• ^:111enabeesesseete,'
Oren sisare-hm
bes
L'ELledilitICACA
tra:
!Cap
SABADELL
Agente de venda.
Metion. PL'betalunee t Brurti, fi
am•••nn••••n•••••••••••n•••••n••n••nn•••
'de lesiatut
Els discursos del dijous
Els discursos pròpiament po-
lítica pronunciats a les Consta
tuents espanyoles en la cosió del
dijous passat, foren els dels se-
nyors Maura i Azada. L'ex-mi-
nistre de la Governació,
cUssim pez les sagetes que hom
li ha elavat — a la pell mes que
a la rara, a la manera de ban-
derillas taurines—envestí furio-
sament, com un brau, el cap del
Govern i es gira de sobte contra
el ministre I'Hisenda, que és
cl més callat i pecifie dels cata-
lans d'avui.
El senyor Azafa, per a una-
zar el dossier que tenia preparat
contra el senyor Alvarez, s'en-
tretingué a eßmieolar aquest he-
me-ruina i deixa a segon terme
l'envestida del senyor Maura;
la repellf, tanmateix, amb corat-
ge i amb fortuna, tot situant-se
en un terreny mes alt que el
triat pel seu adversari. Aquest
desnivel' del terreny eseollit ha
wat causa que el president dei
Consell no Isagi malmès, corn
batirla pogut fer-ho, la persona
del cabdill republica conserva-
dor, pera ha posat de rallen la
diferencia de categoria intel-
leetual entre els dos bornes. El
senyor alaura s'havia llanat a
una ofensiva violenta, encami-
nada a provocar una crisi
i l'objectiu ha quedat
frustrat per la emisfencia de
la majoria parlamentària. En
aquest aspecte polític, ens sera-
bla que sobren ara els comen-
taris; el deseabdellament ulterior
dels fea és la cosa que interessa.
* *
* ••
El discurs del senYor Josep
Ortega i Gaseet no fou pròpia-
ment palitie. Desprds d'una -In-
troducci6 poc interessant de
caràcter personalista, el gran
orador castell s'endinse. en una
disquisició doctrinal sobre el
concepte de sobirania, i demoe-
trä. que té d'aquest problema
complicat una idea simple, ele-
mental, que ell mateix consi-
derara insignificant i gairebé
pueril si volgues estudiar ea
tractadistes de Dret 'Debla i les
realitats estatals d'avui.
No direm que en aquest punt
el senyor Ortega esta endarrerit,
perquè no es troba ni endarrera
ni endavant : es troba en un es-
pai abstracte, fora del terreny
positiu de la ciencia cotatitu-
cional i de la política dels nostres
dies. A més de la sobirania
única i indivisible de runitaris-
me pur i de la sobirania múltiple
i repartida del federalismo eles-
sic, hi ha en les teories i en les
realitats d'avui un gran nombre
de formes i de concepcions, que
descomponen el vell principi de
sobirania i creen sistemas i fea
de eareeter mixt o intermediara
Entre l'unitarisme i el federa-
lisme, tal eom eis defineix el
eenyor Ortega, hl ha una exten-
sa tírala de concepcions i de
solucions, en les quals la idea
teològica de la sobirania s'es-
vaeix com una fantasma que és.
El que ha dit :obre aquest punt
no és contrari a la veritat; pera
és una petitissima part de la
veritat. Ë. una eimplificeciú
enorme. 1, per un efecte d'òptica
mental, les simplificacions d'un
tal calibró • esdevenen falsifica-
cions;
Mentre que els tractadistes de
Dret púlale diseuteixen encara
el que és exactament la sobira-
nia i on resideix, el senyor Or-
tega i Gasset, amb el màxim
aplom doctoral, eenyala l'essen-
tia i la residencia de la soba
rania. La facilitat mateixa de les
seves definicions ja l'havia d'ha-
ver posat en guardia contra llur
valor efectiu.
* *
Aquesta vegada, en parlar de
la sobirania, el senyor Ortega
i Gasset ens ha decebut. Pera
més ena ha deeebut encara en
parlar del bilingiiisme a Bélgica
i a Txecoslovàquia. N'ha parlat
amb un coneixement superficie-
lieeim, i ha interpretat al revés
el cas de Bélgica.
Es cert —isi ho estem dient
nosaltres tempo hal— que a Bél-
gica el bilingüisme ha /recusa;
•
. Mide; ceap egre A ltrt, —NUM. 8.039.—PftEU: 15
TALLERS
pera ha vinguL-a sub/Unir-lo
l'unilingüisme regional "sol el
mot "regional" té un sentit ter-
ritorial i no polític), amb l'ex-
copela bilingüe de la zona de
Brusselles. Es cert que a Gant
fracassa la Universitat bilingüe
franeo-flamenca al cap de poe
temps d'esser insta/izada; pera
ha estat substituida per la Uni-
versitat unilingüe flamenca, que
és rúnica que hi ha avui en
aquella ciutat de Flandes. I éss
interessant de remarcar que, ara
fa das anys, el Parlament belga
votà per quasi-unanimitat la
flamenquització total de la Uni-
veraltet de Gant
L'orientada de les noves llar
/ingüfstiques de Bélgica es d'oca
ganitzar la duplicitat de llene...jiu
estatals, no pas en dues totali-
tats sobreposades com diu el se-
nyor Ortega, sind en duele par-
tieularitats juxtaposades. .Aixa és
precisament el que vol dir a
Bale-ice runilingiiisme regional
avui triomfant, i els catalana
nacionals no volem alee «ti&
per a Catalunya.
En alludir el cas de Tus-
cosloväquia, el senyor Ortega i
Gaseet ha tingut, no ja una en-
sopegada, sin() una nalgada, si
no hi ha error periodiatic de
tran smissió. Segons el text taqui-
grafie de La Vanguardia, l'ora-
dor ha dit, tot passant ¡quita
distracció!— que "los tudescos
(eis de Txecoslovàquia) tienen
como representante y patrón de
ea raza en aquella región al pro-
testante Juan Hiess" i que "los
checos, que son católicos, tienen
como representante a San Juan
Nepomtecenso o San J j,esn Nepo-
mtril '. • • ,
Un txec que llegeixi Laxa bo.
tarà d'indignació i de sorpresa.
Joan Rus (la grafia Rusa, amb
dues s, correßpon a la 'lengua
alemanya) as precisament l'he-
rol nacional del poble txec. Fou
cremat com a heretge a Constan-
ea, el dia 6 de juliol del 1415,
i la República de Txecoslovàquia
ha declarat festa nacional el dia
de l'aniversari; mielo aquest mo-
tiu hi bagué, anys enrera, un
llarg conflicte entre el Govern
de Praga i el Vatieä.
Joan lit», que en l'aspecte
religiós és considerse com un
precursor del protestantisme, en
respecte polític és el gran llui-
tador de la necia txeca. Saura
dot i rector de la liniversitat de
Praga, sostingué una lluita in-
cessant i apassionada contra la
dominació alemanya a Bohemia.
Ell fou el creador hierani de la
llengua txeca. Ell fou el campió
de la parla del país contra la
paria forastera. Eu un dels seus
llibres escriví: "Ele tices que
parlen mig en txec, mig en ale-
many, mereixerien d'ésser fue-
tejats". Es veu, done, que Has
no era partidari del bilingüisme...
I en un sermó digué als eeus
compatriotes: "Sou més misera-
bles que ele gosses i les serps,
perquè aqueste defensen el jaç,
i vesaltris us deixeu oprimir
pels alemanys que ocupen la
magistratura a Bohemia. ES
teces han d'ésser els primers en
les funciona del reialme de Bo-
hemia, com els francesas en el
reialme de França, com els ale-
manys a Alemanya".
A aquest gran i famas rxec
naelonei, que t6 un magno mo-
nument a la Plaga de la Casa
de la Ciutat de Praga, el test
tran eerit el converteix en repee-
sentant i patró de la raça ale-
manya a Bohèmia, iii oposa Sant
Joan Nepomuee. Amb tat el res-
pecte a Sant Joan Nepomuee,
hem de fer present que el patró
de Txecosiovaquia és Sant Ven-
ceslau, rei de Bohemia en el se-
gle X.
L'admirable escriptor i orador
castellà. senyor Ortega i Gasset,
en tractar dels casos de Bélgica
i Txecoslovàquia, ha fet una ri-
riida excursió a cavall per in
terzeny que es veu que no coneix
prou, i ha sofert un accident
lamentable. No donem a aquest
aceident més importància que la
que té. Pero!) ena serveix per 'a
comprovar que ele judieiji
• •
merme eARCELONA, DISSABTE, DE .1+1 Dz 11(1 ,t11q111 arrre'eral leb
ia 1 1
9(1/4(..
t Euuctí ,ragnbaiihit
I 221Yel3R
2 'r o
Fa de ilietari
Mes parers
La discussió de l'Estatut ha pro-
duit, com era natural, una revisió
dele tapies de la psicología collee-
tiva. " Coca san els catalana?»
"Com són els castellana?", han de-
mente alguna oradora que no s'acon-
tenten de plantejar el problema po-
lidie concret. El senyor Ortemi 1
Gasset ene ha descrit malcontenta,
elegiacs, tràgics i empipadors. Cocer,
nar-nos era i és un maldecap; ea
un periode determinat de la història.
no hem trobat un rei que volgués
cenyir la nortra corona. El acnyor
Araba ens ha vist d'una altra mar
nera; ell no admet que siguem per
rennement tristos (i CO airó té una
ra6 evidentlasima). Al contrari: r o-
ba que sovint som un poble alegre.
sensual, sentiment.l, que experimen-
ta com poca el goig 4. vitae.
Heu-vos ac1 unes guantes senten-
cies per elegir al curias volum pu-
blicat per l'Editorial Barcino sota
aquest dtol: • Els catalana jutjats
pele alas*"
En general, i cense pretendre alas
con que indicar el tema, noteca cara
en questa darrers anys, al centre
d'Espanya, hi ha hagut una certa
tendencia a rectificar l'estampa elás-
tica dele catalana. A mitjans de ni-
gle XVIII, en bona part del segle
XIX. unible prevaler la idea que
som un pobla ¿abrí, treballador,
Ilargs en feta, però curta en parau-
les... Altres qualitats ene són discu-
tides; altres detecte& entren i surten
amb facilitat del nutre balanç psf-
quin, però les que he enumerat rea-
ten si fa no fa ivalterablea a través
de tots els testimonia
Dones, bé en unten& duren
anys, la "elite" madrilenya ha co-
mençat a alterar la nostra silueta
clüssica. Un dia, ea atribucixen
fició a La retdrica que, en general,
era tinguda per estranya al nostre
caräeter; un altea dia, ene diuea
&glacis; l'altre, sentimental.; raltr4l.
covarda... Indubtablement, aguaste
treta q-e van= a retocar o a mudar
la riostra estampa tradicional. no
són sempre concordante. Ara cona
abano, aorn jutjats simultäniament
adustos i xerralres, corteses i maledu-
cate, ebris 1 seriaseis, dura i tert-
dres...
Aquesta interminable contradieci6
erta estalvia tot encaparrament L'es-
sencial que siguem un poble amti
una inextingible sed di superació.
causa SOLDEVILA
Ha quedat constituït el
Govern francés presidit
per Herriot
Parla 3. — A les dotze s'anuncia
que el Ministeri ha quedat consti-
tult de la manera següent, si lid
sota reserva que puguin haver-hi
algunes lleugeres modificacions.
Presidencia i Afers estrangers:
Eduard Herriot.
Finances: Germain Martin.
Obres públiques: Daladier.
Interior: Chautemps.
Guerra: Paul Boncour.
Aeronáutica: Painlevé.
Marina: Georges Leygues.
Agricultura: Abel Gardncy,
Pensions: Berthod.
Justicia: René Renauld,
Pressupostos: Palmade.
Instrucció pública: De Monde.
Colònies: Albert Sarraut.
Treball: Dalimier.
Marina Mercant: Leen Meyer.
Sanitat: Godard.
Comerç: Julien Durand.
Comunicacions: Queuillcs. — Fa-
bra.
Salvament d'un pescador
menorquí
• tado fa signes d'estranyesa.)
Alger, 3. — El paquebot "Sidi
Ibrahirn" ha recullit ncc pesca-
d-ir de M'a& u unes cine milles
al no' el de la lila de Menorca,
que va rase r bollen per una
roma onada. El nàufrag ha es-
tal en aquesta desesperada si-
tuada durant cine dies. fine (pie
piaseis el vapor que l'ha tatua
— cusari, per un punt de vista perso-
LLEGIU,
a l'interior, la pàgina
CIENCIES
n'ala intelleetuals castellana da-
vant el problema de Catalunya
són deguts a la poca coneixença
que Cenen deis casos similars
europeo.
4. RO_ . _ - • qüeneis que tambd va fer-II, alle-
•-
Z.,"‘"I',A')
dtel
tf‘rsztäat l'Estatut a les
Constituents
La rectificació del senyor Alvarez fa pasear una bona
estona a la Cambra
L'escomesa del senyor Lerroux contra el Govern ha vo
estat infructuosa
El senyor Azaila ctou la discussió de la totalitat crisi. L'atac a fosa contra Jau- curo i de l'anterior, as estranya.
i ratifica el criteri del Govern exposat en les seves me
intervencions
La proposició dels agraria demanant que el dictamen
torni a la Cornissió ha estat rebutjada per 170 vota
contra 17
començat la discussió de l'articulat
Impressió parlamentiria
(Del norte, obvia: especial)
La nuutiobea, si so conjunta coinci-
dent, de diverses personalitats per •
ranissitrar ¡'Estatua en alguna deis
un extrema cabdals, i d'alero banda
l'alar contra el Govern que es ve par-
paranl de fa dies gota pretere de ¡Es-
¡sial, ha 'input avui una maniflestació
inequívoca i cal confessar-lw,
en el &cara del senyor Lerrote.e.
P~1/3 breutnent la rectificació del
segiyar dirigido:des AlLaree, Outb la
qual ha contenot el (letal d'aquista
tarda. La decripila figura de n'orador,
ose havio mas Jingla tos, una glüria
de les mataras Corte monarquique,
ha acabat de da:vallar avui a la tambo
d'una maicera definititia. Po: alúrlaxat
de Maula, el senyor Alvarez lis mal
de comete desgraciaclissim. Ha a-
ncestral gw ni roneidio el programa
del que fou el sea partir ni contis
la Coastitució de 12 República La
~tus, gua ler el cap del GO-
vern ha estat lfl introito ame al Me-
milable discuw ami° (mi be dos el
debat de 1411441-
El so:temed del cap 'di la minorta
rodara :sé: inundase:, mi* ¡er g , sah
fea; que el de l'altea :nada, ha ser-
eit fonamentahnent ter a donar estas
parlamentari als tantelos d'aqueas
dies. Ea estat un alar contra l'Estatsit
en decla rar qiiestid tancada el rolde de
la Universitat bilingüe i ea presentar
l'Estatut taus a no viable si no sae-
tía aprovat pel rol de la inunensa ma-
jaría de la Cambra i de Iota as aca-
lora representarius.
El debas ha descendit de lee altar
cancepcioiu filosòfiques i de doctrina
Jets dies anteriors, ha deirat Je banda
les síntesis histriques i &ami a
teeer un duo! parlarwreari polilla cu
la mis estricta «coció dct mot. L'e-
norme força dialéctica del Prosident
del Consell de Ministrcs a lo sevec
condiciona de gran politic—de les onals
ceda dia emes Diereis un nava PrOCa-
han jet infructuosa la maniobra.
El s'uy°, Azaiia, que per tenir a ¡mi-
din ¿ostra sima 9ran anibicii—niés que
política, hishirica—sap prescindir de
les palies ambicione cae porten a con-
quisto r o a retenir el Poder, ha donas
una li ja inoblidable de parlann:
me al cap dels radicals i a Iota la
Cambra. El debat de latalifot ha tetas
per tant favorable o l'Estatul, pera
airó mo priva que en la discussió do
¡articulat que caminan;. la satnana
varan: 1:0 .1 .1i39 7/1. CaVnii eta conside-
rables perilla que podan oposar-ss al
len pos.
Dcspris de closa la dis cu s si ó de iota-
Wat, els agraris han inicial l'abstrae-
cid que leisen anunciada. Han presea-
Id una proposicid incidental p: gel
que el dictamos fas retiro i presentas
novament ami, les esnietirs suggerides
en cl cu r s del debat. La ;atacir', nomi-
nal que han dentahat ha aronscguit a
favor d'aquesta proposi:ij lo ridicula
.1-ifra de 17 VOf.S.
Ha ac a ba t l a sessió amb un discnrs,
qn n10 1w eacoltat minga, art senyor
G a rcía Gallego contra la totalitat del
tito' pinar, des/sé: d'haver t'entro el
dret a parlar per no isser a la Can"-
bra cis dos antes dipuiais agraria se-
nyors Abilio Calderón i Fanful.
E l harinas:ni final dr1 cap dcl (,o -
, e r a ha estat eautentadissins i en gene-
rol elogia!, esPecialincut pela diputa',
que formen part de la tnajoria.
X. X.
Madrid, divend r es 3 de juny.
Represa del debat
Rectificació del senyor
Melquiades Alvarez
Continua el debat de totalitat so-
tire el projecte d'Estatut de Cataba-
nya.
El senyor ALVAREZ (Ifelquia-
des) .'aixeca a recificar. Contesta la
imputada que li fin el senyor Ara-
na d'haver-se contradit en expressnr
la sera interpretació de la formaci6
de la nació espanyola. No crea que
això vulgui dir res per tinter que
ara es trenqui la unitat nacional.
Quant a la imputada d'incoas,-
ifen Timaron
•
pty »obre Pintoiligent. Nomás barroeres...
hi ha una cosa clara: que l'ani-
bici6 del religar Maure no era
poca; volia només provocar sana mima part positiva del sisé die-
Carner no tí altra finalitat. rd una cosa: que el senyor Matas
D'una manera gratuita l'orador
gant que ara tenia un altre eriteri
'obre l'autonomia, distint a l'expres-
rtat anteriorment en el programa del
partit reformista, diu que laxó Ea
apartar-se de la bona fe dels bons
metodes de discussió. Diu que en ha
defensat aempre l'autonomia 1 que
Iba defensada també en el seu dis-
cura. L'únic que vaig dir — afe-
geix — di que si es reconenia la
nacionalitat catalana, es trencaria la
nació espanyola. Afegeix que s'ex-
plica una nació corn Sulasa o ale
Esteta UnIta, que formen diversos
Esteta, però no pot haver-hi una ne-
cia amb diver g e, nacionalitats, per-
qué alorb és un absurd.
Li tiembla ignalment absurd que
el senyor Arana, sena dubte presu-
man que nunca a parlar contra l'au-
tonomia, fent traIció a les idees de
tota la uva vida, distragués la
Cambra fent anual, al programa
del partit reformista. Creu que el
senyor Arana afegf coses al progra-
ma esmentat que no hi eren, donant
per suposat qu eno es parlava res
sobre les facultats que s'atorgaven
als sistemes d'ensenyament, justicia
o orare palie, pensad el programa
co qüestió atorgava aquestes facul-
tate a les regletas.
Cm que el senyor Asarla es pro-
dul ambiguament en aqueata
(Forts rumana 1 campanadu
presidencials.)
S'adreça a l'oposició i diu que no
el molesten els rumors ni lea late>
rupcions, i diu que si el aenyor pro-
sident crida a l'ordre per defereincia
personal a ell, 11 ho agredí:, pera
fa constar que no el molesten les
interrupcions.
El aenyor PRESIDENT: Per de-
!ajuicia personal per eonvenian-
eles de la Cambra.
EJ senyor ALVAREZ: Ela part-
grata de/ programa reformista per a
fer allusió a lea facultats a que
abano es refería. (Grane riente, 1
rumors.)
Continua insistint en ele seus punts
de vista i diu que en 'el programa
reformista s'expressa tacitament el
oae en tot ces s'havia de discutir.
(Noves riallades.)
Afegeix que, per tant, no pot,par-
tarso de contradicions. (Rumors.)
Es dirigeix al Cap del Govern per
dir-li que malgrat de tot, la seca
vella amistat no alta trencas. (El
senyor Araña assenteix sontrient.)
Afegeix que el senyor Maña sap
perfectament que el no esteva con-
forme amb mol» punta d'aguan
programa reformista, en el referent
a l'autonomia.
Llegeix mes paràgrafs del dit pro-
grama en que es diu que Catalunya,
encara que reconeguent tota la seca
personalitat, ha de formar part du-
na unitat superior, que és la nació
espanyola. (Forts rumors.) (Inter-
rupcions des de la majoria.)
Si el que estic demostrant—diu-
és que el meu discurs no es contra-
diu en res amb el programa refor-
mista.
EI senyor ALVARES ANGULO:
Doncs no ho demostra.
El scnyor ALVAREZ posa de
manifest que el que Ilegeix E8 el ma-
teix, encara que dit ainb altres pa-
raules, que el que expon en el seu
discuta. Estima que tot el que li
atribuí el President del Consell as
fantasmagòric. (Rialles perllonga-
des.)
Insisteix en qua no ha cenant ni
podeá. canviar, perqui el que &asid
és que sempre l'estructura de l'Es-
tat ha de basar-se sobre les autono-
mies regionals, el mes emplea poa-
sible. Recorda les paraules del Cap
del Govern sobre la interpretada
que ell donava sobre la majoria par-
lamentaria cona coincident amb la
majoria de l'opinó espanyola. Es
possible que abra sigui cert i que
ell estigui equivocat, però quin sor-
geixen dubtes, el natural is acudir
al referéndum de l'opinió, consul-
tant-la novarnent. Afegeix que el
problema de l'Estatut ha alarrnat
Espanya i per això cal recabar el
mejor nombre de vots per a apro-
vu-lo. Si no, es corre el perill que
l'opinió espanyola es giri definiti-
n g 9
r# 0 9 01 Òlijj viole • -111-1k5h1
, Rambla di Cataiun Äu
tim - mi '(entie
Comentad
' El seiiyor Maurai el poder_
estirad efs
Només que sis esse.011gdit. si
nyor pialara. Costa de saber el co, de pensar si, per le azar,
que perqui din, e/ eess 'les odies d'iepavigatb>pcs-
dieelert Veiement passional esta- sin veure oigan
* ‘41
Despe ga d'aird, a 4iftens la
ha manifestad que, discutint-se
l'Estatut, se podía Hure al bono
blau cap persona que fos de
les que el redactaren.
Per qud, alza? Probablement
no seria pairo sanee! per al u-
nyor Maure de trobar raons
(que no fossin meres injüriee)
per a demostrar que el país i la
República, d'una manera hostil,
han de premiar amb una pun-
tada de peu els eminents serveis
d'un home que ha posat tots els
setas esforços i que s'ha jugat un
prestigi personal consolidat i
confortable i, no res menys, un
gran benestor material, en mo-
mente dubtosos i difícils per a
la nació; que ha pogut deturar
i contrarestar una puizant ma-
niobra contra la nostra moneda;
que ha dut a terme un emprès -
fit que ha constituït l'èxit més
gran, fina ara, de la República;
un dzit que lia demostre,
a lora, qua la República este-
va consolidada; un dzii que ha
restablert la confiane,a i el cri-
dit del país.
tél cons a prensé, lqud pro-
posa el senyor Maura1 Que aquest
home sigui expulsat del Gavera
per sospitós d'una mena de de-
licte d'alta traïció.
És ben singular la coneepció
que id de lee maniobres po lla-
que: el senyor Mauro. Si no que
el tenign per una persona de més
feo que no pas (;molts
ennallal)— dio-fem que no jugo
net Perd la pone, sexto dis-
culpar-lo, minsa la responsa-
bilitat 4eLo actos i de les pa-
raules.
vament d'esquena al parlament. (Al-
guna aplaudiments.)
Intervenció del Sr. Lerroux
EI senyor LERROUX din que
Loa efudit directament en ia aulló
paseada, 1 per abra s'aixeca, no a
rectificar, sind a ratificar-se en les
sevea manifestacions 'ateriera. Ens
acibera davant un problema cons-
titucional, que calia resoldre encara
que no cajig a el pacte do Sant Se-
bastiä, La Constancia, per altra
part, obrí una fórmula per a re-
soldre el problema, i l'únic que resta
a fer ir listar els limito de l'auto-
nomia. El que no es pot fer Es,
quan el problema ala plantejar, po-
sar el cap sota l'ala i dir que s'ha
fet de nit quan el die és clar, ni
tarnpoe es pot contemplar amb in-
diferencia el volcà quan se senten
els llorona d'haver entrat en crup-
ció. Cal reconeixer que mentre els
diputa» catalans iban mostrat mo-
derats, els oradora de l'altea pus
iban comportat amb una hostilitat
injustificada vers Catalunya.
Creu que quan acahat el debat
de la totalitat s'entri en els detallo,
es produiran les mateixes actituds.
Jo—exclama—pregaria a tots que
eliminessin de !has paraules tot el
que pugui Esser hostilitat vers Ca-
talunyai perque suposeu que aguo-
u actitud estigués justificada amb
alguna reata1ans, ¡en que co creu
que aquests catalana que justifiques-
sin la dita hostilitat representen
Catalunya? Afegeix que també de-
sitjaria que el Coreen tingués la
cortesia de dir fina a quin punt es
Pol mantenir el criteri personal sense
que sei pugui tenir com a enemic
de Catalunya i de la República.
Perquè sembla que alga ha succett,
i que a ell mateix, que s'ha con-
fessat federal i autonomista, se l'a-
nal, de defensor del centralisme.
Declara que li causa seriosos te-
mora el pensar en la implantació de
l'Estatut, no pel mateix Estatut, s,-
116 pel possible desbordament de
gent que no estan amb els hornea
als mala es va a lliurar el Govern
de Catalunya.
Record' que el ja digné que hi
ha alguna articles del dictamen amb
els que» no esta conforme, i que,
per tant, el, discutid: recomana
com a mot interessant que la mina-
da catalana fixi clarament i con-
cretament els seus pusts de vine
en cada un dells per tal de veure
si Ea possible d'arribar a un veme
denominador. Per exemple: all
FaLitis de matizan
Ilna per a aptlAgall
/`'
Corte Catalanes 1 Diputaci6)
•
dia @trinan: tan
re no hagi arribat a lo conciliad,
de negar el fet de Catalunya.
Fins i tot, és autonewnita; ben
entesos, decide, eriza si, a no
concedir cap autonomía.
Nosalires, per voltea que hi
donem, no gimen; a comprendre
aguaita actitud. A nosaltres ens
temible que el cae Id ei següent:
es digrouteizen diles qiiestions:
una de fet i una de dret.
La de fet is: ¡qué vol dir Cato-
Zumaya? La de dret is: ¡com ha
de traduir-se julridicanient
aquest piel?
EL, política de 14 'Dictadura
ho havien resolt amb carta lògi-
ca; tot el trua consistir, a partir,
d'una base falsa: Catalunya no
era res.
Els de la Monarquía ito ne-
garen el fet de Catalunya; perd
no posaren a donar-hi
Pecaven, dones, de falta de ló-
gica.
Els de la República ni sieguen
el fet, ni s'evadeizess de resol-
dre'l en justicia.
L'actitud del senyor Maura,
pe/ Die es Valí, 110 is ni la del
Direolori ni la de la República.
Més acial unible de la Manar-
quia.
Ptré, és clar,e1 senyor !lauro
encara podria trabar una
solució original. No sé ti li
te solució
agradaría. Reeenafzer rl fet de
Catalunya i voler-ne la aducid
per via repressiva. Té els seus
avantatges; !liga molt amb una
certa mentalitat simpatica al
senyor Mauro. Perd també efe-
reiz els seus inconvenients i mis
grane del que sembla mírate a
ull de margrista.— R. LI.
dit que els radical, co Poden Pulsar
per l'establiment duna Universitat
bilingüe. Si fina ara han conviscut
a Catalunya instaucions d'enseloyan-
ce superior espanyoles i altres de
purament catalanes, ¡per qué no han
de poder continuar eons ivint-hi?
Ea d'assenyalar que si abusa de
la implantació de l'Estatut ja es
tractava d'imposar a la Universitat
l'ús d'una llengua determinada i Es
clar que aquesta no era la catalana,
de temer que es it3 de la Uni-
versitat bilingüe, un cop implantada
l'autonomia, una laniversitat exclu-
sivament catalana.
No obstant, desitja sentir opinions
en defensa de la Universitat bilin-
güe, i creu que no hi hauna majar
satisfacció per a tothom que acon-
seguir que els uns i els altres arri-
bessin a convences i fer prevaler
llur opinió pel convenciment, i ojal
pogués arribar-se a una Universitat
on tota ela catalana demanessin pro-
fessors castellar» a /a Gaiversitae
espanyola, i viceversa, que les uni-.':
versitats espanyoles demanessis
la Universitat eatalana els sella pres.'
tigie.
Quant a l'ordre públic, cal tenir
en compte que per molt que vulgui
dir-se que doctrinalment els repre-
sentants de la regid catalana re-
presentaran la República espanyola,
präcticament ja sabarn tots que això
no és ni pot asser. (El senyor Hur-
El senyor LERROUX: No, se-
nyor Hurtado; aleó ja saben que
és impracticable, i sabem també qui-
na mena de preparatius de rebeldía
s'estan fest a Catalunya per al ces
improbable que aquestes Corte no'
aprovin l'Estatut, i no sols san de
caracrer espiritual, sine també ma-
terial. (Rumore.)
Creu que el problema interessa
molt als socialista, puix que ti In-
times relacions en el que ea refereix
a la Hisenda amb la reforma tribu-
täria, a la qual ella volen arribar
neeessäriament.
Es refereix debates al que digué
el president del Consell respecte a
la votació de l'Estatut, que ti be
desitjava que es reunís la unanimi-
tat en l'aprovació, alegia que si ser
lament s'aconseguia la majoria era
lamentable, pero, quin rernei hi ha?
En vol dir sobre això que si la
Constitució alegues votat per lila-
joria solament hauria dascut morta,
i això mateix succeiria en cas sera-
blant a I Estaba de Catalunya. ES
(Stelrzi- r q le Pailiel di! lightl.)
 mr,mentor
uta til liatoninestar-se en la
falta d'.assistincisq de collaboració, de confiase
del Parlament, i el Parlament, d'expressió sobk
rana, no m'ha tret del banc blau."
CARNÉT1,—MiniSU—Cle
Finances de la República
"(Ahir, a un periodista maArileny)
Revista de
Un article de Gaziel
Vanguardia d'ahir publicara e zosa y materialmente vacío, sin que
tiegkene artick 44 ere director:
"RESID1J05..— LA POLITICA
DE GENERO CHICO. — La politi-
u, ea Espiáis, no ha sido nunca na-
da extraordinario. Ni sus ideas, ni sus
hombres, ni sus procedimientos logra-
ron rebasar las fronteras. El mundo
no hace el menor caso ni de unas ni
de otros, porque sobre El no ejercen
la menor influencia. A pesar de todo,
la política espafioLs, aun siendo vulga-
eisima, es profundamente típica, pin-
toresca y original. Es una política de
e enero chico.
En ningún país serio del mundo —
fijaos bien: en ninguno — los proble-
mas públicos son tratados tan popa-
lacherarnente como entre nosotros. En
ninguna parte el presidente del Conse-
jo, los ministros, los jefes de partido
Y los demás personajes pacla:nen:a-
rios son interrogados todos los dias,
una o varias no», por los chicos de
la Prensa. En ninguna capital políti-
ca se lucen tantee y tan copiosos co-
mentarios y declaraciones, como en
Madrid. En ningún Parlamento hay
tantos pasillos como en el de España,
ni se lanzan en ellos tantas majade-
rías, tantos chistes, tantas frases sen-
sacionales, tantos pronósticos, tantas
incongruencias. En ningún país se pa-
san los días, las semanas y los rneses
esperando si un político hablara o de-
jara de hablar, o comentando si ha
querido o no decir esto o aquello, o
suponiendo si mañana ratificara o
rectificara lo que ha dicho. Una in-
mensa hojarasca de comadreo inútil,
de chisroografia efímera y malsana,
ahoga en Espata el tronco y las rai-
ces de los intereses públicos. Política
de portería, política de tienda de ba-
rrio, rolitica de mesa de café con ter-
tulia de vecindad. Primitivismo, pro-
vincianismo, tipismo.
La opinión pública, en las democra-
cias sólidas y sanas, se encauza y dis-
tribuye por los diversos canales de los
partidos políticos organizados. Estos
celebran sus congresos y asambleas
populares, donde fijan periódicamente
sus programas, bus directrices y sus
soluciones. Mediante la lucha electo-
ral los partidos reciben, en proporcio-
nes distintas, la confianza y el man-
dato de los ciudadanos. Los candida-
tos elegido' constituyen la camera de
representantes. En ella se forma una
mayoría, de donde brota un gobier-
no. Y el equipo gubernamental, una
vez obtenida la confianza de la mayo-
ría de la cámara, se pone a trabajar
inmediatamente, cada ministro en su
ministerio, sin hacer cl menor caso
de lo que pasa en la calle, sin reci-
bir a los periodistas, sin tener que
darles explicaciones de nada, sin ocu-
parse de otra cesa que de su ingente
labor gubernamental. Todas las de-
mandas, consultas, ruegos o interpe-
laciones a los ministros, se hacen en
el Parlamento y por las vías parlamen-
tarias. Los periódicos publican escue-
tamente las sesiones. De los consejos
dan una severa referencia oficiosa.
No hay "entradas", ni "salidas", ni
"ampliaciones", ni "comentarios", ni
tornadrem, ni nada. Hay un gobierno
que gobierna, y sanseacabó.
Un espectäculo como ese que se es-
ta dando en Esparta, con motivo del
Estatuto de Catalufia, es tan exclusi-
vo nuestro como un repique de tus-
tanuelas en una procesión de Semana
Santa. Las cosas que han dicho, las
maniobras que han hecho, las baladro-
nadas que han soltado, y las anécdo-
tas, los chismorrees, las amenazas de
cataclismo, les bruscos cambios de
postura, las declaraciones contradicto-
ria, que no, han venido sirviendo, en
complicada e inextricable colabora-
ción los personajes y los reporteros,
constituirían, en manos de un ingenio
castizo, el sainete más típico que so-
ßerse pueda. No hay, buenamente,
manera de tomarlo en atrio. En Ale-
mania estän pasando por un trance te-
rrible, y en Francia por un momento
dificil. Si fuese necesario poner mú-
sica a esas sienacionee politices, con
facilidad, irnaginarlamos unos graves
tormentosos compases beethevenia-
nos, para ilustrar lo que ocurre en
el primero de aquellos países, y cuan-
do menos un poco de iforsellem para
lo del segundo. Pero eso de que nues-
,tro Parlamento invierta tan sólo dos
Atraes semanalee para tratar del Hi-
les:do cautas', y luego se pasen cin-
to &e enteros en chismes, enredos y
maniobras turbias; eso de que el mar-
tes se haya desarreglado entrapada-
e:enserian:ente lo que en la cimera
quedó resuelto el viernes anterior;
.se de los extraordiaarios dc 1:.
