RESUM

APUNTS CURS CONTENCIÓ EMOCIONAL

1. ¿Què entenem per contenció emocional?
• Contenció emocional: procediment terapèutic que té com a objectiu tranquil·litzar i
estimular la confiança de la persona que es troba afectada per una forta crisi emocional, que
pot derivar en conductes pertorbadores. És a dir, l’autocontrol i gestió de les pròpies
emocions.
• Procediment terapèutic amb l’objectiu de tranquil·litzar, donar confiança i protegir a una
persona afectada per una intensa crisi emocional. Recolzament en la gestió d’emocions, que
ajuden a l’altre a alliberar i expressar de forma adequada la tensió emocional. Suport que es
dóna a la usuària en moments de crisi

1.1. Definició en l’àmbit de l’acompanyament a les víctimes de violència de gènere

• Assistència a la víctima de violència de gènere i els seus fills amb caràcter previ a la
interposició de la denúncia i durant el procediment. Inclou la contenció emocional i
psicològica, però també l’ambiental (afavorir espais o dependències que impedeixin la
confrontació víctima/agressor; afavorir la confidencialitat (espais privats); protegir les
víctimes de possible presència de MMCC; en determinats casos procurar la llibertat vigilada
sobre el maltractador en els moments que la víctima està més desprotegida, com quan es
dicta sentència condemnatòria i encara no s’ha executat aquesta sentència; oferir allò que
pugui necessitar (aigua, ...).

1.2. ¿Quins problemes pot portar la manca d’autocontenció emocional davant les víctimes?
Ø Podem projectar les nostres emocions actuals (inseguretat, ràbia, indignació, impotència,
incomprensió, culpa...)
Ø Sense voler-ho, podem afavorir la revictimització secundària i que la víctima torni a
experimentar innecessàriament les emocions del moment traumàtic. En comptes
d’apoderar-la, la fem més vulnerable
Ø Tenir el rol de salvador/a, sobreprotegir la víctima, fer totes les gestions per ella.
D’aquesta manera la mantenim en posició de dependència, de víctima
Ø Podem tenir reaccions impulsives o desproporcionades (ràbia, plorar, cridar) o que se’ns
escapin comentaris inapropiats
Ø Podem tenir exigències exagerades i poc realistes vers la nostra actuació/ el sistema/ els
companys/ altres professionals i acabar molt frustrats

1.3. Factors mediadors de l’impacte psicològic

Un esdeveniment, una determinada situació de crisi ( una intervenció ) serà valorada com a
estressant o no o serà més o menys estressant no tant per la pròpia situació, sinó per la forma com
nosaltres interpretem aquesta situació (que alhora depèn dels nostres pensaments automàtics i
les nostres creences). Els factors mediadors faran que avaluem la situació i la interpretem com
amenaçant o no.

Donada la seva importància per regular la nostra resposta a l’estrès, analitzarem amb més detall
aquests factors mediadors de l’impacte psicològic durant les nostres intervencions i
l’acompanyament a les víctimes o en el treball.

1. Factors personals
2. Factors situacionals relacionats amb la situació i el context
a. Aspectes relacionats amb el sinistre: Depenen de:

Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 1

 i. la magnitud del sinistre (estímuls traumàtics a través de la visió, olor...;
pèrdues personals, treballar directament amb víctimes)
ii. el tipus de sinistre (natural, tecnològic, humà). En l’humà, si hi ha intenció de
fer mal l’impacte és major; no inclou sols atemptats, sinó també agressions,
violacions... En el tecnològic, es pensa que es podria haver evitat.
iii. El grau d’incertesa: disposar de poca informació, rèpliques de terratrèmols, si
tornarà a haver maltractaments...
iv. Pressió de l’entorn: víctimes conegudes, presència d’autoritats o de mitjans
de comunicació, presència d’espectadors, relació amb altres actuants...
b. Aspectes no relacionats amb el sinistre:
i. aspectes professionals: Relacionats amb el rol o la tasca que fem com a
professionals en l’emergència:
1. Pressió del temps: a l’hora de rescatar una víctima
2. Demandes físiques: esforç i resistència física
3. Demandes mentals: prioritzar i prendre decisions
4. Demandes emocionals: control emocional , pressa decisions
relacionades amb la vida i la mort, situacions traumàtiques i
víctimes sota l’efecte de l’estrès.
5. Altes expectatives: població i propi personal d’emergències o de la
intervenció
6. Àrea de treball: àrees d’alta i baixa pressió
ii. aspectes organitzacionals:
1. Comunicació: entre iguals i amb comandaments
2. Lideratge
3. Recursos disponibles
4. Cohesió del grup
5. Pressió de treball: horaris i torns de treball
6. Percepció de l’incident crític dins la organització
7. Rol: Conflictes de rol, com tasques o decisions que no ens toquen a
nosaltres fer o prendre, o bé afrontar-se a situacions de difícil
resolució: metge-amic (la víctima és un familiar o amic). Interferència
de rol: entre diferents equips d’actuants que treballen junts per
primera vegada o que hi ha rivalitat (acaparar els medis de
comunicació, imposar la forma de treball...). Ambigüitat de rol: No
queda clara la responsabilitat de cadascú. Incomoditat de rol: Fer
tasques per les que no estem preparats (sanitaris: feines
administratives o de gestió; Bombers: tasques sanitàries).
8. Recompensa i reconeixement social. Els equips d’emergències són
molt sensibles a les recompenses (al reconeixement social més que
material). Si no existeix, es poden donar alts nivells de frustració. Per
exemple, en el cos de Bombers hi ha baixos nivells burnout per alt
reconeixement social.
iii. aspectes ambientals:
1. Context de treball: lloc, climatologia, treballar en torns llargs o dia/nit
(les respostes poden ser més lentes i confuses)...
2. Perills ambientals: risc d’atropellament, de rèpliques, d’agressions...
3. Altres: col·lapse trànsit que impedeix arribar al lloc de l’accident,
avaria al cotxe....

Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 2

 1.4. Símptomes i signes de l’estrès durant la intervenció
Ara veurem els signes i símptomes de l’estrès durant la intervenció, en els diferents nivells:

1. Nivell fisiològic: s’activa el SNA simpàtic (¿què ens diu el nostre cos)
• Augment de la freqüència cardíaca, respiratòria i de la pressió arterial
• Dificultat per respirar, respiració entretallada
• Palpitacions, opressió al pit,
• Tensió muscular, mal d’esquena
• Mareig , mal cap
• Calfreds, suors, tremolors
• Nàusees, vòmits, diarrees, pèrdua de gana

2. Nivell afectiu: (¿com ens sentim?)

• Irritabilitat, còlera, agressivitat contra les institucions o els agressors
• Ansietat i por davant amenaces indeterminades
• Tristesa, canvis d’humor, desconfiança, frustració
• Pànic, sensació de desbordament
• Shock (sense poder reaccionar), apatia, anestesia afectiva
• Sentiments culpabilitat
• Forta identificació amb les víctimes
• Por a perdre el control
• Indefensió: impotència, no poder fer res, sentiment de vulnerabilitat

3. Nivell cognitiu: (¿com pensem?)

• Visió de túnel
• Hipervigilància, estat d’alerta
• Pensaments negatius, intrusius sobre l’incident
• Confusió, falta de concentració i atenció
• Disminució de la capacitat per raonar i per resoldre problemes
• Incapacitat per pendre decisions
• Bloqueig mental
• Baixa autoestima
• Cercar culpables

4. Nivell motor (¿Com actuem? ¿Com ens comportem?)

• Impulsivitat
• Hiperactivitat, anar “accelerada”, moviments “deambulants”
• Parla accelerada, balbuceig
• Comportament antisocial: crits, agressivitat
• Coordinació i resposta tècnica alterada
• Incapacitat per descansar
• Reaccions fòbiques, evitacions
• Posteriorment:
o Aïllament de la família o amics: No parlem del que ens passa amb la família per
protegir-los del patiment, no ho entendrien etc. No en parlem amb els companys
perquè ens sembla que sols ens passa a nosaltres i que pot ser interpretat com un
signes de debilitat, de vulnerabilitat
o perill per abús de tòxics: alcohol, tabac, sedants ...

Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 3

Així, si la nostra manera de pensar i la nostra interpretació dels fets condiciona les nostres
emocions i la nostra conducta, és important ATURAR-NOS, i deixar-nos un temps per avaluar la
situació i per pensar com afrontar-la d’una forma positiva i constructiva.

Pel bé de la nostra salut, cal canviar els nostres valors i admirar a les persones que tenen una vida
equilibrada i tranquil·la, i no a les que mai paren. Els principis actius que redueixen l’estrès i
estimulen la salut són: riure, cuidar als altres, relacionar-nos, associar-se, tenir aficions i fer
activitats significatives (augmenta el nivell d’endorfines), caminar, fer esport, trobar un lloc on
siguem bons i tinguem CONTROL i seguretat, mindfulness, ...

A nivell organitzacional, és important implicar i considerar als treballadors/es, donar importància al

que fan, no excloure a la gent sinó associar-se, fer activitats plegats, tractar-se bé...

1.5. Trastorns d’estrès per incident crític en els intervinents

L’estrès és una resposta que si està mal gestionada pot desencadenar en una sensació d’estar
cremats, en depressions o altres malalties psicosomàtiques, amb la conseqüent disminució de la
motivació, el rendiment i la concentració i l’aparició d’un creixent malestar personal.

Per això, si tot l’estrès derivat de la nostra intervenció en emergències, ja sigui per exposició a algun
incident crític o per l’efecte acumulatiu de l’exposició continuada al dolor i patiment aliè no el
gestionem, no el canalitzem d’alguna forma (és a dir, metafòricament, si no anem buidant la nostra
motxilla de pedretes) poden aparèixer trastorns per estrès. Per això es diu que els professionals
també poden arribar a ser víctimes ocultes o víctimes terciàries.

Intervenir en emergències és exposar-te de forma voluntària a la mateixa realitat que els afectats.

L’estrès té un efecte acumulatiu que ens atrapa en un cercle viciós i ens carrega de química “tòxica”
afectant a tot el nostre organisme.

A continuació analitzarem els trastorns potencials més comuns que poden patir els professionals
degut a l’exposició a incident crítics o a l’efecte acumulatiu de les demandes a la nostra feina:

Per exposició a incidents crítics:

• Estrés agut per incident crític
• Trastorn per estrés postraumàtic
Per efecte acumulatiu (exposició repetida):
• Fatiga per compassió o Estrés traumàtic secundari
• Trauma vicari (més freqüent en psicòlegs, treballadors socials…)

• Burnout o desgast professional

1.5.1. Trastorn per Estrès Agut per incident crític (TEA)
Estrès agut per incident crític: Resposta aguda d’estrès a una situació impactant en el
context d’una intervenció. Les manifestacions d’estrès són els mateixos signes i
símptomes explicats anteriorment de forma més o menys intensa. Acostuma a ser
puntual a causa d’un esdeveniment extraordinari al que no ens enfrontem cada dia, i
Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 4
 transitori; normalment l’estabilització es dóna en hores-dies després de l’exposició a
l’IC. Si no ho gestionem pot derivar a TEPT, atacs pànic, depressió, consum de tòxics...

Afrontament estrès per incident crític: Davant una resposta d’estrès agut per incident
crític cal:
ü Identificar aquesta resposta d’estrès sense espantar-nos. Adonar-nos-en si
nosaltres o algun company o membre del grup la pateix
ü Normalitzar la resposta: Sabem que és una resposta normal, d’una persona
normal, davant una situació anormal, extraordinària.
ü No negar el que ens està succeint.
ü Intentar adaptar-nos a la situació amb els recursos disponibles i continuar.
ü Si no podem controlar-nos demanar ser rellevats.

