Col Lecció Diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300) Vol. I

COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA
DE SANT PERE DE GALLIGANTS

(911-1300)
FUNDACIÓ NOGUERA
www.fundacionoguera.com
Col·lecció Diplomataris
Director tècnic: Josep Maria Sans i Travé

FUNDACIÓ NOGUERA
Diplomataris, 64
Col·lecció diplomàtica
de Sant Pere de Galligants
(911-1300)
Edició a cura
d’Elvis Mallorquí
Volum I
BARCELONA, 2013
textos edievals
catalans
www.tmcat.net
© Elvis Mallorquí Garcia, 2013

Edita: Pagès Editors, S L
Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
editorial@pageseditors.cat
www.pageseditors.cat
Primera edició: agost de 2013
ISBN obra completa: 978-84-9975-391-1
ISBN volum I: 978-84-9975-392-8
DL L 890-2013
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L
www.bobala.cat
SUMARI
Pàgina
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
El fons documental de Sant Pere de Galligants . . . . 11

Notícies de l’arxiu monàstic . . . . . . . . . . 11
El pas per l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona 13
Els pergamins de Sant Pere a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Els rotlles de pergamins . . . . . . . . . . . 17
Els llibres . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Altres fons relacionats amb Sant Pere de Galligants . . 31
La present edició . . . . . . . . . . . . . . 33
Els primers segles de la història del monestir . . . . . 39

A l’entorn de la fundació . . . . . . . . . . . 39
Sobre la independència del monestir . . . . . . . 40
El patrimoni territorial de Sant Pere de Galligants . . 43
El burg de Sant Pere . . . . . . . . . . . . 44
El pla de Girona . . . . . . . . . . . . . 48
La plana de la Selva . . . . . . . . . . . . 53
6 Elvis Mallorquí
La plana del Baix Empordà . . . . . . . . . 55

Altres dominis . . . . . . . . . . . . . . 56
La comunitat del monestir de Sant Pere de Galligants . 58
Els abats . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Els monjos i els oficis . . . . . . . . . . . 61
Servents i batlles . . . . . . . . . . . . . 67
L’església i el recinte monàstic . . . . . . . . . 68
L’escriptori i la notaria . . . . . . . . . . . 72
La incidència social del monestir a través dels testa-
ments . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
La invasió francesa del 1285 . . . . . . . . . . 77
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Documents . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Normes de transcripció i d’edició . . . . . . . . 93
Sigles i abreviacions . . . . . . . . . . . . . 95

Índexs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 777
Criteris d’elaboració . . . . . . . . . . . . . 777
Índex antroponímic . . . . . . . . . . . . . 779
Índex toponímic . . . . . . . . . . . . . . . 913
INTRODUCCIÓ1
A l’interior del traçat de les muralles de Girona aixecades

a la segona meitat del segle xiv, encara s’alcen avui el claustre i
l’església de Sant Pere que, juntament amb el petit temple de Sant
Nicolau, són els principals testimonis del complex monàstic de
Sant Pere de Galligants. El podríem considerar com a monestir urbà
si no fos que, en el moment de la seva probable fundació, el segle x,
era pràcticament l’única construcció en aquest sector, separat pel
riu Galligants de la ciutat de Girona, aleshores encara reclosa dintre
els murs romans. La dedicació a Sant Pere i l’etimologia del nom
de la riera ha fet que els diversos erudits que s’hi han interessat
els relacionessin amb el passatge de l’Evangeli de Sant Mateu en
què l’apòstol Pere va negar tres vegades la seva relació amb Jesús:
“Et recordatus est Petrus verbi Jesu, quod dixerat: prius quam
Gallus cantet, ter me negabis. Et egressus foras, flevit amare.”2
1. A l’apartat de la bibliografia figuren les citacions completes de les referències

bibliogràfiques que, a les notes, apareixen de manera resumida. Igualment, l’equivalència
de les sigles dels arxius i de les col·leccions emprades es troba a l’apartat de sigles
i abreviatures.
2. Encara que el topònim “Galligans” tingui una llarga tradició històrica, la
presència de la “t” en tota la documentació llatina medieval i les interpretacions
etimològiques fan preferible el nom de “Galligants”; cf. VL, vol. 14, p. 146; Calzada, Sant
Pere..., p. 31-33; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 5. De topònims similars, en tenim uns
quants: el llogarret de Gallicant a l’Arbolí (Priorat), la casa de Galligant a la Garriga
(Vallès Oriental), la serra de Gallicanta a Rajadell (Bages), el rec de Gallicanta a Navata
i la riera de Galligants a Figueres (Alt Empordà) i l’alqueria de Gallicant a Campos
(Mallorca), a banda de diversos indrets castellans dits Gallocanta, cf. Alcover; Moll,
Diccionari..., vol. 6, p. 151; Moreu-Rey, Els nostres noms..., p. 68, 110, 153, 159 i 162;
Coromines, Onomasticon..., vol. 4, p. 300-301. En la documentació medieval, trobem el
“podium de Gallicantu” a l’Albiol (Baix Camp) el 1158 i un indret de Franciac (la Selva)
anomenat el 1272 “Gallus hii cantat”; cf. Font Rius, Cartas de población..., núm. 109;
AMGI, fons patrimonial Calderó, pergamí núm. 42 (1272.11.16).
8 Elvis Mallorquí
De moment, però, no podem certificar de cap manera aquesta

hipotètica etimologia. Les excavacions arqueològiques al monestir
i al seu entorn immediat només han permès assenyalar l’existència
d’una vil·la romana que, un cop abandonada, hauria estat substituïda
per un cementiri encara utilitzat al segle x. Al seu costat hi havia
una capella que, al segle xii, va ser substituïda per l’actual temple
de Sant Nicolau. Les dades encara són més escasses per a l’espai
ocupat per l’església i el claustre de Sant Pere de Galligants: uns
carreus decorats de pedra sorrenca, probablement romans; unes
tombes situades a la nau central, potser vinculades al cementiri
de Sant Nicolau del segle x o al de Sant Pere entre els segles x i
xii; i un mur sota el claustre que podria estar relacionat amb el
temple del segle x.3 Unes poques dades documentals i epigràfiques,
juntament amb les restes arquitectòniques i escultòriques encara
dempeus, coincideixen en indicar que l’església i el claustre van
ser construïts paral·lelament, segons un pla preconcebut, a la
primera meitat del segle xii, segurament sobre una església més
antiga. Les obres no degueren concloure fins a la fi d’aquest segle
o a l’inici del xiii, que és quan podem situar la construcció de la
rosassa de la façana de ponent de l’església.4
Des del segle xiv fins a l’actualitat el conjunt romànic de
Sant Pere de Galligants ha patit diverses reformes, destruccions i
restauracions. En primer lloc, sabem que el 1360 es va construir
el retaule major de Sant Pere, moment en què també s’estava
aixecant el cor central i el segon pis del claustre; poc després,
el 1378, els absis de Sant Pere van ser convertits en torres de
la nova muralla gòtica de Girona.5 Entre els segles moderns es
van efectuar diverses reformes internes a l’església i al claustre i
també es van edificar els edificis del palau de l’abat i de les cases
del cambrer i del sagristà, a ponent de l’església i a tocar de la
riera del Galligants.6 Els setges de Girona dels anys 1808 i 1809
van significar l’inici de l’etapa final del monestir: l’església va ser
habilitada com a hospital de sang, es va tancar el portal de Sant
3. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector nord..., p. 26-30; Llorens, Sant Pere...,
p. 16-17.
4. Calzada, Sant Pere..., p. 257-258 i 353-357; CR, vol. 5, p. 155-156; Boto,
«Articulación...»; Llorens, Sant Pere..., p. 45-47. Més que sobre la seva estructura
arquitectònica, la major part dels estudis sobre Sant Pere de Galligants han analitzat
la seva escultura romànica; cf. Calzada, Sant Pere..., p. 171-255 i 273-351; CR, vol. 5,
p. 156-169; Llorens, Sant Pere..., p. 48-71.
5. Llorens, Sant Pere..., p. 73-74.
6. Llorens, Sant Pere..., p. 45-46 i p. 74-77.
Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 9
Pere de la muralla baixmedieval, Sant Nicolau va servir com a

forn de pa i fins i tot es va instal·lar una seca al monestir per
fabricar moneda. Després de la guerra, el 1814, es va restaurar
el campanar de manera barroera i, l’any següent, Sant Nicolau
es va habilitar per al culte. Les cases de l’abat, del sagristà i del
cambrer, juntament amb la sala capitular del monestir no es van
recuperar fins als anys 1825-1833. Gairebé en va, perquè l’estiu
del 1835 la comunitat va abandonar el monestir i l’any següent
els seus béns van ser desamortitzats. Les vendes dels edificis del
conjunt monàstic es van realitzar entre el 1841 i el 1844. Fins i
tot, l’església de Sant Nicolau va ser venuda el 1842 perquè el culte
va passar al temple de Sant Pere, seu d’una parròquia sufragània
de Sant Feliu de Girona. Això va fer que l’església de Sant Pere
i el claustre fossin cedits al bisbat a través d’una reial ordre. Per
acabar-ho d’adobar, l’octubre del 1843 una greu inundació, que va
causar molts morts al barri de Sant Pere, va endur-se la meitat
del claustre i va malmetre el mobiliari encara existent al mones-
tir. Finalment, l’any 1855 la Comissió de Monuments va decidir
restaurar el claustre de Sant Pere de Galligants i instal·lar-hi el
museu que havia creat deu anys abans. Li va caldre negociar amb
el bisbat per obtenir-ne la propietat, a canvi de construir una
nova sagristia per a l’església. Aquesta situació és, doncs, l’origen
de l’estat actual del monestir: és la seu del Museu d’Arqueologia de
Catalunya a Girona.7
A banda de tot el ric patrimoni material de Sant Pere de
Galligants, encara queden moltes ombres sobre el seu passat his-
tòric, en bona part originades per les dificultats d’accés fins fa
relativament pocs anys al que queda avui del seu fons arxivístic.
En aquest sentit, la present publicació del recull dels documents
anteriors a 1300, en bona part els mateixos que Francesc Mon-
salvatje va utilitzar fa cent anys per elaborar la llista d’abats de
Sant Pere i que Josep Calzada, trenta anys enrere, no va poder
consultar del tot, vol esdevenir una aportació més al coneixement
de la història del cenobi gironí. Aquesta tasca no hauria estat
possible sense la col·laboració de molts arxivers: Alberto Torra i
tot el personal de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Josep M. Llorens
del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Narcís Cas-
tells i Josep Palomer de l’Arxiu de la Diputació de Girona, Joan
7. CR, vol. 5, p. 153; Llorens, Sant Pere..., p. 21-22, 28-29, 35-38 i 79-85;
Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 38-41, 46-49, 52-69, 74-75 i 82-83.
10 Elvis Mallorquí
Ferrer, Santi Soler i Isidre Prades de l’Arxiu Històric de Girona,

Albert Serrat i Joan Villar de l’Arxiu Diocesà de Girona i l’Arxiu
Capitular de Girona, Sebastià Villalón de l’Arxiu Municipal de
Girona, Frederic Mayol de l’Arxiu Municipal de Salt, Conxa Saurí
de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, Hug Palou de l’Arxiu Històric
Fidel Fita d’Arenys de Mar, Joan Fernández Trabal de l’Arxiu His-
tòric de Cornellà de Llobregat, Josep M. Martí de l’Arxiu Diocesà
de Barcelona. Els ho agraeixo igual com a Irene Llop, Lluís To
Figueras, Jaume de Puig, Stefano M. Cingolani i M. Mercè Homs,
que m’han resolt uns quants dubtes. Cal advertir, tanmateix, que
els errors i les mancances que hi pugui haver són ben meus.
Riudellots de la Selva, novembre del 2012

El fons documental de Sant Pere
de Galligants
La solidesa dels seus murs, que han resistit inundacions, pestes

i incomptables guerres al llarg dels segles, ha menat els historiadors
a cercar uns orígens dignes per al monestir de Sant Pere de Galli-
gants. Per això, a manca del document fundacional, es va pensar,
com en tantes altres ocasions, en l’emperador Carlemany com a
fundador del monestir. El primer en fer-ho va ser Jeroni Pujades,
a l’inici del segle xvii, el qual ja reconeixia la migradesa de l’arxiu
—“hállanse de este convento muy pocas y casi ningunas escrituras
que tengan antigüedad”— a causa de la invasió dels francesos l’any
1285 —“abrasaron los sacrílegos soldados el monasterio y las llamas
consumieron el título de sus dotes con las demás escrituras de su
archivo”—.1 Curiosament, altres historiadors religiosos del mateix
segle, com Bonaventura Tristany i Felipe Vinyes, continuaven atri-
buint a l’emperador franc la fundació del monestir de Sant Pere,
basant-se, però, en els documents de l’arxiu —“como se saca de
muchas escrituras de su archivo”—.2 Igualment, el 1678 aparegué
el Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de
Gerona, obra de Joan Gaspar Roig i Jalpí, un altre gran defensor
de la vinguda de Carlemany per aixecar el cenobi.
Notícies de l’arxiu monàstic
Tingués més o menys escriptures, l’arxiu de Sant Pere de

Galligants existia i, a partir del segle xviii, va ser consultat per
diversos historiadors, tots eclesiàstics, interessats a escriure els
1. Pujades, Crónica universal...; Llorens, Sant Pere..., p. 13-14.

2. Tristany, Corona benedictina...; NH, vol. 14, p. 91; Llorens, Sant Pere...,
p. 13-14.
12 Elvis Mallorquí
fets importants de la història del monestir. El primer va ser un

monjo, qui sap si el mateix abat Bernat d’Urtusaustegui, que va
redactar, entre el 1740 i el 1744, en un Resumen de las noticias
que se han podido hallar, de la antigüedad, jurisdicciones, uniones,
presentaciones y otros derechos del imperial y antiquísimo monasterio
de benedictinos claustrales de San Pedro de Galligans.3 L’autor, a
més de llegir les històries llegendàries del segle anterior, va cercar
dades empíriques a la Marca Hispanica, on va trobar la que durant
molts anys va ser la més antiga referència coneguda al monestir,
el testament del comte Borrell del 993 (núm. 9), juntament amb
la suposada acta de subjecció a la Grassa el 1117 (núm. 91).4
Però també, tot i remarcar que eren “tan escasas las noticias
que suministran los autores de este Principado y extranjeros del
monasterio de Galligans y hallarse su archivo deteriorado de los
papeles y noticias necesarios para demostrar su legítimo fundador
y el año que se puso la primera piedra a este edificio”, va donar
a conèixer algunes notícies trobades en el mateix arxiu monàs-
tic, com la permuta de la jurisdicció civil i criminal del burg de
Sant Pere per una renda anual de 400 sous sobre el castell i la
vila de Palafrugell, l’any 1339, i l’annexió dels monestirs de Sant
Miquel de Cruïlles i Sant Miquel de Fluvià, l’any 1592, a l’abadia
gironina.5 Per aquest motiu, es van unificar els arxius dels tres
cenobis, és a dir, es van sumar els títols de les propietats i dels
drets acumulats per cada institució per tal que l’abat de Sant Pere
i els seus administradors accedissin més fàcilment a la informació
necessària per gestionar el seu domini.6
No va ser fins al començament del segle xix que es va co-
mençar a posar en dubte el paper de Carlemany en la fundació de
Sant Pere de Galligants. El dominic Jaime Villanueva, que havia
visitat les esglésies catalanes entre el 1802 i el 1808, ni tan sols feia
3. El text ha estat publicat, íntegrament, fa pocs anys, cf. Zaragoza, «Notícies...»,
p. 202-215. Probablement va ser escrit com a resposta a la demanda de notícies
efectuada pel pare Henrique Flórez, quan es començava a gestar el vast projecte de
España Sagrada. Cal dir que el mateix abat Urtusaustegui va manar que l’arxiu fos
ordenat, o reordenat, l’any 1738, cf. la nota núm. 25.
4. Tots els números que apareguin, enmig del text, entre parèntesis corresponen
als documents de la present col·lecció de Sant Pere de Galligants.
5. La notícia del 1592 es troba, copiada, en un volum de Sant Pere de Galligants,
cf. ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1025, f. 83-84. Més tard, ha estat citada per diversos
historiadors, cf. VL, vol. 14, p. 153-154; Blanch, Gerona..., p. 114-116; Pella, Historia...,
p. 403-407; NH, vol. 14, p. 294.
6. Així ho hem pogut comprovar en l’estudi sobre el priorat de Cruïlles, cf.
Calzada, Sant Pere..., p. 29-30; PSMCR, p. 37-49.
referència a l’emperador franc. Les dades que aporta a la història

de Sant Pere són, malgrat tot, ben poques: la pretesa donació de la
senyoria del burg del monestir l’any 992 (núm. 7), la confirmació
pel rei d’Aragó el 1171 (núm. 125) i pel papa el 1216 (núm. 184),
l’obligació de pagar al bisbe un porc canonical el 1296 (núm. 501)
i el final de la jurisdicció monàstica sobre el burg el 1358. De fet,
Villanueva continuava queixant-se de la migradesa de l’arxiu: “nada
más se sabe de los siglos antiguos, porque los incendios y guerras
han acabado con todos los instrumentos de aquel tiempo, de los
cuales ni aun malas copias han quedado. Una ú otra escritura hay
de la mitad del siglo ix, y pocas más del siguiente, todas relativas
a establecimientos y cosas judiciales de poca monta.”7 En canvi, el
mateix autor trobà en l’arxiu de Sant Pere dues notícies de certa
rellevància sobre el priorat de Sant Miquel de Cruïlles: l’acta de
consagració de l’església parroquial de Cruïlles el 1062 i l’acta de
subjecció d’aquesta al monestir de Sant Miquel el 1144.8 I a més,
va poder elaborar el primer abaciologi de Sant Pere de Galligants
que, tot i les lògiques mancances que té, recull onze dels disset
abats identificats fins al 1300.
De manera semblant, el 1819 els agustins Antolín Merino i
José de la Canal, autors dels volums 43, 44 i 45 de España Sa-
grada, dedicats al bisbat de Girona, afirmaven clarament que les
restes materials del monestir, que van visitar personalment des-
prés de la Guerra del Francès, no eren anteriors al segle xii. Com
afirmen, “esperábamos recojer algunos documentos para ilustrar
su fundación, sus variaciones, sus progresos, noticia de sus aba-
des etc., pero ha salido vana nuestra esperanza y nada podemos
añadir á lo que han dicho los escritores que nos han predecido”.9
En efecte, es limiten a recollir les mateixes dades històriques que
apareixen en el Resumen de las noticias de mitjan segle xviii i en
l’obra de Jaime Villanueva.
El pas per l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona

Pocs anys després, el 1835, els monjos van deixar el monestir
i l’any següent les lleis desamortitzadores van posar punt i final
7. VL, vol. 14, p. 146-147. Sobre les tasques d’elaboració d’aquesta magna obra,
cf. Villanueva, Memorias..., p. 10-11.
8. VL, vol. 14, p. 153-154; PSMCR, núm. 6 i núm. 27.
9. ES, vol. 45, p. 182-185.
14 Elvis Mallorquí
a la història de la comunitat. L’església es mantingué oberta al

culte, com a església parroquial, fins al 1842 i com a sufragà-
nia de Sant Feliu de Girona, fins al 1936. El seu claustre, l’any
1845, va ser destinat a la seu del Museu Provincial d’Antiguitats
i Belles Arts, si bé no va obrir fins al 1870. Encara avui és la
seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.10 L’arxiu
del monestir, però, en aquests anys de mitjan segle xix romania
inaccessible. Una prova és el fet que l’historiador Narcís Blanch,
l’any 1853, s’hagués de limitar a recopilar les dades ja escrites pel
monjo de Sant Pere de mitjan segle xviii i per Jaime Villanueva.
Ho confessa dient: “bien desearíamos ofrecer á nuestros lectores
muchos datos históricos acerca del mismo, empero, ... las guerras
y las inundaciones del arroyo Galligans acabaron con el archivo,
y no nos es posible insertar noticias en abundancia, como era de
esperar atendida la curiosidad y diligencia que caracterizaba á los
monges benedictinos.”11
No tornem a tenir pistes dels fons documentals de Sant Pere de
Galligants fins a la darreria del segle xix i a començaments del xx.
Aleshores, Francesc Monsalvatje havia pogut accedir a l’Arxiu de
la Delegació d’Hisenda de Girona, una institució que havia rebut
part de la documentació dels monestirs desamortitzats el 1836 en
tant que administradora de les seves rendes i propietats. L’estat de
conservació, almenys fins al 1899 en què se’n van fer càrrec Gabriel
Martín del Río i Eduardo González Hurtebise, era lamentable.12 A
les notícies ja conegudes anteriorment, només hi afegeix l’esment
del monestir en el testament del comte Ramon Berenguer III,
l’any 1130 (núm. 101). Tot i afirmar, com els seus predecessors,
que “las guerras tan frecuentes con Francia fueron la causa del
incendio y saqueo de su archivo, desapareciendo las escrituras y
pergaminos que nos hubieran podido ilustrar su historia”,13 Mon-
salvatje va estudiar els llibres i pergamins del monestir de Sant
Pere amb l’objectiu d’elaborar un catàleg d’abats més complet del
que havia ofert Villanueva. I a fe que ho va aconseguir: al seu
abaciologi s’esmenten tots els abats coneguts entre la fi del segle x
10. NH, vol. 14, p. 295; Llorens, Sant Pere..., p. 13. Domènech; Gil, Sant Pere...,
p. 48-49, 52-53, 56-69, 74-75 i 82-83.
11. Blanch, Gerona..., p. 113.
12. Segons Monsalvatje, “causaba lástima ver el descuido y abandono en que
estaban los documentos históricos”, cf. NH, vol. 11, p. 194; Torra, “Fondos...”, p. 126-
127; Zaragoza, “Eduardo González...”, p. 319-320.
13. NH, vol. 14, p. 285 i p. 291-292.
i l’any 1300,14 si bé amb algunes alternances entre abats amb els

mateixos noms que serien fruit d’errors d’escriptura dels copistes
medievals o de lectura del mateix Monsalvatje. A més, tal com va
fer amb Sant Miquel de Cruïlles, va publicar regests de quinze
pergamins de Sant Pere de Galligants, sis dels quals anteriors a
1300 (núms. 360, 361, 436, 474, 494 i 495).15 Tot plegat, doncs,
demostra que l’historiador olotí pogué llegir bona part dels docu-
ments que reunim en la present col·lecció documental. L’estampació
del segell de la Delegació d’Hisenda al dors dels primers pergamins
de cadascun dels rotlles de pergamins de Sant Pere de Galligants
ho acaba de certificar.
Els pergamins de Sant Pere a l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Monsalvatje no tenia com a objectiu l’estudi aprofundit de la

creació del monestir i de la conformació del seu domini territorial.
Malauradament, després d’ell ningú no ha emprès aquesta tasca
fins al 1983. Aleshores, Josep Calzada va publicar una monografia
sobre els elements arquitectònics i escultòrics de l’església i del
claustre, que va completar amb un extens repàs de tot el que se
sabia aleshores de la història del monestir. En aquest treball es-
mentava l’existència d’un fons documental a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó, que només coneixia gràcies a les fotocòpies conservades
al Servei d’Excavacions Arqueològiques de Girona, de vint-i-vuit
pergamins i dels llibres 23 i 24 de les rendes de Sant Pere de
Galligants, que ell atribuïa al segle xvi. De set dels pergamins
en va donar un resum, cosa que ens ha permès constatar que
les fotocòpies corresponien a pergamins inclosos al llibre 23 de
les rendes, que és l’actual volum 1024 dels Monacals d’Hisenda
de l’ACA.16 Sobre la resta de pergamins, Josep Calzada afirmava
que “el seu estat lamentable de conservació els fa, en gran part,
il·legibles”.17
Amb aquestes pistes, força desesperançadores, l’any 1995 vam
començar a treballar la història del priorat de Sant Miquel de Cruï-
14. NH, vol. 14, p. 285-304.

15. NH, vol. 12, núms. 959, 1046, 1080, 1090, 1430, 1451, 1452, 1458, 1517,
1561, 1564, 1626 i 1687. En relació amb els documents relatius a Sant Miquel de
Cruïlles, trenta-nou en total, cf. PSMCR, p. 37.
16. Calzada, Sant Pere..., p. 51-52. D’aquests set documents, n’hi ha sis d’anteriors
al 1300 que recollim en la present col·lecció documental (núms. 65, 195, 259, 420,
434 i 461).
17. Calzada, Sant Pere..., p. 30.
16 Elvis Mallorquí
lles. Aleshores feia poc que els arxivers de la Corona d’Aragó havien
inventariat una vintena de rotlles de pergamins d’aquest monestir,
dels quals s’especificava un títol, corresponent a una localitat, el
nombre de pergamins i la seva datació aproximada, en segles.18 Va
caldre demanar els rotlles un a un i desenrotllar-los per identificar
cada pergamí. Així, ens vam adonar que es tractava del mateix fons
de Sant Miquel de Cruïlles que havia consultat Francesc Monsalvatje
feia cent anys.19 Al costat dels de Sant Miquel i d’altres monestirs,
hi havia una cinquantena de rotlles de Sant Pere de Galligants.
Amb tota seguretat aquests rotlles havien ingressat a l’Arxiu
de la Corona d’Aragó entre el 1918, quan per la reial ordre del
9 de gener es van transferir els fons dels ordes religiosos que hi
havia a les diferents delegacions d’Hisenda catalanes, i el 1921, en
què va morir el director de l’arxiu barceloní, Eduardo González
Hurtebise. Precisament va ser ell qui, o bé a Barcelona entre el
1918 i el 1921 o bé anteriorment a Girona entre el 1899 i el 1901,
va escriure, al dors del primer pergamí de cada rotlle, l’anotació
“Galligans. Visto”; en un dels rotlles, el núm. 32, hi figura, amb
la mateixa lletra i tinta, la signatura de l’autor dels comentaris:
“Gz. Hurtebise”.20 Al costat d’aquestes anotacions, González Hur-
tebise hi solia afegir comentaris que dibuixen un clar desencís pel
contingut dels rotlles: “nada hay”, “nada aprovechable”, “no hay
nada”, “sin interés”, “nada [de] interesante”, “nada vale”, “no vol-
ver a mirarlo”. Només en el rotlle 34 el comentari és positiu: “de
interés solamente un diploma de 1344” que, de fet, és una còpia
realitzada aquest any de la permuta duta a terme el 1339 entre
el rei d’Aragó i l’abat de Sant Pere de Galligants de la jurisdicció
del burg de Sant Pere de Galligants a canvi d’una renda perpètua
a partir del castell de Palafrugell. Sens dubte, l’arxiver de la Co-
rona d’Aragó cercava amb deler peces de gran valor “històric”,
com hagués pogut ser l’acta de fundació del cenobi o donacions
efectuades pels comtes de Barcelona i reis d’Aragó.
Tal com explica el mateix González Hurtebise, l’ingrés dels
fons monàstics l’any 1918 va suposar un cert desgavell: l’amortit-
zació d’una plaça d’arxiver, pocs mesos abans, va comportar que
18. Torra, “Fondos...”, p. 132 i 142.

19. PSMCR, p. 37-39.
20. Eduardo González Hurtebise (1876-1921) va ser arxiver a la Delegació
d’Hisenda de Girona entre el 1899 i el 1901 i director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
entre els anys 1911 i 1921; cf. Zaragoza, “Eduardo González...”, p. 319-322.
el director i els seus treballadors assumissin un volum tan gran de

feina que els impedí revisar i ordenar adequadament la documen-
tació.21 Potser per això els pergamins de Sant Pere de Galligants
van romandre sense acabar d’inventariar durant una colla d’anys.
Francisco Sevillano, en la seva obra sobre els pergamins medievals
dels monestirs gironins, esmenta que les “circunstancias” l’havien
obligat a deixar per a “un segundo volumen los de Gerona y los
pergaminos sueltos de otros varios monasterios cuya documentación
es poco numerosa”.22 Els rotlles, això no obstant, existien: l’any
1986 se’n comptaven cinquanta-un per Sant Pere de Galligans.23
Però no ha estat fins a la publicació de la monografia sobre Sant
Miquel de Cruïlles, l’any 2000, que han començat a ser utilitzats
pels historiadors.24
Els rotlles de pergamins

El fons documental de Sant Pere de Galligants que es troba
custodiat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó es pot dividir entre els
pergamins i els llibres. Els primers no es conserven aplanats en
carpetes, com sol ser l’habitual, sinó cosits entre ells formant
cinquanta-tres rotlles, cadascun dels quals té un títol inscrit nor-
malment al dors del primer pergamí del rotlle. Amb tota seguretat
és així que degueren ingressar a l’arxiu, l’any 1918, i com es devien
conservar a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona, cosa que
deduïren de l’estampació del segell de la institució a l’inici de cada
rotlle. És possible que la confecció dels rotlles s’hagués produït
el 1738, quan l’abat Urtusaustegui va fer ordenar l’arxiu.25 En tot
cas, els rotlles no serien anteriors al segle xvii, de quan daten els
21. González Hurtebise, Guía..., p. 170-174. Aleshores, entre els fons de la

secció “Clero secular y regular” ja hi figuraven els fons dels “benedictinos de San
Pedro de Galligans”.
22. El segon volum, que havia d’incloure els índexs de persones i de llocs i
les concordances amb el treball anterior de Monsalvatje, no va veure mai la llum, cf.
Sevillano, Inventario..., p. v-vii.
23. Udina, Guía..., p. 360.
24. PSMCR; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector nord..., p. 103-105; Mallorquí,
“El castell...”; Mundet, Toponímia..., vol. 1, p. 181-191, i vol. 2, p. 223-233; Farías, El
mas..., p. 95, 96, 118, 148, 195 i 405.
25. Un dels volums procedents de Sant Pere de Galligants conté l’índex de
diferents rotlles del monestir: un de Cassà de la Selva, un altre de Riudellots de la
Selva, el “rull gros” de Cassà, el “rull mitjà” de Sant Andreu Salou, el “rull signat de
núm. 6” i diversos pergamins solts de Sant Andreu i de Campllong. Al començament
d’aquest índex figura una anotació que diu que “no estavan al rull com són avuy
en 1738”, indici de la reordenació efectuada en aquest moment; cf. ACA, Monacals
d’Hisenda, vol. 1031, f. 297-303.
18 Elvis Mallorquí
pergamins més tardans (cf. taula 1). L’agrupament dels pergamins

en un rotlle o l’altre es deu a la pertinença a un o altre domini
territorial del monestir, per la qual cosa deduïm que l’ordenació
dels pergamins es degué realitzar a partir del 1592 en què Sant
Pere va annexionar els monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i
Sant Miquel de Fluvià. Això explica que apareguin pergamins del
priorat de Cruïlles enmig dels rotlles pertanyents a Sant Pere o
a la inversa.
Taula 1
Els rotlles de pergamins de Sant Pere de Galligants a l’Arxiu
de la Corona d’Aragó
Rotlles Nombre de documents (per segles) Total Observacions
X XI XII XIII XIV XV XVI XVII
1. Puig de Bellveser 3 23 4 1 31 18 pergamins
2. Bordils A 23 23 12 pergamins. Índex
3. Bordils B 1 4 2 7 7 pergamins
4. (Bordils) 2 10 1 2 15 13 pergamins
5. Campllong A 35 2 37 25 pergamins
6. Campllong B 1 2 5 26 2 36 23 pergamins. Índex
7. Cassà de la Selva B 2 2 28 32 15 pergamins
8. (Cassà de la Selva) 2 2 6 24 34 23 pergamins
9. (Cassà de la Selva) 11 1 1 13 13 pergamins
10. Celrà A 1 75 76 24 pergamins. Índex
11. Celrà B 1 9 5 15 15 pergamins
12. Concòrdies 4 2 1 7 7 pergamins
13. Concòrdies, ordinacions 2 1 1 1 5 5 pergamins
14. Fontajau A 6 21 26 14 pergamins
15. Fontajau B 4 14 18 36 33 pergamins
16. Girona A 39 39 14 pergamins. Índex
17. Girona C 22 2 2 26 23 pergamins
18. Girona D 26 1 2 29 24 pergamins
19. Girona G 34 34 13 pergamins. Índex
20. Girona J 1 14 11 26 23 pergamins
21. (Girona) 19 19 3 pergamins
22. Ginestar 1 15 16 12 pergamins
23. Juià A 56 56 17 pergamins
24. Juià B 28 28 9 pergamins
25. Juià C 27 27 9 pergamins
26. Montagut A 2 8 5 9 24 24 pergamins. Índex
27. Montagut B 13 9 1 23 24 pergamins. Índex
28. Montagut D 1 11 15 1 28 29 pergamins. Índex
Rotlles Nombre de documents (per segles) Total Observacions

X XI XII XIII XIV XV XVI XVII
29. Montfullà 1 4 27 1 3 36 32 pergamins
30. Mont-ras A 80 80 19 pergamins
31. Mont-ras B 33 33 14 pergamins
32. Mont-ras C 1 6 31 1 39 31 pergamins
33. Palafrugell A 2 58 60 16 pergamins
34. Palafrugell 29 29 23 pergamins
35. Palafrugell 1 1 2 4 4 pergamins
36. Palafrugell i Mont-ras 34 34 12 pergamins
37. Riudellots de la Selva 1 2 23 26 12 pergamins
38. Sant Andreu Salou A 26 26 14 pergamins
39. Sant Andreu Salou B 11 11 3 pergamins
40. Sant Andreu Salou D 2 2 2 pergamins
41. (Sant Andreu Salou) 1 9 6 16 15 pergamins
42. Sant Gregori A 25 2 27 13 pergamins
43. Sant Gregori B 38 1 39 23 pergamins
44. Sant Gregori C 1 4 35 1 41 24 pergamins
45. Sant Martí Vell A 24 24 18 pergamins
46. Sant Martí Vell B 2 29 1 32 19 pergamins
47. Sant Medir 1 3 28 1 33 27 pergamins. Índex
48. Santa Eugènia A 8 8 16 12 pergamins
49. Santa Eugènia B 1 11 2 6 20 14 pergamins
50. Santa Eugènia C 1 13 10 2 2 28 27 pergamins
51. Sarrià C 15 15 4 pergamins
52. Sarrià C 6 4 10 10 pergamins
53. Diversos: Girona i altres 3 5 4 1 13 12 pergamins
TOTAL 1 4 22 143 1.211 27 52 3 1.463
El seu estat de conservació, en conjunt, és prou acceptable.26

A banda dels forats realitzats per cosir els diversos pergamins,
el sistema d’enrotllar-los els conferia un cert aïllament de les
possibles inclemències de l’ambient on es conservaven. Això no
ha estalviat, però, que en alguns pergamins hi hagi irregularitats
físiques, com ara talls, forats o parts més afeblides, alguns dels
quals havien estat reparats mitjançant recosits. Més problemàtica
és la conservació de la tinta: molts pergamins en presenten un
fort esvaïment a causa de la progressiva desaparició de l’àcid gàl·
lic de la tinta, la qual cosa dificulta enormement la lectura dels
26. Seguim les observacions realitzades per Pere Puig, cf. Puig, Els pergamins...,
p. 37-45.
20 Elvis Mallorquí
textos. Finalment, uns quants pergamins, proporcionalment més

els d’època moderna que els medievals, presenten unes taques de
color violeta que són fruit d’alteracions biològiques degudes als
fongs i a la humitat.
En total, hi figuren 1.463 documents, dels quals 1.211 —un
82,7%— són del segle xiv. El tipus documental més repetit és,
sens dubte, el de les capbrevacions. Només 170 documents, un
11,6%, són anteriors al 1300. A continuació descrivim els rotlles
de forma individualitzada.
Rotlle 1 Puig de Bellveser. Vint dels trenta-un documents del
rotlle corresponen a un capbreu fet redactar per l’abat de Sant
Pere de Galligants on apareixen terres situades al “territori de Bell-
veser” i al “puig de Brufa”, a l’actual muntanya de Montjuïc de
Girona. Els tres documents del segle xiii, copiats al xiv en un sol
pergamí (núms. 171, 318 i 351), enregistren la presència de pe-
dreres i forns de calç en aquest sector de la ciutat.
Rotlle 2 Bordils A. Tres dels dotze fulls de pergamí que com-
ponen el rotlle contenen catorze declaracions d’un capbreu del
1352 d’habitants de Bordils; la resta són altres capbreus dels anys
1323, 1363 i 1375 juntament amb vendes, establiments i reconei-
xements de servitud. El primer pergamí conté un índex, gairebé
sense afegits posteriors, dels noms de les persones i masos de
cada document. Gràcies a això podem adonar-nos que s’ha perdut
pràcticament la meitat del rotlle: només conservem els documents
del núm. 25 al 47, però no els anteriors.
Rotlle 3 Bordils B i Rotlle 4 (Bordils). Encara que es conser-
vin separats, en el passat havien format un sol rotlle: el primer
conté els documents numerats de l’1 al 7 i el segon del 8 al 23
i tots fan referència a Bordils. En canvi, no haurien format part
del rotlle 2, perquè els noms citats a l’índex no coincideixen amb
els dels documents dels rotlles 3 i 4, que són capbrevacions dels
anys 1333 i 1373, establiments, testaments, asserviments i vendes,
dels quals n’hi ha un del segle xii i sis del xiii (núms. 109, 317,
332, 336, 426, 515 i 537).
Rotlle 5 Campllong A. Vint-i-cinc dels trenta-set documents són
declaracions, en català i sovint duplicades, fetes per manament de
l’abat de Sant Pere el 1314 per part dels seus pagesos del terme
de Campllong.
Rotlle 6 Campllong B. Aquí hi ha vint declaracions més,
també duplicades, del capbreu del 1314, juntament amb vendes,
donacions, establiments i uns pactes nupcials, sis dels quals són

anteriors al segle xiv (núms. 78, 108, 220, 350, 421, 456 i 500).
L’existència de l’índex del rotlle confirma, amb la numeració dels
pergamins, que s’ha conservat sencer.
Rotlle 7 Cassà de la Selva B. Es conserven vint-i-vuit declara-
cions del mateix capbreu del 1314 que el de Campllong, aquí amb
les declaracions de pagesos dels veïnats de Llebrers i Sangosta i de
la cellera de Cassà de la Selva. A més, hi ha una donació i una
venda de drets a Perles i Sangosta del segle xii (núms. 98 i 107)
i una permuta del domini directe d’una feixa al pla de Perafita
(núm. 475), juntament amb una sentència sobre un cens d’una
terra de Sant Miquel de Cruïlles del 1245.
Rotlle 8 (Cassà de la Selva). Les restes de cosit a l’inici del
rotlle delaten l’absència del primer pergamí i, potser també, l’índex
al dors del qual figuraria el títol del rotlle. Potser es tractaria del
rotlle A de Cassà de la Selva, localitat a la qual fan referència
tots els documents, inclosos dos de Sant Miquel de Cruïlles. Els
restants corresponen a Sant Pere de Galligants: al costat de tres
capbrevacions del 1314 i onze del 1336, hi consten vendes i es-
tabliments de terres, nou dels quals són dels segles xi, xii i xiii
(núms. 21, 39, 117, 151, 283, 293, 430, 529 i 539).
Rotlle 9 (Cassà de la Selva). Tot i que el rotlle no té títol i
moltes escriptures són pràcticament il·legibles, a causa de l’esva-
niment de la tinta, sabem que és un altre rotlle relatiu al lloc de
Cassà de la Selva gràcies a les anotacions al dors dels pergamins
i del seu contingut. A banda de dues capbrevacions dels anys
1369 i 1403, destaquen quatre establiments dels masos Creixell
de Bellsolà i Sull, de la borda Barrota i del mas Agustí i de la
batllia que tenia associada.
Rotlle 10 Celrà A. Pràcticament tot el rotlle són capbrevacions:
cinquanta-tres dels anys 1334-1337, una del 1356 i disset dels anys
1370-1377. A més, hi ha l’establiment d’un mas i la venda d’una terra
els anys 1347 i 1349 i la venda d’una feixa del 1273 (núm. 319),
l’únic instrument anterior al 1300.
Rotlle 11 Celrà B. El primer pergamí que forma el rotlle conté
l’índex de les escriptures, gràcies al qual sabem que havia existit
un document núm. 16 que s’ha perdut. Dels altres quinze, n’hi
ha quatre que fan referència al mas Paradís de Celrà, pertanyent
a Sant Miquel de Cruïlles. Entre els sis documents de Sant Pere
de Galligants anteriors al 1300 (núms. 122, 202, 493, 502, 504 i
22 Elvis Mallorquí
517), destaca l’establiment d’un mas a Berenguer Salomó el 1167

i dues notícies relatives al plet endegat el 1296 per l’abat de Sant
Pere en relació amb el testament de Berenguer de Sitjar i el seu
castell de Palagret.
Rotlle 12 Concòrdies i Rotlle 13 Concòrdies, ordinacions. Pel
seu contingut i per les numeracions dels dos rotlles, que es com-
plementen —la primera va del 7 al 13 i la segona, de l’1 al 5—,
deduïm que en origen devien formar un sol rotlle. Tot i el mal
estat de conservació dels pergamins, a causa dels fongs i de la
tinta, s’hi recullen concòrdies i ordinacions relatives a les porcions
corresponents als monjos de Sant Pere, la majoria de la segona
meitat del segle xiv, i una notícia més relacionada amb el plet
sobre el castell de Palagret del 1296 (núm. 503).
Rotlle 14 Fontajau A. Tots els vint-i-sis documents del rotlle
van ser escrits al segle xiv, incloses les sis còpies de documents
anteriors que hi ha (núms. 290, 367, 371, 459, 464 i 465). Es
tracta de vendes, establiments, reconeixements de servitud relatives
a habitants de Fontajau depenents de Sant Pere de Galligants,
molts dels quals amb prou feines es poden llegir a causa de la
degradació de la tinta.
Rotlle 15 Fontajau B. Aquest rotlle és el que conté més es-
criptures del segle xiii, divuit en total (núms. 145, 156, 159, 163,
174, 175, 176, 181, 199, 232, 245, 262, 508, 509, 512 i 533). Es
tracta d’una magnífica col·lecció de notícies sobre aquesta parrò-
quia situada a les immediacions de Girona i sobre la gestió dels
batlles de la localitat, especialment el darrer document. Del segle
xiv trobem nou capbrevacions dels anys 1365, 1372 i 1381, quatre
plets més entre els batlles i el monestir i unes poques vendes,
establiments i asserviments.
Rotlle 16 Girona A. Tal com ha quedat anotat al primer per-
gamí —“tot són casas del burch”—, aquest rotlle inclou trenta-nou
declaracions d’habitants del burg de Sant Pere de Galligants en el
capbreu que s’hi va fer el 1354. El rotlle es conserva en perfecte
estat i, gràcies a l’índex, sabem que no se n’ha perdut cap element.
Rotlle 17 Girona C. Dels vint-i-sis documents que formen el
capbreu, la major part són capbrevacions: una del 1326, sis del
1371, quatre del 1374, dues del 1377, una del 1379 i tres del 1380.
La resta de documents són enfranquiments, establiments i vendes
de terres, algunes situades al pla de Girona.
Rotlle 18 Girona D. De manera semblant al rotlle anterior,

aquest conté essencialment capbrevacions de gent del burg de
Sant Pere i de la resta de la ciutat de Girona: una del 1367, dotze
del 1370 i set del 1372. La resta són vendes i establiments dels
segles xiv, xv i xvi.
Rotlle 19 Girona G. Aquest rotlle, inicialment, devia estar unit
al rotlle 16. El contingut és el mateix: trenta-quatre declaracions
en el capbreu dels anys 1353-1354. És probable que aquestes cap-
brevacions s’haguessin enregistrat en uns fulls de pergamí molt
amples que, en el moment de confecció dels rotlles, s’haurien tallat
verticalment per la meitat, originant dos rotlles diferents.
Rotlle 20 Girona J. Com passa en d’altres localitats amb
més d’un rotlle, sempre n’hi ha un que concentra més escriptures
antigues. En el cas de Girona, aquest és el rotlle 20, que conté
quinze documents relatius als burgs superior i inferior de Sant
Pere de Galligants (núms. 130, 268, 296, 297, 301, 334, 341, 345,
369, 375, 405, 407, 422, 507 i 530). Els altres documents, tots del
segle xiv, són majoritàriament vendes i donacions de cases del
burg de Sant Pere de Galligants.
Rotlle 21 (Girona). Encara que aquest rotlle, sense cap títol
i format per tres pergamins ben conservats, estigui a continuació
dels de Girona, en realitat conté capbrevacions dels anys 1320 i
1345 de les parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega. Segurament
s’haurien descosit del rotlle originari, perdut.
Rotlle 22 Ginestar. Els quinze documents recollits en aquest
rotlle fan referència a la parròquia de Santa Maria de Ginestar. A
excepció d’un del segle xiii (núm. 492), tots són del segle xiv: set
capbrevacions dels anys 1337 i 1363 i sis notícies sobre la borda
Seguera, tal com assenyala l’anotació que diu “estos actes són
del mas Saguer de la parròquia de Ginestar”. És destacable el fet
que, per tapar un forat del setè pergamí, es reaprofités una àpoca
datada del 1323 procedent de la parròquia de Cruïlles, que es pot
llegir des de la part del dors dels pergamins del rotlle.
Rotlle 23 Juià A. Aquest primer rotlle de Juià recull trenta-
nou capbrevacions corresponents a un “capudbreue de Juyano” de
l’any 1318, tal com consta al dors del novè pergamí. Els disset
documents restants també són, majoritàriament, capbrevacions
dels anys 1364-1377.
Rotlle 24 Juià B i Rotlle 25 Juià C. Aquests dos rotlles, actu-
alment separats, però formats cadascun d’ells per nou pergamins i
24 Elvis Mallorquí
constituïts per cinquanta-cinc capbrevacions de l’any 1352, entre tots

dos, degueren estar units en un principi. Ho deduïm pel fet que hi
ha algunes paraules del marge dret del rotlle 24 i del marge esquerre
del 25 que estan tallades. El pergamí inicial, aleshores, era fet amb
uns pergamins molt amples, amb el text escrit en dues columnes
que, en un moment determinat, es degueren tallar per la meitat.
Rotlle 26 Montagut A. Gràcies a l’índex, sabem que no falta
cap dels vint-i-quatre documents que formaven inicialment el rotlle.
Es tracta de capbrevacions dels anys 1327, 1371, 1453 i 1555-
1556, acompanyades de vendes, establiments i donacions de cases,
terres i drets. Els textos més destacables són els més antics: la
venda el 1254 d’un molí situat sobre el Ter, al Mont Enderrocat,
al terme de Sant Julià de Ramis (núm. 277), i, sobretot, l’antic
llevador de censos que rebia l’any 1233 el cavaller Berenguer de
Montagut (núm. 225).
Rotlle 27 Montagut B. En l’índex del rotlle els noms vincu-
lats als documents núms. 5, 6, 20, 21, 22 i 23 apareixen ratllats,
potser perquè, com diu una anotació, “los esborrats són en altres
rulls”. En realitat, però, només es troba a mancar el document
núm. 23. De la resta, en tenim un conjunt important del segle
xiii: es tracta d’establiments d’horts i erms, de vendes de casals
a la cellera de Montagut, de feixes i vinyes i de parts del molí
Boquer, entre d’altres (núms. 188, 196, 228, 254, 300, 385, 396,
423, 424, 444, 448 i 514).
Rotlle 28 Montagut D. En l’índex, com en el rotlle anterior,
també hi ha documents ratllats, un dels quals, el núm. 22, no es
conserva en el rotlle actual. Al costat de la venda de la vinya de
Centenal, situada entre Sarrià i Sant Julià de Ramis, l’any 1165
(núm. 120), es conserven uns quants establiments, vendes i re-
duccions de censos del segle xiii (núms. 278, 335, 347, 376, 392,
393, 395, 401, 419, 473 i 532).
Rotlle 29 Montfullà. Dels trenta-sis documents del rotlle, n’hi
ha uns quants que són capbrevacions envers l’abat de Sant Pere
de Galligants dels anys 1352 i 1369. D’altres recullen notícies sobre
una part del patrimoni dels Perafort, cavallers originaris de Mont-
fullà, que va passar a titularitat del monestir gironí al segle xiv.
D’anteriors al 1300 hi ha una venda d’un mas situat a la vil·la de
Muç, del 1160 (núm. 116) i quatre documents més del segle xiii
(núms. 170, 201, 207 i 231).
Rotlle 30 Mont-ras A. Aquest rotlle, fora del fet que manquen

els documents amb els números 1 i 2 i que del tercer només
ens n’ha arribat la part inferior, es conserva en perfecte estat.
El seu contingut consisteix en dos capbreus, un del 1344 amb
seixanta-una declaracions i l’altre del 1350 amb divuit, totes fetes
per habitants de Torroella de Mont-ras, aleshores depenent de la
parròquia de Palafrugell.
Rotlle 31 Mont-ras B. El rotlle, format per catorze pergamins,
conté un capbreu de l’any 1351, amb trenta-dues declaracions
d’habitants de Torroella de Mont-ras i de Palafrugell, i l’establiment
del mas de n’Alberguer l’any 1368.
Rotlle 32 Mont-ras C. El primer pergamí sembla pensat per
a incloure un índex dels noms citats a les escriptures, però no hi
ha res escrit. En total, el rotlle conté vint-i-quatre capbrevacions
d’homes i dones de Palafrugell, Llofriu i, sobretot, Torroella de
Mont-ras datades dels anys 1350-1351, juntament amb vendes,
establiments, definicions, permutes, asserviments i enfranquiments
del segle xiv i de l’inici del xv. També hi ha set notícies anteriors
al 1300, la primera de les quals és una concòrdia de l’any 1199
entre els germans Guillem i Bernat Gausbert (núms. 157, 235,
247, 263, 279, 409 i 447).
Rotlle 33 Palafrugell A. El rotlle està format per setze perga-
mins escrits al segle xiv, si bé hi ha dues còpies del plet entre el
monestir de Sant Pere de Galligants i el Sant Sepulcre de l’any
1234 (núm. 229). Dels seixanta documents que conté, cinquanta-
quatre corresponen a les capbrevacions de diferents habitants de
Palafrugell i Ermedàs efectuades l’any 1344.
Rotlle 34 Palafrugell (B). Desconeixem el motiu pel qual la
numeració dels documents va del núm. 98 al 126. Del seu contin-
gut, tal com remarca l’anotació “de interés solamente un diploma
de 1344”, sobresurt la permuta entre l’abat de Sant Pere i el rei
d’Aragó de la jurisdicció del burg de Sant Pere de Galligants a
canvi d’una renda sobre el castell de Palafrugell. Tots els documents
restants, menys un, són capbrevacions signades per habitants de
Palafrugell l’any 1351.
Rotlle 35 Palafrugell C. Aparentment, es tracta d’un fragment
del “Palafrugell. Lletra C”. Només conserva, però, quatre docu-
ments: el primer, amb els núms. 4-58, és un llevador de censos
del segle xii (núm. 162); els altres tres, amb els núms. 90-92, són
un establiment del 1245 (núm. 251), un jurament de fidelitat del
26 Elvis Mallorquí
batlle del 1304 i un reconeixement dels drets de pas al molí de

Gafarot del 1319.
Rotlle 36 Palafrugell i Mont-ras. El títol d’aquest rotlle, format
per dotze pergamins cosits entre ells, confirma que les possessions
de Sant Pere de Galligants a l’entorn de Palafrugell eren percebudes
com una sola unitat: “Palafurgell y Montrás. Lletra C”. Es tracta
de trenta-quatre capbrevacions realitzades l’any 1375 del domini
que havia estat del monestir de Sant Daniel i que va ser adquirit
per Sant Pere de Galligants quan es va dotar el benefici establert
a l’altar de Santa Maria.
Rotlle 37 Riudellots de la Selva. Entre els vint-i-sis documents
que es troben en el rotlle, n’hi ha divuit que són les declaracions
fetes per habitants de Riudellots en el mateix capbreu que, l’any
1314, es va fer a Campllong i Cassà de la Selva. Dels altres, destaca
la sentència en el plet entre Alamanda d’Aguilar i Oliva i l’abat
de Sant Pere de Galligants per dos masos situats a Benaula, l’any
1195, l’establiment del mas Nabot el 1299 i el capbreu del mas
Morat del 1300 (núms. 149, 534 i 538).
Rotlle 38 Sant Andreu Salou A. Dels vint-i-sis documents del
rotlle, pràcticament tots són capbrevacions signades per habitants
de Sant Andreu envers l’abat de Sant Pere: catorze del 1354, una del
1370, set del 1380, una del 1384 i una altra del 1387. Els dos
documents restants són la venda d’una casa i pati situats a la
cellera de Sant Andreu, el 1352, i l’establiment de la batllia del
mas Selvà a Francesc Miró, de Sant Andreu.
Rotlle 39 Sant Andreu Salou B. Els tres pergamins que for-
men el rotlle, segurament descosits d’un rotlle més extens, conte-
nen onze declaracions signades per habitants de Sant Andreu
Salou en el capbreu del 1314 que també abastava els llocs de
Campllong, Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva.
Rotlle 40 Sant Andreu Salou D. Aquest petit rotlle, format
per dues capbrevacions, del 1314 i del 1373, estava unit, quan
va ingressar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, al rotlle 48. Encara
es mantenen els senyals d’haver estat cosit a d’altres pergamins.
Rotlle 41 (Sant Andreu Salou). El fet que no hi hagi cap títol
per al rotlle i que la numeració comenci a partir del núm. 7 —si bé
es conserva una petita part del sisè pergamí— ens porta a pensar
que es tractaria de la continuació d’un dels rotlles de Sant Andreu
Salou, potser del núm. 40. Dels setze documents que conté, deu
són anteriors al 1300 (núms. 256, 266, 360, 361, 418, 436, 445,
474, 495 i 518). D’aquests, en sobresurt el llevador de censos de
mitjan segle xiii, en el qual figuren masos de Sant Andreu Salou,

Riudellots de la Selva i Cassà de la Selva (núm. 266).
Rotlle 42 Sant Gregori A. De les vint-i-set escriptures que formen
el rotlle, disset són declaracions d’habitants de Sant Gregori en un
capbreu del 1350. De la resta destaquen cinc sentències a plets
mantinguts els anys 1332, 1350, 1392 i 1396 pels abats de Sant
Pere de Galligants amb diversos homes i dones de Sant Gregori
per la prestació de talles, de tasques i d’altres drets de senyoria.
Els cinc altres documents són vendes, permutes, establiments i
reduccions de censos.
Rotlle 43 Sant Gregori B. A banda dels vint-i-dos pergamins
que formen el rotlle, n’hi ha dos més que han estat cosits al dors
d’altres per tal de tapar forats i reforçar-los. Així, de les trenta-
nou escriptures del total, la majoria són capbrevacions de diversos
anys: tres del 1329, cinc del 1334, divuit dels anys 1363-1364, una
del 1370, una del 1372 i dues del 1380. Els altres documents són
vendes, asserviments i enfranquiments.
Rotlle 44 Sant Gregori C. Aquest és l’únic dels tres rotlles de
Sant Gregori que recull instruments dels segles xii i xiii, en concret,
establiments, una venda i una definició de llegítima (núms. 155,
217, 411, 439 i 450). La mateixa tipologia documental es troba
en la resta de documents dels segles xiv-xvi.
Rotlle 45 Sant Martí Vell A. La majoria dels documents són
capbrevacions de diverses dates: dues del 1363, dotze dels anys
1368-1371, una del 1379, dues del 1408, una del 1442 i una del
1555. Els cinc documents restants són quatre vendes i una re-
ducció de censos.
Rotlle 46 Sant Martí Vell B. Els dos únics documents del
rotlle anteriors al 1300, dels anys 1180 i 1193, són, a la vegada,
els únics que es refereixen a Sant Miquel de Cruïlles. Els restants
són vendes, donacions i capbrevacions dels anys 1367, 1370, 1379,
juntament amb divuit declaracions al capbreu del 1352.
Rotlle 47 Sant Medir. Es tracta d’un dels rotlles conservats en
un estat més semblant a tal i com es devien conservar a l’arxiu
de Sant Pere de Galligants. El pergamí exterior conté l’índex del
contingut i la tira de pell amb la qual es lligava el rotlle. Dels
trenta-tres documents, hi ha deu capbrevacions prestades al batlle
de Sarrià entre el 1327 i el 1329 i set més daten dels anys 1338,
1341, 1361, 1364 i 1369-1370. Sobresurt la donació d’un mas al lloc
dit Abadia, a la vil·la Frugell de Sant Medir del 1090 (núm. 70),
28 Elvis Mallorquí
juntament amb els establiments d’una feixa, d’un camp i d’un mas
al llarg del segle xiii (núms. 219, 242 i 303). Les escriptures es
refereixen al veïnat de Nespla de la parròquia de Sant Medir i,
en menor mesura, al lloc de la Mota, si bé s’especifica a la part
inferior de l’índex inicial que: “De Mota se·n ha fet un llibre ...
però en n. 39 hi ha una pessa de Comes y lo demés són en lo
llibre n. 23”. Evidentment, fa referència al volum 1024 del fons
de Monacals d’Hisenda.
Rotlle 48 Santa Eugènia A. Com s’indica al títol d’aquest rot-
lle, “Santa Eugènia. Lletra A. Capbrevacions de alguns particulars
en 1518”. Efectivament, s’hi troben vuit capbrevacions dels anys
1518-1520, cosides amb vuit documents més del segle xiv, entre els
quals destaquen diversos arbitratges i sentències sobre els molins
que el monestir de Sant Pere de Galligants tenia al rec “monar”
—o molinar— de Santa Eugènia.
Rotlle 49 Santa Eugènia B. A banda de l’establiment d’un camp
del 1264 (núm. 324), les dinou escriptures restants corresponen
essencialment a capbrevacions, una del 1367, dues del 1370, dues
del 1379 i sis del 1519, i a establiments, vendes i plets.
Rotlle 50 Santa Eugènia C. Dels vint-i-vuit documents que
conté aquest rotlle, la meitat són anteriors al 1300 (núms. 6, 183,
241, 275, 327, 389, 400, 467, 468, 487, 488, 498, 510 i 511). En
destaca el més antic, del 990, l’original d’una de les notícies més
antigues que fan referència al monestir. La resta, majoritàriament
del segle xiv, són vendes, establiments, asserviments i capbrevacions.
Rotlle 51 Sarrià C i Rotlle 52 Sarrià C. És probable que els
dos rotlles haguessin estat units, cosa que deduïm del fet de com-
partir el mateix títol, “Sarrià. Lletra C”, i de la numeració dels
pergamins: el rotlle 51 comença a partir del núm. 16, mentre el
52 va del núm. 1 al 6, però té forats i fil de cosir que assenyalen
que el rotlle continuava. En relació amb el contingut, en el rotlle
51 s’hi troben quinze capbrevacions a l’abat de Sant Pere de l’any
1327 realitzades per diferents habitants de Sarrià; mentrestant, el
rotlle 52 recull vendes, reconeixements i establiments del segle
xiv, als quals es van afegir, abans del núm. 1, dues vendes i les
seves àpoques del segle xvi. Podrien haver existit dos rotlles més
de Sarrià, si no és que són els del lloc veí de Montagut, descrits
amb les lletres A, B i D.
Rotlle 53 Diversos: Girona i altres. L’últim rotlle de Sant
Pere de Galligants, en la seva ordenació actual a l’Arxiu de la
Corona d’Aragó, no té cap títol. Al dors del primer pergamí, hi

trobem l’anotació: “Hi ha de dins i fora de Gerona.” En efecte,
els dotze pergamins que formen el rotlle són establiments, ven-
des, reconeixements i capbrevacions que fan referència a terres
situades dins la parròquia de Sant Feliu de Girona, al pla i a la
muntanya. N’hi ha dos del segle xiii (núms. 285 i 452) i la resta
són dels segles xiv, xv i xvi.
Els llibres
A banda dels rotlles de pergamins, a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó es conserven, dintre la secció de Monacals d’Hisenda, uns
quants llibres pertanyents al monestir de Sant Pere de Galligants.
No són pas molts, dinou en total. Es tracta, essencialment, de
llevadors de censos i llibres de rendes escrits als segles xvii, xviii
i, fins i tot, al principi del xix (cf. taula 2).27 Pels títols d’alguns
dels llibres, ens adonem que s’hi confonen els de l’abadia gironina
amb els dels seus dos priorats baixempordanesos, que li van ser
annexionats el 1592. Aquesta notícia, per exemple, figura en el
volum 1025, que és un recull divers de capbreus medievals de Sant
Pere de Galligants combinat amb llevadors de censos dels segles xv,
xvi i xviii; de manera semblant, el volum 1031, a banda de la
còpia de la institució d’una candela a la Bisbal l’any 1277, conté
capbreus medievals i moderns dels monestirs de Sant Miquel de
Cruïlles i Sant Miquel de Fluvià i, fins i tot, l’índex d’alguns rotlles
de pergamins de Sant Pere de Galligants; i el volum 1034 recull
còpies de privilegis i documents importants del priorat de Cruïlles.
Hi ha dos llibres, però, que no són comparables a la resta:
es tracta dels volums 1023 i 1024, les pàgines dels quals són, en
realitat, pergamins de mides i èpoques diferents, tots cosits i re-
lligats, que fan referència a un munt de localitats gironines en les
quals els tres monestirs units el 1592 tenien dominis. Mentre els
rotlles es poden atribuir clarament a un o altre cenobi i contenen
escriptures relacionades amb una mateixa localitat, els pergamins
aquí reunits no fan referència a les localitats que ja disposen de
rotlle propi (cf. taula 3).28 Així, els pergamins relacionats amb
27. Entre els llibres no hi comptem el Resumen de las noticias escrit als volts del
1744 atès que no és pròpiament un volum de l’arxiu de Sant Pere de Galligants, sinó
probablement un informe encarregat pels autors de l’España Sagrada i enviat a Madrid.
28. Torra, “Fondos...”, p. 132; PSMCR, p. 46-47.
30 Elvis Mallorquí
Sant Pere de Galligants, divuit al volum 1023 i vuitanta-set al

1024, provenen de Vila-romà i Llofriu, els primers, i d’un grapat
de parròquies situades al massís de les Gavarres, al pla de Girona
i a la plana selvatana.
Taula 2
Els llibres de Sant Pere de Galligants
Vol. Títol Datació Contingut
ACA, MONACALS
1023 Llibre 24 de las rendas de la abadia de Galligans y demés unidas a ella 1046-1756 148 pergamins
1024 Llibre 23 de la rendas de la abadia de Galligans y demés unidas a ella 1071-1594 104 pergamins
1025 Llibre 12 de las rentas. Sant Miquel de Fluvià i Sant Miquel de Cruïlles 1376-1738 359 f.
1026 Còpia dels actes de Torroella de Fluvià Segle xix
1027 Llevador de comptes i assumptes varis 1742
1028 Llevador de censos 1717
1029 Llibre 26 de las rentas 1682
1031 Llibre 11 de diferents notas de les rendes de la abadia del monestir 1277-s. xviii 303 f.
de St. Pere de Galligants de Gerona
1032 Llevador d’aniversaris 1756-1787
1033 Lluïsmes, censos i foriscapis 1700 ca.
1034 Llibre 13 de las rentas de Sant Pere de Galligans. Privilegis del 1062-s. xviii 330 f.
monestir i priorat de Sant Miquel de Cruïlles
1037 Llevador Segle xix
1038 Llevador Segle xvii
1039 Llevador 1795
1040 Llevador 1691
1041 Llibre 16 de las rentas y otras cosas 1738
ADG, SANT PERE DE GALLIGANTS
Capbreu del cambrer a Anglès, la Cellera i Amer 1576-1676 207 f.
Llevador de la sagristia 1733 175 f.
Llevador dels aniversaris 1796 ca. 300 f.
Llevador de la fundació Camps i Llupiana 1815-1828 ca. 80 f.
Comptes de la sagristia 1745-1835 200 f.
Comptes del procurador de l’abat 1803-1808 ca. 80 f.
Comptes de l’infermeria 1818, 1823 24 f.
Font: ACA, Monacals d’Hisenda (http://pares.mcu.es); ADG (http://www.arxiuadg.org).
Taula 3
Pergamins de Sant Pere de Galligants als volums 1023 i 1024
de Monacals de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Segles
Volum Total Localitats
xi xii xiii xiv xv xvi xvii
1023 1 1 1 13 1 1 18 Vila-romà, Llofriu

1024 3 3 19 40 3 10 87 Santa Pellaia, Sant Cebrià de Lledó, Santa
Àgata, Riudellots de la Creu, la Mota, Palol
de Revardit, Pujals dels Cavallers, Usall,
Sobre-roca, Canet, Llorà, Montcal, Vilanna,
Salt, Aiguaviva, Llambilles, Campllong i
Fornells
Altres fons relacionats amb Sant Pere de Galligants

De la mateixa manera que els rotlles i els llibres de Sant
Pere de Galligants conserven documents relatius als seus priorats
depenents, això també succeeix a la inversa (cf. taula 4). El rotlle 5
de Sant Miquel de Fluvià conté catorze pergamins, tretze dels
quals fan referència a Sant Pere de Galligants, concretament a
la institució i gestió de diferents beneficis establerts al monestir
—Sant Pere, Santa Maria, Sant Felip— o en esglésies de la seva
dependència —la capella del castell de Montagut, l’església de
Torroella de Mont-ras. Igualment, en els rotlles 11 i 12 de Sant
Miquel de Cruïlles hi ha les capbrevacions de cinc veïns del lloc
de Tapioles, al terme de Cruïlles, envers el monestir gironí, data-
des de l’any 1353, i dos reconeixements de servitud efectuats per
dones del mateix indret, aquests del 1380.
A l’Arxiu de la Corona d’Aragó, tanmateix, no es conserva
tot el fons documental de Sant Pere de Galligants.29 De fet, les
recerques efectuades han permès localitzar en d’altres arxius petits
conjunts de pergamins originaris de l’abadia gironina. A l’Arxiu
Diocesà de Girona, al costat de set llibres —un capbreu dels
segles xvi i xvii i llevadors de censos i quaderns de comptes del se-
gle xviii i del començament del xix— (cf. taula 2), s’han localitzat
recentment quatre pergamins de Sant Pere, procedents dels llocs
de Fontajau, Franciac i Campllong (cf. taula 4). Al mateix arxiu,
29. Dos rotlles originaris de Sant Miquel de Cruïlles van passar a formar
part, segurament després de la desamortització, de l’arxiu de can Torroella de Fitor,
cf. PSMCR, p. 46-47.
32 Elvis Mallorquí
dintre del fons de l’Almoina del Pa de la seu de Girona, es con-

serva, amb el número 154 de la secció de Fonolleres, un rotlle
de sis pergamins cosits entre ells, de manera similar als rotlles
de Sant Pere de Galligants. De fet, podria haver-ne format part
perquè tant el llevador del 1236, copiat el 1296, com les capbre-
vacions dels anys 1310 i 1345 van ser redactats a instàncies del
cambrer de Sant Pere.
Taula 4
Pergamins de Sant Pere de Galligants en altres fons
documentals
Segles
Fons Total Contingut
x xi xii xiii xiv xv xvi xvii
ACA, MONACALS
Sant Miquel de Fluvià
Rotlle 5 [Beneficis] 2 5 3 2 1 13 Beneficis depenents
de Sant Pere
Sant Miquel de Cruïlles
Rotlle 11. Cruïlles F 5 5 Capbreu del veïnat
de Tapioles
Rotlle 12 2 2 Reconeixements de
servitud
ADG, Sant Pere de Galligants
Pergamins 1 1 1 1 4 Fontajau, Franciac,
Campllong
ADG, Almoina, Fonolleres
Rotlle 154 1 24 25 Fonolleres, Serra de
Daró i Ullastret
bc
Pergamins 3 5 4 9 21 Bordils, Sant Andreu
Salou i Vilablareix
AAM, Sant Pere de Galligants
Pergamins 1 2 3 2 1 9 Cervià, Fontajau,
Cruïlles, Viladasens,
Anglès, Rupià
Al fons de pergamins de la Biblioteca de Catalunya, hi ha

una vintena de pergamins que haurien pogut formar part de
l’arxiu de Sant Pere de Galligants: es tracta de vendes, donaci-
ons, capbreus i reduccions de cens concedides per l’abat i pel
cambrer del monestir a pagesos dels seus dominis de Vilablareix,
Bordils i, sobretot, Sant Andreu Salou. De manera semblant,
l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, que va ser destruït durant la

Guerra del Francès i format de nou a partir del 1844 amb llibres
i documents solts de procedències molt diverses, conserva quinze
pergamins atribuïts a Sant Pere de Galligants, que s’hi degue-
ren aplegar a la segona meitat del segle xix. D’aquests, només
nou fan referència al monestir: al costat del conegut testament
d’Avierna, del 998, s’hi troben unes vendes d’una vinya a Fon-
tajau i d’un mas al veïnat de Tapioles, de Cruïlles, al segle xiii,
i altres documents relatius al cambrer de Sant Pere entre els
segles xiv i xvi.
Finalment, existeix actualment un fons anomenat de Sant
Pere de Galligants a l’Arxiu Històric de Girona, que Josep Calza-
da va arxivar pacientment mentre realitzava la seva monografia
sobre el monestir. En realitat, però, no es tracta de pergamins de
l’arxiu monàstic, sinó que és la col·lecció que es va anar formant
a l’església i al claustre de Sant Pere de Galligants al llarg dels
segles xix i xx, quan ja eren la seu del Museu Arqueològic de
Girona, a mesura que els arqueòlegs gironins hi dipositaven els
pergamins trobats a les esglésies i indrets en els quals efectuaven
les seves intervencions.30
La present edició
Després de buscar tots els documents dels fons de Sant Pere

de Galligants, arribem a la conclusió que potser sí que els primers
estudiosos del monestir tenien raó, que la major part de l’arxiu
monàstic havia desaparegut. I potser també en tenia l’arxiver
González Hurtebise quan escrivia, amb ben poca il·lusió, “Nada
hay” o “Sin interés”, al dors del primer pergamí de cada rotlle.
Efectivament, només hem aconseguit aplegar 192 documents de
Sant Pere, dels quals dos són del segle x, vuit de l’xi, vint-i-dos
del xii i cent seixanta del xiii. En comparació amb la majoria
d’arxius monàstics catalans, les xifres són magres. Fins i tot, el
veí monestir de Sant Daniel de Girona, que va patir pràcticament
les mateixes vicissituds històriques de Sant Pere, en conserva més
del doble, quatre-cents quaranta-dos.31
30. Al mateix Arxiu Històric de Girona es conserven les fitxes amb els regestos
elaborats per Josep Calzada l’any 1984.
31. Són quatre pergamins del segle x, vint-i-set de l’xi, seixanta-tres del xii i
tres-cents quaranta-vuit del xiii; cf. CDSDG.
34 Elvis Mallorquí
Per aquest motiu, hem procurat completar els pergamins ori-

ginals de Sant Pere de Galligants amb tots els documents que hi
fan referència: tant els que figuren publicats en reculls, cartorals,
diplomataris i col·leccions diplomàtiques editats en els darrers
anys, la majoria dintre les col·leccions de la Fundació Noguera,
com els que romanen inèdits en diversos arxius gironins, als quals
hem pogut accedir gràcies als instruments de descripció —regests
i inventaris— de cada arxiu (cf. taula 5). Així, hem pogut gairebé
triplicar el nombre de documents sobre Sant Pere de Galligants:
dels 542 que formen la col·lecció definitiva, n’hi ha 305 d’inèdits,
224 de ja editats anteriorment o que publiquem parcialment en la
col·lecció i 13 que són notícies de textos extraviats, desapareguts
o falsos.32
Taula 5
Procedència dels documents de la col·lecció diplomàtica
de Sant Pere de Galligants
Arxiu i fons Documents Total
Fons de Sant Pere de Galligants

1. Rotlles de Sant Pere (ACA)
Rotlle 1 171, 318, 351 3
Rotlle 3 109, 317, 332, 426, 537 5
Rotlle 4 336, 515 2
Rotlle 6 78, 108, 220, 350, 421, 456, 500 7
Rotlle 7 98, 107, 475 3
Rotlle 8 21, 39, 117, 151, 283, 293, 430, 529, 539 9
Rotlle 10 319 1
Rotlle 11 122, 202, 493, 502, 504, 517 6
Rotlle 13 503 1
Rotlle 14 290, 367, 371, 459, 464, 465 6
Rotlle 15 145, 156, 159, 163, 166, 174, 175, 176, 181, 17
199, 232, 245, 262, 508, 509, 512, 533
Rotlle 20 130, 268, 296, 297, 301, 334, 341, 345, 369, 15
375, 405, 407, 422, 507, 530
Rotlle 22 492 1
Rotlle 26 225, 277 2
32. A la taula 5 els documents enregistrats sumen 567 perquè hem comptat
per duplicat o triplicat els documents que tenen originals i còpies procedents de
diferents arxius.

Rotlle 27 188, 196, 228, 254, 300, 385, 396, 423, 424, 12
444, 448, 514
Rotlle 28 120, 278, 335, 347, 376, 392, 393, 395, 401, 12
419, 473, 532
Rotlle 29 116, 170, 201, 207, 231 5
Rotlle 32 157, 235, 247, 263, 279, 409, 447 7
Rotlle 33 229 1
Rotlle 35 162, 251 2
Rotlle 37 149, 534, 538 3
Rotlle 41 256, 266, 360, 361, 418, 436, 445, 474, 495, 10
518
Rotlle 44 155, 217, 411, 439, 450 5
Rotlle 47 70, 219, 242, 303 4
Rotlle 49 324 1
Rotlle 50 6, 183, 241, 275, 327, 389, 400, 467, 468, 14
487, 488, 498, 510, 511
Rotlle 53 285, 452 2
2. Llibres de Sant Pere (ACA)
Volum 1023 35, 135, 169 3
Volum 1024 50, 65, 67, 79, 143, 152, 195, 236, 259, 264, 24
281, 288, 348, 387, 394, 398, 399, 420, 434,
437, 461, 469, [494], 521, 528
3. Rotlles de Sant Miquel de
Fluvià (ACA)
Rotlle 5 417 1
4. Altres arxius (ADG, AAM, BC)
Pergamins 10, 153, 238, 239, 390, 431, 451 7
Fons dels comtes de Barcelona
i reis d’Aragó
Cancelleria (ACA; LFM, FAC, 28, 29, 30, 44, 74, 76, 100, 101, 119, 382 10
PACB-1, PACB-2)
Fons dels bisbes i de la seu de
Girona
Seu de Girona, pergamins 2, 3, 5, 6, 11, 12, 16, 17, 25, 31, 32, 33, 36, 41, 99
i Llibre gran de la sagristia [42], 43, 48, 49, 54, 57, 58, 60, 62, 63, 71, 73,
major (ACG; ADG; CCBG, 83, 84, 87, 88, 94, 102, 103, 105, 115, 121, 124,
CDSG) 126, 127, 132, 133, 136, 139, 158, 168, [179],
182, 185, 187, 190, 192, 193, 205, 209, 211,
230, 252, 257, 260, 261, 267, 269, 272, 276,
280, 289, 294, 299, 305, 307, 308, 309, 314,
316, 333, 338, 343, 346, 357, 377, 378, 379, 380,
384, 386, 425, 429, 433, 438, 449, 454, 479,
481, 482, 483, 484, 485, 505, 506, 513, 516,
523
Cúria episcopal (lletres, 190, 224, 249, 252, 273, 346, 362, 363, 364, 21
notularum, dotalies, 365, 366, 368, 454, 460, 462, 478, 501, 505,
pergamins) 519, 520, 524, 527
36 Elvis Mallorquí

Mitra, pergamins i cartorals 2, 8, 12, 16, 17, 18, 20, 24, 26, 27, 34, 61, 85, 87, 41
(ADG; CCBG, CRV, PM) 89, 93, 103, 113, 123, 128, 131, 138, 144, 160,
165, 167, 173, 177, 194, 203, 234, 252, 305, 333,
354, 356, 372, 384, 408, 454, 501
Altres fons eclesiàstics
1. Ciutat de Girona
Sant Feliu de Girona (ADG; 97, 178, 186, 189, [213], 218, 250, [274], 286, 26
DSFG) 320, 321, 322, 337, 344, 370, 404, 414, 460, 463,
470, 471, 476, 491, 499, 522, 531
Sant Daniel, pergamins i 14, 23, 38, 40, 51, 53, 114, 141, 148, 161, 198, 23
llibres (ASD; CDSDG) 227, 249, 260, 340, 355, 402, 403, 412, 413, 415,
428, 486
Sant Martí Sacosta, cartoral 33, 45, 46, 56, 86, 111, 146 7
(BRAH; CSMS)
Almoina del Pa de la seu de 66, 72, 118, 129, 137, 172, 191, 197, 204, 206, 46
Girona (ADG) 208, 214, 233, 244, 246, 255, 258, 269, 271,
282, 295, 304, 306, 310, 312, 313, 323, 326,
331, 349, 352, 373, 381, 383, 388, 406, 427,
442, 453, 458, 462, 466, 472, 525, 526, 535
Hospital de Santa Caterina 112, 164, 226, 253, 265, 270, 276, 287, 291, 25
(AHG) 292, 302, 305, 315, 359, 416, 440, 443, 446, 455,
477, 496, 505, 536, 541, 542
Sant Francesc de Girona, 346, 540 2
pergamins (APFC; CDSFG)
2. Bisbat de Girona
Santa Maria de Vilabertran 80, 81, 96 3
(BC)
Sant Feliu de Cadins (ADG) 325 1
Comanda del Temple 150 1
d’Aiguaviva (ACA)
Santa Maria de Cervià, 47, 52, 82, 99, 104, 106, 134, 140, 142 9
pergamins (ACA; PSMCE)
Sant Miquel de Cruïlles, 75 1
pergamins (ACA; PSMCR)
Santa Maria de Roca-rossa, 90, 154, 240 3
cartoral i pergamins (ADS;
CSMRR, DADS)
Santa Maria de Besalú, 410 1
cartoral (BCAB; CSMB)
Santa Maria d’Amer (ACA, 15, 37 2
ADG; DSMA)
3. Altres bisbats catalans
Seu de Sant Pere de Vic, 4, 64 2
pergamins (ABEV; DCV-1,
DCV-2)
Seu de Santa Eulàlia i Santa 55, 64, 68, 69 4
Creu de Barcelona, pergamins
(ACB; DACB)

Sant Pere de Casserres, 59 1
pergamins (AASPC; CDSPC)
Santa Anna de Barcelona, [212], 441 2
pergamins (ADB)
Sant Vicenç de Cardona, 59 1
pergamins (AAC; DVC)
Santa Maria de la Seu 9, 13 2
d’Urgell, cartorals (ACU;
DACSU)
Sant Llorenç del Munt, 19 1
pergamins (DSLM)
Sant Cugat del Vallès, cartoral 22 1
(ACA; CSCV)
Comanda de l’Hospital de 110 1
Sant Joan de Jerusalem a Sant
Celoni, pergamins i cartoral
(AHFF; IAHFF)
4. Fora de Catalunya
Santa Maria de la Grassa, 91, 95, 210 3
pergamins i cartorals (ADA;
RCALG-1, RCALG-2)
Archivio Segreto Vaticano 391 1
(ASV; RDH)
Fons patrimonials
Marquès de Camps, de Salt 180, 358 2
(AMS; PAMC)
Calderó, de Riudellots de la 215, 216, 243 3
Selva (AMGI)
Fina, de Palafrugell (AHP) 284 1
Marta Figueras (AHG) 298 1
Verdaguer, de Sant Gregori 328, 329, 330, 457 4
(AAT)
Mercader – Bell-lloch, de 353, 374 2
Girona (AHCL; IPFMB)
Veray, de Celrà (AHG) 397, 490 2
Sitjar, de Girona (BC) 435 1
Cruïlles-Peratallada (ANC) 489 1
Pelagi Negre (AMGI) 497 1
Fons notarials i municipals
Manuals de la Cúria Fumada 221, 222, 223 3
de Vic (ABEV; MACFV)
Ajuntament de Girona, 147, 237, 248, 311, 339, 342, 432, 480 8
pergamins i llibres (AMGI;
PAG, LVCG)
Altres
Notícies 1, 7, 77, 92, 125, 184, 200 7
Número en negreta: edició integral. Número sense negreta: edició parcial. [ ]: docu-
ments extraviats o perduts procedents de fons coneguts.
Els primers segles de la història
del monestir
La col·lecció documental de Sant Pere de Galligants no apor-

ta gaire més llum als fets més rellevants dels primers temps de
la història del monestir gironí, els que han recollit els principals
estudiosos des del segle xviii ençà. En contrast, emergeixen una
colla de petits detalls: la vida quotidiana al burg de Sant Pere
de Galligants, la gestió dels batlles al capdavant dels dominis del
monestir, la sovint delicada adquisició d’alguns castells i dels seus
drets per part de l’abat, les contrapartides de les donacions testa-
mentàries al monestir, etc. En les pàgines que segueixen, presentem
les principals novetats que aporta la documentació estudiada en
relació amb el que es coneixia de la història de Sant Pere.
A l’entorn de la fundació
La incertesa del naixement de la comunitat benedictina de

Sant Pere de Galligants va incentivar, des del segle xvii, la llegenda
difosa per molts estudiosos que Carlemany havia fundat el mo-
nestir al segle ix. Les aportacions crítiques de Jaime Villanueva,
Antolín Merino, José de la Canal i Francesc Monsalvatje situaven
la fundació del monestir a la segona meitat del segle x, gràcies
a la donació efectuada pel comte Borrell en el seu testament del
993 (núm. 8). Josep Calzada ho va poder refermar mitjançant
la donació al monestir feta pels marmessors d’Ermengars l’any
988, document en què es mencionava el probable primer abat de
Galligants, Guigó (núm. 5).1 La publicació recent de nous aplecs
1. Calzada, Sant Pere...: p. 35-39 i 108; CR, vol. 5, p. 152-153.

40 Elvis Mallorquí
documentals permet afegir quatre documents del darrer quart

del segle x als que ja coneixia Josep Calzada quan va escriure
la monografia sobre Sant Pere de Galligants el 1983. Així, sabem
que el monestir gironí va rebre deixes pietoses consignades en
els testaments de Guadamir el 976, de Guilmon el 986, del comte
Borrell el 993 i d’Avierna, senyora de Cervià, el 998 (núms. 3, 4,
8 i 10) i en les donacions de la difunta Ermengars el 988 i del
difunt Sentolf l’any 1000 i a la venda efectuada per Trotil·la el
990, de manera que pogué obtenir béns a Santa Eugènia, a Salt,
al pla de Girona, a Canelles i a Palafrugell (núms. 5, 6 i 11).2
L’elaboració de la present col·lecció documental ha permès
afegir una dada més. No es tracta, malauradament, ni de l’acta
de fundació i dotació de Sant Pere ni de cap donació rellevant
efectuada pels comtes barcelonins, sinó tan sols d’una notícia con-
tinguda en un document posterior, datat de l’any 1063, en el qual
s’afirma clarament que l’alou on es trobaven els castells de Sant
Esteve i Maur pertanyia al monestir de Sant Pere de Galligants
“sicut Suniarius condam comes dederat domino Deo et monasterio
Sancti Petri supranotati” (núm. 1). Això faria retrocedir la fun-
dació del monestir de Sant Pere de Galligants fins a la primera
meitat del segle x, fins als anys 911-947 en què el comte Sunyer
va regir els comtats de Barcelona i de Girona.3 Aquesta datació,
al seu torn, confirmaria que la “terra Sancti Petri” mencionada el
949 a Domeny (núm. 2) correspondria a Sant Pere de Galligants.
Igualment, quedaria ratificada l’afirmació del rei Pere III el Ceri-
moniós, feta l’any 1378 quan va manar que les muralles de Girona
incloguessin el monestir, que Sant Pere “per nostres predecessors
fo piadosament fundat”.4
Sobre la independència del monestir
En principi, l’abat de Sant Pere de Galligants gaudia d’una

completa independència envers altres monestirs i qualsevol poder
temporal o eclesiàstic, ja fos dels comtes o els bisbes. Ara bé,
2. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 46; íd., Girona, de Carlemany...,
p. 104-105.
3. El mateix Sunyer posseïa drets sobre el territori dels volts de Palamós: l’any
945 va donar a la seu de Girona uns alous situats al terme de Calonge, cf. CCBG,
núm. 45; Mallorquí, “El castell...”, p. 45-46; Llorens, Sant Pere..., p. 15.
4. ACA, Cancelleria, registre 1262, f. 5v; cf. Coroleu, “Noticias...”, núm. 13;
Llorens, Sant Pere..., p. 21.
a partir del segle xi molts monestirs catalans van ingressar en

congregacions benedictines dirigides des d’abadies foranes, sovint
provençals o occitanes. Potser per això cap estudiós es va sor-
prendre o estranyar en llegir, dintre la col·lecció documental de
la Marca Hispanica, que l’any 1117 el comte Ramon Berenguer III
donava al seu germà Berenguer, abat de Santa Maria de la Grassa,
monestir situat a uns quaranta quilòmetres a l’oest de Narbona,
l’església de Sant Pere de Galligants, tot facultant-lo per nomenar-hi
abat i monjos (núm. 91). El motiu de la donació, efectuada amb
el consentiment del bisbe i d’una colla de magnats gironins, era
la manca d’observança de la regla benedictina i la dilapidació dels
béns de la casa per uns “secularibus monachis”. Malgrat que hom
assenyali que l’agregació fou només nominal i de curta durada,5
ningú no havia posat en dubte la validesa de la donació fins que,
recentment, els autors del recull d’actes de la Grassa han certificat,
després de contrastar-lo amb documents de la cancelleria comtal
barcelonina, que es tractava d’una falsificació. També sembla falsa
la butlla atorgada pel papa Gelasi II el 1118 en la qual figuren
els monestirs de Sant Pere de Galligants i de Sant Feliu de Guí-
xols com a possessions de la Grassa, al costat d’altres esglésies i
monestirs gironins —Riudaura, Palera, Canelles i Llagostera— que
sí que eren o ho havien estat (núm. 95). En canvi, una segona
butlla, aquesta del 1228 i amb totes les garanties de ser autèntica,
torna a incloure Sant Pere de Galligants dintre les possessions
de la Grassa (núm. 210). Es tractaria, doncs, de l’únic testimoni
autèntic d’aquesta suposada dependència que, a hores d’ara, és
difícil de demostrar.
La intervenció del comte de Barcelona, donant el monestir de
Sant Pere de Galligants a la Grassa el 1117, també hauria estat
l’única ingerència dels comtes en els primers quatre segles d’exis-
tència de la comunitat gironina. De fet, la donació de la jurisdicció
del burg de Sant Pere al monestir pel rei Alfons I, el 1171, a canvi
de 300 sous (núm. 125), que reiterava una suposada donació ante-
rior efectuada el 992 pel comte Borrell (núm. 7), ja demostra que
l’abat de Sant Pere no només era independent dels comtes, sinó
que exercia tot el seu poder temporal sobre els habitants del burg
de Sant Pere. Aquests, de fet, van quedar exempts de la franquesa
de l’eixorquia concedida pel rei Alfons el 1194 (núm. 147) i, amb
tota seguretat, no van participar en les primeres institucions de
5. Calzada, Sant Pere..., p. 43-44; CR, vol. 5, p. 153.

42 Elvis Mallorquí
govern local nascudes al llarg del segle xiii, situació que no es va

resoldre fins al 1339 en què el rei Pere va permutar la jurisdicció
del burg gironí per una renda perpètua de 400 sous concedida a
partir del castell de Palafrugell a favor de Sant Pere de Galligants.6
De fet, és amb relació als dominis de Palafrugell i de les seves
parròquies sufragànies, Esclanyà, Llofriu i Torroella de Mont-ras,
que els comtes de Barcelona i els abats de Galligants mantenien
més contactes: el 993 el comte Borrell va donar l’alou de Palafrugell
que havia estat del vescomte Ènnec (núm. 8) i el 1117 el comte
Ramon Berenguer III hauria pogut cedir els delmes i primícies
de les quatre esglésies a Sant Pere de Galligants (núm. 92), tot
i que la notícia és molt dubtosa. Al final, però, els comtes van
acabar donant el terme de Palafrugell al priorat de Santa Anna
de Barcelona, incloent-hi la part principal del delme (núm. 212),
cosa que quedà ratificada en la sentència que enfrontà el prior
barceloní amb l’abat gironí el 1234 (núm. 229).
Finalment, la independència de l’abat de Sant Pere de Galligants
també es manifestava envers els principals poders eclesiàstics. El
papa de Roma es limità a ratificar les possessions del monestir i
la jurisdicció sobre el burg de Sant Pere el 1216 (núm. 184) i a
comunicar a l’abadessa i a l’encarregada del vestuari del monestir
de Sant Daniel que compareguessin davant de l’ardiaca de Narbona,
com a jutge delegat pel papa de Roma (núm. 402). Pel que fa al
bisbe de Girona, no tenim notícia de cap intromissió seva en el
funcionament del monestir fins al juliol del 1296. En un primer
afer el bisbe Bernat de Vilamarí va requerir l’abat Arnau per tal
que pagués la prestació consuetudinària corresponent al fet que
oficiava la missa solemne del dia de Sant Pere i Sant Pau, una
prestació que consistia en un porc canonical, quatre oques, vuit
pollastres, dos pernils salats, quaranta lliures de pa i una bóta de
vi (núm. 501). Un segon afer va confirmar la supremacia del poder
episcopal: es tractava de l’aplicació de la clàusula del testament
de Berenguer de Sitjar, escrit quan va ingressar com a monjo a
Sant Pere de Galligants, el 1251, segons la qual es preveia que si
la seva filla i hereva, Saurina, moria sense descendència, les ren-
des del castell de Palagret havien de ser destinades a dotar una
almoina perpètua als pobres creada pel bisbe de Girona, l’abat de
Sant Pere i el guardià dels framenors de Girona mitjançant una
6. Calzada, Sant Pere..., p. 53; CR, vol. 5, p. 153-154; Canal; Canal; Nolla;
Sagrera, El sector nord..., p. 70-71; Llorens, Sant Pere..., p. 19.
ordinació dictada “apud Sanctum Petrum de Gallicantu”, des del

mateix monestir (núm. 269). Al final, aquesta circumstància es va
complir: el 1294 Saurina, vídua de Berenguer de Torrent, dictava
en el seu testament que el sagristà de la seu de Girona retingués
el castell de Palagret fins que el bisbe de Girona, el guardià dels
framenors i l’abat de Sant Pere de Galligants dictessin una ordi-
nació (núm. 486); el 23 de juliol de 1296 l’abat Arnau reclamava
al bisbe gironí i a Pere de Palol, guardià dels framenors, que dic-
taminessin com calia resoldre el contenciós (núm. 502); l’endemà
apel·lava a l’arquebisbe de Tarragona i al papa per tal que el bisbe
i el guardià no es quedessin amb la força de Palagret (núm. 503),
mentre el bisbe encarregava a Pere de Banyoles, sagristà segon
de la seu, que examinés la causa que enfrontava l’abat Arnau i el
sagristà major de la seu, Ponç d’Urg (núm. 504); al cap de dos
dies, el 26 de juliol, el bisbe Bernat de Vilamarí i Pere de Palol,
guardià dels framenors, van dictar les ordinacions, segons les quals
el castell de Palagret seria per al paborde del mes de juny, que
s’encarregaria de distribuir les almoines pels pobres i uns dona-
tius als monestirs i convents gironins per celebrar uns oficis pels
difunts (núm. 505); immediatament, l’abat Arnau va reaccionar en
contra de l’ordinació, que considerava contrària a les paraules del
testament de Berenguer de Sitjar, i va ordenar que l’almoiner del mo-
nestir de Sant Pere de Galligants fos l’encarregat de repartir les
rendes del castell de Palagret entre els pobres, els frares dominics,
franciscans i carmelitans i els monjos de Sant Pere (núm. 506).7
El conflicte no es resolgué fins al maig del 1297: aleshores l’abat
Arnau i l’almoiner del monestir van acceptar la resolució episcopal
que havia de ser el paborde de juny qui administrés les rendes, a
canvi de rebre 200 sous anuals de les rendes del castell (núm. 516).
A partir del segle xiv, la supremacia episcopal sobre l’abat es ma-
nifestava regularment amb l’exercici del dret de visita pastoral.8
El patrimoni territorial de Sant Pere de Galligants

La garantia de la independència de l’abat i dels monjos de
Sant Pere, almenys fins a la fi del segle xiii, era el conjunt de
dominis escampats pels ardiaconats de Girona i la Selva, la meitat
7. En relació amb aquest conflicte i amb la història del castell de Palagret, cf.
Camps, Els castells..., p. 39.
8. La primera visita pastoral enregistrada és la del 1332; cf. ADG, Visites
Pastorals, vol. P-5, f. 160r-162r; Batlle, “Notícies...”, p. 284; Llorens, Sant Pere..., p. 19.
44 Elvis Mallorquí
meridional del bisbat de Girona. En general, consistien en el con-

junt de prestacions corresponents al domini directe de les terres i
al domini sobre els homes i dones que hi vivien. Però segurament
ja incloïen els drets de capellania, els delmes i les primícies que
estan documentats entre el segle xiv i xviii: el dret de nomenar
els rectors de Santa Eugènia del pla de Girona i de Sant Andreu
Salou, els quatre domers de Palafrugell, el sagristà, el domer i un
clergue beneficiat a l’altar de Santa Maria l’Antiga de l’església de
Torroella de Mont-ras i el rector de Llofriu; la meitat del delme
del terme de Sant Andreu Salou i del veïnat d’Eixamins de Sant
Gregori, la sisena part del delme del terme de Palafrugell i les seves
sufragànies de Mont-ras, Esclanyà i Llofriu; segurament també, el
delme del burg de Sant Pere de Galligants i de la parròquia de
Fontajau i el de quatre masos de Franciac, que eren en poder
de l’abat el 1362.9 Aquestes notícies, juntament amb els noms dels
rotlles conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, són suficients
com per agrupar els diferents dominis territorials del monestir de
Sant Pere en diferents sectors.
El burg de Sant Pere

Entre la suposada donació del 992 i el 1339, l’abat de Sant Pere
de Galligants va ser el senyor de les terres, les cases, els homes i
les dones que residien en l’alou del monestir que, segurament, devia
coincidir amb la parròquia de Sant Pere, encaixada entre el curs
del Galligants, a migdia, l’Onyar i el Ter, a ponent, i la muntanya
de Montjuïc, a tramuntana. Com a parroquians, havien de pagar
el delme al monestir, assistir-hi a missa i rebre-hi els sagraments.
És probable que la construcció del nou monestir al llarg del segle
xii fos paral·lela a la construcció del temple de Sant Nicolau, que
fins al començament del xix va servir com a església parroquial per
tal de no destorbar les pregàries dels monjos.10 Com a vassalls de
l’abat, els habitants de Sant Pere estaven sotmesos a la seva juris-
dicció civil: el 1194 van continuar sotmesos a l’eixorquia, mentre
la resta de ciutadans de Girona en van ser enfranquits (núm. 147)
i coneixem el nom d’un jutge de Sant Pere, “Guillelmus Marche-
sius, judex [et] canonicus Sancti Petri de Gallicantu” (núm. 207).
9. Zaragoza, “Notícies...”, p. 208-209; LVBG, núms. 2, 28, 30, 86, 208 i 210.
10. CR, vol. 5, p. 170-171; Zaragoza, “Notícies...”, p. 205-207; Llorens, Sant
Pere..., p. 22; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 34-35. Tanmateix, només en un cas, dubtós,
s’esmenta la “parrochia Sancti [Petri]” (núm. 372).
Segons diverses notícies del segle xiv, els reis van procurar resoldre
el desigual estatus jurídic entre els gironins: el 1315 es manava al
batlle de Girona que obligués els habitants de Sant Pere a contribuir
en les despeses comunes de la ciutat; el 1334 es feia investigar si
havien de pagar o no el bovatge, pretensió de la qual es va desis-
tir el 1337; i el 1339 el rei Pere III va manar que es permutés la
jurisdicció del burg de Sant Pere per una renda perpètua sobre les
possessions de Palafrugell.11
En espera d’una anàlisi exhaustiva dels capbreus del segle xiv
que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a partir dels
documents anteriors al 1300 conservats en el rotlle 20 de Sant
Pere, s’ha pogut cartografiar els principals elements que confor-
maven el burg de Sant Pere al llarg del segle xiii: el monestir,
amb el claustre i les seves dependències, el cementiri annex,
l’església de Sant Nicolau i el forn; l’hospital dels capellans, o de
la seu de Girona; les cases del burg inferior de Sant Pere, entre
el monestir i el planiol de Sant Pere; les cases del burg superior
de Sant Pere, situat a mig camí de la vall de Sant Daniel, i els
molins de Sant Pere, situats als arenys dels burgs de Sant Pere i
també de Sant Feliu (cf. mapa 1).12 Sens dubte, una de les peces
clau per entendre-ho tot és la sentència arbitral dictada el 1252
al plet entre l’abat de Sant Pere i el rector de l’hospital de la seu,
o dels capellans: a banda de les diverses disputes arran de les
parets mitjaneres de l’hospital i del monestir, descobrim com les
clavegueres no estaven soterrades i que el monestir tenia un corn
situat prop de l’Hospital que feia sonar el forner de Sant Pere de
Galligants, cosa que molestava els malalts de l’Hospital (núm. 270).
11. Arnall, Lletres reials..., núm. 9 i núm. 71; Guilleré, Llibre Verd..., núm. 166;
Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 135; Guilleré, Girona..., vol. 1, p. 93, 161,
238 i 243; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 30-31.
12. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 98-105; íd., Girona en el segle
xiii..., p. 17-18, 25-27, 55-56, 96, 111, 130 i 139. Del segle xiv, de moment, sabem
que hi hagué un creixement urbanístic a la Pobla d’en Vivers, entre la plaça de Sant
Pere i l’areny del Ter i que, segons la talla del 1360, hi havia trenta veïns al burg
inferior, divuit al superior i vint-i-sis a l’esmentada pobla; cf. Guilleré, Girona..., vol.
1, p. 462-463; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 132-135; Domènech; Gil,
Sant Pere..., p. 37.
46 Elvis Mallorquí
Mapa 1
El burg de Sant Pere de Galligants a mitjan segle xiii
Elaboració pròpia a partir de Canal; Canal; Nolla; Sagrera, Girona en el segle xiii..., p. 12.
Ara bé, hi ha un fet que cal subratllar: al burg de Sant

Pere de Galligants s’hi va concentrar, des del segle xiii, un con-
junt d’artesans especialitzats en el treball de la pell i del cuir.13
Pellicers com Bonanat de Fonellet i Pere Bonet (núms. 396, 473 i
484), juntament amb d’altres de Girona o Sant Daniel, que com-
praven la matèria primera als ramaders o carnissers. Blanquers,
com Arnau de Font i potser també Guillem de Castellar, Pere de
Camós i Pere d’Orriols (núms. 268, 405, 509 i 512), entre d’altres,
que adobaven inicialment les pells amb calç. Cuireters, com Be-
renguer de Torrentó i Guillem de Batet (núms. 480 i 531), que
convertien la pell en cuir per oferir a d’altres artesans, com els
sabaters i els corretgers. De sabaters del burg de Sant Pere de Ga-
lligants, tenim Arnau Tolosa, Bernat de Maixella, Guillem de
Vilopriu i Pere Vidal (núms. 341, 371, 378, 480 i 485), mentre que
de corretgers, tenim Berenguer de Camós i Dalmau Llorà (núms.
337 i 420), entre d’altres de Girona i altres indrets. I, finalment,
pergaminers del burg ho eren Arnau de Mota, Pere Jaume i Pere
Miquel (núms. 401, 416 i 530), juntament amb altres que no diuen
explícitament ser del burg. No ha de sobtar, doncs, que almenys
des del 1348 Sant Nicolau esdevingués la seu de la confraria gi-
ronina dels blanquers, on encara queda un lleó coronat que era
l’emblema del gremi.14
No només hi havia blanquers i pergaminers a Sant Pere de
Galligants. També hi figuren alguns pedrers: Marquès, Pere de Clota,
Guillem de Puig i Guillem i Pere de Maixella vivien al mateix burg
de Sant Pere (núms. 228, 270, 296, 297, 340 i 379); potser també els
altres pedrers documentats, en Bartomeu i en Savarrés (núms. 340
i 480). El motiu és ben simple: al cap del burg superior de Sant
Pere, al lloc de Boixeda, hi havia unes pedreres i forns de calç que,
entre el 1206 i el 1263 van restar en poder dels Mascardell, els quals
ho tenien sota senyoria de Sant Pere de Galligants però ho havien
sotsestablert a pedrers i blanquers diversos (núms. 171, 318 i 351).15
Tot i la menció d’una carrera que pujava a Bellver (núm. 369),
indret situat a l’actual muntanya de Montjuïc, aparentment no hi
13. Guilleré, Girona medieval..., p. 66-67; íd., Girona al segle xiv..., vol. 2,
p. 97-100; Llorens, Sant Pere..., p. 23. Sobre els oficis vinculats a la pell i el cuir,
cf. Alcover; Moll, Diccionari..., vol. 2, p. 511-512 i vol. 3, p. 825; Gual, Vocabulario...,
p. 291; Guilleré, Girona al segle xiv..., vol. 2, p. 74-75; Mestre, Diccionari..., p. 130 i
327; Bolós, Diccionari..., p. 47.
14. Guilleré, Girona..., vol. 2, p. 84; Llorens, Sant Pere..., p. 23-24.
15. L’indret limitava a migdia amb el riu Galligants, de manera que cal situar-
lo a mig camí entre Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, cf. Canal; Canal; Nolla;
Sagrera, Girona en el segle xiii..., p. 55; Mallorquí, “Els Mascardell...”, p. 112-113.
48 Elvis Mallorquí
havia més possessions de Sant Pere de Galligants en aquest sector.16

A les ribes orientals de l’Onyar i el Ter, hi havia almenys tres mo-
lins —Boquer, Mitjà i Gironella—, situats al burg de Sant Pere de
Galligants, que pertanyien al monestir (núm. 422); en canvi, existia a
l’areny del burg de Sant Feliu de Girona un indret anomenat Molins
de Sant Pere habitat per algunes famílies a la segona meitat del
segle xiii (núms. 319, 378 i 379), que estava sota la senyoria de la
seu de Girona.17 De manera semblant, les possessions de Sant Pere
de Galligants en la resta del terme de la ciutat de Girona, o de la
parròquia de Sant Feliu de Girona, eren escasses: una terra a Vila-
roja el 1076 (núm. 53) i un hort a Sobreporta el 1197 (núm. 152).
El pla de Girona
El pes de Sant Pere de Galligants potser no es feia sentir
gaire sobre les terres immediates a la ciutat de Girona, a excepció
del burg de Sant Pere. Però, ben a prop, pràcticament a totes les
parròquies del pla de Girona, tant al sud com al nord del Ter, el
monestir gironí hi tenia dominis, alguns dels quals des de la seva
fundació (cf. mapa 2). És el cas del de la parròquia de Santa
Eugènia: els marmessors d’Ermengars, el 988, van donar l’església
—domum— de Santa Eugènia, amb cases, corts, horts, arbres, vi-
nya, una coromina que havia estat de l’abat Guigó i una altra del
comte Borrell, molins, monars, recs, llinars i canemars, tot situat
al pla de Girona, al lloc anomenat Tolosella i als molins de Vidal
(núm. 5); dos anys més tard, l’abat Auderic encara hi va comprar
un monar més (núm. 6) i l’any 1000 el monestir en va rebre un
altre (núm. 11). No tornem a tenir-ne notícies fins a la segona mei-
tat del segle xii: el 1175 l’abat de Sant Pere va establir unes terres
i dos masos a Pere de Clarà (núm. 129). Pel que fa al segle xiii,
apareixen béns de Sant Pere com a afrontacions de terres d’altres
senyories a Santa Eugènia (núms. 253, 280, 294 i 455), els abats
signen diversos traspassos del domini útil de terres sota senyoria
de Sant Pere (núms. 183, 285, 286, 327 i 468) i també intervenen
directament comprant horts i cases (núms. 275 i 389) o establint
camps, cases, coromines i també la ferreria de Santa Eugènia
(núms. 324, 400, 429, 467, 487, 488, 510 i 511). L’alou de Sant
Pere de Galligants al terme de Santa Eugènia es trobava articulat
16. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, Girona en el segle xiii..., p. 25.

17. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector nord..., p. 96-98 i 105; íd., Girona
en el segle xiii..., p. 27.
al llarg de dos eixos: els monars i molins al rec comtal i les ter-
res al llarg de la “via monera” on hi havia la coromina del “Reclau”.18
El seu centre, però, era l’església mateixa de Santa Eugènia: tocant
al fossar del temple hi havia les cases de l’abat (núms. 327, 487 i
498); aquest, a més, controlava directament les rendes parroquials:
el 1281 obligava un pagès a pagar l’oli acostumat per una llàntia
establerta a l’altar de Sant Miquel del temple de Santa Eugènia
(núm. 400) i el 1283 va disposar que la quarta part de les rendes
de l’església de Santa Eugènia servís per pagar la pitança dels
monjos de Sant Pere el dia de Sant Miquel (núm. 417). El control
de l’església de Santa Eugènia també afectava el nomenament dels
clergues que hi servien (núm. 519) i, encara que no en tinguem
notícies anteriors al segle xiv, el cobrament del delme i la primícia.
Mapa 2
El patrimoni territorial del monestir de Sant Pere de Galligants,
segles x-xiii
18. La via “monera” —de molendinaria— unia els molins del rec Comtal de
Bescanó a Girona. El nom de “reclau” es refereix a un terreny que surt de les línies
regulars d’un sector amb parcel·les quadrangulars, cf. Alcover; Moll, Diccionari..., vol. 7,
p. 535-536 i vol. 9, p. 227.
50 Elvis Mallorquí
A les parròquies veïnes de Salt, Montfullà i Vilablareix, el

monestir de Sant Pere de Galligants també hi tenia unes quan-
tes possessions.19 A Salt, des de ben antic: el 988 el monestir va
obtenir tres cases, corts, horts, terres de conreu, erms, molins i
monars (núm. 5); el 1118 hi tenia una feixa donada pel prelat
Pere Bernat de Salt i el 1158 un alou (núms. 96 i 114); el 1189
l’abadessa de Sant Daniel s’enfrontà a un vassall de Sant Pere per
unes terres de Salt (núm. 116); i l’abat de Galligants va signar una
venda i sotsestabliment de terres els anys 1177 i 1197 (núms. 133
i 152). També tenim notícies del domini de Salt, gràcies a una
menció en una afrontació de terres i en més signatures de l’abat
per traspassos del domini útil de terres (núms. 236, 241, 307 i
449). La menció més antiga del domini que Sant Pere de Galligants
tenia al terme de Montfullà és del 1075 (núm. 51); estava situat
al sector del mas Vilademuç (núms. 116, 231 i 358), però segura-
ment al segle xiv s’hi van afegir els drets dels Perafort, cavallers
de Montfullà, dels quals es conserva algun document del seu fons
patrimonial enmig dels pergamins de Sant Pere (núms. 170, 201
i 237).20 Pel que fa a Vilablareix, el domini del monestir gironí
es concentrava, en bona mesura, a Madrenys, on entre camps i
terres s’hi trobaven els masos Sotera i Boquer (núms. 118, 139,
206, 207, 214, 310, 312, 313 i 470); altres possessions de Sant Pere
de Galligants es trobaven als indrets de Marrocs, al camp de la
Sagristia, a la font Lledosa, a la borda de la Riba, entre d’altres
(núms. 132, 172, 180, 267, 435 i 438).
Just a la riba occidental del Ter, enfront de la ciutat de Gi-
rona, el monestir de Sant Pere de Galligants tenia un important
domini a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau. La primera
menció de l’alou, del 1134, és la venda de dues vinyes situades
sota el Mont, amb llicència de l’abat de Sant Pere (núm. 105).
Aquest indret, ocupat per vinyes i mallols enmig d’alguna feixa i
camp entre la segona meitat del segle xii i el començament del
xiii (núms. 145, 163, 166 i 176), sembla que correspon al “podio
de sa Rocha” esmentat el 1276 (núm. 371). Justament Roca és el
nom d’un mas o alberg on residien els Roca, batlles de Fontajau,
des del 1193 en què dos germans, Ramon i Ponç, es van repar-
19. De menor importància sembla que són l’alou de Bescanó, donat al monestir
el 1085 (núm. 62), el domini situat a Vilanna el 1255 (núm. 281) i els drets sobre el
mas Massa d’Aiguaviva (núm. 348).
20. Mallorquí, “Els Perafort...”.
tir les seves terres (núm. 144). Ponç de Roca, fill de Ramon, va
empenyorar les seves possessions i es va enfrontar a Pere de Ver-
dera pels drets de batlliu sobre els masos de Fontajau (núms.
153, 188 i 189); amb el seu fill Baldoví —o Balluí—, va adquirir
més terres i dos molins al rec inferior de Fontajau (núms. 199,
216 i 238); el següent hereu, Jaume de Roca, va vendre una vinya
(núm. 290); i, finalment, Simó de Roca, poc després de rebre la
batllia de Fontajau, es va enfrontar amb l’abat per l’obtenció del
braçatge a les terres que l’abat feia conrear directament (núms. 522
i 533). El domini de Sant Pere de Galligants en aquesta parròquia
tenia com a centre l’església de Sant Ponç, a l’entorn de la qual
es va desenvolupar el nucli de la cellera (núms. 144, 145, 165 i
245). Consistia, però, en nombroses terres, camps, coromines que
començaven a ser parcel·lades, cases i masos escampats per tot el
terme, alguns dels quals pertanyien a jueus de la ciutat de Girona
o a habitants del burg de Sant Pere de Galligants (núms. 156,
159, 163, 232, 239, 245, 290, 301, 367, 371, 414, 459, 464, 465,
508 i 509); a més, incloïa alguns molins als monars paral·lels al
Ter (núms. 238 i 262). No sabem res, però, dels drets sobre el
delme, la primícia i els altres drets parroquials que, en temps
posteriors, pertanyien a Sant Pere.21
Aigües avall del Ter, als termes de les parròquies de Sarrià,
Sant Julià de Ramis, Riudellots de la Creu i la Mota, hi havia
un important domini del monestir de Sant Pere de Galligants: el
del castell de Montagut. Fins al 1280 va pertànyer a un llinatge
local, del qual coneixem dues generacions, la de Berenguer de
Montagut i la seva muller Sibil·la i la de llur filla Blanca, casa-
da amb Pere Alquer. Aquests darrers, endeutats amb Ramon de
Taialà els anys 1277 i 1278 (núms. 376 i 385), van acabar cedint
el domini a l’abat de Sant Pere de Galligants, que hi començà a
actuar el 1281 (núm. 401). Els dominis del castell, perfectament
descrits en un capbreu del 1233 que va manar fer Berenguer de
Montagut (núm. 225), es repartien entre diferents llocs. D’una
banda, el nucli de cases format entorn del castell, la cellera de
Montagut (núms. 188 i 532). De l’altra, les terres i vinyes es re-
21. Els anys 1362-1371 l’abat de Sant Pere rebia tot el delme de pa i vi de
tot el terme, per a la recaptació del qual tenia com a batlle natural l’hereu del mas
Roca; cf. LVBG, núm. 30. Només en quedaven exempts els novals, situats a les illes o
a l’alou del Ter i algunes terres pertanyents al bisbe i a altars. Pel que fa als clergues,
només tenim notícia de Ponç de Fontajau, probablement germà de Ramon de Roca
(núms. 144, 176 i 181).
52 Elvis Mallorquí
partien pel pla de Montagut, on hi havia els indrets de Centenal,

Petrenques i Torroella (núms. 120, 196, 298, 254, 298, 396, 423,
424 i 444). A més, els abats de Sant Pere i els senyors anteriors
de Montagut controlaven els molins construïts sobre el riu Ter, a
l’altura del Mont Enderrocat (núms. 277, 278, 393, 419 i 448) i
tenien un bosc a la costa d’Aguilana, seguint el camí de Banyo-
les, que parcel·laven i rompien (núms. 335, 347, 392, 394, 395 i
420). Segurament també en formaven part els erms i les vinyes
situades al mont i a la coma de Puig-sec, entre les parròquies
de Riudellots de la Creu i la Mota, on el monestir de Sant Pere
tenia una tina (núms. 191 i 195). També es troben altres terres
i masos, amb homes propis, sota el domini del monestir al pla
de Mollet, al pla d’Olivars, sota el mas Hospital, a Vallmala, a
Falgueres, al lloc de Clota del terme de Riudellots de la Creu i a
l’indret de Garriga de Sant Julià de Ramis (núms. 164, 300, 376,
417, 473, 476, 491 i 514).22 Totes les rendes proporcionades per
aquest domini van servir, l’any 1283, per dotar un benefici per al
sacerdot que havia d’oficiar a la capella de Santa Maria del castell
de Montagut (núm. 417).
Un altre domini, de menor importància, es trobava al veïnat
de Nespla, de la parròquia de Sant Medir. Es podria haver format
amb la donació d’un mas situat a la vil·la Frugell, al lloc d’Abadia,
feta el 1090 pels marmessors de Dispòdia (núm. 70). Del segle
xiii tenim unes poques notícies més: els establiments d’un camp
a la riera de Leta, del mas Canemar i d’una feixa (núms. 219,
242 i 303).
Un altre domini de Sant Pere de Galligants, el de Sant Gre-
gori, també s’hauria pogut originar amb una donació del segle xi,
la que va fer Dispòdia el 1096 de l’alou que tenia a l’Armentera,
al terme de Sant Gregori (núm. 76). L’abat de Sant Pere de Ga-
lligants va signar diversos establiments de camps i feixes, algun
a prop del mas Armentera (núms. 155, 328, 329, 330 i 457), i
també va vendre el domini útil d’una vinya a l’indret de Gatunes
(núm. 411). També disposava del domini sobre alguns masos, ja
que va enfranquir algunes dones pròpies del mas Eixamins i del
mas Serra (núms. 213 i 513) i supervisava les definicions de llegí-
tima i les donacions per núpcies dels masos Armentera i Gàrrep
(núms. 439 i 497). És possible que hagués tingut un cavaller o
22. El mas Hospital pertanyia a l’Hospital de la seu de Girona, establert al

burg de Sant Pere de Galligants (núms. 269, 302, 359 i 541).
ciutadà, potser Ramon de Bell-lloc, com a feudatari (núm. 217).

En canvi, no es diu res del delme que obtenia el bisbe de cinc
masos del veïnat d’Eixamins.23 De la parròquia veïna de Ginestar,
només tenim una sola notícia: la venda d’un camp prop del mas
Ollina (núm. 492).
La darrera parròquia del pla de Girona amb un domini de
Sant Pere de Galligants era Canet. El primer document que s’hi
refereix, però, no esmenta ni l’abat ni cap monjo del monestir:
es tracta dels pactes nupcials entre Ermessenda, filla de Guillem
de Montagut, i Arbert d’Osor, el qual va garantir la seva donació
equivalent al dot amb els dominis que tenia a Sant Medir i Canet
i amb la castlania de Rocacorba (núm. 143). És possible que els
drets a Canet consistissin en el delme, que l’abat de Sant Pere va
destinar a dotar el prevere que havia de servir a l’altar de Sant
Benet del mateix monestir (núm. 417). Ho confirma la sentència
dictada el 1293 sobre el repartiment del delme dels novals del ter-
me de Canet entre, d’una banda, l’abat de Sant Pere de Galligants
i, de l’altra, el cavaller Guillem de Costa i els domers de l’església
de Sant Vicenç de Canet (núm. 469).
La plana de la Selva
És possible que l’origen dels dominis de Sant Pere de Galli-
gants a les parròquies de Cassà de la Selva, Campllong, Sant An-
dreu Salou, Riudellots de la Selva i Franciac estigui en la donació
efectuada pel comte Borrell l’any 993 dels “alaudes de Calles, cum
ipsas ecclesias, cum decimis et primiciis earum” (núm. 9). El fet
que, pocs anys abans, el 969, la parròquia de Vallcanera s’hagués
escindit de la de Caldes de Malavella, ens podria fer pensar que,
atès que Sant Pere de Galligants no tenia més dret ni dominis
al terme de Caldes, aquesta notícia podria estar relacionada amb
dues altres esglésies segurament depenents de Caldes: Franciac,
que el 1079 esdevingué la seu d’una parròquia sufragània, i la de
Sant Andreu Salou, de la qual no teníem cap notícia anterior al
1200 (núm. 161).24 La raó d’aquesta hipòtesi és el fet que el mo-
nestir de Sant Pere, en els anys 1362-1371, encara cobrava delmes
d’ambdós llocs: el delme de quatre masos de Franciac i la meitat
23. Es tractava de la meitat del delme dels masos Valentí, Clopers, Eixamins
d’Avall, Eixamins d’Avall i Boscà, cf. LVBG, núm. 28.
24. Mallorquí, Parròquia..., p. 96.
54 Elvis Mallorquí
del delme de Sant Andreu Salou.25 Ara bé, els documents recollits
de Sant Pere de Galligants no són gaire explícits: de Franciac
sabem que el cambrer de Sant Pere tenia el domini directe d’un
mas el 1186 i d’una terra el 1228 i que va garantir el pagament
d’un deute seu amb els béns de Franciac el 1241 (núms. 137, 211
i 243); mentrestant, la varietat de notícies referents a Sant Andreu
Salou a partir del 1240, mostren com el domini de Sant Pere de
Galligants era prou complet: enfranquiments de persones pròpies
(núms. 246 i 352), establiments de masos i bordes (núms. 256,
360, 436, 445 i 539), signatures pel domini directe de cases de
la cellera i terres de conreu (núms. 361, 390, 474, 495 i 518), i,
sobretot, un capbreu, o llevador de censos, de mitjan segle xiii
amb trenta-nou entrades corresponents majoritàriament a masos
de Sant Andreu (núm. 266).
En aquest darrer document, també hi figuren tres masos
del sector de Benaula, a Riudellots de la Selva, on el monestir
de Sant Pere de Galligants ja tenia terres, que afrontaven amb
les de Sant Martí Sacosta, els anys 1069 i 1070 (núms. 45 i 46).
Aquí hi tenia dos masos el 1196, segons consta en la sentència
contra les germanes Alamanda i Oliva d’Aguilar, casades amb uns
cavallers (núm. 149); no és, però, fins al cap de cent anys, que en
tornem a tenir notícies: l’establiment del mas Nabot (núm. 534),
la signatura pel domini directe d’un camp (núm. 535), la capbre-
vació del mas Morat (núm. 538) i l’esment de drets de Sant Pere
enmig d’un llevador de l’Hospital Nou de Girona (núm. 542). En
aquest llevador també hi figuren un parell de masos de Campllong
i Cassà de la Selva, en les quals els drets del monestir remunten
al 1066, quan va obtenir l’alou del veïnat de Llebrers de part de
Ramon, Advira i els seus sis fills (núm. 39); el 1093 tenien un
mas entre Cassà i Caldes (núm. 72) i el 1100 l’abat de Sant Pere
va establir un mas a Campllong i un altre al veïnat de Perles de
Cassà (núm. 78).26 Del segle xii tenim una donació de masos i
terres l’any 1147 (núm. 107), l’heretament d’uns masos de Mosque-
roles i la donació nupcial d’un mas de Bruguera els anys 1149 i
1162 (núms. 108 i 117) i una concòrdia amb uns notables locals
el 1197 (núm. 151). Pel que fa al segle xiii, la documentació de
Campllong i Cassà de la Selva inclou establiments de masos i
25. LVBG, núms. 208 i 210.

26. Entre els documents de Sant Pere, hi ha la venda d’una terra a Cassà de
l’any 1026 (núm. 21), sense cap referència directa al monestir.
terres (núms. 430, 500 i 539), enfranquiments de persones pròpies

(núms. 255, 258, 326, 349, 458 i 525), un asserviment (núm. 529) i
unes quantes signatures de l’abat com a senyor directe (núms. 220,
283, 293, 315, 350, 421 i 475).
La plana del Baix Empordà

A Palafrugell i, sobretot, a Mont-ras —antigament anomenat
Torroella de Mont-ras— és on el monestir de Sant Pere de Ga-
lligants tenia el principal domini territorial a la plana del Baix
Empordà. Les primeres donacions remunten al segle x: els mar-
messors d’Ermengars, el 988, van donar un mas que havia estat
del vescomte Ennegó situat a Torroella, és a dir, a Mont-ras, i
cinc anys després el comte Borrell va cedir la resta de l’alou de
Palafrugell que havia estat del mateix vescomte (núms. 5 i 9).27 En
els segles posteriors, alguns llinatges locals sembla que van adqui-
rir una certa rellevància a Mont-ras. En primer lloc, els Pomars:
el 1199 Bertran de Pomars signava el repartiment de drets entre
els germans Guillem i Bernat Gausbert, a Mont-ras (núm. 157); i els
anys 1242 i 1245 (núms. 247 i 251) Ramona de Pomars i el seu
fill Guillem van establir un camp i una terra situats a Torroella
de Mont-ras. I, en segon lloc, els Torroella: Guillem de Torroella
i el seu fill Ramon van establir una terra situada a Mont-ras el
1237 (núm. 235) i Bernat de Torroella, cavaller de la Bisbal, tenia
terres sota el seu domini directe el 1290 (núm. 447). Mentrestant,
el monestir de Sant Pere de Galligants tenia, sota el seu domini
directe a la parròquia de Palafrugell i al lloc de Mont-ras, terres
documentades entre el 1249 i el 1282 (núms. 263, 279, 284 i 409)
i persones sota la seva dependència, el 1289 (núm. 441). El més
determinant, però, eren els delmes: segurament el 1117 l’abat de
Sant Pere ja en tenia una part (núm. 92); els comtes de Barce-
lona, aleshores reis d’Aragó, van trobar idoni passar-los a Santa
Anna de Barcelona (núm. 212), cosa que generà un conflicte fins
que el 1234 no es va resoldre que Sant Pere de Galligants només
n’obtindria, com a contrapartida a l’exercici de la capellania de
Palafrugell i les seves sufragànies, una sisena part (núm. 229).28
27. El 988 el monestir de Sant Pere de Galligants també va rebre cases i terres
situats al lloc de Canellas, que podria ser un indret al terme de Mont-ras, a banda i
banda de la riera de Canyelles, que desemboca a l’Aubi, entre Ermedàs i Vila-romà;
cf. Trijueque, Els rius..., p. 17-18.
28. Aquesta situació perviu encara els anys 1362-1371, cf. LVBG, núm. 86.
56 Elvis Mallorquí
En els llocs veïns de Palafrugell, Sant Pere de Galligants tam-

bé hi tenia drets. D’una banda, al nord: el 1205 l’abat Dalmau va
concedir a Pere Benet la batllia dels esplets que el monestir rebia a
la vil·la de Sant Fructuós de Llofriu (núm. 169). De l’altra, al sud:
gràcies a la definició dels germans Otger, Pere, Arnau, Udalard i
Bernat Gaufred, el 1063, sabem que el monestir de Sant Pere tenia
des dels temps del comte Sunyer, a la primera meitat del segle x,
un alou a la parròquia de Santa Eugènia, al lloc de Calonge, que
consistia en el castell de Sant Esteve de Peculiare i en el castell
Maur (núms. 1 i 35). Amb tota seguretat, es tracta del castell de
Sant Esteve de Mar i del lloc de Palamós, però no en tornem
a tenir notícies fins al segle xiv en què uns quants habitants de
les parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega, juntament amb molts
més de Torroella de Mont-ras, Palafrugell, Llofriu i Esclanyà van
capbrevar a favor de Sant Pere de Galligants.29
Un tercer indret baixempordanès sota domini de l’abat de
Sant Pere de Galligants és Fonolleres. Només en tenim una rica
i extensa notícia: el capbreu que data del 1236 i que inclou les
declaracions de set veïns de Fonolleres, un d’Ullastret i un altre
de Serra de Daró, a banda de la del mas Acunyanell, també a
Serra (núm. 233).
Altres dominis
Tal com hem vist a l’hora d’analitzar els rotlles de Sant
Pere, les possessions del monestir s’escampaven a molts indrets
pròxims a la ciutat de Girona. Al cor del massís de les Gavarres,
per exemple, existien uns quants dominis després que el 993 el
comte Borrell donés al monestir “ipse alauds de Monte Negro, qui
fuit de Amilio” (núm. 9). Efectivament, sembla que a Sant Mateu
de Montnegre, el monestir de Sant Pere de Galligants hi tenia
el mas Coll, documentat a partir del segle xiv.30 Mentrestant, els
dominis de Sant Pere s’haurien estès a les parròquies veïnes de
Santa Pellaia, Sant Cebrià de Lledó i Santa Àgata de Montnegre:
el 1067 Bonfill Donuç va donar un alou a Sant Cebrià de Lledó
(núm. 41); el 1106 Guillem Ramon va deixar un alou situat a les
29. Vegeu els rotlles 21, 30, 31, 32, 33, 34, 35 i 36 de l’Arxiu de la Corona
d’Aragó, cf. Mallorquí, “El castell...”, p. 46-48. En el capbreu del 1315 de Vila-romà i
Vall-llobrega, els abats de Sant Pere tenien el domini directe d’unes poques peces de
terra; cf. Trijueque, Els masos..., vol. 1, p. 24; íd., La vall..., p. 31.
30. Mallorquí, Paisatge..., p. 155-156.
Cardonedes, a Santa Àgata, per tal que el seu fill Gausfred el tin-
gués en servei dels monjos de Sant Pere (núm. 84); ja al segle xiii,
l’abat va comprar la borda Teula i una vinya a Vallmala, va
enfranquir i asservir persones pròpies, va establir el mas Puig-
decals i va signar l’heretament del mas Riera i també la venda
del proper mas Gironès, del veïnat de Tapioles de Cruïlles, i del
molí de Rupit (núms. 259, 387, 428, 431 i 434). A la banda oc-
cidental del massís, el monestir adquirí un alou a la vil·la Ciges
—o Sitges— de Llambilles, l’any 1071 (núm. 50); i el 1106 Ramon
Guillem va cedir al monestir un alou a Llambilles per tal que el
tingués Berenguer, a qui havia nodrit, “ad pagesiam” i fos fidel a
Sant Pere (núm. 83); els drets de Sant Pere encara existien el
1112 (núm. 88) i també el 1281, quan Guillem de Sitges va rebre
en herència el mas Sitges en el moment de casar-se (núm. 399).
El monestir també obtingué dominis a les parròquies del
vessant septentrional de les Gavarres: Celrà, Bordils i Sant Martí
Vell. D’aquest darrer indret, només tenim notícia de l’establiment
efectuat per l’abat de Sant Pere el 1227 d’un quadre de terra situat
al lloc de “Bovia” —segurament Bevià— (núm. 205). En canvi, les
notícies de Celrà i de Bordils són més nombroses: comencen amb
la donació d’una coromina al pla de Celrà, sobre l’Olmet, el 1147,
amb la convinença sobre una honor situada a Bordils el 1149 i
amb l’establiment del mas Salomó de Celrà el 1167 (núms. 107,
109 i 122). Del segle xiii, tenim l’establiment d’una feixa a la riera
d’Olmet i d’una casa a la cellera de Bordils (núms. 317 i 537), la
signatura de l’abat en vendes i sotsestabliments de camps, vinyes
i feixes (núms. 202, 276, 319, 332, 336, 493 i 515), la capbrevació
de Guillem de Pou de Celrà (núm. 517) i la menció del domini
de Sant Pere en una afrontació (núm. 338), a banda de dos docu-
ments que no tenen relació directa amb el monestir: el testament
de Bartomeu Ponç, de Bordils, que potser tenia com a senyor
l’abat de Sant Pere (núm. 426), i la confessió de Guillem Maria
i de Berenguera com a homes propis del ciutadà gironí Andreu
Sunyer (núm. 528). La presència de Sant Pere de Galligants als
termes de Celrà i Bordils era, doncs, ben anterior a la donació
del castell de Palagret al monestir feta el 1251 per Berenguer de
Sitjar, en cas que la seva filla Saurina morís sense descendència,
fet que finalment es va complir el 1296 (núms. 269, 486, 502, 503,
504, 505, 506 i 516).
Finalment, tenim notícies aïllades de dominis més llunyans.
Un a Tordera, documentat només l’any 1115 (núm. 90). Un altre
58 Elvis Mallorquí
a les terres empordaneses d’Ordis, al vilar de Pols i a la borda

Garriga de Navata, que va ser venut el 1265 a l’abadessa de Sant
Feliu de Cadins (núm. 325). Dos més, fora del bisbat de Girona.
Un en terres d’Osona: el 1232 l’abat Bernat hagué d’enfrontar-se
a Berenguer de Queralt per tal de quedar-se amb uns béns situats
als castells de Gurb i Manlleu que havia llegat el cavaller Pere
Guillem (núms. 221 i 222). I l’altre al Vallès: gràcies a un here-
tament atorgat el 1233 sabem que el mas Guitart de Granollers
pertanyia a la senyoria de Sant Pere de Galligants (núm. 223).
La comunitat del monestir de Sant Pere de Galligants

Les rendes que proporcionaven els diferents dominis de Sant
Pere de Galligants servien per mantenir la comunitat monàstica
i, juntament amb els diversos donatius testamentaris, per aixecar
els edificis que encara avui confereixen una personalitat pròpia
al barri de Sant Pere. La comunitat, des dels inicis encapçalada
per un abat, estava formada per un grup de monjos i preveres
que, amb una lenta i progressiva disminució dels seus efectius,
va romandre-hi fins al 1835.
Els abats
El principal objectiu de la recerca de Francesc Monsalvatje
a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona era la confecció
d’una llista d’abats més completa que l’existent fins aleshores, la
de Jaime Villanueva.31 Amb tota seguretat, Monsalvatje va llegir
tots els pergamins de Sant Pere perquè, encara que només en pu-
bliqués uns pocs regestos, la majoria de dates i noms que aporta
coincideixen amb els pergamins del monestir gironí recollits en
la present col·lecció documental. En aquest sentit, l’abaciologi que
presentem, fins a l’any 1300, coincideix força amb el de Monsal-
vatje, però manté oberts alguns interrogants.
El primer correspon a l’abat Guigó o Wigo. Se l’esmenta el
988 perquè els marmessors d’Ermengars van donar al monestir de
Sant Pere la coromina que havia estat de “condam Guigone, abba”
(núm. 5). No queda clar, però, si havia estat abat de Sant Pere.
31. En relació amb els abaciologis de Villanueva i Monsalvatje, cf. VL, vol. 14,
p. 148-149; NH, vol. 14, p. 285-304. N’existeixen d’altres elaborats a partir dels primers,
cf. CR, vol. 5, p. 154; Llorens, Sant Pere..., p. 32-34.
Sí que ho era, dos anys després, l’abat Auderic, que va comprar

un molí a Santa Eugènia a Trotil·la (núm. 6). Del segle xi, tenim
l’esment de l’abat Guifred, present a la restauració i a la consagració
de la canònica de la seu de Girona el 1019 i el 1038 (núms. 16,
17 i 25); de l’abat Oliba, que va recuperar el castell de Sant
Esteve i el castell Maur el 1064 i va participar en el concili de
Pau i Treva celebrat a Girona el 1068 (núms. 35 i 41), i de l’abat
Gausfred, esmentat entre el 1078 i el 1102.32
A principi del segle xii, potser aprofitant una crisi de convivència
al monestir, l’abat Berenguer de la Grassa va provar d’esmunyir-se
per acabar esdevenint abat del monestir de Sant Pere de Galligants.
Sembla que aquí no va actuar amb la violència emprada a Sant
Feliu de Guíxols, sinó amb subtilesa, falsificant el 1117 l’escriptu-
ra de cessió del monestir a la Grassa (núm. 91) i, potser també,
la donació de l’església de Palafrugell, les seves sufragànies i els
seus delmes (núm. 92). A partir del 1134 i fins al 1149, l’abat de
Sant Pere és Bernat. La mort del seu successor, l’abat Rotlan, crea
una gran incertesa: segons el necrologi de l’església de Girona,
“Rodlandus, abbas G(allicantus) et huius sedis archidiaconus”,
va morir l’any 1154; tanmateix, encara signa instruments el 1158
i se’l menciona en el testament del seu germà, Guillem de sant
Martí Vell, el 1166 (núms. 115 i 121). Se’n conserva una làpida
sepulcral en la qual es confirma que era ardiaca —“abbas Rodlan-
dus, venerabilis archilevita”— i que no feia tant que havia mort
l’abat Bernat, que ell fa anomenar “patre Bernardo”.33 La segona
meitat del segle xii és ocupada per l’abat Umbert, que vetllà pel
bon funcionament del domini territorial i que degué obtenir la
jurisdicció sobre el burg de Sant Pere de Galligants de part del
rei Alfons I;34 i per l’abat Pere, que governà el cenobi fins al 1200
i que, possiblement, hauria encarregat la fabricació de la rosassa
que presideix la façana de ponent de l’església.35
És possible que el monestir de Sant Pere comencés el segle xiii
amb greus problemes interns. Ho deduïm de l’esment de tres
32. Mallorquí, “El castell...”, p. 46-47.