Parcial, los "estallidos" de tal perio-
%aje, las anglal oaidadn de tal otro,
„las eta' da ese, las indignaciones 4e
aquél, y otros mil lance. sainetes-
"In mi. ga_84se. Por W..Poneont lo -
,MITINGS, I CONFE- PARTITi_CATALA-
míting d'orientació nacionalista obre-
ra al Teatre de TEttoserra de l'El.
) #
xampla. Orador,: Sins6 Llatmeta, J.
Juanola, D. Ramon i Jaume Conste.
premsa
dos Íos periódicos di Espaila; eso,
mientras el Parlamento queda vergon-
casi nadie tenga nada que decir, ni
dentro ni fuera de él, cuando se dis-
cute un proyecto de tan enorme tras-
cendencia como el de la Reforma
Agraria: eso es pura zarzuelería po-
lítica, género ch:co, por no decir ín-
fimo, que sólo merece un poco de mu-
siquilla, y de la mis castiza.
Hay en Espaaa, en la esfera gu-
bernamental, en la administración y
en el periodismo, algunos hombres
nuevos, con métodos renovadores y
una seriedad s'Atice desconocida has-
ta hoy. Pero la realidad demuestra
que queda todavía en nuestra zona
pública una enorme cantidad de per-
sonal anticuado, apolil ade, carcomi
do, y no precisamente entre el mas
humilde, sino entre el mäs pretensio-
so. Y sobre todo, no parece que las
costumbres políticas hayan mejorado
muy sensiblemente. No vayamos a ha-
cernos la candorosa ilusión de que bo-
rrando "monarquía" y poniendo "re-
pública", ya hemos terminado. Un pais
no se renueva políticamente cambian-
do los rótulos, sino cambiando sus
hambres dirigentes y cambiando el es-
píritu de sus instituciones capitales.
La Prensa, el Parlamento, el Gobier-
no, la Opinión pública, siguen siendo,
en gran parte, tan frivoles, tan indo-
cumentados, tan chismosos, tan enre-
dadores y tan lugareños como antes.
Nuestra política cotidiana continüa
perteneciendo a la categoría zarzueles-
ca. Hagamos todos un esfuerzo para
superar ese nivel. Falta mucho toda-
vía para que en el Madrid político se
abandone definitivamente el genero
chico, y para que nuestra música pü-
b ka esté a la altura, ya no diré de
una orquesta sinfónica o un orfeón de
fama universal, pero siquiera de un
teatro europeo de ópera corriente.
GAZIEL"
"La Noche" favorable al
senyor Ortega Gasset
El Mari normen d'En Picó Pon
publicava ohir an Ilarg crticle del seu
redactor a Madrid, senyor Cacho Za-
baka, en el qual ',retén demostrar que
cío senyors Ortega Gasset, Maura i
Sánchez Reman són uns senyors plens
de tendresa i de deferheies per a les
ospiracions de Catalunya, i que si al-
guna cosa han dit contra l'Estatut
pCr culpa de la inhabilitat del senyor
Hurtado.
A conlinuatid reproduim dos frag-
inenis daquest curiÓs °wat;
"La serena palabra del señor Or-
tega no se convirtió en un ataque al
Estatuto, se ciñó a advertencias, a
detalles y limites del Estatuto. Su fi-
gura menuda se agiganta con su pala-
bra. Al comenzar en tono suave y en
ramo pausado, se nota ese gran si-
lencio que precede a las anadea so-
lemnidades. Poca fortuna diplomática
tuyo el discurso del señor Hurtado.
Logró herir a las personalidades más
destacadas que hablan aportado su
concurso, dando un gran realce, a la
discusión del Estatuto. Ha hecho que
los que mostraban su mano franca de
amistad en el asunto, casi casi la re-
tirasen."
Referint-ee al discute del sensor
Mauro, La Noche din:
"El señor Mamo comenzó can su
habitual gesto, bravo y arriscado, su
discurso. La atención fue creciendo y
en el orador se note roe de pronto un
afán de cordialidad: "Nadie habla
contra el Estatuto sino sobre el Esta-
tuto". Y de eso habla y hablará el
señor Lerroux, a quien nadie puede
negar su gran patente republicana.
Mucho cuidado, sencr Hurtado. No
son momentos de herir suaceptibilida-
des. Porque las callas se vuclren lan-
zas con facilidad."
Una nota oficial de la
C. N. T. després del fra-
cassat moviment del dia 29
Solidaridad Obrera tntblicavo ahir,
en !loe preeminent del diari. una nota
oficial del Contitj Re gional de la
C. A'. T. 'rodara d'explicar el Iracas
del movintent del día 20 . Diu
"Después de la jornada de agitación
del día 29, que ha puesto de manifies-
to la potencia de la Confederación
Nacional del Trabajo, necesitamos
saber coa toda clase de detalles el
desarrollo de la misma en cada loca-
lidad. En todos aquellos luaares que
el proletariado no se haya manifesta-
do en ese dia — por cierto, muy no-
tos — nos emula:0,1.3n las causas
que lo hayan motivado. El Comité
Nacional nos dice que, contrariamente,
a las falsas informaciones de la Pren-
sa burguesa, vendida al oro de la plu-
tocracia reinante, en toda la nacida el
,
_ NOTICIAR gr:
RENCIES NISTA iREPUBLICik
,N0101111fflebe
e ESTAT CATALA 7.1!
Ditunidge, a les out de nitl,
ErQUE'RRA REPUBLICANA
DE CATALUNYA
Diumenge, a dos quarts d'onze,
al Casal d'Esquerra d'Estat Català,
conferencia del conseller de la Ge-
ncralitat sen y or Ventura Gassol.
DRETA LIBERAL REPUBLI-
CANA DE CATALUNYA
Diur ange, a les onze, miting al
ea l'estatge d'Acció Catalana de Ma-
Teatre Bosc. Oradors: S. Lluch, Es.
crivä, 11. A. Pérez Terol, M. Lli-
gué, J. Estilles, J. M. Marqués, F.
Solà Cailizares.
PARTIT NACIONALISTA
CATALA
Demä, a les onze del matí, míting
al Cinema Galileo (Galileu, 6o).
Oradors: J. Torres, J. Boladeres,
J. M. Xammar, J. Alzina i A. Da-
nyans.
proletariado se ha manifestado de for-
ma viril y contundente, protestando
con serenidad extraordinaria de la
política del Gobierno.
La conducta de las autoridades de-
de hacer multiplicar nuestras activida-
des. Tenemos el pleno convencimien-
to de que nuestra actitud del día 29
no ha cambiado en nada el espíritu
de represión del Gobierno y que esa
gesta magnífica de la clase trabajado-
ra y de los hombres de libre concien-
cia no determinara la vuelta de nues-
tros camaradas deportados. A pesar
de todo, es preciso multiplicar nuca-
tros esfuerzos, en el sentido de pre-
sionar a las autoridades para que sean
reconocidos nuestros derechos de cla-
se organizada y el imperio de la jus-
ticia no se haga retardar.
Es necesario formar un estado de
opinión que haga recular a los gober-
nantes en el camino de represión en
que se han situado. Si al proletariado
le falta la energía necesaria para ello,
sera que habremos perdido toda no-
ción de dignidad y de justicia.
Digan lo que quieran las autorida-
des y la Prensa mercenaria, el día zo
fué tan sólo el principio de la cruza-
da de liberación que nos proponemos
emprender. Que ningún Sindicato obe-
dezca otras instrucciones que las que
emanen de los Comités superiores,
porque no hemos de cejar en nuestros
propósitos de protesta hasta que re-
tornen los deportados y nuestra or-
ganización tenga los mismos derechos
legales que las demás organizaciones
politicas, religiosas y económicas.
Precisa, también, que fijemos una
posición digna y segura en relación
con los Sindicatos clausurados. Es
imposible seguir ni un momento mäs
como hasta ahora. La represión y la
clausura de Sindicatos se agudiza con
una celeridad que asusta. Necesita-
mos, pues, toda nuestra fuerza confe-
deral paea que se normalice nuestra
actuación y se reconozcan los dere-
chos jurídicos que la Constitución nos
otorga.
Según nos comunica el Comité Na-
cional, existen en la actualidad ras
Sindicatos clausurados que cuando se
determinó el aplazamiento del Con-
greso ordinario, ya que, además de
los que había, se han multiplicado con
el dia 29, señalado por la organiza-
ción como de protesta y de agitación.
Las Regionales que mis sufren es-
ta anormalidad en la organización son
las que sindicalmente son más poten-
tes. Por ejemplo: Andalucía se en-
cuentra en situación crítica y el grue-
so de la organización en la clandes-
tinidad.
Todo obedece a la ceguera e in-
comprensión de un Gobierno, que se
empeña en querer anular una organiza-
ción que es consubstancial con la psi-
cología del pueblo andaluz y español.
La Confederación Nacional del Tra-
bajo se met een el corazón de Extre-
madura y los socialistas sienten que su
feudo se desmorona como castillo de
naipes, y se valen de sus diputados pa-
ra impedir que la or; anizac.ún ccnie-
deral los elimine moralmente.
La situación de nuestra región, con
pequeñas variantes, es la misma que
cuando se celebró el último Pleno re-
gional. Pero la organización de Bar-
celona sigue viviendo en la clandesti-
nidad, por obra y gracia del goberna-
dur de su provincia.
Es hora ya de pensar en la forma
'as eficaz que debemos emplear para
hacer frente a todos los vendavales
y poner a salvo nuestra dignidad de
clase, escogiendo los medios de lucha
que mis nos convengan.
Es precito obrar con serenidad y
firmeza, para hacer prevalecer un de-
recho que en buena lógica nada ni na-
die puede negarnos, sin que esto quie-
ra decir que nos dejemos atropellar
Inmunemente.
Os salada anárquicamente.
EL COMITE REGIONAL
Barcelona, 3 de junio de 1932."
Aquista salutació fina!, evidenlinent
inflrenciada pel Be Neta; lleva se-
rietat al docemant,,
umdleiterral.......ssr
Els actea d'ami I demin
A LA BARCYLLONETA
A l'estatge d'Acció Catalana de la
Barceloneta (Sant Miguel, 3), titula
lloc avui, a la nit, formant part del
cicle organitzat per l'entitat un acte
en el ç al prendran part:
Teresa Llurei de Closes, del Grup
Funesta que versará sobre "El deure
de la dona en política", i Josep Pu-
nyet, que tractarà sobre "Els pro-
blemes dels nobles civilitzats".
Coenenearä a les deu del vespre.
A MATAR°, UNA CONFEREN-
CIA D'EDUARD RAGASOL SO-
BRE "LA REFORMA AGRARIA"
També avui, a les deu del vespre,
taró, donará una conferencia Eduard
Ragasol, sobre el tema d'actualitat
"La reforma agräria i els drets de
Catalunya".
Es tracta de la inauguració d'un
cicle de cinc conferències.
MITINGS A PUIGCERDA
I BEU D'URGELL
Aquesta nit, a Puigcerdà se cele-
brarà un míting de propaganda del
nostre ideara. Iii prendran part els
segiients oradors:
Eduard Segarra, Anna Muriä,
Lluís Massot i Jaume Bofill i Ma-
tes, i amb els mateixos oradora, de-
mb, diumenge, a les tres de la tarda,
celebrara un ante a la .Seu d'Urgell,
organitzat pel Centre Catalanista Re-
publici d'aquella ciutat .
Casa de Sai Jordi
Visites, aquesta cau, de cona-
trucelei moderna, on &Muten
els minore desusaos de Bar-
celona; local' redults 1 de ca-
buda per a grans empreses
CARNEE DE ORSP, SO
(varará. a Ciaría)
L'aplec comarcal
a Guissona
Demà, diumenge, a la tarda, alada
lloc a Guissona l'anunc ia t acte d'afir-
:nació catalanista-republicana, que
ha desvetllat extraordinari interés a
aquelles comarques i que a jutjar per
que es soben, será
les impressions
un veritable esdeveniment en al vida
política ele les tercos lkidatanes.
A les tres de la tarda es reuniran
a la sala del Teatre Ateneu les de-
legacions comarcals i a les quatre
començarà el gran míting, en el
qual prendran part els següents ora-
dors: Guillem Santmartí, president
del Centre Català Republicä de Guis-
sona; J. Coll i Mas, professor a Bar-
celona Antoni Pujades, director
de "Occident", de Lleida; Ot Hort
tado, del Consell d'Acció Catalana
Republicana; 5. Tomàs i Piera, c o nse-
ller del P. C. R.. i els diputats Martí per part de les dones de
Esteve i Lluís Nicolau d'Olwer.
Per satisfer els ¿roigo dels nom-
brosos adherits dels nobles veins que
velen fer acte de presencia a Guis-
soma, s'ha organitzat un servei ex-
traord n a rl d'auto-òmnibus.
Tenen anunciada rallada a Guis-
sona delegacions del Partit Catala- part en la seva discussió la senyora
nista Republicà, a Lleida, ciutat,
Sort, Pobla de Segur, Tremp, Tàr-
rega, Cervera, Pone, Artesa, Ag ra-
munt, Mollerusa, Ciutadilla, Guitne-
rá, Bellpuig, Vilanova de Bellpuig,
Vendó, Balaguer, Bellcaire d'Urgell,
i altres.
LA POLITICA
A LES COMARQUES
NOU SETMANARI A MORA
D'EBRE
Ha sortit el setmanari catalanista
republicä "La Ribera". Aquesta pu-
blicada, no está adherida a cap par-
tit politic. El primer número conta
de vuit pägines de text molt selea-
cionat i interessant.
Corresponem a la salutació del
nou coHega, la vida del qual desit-
gern que sigui ben 'larga.
ECOS
LES SESSIONS CORTS,
PER RADIO
Els dies que hi ha debat sobre ¡'Es-
tal gt al Parlamcnt, els radio- oients de
Barcelona poden escoltar, tot sopant,
mia referencia—barata detallada—de
la sentó. Hons fa délo, primer, en
catald; després, en ea:glena, o earrec
de das "speakers" diferents. I is molt
interessant de fixar-se amb la difeHn•
cía que hi ha entre l'una i l'altra lujar-
+nació. De lInny C3 coneix que el pri-
mer ¿a Mala, i el segar'. madrileny.
I no ho diem pa: per l'idioma. Die-
ele diran que no hi ha jet dijerai-
s:ion
PtiLITIC‘
"oaoaaes asene.
• ACTES- DE LA U. L C.
Aquest vespre, a dos quarts de
deu, miting inaugural de la sec-
ció de Pont d'Armentera, de la
Unid socialista de la Catalunya.
Oradora: J. 011er, Carles Corhard,
Angela Graupera.
A les den, conferkncia da Joa-
quim Xirau a la secció de Lleida.
Tema: "Valora humans del socia-
lisme."
A la mateixa hora, conferincia de
Joan Franjosä a la secció del Dis-
tricte VIII de Barcelona, Montseny,
35, principal. 'rema: "Els anarquis-
te s i l'hora preeent."
Demà, • les once del metí, confee
rancia d'Angela Graupena a la set-
ció de Valls. 'rema: "Missi6 de la
dona."
A dos quarts de den del vespre
conferència de Joaquim Xirau • la
secció de Manresa.
La reunió del nueli femeni, que
havia de tenle !loe demi, diumenge,
Isa estat ajornada per a diumenge
sanee, dia 52, a les quatre de la tar-
da, a l'estatge central, Alt de Sant
Pere, 29, principal.
UNA NOTA DEL B. O. C.
Se'ns prega la publicació de la
nota següent:
"El Bloc Obrer i Camperol, fa
constar que no ha tingut cap corleo-
mitäncia ni reunió ami., cap partit ni
grup politic de Catalunya i molt
menys per a tractar d'assumptes
electorals, puix que sempre Ita ere-
gut que rúnica inte g igencis a rea-
litzar Es directament amb la classe
treballadora de Catalunya.
Motiva aquesta nota un solt apa-
regut en alguns diari3 de Barcelona
i de Madrid on es diu que ha tingut
Ilec a la nostra ciutat una reunió de
carácter electoral amb elements d'Es-
tat Catalä i de la Unió Catalanista,
dissidents de la política del senyor
Meció."
UNA NOTA DEL "FRONT UNIC
FEMENI ESQUERRISTA"
Se'ns prega la publicació de la
següent nota:
El proppassat dia 31 de maig va
tenir lloc, amb veritable entusiasme
i asistencia de moltes dones repre-
sentatives dintre la política, les arts
i la cultura de la nostra terra, l'As-
semblea de constitució del Front
Unic Femeni Esquerrista.
Presidiren l'Assernblea, per la Co-
missió organitzadora, Rosa Maria
Arquimbau, Maria Dolors Bargalló,
Anna Muriä, Núria M. Oromí i Te-
resina Isern. En aquell dia s'havien
rebut ja Mi! de 500 adhesions, i en
l'acte hi havia una ben nombrosa
i distingida concurrencia.
La senyoreta Rosa Maria Ar-
nuimbau, que actuava de presidenta,
obri l'acte fent una breu exposició
de la intenció que les havia guia-
des a constituir-se, i la neeessitat
que cada dia amb mis intensitat s'a-
nava sentint, d'una forma i de-
cidida actuació de les dones esquer-
c i n tes per tal de contrarestar tota la
campanga que contra la República
i en nom de la llibertat s'estä fent
dreta.
Tot seguit s'aixecà la senyoreta
Muriä per tal d'exposar les tases de
l'Estatut pesque haurà de regir-se
el Front Unic. S'havien enviat ja
algunes esmenes que després de dis-
cutides s'anaren adoptant, o desea-
timant, segons els casos. Prengueren
Maria Pi de Folch, Angelina Colu-
bret i algunes altres.
Un cop aprovats els Estatuts, es
procedi a l'elecció del Comité Cen-
tral, i resultà la votació com segueix:
Núria Montserrat Ororni, 17o wats;
Anna Maria, 169 vots; Rosa M.' Ar-
quimbau, 165 vots; Angela Graupe-
ra, i65 vots;Maria Dolors Bargalló,
564 vots; Enriqueta Montero, 14
vots; Amanda Llebot, 69 vots; An-
gelina Colubret, 62 vots; Maria Pi de
Folch, it vots; Enriqueta Seculi, 5
vots; El vira Serret, a vots; Aurora
Bertrana, 3 vots; Isolina Viladot.
Montserrat Graner, u vot; Anna Ma-
ria Martínez Sagi u vot.
Queda, doncs, per majoria de vots,
constituit el Comitè Central des-
prés de repartits els cirrecs, de la
següent manera:
Presidente, Rosa Maria Arquirn-
bau; vire -presidents, primera, Ange-
la Graupera; vice-presidenta segona,
Anna Muriä; secretaria Maria Do-
Ion Bargalla; vice-secratäria, Maria
Enriqueta Montera.
PERIODICS EXTREMISTES
RECOLLITS
Pel fiscal de guàrdia fosen ahir
tarda denunciats els setmanaris
"Unidad Sindical" i "Las Masas".
Ambdues edicions per ordre del
jutge de guärdia fosen recollides per
la poNcia.
Ha estat denuncias per injúries a
l'autoritat el setmanari "Tierra y
Libertad". La policia ha recollit l'e-
dial&
TRASLLAT DE DOMICILI
L'Agrupació Catalana d'Am&rica,
ens comunica, pregant-nos ho ficho
públic, haver traslladat el ami estatge
social a la Ronda de la Universitat,
do& t, primer pis, primera porta.
ENVIEU LES NOTES
EN CATALA!
,Dtegiabter91)48,11111184k
cal pas que aneu a -un' balneaii, puix que
diasolent una ampolla de I
t.
SIL
al bany, tindreu el .kalneri
*0 •
,4 en* vOitia;-
• '
PARLA EL PRESIDENT DE- LA
GENERALITAT
Els debato parlamentaris sobre l'Estatut — El
senyor Madi diu que continua essent optimista
El plet de l'Alcaldia -• Dilluns, el Sr. Aiguader
tornar& a prendre possessió
Quan ahir al migdia el senyor Ma-
cía va rebre els periodistes, aquests
van demanar-li quina impressió havia
tret dels darrers debats parlamenta-
ria sobre l'Estatut. i el senyor Nació
va respondre:
—Bona impressiei.
—¿Voleo dir—insinui un repórter—
que &reste darrers dies no s'ha
embolicat la cesa?
—Jo faig mis cas dels fets que de
les paraules — contestó el President—
i espero amb tot optirnisme el re-
saltat de la discussió de l'articular
—I de l'actitud del senyor Prieto,
que ens en dieu?
Torno a repetir — insistí el ternos
Maca. — que jo no faig Cas de les
paraules, sinó dels fets.
Llavors un altre repórter canvià de
tema:
—¿Que ens podes dir d'aquest
sie l'alcaldia que corre per la ciutat
"sotto roce"?...
El senyor Macii, sontrient, va in-
terrompre:
—Caram, • sotto roce" dieu? Si ca-
da dia tots els diaris en van plens...
Els periodistes van riere 2mb
aquesta interrupció tan justa del Pre-
sident, i aquest afee d'una manera
resoluda:
—Jo, l'únic que els_ put dir és que
dilluns, el senyer Aiguader tornará a
prendre possessió del cárrec.
—1 Sense deixar d'anar al Parla-
ment?
Un aspecte de l'assistència
social
L'Assegurança Maternal, que porta
menys de mig any de funcionament I
l'extensió de la llei dels accidents del
treball als obrers del camp, que :sti
en període d'organització, són dc, b e-
raids que ens anuncien que ha comen-
çat a posar-se en marxa la comnlexa
organització de les assegurances so-
cials,
Cal insistir en aquesta qüestió, que
té una importància realment extraordi-
aria, i malauradament poc apreciada,
a jutjar per la indiferencia amb que
han estat acollits aquests dos aren-
ços suara implantats.
En aquest aspecte, com en tots, Ca-
talunya té unes caracteristiques pró-
pies, que no s'ajustarien al motllo es-
tret que amb carácter general es po-
gula legislar des de Madrid en reta-
ció amb les assegurances sociais.
El Sindicat de Metges de Catalu-
nya, en la ponencia de Sanitat Inu-
nda a la Generalitat, tracta de les
Assegurances socials amb tota la im-
portáncia que requereix, tenint en
comete els dos factors essencials: l'e-
ficácia en el servei i la seva repercus-
sió económica.
Vindrà un dia que glossarem aguo-
lla ponencia amb l'extensió que es me-
reja. Avui volem solament fixar la
nostra atenció en un aspecte que con-
siderem prou important i oportú de
retreure en aquest moment.
A Catalunya no sera possible de re-
soldre aquest problema sense recor-
dar-nos que hi ha un nombre crescu-
dissim de Germandats, Mutualitats, et-
cétera, que en cena manera s'han an-
ticipat al moviment mundial a favor
de la previsió de les classes modestes
i necessitades.
La majoria d'aquestes entitats han
suplert la deficiencia de l'Estat amb
la iniciativa particular, amb un estere
desproporcionat als resultats: d'altres,
però, s'han aprofitat diaqueila defi-
ciencia i de la necessitat de suplir-la,
per a coneertir en simale mana de
mercadeig les contingencles de la os-
lut i la vida aliena.
301,ER 1 TORRK GueNs
Francesos: 47.95 per leo.
Angleses: pessetes.
Italians: (>2'43 per roo.
Belgues: 33'no per soca
237'70 per zoo
Estats Units: sisa pessetes.
Alemanya (Reichsmark): 286 pies.
Austria (xilling); l'io pessetes.
Tzecosloväejua. 35. 50 p- lOu.
Holandeses: a'aa pessetzs.
Suecia: 2215 ressetes
Norueea: 213 pesscles.
Dinamarca . 2'34 tensen:s.
Romania: 6.3o per sosa
Bulgaria: 7 per tou.
Turquia: 5'13 pasteles.
Portuguesos: 0'38 psssetes.
— MAMO, 4
2
_mece* aquID
dirmakstl
-
1
I I;
3 3-7
—Naturalment, els dies que es dis-
cutirá l'Estatut, el senyor Aiguader
será a Madrid complint amb el seu
riente de dipteat,
dones. no hi ha canvi-d'al-
caldel
—Ara com ara no hi ha tal cosa.
Un top aprovat l'Eatatut, ja ho veu-
rem.
Un altre repórter demanä al Pre-
sident si era cert que lliuraria una
nota referent a rafer de l'alcaldia i
el senyor Macii va contestar negati-
vament. Tot el que filie dir respecte
vine« me ja tes he he dit: dilluns,
el senyor Aiguader tornará a prendre
passessió.
La conversa tornó al tema que
l'havia iniciada i el senyor Maciä,
contestant l'observació feto per un pe-
riodista sobre l'emoció deis moments
actuals, (ligué que ell, per ara, no vol
ernecionar-se. Ja m'emocionaré e-
afegf — quan senä l'hora.
Acabó el senyor Madi anunciant
que diumenge anirá a Roda. Manneu
i Torelló i marifestant que havia es-
tat invitat al descobriment d'un bust
de Rossinyol. a Sitges, però que per
tenir adquirits compromisos anteriors
per a la mateixa data, no podria amar-
hi. i hi anith, Jen nein seu.
conseller. que será. possiblement,
senyor Gassol. A l'acte estrentat hi
aniri — parqué m'ho han dernanat —
una serió de mostos d'Esquadra.
Cal perkemonar t encera-liar les
unes i corregir energ:cament les altres,
per tal que ambdues puguin ésser un
instrument valuosissirn per ajudar la
raenada implantació de les asseguran-
ces socials a casa nostra, sense els
perills i els trastorns que ha ocasionar
a totes les nacions que ho tenen Im-
plantar
A aquesta tasca de millorament 1
esmena sets hi hem de contribuir, perb
d'una manera principalissima els mete
ges.
El Sindicas de Metges de Catalu-
nya s'ha ocupat d'aquesta yilesti6 amb
el criteri amplissim que ha inspiras la
seva actuació i que li ha fet mereixer
el respecte de tothom. El Sindicat ha
propugnas sempre pel millorament del
inetge en els aspectes científic, moral
i econòmic, i tota la seva actuació ha
estas guiada per l'alt ccmeepte que te-
nim de la missió social de la nostra
professió.
Aquest criteri l'hem d'aplicar mes
que mai quan es tracti de regular les
relaciono deis mergo amb les entitats
a les quals aHudirn, car de l'oquilibri
d'a.questes relaciono depèn l'eficicia del
servei, que és en definitiva la bona as-
sistència del matan, de rinvilid, de
l'accidentat, etc.
Ara, recentment, s'ha format el "Ju-
rat Mixt de Mutualitat i emprescs
dassistencla pública", que ha de re-
soldre les diferencies entre les entis
tras d'assegurances sobre la salut I
cls metges al seu acrecí.
El Sindicar le:: amb gust sempre
qualeevulta actuació que pugui mino-
rar l'estament medie i no té per que
doldre's d'aquesta nova organitzacin
parltära, en la qual el Sindicas no te
intervenció directa.
Per la seca part, el Sindicat, cons-
cient de la importància d'aquesta com-
plexa qiiestió, té en estudi una amplia
ponencia per a regular el servei me-
die en aquestes entitats que al seu dal
peden éssor Mils per a resoldre un
aspecte de rassistencia social. Ponen-
cia dificil i laboriosa, en la qual fa
molt de termas que co treballa, amb
la collaboració de nombrosos come
panys, precisament persiste cal, amb un
gran esperit de penderació, trobar el
punt just on slarmonitzin i es com-
portin tense violencia i amb equilibri
ehi legitims interessos dels metges i
de la collectivitat mutualista o asse-
gurzdm-a per a ser‘ir en definitiva les
necessitats de l'Inseguras.
En aquests moments, que cal pensar
amb la implantació de les asseguran-
ces socials a casa nostra, un espere
purament de classe ens portaría al
fracis com a professionals i en faria
culpables davant la societat; en clan-
vi, si apartem lkialrnept el nostre va-
lor em k a la resolució d'anee« os-
vede de l'assistència sacia!, hausent
iet un grais te a les citases obrares
de Catalunya i tindrern autoritat per
reclamar els nostres drets fins als U-
mas que siguin de justicia.
F. MOLL I GIMFERRER
 =21tImMiimr
tils• e In' 1,111
Eis diamants
de la-V. B.
Atasssai-.-
per k.;`• ^
RAFEL IDA/VDEL I
Fa unes guantee eetrunea en "Mis
radiar a , el Sr. Reparas (fill) pubiai
una crònica interessantissima on es
feia la histeria dun e quanta diamante
celebres. Entre elle esmentaaa l'"Or-
lof" que en altres temes guarnia el
eeptte del teer ae les "Sablee I lad-
mirat escriptor dolo el set, *dist e amb
zquestes paraules: "Quina ert trata'
reserves rulment el Govern soviatie
ale diamante de la corona? Hect tacas
hit les Yertitall Mil divisar'. pera
hern no he sap exactament..
Amas l'ebjtete d'arrodonir el tenia
twist pe] YOr Reparar, he cregut
arinent dir antelare sobre les irles
antigua dels estaturas tuste de
Pússit. Credo a les meres retejen'
amb ele lava tunee loe tingut otaei6
d'obtenir netfeiet directes sobre tan
tuggestiu tema.
La prenda occidental ens ha parlas
nembreeee vegades de la desaparició
de les joies que en altre temps van
per:temer a la familia imperial e,
Riissia. Segens les esmentades infor-
marinos, part daquelles icaee sisaaien
!es fonedisses amb meta.: des deber-
aro pelle' d'a q u ell pala i d'altres
Isavien esttt %anude' a reetranger pele
agente esevietice, amb el fi de captar
difiere per a llar propaganda comu-
nista. Quan tathom donara per des-
apareguts aquella temes, les mono-
:ralles publicades pel professor Ale-
xandre Feesmare (mimbre de l'Aca-
dimie de Ciencies de Plie gas i dicen-
ter del ?s'uses, mineralògic de la dita
Academia). ene easabenten que les
mes preuades joies imperial' es con-
serven. encara, a Leningrad. on con!.
titueixen un Muten incomparable, el
"Tresor de Diamante de la Repú-
blica", installat al Palau d'Hivern,
entiza residencia dele tente.
El Prof. A. Fersinanni mas eonei
gus per les seres publicacions sobre
diamante ha usas encarregat de fer
una acurada descripció de les mires
preciases mae fermen novel inesn-
mele tresor. Tres san les meneara-
fans publicarles fins ara pel Prof. A.
Feremann en le "Ieressia Acadenai
Yaul: SSSR" (Butlletf de l'Acalimia
cte Cienciese de la L. R. 5. 53, de les
nuale cha fet una edició especial en
1:enrolla inglesa per assegurar llur di-
Lt primer a d'aquestes miono-
enfies ha estat dedicada a reetudi ge.
ne p e, de les ¡eles descripci6 de qual.
ceca d'elles La suene i tercera con-
teren la desertada dele lardases dia-
mante 'Xa" "Oriol". res peta-a-
mena La:iteres històric i minerales
efe de totes tres ene obliga a fer una
breu roeensid d'elles.
Seemie Fersmann. el Tresor tonta
els diamante croe s'indiquen a eenti-
nuacia. amb Iltire earecteratiquee:
T. Diamant "Orlef". de saa'60 ca-
rata mètrics.
2. Diamant "Xa" de Slaato ca-
rate métrica
3. Diamant aesntonal. que forma
paro de la corona de remperadriu Ca-
trina II i que feu regalat a rem-
peradriu Isabel rarty resa, Pesa e7
rretrics.
C,37o* .
Diamant solitari. de 54'7 carate
rraatrice.
5. Diamant rosa. anal)
Ilenger tint
blavds. 46'o2 carate metrici. Ador-
na el alelan terraqui eae la hieeria del diamant 'Xa" Es una
tea% dula
a les cerimbnies de la eme
Diamant "laage brilles". de
411 .50 carate metrics.
7. Diamant en "talla". de 25 ca-
rate tratrice.
Existeixen a mea aletee Pesas dia.
orante de 134. je ¡ 7 caratt me-
trec'.
De tott ele diamante eementau ens
oruparern so l ament dele que ame, de-
si rnat amb els números o i 2.
FI dimane "D'astil". que des del
segle XVIII él al ceptre dele
tiara
de Rússia. una de les pedres pre-
cieses mis celebres. per F5.1er el rnée
ares diamant que es cenefa fin. al
d i e. Diferente autors han fet la des-
e: electa d'aqueet mes:rifa:
i teles que van eartanyer abs tiara de
han tetas recenates en 13 nionngrafia
le Pere menn "The historical diamend
Orlef" (mea) tetes les dados que
feren publicades per Inv estigeders •i
cementarietee.
CURSOS
I CONFERENCIES
La conferencia del doclar
Turre Baascls a rAteneu En-
eiclispedie Popular, va estar
moll concorreguelta
L'especianlat a que es d'altea
el r o nterenetant li va permetre
cr caparen r a l'auditsri eh:ir/tiente
dades dele p e rills que atenúo-
n'in lamentables deac e netae-
in e nts higienies. i que influei-
xen en la salut pública.
Cn neretent-ee ii perfil de la
bl e norrä g ie, va tenir moments
molt !elles» de documentació
científica, els gneis van per-
metre alt aseistents de fer-se
carnee del feas nable resulta' de
l e s e xperiències realitzadeß pel
r i a nferenetant en ele une cur-
sos dels Dispensarle de Sant
Joan de•Deal I Oleside, de Ma-
drid ,
Va explicar el prod.
Intim
de la 1114141 g a, 1 les conseqüen-
eles que produeix el rnierobi
ceueent d'equeste. sial com ele
mitjans per a holer-lo, eingu-
l e rmen l el de la inditzacid, en
el qual el doctor Torre i
Bes-
g ola té e dquirlt un públic prea-
figi,
VILA
Es Una hueca' medre preseedtat da
l'Indis, probable:11ot del heirate dg
Gelconda. Es d'una gran diafanitat,
encara que lleugerament groguenca,
degut a micreacemiques inclusions fer-
ruginoses. Les mides eón: 22XPX3S
Cristallogräficament, el
diamant primitiu, abans d'és;er tallat,
era una eembinarió daactaedre i roen-
bedecaedre, amb lee tares corlees, coro
Es frectiient en a q ueo mineral. En rae-
mantea ultra les eares earreepenente
a les formes esmentadea n'hi ha iba.
tes mes degustes a la talla i polim
del aletea brut. El phi en que u fixa
al ceptre correspon a una cara de l'oc-
taedre primitiu.
Segons Fumista. les dades inte-
riera fan supoear que alune diamant
Et rautentic "Gran Mogol" que Fas
vernier va atare rany ,665 al Palau
d'Aureng Zeb, a Jehanabad. Hi ha
motive per a pensar que el Xa Na-
dir s'incaute d'altives s pedra rae
1737, ero conquerir Delhi. Desistas d'u-
na skrie d. Ilegendariet aventures.
l'ano 1773. loa regalas rel princep
Orlof a reirreeadriu Caterina II, i
d'aleeheres erice PertenY al fresca' im-
perial de %asta.
lana laceria tan interessant con"
accidentada poseeeix el diamant
"Na", el qual la dun escrita da-
munt amb caneen perales, segons es
pat veure en les lämines de la mo-
nografia " The diamond S hala
(09221 que Ii ha dedicas Fersmann,
en es fa una campleta descripció cris-
tallogrifica I histeria*. Seta respecte
merfolenee is un octaedre allargat
seres' un eix binara grades al des-
envolupament amase de quatre de les
caree del cristal. El nombre de caree
que presenta pedidos de de te, de lee
guate vuit pertanyen a roctaedre i les
nitres set sien depries a talla i po-
liment:
La !eta histeria queda cieellada en
les seves facetes. corn hem dit abans.
i feu interpretada per l'ilustre orien-
talista Prof. Oldemburg. membre de
l'Aeademie de Ciencies de Rdssia.
