Anna Caballé (L’Hospitalet de Llobregat,1954)

És una prestigiosa acadèmica a la Universitat de Barcelona. Fundadora de la Unitat d’Estudis Biogràfics

d’aquesta Universitat i experta en literatura espanyola, ha publicat nombrosos llibres vinculats a la seua doble
especialitat, els gèneres autobiogràfics i l’estudi de la literatura escrita per dones: Narcisos de tinta (Megazul,
1995); La vida escrita por las mujeres, 4 vol. (Círculo de Lectores, 2003, Lumen 2004); Francisco Umbral.
El frío de una vida (Espasa, 2004); Carmen Laforet. Una mujer en fuga (RBA, 2009, premi Gaziel de
biografies); El feminismo. La larga conquista de un derecho (Cátedra, 2013); ¿Por qué España. Memorias del
hispanismo estadounidense, Anna Caballé i Randolph Pope (eds.), (Galaxia Gutenberg, 2014); i Pasé la
mañana escribiendo. Poéticas del diarismo español (Fundación José Manuel Lara, 2015, premi Manuel Alvar
d’humanitats). Editora junt amb Gabriel Jiménez dels Diarios de Francisco Candel (El gran dolor del mundo,
1944-1975, Debate, 2017). El seu últim llibre és una biografia de Concepción Arenal, La caminante y su
sombra (Taurus, 2018).
És col·laboradora habitual en Babelia, el suplement de llibres d’El País, entre altres publicacions (Cuadernos
Hispanoamericanos, Letras Libres, Letras de Hoje, Revista de Occidente, Mercurio, etc. ), editora de la
col·lecció “Vinyes escrites” (Universitat de Barcelona). Ha estat professora visitant en universitats de Polònia,
Brasil (PUCRS) i Estats Units (Universitats de Virgínia i Chicago), és vicepresidenta de la Fundació Tom
Sharpe, presidenta honoraria de la Biography Society amb seu a Aix-en-Provence i presidenta de l’associació
feminista Clásicas y Modernas des del gener del 2017.

Laura Freixas (Barcelona, 1958)

Va estudiar al Liceu Francès de la seua ciutat. Es va llicenciar en Dret el 1980, però sempre s’ha dedicat a
l’escriptura. Es va donar a conèixer el 1988 amb una col·lecció de relats, El asesino en la muñeca
(Anagrama). El 1997 es va publicar la seua primera novel·la, Último domingo en Londres (Plaza y Janés), a la
qual seguirien Entre amigas (Destino, 1998), Amor o lo que sea (Destino, 2005) i Los otros son más felices
(Destino, 2011). Ha publicat també un altre llibre de relats (Cuentos a los cuarenta, Destino, 2001) i una
autobiografia: Adolescencia en Barcelona hacia 1970 (Destino, 2007). El 2013 va començar a publicar els
seus diaris, amb el volum Todos llevan máscara. Diario 1995-1996 (Errata Naturae). El seu últim llibre
publicat és Todos llevan máscara. Diario 1995-1996 (Errata Naturae, 2018).
Paral·lelament a la seua obra narrativa, Laura Freixas ha desenvolupat una intensa tasca com a estudiosa i
promotora de la literatura escrita per dones. El 1996 va coordinar i va prologar una antologia de relats
d’autores espanyoles contemporànies, Madres e hijas (Anagrama), que porta 15 edicions, i en 2000 va
publicar l’influent assaig Literatura y mujeres (Destino). El 2009 va veure la llum una altra antologia de
característiques semblants, Cuentos de amigas (Anagrama), i el 2015 va recollir articles, pròlegs i altres textos
en El silencio de las madres y otras reflexiones sobre las mujeres en la cultura (Aresta).
Ha estat editora, crítica literària i traductora. Va fundar i va dirigir del 1987 al 1994 la col·lecció literària “El
espejo de tinta”, de l’editorial Grijalbo, on va publicar per primera vegada a Espanya a Amos Oz i Elfriede
Jelinek, entre altres autors. Ha exercit la crítica literària en El País i ha traduït els diaris de Virginia Woolf i
d’André Gide, així com les cartes de Madame de Sévigné i la novel·la d’Elisabeth Smart En Grand Central
Station me senté y lloré. Va dirigir el nombre monogràfic de Revista de Occidente consagrat al diari íntim a
Espanya (juliol-agost 1996). Col·labora regularment en diferents mitjans i des de 2001 és columnista del diari
La Vanguardia i crítica literària en el seu suplement Cultura/s.
Ha publicat llibres de divulgació com ara Taller de narrativa (Anaya, 1999) i una biografia de l’escriptora
brasilera Clarice Lispector amb el títol Ladrona de rosas (La Esfera, 2010). Imparteix tallers literaris en
diverses institucions i ha estat conferenciant en nombroses universitats espanyoles i estrangeres (Estocolm,
Budapest, Londres, Edimburg…), especialment dels Estats Units (Cornell, Virginia, Rutgers, City University
de Nova York, entre d’altres). Ha estat també professora visitant a les Universitats de Virgínia (2006),
Dartmouth College (2010), Illinois (2012) i Syracuse (2016), i escriptora convidada en les de Limerick
(Irlanda, 2004), Liverpool (2007) i Saint Andrews (2018).

Sinopsi

La idea matriu del col·loqui entre Laura Freixas i Anna Caballé és exposar el profund interès que les dones
han mostrat cap a la cultura a través dels temps. És interessant no solament assenyalar els obstacles de tot
tipus (biogràfics, educatius, ideològics…) que han trobat per participar-hi, sinó explorar en què ha consistit
aquesta participació. Es pot parlar d’una literatura, un cinema, etc., femenins o de dones? i en aquest cas,
quines en són les seues característiques? D’altra banda, com ha estat la recepció de les seues obres?
Examinarem la cultura biogràfica i la manera com les aportacions femenines van ser interpretades per la
historiografia en una clau sovint misògina i, en general, aliena als seus propòsits, fins a arribar al que en ple
segle XXI s’exposa com una reivindicació que exigeix respectar un criteri equitatiu en totes les polítiques
culturals.

Adreça

Carrer de la Universitat, 2
46003 València
Espanya

Telèfon i correu electrònic

963 86 43 77
escola.pensament@uv.es