33. VL, vol. 14, p. 150-151; Calzada, Sant Pere..., p. 147-148; Llorens, Sant
Pere..., p. 19-20.
34. No hem trobat cap notícia anterior ni posterior de l’abat Humbert, per
molt que Villanueva i Monsalvatje assenyalin l’existència d’abats amb aquest nom els
anys 1121, 1152, 1281 i 1282.
35. Llorens, Sant Pere..., p. 90. En un principi, hom creia que Pere era el nom
de l’escultor que va realitzar la rosassa, cf. Freixes, “El mestre Pere...”, p. 322-323.
60 Elvis Mallorquí
abats diferents en un sol any: el 1202 encara s’esmenta l’abat

Pere, que ja ho era des del 1193; l’abat Dalmau, que ho va con-
tinuar essent fins al 1206, i l’abat Guillem, que ho va ser entre el
1211 i el 1214 (núms. 163, 164 i 165).36 Aparentment encara en
vida d’aquest darrer abat, el 1213 fou elegit com a successor seu
l’abat Bernat, que monopolitzà el càrrec fins al 1242. Potser va
morir una mica més tard, ja que el 1247 el monjo Pere de Coll
actuava com a procurador del monestir (núm. 255). El següent
abat, Arnau, només sembla que ocupi el càrrec entre el 1248 i el
1249, perquè el 1250 va ser designat Bernat, com a abat electe
(núm. 262). Sabem que el seu nom sencer era Bernat d’Aguiló,
gràcies a la fundació el 1254 del benefici a l’altar de Sant Jaume
de l’església del monestir (núm. 273) i al testament del seu ger-
mà Berenguer d’Aguiló, que el va nomenar marmessor, el 1268
(núm. 333). Aquestes dues notícies validen definitivament el text de
la inscripció funerària del mateix abat Bernat, que data del 1273.37
Un any abans de la seva mort, el 1272, apareix el seu successor,
Pere, només com a electe (núm. 349). El seu nom sencer, Pere de
Puiggalí, apareix quan va ser nomenat procurador del vescomte
Ramon de Cabrera per vendre a Berenguer de Gornal el castell
d’Anglès el 1279 (núm. 388). L’últim abat del període estudiat és
Arnau de Comelles. Aparentment, va succeir l’abat Pere l’any 1284
sense problemes. Ara bé, l’arribada de les tropes franceses que
van assetjar Girona degueren obligar l’abat de Sant Pere a fugir.
Per això degueren actuar els procuradors de l’abat entre els anys
1286 i 1287 i ell tornà, primer, com a abat electe i, a partir del
1287, com a abat amb tots els drets.38
36. Potser es tracta, tan sols, d’un error dels escrivans que feren redactar aquests
documents. De manera semblant, altres errors d’escriptura o de lectura haurien induït
Monsalvatje a esmentar un altre abat Guillem els anys 1269 i 1284.
37. VL, vol. 14, p. 151; Llorens, Sant Pere..., p. 20.
38. També podria ser vàlida l’existència de dos abats consecutius amb el nom
d’Arnau, un per l’any 1284 i l’altre pel període 1287-1300. En aquest sentit, cal remarcar la
notícia d’un suposat abat anomenat Arnau Ponç, que morí el 1296, segons consta en una
làpida en què es diu que va fer una conducció d’aigua al monestir i va reparar l’església,
cf. Calzada, Sant Pere..., p. 109 i p. 134.
Taula 6
Abaciologi del monestir de Sant Pere de Galligants, 988-1300
Nom Dates Observacions
Guigó Abans del 988 Esmentat com a propietari d’una coromina.
Auderic 990
Guifred 1019-1038
Oliba 1063-1071
Gausfred 1078-1102
Berenguer 1117 Es tracta de l’abat de la Grassa, que intentà apropiar-
se del monestir de Sant Pere de Galligants.
Bernat 1134-1149
Rotlan 1154-1158 L’any 1149 era sagristà (núm. 109). Inscripció fune-
rària que pot datar, de manera aproximada, del 1154.
Umbert 1166-1193
Pere 1193-1200 També se l’esmenta com a abat el 1202 (núm. 164).
Dalmau 1202-1206
Guillem 1211-1214 També se l’esmenta com a abat el 1202 (núm. 165).
Bernat 1218-1242 El 1213 ja era designat electe (núm. 178).
Arnau 1248-1249
Bernat (d’Aguiló) 1250-1270 El 1250 ja era designat electe (núm. 262). Inscripció
funerària del 1273.
Pere (de Puiggalí) 1272-1283 El 1272 ja era designat electe (núm. 349).
Arnau (de Comelles) 1284-1300 El 1283 era sagristà de Sant Pere de Galligants
(núm. 417). El 1284 figura com a abat (núm. 421),
més tard, els anys 1286 i 1287, com a electe
(núms. 428-431 i 436) i, finalment, abat des del 1287
(núm. 434).
Els monjos i els oficis

El nombre de monjos de Sant Pere de Galligants no era fix.
A la primera meitat del segle xiv oscil·lava entre els vuit i els
dotze, però la Pesta Negra només en va deixar dos de vius.39 Des-
prés d’una ràpida recuperació, el pas dels segles va anar minvant
el nombre de monjos de Galligants, malgrat les annexions dels
monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i Sant Miquel de Fluvià el
1592, juntament amb les seves rendes. A mitjan segle xviii hi havia
l’abat i sis monjos, tres dels quals eren simples frares i els altres
tres acumulaven diferents dignitats: un era paborde i cambrer, un
segon sagristà, infermer, obrer i refetorer, i el tercer era almoiner.40
39. El nombre de monjos depenia de les facultats econòmiques del monestir;

cf. ADG, Visites Pastorals, vol. P-5, f. 160r-162r; Trenchs, “Documentos...”, p. 191-192;
Llorens, Sant Pere..., p. 19.
40. Zaragoza, “Notícies...”, p. 205; Llorens, Sant Pere..., p. 19.
62 Elvis Mallorquí
Des de mitjan segle xii i durant tot el segle xiii, apareixen les
dignitats anteriors, o oficis, i alguna més (cf. figura 1). A banda
del d’abat, el càrrec més antigament documentat és el de sagristà:
el primer va ser Rotlan el 1149; a continuació, vingueren Guillem
el 1166, Bernat entre el 1199 i el 1207, Gausbert entre el 1211
i el 1214, Guillem el 1218, un altre Bernat entre el 1226 i 1227,
un altre Guillem entre el 1234 i el 1250, Bernat de Montagut el
1252, Bernat de Llagostera el 1256, Pere de Coll entre el 1259 i
el 1263, Arnau de Comelles els anys 1283 i 1285 i Ramon de Balbs
entre el 1294 i el 1299. Dos d’aquests sagristans, Rotlan i Arnau
de Comelles, acabarien esdevenint abats de Sant Pere. Un segon
càrrec que ja existia al segle xii és el de cambrer: el van ocupar
Ponç els anys 1183 i 1186, Bernat el 1211, Gausbert entre el 1218
i el 1228, Bernat —potser el mateix abat Bernat d’Aguiló— entre
el 1235 i el 1270, Guillem de Castellet el 1276 i el 1277, Ramon
de Salelles el 1292 i Guillem de Palafrugell els anys 1299 i 1300.
Diverses vegades, van actuar amb completa independència de l’abat
i de la resta de la comunitat, enfranquint persones pròpies, esta-
blint terres i cases o ordenant la confecció de capbreus, com el
de Fonolleres del 1236 (núm. 233). El tercer ofici mencionat al se-
gle xii, tot i que a la seva fi, és el de prior: el 1197 ho era Arbert,
Arnau ho va ser entre el 1218 i el 1235, Pere de Coll el 1240,
Arnau el 1247, Pere fou prior i obrer entre el 1250 i el 1256 i
després només prior fins al 1277, Guillem de Romanyà entre el
1282 i, com a mínim, el 1296.
Al segle xiii diversos monjos exercien altres oficis dins el

monestir. Ja hem esmentat el d’obrer, càrrec ocupat pel prior Pere
entre el 1250 i el 1256, per Berenguer de Llobera el 1271, per
Ramon de Balbs entre el 1285 i el 1289, per Guillem de Palafru-
gell el 1296 i per Bernat Rafel el 1299. L’ofici d’infermer encara
apareix més ocasionalment: ho era Guillem d’Espasèn el 1240,
Pere de Cabanelles el 1265, en què va vendre el domini sobre les
terres del vilar de Pols, d’Ordis, i la borda Garriga, de Navata, a
l’abadessa de Sant Feliu de Cadins, i Guillem de Romanyà, tam-
bé prior, els anys 1282 i 1283. Com a almoiner, només coneixem
Bernat de Maura entre els anys 1283 i 1299, que va ocupar el
1295 l’ofici de refetorer, que ja havia exercit Ramon de Salelles
el 1283. D’aquest darrer any data l’únic esment del càrrec de cellerer.
Figura 1
Oficis del monestir de Sant Pere de Galligants, segles xii-xiii
Sagristans: 1. Bernat; 2. Gausbert; 3. Guillem; 4. Bernat; 5. Bernat de Montagut; 6. Bernat

de Llagostera; 7. Pere de Coll; 8. Arnau de Comelles; 9. Ramon de Balbs.
Cambrers: 1. Bernat; 2. Guillem de Castellet; 3. Ramon de Salelles; 4. Guillem de Palafrugell.
Priors: 1. Pere de Coll; 2. Arnau; 3. Guillem de Romanyà.
Infermers: 1. Guillem d’Espasèn; 2. Pere de Cabanelles; 3. Guillem de Romanyà.
Obrers: 1. Berenguer de Llobera; 2. Ramon de Balbs; 3. Guillem de Palafrugell; 4. Bernat Rafael.
Refetorers: 1. Ramon de Salelles; 2. Bernat de Maura.
Al costat d’aquests oficis amb unes funcions específiques,

n’existien d’altres que semblen només temporals, per cobrir vacants
de l’abadia o d’altres oficis. És el cas del paborde, exercit per Arnau
el 1149 i per Ramon de Verdera i Pere de Sarrià entre els anys
1200 i 1203. Segurament, seria la mateixa tasca desenvolupada pels
administradors o procuradors, normalment monjos del monestir
amb altres càrrecs que exercien funcions corresponents a l’ofici
que havia quedat vacant. Ho van ser Pere de Coll el 1247, el qual
més tard seria sagristà, el prior Guillem de Romanyà i l’almoiner
Bernat de Maura el 1285. L’any anterior ho era una persona aliena
al monestir: Jaume d’Albons, cabiscol de Sant Feliu de Girona.
Tots els que ocupaven els diferents oficis del monestir eren
monjos, molts d’ells també preveres. Podria ser que aquest fet
indiqui que la comunitat era força oberta a la vida secular,
64 Elvis Mallorquí
cosa que seria ben lògica: Sant Pere es troba a les portes de la
ciutat de Girona, arran d’un dels camins més importants que hi
condueixen i al centre, a partir del segle xiii, del burg de Sant
Pere de Galligants. Potser per això existia un cert renom dels
seus monjos dintre del bisbat: el 1017 un “monachum nomine
Suniarium, ex Sancti Petri cenobio” va ser elegit com a abat de
Santa Maria d’Amer (núm. 15). De totes maneres, el nombre de
monjos que formaven la “monachorum congregacione” era força
reduït: el 1071 s’esmenten, al costat de l’abat Oliba, els monjos
Sunyer i Gausfred i el prevere i monjo Pere (núm. 47). A mi-
tjan segle xii, set monjos acompanyen l’abat Bernat en un afer
sobre el domini de Bordils: els preveres Ponç, Pere, Berenguer
i Arnau, el levita Arnau, el sagristà Rotlan i el paborde Arnau
(núm. 109). L’any 1193 eren cinc monjos, al costat de l’abat
Umbert, els que van validar l’acord entre els germans Ramon
de Roca i Ponç de Fontajau: el levita Ponç, els preveres Ramon,
Guillem i Arnau i el monjo Guillem (núm. 144). I el 1197 l’abat
Pere i quatre monjos —el prior Arbert, el sotsdiaca Ramon i els
preveres Arnau i Esperandéu— signen una permuta de béns a
Salt (núm. 152).
Pel que fa al segle xiii, tenim que l’any 1235 l’abat Bernat i
nou monjos signen l’establiment del mas Vilademuç a Vilablareix:
el levita i cambrer Bernat, el sagristà Guillem, el prior Arnau, el
prevere i obrer Pere, el prevere i infermer Guillem d’Espasèn,
el prevere Ramon, els levites Bernat, Pere i Ferrer (núm. 231).
Dinou anys més tard, el 1254, eren vuit els monjos que eren
presents quan l’abat Bernat va instituir el benefici de l’altar de
Sant Jaume: els preveres Pere de Coll, Guillem i Ferrer, els levites
Arnau, Bernat de Llobera i Berenguer de Llagostera, el prevere i
sagristà Bernat de Montagut i el prior i obrer Pere (núm. 273).
L’any 1283, quan l’abat Pere va dotar el benefici de la capella de
Santa Maria del castell de Montagut i el de l’altar de Sant Benet
del mateix monestir, el van acompanyar el prior i infermer Guillem
de Romanyà, el sagristà Arnau de Comelles, el refetorer Ramon
de Salelles, el prevere Bernat de Montagut, l’almoiner Bernat de
Maura i els monjos Ramon de Balbs, Arnau de Paretalta i Asbert
de Boadella (núm. 417). Finalment, el 1299 l’abat Arnau va aco-
llir com a monjo Guillem, fill de Ramon de Socarrats, juntament
amb el sagristà i prior Ramon de Balbs, el cambrer Guillem —de
Palafrugell— i els monjos (Bernat de) Maura —almoiner—, Bernat
Rafel —obrer— i Arbert, que el van besar i el van investir amb el
monacat (núm. 527); a part d’aquests, en els diferents documents

del mateix any només apareix el clergue Berenguer Avinyó, que va
obtenir el benefici instituït per Pere de Llavanera i la seva muller
i associat al càrrec d’escriptor jurat de Sant Pere de Galligants
(núm. 524).41
De la vida quotidiana a l’interior del monestir, l’únic detall
que surt a la llum es refereix al menjar: el 1283 l’abat va afegir
al contingut de les porcions dels monjos dos ous diaris de Pasqua
—excepte els dies de dejuni— a Tots Sants i els diumenges de la
resta de l’any; en temps de dejuni, peixos que valguin un òbol i
l’oli necessari; els dimarts una dinerada de formatge; una tercera
part d’una lliura de pa per sopar; i, a més, tres sous el dia de
Sant Feliu “tam pro medicis quam pro speciebus” (núm. 417).
Vivien bé, els monjos de Sant Pere? La documentació estudiada
no proporciona cap més dada sobre aquesta qüestió, a excepció
de la ja coneguda contribució a la dècima eclesiàstica dels anys
1279-1280 (núm. 391). En principi, les quantitats consignades per
a cada càrrec eclesiàstic havien de correspondre a la desena part
del valor de les seves rendes. Només tenim, però, les dades per
a dos anys del sexenni en què s’havia de cobrar la dècima. Això
significa que, si sumem les xifres de 1279 i 1280 i les multipliquem
per tres, tindríem el valor del que es va pagar per la dècima i, per
tant, podem deduir el valor de les rendes anuals de cada càrrec (cf.
taula 7). Els resultats finals són xocants: el precentor, el refetorer,
l’obrer, l’almoiner i Bernat de Montagut cobraven unes 14 lliures
anuals, una xifra similar a la mitjana de les parròquies gironines;
mentrestant, el sagristà, l’infermer, el capellà Marcó i el capellà de
Sant Nicolau obtenien unes rendes anuals, unes 50 lliures, només
semblants a les d’una parròquia gran i poblada com la Bisbal
d’Empordà; ara bé, el cambrer obtenia unes rendes equivalents
a dotze vegades aquesta xifra i, sobretot, l’abat es quedava més
de 1.200 lliures anuals. En conjunt, les rendes de Sant Pere de
Galligants equivalien al que proporcionaven pel delme, gairebé un
segle més tard, seixanta-una parròquies de l’ardiaconat de Girona.42
41. Aquesta dotació es degué realitzar abans del 1277, any en què Gueraua de
Mosset ja consta com a vídua de Pere de Llavanera, amb qui s’havia casat el 1261;
cf. Puig, “Bernat de Vilamarí...”, p. 215-216.
42. Mallorquí, Parròquia..., p. 231 i 323-328.
66 Elvis Mallorquí
Taula 7
Les rendes del monestir de Sant Pere de Galligants, 1279-1280
Ofici Contribució a la dècima Valor anual

1279-1280 1
Sexenni (1274-1280) de les rendes
Abat 840 s. 2520 s. = 126,0, ll. 1.260,0 ll.

Sagristà 45 s. 135 s. = 6,75 ll. 67,5 ll.
Cambrer 444 s. 1.332 s. = 66,60 ll. 666,0 ll.
Infermer 35 s. 105 s. = 5,25 ll. 52,5 ll.
Monjos2 49 s. 147 s. = 7,35 ll. 73,5 ll.
En Marcó, capellà 34 s. 102 s. = 5,10 ll. 51,0 ll.
Capellà de Sant Nicolau 32 s. 96 s. = 4,80 ll. 48,0 ll.
Total 1.479 s. 4.437 s. = 221,85 ll. 2.218,5 ll.
Abreviatures: ll.: lliures; s.: sous.
1. Per a una millor comprensió, només hem tingut en compte les quantitats pagades en
sous i no hem considerat les que es pagaven en diners.
2. Hem sumat les quantitats que el 1279 van pagar uns “monachis pro missis et aliis” amb
les que el 1280 pagava el precentor, el refetorer, l’obrer, l’almoiner i Bernat de Montagut.
Les xifres de les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280

poden no ser gaire fiables, però la comparació entre les dades del
monestir amb la de la majoria de parròquies gironines parla per
si mateixa. Era possible aquesta diferència abismal? Per respondre,
caldria comparar-les, és clar, amb llibres de comptes de Sant Pere
de Galligants que, almenys pel segle xiv, no s’han conservat. Ara,
les rendes anuals dels recursos del monestir havien de ser consi-
derables: la documentació estudiada gairebé només parla dels drets
de la senyoria directa del monestir que, a banda dels censos i les
tasques, generaven uns lluïsmes cada vegada que l’abat signava
una escriptura de traspàs del domini útil; l’explotació, segurament
indirecta, de les pedreres i forns de calç del lloc de Boixeda; els
delmes de Sant Andreu Salou, Sant Gregori, Palafrugell i Mont-ras,
Canet i, probablement també, Fontajau, Santa Eugènia i el burg
de Sant Pere, juntament amb les deixes testamentàries, aportaven
més recursos encara; els negocis amb la pell, el cuir i el pergamí
devien proporcionar uns ingressos notables al monestir, similars
als que rebien els vilatans de Camprodon —i segurament també
el monestir de Sant Pere de Camprodon— del delme de la llana
a les parròquies de l’alta vall del Ter;43 la fabricació de llibres ma-
43. Mallorquí, Parròquia..., p. 378.

nuscrits per encàrrec segur que generava una activitat econòmica.

El fet que el castell de Montagut acabés en poder del monestir de
Sant Pere el 1281 (núm. 401), es devia deure a la seva solvència
econòmica, atès que els venedors s’havien endeutat poc abans.
Servents i batlles
Tenim molt poques dades dels servents, segurament laics, que
hi havia al monestir de Sant Pere de Galligants. Per això, convé
ressaltar l’esment l’any 1240 d’un probable cuiner, “Guillelmi, coqui
Sancti Petri” (núm. 242), la prohibició l’any 1252 que el “fornarius
seu clibanarius furni” fes sonar el corn del monestir al costat de
l’Hospital de la seu perquè el so molestava els malalts (núm. 270)
i l’actuació el 1299 de Ramon de Faig, scutiferum de l’abat de
Sant Pere, com a procurador seu en el plet que l’enfrontava al
seu batlle de Fontajau (núm. 533). També devien ser servents de
l’abat i del cambrer de Sant Pere, l’any 1272, dues persones, Ber-
nat Brugada de Nespla, “qui moratur cum abbate supradicto”, i
el corretger Pere de Segalars, “qui moratur cum camerario Sancti
Petri” (núm. 352).
En canvi, els batlles de Sant Pere de Galligants apareixen
molt sovint en la documentació conservada, que fa referència
majoritàriament als seus dominis territorials. Ja al segle xii apa-
reixen documentats els batlles del burg de Sant Pere de Galligants
—Guillem Ferrer o Ponç de Navata—, Celrà —Guillem de Galídia—,
Fontajau —Ramon de Roca—, Caldes o segurament Franciac —Do-
mènec Pasqual—, Riudellots de la Selva —Bernat de Montcorb—
(núms. 122, 127, 137, 149, 156 i 159). D’aquests, els batlles de
Fontajau van ser, durant tot el segle xiii, membres de la mateixa
família: Ponç de Roca (núms. 163, 186 i 189), Balluí de Roca
(núms. 199, 218, 238 i 245), Jaume de Roca (núm. 290), Simó
de Roca (núms. 367 i 371), Bernat de Roca (núm. 465) i Ramon
Simó de Roca (núms. 522 i 533). En aquesta parròquia propera
a la ciutat de Girona, l’any 1217 el batlle cobrava, de cada mas,
una mitgera de forment segons la mesura de Monells, el botatge
del vi equivalent a una quartera de vi i el delme de la carn (núm.
186); l’any 1299 (Ramon) Simó de Roca pretenia, a més, cobrar
l’onzena mesura dels esplets de les terres que l’abat de Sant Pere
encara explotava directament, en concepte de braçatge (núm. 533).
En els altres dominis més sòlids de Sant Pere de Galligants,
també hi figuraven uns batlles al capdavant, com passa a Fono-
68 Elvis Mallorquí
lleres i a Sant Andreu Salou (núms. 233 i 266). Solien signar, al

costat de l’abat i dels monjos de Sant Pere, les transaccions del
domini útil i els enfranquiments d’homes propis, com passa amb
els batlles dels dominis del castell de Montagut i les parròquies
adjacents de Sarrià, Riudellots de la Creu i Sant Julià de Ramis:
els batlles eren Bernat de Torre, Pere de Coma, Guillem de Clota,
Berenguer i Pere de Garriga (núms. 191, 228, 242, 335, 395, 396 i
473). A Cartellà i Sant Gregori, figuren com a batlles Guillem de
Casadamont i Ramon d’Abadia (núms. 496 i 497). A Santa Llo-
gaia del Terri la tasca sembla que la fan Guillem Mateu i Arnau
Rosselló (núm. 343). A Celrà i Bordils, Pere Arnau, Bernat de
Verdera i Pere de Lloberes, aquest darrer com a batlle del castell
de Palagret, servien el monestir de Sant Pere (núms. 202, 493,
515 i 516). A la Pera, és Guillem Ferrer (núm. 526), mentre que
Ramon de Puigdecals era el batlle de Santa Pellaia (núm. 431). A
la banda de Palafrugell, els batlles eren Pere Martí a Torroella de
Mont-ras i Pere Benet a Llofriu (núms. 169 i 251). Mentrestant,
a la plana selvatana, tenim uns quants batlles: els Selvà —Ponç,
Elisenda i Pere— eren els batlles de Campllong (núms. 349, 360,
381, 421 i 500), a Cassà de la Selva, el càrrec canviava sovint de
mans i de família: Agustí de Llebrers, Guillem Creixell, Pere de
Puig i Guillem Viader (núms. 22, 258, 271, 296 i 458); a Riude-
llots de la Selva, era Arnau d’Argimon (núm. 534); i a Franciac i
Aiguaviva ho era Berenguer de sa Riera (núms. 197 i 211). Tocant
ja a Girona, tenim Pere de Santa Eugènia com a batlle de Santa
Eugènia i Guillem de Maçana a Sant i Montfullà (núms. 231, 275
i 400). I finalment, Guillem Ferrer era el batlle al pont mitjà de
Girona (núms. 451 i 531) i Francesc Guerau al burg de Sant Pere
de Galligants (núm. 530).
L’església i el recinte monàstic

La necessitat dels historiadors per datar la construcció de
l’església i del claustre i, en conseqüència, les escultures que s’hi
troben els ha portat a fixar-se en els breus esments a l’obra que
figuren en les donacions testamentàries al monestir (cf. taula 8).
Aquestes dades coincideixen a assenyalar que l’actual temple de
Sant Pere de Galligants es degué construir entre la fi del segle xi
i, presumiblement, la primera meitat del segle xii. Així, tal com
s’ha assenyalat, la inscripció funerària de l’abat Rotlan, del 1154,
situada al pilar de l’angle nord-est del claustre indicaria que ja
s’hauria començat a construir el claustre, concebut de manera

unitària amb l’església. Finalment, la menció del nom de Pere en
la rosassa de la façana occidental del temple de Sant Pere s’ha
posat en relació amb l’abaciat de Pere, entre el 1193 i el 1200.44
Taula 8
Donatius per a l’obra de Sant Pere de Galligants
Número Data Donador Donatiu
65 1087.03.01 Atanolf En cas de mort de la muller i els fills,
els béns aniran a la canònica de la seu
de Girona, a la canònica de Sant Feliu o
a l’obra de Sant Pere de Galligants
70 1089.12.28 Adelaida Tercera part dels béns mobles a l’obra
de Sant Pere
74 1094.04.06 Berenguer Eldemar 50 sous de plata a l’obra de Sant Pere
81 1102.06.09 Gausfred Bastó 1 lliura de plata a l’obra de Sant Pere
86 1107.08.28 Ermengarda 10 sous de plata a l’obra de Sant Pere
101 i 102 1130.07.08 i Ramon Berenguer III, Terç de la moneda de Girona per a
1130.08.19 comte de Barcelona l’obra de Sant Pere, fins arribar a
200 morabatins
103 1132.03.10 Berenguer Guillem 10 sous de plata a l’obra de Sant Pere
107 1146.06.27 Berenguer 3 sesters de blat entre l’obra de Sant
Pere i la seu de Girona
270 1251.11.19 Berenguer de Sitjar 5 morabatins a l’obra de Sant Pere
De l’interior del temple, les dades documentals només indi-

quen l’existència d’almenys tres altars el 1283: el de Sant Pere,
l’altar major, per al qual l’abat Pere va manar fer una tabula
amb tot l’argent que tenia en vasos o que tenia per ell Bernat
Vidal (núm. 417); al seu costat, l’altar de Sant Benet, dedicat al
fundador de l’orde benedictí, en el qual el mateix abat Pere va
instituir un sacerdot per tal que hi oficiés sempre que no exercís la
doma i hi orés per l’ànima de Benvinguda de Garriga (núm. 417);
el tercer altar de què tenim constància és el de Sant Jaume, al
qual l’abat Bernat d’Aguiló, el 1254, va fundar un benefici per a
un prevere que hi celebrés una missa de difunts tres dies a la set-
mana (núm. 273). Pel que fa al claustre, a banda de la probable
44. Un segle més tard, el 1368, existien sis altars: als ja esmentats de Sant
Pere, Sant Jaume i Sant Benet, s’hi van afegir els de Sant Pau, Sant Salvador i Sant
Miquel, a banda d’una capella del Sepulcre amb dos altars, cf. Calzada, Sant Pere...,
p. 63; Boto, “Articulación...”, p. 16 i 27.
70 Elvis Mallorquí
existència d’un altar dedicat a la Mare de Déu de la Pietat, se-

gons consta en la inscripció funerària de l’abat Bernat d’Aguiló,
el 1273,45 només tenim la notícia que el 1283 s’hi va instituir una
llàntia que havia de cremar dia i nit davant del crucifix, “coram
cruciffixo in claustro dicti loci” (núm. 417). Deduïm l’existència de
la sala capitular, on el 1299 es degueren reunir els monjos —“in
capitulo congregati”— per acceptar Guillem de Socarrats com a
monjo (núm. 527).
Envoltant l’església i el claustre de Sant Pere, a mitjan segle xiii
ja s’havia consolidat un complex d’edificis monàstics, tancat a po-
nent per un portal (núm. 270), just tocant a l’Hospital de la seu
de Girona, anomenat de Sant Pere. L’edifici millor documentat és
l’església de Sant Nicolau, que solia rebre deixes en testaments
de clergues gironins i d’alguns parroquians del burg de Sant Pere
(cf. taula 9). L’any 1193 Arnau era anomenat “prior Sancti Nico-
lai”, potser perquè l’ofici del priorat comportava la cura d’ànimes
dels feligresos a través del temple de Sant Nicolau (núm. 145);
al darrer quart del segle xiii era Berenguer de Torrentans, que va
actuà com a procurador de l’abat de Sant Pere, qui rebia el títol
de capellano i o de clericus de Sant Nicolau (núms. 419 i 448).
Taula 9
Donatius per a l’església de Sant Nicolau
N. Data Donador Donatiu
105 1134.04.30 Guillem Ramon 2 sous
178 1212.05.26 Bernat de Bellmirall 3 sous
183 1214.09.29 Pere de Llagostera, sagristà segon de la seu 2 sous
186 1216.08.29 Gaufred Moner, canonge de la seu 3 sous
191 1218.01.27 Guillem de Corçà, cabiscol de la seu 3 sous
250 1219.01.12 Berenguer de Sitjar (ciutadà de Girona) 10 sous
270 1251.11.19 Berenguer de Sitjar (ciutadà de Girona) 3 sous
307 1262.01.27 Bernat de Falgueres, prevere del capítol de la seu 2 sous
311 1262.05.21 Pere Guillem Pratboí (de Girona) 2 sous
321 1267.06.06 Miquel Pellicer, del burg de Sant Pere 2 sous
384 1278.12.17 Pere de Castellnou, bisbe de Girona 5 sous
471 1293.10.30 Ramon de Santmartí, sagristà de Sant Feliu de Girona 2 sous
477 1294.03.05 Ramon Renall, ciutadà de Girona 2 sous
45. Llorens, Sant Pere..., p. 20 i 27.

El conflicte del 1252 entre l’abat de Sant Pere i el rector de l’Hos-

pital de la seu de Girona, situat tocant al monestir (núm. 270),46
aporta un munt de dades concretes sobre l’espai que separava les
dues institucions: el testibolum —sobreàtic— que havia aixecat el
rector de l’Hospital “juxta frontallum ecclesie Sancti Nicholay” no
deixava entrar la llum al temple; el pou situat entre l’Hospital i
Sant Nicolau que l’abat havia destruït en perjudici dels malalts
i pobres de l’Hospital; la bassa pertanyent al monestir situada a
ponent del portal de Sant Pere, justa davant l’Hospital; el forn
—de pa— situat al costat de l’Hospital, des d’on el forner feia
sonar un corn —per avisar— que molestava els malalts; les clave-
gueres de les latrines de l’Hospital donaven al carrer i impedien
el pas dels transeünts, i les cases que es començaven a aixecar,
amb llicència de l’abat, al planiol de Sant Pere, on hi havia el ce-
mentiri de l’Hospital. Dels edificis annexos al monestir, a l’interior
del portal, tenim notícia de la cambra del monestir, sobre la qual
l’abat havia alçat un testibolum que restava llum a l’Hospital; de
la casa del sagristà, en què s’havia fet una finestra que permetia
mirar al porxo de l’Hospital, i del cementiri. A més, hi havia un
petit jardí o verger, viridario, el 1282 (núm. 405).
La ubicació del monestir de Sant Pere de Galligants a les
immediacions de la ciutat de Girona no encaixa amb la suposada
recerca de l’aïllament del món per part dels monjos benedictins,
amb la finalitat de dedicar-se íntegrament a la pregària i al treball
intel·lectual.47 És cert, com remarquen diferents autors, que fins al
segle xiii es trobava a certa distància de les cases dels burgs exteriors
de la ciutat, però era al costat de l’única via d’entrada a la ciutat
pel nord. Ningú ha acabat de trobar una explicació satisfactòria
d’aquesta estreta vinculació del monestir amb el món secular. En
la present col·lecció documental tampoc no hi figura cap prova
concloent sobre el cas, però diverses pistes ens condueixen a pen-
sar que una possible funció del monestir hauria estat la fabricació
de pergamins. En primer lloc, tal com hem vist abans, tenim la
presència reiterada d’artesans vinculats al tractament de la pell al
burg de Sant Pere de Galligants: pellicers, blanquers, pergaminers,
46. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 100-102; íd., Girona en el segle xiii,
p. 56 i 96.
47. Existeixen altres monestirs situats en les immediacions de nuclis urbans:
Sant Pere de Besalú i, a Barcelona, Sant Pere de les Puel·les i Sant Pau del Camp,
cf. Boto, “Articulación...”, p. 15; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 100-102;
íd., Girona en el segle xiii, p. 56 i 96.
72 Elvis Mallorquí
cuireters, sabaters. És molt significatiu que els blanquers de Girona

elegissin l’església de Sant Nicolau com a seu social. Podria ser un
indici que, en un origen i qui sap si fins al segle xii, els monjos
haurien dirigit les tasques de producció de pells i pergamins.
En segon lloc, la situació del monestir, al costat de la riera
del Galligants, era idònia. L’aigua, segurament canalitzada des del
curs de la riera fins a algunes basses situades davant del portal
de Sant Pere i de l’Hospital de la Seu el 1252 (núm. 270) o al
costat de cases del burg inferior de Sant Pere, al peu de la costa
de Santa Eulàlia, el 1269 (núm. 341), era necessària per submergir
les pells dels animals. Després, la calç utilitzada per netejar-ne les
restes de carn podria ser extreta dels forns situats al costat del
burg de Sant Pere de Galligants, al lloc de Boixeda, just on dos
blanquers, Berenguer de Medinyà i Ramon de Preses, tenien unes
tinences el 1263 (núm. 318). L’espai obert, sense construir, entre
les esglésies de Sant Pere i Sant Nicolau —avui el carrer de Sant
Daniel—, podria haver estat ocupat per diversos clots on es po-
drien raspar les pells i l’espai necessari per estendre les pells i
anar-les tensant fins a assolir la màxima superfície.48 A més, la
situació marginal del recinte monàstic en relació amb la resta de
la ciutat de Girona s’entén perfectament per evitar al conjunt de
la població les fortes pudors que aquestes activitats generaven. El
1332 es diu que els monjos de Sant Pere només menjaven junts
al refetor per advent i quaresma, però que no ho feien la resta
de l’any “propter fetores rierie”.49
L’escriptori i la notaria
Un dels objectius de la possible dedicació dels monjos al
treball de la pell hauria estat proporcionar la matèria primera per
als mateixos monjos que es dedicaven a la còpia i il·lustració de
llibres manuscrits, com feia encara el 1339 Pere Arnau de Pujol,
“tunc clerici Sancti Petri de Gallicantu”, que copiava el Breviarium
Gerundense per encàrrec de Vidal de Blanes, abat de Sant Feliu de
Girona.50 És a partir d’aquesta època que tenim llistes dels llibres
existents a l’església, per al servei de la litúrgia, o a la probable
48. En algunes fotografies del segle xix i del començament del xx s’observa
com, al burg de Sant Pere, moltes cases tenien “badius” al pis superior per assecar
pells; cf. Nadal, Segon llibre..., p. 64-65 i 68-69.
49. ADG, Visites Pastorals, vol. P-5, f. 160r-162r; Puig, Els pergamins..., p. 30-31.
50. ETG, n. 137 i p. 291-293; Llorens, Sant Pere..., p. 26.
biblioteca del monestir: el 1332 els llibres litúrgics estaven en bon

estat; el 1348 es van vendre, per pagar deutes, un breviari, una
Bíblia, unes clementines, un Cizèn —o Sisè de les decretals— i un
Voragen in quo continentur sermones; el 1368 el visitador episcopal
va manar que es reparessin cinc llibres litúrgics —un saltiri, un
evangeliari, una consueta, un epistolari i un legendari dels sants—,
i el 1455 al cor de l’església hi havia un antifonari, un leccionari,
un santoral, un diürnal, un psaltiri i un calendari.51
Amb tota seguretat, l’escriptori i la biblioteca on devien tre-
ballar i estudiar els monjos ja existien al segle xiii. Gràcies a la
institució d’un prevere a l’altar de Sant Jaume de l’església del
monestir, l’any 1254 (núm. 273), disposem d’un petit inventari dels
“libros nostros” que l’abat va manar que fossin venuts per comprar
possessions de terra, les rendes de les quals servirien per comprar
els vestits per al prevere instituït. Entre els llibres, en trobem de
litúrgics: la Bibliam, amb l’Antic Testament i el Nou Testament,
i el Saltirium, el llibre bíblic dels salms. També, comentaris als
llibres bíblics i altres obres teològiques: els Evangelistas glossa-
tos, les Postillas super Lucham,52 les Distinctiones,53 alguns “libros
Theologie” i la Summa de viciis et virtutibus. A continuació, s’hi
troben llibres de dret canònic: el Decretum d’Hug Gracià i les
Decretales del papa Gregori IX, compilades per Ramon de Penya-
fort. Hi figuren, igualment, llibres de dret romà com la Goticam,
el resum del dret romà vigent en època visigòtica, i els Instituta,
una de les parts del Corpus Iuris civilis, de Justinià. Finalment, hi
trobem els Usaticos, el codi dels Usatges de Barcelona, un llibre
en llengua vulgar, català o occità, anomenat Enamor, i una obra
desconeguda, anomenada Noues Iuris.
Més que els llibres, però, són les signatures de diversos monjos
com a escrivans dels pergamins del fons de Sant Pere de Galligants
51. La troballa a mitjan segle xx de dues llindes del 1679, amb l’escut de Jeroni
Abrich —que havia estat paborde, cambrer, prior i vicari general del monestir— ha
permès ubicar la biblioteca dins les cases, avui enderrocades i antigament unides a la
façana de ponent de l’església i del claustre i al palau de l’abat; cf. Batlle, “Notícies...”,
p. 284-287; íd., “La biblioteca...”, p. 29; Calzada, Sant Pere..., p. 59; Puig, Els pergamins...,
p. 84; Llorens, Sant Pere..., p. 24-26; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 19.
52. Podria tractar-se de la mateixa Postilla super Lucham escrita per Hug
de Saint-Cher (ca. 1200-1263), del convent dominic de Sant Jaume de París, que es
trobava a la biblioteca dels papes d’Avinyó, al començament del segle xiv; cf. Faucon,
La librairie..., p. 95.
53. Aquest títol podria correspondre a l’agrupació en capítols feta per Alexandre
de Hales, entre 1223 i 1227, dels IV libros Sententiarum de Pere Llombard.
74 Elvis Mallorquí
les que demostren que al monestir hi degué haver una de les més
antigues escrivanies de la ciutat de Girona: Sunyer, potser el mateix
que esdevindria abat d’Amer, signava com a “ipodiaconus et mo-
nachus” un document del 1000 (núm. 11). El segueixen els monjos
Sunyer el 1072 i Bernat el 1088; Pere, prevere i monjo, signa el
1090 i Umbert, levita i monjo, ho fa el 1102; el 1121 ho fa Ponç,
sotsdiaca i monjo; el 1147, Guillem, monjo i prevere; Ramon, monjo
i levita el 1149; Pere, prevere i monjo el 1167 i Pere, levita i monjo,
en una còpia del 1230 (núms. 50, 65, 70, 79, 98, 107, 109 i 122).
Al llarg del segle xii, aquests monjos escrivans haurien pogut ser
substituïts per preveres, però el fet que no esmentin cap vinculació
a Sant Pere de Galligants ni a cap altra església dificulta llur iden-
tificació. En canvi, al segle xiii alguns escrivans ja estan estretament
relacionats amb el monestir, com “Paschale Nater, Sancti Petri Ga-
llicantus” l’any 1238 (núm. 237). A continuació, tenim Guillem de
Moles, anomenat “notarii Sancti Petri Gallicantus” l’any 1244, que
va continuar treballant d’escrivà pel monestir, sense especificar cap
títol, entre el 1250 i el 1264 (núms. 262, 271, 275, 295, 303, 319
i 323). El seu successor va ser el prevere Avinyó, “scriptoris jurati
Sancti Petri de Gallicantu”, entre el 1272 i el 1296 (núms. 349,
352, 355, 359, 360, 430, 434, 436 i 514). Finalment, des del 1298
es documenta Berenguer Avinyó, “clerici et scriptoris jurati Sancti
Petri de Gallicantu” (núms. 530 i 533) que, gràcies a les còpies que
va realitzar durant la primera meitat del segle xiv, sabem que va
continuar redactant escriptures fins al 1339 (núms. 171, 318, 334,
351, 451 i 505). La presència d’aquests escriptors al burg de Sant
Pere de Galligants, completament independents dels notaris de la
ciutat de Girona, certifica una altra vegada la independència juris-
diccional de l’abat envers la resta de poders de la ciutat gironina.54
De totes maneres, moltes vegades els mateixos abats de Sant Pere
recorrien als serveis de les notaries públiques de la ciutat de Girona,
dirigides per Ermengol entre el 1193 i el 1202, per Bernat Esteve
entre el 1206 i el 1238, per Bernat de Vic entre el 1227 i el 1268,
per Ramon de Caçà entre el 1269 i el 1277 i per Ramon de Taialà
entre el 1277 i el començament del segle xiv.55
54. Guilleré, Girona..., vol. 1, p. 107.

55. Puig, Els pergamins..., p. 91-97. La presència de la notaria pública de la ciutat
de Girona degué minvar l’abast d’influència de l’escrivania de Sant Pere, a diferència del
que passava en el cas de monestirs benedictins de zones més rurals, com el de Sant
Miquel de Cruïlles, on existia un “publicus scriptor” des del 1204, cf. PSMCR, p. 99-101.
La incidència social del monestir a través dels testaments
Arran de la migradesa de la col·lecció de documents proce-

dents dels fons de Sant Pere de Galligants, en comparació amb
molts altres cenobis benedictins catalans, hem recollit totes les
notícies existents sobre el monestir gironí anteriors a 1300. Per
això, hem inclòs cent divuit testaments o documents relacionats
amb el moment de testar —adveracions sagramentals, codicils i
donacions fetes pels marmessors—, encara que la referència a
Sant Pere fos mínima: n’hi ha sis del segle x, trenta-dos del segle
xi, trenta del segle xii i cinquanta del xiii.56 Segurament a causa
del poc espai disponible per al cementiri, només nou testadors,
l’últim del 1251, van demanar ésser-hi enterrats.
Les donacions de béns immobles i dominis són minoritàries
i es concentren en els primers segles de vida del monestir, igual
com les donacions de bestiar o de cereals o vi. En canvi, des del
començament del segle xi ja s’efectuen pagaments monetaris, primer
en unces d’or i mancusos, després de 1105 en sous de plata i algun
en morabatins i, a partir del 1177, es generalitzen els pagaments
de petites quantitats de sous, normalment o 5 o 10 per donador.
La reiteració d’aquestes quantitats al llarg del segle xiii sembla
que respon a una tarifació monetària, fixada pel costum, de la
contrapartida que els monjos de Sant Pere havien d’efectuar als
enterraments: la creu de l’església de Sant Pere —com les altres
de la ciutat de Girona— havia de ser present en la cerimònia de
la sepultura (núms. 353 i 477).
56. Es tracta dels documents núms. 3, 4, 5, 9, 10, 11, 13, 19, 22, 26, 28, 29,
30, 31, 32, 33, 34, 36, 37, 38, 41, 43, 48, 49, 52, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63,
64, 68, 69, 70, 73, 74, 76, 77, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 89, 94, 96, 97, 100, 101,
102, 103, 106, 110, 111, 112, 121, 123, 126, 131, 134, 135, 138, 146, 148, 167, 173,
177, 179, 181, 182, 185, 187, 190, 192, 194, 198, 203, 209, 226, 227, 230, 234, 248,
249, 252, 261, 269, 282, 287, 292, 307, 311, 331, 333, 340, 342, 346, 353, 354, 372,
384, 425, 426, 432, 440, 443, 454, 460, 462, 471, 477, 486, 489 i 490. No hem llegit
tots els testaments de les comarques gironines dels segles xii i xiii, sinó només els que
hem pogut constatar les referències a Sant Pere en diplomataris i altres col·leccions
documentals publicades o en inventaris de recerca als arxius gironins. En el futur, segur
que aquesta llista inicial augmentarà. De fet, en el curs de la correcció d’aquest estudi
n’hem localitzat dos més de publicats: el de Guillem de Montgrí, sagristà de la seu
de Girona, que va donar 10 sous el 1273 a Sant Pere de Galligants, o el del jurista
gironí Pere de Fontclara, del 1284, que va deixar 4 sous a Sant Pere; cf. ACG, Llibre
gran de la Sagristia Major, f. 111v-112r (1273.06.18); ADG, Dotalies, vol. D-10 f. 30-33
(1284.03-29); Gironella, “L’Hospital...”, p. 145-146; Sureda, “La memòria...”, p. 206-208.
76 Elvis Mallorquí
Figura 2
L’origen social dels testadors de Sant Pere de Galligants,
segles x-xiii
900 1000 1100 1200 1300
Una primera anàlisi de l’origen social dels testadors que do-

nen drets, possessions, béns en espècie o diners a Sant Pere de
Galligants permet apuntar unes primeres idees sobre la incidència
del monestir en el seu entorn immediat, tot i que en molts casos
la seva ubicació geogràfica no és del tot clara (cf. figura 2). D’una
banda, el grup d’eclesiàstics establerts a la catedral de Girona i a
Sant Feliu constitueixen el principal grup social de testadors en
favor del monestir gironí, cosa que és coherent amb la gran concen-
tració de religiosos a la capital de la diòcesi de Girona. En segon
lloc, la donació del comte Borrell el 992 podria haver estimulat
les donacions de grans nobles d’altres diòcesis catalanes, des del

comte d’Urgell als Cardona, al llarg del segle xi; a partir del 1100,
al costat dels grans senyors i les seves mullers, titulars de castells,
apareixen persones pertanyents a un grup social corresponent al
dels cavallers, com Berenguer de Campdorà, Guillem de Sant Martí
Vell o Berenguer de Llorà. En tercer lloc i, probablement, com a fet
més rellevant, tenim l’aparició de ciutadans de Girona al llarg del
segle xiii entre els principals donadors a Sant Pere de Galligants:
Berenguer de Sitjar el 1219 i un seu fill el 1251, Bernat de Sitjar el
1243, Arnau d’Escala el 1237, Bernat Estruç el 1255, Bernat Renall
l’any següent i el fill Ramon Renall el 1294, la muller del notari
Besalú Burguès el 1289 i Saurina de Torrent, filla de Berenguer
de Sitjar, el 1294. Aquesta estreta vinculació entre els ciutadans
gironins i el monestir de Sant Pere quedava especialment segellada
amb el cas dels Sitjar perquè el 1296 hi tenien un “tumulum” on
reposaven les restes de Berenguer de Sitjar, mort el 1251, del seu
pare Berenguer i del seu fill també anomenat Berenguer (núm. 502).
La invasió francesa del 1285

Els principals historiadors de Sant Pere de Galligants han atri-
buït sovint la pèrdua de les escriptures del monestir, especialment
les més rellevants, als setges que ha patit regularment la ciutat
de Girona. Especialment greu va ser, diuen, el setge del 1285. De
proves, però, ningú no n’aporta cap: les poc nombroses interven-
cions arqueològiques al sector de Sant Pere no han proporcionat
evidències materials de destruccions, incendis o reconstruccions
que es puguin vincular al setge. Per la seva banda, en els relats
històrics dels fets tampoc s’hi esmenta l’església o el burg de
Sant Pere de Galligants, que degué ser ocupat ràpidament per
les tropes franceses. El dia 15 de juny de 1285 el rei Pere II va
arribar a Girona, perseguit de prop per l’exèrcit de Felip l’Ardit,
rei de França, que el 26 del mateix mes s’instal·là al convent dels
franciscans. El 15 d’agost els francesos van intentar entrar a la
Força, a l’únic recinte emmurallat de la ciutat de Girona, per la
banda de Sant Feliu de Girona. L’endemà, Felip proposava una
capitulació amb un termini de vint dies, de manera que el 5 de
setembre, Ramon Folc de Cardona, defensor de la ciutat, la lliu-
rava al rei francès. El tall de l’aprovisionament de l’exèrcit invasor
després de la derrota naval de les illes Formigues, juntament amb
l’epidèmia que l’afectà, el van fer desistir de l’intent i fugiren cap
78 Elvis Mallorquí
al nord fins a ser esclafats a la batalla del coll de Panissars. Així,

el 29 de setembre de 1285 la ciutat de Girona quedà lliure dels
francesos.57
Els documents recollits en la present col·lecció documental
no aporten cap dada directament relacionada amb els fets. De fet,
només hi ha dos documents, la data dels quals coincideix amb
els mesos que va durar el setge, de juny a setembre de 1285: es
tracta dels testaments de dos homes, un de Vilobí i un de Bordils,
que potser estaven ferits a causa de la guerra amb els francesos
(núms. 425 i 426). El que sí podem constatar és que l’abat de
Sant Pere, segurament al capdavant de tota la seva comunitat, va
abandonar el monestir abans del setge: el gener del 1285 el prior
i l’almoiner del monestir, en tant que procuradors de l’abat Arnau
de Sant Pere, van vendre els esplets d’un molí situat al burg de
Sant Pere de Galligants i d’uns altres de Gironella (núm. 422). Amb
la cessió efectuada “[pro] plura trata seruicia” a Ramon Calvet,
consistent en el cobrament vitalici de la tercera part de les mòltes
i lucres del molí Boquer de Font, de Santa Eugènia (núm. 429),
l’abat Arnau va agrair el juny del 1286 el suport rebut per aquest
ciutadà durant el setge, potser perquè va albergar l’abat o la co-
munitat de monjos a casa seva dins o, més probablement, fora
de la ciutat de Girona.
La comunitat no degué retornar immediatament al monestir:
l’abat Arnau, en reaparèixer després del setge, se’l nomena “electe”
durant quatre anys, fins al 1289 (núms. 429, 430, 436 i 445), potser
perquè els edificis del monestir haurien quedat molt afectats per
la guerra; a partir del 1290, es degué recuperar la normalitat i
Arnau ja és qualificat sempre com a abat (núm. 448). A ell li va
tocar l’enorme tasca de la reconstrucció no només dels edificis,
sinó també la del patrimoni del monestir, que en bona mesura
s’estenia a les parròquies veïnes de la ciutat. De les destruccions
efectuades pels francesos, només en tenim un indici indirecte:
el març del 1286 Pere d’Horts, de Celrà, venia un hort situat a
la cellera de Celrà a causa de la seva gran pobresa, “oppressus
magna inopia et paupertate” (núm. 427). Però tenim uns quants
establiments de masos abandonats, potser durant l’ocupació fran-
cesa, el domini directe dels quals retornà al monestir pel dret de
benevís,58 per manca d’hereus: el mas Martí de Perles de Cassà
57. Mirambell, El setge...; Guilleré, Girona medieval..., p. 8-9.

58. Segons els Costums de Girona, si un mas queia en benevís, “deuenit ad
beneuisium”, el senyor directe podia recuperar el domini útil després d’una sentència
de la Selva el 1286, els masos Mata i Creixell de Sant Andreu

Salou el 1287 i el 1289, el mas Reixac de Sant Gregori el 1290
i el mas Saranyà de Campllong el 1291 (núms. 430, 436, 445,
450 i 456). L’abat també va dedicar-se a concedir en establiment,
fins i tot a mitgeria, terres que haurien quedat ermes després del
conflicte. Igualment, va caldre refer algunes escriptures que potser
haurien quedat deteriorades després del pas dels francesos: dels
cent vint-i-nou documents anteriors al 1285 que procedeixen
dels rotlles i llibres de Sant Pere de Galligants, a l’ACA, hi ha divuit
escriptures de les quals no es conserva l’original, però sí una còpia
escrita amb posterioritat al setge (núms. 117, 171, 217, 229, 231,
285, 290, 293, 318, 324, 334, 336, 351, 367, 371, 376, 385 i 400).
Finalment, és probable que el nombre de monjos s’hagués reduït
durant aquests anys: mentre en comptàvem nou el 1283, només
en figuren set el 1299, tot i que en aquest moment se n’accepta
un de nou, Guillem de Socarrats, senyal inequívoc que l’economia
del monestir ja ho tornava a permetre (núm. 527).
judicial; cf. Mieres, Costums..., p. 168-171; Donat; Lluch; Mallorquí; Soldevila; To,
“Usos...”, p. 139-40.
Bibliografia
Alcover, A. M.; Moll, F. de B., Diccionari català-valencià-balear,

Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1926-1962, 10 vols.
Alós, J. M. d’, “La casa de Cartellá. Su historia y genealogía”, Re-
vista de Historia y Genealogía de España [Madrid], vol. 7, 1919.
Altés, F. X., “El testament del clergue Pere Bernat de Salt (1118),
prelat de Sant Martí Sacosta”, Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins [Girona], vol. 25, p. 137-151.
Alturo, J., L’arxiu antic de Santa Anna, Barcelona: Fundació No-
guera, 1985, 3 vols. [AASA]
Alturo, J.; Marquès, J. M., “La publicació de col·leccions docu-
mentals”, Arxiu de Textos Catalans Antics [Barcelona], núm. 5,
1987, p. 305-324.
Arnall, M. J., Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515),
Barcelona: Fundació Noguera – Ajuntament de Girona, 2000-
2005, 3 vols.
Arnall, M. J.; Pons Guri, J. M.: L’escriptura a les terres gironines:
segles ix-xviii, Girona: Diputació de Girona, 1993, 2 vols. [ETG]
Bach, A.: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (11-1-1200),
Barcelona: Fundació Noguera, 2002, 2 vols. [DADS]
Baiges, I.; Feliu, G.; Salrach, J. M., dirs., Els pergamins de l’Arxiu
Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Beren-
guer IV, Barcelona: Fundació Noguera, 2010. [PACB-2]
Baraut, C., “Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capi-
tular de la Seu d’Urgell”, Urgellia [la Seu d’Urgell], núm. 2,
1980, p. 7-166. [DACSU]
82 Elvis Mallorquí
Barraquer, C., Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer

tercio del siglo xix, Barcelona: Imprenta de Francisco J. Altés
y Albalat, 1906.
Batlle, L., “Alfonso II en los cartularios del Archivo Municipal
de Gerona”, dins VII Congreso de Historia de la Corona de
Aragón [Barcelona], vol. 11, 1962, p. 161-169.
— “La biblioteca del Monasterio de Sant Pere de Galligans”,
Revista de Gerona [Girona], núm. 35, 1966, p. 28-29.
— “Notícies de llibres de monastirs benedictins del bisbat de
Girona”, Analecta Sacra Tarraconensia [Barcelona], vol. 39,
1966, p. 283-290.
Baucells, J.; Fàbrega, À.; Riu, M.; Hernando, J.; Batlle, C., Diplo-
matari de l’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona, segle xi,
Barcelona: Fundació Noguera, 2006, 5 vols. [DACB]
Bellver, I.; To, Ll., “Les fundacions de Santa Maria de Vilabertran
i Santa Maria de Cervià en el context de la societat feudal
(1053-1069)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona],
vol. 29, 1987, p. 9-26.
Beseran, P., “Alguns capitells de Sant Pere de Galligants i el Mestre
de Cabestany”, Estudi General [Girona], vol. 10, 1990, p. 17-44.
Bisson, Th. N., Fiscal Accounts of Catalonia under the early Count-
Kings, 1151-1213, Berkeley: University of California Press,
1984, 2 vols. [FAC]
Blanch, N., Gerona histórico-monumental. Noticias históricas de esta
ciudad y descripción artística de sus antiguos monumentos,
Girona: Imprenta y Librería de Paciano Torres, 1853.
Blanco, J., El monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles x-xi). La
formació del domini, Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 1991.
[PSFG]
Bofarull, P. de, Los Condes de Barcelona vindicados, Barcelona:
Imprenta de J. Oliveres y Monmany, 1836, 2 vols. (edició
facsímil, 1988).
Bolós, J., Diccionari de la Catalunya medieval (ss. vi-xv), Barcelona:
Edicions 62, 2000.
Boto, G., “Articulación de los espacios cultuales en Sant Pere de
Galligants. Indagación acerca de una arquitectura con nexos
sonoros”, Lambard. Estudis d’art medieval [Barcelona], vol. 19,
2006-2007, p. 11-37.
Calzada, J., Sant Gregori. Fulls d’història de la parròquia i el poble,

Sant Gregori: Ajuntament, 1986.
— Sant Pere de Galligans: la història i el monument, Girona:
Diputació de Girona, 1983.
Camps, L., Els castells i masos de Celrà, Celrà: Ajuntament, 2004.
Canal, J.; Canal, E.; Nolla, J. M.; Sagrera, J., El sector nord de la
ciutat de Girona. De l’inici al segle xiv, Girona: Ajuntament,
2000.
— Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de
la ciutat antiga a l’època medieval, Girona: Ajuntament, 2003.
— Girona en el segle xiii (1190-1285). Cartografia i descripció de
la ciutat medieval, Girona: Ajuntament, 2010.
Casas, M., “El monestir de Sant Vicenç de Cardona a l’edat mi-
tjana. Alguns aspectes de la seva història des dels orígens
fins al 1311”, tesi doctoral inèdita, Barcelona: Universitat de
Barcelona – Facultat de Geografia i Història, 1989.
Castells, N.; Colomer, M. A., Els pergamins de l’arxiu del Marquès
de Camps, Salt: Ajuntament, 1999. [PAMC]
Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862).
Arxiu Municipal de Girona, Barcelona: Fundació Noguera –
Ajuntament de Girona, 2005, 3 vols. [PAG]
Catalunya Romànica, Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana,
1984-1998, 27 vols. [CR]
Constans, L. G., Diplomatari de Banyoles, Banyoles: Centre d’Estudis
Comarcals de Banyoles, 1985-1993, 6 vols. [DB]
Coroleu, J., “Noticias históricas sobre los muros de Gerona”,
Asociación Literaria de Gerona. Certamen de 1887, Girona:
Establecimiento tipográfico de Paciano Torres, 1888, p. 71-132.
Coromines, J., dir., Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms
de persona de totes les terres de llengua catalana, Barcelona:
Curial Edicions Catalanes – Caixa d’Estalvis i Pensions de
Barcelona ”la Caixa”, 1989-1997, 8 vols.
Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y del prin-
cipado de Cataluña, Madrid: Real Academia de la Historia,
1896-1922, 27 vols. [CAVC]
Devic, dom C. – Vaissète, dom J., Histoire générale du Languedoc,
Toulouse: J.-B. Paya, 1840-1846, 10 vols. [HGL]
84 Elvis Mallorquí
Domènech, G.; Gil, R. M., Sant Pere de Galligants, Girona: Diputació

de Girona – Obra Social ”la Caixa”, 2012.
Donat, L.; Lluch, R.; Mallorquí, E.; Soldevila, X.; To, Ll., “Usos
i abusos del concepte de mas: el cas de la regió de Girona
(segles xiii-xiv)”, dins Ferrer, M. T.; Mutgé, J.; Riu, M. (eds.),
El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles ix-
xviii), Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques,
2001, p. 125-158.
Esteva, Ll.; Pallí, Ll., Els llocs de la vall d’Aro, Gissalis i el monestir
guixolenc, 881-1199, Sant Feliu de Guíxols: Amics del Museu
Municipal – Institut d’Estudis del Baix Empordà, 1995.
Farías, V., El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments
d’una societat senyorialitzada (segles xi-xiv), València: Univer-
sitat de València, 2009.
Faucon, M., La librairie des papes d’Avignon: sa formation, sa
composition, ses catalogues, 1316-1420, d’après les registres
de comptes et d’inventaires des archives vaticanes, París: E.
Thorin, 1886.
Feliu, G.; Salrach, J. M. (dirs.), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de
Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona:
Fundació Noguera, 1999, 3 vols. [PACB-1]
Fernández Trabal, J.; Fernández Trabal, J., Inventari dels pergamins
del fons Mercader - Bell·lloc de l’Arxiu Històric Municipal de
Cornellà de Llobregat (s. xi-xviii), Barcelona: Fundació Noguera,
1989, 2 vols. [IPFMB]
Font Rius, J. M., Cartas de población y franquicia de Cataluña,
Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1969-
1983, 3 vols.
Freixas, P., “El mestre Pere de Galligans i Ripoll”, Annals de
l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], vol. 23, 1976, p. 321-323.
Galera, A., Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276),
Barcelona: Fundació Noguera, 1998. [DVC]
Ginebra, R., Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic
(1230-1233), Barcelona: Fundació Noguera, 1998, 2 vols. [MACFV]
Gironella, A., “L’Hospital de na Clara de Girona: nous documents
per a la història de l’assistència als pobres en època medieval”,
dins Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès, Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Diputació de Girona,
2010, p. 143-149.
González Hurtebise, E., Guía histórico-descriptiva del Archivo de la

Corona de Aragón en Barcelona, Madrid, 1920.
Gonzalvo, G. (ed.), Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya
(segles xi-xiii), Barcelona: Generalitat de Catalunya – Depar-
tament de Justícia, 1994. [CPTC]
Grahit, Emili, “Llibre Vert del Cabildo de Gerona”, Revista de Ge-
rona [Girona], núm. 4, 1877, p. 118-119, 165-173 i 365-375.
Gual, M., Vocabulario del comercio medieval, Barcelona: Ediciones
El Albir, 1976.
Guilleré, Ch., Girona al segle xiv, Barcelona: Publicacions de l’Abadia
de Montserrat – Ajuntament de Girona, 1993-1994, 2 vols.
— Girona medieval. L’etapa d’apogeu. 1285-1360, Girona: Ajun-
tament – Diputació de Girona, 1991.
— Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533), Barcelona:
Fundació Noguera – Ajuntament de Girona, 2000.
Hardouin, J., Conciliorum Collectio regia maxima, París: 1714-1715,
12 vols.
Juliol, Griselda, Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624), Bar-
celona: Fundació Noguera – Ajuntament de Girona, 2001. [LVCG]
Junyent, E., Diplomatari de la Catedral de Vic. Segles ix-x, Vic: Pa-
tronat d’Estudis Ausonencs, 1980-1987, 4 vols. [DCV-1]
— Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba (edició a
cura d’A. M. Mundó), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans,
1992. [DELABO]
Llop, I., Col·lecció diplomàtica del monestir de Sant Pere de Cas-
serres, Barcelona: Fundació Noguera, 2009, 2 vols. [CDSPC]
Llorens, J. M., Sant Pere de Galligants. Un monestir al llarg del
temps, Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2011.
Llorens, J. M.; Mataró, M.; Rueda, J. M., Estudi del poblament
del segle xi a Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies, Breda i Riells,
Barcelona: Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu – Genera-
litat de Catalunya, 1982.
Magnou-Nortier, É.; Magnou, A.-M., Recueil des chartes de l’abbaye
de La Grasse. Tome I (779-1119), París: Comité des Travaux
Historiques et Scientifiques, 1996. [RCALG-1]
Mahul, M., Cartulaire et archives des communes de l’ancien diocèse
et de l’arrondissement administratif de Carcassonne, París: V.
Didron, 1857-1882, 7 vols. (reedició facsímil, 1980).
86 Elvis Mallorquí
Mallorquí, E., El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l’edat mi-

tjana. Estudi i edició dels documents (1035-1300), la Bisbal
d’Empordà: Ajuntament, 2000. [PSMCR]
— Paisatge i història de Sant Mateu de Montnegre. Els noms de
lloc d’una parròquia de les Gavarres, Girona: CCG Edicions
– Ajuntament de Quart, 2003.
— “El castell de Sant Esteve de Mar i el litoral palamosí al
segle xi”, Estudis del Baix Empordà [Sant Feliu de Guíxols],
núm. 27, 2008, p. 25-66.
— “Els Mascardell de Girona”, Gavarres [Cassà de la Selva],
núm. 15, 2009, p. 112-113.
— Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles xiii-xiv,
Barcelona: Fundació Noguera, 2011.
— El Llibre Verd del bisbe de Girona (1362-1371). El delme i
l’estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle xiv, Girona:
Diputació de Girona, 2011. [LVBG]
— “Els Perafort, cavallers de Montfullà”, dins Puig, N.; Viader,
M. (eds.), Família a la baixa edat mitjana (s. xiii-xiv). III Semi-
nari d’Estudis Medievals d’Hostalric (Hostalric, 15-16 novembre
2012), Hostalric: Ajuntament, en premsa.
Mansi, J. D., Sacrorum conciliorum nova et amplissima collectio,
Venècia: apud Antonium Zatta, 1759-1978, 13 vols.
Marca, P. de, Marca Hispanica sive Limes Hispanicus, París: Fran-
çois Muguet, 1688. [MH]
Marquès, J., “La devoción al Santo Sepulcro en Gerona”, dins
Semana Santa. Programa oficial de la Junta de Cofradías de
Gerona, Girona: Junta de Confraries, 1960, s. p.
— Maçanet de la Selva, Maçanet de la Selva: Ajuntament, 1983.
— Canet d’Adri. Història dels pobles i del municipi, Girona: Di-
putació de Girona, 1988.
Marquès, J.; Constans, Ll. G., Navata, Navata: Ajuntament, 1985.
Marquès, J. M., “La senyoria eclesiàstica de Sant Sadurní de
l’Heura, fins al 1319”, Estudis sobre temes del Baix Empordà
[Sant Feliu de Guíxols], núm. 3, 1984, p. 71-106. [SESS]
— Pergamins de la Mitra (899-1687). Arxiu Diocesà de Girona,
Girona, Institut d’Estudis Gironins, 1984. [PM]
— Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. IX-XIV),
Barcelona, Fundació Noguera, 1993, 2 vols. [CCBG]
Marquès, J. M., Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300).

Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 1995. [ESMV]
— Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300),
Barcelona: Fundació Noguera, 1997. [CDSDG]
— “Diplomatari de Sant Feliu de Girona”, treball inèdit, Girona:
Arxiu Diocesà de Girona, 2004. [DSFG]
Marquès, J. M.; Puig, J. de; Serrat, A., El Cartoral de Rúbriques
Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324),
Barcelona: Fundació Noguera, 2009. [CRV]
Martene, E.; Durand, U., Thesaurus novus anecdotorum, París:
1717, 5 vols.
Martí, Ramon, Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-
1100), Barcelona: Fundació Noguera, 1997. [CDSG]
Flórez, H. i altres, España Sagrada. Theatro geographico-histórico
de la iglesia de España, Madrid: 1747-1967, 56 volums. [ES]
Mestre, J. (dir.), Diccionari d’Història de Catalunya, Barcelona:
Edicions 62, 1998.
Migne, J.-P., Patrología Latina, 1844-1855, 221 vols. [PL]
Miquel, F., Liber Feudorum Maior. Cartulario real que se conserva
en el Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona: Consejo Su-
perior de Investigaciones Científicas, 1945-1947, 2 vols. [LFM]
Mirambell, E., El setge de Girona en temps de Pere el Gran, Bar-
celona: Rafael Dalmau editor, 1963.
Miret i Sans, J., “Notes per la biografia del trobador Guerau de
Cabrera”, Estudis Universitaris Catalans [Barcelona], vol. 4,
1910, p. 299-331.
— Les cases dels templers i hospitalers de Catalunya. Aplech de
noves i documents històrichs, Barcelona: Impremta de la Casa
Provincial de Caritat, 1910 (reed. facsímil: Lleida, Pagès Edi-
tors, 2006).
— Itinerari de Jaume I el Conqueridor, Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans, 1918 (edició facsímil 2004).
Moncada, J. L. de, Episcopologio de Vich, Vic, Impremta de R.
Anglada, 1891, vol. 1.
Monsalvatje, F., Noticias Históricas, Olot: Impremta de Joan Bonet,
1902-1909, 18 vols. [NH]
Moreu-Rey, E., Els nostres noms de lloc, Palma de Mallorca: Edi-
torial Moll, 1982.
88 Elvis Mallorquí
Mundet, J., Toponímia dels veïnats de Cassà, Cassà de la Selva:

Ajuntament, 2006-2009, vol. 1 (Llebrers) i vol. 2 (Sangosta).
Nadal, J., Segon llibre de família. Sant Nicolau, serradures del temps,
Girona: 2011.
Ordeig, M., Diplomatari de la catedral de Vic. Segle xi, Vic: Pu-
blicacions del Patronat d’Estudis Osonencs, 2000-2003, 4
fascicles. [DCV-2]
Pailhès, C., Recueil des chartes de l’abbaye de La Grasse. Tome II
(1117-1279), París: Comité des Travaux Historiques et Scien-
tifiques, 2000. [RCALG-2]
Pella Forgas, J., Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización
en las comarcas del noreste de Cataluña, Barcelona: Luis Tasso
y Serra, 1883.
Pons Guri, J. M., El cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, Bar-
celona: Fundació Noguera, 1984. [CSMRR]
— Inventari de l’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar,
Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Ca-
talunya, 1984. [IAHFF]
— “Diplomatari del monestir de Sant Pol de Mar (segles x-xii)”,
dins Pons Guri, J. M., Recull d’estudis d’història jurídica cata-
lana, Barcelona: Fundació Noguera, 1989, vol. 3, p. 363-411.
[DSPM]
— “La successió de Guillem Umbert de Basella”, Annals de l’Institut
d’Estudis Gironins [Girona], vol. 22, 1974-1975, p. 153-175.
(També dins Josep M. Pons Guri, Recull d’estudis d’història
jurídica catalana, Barcelona: Fundació Noguera, 1989, vol. 3,
p. 31-53).
— “Un cartoral de la milícia hospitalària”, dins Josep M. Pons
Guri, Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Barcelona:
Fundació Noguera, 1989, vol. 3, p. 413-436.
Pons Guri, J. M.; Palou, H., Un cartoral de la canònica agustiniana
de Santa Maria del castell de Besalú (segles x-xv), Barcelona:
Fundació Noguera, 2002. [CSMB]
Pruenca, E., Diplomatari de Santa Maria d’Amer (edició a cura de
Josep M. Marquès), Barcelona: Fundació Noguera, 1995. [DSMA]
Puig, J. de, “Bernat de Vilamarí, bisbe de Girona (1292-1312),
compra unes propietats a Corçà”, dins Claret, J. (coord.),
Miscel·lània Ernest Lluch i Martín, Vilassar de Mar: Fundació
Ernest Lluch, 2006, p. 215-222.
Puig, P., Els pergamins documentals. Naturalesa, tractament arxivístic

i contingut diplomàtic, Barcelona: Generalitat de Catalunya –
Departament de Cultura, 1995.
— El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplo-
matari dels segles x i xi, Barcelona: Fundació Noguera, 1995,
3 vols. [DSLM]
Pujades, J., Crónica universal del Principado de Cataluña (edició de
F. Torres Amat, A. Pujol i P. de Bofarull), Barcelona: Imprenta
de José Torner, 1829-1832.
Ripoll, J., El testamento sacramental de cierto catalán llamado
Wilmundo, que murió en la defensa de Barcelona, ganada por
los moros en tiempo del conde Borrell, Vic, 1828.
Rius, J., “Cartes antigues de Sant Martí Sacosta”, Analecta Sacra
Tarraconensia [Barcelona], núm. 4, 1928, p. 343-395. [CSMS]
— Cartulario de Sant Cugat del Vallès, Barcelona: Consejo Supe-
rior de Investigaciones Científicas, 1945-1981, 4 vols. [CSCV]
— Rationes Decimarum Hispaniae (1279-1280), Barcelona: Consejo
Superior de Investigaciones Científicas, 1946, 2 vols. [RDH]
Roig Jalpí, J. G., Resumen historial de las grandezas y antigüedades
de la ciudad de Gerona y cosas memorables suyas, Barcelona:
1678.
Sáenz de Aguirre, J., Collectio maxima Conciliorum omnium His-
paniae et Novis Orbis, Roma: 1693-1694, 4 vols.
Sainte-Marthe, D. de, et alii, Gallia christiana, in provincias eccle-
siasticas distributa, qua series et historia archiepiscoporum,
episcoporum et abbatum Franciac vicinarumque ditionum,
París, 1715-1870, 16 vols.
Saurí, C.; Soler, S. (eds.), Història del Baix Empordà, Girona: Di-
putació de Girona, 2006.
Sevillano, F., Inventario de los pergaminos medievales de los mo-
nasterios gerundenses, Madrid: Dirección General de Archivos
y Bibliotecas, 1953.
Sobrequés, S.; Riera, S.; Rovira, M.; Ordeig, R., Els comtats de Gi-
rona, Besalú, Empúries i Peralada, Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans, 2003, 2 vols. (Catalunya Carolíngia; 5) [CC-5]
Soldevila, F., Pere el Gran. Segona part. El regnat fins l’any 1282,
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1995.
Sureda, M., “La memòria escrita d’un clergue il·lustre. Documents
de Guillem de Montgrí”, dins Miscel·lània en honor de Josep M.
90 Elvis Mallorquí
Marquès, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

– Diputació de Girona, 2010, p. 197-211.
Tejada, J., Colección de cánones y de todos los concilios de la iglesia
de España y América, Madrid: 1859, 6 vols.
To, Ll., El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: una
anàlisi local del canvi feudal. Diplomatari segles x-xii, Barcelona:
Fundació Salvador Vives Casajuana, 1991. [PSMCE]
Torra, A., “Fondos documentales monásticos en el Archivo de la Coro-
na de Aragón”, Memoria Ecclesiae [Oviedo], vol. 6, p. 121-146.
Trenchs, J., “Documentos pontificios sobre la peste negra en la
diócesis de Gerona”, Cuadernos de Trabajos de la Escuela
Española de Historia y Arqueología en Roma [Roma], vol. 14,
1980, p. 183-230.
Trijueque, P., Els masos de Vila-romà, Palamós: edició de l’autor,
1999, 2 vols.
Trijueque, P., Els rius de Palamós. L’Aubi, la fera temible, Palamós:
edició de l’autor, 2000.
— La vall de Bell-lloc. Enigmes, misteri i encís, Palamós: edició
de l’autor, 2003.
Tristany, B., Corona benedictina, adornada de lo más precioso de
sus singulares prerrogatiuas con el esmalte de la iurisdicion
ordinaria que pueden exercer los presidentes de la muy illus-
tre y esclarecida Congregacion Claustral de San Benito de la
Provincia Tarraconense, Cesaraugustana, Nauarra y obispado
de Mallorca, que ciñe y defiende las personas de los monjes y
bienes de los conventos de quien se atreviere à su injuria y les
offendieren, Barcelona: Raphael Figuerò, 1677.
Udina, A., La successió testada a la Catalunya altomedieval, Barce-
lona: Fundació Noguera, 1984. [STC]
— Els testaments dels comtes de Barcelona i reis de la Corona
d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II, Barcelona: Fundació
Noguera, 2001. [TCBRCA]
Udina, F., Guía histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de
Aragón, Madrid, Ministerio de Cultura, 1986, p. 360.
Valls, F., “Els antics privilegis de Girona i altres fonts documentals
de la compilació consuetudinària gironina de Tomàs Mieres”,
Estudis Universitaris Catalans [Barcelona], vol. 13, 1928,
p. 171-217. (Reeditat dins: Annals de l’Institut d’Estudis Gi-
ronins [Girona], vol. 17, 1964, p. 120-160).
Villanueva, J., Viage literario a las iglesias de España, Madrid, Aca-

demia de la Historia, 1806-1902, 22 vols. [VL]
— Memorias cronológicas de los condes de Urgel (transcripció
i notes de Cristian Cortés; pròleg, ordenació i revisió dels
textos d’Eduardo Corredera), Balaguer: [s. núm.], 1976.
Villar, J., Llibre de privilegis de Palafrugell (1250-1724), Barcelona:
Fundació Noguera, 2007. [LPP]
Webster, J. R., “Col·lecció de documents del convent de Sant
Francesc de Girona 1224-1399)”, Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins [Girona], vol. 28, 1985, p. 157-189, vol. 29, 1987,
p. 27-86, i vol. 30, 1988, p. 141-226.
Zaragoza, E., “Eduardo González Hurtebise, un madrileño archivero
ilustre”, Anales del Instituto de Estudios Madrileños [Madrid],
vol. 36, 1996, p. 319-324.
— “Notícies històriques dels monestirs de Galligants, Fluvià i
Cruïlles”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], vol.
39, 1998, p. 199-215.
— Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols, segles x-xix,
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
documents
Normes de transcripció i d’edició
Per a la selecció dels documents anteriors a 1300 inclosos en la

present col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants, hem seguit
els següents criteris. En primer lloc, hem transcrit tots els documents
procedents dels fons de Sant Pere de Galligants: els rotlles i els llibres
1023 i 1024 del fons de Monacals de l’Arxiu de la Corona d’Aragó,
juntament amb uns quants documents relatius a Sant Pere que es
conserven a la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu de l’Abadia de
Montserrat i a l’Arxiu Diocesà de Girona. A continuació, hem recollit
tots els documents que fan referència al cenobi gironí que han estat
publicats recentment o que han estat inventariats en diversos arxius
gironins, tant si es tracta de testaments que inclouen només una
petita donació a Sant Pere com d’escriptures on apareixen habitants
del burg de Sant Pere de Galligants. En aquests darrers casos, hem
optat per resumir de manera àmplia el contingut del document i
per transcriure tan sols, de manera parcial, les frases o expressions
relatives a Sant Pere. En canvi, no hem inclòs els documents on
apareixen persones que duen “Sant Pere” o “Galligants”, per separat,
com a cognom,1 o indrets anomenats d’aquestes dues maneres, que
no tinguin cap relació evident amb el burg de Sant Pere.2
1. Per exemple, Reverter de Galligants el 1209, Joan de Galligants entre el

1262 i el 1282, cf. DSFG, núms. 35, 226, 309, 310 i 340. També tenim constància de
Miquel de Sant Pere, cf. núm. 283.
2. El 1252, per exemple, Maria de Banyoles vivia a “Galligants”, al burg de Sant
Feliu de Girona; cf. DSFG, n. 161. Amb anterioritat, Bernat Rossell, “de Gallicantu”, és
esmentat els anys 1194 i 1204; cf. ADG, Almoina, Nupcials, pergamins núms. 206 i 207.
94 Elvis Mallorquí
Seguint les orientacions de diversos autors,3 hem transcrit i

organitzat el corpus documental de Sant Pere de Galligants de la
següent manera. Els documents apareixen ordenats cronològicament,
encapçalats amb un número de referència en xifres aràbigues. La
data, sempre que ha estat possible, s’expressa en anys, mesos i
dies, segons el còmput actual.4 Si la data no és segura, apareix
entre claudàtors. Al seu costat, sempre que així ho enregistra
el text original, figura el lloc on es va redactar el document. El
regest, escrit en cursiva, s’inicia assenyalant el tipus documental
en negreta i conté un ampli resum del contingut, remarcant les
particularitats que tenen a veure amb el monestir de Sant Pere
de Galligants.
La taula de la tradició recull les dades arxivístiques dels do-
cuments: els originals —A, [A] si és perdut— i les còpies posteriors
—B, C, etc.—, les mides dels pergamins —amplada per alçada, en
mil·límetres—, l’arxiu on es conserva i la referència necessària per
a la seva localització, tot seguit d’un comentari sobre l’estat de
conservació actual i les anotacions al dors del pergamí que contenen
indicadors d’anteriors classificacions arxivístiques. A continuació,
figuren les transcripcions editades dels documents, encapçalades
per lletres minúscules —a, b, c, etc.— i, tot seguit, els esments del
document en treballs bibliogràfics que en donen la localització i
un breu resum. Marquem amb un asterisc la font documental o
bibliogràfica emprada per a la transcripció.
La transcripció dels documents, en llatí, ha procurat ser fidel
a l’original. Per això, hem seguit els criteris actuals a l’hora de
puntuar, accentuar i utilitzar majúscules i minúscules.
— El text es disposa a línia tirada, introduint punts i a cap
quan s’esmenta la data, els actors i els testimonis i la
subscripció de l’escrivà. En casos de documents llargs,
el punt i a cap s’ha emprat per tal de millorar la seva
comprensió. No s’indiquen ni els folis ni el número de
línia dels documents en pergamí.
— Se segueixen els criteris actuals en matèria de puntuació
i ús de majúscules i minúscules.
3. Alturo; Marquès, “La publicació...”, p. 320-324; Puig, Els pergamins..., p. 131-152.
4. A partir del 1180 els documents catalans segueixen el còmput florentí, segons
el qual el canvi d’any es produïa el 25 de març; així, als documents datats entre l’1
de gener i el 24 de març se’ls afegeix un any al que consta escrit a la datació del
document; cf. Puig, Els pergamins..., p. 100.
— Es mantenen les u i les i que fan funció de consonant i

també les c i t davant i.
— Es respecten les consonants dobles al mig de la paraula.
— Les abreviatures han estat desenvolupades sense assenyalar
les lletres reemplaçades.
— Pel que fa als signes que acompanyen les firmes s’han
transcrit per SSS., a excepció de les creus que s’han res-
pectat amb el senyal +.
— S’assenyala en cursiva els grups de paraules —article +
substantiu, preposició + article + substantiu— escrits en
català. El punt volat (·) indica les elisions que actualment
no tenen representació gràfica i les aglutinacions de parau-
les amb pèrdua d’un element de la segona. Les paraules
soles —bàsicament topònims i antropònims— escrites en
català, les deixem amb lletra rodona.
— El claudàtor s’utilitza per indicar les paraules o lletres
de lectura dubtosa o aquelles que, a causa del mal estat
de l’original, requereixen una interpretació. Quan no ha
estat posible la lectura, s’indica amb punts suspensius
entre claudàtors. Les paraules afegides al damunt de la
línia, també s’indiquen per mitjà dels claudàtors.
— Amb els parèntesis oblics assenyalem els errors i les man-
cances de l’escrivà que afecten lletres, síl·labes o paraules
senceres.
— A l’aparat crític s’indiquen els mots ratllats, els afegits,
les variants que introdueixen modificacions substancials
en el text d’algunes còpies.
Sigles i abreviacions
Arxius
AAC Antic Arxiu Abacial de Cardona
AAM Arxiu de l’Abadia de Montserrat
AASPC Antic Arxiu de Sant Pere de Casserres
AAT Arxiu Axandri (Tossa de Mar)
ABEV Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
96 Elvis Mallorquí
ACA Arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona)

ACB Arxiu Capitular de Barcelona
ACG Arxiu Capitular de Girona
ACU Arxiu Capitular d’Urgell
ADA Archives Départamentales de l’Aude (Narbona)
ADB Arxiu Diocesà de Barcelona
ADG Arxiu Diocesà de Girona
ADS Arxiu Diocesà de Solsona
AHCB Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona
AHCL Arxiu Històric de Cornellà de Llobregat
AHFF Arxiu Històric Fidel Fita (Arenys de Mar)
AHG Arxiu Històric de Girona
AHN Archivo Histórico Nacional (Madrid)
AHP Arxiu Històric de Palafrugell
AMGI Arxiu Municipal de Girona
AMS Arxiu Municipal de Salt
ANC Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès)
ASD Arxiu del monestir de Sant Daniel (Girona)
ASV Archivio Segreto Vaticano (Ciutat del Vaticà)
APFC Arxiu Provincial dels Franciscans de Catalunya (Bar-
celona)
BC Biblioteca de Catalunya (Barcelona)
BCAB Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona
BM Bibliothèque Mazarine (París)
BNF Bibliothèque Nationale de France (París)
BRAH Biblioteca de la Real Academia de la Historia (Ma-
drid)
BSB Biblioteca del Seminari de Barcelona
Col·leccions documentals
AASA Alturo, J., L’arxiu antic de Santa Anna
CAVC Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y
del principado de Cataluña
CC-5 Sobrequés, S.; Riera, S.; Rovira, M.; Ordeig, R., Els
comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada
CCBG Marquès, J. M., Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de
Girona (s. ix-xiv)
CDSDG Marquès, J. M., Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel
de Girona (924-1300)
CDSFG Webster, J. R., “Col·lecció de documents del convent
de Sant Francesc de Girona 1224-1399)”
CDSG Martí, R., Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona
(817-1100)
CDSPC Llop, I., Col·lecció diplomática del monestir de Sant
Pere de Casserres
CPTC Gonzalvo, G., Les constitucions de Pau i Treva de
Catalunya (segles xi-xiii)
CR Catalunya Romànica
CRV Marquès, J. M.; Puig, J. de; Serrat, A., El Cartoral de
Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Gi-
rona (1318-1324)
CSCV Rius, J., Cartulario de Sant Cugat del Vallès
CSMB Pons Guri, J. M.; Palou, H., Un cartoral de la canònica
agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (se-
gles x-xv)
CSMRR Pons Guri, J. M., El cartoral de Santa Maria de Roca
Rossa
CSMS Rius, J., “Cartes antigues de Sant Martí Sacosta”
DACB Baucells, J.; Fàbrega, À.; Riu, M.; Hernando, J.; Bat-
lle, C., Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral
de Barcelona. Segle xi
DACSU Baraut, C., “Els documents, dels anys 981-1010, de
l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell”
DADS Bach, A., Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona
(1101-1200)
DB Constans, Ll. G., Diplomatari de Banyoles
DCV-1 Junyent, E., Diplomatari de la Catedral de Vic. Se-
gles ix-x
DCV-2 Ordeig, R., Diplomatari de la Catedral de Vic. Segle xi
98 Elvis Mallorquí
DELABO Junyent, D., Diplomatari i escrits literaris de l’abat i

bisbe Oliba
DSFG Marquès, J. M., Diplomatari de Sant Feliu de Girona
DSLM Puig, P., El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre
Terrassa
DSMA Pruenca, E., Diplomatari de Santa Maria d’Amer
DSPM Pons Guri, J. M., “Diplomatari de Sant Pol de Mar
(segles x-xii)”
DVC Galera, A., Diplomatari de la vila de Cardona
ES Flórez, H. i altres, España Sagrada.
ESMV Marquès, J. M., Escriptures de Santa Maria de Vilaber-
tran (968-1300).
ETG Arnall, M. J.; Pons Guri, J. M., L’escriptura a les terres
gironines: segles ix-xviii.
FAC Bisson, Th. N., Fiscal Accounts of Catalonia under the
early Count-Kings, 1151-1213
HGL Devic, dom C.; Vaissète, dom J., Histoire générale du
Languedoc
IAHFF Pons Guri, J. M., Inventari de l’Arxiu Històric “Fidel
Fita” d’Arenys de Mar.
IPFMB Fernández Trabal, J.; Fernández Trabal, J., Inventari
dels pergamins del fons Mercader – Bell·lloc de l’Arxiu
Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (s. xi-xviii)
LFM Miquel, F., Liber Feudorum Maior
LPP Villar, J., Llibre de privilegis de Palafrugell (1250-
1724)
LVBG Mallorquí, E., El Llibre Verd del bisbe de Girona
(1362-1371)
LVCG Juliol, G., Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-
1624)
MACFV Ginebra, R., Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fu-
mada de Vic (1230-1233)
MH Marca, P. de, Marca Hispanica sive Limes Hispanicus
NH Monsalvatje, F., Noticias Históricas
PACB-1 Feliu, G.; Salrach, J. M. (dirs.), Els pergamins de l’Arx-

iu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon
Berenguer I
PACB-2 Baiges, I.; Feliu, G.; Salrach, J. M., dirs., Els pergam-
ins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Beren-
guer II a Ramon Berenguer IV
PAG Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Giro-
na (1144-1862)
PAMC Castells, N.; Colomer, M. A., Els pergamins de l’arxiu
del Marquès de Camps
PL Migne, J.-P., Patrologia Latina
PM Marquès, J. M., Pergamins de la Mitra (899-1687). Ar-
xiu Diocesà de Girona
PSFG Blanco, J., El monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles
x-xi)
PSMCE To, L., El monestir de Santa Maria de Cervià i la page-

sia
PSMCR Mallorquí, E., El monestir de Sant Miquel de Cruïlles
a l’edat mitjana
RCALG-1 Magnou-Nortier, E.; Magnou, A. M., Recueil des
chartes de l’abbaye de la Grasse. Tome I (779-1119)
RCALG-2 Pailhès, C., Recueil des chartes de l’abbaye de la Gras-
se. Tome II (1117-1279)
RDH Rius, J., Rationes Decimarum Hispaniae (1279-1280)
SESS Marquès, J. M., “La senyoria eclesiàstica de Sant Sa-
durní de l’Heura, fins al 1319”
STC Udina, A., La successió testada a la Catalunya altome-
dieval
TCBRCA Udina, A., Els testaments dels comtes de Barcelona i
reis de la Corona d’Aragó
VL Villanueva, J., Viage literario a las iglesias de España

Signes i abreviacions
[ ] Reconstrucció de lletres o paraules il·legibles o
escrites al damunt de la línia
100 Elvis Mallorquí
[...] Lletres o paraules il·legibles

< > Lletres o paraules que no consten al document
però el fan més entenedor
“ ” Citació del notari de les paraules o textos que
ha ratllat o sobreescrit
· · Els punts volats assenyalen les xifres romanes
* Font documental o bibliogràfica emprada per a
la transcripció
ca. circa
cf. confert
d. diners
doc. document
eds. editors
f. foli
núm. número
p. pàgina
r recto
s. sous
s. p. sense pàgina
SSS. Subscripsit
v verso
vol. volum
1
[911-947]
Donació. El comte Sunyer (de Barcelona i Girona) dóna un alou, si-
tuat al comtat de Girona, a la parròquia de Santa Eugènia i al lloc
de Calonge, consistent en el castell de Sant Esteve de Peculiare i
en el Castell Maur, al monestir de Sant Pere de Galligants.
[A] Original perdut. Potser es tractaria de l’acta de fundació del monestir gironí.
Notícia: doc. núm. 31.
... Est autem ipsum alodium in comitatu Gerundensi, infra

parrochia Sancte Eugenie secus mare, in loco qui dicitur Colonico,
et est unum castellum quod uocatur Sanctus Stephanus de Peculiare
et alterum quod dicitur Castellum Maur, ... sicut Suniarius, condam
comes, dederat domino Deo et monasterio Sancti Petri supranotati. ...
949, març, 1
Permuta. Gotmar, bisbe de Girona, permuta amb Rainil·la unes terres
situades al comtat de Girona, en l’apèndix de Sant Joan (d’Aigua-
viva), al terme de Vilademany, per unes altres que són al terme de
Domeny, al lloc dit Bruguera, que afronten amb possessions de
Sant Pere (de Galligants).
[A] Original perdut.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 72r-74r.
C Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del capítol, f. 147, ex A.
a VL, vol. 13, núm. 14, ex C.

b CCBG, núm. 47 (amb data de 950), ex B.
c* CC-5, núm. 280, ex B i C.
Regest: CDSG, núm. 83.
... terras cum earum affrontationibus quas habeo in comitatu

Gerundense, in terminio de Domenio, in locum quem nuncupant
Brugaria vel Monte Eudone, ... et affrontat ipsa terra de oriente in
terra de Bonissimo, de meridie in rivo qui inde discurrit, de occi-
duo in terra de Frunimia, de circi in via que inde discurrit. Et alia
terra affrontat de oriente in strata quae pergit ubique, de meridie
vel de occiduo in terra Wilaireno, de circi in torrente qui discurrit.
Et alia terra affrontat de oriente et de meridie in terra Sancti Petri,
de occiduo in ipsa strata, de circi in terra Sancti Petri. ...
976, [gener-maig], Girona

Adveració. En presència de dos jutges, vuit sacerdots i molts bons ho-
mes, els almoiners i testimonis del testament del difunt Guada-
mir, arxipreste i abat (de Sant Feliu de Girona), el fan públic dins
l’església de Sant Genís de Girona. Entre d’altres esglésies, efectua
una donació a Sant Pere de Galligants.
B Còpia del segle xvii: ACG, Transumpta instrumentorum, f. 97r-99v.
a* CC-5, núm. 435.
... Et ad canonicos Sancti Felicis iussit donare parilios tres

de boves cum ipsos aparios et cum ipsa laboratione. Et ad Sanc-
ti Petri cenobii Gallicanti iussit donare porcos ·xii·. Et alios qui
remanent iussit donare ad canonicos de Sancta Maria et Sancti
Felicis. ... Et de ipso blado quod habebat in Aquaviva iussit ut
dividere eum fecissent ad opera Santa Maria et ad ipsos canonicos
et ad domum Sancti Petri dicti de Gallicanti. ...
986, octubre, 12
Adveració. En presència del jutge Guillem, de tres sacerdots i molts
bons homes, els almoiners i testimonis del testament de Guillemó,
dictat a Sant Andreu de Sobre-roca abans de pelegrinar a Roma, el

fan públic i el juren sobre l’altar de Sant Cristòfol de Cogolls. Entre
altres llegats, deixa un mas i un camp a Sant Pere de Galligants.
A Pergamí original (540 × 180 mm): ABEV, Capítol de Vic, calaix 6, pergamí
núm. 170.
a Ripoll, El testamento...
b STC, núm. 26.
c DCV-1, núm. 524.
d ETG, núm. 12.
e* CC-5, núm. 506.
In primis ad domum Sancta Maria sedis Gerunda iussit do-

nare suo alaude Super Roka; ... et a Sancti Felicis Gerunda iussit
donare ipso maso quod ille habebat in Tingusus, cum ipso maso
de Clusella; et ad ipsos kanonicos, vacas ·iii·; et a kanonica Sancta
Maria sedis Gerunda, vacas ·iiii·; et a Sancti Petri Gallicanti, ipso
maso de Trilla et ipso campo que emi de Seniofredo, presbitero,
que dicunt Arnicho; ...
988, novembre, 3
Donació. Els marmessors d’Ermengars donen al monestir de Sant Pere
de Galligants un mas situat a Santa Eugènia, una coromina i
una terra a Tolosella al pla de Girona, tres cases a Salt i d’altres a
Canelles i un mas a Palafrugell.
A Pergamí original (245 × 390 mm): ACG, pergamí núm. 25.
a Calzada, Sant Pere..., núm. 1 (amb data d’11 de novembre).
b Marquès; Constans, Navata, núm. 5.
c CDSG, núm. 131.
d* CC-5, núm. 518.
Regest: AHG, Fitxes-regests dels pergamins de Sant Pere de Galligants de Josep
Calzada, núm. 1.
In nomine Domini. Nos Olibane, qui vocant Lobatone, archi-

levita, Fredario, presbitero, Gauzfredo, Olibane, Guigila et Bella,
que vocant Bonadomna, qui sumus helemosinarii de condam Er-
mengars, femina. Manifestum est enim quia comendavit nobis sua
helemosina et precepit nobis ut scriptura donacionis fecisemus a
domum Sancti Petri cenobii Gallicanti, sicuti et facimus, de ipsum
domum Sancte Eugenie, cum ipso solario et cum ipsas casas et
curtes et ortos et arbores et vites et cum ipsa condamina que fuit
de condam Guigone, abba, et de ipsa condamina que fuit de Bor-
rello, comite, et ipsa terra qui fuit de Sanla, presbitero, et cum

ipsos molindinis et molendinariis et cum ipsa terra que fuit de
Giscafredo, cum ipso rego et linariis vel canabariis, exceptus ipsa
casa ubi Guandalricus habitat, cum ipsa petia de terra, cum exiis
vel regresio suo, et exceptus ipsa isula que fuit de Ilia, femina.
Et est predicta hec omnia in plano ante Gerunda civitate, in loco
que dicitur Tolosella, ad ipsos molinos de Vidal, qui fuit condam.
Et in villa Salto casas tres, cum curtes et ortos et terras cultas et
ermas et molinos et molinariis. Et in alio loco que dicunt Cane-
llas ipsas casas, curtes et ortos, terras cultas et ermas, molinariis,
arboribus glandiferis, veneis, plantariis, aquis aquarum, vieductibus
vel redeuntibus, quantum dici vel nominarii potest. Et in alio loco
que vocant Torrezella, in Palacio Frugelli, ipso manso qui fuit de
Ennegone, vicecomite, ubi Gillimirus habitabat, cum ipso clauso et
cum alia casa et cum ipsas ficulneas et cum ipsas vineas que ad
ipsum mansum pertinent, cum exiis vel regresiis earum. Donamus
nos iamdicti helemosinarii hec omnia superius scripta a domum
Sancti Petri, sicut illa nobis iniuncxit ad sua extrema voluntate vel
comendavit cum suo testamento verificum et legibus roboratum,
et nos aserie condicionis iuratum vel probatum habemus ordinan-
te iudice, sicut lex est, ut firmum sit de predicto cenobio Sancti
Petri vel famulantibus qui ibidem Deo serviunt et servituri erunt
usque in finem, pro remedium anime predicte Ermengards vel de
genitore suo, condam Hellefredi, vel de predicta Bonadomna vel de
Gauzfredo et propter remedium anime Borrello, comite, vel uxori
sue, condam Ledgards, in tale conventu ut ibi diebus ac noctibus
semper abbas Sancti Petri faciat Deo servire; et si ille hoc non
fecerit, revertatur in potestate Gauzfredo. Quod si nos donatores
aut ullusque homo qui contra ista scriptura donacionis venerit pro
inrumpendum, non hoc valeat vindicare quod requirit set in primis
iram Dei incurrat et a liminibus sancte Dei ecclesiae extraneus
fiat et cum Iuda Scariotis participationem abeat et, in antea, ista
scriptura donacionis firmis permaneat omnique tempore.
Facta scriptura ista donacionis ·iii· nonas novembris, anno
·ii· regnante Ugone rege.
SSS. Oliba SSS. SSS. Oliba, archilevita. SSS. Fredarius, presbiter
elemosinarius SSS. SSS. Gocefredus, elemosinarius SSS. Sig+num
Bella, que vocant Bonadomna. Sig+num Guigila, nos helemosinarii
qui ista scriptura donacionis fecimus et firmari rogavimus. SSS.
Rodestanus, levita SSS. Sig+num Amado. Sig+num Livula. Sig+num
Guandalgandus. SSS. In Dei nomine Honestus, iudex, SSS.
Iohannes, presbiter, qui ista scriptura donacionis scripsit die

et SSS. anno quod supra.
990, març, 9
Venda. Trotil·la ven a l’abat Auderic, que actua en nom de Sant Pere de
Galligants, el molí que té al comtat de Girona, al costat de Santa
Eugènia (de Ter), pel preu de 12 sous.
A* Pergamí original (310 × 84 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants,
rotlle 50, pergamí núm. 27.
B Còpia de 1336, en el mateix full de pergamí que el document núm. 11 (365 ×
295 mm): ACG, pergamí s. núm.
a CDSG, núm. 132, ex B.
b CC-5, núm. 524, ex B.
In nomine Domini. Ego Truitille,1 femina, uinditor sum tibi

Auderici, abbatis, in uice Sancti Petri Callicanti, emptore. Per hanc
scriptura uindictionis2 mee uindo tibi mulinare meo quod habeo
in comitato Ierundense, iusta Sancta Eugenia, qui mihi aduenit
per parentorum, qui affrontat de oriente et de meridie et de oc-
ciduo et de circi in alaude Sancti Petri Callicanti. Quantum infra
istas ·iiiior· afrontationes includunt,3 sic uindo tibi ipso mulinare
cum suo capud aquis et cum suo decurso et cum suo cacauo et
cum suas petras et cum suo cleuare, cum exio et regressio suo,
in perpetuum, pretium solidos ·xiicim· et nichil exinde pretium non
remansit, est manifestum. Quem uero iam predicto mulinare de
meo iure in tuo trado potestate ad omnia faciendum quod uolueris
liberam in Dei nomine firmam habeas potestatem ex presenti die
et tempora. Quod si ea uinditrix aut ullus homo qui contra ista
uindictione pro inrumpendum uenerit, non hoc ualeat uindicare
quod repetit sed in duplo componat cum omni sua inmelioratio-
ne. Et in antea ista uindictio firma permaneat omnique tempore.
Facta ista uinditione ·vii· idus marci, anno tercio regnante
Ugone rege, qui fuit dux.
Sign+um Truitille, qui ista uindictione feci et firmare rogaui.
Signu+m Uitalis. Sign+um Ato. Sign+um Dauid.
SS. Leopardus, leuite, qui hanc uindictione scripsit et SSS.
die et anno quod supra.
1. Truttille, B. 2. vindiccionis, B. 3. includitur, B.
7
(Notícia falsa)
[992]
Venda. Borrell, comte de Barcelona, ven a l’abat del monestir de Sant
Pere de Galligants el burg o raval de Sant Pere.
B Còpia que degué veure Monsalvatje a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de
Girona. Podria tractar-se d’una falsificació perquè, a la fi del segle x, encara
no s’havia formulat el concepte de jurisdicció característic del segle xiv, ni
tampoc s’havia construït el burg de Sant Pere de Galligants, documentat des
de la segona meitat del segle xii.
a NH, vol. 17, p. 298.
Notícia: VL, vol. 14, p. 146-147; Blanch, Gerona..., p. 113; NH, vol. 14, p. 292; Calza-
da, Sant Pere..., p. 38-39; Canal; Canal; Nolla-Sagrera, El sector..., p. 70.
993, febrer, 21
Donació. Els sacerdots Miró, Adalbert, Adalbert i Esmerat, junt amb
Bonadona, com a tutors i almoiners del difunt Llombard, també
anomenat Bellsom, donen a Santa Maria de Girona una peça de
terra situada al comtat de Girona, a Eixamines, que afrontava
amb una terra de Sant Pere, probablement, de Galligants.
A Original perdut.
B Còpia del segle xiii: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 188-189.
a CCBG, núm. 65.
b* CC-5, núm. 541.
... ut scripturam donationis fecissemus de terra sua ad do-

mum Sancta Maria sedis Gerunde, quod ille habebat in iamdicto
comitatu, in Examines, ad ipsa Vulpellera. Et affrontat de oriente
in terram de Willelmo, de meridie in terram Gerundelle, femine, de
occiduo in terra vel in via Sancti Petri, de circi in terra Villelmo
vel heredes suos; et est macelatum ·i·. ...
993, setembre, 24
Testament. Borrell, comte (de Barcelona-Girona i Urgell), fa testa-
ment i nomena marmessors diferents per als comtats de Girona,
Barcelona i Urgell. En relació amb el comtat de Girona, nomena

marmessors el comte Ramon (Borrell), fill seu, el bisbe Gotmar,
l’ardiaca Llobató, l’abat Amalric, el vescomte Sunifred i altres per-
sones. Fa nombroses donacions a monestirs i esglésies gironins,
entre ells Sant Pere de Galligants, que és beneficiat amb l’alou de
Montnegre, l’alou de Caldes, amb esglésies, delmes i primícies, i
amb l’alou de Palafrugell.
B Còpia del segle xiii: ACU, Liber Dotaliorum Ecclesie Urgellensis, f. 70-71, doc.
núm. 194.
a MH, núm. 141.
b Bofarull, Los condes..., vol. 1, p. 175-179.
c DACSU, núm. 232.
d* TCBRCA, núm. 5.
Regest: DSPM, núm. 6; CC-5, núm. 544.
Notícia: AHN, Clero Secular y Regular, lligall 1147 Resumen de las noticias...; VL,
vol. 14, p. 147; Blanch, Gerona..., p. 113; NH, vol. 14, p. 292; Esteva; Pallí, Els
llocs..., núm. 18; Zaragoza, “Notícies...”, p. 203.
... Et a cenobio Sancti Petri Gallicancii remaneant ipsos alaudes

de Calles, cum ipsas ecclesias, cum decimis et primiciis earum. ...
... Et a cenobio Sancti Petri Gallicanti remaneat ipse alauds
de Monte Negro, qui fuit de Amilio. ...
... Et a cenobio Sancti Petri Gallicancii remaneat ipse alaudes
de Palaz Frugello, qui fuit de Ennegone vicecomite; et per donitum
Sancti Petri vel de ipso abbate teneat uxor mea dum vixerit, et
post obitum suum remaneat ad Sancti Petri. ...
... Et ad cenobio Sancti Petri in Rodas vachas cent ad ipsa
opera; et ad cenobio Sancte Marie de Almeiro equas quatuor et
vachas ·iiii·; et a Sancto Petro Gallicantu similiter; et a Sancto Felice
in Gissalis similiter; et a Sancto Paulo in Maritima similiter; ...
10
998, desembre, 30
Testament. Avierna dicta testament i nomena marmessors el seu marit
Llobet, dit Sunyer, el levita Arnulf i Guadall. Els mana fer llegats al
monestir de Sant Pere de Galligants, als seus fills Silvi i Guillem,
clergue, a diversos particulars i al vescomte Sunifred (de Girona).
A* Pergamí original (185 × 165 mm): AAM, Sant Pere de Galligants, pergamí
núm. 1. Al dors: “Galligans numº 999”.
a STC, núm. 52.
b CC-5, núm. 612.

Regest: PSMCE, núm. 6.
Quam debite condicionis nullus in carne positus mortem

euadere posit, ego Auierna, femina, in Dei nomine spero et in Dei
misericordia et timeo diem casu mortis me ut non mihi superue-
niat repentina mors, propter hoc uocaui omnes amicos meos, id
est, uirum meum, nomine Lobet, que uocant Soniario, et Arnulf,
leuita, et Guadallo, ut distribuatis omnes rebus meis quod ego
abeo in santis Dei ecclesiis, in sacerdotis, in clericis, in pauperibus.
In primis ad domum Sancti Petro Gallicantu uacas ·iii· et
uitulos ·iii· et somero ·i· et caldaria ·i· et oues ·xxx·, mapes ·i·,
tuvallia ·i·, tappito ·i· et feltro ·i· amarello et capizalo ·i·. Et a
Siluio, filio meo, ipsas meas porciones ipsos meos alaudes que ego
abeo in termines de Ciruiano uel de Spizellos et de Raredo et in
terminio de Celrano et in terminio de Monte Negre et ipso pugo
de Tosello et ipso maso qui fuit de Teud et ipsum meum deci-
mum in cunctis locis, totum ab integrum cum exios et regressios
earum, cum illorum termines et cum illorum afrontaciones qui
mihi adueniunt per comparaciones uel per meum ·x· solidamente
remaneat a Siluio, filio meo iamdicto. Et a Guilielmo, clerico, fi-
lio meo, ipsas meas comparaciones que ego abeo in terminio de
Salto uel in flumen Teder et in terminio de Angles et in terminio
de Castaniedo et de rio Tapit, quantum ego abeo et meum ·x·, et
in comitato Ausona, in uilla que uocant Terrarios, maso ·i·. Et a
Miro, presbiter de Celrano, oues ·iiii·. Et a Melio, presbiter, oues
·iiii·. Et a Poncio, presbitero, oues ·iiii·. Inter Guilaberto, presbiter,
et Marcucio, presbitero, oues ·v·. Et a Tederico, sene presbitero,
pellicuno ·i·. A Trasouario, leuita, capa mea et nutternalos et de
linteo superpelicio ·i·. Ad Oriola, deuota, pelica ·i·. Ad Orseta,
oues ·iii·. Ad Oruza camiso ·i· et oralo ·i·. Ad Eiga camisa ·i·. Et
ad edendum, presbiteros, uaca ·i· et porcione mea de ipsos por-
cos. Et ipsos meos alaudes suprascriptos, quod ego debito a filios
meos iamdictos, ut dum uiuit uir meus nomine Lobet, que uocant
Suniarius, teneat et possideat et, post obitum suum, remaneat a
filios meos suprascriptos. Et a filio meo Guilielmo ipsas capras
quod ego abeo in Monte Nigro, que Reimun Dauino tenet, et ipso
uino que comendauit a Iozefret. Et ipsos esponnalos a Seniofred,
uicescomite. Omnibus rebus meis que remaneant, tam mobile
quam et immobile, propter remedium anime mee.
Facto isto testamento ·iii· kalendas ianuarii, anno ·iiio· reg-
nante Rodeberto rege.
Sig+num Auierna, femina, qui anc dubitacione fecit et firmare

rogauit. Sig+num Teud. Sig+num Odo. Sig+num Isarno.
SSS. Trasouarius, leuita, qui unc testamentum scripsit sub
die et anno quo supra.
11
1000, gener, 31
Donació. El prevere i sagristà Argemir i el laic Gualafons, almoiners
del difunt Sentulf, donen al monestir de Sant Pere de Galligants el
molí que tenia al comtat de Girona, en el lloc anomenat Tolosella,
prop de Santa Eugènia.
B Còpia de 1336, en el mateix full de pergamí que el document núm. 6 (365 ×
295 mm): ACG, pergamí s. núm.
a CDSG, núm. 151.
b* CC-5, núm. 620.
In nomine Domini. Nos Argemirus, presbiter et sacristanus, et

Walavonsus, laicus. Certum quidem et manifestum est enim quia
precepit nobis condam Sentulfi ut nos, post suum obitum, scriptura
donacionis fecissemus ad domum Sancti Petri, cenobii qui est situs
flumen Gallicanti, de suo mulinario quod ille abebat in comitatu
Gerundense, in loco qui dicitur Tolosela, prope Sancta Eugenia,
sicuti et facimus, cum suo capud aquis et cum suo decurso. Sic
donamus nos predicti elemosinarii ipso molinario superius scriptum
a prelibati domum Sancti Petri ab integro, cum exio et regressio
suo, sicut in ipso iudicio resonat et nos iuratum abemus aserie
condiccionis. Quod si nos donatores aut ullus homo qui contra
ista scriptura donacione venerit ad inrumpendum, non hoc valeat
vindicare quod requerit set componat in duplo a prelibati domum
Sancti Petri, cum eius inmelioracione, et in antea ista scriptura
donacionis inconvulsa permaneat omnique tempore.
Facta ista scriptura donacionis ·ii· kalendas februarii, anno
quarto regnante Rohtberto rege.
SSS. Suniarius, ipodiaconus et monachus, qui ista scriptura
scripsit et SSS. Anno quo supra.
Sig+num Argemirus, presbiter et sacrista et elemosinarius,
SSS. Sig+num Walavonsus, elemosinarius SSS.
12
1005, novembre, 14
Donació. Miró, prevere, i Ènnec, dit Llops, marmessors de Joan, donen
a la seu de Girona un camp situat al comtat de Girona, al terme
de Domeny, que afrontava amb terres de Sant Pere de Galligants.
B Còpia del segle xiii: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 359b-360a.
a* CCBG, núm. 73, ex B.
... Manifestum est enim quia commendauit nobis condam

Iohanni sua helemosina et iniunsit nobis scriptura donaciones
fecissemus ad domum Sancte Marie sedis Gerunde, de ipso campo
qui est subtus ipsa uia usque ad ipsa uia que pergit ad Sancto
Gregorio. Et est ipso campo in comitatu Gerundense, infra terminio
de uillare qui fuit de condam Amoroni uel in locum quem dicunt
ipsa Coma. Et afrontat ipso campo cum omnes arbores qui ibidem
sunt, tam maiores quam minores, de oriente in ipso torrente qui
inde discurrit per tempus pluuiarum, de meridie in ipsa uia que
inde pergit, de occiduo in terra Sancti Petri Gallicancii et de circii
similiter in terra Sancti Petri. ...
13
1010, juliol, 28
Testament. Ermengol, comte i marquès (d’Urgell), dicta el seu testa-
ment, pel qual elegeix com a marmessors el bisbe Sal·la, el ves-
comte Guillem, Miró d’Abella, Guillem de Lavansa, Ramon de
Peramola, l’abat Ponç, el sacerdot Vives i Dac. Efectua nombroses
deixes pietoses a esglésies i monestirs dels diferents bisbats cata-
lans, entre els quals hi ha el de Sant Pere de Galligants.
[A] Original a l’Arxiu de la Catedral de la Seu d’Urgell, perdut.
a* MH, núm. 162.
... Et ad Sancta Maria cenobio Riopollensis, uncias decem de

auro; et ad Sancto Michaele cenobio de Cuxano, uncias decem
de auro; et ad Sancta Maria cenobio Arles, uncias quinque de
auro; et ad Sancto Petro cenobio de Campo Rotundo, uncias duas
de auro; et ad Sancto Petro cenobio de Rodas, uncias viginti de
auro; et ad Sancto Petro cenobio de Gallicantu, uncias tres de
auro; et ad Sancta Maria cenobio de Amer, uncias tres de auro; et

ad Sancto Cucuphato cenobio, uncias triginta de auro ut faciant
tabula ante altare; ...
14
1015, juny, 18
Venda. El bisbe Pere, a fi de renovar la coberta de la seu de Girona,
ven al comte Ramon (Borrell I) i a la seva esposa Ermessenda
l’església de Sant Daniel amb els seus alous, que afrontaven a
ponent amb el monestir de Sant Pere de Galligants, pel preu de
100 unces d’or.
B Còpia de 1311 (550 × 410 mm): ASD, pergamí núm. 3a.
C Còpia de 1341 (680 × 550 mm): ASD, pergamí núm. 3b.
a Roig Jalpí, Resumen historial..., p. 189-190, ex B.
b ES, vol. 43, núm. 27.
c* CDSDG, núm. 5, ex B.
Regest: NH, vol. 17, p. 298; CDSG, núm. 169; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sec-
tor..., p. 71.
... ecclesiam unam in honore Christi et Sancti Danielis fun-

datam cum omnibus suis alodialibus que per ulasque uoces ei
aduenerunt. Aduenit hec aecclesia cum rebus suis nostre domui
beate Marie in honore matris Domini fundate per longissimam
possessionem, uidelicet plusquam centum annorum siue per ullas-
que uoces. Habet afrontationes ecclesia hec cum suis alodialibus
et rebus a parte orientes in summitate de serra de ipsas Preses,
de meridie in montem Aquilarem, de occiduo in cenobium Sancti
Petri Gallicanti, de parte uero circii in ipsa serra de Miralias. ...
15
1017, novembre, 29
Elecció. Sunyer, monjo de Sant Pere (de Galligants), és elegit com a
abat d’Amer en tant que successor de Guitart, arxipreste. Entre els
electors hi figura el bisbe Pere, la comtessa Ermessenda, el mar-
quès Berenguer (Ramon I) i altres prohoms de les terres gironines.
B Còpia del segle xix feta pel monjo de Ripoll Roc d’Olzinelles.
a VL, vol. 14, núm. 23.

b ES, vol. 45, p. 329.
c NH, vol. 11, núm. 254.
d* DSMA, núm. 18.
... Multas denique inibi dirimentes causas et quod uidebatur

ineptum traere nitebantur ad rectum consilium, concedentibus
namque et conloquutionibus audientes quomodo erat erga monas-
terium adiudicauerunt inhonestum esse atque potestati subiacere
peccatum ut monachi sub lege et ordine Sancti Benedicti degentes
ut maneant sine patrono qui ordinem ac vestigia simul cum illis
ducat communem uitam atque minime esse sub tali potestate qui
ordinem et uitam ducant alternatim et non commune sicut beatus
Benedictus edocet eniumuero competunt episcopo uel abbati exo-
rare dominum Petronem sancte sedis Gerundensis alme uirginis
Marie episcopum una cum clero sibi commisso ut rogasset atque
optasset domna Ermessindis, gratia Dei comitissa necnon et eius
filio inclito marchione Berengario ut talem ibidem pastorem de-
legassent qui eisdem ducatum prebuisset ad uitam, et atquieuit
comitissa necnon et eius filio atque omnes Gerundensium proceres
eorumque preces annuente domno Witardo, egregio archipresbiter,
elegerunt monachum nomine Suniarium, ex Sancti Petri cenobio,
moribus pudicum, sapiencie sale refertum, scientem proferre de
tesauro intimo cordis sui ea que sunt Noui ac Ueteris Testamenti
ac domno Berengario inclito duci eum obtulit domno Adalberto,
egregio presuli, ad benedicendum per iussionem domno Petrono,
episcopo, ut consecratus a domino Ihesu Christo auctoritas ista
ei supplementum tribueret ad prefatum regendum iamdictum
monasterium. ...
16
1019, novembre, 20
Dotació. Pere, bisbe de Girona, juntament amb altres bisbes, abats,
ardiaques i sacerdots, acorden construir una canònica a la seu
de Girona, juntament amb la comtessa Ermessenda i el seu fill
Berenguer, comte i marquès, que doten amb molts béns. Entre les
persones religioses que presideixen l’acte hi ha Guifred, abat de
(Sant Pere de) Galligants.
[A] Original perdut, amb algunes addicions introduïdes ben aviat, conegudes a
través de les còpies del document.
B Còpia del segle xiii: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 29a-32a.

C Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del capítol, f. 104v-105v, ex B.
a VL, vol. 12, núm. 31, ex C.
b CCBG, núm. 85, ex B.
c* CDSG, núm. 179, ex B.
Cum in nomine Domini, in Gerundensi ecclesia Sancte Marie

matris Domini in unum residerent episcopi Petrus, huic ecclesie
presidens, Ermengaudus Urgellitanus, Deus<de>dit Barchinonensis,
Berengarius Helenensis, Adalbertus Carcasonensis, Ato Cosoranensis,
abbates etiam Bernardus Sancte Marie Crasse, Petrus Rodensis,
Landricus Gissalensis, Guifredus de Gallicantu, Amblardus de Sancto
Quirico Petralatensis, Viuanus de Sancto Paulo Maritime, Poncius
Sancti Saturnini Urgellitani, necnon etiam <quam plurimi> alii
sacerdotes multi Domini, astante quoque caterua archidiaconarum,
tam ex Barchinonensi sedi quam ex Gerundensi. ...
17
[1019, novembre, 20 – després de març de 1068]

Dotació. Pere, bisbe de Girona, juntament amb altres bisbes, abats,
ardiaques i sacerdots, acorden construir una canònica a la seu
de Girona, juntament amb la comtessa Ermessenda i el seu fill
Berenguer, comte i marquès, que doten amb molts béns. Entre les
persones religioses que presideixen l’acte hi ha Guifred, abat de
(Sant Pere de) Galligants.
Pergamí original (480 × 570 mm): ACG, pergamí núm. 36. L’encapçalament
A
del document és pràcticament idèntic al núm. 16; la diferència rau en les
addicions posteriors.
C Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del capítol, f. 103v-104r, ex A.
a MH, núm. 182, ex A.
b Mansi, Sacrorum conciliorum..., vol. 19, cols. 381-386, ex a.
c ES, vol. 43, núm. 28, ex a.
d VL, vol. 12, núm. 30, ex A.
e Marquès; Constans, Navata..., núm. 7, ex C.
f CCBG, núm. 79, ex B.
g* CDSG, núm. 332, ex A.
Notícia: Grahit, “Llibre Vert...”, núm. 5; DB, núm. 58; DSPM, núm. 9; Esteva; Pallí,
Els llocs..., núm. 22. Traducció catalana: Esteva; Pallí, Els llocs..., apèndix 4.
Cum in nomine sancte et indiuidue Trinitatis in ecclesia Sancte

Dei genitricis Marie sedis Gerundensis in unum residerent episcopi
Petrus, eiusdem sedis presul, Ermengaudus Urgellensis, Deusdedit
Barchinonensis, Berengarius Helenensis, Adalbertus Carcasonensis,

Ato Coseranensis, abbates etiam Bernardus Sancte Marie Crasse,
Petrus Rodensis, Landricus Gissalensis, Guifredus cenobii Gal-
licantus, Amblardus cenobii Sancti Cirici, Uiues cenobii Sancti
Pauli Maritimi, Poncitis cenobii Sancti Saturnini, necnon etiam
quamplurimi alii sacerdotes, assistentibus archidiaconis eiusdem
sedis Gerundensis ac Barchinonensis, diuinitus inspirati concordi
ac pari animo definientes statuerunt ut ad seruitium Dei et eius
Genitricis in eadem sede domus canonica construeretur et rebus
ecclesiasticis et fidelium dono iuste collatis ditaretur, quo facillime
Deo ibidem cotidie familiariter militaretur et quicumque eiusdem
sunt ordine iusto preficerentur. ...
18
[1020 ca.]
Llevador. Recull de les peces de l’alou de la seu de Santa Maria de Giro-
na, que afronten amb l’església i el camí de Sant Pere de Galligants
i amb possessions de l’església de Sant Just.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 357ab.
a* CCBG, núm. 377.
... Et ipsum campum quem uocant ad Sanctum Iustum; et

iuxta ipsa uia Forcada pecia ·i·; et in alio loco ad ipso Stagno,
pecia alia; et in ipso campo quem uocant Condamina que est
iuxta; et in alio loco iuxta pecia alia; et ibi iuxta ipsa strada alia;
et ad ipsas Femadas pecia una; et per ipsa uia iuxta Sancti Petri
Gallicantus, pecia ·i·; et iuxta domo de Ermengardis, alia; ... ; et ad
ipso Prat supra iam dicta domo de Ermengardis, pecia ·i·; et ibi
prope, aliam; et iuxta Sancti Petri, ad locum quem uocant uinea
Guifreda, pecia alia; et ad ipso Cadal, pecia ·i·; ...
19
1020, octubre, 25
Adveració. Davant del sacerdot Ermemir, del levita Bonhom i de Vivà
i Bonfill Marc, jutges, i altres clergues i laics, Guifred de Mediona,
el prevere Aventí i Sindared, prevere de Cerdanyola, juren, sobre

l’altar de Santa Coloma de la seu de Barcelona, que van ser pre-
sents quan el prevere Longobard va dictar testament. Va escollir
sepultura a la seu de Barcelona. Efectua nombroses deixes a es-
glésies i monestirs de les terres de Barcelona i també a clergues i
monestirs dels bisbats de Girona i Osona, entre ells a Sant Pere de
Galligants.
A Pergamí original (430 × 510 mm): ACA, Monacals, Sant Llorenç del Munt,
carpeta 1, pergamí núm. 82.
a STC, núm. 116.
b* DSLM, núm. 189.
Regest: AAM, Speculo, 28, núm. 4.
... Et concessit ad Sanctum Iohannem, quod ille hedificauit in

Mata de Pera, omne suum alode, quod ille ibi emit, ad integrum
sine ullius blandimento, ad mon[achos ... per] missas [uncia]s
·ii·; ad monachos Sancti Benedicti, per missas, uncias ·iii·; ad
monachos Sancte Marie Riopullensis, uncias ·iii·; ad monachos
Sancti Michaelis, per missas, uncias ·i·; ad monachos Sancte Ce-
cilie, per missas, uncias ·ii·; ad omnes clericos sedis Sancte Marie
Gerundensi, uncias ·iii· de auro, ut orent Deum pro anima sua;
ad monachos Sancti Petri de Gallicantu, unciam ·i·; ad deuotas
et clericos Sancti Danihelis, unciam ·i·; ad cunctos clericos sedis
Sancti Petri Ausone, uncias ·iii·, ut orent Deum pro anima sua;
ad monachos Sancti Felicis de Gixalis, solidos ·xla·; ...
20
1024, setembre, 10
Venda. Llobet i la seva muller Adelaida venen a Domènec i la seva mu-
ller Riquel una peça de vinya amb l’erm i la figuera que hi ha, tot
situat al comtat de Girona, al terme de la vil·la Celrà, a Riard, pel
preu de mig mancús.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 202ab.
a* CCBG, núm. 82.
In nomine Domini ego Lobet et uxor mea, Adalax, uenditores

sumus uobis Dominicus et uxori tue Richel emptores. Per hanc
scripturam uenditionis nostre uendimus uobis peciam ·i· de ui-
nea cum ipsa terra herema uel cum ipsa ficulnea que ibidem est,
quam nos habemus in comitatu Gerundense, infra terminos de

uilla Celrano, ad ipso Riardo, in locum que dicunt ad ipsa Ruira,
et aduenit nobis iam dictum alode per parentorum uel per quales-
cumque uoces. Et affrontat iamdicta uinea cum ipsa terra herema
de oriente in uinea Sancti Petri Gallicantus et habet dextros ·xii·,
de meridie in ipso torrent uel in terra Sancti Petri et habet dextros
·xii·, de occiduo in uinea Sancti Petri et habet dextros ·ix·, de parte
uero circii in uinea Sancti Felicis et habet dextros ·viii· a dextros
de alnas ·vi· ab uncias maiores de medio pede. ...
21
1026, febrer, 5
Venda. Imbrísia ven a Llobet una terra amb arbres de tota mena, que
té per herència al comtat de Girona, al terme de Cassà, al lloc dit
Perles o Salelles, pel preu de 5 mancusos.
In nomine Domini. Ego Imbrisia, femina, uinditrix sum tibi

Lobeto, emtore. Per hanc scriptura uindicionis me<e> uindo tibi
terra mea ab omni ie<ne>ra arborum que ibidem sunt ipsa mea
ereditate que ego abeo in comitato Ierundense, in terminio <de>
Caciano, in loco que dicunt Perulas uel in que dicunt Salelas. Et
affrontat ipsa omnia de orientis in ipsa strata que pergit per Pe-
rulas et peruadit ad Ierunda ciuitate et de meridie in strata que
pergit per Gisclo et peruadit usque in Uilarzelo et de occiduo in
alueo Gotara et de uero circi in ipsa strata que pergit per Perulas
prope casa que fuit de Uigilio, condam, et peruadit in Gotara uel
ad Sancti Andre. Quantum infra ista totas affrontaciones includunt,
sic uindo tibi ipsa omnia superius scripta totum ab integrum, cum
exiis et regressis earum, in propter precium mancos ·v· in rem
ualentem. Et est manifestum quem uero ista omnia superius scripta
de mea iura in tua trado dominio et potestate abeas ad omnia
facere quod uolueris ad tuum proprium quantum ibidem abeo uel
ereditare debeo, quod si ego uinditrice ad ullus omo ad femina
que contra ista carta uin dicione uenerit pro inrumpendum non
hoc ualea<t> uendicare quod requirit, set compona aut componant
tibi ista omnia superius scrip ta in duplo cum sua imelioracione,
et in antea ista carta uindicione in omnibus obtineat robore.
Facta carta uindicione nunnis februari, annos ·xxx· regnante

Rodberto, rege.
Sig+num Imbrisia, femina,1 que ista carta uindicione fecit et
firmaui et firmare rogaui. Sig+num Suniario. Sig+num B<o>nefilio.
Sig+num Ermengodo.
SSS. Isarnus, presbiter, qui ista carta scripsit cum litteras
supraposita<s> uel fusas, sub die et anno quod supra.
1. que contra ista cart, cancel·lat.