Uvne 0591. segons una de les
cripsiene. era propietat del monarca de
la erevivcia autesnorna d'Achmedna-
gala al N'AV. de Gcatendai co que fa
espesar Ii localitat era/jalea traquee-
s& pedra 1:ns altra inscripció ens as-
sabenta que l'any 1641 pertanyia al
nit ¿'Aktar. emperador del pals del
Gn!/ Mogol. el qual es proclame
"Xa-Khan" (Senyor de l'Univers l i
fent honor a aquests tito! s s'incautada
n el diarnant que tes ocup a allá per
l'any tape. L'any 1680 mea a poder
del Gran Mogol Aureng Zeb, el qual,
serena Tavernier, el tenia conjun-
tament amb el que deepras loa a s e-
menat diamant "(Prior'. L'any 0739
hané de cascar, el mateix que aquest,
a mane del Xa Nadir. La inscrip-
ci6 de l'any 1S24 ens meseta que la
pedra era propietat. en aquesta data.
de! Na de Permia Fata Ala de la
dinastia de Kajdar. Finalment. l'any
slt2o fee envias a Sant Petesburg pel
Xa de Pereia Chearef Mirra. arte
el fi de coneraciar-se amis la Cort
rueca. agreuiada per l'assassinat del
5etr amenizadas: Grilarsiedef eeeeeu-
rase tia:. la transmillitat del pelle
persa ('cm es dedueix 4e1 ene
ver itable nacela.
Al tottät de lee peetree esmenta-
des, que san de primera magnitud, n'hi
alzunes d'altres lambe valuoses, en-
cara que de menor imnortincit: una
rnee merare* de T 3?2 ,5 cara t e me-
trics. rus taché ca nertänyer al Gran
Mego!: un slC cr roan. de YA ca-
rate. i Que eezone Ferstnann és la
pedra d'aquesta e seas ie que te una
vilua mejor; un erisalirl de 102'75 ca-
rats una espinela de mes de aoo
carate.
Les ratIles a-iteriars deixen reune
la itnnortinria dels tresors que se ser-
ven al Museu Sovietici els guate no
san mas que lisia petiso rae, de les
toses tes Ratesie s , lax hisrória es re-
reteix sad 55, si ele les des7ulles
d'aquest M'usen lisiara de formar-se el
tresor d'en ali se ebrias,/ e d'un *are
candill de reedeveniderl
En acnbar el co p ferencinnt la
sota iul e r n erinf dieses lada, va
t'aú r trina felicitat.
* Avui. a les nazis del Mata
a rEerola de PriericuItura de la
Lluita contra lii Mortalitat In-
fantil (Via Latetnna, 13. entre-
Foi ) . conferencia pel dras tor Je-
mea Cardaba. Tria: "Higiene
meetal de tallara".
* Avtci, ei rAtenell de Cultu-
ra de la finrerannetrt asarrer
alar, minfeci,nrin a dos
quarts d . d a n de la vetlIn, per
clorlor Na‘ I r r S o rratiO. Tema:
"Como esib e r g enizada la eultu-
rn superior. y necesidad de una
etilaire p r actica, al ser pneible,
al Duelen".
* Avui. a lea set de la tar-
da. ennf e r é orin DOIO1'S
Co n , e l'Arria Femeninn. Cla-
ris. 33. primer. Ternn: "Les do-
nes do Cataluns-a. L'emperda-
nena".
Liefe eerä públir. Queda in-
vitada eaperialment la colònia
empordanesn.
PIRA DEL DIDIAXI
PIRA DEL DIBUIXI
Al nos. de Bareelona sauna a
/lea ser use. rnanIfeetael6
d'art a l'abolid do t'abone
1
• 1.1t-?-
na' erltable Ir4felitici4 en
Matara de la llana
4 ‘.
ALBERT
No Es la primera vagada que
Sabadell Una a Caulunya un in-
ventor: ha este sovint que d'atines-
ta ciutat atina han sortit veritables
revolucionaria per al progrés indas-
drial i especialment en ço que fa
referencia a les indústries llanera
i cotonera, entre els guate culmina
la figura de Ferran Casablanques,
que ha merescut mis d'una vegada
l'atenció de técnico i comentaristes
des d'aquestes pegines.
Ara de poc, entre es cuales lla-
nera dei nostre pus es parlava in-
sistentment de les poseibilitats d'un
nota invent catalä, les primeres pro-
vee del qual havien donat un mul-
tas absolutament eatisfactori. La
difusió dele eomentarie relaciones
amb aquest invent ens han dut a
demanar una entrevista. amb el sea
autor, un ateos jove, de sota la vida
lliurat a experiments de mecinica
i del qual ja sablem que baria ob-
tingut diver g es patents per aparella
i invencions de diferent earieter.
Es tracta d'Albert Camprubl i
Planes, nom conegut a Sabadell cona
el d'un simple fabricant de bisuteria
i que en realitat sota aqueas aspecte
amaga una ubèrrima personalitat
de creador, 1 que a les primeres
paraules hom es fa cinta del sea
instint i de les seres aptituds per
a *conseguir fites d'exagerada em-
bistió.
Harem trobat Albert Camprubí
al sets taller del cartee de Men-
dizibal, a Sabadell, voltat de mä-
quinte, atuells i eines, treballant en
una maquineta minúscula, raplisacid
i objecte de la miel, migras la
nostra curioeitat, ens han estas in-
terdits.
—Excuseu-me, pera no puc, de
momeas, ésser explicit quant a
aquest aparell. Este totjust "en
incubada," — ens diu Camprubi,Aorn-
cien timidament per sota raixella.
L'hern tranquillitzat de seguida,
etsent la nostra curiositat d'avui
concretament per una altea. cosa.
I no li havern donat mée temps per
a excusar-se:
—Com deveu suposar— ens res-
pon —jo no 36C experimentat
meterles sextas ni molt menys en
filatura, que Es una de les ineltistries
ME, complexes, puta que per als
mateixes pràctics que hi intervenen,
encara actualment , te contratemps
dificulta:5 que solament amb una
gran dosi de coneixements adqui-
rits en el transcurs de malte anys
de präctica poden resoldre's amb
relativa facilitat. Potzer per aques-
tes raons es pel que la majoria deis
que de bell antuvi sabien els meus
propòsits els qualificaven d'exces
d'ingenuitat, 1 precisament per aquest
metiu es pe que he treballat un
dia darrera l'altre, suportant tota
mena de fracassos, i mides a l'ajut
que, per cert, pocs industrials mala,
prestat fzei'itant-ine matèries
LA FIRA DEL . DIBUIX
S'inaugura avui amb la solemnitat que li escau
Les aportacions de les Galeries Syra i de la Sala
Gaspar -- Ferran i Majoral i la Fira del Dibuix
** Avui, dissabte, cha a , a dos
quanta d r sis de la tarda, tindrä lloc
l'acte d'inauguració del pavelló de
la Fira Dibuix, que seta els aus •
ricis de l'Ajuntament de Barcelona
s'ha aixecat al mig dels jardins Soler
Rosaroea, Cots Catalanes, entre Pas-
seig de i Rambla de Cata -
luna. L'acte revestirà singular ion-
PC rtäncli donas el carätter eminent-
ment cultural de la Fina. Hi haii
prcanes rasiistencia lea autoritats.
Les comandea d'invitations caldra
fer-les a :es Galeries intcrites a la
Fira: Galeries Laietanes, Galeries
Syra, Sala Busquets, Sala Badrines,
Gasrae i Galeria
** A la Sala Gaspar sedé se-
lezcionant amo tosa cura els dibui-
aos de: valuos grup d'artistes que
aquesta Sala p: :arista a la Fira del
Dibuja. Per ara pedem avançar so-
laceas alguno nonis, que són: Mei-
fren, Cardunets, J. Oliver, Ums,
A. Opisso, Pasqual, Renom, Balasch,
Tarrass6, Tarruella, R. Opisso,
Roig, Ferrer, 1.1ayerics, Galofre,
Castan,cs, Ariet, FebrEs III, Girald i
Mensa:
Timbal per la rnateixa Sala Gaspar
será posada a la asada una esplén-
dida collecció de dibujaos del que
fou gran artista ',sabe Nonell.
Es d'esperar que eis amante del
dibuix no es deixaran perdre 'gatita
magnifica oportunitat d'enriquir la
seva teHece16.
** A partir d'asui i durant la
setniana vinent, Syre tindri a les
acres sales escollits dibujaos dele
ateste inecrits anab 'motiu de la
Fora del Dibuja. També aseebenta
els seas cliente 1 entice que poden
patear pel lee matas (Syra, Dime-
tator «ea'
le$72;787;'""
Conversa amb 1
CAMPRUBI I PLANES
efidaiMANn
• obres d'ensenyament originals, i en
tota datas i (ladea da 'fabricarla
(a tests eta quals estic agraidissina
i mole particularment al mea estimat
amie jesep Sales), he pogut, final.
ment, demostrar l'efieleia del me:*
aparen, la teoria del qual, nube jus-
tament es trobeva en periode de
formuló, no era dice) una absurdt-
tät. Ba clara potser, que el factor
mis important que origina aquella
discrepancia de eriteri entre el que
es proposa realitzar i el que n'es-
pera el resultat Es merque el primer
nomas en un cal exeepoionalfssins
exposaria aquella part interecsant
una peça de la :näquina, ii volea —
que en Esser posada a coneixement
dele altres hom estä segur que baos-
rica d'aprovar-la-hi.
—Concretem-nes a la finalitat que
dintre la indetria textil tiara el
vosee aparell...
—Aquest aparen de un auxiliar
de les rnäquines de filar, gràcies al
qual es podrä aconseguir d'obtenir
fila de llana de números mole mili
prime, umpre en proporció, de clar,
a la guatitas de la materia o mete-
rles que s'emprin; pub com a base
fonamental pedem establir un tipas
de reducen!) rnitja d'un cinquanta
per cent a cada fil dels que ara s'ob•
tenen per maje de les messuMes que
avui existeixen, is a dir, que si
prenem per base el número de cent
el convertirem al cinquanta , m abcb
equival a un estalvi de matataes cent
per cent. 1 ara ho veureu mes clara-
ment. (I En Camprubi s'aixeca de
la butaca on seiem i ens acampa-
nya de nou al taller, on ens ensenya
l'aparell en qüesti6: i per miel d'una
peaa regulable, ens fa veure cona
pot obtenir-se un hl al gruix que
ea vulgui, fins a ésser gairebé im-
perceptible.) Una de les taracteris-
tiques—segueix di en tsn os alee-
horca — 171133 important; daquest
aparell es que, c o in veieu, hi
entrem un fil de determinas gruix,
pera de fabrizació irregular, pro-
duida preclument per l'excés des.
tiratge • qua el fabricant l'ha satenes,
i en sufrir aquesta operació
convertit en un fi mis de la meitat
més prim i completament regular.
—Aixf, sserä i tot possible de
crear nous generes de teixits?
—No goso contestar-vos; si bé
ern decantarla a creure que tí. El
que us par assegurar es que motu
dels artides que ara Es imprescin-
dible de fabricar amb fila d'estam
e amb barreges de matenes a ama
elevase, podran asetar fecilment suba-
tituits pes que fabricare aquest
aparell.
----z La utilitat d'aquest aparell es
limita al tractament d'una sola ma-
teria o be pel mateix procediment
podreu rotar -ne d'a:tres?
—Evideatment, pera ama la dife-
renc:a rote alai com per a !a llana
Perse g n'ix o i'Unica iinalita: d'un
lució, 262, entre Passsig de Gracia i
Claris) un els secan Iliurades les
invitacions per la Fha.
Les Galeries d'Art Syra, interes-
sant-se pela amante de les arta, re-
parteix un bonic catileg amb gra-
vats de Joan Colom, Xavier Nogués,
Apa, Angel Ferrant, Campo-t.:ibera,
Gausachs, Commeleran, Canyes, Vila
Arrufat. Obiols, Estne i
Jaume Busquets. Hem de remarcar
que l'agut critic data Josep Maria
Junoy hi ha escrit unes pari...'es jus-
desames que reflecteixen clarament la
valor espiritual que s'hauria dr vean
en un dibttix.
Els dibuivos de Montserrat Casa-
t'ores, R. Reig, Guardia, Passerell,
Iglisies, Daura, Gamboa i Planas,
seran exhibas i venuts a la Fira del
Dibuja als stands pertanyents a les
Gale r ies Syra.
** Del caricaturista Jaume Pass
serell hi haure a la Syra, una col-
lecció de caricatures de personalitata
de la politica, la pintura, el perio-
disme, la música i el teatro.
Entre elles hi han les de Pece
Coromines, nausee \'ives. Raimond
¿'Abacial, Nicolau d'Olwer, mestre
Morera, Josep Maria de Segarra.
Alexandre Plana, F. Campe I Mar-
garit, doctor Berralleres. Duran i
Reynals,,Manolo llagué, Ponme!
Creeet. Bernat i Duran, Paco Ma-
drid, aferlue Gifreda, i malte d'altres.
¿Qul delaarb pordro l'oca-
614 da tenle a oaea aova
un Inedia d'un bon artista?
1Aproflteu la PIRA DEL.
: 1 1 : DIBUIXI i g I
la
/4 ive e ti ete.
estalvl de materia prima, per a les
Ores materies en ccsitra d'atad sha-
drem lost ettalvi de na., d'obra.
Per a l'aplicada d'aquest apa-
rell a lee maquines emprades ac-
tualment seran necessäriee rnodifi-
cacions d'importenda?
—No: tot al centrara Com que
vous aparen asirá aplicas per mit-
ji de suports i altres peces con ve-
nientment conetruides d'acord a la
máquina on hagin d'adaptar-te i to:t
elle secan moguts per un rodatge
installat en un dels extremo da la
máquina. nomas ealdra suprima
alguna dele funcionaments Q ue ara
te la mäquina i que aleshores seran
innecessaris. Aixi com tamb4 es
construiran mäquines a propòsit que
en itntesi podem dir que seran
agrupament d'aquests apare II s.
Aquestes mäquines les podrá adqui-
rir qualeevol fürleint ele teixits,
encara que no Desuela' cap miga!.
na de filar, amb la sola diferencia
que Mur& de proporcionar-se el fil,
com fina ara, 1 reduir-lo, per mItlä
d'aquesta máquina, al número que
II interessi.
¡I per al funcionarnent craquests
aparells calda un personal educat
especialment?
— No; el personal encarregat dc
llar funcionament no bol de pos-
seir coneixemente d'ordre tècnic I
nomis Ii será necessari de capaci-
tar - se del funcionament de la mi-
quina o aparells, puix que ultra
Esser aqueas facilheims, per a ob-
tenir diferents números de fils po-
dre aconseguir-se mitjançant el re-
glatge d'un aparell convenientment
numeras.
—I el test?
—Tampoc el cost de cada aparen
no uta considerable, maceara que,
naturalment, l'agrupament deis que
corresponguin a una mequina al-
tendeixi a alguns =itere de pes-
setes.
Havent eabut el que voliem. Ni'
vem entretingut una llarga estona
les activitats d'aquest jove inven-
tor— que ena Ist atet tan berievo-
lament havern vist funcionar la
mequina, i no exigia tara cosa ja
la nostra =imitas. Ella ha semblat
que acallen posar punt final, i havem
sitias les quartilles.
En Camprubi, abans d'abandonar
el seu taller, ens ha mostrat les
altres mäquines per ell produjiste',
ens ha promes explicar-nos-les un
altre dia, afegint - nos com a costillas
que quan ene tornariem a veure ens
donaria a coneixer quelcom de sen-
sacional, quelcom que ara no pddia
revelar-nos, pera, que el reeiximent
total, depenent de poca dies, ben
seaur, Ii donaria l'alegria més gran
nd oestu
las re ar ça..vida, i un evident triomf
Per les aptitud' inventires de la
F. TRABAL.
En la seca execució hi palesa el
trae segur i el fi humorisme de
lauter.
** El crític senyor j. Ferran i
Mayoral parlä als rielio-oients des
de Radio Barcelona sobre la Fira del
Dibuja que s'inaugurarä avui, die-
aabte, als jardinets Soler i Rovirosa.
Comença el distingit literal dema-
nant l'interès del poble per la Fira,
respecte cultural de la qual, era el
que a ell interessava per sobre de tot.
Feas una mica d'hist ò ria, vint anys
enrera noines, en que el dibuix era
considerat com una abjecció. Josep
Clan ä velé fracassiar sorollosament
una exposició de dibujaos. Recordi
també, el senyor Ferran, la seva ec-
tasia en defensa del dibuix, com.
batent amb els seus articles els ene-
mics del dibuix que justament eren
els negats, els artistes que no en
sabien de dibuixar i naturalment tro-
baven que era innecessari. •
Atta, la Fira representa la ale t ea
r a definitiva del dibuja. A continua-
d() s'estengue sobre la particularitat
del dibuix que, segons ell, Es defen-
sor de l'inteHigencia, puix que el
dibuix ajada a tenir un concepto del
zuda en les seres formes justes i
dicerses.
Explicä d'una manera entenedora
i suscinta el rol de la intelligencia
educadora dels silla per a definir les
coses. El dibuix delimita IN formes
i delimitar Es igual a definier i tota
definició és fundió d'inteligencia.
Quan no hi ha intelligencia ve la
confusió mental. Epoques de con-
fusió mental san les que corrupta.
nen" als romäntica, als surrealistes.
En canal, n'hi ha d'alares que la pro-
porció i la claredat predominen: la
Grecia antiga 1 el Renaixement ita-
liä. El conferenciant es decanta per
aquestes darreres
Acabä dient que amb el contacte
amb el dibuix ene torneen mes in-
teRigents. Qui san dibuixar te el cap
¡ciar. Tenim el deure de contribuir a
.1a Fire per tal que aquella sigui una
,aolernnitat ciutadana.
2,21ePerielbeztleVIV,23'
.21.111k 4•2^ ^ Me».
T een ..U)3
Da. armo (3nAr.fveit)
. • 1 r' tr
l' El docta niqueldut
ibedeeteldft
ee dele
deletree pe iletots de
js
mis merits; pear aquesta ra6 no és
Mitran), que el eme teraer volum da
la "Quimica Aplicada a la !maleada
Textil", dedicat a estudiar la tintura
de les Fibres 'Beatas, en dele time
me: importante de la Indústria siete
l'eixit;, eonstitu e' x; sito veritable en-
Cert ¡ a la vegada vingui a omplir
Uh buit en la eateratura hispánica
perque no ean abole abundoses les
cama poseer hi ha, un excés d'obres
traduldes.
El doctor Alquelme, que des de
fa alguns anys treiballa incansable-
mi m en la publicas:Id d'una biblioa
teta origina/ dedicula a la Ottimica
apliettle ale Telatteh ha ttnent -en
èxit en aquest tercer volum, encara
Mejor, si es pot dir aixi, que en els
dos volareis anterior, ja clessics en-
tre ele nostres estudiante. En -quest
tractat de Tintoreria es pesa de ma-
nifest la continuada de la taeca ja
empresa en els dolí velums ante-
riere, tractant les rraeteries des del
punt de Vittl tearlc i pràctic en ter'
mee senaille i comprar:alistes per ale
eetudiants, ale qui espeedalment esta
dedicada l'obra. La peimere part la
dedica el doetor Riqueame a estudiar
lee monegreflee dels productes un.
pub en Tintoreria, prescindint da
les materies colorante, ererque aques-
tes ese traetert emb tota extensi6 en el
voluta primer de l'obrat. La tetona
part fa la destripen!) /lela aparelle
que la indetria utilitu per a tenyir
les Urea textill; &tuesta segona
part Ea, en el meu eomeepte, una
de lee milicia que l'autor ens ha
donat, perqui totes les Complicades
maquines industrials no solament es
veuen en magnifica gravats, trets
direetament dels originala sind que,
al costas de cada un d'elite es troba
la mateixa máquina co Soma es-
quemetica. perquè l'alunaste tingui
perfecta idea del funcionament i sit-
Mita deeprés deetriar, en l'aparell
real, tot alld que són acceasoris del
que constitueix el seu fonunent es-
senda!. El doctor Riquelme ha pro-
curat taché, sempre que li ha estat
possible, posar preferentrnant les
màquines construides al noetre país,
encara que, segons rnanifesta el piló-
leg de la seva obra, no serrepre ha
trobat les facilitase necessäries en
els nostres tallers especialitzaits, on
diverses vegades se li han nertat es-
queme., fundase en una visió molt
FIRA DEL DIBUIX
JARCIES SOLER I ROVIROIA
(entre Passeig de ot•icist I Rambla de Catalunya)
del 4 a
INAUGURACIÓ, AVUI DISSABTE
A DOS QUARTE DE 818 DE LA TARDA
Per a InvItaclona: Calarles Laletanes, Galarles
Sala Busquet., Sala Gaspar, Sala SadrInaa
I °atarles AvInyd
Noticiari de lea Arts
• Rafael Llimona estä obtenint
un gran iras i rep moltes felicita-
dona amb motiu de les tres obres
que té exposades actualment a la
Sala Pares. En els centres artistics
i intellectuals es parla. amb molt
elogi d'un quadro titulat "Neu",
que Es consideras com una de /es
millors obres de Llimona i de l'ac-
tual exposició,
• Avui, a les sis de la tarda, se
celebra a la Sala Pares l'habitual
subhasta d'art,
Essent una de les darreres subhas
dissabte al-tesquclbrnad
carrer de Petritxol, o, cha seleccio-
nas aquesta anda importante obres,
ontigues i modernes, cerämiques, ob-
metes de vitrina, magnifiques cati-
fes xineses, etc.
Entre les obres que se subhasta-
ran cal citar els següents noms:
Torrescassana, Chicharro, Larraga,
Tarruella, Nonell, Miralles, Pujo!,
Commeleran i d'altres.
• Dilluns o inent, dia 6, el surrea-
lista Planeas inaugurará la
sena
exposició de pintura a les Galerics
d'Art Syra, Diputació, :62.
• Avui, dissabte, s' i naugurar à a
la Sala Busquets l'exposició anual
de gravats organitzada per l'Institut
Catada' de les Arts del Llibre.
Contindrà lona copiosa aportada,
xilogräfica dels minore gravadore
dad, i que aún una demostrada, del
que podria ésser el Ilibre catea can-
fiat a Ice mans de tan selectes
• A la Sala !atomices tindrä lloc
avui, dissabte, la inauguradas clama
exposició de miniaturee modernes de
factura exquisida, meravellosament
reeixides, de la senyora Trailer° de
Torrente,
En l'esmentada collecció figuraran
diversos retrate de personalitats
La l'IRA DEL DIEU1X
da l'adveniment artfetlo
'd'aqueeta Me. Ale amante
414 l'are catana se'le pro-
lon ga una mudó única
,etut Ois
Magra de-lt reabre iteedrijor
, alerd pe gada » redime-te a
baila alai publicats; en canvi, tes
lee cases estrangeres s'han vist talia
coMplagudes en que tots llurs
rells figuressin en e1 libre d'enk-
nyament, fine en ele minims detans.
Aguase darrera poblaba es la taSe
hurten d'adoptar els nostres fabri-
cad» de maquinaria, perque 41a
alumnes d'avui, que seran els dirtt-
tors de fabriques i els professora i
enginyers de! dia de denla, sedille
donar-se'n compte, aniran ae,maKa
Jueces:ala eaamilaaria eg equeftet -
ses que han coneguE brean llore
estudis i que el professor els ha re-
: comunal comat Snillort • e
1
La tercera pata de la Tintura är)
Fthres Textl/s es- ta órfnelpal
del punt de vista recalca parla de
la tintura de libres i l'autor hi ha
posat la IltVä cura per ¿anar una
serie de Mamutes i receptes sempre
acompanyades de Hure fonaments
cientifics, única manera que el lli-
bre no es transformes en una es-
pecie d'Agenda sense esperit cien.
tific i tecnic. Despees dele (ona'
ments teórica de la Tintoreria, ens
parla 'autor de la tintura de lee
abres cellulesiques, cose, III, cenem,
canal, palla, etc.; seguern a corita,
nuació la tintura de les libres ani-
mals com la llana i la seda, per com.
pletar-la amb la de les fibra artifi-
dais, que tanta importancia tenen
en l'actualitat, especialment le de la
seda artificial, i acaba amb dos ea-
piteas, dedicats, respectivament, a
la tintura de librea barrejadee 1 a
tinturo especials.
La darrera part de l'obra del doc.
tor Riquelme esti dedicada a l'aras
I
liii i usaig dele tolerante sobre Tea
libres, constituint aixf an ecepleit
ment del final del volum primer, dea 1
dicat a l'anàlisi dele colorants
i acaba amb un altre capitel que
tracta deis assaigs de solideaa dels
diferente colorants tenyits.
La nostra mas sincera felicitada,
al doctor Riquelme i Samba a l'edi-
tor Marín, que ha sabut trobar
deis autors espanyols de mis vitae
i activitat.
DR. ENRIC-cm-liat
"Tintura de Fibras Textiles",
III volum de la "Q udisiea Aplicada
a la Indústria Textil", pel doctor
Manuel Riquelme, professor de l'Ea-
cola de Terrassa. — Ed.: Manuel
Marín.
1 , 11 de Juny
molt conegudes del masa de les arta,
lletres i ciencies.
If
L'exposici6 de la senyora
ro de Torrents es molt esperada
pels amante (raquees art subtil i re-
final,
La FINA DEL DIIMIX
permetr à
als olutadana
d'adquirir uns dibuixos a
poc preu Zi
Els 'libres i Hura autor*.
e* -Teresa o la vida amorosa,
d'una desea" as el darrer Ihbre de
Carme alontoriot i Puig, que este ob--
tenias un exit editarial esclatant.
* 1 La Llibreria Cataldnia ens co-
munica que prepara una mama edi-
ció de la famosa novela de Destoiews-
dispesera", una de les 'obres
mestres d'aquest escriptor rus.
1 * "La batalla de la vida", de
Caries Dickens, es el durer enfurta
publicas per la Bibaoteca lanivers.
Aquesta obra de Caries Dickene,
que forma el volum XXI de la popu-
lar col-leed& hta cs tat tsaasPa atada
al
catete, amb una grasa cura, pel traduc-
tor C. A. Jordana,
1 * A.. i R ialo ha jet un
estudi d l'obra i la iniluincia de
Mistral, que ha publicas amb el titot
Ir "Sinopsi mistraleuca”.
e * Dos llibres nous que alunen el
to aquests dies: KRTLi. de J. V. Foix,.
Primer ¡libre del sistema, dat
clasaus. Dos posees amb dos aisles
mes nous. A la Llibreria Cataldnia
aquests Ilibres darrer de J. V. Fout
d'A. Esclasans són sollicitats pels
lectors mes a lo toar.
** Ahir surtí cap a l'Urgell, ja
gairebé restablert de la uva dolenaas
el poeta SebastCi Sánchez-Juan, Feas
VOS per un rimad reitablimeat
load. .
Sindreu i Pone (Carlea) 14,
eu cerca d'editor, un libre de versos
d'adolescent que prologa Jeroni Mora-
gues, i clou, anta un poema. J. V.
Feas.
** Lluis Iluntanyä, critie, be
tomas del seu viatge de naces, i ee-
,prendra molt aviat les sevee active-,
•tela litereries.
 utemeuarre liiesabte. 4 de .jurgy

1.11111LIMIA SATALOINFIK a .-.0161nearitudei

RONDA DE SANT PERE. 3
Acaba de wortir rinteressantissisa !libre de
01M. V. a TARRAOORA
Temporada «lela': 15 Juny al 24 setembre
11 1 ,1448tgooletentlittli*Orm"a
ANTONI MUNTANYOLA

Organitzacid turística
de Catalunya
I.--Generalitats i antecedents.
IL-Organitzacions als diferents països.
111.--rea_talunn,
NOTICIABI
• Els nostres lectors trobaran les
Un model d'organiteaci6, a la ve-
gada de ¡tema activitat, ens l'ofereix
sa caes Segarra de Vall d'Ux6 (Cal-
«116), la mes irnportant manufac-
tura de calçat d'Espanya.
Ahir inaugura aquesta casa el
quart tabliment a Barcelona, situat
a la cèntrica concorreguda yia
„Laietans, id núm. 57.
Amb aquest nou establiment i els
Itpre té inetaRats a la Ronda de la
,Univensieat 24t Sana, 46; Asalto,
sol; Es ben cert q ue arreelereara
emite importante me% de la ciutat
que en l'actual perfode de crisis po-
dran adquirir eols per 18 pessetes el
Preu: 5 Ptes.
a Barcelona el di* .5, de deu a dotze,
al 'loe de costura.
APAT D'HOMENATGE
El Consell directiu de la German-
dat La Unió d'Encenedors de Gas,
volent testimoniar al seu president
Emiii Roca Forgas, l'afecte que els
associats senten per dl, Ii oferiri
un àpat elemi„ diumenge, a la una
de la tarda al Restaurant Patria,
tom a homenatge per la entenada
gestió enfront de la Germandat, que
per espai de 28 anys ve realitzant.
1 De
¿ fi
•er,
9 NI
Generalitat
El President rep els peno.
distes
Ahir el senyor Macla va rebre
els representants de la premsa
i els parla dels debate parla-
mentaris i del plet de l'Alcaldia.
declaracions del President a la
pàgina de Politice.
Visites
Visita el President el coman-
dant de Marina per tal de sol-
licitar de la Generalitat una
subvenció per a la institució
benèfica "Vellesa del marf".
També visità el senyor Macla.
una comissió de senyoretes de
la Residencia d'Estudiants.
Els tribunals
LA PUBLICITA1
Immumw
puma skewmaaseaspii.
"r
Barcelona mea . ---
reniega nunca, iriiiat;.• 810
embrida muna t porteen. ir-
triMeatet. 1.-••
Pasos cooveii postal. id se-
sume pausa% 10. «. ecr-
Servel Meteorològic
de Catalunya
SITUACIO GENERAL AT.
MOSFERICA D'EUROPA A
LES SET DEL DIA 3 DE
JUNY DE zgsa
La pertorbació atmoefisica
que ahir va pasear per Espanya
i Franca cap a la Mediterränia,
s'allunya cap a Orient, 1 ea tro-
ba actualment a Sicilia i !dalia.
El tenme ha millorat, la que
la zona de pluges eutä avui
mitad& a les regio= alpines
a les costea de la mar Adriltica.
Entre Noruega, Anglatene
Pelaos Baleos alma establert
venta forte del nord, que pro.
• e, I
YIunIcIpI
Rebaixa de preus en la
carn de xai i molió
La Ccmissid de Proveiments,
seguint la política d'estudi de
preus 5 possibles baixes a be-
nefIci del públic, va acordar,
amb referencia a la carn de mal
i moltó, una haha de venda pro-
porcional a les 'noves cotitza-
cions de les dites carns a l'Ess
corxador.
Alai, a partir de dilluns
nent, els preus de venda a les
carnisseries seran, pel que fa
referencia a la carn de xai:
Pit, coll, mulla (falda) 1 cap
de costella, preu vigent 2'50
pessetes; preu proposat, 2;
baixa resultant, 050 pessetes
quilo:
Espanta, 4'25, 375, 050,
respectivament.
Gules, 4'75, 4'50, 0'25.
Ronyortada, 8, 5'75, 0'25.
Algüca lea amés nitrogenadas I arsenicals
d'Espaitin. Fortanient reconstituents
Asma. Erenlultle. Larinaltle. Neurosis. Aniones. Eatda d'asgo-
1
tentad. Balaltlee de la pell. Dele Infante. Dlabetle. Intestina
-)
Clima molt sec. Establiment voltat de boscos. Nosa inatallació
- • •
de banya, dutxes, inhalacions i polvoritzacions
Tractament hidroteräpic al mateix establiment de l'aigua de la
deu de Sant Roe (Arsenical)
XALETS 1110111LAT8 ,
Informes: llamee, Petxina, 3, pral. (Rbla. Flors). Toleren 188313
Farmàcia Garrota - Mallorca, 247 - Toleren 70741
FETS D1 VER OS
FOLL ESCAPAT EN UN ACCIDENT DE MOTO-
La Direcció del Manicomi de Sant
Boi de Llobregat ha comunicat a
la "Jefatura' de Policia i a les al-
CICLETA DOS GUARDIES CI.
VILS RESULTEN MORTS
La delegad() de policia del districs
tres autoritats que s'escapat d'aquell te de l'Audiencia comunica per te.
establiment el dement Josep Villa lefon al Jutjat de guàrdia que a la
Subirana, que havia estat recluit i Via Laietana havia ocorregut ahir
estä processat per parricidi i atemp- a latarda un accident de motoci- -
tat als agents de l'autoritat. cleta.
S'han donat les oportunes ordres
Resulta de l'accident un guärdia
perqué es procedeixi a la captura del civil mort ¡ un altre de ferit.
fugitiu. El Jutjat del Sud, secretaria del
senyor Valls, en funciona de guar-
ROBATOPI dia, es trasllada a l'Hospital Militar
per rebre declaració al ferit.
Al domicili de Perhe Esplugues,
situat al careen Creu Coberta, pe- El ferit quedi en tan greu estat,
que deixà d'exiatir a primeres ho-
netraren els lladres i s'emportaren
joies per valor d'unes quatre mil
pesetes.
res del vespre.

CONVERSA HUMORISTICA duelen maror i un notable di.. UN XOPER MORT A CONSE-

!paleta ele immillorables calceta Se-
gares, tan popularitrata ja avai dia
per la eleva qualitat 1 preu teduit.
Felielbera-ncs qoe tan Important
Impresa coas la dele senyors Se-
gura, oferebdu a Barcelona tina
part de les .es molles activitats.
• nKNES VERITABLE OCA810
Per a ecenpree a km preu anea
a la &olerla Ma9rIM, T a llers, 41
ELS PAOAMENTS D'HISENDA
Msenyesmenu per a avui: -
Administrada. Pensó Caviar, pes-
eetes, 3.5ter2r; Garles Botet, 2.263'84;
Linfa Cabrera, 36.382'98; Joaquim
Canyaása, 322276; Jesús Diaz,
a.677' , 5: Amadeu Fernindez, pesse-
tes, 7.115'55; Eugeni Ferrer, pessetes,
sespes'eo; Ildefons Herrero, 4395 0;
Manuel Sabandera, 1.53184; Angel
Lagar, 1.91268; Miguel Llopi S,
237.737'37; Ramon Marques, 2.32086;
Ramon Martorell, aperar; Ramon
Mueca, 3.612'22; Angel Ortega,
3.913'75; Enric Ono, r.39asei;
11/202e Poch, 30'25; Emili Rovira,
5.928'a g ; Gerard Remira, 3.229'49;
Jaintte Soto, 3.570'43; Llorenç Teto,
3.2o6'66; Enric Viola, 6.74561; Ajun-
~ese de Fonollosa, 35'60; Ferran
Blasi, 487'6o; Censar Fradera, pes-
ares, 1.30 24: Joan Nebot, 500; Jo-
sin Valles, 98'7; Daniel Vidiella,
31250; Secretari Juntes Administra-
tives, 2 . 25075; Rafael Baffle, 3.000;
Salvador Bobielles, 8.000; Joan Car-
reras, loo: Ricard Esmandia, 300;
Manuel Fäbregues, r000; Josep Hi-
dalgo, loco; Josep Maria Moren,
aovo; Josep Puch, 5.500; Maria
Roca, 2.000; Josep Vergas, 500; Pere
Zamora, 0.000.