És important el paper proactiu per part dels professionals, dels equips i de
l’organització a l’hora d’identificar l’estrès per incidents crítics en un mateix o ens els
altres. Sovint es troben dificultats si treballem en una organització, en un context on
exterioritzar els efectes emocionals o cognitius de l’incident crític es viu com un signe de
debilitat personal; això dificulta la percepció d’aquests tipus d’incidents.
Com comenta Mitchell1, caldria una visió preventiva, no sols quan és presenta
l’exposició si no abans, durant i després. A nivell individual, d’equip i d’organització.
CISM (Mitchell ). En cas necessari es poden aplicar tècniques de destraumatització,
com la desmobilització, el defusing o el debriefing.


1.5.2. Trastorn per estrès postraumàtic (TEPT)
El dany psicològic que provoca la vivència d’una situació traumàtica depèn de la
naturalesa, la intensitat i la durada de la situació i es modula per la personalitat, l’estat
emocional de les víctimes i el nivell de comprensió, recolzament i recursos que reben.
Així doncs, l’impacte emocional que té una experiència traumàtica dependrà i variarà
d’una persona a l’altra en funció de factors biològics, psicològics i socials. Tot i que la
majoria de les persones es recuperen de forma adaptativa del trauma, algunes poden
experimentar, posteriorment a la vivència traumàtica, signes i símptomes que els
podem enquadrar en el trastorn per estrès posttraumàtic.

¿En què consisteix el TEPT?
Cal, en primer lloc, l’exposició a un esdeveniment traumàtic en el qual ha presenciat,
patit o li han explicat fets caracteritzats per morts o amenaces a la seva integritat
física o psíquica, o a la dels altres. Aquesta persona ha respost a la situació amb un
temor, una desesperança o un horror intensos.2 A conseqüència d’aquest fet es
produeixen una sèrie de símptomes:
• Reexperimentació persistent i recurrent de la situació traumàtica mitjançant
imatges, somnis repetitius, malsons, pensaments intrusius, al·lucinacions...
• Flashbacks: reviure el fet com si estigués passant en el present. Actua com si
passes en aquell moment
• Malestar físic i psicològic a l’exposar-se a estímuls o records relacionats amb el
trauma ja siguin interns (pensaments, records) o externs (sons, olors, uniformes)

1
Mitchell, CISM.
2
Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals. DSM IV-TR (2005)

Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 5
 • Evitació persistent d’aquests estímuls associats al trauma. La persona fa
esforços per evitar pensaments, sentiments, converses sobre el fet; activitats,
llocs i persones relacionades
• Embotiment de la reactivitat general de l’individu a aquests estímuls
• Incapacitat per recordar aspectes concrets del succés (amnèsia lacunar)
• Símptomes persistents d’augment de l’activació simpàtica
• Insomni, irritabilitat, ira, dificultats per concentrar-se
• Hipervigilància i alerta (sobreactivació de l’arousal) constant “com si hagués de
passar alguna cosa dolenta“, amb respostes exagerades de sobresalt, temor,
desesperança i horror intens
• Apatia, pèrdua d’interès per les coses que li agradaven
• Sensació d’un futur desolador i de no poder tornar a tenir una vida normal
• Disminució de la participació en activitats socials
• Disminució vida afectiva, incapacitat sentir sentiments d’amor i afecte
• Aquests símptomes i signes duren més d’un mes i provoquen un malestar
significatiu amb deteriorament social, laboral i/o familiar o d’altres àrees
significatives de la vida del subjecte

1.5.3. Fatiga per compassió o Estrés traumàtic secundari
Trastorn relacionat amb: EMPATIA + EXPOSICIÓ CRÓNICA + EXTREMA PREOCUPACIÓ
PER AJUDAR
L’aparició és aguda i de forma inesperada, en forma d’extrema preocupació per les
persones que cuidem i que estan patint un trauma. Es pateix fatiga física i emocional
com a conseqüència de l’exposició continuada a persones que pateixen o necessiten
ajuda.