22
1027, setembre, 29
Adveració. Davant del sacerdot Argeric, el levita i jutge Adalbert, el jut-
ge Marcó i d’altres clergues i bons homes, Mir de Ponts, Borrell de
Taravall, la seva muller Adelaida, Isarn, Unifred i la seva muller
Ilia i Argemir van jurar a l’església de Sant Just, al comtat d’Urgell,
que eren presents quan Rotudis va dictar testament. Va efectuar
nombroses deixes a esglésies i monestirs de les terres de Barcelona
i Girona, entre les quals al monestir de Sant Pere de Galligants.
B Còpia del segle xiii: ACA, Monacals, Cartoral de Sant Cugat del Vallès, f. 321r,
núm. 961.
a* CSCV, núm. 505.
b Llorens; Mataró; Rueda, Estudi..., núm. 8.
... Et concessit ad Sancta Maria Urgellitensis equas ·ii· ad

ipsa opera; et ad ipsos clericos, alias ·ii·; et ad Sancta Maria sedis
Gerunda et Sancto Felice Gerunda, suum pane et vino de Gasa-
rans et de Arbucias et porcos ·x·, qui ibidem exeunt, ad Natale
Domini. Et concessit ad Sancti Petri Gallicantum vacas ·iiii·; et
ad Sancta Maria de Amer, parilios ·ii· de boves et de suum pane
et vino, modios ·iiii·; ...
23
1032, maig, 29
Donació. Oliba i la seva muller Faquil donen al monestir de Sant Da-
niel un alou situat al comtat de Girona, al terme de Vila-roja.
L’alou consistia en 4 mujades situades en dos indrets, en un dels
quals la terra limitava a migdia i a ponent amb unes terres de Sant

Pere, probablement, de Galligants.
A Pergamí original (82 × 380 mm): ASD, pergamí núm. 6.
a* CDSDG, núm. 11.
... alodium quem nos habemus in comitatu Gerundense, in

terminio de Uilla Roga, qui nobis aduenit per comparatione uel per
qualecumque uoce, et sunt muiadas ·iiiior· enfer duos locis a dex-
tros de alnes ·vi· et dimidium pede; et affrontat ista terra de parte
orientis in terra Sancti Danielis et de meridie in terra de Alba,
femina, uel de filiis suis et de occiduo in ipso albio Unna et de
parte uero circii in terra de Bernad Ato; et in alio loco affrontat
de orientis in flumen Unar et de meridie in terra Sancti Petri, de
occiduo in terra Sancti Danielis uel de Sancti Petri et de parte
uero circii in terra Sancti Danielis. ...
24
1035, juliol, 30
Donació. Seguer, prevere, Odeguer i Sobrer, marmessors (de Pere), di-
funt, donen a l’església de Sant Feliu de Cartellà la meitat d’una
terra situada al comtat de Girona, al terme de Cartellà, a la vall,
que Odeguer i Gariberta complementen amb la donació de l’altra
meitat. Aquesta terra limitava amb una terra de Sant Pere de Ga-
lligants. A continuació, Ermengarda dóna la meitat d’un quadre
que té a Bodega, que també afronta amb una terra de Sant Pere
de Galligants.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 218b-219b.
a* CCBG, núm. 93.
... Et ego Oldegarius et Gariberta donamus tibi Sancto Feli-

ci de Cartiliano, in nostra memoria et in nostra sanitate propter
amorem Dei et remedium animarum nostrarum, in illo loco aliam
medietatem de ipsa terra ubi Petrus dimisit. Et affrontat ipsa
terra de oriente in ipso sementario quod pergit in ipso Stagno,
de meridie in terra Sancti Petri, de occiduo in ipsa strada, de
circio in terra de Erimballo qui fuit quondam. Et ego Ermengar-
dis, femina, dono tibi Sancto Felici Cartiliani, propter honorem
Dei et remedium anime mee, ipsam medietatem de ipso quadro
quod habeo ad Bodega. Et affrontat de oriente in ipsa strata, de

meridie in terra de Oldegario, de occiduo in Sancti Petri cenobio
Gallicant, de circi in terra Sancta Maria. ...
25
1038, setembre, 21
Acta de consagració i dotació. A petició de la comtessa Ermessenda,
del seu germà Pere, bisbe de Girona, i del comte Ramon (Beren-
guer I), l’arquebisbe Guifré, de Narbona, i els bisbes de Vic, Ur-
gell, Coserans, Barcelona, Elna, Carcassona i Magalona consagra
l’església catedral de la seu de Santa Maria de Girona, que ha estat
renovada des dels fonaments, i li confirma el seu dot, amb drets
jurisdiccionals a tota la diòcesi. Entre els signants, figura l’abat
Guifré de (Sant Pere de) Galligants.
Pergamí original (480 × 625 mm): ACG, pergamí núm. 45. Al dors: “Calaix 45,
A
plech 1, núm. 3”.
B Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del Capítol, f. 106r-107r.
a MH, núm. 218, ex B.
b Sáenz de Aguirre, Collectio maxima..., vol. 4, p. 398-399, ex a.
c Mansi, Sacrorum conciliorum..., vol. 19, cols. 581-585, ex a.
d ES, vol. 43, núm. 29, ex A.
e Tejada, Colección..., vol. 3, p. 87-90, ex a.
f CR, vol. 5, p. 34-35, ex a i d.
g* DELABO, núm. 134.
Notícia: Moncada, Episcopologio..., vol. 1, p. 263.
... Dum in nomine Domini in Gerundensi ecclesie Sanctae

Mariae matris Dei in unum residerent episcopi Petrus hujus ec-
clesiae praesidens, Ermengaudus Urgeli, Deusdedit Barchinonensis,
Berengarius Elnensis, Adalbertus Carcasonensis, Ato Coseranensis.
Abbates etiam Bernardus Sanctae Mariae Crassae, Petrus Roden-
sis, Landricus Guissalenis, Guifredus de Gallicantu, Amblardus de
Sancto Quirico Petralensis, Viuanus de Sancto Paulo Maritimo,
Poncius Sancti Saturnini Urgelitani, necnon etiam alii sacerdotes
multi, domini; astante quoque katerva archidiaconorum tam ex
Barchinonensis quam ex Gerundensis ...
26
1040, juny, 11
Testament. Adelaida dicta testament, pel qual nomena marmessors
Arnau, arxipreste, Gaufred, Ponç i Isarn. Deixa l’alou que té al
comtat de Girona, juntament amb el d’Espiells i Pantaleu a la seu
de Girona. També deixa un mancús i el seu dret sobre un alou
situat a Pantaleu a Sant Pere de Galligants. I efectua moltes altres
donacions a esglésies i familiars.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 277a-278a.
a* CCBG, núm. 102.
... Et ad Sanctam Mariam ·iiii· mancusos de auro et unum

de istos ad ipso cimiterio et duos ad presbiteros Sancte Marie et
alium ad ipsa canonica; et ipsos duos mancusos quos Bonefilius
Soniarii mihi debet dimitto ·i· ad canonicam Sancti Felicis et
alium ad Sanctum Petrum de Gallicantu. Et ad Sanctum Petrum
de Galligan dimitto ipsum meum decimum de meo alodio quod
habeo in Pantaleu, quem dimisit uir meus ad Sanctum Petrum. ...
27
1043, desembre, 9
Venda. Guifré Guinad i Hug Ermengol venen al cabiscol Ponç una ter-
ra del seu alou situada a Santa Àgata, a la parròquia de Sant Sa-
durní de l’Heura, comtat de Girona, pel preu de 5 mancusos.
A Pergamí original (300 × 80 mm): ADG, Mitra, calaix 17, pergamí núm. 123.
a SESS, núm. 2.
b* CDSG, núm. 241.
Regest: PM, núm. 9.
In nomine Domini. Ego Guifredi Guinadi et Ugo Ermengaudi

venditores sumus tibi Poncii, leuita capiti scole, emptore. Per hanc
scripturam uenditionis nostre uendimus tibi alodium, idest terra
aput ipsas uineas que ibidem sunt. Qui est iamdicta omnia in
comitatu Gerundense, in terminio de parrochia Sancti Saturnini
Saliceto, in loco quod dicunt Sancta Agatha, et afrontat iamdicta
omnia de oriente in uinea Sancti Petri Gallicanta que dicunt Mo-
diatas, de meridie in alodio de te hemptore, de occiduo similiter,
de circio in terra iam dicti Sancti Petri et Sancta Agatha et de
te hemptore. ...
28
1048, maig, 3
Adveració. Davant dels sacerdots Miró i Bernat, dels jutges Guillem
Marc i Ramon Seniofred i d’altres persones, el sotsdiaca Isarn
Guibert, el levita Guitard Bonet i Girbert Miró juren, damunt
l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Jaume, dins els murs
de la ciutat de Barcelona, que eren presents quan Bernat Ermen-
gol dictà el seu testament, pel qual nomenà marmessors Guillem
Amat i Ramon Isnard. Deixà a la seva muller Gualengarda i al seu
fill que havia de néixer el castell de Fornells i disposà que, en cas
que no deixessin hereus, passés a mans dels comtes Ramon Be-
renguer I i Elisabet. Efectuà nombroses deixes pietoses a esglésies
i monestirs, entre els quals el de Sant Pere de Galligants.
A Pergamí original (302 × 510 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer I, car-
peta 10, pergamí núm. 96.
B Còpia del segle xii: ACA, Cancelleria, Liber Feudorum Maior, f. 441, perduda.
a LFM, núm. 431, ex B.
b* PACB-1, núm. 344, ex A.
... Iterumque, concessit Reimundo, comiti, eiusque coniugi,

Elisabeth, predictis ipsum suum alsberg, ut pro hoc dedissent sep-
tem uncias auri pro anima Bernardi, predicti, helemosinariorum
predictorum ordine. Et concessit cenobitane acclesie Sancti Petri
Gallicantus ipsum mansum quem habeat in Lambiles. ...
... Et de isto auro suprascripto concesit ad opera Sancte Cru-
cis Sancteque Eulalie unciam unum et aliam ad ipsos clericos per
missas; et ad ipsam kanonicam predicte sedis, duas uncias auri; et
ad opera tabule auree ecclesie Sancte Marie sedis Gerunde, duas
uncias auri; et ad clericos ecclesie Sancti Felici Gerunde, duas uncias
auri per missas; et ad monachos ecclesie Sancti Petri Gallicantus,
duas uncias auri similiter. ...
29
[1050]
Inventari. Relació de les quantitats que Elisabet, comtessa de Barcelo-
na, va donar pel salvament de la seva ànima a persones necessita-
des i a institucions eclesiàstiques de les terres barcelonines i giro-
nines, entre les quals hi ha els monjos de Sant Pere de Galligants.
A Pergamí original (100 × 252 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer I, car-
a* PACB-1, núm. 389.
... Et ad ipsos kannonicis Sancte Marie Ierundensis, qui sint

presbiteris, mancusos ·l· per missas; et kannonicis Sancti Felicis
Ierunda, mancusos ·xx· per missas; et ad monacis Sancti Petri
Gallocant, alios ·xx· per missas; et ad cenobium Sancti Felicis de
Gix[ols], alios ·xx· per missas et abet eos omnes Amatus Eldrici. ...
30
1057, setembre, 25
Testament. Ermessenda, comtessa de Barcelona, dicta testament amb
motiu d’un viatge a Roma. Nomena marmessors el seu nét el
comte Ramon Berenguer, el bisbe Guillem de Vic, Udalguer, Hum-
bert Odó, Amat Eldric i el clergue Joan de Santa Maria. Fa nom-
broses donacions a monestirs i cases religioses de Catalunya, en-
tre les quals el monestir de Sant Pere de Galligants.
B Còpia del segle xii: ACA, Cancelleria, Liber Feudorum Maior, f. 481.
a Bofarull, Los condes..., vol. 2, p. 51-54.
b* LFM, núm. 490.
c CDSPC, núm. 197.
Regest: NH, vol. 14, p. 150; PSMCR, núm. 5.
... Et canonicis Sancti Felicis martiria Gerundae dimitto

mancusos ·lxxv· ad presbiteros per missas et ·xxv· ad alios ca-
nonicos. Et cenobio Sancti Petri cenobii Gallicantii dimitto ·lxx·
mancusos; ex istis ·lxx·, sint ·xxx· ad vestimenta monacorum et
·xxxx· ad victum eorum; supplico et rogo ut orent Deum pro me.
Et ad cenobio Sanctae Mariae Ameriensis similiter. ...
31
1060, juliol, 26
Testament. Ponç dicta testament, segons el qual nomena marmessors
els seus amics Bonfill, sagristà, Ramon Uldric i Bernat, prevere,
per tal que distribueixin els seus béns. Elegeix sepultura a l’església
de Sant Cristòfor [de Llambilles] i efectua molts donatius a perso-
nes i a esglésies, entre les quals la de Sant Pere de Galligants.
B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 21rv.
a* CDSG, núm. 283.
... Et ad Petrus Gadallus ipsa terra qui est ad campo de Reuel

et alia terra qui est iuxta ipsa sua terra, ad ipsas Pardinas. Ad
domum Sancti Petri cenobii Gallicantu mancusos ·ii·. Et ad Guitar-
dum Martini ipsa trilia ipsa medietate a proprio, aliam medietatem
et ipsam terram de Caboth redimat eas predictus Guitardus. ...
32
1064, gener, 27
Adveració. Davant la presència de Pere Guillem, jutge, i de diversos
clergues i laics, el clergue Joan i Pere Blidger, clergue i escrivà,
juren sobre l’altar de Sant Just, situat a tocar l’església de Sant
Feliu davant les portes de la ciutat de Girona, que eren presents
quan Guitard, levita i jutge, va dictar testament, pel qual va nome-
nar marmessors l’ardiaca Ramon, el clergue Guillem Guifred, el
clergue Joan, el prevere Pere Blidger, Pere, monjo de Sant Feliu de
Guíxols, i el seu germà Arnau. Deixa a la seu de Girona els alous
d’Olivars i Santa Cristina d’Aro i efectua nombroses donacions
pietoses a esglésies i monestirs de les terres gironines, entre els
quals hi ha el de Sant Pere de Galligants.
A Pergamí original (490 × 390 mm): ACG, pergamí núm. 64. Al dors: “núm. 28”.
a* PSFG, núm. 8.
Regest: CDSG, núm. 298; PSMCR, núm. 7.
... Et reliquit presbiteris Sancte Marie unam almoceliam

nouam cum hoc quod remanserit de precio uendite eque rufe
predicte per missas anime mee. Et iussit uenundari suam mulam
et unam alterma almoceliam ut darent de precio domno episcopo
Berengario unciam ·i·. Alteram uero uncia donetur inter cano-
nicam Sancti Felicis Gerunde et cenobium Sancti Petri Gallicanti.
Et tres aurei donentur Sancto Danieli. ...
33
1064, febrer, 15
Testament. Ponç, levita i cabiscol de la seu de Girona, dicta el seu
testament, per al qual nomena marmessors la comtessa Almodis,
Humbert Odó, el clergue Joan, el seu nebot Amat Vives i el prevere
Miró Sunyer. Efectua donacions a la seu de Girona, al bisbe de
Girona Berenguer i a moltes esglésies i institucions religioses giro-

nines, com el monestir de Sant Pere de Galligants. Dóna els seus
béns de Riudellots, Vilobí, Cruïlles, Sant Cebrià, Santa Pellaia,
Sant Andreu de Pedrinyà, al sobredit Joan perquè serveixin per al
culte de l’església nova de Sant Martí Sacosta que ell féu edificar,
i després de la seva mort n’elegeixi un altre que serveixi igualment
a Sant Martí.
Pergamí original (510 × 625 mm): ACG, pergamí núm. 66. Al dors: “Armari
A
Sant Sadurní núm. 46”.
B Còpia del segle xvii: BRAH, manuscrit 11-6-183 Cartoral de Sant Martí Sacos-
ta, f. 13.
a VL, vol. 12, núm. 28, ex A.
b* CSMS, núm. 7, ex B.
Regest: CDSG, n. 300; PSMCR, núm. 8.
... Et dimisit cenobio Sancti Petri Gallicanti mancusos ·xx·

et ipsum suum uinum quod habebat in Celrano; ad Sanctum Da-
nielem, mancusos septem; ad cenobium Sancte Marie Emerensi,
mancusos septem; ...
34
1064, maig, 7
Adveració. Davant de Pere Guillem, clergue i jutge, i de molts sacer-
dots i laics, els clergues Joan, Joan Recosind, Gausbert Pere i Pere
Miró juren, damunt l’altar de Sant Just situat davant la porta de
la ciutat de Girona, que eren presents quan Ponç, levita i cabis-
col, va dictar testament, pel qual nomenà marmessors Almodis,
comtessa de Barcelona, Umbert Odó, el clergue Joan, Amat Vives i
el prevere Miró Sunyer. Va efectuar donacions a la seu de Girona,
al bisbe de Girona Berenguer i a moltes esglésies i institucions
religioses gironines, com el monestir de Sant Pere de Galligants.
Va deixar els seus béns de Riudellots, Vilobí, Cruïlles, Sant Cebrià,
Santa Pellaia i Sant Andreu de Pedrinyà a l’esmentat Joan perquè
servissin per al culte de l’església nova de Sant Martí Sacosta que
ell havia fet edificar, i després de la seva mort n’elegís un altre que
servís també a Sant Martí.
a SESS, núm. 5 (edició parcial).
b* CDSG, núm. 306.
Regest: PM, núm. 15; PSMCR, núm. 10.
... Et dimisit cenobio Sancti Petri Gallicanti mancusos ·xx·

et ipsum suum uinum quod habebat in Celrano; ad Sanctum
Danielem mancusos ·vii·; ad cenobium Sancte Mariae Emerensi,
mancusos ·vii·; ad cenobium Sancti Laurencii de Monte super
Bisulluno, mancusos ·vii·. ...
35
1064, maig, 11
Definició. Els germans Otger Gaufred de Monells, Pere Gaufred abat de
Sant Feliu de Guíxols, Arnau Gaufred, Udalard Gaufred i Bernat
Gaufred, defineixen al monestir de Sant Pere de Galligants i al seu
abat Oliba un alou del monestir que tenien de manera injusta, si-
tuat al comtat de Girona, a la parròquia de Santa Eugènia, al lloc
de Calonge i consistent en el castell de Sant Esteve de Peculiare i
en el castell Maur.
Pergamí original (420 × 325 mm.): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1023, per-
A*
gamí núm. 53. Al dors: “53. És de Santa Eugènia de Vilaromà en la Fosca prop
Palamós”. Al pergamí, cosit que tapa el forat: “Són a tremontana y prop de
Palamós”
a Mallorquí, “El castell...”, apèndix 1 (amb data de 1063).
Notícia: Zaragoza, Abaciologi..., p. 13-14.
Traducció catalana: Saurí-Soler, Història..., apèndix 10, p. 699-700.
In nomine Domini. Nos fratres Odgerius Gaucfredi, de Munels,

et Petrus Gaucfredi, abbas Sancti Felicis Gissalensis, et Arnallus
Gaucfredi et Udelardus Gaufredi et Bernardus Gaucfredi facimus
Deo et monasterio Sancti Petri Gallicanti et Olive, eiusdem ecclesie
abbati, et cunctis mo[nachis] ipsius monasterii hanc diffinicionem
cesionem et euacuationem et iachizo de omni alodio Sancti Petri
predicti quod tenebamus iniuste. Est autem ipsum alodium in
comitatu Gerundensi, infra parrochia Sancte Eugenie secus mare,
in loco qui dicitur Colonico, et est unum castellum quod uocatur
Sanctus Stephanus de Peculiare et alterum quod dicitur Castellum
Maur, cum suis adiacenciis et cum omnibus sibi pertinentibus
et cum omnibus alodiis que circa ipsa castella sunt, cum suis
terminis et affrontacionibus et cum omnibus ipsius alodii perti-
nentibus, sicut Suniarius, condam comes, dederat domino Deo et
monasterio Sancti Petri supranotati. Omne supradictum alodium
tradimus et consignamus et redd[imus] et iachimus in potestate
Dei et Sancti Petri monasterii iamdicti et supranominati abba-
tis et successorum eius integriter et absque ulla resseruacione,

cum [omnibus] sibi pertinentibus et affrontationibus omnibus ad
suum proprium alodium. Insuper et recognoscimus quod in iam
dictis castellis uel alodiis ullam uocem uel [ullum] directum non
habemus. Et si aliquam uocem uel ullum directum habemus in
iamdicto alodio uel in predictis castellis uel habere debemus de
ipsa uoce, nos euacuamus et in potestate [Sancti Petri monasterii
supranominati] tradimus, diffinimus, euacuamus et co[nsi]gnamus
ad suum proprium alodium perpetualiter possidendum. Quod si
nos aut aliquis utriusque sexus homo predicta castella uel alodium
aut ullam rem de predictis castellis uel alodiis a potestate Sancti
Petri uel abbatum ipsius querelare aut tollere presumpserim [aut]
persumpserit, predictum alodium Sancto Petro monasterii predicti
componamus aut componat [in duplo]. Et insuper hec diffinicio
et euacuatio firmitatem op[tinea]t.
Facta scriptura diffinicionis et euacuationis ·v· idus magi,
anno ·iiii· regni Philipi regis.
Sig+num Otger[ii Gaucfredi]. Sig+num Arnalli Gaucfredi.
Sig+num Udelardi Gaucfredi. Sig+num Ber[nardi Gaucfre]di, qui
hanc diffinicionem et euacuationem cessionem et iachizonem fecimus
firmau[imus atque firm]are rogauimus. Sig+num [...]. Sig+num Um-
berti Otonis. Almod[is, comitis]sa. Poncius, uicecomes +. Sig+num
Arnalli Remundi. Sig+num [...]. + Ioannes [...] Guilielmus, leuita.
[Sig+num] Petri, clerici uel iudicis SSS.
SSS. Petrus Blidgarii, [qu]i hanc diffinitionem cessionem et
euacuacionem et iachidonem scripsi, cum litteris superpositis in
uersu ·xii· et SSS. die et anno quo supra.
36
1065, octubre, 10
Adveració. Davant la presència del jutge Pere Guillem, del bisbe Beren-
guer de Girona i de diversos sacerdots i canonges de la seu de Gi-
rona, els preveres Adalbert Guisad i Pere Blidger juren sobre l’altar
de Sant Just, situat davant les portes de la ciutat de Girona, que
eren presents quan Guillem Guifred, canonge de la seu de Giro-
na, va dictar testament, pel qual nomenà marmessors l’esmentat
bisbe de Girona, el comte Ramon (Berenguer I) de Barcelona, la
comtessa Almodis i els mateixos Adalbert Guisad i Pere Blidger.
Va donar les esglésies de Sant Martí i Sant Miquel de la vall del

Llémena a la canònica de la seu de Girona, amb els seus cementi-
ris, sagrers, alous, delmes, primícies, oblacions i presbiterat, jun-
tament amb molts altres drets situats a la vall del Llémena. A Sant
Pere de Galligants, li dóna una vinya situada a Corçà i el feu que
havia obtingut del monestir.
Pergamí original (420 × 680 mm): ACG, pergamí núm. 75. Al dors: “Pabordia
A
d’Agost, plech 1, núm. 9”.
a* VL, vol. 12, núm. 29.
... Concessit Sancto Petro, monasterio Gallicanti, ipsam suam

vineam quam comparavit in Quarciano, quam tenet Guilelmus
Ted per fevum. Et ipsum fevum vel beneficium quod tenebat per
Sanctum Petrum, monasterii Gallicanti, et per Sanctam Mariam,
monasterii Amerensis, et per Sanctam Mariam, monasterii Rivi-
pollensis, et per Sanctum Felicem, monasterii Gissalensis, et per
Sanctum Cucufatem, monasterii Vallensis, revertantur in potestate
et dominio jam dictorum monasteriorum solide et de libere absque
ulla minoratione. ...
37
1066, maig, 16
Testament. Arnau Ramon, abans de pelegrinar a Roma, dicta testa-
ment pel qual nomena marmessors la seva mare Garsenda, Ber-
nat Joan, la seva muller Adelaida, Company Eldemar i Guillem
Amalric. Entre altres donacions, deixa a la seva mare un alou
situat a Campdorà, juntament amb els molins que hi havia al
Ter, amb la condició que a la seva mort sigui donat a Sant Pere de
Galligants, juntament amb el feu que tenia pel mateix monestir.
A Pergamí original (320 × 375 mm): ACA, Monacals, Santa Maria d’Amer, per-
gamí núm. 8.
a* DSMA, núm. 22.
... Concedo item ipsum alodium quod est in parrochia de

Campo Taurano et in ipsa Elzeda et in plano de Amenola, simul
cum ipsis molendinis que sunt in flumine Tezer super ipsum pon-
tem et subtus pontem, ad suprascriptam matrem meam ut teneat
et possideat in uita sua; post obitum eius remaneat ad Sanctum
Petrum Gallicanti et ipsum feuum quem teneo de Santo Petro
Gallicanti remaneat ei solide et libere sine ullo encumbre post

mortem prefate matris mee. ...
... Si uero una ex his filiabus obierit antea quam ueniat ad
perfectam etatem, suam hereditatem de predictis alodiis remaneat
ad altera que superuixerit. Si uero he due filie mortue fuerint
antea quam ueniant ad perfectam etatem, ... alodios uero alios
de Pineda et de Uileles et de Mazanet et de Rossos remaneat ad
canonicas Sancte Marie sedis et Sancti Felicis Gerunde et Sancti
Petri Gallicanti. ...
38
1067, abril, 15
Testament. Guitart, que elegeix sepultura a Sant Feliu de Girona, dicta
testament segons el qual llega a la seva muller Olovara i al seu
pare Sunifred diversos béns situats prop de Sant Pere, segura-
ment, de Galligants.
Pergamí original (170 × 420 mm): ASD, pergamí núm. 9, al dors del pergamí
A
núm. 1, datat del 20 de desembre de 938.
a* CDSDG, núm. 17.
Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71.
... Et dimito ad iamdicta uxori me parelio ·i· de bouis et

uinea ·i· cum ipso expleto que est super Sancti Petri ut teneat
diebus uite sue; post obitum suum remaneat ad fratres meos
Petro et Domenge. ...
39
1067, abril, 30
Donació. Ramon, la seva muller Advira, i els fills Trasoar, Guillem,
Gausbert, Ramon, Tresgòncia i Trudgards donen a Sant Pere de
Galligants el seu alou amb els drets corresponents, situat tot al
comtat de Girona, a la parròquia de Sant Martí de Cassà de la
Selva, al lloc de Llebrers, a canvi de la tasca al monestir.
rotlle 8, pergamí núm. 35. Al dors: “Cassà de la Selva. 10”
a Mundet, Toponímia..., vol. 1, p. 181.
[In] Christi nomine. Ego Raimun et uxor mea, Aduira, et

filiis meis, Trasoar et Gilelmus et Gaucbertus et Raimundus et
Trasegontia, femina, [et Tr]udgars, donatores sumus domino Deo
et Sancti Petri cenobii Galligantu alodium nostrum proprium quod
nos habemus et tenemus, id sunt casas, casalis, curtis, curtalis,
ortis, ortalis, linariis, cannabaris, terris, uineis, pratis, pascuis, siluis,
garricis, uieductibus uel reductibus, omnia et in omnibus cultum
uel eremum, arboribus fructuosis uel infructuosis, quantum dici
uel nominari possit, totum ab inte grum [cum] exiis uel regresis
earum, sic donamus uel tradimus ad iamdicto cenobio propter
Deum et remedium anime nostre, in tali uidelicet ratione ut dum
nos suprascripti uixerimus, teneamus et possideamus in seruitio
Sancti Petri cenobii et donemus per unumquemque annum ipsa
tasca de ipsa terra superius scripta fideliter et sine engan. Et adue-
nit ad me Raimun per genitori meo uel per genitrice mea uel per
parentorum meorum siue per comparatione uel per quales uoces
et ad me Aduira per meum decimum. Et est hec omnia superius
scripta in comitatu Gerundense, in parroechia Sancti Martini de
Caciano, in locum que dicunt Lebrers. Et affrontant predictos
alodios a parte orientis ad fonte Sancti Christofori et Puio Ro-
tundo, de meridie affrontat in Sancti Martini de Caciano uel in
Solgosta, de parte uero circi affrontat in terminio de Lambilles,
de occiduo affrontat in ipsa ruira de Campolongo. Quantum infra
istas quatuor affrontationes includunt sic donamus uel tradimus
ipsa omnia superius scripta ad domum Sancti Petri cenobii, et
de nostro iuramus1 in dominio Sancti Petri tradimus. Quod si
nos donatores aut ullus homo uel femina qui contra ista carta
donatione uenerimus aut uenerint pro inrumpendum, non hoc
ualeat uindicare quod requirat, sed com ponamus aut componat
omnia in duplo sicut sua inmelioratione, et in antea ista scriptura
donatione firma et stabilis permaneat omnique tempore.
Facta ista scritura donacione ·iii· kalendas mai, anno ·vii·
regni Philippi, regis.
Sig+num Raimun. Sig+num Aduira. Sig+num Trasoarius.
Sig+num Gilelmi. Sig+num Gaucberti. Sig+num Raimun. Sig+num
Trasegontia. Sig+num Trudgards, nos simul in unum qui ista
scriptura donatione fecimus et firmamus et firmare rogauimus.
Sig+num Gilelmi. Sig+num Raimun Caluo. Sig+num Caluono.
Sig+num Gilelm Criago.
SSS. Suniarius, presbiter, qui ista scriptura donatione scripsi
sub die et anno quo supra.
1. Sic.
40
1067, agost, 3
Donació. Engelmir, la seva muller Llobeta i el seu fill Sendred donen
al monestir de Sant Daniel i de Sant Salvador tres terres situades
al terme de la parròquia de Montfullà, una de les quals afrontava
amb una terra de Sant Pere de Galligants.
B Còpia d’època moderna: ASD, llibre 22, núm. 137.
a* CDSDG, núm. 18.
... alodem nostrum proprium quod habemus in comitatu

Gerundense, in parrochia Sancti Petri de Montefoliano uel infra
eius termines. ... Et alia terra de oriente affrontat in terra de iam-
dicto Dagberto, de meridie affrontat similiter in terra d·en Dagbert,
de occiduo affrontat in terra de Sancti Petri Gallicanti, de parte
circii affrontat in terra de iamdicti Sancti Danielis. ...
41
1067, novembre, 27
Adveració. Davant del jutge Bernat Guillem i de diversos homes, cler-
gues i laics, els preveres Gualter i Adalbert Guisad i el laic Adalbert
Oloval afirmen que van ser presents quan Bonfill Donuç va dictar
testament a la casa que Gualter té a Girona, perquè volia viatjar al
Sant Sepulcre. Va nomenar marmessors l’abat Oliba (de Sant Pere
de Galligants), el prior Bernat, Adalbert Guisad i Pere Gaucfred,
abat de Sant Feliu de Guíxols. Va efectuar nombroses donacions a
esglésies i monestirs gironins, entre els quals algunes a Sant Pere
de Galligants.
A. Pergamí original (500 × 350 mm): ACG, pergamí núm. 77. Al dors: “73”.
a.* PSFG, núm. 9.
Regest: CDSG, n. 329; PSMCR, núm. 12.
... Et uolens pergere ad sepulcrum Domini, manumisso-

res rerum suarum et helemosinarios instituït, scilicet Olibam,
abbatem, et Bernardum, priorem, et Adalbertum Guisalli atque
Petrum Gaucfredi, abbatem monasterii Sancti Felicis Gessalensis,
et precatus est ut si mors euenisset illi, sicuti factum est, omnes
suas res distribuissent in sanctis Dei aecclessiis et sacerdotibus et
pauperibus, sicut in prephato suo testamento resonat hoc modo. ...
Cenobio quoque Gallicanti Sancti Petri dimisit alodium

quod habebat apud Sanctum Ciprianum de Ledono, cum ipso
expleto quod ibidem erat, et boues ·ii· et uacas ·iii· quos et
quas habebat apud Sanctum Stephanum de uilla Filafamis.
Suniario, autem monacho, et Petro, scriptori sui testamento, di-
misit uacham unam quam habebat Viues Gifredi et aliam uacham
ad eundem Uiues...
Et ad kanonicam Sancti Felicis Gerunde dimisit mancusos ·vii·;
et Sancti Danielis cenobio, similiter. Et presbiteris Sancte Marie
statoribus, uncias ·iiii· dimisit; et monachis Sancti Petri iam dicti,
mancusos ·vii·; et ad Poncium, caput de rege, mancusos ·ii·; ...
42
[1068]
Concili. A Girona, el bisbe Berenguer Guifred convoca un concili, amb
la presència del cardenal Hug Càndid, legat papal, l’arquebisbe
Guifred de Narbona, el comte Ramon (Berenguer I), la comtessa
Almodis i altres bisbes i abats, entre els quals hi ha Oliba, abat de
Sant Pere de Galligants.
[B] Còpia del segle xi, d’un còdex de concilis de l’església de Girona, actualment
perduda.
a Hardouin, Conciliorum..., vol. 11, col. 1071.
b Martene; Durand, Thesaurus..., vol. 4, cols. 1185-1188, ex B.
c Mansi, Sacrorum conciliorum..., vol. 19, cols. 1069-1072.
d ES, vol. 43, p. 477-480.
e VL, vol. 13, núm. 25, ex B.
f Tejada, Colección..., vol. 5, p. 125-128.
g CAVC, vol. 1, 1a part, p. 46-48.
h* CPTC, núm. 7.
Notícia: NH, vol. 14, p. 285-303 i vol. 17, p. 298.
... Hugo Candidus, Sanctae Romanae ecclesiae cardinalis

presbiter et legatus, his sinodalibus gestis vice domini mei papae
SSS. Guifredus, Narbonensis archiepiscopus, SSS. Guillelmus, Au-
xensis archiepiscopus, SSS. Berengarius, Gerundensis episcopus,
SSS. Guillelmus, Urgelensis episcopus, SSS. Guillelmus, Ausonensis
episcopus, SSS. Berengarius, Agatensis episcopus, SSS. Salomon,
Rotensis episcopus, SSS. Guillelmus, Comeniensis episcopus, SSS.
Seguinus, monachus et presbiter agens vicem Durandi, Tolosani
episcopi, SSS. Guibertus, clericus agens vicem Uzeticensis episcopi,

SSS. Frotarolus, Tomerensis abbas, SSS. Dalmacius, Crassentis ab-
bas, SSS. Andreas, Sancti Cucufatis abbas, SSS. Renardus, Sancti
Martini Canegonensis abbas, SSS. Oliva, Sancti Petri Gallicantus
abbas, SSS. Amatus, Sancti Salvatoris Bredensis abbas, SSS. Tassio,
Sancti Laurentii abbas, SSS. ...
43
1069, gener, 13
Adveració. Bernat Guifred, jutge, davant dels sacerdots Guillem i Isarn
i d’uns quants laics i bons homes, recull els testimonis de Bernat,
Guilabert i Guillem a l’altar de Sant Pere de l’església de Sant Mar-
tí de Cassà, que van ser presents quan el difunt Geribert va dic-
tar testament, pel qual va nomenar marmessors el cabiscol Joan,
l’esmentat Guillem, sacerdot, i la seva muller Adelaida. Va dispo-
sar ésser enterrat a Sant Pere de Galligants i va disposar diver-
ses deixes a esglésies i institucions gironines. Al seu fill Pere li va
deixar el mas on vivia; a la seva muller el mas on vivia Seniofred
Odendi; i a la seva filla Arsenda el mas que tenia Guillem Miró;
a les seves altres filles, Clara, Belissenda i Peroneta, els llegà els
alous que tenia al puig Freser. Finalment, va posar les deixes a la
muller i als fills sota la protecció del comte Ramon (Berenguer I),
de la comtessa Almodis i de Ramon Seniofred.
B Còpia de 1205 (300 × 495 mm): ACG, pergamí s. núm.
a* CDSG, núm. 336.
... Primum namque concessit corpus suum Sancto Petro ceno-
bio Gallicanti, sepultura trahendum apud sestarios ·vi· ex frumenti
et alios ·vi· ordei et m<o>dio ·i· uini et bacuno ·i·. Et concessit
Sancte Marie sedis Gerunde mancusos ·iiiior· in rem ualente<m>.
Ad Sancti Felicis ante portam Ierunde mancusos ·iii·. ...
44
1069, juny, 23
Sentència arbitral. Ramon (Berenguer I) i Almodis, comtes de Bar-
celona, decideixen sobre el repartiment de bosc del monestir de
Santa Maria de Cervià i d’altres béns que havien estat de Silvi

Llobet, entre Gausfred Bastó i Adelaida, vídua de Silvi Llobet. Tot
esperant el judici legal acorden que Adelaida tingui per Santa Ma-
ria de Cervià una part del bosc de Cervià, la resta serà repartida
entre Gausfred i Adelaida en parts iguals inclosos els quarts dels
fruits que s’obtenen dels desboscaments. En tot el bosc només po-
dran establir nous conreus Adelaida i Gausfred o els seus homes.
Tots dos també posaran un ministral que tindrà el bosc per ells
dos. A més, Gausfred ha de donar a Adelaida les adquisicions que
aquesta havia fet al comtat de Girona i la franquesa de Cervià. Si
Gausfred volgués recuperar-la, a la mort d’Adelaida haurà de do-
nar a Santa Maria de Cervià la terra que s’havia ofert a canvi de la
franquesa. Gausfred podrà conservar una peça de terra que Silvi
Llobet havia adquirit a la condamina de Gausfred, sota Cervià,
però a la seva mort el camp serà per Santa Maria de Cervià. El mo-
nestir ha de tenir tot el que Silvi Llobet li havia donat. Finalment,
un camp que Adelaida havia comprat mentre vivia Silvi Llobet
serà atorgat en judici a l’un o l’altre pels comtes, els clergues de
Sant Feliu de Girona i els monjos de Sant Pere de Galligants.
A Pergamí original (334 × 217 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer I, per-
gamí núm. 418
a PSMCE, núm. 19.
b* PACB-1, núm. 752.
... Item mandamus et conlaudamus ut ipse campus quam

Adalaidis comparavit in vita Silvii de filio Suniarii, Gaucefredi
iamdicta Adalaidis placitet illum ante unum ex nobis legaliter
cum clericis Sancti Felicis Gerunde et cum monachis Sancti Petri
Gallicantus. Et si ipsa potest guarire ipsum campum per directum
habeat cum solidum ad iamdicta Adalaidis teneat ipsum campum
in vita sua et ad suum obitum revertatur predictus campus ad
illos sanctos vel hominess de quibus directum fuerit. ...
45
1069, novembre, 25
Donació. Riculf Duran dóna a Sant Martí Sacosta l’alou que tenia a
la parròquia de Riudellots (de la Selva), a la Garriga, amb terres,
vinyes i cases, que afrontava amb una terra de Sant Pere (de Ga-
lligants).

ta, f. 21.
a* CSMS, núm. 10.
... ut scripturam donationis fecissem predicto Sancto Mar-

tino, sicuti et facio de alodio quod est in comitatu Gerundensi,
in parrochia Sancti Stephani Riuiluti, in locum quem dicunt ipsa
Garriga. Est autem predictum alodium terras et uineas et casas,
cum arboribus et cum omnibus edificiis quod ibidem sunt. Et
aduenit mihi predictum alodium per uocem parentorum meorum
uel per comparationem siue per qualescumque uoces. Et affrontat
prefatum alodium a parte orientis in terra Sancti Martini predic-
ti siue in terra Sancti Petri; de meridie in ipsa uia et in alodio
Sancte Marie; de occiduo in terra predicti Sancti Martini; a parte
uero circii in alodio Riculfi, filii mei, et in alodio prenominati
Sancti Martini. ...
46
1070, juliol, 31
Donació. Ramon Sendred i el seu germà Pere donen a Sant Martí Sa-
costa l’alou que tenen a la parròquia de Riudellots (de la Selva),
al lloc de Ribalta, que afronta amb una terra de Sant Pere (de
Galligants).
ta, f. 22.
a* CSMS, núm. 11.
... Manifestum est enim quod placuit animis nostris et placet

nullius cogentis imperio, ut scriptura donationis fecissemus pre-
dicto Sancto Martino, sicuti et facimus de alodio quod habemus
in comitatu Gerundensi, in parrochia Sancti Stephani Riuiluti, in
loco quem dictunt Ripa Alta, qui nobis aduenit pro uoce genitoris
nostri et genitricis uel per qualescumque uoces. Et afrontat predic-
tum alodium a parte orientis in alodio Sancti Felicis martyris et
Sancti Danielis; de meridie in terra Sancti Felicis et in terra que
fuit Fredarii; de occidenti in terra Sancti Felicis et Sancti Petri;
de parte uero circii in terra sancti Martini. ...
47
1071, gener, 30
Donació. L’abat Oliba i els monjos de Sant Pere de Galligants donen
al monestir i als monjos de Santa Maria de Cervià els drets dels
alous que havien estat d’Ermengol de Petrarua a Cervià.
A Pergamí original (380 × 95 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, per-
gamí núm. 319.
a* PSMCE, núm. 22.
In Christi nomine, ego Olive, abbati Sancti Petri cenobii

Gallicanti, una cum monachorum congregatione mihi subiecta,
donatores sumus Domino Deo et Sancte Marie cenobii et mona-
chorum ibi Deo famulantibus. ...
... Oliva gratia Dei abba. SSS. Suniarius monachus. SSS.
Petrus monachus et presbiter. Gaucefredus monachus. ...
48
1071, agost, 4
Testament. Bonuç, sagristà de la seu de Santa Maria de Girona, dicta
testament pel qual nomena marmessors el seu senyor Bernat, sa-
gristà, Ermengol, prior, i el prevere Ramon. Disposa ser enterrat
a la seu de Girona i efectua deixes diverses a esglésies i institu-
cions gironines, entre elles a Sant Pere de Galligants. Al seu nebot
Bernat Guillem li deixa la casa que té a l’escala de Santa Maria,
juntament amb dos molins, vinyes, alous i béns, amb l’encàrrec
de satisfer els deutes i de fer efectives les deixes en moneda.
B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 61v-62r.
a* CDSG, n. 339.
... In primis dimitto ad canonicam Sancte Marie prescripte

porcos duos et sestario ·i· frumenti; et ad canonicam Sancti Felicis,
mancusos ·ii·; ad Sancti Petri cenobio Gallicantu, mancusos ·ii·; et
ad Sancti Danielis, porcum ·i·; et ad dompno episcopo iam dicte
sedis, mancusos ·ii·. ...
49
1071, novembre, 7
Adveració. El jutge Bernat Guifred, davant dels sacerdots Ponç Esteve,
Galter i Bernat Baró i de diversos altres homes, recull els testimo-
nis de Martí Pere i Ponç Ramon efectuats davant l’altar de Santa
Anastàsia, a la seu de Girona, atès que eren presents quan Bonuç,
sagristà de la seu de Girona, va dictar testament a la casa que té a
la ciutat de Girona. Va nomenar marmessors el sagristà Bernat, el
prior Ermengol i el prevere Bremon. Va disposar ser enterrat a la
seu de Santa Maria de Girona i va efectuar diverses deixes a insti-
tucions i esglésies gironines, entre elles a Sant Pere de Galligants.
Al seu nebot Bernat Guillem li va deixar la casa que té a l’escala
de Santa Maria, juntament amb dos molins, vinyes, alous i béns,
amb l’encàrrec de satisfer els deutes i de fer efectives les deixes en
moneda.
B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 62r-63r.
a* CDSG, n. 341.
... Primum dimisit ad canonicam Sancte Marie prescripte

porcos ·ii· et sexter ·i· frumenti; et ad canonicam Sancti Felicis,
mancusos ·ii·; ad Sancti Petri cenobio Gallicantu, mancusos ·ii·;
et Sancti Danielis, porcum ·i·; et ad dompno episcopo iam dicte
sedis, mancusos ·ii·. ...
50
1072, gener, 26
Donació. Gaufred Proleminimim i la seva muller Beatriu donen al
monestir de Sant Pere de Galligants els alous que tenen al comtat
de Girona, a la parròquia de Sant Cristòfor de Llambilles, al lloc
de vil·la Ciges —o Sitges—, consistents en terres, vinyes, arbres,
prats, pastures, boscos, garrigues, erms, aigües, amb reserva
d’usdefruit, amb la condició de donar la tasca.
[A]. Original perdut.
B* Còpia de 1230 (245 × 152 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, pergamí
núm. 67.
In nomine Domini. Ego Gaucfredus Proleminimim et uxori

mee, Beatrice, dononatores sumus domino Deo et Sancti Petri
cenobii Gallicantu. Manifestum est quia placuit animis meis et

placet ut scripturam donacionis faciamus ad prefatum cenobium
sicuti et facimus de nostros alodios quod nos habemus in comita-
tu Gerundense, inter parrochie Sancti Christofori de Lambilas, in
locum que dicunt uilla Cijes uel in eius termines, id sunt terras
et vineas cultas uel heremas, arboribus de uariis generibus, pratis,
pascuis, siluis, garricis, heremis, aquis aquarum, uideuctibus uel
reductibus, omnia et in omnibus quantum dici uel nominari pos-
sumus, qui aduenit mihi ad me Gaucfred per uocem uxori mee et
ad me Beatrice per genitori meo uel ullasque uoces. Et affrontat
predicta omnia de parte oriente in uilla Rosos, de meridie in ipsa
fonte Sancti Chrisfori, de occiduo in rio Bouentone, de circii in
Monte Bosendo. Quantum infra istas quatuor afrontaciones nos
habemus uel habere debemus sicut superius insertum est, sic
donamus et tradimus domino Deo ad prefatum cenobium tali
uidelicet racione dum uiuimus teneamus et possideamus iamdic-
ta omnia et donemus ad prefatum cenobium ipsa tascha et post
obitum nostrum similiter faciant filii nostri. Que uero iam dicta
omnia de nostro jure in potestate Sancti Petri tradimus. Quod
si nos donatores au ullus homo uel femina qui contra ista carta
donacione uenerit ad inrumpendum non hoc ualeat uindicare quod
requirat, sed compono aut componant omnia in dupplo cum sua
inmelioracione. Et in antea ista scriptura donacio firma et stabile
permaneat omnique tempore.
Facta ista carta donacione ·vii· idus febroarii, anno ·xii· regni
Filipi regis.
Sig+num Gaucfred. Sig+num Beatrice, qui ista carta donacione
fieri iussi firmaui et firmare rogaui. Sig+num Raimun. Sig+num
Arnallus. Sig+num [ ].
SSS. Suniarii, monachi, qui ista carta donacione scripsi et
SSS. die et anno quo supra cum litteras superpositas in uerso ·iiii·.
Petrus, leuita et monachus, qui hoc anno Domini ·m·[cc·xxx·],
·viii· kalendas octobris, fideliter translataui.
51
1075, gener, 11
Permuta. Ramon Guillem i la seva esposa Estefania permuten amb el
monestir de Sant Daniel i l’abadessa Arsenda certes terres situades
a Montfullà, una de les quals afronta amb una terra de Sant Pere
de Galligants.
a* CDSDG, núm. 21.
... Et alia terra affrontad a parte orientis in terra Sancti Petri

Gallicantu, de meridie in terra de Raimundo Esteuan, ab occidente
in terra de Poncius Giufred uel heredes suos, de circio in terra de
Dacobe<r>to. E<s>t supradicte terre in comitatu Gerundense, in
parrochia Sancti Petri de Montefoliano uel de Sancto Menati, ...
52
1075, març, 11
Donació. Fèlix, sacerdot, Girbert Adalbert i Adelaida, marmessors del
testament de Guillem Guitard, donen a Santa Maria de Cervià
dues oliveres situades al vilar d’Espiells pel remei de l’ànima del
difunt. La segona olivera va ser donada en esmena de la que havia
donat a Sant Pere (de Galligants).
A Pergamí original (100 × 275 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià,
pergamí núm. 327.
a* PSMCE, núm. 24.
... Sunt aut iamdictas olivarias in comitatu Gerundensi sive

in vilare que vocant Espidels. Est una olivaria verdale in locum
que dicunt campum de Cannabario sive super viam qui vadit de
iamdicto Espidels ad Valle Gota; et alia est in introitu de trilia qui
fuit de iamdicto donatore prope fonte sugti et ipsam emendavit
ad predictam Sanctam Mariam per ipsam quam dedit ad Sanctum
Petrum de prelibato loco. ...
53
1076, gener, 22
Venda. Sunifred Domènec, dit Sunifred Carbonell, ven a Sant Daniel la
meitat d’una terra situada al comtat de Girona, a la parròquia de
Sant Feliu de Girona i al lloc de Vila-roja, que afronta amb una
terra de Sant Pere de Galligants, pel preu de 4 unces de Barcelona.
B Còpia del segle xvii: ASD, Llibre de capbrevacions de Setcases, núm. 92.
a* CDSDG, núm. 22, ex A.
... terram uel alodem meum proprium, idest uinea una que
est in comitatu Ierundense, in parrochia Sancti Felicis de Ierunda
uel in locum qui uocatur Uillarubea. Aduenit namque mihi predicta
omnia per comparacione siue per alias uoces. Et afrontat a parte
orientis in serra uel in terra Sancti Petri de Gallicantu, de meridie
in terra que fuit de Alba et in terra de Martino et in terra que
condam fuit de Raimundo Olibani et de occiduo in uinea Santi
Danielis, de circi in uinea que olim fuit de Raimundo Olibani et
in terra Sancte Marie. ...
54
1076, gener, 29
Venda. Mir Arluí, Humbert, Guillem Arnau i Pere Segrí i les seves mu-
llers venen al sagristà Bernat Guillem un alou situat a la parròquia
de Sant Martí Sapresa, comtat de Girona, situat a prop de les te-
rres de Sant Pere de Galligants, pel preu de 3 unces i 3 mancusos.
B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 98r-v.
a* CDSG, n. 359.
... Per hanc scripturam uenditionis nostre uendimus tibi iam

dicto Bernardo ipsum nostrum allodium quem habemus <in> Gerun-
densi, in parrochia Sancti Martini de Presa. Id est trillam unam
de nostro alodio et ipsum sacrarium quod est ad ecclesiam Sancti
Martini, cum ipsa uexella uel cum ipsa ferramenta uel superposito
uel cum omnibus que ibi habemus uel habere debemus et cum
ipsas tenedones quas ibi habemus supra Sancti Petri Gallicanti,
cum arboribus qui ibidem sunt ex multis proieniis et cum casis
et casalibus, terris tam cultis quam heremis, sic uendimus tibi ...
55
1076, octubre, 4
Adveració. Diversos testimonis juren sobre l’altar de Sant Joan Bap-
tista de l’església de Santa Agnès de Malanyanes, al Vallès, dins el
comtat de Barcelona, que eren presents quan Ermengol Samarell
va dictar testament al lloc de Malanyanes, en el qual va repartir

els seus béns. Va deixar diversos esclaus i immobles als seus fills i
a la seva muller Trudgarda, juntament amb nombroses donacions
a esglésies, canòniques i monestirs, entre els quals el de Sant Pere
de Galligants.
B Còpia del segle xiii: ACB, Libri Antiquitatum, vol. III, núm. 173, f. 62c-64a.
a* DACB, n. 1305.
... Ad canonicam sedis Sancte Marie Gerunde, uncia una; ad

Sancti Pauli Narbone, aureos ·iii·; ad Sancte Marie Pino, aureos
·iiii·; ad Sancti Petri Rome, aureos ·iiii·; ad cenobium Sancti Sal-
vatoris Bredensis, aureos ·iii· et quartera ·i· ordei; ad Sancti Felicis
Gerunde, aureos ·iii·; ad cenobium Sancti Petri Gallicanni, uncias
·ii· auri; ad canonica Sancti Petri sedis Vici, uncia una; ...
56
1078, octubre, 6
Testament. Joan, cabiscol de la seu de Girona, en el seu llit de mort
al claustre de Sant Martí (Sacosta), dicta testament, pel qual no-
mena marmessors Ramon Berenguer I, comte, Gausfred, abat de
Sant Pere de Galligants, el clergue Bernat Baró, Gualter i Beren-
guer Amat. Disposa moltes deixes pietoses a esglésies gironines,
entre elles la de Sant Pere de Galligants.
ta, f. 22.
a* CSMS, núm. 11.
Regest: CDSG, núm. 362; PSMCR, núm. 13.
Quia nullus in carne positus mortem euadere potest. Ideoque

ego Iohannes, Sancte Marie sedis Gerunde caput scholarum, iaceo
in magna egritudine in claustro Sancti Martini et precor amicos
meos, scilicet Raimundum Berengarii, comitem, et Gaucefredum,
abbatem Sancti Petri Gallicantus, et Bernardum Baronis, clericum,
atque Gualterium et Berengarium Amati, ut si mors mihi aduenerit
in hac egritudine, licentiam habeant omnes res meas ubicumque
inuenire potuerint in sanctis Dei ecclesiis in sacerdotibus et clericis
et pauperibus distribuere.
... Ad canonicam Sancti Felicis ante portam Gerunde, mancusos
·vii·; ad canonicos eiusdem loci, mancusos ·vii·; ad Sanctum Petrum
Gallicantus, uncias tres auri, quas debet mihi iam dictus abbas.
Ad canonicam Sancte Crucis et Sancte Eulalie sedis Barchinone
dimitto uncias ·v· adnumerate monete Barcinone. ...
57
1081, setembre, 17
Testament. Bernat Guillem, sagristà, dicta testament, pel qual nomena
marmessors Ramon Miró, el prevere Bernat i Galter. Efectua diver-
ses deixes a la seu de Santa Maria de Girona, per a cobrir les por-
tes, el campanar i la capçalera i per a il·luminar l’edifici fins al mes
de juny i a d’altres esglésies i monestirs, entre els quals el de Sant
Pere de Galligants. També disposa de moltes donacions a laics.
B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 67r-68r.
a* CDSG, núm. 377.
... Ad presbiteros Sancte Marie, singulas unctias de isto auro;

ad rellas Sancti Felicis, uncias ·x· auri noui quimodo currit; ad
cenobio Sancti Petri Gallicantu, uncias ·iii·; ad Sancti Martini, ·i·;
ad Sanctam Susannam ·i·; ad Sanctum Micahelem de Fluuian,
propter amorem Dei et remedium anime Garsendis et Franc et
Girberga, uncias ·v· per missas. ...
58
1081, octubre, 2
Adveració. El jutge Bernat Guifred, davant dels sacerdots Adalbert Pere
i Julià i d’altres molts homes, recull el testimoni, davant l’altar de
Santa Anastàsia, situat a la ciutat de Girona, de Guibert i Gui-
fred, que eren presents quan el sagristà Bernat Guillem va dictar
testament. Va nomenar marmessors Ramon Miró, el prevere Ber-
nat i Galter. Va efectuar diverses deixes a la seu de Santa Maria
de Girona, per a cobrir les portes, el campanar i la capçalera i
per a il·luminar l’edifici fins al mes de juny i a d’altres esglésies i
monestirs, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. També va
disposar de moltes donacions a laics.
B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 65v-67r.
a* CDSG, núm. 379.
... Ad presbiteros Sancte Marie, singulas unctias de ipso auro;

ad relas Sancti Felicis, uncias auri noui ·x· qui currebat; ad ceno-
bio Sancti Petri Gallicantu, uncias ·iii·; ad Sanctum Martinum, ·i·;
ad Sanctam Susannam ·i·; ad Sanctum Micahelem de Fluuiano,
propter amorem Dei et remedium anime Garsendis et Francus et
Girberga, uncias ·v· per missas. ...
59
1083, juny, 23
Testament. Ramon [Folc], vescomte, en voler partir amb la host del
comte de Barcelona, ordena el seu testament, designant-hi com a
marmessors la seva muller Ermessenda, vescomtessa, el seu ger-
mà Folc, ardiaca, i altres nobles. Efectua deixes diverses a moltes
esglésies i monestirs, entre els quals hi ha Sant Pere de Galligants.
Deixa uns quants castells a la seva muller i al seu germà i mana
que si el seu fill Bremon torna del captiveri, rebrà tots els béns
excepte els donats a esglésies.
[A] Original perdut: AAC, pergamí núm. 936.
[B] Còpia d’època moderna perduda: AASPC, Llibre de Mirambell, f. 40.
[C] Còpia de 1736 extraviada: BSB, manuscrit 434.
D Còpia del segle xviii: BC, manuscrit 729 Sacra Cathaloniae antiquitatis Monu-
menta, de Jaume Pasqual, vol. 4, f. 245-248.
a Casas, El monestir..., núm. 48.
b DVC, núm. 66.
c* CDSPC, núm. 290.
... Relinqua item dimitto ad canonicam Sancti Petri sedis

Vici et ad cenobium Sancti Petri de Castrum Serris medietatem
de pane et vino et de vascula que habeo in collo de Spina usque
ad castrum de Rupid et de Tagamanent usque intedor canonicis
vel monachis equaliter inter se dividant de pane etiam de vino
quod habeo in comitatu Gerundensi. Iubeo de mea medietate tres
partes facere et una pars dimitto canonicis Sancte Marie sedis
Ierunde, alia pars ad canonicam Sancti Felicis, tertia alia pars
habeant monachis Sancti Petri de Gallicantu. ...
60
1083, juny, 30
Testament. Pere Bonardell, que vol fer el viatge a Jerusalem, dicta tes-
tament, pel qual tria marmessors i efectua unes quantes deixes en
numerari a esglésies i eclesiàstics. Els seus fills Ramon i Bernat
reben alous i cases al Mercadal i a la Vall Bascona.
a* CDSG, núm. 384.
... Ad presbiteros Sancte Marie sedis, mancusos ·iiii· per missas;

ad canonicam Sancti Felicis, mancusos ·ii·; ad Sanctum Petrum
Gallicantu, mancusos ·ii·; ad Sanctum Danielem mancusum ·i·; et
ad alios presbiteros, mancusos ·iii·, per missas; ...
61
1083, juliol, 1
Adveració. Guillem Gaucfred i Pere, prevere de la seu de Girona, da-
vant del jutge Bernat Guifred, el sacerdot Guillem Arnust i d’altres
persones, juren sobre l’altar de Santa Anastàsia de la seu que eren
presents quan Galter, prevere, va dictar testament, pel qual va no-
menar marmessors Ramon Miró, sagristà, el seu germà Guillem,
el seu nebot Arnau i Belisenda. Va deixar a la canònica de la seu
de Girona l’alou que tenia a la parròquia de Pineda. També va
efectuar moltes altres donacions a familiars seus, altres preveres
i esglésies, entre les quals hi ha el monestir de Sant Pere (de Ga-
lligants).
a* CCBG, núm. 154, que data del 1084.
... Et ad canonicam Sancte Marie, uncias ·iii· de auro de

Barchinona; et ad Bernardum Iohannis, unciam unam et ad ipsum
aliam; ad Raimundum Mironis, aliam; et ad priorem, mancusos ·ii·;
et <ad> Adalbertum Petri, mancusos ·ii·; et ad presbiteros Sancte
Marie, missas canentes singulos mancusos; et inter canonicam et
clericos Sancti Felicis, unciam ·i·; et ad Sanctum Petrum, unciam
·i·; et ad Sanctum Danielem, mancusos ·iiii·; et ad Sanctum Mar-
tinum, mancusos ·iiii·; et ad Sanctam Susannam, mancusos ·ii·. ...
62
1085, agost, 15
Testament. Guillem Ramon dicta testament, pel qual elegeix com a
marmessors Arnau Bernat, Pere Seguer i Guillem Sunyer. Els
mana que efectuïn diversos donatius a institucions religioses, es-
pecialment al monestir de Sant Salvador (o Sant Daniel de Giro-
na), però també al de Sant Pere de Galligants. També deixa diver-
sos béns al seu germà Arnau.
B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 89r-v.
a* CDSG, núm. 394.
... Et ad Sancto Petro Rode dimitto ipsum alodium de Podols;

et ad Sanctum Felicem ipsam meam hereditatem quam habeo in
ipso manso de Gerunda, ipsam meam hereditatem de Saut; et
ad Sancto Petro Gallicantus, ipsum alodium de Baschanon; et ad
Sanctum St<e>phanum Balneolis, ipsam meam hereditatem quam
habeo in ipso manso quod tenet Seniolli Oliba dimitto. ...
63
1087, març, 1
Testament. Atanolf, que vol fer el viatge al Sant Sepulcre amb el seu
germà Alemany, dicta testament, pel qual nomena marmessors
l’abat Gausfred (de Sant Pere de Galligants), la seva muller Maia-
senda i Bernat Isarn. Deixa una coromina que té al pla de Mollet
al monestir de Sant Pere de Galligants. A més dels donatius a la
seva muller i als seus fills, efectua moltes deixes a esglésies i insti-
tucions gironines i a molts particulars.
A Còpia del 1208 (200 × 630 mm): ACG, pergamí no catalogat.
a* CDSG, núm. 403.
In Christi nomine. Ego Athanolf uolo pergere in seruicium

Dei uel ad Sancti Sepulcri et timeno ne subito casu mortis ueniat
michi, propter hoc precor [amicis] meis, id est Gaucefredus, ab-
bas, et uxor mea, Maiasens, et Bernardus Ysarn, ut si ego obiero
in isto itinere potestatem habeatis distribu[ere ...] rebus meum.
In primis dimito ad domum Sancti Petri cenobii Gallicantu
ipsa condamina quod habeo et teneo in plano de Moled, post

ob[itum] uxor mea sine blandimento ullius homini uel femine. Et
ad uxor mea et ad fillo meo, Alaman, dimitto ipso manso de Moled
ubi Uiues hab[itat] et ipsa fexa de Carrera; et post obitum eorum
remaneat iam dicto manso et iam dicta fexa ad domum Sancti
Petri iam dicti solide et quiete. Et ad uxor mea, pre[scripta], et ad
filio meo, prescripto, omne allodium meum quod habeo in Monte
Acuto et boscs et ipsum quod habeo in Moled, exceptus ipsum
quod dimisi Sancti Petri. [Si iam] dicto filio meo, Alaman, obierit
in isto itinere statim supra dictum allodium de Monte Acuto et de
Moled, excepto ipsum quod superius dimisi Sancti Petri, ue[niat]
in potestate de Sancta Maria sedis Gerunda, ad ipsa canonica, et
de Sancto Felice, ad ipsa canonica, et de Sancto Petro cenobio,
ad ipsa opera post ob[itum] de iam dicta uxor mea. ...
Et ipsas meas domos et sacrarios et curtilios que in sacraria
habeo de Sancti Pauli de Serriano et ipsas meas mansions et sa-
crarios et curtilios, cum exi[is et] regressis earum, que habeo apud
sacraria de Sancti Iuliani de Rama, dimito ad uxor mea et ad filio
meo Alaman; et post obitum eorum ad Sancti Petri iam dicti. ...
[Et] de ista parte superius scripta exeat primitus mula de
Sancti Petri cenobii que illi debeo. Alioqui remanserit ad opera
de Sancti Petri cenobii. ...
Et filio meo, Alama[no], et uxor mea dimito in potestate
Dei et Sancti Sepulcri et Sancte Marie et Sancti Petri et de meos
homines et de meos parentes et de seniores m[eos] et de illis qui
uoluerint eos bene minaret. ...
64
1087, març, 11
Adveració. Damunt l’altar de Santa Anastàsia de la seu de Girona,
Ermessenda, vescomtessa de Cardona, i Guillem, levita, juren que
van ser presents quan Ramon Folc, vescomte de Cardona, va dic-
tar testament abans de marxar amb la host del comte de Barce-
lona, pel qual prengué com a marmessors Eribald Bonfill, Bernat
Amat, Miró Guillem, Bernat Ermengol, Ramon Ramon de Santa
Coloma i Ramon Amat. Efectuà nombroses deixes pietoses a es-
glésies i monestirs dels bisbats d’Osona, Barcelona i Girona, entre
els quals hi ha el monestir de Sant Pere de Galligants.
Pergamí original (398 × 449 mm): ACB, pergamí 4-17-102.

A
B
Còpia de 1201: ABEV, Capítol de Vic, pergamins, vol. 13, núm. 55. Mutilat en
la crema de 1936.
a DCV-2, núm. 1519, ex B.
b* DACB, núm. 1475, ex A.
c* CDSPC, núm. 298, ex B.
Regest: Moncada, Episcopologio..., vol. 1, p. 340-341.
... Precepit etiam de pane et vino quod habebat in comitatu

Gerundensi, de sua medietate tres porciones fieri et iussit unam
dari cannonice Sancte Marie Iherunde, aliam vero can<o>nice
Sancti Felicis dimisit, tertiam vero monachi Sancti Petri Galiicantu
dari iussit. ...
65
1088, febrer, 16
Donació. Adalens dóna al monestir de Sant Pere de Galligants un mas
que té en alou al comtat de Girona, a la parròquia de Santa Àgata
(de Montnegre), al lloc dit sa Canal, amb la condició que ella el
tingui mentre visqui i faci un cens anual de mitja quartera d’ordi
a la mesura d’Anyells.
Pergamí original (170 × 121 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga-
A*
mí núm. 8.
Regest: Calzada, Sant Pere..., p. 51.
In nomine Domini. Ego Adalens placuit animo meo et placet

nullo cogentis [con...] neque suadenti ingenio, sed propria mihi
hoc bona elegit uoluntas ut cartam donac[ionis faciam] sicuti
et facio ad Sancti Petri cenobio Gallicantu de uno manso alodii
mei quod [habeo in co]mitatu Ierundense, in parroechia Sancte
Agathe in locum que uocant ad ipsa Kan[ale], quod uenit mihi
per uirum meum Geribert qui fuit condam uel per comparatione.
Et afrontat iste [alodio] de parte orientis [in ipso rio] de Libra
uel in ipso qui exiit subtus aecclesia Sancte Agathe, de meridie
in ipso rio qui [procedit de pu]go de Duran et in ipso manso de
Cardonedes, de occiduo in ipsos uineals de Lor[ena et in terra]
de Sancti Petri uel suos eredes, de parte uero circi similiter in
terra Sancti Petri uel suos eredes uel in ecclesia Sancte Agathe.
Quantum iste quatuor afrontaciones ambuint uel includunt, per
hanc scrip[turam] mee donationis propter remedium nime mee et
uiri mei iamdicti dono et trado [de meo iure in] potestate Sancti
Petri quantum ibi abeo uel habere debeo per qualescumque uoces
ad proprium al[odium, in tali] conuentu ut ego iamdicta Adalens
teneam eum de mea uita et donem censum per unumquemque
[annum] mediam quarteriam de ordeo ad mensura de Agnells.
Post mortem uero meam, libere ac s[ecure nec]non et quiete
absque ullius inquietudine remaneat ad Sanctum Petrum sicut
superius [resonat].
Acta est hec karta ·xii· kalendas marcii, anno ·xx·viii· regni
Philippi regis.
Sig+num ego Adalens qui hac karta fieri iussi, de manu pro-
pria firmaui et subfixis testibus firmare rogaui. Sig+num Guillelmi
Gitard. Sig+num Bertrann. Sig+num Petri Martini.
+ Bernardus, monachus, qui hanc karta rogatus scripsi, cum
literas fusas in secunda linea, sub die et [notato iure].
66
1088, març, 5
Venda. Els germans Pere i Guillem Llobató i les seves mullers, Domini-
ca i Blancúcia, venen a Pere Arnal i Ermessenda una vinya situa-
da a Aspirà, al lloc d’Escubier, que afronta amb una terra de Sant
Pere de Galligants, per 10 sous de plata.
A Pergamí original (140 × 240 mm): ADG, Almoina, Girona sense subratllar,
pergamí núm. 126.
a* CDSG, núm. 406.
... Est nominata uinea in Aspirano, in loco uocato Escubiier.

Aduenit nobis per comparationem et parentum ac per decimum.
Affrontat autem a parte oriente in uinea de uobis predictis Petro
et Ermesindi, de meridie in torrent et Iache, ebrei, de occiduo in
alodio Samuelis, ebrei, de uero circi in terra Sancti Petri Galli-
cantus et suos heredes. ...
67
1088, maig, 7
Empenyorament. Guillem Seniofred i els seus fills Pere Guillem, Ale-
many i Ermessenda, empenyoren a Berenguer Guillem i al seu
germà Bernat la seva heretat que tenen al comtat de Girona i a

la parròquia de Sant Andreu de Sobre-roca, a canvi de 5 sous de
plata i 3 d’argent, que prometen pagar al cap de cinc anys, per la
festa de Sant Miquel.
A* Pergamí original (360 × 88 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga-
mí núm. 31. Al dors: “31 St. Andreu Sobrerroca”.
[In] nomine Domini ego Gillelmus Seniofredi et filiis meis,

idest Petro Gillelmi et Alaman et Ermesens, pignoratores su-
mus uobis Berengarius Gillelmi et Bernardi, fratri tuo. Per hanc
scripturam pignoracionis nostre pignoramus [uobis] manso cum
omni hereditate nostra quod nos habemus et tenemus in comi-
tatu Gerundensi uel intus parrohechie Sancti Andree de Subt[us]
Rocca. Aduenit ad me predictus Gillelmus iam dicto manso, cum
omnibus ad se pertinentibus, cum [omnia] genera arborum qui
ibidem sunt1 per uxor mea Garsens, que fuit condam, et ad nos
Petrus et Alaman et Ermesens per ienitrici nostra iam dicta. Qui
affrontat de oriente in ipsa Rocca qui est super Sancti Martini, de
meridie in terra de Sancta Ma[ria] de Fenestris uel [in] ipsa Coma,
de occiduo in ipsa fonte de Uillaron, de circio in ipsa Fredera.
Quantum infra iste ·iiiior· affrontaciones includunt quod habemus
uel habere debemus totum ab integrum, cum exiis et regressiis
suis, sic pignoramus uobis propter quinque solidos de plata et
tribus argenteis, tali tenore pignoramus uobis predicta terra ut si
de ista festa Sancti Mikahelis que uentura est ad alias ·ve· adue-
nientes non habuerimus uobis prescriptam plati [...],2 tunc in antea
habeatis licentiam uindere et alienare ista terra iam dicta atque
omnia facere quod uolueritis. Et insuper de nostro iure in uestro
tradimus dominio et potestate ad omnia facere quod uelitis. Quod
si nos pignoratores aut alius homo uel fémina qui contra hanc
scripturam pignorationis uenerit ad inrumpendum, non hoc ualeat
uindicare quod requirit sed componat prephata omnia in triplo et
insuper hec pignoratio firma permaneat [...]3 et omnique tempore.
Que est acta nonas mai, anno ·xxo·viiio· regni Philippi regis.
Sig+num Gillelmus. Sig+num Petrus. Sig+num Alaman.
Sig+num Ermesens, nos in unum qui ista pignoratio fieri iussimus
et testibus firmarique rogauimus. Sig+num Raimundus Gillelmi.
Sig+num Bernardus Secantis. Sig+num Petro Martini.
SSS. Petrus, presbiter, qui hanc scripturam pignorationis
rogatus scripsi, cum litteris [supra]positis et dampnatis, sub die
annoque prefixo.
1. et ad nos Pet, cancel·lat. 2. Il·legible a causa del cosit del pergamí.

3. Il·legible a causa del cosit del pergamí.
68
1089, gener, 31
Adveració. Ramon Giscafred i Guillem Amalric juren sobre l’altar de
Sant Vicenç màrtir de l’església situada al lloc de Vilalba, al Vallès,
dins el comtat de Barcelona, haver estat testimonis quan la difun-
ta Trudgarda va dictar testament. Va nomenar marmessors Ale-
many de Llana, Pere Ermengol i Folc Guifré i va repartir els seus
béns mobles i alous, situats al Vallès, entre els seus fills. També
va disposar moltes deixes en numerari per a esglésies i monestirs,
entre els quals el de Sant Pere de Galligants.
B Còpia del segle xiii: ACB, Libri Antiquitatum, vol. III, núm. 172, f. 61b-62c.
a* DACB, núm. 1498.
... Et dimisit ad Sancte Marie sede Gerundensi mancusos ·iiii·

pro anima sua. Et dimisit ad Sancte Felicis Gerugensi similiter.
Et dimisit ad Sancte Petri cenobio Gallicancio similiter pro anima
sua. Et dimisit ad Sancte Petri cenobio Rodas similiter. ...
69
1089, desembre, 28
Testament. Adelaida dicta testament, pel qual designa marmessors
el seu marit Dalmau, el seu parent Berenguer i Gaufred, abat de
Sant Pere. Ordena ser enterrada al cenobi de Sant Pere de Galli-
gants i disposa d’alous situats a Maçanet, Sant Feliu, Pals i Santa
Cristina d’Aro.
A Pergamí original (267 × 166 mm): ACB, pergamí 1-4-303.
a* DACB, núm. 1513.
In nomine Domini. Ego Adaledis, iacens in lectulo nimia

egritudine detenta, timens diem mortis atque examen iusti iudicis,
propterea volo facere securi[tate] de omnes res meas, tam mobiles
quam immobiles, quas visa sum habere in pre[sen]ti, ut si obiero
de hac egritudine, istum habeat firmitatem in omnibus. Et volo ut
sint helemosinarii mei Dalmatius, vir meus, et Berengarius, cog-
natus meus, atque Gauzfredus, abas Sancti Petri, et ipsi habeant

potestatem ad distribuere omnes res meas in sanctis Dei ecclesiis,
in pauperibus et in omnibus propter Deum et remedium anime
mee, sicut subterius insertum erit.
In [pr]imis ad cenobium Sancti Petri ad Gallicantu, ubi corpus
meum requiescet, dimitto [ip]sum meum mansum de Macaned,
u[bi] Sunier Argemir habitat, cum omnibus suis pertinentiis. Et
[teneat eum] vir meus de vita sua et donet per unum quemque
annum recognitionem pari[bus de ca]pons; post mortem vero
eius, libere et solidus remaneat ad Sanctum Petrum. De mobile
vero, post redditionem debitis de ipsam meam [q]uartam partem,
tertiam partem ad opera Sancti Petri iam dicti. Aliud vero quod
remanserit, dividatur inter Sancta Maria de Ierunda et Sancti
Felicis et Sancta Maria de Filafams et Sancti Martini de Cacta
et per missas. ...
70
1091, desembre, 15
Donació. Ramon Ademar, prevere, Ramon Oliva, prevere, i Arnau Gui-
llem, marmessors de Dispòdia, donen al monestir de Sant Pere
de Galligants un mas i terra, situada al comtat de Girona, a la
parròquia de Sant Medir, en el lloc anomenat Abadia, a la vila
Frugell.
In Christi nomine. Ego Raimundus Ademarii, presbiteri, et

Raimundi Oliue, presbiteri, et Arnalli Gillelmi, qui sumus tutores et
elemosinarii de condam Disposie, femine, facimus scriptura dona-
cionis domino Deo et Sancto Petro coenobio Gallicantus, de manso
·i· de terra quam predicta Disposia, femina, dimisit Sancto Petro
iam dicto. Est predicto manso et terra in comitatu Iherundensis,
intra terminos parroechie Sancti Emetherii, que uocant Abbadia,
et in uilla que dicunt Frugello. Que affrontad predicto manso cum
terra in quem sedet a parte oriente in uille que uocat Frugel et
in uia qui pergit ad ecclesiam Sancti Emetherii, de meridie in
terra Sancti Felicis Gerundensis, de occiduo in medio stagno uel
in uia que pergit in omnesque partes, ex circio in alodio de Gi-
llelmi Sesmundi, qui fuit condam, et de Petri Reamballi. Quantum
infra iste ·iiiior· affrontaciones includunt, sic donamus nos iamdicti

elemosinarii per iussionem et laxacionem condam Disposie, femi-
ne, prefato coenobio Sancto Petro, totum ab integrum cum exiis
et regressiis suis, sine blandimento et sine uinculo ullius homini
uel femine supra dicto manso et terra ad omnia facere quod uo-
luerint abitatores prefati coenobii Sancti Petri. Quem nos supra
scripti manumissores de nostro iure in potestatem tradimus iam
dicto manso et terra predicti loci abbatis et eius cohabitatoribus,
qui modo sunt uel qui futuri sunt usque in finem seculi, propter
remedium anime condam Disposie, femine. Quod si nos prefati
manumissores, hunc titulum donacionis irrumpere temptauerimus
non sit nobis licitum, sed predictis abitatoribus iam dicti monasterii
componamus prefatum alodium in triplo cum sua melioracione.
Si autem alius irrumpere temptauerit, similiter componat uobis
iamdicta compositio, et deincebs firma maneat hec donacio.
Acta ·xviii· kalendas ianerii, anno ·xxxo·iio· regni Philippi regis.
Remundi presbiter. Sig+num Arnalli Gillelmi, nos qui hanc
scripturam donacionis fieri iussimus, firmamus et firmare roga-
mus. Sig+num Ollofredus. Sig+num Raimundi Gillelmi. Sig+num
Bernardus Secantis. Sig+num Petrus Raimundi. Sig+num Petrus
Miro. Remundi presbiter.
SSS. Petrus, presbiter et monachus, qui hanc scripturam
donacionis rogatus scripsi sub die annoque prefixo.
71
1092, abril, 19
Venda. Bernat Pere i la seva germana Ermessenda venen a Amat Isarn
i la seva muller Rudlens l’alou format per dues peces que tenen
al lloc anomenat Projecte, dins la parròquia de Santa Cecília de
Montcal, per 6 sous de diners de Girona.
a Marquès, Canet..., núm. 20 (reproducció fotogràfica i traducció catalana).
b* CDSG, núm. 418.
[In] Christi nomine. Ego Bernardus Petri et soror mea, Er-

mesendis, venditores sumus tibi Amato Isarni et uxori tue, Rud-
lens. Per hanc scripturam uenditionis nostre vendimus uobis ipsum
nostrum alodium proprium quod hab<e>mus [uel <habere> deb]e-
mus in comitatu Ierundensi, in parroechia Sancte Cecilie de
Monte Caluo uel in locum quem dicunt Proiectum, scilicet in

duobus locis. Afrontat autem pecia una de parte oriente in terra
de Sancta Maria de Amer, [de m]eridie in terra Arnalli Guadalli,
de occiduo in terra Berengarii Sancii, de circio similiter. Afrontat
autem alia pecia in terra Bernardi Adalberti, de meridie in terra
Sancti Petri Gallicantus, de occiduo in [riuo] qui dicitur Garrab,
de circio in terra <Sancti> Stephani de Balneolis. ...
72
1093, desembre, 29
Definició. Dalmau Giribert reconeix al seu germà Ramon Giribert tots
els alous, feus, heretats i millores rebudes dels pares i dels ger-
mans Pere, Guillem i Ponç Giribert, situats a les parròquies de
Sant Martí de Cassà, Sant Esteve de Caldes i Cagalella. A canvi rep
els feus atorgats per Bernat de Fonolleres i pel monestir de Sant
Feliu de Guíxols, la meitat de l’heretat de Ponç Giribert i un quart
d’un mas i masada a Vilardell, sota el domini de Sant Pere de Ga-
lligants. Dalmau Giribert es compromet a ser home i cavaller fidel
del seu germà Ramon.
B Còpia de 1225 (130 × 310 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí
núm. 528.
a* CDSG, núm. 423.
In Christi nomine. Ego Dalmatius Giriberti euacuator et diffi-

nitor sum tibi Raimundo Giriberti, frater meus. Per hanc scriptu-
ram euacuationis definio atque euacuo tibi omnes alodios et feuos
atque hereditates et meliorationes quas habes et tenes, in comitatu
Gerundensi, intra parroechiarum Sancti Martinii de Catiano et
Sancti Stephani de Calidis siue in Kagalela et in terminio eius
uel in ceteris locis. ... Insuper autem sic dones mihi de tua uita
ipsam quartam partem ex ipso manso et masata de Vilardel, sub
tali conuenientia ut si ego superuixero te solide et libere reuertat
istam quartam partem in potestatem et ius de cenobio Sancti Petri
Gallicantu, ad suum proprium alodium franchum. ...
73
1094, abril, 6
Testament. Berenguer Eldemar dicta testament, pel qual nomena mar-
messors el seu cunyat Ponç Guillem de Palol, la seva muller Er-
mengarda i els seus fills Ramon Berenguer i Guillem Berenguer.
Disposa ser enterrat al monestir de Sant Pere de Galligants i efec-
tua nombroses donacions a esglésies i persones eclesiàstiques.
Deixa a la seva muller i als seus fills i filles drets i béns immobles
situats principalment a la parròquia de Sant Gregori, entre ells el
castell de Tudela.
a* CDSG, núm. 453.
... Primum dimitto meum corpus pro sepeliendi ad cenobio

Sancti Petri Gallicanti, cum solidos ·l· de plata ad penso de ferre
ad opera eius; et ad cannonicam Sancte Marie sedis, solidos ·v·
de plata ad ferrum; et ad Sancti Felicis Gerunde, ad cannonicam
eius, solidos ·v· de plata ad ferrum; et ad Sancti Martini de ipsa
Costa, solidos ·ii· de plata; et ad Sancti Danihelis, solidos ·ii· de
plata; et ad ipsum ospital, sextarios ·i· de ordeo et sextarios ·ii·
de uini et totum ad mensura Gerunde. ...
74
1094, maig, 29
Testament. Ermessenda dicta testament, pel qual nomena marmessors
Balloví Ponç, la seva filla Estefania, Guillem Ramon d’Anyells i
Gilabert Udalard. Disposa nombroses deixes pietoses a esglésies
i monestirs gironins, entre els quals el de Sant Pere de Galligants.
A Pergamí original (192 × 300 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer III,
carpeta 27, pergamí núm. 25.
a* PACB-2, núm. 267.
... Et ad Berengarium Gausberti, capellanum, dimitto peci-

am ·i· terre quam emi de Bernardo Seniofredi, sub tali tenore ut
teneat et possideat eam in vita sua; post obitum suum remaneat
ad Sanctum Petrum Gallicantus. Et ad ipsos clericos Sancti Mar-
tini dimitto sextarios ·ii· ordei et ·iiii· solidos de denariis monete
Gerunde et ·iiii· sextarios vini. ...
75
1094, desembre, 29
Donació. Bernat i la seva muller Ponça donen al monestir de Sant Mi-
quel de Cruïlles l’alou que tenen, per herència de Ponça, al comtat
de Girona, a la parròquia de Sant Julià de Corçà, al vilar Fines-
tres, que consistia en un mas i un clos que afrontaven amb una
terra de Sant Pere (de Galligants).
A Pergamí original (125 × 264 mm): ACA, Monacals, Sant Miquel de Cruïlles,
a* PSMCR, núm. 15.
In nomine Domini. Ego Bernardus et uxor mea Poncia do-

natores sumus ad domum Sancti Micahelis cenobium Crudiliis
alodium nostrum quod nos habemus in comitatu Gerundense in-
fra terminos et parroechia Sancti Iuliani de Quarciano, in uillare
quem uocant Fenestras, et est ipsum alodium mansum unum
cum ipso clauso ubi est fundatus. Et affrontat ipsum mansum a
parte orientis et de circi et de occiduo in terra de predicti Sancti
Micaelis, de meridie in ipsa uia; et in alio loco pecia una de ter-
ra quae affrontat de orient et de circi in terra de predicti Sancti
Micahelis, de meridie et de occiduo in terra de Sancto Petro. ...
76
1096, agost, 31
Adveració. Davant el jutge Bernat Guifred, diversos sacerdots i altres
homes, Arnau Bernat i Gilabert Gausfred juren, damunt l’altar
de Santa Anastàsia de la seu de Girona, que eren presents quan
Dispòsia, senyora del castell de Múnter, va dictar el seu testament,
pel qual va nomenar marmessors els fills Guadall Guadall i Be-
renguer, l’abat Benet, l’arxilevita Ramon Guisad, Bernat Guillem
i Berenguer Seniofred de Camós. Va demanar ser enterrada al ce-
mentiri del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Efectuà nom-
broses deixes pietoses a institucions religioses, entre les quals el
monestir de Sant Pere de Galligants. Va repartir els seus béns entre
els fills, els parents i els amics.
B Còpia de 1121 (340 × 670 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer III, car-
a PSMCR, núm. 17.
b* PACB-2, núm. 291.
... Item dimisit ad Sancte Marie sedis Gerunde ipsum suum

alodium quod habebat in parroechia Sancti Petri de Iuiano ad
ipsa canonica. Ad Sancti Petri Gallicantum dimisit ipsam heredi-
tatem terciam partem de ipsum suum alodium quod habebat in
Armentaria de Sancto Gregorio, ut teneat eum Guadallus, filius
suus, dum uiuit et post obitum suum fiat proprium Sancti Petri...
Et dimisit ad iam dicta Sancta Eulalia ·vii· solidos et alia
Sancta Eulalia ·iiii· solidos denariorum Bisulduni; ad Sancti Stepha-
ni de Surds, ·iiii· solidos; ad Sancti Petri Gallicantu, ·ii· uncias in
rem ualente; ad Sancti Stephani de Montar, alias ·ii·. ...
Et dimisit in Ioannet et in Macolem ad Sancti Petri Galli-
cantu ipsas suas hereditates quas ibi habebat per suum alodium.
Ad Guillelmum Fels dimisit quarterias ·iii· de forment et emina
·i· de ordei; ad Benedictus, abbas, ·i· gaudenga et feltre cum suo
lane et plumas [de brosde]. ...
Et suas pelles grisas dimisit eam ad Berengario Seniofredi et
uendisset eas; et de ipso precio quod prehenderit de eas uixisset
inde in suo loco pro anima sua usque peruenisset ante altare
Sancti Petri [apostolis] et reddisset de ipsum precium mediam
libram platee predictum Sanctum Petrum et ·xxx· missas. Et sua
pellicia uero dimisit eam ad Guilam, uxor Guadaldi, et fecisset
utilitate facere de ipsas pro anima sua. ...
77
1097, octubre, 3
Adveració. Mitjançant el jurament damunt un altar, es confirma que
Guillem Bernat de Cartellà, fill de Galceran, va dictar testament
al prevere Guillem, que actuava com a escrivà. Va disposar ésser
enterrat al capítol de Sant Pere de Galligants, de Girona.
Regest: AHCB, Llibre de la casa de Cartellà.
Notícia: Alós, “La casa...”, p. 389; DB, núm. 112.
78
1101, maig, 15
Establiment. Gaufred, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a
Pere Gausbert un mas situat a la Rovira, a la parròquia de Sant
Quirze de Campllong, on viu Guillem Baró, i un altre mas situat

al vilar de Perles, a la parròquia de Sant Martí de Cassà, a cens
d’un parell de capons anuals i perpètuament.
Ego Gaucefredus, gratia Dei abbas Sancti Petri cenobii Gal-

licantus, cum cuncta <congregacione> mihi comissa, dono tibi
Petro Gaucberti ipsum mansum, cum omnibus ad se pertinentibus,
que Sanctus Petrus abet intra terminos parroechie Sancti Cirici de
Campolongo, in loco que uocant ad ipsa Ruuira, ubi Guillelmus
Baroni habitat. Item dono tibi ipsum mansum, cum omnibus ad
se pertinentibus, quod tu dedisti Sancto Petro cenobio Gallicantus
per scriptura donacionis in parroechia Sancti Martini de Kaciano,
in uillare que uocant Perles, ea condicione ut teneas et possideas
ipsos ambobus predictos mansos cunctis diebus uite tue et dones
prefati cenobii par ·i· kapons per unumquemque annum pro cen-
so. Ad obitum tuum, statim reuertatur ec omnia superius scripta
ad prefati cenobii uel abitatoribus eius ad quodcumque uoluerit
faciendum sine ulla reclamacione.
Actum idus mai, anno ·xli· regni Philippi, regis.1
1. Falten les signatures i la rúbrica de l’escrivà.
79
1102, juliol, 20
Definició. Després d’un plet resolt a instàncies de Gausfred, abat de
Sant Pere de Galligants, dels seus monjos i de molts nobles se-
nyors, Arnau Guillem, batlle, defineix a Guillem Engilbert que ni
ell ni cap altre batlle dels senyors de Finestres imposarà serveis i
forces a l’alou d’aquest segon tal com passava amb l’alou que ha-
via estat de Guillem Ermenard.
mí núm. 32. Deteriorat dels marges i amb forats al centre.
[...] quam ego Arnallus Gillelmi, ba[iulus ...] quibusdam mali

uolis hom[inibus ...] Gillelmi Engilberti de Super Rocha [...] ibi
nabere aliam baiuliam et alia seru[icia ...] peter illa que generaliter
abet in omni alodio et in pertinentibus ad eum, quod fuit Gillelmi
Ermenardi et heredum suorum. Super quibus congregato magno
placito in qui interfuit domnus Gaucefredus, Dei gratia cenobium
Sancti Petri Gallicantus abbas, et m[o]nacis eius atque non nulli

alii nobiles uirii preualere minime potui neque ibi per iusticiam
quicquam obtinere preter illud quod dominus de Fenestris haber
solitus est in iamdicto alodio Gillelmi Ermenardi. Ad ultimum uero
irrefragabili ueritate i[n] generali placito inuentum est alodium illud
Gillelmi Engilberti et heredum su[um ...], volens illud excludere
a baiulia et seruicio illius alodio quod fuit [Gillelmi Ermen]ardi
semper fuisse et esse debere de baiulia et serui[cio] que dominus
de Fenestris habere solitus est in omni alodio quod fuit Gillelmi
Ermenardi iamdicti et heredum suorum. Qua propter dictante
iusticia facio scripturam securitati difinicionis et euacuacionis Deo
et iamdicto abbati Gallicantus cenobii et monac[h]is eius atque
successoribus eorum, quod ab hodierno die et deincebs neque
mihi neque alicui baiulorum de Fenestris aut cuiusquam persone
sit licit[a] specialiter habere uel exquirere aliquam baiuliam ad
donacionem uel seruicia uel aliqu[os] acaptes aut forcias facere in
alodio Gillelmi Engilberti et heredum suorum et in [per]tinentibus
ad eum [pre]ter illa que baiulus de Fenestris generaliter abere
exquirere [...] est in omni alodio quod fuit Gillelmi Ermenardi et
her[edes] suorum.
Actum est hoc ·xiii· kalendas augusti, anno ·xl·iii· regni Phi-
lippi regis, in presentia dom[i]ni Gaucefredi, iamdicti abatis, uel
monachis eius, et Erimballi Otonis et Berengarii Petri et Raimundi
Gillelmi et Mironi Gillelmi, fratres, et Arnallus, presbiter.
Sig+num Arnalli Gillelmi, qui hanc scripturam securitatis difi-
nicionis et euacuacionis fieri iussi, firmaui et testes firmari rogaui.
Sig+num Sicarde. Sig+num Berenger Pere. Sig+num B[erengarii
...]. Sig+num Petri Raimundi.
SSS. Umbertus, levita et monachus, qui hanc scripturam
securitatis, difinicio[nis et] euacuacionis rogatus scripsi sub die
et anno quo su[pra].
80
1102, juny, 9
Testament. Gausfred Bastó dicta testament, pel qual pren per marmes-
sors la seva esposa Adalgarda, els seus fills Berenguer i Guillem
Gausfred i Bonfill Guillem. Elegeix sepultura al monestir de Santa
Maria de Cervià. Deixa els seus castells de Cervià, Púbol i Mont-
roig als seus fills Berenguer, Guillem i Gausfred. I, entre d’altres

deixes pietoses, llega una lliura de plata a l’obra de Sant Pere de
Galligants.
Pergamí original: BC, Arxiu, pergamí núm. 9721.
A
B
Còpia parcial del segle xviii: BC, Arxiu, manuscrit 729 Sacra Cathaloniae anti-
quitatis Monumenta, de Jaume Pasqual, vol. 3, f. 303.
a* Bellver; To, “Les fundacions...”, núm. 2, ex A.
Regest: PSMCE, n. 29; ESMV, núm. 272.
... Et dimitto Sancte Marie sedis Gerunde et Sancto Sepulcro

unam libram plate; ad opera [Sancti] Petri Gallicanti, aliam libram. ...
81
1105, maig, 21
Testament. Pere Ramon dicta testament, pel qual deixa a la canòni-
ca de Santa Maria de la seu de Girona l’alou de Perles a Cassà
de la Selva, amb reserva de violari per a Berenguer Ros. També
efectua donacions a Sant Julià de Corçà, a Santa Maria de Vila-
bertran, a Sant Miquel de Cruïlles i a Sant Pere de Galligants, que
obté 10 sous de plata.
A Pergamí original (135 × 319 mm): BC, Arxiu, pergamí núm. 5569.
a* PSMCR, núm. 21.
Regest: ESMV, núm. 285.
... Sancto Felice Gixelensis[is], ipsum alodium de Torns et

quarta ·i· de froment et ·ii· d·ordi; et a Sancto Petro cenobi Galli-
canti, solidos ·x· de plata; et a Sancto Martini, ·ii· solidos plate;
et ad episcopum ipsa mea archa que stat ad ipsa turra. ...
82
1105, juny, 5
Donació. Ermetruit, Pere Ènnec i Arnall Bernat, marmessors del testa-
ment d’Ènnec, donen al monestir de Santa Maria de Cervià una
vinya situada al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Jordi
Desvalls, al lloc dit Guascons del terme de Diana; una altra vinya
a Puigfreser; i una tercera al lloc dit Redundel del terme de Diana,
que afronta amb una terra de Sant Pere (potser de Galligants).
pergamí núm. 386.
a* PSMCE, núm. 30.
... Et similiter donamus alia terra ad iamdictum locum Sanc-

te Marie, in locum que dicunt Redundel vel in terminio Atiliana,
quod affrontat de orientis [... in] terra de feu de Ramun Adalbert,
de meridie in terra Petro Oliba et de feu de supradicti Ramundi,
de occiduo in terra Sancti Petri, de circi in terra Sancti Felicis. ...
83
1106, maig, 10
Testament. Ramon Guillem, sagristà de la seu de Girona, dicta testa-
ment, pel qual elegeix marmessors Pere, cabiscol, Berenguer Dal-
mau, Guillem Ramon i Pere Guillem, germans seus. Deixa a la
canònica de la seu de Girona l’alou que posseeix a les Fonts, amb
l’església i les seves terres. A Sant Pere de Galligants li dóna l’alou
que va comprar a Llambilles. Efectua deixes a d’altres esglésies i
persones eclesiàstiques.
A* Pergamí original (247 × 420 mm): ACG, pergamí núm. 140. Al dors: “Pl. 10. N.
5”.
... Dimitto namque cenobio Sancti Petri Gallicantus ipsum

meum alodium quod compara[ui] in Lambiles cum fratre meo
[... uidel]icet meam partem, tali tenore ut Berengarius, nutritus
meus, et posteritas eius teneat illud ad pagesiam et sit inde fidelis
Sancto Petro. ...
84
1106, desembre, 11
Testament. Guillem Ramon dicta el seu testament, pel qual nomena
marmessors Ponç Guillem, Adebrand Gausfred i Sunyer Oldrig.
Deixa a la seu de Girona un alou situat a la parròquia de Santa
Pellaia, al lloc dit Cardoneda, i un altre, situat a les Cardonedes,
però a la part de Santa Àgata, al monestir de Sant Pere de Ga-
lligants per tal que el tingui el seu fill Gausfred. Deixa a altres
esglésies i a familiars seus altres alous i drets situats al terme de
Campllong, Cassà de la Selva, Salitja i Aiguaviva.
A* Pergamí original (155 × 220 mm): ACG, pergamí núm. 143. Al dors: “n. 10”.
... In primis dimitto ad Sancta Maria sedis Gerunda ipsum meum

alodium que ego habeo in parroechie Sancte Pelagie, in locum que
uocant Cardoneda. Ad Sancti Petri cenobii Gallicantu dimitto ipsum
alodium que habeo in alias Cardonedas a parte Sancta Agatha, tali
modo ut teneat Gaucifredus, filii mei, in [...] ad illorum seruicio.
Ad Sancti Cirici dimitto fexa ·i· de terra ad suo lumen iuxta strada
qui per<git> ad Ierunda; et ad [...] dicti Sancti Cirici, solidos ·iii· de
[plata]; et ad clericis eiusdem locis, solidos ·ii· de plata. ...
85
1107, agost, 28. Girona

Adveració. Davant del cabiscol i jutge Pere i en presència de diversos
sacerdots i laics, Arnau Gignet i Guillem Gaubert juren, damunt
l’altar de Sant Briç de l’església de Sant Martí Sacosta, que eren
presents quan Ermengarda va dictar testament, pel qual va nome-
nar marmessors el seu marit Ramon Alemany, el seu fill, Pere Gui-
llem, i l’esmentat Arnau Gignet. Va elegir sepultura a Sant Feliu
de Girona i va efectuar donatius a les diverses esglésies gironines,
entre les quals hi ha la del monestir de Sant Pere de Galligants. Al
seu fill Bernat, li va deixar dos masos situats a Palafrugell i Peral-
ta, i a l’església de Taialà el clos d’Isarn Besadones.
Pergamí original (310 × 240 mm): ADG, Mitra, calaix 24, pergamí núm. 99. Al
A*
dors: “Calaix 24, núm. 99, 5 vna.”
Regest: PM, n. 25.
... Primum dimito Sancto Felici martiri Gerunde, ubi corpus

suum iussit sepeliri, mulam ·i·, ita ut cannonica eiusdem loci habeat
inde terciam partem et alie due sint ad opera ipsius domus claustri.
Et dimisit cannonice Sancte Marie solidos duos plate et alios duos ad
opera sepulcri eiusdem loci; et ad opera cenobii Sancti Petri, solidos
·x· plate; et ad Sanctum Martinum de ipsa Costa, solidum ·i· plate. ...
86
1109, agost, 21
Testament. Ramon Sendred dicta testament, pel qual nomena mar-
messors la seva muller Maiasendis i Ramon Franch. Ordena ser
enterrat a la canònica de Sant Martí Sacosta, a la qual deixa unes

feixes que té prop del mas de Sant Pere de Galligants.
ta, f. 36.
a* CSMS, n. 20.
... Primum concedo corpus meum ut sepeliatur in cimiterio

sancti Martini. Ad eandem ecclesiam et chanonicham Sancti Mar-
tini dimitto duas fexias mei proprii alodii, unam iuxta mansum
Sancti Petri Gallicantus et aliam ad Closel in plano, quas dudum
comparaui. ... Ad filium meum Berengarium dimitto ipsa casa
mea ubi habitat Donusci que habet et tenet per me ut habeat per
Sanctum Petri Gallicantus. ...

87
1110, agost, 7
Testament. Bernat (Humbert), bisbe de Girona, que vol emprendre el
camí cap a Jerusalem, dicta testament, pel qual nomena marmes-
sors Ramon, abat de Sant Feliu de Girona, Ramon Gaufred, arxi-
levita, Pere, sagristà, Berenguer, arxilevita, i Ponç Odó. Llega a la
canònica de la seu la quarta part de l’església de Pineda i la meitat
del castell de Lloret. Fa donacions a diverses esglésies i monestirs,
entre els quals el de Sant Pere de Galligants.
Pergamí original (331 × 216 mm): ACG, pergamí n. 148. Al dors: “Pabordia de
A
Novembre, plech 1, núm. 9”.
B Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 154r-v.
a VL, vol. 13, núm. 29, p. 269-271.
b* CRV, núm. 4, ex B.
Regest: ACG, Pabordia de Novembre, Repertorium instrumentorum prepositure No-
vembris sedis Gerunde, f. 18v-19r, núm. 9.
... Ad Gaucefredum, nepotem meum, dimitto ipsum castrum

de Calela, cum alodio Orti Saviniani et Montis Sanoti et Fontis
Rotundi et cum duobus mansis in Monte Calvo sine cum alodio de
Cantalobs et alodio de Garsoues. Ad Sanctum Petrum Gallicantus
dimitto ipsum alodium de Vilar. Dimitto namque ad Guillelmum
Umberti, Nepotem meum, ipsum alodium de Materon et de Valle
Moccosa et de Caseles cum ipsa ruira, ...
88
1112, maig, 29
Donació. Pere Seniofred i la seva muller Adelaida donen a la sagristia
de la seu de Santa Maria de Girona l’alou que tenen al comtat de
Girona, a la parròquia de Sant Cristòfor de Llambilles, que afron-
ta amb un alou de Sant Pere (de Galligants).
B* Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 20v-21r.
<I>n nomine <Domini> ego Petrus Soniofredi, cum uxore mea

Adalaide, hac scriptura indice donamus domino Deo et ecclesie
Sancte Marie sedis Gerunde et ipsius sacristie, solide et libere, et
absque ulla reservatione ipsum nostrum alodium quod habemus
et tenemus in comitatu Gerundensi, scilicet in parrochia Sancti
Christofori de Lambillis. Affrontat autem predictum alodium ab
oriente in alodio Sancte Marie, de meridie in alodio Sancti Petri,
ab occiduo in alodio Bernardi Iohanis et de heredibus suis, et de
circio similiter. ...
89
1113, juny, 27
Adveració. Davant de Pere, sagristà i jutge, i diversos sacerdots i cler-
gues, els sacerdots Julià i Pere juren, a l’altar de Santa Anastàsia
de la seu de Girona, que van ser presents quan Ramon Guadall va
dictar testament, pel qual nomenà marmessors el sagristà Ramon,
el prior Bernat i el claver Pere. Va deixar diversos béns a la seu de
Santa Maria de Girona, al monestir de Sant Pere de Casserres i
a moltes altres esglésies i monestirs, entre ells el de Sant Pere de
Galligants.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 197b-199a.
a* CCBG, núm. 211.
... Et dimitto iam dicte canonice sedis Gerunde ·x· solidos

plate quos Raimundus, sacrista, habet. Et dimitto Sancto Petro
Gallicantus ·iiii· solidos plate, quos mihi debat Guillelmus Stephani,
de Sancta Eugenia; et Sancto Felici, solidos ·iii· plate de ipsis ·iiii·
quos mihi debat Bernardus Adroarii; et Sancto Martini, solidos ·ii·
plate quos mihi debat Arnallus Bernardi, de ipso Arinio; et Sancto
Danieli, solidos ·ii· plate de ipsis ·iii· quos mihi debat Bernardus
Arnusti; et Raimundo Mironi, sacriste, solidos ·viii· plate, quos
ipsemet habet; ...
90
1115, febrer, 22
Donació. Guilla i els seus fills Pere i Carbonell donen a Ademar, la seva
muller Guillema i els seus fills el mas que va ser d’Arnau Alomar,
situat al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Esteve de Tor-
dera i al lloc dit Vilar, a canvi de 4 sous de diners, de la meitat dels
esplets i d’un cens anual. El mas afronta amb un alou de Sant
Pere de Galligants.
A Pergamí original (280 × 90 mm): ADS, pergamí núm. 3631.
a* DADS, núm. 128.
In [Christi nomine]. Ego Guila et filiis meis, [Petrus] et Car-

bonellus, dona[tores sumus tibi] Ademar et ad uxor tua, Guila, et
filiis tuis et ad filies. Per huius scripturam donamus vobis ipsum
mansum quod nos abemus in ipso Vilar, qui fuit de Arnallo Ad-
lumar. Est autem ipsum mansum in comitatu Girundensi, in par-
rohechia Sancti Stephani Tordaria, in loco vocitatu Vilar. Advenit
ad nos iam dictum mansum per comparacione et per filiolaticum.
Affrontat iam dictum mansum a parte orientis in alodio Sancti
Petri Gallicantu et de Oto, a meridie et ab occiduo similiter, a
parte circi in Coma Crosa. ...

91
(Document fals)
1117, gener, 20
Donació. Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, dóna al seu ger-
mà Berenguer, abat de la Grassa, el monestir de Sant Pere de Ga-
lligants, aixecat a prop dels murs de Girona, amb totes les seves
dependències. La donació, provocada pel relaxament disciplinari
dels monjos, esdevinguts seculars, i aprovada pel bisbe i pels cler-
gues de l’església de Girona, comporta que el monestir gironí que-
di sotmès a l’obediència de l’abadia de la Grassa.
A’ Pergamí pseudooriginal (251 × 387 mm): ADA, H 25, pergamí núm. 10.
B BNF, Col·lecció Doat, vol. 66, f. 221r-222r, ex A’.
a MH, n. 359, ex A’.
b Mahul, Cartulaire..., vol. 2, p. 244 (extrets).
c ES, vol. 43, núm. 38a, ex A’.
d* RCALG-1, núm. 199, ex A’.
e RCALG-2, núm. 2.
Notícia: AHN, Clero Secular y Regular, lligall 1147 Resumen de las noticias...; VL,
vol. 14, p. 147; Blanch, Gerona..., p. 113-114; NH, vol. 14, p. 293 i vol. 17,
p. 298; Zaragoza, “Notícies...”, p. 203-204.
In nomine sancte et individue Trinitatis. Ego Raimundus Be-

rengerii, gratia Dei comes Barchinonensi, propter remedium anime
mee et patris mei et matris mee et omnium parentum meorum,
dono domino Deo et Sancte Marie monasterii Crassae et domno
Berengario, abbati, fratri meo, et successoribus eius et omnibus
monachis ipsius loci, tam presentibus quam futuris, quoddam mo-
nasterium quod vocatur Sancti Petri de Gallicant, quod est situm
prope muros civitatis Gerunde, cum omnibus pertinenciis suis, tali
videlicet tenore ut ipse abbas Sancte Marie Crasse et successores
eius abbatem ibi et monachos mittat, qui ordinem ibi secundum
regulam Sancti Benedicti tenere faciat et ipse abbas supradicti loci
Sancti Petri sit sub [iure et dominatione abba]tis Sancte Marie
Crasse, ita ut ipse abbas Sancti Petri sub[iectionem et] obedientiam
abbatis Sancte Marie Crasse promittat et ipse abbas Crassensis,
sicut [superius] dictum est, abbatem et monachos ibi mittat de
congregatione Sancte Marie Crasse. Inde autem hoc facio [quia]
supradictus locus Sancti Petri hactenus a secularibus monachis
valde dissipatus est, [quia] etiam omni bona ipsius domus interiora
et exteriora tanquam negle[xerunt] et, nullam religionis regulam
observantes, male tractaverunt. Et ut fideliter emendetur et regula-
riter instituatur, sicut supradictum est, dono et laudo supradictum
monasterium domino Deo et Sancte Marie Crasse et abbati et
monachis et successoribus eorum in perpetuum. Et hoc facio cum
consilio bonorum meorum hominum, Geraldi Poncii, vicecomitis
Gerundensis, et Raiambaldi de Basela et Guillelmi Gaufredi de
Cerviano et Berengerii Bernardi, senescalc de Barchinona.
Facta karta vel scriptura concessionis et donacionis necnon
et confirmacionis ·xiiio· kalendas februarii, anno ab Incarnacione
Domini ·mo·cxviio·, regnante Lodovico rege.
S+ Raimundi, comiti Barchinonensis. Sig+num Raimundi
Berengerii et Berengerii et [Bernardi, fili]orum eius. Sig+num
Dulcie, comitisse, uxoris eius. Signum Geraldi Poncii, vicecomitis
Gerundensis. Sig+num Raiambaldi de Basela. Sig+num Guillelmi

Gaufredi de Cerviano. Sig+num Berengarii Bernardi, senescalc de
Barchinona. Sig+num Raimundi Arnalli de Ueltregano. Sig+num
Iohannis Salomonis, capellanus comitis.
+ Salomonis, capellani et iudex.
Hactum est hoc in civitate Gerunda, in claustra canonicorum
Sancte Marie, cum consilio et consensu domni Berengerii, eiusdem
sedis episcopi et omnium clericorum eius, nullo contradicente vel
re[clamante].
S+ Raimundi, comes.
Arnallus, monachus, scripsit die et anno quo supra +.
92
[1117 ca.]
Donació. Berenguer (Dalmau), bisbe de Girona, d’acord amb el capítol
de Girona i l’autoritat de Ramon (Berenguer III), comte de Bar-
celona, va donar l’església de Sant Martí de Palafrugell, amb les
esglésies sufragànies i els seus delmes i primícies, al monestir de
Sant Pere de Galligants i al seu abat Berenguer.
[A] Original perdut. Potser es tractaria d’una falsificació relacionada amb el do-
cument anterior, perquè no tenim cap altra constància d’un abat de Sant Pere
de Galligants anomenat Berenguer, que no sigui la de l’abat de la Grassa que
el 1117 va intentar apropiar-se del monestir gironí. La datació de la notícia a
través del bisbe gironí esmentat no és possible perquè la cronologia és massa
extensa: el bisbe Berenguer Dalmau governà Girona entre 1113 i 1146 i Be-
renguer de Llers el succeí entre el 1147 i el 1159. Durant aquests anys només
tenim notícia de l’abat Bernat entre el 1134 i el 1149 i de l’abat Rotllà el 1158.
Notícia: document núm. 229.
... proponuit dictus abbas quod dominus Berengarii, bone

memorie Dei gratia condam Gerundensem episcopum, consensu sui
capituli et etiam auctoritate domini Raymundi, comitis Barchino-
nensis, dedit monasterio Sancti Petri de Gallicantu et Berengario,
eiusdem loci abbati, ecclesiam Sancti Martini de Palafrugello, cum
omnibus ecclesiis suffraganeis eisdem et cum decimis et primiciis
earundem. ...
93
1117, maig, 25
Confirmació. Bernat Ramon, sagristà de Sant Feliu de Girona, confir-
ma a Ramon Mir, clergue de Sant Pere de Galligants, unes cases
situades al burg de Sant Feliu de Girona.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 351a.
a* CCBG, n. 222.
Sit notum cunctis presentibus atque futuris quoniam ego

Bernardus Raimundi, sacrista Sancti Felicis Gerunde cum consilio
Berengarii gratia Dei Gerundensis episcopi et assensu Gerundensium
clericorum laudo atque confirmo tibi Raimunde Miri, clerici Sancti
Petri Gallicantus, omnes domos cum uniuersis ad se pertinentibus
quas habes et tenes in alodio Sancte Marie sedis Gerunde in burgo
Sancti Felicis in comparationibus, scilicet quas Iohannes Raimundi
clericus ibi fecit et in suo testamento tibi dimisit, totum ipsum
senioraticum quod inde aliquo modo exiit, exceptis denariis qui
inde exeunt per censum Gerundensi episcopo. ...
94
1118, juny, 30
Adveració. Davant la presència de Berenguer, cabiscol i jutge, i d’altres
sacerdots i clergues, Guitard Joan i Joan Guerau juren, sobre
l’altar de Santa Anastàsia de la seu de Girona, que eren presents
quan Ramon Miró, sagristà, va dictar el seu testament a les cases
que tenia a l’escala de Santa Maria, pel qual va nomenar marmes-
sors Pere, sagristà i senyor seu, Bernat, sagristà de Sant Feliu, i
Guillem Arnau. Va donar béns mobles, vestits i terres a diverses
persones i va efectuar deixes pietoses a les esglésies gironines, en-
tre les quals hi havia Sant Pere (de Galligants).
B* Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 64v-65v.
... Et dimitto ad Sanctum Felicem solidos plate ·ii·; et ad

Sanctum Petrum, similiter; et ad Sanctum Martinum, solidos ·i·
plate; et ad Sanctum Danielem, similiter; et ad scriptorem meum,
similiter. ...

95
(Document fals)
1118, novembre, 30. Magalona

Butlla. El papa Gelasi (II) pren sota la seva protecció el monestir de la
Grassa, després d’haver trobat al palau del Laterà la prova escrita
que l’emperador Carlemany havia efectuat una donació a Pere i
confirma el conjunt del seu patrimoni, entre el qual hi ha el mo-
nestir de Santa Maria de Riudaura i les esglésies del Sant Sepulcre
de Palera, Sant Esteve de Canelles, Sant Feliu de Llagostera, Sant
Pere de Galligants i Sant Feliu de Guíxols, amb les seves vil·les i
pertinences.
Pergamí pseudooriginal (538 × 771 mm): BNF, col·lecció Baluze, vol. 398,
A’
núm. 3.
B Còpia del segle xiii: BNF, col·lecció Baluze, vol. 380, núm. 38, ex A’.
C Còpia del segle xvi: ADA, H 9, Second Livre Vert, f. 25-44, ex B.
D Còpia parcial del 1677: BNF, lat. 11857 Chronicon seu historia regalis abbatiae
Beatae Mariae de Crassa, de dom Jean Trichaud, f. 559.
E Còpia del 1697: BM, ms. 3388 Synopsis rerum memorabilium Crassensis ...
abbatiae, de dom Étienne Du Laura, f. 76-80.
a HGL, vol. 2, núm. 389.
b Sainte-Marthe, Gallia..., vol. 6, núm. 26, col. 434-436, ex A’ i B.
c Mahul, Cartulaire..., vol. 2, p. 245-247, ex a i b.
d PL, vol. 163, col. 504-507, ex b.
e HGL, vol. 5, núm. 464, ex a.
f ES, vol. 43, núm. 38a, ex A’.
g Marquès; Constans, Navata..., núm. 21.
h* RCALG-1, núm. 203, ex A’.
Regest: NH, vol. 17, p. 298; RCALG-2, núm. 1, acta falsa.
... In Gerundensi episcopatu, monasterium Sancte Marie de

Riudazer, Sancti Sepulcri de Paleira, Sancti Stephani de Canne-
llas, Sancti Felicis de Lagostera, Sancti Petri de Gallicantu, Sancti
Felicis de Geisal, cum villis et pertinenciis earum. ...
96
1118, desembre, 6
Testament. Pere Bernat de Salt, prelat de Sant Martí Sacosta, dicta tes-
tament, pel qual pren per marmessors Pere, abat de Vilabertran,
Berenguer, cabiscol, i Ponç d’Urgell. Fa llegats a la seu de Girona
i altres esglésies gironines, entre les quals el monestir de Sant Pere
de Galligants. Encomana l’església de Sant Martí Sacosta a Vila-
bertran. Ordena llegats al seu germà Ramon Bernat, a diversos

familiars seus i als clergues de Vilabertran que resideixin a Sant
Martí.
B Còpia del segle xviii: BC, Arxiu, manuscrit 729 Sacra Cathaloniae antiquitatis
Monumenta, de Jaume Pasqual, vol. 3, f. 286v-287r.
a* Altés, “El testament...”, núm. 1.
Regest: Calzada, Sant Pere..., p. 52; ESMV, núm. 400.
... Et dimito et meam caldariam majorem cum suis carmas-

cles et insuper totum meum alodium quod habeo in parroquia
Sancti Cucufati de Salt excepta una fexa quam condam dedi
Sancto Petro Gallicantus, et insuper totum censum prepositure. ...
Et dimito Sancto Petro Gallicantus ipsum meum mulum nigrum.
Et dimito Sancto Danielis ipsas meas baccas quas Petrus Geralli
habet in Franciliaco. ...
97
1119, març, 10
Testament. Miró Bofill dicta testament, pel qual pren per marmessors
la seva esposa Ledgarda, Arnau Bofill i Guillem Rodball. Elegeix
sepultura a Sant Pere de Galligants, monestir al qual llega el mas
d’Om i la coromina de Cros; fa llegats a Sant Andreu [d’Estanyol],
a la canònica de Santa Maria, a Sant Feliu de Girona, a Arnau Bo-
fill d’Aiguaviva, nebot seu, a Fulquer, i als nebots Ramon i Arnau.
A Pergamí original (235 × 395 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 1.
a* DSFG, núm. 4.
... Primum dimitto corpus meum ad sepeliendum cenobium

Sancti Petri Gallicantus, cum unum mansum quem habeo ad ip-
sum Ulm, cum omnibus sibi pertinentibus, et condeminam unam
qui est ad ipso Croso, cum omnibus uineis qui ibidem sunt, tali
conditione ut teneat uxor mea dum uixerit et donet per unum-
quenque annum Sancto Petro tascha fideliter; post obitum uero
suum reuertatur in ius et dominium Sancti Petri sine uinculo
ullius hominis uel femine. ...
SSS. Poncius, presbiter et monachus, qui hoc rogatus scripsi,
cum litteris suprapositis, die et anno quo supra.
98
1121, abril, 20
Venda. Guillem Ramon ven al monestir de Sant Pere de Galligants el
mas on viu Arnau Feliu, situat al lloc de Sangosta, [a Cassà de la
Selva], pel preu de 3 morabatins.
In Dei nomine. Ego Gillelmus Raimundi, per presentem

scripturam, uendo domino Deo et Sancto Petro cenobio Gallicantu
illam meam hereditatem quam habeo uel habere debeo, et cum
omnibus ad se pertinentibus, in illum mansum ubi Arnallus Fe-
lix habitat. Est autem hec hereditas in iam dictum mansum, in
locum qui uocatur Soli Gusta. Sicut terminatur et concluduntur
iam dictam hereditatem in prenominato manso et in omnibus ad
se pertinentibus, sic ego Gillelmus, prescriptus, uendo prescripto
cenobio et habitatoribus eius totum ad integrum sine ullo engann
ad quodcumque uoluerint faciendum, extinctis omnibus uocibus et
auctoritatibus meis et omnium successorum meorum. Accipio autem
a prenominato cenobio propter hoc ·iii· morabatini. Si qua uero
persona in crastinum contra hanc uendicionem quoquo modo uenire
presumpserit ad irrumpendum, duplam composicionem persoluat
iamdicti cenobii habitatoribus, hac scriptura firmissime persistente.
Actum est hoc ·xii· kalendas mai, anno ·xiii· Ludouici regis.
Sig+num Gillelmus Raimundi, qui hanc uenditione fieri iussi
firmaui firmarique rogaui. Sig+num Raimundus, clericus. Sig+num
Raimundi, ypodiachonus. Sig+num Petrus, clericus. Sig+num Petrus
de ca.1 Sig+num Petrus Siluani.
SSS. Poncius, subdiachonus et monhacus,2 qui hoc rogatus
scripsi, die et anno quo supra.
1. Sic. 2. Sic.
99
1126, març, 15
Venda. Maria i la seva filla Sicards venen a Santa Maria de Cervià i al
seu prior Joan el seu alou o heretat, consistent en unes feixes de ter-
ra situades als llocs Cascall i Boadella, a la parròquia de Sant
Jordi Desvalls, pel preu de 6 sous de moneda de Girona. Ambdues

feixes afronten amb terres de Sant Pere de Galligants.
A Pergamí original (250 × 95 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, per-
gamí núm. 444.
a* PSMCE, núm. 46.
... Est autem hoc allodium in comitatu Impuritani et in parro-

echia Sancti Georgii de Vallibus. Afrontad autem a parte orientis
fexa de Cascal in terra de fevo Gaucefredo Guillelmi, de meridie
in terra de Vives, de occiduo in alodio Gaucefredi Guillelmi, de
vero circii in terra Sancti Petri Gallicanti. Alia fexa que vocant a
Buadela afrontad a parte orientis in terra Guillelmi Guadalli et de
suis heredibus, de meridie in terra Sicardis et de suis heredibus,
de occiduo in via et in favar, de vero circii in terra Sancti Petri. ...
100
1130, [juliol, 8]
Testament. Ramon Berenguer (III), comte de Barcelona i marquès (de
Provença), dicta testament, pel qual elegeix marmessors Oleguer,
arquebisbe de Tarragona, Berenguer, bisbe de Girona, Ramon,
bisbe d’Osona, i Eimeric, germà seu, Guillem Ramon, senescal,
Berenguer de Queralt, Galzeran de Pinós, Guillem de Cardona,
Ramon Bernat de Guàrdia, Guillem Gausfred de Cervià, Riam-
bau de Basella i Ramon Renard. Disposa ser enterrat al cementiri
del monestir de Santa Maria de Ripoll i disposa diverses deixes a
institucions, esglésies i monestirs d’arreu del Principat, entre els
quals el de Sant Pere de Galligants.
B Còpia de 1204: ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer IV, pergamí núm. 6.
a MH, núm. 381.
b Bofarull, Los condes..., vol. 2, p. 176-182.
c* TCBRCA, núm. 11.
d CDSPC, núm. 426.
... Dimitto eciam Sancte Marie sedis Gerunde omnes cape-

llanias quas habeo in episcopatu Gerundensi solide et libere et
ad ipsius canonicam ipsam ecclesiam de Buada, cum decimis et
primiciis et oblacionibus universis, tali modo ut cum victus in
ipsa canonica quacumque occasione defecerit, prefata ecclesia de
Buada habeant prefat sedis canonici in victum comunem, cum vero
per Dei graciam in ipsa canonica victus more solito abundaverit,
prefate ecclesie de Buada fructus omnes sint ad restauramentum

ipsius ecclesie et altaris Sancte Marie; et Sancto Felice Gerunde
et Sancte Marie sedis, dimitto ipsam vineam que fuit Bernardi
Raimundi, sacriste; cenobio Sancti Petri Gallicantus, ad opera
ipsius ecclesie, dimitto terciam partem Gerundensis monete, ita
ut predicti mei elemosinarii faciant eam mittere in opera ipsius
ecclesie usque habeant ibi missos ·cc· morabetinos; Sancto Daniheli
Puellarum, unum mansum in Calidis; ...
101
1130, agost, 19
Adveració. El bisbe Berenguer i el vescomte de Narbona juren sobre
l’altar de Santa Anastàsia a la catedral de Girona que eren pre-
sents quan el comte Ramon Berenguer (III) dictà testament, pel
qual va elegir marmessors Oleguer, arquebisbe de Tarragona, Be-
renguer, bisbe de Girona, Ramon, bisbe d’Osona, i Eimeric, germà
seu, Guillem Ramon, senescal, Berenguer de Queralt, Galzeran de
Pinós, Guillem de Cardona, Ramon Bernat de Guàrdia, Guillem
Gausfred de Cervià, Riambau de Basella i Ramon Renard. Dispo-
sa ser enterrat al cementiri del monestir de Santa Maria de Ripoll
i diverses deixes a institucions, esglésies i monestirs d’arreu del
Principat, entre els quals el de Sant Pere de Galligants.
B Còpia de 1152: ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer III, pergamí núm. 316.
C Còpia del segle xii: ACA, Cancelleria, Liber Feudorum Maior, f. 485.
a MH, núm. 381.
b LFM, núm. 493, ex C.
c* TCBRCA, núm. 12.
d CDSPC, núm. 427.
Regest: NH, vol. 17, p. 298; DSPM, núm. 28; PSMCR. núm. 24.
Notícia: NH, vol. 14, p. 294; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71.
... Dimitto eciam Sancte Marie sedis Gerunde omnes cape-

llanias quas habebat in episcopatu Gerundensi solide et libere; et
ad ipsius canonicam ipsam ecclesiam de Buada, cum decimis et
primiciis et oblacionibus universis, tali modo ut, cum victus in
ipsa canonica quacumque occasione defecerit, prefata ecclesia de
Buada habeant prefat sedis canonici in victum comunem; cum vero
per Dei graciam in ipsa canonica victus more solito abundaverit,
prefate ecclesie fructus de Buada habeant prefate sedis canonici
in victum comunem; cum vero per Dei graciam in ipsa canonica
victus more solito abundaverit, prefate ecclesie de Buada fructus

omnes sint ad restauramentum ipsius ecclesie et altaris Sancte
Marie. Et Sancto Felici Gerunde et Sancte Marie sedis dimissit
ipsam vineam que fuit Bernardi Raimundi, sacriste. Cenobio Sancti
Petri Gallicantus, ad opera ipsius ecclesie, dimitto terciam partem
Gerundensis monete, ita ut predicti mei elemosinarii faciant eam
mitere in opera ipsius ecclesie usque habeant ibi missos ·cc· mo-
rabetinos; Sancto Danieli Puellarum unum mansum in Calidis; ...
102
1132, març, 10
Testament. Berenguer Guillem dicta testament, pel qual elegeix mar-
messors Bernat, sagristà, Gausfred, arxilevita, Berenguer, cabis-
col, (tots de la seu de Girona), Bernat d’Hostoles i Ponç d’Urgell.
Escull sepultura a la seu de Santa Maria de Girona i efectua di-
versos donatius a esglésies i institucions gironines, entre elles el
monestir de Sant Pere de Galligants.
A* Pergamí original (255 × 570): ACG, pergamí núm. 216. Al dors: “n. 25”.
B Còpia del segle xii (220 × 545 mm): ACG, pergamí núm. 217, ex A. Al dors:
“núm. 37. Plech núm. 1”.
a Marquès, Canet..., núm. 10 (reproducció fotogràfica i traducció catalana).
... Primum dimitto ecclesie Sancte Marie sedis Gerunde cor-

pus meum inibi sepeliendum et dimitto canonice eiusdem sedis
Sancte Marie illos ·iii· mansos quos habeo in Serra Longa, cum
illorum pertinenciis omnibus, et fexam illam terre que est iuxta
uiam qua pergit ad Riurolam uersus meridiem et clausum illum
quem ibi tenet Sanctus Petrus Galligantus cum piro quod ibi
habetur. Et dimitto pro hoc clauso Sancto Petro iamdicto, [per]
emendacionem, omnes illas plantas quas habeo ultra torrentem
de Tornauels ego et homines per me. ...
... Et dimitto ad opera Sancti Petri Gallicantus ·x· solidos
plate; et Sancto Felici, ·v· solidos plate; et Sancto Danieli, ·vi·
solidos plate; et Sancto Martini ·iii· solidos plate; et ad Sanctum
Sepulcrum Iherosolimitanum, ·iii· solidos plate; ad Caualleriam ·iii·;
ad Hospitalem, ·iii·; Sancto Vincencio de Caned, ·iiiior· morabatinos
quos illi debeo et archam ·I· que iuxta lectum meum est ad sa-
cristiam; et Sancto Felici de Cartiliano, ·v· solidos denariorum; et
Sancte Cecilie, similiter; Sancto Laurencio de Adrio, similiter. ...
103
1134, abril, 30
Testament. Guillem Ramon dicta testament, pel qual nomena marmes-
sors Oliver de Llorà, la seva muller Nèvia, el seu fill Ramon i Pere
Ameli i Bru. Elegeix sepultura al cementiri de la seu de Girona.
Efectua deixes pietoses a moltes institucions i persones eclesiàs-
tiques gironines, entre les quals hi ha el monestir de Sant Pere de
Galligants, que també obtindrà, després de l’usdefruit vitalici del
seu fill Guillem, els drets sobre un mas, dues vinyes i dues cases
amb hort. Guillem Ramon disposa de béns situats prop de Girona
i dins de la ciutat.
A Pergamí original (175 × 405 mm): ACG, pergamí núm. 221. Al dors “Canonja.
Plech 9, n. 5”.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 354a-356a.
a* CCBG, núm. 260, ex B.
... Dimitto Sancto Felici marabetinum ·i·; Sancto Petro Galli-

cantus, solidos ·x·; Sancto Nicholao, solidos ·ii·; Sancto Martino,
solidos ·iii·; Sancto Danieli, solidos ·iii·; Sancte Eulalie, solidos ·ii·;
Sancte Susanne, solidos ·ii·; ad ospitium Iherosolimitanum, solidos
·v·; ad Caualeriam, solidos ·v·; ad missas canendas, ·xxiii· solidos;
Petro, scriptori, solidos ·ii·; pro mea sepultura, solidos ·x·. ...
... Dimitto Guilielmo, filio meo, ipsum mansum quem inha-
bitat Guilielmus Cebola, cum sua tencione, et uineam quam tenet
Berengarius Clareta et ipsa casa cum orto quam tenet Guilielmus
Sauaric et ipsa casa cum orto quem tenet Guilielmus Saac; et
uineam meam de Barufa, que est alodium meum, dimitto eidem
Guilielmo tali modo ut habeat eam et teneat omnibus diebus uite
sue et post obitum suum remanet cenobio Sancti Petri Gallicantus. ...
104
1134, agost, 5
Donació. Bernat Guerau i la seva esposa Maria donen a Santa Maria
de Cervià una peça de terra al terme de Raset, a la parròquia de
Sant Genís de Cervià i als termes d’Empúries i Girona, que afron-
tava amb una terra de Sant Pere de Galligants.
pergamí núm. 482.
a* PSMCE, núm. 62.
... Est autem hoc in terminio Impuritani vel in terminio

Gerundensi, et in parrochia Sancti Genesii de Cirviano vel in
terminio Rareti. Affrontat a parte orientis in alveo Ciniane, de
meridie in fevo Guillelmi Rareti, de occiduo in terra Sancti Petri
Gallicanti, de vero circii in strata publica. ...
105
1135, gener, 26
Venda. Pere Rossell i la muller Guillema, amb el consentiment de l’abat
Bernat, de Sant Pere de Galligants, venen als germans Ballví i Pere
Poc, dues peces de vinya que tenen a la parròquia de Sant Ponç de
Fontajau, pel preu de 6 sous de diners gironins.
A* Pergamí original (170 × 135 mm): ACG, pergamí núm. 226.
Sit notum cunctis quam ego Petrus Roselli et uxor mea Gil-
lelma, cum consilio et uoluntate domni Bernardi, abatis, uendimus
uobis Balluino et Petro Pauci, fratres, dues pecias uinee quam ha-
bemus et tenemus ac plantauimus in parrochia Sancti Poncii Fonte
Agelli, subtus ipso Monte. Affrontat autem prefate due uinee ab
oriente et meridie siue occiduo et a circio in alodio Sancti Petri
cenobii Gallicantus. Sicut habentur et continetur prescripte due
peciee uinee, cum terra ubi sunt plantate, cum exiis et regressiis
et omnibus illorum pertinentiis, sic uotiue et potentialiter uotiue et
uobis sine ullo retentu quem ibi non facimus propter ·vi· solidos
denariorum Gerundensium. Et pro hac uendicione accepit domi-
num nostrum abbatem tres solidos. Quod uero de nostro iure in
uestrum tradimus dominium et potestatem extinctis uocibus nostris
et auctoritatibus ad faciendum ibi et inde quicquid uolueritis. Si
quis hanc uindicionem frangere uoluerit, facere non ualeat sed
omnia in triplo componat.
Anno ·xxvii· regni Ludouici regis. Actum est hoc ·viii· kalen-
das febroarii.
Sig+num Petri Roselli. Sig+num Gillelma, qui hanc uindicio-
nem fieri fecimus, firmauimus et firmare rogauimus. Sig+num Rai-
mundi Martini. Sig+num Gillelmi Pistori. Sig+num Petri. Sig+num
Gaucberti. Sig+num Petri Textori.
SSS. Poncius, presbiter, qui hoc rogatus scripsi die et anno
quo supra.
106
1146, juny, 27
Adveració. Davant del jutge Guillem i en presència del prior Arnau i
de diversos sacerdots i laics, Bernat i Joan juren damunt l’altar de
Sant Bartomeu, de l’església de Sant Esteve de Bordils, que van
ser presents quan el difunt Berenguer va dictar testament, pel qual
nomenà marmessors el seu fill Bernat, Vidal, prevere, Bernat Adal-
bert, Joan i Bernat. Féu llegats pietosos a diverses esglésies, entre
elles la de Sant Pere de Galligants. També va deixar diners, bestiar
i possessions al seu senyor Guillem Gausfred, la seva fillola Bea-
triu, les filles de Bernat Adalbert i els seus fills Bernat i Berenguer.
pergamí núm. 507.
a* PSMCE, núm. 65.
Regest: ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 815, f. 37v, núm. 18.
... Inter opera Sancte Marie Gerunde et Sancti Petri Galli-

cantus sestarios ·iii· de blad. ...
... Dimito Sancto Petro Gallicantus migerias ·iii· frumenti,
quos habeo de ipso manso quem teneo in pignora. ...
107
1147, octubre, 13
Donació. Guillem Gausbert dóna a Sant Pere de Galligants el seu alou
situat al lloc de Perles, de la parròquia de Cassà, format pel mas on
viu Arnau Martí, la vinya que té Ramon Berard, el camp de Guillem
Albaric, la vinya de Carbonell a la Verneda i una part de la coromi-
na situada al pla de Celrà, sobre l’Olmet. Guillem també acorda que
respectarà l’alou que Isarn Guitart i el seu fill Ramon Isarn havien
donat a Sant Pere de Galligants. Tota aquesta donació la fa per do-
tar el seu fill Guerau a fi que esdevingui canonge de Sant Pere.
rotlle 7, pergamí núm. 4. Forat al centre del pergamí.
Sit notum cunctis presentibus atque futuris quam ego Guiel-

mus Gaucberti dono domino Deo et cenobio Sancti Petri Galli-
cantus, de meo alodio [quod] habeo in parroechia Sancti Martini
de Caciano, in loco uocitato Perlas, scilicet mansum unum cum
omnibus suis pertinenciis, ubi habitat Arnallus Martini, et uineam
quam Raimundus Berardi tenet per me et campum quem Guiel-

mus Albarici tenet per me et uineam quam Carbonellus tenet per
me apud Gagalelam, iuxta Uernedam, et tertiam partem illius
condamine quam habeo in plano de Celran, super Ulmed. Item
conuenio ego Guielmus Gaucberti et filii mei ut alodium illud quod
Ysarnus Gitardi et Raimundus Isarni, filius eius, dederunt atque
dimiserunt Sancto Petro, faciamus uobis semper solide et libere
in pace tenere. Hec omnia superius scripta dono, trado, diffinio
omnibusque modis delibero cenobio prenominato et habitatoribus
eius, sine aliquo retentu quem ibi non facio, ad quodcumque dom-
nus Bernardus, abbas, et alii seniores uoluerint faciendum. Si forte
aliqua persona ali[o ...] uobis aliquid abstulerit uel inquietauerit,
habeatis pro emendacione tertiam partem in quinque m[ansis ...]
de Celran cum meis nepotibus, quos propter hoc ego et posteritas
mea semper habeamus in dominium, et non habeamus [...] modo
alienandi. Hoc autem donum facio propter remedium anime mee
et parentum meorum et propter Gerallum, filium meum, que [re-
cipitis] in cannonicum. Et nos Poncius et Guielmus, fratres illius
Geralli, donamus nos metipsos Sancto Petro prephato siue in uita
siue in morte. Si quis contra hoc uenerit inrumpendum non ualeat,
set pro sola presumptione in triplo componat.
Actum est hoc ·iii· idus octobris, anno ·xi· regni Ludouici,
regis iunioris.
Sig+num Guielmi Gaucberti. + Gerallus, leuita. Sig+num Poncii.
Sig+num Guielmi. Sig+num Adalaidis, quorum nomina filiorum sunt
Guielmi Gaucberti, qui hoc facimus laudamus firmamus firmarique
rogamus. Sig+num Berengarii de Campo Daurano. Sig+num Petri
Andree. Sig+num Raimundi de Gerundela. Sig+num Berengarii
Sancti Martini. Sig+num Guielmi, fratris eius.. Sig+num Petri de
Serriano. Sig+num Petri Mironis.
Guielmus, monachus et presbiter, qui hec rogatus scripsit die
et anno quo .SSS. supra.
108
1149, maig, 6
Heretament. Arnau de Campllong dóna a la seva germana Ermengar-
da en herència i esponsalici el mas de Bernat de Mosqueroles i
Domènega, el mas de Pere de Mosqueroles, la feixa situada al pla
de Gotarra, el mas de Guillem Ot i tots els drets corresponents a

les parròquies de Campllong, Cassà i Sant Cebrià de Falgars. Tota
la donació l’aporta Ermengarda a Guillem Roig com a dot.
B Còpia de 1225 (105 × 183 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 6,
pergamí núm. 1.
Sit notum cunctis quam ego Arnallus de Campo Longo dono

tibi, sorori mee Ermengardis, ipsum meum mansum qui fuit condam
Bernado de Musceroles et de uxor eius, Dominica. Et in alio loco
dono ipsum man[sum] Petrus de Musceroles et ·i· fexam terre in
plano de Gutara. Et adhuc dono tibi ·i· mansum qui est Guillelmus
Oto et in aliis locis laudo tibi et tuis directis quos tibi debent per-
tingere propter heredimentum,1 sicut superius scriptum est. Sic ego
dono et laudo tibi et filiis uel filiabus tuis et omni tue proieniei
atque posteritati uestre, cum terminis et affrontacionibus et cum
exitibus et regressibus earum et cum omnibus in se habentibus et
sibi qualicumque modo pertinentibus et cum homines et feminas
et censos et seruicios et ussaticos qui de iamdictos mansos debent
exire, sic dono tibi totum integriter sine aliquo retentu quem ibi
non facio per me uel pro meis post me, ad tuam uoluntatem fa-
ciendam quicquid inde uolueris propter sponsalicium. Est autem
hec in parrochia Sancti Cirici de Campolongo et Sancti Martini
de Caciano et Sancti Cipriani de Falgars. Iterum ego Ermengardis,
consilio et uoluntate fratri meo, Arnallo de Campolongo, dono tibi
Guillelmus Rubei, quam spero per uirum, totum hoc donum quod
est suprascriptum, tali conueniencia ut habeas, teneas et possideas
omnibus diebus uite tue. Post obitum tamen tuus, remaneat infan-
tibus qui de te in me fuerint creati post mortem mea. Si infantes
defuerint, meis propinquioribus reuertatur.
Actum est hoc ·ii· nonas2 may, anno ·xii· regni Ludouici, regis
junioris.
Sig+num Arnalli de Campolongo, qui hoc donum laudo et
firmo et testes firmari rogo. Sig+num Raimundi Arnalli. Sig+num
Arnalli, filii eius. Sig+num Burdi Sancti Aciscli. Sig+num Geralli
de Guardiola.
SS. Guiellmus, sacrista, qui hoc scripsit cum litteris rasis et
emendatis in ·i· linea et ·iiii· et ·viii·, die et anno quo supra.3
1. here<ditamentum>, B. 2. nonas kalendas may, A i B. 3. Sig+num Raimundi
de Falgars. + Alamandus presbiter qui hoc ·xi· kalendas aprilis, anno Incarnatione
Christi ·m·cc·xxv· fideliter translatauit, die et anno quo supra, B.
109
1149, novembre, 18
Convinença. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, convé amb (...)
que pagarà per una honor situada a Sant Esteve de Bordils, amb
la condició que pagarà un cens d’un parell de gallines i una oca
i que dues feixes que té en alou passaran a donar la tasca i el
braçatge a Sant Pere de Galligants, que rebrà, després de la mort
del beneficiari, l’honor establerta.
rotlle 3, pergamí núm. 1. Deteriorat a la part superior esquerra i amb un forat
a la part superior dreta.
Pateat cunctis quam ego Bernardus, gratia Dei cenobii Sanc-

ti Petri [de Gallicantu abbas ...], cum omni congregacioni mihi
comissa, hac scriptura indice assentio [...] pro quo frater [...]
comisit Sancto Petro propter remedium an[ime sue ...] habebat
[...] in parroechia Sancti Stephani de Burdils. Tali conueniancia
ut unoquoque [anno donetis unum] anserem et unum par galli-
narum et quando [...] fideliter et ·i· par anserum et unum par
gallinarum. Iterum [...] illas ·ii· fexias de alodio proprio et francho
quas tu dedistis Sancto Petro [... in] parroechia sicut [in] scriptura
quam tu fecisti resonat. Et in uno quoque anno donetis Sancto
Petro tascham et braciaticum fideliter. Hec omnia suprascripta
assentimus tibi ut habeas et teneas omnibus diebus uite tue ad
seruicium Sancti Petri et nostri successorumque nostrorum. Post
obitum uero tuum reuertatur omnia suprascripta in dominium
Sancti Petri libere et absolute et abbatis et monachorum inibi
degentium ad suam uoluntatem faciendam. Si quis contra hac
carta assentionis ad inrumpendum uenit, non hoc ualeat facere,
sec in duplo componat.
Actum est hoc ·xiiii· kalendas decembris, anno ·xo·iiio· regni
Lodouici regis iunioris.
+ Bernardus, abbas. SSS. Poncius, presbiter et monachus.
[SSS.] Petrus, presbiter et monachus. Berengarius, presbiter et
monachus. Arnaldus prepositus. Sig+num Rodlandi, sacriste, tes-
tificandi. + Arnallus presbiter et monachus. Arnallus monachus
et leuita.
Raimundus, monachus et leuita, qui hoc rogatus scripsi, die
et anno quo supra.
110
1151, juliol, 1. Sant Climent de Tor

Adveració. Gilabert de Cruïlles i Guillem Olivar juren, sobre l’altar de
Sant Climent de l’església de la vil·la de Tor, al comtat d’Empúries,
que eren presents quan Guillem Humbert (de Basella) va dictar tes-
tament, pel qual va nomenar marmessors el bisbe Berenguer, Ra-
mon Ademar, Guillem Oliver, Guillem de Sant Maurici i la seva mu-
ller Agnès. Va disposar ser enterrat al cementiri Sant Pere de Rodes
i va efectuar diverses donacions pietoses a esglésies i monestirs de
les terres del bisbat de Girona, entre elles al monestir de Sant Pere de
Galligants. També deixà els seus béns als seus parents, muller i fills.
Pergamí original (302 × 311 mm): AHFF, fons Batllia, pergamí núm. 4.
A
Còpia de la fi del segle xiv: AHFF, manuscrit 638 Cartoral de la comanda de
B
Sant Joan de Jerusalem a Sant Celoni, núm. 2.
a* Pons Guri, “La successió...”, núm. 2 (on manca la referència a Sant Pere de
Galligants, que és citada a la p. 37).
Regest: IAHFF, núm. 18; Pons Guri, “Un cartoral...”, núm. 2.
Primum dimisit Sancto Petro Rodensi, in cuius ciminterio

corpus suum iussit sepeliri, quatuor cifos argenteos et duos mo-
dios ordei et ·i· frumenti; et operi Sancte Marie sedis, ·c· solidos;
domno episcopo, cifum argenteum ·i·; Sancto Felici Gerunde, cifum
·i· argenteum obtimum ad comune ipsius ecclesie; Sancte Marie
Uillebertrandi, modium ·i· ordei et medium frumenti; Sancti Mi-
chaeli de Fluuiano, modium ·i· ordei et medium frumenti; Sancte
marie de ipsa Taiada, solidos ·xx· yerundenses; Sancto Iuliano de
Uirginibus, cum suis clericis, solidos ·x·; Sancte Columbe de Siu-
raner, similiter, solidos ·x·; Sancto Martino de Armentaria, similiter
·x·; Sancte Marie de Uilla Mucrum, solidos ·x·; Santo Tome, ·ii·
sarracenos fratres. Sancte Marie de Uliano dimisit omnem suum
alodium quod habebat infra terminios de Kannauels et omnes for-
cias et usaticos quos ibi faciebat. Dimisit Sancto Petro Gallicantus
·vii· morabatinos. Dimisit Guillelmo Oliuarii ·c· solidos de debito
quitium suum mulum cum enselamento et freno. ...
111
1152, abril, 29
Testament. Guillem, arxilevita de Besalú i prelat de Sant Martí Sacos-
ta, que vol fer el camí de Sant Jaume, dicta testament, pel qual no-
mena marmessors el bisbe de Girona Berenguer, l’arquebisbe Ber-

nat, el cabiscol Guillem, nebot seu, i el seu germà Bernat. Deixa
els béns de Sant Martí Sacosta a Ponç, abat de Sant Joan de les
Abadesses, per tal que hi nomeni un prior i clergues que segueixin
la regla de sant Agustí. També efectua moltes deixes a institucions
religioses, entre elles a Sant Pere (de Galligants).
ta, f. 43.
a* CSMS, núm. 25.
... Dimitto Sancti Felici aureum unum; Sancto Petro, alium;

Sanco Danieli, alium; Petro Martini, unum; Raimundo, capitischole,
alium; Bermundo, alium; priori sedis, alium; ...
112
1153, març, 17
Testament. Berenguer de Campdorà dicta testament i elegeix sepultura
a l’església de Santa Maria d’Ullà. Efectua diversos donatius a les
esglésies de Santa Eulàlia Sacosta i Sant Jaume de Campdorà i
també a diverses institucions religioses de la ciutat de Girona, en-
tre elles al monestir de Sant Pere de Galligants. Després de satisfer
els seus deutes, deixa un mas de Riudellots i l’honor de Peralada
per deutes, i la casa forta —o stallium— de Campdorà amb tots
els seus béns als seus fills Arnau, Berenguer i Ramon.
A* Pergamí original (325 × 140 mm.): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí
núm. 3.
... Dimitto Sancte Marie sedis Gerunde ·iii· solidos; et Sancto

Felici, ·iiii·; et Sancto Petro Gallicantus, ortum ·i· quem emi de
Bernardo Aneler; et Sancto Hospitali Iherusalem, ·xx· solidos; et
Milicie Templi, ·x·. ...
113
1153, octubre, 15
Testament. Bernat de Galliners, canonge de la seu de Girona, dicta tes-
tament, pel qual nomena marmessors Guillem, abat de Sant Feliu
de Girona, Pere Ramon de Roca Incisa i Ramon d’Argelaguers.
Demana ésser sepultat al cementiri de la seu de Girona i efectua
deixes a diverses persones i esglésies gironines, entre les quals a la

de Sant Pere de Galligants.
a* CCBG, núm. 291.
... Dimitto ecclesie Sancti Felicis Ierunde ·x· solidos; et ca-

pellano eiusdem ecclesie, meas pelles meliores, ita scilicet quod
donet presbiteris eiusdem ecclesie ·x· solidos ut rogent Deum pro
anima mea; Sancto Petro Gallicantus, ·ii· sextarios annone et ·i·
frumenti; Sancto Martino, ·v· solidos et ·iii· migerias ordei quas
habeo in suo manso. ...
114
1158, desembre, 13
Donació. Adelaida dóna al monestir de Sant Daniel i a la seva abadessa
Ermessenda el capmàs que té al lloc de Lledó, a Salt, juntament
amb dues feixes que té en alou franc, una de les quals limita amb
un alou de Sant Pere de Galligants, i una altra feixa que té a Ma-
drenys, prop del Masrocs, a Vilablareix.
B Còpia d’època moderna: ASD, llibre 22, núm. 77, p. 206-207.
a* CDSDG, núm. 48.
... Alia autem fexia que est supra uiam Muneram affrontat
ab oriente in eadem uia Munera, a meridie in tenedone Iohannis,
qui fuit filius Petri Poncii, condam defuncti, ab occidente in alodio
Sancti Petri Gallicantus et Sancti Felicis, a cirtio in tenedone Petri
Raimundi de Saltu. ...
115
1158, desembre, 13
Donació. Guilla Pere dóna a Carbonell la meitat d’un molí que té jun-
tament amb Sant Pere de Galligants i dues feixes que són al cap
dels molins Bezons, més enllà del rec, a l’horta nova de Sant Pere.
B* Còpia del segle xii (200 × 160 mm): ACG, pergamí núm. 305. Al dors: “H y M.
N. 21”.
Regest: AHG, Fitxes-regests dels pergamins de Sant Pere de Galligants de Josep
Calzada, núm. 3.
Sit notum cunctis quam ego Guilla Petri dono tibi Carbonello
meam medietatem ex [ipso] molendino mediano quod habeo cum
Sancto Petro apud ipsas Arenelas et ipsas dues fexias orti que
sunt tue tracture et sunt in capite molendinorum Bezons ultra
rego, in illa orta noua Sancti Petri. Item reddo et delibero tibi
ipsam terram tuam cum esplet qui ibi est, que est subtus meam
uineam in alodio Sancte Marie sedis, iuxta alodium Sancti Felicis
et rego comitali. Sicut habetur et continetur iam dicta medietate
molendini, cum predictas dues fexias orti et cum prenominata
terra Sancte Marie, cum suo esplet, sic uotiue et potencialiter et
sine ullo retentu totum ab integro dono tibi predicto Carbonello,
excepto senioratico iure et de meo iure in tuum trado dominium
et potestatem ad faciendum inibi et inde quodcumque uolueris,
saluo iure et dominio Sancti Petri in omnibus et Sancte Marie.
Si quis contra hoc donum ad irrumpendum uenerit dupplam
compositione tibi persoluat cum omni melioratione, hac scriptura
firmissime persistere.
Actum est hoc idus decembris, anno ·xx·ii· regni Ludouici
regis iunioris. Sig+num Guille Petri, que hoc donum feci, firmaui
firmarique rogaui. Sig+num Poncii. Sig+num Marie, uxoris mee,
qui hoc laudamus. + Rotlandus, gratia Dei ecclesie Sancti Petri
abbas, saluo iure Sancti Petri et mei in omnibus.
SSS. Bernardus, yppodiachonus, qui hoc rogatus scrips<i>
cum litteris et emendatis in ·viia· linea et dampnatis in ·va· die et
anno quo supra.
SSS. Leterius, presbiter, qui hoc translatum scripsit.
116
1159, febrer, 22
Venda. Arnau Bacó, la seva muller Benagès i la seva filla Maria venen
a Arnau de Maçana i al seu fill Guillem el mas amb el clos i els ar-
bres que tenen per ells, situat a la parròquia de Sant Pere de Mont-
fullà, a la vil·la de Muç, pel preu de 5 sous de moneda de Girona.
rotlle 29, pergamí núm. 14. Al dors: “Montfullà. Modicum valentis”.
Sit notum cunctis quam ego Arnallus Bachun et uxor mea,