ZYINTERES PER ALS MESTRES
L'habilitat dels mestres del partir
de Sant Feliu de Llobregat pagara
• conferincies
'Les
'2'orientaciópedagògica
a l'Institut Tècnic
Eulilia
Diumenge passat, dia 29 de
enaig, e) dcrtor Joaquim sal-
celta, professor a la Universt-
lat de Barcelona, i el doctor
Josep Estalella, director de
l'Inatitut. Escola donaren la
tercera 1 quarta conferencies
de1. nicle d'orientació pedagógi-
ca organitzat per la Direcció i
el Consell de l'Institut.
El dcttor Joaquim Balcells,
am bparaula persuasiva d'home
,univereitarl expert i profund
Coneliedor deis problemes que
suscita el segon ensenyarnent,
essenyalä les xacres del dit Bat-
xillerat per no tenir en corapte
la formació integral del noi, i
provoca solament l'adquisició
rnemcrtallsta 5 externa de co-
neixements gairebé sempre su-
perficials 1 mal ordenats dintre
.les possibilitats de l'escolar.
• Remarca els avantatges del
Materna efelle per a Padquisicld
!gradual d'any P n any I de menys
'a mes dintre ima rnateixa dis-
ciplina, 1 que per damunt de tot
• el noi 1 la noia assoleixen un
altre valor humft.
Estudia el Batxillerat huma-
nista, 1 fa veure ele seus avan-
tatges per a conseguir una sh,
Aida disciplina InteRectual 1 un
alt valor humi dele problemes
que la vida planteja.
El doctor Jcsep Estalella,
•grefessor entusiasta, anima de
Ilnetitut Escota, eubrátlIti els
•t.Onetpted del doctor Balcells, I
.Venfaroi el contrasentlt 1 la
'tortera 1 1 qual 'se *sotmet el
nol que pasea ei aegen ense-
nyament encadenat al llibre de
text estrueturat nc segons l'in-
fieras 1 neeeesitate vives del nol
lind des del punt de vista ajarte-
ente del professor.
11141Mi ele eximen-e en es
Nreei in el gol co ß 0!,12 /8Z
Al London Club (Ronda de Sant
Pere, 44, pral.) tindre Roe aval, dis-
ubre, a les 2e'45, una conversa bu-
moristica en anglas, a arree de Mr.
Gustasen Weben, sobre "Criminals"
i "Grundy tninves with the times".
INSTITUCIO MUTUAL
ANTITUBERCULOSA
Degut a la iniciativa de la Ins-
titució Mutual Antituberculosa, per
a la creació de quaranta places gra-
tuites per a rnalalts pobres al sen
Sanatori, es reben nombroses adhe-
sions d'entitats que ofereixen llur
concurs per a la realització de l'obra.
Les artistes de l'Edén Concert i
Excelsior s'han ofert espontania-
ment per realitzar una capta a la
Placa e't. Braus Monumental en la
"corrida" que se celebrara avui, dis-
sabte.
Esperen que el palie respondrà
generosament al gest altruista d'a-
questes artistes.
ARTRITISME - REUMA
1
ARTERIO-ESCLER081
les malalties del FEIGE
RONTO es guareixen amb
TISANA DE ANETO
INSTITUT DE CULTURA I BI-
BLIOTECA POPULAR DE LA
DONA
Secció Permanent de Religió i
Culte. - Dissabte, dia 4, a tres
quart de set de la tarda: Rosari,
Visita Espiritual, Salve i Virolai.
Diumenge, dia 5, a les vuit: Missa
Secció Permanent d'Educació i
de Comunió amb cants.
Distraed& - Dissabte, dia 4, finei-
xen les classes generals, i els di-
lluns, dia 6, cpmencen els examens
corresponents.
A TARRAGONA
Moviment turfstio Horno-
natge al governador
Preve
motorista
Durant el mes de maig dar-
rer, el moviment turfstic al 111c-
neslir de Poblet ha donat un
total de prop de tres mil dos-
cents turistes.
També ha estat molt visitada
la nerremolis romano-cristiana
i el Museu de la Fàbrica de Te-
be c s. que ha registrat una xifra
de visitants que passa dels dos
mil dos-cents.
- L'Associacid de la Prem-
sa ha accrdar oferir un àpat al
governador, senyor Noguer i
Cornea que tindrà lloc dimecres
vinent.
En aquest acte Ii serà
rada la placa de preeident ho-
norad de l'Associaei&
sin& ge neralment, el que ha
deixnf d'aprendre.
Fa veure l'especie afalaga-
dor i verament formatiu d'un
segon ensenyament on el noi,
guiat per un prelessor entera
Batida en tot moment el sien
anhel de saber de trobar per ell
mateix la veritat i la bellesa de
les coses dintre un ambient de
formadd I conreu de tetes les
possibilitats de l'esperit.
Demä, diumenge, din 3. (far-
rera siessii5 d'aquest cicle de
ronferencies, parlaran Caries
Soldevila, sobre "La formació
de la eensibilitat arttstica del
noi".
Emili Mira, 'director del La-
boratori d'Orientació Profeesdes
nal de la Generalitat.
Bartomeu Oliver. director de
l'Insititut Tenle Eulàlia.
Creien ene el sol anunel de
temes tan interessants congre-
garla a l'Institut nonio Eulàlia
tots els pares que s'interessin
per a l'ensenyaesed_ele seus
L'ENFONSAMENT Castelles, 7'50, 750. QUENCIA DE BOLC
DEL VAIXELL "BACA cena de la temperatura a aque. DISPESER LLADRE
Mig anyell, 4'75, 450, 0'25: Ahir mati, al carrer de Castille-
A la &coló primera continuä lles regions. El preu del moltó serts re- Per Josep Pujol, que habita al jos, volci un camió carregat de gra-
la vista de la causa instruida baixat 025 pessetes per quilo carrer Comte del Assalto, es presen- va, ¡ resulti mort el conductor, Jo-
amb motiu del naufragi del val-
xell "Baracaldo".
ESTAT DEL TEMPS A CA.
TALUNYA A LES VUIT
en totes les seves classes, *sobre
ele preus actualment vigente.
ti, una denúncia contra un dispeser
al que acusa d'haver marxat de caca
sep Mirall es. •
Declararen ele processats Domina bon ternes amb cel seva sense pagar-li l'hestatge d'un MORT EN UN ATROPELL
Torres Pinto i Iranzo, per Visites mes ¡ demés d'haver-li robat d'un Al carrer de Sans, xamfrä al carrer
sera, excepte per Girona i Tar- L'alcalde ha rebut la visita calaix 350 pessetes que guardava.
compte dels quals fou noliejat Lloret. un auto-camió atropellà ahis
ragona, on hi ha alguna núvols. de M. Paul Brés, president de
el vapor de referencia. al migdia un jove d'uns 25 anys, i
Els processats negaren Ilur Els venta san fluixos 1 va- l'Association Amicale Françai- TRES ESTRANGERS causä tan grens ferides que morí
participació en el fet, aixf corn riables i les temperatures suena se, i de M. Joseph ambos, els mentre ert portat al dispensari.
DETINGUTS L'auto-camió causant de la des-
tamb4 que l'enfonsament del En lea datmerea 34 llores es quals li han anunciat l'arribada
vapor fos intencionat. de les Corporacions musicals de Abans d'ahir a la nit, a dos quarts gräcia s'ha fet eschol.
registraren recata i algunos tur. d'onze, baixaven per les Rambles El jutjat de guirdia no ha pogut
Insistiren que l'operada de l'uniera (Franca) 5 l'han con-
Pa.ssegurança fou absolutament bonades a gran part del país, vidat al vi d'honor que tindrä dos subjectes iones, estrangers, ofe- identificar el cautiven i ordenä el sea
nent els vianants amb paraules ob- trasllat al dipòsit judicial.
normal. principalment per les comar- lloc diumenge, a l'estatge de
cenes i demanant almoina amb atne-
Acabat l'examen 'dels testi- ques pirenenques, amb precipi- l'Associat icn. naces.
monis el fiscal modifica les ESTAFADA
tacions mi:fines de re litres L'alcalde ha rebut lamba la En arribar a la plaça del Teatre Miguel Delgado ha denunciat a
conclusions en el sentit d'apre- per metro quadrat a Puiarcerdil, visita de M. Joseph Casademon, la policia procedi a Ilur detenció,
ciar com a autor d'un delicte un individu al qual acusa d'haver-li
alcalde de Le Perthue (Pire- conduint-los a la Delegació de les estafat tres mil pessetes en generes.
d'estafa i un altre d'engany el 5 a la Bonaigua i Seira i 4 a neus Orientals). Drassanes. El demandant compri els dits ge-
processat Brotons, per al qual Ribes.
Els articles confiscats als També, per idèntiques causes, i al neres al denunciat, al qual encarregà
demanà tres anys de presó pel
mateix lloc, fou detingut més tard que els guardes fins trobar Hot apro-
primer i tres mes per al segon venedors ambulants un altre subjecte, de nacionalitat es- pósit per a dipositar-los, i en anar a
delicte, amb la indemnització trangera. recollir-los es doné compte que el
Elspeix, fruita i verdures de-
de 58.000 pessetes.
Per als altres tres procese
sale, Josep Torres Pinto i els
Bloc del bomissat durant el mes de maig
darrer per la Brigada !de re-
pressió de la venda ambulant
PER GUANYAR A LA RULETA
venedor dels generes havia desapa-
regut, emportant-s:15.
germans Iranzo, els considera Ha estat detingut un tal Nicoläs
autors d'un dehne d'engany i
demana que siguin condem
transeünt que dirigeix el tinent d'alcalde
senyor Puig Monner, fcu dis-
tribuït per ordre del susdit se-
Estelrich, acusat d'haver-li timat a
Lluís Manuel Herrero 2.000 pessetes,
DENUNCIA PER ESTAFA
Joan Solsona ha presentat una
denúncia contra n 'administrador de
nats a la pena d'un any vuit dient-li que tenia una combinació per finques del carrer d'Aribau, que fiara
mesos i 2 1 dies de presa cada Sr. Director: nyor. en la forma segfient: a guanyar jugant a la ruleta. fa uns quants dies i al que acusa
un i maneomunadament la mul- Tinc el gust de fer-vos saber que, A l'Asil del Pare, 8.980 qui- Havien de trasllaclar-se a Monte el denunciant d'haver-li estaiat mil
ta de 800.000 pessetes. per fi, els jardinero municipals aten-
los; a l'Asit Bressol del disidee. Carlo. peró després Ii fiu present que cinc-centes pessetes, produce de la
El querellant i les defenses gueren la qucixa, mides vegades in- te cinquè, 2.200 quilos; a l'Hosse podien anar a Valls, on funcionava recaptació dels lloguers del mes Pas
sostingueren Ilurs conclusions serida en aquesta secci6 del vosire pital de Sant Pau, 2.800 quilos; una ruleta clandestina, -sat.
provisionals. diari, Pertocant als jardinets que re-
a l'Hospital Clinic, 1200. qui-
A dos quarts de deu de la nit legan la Diagonal: jo mai ms no los.
acabà la sessió, després d'in- haurem de queirar-nos pel deseadre-
formar el fiscal i l'acusació comed d'aquells jardinets o parier-
privada.
Multes •
El tinent d'alcalde del die-
l'Agrupació d'Esquerra Repu-
blicana del Poble Nou, consti-
tuida pel diputat a Corta senyor
Universitat d
tes. El remei fou radical: han:, ha ar- tricte cinquè, senyor Puig Mari- Riera i Puntf i pal senyor Roc
ASSOCIACIO DE PARES .D'A-
VISTA DE LA CAUSA CONTRA rescat iota la verdor, sense dei.rar-hi ner, en el judici de multes ce-i Boronat, els quals 1i han Iliurat
UN SERENO PER NOVAICIDI es bri d'herba. Ara aquella estera de lehrst a la Tinència d'Alcaldia la quantitat de 82 5 pessetes, re- LUMNES DE L'ESCOLA NOR-
EL TRD3UNAL L'AINIOL catifes de terra esa fa la mar de del seu districte impost les raptades per als obrers senos MAL DE LA GENERALITAT
A la Secci 6segona i davant goig 1 de polsegutra. multes següents: feina. DE CATALUNYA
el Jurat se celebrà un judici Una de 230 pessetes a Dome-s El senyor Girald ha fet arri- Ha quedat constituida aquesta en-
per homicidi contra, Llufs nec Alemany, per vendre Ilet bar aquestes quantitats a Ilurs titat, després d'haver-se aprovat el
Mialet. aigualida; una altra de 50 pes- respectives destinacions.
Segons es desprèn 'de les ac- La sardana setes a Pera Pb. a i dues de 20
seu Reglament. i han estat elegits
per al Censen directiu: President,
tuacions judicials, el processat, pessetes a Josep Nonell i F ían- Antoni Alabant i Amas; vice-pres:-
que feia de sereno a Sant Adriä, cese Agnt, per vendre-la d'in-
la nit del 7 de desembre de 1931 Avui dcsabtei a les deu de la nit, ferior qualitat; non de 5 a 50 ANALISIS dent, Joan Roca: tresorer. Rafe! Sa-
auclició de sardanes a càrrec de la co- lanera; comptador, Maria Baldó de
fou requerit per l'amo d'un bar pessetes a altres tants vene- ESPECIFICS Torres; seeretari. Rimen Palazón;
d'aquella poblada perquè bla "La Nova Barcelona", al carrer dore ambulants; quatre a (mis-,
vocals: Joan Merce i Josep Oran.
marxar del seu establiment un de Girona (entre els de Corts i Dipu- ductore de vehicles per infrin- FARMACIA DEL
individu anomenat Joan Gil tació). is * gir el Reglament de Circulaci ó, UNA DISPOSICIO SOBRE LA
Torres, que promovia escàndol. 1 sis més per manean-tenis a les DOCTOR GENOVE PETICIO D'ACUMULACIO DE
El processat va tendre el re- L'Aarupació Sardanista de Barce- Ordenances municipale. CATEDRES
queriment de l'amo del bar i lona ha organitzat per a aquesta Rambla de les Flors, 5
aconseguf que Gil Torres sortfs una audició de sardanes davant el seu La gestió dels comissionats Pel Ministeri d'Instrucció Pública
• 5 ha disposat que totes les Facultats
de l'establiment, perb tornà al estatge, Parallel rot a càrrec de la a Madrid
cap de poca eatona i es dirigi cobla "Barcino". que interpretarà un
en forma agressiva vers el se- selecte progran-,a.
El senyor alcalde ha rebut
un telefonerna del regidcr se-
Govern Universitäries elevin a l'expressat
Ministeri. per conducte dels respec-
tius Rectorats, les peticions d'acu-
reno avui processat. Asuest dis..- nyor Ventalle, que es troba a
para un tret a l'aire per tal mulació de eätedres, acompanyant
El Grup Viola d'Or dóna avui, dis- Madrid, formant part de la Co- Desmentiment d'una un quadro en el que consti el note-
d'espantar-lo. missió Consistorial I d'entitats
Aquest, no e nfeu cas i tornä sable, a les deu de la nit, una audició econòmiques, encarregada bre noto de les citedres dels res-
de detenció
contra el sereno amb el propò- de sardanes a la plaga de Berenguer trobar una solució al problema pectius plans destello oficials, amb
sit d'agredir-lo i aleshores el (Via Laietana) a cärrec de la cobla que ha creat la cessació del Un collega s'havia fet reese la indicació de si la cätedra és al-
processat Ii dispara un altre Empbrium. d'una noticia segons a qual a terna o diaria; i nombre dels cate-
tret que li produí la mora
* • • contracta entre l'Estat i la la frontera havia estat dràtics numerasis incluint el de va-
La prova result à favorable Avui a les deu de la vetlla, s'inau- Coneanyia Trasatlantica. guda una dona italiana que es canto pendents de provisió.
per al prOcesSaf. guraran les ballades de cardanes que
El senysr Ventalle manifesta dedicava a la propaganda co- Les peticions d'acumulació de cä-
El veredicte ion d'inculpabi- el grup sardanista "Xaxu" ha orga- que les gestions han estat las munista i que portava una tedres han de fer-se en un termini
lilat, però com que no se li re- nitzat per a tots els dijous i dissabtes borioses, havent tret una faya, quantitat important. de quinze dies, a partir del dia 2 de
Coneixia al sereno que tingues a la nit. les quals se celebraran al pas. rabie impressió dele ministeris, Un diari madrileny deia que l'actual, i transcorregut aquest, es
procedirä a la fixació de la quantia
'licencia per a ús d'arma ni era seit de Sant Jcan davant el monument dels capa de minoria parlamens aquesta dona era una persona
de la remuneració per acumulaciO
apreciada la cireumstäncia de a Mossén Cinto. Cobla "La Catalana". täria i de la Comissió parlas Molt coneguda a Barcelona.
legítima defensa, el fiscal de- • • weittäria de Marina. Les autoritats negaren en en les càtedres alternes i en les da-
mana que li fos imposada La Comisski segueix a Madrid absolut el fonament d'aquest rles, tenint en compte el nombre
Tuerta de 14 anys de presta L'Agruparió Excursionista Iciria realitzant les caves gestions. rumor. de cätedres oficials vacants i de la
El defensor demana l'ubso- assistirä a l'Aplec de la Sardana. manifesta que donarà una nota q uantia de la consignació pressupos-
lució i el tribunal dictä senten- Sortida del Casal, a les set del triad. a la premsa explicant l'actua. tiria.
cia absoluteria. EL FOMENT DE LA SARDANA cid de la Comissió a Madrid i el
ASSENYALANIENTS DE BARCELONA I L'APLEC resultat de les repetides ges- Auociació Protectora DEGANAT DE MESTRES NA.
tione. CIONALS DE BARCELONA
PER A AVU1 DE LA SARDANA de l'Ensenyança
Donatius Es convoca els socio d'aquesta
Audiencia Territorial El Consell directiu del Foment Catalana entitat a l'Assemblea general que se
Sala primera. Menor quan- de la Sardana de Barcelona fa avi- per a beneficencia Publloaclons. - L'Editorial celebrani avui, a lea sis de la tarda,
tia. - Francesc Solsona contra nent que demä, diumenge, assistirà El tinent d'alcalde prcsident al sea estatge social, Casal del ates-
Joan Porqueres i altres. corporació i amb la bandera a de la Cornissió de Governació, Pedagógica de la nostra Asso-
ciació ha posat a la venda la tse (Mendirabal, re, pral.), Per e le
Contendías. - Plus valia. - l'Aplec de la Sardana. senyor Casimir Girald, segueix segona edició de la "Histeria -girelDtavcd.
Emill Vidal Ribes i altres con- Es prega a tete els socis i arras rebent
adhesions a lb crida que de Catalunya", de Ferran Sol-
tra l'Administració 1 l'Ajunta- que el vulguin acompanyar, que a ha fet recentment a favor de CONVOCATORIA
mera de Barcelona. tres quarts de nou del metí siguin devila, darrerament exhaurlda.
a l'estació dels Ferrocrrails de ga- l'Hospital-Asil de l'Esperança. °unos de °dale. - Avui, En la Catedra de Taquigrafie (sis-
Audlimola Provinolal talunya, tal de poder agafar el Ale donatius que ha rebut, 1 dissabte, comeneadi a Noria tema Garriga) de la Generalitat de
Secció primera. - Continua- tren queper surt a les nou. dels guate ja heno donat Gone- (carrer de la Rectoria, 6', el Catalunya, a canee del doctor Co-
ra> de la vista per estafa.
te, cal afegir-n'hi un de 100 cura de Ilengua catalana anuu- rones, agregada eres del curs passat
Secció cagona. - Incidente. GRUP RENAIXEMENT - pessetes del senyor Eugeni Go- organitzat per la Comisslil a l'Escota d'Administrada Pública
Secció tercera. - Incidente.
Aquesta entitat ha organitzat per lorons, 1 un altre de cinc pes- Delegada de la misiva Associa- (carrer del Bisbe, començaran
Secci6 quarta. - Dos orate, a apuesta nit una ballada de sarda- setes de la senyora Encarneció cha en aquella barriada. A els eximens dels alumnes dense.
per leeions i injúries, contra nes, que tindré lioc al Parallel, da- Sainchez. aquest acte hi eón especialment nyanca oficial el dilluns, dia 6 del
Llufa Vila ¡ xiguel vant ele cafés Còmic i Comtal, a Tambd ha rebut el senycr Gl- invitats tolo ele socia i simpa- corrent, a dos guara de vuit de la
incldent, claree de la cobla "Popular". . ; raid la talla d'una Comissió de titzants de la Protectora. o tarda.

Dimite, 1 de juny de ifist
LA SESSIO
Llar a i violents debato sobre la incineració dalia
g torni en forma de dictamen en torna- el Govern com els de la Lliga o que
Vachier fa declaracions de filocomuniune
Es rebutjada, després de violentíssimes discussions, una , proposició de-
manant que s'activi el cena electoral perqui puguin "votar ilia'dones
A dos guro d vuit menys cinc
entra d senyor Casanoves i atinas al-
tres mes:Mi: es de la majnria en Iluita
de velocitat amb el senyor Pelliccna.
ri, micréfens han baixat del cel a la
terrs i ara fan el Ntxencla dalt d'uns
alts reus de cigonya. Són quatre ¡sets
regidora i un per la Presidencia.
anuest, mes cuco. damunt la taula deis
secretaris. Perb les pretensions amb
que es presenten no n'aumentaran
ras l'eficäcia, a que el permís ha de
venir ile Madrid i sembla nue vingui
a peu, i a pes coix. Per avui, dones,
sama& no tindrem ràdio — n no en
tireiran els rindir-oients i hi ha qui
diu que no en tindran mai. De toles
nuneres no es perdrä pal gran Cola.
TerTa• ni e/l programes no insereiren
1rdre kT cha no Id haurä manera de
saber de que va. Amb oree del dia
i tot els periodistes sovint MIS quedem
it Ir s capes. I es que hi ha vegades
cae cal una clan — i un pany — per
a entenclre.ho.
A tres inerte de vid:, el senyor
l'UNTOS. que presideix. obre la ses-
si4. Es Ilegeix i aprova l'acta de l'an-
terior i n1 Sr. PELLICENA torna a
pm:untar per que no funciona la
rällu
El Sr. CASANOVES. li contesta
ene escara ne està resulta la cosa,
perque est en vies de reglamentació
In radiació de les sessions.
I cntrcm al
DESPATX OFICIAL
i en sortir-ne entrem t la
ORDRE DEL DIA
Es rosa a diseussid el ecu Regla-
rnent de la Gurdia Urbana i parla el
Sr. PLA . de la Cornissi& Ea refereix
a tea esmenes presentades i les ex-
plica i el per que han estas ac-
ceptades n rebutjades.
El Sr. PLA accepta la euggerencia
s'aprova azul) una esmena del senyor
lLV AT sobre la provisid dels cäc-
rei5 de cap i oficials.
Entreni a discutir el problema de la
Zona Franca i el Sr. TIAUSILT de-
suna que ja que hi manguen molts
regidora del Comise Executiu, quedi
penden de discussid.
Penó el Sr. VACHIER oposa
i es va a discutir, perb altres reidor,
demanen que qtredi damunt la mula.
Pa:da en aquest sentit el Sr. SOLA.
EIs Srs. VACHIER BERTRAN in-
sisteixen i el Sr. VENTOS diu ene
es discuteixi. El Sr. BAUS11.1 de-
-mana el parer del Sr. CASANOVES
i al :aros prega que s'accedeixi al prec
de les minarle!. perb el Sr. VA-
CHIER troba que aisló da un cape-
rit d "conilevauría" (dalles) i
ha d'accedir. Perd el Sr. CASANO-
VES insisteix i queden da:nunt la
!aula els dos dictimens. que són qua-
ea. dos de majoria i des de minoria.
UN CONCURS
Es llegeix un dictamen referent a
sin concurs per a proveir en forma
interina una placa d'oficial segon, una
d'assessor tècnic, una de taquimeca-
11'1:ata políglota, un encarregat dele
inspectors de Circulació i cinc ins-
peclors, ele quals mentre exerceixin
els dits arrees percebran els sous tor-
responents a fa proporció de 5.400.
1 400, 3.4209 4.200 i 3.300 pessetes
anuals respectivament.
S'aprova una esmena pes-quê els nous
funeicearis siguin de plantilla.
S'obre un gran diäleg o trialeg
i s'arroya amb el vot en contra del
Sr SOLA, que prefereix les depen-
dentes.
E; Sr. VENTOS, president de la
Comissid, no té inconvenient a que
el dictamen hi torni. (Torna a ocupar
la presidencia el Sr. Ventds.) S'en-
santa un llarg debas inicial pel senyor
SEGARRA sobre un dictamen de la
Comissió de Compres per un total de
66.13oo remetes. Eh Srs. PUIG MON-
NER i S AMBLANCAT li donen ex-
plicacions i el Sr. SEGARRA eleva
la discussió. insisteix en el total de
les sumes petites i diu ene cal limitar
les espeses. El Sr. PUIG MON-
NER Ii diu que de vegades el barat
es cae
Després duna intervenció de diver.
SOS regidors en un debas prindet, su-
prova el dictamen.
LA INCINERACIO
DE CADAVERS
Arribem a la famosa proposicid so-
bre incineracid de cadavers, dels ¡e-
nvero Velilla, Vachier, Bertran de
Quintana, Ruiz. Duran i Guärdia, Jo-
ver j Ermengol interessant: Que s'a-
pliqui a Barcelona el decret del 8 de
gener de 193 2. "Gaceta" del dia 9.
referent a la incinerarló de cadáver' o
dels seas restes. d'acord amb les ron-
dicions imposades en l'articulat del dit
docret , passant a la Comissió .de Ce.
mentida aquesta proposta una regada
sigui arroy ada, per a la seta posada
en practica.
Els Sr.s SEGARRA i SOLA vol-
<frien que quedes clanumt la taula, pe-
ró el Sr. VACHIER insisteix, i
discuteix.
El Sr. VACHIER la defensa Diu
que noms es trecta d'aplicar un de-
cret de la República i no de cap mies-
lid religiosa. Diu que %saja ha esta-
blert la cremaci6 i Rússia és un ralea
de la futura humanitat.
El Sr. S ANTAMARIA: Ningó no
en el que sera la futura humeadas.
El Sr. VACHIER: Es, almenys,
etant .lo la sent en el meu cor i en
.el meo pensament (comunista. dones?).
L'orador segueix 1 explica les condi-
ciens terniques del procediment els
`avantatges hiniktics. tknica 1 econb-
DE-L'AJU
&S: • t
mies parla dele diversos torna i les
cendres diverses que s'obtenen i els
productes en que es transformen els
cadävers i demana que s'aprovi la pro-
posició, després deItegir una 'lista
de ciutats que practiquen la cremació,
tot demanant que no hi hagi debas
politic ni xibarri de cap mena.
El Sr. SEGARRA esta d'acord a
no fer safareig penqui no es tracta
de tractar els cadävers per l'aleta.
minó pel foc. AHudeix a les paraules
del Sr. Vacilen referent a assimilar-
se la cieilització de la Rússia mo-
derna. Aixb fa que el debas es torni
pol.tic.
El Sr. 'VACHIER ho nega.
L'orador insisteix i el Sr. VA-
CHIER diu que la civilització russa
és la de l'esdeVenidor per() que una
cosa is ésscr comunista i una altra
simpatitzant — din. referint-se a la
interrupció anterior del Sr. Santa-
maria.
El Sr. SANTAMARIA : Es que jo
no sóc comunista.
Ei Sr. CASANOVES: Nosaltres,
tampoc.
(Rumora i drings de campaneta.)
E! Sr. SEGARRA segueix parlant
per demostrar que no és indispensable
establir la cremaci6 a Barcelona. el
Sr. VACHIER interromp, i l'orador
demana que el deixin parlar. perquè
si no, s'allargarà el debat (són dos
guants de den). Diu que a Baviera
i a Holanda és prohibida la crema-
ció I aquests paltos no deixen ras
egsser eivilitzats. Diu que el "real"
decret no diu que sigui oldigatória la
crernac16. sind potestativa. Troha pin-
toresca la "posta en präctica" per
l'anetogia qne t emb la indltettlx de
l'amonseshil i no Es cm ente ten fiel.
El Sr. VACHIER: Ea mes fácit
El Sr. CASANOVES dio alguna
cosa que no s'enten, però que fa citar.
els regidora.
El Sr. SEGARRA diu que es mes
vell que arar a peu cremar eta carta-
vers.
El Sr. VACHIER e A la Inquinen
ja els cremaven.
UNA VEU: Els cremaven vius!
El Sr. SEGARRA seguelx fent bis-
tbria de la crenacid de cadàvers i dele
abuso' que ahrb portara.
El Sr. CASANOVES din que no
I quedaran ni les cendres del Consis-
tori.
EI Sr. SAMBLANCAT: El mayor
Segarra preferirla cremar-nos vira
(Halles).
El Sr. SEGARRA arriba al se-
gle XIX als volteen, de l'any So (pe
preocupä el problema d'una maula
extraordiniria. I Ilegeix estadistiqats.
L'any 1905 hi havia a tot el mim 90
crematoria, omb un total de 123.000
cremacions en o anys (alguns regidora
interrornpen i l'orader en protesta)
Parla del fracäs del sistema. j a q ue va
decreixent de tal manera que a Parla
lana- 1907 es cremaren aa eadirers.
Examina l'aepeete higiènic de la
qüestid i presenta les opinions de di-
remoe especialistes. Din que el fra-
cha ha vingut perque la ineineraci6
is excessivament cara. cm la digné
e! Sr. Santamarit. que té un gran
nas per a aquestes qüestions. Din que
la cremaci6 d'un eadis-er dura rnés
d'una hora.
El Sr. TVACHIER: Deu
Aires Es el cornee de la incultura.
El Sr. SEGARRA: El Sr. Vachier
es un tecnic de tot. en autos. eis tireu-
lacia', en cremacid de Miren, i ara
en cultura. Estudia despees respecte
juridie de la qüestió despees res-
pecte präetic, en epidernies, emi gro-
fes. guerreo, i presenta el cas de la
gran guerra.
El Sr. SANTAMARIA: A milers
els han cremas, per evitar epidemies.
El Sr. SEGARRA: On? Ell no ho
ha llegit, i ai de eis, es pet euspendre
el debat per veure-ho.
El Sr. VACHIER: Reims 1 Rüen,
Sr. Segarral
El Sr. SEGARRA segueix, diu
que la humanitat ha de resoldre el
problema de la mort, però ha de re-
soldre el p roblema de la sida, i això
doni naixença a indústries i negocie
(Els Sr,. PERTRAN DE QUIN-
TANA i SAMBLANCAT interrom-
pen. cridant). L'orador s'escruixeix que
sempre que es parla de qüestiens co-
mercials s'alarmin. Estudia les possl-
bilitats del procediment a Barcelona
suposant que tingui tant d'exit cm: a
Italia, que en trenta anys es cremaren
6.000 cadevers, cose que en donaria
213 anula , es deixara endeutada la
ciutat per 3o anys.
El Sr. GIRALT: Ja seran 215.
El Sr. SEGARRA li explica pe:
que seran 113. surtida. el Sr. BER-
TRAN intetromp violentament, el se-
mor VENTOS a gita la campaneta, i
s'entaula un viu dilleg despees del quid
Foradcr anuda dient que en el mo-
ment que hi ha a Barcelona 2.000 ma-
taita .
El Sr. SOLA : Els cremaran.
El Sr. SEGARRA diu que quan no
es poden hospitalitzar aquests nula%
(cris; del Sr. BERTRAN), es ea a
incinerar ate tadävers amateurs de
l'Esquema i es !t er/C a ras+ 1 "one de
pesutes que barman de pagar les fa-
milics perque no es voldri que ho
peguem teas per a fer-he ele frene
com els easaments (sensació 1 drigs de
campaneta) que des del primer d'abril
Domé, iban casas set matrimonio, deis
guata només dos eón catalana.
El Sr. VACHIER llegeix altres es-
sadistiques en francés i el Sr. SOLA
crida. Sort que no hi ha En Com-
parva 1 L'orador segueix Ilegint esta-
distiques favorables a la incineració
demana que s'aprori el dictamen.
El Sr. DURAN I GUARDIA par-
ta cm a signant de la proposició 1
com a president ele Cementiris. Diu al
Sr. Segarra que l'enterrar els ceda-
s-un él de tradició juera. Declara que
els cementiris de Barcelona sets insu-
ficients i que ens hem d posar a l'al-
eada de les grana capitals. Miss:dejo a
les cremacions de morsa 1 rius luan
la Inquisició. Al segle XII/ els bu-
Bien. de manera que nn pot haver-hi
violencia ni irreverencia en cremar-
lo.. Llegeix tumbé elides i estadfsti-
ques i Nimia un dictamen presentat
Ist»- vao6 demanant-la contra et qual
la Lliga fin una oposkió violenta fins
al punt de emanar un referendum.
El Sr. PELLICENA: No el vol-
drien voyaltres ara!
El Sr. DURAN I GUARDIA de-
mana que ei posi a votació t diu que
no cutara tant com diu el Sr. Se-
garra.
El Sr SEGARRA: Que pus; a
Hisenda.
El Sr. CASANOVES: Que aa gl a
informe de Cementiris.
El Sr. DURAN diu que hi !u un
projecte que faria que resultéis a an
prez per soja el de cost (Halles), fert-
ho pagar als enterraments de luxe.
El Sr. ERMENGOL (VEUS:
Curtet curtetl són dos citarte
mig d'onze). contestad; al Sr. Segar-
ra. Aquest Isa dit que un fainds Itigic-
nista 5821 deia que els pone
deis cementiris no contenten mes sube-
sino: tes 0rd/sigues que els altres (a ba-
sa d'airni s'enteute un dlileg cobre
at ele microbis sdn o co substancies
orgäniques).
El Sr. SOLA: No miden; que des-
pertarieu En Giralt. (Afane.. El se-
nyor Giralt es desperta).
El Sr. ERMENGOL segueix. Din
que per tse pesadez es pea cremar un
ceder« 1 el out de la cesa origina
un viu debat sobre ai urja nego e
no. Explica que Sant Feliu de Guf-
xols vol posar forn crematori, perquè
ha una gran colònia estrangera que
vol que els setas morts pagada eaux
cremara i enviades les cendres a llur
pals. Barcelona — acaba — no ha dé,-
ser inenys.