L’empatia és converteix en una arma de doble fil: la necessitem per fer la nostra feina,
però a la vegada ajudar als altres de forma contínua ens fa vulnerables. Per tant, allò
que està en el centre del nostre treball -les persones que pateixen i que el nostre suport-
és el que ens pot fer vulnerables. En la nostra feina l’empatia, per tant, té dues
vessants:
ü Positiva: motiva a ajudar
ü Negativa: quan no som capaços de distingir entre la nostra realitat i la de la
persona que atenem, ens identifiquem amb ella

La vulnerabilitat dels professionals que treballen amb víctimes de maltractament i de
delictes violents, així com els equips d’emergència, pot augmentar degut als següents
factors:
ü Excés d’empatia o empatia mal manejada: dificultat de distanciar-nos de les
víctimes
ü Experiències personals anteriors semblants
ü Identificació amb la víctima: “ens podria haver passat a nosaltres”, “té la meva
edat”, “podria ser de la meva família”, “la seva situació se sembla a la meva”...
ü Traumes personals no resolts
ü Traumes amb nens
ü Conflicte o ambigüitat de rols o dels propis límits professionals: Haver de triar
entre ser jefe-amic; entre la vida personal-professional; no conèixer bé els límits
de les nostres funcions; hiperresponsabilitat; no saber separar feina de la vida
privada...

Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 6

 ü Altres: Personalitat, estressors laborals (horaris, hores de descans, número de
persones a atendre...)

1.5.4. Trauma vicari
Transformació cognitiva per una excessiva implicació empàtica amb les experiències
traumàtiques de la víctima, que provoca un canvi dels nostres esquemes mentals i de la
percepció del món, dels altres i de nosaltres mateixos. En el trauma vicari no hi ha
exposició directa o personal a la situació traumàtica, sinó que ho sentim explicar. És
similar a l’estrès traumàtic secundari. És freqüent en psicòlegs i assistents socials. Els
autors McCann i Pearlman diuen que aquests canvis cognitius són acumulatius,
omnipresents i permanents.

El fet de treballar amb les experiències, sentiments i pensaments dels altres (material
traumàtic de la víctima) provoca canvis en els propis esquemes mentals, és a dir, en la
nostra visió del món, dels altres i de nosaltres mateixos. També fa trontollar alguns dels
nostres valors nuclears, com tot allò que fa referència a la seguretat (sentir-se segur),
confiança i interdependència (ser capaç de confiar), respecte, autoestima (sentir-se
valorat); intimitat (sentir-se connectat); autocontrol (acceptar i gestionar sentiments).

Els símptomes característics són els següents:
• Canvis cognitius en els esquemes mentals propis
• Falta de temps i energia per un mateix
• Depressió, desesperança
• Aïllament, disminució de les relacions socials
• Augment de la vulnerabilitat
• Cinisme vers el funcionament de la societat
• Flashbacks, pensaments intrusius, mals sons...

1.5.5. El burnout (Desgast professional): El terme “burn-out” va ser utilitzat per primera
vegada el 1974 per fer referència al desgast o sobrecàrrega professional d’aquells
professionals l’objecte de treball dels quals són persones (Freudenberger). És un estat
d’esgotament físic, emocional i mental per exposició a situacions professionals
emocionalment molt demandants durant un temps perllongat. És una resposta
continuada a un estrès laboral crònic, que apareix de forma progressiva i amb avisos
previs, degut a una excessiva implicació laboral més altes demandes de la feina. Però
sovint, quan ens adonem, ja estem “cremats”.

Característiques del Burnout:

§ Esgotament emocional, físic i psíquic, amb la sensació de no poder donar més de sí mateix, ni
com a persona ni com a professional. Es percep una manca de recursos per donar resposta a
les demandes, que són o perceben cada vegada com a més exigents. “No podem donar més
de nosaltres mateixos”.
§ Manca de realització personal a la feina. Al no poder donar una resposta adequada a les
demandes, ens autoavaluem com a incompetents, i disminueixen els sentiments de
d’acompliment exitós.
§ Despersonalització o resposta d’insensibilització. Resposta negativa i endurida cap els usuaris,
amb un intent de distanciar-se d’ells, d’evitar-los.

Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 7


Les causes que contribueixen al burnout:
1. Conflicte entre valors individuals i de la organització
2. Sobrecàrrega de responsabilitats
3. Sensació de poc control dels serveis prestats (com més control sobre el
producte final, menys risc de burnout / més participació)
4. Poc reconeixement : emocional, econòmic
5. Sentir-se fora de la comunitat, de l’equip dins de la organització.
Solen ser persones molt idealistes sobre com ajudar als altres à Discordança entre
expectatives-realitat.

Factors relacionats amb el Burnout:
• Factors de l’entorn laboral (pressió, manca de suport...) i de l’organització
• Personals (vulnerabilitat /protecció): 1) autoestima i autoeficàcia; 2) Locus de
control; 3) Estabilitat emocional; 4) Expectatives professionals; 5) Extraversió; 6)
Optimisme i actitud positiva.

Les manifestacions de la síndrome de burnout són les següents:
• Psicosomàtiques: fatiga crònica, mal de cap freqüent, problemes de son, úlceres
i altres desordres gastrointestinals, pèrdua de pes, dolors musculars, etc.
• Emocionals: distanciament afectiu com a forma de protecció del jo, impaciència
i irritabilitat, sentiments depressius, sentiment d’omnipotència (he d’arribar a
tot), manca de sentit.
• Cognitius: manca de concentració, desorientació, atordiment, pensament alentit,
dificultat per la pressa de decisions.
• Conductuals: incapacitat per viure de forma relaxada, abús de tòxics (cafè,
tabac, alcohol, psicofàrmacs, etc.), superficialitat en el contacte amb els altres,
comportaments d’alt risc, augment de conductes agressives o violentes, actitud
cínica.
• Interpersonals: poca comunicació i aïllament.
• En l’ambient laboral: baix rendiment, absentisme o baixes freqüents, disminució
de la qualitat dels serveis cap als usuaris, augment d’interaccions hostils,
comunicacions deficients.

Els efectes del Burnout són:
• Esgotament físic: Símptomes fisiològics que deriven en malalties orgàniques
• Esgotament emocional:
o Pèrdua d’entusiasme i interès
o Amb ganes de plorar però no és concedeix el dret
• Esgotament psíquic:
o Decebut de si mateix i de la seva feina
o Sentiments d’incompetència
o Pensament alentit i no creatiu

Consells:
• Ser realista en les expectatives laborals
• Separar vida professional i vida privada (horaris, amics fora de la feina,
activitats )

Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 8



2. Factors protectors (estratègies per abans, durant i després).

Fins ara hem vist els riscos potencials inherents a la nostra feina de donar suport de forma
continuada a persones que pateixen psicològicament i emocionalment degut a aquesta exposició
diària al dolor. A més, a banda d’aquesta exposició al trauma, també hem de gestionar els nostres
propis assumptes personals, familiars (malalties, fills petits o adolescents, mudances, problemes
econòmics...). És important que sempre, prioritàriament, treballem en propi estat emocional, a
banda de la feina que fem de donar assistència per fer una societat més sana i justa. Abans hem vist
el fàcil que és anar carregant estrès de forma gradual, i cal trobar moments per reflexionar que és
tot el que carrego, puc i vull carregar. Però per això cal fer una parada, resetejar, “carregar piles”
abans d’afrontar cada nou cas.

2.1. Prevenció de l’estrès en l’acompanyament a les víctimes de violència: ABANS, DURANT I
DESPRÉS

Ara ens centrarem en la manera d’afrontar les situacions estressants i traumàtiques, per viure
millor i per evitar l’aparició de trastorns associats,

• Abans d’aparèixer, per prevenir-ne els efectes

• En el moment de la intervenció, per saber com controlar-les
• Amb posterioritat, si aquest estrès o trastorn s’ha cronificat o bé es manté present en el
nostre treball quotidià

Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 9



ABANS: Prevenció primària DURANT: Prevenció secundària DESPRÉS: Prevenció terciària

