BUB. Pergamins de Sant Pere BUB. Pergamins de Sant Pere

La biblioteca té taller de restauració i va restaurar els per-

Arxiu de la Corona d’Aragó

Descripció, folis i número de documents relatius a Casserres

Al mateix arxiu vam localitzar el volum 4769 bis que també

Descripció, folis i número de documents relatius a Casserres

Entre els pergamins dels monestirs benedictins no identiﬁcats

Arxiu Comarcal d’Osona

documents del terme de Casserres i de les diferents parròquies,

Parròquia Documents Cronologia Total Últim any

Parròquia Documents Cronologia Total Últim any

La majoria de les parròquies tenen entre 1-10 documents

transcripció de la data a l’original), el resum del contingut i la

Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic

Vers 1217 el canonge Guillem de Montral va costejar la

antigüedad y vicisitudes del monasterio de San Pedro de Caserras,

Antoni Pladevall i Font ha dedicat molts estudis al mones-

Quan l’Arxiu Comarcal d’Osona va comprar el manuscrit

L’arxiu del monestir de Sant Pere de Casserres conservava els

Documents (1075-1240): 271 (Ramon i Bonﬁll, ﬁlls de la vescomtessa Er-

13. Pladevall estudia la comunitat de Casserres a Sant Pere de Casserres o la

El bisbe de Vic donà al monestir de Casserres la capellania

l’Encarnació els trobem en documents elaborats a Cluny, Cardo-

i 1135 de Crist. En aquest cas, els donadors són els vescomtes

Núm. Any llibre Any Parròquia

—Nou documents datats al segle X. Els documents datats pel

Núm. Any llibre Any Parròquia

En alguns documents la datació és anterior a la fundació

d’una peça de terra situada al castell Cornil. A l’ACA, vol. 4769

NORMES DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

Els límits cronològics del diplomatari són el 928 i el 1321,

la puntuació, l’accentuació i l’ús de les majúscules i les minúscules,

ADG Arxiu Diocesà de Girona

BARAUT, C. “Els documents dels anys 1036-1050 de l’Arxiu Capitular