El Sr. RUIZ demana que ea pasé
a votació.
El Sr. BERTRAN dita que el se-
nyor Segarra ha dit que el catolieis-
me havia suprimit l'esclavitud.
(VEUS: No! No! - Rialles. Drin-
gar de campaneta. Escandol...)
El Sr. VENTOS diu que s'han con-
sumit els torna, que de manera excep-
cional se li ha concedit la paraula i
que concreti perque no s"na dentistar
un debas sobre el catolicisme.
El Sr. BERTRAN (DE QUIN-
TANA) diu que ell té dret de refutar
les afirmacions del senyor Segarra.
El Sr. VENTOS: Ara ja abusa.
El Sr. BERTRAN: Estem en el
debat! Deis el Sr. Segarra qua en
el segle IV...
El Sr. SOLA: Un altre dial
El Sr. BERTRAN: Jo tinc el dret,
en el segle :V...
El Sr. SOLA: Però no .'ho aire
de tan IlunY.
El Sr. BERTRAN (de Quintana)
diu que l'Església Catblica establi
Etna crematoris del mal. XIII al
segle XV (gran escändol; el Sr. Solà
vol parlar. Dringar de campaneta).
El Sr. VACHIER (a punt de tirar-
se daltabaix): Je prego al president
q ue faci callar nauta senyors d'ací
al davant!
EI Sr. VENTOS: El Griosistorl ja
esti asuonat d'aquest debat; que parli
el Sr. Santamaria.
El Sr. SOLA: Si en Parlen nade,
parlaré jol
El Sr. SANTAMARIA Contesta les
aRusions del Sr. Segarra. Fa histò-
ria de la proposició trares dels 'diver-
sos consistoris. Ell votad la proposi.
cid, perque l'ordre del Ministeri no
As obliguen'. L'operació is
neta i curiosa: ell no cap mi ell es
fati incinerar ni si ho farro els qui
defreuen la proPosici6. Aquesta, pe-
rb, harta de venir amb el projecte
dels tecnics i del pressupost; però
aire?) no es per donar Husmea a la
qüestib. ES la otari sense que listó
rulgui dir que no respecti les creen-
sobretot quan recentment Bar-
celona ha demostrat amb els doma-
se/5 que hi baria gran nombre de a -
raBies però això no vol
dir que s'haei de privar ala qui volen
Assen incinerats d'ésser-hol. Demaaa
que passi a !a Comissi6. perque vingut
smb l'informe i el projecte.
El Sr. SOLA: Molt be, Sr. San-
samaria. Si sempre es parles així. at-
oó semblaria un Ajuntament de ve-
sisar.
El Sr. SEGARRA diu que si ha de
pasear a Banda, renune,la
lar. •
El Sr. SAMBLANCAT:" I " Zre7"
arroyada!
Et Sr. CASANOVES: S'ha
provar.
El Sr. SEGARRA u Limita deli
deba: perque un assumpte da cai-e re-'
ligi6s l'ha discutit tense clown*
aquest taba a s'e:repte& l'ea-abete/eta
del Sr. Bertran,
ZI Sr. SUMAN: L'es *Mote
is ii de vevett (Neo 4,
atta).
El 14414101111IRA jet ten*.
Ira ribAlobbild be& oblibilb -.oro ha dit sto es que no hagi figurat
lis nacions, parqué no pot tolerar ass al Comité sin' Ura home que es dha.,.
es di gui q ue Holanda no sigui civi?_ (*l'andel).
191
LA PtlatiCITAT
La pro es vetara
ui en con • minoria
11~ sera, en
1E21 "ny
relatas ,reimada, perque pastan e. dir,isernnaY
-ediagssIfigi 4 I 14444 i -bes AV
ran a parlar. Din que aixes Es una es renten d'haver pertangut al Cursi-
provatura percate s'admet que el refe-
réndum seria contrui. Diu que urja
el mateix que els nudistes de Barce-
lona. demanaven ana illa de Cales per a
Ser exercicis. Diu que en un any de
1.600 morts, 213 han estat enterrats
al cementiri civil i pregunta si totes
serien aficionades a Esser cremadee,
Co,. que ja dóna el referendttm. Veu
un atac sectari en la proposició i diu
que aq uest esperit fa ignorar el ira-
cas de l'experiencia antirreligiosa a
Europa el segle XIX que atribuiri
a Franca on, amb la guerra ha triom-
fat l'esperit religide (grana crits del
Sr. SAMBLANCAT, del Sr. RUIZ,
del Sr. VACHIER, del Sr. SAN-
CHEZ. i d'altres. Drings de campane-
ta del Sr. VENTOS i el Sr. SE-
GARRA segueix i acaba.) (Un quart
deEdlotsarel
CASANOVES no pensara
intervenir. peque els sena companys
ho han fet de manera espléndida; Pe-
rb el Sr. Segarra ha interpretat a la
seva manera la proposició. Aquesta.
llegida, propina posar en practica un
decret del Govern que recomanen me-
sures d'humanitat i d'higiene. El se-
nyor Segarra diu que costarä un mi-
lid i mig de pessetes i Ii pregunta d'on
ho ha tret, si no hi ha encara el pro-
jecte. Ell ja ha dit que no era un
acord pres. Mó q ue halda de pasear
Per la fiscalització. Ha dit des p ees el
Sr. Segarra que els catblics en eón
enemica; pecó ara els cementiris són
sedularitiata L'Entena, diu, tumbe
halda fet eta grana autos sagramen-
tals a la plana pública, perque Aquell
que va dir que el seu regne no era
d'aquest :Hm l'Església se l'ha vol-
gut fer setz. (lfolt bi!). Es refereix
als que en l'antiguitat es feien cre-
mar amb els cabdills.
El Sr. SEGARRA: Una interrup-
ció: Si us fessin cremar, vés tindríeu
companys de rnajoria que es farien
cremar amb vbs?
El Sr. SOLA: Si . el Dr. Aiguader.
(Grans rialles).
El Sr. CASANOVES segueix par-
lant ; aqudeix /a llibertat i el progrés;
diu que ami hi ha la radio.
El Sr. SOLA: Not No hi
nata.
(Crita) el senyor Velilla en protesta. Din
El Sr. CASANOVES segueix; din
que el que hi ha és que encara pre-
domina el confessionari 1 la len mis-
sió es consolidar l'obra de la reroll-
cid, el vot a la dona...
El Sr. PELLICENA: El vot a la
dona, nosaltres...
(Gran escàndol.
El senyor CASANOVES diu que
ells sdn respectuosos amb el vot de
la dona; que a les paperetes hi ha
gran qyantitat de monges. Parla
després de l'esclavitud i diu que a
Abisinia, on el Ras Tafari es cató-
lic 1 encara n'hi, i a Espanya la va
suprimir la República unto Castelar.
El senyor PELLICENA diu que
les afirmacions del senyor Casano-
ves són llocs comuns, que el Ras
Tafari no és catòlic sind coptell
El senyor CASANOVES li repli-
ca dient que ell sempre li ha con-
testat amb correcció; no li desfarà
les seres afirmacions sobre la Re-
volució Francesa ni sobre l'Ema-
na.
El senyor SOLA parla de la Miel-
tió econòmica. Si la proposició tor-
nes de les comissions amb l'esperit
del senyor Santamaria, malgrat els
seus sentiments de catòlic ell hauria
votat la proposició. En realiat, si
hagsaés passat a Hisenda, tots sabem
cotas est la hisenda de la ciutat;
però és que a mis de la lletra ha
reeperit de la proposició, i això ha
portat un debat inútil de llocs co-
rnuns, del cel i de l'església.
Eslenyor CASANOVES: Aixb
era alfil (Crits.)
El senyor SOLA: Dill', i d'aci;
11 interna rizó; pub amb tot
ate ha tornat a enter el sectaria-
me al Consistori. biu que acu-
sen d'intolerincia,11Eaglesia, elle sin
fan també culpables.
CRITS: No!
(S'entente un dialeg sobre el que
ha dit o no ha dit el senyor Casa-
noves; aquest diu que ha dit que si
pel rot ferneni i la influencia cató-
lica l'Església s'apodera v a de la
República ells ferien una nitre re-
"Euldsenyor
s6) SOLA ea refereis al dis
cura del senyor Ortega i Gasees i
diu que els republicana catòlics varen
votar la República sense condiciona
i si donen aquesta nova orientació a
la República Es un chantage noticie,
i això ha fet que en Academiee de
Jurisprudencia i en collegis d'advo-
cata i metges hagin sortit elegits
monàrquics i gent de la dictadura,
i alsoi vol dir que la República es
desvia. (Crits de: No!)
!Men á el senyor GIRALT, que
fna sentit fetit en la seva fibra mis
Mima yergue dl que sempre havia
'inspirat per la Rercaució Francesa
per venir ad e sentir com homes
com els ele la Lliga Re g ionalista, corn
bornes que diuen haver formas part
d'un Comité revolucionari...
El senyor SOLA: Rectifiquen
(gran eseändol).
El senyor VACHIER: Covernl-
co la: senyor SOLA: Rectifiquen.
El senyor VACHIER: Cavernfeo-
leal (campanetes, escindo!, els ae-
. nyors b yte i Samblaneat increpen
a pum d'agredir els eenyors Bregó,
Soll 1 Alomar; el .enyor Solé es
.dirigeix a l'escd del senyor Giralt;
l'escindol és fantàstic).
El• aenyor GIRALT diu que ei
•nta els el mea.
•
HIER
LT..
to a eemencar: diu que o-
Ine eellinsisismee) peM4 elltli
te revolucionar!, vinguM a posar di-
ficultats al Govern; di ha serie un
republicanisme senzill... Pregunta
perquè creuen que vollen la repú-
blica sine era Per lliurar-se del mi-
litar-lame 1 el clericalisme... Es per
aixb que avul es presenta aqueatt
proposició... (Sön les dotae). (Hong
es pregunta quin dimoni de dicta-
men a'aprovari t'entre discussió des-
ates d'aquest debata.). No as pot
Esser republici atase estar en un
partit netament republiel, si no, han
de passar un llarg purgatori. (Les
dotze i cinc.).
El senyor SOLA li contesta que
la Re p ública que ea Pensa ra que
'folien era la que es deia en el ma-
nifest sgmit a Madrid per tota els
representants del, punta republi-
cana, redactat pel senyor Lumia. I
en aquella documente no hi ha ni
sistema ni intolerancia. La Repú-
blica que ell vol As una república
que hi hagi Ilibertat i tolexóneia,
amor per tohtorrs i no odi Per ¡lineó
(el senyor Vachier va dient i qui
es ell?). La. república que es pot
consolidar és la de tota i per tot.....orn,
per sobre dele partits perque quan
caiguin els partits la República sub-
sista.
El senyor GRISO: Abans una al-
Ira revoluciól
El senyor PELLICENA recti-
fica i el senyor VACHIER crida,
el senyor SOLA també i el senyor
CASANOVES J1 fa una pregunta
sobre la Inquinició. Li diu el senyor
PELLICENA que desconeix la his-
tòria del fuseltament de Rigal.
El senyor CASANOVES Ii diu
que al i parla del general Polavieja
1 de la Lliga.
El senyor VEL/LLA: je. u 5:3-
neu compte que us trobeu a l'Ajun-
tament? (crits i campanetes).
El senyor PELLICENA segueix;
parla del vot (craneal i diu, que saben
els de l'Esquerra si lea seves dones,
ni les marea, ni lea filles, ti les ami-
gue votaran amb elli. Fa la crítica
de la Revolució Francesa l recorda
que el socialista Albert Thomas mo-
rí eatblicament.
El senyor CASANOVES parla i
que amb la monarquia manara qui
no havia de manar amb un govern
defensas fine a darrera hora per la
Lliga.
El senyor PELLICENA: Va caen-
batre'l fina a darrera hora!
El senyor CASANOVES diu que
Ventosa i Cambd conspiren amb Al-
fons de Barbó (gran escinda el se-
nyor Vachier no para de cridar
Cambiól i molt bel i insulte). Oiu
l'orador que han de mantenir el
ritme de la República (el senyor Gi-
ralt diu que en peu de guerra si
cansé). Contesta el lenyor Soli. Es
passa a votació la proposició (Són
dos quarts d'una menys cine i encara
no hem entrat al Despatx Ordinari,
is a dir, als dictimene del dia).
La proposició Ea aprovada per 24
vote contra g.
DESPATX ORDINARI
Es nomena cap de la Secc16 di-h-
ienda el senyor Culi i Verdaguer.
S'acorda convocar oposicions per a
proveir 24 placee d'eacrivent meca-
nägraf.'•* sl
Quan arriben a un dictamen pro-
posant que ea desestimi el remire de
la Companyia General d'Autobus os
contra la concernió al senyor Roca
Provenga, Urgell a placeta de Sant
Pan, quo no entra, can Aue hi ha
un dictarn'en de Misil:Tia proposant
que es doni lloca hi Apesten, el eb-
nYdr SEGAIRA en protesta, el se-
CASANOYES 11 explica que
no hi ha fax, el mayor SEGARRA
demana votació, el senyor SANTA-
HARPA explica i demana que es
llegeiri l'informe de la Junta de
Cap,. el sienyor yENTos ho posa'
a volació unte es icoti precedent;
però :desborra el ensayos- GIRALT,,
din que a ote pot votar, el eener,
CASANOVES explica, 1 ea vol
dktecoms
ta 1
esinoria; el. melIce4 t
el oenyce Soli eten amb la Ltra
i el senyor Ychilla arnb rEsqtrerri,
L el dictamen Es rebutjat per 18 yeti
contra it
PROPOSICIONS
Entre altres ea voten 25.000 Pen e
tes a la Junta Municipal d'Exponcions
d'Art porqué pugui fer les &des/ú-
nicos d'obres necessaries, i centreesig
a les despeses; ea voten lo.coo peisM
tes per a la institució cultura Pede
gógiuni, i es concedeixen Palana'
premia.
LA QUESTIO DEL VOT FEMEN!
Ea llega una próPosicid del suyos;
Cardzares, que diu "que, inerpretani
els disigs 'inanime de la chitas de
Barcelona, i el que disposa la Consti-
tució de la República, rAjtuitament
es dirigeixi al preside:U de la Genera-
litat de Catalunya demanant-li que en
la forma que procedeixi, i salvant lee
dificultats que puguin baver-hi, sigui
possible que lee dones catalanes caer.
ceixin Hur dret al vot en elecciona
tan importants com les que determi-
naran el primer Parlament de Catete
nya."
El senyor CASANOVES demana
que quedi damunt la tanta. El senyor
SOLA explica que él urgent, 1 si
queda sobre la taula el! no hl aeri
per defensar-la Perque se'n va a lea.
tranger, i pregánta si el senyOr Ce-
sanoves l'accepta o no.
El eenyor CASANOVES demana
que es voti la urgencia.
El senyor SOLA ea mostra 'or-
ares, per, perä no par estranyat, per
l'actitud del cap de la majoria. Les
dones mudarse, te= dret e votar.
El senyor CASANOVES: Ningb
El mayor SOLA din stag,allea.19- inglésIts d'aquesis
taren l'Eatatut c 1 Versos cuitas a lionbt-Stel In*
El senyor VENTOS: He de lar. grat Cor. de Jesús.
lar Per deknur la urstecia per- Ele temples varen on1Plinsig
que simio 11 retirar la pulula. de fidels, 1 les comun 1cas:9MB
Al mayor SOLA no li estranyaxi ¿asar molt canco/Ter:de& .
l'actitud de la presidencia parqué res- Revestí una gran aolenned
felpen a la de la Generalitat. Ea ur- la Missa de Ccrnualó general
gent de saber quina actitud adoptara la Catedral Basílica que va h A-e
la Generalitat respecte al vol de ai brasa.
dona (el mayor Segarra Semana la lebrar el bisbe de la
paraula.) doctor. Irurita, j la eoncurrill-s
El &eme VENTOS retira la pe-
nada al adryor Soli, i ii china al se-
cia de fidels bou molt nube
A la tarda tingué lloo
arree Segarra (erits i campanetes). aquest temple la fundió a bOrs
El Sr. SEGARRA alludeix el poe nor del Sagrat Cor de Jeans I
temps que hi ha per fer el cena i per enserns de desgreuge pela ea,
Liad A, urgent la proposició. Diu que crilegia comesos darrerapung
no ho es és una habilitas política. en esglésies d'aquest Biabat.,
Aixes di ma gran responsabilitat. La (unció va come:1pr a dOi
El Sr. CASANOVES: —Ja l'accep
quarts de set, amb rexposicld.
ten. del Santfssim, Rosari, elduurn.
tl Sr. SEGARRA: La responsabi- Lletaniea del Sagrat Cor 1 éssze
litat no «tia davant del Eciaistoti, mö, que va pr. onunciar él pree
sine, davant del Sr. Hacia. Es refe-
lat.
rete al cas del Sr. Soll, i senyor 'Va resultar un ets
VENTOS Ii adverteix que ea limiti
parlar de la urgencia.
Amb motiu ele la diada fortri
El Sr. SEGARRA segueix. (El molla els "devots que varen po-
Sr. Ventós toca la campaneta.) No em sar domasos als balon(
toqui tant la campana! (Rialles.) Es
Ilurs gases.
refereix a l'actitud de la presidencia.
El Sr. VENTOS torna a cridar-lo a
l'ordre, i el Sr. SEGARRA diu que
NOMENAMENT
ha posat la campaneta al servei del Han estat stgnats els est,
cap de la majoria (campanetes. El se-
s'Unta nomenaments:
nyor SEGARRA segueix i el senyor Ecbncm d'Alcoll. reveren4
VENTOS li retira la paraula. El se-
Anton! Argemf Grau; vicari de
nyor SEGARRA crida que presenta
un vot de censura a la Presidencia.
Betlem, el reverend Jaume Itche
ca Valls; vicari la Mercè, el
(El senyor Pellicena Ii diu que no i
reverend Miguel Bot Puig; via
ell hi renuncia, pub segueix parlant.)
El acece PELLICENA defensa cari de Santa Harta da Badalo-1
na, el reverend Jaume Estrada
tulle la urgencia. S'ha de resoldre
això ací abans que es resolgui a les Prat; de Sant Boi de Llobregat
e lreverend doctor Ran1011 Ca-s
Corts, perquè hi ha dues minories que
ho voten demanar. Protesta de la con- sajonna Casajoana; de Juzgué-,
res (Sabadell), el res-cread Via
ducta del President i anuncia que pre-
cents Paulo Sale s;'deSanVKdriAI
sentara tan vot de censura.
El senyor CASANOVES diu que de Besòs, el reverend Joan MI-
ha demanat que quedes sobre la tau- ralles Zamora.
la perque era discutir l'actitud del
President de la Generalitat. Demana NEGROLOGIGA
que es rebutgi la urgencia. Respecte
Ha mort el reverend P. Jau-s
al ros de censura, els que el propo-
me Mir Antigues, Superior Ge-,
sen són els que menys podrien fer - ho
perque la presidencia els dóna la pa- neral de la Congregació de Filia
de la Sagrada Familia.
renta moltes vegades per condescen-
dencia.
El senyor PELLICENA pregunta ORIENTACIO CATOLICA PER 'A
on es la censura al Govern de la Ge- SENYORETES OFICINISTES
neralitat.
El Sr. CASANOVES diu que el
Govern de la Generalitat no necessita UNA CONFERENCIA
'Avui, dissabtS. a les vuit del
excitacions per complir el seu deure.
Es posa a votació la urgencia i és vespre, tindrà Hac al Sed bIs
talgo •Scicial una conferAncil,
rebutjada per 19 vota contra 7.
El senyor SOLA demana que cons- sobro el tenia: "Tieure g 'de la
ti en aeta la sera protesta contra l'ac- dona católica en 'els" moment3
titud incomprensible de la Presiden- actuals", st ciirree 'de la. tenyo-
cia (campanetes i crits que expliqui reta 'Angels Matea.
el vot). L'orador l'explica en cl =-
tela sentit i diu que consti en acta que
aquesta actitud és més premia del qui
es recorda que ha estat militar de l'an-
tic regim i no es recorda que és pre- OBLIDEU
sident d'un Govern democràtic.
El senyor VACHIER: Defensor Els que aneu a París
d'invertits1 I que consti en acta/
El senyor CASANOVES diu que el
qua trabareis
President de la Generalitat está molt
alt i el senyor Soli bolt baix i que si
vol que consti en acta trencarà les re-
PUBLIGIT"
laciona de la majoria amb ell. (Holt a tota els quioeoos dele
be, aplaudiments en la majoria.) Grans Boulevard*, d a la
El senyor PELLICENA també pro Place de la %publique e
testa i tambe presenta el vot de cen- la Madelaine
Sera. A la Place de la Bastilla.
El eenyee SOLA diu que menté les A la Place de SaInt Illobel
seres patulea. (Escandol.) (costat Metropolltil)
El ~ya PELLICENA diu que
Al Boulevard ilaInt Midas).
retira el vot, perb ¿emana que consti
que- la minaria ha vist amb disipas Al Boulevard Sebastopol.
l'actitud de la Presidencia. I a tole els gran; quiosco*
Paria
PRECS I PREGUNTES
El Sr, SAMRLANCAT anuncia
una interpellació sobre el Mercat Ceo
tral, &sarg a de contestar-li el senyor
Ventas, aquest aixeca la sessió a dos
marta de ¿tres.
AAAAAAAA41k
Vida Composiel6
religiosa a miltinina
Santa d'avul. El ,Purfsidirt
Gor 'de hidria':Sant Franceso
CaracCiolo, confessor; Sant Me-.
,trófanes, bisbe 1 confessor,
Santa Saturnina, vergel 1 mar-,
Santa d dernis.—Sant Boni-!
fael, bisbe 1 märtir, I San!.
canor, mÄrtir,
Quemas: Horea.-- 2Avul; ES-:
#16sits parroquial fit Sant
Agustf.
llores d'exposicid.—Avut: De Per a editora
dos quarts de set del mati a impressors
'dos quarts 'de vuit del vespre,
Demät Esglesia parroquia) 'de
Sant Pau, da les sis del matt
a doti quarts de vuit 'del ves -e
pre. • ! ebm
Con:unió reparadora.—Mnii:
g sglésia parroquia! deis Santi 1181111
Llana. ea.° : TelbL
Just 1 Pastor. HAROBL•WA
Demä: Església "da les Rail- o
gloses 'de Maria Reparadora.
Cort 'de Maria.—Avui: Visita
a la Mara "da Den deis Dolors,
al Bon-Sucede o A Santa Marta
vyvyvyvyv
do Mar.
Dernts: Yalta a la aro 'de Den
de les Neme, a Sant Just, a Sant ADVERTIMENT
Jaume o al Sagrat Cor de Je-4
stls. Advertim a lee ~ene a ha
guate interesal la pelgicacid
Vet11611 Sufragl 'del le d
mediata de lea notes eiee me as.
tinimes 'del Purgatori. Avul: cien gas els atabala bea da di.
Torn de limmaculat er 'do
Marta. ripie-as tete a la Redacc16. Pana •
Catalanes, 01 faindpat abene
Dem: Torn ele 1611 Cinc Lla-i de les nou del vespcs Le lee
pies de Jetuerlst.
ene arribin role tard Camba
hora o nato admita a b
LA FESTA
!morenita del *ad. lartard. u
DEL SAGRAT COR DE JESUS :3. no sean pe:Miente
cap de quessetevell Mima
'Ahle varen celebrar-SI a les

e, pelea, DE L'ESTATUY A LES CORTS
•
icóNserruceris
(Cerrstistessid de ti MAUI 13
__
. >3 iol• penea que alx6 no ha d'Es-
11, n oin ho
tIrn; ein6r que el Govern
penn.
' - Aghest Ea un Govern de coalició,
i esté al banc blau per afiancar la
República; a mis Es notori que al
iii dele partfts que componen el Go-
vern Id ha molt de deccontentament
i una gran disparitat en aquest as-
aumpte.
Però això no Es causa pague el
Govern dimiteixi. Com ho ha d'es-
'iser si el Govern ratificts ahir, en
presencia del senyor Prieto, que al
matí havia fet unes declaracions de
'divergencia del seu criteri la confor-
mitat de tot el Govern? No obstant,
no cree que s'hagi de venir ad a
realitzar l'antic joc d'enfonsar go-
y ema perque si, i ell no está dis-
posas a fer el joc als que volen en-
fonsar-lo arab rünte objecte de po-
sar-ne un altre.
El que si volt pregar al Govern
a que amb l'antoritat que ti sobre
la majoria, faci que es considerin els
discursos que durant el debas f acin
els radical!, no can a oposició con-
tra el Govern, sind com un bon de-
aja d'adarir els problemes, perque
"resulta que aquesta mMoria radical
..11ga eoncitat lea ires dels uns i dels
vares, tense que hagi fet altra cosa
que éster eliminada del Govern per
la coliaboració dels socialistes en
aquest, quan aquests haurien d'ocu-
par l'oposició. Acaba fent una crida
a la cordialitat de tosa.
-El Isenyor Azafia clou la
discussió de la totalitat
El CAP DEL GOVERN fa ús de
la paraula per a contestar els ante-
rime "arador'. Cordenoa planyent-se
que el seu discurs hagi auscitat la mo-
lestia que el Sr. Alvarez ha exores-
sat, per?) nega que hagin estat les se-
ves paraules que provoquessin les ma-
nifestados& de la Cambra qtre van
molestar el Sr. Melquíades Alvarez,
car foren les pròpies paraules d'aquest
en parangonar-les arnb idees !eres molt
xntigues. El que succeeix es que el
Sr. Alvarez va dir ahir que era una
metpstruositat delegar l'administració
de justicia, quan en el seu programa
de fa ta runa no considerava a aques-
ta com a facultat inalienable de l'Es-
tat, 1 per Uni es clar qe reconeixia
que podia éste!» delegada. La seva
lectura del dit programa no single
alee abast
Diu que en el curo de la discussió
podria anar-se veient onhi hagi coin-
cidencies, i que el que ha dit el senyor
Prieto no Es mis que el que ell din, o
sigui: que seria convenient la unani-
arneses .
Diu que va it fer una declaraci6
interessant, i Es que en aquesta yües-
tid hi ha un acord dels partits que
formen el Govern, i no es pot exigir
als partits republicana que votin. I no
pot també posar-9e a aquests partit en
el tràngol de votar per salvar el Go-
vern. Es clar que si es possible trobar
un punt de coincidencia, s'hi arribar,
perb si no Es possible—
(El ienyor LERROUX assenteix.)
I cal tenir en compte que derribar
el govern no ti res de particular.
D'aquestes Corts han sortit tres
govern!, i poden molt bi sortir uns
altres tres; I estigui's segur que en
cap moment el govern interposarà
la seva vida en un problema d'a-
quuta naturalesa. (Molt be.)
Afegeix en quant a altres ataca
'que se li han dirigit, que el gavera
no pot creure en cap moment que
el Parlament no representa l'opinió
pública, perquè aleshores s'aniria, i
en quant a proposar un referéndum
'al pals, la Constitució ho prohibeix.
,(Rumora contradictorio.)
Aix6 no es pot fer mis que dis-
bolent les Corta, que es una atribu-
ci6 del president de la República,
al qual el govern no pot fer la me-
nor insinuació sobre el particular,
pula ell ja conde el seu deure d'in-
terpretar en t3t moment la situació
del palo,
Estima en mol; la declaració del
senyor Lerroux i la considera inne-
cessiria, puix ja sap ell que el se-
nyor Lerrouz no havia de prestar-
te a maniobra d'aquest ginere.
Li sembla convenient aclarir que
per fer cauce el Govern is precie
que a squest II nunqui la majoria,
'i tenir-ne una altra per a formar el
Govern. El Govern no pot anar-se'n,
tenint una majoria a les Corta, ni
Podria subsistir si no la tingués.
Mentre el Govern no sigui enfon-
sat d'aquesta manera, ha de seguir
governant eom an, sota la séva res-
ponsabilitat
Si el Govern fos derrotat en un
Govern nacional com aquest, per una
opinió irreconciliable amb la seva,
es clar que el mateix que ara no
Ae li pot demanar que governi con-
` irariant la seva opinió, però tarn-
•poe -podria . exigir-se-li que governes
amb els que tenien una opini6 con-
t'Ola a' 1 ieva. (Rumort d'aprova-
f-15.)
i El senyor Lerroux ha 'liuda a
quan es discutia el matis de govern
v eselwavia de formar-se i a quan el
president de la República mentar-
regà de formar Govern, i vaig dir
llejalment que jo pensava com ho
Penvo ara, que era impossible l'esta-
bilftet de la Rebbliea tense da so.
eidliees a/ Poder. Cal considerar que
senie' ele oxialistes al Peder, la Re-
' palian' en agriara meses, hauria
atravesuts desfiladers negríssims; i
Os' quin es prepara una" transfor-
seda social, as me convenient que
eta Mxiabetea es (robla enquadrats
u mi piniiisgeies de lee reeponsabi-
-`
litats del (ovan. Tendré is hora
de declarar l'abnegariel i el patrio.
Sisase amb qué els socialistes man-
tenen la República.
Compara l'ambient que enhiela
ábane de comenzar aquesta distussió
al voltant d'ella, amb l'ambient que
exitdeix ara, de comprenrió i de col-
laboració de tete.
Recorda cota es produiren les mi-
nories amb motin de la discuesi6
constitucional i creu que suceeirá ara
de manera semblant (aplaudiments).
Es dóna per clos el debat
La proposició incidental
deis agraria
Royo Villanova anuncia
que farsa obstrucció
El PRESIDENT DE LA CAM-
BRA declara acabas el debat de
totalitat.
Es dóna eompte d'una proposició
incidental, signada pel senyor Royo
Villanova i altres diputats agraris,
en la qual es demana que sigui reti-
rat el dictamen de la Comissió per
a procedir a una nova redacció, en
vista del resultat del debat. (Forts
rumore.)
Alguna diputats 'dirige/can f ra-
sea contra els signants, i aquests
contesten.
El senyor ROYO VILLANOVA
s'aixeca a defensar la proposició.
Declara que l'han impressionat
molt els discursos que s'han pro-
nunciat en aquest debat de totalitat
i els arguments que s'hi han expo-
sat. Creu que han de tenir-se en
compte les paraules del president
del Consell i tractar de suprimir els
vots particulari per mitjà d'un acord
entre els que els defensen. Si no
es fa el que ells ¿emanen, la mino-
ri aagräria recapta el seu dret
presentar totes les esmenes que cre-
gui oportunes i detenir tant corn
rugen la discussió penqui aquesta no
es porti amb la precipitació com
es dugué la del text Constitucional.
El senyor LARA, per la Comis-
ajó, recorda que aquesta ja ha decla-
rat que no valla ésser mes que l'òr-
gan informatiu del Parlament i per
tant no pot acceptar la invitació.
La yotació
Es procedeix a votació nominal,
és rebutjada la proposició inci-
dental per 177 aes contra 17.
Comença la discussió
del Titol primer
El PRESIDENT declara obert
el debat de totalitat sobre el Titol
primer.
La Cambra queda gairebé buida.
Són cridats per a fer ús de la
paraula els senyors Abili Calderon
i Fanjul, que no estan a la sala i al
cap d'aigun temps d'haver-los cri-
dat, el President declara que aquests
senyors han perdut el dret a inter-
venir en aquesta part del debat.
En aquest moment entra a la
sala el senyor Garcia Gallego, i el
President li, pregunta si vol fer ús
de la paraula.
El senyor GARCIA GALLEGO
contesta que ho fan amb molt de
- gust, i comença el seu discurs.
Din que el Titol primer tracta de
les característiques de la regiói
autónoma catalana, i referent a ait&
afirma que no tenen rad els que'
asseguren que l'Estatnt no encaixa
a la Constitució. No sols hi enceixa
un Estatut com el de Catalunya,
sinó tumbé un Estatut federal corn
a Suissa.
Considera, i això és precisanlint
el lamentable i al que ja' i'ópo11
quan es discutí la Constitució, que
no hacia d'haver-se fet així, i que
si llavero se li hagués fet cas ara
no tindria necessitat de fer un dis-
cura oposat al text constitucional.
Analitza l'estructura de l'Estat Lliu-
re d'Irlanda, i treu com a conse-
qiiincia que l'autonomia que es de-
mana per a Catalunya 46 molt
gran. Diu que 'IEspanya unitäria
es la que ha tingut al món la sera
història gloriosa, perque EsIpanya
quan estava dividida en regnes no
era Se!.
Es dirigeix als catalina i els pre-
gunta: ¿per que no plantegeu tam-
bé aquest problema a Franca?
El PRESIDENT senyala el re-
llotge i diu: Senyor Garcia Galle-
go, el rellotge A un tirà, 1 cal aca-
bar el discurs, per molt interessant
que sigul.
El senyor GARCIA GALLEGO
acaba dient que aquest problema
donarä molts dies d'inquietud a Es-
panya, i que els catalans no tenen
dret a dir que siguin oprimits per la
resta d'Espanya, perque ha eatat
sempre la regló mimada.
El PRESIDENT declara acablda
la discussi6 de totalitat del •Títol
primer.
El MINISTRE D'ESTAT puja
a la tribuna i Ilegeírc un projecte de
llei, que pasta a estudi de la Comis-
sió corresponent.
Tot seguís s'aixeca la "fallió. Són
les 8'so del vespre. •
Precs 1 preguntes
Comença la salió a les quatre de la
tarda, sota la presidencia del &mor
Besteiro.
Al banc blate els ministres de Ma-
rino i Obres Paliques.
El senyor Pradal es dirigeix al G9-
vern per esposar la triste situaci6
dels pape, d'Almeria, erpecialment
a la part oriental, que han perdut in-
tegrament la collita.
Creu que no basten per ranciar
aquesta situació les obres públiques
que iban realitzat, puix que el pro-
blema ahnerienz és molt mis vast que
el que els senyors Albornoz i Prieto—
que passaren per allí recentment—ha-
gin pogut apreciar.
Opina que existeixen resolucions per
al problema, però precisa que el Go-
vern les posi en practica rapichunent
truque precisa una urgen resalude,.
El ministre d'o0bres Públiqua re-
coneix que la situació d'Almeria es
troba d'acord mil el manifestat Pel
senyor Pradal, pesú es fa dificil resol-
dre'l pel que fa a una part de la pro-
vincia; pel que fa a l'altra, s'espera
el comerlo immediat de la gran obra
hidráulica en la confluencia dels rius
Cantil i Guardal, que doni regadiu a
una extensa zona. Diu que si no es
resolguessin els abatanes que s'opo-
sen a aqueas projecte, s'aniria ah co-
mençament immediat de les obres, per
molt pujat que fos el seis cost, perd
observa que hi ha obres que no po-
den fer-se fine que el dictamen dels
técnica eatigui enllestit. Afegeiss que
l'Estat per ell mateix no pot resoldre
el problema, per mitjä de lea Obres
Públiques
Diu que ell éa mis propici al sub-
sidi directe als parats que a la naht-
nació d'obres inútil'.
Espera que el dictamen dels Nonio
convenci el Govern de la utilitat d'a-
questes obres paliques que voten em-
prendre's a Almería. (Entra el cap
del Govern.