Benages, ac filia nostra, Maria, uendimus tibi Arnallo de Machana
filioque tuo, Guillelmo, uestreque posteritati ipsum mansum cum
clauso et cum omnibus arboribus quos ibi sunt, quem habemus

et tenemus per uos metipsos in comitatu Ierunde, i<n> parrohe-
chia Sancti Petri de Montefoliano, in uilla de Muhc. Quantum ibi
habemus uel habere debemus, cum exitibus et regressibus suis et
cum omnibus emparamentibus, sic uendimus uobis per ·v· solidos
de Ierundensis monete ad faciendum quicquid uolueritis omni
tempore. Si quis contra hoc ad irrumpendum uenerit, non ualeat
set in duplo componat.
Actum est hoc ·viiii· kalendas marcii, anno ·xx·ii· regni Lu-
douici, regis iunioris.
Sig+num Arnalli Bachun. Sig+num Benagis, uxoris eius.
Sig+num Marie, filie eorum, nos qui hanc uendicionem fecimus,
firmauimus firmarique rogauimus. Sig+num Raimundi Gabon.
Guillelmus, leuita, qui hoc rogatus scripsi SSS. die annoque
prefixo.
117
1162, juny, 20
Donació. Arnau Girbert dóna a la seva muller Garsenda, en esponsa-
lici, el mas que ell té per Ramon de Cassà a la parròquia de Sant
Martí de Cassà, a la vila de Bruguera, i la vinya que té a Garrotera
per Sant Pere de Galligants.
B* Còpia del 1296 (232 × 165 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants,
Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam instrumento,

cuius tenor talis est.
Sit notum cunctis quam ego Arnallus Girberti dono tibi
Garsendis, quam duco in uxorem, ipsum meum mansum totum
integrum quem habeo et teneo super Raimundum de Caciano, in
parrochia Sancti Martini de Caciano, in uilla de Brugaria, cum
solis et superpositis suis et cum omnibus edificiis et cum omnibus
arboribus diuersi generis et cum omnibus plantis que in eo sunt
et cum omnibus suis pertinenciis atque cum omnibus tenedonibus,
quas super jamdictum Raimundum in jamdicta parrochia uel uilla,
siue in monte et in plano, et vineam de Garrotera, que est Sancti
Petrus Gallicantus. Adueniunt mihi predicta omnia per paternam et
maternam uocem et per omnes uoces et auctoritates. Que omnia
sicut melius habeo et teneo et sicut melius mihi adueniunt uel

aduenire debent, ita dono ea tibi integriter et sine ullo retentu,
cum omnibus in se habentibus uel sibi pertinentibus ut habeas
et teneas per tuum sponsalicium sine uinculo ullius persone, cum
marito et sine marito et cum infante et sine infant, ad faciendam
ibi et inde quicquid uolueris omni uita tua, saluo jure domini
Raimundi jamdicti et Sancti Petri Gallicantus. Post obitum uero
tuum remaneant infantibus de me in te genitis; si uero infantes
deffuerint, reuertantur ad meos propinquos. Si quis hoc disrump[e]re
temptauerit, non ualeat set in duplo componat.
Actum est hoc ·xiio· kalendas julii, anno ·xxo·vo· regni Leddouici
regis junioris.
Sig+num Arnaldi Girberti, qui hanc donacionem feci firmaui
firmarique rogaui. Sig+num Ermessendis, matris eius. Sig+num
Guillelmi. Sig+num Berengarii. Sig+num Bernardi. Sig+num Ma-
rie, fratrum et sororis eius. Sig+num Raimundi Umberti. Sig+num
Poncii Raimundi, de Brugaria. Sig+num Raimundi de Caciano,
domini. Sig+num Berengarii de Ruira, bajuli.
+ Berengarius, ipodiachonus, qui hoc rogatus scripsi die
annoque prefixo.
Sig+num Petri Burgesii, tenentis locum Raimundi de Toylano
qui ·iii· idus julii, anno Domini ·m·cc·xc·sexto, hec fideliter trans-
latauit et cum autentico comprobauit.
118
1163, agost, 30
Venda. Dolça i el seu marit Guillem Dalmau venen a Arnau Artau un
quadró situat a la parròquia de Vilablareix, indret de Madrencs,
que afronta amb un alou de Sant Pere de Galligants, per 90 sous
de diners de Girona.
A* Pergamí original (208 × 214 mm): ADG, Almoina, Altar de Santa Anastàsia,
pergamí núm. 100.
Sit notum cunctis quam ego Dulcia, femina, cum uiro meo,
Guillelmo Dalmacii, uendimus tibi Arnallo Artalli quadrum unum
terre nostri franchi alodii quod, per meam compram uel per ali-
quas uoces, habemus et tenemus in parroechia Sancti Menne de
Uillablarex, in loco uocitato Madrencs. Quod quadre terre afrontat a
parte oriente in uia qua itur Gerunde, de meridie in alodio Sancti

Petri Gallicantus, ab occiduo in alodio Isarni qui fuit condam, a
parte uero circii in alaudio eiusdem Isarni et in ipso Raimundi
de Fauars. ...
119
[1165 ca.]
Comptes. Bernat Bou, de Girona, s’adreça al seu senyor, el rei (Alfons II),
per defensar la seva gestió com a batlle del comte (Ramon Be-
renguer IV) a Girona, Palafrugell, Llagostera, Caldes i Palau-
(sacosta), atès que n’ha incrementat els ingressos.
A Pergamí original (143 × 123 mm): ACA, Cancelleria, Extrainventari, pergamí
núm. 3132.
a* FAC, núm. 18.
... Primum ad diem qua ego emparaui baiuliam Gerunde

baiulus Gerunde non dabat domino comiti de lezdis et usaticis
nisi ·dccc· solidos et ego dono inde domino meo et ipsis lezdis et
usaticis mille ·d· solidos pro unoquoque anno. Et tunc non exie-
bat domino comiti de ipso mensuratico nisi ·v· modios et medio
tritici et ego dono inde sibi ·vii· modios. Et de suis molendinis
de Mercatali baiulus suus non dabat illi nisi ·xxv· modios, de
quibus faciebat missiones molendinorum et aque; et ego dono
inde domino meo ·xliii· modios et facio missionem molendinorum
de meo auere proprio et decimam Sancte Marie et miliciam et
sextum Sancto Petro. ...
120
1165, febrer, 2
Venda. Guillem de Barbavella, la seva muller Guilla i el seu fill Guillem
venen a Pere Martí i la seva muller Maria la vinya de Centenal
que tenen per Benevedi, a les parròquies de Sarrià i Sant Julià de
Ramis, pel preu de 4 sous, i pel batlle Joan, 20 diners.
Sit notum cunctis quam ego Guillelmus de Barbauetula uxor-

que mea, Guilla, et noster filius, Guillelmus, donamus tibi Petro
Martini et tue uxori, Marie, et uestre proieniei illam uineam de

Centenal quam habemus pro Beneuedi, que est iuxta uineam Geor-
gii et Johannis de Ualle Neira, tali modo ut iam dictam uineam
cum terra ubi uinea est plantata habeatis et teneatis sine uinculo
ullius hominis, saluo nostro iure ad omnem uestram uoluntatem
faciendam ibi et inde. Et propter hoc donum accipimus a uobis
·iiiior· solidos et Johannes, baiulus, ·xx· denarios denariorum Bar-
chinone. Et supradicta uinea est in parrochias Sancti Pauli de
Serriano et Sancti Juliani de Rama. Et donamus eam uobis cum
omnibus suis pertinenciis et cum exitibus et regressibus suis. Si
quis contra hoc ad irrumpendum uenerit non ualeat, set in duplo
componat.
Actum est hoc ·ii· nonas februarii, anno ·xxviii· regni Ludoici,
regis iunioris.
Sig+num Guillelmi de Barbauetula. Sig+num Guille. Sig+num
Guillelmi, qui hanc cartam fieri iussimus, firmauimus firmarique
rogauimus. Sig+num Johannis, baiuli. Sig+num Ramundi Iuliani.
Sig+num Dominici. Sig+num Petri Ademari. Sig+num Arnalli
Deusdati. Sig+num Berengarii de Barbauetula.
SSS. Stefanus scripsit die et anno quo supra.
121
1166, juliol, 17
Testament. Guillem de Sant Martí Vell, que vol pelegrinar al Sant Se-
pulcre, dicta el seu testament, pel qual nomena marmessors els
seus germans Berenguer i Rotllà, aquest darrer abat (de Sant Pere
de Galligants), Berenguer, capellà de Sant Feliu (de Girona), Be-
renguer de Soler i la seva muller Beatriu. Efectua nombroses dei-
xes pietoses a esglésies i monestirs, entre els quals Sant Pere de
Galligants, a qui deixa els usatges adquirits pel seu pare sobre el
mas de Pere Guillem de Serra.
B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre Gran de la Sagristia Major, f. 92r-v.
a* Marquès, “La devoción...”, s. p.
<I>n Dei nomine. Ego Guillelmus Sancti Martini Vetuli volo

pergere in peregrinationem ad Sanctum Sepulcrum Domini in
Iherusalem et ideo precor vos, amicos meos fideles, idem Beren-
garium, fratrem emum, et Rollandum, abatem, fratrem meum, et

Berengarium, capellanum Sancti Felicis, et Berengarium de Soler
et uxorem meam, Beatricem, ut sitis helemosinarii mei, quia si
in hac peregrinatione mors mihi superveniet, habeatis potestatem
ad faciendam meam voluntatem sicut in hoc testamento subterius
vobis iniunxero. ...
...
Dimitto Sancto Petro Gallicantus omnes ipsos usaticos quos
habeo et pater meus habebat in manso Petri Guillelmi, olim de-
functi, de Serra, iuste vel iniuste et etiam sit solutus et liber de
nostra parte Sancto Petro in perpetuum pro remedio anime mee
et parentum meorum et cupam ·i· olei per unumquemque annum
et medietatem de ipso convivio quod pater meus dimisit in suo
testamentum per unumquemque annum. ...
122
1167, abril, 6
Establiment. Humbert, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Be-
renguer Salomó el capmàs que tenia Salomó, pare de Berenguer, a
Celrà, amb la condició de pagar al monestir 2 sous de moneda de
Girona i de donar part dels esplets de les terres del mas, pel preu
de 25 sous.
Sit notum cunctis quam ego Umbertus, gratia Dei ecclesie

Sancti Petri Gallicantu abbas, cum omni conuentu mihi submis-
so, dono tibi Berengarii Salomonis omnique tue posteritati illud
capud mansum, cum omnibus suis pertinenciis et tenedonibus,
quod pater Salomo tuus habuit et tenuit per Sanctum Petrum, in
parroechia Sancti Filicis de Celrano. Taliter hoc facio ut habeas
et teneas atque possideas tu et tua posteritas post te ad fructum
Sancti Petri et nostrum successorumque nostrorum et ad omnem
uoluntatem tuam faciendam, saluo iure Sancti Petri in omnibus.
Persolueris autem inde de predicto manso cenobio Sancti Petri
·ii· solidos monete Gerunde et de omnibus terris predicti mansi
ipsos expletos, sicut inde exire solent Sancto Petro fideliter, et su-
pradictus census persolueris annuatim in Natale Domini. Accipio
a te propter hoc ·xxv· solidos.
Actum est hoc ·viii· idus aprilis, anno ·xxx· regni Ludouici,
regis iunioris.
+ Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Raimun-
dus, presbiter [et monachus]. + Arnallus, presbiter et monachus.
SSS. Guillelmus, presbiter et monachus. Sig+num Guillellmi de
Galidia, baiuli. Sig+num Arnalli Petri de Riard. Sig+num Petri Miri.
SS. Petrus, presbiter et monachus, qui hoc rogatus scripsi
123
1168, abril, 4
Testament. Pere (de Palagret, sagristà de Celrà), dicta testament pel
qual elegeix marmessors Guillem de Barbavella, Guillem de Vall,
Llorenç, plebà —o capellà—, i Guillem de Galídia. Elegeix sepul-
tura al cementiri de Sant Feliu de Celrà i efectua diverses deixes
a persones de Celrà. A Sant Pere de Galligants, li deixa un home
(propi) seu i la seva família.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 219b-220a.
a* CCBG, núm. 318.
... Et dimitto iam dictam fexam et oliuarias ad Guilielmum,

nutritum meum. Et dimitto Arnallo Arnallo Cambas et omni sue
posteritati ad cenobium Sancti Petri Gallicantu. Et dimitto Raimun-
do, nutrito meo, ipsum meum sacrarium minorem cum medietate
curtilii qui ibidem est, saluo iure Sancte Marie et sacrario maiori
cum alia medietate curtilii ad Sanctam Mariam prepositi. ...
124
1170, setembre, 30
Establiment. Ramon d’Argelaguer, clergue de Sant Feliu de Girona,
estableix a Ponç, a la seva muller Saurina i al seu fill Ramon el
camp que tenen per Ramon d’Argelaguer, clergue i procurador de
la candela de la seu, a la parròquia de Sant Feliu de Cartellà, al lloc
dit Vinyals, que afronta amb un alou de Sant Pere de Galligants, a
canvi de 7 lliures anuals de cera per la festa de Santa Maria.
A* Pergamí original (265 × 140 mm): ACG, pergamí núm. 367. Al dors: “C. D.
núm. 4”.
Sit notum cunctis quam ego Raimundus de Argelagariis, clericus

ecclesie Sancti Felicis Gerunde, dono et laudo atque concedo tibi
Ponci et uxori tue, Sorine, et filio tuo, Raimundo, et omnibus tuis
ipsum campum quem soletis tenere per Raimundum de Argelagariis,
clericum Sancte Marie sedis, auunculum meum olim defunctum,
quem ipse emit ad seruicium candele quam statuit ardere ante
altare Beate Marie prenominate, in parroechia Sancti Felicis de
Carteliano, ad locum quem uocant ad Uinnals. Affrontat campus
iste ab oriente in uia que uadit ad uillam et castrum Cartiliani,
a meridie in alodio Sancti Petri Gallicantus quod tenet Petrus de
Uilla, ab occidente in torrente de Cagaronc, a parte circii in terra
quam tenet Guillelmus de Edra. ...
125
1171, maig, 17
Privilegi. Alfons I, rei d’Aragó, confirma a l’abat Humbert, de Sant Pere
de Galligants, el privilegi pel qual l’abat gaudia de la jurisdicció
civil i criminal sobre el burg de Sant Pere, a canvi de 300 sous.
Notícia: VL, vol. 14, p. 146; Blanch, Gerona..., p. 114; NH, vol. 14, p. 294; Calzada,
Sant Pere..., p. 50; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71.
126
1172, maig, 29
Adveració. Davant la presència del jutge Berenguer de Calonge i de di-
versos sacerdots, clergues i laics, Pere de Palafolls i Bernat de Palol
juren, damunt l’altar de Santa Anastàsia de la seu de Girona, que
eren presens quan Berenguer de Llorà va dictar testament, a la
casa de Guillem Sarzidor, a Montpeller, on morí el testador. Dis-
posa ésser enterrat al cementiri de Sant Pere de Galligants. Deixa
béns situats a Sant Gregori, Llorà, Lloret, Sant Celoni i altres llocs.
A* Pergamí original (285 × 327 mm): ACG, pergamí núm. 382. Al dors: “Pabordia
de Novembre. Títols de Lloret. Plech 1, núm. 5”.
Regest: ACG, pabordia de Novembre, Repertorium Instrumentorum prepositure No-
vembris sedis Gerunde, f. 17v, núm. 5.
... Primum dimisit corpus suum ad sepeliendum in cimiterio

Sancti Petri Gallicantus, cum manso de Coma quod erat suum
alodium et est in parroechia Sancti Gregorii. Et dimisit Milicie
Templi suum equum et arma sua; Ospitali Iherosolitani; ·xxv·
solidos; Sancte Marie sedis Gerunde, ·xv· solidos; Sancto Felici,
·x· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Petro de Laurano,
solidos ·v·; Sancto Romano de Laureto, solidos ·x·; Sancti Iohanni
de Laureto, solidos ·v·; Sancto Petro de Alodio, solidos ·v·; Sancte
Marie de Rocca Rossa, solidos ·v·; Sancto Quirico de Campo Longo,
solidos ·v·; Sancto Petro de Cercada, solidos ·v·. ...
127
1172, agost, 29
Donació. Berenguer de Montjuïc i la seva muller Joana donen a Be-
renguera, filla seva, per al seu esponsalici, unes terres situades a
Girona al lloc dit curral de Ponte, i una casa situada al burg de
Sant Pere (de Galligants).
A* Pergamí original (240 mm × 150 mm): ACG, pergamí núm. 345. Al dors:
“núm. 94”.
Notum sit omnibus hominibus quoniam ego Berengarius de

Monte Iudico et coniux mea, Johanna, et Petrus, filius noster, dona-
mus tibi Berengarie, filie nostre, in sponsalicio, ipsam meam uineam
quam tenemus et habemus per Arnaldum de Supraportam, apud
ipsum Curral de Ponte, et1 unam fexiam terre quam ibi tenemus
per Sanctam Mariam sedis et aliam fexiam terre quam tenemus
apud supradictum Curral, iuxta uineam Berengarii Carbonelli, per
Sanctam Mariam sedis. Item donamus tibi unam meam domum
quam habemus et tenemus in burgo Sancti Petri, iuxta domos
Ermessendis Molinarie, et dues oliuarias que sunt apud nostrum
mansum, iuxta nostrum ferragenal, et terciam partem de nostro
boscho quem accaptauimus de Berengario de Campodaurano
et fratri suo, Raimundo. Taliter hoc facimus ut iamdicta omnia
teneas ac possideas cum uiro tuo, Berengario, omnibus diebus
uite uestre, saluo iure seniorum. Si uero contigerit te obire sine
infantibus de ambobus procreatris ante illum, habeat et teneat
Berengarius, uir tuus, de omni uita sua; post obitum uero illius,
remaneant iamdicta omnia meis propiinquis sine ullo interdictum;
quod si ex uobis ambobus fuerunt filii, habeant illi et teneant et
omnis illorum posteritas. Si quis hoc fregerit, in duplo componat.
Actum est hoc ·iiii· kalendas septembris, anno ·xxxvi· regni

Ludoici, regis iunioris.
Sig+num Berengarii. Sig+num Johanne. Sig+num Petri, filii
nostri, qui hoc laudamus, firmamus, firmarique rogamus. Sig+num
Arnalli de Supraporta. Sig+num Guillelmi Ferrarii, baiuli. Sig+num
Pontii de Nauata, baiuli. Sig+num Vilani. Sig+num Pessulani.
Sig+num Boschani. Sig+num Petri Ademar. Sig+num Berengarii de
Serriano. Sig+num Berengarii, filii nostri. + Umbertus, Dei gratia
Sancti Petri Gallicantus abbas. Bernardus, presbiter et monachus.
+ Hec modo prescripta Guillelmus firmo, sacrista. Berengarius
presbiter et monachus.
Arnaldus, qui hoc scripsit die et anno + quo supra.
1. al, cancel·lat.
128
1174, abril, 19
Promesa. Guillem de Trilles i Berenguer, germans preveres, els reque-
reixen que respecti els drets alodials de la seu i prometen, amb
jurament prestat davant del cambrer de Sant Pere de Galligants,
entre d’altres, de fer-ho pel que fa a una casa situada al burg de
Sant Feliu de Girona i béns situats a Bascona, Fornaca, el coll de
la Llebre i una casa d’Aiguaviva.
B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 342a-b.
a* CCBG, núm. 327.
... Hec sacramenta sunt prestita presentibus Raimundo, Gerun-

densi archidiacono, et Raimundo de Terrades et Petro Martino et
Bernardo de Biana et Petro de Pineto et Bertrando de Paleria,
Deodato et Petro de Esterria et camerario Sancti Petri de Galli-
cantu et Arnallo de Villafedant et pluribus aliis assistentibus. ...
129
1175, octubre, 13
Establiment. Humbert, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a
Pere de Clarà i Maria, esposos, un camp situat al pla de Santa
Eugènia, al camí dels molins, prop de la coromina del Reclau, un

quadró de Santa Eugènia, tres horts i el mas d’Arnau de Vilobí,
després de la mort d’aquest; mentrestant, els estableix el mas de
Guillem d’Adters, a tasca i braçatge per 250 sous d’entrada i 20
sous més pel batlle.
A* Pergamí original (270 × 90 mm): ADG, Almoina, Salt, pergamí núm. 129. Al
dors: “núm. 129”.
Sit notum cunctis quam ego Umbertus, Sancti Petri Galli-

cantus abbas, cum omni eiusdem ecclesie conuentu, dono tibi
Petro de Clarano tueque uxori, Marie, et omni uestre posteritati
campum unum in plano Sancte Eugenie, qui affrontat ab oriente
in uia molendinaria, iuxta condaminam Sancti Petri que appellatur
de Reclauo. Item do<no> uobis quadrum unum terre in Sancta
Eugenia ante domum Poncii de Constantinis. Dono uobis iterum
illos hortos quos tenet Arnallus Sancti Gregorii in Sancta Euge-
nia per Sanctum Petrum, unum scilicet qui fuit de Raimundo de
Podio et alterum quem ipse de heremo excoluit, cum ipsa domo
que ibi est. Item do<no> uobis etiam mansum illum cum suo
ferragenali quem tenet Arnallus de Uilalbini post eius hobitum
et, dum ipse eundem mansum tenuerit, dono uobis pro eodem
manso mansum illum in quo habitabat Guillelmus de Adters. Ta-
liter hec omnia prescripta uobis dono ut ea habeatis, teneatis et
in perpetuum possideatis, cum arboribus et cum omnibus etiam
in se habentibus et ad se pertinentibus, cum melioramentis uni-
uersis que in iam dictos hortos Arnallus Sancti Gregorii fecit uel
fecerit sine impedimento ullius uiuentis ad uestram uestrorumque
uoluntatem faciendam, saluo Sancti Petri directo in omnibus et
omni mei et Sancti Petri semper sitis et in honore Sancti Petri
assidue maneatis. Dabitis uero annuatim pro censu Sancto Petro,
de ipso manso, in Natalis Domini par unum gallinarum et par
unum placentarum et quarteram unam boni uini; et de campo,
quartum et braciaticum et porcum unum in tercio anno ad fes-
tum Sancti Petri; et de quadro, tascham et braciaticum; et de
ortis, tascham et braciaticum. Propter quam donationem accipio
a uobis ·cc·l· solidos et baiulus ·xx· solidos. Si quis hoc fregerit,
in duplo componat.
Actum est hoc ·iii· idus octobris, anno ·xxxviiii· regni Ludouici,
regis iunioris.
Sig+num Poncii de Constantini, baiuli. + Umbertus, Dei gratia
Sancti Petri Gallicantus abbas. + Arnallus, presbiter et monachus.
Sig+num Arnalli Geraldi. Sig+num Raimundi Oler. + Hec modo
prescripta Gillelmus firmo, sacrista. Berengarius, presbiter et mo-

nachus. SSS. Petrus, presbiter et monachus. Raimundus, presbiter
et monachus.
SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc scripsi die et anno quo
supra.
130
1176, juliol, 11
Empenyorament. Ramon de Figuera, la seva dona Maria i el seu fill
Pere empenyoren a Berenguer Coc i a la seva muller Ponceta les
cases on viuen, situades al burg i a l’alou de Sant Pere de Galli-
gants, per 20 sous de diners de Girona a retornar abans de tres
anys.
Sit notum cunctis quam ego Raimundus de Ficulnea et uxor

mea, Maria, cum filio nostro, Petro, impignoramus tibi Berengario
Coqui tueque uxori, Poncete, et tuis illas nostras domos quas [in]-
habitamus, uidelicet tres domunculas quas habemus et tenemus in
burgo et in alodio Sancti Petri Gallicantus. Affrontant ab oriente
domus iste in nostro cortilio, a meridie in domibus Maiencie, fe-
mine, ab occidente [et] circio in karrariis que inde transeunt<is>.
Sicut his ·iiiior· affrontationibus predicte includuntur domus, sic
uobis eas impignoramus, cum introitibus et exitibus et omnibus
ad se pertinentibus sine impedimento [alicuius] uiuentis, propter
·xx· solidos denariorum Gerundensium quos nobis insuper acco-
modatis, tali modo ut habeatis eas ac teneatis de isto festo Sancti
Felicis uenientis ad tres annos et deinde tantum ac tandiu [quo]
usque reddamus uobis [uel uestris] ·xx· solidos aut si moneta habet
mutata seu peiorata fuerit ·iii· morabatinos barbaroginos boni auri
et recti pensi et ·ii· solidos, eo ualore in quo nunc currunt, et si
[interim] dictum auere uobis necesse fuerit antequam pignus istud
redimeretur impignorauissetis illud pro uestro, saluo Sancti Petri
directo in omnibus; et si missionem ibi aliquam faceretis que ibi
apparuisset supra pignus istud, totum habuissetis. Dabitis autem
annuatim pro censu unum podador et par ·i· caponum. Si quis
hoc fregerit, in duplo componat.
Actum est hoc idus iulii, anno ·xxxviiii· regni Ludouici, regis
iunioris.
Sig+num Raimundi. Sig+num Marie, uxoris mee, qui hoc

fieri fecimus firmauimus firmarique rogauimus. Sig+num Petri, filii
mei. Sig+num Dulcie, uxoris eius. Sig+num Stephani. Sig+num
Bernardi de Baschera. Sig+num Lobeti.
SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc scripsi cum litteris in ·v·
linea suprapositis, die et anno quo supra.
Expendi [ego, Berengario, in] melioramentis istius pignoris ·ii·
solidos. Et ego Petrus Johanni et uxor mea, Ponceta, expendimus
rei ueritate in melioramentis eidem dicti pignoris ·xx·viii· solidos
et ·iiiior· denarios.
131
1177, gener, 25
Testament. Guillem de Terrades, sagristà de la seu de Girona, dicta
testament, pel qual nomena marmessors Ramon, arxilevita de
Ravós, Arnau, arxilevita de Navata, Guillem de Bages, frare de la
Milícia del Temple, Platell, frare de l’Hospital de Jerusalem, Gau-
fred de Medinyà, Berenguer de Cistella i Dalmau de Terrades. Ele-
geix sepultura al cementiri de la seu de Santa Maria de Girona i
efectua nombroses deixes pietoses a esglésies i monestirs gironins,
entre les quals al monestir de Sant Pere de Galligants. Dota amb
el delme de Garrigàs l’establiment d’un clergue a la seu de Girona.
B Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 67r-68r.
a* CRV, núm. 9.
... Dimitto ... Gerundensi episcopo meam cupam argenteam

maiorem; Sancto Felici Gerundensi, solidos ·x·, et presbiteris eius-
dem ecclesie, solidos ·xx·; Sancto Petro Gallicantu, solidos ·x·, et
presbiteris eiusdem ecclesie, solidos ·x·; Sancto Martino, solidos ·v·;
Sancto Danieli, solidos ·v·; ...
132
1177, juny, 2
Donació. Bernat Dalmau i Adaledis donen a la seva filla Adelaida set
sesterades de terra que posseeixen al comtat de Girona, a la par-
ròquia de Sant Menna de Vilablareix, en l’alou de Santa Maria, al
camp dit Brugerol, prop de Marrocs i l’alou de Sant Pere de Ga-

lligants. Adelaida ho aporta com a esponsalici al seu matrimoni
amb Domènec Teger.
Sit notum cunctis quam ego Bernardus Dalmacii et uxor mea,

Adalaidis, [do]namus tibi Adalaidi, filie nostre, et tue posteritati ·vii·
sexteratas terre quas habemus et tenemus in comittatu Gerundensi,
in parrochia Sancti Menne de Uillablarex, in alodio Sancte Marie
Gerunde, in ipso campo de Brugerol secus alueuum de Marroch.
Affrontat prefate sexterate terre ab oriente in terra Berengarii de
Letone, a meridie in alueo de Marroch, ab occiduo similiter [et
in alodio Sancti Petri Gallicantus], a circio in prefata terra. ...
133
1178, març, 26
Donació. Arnau de Fornells dóna a Berenguer de Sitjar l’alou que té a
la parròquia de Sant Cugat de Salt, consistent en un hort dit del
Paradís i un quadre de terra, a canvi de protecció i manteniment
contra tothom, excepte Sant Pere de Galligants i el senyor rei.
A* Pergamí original (150 × 123 mm): ACG, pergamí núm. 407. Carta partida per
ABC. Al dors: “núm. 67”.
Sit notum cunctis quam ego Arnallus de Fornellis dono tibi

Berengario de Cigario et tuis omnem meum alodium quod habeo
et teneo in parrochia Sancti Cucufatis de Saltu, uidelicet quen-
dam ortum qui appellatur de Paradiso et unum quadrum terre.
Quod quadrum affrontat ab oriente et circio in alodio Sancti
Felicis Gerunde, a meridie et occiduo in uia molendinaria et in
ipsa fexia quam Petrus Raimundi, de Saltu, olim tenebat. Sicuti
quadrum istud his affrontationibus includitur et sicut melius ad
tuum proficuum dici potest, sic tibi illud dono cum predicto orto,
cum introitibus et exitibus et omnibus in se habentibus et ad se
pertinentibus, ut hec habeas in perpetuum ac teneas et posside-
as ad tuam tuorumque uoluntatem faciendam sine impedimento
alicuius uiuentis. Hanc quidem donatione tibi facio ut tu et tui
mihi et meis ualeas et adiuues et manuteneas me in perpetuum.
Et ego Berengarius de Cigario conuenio tibi Arnallo de Fornellis,
ut tibi semper ualeam et fideliter manuteneam te et adiuuem per
fidem sine tuo engan ad meum posse contra uniuersos uiuentes,
preter domum Sancti Petri Gallicantus et dominum regem. [Si

quis hoc] fregerit, in duplo componat.
Actum est hoc ·vii· kalendas aprilis, anno ·xl·i· regi Ludouici,
regis iunioris.
Sig+num Arnalli de Fornellis. Sig+num Berengarii de Cigario,
qui hoc insimul fieri fecimus, firmauimus firmarique rogauimus.
Sig+num Marie, uxoris Arnalli de Fornellis. Sig+num Petri Rai-
mundi de Karraria. Sig+num Arnalli de Sancto Laurentio. Sig+num
Berengarii de Ciiario. + Umbertus, Dei gratia sancti Petri Galli-
cantus abbas.
SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc scripsi die et anno quo supra.
A B C D E F G
134
1178, maig, 13
Testament. Arnau, clergue d’Anglada, dicta testament, pel qual nome-
na marmessors el seu senyor Pere, prior de Santa Maria de Cer-
vià, Calvet, capellà, i els seus germans Ramon, Pere, Berenguer i
Cervià, clergue. Disposa ser enterrat al cementiri de l’església de
Santa Maria i fa diverses deixes a amics, parents i institucions
religioses.
pergamí núm. 594.
a* PSMCE, núm. 76.
Regest: ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 815, f. 36r, núm. 2.
... Primum dimito corpus meum sepeliri in cimiterio ecclesie

Sancte Marie Cirviani, ...; ecclesie Sancte Marie Ierunde, ·v· soli-
dos; ecclesie Sancti Felicis, ·v·; ecclesie Sancti Petri Gallicantus,
·iii· solidos; ...
135
1183, setembre, 25
Testament. Berenguer (de Colomers) dicta testament, pel qual elegeix
marmessors Ponç de Vall, els seus germans Bernat de Colomers i
(Guillem), Berenguer de (P...), Ponç de Centenys i Ponç, cambrer
de Sant Pere de Galligants. Demana ésser enterrat al cementiri de

l’església de Santa Maria de Vilamarí, a la qual fa diverses deixes.
Deixa a la seva muller Beatriu l’esponsalici i a Sant Pere de Galli-
gants el mas de (Vila...).
A* Pergamí original (145 × 170 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1023, per-
gamí solt sense numerar després del núm. 65b. Tinta força esborrada, espe-
cialment als marges. Al dors: “Testament. Donació al monestir y no se entén
lo que és y a hont és”.
Quia nullus in carne positus mortem heuadere potest. Ideo

ego Berengarius [de Columbariis, mag]na egritudine detentus, fa-
cio meum testamentum in quo elio meos manumissores, uidelicet
Pontium de Ualle, et Bernardus de Columbariis fratrem meum,
et Berengarium de P[..., ac Guillelmum], fratrem meum, necnon
et Pontium de Centeniis atque Pontium, camerarium Sancti Petri
Gallicantus, ut [...] inde preocupauerit, isti distribuant omnes res
meas mobiles et immobiles sic [... istis iniun]cxero.
Primum dimito Sancte Marie de Uilla Marino, in cuius cimi-
terio corpus meum [... sepeliri, cum] suis clericis ·iiii· solidos et
·i· somadam de [...] propter remedium anime mee ·ii· solidos ad
conuiuium meum [...] porcum et ·i· eiminam frumenti et uinum
quantum eis necesse [fuit] et [...] ·ii· arietes et ·i· eiminam ordei.
Ospitali Ierunde ·i· guadingiam. Dimito [Berenga]rio de Perale ·i·
fexiam terre que est iuxta uineas Bernardi Fidad; suidam nepoti
mee de Solarus ·i· ouem; filioli meo, filio Bernardi de Uilla Fiiad,
·i· ouem; Alarie de Sancto Laurentio, nepoti mee, aliam ouem;
Bernardo, fratri meo, ·iii· oues; Buffele ·i· capam et ·i· totaeam1
et ·i· eiminam uini et ·i· migeriam ordei. Dimito nepoti meo de
Ualle ·i· quarteradam terre sursum in serra iuxta uinea Guillelmo
Murgad propter alodium francum. Dimitto Be[atrici, uxo]ri mee,
omnia que atulit mihi in die nupciarum que ibi aparuerit et ipsum
sponsalicium quod ei sit et ut Guillelmus, frater meus, paccet ei
usque in capite anni. Dimito Guillelmo de Porcariis de pignore a
quod hab2 eo accepi ·iii· solidos. Mando Guillelmo, fratri meo, ut
paccet Bernardo, fratri meo, [...] ·v· solidos propter [...]. Dimito
et concedo Sancto Petro de Gallicantu illum mansum [de Uilla...],
qui est alodium francum Sancti Petri, cum illo campo qui est ante
eum a meridie et ut Guillelmus [...] habeat per Sanctum Petrum et
donet inde de pane tascam et ·i· par gallinarum de manso Sancto
[Petro]. Dimito Guillelmo, fratri meo, illum meum mansum cum
omnibus suis pertinentiis et tenedonibus ubicumque sint saluo
iure seniorum ad omnes suas faciendas uoluntates. Et mando [...]
kamerario Sancti Petri et Petro de [...] de ipsa fexia quam mihi

adclamatur. Et precor [Guillel]mum, fratrem, ut paccet [...] debita
et lasxaciones in pace. Dimito Bernardo, fratri meo, [ue]xellum.
Actum est hoc ·vii· kalendas octobris, anno Dominice Incar-
nationis ·m·co·lxxxo·iiio·.
Sig+num Berengarii, qui hoc testamentum firmo firmarique
rogo. Sig+num Poncii de Ualle. Sig+num Berengarii de P[...].
Sig+num G[uillelmi], fratris eius. Sig+num Beatricis, uxoris eius.
+ Raimundus [...] hoc rogatus scripsit [...].
1. Sic. 2. Sic.
136
1185, maig, 3
Definició. Amb el consell de diversos prohoms, entre ells l’abat Hum-
bert de Sant Pere (de Galligants), el cabiscol Gaufred de la seu de
Girona i Ponç de Campdorà, Arbert d’Osor i la seva mare Alama-
na, defineixen a favor de la canònica de la seu de Girona, mit-
jançant Bernat i Guillem Ramon, paborde d’agost, el mas d’Adri,
amb les bordes i pertinences, i el mas de Torn, amb les pertinen-
ces i els homes i dones, a canvi d’alliberar-los dels 130 sous que
l’església de Girona els reclamava i de 40 sous que la seu els dóna.
A Pergamí original (206 × 238 mm): ACG, pergamí núm. 462. Al dors: “Plech 4
núm. 8. Adri”.
a* Marquès, Canet..., núm. 18 (reproducció fotogràfica i traducció catalana).
Sit notum cunctis quod post multas contentiones que diu fue-
runt inter ecclesiam Gerundensem et Arbertum de Ausor et matrem
eius Alamaniam, ex illo uidelicet manso de Adrio et pertinenciis
et tenedonibus et de manso Turno, que omnia pater ipsius Arberti
tenebat et habebat uiolario iure per ecclesiam Gerundensem, et
de ·c·xxx· solidos quos ecclesia Gerundensis eis acclamabat, unde
iamdictus pater eius predictum honorem obliga[ue]rat. Tandem
consilio et laudamento quorumdam proborum uirorum, scilicet
Umberti, abbatis Sancti Petri, et Gaufridi, Gerundensis precentoris,
et Pontii de Campo Daurano, uenerunt inde ad bonum finem et
ad amicabilem transaccionem. ...
... Sig+num Arberti de Ausor. Sig+num Alamanne matris
eius, qui hoc firmamus firmarique rogauimus. Sig+num Pontio de
Campo Daurano. Sig+num Bernardi de Sancta Cecilia. Sig+num
Petri de Rieria. Sig+num Petri, filii eius. Sig+num Raimundi de

Albis. + Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Ego
Gaucefredus, Gerundensis ecclesie precentor, subscribo. Sig+num
Raimundi, per Dei gratia Gerundensis episcopi. ...
137
1186, juny, 2
Venda. Bernat de Montbosèn, amb consentiment de la seva mare Gar-
sendis, ven a Arnau de Quart i a la seva esposa Ermessendis un
mas situat a la parròquia de Santa Maria i Sant Esteve de Caldes,
a la vila de Franciac, que tenen sota domini directe de Sant Pere de
Galligants i Ramon de Bots, per 70 sous barcelonesos.
A* Pergamí original (193 × 133 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí
núm. 642.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Monte Bosen, cum

consilio et uoluntate matris mee Ga[r]sende, uendo tibi Arnallo de
Quart uxorique tue, Ermessende, et omni uestre proigniei,1 omnem
meum mansum ad integrum quem habeo et teneo in parroechia
Sancti Stephani et Sancte Marie de Calidis et in uilla de Fran-
ciag et per seniores meos, scilicet per cenobii Sanctum Petrum
Gallicantu et per Raimundum de Botz. Sicut superius est dictum,
sic uobis predictis predictum mansum, scilicet mansiones cum
curtis, solis hac superpositis et terris cultis et eremis et omnibus
arboribus quos inter sunt cuique generis sint et cum exitibus et
regressibus earum, sic uobis et uestris uendo ad omnes uolunta-
tes uestras faciendas omni tempore, saluo jure seniorum, propter
precium ·lxx· solidos denariorum monete Barchinone, quos mihi
inde donatis. Aduenit mihi Bernardo omni hoc per uocem patris
mei et matris et per auioticum et per omnes uoces; et Raimundo
de Botz, pro suo tercio, ·vi· solidos; et Poncius, camerarius Sancti
Petri, ·x· solidos pro tercio. Si quis hoc fregerit in duplo componat.
Actum est hoc ·iiii· nonas junii, anno Dominice incarnacionis
·mo·co·lxxxo·vio·.
Sig+num Bernardi de Monte Bosen, qui hanc uendicionem
fieri feci, firmaui et testes firmarique rogaui. Sig+num Garsendis,
matri eius. Sig+num Petri Pauci de Columbario. Sig+num Berenga-
rii de Columbario. Sig+num Bernardi Banud. Sig+num Raimundi
de Botz, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Dominicus Pasqual,
baiuli. Sig+num Bernardi Rudlandi, de Sancto Acisclo. Sig+num

Raimundi de Taiada. Sig+num Raimundi Lubet. + Umbertus, Dei
gratia Sancti Petri Gallicantu abbas. Poncius, leuita, camerarius
et monachus. Sig+num Arnalli de Riera, baiuli.
SSS. Guielmus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi die et an-
noque prefixo.
1. Sic.
138
1187, agost, 13
Testament. Genciana, muller de Joan de Vilavenut, dicta testament,
pel qual nomena marmessors el seu marit i Pere Joan. Disposa ser
enterrada al cementiri de Sant Feliu de Girona i efectua nombro-
ses donacions pietoses a esglésies i monestirs gironins, entre els
quals el de Sant Pere de Galligants. Llega a la seva filla i al marit
d’aquesta Pere Joan els seus béns situats a Fontajau.
A*
dors: “Calaix 13, núm. 52. 3 vna.”
... Primum dimito Sancto Felici corpus meum ad sepeliendum

in cimiterio Sancti Felicis, cum ·vii· solidos; capellano, ·iii· solidos;
pro meo lecto, ·iii· solidos; clauigero, ·xii· denarios; dicto Petro de
Examinis, similiter; Sancte Marie, ·v· solidos; Sancto Petro, ·iii·
solidos; Sancto Daniele, ·ii· solidos; Sancto Martino, ·ii· solidos;
Sancte Susanne, ·xii· denarios; ospitali Ierosolimitano, ·xii· dena-
rios; milicie Templi, ·xii· denarios; ospitali Gerunde, ·xii· denarios;
infirmis, ·xii· denarios; [ad missas ... pro anima mea ·v· solidos]. ...
139
1189, febrer, 5 (1188)

Venda. Guillem de Rovira, la seva muller Guisla i el seu fill Arnau ve-
nen a Satari i la seva muller una feixa de terra situada a Sant
Menna de Vilablareix, que afronta a llevant, migdia i cerç amb
l’alou de Sant Pere de Galligants i a ponent amb la via “monera”.
A* Pergamí original (250 × 90 mm): ACG, pergamí núm. 472. Al dors: “Vilabla-
reix 2”.
Notum sit cunctis quam ego Guillelmus de Ruuira et coniux

mea, Guisla, et filius noster, Arnallus, uenditores sumus tibi Sata-
rio Olti[mir] uxorique tue et uestris, in perpetuo, ipsam nostram
fexiam terre quam nos habemus et tenemus in parroechia Sancti
Menne de Uillablarex, qui affrontat ab oriente et meridie et cirtii
in alodio Sancti Petri Gallicantus et in uestra tenedone, de occiduo
in uia munnaria. ...
140
1189, [juny]
Definició. Ponç Hug comte d’Empúries, la seva mare Josiana i la seva
esposa Adelaida defineixen a Santa Maria de Cervià, per 300 sous
de Barcelona, l’honor situada a la parròquia de Sant Jordi Des-
valls que els monjos tenen per Guillem Guadall i els seus parents.
L’honor afronta amb una tinença de Sant Pere de Galligants.
pergamí núm. 652.
a* PSMCE, núm. 89.
... Affrontat predictus honor ab oriente in via que vadit de

Vallibus ad Subiraneges, a meridie in flumine Teder, a circi in
tenedone Sancti Petri de Gallicantu, ab occidente in ipsa fexa
quam Petrus de Valle de Fuxano solitus est tenere. ...
141
1189, octubre, 19
Definició. Després dels conflictes haguts entre Maria, abadessa de Sant
Daniel, i Berenguer de Fornells i d’acord amb el consell d’Humbert,
abat de Sant Pere de Galligants, i del jutge Berenguer de Calonge,
Berenguer de Fornells defineix al monestir de Sant Daniel i a Ma-
ria, abadessa, els seus drets sobre un mas de Salt, per 70 sous i
aliments durant la seva vida.
a* CDSDG, núm. 78.
... consilio et laudamento proborum hominum, uidelicet Um-

berti, Dei gratia abbatis Sancti Petri Gallicantus, et Berengarii de
Colonico, iudicis, ad amicabilem compositionem et ad sinceram

transactionem deuenerunt, in quorum manu et potestate ego Be-
rengarius de Fornellis diffinio Deo et domui Sancti Danielis et
tibi Marie, eiusdem ecclesie abbatisse, omnique conuentui uobis
comisso, perpetuo et irreuocabiliter, totum propehabitum honorem
de Saltu...
... + Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. ...
142
1191, desembre, 13
Enfranquiment. L’abat Humbert de Sant Pere de Galligants, amb tota
la seva comunitat, cedeix Berenguer i la seva posteritat amb totes
llurs coses a Santa Maria de Cervià i al seu prior Elies, per 30 sous
de Barcelona i 4 que en rep el batlle Ramon Julià.
pergamí núm. 665.
a* PSMCE, núm. 93.
Regest: ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 815, f. 37r, núm. 11.
Sit notum cunctis quoniam ego Umbertus, Dei gratia Sancti

Petri Gallicantus abbas, et omnis conventus mihi submissus, diffi-
nimus atque omnibus odis evacuamus ...
... SSS. Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas.
Raimundus, presbiter et monachus. Poncius, levita et monachus. ...
143
1193, gener, 29 (1192)

Pactes nupcials. Guillem de Montagut i la seva muller Beatriu donen
a la seva filla Ermessenda 300 auris que constitueix com a dot per
al seu matrimoni amb Arbert d’Osor. Aquest, al seu torn, li retorna
aquesta mateixa quantitat com a donació per núpcies i la garan-
teix amb els drets i dominis que té a les parròquies de Sant Medir
i Sant Vicenç de Canet i també amb el que té per la castlania de
Rocacorba a la parròquia de Sant Llorenç d’Adri.
A* Pergamí original (170 × 220 mm) ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, per-
gamí núm. 42. Enfosquit, tacat, segurament quan es va intentar restaurar el
document.
[Notum] sit cunctis quod ego Guillelmus de Monte Acuto et

uxor mea, Beatrix, donamus tibi [Ermessendis ...] ad omnem tuam
uoluntatem. Et ego [Ermessendis ...] in dotem [...] iamdictos ·ccc·
aureos [quos parenti mei jamdicti mihi] superius donant, ita ut
habeamus et teneamus [...] dum uixerimus sicut decet uirum et
uxorem et ad obitum nostrum remaneat nostris infantibus [...; et
si] infantes [nobis deffuerint] et [...] habeam ego ex his ·l· ad om-
nem meam uoluntatem faciendam [...] reuertantur meis propinquis
[...] per qualicumque uoces uel raciones in mansis et hominibus et
feminis et vineis et terris cultis et heremis [...] dici uel nominari
uel excogitari aliquo modi possunt in tota parrochia Sancti Emit-
herii1 et illa [...] accipio et accipere debeo in tota parrochia Sancti
Vincentii de Caneto2 et totum alium honorem cultum et heremum
[...] et juri que mihi competunt uel competere debent aliquo modo
uel per qualescumque uoces in eadem parrochia [...] alio modo
per castlania de Ruppecurua,3 tam in parrochia Sancti Laurencii
de Adrio quam in omnibus aliis [...] ita quod [plenarie] habeamus
et teneamus nos ambo simul dum uixerimus sicut decet uirum et
uxorem et ad obitum [nostrum] remaneat infantibus nostris ex
nobis ambobus procreatis. Si uero infantes nobis defuerint et ego
prior te obiero, [hec] iamdicta omnia et teneas omnibus diebus
uite tue, saluo jure Berengarii de Ruppecurua, et ad obitum tuum
reuertatur [meis] propinquis, ita tamen quod ipsi mei propinqui
paccent tibi prius uel tuis propinquis et a dictos ·cc· aureos quos
recognosco me [...] in dotem. Quod nisi fecerint, habeas tu uel tui
propinquis iamdicta omnia et teneatis tantum ac tamdiu donec
mei successor[ibus ...] tibi et tuis propinquis iamdictis ·cc· aureis
ad tuam uoluntatem et intellectum sine uestro [...]. Si quis hoc
rumpere [...], non ualeat.
Actum est hoc ·iiii· kalendas februarii, anno Domini ·m·c·xc·ii·.
Sig+num Guillelmi de Monte Acuto. Sig+num [Beatri]cis,
uxoris eius. Sig+num Ermessendis, filie eorum. Sig+num Arberti
de Osorio, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Beren-
garii de Fonte Cooperto. Sig+num Berengarii Bernardi. Sig+num
Petri Mascaronis. Sig+num Febr[uarii ...]. Sig+num Berengarii de
Ruppecurua, qui hoc laudo et firmo et conuenio tibi Ermessendi
quod in predicta omnia [...] tibi et tuis habere et [...] inde tibi et
tuis defensor et guarent contra cunctam personam.
Arnallus, subdiachonus, qui hoc scripsit, cum litteris emendatis
in ·xxa·via· linea et suprascriptis in ·xxa· et in ·xxa·iia· et ·xxa·iiia· et
emendatis in ·ia· die et anno quo su.SSS.pra.
Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribo.

Bernardus Stephani, qui anno Domini ·m·cc· nono decimo ·xx·
kalendas septembris, fideliter translataui, cum litteris dampnatis [...].
[...] publicus notarius, qui hoc [...].
1. St. Medí, anotació posterior. 2. St. Vicens de Canet, anotació posterior.
3. Rocacorba, anotació posterior.
144
1193, febrer, 11 (1192)

Definició. Després de la intercessió d’Humbert, abat de Sant Pere (de
Galligants), de Berenguer de Sitjar, de Ramon, cabiscol de Sant Fe-
liu de Girona, i d’Ermengol, escriptor de Girona, Ramon de Roca
concedeix al seu germà Ponç de Fontajau la meitat del molí, de la
vinya dita de Ramal, de la feixa de Riquinoles, de la feixa prop de la
feixa de Sant Ponç i de les cases que són a tocar l’església de Sant
Ponç (de Fontajau), salvant el dret de Sant Pere (de Galligants) i el
cens d’un porc que fa al dit Ramon de Roca com a ajuda del cens
que fa al monestir pels masos de Roca i d’Om. Després de la mort
de Ponç, els béns donats retornaran als habitants del mas de Roca.
Pergamí original (160 × 263 mm): ADG, Mitra, calaix 13, pergamí núm. 61.
A*
Carta partida per ABC. Al dors: “Calaix 13, n. 61, 4 vna.”
A B C D E F
Ad cunctorum hominem presentium et futurorum perueniat
noticiam quod per multes contentiones diu habitis inter Raimundus
de Ruppe et Pontium de Fonte Agello, fratrem eius, pro honore qui
fuit patris et matris eorum, tandem consilio et uoluntate domini
Umberti, Sancti Petri, et Berengarii de Ciiario et Raimundi, pre-
centoris Sancti Felicis, et Ermengaudi, scriptoris Gerunde, de his
omnibus, ad honum finem et ad sinceram transaccionem deuenerit.
In cuius, domini abatis iamdicti presentia et manu, consilio et
laudamento ipsius et aliorum supradictorum proborum hominem,
ego Raimundus de Ruppe iamdictus laudo et concedo tibi Pontio,
fratri meo, totam medietatem integre totius illius molendini in quo
toto molendino integro Raimundus de ipsa Moleria habeat aliam
medietatem, cum omnibus suis pertinentiis et adempramentis, et
illam uineam que dicitur de Ramali, cum terra in qua sedet et cum
omnibus aliis ad eam pertinentibus, et illam fexiam que dicunt

de Richinoles, que est inter alias duas fexias mansi Episcopalis,
quem teneo per Sanctam Mariam, et illam fexiolam que est iuxta
fexiam Sancti Poncii et illas integras domos que sunt iuxta eccle-
siam Sancti Pontii, cum coquina qui ibi est et cortali et exitibus
et ingressibus et omnibus earum1 pertinentiis et unam tinam et
unum uexellum, tali condicione ut hec omnia habeas et teneas
et possideas et expletes et habeas inde usum fructum, saluo iure
Sancti Petri, omnibus diebus uite tue et dones inde ad auxilium
censos quem ego facio de manso de Ulmo et de manso de Rocha
ecclesie Sancti Petri ·i· porcum de illis ·iiiior· porchis quod ego de
prephatis mansis dono et ad obitum tuum hec omnia reuertantur
habitatori mansi de Ruppe sine impedimenta. Et ego Pontius,
iamdictus, laudo et concedo tibi Raimundo, fratri meo iamdicto,
omnia alia que fuerunt patris et matris meorum ubique, tam in
auere quam in honore, ad omnem tuam uoluntatem faciendam,
saluo dominorum iure in omnibus, exceptis tamen his que ego
superius uiolario iure accipio. Et meritum accipio a te Raimundo
de Rupe ·xxx· solidos et a te Pontio ·xx·.
Actum est hoc ·iii· ydus februarii, anno Domini ·m·c·xc·ii·.
Sig+num Raimundi de Ruppe, qui hoc firmo firmarique rogo.
+ Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Galicantus abbas. Poncius, leui-
ta. Guillelmus, monachus. Berengarius de Bascanono. Raimundus,
presbiter et monachus. Guillelmus, monachus ac presbiter, firmauit
hoc utiliter. + Arnallus, presbiter et monachus.
Arnallus, subdiachonus, qui hoc scripsit, cum litteris tincta
fusas in ·via· linea.
SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus escriptor Gerunde,
subscribo.
1. earum, reiterat.
145
1193, març, 17 (1192)

Empenyorament. Calvet de Fontajau i la seva filla, Bonadona, em-
penyoren a Arnau Ferrer i a la seva muller, Berenguera, una vinya
sota el Mont, a l’alou de Sant Pere —de Galligants— a Fontajau,
i un celler a la cellera de Fontajau, per 40 sous barcelonesos, per
tal que ho tinguin durant dues collites, salvant el dret del monestir
de Sant Pere a rebre dos parells de gallines, que pagaran a mitges

entre uns i altres.
B* Còpia de 1228 (112 × 188 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15,
pergamí núm. 2.
Hoc est translatum fideliter factum.

Sit notum cunctis quod ego Caluetus de Fonte Agello et filia
mea, Bonadomina, inpignoramus tibi Arnaldus Ferrario et uxori
tue, Berengarie, et uestris et cui dare uel dimitere siue inpigno-
rare pro uestro auere uolueritis illam uineam subtus Montem, in
parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, in alodio Sancti Petri,
cum exitibus et ingressibus et cum terra in qua sedet et cum
omnibus arboribus cuiuscumque generis sint et cum omnibus in
se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus. Et item
inpignoramus uobis illud nostrum cellarium quem habemus in
cellaria Sancti Poncii de Fonte Agello, cum exitibus et ingressibus
et solis ac superpositis et cum omnibus in se habentibus sibique
qualicumque modo pertinentibus. Sic predicta omnia uobis et
uestris inpignoramus pro ·xl· solidos barchinoneses, de quibus
recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, ita ut iam dicta
omnia habeatis et teneatis usque ad ·ii· expleta recipienda inde
collecta, saluo jure domini cui uos paccabitis ·i· par gallinarum
et nos alium ·i· par et deinde tantum ac tandiu donec nos uel
nostris reddamus uobis uel uestris iamdictos ·xl· solidos ad festum
Natalis Domini de anno in anno et non in alio tempore anni. Et
conuenimus uobis quod hoc faciamus uobis et uestris habere et
tenere in pace et si aliqua missionem uel melioramenta ibi feceritis
in anno neque in alio, totum conuenimus uobis restituere et hoc
totum donamus uobis in [hoc] eodem pignore et cum omnibus
aliis nostris rebus etiam auere et honore ubique.
Actum est hoc ·xvi· kalendas aprilis, anno Domini ·m·c·xc·ii·.
Sig+num Calueti. Sig+num Bonedomine, filie eius. Sig+num
Januarii, filii eorum, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num
Petri Taffurel. Sig+num Bernardi Batxerii. Sig+num Petri Guillelmi.
Sig+num Raimundi de Ruppe. Arnallus, prior Sancti Nicolai, SSS.
+ Petrus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu, abbas.
Bernardus Stephani, qui hoc scripsit cum literis dampnatis in
prima [et in ·iia· linea] et in ·xviiia· linea, die et anno quo su+pra.
SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde,
subscribe.
+ Raimundus de Caciano, qui hoc anno Domini ·m·cc·xx·viii·,

·iii· kalendas [madii], fideliter translatauit, mandato Bernardi de
Vicco, publici Gerunde notarii.
Ego, Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· qui
hoc translatum fideliter fiery jussi, subscribo.
146
1194, maig, 6
Testament. Ponç de Vall dicta testament, pel qual nomena marmessors
Arnau, arxilevita de Besalú, Ponç, paborde de Sant Martí Sacosta,
Pere de Taialà, Guillem Joan, sagristà de Ciurana, i Ponç Baró,
batlle d’Orriols. Disposa ser enterrat a Sant Martí Sacosta i, entre
altres institucions religioses, efectua deixes a Sant Pere (de Galli-
gants).
ta, f. 87.
a* CSMS, núm. 33.
... Dimitto Sancte Marie sedis Gerundensis ·x· solidos; domi-

no meo episcopo, alios ·x·; domino meo presentori, alios ·x·, quos
triginta debet mihi abbas Sancti Michaelis de Fluuiano; Sancto
Felici, ·v· solidos; Sancto Petro, ·iv· solidos; Sancto Danieli, tres
solidos; Sancte Eulalie, ·xii· denarios; ...
147
1194, octubre, Girona

Franquesa. El rei Alfons (I) d’Aragó i comte de Barcelona enfranqueix
els habitants de la ciutat de Girona de l’eixorquia i estableix els
límits territorials d’aplicació de la franquesa, des de la cadireta
superior fins al mas de Berenguer de Pla i de la torre de Gironella
fins a la font de Pedret i Figueroles. N’exceptua, però, els residents
a l’alou de Sant Pere de Galligants.
A Pergamí original (664 × 338 mm): AMGI, fons Ajuntament de Girona, perga-
mí núm. 1.
B Còpia del segle xv: AMGI, Llibre Vermell, f. 1-2.
C Còpia del segle xv: AMGI, Manuals d’Acords, 1476.
a Valls, “Els antics privilegis...”, núm. 2, ex B.

b Batlle, “Alfonso II...”, p. 168-169, ex B.
c ETG, núm. 150.
d* LVCG, núm. 2, ex B.
Regest: PAG, núm. 4.
... ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensis, comes Barchino-

nensis, marchio Provincie, ... concedo et laudo hanc franquitatem
et ingenuitatem eidem universo populo, habitanti nunc et habita-
turo ab ipso loco quod nuncupatur za kaderita superiori usque ad
mansum Berengarii de Plano et ab ipsa turre superiori Gerundele
usque ad fontem de Pedreto et inde usque ad Figuerolas, quod
numquam de cetero a me vel a successoribus meis requiratur ab
eis vel a successoribus eorum exorchiam vel aliud aliquod voce vel
occassione exorquie aut sterilitatis ex illis omnibus que petierunt et
que futura existunt. Excipimus autem inde omnes illos, tam viros
quam mulieres, qui infra predictorum locorum spacia, videlicet in
alodium Sancti Petri de Gallicantu, morantur. ...
148
1195, abril, 18
Testament. Arnau de Palol dicta testament, segons el qual elegeix sepul-
tura al monestir de Sant Daniel de Girona, on funda un benefici
dotat amb rendes de Fornells, Palol i Riudellots. Institueix hereus
dels seus castells de Palol d’Onyar i de Barbavella —de Celrà— i de
possessions situades a Llambilles, Campllong, Cassà de la Selva,
Celrà i Sant Joan de Mollet els seus fills Arnau, Galzeran i Ramon.
Fa llegats a les seves filles Guillema, Ramona i Agnès. Efectua
moltes deixes pietoses a esglésies, entre les quals hi ha el monestir
de Sant Pere de Galligants.
B Còpia del segle xvii: ASD, Llibre del benefici fundat en la iglesia y monastir de
Sant Daniel per Arnaldo de Palol, pàgines preliminars.
a* CDSDG, núm. 86.
... Dimito Sancto Felici unum aureum; Sancto Petro Galli-

cantus, quinque solidos; Sancto Martino, quatuor solidos; Sancte
Susanne, duos solidos; Sancte Eulalie, duos solidos; infirmis de
Petreto, quinque solidos; hospital Gerunde, tres solidos; ...
149
1196, març, 15 (1195)

Sentència. Berenguer d’Albuçà, jutge ordinari, dicta sentència en el plet
entre Alamanda d’Aguilar i Oliva, germanes, representades pels
seus marits, Guillem de Llagostera i Ponç de Pineda, enfront de
Pere, abat de Sant Pere de Galligants, sobre la possessió de dos
masos situats a Banaula, al lloc Arrel, a la parròquia de Riudellots
de la Selva.
rotlle 37, pergamí núm. 6. Carta partida per ABC. Al dors: “Ridellots núm. 2”.
Hoc est judicium quod dedit Berengarius de Albuciano, yudex

ordinarius, in causa que uertebatur inter Alamandam de Agilar et
Oliuem, sororem suam, ex una parte, Guillelmo de Locustaria et
Poncio de Pineta, maritis eorum, existentibus procuratoribus in
causa mandato ipsarum, et Petrum, abbatem Sancti Petri Gallicantus.
Dicebat dictus abbas quod supradicte domine auferebant duos
mansos cum suis pertinenciis monasterio Sancti Petri Gallicantu,
qui erant in parrochia Sancti Stephani de Riuolutorum, in Ba-
naula, in loco quem uocant ad ipsam Radicem, quos contulerunt
monasterio Sancti Petri Gallicantus quedam qui uocabatur Be-
rengarius Bernardi et Attanulfus et preterea Bernardus de Monte
Curuo, [unde per] officium judicis restitucionem supradictorum
mansorum, cum omnibus suis pertinencias, sibi fieri postulabat.
Ad hec uero supradicti procuratores, mandato dominarum
existentibus, respondebant quod non credebant Bernardum de
Monte Curuo et alios supradictos, uti abbas dicebat monasterio
iamdicto contulisse. Imo etiam plus allegabant quod si uerum esset
hoc quod abbas dicebat, de jure non deberet ualere, ideo quod
Bernardus de Monte Curuo tenebat hunc honorem ad feudum
pro supradictis dominabus et jenus suum olim pro illis de Sancto
Aciscla uel pro domino de Campolongo. Et preterea dicebant quod
uiuente Bernardo de Monte Curuo accipiebant ibi oua uel caseos
in Pascha et Pentechosten et duas jouas ad triturandum, unam
ad ordeum et aliam ad triticum in unoquoque manso, et tempore
seminandi, similiter, et unum fexum de erbis in mense madii et
in estate unum anserem et ·i· quarteram cibarie ad mensuram
ueterem et unum fexum de paleis. Et hec omnia accipiebant in
unoquoque manso per singulos annos et quidam natus in illis
mansis qui uocabatur Petri Gitardi redemerit se ab eis ·i· solido et
·i· anserem et quod accipiebat in manso Guillelmi Rubei anserem

et ·i· quarteria cibarie ad mensuram ueterem propter campum
Sancti Petri per baiuliam et in unoquoque manso · i · migeriam
ordei per locedum et in orto semel in anno de oleribus.
Ad hec abbas respondit hoc non esse uerum, imo dixit quod
pro alodio dederant monasterio iamdicto. Et respondit abbas
redempcioni hominis quod redimerat se primo a Bernardo de
Monte Curuo et quod postea per ui fecerunt eum redimere prefate
domine uel sui a se. Et ideo non patrocinabatur eis ut homines
illorum mansorum essent sui, que quam ui metuue causa gestum
erit, precor aut ratum non habebo unde dictus yudex judicauit
quod uterque quod asserebat probatio abbas ubi per instrumenta
excepte de ui de qua non dum probauerat, legitime quod affirma-
bat probaru[nt] milites [ut] causam pro dominabus agentes, tam
per instrumenta quam per testes, videlicet per Guillelmum Capel
et per Petrum Fabrum et per Miraldam et per Arnaldum Clauel,
hoc [quod] asserebant probauerunt, excepto de feudo de quo suum
feudum esse non probauerunt, set per quasdam conjecturas nisi
sunt hoc saltim semiplene probasse.
Verumtamen [...] yudex debet omnimodo quantum possibili ei
sit, de incerte certam ferre sentenciam, ideo judicauit semiplenam
probacionem ipsarum non ualere, quo ad hoc ut fidem yudici
faciantur. Et inde est quod dictus yudex, auditis allegacionibus
utriusque partis instrumentis siue attestacionibus etiam diligenter
inspectis, habito prudentum consilie, adjudicauit dictos mansos, in
uno quorum manet Guillelmus Rubeus et in alio Guillelmi Gitardi,
cum omnibus suis pertinenciis, dominio et proprietati Sancti Petri
Gallicantu; et supradictas dominas in hac peticioni condempnauit,
reseruatis supradictis seruiciis dominabus, ut supradictum est, et
aliud non requirant in iamdicto honore. Verumtamen si abbas
defecerit in probacione ius facte circa redempcionem hominis, eos
homines qui in mansos sunt uel erunt, siue masculi siue femine,
sint [de] dominio supradictarum dominarum, yudex adjudicauit
alioquin eos cedere dominio monasterii [censuit].1
Actum est hoc idus marcii, anno Domini ·mo·co·xco·vo·.
+ Berengarius de Albuciano, judex ordinarius.
SSS. Arnallus, presbiter, qui hoc scripsit die et anno prefixo.
AB CD EF GH IK LM NO
1. Lectura dubtosa.
150
1196, març, 23 (1195)

Venda. Ramon de Lledó, juntament amb els seus germans Bernat de
Lledó, Guillem, Arbert i Arnau, ven a Berenguer d’Arbres, coma-
nador de la batllia del Gironès i de la casa de la milícia (del Tem-
ple) d’Aiguaviva, el camp dit d’Austor, que té a la parròquia de
Sant Cugat de Salt, que afronta amb una honor de Sant Pere de
Galligants, pel preu de 500 sous barcelonesos.
Pergamí original (160 × 247 mm): ACA, Ordes Religiosos i Militars, Gran
A
Priorat de Catalunya, armari 16, plec 29, pergamí núm. 2. A la part superior:
“Salt”. Al dors: “16 Armari de Ayguaviva in sacco A. N. 2”.
a* Miret, Les cases..., p. 172
Notícia: Calzada, Sant Pere..., p. 52.
Sit notum cunctis quod ego Raimundus de Letone, consilio et

[u]oluntate Bernardi de Letone et Guillelmi et Arberti et Arnalli,
fratrum meorum, [uen]do tibi Berengario de Arboribus, comen-
datori Gerundensis baiulie in honore milicie et domui milicie de
Aquaviva, per francum alodium, perpetuo, totum illum campum
integre qui dicitur de Auztor, quem habeo in parrochia Sancti
Cucuphatis de Saltu, qui affrontat ab oriente et circio in honore
Berengarii de Cijario, a meridie in honore Sancti Petri Gallicantus,
ab occiduo in carraria. ...
151
1197, març, 27
Concòrdia. El cavaller Ramon de Mont i Pere, abat de Sant Pere de Ga-
lligants, arriben a un acord sobre la possessió del mas on viu Pere
Rami, a la parròquia de Sant Martí de Cassà i sobre els censos
corresponents.
Ad cunctorum noticiam ualeat peruenire quod est post multas

controuersias siue contentiones diu habitas inter quendam militem,
nomine Raimundum de Monte, et Petrum, abbatem Sancti Petri
Gallicantus, de quodam manso qui est in parrochia Sancti Martini
de Caciano, in quo moretur Petrus Rami, tandem consilio proborum
uirorum, videlicet Berengarii de Albuciano, judicis ordinarius, et
Berengarii de Cijario et Berengarii Sinfre[di] et Bernardi Strucio-

nis, uicarii Gerunde, ad bonum finem et sinceram transaccionem
deuenere. Predicti autem laudatores ita laudauerunt quantus mo-
nasterium Sancti Petri [...] duas partes agrariorum et census illius
mansi [et R]aimundus de Monte, terciam; et habeant [hoc illius ...
medium] per medium et homo ille faciat albergam, qui perpet[uo
dabit] in illo manso ·viiii· solidorum supradictis dominis, ex [...]
habeat Raimundi de Monte uel sui ·iii· solidis et monasterium
Sancti Petri ·vi· solidis; et nichil aliud exigant supradicti domini
ab hoc habitatore illius mansi inuito eo. Et ut supradictum pro
uti[litate utriusque] partis perpetuo tenere dixerunt quod ab [...]
partium aprobatum est.
Actum est hoc ·vi· kalendas aprilis, anno [Domini] ·mo·co·xco·vii·.
Sig+num Raimundi de Monte. Sig+num Petri Rami. Sig+num
Bernardi Strucionis. Sig+num Berengarii de Ciiario. SSS. Berengarius
de Albuciano, judex ordinarius. SSS. Berengarius Sicfredi, testis.
SSS. Arnallus, presbiter, qui hoc scripsi, die et anno prefixo.
152
1197, març, 28
Permuta. Maria, el seu fill Pere i el seu marit Berenguer d’Hospital,
d’acord amb el seu senyor Pere, abat de Sant Pere (de Galligants),
donen a Arnau de Mercadell un camp que tenen prop el seu mas, a
la parròquia de Sant Cugat de Salt, salvant el dret del monestir de
Sant Pere de Galligants a rebre’n el quart, el braçatge i un porc
de 3 sous cada tres anys, per tal que redimeixi el camp del deute de
80 sous envers Joan de Montagut. A canvi, l’esmentat Arnau els
cedeix un hort que té per Arnau de Sobreporta, a qui deuen un auri
cada any.
A* Pergamí original (220 × 332 mm) ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga-
mí núm. 57. Carta partida per ABC. Al dors: “19”.
Manifestum sit cunctis quod nos, scilicet Maria et filius meus,

Petrus, et maritus meus, Berengarius de Hospitali, cum consensu
et uoluntate domini Petri, Dei gratia abbatis Sancti Petri, et to-
tus conuentus eiusdem loci, donamus et diffinimus et diffiniendo
tradimus pro escambiacione, cum hac presenti scriptura, grata
uoluntate et absque aliquo imperio, tibi [Arnallo de Mercatello]
et tuis et cui dare uel dimitere perpetuo uolueris totum illum

campum integre quod habemus [in parrochia Sancti] Cucuphati
de Saltu, juxta tuum mansum, qui affrontat ab oriente in uia
moneria juxta condamina Sancti [Petri, qui apellatur] de Reclauo,
a meridie in honore Johanni de Roteriis qui fuit, ab occidente
in terra Petri Laurentii, de Saltu, a circio in tuo honore. Sicut
de his ·iiiior· affrontacionibus iam dictus campus includitur, cum
exitibus et ingressibus et cum omnibus in se habentibus sibique
qualicumque modo pertinentibus et sicut melius dici uel intelligi
potest ad tuam utilitatem et comodum ab aliqua sapientissima
persona1, cum omni sua proprietate siue integritate, sic tibi et
tuis perpetuo donamus et diffinimus pro escambiacione, scilicet
illius tui orti de Superporta que tenes per Arnallum de Superporta
in parrochia Sancti Felicis Gerunde, que se tenet cum orto Petri
Poncii, cum domibus qui ibi sunt, scilicet tuam medietatem, tali
pacto ut habeas illum campum et teneas tu et tui perpetuo ad
omnem tutam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde
faciendam, saluo jure Sancti Petri in omnibus et per omnia, [sci-
licet quartum et braciaticum et unum porcum de ·iii· solidos in
tercio anno], sine aliquo retentu quem inde non facimus et redimas
illum campum de ·lxxx· solidos a Johanne de Monte Acuto. Et ut
hec escambiacione majus robur obtineat ego Maria et filius meus,
Petrus, iam dicti, juramus super sacrosancta Dei euuangelia nostris
manibus tacta quod contra predictam escambiacionem de cetero
non ueniamus, sed firma et irreuocabile maneat perpetuo absque
omni dolo. Et si aliquo jure scripto uel non scripto in futurum
huic contractui obuiam ire possemus illi juri penitus renunciamus.
Et ego Arnallus de Mercatello, grata uoluntate et absque aliquo
imperio, cum consensu et uoluntate Arnalli de Superporta, dono
et diffinio et diffiniendo trado cum hac presenti scriptura pro
escambiacione tibi Marie et filio tuo, Petro, et Berengario de H[os]-
pitali, marito tuo, et uestris, perpetuo, totum illum meum ortum
integre quem teneo per Arnallum de Superporta, quod affrontat
ab oriente in orto Raimundi et Arnaldi de Lemena, a meridie in
orto Maymonis et Geralli Torti, ab occidente in orto Petri Poncii,
[et] a circio in orto Hospitalis. Sicut de his ·iiiior· affrontacionibus
predictus ortus includitur, cum exitibus et ingressibus et perti-
nenciis suis [et marginis et regeriis et aqueductibus] et arboribus
diuersorum generum et cum aliis suis aiacenciis et domibus, cum
solo et superpositis et cum omnibus aliis in eis habentibus de
abysso usque ad celum, sic uobis et uestris perpetuo dono pro
escambiacione illius uestri campi ad omnem uestram uoluntatem

faciendam [perpetuo] sine omni dolo, saluo tamen jure domini
[scilicet ·i· aureum]. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat.
Actum est hoc ·v· kalendas aprilis, anno Domini ·m·c·xc·vii·.
Sig+num Marie. Sig+num Petri, filii eius. Sig+num Berengarii
de Hospitali, mariti eius, qui hoc laudamus et firmamus. Sig+num
Guillelmi de Uillalbino. Sig+num Petri Mascaronis. Sig+num
Alegreti. Sig+num Raimundi de Moleria. Sig+num Berengarii de
Barbauetula. Sig+num Berengarii de Ciiario. + Petrus, Dei gratia
Sancti Petri de Gallicantu abbas, [et pro hac laudatione accipio a
te ·lx· solidos]. Ego Arbertus, prior, hoc firmo. SSS. Raimundus,
subdiachonus et monachus. Sperandeus, presbiter et monachus. +
Arnallus, presbiter et monachus.
Bernardus Stephani qui hoc scripsit, cum literis dampnatis
in ·viiiia· linea et emendatis in ·xia· et suprascriptis in ·xx·iiia· et in
·xxa·va· et suprascriptis in ·xa·iiia· et in ·xxa·iiiia· linea.
Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribo.
AB CD EF GH IK
1. ad tuam utilitatem et comodum, cancel·lat.
153
1197, abril, 20
Debitori. Ramon de sa Roca, de Fontajau, i el seu fill Ponç, d’acord
amb el seu senyor, l’abat de Sant Pere de Galligants, reconeixen
deure 1.300 sous barcelonesos a Ramon de Carrera, que han de
pagar al cap d’un any, per la qual cosa empenyoren el mas on
viuen, el mas d’Església i tota l’honor conreada i erma que tenen
a la parròquia de Fontajau.
A* Pergamí original (150 × 240 mm): ADG, Sant Pere de Galligants, pergamí
núm. 1. Carta partida per ABC.
Sit notum cunctis quod ego Raimundus de ipsa Rupe, de

Fonte Agello, et filius meus Poncius, consensus et uoluntate domini
abbatis Sancti Petri Gallicantu [et tocius sui conuentus], debemus
paccare tibi Raimundi de Carreria et tuis mille ·ccc· solidos bar-
cinonenses in pace ab hoc primo festo Sancti Johannis [de iunio]
quo uenit usque ad unum annum, de quibus recognoscimus nos
a te bene esse paccatos, ex pro quibus impignoramus tibi et tuis
modo in presenciarum [assensu et uoluntate predictarum] et cui

dare siue inpignorare pro tuo auere uolueritis, totum nostrum
mansum quem inhabitamus et totum ipsum mansum de Ecclesia
et totum nostrum honorem cultum et heremum quem habemus
et habere debemus aliquo modo per qualescumque uoces uel te-
nores,1 tam in parroechia Sancti Poncii de Fonte Agello quam in
omnibus aliis locis ubicumque sint, cum exitibus et ingressibus
et pertinenciis et tenedonibus et uineis et terris cultis et heremis
et arboribus [cuiuscumque gen]erum et molendinis et rieriis et
adempramentis et omnium aliarum rerum. Hec inquam omnia,
sicut melius dici uel int[elligi potes]t ad tuum intellectum sic tibi
et tuis inpignoramus, tali modo quod si ad prephatum terminum
non habuerimus tibi paccatos predictos mille ·ccc· solidos, statim
habeas licenciam emparandi iamdicta omnia et nos teneamus illa
parte et pro tua comanda ad laboracionem et laboremus bene ex
omnibus suis laboracionibus et cum medietate seminis quam in
terris mitas in tempore seminandi, sine missione quam in uineis
non facias, reddamus tibi fideliter medietatem expletorum uel
donemus tibi pro expletis ipsius pignoris ·cc· solidos barchino-
nenses quos melius uelleremus, sic medietatem in medio anno
et aliam medietatem in capite anni, quod ita fiat usque ad ·ii·
expleta recipiencia inde collecta, saluo jure [Sancti Petri et alio-
rum] dominorum et deinde tantum ac tandiu donec nos uel nostri
reddamus tibi uel tuis iamdictos mille ·ccc· omnes, simul et non
pro partes, ad festum Pasche de anno in annum et non in alio
tempore anni, non computando fructus in sortem. Si uero bene
non laborauerimus iamdicta omnia et fideliter non rediderimus
tibi medietatem expletorum uel non paccauerimus tibi predictos
·cc· solidos pro expleti[s], sicut superius dictum est, statim habeas
licenciam emparandi iamdicta omnia et tenendi et jure pignoris
tui possidendi et expletandi uel dandi ad laboracionem cuicumque
uolueris. Quod si dominus pro tercio uel alia persona ibi aliquid
tibi tetigerit uel forifecerit, totum conuenimus tibi restituere per
tuum planum uerbum sine sacramento. Et hoc totum donamus
tibi in hoc eodem pignore et in omnibus aliis nostris rebus in
auere et honore ubicumque sit. Et juramus, super sacro sancta
Dei euuangelia nostris propriis manibus tacta, quod hoc totum
sicut hic scriptum est a prima linea usque ad ultimam tibi fide-
liter atendamus ad tuam uoluntatem absque tuo enganno. Et si
aliquo jure huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus
renunciamus.
Actum est hoc ·xii· kalendas madii, anno Domini ·m·c·xc·vii·.

Sig+num Raimundi de ipsa Ruppe. Sig+num Poncii, filii eius,
qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Petri de Scala.
Sig+num Guillelmi Berengarii. Sig+num Bernardi Canini. + Petrus,
Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas. + Arnallus, presbiter
et monachus. Petrus de Serriano, presbiter. SSS. Arnalli de Uil-
lamentario. Sig+num Berengarii de Bascanono. SSS. Arnallus de
Monellis. Sig[+num ...]. Sig+num Guillelmi de Sancto Mauricio.
Sig+num Genciane [...].
SSS. Petrus qui hoc scripsit, cum literis suprascriptis in ·ii·
linea et in [·iii·] et in ·iiii· et in ·xv· et emendatis in iamdictam
·iii· et in ·viiii·, die et anno quo supra.
subscribo.
AB CD EF [GH]
1. seniores, corregit per una mà posterior.
154
1197, juny, 18
Donació. Dolça de Palau i el seu marit Ponç de Concabella donen al
monestir de Santa Maria de Roca-rossa i al seu prior, Bernat, un
camp i dues feixes de terra que tenen a la parròquia de Sant Llo-
renç de Maçanet (de la Selva), al lloc dit Viladecans, que afronten
amb l’honor de Sant Pere de Galligants.
B Còpia de 1311: ADS, Cartoral de Santa Maria de Roca-rossa, f. 27v.
a* CSMRR, núm. 45.
Cunctis sit manifestum quod nos Dulcia et maritus meus,

Poncius de Conchabela, maritus meus, spontanea voluntate, ob
remedium anime nostre et parentum nostrorum, donamus et
offerimus Deo et ecclesie Sancte Marie de Ruperuffa et cum hac
presenti scriptura tradimus in manum et potestatem modo in
presenciarum de te Bernardo, eiusdem ecclesie priori, et omnium
confratrum tuorum, presencium ac futurorum, perpetuo, pro francho
alodio, quendam campum et ·ii· fexias terre que omnia habemus
in parrochia Sancti Laurencii de Macianeto, in loco qui dicitur
Villa de Canibus. Affrontat autem predictus campus ab oriente in
honore de Hostalricho, a meridie in honore Raimundi Archimbal-

li, olim defuncti, et Berengarii de Villa de Chans, ab occiduo in
honore Sancti Petri Gallicantu, a circio in vinea predicte ecclesie
Sancte Marie. ...
155
1198, agost, 20
Establiment. Arnau Vidal de la Serra, de Sant Gregori, i la seva muller
Ermessenda, estableix a Ramon de Bell-lloc i al seu fill Ramon el
camp de Morelles, situat a la parròquia de Sant Gregori, pel preu
de 100 sous barcelonesos, amb l’obligació de pagar a Sant Pere de
Galligants el quart de la meitat del camp i la tasca de l’altra meitat
i de donar als estabilients per ajuda del cens 2 diners i 1 quartera
quan hi hagi collita. Consta el pagament del terç, 30 sous, a Ra-
mon de Verdera i Pere de Sarrià, que el reben en nom de Sant Pere.
Sit notum cunctis [quam] ego Arnallus Uitale de ipsa Serra,

de Sancto Gregorio, et uxor mea Ermesenda uendimus tibi Rai-
mundo de Pulcro Loco et filio tuo, Raimundo, et uestris et omni
uestre posteritate, perpetuo, illud nostrum campum de Morellis,
cum exitibus et ingressibus suis et cum omnibus in se habenti-
bus uel ad se pertinentibus, quem habemus in parrochia Sancti
Gregorii, propter ·c· solidos barchinonenses, quos recognoscimus
iam recepisse a uobis, sic quod de cetero non possimus uos inde
contra uenire de non numerata peccunia. Qui affrontat ab oriente
in u[estro] honore, a meridie in uia publica, ab occidente in campo
Adalaidis de ipsa Serra, a circio in margine Adalaidis predicta et
in uia. Sicut his affrontationibus prenominatus campus includitur,
sic illum cum omni sua proprietate et integritate uobis et uestris
perpetuo uendimus, quem de nostro iure in uestrum tradimus
dominium et potestatem ad quodcumque ibi et in[de] de cetero
uolueritis faciendum, saluo iure Sancti Petri Gallicantus in omni-
bus, cui dabitis de medietate predicti campi quartum fideliter et
de alia medietate tascham; et dabitis nobis annuatim in auxilium
censsu nostri mansi inde ·ii· denarios et unam quarteram blati
in auxilium ad brachatico in anno quo in predicto campo habuit
expletum. Et ut melius credatur, iuro ego, Ermesendis predicta,
in Deum et supra sacro sancta ·iiiior· Dei euangelia meis propriis

manibus tactis, quod hec fideliter attendamus et in aliquo non
frangamus, per nos neque per nostros, sed si aliquo iure huic
contractui obuiam ire possemus, illi iuri penitus renunciamus. Et
nos Raimundus de ipsa Uerdera et Petrus de Serriano laudamus
et concedimus uobis emptoribus predicta emptionem et recog-
noscimus inde a uobis recepisse pro tercio ·xxx· solidos in loco
abbatis eiusdem Sancti Petri.
Actum est hoc ·xiii· kalendas septembris, anno Domini
·mo·co·xco·viiio·.
Sig+num Arnalli Uitale. Sig+num Ermesendis, uxoris eius.
Sig+num Arnalli. Sig+num Guillelmi. Sig+num Petri, filiorum
eorum, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Raymundi
de Uerdera. Sig+num Petri de Serriano. Sig+num Petri de Abba-
thea. Sig+num Arnalli de Ca[...]l. Sig+num Johannis Carbonelli.
+ Petrus, Dei gratia abbas Sancti Petri Gallicantu [...]. Arna[llus,
leuita et monachus].
[SSS. Raimundus, presbiter] qui hoc rogatus scripsi die et
anno prefixo.
156
1199, gener, 1 (1198)

Venda. Ponç, fill de Calvet de Fontajau, ven a Ramon de Verdera i a la
seva muller Gueraua tot el mig mas que li deixà dit Calvet, el seu
pare, situat a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau, a l’alou de
Sant Pere de Galligants, pel preu de 170 sous, dels quals en paga
20 en metàl·lic i els altres són a canvi de la redempció d’un deute.
B Còpia de 1225 (155 × 225 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle
15, pergamí núm. 10. Pergamí amb forats al centre i la part superior deterio-
rada.
Sit notum cunctis quod ego Pontius, filius Calueti de Fonte

Agello qui fuit, uendo tibi Raymundo de Uerderia et uxori tue
Geralle et uestris, perpetuo, totum illum medium mansum integre
sicut melius condam dimisit1 iamdicto Calueto, patri meo, cum
[uxori sua, Bonadomina],2 cum cartis etiam per alphabetum diuisis,
in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, in alodio Sancti Petri
Gallicantus, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedoni-

bus et [uineis]3 et terris cultis et heremis et arboribus diuersorum
generum et cum omnibus aliis in eis aliquo modo pertinentibus.
Hec omnia, sicut melius dici uel intelligi potest ad tuum como-
dum cum omni sua proprietate siue integritate et etiam totum [et
medium] ortum integre, sic uobis et uestris perpetuo [uendo]4 sine
omni dolo ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni
tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri per omnia
et in omnibus, omnibus meis racionibus et uocibus in uestrum
dominium extinctis. Et si aliquo jure scripto uel non scripto, legali
uel diuino siue [humano siue]5 excepcione aliqua in futurum huic
contractui obuiam ire possemus, illi juri omnino renunciamus. Et
propter hanc uendicionem confitemur [me]6 a uobis recepisse et
·c·lxx· solidos barcinonenses, sicut redimitis hec omnia de ·cl· soli-
dos et modo numeratis mihi ·xx· solidos et sic sunt ·c·lxx· solidos.
Si quis hoc rumpere uoluerit non ualeat.
Actum est hoc kalendas januarii, anno Domini ·m·c·xc·viii·.
Sig+num Poncii, filii Calueti, qui hoc firmo firmarique rogo.
Sig+num Johannis, clerici de Todiliano. Sig+num Berengarii Bernar-
di. Sig+num [Rubei] de Colonico. Sig+num Arnalli de Madrenchs.
Sig+num Bernardi de Beliaria. Sig+num Poncii de Ruppe, Fontis
Agelli baiuli. + Petrus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus, abbas.
Petrus Guillelmi, presbiter et monachus. Hec superscripta Bernar-
dus firmo, sacrista. + Arnallus, presbiter et monachus.
Bernardus Stephani, qui hoc scripsit cum litteris suprascriptis
in ·v· linea, die et anno quo su·+·pra.
subscribo.
1. Escrit diuisit, A. 2. B. 3. B. 4. B. 5. B. 6. B.
157
1199, novembre, 18
Concòrdia. Els germans Guillem Gausbert i Bernat Gausbert arriben
a una concòrdia per dividir l’alou situat a la vil·la de Torroella [de
Montràs] i d’Ermedàs. El primer es queda amb el mas de Gaus-
bert de Riera, mentre concedeix al segon els masos d’Esteve de
Roure, de Bernat Estrader i de Berenguer de Prat fins a Santa Eu-
gènia [de Vila-romà], a llevant de la riera i fins al mar. Al seu torn,

Bernat Gausbert concedeix al seu germà Guillem l’alou que tenen
a Torroella, a ponent de la riera fins a la Craquera, juntament amb
el mas d’Arnau Raves d’Esclanyà.
rotlle 32, pergamí núm. 12b. Carta partida per ABC. Taques verticals al marge
esquerre i al centre.
Sit notum cunctis quod ego Gillelmus Gauciberti uenio ad

finem et ad concordiam pacis et ad diuisionem cum Bernardo
Gauciberto, fratri [meo], de omni nostro alodio quod habemus et
habere debemus in uilla de Turricella et de Ermetanis. Primum
ego Gillelmi Gauciberti, iamdictus, laudo atque concedo tibi Ber-
nardo Gauciberto, fratri meo, totum illum mansum Gauciberti
de Riuaria, cum homi[nibus et feminis] et cum omnibus suis
pertinenciis et [tenedonibus que] ad mansum pertinere debent [in
cunc]tis locis. Adhuc laudo tibi, d[icto Bernardo], illum mansum
Steffani de Rodr[a], cum [hominibus et] feminis et cum perti-
nenciis et tenedonibus que ibi pertinere de[bent] in cunctis locis,
et totum illum mansum Bernardi Estradarii, [cum hominibus] et
feminis et cum suis pertinenciis et tenedonibus in cunctis locis,
et totum alium honorem quem habemus [de manso] Berengarii
de Prato usque ad Sanctam Eugeniam, sicut aqua [discurrit ...]
in tempore pluuiarum et diuisit a par[te orien]tis usque ad mare.
Et ego Bernardus Gauciberti, iamdictus, [... simi]li modo laudo
atque concedo tibi Gillelmo Gauciberto, fratri meo, totum alium
nostrum alodium quod habemus in [dicta] Turricella, sicut dicta
aqua diuisit a parte occidente usque ad Cracariam, scilicet domos
et man[sos cum hom]inibus et feminis, cum censibus et usaticis et
cum omnibus pertinenciis et tenedonibus que ad mansos pertinere
de[bent in cunctis locis] et omnia directa que inde exire nobis
debent in omnibus. Adhuc laudo tibi, Gillelmo dicto, totum illum
[mansum] Arnalli Raues, de Esclaniano, cum hominibus et feminis
et cum pertinenciis et tenedonibus que ibi pertinere debent. Tali
[...] laudacionem facimus ut unusquisque ex nobis habeamus et
teneamus prenominatam nostram partem sicut superius [diuiditur]
ad omnem nostram uoluntatem ibi et inde faciendam, cum omni
melioramento et acriximento quod unusquisque ex nostrum facere
potuerimus in nostram partem in perpetuum.1 Nullus hoc frangat.
Actum est hoc ·xiiii· kalendas decembris, anno dominice In-
carnacionis ·m·c·xc·viiii·.
Sig+num Gillemi Gauceberti. Sig+num Bernardi Gauciberti,

fratris eius, qui hoc laudamus et firmamus firmarique rogamus.
Sig+num Bernardi, clerici. Sig+num Bertrandi de Pomars. Sig+num
Gillelmi, clerici. Sig+num Rubei de Turricella. Sig+num Berengarii de
Turricella. Sig+num Arnalli de Ermetanis. Sig+num Boneti de Ortis.
SSS. [...] presbiter, qui hoc scripsit die et anno quo supra.
[A B C D E F] G H I K L M
1. Señoría de Pomars +, anotat per una mà posterior.
158
1200, juny, 1
Establiment. Ponç de Quart, canonge de la seu i procurador de la can-
dela, estableix a Ramon Ponç i la seva muller Saurina un camp al
lloc de Vinyals, situat a Sant Feliu de Cartellà. Farà cens anual de
7 lliures de bona cera per a la candela de Santa Maria. Afronta a
migdia amb l’alou de Sant Pere de Galligants.
A* Pergamí original (280 × 160 mm): ACG, pergamí núm. 570. Al dors: “C. D.
núm. 5”.
Sit notum cunctis quam ego Poncius de Quarto, Gerundensis

ecclesie canonicus, procurator siue dispensator candelarum jamdicte
ecclesie, stabilio et laudo atque concedo tibi Raimundo Poncio
et uxori tue, Saurine, omnique uestre posteritati ipsum campum
quem Raimundus de Argelagariis emit ad seruicium candele quam
statuit ardere ante altare Beate Marie jamdicte. Est autem jam-
dictus campus in parrochia Sancti Felicis de Cartiliano, in loco
qui uocatur Uineals, quod affrontat ab oriente in uia que uadit
ad uillam et castrum Cartiliani, a meridie in alodio Sancti Petri
Gallicantus quod tenet Petrus de Uilla, ab occiduo in torrente de
Cagaronc, a parte circii in terra quam tenet Guillelmus de Edera. ...
159
1200, juny, 22
Venda. Arnau de Monells, d’acord amb l’abat de Sant Pere de Galli-
gants, i els pabordes Ramon de Verdera i Pere de Sarrià, ven a Pere
Ramon de Mercadell un (mas) que fou de Bernat de Cabanes, a
l’alou de Sant Pere de Galligants, a la parròquia de Fontajau, amb

cases, molins, recs, horts, arbres, tasques i quarts, pel preu de 274
auris, salvant els drets de Sant Pere de Galligants, que hi rep la
tasca i un cens d’un porc i d’una perna per altres masos.
rotlle 15, pergamí núm. 20. Deteriorat del marge dret.
Hec sit semper omnibus hominibus noticia tam presentibus

quam et futuris stabilis et firma, quam ego Arnallus de Monellis,
assensu et uoluntate domini P[etri, ... Sancti Petri de Gallicantu]
abbatis, et Raimundi de Uerdera et Petrus de Sarriano, preposito-
rum, et totius conuentus eiusdem loci, bono animo et spontanea
voluntate ac nemine cogente, nullu [...], per nos et nostros pre-
sentes atque futuros, [concedo] tibi Bon[eto, iu]deo de Mercatello,
filio Bonastrug de Mercatello qui fuit, et tuis et quibus dare uel
dimitere uolueris [... mansum qui] fuit Bernardi de Cabanis, olim
defuncti, quem habeo et teneo in parrochia Sancti Pontii de Fonte
Agello, in alodio Sancti Petri, cum exitibus et ingre[ssibus ...] et
cum domibus et molendinis et regis et capud regis et arboribus
diuerssorum generum et taschis et quartis [...] et cum omnibus
aliis quecumque dici uel nominari possunt ad eundem mansum
aliquo modo pertinentibus. Sicut uero melius predicta omnia [...]
et sicut melius dici uel intelligi potest, ad tuuam tuorumque uti-
litatem et comodum, cum omni sua proprietate siue integritate,
sic predicta omnia [...] dolo pro ·cc·lxx·[iiii· aureis ...] fini auri
rectique pensi, quos confiteor a te sic recepisse, redimes hec
omnia a potestate Bernarde, uxoris [...] ex modo in presenti [...]
sunt completi ·cc·lxxiiii· aureos, de quibus omnibus recognosco et
fateor a te ita bene ese paccatum quod [...] ratione non possim
te de non [...] conuenire. Et ideo de meo jure ac potestate cum
hac presenti scriptura in tuum trado dominium et potestatem [...]
tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam,
sine aliquo retentu quem inde non facio, saluo tamen jure Sancti
Petri in omnibus, cui dabis [...] et de toto alio honore dabitis tas-
cham et decimam [et mediam calcaturam et unam albergam ·iii·
hominum uel ·iii· solidorum pro ea et primiciam ecclesie Sancti
Poncii] et pro censu annuatim unum porchum et unam pernam
ad racionem aliorum mansorum et ·i· anserem et ·i· par gallina-
rum [et ·i·] migeriam cibarie [ad rectam mensuram Gerunde et
baiulo suum directum sicut accipit illud in aliis mansis], omnibus
nostris uocibus et racionibus et meorum inde perpetuo in tuum
dominium extinctis. Super hoc totum conuenio tibi et tuis quod
si aliqua uiuens persona in predictis [...] tetigerit uel forifecerit

siue emparauerit aut exigerit, ego sim inde tibi et cui tu uolueris
defensor et guarent contra cunctam personam. Preterea si aliquo
jure scripto uel [non scripto] in futurum huic contractui obuiam
ire possem, illi juri penitus renuncio. Et ego Petrus, Dei gratia
Sancti Petri Gallicantus abbas, et Raimundus de Uerderia et Petrus
de Serriano, prepositi, [et ...] conuentus eiusdem loci, laudamus
et concedimus tibi Boneto, judeo iamdicto, et tuis perpetuo hanc
prephatam empcionem, saluo jure Sancti Petri ad omnem tuam
uoluntatem faciendam [sicut] melius dici uel intelligi potest ad
tuum comodum. Et propter hoc laudamentum recognoscimus nos
a te recepisse de tuo propter tercium ·cc· solidos [...] et per omnes
nostros successores donamus tibi et tuis licentiam et potestatem
quod si aliquo tempore illud molendinum erradicaretur de loco
ubi modo est, ut restituas illud [scilicet in ... uetus ...] consilio
et licentia nostra et nostrorum successorum. Si quis hoc rumpere
uoluerit, non valeat.
Actum est hoc ·x· kalendas julii, anno Domini millesimo ·cc·.
+ Petrus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Hec su-
perscripta Bernardus firmo, sacrista. + Arnaldus, leuita et mona-
chus, [subscribo]. SSS. Raimundus, leuita et monachus. Geraldus,
monachus et [presbiter. Arnaldus ... Guillelmus, ... monachus].
Arnallus, subdiaconus et monachus. Petrus, [... et monachus].
SSS. Arnallus [...]. Sig+num Petri de Serriano. Sig+num Raimundi
de Uerdera, [prepositi] Sancti Petri qui hoc laudamus. Sig+num
Raimundi de Ruppe, baiuli. Sig+num Gaiarde, matris dicti Arnalli
de Monellis. Sig+num Guillelmi de Campis, fratris eius. Sig+num
Pontii de Ruppe, bajuli, qui hoc laudo et [...], saluo meo jure. +
Berengarius de Albuziano, judex ordinarius Silueque archidiachonus.
+ Berengarius de Mercatallo, Sancti Felicis precentor, confirmo. +
Petrus de Ualle, presbiter.
SSS. Januarius, presbiter, qui hoc scripsit cum litteris damp-
natis in ·va· linea et suprascriptis in ·viia· et in ·xiiia· et in ·xxiiia·,
subscribo.
160
1200, juliol, 6
Venda. Arnau de Monells ven a Bernat de Gaüses unes cases situa-
des al burg inferior de Sant Pere (de Galligants) pel preu de 400
sous barcelonesos, salvant el dret del monestir a rebre un cens de
9 diners anuals.
A*
dors: “Calaix 23, núm. 48 3 vna.”
Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 98-99.
Sit notum cunctis quod ego Arnallus de Monellis, bono animo

et spontanea voluntate ac nemine cogente, vendo tibi Bernardo de
Gauusis et tuis et cui dare uel dimittere perpetuo uolueris omnes
illes meas domos integre quas habeo in burgo inferiore Sancti Petri,
cum orto qui ibi est, cum exitibus et ingressibus et pertinentiis et
tenedonibus et solis ac superpositis et agrariis et aqueductibus et
cloacis ac stillicidiis et parietibus et sufferimentis et adempramentis
et andronis et januis et fenestris et portalibus et cum omnibus aliis
in eis habentibus eisque aliquo modo pertinentibus, sicut melius illas
habeo et teneo et habere debeo et ut melius dici uel intelligi potest
ad tuum comodum et tuorum, sic eas cum omni sua proprietate siue
integritate tibi et tuis perpetuo uendo pro ·cccc· solidos denariorum
barchinonensium, quos omnes confiteor a te numerando recepisse et
de quibus confiteor me a te bene esse paccatum. Et ideo de meo jure
ac potestate et meorum cum hac presenti scriptura in tuum trado
dominium et potestatem, ad omnem tuam tuorumque uoluntatem
omni tempore ibi et inde faciendam, sine aliquo retentu quem inde
non facio, saluo jure Sancti Petri cui dabis inde annuatim pro censu
·viiii· denarios et nichil aliud, omnibus meis uocibus et rationibus
et meorum inde perpetuo extinctis. Et si aliquo jure scripto uel
non scripto in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi
juri penitus renuncio. Affrontat namque predicte domus et ortum
ab oriente in carreria publica, a meridie in domibus Berengarii de
Camonis, ab occidente in alueo Undaris, a circio in orto Guillelmi
de Boscho. Si quis hoc rumpere uoluerit, non valeat.
Actum est hoc ·ii· nonas julii, ann Domini ·mo·cco·.
Hec superscripta Bernardus firmo, sacrista. SSS. Raimun-
dus, leuita. + Petrus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. +
Arnallus, presbiter et monachus. SS. Arnallus de Monellis. Petrus
Guillelmi, presbiter et monachus. Arnallus, presbiter et monachus.
SSS. Januarius, qui hoc scripsit, cum litteris emendatis in

·xia· linea.
SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus escriptor Gerunde,
subscribo.
161
1200, agost, 1
Sentència. Cervià de Montagut i Berenguer d’Albuçà, jutges comissio-
nats per Ramon de Rocabertí arquebisbe de Tarragona, dicten sen-
tència en la causa entre l’abat Pere, del monestir de Sant Pere de
Galligants, i Agnès, abadessa de Sant Daniel, sobre la capellania
de la parròquia de Sant Andreu Salou, la meitat de la qual és ad-
judicada a la dita abadessa.
A Pergamí original (405 × 180 mm): ASD, pergamí núm. 59. Carta partida per
ABC.
B Còpia del segle xiv: ADG, Mitra, calaix 5, vol. 6 Feudorum..., f. 17r.
a* CDSDG, núm. 93.
Hoc est iudicium datum a Ceruiano de Monteacuto et Be-

rengario de Albuciano, iudicibus delegatis a Raimundo de Ro-
chabertino, gratia Dei Terrachonensis archiepiscopo, super causa
que uertebatur inter Petrum, Dei gratia abbatem Sancti Petri Ga-
llicantus, et Agnetem, eadem gratia Sancti Danielis abbatissam, de
ecclesia scilicet Sancti Andree de Alodio, cuius ecclesie medieta-
tem capellanie iamdicta abbatissa dicebat ad ius et proprietatem
Sancti Danielis pertinere, quam medietatem dictus abbas Sancto
Danieli turbabat siue etiam auferebat, ideoque proponendo iudi-
cis officium iamdicta abbatissa ab abbate sibi restitui postulabat.
E contra iamdictus abbas negabat dictam abbatissam siue Sanctum
Danielem ius aliquod non habere in iamdicta capellania, immo
asserebat omnem capellaniam iamdictam ad ius et proprietatem
Sancti Petri plenario iure pertinere, obiciendo etiam ·xxx· uel ·xl·
annorum prescripcionem, ideoque restitucionem fieri non debere
negabat.
Unde iamdicti iudices iudicauerunt ut uterque quod inten-
debat probaret. Probauit tamen abbas Sancti Petri per quosdam
testes qui dixerunt se uidisse in ecclesia de Alodio tres capellanos,
scilicet R[aimundum] Mironem et Petrum de Angles et A[rnallum]
de Constantinis, tenentes iamdicta capellaniam uoce Sancti Petri
Gallicantus inter hos tres per ·xl· uel ·l· annos et dantes pro
censu singulis annis ·c· oua et ·i· enssunnam de sagimine Sancto
Petro et totidem Sancto Danieli. Interrogati utrum abbas insti-
tueret ibi capellanos responderunt institutiones capellanorum se
sic non uidisse et sic, ut dictum est, probauit capellaniam de
qua agitur ad se pertinere ac prescripcione se munitum fuisse.
Ex aduerso probauit abbatissa per quosdam testes quod Arnallus
de Constantinis, qui fuit unus ex tribus capellanis supradictis et
ultimus, tenuit et habuit medietatem iamdicte capellanie nomi-
ne Sancti Danielis et quod eam impetrauit ab abbatissa in claus-
tro Sancti Danielis, presente Rodlando, abbate Sancti Petri, et
non contradicente, immo etiam pro eo orante. Et sic abbatissa,
ad preces abbatis et aliquorum proborum uirorum iamdicte cape-
llanie medietatem Arnallo de Constantinis concessit. Idem de ·c·
ouis et de sagimine dixerunt quod supra et etiam quod albergam
accipiebat ibi abbatissa singulis annis. Et sic quoad dominium et
temporis interrupcionem nisa est abbatissa sufficienter pro parte
sua probare.
Et inde est quod, auditis allegationibus utriusque partis et
instrumentis seu etiam attestationibus hinc inde diligenter inspec-
tis, iamdicti iudices iudicauerunt medietatem iamdicte capellanie
pertinere ad ius et ad proprietatem abbatisse et monasterii Sancti
Danielis et institucionem capellanorum debere ibi fieri consensu
abbatis Sancti Petri simul et abbatisse Sancti Danielis et in medi-
etate capellanie abbatem Sancti Petri siue monasterium perpetuo
condemnauerunt et eam abbatisse et monasterio Sancti Danielis
perpetuo adiudicauerunt.
In causa illa que inter eos uertebatur de Barufa, sicut aqua
discurrit a sumitate montis Barufe usque Sanctum Danielem, con-
firmauerunt iudicium condam a Bernardo de Fontaniliis datum
in specie illius questionis. Et sic ab obseruatione iudicii utrosque
absoluerunt.
Actum est hoc ·iiii· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·.
SSS. Berengarius de Albuziano, iudex ordinarius, Siluensis
archidiaconus. Ego Ceruianus subscribo.
SSS. Arnallus, presbiter, qui hoc scripsit die et anno prefixo.
162
[1200 ca.]
Llevador. Inventari de les terres de Palafrugell que pertanyien al domi-
ni de l’abat de Sant Pere de Galligants i dels censos que obtenia.
rotlle 35, pergamins núm. 4-58. El document no està datat, però pel tipus de
lletra correspon al segle xii. Un possible indici, de moment insuficient, és la
coincidència del nom de Berengarius Petri amb el batlle de Palafrugell homò-
nim, esmentat en l’inventari realitzat pel comte Ramon Berenguer IV l’any
1151 (FAC, núm. 1j). Al marge dret hi ha una numeració —que mantenim
amb superíndex, en cursiva i entre claudàtors— que no sempre correspon
a una declaració. En aquesta edició, hem separat per paràgrafs cadascuna
de les declaracions. Manca la part superior del document, allà on anirien
almenys els núm. 1-3. Es detecten dues mans a través de la tinta utilitzada en
l’escriptura del document: una primera és la que correspon a tot el text fins al
núm. 55 i també a la clàusula final, que s’inicia amb l’expressió “Est census de
Palacio Frugelli...”; amb la segona mà, hi ha escrit el text entre els núms. 56 i
58 i, probablement, també els ratllats fets sobre el document original.
[...] Iohannes Altimir ·i· terram subtus domum suam.[4]

[C]atanel ·i· vinea.[5]
Petrus Gaucberti de ipso Puiol ·i· terra ad ipsa Cocala.[6]
Suptus domum que fuit Gillelmi Baiuli ·i· campum.[7]
Berengarius Petri ad ipsum campum de s·Ulm ·i· quadrum
et in aliis locis.[8]
Ademar ·i· quadre ad ipsas Passaduras.[9]
Gillelmus Raimundi ad ipsas Passaduras ·i· campum.[10]
Petrus Rex, de Ermetanis, ·i· quadrum iuxta domum suam.[11]
Stephanus Mironis ipsam terram que est super ipsum cam-
pum qui uocant Sancti Martini.[12]
Berengarius de Ermetanis [ipsum] camp<um> qui uocatur
Sancti Martini.[13]
[Petrus] Mironis Sancte Margarite ad ipsum Pontum ·i· terram
et ad ipsam Baiam [·i·] fexa.[14]
Berengarius Gerraldi ad ipsa Desfeta ·i· campum qui non est
de sua masada.[15]
Bernardus Petri de Plano suptus eius ortum ·i· fe[xa].[16]
Berengarius Brugerol ·i· terra.[17]
Berengarius de Ortis ·i· fexa suptus ortos.[18] Et aliam super
mansum qui fuit Bernardi Galini.[19]
Bernardus de Ortis ·i· terra. Dominicus habet.[20]

Filios Petri Uitalis ·i· terra suptus domum Amalrici.[21]
Arnallus de ipsa Fonte tenet in ·iiii· locis et donat sextum
[d...] et [de] una tascha.[22]
Berengarius de Uilar ·i· in campum iuxta uiam que pergit
a Lofrid.[23]
Iocbertus de ipso Uilar ·i· terra ad suam portam unde donat
sextum.[24]
Filius Gomberti ·i· campum.[25]
Suptus mansum Raimundi Cornelii ·i· terra quam tenet ipse.[26]
Arnallus Gillelmi ·i· uinea bona ad Muragreg.[27]
Ad ipsum Uilardel ipsam terram quam tenet filius Bernardi
Ariulf.[28]
Petrus Matfredi uineas in ·iii· locis ad ipsam Artigam Closam.[29]
Bernardus Gondeballi ·i· uinea que est in ipso Plano inter
Perafita et ipsos Clapers.[30]
Raimundus Geiraldi ·i· uinea ad ipsos Clapers.[31]
Gillelmus Isarni ·i· campum ad ipsum Brugerol.[32]
Berengarius de ipsa Carrera ·i· terra ad ipsum Brugerol.[33] Et
alia ad ipsum Prad de Basilia.[34] Et alia ad ipsum pontem Sancte
Margarite qui uadit Ermetanis.
Gillelmus Suniarii ·i· fexa ad ipsum Podium Rotundum.[35]
Gaucfredus Ferrarii ·i· terra ad ipsum Brugerol.[36]
Mansum Berengarii Geralli, cum sua masada, ·ii· solidos et
medium.[37]
Mansum Petri Terronis, cum sua masada, par ·i· gallinarum.[38]
Mansum Mironis aliud.[39]
Mansum Tregoncie aliud.[40]
Mansum Raimundi Tixedor aliud.[41]
Mansum Gillelmi Brugerol aliud et ·xii· denarios.[42]
Mansum Geralli donat pro censu perna ·i·, ·xii· denarios.[43]
Mansum Poncii Uitalis, cum condamina, unde exiit porcum
et par ·i· gallinarum.[44]
Mansum Bernardi Cols qui donat quarteram ·i· cibarie et
[·viii· denarios].[45] 1
[Sacrarium Raimundi Tixedor].2
Sacrarium Bernardi Suniarii par ·I· gallinarum.[46]

Sacrarium Iocberti Raimundi alium.[47]
[Sacrarium qui fuit Gillelmi Ferranni].4
Sacrarium Prime ·viii· denarios.[48]
[Sacrarium aliud quod fuit Prime].5
[Sacrarium qui fuit Bernardi Archimballi].6
Sacrarium Arnalli Brot par ·I· gallinarum.[49]
Sacrarium Bernardi Mercader aliud.[50]
Et ipsum in quo habitat Rossa aliud.
Et ipsum de Aliera aliud [par gallinarum].
Et ipsa terra quam tenet Arnallus Tixedor ad suam portam.
Et ipsam tenedonem quam tenet Buniol cum fratribus suis.
Petrus Oliba de Uilar tenet unam fexiam terre ad ipsas Are-
nas.[51]
Poncius Ysarni de Ortis tenet ·i· fexiolam ad ipsum Planum.[52]
[Petrus Russ par ·i· gallinarum].[53] 7
[De domibus Geralli clerici ·iiii· paria gallinarum].8
De orto Sancti Martini quem Ramundus de Brugerol tenet
[ad Ulms] cupam ·i· olei.
[De ipsis oliuariis quas Buniol tenet cum fratribus suis quar-
teram ·i· olei].[54] 9
Andreas de Garriga par ·i· gallinarum.[55]
Vitalis de Fonte et Berengarius de Uilar ·i· terra iuxta terram
filios Mironi Stephani ad Prad ·i·.[56]
Bernardo Reamballi et Amalrig ·i· terra subtus mansum Petro
Adals ad [Sailes].[57]
Petrus Andrea ·i· fexa ante domum Amalrig.
Adals ·i· campum ad pratum Sancte Margarite.[58]
Est census de Palacio Frugelli: ·ii· porcs, ·ii· pernes et ·xviii·
paria gallinarum.
1. et par · i · gallinarum, cancel·lat. 2. Cancel·lat. 3. Cancel·lat.
4. Cancel·lat. 5. Cancel·lat. 6. Cancel·lat. 7. Cancel·lat. 8. Cancel·lat.
9. Cancel·lat.
163
1202, gener, 25 (1201)

Venda. Bernat Moner, de Fontajau, i la seva muller Agnès venen a San-
to, jueu, un mallol i un camp a sota el Mont, a Fontajau, per
30 sous barcelonesos, salvant el dret de l’església de Sant Pere de
Galligants.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus Moneri, de Fonte Age-

llo, et uxor mea, Agnes, per nos et per omnes nostros presentes
atque futuros, vendimus tibi Santo, judeo, et tuis, in perpetuum,
totum illum nostrum majolum et campum integre, que habemus
apud Fonte Agello, in loco uocato Subtus Monte, que affrontat
ab oriente in campo Petri de Carraria, a meridie in [uinea] Ber-
nardi Strucioni, ab occidente similiter, a circio in campo Januarii.
Sicut de hiis ·iiiior· affrontacionibus predictus majolus et campus
includitur, cum exitibus et ingressibus et cum terra in qua ipsum
majolum sedet et pertinenciis et tenedonibus et cum omnibus in
eis habentibus eisque aliquo modo pertinentibus et sicut melius dici
uel intelligi potest ad tuum intellectum et comodum, cum omni
sua proprietate siue integritate, sic tibi et tuis perpetuo uendimus
sine omni dolo pro ·xxx· solidos barcinonenses, de quibus recog-
noscimus nos a te bene esse paccatos. Et ideo de nostro jure ac
potestate cum ac presenti scriptura in tuum tradimus dominium et
potestatem ad omnem tuam tuorumque uoluntatem, omni tempore
ibi et inde faciendam, saluo jure ecclesie Sancti Petri Gallicantu
in omnibus, sine aliquo retentu quem inde non facimus, omni-
bus nostris uocibus et racionibus et nostrorum inde perpetuo in
tuum dominium extinctis. Et ego Agnes, predicta, juro, in Deum
et super sacro sancta ·iiii· Dei euuangelia meis propriis manibus
tacta, ut hoc totum fideliter tibi attendamus et contra predictam
uendicionem amodo non ueniamus aliquo jure uel racione. Et
si aliquo jure scripto uel non scripto in futurum huic contractui
obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Si quis hoc
rumpere uoluerit, non ualeat.
Actum est hoc ·viii· kalendas februarii, anno Domini ·m·cc·i·.
Sig+num Bernardi Moreni. Sig+num Agnes, uxoris eius, qui
hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Guillelmi Ministralis.
Sig+num Petri de Beteto. Sig+num Raimundi de Stagno. Sig+num
[Pauli], filii supradicti Bernardi Monerii, et uxori sue, Agnes, qui

supradicta concedo et laudo. Sig+num Poncii de Ruppe, bajuli.
Dalmatius, Dei gratia Sancti Petri Gallicantu, abbas. SSS. Raimun-
dus, presbiter et monachus. Arnallus, levita et monachus.
[...], clericus, qui hoc scripsit cum dissimili tincta die et anno
SSS. quo supra.
[Ermengaudus],1 presbiter et publicus scriptor Gerunde,
subscribo.
1. El nom, il·legible, el deduïm per comparació amb els documents núms. 160 i 164.
164
1202, abril, 1
Venda. Ramon de Torre, de Sarrià, i la seva muller Burgesa venen a
Ponç d’Hospital el farraginar clos que tenen, amb oliveres i arbres,
a sota el mas del comprador, a la parròquia de Sant Pau de Sarrià,
pel preu de 143 sous barcelonesos, salvant el dret de Sant Pere de
Galligants a rebre per Nadal un cens d’un parell de gallines.
A* Pergamí original (260 × 108 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí
núm. 16.
Sit notum cunctis presentibus atque futuris quod ego Raimun-

dus de Turre, de Serriano, et uxor mea, Burgesa, per nos et per
omnes nostros presentes atque futuros et nemine cogentes sed ultra,
uendimus tibi Pontio de Ospitali et tuis uel cui dare, dimitere, im-
pignorare, uendere siue alienare uolueris illud nostrum ferragenalem,
cum clausura integre et oliuariis et arboribus omnium generum que
ibi sunt, que habemus super tuum mansum in parroechia Sancti
Pauli de Serriano et tenemus per Sanctum Petrum Gallicantus,
sicut includuntur et ambiuntur ipso torrente et1 manso tuo et uia
que inde transit, pro ·c·xl·iii· solidos barcinonenses, quos nobis
inde dedisti, de quibus recognoscimus ita a te bene ese paccatos,
quod de cetero non possimus te inde conuenire de non numerata
peccunia. Sicut melius potest dici, intelligi, nominari siue ab aliqua
sapientissimia persona excogitari ad tuum tuorumque comodum,
sic omnia predicta tibi et tuis in perpetuum uendimus, ut habeas
illa omnia integre tu et tui post te, cum exitibus et ingressibus et
oliuariis et arboribus omnium generum que ibi sunt uel de cetero
fuerunt et omnibus in se habentibus uel ad se pertinentibus et
est clausura qui hec includitur, sine aliquo retentu quem ibi non
facimus. Que omnia de nostro iure cum hoc presenti instrumento

in tuum tuorumque tradimus dominium et potestatem ad quod-
cumque ibi et inde in perpetuum uolueritis faciendum, saluo iure
Sancti Petri iamdicti in omnibus, cui dabitis inde annuatim pro
censu in Natale Domini ·i· par gallinarum. Et ut firmiter habeatur
et maius robur obtineat, iuro ego iamdicta Burgesa, in Deum et
super sacrosancta ·iiiior· Dei euangelia meis propriis manibus tacta,
quod ab hac die in antea contra hoc non ueniam neque uenire
possimus, sed sit firmum et inconuulsum in perpetuum. Et si
quo iure per sponsalicium uel aliquo alio modo huic contractui
obuiam ire possemus, illi iuri penitus renunciamus. Et ego Petrus,
abbas, et conuentus nostre ecclesie et nos Raimundus de Uerdera
et Petrus de Serriano, prepositi, laudamus tibi Petro de Ospitali
et tuis predicta omnia, saluo nostro iure et recognoscimus inde
a te recepisse pro tercio ·xl· solidos barcinonenses et Raimundus
Iulianus, baiulus, pro suo redecimo ·iiii· solidos.
Actum est hoc kalendas aprilis, anno Domini ·m·cc·ii·.
Sig+num Raimundi de Turre. Sig+num Burgese, uxoris eius,
qui hoc firmauimus firmarique rogauimus. Sig+num Raimundi
Iuliani, baiuli, et patris Raimundi, predicti, de Turre. Sig+num
Raimundi de Uerdera. Sig+num Petri de Serriano, prepositorum.
Sig+num Bernardi Georgii. Sig+num Raimundi Textoris. + Petrus,
Dei gratia Sancti Petri Gallicantus, abbas. Hec super scripta Ber-
nardus firmo, sacrista. + Arnallus, presbiter et monachus.
+ Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsit, cum literis
dampnatis in ·iii· linea et rasis et emendates in ·ii· et ·viii·.
subscribe die et anno prefixo.
1. nostro, cancel·lat.
165
1202, agost, 6
Venda. Berenguer de Fontajau i la seva esposa Berenguera venen
a Pere Engilbert unes cases situades a Fontajau, a l’alou de Sant
Pere de Galligants, pel preu de 14 sous barcelonesos, salvant el
dret de l’esmentat monestir.
A*
dors: “Calaix 13, núm. 57. 3 vna.”
Sit notum cunctis quod ego Berengarius de Fonte Agello et

uxor mea, Berengaria, per nos et per omnes nostros, uendimus
tibi Petro Engilberti et tuis, perpetuo, illas domos quas habemus
apud Fontem Agellum, in alodio Sancti Petri Gallicantus, que
affrontant ab oriente in tuo cortali et in domibus Guillelme Ta-
furelle, a meridie in domibus Tafurelle, ab occiduo in domibus
Arnalli Ferrarii et Pontii de Carraria, a circio in tuis casalibus
et in tua androna. Sicut de his ·iiii· affrontacionibus prephate
domus includuntur, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et
tenedonibus et solis et superpositis et cum omnibus aliis in eis
habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus, de abisso
usque ad celum, sicut melius dici uel intelligi potest ad tuum
comodum, sic tibi et tuis perpetuo uendimus sine omni dolo, pro
·xiiii· solidis barchinonensibus, quos confitemur a te de manu ad
manum numerando recepisse. Et si amplius ualent, tibi donamus
propter magnis beneficiis et seruicis que a te confitemur recepisse
et cotidie recipimus. Et ideo de nostro jure ac potestate [cum hac
presenti scriptura] in tuum tradimus dominium et potestatem ad
omnem tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde
faciendam, saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus sine
aliquo retentu quem inde non facimus omnibus nostris uocibus
et racionibus et nostrorum inde perpetuo extinctis penes te re-
manentibus. Et juramus, in Deum et super sacro sancta ·iiii· Dei
euuangelia nostris propriis manibus tacta, quod nos uel aliquis
per nos aliquo jure uel racione contra predictam uendicionem de
cetero nullo tempore ueniamus nec aliquo modo uenire possimus.
Immo si aliquo jure scripto uel non scripto in futurum huic con-
tractui obuiam ire possemus illi juri penitus renuntiamus. Si quis
hoc rumpere uoluerit, non ualeat.
Actum est hoc ·viii· idus augusti, anno Domini ·m·cc·ii·.
Sig+num Berengarii de Fonte Agello. Sig+num Berengarie, eius
uxoris, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Garnere-
ti. Sig+num Arnalli Ferrarii. Sig+num Pontii Ballisterii. Sig+num
Willelmi, Dei gratia abbatis Sancti Petri de Gallicantu. Gaubertus,
presbiter et monachus. SSS. Raimundus, presbiter et monachus.
Arnaulus, clericus, qui hoc scripsit cum lideris suprascriptis
in ·xa· linea, die et anno SSS. quo supra.
subscribo.
166
1203, gener, 25 (1202)

Permuta. Ponç de Roca dóna a Bonet de Mercadell, a canvi del quadre
de terra que aquest té entre dues carreres, pel quart que rep de la
vinya major del primer, per dues feixes més de terra que té sota
el Mont i per 70 sous barcelonesos, la vinya dita de Cerver i una
feixa prop de la d’en Pere d’Olivera, a la parròquia de Sant Ponç de
Fontajau, a l’alou de Sant Pere de Galligants.
rotlle 15, pergamí núm. 17. Carta partida per ABC.
Notum sit cunctis quod ego Poncius de Ruppe dono tibi

Boneto de Mercatello et tuis, perpetuo, propter excambiationem,
scilicet illius tui quadri terre sicut includitur infra ambas carreras
[...] iuxta nostram uineam et pro quartuo quod accipitis in nostra
majore uinea et pro illis ·ii· fexiis terre quas habes subtus Montem,
iuxta nostrum clausum et iuxta [duas domos] Bernardi Strucii, et
pro ·lxx· solidis barchinonensis, que omnia a te recognosco rece-
pisse, illam meam uineam de Ceruerio, quam habeo iuxta tuam
uineam, sicut includit infra ambas carrerias, et illam fexiam terre
quam habeo iuxta tuam uineam et juxta fexiam Petri de Oliuaria,
in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, in alodio Sancti Petri
Gallicantus, cum omnibus eorum pertinenciis et tenedonibus ad
omnem tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde
faciendam, saluo jure Sancti Petri in omnibus sine aliquo retentu
quem inde non facio. Et ego Bonetus de Mercatello, similiter, dono
tibi Poncio de Ruppe et tuis, perpetuo, propter excambiationem,
scilicet iamdicte tue uinee de Ceruerio et illius fexie quam habeo
iuxta meam uineam et iuxta fexiam Petri de Oliuaria, illum meum
quadrum terre et illum quartum quod accipio in illa tua uinea
maiore et illas ·ii· fexias terre quas habeo subtus Montem, iuxta
tuum clausum, in eadem parroechia Sancti Poncii de Fonteagello,
cum exitibus et ingressibus et cum omnibus suis pertinenciis et
tenedonibus, ad omnem tuam tuorumque uoluntatem omni tem-
pore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri in omnibus,
sine aliquo retentu quem inde non facio. Et insuper dono tibi ·lxx·
solidos barcinonenses. Si quis hoc rumpere uoluerit, non valeat.
Actum est hoc ·viii· kalendas februarii, anno Domini ·m·cc·ii·.
Sig+num Poncii de ipsa Ruppe, qui hoc firmo et laudo.
Sig+num Egidii de Moleria. Sig+num Bernardi de Tornauellis.
Sig+num Pontii de Plano. Sig+num Petri de Berga. Sig+num Rai-

mundi de Uerderia. Sig+num Petri de Serriano, prepositorum, qui
supradicta concedimus et accipimus a te pro tercio ·xxx· solidos
barchinonenses. ‫[ לייצ‬...] ‫יצחק‬.1
Januarius, qui hoc scripsit, die et anno quo supra.
AB CD EF GH IK LM NO PQ RS
1. Signatura escrita amb caràcters hebreus: “Isaac [...], beneïda la seva memòria”.
167
1204, agost, 23
Testament. Ramon Blancaç dicta testament, pel qual nomena mar-
messors el seu senyor, Guillem de Palafolls, Ramon d’Arenys, els
canonges de la seu de Girona Pere de Llagostera i Pere de Pineda
i la seva muller Guillema. Disposa ser enterrat al cementiri del
monestir de Santa Maria de Roca-rossa i efectua llegats pietosos
a moltes institucions eclesiàstiques i religioses de les terres giro-
nines, entre les quals hi ha el monestir de Sant Pere de Galligants.
A continuació, firma l’esponsalici a l’esposa Guillema, deixa
l’armadura al seu germà Guillem i als seus cunyats Ros i Ramon.
També deixa béns als seus fills Berenguer, Bernat i Ermessenda i
institueix hereu universal el seu fill Guillem.
B* Còpia d’inicis del segle xiv: ADG, Mitra, calaix 5, vol. 24 Translata Instrumen-
torum Decimarum, f. 9r-v.
[Hoc testium fuit productum per partem domine Brunissendis

de Camonibus, et duo translata que sunt in prima pagina huius
quaternii.]
... Primum jubeo ut corpus meum sepeliatur in cimiterio
Sancte Marie de Ruppe Ruffa. Et dimito eidem ecclesie, ob re-
medium anime mee, ·x· solidos et meum lectum. Et dimito operi
predicte ecclesie ·v· solidos et meum conuiuium sit ibi factum
plenary; et Sancte Marie sedis Gerunde, ·x· solidos; Sancto Felici,
·v· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos;
Sancto Danieli, ·iii· solidos; infirmis de Petreto, ·ii· solidos; hos-
pitali Gerunde, ·ii· solidos; Sancte Eulalie, ·xii· denarius; Sancte
Susanne, ·xii· denarius; Sancte Marie et Sancto Petro de Pineto,
cum clericis earum, ·x· solidos; ...
168
1204, agost, 28
Donació. Arnau, bisbe de Girona, dóna a Ramon de Tallada i als seus
mig molí que li entrega a l’areny de Sant Pere (de Galligants) per
tal que el tingui i exploti per un període de quinze anys, amb la
condició que li doni 10 esquitllades de blat anuals per la festa de
Sant Feliu i dos porcs canonicals per Nadal. Després, el molí ha
de tornar a mans del bisbe o als successors. La donació es fa en res-
titució dels debitoris que Ramon de Mont-roig, bisbe predecessor
seu, havia firmat a l’esmentat Ramon de Tallada, el qual defineix a
l’església de Santa Maria i a dit bisbe el que li devien i que ascendia
a 2.000 sous o més.
A* Pergamí original (168 × 150 mm) ACG, pergamí núm. 630. Al dors: “núm. 34”.
Carta partida per ABC.
Sit notum cunctis quod ego Arnallus, Dei gratia Gerundensis

episcopus, dono tibi Raimundo de Talata et tuis illa dua media
molendina que tibi trado in arinio Sancti Petri, ita ut habeas et
teneas et expletes illa dua media molendina omnibus modis, ab
hac die qua ista carta est facta usque ad ·xv· annos, et dones
inde mihi ·x· squillatas blati annuatim in festo Sancti Felicis et
·ii· porchos canonicales in festo Natalis Domini. ...
169
1205, gener, 14 (1204)

Establiment. Dalmau, abat de Sant Pere de Galligants, concedeix a
Pere Benet la batllia dels esplets que el monestir rep a la vil·la de
Sant Fructuós de Llofriu, amb la condició que mentre visqui el
clergue Guillem la tindrà aquest darrer —per la qual cosa el dit
Pere Benet rep en esmena un sester de blat i una mitgera de for-
ment— i a la seva mort passarà a mans de Pere Benet, el qual a
partir de llavors haurà de fer al monestir de Sant Pere una alberga
de tres cavallers per la batllia.
mí núm. 55.
Sit notum cunctis quod ego Dalmatius, Dei gratia Sancti Petri
de Gallicantu abbas, cum omni conuentu mihi submisso, laudo
et concedo tibi Petro Benedicti et tuis, scilicet, omnem ipsam
baiuliam de expletis que domus Sancti Petri accipit uel accipere

debet in omnibus in uilla Sancti Fructuosi de Laufrido, sicut
melius auus tuus, Guillelmus Benedicti, et pater tuus, Raimun-
dus Benedicti, habuerunt et tenuerunt et tu similiter possides et
contines in presenti, ita uidelicet ut Guillelmus, clericus dictus de
Laufrido, nominatam baiuliam habeat et teneat omnibus diebus
uite sue. Et tu, Petrus Benedictus, accipias pro emendationem
prenominate baiulie in predictis, per [...] ·i· sestarium de blad
et ·i· migeriam frumenti, absque ullo seruitio, quod nimiu1 inde
feceris. Post obitum uero Guillelmi, iamdicti, eadem possesionem
quam modo possides in eadem possessionem reuertaris tu Petrus
Benedicte in prefata baiulia uel tui post te. Post mortem uero
iamdicti Guillelmi, deinde fatias nobis tu et tui unam albergam
trium equitantium annuatim pro ipsa baiulia.
Actum est hoc ·xviiii· kalendas februari, anno Domini ·m·cc·iiii·.
Dalmatius, Dei gratia Sancti Petri G[allicantu] abbas, saluo
iure Sancti Petri in omnibus firmo hoc. [Hec] superscripta Ber-
nardus firmo, sacrista. Petrus, presbiter et monachus. + Arnallus,
presbiter et [monachus]. Petrus, leuita et monachus. SSS. Rai-
mundus, presbiter et monachus. Arnallus, presbiter et monachus.
Berengarius, leuita et monachus. Geraldus, presbiter et monachus.
Gaubertus, presbiter et monachus.
+ Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi die et anno
prefixo.
1. Lectura dubtosa.
170
1205, juny, 16
Heretament. Guillem de Perafort dóna al seu fill Ramon en herència
la seva honor conreada i erma, formada per cases, trilles, farragi-
nars, terres, vinyes, arbres, colomers, horts, molins, masos, bor-
des i els homes que hi ha, tot situat a la parròquia de Sant Pere
de Montfullà, juntament amb el delme de Sils, l’estal situat a prop
l’església de Sant Pere de Montfullà, les trilles que són prop de
la casa forta —o stallium— i de dues vinyes situades al coll de
Montfullà.
Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Petraforti, libenti

animo et spontanea uoluntate, dono tibi Raimundo, filio meo,
pro tua hereditate, omnem meum honorem cultum et heremum,
domos scilicet et stallia, cum triliis et farregenalibus et etiam
terris et uineis [c]ultis et heremis et arboribus omnium generum
et columbariis et ortis et molendinis et cum mansis et bornis et
hominibus in eis habentibus et habituris et etiam omnibus [do-
miniis] et aliis quecumque dici uel nominari possint ad eundem
honorem pertinentibus, quecumque habeo uel habere debeo tam
in parroechia Sancti Petri de Monte Foliano quam in aliis locis,
preter decimam de Sils et stallium prope ecclesiam Sancti Petri
de Montefoliano, cum triliis que se tenent cum stallio sicut uie
scindunt, et preter ·ii· uineas in colle de Monte Foliano meliores,
que mihi retineo ad meam uoluntatem faciendam, ita scilicet ut
totum stallium de Petraforti, cum suis ortis et farregenalibus et
triliis et arboribus et columbariis, et omnem alium honorem cultum
et heremum quem superius tibi dedi habeas ad tuam uoluntatem
faciendam perpetuo tu et tua posteritas, ita sane quod ego tecum
et etiam tua uxore, Guillelma, sim ibi potens et dominus et ho-
noratur ut fieri oportet, omnibus diebus uite mee et non possim
alicuius consilio ne pro me ipso a te filio meo, Raimundo, separare,
dum uiuus fueris. Sed si forte quod absit labor uel in aliqua tue
uxoris, Guillelme, post tuum obitum, adeo ui me superauerit quin
possem sustinere, leuato ei primum stallio toto de Petraforti, cum
suis triliis et ortis et farregenalibus et columbariis et arboribus
medietate totius alterius honoris quem superius tibi dedi, habeam
pro uiolario tantum et ad meum obitum illa medietas integre tue
uxori, Guillelme, reuertatur sicut dederis ei in sponsalicium uel
tuis infantibus sine retentu. Nullus hoc rumpeat.
Actum est hoc ·xvi· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·v·.
Sig+num Gui[llelmus] de Petraforti, qui hoc firmaui firma-
rique rogaui. Sig+num Bernardi de Solario. Sig+num Raimundi
de Suscheda. Sig+num Raimundi de Tadilano. Sig+num Ferrarii
de ipsa Ualle.
+ Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, cum literis
suprapositis in ·v· linea, die et anno prefixo.
171
1206, febrer, 22 (1205)

Establiment. Dalmau, abat de Sant Pere de Galligants, estableix als
germans Ramon i Jaume Mascardell l’honor que tenen pel mones-
tir al lloc de Boixeda, a cens de 2 sous per Nadal, que és infeudat a
Ramon Mascardell mentre visqui, per 85 sous barcelonesos.
[B] Còpia de 1292 perduda.
C* Còpia de 1339, en el mateix full de pergamí que els documents núms. 318 i 351
(370 × 640 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 1, pergamí
núm. 21b, ex B.
Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam translato

autentico, cuis tenor sequitur in hunc modum.
Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam instrumento,
Sit notum cunctis quod ego Dalmacius, Dei gratia abbas
Sancti Petri de Gallicantu, et totus conuentus eiusdem loci dona-
mus, laudamus atque concedimus tibi Raymundo Mascardelli et
Jacobo, fratri tuo, et uestris, perpetuo, totum illum honorem cul-
tum et heremum quem tenetis per ecclesiam Sancti Petri in loco
qui dicitur Boxeda, sicut melius illum habetis et tenetis et genus
uestri illum habuit et tenuit. Sic illum uobis et uestris, perpetuo,
laudamus atque concedimus, cum exitibus et ingressibus et perti-
nenciis et tenedonibus et furnis diuersorum generum et petrariis
et cum omnibus in se habentibus, ita ut habeatis illum et teneatis
et donetis inde annuatim pro censu ecclesie Sancti Petri ·ii· soli-
dos in festo Natalis Domini et nichil aliud quos duos solidos. Tu,
dictus Raimundus Mascardelli, teneas in feudum per ecclesiam
Sancti Petri semper dum uixeris et, post obitum tuum, ille qui
predictum honorem habuerit uel tenuerit donet illos duos solidos
annuatim. Preterea habeatis predicta omnia ad omnem uestram
uoluntatem perpetuo faciendam, saluo tamen ecclesie Sancti Petri
in omnibus. Et si forte illum honorem alicui stabilierit et ipse illum
stabilierat illum uendiderit, de illo precio quod uos inde habueritis
habeat ecclesia Sancti Petri tercium. Et propter hoc donum siue
laudamentum accipimus a uobis ·lxxxv· solidos barchinonensium.
Actum est hoc ·viii· kalendas marcii, anno Domini ·m·cc·vo·.
Dalmacius, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Petrus,
presbiter et monachus. Arnaldus, presbiter et monacus. + Arnaldus,
presbiter et monacus. Berengarius, levita et monacus. Gaubertus, pres-

biter et monacus. SSS. Raimundus, presbiter et monacus.
SSS. Januarius, qui hoc scripsit die et anno quo supra.
Bernardus Stephani, levita et publicus scriptor Gerunde,
subscribo. +
Eg+o Raymundus de Palaciolo, notarius curie domini episcopi
Gerundensi, hec fideliter translataui ·iii· kalendas januarii, anno
Domini ·m·cc·xc· secundo, cum interliniato in ·xi· linea ubi dicitur
[“empcionem”].
SSS. Johannes de Bisania, oficialis domini Bernardi, Dei
gratia Gerundensis episcopi, qui hec translatum cum autentico
seu originale de uerbo ad uerbum manifeste probaui, subscribo
et eidem translato auctoritate [... iure ordinarii ...].
Sig+num Berengarii Auinionis, scriptoris jurati Sancti Petri
Gallicantu Gerunde, qui hec [... de uerbo] ad uerbum fideliter
translatauit et cum originali comprobauit, [·xiii· kalendas madii,
anno Domini ·m·ccc·xxx·viiiio·].
172
1207, juny, 26
Venda. Estrader Altimir i Dolça, esposos, i el seu fill Ramon venen a
Martí de Vic el camp dit de la Sagristia, situat sota l’església de
Vilablareix, pel preu de 230 sous de diners barcelonesos, amb re-
serva de quart i braçatge per Sant Pere de Galligants.
A* Pergamí original (150 × 130 mm): ADG, Almoina, Salt, pergamí núm. 6.
Sit notum cunctis quod ego Estraderius Altemir et uxor

mea, Dulcia, et filius noster, Raimundus, uendimus tibi Martino
de Uicco et tuis et cui tu uolueris, in perpetuum, totum illum
campum integre qui uocatur de Sacristia, quem habemus in par-
rochie de Uillablarex, subtus ecclesiam, qui affrontat ab oriente
in honore Hospitalis, a meridie in honore qui fuit Falconis, ab
occidente in honore Sancte Marie, a circio in torrente. Sicut ab
his ·iiiior· affrontationibus dictus campus includitur, cum exitibus
et ingressibus et cum omnibus in eo existentibus eique aliquo
modo pertinentibus, sic tibi et tuis illum perpetuo uendimus pro
·cc·xxx· solidos denariorum barchinonensium, de quibus recog-
noscimus nos a te bene esse paccatos, renunciando excepcioni
non numerate peccunie. Et ideo de nostro iure ac potestate cum

hac presenti scriptura predicta omnia in tuum tradimus domini-
um et potestatem, ad omnem tuam tuorumque uoluntatem omni
tempore ibi et inde faciendam, saluo iure Sancti Petri, cui dabis
inde quartum et braciaticum, sine omni retentu quem inde non
facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et nostrorum inde
perpetuo extinctis penes te remanentibus. Et ego Dulcia, predicta,
iuro, super sancta ·iiiior· Dei euangelia manu mea propria tacta,
quod contra hanc uendicionem nullo tempore ueniam nec aliquis
per me iure sponsalicii uel alio aliquo modo.
Actum est hoc ·vi· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·vii·.
Sig+num Estraderii Altemir. Sig+num Dulcie, uxoris eius.
Sig+num Raimundi, filii eorum, qui hoc firmamus. Sig+num Ber-
nardi Strucionis. Sig+num Bonauentura. Sig+num Bernardi de
Lemena. Hec suprascripta Bernardus firmo, sacrista.
Petrus Raimundi, qui hoc scripsi die et anno quo su·+·pra.
Bernardus Stephani, leuita et publicus escriptor Gerunde,
subscribo +.
173
1210, febrer, 15 (1209)

Testament. Arnau de Llers dicta testament, pel qual nomena marmes-
sors Arnau de Púbol, Ramon de Juià, Arnau de Bordils i, sobre
tots, Dalmau de Creixell. Escull sepultura al cementiri de Santa
Maria de Cervià. Disposa nombroses deixes pietoses a esglésies
i institucions religioses gironines, entre les quals el monestir de
Sant Pere de Galligants. Institueix hereus els seus fills Bernat de
Llers i Guillem de Cervià.
B Còpia del mateix dia que l’original (310 × 510 mm): ADG, Mitra, calaix, 23,
pergamí núm. 154. Al dors: “Calaix 23, núm. 154. 1209, 8 vna.”
C Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 294b-298b.
a* CC, núm. 396.
... Dimitto Sancto Petro de Rotis ·iii· aureos; et Sancto Felici

de Catinis, ·iii· aureos; et Sancte Marie Uillebertrandi, ·iii· aureos;
et Sancte Marie de Fenestris, ·iii· aureos; et Sancto Micaheli de
Fluuiano, ·i· aureum; et Sancto Petro de Gallicantu, ·i· aureum;
et Sancto Petro de Bisulluno, ·i· aureum; et monasterio de Ualle-

manna, ·ii· aureos; et Sancte Marie de Uliano, ·ii· aureos; et Sancte
Marie de Rotis, ·ii· aureos. ...
174
1210, juny, 22
Comanda. Poló de Fontajau, fill de Bernat Moner, encomana a Gui-
llem Moler la meitat d’un camp, amb hort i arbres, que té amb
Pere Guillem de Mercadal i Agnès a la parròquia de Sant Ponç de
Fontajau, per tal que la conreï durant sis anys sencers, a canvi de
5 sous i un diner barcelonès anuals.
Sit notum cunctis quod ego Polonus de Fonte Agello, filius

Bernardi Monerii qui fuit, comendo tibi, Guillelmo Molerio, illam
meam medietatem illius campi [et orti et arbores] que habeo cum
Petro Guillelmo de Merchatallo et Agnete, nouercha mea, in parrochia
Sancti Poncii de Fonte Agello, ita ut illam meam medietatem bene
et fideliter labores et teneas pro mea comendatione ad ·vi· annos
completos et pro expletis ipsorum omnium dones mihi, inter omnia,
singulis annis, ·v· solidos et denarium barchinonenses, sic medietatem
ad medium annum et aliam medietatem ad capud annum. Et supra
medietate nostra impignorare siue uendere in hoc modo uoluero
[amoneam] ·ix· denarios ·x· diebus antea. Et si ea nolueritis retinere
[...] sit licitum mihi impignorandi uel tenendi cui uoluero et aliam
non possim eam tibi emparare siue inpodire1 usque ad iamdictum
tempus. Et sit mihi terminus recuperandi [...] in festo Sancti Michaelis
et non in alio tempore a me inde tibi et tuis guarente ac defensor
contra cunctam uiuentem personam. Et ego Guillelmus Molerius,
predictus, conuenio tibi prenominato Polo uel cui uolueris predictos
denarios dare ut dictum est sine tuo dampno et enganno singulis
annis. Et si de [...] uel grauamen mihi feceris, totum restituam tibi
uel tuis tuo plano uerbo sine sacramento. Et hoc totum dono tibi
et tuis in omnibus meis rebus in auere et honore ubique.
Actum est hoc ·x· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·[x]·.
Sig+num Poloni. Sig+num Guillelmi Molerii, qui hoc firma-
mus firmarique rogamus. Sig+num Stephani Lociani. Sig+num
Poncii de Ruppe.
+ Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi die et anno

prefixis.
1. Sic.
175
1211, juliol, 25
Empenyorament. Santo i la seva muller, Aliofer, empenyoren a Vidal i
a la seva dona Ermessenda una vinya, una mallola i un erm que
tenen a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau, sota el Mont, per
25 sous barcelonesos, comprometent-se a pagar amb les collites de
sis anys i salvant els drets del monestir de Sant Pere de Galligants.
Sit notum cunctis quod ego Santo et uxor mea, Aliofer, impig-
noramus tibi Uitale et uxori tue, Ermessendi, et uestris et quibus
uolueritis totam illam uineam et mayolam et heremum integre,
que omnia habemus in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello,
subtus Montem, juxta uineam Bernardi Strucionis, cum exitibus et
ingressibus et arboribus diuersorum generum et cum terra in qua
sedet et cum omnibus aliis in se habentibus eisque qualicumque
modo pertinentibus, prout melius dici uel intelligi potest ad ues-
trum comodum, sic uobis predicta omnia impignoramus pro ·xx·v·
solidos barcinonenses, de quibus recognoscimus nos a uobis bene
esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie,
tali pacto ut habeatis et teneatis usque ad ·vi· expleta recipienda
inde collecta, saluo jure Sancti Petri de Gallicantu in omnibus et
deinde tamdiu donec nos uel nostri reddamus uobis uel uestris
predictos ·xx·v· solidos ad uestram uoluntatem in festo Sancti
Michaelis et non in alio tempore anni, non computando fructus
in sortem. Et conuenimus uobis prefata omnia facere habere et
tenere in pace et si dominus uel alia uiuens persona ibi aliquid
uobis tetigerit uel forifecerit uel emparauerit et uos propter hoc
dampnum uel grauamen aliquo modo feceritis, totum conuenimus
uobis restituere per uestrum planum uerbum sine sacramento. Et
hoc totum donamus uobis et assignamus in hoc eodem pignore et
in omnibus aliis nostris rebus in auere et honore ubique et non
sit nobis licitum alicui uendere nec impignorare, [dare] uos ea
omnia retinere uolueritis, sicut ceteri homines et fatigemus inde
in uobis per ·viii· dies.
Actum est hoc ·viii· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·xi·.