• Formació: Conèixer els • Conèixer les pautes • Descriure els pensaments i
estressors i respostes d’intervenció dissenyades imatges que passen per la
d’estrès més freqüents i per a una situació de crisi ment
normalització d’aquests • Conèixer l’organització del • Descriure els símptomes
• Formació: Conèixer els treball propi i col·laboratiu d’estrès que hagin pogut
protocols (evacuació, • Conèixer i acceptar els presentar-se
emergències…) límits de les nostres • Valorar la manera com s’ha
• Identificació de factors funcions actuat i comentar les
protectors (personals i • Peer to peer suport: Oferir i possibles millores a
situacionals) rebre recolzament considerar
• Formació: conèixer emocional entre companys • En cas necessari, tècniques
tècniques de maneig de (parlar, cafè, escoltar, de destraumatització
l’estrès donar ànims..) després d’intervencions
especialment traumàtiques
• Autoconeixement i • Establir i respectar els torns
autoregulació de descans • Rebre assessorament
• Estil de vida saludable: • Oferir i rebre recolzament psicològic grupal i/o
exercici físic, dieta, prou emocional i tècnic entre individual
hores de son, relaxació, companys (ex. • Rebre suport suficient
temps de lleure, relacions trucades,whatsapp, (superiors, autoritats...)
familiars i socials… compartir dubtes...) • Escolta activa des fets
• Informació sobre • Aplicar tècniques de gestió relacionats amb la
conductes d’afrontament de les emocions intervenció
no adaptatives: (respiracions, • Normalitzar els sentiments
automedicació, consum visualització...) i de la víctima terciària
excessiu d’alcohol i altres pensaments
drogues (autoinstruccions positives, • Desculpabilitzar
parada de pensament, • Facilitar la recuperació del
descentrament...) control de la situació
• Recolzament social

Hem vist que les situacions estressants es caracteritzen per l’emissió de respostes fisiològiques que,
a banda de produir malestar i somatitzacions en l’individu, alteren l’avaluació cognitiva de la
situació i l’emissió efectiva de respostes per controlar-la. Podem aprendre a reduir els seus efectes
negatius a través de diferents tècniques, que ens ajuden a disminuir la resposta d’estrès encara que
els estímuls persisteixin.

Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 10



3. MESURES D’AUTOPREVENCIÓ I AUTOPROTECCIÓ PSICOLÒGICA PER A INTERVINENTS

1. Preparació tècnica (formació): Sentir que sabem el que estem fent, disposar de protocols,
conèixer el funcionament de la organització
2. Preparació psicològica: tècniques d’afrontament i gestió de l’estrès
3. Informació: El que és previsible és més fàcil de manejar
4. Equip: Conèixer l’equip: rols ben delimitats i lideratge definit
5. Acceptar els límits propis i de l’organització
6. Evitar excessiva identificació: Som 2 persones diferents “no és la nostra història”
7. Donar-se permisos per reconèixer el cansament, la gana, les emocions i expressar-les.
8. Donar-nos permís per a ser humans a més d’intervinents. I donar-lo també a la resta de
l’equip
9. Demanar ajuda si no estem bé
10. Cuidar el nostre estrès de base: mesures de prevenció i gestió de l’estrès