El senyor ALCORA dirigeix
prec per protestar que s'hagin auul-
lat matricules a la Universitat de Sa-
ragossa, com a astig pela recents dis-
turbia. Fa una altre prec e'dscis in-
teresa.
El CAP DEL GOVERN ocupa ta
tribuna per donar lectura a un pro-
¡tete de llei que pasaa a estudi de la
comissió corresponent
El senyor MORENO MENDOZA
protesta de . la destitució d'una me'.
tressa a la provincia de Cádiz, que ha
motivat una protesta general de les
mestresses d'aquella provincia.
El senyor ROZAS JUNCAL fa un.
prec al ministre d'Hisenda i un altre
al de Justicia.
El ministre d'HISENDA promet
complaure'l.
El senyor BAEZA MEDINA s'o-
cupa de la lentitud amb qui es tra-
mita un expedient d'Obres Públiques
del port de Milaga 1 fomuda un prec
al ministre d'Hisenda perque es pagui
als Ajuntaments el tant per cent que
els correspon sobre l'impost de ro-
datge.
Els ministres d'Obres Públiques i
Hisenda li contesten, prometent-li aten-
dre els seus precs en justicia.
El-ministre del TREBALL puja a
la tribuna per llegir un projecte de
que passa a estudi de la Comissió cor-
responent.
El ministre d'INSTRUCCIO Ile-
geix tambe un altre projecte de llei
que segueix igualment el trämit regla-
mentad.
S'aprova definitivament el projecte
de Ilei sobre disminució del preu deis
concerts de l'impost de transports amb
relació als bitllets d'anada i tornada o
de preu reduit en els viatges per car-
retera.
S'aprova tambi un dictamen de la
j. Comissió de pressupostos sobre el pro
jede de llei concedint un d'edil extra-
ordinari per satisfer atencions de se-
gona ensenyanea.
La pròxima setmana
parlamentäria
—Som ja en l'articulat — digué el
senyor Besteiro en rebre els perla-
distes. — Hi ha diversos vota parti-
culars i esmenes als adietes del titol
primer, i això serä el que es trrami-
tan en la sessió del vinent dijous.
El dimarts serä de debat sobre la
totalitat del projecte de la reforma
agrària, per al qual tenen demanada
la paraula sis oradors : els senyors
Fernández Ossorio, Estevanez, Pita
Romero, Fernändez Clérigo, Barrio-
bero i Velayo.
Es de presumir que es descabdella-
r en aqueas sentit la sessió, Pon') si
deixa de parlar algun d'aquests orar
dors, i les intenencions són breus, el
dimarts rnateix tindrern la sesaió se-
creta, o, del contrari, el dimecres.
D'aqtksta manera els diputats que
pensin interven i r en la discussió dels
suplicatoria dels senyors Calvo Sotelo
i Marc poden estar previnguts per al
dimarts.
El dijeras o el divendres es dedi-
carà la sessió al projecte de Tribu-
nal per a jutjar les respensablitats,
puix que persisteixo en el meu propò-
sit que aquest assumpte no sofreixi
mis retards.
Hi henil en aquella dies, a mis,
precs i preguntes, I, potser, interpel-
lac'ons, però això no Es eegur.
La campanya d'oposició
de "A .13 C"
Madrid, 3..- "A ' B C" diu en el
ten editorial:
"El debate de ayer es una nueva
demostració de riñe' el ,Estatuto
a ser una temeridad ya anunciada.
Todos los discursos han sido de
fuerte aposición al dictamen, y a
la actitud del señor Azada y a to-
dos los oradores adictos al régimen.
Para el señor Ortega Gasset im-
plica una campaña y la demostra-
ción de que hasta hoy la República
sólo ha gobernado en favor de quien
LA lit:1/11.1=AT
puso condiciones al cambio de ti-
gimen.
Lo nacional, es el sentido unita-
rio negado en el Estatuto, ¡ mante-
nido por las nueve décimas Partes
del pueblo español.
Más enérgicamente aun, reprobé
el senyor Mama las concesiones al
nacionalismo catalán.
España—dijo—no supo el pri-
mer atisbo de su suerte hasta mos-
trarlo el señor Azata, )' no es II-
cito que desde la cabecera del banco
azul y aprovechando unos momen-
tos políticos, se imponga una con-
cepción del Estado, que ha levan-
tado en el pais una tempestad de
protestas.
Don Melquiades Alvarez también
impugnó la idea del jefe del gobier-
no v las enormidades del Estatuto.
Hoy hablará de nuevo el sellor
Lerroux, y es de suponer que ex-
ponga más concretamente las re-
servas y las salvedades que for-
muló en su primer discurso, contra
cualquier menoscabo de la unidad
y de la soberanla de España.
¡Qué les queda a las Cortes, al
Estatuto y a la actitud del jefe del
Gobierno?
Una minoria ministerial y de par-
tido exclusivamente.
No hemos visto en la respuesta
del presidente • los discursos de
ayer, las atenuaciones que se A-
peraban y a que se referían los co-
mentarios entorno a !as declaracio-
nes del ministro de Obras Públicas.
El señor Ataña quisiera para el
Estatuto (cómo no) una gran ma-
yoría, pero no la considera indis-
pensable. Una mayoría cualquiera
basta para el caso.
No piensa aal todo el Gobierno.
No se puede borrar lo que tan clara
y rotundamente se ha dicho sobre
el asunto, aunque no pase nada."
L'ofensiva contra el senyor
Carner
Madrid, 3. — El mateix periòdic
din que el senyor Maura, en aca-
bar la sessió, manifestä que el se-
nyor Azaha baria manifestat en la
seva dissortada rectificació que no
tenia per on agafar-se la seva po-
situra.
En la seva intervenció han que-
dat dos ministres de cos present.
Ha desautoritzat el senyor Prieto
i no ha pogut justificar la posició
del senyor Carner, perquè elogiar-lo
no es prou.
Coincidim una gran part de per-
sone, en qui el senyor Carnee it
un gran ministres, perd no pot
ésser-ho d'Hisenda, mentre es dis-
cuteix l'Estatut que ell redacti.
Diu lambe l'expressat peribdic
que un comentad estés fou l'apre-
ciar que segurament han variat les
formes de govern, en aquestes dues
sessions , en les quals no s'han pro-
duit conseqüincies politiquee
El senyor Maura fa un èxit
al cap del Govern
Madrid 3. --"El Sol" en la saca in-
formació política diu:
"Después del debate políti co clon
le
sostuvo en la Cámara, los comentarios
eran muy varios.
Se aludía. principalmente, al vivo
deseo que la rnayoria habla manifes-
tado, de hacer patente su adhesión al
Govierno i concretamente a la politice
del Sr. Mafia.
Fui muy significativa en este sen-
tido, la ovación que estalló después de
leer el Sr. Miura unos párrafos del
diacurso pronunciado por el Sr. Aufla.
Los diputados de la mayoría alaba-
ban la perfección de la lectura, i de-
cian que en esas palabras se encerraba
una orientación politice que a la ma-
yoría le pareció perfectamente plausi-
ble."
Els atacs de Maura
al senyor Carner
Diu e/ senyor Companys
Madrid, s. — Preguntas el senyor
Conmams sobre si la minoria catala-
na hacia canviat impressions vess el
debat d'ahir a la Cambra, ea relació
amb els atacs dirigits pel senyor
Maura al ministre d'Hisenda, contes -
tu:
—Nosaltres entenent, tenint en
compte que el ministre d'Ilisenda no
representa l'Esquerra. que el senjor
Carner está fent un gran servia a Es-
panya, i en aquest aspecte nasales es-
tem, no solament conformes, sirva que
entenem, a mes, necessari que el mi-
nistre d'Hisenda continuï en el seu
lIce, si be a costa de tots els sarri-
ficis que calgui fer. 1 no diem aixes
solament des del punt de vista de les
regions autóriomes, sinó tumbé per
rnteris de la República.
Carner no dimiteix, i no ha
intervingut en el debat per.
què el cap del Govern l'ha
• retingut
Madrid, 3. — Un periodista pregun-'
tit avui al sefiyor Cerner si era cert
el rumor circulas aqueas mati que ha-
fii deirnitat el cärrec de ministre
.nda
%Jia
El senyor Carnea! contesti:
—Poden afirmar rotundament que
no hi ha' diminió. Res no m'ha fet
pensar en aixel.
- Es deia - digné el periodista
que era desuda als discursos del se-
nyor Maura i Ortega i Gasset (don
José), als guata vós no vireu TM.
pondre.
- No en vaig aixecar ahir - con-
testé el ministre, •- per a contradir
no -r ri5t a1f.17512V)
aquests diKuraos, berqui ,e1 Krciara
d'una riiiestid politice, i per medre
que, en aquest cas, era el cap del Go-
vern qui baria de parlar, i abrí ho de-
via entendre ~Id el salir 'Aula
quan, en un moment en me devia ad-
vertir en ral algas desig-cnintervertit
em digné: i nova.
, perfecta. Na ha pogut estar més
Callen; deixeu-me parlar, ¡ rapan-
dr4 per tots dos. ' •
—Hom deia també — aareil el
periodista — que al Consell d'aquest
mati hi baria hagut dimissions.
—Llevat de la dimissió de la suyo-
reta Nent—digui el senyor Carner—,
de cap mis no ala parlas. La muy
penetració entre tut; els miltistres és
absoluta, i avui no es produeixen les
crisis per un influrtili, com en altres
annals polítics.. Avui una crisi ha de
fonamentar-se en la falta d'assistencia,
de collaboració, de confiança del Par-
lament, i el Parlament, d'expressió so-
birana, no m'ha tres del baile blau.
EsMenes que els radicals
proposaran a l'Estatut
Madrid, 3. — Avui alta reunit la
minoria radical continuant l'estudi de
l'articulat de l'Estatut de Catalunya.
El senyor Salazar Alonso va satine-
ere a l'aprovació de la mimarla una
esmera a l'articulat primer, en virtut
de la qual quedaría aqueas redactas
"Catalunya és una regid d'Elpanya
que s'acull al regim d'autonomia esta-
blert en la Constitució. El seu brean
representatiu es la Generalitat."
L'esmena fou aprovada per la rna-
joria.
Una altra esmena que es va. apto-
var fou la supressió dels anide' se-
goa i quart, i la modificació del. ter-
cer.
La minoria va suspendre l'estudi de
l'article quart per a continuar-lo derni.
L'actuació de la minoria
catalana
La minoria catalana es. va - reunir
al Congrés.
A la iortida digné el senyor Com-
panys que s'havia designas una po-
nencia composta deis senyors Xirau
(senyor Josep), Esteve i Selva, per-
qui vigili les esmenes que es vent-
ila a Eartid primer, i les acoblin a
l'esperit constitucional. -
S'acordà lambe que el senyor Lluhi,
en nom dels signants del 'vot particu-
lar, exposi, en moment aportó. a pa
sicid de la -minoria. •
—Seguiu essent optimista
gustaren els periodistes? -
-Jo sempre he estas optimista —
digné el senyor Companys. — Conti-
nub pensant el mateix que abatas en
el sentit que es fuel el que mis res-
pongui als interesaos de Catalunya,
d'acord amb les necessitats i la gran-
dese de la República.
Les nostres aspiracions són el mi-
ximum que permet la Constitució.
Una altra «mena deis
agraria sobre legislació
hipotecària i notarial
Madrid, 3. — Els diputats agraris
han presentat una Amena al dicta-
men de l'Estatut de Catalunya, en
el sentit que la legislacid hipotecà -
na, notarial i el nomenament de no-
taria, depengui del poder central, i
que les escriptures atorgades a Ca-
talunya ho siguin en castellä i en
català.
L'esmena será defensada pel se-
ns or Casanueva.
Un alerta
de "El Socialista"
Madrid, Socialista" diu
que diversos esdeveniments dele dar-
rers dies, especialment les eleccions
del CoNegi de bletges i de l'Aca-
demia de Jurisprudencia, • ión • un
alerta per als republicans.
I aiegeix:
"Por lo que a nosotros Se refie-
re, bien seguros estamos de que la
reacción si gana terreno no será por
que nosotros estemos desprevenidos.
Acaso no puedan decir lo mismo los
republicanos.
Republicanos hay que sestean y
cama el mancebo de la fábula sestán
excesivamente confiados.
Que las derechas se van rehacien-
do, es exacto a tsadas luces, y lo
malo no es qua acancee, sino que
avancen por que haya republicanos
tan cándidos que se de'es invadir
el eampo.
La exaltación d:1 señor Goicoe-
ches, es un ejemplo tipico de lo que
ocurrirä si los republivanos no se
mueven eu la Iseptiblica cen el en-
tusiasmo que ex l gs la afirmación de
un dertcho.
La República es un hecha incon-
testable. Para que fuera posible una
reacción monárquica, tendrían que
ocurrir muchas COsSi de calibre his-
tdilco; pero si tio san peligrosa como
una rctauración, no deja de serle
ia dominación cle:ephista en la Re-
et.blica. por que "tría frustrar la re-
7,. 'uci.'e cosa : • a liay que inapedir
ter 'Sities los me4 que suceda, y
roderucs irri p edi42 Si nos lo pro-
, montos de vires 10, resubli gam a
y les v.c"allitaß•
. . •
e 111 1(1V.
p um% '
— ciz . n " 10.11 fri
A .IDE44€DECygleiteett
Madrid, 3. Acabat el debat de
i. W40tAni e #41094a1al - de
nya, 1 quan el .enyor Arana rebia
gle44e felicitece, ›al. P de Con.
feiriiteies se fi apropi erMinistre del
Treball, el qual, després de felicitar
efusivament el Cap del Govern,
—Ja era hora que s'inicies a Es-
patea una polidei= clara, leal. justa
El partit socialista agraeix la jus-
ticia del procediment en la discussió,
que s'ha produit en el moment mis
oportú i just per a fer-ho.
Estic completament concencut que
des d'avui la política. tota la política.
de cruilla al vell estil, ha desapare-
gut.
En Pedan de los Ríos. — Em
sembla—digué el Ministre d'Instruc-
ció Pública— que s'han interpretas
mal les paraules del President del
Consell.
No ha dit que eh ajudaria els so-
dallases i negaria el seu recolzament
a altres govern republicà. Al contra-
ri, el senyor Azaha ha fet una apel-
lació a la concòrdia. a tots els par-
tits republicana, amb el fi d'arribar
a una coincidencia.
N'Alvar Albornós, replicant a un
diputat que manifesté que el debat
havia estas un joc polític de ven
estil, i per consegüent brut, digué:
--Tots els jocs eón bruta , i el
que ella de fer es tenir present que
aquestes coses no són jota.
N'Antoni Nirau. — El senyor
Azaha ha parlat amb gran sinnen
tat. Aqueas ha estas el discurs
mejor claredat. Lerroux, regular.
Companys. — El discurs de Ler-
roux l'estimo de gran claredat i in-
tenció política. El Cap del Govern
ala mantingut dintre d'una gran
alçària parlamentària. Jo no he in-
tervingut per no interposar-me en
Einteressant diàleg d'aquestes dues
grana figures politiquee
El senyor 3fartinez Barrios. —
Lerroux parla sempre en to patria,-
Els Sabons
BABANGÉ
faciliten el ren-
tat I conserven
,•
• • la roba
• CONSELL
',DE MINISTRES
No s'han fet declaracions a
l'entrada ni a la sortida
Madrid, 3. — Des de dos quarts
de dotze fins a dos quarts d'una
de la tarda ha ras reunit el Consell
de mitaistres. •—•
Cap deis consellers ha fet mani-
estacions a l'entrada ni a la sor -
tfidz lva, Giral pe r . l'estat de/ conflicte
La !.referencia oficiosa facilitada
pel utinistre d'Agricultura din:
Presidencia. — S'aprosä un pi o-
jecte de reglament del servei times
seorológic espanyol.
Guerra. — S'aprovä un projecte
de hei reorganitzant el cos
uds militare
Diversos expediente de personal
i material.
Justicia, — Es donä compte de la
dimissió de la directora general de
presons, senyoreta Victòria Kent.
Obres Paliquee. — Expedient
incloent es el pla de carreteres
l'Estat la de tercer ordre de Castel
de Cabra a la de Saragossa
Castel.•
Marina. — Decret creant el pa-
tronas del Musco Naval.
Una altre aprovant el reglament
del Museu Naval.
Concessió de la medalla de sofrl-
ment per la pätria al tinent de na-
viii senyor Tomás alojan°.
Proposta de comandament d'una
base naval a favor del capitä de
fragata senyor Francesc jintenez
Vidal.
Hieenda. — 5 han aproval diver-
sos decrets de hei, sobre credits
extraordittaris. Un per al cos de pre-
sons i un altre per a la compra de
cavalls destinats al cau de segu•
retat.
Agricultura. — Decret aprovant
el reglarnent per a l'execució del de-
cret de 22 de marc de 1932, creant
l'Institut del Foment per al conreu
cotoner.
Decret dissolent la Junta direc-
tiva de les Cumbres Agricolcs.
Aprovant diveraos expediente so-
bre admissions temporals.
Aprovant altres expedients de
personal i material.
* 'Una referència
del Consell
Madrid, 3. — El ministre de Mari-
na facilita als periodistes, a la seia
arribada al Congris, la seguent refe-
rencia del a.cmsell de rmnsstres:
No hem tractat per a res de qües-
.Itions politiquea.
La veritat está tota reflecida en la
'toa oficiosa.
S'ha tracias. a mis, de la necessitat
que diversos projectes de Ileis que es
traben pendents en disteintes com's-
aions parlamntäries, siguin portats
salé de sestsions per a llur discussió.
Aquests sbn, entre abres, els pro-
SOBRE--
cal i magistral i tisú l'ha eviden--
.clif de .1 ~Me amb qué be estar
escoltas aquesta tarda i ha coHocat
els altre& oradora en un pla
3fiqu..1 Mauna. — La me y a opinió
esté reflectida en lame que acabo
de realitaar. He passat per l'escó de
Lerroux per felicitar-lo, públicament.
Ha estas el seu distara tina cesa
clar, ni mes datan. No pot fer-se
una tasca Inés netament republicana.
No puc dir el mateix del discurs
del senyor Azah. En la seva primera
part, bé. perfectament bi; perb en
la segona. ho ha tirat tot a rodar.
Demana la concardia Primer i des -
pris ta nega als qui el substitueixin.
Aquesta tarda—deis despees el se-
nyor Mauna davant un grup de di-
putat— han quedat ben desllindats
els camps: d'un costat una majoria
integrada pels dos grups que estan
a l Gavera, i d'un altre, una oposició,
dels altres grups republcans de la
Cambra.
Creu el senyor Manca que unit
amb els senyors Lerroux i Ortega
i Gasset es té la solució d'un Ca-
sasen al qual no podran negar la se-
va collsboració eis altres partits re-
publicans.
Santiago Alba. — El discurs de'
Lerroux. bel . La teoría del senyor
Azatia. inadmissible. No es pot dir
que en caure un govern de coalició,
cap deis components pugui negar la
seva ajuda al govern que el succeei-
xi. Si a França s'apliques aquesta
teoria, no veurlem el President d'un
govern derrotas formant part del
govern que el substitueix.
El senyor Martinez de Velasco.—
El ' • scurs del senyor LerrouX. en
el que es refereix a l'ordre públic
i a Eensenyanea. be . En el que es
refereix a la hisenda, no ha dit res,
em sembla que es el problema mis
fans-lenta) de l'Estatut, perque la
cessió de tribute directes afecta d'u-
na manera immediata la sobirania.
jedes de hei d'incompatibilitats, tri-
bunal; d'urgencia i rescissió del con-
tracte amb /a companyia Transatlän-
tica.
El ministre d'Hisenda porta tambe
al Consell expediente aprovant
dita extraordinaria, entre ells, el ne-
cessari per al pagament de la tirada
dels exemplars de la Constitució,
per a abonament d'hores extraordinä-
ries al personal del cos de presons.
Preguntaren els periodistes al se-
de FI Fernil.
Pacta ‘— respongui el rn . n.is-
tse — de cercar una fórmula la sole-
ció de ta qual depin principalment
deis obrera.
Jo — acaba dient el seayor Gral—
na sé res mis d'això, pulse que porta
la iniciativa de la solució el governa-
flor civil, i el ministeri remes exer-
ceix una ftencii5 jurídica.
El viatge del President de
la República a Priego
Madrid, 3. — Aqueas metí ha
mareas a Priego. en el räpid d'As-
dalusia, el president de la Repú-
blica.
Com sigui que el viatge no tenia
carácter oficial. sinó purament par-
ticular. no estat tributad;
honores
LInicament s'arribaren a l'estació
els ministres de la Governació i
Instrucció Pública. en representa-
ció del Gavera.
Han acomiadat lambe el senyor
Alcalà Zamora les seves fines i cap-
i alt personal afecte a la Casa Mi-
litar i Civil de la Presidencia de la
República. si-mi cona nombrosos di-
puta la.
En sortir el tren, les persofies
que havien acudit a acomiadar el
cap de l'Estat han tributat al se-
nyor Alcali Zamora grans aplaudi
ments.
El substitut de la senyoreta
Kent
Madrid, 3. — En rebre el gover-
nader de Sevilla. menyor Sol, els
periodistes, els ha comunicas que
acabava de rebre noticies en el sen-
Lit que en el Consell de ministres.
celebras aquest mati, en el qual ha
estas admesa la dimieeió de la di-
rectora general de Presons. senyo-
reta Nene sisa acordat nomertarslo
a ell per a aquest cite«.
A substituir-lo hi animé el gover-
nador de Còrdova, senym Valera
Valverde.
Ra estat acceptada la di-
missió de la senyoreta Kent
Madrid, 3. — Amb referencia a la
dimissió de la directora general de
presons, el ministre de J'Isatis-la ha
manifestat que, encara que hc sen-
 A ALEE
Bruntüttg hiiofert uniiffreciiitTne d-er eibiew
acorde la dissolució del Reikhatair t- adecret ha
estat presentat al president Hindenburg - Els
periodistes nacional-socialistes ehan desinflat
Brunning,
Berlin, 3.—El senyor Brun-
ning, sofreix un Ileuger atac
cardi ac.
Els metges li han ordenat re-
pòs absolut per espai d'alguna
dies.
No obstant, el malalt es pro-
pasa abandonar demé les ha-
bitacions que ocupara a la Can-.
celleria. — Fabra.
Una moció inútil dels
socia/-demòcrates
Berlín. 3.—El grup parla-
re p utan i social-demòcrata ha
present at a la Mesa de la Carn-
bra la següent meció:
"El Govern del Reich no té
. la confianea del Reichstng."
No obstant, ccm que és pro-
bable que el Govern dissolgui
molt aviat el Parlament. aques-
ta moda/ no tindré cap cense-
- Fabra,
El Gabinet acorda dissol-
dre el Reichstag
Berlín. 3.—El nou Gabinet ha
celebrat una eeeeia. en la qual
s'ha acordat procedir a la dis-
eelució del Reichstag immedia-
tament.
El decret 'de dissolució se
Signaré després d'una reunid
ministerial, que se celebrara
aquesta tarda.
Les nlecrirns S'efectuaran el
raes de julio' vinent, pera en-
cera no ha estat fixada la data
exacta que ?laureas de tenir lloc.
—Fabra.
El decret a la firma
de Hindenburg
Berlín, 3—El Govern ha vi.,
sentat a la signatura del presi-
dent Hindenburg el decret de
dissolurid del Reichstag, que
tia molt, no havia tingut mis remei
que acceptar-la, per haver-li pre-
sentat la senyoreta Kent arnb caräc-
ter irrevocable.
Sobre el substitut ha t Et que no
havia. encara pensat res.
rl
Un manifest
de la senyoreta Kent
Madrid, 3. — La directora general
de Presons dimissionäria, senyoreta
Victòria Kent, ha publicat un mani-
fest exposant la gestó realitzada al
cap de la dita direcció.
Detalla les minores assolides en
benefici dele presos, supressió de
presons de partit, construcció de la
nova presó de dones de Madrid, dig.
nificació del Cos de Presons amb
l'escola de Criminalogia, etc. etc.
Acaba dient que no ha de rectifi-
car ni una 1-atila de la seva actuci6,
ni sent tebiesa d'ànim.
Afegeix que no obstacularitzarà la
ta7Ca del Govern i que servira la
República amb la mateixa fidelitat
q ue fins ara.
Manifestacions del minis-
tre d'Instrucció Pública
Don Fernando de los Ríos, després
d'emetre la sera °pialó sobre el debat
parlamentad agrega:
Vostes els periodistes donen mes
impartäncia ale temes politice i no vi-
bren en coses tan fonamentals corn les
ser p deiiik al mitn
acompan yat, probab1ernent,.d'u-1
na declarnciá del Govern PU, -
peri dirigida al poble alemarese„ Jtiqi4metZ0i 1. El vaina ; Undule, 3. — El doren tracta de
en la qual s'exposaran les gran5! 'tala "Caprera r ha encallat a conèixer l'opinió de les principals po-
liudes de la pollees...que-en, Fest de la badia de ato Janeiro. tencies que han d'ésser representades
segnity\pse"in Es fan treballa per a extreurel a Lausana. rapase a la coorocateria
— Fabra.
Els hitlerians han estat
joguina de la Reichswehr
Berlín. 3.—Els periódica hit-
lerians manifesten atenys en-
tusiasmes que el dia següent
de la caiguda del senyor Brun-
ning.
FI partit nacional sceialista,
cine haría cregut durant dos
dies que nava a neonseguir ele
seise fins. PS troba, pel contra-
ri, amb noves dificultats ras
imnortants que les anterior!.
En eferte: la Reichswehr no
ha fe mai el jor als hitlerians,
sind que selva servit ¿'elle per
als sea fine. — Fabra.
A la Dieta de Prússia
Berlín. 3.—A la sessió de la
Dieta d ePrúsia la Cambra ha
rebutjat per 212 vots contra 202
una meció dels dipntats nacic-
ral socialistes que tendia al
restabliment de l'antic Reglas
ment de la Cambra, que pees
metía elegir el president del
Consell de ministres de Prnsia
per majoria.
A continuacia, per 253 vote
deis diez/tate nacional socialls-
tes. nacionals alemanys, popu-
listes j comunistes, la Dieta ha
aprovat una crdre del die de
desconfianea contra el Gol/en
de Prüssia.
El senyor Braunn ha Wat
encarregat provisionalment de
la tramitació dele assuirrptes
corrents.
Finalment, la Dleta ha ajot-
nat les seres sessions fina al
dia 22 de l'actual.— Fabra ,
l'Estat s'incauti o s'hagi incautat en
virtut del decret de 23 de gener de
l'any corren: es fati en cada cas per
decret acordat en Consell de minis-
tres, previ informa del Patronat
adminitsrador dels dits bine.
— Quan en virtut cd recta-
mació governativa tramitada d'acord
amb la hei de 21 d'abra últim per
sentencia judicial es reconegui que
ds beles a que es refereix l'article
primer d'aquesta llei pertanyen en
tat o en pare a persones distintos
de la Companyia de Jesús, les tals
persones seran indemnitzades.
A aquest electa es consideran ä que
s'ha, efectuat una expropiació per
causa d'utilitat social, conforme al
que disposa l'article 4.4 de la Cons-
titució.
Art. 3. — Lee quantitats que han
d'abonar-se per raí, de l'esmentada
expropiació donaran l'interès del cinc
per cent anual des de la data de la
incautaciä.
El Congrés Nacional
J'Advocats
Madrid, 3. — Aquest mati, iota
la presidencia del senyor Abada',
ha continuat les seves deliberación,
el Congrés Nacional d'Advocats.
S'ha discutit una ponencia de la
secció primera sobre passanties. Se-
gons aquesta ponencia la Passautia
es gratuita,- no poguent romandre
BIS ACCIDENTS
laile11191011\ Gestions del Govern anglès
, de 1411041111
d'una conferencia econòmica mundial,
144111erida per diverso. governs, entre
ella ele de Franca i Italia. Fabra.
AL BRASIL'
El cinquantenarl
de Garibaldi
Rio Janeiro, 3. — Per part de
la colònia italiana s'ha cele-
brat amb gran esplendor el ein-
guante aniversari de la mort de
Garibaldi. — Fabra.
A L'ARGENTINA
La vaga de teiefons pren
un caràcter violent
Buenos Airee, 3. — La vaga
de part del personal de la Corn-
panyia Telefónica va prenent
caràcters inquietante, puix que
es repeteixen amb fregancia
ele actos de violència. La Com-
panyla afirma que es tracta en
la majoria dels casos d'atemps
tate promoguts pels comunis-
tes.
La Companyia ha demanat
l'asnal de les autoritats, i el
ministre de l'Interior ha dis-
poni. que intervingul en el con-
flicto !social la Intervenejd
Fabra.
- A RUSSIA
La greu situació d'una
regió industrial
Moscou, 3. — La premsa so-
viètica alludeix a la gravetat de
la situació plantejada a la re-
gid industrial de Ivavogo-Voz-
nessensk, a une 200 quileme,
tres al nord-oesl, de Moscou
que constitueix un important
centro de filatures i teixits, de
tal manera que es anomenat
habitualment la "Manxeater
russa".
Un rapport del senyor Jaros-,
lavski, secretari de la Camiseta,
central del control, que ha estat
publicat al diari "Pradva", posa
de retina una serie de faltes
greus i de negligències contra
la política general del partit,
puix que han fet que els obrera
d'aquell centre industrial hagin
anat abandonant el partit.
L'esmentat raport posa de ni-
hil:u el fraeits que ha curial'«
luit la sembra do primavera;
el no haver posat en prédica
l'execuei6 del P ia finalleler en
les empresas textile; la malla
de millora en la situaold mate.
rial i cultural dele obrera; la
mala qualitat dels maniere; la
bruticia i la insuficiencia dels
menjadors cooperatius. Els In-
fante han estat abandonists per-
que ningú no tenia cura d'elle
i a penes si la meitat dele
obrers assiateixen a lea reu n i r
clekoUb comunista, — bina.
A SUECIA
•
. _ . .
LA QUESTIO DE LES REPARACIOhIS
Sembla que Espanya serà
invitada a la Conferencia
Monetària
Londres, s. — El sots-secretari
d'Estat al ministeri de Negocie Es-
trangers ha rebut aquesta tarda els
consellers de les Ambaixades de M-
ides, Alemanya i Japó a Londres,
fent-los una comunicació relativa a la
reunid d'una conferencia internacional
económica i monetária.
Encara no ha estat enviada cap in-
vitaci
ó. i lea converses que se celebren
s6n preliminars, i tenen solament un
caricter d 'informació.
Es considera que el Govern de Loa'
drei tracta d'efectuar una unitat de
punta de vista amb les potencies que
sean representades en la conferencia
de Lausanne.
Cas que tinguin exit aquestes ges-
tione, les invitacions s'ampliaran a tes
potencies estranyes al problema de les
reparacions, com per exemple: Es-
panyt i la República Argentina. —
Fabra.
A ANGLATERRA
Inauguració d'un pont
Londres, 3. — El re de juliol Ser&
inauguras el Pont de Lambertb.
La salut de MacDonald
Londres, 3 — El primer ministre.
Sr. McDonald, es troba quasi resta-
Hect de la seva afecció a la vista.
TERRATREMOLS
I TEMPORALS
Una regió devastada
a Romania
. gran tem-
Badarest, 3, ---Co
poral ha devastat la regid nord
de la Dobrutja.
Ele danys materiale eón molt
importante.
Prop de Iskinall, el temporal
destruí una cabana on s'havien
refugiat vint camperols.
Han resultat vuit monta i
quatre ferits greus. — Fabra.
Un moviment sísmic
Londres, 3. — A l'Observa-
tori de Westbromwich s'ha re-
gistrat un moviment sismie de
gran violencia.
ALS AMICS DE L')BRA Ir
IGNASI IGLESIAS
Acaba de sortir
el vuitè volum
Abans de la COnferinela
tondres, 3: — L'Agencia Rauten
cros saber que, buarit4e en la supo-
aleló que el senyor Herriot san una
exposició a la Cambra la setmana en-
trant arare la política que es propasa
descabdellar, eli aenyors MacDonald
i Simon projectaran mancar a Lausa-
na amb teme suficient per a Lee ma
rendar amb el senyor Ilerriot. — Fi-
bra.
• per a la presidencia de la Cant-
Un comentad a la mora-
Veis Hoover
, 1927, per 284 vote, i en 10 de
Londres, s. — Comentant les qbes-
nona que hauran de tractar-se en la
próxima conferencia de Lausana, la
revista mensual del "Barclays Bank"
declara que la represa dele pagaments
en acabar-se el termini de vigencia de
la moratòria lloover, es impractica-
ble, i estima que la moratória haltria
d'ésser perllongada per un mejor noto
bre d'anys ti es vol que reneixi la con-
fiaste, i que el comerfi i la indústria
es puguin reconstituir, ja que un sim-
ple ajornament d'alguns rnesos resul-
taria inútil o potser perdió., tota se-
gada que accentuaria la desconflan-
ea general i els seus efectes en el
mercat.
a revista acaba dient que un esp.-
rit de confianda portaria molt mis
ripidament que es pensi la reconsti-
tució del comerç, si be hi ha poques
probabilitats que aquesta confiança es
manitesti.
Comissió Delegada de
l'Associació Protectora
de l'Ensenyança Cata-
lana a Sant Martí
Toca al seu terme el cure
gratuit 1931-1932 de Grarae-
tica Catalana que patrocinen i
sufraguen lee entitate de Sant
Martf. Els alumnes que tti han
assistit assíduament voten po-
sar un magnffic criad e la
fruilosa tasca descabdellada, i
d'acord ansh el seu entusiasta
professor Josep Roc i amb el
Comité d'Acció Cultural (Fede-
rada local d'onze entitats ad-
heridas a l'Associació Protec-
tora de l'Eusenyanea Catalana;
han organitzat una bella mur,
sid a Girona. Figueres 1 Pera-
lada per a denle, diumenge.
A Flgueres, ele excursionis-
tes dipositaran una brenca de
roure a la tomba de 51arti
Innova 1 unes flota al Monu-
ment a Montorlol.
A Peraleda visitaran el temes
castell 1 homenatjaran la me-
mada del gran cronista amon
Muntaner.
ftaii--estät -elegits Babeen i Jeanneaserdffleed•
vament, presidenta de la Cambra i del Senat
El President de la República ha encarregat de
formar Govern a Herriot i aquest el constituí ab,
Balasen, president de la I Jeannessey, del Senat •
Cambra Parte, 3 (Urgent). — El sem
Parle, 11. Urgent. — Ferran
Balasen ha reaultat elegit Pre-
sident de la Cambra, per 304
vote entre 534 votants.—Fabra.
Historial presidencial
de Buisson
Parle, 3. — Amb referencia a
l'elecció del eenyor Batean
iles, es recorda que en la 13 le-
gislatura ton elegit per al ma-
teli cerrec en 11 de gener de
gener de 1928, per 340 vota.