Sig+num Aliofer, uxoris dicti Santo, que hoc firmo firmari-
que rogo. Sig+num Willelmi, Dei gratia abbatis Sancti Petri de
Gallicantu. Guibertus, monachus et sacrista. Bernardus, presbiter
et monachus et camerarius. ‫שם טוב בר יוסף וע‬.1 Sig+num Raimundi
Ferrarii. Sig+num Raimundi Mascardelli.
+ Guillelmus, presbiter, qui hoc scripsi die et anno quo supra.
subscribo +.
1. Signatura escrita amb caràcters hebreus: “Xem Tov bar Iosef [...]”.
176
1212, abril, 19
Establiment. Ponç, clergue de Fontajau, estableix a Clota, nebot seu,
un camp que té (sota) el Mont, a Fontajau, per domini directe
de Sant Pere de Galligants, per tal que hi planti vinya a canvi de
5 sous barcelonesos.
Sit notum [cunctis] quod ego Pontius, [clericus] de Fonte

Agello, dono et concedo tibi Clote, nepoti meo, et tuis uel cui
dare, [stabilire], impignorare seu uendere, perpetuo, uolueris illum
campum [meum terre ...] montem Fontis Agelli [...] de na Jordana,
qui affrontat de oriente in alueo Ticeris, de meridie in meo campo
quem habeo cum Raimundo de Uerderia per medium, de occiduo
in margine, de circio in uinea Petri de Carreria. Sicut his affronta-
tionibus predictis totum [...] includitur et sicut melius potest dici
uel intelligi ad tuam tuorumque utilitatem, totum illud integre ad
plantandum uineam [... aliud ...] tibi et tuis in perpetuum dono,
ut habeatis illud integre et teneatis, cum exitibus et ingressibus et
arboribus diuersorum generum et cum omnibus melioramentis et
augmentis que ibi uolueritis uel potueritis facere [...] habentibus
uel ad se pertinentibus [...] in perpetuum [...] faciendum, saluo
iure et fidelitate ecclesie Sancti Petri de Gallicantu in omnibus
[...] inde in perpetuum extinctis et penes uos remanentibus. Et
pro hoc dono fateor mihi a te recepisse ·v· solidos barchinonenses.
Actum est hoc ·xiiii· kalendas madii, anno Domini ·m·cc·xii·.
Sig+num Poncii, clerici, qui hoc firmo et laudo firmarique

rogo. Sig+num Poncii de Ruppe. Sig+num Petri de Carreria.
Sig+num Arnaldi de [...]. Sig+num Guillelmi de Fonte. Sig+num
Willelmi, Dei gratia abbatis Sancti Petri de Gallicantu. Guibertus,
sacrista et monachus. Guillelmus, leuita et monachus. Sig+num
Petri, [monachus].
SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, die et
anno prefixo.
177
1212, maig, 26
Testament. Bernat de Bellmirall, en marxar en expedició contra els
sarraïns, dicta testament, pel qual pren per marmessors la seva
esposa Jordana, Bru Calvet i Ramon Calvet. Disposa ser enterrat
al cementiri de la seu de Girona i efectua nombrosos donatius a
esglésies i monestirs gironins, entre els quals el de Sant Pere (de
Galligants). Nomena hereu el seu fill Bernat i li cedeix les cases de
l’Areny de Girona, els molins de la Menola i possessions situades
al Pont Major, Madremanya i Sant Martí Vell. Als seus fills Ramon
i Brunicó, els deixa cases a Sant Feliu de Girona i béns a Vilabla-
reix i Vila-roja.
A*
dors: “Calaix 23, núm. 6 1 vna.”
... Primum dimito Sancte Marie sedis, in cuius cimiterio

corpus meum sepeliri iubeo, si rediero, ·xx· solidos inter omnia;
pro missis canendis, ·xx· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto
Petro, ·v· solidos; Sancto Danieli, ·v· solidos; Sancto Martino, ·v· soli-
dos; Sancte Susanne, ·iii· solidos; Sanctho Nicholao, ·iii· solidos;
Sancte Eulalie, ·ii· solidos; Ospitali Nouo de Gerunda, ·iii· solidos; ope-
ri pontis de Gallic[antu]m,1 ·xii· denarios; Sancto Petro de Busu-
lluno, ·v· solidos; Sancte Marie de Ceruiano, ·v· solidos; Sancto
Petro de Circhata, ·v· solidos; pauperibus, ·viii· solidos. ...
Et dimitto eis uineam de Sala, que est ad Fontem Rubeum;
et dominium illarum uinearum, quas tenet pro me Bonafos, apud
Uillam Rubeam et dominium illius uinee de Ualle, quam tenet pro
me Bernardo de Ualle et Raimundus de Cessario, cum ipsis heremis
et boschis; et honorem de Ualle Maiori, quem emi de Berengario
de Agauno per alodium; et uineam, quam emi de Arnallo de Ui-

llari, que est ad Pontem; et monarium, cum ad se pertinentibus,
quod teneo per Sanctam Mariam subtus Pontem; et uineam, quem
tenet pro me Guillelmus Blancbertus, de Monte Iudayco, in alodio
Sancti Petri; et platea, quam emi de Felice Cabauero, in alodio do-
mini regis in Arinio; et mansum de Cilrano, cum omnibus ad se
pertinentibus et cum omni alio honore quem ibi homines tenent
pro me et cum omnibus dominiis et directis quem habeo et ha-
bere debeo in eadem uilla ubique per alodium; et omnia iura et
acciones quod habeo et habere debeo aliquo modo in domibus
de Pulcro Miraculo, que fuerunt patris mei, et in omnibus alius
locis preter illa que superius testatus sum. ...
1. Gallicerani, lectura dubtosa.
178
1213, juny, 11
Donació. Ramon de Verdera fa donació universal de béns al seu nutri-
tus i nebot Pere de Verdera.
B Còpia de 1238, en el mateix pergamí que dues escriptures més de l’any 1239
(280 × 790 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 79b.
a* DSFG, núm. 47.
... Sig+num Raimundi Arnaldi de Cartiliano, qui predicta con-

cedo, saluo uiolario quod dictus Raimundus de Uerdaria habuit a
patre meo, Arnaldo de Cartiliano. + Bernardus, Dei gratia Sancti
Petri Gallicantus electus, et propter hoc laudamentum recognosco
me recepisse ·ccc· solidos. + Gaubertus, presbiter sacrista. Guiliel-
mus, leuita et monacus. Petrus, presbiter et monacus. + Arnallus,
presbiter. ...
179
1213, desembre, 19
Testament. Ermessenda de Cartellà dicta testament, pel qual elegeix
marmessors Guillem, abat de Sant Salvador de Breda, el seu fill
Galzeran de Cartellà, el seu germà Bernat (de Palafolls), Berenguer
d’Aiguaviva, Bernat de Centelles i Pere de Centelles, sagristà de
l’església de Barcelona. Disposa ser enterrada al cementiri de Sant

Feliu de Cadins i efectua diverses donacions a esglésies i mones-
tirs, entre els quals hi ha el de Sant Pere de Galligants. Deixa al
seu fill Galzeran el castell de Blanes, al seu fill Bernat de Cartellà
la casa (forta) que té a la parròquia de Maçanet, al seu fill Guillem
el mas on viu Ponç de Buscastell.
[A] Original no localitzat, probablement a l’ACG.
a* Marquès, Maçanet..., núm. 18.
... Dimito Sancte Marie de Gerunda ·i· aureum; [... Sancto]

Petro de Gallicantu, ·v· solidos; Sancto Martino de Costa, ·v· so-
lidos; Sancto Daniheli, ·x· solidos; ...
180
1214, febrer, 13 (1213)

Venda. Ramon de Noguereda i la seva muller Ramona venen a Arnau
de Vilademuç i a la seva muller Guillema una borda anomenada
de la Riba, situada a la parròquia de Sant Pere de Montfullà, dins
l’alou de Sant Pere de Galligants, pel preu de 230 sous barcelone-
sos, salvant el dret del monestir de Sant Pere de Galligants a rebre
la tasca i el braçatge.
Pergamí original (344 × 98 mm): AMS, fons patrimonial Marquès de Camps,
A*
pergamí núm. 234. Al dors: “Mas Vives, plech 3 dins lo núm. 29, any 1213”.
Regest: PAMC, núm. 234.
Sit notum cunctis quod ego Raimundus de ipsa Nogereda

et uxor mea, Raimunda, per nos et per omnes nostros presentes
atque futuros, bono animo et spontanea uoluntate, vendimus et
cum hac presenti publica carta omni tempore ualitura tradimus
tibi Arnallo de Uilla de Muz et uxori tue, Guillelme, et uestris et
cui dare uel dimitere uolueritis, in perpetuum, totam illam bordam
integre que uocatur de ipsa Ripa, quam habemus in parrochia
Sancti Petri de Monte Foliano, in alodio Sancti Petri Gallicantus,
cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum
domibus et terris cultis et heremis et arboribus diuersorum generum
et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo
pertinentibus, prout melius dici uel intelligi potest ad uestrum co-
modum, pro ducentis triginta solidis barchinonensibus, de quibus
recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, renunciando excep-
cioni non numerate peccunie. Ideoque de meo jure ac potestate,
cum hac presenti publica carta, in uestrum mitimus dominium

et potestatem ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni
tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri Gallicantus
in omnibus, cui dabitis inde fideliter tascham et braciaticum et
nichil aliud, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus,
omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium uestrorum
inde perpetuo extinctis penes uos remanentibus. Et si aliquo jure
scripto uel non scripto1 siue excepcione aliqua in futurum huic
contractui obuiam ire possemus, illi juri omnino renunciamus.
Et ut hoc totum majus robur obtineat et omnis dubitacio inde
remoueatur proprio motu et absque aliquo imperio, juramus, in
Deum et super sancta ·iiiior· Dei euuangelia nostris propriis mani-
bus tacta, hoc totum in perpetuum fideliter obseruare et non in
aliquo contrauenire.
Actum est hoc idus februarii, anno Domini ·m·cc· terciodecimo.
Sig+num Raimundi de ipsa Nogereda. Sig+num Raimunde,
uxoris eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Petri
Laurencii, de Saltu. Sig+num Bernardi de Serradello. Sig+num
Arnaldi de Prato. Sig+num Prouincialis Zabaterii. Sig+num Willel-
mi, Dei gratia abbatis Sancti Petri de Gallicantu, qui hoc firmo
salua fidelitate et seruitio nostro. Gaubertus, presbiter et sacrista.
Arnallus, presbiter et monachus. Guillelmus, levita et monachus.
Bernardus Sancii, qui hoc scripsi die et anno quo su.SSS.pra.
subscribo ·+·.
1. uel non scripto, reiterat.
181
1214, setembre, 3
Testament. Pere Ferrer, de Fontajau, dicta testament, pel qual nomena
marmessors la seva muller Ermessenda, Gastó, la muller d’aquest,
Astruga, i Ponç de Roca. Elegeix sepultura al cementiri de Sant
Ponç de Fontajau i fa diverses deixes a l’església de Sant Ponç, als
clergues, a la confraria, al seu senyor Galceran de Cartellà, a Ponç
de Roca, a la seva muller i reconeix deutes a tres jueus.
A* Original (187 × 202 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15,
pergamí núm. 8. Deteriorat del marge dret.
In Christi nomine. Ego Petrus Ferrarii, de Fonte Agello, [...

de]tentus in mea plena memoria facio meum testamentum, in quo
eligo [... manumis]sores, videlicet Ermesendem, uxorem meam, et
Gastonum et uxoris eius, Astrugam, [et Poncium] de Rupe, quod si
ab ac infirmitate me mori contigerit, dicti manumissores distribuant
omnes res mobiles et inmobiles, sicut ego illis inferius ordinauero.
Primo dimito Sancto Poncio, in cuius cimiterio corpus meum
sepeliri jubeo, inter ecclesia et clericum ·ii· solidos. Dimito pro
missis canendis ·v· solidos; ad confratriam, ·ii· solidos; et ex alia
parte dimito ·ii· solidos ·viii· denarios [...]. Dimito uxori mee, Er-
mesendi, omnes meas domos et ferragenallum, que omnia habeo
in parrochia de Fonteagello, et omnia etiam mobilia et imobilia
que in eadem parrochia habeo uel habere debeo, tam honorem
quam auere, et quicquid habeo in parrochia Sancti Felicis de
Carteliano1 uel habere debeo mei patris uel matris uel auis uel
alio aliquo modo ad omnem suam uoluntatem perpetuo ibi et
inde faciendam, saluo jure dominorum in omnibus. Et recognosco
quod debeo tribus judeis [...]; et Gastono, ·liii· solidos. Et recog-
nosco Poncio de Rupe suum sponsalicium. Et recognosco [...] de
Uerdaria ·vii· solidos, quos ei debeo pro una scrinea quam emi
ab eo. Et recognosco eum [...]·viiii· denarios, quos ei debeo pro
carbone quod ab eo emi. Volo et mando ut predicte lexie et [...]
hec paccentur de meo. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat.
Actum est hoc ·iii· nonas s[eptembris], anno Domini ·mo·cco·xiiiio·.
Sig+num Petri Ferrarii, qui hoc firmo firmarique rogo. Sig+num
[Er]mesendis, uxoris eius. Sig+num Astruge, uxoris Gastoni.
Sig+num Poncii de Rupe, qui hoc [lau]damus. Sig+num Gastoni.
Sig+num Poncii de Fonteagello, clerico. Sig+num Egidii de [Mo]-
leria, qui presentes eramus quando Petrus Ferrarius, iacens in suo
lecto, et ordinauit [...] suas sicut scriptum est et postea uoluntate
suam non mutauit [nobis ...] et asserimus per sacramentum ·iiiior·
Dei euuangeliarum quod [... Rai]mundi de Costa, scriptoris huius
testamenti. Sig+num Johannis [...]
Raimundus de Costa, qui hoc scripsi die et anno quo
su.SSS.pra.
1. Carteliono.
182
1214, setembre, 29
Testament. Pere de Llagostera, sagristà segon de la seu de Santa Maria
de Girona, dicta testament, pel qual nomena marmessors Arnau
de Sant Martí i Pere d’Asclet. Fa nombroses deixes a esglésies i
institucions religioses gironines i catalanes, entre elles a Sant Pere
de Galligants. Deixa els seus masos de Romanyà per tal que una
llàntia cremi a la seu nit i dia.
B* Còpia de 1236 (221 × 403 mm): ACG, pergamí núm. 728.
Hoc est translatum fideliter translatatum.

In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Ego Petrus de
[Locustaria ... sacrista secundus ...] Sancte Marie sedis Gerunde,
facio meum testamentum et eligo manumissores meos, Arnallum
[Sancti Martini et ...] et Petrum de Ascleto, ut ipsi distribuant res
meas sicut hic illis iniuncxero.
Primum dimito canonice et operis Sancte Ma[rie ...]; clauario
et clauigero, ·xv· solidos; presbiteris sedis, senos solidos; pro mis-
sis, ·c·; pro helemosina, ·c·; domino episcopo, ·xl·; Sancto Felici,
·x·; Sancto [Petro, ·x·]; Sancto Danieli, ·x·; Sancto Martino, ·x·
et honorem qui fuit Petri Cauatoril, quem per eum teneo extra
Portam Ruffini; Sancte [Susanne de] Mercatali et Sancto Nicholao
et Sancte Eulalie et Sancte Marie Puellarum et Sancto Genesio
de Mercatello et Sancto Salua[tori de] Gerundella, binos solidos;
Ospitalibus Gerunde, denos solidos; ...
183
1215, abril, 29
Sentència. Marquès, canonge de la seu de Girona, dicta sentència en
el plet entre Berenguera, muller de Pere de Mercadell, i Pere de Ro-
ders, sobre la possessió d’un hort a Santa Eugènia, que, segons Be-
renguera, li pertanyia i així constava en escriptures concedides per
l’abat de Sant Pere de Galligants i que, per Pere de Roders, li per-
tocava perquè Pere de Mercadell li havia concedit en establiment.
In causa que uertebatur inter Berengariam, uxorem Petri de

Mercatello, ex una parte, et Petrum de Roteriis, ex altera, Mar-
chesius, Gerundensis ecclesie canonicus, inter eos cognouit.
Dixit Berengaria quod dictus Petrus tenebat quendam ortum
apud Sanctam Eugeniam ad ipsam pertinentem. Ideoque postula-
bat ab eo sibi restitui et hostendit in jure unum instrumentum in
quo continebatur quod Petrus, abbas Sancti Petri de Gallicantu,
donauit in perpetuum ortum Maiencie, matri ipsius Berengarie, et
Petro Guillelmo, monaco, fratri dicte Berengarie. Hostendit iterum
quoddam aliud instrumentum in quo continebatur quod idem
Petrus, abbas, donauit eundem ortum Petrum de Mercatello et
dicte Berengarie, uxori ipsius Petri. Hostendit preterea quoddam
testamentum in quo continebatur quod Maiencia, mater ipsius
Berengarie, dimisit eundem ortum eidem Berengarie. Et sic his
racionibus postulabat totum ortum.
Ad hec respondit Petrus de Roteriis quod dictus Petrus de
Mercatello stabiliuit sibi predictum ortum, sicut in quodam ins-
trumento ab eo injuste hostenso manifeste continebatur, unde ex
tenore ipsius instrumenti, predictum ortum sibi defendebat. Cui
instrumento respondit ipsa Berengaria quod nichil sibi perjudi-
cabat, eo quod ipsi stabilimento non consensaret neque in ipso
instrumento subscripserat.
Unde dictus judex antedictus, racionibus et allegacionibus
utrique partis, uisis instrumentis atque perlectis, tres partes ipsius
orti predicte Berengarie et quartam partem Petro de Roteriis ad-
judicauit. Et sic in tribus partibus eum condemnauit et in quarta
obsoluit, saluis expensis in melioramentis ipsius orti dicto Petro
de Roteriis ab eo factis, fructibus tamen quos inde percepit uice
expensarum compensatis.
Actum est hoc ·iii· kalendas madii, anno Domini ·mo·cco·
quintodecimo.
SSS. Ego Marchesius, Gerundensis ecclesie canonicus, subscribo.
SSS. Arnallus de Mata, presbiter, qui hoc scripsit, die et
anno prefixo.
184
1216, març, 8
Butlla. Honori [III], papa de Roma, confirma el privilegi de jurisdicció
de Sant Pere de Galligants sobre el burg de Sant Pere de Galligants,
a la ciutat de Girona.
[A] Original no localitzat.
Notícia: VL, vol. 14, p. 146; Blanch, Gerona..., p. 114; NH, vol. 14, p. 294.
185
1216, agost, 29
Testament. Gaufred Moner, canonge de Girona, dicta testament, pel
qual nomena marmessors Ramon de Mont-roig, ardiaca de Gi-
rona, Guillem de Corçà, cabiscol, Arnau de Sant Martí i Gil, ca-
nonges de Girona, el seu nebot Bernat de Vilafreser i Joan, claver.
Vol ser enterrat al cementiri de la seu de Girona. Fa deixes a les
esglésies i als monestirs de Girona, entre altres a Sant Pere (de
Galligants) i a les esglésies parroquials de Pujals, Santa Llogaia,
Siurana, Sant Feliu de Boada, Sant Vicenç de Camós, Santa Ma-
ria de Granollers i Santa Maria de Rocacorba. Deixa alous que té
a Vilobí i a d’altres llocs.
B* Còpia de 1216 (230 × 545 mm): ACG, pergamí núm. 752.
... Dimito domino archidiachono iamdicto et precentori, singu-

los, ternos aureos; aliis manumissoribus meis, binos aureos; Sancto
Felici et Sancto Petro et Sancto Danieli, singulos aureos; Sanc-
to Martino, ·iiii· solidos; Sancte Susane, ·iii· solidos; Sancto Nicholao,
·iii· solidos; Sancte Eulalie, similiter; infirmis de Petreto et Hospitali
pauperum Sancti Petri, ternos solidos; Hospitali Nouo de Capite
Arenii, ·v· solidos. ...
Solvo et facio franchum et liberum Ollerium et dimito ei cen-
sum quod mihi facit propter domos et orto Sancti Petri. ...
Et dimito etiam illi illas domos quas teneo per ecclesiam
Sancti Petri ad suam uoluntatem faciendam et faciat inde ardere
unam lampadam ante altare Sancti Petri et annuatim aniuersarium
meum ·xii· presbiterorum. ...
186
1217, març, 11 (1216)

Sentència. Marquès, canonge de Girona, dicta sentència en la causa
entre Ponç de Roca, batlle de Sant Pere de Galligants, i Pere de
Verdera sobre drets de batlliu sobre el mas Verdera de la parròquia
de Fontajau.
A* Pergamí original (165 × 185 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí
núm. 32. Al dors: “n. 3”.
Hoc est judicium datum a Marchesio, Gerundensi canonico,

in causa que uertebatur inter Poncium de Rupe, ex una parte,
et Petrus de Uerdaria, ex altera. Dicebat Poncius quod ipse est
bajulus Sancti Petri de Gallicantu in honore quem ecclesia Sancti
Petri habet apud Fontem Agellum et Petrus de Uerdaria tenebat
ibi quendam mansum et dimidium per ecclesiam Sancti Petri
in quo ipse conseuit accipere jure bajulie, sicut in aliis mansis
eiusdem uille, videlicet ·i· migeriam frumenti ad mensuram de
Monellis in unoquoque manso et botagge de uino quod ibi alium-
de afferebatur et uendebatur, videlicet ·i· quarteriam uini de ·i·
quoque uexello et decimam carnium. Et hec supradicta, videlicet
frumentum et uinum et decimam de anseribus, Petrus de Uer-
daria ei dare nolebat, ideoque super hiis eum conueniebat. Ad
hec respondit Petrus de Uerdaria quod numquam in suo manso
nec in aliis mansis Poncius de Rupe predicta accepit. Ad quod
probandum judice interloquente produxit testes Poncius de Rupe,
Guillelmum, scilicet qui fuit nutritus cum Petro Iohanne, coquo,
Ermessendem de Oliuaria, Poncium de Plano, Arnalletam de Fonte,
per quos probauit frumentum et uinum de botagge in ipso man-
so et in aliis accepisse. Quorum atestacionibus uisis et publicatis
et disputatis, inquisita ueritate hinc inde, cum per confessionem
utriusque partis judici constaret, quod nichil racione bajulie ibi
percipiebat preter certam quantitatem ordei et frumenti et uinum
de botagge in singulis mansis et decimam carnium quam tenebat
per Sanctum Petrum de Gallicantu et etiam Petrus de Uerdaria
in presencia judicis, affirmabat se debere bajulo prestare que alii
mansi prestabant. Inquisita etiam ueritate per confessionem domini
et colonorum qui in aliis mansis habitabant et predictus judex
ad supradicta soluendam in preteritum et in futurum Petrum de
Uerdaria condempnauit et prestito sacramento ab ipso bajulo quod
racione bajulie predicta acceperat et accipere debebat.
Actum est hoc ·v· idus marcii, anno Domini ·m·cc·xvi·.

SSS. Ego Marchesius, Gerundensis ecclesie canonicus, subscribe.
SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit die et anno prefixo.
187
1217, abril, 18
Testament. Guerau, dit de Terrades, prevere, dicta testament, pel qual
nomena marmessors Arnau de Sant Martí, Pere Ermengol i el ger-
mà d’aquest, Martí. Elegeix sepultura a la seu de Girona, llega
plata per fer un encenser a Sant Martí Sacosta, fa llegats a di-
verses esglésies i institucions gironines, entre elles Sant Pere (de
Galligants). Dota una llàntia a la seu amb el mas on viu Guillem
d’Escala a la parròquia de Sant Martí de Riudellots (de la Creu).
A* Pergamí original (247 × 380 mm): ADG, Seu de Girona, pergamí núm. 359
(Claver, núm. 9).
... In primis dimitto Sancte Marie sedis, in cuius cimiterio

corpus meum sepeliri iubeo, [...] sacri custodibus, solidos ·x·; pro
meo lecto, solidos ·x·; domino episcopo, solidos ·xv· et ut soluat
meum tumulum; uniuersis [...] solidos; Sancto Felici, solidos ·x·;
Sancto Petro, solidos ·x·; Sancto Danieli, solidos ·x·; ad seruicium
ecclesie Sancti Martini, duos cifos [...] marcharum et ·iiiior· cocleas
argenteas ad turibulum inde faciendum; ...
Relinquo Deodato, archidiacono, cifum ·i· [argen]teum unius
marche et dimidie et solidos ·l· et debitum quod mihi debet; Ar-
nallo de Sancto Martino, cifum ·i· duarum marcharum et meam
uineam de Cardona, cum uexellis que sunt in cellario, saluo iure
thesaurrarie Sancte Marie et Sancti Petri Gallicantus, cuius se-
nioratici cartam impignoracionis antiquam reddi precipio in quo
habet medietatem. ...
188
1217, juny, 29
Venda. Guillem Beldia, de Montagut, la seva muller Maria i el seu fill
Berenguer venen a Pere i a la seva mare Maria d’Infant un casal
situat a la cellera de Montagut, que van comprar a Berenguer de
Montagut, a qui li han de donar un cens anual per Nadal, pel preu
de 6 sous barcelonesos.
rotlle 27, pergamí núm. 4b.
Sit notum cunctis quod ego Guillelmus Beldia, de Monte

Acuto, et uxor mea, Maria, et filius noster, Berengarius, per nos
et per omnes nostros, uendimus tibi Petro, filio Marie de Infante,
et matri tue, Marie, et tuis, perpetuo, illud casale quod condam
adquisiuimus de Berengario de Monte Acuto, quod est in cellaria
Montis Accuti, quod affrontat de oriente in clauso Berengarii Montis
Accuti, de meridie in cellario Raimundi [Barnes] et Raimundi de
Riuers, de occidente in carreria que transit infra hoc et cellarium
Berengarii de Monte Accuto, de circio in cellario Petri de Garriga.
Sicut his affrontationibus includitur, sic illud casal uobis et uestris,
in perpetuum, uendimus ut habeatis illud et teneatis, cum exitibus
et ingressibus et solo et superposito, de abisso usque ad celum,
et cum omnibus operibus et melioramentis que aliquo modo ibi
uolueritis facere et cum omnibus in se habentibus uel [ad se]
pertinentibus, ad omnes uestras et uestrorumque uoluntates ibi
et inde omni tempore faciendas, saluo iure Berengarii de Monte
Accuto in omnibus, cui dabitis inde annuatim pro censu in Natalis
Domini [...]1 denarios. Et propter hoc fatemur a uobis recepisse ·vi·
solidos barchinonenses. Et sic faciemus totum hec omnia habere
et tenere in pace et erimus inde et ibi uobis et uestris guarentes
et deffensores contra cunctam uiuentem personam.
Actum est hoc ·iii· kalendas2 julii, anno Domini ·m·cc·xvii·.
Sig+num Guillelmi Beldie. Sig+num Marie, uxoris eius. Sig+num
Berengarii, filii eorum, qui hoc firmamus firmarique rogamus.
Sig+num Arnalli Barbre. Sig+num Petri Miri. Sig+num Bernardi de
Molleto. Sig+num Johannis Felicis. Sig+num Berengarii de Monte
Accuto. Sig+num Berengarie, uxoris eius, qui hoc laudamus.
+ Raimundus, presbiter, qui hoc scripsit, die et anno quo supra.
1. Tacat, il·legible. 2. Lectura dubtosa.
189
1218, gener, 7 (1217)

Establiment. L’abat Pere de Sant Pere de Galligants firma a Ponç de
Roca la batllia de tot el terme de Fontajau per 120 sous.

B Còpia de 1297, cosida al document 522 i a tres més dels segles xiv i xvi (240 ×
160 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 326b. Al dors: “... de la
batllia fons ... de Rocha”.
a* DSFG, núm. 56.
Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento,

Sit notum cunctis quod ego Bernardus, Dei gratia Sancti
Petri de Gallicantu abbas, et omnes conuentus nostre ecclesie,
donamus, laudamus atque concedimus tibi Poncio de ipsa Ruppe,
Fontis Agelli, et tuis tueque omni posteritati, perpetuo, bajuliam
tocius illius honoris quem ecclesia Sancti Petri habet et habere
debet in tota parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, sicut melius
potest dici uel intelligi ad tuam tuorumque omnium utilitatem
et sicut melius ac plenius auus tuus et pater uel tua proles eam
habuit quondam et tenuit per ecclesiam Sancti Petri in jamdicta
parrochia uel alicubi, sic eam bajuliam omnium rerum tibi et tuis,
in perpetuum, donamus, laudamus atque concedimus ut habeatis
eam et teneatis et secure possideatis ad fidelitatem et seruicium
nostrum <et> successorum nostrorum ad omnes uestras uestro-
rumque uoluntates ibi et inde omni tempore faciendas, saluo jure
nostro et reuerencia nostre ecclesie in omnibus et accipiatis in ea
bajulia et pro ea uos et uestri post uos quicquid bajulus debet
accipere uel solitus est pro ea accipere in omnibus. Et propter
hoc fatemur a uobis recepisse centum uiginti solidos bone monete
de toto quaterno curribilis.
Actum est hoc ·viio· idus ianuarii, anno Domini ·mo·cco·xviio·.
+ Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas.
Gaubertus, presbiter et camerarius. Sig+num Arnalli, prioris. Pe-
trus, presbiter et monachus. Guillelmus, presbiter et monachus.
Petrus, presbiter et monachus. SSS. Hec suprascripta Guillelmus
firmo, sacrista.
+ Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, cum litteris
suprapositis in ·va· linea, die et anno prefixo.
Sig+num Petri Ferrarii, qui ·viio· idus septembris, anno Do-
mini ·mo·cco· nonagesimo septimo, mandato Raimundi de Toylano,
publici Gerunde notarii, hoc fideliter translatauit.
190
1218, gener, 27 (1217)

Testament. Guillem de Corçà, cabiscol de la seu de Girona, dicta testa-
ment, pel qual nomena marmessors Arnau d’Aiguaviva, sagristà,
Arnau de Sant Martí, tresorer, i Marquès, canonge. Elegeix sepul-
tura a la seu, fa llegats a esglésies i monestirs gironins, entre els
quals el de Sant Pere (de Galligants). Deixa al claver de la seu els
masos Saugeda i Tibalca de Montnegre per dotar dos ciris al cor i
una llàntia a l’altar major de la mateixa seu.
A* Pergamí original (212 × 265 mm): ADG, Seu de Girona, pergamí núm. 357a
(Claver, núm. 7).
A' Pergamí original (207 × 450 mm): ADG, Seu de Girona, pergamí núm. 357b
(Claver, núm. 7).
B Còpia del segle xiv: ADG, Dotalies, vol. D-2, f. 233r.
... Primum dimitto Sancte Marie sedis Gerunde, in cuius ci-

miterio corpus meum jubeo sepeliri, inter omnia ·c· solidos; pro
missis canendis, ·c· solidos; pro helemosina, ·c· solidos; Sancto
Felici, ·x· solidos; Sancto Petro, ·x· solidos; Sancto Danieli, ·i·
aureum; Sancte Susanne et Sancto Nicholao et Sancte Eulalie,
ternos solidos; Sancto Martino, ·l· solidos; unicuique ·xii· sacer-
dotum, singulos aureos; ...; domino episcopo, ·c· solidos; infirmis
de Petreto et hospitali Sancti Petri, ternos solidos; ...
191
1218, març, 23 (1217)

Establiment. Gausbert, cambrer del monestir de Sant Pere de Galli-
gants, estableix a Joan de Puigsec una feixa de terra de l’erm de
Sant Pere, situat a la Guardiola, al mont de Puig-sec, a la par-
ròquia de Sant Martí de Riudellots de la Creu, per a plantar-hi
vinya, pel preu de 20 diners barcelonesos d’acapte i a canvi de la
tasca dels esplets que caldrà portar a la tina que hi ha al mas de
Pere de Coma.
A* Pergamí original (100 × 130 mm.): ADG, Almoina, Riudellots de la Selva, per-
gamí núm. 44.
Sit notum cunctis quod ego Gauzpertus, presbiter et ca-

merarius Sancti Petri de Gallicantu, per me et per omnes meos
successores, dono et stabilio tibi Johanni de Podio Sicco et tuis
omnibus, perpetuo, unam fexiam terre illius heremi Sancti Petri,

ad Guardiolam, in parroechia Sancti Martini de Riuolutorum,
in monte de Podio Sicco, que affrontat de oriente et occiduo in
illo heremo eodem Sancti Petri et in terminis, de meridie in ipsa
carreria, de circio in uinea Raimundi, clerici. Sicut his affronta-
tionibus includitur, sic predictam fexiam uobis et uestris dono ut
habeatis eam integre ad plantandum in [ea] uineam et teneatis,
cum exitibus et ingressibus et arboribus omnium generum et cum
omnibus melioramentis et plantis que in ea uolueritis facere et cum
omnibus aliis in se habentibus uel ad se aliquo modo pertinenti-
bus, ad omnes uestras uestrorumque uoluntates ibi et inde omni
tempore faciendas, saluo iure camerarii Sancti Petri in omnibus,
cui dabitis de expletis que in ea fuerint fideliter tascham allatam
ad tinam ipsius ad mansum Petri de Comba. Et propter hoc fateor
me a uobis recepisse pro accapite ·xx· denarios barchinonenses.
Actum est hoc ·x· kalendas aprilis, anno Domini ·m·cc·xvii·.
Sig+num Petri de Comba, baiuli. Sig+num Arnalli de Rieria.
Sig+num Petri Miri. Sig+num Raimundi de Podio Sicco. Gaubertus,
presbiter et camerarius.
+ Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, cum literis
suprascriptis in ·vi· linea et emendatis in ·viiii·, die et anno prefixo.
192
1219, gener, 12 (1218)

Testament. Berenguer de Sitjar dicta testament, pel qual pren com a
marmessors Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, la seva mu-
ller Saurina, els seus fills Bernat i Berenguer de Sitjar i el seu ger-
mà Bernat de Sitjar. Deixa el seu cos al cementiri de Sant Pere de
Galligants i efectua llegats a diverses esglésies, monestirs, hospi-
tals i confraries de Girona i l’entorn. Deixa molts béns de Celrà,
entre ells el castell de Palagret.
B* Còpia de 1219 (260 × 312 mm): ACG, pergamí núm. 769. Al dors: “núm. 2”.
Quia nullus in carne positus mortem euadere potest, idcirco

ego Berengarius de Cijario, in mea plena memoria ac loquela et
in meo bono sensu et integro, facio meum testamentum et eligo
meos manumissores, videlicet Bernardum, abbatem Sancti Petri de
Gallicantu, et Saurinam, uxorem meam, et Bernardum [de Cijario],

filium meum, et Berengarium, filium meum, atque Bernardum de
Cijario, fratrem meum, ut ipsi distribuant omnes res meas, sicut
hic illis iniunero.
Primum dimito Sancto Petro de Gallicantu, in cuius cimiterio
[meum] corpus sepeliri jubeo, ·lx· solidos et meum lectum bene
munitum. Et mando manumissoribus meis quod sepultura mea
sit honorifice facta in die obitus mei. Dimito Sancte Marie sedis
Gerunde ·c· solidos et unicuique presbiterorum eiusdem loci binos
solidos, ut Deum rogent pro anima mea. Dimito Sancto Felici,
·l· solidos; Sancto Martino, ·l· solidos; Sancto Danieli, ·l· solidos
et ad operam ipsius loci, ·i· quarteriam frumenti. Dimito Sancto
Nicholao et Sancte Eulalie et Sancte Susanne de Mercatalli et
infirmis de Petreto, denos solidos. Dimito confratrie Sancte Marie
Puellarium et confratrie Sancti Vincentii de Rupe, denos solidos.
Dimito Hospitali Sancti Petri et Hospitali de Capite Arinii, quinos
solidos. Dimito Hospitali Ierosolimitano et milicie Templi, quinos so-
lidos. Dimito monasterio de Ualle Marie ·x· solidos; pro missis
canendis, ·c· solidos que celebrentur in ecclesia Sancti Petri. Volo
et mando manumissoribus meis que in ·xxx· die faciant meum
conuiuium honorifice. Dimito ecclesie Sancti Petri de Gallicantu
totam illam meam quartam partem quam ego habeo uel habere
debeo in manso Vitalis Uinealis et illam aliam quartam partem
mansi Guillelmi de Boscho et totam ipsam medietatem integre, quam
ego habeo in manso Guillelmi Raimundi Bru[cherii], qui sunt in
parrochia Sancti Menne de Uilla Blarex in loco uocato Madrencs,
et illos duos campos quos Raimundus Maioriuus tenebat per me,
quarum unus fuit Berengarii de Uillarii et alius Arnalli Pelliparii.
Quos recognosco quod sunt de iure Sancti Petri Gallicantus.
Dimito Arnallo de Palaciolo de illo pignore quod ab eo teneo
·xxxa· aureos. Dimito Berengario, filio Bernardi de Cijario, fratris
mei, de illo pignore quod ab eo teneo ·x· aureos. Dimito iamdicto
Bernardo de Cijario, fratri meo, totum meum mansum integre
quem habeo in parrochia Sancti Felicis de Cilrano, in quo habitat
Sabanus Ermengaudi cum ipso parcerio suo, cum omnibus in se
habentibus uel ad se aliquo modo pertinentibus et cum omnibus
redditibus suis in ipso manso habentibus omnibus diebus uite sue;
et post obitum eius volo ut reuertatur integre Bernardo, filio suo,
dum uixerit tantum; post obitum uero illorum, reuertatur mansus
predictus ad dominium de Palagreto sine omni contradimento.
Laudo et concedo Saurine, uxori mee, totum suum sponsa-

licium integre sicut ego melius ei feci. Insuper dimito ei illum
honorem de Cilrano dum uixerit; post obitum uero eius, dictus
honor reuertatur ad dominum de Palagreto sine contradimento.
Laudo atque concedo Berengario de Cijario, filio meo, totum
illud castrum de Palagreto, cum omnibus terminis et pertinenciis
ac tenedonibus suis et cum omnibus aliis rebus, sicut melius et
plenius ei condam dedi, sicud continetur in illis instrumentis que
inde penes se habet. Sic hec predicta laudo ei atque confirmo ad
omnes suas uoluntates perpetuo faciendas, excepta illa laboracione
de Uirginibus, que est [feuum] comitis, pro quo feuuo dedi pro
excambiacione iamdicto Berengario decimam de Uilabino, sicut
resonat in suo instrumento quod inde habet.
Relinquo filio meo, Bernardo de Cijario, omnia mea jura uo-
ces et raciones aliquo [modo] mihi competencia et omnem meum
honorum cultum et heremum que habeo uel habere debeo in
cunctis locis, preter ea que superius testatus sum, sicut melius et
plenius ei condam hec supradicta dedi et sicut melius continetur et
est manifestum in suis instrumentis inde confectis, sic hec omnia
predicta laudo et confirmo ei ad omnes suas uoluntates perpetuo
faciendas, sine omni retentu quem inde non facio.
Volo et mando manumissoribus meis quod omnes mee lecxie,
sicut superius nominate sunt, persoluantur et exeant de honore de
Cilrano et ex decima Sancti Martii Ueteris et de decima de Uilal-
bino usque iamdicte lexie sint plenarie persolute et inde similiter
mea debita. Si quis hoc rumpere uoluerit non ualeat.
Actum est hoc ·ii· idus januarii, anno Domini ·mo·cc·xviii·.
Sig+num Berengarii de Cijario, qui hoc testamentum signo
puncti propter debilitatem firmaui firmarique rogaui. Sig+num
Saurine, uxoris eius. Sig+num Bernardi de Cijario, fratris eius.
+ Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hoc
firmo, saluo iure Sancti Petri in omnibus. SSS. Petrus Mainardus,
testis. Sig+num Guillelmi de Uillalbini, + testis. Sig+num Petri de
Uerdaria, testis.
SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit di et anno prefixo.
SSS. Guillelmus de Lampadiis, qui hoc testamentum fideliter
translatauit, anno Domini ·mo·cco·xviiiio·, pridie idus decembris, cum
literis suprascriptis in ·iiiia· linea et in ·xxa·ia· et in ·xxa·iiia·.
193
1219, juliol, 29
Arbitratge. Atesa la controvèrsia entre Bonardell, canonge de Girona
i capellà de Santa Maria de Vilamarí, per una part, i Adelaida,
muller de Berenguer Cava-roques, difunt, i el seu fill Ramon, per
l’altra, sobre els delmes de la parròquia de Vilamarí, els àrbitres
Deodat de Terrades, ardiaca de Besalú, Bernat, abat de Sant Pere
de Galligants, Pere de Pineda i Marquès, canonge de la seu, orde-
nen que dit Bonardell i els seus successors tinguin a perpetuïtat
el delme de la borda de Guillem Marçal, de la de Berenguer An-
dreu i de la de Judigues, que té Guillem Font, del mas Puig-rodó i
dels alous de Requesens i Campmajor. Al seu torn, Ramon, fill de
Berenguer Cava-roques, rebrà dues parts dels altres delmes de la
parròquia, mentre la tercera part se la queden el capellà i l’església
de Vilamarí, d’una banda, i Berenguer de Sant Esteve, de l’altra.
A més, el capellà i Berenguer Cava-roques tenen a perpetuïtat els
delmes dels horts de l’esmentada parròquia.
B* Còpia de 1409 (407 × 240 mm): ACG, pergamí núm. 800. Al dors: “Capellania
de Vilamarí. Plech primer núm. 6”.
... Ad cunctorum noticiam perueniat quod, post multes

contentiones diu habitas inter Bonardellum, Gerundensem cano-
nicum et capellanum Sancte Marie de Villamarino, ex una parte,
et Adalaydem, uxorem Berengarii Cauaroches qui fuit, et Ray-
mundum, filium eius, ex altera, contendentes de decimis tocius
eiusdem parrochie de Villamarino. Tandem venerunt ad finem et
amicabilem composicionem in manu et potestate Deodati de Te-
rradis, Bisullunensis archilauite, et Bernardi, abatis Sancti Petri
de Gallicantu, et Petri de Pineto atque Marchesii, canonicorum
Gerundensium ecclesie. ...
Sig+num Adelaydis, uxoris Berengarii Cauaroches, olim def-
functi, que hoc firmo firmarique rogo. Sig+num Raymundi, filii
eius, qui hoc firmo et laudo. + Deodatus de Terradis, Bisullu-
nensis archileuita. SSS. Ego Marchesius, Gerundensis canonicus,
subscribo. Sig+num Guillelmi de Ponti. + Bernardus, Dei gratia
Sancti Petri Gallicantus abbas. SSS. Petri de Pineto. Sig+num
Bernardelli, presbiter. ...
194
1221, novembre, 27
Testament. Dalmau de Creixell dicta testament, segons el qual disposa
de donatius per l’Hospital, el Temple, el monestir de Lledó, l’esglé-
sia de Borrassà, la capella de Santa Maria de Creixell i molts mo-
nestirs i esglésies de les terres gironines, entre els quals hi ha el de
Sant Pere de Galligants. Llega a la seva esposa Blanca 10.000 sous
sobre el castell de Creixell; a la seva germana Blanca possessions
a Torroella de Fluvià i Albons; al fill que ha de néixer el castell de
Pontós i la seva part del de Cornellà; a la seva filla Berenguera,
possessions a Terrades; a la filla Sibil·la, possessions a Pedrinyà i
Queixàs. En cas de morir sense hereus, els substituiria el seu nebot
Pere d’Orriols.
B Còpia de 1230 (185 × 475 mm): ADG, Mitra, calaix 23, pergamí núm. 168. Al
dors: “Calaix 23, n. 168, 9 vna.”
a* Riera, La senyoria..., núm. 32.
Regest: PM, n. 108.
... Item dimito monasterio Sancti Michaelis de [Fluvi]ano

·c· solidos et monasterio Villabertrandi, unam marcam argenti; et
monasterio Sancti Petri Bisulluni, ·ii· aureos; et monasterio Sanc-
te Marie Bisulluni, ·ii· aureos; et monasterio Sancti Stephani de
Balneolis, ·ii· aureos; et Sancti Petro de Galicantum, ·ii· aureos;
et Sancto Felici Gerundensis, ·ii· aureos; et Sancti Martino de
Costa, ·ii· aureos; et Sancto Danieli ·ii· aureos; et ospitalis antiquis
Gerunde, ·ii· aureos; et ospitalis novo ·ii· aureos; et ecclesie Sancte
Marie Gerunde, ·iii· aureos; ...
195
1222, febrer, 18 (1221)

Donació. Ferrer de Serra, de la Mota, dóna a la seva cunyada Maria i
al marit d’aquesta, Bernat de Purtilgis, una vinya que té a la par-
ròquia de Sant Martí de Riudellots de la Creu, a la coma de Puig
Sec, en l’alou de Sant Pere de Galligants, salvant el dret d’aquest
monestir d’una tasca que s’ha de portar a la tina del monestir en
aquesta parròquia.
A*
mí núm. 19. Tinta esvanida al costat esquerre.
Notícia: Calzada, Sant Pere..., p. 51.
Sit notum cuntis quod ego Ferrarius de ipsa Serra, de Mota,

dono tibi Marie, cognate mee, et marito tuo, Bernardo de [Purtilgis],
et vestris omnibus, perpetuo, [unam uineam quam habere debeo]
in parroechia Sancti Martini de Riuolutorum, in comba de Podio
Sicco, in alodio Sancti Petri de Gallicantu, que uinea affrontat de
oriente in heremo camerarii Sancti Petri, de meridie [in uinea ...],
de occiduo in uestro quadro, de circio in heremo Sancti Petri. Sicut
his affrontacionibus predicta uinea includitur et sicut melius potest
dici uel intelligi ad uestra uestrorumque utilitate, sic totam uineam
[...] possessionibus dono ut habeatis et teneatis, cum exitibus et
ingressibus et cum terra in qua sedet et arboribus cuius generum
et cum omnibus aliis in se habentibus [...] melioramentis et [...]
que ibi uolueritis facere, ad omnes uestras uestrorumque uolunta-
tes [ab... ] et inde omni tempore faciendas, saluo iure Sancti Petri
iamdicti in omnibus [... tascham ...] allatam ad tinam Sancti Petri
in eadem parroechia et sic faciam uobis habere et tenere in pace
et ero inde uobis et uestris guarente et deffensori [...].
[Actum est hoc ·xii· kalendas marcii, an]no Domini ·m·cc·xx·
primo.
Sig+num Ferrarii, qui hec firmo firmarique rogo. Sig+num
Petri Guillelmi de Mota. Sig+num [...].
[Sig+num Bernardi,1 Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas,
qui hoc firmo in loco ea].
1. Il·legible, però deduïm el nom perquè Bernat figura com a abat entre els anys
1218 i 1242.
196
1222, juliol, 4
Establiment. Berenguer de Montagut i la seva mare Beatriu estableixen
un hort a Montagut, vora l’alou de Sant Pere, i una peça de terra a
Centenal, a la parròquia de Sant Julià de Ramis, a canvi d’un cens
per Nadal, pel preu de 10 sous.
rotlle 27, pergamí núm. 4a. Mal estat de conservació perquè està cosit amb el
pergamí núm. 3 per la part superior, amb el 2 pel centre i amb el 4b per la part
inferior i perquè té algun forat fruit d’haver estat plegat.
[... Berengarius] de Monte Acuto et mater mea, Beatrix,

[...] quam uocatur Ortus de Monte Acuto, que est in parrochia
[Sancti Juliani de Rama ... et affrontat ab oriente in] torrente de

Cortada, a meridie in moleriis, ab occidente in alodio Sancti Petri
[..., a circio ... Sicut in hiis] ·iiii· affrontationibus predicta terra
includitur, sic tibi et tuis perpetuo donamus. Item donamus tibi
et tuis [...] in eadem parrochia, in loco qui uocatur de Centen[al],
quod affrontat ab oriente et meridie in torrente de Barbauetera,
[...] ibi et inde fa[ciendas, saluo nostro] iuri in omnibus [...] in
festo Natalis Domini. Et propter hoc accipimus a te ·x· solidos
barchinonenses.
Actum est hoc ·iiii· nonas julii, anno Domini [·m·]cc·[xx·]ii·.
Sig+num Berengarii de Monte Acuto. Sig+num Beatricis,
matris eius. [Sig+num] Bernardi, fratris eius, qui hoc firmamus et
laudamus. [Sig+num ... Sig+num ...]. Sig+num Petri Mir. Arnallus,
presbiter, firmari uidi Petro Mironi de Garriga.
Sig+num Petri de Castilione, qui hoc scripsit, cum litteris
suprascriptis in ·viii· linea.
197
1222, juliol, 17
Enfranquiment. Gausbert, cambrer de Sant Pere de Galligants, en-
franqueix Pere Nicolau, de Franciac, per 16 sous barcelonesos.
núm. 602.
Sit notum cunctis quod ego Gauzpertus, monachus et ca-

merarius Sancti Petri de Gallicantu, per me et per omnes meos
successores, diffinio et soluo te Petrum Nicholaum, de Franciliago,
et omnem proieniem a te descendentem et omnes res tuas, quas
modo habes uel de cetero habiturus es, Deo et tibi ipsi et etiam
cui corpus tuum dare uolueris, sicut melius et perfectius potest
dici uel intelligi ad tuam tuorumque infantium utilitatem et sine
aliquo retentu quem in tuo corpore tuorumque infantium siue in
rebus tuis non facio. Sic corpus tuus et tuos infantes et omnes
res tuas, presentes et futures, in perpetuum, diffinio et de mea
donacione et seruitute eicio, ad omnes tuas uoluntates faciendas. Et
propter hoc fateor me a te recepisse ·xvi· solidos barchinonenses.
Actum est hoc · xvi· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·xx·
secundo.
Sig+num Petri Gerundensis, de Franciliago. Sig+num Beren-

garii de ipsa Rieria, baiulo. Sig+num Petri de Pals. + Bernardus,
Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hoc firmo in loco
camerarii.
+ Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, die et anno
prefixo.
198
1225, desembre, 25
Adveració. Davant del jutge Berenguer d’Albuçà, el prior Guillem i el
sagristà Berenguer, del monestir de Sant Pere Cercada, Guillem de
Santa Coloma i el prevere Pere juren que eren presens quan Eli-
senda de Vilademany dictà testament i elegí sepultura a Sant Pere
Cercada i que va heretar el seu fill Ramon de Medinyà amb la casa
de Bellver. Efectuà moltes deixes pietoses a esglésies i monestirs
gironins, entre els quals el de Sant Pere de Galligants.
B Còpia de 1231 (540 × 110 mm): ASD, pergamí núm. 90.
a* CDSDG, núm. 135.
... Dimitto Sancte Marie sedi Gerunde ·xx· solidos; operi Sancti
Felicis ·xxx· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Martino, ·v·
solidos; Sancte Susanne, ·v· solidos; infirmis de Petreto, ·x· soli-
dos; ospitali pauperum Sancti Petri, ·xx·; operi Sancti Genesii de
Mercatello, ·v· solidos; ...
199
1226, març, 11 (1225)

Permuta. Ponç de Roca, el seu fill Baldoví i la muller d’aquest, Ber-
narda, d’acord amb l’abat de Sant Pere de Galligants, permuten
amb Pere de Verdera i la seva muller, Ramona, una vinya i una
feixa que els primers tenen a Fontajau a canvi de dos quadres de
terra que els segons tenen també a Fontajau i de 100 sous com a
millora.
Sit notum cunctis quod ego Poncius de Ruppe et filius meus,

Balduuinus, et uxor eius, Bernarda, consilio et uoluntate Bernardi,
Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbatis, per nos et per omnes
nostros presentes atque futuros, bono animo et spontanea uoluntate
ac nemine cogente, donamus tibi Petro de [Uerde]ria et uxori tue,
Raimunde, causa permutacionis, et uestris, in perpetuum, quandam
nostram vineam et quandam fexiam terre que omnia habemus in
parrochia Sancti Poncii de Fonteagello, infra nostrum honorem.
Affrontat etiam ipsa fexia ab oriente in carraria; affrontant ipsa
fexia et dicta uinea a meridie, et occiduo et circio in uestro honore;
affrontat vinea dicta ab oriente in ipsa fexia eadem predicta. Hanc
inquam fexiam et vineam uobis et uestris, ut dictum est, uobis et
uestris causa permutacionis donamus, cum exitibus et ingressibus
et pertinencis et tenedonibus et arboribus diuersorum generum et
cum terra1 in qua sedet vinea et cum omnibus aliis in eis haben-
tibus qualicumque modo pertinentibus, ad omnem uestram ues-
trorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo
jure domini sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus,
omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde
perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et conuenimus uobis
predicta omnia facere habere et tenere in pace et esse defensores
et garentes contra cunctam uiuentem personam, obligando uobis
et uestris de euiccione nos et omnia <bona> nostra mobilia et
inmobilia habita et habenda ubique. Et est certum quod, propter
hoc donum quod uobis facimus, donatis uos nobis duos quadros
terre, racione permutacionis, in predicta parrochia et preterea,
pro melioramento, centum solidos barcinonenses, super quibus
excepcioni non numerate peccunie renunciamus. Et si hec donum
quod uobis facimus, plus ipso dono quod nobis facitis, exc[edit]
in ualorem, totum gratis et ex certa sciencia uobis et uestris in
perpetuum donamus, renunciando suplemento et omni juri uobis
contra uos uel uestros competenti uel competituro. Et juramus,
in Deum et super sancta quatuor Dei euuangelia nostris propriis
manibus tacta, quod predicta omnia semper rata habebimus et
firma nec contraueniemus nec uenire faciemus.
Pariquo modo ego Petrus de Uerdaria et uxor mea, Raimunda,
consilio et uoluntate Bernardi, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus
abbatis, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, bono
animo et spontanea uoluntate ac nemine cogente, donamus uobis
Poncio de Ruppe et filio tuo, Balduuino, et uxori sue, Bernarde,
racione predicte vinee et predicte fexie due quas superius nobis
dedistis causa permutacionis, duos quadros terre quos habemus

in predicta parrochia Sancti Poncii et, pro melioramento, predic-
tos ·c· solidos in denariis. Affrontat autem unus ex ipsis quadris
ab oriente in riuo Ticeris, a meridie in honore mansi de Oliuaria, ab
occidente et circio in honore uestro; afrontat alius ab oriente in
honore mansi de Oliuaria, a meridie et occiduo in honore Petri
de Carraria, a circio in rasa que transit infra honorem Poncii de
Ruppe et quadrum istum. Hos inquam quadros, cum predictis ·c·
solidos, causa permutacionis, uobis et uestris donamus, cum exiti-
bus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum omnibus
aliis in eis habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus
ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni tempore ibi
et inde faciendam, saluo iure domini sine aliquo retentu quem
ibi uel inde non facimus, omnibus meis uocibus et racionibus et
omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes uos remenan-
tis. Et conuenimus uobis predicta omnia facere habere et tenere
in pace et esse defensores et garentes contra cunctam uiuentem
personam, obligando uobis et uestris de euiccione nos et omnia
nostra mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et si hec
donum que uobis facimus, plus ipso dono quod nobis facitis, excedit
in ualorem, totum gratis et ex certa sciencia uobis et uestris in
perpetuum donamus, renunciando suplemento et omni juri nobis2
contra uos uel uestros competenti uel competituro. Et juramus,
in Deum et super sancta quatuor Dei euuangelia nostris propriis
manibus tacta, quod predicta omnia semper rata habebimus et
firma nec contraueniemus nec uenire faciemus.
Actum est hoc ·v· idus marcii, anno Domini ·m·cco· vicesimo
quinto.
Sig+num Poncii de Ruppe. Sig+num Balduuini, filii eius.
Sig+num Bernarde, uxoris dicti Balduuini. Sig+num Raimunde,
uxoris Petri de Uerdaria, qui hoc firmamus, juramus, firmarique
rogamus. Sig+num Bernardus de Uerdera. Sig+num Jacobi de Sanc-
to Martino. Sig+num Raimundi de Garrica. Sig+num Berengarii
de Abbate. Sig+num Raimundi de Mercatallo. + Bernardus, Dei
gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Sig+num Petri de Uerdera.
Borrellus, presbiter et monachus. Guillelmus presbiter et monachus.
Sig+num Arnalli, prioris et monachi.
Signum SSS. Bernardi de Artes, qui hoc scripsit mandato
Bernardi Sancii, publici Gerunde notarii, cum literis dampnatis
in linea ·iiiia· et ·xa·, die et anno prefixis.
SSS. Bernardus Sancii, publicus Gerunde notarii, subscribe.

ABC DEF GHI
1. vinea, cancel·lat. 2. Sic.
200
1226, abril, 15
Privilegi. El rei Jaume I d’Aragó confirma al monestir de Sant Pere
de Galligants la possessió d’un seu vassall a la mateixa ciutat de
Girona, al burg de Sant Pere de Galligants. Entre els testimonis
figura Guerau de Cabrera, comte d’Urgell.
[A] Original perdut, vist per J. Villanueva a l’arxiu de Sant Pere de Galligants.
Notícia: * Villanueva, Memorias..., p. 210; Miret, “Notes...”, p. 322; Miret, Itinera-
ri..., p. 61; Miret, Les cases..., p. 172.
... A quince de abril de 1226 hállase que Geraldo [de Cabrera]

subscribió de su mano y como conde de Urgel, en la escritura
con que el rey D. Jaime confirmó al monasterio de San Pedro de
Galligants, en Gerona, la posesión de un vasallo que le tenía con-
cedido en la misma ciudad, “in burgo Sancti Petri”. La vi original
en el archivo del mismo monasterio. ...
201
1226, octubre, 28
Venda. Berenguer de Cambra, de Montfullà, ven a Berenguer Estrader
i Guillema la meitat d’una vinya que tenia en acapte de Ramon
de Pedraforta, que tenia a la parròquia de Sant Pere de Montfullà,
a l’indret dit Corones, pel preu de 28 sous barcelonesos, salvant
el dret del senyor a rebre dues tasques de les veremes i reservant
l’altra meitat per a la seva germana.
rotlle 29, pergamí núm. 4. Al dors: “Montefullà”.
Sit notum cunctis quod ego Berengarius de Chambra, de

Monte Foliano, vendo cum hac presenti publica carta omni tem-
pore ualitura liberando trado tibi Berengario Estratario uxorique
tue, Guillelme, et uestris et quibus dare uel dimitere uel vendere
siue alienare uolueritis, perpetuo, medietatem illius [vinee] quam
accaptaui Raimundi de Petraforte, sed alia medietas sit mee so-

rore saluam, quam habemus in parrochia Sancti Petri de Monte
Foliano, in loco qui uocatur ad Coronas; affrontat de oriente in
honore Petri Cussone, a meridie in vinea Raimundi de Petraforte,
de occiduo et circii in honore Guillelmi de Campins et Petri de
Petrono. Sic ab his affrontacionibus dictam vineam cum terra
in qua sedet includitur, cum exitibus et ingressibus suis et cum
omnibus arboribus omnium generum et cum omnibus in se ha-
bentibus sibique pertinentibus, sicut melius dici uel intelligi ad
uestram uestrorumque comodum, sic vendo uobis et uestris pro
·xxvii· solidos barchinonenses, quos confiteor a uobis numerando
recepisse non numerate peccunie. Et ideo de meo jure ac potestate
in uestrum dominium ad omnem uestram uestrorumque uolunta-
tem, saluo jure senioris, scilicet duas taschas vindemiarum, sine
aliquo retentu quem ibi uel inde non facio, omnibus meis uocibus
et racionibus et meorum in ea perpetuo extinctis et in uestrum
dominium translatis. [Et si] aliquo jure scripto uel non scripto huic
vendicioni obuiam ire possim, illi omnino in perpetuum abrigo et
conuenio tibi eam facere habere et tenere in pace contra cuncta
persona. Et juro, super ·iiii· Dei euangelia mea propria manu tacta,
ut hec totum fideliter attendam.
Actum est hoc ·iiii· kalendas nouembris, anno Domini ·m·cc·xx·vi·.
Sig+num Berengarii de Cambra, qui hoc firmo. Sig+num Natalis
de Buschetibus. Sig+num Guillelmi de Campins. Sig+num Arnaldi
de Uilademuz. Sig+num Raimundi de Petraforte. Sig+num Guillelme,
uxoris eius.
SSS. Petrus de Aquauiua, qui hoc scripsi, cum literis supra-
positis in ·iiii· linea, die et anno <prefixo>.
202
1226, desembre, 9
Venda. Bernat de Déu i la seva muller Beatriu venen a Guillem de Mie-
res i al seu fill Pere un camp situat al lloc de Llacuna, a la par-
ròquia de Celrà, per 50 sous barcelonesos. Garanteixen la venda
sobre les cases de Planiol, el cortal i l’hort.
[Sit] notum cunctis quod ego Bernardus de Deo et uxor mea,

Beatrix, simul, per nos et per omnes nostros presentes atque futu-
ros, vendimus tibi Guillelmo de Mieres et filio tuo, Petro, et uestris
cuibus dare dimitere uel alienare uolueritis, in perpetuum, ipsum
nostrum campum quem habemus et tenemus in parroechia Sancti
Felicis de Celrano, in loco uocato Lachuna. Affrontat ab oriente
in campum Guillelmi de Crusillis, a meridie in campum Gaufredi
Juuer, ab occidente in campum Guillelmi Loreta, a circio in alueolo
Ticiri. Sicut iste ·iiiior· affrontaciones includunt predictum campum,
cum exitibus et ingressibus suis et omnibus in se habentibus uel
ad se pertinentibus et ut superius dici uel intelligi potest ad ues-
trum uestrorumque comodum et utilitatem, sic uobis et uestris
uendimus per ·l· solidos barchinonenses, quos recognoscimus a
uobis recepisse, renunciando excepcioni non numerate peccunie.
Et ideo de nostro iure et potestate in uestrum tradimus dominium
et potestatem ad omnes uestras uestrorumque uoluntates semper
faciendas, saluo jure dominorum in omnibus sine aliquo retentu
quem inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et
nostrorum inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et
promitimus uobis et uestris dictam uendicionem facere habere et
tenere in pace et hoc totum damus uobis et uestris et assignamus
in ipsis nostris domibus de Planiol, cum cortilio et orto que ibi
est. Et si aliquo iure uel lege scripto uel non scripto siue excep-
cione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire poterimus, illi
juri penitus renunciamus. Et ego Beatrix, iamdicta, juro, in Deum
et super sancta ·iiiior· Dei euangelia meis propriis manibus tactis,
quod contra hanc uendicionem non ueniam nec uenire faciam
ullo tempore per sponsalicio neque per aliquo iure.
Actum est hoc ·v· idus decembris, anno Domini ·mo·cco·xxo·
sesto.
Sig+num Bernardi de Deo. Sig+num Beatricis, uxoris eius,
qui hoc juro firmamus firmarique rogamus. Sig+num Bernardi
Bu[fardi]. Sig+num Guillelmi Geralli. Sig+num Guillelmi Traginerii.
Sig+num Petri Arnalli, baiulo. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri
Gallicantus abbas. SS. Bernardus, leuita, monachus et sacrista. SSS.
Berengari [Denario]. + Arnalli de [Poyalo Domini], qui hoc firmo.
SSS. Petrus, presbiter, qui hoc scripsit.
203
1227, maig, 16
Testament. Pere de Pineda, prevere i canonge de la seu de Girona, dic-
ta testament, pel qual elegeix marmessors el seu senyor i amic
Guillem de Cartellà, Berenguer, clergue de Vilafreser, els seus socis
Bonardell i Pere de Cistella, els seus germans Berenguer de Pineda
i Ros de Pineda i Guerau de Guardiola. Elegeix sepultura al ce-
mentiri de la seu de Girona i efectua diverses deixes pietoses a les
esglésies i institucions religioses de la ciutat, entre elles el mones-
tir de Sant Pere de Galligants. Deixa uns quants llibres de teologia,
dret i la Bíblia al seu germà Berenguer.
B Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 64r-v.
a Batlle, La cultura..., p. 199, edició parcial.
b* CRV, núm. 31.
... Primo dimitto Sancte Marie sedis, in cuius cimiterium

corpus meum sepelire iubeo, ·xxx· solidos inter omnia; Sancto
Felici, ·x· solidos; Sancto Petro, Sancto Martino et Sancto Danieli,
unicuique, ·vii· solidos; omnibus aliis ecclesiis civitatis Gerunde, uni-
cuique, ·ii· solidos; confratrie Sancte Marie Puellarum, ·xx· solidos;
Ospitali Sancti Petri et Hospitali Novo de Arinio et infirmis de
Petreto, unicuique, ·iii· solidos. ...
204
1227, juliol, 1
Promesa. Arnau Artau de Madrenys, la seva esposa Berenguera i el seu
fill Berenguer prometen a Arnau d’Escala que si algun dia compra
a Sant Pere de Galligants una feixa i un clos situats prop de les
terres de dit Escala, no li exigiran res per raó de batlliu.
A* Pergamí original (130 × 90 mm): ADG, Almoina, Girona, pergamí núm. 133.
Carta partida per ABC. Al dors: “núm. 133”.
Sit notum cunctis quod ego Arnallus Artalli, de Madrenchs,

et uxor mea, Berengaria, et filius noster, Berengarius, conueni-
mus et firma stipulacione promitimus tibi Arnallo de Scala quod
si aliquo tempore emeris siue aliquo modo consecutus fueris ab
abbate Sancti Petri Gallicantus et a conuentui suo, pro alodio
francho, illam fexiam terre, quam habebamus infra tuum alodium
et alodium Sancte Marie de Farneriis, et illum clausum, quem

habebamus ante tuam aream, que omnia tibi vendidimus sicut
in tuo declaratur instrumento, quod nos nec aliquis nostrorum
ibi aliquid non exigamus, racione bajuliui uel alio aliquo modo,
immo dicta fexia et clauso a te habitis uel emptis [pro alodio] de
ipso bajuliuo facimus tibi in presenti bonum finem. Quod ipsum
bajuliuum a nobis in predictis omnibus non requiratur. Tamen si
non habueris uel emeris pro alodio, habeamus et accipiamus dic-
tum bajuliuum ut consuetum est, non obstante hoc instrumento.
Actum est hoc kalendas julii, anno Domini ·m·cc·xx· septimo.
Sig+num Arnaldi Artalli. Sig+num Berengarie, uxoris eius.
Sig+num Berengarii, filii eorum, qui hoc firmamus. Sig+num Vitalis
de Vinealibus. Sig+num Guillelmi de Undare.
SSS. Ego Paschalis scripsi hoc mandato Bernardi de Vicco,
publici Gerunde notarii, cum litteris suprascripbis in ·viia· linea.
Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarii, ·+· subscribo.
ABC DEF GHI
205
1227, juliol, 23
Establiment. Bernat, abat del monestir de Sant Pere de Galligants,
dóna en establiment a Pere Poc, de Sant Martí Vell, un quadre de
terra amb els arbres que hi ha, que el monestir tenia a la parròquia
de Sant Martí Vell, al lloc dit Bovia —potser Bevià—, prop de
l’estrada pública, vers occident, salvant el dret de l’abat a la tasca
i el braçatge i a una copa d’oli anual. Per l’establiment, rep 8 sous
barcelonesos.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus, Dei gratia abbas

Sancti Petri de Gallicantu, asensu [...] nostri, damus et stabilimus
tibi Petro Poc, Sancti Martini Ueteris, ipsum quadrum terre cum
omnibus arboribus ibidem existentibus, que habemus et tenemus
in parroechia Sancti Martini Ueteris, loco uocato Bouia et iuxta
stratam publicam uersus occidentem. Sicuti melius dictus quadrus
habemus et tenemus, ita tibi tuisque damus et stabilimus cum
suis affrontacionibus, exitibus et ingressibus, prout melius dici uel
intelligi potest ad tuum tuorumque comodum et intellectum et ad
tuas tuorumque uoluntates et ibi et inde nunc et in perpetuum

faciendas, saluo nostro jure in omnibus et dabis nobis nostrosque
successoribus tu tuique perpetuo tascam et braciaticum de predicta
terra [...] de fructibus eius et de oliueriis que [ibidem] sunt ·i· copam
olei annuatim. Et per hac dono eidem fatemur a te numerando
recepisse ·viii· solidos barchinonenses, renunciando excepcioni non
numerate peccunie. Preterea conuenimus tibi et tuis quod dictus
donum seu stabilimentum facimus tibi et tuis habere et tenere in
pace et ab omni contradicente persona jure deffendauimus.
Actum est hoc ·x· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·xx·vii·.
+ Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Petrus,
presbiter et monachus.
Bernardus de Ginested, leuita.
206
1227, octubre, 15
Donació. Bernat de Madrenys dóna a Pere de Santa Eugènia i al seu
fill Peret el braçatge i la batllia de la feixa que té per la sagristia de
Sant Pere de Galligants, a Vilablareix, a la vil·la de Madrenys.
A* Pergamí original (130 × 120 mm): ADG, Almoina, Salt, pergamí núm. 9.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Madrenchs dono

tibi Petro de Sancta Eugenia et filio tuo, Pereto, et omni uestre
posteritati, in perpetuum, totum illud braciaticum et bajuliuum
que ego accipio uel accipere debeo in tota illa fexia terre quam
teneo per sacristiam Sancti Petri, quam habeo in villa de Madren-
chs et in parrochia Sancti Mannetis de Uillablarexo. Quantum in
predictum braciaticum et bajuliuum habeo uel habere debeo, sic
uobis et uestris ea dono ut habeatis et teneatis prefata omnia ad
seruicium sacristanorum Sancti Petri, in perpetuum, et sic habeatis
predictum braciaticum uos et uestri ad omnes uestras uestrorum-
que uoluntates omni tempore faciendas, sine omni retentu quem
inde non facio, omnibus meis uocibus et racionibus penes uos et
uestros perpetuo remanentibus. Et modo in presenti trado uobis
illud instrumentum quod inde habeo de predicto braciati<c>o. Si
quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat.
Actum est hoc idus octubris, anno Domini ·m·cc·xx·vii·.
Sig+num Bernardi de Madrenchs, qui hoc firmo et laudo.
Sig+num Guillelmi Bernardi, de burgo Sancti Petri. Sig+num Rai-
mundi de Solerio. Sig+num Petri de Uicco, sartoris. Bernardus,

leuita, monacus et sacrista.
SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit, die et anno prefixo.
207
1228, gener, 27 (1227)

Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Ber-
nat de [Sotera] el mas de Madrenys, situat a la parròquia de Sant
Menna de Vilablareix, que havia comprat a Arnau de Madrenys i
als seus germans, per tal que el tingui pel monestir de Sant Pere
de Galligants, que hi rebrà un quart dels esplets, el braçatge per al
batlle i un cens de 20 diners, 5 ous per Pasqua i d’altres per Pen-
tecosta, una jova pel maig i una per sembrar, un sac-llit de palla i
altres serveis, com fan la resta de masos de Sant Pere de Galligants
de la parròquia, juntament amb l’alberga al batlle.
rotlle 29, pergamí núm. 26. Al dors: “Montfullà”.
Pateat cunctis presentibus atque futuris quod nos Bernardus,

Dei gratia abbas Sancti Petri Gallicantus, [et conuentus eiusdem]
laudamus et concedimus tibi Bernardo de Zot[eria] et tuis, in
perpetuum, totum illud mansum de Madrenchs, cum omnibus
suis pertinenciis et tenedonibus ubicumque sint et a [...]1 tam in
parrochia Sancti Menne de Uillablarex quam in aliis locis, quem
tibi vendidit Bernardus de Madrenchs et fratres ipsius, sicut melius
et plenius resonat in instrumento vendicionis quod inde habes et
habere [debes ...],2 ita ut habeas et teneas tu et tui perpetuo totum
predictum mansum cum omnibus pertinenciis et juribus suis, sicut
melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum et
utilitatem, ad fidelitatem et seruicium Sancti Petri de Gallicantu
et saluo jure eiusdem in omnibus, cui dabis quartum de omnibus
expletis tocius honoris quem mansus ille per nostrum monasterium
tenet ubique et baiulo braciaticum; et pro censu annuatim eidem
monasterio nostro viginti denarios monete de quaterno; et in festo
Pasche quinque oua; et in festo Pentecostes alios [quinque oua];
et unam jouam in madio et aliam in sementerio; et unum saclit
de palea; et alia seruicia et usatica que alii mansi Sancti Petri
eiusdem parrochiam faciunt dicto monasterio Sancti Petri, tam
in moligia quam in aliis; et bajulo albergam unam sui et alterius
inter festum Natalis Domini et Carnipriuium et unum prandium

quando segetes leuantur et unam jouam tempore sementerii. Hec
inquam omnia tibi et tuis laudamus et concedimus tali pacto et
lege ut tu habeas et teneas predicta omnia, sicut superius scriptum
est, in tota uita tua et teneas totum ipsum honorem condirectum;
et post obitum tuum, si unum tantum uel plures filios habueris et
majori natu ea dimitere volueris, habeat ipse eodem modo et te-
neat in omni uita sua, sicut superius est dictus. [...]3 si uni ex aliis
filiis tuis seu alteri persone predictum mansum dimitere volueris
uel aliquis alius, excepto majori natu, ab intestato tibi successe-
rit, fiat homo proprius et solidus Sancti Petri et habitator eisdem
mansi et faciat ibi perpetuam habitacionem et continuam et illi
qui post eum in predicto manso et honore successerint et habeant
et teneant predictum honorem saluo jure Sancti Petri, sicut su-
perius est dictum. Similiter et ille qui successerit filio tuo majori
natu in predicto manso et honore fiat homo proprius et solidus
Sancti Petri et habitator eiusdem mansi et faciat ibi perpetuam
habitacionem et continuam et illi qui post eum in predicto manso
et honore successerit eodem modo habeant et teneant predictum
honorem, saluo jure Sancti Petri, sicut superius est dictum. Non
aliter possint habere4 honorem ipsum uel tenere nisi secundum
quod superius est terminatum. Veruntamen si tu in uita tua uel
aliquis alius post te alicuius persone ipsum honorem alienare seu
uendere uolueris, possis hec facere et dum modo ipse se faciat
proprium hominem nostrum et solidum pro predicta honore et
cum illius condicionibus superius nominatis.
Actum est hoc ·vi· kalendas februarii, anno Domini ·m·cc·xx·
septimo.
+ Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Petrus,
leuita et monachus. Sig+num Arnalli, prioris et monachi. Guillel-
mus, presbiter et monachus. Guillelmus de Espasen, presbiter et
monacus. Sig+num Petri de Sancta Eugenia, bajuli, qui supradicta
laudo, saluo meo jure et meorum in omnibus. SSS. Guillelmus Mar-
chesius, judex [et] canonicus Sancti Petri de Gallicantu, subscribo.
+ Raimundus de Caciano, qui hoc scripsit mandato Bernardi
de Vicco, publici Gerunde notarii, cum literis dampnatis in ·xiiiia·
linea, die et anno quo supra.
Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+·
subscribo.
1. Text esborrat. 2. Text esborrat. 3. Text esborrat. 4. Possint, repetit.
208
1228, abril, 11
Establiment. Beatriu de Santa Llogaia, amb consentiment de Gau-
bert, cambrer de Sant Pere de Galligants, estableix a Pere Hortalà
una casa situada a la sagrera de Santa Llogaia del Terri, a cens
d’una gallina, per 5 sous d’acapte.
A* Pergamí original (90 × 165 mm): ADG, Almoina, Camós, pergamí núm. 366.
Al dors: “1228. N. 366”.
Sit notum cunctis quod ego Beatrix de Sancta Leochadia,

consilio et uoluntate Gauberti, chamerarii Sancti Petri de Gallican-
tu, domini, dono et stabilio tibi Petro Ortalerio [...] omnique tue
progeniei seu cuicumque tu dare, dimitere, uendere uel alienare
uolueris, in perpetuum, unum chasale juxta cellarium meum, in
ipsa sacraria Sancte Leochadie. Et affrontat ab oriente in ipso
pariete forcie, a meridie in ipsis terminis ibi positis et in me, ab
occidente in [carrera] platea, a circio in ipso cellario meo. Sicut
de predictis affrontacionibus predictum chasale includitur, cum
intratibus et exitibus suis et cum omnibus sibi pertinentibus et
cum omnibus melioramentis que ibi facere poteris ab abisso usque
ad celum, sic illud tibi et tuis in perpetuum dono ad omnes tuas
tuorumque uoluntates et utilitates ibi et inde perpetuo faciendas,
saluo meo meorumque jure quibus dabis tu et tui annuatim pro
censu in festo Natalis domini unum [parium] gallinarum. Et conue-
nio tibi quod faciam tibi et tuis tenere et habere in pace et esse
guarentem et defensorem contra cunctam personam. Et accipio
a te pro hoc dono de achapte ·v· solidos barchinonenses et hec
carta firma maneat.
Que facta est ·iii· ydus julii, anno Dominice incarnationis
·m·cc·xx·viii·.
Sig+num Beatricis, domine, que hoc donum facio, firmo
firmarique rogo. Sig+num Berengarii Geraldi. Sig+num Guillelmi
Dominici. Sig+num Johannis Ferrerii, de Corniliano. + Bernardus,
Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hoc firmo in loco
camerarii.
SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc scripsit, cum literis su-
prascriptis in ·v· linea et ·viii·, die et anno quo supra.
209
1228, maig, juny

Testament. Bernat de Sobrànigues dicta testament, pel qual nomena
marmessors la seva muller, Ermessenda, Pere de Caçà, cabiscol
de la seu de Girona, Ponç de Flaçà, Cardona i Guillem, clergue i
capellà seu. Elegeix sepultura a la seu de Girona i efectua nombro-
ses donacions a esglésies i institucions gironines, entre les quals el
monestir de Sant Pere de Galligants.
B* Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del Capítol de Girona, f. 169r-170r.
... Primum dimitto Sancte Marie sedis Gerunde, in cuius ci-

miterio corpus meum sepeliri jubeo, inter omnia ·xx· solidos; pro
missis celebrandis, ·c· solidos; pro elemosinis, ·c· solidos; Sancto
Felici et1 ·vii· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Martino,
·v· solidos; omnibus aliis ecclesiis Gerundensis, unicuique ternos
solidos; Hospitali Nouo, ·x· solidos et unum lectum pannorum et
unam scrineam; Hospitali Sancti Petri de Gallicantu, ·v· solidos. ...
1. Sic.
210
1228, juny, 16. Perusa

Butlla. El papa Gregori (IX), a petició de l’abat Benet i de tota la co-
munitat de Santa Maria de la Grassa, confirma els drets i les pos-
sessions del monestir, entre els quals figuren diverses esglésies gi-
ronines: Santa Maria de Ridaura, Sant Sepulcre de Palera, Sant
Esteve de Canelles, Sant Feliu de Llagostera, Sant Pere de Galli-
gants i Sant Feliu de Guíxols.
B Còpia del segle xvi: ADA, H 9, Second Livre Vert, f. 15.
C Còpia del segle xvi de la confirmació del papa Nicolau V del 1452: ADA, H 9,
Second Livre Vert, f. 23.
D Còpia del 1677: BNF, lat. 11857 Chronicon seu historia regalis abbatiae Beatae
Mariae de Crassa, de dom Jean Trichaud, f. 559.
E Còpia: BNF, col·lecció Doat, vol. 66, f. 231.
a* RCALG-2, núm. 127, ex A.
... In episcopatu Gerundensi, monasterium Sancte Marie de

Riudario, cum ecclesiis et omnibus pertinentiis suis, ecclesiam
Sancti Sepulcri de Paleyra, Sancti Stephani de Canellis, Sancti

Felicis de Lagusteria, Sancti Petri de Gallicantu et Santi Felicis
de Gesol, ecclesias cum decimis et omnibus pertinenciis suis. ...
211
1228, setembre, 22
Venda. Joan Carbonell i la seva esposa Berenguera venen a Pere Fort
una terra que es té per Sant Pere de Galligants i per Berenguer
d’Aiguaviva, situada a la parròquia de Santa Maria de Caldes (de
Malavella) a la vil·la de Franciac, pel preu d’un sou.
(Benefici de Sant Llorenç, núm. 24).
Sit notum cunctis quod ego Johannes Carbonelli et uxor

mea, Berengaria, vendimus tibi Petro Forti ac in presenti tradimus
et quibus dimitere uolueris quadrum ·i· terre quem habemus et
tenemus in paroxia Sancte Marie Calidis, in uilla Franciliagi, in
loco qui dicitur [R]iutor,1 cum <in>gressibus et regressibus suis
et cum omnibus in se habentibus sibique qualicumque modo
pertinentibus. Afrontat autem dictum quadrum terre ab oriente
in honore Alexandri, a meridie in torrento qui currit in tempore
pluuiarum, ab occiduo et a circi in honore mei emtore. Sicut ab
his ·iiiior· affrontacionibus includitur, ita tibi ac tuis dictum qua-
drum uendimus sine ullo retentu ad tuas tuorumque uoluntates
faciendas in perpetuo, propter precium ·i· solidum denariorum
barchinonensium quos a te numerando confitemur recepisse. Et de
nostro jure tradimus in tuum dominium quicquid facere uolueris
omni tempore, saluo jure dominorum, scilicet domus Sancti Petri
de Galigant et Berengarii Aqueuiue. Sicut dictum est uendimus
tibi sicut omnibus dici potest ad tuam utilitatem et ad tuum
intellectum, sub tali pacto quod pro aliquo iure scripto uel non
scripto contra hanc uendicionem non ueniemus nec uenire facia-
mus, imo penitus renunciamus. Et ego, dicta Berengaria, iuro, in
Deum et super sancta Dei euangelia, quod contra hoc non ueniam
nec uenire faciam.
Actum est hoc ·x· kalendas octubris, anno Domini ·m·cc·xx·viii·.
Sig+num Johanni Carbunelli. Sig+num Berengarie, uxoris
eius, qui hoc firmat et jurat. Sig+num Bernardi Riquer. Sig+num
Bernardi Boneti. Sig+num Arnaldi Cunil, baiuli Aquauiue. Sig+num
Alaidis Aquauiue. Sig+num Berengarii Aquauiue. Sig+num Saurine,

eius uxoris. Sig+num Berengarii de Riera, baiuli Sancti Petri. +
Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hec firmo
in loco camerarius SS.
SSS. Simon, presbiter, qui hoc scripsi, die annoque prefixo.
1. Lectura dubtosa per causa de la tinta esvanida. 2. Segueix honore.
212
1228, novembre, 3
Donació. Guillem de Cabanelles, bisbe de Girona, concedeix al prior de
Santa Anna de Barcelona el delme de la parròquia de Sant Martí
de Palafrugell, ja concedit el 1223 pel seu predecessor, Alemany
d’Aiguaviva, assegurant la possessió del delme contra qualsevol
invasor i especialment contra el convent i el monestir de Sant Pere
de Galligants, a canvi de 200 morabatins d’or destinats al nou pa-
lau episcopal que s’estava construint a sota del palau vell.
[A] Original no localitzat.
a ADB, priorat de Santa Anna de Barcelona, Resumen de Instruments del Arxiu
de Santa Anna, de Josep Martí, núm. 96.
Notícia: *LPP, p. 9.
213
1229, gener, 11 (1228)

Enfranquiment. L’abat Bernat de Sant Pere de Galligants enfranqueix
Ermessendis, filla de Pere Eixamines de Sant Gregori.
Ressenya: ADG, Sant Feliu de Girona, Cabiscol major, Escriptures 1672-1710,
f. 122r, núm. 59; * DSFG, núm. 68.
Als 3 idus jener del any 1228, penes del dt. Bernat Subde-
lech,1 lo iltre. sr. abat de Sant Pere de Galligants Bernat, defineix
y renúncia a Germecenda, filla de Pere Examinis de Sant Gregori,
a saber és, tot lo seu cos ab tota sa progènia que ha eixit de ella
y totas sas cosas en qualsevol part que sian; a favor de Ramon,
abat de Sant Feliu de Gerona; per qual renuncia rebé en preu 8
s. bar., equivalent a 78 s. plata.2
1. Potser cal llegir sotsdiaca. 2. Potser cal llegir dels de 88 sous el marc de plata.
214
1229, febrer, 16 (1228)

Venda. Arnau Artau de Madrenys, la seva esposa Berenguera i el seu fill
Berenguer venen a Arnau d’Escala una feixa de terra situada a la
parròquia de Sant Menna de Vilablareix, sota domini del monestir
de Sant Pere de Galligants, pel preu de 100 sous barcelonesos dels
de 88 el marc.
pergamí núm. 112. A la part superior: “núm. 10”. Al dors: “núm. 112”.
Sit notum cunctis quod ego Arnallus Artallus de Madrenchs

et uxor mea, Berengaria, et filius noster, Berengarius, per nos et
per omnes nostros presen[tes] atque futuros, vendimus tibi Arnallo
de Scala et tuis, perpetuo, quandam fexiam terre que est in parro-
chia Sancti Menne de Uillablarex, quam tenemus per monasterium
Sancti Petri Gallicantus, que afrontat ab oriente in nostro honore,
a meridie in honore Guillelmi [Rofini],1 de Madrenchs, ab occidente
in honore quam tibi jam vendidimus, a circio in tuo alodio et in
honore Vitalis de Vinealibus. Sicuti ab hiis ·iiiior· affrontationibus
predicta fexia terre includitur, cum exitibus et ingressibus et per-
tinenciis et tenedonibus et arboribus diuersorum generum et cum
omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo perti-
nentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque
comodum, sic predictam fexiam tibi et tuis perpetuo vendimus per
centum solidos barchinonenses, ualente marcha argenti ·lxxx·viii·
solidos, de quibus recognoscimus nos a uobis esse bene paccatos,
renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius valet
dicto precio uel ualebit, totum gratis et ex certa sciencia tibi et
tuis damus, renunciando expressim auxilio et beneficio illius legis
qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur. Et de nostro
jure ac potestate in tuum tradimus dominium et potestatem ad
habendum et tenendum et omni tempore possidendum ad omnem
tuam tuorumque uoluntatem faciendam, saluo jure monasterii
Sancti Petri Gallicantus in omnibus sine aliquo retentu quem ibi
uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et
omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes te remanentibus.
Et conuenimus tibi predicam vendicionem sempre facere habere
et tenere in pace et esse defensores et guarentes contra cunctam
uiuentem personam, obligando de euiccione nos et omnia nostra
mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et ego Berenga-
ria, predicta, juro, in Deum et super sancta ·iiiior· Dei euuangelia
manu mea propria tacta, quod hanc uendicionem sempre ratam

habeamus et firmam et quod contra non ueniam nec uenire fa-
ciam jure sponsalicii mei uel alio aliquo modo. Et si aliquo jure
scripto uel non scripto, diuino uel humano, ecclesiastico uel ciuili,
siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui
obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus.
Actum est hoc ·xiiii· kalendas marcii, anno Domini ·m·cc·xx·
octauo.
Sig+num Arnaldi Artalli. Sig+num Berengarie, eius uxoris.
Sig+num Berengarii, filii eorum, qui hoc firmamus firmarique
rogamus. Sig+num Johannis de Juncherio. Sig+num Guillelmi de
Undare, de Riuolutorum. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Ga-
llicantus abbas. Sig+num Arnalli, prioris et monachi. Guillelmus,
presbiter et monachus. Raimundus, presbiter et monachus.
SSS. Guillelmus de Canellis, qui hoc scripsit mandato Ber-
nardi de Vicco, publici Gerunde notarii.
subscribo.
1. Lectura dubtosa.
215
1229, setembre, 13
Establiment. Ramon d’Orri i la seva esposa Ermessenda estableix a
Ramon Lloreta i a la seva esposa Ermessenda una illa de terra
situada a Sils, prop del riu de Vallcanera, pel preu de 100 sous
barcelonesos i a canvi de pagar dues tasques, una als estabilients
i l’altra a Sant Pere de Galligants.
A* Pergamí original (130 × 200 mm): AMGI, fons patrimonial Calderó, pergamí
núm. 11.
Sit notum cunctis quod ego Raymundus de Orreo et uxor

mea Ermesendis, per omnes nostros presentes et futuros, damus
atque stabilimus tibi Raimundo Loreta et uxorique tue, Ermesen-
di, et uestris, in perpetuum, videlicet, unam ylam terre sicut eam
melius habemus uel habere debemus in parrochia Sancte Marie de
Sils, in riuo de Ualle Canarie. Affrontat autem predicta ila terre
apud orientem et a circio in honore nostro, a meridie in honore
uestro, ab hocciduo in honore Bernardi Medici cum ab Alegreto
de Perpiliano, sicut ab is ·iiiior· affrontacioni[bus] predicta insula

includitur et terminatur et sicut melius dici uel intelligi potest ad
uestrum uestrorumque comodum. Et donetis inde nobis et nostris
de expletis quod Deus ibi dederit fideliter duas taschas tali modo
una [s]it nostra et alia sit Sancti Petri de Gallicantu. Preterea
predictam insulam terre uobis et uestris damus et stabilimus ad
omnes uestras uestrorumque uoluntates ibi et inde perpetuo fa-
ciendas, saluo meo jure in omnibus. Pro hac uero donacione et
stabilicione fatemur a uobis numerando recepisse centum solidos
barcinonense monete, de quibus reconnoscimus nos a uobis bene
esse paccatos, renun[cian]do excepcione non numerate peccunie.
Et hoc totum sicut superius scriptum est uobis et uestris habeatis
et teneatis ad nostrum seruicium et conuenimus esse garentes et
defendentes contra cuncta persone ueniente pro bona fide et sine
engano.
Actum est ·v· idus septembris, anno Domini ·m·cc·xx· nono.
Sig+num Raimundi de Orrii. Sig+num Ermesendi, uxori eius,
qui hoc firmamus. Sig+num Raimundi Laureta. Sig+num Ermesin-
di, uxor eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Bernardi
de Undaris. Sig+num Bernar[di] Medici. Sig+num Petri Lubeti.
SSS. Petrus, presbiter, qui hoc scripsi, die et anno quod supra.
216
1230, febrer, 26 (1229)

Establiment. Ramon d’Orri i la seva esposa Ermessenda estableixen a
Berenguer Requesèn i la seva muller Ermessenda una feixa de ter-
ra situada a Sils, al lloc anomenat mas Pagès, pel preu de 40 sous
barcelonesos i salvant el dret de l’establiment a rebre una tasca i el
del monestir de Sant Pere de Galligants a rebre’n una altra.
B* Còpia de 1313 (220 × 145 mm): AMGI, fons patrimonial Calderó, pergamí
núm. 12.
Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam instrumento

per alphabetum diuiso quod sic incipit.
Sit notum cunctis quod ego Raymundus de Orreo et uxor
mea, Ermessendis, damus atque stabilimus tibi Berengario Re-
chesen, et uxori tue, Ermessendi, et uestris, in perpetuum, unam
fexiam terre sicut eam melius habemus in parrochia Sancte Marie

de Sils, in loco qui dicitur Manso Pages. Affrontat autem predicta
fexia terre apud oriente in honore manso Andree et a meridie et
ab occiduo et a circio in honore de nobis stabilitores, sicut ab
hiis ·iiiior· affrontacionibus predicta fexia terre includitur et sicut
terminatum est et etiam sicut melius dici uel intelligi potest ad
uestrum uestrorumque comodum. Et donetis inde nobis et nostris
pro censu annuatim in festo Natale Domini ·viiio· denarios et donetis
inde nobis et nostris de expletis quod Deus ibi dederit fideliter duas
taschas, tali modo una sit nostra et alia Sancti Petri de Gallicantu.
Preterea predictam fexiam terre uobis et uestris perpetuo damus et
stabilimus ad omnes uestras uestrorumque <uoluntates> faciendas,
saluo nostro jure nostrorumque in omnibus pro hac uero donacione
et stabilicione fatemur a uobis numerando recepisse ·xl· solidos
barcinonense monete, de quibus recognoscimus nos a uobis bene
esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie.
Actum est hoc ·iiiio· kalendas marcii, anno Domini ·mo·cco·xx·
nono.
Sig+num Raymundi de Orrei. Sig+num Ermessendi, uxor eius.
Sig+num Berengarii Rechesen. Sig+num Ermessendi, uxor eius,
qui hoc firmamus testes firmarique rogamus. Sig+num Berengarii
Vitale. Sig+num Bernardi Medici.
SSS. Petrus, presbiter, qui hoc scripsi die et anno quo supra.
Sig+num Petri Buigue, substituti a Bernardo de Columbariis,
publico Calidarum notario habente de hoc potestate a domino rege,
qui ·iii· kalendas augusti, anno Domini ·mo·ccc· terciodecimo, hec
fideliter translatauit et cum originali suo comprobauit et clausit.
217
1230, setembre, 23
Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, concedeix a Ra-
mon de Bell-lloc, el mas Sunyer i el mas de Casaia, de la parròquia
de Sant Gregori, i totes les compres fetes pel dit Ramon a Sant Gre-
gori, salvant els drets de Sant Pere de Galligants al mas Sunyer, al
mas Casaia, a les terres de Carrera, al camp de Pou, a les terres de
Sarrabia i al camp de Morells, pel preu de 130 sous barcelonesos.
pergamí núm. 5. Al dors: “Sant Gregori. 5”.
Hoc est translatum fideliter sumptum decimo kalendas sep-

tembris, anno Domini millesimo trescentesimo terciodecimo, a
quodam instrumento cuius tenor talis est.
Manifestum sit cunctis presentibus atque futuris quod ego
Bernardus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, et conuentus
eiusdem loci laudamus et concedimus tibi Raimundo de Pulcro
Loco et tuis et cui dare, dimitere, impignorare siue vendere uel
alienare volueris, in perpetuum, totum illum mansum Suniarium
integre et illum alium mansum de Casaia integre, quos tu habes
et tenes in parrochia Sancti Gregorii, cum [exitibus et] ingressibus
et pertinenciis ac tenedonibus suis eisque qualicumque modo per-
tinentibus et cum hominibus et feminis et terris et vineis cultis et
heremis et arboribus diuersorum generum et cum omnibus aliis in
eis habentibus qualicumque modo pertinentibus, prout melius dici
uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum et utilitatem, sic
omnia supradicta et insuper omnes comparationes quas tu fecisti
in predicta parrochia laudamus et concedimus tibi et tuis perpetuo,
saluo jure et fidelitate ecclesie Sancti Petri Gallicantus in omnibus
et dabis tu et tui post te pro predicto manso Suniario annuatim
pro censo Sancto Petro in festo Natalis Domini ·i· pernam et
·i· par gallinarum et ·i· par anserum et ·iii· solidos pro alberga et
·viii· placentas et ·i· migeriam vini et ·i· jouam in madio et aliam
in seminando in festo Pasche et decem oua et in Pentecostem
alia ·x· et in junio ·i· migeriam cibarie. Et dabitis pro predicto
alio manso de Casaia annuatim pro censu ·i· pernam et unum par
gallinarum et in Pascha decem oua et in Pentecostem alia decem;
et bajulo nostro unum coregium se alterum annuatim et in junio
·i· carteria cibaria ad mensuram veterem et unam jouam in madio
et in mense junii ·ii· manedas pro unoquoque manso. Et dabitis de
omnibus [terris] de carraria que vadit apud Garrabiam usque ad
mansum de Serram tascam fideliter; et de ipso campo de Putheo,
quartum et mediam calcaturam; et de omnibus terris que sunt de
Garrabia usque ad campum de Balaiesa, quartum; et de campo
de Morellis, tascham et mediam calcaturam; et de alio campo de
Morellis quem emisti ab Arnaldo Vitalis, ·ii· taschas; et ex illis ·ii·
fexiis quas emisti a Bernardo de Examinis et de consanguineo suo,
quartum; et de omni illo campo qui tenet a carraria que vadit
ad Cartilianum usque ad campum Petri de Abbatia de Garrabon,
tascham; et ex illis tenedonibus omnibus de jamdicto manso de
Casaia dabitis fideliter tascham et nostro bajulo suum braciaticum.

Et sic habeatis et teneatis atque possideatis uos et omnes uestros
hec omnia supradicta ad omnes uestras uestrorum<que> uolunta-
tes perpetuo faciendas, saluo nostro jure in omnibus. Et propter
hoc laudamentum, recognoscimus nos a te recepisse ·c·xxx· so-
lidos barchinonenses. Si quis hoc rumpere voluerit, non valeat.
Actum est hoc ·x· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·x[xx]·.1
Sig+num Petri de Abbatia, bajuli. + Bernardus, Dei gratia
Sancti Petri Gallicantus abbas. Gaubertus, presbiter et camera-
rius. Petrus, presbiter et monachus. Sig+num Arnaldi Vitalis, de
Clarano. Sig+num Berengarii, presbiteri, qui hoc vidi firmarui a
Petri de Abbatia, bajuli.
SSS. Arnallus, leuita, qui hec scripsit, cum literis suprapositis
in ·viiii· linea et in ·x· linea, die et anno prefixo.
Eg+o Jacobus Tresforti, notarius publicus substitutus auctoritate
regia a Raimundo Simonis de Toylano, publico Gerunde notario,
hoc translatum fideliter sumptum ab originali suo et cum eodem
comprobatum scribi feci et clausi, cum suprascripto in ·va· linea
ubi dicitur “exitibus” et in ·xva· linea ubi dicitur “terris” et cum
raso et emendato in ·xxiia· linea ubi dicitur “si quis”.
1. Lectura dubtosa, que interpretem com a 1230 pel fet que el cambrer Gausbert
apareixia fins el 1228, mentre que el seu successor, Bernat, ho fa a partir de 1235.
218
1231, juny, 19
Venda. Pere d’Olivera, de Fontajau, ven a Pere de Roca, al seu fill Ba-
lloví i a l’esposa d’aquest, Bernarda, tot el mas d’Olivera, situat a
Fontajau, pel preu de 70 sous.
A Pergamí original (175 × 160 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí
núm. 60. Al dors: “Roca de la Barca, vendes, núm. 1”.
a* DSFG, núm. 91.
Sit notum cunctis quod ego Petrus de Oliueria, de Fonte

Agello, per me et per omnes meos presentes atque futures, uendo
et cum hac publica carta omni tempore ualitura liberando trado
tibi Petro de Rocha et Ballouino, filio tuo, et Bernarde, uxori tui
Ballouini, et uestris, in perpetuum, totam meam mansatam integre
quam habeo in parrochia Sancti Poncii de Fonteagello, in alodio
Sancti Petri Gallicantus, cum exitibus et intratibus et pertinenciis
et tenedonibus et uineis et terris cultis et heremis et arboribus

diuersorum generum et pratis et pascuis et cum omnibus aliis in
eis habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus et ut melius
dici potest ad uestrum uestrorumque comodum, sic predicta omnia
uobis uendo pro septuaginta solidis barchinonensibus, ualente marcha
argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus recognosco me a uobis bene
esse paccatum, renunciando excepcioni non numerate pecunie. Et
si amplius ualent hec omnia precio antedicto, totum gratis et ex
certa sciencia uobis dono, renunciando omni supplemento et auxi-
lio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam iusti precii
succurritur. [...] de meo iure ac potestate in tuum mito dominium
et potestatem ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni
tempore ibi et inde faciendam, saluo iure domini in omnibus, sine
aliquo retentu quem ibi uel inde non facio, omnibus meis uoci-
bus et iuribus [...] meorum inde perpetuo extinctis et penes uos
remanentibus. Et conuenio uobis predictam uendicionem semper
facere habere et tenere in pace et esse deffensor et guarent contra
cunctam personam et de euiccione obligo me uobis et omnia bona
mea mobilia et immobilia in auere et honore ubique. Et si aliquo
iure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua
in futurum huic uendicioni obuiam ire possem, illi iuri penitus
renuncio. Et iuro, super sancta ·iiiior· Dei euangelia meis manibus
tacta, quod contra hanc uendicionem ullo tempore ueniam neque
uenire faciam aliquo nomine uel iure.
Actum est hoc ·xiii· kalendas iulii, anno Domini ·m·cc·xxx·
primo.
Sig+num Petri de Oliueria, qui hoc firmo firmarique rogo.
Sig+num Arnaldi Uitalis de Clerano. Sig+num Arnaldi Miro.
Sig+num Iachobi de Sancto Martino. + Bernardus, Dei gracia
Sancti Petri Gallicantus abbas. Sig+num Michael, presbiter et
monachus. Guilielmus de Espasen, presbiter et monacus. Petrus,
leuita et monacus.
Ego Paschalis scripsi, mandato Bernardi de Vicco, publici
Gerunde notarii.
[Ego] Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+·
subscribo.
219
1232, juny, 29
Establiment. Ramon de Pedres, de Nespla, i la seva muller Saurina
estableixen a Berenguer Cortada i a la seva muller Ermessenda un
camp situat a la riera del riu de Leta, a Sant Medir, per domini di-
recte de Sant Pere de Galligants i Berenguer de Montagut, a canvi
d’un diner de tornes per Nadal, pel preu de 16 sous barcelonesos.
Sit notum cunctis quod ego Raimundus de Petris, de Nespula,

et uxor mea, Saurina, bono animo et spontanea uoluntate, per nos
et per omnes nostros, vendimus [et ...] tradimus tibi Berengario de
Cortada et uxori tue, Ermessendi, et uestris et cui dare, dimitere,
uendere siue alienare uolueritis, in perpetuum, totum illum nos-
trum campum integre quem habemus et tenemos in rieria de riuo
de Leta, in parroechia Sancti Emiterii, qui affrontat ab oriente in
honore de Aquilana, a meridie in riuo de Exunclo, ab occidente
in honore Guillelmi Dominici, a circio in prato de Monte Accuto.
Sicut his ·iiiior· affrontacionibus predicti campus includitur, cum
exitibus et ingressibus et pertinenciis suis et cum omnibus in se
habentibus uel ad se aliquo modo pertinentibus, prout melius et
plenius potest dici uel intelligi, ad uestrum uestrorumque como-
dum et utilitatem, sic prefatum campum integre uobis et uestris
vendimus ad omnes uestras uestrorumque uoluntates in perpetuum
faciendas, saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus et per
omnia et Berengarii de Monte Accuto in aliquantulo ipsius campi.
Et dabitis [inde] nobis et nostris ad auxilium census faciendi nostri
mansi annuatim in Natale Domini unum [de]narius cuiuscumque
monete cucurerit et sic habeatis et teneatis dictum campum ad
omnes [uestra]s uestrorumque uoluntates in perpetuum faciendas.
Et conuenimus uobis et uestris eum facere habere et tenere sem-
per in pace contra cunctam personam, obligando nos et omnia
bona [nostra] inde de omni euiccione, omnibus nostris uocibus et
racionibus inde perpetuo extinctis ac penes uos et uestros semper
remanentibus ubique, ideo de nostro jure ac potestate in nostrum
nostrorumque tradimus dominium et potestatem ad quodcumque
ibi et inde perpetuo facere uolueritis. Et ego, predicta Saurina,
juro, in Deum et super [sancta] ·iiiior· Dei euangelia, quod de cetero
contra hanc uendicionem non ueniam nec uenire faciam racione
[mei] sponsalicii uel alio aliquo modo. Et propter istam uendicio-
nem confitemur nos a uobis recepisse ·xvi· solidos barcinonenses,

renunciando excepcione non numerate peccunie. Et si plus ualebit
dicto precio, totum habeatis pro nostro dono et nostra liberalitate.
Si quis hoc rumpere uoluerit non ualeat.
Actum est hoc ·iii· kalendas julii, anno Domini ·mo·cc·xxxii·.
Sig+num Raimundi de Petris, de Nespula. Sig+num Saurine,
uxoris eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Berengarii de
Monte Acuto. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas.
Guillelmus, presbiter et monachus. SSS. + Berengarius, monachus
et presbiter. Sig+num Bernardi de Turre, bajuli. + Berengarius de
Sancto Iacobo, tenens ad ser[uicium] per Sanctum Petrum.
SSS. Arnallus, leuita, hoc scripsit, cum literis suprascriptis
in ·xvia· linea, die et anno quo supra.
220
1232, juliol, 25
Venda. Saurina Joana, filla de Guillem Arnau, i el seu marit, Bernat
Joan, venen a Guillem de Reixac i la seva muller Ermessenda un
camp de terra situat entre les parròquies de Campllong i de Cassà,
al lloc de Reixac, pel preu de 85 sous barcelonesos, salvant el dret
del senyor al cens acostumat.
Sit notum cunctis quod ego Saurina Johana, que fuit filia
Guillelmi Arnali, olim defuncti, et maritus meus Bernardus Johan-
nes, per nos et per omnes [nostros] presentes atque futuros, non
ui compulsi uel aliqua fraude inducti, sed bono animo sponta-
neaque uoluntate, ob maximam nostram hutilitatem, vendimus et
cum hac presenti carta omni tempore valitura liberando tradimus
tibi Guillelmo de Rexago uxorique tue, Ermessendi, et uestris et
quibus dare uel dimitere, vendere seu quolibet alio modo alienare
uolueritis, imperpetuum, illum nostrum campum terre integrum
quem habemus infra parrochias Sancti Cyrici de Campolongo et
Sancti Martini de Caciano, in loco qui dicitur Rexag. Affrontat ab
oriente in honore de nobis venditoribus, a meridie et occiduo et
circio in honore Straderii de Rexago et in uestro de uobis emp-
toribus. Sicut ab hiis ·iiiior· affrontacionibus includitur et sicut ibi
terminatur et continetur, cum ingressibus et exitibus, pertinenciis

et tenedonibus et cum omnibus aliis in se habentibus sibique
qualicumque modo pertinentibus atque cum omnibus arboribus
diuersorum generum que ibi sunt et erunt et sicut melius dici uel
intelligi potest ad uestrum uestrorumque comodum, sic predictum
campum uobis et uestris perpetuo vendimus pro octoginta quinque
solidos barchinonense monete, valente marcha argenti ·lxxx·viii· so-
lidos, de quibus fatemur nos a uobis bene esse paccatos, excep-
cioni renunciando non numerate peccunie. Et si amplius valet de
predicto precio, totum, gratis et ex certa sciencia, uobis damus,
renunciando expresim suplemento iusti precii et auxilio et beneficio
illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii sucurritur et
omni juri legum uel decretorum. Et ideo de nostro iure ac potestate
in uestrum tradimus dominium et potestatem ad omnem uestram
uestrorumque uoluntatem ibi et inde perpetuo faciendam, saluo
iure domin[orum] in omnibus, sine aliquo nostro nostrorumque
retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et
racionibus nostrorumque omnium inde perpetuo extinctis et penes
uos remanentibus. Et conuenimus uobis predicta vendicionem sem-
per facere habere et tenere in pace et esse guarentes et defensores
contra cunctam uiuentem personam et tenebimus semper uobis et
uestris sufficienter et legitime de omni euiccione, obligando nos et
nostra omnia semper et ubique. Et si aliquo iure scripto uel non
scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic con-
tractui obuiam ire possemus, illi iuri penitus renunciamus. Et facias
inde de censu illum quem nos inde facere solemus domino, sicut
est consuetum. Et ut hec scriptura maius robus obtineat et omnis
dubitacio remoueatur, inde ego, Saurina predicta, et maritus meus,
Arnaldus Johannis, juramus, in Deum tactis a nobis corporaliter
sacrosanctis ·iiiior· euuangeliis, quod contra hanc vendicionem non
ueniamus nec aliquem uenire faciamus.
Actum est hoc ·viii· kalendas augusti, anno Domini ·mo·cco·
xxx ·ii ·.
o o
Sig+num Saurine Johanne. Sig+num Bernardi Johannis, ma-

riti eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Saluani
de Garona. Sig+num Vitalis de Boantono. Sig+num Geraldi de
Guardiola. SSS. Ego Marchesius, Gerundensis canonicus. [Judeus
Adrouerius1 ...] domini rege que teneo honorem de Lebrers ad
feudum, subcribo. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus
abbas. Bernardus, monachus et levita. SSS. Agnes, Sancti Danielis
abbatissa. SSS. Guillelmus de Leprariis, presbiter, in cuius mani

firmauit Augustinus de Leprariis, baiulus Sancti Petri. Sig+num
Augustini de Leprariis, baiuli.
SSS. Joannes, presbiter, qui hoc scripsit.
1. Ademarius, lectura possible.
221
1232, agost, 10
Donació. Gener de Coma, de la parròquia de Manlleu, i els seus fills
Ferrer, Pere, Ramona, Ermessenda i Bernarda donen al seu fill i
germà Berenguer una feixa de terra situada a la parròquia de Man-
lleu, al lloc dit Prat, sota la senyoria de Sant Pere de Galligants.
A Assentament pres pel notari de la Cúria: ABEV, Arxiu de la Cúria Fumada,
vol. 1, f. 116r.
a* MACFV, núm. 1912.
Januarius de Cumba, [de parrochia de Manleuo], et infantes

mei, Ferrarius et Petrus et Raimunda et Ermessendis et Bernar-
da, donamus tibi Berengario, filio et fratri nostro, et cui velis
[pro legitima et hereditate et frarescha et laxacione quam tibi
fecit mater tua] unam fexiam terre plantatam quam habemus in
parrochia Sancte Marie de Manleuo, in senioratu Sancti Petri de
Gallicantu, in loco nominato Prato. ...
222
1232, agost, [20-28]

Arbitratge. D’acord amb el consell de Berenguer, abat d’Amer, d’Arnau
de Tavertet i d’altres prohoms, Berenguer de Queralt i Bernat,
abat de Sant Pere de Galligants, acorden repartir-se els llegats de
Pere Guillem, cavaller, que són béns situats als castells de Gurb i
Manlleu.
vol. 1, f. 117v.
Contencio fuit diucius agitata inter Berengarium de Cheralto, ex

una parte, et [Bernardum], abatem de Galli Cantu [...] possessionis
et bonis que sunt in termino castri de Gurbo et de Manleuo, qui
[...] ad dicti monasterii de Galli Cantu, racione legacionis quon-

dam Petri Guilelmi, militis, in quibus [...] est mansus Berengarii
Guitardi, Sancti Fructuosi de Quadris, cum suis hominibus et
feminis et [...] de Cutina et sui antecessores tenuerunt et tenet
per dictum monasterium; et mansus de Torrentibus, quem [...]
Argilla; et quadam pars quam accipit dictus monasterius in mansis
de Valle Aineriis, que sunt in parrochia Sancti Juliani de Sorba;
et ipse possessiones quasidem monasterium accipit in parrochia
Sancti Bartholomei de Gradu; et honores [...] mansus de [...] per
dictum monasterium. Quos honores idem [Bernardus], abbas,
asserebat spectare ad dictum monasterium [...] laude et consilio
Berengarii, Dei gracia abbas Ameriensis, et Arnaldi de Taverteto,
maioris, et aliorum proborum hominem [...] firma stipulacio et
[...] composicio sive transaccio, ab utraque parte concessa, talis
scilicet quod [...] et omnes successores presentes et futuros dictum
castrum de Gurbo detinentes, bona et libera voluntate [...] Deo et
tibi Bernardo, abbas Sancti Petri de Gallicantu, et monasterio et
conventus nunc et sempre [...] totum dictum mansum et honorem
Berengarii Guitardi, qui est in parrochia Sancti [...], cum hominibus
et feminis, domibus, honoribus et laboracionibus, ingressibus et
egressibus [...], redempcionibus, tercium vendicionis, stabilimentis
[...] lodismi, censis, usibus et [...] aliqua [...] et accipere consue-
veramus ego vel aliquis antecessores nostri [...] ipso manso de
Podiolo quod dicti Andre de Cutina tenet per vos et in manso [...]
tenet ibi per vos, et quicquid habitis et accipitis in ipsis mansis de
Valle Rainer [...] vel vestri antecessores possiderunt et acceperunt
in toto dicto termino [...] parrochiis Sancti Andree de Gurbo et
Sancti Stephani de Granolers [...] Sancti Bartholomei de Gradu
[...] alodium franchum, salvis tamen [...] de Jovello, cum omnibus
personis qui ibis unt vel erint [...] idem [...] suis de Jov[ello ...]
in pace [...] quod ea omnia [...] propter hoc [...].
223
1233, gener, 6
Donació. Berenguer Guitart, la seva muller Maria i els fills Ramon,
Ferrer, Arnau, Berenguer, Maria i Guillema donen a Pere, fill i ger-
mà d’ells, el mas Guitard, situat a la parròquia de Sant Esteve de
Granollers, sota la senyoria de Sant Pere de Galligants i d’altres
senyors.

vol. 1, f. 136v.
Berengarius Guitart et uxor mea, Maria, et infantes nostri,

Raimundus, Ferrarius, Arnaldus, Berengarius, Maria et Guilelma,
donamus tibi Petro, filio et fratri nostro, tempore nupciarum tuarum,
totum ipsum nostrum mansum Guitart, cum omnibus honoribus
et pertinenciis suis et mobilibus et inmobilibus et apparatu nostro
ubicumque, in cunctis locis. Et est hoc totum in parochia Sancti
Stephani de Granoleriis, in senioratu Sancti Petri de Gallicantu
et aliorum seniorum. ...
224
1233, abril, 27
Establiment. Joan de Vilavenut, comanador de la casa de malalts de
Pedret, amb el consentiment dels seus germans, estableix a Joan
Rei i a la seva esposa Ermessenda una casa situada al burg de
Sant Pere de Galligants, a canvi d’un cens en diners a ell mateix i
al monestir de Sant Pere.
B* Còpia de 1318 (270 × 245 mm): ADG, Pergamins de la Cúria, pergamí núm. 12.
Hoc est translatum fideliter sumptum ·iiio· nonas januarii, anno

Domini millesimo ·ccco· octauodecimo, a quodam instrumentum
per alphabetum diuiso, cuius tenor talis est.
Sit notum cunctis quod ego Johannes de Villa Vendita, co-
mendator domus infirmorum de Petreto, consilio et uoluntate
illorum fratrum, donamus et stabilimus tibi Johanni Regi et uxori
tua, Garsendi, et [uestris et cui ...] seu alienare uolueris, in perpe-
tuum, omnes illas nostras domos quas habemus in superiori burgo
Sancti Petri Gallicantus [...] et Poncio Adalberto, que affrontant ab
oriente in illis aliis nostris domibus quas ibi habemus, a meridie
in carrerio qui [ibi transit, ab occidente et] circio in domibus Jo-
hannis de Planilis. Sicut his ·iiiior· affrontacionibus predicte domus
inclunduntur, cum exitibus et ingressibus [et pertinenciis] suis et
solis et superpositis, de abisso usque ad celum, et sufferimentis et
stillicidiis et januis et fenestris et porticibus [... cum] omnibus aliis
melioramentis que ibi facere uolueritis et sicut melius et plenius
dici uel intelligi potest [ad ...], sic prefatas domos integre donamus
uobis et uestris et stabilimus ad omnes uestras uestrorumque uo-

luntates in perpetuum [...], saluo jure Sancti Petri Gallicantus et
nostro nostrorumque in omnibus. Et dabitis inde uos et uestri post
uos nobis et nostris annuatim pro censu in festo Sancti [Michaelis
...] solidos barchinonenses, cuiuscumque monete currerit. Et nos
faciemus inde censum consuetum Sancto Petro annuatim. Et sic
habeatis et teneatis predictas domos integre ad quodcumque ibi
et inde facere uolueritis, in perpetuum, et conuenimus uobis et
uestris [eas facere habere et] tenere semper in pace contra cunctam
personam. Et propter hoc donum et stabilimentum confitemur a
uobis recepisse ·xii· solidos [barchinonenses. Si quis hoc] rumpere
uoluerit, non ualeat.
Actum est hoc ·vi· kalendas madii, anno Domini ·m·cc·xxxiii·.
Sig+num Johannis, comendatoris infirmorum de Petreto,
qui hec predicta firmo et laudo. Sig+num Berengarii de Arbuciis,
fratris illius loci. Sig+num Guillelmi de [...], fratris illius loci.
Sig+num Petri Arnaldi, clerici de Mediniano, illius loci. Sig+num
Berengarii Lauanerie. Sig+num Bernardi de Manresia. Sig+num
Petri Pelliparii, de Valuaraia. Sig+num Arnaldi de Machianeto. +
Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. [...], presbiter
et monachus. Sig+num Arnalli, prioris et monachi. Raimundus,
presbiter et monachus. Petrus, leuita et monachus.
SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit, die et anno prefixo.
Eg+o Guillelmus de Querio, publicus notarius substitutus
auctoritate regia a Raimundo Simoni de Toylano, publico Gerunde
notario, hoc translatum cum originali suo fideliter comprobatum,
scribi feci et clause.
Ego Berengarius Renaldi, judex ordinarius Geronde, qui hoc
translatum cum suo originali [fideliter] comprobaui, [subscribo].
225
1233, maig, 30
Capbreu. Berenguer de Montagut, senyor del castell de Montagut, fa
redactar el capbreu on es recullen els censos, els usatges i els cos-
tums que rep per l’honor de dit castell.
rotlle 26, pergamí núm. 6. Al dors: “Sus señorías de Montagut”. El pergamí es
conserva sencer, amb el marge esquerre una mica deteriorat i amb algun petit
forat que no impedeix la lectura del text. Hi ha anotacions escrites al damunt

de la línia: les que van ser fetes amb el mateix tipus de lletra, del segle xiii, les
marquem entre claudàtors; les que són posteriors, segurament del segle xiv,
i en llatí les distingim entre claudàtors i en cursiva. Els mots subratllats als
inicis de cada declaració, els marquem en negreta.
Hoc est capud breue quod ego Berengarius de Monte Acuto

facio de omni honore qui pertinet kastro et loco de Monte Acu-
to per censos et per usaticos uel con[suetu]dina que ego accipio
uel accipere debeo.
In primis mansus Ferrarius in quem habitat Berengarius
Boneta ·vii· denarios de bona moneta et ·i· oca et ·i· furmage.
Berengarius Beldia donat pro manso des Castelar ·x· denarios
de bona moneta et ·i· par de capons et ·i· par de gallinas et ·i·
furmage.
Ierones filius [Raimundi ...]1 de Castelar qui fuit donat2 [per]
tenedones [et per cellarium]3 [·x·]·iii· denarios de bona moneta et
·i· par de capons et ·i· gallina et ·i· furmage.
Mansus in quem habitat Petrus de [U]urmei ·ii· solidos de
bona moneta pro sensu [et ·i·] furmage et ·vi· denarios de moneta
curribilis per cuma Iosberta.
Berengarius de Uurmei ·xvi· denarios de bona moneta [et ·i·
gallina pro modegera] et ·i· gallina et ·i· furmage pro sensu.
Mansus Petri de Agilana donat pro sensu per honorem
quem tenet per nos ·ii· paria et dimigi de gallines [et ...] dena-
rios de bona moneta ad secundum annum et ·i· ioua in tempore
seminandi et ·ii· furmages ad Pasca et ·i· in inuernieum et paia
sicut in meis mansis et pro domo de celaria de Monte Acuto ·ii·
denarios de moneta curribilis [quos denarios bone monete Petrus
de Rasa,... Arnallus de Fonte, Raimundus ... de prato de Bena ·i·
gallina annuatim ad Natalem].4
Mansus in quem habitat [...] ·i· gallinam et ·iii· furmages, ·ii·
ad Pasca et ·i· in inuernum, et ·iiiior· denarios de bona moneta ad
secundum annum et ·ii· ioues in tempore seminandi, et ·i· batuda
in junium [et ...].5
Mansus Iohannis Rusis ·vii· migeras [de bo]ni blati et ·iii·
[mige]ras de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis et ·ii· ag-
nos uiuos astals inter festum Natalis Domini et Carnistoltes et ·ii·
furmages ad Pasca et ·i· ad Pentecostem et ·ii· iuues in tempore
seminandi et ·ii· de madi et ·ii· batudes [...um] et obres ad castra
et guaites et palea sicut [alii]6 et ·ii· denarios de moneta curribilis

pro domo de celaria et donat blatum in inuernium.
Mansus Raimundi Felicis in quem habitat ·ii· solidos de
bona moneta et ·i· pro [...] Raimundi Felicis et ·ii· solidos de bona
moneta ad festum Sancti Michaelis et ·i· agnum uiuum astal infra
Natalem Domini et Carnistoltes et ·vi· denarios de bona moneta
[pro ... ad ...] et ·ii· furmages et palea et mouton uiuus unius anni
ad Pentecostem et ·i· esmina de cibaria [ad mensuram] uetulam
de Monellis in iunio et pro partidam quam habuit.
[Mansus] Guillelmi Berengarii donat [·xx· denarios] de bona
moneta ad festum Sancti Michaelis et una occa in iunio et ·i·
migera de cibariam ad mensuram uetulam de Monellis.
Mansus in quem [habitat] Bernardus, filius Guillelmi Lugan,
·ii· solidos [et mig] de bona moneta ad festum Sancti [Felicis]7 et
·i· agnum uiuum astal infra Natalem et Carnestoltes et ·i· migeria
de ciuadam ad mensuram uetulam de Monellis in iunio et molton
unius annum ad Quinquages[ima et ...] denarios de bona moneta
per [picem]8 ad Ramispalmarum et ·ii· formages ad Pascha et ·iii·
denarios de moneta curribilis pro fexa de ses Foces a Nadal [et
·vii· denarios bone monete pro honore quem tenet de manso Juliani].
Mansus Bernardi de Moleto donat [pro] mansum suum et
mansum Guillelmi de Moleto qui fuit ·iiii· solidos et ·viii· [denarios
de bona] moneta [et dat ·v· denarios bone monete pro quadrons
qui fuerunt Raimundi Tixedor] et ·ii· agnos astals uiuos et ·i·
cortera cibarie ad mensuram ueterem de Monellis et ·iiiior· caseos
ad Pascham.
Mansus Iulian ·ii· solidos bone monete ad festum Sancti Felicis
et ·i· occa et ·ii· solidos bone monete ad festum Sancti Mic[haelis et
·i·] agnum uiuum astal infra Natalem et Carnestoles et ·vi· denarios
de bona moneta per picem aram et ·ii· formages ad Pascha et ·i·
molton uiuum unius anni ad Quinquagesimam et ·i· esminam de
ciuada ad mensuram uetulam de Monellis [in] iunio.
Mansus in quem habitat Egidius de Trilia ·ii· solidos de bona
moneta et ·i· occa ad festum Sancti Felicis et ·ii· solidos bone
monete ad Sanctum Michaelem et ·i· agnum uiuum astal infra
Natalem et Carnestoltes et ·vi· denarios bone monete [per ] et ·ii·
formages ad Pascha et ·i· molton ·i· anni ad Quinquagesimam et
·i· esmina de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis in iunio et
·i· gallinam ad Natalem Domini et [·xii·] denarios de bona monete
[... Uirgila de Ulmo que ... ad ...]9 ·i· par de gallinas.
Arnallus Tomas de Sancto Paulo ·ii· formages ad Pasca et

·i· denarium bone monete per uineam de Uineario de Molleto
annuatim et octo denarios [bone monete] ad secundum annum
tempore agusti pro uinea [...].
Mansus quod fuit Berengarii Reg de Cerrian ·iiiior· oua ad
Pascha et ·i· iouas cum suo nuncio in tempore seminandi et ·ii·
denarios bone monete ad secundum annum pro uinea de Centenal.
[Raimundus ...]10 de Cerriano ·i· formage [... Pasca] annuatim,
et ·ii· denarios bone monete annuatim in tempore agusti [pro uinea
de Centenal que fuit Petri Boneti].
Petrus Loranus ·ii· aus ad Pascha annuatiam.
Arnallus Iordi donat pro manso quod fuit Guillelmi Aamarii
·i· iuua in tempore seminandi et ·i· fex de paia et ·ii· oua et pro
uinea de Cen[te]nal quam fuit mansis Adimarii ·i· formage ad Pas-
cha annuatim et ·iiiior· denarios ad secundum annum bone monete.
Mansus de Hospitale Pauperum Ierunde qui est ad Serrian
·i· fogasa caueleril et ·i· gallina et mediam quarteram uini ad men-
suram Ierunde et ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam
de Monellis et ·i· goua in tempore seminandi et ·i· formage ad
Pascha et ·i· fex de paia.
Mansus quem tenet [Ierones Riambau] et alium quod fuit de
Berengarii Riambau, ambo simul, [donant] ·i· gallina et ·i· fugasa
caueleril ad festum Natalis Domini et mediam quarteriam uini
ad mensuram Ierunde et ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram
uetulam de Monellis et ·i· goua in tempore seminandi et ·iiii· oua
ad Pascha et ·i· fex de paia.
Mansus in quem habitat [Petrus] Martinus ·vi· oua ad Pascha
et ·i· goua in tempore seminandi et ·i· fex de paia et ·iiii· denarios
bone monete in secundo anno pro uinea de Centenal.
Mansus quod fuit Petri Gorgi ·i· fogasa et ·i· gallina et me-
diam quarteriam uini ad mensuram Ierunde et ·ii· quarteriam de
cibaria ad mensuram uetulam de Monellis et ·i· goua in tempore
seminandi et ·i· fex de paia et ·iiii· oua ad Pascha.
[Mansus Guillelmi Textoris de Serriano facit ·xiiii· denarios
monete de quaterno pro uinea quam habet in plano de Molleto que
fuit mansi Felicis].
Bernardus Gordi de s·Abadia donat per uineas que fuerint
mansi Gordi ·iiii· oua annuatim et ·vii· denarios bone monete in
secundo anno.
Mansus Raimundi Iohannis ·ii· oua ad Pascha [et ·x· denarios

bone monete racione honoris quem tenet pro manso Felice] et ·i·
goua in tempore seminandi et ·i· formage annuatim ad Pascha.11
Cerenus, filius de Christiana Tauernera, ·i· par gallinas pro
fexa de Falgeriis quam tenet per me in anno quod expletum habeat.
Mansus quod fuit Bernardi de Collo de sa Mordaga ·i· par
de capons a Natale Domini pro censu et ·iiii· oua ad Pascha et
·i· fex de paia.
Mansus quod fuit [Petri] de sa Mordaga ·i· par de capons
a Natale Domini, ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam
de Monellis et ·i· formage ad Pascha [et] ·i· fex de paia.
Bernardus de Ceruiano donat pro alodiis [de·Scir]12 et per
la borna in quam habitat ·i· [par] de gallinas et ·ii· fogases ca-
uelerils et ·i· migera de ciuada ad mensuram de Balneolis rectam
ad Natalem Domini.
Mansus quod fuit Petri de Rieria ·i· quarteriam de ciuada
ad mensuram uetulam de Monellis et ·ii· oua ad Pascham et ·i·
par de [...]13 et ·i· fex de paia et ·i· de leia.
Mansus in quem habitat Petrus de Cuina ·iii· aus ad Pascha
et ·i· fex de paia et ·i· de leia et per mansum Iohannis Borina
qui fuit ·ii· aus ad Pascha et ·i· fex de paia.
Mansus in quem habitat Bernardus Bos[ch]erius14 de Nespla
·i· par de capons pro sensu ad festum Natalis Domini.
Mansus in quem habitat Bernardus de Podio ·i· formage ad
Pascha et ·i· fex de paia.
Mansus in quem habitat Dominicus de Podio ·xii· denarios
bone monete et ad Natalem Domini pro censu ·ii· paria de gallinas
et ·ii· coniis cum pellibus pro bosco qui est coram suam portam
et ·i· formage ad Pascha.
Mansus in quem habitat Arnallus de Clota ·i· gallina [et pro
domo de celera ·i· gallinam ad festum Natalis Domini] et ·i· fogasa
[...]15 mediam quarteriam uini ad mensuram Ierunde et ·i· quarte-
riam de ciuada ad mensuram Monellis pro olodiis de Riuolutorum
et de Gafalasen et per oliuarias de Trui que tenet per me. Preterea
donat pro censum mansi ·i· migeriam pulcri blati ad mensuram de
Ierunda in iunio et ·i· goua in tempore seminandi et ·i· furmage
ad Pascha uel ·iiii· aus.
Mansus in quem habitat Berengarius de Clota ·iii· gallinas
[et pro domo de celera ·i· gallinam ad festum Natalis] et ·iii· fogas-
ses caualerils et ·iii· medias quarterias uini ad mensuram Ierunde

et ·iii· quarterias de ciuada ad mensuram rectam de Monellis ad
Natalem Domini pro olodiis de Riuolutorum et de Gafalasen et
del Trui quem tenet per me. Preterea donat pro censum mansi ·iii·
quarterias blati ad mensuram Ierunde rectam in iunio et ·i· goua
in tempore seminandi et ·iiii· aus uel ·i· formage.
Mansus in quem habitat Raimundus de Fonte ·i· par de ca-
pons per mansum ad Natalem Domini, ·xii· <denarios> bone monete
ad Sanctum Michaelem et ·i· eschillatam blati ad rectam mensuram
[Ierun]de in iunio et ·i· gallinam de trescol et ·i· formage ad Pascha.
Preterea donat cui [... de ...]16 Oliba que fuit ·iii· gallinas et ·iii· fo-
gases cauelerils et ·i· quarteriam uini et ·iii· quarterias de ciuada ad
mensuram [ue]tulam de Monellis pro olodiis de Monte, de Riuoluto-
rum et de Esquirs quem tenent per me et faciunt hoc per sensum.
Mansus de Podio de Clota in quem habitat Berengarius Ber-
gedan ·i· par de gallinas et ·i· par de fogases cauelerils [et ... ad]
mensuram Ierunde et ·i· quarteriam uini ad mensuram Ierunde et ·xii·
denarios bone monete ad Natalis Domini et ·i· formage ad Pascha.
Mansus in quem habitat Petrus de Hospitale ·i· gallinam et
·i· fogasam [optimam]17 et mediam quarteriam uini ad mensuram
Ierunde ad Natalem Domini et ·iii· medias quarterias de ciuada ad
mensuram uetulam de Monellis et mediam occa et ·vi· denarios de
bone monete et ·iii· maaies bone monete pro pice et [·i· formage]
ad Pasca et ·i· esquillatam blati ad mensuram Ierunde.
Mansus in quem habitat Arnallus de Prato ·i· gallinam et ·i·
fogasam optimam [et ·i· par gallinarum per uineam de Modegera, ...
denarios de sensu pro uinea qui fuit ...]18 et mediam quarteriam uini
ad mensuram Ierunde ad Natalem Domini et ·iii· medias quarterias
[de ciua]da ad mensuram de Monellis uetulam et mediam occa
et ·vi· denarios de bone monete et ·iii· maaies bone monete pro
pice et ·i· formage ad Pascha et ·i· esquillatam blati ad mensuram
Ierunde et ·i· occa per la ila del mas del Corb.
[Mansus ...]19 denarios de bone monete ad Natalem et ·i· par
de gallines per honorem quem tenet de [...] et ·i· formage ad Pas-
cha et ·i· esquillatam bladi ad mensuram Ierunde in iunio.
Bernardus de Modegera ·i· par de gallinas per uineam de
Cabanals.
Mansus [...]20 de Monte ·i· gallinam et ·i· fogasa per olodia
qua tenet de Terrads et ·i· quarteriam de ciuada <ad mensuram>
de Balneolis uetula et ·iiii· aus ad Pasca ·vii· nouel, ·i· galina ad
Natalem pro uinea de Sagrars quam teni per me [et ciuada ab