MESURES D’AUTOCONEIXEMENT QUE AFAVOREIXEN L’AUTOCONTENCIÓ EN ELS
PROFESSIONALS
Tenint en compte l’eina d’autoconeixement i autoavaluació de l’anàlisi transaccional, del
triangle salvador-víctima-perseguidor, podem aplicar algunes pautes3 quan ens identifiquem
jugant en alguns d’aquests rols:
1. Aprendre a posar límits i dir no de forma assertiva i ferma
2. Aprendre a tolerar el sentiment de culpa, sense actuar, si reconeixem que no està justificat
3. Aprendre a escoltar les pròpies necessitats
4. Reconèixer que cuidar-se a si mateixa no és ser egoista (sinó potenciar l’autoestima i
respectar-nos)
5. Desenvolupar aficions i activitats d’oci fora de la feina
6. Relacionar-se amb més persones a més de la feina, sortir, divertir-se
7. Aprendre a tolerar el conflicte o diferents punts de vista, sense tractar d’arreglar-ho sempre
tot de forma compulsiva
8. Aprendre a acompanyar en el dolor sense tractar de negar-ho o treure-s’ho de sobre de
forma immediata
9. Reconèixer els sentiments de vulnerabilitat sense sentir-se per això dèbil o inferior o
avergonyida
10. Acceptar-se a si mateix quan ens equivoquem. És quan més necessitem comprensió i
recolzament. Donar-nos manyagues i missatges positius. Els errors ens permeten créixer i
millorar
11. Aprendre a tolerar la incertesa, deixar anar el control i veure que no passa res
12. Estar i viure més en el present
13. Controlar els pensaments culpabilitzadors sobre el passat i els catastròfics cap el futur
14. Trobar el centre d’autoavaluació dintre de si, i no fora (locus de control intern)
15. Aprendre a travessar per les emocions més incòmodes –ansietat, dolor, enuig, por,
impotència, sense actuar de forma compulsiva
16. Tenir més paciència
17. Confiar en els propis recursos, sobretot en les circumstàncies més difícils

3
Instituto de Investigaciones Jurídicas. Protocolo de contención emocional para el personal que atiende a mujeres
víctimas de violencia. Univ. Nacional Autónoma de México. 2012.
Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 11


4. La contenció emocional a la víctima

4.1. Objectius de la contenció

Afavorir que retorni al present

Controlar els pensaments catastrofistes, els pensaments intrusius sobre la vivència viscuda

Posar l’atenció en el cos, en la respiració

4.2. Característiques de la contenció. Què fer i què evitar.

Què fer Què evitar
Actitud empàtica, autèntica, confidencialitat, Actitud de salvadora, sobreprotegir, exigir-nos
oberta, oferint suport massa
Escoltar de forma atenta, respectuosa, activa, Projectar la nostra inseguretat, impaciència,
sense judicis. Observar llenguatge verbal i la desesperança, por, indiferència, fatiga,
comunicació no verbal esgotament psíquic
Valors: Respecte, no jutjar, confiança Jutjar, moralitzar, culpabilitzar... “Es que anar
sola a les 3 de la nit és perillós!”.
Criticar a l’agressor
Transmetre seguretat, protecció, establir un Tenir reaccions impulsives,
vincle de confiança, actuar amb serenitat, desproporcionades, transferencials
flexibilitat, fermesa, assertivitat
Afavorir l’expressió canalitzada d’emocions i Voler parlar tota l’estona
sentiments, aplicar altres tècniques durant
l’acompanyament (descentrament, parada de
pensaments, autoinstruccions positives,
reestructuració cognitiva, desculpabilitazació...)
Descentrament del trauma i ajudar-la a centrar Acceptar trets i saber encaixar missatges o
en el moment present, perquè recuperi la conductes que ens puguin molestar
sensació de seguretat i el seu centre (respiració, (passivitat, indecisió...)
preguntar per coses pràctiques...)
Apoderar, afavorir que vagi prenent el control de Negació del dolor
si mateixa, que emergeixin els recursos propis4 i
vagi adquirint major seguretat (que vagi prenent
decisions, preguntar, demanar permís...)
Fomentar que verbalitzi els dubtes, demandes, Identificar-nos amb la víctima
Informar Omissions, no informar
Contenció ambiental, oferir espais de privacitat. Dubtar del seu relat (¿com pot ser que un noi
Si es possible evitar el contacte amb l’agressor de 20 anys la vulgui violar?)
Explorar les necessitats immediates (aigua/ Omissions, descuits
menjar; ticket bus; Serv. Socials; habitatge;...)

4
Instituto de Investigaciones Jurídicas. Protocolo de contención emocional para el personal que atiende a mujeres
víctimas de violencia. Univ. Nacional Autónoma de México. 2012.
Anny Escatllar – Axios Suport Psicològic en Emergències - 12