Per a la 14 legislatura, el se-
nyor Buisson ion reelegit en 5
de juny de 1928 per 327 vota
contra 242 que n'obtingué el
senyor Franklin Bouillon, cesent
després constantment reelegit
en les següents condiciona:
En 8 de gener de 1928, per
414 vote; en 14 do ganen de
130, per 338; en 13 de gener
de 1931, per 281 vots sobre 52t
votants, en el segon torn de
l'escrutini, i en 12 de gener
d'anguany, per 425 vols. —
Fabra.
DARRERA HORk
DE BARCELONA
La reunió d'ahir a la nit
a l'Ateneu Gracienc
d'Acció Catalana
Tal com e'havla anunciat.
ahir al vespre va tenlr Roe a
l'Aleneu Graelene d'Aeci6 Ca-
talana. entitat presidida pel se-
nycr Santiago l'ivancos, la re-
unió anunciada per a tracias r de
la reforma dels Estatuts.
Després d'un ampli debat,
que en alguna momento pren-
gué una fort s intenaltat, degut
a que en el curs de la discussió
es posaren de mantIast ele pro-
cediments a. que s'havla Mural
la Junta de Govern per a im-
posar els 80MS desigs, es pren-
gué per majoria de vota l'acord
de separar l'entitat del Partit
Catalanista RepubIld 1 adherir-
la a l'Esquerra Republicana de
Catalunya.
. Es de t'emanar el fet qüe dele
Resistente a la reunid la malo-
ria votaren-37 veta tontea 30
—contrn la proposic16 d'adhe-
rir so l'Eesquerra. 1 si aquesta
prosperé fou pele vote 'delegats
que portava la Junta de Govern,
que preparava des de dies
aquesta Assemblet. Aixf, la
proposIctd fon aproveda per 79
vete contra 50.
1•
nyor Jeannessey, de l'esquerra
democrática radical socialista.
president de la Comissi6
senda del Senat. ha estat
President del Senat, per 228
vota entre 215 votants.—Fabra.
Paria, 3. — El Preaident de
Herriot, enearregat
de formar govern
la República, senyor Lebrun, ha
cridat avui, a les 18'30, el se-
nyor Horriot i l'ha encarregat
de formar Govern nou.
El senyor Herriot, desprds de
donar les grücies al President
per aquesta prova de confian-
;£1, ha acceptat l'encarna.
Després de visitar els Presi-
denta de les dues Cambres, el
seeyor Herriot ha celebrat una
conferencia amb el senyor Tar-
dieu al Quai d'Orsay.
El 'enyor Herriot es proposa
visitar el senyor Barthou,
President del Consell.
Ni es creta que el cap radical
socialista topi amb cap dificul-
tat seriosa per a constituir el
non govern. — Fabra.
Cal cementar, encara, el fet
d'alguns socia que, suggestio-
nats per les informacions fa!-
ses de la Junta de Govern, ha-
vien donat Ilur adhesid escrita
a la proposici6, assabentats a
darrera hora del seu veritable
abast retiraren indignats llur
vot favorable,
La pèrdua d'aquesta entitat
per al Partit Catalanista Repu-
blieä sera immediatament res-
tabalada per la creació d'una
altre, que tot seguit formaran
els qui han vctat contra l'es-
mentada proposició, units a
molls valuosos elements de
Gracia. que no volien collaborar
amb l'Ateneu Gracienc d'Aula
Catalana per no estar d'acord
nmb l'actuació por clara que en
aquests darrers tenme seguien
els actuals dirigente de l'enti-
tat..-
Interinament. les adhesions
peden enviar-se a Aecid Cata-
lana Republicana. Corte Cata-
lanes, 589. principal.
Avui. a les nou del vespre. i
a aquesta entitat central, es re-
uniran ja els elements inscrits.
Convoquem. demem. tole aqueas
que vulguin adherir-s'hi.
IDENTI F ICAT
MORT
Ha estat identificat el cadbe
ver del miny6 que ahir al matf
el va matar un camió al carrer
de Sans.
S'anomenava Joaep Fcritanet.
de II' anys, i habitares si-1lb els
pares al carrer del Constes de
Beulloc, 20 1, de Sana.
Quart ocorregué l'accident
*Intima es dirigia al taller on
treballava. muntat en bicicleta.
DE MADRID
Un manifest de la Unió
General de Treballadors
sobre els darrers
esdeveniments

d'instrucció pública. Estem fen una
Espanya nova. Aixi puc citar el cas
de la setmana pedagógica de Cuenca,
a la qual han concorregut mis de &o
mestres que han aconseguit una fór-
mula magnifica quan en l'escenari
elan donat classes vives i les mestres
espectadors les han seguit amb inte-
rès vivissim i han fet després la cri-
tica del que han escoltat
folts normalietes lean vingut a Ma-
drid coetejant-se les ¿espeses de viat-
ge per assitir als curarte.
A les 30 places de pensionats a
l'estranger, pertanyents als professors
normals , no han deixat de concórrer-
hi ni un sol. En van so a França, deu
mie a Bélgica i altres tants a Ale-
manya. Hi ha desig de saber. Quant
a biblioteca s'ha fet i es segueix fent
labor activissima. Als poblets s*Inn
Cistribuit fir.s 58 0 biblioteques i alas
establert les biblioteques municipals
circulante.
Tumbe es fan treballs d'excavació
per descobrir dues ciutats romanes,
Clunia i Lara, amb descobriments in-
teressants, la qual cosa augmenta la
.de la cultura en el país que ¿esperes
la scca seneibilitat.
A Granada s'ha donat de menjar
aquest any a mes de 1-600 nois a les
entines escolars.
Projecti de llei referent
als bina incautata
dels jesuïtes
Madrid 3. — El preaident del
Consell llegí a les Corte el següent
projecte de llei:
Article j, — Llatecei6 als fins be-
ajas o docente dele bina de que
els advocati durant mis de dos coya
• Si despatx del seu principal. Desprie
d'aquest termini el pasant adquereix
la categoria de collaborar amb en
ou minim de 2.000 pessetes.
Intervingueren en la discussió els
senyors Martínez Torres, Gilgueira
i Estexanell i es refusi la ponencia
acordant-c que l'assumpte pasees a
la secció. Després es comeneä a
discutir la ponencia sobre garanties
de conducta que defensä el president
de la secció segona senyor Mar-
chena.
Les conclusions establertes en la
ponencia són que en tenir noticia d'u
fet indigne d'un Iletrat, es procedirä
pel deganat. primer a una reprensió
privada i després a un apercibiment
per ofici, suspensió per menys d'en
any en l'exercici de l'advocacia i ex-
pulsió en els casos en qui es con-
dental un advocat per delicte afron-
ten per greus faltes de decor.
Parle en contra el senyor Gusto-
nao, el qual digne que s'opesava a
agrestes mesure per entendre que
no han de tenir efecte. puix emita
basades en una dignitat dels càstig
que no acredita des del moment que
no respecta la toga.
Posades a discussió lea concia-
sions, eón aprovadey. t.t
D. Rodolf Reyes lregeix una pe i
nencia de la secció deaini sobre N
conveniencia de crear Tribunals es-
pecials davant la unificació de juris-
t'Ardores. El criteri de la ¡m'oció Ea
respectar els caps de fet, pera que
no cauein estat, encara que creient
en la conveniencia de la cread?, d'al- I
guns Tribunals expeeials, com oto> !
rete amb cli, ~tima.
FRUC TI DOR'
ree e•••* La U.G.T. ha publicat un mani-
-Una amnistia fest sobre cid darrers e•deveniments.
'„ „ prodtdts indubtablement diu, pels anar
Estocoltn, 3. — El rei ha amnistiat
ce-sinditaliste*. que han inquietat Yo-
les persones condemnades pele desor-
pini6. La sembra de bombes per de-
ldres d'Adelen l'any darrer, durant ele
tensar ele ideals cocíais, ha produit
(piale van resultar 5 morts dele ma-
mal efeete. Els que empren aquestes
nifestante. — Fabra.
violències s'anomenen representante
ALS ESTATS UNITS ELS VELLS - dele trehalladore.
Ningit no sap on han recollit aques-
ta representació, però nosaltres que
portem 40 any* dedicats al malora-
• L'anivellament Amb un pròleg de PERE COROMINES sieht social deis treballadors, ene hi
declarem contraris a aquesta tictica.
del pressupost Un voltizo de 300 pelle'. 1 peeeeteen La violencia pot afavorir la im-
Washington, 3. — Per equi- plantació d'una nova dictadura. Sense
librar el pressupost nord-ame- t'ofensiva burgesa s'aminoraría la vio-
rica cal un auginent deis in- lencia. Lluitarem contra embeleses vio-
El millor bentettatge que podeu tributar a Enlutare
;recesos de 1.125 milions de leniies. amb energia
&flan, poeta dele bumlla, a l'escriptor de cor compaselu 1
La Casara ha veto neus ju- talent eitecia, Es teutr en costra biblioteca la conce-
La vaga de Medina Sidonia
greseos que representen 1.098 de) de He Obres Completes
milions, -per el batel votat pel
segons les premies era-
lueiacions. As de 1.211 milions
i mig de &darse. — Fabra.
3fit rs
El preu de cada volum de les Obres Completes h de b ~eles, meityt el setst
que val 8 pessete4 per ¿ase:mejor nombre de tulla. 1,1 fa una re4ucri0
Medina Sidonia, 3..2. La vaga 11'00-
lutioniria plantejtda fa dio, o des-
rabdellava fin* ara eacificament.
asuma tarda es reuniren proa del
10 °I„ per als que ?hl subscriguln. .
valle mis de 300 obrer,
Hi acudí la guardia civil. pera fou
A ROMANIA rebuda a pedradee. Els quirdies s'hi
tornaren i van resultar Joan Remete
Bue..leti per a &Matra si vostre ilibrer o II adiciona Mentor. d'
Les relaciona amb Espanya Luna i Sebastii Gardon, morse. Hi ra
"Editorial Juventad. 3. A.° • Procesen, 101 • Barcelona a mis, quatre feries greta. Els hin»
Bucareet, - 3. -- El ministre catan excitadfssims.
d'Espanya b Visite Él minis- Trametrm volum de lee OBRES COMPLETES DIGNA$1 IGLESIAS,
tre d'Afere. Estrangere per tal limb la rebalsa d'un 10% abre el pros de venda, considerant-me seariotot.
destudiar Farortf írtlb conveni Envirm també tli 'olmo 1, II, 111, IV, V, VI i VII.
comercial entre EL/Pasea i Ro- L'Impon de la comanda l'abonaré mitjançant reembon. No podem publicar la
murta. — Fabra. notet pregades que no
t'A
Titulescui enearrepi En vinguin emites ea catalä
---inar govern
Te-Tor Que :da a
.
.231ÍPM Ar-t
1 amb un timbre o signa-
earregat al senyor n'ese la Date tura remuda
**Jet *imparte govern.
 LA AT 0138abte. 4 de juny b OVA '

Piv Ltc-1.):
11111111,11111=111101111011**018~~~118011811**El limes er,-rn?rrrwelrrs--------«-`""P'r4-i
• 14•LURAHK, j 8 Pe r 109 5403119,,dirrerea euetebvk
len a 6ticio (-.1.731: . ,
1913 .3.14iA BAIXA DE VALORS
Continnen .les sessions del Memg . , ,,,„us nblisacienti inmilems ceilltinhatl .
Libare teulat delatan de tendeneN
r
n 44 3 -- p-mtfr,4es . "dial
11 . •••• m
acciona terrones
reE1 negoet'imentaL rerchrmeet ac5
animarles en negoei, i al be queden en
Petral inikomiser.de ceg ata., Asi
es en la proporció que ho teten en an-
4 I ra Sr
'
98'3o211_
- St. Andrea 4 %
Barcelona 6 %
nfee•
8o'oo
1 018 111ÜA
tenniissb t u P.`J- •
tin, setnbla corn si la darrera reaocid terior. sentaran De les >ore malea
seumada neeessites 51 3,10 s 'Sles de re- mis les Prioritat. que 33'-
queden a
Sevilla
amad: 6,11°.4"we' , e tin Ino • 1931 932
pto: trnb tot, ea general regia bona (-loo), les Atturlanes 3.' Hipoteca, Tort Bandido. 1104'. t oreo D i 111 A L011 A
diaposicid 1 queden els valora a l'hora
49'- (+22 5), () s ea. 63'75 (+1'75)- MeIiU teso. Aigües, Gas i Electricitat WIT ANDREU 1 EXTVISIONII, t •0
da tanta. (erras. De les Ataranta, les sirle C, teas Sevilla erce
C318 , 14 beata pel Ifercat L'hin de
( a-rso), les *arte E, 67'oe (4435). ales • orar ?agües Hule. 43`066' j
Valora en la eerisió de tarda d'avui: sirle 1, 76 50 (-1-1'50, Badajoz, m'o° liarme 3 % 1 50* e Valincia . . siete ! En el sorteig celebra el' tila 120
13490 HIpoteetel 5 115 " 8700 a Barcelona 5 % • echó"'
30 de malg darrer clavad rl
Valore Dios Tanco Alfa o ( ,_3.23,.) a notan i (requesta N'Antont
anterior boira I" Andalusos u.' Urja 3 per 100
•
6 * 1111' 102'2se • 100
Colma d'EmItsloos 73'50 Barcelonesa E * Par 1 Tusquets, han resulta!
queden a 18 . 50 (-1'0o), Transversal, 394814
0 amertitzades lea 96 obligar:tono
Nords 56'50 • Cridlt Local 6 % • • • 78'00 •
1.‘ • 8300.
55'30
Alacaataae l 34:to 34- ,r.tl-ollo
+1'22 2800 (-1'2s.
Les General de Tramvies 5 per ten ' Ir • • s t'o 69'00 •
% " 98'36. argüent1:i jì
Andalusos ty'- 4643 +685 fan 64M00 (+2M0). i Tramvies de Bar. • • • ¡merare.. 72'23 Catalana Cm E. 4 548
Tramvim '/411‘.1 43'73' t. +225 celona octubre sp2$, 8cao ( -1- z'a5)• 85'oo• • 6 %. e • 12. 67.6iii 22 SOFtTEIG
e e % •
Colonial 3075 5050 +025 Lee Transatlentiques operades queden CCdnles Argentinm . . 2'70 • !Bona 6 11„, 3.3'30
Explosius 127'- 124'75 +225 Chade 6 % 28
3 mateixos canvis. Born Ex posic46 Interne. ..J84'23 110j:0500.
83 190 tiit 272
Aigues 149'- 153 . 5 0 - 4 . 5 e Les pbligacions industrial,. regular. Bona %
Montserrat 79. 50 28 . 50 +l'on ment cperades. repetint carvi la ma- Ajuntamente 1 Diputacions Energ Elict. Cat. % 88.3o* 316 333 344 353
l!. Rif 5525 3525 - - id jet part; varien mis lea Cooperativa " "62'5c 391 508 633 ;64
Petrolis 615 6'05 +0. 1e Fluid tort. 4650 (-1'59), Colònia Badalona 75.00* 80; 822 865 869
' Son: 6 94 . . 96'25*
Transversal 27'25 27'50 -0'25 GU ell. 93'25 (+1'25 ) . Indústries Ara- Ajunt. Barcelona 1003 56'50
Force, Motr'ul e * 880 907 941 996
6600. 7o'3c
Hulleres 557" 5 6'- -1'00 gone 1es. 69 . 00 (-loo). Unió Potassa • spot B. ' Bon 7 * . 88'25*
1036 1068 1166 tu el grific que publiquein es re- influida per l'anunci de les Campa-
de Súria. 92'S o (-1'00): • • 3905 C. 57'50" Coop. Ved. 1212 1237 1267 130 ; iumeix ei moviment de les acciono nyies Nord i Alacant de seguir el
La tanca anterior dels Andalusos 83 5700 .4550
Les accion s
e . poc actives; varien met nier D Gas Lobos e % ¡3 ir. 1351 1407 1167 !carrilera.. deo ''arty 15129 fino al mateix sistema damort i mació„ de
del 30 d'abril darret-, i del primer del • • 5800* grao*
les Banc d'Espanya. 5090 0 (+4'00), Iota B. :4 9 2 160A t68 1780 darrer enes de maig, titilitrant el can- rom s'(havia fet fino ara.
mes que som la corresponent als Trans 51'00* Unid E!ect Cat. 6 % 9e0C1
versal, Mullere, i Aigues. Croa, 15600 (-Soo) i Idonopoli Pe- 1013 a
Elect Cinc: 6 92 . 1 859 felt 190 7 1974 vi regulador de fi de mes del Mercat Es de lloar que aqueata mesura ha-
trolis sèrie B intransferibles. 10 7' 00 1:1 od'oo• I 570 1984 1755 2038 Lliure de Valora. :,t1rds 0). Alacant gi efiat acollida favorablement per
BORSA AL COMPTAT sota F.' 50.06" Sevillana Elkct. . , gz'oo' 2017 2050 :tu 2254 la) i Andalusoe (3). part deis especuladora, que feia le-
(+4'00). Gral Rece 6 % .
La lliura puia a 4475 (+n'os). • • tot3 B 53'0o* 75.00* 2292 2314 2317 2333 Com et veu en el gräfic els Ala- forte que començaven a perdre la
Els rotllos d'obligacions segueixen ReCt Llevan' 6 % meso•
El dòlar repeteix a lino Ampine16 58:00* 2440 2513 2606 eants han sofert una reculada en el tonfiança, i que, amb equina predi,-
actius en operar i canvis mes aviat Dona 94.00e
ferms. • ton 13 . . • .. 71'50 2621 278C 2801 2075 darrer meo que donem respecte a posició per part d'al/testes entitats
BORSES ESTRANGERES 6,;50*
Els deutes de l'Estat han estat ans' 1935 Ealmee 2913 2927 2934 2997 l'anterkr, quedant finta a 24 enters carrileres, han tornat a recuperar; no
mata, i algunes aúnes force actives en Els mercats estrangers donen Mot- • t 9n6 Port Franc . 69.50" Indústries diverses 3104 3190 3265 3436 (-3): ele Andalusor, 57 (-3), i els havent-hi per menys, dono, hern de
1negoci,922 quedad en general sostingut!. ines avui 6 de fermesa. després 54 d'una Eopoai fip'oo 3453 3455 3461 34110 Nords queden al mateix canvi de 54 reconitoer que, de considerar-se in-
Els Bons or reculen quelcom: la si:- dies de depressió. Paria ha estat ion. • toäe Exposi 61'33 Forn Andalusia 5 % , . • 81•0o• 3498 3532 3573 3603 enters. certes les ocies perspectives, de mala-
ben 'dtsporat: Wagens 83'75' Asland 57c tco'one
rie A fa 197 (- 2'o 1 serie B, 177'50 ça Eixample loor 3837 3880 3689 3693 Aquesta feblesa, que s'alioli en els tenir cl mateix sistema d'amen:lu-
78 . 50 (+65o), Sues, 1000 (+30). • 5937 71'se 6% 9300 • 3899 3718 3727 3781 darrers clies del mes d'abril. en les ció, donen a entendre que. malgral
( - 1'50). " 7%
Els Ajuntaments. bastant operats i Rio Tinto, 1089 (+64 ). Bruiselles lana • 1913 66Mo* 74.50 • 3754 3763 3796 3 875 accions carrileres, es continua amb dels resultats poc satisfactoria de liur
e lag,. 6 %
sense uriació notable en cotitzacions, relata co canvis; Sol ins, 10300 Bona Reforma . • 6400
Co/Onfa Gfiell 6 .
512.00. 3933 3915, 3959 3362 mes intensitat en la primera desena explotació, poden acomplir Ilurs com-
repetint la mejor part; modifiquen (+50), Katanga, 21600 (+roo), Cha- Alma. Valencia 6 % 68'75* pico* promisos financiero.
Cona. 1 Pavim. 6 %
¿el mes que comentem, usen! deli
mis els 1906 érie A, 55'ses (-3'50), dei 5525 Unir, qualcom Irre- ' 68'oo 72'oe,e Es a dir, que aqueiu clavera tanca
Sevilla Esposici6.
Cros 6 % Els inleressals podran per- Mis perjudicats es N 0 1 1, que recu
"1 907 serie D, 57 . 00 (-fan), 1918 só- gular, amb tendincia a l'alça: Brown, Mälaga .. 6400* zoo'5o cehre l'import de les diles obli- Zins a uns sis entero ¿el nivel-laren l e gä usada en un periode des-idea'
nie B, 58'oo (+1 00), Bons Reforma, 78 . 00 (-2), Sevillana d'Electricitat,
Elact. 31. Ebre 6 59 enes
Diputacions y enes . • 09.51' gacions, o sigul la quantitat de en que regularment es mantingueren fermesa - encara que aquesta es ma-
64l oo (+1'5o) i Sevilla, 68'oo (-1'00) os (+2), Motor Columbus, 155
Mancomunitat 100 • • •. $000• E. Ind. Aragó 6 % 69'eo nifesta en molla lentitud, - 1. per
500 pesseles per cada uns, de- en els primera mesos d'enimany.
De les Diputacions, sols es tracten bé millora en caerle: Salina, i O 3 000 C. Credit Comunal 36'oo• Carbona Metal 6 % 64'50" Aquesta depressió, manifestada amb tant, is d'esperar que aquesta 11o/oc-
aariat, i Londres, aval registra una Mines Rif 6 St' duint 15'20 pendes pels i m -
les 6 per roo (Beneficència), que Diputaban+ Barcelona 6 %. &Aso* • 09.25. postres del Tresor. a pnrtir del tanta intensitat, semblava portar una re depreasió registrada en cl mes pes-
85 (-0'65) i Provincials, (+5), Cb ade i 790 (+15). Berlín, poc Coloreas Exp. 6 % loo'75*
q ueden a 78. din 1 de juliol vtnent, a lee ce- empenta mott accentuada, i pan gai- iar será contrarestada en el que st,rr
que repeteixen a 805 0 . tion, rioo (4-i115) i 5 1 /2 per 100, Ferroeamis i Tramviee Foment Obres 4 t/a % 86'0o*
• en! s cases de Banca: tooletat rebé es pierda un desmoronament de i nia creiem que corresponde& mes a
Les cèdules Banc Hipotecari i Crit- 27 .00 (+2), i Nova York obre la «a- e 5% 7a'oo• les cotitiacions - salde cap mitin la realitat de la situació econhm:ra
Nord te hipoteca 3 % • 34'50 Antnima Arnús -Ciar', lance
dit Local queden en general a matei- sió amb alguna avantatges respecte a • • 6 91, . 1 83'oo• carrilera.
la tancs de dijo». +. 81 • . ,• 5225 Sucre?* Espanyola 6 % . 'm'ay* Arnile, E. A., i Orsidlt Lyonnale. que ho justifiquis, puix que cap esde-
xcu calnis, 1 sola es pot notar les 5 112 veniment notable sorgi, ni d'ordre in- La tanca de regulador correspcnent
53'00' Hullera Espanyola 6 % . Barcelona, 2 de juny de 1932,
" 3-a 7.1'eo• El direacr, tenor ni d'ordre internacional - a aquests valoro és, pela tres duren.
crinformoci6 grama A 45 sirle , 53'00e Maquinista T. 14. 6 % 6750 01 e505, la segilent:
53'00. Alfred , $11.51/61, gud una represa que reacciona sobre
enhrt Irf0 mena sir varOra
ot
A 5-8 hip eca 3 % e Foresta Súria 7 % 94'50
INTERESO» EN VALORE DE Pamplona 53•75 National Pirelli 6 % aquests valors, eituantrlos a canyis Maig Abril Ma:;
9700' mis normals dintre la característica
RENDA FIXA I VARIABLE I teltnAeCOINNE011118011V1 }Morir« 5500 Tenerla Moderna 7 % • • Nords 54 56
70'00, qtte avni die domina el nostre mercar.
autaammamt amwm/111117111011SMOnuituAn 55'75• Unió Coronen' 6 % • . • Alacants , 34 35 37
Lleida a Retas sino* , Aquesta fermesa fou, serts dubte,
Astúries t • • 49'75 " Salinera 6 % 9800*
800I1TAT ANONIIIIA CROS Andalusos 17 20
• 49'00* • Vidriera 6 % 7o'oo• -
a
MERCAT LLIURE DE VALORS metedor 4 % A 7875 e e • 4600 Com sigui que en les juntes
•
- 4 o
generas n-erdinäria i extraordi- MERCAT DE LLOTJA Marroc aegorts Chifle. 85 4 00
Borni metí: 7850 Segòvia 3 % 49'75* Navilers 1 Companyies naria celebrades el die 31 de
Andalusla 41/I6 _....
e 48/50
155 a 156
143 e 45
• C.... 78.00* Almansa 4 % 63'oo
Nord: 5490. 55 . 71 5560; Andalús: naveta maig darrer, s'acorda el paga- 3Ialgrat isser dels dies qze hom " 55/54 - tia e 142
7700 sito*
17'00, 1656 1175. Montserrat:
2825; Explosius: 12300, u450; Pe-
trolera: 6.zo.
• pa
• D

ft.••8I
75'75
85'50
• Adherir'
Sant Joan 3 %
Anima 4 Va %
55'50"
68'00
E. Cons. Naval 6 %
Transatlintica 6 29 • • •
94'50'
23'coe
ment d'un dividend de 40 pes-
tetes per acrid amb impostos
hi veu bona animació, abur bou la
sessió bastant reduida i amb tren-
saccions cense importencia.
"
•
"
54/36 -...•
55/60 _...
60/GS
158 a 159
116
108 a tos
90 a 100
Osca 4 Y. 63.75
a deduir 1 el lliurament d'una Blat: No pcdem fixar encara com (Preds es pessetes ele 100 quilos
Borsa tarda: • • G ff . 75'75* 6 96 39'00' ecoid alliberada per rada tres emb SIC aamunt carro Barcelona)
Nord 6 % 87'oo e 5 5 /2 % 7000 a cosa certa, el que resultan la co-
Nord: 5585, 55'80, 56'6o, 56'50; Amort.:1z. itim A . 78S o' Especial 6 99 aecions velles o la part d'acció llita del pala, ja que mentre alguns
Alacant: 3410: Andalüs: 17 .00; Co- •• •B 85'25' Va rencianes 5 1/7 % 82'75 • 75'00.
Alacant 5,a 3 % Trarsatl. Es p .' S % nova que eorreepon gui per frac- creuen que sen ä molt falaguera, al- remota estr. s. c. ... 100 a 1 in
• 45'23 6450 Hernies Salamanca ... 115 a 11S
lonial: 5656 5075; Explosius: 12575, • • C•. 8525 Naval Llevant 6 % cid de tres. anth imp o nes. tim- tres diuen que bona, encara que no Llentles Andalusia ..- 00 98 •
12523, 12700; Rife 547$, 55'25; Pe- 85'25 • e. e 3 % . 6600* 7000•
bre 1 ¿espeses a ekrrec dels be-
• D.. 66'5o* corn es creia. Eeperarem, dones, uns
trolets: 61o, 6'r5; Hulieres: 5400, • 3.• 3 % 1 p reua en peaseies ele 10D manir
• • • E.. 85'25
S. A. A 6825
nefíciate. s'anunria retentiva:1f dies mis per fer-nos ressò de tot i damunt carro 8arceiona)
5500; f4ordserrat7 W5o, 29'75, 29.50; • • p 8$'25*
• B 1/1 % 4 e 6600
ACCIONS d'agiten mwment i d'aquest aleshores an,a mis fonament hi di-
Tramvies: 4900, 4200;. Transversal: Amanita. 5% 1917 A 8 r'25 Sane d'Espanya lliurement des de dilluns vi- rem la noetra. FARINES
• C4% M'o° 500'00 Mentrestant, però, cono-1, com ja
27 . 25; Aigatei : 1400. 81'3,5* Banc de Catalunya ...• nent. ella 8, Inelusivament. FOrça 75 e 10
D4% 6o'oo 5'50* expressàrem fa pocs dies, q ue el, 13 505 - 0441 11 a 72
• • • C • 8123 • E 4 t/a Canal Ebre
as'on• lee ofirinet de la Companvia Correos ioes1 67
DIVISES ESTRANGERES • P P D 81'75a . • 67'oo Petral (Pan Isrleslee. remero 21), nostres productes valguin al preu Extra de camella 71 a 72
68'oo* tope que compensi l'esforç; conträ:ia- corren: de camelia ..: 67 a MI
Limes: 4475; Franca sultana:
• •
E.. 82'oo•
• Fetrolets les h o res häbilsi de Calva.' al- Balsa
• P p 81'25e
G6%••• 75'50" 500 verlint quo el painment R'efer- ment, eestimularia una decepció que (Preus en pessetes eIS too quilos anat,
23770: Dòlars: 1214; Maro: 286; • Catalana Gas D pot donar lloc a que el mateix esforç carro Barcelona)
Aludida. 5 91 Han A.. 78'on s /2 ;J'o° • ItiorN rontra tliurameit
sae damunt
Belgues: 1668o; Francs francesos es restregui per complert, decidint-
77'63 16% 76.50 91'50 cupd mántero 31. i armen P11- DESPULLES
47'g s; Lires 6245. • • eE F. Pret. 6% 90'oo se per altres indrets.
• " C 7765 %
Transatlintiea O . . gernen1 i Iliurament do ¡ P e sr- Mocead Segueix la part compra- lomera ...... 31 4 31
Nene* t/a .. • .. ‘d td'009
elons alliberades 5, pirt pie g rarn e rn I St a al

BCRSA OFICIAL . • 0.1 77'9
• 57'°°
45.00 . • Traturnediterania 129'009 doro completament retreta i tan sols 4440~ ....... 25 23 1I1
e • • 3"
77'25* 5/4 % Espanya Industrial • rorrespon gui mitjandant lo pr o per adquirir el mis precio per al Tenerle 23 a 24
Nord: secto, 56.30; Alacant: 34'1 0; ea 32 11300 atarte. 12 a 55 1/5
• e P e 77'35• Dairdeacitos
8 r..373.
407:0:0°. Hispano-Estime -se/friódlesaronvels monde«.
Andalús: 1700; Tramvies: 4875; Co- 16l'orr• (Petos en peasetes ela 80 quites a»
imponte)
(8T1lb Ford per a esser eotrufipil1adra. Segons ene asubentem, sembla 88C 0841041 carro Parceiona)
lonial; 5675; Cloade: 376 paritat;
Amortiu. 5 90 1925 A. „ Orense /66no Barceli-na. 4 de itmv de 1932. que hi ha encara una nova decisir i
700: Chifle E: 67'eo pa- 93'00 Hallara 63'oo
ChMele •• 9265 " prioritat 3 % • .. • P. A. del C. d'A.. contrària al que convé a la ramade- Menta (prtIms) 11 t 21 1.2
ritat; Filipines: 745 operacions; Hu- 18,50 lndóstries A g ricoles .
• P. • e gido i_Aa nd ae lna ffixi.33%.h m'ocie el „ocal_„,er.tari, ria; is a dir, que sembla haver - hi el SegOnal. 52 5 !Y 1.5
lleres: 5475; Explosius: 12650, 127; 3 Telefónica ordinär;, .
91 50 - Prr ierniti
vaft .
variable g
99.0o Trancaste A. Ripoll prophsit d'augmentar quelcom mis d'reus en ralo la partera de 70 Otro
• 1"-e pref. 7 % 101'35 damunt carro ninfea)
; •Prit z : 55.6* ri - j • e • E 9165 ',Funicular Montjuie ord els drets diquest gra i fina arribar
e • • p ro'oo• a les deu pe. setes or com ¡basa ha- ALTRES GENERES
r sciös • t.5 variable . • 0.) Grans Pendents 31..NErta I6'oo•
dACIONS. via estat.
Amortitz. 5 % ¡pm A 92'30 • 1907 Irramvits Barcelona ord. 41.55*
DADES PAEILITADER PER
Els altres gèneres per avui, con-
GARROTES
Ni .6 rzautt e " E•
• C
9130
67'73
•
•
6%
Bobadilla 4 1/2. 2000
2600* 6%,
•
P 500*
68'30
LA CASA selA0U1114 SITOES
'MOMIA
firmen sense variació. Negra Padree
Marre naisteltO
Negra Uataferg . • •
a 48
a 41
£ 17
Interior 4 Sr A (mine impottos) , Groe (i:
v v.114
• 47'00 e Croa .............
15o'oo
4 46
P111110111110 CEREALS Elvlsaa e 44
Amortitr. P E•tett 64'65 3 % 1938 A 91'30 • 6•00* Mallorca ............ a 44
• • •rsoot 0•41rig 111fg Batal arar, mona citase . trfeut In Tau els 45 mines unte isac
P C • 64'so P 3
67.75 Ces fin • 141cos Navarra. saltona ciamos damunt carro Parcelra)
P • E 67.65
6460 • • c variable Tras
Borses eetrangeres
entena superior..
emana corren!
Potpa remoiatea pala.. 29 a 30
• E • 64'50 Amorata. 4 % 80 28 A. '- 76.75. •
&mundicia 4% 23'oee Cacao Nova Yerk Camella empedrsta ..
TUttO ge coro 39 1 40
Ferina ae limosa 37 4 18
P " F • • e53'oo* Bona a Tresoreria A .. =97..0 Manresa Be r g a % - • PoMo• 4.00 4 Ertramadura crueber
Ente. corren{ ... ••.... &reta en pessetes en. 100 tulles
• 6s'oos Deute Ferroviari 5 % • ss'75 Sarrià a Barcelona 6 % . 80'00* Parte D. .•. 3.13 4.17 4
UrCell ene sac amura abro auceonai
ll. ... 0.53 0 .53 Atrais primera .... 10 e 10 5 5
ei
Catiak
alunniyanyous
e5:: Sosa York ... 3341
26011 25325 P404441 1 comarca ... Olíais terma 9 i 9 11
6 *.. 11011008
090 Sucre Neme Tecla (Prea, en pe gotee quilos Pella crugen ..• 3 1/5 4 4
4369'00
°°' 102775 418 100
CENTRE COMER DE BARCELONA ir •
Frldiea
Sra 4346
2638 35425
7178 13016
s. ... n.as
... 0.71
nais
0.74 •
1 sena aat damunt vaso origen) Palla cola ••• 1/2 4 I
(Preus en pessetes els 4 001 1 1105
danatint carro aarceionai
u. u. id
4
LIVIIIPOOL
• ales.08
muno,
Obertura ...........
O.
9.85
5.95
3.91
Noni.
3.96
NoM.
'i3.rt
3.8
, t.111
3.89
2.81
5.92
4
TIAger's ha 6 % 94'23
Alelaban..
Saltea
EsDart7a
•. 155850
188450 40575
31. ..• 5.4 5.4 1'8
Blas thetniool 150Mbl matutea .... 150 4 153 ARRIBADES
Cremallera 6 S . „ ..• 1178
Ineoe retemenut
1•81101 4.10
8.91
3.90
11
4.00
4.05
11
4.04
4.06
3.84
3.80
10
s e6 ••••-•-•-n
3.97
1.82
10
15'oo•
G2913 Metro 6 % top .jVit'.15t'oo•
teme 50753
1.19
200
470
5.5 1/9 5.5
5.4 va s.s 7/8
, 9 1.4
1-4
bemba
Oreara
110 a tfit
89 a 70
82 a 83
Per SI. P. A. • Vagons. 3 de fuina
Pel Nord. • Varees: 1 terma.