Nacdana]. Et accipio inde [...]21 annuatim.
Mansus quod fuit Raimundi de Solario ·i· fex de paia et ·ii·
aus et media quarteria de ciuada de Balneolis.
Mansus quod fuit Petri de Solario ·i· gallinam et ·i· fogasa
et ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam de Balneolis.
Mansus de [...] quod tenet Mironus ·i· par de gallinas et ·i·
par de fogasas et ·i· quarteria de ciuada et ·iiii· aus pro alodiis
que tenet per me de Seterres.
Guillelmus Laurencius pro uinea quam tenet per nos ·i· ga-
llina et ·ii· aus.
Mansus in quem habitat [...] de Garriga ·v· solidos bone mo-
nete ad Natalem et ·i· esminam de ciuada ad mensuram uetulam
eidem festa ·vi· denarios bone monete per domos de Palacio et
·i· par de gallinas per fexa de Careters et ·v· solidos per baiuliam
ad Sanctum Micaelem bone monete [et] ·iii· aus per domos del
Ramal [et] ·iiii· solidos et ·i· denarium bone monete pro honore
quam tenet de manso de Ulmo.
Mansus Martini de Garriga ·iiii· solidos [bone monete] pro
porc ad Natalem et ·x· fogases cauelerils et ·i· esmina boni uini
ad mensuram Ierunde et ·iii· [quarterias] de ciuada ad mensuram
uetulam de Monellis et ·xviii· denarios per perna de bona moneta
ad Carnestoltas et octo denarios pro p[ice]22 ad Ram et ·ii· forma-
ges ad Pascha et ·xviii· denarios per molton ad Quadragesimam
et ·ii· sextarios blati de questis ad [mensuram] uetulam in iunio.
Mansus Guillelmi Uitale ·v· solidos bone monete ad Natalem
et ·i· esminam de ciuada ad mensuram uetulam et ·ii· denarios
bone monete et ·i· migeria de ciuada ad festum Sancti Felicis
eidem mensure et ·i· formage [...].23
Mansus [Petri de ...] ·v· solidos et ·ii· denarios bone monete ad
Natale et ·iii· migerias cibarie ad mensuram ueterem et ·v· migerias
in iunio per questam eidem mensure et ·ii· caseos ad Pascham.
Guillelmus Iulianus ·xii· denarios bone monete.
Beatrice de sa Era per les cases en que habita ·i· oca [et ·iiii·
denarios de monete curible per illum honorem quod est ultra domos].
Maiensa [per] illas uineas et per illum honorem qui fuit
mansi de Palacio ·I· par de gallinas ad Natalem.
Colonicus ·i· gallinam per uinea quam tenet a Mont Derrecad
et terciam partem de ·iiiior· gallinas que hec donat in Podio de
Mont Esdorrocad et ·i· [gallinam] quam donat per sos Ortils [et
per illam] uineam de Mont Esdorrocad.
Cacianus de Ierunda per illam uineam quam tenet per me
·i· par de gallinas que est in Plano de Moleto.
Accipio ·iiiior· paria gallinarum illius condamina quam stabi-
liuimus ego et domus [...]24 in Plano de Moleto.
Estraderius de Ual de Luparia ·i· par de gallinas per uinea
quam tenet per me in Plano de Moleto ad Natalem Domini.
Mansus in quem habitat Bernardus de Salinas ·i· gallina et
·i· fogasa et mediam quarteriam uini ad mensuram uetulam ad
festum Sancti Iuliani et ·ii· formages et ·i· fex de paia.
Mansus in quem habitat Petrus Poncius ·i· quarteriam de
ciuada ad mensuram uetulam.
Mansus in quem habitat Maria de Fonte ·i· gallina et ·i·
fogasa et ·i· quarteria de ciuada ad mensuram uetulam et mediam
quarteriam uini eisdem mensure et ·i· fex de paia et ·i· formage
ad Pascha.
Borna del Kastel ·ii· aus ad Pascha.
Mansus quod fuit Iohannis de Uilla ·i· gallina et ·i· fogasa et
mediam quarteriam uini ad mensuram uetulam et ·i· quarteriam
de ciuada ad mensuram uetulam et ·i· fex de paia et ·i· formage
et ·ii· aus per la borna que est in cellaria Sancti Iuliani.
Mansus quod fuit Jacobi Sancti Iuliani ·i· gallinam et ·i· fogasam
et mediam quarteriam uini ad mensuram uetulam et ·i· quarteriam
de ciuada ad mensuram uetulam et ·i· fex de paia et ·i· formage.
[Guillelmus Gorgi ... de agrariis ·v· denarios bone monete].
[Na de Spinal ...].
Accipio del [uinagol] del Centenal ·i· occa.
Accipio in decima de Monte Acuto ·i· migeria ordei ad men-
suram Ierunde et ·i· sumada de raïms et ·i· agnum astal annuatim.
Petrus Guillelmi Tixedor per uinea de les Pladenques ·i· de-
narium bone monete.
[Bernardus Mir ·i· gallina per aquela pecia terre que est super uiam.
Petrus Guifreus ·xii· denarios bone monete de quaterno annuatim
pro uineis que fuerunt mansi Juliani que sunt in Plano de Molleto.
Arnaldus Ros de borda uetula ·iii· migeres de blad recipienti
ad mensuram de Monellis ..., ad Sanctum Petrum ..., et ·i· gallinam
per cellarium ...
Berengarius de Olleda ·v· denarios de bone monete ... pro

uinea de Centenal que fuit mansi Juliani ...].
Actum est hoc ·iii· kalendas junii, anno Domini ·mo·cco·xxx·iii·.
1. Lectura dubtosa. 2. Pro manso de Modegaria et per alias, amb la lletra
del text principal, cancel·lat. 3. ·xiii·, cancel·lat. 4. Lectura molt dubtosa. 5. Text
il·legible seguit d’un text sobreescrit també il·legible i cancel·lat. 6. Lectura dubtosa.
7. Lectura dubtosa, però no sembla ser Sant Miquel. 8. Lectura dubtosa. 9. Molt
esborrat, lectura dubtosa. 10. Text ratllat, il·legible. 11. Et ·i· denarios de bone
monete in secundo anno per uineam de Garsa Grosa, cancel·lat. 12. Lectura
dubtosa. 13. Lectura dubtosa, però no són gallines. 14. Lectura dubtosa.
15. Text ratllat, il·legible. 16. Paraules inintel·ligibles. 17. Lectura possible. 18. La
part central del text està ratllada. 19. Text molt esborrat. 20. Text molt esborrat.
21. Text il·legible. 22. Forat al pergamí. 23. Text sobreescrit completament ratllat.
24. Paraula il·legible.
226
1234, abril, 3
Testament. Ramon de Campdorà dicta testament i elegeix sepultura al
cementiri de Sant Pere de Galligants. Efectua diversos donatius a
esglésies gironines, deixa la seva casa de Campdorà a la seva mu-
ller Ramona i elegeix hereus la seva germana Estefania, muller de
Guillem de Taialà, i el seu nebot Ramon d’Adri.
B* Còpia del 1243 (385 × 150 mm.): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí
núm. 39.
... Primum dimitto Sancto Petro Gallicantus, in cuius cimiterio

corpus meum sepeliri jubeo, inter omnia, ·xx· solidos; pro missis
ibidem canendis, ·l· solidos; pro elemosina, ·l· solidos; Sancte
Eulalie, ·x· solidos; Sancte Marie sedis, ·x· solidos; Sancto Felici,
·x· solidos; Sancto Danieli, ·v· solidos; operi fratrum minorum,
·x· solidos; captiuis redimendis, ·v· solidos; operi Pontis Noui,
·v· solidos; Hospitali Nouo et Veteri, unicuique, ·v· solidos; ...
227
1234, abril, 14
Testament. Dolça de Juià dicta testament i elegeix sepultura al mones-
tir de Sant Daniel de Girona, al qual llega dos masos i altres béns.
També efectua diverses donacions pietoses a esglésies i institu-
cions religioses gironines, entre les quals al monestir de Sant Pere

(de Galligants).
... Primum dimito Sancte Marie sedis Gerunde ·x· solidos;

Sancto Felici, ·vii· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Petro,
·v· solidos; unicuique aliarum ecclesiarum Gerunde, binos solidos;
pro missis canendis in monasterio Sancti Danielis, ·l· solidos; pro
elemosina, ·l· solidos. ...
228
1234, juny, 8
Establiment. Joan Ros de Montagut, la seva muller Garsenda i el seu fill
Guillem estableixen a Pere Babau, del burg de Sant Pere de Galli-
gants, un erm de terra i vinya situat al pla de Montagut per a fer vinya
o camp, pel preu de 50 sous barcelonesos, salvant el dret de Sant Pere
de Galligants i de Bernat de Tallada i a canvi d’una gallina de tornes
per Carnestoltes com a ajuda al cens que fa el mas dels estabilients.
rotlle 27, pergamí núm. 2. A la part superior del document: “Vora Ter, núm. 2.
Se té per Sant Martí”.
Sit notum cunctis quod ego Johannes Rufus, de Monte Acu-

to, et uxor mea, Garsendis, et filius noster, Guillelmus, per nos et
per omnes nostros presentes et futuros, bono animo et spontanea
uoluntate, vendimus et vendendo tradimus tibi Petro Babauo, de
burgo Sancti Petri, et tuis et cui dare, dimitere, uendere siue
alienare uolueris, in perpetuum, totum illum nostrum eremum
[terre et vineam1 quam ibi] habemus in plano de Monte Acuto,
qui affrontat ab oriente in alueo Ticeris, a meridie et occiduo in
torrente Condamine, a circio in illa tua vinea de te emtore quam
tenes per Sanctum Martinum de Costa. Sicut his ·iiiior· affronta-
cionibus predictus eremus et vinea2 includitur,3 cum exitibus et
ingressibus et pertinenciis suis et cum omnibus melioramentis
que ibi facere uolueris, tam in vinea quam in heremo quam in
omnibus aliis, prout melius et plenius dici uel intelligi potest siue
ab aliqua sapientissima persona excogitari aliquo modo, sic pre-
fatum eremum [et vineam]4 tibi et tuis vendimus ad omnes tuas
tuorumque uoluntates in perpetuum faciendas, saluo jure Sancti
Petri Gallicantus et Bernardi de Talliata in omnibus et dabis inde

tu et tui post te nobis et nostris annuatim ·i· gallinam in Carnibus
Ablatis ad auxilium census faciendi nostri mansi. Et ita habeas et
teneas predictum [heremum et vineam]5 aut quicquid ibi et inde
facere uolueris in perpetuum. Et conuenimus tibi et tuis [...]6 facere
habere et tenere semper in pace, obligando nos [... omnia bona]
nostra de omni euiccione, omnibus nostris uocibus et racionibus
et [...]7 inde perpetuo extinctis ac [...]8 nos semper remanentibus.
Et si aliquo jure scripto uel non scripto huic contractui obuiam
ire possemus, illi juri in perpetuum renunciamus. Et propter hanc
uendicionem confitemur a te numerando recepisse, quinquaginta
solidos barchinonenses, renunciando exceipcioni non numerate
peccunie. Et si amplius ualet dicto precio, totum habeas pro nos-
tro dono. Et ego, dicta Garsendis, ut maius robur obtineat, juro,
in Deum et super sancti ·iiiior· euangelia mea propria manu tacta,
quod de cetero contra hanc uendicionem non ueniam neque uenire
faciam, racione mei sponsalicii uel alio aliquo modo. Si quis hoc
rumpere uoluerit, non ualeat.
Actum est hoc ·vi· idus junii, anno Domini ·m·cc·xxx· quarto.
Sig+num Johannis Rufi, de Monte Acuto. Sig+num Garsendis,
uxoris eius. Sig+num Guillelmi, filii eorum. Sig+num Petris, fratris
eius. Sig+num Jordane, uxoris eius, qui hoc firmamus et laudamus.
Sig+num Petri de Mexela, petrarii. Sig+num Raimundi de Camonibus,
de Centum Clauibus. Sig+num Jacobi de Monte Acuto. Ego Bernardus,
Dei gratia Sancti Petri abbas. Petrus, presbiter et monachus. SSS.
Guillelmus, presbiter, qui hoc firmo. [Hec suprascripta Guillelmus
firmo], sacrista. Sig+num Bernardi de Turre, baiuli de Serriano.
Sig+num Bernardi de Tallata, domini, qui hoc firmo et laudo.
SSS. Arnaldus, leuita, qui hoc scripsit, cum literis rasis et
emendatis in ·va· linea, die et anno prefixo.
1. vineam, cancel·lat. 2. includitur, cancel·lat. 3. et vineam, cancel·lat.
4. et vineam, cancel·lat. 5. heremum et vineam, cancel·lat. 6. Tacat. 7. Tacat.
8. Tacat.
229
1234, setembre, 22
Sentència. Ramon de Mont-roig, ardiaca de Girona, i Ramon d’Albuçà,
ardiaca de Besalú, dicten sentència en el plet entre l’abat de Sant
Pere de Galligants i el rector del Sant Sepulcre sobre les cinc parts
del delme de Palafrugell que l’esmentat abat reclamava al dit rec-
tor i sobre altres qüestions.
B* Còpia de 1344 (470 × 500 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants,
C Còpia de 1353 (540 × 215 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants,
rotlle 33, pergamí núm. 57, ex A.
Hoc est translatum fideliter sumptum sexto idus febroarii,

anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto, a
quodam publico instrumento per alphabetum diuiso, cuius tenor
sequitur in hunc modum.1
Cum questio verteretur inter dominum abbatem Sancti Petri
de Gallicantu, ex una parte, et dominum rectorem Sancti Sepulcri,
ex alia, super quinque partibus decime de Palafrugello et quibus-
dam aliis peticionibus et demandis, quas sibi adinuicem faciebant
tandem predictus abbas et prior sub pena centum aureorum hinc
inde per stipulacionem premissam compromiserunt stare arbitrio
siue dicto Raymundi de Monterubeo, Gerundensensis archidiacho-
ni, et Raimundi de Albuçano, Bisuldunensis archidiaconi, super
uniuersis peticionibus et demandis que ab utraque parte fieri
poterant ullo modo.
In quorum presencia proponuit dictus abbas quod dominus
Berengarii, bone memorie Dei gratia condam Gerundensem episco-
pum, consensu sui capituli et etiam auctoritate domini Raymundi,
comitis Barchinonensis, dedit monasterio Sancti Petri de Gallicantu
et Berengario, eiusdem loci abbati, ecclesiam Sancti Martini de
Palafrugello, cum omnibus ecclesiis suffraganeis eisdem et cum
decimis et primiciis earundem. Ideoque, cum dictus Berengarius,
prior Sancti Sepulcri, iniuste detineat de predicta decima quinque
partes sine consensu ipsius abatis et antecessorum suorum, petebat
idem abbas iamdictas quinque part[es cum] uniuersis fructibus
adjudicari sibi et monasterio antedicto, adiciens quod decima
noualium ad eundem abbatem debet totaliter pertinere secundum
quod predicta per quoddam instrumentum legitima sollempnitate
vallatum ostendere nitebatur. Petebat etiam sibi adjudicari duos
homines, nomine Bernardum Fels et matrem suam et Raimun-
dum Morellam et matrem ipsius, cum sint proprii homines domui
Sancti Petri. Et ut Johannes Baiulus qui uiolenter gerit se2 pro
baiulo in sexta parte decime ecclesie de Palafrugello et eiusdem
suffraganearum remoueatur a bajulis sexte partis decime sepefate.
Postulat insuper dum abbas quod in vuis liceat3 sibi recipere sex-
tam partem predicte decime in quali quali4 uel vili vino secundum
quod aliquando fieri consueuit et ut non inquietetur jamdictus
abbas super quibusdam domibus quas hedificat et altius etiam
hedificare intendit.
Ex aduerso autem proponuit dictus prior quod abbas Sancti
Petri recipit in quibusdam terris et mansis parrochie de Palafrugello
mediam decimam sine causa unde cum Sepulcrum in omnibus aliis
terris et mansis de Palafrugello accipiat quinque partes decime jure
dominii uel quasi et etiam eodem jure [ex dicta medietate] quam
abbas accipit et debet accipere similiter quinque partes. Petit idem
prior de dicta media decima quinque partes sibi adjudicari et quod
abbas in eisdem de cetero non accipiat nisi sextam partem, sicut in
aliis mansis facere consueuit. Adicit etiam idem prior quod quinque
partes decime debet accipere in quodam orto quem habet abbas
apud Palafrugellum, quod abbas sibi prestare penitus contradicit.
Dicit etiam dictus prior quod mansus de Brugerol debet ad Sanctum
Sepulcrum plenarie pertinere, quam cum Sepulcrum ·iiiior· solidos
de questia percipit in eodem et Sepulcrum non accipiat questiam
nisi in propriis hominibus et propriis mansis ad ipsum creditur
cum personis eiusdem mansi veraciter pertinere. Precipue cum pro
maiori parte in alodio Sancti Sepulcri, mansus ille situs est dicatur
et postulat insuper dictus prior quod ipse abbas [habet] et possidet
terras que etiam per ipsum tenentur quas alodium dicit et asserit
esse suum. Unde cum Palafrugellus sit castrum uel villa cum certis
terminis et predicte terre sunt infra terminos ipsius castri uel ville,
cum nemo presumatur habere alodium infra terminos alicuius castri
nisi hoc ostendere ualeat eludenter, petit quod ostentat terres illas
esse suum alodium uel Sancto Sepulcro adjudicentur.
Ad peticionem autem quinque partium decime quam facit
abbas predictus, prior Sancti Sepulcri respondit in hunc modum,
videlicet, quod non credit ipsum abbatem jus aliquid habere uel
dominium in quinque partibus antedictis quam loci predicti de-
cima ad comitem Barchinonensem dicitur a principio totaliter
pertinere a quo uel eorum successoribus tamen habet Sanctum
Sepulcrum superius memoratum non obstante instrumento ab
abbate in medium exhibito, quam per tale instrumentum jus de-
cime non transferetur sicud in dedicacionibus ecclesiarum, [cum]
instrumentis inde confectis euidencius comprobatur.
Obiecit etiam idem prior prescripcionem temporis contra
abbatem et monasterium antedictum et donacionem siue conces-
sionem domini Ildefonsus, bone memorie regis Aragonensis,5 ual-

latam assensu etiam expresso domini Petri, regis Aragonensis, et
auctoritate quorundam Gerundensem episcoporum et etiam summi
Pontifficis, sicut asseritur sollempnizatam pariter et probatam que
omnia per quedam instrumenta se asserit legitime probaturum.
Ad noualia siquidem respondit idem prior quod non ad abbatem
predictum, set ad episcopum uel kathedralem ecclesiam, a quibus
Sanctum Sepulcrum causam habet debent pocius pertinere. Dicit
etiam idem prior ad racionem baiuli antedicti quod dominus rex
et Sanctum Sepulcrum condam per suos proprios baiulos iamdicte
decime sextam partem que ad abbatem dicitur pertinere leuari
fecerunt tanto tempore quod non extat hominum aliquorum me-
moria et inde retrodecimam habuerunt et ita hinc inde tamen de
facto quam etiam de jure multa fuerunt dicta seu etiam allegata.
Inde est quod nos Raymundus de Monterubeo, Gerundensis
archidiachonus, et Raymundus de Albuciano, Bisuldunensis archi-
diaconus, attendentes utrique parti multiplex pericula iminere
si causam inter eosdem diucius agitetur ne partes expensis et
laboribus ulterius agrauentur, pro bono pacis dicimus, sub pena
predicta, rato semper manente presenti arbitrio siue dicto, quod
dictus prior et Sanctum Sepulcrum habeant et teneant quinque
partes decime Sancti Martini de Palafrugello et eiusdem suffra-
ganearum, sicut condam comites Barchinone et reges Aragonum
et Sanctum Sepulcrum successiue accipere consueuerunt liberas
et quietas ab abbate predicto et monasterio Sancti Petri, exceptis
futuris noualibus in quibus ab hac presenti die in antea abbas et
dictum Sancti Petri monasterium medietatem accipiant pleno jure;
prior autem et Sanctum Sepulcrum aliam medietatem percipiant
inquiete, salua tamen in omnibus sexta parte abbati et monasterio
antedicto, sicud condam accipere consueuit.
In hominibus autem antedictis, uidelicet Bernardo Fels et
matre sua et Raimundo Morella et eius fratribus et eorum des-
cendentibus et ipsius matre, dicimus ipsos ad Sanctum Sepulcrum
plenarie pertinere; abbas tamen Sancti Petri mediam decimam
carnium percipiat in eorundem mansatis, sicut de quibusdam aliis
fieri consueuit.
Bajuliam uero sexte partis predicte decime que abbati Sanc-
ti Petri dinoscitur esse dicimus ad baiulum Sancti Sepulcri cum
eiusdem retrodecima perpetuo pertinere, ita tamen quod abbas et
monasterium antedictum ponat ibi custodem sicud condam facere
consueuit et baiulus Sancti Sepulcri si inde requisitus fuerit simul

tamen pro omni tempore uite sue faciat sacramentum fidelitatis
abbati uel monasterio predicto si uult habere baiuliam sexte partis
decime sepefate.
Addentes quod in vuis uel vino meliori siue forti prout ab-
bas elegerit sexte partis decimam liceat recipere eidem abbati uel
monasterio memorato.
In domibus autem suprascriptis dicimus quod abbas uel mo-
nasterium Sancti Petri habeant domos ubi [nunc] habet hedifficatas
et liceat ipsi superhedifficare prout sibi uidebitur expedire.
Et ut pax et concordia inter jamdictum abbatem Sancti Petri
et priorem Sancti Sepulcri plenarie reformetur et loca jamdicta
tranquillitate gaudeant pleniori ab omnibus suprascriptis peti-
cionibus quas faciebat prior Sancti Sepulcri abbati Sancti Petri
jamdicto eundem abbatem et Sancti Petri monasterium duximus
absoluendum.
Et ut res laucioni gaudeat firmitate jungimus dicto priori, sub
pena predicta, quod donet siue refundat dicto abbati et monasterio
memorato mille solidos barchinonenses monete.
Et nos Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri et conuentus
eiusdem loci, et Berengarius, prior Sancti Sepulcri, laudamus et
concedimus omnia supradicta adinuicem promittentes supradicta
omnia et singula per nos et successores nostros in perpetuum
obseruare et numquam in aliquo contrauenire. Et nos Bernardus,
Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, et eiusdem loci conuentus
recognoscimus a uobis Berengario, priore Sancti Sepulcri, dictos
mille solidos recepisse, renunciando excepcioni non numerate
peccunie et in utilitate monasterii nostri bene et utiliter expendisse.
Actum est hoc ·x· kalendas octobris, anno Domini millesimo
·cc· tricesimo quarto.
Sig+num fratris Bernardi de Villacolumbo. + Raymundus
de Monterubeo, Gerundensis archileuita. + Ego Raimundus de
Albuciano, Bisullundensis archidiachonus, subscribo. Sig+num
Berengarii, prioris Sancti Sepulcri. Sig+num magistri Petri, fratris
Sancti Sepulcri. Sig+num fratris Guillelmi de Sancto Saturnino.
Sig+num fratris Petri de Pausis, sacriste. Sig+num Berengarii de
Monteacuto. Sig+num Arnaldi de Viridario. Sig+num Guillelmi
Lociani. Sig+num Poncii de Ruppe. + Bernardus, Dei gratia Sancti
Petri Gallicantus abbas. Petrus, leuita et monachus. Bernardus,
leuita et monachus. Raimundus, presbiter et moanchus. Sig+num
Arnalli, prioris et monachus. Guillelmus de Spasen, presbiter et

monacus. Guillelmus, presbiter et monacus. [Ferrarius, leuita]6 et
monachus. Sig+num Raimundi de Miraliis, comendatoris domus
Sancti Sepulcri. Sig+num fratris Berengarii [de Turris]. Sig+num
Petri de Columbario, fratris Sancti Sepulcri. + Fratris Petri de
Palastrinis.
Sig+num Guillelmus Petri, qui hoc scripsit mandato Bernar-
di de Vicco publici Gerunde notarii, cum literis suprascriptis in
linea kalendarii ubi dicitur “in utilitatem monasterii nostri bene
et utiliter expendisse”.7
Bernardus de Vicco, publicus Gerunde <notarius>.
Ego Jacobus de Monello, judex ordinarius ciuitatis et bajulie
Gerunde, qui hoc translatum cum eius originali fideliter compro-
baui, auctoritate judiciali subscribo et meum eidem decretum
pariter interpono.
Eg+o Raymundus de Brugeria, notarius publicus substitutus
auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario,
hoc translatum a suo originali fideliter sumptum et cum eodem
de uerbo ad uerbum fideliter comprobatum scribi feci et clausi,
cum supraposito in nona linea ubi dicitur “predicte decime” et in
quintadecima ubi dicitur “habere” et in ·xxxxiia· ubi dicitur “nunc”.
1. Hoc est translatum fideliter sumptum Gerunde auctoritate decreto venerabilis
et discreti Guillelmi de Vineolis, judicis ordinarii Gerunde, prima die octobris anno a
Natiuitate Domini millesimo trescentesimo quinquatesimo tercio, a quodam publico
instrumento, per alphabetum diuiso, cuius tenor talis est, C. 2. C. 3. C.
4. Sic. 5. El rei Alfons I, en el seu testament del 1194, va donar les viles de Palafrugell
i Llofriu al prior del Sant Sepulcre, cf. ADG, caixa núm. 13 (1194.12...; AASA, núm. 598).
6. Lectura hipotètica. 7. A C. manquen les clàusules finals.
230
1234, desembre, 13
Testament. Ermessenda de Sobrànigues dicta testament, pel qual no-
mena marmessors Guillem, bisbe de Girona, Guillem de Cornellà,
Pere de Cistella, Joan de Santa Llogaia, preveres i canonges de Gi-
rona, i Guillem, clergue i capellà d’Ermessenda. Després de moltes
deixes pietoses a moltes persones i esglésies, entre les quals la de
Sant Pere (de Galligants), deixa els drets que té com a esponsalici
del seu marit Bernat de Sobrànigues sobre l’honor de Sobrànigues
que fou d’ell mateix i sobre la condamina que té per Guillem de
Cervià al pla de Cervià, en possessió del bisbe Guillem, de Girona,

per tal que juntament amb els altres marmessors les destini en
servei de l’altar de Santa Maria de la seu de Girona; i mana que els
dits marmessors estableixin un ciri que cremi en aquest altar els
dissabtes en les misses de Santa Maria.
... Primum dimito Sancte Marie sedis Gerunde, ubi corpus

meum sepeliri iubeo, ·xx· solidos; operi eiusdem, ·v· solidos; pro
missis canendis, ·c· solidos; pro elemosina, ·c· solidos. Dimito
Sancti Filici et Sancto Petro et Sancto Martino et Sancto Danieli,
quinos solidos; operi minorum, decem solidos; Ospitali Nouo ·x·
solidos; omnibus aliis ecclesiis Gerunde et Ospitali Sancti Petri et
infirmis de Petreto, binos solidos; ...
231
1235, febrer, 25 (1234)

Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Arnau
de Vilademuç el mas de Vilademuç, situat a la parròquia de Sant
Pere de Montfullà, i la borda que té Maig de Vilademuç, amb les
seves pertinences, salvant el dret del monestir de Sant Pere de Ga-
lligants a rebre, pel mas, un cens de 13 sous barcelonesos per un
porc, 7 sous i mig, la tasca del pa i del vi i el braçatge ras al batlle
i, per la borda, un cens de 8 diners i un parell de gallines i la tasca
del pa i del vi, tot pel preu de 120 sous barcelonesos d’entrada.
pergamí núm. 23.
Hoc est translatum fideliter sumptum ·vii· kalendas marcii,

anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo septimo, a
quodam publico instrumento, cuius tenor talis est.
Sit notum cunctis quod nos Bernardus, Dei gratia Sancti
Petri de Gallicantu abbas, et conuentus eiusdem loci laudamus
et concedimus tibi Arnallo de Villademuz et tuis et cui dare,
dimitere, uendere siue alienare uolueris, in perpetuum, totum
illum tuum mansum integre de Villademuz quem habes et tenes
in parrochia Sancti Petri de Montefoliano et illam bordam quam
ibi habes, quam tenet per te Maius de Villademuz, cum exitibus
et ingressibus et pertinenciis ac tenedonibus suis et sicut melius et

plenius dici uel intelligi potest siue ab aliqua sapientissima per-
sona excogitari aliquo modo. Sic predictum mansum integre et
bordam tibi et tuis ea omnia laudamus et concedimus ad omnes
tuas tuorumque uoluntates in perpetuum faciendas, saluo jure
Sancti Petri Gallicantus per omnia et in omnibus et dabis tu et
tui post te, pro jamdicto scilicet manso, annuatim pro censu in
festo Omnium Sanctorum pro ·i· porco quem inde facere debes
·xiiii· solidos barchinonenses istius monete uel monete de qua-
terno; dabis ·vii· solidos et dimidium et tascham panis et uini et
braciaticum baiulo rasum; preter ipsius uini et dabis de prefata
borda annuatim pro censu ·viii· denarios monete quaterni et ·i· par
gallinarum et tascham unam de pano et de vino et nichil inde
aliud. Et sic habeas et teneas tu et tui perpetuo prefatum mansum
integre et bordam, cum omnibus pertinenciis ac tenedonibus suis,
ad omnes tuas tuorumque uoluntates in perpetuum faciendas et
nos habito respectu ad tuum mansum et honorem et pro magna
destruccione et fallimento tui honoris, accipimus denarios ut dictum
est superius pro iamdicto porcho. Et propter hoc laudamentum
et stabilimentum recognoscimus nos a te recepisse ·c·xx· solidos
barchinonenses, renunciando excepcioni non numerate peccunie.
Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat.
Actum est hoc ·v· kalendas marcii, anno Domini ·m·cc·xxx·
quarto.
Sig+num Raimundi de Petraforti. Sig+num Raimundus
Laurencii, de Saltu. Sig+num Petri de Sancta Eugenia. Sig+num
Guillelmi de Maciana, baiuli. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri
Gallicantus abbas. Bernardus, monachus, leuita et camerarius. +
Hec suprascripta Guillelmus firmo, sacrista. Sig+num Arnalli, prio-
ris et monachi. Bernardus, leuita et monachus. Petrus, presbiter
et monachus atque operarius. Raymundus, presbiter et monacus.
Petrus, leuita et monachus. Guillelmus de Espasen, presbiter et
monachus atque infirmarius. Ferrarius, leuita et monachus.
SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit cum literis rasis et
emendatis in ·iiia· linea et suprascriptis in ·xiia· et rasis et emen-
datis in linea mei nominis, die et anno prefixo.
Eg+o Franciscus Simonis, publicus notarius substitutus aucto-
ritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario, hoc
translatum cum suo originali comprobatum, scribi feci et clausi.
232
1235, juny, 19
Venda. Constança i el seu marit, Pere de Bas, venen al monestir de Sant
Pere de Galligants i al seu abat Bernat l’honor que tenen a Fonta-
jau i que fou del difunt Gastó, per 15 sous barcelonesos.
Sit notum cunctis quod ego Constancia et maritus meus,

Petrus de Basso, per nos et per omnes nostros presentes atque
futuros, vendimus et cum hac presenti publica carta omni tem-
pore ualitura liberando tradimus Deo et monasterio Sancti Petri
Gallicantus, in manu et potestate de uobis Bernardus, Dei gratia
abbate eiusdem, et successoribus uestris, in perpetuum, totum
illum nostrum honorem quod habemus apud Fontem Agellum,
quem tenemus per uos, qui fuit condam Gastonis, cum exitibus
et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum omnibus aliis
in se habentibus sibique quolibet alio modo pertinentibus et sicut
melius nos illum honorem habemus et [habere debemus, racio-
ne] Gastonis uel alio aliquo modo. Sic prefatum honorem uobis
et successoribus uestris in perpetuum vendimus et tradimus pro
quindecim solidis barchinonensis, valente marche argenti ·lxxx·viii·
solidos, de quibus recognoscimus nos a uobis bene ese paccatos,
renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius
ualet dictum honorem dicto precio uel ualebit, totum gratis et ex
certa sciencia uobis et successoribus uestris donamus, renunciando
expresse auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimi-
diam iusti precii succurritur. Et ideo de nostro jure ac potestate in
uestrum tradimus dominium et proprietatem ad omnem uestram
uoluntatem et successorum uestrorum omni tempori ibi et inde
faciendam, sine aliquo retentu quem inde non facimus, omnibus
nostris uocibus et racionibus et omnium successorum nostrorum
in uestrum dominium translatis et penes uos remanentibus. Et
conuenimus uobis et successoribus uestris per nos et per quem
nostros prefatum honore semper facere habere et tenere in pace et
esse deffensores et guarentes contra cunctam viuentem personam
et de euiccione et de omni interesse obligamus uobis et succes-
soribus uestris quisque nostrum in solidum nos et heredes nostros
et successores et omnia nostra bona mobilia et inmobilia habita
et habenda ubique. Et ad majorem firmitatem ego Constancia,
predicta, juro, super sancta ·iiiior· Dei euuangelia nostris propriis
manibus tacta, hec omnia superius scripta semper rata et firma

habere et in perpetuum obseruare et non in aliquo contrauenire
jure aliquo uel racione. Et si aliquo jure scripto uel non scripto
obuiam ire possemus, illi juri per nos et per omnes nostros prorsus
irreuocabiliter in perpetuum renunciamus. Si quis hoc rumpere
uoluerit, non valeat.
Actum est hoc ·xvii· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·xxxa·
quinto. Sig+num Constancie, predicte. Sig+num Petri de Basso,
eius mariti, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Guillelmi
Fornerii. Sig+num Petri de Calipodio.
SSS. Arnallus de Sancto Martini, qui hoc scripsit mandato
Bernardi Stephani, Gerundensis canonici et publici notarii, cum
literis dampnatis in ·xia· linea.
Bernardus Stephani, Gerundensis canonicus et publicus no-
tarius, subscribo.
233
[1236]
Capbreu. Ferrer Artal, Terreny Falvet, Ramon Moner, Joan Rossa, Gui-
llem Benet, Ramon Nicolau, Ramon Bruguerol, de Fonolleres,
Ramon Guillem, d’Ullastret, en Dorca, de Serra, i el mas Ferrer
d’Acunyanell reconeixen els agrers i els censos que deuen al cam-
brer de Sant Pere de Galligants.
B* Còpia de 1291 (296 × 540 mm): ADG, Almoina, Fonolleres, rotlle núm. 154,
pergamí núm. 24-33. Al dors del primer pergamí: “núm. 154”. Mantenim la
numeració dels pergamins amb els números en superíndex, cursiva i entre
claudàtors.
Anno Domini ·m·cc·xxxvi·.

[24]
Hoc est caput breue antichum de honoribus siue terris ac

censibus quos camera Sancti Petri de Gallicantu habet et possidet
in parrochia Sancti Christofori de Foneyeriis.
In predicta parrochia Ferrarius Artalli tenet quendam man-
sum in uillari de Gletz et sunt persone proprie et solide Sancti
Petri et mansus qui affrontat cum quintana ab oriente in honore
Jacobi de Villa Asinorum et a meridie similiter, ab occidente in
via publica qua itur aput Oleum Strictum, a circio in honore
Arnaldi Ruffi. Item tenet unum campum qui uocatur Campus

Maior et prestat tascham et braciaticum, qui affrontat ab meri-
die in honore Iohannis Rosse, ab occidente in honore Raimundi
Petri, a circio in carraria mercateria, ab oriente in honore Jacobi
de Uilla Asinorum. Item tenet unum campum qui uocatur de
Merdenzag, et affrontat a meridie in honore Raymundi Maymor,
de Oleo Stricto, ab occidente et a circio in honore Iohannis
Rosse, ab occiduo in honore Raimundi Guillelmi, de Oleostricto.
Item tenet unum campum qui uocatur Cipriani, qui affrontat ab
oriente in honore Iohannis Rosse et Raimundi Piconi, a meridie
in honore Jacobi de Villa Asinorum, a circio et ab occidente
similiter. Item tenet unum campum qui uocatur Feudum, quo
affrontat ab occidente et a meridie et oriente et circio in honore
Jacobi de Villa Asinorum. Item tenet unum campum de figueres
qui uocatur Alodium, et affrontat in alodio Bernardi Foraster, a
meridie et ab occidente in campo dicti Bernardi, a circio et ab
oriente in honore dicti Jacobi. Item tenet unum campum ad ipsam
Rouiram, qui affrontat ab oriente in honore Raimundi Monerii,
de Oleostreto, a circio in honore Egidie, femine, ab occidente in
honore de Mata et a meridie similiter. Item tenet unam fexiam
in ipsa Rouira, que affrontat ab oriente in campo dicti Raimundi
Monerii, a meridie in honore Raimundi Guillelmi, de Oleostricto,
a circio in campo Raimundi Piconi, ab oriente in honore Jacobi
de Villa Asinorum. Item tenet unum campum in ipsa Rouira, qui
affrontat a circio et ab occidente in honore Bernardi Forester, a
meridie et ab oriente in honore Raimundi Petri. Item tenet unum
campum qui dicitur Garrauetula in ipsa Rouira, qui affrontat ab
oriente in honore Terreni, ab occidente in honore Bernardi Fe-
rrarii, a meridie in honore Guillelmi Benedicti, ab occidente in
honore Raimunde Terrene. Item tenet unum campum ad ipsam
Rouiram, qui affrontat ab oriente in honore Bernardi Forester, a
meridie in honore Bernardi Raimundi, de Mata, a circio in honore
Bernardi Forester, ab occidente in honore Johannis Rosse. Omnes
predicte terre dant tascham et braciaticum camere Sancti Petri.
Et facit dictus mansus unum par anserum in festo Sancti Felicis
annuatim pro censum.
[25]
Item mansus Terreni Falueti tenet unum campum pro ca-
mera Sancti Petri de Gallicantu qui uocatur Campus de Adaron, et
affrontat ab oriente in honore Petri Seguerii, de Acuyano, a circio
in honore Bernardi Amalrich, de Acuyano, a meridie in honore
Jacobi de Villa Asinorum, ab occidente in honore Johannis Ros-
se; et dat quartum et braciaticum dicte camere de expletis. Item

tenet dictus mansus ·im· campum juxta rieriam de Molendino, qui
affrontat ab oriente in honore Bernardi Forester, a circio et meridie
in honore Guillelmi Benedicti, ab occidente in honore Johannis
Rosse; et prestat tascham et braciaticum dicte camere de expletis.
Item tenet dictus mansus ·im· campum, qui affrontat ab oriente
et meridie in honore Ermessende Pagesie et uocatur Campus de
Biot, ab occidente et a circio in honore Raimundi Guillelmi; et dat
tascham et braciaticum dicte camere de expletis. Item tenet idem
mansus unum campum qui uocatur de Freyono, qui affrontat ab
oriente in honore Raimundi Petri, a meridie in honore Guillelmi
Benedicti, ab occidente in honore Jacobi de Villa Asinorum; et
dat tascham et braciaticum dicte camere de expletis. Item dictus
mansus tenet unum campum apud Rouiram qui uocatur Campus
de Feudo, affrontat ab oriente in honore Jacobi de Villa Asinorum,
a meridie in honore Guillelmi Benedicti, ab occidente in honore
Ferrarii Artalli, a circio in honore Bernardi Ferrarii; et dat tascham
et braciaticum de expletis camere Sancti Petri.
[26]
Raymundus Guillelmi, de Oleostreto, tenet unam mansatam
in villari de Gletz pro camera Sancti Petri, que affrontat ab oriente
et cum closo et quintana in honore Terreni Falueti, a circio in ho-
nore Egidie, a meridie in honore Guillelmi Benedicti, ab occidente
in honore Raimundi Monerii. Item tenet unum campum pro dicta
camera, qui affrontat ab oriente in honore Ermessende Pagesie, a
circio in honore Raimundi de Bruguerol, de Oleostreto, ab occi-
dente in honore Egidie, a meridie in honore Terreni Falueti. Item
tenet alium campum pro dicta camera, qui affrontat ab oriente in
honore Raimundi Monerii, a meridie similiter, a circio in honore
Ferrarii Artalli, ab occidente in honore Bernardi Carbonelli, de
Mata. Item tenet unum campum pro camera aput Merdenzan,
qui affrontat ab oriente in honore Jacobi de Villa Asinorum, ab
occidente in campo de Merdenzan Ferrarii Artalli, a circio in
honore Raimundi Nicholay, a meridie in honore de Oleostreto.
Item tenet unum campum pro camera aput Rouiram, qui affrontat
ab oriente in honore Jacobi predicti, a circio in honore Ferrarii
Artalli, a meridie in honore dicti Jacobi, ab occidente in honore
Raimundi Monerii. Item tenet unum campum pro camera qui uo-
catur de Capons, qui affrontat ab oriente et a meridie in honore
predicti Jacobi, a circio in honore Bernardi Ferrarii, ab occidente
in honore Egidie. Item tenet post Bisulluni unum campum pro
dicta camera qui est de eadem mansata, qui affrontat ab oriente
in honore Raimundi Petri, a circio in honore Bernardi Foresterii,

ab occidente in honore Guillelmi Benedicti, a meridie in carraria
publica qua itur apud Monels; qui dictus campus facit ·ii· solidos
bone monete annuatim dicte camere pro agrariis et braciaticum
baiulo camerarii. Omnes predicte terre dicte mansate dant tascham
et braciaticum de expletis camere Sancti Petri, preter closum qui
dat quartum et braciaticum dicte camere et facit dicta mansata
annuatim pro censu ·iios· anseres et unam migeriam bladi pulcri
ac sicci dicte camere in festo Sancti Felicis.
[27]
Raymundus Monerii tenet aput Merdenzan unum campum
pro camera Sancti Petri qui uocatur Campus de Zocha, et affrontat
ab oriente in honore Johannis Rosse, a circio in campo Maiori
Ferrarii Artalli, ab occidente in honore Bernardi Carbonelli, de
Mata, a meridie in honore Raimundi Maymor, de Oleostreto; et
dat tascham et braciaticum dicte camere. Item dictus Raimundus
Monerii tenet ·im· campum pro camera aput Rouiram, qui affron-
tat ab oriente in honore Jacobi de Villa Asinorum, a meridie in
honore Petri Raimundi, de Mata, ab occidente in honore Ferrarii
Artalli, a circio in honore Egidie; et dat tascham et braciaticum
dicte camere. Item tenet dictus Raimundus Monerii pro camera
aput Rouiram unum campum, qui affrontat ab oriente in honore
Guillelmi Benedicti, a meridie in honore Raimundi Petri, a circio
in honore Jacobi, ab occidente in honore Guillelmi Benedicti; et
dat tascam et braciaticum predicte camere. Item tenet idem Rai-
mundus Monerii pro camera ·ia· terram, que affrontat ab oriente in
via publica de Oleostreto et in honore Ferrarii Artalli et a circio et
occidente in honore Raimundi Petri, a meridie in honore Jacobi; et
dat unam gallinam annuatim de censu dicte camere pro agrariis.
[28]
Johannes Rosse tenet unum mansum in eadem villari de
Gletz pro camera Sancti Petri et pro Bernardo de Sancta Iscla me-
dium per medium et persone similiter mediatim et modo uocatur
mansata de·n Massot; et affrontat cum quintana et closo qui dat
quartum de medietate, ab oriente in fexia ecclesie que uocatur
Alodium, a circio in honore Arnaldi Piconi, ab occidente in honore
Raimundi Piconi, a meridie in honore Egidie. Item aput Merdenzan
unum campum qui dat quartum; et affrontat ab oriente in honore
Ferrarii Artalli, a circio similiter, ab occidente in honore Raimundi
Monerii, a meridie in honore Raimundi Maymor, de Oleostreto.
Item unum campum ab ipsam Resclosam, que affrontat ab oriente
in honore Raimundi Laurencii, de Oleostreto, a meridie in honore
Jacobi predicti, ab occidente in honore Ferrarii Artalli, a circio in
honore Raimundi Piconi. Item unum campum ad ipsum Planum,

qui affrontat ab oriente in honore Raimunde Terrene, a circio
in honore Bernardi Foresterii et Arnaldi Ruffi, ab occidente in
alodio Raimundi de Brugerol, de Oleostreto, a meridie in honore
Ermessende Pagesie. Item ad ipsam Uiam Moleriam unam fexiam
terre, que affrontat ab oriente et a meridie in honore Bernardi
Ferrarii, a circio in honore Guillelmi Benedicti et Petri Barrera,
ab occidente in honore Bernardi Forester. Item unam fexiam terre
ad ipsum Passum Guillelmi Benedicti, que affrontat ab oriente in
fexia Raimunde Terrene, a circio in honore Ermessende Pagesie, ab
occidente in honore Raimundi Petri, a meridie in honore Guillelmi
Benedicti. Item unum campum ad ipsam Rouiram, qui affrontat
a meridie et occidente in honore Egidie, a circio in honore Rai-
mundi Petri, ab occidente in honore Costig; et diuiduntur agraria
sic: camera Sancti Petri accipit ·v· partes et Bernardus de Sancto
Acisclo ·iii· partes; et facit dicta mansata dicte camere ·ii· solidos
et ·iii· denarios bone monete et unum anserem annuatim pro cen-
su et in eo ansere accipit predictus Bernardus quartam partem et
unam migeriam cibarie dicte camere et dictus Bernardus accipit
·iiiiam· partem. Omnes terre supradicte dant tascham et braciati-
cum, preter medietatem closi et campus de Merdenzan, qui dant
quartum et braciaticum, inter dominos supradictos.
[29]
Item tenet Guillelmus Benedictus unum campum pro
camera Sancti Petri de Gallicantu, qui affrontat ab oriente in
honore Petri Bisulluni, a circio in honore Bernardi Forester, ab
occidente in honore Berengarii Carbonelli, de Mata, a meridie
in honore Petri Bisulluni; et dat tascham et braciaticum camere
Sancti Petri.
[30]
Item tenet Raimundus Nicholay unum campum pro came-
ra Sancti Petri, qui affrontat ab oriente et occidente in honore
Jacobi de Villa Asinorum, a circio in honore Rosse, a meridie
in honore Raimundi Guillelmi; et dat tascham et braciaticum
camere Sancti Petri.
[31]
Item tenet Raimundus Bruguerol ·ia· terram pro camera
Sancti Petri, que affrontat ab oriente in honore Raimundi Petri
et in via publica de Oleostreto, a meridie et a circio in honore
Jacobi de Villa Asinorum, ab occidente in honore Raimundi
Nicholay; et dat quartum et braciaticum camere Sancti Petri.
[32]
Item tenet Dorcha, de Serra, unum campum apud Acuyan
pro camera Sancti Petri, qui dat quartum et braciaticum de ex-
pletis dicte camere.
Item tenet mansus Ferrarii, de Acuyanel, unam fexiam

[33] 1
terre aput Acuyanel pro camera Sancti Petri, qui dat tascham et
braciaticum camere supradicte et totum directum dominium de
predictis terris. Fuit et est camere Sancti Petri de Gallicantu ab
antiquo, excepto manso Iohannis Russe qui modo uocatur mansata
de·n Massot; et diuiduntur foriscapia prout agraria inter cameram
et Bernardum de Sancto Acisclo.
2
Ego Guillelmus de Salelis, rector ecclesie de Foneyeriis, qui
hec fideliter translataui de quodam originali antiquo monasterii
Sancti Petri de Gallicantu, ·xii· kalendas octobris, anno Domini
·mo·cc·xc· [pri]mo.
1. n. 35, al marge esquerre, amb una altra tinta. 2. n. 36, al marge esquerre,
amb una altra tinta.
234
1237, novembre, 27
Testament. Arnau d’Escala, servent de l’església de Girona, dicta testa-
ment, pel qual pren per marmessors Albert, arxilevita d’Empúries,
Guillem de Cartellà i Berenguer de Pineda, canonges, Bernat de
Vilafreser i Joan de Santa Llogaia, preveres de la seu i canonges, i
Pere de Pedrinyà, claver de la seu. Disposa ser enterrat al cemen-
tiri de la seu de Girona i efectua nombroses deixes a esglésies i
monestirs gironins, entre ells el de Sant Pere (de Galligants). Fa
llegats a Pericó, fill de Pere Gironella, al seu nodrit Pericó, al pont
del Mercadal, Ramon de Jonquer i Guillemí, fill d’Ermessenda,
nodrits seus i Arnau d’Escala, nebot seu; institueix un benefici a
l’altar de Santa Anastàsia de la seu, que dota amb terres de Vila-
blareix i Sant Vicenç de Camós, Viladasens i Riudellots de la Selva
i confirma la fundació de l’Almoina del pa de la seu.
A*
dors: “Calaix 8, núm. 23, 2 vna.”
... Primum dimito Sancte Marie sedis Gerunde, in cuius cimiterio

corpus [meum] sepeliri jubeo, inter omnia ·l· solidos; Sancto Felici
et Sancto Petro et Sancto Martino, denos solidos; Sancto Danieli,
·xx· solidos et unam peciam uinee quam pro ipso teneo apud Villam
Rubeam; aliis ecclesiis Gerunde, ternos solidos; infirmis de Petreto
·iii· solidos; Hospitali Nouo et de Sancto Petro, quinos solidos ...
... Dimito Gielmono, nutrito meo, filio Ermesendis, alium

meum ortum quem habeo in orta de Superporta, qui fuit patris
mei, et duos campos quos teneo per abatem Sancti Petri Galli-
cantus et unam fexiam terre quam teneo per Sanctum Cucufatem
de Saltu ad omnem suam uoluntatem faciendam. ...

235
1237, desembre, 13
Establiment. Guillem de Torroella i el fill Ramon estableixen a Ramon
Roquer un erm de terra al lloc Pla, a la parròquia de Palafrugell i al
terme de Torroella de Mont-ras, per domini directe de Guillem de To-
rroella, que en rep la tasca i el braçatge, per 12 diners barcelonesos.
rotlle 32, pergamí núm. 1. Esborrat al centre de la part superior.
Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Turru[cella et filius

meus, Raimun]dus, per nos et per omnes nostros presentes atque
futuros, [damus et st]abilimus tibi Raimundo Rocherio et tuis,
perpetuo, to[tum heremum terre ...] quem habemus et tenemus in
parrochia de Palafrugello [et in t]erminum de Turrucella de Monte
Raso, in loco uocato Pla[num, sicut affrontat ab oriente in] uinea
ex nobis donatoribus et Petri Martini, a meridie in uinea Petri de
Rupibus, a circio et ab occidente in ch[amino ...]. Sicut iste ·iiiior·
affrontaciones includunt predictum heremum terre, sic damus et
stabilimus tibi et tuis perpetuo [...] et pertinentiis et tenedonibus
et cum omnibus augmentis et melioramentis que ibi facere po-
teris et cum omnibus in se habentibus [...] modo pertinentibus,
tam principaliter quam accessorie, sicut melius dici uel intelligi
potest ad tuum tuorumque sanum intellectum et ad omnes tuas
tuorumque uoluntates inde omni tempore faciendas, saluo tamen
jure et dominio nostro in omnibus, cui dabis tascam et braciati-
cum fideliter de omnibus expletis que Deus ibi dederit. Et propter
istam donacionem siue stabilicionem confitemur nos a te in soli-
dum recepisse, excepcioni non numerate peccunie et non tradite
rei renunciando, ·xii· denarios barchinonenses. Et conuenimus tibi
bona fide et per firmam stipulacionem que totum stabilimentum
ut supradictum est faciamus tibi et tuis [esse] bonum et firmum
et habere et tenere in pace contra cunctas personas et quod te-
neamus tibi et tuis de omni euiccione, obligando ad hec omnia
[nostra] bona mobilia et inmobilia presentia et futura ubique et

semper. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione
uel occasione aliqua in futurum huic donacioni siue stabilicioni
obuiam ire possemus, illi juri penitus per nos et per omnes nos-
tros [renunciamus].
Actum est hoc idus decembris, anno Domini ·m·cc·xxx·viio·.
Sig+num Guillelmi de Turrucella. Sig+num Raimundi, filii eius,
qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Petri Amalrici.
Sig+num Johannis Barrere. Sig+num Raimundi Charrera, testium.
SSS. [Berengarii, presbiteri, qui hoc scripsit ...] in ·viiia· linea
236
1238, abril, 3
Venda. Arnau de Girona ven a Domènec Tomàs una feixa que té per
l’altar de Sant Miquel de la seu de Girona, situada a la parròquia
de Sant Cugat de Salt, al lloc dit Rosar, i dues feixes més que té per
l’esmentat altar i pel monestir de Sant Pere de Galligants, també a
la parròquia de Salt, pel preu de 530 sous barcelonesos, salvant la
tasca que deuen als esmentats altar i monestir.
B* Còpia de 1271 (210 × 305 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, pergamí
núm. 59. Al dors: “18”.
Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento,

cuius series sic habetur.
Sit notum cunctis quod ego Arnallus de Gerunda, per me et
per omnes meos presentes atque futuros, vendo et cum hac presenti
publica carta omni tempore valitura liberando trado tibi Dominico
Thome et tuis et cui dare uel dimitere vendere, stabilire seu quo-
libet alio modo alienare volueris quandam fexiam quam tenemus
per altare Sancti Michelis quod situm est in ecclesia Gerundensi,
in parrochia Sancti Cucuphatis de Saltu, in loco uoccato Rosar,
que affrontat ab oriente in fexia Guigi, a meridie in honore Ber-
nardi de Cijario, ab occidente in fexia Petri Guillelmi, de Saltu,
a circio in meo honore et Bernardi de Leucata et in carraria qua
itur apud Villablarex. Item vendo tibi et tuis perpetuo alias duas
fexias quas habeo in jamdicta parrochia, quas teneo per Sanctum
Petrum Gallicantus et per predictum altare Sancti Michelis, que

due fexie se tenent et adherent; et affrontant ab oriente in honore
Sancti Petri, a meridie in fexia Guigi et Jachoberti, ab occidente
in fexia de Roteriis, a circio in camino de Saltu. Hec inquam
omnia sicut de his ·iiiior· affrontacionibus predictis terminantur,
cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum
omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque modo perti-
nentibus, prout melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorum-
que comodum et utilitatem, sic tibi et tuis et cui volueris vendo
et trado pro quingentis triginta solidis barchinonensibus valente
marche argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus recognosco me a te
bene esse paccatum, renunciando excepcioni non numerate pec-
cunie. Et si amplius valet hec vendicio dicto precio, totum gratis
et ex certa sciencia tibi dono, renunciando expresse supplemento
justi precii et auxilio et beneficio omni legum et decretorum et
consuetudinis. Et de meo jure ac potestate in tuum trado domi-
nium et potestatem et in presente mito inde te in corporalem et
vacuam possessionem ad habendum et tenendum et omni tempore
possidendum ad omnem tuam tuorumque voluntatem ibi et inde
perpetuo faciendam, saluo jure dominorum quibus dabis de expletis
unam tascham fideliter, unam tascham Sancto Petro de honore
scilicet quem per ipsum ibi teneo et de residuo honore similiter
unam tascham altari predicto Sancti Michelis, sine aliquo retentu
quem ibi uel inde non facio, omnibus meis vocibus et racionibus
et omnium meorum inde perpetuo extinctis et penes te remanenti-
bus. Et conuenio tibi et tuis perpetuo per me et per omnes meos
predictam vendicionem semper facere habere et tenere in pace et
esse defensor et guarentem contra cunctam viuentem personam
in placito et extra placitum et in juicio et extra judicium, cum
meis propriis expensis et missionibus et laboribus. Et de euiccio-
ne et de omni interesse obligo tibi et tuis me et heredes meos
et successores et omnia bona mea mobilia et inmobilia habita et
habenda generaliter et specialiter semper et ubique. Et si aliquo
jure scripto vel non scripto, legali uel diuino, publico uel priuato,
humano, canonico, ecclesiastico uel ciuili, generali uel speciali
obuiam ire possem, illi juri penitus irreuocabiliter in perpetuum
renuncio. Et ego Ermeniardis, uxor dicti Arnaldi de Gerunda,
per me et per omnes meos,1 gratis et ex certa sciencia, laudo
et concedo tibi dicto Dominico Thome et tuis, perpetuo, totam
predictam vendicionem superius tibi factam et diffinio tibi et tuis
quicquid jure ibi habeo uel habere debeo aut mihi competit uel
competere debet, racione sponsalicii mei uel alio modo, ad omnem
tuam tuorumque voluntatem ibi et inde perpetuo faciendam sine
retentu et contradimento mei et meorum. Et renuncio super hoc
juri ypothece quod habeo in predicta vendicione et omni alii juri
scripto uel non scripto mihi uel meis contra te uel tuos competenti
uel competituro. Et ad majorem firmitatem juro, super sancta ·iiiior·
Dei euuangelia manu mea propia tacta, hoc totum tibi fideliter in
perpetuum obseruare et non in aliquo contrauenire jure sponsalicii
mei uel alio modo. Si quis hoc rumpere voluerit, non ualeat.
Actum est hoc ·iii· nonas aprilis, anno Domini ·m·cc·xxx· octauo.
Sig+num Arnallus de Gerunda. Sig+num Ermengardis, eius
uxoris, qui hoc firmamus et laudamus. SSS. Ego Johannes de
Sancta Leocadia, presbiter et canonicus et aministrator altaris
Sancti Michaelis, subscribo saluo iure ipsius in omnibus. Ego
Martinus, subdiachonus, subscribo. + Bernardus, Dei gratia Sancti
Petri Gallicantus abbas, qui hoc firmo, saluo iure Sancti Petri in
omnibus. Sig+num Petri de Sancta Eugenia, bajuli. Sig+num Petri
Muti. Sig+num Guillelmi Johannis. Sig+num Petri Buffardi.
SSS. Raimundus de Oscha, qui hoc scripsi mandato Bernardi
Stephani, Gerundensis canonici et publici notarii.
Bernardus Stephani, Gerundensis canonicus et publicus no-
tarius, subscribo +.
Sig+num Petri Ferrarii, qui ·viiio· kalendas madii, anno Domini
·m ·cco·lxxo· primo, hoc fideliter translatauit mandato Bernardi de
o
Vicco, publici Gerunde notarii, cum raso et emendato in ·xia· linea

ubi dicitur “hec vendicio”, die et anno prefixis.
+ Raimundus de Caciano, tenens locum Bernardi de Vicco,
publici Gerunde notarii, qui hoc translatum cum autentico mani-
feste comprobaui subscribo.
1. meos, repetit.
237
1238, maig, 10
Debitori. Ramon de Perafort, la seva esposa Guillema i el seu fill Be-
renguer reconeixen deure a Guillem de Puig 100 morabatins al-
fonsins pel dot de la seva filla Gueraua, esposa de l’esmentat. Pro-
meten pagar-ne 50 abans de la Pentecosta vinent i la resta abans

de cap d’any. Ofereixen com a penyora les seves propietats de Sant
Vicenç de Constantins i el mas que tenen a Sant Pere de Mont-
fullà, on viu Arnau de Riba. Signen com a fidejussors Guillem
Bernat de Font-roser i Bernat de Soler. L’escriptura està redactada
per Pasqual Nater, escrivà de Sant Pere de Galligants.
B* Còpia del segle xiii (273 × 176 mm): AMGI, fons Ajuntament de Girona, per-
gamí núm. 12.
... Sig+num Raymundi de Petraforte. Sig+num Guillelme,

uxoris eius. Sig+num Berengarii, filii eorum. Sig+num Bernardi
de Solerio. Sig+num Guillelmi Bernardi de Fonte Roserio, qui hoc
firmamus firmarique rogamus. Sig+num Martini de Vico. Sig+num
Bernardi de Sosqueda. Sig+num Jazperti de Rareto.
SSS. Ego Paschale Nater, Sancti Petri Gallicantus, qui hoc
scripsi, die et anno quo supra.
238
1239, marc, 20 (1238)

Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Ber-
nat de Molera i Balloví de Roca els dos molins que tenen al rec
“monar” inferior de Fontajau, salvant els drets del monestir de
Sant Pere, a canvi de 7 sous barcelonesos.
A* Pergamí original (147 × 130 mm): ADG, Sant Pere de Galligants, pergamí
núm. 2. Carta partida per ABC. Al dors: “núm. 6”.
AB CD EF
Sit notum cunctis quod nos Bernardus, Dei gratia Sancti Petri
de Gallicantu abbas, et conuentus noster laudamus et concedimus
tibi Bernardo de Moleria et Balluuino de Ruppe et uestris et cui
dare dimitere uendere siue alienare uolueritis, in perpetuum, illa
duo molendina que habetis et habere debetis in inferiori mona-
rio de Fonte Agello, cum exitibus et ingressibus et capud regis
et pertinenciis suis et [sicut] melius dici uel intelligi potest, ad
omnes uestras uestrorumque uoluntates in perpetuum faciendas,
saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus, tali modo dum uos
accipietis aquam de riuo Ticeris donetis de predictis molendinis
Sancto Petro sixtum fideliter; et si reuertebantur ad unum regum
donetis inde quartum fideliter. Et ita habeatis et teneatis dicta

molendina uos et uestros post uos insimul comuniter ad omnes
uestras uestrorumque uoluntates in perpetuum ibi et inde facien-
das, saluo jure Sancti Petri Gallicantus per omnia et in omnibus.
Et propter hoc laudamentum confitemur a uobis recepisse ·[v]ii·
solidos barcinonenses. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat.
Actum est hoc ·xiii· kalendas aprilis, anno Domini ·m·cc·xxx·
octauo.
Sig+num Petri de Palacio. Sig+num Petri de Uillafredario.
+ Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. SSS. Hec
superscripta Guillelmus firmo, sacrista. Petrus, presbiter et mona-
chus. Sig+num Balluuini, baiuli.
SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit, cum literis rasis et
emendatis in ·xiia· linea, die et anno prefixo.
239
1239, setembre, 28
Venda. Pere de Verdera, juntament amb la seva muller Ramona i el
seu fill Ramon, venen a Joan de Camós una vinya que tenen a
Fontajau, a l’alou de Sant Pere de Galligants, pel preu de 8 sous
barcelonesos, salvant el dret del monestir.
A* Pergamí original (116 × 148 mm): AAM, Sant Pere de Galligants, pergamí
núm. 2. Al dors: “De Fonte Agello”.
Sit notum cunctis quod ego Petrus de Viridaria et uxor mea,

Raimunda, et [filius noster], Raimundus, vendimus tibi Johanni de
Camonibus et tuis, perpetuo, quandam nostram vineam integram
quam habemus apud Fonte Agellum, in alodio Sancti Petri de Gal-
licantu, que affrontat ab oriente in carraria, a meridie in honore
Sancti Petri, ab occidente et a circio in torrente, cum exitibus et
ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum terra in qua se-
det et arboribus diuersorum generum ad omnem tuam tuorumque
uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti
Petri in omnibus, sine aliquo retentu quem inde non facimus, om-
nibus nostris uocibus inde perpetuo extinctis. Et conuenimus tibi
omnia bona nostra in auere et honore ubique. Et propter hanc
vendicionem confitemur nos a te numerando recepisse octo solidos
Et si amplius ualet dicto precio, totum gratis et ex certa sciencia

tibi dono, renunciando auxilio et beneficio illius legis qua deceptis
ultra dimidiam justi precii succurritur. Et si aliquo jure scripto
uel non scripto siue excepcione aliqua in futurum huic vendicione
obuiam ire possemus, penitus in perpetuum renunciamus.
Actum est hoc ·iiii· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·xxx·
nono.
Sig+num Raimunde, predicte, qui hoc firmo et laudo. Sig+num
Petri de Uerdera. Sig+num Raimundi de Viridaria. Sig+num Be-
rengarii de Bruno. Sig+num Johannis de Baschera. + Bernardus,
Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Raymundus, presbiter
et monachus.
SSS. Ego Paschalis scripsi hoc, mandato Bernardi de Vicco,
publici Gerunde notarii.
subscribo.
240
1240, abril, 23
Reconeixement. Bernat, abat de Sant Salvador de Breda, reconeix a
Ramon, prior de Santa Maria de Roca-rossa, la venda que Gui-
llem de Llagostera i Ros de Pineda havien fet al seu predecessor del
molí que s’havia de fer de nou a la riera de Riudarenes, al lloc de
Rupit, a canvi de 80 sous barcelonesos. Signa l’escriptura Bernat,
abat de Sant Pere de Galligants.
B Còpia de 1311: ADS, Cartoral de Santa Maria de Roca-rossa, f. 34v.
a* CSMRR, núm. 59.
... + Bernardus, Dei gracia Sancti Salvatoris abbas, subscribo.

Petrus de Turucella, prior. Petrus, monachus. Bernardus, monachus.
+ Bernardus, Dei gracia Sancti Petri Gallicantu, abbas. Guillelmus,
monachus. Raimundus, monachus. Guillelmus de Spasen, presbiter
et monachus, huius rei testis. ...
241
1240, setembre, 10
Reconeixement. Saurina, (vídua de ...), de Salt, reconeix a (...) la ven-
da que va fer Maria de ses (...) d’un hort situat sobre els molins
de (...), pel preu de 270 sous, i promet que permetrà el pas de
l’aigua cap a les tres taules que hi ha a l’hort, tot a canvi de 8 sous
barcelonesos.
rotlle 50, pergamí núm. 6. Deteriorat al centre des del marge superior fins a la
línia 7.
Sit notum cunctis [quod ego Saurina ...], de Saltu, per me et

per omnes meos presentes [et] futuros, laudo et concedo [... cui]
uolueris, in perpetuum, totam illam uendicionem [que] Maria de
ipsas [... pro ·c]c·lxx· solidis tibi vendidit super molendina de [...
sicut mel]ius et plenius continetur in dicta uendicionis et in illa
[...], de Saltu, maritus meus, racione ipsius uendicionis tibi fecit,
quas inde habes quas in presentibi tibi et tuis [...]. Preterea dono
tibi et tuis perpetuo per meum ortum aquam de qua possis tuum
ortum predictum rigare et quod [...] teneamus tibi et tuis regeriam
per meum ortum condirectam, per quam possis dictam aquam
quantumque et quocienscumque tibi sit necessarium ad rigandas
dictas ·iii· tabulas ortus, sicut melius continetur in illo ortu quem
maritus meus tibi fecit, sine dampno et deterioramento nostri
honoris. Et cum hec publico instrumento, per me et per omnes
meos, diffinio tibi et tuis perpetuo quicquid jure habeo et habere
debeo in dictis ·iii· tabulis orti, tam racione dotis et donacionis
propter nupcias quam alio aliquo modo, et in ipsis omnibus dono
et cedo tibi et tuis jus meum et locum et uoces et raciones et
acciones reales et personales utiles et directas mihi competetentes
et competituras ad omnem tuam uoluntatem et tuorum, perpetuo,
ibi et inde faciendam, sine omni retentu et contradimento mei
et meorum. Et propter hoc totum confiteor me a te numerando
recepisse et penes me habuisse ·viii· solidos barcinonenses. Et ad
majorem firmitatem juro, super sancta ·iiii· Dei euuangelia manu
mea propia tacta, hec omnia superius scripta semper rata et firma
habere et numquam contrauenire jure sponsalicii emi uel alio modo.
Actum est hoc ·iiii· idus septembris, anno Domini ·m·cc·xl·.
Sig+num Saurine predicte, que hoc firmo et laudo. Sig+num
Bernardi de Locata. Sig+num Petri de Ulmo. Sig+num Petri de
Calepodio.
SSS. Arnallus de Sancto Martino, qui hec scripsit mandato

Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii.
subscribo.
242
1240, novembre, 24
Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, i Berenguer de
Sant Jaume, canonge de Sant Feliu de Girona, que hi té un dret
violari, estableixen a Barceló Boscà, de Nespla, i a la seva muller
Bernarda el mas dit de Canemar, al lloc de Nespla, de Sant Medir,
salvant els drets de Sant Pere de Galligants a rebre una perna de
carn de porc, 6 diners, censos i serveis, el quart i braçatge de les
terres o tasca i braçatge, pel preu d’acapte de 100 sous barcelonesos.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus, Dei gratia Sancti

Petri Gallicantus abbas, et conuentus eiusdem loci et Berengarius
de Sancto Jachobo, canonicus Sancti Felicis1 Gerunde, qui habet
in hoc jus uiolarii, donamus et stabilimus tibi Barchinono Bos-
chano, de Nespula, et uxori tue, Bernarde, et uestris et quibus
dare, vendere uel dimitere uolueritis, in perpetuum, totum illum
nostrum mansum qui dicitur de Canemario, quem habemus in
parrochia Sancti Emitherii, in loco nominato Nespula, et totum
honorem cultum et heremum eidem quoquomodo pertinentem,
cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et vineis
et terris cultis et heremis et arboribus diuersorum generum et
cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo
pertinentibus. Ita quod dictum mansum et honorem habeatis et
teneatis per monasterium nostrum et successorum nostrorum
in perpetuum ad fidelitatem nostram et nostrorum successorum
et quod habeatis dicta omnia ad omnem uestram uestrorumque
uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure et
dominio Sancti Petri et nostro in omnibus, cui dabitis inde an-
nuatim pro censu unum latz carois de porcho et sex [denarios ...]
et unum caseum et oua in festo Pasche et in festo Pentecostes
et unam jouam et bajulo ·v· denarios in mense junii [et] in festo
Natalis Domini quinque denarios et bajulo unam jouam et ·iii·
denarios pro trescol; et omnes isti denarii sunt bene monete de

quaterno. Et dabitis preterea de terris que dari debent fideliter
quartum et braciaticum sicut consuetum est; et de omnibus aliis
terris, tascham et braciaticum. Et conuenimus uobis predictum
mansum et honorem semper facere habere et tenere in pace et
esse defensores contra cunctam personam. Et propter hoc donum
siue stabilimentum confitemur nos a uobis numerando recepisse
et penes nos habuisse pro accapite centum solidos barcinonenses,
valente marche argenti ·lxxx·viii· solidos, renunciando excepcioni
non numerate peccunie. Hoc autem facimus saluo uiolario quod
Bernardus Boschanus et uxor eius, Guillelma, in dicto manso et
honore quod sibi retinuerunt ad diem nupciarum que contracte
fuerint inter Barchinonum Boschanum et uxorem tuam, Bernar-
dam, filiam illorum.
Actum est hoc ·viiii· kalendas decembris, anno Domini ·m·cc·xlo·.
+ Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas.
Guillelmus de Spasen, presbiter et monachus atque infirmarius.
Sig+num Petri de Colle, prioris et monachi. Bernardus, leuita et
monachus. + Berengarius de Sancto Iacobo, tenens locum Sancti
Petri. Sig+num Bernardi de Turre, de Serriano, baiuli. Sig+num
Arnaldi Muti. Sig+num Guillelmi, coqui Sancti Petri.
SSS. Ego Paschalis scripsi hoc, mandato Bernardi de Vicco,
publici Gerunde notarii, cum litteris rasis et emendatis in ·iia·, die
et anno quo supra.
subscribo.
1. Felicis, repetit.
243
1241, març, 12 (1240)

Debitori. Bernat, cambrer del monestir de Sant Pere de Galligants, re-
coneix deure 90 sous barcelonesos a Adelaida Ferrera, que garan-
teix sobre els seus béns i drets a la parròquia de Santa Maria i
Sant Esteve de Caldes (de Malavella), a la vil·la de Franciac, i
constitueix com a deutors i fidejussors Bernat Nicolau i Arnau de
Riera, homes seus.
A* Pergamí original (116 × 113 mm): AMGI, fons patrimonial Calderó, pergamí
núm. 19. Tinta esvanida per abrasió. Al dors: “núm. 14”.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus, camerarius Sancti

Petri de Gallicantu, debeo [paccare] tibi [Alaydis Ferrarie] et cui
uolueris, [integre] et sine alongamento, nonaginta solidos barchi-
nonenses, ualente marcha argenti ·lxxx·viii· solidos, ad proximum
uenientem festum Pentescostem, de quibus fateor a te bene [...],
renunciando omni excepcione non numerate peccunie, quos de-
narios si ad sexdecim [... tibi uel ... pro ipsis ... con]uenio tibi et
tuis [... sicut ...] et conuenio tibi et tuis quod si possim [uenire ...
terminium ...] quod de precio eidem mansi persoluam te bona fide
[...] dono tibi et tuis super omnibus meis rebus et iuris quod habeo
in omni parrochie Sancte Marie et Sancti Stephani de Calidis, in
uilla de Franciacho [...] dono tibi et tuis debitores, fideiussores et
donatores, restitutores de omni dampno meorum et si [...] in morte
et uita, uidelicet Bernardum Nicholaum et Arnaldum de Riera,
homines meos. Et nos, dicti Bernardus et Arnaldus, instituimus
nos esse debitores, fideiussores et donatores, restitutores de [...]
super scriptum tibi, Alaide Ferrarie, et [...] dictos debitores, cum
eo et sine eo, in morte et [uita et nos ...] damus tibi et tuis in
omnibus nostris [...] tenore et testiis [...] non possit se excusare
[...], renunciando omni iuri et legi quod [...].
Actum est hoc ·iiii· idus marcii, anno Domini [·m·cc·xl·].
Sig+num Bernardi Nicholai. Sig+num Arnaldi de Rieria.
Sig+num Bernardi de Rieria. Sig+num Dominici Nicholai, huius
rei testium.
[Berengarius de ...], de Macianeto, qui hoc scripsit, cum litteris
suprascriptis in ·iiii· linea ubi dicitur [...] die et anno.
244
1242, juliol, 30
Establiment. Ramon Ponç, de Fellines, concedeix a Bernat de Puigde-
mont, de Cervià, i a la seva esposa Maria una feixa que havia estat
de Pere Oliver de Candell, situada a Fellines, indret de Vilaró, a
cens d’una quartera d’ordi, i li dóna tot el clos que té per Sant Pere
de Galligants, que havia estat del mas de Rotllà.
A* Pergamí original (190 × 160 mm): ADG, Almoina, Viladasens, pergamí
núm. 47. Carta partida per ABC. Al dors: “núm. 47”.
AB CD [EF]
Sit notum cunctis quod ego Raimundus Poncius, de Fellines, per

me et per omnes meos pre[sentes] atque futuros, laudo et concedo
et dono tibi Bernardo de Podio d·Amont, de Ceruiano, uxorique tue,
Marie, [et uest]ris et cui dare uel dimittere uolueritis, perpetuo,
totam illam fexiam terre quam fuit condam de Petro Oliuario de
Candello, quam jam habitis et tenetis in parrochia Sancti Martini
de Fellines, loco uocato Uillaro, que affrontat ab oriente in fexia
Bernardi de Podio d·Aual et a meridie in terra Maria Gerundensia
et de occidente in uestra terra et a circio in alueo torrentis. Ita
ut superius scriptum est, cum introitibus et exitibus suis, et sicut
melius dici uel intelligi potest ad uestram utilitatem et comodum
uestrorumque et sine ullo meo meorumque retentu quem inde
non facio, ita dono uobis et uestris totum meum locum et omne
meum jus et uoces et raciones et acciones et omnia que mihi
competunt ibi uel aliquo modo competere possunt. Ita ut dones
mihi uel cui ego uoluero dare uel dimittere siue uendere annu-
atim unam quarteriam ordei mensure Gerunde in festum Sancti
Felicis. Et conuenio tibi et tuis quod faciam habere et tenere in
pace per me et per omnes meos. Et si aliquis aliquid ibi uobis et
uestris tetigerit uel forifecerit per me nec per meos, totum conue-
nio uobis et uestris restituere de meo per meum planum uerbum
sine sacramento. Et hoc totum dono uobis et uestris in omnibus
meis rebus in auere et honore ubique. Et insuper dono uobis et
uestris inde1 totum illum closum quem teneo per Sanctum Petrum
de Gallicantu qui fuit olim de manso de Rodlan.
Actum est hoc ·iii· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·xl·ii·.
Sig+num Raimundi Poncii, qui hoc firmo. Sig+num Perpeni-
ani Martini. Sig+num Bernardi de Podio d·Aual. Sig+num Martini
Cabater.2 Sig+num Guillelmi de Bauzo. Sig+num Guillelmi de
Burdils. Sig+num Raimunde, uxoris eius. Sig+num Berengarie,
uxoris Arnalli Bauli, de Fellines.
+ Petrus Gotmarus, presbiter, qui hoc scripsit.
1. Lectura dubtosa. 2. Sic.
245
1242, agost, 9
Venda. Domènec, fill de Ponç de Pla de Fontajau, el seu germà Esteve
i la muller d’aquest, Maria, venen a Bernat de Molera i al seu fill
Nadal tres quadres de terra que tenen a la parròquia de Sant Ponç

de Fontajau, juntament amb una casa situada a tocar l’església i
la cellera de Fontajau, pel preu de 330 sous barcelonesos, salvant
el domini directe de Sant Pere de Galligants i un cens de 9 diners
que paguen al mas de Ponç de Roca, com a ajuda del cens que fa
al monestir.
Sit notum cunctis quod ego Dominicus, filius Poncii de Plano,

de Fonte Agello, et uxoris eius, [Gen...], condam deffunctorum, et
frater meus, Stephanus, et uxor eius, Maria, per nos et per omnes
nostros presentes atque futuros, vendimus et cum hac presenti pu-
blica carta omni tempore ualitura liberando tradimus tibi Bernardo
de Mole[ria] et filio tuo, Natali, et uestris, perpetuo, tres quadros
terre quos habemus in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello,
quarum unus affrontat ab oriente in uestro honore, a meridie in
torrente, ab occidente in tuo campo de Ylice, a circio in moleriis;
alius affrontat ab oriente in nostra uinea, a meridie in camino,
ab occidente et a circio in moleriis; alius uocatur de Buffuneriis
et affrontat ab oriente in uestro honore, a meridie et occidente in
torrente, a circio in camino. Preter uendimus illam domum quam
habemus juxta ecclesiam de Fonte Agello, juxta ipsam cellariam,
cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et arbo-
ribus diuerssorum generum et cum omnibus aliis in eis habentibus
eisque qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi
potest ad uestrum uestrorumque comodum et utilitatem. Sic uobis
et uestris predictos tres quadros terre [et domum] uendimus et tra-
dimus pro trescentis triginta solidis barchinonensis, valente marche
argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus recognoscimus nos a uobis bene
et utiliter ese paccatos, renunciando excepcioni non numerate pec-
cunie et rei non tradite et excepcioni doli. Et si hec uendicio plus
ualet dicto precio, totum gratis et ex certa sciencia uobis damus,
renunciando benefficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi
precii succurritur. Et de nostro jure ac potestate predicta omnia in
uestrum tradimus dominio et potestate ad omnem uestram uestro-
rumque uoluntatem ibi et inde perpetuo faciendam, saluo jure Sancti
Petri in omnibus et dabitis preterea annuatim ad auxilium census
mansi Poncii de Ruppe faciendum ·viii· denarios monete quaterni
in festo Sancti Petri de junio, sine aliquo retentu quem ibi uel inde
non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et nostrorum
perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et conuenimus uobis
et uestris predictam vendicionem semper facere habere et tenere

in pace et ese defensores et guarentes contra cunctam uiuentem
personam et de euiccione et de omni interesse obligamus uobis et
uestris nos et heredes nostros et successores et omnia bona nostra
mobilia et inmobilia habita et habenda generaliter et specialiter
semper et ubique. Et ad maiorem firmitatem juramus, in Deum
et super sancta ·iiiior· Dei euuangelia corporaliter tacta, hec omnia
predicta semper rata habere et firma et in perpetuum obseruare et
non in aliquo contrauenire jure sponsalicii mei, dicte Marie, uel alio
modo. Et si aliquo iuro scripto uel non scripto siue excepcione uel
occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus,
illi juri penitus renunciamus.
Actum est hoc ·v· idus augusti, anno Domini ·m·cc·xl· secundo.
Sig+num Dominici, predicti. Sig+num Stephani, fratris eius.
Sig+num Marie, eius uxoris, qui hec firmamus et laudamus. + Ber-
nardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Sig+num Petri,
presbiter et monachus. Bernardus, monacus, leuita et camerarius.
Sig+num Baldouini, baiuli. Sig+num Poncii de Ruppe, patris eius.
Sig+num Arnaldi Uitale de Clarano. Sig+num Bernardi, corrigerii.
SSS. Richardus de Oscha qui hoc scripsi, mandato Bernardi
de Vicco, publici Gerunde notarii, cum litteris rasis et emendatis
in ·viii· linea et suprascriptis in ·xia·, die et anno quo supra.
Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.
246
1242, juny, 19
Enfranquiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, enfranqueix
Saurina, filla d’Arnau Ponç, de Sant Andreu Salou, per 4 sous
barcelonesos.
núm. 622.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus, Dei gratia Sancti Petri
de Gallicantu abbas, consilio et uoluntate de omni conuentu mihi
submisso, diffinio te Saurinam, filiam Arnaldi Poncii, de Sancto
Andrea de Alodio, scilicet corpus tuum et omnem proieniem a te
descendentem et omnes res tuas mobiles et inmobiles, Deo et tibi
ipsi et illi domino quem tu facere et eligere uolueris, ad omnem
tuam uoluntatem faciendam sine retentu quem in te nec in progenie
a te descendente nec in rebus tuis habitis et habendis non facio,

scilicet tu et tui cui omnibus rebus tuis sitis soluti et liberi ab
omni seruitute et dominio nostro et nostrorum, in perpetuum. Et
propter hanc diffinicionem recognosco a te recepisse ·iiiior· solidos
Actum est hoc ·xiiii· kalendas septembris, anno Domini
·m·cc·xl·iio·.
+ Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Fer-
rarius, presbiter et monachus. Sig+num Petri Fabri. Sig+num Jo-
hannes Rubei. Sig+num Arnaldi de Casalis, bajuli.
SSS. Petrus, presbiter, qui hoc scripsit, die et anno quo supra.
247
1242, novembre, 27
Establiment a mitgeria. Ramona de Pomars i el seu fill Guillem es-
tableixen a Berenguer Ademar i al seu fill Pere un camp al lloc de
Mitjà, a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell i Sant Esteve
de Torroella de Mont-ras, amb la condició de treballar-lo segons el
costum dels bons llauradors, a canvi de la meitat dels esplets i la
tasca, per 125 sous barcelonesos.
rotlle 32, pergamí núm. 3. Carta partida per ABC. A la part superior: “núm. 8”.
Tacat i esborrat a la part superior.
[S]it notum cunctis quod ego Raimunda de Pomars et filius

meus, Guillelmus, [... presentes at]que futuros, stabilimus et damus
tibi Berengario Ademario et filio tuo, Petro, [et ... per]petuo, uel
quibuscumque uos uel uestri donare uel quoquo modo alienare
uelitis, videlicet totum [... nost]rum campum terre quem habemus
et tenemus per alodium francum in parrochia Sancti Martini de
Pala[frugello] et Sancti Stephani de Turrucella de Monte Raso,
in locum uocato [Median], sicut affrontat de oriente [in campum
Berengarii] Riculfi, condam defuncti, a meridie in torrente et in
campum Guillelmi de Plano, a circio in [terra Stephani Caneti]
ab occidente in clausum uestrum. [... stabilimentum ...] campum
que uos et uestri et quisque uelitis habeatis et [teneatis per nos
et nostros] successores [...] atque expletetis eum totum, sicut
iamdicti includitur [affrontacionibus et cum omnibus aug]mentis et
melioramentis que ibi feceritis et cum ingressibus et [exitibus] et
cum [omnibus suis pertinentiis tam] principaliter quam accessorie

et laboretis eum bene ad consuetudinem bonorum laboratorum
et fimetis eum totum ad tercium expletum. Et hec faciatis sine
omni nostra missione. Et nos habeamus et accipiamus medieta-
tem omnium expletorum que ibi Deus dederit et tascam fideliter
et uos et uestri habeatis et accipiatis similiter aliam medietatem
cum palea. Et in tempore seminandi mitamus medietatem seminis
et uos aliam medietatem. Et non resechetis expleta nec uerberetis
nisi cum nostro nuncio qui ea uideat resechare et uerberare. Et
ita fiat in perpetuum. Et sic habeatis et teneatis uos uel uestri
in perpetuo totum iamdictum campum ad uestram uestrorumque
uoluntatem semper faciendam, saluo nostro jure et dominio in
omnibus et per omnia. Pro quo stabilimento confitemur nos a uo-
bis in solidum [rec]episse, excepcione non numerate et non tradite
rei renunciando, ·c·xx·v· solidos barchinonenses, [ual]ente marche
argenti ·lxxx·viii· solidos. Et conuenimus uobis bona fide et per
firmam stipulacionem quod totum stabilimentum, ut supradictum
est faciamus, uobis et uestris stare et esse bonum et firmum et
tenere et habere in pace, obligando ad hec nos nostrosque heredes
et successores uobis et uestris et omnia bona nostra mobilia et
inmobilia et se mouentia presentia et uftura generaliter et speci-
aliter ubique et semper. Et si aliquo jure scripto uel non scripto
obuiam ire possemus, illi juri et excepcioni penitus renunciamus.
Actum est hoc ·v· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·xl·
secundo.
Sig+num Raimunde de Pomars. Sig+num Guillelmi, filii eius,
qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Adalaydis, sororis
dicti Guillelmi. Sig+num Petri de Turrucella. Sig+num Petri de
Rupibus. Sig+num Petri Pauci, testium.
SSS. Berengarii, presbiteri, qui hoc scripsit.
ABC DEF GHI
248
1243, febrer, 16 (1242)

Testament. Josberta de Palol dicta testament, pel qual elegeix mar-
messors el seu marit Arnau de Palol, Bernat de Foixà, na Cecília
de Cruïlles i l’ardiaca de Besalú, Ramon d’Albuçà. Deixa el seu
cos per a ser enterrat al cementiri de Sant Llorenç de les Arenes

i efectua diverses deixes per a diverses esglésies gironines, entre
les quals hi ha Sant Pere (de Galligants). Deixa al seu fill Bernat
de Foixà els termes i jurisdiccions que té a Peralada, al seu fill
Arnau de Foixà el feu que tenia amb el seu germà Arnau d’Avinyó
a Castelló d’Empúries i als seus fills Bernat i Pau de Palol, per
indivís, el que tenia als castells de Palol i Barbavella i a les honors
de Llambilles i Vilamalla.
B* Còpia de 1251 (237 × 232 mm): AMGI, fons Ajuntament de Girona, pergamí
núm. 13.
... Primum dimito corpus meum ad sepeliendum in cimite-

ro Sancti Laurencii de Areniis et dimito ibi meum lectum quod
portabo et ·l· solidos in denariis; Sancte Marie sedis Gerunde,
·x· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Danieli, ·x· solidos;
Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Martino de Costa, ·v· solidos;
Sancto Saturnino de Palaciolo, ·x· solidos; omnibus aliis ecclesiis
Gerunde, binos solidos; Hospitali Nouo et Veteri, ·ii· solidos; uni-
cuique; operi pontis, ·ii· solidos; captiuis redimendis, ·ii· solidos; ...
249
1243, desembre, 12
Testament. Bernat de Sitjar dicta testament, pel qual elegeix sepultura
al monestir de Sant Daniel i nomena hereu el seu nebot Ramon
Andreu, amb reserva de 9.000 sous per a la seva esposa Saurina.
Entre moltes altres deixes pietoses a esglésies, n’efectua al mones-
tir de Sant Pere de Galligants.
B Còpia de 1245 (640 × 325 mm): ASD, pergamí núm. 133.
C Còpia del segle xiv: ADG, Dotalies, vol. D-2, f. 236-237.
... Dimitto Sancti Felici Gerunde ·xxx· solidos; operi eiusdem,

·x· solidos; Sancto Petro de Gallicantu, ·xxx· solidos. Et soluo et
delibero eidem monasterio omnia pignora que ego uel pater meus
tenebamus a dicto monasterio ubique. Et est certum et manifes-
tum quod quicumque inde habui recipio in paga de his que ibi
habebamus ego uel pater meus. ...
Dimito ipsi Raimundo Andree totum honorem quem habeo

apud Serrianum et quicquid ibi habeo et accipere debeo, saluo censu
quod monasterium Sancti Petri de Gallicantu ibi accipere debet. ...
250
1244, juliol, 21
Venda. Ramon de Bas, abat de Sant Feliu de Girona, ven a Ramon
Sabater de Riurans una vinya situada a Malpàs, que havia estat
de Pere de Verges i que l’atorgant havia comprat a Pere de Santce-
loni, que afronta a sol ixent amb el torrent de Malpàs, pel preu de
50 sous barcelonesos. Escriu l’acta Guillem de Moles, notari de
Sant Pere de Galligants.
A Pergamí original (170 × 150 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí
núm. 90.
a* DSFG, núm. 138, ex A.
Regest: ADG, Sant Feliu de Girona, Pabordia de Juny, p. 655.
...
Sig+num Guilielmi de Molis, notarii Sancti Petri Gallicantus,
qui hoc scripsit.
251
1245, novembre, 5
Establiment. Ramona de Pomars i el seu fill Guillem de Pomars esta-
bleixen a Pere Cantó i al seu germà Guillem un quadre per fer-hi
quatre horts, a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell i Sant
Esteve de Torroella de Mont-ras, a cens d’un sester de (...) a la me-
sura de Monells, pel preu de (...).
rotlle 35, pergamí núm. 90. Carta partida per ABC. Deteriorat de la part cen-
tral cap al marge dret.
Sit notum cunctis quod ego Raimunda de Pomariis, consilio

et uoluntate Gillelmi de Pomariis, filii mei, per nos et per omnes
nostros presentes atque futuros, donamus et stabilimus tibi Petro
Cantono et fratri tuo, Gillelmo, et uestris, in perpetuum, videlicet
totum illum nostrum quadrum terre que ad faciendum ibi ·iiiior·
ortos uel quicquid facere uolueritis et quod habemus et tenemus
in parochia Sancti Martini de Palafrugello et Sancti Stephani de

Turruella, suptus ortos Gocelmi Carauini et Marie Bernarde, sicut
affrontat de oriente in terra Guillelmi Rudrici et Petri Tegularii, a
meridie in torrente quod inde transit, a circio in terra Guillelmi
Rudrici similiter, ab occidente in ortum Gocelmus Carauini et
Marie Bernarde. Sicut ille ·iiiior· affrontacionibus includunt pre-
dictum quadrum terre, sic damus et stabilimus uobis et uestris
in perpetuum per quod faciatis ·iiiior· ortos uel quicquid facere
uolueritis, cum exitibus et ingressibus et cum omnibus augmen-
tis et melioramentis que ibi facere poteritis, de abisso usque ad
nubes, et cum omnibus in se habentibus uel ad se aliquo modo
pertinentibus, sicut melius dici uel intelligi potest ad uestrum [bo-
num] atque sanum intellectum et ad omnes uestras uestrorumque
uoluntates inde cum tempore faciend[as ... uita] et morte, saluo
tamen jure nostro et domino et successorum nostrorum in omni-
bus [... et] nostris annuatim pro censu ad festum Sancti Felicis
augusti unum sex[tarium ...] accipiens ad rectam mensuram Mu-
nellorum. Et propter istam donacion[em ...] a uobis de [manu] ad
manum numerando recepisse, excepcione [non numerate peccunie
renunciando ...] solidos barchinonenses monete de duplo. Et eti-
am conuenimus ac promitimus [...] quod totum dictum donum
et stabilimentum faciamus uobis et uestris [...] contradicente
persona deffendamus. Et etiam conuenimus ac promitimus uobis
[...] aquam ad rigandum dictos ·iiiior· ortos per ·iiiior· dies facere
habere et tenere [...] contradicente persona deffendamus de jure.
Et etiam quod teneamur uobis et uestris de [...] de omni euiccione
ob[li]gando ad hec nos nostrosque heredes et successores uobis et
uestris et omnia bona nostra mobi[lia et] inmobilia, presencia et
futura generaliter uel specialiter ubique et semper. Et si aliquo jure
scripto uel non scripto huic donacioni obuiam ire possemus, illi
juri penitus renunciamus. Et si amp[lius ...] uoluerimus uendere
uel alienare omnia predicta [...] et ego similiter in te.
Actum est hoc nonas nouembris, anno Domini ·[m]·cc·xl· quinque.
Sig+num Raimunde de Pomars. Sig+num Gillelmi, filii eius
qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Guillelmi de Pla-
no. Sig+num Petri Pauci. Sig+num Guillelmi, testium. Sig+num
Petri Martini, baiuli. Sig+num Petri Cantoni. Sig+num Guillelmi
[Cantoni],1 qui hoc firmamus et laudamus.
SSS. Berengarius, presbiteri, qui hoc scripsi.
ABC DEF GHI
1. Lectura dubtosa.
252
1245, novembre, 13
Testament. Guillem (de Cabanelles), bisbe de Girona, dicta testament
pel qual elegeix marmessors Bernat de Salt, tresorer, Guillem Gau-
fred, Pere Isarn, Bernat de Galliners i Guillem de Cornellà, canon-
ges de la seu de Girona. Elegeix sepultura a la seu de Santa Maria
de Girona, a la qual deixa possessions adquirides a Mallorca, mo-
lins a Domeny i drets a la vila de Matajudaica. També efectua dei-
xes a l’hospital de Crespià, a la capella del palau episcopal i a dos
beneficis que institueix a la seu de Girona. A més, disposa diverses
almoines a les esglésies de la ciutat de Girona i als monestirs del
bisbat, entre els quals hi ha el de Sant Pere de Galligants.
B Còpia de 1246 (360 × 720 mm): ADG, Mitra, calaix 8, pergamí núm. 30, ex A.
C Còpia del segle xiv (400 × 730 mm): ADG, Mitra, calaix 23, pergamí núm. 169.
D Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 65r-67r.
E Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd, f. 328v-330r.
F Còpia del segle xiv: ADG, Dotalies, vol. D-1, f. 107v-112.
a ES, vol. 44, núm. 7, ex D.
b* CRV, núm. 47, ex D.
... Item dimittimus ecclesie Sancti Felicis Gerundensis ·x· so-

lidos; operi eiusdem ecclesie, ·x· solidos; Sancto Petro, ·vi· solidos;
Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Danieli, ·l· solidos; unicuique
aliarum ecclesiarum et hospitalium de Gerunda, binos solidos; in-
firmis de Petreto, ·v· solidos; operi fratrum minorum de Gerunda,
·ccc· solidos; operi fratrum minorum de Castilione, ·xl· solidos;
captivis redimendis, ·l· solidos; confratrie Sancte Marie Puellarum,
·x· solidos; infirmis de Furtiano, ·xx· solidos; Sancto Felici de Ca-
tinis, ·l· solidos et debitum quod nobis debet. ...
253
1246, maig, 3
Venda. Guillem Barner, de Gironella del Pla, i la seva muller Beren-
guera venen a l’Hospital Nou del cap de l’Areny i als pobres, a
través de fra Arnau de Llagostera, lloctinent del comanador del dit
Hospital, el quadre de terra que tenen sota el mas de Ramon Mas-
cardell al pla de Girona, que afronta amb la carrera “monera” que
va a Santa Eugènia, el camí que va al molí de Pedret, la coromina
de Dalmau Batlle del Mercadal i la coromina del monestir de Sant

Pere (de Galligants), pel preu de 100 sous barcelonesos.
núm. 60a.
... totum illud nostrum quadrum terre quod habemus subtus

mansum Raimundi Mascardelli in plano Gerunde, sicut afrontat
ab oriente in carraria moneria que uadit ad Sanctam Eugeniam, a
meridie in alio camino quod uadit apud molendinum de Petreto,
ab occidente in condamina Dalmacii Bajuli de Mercatallo, a circio
in condamina monasterii Sancti Petri. ...
254
1247, febrer, 13 (1246)

Establiment. Berenguer de Montagut estableix a Ferrer de Mollet un
erm situat al lloc de Petrenques, a la parròquia de Sant Julià de
Ramis, on Ferrer ja hi havia fet una vinya, a canvi d’un diner de
cens, la tasca i el braçatge, per 3 sous d’entrada.
Sit notum cunctis quod ego Berengarius de Monte Acuto, per

me et per omnes meos presentes atque futuros, dono et stabilio
tibi Ferrario de Molleto et tuis, perpetuo, totum illum heremum
quem habeo in loco uocato Petrenches, in parrochia Sancti Juliani
de Rama, quem tibi iam dederam, in quo tu fundasti uineam in
parte, sicut affrontat ab oriente in honore Bernardi de Molleto,
a meridie in honore Petri Guillelmi Arluin, ab occidente usque
ad Rupem Ladam, a circio in honore Belle Die, cum exitibus et
ingressibus et pertinenciis et tenedonibus [et cum culto et here-
mo] et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque
modo pertinentibus et ut [melius] dici uel intelligi potest ad tuum
comodum. Sic tibi et tuis dono et stabilio [ad omn]em tuam uo-
luntatem perpetuo faciendam, saluo jure in omnibus cui dabis ·i·
denarium [cuiusdam bone monete] cucurrerit in festo Natalis Domini
annuatim et tascham et braciaticum. Et sic [promito] tibi et tuis
dicta omnia facere habere et tenere in pace et esse deffensorem
et guarentem [...]. Et propter hoc recognosco me a te numeran-
do recepisse et penes me ha[buisse] ·iii· solidos barchinonenses,
renunciando excepcione non numerate peccunie.
Actum [est hoc] idus februarii, anno Domini ·m·cc·xl· sexto.

Sig+num Berengarii de Monte Acuto. Sig+num Guillelmi, filii
eius, qui hoc firmamus. Sig+num Bernardi de Turre. Sig+num
Guillelmi Textoris.
Sig+num Guillelmi de [Mo]lis, qui hoc scripsit, cum literis
suprascriptis in ·vii· linea, die et anno [quo supra].
255
1247, maig, 30
Enfranquiment. Pere de Coll, monjo i procurador de Sant Pere de Galli-
gants, enfranqueix Berenguera, germana de Pere Barrot, de Camp-
llong, per 4 sous barcelonesos.
núm. 425.
Sit notum cunctis quod ego Petrus de Collo, monachus et

procurator domus Sancti Petri de Gallicantu, cum consilio et uo-
luntate tocius conuentus jam dicti loci, diffinio te Berengariam,
sororem Petri Barroti, de Campolongo, condam defuncti, et om-
nem proieniem a te descendentem et omnes res tuas mobiles et
inmobiles quas modo habes et de cetero, Deo uolente, habitura es,
domino Deo et tibi met ipsa et cuilibet domino quem tu facere
siue eligere uolueris, ita quod ego nec aliquis dominus uel socius
tocius loci jam dicti in te nec in tua prole siue in rebus tuis aliquid
non exigamus neque ualeamus de cetero aliquo jure uel racione.
Immo tu et tuam prolem et omnes res tuas, prout dictum est, sis
a nobis et nostris de cetero libera et absoluta. Et propter hanc
diffinicionem accipio a te ·iiiior· solidos barchinonenses.
Actum est hoc ·iii· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·xl· septimo.
Sig+num Raimundi de Casalis, bajuli Sancti Petri. Sig+num
Johanni Tioni. Sig+num Bernardi de Firigula, huius rei testium.
Sig+num Petri de Colle, monachi et procurator monasterii nostri,
qui hoc firmat. Petrus, presbiter et monachus. Sig+num Arnalli,
prioris, qui hoc firmo.
SSS. Arnallus, presbiter, qui hoc scripsit die et anno quo supra.
256
1248, gener, 29 (1247)

Establiment. Arnau, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Arnau
de Gotarra, de Sant Andreu Salou, i a la seva muller Guillema una
borda que té al lloc Guerau de la mateixa parròquia, a canvi de
la tasca i un cens de 12 diners i òbol, 1 oca, 1 quartera de (...), 1
quartera de vi del lloçol, 1 mitgera de blat, 1 quartera de forment,
ous per Sant Pere i Pentecosta, per 60 sous a Sant Pere de Galli-
gants i 84 sous a Simó, fill d’Ermessenda Geralda, en reconeixe-
ment per la borda.
rotlle 41, pergamí núm. 54. Carta partida per ABC. Al dors: “43”.
AB CD EF GH
Sit notum cunctis quod nos Arnaudus, Dei gratia abbas Sancti
Petri de Gallicantu, consilio et uoluntate conuentus eiusdem loci,
damus et stabilimus uobis Arnaldo de Gotarra, de Sancto Andrea
de Holodio, uxorique uestre, Guillelme, et uestris et cui uel quibus
uolueritis, perpetuo, videlicet totam illam bordam integram quam
habemus in parrochia Sancti Andree de Holodio, loco dicto Ge-
raudo, cum omnibus suis honoribus et tenedonibus et pertinenciis
et arboribus diuersorum generum et etiam cum omnibus aliis
ibi existentibus aut aliquo modo pertinentibus, tam terris quam
uineis laboratis et heremis, sicut melius ac plenius Ermessenda
Geralla, de Sancto Andrea, condam difunta, et filius eius, Simon,
habebant et tenebant. Hec inquam omnia, sicut superius continetur
et etiam sicut melius potest dici uel intelligi ad omnem uestram
uestrorumque uoluntatem et comodum, sic ea uobis damus et sta-
bilimus et in corporalem possessionem in presenti uobis mitimus
ad omnes uestras uestrorumque voluntates ibi et inde perpetuo
faciendas, saluo iure Sancti [Petri Gallicantus cui] uos et uestri
post uos dabitis [nobis et ... ] fideliter tascam de omnibus expletis
[...] consuetis; et pro censu, annuatim ·xii· denarios bone monete
et unum obolum et [...] unum anserem; et in tercio anno unum
anserem et medium; et mediam quarteriam [... ad men]suram de
Monellis, unam quarteriam de uini de loceo et unam migeriam de
bladi ad men[suram de Mon]ellis et unam quarteriam frumenti ad
mensuram predictam de Monellis; et ad festum Pasche [...]; et ad
festum Sancti Petri ·iiiior· oua; et ad festum Pentecostes ·iiiior· oua
baiulo; et nichil al[iud ...] pro iam dicta borda de censu neque de
agrariis. Ita supradictum donum uobis damus atque stabil[imus

...] Arnaldo et uxor tua, Guillelma, teneatis omnibus diebus uite
uestre et redimatis in medio [...] infantem hominem uel femi-
nam de uestris ex dominacione uestra quem uel quam faciatis
de dominacione [...] facientis etiam uos de predicta stabilicione,
et teneatis in dicta donacione domos condirectas [...] donacionem
ac stabilicionem accipimus a uobis centum ·lx· solidos barchino-
nenses, valente marcha ar[genti ·lxxx·] octo solidos, de quibus
dabitis pro omnibus Simoni, filio Guillelme Geralle, ·lxxx· et
·iii· solidos pro diffi[nicione ...] predicta borda, de quibus facturum
a uobis bene esse paccati, renunciando excepcioni non [numerate
peccunie]. Promittimus uobis et uestris per firmam stipulacionem
ut hec predicta uobis faciamus habere [...] et esse guarentes et
defensores contra cunctam uiuentem personam. Et si aliquo iure
scrip[to ...] siue consuetudine uel occasione aliqua in futuro huic
contractui obuiam ire possimus [...] renunciamus. Quod ego Ar-
naldus, supradictus, de Gotarra et uxor mea, Guillelma, recepto
dono supra[dicto ...] uobis Arnaldi, abbati Dei gratia Sancti Petri,
sicut superius continetur, obseruare et complere fideliter [...].
[Actum est hoc ·ii]iito· kalendas februarii, anno Domini
·m ·cco·xlo·viio·.
o
Sig+num Arnaldi de Gotarra. [Sig+num Guillelme], eius uxo-

ris, qui hoc firmamus. Sig+num Guillelmi de Benaula, de Sancto
Andrea. Sig+num [..., de eius]dem loco. Sig+num Iohannis Rubei,
eodem modo, huius rei testium. [... Ego Arnallus, Dei gratia abbatis
Sancti Petri], subscribo, saluo jure Sancti Petri in omnibus.
[...]
257
1248, febrer, 24
Venda. Sibil·la Cerviana, del burg de Sant Pere (de Galligants), el seu ma-
rit Pere Babau i la seva mare Bernarda Cerviana venen a (...), moner
—o moliner— del Mercadal, i a la seva muller Maria, totes aquelles
cases que tenien al Mercadal de Girona, sota domini de la sagristia
de la seu de Girona, pel preu de 100 sous barcelonesos, salvant el
dret del senyor a rebre 3 sous de moneda de quatern per Carnestoltes.
A* Pergamí original (212 × 199 mm): ACG, pergamí núm. 1186. Al dors: “P y M,
núm. 3. Sagristia 2a. Mercadal”.
Sit notum cunctis quod ego Sibilia Ceruiana, de burgo Sancti

Petri, et maritus meus, Petrus Babau, filius [...] et mater mea Ber-
narda Ceruiana, per nos et per omnes nostros presentes et futuros,
vendimus et cum hoc presenti publico instrumento omni tempore
ualituro liberando [tradimus tibi ...], monerio de Mercatallo et
uxori tue, Marie, et uestris et quibus dare uel dimitere, uendere,
stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueritis, in perpetuum,
omnes illas domos integras quas habemus apud Mercatallum, ...
258
1248, març, 1 (1247)

Enfranquiment. L’abat Arnau de Sant Pere de Galligants enfranqueix
Tomàs Martorell, fill de Martorella, del veïnat de Sangosta, de Cas-
sà, per 30 sous barcelonesos.
núm. 730.
Sit notum cunctis quod nos Arnaulus, Dei gratia abbas Sancti
Petri de Gallicantu, consilio et voluntate conuentus eiusdem loci
diffinimus et penitus absoluimus modisque omnibus et euacuamus
te Thomem Marturellum, filium de Marturella, de parrochia Sancti
Martini de Caciano, de Solgusta, et omnem prolem quem de te
exierit, cum omnibus tuis rebus et bonis habitis et habendis ubique,
domino Deo et tibi ipsi et cuicumque volueris domino perpetuo, ita
ut in te nec in tuis rebus nec in tua prole que de te exierit aliquo
tempore aliquid de cetero non exigamus nec exigere valeamus ali-
quo modo nec consuetudine aliqua nec iure aliquo scripto uel non
scripto. Et si iure aliquo huic contractui obuiam ire possimus, illi
iuri penitus renunciamus, omnibus nostris vocibus et racionibus
inde perpetuo extinctis et in tuum dominium et ipsius domini quem
eligere uolueris translatis et concessis. Ymo sis solutus et liber, cum
omni prole que de te exiet et cum omnibus tuis rebus habitis et
habendis ubique, perpetuo. Et propter hanc diffinicionem atque
euacuacionem a uobis recipimus triginta solidos barchinonenses,
valente marcha argenti ·lxxx· et octo solidos, quos fatemur a uobis
recepisse, renunciando excepcioni non numerate peccunie.
Actum est hoc kalendas marcii, anno Domini ·mo·cco·xlo·viio·.
Sig+num Raimundi de Casalis. Sig+num Arnauli de Gotara, de
Sancto Andrea. Sig+num Petri Dalmacii, de Sancto Andrea, huius
rei testium. Arnallus, Sancti Petri de Gallicantu abbas, subscribo.

Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi. Sig+num Guillelmi
Crixelli, baiulis.
SSS. Petri, presbiteris, qui hoc scripsit die et anno quo supra.
259
1249, març, 5 (1248)

Venda. Ferrer de Vall-llossera, clergue, ven a (Arnau, abat de) Sant Pere
de Galligants una borda que té a la parròquia de Santa Pellaia, al
lloc de Teula, on viuen Arnau de Teula i el seu fill Ferrer, pel preu
de 80 sous barcelonesos, i promet prestar un cens de 4 sous i un
parell de gallines per la borda.
A*
mí núm. 9. Al dors: “11”.
Sit notum cunctis quod Ferrarius de Ualle Losseria, clericus,

per me et per omnes meos presentes atque futuros, v[endo ... Ar-
naldi,1 abbati] Sancti Petri de Gallicantu et successoribus uestris,
perpetuo, totam illam bordam meam quam habeo et teneo in
parrochia [Sancte Pela]gie, in loco vocato Tecula, quam inhabitat
Arnaldi de Tecula et filius eius, Ferrarius, cum exitibus et ingres-
sibus et [pertinenciis] et tenedonibus et cum omnibus aliis in se
habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus, sicut melius
mihi pertinet racione patris [mei et matris] mee uel alia qualibet
racione et cum omnibus suis honoribus et cum omnibus arbori-
bus diuersorum generum et etiam cum omnibus [homini]bus et
feminis ibi stantibus uel statuendis. Sic uobis et uestris predicta
omnia uobis vendo pro octuaginta solidis ba[rchinonensis], valente
marche argenti ·lxxx·viii· solidos, et cum tercio quod uos inde
habere debetis, de quibus omnibus recognosc[o me] a uobis bene
esse paccatum, renunciando excepcioni non numerate peccunie,
sicut melius dici et intelligi po[test] ad uestrum uestrorumque
comodum. Et si amplius valet precio iamdicto uel de cetero va-
lebit, totum gratis et ex [certa] sciencia uobis et uestris donamus,
renunciando expressim auxilio et beneficio illius legis qua deceptis
ultra dimid[iam] justi precii succurritur. Et de meo jure ac potes-
tate in uestrum trado dominium et potestatem ad omnes uestras
uestrorum[que] voluntates perpetuo ibi et inde faciendas, tam
rerum quam personarum, ponendo uos in corporalem et vacuam

possessionem, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facio,
omnibus meis vocibus et racionibus et omnium meorum inde per-
petuo extinctis et penes uos et uestris remanentibus. Et convenio
uobis et uestris predictam vendicionem semper facere habere et
tenere in pace et esse deffensorem et guarentem contra cunctam
uiuentem personam. Et de euiccione et de omni interesse obligo
uobis et uestris omnia mea bona mobilia et inmobilia quecumque
habeo et de cetero habiturus sum tam in auere quam in honore
ubique. Facio autem dicte borde pro censu annuatim ·iiii· solidos
bone monete de quaterno et ·i· par gallinarum. Et si aliquo jure
scripto uel non scripto siue exceptio[ne] aliqua in futurum huic
vendicioni obuiam ire possem, illi juri penitus renuncio.
Actum est hoc ·iii· nonas marcii, anno Domini ·m·cc·xl· octauo.
Sig+nu Petri Mironi, de Caciano. Sig+num Petri de Ecclesia,
de Sancta Pelagia. Sig+num Guillelmi Adalberti, de Uillablareix.
Sig+num Raimundi Artalli. Sig+num Petri de Sancta Eugenia,
bajuli, qui hoc firmo. [Ferra]rius presbiter qui hoc firmo.
[Sig]+num Petri Ballisterii, gerentis vices Guillelmi de Molis,
qui hoc scripsit.
1. Il·legible, però deduïm el nom perquè Arnau figura com a abat quatre dies abans.
260
1249, maig, 18
Establiment. L’abadessa Berenguera de Sant Daniel, d’acord amb el
convent del monestir i en presència de l’abat Arnau de Sant Pere
de Galligants i d’altres eclesiàstics, estableix a Guillem de Come-
lles, prevere, un pati situat dins la ciutat de Girona, a cens d’un
parell de capons i un auri d’entrada per cada nou possessor, per
10 sous d’entrada.
B Còpia de 1322 (309 × 374 mm): ACG, pergamí núm. 1205.
a* CDSDG, núm. 213, ex A.
[Sit] notum cunctis quod ego Berengaria, Dei gratia abbatissa

monasterii Sancti Danielis, consilio, assensu et uoluntate tocius
conuentus eiusdem loci, per nos et successores nostros in presen-
cia Arnalli, Dei gratia abbatis Sancti Petri Gallicantu, et Arnalli
de Miniana, Gerundensis [archidiaco]ni, et Guilielmi Gaufredi et

Arnalli de Oliuis, canonicorum sacerdotum eiusdem ecclesie et ma-
gistri Raimundi Iohannis eiusdem ecclesie, damus et stabilimus ...
... Arnallus, Sancti Petri de Gallicantus abbas, subscribo. ...
261
1249, juny, 5
Testament. Ramon de Mont-roig, ardiaca de Ravós, dicta testament,
pel qual nomena marmessors Gaufred de Terrassa, ardiaca
d’Empordà, Arnau de Miana i Ramon d’Avinyó, canonges. Fa
deixes a diverses esglésies i institucions gironines, entre les quals
Sant Pere de Galligants. Llega unes decretals a Guillem Ramon
d’Avinyó, disposa de vinyes situades a Vallpregona i llega la seva
casa al seu nebot Ramon d’Avinyó.
(Benefici de Sant Domènec, pergamí núm. 3). Al dors: “núm. 26”.
... In primis dimito ecclesie sedis Gerunde quinquaginta solidos

barchinonenses inter omnia; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Petro
de Gallicantu, ·x· solidos; Sancto Martino de Costa, ·x· solidos;
Sancto Danieli, ·x· solidos. Dimito ecclesiis Sancte Catharine de
Hospitali Nouo, Sancte Susanne, Sancte Eulalie, unicuique ternos
solidos. Dimito Ospitali Nouo et Hospitali Sancti Petri et infirmis
de Petreto, unicuique, ternos solidos; domino episcopo, viginti
solidos; dimito ecclesie de Constantinis, meum breuiarium. ...
262
1250, febrer, 8 (1249)

Establiment. Bernat, abat electe de Sant Pere de Galligants concedeix
a Bernat de Vilanova el monar que té pel monestir a l’alou de Sant
Pere a Fontajau, que havia comprat a Pere de Verdera, per tal que
hi faci un molí, salvant el dret a la sisena part del que doni el
molí si pren l’aigua del riu Ter o la quarta part si la pren del rec
de Domeny.
Sit notum cunctis quod nos Bernardus, Dei gratia electus

Sancti Petri Gallicantus, consilio et voluntate nostri conuentus, per
nos et per successores nostros presentes atque futuros, laudamus
et concedimus tibi Bernardi de Villanoua et tuis, perpetuo, totum
illud monarium integre quod habes et tenes per nos in alodio
nostro de Fonte Ayallo, quod emisti a Petro de Viridaria, prout in
carta emptionale plenius continetur, cum exitibus et ingressibus,
pertinenciis et tenedonibus, regis et capud regis, aquis et permuta-
cionibus et remutacionibus et cum omnibus aliis in se habentibus
sibique qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici uel
intelligi potest ad tuum comodum ad faciendum ibi molendinum
[uel m]olendina. Et sic habeas predictum monarium ad omnem
tuam tuorumque voluntatem perpetuo faciendam, saluo [jure]
Sancti Petri in omnibus et, facto ibi molandino uel molandinis,
deinde dones tu et tui nobis et successoribus nostris sixtum fide-
liter dum tamen dicta molendina moluerint de aqua Ticeris; et si
forte contingerit quod ipsa molendina moluerint de aqua rege de
Domein, dones tu et tui quartum, sicut iam consuetum est; tam
si tu poteris euadere de presione Ticeris de ·v· Assenellis inferius,
quod dones inde similiter quartum predictum. Et sic laudamus et
concedimus tibi et tuis predictum monarium, prout melius dici
uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum et utilitatem.
Actum est hoc ·vi· idus februarii, anno Domini ·m·cc·xl· nono.
+ Bernardus, Dei gratia electus Sancti Petri de Gallicantu,
subscribo. Sig+num fratris Petri, prioris atque operarii. + [Hec]
suprascripta Guillelmus firmo, sacrista. Sig+num Berengarius de
Locustaria, monachi et leuite. Frater Bernardus de Monte Accuto,
presbiter et monachus. Sig+num Guillelmi Lociani. Sig+num Petri
de Prato, pergaminarii. Sig+num Bernardi Lociani.
Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit, die et anno
quo supra.
263
1250, març, 22 (1249)

Venda. Esteve Martí, la seva mare Ermessenda i el marit d’aquesta,
Pere Martí, venen a Berenguer Barrera i Guillema una feixa situa-
da al lloc Pila, a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell i a la
vil·la de Sant Esteve de Torroella de Mont-ras, per domini directe
del monestir de Sant Pere de Galligants, que en rep la tasca, el

braçatge i uns censos, pel preu de 16 sous.
rotlle 32, pergamí núm. 4. A la part inferior: “núm. 9”. Deteriorat en tres punts
de la part superior.
Sit notum cunctis [quod ego S]tephanus Martinus et mater

mea, Erme[sendis, et Petrus Martini, m]aritus eius, per nos et per
omnes nostros heredes et successores [presente]s atque futuros,
gratis et ex certa sciencia, non dolo nec aliqua calliditate induc-
tos, sed consultos agentes magno nostro comodo [..., ven]dimus et
cum hac presenti scriptura perpetuo ualitura liberando [tradimus]
tibi Berengario Barrere uxorique tue, Gillelme, et uestris et cui
dare uel dimitere, uendere seu quolibet alio quocumque modo
alienare [uolueritis, perpe]tuo, totam illam nostram fexiam terre
quam habemus et tenemus [per Sanctum] Petrum de Gallicantu, in
parrochia Sancti Martini de Palafrugello et in uilla Sancti Stephani
de Turrucella, in loco qui dicitur Pilam, sicut [affrontat ab oriente]
in podio Petri de Pila quem tenet per Raimundum de Turrucella,
a meridie in [...] que inde transit et in campum Petri de Turruce-
lla, a circio in riera que inde transit, ab occidente in camino que
inde transit et in terra ex nobis [...]. Dictam fexiam terre, sicut
includitur dicis affrontacionibus, cum ex[itibus et ingre]ssibus et
pertinenciis et tenedonibus et proprietatibus et [inte]gritatibus suis
et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo
pertinentibus et cum omnibus augmentis et melioramentis que ibi
feceritis, prout melius dici [uel intelligi] potest ad uestrum uestro-
rumque comodum, sicut uobis et uestris in perpetuum vendimus
pro ·xvi· solidis barchinonensibus monete de terno, de quibus recog-
noscimus nos a uobis bene esse paccatos, renunciando excepcioni
non numerate peccunie. Et si amplius ualet dicto precio in omnia,
totum gratis et ex certa sciencia uobis et uestris in perpetuum
damus et concedimus, renunciando expressim supplemento justi
precii et auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam
justi precii succurritur, ita quod nec jure ingratitudinis nec alio
modo possit unquam hec [de cetero] reuocari. Et ideo de nostro
jure ac potestate in uestrum tradimus dominium et potestatem
ad omnem uestram uestorumque uoluntatem omni tempore ibi
et inde perpetuo faciendam in uita et morte, saluo tamen jure et
dominio Sancti Petri de Gallicantu in omnibus et per omnia, cui
dabitis tascham et braciaticum fideliter de omnibus expletis que
ibi Deus dederit et ·i· par gallinarum censuales annuatim in fes-
tum Natalis Domini et ·i· joua annuatim in tempore seminandi et

mediam decimam, sine aliquo retentu que ibi hinc non facimus,
perpetuo extinctis et penes [uos] remanentibus. Unde conuenimus
ac promitimus uobis et uestris bona fide et per firmam stipulacio-
nem quod totam dictam uendicionem faciamus habere et tenere
atque possidere in pace contra cunctas personas uobis et uestris
et cuicumque uolueritis. Et quod teneamus uobis et uestris sem-
per legaliter de omni euiccione ita quod si aliqua persona aliquid
ibi uobis uel uestris tetigerit uel forifecerit siue emparauerit aut
requisierit et propter hoc dampnum uel grauamen siue missionem
aliquam aliquo modo feceritis, totum conuenimus [uobis et uestris]
restituere uestro plano uerbo sine omni sacramento, obligando ad
hec omnia supradicta et singula uobis et uestris no nostrosque
heredes et successores et omnia bona nostra mobilia et inmobilia
habita et [habenda] in auere et honore ubique. Et si aliquo jure
scripto uel non scripto siue occasione vel recasione1 aliquam in
futurum huic uendicioni obuiam ire possemus, illi juri penitus in
perpetuum per nos et per nostros renunciamus.
Actum est hoc ·xi·2 kalendas aprilis, anno Domini ·m·cc·xl· nono.
Sig+num Stephani Martini. Sig+num Ermesendis, matris eius.
Sig+num Petri Martini, mariti eius, qui hoc firmamus firmarique
rogamus. Sig+num Berengarii de Prato, de Palafrugello. Sig+num
Berengarii Garini. Sig+num Juliani Criconi, testium. + Ego, Ber-
nardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo.
Ferrarius, leuita et monachus.
+ Berengarius, presbiteri de Turrucella de Monteraso, qui hoc
scripsit, cum literis rasis et emendatis in ·xi· linea et suprascriptis
in ·xii· linea, die et anno quo supra.
1. Sic. 2. Escrit ·ii·, però el 2 de les calendes d’abril de 1249 —el 31 de
març— l’abat era Arnau; en canvi, si corregim el dia a ·xi·, la data seria el 22 de març
de 1250, en què l’abat ja podria ser Bernat, que havia estat elegit poc abans del febrer
del 1250 (núm. 262).
264
1250, maig, 26
Definició. Berenguer de Dosrius, la seva muller i (el seu pare), Guillem
de Dosrius, reconeixen a (...) que li garantiran la venda que li han
fet de la meitat del delme de la parròquia de Sant Cristòfor d’Usall,
amb tots els seus béns, masos i honors que tenen a la parròquia de
Santa Eulàlia de Pujals (dels Pagesos). Signen com a fidejussors
Pere Collell i (...), de Pujals.
A* Pergamí original (135 × 295): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, pergamí
núm. 30. El pergamí va ser tallat per la meitat; només es conserva la meitat
esquerra. Sobre les línies 27 i 28 hi ha el segell de la Delegació d’Hisenda de
Girona.
Notum sit cunctis quod nos Berengarius de Duobus Riuis et

uxor mea et Guillelmus de Du[obus Riuis ...] nostros heredes et
successores presentes atque futuros, non ui coacti nec circumuenci-
one aliqua inducti [...] et per firmam et sollempnem1 stipulacionem
et sub ypotheca et obligacione omnium bonorum nostrorum uobis
[...] uestris, perpetuo, quod nos et nostri faciamus semper uobis
et uestris heredibus et uestrum locum tenentibus habere tenere
et [...] personam totam illam medietatem tocius decime parrochie
Sancti Cristophori de Usallo, quam uobis et uestris [...] facto a
nobis melius habetur et plenius continetur, quod instrumentum
uendicionis laudamus concedimus et [...] instrumento plenius
continetur. Et si forte aliqua persona aliquo tempore dictam medi-
etatem decime quam uobis u[endimus ... here]dibus siue uestrum
locum tenentibus, modo in presenti obligamus uobis et uestris de
vicio de euiccione [...] mobilia et inmobilia ac se mouencia pre-
sencia et futura honore in et auere ubique et mansos et hono[res
... perti]nentes uel pertinere debentes ubicumque habemus uel
habere debemus tam in parrochia Sancti Eulalie de Podia[libus
...] uobis et uestris fideles et legales actores et defensores in iure
et extra jus, in causa et extra causa et respondebimus [...] tam a
uobis si ab aliquo de predicta medietate decime fueritis conuenti
et tractabimus et ducemus causam a principio [... liti]gii cum
nostris propriis expensis et sine uestram uestrorumque aliqua
missione et teneamur de omni dampno et grauamine et missio[ne
...], renunciantes super hiis scienter et expresse omni excepcioni
doli et metus et accione in factum et iuri quod est cautum [...]
et beneficio restitucionis cuiuslibet iuri ingratitudinis et omni alii
juri scripto uel non scripto, ciuili, canonico [...] omnia supradicta
possent uenire agendo uel deffendendo uel nobis uel uestris in
hac parte possent prodesse et [... re]nuncio super hiis beneficio
senatus consulti velleyani que iuuantur mulieres pro aliis se obli-
gantes uel [...] dotis et donacionis quod habeo in bonsi mariti mei
racione sponsalicii uel alio modo. Et ad mayorem firmita[tem ...]
quatuor eius euuangelia corporaliter tacta, hec omnia supradicta
et singula et firmiter atendere [... con]trauenire. Et de omni hoc

supradicto damus uobis et uestris principales restitutores, dona-
tores et emendatores [et fideiussores ...] teneantur de omnibus
supradictis singulis et uniuersis nobiscum et sine nobis morte
uel uita Petru[m Colelli... Sancte] Eulalie de Podialibus. Et nos
ambo predicti, precibus et amore iamdictorum venditorum, per
nos et per omnes n[ostros ... restitutores], donatores et emenda-
tores et fideiussores uobis dictis emptoribus et uestris heredibus
et uestrum locum tenentibus quisque [... pre]dictis venditoribus,
cum eis et sine eis, morte uel uita, aliquo modo unus nostrum
negant se inde per alium excusare sed [...] renunciantes super hiis
beneficio diuidende accionis et epistole diui Adriani et iuri quod
iubet ut principales debi[tores ...] hoc uobis et uestris de vicio et
de euiccione nec in heredes nostros et omnia nostra bona et iura
mobilia et inmobilia ac semo[uentia ...]. Et ad mayorem firmitatem
libenti animo juramus nos ambo, dicti fidejussores, in Deum et
super sancta quatuor eius [euangelia ... com]plere et in omnibus et
per omnia obseruare et numquam in aliquo contrauenire racione
ingratitudinis uel alia qualibet ra[cione ...
Actum est] hoc ·vii· kalendas junii, anno Domini ·m·cc· quin-
quagesimo.
Sig+num Berengarii de Duobus Riuis dicti. Sig+num [...]
patris predicti Berengarii, qui hec omnia supradicta laudamus,
firmamus atque juramus. Sig+num Petri Colelli. [...] juramus.
Sig+num Johannis de Ferredonibus. Sig+num Petri de Stagno.
Sig+num Raimundi Ortolani. Sig+[num ..., de Po]dialibus. Sig+num
Bernardi Garret, de Podialibus, testium huius rey.
SSS. Bernardus de Rexacho qui hoc scripsit.
Johannes, leuita publicus Sancti Stephani Balneolensis nota-
rius, subscri·+·bo.
1. et sollempnem, repetit.
265
1250, juliol, 11
Capbreu. Pere Creixell, de Cassà (de la Selva) i la seva muller Selvana
confessen a Pere de Ribera, comanador de l’Hospital Nou de Giro-
na, tenir per ell una feixa de terra a la mateixa parròquia.
A* Pergamí original (105x 203 mm.): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí
núm. 13.
Sit omnibus notum quod nos Petrus Crexelli, de Caciano, [et]

Seluane, [uxor] ipsius, [nos in simul, recog]noscimus uobis fratri
Petro de Ripparia, comendatori Hospitalis Noui Gerunde, quod te-
nemus pro dicto [Hos]pitali quandam fexiam terre uocatam [Loba]
in dicta parrochia [...] annuatim [...] censualiter unam gallinam in
festo Natalis Domini, et affrontat ab oriente et circio in honore
[...], a meridie in [riaria et in honore ...], et ab occidente [...] pro
abbate Sancti Petri de Gallicantu.
Actum est hoc ·v· idus julii, anno Domini ·m·cc·[l·].
Sig+num Petri Crexelli. Sig+num uxoris eius, Seluane, qui
hec firmamus et laudamus. Testes sunt Jacobus Bayer, [Petrus
Ferrarii], scriptori, et Petrus Burgesii.
[...] notarium substitutum auctoritate regia [...].
266
[1250 ca.]
Llevador. Inventari dels censos i de les prestacions que rep el monestir
de Sant Pere (de Galligants) a la batllia de Sant Andreu Salou,
que inclou masos d’aquesta parròquia i també de Riudellots de la
Selva i, segurament, de Cassà de la Selva.
rotlle 41, pergamí núm. 20-53. La part superior del pergamí està cosida so-
bre el dors d’un fragment de pergamí del segle xiv. Mantenim la numeració
dels pergamins amb els números que figuren en superíndex, cursiva i entre
claudàtors. Datem la redacció d’aquest capbreu a mitjan segle xiii, aproxi-
madament, arran de la similitud dels pagaments pels masos de Sant Andreu
Salou amb els de la borda Gueraua, establerta el 1248 per l’abat de Sant Pere
de Galligants (núm. 256).
[Hoc est ca]put breue de baiulia Sancti Andree de Alodio.

[20]
Mansus de Miralpisc[e] donat Sancto Petro pro censu [...]
et ·i· anserem; et pro loncedo, ·i· migeriam frumenti et aliam or-
dei ad mensuram rectam Gerunde;1 ad festum Pasche ·v· oua; ad
festum Pentecostes ·v· oua; baiulo ·i· albergam et ·i· anserem; ad
festum Sancti Petri ·v· oua.
[21]
Mansus de [Petrus] de Uilarzello donat Sancto Petro, pro
censu, ·x· denarios et ·i· par gallinarum et ·i· quarteram cibarie
ad mensuram de Monellis; et de suo alodio, ·i· par gallinarum.

Similiter dat tascham de suo alodio. Ad festum Pasche ·v· oua;
ad Pentecostes ·v· oua; baiulo ·i· anserem; ad festum Sancti Petri
·v· oua.
[22]
Mansus Bernardi de Boscho dat Sancto Petro, pro censu,
·iii· solidos et ·iiii· anseres et ·iii· paria gallinarum et ·i· par de cau-
ponum; ad festum Pasche ·xv· oua et ·ii· caseos; et pro loncedo, ·i·
migeriam frumenti, aliam mil[ii et] aliam bladi ad mensuram de
Monellis; et ·ii· iouas, unam tempore seminandi, aliam in tempore
may; et ·ii· traienas si bestiam habuerit; et ·i· migeriam uini de
meliori; baiulo ·xv· oua.
[23]
Mansus Guillelmi de Boscho dat Sancto Petro, pro censu,
·i· pernam et ·i· par gallinarum; et de loncedo, ·i· migeriam bladi,
aliam frumenti, aliam milii ad mensuram Monellorum et ·i· mi-
geriam uini ad mensuram istius uille; ad festum Pasche ·v· oua;
ad festum Sancti Petri ·v· oua; [et] ·ii· iouas, unam in tempore
may, aliam in tempore seminandi; et ·ii· manedas ad seccandum;
baiulo ·i· albergam; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et de trescul,
·i· gallinam et ·i· anserem; et ·i· iouam in tempore seminandi.
[24]
Mansus Poncii Belissen dat, pro porco, ·iii· solidos et ·i·
pernam et ·i· anserem et ·iii· migerias cibarie de Monellis; de lon-
cedo, ·i· migeriam milii, aliam bladi, aliam frumenti; ad festum
Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua et ·i· migeriam
melioris uini; et ·ii· iouas, ·i· in tempore may, aliam in tempore
seminandi; et ·ii· manedas ad seccandum; baiulo ·i· albergam; ad
Pentecostes ·v· oua; et ·i· anserem de trescul; ·i· albergam; et in
tempore seminandi ·i· iouam.
[25]
Mansus Arnalli Ru[bei] dat Sancto Petro, pro censu, ·i·
par cauponum et ·i· par gallinarum; ad festum Pasche ·v· oua; ad
festum Sancti Petri ·v· oua et ·i· anserem; pro [porco], ·iii· solidos
et ·i· eiminam cibarie ad mensuram Monellorum; pro loncedo, ·i·
migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii ad predictam mensu-
ram et ·i· migeriam uini; et ·ii· iouas; et ·ii· manedas, [sicut alii];
baiulo ·i· albergam et ·i· anserem; [in] Pentecostes, ·v· oua; de
trescul, ·i· pullum.
[26]
Mansus Berengarii Gauberti dat Sancto Petro, pro censu,
[·xii·] denarios et ·i· obolum et ·i· gallinam et ·i· anserem; et in
tercio anno medium anserem et mediam quarteram cibarie de
Monellis et ·i· quarteram uini; de loncedo, ·i· migeriam frumenti,
aliam bladi, aliam milii; et ·i· quarteram frumenti de Monellis; ad
festum Pasche ·iiii· oua; ad festum Sancti Petri ·iiii· oua; baiulo
ad Pentecostes ·iiii· [oua].
[27]
Mansus Dominici Bota dat Sancto Petro, pro2 censu, ·ii·
solidos et ·iiii· denarios et ·ii· paria cauponum; et ·i· iouam in
tempore seminandi; et ·i· migeriam cibarie de Monellis; de lonce-
do, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti de Monellis et ·i· quarteram
uini ad mensuram istius uille; et ·i· anserem; ad festum Pasche
·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; baiulo, ·i· gallinam et ·i·
iouam; ad Pentecostes ·v· oua.
[28]
Mansus Guillelmi Umberti dat Sancto Petro, de loncedo, ·i·
migeriam frumenti, aliam bladi de Monellis; et ·i· par gallinarum;
ad festum Pasche ·iiii· oua; ad festum Sancti Petri ·iiii· oua; et ·i·
migeriam uini; baiulo nichil.
[29]
Mansus de Sureda dat Sancto Petro, pro censu, ·i· par
gallinarum; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti de
Monellis, aliam uini ad mensuram istius uille; ad festum Pasche
·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua.
[30]
Mansus Arnalli Dalmacii dat Sancto Petro, pro porco, ·iii·
solidos et ·i· pernam et ·iii· denarios et ·i· par cauponum et ·i· par
gallinarum et ·i· anserem et ·i· eiminam cibarie de Monellis; de
loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii, [sicut] alii,
et ·i· migeriam uini; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti
Petri ·v· oua; et ·ii· iouas; et ·ii· manedas, sicut alii; baiulo, ·i·
albergam et ·i· iouam et ·i· pullum de trescul et ·i· anserem; ad
Pentecostes ·v· oua.
[31]
Mansus Petri de Manso dat Sancto Petro, pro censu, ·iii·
solidos et ·i· obolum et ·i· gallinam et annuatim ·i· anserem; et
in tercio anno medium anserem et ·i· eiminam cibarie et mediam
quarteram de Monellis; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam
frumenti, aliam uini ad mensuram istius uille; ad festum Pasche
·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; baiulo, ·i· albergam et ·i·
iouam et ·i· pullum de trescul; ad Pentecostes ·v· oua.
[32]
Mansus Poncii de Puteo dat Sancto Petro, pro defensione,
·i· par gallinarum.
[33]
Mansus Arnalli Paies dat Sancto Petro, pro porco, ·xviii·
denarios et mediam pernam et ·i· gallinam et ·i· anserem et ·i· ei-
minam cibarie de Monellis; pro loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam
frumenti, aliam milii, sicut alii, et ·i· migeriam uini; ad festum
Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas et ·ii·
manedas, sicut alii; et medietatem glandis; baiulo, ·i· albergam et
·i· fogasam et ·i· pullum de trescul et ·i· iouam; ad Pentecostes

·v· oua.
[34]
Mansus Petri de [Ab]acia dat Sancto Petro, pro porco, ·iii·
solidos et ·i· pernam et ·i· anserem et ·i· par gallinarum et ·i· ei-
minam cibarie de Monellis; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam
frumenti, aliam milii, aliam uini, sicut alii; ad festum Pasche ·v·
oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas et manedas, sicut
alii; et medietatem glandis; baiulo, ·i· albergam et ·i· anserem et
·i· pullum de trescul et ·ii· placentas et ·i· iouam; ad Pentecostes
·v· oua.
[35]
Mansus Guillelmi Arnalli dat Sancto Petro, pro porco,
·xviii· denarios et mediam pernam et ·i· gallinam et ·i· pernam
et ·i· anserem et ·i· par gallinarum et ·vi· denarios et ·i· eiminam
cibarie de Monellis; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti,
aliam milii, aliam uini, sicut alii; ad festum Pasche ·v· oua; ad
festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii;
et medietatem glandis; baiulo ·i· albergam et ·i· iouam et ·i· pullum
de trescul; ad Pentecostes ·v· oua et ·i· anserem et ·i· placentam.
[36]
Mansus Petri Mironi dat Sancto Petro, pro duobus porcis,
·vi· solidos et ·ii· pernas et ·ii· anseres et ·vi· migerias cibarie de
Monellis; de loncedo, ·ii· migerias bladi et unam frumenti, aliam
milii, [aliam uini]; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri
·v· oua; et ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii; baiulo, ·ii· albergas
et ·i· iouam et ·ii· anseres et ·i· pullum de trescul.
[37]
Mansus Petri Uitalis dat Sancto Petro, pro porco, ·iii· soli-
dos et ·i· pernam et ·i· par gallinarum et ·i· anserem; de manso de
Oliuaria, dat ·xviii· denarios pro medio porco et mediam pernam
et ·i· anserem et ·i· gallinam et ·iii· migerias cibarie de Monellis;
·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii; ad Pascha ·v· oua; ad festum
Sancti Petri ·v· oua; pro manso de Oliuaria, ·iii· quarteras cibarie
de Monellis; ad festum Pasche [·v·] oua; ad festum Sancti Petri
·v· oua; pro suo manso, de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam fru-
menti, aliam milii, aliam uini; pro manso de Oliuaria, de loncedo,
·i· migeriam bladi de Monellis; baiulo, ·ii· albergas et ·i· iouam
et ·ii· anseres et ·i· pullum de trescol et ·iii· placentas; ad festum
Pentecostes ·v· oua.
[38]
Mansus Mercadarii dat Sancto Petro, pro porco, ·iii· solidos
et ·i· par gallinarum; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti
Petri ·v· oua; de loncedo ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam
milii, aliam uini; ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii; baiulo, ·i·
albergam et ·i· pullum de trescul et ·i· iouam et ·i· anserem; ad

Pentecostes, ·v· oua.
[39]
Mansus Johannis Ferret dat Sancto Petro, pro censu, [·i·
par] gallinarum; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri
·v· oua; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam uini;
in tempore seminandi ·i· iouam et ·i· manedam; baiulo ·i· pullum de
trescul et ·i· iouam in tempore seminandi; ad Pentecostes ·v· oua.
[40]
Mansus Petri Ferrarii dat Sancto Petro, pro [uno] campo, ·ii·
solidos et ·i· eiminam cibarie de Monellis; pro domibus que sunt
in cellaria, ·ii· denarios; de manso de Serra, ·i· par gallinarum et
·i· quarteram cibarie de Monellis; et pro defensione, ·i· par caupo-
num; ad festum Pasche ·iiii· oua; ad festum Sancti Petri [·i]iii· oua.
[41]
Mansus de Gutarre dat Sancto Petro ad festum Pasche
·iiii· oua.
[42]
Mansus de Muscerols dat Sancto Petro ·iii· gallinas et ·xii·
denarios et ·ii· placentas; ad festum Pasche ·iiii· oua; ad festum
Sancti Petri ·iiii· oua.
[43]
Mansus de Blanqeda dat Sancto Petro ·i· anserem et ·i· ga-
llinam; medietatem glandis; ad festum Pasche ·iiii· oua; ad festum
Sancti Petri ·iiii· oua; pro campo qui fuit de manso Bezono, ·vi·
[denarios] quem tenet Brunisin[da]; baiulo, ·ii· denarios.
[44]
Mansus Bezonus dat Sancto Petro ·vi· denarios; ad festum
Sancti Petri ·v· oua; ad festum Pasche ·v· oua.
Mansus de Ribolta, de Rideludz, dat Sancto Petro, pro porco,
·iii· solidos et ·i· pernam et ·i· eiminam cibarie; ad festum Pasche
·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua et ·i· anserem et ·ii· iouas,
sicut alii; et ·ii· manedas; baiulo, ·i· albergam et ·i· anserem.
[45]
Mansus de Banaula dat Sancto Petro ad festum Pasche
·iiii· oua; ad festum Sancti Petri ·iiii· oua.
Poncius Garners dat Sancto Petro ·xii· denarios et ·iii· gallinas
pro casis quas habet in sacraria.
[46]
Mansus Gunter Petri de Mercatello dat Sancto Petro ·x·
denarios et ·i· anserem; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti
Petri ·v· oua.
[47]
Mansus de Podio dat Sancto Petro ·i· pernam et ·i· par
gallinarum; [in] Pascha ·v· oua; [in] Sancto Petro ·v· oua.
[48]
Mansus de Oto de Alodio dat3 Sancto Petro et mansus
Arnalli de Bedo[s], pro alberga, ·ii· solidos et ·i· pernam et ·i·
par gallinarum et ·i· eiminam cibarie de Monellis et ·i· migeriam

frumenti de Monellis.
[49]
Mansus Oler dat Sancto Petro ·I· par gallinarum.
Mansus Geraldi quem tenet Crexell[us dat] Sancto Petro, pro
porco, ·iii· solidos et ·i· pernam et ·i· anserem; in Pascha ·v· oua;
in Sancto Petro ·v· oua et ·i· eiminam cibarie, sicut alii; baiulo
[·i· alber]gam et ·i· anserem.
[50]
Mansus Mud quem tenet Crexellus dat Sancto Petro, pro
porco, [·iii· solidos] et ·i· par gallinarum et ·i· anserem; [et me]
dietatem glandis; et ·i· eiminam cibarie de Monellis; ad festum
Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas et ·ii·
manedas; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam
m[ilii], aliam uini; baiulo ·i· albergam et ·i· anserem de trescul [et
·i· g]allinam; ad Pentecostes ·v· oua et ·i· placentam.
[51]
Mansus Laurencii dat Sancto Petro, pro porco, ·xviii· de-
narios et mediam pernam annuatim et [unum] anserem; et in
tercio anno ·ii· anseres; et ·iii· migerias cibarie de Monellis et ·i·
gallinam; de loncedo, ·i· m[igeriam bl]adi, aliam frumenti, aliam
milii, aliam uini, sicut alii; et ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii;
[in] Pascha ·v· oua; ad [fes]tum Sancti Petri ·v· oua; et medietatem
glandis; baiulo ·i· albergam; et ·i· iouam et ·i· anserem de trescul;
·i· [...]; ad Pentecostes ·i· oua.
[52]
Mansus de Tenoua dat Sancto Petro ·i· par cauponum et
·x· denarios; in Pascha ·v· oua; ad festum Sancti Petri [·v· oua.
M]ansus de Regaz dat Sancto Petro, pro censu, ·iiii· solidos.
Petrus Ferrarius, de Rideluds, dat Sancto Petro, pro uno
campo quem tenet [...].
[53]
Mansus [Poncii, de Rideluds, dat] Sancto Petro pro porco [·i·
solidum ...] denarios et ·i· pernam et ·i· gallinam [et ·i· anserem ...].
1. baiulo, cancel·lat. 2. pro, repetit. 3. dant, sic.
267
1251, abril, 24
Convinença. Bernat de sa Sotera i la seva muller Agnès convenen i pro-
meten a Tortosa del Mercadal que li farien tenir en pau i posseir
aquella venda que li van fer d’aquelles cases que tenien per la casa
de la Milícia (del Temple) d’Aiguaviva davant del forn de Ruca, a
la ciutat de Girona, que havien comprat pel preu de 400 sous bar-
celonesos i, com a garantia, obliguen el mas que tenen per Sant
Pere de Galligants a Madrenys, a la parròquia de Vilablareix.
A* Pergamí original (268 × 273 mm): ACG, pergamí núm. 1247. Al dors: “P y S,
núm. 5”.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus de ipsa Soteria et uxor

mea, Agnes, conuenimus bona fide et per firmam ac sollempnem
stipulacionem et promitimus tibi Tortose de Merchatallo quod nos
et nostri faciamus tibi et tuis habere et tenere in pace et etiam
possidere totam illam vendicionem quam tibi fecimus de illis
domibus quas habebamus et tenebamus per domum milicie de
Aqua Viua, ante furnum de Rucha, in ciuitate Gerunde, quas a
nobis emistis precio quadringentorum solidorum barchinonensium,
prout in instrumento empcionali inde confecto melius et plenius
continetur, quod tibi laudamus, confirmamus et approbamus, prout
melius et utilius potest dici ad tuum comodum et tuorum et eri-
mus nos et nostri inde tibi defensores et legitimi auctores contra
cunctam viuentem personam. Verumptamen si aliquis in predictam
vendicionem aliquid tibi uel tuis tetigerit, contradixerit, forifecerit,
emparauerit, perturbauerit, aclamauerit siue questionem aliquam
uel demandam inde contra te uel tuos mouerit, nos ante litis
ingressum satisfaciemus pro te et tuis et honus litigii super nos
suscipiemus et te et tuos inde indempnes seruabimus a principio
litis usque in finem omnibus horis, in curia et extra curiam, in
judicio et extra judicium, in placito et extra placitum, cum nos-
tris propriis missionibus et expensis, sine dampno et grauamine
et missione aliqua quam inde tibi in aliquo non contingent. Et
si forte propter hoc dampnum siue missionem aliquam aliquo
modo inde te uel tuos facere uel sustinere oportuerit, totum pro-
mitimus tibi et tuis ad tuam voluntatem in integrum reficere et
etiam resarcire et credaris inde tuo plano uerbo absque aliquo
sacramento et testium produccione. Et de euiccione et de omni
interesse obligamus tibi et tuis quisque nostrum in solidum et
pro toto renunciantes super hoc epistole diui Adriani et beneficio
diuidende accionis, nos et heredes et etiam successores nostros et
omnia nostra bona mobilia et inmobilia et semouencia habita et
habenda generaliter et specialiter sempre et ubique et specialiter
obligamus inde tibi et tuis totum illum nostrum mansum quem
habemus et tenemus per abatem Sancti Petri de Gallicantu aput
Madrencs, in parrochia de Villablarex, cum omnibus honoribus et
possessionibus ipsi manso ubique pertinentibus. Ad maiorem uero
firmitatem et securitatem omnium predictorum juramus, per Deum

et per sancta ·iiiior· Dei euuangelia corporaliter tacta, predictam
uendicionem semper ratam et firmam habere et in perpetuum
obseruare et nunquam contrauenire jure aliquo uel racione et om-
nia predicta fideliter atendere et complere. Et ego Agnes, gratis et
spontanea uoluntate, renuncio beneficio velleyani senatus consulti
et illi legi qua rey dotalis prohibit alienacionem. Et si aliquo jure
scripto uel non scripto siue excepcionie uel occasione aliqua in
futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus per
nos et nostros in perpetuum renunciamus.
Actum est hoc ·viiio· kalendas madii, anno Domini ·mo·cco·
quinquagesimo primo.
Sig+num Bernardi de ipsa Soteria. Sig+num Agnetis, uxoris
eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Straderii de Valle
Luperia, testis. Ego Guillelmus Caluet, qui hoc firmo pro teste.
Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Ber-
subscribo.
268
1251, agost, 15
Venda. Arnaleta Silvana, el seu nebot Bernat Andreu i la muller
d’aquest, Astruga, venen a Arnau de Font, blanquer, i a la seva
muller Deuslafou, les cases que tenen per l’abat de Sant Pere de
Galligants al burg superior, pel preu de 155 sous barcelonesos.
Arnaleta es guarda un dret vitalici sobre la casa forana que és a la
porta de les cases grans.
Sit notum cunctis quod ego Arnalleta Siluana et nepos meus,

Bernardus Andreas, et uxor eius, Astruga, per nos et per omnes
nostros presentes atque futuros, non ui compulsi nec fraude aliquo,
sed bono animo et spontanea voluntate et nemine nos cogente et
ob maximam utilitatem nostram, uendimus et cum hoc presenti
publico instrumento omni tempore valituro liberando tradimus tibi
Arnallo de Fonte, blancherio, et uxori tue, Deuslafou, et uestris et
quibus dare, dimitere, vendere, stabilire seu quolibet alio modo

alienare volueritis, in perpetuum, omnes illas nostras domos integre
quas habemus et tenemus per abbatem Sancti Petri de Gallicantu
in superiori burgo, sicut affrontant ab oriente in domibus Petri
Burdi, a meridie in alueo Gallicantus, ab occidente in casali quod
uobis uendidimus, a circio in domibus Petri de Calidis et in orto
Guillelmi de Apiaria, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis
et tenedonibus et solis et suprapositis et tectibus et coopertis et
parietibus et fundamentis et cum omnibus sufferimentis et etiam
cum omnibus melioramentis et augmentis factis et faciendis, de
abisso usque ad celum, et cum omnibus aliis in eis habentibus
sibique qualicumque modo uel racione pertinentibus, prout melius
dici uel intelligi potest ad uestrum uestrorumque comodum et uti-
litatem, sic dictas domos cum omni sua proprietate et [int]egritate
uobis et vestris in perpetuum vendimus et tradimus precio centum
quinquaginta quinque solidorum barchinonensium, de quibus confi-
temur et recognoscimus nos [a] uobis bene fore paccatos, contentos
et in omnibus satisfactos, renunciando excepcione non numerate
peccunie. Et si amplius ualet dicta vendicio jam dicto precio [uel]
de cetero plus ualebit, totum gratis uobis et uestris damus dona-
cione inter viuos, renunciando expresse auxilio et beneficio illius
legis per quam deceptis ultra dimidiam iusti precii subuenitur. Et
ideo de nostro jure et potestate dictas domos trahimus et eicimus
et ipsas domos in uestrum dominium ius et posse transferimus,
cum omnibus nostris locis et vocibus et racionibus et accionibus
realibus et personalibus nobis competentibus uel competituris et in
presenti, cum hoc publico instrumento, in corporalem et uacuam
possessionem introducimus ad habendum et tenendum et omni
tempore faciendum ad omnes uestras uestrorumque voluntates ibi
et inde perpetuo faciendas, saluo jure domini in omnibus, cui an-
nuatim [uos et] uestri tenet[is fac]ere et dare unum pudatorem et
unum vindemiatorem, sicut consuetum est fieri et dari, sine aliquo
alio retentu quem in dicta [vendi]cione non [facimus], omnibus
nostris vocibus et racionibus et omnium nostrum inde perpetuo
extinctis et penes uos et uestros remanentibus et translatis. Et sic
conuen[imus uobis et uestris quod] nos et nostros dictam vendi-
cionem semper facere habere et tenere in pace et esse defensores
et legitimi auctores contra cunctam [uiuentem personam et de]
euiccione et de omni interesse obligamus uobis et uestris quisque
nostrum in solidum et pro toto renunciantes epistole diui Adriani et
beneficio diuidende accionis, nos et heredes et successores nostros
et omnia nostra bona mobilia et inmobilia et semouentia habita et

habenda ubique. Et juramus nos omnes predicti predictam vendi-
cionem semper ratam et firmam habere et in perpetuum obseruare
et nunquam [contraue]nire jure aliquo uel racione, per Deum et
hec sancta ·iiiior· Dei euuangelia manibus nostris corporaliter tacta.
Et nos, mulieres, renunciamus scienter, gratis et consulte beneficio
velleyani senatus consulti et juri ypothece, quod ego Astruga habeo
in bonis mariti mei, racione sponsalicii mei uel alio modo. Et si
aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione
aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri
penitus renunciamus. Hanc siquidem vendicionem uobis facimus,
saluo et retento mihi, Arnallete, meo uiolario diebus omnibus uite
mee in illa domo forana que est ad portam domorum maiorum
quas uobis desuper vendimus, promitendo uobis bona fide me
uobis esse fidelem et legalem de omnibus rebus et bonis uestris
que et quas in dicta domo mitetis. Ad maiorem uero firmitatem et
securitatem omnem predictorum damus inde uobis fideiussorem et
restitutorem et quod de predictis omibus nobiscum et sine nobis
uobis teneatur in uita et morte de euiccione et omni interesse
et qui predictam vendicionem uobis et uestris faciat habere et
tenere in pace ad uestrum bonum et sanum intellectum, videlicet
Berengarium de Camonibus, zabaterium. Et ego Berengarius de
Camonibus, predictus, constituo me fore fideiussorem et restitu-
torem et, absque aliqua fraude, teneri de euiccione et de omni
interesse uobis dictis emptoribus ad uestrum bonum et sanum
intellectum et qui predictam uendicionem uobis et uestris faciam
habere et tenere in pace pro predictis uenditoribus, cum eis et
sine eis, in morte et uita et super his renuncio beneficio et auxilio
noue constitucionis qua cauetur ut prius conuenio tibi principale
debitor quam fideiussor et hoc totum dono uobis et uestris in
omnibus meis rebus et bonis habitis et habendis ubique.
Actum est hoc ·xviiiio· kalendas septembris, anno Domini
·m ·cco·lo· primo.
o
Sig+num Arnallete Siluane. Sig+num Bernardi Andree. Sig+num

Astruge, uxoris eius. Sig+num Berengarii de Camonibus, predic-
torum, qui hoc firmamus. Sig+num Gerundensis de Villa Rubea.
Sig+num Raimundi de Pratii, de Sancto Gregorio, testium. + Ego
Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo.
Sig+num Raymundi de Furno, bajuli, qui hoc firmo. Sig+num
fratris Petri, prioris atque operarii.

subscribo.
269
1251, novembre, 19
Testament. Berenguer de Sitjar dicta testament, pel qual pren per mar-
messors l’abat Pere de Sant Pere de Galligants, Pere Isarn, prevere
del capítol de la seu, Berenguer de Rabós, sagristà de Celrà, i Gui-
llem de Colltort, clergue. Deixa el seu cos al cementiri de Sant Pere
de Galligants, juntament amb un mas on vivia Arnau de Coll,
a la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta, i altres deixes. Efectua
donacions a moltes institucions eclesiàstiques. Deixa a la seva
filla Saurina el delme de Campdorà i també el castell o la força
de Palagret que, en cas de morir sense fills, passaria a Sant Pere
de Galligants.
A* Pergamí original (406 × 606 mm): ACG, pergamí núm. 1252. Al dors: “núm. 8.
Pro prepositura mensis junii”.
[B] Còpia de mitjan segle xiii, perduda.
C Còpia de 1258 (200 × 590 mm): ADG, Almoina, Testaments, pergamí núm. 56,
ex B.
[D] Còpia de 1292, perduda, ex A.
E Còpia parcial de 1358 (360 × 235 mm): ADG, Almoina, Celrà, pergamí núm. 33,
ex D.
1
In nomine Sancte et indiuidue trinitatis, ego Berengarius de
Ciiario, in meo bono sensu et plena memoria ac loquela, condo sue
facio meum testamentum siue meam ultimam uoluntatem, in quo
uel in qua omnia mea bona ordinata reperiantur si aliam meam
ultimam uoluntatem ego non mutarem. In quo quidem testamento
eligo meos manumissores siue distributores, videlicet dominum
meum, abbatem Sancti Petri de Gallicantu, et Petrum Ysarni,
presbiterum capituli Gerundensi, et Berengarium2 de Rogacionibus,
sacristam de Celrano, et Guillelmum de Colletorto, clericum, ut
ipsi distribuant et disponant omnia mea bona secundum quod ego
hic inferius illis injuncxero.
Primum dimito monasterio Sancti Petri de Gallicantu, in
cuius cimiterio corpus meum sepeliri jubeo, quendam mansum
quem per idem monasterium teneo quem inhabitat Arnaldus de
Colle, in parrochia Sancte Eulalie de Costa, et ·xx· morabatinos

et lectum meum completum; de quibus morabatinis habeat ope-
ra ipsius monasterii ·v· morabatinos et reliqui distribuantur in
necessitatibus monasterii juxta ordinacionem abatis et conuentus
eiusdem. Dimito pro missis in eodem monasterio canendis ob
remedium anime mee ·lx· solidos.
Item dimito Sancte Marie sedis Gerunde ·xx· solidos; Sancto
Felici, ·x· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Danieli, ·x·
solidos; Sancte Susanne, ·iii· solidos; Sancte Eulalie, ·iii· solidos;
Sancto Nicholao, ·iii· solidos; Sancto Genesio, ·iii· solidos; infirmis
de Petreto, ·iii· solidos; operi fratrum minorum, ·x· solidos; Ospitali
Nouo, ·x· solidos; Ospitali Sancti Petri, ·v· solidos·; domino epis-
copo, ·xx· solidos. Item dimito operi Sancti Felicis de Celrano, ·v·
solidos; et clericis eiusdem, ·xl· solidos; et pro missis canendis in
eadem ecclesia ob remedium anime mee, ·xl· solidos.
Item dimito, pro aniuersario meo faciendo annuatim in mo-
nasterio Sancti Petri de Gallicantu, ·xxx· solidos barchinonenses
monete dublinci, ad quod faciendum dimito perpetuo mansum
quem inhabitat Petrus Ermengaudi apud Celranum, cum suis
pertinenciis et hominibus et feminis et omnium rerum dominiis,
et omnes illas fexias et censos quod in eis accipio et accipere
debeo quas habeo subtus stratam mediam in eadem parrochiam.
Quem mansum et fexias et census habeat et teneat Berengarius
de Rogacionibus, predictus, dum uixerit et ipse faciat inde dic-
tum anniuersarium annuatim in hunc scilicet modum: quod ipsa
die anniuersarii offerantur abbati predicti monasterii ·ii· solidos
et unicuique monachorum de coro maiori ipsius monasterii et
presbiteris ibidem integram porcionem recipientibus, unicuique,
·xii· denarii; aliis uero monachis et presbiteris ibidem beneficia-
tis, unicuique, ·vi· solidos; et unicuique aliorum presbiterorum
ibidem pro anima mea et parentum meorum celebrantium ipsa
die ·vi· denarios et hec fiat usque ad quantitatem dictorum ·xxx·
solidorum. Et post dictum Berengarium de Rogacionibus, volo et
mando quod camerarius dicti monasterii habeat in perpetuum
et teneat dictum mansum et fexias et censos predictos et ipse
faciat semper dictum anniuersarium.
Item dimito Berengarie, filie mee, sanctimoniali Sancti Da-
nielis uel monasterio eidem, pro hereditate et legitima honorum
meorum, racione ipsius filie mee, quendam mansum quem habeo
apud Raretum, quem inhabitat Ceruianus, et ·i· borna ibidem
quam inhabitat Petrus Johannis, frater eius, cum hominibus et

feminis et omnibus suis pertinenciis pro alodio franco. Item di-
mito eidem tercionem decime tocius parrochie de Villa Asinorum
quem teneo in feudum per Bernardum de Fuxano et quingentos
solidos malgorenses, ita quod inter hos ·dcccc· solidos et dictos
·d· solidos compleantur ei ·m·cccc· solidos malgorenses. Et sic dic-
tam decimam habeat Berengaria, uxor mea, de vita sua tantum;
post mortem uero suam, habeat eam perpetuo ad omnes suas
uoluntates faciendas Saurina, filia mea.
Item dimito Arnaldo Ermengaudi, consanguineo meo, ·c· solidos
barchinonenses; et Raymundo Andree, nepoti meo, ·ccc· solidos;
et Guillelmus de Scala, nepoti meo, ·cccc· solidos. Quos quidem
·dccc· solidos ipsis tribus, scilicet Arnaldo Ermengaudi et Raimundo
Andree et Guillelmo de Scala, assigno super illa obligacione qua
Bernardus de Sancto Mauricio et uxor eius, Guilla, mihi tenentur
et bona eorum sunt mihi obligata pro illa firmancia quam pro
domina Ermenjarde de Villademagna, condam, et dicto Bernardi
et uxore eius, Guilla, in proxima dicta quantitate feci Bonjude,
judeo, filio Salomonis de Mercatello, cui Salomoni, nomine dicti
filii sui, ego ·dc·[l]· solidos barchinonenses iam persolui pro dicta
firmancia et residuum, scilicet ·c·l· solidos sibi uel dicto filio suo
usque ad Carnipriuum Quadragesime soluturus. In quibus quidem
·dccc· solidos dictis Arnaldo Ermengaudi et Raimundo Andree et
Guillelmi de Scala, racione legati predicti, cedo omnes acciones
meas reales et personales mihi competentes uel aliquo modo et
jure, racione predicte firmancie competituras contra dictos Bernar-
dus de Sancto Mauricio et uxorem eius, Guillam, et eius bona ad
omnes [suas] suorumque uoluntates perpetuo faciendas.
Item dimito Petro Ysarni, predicto, ·x· aureos. Dimito Beren-
garii de Juiano, consanguineo meo, post obitum videlicet Saurine,
filie mee, ad omnem suam uoluntatem faciendam, mansum quem
inhabitat Arnaldus de Costa in parrochia de Burdillis, cum omnibus
suis pertinenciis. Dimito Celrano Bufardi, pro emenda injuriarum
quam ei intuli, ·l· solidos malgorenses et rogo ipsum ut remitat
mihi siquid mali ei unquam feci.
Item dimito Saurine, filie mee, ad omnem suam uoluntatem
perpetuo faciendam, totam decimam integre de Campodaurano
et, pro alodio franco, totum illum honorem integre quem emi de
Raymundo de Midiniano in parrochia de Celrano. Et ipsa donet
et tradat de bonis suis infra unum annum post mortem meam
gordiano fratrum minorum de Gerunda, sacriste sedis Gerunde

secundo, et Berengarie, uxori mee, et Petro Ysarni et Berengario
de Rogacionibus, predictis, si dicti tres scilicet Berengaria, Petrus
Ysarni et Berengarius de Rogacionibus uel duo uel aliter ipsorum
tunc uiui fuerint uel saltim dictis gordiano et sacriste quinque
milia solidos malgorenses, de quibus ipsi soluant supradictas lexias
et legata et debita mea et restituant et emendent omnes injurias
meas ad cognicionem et arbitrium suum. Verum si dicta Saurina,
filia mea, non soluerit dictos quinque milia solidos malgorenses
predictis gordiano, scilicet, et aliis infra unum annum post mortem
meam ut dictum est, volo et mando quod statim manumissores
mei predicti autoritate mea habendo meam et liberam potestatem
distrahendi tunc sicut ego ex nunc vendant dictam decimam de
Campodaurano et totum dictum honorem quem emi de Raymundo
de Midiniano et dicta Saurina, filia mea, firmet, laudet et approbet
dictam vendicionem per ipsos factam. Et de precio quod inde ha-
buerint retinenat penes se viui cum dicto gordiano dictos quinque
milia solidos malgorenses; residuum uero si quod de predictis
decima et honore superfuerit totum dicte Saurine restituant et
tradant et ipso soluant de predictis quinque milibus solidis dictas
lexias et legata et debita mea et restituant injurias meas et patris
mei secundum quod ego de jure teneor restituere pro parte here-
ditatis quam de bonis paternis habui. Item dimito eidem Saurine,
filie mee, jure hereditario ad omnem suam uoluntatem perpetuo
faciendam, omnia illa integre que ei dedi siue ad violarium siue
ad suam uoluntatem tempore nuptiarum Berengarii de Aquauiua,
condam mariti sui, et omnia feuda que habeo in parrochia Sancti
Vincencii de Villa Asinorum et in parrochia de Felinis.
Dimito predicte Berengarie, uxori mee, ad violarium in re-
compensacione sui sponsalicii quod tempore nuptiarum ei feci pro
dote et donacione propter nuptias, quod sponsalicium sibi laudo et
firmo plenum usum fructuum totius castri seu forcie de Palagreto
et omnium bonorum seu rerum ad dictum castrum seu forciam
pertinentium et aliorum omnium meorum bonorum quecumque
habeo tam aueris quam honoris ubique, exceptis his que superius
testatus sum, que omnia ipsa habeat et teneat et expletet omnibus
[diebus] uite sue. Item dimito eidem domine Berengarie ad omnem
suam uoluntatem faciendam perpetuo omnem et totum meum
honorem qui est alodium, cum hominibus et feminis et omnium
rerum dominiis et omnia alia mea bona mobilia quecumque habeo
et habere debeo in parrochia Sancti Vincencii de Villa Asinorum,
preter tercionem decime quam superius testatus sum.3 Post hec

omnia dimito Saurine, filie mee, predicte post mortem scilicet
predicte Berengarie, matris sue, dictum castrum siue forciam de
Palegreto, cum omnibus suis pertinenciis et omnem et totum meum
honorem, cum hominibus et feminis et omnia mea bona mobilia
et inmobilia quecumque sint et ubicumque sint, tam in parrochia
de Celrano et de Juiano quam in aliis quibuscumque locis.
Preter ea que superius testatus sum et in omnibus proxime
dictis bonis, ipsam Saurinam mihi heretem constituo, saluo jure
domine matris sue predicte in omnibus, ut superius dictum est,
ad omnem suam uoluntatem perpetuo faciendam. Si ipsa Sauri-
na habuerit prolem ad etatem perfectam uenientem, que prole si
dicte Saurine super-uixerit, sit post eam meus heres in omnibus
bonis proxime dictis que eidem Saurine dimito, tali scilicet modo
predictam forciam seu castrum, cum omnibus suis pertinenciis et
terminis et aliis proxime dictis bonis predictis Berengarie, uxori
mee, et Saurine, filie mee, dimito, ut proxime dictum est. Quod
ipse uel aliqua ipsarum uel aliquis alius nomine ipsarum uel ra-
cione, nullam in dictas hominibus facere possit questiam, toltam
uel aliquam malam exaccionem toto tempore suo quo ipse domine
predictam forciam et alia bona tenuerint. Veruntamen si predicta
filia mea Saurina decesserit sine prole uel etiam cum prole et ipsa
prole non uenerit ad etatem perfectam, dimito statim post mortem
ipsius Saurine uel prolis predicte dictum castrum de Palegreto sue
forciam, cum omnibus suis terminis et pertinenciis et totum alium
meum honorem, cum hominibus et feminis et omnium rerum do-
miniis et omnia mea bona mobilia et inmobilia, tam in parrochia
de Celrano et de Juiano quam in aliis quibuscumque locis, preter
ea que superius testatus sum, pro elemosina statuenda et in per-
petuum pauperibus facienda secundum quod reditus predictorum
suppentendebuntur, ob remedium videlicet anime mee et remissionem
peccatorum meorum et patris mei et aliorum parentum meorum
et specialiter dictarum Berengarie, uxoris mee, et Saurine, filie
mee. Et hec institucio siue stabilimentum sit factum infra unum
annum post mortem domine uxoris mee, predicte, et Saurine, filie
mee, uel prolis predicte, per dominum episcopum Gerundensem et
dominum meum, abbatem Sancti Petri de Gallicantu, et predictos
Petrum Ysarni et Berengarium de Rogacionibus, si uiui fuerint,
et gordianum fratrum minorum de Gerunda. Quod stabilimentum
ipsi faciant et conforment et ordinent apud Sanctum Petrum de
Gallicantu secundum quod, beneplacito Dei et saluti anime mee et
successorum meorum, ipsi melius nouerint expedire. Tamen ante

quam dictum stabilimentum per dictos dominum Gerundensem
et alios sibi adjunctos ordinetur et fiat, volo et mando quod ipse
dominus episcopus et alii proxime dicti cum eo de proxime donis
castro seu forcia et aliis bonis restituant injurias meas si que tunc
temporis aparuerint et injurias patris mei pro ea parte hereditatis
quam de bonis paternis habui, si que tunc temporas apparuerint,
cui domino episcopo dimito ·c· solidos malgorenses, tempore dicte
ordinacionis siue stabilimenti sibi persoluendos.4 Veruntamen uolo
et mando quod quicumque post mortem dictarum Berengarie,
uxoris mee, et Saurine, filie mee, uel prolis eius, si qua fuerit ut
proxime dictum est, uel post predictam ordinacionem siue stabili-
mentum per predictos dominum episcopum et alios factum dictum
castrum siue forciam cum omnibus bonis proxime dictis habuerit
et tenuerit nullam questiam, toltam, forciam uel aliquam aliam
malam exaccionem hominibus predicti honoris facere uel inponere
aliquo modo possit, imo predicti homines a predictis exaccionibus
sint post dictum tempus penitus liberi et in perpetuum immunes.
Hec est ultima mea uoluntas et eam pro testamento ubique seruari
precipio, que si non ualet jure testamenti valeat saltim jure codi-
cillorum uel cuiuslibet alterius ultime uoluntatis.
Actum est hoc ·xiii· kalendas decembris, anno Domini ·m·cc·
quinquagesimo primo.
Sig+num Berengarii de Cijario, predicti, qui hoc testamentum
facio, firmo et laudo. Sig+num domine Berengarie, uxoris eius.
Sig+num domine Saurine, filie eorum, qui hoc firmamus et lau-
damus et omnia superius dicta atendere et obseruare promitimus.
+ Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu,
subscribo. SSS. Petrus Ysarni, subscribo. Sig+num Raimundi de
Sancto Genesio, testis. Sig+num Gaufredi de Galidia. + Bernardus
de Valle, presbiter. Sig+num Celrani Bufardi, testis. Sig+num Ber-
nardi Gauterii, testis. Sig+num Raimundi de Prato, testis. Sig+num
Berengarii de Juiano, testis.5
Berengarius, presbiter, qui hoc scripsit, cum literis suprascriptis
in ·iiiia· linea ubi dicitur “quendam” et cum ·i· litera suprascripta
in ·xx·i· linea et cum literis suprascriptis in ·xx·iii· linea ubi dici-
tur “suas” et cum literis suprascriptis in ·xx·vii· linea ubi dicitur
“diebus”, die et anno quo supra.
1. Hoc est translatum fideliter factum quod sic incipit, C.; Hoc est translatum
fideliter sumptum Gerunde vicesima tercia die mensis februarii, anno a Nativitate Domini
millesimo trescentestimo quinquagesimo octauo, a quodam alio publico translato, cum

auctoritate venerabilis Raymundi Calueti, quondam judicis ordinarii Gerunde, a suo
originali sumpto, [uidelicet] a quibusdam clausulis cuiusdam testamenti, cuius quidam
translati tenor talis est. Hoc est translatum sumptum fideliter cuiusdam institucionis
heredis et cuiusdam clausule contentarum in quodam testamento quod sic incipit,
E. 2. Escrit Arnaldum, però en la resta del document només es menciona Berenguer
de Ravós. 3. Tenor autem dicte heredis institucionis talis est, E. 4. Tenor autem
dicte clausule talis est, E. 5. Berengarius de Rogacionibus, sacrista de Celrano, qui
hoc testamentum, anno Domini ·mo·cco·l·vo·, ·viiio· ydus aprilis, cum suprascriptis in
·xxxviii· linea ubi dicitur “integre” et in ·xl·i· linea ubi dicitur “seu forciam” et rasis et
emendatis in ·lvii· linea ubi dicitur “post mortem dictarum”, fideliter translatauit. Ego
Bernardus de Vicco, judex ordinarius domini regis, ·+· qui hoc translatum cum autentico
manifeste probaui. Sig+num Poncii de Castilione, qui hoc translatum ex alio translato per
Berengarium de Rogationibus scripto, fideliter translatauit, C.; Ego Raimundus de Cote
hoc fideliter translataui ·iiio· kalendas februarii anno Domini millesimo ·cco·xco· secundo,
mandato Raimundi de Toylano, publici Gerunde notarii. Ego Bisullunus Burgesii, tenens
locum Raimundi de Toylano, publici Gerunde notarii, qui hoc translatum cum autentico
fideliter comprobaui, subscribo. Sig+num mei Raimundi Calueti, judicis ordinarii domini
regis in Gerundense, qui hoc translatum cum originali manifeste probaui quod subscribo.
Ego Franciscus Bajuli, licenciatus in legibus, judex Gerunde ordinarius, huic translato
uidi translati in mea presencia hostensi et cum decreto judicis reperti et proprius judicis
litera subscripti ut pia facit aprobat et legitime comprobato auctoritatem judicialem et
meum decretum appono. Eg+o Raimundus de Parietealto, notarius publicus substitutus
auctoritate regia a Bernardi de Toylano, publici Gerunde notarii, hoc translatum a dicto
alio translato comptrobatum et cum eodem fideliter de verbo ad uerbum comprobatum
scribi feci et clausi, cum supraposito in presenti translato in ·iia· linea ubi dicitur
“videlicet” et in ·xva· linea ubi scribitur “Ra”, E.
270
1252, maig, 11
Arbitratge. Berenguer de Llagostera, sagristà segon de la seu de Girona, i
Guillem de Calonge, prevere del capítol de la seu, dicten unes ordi-
nacions per resoldre les disputes entre Bernat, abat de Sant Pere de
Galligants, i Bernat, rector de l’Hospital de la seu de Santa Maria de
Girona, sobre parets mitjaneres i portes entre l’hospital i el monestir,
sobre el cobriment de les clavegueres de les latrines de l’hospital, so-
bre la jurisdicció de l’abat damunt dels homes forans que s’estiguin
a l’hospital, sobre les molèsties que ocasiona el corn del forner als
malalts i sobre la forma de construir els porxos, amb arcs i pilars, de
les cases del planiol del burg de Sant Pere de Galligants.
núm. 67.
a Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector nord..., p. 159-162.
Cum super pluribus contentionibus et demandis hic inde

questio verteretur inter dominum Bernardum, Dei gratia abbatem
Sancti Petri de Gallicantu, ex una parte, et fratrem Bernardum,
rectorem Hospitalis Sancte Marie sedis Gerunde, quod situm est

in burgo Sancti Petri, ex altera, tandem dictos abbas, pro se et
conuentu eiusdem, et rector, de assensu et voluntate domini Beren-
garii, Dei gratia Gerundensis episcopi, in Berengarium de Locus-
taria, sacristam secundum, et Gilelmum de Colonico, presbiteros
de capitulo ecclesie Gerundensis, cum pignoribus ·xx· aureorum
ab utraque parte in eorundem potestate positis, compromiserunt,
promitentes sub comissione pene quantitatis predicte quam pre-
dicti Berengarius et Gilelmus, super pignoribus partis, inobedientis
parti parenti prestent statim et soluant, quod quicquid ipsi duo
concorditer jure, laude, consilio uel pro bono pacis super omni-
bus suis questionibus duxerint ordinandum, ipsi, per se suosque
successores imperpetuum ratum habebunt ac etiam obseruabunt.
Coram quibus Berengario et Gilelmo, dictus abbas, pro se et
eius conuentu, suas peticiones et in scriptis obtulit in hunc modum.
Ponit Bernardus, abbas monasterii Sancti Petri de Gallicantu,
nomine monasterii predicti agendo, contra Bernardum, hospitalarium
Hospitalis Gallicantus, quod quedam domus Hospitalis supradicti
habet indebite et iniuste ex parte orientis canales impositas supra
solum et plateam dicti monasterii, de quibus aqua pluuialis cadet
et distillat in platea et solum dicti monasterii, que aqua consueuit
discurrere per canalem veterem que est in pariete Hospitalis in
dicto loco et exit in portallo platee dicti monasterii [...] dictus
abbas dicte domui Hospitalis prefatam seruitutem stillicidiorum
deberi. Petit nomine sui monasterii dictas canales remoueri et
quod dicta aqua discurrat per canalem veterem.
Item ponit dictus abbas quod dictus hospitalarius hedificauit
et fecit fieri post denunciacionem noui operis [...] dicti loci et quo-
dam testibolum iuxta ecclesiam Sancti Nicholay super Hospitale.
Unde petit quod quicquid hedificatum est in dicto loco a pariete
veteri superius demoliatur cum suis propriis expensis.
Item ponit quod modo de nouo hedificauit dictus hospita-
larius quandam domum post denunciacionem noui operis super
domo mediana Hospitalis. Unde petit eam similiter dirui racione
predicta, scilicet noui operis denunciacione, et quia est facta in
preiudicium monasterii et quia prestaret impedimentum eidem
monasterio prope fenestras et prestaret maius impedimentum si
ibi faceret testibolum uel alias domos quas uellet facere propter
morsas que ibi remanent. Contradicit dictus abbas ne hoc fiant
et petit quod hoc prohibeatur per sentenciam dicto hospitalario.
Item ponit quod quidam hospitalarius, predecessor dicti

hospitalarii, fecit fieri bassiam in solo et in alodio dicti monaste-
rii juxta furnum [...] dicto Hospitale per quod solum habebatur
publicus transitus ad bassiam dicti monasterii. Postquam fuit ibi
ubi est modo et ad alias domos burgi inferioris nunciis monasterii
et aliis hominibus et adjunxit de nouo parietem domui Hospitalis
in introitu dicte bassie et fecit ipsum super solo dicti monasterii
in uia uel transitu predicto. Unde petit dictus abbas quod dicta
bassia et paries remoueantur et leuentur de solo predicto, ut pateat
transitus publicus transire uolentibus.
Item ponit dictus abbas quod iste hospitalarius fecit fieri
quandam cloacam cum latrinis in solo dicti monasterii in uia
publica in magnum perjudicium ipsius abbatis et suorum et om-
nium transeuntium per illam viam. Unde petit quod dicta cloaca
et latrine remoueantur inde.
Item ponit quod Marchesius, petrarius, hedificauit injuste
quoddam curtale et quandam domunculam super solo dicti monas-
terii juxta Hospitale uersus occidentem, juxta domos Astruge que
fuerunt olim Petri de Lorano et quod dictus Marchesius tenebat
ea et erant juris dicti monasterii. Unde, cum dictus hospitalarius
modo injuste teneat dictam domum et curtale uel introitum ipsius
domus, petit dictus abbas predicta omnia sibi nomine monasterii
adjudicari cum solo debeant cedere que sunt superhedificata.
Item ponit abbas quod dictus hospitalarius tenet unum man-
sum apud Sarrianum qui tenetur pro dicto monasterio, de quo
amitit census et agraria et tercia et laudismia. Unde petit quod
dictus mansus uendatur hominibus de quibus dictum monasterium
habeat omnia predicta, cum dictus abbas nolit quod Hospitalis
teneat predictum mansum, cum in hoc sit monasterium multum
dampnificatum.
Item ponit contra eundem hospitalarium quod magister Ar-
bertus, olim hospitalarius, construxit et eleuauit altius quandam
domum uersus orientem in dicto Hospitali juxta frontallum ecclesie
Sancti Nicholay, racione cuius altitudinis obfuscantur lumina in
dicta ecclesia. Unde petit quod remoueatur illud quod factum est
super parietem veterem in alto.
Item ponit quod monasterium consueuer<it> accipere unam
ampollam vini de unoquoque uexello vini quod vendebatur in
cellario Hospitalis, sicut accipiebat dictam ampollam vini in aliis
domibus burgi quando ibi uendebatur vinum. Unde petit dictam
ampollam vini sibi de cetero dari et de preterito sibi satisfieri

quod extimat ·l· solidos.
Item ponit quod platea que est ante Hospitale est dicti mo-
nasterii et quod ibi consueuit esse bassa monasterii antiquitus.
Unde petit quod Hospitale non utatur ea ad aliquem suum usum,
sine voluntate dicti abbatis.
Item ponit quod monasterium predictum habet jurisdiccio-
nem temporalem in Hospitali quantum ad homines extraneos qui
ibi hospitantur in distringendo et capiendo eos pro injuriis sibi
adinuicem uel hominibus aliis factis. Unde petit monasterium in
hac possessione se tueri.
Item ponit abbas quod in domo Hospitalis, scilicet in pariete
uersus orientem et ante januam monasterii, est quoddam portale
uetus et clausum quod uult ut dicitur aperire dictus hospitalarius
et iam preparauit illud intus ut dicitur. Unde, cum dictum portale
uel hostium aperiret in platea monasterii et cimiterio et quasi in
monasterio in maximo dampno et dissolucione dicti monasterii et
prejudicio, petit quod hoc dicto hospitalario per sententiam prohibea-
tur, maxime cum non extet memoria hominum quod dictum portale
fuisset apertum. Hoc dicit saluo jure addendi, minuendi et cetera.
E contrario, rector predicti Hospitalis, peticiones suas et in
scriptis obtulit in hac forma.
Ponit Bernardus, hospitalarius Hospitalis Gallicantus, no-
mine suo et Hospitalis pauperum de Gallicantu, contra abbatem
et monasterium Sancti Petri de Gallicantu quod ipse abbas seu
predecesor suus destruxit seu rasauit injuste uel fieri fecit puteum
qui erat juxta Hospitale predictum et ecclesiam Sancti Nicholay in
dampnum et prejudicium ipsius et Hospitalis et pauperum eiusdem
loci, qui inquam puteus erat etiam publicus et in loco publico
factus, propter quod etiam dictus puteus et locus ille publicus est
deterioratus et deformatus, in quo uel de quo puteo predecessores
eiusdem hospitalarii et pauperes eiusdem Hospitalis habuerunt jus
auriendi aquam et consueuerunt longe retroactis temporibus ad
usum eis aquam necessariam aurire. Unde petit predictum puteum
aptari et purgari et in statum pristinum reformari, ita ut libere
possint ipse et pauperes predicti Hospitalis ibi aurire aquam et
in hoc petit dictum abbatem et monasterium sibi condempnari
et Hospitale prefato.
Item ponit eodem modo contra dictum abbatem et monasterium
predictum quod dictus abbas, existens camerarius, hedificauit seu
hedificari fecit indebite et injuste et in dampnum et perjudicium

eiusdem Hospitalis quoddam testibolum quod est super camera
monasterii, quod inquam testibolum oficit luminibus et prospectui
predicti Hospitalis. Unde petit predictum testibolum destrui ab ipso
abbate et monasterio et quod paciatur ut destruatur.
Item ponit eodem modo quod quedam fenestra est facta in
domibus sacristie eiusdem monasterii indebite et injuste et in
dampnum et prejudicium eiusdem Hospitalis, que quidem fenestra
prospicit in portico et testibolo Hospitalis, cum non consueuerit ibi
esse predicta fenestra nec domus in quibus fenestra illa est, ullam
habeat seruitutem in Hospitali prefato nec jus aliquid seruitutis
habeat ibidem. Unde petit predictam fenestram destrui et claudi
ab ipso abbate et quod paciatur ut ea claudatur.
Item ponit eodem modo quod domus que est circa sacristiam
monasterii antedicti in platea ante hostium Hospitalis quod adju-
dicetur sibi et Hospitali predicto, cum terra in qua hedificata est,
sit hospitalis memorati et dicta domus iniuste fuerit ibi hedificata
et cedere debeat solo uel saltim quod diruatur.
Item ponit eodem modo contra dictum monasterium et abba-
tem quod abbas predecessor suus hedificauit seu hedificari fecit
domum et furnum juxta Hospitale predictum post denunciacionem
et prohibicionem factam a predecessore eiusdem hospitalarii in
loco quem dicit ad se ipsum hospitalarium pertinere et hospitale
predictum jure dominii uel quasi. Unde petit ut dictam domum
et furnum diruat et remoueat et in pristinum statum paciatur
restitui suis expensis et quod faciat cessare cornu ne bucinetur
juxta Hospitale cum magnum inferat dampnum pauperibus infirmis
Hospitalis predicti.
Item ponit eodem contra dominum abbatem et monasterium
predictum qui sibi uolenti hedificare in Hospitali predicto denun-
ciauit nouum opus et cum dictus hospitalarius paratus fuerit sa-
terdare de opere demoliendo et est et etiam saterderit si appareret
ipsum injuste hedificasse, nichilominus cessat quo minus hedificet
ipsum prohibere et impedire. Unde petit ne ipsum impediat quo
minus hedificet.
Item ponit eodem modo contra dictum abbatem et monasterium
qui uult hedificare et operari seu fieri facere in planiolo Gallican-
tus seu cimiterio ubi pauperes morientes in Hospitali et alii quam
plures sepeliuntur et sepeliri consueuerunt; quod hedificamento et
opera locus ille publicus seu cimiterium consecratum deterioratur et
abreuiatur seu minoratur. Unde petit ipsum prohiberi ne aliquid in

predicto loco operetur uel faciat operari et quicquid ibidem factum
seu hedificatum est ut tollatur penitus et remoueatur.
Cumque super omnibus predictis peticionibus et demandis
habite fuerint responsiones hinc inde predicti Berengarius de
Locustaria et Guillelmus de Colonico, de plano auditis responsio-
nibus prefatis, visis etiam et auditis racionibus et allegacionibus
utriusque partis et diligenter attentis, pro bono pacis ordinando
inter partes taliter dixerunt.
In primis, scilicet, quod stillicidia predicte domus Hospitalis,
que ab oriente affrontant in platea Sancti Petri, imperpetuum dis-
currant et cadant ab oriente in solum monasterii predicti, sicut
nunc et longis retroactis temporibus facere consueuerunt.
Item dixerunt quod predictus hospitalarius siue rector infra
unum annum eleuet in altum ipsam parietem predicte domus a
parte orientis in tantam quantitatem quam de testibolo uel de aliis
operis quas in dicto Hospitali fecit uel est aliquo tempore facturus
nullus homo possit aliquem prospectum habere in platea predicta
siue in cimiterio eiusdem monasterii nec in predicto pariete pos-
sit ullo tempore facere fenestram siue fenestras uel aliquas alias
aperturas, per quam uel quas aliquis possit habere prospectus in
predictis cimiterio seu platea. Imo quoddam portale dicti parietis,
quod se de petra et luto est modo clausum, infra dictum tempus
cum calce et lapidibus claudat ipse hospitalarius, ita quod per
ispum locum nullus aliquo tempore habeatur exitus uel ingressus.
Item dixerunt quod dictus hospitalarius cooperiat et faciat
cooperiri predictam cloacam latrinarum dicti Hospitalis et dictam
cooperturam semper teneat taliter condirectam, quod racione fetoris
uel alterius rei nullum transeuntibus a modo possit impedimen-
tum prestari.
Item dixerunt quod predicta platea quod est ante Hospitale
predictum et ante quandam domum sacristie juxta portam ipsius
monasterii sit imperpetuum comunis eiusdem Hospitalis et monas-
terii, ita quod ne uter eorum possit ibi operari uel facere aliquid
in dampnum seu destruccionem ipsius platee.
Item dixerunt quod predicti abbas et monasterium habeant
semper in hominibus extraneis qui hospitabuntur in predicto hospi-
tali uel in domibus eiusdem hospitabunt pro injuriis sibi adinuicem
uel etiam aliis hominibus in ipso hospitali uel in alio loco tocius
burgi Sancti Petri per eos illatis temporalem jurisdiccionem sicut
plenius in aliis hominibus habent in eodem burgo delinquentibus

in familia uero predicti Hospitalis nullam habeant ipsi jurisdic-
cionem, sicut in rectorem eiusdem habere minime dinoscuntur.
Item dixerunt quod predicti abbas et monasterium curent
diligenter et faciant ne a modo fornarius seu clibanarius furni
sui predicti tangat uel sonet cornu seu tubam juxta Hospitale
predictum, cum propter hoc pluries pericula et impedimenta
infirmis ibidem jacentibus iminerint et occurrerint, sed dictum
oficium faciant exerceri ante dictum furnum uersus meridiem et
occidentem, quocienscumque tempus affuerit.
Item dixerunt quod omnes detentores domorum que sunt a
parte circii uersus domum et ecclesiam leprosorum in planiolo burgi
Sancti Petri, quod planiolum est locus publicus et cimiterium, libere
et sine impedimento predicti hospitalarii seu rectoris uel alterius
persone cuiuslibet habeant, teneant et faciant et habere, tenere et
facere possint, scilicet quilibet ipsorum ante domos suas pilaria uel
archus lapideos in dicto planiolo secundum modum et formam et
quantitatem spacii seu loci ipsorum pilariorum seu archorum, quos
Petrus de Prato iam ibidem facere incepit ante suas domos quas
habet ibi a parte circii uersus domum leprosorum juxta quantita-
tem et amplitudinem tercii pedis seu basis archorum ipsius Petri
de Prato uersus alueum Ticeris. Et juxta eandem quantitatem seu
amplitudinem fiant archus uel porticos uel pilaria seu alia quilibet
hedificia dum modo non magis ampla uel extensa uersus predic-
tum planiolum quam dictum est ex parte meridiei uersus alueum
seu riuum de Gallicantu, quando abbas predicti monasterii hoc
fieri uoluerit uel mandabit, licet ibidem adhuc non sit ibi aliquid
hedificium preter unum parietem. Ex parte uero orientis uersus ec-
clesiam Sancte Eulalie et Sancti Nicholay et dicti monasterii Sancti
Petri fiant archus uel pilaria juxta quantitatem et amplitudinem
tercii pedis seu basis archorum dicti Petri de Prato uersus alueum
Ticeris. Et per quinque palmos uel canna ultra ipsius tercii pedis
seu basis amplitudinem et quantitatem usque ad dictum alueum de
Gallicantu, a parte uero occidentis uersus alueum Ticeris et Undaris
fiant archus et pilaria juxta quantitatem et amplitudinem pilariorum
que Bernardus Luciani fecit in dicto planiolo ante domos [suas]
quas ibidem habet. Et ultra dictam formam seu formas et quan-
titates seu amplitudines pretaxatas nullum fiat hedificum de lignis
uel lapidibus uel de aliis quibuscumque rebus in dicto planiolo nec
aliquid aliud impedimentum unde ipsum planiolum stringatur uel
diminuatur. In parte uero inferiori, scilicet sub tegulata uel porti-
cu seu terrato quodcumque ibi fuerit sub archubus seu predictis

pilariis, nullam dicti detentores possint facere clausuram. Imo sit
die noctuque unicuique liber transitus ab unoquoque capite planioli
usque ad aliud etiam maxime tempore pluuiali; in altum tam super
dictis pilaribus seu archis possit quilibet ipsorum juxta voluntatem
propriam libere operari.
Super omnibus autem aliis predictis peticionibus et demandis
quas partes sibi adinuicem faciebant, utramque partem predicti
Berengarius et Gilelmus condempnarunt et quamlibet ab impeti-
cione alterius imperpetuum absoluerunt quam sententiam ratam
et gratam habento statim utraque partium approbauit.
Actum est hoc ·vo· idus may, anno Domini ·mo·cc· quinquage-
simo secundo, presentibus Raymundo de Pello, Guillelmo de Mata
et Johanne de Plano, clericis.
Ego Guillelmus de Colonico, presbiter [de capitulo], + subs-
cribo. + Berengarius de Locustaria, sacrista secundus. + Ego Ber-
nardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantus, subscribo.
Frater Bernardus de Monte Acuto, sacrista. Sig+num fratris Petri,
prioris atque operarii. + Bernardus, presbiter et magister dicti
Hospitalis, subscribo. Ferrarius, [presbiter] et monachi. Bernar-
dus de Luparia, diaconus et monachus. Sig+num Petri de Colle,
presbiteri et monachi.
Sig+num Johannis de Bisaya, qui hoc scripsit mandato pre-
dictorum Berengarii de Locustaria et Guillelmus de Colonio, die
et anno quo supra.

271
1252, octubre, 25
Enfranquiment. L’abat Bernat de Sant Pere de Galligants enfranqueix
Castelló Serrà, fill de Berenguer Serrà, del vilar de Perles, a Cassà
de la Selva, per 18 sous barcelonesos.
núm. 239.

Petri de Gallicantu abbas, infranquimus Castilionem Serranum,
filium quondam Berengarii Serrani, de villare de Perlis, et omnem
proieniem ab ipso descendentem et omnes res suas mobiles et
inmobiles, Deo et sibi ipsi et illi domino quem facere siue eligere
uoluerit ad omnes suas uoluntates faciendas sine retentu quem
in ipso nec in proienie ab eo descendente non facimus omnibus
nostris, vocibus et racionibus inde perpetuo extinctis et penes ip-
sum remanentibus. Et propter hanc diffinicionem recognoscimus
inde recepisse et penes nos habuisse ·xviii· solidos barchinonenses,
renunciando excepcioni non numerate peccunie.
Actum est hoc ·iiii· kalendas nouembris, anno Domini ·m·cc·l·
secundo.
subscribo. Ferrarius, presbiter et monachus. Sig+num Petrus de
Podio, baiuli.
Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit die et anno
quo supra.
272
1253, maig, 4
Establiment. Guillema de Rupià i el seu marit Pere de Santa Eugè-
nia concedeixen a Bernat Dorca, de Serra, les possessions que els
seus avantpassats havien adquirit del feu que Ot de Foixà tenia
per Guillema, a la parròquia de Serra, consistent en el capmàs on
vivia, a Serra, un farraginar amb devesa, un camp i una feixa a
Mumuries, on Bernat Dorca ja tenia una terra per Sant Pere de Ga-
lligants, una casa i altres béns, pel preu de 350 sous barcelonesos,
salvant el domini directe per dits senyors.
ABC. Al dors: “núm. 4”.
... Item laudamus tibi et concedimus et tuis totam illam

fexiam vocatam de Mumuries, que affrontat ab oriente in fexia
Hospitalis, ab occidente in tua fexia que est de dominio Sancti
Petri de Gallicantu. ...
273
1254, febrer, 27 (1253)

Institució. Pere, prior de Sant Pere de Galligants, juntament amb tot el
convent del monestir, donen llicència a l’abat Bernat d’Aguiló per
instituir un prevere a l’altar de Sant Jaume de l’església del mones-

tir i d’assignar-li rendes perquè pogués viure i vestir-se.
[B] Còpia del 1271, perduda.
[C] Còpia del 1294, perduda.
D* Còpia del segle xvi: ADG, Dotalies, vol. D-6, f. 306v-308r, ex C.
[Dotalia beneficii Sancti Jacobi ecclesie Sancti Petri Gallicantu

Gerunde]
Hoc est translatum fideliter sumptum quod sic incipit.
Sit notum cunctis quod nos Petrus, prior Sancti Petri de
Gallicantu, et conuentus eiusdem donamus et concedimus vobis
domino Bernardo de Aguilone, abbati monasterii, licenciam et
potestatem ut positis facere stabilimentum pro anima vestra et
nostra et omnium fidelium viuorum et mortuorum unius presbiterii
in altari Sancti Jacobi quod est situm in ecclesia nostra, ad cuius
presbiteri victum et vestitum possitis dare et assignare omnes res
vestras mobiles, videlicet libros et alias quas nunch habetis vel
habebitis in die obitus vestri vel in die que abbatiam velletis dimit-
tere, preter equitaturas et census et agraria et exidas et prouentus
illius anni in quo abbatiam per mortem vel vitam dimitteris. Et
damus vobis etiam licenciam ut possitis ad dictum stabilimentum
et ad alia stabilimenta que, de nostro consilio, facietis, dare et as-
signare omnes honores et pocessiones quas de cetero emetis, tam
de honoribus et pocessionibus que tenentur pro dicto monesterio
quam etiam de alodiis et de honoribus aliorum hominum, saluis
tamen abbacie et decimis monasterii predicti, censibus et agrariis
que antequam vos emetis accipiebant monasterium predictum
et decime in dictis pocessionibus que omnia primo accipiant et
[postea] residuum, scilicet illud quod vos emetis sit et detur pro
uictu et vestitum predicti presbiteri. Et promittimus vobis per nos
et successores nostros sub periculo animarum nostrarum quod
predictum stabilimentum et alia que jam fecistis in [...] nostra
vel de concessu nostro de cetero facietis sememus et teneamus et
semari pro posse nostro penitus in perpetuum forciamus.
Et nos dictus Bernardus, abbas, de concenssu et voluntate
dicti prioris et aliorum sociorum nostrorum, ad honorem Dei et
beate Marie et beati Jacobi et aliorum sanctorum et ad salutem
nostrarum et omnium fidelium viuorum et mortuorum, institui-
mus in altari Sancti Jacobi predicti unum presbiterum qui inper-
petuum celebret tribus diebus in ebdomada misam defunctorum
pro anima mea et sociorum nostrorum et illorum a quibus aliquid
minus juste [...] et parentum et consanguineorum nostrorum [et

beneficiorum] et omnium fidelium defunctorum. Et volumus et
constituimus quod camerarius dicti monasterii semper instituat in
capitulo dictum presbiterum unum [post] aliud infra duos menses
post mortem alterius. Et si camerarius infra duos menses post
mortem dicti presbiteri alium presbiterum non institueret, prior
eiusdem loci instituet ipsius similiter infra alios duos menses. Et
si dictus prior hoc non faceret, rogamus et supplicamus quod hec
faciat infra alios duos menses dominus episcopus Gerundensis.
Et dictus presbiter teneatur facere empdomadam misse maioris
ad altare Sancti Petri, sicut alii presbiteri et in illa epdomeda
non teneatur celebrare aliam missarum pro defunctis et teneatur
epdomedam officii et intersit horis canonicis sicut alii clerici dicti
loci et promitat obedienciam abbati. Et si hec omnia et singula
facere nollet et facta sibi trina amonicione primo a dicto camerario,
infra tres menses in capitulo priuetur dictus presbiter beneficiato
presbiteratus per dictum camerarium et alius presbiter qui hoc
vellit et possit facere instituatur ibidem a dicto camerario1 vel ab
aliis supradictis. Et semper collacio dicti presbiteratus fiat cum
instrumento ab illo presbitero firmato in quo continetur modus vel
forma predicti presbiteri statuendi. Et nos dictus Bernardus, abbas
de voluntate sociorum meorum, damus in presenti predicto altari
Sancti Jacobi, pro uictu dicti presbiteri, mille solidos barcinonenses
et ducentas squillatas inter bladum et milium, de quibus rebus
emantur honores et pocessiones et redditus que omnia teneat et
habeat semper abbas et cellarium dicti loci. Et dent dicto presbi-
tero uni post alterum semper tam de uictu quantum dabitur uni
de aliis presbiteris in dicto monasterio institutis.
Item donamus et assignamus in presenti dicto altari pro
uestibus dicti presbiteri omnes libros nostros, scilicet Decretales
et Decreta et Instituta et Goticam et Usaticos et Noues Juris et
Bibliam et Enamor,2 Euangelistas glossatos et Summa de Viciis et
Virtutibus in uno volumine et Postillas super Luche et Distinctio-
nes et Saltirii in uno volumine, qui libri vendantur et de precio
eorum emantur pocessiones a dicto camerario vel a presbitero
predicto, de consensu dicti camerari. Et teneat dictus presbiter
illas pocessiones et de eorum redditibus faciat ipse presbiter et
sui successores semper vestes. Et non possit alienare nech etiam
stabilire aliquid de dictis pocessionibus et redditibus sine consen-
sus abbatis et camerarii, ita tamen quod abbas nec camerarius
non possint requirere pro suo consensus tercium vel laudismium.
Item donamus in perpetuum nostrum ciphum argenteum

dicto altari pro uno calice faciendo in quo semper celebret dictus
presbiter. Reseruamus tamen nobis usu de vita nostra dictorum
librorum et cipha.
Item laudamus et confirmamus alia stabilimenta que jam fe-
cimus in dicto monasterio hoc addentes quod sacrista minor dicti
monasterii vel maior, si ibi non fuerit minor, accipiat illas ·vias· libras
cere quos faciebatur fusterius pro domibus quas tenet in superiori
burguo et pro quibus fecit dictam ceram et volumus quod teneat
eas pro dicto sacrista maiori de cetero qui faciat ab illo Bernardo et
successoribus suis dictam ceram. Et faciat sacrista maior ardere de
dicta cera unam candelam ante altare Sancti Petri in diebus feriali-
bus a principio matutinorum usque ad finem tamen et si Bernardus
Fusterii nollet dare dictam ceram vel sui priuet eos dictis domibus
dictus sacrista et stabiliat eas alii qui donet dictam ceram annuatim.
Item statuimus illam lampadam que est in claustro ante yma-
ginem beate Marie, de nocte, tamen de plantis cellarii quas nos
fecimus plantare in honore cellarii nisi hoc nos aliter ordinemus.
Item addimus quod dictus presbiter teneat domos vel redditus
illarum domorum que fuerunt olim Bernardi Valldemia, militis, et
nunc sunt domine Stephanie de Flaciano, que omnia nos emimus
ab illis et faciat aniuersarium meum et alia que continetur in
instrumento inde olim facto et compellatur si in hoc esset negli-
gens ad faciendum hoc per abbatem et camerarium pro penam
supradictam, sed non teneatur facere quousque colligat redditus
de pocessionibus emptis de precio dictorum librorum, sed inte-
rim retineant redditus dicti mansi et dictarum domorum sibi pro
uestibus. Et dicimus et statuimus in periculo anime illius qui dic-
tum presbiterum instituerit quod ipsum instituat infra terminum
supradictum quod ipsum institute secundum [...] plus honestum
posent et talem qui sit presbiter vel diachonus vel alius talis et
tante etatis qui ad minus infra annum possit in presbiteratu pro-
moueri et faciat fieri ab ipso presbitero omnia supradicta [...] ut
dictum est superius compellendo.
Item dicimus quod si dictus abbas nollet dare victum dicto
presbitero quod ipse presbiter posset emparare et tenere honores
per hoc emptas soluis censibus et agrariis abbati et cellario de
honoribus que teneantur pro eo.
Actum est hoc tercio kalendas marcii, anno Domini millesimo
ducentesimo quinquagesimo tercio.
Ego frater Bernardus, Gerundensis episcopus, subscribo.

Sig+num Petri de Vilario. Sig+num Guillelmi de Camonibus.
Sig+num Guillelmi de Piru, huius rey testes. + Ego Bernardus, Dei
gracia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Sig+num Petri
de Colle, presbiteri et monachi. Guillelmus, presbiter et monachus.
Ferrarius, presbiter et monachus. Frater Arnaldus, monachus et
leuita. Frater Bernardus de Monte Acuto, presbiter et monachus
atque sacrista. Frater Bernardus de Luperia, monachus et leuita.
Sig+num fratris Petri, prioris atque operarii. Sig+num Berengarii
de Lacustaria, monachi et leuite.
Sig+num Auinionis, presbiteri, qui hoc scripsit die et anno
quo supra.
Sig+num fratris Guillelmi de Romaniano, monachi atque
leuite, qui hoc anno Domini millesimo ·cco· septuagesimo primo
fideliter translataui, quarto nonas augusti.
Sig+num Raymundi de Croso, qui hoch translatum ab alio
translato fideliter translataui, anno Domini millesimo ·cco·xco·
quarto, ·iiiio· idus nouembris.
1. infra tres menses in capitulo priuetur dictus presbiter, repetit.
2. Lectura dubtosa.
274
1254, gener, 25 (1253)

Venda. Miquel d’Om, de Girona, ven a Nadal de Rovira, de Sarrià, dues
vinyes situades a Sarrià, al pla de Fontajau, pel preu de 210 sous.
[B] Còpia en un llibre antic de la pabordia de Tordera, perduda.
C Resum del segle xviii: ADG, Sant Feliu de Girona, Pabordia de Tordera,
núm. 532.
a* DSFG, núm. 188.
En poder de Bernat de Uico (vulgo Vich) notari, a 8 kals.

febrer de 1253, escrit per Arnau de Sant Martí de mandato de
dit de Uico notari, Miquel de Olm, del burg de Sant Pere de
Galligans, y sa muller Agnes y sa mare Maria Rosella veneren
a Nadal Rovira de Exuncla, parròquia de Sarrià, dos vinyas que
tenian en dita parròquia de Sarrià, en lo pla de Fontajau, quals se
tenen per la pabordia de Tordera de Sant Feliu y per la iglésia de
Sant Pere de Galligans. Afronta la una de las dos vinyas a orient
ab camí, a mitgdia ab vinya del abat de Sant Pere, a ponent ab

honor de Ramon de Rovira, a tremontana ab vinya de Ramon de
Mascardell. La altre vinya es en lo lloch dit Clot; afronta a orient
y mitgdia ab vinya de dit comprador, a ponent ab honor de Pere
Serra, clergue, a tremontana ab vinya de Ramon Mascardell, per
preu de 210 sous, ab lo salvo iure etc.
Est acte en forma de transumpto se troba copiat en un llibre
antich de la dita pabordia.
275
1254, març, 10 (1253)

Venda. Pere de Santa Eugènia i la seva muller Maria venen a Bernat,
abat de Sant Pere de Galligants, la taula d’hort que tenen a la par-
ròquia de Santa Eugènia, a prop de la carrera que va al Mercadal,
per 390 sous barcelonesos, salvant el dret del monestir de Sant
Pere i el batlliu que tenia l’esmentat Pere de Santa Eugènia.
Sit notum cunctis quod ego Petrus de Sancta Eugenia et uxor

mea, Maria, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros,
vendimus uobis domino Bernardo, Dei gratia abbatem Sancti Petri
de Gallicantu, et successoribus uestris, perpetuo, illam nostram
tabulam orti integre quam habemus in parrochia Sancte Eugenia,
sicuti affrontat ab oriente in orto uestro Sancte Eugenie, a meridie
in rego, ab occidente in illis ·iiii· tabulis orti quas emit Petrus de
Ripa, clericus Sancti Petri, a Petrus de Sancta Eugenia, filio meo,
a circio in carraria que vadit apud Mercatallum, cum exitibus et
ingressibus, pertinenciis et tenedonibus et arboribus diuersorum
generum et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicum-
que modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad
uestrum comodum. Sic uobis et uestris perpetuo vendimus pro
quadringentis minus ·x· solidos barchinonenses, de quibus recog-
noscimus a uobis bene esse paccatos, renunciando excepcioni non
numerate peccunie. Et si amplius valet precio iamdicto uel valebit,
totum gratis et ex certa sciencia uobis donamus donacione inter
uiuos, renunciando expressim auxilio et beneficio illius legis qua
deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur. Et de nostro jure ac
potestate in uestrum tradimus dominium et potestatem, ad omnem
uestram uestrorumque voluntatem perpetuo faciendam, saluo jure

Sancti Petri in omnibus et saluo meo baiuliuo tamen, sine aliquo
retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris vocibus
et racionibus inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus.
Et conuenimus uobis et successoribus uestris semper predictam
vendicionem facere habere et tenere in pace. Et de euiccione et
de omni interesse obligamus uobis omnia <bona> nostra ubique.
Et ego Maria, predicta, gratis et ex certa sciencia, renuncio be-
neficio velleyano senato consulto quo juuantur mulieres pro alio
se obligantes uel alienam obligacionem in se suscipientes. Et si
aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel ocasione
huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus.
Actum est hoc ·vi· idus marcii, anno Domini ·m·cc·l· tercio.
Sig+num Petrus de Sancta Eugenia. Sig+num Marie, uxoris
eius, qui hoc firmamus. Sig+num Bernardi de Turri, de Serriano.
Sig+num Petri de Areis.
quo supra.
276
1254, juny, 4
Venda. Berenguer de Ravós, sagristà de Sant Feliu de Celrà, ven a Pere
Pou, de Campdorà, i a Berenguer de Banyoles, sabater, la meitat
de la vinya que ell i el clergue Bernat de Cult tenen a Santa Te-
cla de Congost, en part per la pabordia de Maig de Santa Maria
de Girona, en part pel senyor de Palagret, en part per Sant Pere de
Galligants, en part pel senyor d’Aguiló i en part per Sant Miquel
de Cruïlles, pel preu de 270 sous barcelonesos.
A Pergamí original (247 × 310 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí
núm. 57.
B Còpia de 1319 (282 × 591 mm): ACG, pergamí núm. 1299.
a* PSMCR, núm. 71, ex A.
... medietatem integriter tocius illius vinee integre quam ego

et Bernardus de Cult, clericus,1 habemus, medium per medium,
apud Sanctam Teclam de Congost, de qua tota vinea [maius] pars
tenetur per preposituram mensis madii et esse hoc [quia tenetur] per
alios dominos, est totum in plano, et tenet in parte per dominum
de Palagreto et in parte tenet per domum Sancti Petri Gallicantus
et in parte tenet per dominum de Aquilone et in parte tenet per

Sanctum Michaelem de Crudiliis; quibus omnibus dominis dabi-
tis de expletis racemorum fideliter tascham, et est certum quod
quedam pars de plano dicte vinee est [alodium. Que] tota vinea
affrontat ab oriente in torrente de Valle Torta, a meridie in vinea
que fuit Raimundi Carrarie et in vinea Petri Cabot, ab occidente
in torrente de Ferrariis, a circio in camino. ...
1. clericus, repetit.
277
1254, juliol, 23
Venda. Berenguer de Garriga i la seva muller Valença, de Montagut,
de la parròquia de Sant Julià de Ramis, venen a Arnau, clergue
de Sant Julià de Ramis, la meitat del molí Boquer situat al Mont
Enderrocat, al riu Ter, que tenen en indivís amb el seu germà Ra-
mon de Garriga i que els establí el senyor Berenguer de Montagut,
senyor del castell de Montagut, pel preu de 320 sous barcelonesos,
salvant el cens que deuen al senyor del castell de Montagut d’una
aimina de forment a la mesura de Girona i el dret del batlle del
molí.
rotlle 26, pergamí núm. 4. A la part superior del document: “Molí Bosser”.
Sit notum cunctis quod ego Berengarius de ipsa Garricca,

de Monte Acuto, de parrochia Sancti Juliani de Rama, et uxor
mea, Valensa, per nos et nostros presentes atque futuros, gratis et
espontanea voluntate et nemine cogente et ob maximam utilitatem
nostram, vendimus et cum hec presenti publico instrumento omni
tempore ualituro quilibet in solidum tradimus tibi Arnallo, clerico
Sancti Juliani de Rama, et tuis et quibus dare, dimitere, vendere,
stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueris, in perpetuum,
totam nostram partem integre, uidelicet medietatem, quam habemus
pro indiuiso cum Raimundo de ipsa Garricca, fratre mei Berengarii,
in toto ipso molendino Bocherio quod est aput Montem Esderro-
cat, in flumine Ticeris, quodquidem molendinum, ut illud in dicto
loco plantaremus et hedificaremus, Berengarius de Monte Acuto,
condam dominus castri de Monte Acuto, nobis dedit et stabiliuit.
Prephatam siquidem nostram partem, medietatem videlicet, quam
in dicto molendino habemus, cum ingressibus et exitibus, resclosis,
resclosariis, mutationibus, remutationibus et monari, molis, pic-

cis, ferris, rota, cabania et cum omni suo apparatu, sicut dictum
molendinum hodie illud habet, et cum omnibus melioramentis et
augmentis ibi factis et de cetero faciendis et etiam cum omnibus
suis proprietatibus et integritatibus, prout melius, sanius et uti-
lius potest dici intelligi et etiam excogitari ab aliqua persona et
cum omnibus aliis dicte nostre medietatis pertinentibus in dicto
molendino, tibi et tuis quilibet in solidum perpetuo uendimus et
tradimus precio trescentorum viginti duorum solidorum barchino-
nensium, sub quo precio intelligat firmamenta quod dominus dicti
castri habet inde pro laudamento et firmamentum bajuli. Et ita
de predictis omnibus denariis recognoscimus a te bene et suffi-
cienter nos fore contentos et in omnibus satisfactos, renunciando
excepcioni non numerate peccunie, quorum denariorum marcha
argenti ualet ·lxxxa·viii· solidos. Et si amplius ualet hec vendicio
iam dicto precio uel de cetero plus excesserit in ualorem, totum
gratis et ex certa sciencia tibi et tuis damus donacione irreuoca-
bili inter uiuos, renunciantes expresse auxilio et beneficio illius
legis per quam deceptis ultra dimidiam iusti precii subuenitur et
accioni in factum et etiam restitucioni in integrum et accioni re-
cissorie et omni excepcioni doli et metus et omnibus aliis juribus
huic contractui obuiantibus. Et ideo de nostro nostrorumque jure,
posse et dominio dictam nostram partem trahimus et eicimus et
illam in tuum tuorumque posse ius et dominium eandem trans-
ferimus, cum omnibus nostris locis, uocibus, juribus, accionibus
realibus et personalibus utilibus et directis. Et cum hoc presenti
publico instrumento mitimus inde te in corporalem et uacuam
possessionem ad habendum, tenendum et omni tempore possiden-
dum ad omnes tuas tuorumque uoluntates ibi et inde perpetuo
faciendas, saluo tamen jure domini dicti castri in omnibus et
per omnia, cui dabis inde annuatim censualiter in festo Sancti
Felicis unam esminam frumenti ad mensuram Gerunde et saluo
etiam jure bajuli dicti molendini. Et sic conuenimus tibi et tuis,
sine aliquo alio retentu quem ibi uel inde non facimus, per nos
et nostros, dictam uendicionem semper facere habere et tenere in
pace et esse inde tibi et tuis defensores et legitimi auctores contra
cunctam viuentem personam. Verum si aliqua persona in predicta
uendicione aliquid tibi uel tuis tetigerit, contradixerit, forifecerit,
emparauerit, perturbauerit, acclamauerit, suscitauerit uel questio-
nem aliquam inde contra te uel tuos mouerit, nos statim ante
litis contestacionem et cause ingressum ad amonicionem tuam
simplicem uel alterius pro te; nobis illam facientis enim quam
dampnum uel missiones inde feceris uel sustinueris promitimus
nos ante te et tuos ponere et honus litis super nos suscipere et
te et tuos inde indempnes seruare omnibus horis a litis principio
usque in finem cum nostris missionibus et expensis in curia et
extra in judicio et extra in placito et extra. Et si forte propter hec
predicta dampnum siue missionem aliquam aliquo modo inde te
uel tuos facere uel sustinere oportuerit, totum promitimus tibi ad
tuam voluntatem in integrum resarcire et emendare et credaris
inde tuo simplici uerbo sine sacramento et testium produccione.
Et de euiccione et omni interesse obligamus tibi et tuis quilibet
in solidum, renunciantes beneficio diuidende accionis et epistole
diui Adriani, nos et heredes et successores nostros et omnia nostra
bona mobilia et immobilia presencia et futura ubique. Ad maiorem
uero firmitatem et securitatem juramus, per Deum et eius sancta
·iiiior· euangelia corporaliter tacta, prephatam vendicionem semper
ratam et inuiolabilem habere, tenere et obseruare et nunquam
contrauenire per nos uel per aliquam interpositam personam jure
aliquo uel racione. Et ego, Valensa, scienter et consulte, renuncio
beneficio senatus consulti velleyani et juri ypothece quod habeo
in bonis mariti mei, racione sponsalicii mei uel alio modo. Et si
aliquo jure scripto uel non scripto, legali uel diuino, publico uel
priuato, humano, canonico, ecclesiastico uel ciuili, generali uel
speciali, siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic con-
tractui obuiam ire possemus, illi juri per uirtutem superius prestiti
sacramenti prorsus irreuocabiliter in perpetuum renunciamus.
Actum est hoc ·xo· kalendas augusti, anno Domini ·mo·cco·lo·
quarto.
Sig+num Valense, predicte, que hanc vendicionem firmo
concedo et juro. Sig+num Berengarii de ipsa Garricca, prenomi-
nati, qui hoc firmo concedo et juro. Sig+num Guillelmi Juliani.
Sig+num Guillelmi Martini de ipsa Garricca. Sig+num Bernardi
de ipsa Garricca. Sig+num Petri Vitalis, de eodem loco, testium.
Sig+num Michaelis de Ulmo qui hoc scripsit mandato Ber-
subscribo.
278
1254, agost, 24
Reconeixement. La senyora Sibil·la, en nom del seu marit, Guillem
de Montagut, que va fer el viatge de Tremissèn, reconeix a Arnau,
clergue de Sant Julià de Ramis, la compra que aquest va fer a Be-
renguer de Garriga i la seva muller Valença, de la meitat del molí
Boquer, situat al Mont Enderrocat, sobre el Ter, salvant el dret dels
senyors del castell de Montagut a rebre una aimina de forment
anual.
rotlle 28, pergamí núm. 14. A la part superior del pergamí: “Molí. Sant Julià
de Ramis”.
Sit notum cunctis quod ego domina Sibilia, uxor Guillelmi de

Monte Acuto, per me et per omnes meos presentes atque futuros,
et ex parte dicti Guillelmi de Monte Acuto, qui fuit in uiaticum
de Tyrimzem, laudo et concedo tibi Arnaldo, clerico Sancti Juliani
de Rama, et tuis et quibuscumque uolueris, in perpetuum, totam
illam empcionem quam fecisti a Berengario de Garicca et uxore
eius, Valensa, de medietate uidelicet molendini Bocherii quod
est in flumine Ticeris, in loco qui dicitur de Munt Esderrocatz,
sicut melius et plenius continetur in carta empcionali quam inde
habes. Prephatam siquidem medietatem dicti molendini tibi et
tuis in perpetuum laudo, approbo et concedo cum ingressibus et
exibitus, mutacionibus, remutacionibus, videlicet de Ruppe Lata
usque ad vadum comitalem, et etiam cum molis, piccis, resclosa,
resclosario et cum omnibus suis proprietatibus et integritatibus,
prout melius, sanius et utilius potest dici, intelligi seu excogita-
ri ad tuum tuorumque comodum et utilitatem ad omnes tuas
tuorumque voluntates ibi et inde in perpetuum faciendas, saluo
etiam jure meo et domini castri de Monte Acuto per quod dictum
molendinum tenetur in omnibus et per omnia, cui dones singulis
annis censualiter unam esminam frumenti et saluo jure meo et
dicti castri in terciis, laudismiis et foriscapiis si dicta medietas
molendini uenderetur uel alienaretur.
Actum est hoc ·viiiio· kalendas septembris, anno Domini
·mo·cco·lo· quarto.
Sig+num domine Sibilie de Monte Acuto, que hoc firmo et
laudo. Sig+num Petri de Toylano. Sig+num Guillelmi de Vilalpriu,
testium huius rei.

subscribo.
279
1255, gener, 28 (1254)

Permuta. Guillem d’Alluerga, Guillema i la mare Ramona permuten
amb Ramon Vidal, de Torroella de Mont-ras, i Ermessenda una
feixa al lloc Plana, situada a les parròquies de Sant Martí de Pa-
lafrugell i Sant Esteve de Mont-ras, amb una feixa situada a Ma-
nuell, per domini directe de Maria Riera, que en rep un cens.
rotlle 32, pergamí núm. 5. Carta partida per ABC. Tacat i esborrat al marge
esquerre.
ABC DEF GHI

[Sit notum cunctis quod] ego Gillelmus de Alluerga et uxor
mea, Gillelma, et Raimunda, matri eius, per nos et per omnes
nostros presentes atque futuros, damus in permutacione siue
excambiacione tibi Raimundo Uitale, de Turrucella de Monteraso
uxorique tue Erme[sendi et uestros], perpetuo, quandam fexiam
terre quam habemus et tenemus quoquo modo in parrochia Sancti
Martini de Palafrugello et Sancti Stephani de Turrucella de Mon-
teraso, in loco uocato apud Planam. Affrontat autem ab oriente
in terra Marie de ipsa Riera, a meridie in terra Petri Felicis de
[Turrucella, a circio] in clausum Jachobi de ipsa Plana, ab occidente
in terra Petri Felicis. Sicut iste ·iiiior· affron[tacionibus] includitur
[dictam] fexiam terre, sic eam excambiamus et donamus uobis et
uestris, in perpetuum, ut habeatis et teneatis atque [possideatis
...], cum exitibus et ingressibus suis et cum omnibus augmentis et
melioramentis que ibi feceritis uos et uestri, cum omnibus [suis
pertinenciis, tam] principaliter quam accessorie. Et etiam cum
hac presenti scriptura nunc et in perpetuum ualitura, de nostro
jure ac potestate [in uestrum tradimus] dominium et potestatem,
mitendo uos in corporalem possessionem ad omnes uestras ues-
trorumque uoluntates inde omni tempore faciendas, saluo jure
domini in omnibus et per omnia sine omni nostro nostrorumque
retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus
et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et

penes uos remanentibus. Et etiam promitimus uobis bona fide et
per firmam stipulacionem quod faciamus uobis et uestris habere
et tenere dictam fexiam terre in pace contra [omnem] uiuentem
personam et quod teneamur uobis et uestris de omni euiccione,
ita quod si aliqua persona ibi aliquid tetigerit uel forifecerit siue
emparauerit siue forifecerit, totum teneamur uobis et uestris
restituere credendo uestro simplici uerbo sine omni placito teste
et sacramento, obligando ad hec omnia nostra bona mobilia et
inmobilia, habita et habenda in [auere] et honore ubique. Et nos
iamdicti Raymundus Uitale et uxor mea, Ermesendis, per nos et
per omnes nostros, presentes atque futuros, donamus tibi predi-
co Gillelmus de Alluerga uxorique tue, Guillelme, et uestris, pro
supradictam fexiam terre, similiter, in permutacione siue excam-
biacione, totam illam fexiam terre quam habemus et tenemus
quoquo modo in eadem parrochia, apud Manicellum. Affrontat
autem oriente et a circio in uinea ex te Guillelmo de Alluerga, a
meridie in campum Raimundi Gallini, ab occidente in marginum
ex [... dicta ...], cum exitibus et ingressibus suis et cum omnibus
augmentis et melioramentis que ibi feceritis et cum omnibus [per-
tinenciis]. Predictam quidem fexiam terre, sicut iamdictis includitur
affrontacionibus, donamus et tradimus uobis et uestris [ad omnes]
uestras uestrorumque uoluntates perpetuo faciendas omni eodem
modo et sub illis et in illis eisdem pactis et [...] sub quibus et
in quibus uos donatis predictam fexiam terre sine omni nostro
nostrorumque [retentu] quem nos [ibi non] facimus, saluo tamen
jure Marie de Riera et Guillelmi, filii eius, in omnibus, ita quod
tu predictus Gillelmus de Olluerga [et] successoribus tuis dones in
sextum annum quandam gallinam et quandam placentam predicte
Marie de Riera et successoribus suis. Et si aliquo jure scripto uel
non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic
excambiacione [siue] permutacione obuiam ire possemus, illi juri
penitus per nos et per nostros renunciamus.
Actum est hoc ·v· kalendas [februarii], anno Domini ·m·cc·l·
quarto.
Sig+num Guillelmi de Alluerga. Sig+num Guillelme, uxoris
eius. Sig+num Raimunde, matris eius. Sig+num Raimundi Uitale.
Sig+num Ermesendis, uxoris eius, qui hoc totum laudamus firma-
rique rogamus. Sig+num Guillelmi de Plana. Sig+num Guillelmi
de Podiolo. Sig+num Jacho[bi] de Podio, testium. Sig+num Marie
de Riera. Sig+num Guillelmi de Riera, filii eius.
SSS. Berengarii, presbiteri de Turrucella de Monte Raso, qui

hoc scripsit, cum literis suprascriptis in ·xx·iii· linea, die et anno
[quo] supra.
280
1255, març, 4 (1254)

Definició. Ponç de Montagut, ciutadà de Girona, reconeix a Arnau de
Miniana, canonge de Girona i paborde del mes de desembre, que
havia establert les tinences que tenia a Santa Eugènia, que té sota
el domini de la pabordia de desembre, que afronten amb un hort i
una honor de Sant Pere de Galligants, i que ha de prestar un cens
de 6 sous barcelonesos per Nadal. Al seu torn, Arnau de Miniana
reconeix haver rebut la meitat dels terços, lluïsmes i foriscapis.
ABC. A la part superior: “núm. 299”. Al dors: “Pabordia de Desembre, Santa
Eugènia, Plech 4, núm. 299, del Pla de Gerona”.
Sit notum cunctis quod ego Poncius de Monte Acuto, ciuis

Gerunde, recognosco et in ueritate confiteor vobis Arnallo de Mi-
niana, canonico Gerundensi et preposito mensis decembris Sancte
Marie sedis Gerunde, quod ego, consilio et voluntate vestri, donaui
et stabiliui omnes illas meas tenedones quas habebam aput Sanc-
tam Eugeniam, quas teneo per preposituram superius memoratam;
que inquam tenedones affrontant ab oriente in tenedone Bernardi
de Vicco, a meridie in ortis ecclesie de Merchatallo et Sancti Petri
de Gallicantu, ab occidente in honore Sancti Petri de Gallicantu,
a circio in alueo Ticeris et in orto Arbucerie. ...
281
1255, març, 25
Venda. Berenguer de Trullars, fill de Ramon de Trullars, de Vilanna, i el
seu germà Guillem venen a Arnau de Planella, d’Osor, i a la seva
muller Maria la vinya que tenen a la parròquia de Vilanna, sota
el domini del monestir de Sant Pere de Galligants, al lloc dit Serra
de Mas, amb el bosc i els avellaners que hi ha, pel preu de 90 sous
barcelonesos, salvant el dret de l’esmentat monestir. Signen com
a fidejussors Ramon Teixidor i Pere de Puig, del mateix lloc de
Vilanna.
mí núm. 55. El pergamí té dos forats, un entre les línies 2 i 3 i el segon entre
les línies 13 i 14.
Sit notum cunctis quod ego Berengarius de Truliariis, filius

condam Raimundi de Truliariis, de Vilaxna, et frater meus Guillel-
mus, gratis ac spontanea voluntate, per nos et omnes nostros [...
vendimus uobis] Arnallo de Planella, de Osor, uxorique tue, Marie,
et uestris et quibus uolueritis, imperpetuum, totam illam nostram
vineam quam habemus et tenemus per monasterium Sancti [Petri
de Galli]cantu in parrochia de Vilaxna, in loco vocato Serra de
Manso, cum bosco qui ibi est, que vinea et boschus affrontant ab
oriente in fonte de Manso, a meridie in [honore Petri] Beluga, ab
occidente in torrente, a circio in vinea Petri de Manso. Predictam
siquidem vineam et boschum, cum terra in qua sedent, cum exiti-
bus et ingressibus et perti[nenciis] et cum auellanariis qui ibi sunt
et cum omnibus aliis arboribus cuiuscumque generis sint et cum
omnibus aliis in se habentibus sibique modo aliquo pertinentibus
et cum omnibus melioramentis et augmentis factis et faciendis et
cum omni sua integritate et proprietate et prout melius potest dici
ad uestrum comodum et omnium uestrorum, sic uobis et uestris
vendimus et tradimus pro nonaginta solidis barchinonensibus, va-
lente marcha argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus fatemur a uobis
nos esse bene paccatos, renunciantes excepcioni peccunie non
numerate. Et si hec vendicio amplius ualet uel ualebit de cetero
precio antedicto, totum damus uobis donacione inter uiuos, renun-
ciantes legi qua deceptis ultra dimidiam justi precii subuenitur et
omni excepcioni doli et metus et accioni in factum et restitucioni
in integrum et omni alii juri. Et ideo predicta de nostro jure ac
potestate in uestrum tradimus dominium et potestatem et in pre-
senti mitimus inde uos in corporalem et vacuam horum omnium
possessionem ad habendum tenendum et omni tempore possiden-
dum ad uestram voluntatem et uestrorum perpetuo faciendam,
saluo jure monasterii Sancti Petri de Gallicantu in omnibus sine
omni alio aliquo retentu quem ibi uel inde in aliquo non facimus,
omnibus nostris vocibus et racionibus et omnium nostrorum ibi
et inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus et translatis.
Et sic promitimus uobis uel uestris, per nos et omnes nostros,
hanc vendicionem semper facere habere et tenere et possidere
in pace et esse defensores et guarentes contra cunctam viuentem
personam. Verum si aliqua viuens persona aliquid ibi uobis uel
uestris tetigerit, contradixerit, emparauerit, forifecerit, acclamauerit
uel questionem aliquam seu demandam contra uos uel uestros

fecerit siue mouerit, nos statim ante litis ingressum promitimus
ante uos et uestros ponere et honus litem super nos recipere et
totam causam ducere [...]1 principio usque in finem et inde uos
et uestros semper indempnes seruare in curia et extra curiam et
in placito et extra placitum et in judicio et extra judicium cum
nostris missionibus. Et si forte dampnum aliquid uel grauamen
siue missionem inde uos uel uestros facere uel sustinere modo
aliquo oportuerit, totum conuenimus uobis restituere uestro plano
uerbo sine sacramento et testium produccione et de euiccione et
omni interesse quisque nostrum in solidum, renunciantes beneficio
diuidende accionis nos et omnes nostros et omnia nostra bona
mobilia et inmobilia honorem et auere ubique. Et ad maiorem
firmitatem omnium predictorum habendam, juramus, per Deum
super sancta ·iiiior· eius euuangelia corporaliter tacta, hec omnia
fideliter [vobis] atendere et complere et in omnibus obseruare et
bona et firma habere et tener et nullo tempore contrauenire jure
aliquo siue causa. Insuper damus inde uobis debitores et donatores
restitutores et emendatores et fideiussores et qui predicta uobis
faciant habere et tenere in pace Raimundum Textorem et Petrum
de Podio, eiusdem loci, nobiscum et sine nobis, quemque eorum
promito. Et nos ambo predicti, Raimundus Textor et Petrus de
Podio, instituimus nos esse debitores et donatores fideiussores
restitutores et emendatores et de predictis principaliter teneri uobis
dictis emptoribus et uestris pro jamdictis venditoribus, cum eis
et sine eis, in uita et norte, quisque nostrum pro toto renuncian-
tes epistole diui Adriani et beneficio diuidende accionis et noue
constitucionis et legi qua cauetur principalem personam prius esse
conueniendam quam fideiussoriam. Et propter hoc obligamus uobis
et uestris nos et omnes nostros [omnia] nostra bona mobilia et
inmobilia ubique.
Actum est hoc ·viiio· kalendas aprilis, anno Domini ·mo·cco·lo·
quinto.
Sig+num Berengarii de Truliariis, pre[dicti]. Sig+num Guillelmi,
fratris eius. Sig+num Raimundi Textoris. Sig+num Petri de Podio,
qui hec firmamus et laudamus. Sig+num Raimundi Textoris, qui
hoc etiam pro baiulo firmo, laudo et concedo. Sig+num Raimundi
Stephani, de Riuolutorum de Silua. Sig+num Guillelmi de Planella,
de Osor, testium. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri
de Gallicantus, subscribo. Bernardus, presbiter et monachus.
Sig+num Johannis de Porchariis, qui hoc scripsit mandato

subscribo.
1. Il·legible a causa del forat.
282
1255, abril, 4
Testament. Bernat Ramon de Déu dicta testament, pel qual nomena
marmessors Joan de Santa Llogaia i Pere Isarn, preveres de capí-
tol de la seu de Girona, cosins seus, i el paborde de l’Almoina. Ele-
geix sepultura a la seu de Girona, llega als seus fills Joan de Déu
i Pere de Déu unes cases situades a Galligants i terres de Ferreres
i Fontanilles; en cas que morin sense descendència, ho deixa tot
a l’Almoina, que rep també la possessió que té a la Pera i el mas
Barcó, de Viladasens. Efectua donacions pietoses a diverses esglé-
sies i institucions gironines, entre elles al monestir de Sant Pere
de Galligants.
A* Pergamí original (300 × 600 mm): ADG, Almoina, Viladasens, pergamí núm. 405.
Al dors: “núm. 405”.
... Primum dimito Sancte Marie sedis Gerunde, in cuius

cimiterio corpus meum sepeliri jubeo, ·xx· solidos; clauigero
eiusdem, ·iii· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Petro,
·v· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Danieli, ·v· solidos;
operi fratrum minorum ·x· solidos; operi fratrum predicatorum,
·x· solidos; unicuique omnium aliarum ecclesiarum Gerunde, binos
solidos; infirmis de Petreto, ·v· solidos; Hospitali Nouo, ·v· solidos;
Hospitali Sancti Petri, ·ii· solidos; captiuis redimendis, ·x· solidos; pro
elemosina facienda, cent[um solidos; pro m]issis canendis, quin-
quaginta solidos. ...
Item dimito eidem Johanni et Petro, fratribus meis, predictis,
medium per medium totam meam vineam cum terra in qua sedet
et totum nemus quod ibi est, quam vineam et nemus ego habeo
in vineario de Ferrariis in loco uocato Rocha de l·Asen, in dominio
prepositure mensis madii, excepto aliquantulo vinee quod ibidem
teneo pro monasterio Sancti Petri Gallicantus. ...
283
1255, maig, 31
Venda. Joan Dalmau, de Campllong, i la seva muller Ermessenda ve-
nen a Berenguera Cristiana, de Cassà de la Selva, una vinya amb
la terra que tenen al pla de Perafita, a la parròquia de Cassà de la
Selva, pel preu de 120 sous barcelonesos.
Sit notum cunctis quod ego Johannes Dalmacii, de Campo Lon-

go, et uxor mea, Ermessendis, dono animo et spontanea voluntate,
gratis et ex certa scientia, per nos et omnes nostros presentes et
futuros, vendimus et in presenti tradimus tibi [Berengarie] Chris-
tiane, de Catiano, et tuis et cui uel quibus volueris, in perpetuum,
totam illam nostram vineam [cum terra in qua sedet] per liberum
et franchum alodium quam habemus in plano de Petra Fita, in
parrochiam de Catiano, sicut affrontat ab oriente in vinea Viueti
de Uilla Pulcra et Barnerii Geruardi, a meridie in honore Bernardi
de Valluperia, ab occiduo in vinea Bernardi Martini, a circio in
ipsa carreria que transit per vineas et vadit aput Calidas. Sicut ab
his ·iiiior· afrontacionibus predicta vinea includitur, cum ingressibus
et regressibus et pertinenciis et tenedonibus et affrontationibus
ipsius et arboribus diuersorum generum et etiam sicut melius et
plenius potest dici uel intelligi, ad tuum tuorumque comodum et
utilitatem, sic predictam vineam tibi et tuis et quibus volueris in
perpetuum vendimus et in presenti tradimus per liberum et fran-
chum alodium ad omnem bonum intellectum sine aliquo retentu
quem ibi uel inde non facimus ad omnes tuas tuorumque uolun-
tates perpetuo faciendas. Et propter hanc vendicionem confitemur
a te numerando recepisse, excepcioni renunciando non numerate
peccunie, centum viginti solidos barchinonenses. Et si amplius ualet
predicta uendicio uel de cetero valebit de predicto precio in antea,
totum gratis et ex certa scientia tibi et tuis damus. Et in corpo-
ralem et uacuam possessionem de predicta vinea et omnibus aliis
te mitimus, renunciando expressim omni auxilio et beneficio illius
lege qua deceptis ultra dimidiam iusti precii succurritur omnibus
nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde penitus
extinctis et in tuum dominium translatis. Et promitimus tibi et tuis
predictam vineam facere habere et tenere in pace per liberum et
franchum alodium et esse guarentes et defensores contra cunctas
personas et etiam de euiccione et omni interesse teneri obligando
inde nos ad hec et omnes res nostras et omnia bona nostra ha-
bita et habenda ubique. Et si aliquo iure scripto uel non scripto
uel racione aliqua uel occasione contra hanc vendicionem obuiam
ire possemus, illi iuri et omnibus aliis penitus renunciamus. Et
ego, dicta Ermessendis, iuro, in Deum et super sancta ·iiiior· Dei
euangelia a nobis corporaliter tacta, quod contra hanc vendicionem
non veniamus nec aliquem venire faciam, racione sponsalicii mei
uel obligacionis uel alio quocumque modo.
Actum est hoc ·ii· kalendas junii, anno Domini ·m·cc·l· quinto.
Sig+num Johannis Dalmacii. Sig+num Ermessendis, uxoris
eius, qui hec firmamus et concedimus. Sig+num Raimundi Dal-
macii. Sig+num Ollerii Felicis. Sig+num Petri Dalmacii.
+ Berengarius Lambardi, publicus Calidarum notarius, qui
hoc scripsi cum literis suprascriptis in ·iii· linea ubi dicitur “Be-
rengarie” et in ·iiiia· linea ubi dicitur “cum terra in qua sedet”.
284
1255, agost, 18
Venda. Ermessenda Rudrica, vídua de Guillem Rudric, i la seva sogra
Ermessenda Rudrica venen a Josbert Arivós una feixa de terra
que tenen sota domini dels monestirs de Sant Pere de Galligants i
Sant Daniel, que tenen als termes de les parròquies de Sant Martí
de Palafrugell i Sant Esteve de Torroella (de Mont-ras), al lloc dit
Gulbertum, pel preu de 20 sous barcelonesos, salvant el domini
directe d’ambdós monestirs i de Dalmau de Begur a rebre la tasca
i el braçatge.
A* Pergamí original (152 × 331 mm): AMP, fons patrimonial Fina, pergamí
núm. 7.
Sit notum cunctis quod ego Ermessendis Rudricha, uxor con-

dam Guillelmi Rudrici et Ermessendis Rudricha, socra mea, non ui
compulsi uel fraude aliqua inducti, sed bono animo ac spontanea
uoluntate, ob maximam utilitatem nostram, per nos et per omnes
nostros heredes et successores presentes atque futuros, vendimus
et etiam cum hac presenti scriptura perpetuo ualitura liberando
tradimus tibi Josperto Ariuoso et tuis et cui dare uel dimitere,
uendere seu quolibet alio qualicumque modo alienare uolueris, in
perpetuum, omnem et totam nostram fexiam terre quam habemus
et tenemus per Sanctum Petrum de Gallicantu et per Sanctum

Danielem et per Dalmacium de Begurio, sicut est terminatam per
terminos ibi fixos a probis hominibus de parrochia Sancti Martini
de Palafrugello et Sancti Stephani de Turruella apud Gulbertum.
Affrontat de oriente in terra Raimundi Gorgolli et Bernardus Ripe,
a meridie in uinea Bernardi de Rupibus, a circio et ab occidente
in terra Berengarii Ademarii de Anglata. Ita scilicet ut habeas et
teneas atque possideas et expletes tu tuique successores perpetuo
uel quecumque uelis [tot]am predictam fexiam terre sicut prefixis
includitur affrontacionibus, cum exitibus et ingressibus et perti-
nentiis et tenedonibus et proprietatibus et integritatibus suis et
cum omnibus aliis in se habentibus sibi qualicumque modo per-
tinentibus et cum omnibus augmentis uel melioramentis que ibi
feceris, prout melius et plenius dici uel intelligi potest ad tuum
tuorumque comodum, sic tibi et tuis in perpetuum vendimus pro
·xx· solidis barchinonensibus monete de duplo, de quibus recog-
noscimus nos a te bene esse paccatos, renunciando exceptioni non
numerate peccunie. Et si plus ualet dicto precio in [...] in aliquo
tempori, totum gratis et ex certa sciencia tibi et tuis in perpetuum
damus atque concedimus, renunciando expressim subplemento
justi precii et auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra
dimidiam justi precii succurritur ita que nec jure ingratitudinis
nec alio modo possit unquam hec de cetero reuocari. Et ideo de
nostro jure ac potestate in tuum tradimus dominium et potestatem
ad omnem tuam uoluntatem omni tempore ibi et inde perpetuo
faciendam in uita et morte, saluo tamen jure et dominio Sancti
Petri de Gallicantu et Sancti Danielis et Dalmacii de Begurio in
omnibus et per omnia, quibus teneamini dare tascham fideliter et
braciaticum de omnibus expletis que Deus ibi dederit, sine aliquo
retentu quem ibi uel inde non facimus, preter ·ii· denarios que
tamen dones pro turnis annuatim quibuscumque monete currat
ad mansum Berengarii Ademarii de Angla[t]a ad auxilium census
in festum Sancti [Mic]helis, quia dictum honorem exiuit de suo
manso, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostro-
rum nobis et nostris perpetuo extinctis et penes te remanentibus.
Unde conuenimus ac promitimus tibi et tuis bona fide et per fir-
mam stipulacionem quod totam dictam uendicionem, sicut plenius
supra scriptum est, faciamus habere et tenere atque possidere in
pace contra cunctas personas tibi et tuis et cuicumque uolueris.
Et que teneamus tibi et tuis semper legaliter de omni euiccione,
ita que si aliqua persona aliquid ibi tibi uel tuis tetig<er>it uel
forifecerit siue emparauerit aut requisierit et propter hoc damp-

num uel grauamen siue missionem aliquam aliquo modo feceris,
totum promitimus tibi et tuis restituere tuo plano uerbo sine omni
sacramento, obligando ad hec predicta et singula tibi et tuis nos
nostrosque heredes et successores et omnia bona nostra mobilia et
immobilia presentia pariter ubique et futura quisque nostrum pro
toto et nullus ex nobis possit se inde excusare per alium, renun-
ciando beneficio diuidende accionis. Et si aliquo jure scripto uel
non scripto siue exceptione uel occasione aliqua in futurum huic
vendicioni obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Et
nos prephatos renunciamus expresse et ex certa sciencia auxilio
et beneficio velleani senatus consulti quibus et [...] subuenitur.
Actum est hoc ·xv· kalendas septembris, anno domini ·m·cc·l·
quinto.
Sig+num Ermessendis Rudrice, predicte. Sig+num Ermessen-
dis Rudrice, socre eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus.
Sig+num Berengarii Ademarii de Anglata. Sig+num Raimundi
Gallini. Sig+num Petri Magistri, testium. Sig+num domine Ge-
ralde, uxoris eius. Sig+num Dalmacii de Begurio, qui hoc firmo
saluo suo jure in omnibus et est certum quod dictus Dalmacius
accepit tercia et laudimia apud dictam terram. Signum Guillelmi
de Pontirono, bajuli.
SSS. Berengarii, presbiteri de Turruella de Monte Raso, qui
hoc scripsit die et anno quo supra.
285
1255, desembre, 13
Establiment. Pere de Gornal, d’acord amb Bernat, abat de Sant Pere
de Galligants, estableix a Arnau Bardoner i a la seva muller Er-
mengarda una “morabeta” —o morabatinada— de terra al camp
que té al pla de Girona, salvant el dret del monestir de Sant Pere
de Galligants a rebre un cens d’un morabatí alfonsí o el preu equi-
valent segons les taules dels canviadors de Girona, la novena part
del qual la reben el monestir i el seu batlle per la tasca i el braçat-
ge, salvant els 8 diners que rep el capellà de Santa Eugènia per la
meitat del delme i la primícia dels esplets del camp i salvant l’altra
meitat del delme que rep l’església de Sant Feliu de Girona, tot pel
preu de 15 sous barcelonesos.
[A1] Original perdut.

[A2]. Segon original perdut.
B Còpia de 1324, en el mateix full de pergamí que la còpia del segon original
núm. 5, ex A2.
C* Còpia de 1324, en el mateix full de pergamí que la còpia del primer original
núm. 6, ex A1. Aquesta inclou les signatures de l’abat i els monjos de Sant Pere.
Hoc est translatum fideliter sumptum ·viiio· kalendas octobris,

anno Domini millesimo ·ccco· vicesimo quarto, a quodam instru-
mento per alphabetum diuiso, cuius tenor talis est.
Sit notum cunctis quod ego Petrus de Guarnallo, per me et
per omnes meos presentes et futuros, consilio et uoluntate Bernardi,
Dei gratia abatis Sancti Petri de Gallicantu, dono et stabilio tibi
Arnaldo Bardonerio, presenti, et uxori tue Ermengardi, absenti, et
uestris, perpetuo, unam morabetam terre ex illo campo meo quem
habeo et teneo per domum Sancti Petri in plano Gerunde, quem
emi a Guillelmo Raimundi de Fabricis, que morabeta affrontat
ab oriente in carraria publica, a meridie in morabeta Guillelmi
Spinachi quam tenet per me in alodio Sancti Petri, ab occidente
in camino publico, a circio in morabeta uestra quam tenetis per
Sanctum Martinum. Predictam quidem morabetam, cum exitibus
et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et melioramentis ibi
factis et faciendis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique
qualicumque modo pertinentibus et cum omnibus suis proprie-
tatibus et integritatibus, uobis et uestris imperpetuum dono et
stabilio mitendo inde uos in presenti in corporalem et uacuam
possessionem ad omnes uestras uoluntates et uestrorum perpetuo
faciendas, saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus et saluo
jure meo et meorum in omnibus. Et dabitis uos et uestri annuatim
pro censu inde unum morabetinum alfonsinum nouum flamegantem
sincerum boni et fini auri rectique pensi in festo Natalis Domini
uel precius eius morabetini, sicut annuatim ualebit et vendetur in
tabulis campsorum Gerunde, de quo uero morabetino uel precio
eius fiant annuatim ·viiii· partes, de quibus ego et mei accipiemus
annuatim ·viii· partes imperpetuum et domus Sancti Petri et baiulus
suus annuatim imperpetuum accipiant nouenam partem residuam,
racione tasche et braciatichi que in expletis panis et vini ex dicto
campo consueuerunt habere et accipere et nichil aliud pro censu
et agrariis. Et preterea dabitis capellano ecclesie Sancte Eugenie
et suis successoribus annuatim perpetuo ·viii· denarios monete
dupleni pro primicia et media decima que in expletis panis et
vini dicti campi dictus capellanus et sui successores consueuerunt

inde accipere et habere; et aliam [mediam] decimam dabitis inde
ecclesie Sancti Felicis. Intelligatur tamen quod de omnibus terciis
et laudismis et aliis foriscapiis que ibi amodo exierint et euenerint
debet habere et accipere imperpetuum dicta domus Sancti Petri
medietatem; et ego et mei debemus habere et accipere aliam me-
dietatem inde residuam imperpetuum. Et quod composiciones fiant
inde in presencia mei et meorum et abbatis Sancti Petri et suorum
successorum. Et conuenio uobis et uestris dictum stabilimentum
semper facere habere et tenere in pace contra cunctam uiuentem
personam, obligando uobis et uestris ad hec omnia mea bona
habita et habenda ubique. Et propter hoc totum confiteor me a
uobis numerando recepisse quindecim solidos barchinonenses,
renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et ego Arnaldus
Bardonerius, predictus, laudo et concedo hec supradicta et promito
tibi Petro de Guarnallo et tuis annuatim dictum censum unius
morabetini dare et soluere racione dicti stabilimenti secundum
modum superius comprehensum et alia omnia attendere et com-
plere prout superius continetur. Et propter hec obligo tibi et tuis
dictam morabetam et omnia melioramenta facta ibi et facienda.
Actum est hoc ydus decembris, anno Domini ·m·cc·l· quinto.
+ Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallican-
tu, subscribo. Sig+num Petri de Garnallo. Sig+num fratris Petri,
prioris atque operarii. Frater Bernardus de Monte Acuto, presbiter
et monachus. Sig+num Guillelmi Spinachi. Sig+num Guillelmi de
Riaria, testium.
SSS. Arnaldus de Sancto Martino, qui hec scripsit mandato
subscribo.
Ego Berengarius de Spodolia, judex ordinarius vicarie Ge-
runde, qui hoc translatum cum suo originali de verbo ad uerbum
fideliter comprobaui, auctoritate judiciali subscribo.
Eg+o Franciscus Simonis, publicus notarius substitutus auc-
toritate regia a Raimundo Simonis de Toylano, publico Gerunde
notario, hoc translatum cum suo originali comprobatum scribi feci
et clausi, cum suprascripto in ·xiiiia· linea ubi dicitur “mediam”.1
1. cum suprascripto in ·va· linea ubi dicitur “sanctum” et in ·xiiia· linea ubi
dicitur “inde” et in ·xviia· linea ubi dicitur “habita et habenda ubique”, B.
286
1255, desembre, 13
Establiment. Pere de Gornal, amb consentiment de Bernat, abat de
Sant Pere de Galligants, estableix a Berenguer Renall una moraba-
tinada del camp que té per Sant Pere al pla de Girona, per compra
feta a Ramon de Fàbrega i que afronta a ponent amb el camí de
Barcelona, a cens d’un morabatí; el concessionari haurà de satis-
fer al capellà de Santa Eugènia 8 diners, primícia i mig delme, i a
Sant Feliu de Girona l’altre mig delme.
B Còpia de 1324 (285 × 290 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 124.
a* DSFG, núm. 192.
Hoc est translatum fideliter sumptum octauo kalendas octobris

anno Domini ·m·ccc· uicesimo quarto a quodam instrumento per
alphabetum diuiso, cuius tenor talis est.
Sit notum cunctis quod ego Petrus de Guarnallo, per me et
per omnes meos presentes atque futuros, consilio et uoluntate Ber-
nardi, Dei gratia abbatis Sancti Petri Gallicantus, dono et stabilio
tibi Berengario Renallo et tuis et cui uolueritis, perpetuo, unam
morabatinatam terre ex illo campo meo quem habeo et teneo
per domum Sancti Petri in plano Gerunde, quem emi a Petro
Raimundo de Fabricis, que morabatinata affrontat ab oriente in
carraria publica, a meridie in morabatinata Berengarii Aguer, ab
occidente in camino Barchinone, a circio in morabatinata Gui-
lielmi Spinachi. Predictam quidem morabatinatam, cum exitibus
et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et melioramentis ibi
qualicumque modo pertinentibus et cum omni sua proprietate et
integritate, tibi et tuis in perpetuum dono et stabilio et in pre-
senti mito te in corporalem et uacuam possessionem ad omnes
tuas uoluntates et tuorum perpetuo faciendas, saluo iure Sancti
Petri Gallicantus in omnibus et saluo iure meo et meorum in
omnibus. Et dabitis tu et tui inde pro censu annuatim unum
morabatinum alfonsinum nouum, flamegantem, sincerum boni et
fini auri rectique pensi in festo Natalis Domini uel precium mo-
rabatini sicut annuatim ualebit et uendetur in tabulis campsorum
Gerunde, de quo uero morabatino uel precio eius fiant annuatim
nouem partes, de quibus ego et mei accipiamus annuatim ·viii·
partes et domus Sancti Petri et baiulus suus annuatim accipiant
nouenam residuam, racione tasche et braciatichi que in expletis
panis et uini ex dicto campo habere et accipere consueuerunt et

nichil aliud pro censu et agrariis. Et preterea dabitis tu et tui
capellano ecclesie Sancte Eugenie et suis successoribus annuatim
perpetuo ·viii· denarios monete duplenchi pro primicia et media
decima que in expletis panis et uini ipsius campi dictus capella-
nus et antecessores sui consueuerunt habere et accipere; et aliam
mediam decimam dabitis inde ecclesie Sancti Felicis. Intelligatur
tamen quod de omnibus terciis et laudismiis et aliis foriscapiis
que ibi a modo exierint et euenerint debet habere et accipere dicta
domus Sancti Petri medietatem; et ego et mei debemus habere
et accipere aliam medietatem inde residuam in perpetuum. Et
quod composiciones fiant inde in presencia mei et in presencia
abbatis Sancti Petri et suorum successorum. Et conuenio uobis
et uestris dictum stabilimentum semper facere habere et tenere
in pace contra cunctam uiuentem personam, obligando uobis et
uestris ad hec omnia mea bona habita et habenda ubique. Et ego
Berengarius Renalli, predictus, laudo et concedo hec supradicta et
per me et meos promito tibi Petro de Guarnallo, predicto, et tuis
annuatim dictum censum unius morabatini dare et soluere, racione
dicti stabilimenti secundum modum superius comprehensum, et
alia omnia attendere et complere prout superius continentur. Et
propter hoc obligo tibi et tuis dictam morabatinatam et omnia
melioramenta ibi facta et facienda.
Actum est hoc idus decembris anno Domini ·m·cc·l· quinto.
Sig+num Berengarii Renalli, qui hoc firmo. Et ego Petrus
de Guarnallo, predictus, accipio a te ·xv· solidos pro acapte, re-
nunciando excepcioni non numerate pecunie. Sig+num Petri de
Garnallo. Sig+num Poncii de Monteacuto. Sig+num Raimundi de
Ermetanis, testium.
Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato Ber-
subscribo.
Ego Berengarius de Spodolia, iudex ordinarius uicarie Gerun-
de, qui hoc translatum cum suo originali de uerbo ad uerbum
fideliter comprobaui, auctoritate iudiciali subscribo.
Eg+o Franciscus Simonis, publicus notarius substitutus auc-
toritate regia a Raimundo Simonis de Toylano, publico Gerunde
notario, hoc translatum cum suo originali comprobatum scribi
feci et clausi.
287
1255, desembre, 15
Testament. Pere Estruç dicta testament, pel qual nomena marmessors
Bernat de Vic, Ramon d’Escala, Bernat Estruç i Estrader de Vila
Ruric. Disposa ser enterrat al cementiri de Sant Feliu de Girona
i efectua diverses deixes a diverses esglésies i institucions gironi-
nes, entre les quals el monestir de Sant Pere (de Galligants). Tam-
bé dóna rendes al benefici establert per Guillem de Campllong a
l’altar de Santa Maria de l’església de Campllong.
B* Còpia de 1263 (280 × 490 mm.): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí
núm. 74. Al dors: “1255. núm. 7”.
C Còpia de 1268 (375 × 635mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí
núm. 75, ex A. Al dors: “1255. N. 44”.
... Primum dimito Sancto Felici, in cuius cimiterio corpus

meum sepeliri jubeo, inter omnia ·xxx· solidos; Sancte Marie sedis
Gerunde, ·xv· solidos; Sancto Danieli, ·xv· solidos; operi fratrum
minorum, ·l· solidos; Sancto Petro et et Sancto Martino, unicui-
que, ·x· solidos; et omnibus aliis ecclesiis Gerunde et ospitalibus
Gerunde, unicuique, ·v· solidos. Item dimito domui infirmorum de
Petreto totam illam meam partem illius orti quam secum habeo,
scilicet dominium et censum. ...
288
1256, gener, 9 (1255)

Heretament. Ferrer Cufí, de Gironella del Pla, i la seva muller Bernarda
hereten el seu fill Pere Cufí amb el mas Cufí, que tenen pel senyor
Ramon Andreu a Gironella del Pla, reservant-se 300 sous per als
seus testaments i 300 sous més per al seu fill Bernat, el qual signa
l’heretament juntament amb un altre germà, Arnau Cufí, clergue
de Sant Andreu de Castanyet.
mí núm. 63. Carta partida per ABC. Al dors: “31”.
Sit omnibus notum quod ego Ferrarius Cuffinus, de Gerun-

della de Plano, et ego Bernarda, eius uxor, cum testimonio huius
publici instrumenti ubique perpetuo ualituri, hereditamus te Pe-
trum Cuffinum, filium nostrum, et in presenti gratis et ex nostra
propia uoluntate, damus tibi ex causa hereditacionis tanquam

benemerito tuarum tempore nuptiarum et tuis, perpetuo, totum
ipsum mansum nostrum Cuffinum, quem habemus et tenemus per
dominum Raimundum Andree, aput Gerundellam de Plano, cum
omnibus honoribus, possessionibus et pertinenciis suis ubicum-
que sint et totum nostrum mobile presens pariter et futurum et
quicquid juris ego Ferrarius habeo et habere debeo in predictis
manso uidelicet et possessionibus et pertinenciis suis et in mobi-
li racione sponsalicii mei et donacionis propter nuptias uel alio
modo. Ita uidelicet quod nos et alter preter alterum simul tecum
et uxore quam ducturus es simus de toto predicto dono domi-
ni et potentes diebus omnibus vite nostre et ad unam mensam
sedeamus ac unum ignem faciamus. Et si discordia, quod Deus
auertat, euenerit inter nos et te et uxorem quam ducturus es, sic
que pariter habitare non possimus, retinemus nobis et alteri post
alterum usufructuario jure medietatem tocius predicti mansi et
honorum et possessionum suarum ac mobilis et pro melioramen-
to retinemus nobis omnes empciones quas nos uel alter nostrum
fecimus et est clausum dicti mansi. Tu uero et uxor quam duces
habeatis et teneatis aliam medietatem, preter ea que nobis retine-
mus ultra medietatem. Item retinemus unicuique nostrum super
predictis que nobis donemus ·ccc· solidos pro nostris testamentis
faciendis, quos tu soluas quibuscumque personis et locis nos eos
dimitemus; etiam si non faceremus testamenti nichilominus tu eos
soluas pro animabus nostris. Et retinemus Bernardo, filio nostro,
pro hereditate et legitima bonorum nostrorum ·ccc· solidos bar-
cinonenses de terno, qui sibi soluantur de bonis dicti mansi. Et
post finem nostram predicta medietas mansi et honoris et alia que
nobis retinemus tibi uel tuo heredi reuertantur ad omnes uestras
uoluntates inde perpetuo faciendas, unde promittimus tibi legitime
stipulanti quod hanc donacionem quam tibi gratis facimus semper
ratam habeamus et obseruemus et eam nullatenus reuocemus. Et
ut hec jamdicta donacio maiorem obtineat firmitatem, recipimus
inde te ad hominem junctis manibus comendatum. Et insuper
renunciamus specialiter juri ingratitudinis per quod donaciones
ab ingratis reuocantur et generaliter omni alii juri scripto et non
scripto nouo et ueteri comuni et singulari et omni auxilio legum
et decretorum et usui, consuetudini et usatico contra premissa in
aliquo repugnanti. Ad hec ego Petrus Cuffini, predictus, recipiens
a uobis dictis parentibus meis donacionem predictam, laudo, con-
cedo et approbo omnia et singula suprascripta et promito uobis
legitime stipulantibus sub obligacione bonorum meorum presentium
et futurorum predicta omnia facere, attendere et complere et in

aliquo non contrauenire. Et nos Arnallus Cuffini, clericus Sancti
Andree de Castaneto, et Bernardus Cuffini, fratres, filii Ferrarii
Cuffini et Bernarde, conjugum predictorum, laudamus, concedi-
mus et in perpetuum ratificamus tibi Petro Cuffini, fratri nostro
predicto et tuis, donacionem per dictos parentes nostros superius
tibi factam, promitentes tibi legitime hec a nobis stipulanti quod
racione hereditatis et legitime nobis et unicuique competentium
in bonis tibi supra donatis uel alio modo contra predicta non
ueniamus neque uenire faciamus, quia scienter et consulte omni
jure speciali et generali nobis et unicuique nostrum competenti
uel competere debenti racione hereditatis et legitime paterne et
materne prorsus in perpetuum renunciamus.
Quod est actum ·vo· idus januarii, anno Domini ·mo·cco·lxxo·
quinto.
Sig+num Ferrarii Cuffini. Sig+num Bernarde, eius uxoris,
Sig+num Petri Cuffini, predicti. Sig+num Arnaldi Cuffini. Sig+num
Bernardi Cuffini, fratrum filiorum donatorum predictorum, qui hec
omnia concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt Raimundus
Andree, Michel de Trulars, faber, Martinus Andree et Jacobus de
Castro, de Osorio.
Sig+num Michelis de Ulmo, qui hoc scripsit, mandato Ber-
publici Gerunde notarii, subscribo.
AB CD EF
289
1256, abril, 2
Venda. Guillema, vídua de Pere de Maixella, pedrer del burg de Sant
Pere, ven a Arnau Abaci, pedrer del mateix lloc, i a la seva esposa
Ramona, una trilla que té a l’alou de Santa Maria de la Seu de
Girona per la pabordia del mes de desembre als molins de Sant
Pere, per 50 sous barcelonesos, salvant el dret de la pabordia a un
cens de 3 sous barcelonesos. També li ven els 2 sous que Colomera
li prestava per l’honor que tenia ella i els 12 diners que li feia Lle-
mosina per una altra honor, que es pagaven com a ajuda del cens
que prestava al paborde.
Pergamí original (225 × 244 mm): ACG, pergamí núm. 1351. A la part supe-
A*
rior: “núm. 6”. Al dors: “Pabordia de Desembre. Padret. Plech 1, núm. 6”.
Sit notum cunctis quod ego Guillelma, uxor quondam Petri

de Mexela, petrarii de burgo Sancti Petri, per me et per omnes
meos presentes atque futuros, gratis et ex certa sciencia, vendo
tibi Arnallo Abaci, petrario eiusdem <loci> et uxori tue, Raimun-
de, et vestris, in perpetuum, totam illam meam triliam integre
quam habeo in alodio Sancte Marie sedis Gerunde et teno per
preposituram mensis Decembris apud Molendina Sancti Petri, ...
... Sig+num Michaelis Perpellisarii, de superiore burgo. ...
Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit [...] die et anno
quo supra.
290
1256, abril, 20
Venda. Jaume, fill de Baldoví de Roca, de la parròquia de Fontajau, i
la seva mare Bernarda, venen a Pere Vilar, del burg de Sant Pere
de Galligants, i a la seva muller Maria una vinya situada a la ma-
teixa parròquia de Fontajau, pel preu de 710 sous barcelonesos,
part dels quals serviran per pagar deutes del seu mas als jueus,
salvant la tasca deguda a l’abat de Sant Pere i de 6 diners per la
festa de Santa Maria de setembre que serviran d’ajuda al cens que
paga el mas.
B* Còpia de 1346, en el mateix full de pergamí que els documents núms. 367 i
371 (580 × 730 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 14, perga-
mí núm. 12. Petit forat entre les línies 4 i 6.
Hoc est translatum fideliter sumptum idus julii, anno Domini

millesimo trecentesimo quadragesimo sexto, a quodam publico
instrumento, cuius tenor dinoscitur esse talis.
Sit notum cunctis quod ego Jacobus, filius condam Bau-
louini de Ruppe, de parrochia de Fonte Agello, et ego Bernarda,
mater eius, per nos et nostros presentes atque futuros, gratis et
spontanea voluntate ac nemine cogente et ob maximam utilitatem
nostram, vendimus et cum hoc publico instrumento firmiter omni
tempore ualituro liberando tradimus tibi Petro de ipso Villari, de
burgo Sancti Petri de Gallicantu, et uxori tue, Marie, et vestris et
quibuscumque dare, dimitere, vendere, stabilire seu quolibet alio

modo alienare uolueritis, in perpetuum, totam illam nostram vi-
neam quam habemus et tenemus per monasterium Sancti Petri de
Gallicantu, in parrochia de Fonte Agello; que affrontat ab oriente
in honore Bernardi de Villanoua, a meridie in camino publico, ab
occiduo in camino superiori, a circio in camino inde transeunte
et in honore Bernardi de Villanoua, cum ingressibus et exitibus et
pertinenciis et tenedonibus et arboribus cuiuscumque sint generis
et cum terra in qua sedet et cum omnibus melioramentis quecum-
que ibi facere volueritis et cum omnibus aliis in se habentibus
sibique modo aliquo pertinentibus, sicut melius, sanius et utilius
potest dici et intelligi ad vestrum comodum et vestrorum ac sicut
melius nos et [nostros ...] illam habuimus et tenuimus, sic vobis
dictam vineam vendimus et vestris perpetuo, cum omnibus suis
proprietatibus et integritatibus, precio septingentorum et decem
solidorum barchinonensium, quos confitemur soluisse in debitis
que mansus noster judeis habebat et insuper dono abbati Sancti
Petri dominio nostro pro censu quem [...]amus, de quibus vestris
denariis confitemur et recognoscimus nos a uobis bene et utiliter
fore paccatos contentos in omnibus satisfactos, renunciando ex-
cepcioni non numerate peccunie valente marcha argenti ·lxxxa·viii·
solidos. Et si amplius valet hec vendicio jam dicto precio uel de
cetero plus excesserit in valorem, totum gratis uobis et vestris
damus donacione irreuocabili inter viuos, renunciando expresse
illius legis auxilio per quam deceptis ultra dimidiam justi precii
subuenitur et etiam omni excepcione doli et metus et accioni in
factum et restitucione in integrum et omni alii juri et racioni nobis
in predicta vinea vel nostris competenti uel competituro. Et ideo
de nostro nostrorumque jure, posse et dominio dicta vineam trahi-
mus et eycimus et eandem in vestrum dominium et proprietatem
penitus transferimus. Et in presenti cum hoc publico instrumento
mittimus inde vos in corporalem et vacuam possessionem, donando
et cedendo vobis et vestris perpetuo in vinea supradicta omnia
jura nostra et loca et voces et raciones et acciones nostras reales
et personales utiles et directas speciales et generales ordinarias et
extraordinarias atque mixtas nobis competentes vel competituras
ad omnes vestras vestrorumque voluntates ibi et inde perpetuo
faciendas, saluo jure monasterii antedicti in omnibus et per omnia,
cui donetis de expletis fideliter tascham; et dabitis preterea nobis
et nostris annuatim in festo Sancte Marie septembris ad auxilium
census nostri mansi sex denariis istius presenti monete duplenci.
Et conuenimus vobis1 et vestris sine aliquo alio retentu quem

ibi vel inde non facimus predictam vendicionem semper facere
habere et tenere in pace et esse inde vobis et vestris defensores
et guarentes contra cunctam viuentem personam. Verum si aliqui
iudei vel christiani, racione obligacionis quam super dicta vinea
haberent, vel aliqua alia persona ullo modo vel racione in predicta
omnia aliquid vobis vel vestris tetigerit, contradixerit, forifecerit,
emparauerit, perturbauerit ac clamauerit siue questionem aliquam
vel demandam inde contra uos vel vestros mouerit, nos statim
satisfaciemus et respondebimus pro uobis et vestris et ante litis
contestacionem nos honus litigii suscipimus et ducemus causam
cum nostris propriis missionibus et expensis a litis principio us-
que in finem aut si vos volueritis possitis causam ducere per vos
ipsos vobis causam super hoc pus eleccione seruata, remitendo
vobis ex pacto necessitatem denunciacionis. Et si uos in propria
persona malueritis causam ducere, conuenimus uobis restituere
omnes expensas circa litem factas et omnia dampna et grauami-
na et missiones que inde vos facere uel sustinere oportuerit ullo
modo siue obtineatis in causa siue subcumbatis et credamini inde
vestro verbo simplici sine sacramento et testium produccione et
de euiccione et omni interesse obligamus vobis et vestris quisque
nostrum in solidum et pro toto renunciantes beneficio diuidende
accionis et epistole diui Adriani nos et omnes heredes et succes-
sores nostros et omnia nostra bona mobilia et inmobilia habita et
habenda ubique. Et ut totum hoc majus robur obtineat et omnis
dubitacio inde remoueatur proprio motu et absque aliquo impe-
rio, juramus, per Deum et eius sancta ·iiiior· euangelia corporaliter
tacta, predictam vendicionem semper ratam et firmam habere et
in perpetuum obseruare et nunquam contrauenire jure aliquo siue
causa. Et ego, Bernarda, renuncio uelleyano senatus consulto quo
juuantur mulieres pro alio se obligantes uel alienam obligacionem
in se suscipiemus et omni juri et racioni michi in predicta vinea
competenti et competituro. Et ego Frescha, uxor Jacobi antedicti,
laudo et concedo uobis supradictis emptoribus et vestris perpetuo
vendicionem dicte vinee per maritum meum predictum et in rem
eius antedictam superius vobis factam, difiniendo et remitendo
uobis et vestris perpetuo quicquid juris et racionis habeo vel
habere debeo vel michi competit uel competere debet racione
dotis vel donacionis propter nupcias vel alio modo et juro, per
Deum et eius sancta quatuor euangelia corporaliter tacta, predic-
ta vendicionem semper ratam et firmam habere et in perpetuum
obseruare et nunquam contrauenire racione dotis vel donacionis

propter nupcias vel alia racione et super hiis renuncio omni juri
et racioni michi in predicta vinea competenti vel competitura. Et
ego Bernardus de Ruppe, clericus Sancti Petri de Gallicantu, laudo
et concedo vobis predictis emptoribus et vestris perpetuo vineam
predictam, difiniendo et remitendo vobis et vestris in perpetuum
quicquid juris et racionis, voce vel racione hereditatis vel legitime
habeo vel habere debeo in vinea supradicta et juro, per Deum et
eius sancta quatuor euuangelia corporaliter tacta, predicta ven-
dicionem ratam habere et nunquam contrauenire jure aliquo vel
etiam racione. Et nos Arnaldus et Raymundus et Beneuengudus,
fratres, filii Ballouini de Ruppe, per nos et nostros, laudamus et
concedimus uobis emptoribus antedictis et vestris perpetuo ven-
dicionem dicte vinee per dictum Jacobum, fratrem nostrum, et
Bernardam, matrem nostram, superius vobis factam, difiniendo et
remittendo vobis et vestris perpetuo totum jus et racionem quod
vel quam racionem hereditatis vel legitime uel alio modo habe-
mus vel habere debemus aut nobis competit vel competere debet
in vinea antedicta, donando et cedendo vobis et vestris perpetuo
in predicta vinea omnia jura nostra et loca et voces et raciones
et acciones nostras reales et personales, speciales et generales,
ordinarias et extraordinarias atque mixtas nobis competentes vel
competituras ad omnes vestras uestrorumque voluntates ibi et
inde perpetuo faciendas. Et ego Beneuengutus, scienter, renuncio
juri minoris etatis confitens et recognoscens me esse majorem.
Et ad majorem firmitatem et securitatem habendam omnium
predictorum juramus, per Deum et eius sancta quatuor euangelia
corporaliter tacta, predicta vendicionem semper ratam et firmam
habere et in perpetuum obseruare et nunquam contrauenire jure
aliquo siue causa. Et si aliquo jure scripto vel non scripto siue
excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam
ire possemus, illi juri penitus renunciamus per uirtutem superius
prestiti sacramenti.
Actum est hoc ·xiio· kalendas madii, anno Domini millesimo
ducentesimo quinquagesimo sexto.
Sig+num Jacobi. Sig+num Bernarde, matris eius. Sig+num
Fresche, uxoris Jacobi antedicti. Sig+num Marie, que fuit soror
Poncii de Ruppe. Sig+num Raymundi. Sig+num Beneuenguti,
filiorum Ballouini de Ruppe, condam, predictorum, qui predicta
firmamus et juramus. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti
Petri de Gallicantu, subscribo, saluo jure dicti monasterii in om-
nibus. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi. Sig+num

fratris Petri, prioris atque operarii. Sig+num Bernardi de Locusta-
ria, presbiter et sacrista, subscribo. SSS. Berengarii Borrelii, testis.
Sig+num Petri de Toylano. Sig+num Arnaldi de Lapart. Sig+num
Berengarii Fusterii. Sig+num Guillelmi Abbatis. Ego Bernardus
de Ruppe, qui hoc firmo. Sig+num Arnaldi de Ruppe, qui hec
firmo. Sig+num Arnaldi Tolosani. Sig+num Berengarii de Falgeriis.
Sig+num Guillelmi de Monte Regali, testium huius rey.
Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hec scripsit mandato Ber-
nardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum suprascripto in ·xa·
linea ubi dicitur “vendimus”, die et anno quo supra.
subscribo.
Ego Galcerandus de Montecuruo, rector ecclesie de Guar-
diola, Vicensis diocesis, et oficiali domini episcopi Gerundensis,
huic translato cum suo originali fideliter comprobato, auctoritatem
judicialem impendens et decretum pariter interponens, propria
manu subscribo.
Eg+o Raymundus de Brugeria, notarius publicus substitutus
auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario,
hoc translatum a suo originali fideliter sumptum et cum eodem
de uerbo ad uerbum fideliter comprobatum scribi feci et clausi.
1. vestris.
291
1256, abril, 20
Venda. Pere Morell, draper de lli, i la seva muller Maria, venen a Bernat,
administrador de l’Hospital de la seu de Santa Maria de Girona,
situat al costat del monestir de Sant Pere de Galligants, una casa
i un hort situats a Domeny, a la parròquia de Paret-rufí, i un cens
de 4 diners anuals que reben del camp d’Arnau Arvisi, pel preu de
núm. 76.
Sit notum cunctis quod ego Petrus Morellus, draperius panni

linei, et uxor mea, Maria, per nos et nostros presentes atque fu-
turos, gratis et spontanea uoluntate, et nemine cogente, uendimus
et tradimus tibi Bernardo, ministro Hospitalis Sancte Marie sedis

quod est situm iuxta monasterium Sancti Petri de Gallicantu,
ementi nomine et racione dicti Hospitalis, et tuis successoribus, ...
292
1256, abril, 24
Testament. Bernat Renall, ciutadà de Girona, dicta testament pel qual
nomena marmessors Pere de Cornellà, també ciutadà de Girona,
i el seu germà Bernat de Sant Martí. Disposa ser enterrat al ce-
mentiri de Sant Feliu de Girona i efectua diverses donacions a
esglésies i institucions gironines, entre les quals la de Sant Pere
(de Galligants). Institueix una llàntia a l’església de Campdorà,
un aniversari de 20 preveres a l’església de Sant Feliu de Girona i
nomena el seu fill Ramon hereu de tots els seus béns.
núm. 77.
... Primum dimito Sancto Felici, in cuius cimiterio corpus

meum sepeliri jubeo, ·xx· solidos; operi eiusdem, ·v· solidos; pro
missis, ·l· solidos; pro helemosina, ·l· solidos; Sancte Marie sedis
Gerunde, ·vii· solidos; Sancto Petro et Sancto Martino ac Sancto
Danieli, unicuique, ·v· solidos; omnibus aliis ecclesiis Gerunde,
binos solidos [et unicuique hospitali, ·ii· solidos]. Dimito Catalane,
sorori mee, ·c· solidos barchinonenses. ...
293
1256, setembre, 29
Reconeixement. Arnau de Barcelona, capellà de l’Hospital Nou, i les
germanes Alamanda i Grisa, filles de Guillem de Rovira de Cassà,
a Pere Tomàs, de Cassà, la compra que féu aquest a Arnau de Bar-
celona d’un camp situat a Cassà, per domini directe de Sant Pere
de Galligants.
pergamí núm. 29.
Hoc est translatum fideliter sumptum Gerunde decima die

mensis de[cembris, anno] a Natiuitate Domini millesimo trecen-
tesimo octuagesimo, auctoritate [...] venerabilis Raymundi de la

Via, licenciati in legibus, judicis ordin[arii ...] interuenientibus a
quodam publico instrumento, cuius tenor talis est.
Sit notum cunctis quod ego Arnallus de Barchinona, capellanus
Hospitalis Noui, [per me et me]os presentes et futuros, conuenio
bona fide et per firmam ac sollempnem stipulacionem promito tibi
Petro Thome, de Caciano, et matri tue, Guillelme, et uestris quod
semper ego et mei faciamus uobis et uestris habere et tenere in
pace totum illum campum integre [ ]1 ma Raina, quem habebam
in parrochia Sancti Martini de Caciano, de quo uero campo est
una pars alodium franchum. Et affrontat ipsa pars dicti campi que
est alodium franchum ab oriente in clauso Petri Calui et in alia
parte dicti campi que tenetur per Sanctum Petrum Gallicantus,
a meridie in honore mansi Bardoy, ab occidente in carraria que
vadit de Perlis usque in ecclesia de Caciano, a circio in honore
uestro et in honore Petri Calui; et alia pars residua dicti campi
que tenetur per Sanctum Petrum affrontat ab oriente in honore
Petri Calui, a meridie in [ ]2 mansi Bardoy, ab occidente in dicta
parte dicti campi que est alodium franchum, a circio in alodio
dicti campi et in honore Petri Calui. Quem uero totum campum
uos a me emistis precio [ ]3 solidorum barchinonensium ut melius
et plenius in instrumento empcionalis inde confacto continetur,
quod inde habetis quod cum omnibus contentis laudo et concedo
et approbo et confirmo in perpetuum cum hoc publico instrumen-
to[ ],4 quod de predicto toto campo secundum modum superius
comprehensum, erimus ego et mei uobis et uestris deffensores
et guarentes contra cunctam viuentem personam. Veruntamen si
aliquis ibi aliquid uobis uel uestris tetigere uel forifecerit siue em-
parauerit aut contradixerit siue questionem uel demandam contra
uos uel vestros mouerit uel fecerit, ego ante ingressum litis statim
promito me ante uos et uestros ponere et honus et litem super
me et meos recipere et totam causam ad effectum ducere a litis
principio usque in finem et seruabo inde uos et uestros indempnes,
in curia et extra curiam et in placito et extra placitum et in judicio
et extra judicium, cum meis propriis expensis et misionibus; uel
si uos uel vestri malueritis possitis causam ducere tamen uobis
et uestris eleccione seruata, inde remitendo ex pacto necesitatem
denunciacionis. Et si uos uel vestri in propria persona causam
tractare uolueritis, promito uobis et uestris omnes missiones circa
litem factas et omnia dampna restituere siue obtineatis in causam
siue subcumbatis et quicquid et quantum de jure euinceretur et
credamini inde uestro plano uerbo sine sacramento et testium

produccioni. Si forte d[ampnum] aliquod uel grauamen siue mis-
sionem aliquam aliquo modo racione predictorum inde uos uel
vestros facere uel sustinuere opportuerit, totum conuenio uobis et
uestris in integrum resa<r>cire per me et meos [sitis] inde crediti
uestro simplici uerbo sine sacramento. Et ad hec facienda et com-
plenda obligo uobis et uestris de euiccione, et de omni interesse
me et heredes meos et successores et specialiter mansum meum
Bardoy, quem habeo in parrochia Sancti Martini de Caciano,
et omnes honores et possesiones eiusdem mansi et generaliter
omnia mea bona et jura habita et habenda ubique et super hiis
renuncio omni juri scripto et non scripto mihi et meis competenti
uel competituro. Et ad majorem cautelam predictorum omnium
habendam libenti animo juro, in Deum et super sacrosancta ·iiiior·
Dei euangelia corporaliter tacta, dicta omnia rata et firma habere
et atendere et complere et obseruare et nunquam contrauenire jure
aliquo siue causa. Et ego Alamanda, filia Guillelme de Rouiria, de
Caciano, et soror mea, Grisa, per nos et omnes nostros presentes
et futuros, laudamus et concedimus tibi dicto Petro Thome et
matri tue, Guillelme, et uestris, perpetuo, totum dictum campum
quem a dicto Arnaldo de Barchinona emistis, prout in instru-
mento inde confecto continetur, diffiniendo et remitendo uobis et
uestris perpetuo quicquid jure in predicto campo et in omnibus
melioramentis factis et faciendis habemus et habere debemus et
nobis competit et competere debet, tam racione patris et matris
nostre et hereditatis et legitime, quam alio aliquo modo ad omnes
uestras uoluntates et uestrorum perpetuo faciendas sine retentu et
contradimento nostro et nostrorum. Et conuenimus uobis et ues-
tris per nos et nostros predictum campum et dicta melioramenta
facta ibi et facienda semper facere habere et tenere in pace contra
cunctam viuentem personam. Veruntamen si aliquis ibi uobis uel
vestris tetigerit uel forifecerit siue emparauerit siue questionem
uel demandam contra uos uel vestros mouerit uel fecerit, nos ante
ingressum litis statim promitimus nos ante uos et uestros ponere
et honus et litem semper nos et nostros recipere et totam causam
ad effectum ducere a litis principo usque in finem et seruabimus
inde uos et uestros indempnes; uel si vos malueritis possitis cau-
sam ducere tamen uobis et uestris super hoc eleccione seruata,
remitendo ex pacto necessitatem denunciacionis. Et si uos uel vestri
in propria persona causam tractare uolueritis, promitimus uobis
et uestros omnes missiones dicta litem factas et omnia dampna
restituere siue obtineatis in causam siue subcumbatis et quicquid

et quantum de jure euinceretur et credamini inde uestro plano
uerbo sine sacramento et testimonio. Et ad hoc facienda et com-
plenda obligamus uobis et uestris de euiccione et de omni interesse
quilibet uestrum pro toto nos et heredes nostros et successores et
omnia bona habita et habenda ubique et super hiis renunciamus
epistole diui <A>driani et beneficcio diuidende accionis et nouem
constituciones et velleyani senatus consulti et omni alii juri et
racioni et consuetudini pro nobis facienti et juramus, super sancta
·iiiior· Dei euangelia corporaliter tacta, omnia predicta singula et
uniuersa bona et firma habere atendere et complere et obseruare
et nunquam contrauenire jure aliquo siue causa.
Actum est hoc ·xiii· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·l·
sexto.
Sig+num Alamande. Sig+num Grise, eius sororis, que hec
firmamus. SIg+num Arnaldi de Senteyns. Sig+num Berengarii de
Vilalbino. Sig+num Raimundi Dorche, de Caciano. Sig+num Johan-
nis de Turre. Sig+num Petri de Ermedanis. Sig+num Bernardi de
Fornellis. Sig+num [Guillelmus] de Gurgo, de Lacustarie. Sig+num
Raimundi Sabaterii. Sig+num Guillelmo de Sancto Stephano de
Ecclesiis Albis. Sig+num Petri de Lambillis, testium. Sig.SSS.num
Arnalli de Barchinona, capellani et presbiteri Hospitali Noui, qui
hoc firmo.
+ Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato
Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum literis rasis et
emendatis in ·iiii· linea, die et anno quo supra.
subscribo.
Ego Raymundus de la Via, licenciatus in legibus, judex ordina-
rius Gerunde, huic translato cum suo originali fideliter comprobato
dimissis quibusdam spaciis prout in clausura notarii infrascripti
continetur auctoritatem meam judicialem impendens decretum
meum interponens propria manu subscribo.
Eg+o Petrus Pinos, notarius publicus substitutus auctoritate
regia a Jasperto de Campolongo, publico Gerunde notario, hoc
translatum a suo originali sumptum et cum eodem de uerbo ad
uerbum fideliter comprobatum et per dictum dominum judicem ut
supra patet auctorizatum scripsi et clausi dimissis spaciis predictis
scilicet in linea quarta inter diccionem “integre” et diccionem “siue”
sillabam “ma”; et in septima inter diccionem “in” et diccionem
“mansi”; et in octaua inter diccionem “precio” et diccionem “so-

lidorum”, et in nona inter diccionem “instrumento” et diccionem
“quod”, eo quia propter vetustatem dicti originalis instrumenti
cessant in ipsis locis littere apparere in originali predicto si quod
legi minime potuerunt.
1. Espai en blanc. 2. Espai en blanc. 3. Espai en blanc. 4. Espai en blanc.
294
1256, octubre, 22
Venda. Bernat de Llémena i la seva muller Guillema venen a Martí Er-
mengol uns camps situats a la parròquia de Santa Eugènia, que
tenen per l’església de la seu de Girona i que afronten amb honors
del monestir de Sant Pere (de Galligants), pel preu de 250 sous
barcelonesos, salvant el dret de la seu de Girona a rebre mig quart
i mitja tasca dels esplets i un cens de la quarta part d’un ànec.
A* Pergamí original (239 × 345 mm): ACG, pergamí núm. 1363. A la part supe-
rior: “núm. 301”. Al dors: “Pabordia de Desembre, Santa Eugènia, plech, 4 del
3, Gerona, del llibre 2n., núm. 301”.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Lemena et uxor

mea Guillelma, per nos et per omnes nostros presentes et futuros,
quilibet in solidum, vendimus et cum hoc presenti publico ins-
trumento omni tempore valituro liberando tradimus tibi Martino
Ermengaudo et tuis et cui dare uel dimitere, vendere, stabilire seu
quolibet alio modo alienare uolueris, in perpetuum, omnes illos
nostros campos terre integre quos habemus in parrochia Sancte
Eugenie, quos tenemus per ecclesiam sedis Gerunde, sicuti affrontant
ab oriente in honore monasterii Sancti Petri, a meridie in honore
monasterii Sancti Petri et in honore sacristie sedis Gerunde et in
tuo campo, ab occidente in honore qui fuit Raimundi Mascordi, a
circio in honore qui fuit Berengarii Laurencii et in honore Juceffi
Brunelli et in honore qui fuit Tergerii de Sancta Eugenia. ...
295
1257, novembre, 7
Enfranquiment. L’abat Bernat, de Sant Pere de Galligants, enfranqueix
Cervià Serrà, fill de Ramon Pere de Perles, per 18 sous.
núm. 734.

Petri de Gallicantu abbas, diffinimus te Ceruianum Serranum,
filium Raimundi Petri de Perlis, absentem tanquem presentem, et
omnem proieniem a te descendentem et omnes res tuas mobiles
et inmobiles domino Deo et tibi ipsi et illi domino quem tu facere
siue eligere uolueris ad tuam uoluntatem de te ipso faciendam,
sine aliquo retentu quem in te nec in proienie a te descendente
nec in rebus tuis habitis et habendis non facimus, omnibus nostris
vocibus et racionibus in te translatis et penes te remanentibus. Et
propter hanc diffinicionem recognoscimus inde recepisse et penes
nos habuisse ·xviii· solidos barchinonenses, renunciando excepcioni
non numerate peccunie.
Actum est hoc ·vii· idus nouembris, anno Domini ·m·cc·l·
septimo.
Sig+num Guillelmus de Pira. Sig+num Johannis Fornerii.
Sig+num Petri de Podio, baiuli, qui hoc firmo. + Ego Bernardus,
Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Sig+num
Petri de Colle, presbiteri et monachi.
Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit, die et anno
quo supra.
296
1257, desembre, 17
Venda. Guillema Cerviana, vídua de Pere de Maixella, pedrer, a causa
d’una necessitat urgent seva i del seu fill Guillem Pere, ven a Ar-
nau de Sant Martí, sabater, i a la seva muller Ermessenda la casa
que té al burg inferior de Sant Pere de Galligants per l’abat del
monestir, que havia estat del seu pare, pel preu de 100 sous barce-
lonesos, salvant el dret del monestir.
A* Pergamí original, en el mateix on es troba el document núm. 297 (230 ×
435 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 20, pergamí núm.
14. Deteriorat en tot el marge dret.
Sit notum cunctis quod ego Guillelma Ceruiana, uxor condam

Petri de Maxella, petrarii, per me et meos presentes atque [futuros
...] uoluntate et nemine me cogente et ex causa necessitatis urgentis
me et filium meum Guillelmum Petri, uendo et cum [hoc presenti
instrumento omni] tempore firmiter ualituro liberando trado tibi

Arnallo de Sancto Martino, zabaterio, et uxori tue Ermessendi [...
dimi]tere uendere seu quolibet alio modo alienare uolueritis, in
perpetuum, totam illam meam domum quam habeo et teneo [...
in burgo inferiori Sancti] Petri de Gallicantu, per dominum abba-
tem eiusdem, que condam fuit patri mei, qui etiam affrontant ab
oriente in meis domibus uel [...] orientem habeatis uos et uestri
mediatim [...] honus et sufferimentum de abisso usque ad celum;
a meridie in carraria [que ...] in domibus Petri de Clota, petrario,
in cuius pariete uersus occidentem habeatis uos et uestri, perpetuo,
honus et sufferimentum mediatim [..., de abis]so usque ad celum
sicut ego habeo; a circio in mea tenedone ibidem michi residua in
putuo cuius mee tenedone [... ha]beatis poaticum uos et uestri in
perpetuum usque [...] locum per hostium istius domus quam uobis
uendo quod aperit ad puteum [..., cum] ingressibus et exitibus et
pertinenciis et tenedonibus et solis et suprapositis et parietibus
et fundamentis, tegulis, tegulatis, januis [...] tignis,1 sufferimen-
tis et stillicidiis a meridie et a circio in mea tenedone. Sic quod
nullo tempore habeatis exitiam in mea [...] usque ad medium
puteum ad horam cuius facitis parietem qui capiatur medieta-
tem putei et extendatur usque ad [...] quod ibi modo est et cum
omnibus melioramentis et augmentis ibi factis et quoquomodo
de cetero faciendis et cum omnibus suis [...], de abisso usque
ad celum, et cum omnibus aliis in se habentibus, sibique [...]
pertinentibus prout melius et utilius potest dici [... ad ues]trum
comodum et uestrorum, uobis uendo et trado precio centum soli-
dorum barchinonensium valente marcha argenti ·lxxx·[viii· solidos
...] confiteor et recognosco bene [...] fore paccatum contentam et
in omnibus satisfactam, renunciando [...] doli et decepcioni. Et
si amplius ualet hec uendicio de dicto precio uel de cetero plus
excesserit [...], dono uobis et uestris donacione irreuocabilis inter
uiuos, renunciando expresse auxilio et beneficio illius legis per
quam deceptis [...] justi precii subuenitur. Et ideo de meo meo-
rumque jure, posse et dominio extraho et eicio, dictam [...] et nos
de eadem inuestiendo et cum hoc publico instrumento [... dan]-
do et cedendo ibi et inde uobis et uestris, perpetuo, omnia jura
mea et loca et uoces et raciones et acciones reales et per[sonales
... di]rectas mihi qualicumque modo uel racione competentes uel
competituras ad omnes tuas tuorumque uoluntates inde et ibi
perpetuo faciendas, saluo tamen juri domini abbatis in omnibus et
per omnia, cui dabitis annuatim pro censu in festo Natalis Domini
·v· denarios [...] prestetis monete de duplo pro ista domo qui [...]
faciebam et prestabam [... dicto domino abba]tis et penes te [...]
perpetuo extinc[tis] et tenere in pace et [...] in curia et extra [...
uo]luntate in integrum [...] obligo uobis [... fir]mitatem habendum
[...] et in perpetuum [...] jure scripto [...].
Actum est hoc ·xvio· kalendas janerii, anno Domini ·mo·cco·lo·
septimo.
Sig+num Guillelme Ceruiane, predicte, qui hec firmo et
concedo. [Huius rei] testes sunt Petrus de ipsa Clota, petrarius,
et Siluanus de ipsa Ualle, monerius. + Ego Bernardus, Dei gratia
abbas Sancti Petri de Gallicantus, subscribo. Frater Arnaldus de
Ciiario, monachus et presbiter. Sig+num Guillelmi de Piru, bajuli
burgui Sancti Petri de Gallicantu, qui hec firmo.
subscribo.
1. Escrit tingnis.
297
1257, desembre, 17
Promesa. Guillema Cerviana, vídua de Pere de Maixella, pedrer, acorda
amb Arnau de Sant Martí, sabater, i la seva muller Ermessenda
que quan el seu fill Guillem tingui edat de firmar instruments, sig-
narà l’anterior carta de venda de la casa que ella té al burg inferior
de Sant Pere de Galligants pel preu de 100 sous.
A* Pergamí original, en el mateix on es troba el document núm. 296 (230 ×
435 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 20, pergamí núm.
15. Deteriorat en tot el marge dret.
Sit notum cuctis quod ego [Guillelma Ceruiana, uxor condam]

Petri de Maxella, petrarii, conuenio per firmam stipulacione tibi
Arnallo de Sancto Martino, sabaterio, et uxori tue Ermessendis
quod, quando Guillelmus, filius nostrus, fuerit etatis cartam fir-
mandi [...] quos donetis eidem filio nostro faciam ab [...] omni alia
missione uestra et uestrorum [...] in carta illius uendicionis quam
uobis feci, precio ·c· solidorum, de quadam domo que ego habeo
in inferiori burgo S[ancti Petri] de Gallicantu, in dominio domini
abbatis eiusdem, prout continetur in carta uendicionis inde confacta

quam uobis laudo et concedo. Et hoc facimus omni excusacione
[...] diffugeo postpositis et retretis que hec non fecero et propter
hoc dampnum missiones feceritis uel grauamen, totum conuenimus
uobis restituere et emendare [...] plano uerbo sine sacramento,
obligando uobis ad hec supradicta omnes alias meas domos que
condam patris mei fuerunt, in predicto burgo, et generaliter omnia
alia [mea] bona mobilia et inmobilia presencia et futura ubique. Et
juro, per Deum et per sancta ·iiiior· euuangelia corporaliter tacta,
predicta omnia uobis fideliter attendere et compl[ere].
Actum est hoc ·xvio· kalendas janerii, anno Domini ·mo·cco·lo·
septimo.
Sig+num Guillelme Ceruiane, predicte, qui hec firmo. Huius
rei testes sunt Petrus de Clota, petrarius, [et] Siluanus de ipsa
Ualle, monerius. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri
de Gallicantus, subscribo. Frater Arnaldus de Ciiario, monachus
et presbiter. Sig+num Guillelmi de Piru, bajuli, qui hec firmo.
subscribo.
298
1258, febrer, 28 (1257)

Venda. Arnau Tomàs, de Sarrià (de Ter), juntament amb la seva muller
Berenguera i la seva filla Arsendis, ven a Bernat Esteve de Xuncla,
de la parròquia de Sarrià, un camp de Torroella, situat a la ma-
teixa parròquia, pel preu de 44 sous barcelonesos, salva el dret del
monestir de Sant Pere de Galligants a rebre la tasca, el del seu bat-
lle a rebre el braçatge i el dels venedors a rebre una gallina anual
en ajuda al cens que paguen al monestir.
A* Pergamí original (270 x 177 mm): AHG, Fons de pergamins Marta Figueras,
pergamí s. núm.
Sit notum cunctis quod ego Arnallus Thome, de Serriano,

et uxor mea, Berengaria, et filia nostra, Arssendis, per nos et per
omnes nostros, presentes atque futuros, vendimus tibi Bernardo
Stephano de Exunclo, de parrochia de Serriano, et tuis, perpetuo,
unum campum nostrum integre [qui] vocatur de Turrucella, sicut

terminatum est, qui est in parrochia Sancti Pauli de Serriano. Et
affrontat ab oriente in campo nostro, a meridie in tuo honore, ab
occidente in riuo de Exunclo, a circio in tuo honore, cum exitibus
et ingressibus, pertinenciis et tenedonibus et arboribus diuersorum
generum et melioramentis ibidem factis et faciendis et cum om-
nibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinen-
tibus et ut melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum. Sic
tibi vendimus pro ·xliiii· solidis barchinonensibus, valente marche
argenti ·lxxxviii· solidos, de quibus recognoscimus a te bene ese
paccatos, renunciando excepcione non numerate peccunie. Et si
amplius valet precio iamdicto uel valebit, totum gratis et ex certa
sciencia tibi et tuis damus donacione inter viuos, renunciando ex-
presse auxilio et beneficio illius legi qua deceptis ultra dimidiam
iusti precii succurritur. Et de nostro iure et posse et dominio ey-
cimus eundem in tuum et quorum uelis ius, posse et dominio
libere et quiete penitus transferendo, mitendo inde te in presenti
in corporalem et vacuam poscessionem cum hoc instrumento ad
habendum et tenendum et omni tempori possidendum ac etiam
tuas uoluntates faciendas, saluo jure Sancti Petri de Gallicantu
in omnibus cui dabis fideliter tascam et suo bajulo braciaticum
et dabis nobis ad auxilium census quem facimus domui Sancti
Petri unam gallinam annuatim, sine aliquo retentu quem inde
non facimus, omnibus nostris vocibus et racioibus inde perpetuo
extinctis et penes te remanentibus. Et conuenimus tibi et tuis
predictam vendicionem semper facere habere et tenere, in pace et
esse deffensores et guarentes contra cunctam personam. Verunta-
men si aliquis ibi aliquid tibi tetigerit, forifecerit, emparauerit aut
contradixerit uel questionem aliquam [inde] mouerit contra te uel
tuos, nos ante ingressum litis statim statim promitimus ante te
et tuos ponere et honus et litem super nos et nostros recipere et
totam causam ad effectum ducere a litis principio usque in finem
et seruabimus inde te et tuos indempnes in curia et extra curiam,
in placito et extra placitum, in iudicio et extra iudicium, nostris
propriis expensis et missionibus. Et ad hec facienda et complenda
obligamus tibi et tuis de euiccione quilibet nostrum in solidum
et pro toto nos et heredes nostros et successores et omnia bona
nostra habita et habenda ubique, renunciantes beneficio diuidende
accionis. Et ego, Berengaria predicta, juro, in Deum et super sancta
·iiiior· Dei euangelia corporaliter tacta, hec atendere et complere et
non contrauenire jure aliquo in racione et renuncio, gratis et ex
certa sciencia, beneficio velleyano senatus consulti quo juuantur

mulieres […] uel alienam obligacionem in [sic superviuentes]. Et
si aliquo jure scripto uel non scripto […] excepcione uel ocasione
huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renuncio.
Actum est hoc ·ii· kalendas marcii, anno Domini ·m·cc·l·
septimo.
Sig+num Arnaldi Thome. Sig+num Berengarie, uxor eius,
qui hoc firmamus supradicta die et anno Guillelmo Caraboterio
et Petro Caluello.1 Sig+num Arsendis, filie eorum, que hoc firmo
·v· kalendas marcii, predicto anno, presentibus Gilabertono Jordi
et Deuslofed Sicard. Sig+num Guillelme, sororis dicti Arnaldi
Thome, qui firmo ·ii· idus marcii, in supradicto anno, presentibus
Bernardo de Osta et Berengario de Quintano. Sig+num Guillelmi,
fratris dicti Arnaldi Thome, qui hoc firmo ·xvii· kalendas aprilis,
in supradicto anno, presentibus Bernardo de Oliuera et Dalmacius
Corrigeri. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Ga-
llicantu, subscribo. Signum Bernat Mor […]. Frater Arnaldus de
[Podio]ermetanis, monachus.
Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit die [et anno
quo supra].
1. Segueix Petro.
299
1258, maig, 11
Establiment. Arnau de Miniana, ardiaca de l’Empordà i paborde del
mes de desembre de la seu de Girona, concedeix als pobres de
l’Hospital de Santa Maria, situat al burg de Sant Pere de Galli-
gants, i al seu rector, Guillem de Pontillà, la vinya que Franca,
vídua de Gironí de Vila-roja, va donar a l’hospital, que estava si-
tuada a la Font Vermella, salvant el dret de la pabordia de desem-
bre a rebre els agrers acostumats, dos auris quan hi hagués un
nou rector a l’hospital i, en cas que la vinya fos venuda, terços,
lluïsmes i foriscapis, a canvi de 200 sous barcelonesos.
rior: “núm. 379”; al dors: “1258. Sant Daniel. Pabordia de Desembre, plech 1,
núm. 379”.
Sit notum cunctis quod ego Arnallus de Miniana, Ympuri-

tanensis archidiachonus ecclesie Gerundensis et prepositus pre-
positure decembris, laudo et concedo pauperibus Hospitalis de

Beate Marie, quod est situm in burgo Sancti Petri de Gallicantu,
et tibi Guillelmo de Pontiliano, rectori eiusdem, et succesoribus
tuis, in perpetuum, totam illam uineam quam Francham, uxor
Gerundensis de Villa Rubea, qui fuit, dedit dicto Hospitali, prout
continetur in carta donacions inde confecta, que etiam est aput
Fontem Vermilium et tenetur per dictam preposituram. ...
300
1258, maig, 19
Venda. Ferrer de Montagut i Egídia venen a Ferrer de Montagut una
vinya situada a la parròquia de Sant Julià de Ramis, sota el domi-
ni del senyor de Montagut, al qual han de pagar dues tasques i un
diner de cens, pel preu de 40 sous barcelonesos.
A* Pergamí original (188 × 190 mm.): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants,
rotlle 27, pergamí núm. 5. Al marge: “Als Padrenys. És del mas Ros. Fou de
Ferrer. Ara de Trias”.
[...] Ferrarius de Monte Acuto [...] tibi Ferrarii de Monte

Acuto et tuis [...] totam illam nostram vineam quam habemus
[...] in parrochia Sancti Juliani de Rama, que tenetur per domi-
num de Monte Acuto, cum heremo et laborato que ibi sunt, que
affrontat ab oriente in fexia [Bernardi] de Molleto, a meridie in
vinea Petri de Ospitali, ab occidente in Rocha Lada, a circio in
fexia Guillelmi Beldie. Predictam quidem vineam, cum exitibus
et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et arboribus diuer-
sorum generum et cum terra in qua sedet et melioramentis ibi
qualicumque modo pertinentibus, tibi et tuis in perpetuum ven-
dimus et tradimus precio ·xl· solidos barchinonenses, de quibus
recognoscimus nos a te bene esse paccatos, renunciando excep-
cioni non numerate peccunie. Et si amplius ualet predicta vinea
dicto precio uel ualebit, totum gratis et ex certa sciencia tibi et
tuis donamus donacione inter viuos, renunciando expresse au-
xilio et benefficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi
precii succurritur et etiam excepcioni doly et metus et accioni
in factum et restitucioni in integrum et omni alii juri et racioni
pro nobis facienti. Et ideo predictam vineam cum terra in qua
sedet de nostro nostrorumque jure, posse et dominio trahimus
et eicimus eadem in tuum et quorum uolueris jus, posse et do-

minium libere et quiete penitus transferendo, mitendo inde te in
presenti in corporalem et vacuam possessionem ad omnes tuam
tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, sa-
luo jure domini in omnibus cui dabis de expletis fideliter duas
taschas et pro censu annuatim unum denarium sine aliquo re-
tentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus
penes te et tuos translatis. Et conuenimus tibi et tuis, per nos et
nostros, predictam vendicionem semper facere habere et tenere
in pace et esse deffensores et guarentes contra cunctam viuentem
personam. Veruntamen si aliquis ibi aliquid tibi uel tuis tetigerit
uel forifecerit siue emparauerit siue questionem uel demandam
contra te uel tuos mouerit uel fecerit, nos ante ingressum litis
statim promitimus nos effectum ducere a litis principio usque
in finem et seruabimus inde te et tuos indempnes cum nostris
propriis expensis et missionibus, obligando tibi et tuis ad hec
de euiccione et de omni interesse quisque nostrum pro toto nos
et heredes nostros et successores et omnia nostra bona et jura
habita et habenda semper et ubique. Et super hiis renunciamus
omni juri scripto et non scripto nobis et nostris competenti uel
competituro. Et juramus, super sancta ·iiiior· Dei euuangelia cor-
poraliter tacta, omnia predicta bona et firma habere et atendere
et complere et nunquam contrauenire jure alique siue causa. Et
ego, Egidia predicta, renuncio uelleyano senatus consulto et juri
ypothece quod habeo in bonis viri mei, racione sponsalicii mei
uel alio modo.
Actum est hoc ·xiiii· kalendas junii, anno Domini ·m·cc·l· octauo.
Sig+num Ferrarii de Monte Acuto. Sig+num Egidie, eius
uxoris, qui hoc firmamus. Testes huius rei sunt Guillelmus de
Cortada et Guillelmus Artusus et Guillelmus Tolosa. Signum+
Petri Alquerii. Sig+num Bernardi de Prato de Clota, bajuli, qui
hec firmo. SSS. Bernardi Mathei, presbiteris de Mota, in cuius
manu domina Blanqua firmauit istam cartam ·ii· kalendas aprili,
anno qui dicitur ·m·cc·lx·iii·, pressentibus Berengario de Garriga
et Bernardo Ceruiani, de Mota.
SSS. Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato
subscribo.
301
1258, juny, 4
Venda. Joan de Camós, albadiner del burg de Sant Feliu de Girona, i
la seva muller Gueraua venen a Dalmau de Cassà, habitant de
Girona, la vinya del Clot i la vinya que havia estat de na Girona,
filla de Pere Vidal, que tenen a Fontajau, en l’alou de Sant Pere de
Galligants per compra feta a Pere de Verdera, pel preu de 59 sous,
salvant el dret del monestir de Sant Pere a rebre la tasca.
rotlle 20, pergamí núm. 1. Tinta esborrada i forats a la cantonada inferior
dreta i al centre de la part inferior.
Sit notum cunctis quod ego Johannis de Camonibus, albadiuerius,

de burgo Sancti Felicis Gerunde, et uxor mea, Geralla, per nos et
per omnes nostros, ve[ndimus tibi] Dominico Dalmacii de Caciano,
comoranti in Gerunda, et tuis, in perpetuum, totam illam nostram
vineam integre de ipso Cloto, quam habemus apud [Fonte] Agellum,
in alodio Sancti Petri Gallicantus, quam ego Johannes emi a Petro
de Uerderia. Item vendimus tibi et tuis, in perpetuum, totam illam
vineam integre [que] fuit Gerunde, filie condam Petri Vitale, de burgo
Sancti Felicis, uxoris mee condam deffuncte, et quam vineam ipsa
Gerunda mihi Johanni dimisit [in] suo testamento. Affrontat autem
vinea que fuit Petri de Uerderia ab oriente in alueo Ticeris, a meridie
in honore Sancti Petri, ab occidente et a circio in torrente; [alia]
vinea que fuit dicte Gerunde affrontat ab oriente in alueo Ticeris,
a meridie et ab occidente in honore Sancti Petri Gallicantus, a cir-
cio in vineis domus infirmorum. Predictas quidem ·ii· vineas, cum
exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et arboribus
diuersorum generum et cum terra in qua sedent et melioramentis
ibi factis et faciendis et cum omnibus suis proprietatibus et integri-
tatibus et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque
modo pertinentibus, tibi et tuis in perpetuum vendimus precio ·l·viiii·
solidorum barchinonensium, de quibus recognoscimus nos a te bene
esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si
amplius ualent dicte vinee dicto precio uel ualebunt, totum gratis
et ex certa sciencia tibi et tuis donamus donacione inter viuos, re-
nunciando expresse auxilio et beneficio illis legis qua deceptis ultra
dimidiam iusti precii succurritur. Et sic predictas vineas de nostro
nostrorumque jure, posse et dominium trahimus et eicimus [...] in
tuum et quorum uolueris [... posse et] dominium libere et quiete
penitus transferendo, mitendo inde te in presenti in corporalem et
uacuam possessione ad omnes tuas uoluntates et tuorum faciendas,

saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus, cui dabis de expletis
fideliter tascham sine aliquo retentu quem non inde f[acimus]. Et
conuenimus tibi et tuis per nos et nostros predictas vineas semper
facere habere et tenere in pace et esse defensores et guarentes [contra
cunctam] viuentem personam. Verum si aliquis ibi aliquid tibi uel tuis
tetigerit uel forisfecerit siue empararet aut contradixerit siue questio-
nem uel demandam contra te uel tuos mouerit uel fecerit, nos ante
ingressum litis statim promitimus nos ante te et tuos ponere et honus
et litem super nos et nostros recipere et te et tuos inde indempnes
seruare cum nostris propriis expensis et missionibus, obligando tibi
et tuis ad hec de euiccione et de omni interesse quisque nostrum
in solidum nos et heredes nostros et successores et omnia nostra
bona et jura ubique, renunciantes beneficio diuidende accionis. Et
juramus, super sancta ·iiiior· Dei euuangelia corporaliter tacta, omnia
predicta [bona] et firma [...] et complere et numquam contrauenire
jure aliquo siue causa. Et super hiis renunciamus omni juri scripto
uel non scripto nobis et nostri [...]. Et ego Geralla, predicta, renuncio
uelleyano senatus consulto et juri ypothece quam habeo in bonis
mariti mei [...] uel alio modo.
Actum est hoc ·ii· nonas junii, anno Domini ·m·cc·l· octauo.
Sig+num Johannis de Camonibus [...] dicta die et anno, pre-
sentibus Raimundo Coutellerio et Petro Rege. Sig+num Geralle,
predicte, qui hec firmo [...] fixo, presentibus Bernardi de Merlanto et
Johanne Raditore. + Ego Bernardus, abbas Sancti Petri Gallicantus,
Sancto Petro subscribo [...]. Ego Guillelmus de Roma[niano ... ].
+ Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scrispit [mandato]
Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, [·+·
subscribo].
302
1258, novembre, 15
Establiment. Guillem de Pontillà, rector de l’Hospital de la seu de Gi-
rona, situat al burg de Sant Pere (de Galligants), estableix a Pere
Gausfred de Sant Julià de Corts i a Maria dues cases amb pati i
tres peces de terra situades a la parròquia de Sant Pau de Sarrià,
a canvi de diversos censos i de 10 sous barcelonesos d’entrada.
A* Original (240 × 240 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 83.
Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Pontiliano, rector

Hospitalis sedis Sancte Marie, quod est situm in burgo Sancti
Petri, attendens comodum et utilitatem dicti Hospitalis, per me
et successores meos, dono et stabilio ...
303
1259, abril, 9
Establiment. Ramon de Brugada, de Nespla, de la parròquia de Sant
Medir, la seva mare Maria i la seva muller Deulafeu, estableixen
a Bernat Frugell, moner —o moliner—, una feixa de terra al lloc
Vall, al “cap de la plana”, pel preu de 10 sous barcelonesos, per
domini directe del monestir de Sant Pere de Galligants, al qual
han de pagar la tasca i un diner de tornes al mas del dit Ramon
per Nadal.
Sit omnibus notum quod ego Raimundus de Brugada, de Nes-

pla, de parrochia Sancti Emitherii, et mater mea, Maria, et uxor
mea, Deuslofed, per nos et per nostros, vendimus tibi Bernardo
Frugelio, monerio, et tuis et cui uolueris, in perpetuum, quandam
nostram fexiam terre integre quam habemus in loco qui dicitur Val,
in caput plani, sicuti affrontat ab oriente in ipsa Serra, a meridie
in honore Raimundi Boscani, ab occidente in riuo de Lecha, a
circio in honore Guillelmi de Petris, cum exitibus et ingressibus,
pertinenciis et tenedonibus et melioramentis factis et de cetero fa-
ciendis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque
modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad tuum
comodum, sic tibi et tuis perpetuo vendimus pro ·x· solidis istius
monete barcinonense de terno, de quibus recognoscimus a te bene
ese paccatos, renunciando excepcione non numerate peccunie. Et si
amplius valet precio predicto uel ualebit, totum gratis et ex certa
sciencia donacione inter uiuos tibi donamus, renunciando expresse
auxilio et beneficio illius legi qua deceptis ultra dimidiam justi
precii succurritur. Et mitimus inde te in corporalem possessionem
ad tuam uoluntatem faciendam, saluo jure Sancti Petri de Galli-
cantu in omnibus et dabis nobis ad auxilium census mansi nostri
unum denarium cuiuscumque monete barcinonense cucurrent in
festo Natalis Domini, sine aliquo retentu quem inde non facimus,
omnibus nostris uocibus et racionibus in te translatis et penes te
remanentibus. Et conuenimus tibi et tuis predictam vendicionem
semper facere habere et tenere in pace et de euiccione obligamus
tibi et tuis omnia nostra ubique. Et nos Raimundus et uxor eius,
Deuslafed, predicti, laudamus et concedimus hec omnia supradicta
et juramus, super sancta ·iiiior· Dei euuangelia, hec attendere et
complere et non contrauenire. Et si aliquo jure scripto uel non
scripto siue excepcione uel ocasione huic contractui obuiam ire
possemus, illi juri penitus renunciamus.
Actum est hoc ·v· idus aprilis, anno Domini ·m·cc·l· nono.
Sig+num Raimundi de Brugada. Sig+num Marie, matris eius.
Sig+num Deuslafed, uxoris eius, qui hoc firmamus. Testes huius
rei sunt Guillelmus de Petris et Bernardus de Oliuariis, moneriii.
subscribo. Signum Bernat de [Patura], qui o firmo. Sig+num Petri
de Colle, presbiteri et monachi.
quo supra.

304
1259, maig, 23
Venda. Pere d’Aulina, de Sant Dalmau, i la seva esposa Maria venen
a Maria de Bohigues i al seu fill Guillem, del mateix lloc, una
peça de terra que tenen pel monestir de Sant Pere de Galligants a
l’esmentada parròquia, indret de Vinyes, per 20 sous, amb reserva
de dues tasques per al monestir.
A* Pergamí original (220 × 220 mm): ADG, Almoina, Vilamarí, pergamí núm. 76.
Al dors: “núm. 76”.
Sit notum cunctis quod ego Petrus de Ollina, parrochie Sancti

Dalmacii, et uxor mea, Maria, per nos et per omnes nostros pre-
sentes atque futuros, gratis et ex certa sciencia, vendimus et cum
hoc presenti instrumento perpetuo valituro liberando tradimus tibi
Marie de Buigiis, eidem loci, et filio tuo, Guillelmo, absenti tanquam
presenti, et uestris quibus dare, vendere uel dimitere siue stabilire
seu quolibet alio modo alienare uolueritis, in perpetuum, totam
illam nostram peciolam terre que tenetur per Sanctum Petrum de
Gallicantu, quam habemus et tenemus in predicta parrochia, loco

vocato apud Vineas, sicut affrontat ab oriente in uestro honore, a
meridie in honore mansi Johannis quam tenet Arnaldus de Costa,
ab hocciduo in honore Petri de Abbate, a circio in honore nostro.
Sicut ex his ·iiiior· affrontacionibus dicta peciola terre includitur uel
circumcingitur, cum exitibus et ingressibus suis et cum omni sua
proprietate et integritate, predictam inquam peciolam terre, cum
omnibus predictis et cum omnibus aliis in se habentibus sibi que
qualicumque modo pertinentibus, ut melius dici uel intelligi potest,
ad uestrum uestrorumque comodum et utilitatem uobis et uestris
et quibus uolueritis, in perpetuum, vendimus et tradimus precio
viginti solidos barchinonenses monete de terno, de quibus recog-
noscimus nos a uobis bene fore paccatos, renunciando excepcioni
peccunie non numerate. Et si amplius hec vendicio ualet uel ualebit
precio jamdicto, totum gratis donacione inter viuos uobis et uestris
donamus, renuncians scienter auxilio et beneficio illius legis qua
deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur. Et ideo de nostro
nostrorumque jure, posse et dominio trahimus et eicimus eandem
in uestrum et quorum uelitis jus, posse et dominium transferimus.
Et in presenti mitimus inde uos in certam et uacuam possessionem
ad habendum tenendum et omni tempore possidendum, ad omnes
uestras uestrorumque uoluntates ibi et inde nunc et semper faci-
endas, saluo jure Sancti Petri de Gallicantu, cui dabitis inde duas
taschas fideliter omnium expletorum que ibi Deus dederit, sine
omni aliquo retentu nostrorum et nostro quod in predictis non
facimus nisi tantum ut, inter istam vendicionem et illam aliam
quam uobis fecimus, detis nobis et nostris in perpetuum annuatim
ad auxilium census nostri mansi unum denarium monete de terno
in festo Natalis Domini et non aliud pro censu nec pro agrariis,
perpetuo extinctis et penes uos semper remanentibus et translatis.
Et conuenimus uobis et uestris predictam vendicionis semper facere
habere et tenere in pace et fuerimus inde uobis et uestris semper
defensores et guarentes contra cunctam viuentem personam. Et si
aliquis ibi aliquid tibi uel uestris tetigerit, forifecerit siue empara-
uerit, aclamauerit au contradixerit et questionem aliquam aliquo
modo inde contra uos uel uestros mouerit uel demandam, nos
statim et heredes nostri ante litis principium ponemus nos ante uos
et uestros et deffendemus in curia et extra et in placito et extra et
in judicio et extra, cum nostris propriis missionibus et expenssis
a principio litis usque in finem. Et si forte dampnum aliquem uel
grauamen siue missionem aliquam aliquo modo inde uos uel ues-
tros facere uel sustinere oportuerit, totum uobis et uestris restituere
promitimus ad uestram uoluntatem et credamini inde uos et uestris
uestro plano uerbo sine sacramento et testium produccione. Et ad
hec facienda et complenda et de euiccione et de omni interesse
obligamus uobis et uestris nos et heredes nostri et successores et
omnia bona nostra mobilia et inmobilia et semouencia habita et
habenda semper in auere et honore ubique. Verum si aliquo jure
scripto uel non scripto, legali uel diuino, publico uel priuato, hu-
mano, canonico, ecclesiastico uel ciuili, generali uel speciali siue
excepcione1 uel occasione aliqua in futuro huic contractui obuiam
ire possemus, illi juri penitus in perpetuum renunciamus. Et ego,
predicta Maria, renuncio velleyano senatus consulto et juri ypothece
et omni alii pro me facienti. Et ad maiorem firmitatem juramus
nos ambo, per Deum et eius sancta ·iiiior· euangelia corporaliter
tacta, predicta omnia atendere et complere et non contrauenire
causa aliqua uel racione.
Actum est hoc ·xo· kalendas junii, anno Domini ·mo·cco· quin-
quagesimo nono.
Sig+num Petri de Ollina. Sig+num Marie, uxoris eius, qui
hoc firmamus et laudamus firmarique rogamus. Sig+num Poncii
de Sancta Maria. Sig+num Guillelmi Freserii. Sig+num Guillelmi
de Tornauellis, eiusdem loci, testium. Sig+num Petri de Colle,
presbiteri et monachi atque sacriste. Sig+num Guillelmi de Tor-
nauellis, bajuli.
+ Bartolomeus, presbiter et ebdomedarius Sancte Marie de
Seliga, qui hoc scripsit cum literis casiis et fusiis in linea sui signi
et sui [...], die et anno quo supra.
1. sexcepcione.
305
1260, febrer, 11 (1259)

Venda. Guillem de Sant Pere, habitant de la parròquia de Sant Feliu de
Paret-Rufí —avui Domeny—, i la seva muller Berenguera, d’acord
amb el bisbe de Girona, ven a Guillem de Pontillà, hospitaler de
l’Hospital de la seu de Girona, situat al burg de Sant Pere, una
feixa de terra a la mateixa parròquia per 120 sous barcelonesos,
salvant els drets del bisbe en aquesta feixa.
A Pergamí original (283 × 442 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí
núm. 84.
B Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 204v-205v.
C Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd, f. 3v-4v, ex B.
a* CRV, núm. 58, ex B.
... vendimus per franchum et liberum alodium et cum hoc

instrumento firmiter omni tempore valituro liberando tradimus
in perpetuum tibi Guillelmo de Pontiliano, hospitalario Hospitalis
sedis Gerunde, quod est situm in burgo Sancti Petri de Gallicantu,
et eidem Hospitali, perpetuo, ...
306
1261, agost, 5
Venda. Berenguer Llorenç, de Salt, la seva muller Guilla i la seva mare
Guillema venen a Bernat de Salt, tresorer de la seu, la borda que
Pere Gener habita a Salt i un farraginar que té per l’abadessa de
Sant Daniel, també a Salt, al lloc de Sala, i un altre farraginar amb
un noguer que tenen per l’abat de Sant Pere de Galligants, pel preu
de 300 sous barcelonesos.
A* Pergamí original (510 × 240 mm): ADG, Almoina, Vestuari, Salt, pergamí
núm. 3.1. Al dors: “Vestuari in Salt, plech 3, núm. 1”.
Sit notum cunctis quod ego Berengarius Laurencii, de Saltu, et

uxor mea, Guillelma, et mater mea, Guillelma, per nos et nostros
presentes atque futuros, uendimus et cum hoc publico instrumento
omni tempore ualituro liberando tradimus tibi Bernardo de Saltu,
thesaurario sedis Gerundensis, et tuis et quibuscumque dare, di-
mitere, uendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueris,
in perpetuum, pro francho et libero alodio, totam illam bornam
integram quam Petrus Januarii et uxor eius et mater dicti Petri
Januarii per nos inhabitat in parrochia de Saltu, cum omnibus
honoribus et possessionibus, terris cultis et heremis et agrariis et
usaticis et cum censu unius aurei quem predicti tenetores nobis
inde faciunt annuatim et cum toto alio censu quem ibi accipimus
et accipere debemus et cum hominibus et feminis ibi uel inde
ubique comorantibus et cum ingressibus, exitibus, pertinenciis,
tenedonibus, terciis, laudismiis, foriscapiis, redempcionibus ho-
minum et feminarum et generaliter cum omnium rerum dominiis
quecumque sint, que in predicta borna et honoribus et possessi-
onibus eiusdem accipimus et accipere debemus et consueuimus
qualicumque jure uel racione ui uel gratis juste uel injuste uel
aliquo alio modo seu jure. Item uendimus tibi et tuis, perpetuo,
totum illud nostrum ferriginale, quod est in parte alodium et in
parte tenemus per abbatissam Sancti Danielis, sicut terminatum
est et etiam consignatum, quod est in loco uocato de Sala, in
parrochia de Saltu, quod affrontat ab oriente in honore Marie
Batsalana, a meridie in honore Petri Blanchi, ab occidente in ho-
nore Tolose, uxoris Guillelmi de Fellinis, a circio in honore Petri
Artalli, cum ingressibus et exitibus et cum omnibus melioramentis
et augmentis factis et faciendis. Item uendimus tibi et tuis, perpe-
tuo, totum illud nostrum ferriginale cum nogerio quod intus est et
quod est circa bornam predictam et tenetur per abbatem Sancti
Petri de Galliccantu, quod affrontat ab oriente in borna predicta,
a meridie in clauso Torrato, ab occidente in honore Marie Felie,
a circio in honore Arnaldi Guig, cum ingressibus, exitibus et cum
omnibus melioramentis et augmentis factis et faciendis in omnibus
supradictis que tibi uendimus et cum omnibus proprietatibus et
integritatibus omnium predictorum. Hec inquam omnia uniuersa et
singula superius comprehensa, sicut melius, sanius et utilius potest
dici et intelligi ad tuum comodum et tuorum tibi et tuis perpetuo
uendimus et tradimus, scilicet id quod est alodium pro alodio et
id quod tenetur per abbatissam Sancti Danielis et abbatem Sancti
Petri de Galliccantu, precio trescentorum solidorum barchinonen-
sium monete de terno, de quibus recognoscimus nos a te bene et
utiliter fore paccatos et in omnibus satisfactos, renunciantes ex-
cepcioni non numerate peccunie. Et si amplius ualet hec uendicio
jamdicto precio uel de cetero plus excesserit in ualorem, totum
gratis et ex certa sciencia damus tibi et tuis donacione irreuoca-
bili inter viuos, renunciantes expresse illius legis auxilio per quam
deceptis ultra dimidiam justi precii subuenitur. Et ideo de nostro
nostrorumque jure, posse et dominio extrahimus et eicimus hec
predicta eadem in tuum et quorum uelis jus, posse et dominium
libere transferendo. Et cum hoc publico instrumento introducimus
inde te in corporalem et uacuam horum [possessionem] omni
pleno [iure], dantes et cedentes tibi et tuis perpetuo in predictis
omnia nostra jura, loca, voces, raciones, acciones nostras, reales,
personales, utiles, directes nobis competentes et competituras ad
omnes tuas tuorumque uoluntates ibi et inde perpetuo faciendas,
constituendo inde te procuratorem in rem tuam, saluo jure domi-
norum in omnibus et per omnia in eo quod non est alodium, sine
retentu quem ibi uel inde non facimus nec seruamus, omnibus
nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo

extinctis et penes te et tuos perpetuo remanentibus et translatis.
Et conuenimus tibi per nos et nostros dictam uendicionem tibi et
tuis semper facere habere et possidere in pace, scilicet id quod est
alodium pro alodio et id quod non est alodium et esse inde tibi
et tuis defensores et guarentes contra cunctam personam. Verum
si aliqua persona in predictis tibi uel tuis tetigerit, contradixerit,
forifecerit, emparauerit, perturbauerit, aclamauerit siue questionem
aliquam uel demandam inde contra te uel tuos mouerit aut in
causam traxerit, nos statim satisfaciemus et respondebimus pro te
et tuis et ante litis contestacionem in nos honus litigii suscipiemus
et ducemus causam cum nostris propriis missionibus et expensis
a litis principio usque in finem; aut si tu malueris, possis causam
ducere per et ipsum tibi tamen super hoc prius eleccione seruata,
remitendo tibi et tuis ex pacto necessitate denunciacionis. Et si
tu in propria persona causam malueris ducere, conuenimus tibi
restituere omnes expensas circa litem factas et omnia dampna et
grauamina atque missiones que inde te facere et sustinere oporteret
quoquo modo siue subcumbas in causa siue obtineas et credaris
inde tuo uerbo simplici sine sacramento et testium produccione
et quicquid et quantum a te inde euinceretur. Et de euiccione et
omni interesse et pro his omnibus etiam tibi et tuis complendis et
atendendis, renunciantes beneficio diuidende accionis, obligamus tibi
et tuis nos et heredes et successores nostros et omnia bona nostra
mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et juramus, per
Deum et eius sancta ·iiiior· euuangelia corporaliter tacta, predictam
uendicionem et omnia supradicta semper rata et firma habere et
in perpetuum obseruare, atendere et complere et nunquam con-
trauenire jure aliquo siue causa. Et nos predicte mulieres, scienter
et consulte agentes, cerciorate etiam de jure nostro, renunciamus
beneficio senatus consulti uelleyani quo juuantur mulieres pro
aliis se obligantes uel alienam obligacionem in se suscipientes et
juri ipothece quod ego, Guillelma, habeo in bonis dicti viri mei,
racione sponsalicii mei uel alio modo et beneficio illius autentici
quo succuritur mulieribus in instrumento mariti subscribentibus
et omni alii juri et racioni pro me in hac parte facientibus. Et si
aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione
aliqua in futurum contra predicta obuiam ire possemus, illi juri
penitus renunciamus.
Actum est hoc nonas augusti, anno Domini millesimo ·cco·lxo·
primo.
Sig+num Berengarii Laurencii, prenominati, qui hec firmo

predicta die et anno presentibus Poncio de Quarto, clauigero
Sancti Felicis, et Petrus Vitalis, presbitero sedis Gerunde. Sig+num
Guillelme, uxoris dicti Berengarii Laurencii. Sig+num Guillelme,
matris dicti Berengarii Laurencii, predictarum, que hoc firmamus
·viio· idus augusti, predicto anno, presentibus Raimundo de ipsa
Sparra et Petrus de ipsa Sparra, testibus.
Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato
Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum suprascripto in
·xxa·iiiia· linea, ubi dicitur “possessionem jure”, die et anno quo
supra.
307
1262, gener, 27 (1261)

Testament. Bernat de Falgueres, prevere del capítol de la seu de Gi-
rona, dicta testament, pel qual nomena marmessors Companyó
d’Estanyol, també prevere del capítol, el mestre Ramon Joan, Ber-
nat de Vall, clergue de la seu, i Guillem de Falgueres, nebot seu i
clergue de Campllong. Efectua diverses deixes pietoses a esglésies
i institucions gironines, entre les quals la de Sant Pere de Ga-
lligants. Entre altres, institueix un lloc sacerdotal a l’església de
Campllong i un aniversari de 30 preveres a la seu de Girona.
... In primis eligo sepulturam in cimiterio ecclesie sedis

Gerunde et dimito eidem ecclesie sedis ·xx· solidos. Item dimito
pro missis celebrandis ibidem ·c· solidos. Volo et mando quod
omnia mea debita soluantur et mee injuriee restituantur de bonis
meis, ad cognicionem predictorum manumissorum meorum sine
strepitu judicii et omni malo placito. Quibus debitis solutis et
iniuriis restitutis, dimito ecclesie Sancti Felicis Gerunde, ·x· soli-
dos; Sancto Petro de Gallicantu, ·xx· solidos; Sancto Martino de
Costa et Sancto Danieli, utriusque, ·ve· solidos; ecclesiis Sancte
Susanne de Mercatallo, Sancti Nicholai, Sancte Eulalie de Costa,
Sancte Marie Puellarum et Hospitali Nouo et Hospitali sedis, quod
est situm in burgo Sancti Petri, ac domui infirmorum de Petreto,
cuilibet, binos solidos; ...
308
1262, febrer, 6 (1261)

Venda. Guillem de Palol, fill del difunt Bernat de Palol, juntament amb
el seu germà Dalmau de Palol i la seva mare Beatriu venen a Ber-
nat de Salt, tresorer de la seu de Girona, i a Ponç de Quart, claver
de Sant Feliu de Girona, dos mitjos masos seus, en un dels quals
habiten Pere Feliu i el seu fill Joan Feliu i en l’altre Joan Reig, que
tenen conjuntament amb el monestir de Sant Pere de Galligants, a
la parròquia de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers, pel preu de
A* Pergamí original, en el mateix full que el document núm. 309 (252 × 701):
ACG, pergamí núm. 1467a.
Sit omnibus notum quod ego Guillelmus de Palaciolo, filius

condam Bernardi de Palaciolo, et frater meus, Dalmacius de Pa-
laciolo, et mater nostra, Beatrix, per nos et per omnes nostros,
presentes atque futuros, non vi compulsi uel fraude aliqua inducti,
set bono animo et spontanea uoluntate ac nemine nos cogente et
ob maximam utilitatem nostram, vendimus et cum hoc presenti
publico instrumento omni tempore ualituro liberando tradimus tibi
Bernardo de Saltu, thesaurario ecclesie sedis Gerunde, et Poncio
de Quarto, clauigero Sancti Felicis Gerunde, et uestris et quibus
dare uel dimitere, vendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare
uolueritis, in perpetuum, per franchum et liberum alodium, omnes
illos nostros duos medios mansos, quorum in uno inhabitat per
nos Petrus Felix et filius eius, Johannes Felix, et in alio inhabitat
per nos Johannes Re[gis], quos mansos habemus mediatim cum
monasterio Sancti Petri Gallicantus, in parrochia Sancte Eulalie
de Podialibus Militum. Predictos quidem ·ii· medios mansos, cum
exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et hominibus
et feminis ibi et inde ubique comorantib[us et] cum omnibus
honoribus et possessionibus et pertinenciis et tenedonibus eisdem
mansis ubique pertinentibus et pertinere debentibus, tam in dic-
ta parrochia Sancte Eulalie de Podialibus Militum quam in aliis
locis, et arboribus diuersorum generum et cum censibus et usati-
cis et agrariis et jouis et traginis et questiis et toltis et forciis et
placiitis et stabilimentis et seruiciis et adempramentis et cuguciis
et exorchiis et homicidiis et intestacionibus ac redempcionibus
hominem feminarum et pratis et pascuis et ortis et ortaliciis et
omnium rerum dominiis siue exaccionibus ac prouentibus et cum
omnibus aliis que dici uel nominari siue excogitari ab aliqua sapi-
entissima persona possunt, que nos uel aliquis per nos in predictis
·ii· mediis mansis et honoribus et possessionibus et aliis omnibus
supeius nominatis et comprehensis, racione dictorum ·ii· mediorum
mansorum, habemus et habere debemus et accipimus et accipere
debemus, vi uel gratis, juste uel injuste uel alio aliquo modo uel
jure siue causa, et sicut melius et utilius potest dici uel intelligi
ad comodum uestrum et uestorurm, uobis et uestris et quibus
uolueritis in perpetuum vendimus et tradimus per franchum et
liberum alodium precio ·dcccc· solidos barchinonenses de terno,
de quibus recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, renun-
ciando excepcioni non numerate peccunie et precii non soluti.
Et scimus et confitemur nos in hac uendicione non esse lesos in
aliquo nec deceptos et supradictam vendicionem ad presens plus
predicto precio non valente. Veruntamen si forte plus ualet uel in
futurum aliquo casu uel modo plus est ualitura, illud plus totum
donamus et concedimus tibi et tuis gratis et ex certa sciencia
in donacionem inter viuos in perpetuum, renunciando expresse
supplimento justi precii et auxilio et beneficio illius legis qua de-
ceptis ultra dimidiam justi precii succuritur et etiam excepcioni
doly et metus et accioni in factum et restitucioni in integrum et
omni alii juri scripto uel non scripto nobis et nostris competenti
uel competituro. Et ideo predictos ·ii· medios mansos, cum supra-
dictis, de nostro nostrorumque jure, posse et dominio trahimus
et eicimus ipsos eosdem ·ii· medios mansos, cum predictis, in
uestrum et quorum uolueritis jus, posse et dominium libere et
quiete penitus transferendo yrreuocabiliter, mitendo inde uos in
presenti cum hoc publico instrumento in corporalem et vacuam
possessionem, quam possessionem dictorum liceat uobis uestra
propria auctoritate quandocumque uolueritis occupare et accipere
et deinde uobis et uestris perpetuo retinere. Et sic habeatis omnia
predicta ad omnes uestras uestrorumque uoluntates omni tempo-
re ibi et inde faciendas, pro francho et libero alodio, sine aliquo
retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus
penes uos et uestros et quos uolueritis remanentibus. Et promi-
timus uobis et uestris per nos et nostros predictam vendicionem
dictorum sempre pro francho et libero alodio facere habere et
tenere in pace et esse defensores et guarentes contra cunctam
viuentem personam. Veruntamen si aliquis ibi aliquid uobis uel
uestris tetigerit uel forifecerit siue emparauerit siue questionem uel
demandam contra uos uel uestros mouerit uel fecerit, nos ante
ingressum litis statim promitimus nos ante uos et uestros ponere

et honus et litem super nos et nostros recipere et totam causam
ad efectum ducere a litis principio usque in finem et seruabimus
inde uos et uestros indempnes in curia et extra curiam et in pla-
cito et extra placitum et in judicio et extra judicium, cum nostris
propriis expensis et missionibus uel si uos uel uestri malueritis,
possitis causam ducere, tamen uobis et uestris super hoc eleccione
seruata, remitendo ex pacto necessitatem denunciacionis. Et si uos
uel uestri in propria persona causam tractare eligeritis, nos pro-
mitimus uobis et uestris omnes missiones et expenses circa litem
factas et omnia dampna restituere siue obtineatis in causam siue
subcumbatis et quicquid et quantum inde euinceretur et credamini
inde uos et uestri uestro plano uerbo sine sacramento et testium
produccione. Et ad hec facienda et complenda obligamus vobis
et uestris et quibus uolueritis de euiccione et de omni interesse
quisque nostrum in solidum et pro toto nos et heredes nostros et
successores et omnia bona nostra habita et habenda generaliter et
specialiter sempre et ubique, renunciando super hoc epistole diui
Adriani et beneficio diuidende accionis. Et ad maiorem cautelam
predictorum omnium habendam, libenti animo juramus, super
sacrosancta ·iiiior· Dei euuangelia corporaliter tacta, omnia predicta
sempre bona et firma habere et atendere et complere et obseruare
et nunquam contrauenire jure aliquo siue causa. Verum si causa
ingratitudinis uel alio aliquo jure scripto uel non scripto, legali
uel diuino, humano, canonico, ecclesiastico uel ciuili generali
uel speciali siue excepcione uel ocasione aliqua in futurum huic
contractui obuiam ire possemus, illi juri prorsus irreuocabiliter
in perpetuum renunciamus. Rursus ego Beatrix, predicta, renun-
cio uelleyano senatus consulto quo juuantur mulieres pro aliis
se obligantes uel alienam obligacionem in se suscipientes. Item
renuncio juri ypothece quod habeo in predictis uobis venditis,
racione sponsalici mei uel alio modo.
Actum est hoc ·viii· idus februarii, anno Domini ·m·cc·lx· primo.
Sig+num Guillelmi de Palaciolo, qui hoc firmo atque iuro,
supradicta die et anno, presentibus Petri Sargay, de Palaciolo, et
Guillelmi Pauco, de Podialibus, et Berengarius de Casa d·Amont,
de Riuolutorum de Cruce, et Guillelmus de Examins et Guillelmo
Pauco, de Podialibus, predictis. Sig+num Dalmacii de Palaciolo, qui
hoc firmo atque juro supradicta die et anno, presentibus Guillelmo
de Examins et Guillelmo Pauco, de Podialibus, predictis. Sig+num
Beatricis, predicte, qui hoc firmo atque iuro ·vii· idus februarii,
anno prefixo, presentibus Bartolomeo de Villari, de Sancto Martino

de Mota, et Matheo de Sargay, de Palaciolo de Riuouite.
Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato Ber-
subscribo.
309
1262, febrer, 6 (1261)

Àpoca. Guillem de Palol, fill del difunt Bernat de Palol, juntament amb
el seu germà Dalmau de Palol i la seva mare Beatriu reconeixen
haver rebut de Bernat de Salt, tresorer de la seu de Girona, i Ponç
de Quart, claver de Sant Feliu de Girona, els 900 sous barcelone-
sos de la venda de dos mitjos masos situats a Pujals dels Cavallers.
A* Pergamí original, en el mateix full que el document núm. 308 (252 × 701):
ACG, pergamí núm. 1467b.
Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Palaciolo, filius

condam Bernardi de Palaciolo, et frater meus, Dalmacius de Palaci-
olo, et mater mea, Beatrix, recognoscimus nos bene esse paccatos,
contentos, satisfactos et restitutos, renunciando excepcioni non
numerate peccunie, a te Bernardo de Saltu, thesaurario ecclesie
sedis Gerunde, et Poncio de Quarto, clauigero ecclesie Sancti
Felicis Gerunde, de omnibus illis ·dcccc· solidis barchinonensibus
de terno, pro quibus uobis et uestris in perpetuum vendidimus,
per franchum et liberum alodium, illos ·ii· medios nostros mansos
quos habemus in parrochia Sancte Eulalie de Podialibus Militum,
medium per medium cum monasterio Sancti Petri Gallicantus,
quorum in uno habitant Petrus Felix et filius eius, Johannes Felix,
et in alio inhabitat Johannes Regis, cum omnibus honoribus et
possessionibus et pertinenciis et tenedonibus et juribus et dominiis
et censibus et agrariis ipsorum omnium nobis in ipsis omnibus
pertinentibus et pertinere debentibus, racione mediorum ·ii· man-
sorum predictorum, prout in instrumento venditorio inde confecto
melius et plenius et utilius continetur. Quod cum omnibus in eo
contentis uobis et uestris laudamus et concedimus et confirmamus
in perpetuum, cum hoc publico instrumento, ita quod de cetero
pro predictis ·dcccc· solidis a nobis uel a nostris uel ab aliquo
alio racione nostri uel nostrorum non possitis conueniri ulla ra-
cione, sed sitis inde liberi et absoluti penitus et inmunes ex parte

nostra et nostrorum in perpetuum. Et juramus, super sancta ·iiii·
Dei euuangelia corporaliter tacta, nullatenus contrauenire jure
aliquo siue causa, immo predicta omnia bona et firma habere et
obseruare et atendere et complere.
Actum est hoc ·viii· idus februarii, anno Domini ·m·cc·lx· primo.
Sig+num Guillelmi de Palaciolo. Sig+num Dalmacii de Pala-
ciolo, fratris eius, qui hoc firmamus atque juramus supradicta die
et anno, presentibus Guillelmo de Examins et Guillelmo Pauco,
de Podialibus. Sig+num Beatricis, predicte, que hoc firmo atque
juro ·vii· idus februarii, anno prefixo, presentibus Bartolomeo de
Villari, de Sancto Martino de Mota, et Matheo de Sargay, de Pa-
laciolo de Riuouite.
SSS. Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato
subscribo.
310
1262, maig, 15
Venda. Bernat de Sotera, fill de Bernat, de Vilablareix, i la seva esposa
Agnès venen a Marquès de Santacecília, paborde de l’Almoina, i
al benefici de la pabordia, el braçatge i el dret de batlliu sobre una
feixa que tenen pel monestir de Sant Pere de Galligants a Vilabla-
reix, indret de Madrencs, per 30 sous barcelonesos.
pergamí núm. 99.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Zoteria, filius condam

Bernardi de Zoteria, de parrochia Sancti Menne de Villablereys, et
ego Agnes, uxor eius, gratis et ex certa sciencia, non ui compulsi
nec fraude aliqua inducti, sed bono animo et spontanea uolunta-
te, per nos et omnes nostros presentes atque futuros, vendimus
et cum hoc presenti publico instrumento omni tempore ualituro
liberando tradimus tibi Marchesio de Sancta Cecilia, preposito
Helemosine quam Arnaldus de Scala condam stabiliuit in ecclesia
Gerundensi et loco presbiteratus quem idem Arnaldus de Scala in
eadem ecclesia stabiliuit, quem locum tu obtines, et successoribus
tuis tenentibus dictum locum, perpetuo, totam illam fexiam terre
quam habemus et tenemus per sacristiam Sancti Petri de Gallicantu

in parrochia de Uillablereyx predicta, in loco uocato Madrencs.
Affrontat autem dicta fexia terre ab oriente in honore eiusdem
loci presbiteratus predicti, a meridie in fexia nostra quam tenemus
per abbatem Sancti Petri de Gallicantu, ab occidente in camino
quo itur apud Viccum, a circio in alodio dicti loci presbiteratus.
Predictam quidem fexiam terre, cum ingressibus, exitibus et cum
omnibus melioramentis et augmentis ibi factis et de cetero facien-
dis et cum omnibus in se habentibus sibique qualicumque modo
pertinentibus et cum omni sua proprietate et integritate et sicut
melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum et successorum
tuorum tenentium dictum locum presbiteratus, sic tibi et dicto
loco presbiteratus et successoribus tuis tenentibus dictum locum
in perpetuum uendimus et tradimus precio centum quinquaginta
et septem solidos barchinonenses monete de terno, de quibus re-
cognoscimus nos a te bene esse paccatos, renunciando excepcioni
peccunie non numerate. Et si hec uendicio amplius ualet dicto
precio uel ualebit, totum tibi et tuis successoribus tenentibus
dictum locum presbiteratus donamus donacione irreuocabili inter
uiuos, renunciantes expressim auxilio et beneficio illius legis qua
deceptis ultra dimidium justi preci subuenitur et omni excepcioni
doli et metus et accioni in factum et restitucioni in integrum et
omni alii juri scripto uel non scripto nobis et nostris competenti
uel competituro. Et ideo predicta omnia de nostro nostrorumque
jure, posse et dominio extrahimus penitus et eycimus eadem omnia
in tuum tuorumque successorum, nomine dicti loci, jus, posse et
dominium penitus transferendo, mitendo ac introducendo te de
presenti cum hoc publico instrumento in corporalem et uacuam
huius rei possessionem pleno jure ad habendum et tenendum et
omni tempore possidendum ad omnes tuas tuorumque successo-
rum nomine dicti loci uoluntates perpetuo faciendas, saluo jure
dicte sacristie Sancti Petri de Gallicantu in omnibus et per om-
nia, sine aliquo alio retentu quem in predictis non facimus nec
reseruamus, omnibus nostris uocibus et racionibus et nostrorum
ibi et inde perpetuo extinctis et penes te et tuos successores no-
mine dicti loci remanentibus et translatis. Et sic promitimus tibi
et tuis successoribus predictam uendicionem sempre facere habe-
re et tenere in pace contra cunctam uiuentem personam. Verum
si aliqua persona ibi aliquid tibi uel tuis successoribus tetigerit,
forifecerit, contradixerit, emparauerit siue questionem aliquam
uel demandam contra te uel tuos successores mouerit uel fecerit,
nos statim promitimus ante ingressum litis ponere nos ante te et

tuos successores et honus et litem super nos et nostros recipere
et totam causam ad efectum ducere ab initio usque in finem et
inde te et tuos successores sempre indempnes seruare in curia
et extra curiam in placito et extra placitum et in judicio et extra
judicium cum nostris propriis missionibus et expensis. Et si forte
dampnum aliquid uel grauamen passus fueris siue aliquam feceris
missionem, totum promitimus tibi restituere tuo plano uerbo sine
sacramento et testium produccione. Et de euiccione et omni in-
teresse et pro hiis sic atendendis et complendis obligamus tibi et
tuis successoribus tenentibus dictum locum presbiteratus uterque
nostrum pro toto, renunciantes beneficio diuidende accionis nos et
heredes nostros et omnia bona nostra mobilia et inmobilia habita
et habenda ubique. Et ego Agnes, predicta, renuncio super hoc
uelleyano senatus consulto et juri ypothece quod habeo in bonis
jamdicti uiri mei racione sponsalicii mei uel alio modo. Et nos
ambo predicti juramus, per Deum et eius sancta ·iiiior· euuangelia
corporaliter tacta, hec omnia supradicta sempre bona et firma
habere, tenere, atendere et complere et in omnibus obseruare
et nunquam contrauenire siue reuocare per nos uel per aliquam
interpositam personam jure aliquo siue causa.
Actum est hoc idus madii, anno Domini ·mo·cco·lxo· secundo.
Sig+num Bernardi de Zoteria, predicti, qui hoc firmo supra-
dicta die et anno, presentibus Petro de Corniliano et Berngario
Artalli, de Madrencs. Sig+num Agnetis, uxoris dicti Bernardi de
Zoteria, predicte, que hoc firmo ·xv· kalendas augusti, anno predic-
to, presentibus Berengarii Artalli, predicto, et Bernardo Madrencs,
de Lambillis.
Sig+num Raimundi de Basso, qui hoc scripsit mandato Ber-
nardi de Vicco, publici Gerunde notari.
subscribo.
311
1262, maig, 29
Testament. Pere Guillem Pratboí dicta testament, pel qual escull com
a marmessors el seu germà Berenguer Pratboí i Arnau Vidal.
Mana ser enterrat al cementiri de l’església de Sant Feliu de Giro-
na, a la qual deixa diners per a misses i almoina; també deixa uns
diners a Sant Pere (de Galligants). Institueix Estefania, filla seva,
com a hereva universal i li deixa cases situades a la ciutat de Gi-
rona, entre molts altres béns i deixes.
A* Pergamí original (393 × 190 mm): AMGI, fons Ajuntament de Girona, perga-
mí núm. 22. Tinta esvanida.
... Primum dimito Sancto Felicis, cuius cimiterio corpus

meum [... iubeo ...] solidos; pro missis canendis, ·xvi· solidos; pro
elemosina, ·xx· solidos; Sancto Petro, ·iiiior· solidos. Item [Sancto
Nicholao, ·ii· solidos]. Pretera si forte [transgressus] sum manda-
ta ecclesiastica in festiuitatibus facien[dis ... uel ... in mandatis]
ecclesiasticis peccaui, dimito ·x· solidos qui distribuantur [ad
cognicionem manumissorum meorum]. Item operi Sancti Felicis,
·ii· solidos. ...
312
1262, juliol, 16
Establiment. Pere de Coll, sagristà de Sant Pere de Galligants, estableix
al benefici de la pabordia de l’Almoina el camp que Marquès de
Santa Cecília, paborde, ha comprat a Bernat de Sotera, situat a
Vilablareix, indret de Madrenys, a cens d’una mitgera de blat i
mitja masmudina jucefina a l’entrada de cada nou paborde de
l’Almoina i a canvi de 55 sous d’entrada.
A* Pergamí original (170 × 450 mm): ADG, Almoina, Salt, pergamí núm. 14. Car-
ta partida per ABC. Al dors: “núm. 14”.
Sit notum cunctis quod ego Petrus de Colle, sacrista Sancti

Petri de Gallicantu, atendens eiudentem utilitatem et comodum
dicte sacristie, de consilio pariter et assensu domini Guillelmi, Dei
gratia abbatis et conuentus ejusdem loci, in manu et posse tui,
Marchesii de Sancta Cecilia, prepositi Elemosine quam Arnaldus
de Scala, condam, stabiliuit in sede Gerundense et tenentis etiam
locum presbiteratus quem idem Arnaldus statuit in eadem sede,
laudo et concedo officio siue loco dicti presbiteratus et successori-
bus tuis tenentibus locum dicti presbiteratus, in perpetuum, totum
illum campum integre quem emisti ad locum dicti presbiteratus a
Bernardo de Soteria et ejus uxore, qui est in loco uocato de Ma-
drencx, in parrochia de Villablareix, qui campus affrontat ab oriente
et meridie in honore dicti presbiteratus, ab occidente in honore dicti

Bernardi de Soteria, a circio in camino publico, cum ingressibus,
exitibus, pertinenciis, tenedonibus et cum omnibus melioramentis
et augmentis in dicto campo factis et de cetero faciendis et cum
omnibus in se habentibus, sicut melius et utilius potest dici et in-
telligi ad utilitatem et comodum dicti presbiteratus et omnium suc-
cessorum tuorum tenencium locum dicti presbiteratus ad habendum;
tenendum et omni tempore possidendum ad omnes tuas tuorumque
successorum tenencium locum dicti presbiteratus uoluntates perpetuo
faciendas, saluo jure dicte sacristie in omnibus et per omnia, cui
tu et successores tui tenentes locum dicti presbiteratus donetis cum
expleto uel sine expleto unam migeriam bladi recipientis ad rectam
terceriam Gerunde allati ad monasterium Sancti Petri de Gallicantu
annuatim in festo Sancti Felicis sine mea missione et successorum
meorum. Preterea quandocumque prepositus ueniat nouiter ad
officium dicte Elemosine, cui locus dicti presbiteratus annexus est,
donet et teneatur dare michi et meis successoribus sacristis mediam
mazmutinam juscefiam in recompensacione et emenda terciorum,
laudismiorum et foriscapiorum que dicta sacristia ex dicto campo
de cetero non habebit. Item, de consilio pariter et assensu dicti
domini abbatis et conuentus dicti loci, diffinio et remito tibi dicto
Marchesio, tenenti locum dicti presbiteratus et tuis successoribus
tenentibus locum dicti presbiteratus, perpetuo, quartum expletorum
que dicta sacristia in dicto campo accipere semper consueuit et
hoc facio in recompensacione et emenda dicte migerie bladi quod
censualiter tu et tui successores mihi et meis successoribus perpetuo
facietis, cum dictum quartum tantum dicte sacristie non ualent, pro
eo quia dictus campus erat sterilis et infructiferus, quantum ista
migeria bladi censualis dicte sacristie de cetero ualebit. Et propter
hec omnia confiteor et [recognosco] recepisse et penes me habuisse
·la·ve· solidos barcinonenses monete de terno, super quibus renuncio
excepcioni non numerate peccunie. Et super hiis omnibus renuncio
juri restitucionis in integrum et auxilio decretorum et omnium alio-
rum jurium quibus contra predicta in futurum obuiam ire possem.
Et ego Marchesius de Sancta Cecilia, prepositus antedictus, laudo
et concedo omnia supradicta et promito tibi dicto Petri de Colle,
sacriste predicto, quod donemus, soluamus et tradamus tibi dicto
sacriste et tuis successoribus sacristis perpetuo dictam migeriam
bladi censualis ego et mei successores tenentes locum dicti presbi-
teratus pro dicto campo cum expleto et sine expleto annuatim in
festo Sancti Felicis et dictam mediam mazmutinam soluere et dare
tibi et tuis successoribus sacristis quandocumque prepositus ueniat

nouiter ad officium elemosine predicte et alia omnia atendere et
complere. Verum si ego et mei successores tenentes locum dicti
presbiteratus tibi uel tuis successoribus dictam migeraim bladi an-
nuatim in dicto festo non solueremus ut supradicitur, statim ipso
jure et facto possitis tu et tui successores et etiam liceat uobis
dictum campum emparare, tenere et possidere donec dicta migeria
blade tibi et tuis successoribus sit tradita et solute.
Actum est hoc ·xviio· kalendas augusti, anno Domini millesimo
·cc ·lxo· secundo.
o
Eg+o Marchesius de Sancta Cecilia, supradictus, subscribo.

Ego Guillelmus, abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo, saluo
jure Sancti Petri in omnibus. Ego Bernardus, camerarius, subscribo.
Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi atque sacriste. Frater
Bernardi de Monte Acuto, presbiter et monachus. Ego Petrus, prior,
subscribo. Testes huius rei sunt Poncius de Cilrano, Guillelmus de
Fabricis et Petrus de Uillario. Eg+o Guilelmus de Montegrino, Gerun-
densis sacrista, subscribo. Eg+o Petrus Jasperti, Gerunde sacrista
secundus, subscribo. Ego Bernardus de Saltu, thesaurarius, subscribo.
Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Bernar-
di de Vicco, publici Gerunde notarii, cum suprascripto in ·xx·viiia·
linea ubi dicitur “recognosco”, die et anno prefixis.
ABC DEF GHI
313
1262, juliol, 17
Venda. Pere de Santa Eugènia i el seu fill Pere de Santa Eugènia ve-
nen a Pere de Coll, sagristà de Sant Pere de Galligants, el braçat-
ge o batlliu que reben al camp que Bernat de Sotera havia venut
a Marquès de Santacecília com a obtentor del benefici de Santa
Anastàsia de la seu, situat al lloc de Madrenys, a la parròquia de
Vilablareix, pel preu de 30 sous barcelonesos de tern.
pergamí núm. 95. Anotació al dors: “Núm. 95”.
B Còpia de 1717 en paper: ADG, Almoina, lligall 948, núm. 37.
Sit notum cunctis quod ego Petrus de Sancta Eugenia et ego

Petrus de Sancta Eugenia, eius filius, per nos et nostros presentes
atque futuros, uendimus et tradimus tibi Petro de Colle, sacriste
Sancti Petri de Galliccantu, et successoribus tuis sacristis dicti

loci, perpetuo, totum illud [bra]ciaticum siue bajuliuum quod nos
accipiebamus et accipire debebamus in toto illo campo quem Ber-
nardus de Soteria et uxor eius uendiderunt Marchesio de Sancta
Cecilia, preposito Elemosine quam Arnaldus de Scala condam statuit
in sede Gerundense, ad locum presbiteratus qui ad officium dicte
elemosine est annexus, in loco uocato de Madrencx, in parrochia
de Villablareix, qui per dictam sacristiam tenetur. Quod quidem
braciaticum siue bajuliuum et quicquid juris et racionis, racione
braciatici siue bajuliui, habebamus uel habere debebamus in dicto
campo tibi et tuis successoribus sacristis dicti loci in perpetuum
uendimus et tradimus, sicut melius et utilius potest dici et intelligi
et excogitari ad tuum comodum et successorum tuorum sacrista-
rum dicti loci, precio triginta solidorum barchinonenses monete
de terno, de quibus recognoscimus nos a te bene et utiliter fore
paccatos, contentos et in omnibus satisfactos, renunciantes excep-
cioni non numerate peccunie. Et si amplius ualet hec uendicio
jamdicto precio uel de cetero plus excesserit in ualorem, totum
gratis et ex certa sciencia damus tibi et tuis successoribus sacristis
donacione inter viuos, renunciantes expresse illius legis auxilio per
quam deceptis ultra dimidiam justi precii subuenitur. Et ideo de
nostro jure, posse et dominio extrahimus et eicimus hec predicta
transferendo eadem in tuum dominium et successorum tuorum
sacristarum, dando et cedendo tibi et tuis successoribus perpetuo
in predictis omnia jura nostra, loca, uoces, raciones, acciones
nostras reales, personales, utiles, directas, speciales, generales,
ordinarias, extraordinarias atque mixtas, nobis competentes uel
competituras ad omnes tuas tuorumque successorum sacristarum
uoluntates perpetuo faciendas, sine retentu quem ibi uel inde
non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium
nostrorum inde perpetuo extinctis et penes te et tuos successores
sacristas remanentibus et translatis. Et conuenimus tibi per nos
et nostros dictam uendicionem semper facere habere et tenere in
pace tibi et tuis successoribus sacristis et erimus inde tibi et tuis
successoribus defensores et guarente contra cunctam personam in
curia et extra, in judicio et extra, ad tuum bonum intellectum. Et
de euiccione et omni interesse et pro hiis omnibus complendis et
atendendis renunciantes beneficio diuidende accionis et epistole
diui Adriani, obligamus tibi et tuis successoribus nos et heredes
nostros et omnia nostra bona habita et habenda ubique, tam
presencia quam futura. Et si aliquo jure scripto uel non scripto
siue excepcione uel occasione aliqua in futurum contra predictam

obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Et ego Petrus
de Colle, sacrista Sancti Petri de Galliccantu, predictus, per me
et per omnes successores meos sacristas dicti loci, in manu et
posse tui Marchesii de Sancta Cecilia, prepositi Elemosine quam
Arnaldus de Scala condam statuit in sede Gerundense et tenentis
etiam locum presbiteratus quem idem Arnaldus de Scala statuit
in eadem sede, qui officio dicte Elemosine annexus est, diffinio et
remito officio dicti presbiteratus in perpetuum totum supradictum
braciaticum siue bajuliuum quod predicti Petrus de Sancta Eugenia
et eius filius, Petrus de Sancta Eugenia, michi uendiderunt, prout
superius continetur, dando et cedendo tibi et tuis successoribus
tenentibus locum dicti presbiteratus omnia jura mea et loca, uoces,
raciones, acciones meas, reales, personales, utiles, directas, speciales,
generales, ordinarias, extraordinaris atque mixtas michi, racione
dicte sacristie, competentes et competituras in dicto braciatico et
bajuliuo ad omnes tuas tuorumque successorum tenencium locum
dicti presbiteratus uoluntates perpetuo faciendas sine retentu quem
in dicto braciatico et bajuliuo non facio nec reseruo, omnibus meis
uocibus et racionibus et omnium successorum meorum sacristarum
perpetuo extinctis et penes te et tuos successores tinentes locum
dicti presbiteratus perpetuo remanentibus et translatis. Et super
hiis renuncio omni juri et racioni per quam contra predicta in
futurum obuiam ire possemus.
Actum est hoc ·xvio· kalendas augusti, anno domini millesimo
·cc ·lxo· secundo.
o
Sig+num Petri de Sancta Eugenia. Sig+num Petri de Sanc-

ta Eugenia, eius filii, predictorum, qui predicta concedimus et
firmamus. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi atque
sacriste. Testes huius rei sunt Pelegrinus Speciayre et Guillelmus
de Galidia, de Cilrano.
Sig+num Michelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Bernardi
de Vicco, publici Gerunde notarii.
+ Raimundus de Caciano, tenens locum Bernardi de Vicco
314
1262, octubre, 22
Heretament. Bernat Feliu, de la parròquia de Sant Miquel de Palol,
i Ermessenda, la seva muller, hereten el seu fill Pere amb el mas
Amalric, les honors i les possessions que té per domini directe de
Santa Maria d’Ullà, el camp de Clota per domini de Sant Daniel,
el camp dit de Fàbregues per domini de Sant Pere de Galligants i
la vinya que fou de Guerau de Verger, i l’hort al costat de la font de
Parapio per domini de la pabordia de desembre.
A* Pergamí original (210 × 126 mm): ACG, pergamí núm. 1484. Al dors: “Pabor-
dia de desembre. Palau. Plech 1 de Pedret. Núm. 84”. Carta partida per ABC.
AB CD EF GHI
Sit notum cunctis quod ego Bernardus Felix, de parrochia
Sancti Michaelis de Palaciolo, et uxor [mea], Ermessendis, here-
ditamus te Petrum, filium nostrum, per nos et nostros presentes
et futuros, gratis et ex certa sciencia, donamus donacione facta
inter viuos tibi et tuis et quibus uolueris, perpetuo, omnem illum
mansum nostrum integre uoccatum Amalric et omnes honores
et possessiones dicto manso ubique spectantes uel spectare de-
bentes, qui mansus et honores et possessiones predicte tenentur
per monasterium Sancte Marie de Uliano et sunt in predicta
parrochia, et etiam totum mobile dicti mansi damus tibi et tuis.
Preterea donamus tibi et tuis et quibus volueris donacione facta
inter viuos totum illum campum nostrum uoccatum de Clota,
quem tenemus per monasterium Sancti Danielis; et totum illum
alium campum nostrum uoccatum de Fabricis, quem tenemus per
monasterium Sancti Petri de Gallicantu; [et vineam de Combis,
que fuit Geraldi de Podio]; et totam illam nostram vineam que
vinea fuit Geraldi de Virginibus; et omnem illum nostrum ortum,
qui est uersus orientem juxta fontem de Parapio et tenetur per
preposituram mensis Decembris ecclesie Gerundensis, que omnia
sunt in predicta parrochia. Uniuersa et singula superius dicta tibi
ubi dictum est damus, prout melius dici potest ad tuum tuorum
bonum et sanum intellectum, ita tamen quod simus de universis
et singulis supradictis, dum vixerimus cum tecum et cum uxore
quam accipies, domini et potentes. Tamen si inter nos et te et
uxorem quam ducere [debes] discordia venerit, retinemus nobis
de uniuersis et singulis superius scriptis medietatem integre, quam
medietatem teneamus dum uixerimus tamen habendo et percipien-
do inde usuus fructuum; post mortem autem nostram, predicta
omnia tibi et tuis et quibus uolueris soluta et libere reuertantur,

exceptis ·c· solidos cuiuscumque monete tunc temporis currat de
quibus nostrum testamentum faciamus et voluntatem. Et si forte
contingerit quod nos ambo simul non moriamus, ille qui ex nobis
uius remanserit teneat illam medietatem integre quam superius
nobis retimenus si inter nos ubi dictum est discordia oriretur. Et
si tempore quo dictam diuisionem tecum faceremus nobis debita
aliqua exierint, illa debita soluantur medium per medium inter
nos et te, tamen tenearis infra istos ·vi· annos proxime venientes.
Actum est hoc ·xi· kalendas nouembris, anno Domini
·mo·cco·lxo·iio·.
Sig+num Bernardi Felix. Sig+num Ermessendis, uxoris eius,
qui hec firmamus et laudamus. Huius rei testes sunt Marchesius
de Salauerdo, de Juyano, et Bernardus de Condamina, de Villa-
blasexio, et Raimundus Lobeti, comorans Gerunde.
Sig+num Raimundi de Galidia, qui hoc scripsit die et anno
prefixo, cum suprastricto in ·vi· linea, ubi dicitur “et vineam de
Combis, que fuit Geraldi de Podio”.
315
1263, febrer, 8 (1262)

Donació. Bernat Estruç, fill de Pere Estruç de Campllong, dóna a
l’Hospital Nou de Girona i al seu comanador Ramon Gallart, 10
esquitllades de blat que el seu pare havia llegat a l’Hospital, junta-
ment amb la meitat del mas que en Ros i en Guillem Arnau tenen,
a mitges, per dit Bernat Estruç i per Sant Pere de Galligants.
núm. 88. Al dors: “Esta donació és de molta importància y no·s pot llegir, és
notada en lo Speculum p<rime>r, foli 419”.
Sit notum cunctis quod ego [Bernardus Strucii, filius condam

Petri Strucii ... de Campolongo, confiteor et in ueritate recognosco
uobis fratri Raimundo [Gallardi], comendatori Hospitalis Nouis, [...]
quod dictus pater meus dimisit in sua ultima uoluntate pauperibus
prefatus Hospitalis, ob remedium anime sue, decem squillatas [bladi
... ] prestandas pauperibus predicti Hospitalis ab herede suo infra
honore de Campolongo, ideo in recompensacione [...] dictarum
·x· squillatarum annuatim pauperibus prestandarum quas mihi et
meis nos et fratres dicti loci perpetuo diffinistis [...] bladi quas
ego uobis [...] dicti legati soluisse et tradidisse debuissem de annis

preteritis nec [... soluistis ... ·la· solidos barchinonenses monete de
terno, renunciando excepcioni non numerate ... fratrum meorum
auctoritate Bernardi de ... Deo et predicto Hospitali ... dicto loco
et parrochia], mea medietate mansi [quem ... Rossi tenet per me et
per abbatem Sancti Petri de Gallicantu ... ] et medietatem meam
mansi quem [Guillelmus Arnaldi], per me et per abbatem Sancti
Petri de Gallicantu inhabitat, mediatim pro indiuiso in predicto
loco et parrochia, et totum mansum meum [uocatum Staler ...
in predicto loco et parrochia, et totum jus de personis mansi ...].
316
1263, juliol, 8
Establiment. Pere de Déu estableix a Ramon de Laucata, del burg de
Sant Pere de Galligants, unes cases que té a la riera del Galligants,
a la parròquia de Sant Feliu de Girona, on viuen Pere Domè-
nec, cuirasser, i Girona Mestra, juntament amb la bassa que hi
ha, salvant el dret de la pabordia de desembre a rebre un cens de
2 capons i un cens d’un auri alfonsí per la festa de Sant Feliu, tot
a canvi de 28 sous barcelonesos.
rior: “núm. 71”. Al dors: “1263. Pabordia de Desembre, en Gerona, plech 1,
núm. 71, de Llibre 2”.
Sit omnibus notum quod ego Petrus de Deo, per me et per

omnes meos presentes atque futuros, dono et stabilio tibi Raimundo
de Laucata, de burgo Sancti Petri, et tuis et cui volueris, perpe-
tuo, illas meas domos integre quas habeo in rieria de Gallicantu,
in parrochia Sancti Felicis Gerunde, in quibus manebat per me
Dominicus, cuiraterius, et Gerunda Maestria, cum bassia que ibi
est, que tenet usque ad parietem. ...
317
1263, agost, 4
Establiment. Andreu Sunyer estableix a Pere Vilella, de Bordils, una
feixa de terra amb el reclau —terreny de forma irregular—, situada
a la riera d’Ulmet, que Pere havia comprat a Berenguer de Mur-
da de Bordils, Adelaida, el fill Bernat i la nora Guillema, a canvi

d’un cens d’un diner barcelonès per Sant Feliu, al preu de 3 sous
barcelonesos.
rotlle 3, pergamí núm. 3. Amb un forat al centre de la part superior.
Sit notum cunctis quod ego Andreas Suyer, per me et omnes

meos presentes et futuros, dono et stabilio tibi Petro Vilele, de Bur-
dillis, et tuis, perpetuo, quandam fexiam terre cum reclauo quod
ibi est, que omnia sunt in rieria de Ulmeto et que etiam tu emisti
pro francho alodio [a] Berengario de Murda, de Burdillis, et eius
uxoris, Adalaide, et Bernardo, eorum filio, et eius uxor, Guillelma,
[prout ...] melius et plenius continetur et que predictos venditores
per me tenebant [...] tu et tui predicta omnia per me et meos te-
netis et tenere debetis, non obstante [...] pro alodio nec possit mihi
et meis obstruire instrumentum vendicionis quod inde habes ulla
racione. Afrontant autem predicta ab oriente in tenedone Guillelmi
Carmensone, a meridie in tenedone Ermessendis Vilele et in carra-
ria, ab occidente in tenedone dicte Ermessende Vilele et a circio in
alueo Ticeris. Predicta siquidem omnia cum ingressibus et exitibus,
pertinenciis, tenedonibus, melioramentis et augmentis ibi factis et
de cetero faciendis et cum omni sua proprietate et integritate et
pertinentibus et cum omni sua proprietate et integritate, prout me-
lius potest dici et intelligi ad tuum comodum et tuorum, sic tibi et
tuis dono et stabilio, mitendo inde te in corporalem possessionem
de predictis, saluo jure meo et meorum in omnibus cui tu et tui
dabitis annuatim in festo Sancti Feliics unum denarium barchino-
nensem monete de terno pro censu. Et conuenio tibi et tuis omnia
predicta semper facere habere et tenere et possidere in pace et esse
defensor et guarent contra cunctam personam viuentem. Et ad hec
facienda et complenda obligo tibi et tuis omnia mea bona mobilia
et immobilia habita et habenda ubique. Et propter hoc donum et
stabilimentum recognosco a te recepisse et penes me habuisse ·iii·
solidos barchinonenses monete de terno, super quibus renuncio
excepcioni peccunie non numerate.
Actum est hoc ·iie· nonas augusti, anno Domini ·mo·cco·lxo·
tercio.
Ego Andreas Sunerius, que hoc firmo saluo meo iure in
omnibus. Testes huius rei sunt Berengarius Durandi et Johannes
de Porchariis.
Sig+num Raimundi Strucii, qui hoc scripsit mandato Bernardi

de Vicco, publici Gerunde notarii.
+ Raimundus de Caciano, tenens locum Bernardi de Vico,
ABC ABC
318
1263, setembre, 22
Venda. Jaume Mascardell i Berenguera venen a Pere Isarn, clergue, una
trilla i diverses tinences, en les quals hi ha unes pedreres i uns forns
de calç, juntament amb els censos que reben de Guillema de Planils,
dels blanquers Berenguer de Medinyà i Ramon de Preses i de Ferrer
de Bellver, tot situat vora la Font de Boixeda, al cap del burg de Sant
Pere de Galligants, pel preu de 150 sous barcelonesos. S’hi salva el
dret del monestir gironí a rebre un cens anual de 2 sous i 8 diners.
B* Còpia de 1339, en el mateix full de pergamí que els documents núm. 171 i 351
núm. 20.
Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam publico

instrumento, cuius series sic se habet.
Sit notum cunctis quod ego Jacobus Mascardelli, ciuis Gerun-
de, et uxor mea, Berengaria, per nos et nostros presentes atque
futuros, uendimus et tradimus tibi Petro Ysarni, clerico, et tuis
et quibuscumque dare, dimitere, uendere seu quolibet alio modo
alienare uolueritis, imperpetuum, totam illam nostram triliam et
alias tenedones, scilicet cultis et heremum, cum suis pertinenciis
et petrariis et furnis calcis et cum toto censu ·xx· solidos monete
barchinonense de duplo quem Guillelma de Planils nobis facit,
racione ipsorum furnorum et petrarie seu petrariarum; et cum
toto censu unius paris gallinarum quem Berengarius de Mediniano,
blancherius, nobis facit et facere debet, racione cuiusdam tenedonis
quam sibi stabiliuimus; et cum toto censu unius paris caponum
quem Raimundus de Presis, blancherius, nobis facit et facere debet,
racione cuiusdam tenedonis quam sibi stabiliuimus; et cum toto
censu unius paris gallinarum quem Ferrarius de Belueser nobis
facit et facere debet, racione cuiusdam tenedonis quam sibi stabi-
liuimus; et cum omnibus oliuariis et aliis arboribus cuiuscumque
sint generis que in dicta trilia sunt; et totum dominium quod in

predictis omnibus habemus uel habere debemus aut nobis competit
uel competere potest aliqua racione. Que omnia sunt iuxta fontem
de Boxeda, in capite burgui Sancti Petri de Gallicantu. Que trilia
et tenedones predicte, cum suis pertinenciis, affrontant ab oriente
in trilia ebdomedarii Sancti Danielis et in vinea Ferrarii de Belue-
ser, a meridie in alueo Gallicantus, ab occidente in honore Petri
de Armenteria et Raymundi de Rogacionibus et Poncii Alberti et
Michaelis de Ulmo, a circio in honore Guillelme de Planils sicut
aqua pluuiale fluit uersus meridiem, cum ingressibus et exitibus,
pertinenciis, ruppibus et tenedonibus suis et cum omnibus superius
comprehensis et cum omnibus in se habentibus et cum omnibus
melioramentis et augmentis factis et faciendis, sicut melius et uti-
lius potest dici et intelligi ad tuum comodum et tuorum, precio
centum quinquaginta solidorum barchinonensium monete de terno,
de quibus confitemur et recognoscimus nos a te bene et utiliter
fore paccatis et plenarie satisfactis, renunciantes excepcione non
numerate peccunie. Et si amplius ualet hec uendicio iamdicti pre-
cio uel de cetero plus excesserit in ualorem, totum illud, gratis et
ex certa sciencia, damus tibi et tuis donacione irreuocabili inter
uiuos, renunciantes expresse auxilio et beneficio illius legis per
quam deceptis ultra dimidiam iusti precii subuenitur. Et ideo de
nostro iure et dominio extrahimus et eycimus hec predicto trans-
ferimus eadem in tuum tuorumque ius dominium atque posse et
in presenti per tradicionem instrumentum que inde habemus, que
tibi tradimus, mitimus te in corporalem et possessionem uacuam
pleno iure. Dantes et cedentes tibi et tuis omnia nostra jura, loca,
uoce, raciones, acciones nostras reales, personales, utiles, directas,
specials, generals, directas atque mixtas,1 publicas et priuatas, nobis
in predictis omnibus competentes et competituras ad omnes tuas
tuorumque uoluntates ibi et inde perpetuo faciendas, saluo iure et
dominio monasterii Sancti Petri de Gallicantu, per quod predicta
tenemus, in omnibus et per omnia, cui dabis annuatim pro censu
·ii· solidos et ·viii· denarios barchinonenses monete de terno et
nichil aliud sine retentu quem in predictis non facimus, omnibus
nostris et nostrorum vocibus et racionibus inde perpetuo extinctis
et penes te et tuos remanentibus et translatis. Et promitimus tibi
stipulanti predicta omnia facere habere et tenere in pace et eri-
mus inde tibi et tuis defensores et legitimi actores contra cunctas
personas. Promitimus etiam tibi quod aliquid de predictis aut de
aliquo predictorum, in toto uel in parte, non fecimus donacionem,
uendicionem, permutacionem nec aliquam specialem obligacionem

unde [...] tibi et tuis dicta uendicio ualeat et firma. Veruntamen
si aliqua persona in predictis tibi uel tuis tetigerit, contradixerit,
forisfecerit, emparauerit, perturbauerit, reclamauerit siue questionem
aliquam uobis demandauerit uel tuos mouerit, nos statim satisfa-
ciemus et respondebimus pro te et tuis et ante litis contestacionem
in nos2 honus litigiis suscipiemus et ducemus causam cum nostris
propriis missionibus et expensis a litis principio usque in finem;
aut si tu uel tui uolueritis, possitis causam ducere per uos ipsos
uobis tam prius super hoc eleccione seruata remitendo uobis et
uestris ex pacto necessitate denunciacionis. Et si uos in propria
persona causam malueritis ducere, conuenimus uobis restituere
omnes expensas circa litem factas et omnia dampna et grauamina
et missiones quas et que te uel tuos facere et sustinere oportuerit
quoquomodo et quicquid et quantum a te uel tuis euincerentur
siue obtinueritis in causa siue subcumberitis et tu et tui credamini
de omnibus uniuersis et singulis planis uerbis sine sacramentum
et testium produccione. Et pro hiis omnibus uniuersis et singulis
complendis et attendendis, renunciando beneficio diuidendo accionis
et epistole diui Adriani, obligamus tibi et tuis de euiccione et omni
interesse nos et heredes nostros et etiam successores et omnia
nostra bona mobilia et immobilia habita et habenda ubique. Et
specialiter obligamus tibi totum illum honorem qui est nostrum
alodium franchum, quem habemus in parrochia Sancti Iuliani de
Lauro, et omnia alia alodia nostra, ubicumque ea habemus et
habere debemus, ad tuum bonum intellectum. Ad maiorem uero
firmitatem omnium premissorum, juramus, per Deum et eius sancta
·iiiior· euangelia, predictam uendicionem semper ratam et firmam
habere et imperpetuum obseruare et omnia predicta attendere et
complere et non contrauenire per nos aut per aliquam personam
interpositam iure aliquo siue causa et ita esse uerum prout su-
perius est expressum. Et ego, Berengaria, scienter in hac parte,
renuncio beneficio uelleyani senatus consulti et illi legi qua rerum
dotalium prohibet fieri alienacionem et beneficio illius autentice
quo succurritur mulieribus in instrumento mariti subscribentibus
et omni alii iuri pro me in hac parte facienti. Et si aliquo iure
scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in
futurum contra predicta obuiam ire possemus, illis omnibus in-
perpetuum renunciamus. Ad hec ego Arnalleta, filia predictorum
uenditorum, laudo et concedo omnia supradicta et diffinio atque
remito tibi iamdicti emptori et tuis perpetuo quiquid iure et racio-
nis mihi competit aut competere debet uel potest in predictis tibi
uenditis, racione hereditatis et legitime paterne et materne uel alio
quouis iure, cedo et in predictis omnia iura mea et legi et uoces
et raciones et etiam acciones ad tuam uoluntatem libere perpetuo
faciendam et super hiis renuncio iuri minoris etatis, confitens et
recognoscens me esse maiorem. Et iuro, per Deum et eius sancta
·iiiior· euangelia corporaliter tacta, predictam uendicionem semper
ratam et firmam habere et in perpetuum obseruare et nunquam
contrauenire iure minoris etatis uel aliquo alio iure seu racione.
Actum est hoc ·x· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·lx· tercio.
Sig+num Berengarie, uxoris Jacobi Mascardelli predicte, qui
predicta firmo et iuro predicta die et anno. Testes per firmamento
eiusdem Berengarie et Jacobi, eius uiro, qui firmauit supradicta die
et anno, sunt Marchesius de Sancta Cecilia, prepositus Gerundensis
Elemosine, et Petrus de [Taraschono] presbiter Hospitalis Noui, et
Iohannis de·n Estauila, frater eiusdem hospitalis. Sig+num Arnallete,
filie predictorum uenditorum, qui predicta firmo et iuro ·viiii· kalen-
das octobris, anno predicto, presentibus Guillelmo de Montecaluo et
Raimundo Pagesii de Saltu, testibus. SSS. Signum Jacobi Mascar-
delli. Ego Bernardus, abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo.
Sig+num Petri de Colle presbiteri et monachi atque sacriste.
Sig+num Michaelis de Ulmo mandato Bernardi de Uico, pu-
blici Gerunde notarii.
Ego Bernardus de Uicco, publicus Gerunde notario, ·+· subs-
cribo.
Sig+num Berengarius Auinionis, scriptoris jurati Sancti Petri
Gallicantum, qui hoc presens instrumentum fideliter de uerbo ad
uerbum translataui et cum originali comprobauit ·xiii· kalendas
may, anno Domini ·m·ccc·xxx·viiiio·.
1. mixtas, repetit. 2. Sic.
319
1263, desembre, 13
Venda. Bernat de Palol, fill d’Arnau de Palol, ven a Arnau, clergue de
Celrà, i al seu procurador Berenguer Carmençó, una feixa de terra
situada al lloc dit Feixa d’en Bergadà, a la parròquia de Celrà, pel
preu de 140 sous barcelonesos.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Palaciolo, filius

quondam Arnaldi de Palaciolo, per me et per omnes meos presen-
tes et futuros, vendo Arnallo, clerico de Cilrano, absenti tanquam
presenti, et suis et cui ipse uoluerit in perpetuum et tibi Beren-
gario Carmenzoni, nomine et racione ipsius Arnalli, clerici, hanc
vendicionem recipienti pro eo, quandam fexiam terre integre quam
habeo in parrochia Sancti Felicis de Cilrano, in loco uocato Fexam
d·en Bergedà, sicut affrontat ab oriente in fexa Berengarie Coque,
a meridie in fexa de Palagreto, ab occidente in carraria, a circio
in fexiis que vocantur de Confatria, cum exitibus et ingressibus
pertinenciis et tenedonibus et melioramentis factis et faciendis et
pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad comodum
dicti Arnaldi et suorum. Sic dicto Arnaldo et suis et tibi, dicto
Berengario, nomine ipsius, uendo et trado pro alodio franco et
libero pro centum quadraginta solidos barchinonenses de terno,
de quibus recogno<sco> me a dicto Arnaldo, clerico, et a te Be-
rengario, nomine ipsius, fore paccatus, renunciando excepcioni
non numerate peccunie. Et si amplius valet uel ualebit de cetero,
totum gratis et ex certa sciencia sibi et tibi, dicto Berengario,
nomine ipsius, donacione inter viuos dono, ad omnem uoluntatem
dicti Arnaldi et suorum et tui Berengarii, nomine ipsius, perpetuo
faciendam, pro alodio franco, sine aliquo retentu quem inde [non]
facio omnibus meis vocibus et racionibus inde perpetuo extinctis et
penes ipsum Arnaldum et penes te, nomine ipsius, remanentibus.
Et conuenio dicto Arnaldo, clerico, et suis et tibi, dicto Berenga-
rio, nomine ipsius, dictam uendicionem semper facere [habere et
tenere in pace et esse] deffensorem et guarentem contra cuncta
persona. Verum si aliquis ibi aliquid sibi uel tibi pro eo tetigerit,
forifecerit, emparauerit, contradixerit uel questionem aliquam ibi
mouerit, ego ante ingressum litis [et mito me] pro ponere [... Ar-
naldum] et suos et tibi pro eo in curia et extra in judicio et extra
in placito et extra et ipsum Arnallum et suos seruare indempnem
meis propriis sumptibus et missionibus. Et de euiccione et de
omni interesse obligo eidem Arnallo, clerico, et suis et tibi, dicto
Berengario, nomine ipsius, me et heredes meos et bona mea et
jura mobilia et inmobilia et se mouentia ubique mihi pertinencia
auere et honore ubique. Et juro, super sancta ·iiiior· Dei euange-
lia corporaliter tacta, hec atendere et complere et non in aliquo
contrauenire jure aliquo uel racione. Et si aliquo jure scripto uel

non scripto siue excepcione uel occasione huic uendicioni obuiam
ire possem, illi juri penitus renuncio.
Actum est hoc idus decembris, anno Domini ·m·cc·lx· tercio.
Sig+num Raimunde de Caciano, bajulisse, que predictam
fexam terre pro alodio firmo. Eg+o Raimundus de Galidia, in
cuius manu dicta Raimunda de Caçano hoc instrumento pro alo-
dio firmauit, presentibus testibus Raimundo Oliuerio et Petro de
Sancto Juliano, ·iiii· kalendas septembris, anno Domini ·m·cc·lx·vii·,
subscribo. Sig+num Bernardi de Palaciolo.1 Testes huius rei sunt
Raimundus de Seriyano, de Molendinis Sancti Petri, et Petrus de
Villario. Sig+num Pauli, fratris predicti Bernardi de Palaciolo, qui
hoc firmo et laudo.
Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit cum literis
suprascriptis in ·viii· linea die et anno quo supra.
1. Plalaciolo, corregit.
320
1264, febrer, 1 (1263)

Establiment. Ramon de Santjaume, cabiscol de Sant Feliu de Girona,
estableix a Guillem Jover de Llampaies una vinya situada a Llam-
paies, indret de Font de Puig, que té per compra feta a Bernat de
Banyoles, a tasca i braçatge. Signa com a testimoni Pere de Cap-
many, clergue de Sant Pere de Galligants.
Pergamí original, en el mateix full de pergamí que els documents núms. 321
A*
i 322 (240 × 295 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 160a. Carta
partida per ABC.
Regest: DSFG, núm. 244.
... Sig+num Guilielmi Juuerii, predicti, qui hec supradicta

firmo, laudo et concedo. Raimundus de Sancto Iacobo, precentor
Sancti Felicis Gerunde, saluo meo iure, subscribo. Testes huius
rei sunt Petrus de Cabmayn, clericus Sancti Petri de Gallicantu,
et Matheus Juuerii, de Lampadiis. ...
Fundació Noguera, constituïda el 20 de juliol de 1976
pel notari de Barcelona Raimon Noguera Guzman
Antics presidents: Raimon Noguera Guzman

Lluís Figa i Faura

Josep M. PUIG SALELLAS

Patronat
President: Joan J. LÓPEZ BURNIOL

Vocals: Robert FOLLIA I CAMPS
Jordi Figa i López-Palop
Enric BRANCÓS NÚÑEZ

Francesc-X. Francino i Batlle

Francesc Torrent i Cufí

Secretari: Lluís Jou i Mirabent
Director de Publicacions: Josep Maria SANS I TRAVÉ
Publicacions
de la Fundació Noguera
Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya

— Vinyet Panyella: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Sitges. Barcelona, 1981.
1. Antoni Jordà i Fernàndez: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Vilafranca del Penedès. Barce-
lona, 1983.
2. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg dels Protocols Notarials de Lleida. Barcelona, 1983.
3. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Tremp. Barcelona, 1983.
4. Sebastià Bosom i Isern i Salvador Galceran i Vigué: Catàleg dels Protocols de Puigcerdà.
Barcelona, 1983.
5. Pere Puig i Ustrell i Josep Sanllehí i Ubach: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa.
Barcelona, 1984.
6. Josefina Molinero: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Sabadell. Barcelona, 1984.

7. Ramon Planes i Albets: Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Barce-
lona, 1985.
8. Montserrat Canela i Garayoa i Montse Garrabou i Peres: Catàleg dels Protocols de Cer-
vera. Barcelona, 1986.
9. Lluïsa Cases i Loscos i Imma Ollich i Castanyer: Catàleg dels Arxius Notarials de Vic.
Barcelona, 1986.
10. Joan Papell i Tardiu: Catàleg dels Protocols de Valls. Barcelona, 1989.
11. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg dels Protocols Notarials de Barcelona. Barcelona, 1990.
12. Albert Torra Pérez i M. Luz Retuerta Jiménez: Catàleg dels Protocols Notarials de
l’antic districte de Sant Feliu de Llobregat. Barcelona, 1991.
13. Joan Farré i Viladrich: Catàleg dels Protocols de Balaguer. Barcelona, 1991.
14. J. M. Pons i Guri i Hug Palou i Miquel: Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de
Mar. Barcelona, 1992.
15. M. Torras, B. Masats, R. Valdenebro, L. Virós: Catàleg dels Protocols Notarials de Man-
resa. Volum I. Barcelona, 1993.
16. M. Torras, B. Masats, R. Valdenebro, L. Virós: Catàleg dels Protocols Notarials de Man-
resa. Volum II. Barcelona, 1993.
17. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg de l’Arxiu de Protocols del districte notarial de Sort. Bar-
celona, 1995.
18. Anna Sabanés Alberich: Inventari de l’Arxiu de Protocols Notarials del Vendrell.
Barcelona, 1995.
19. Josep M. T. Grau i Pujol: Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma de Far-
ners. Barcelona, 1995.
20. M. A. Adroer i Pellicer, J. M. T. Grau i Pujol, J. Matas i Balaguer: Catàleg dels Protocols
del districte de Girona (I). Barcelona, 1996.
21. Marta Vives i Sabaté: L’Arxiu de Protocols del districte d’Igualada. Barcelona, 1997.
22. Roser Puig i Tàrrech: Catàleg dels protocols notarials dels antics districtes de Falset i
Gandesa. Barcelona, 2000.
23. Isabel Companys i Farrerons: Catàleg dels protocols notarials de Tarragona (1472-1899).
Barcelona, 2000.
24. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segles xiii-
xv. Vol. I. Barcelona, 2001.
25. Rafel Mestres i Boquera i Núria Jornet i Benito: Catàleg dels protocols notarials de
Vilanova i la Geltrú. Barcelona, 2001.
26. Joan Fort i Olivella, Erika Serna i Coba; Santi Soler i Simon: Catàleg dels protocols del
districte de Figueres (I). Barcelona, 2001.
27. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xvi.
Vol. II. Barcelona, 2003.
28. M. Àngels Adroer i Pellicer, Erika Serna i Coba, Santi Soler i Simon: Catàleg dels Pro-
tocols del districte de Figueres. Vol. II. Barcelona, 2004.
29. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xvii.
1601-1650. Vol. III. Barcelona, 2004.
30. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xvii.
1651-1700. Vol. IV. Barcelona, 2006.
31. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xviii.
1701-1750. Vol. V. Barcelona, 2009.
32. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xviii.
1751-1800. Vol. VI. Barcelona, 2009.
33. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xix.
1801-1862. Vol. VII. Barcelona, 2012.
34. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xix.
1863-1900. Vol. VIII. Barcelona, 2013.
Textos i Documents
1. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. I. Barcelona, 1981.
2. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. II. Barcelona, 1982.
3. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 1. Estudi jurídic.
Barcelona, 1984.
4. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 2. Diplomatari. Bar-
celona, 1984.
5. Antoni Udina i Abelló: La successió testada a la Catalunya altomedieval. Barcelona,
1984.
6. Joan Bastardas i Parera: Usatges de Barcelona. Barcelona, 1984 (2.ª edició 1991).
7. Josep Maria Pons Guri: El Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa. Barcelona, 1984.
8. Jesús Alturo i Perucho: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Vo-
lum I. Barcelona, 1985.
lum II. Barcelona, 1985.
lum III. Barcelona, 1985.
11. Arcadi Garcia i Sanz i Josep Maria Madurell i Marimon: Societats Mercantils a Barce-
lona. Volum I. Barcelona, 1986.
12. Arcadi Garcia i Sanz i Josep Maria Madurell i Marimon: Societats Mercantils a Barce-
lona. Volum II. Barcelona, 1986.
13. Tomàs de Montagut i Estragués: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419).
Volum I. Barcelona, 1987.
14. Tomàs de Montagut i Estragués: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419).
Volum II. Barcelona, 1987.
15. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. IV. Barcelona, 1987.
16. Josep Maria Pons i Guri: Les col·leccions de costums de Girona. Barcelona, 1988.
17. Pere Puig i Ustrell, Teresa Cardellach i Giménez, Montserrat Royes i Pijoan i Judit
Tapiolas i Badiella: Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, 1279-1387.
Barcelona, 1988.
18. Josep Fernàndez i Trabal i Joan Fernàndez i Trabal: Inventari dels pergamins del Fons
Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (segles xi-
xviii). Volum I. Barcelona, 1989.
19. Josep Fernàndez i Trabal i Joan Fernàndez i Trabal: Inventari dels pergamins del Fons
Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (segles xi-
xviii). Volum II. Barcelona, 1989.
20. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum I. Barcelona,
1989.
21. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum II. Barce-
lona, 1989.
22. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum III. Barcelo-
na, 1989.
23. J. M. Pons i Guri i Jesús Rodríguez Blanco: Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric
Municipal de Calella. Barcelona, 1990.
24. Max Turull i Rubinat: La configuració jurídica del municipi Baix-Medieval. Barcelona,
1990.
25. María del Carmen Álvarez Márquez: La Baronia de la Conca d’Òdena. Barcelona, 1990.
26. Margarida Anglada, M. Àngels Fernández i Concepció Petit: Els quatre llibres de la
reina Elionor de Sicília a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. Barcelona, 1992.
27. Jordi Andreu i Daufí, Josep Canela i Farré i M. Àngels Serra i Torrent: El llibre de
comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle xv. Primer llibre me-
morial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Navalles.
Barcelona, 1992.
28. Josep M. Sans i Travé: Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont. Bar-
celona, 1992.
29. Montserrat Bajet i Royo: El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle xvi.
Edició del “Llibre de les Ordinations”. Barcelona, 1994.
30. Josep Hernando: Llibres i lectors a la Barcelona del segle xiv. Volum I. Barcelona, 1995.
31. Josep Hernando: Llibres i lectors a la Barcelona del segle xiv. Volum II. Barcelona, 1995.
32. Maria Mercè Costa i Paretas: La casa de Xèrica i la seva política en relació amb la mo-
narquia de la Corona d’Aragó (segles xiii-xiv). Barcelona, 1998.
33. Antoni Udina i Abelló: Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona
d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II. Barcelona, 2001.
34. Ricardo Cierbide: Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant Joan
de Jerusalem (segles xiv-xv). Barcelona, 2002.
35. Agustí Alcoberro: L’exili austriacista (1713-1747). Volum I. Barcelona, 2002.
36. Agustí Alcoberro: L’exili austriacista (1713-1747). Volum II. Barcelona, 2002.
37. Josep Maria Sans i Travé: El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual. Primera història del
monestir de Vallbona. Barcelona, 2002.
38. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum IV. Barcelo-
na, 2006.
39. José Enrique Ruiz-Domènec: Quan els vescomtes de Barcelona eren. Història, cròni-
ca i documents d’una família catalana dels segles x, xi i xii. Barcelona, 2006.
40. Eulàlia Miralles (ed.): Antoni Viladamor, Història general de Catalunya. Volum I.
Barcelona, 2007.
41. Eulàlia Miralles (ed.): Antoni Viladamor, Història general de Catalunya. Volum II.
Barcelona, 2007.
42. Josefina Mutgé i Vives: El monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona a
través de la documentació de cancelleria reial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1287-
1510). Barcelona, 2008.
43. Rodrigue Tréton (ed.): El llibre de les monedes de Barcelona i dels florins d’or
d’Aragó. Compilació redactada per Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, per a ús
de la seca de Perpinyà. Barcelona, 2009.
44. Joan Papell i Tardiu (ed.): Compendium abreviatum. Còdex del monestir de Santa
Maria de Santes Creus dels segles xv i xvi, de Fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador.
Barcelona, 2009.
45. Montserrat Duran Pujol (ed.): Llibre de la confraria y offici de perayres de la vila de
Igualada, en lo qual estan continuadas las ordinacions y determinacions de dit offi-
ci, tretas del llibre de la confraria de perayres de la ciutat de Barcelona (1614-1887).
46. Montserrat Duran Pujol (ed.): Llibre de la confraria y offici de perayres de la vila de
Igualada, en lo qual estan continuadas las ordinacions y determinacions de dit offi-
ci, tretas del llibre de la confraria de perayres de la ciutat de Barcelona (1614-1887).
47. Carles Díaz Martí (ed.): La primera crònica del monestir de Sant Jeroni de la Murtra
(1413-1604) de Francesc Talet. Barcelona, 2013.
Textos i Documents. “Maior”

1. Jesús Massip i Fonollosa i altres: Costums de Tortosa. Barcelona, 1996 (format 22 ×
31 cm).
2. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Barcelona, 2001.

Estudis
1. AA. DD.: Estudis sobre història de la Institució Notarial a Catalunya, en honor de Rai-
mon Noguera. Barcelona, 1988.
2. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya. I. Actes del Ir Simposi In-
ternacional de 1990. Barcelona, 1991.
3. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya. II. Actes del IIn Simposi
Internacional de 1991. Barcelona, 1992.
4. Ángel Martínez Sarrión: Monjos i clergues a la recerca del Notariat. Estudi dels docu-
ments llatins de l’abadia de Sankt Gallen (segles viii-xii). Barcelona, 1992.
5. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): Ius proprium - Ius commune a Europa. El dret comú
i Catalunya, III. Actes del IIIr Simposi Internacional de 1992: Homenatge al professor
André Gouron amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per la
Universitat de Barcelona. Barcelona, 1993.
6. Arcadi Garcia i Sanz i Núria Coll i Julià †: Galeres mercants catalanes dels segles xiv i
xv, Barcelona, 1994.
7. AA. DD.: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 1994.
8. Belén Moreno Claverías: La contractació agrària a l’Alt Penedès durant el segle xviii. El
contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya. Barcelona, 1995.
9. Josep M. Puig Salellas: De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935). Barcelona,
1996.
10. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, IV. Actes del IVt Simpo-
si Internacional de 1994: Homenatge al professor Josep M. Gay Escoda. Barcelona,
1995.
11. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, V. Actes del Vè Simposi
12. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, VI. Actes del VIè Simposi
13. Jaume Codina: Contractes de matrimoni al delta del Llobregat. Barcelona, 1997.
14. Maria Adela Fargas Peñarrocha: Família i poder a Catalunya, 1516-1626. Les estratè-
gies de consolidació de la classe dirigent. Barcelona, 1997.
15. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, VII. Actes del VIIè Simposi
16. Tomàs López Pizcueta: La Pia Almoina de Barcelona (1161-1350). Estudi d’un patrimo-
ni eclesiàstic català baixmedieval. Barcelona, 1998.
17. Josep M. Cruselles: Els notaris de la ciutat de València. Activitat professional i compor-
tament social a la primera meitat del segle xv. Barcelona, 1998.
18. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, VIII. Actes del VIIIè Simpo-
si Internacional de 1998. Barcelona, 1999.
19. Josep Serrano Daura (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de les
Jornades d’Estudi. Volum I. Barcelona, 1999.
20. Josep Serrano Daura (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de les
Jornades d’Estudi. Volum II. Barcelona, 1999.
21. Anna Rich Abad: La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a través de la docu-
mentació notarial. Barcelona, 1999.
22. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, IX. Actes del IXè Simposi
Internacional de 1999: La família i el seu patrimoni. Barcelona, 2000.
23. AA. DD.: Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 2000.
24. Jordi Figa i López-Palop (ed.): Miscel·lània Lluís Figa i Faura. Barcelona, 2000.
25. Josep Serrano i Daura: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de Miravet,
d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum I. Barcelona, 2000.
26. Josep Serrano i Daura: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de Miravet,
d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum II. Barcelona, 2000.
27. Daniel Piñol i Alabart: El notariat públic al Camp de Tarragona. Història, activitat,
escriptura i societat (segles xiii-xiv). Barcelona, 2000.
28. Maria Vilar i Bonet: Els béns del Temple a la Corona d’Aragó en suprimir-se l’orde, Bar-
celona, 2000.
29. Cristina Borau: Els promotors de capelles i retaules en la Barcelona del segle xiv. Barce-
lona, 2003.
30. Alfons Zarzoso: Medicina i Il·lustració a Catalunya. Barcelona, 2004.
31. Santiago de Llobet Masachs: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Barcelona, 2005.
32. Joaquim Albareda Salvadó: El “cas dels catalans”. La conducta dels aliats arran de la
Guerra de Successió (1705-1742). Barcelona, 2005.
33. Miquel Àngel Martínez Rodríguez: Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a
la segona meitat del segle xvii. Barcelona, 2006.
34. Imma Puig Aleu: Una visita pastoral al Baix Empordà als anys 1420-1423. Barcelona,
2006.
35. Maria Garganté Llanes: Arquitectura religiosa del segle xviii a la Segarra i l’Urgell. Con-
dicionants, artífexs i pràctica constructiva. Barcelona, 2006.
36. Martín Rodrigo y Alharilla: Indians a Catalunya: capitals cubans en l’economia cata-
lana . Barcelona, 2007.
37. Victòria Almuni Balada: La catedral de Tortosa als segles del gòtic, volum I, Barcelona,
2007.
38. Victòria Almuni Balada: La catedral de Tortosa als segles del gòtic, volum II, Barcelona,
2007.
39. Nativitat Castejón Domènech: Aproximació a l’estudi de l’Hospital de la Santa Creu de

Barcelona. Repertori documental del segle xv. Barcelona, 2007.
40. Jaume Auferil i Bea (ed.): Antoni Vallmanya, Poesies. Barcelona, 2007.
41. Carles Vela i Aulesa: Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testa-
ments, família i sociabilitat, Volum I, Barcelona, 2007.
42. Carles Vela i Aulesa: Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testa-
ments, família i sociabilitat, Volum II, Barcelona, 2007.
43. Lluís Monjas Manso: La reforma eclesiàstica i religiosa de la província eclesiàstica Tarra-
conense al llarg de la baixa edat mitjana. Barcelona, 2008.
44. Joan Soler i Jiménez: La formació de la Pobla de Santa Pau a redós del castell dels ba-
rons (1248-1331). Barcelona, 2008.
45. Jordi Morelló Baget: Municipis sota la senyoria dels creditors de censals: la gestió del
deute públic a la baronia de la Llacuna (segle xv). Barcelona, 2008.
46. Francesc Teixidó i Puigdomènech: Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum I. Barcelona,
2008.
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum II. Barcelona,
2009.
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum III. Barcelona,
2009.
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum IV. Barcelona,
2009.
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum V. Barcelona,
2009.
51. Eduard Martí Fraga: La classe dirigent catalana. Els membres de la Conferència dels
Tres Comuns i del Braç Militar (1697-1714). Barcelona, 2009.
52. Roser Sabanés i Fernández: Els concilis ilerdenses de la província eclesiàstica Tarraco-
nense a l’edat mitjana (546-1460). Barcelona, 2009.
53. Xavier Solà i Colomer: El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió,
cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-
1835). Volum I. Barcelona, 2010.
54. Xavier Solà i Colomer: El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió,
cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-
1835). Volum II. Barcelona, 2010.
55. Miquel Àngel Martínez Rodríguez: La mitjana noblesa catalana a la darreria de l’etapa
foral. Barcelona, 2010.
56. Manuel Güell: Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a
l’època moderna. Barcelona, 2011.
57. Josep M. Gironella i Granés: Els molins i les salines de Castelló d’Empúries al segle
xiv. La mòlta de cereals, el batanatge de teixits i l’obtenció de sal en una vila catalana
baixmedieval. Barcelona, 2010.
58. Llorenç Ferrer i Alòs: Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalu-
nya central (segles xviii-xix). Barcelona, 2011.
59. Elvis Mallorquí: Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles xiii-xiv. Barcelona,
2011.
60. Jordi Roca Vernet: La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspira-
dors. Barcelona, 2011.
61. Josep Capdeferro Pla: Ciència i experiència. El jurista Fontanella (1575-1649) i les
seves cartes. Barcelona, 2012.
62. Montserrat Richou i Llimona: La terra, la família i la mort al Baix Maresme (1348-
1486). Barcelona, 2012.
63. Pere Gifre Ribas: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup
social pagès (vegueria de Girona, 1486-1730). Barcelona, 2012.
64. Elisa Badosa i Coll †: La Barcelona del barroc a través d’una família de comerciants: els
Amat. Barcelona, 2012.
65. Miquel Àngel Martínez Rodríguez: Felip IV i Catalunya. Barcelona, 2013.
66. Jaume Fullola: Mequinensa: de l’aïllament a l’eclosió minera. Barcelona, 2013.
Acta Notariorum Cataloniae

1. Laureà Pagarolas i Sabaté: El protocol del notari Bonanat Rimentol de 1351. Barcelo-
na, 1991.
2. Pere Puig i Ustrell: Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242.
3. Pere Puig i Ustrell: Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242.
4. J. Hernando, J. Fernàndez, J. Günzberg: Liber examinationis notariorum civitatis Bar-
chinone (1348-1386). Barcelona, 1992.
5. G. Gonzalvo, M. C. Coll, O. Samprón: El protocol del notari Pere de Folgueres (1338).
Barcelona, 1996.
6. Rafael Ginebra i Molins: El Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-
7. Rafael Ginebra i Molins: El Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-
8. Miquel Forrellad Solà: Manual de Francesc Ajac, notari de Sabadell, 1400-1402. Bar-
celona, 1998.
9. M. C. Coll, X. Cazeneuve, J. Hernando: El manual de Joan de Cabreny (1385-1386).
Barcelona, 1999.
10. Rafel Ginebra i Molins, Anna Maria de Rocafiguera i Garcia, Jordi Vilamala i Salvans:
El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta, notari de Vic. Barcelona, 2001.
11. Joan Papell i Tardiu: El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer,
notari de Valls (1790-1791). Volum I. Barcelona, 2001.
12. Joan Papell i Tardiu, El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer,
notari de Valls (1790-1791). Volum II. Barcelona, 2001.
13. Miquel Torras i Cortina: El manual del notari Pere Pau Solanelles de l’escrivania públi-
ca d’Igualada (1475-1479). Volum I. Barcelona, 2003.
14. Miquel Torras i Cortina: El manual del notari Pere Pau Solanelles de l’escrivania públi-
ca d’Igualada (1475-1479). Volum II. Barcelona, 2003.
15. Joan Peytaví Deixona: El manual de 1700 de Jaume Esteve, notari de Perpinyà. Barcelo-
na, 2004.
16. Teresa Aleixandre i Segura: El Liber Iudeorum núm. 90 de l’Aleixar. Barcelona, 2004.
17. Hug Palou i Miquel: Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262).
18. Hug Palou i Miquel: Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262).
19. Isabel Companys i Farrerons: El protocol de 1850 del notari de Reus Francesc Sostres i So-
ler i del seu connotari Magí Sostres i Torra, naturals de Calaf. Volum I. Barcelona, 2009.
20. Isabel Companys i Farrerons: El protocol de 1850 del notari de Reus Francesc Sostres i
Soler i del seu connotari Magí Sostres i Torra, naturals de Calaf. Volum II. Barcelona,
2009.
21. Pilar Meilán Campo: Manual de Marina de Josep Serra, notari de Mataró (1774-1775).
Barcelona, 2010.
22. Rubén Molina i Campoy i Aymat Catafau Castellet: La nòtula del notari Bernat Frigola
de Cotlliure. Barcelona, 2011.
Llibres de Privilegis
1. Max Turull i Rubinat, Montserrat Garrabou i Peres, Josep Hernando i Delgado i Josep
M. Llobet i Portella: Llibre de Privilegis de Cervera, 1182-1456. Barcelona, 1991.
2. J. Vallés, J. Vidal, M. C. Coll i J. M. Bosch: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum I. Bar-
celona, 1992.
3. J. Vallés, J. Vidal, M. C. Coll i J. M. Bosch: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum II.
Barcelona, 1992.
4. Antoni Mayans i Plujà i Xavier Puigvert i Gurt: Llibre de Privilegis d’Olot (1315-1702).
Barcelona, 1995.
5. Marc Torras i Serra: Llibre Verd de Manresa (1218-1902). Barcelona, 1996.
6. G. Gonzalvo, J. Hernando, F. Sabaté, M. Turull i P. Verdés: Els llibres de privilegis de
Tàrrega (1058-1473). Barcelona, 1997.
7. Christian Guilleré: Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533). Barcelona, 2000.
8. Griselda Juliol i Albertí: Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624). Barcelona,
2001.
9. Antoni Cobos Fajardo: Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585). Barcelona,
2004.
10. Teresa Cardellach i Giménez, Pere Puig i Ustrell, Vicenç Ruiz i Gómez i Joan Soler
i Jiménez: Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa (1228-1652), Barcelona,
2006.
11. Anna Gironella Delgà: Llibre groc de la ciutat de Girona. Barcelona, 2007.
12. Joan Villar i Torrent: Llibre de privilegis de Palafrugell (1250-1724). Barcelona, 2007.
13. Sebastià Bosom i Susanna Vela: Llibre de privilegis de la vila de Puigcerdà. Barcelona,
2007.
14. Sebastià Bosom i Susanna Vela: Llibre de les provisions reials de la vila de Puigcerdà.
Barcelona, 2009.
15. Vicent Garcia Edo: El Llibre Verd de Perpinyà (segle xii-1395). Barcelona, 2010.
Diplomataris
1. Josep Maria Marquès: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. ix-xiv).
2. Josep Maria Marquès: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. ix-xiv).
3. Pau Mora - Lorenzo Andrinal: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real
de Mallorca, 1361-1386. Volum I. Barcelona, 1993.
4. Pau Mora - Lorenzo Andrinal: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real
de Mallorca, 1361-1386. Volum II. Barcelona, 1993.
5. Maria Pardo i Sabartés: Mensa episcopal de Barcelona (878-1299). Barcelona, 1994.
6. Albert Benet i Clarà: Diplomatari de la Ciutat de Manresa (segles ix-x). Barcelona,
1994.
7. Esteve Pruenca i Bayona: Diplomatari de Santa Maria d’Amer. Barcelona, 1995.
8. Pere Puig i Ustrell: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari
dels segles x i xi. Volum I. Barcelona, 1995.
dels segles x i xi. Volum II. Barcelona, 1995.
dels segles x i xi. Volum III. Barcelona, 1995.
11. Antoni Virgili: Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Barcelona, 1997.
12. Josep M. Marquès: Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300).
Barcelona, 1997.
13. Ramon Martí: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100). Barcelona,
1997.
14. Xavier Pérez i Gómez: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles x-xii).
Barcelona, 1998.
15. Andreu Galera i Pedrosa: Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276).
Barcelona, 1998.
16. Ramon Sarobe: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200).
17. Ramon Sarobe: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200).
18. Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona
de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum I. Barcelona, 1999.
19. Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona
de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum II. Barcelona, 1999.
20. Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de
Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum III. Barcelona, 1999.
21. Jesús Alturo i Perucho: Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de
1076 a 1244. Barcelona, 1999.
22. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). Volum I.
Barcelona, 2000.
23. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). Volum II.
Barcelona, 2000.
24. Pere Puig, Vicenç Ruiz i Joan Soler: Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria
d’Ègara. Terrassa, 958-1207. Barcelona, 2001.
25. Antoni Virgili (ed.): Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212). Episcopat
de Gombau de Santa Oliva. Barcelona, 2001.
26. Antoni Bach i Riu: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum I.
Barcelona, 2002.
27. Antoni Bach i Riu: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum II.
Barcelona, 2002.
28. Josep M. Pons i Guri i Hug Palou i Miquel: Un cartoral de la canònica agustiniana
de Santa Maria del castell de Besalú (segles x-xv). Barcelona, 2002.
29. Manuel Pastor i Madalena: El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu
valencià. Barcelona, 2004.
30. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). Volum III.
Barcelona, 2005.
31. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). Volum IV.
Barcelona, 2005.
32. Arxiu Municipal de Girona: Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona
(1144-1862). Volum I. Barcelona, 2005.
(1144-1862). Volum II. Barcelona, 2005.
(1144-1862). Volum III. Barcelona, 2005.
35. Joan Papell i Tardiu: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-
36. Joan Papell i Tardiu: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-
37. Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Manuel Riu, Josep Hernando i Carme Batlle (eds.):
Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum I. Barce-
lona, 2006.
Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum II. Barce-
lona, 2006.
Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum III. Barce-
lona, 2006.
Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum IV. Barce-
lona, 2006.
41. Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Manuel Riu, Josep Hernando i Carme Batlle (eds.): Di-
plomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum V. Barcelona,
2006.
42. Jordi Bolòs: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles x-xv). Barce-
lona, 2006.
43. Joan Ferrer i Godoy: Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-
1273). Barcelona, 2009.
44. Irene Llop (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Volum I. Barcelona,
2009.
45. Irene Llop (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Volum II. Barcelona,
2009.
46. Josep Maria Marquès i Planagumà: El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Ro-
cabertí, bisbe de Girona (1318-1324). Barcelona, 2009.
47. Jordi Bolòs: Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona, 2009.
48. Ignasi J. Baiges, Gaspar Feliu, Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu
Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum I. Barce-
lona, 2010.
Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum II. Barce-
lona, 2010.
Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum III. Barce-
lona, 2010.
Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum IV. Barce-
lona, 2010.
52. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum I. Barcelona, 2010.
53. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum II. Barcelona, 2010.
54. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum III. Barcelona, 2010.
55. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum IV. Barcelona, 2010.
56. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum V. Barcelona, 2010.
57. Ernest Belenguer Cebrià (ed.): Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat
de València (1479-1516). Volum I. Barcelona 2011.
58. Ernest Belenguer Cebrià (ed.): Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat
de València (1479-1516). Volum II. Barcelona 2011.
59. Jesús Alturo i Perucho: Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de l’orde de Sant
Joan de Jerusalem (1245-1300). Barcelona, 2010.
60. Ramon Chesé Lapeña (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198. Volum I.
Barcelona, 2011.
61. Ramon Chesé Lapeña (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198.
62. Stefano M. Cingolani: Diplomatari de Pere I el Gran. 1. Cartes i Pergamins (1258-1285).
Barcelona, 2011.
63. Pere Puig, Vicenç Ruiz, Joan Soler i Alan Capellades: Diplomatari de Sant Pere d’Ègara
i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291. Barcelona, 2013.
64. Elvis Mallorquí Garcia: Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300).
65. Elvis Mallorquí Garcia: Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300).

Col Lecció Diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300) Vol. I

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Col Lecció Diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300) Vol. I

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA

DE SANT PERE DE GALLIGANTS

Director tècnic: Josep Maria Sans i Travé

© Elvis Mallorquí Garcia, 2013

El fons documental de Sant Pere de Galligants . . . . 11

Els primers segles de la història del monestir . . . . . 39

La plana del Baix Empordà . . . . . . . . . 55

A l’interior del traçat de les muralles de Girona aixecades

1. A l’apartat de la bibliografia figuren les citacions completes de les referències

De moment, però, no podem certificar de cap manera aquesta

Pere de la muralla baixmedieval, Sant Nicolau va servir com a

Ferrer, Santi Soler i Isidre Prades de l’Arxiu Històric de Girona,

Riudellots de la Selva, novembre del 2012

La solidesa dels seus murs, que han resistit inundacions, pestes

Notícies de l’arxiu monàstic

Tingués més o menys escriptures, l’arxiu de Sant Pere de

1. Pujades, Crónica universal...; Llorens, Sant Pere..., p. 13-14.

fets importants de la història del monestir. El primer va ser un

referència a l’emperador franc. Les dades que aporta a la història

El pas per l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona

a la història de la comunitat. L’església es mantingué oberta al

i l’any 1300,14 si bé amb algunes alternances entre abats amb els

Els pergamins de Sant Pere a l’Arxiu de la Corona d’Aragó

Monsalvatje no tenia com a objectiu l’estudi aprofundit de la

14. NH, vol. 14, p. 285-304.

18. Torra, “Fondos...”, p. 132 i 142.

el director i els seus treballadors assumissin un volum tan gran de

Els rotlles de pergamins

21. González Hurtebise, Guía..., p. 170-174. Aleshores, entre els fons de la

pergamins més tardans (cf. taula 1). L’agrupament dels pergamins

Rotlles Nombre de documents (per segles) Total Observacions

El seu estat de conservació, en conjunt, és prou acceptable.26

textos. Finalment, uns quants pergamins, proporcionalment més

donacions, establiments i uns pactes nupcials, sis dels quals són

517), destaca l’establiment d’un mas a Berenguer Salomó el 1167

Rotlle 18 Girona D. De manera semblant al rotlle anterior,

constituïts per cinquanta-cinc capbrevacions de l’any 1352, entre tots

Rotlle 30 Mont-ras A. Aquest rotlle, fora del fet que manquen

batlle del 1304 i un reconeixement dels drets de pas al molí de

mitjan segle xiii, en el qual figuren masos de Sant Andreu Salou,

Corona d’Aragó, no té cap títol. Al dors del primer pergamí, hi

Sant Pere de Galligants, divuit al volum 1023 i vuitanta-set al

1023 1 1 1 13 1 1 18 Vila-romà, Llofriu

Altres fons relacionats amb Sant Pere de Galligants

dintre del fons de l’Almoina del Pa de la seu de Girona, es con-

Al fons de pergamins de la Biblioteca de Catalunya, hi ha

l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, que va ser destruït durant la

Després de buscar tots els documents dels fons de Sant Pere

Per aquest motiu, hem procurat completar els pergamins ori-

Fons de Sant Pere de Galligants

Arxiu i fons Documents Total

Arxiu i fons Documents Total

Arxiu i fons Documents Total

La col·lecció documental de Sant Pere de Galligants no apor-

La incertesa del naixement de la comunitat benedictina de

1. Calzada, Sant Pere...: p. 35-39 i 108; CR, vol. 5, p. 152-153.

documentals permet afegir quatre documents del darrer quart

Sobre la independència del monestir

En principi, l’abat de Sant Pere de Galligants gaudia d’una

a partir del segle xi molts monestirs catalans van ingressar en

5. Calzada, Sant Pere..., p. 43-44; CR, vol. 5, p. 153.

govern local nascudes al llarg del segle xiii, situació que no es va

ordinació dictada “apud Sanctum Petrum de Gallicantu”, des del