1144 10
Transversal 6 % . • • 28' 00 200759 469 56 1 '8 53 1/1 1 Matlut motu cima 50 a 81
LI4/204 3873 Selecta 01 5 09
114,12 - C e da Ttetnies 4 67' 00 * P risa .............. 13050
•5.47 0. Austria 3/75 Blat Xietio Benlloc O. 58 a 50
me. 61. Troncal
• lri•ga VOIIII
fasta Mar*
Obertura
5.30
•
8.88
•400
0.84
5.01
AL
6.00
a.
5.52
A.20 5., 3
061
5.59 Tramviea B. E. G. 4 %.
" 3 % . 6400
70'oo•
Argentina
oto laneiro
.11061•O4eo
.........
ateo
487
e. ...
JI.
.. .
88 1-4
ei
57 3/8
1.4 te 1.4
ep 3•4 25 2/8 1.'8
7/8 refina d'anta.
40 a 50
as a 84 Vida social
Sesea ~rama 5.15
I 44 5.63
5.70 5.88 *;..910 0b..3 .luei oreo; 0059
3005 MORESC ORDI I CIVADA
Tutea Moreat Xieado
Me*
ellamedlerlefiki& 32 1 , 0 35 1-4 1/5 Marean Plata atsp
TdI nou
as a 35 t/2
33 a 33 15
Les vacantes
15 • 13 14 12 12 11 18 23 1•4 32 7.6 3/8 La Unid eltrimarina assa-
6.53 8.50 Ctrada Extremadura - 48 In a 0 7
o Girada role benta tole le dependbnela que

SilE i TORRA Germans

oree 0111.111161111 canal 11. al • a. o.
Novs York Carniola pele a. e, ... 72 a Sf
7mes menor 8.23 8.65 5.78 5..90 5.20 5.43 5.56 Cefò nulo!, astrouor el dio primer del corrent ntes
6.45 comença a regir el rearn de
Obeetefe. ....... 6.31 3
fleme mismo, g 9.4n LLEG U MS tacances estiuenques obligató-
5.50
Pares estraneer e. e. ries per a la depemeneis.
.4116•-- BINOVERS LOS
Farsa Exima Aod. Hom fo avittent als depen-
Islas - Sucre Londres Fase maoneses dents que no puguin gaudir de
1.1{44, Un« Rambla deis Estudia, U i 13, i Bon-Succée, 1 i 3 Pares Llobeettet
11012111 (1-Itt•rgottl 0•Pwr ganar 1. .. . 4.5 4.4 t • 2 Fama Extr o Ase. 45 8 Si les comentados sacsncos que se
5.8 1.2... 4.0 14 •4 FILN0111 evrensers a. e 51 a 5 9 c.ervenin passar pel local so-
42:3 4.87 A... 4.7 4.4 . 1-8 1•5 Vete! 411081u8/4 8. c.
• Tiara aaSerler 1,11 E. O 151 1 la 2 .975 ag N •2 7 •- ›. e,. 4.7 1-5 4.7 01 veces enrame 55 a 55 cial, de set a non del vespre,
Obertura ... •••• Eres estrenen 43 a 41 1/5 a fi de curear la deguda de-
Egeo° 1001“11111
Taitel • • 4.95 1,30 Negocien ale enpons- dele Deutes Interior, METALL: Loodree m'aleja.
- 11 te ounm.
A154 Ezterior, Amortitzables i Ferroviàries, . C91 eallenal
t ame Reunions
liONGET:i5
-1~ _- .....
013P021111111 III
venciment 1 julio' vinent Muge allseend
• nene • tistarlatt e. e Po a 35 Ateneu linololopiello Popular.
baleen 85 a tes Avui, diable. assemblea gene-
eel Tal) 1 8112"1:= Costana len Ilated 137 a fa?
camella correal ral reglamenteria. a les deu de
000d Uiddllog (Mandare UgtPolo1) •
MIMO . • • • 125 4 118
en • eup e& t• •fai I lai me, Tatas lttilagoa lag Pm Cambra euiraseada Caixes de lloguer ime «me« Ealmitrea, a. anee 71 4 la y Ana.
1ns 4 les Agrupac16 do leopletarls Mas
- per a guardar valore, documente, jofes i altres VallMe111, mona el. 105 o 110
Fueteo, ete Valldorelg. - Re-
' co
timo mes Mermo urgen 1 comarca ... too a 151
1 ,1e impon IN 1211•1411•••• 01145--alleß _objectes de valor „ Pral 101 • 106 unid general ordinäria, denle,
•,17 1)
11.91 10.84 11.21i Compartiments des de 22 pessetee,anuals , ENVIEU LES NOTES 11GRONS
bliumenge. a lea deu de! mati.
47e019.V'ig il• . 15.000 211141148/1416 ----74712101515/01111161nr- Pm- vieltsi:ei -iiü k 1 1 •• W80 Penetse a /0.,
Local: edifici nou del Passatge
811. UU. Ala 11 • 1 Una
a • UNINI1 .
0.705,005 • • _ gomosa • EN CATALAI meneaos tetona nasst tss a loa Mas Fuster, a Nalldoteis.
2 11
111382 11 1 2122 a e e_ e 8.66 lis
bigtabta, 4 de juay de 938
LA T.
Notes de la Ritdio-Asso-
ciació
"LA RADIO"
Aval cha posat a la venda a bata
els quioscos el núm. 15 del se.ma-
nari "La Ràdio", el qua", igual que
els anteriors, conté els programes
de !es principals emissores d'Euro-
pa i de Radio Associació, publicant,
denles, interessants articles.
CARLES CAPDEVILA
A RADIO ASSOCIACIO
Mai, a dos quarts de nou del
vespre, parlarà des de l'Estudi de
l'emissora EAJ-15, Rädio Associa-
critic d'Art Carlee
aja,
Capdevila, sobre l'Exposició de Pri-
mavera del Palau Nacional del Parc
de Montiuic.
EMISSIO FOTOTELEGRAFICA
Aquesta nit, a les onze. l'emissora
EAJ-13 transmetri dues fotografles,
utilitzant un pas d'exploració de 2'85
dècimes de millimetre i eiectuant la
aincronització a 56 voltee per minut .
Aquest servei, Radio Associació el
practica amb aparells emissors i re-
ceptors de construcció catalana.
Notes de la Ritdio -Bar-
celona
EMISSIONS
RADIO BARCELONA
Avui, dissabte. a les 2215. Riclio
Barcelona retranstnetre el concert que
l'Orfeó Gracienc dedica al poble , asid]
moths de llurs noces d'argent, el qual
se celebrarà a la placa de Rius i
Taulet.
Per aquest motio queda .511313eSa la
retransmissia des d'Unid Radio
E A J-7 Madrid.
eses.
Avui, dissabte. a la tarda, Radio
Barcelona retransmeträ la oonferin-
cía que sobre "La telemecänica", do-
nara davant el micròfon d'Unió Ra-
dia, el senyor Emili Andrés i Marti-
nez, enginyer de telecomunicatiú del
Laboratori de la Direcció General.
Emissions Nacionals
Programes per a avui
RADIO ASSOCIACIO EAJ 15
(251 m.)
12: Senyals horaris pel carillon.
Primera informació de canvis. Tan-
ca de valora de la sessió del Bote(
del matí.
Diari fement
1203: Emissió núm. 214 del Diari
femení. Calendari. Sant del dia. In-
dicacions astronòmiques. Full del
cija: conversa femenina. Curs de cus.
na pràctica: el plat de clarnä. Re.
reptes "Menage". Secciona variades:
crónica de la moda. Receptes de be.
liess. Recomanaelons proiitoses per
a :a llar. Informació d'entitats
menines. Consultes. Grafologia. Bot-
a?. femenina de treball. Radiobene-
ficiacia femenina. Radiacie dc dis-
cos sollicitats.
Concert de sobretaula
1230: Concert pel quintes de Ra-
dio Associació, alternant amb dis-
cos. Informació d'espectacles bar-
ceinnins. — 14: Hora exacta. Segona
informació de caúis. Tanta de va-
lors de la sessió del Bord í del mata
Parlament sobre la Fira del Dibucix
per Rafe] Benet, crític d'Art. Con-
tinuacie del concert pel quintet de
Radio Associaeid. Radiobeneficència:
!lista de donatius. Informació de
l'obra benèfica de Radio Associació.
Continuació del concert. — 1430:
Fi del conccrt de sobretaula.
Emissió de tarda
17: Senyals horaria pel carillon.
Peimera informació de valora i mo-
neda. Canvis de tanca de la sessió
de la tarda a la Borsa Oficial de
Barcelona. Curs radias de Gramàtica
francesa, a cirrec del professor na-
diu M. Robert Michelet, de l'Aca-
demia Hispano-Francesa. Sessió de
masita variada en discos. Selecció
d'òperes, operetes, sarsueles i mú-
alca simfònica.
Cant 1 mdsica sacres
t8: Hora exacta. Retransmissió
des de l'església basílica de Nostra
Senyora de la Merca de la Salve i
GEORGES MILTON
« rae de la barra", us ofertan el mda gran ESPECTAOLIE
RIURE amb la sera divertida corte:AM en
• vtü1'iü°49V7411
L
DEL TAXI
la ponia
- ula quo dIvertols I fa Muro
FANTASIO
NOTA: Es prega la puntual assieldticia per tal de poder
admirar el preciáis documental sobre "LA ENFERMEDAD
DEL SUERO", una producció amena, eurioalseima i del
mas gran intertui -
-....10.1•111100n11e131111.1...V.111.
. n4
Golas. — 18'3ot Continuació d
sessi6 de discos eicollits._
Embudó Infantil t,
1845: Un quart alela— atad Mi-
cal als infants. Lliçons re-ctises,Ii6
tures d'infants, contes,
poesies, cueiósitats, endevlaattee.
Concursos infantas de Ràdio Asso-
e:adió. Lectura de novelletes i frag-
menta episódica de la Història de
atalunya. lo: Fi de l'em¡said..
Emissid de nit e¡¡
20: Senyals horaris pel
Segona informació de n'oil i me-
nedes estrangeree. Canvis de tanta
de la Borsa Oficial de Bircatoess' i
darrers canvis de la de Madrid. Breas
comentari de les seasions de Borsa
del dia. aolos: Conferäntia histbric0-
barcelonesa, a cärrec del publicista
Enric Perbellini Sohiranes, sobre el
tema"F.1 portal de Santa Madrona".
— 2015: Concert per l'orquestra de
Fädio Associaci6. — 20. 3o: Parla-
ment per l'illuetre matic d'Art Car-
lea Capdevila sobre l'Exposició de
Primavera del Palau Nacional del
Parc de Montjuic. — 204 3: Música
selec:a en discos — 21: Reportatge
microfesnic ¡ noticies de premsa, a
cärrec del periodista J. ?<sanee°
Costabella. Canvis de darrera hora
de rafe sucre, cacau, n'orase, cant-
ad. cotó. — 21 . 15: Continnacids del
concert. — 22: Hora exacta. Música
variada. — 2 230: L'orquestra de
Ràdio Associació. — 23: F¡ del com
cert per l'orquestra de Rädio As-
rociad&
Emisció fototelegrifica
23: SessiO setmanal fototelegräfi-
ca de Rädio Associarió. Tranamiasió
per la nostra emiasora EAJ-15 de
dues fotografies, utilitzant un pas
d'exploració de 285 dirimes de mil-
limetre i efecteant la sincronització
a 56 volles per minut. Servei efec.
tuat amb aparells de construcció
catalana. ,•
RADIO BARCELONA E A Lea
(349 RO
715: Sessió de Cultura Física, Pet
ràdio. 730 a 8: Primera edlei6
de "La Palabra" (diari parlat de
Rädio Barcelona). — 8: Sessió de
Culeura Física, per ràdio. — 815 a
845: Segona edició de "La Pala-
bra". — 11: Campanades horiries
de la Catedral. Nota del Servei Me-
teorolagic de Catalunya. Estas del
temps a Europa i a Espanya. Pre-
visió del temps al NE. d'Espanya,
a la mar ¡ a les rutes aèries. Nota
meteorológica radiotelegräfica per a
les /Mies aêniev. Transmissió tele-
fotográfica diäria de la carta del
temps.
Sobretaula
13: Sessió de música Ileugera, en
discos. — /3'30: Concert pel sextet
de Rädio Barcelona. — 14: Informa.
ció teatral. Audició de discos selec-
tes. Secció cinematogrifica. —
Continuació del concert. — t4'50:
Borsa del Treball d'E A J — ist
Sessió radiobenéfica, organitzada ex-
clusivament en obsequi de lea insta
tucions benifiques, asils, hospitals
i cases penitenciäries d'Espanya,
amb discos escollits. — 1530: El
mies-6E0n per a tots (secció dedi-
cada als suscriptora que amb afi-
ciona literäries, musicals o de reci-
tació, vulguin actuar davant el mi-
cròfon de Rädio Barcelona). — 16:
Fi de l'emissió.
Tarda
18: Secció infantil. Sessió amb
assistencia de nens i nenes, a la
Sala Mozart, els quals actuaran da-
vant el micròfon, recitant poesies
i treballa en prosa, interpretant pe-
ces teatrals, cantant, tocant instru-
ments, etc. El senyor Toresky ti:a-
dra al seu carrec uns números có-
MiCS. Concert pel trio de Ràdio
Barcelona i projecció de nellictlies
cämiques. Cotitzacions de moneda.:
Retransmissió des de Madrid de la'
conferencia que sobre "La teleme-
cinica" donara, davant el micròfon
d'Unió Rädio, el senyor Emili An-
drés i Martínez, eng inyer de Tele-
comunicació del Laboratori de la
Direcció General. Programa del
radio-oient. Discos a petició dels
senyors subscriptora de Rädio Bar-
celona. Noticies de premsa.
Nit
21: Campanades horäries de la
Catedral. Nota del Servei Meteoro-
lágie de Catalunya. Estat del temps
Ter etnatLostg
j &out-
a les geogistaterefetitaacion
CoerricSes
ceirper' val'orques
i c9Uali
3j,'3:
tenf.— din
Barcelona. — 12: RbtransestsdO des.
i
d'Unió Radio E Áj .sr.,' 4adrid';.‘
(Vegi's el programa (Unió Rdo.),,
initf etittlest-.
PresialiairefrffedrelTatanaz-
d'Esperanto. pel senyor Marjal) 3
jade. — Peticions de rädio-oicntsa
Noticies de premsa. — Música de
ball. — Tancament de l'estació,
RADIO VALENCIA',
Soben!.
13'30: Obertura de l'este. Con-
Ceta pel trío tepe: (- remira tea-
tral. per Sullivan. — 13: Tancament
de l'estació.
Irse*
18: Obertura de l'estació. Tanca
de monea ditJiVjS. AMIK6 -4nria-
da. — tancament de renació.
21; Obertura de ,restació. Noti-
cies bursatill. Meráis agrícoles i
21'13: Confeeincil sobre
agtacultura. — 2&30: Concert Per
/a banda Unia Musical, d'Alcacer
4 5 places) , Director, Martí Hacer.
Noticies de premsa: abarrer* hora.
Servei ditecte (Urania IlAdio Valen-
cia. Tancament de l'estació.
sumé Estrangeres
mes Intereso
- ants
.,
FRANÇA. — Radio París, 1.725 m.
2045: Rädio-teatre: "II etait :me ber-•
gere"• Rivoire; 21'30: Ràdio con-
cert de música vienesa. — Torre Fil-
fet. t.44.5 20'30: Pialita-teatre:
"Angoiasea". de Caitlas: "El candi-
dat", ele 3fonjattlin; i "Lette a de
l'ordre". de Rondie. — Poste Pari-
sién. 328 m.: 20'45: Concert de cant
orquestra. -a Bordeas, 304 m. 2030:
Discos; 21: Yetllarla de Comèdia:
"Villa des Mimosas", de Vcrard: "La
Menegare apprivoisee". de Ilaeber.—
Tolosa, 385 in.: m'u .: Música va-
riada: 23: Discos (lela tIdío-oients.—
Ahrer. 363 M. Discos dele ra-
dío-cients.
ALEMANa*A. — Langenberg, 472
metro 20 h.: Vetllada. alegre: 22'20!
Comer( 24: jaez. — Estutgard, ßo
metres: 20: Comedia des del teatre de
Hamburg; st2'45: Corcert des de Co-
AUSTP.I.1..-- Viena. t6 m.: 20'25
Ràdio-teatre: 22'157 C ,:mcert cromases-
tra i cant.
BELGICA. BrusseRes, o4 m.:
20: Coticen d'orquestra i cant; 22.10:
'Iaornuestra Tea Room.
ANGLATERRA.—Nacional, 1.554
i 261 m.: 21 . 01, Música russa; 2235:
Ball des del ‘ May Fair Hotel.
affINGRTA. — etidarest. 530 rn.:
21: Concert per l'orquestra del pi-a:1er.
regiment d'infanteria hongaresa.
ITALIA. — Nord d'Italia. 531 i
273 m.: 21: Concert: 22: Ball. —
Rnma-Nipols. 441 358 m.: 2045:
"Els Pirritans", aaere de Bellini.
SUISSA.—Nacional. 4 03 r., • : 2150,
Masica de rambra: 210: Ball.
TXECOSLOVAQIIA. — Praga,
488 m.: 21: Camert d'orquestra;
2220: Rädio-film dea de Morawska-
Ostrava.
EXPOSICIONS D'ART
SALA PARES
aseeele16 de Pintura 1/11444aula
138NET CAPIOANY
NORINC10 146111PdIST räncoim
1.1.DISONA.
INOMPOU - RAPA - 818QUELLE8 I
»OMS
APEL-LE8 FINOSIA srric a set, interessant encontre entre
n'aunara
Fan el 12 juey
GALERIES LAIETANES
Coceare de Certelle de la Ce»
O. Benet Carnpabad•I
N. CANS JORDI Escultura
CARDONA PIrttora
118118161»
gane al 1/2 actea'
LA PINACOTECA
10 DI ORACIA.
MAS I FONTOEVILA Pleitees
Incas/ pació evul, tarde
Presimement exposicie Mal 1 Pontdeelle
SALA BUSQUETS
Patiatell 08 ORADO& 68
DAS I FONTDAVILA Pintura
Inauguraeld dome, tarda
SYRA
lielertao
teilooleid oeileetive 1. dibeisco dele
artletes q ue ocupen el* atando que • la
Plea del DiPela 54 aquiete qua •
SALA BARCINO
eip014,16 Po Melera deis
e nte meros
dela moles XIX I XX
SALA GASPAR
maitu. os osen. tu
De» R. de celadora 1 *usen-
Mana en y eta I Betlitiru
-39s masjr. amen neturvie
VO
¡elegí-,
AVINYO, 44 rla 1.1tate¿lfigo i Carne Surten°,
'Demente per a la aecoracie de Is liar
Lllarts - Maree
Das de/ die 4 Nene. el nootre Stand
Otbr
a latea da DI
FA
off
late ositnons.
°"4"•'-.*""
mbreir:
'GALERIA EM 0111i1J/t1
Pree474Z6819
418.•
INaels1 s la Piro hl Obvia
wiextett
'-eataleen4-1.44-' tae-114 4 044444-4
er4 rvaa
14.44 .011- •'
Notes pregades
AQUtSTA NIT A L'IRIS PATO(
Per a aquesta nit ha organitzat
l'ampresa din popular local del car-
rer de l'Ancla una vetllada molt
interessast.
Mi semen: tres combats a la dio-
täncia ()limpies entre els cammoult
amateurs de la Costra regia, que
hita de disputar a Astúries el can>
pionat d'Espanya de aurs respec-
cines categories I que representen
Catalunya, contra' tres professionals.
Aquests combate l'empresa els ha
Melisa al programa per tal que ser-
veixtn d'entrenament als braun ama-
teurs.
Aquests tres combata són entre
Faltona, Jiménez i Gilabert, que
tindran com a contrincants, respes>
tivament, a López. Armes:gol i Cas-
cuila.
Un combat a Sis rounds entre els
professionals Vila i Vilanova resul-
tarä ernacionant, per la igualtat de
forres entre ambdós contendenth
De sentifoni ¡Botarate el valent 1
dur basc Quincoces contra el na
menys dur i fort pegador M. Valera,
vencedor de Santandreu fa un,
quants
combat, a vuit rounds,
seri entre el valent Safont, que cada
dia esta en millo:. forma, contra el
campió daandaInsia dels pesos gallo
Gongora. inbatut a la seva regid
1 que be precedit d'una justa ano-
menada com a esgrimista i rom a
pegador.
L'ADVERSAARi DE 1f ERONI
SERA RICARt)
A Il ert ni, que di:lun. :a viee't
boxvä per primera vzgada a Bao •
celona, u t.ri oposat Aiis.
Iti:aril Alls, que davant Tunco
demos:ea c..e pot dan e . la repltel
a tot bcxador, él segur que edi per
mein de va: , e treballar lata' a, ael
qual 1.: te taita ítem llegit.
En 1 el sea debla a E;p.iny.f
Igaasi ata que era ans: discualló
l'home si g e cris coníbat dona al nos,
tre i graa Carr l.i(5, qua demoia
trar as;'.-ar tornar a trobsr-'o.
En la mateixa vetllada boxari
Robert Sanz, campió d'Espanya. que
tants exits obtingué el dia de la sena
"rentrée" a l'Olympia en tornar
d'América.
1111111111111111111.1111111!111111111.1111.11!111111111i1 pertanyent al Torneig de Promoció.
Apresseu-vos
veure
VIDAS
OPUESTAS
Un cure d'amor
per
JURE COLLYER
al
wo
elomei
TELEFONO 1 8 4-60, • :tes infantil del F. C. Badalona, i de
111111101IINIIIIIIIMIIIIMIllitilieletliMe el primer equip de la
E DAVANT LES SEMI-FINALS DE
ELIMINATORIES
DEL CLUB BARCELONA
El Club de Reos Barcelona prepa-
ra per a demä, diumenge, a lea mi
del mati, unes eliminatäries de skiff
per a designar el remer que halla
de representar el Club ea lea pro
petes regates de Campionats d'Es-
panya d'outriggers i skiff, que tin-
dran lloc el du 19 del que som. coriza, Martí, Guzman, Arnau, Piera,
Aquesta elimiatòria será al croma-
metre i sobre el skiif "Tossa".
N AT A.C10
EL CLUB DE NATACIO
BARCELONA '
Repartiment de prenda
Al C. N. Barcelona tindrä lloc
demä, diumenge, al migdia, el Me-
rament de premis corresponents al
Concurs d'Hivern, medalles Picor-
nell, medalles Ponsati, Concurs Fe-
mení, copes Martini Rossi i
Premi de Pasmia.
AProlitant aquest.s g aleffaitat, es
precedirà timba al lliurament de lea
medalles d'or destinadas a la millor
rete:tejó durant ?'any ron de tes
quals in eón guanyadore el -Pedidor
Angel Sabata i les senyoretes Me-
que per igual es terco mereixedores
de semblant di:sintió.
XXV ANIVBIISARI DE LA
,YUND
DEL e. N. SAR
Ven sepias ei setik JA141.114,
balls iniciats per tal que aquest es-
depäninaget Orine'
Fe%
tott'llIS. Retan'
ptilectant ver part de
entarregada van meneo
»M, e
Säkiál
cipi »data.
L'ambient que va creant-se entorn
de Inniversara a mesura que aura
apropant-nos-hi Es un naotiu mil
per a creure que mamen per boa
citad ele treballs comencata per la D'acord amb el que beat anunciat
en edicions anteriors, denla, diumen-
comiss16, amb el !loable fi de fer
digna remembranea aqueste ge, a dos calarte de deu del vespre,
tindrä lloc al saló de (cates de l'Ho-
eins »ye de vida tocIal.
tel Orient, el sopar que un grup d'a-
mica i admirador, del dibuixant i
humorista senyor Valentí Castanys,
TENNIS han organitzat a honor seu.
Són fins ara en gran nombre els
L. T. CLUB SANT GERVAIU tiquets que &han despatxat a LA
Amb els partits que es faran aval , PUBLICITAT, "El Mundo Depor-
i demä quedarà acabat el Cancera
tivo", "Xnt", "Federació Catalana
social que amb tant d'interes s'ha
de Futbol", "La Rambla" i a l'Hotel
v í ngut celebrant. L'ordre de joc sera
Orient; 1 es segura la presencia d'es-
criptors, aibuixants, jugadors de fut.
el segiient:
hol, artistes, etc., etc., a l'apea pel
Aval, dissabte, a la 3 .30: Badosa• qual ce seguiran despatxant tiquets
&raí contra Grau-Such. als llocs indicats fine divendres a les
Denlao diumenge, a les rou: Cap nou del vespre, excepció de l'Hotel
tanver contra Bel. Orient que ho fan ä fina a la una del
A les deu: Lanzaco contra Bel, migdia d'avui.
A !es ortze: Final doble.
A esldotze: Final mixt.
Yeacedor Castanyer-Bel contra CICLIISM E.
A dos f...kuarti de 'quatre: Final
handicap.f
"A Jes„ainc: Final Campionat Copa
Sa aa :Crasa r,- 7.2
FUTBOL
EQUIPS DEL BARCELONA 1
CELTA
Amb la salvetat de possibles varia-
dosis, els equips que denla actuaran
a Les Corts són:
CELTA DE VIGO: Lilo.' Cabezo,
Capelo, Armando, a rega, Hermida.
Marcial, afiche. Valcarcel, Piaeiro i
Pulo.
F. C. BARCELONA: Nogues,
Zabalo, Alcanza, Martí, Guzman,
Arnau, Piera, Bestit, Atocha. RalMOD
i Samitier.
L'ESPANYOL A BILBAO
Ahir sortiren cap a Bilbao els ju-
gadora de l'Espanyol.
Els jugadora sortits són:
Aznar, Arater, Moliner, Trabal, Lo-
ola, Pauses, Prat, Soler, Edelmiro,
Bosch, Jover i Sastre.
Acompanyant els jugadora han sor-
ra el dirigent senyor Orús i l'entrena-
dor Patrici Caicedo,
F. C. 3IARTINENC
TERRASSA F. C.
Interesaant promet esser l'encontre
que ha de celebrar-se el vinent diu-
menge, entre els equipa ja esmntats,
No hi ha neceseitat de fer ressaltar
la importància del dit encontre; no-
mas cal fixar-se en la puntuació
d'ambdós equipa, que figuren empa-
tata en segon lloc de la classificació.
El dit encontre s'efectuará al camp
del Terrassa, i es comenearä a lee
4'40 de la tarda.
EI, CAMP DEL CENTRE D'ES-
PORTS DE GRACIA
Interessant i suggestiu programa
és el que ens ofereix per al vinent
diumenge el C. d'E. de Gräcia, tota
regada que es podran presenciar dos
partas veritablement atraients, degut
a la vàlua dels equipa contrincants.
De tres a cinc, el popular infantil
q"..ued7rtadepeGr del
a sPere atitaa caRr°atdia3 1 va -
Segona Prefe-
reut F. C. Güell, i el primer del
C. d'E. de Grächa
LA COPA EL BARCELONA PRE-
SENTARA L'EQUIP MODIFICAT
DAVANT EL CELTA
El Bardlona, en vistes al seu par-
tit de demä amb el Celta, ha introdult
algunes variacions en l'equip, com,
per exemple, la reaparició de Martí
en la linfa mitjana, 1 Bese en la d'a-
tac, formant l'equip blau-grana de la
manera següent: Nogués, Zabalo, Al-
Bestit, Atocha, Ramon i Samitier. Vi-
dal i Pedro], corn a suplents.
• • •
Aquest migdia arribaran a la nostra
datas els jugadora del Celta, que han
fet el viatge en autocar. Sestatjaran ß
l'Hotel Espanya.
La Inangurach5 del nou
camp del Laietä S. C.
Demi, diumenge, tindrà Roe la
inauguració del nou camp d'aqueeta
entusiasta entitat. Els nous terrenys
de joc tetan titirite al carrer da VI?
ladomat, 235 (entre Provena& 1 Ros-
selló), .1, , San una demostraeld de
l'esfore'realitrat pets seus dirigents.
Al mati, deiria de la benedieció,
taran exhibicions de' tennis els fa-
mosos jugador, E. afeita A. Riera,
A. Durall, A. Juanico, Rosa Toma
i J. Chailly.
A la tarda, a dos quarts de cine:
Partit da B-siset ball entre ele
Terataint del Club Femeni i
š el F. C. bateelons.
naa copa drena de la
lagostera.
it de Basket ball entre ele
s equipa del Laieti S. C.,
C. D. Espanyol campió de Ceta-
.11111 YajyA3f, $4313E
tE8 )1 ~ sea eepa- ofrena de
Fidel-Brical president de la Federa-
it*Ittagn Esa._.
red la sen pis-
cosa.
El sopar d'homenatge
a Valenti Castanys
DEMA ES DISPUTARA EL CIN-
QU g CIRCUIT DEL PENEDES:
GRAN PREMI "R. LAZARO".—
EL8 INSCRITS PASSEN DE so
La darrera remesa d'inscripcions
compréis 20 participants, que són els
segilents:
35 Francesc Panicello, de Barce-
lona, tercera categoría, C. C. Gracia.
36 Salvador Salva, de Barcelona,
principiant, Sarriä Esportiu.
37 Pere A g uara, de Barcelona,
principiant, Sarriä Esportiu.
ß Josep Pon, de Barcelona,
principiant, A. C. Progrés.
39 Josep Vallribera, de Barcelo-
na, argolla categoria, C. C. St. Martí.
Diumenge, dia 5, a les cinc
de la tarda
Semifinals Copa Espanya
CELTA
BARCELONA
Lis CORVA estrada TRIS Pto. .
Per entradas 1 localitata a tes
onclnes del Barcelona, t el Ola
del partit st camp de loe
40 Francesc Domenech, de Bar-
celona, principiant, U. C. Sagrera
Sant Andreu.
4 1 Gonzalo Sarifiena, de Harto-
rell, tercera categoria, C. C. Harto-
rell,
Josep Fisco, de Martorell, prin
cipiant, C. C. Martorell.
43 Joan Burrull, de Barcelona,
segona categoria, C. C. Sant Martí.
44 Josep Gallen, de Barcelona,
principiant, C. C. Provensalenc.
43 Franceec Tarragó, de Barcelo-
na, principiant, C. C. Provensalenc.
46 Artur Fontrodona, de Barce-
lona, prineipiant, C. C. Sant Martí.
47 Antonii Ramos, de Barcelona,
principiant, A. C. kIontjuic.
48 Manuel Lluent, de Barcelona,
principiant. C. C. Sant Martí.
49 Anti Figueres, de Barcelona,
principiant, C. C. Sant Martí.
50 Joan Plans, de Barcelona, pri-
mera categoria, C. C. Sant Martí.
51 Joaquim Tudela, d'Hospitalet,
!nona categoria, Sarriä Esportiu.
52 Ramon Domingo, d'Igualada,
segona categoria, Independent.
Joan Espunyes, de Manresa,
principiant.
Entre els 53 Inscrito es compten
els corredor§ de primera categoria
Canyardo, Campama, Borràs, Fer-
rando, Vendrell, Valent l Plans.
• ••
Els corredora han d'estar presents
demä, diumenge, a un quart de set
del metí als establiments R. Lázaro
(Rambla de Catalunya, toa) per
equipar-se, lliurar els paquets de ro-
ba 1 precintar les bicicletes. Aques-
tes operacions es donaran per acaba.
die a un quart de vuit. A partir
d'aquesta hora els corredora es di-
rigiran al lloc de la sortida oficial
(Plaça d'Espanya: Bar La Pausa),
passant per Rambla de Catalura a,
carrer de Provenea, Passeig de Grä-
cia, Corts Catalanes i Plaça d'Es-
panya. A les vuit en punt es do-
IME•IRRILIRRIRRILI•NRILDIRRIRRaRRNMMIRIMIN
1
1
•
DILLUNS VINENT ESTRENA Al.;
, FANTASIO
Illaztusammuumezzonnununre
'T
Man alisloitidal
dorredors Igke a— te
lea vuit no funja aleen
sortida, seran niuttiis ab yo esca-
sesea. Els que no in/acudla t
canela en recollir el dorsal (que
Humera al Bar La Peneeernerels
ser permesa la sortida.
LBS OROANITZA99M1
L'ESPORT cxcListk.
El proper diumenge 'eelebrIra
aquesta entitat el seu tradicioaal
campionat de Veterano, suene Sla
l'isla d'inscrits molt nos:abrase..
El circuit sera el de Bareeloaa,
casa Klein, a Santa Coloma, Saat
Fost, fins al quilaraetre 13 de 'la
carretera a Granollers i viratge, a*b
un total de 312 quilómetro.. ,
•
-
Carnet
.•
• de l'excursionista
PROGRAMA DE SORTIDES
L'Agrupació Ercuationista 3funed-
nya fan* una excursió coliteetiva al
bosc de Can Llagat.
Sortida de la placa del COmerc
(S. A.) a les 6.3o del ~ti.
— El casal Cama Prof
ba, excursió en autocar a Polleleír-
tint del local social a les sis don amtl.
— La Penya Esporfize Guintera
notifica ala sena asseeiats quo dees,
d:umenge, serà inaugurada oficialment
la caseta de banys que, per a airean-
parada d'estiu, té installada a 4Lon-
gat
— La Penya Rientes fari una metida
familiar, a Vallvidrera, amb /mula de
l'Aplec Sardanistic. Punt de reunió:
A les set del metí a l'estime- de Grä-
cia. i
— Él G. E. Joveatet ÇaIdgascs
assistirä al XVIII Aplec de la `Sarda-
na, que se celebrara diumenge.
— El G. E. Perla celebrar* l4.11I
cursa a marxa Campaana4io-
cial, efectuant una sortida familia" a
Can Borrell, de Sant Cugat.
Punt de reunió: Estació de Gricia,
a les sis.
fi.
PILOTA BASCA
RAMOS I NAVARRETE'
CONTRA .4,
LARRUSCAIN , 1 . GUTUAIIRI9
El dijous a la tarda tingué lloc
aquest encontre, que contra remetió
de tots els ente-cía
Eareni-Navarr. eté.
grare,la,Pela
A: 1 A4
El vetena Navarrete torna a estar
esplindid de forma. i en vetare/ a
la canica, ens sembla. imponible:
cont si per a ell els anys no comp-
tessin.
A la nit, la parella Irigoyen III i
Guillermo vencé jauristi 1 i alerce-
lino. Aquest resulta un macanee dis-
putadissim fina a la tercera decena
que el genial Fernando demostrà per
primera vegada des que ruga 110-
vetats trobar-se ami) condiciona de
poder resistir un encontre a 40 puitts
sense acusà cansament
Els resultats foren: Ramo, i Na-
varrete (40): Larruscain i Gutiér-
rez (32); Irigoyen III i Guillen:no
(40): Jauristi i Marcelino 133).
IX Festa d'Infanta
i Flors
La Comissid organitzadora de
la IX Etnia d'Infanta i
davant la prcximitat de la data
de celebració d'aquesta resta.
la qual se celebrar' de (lema
en vuit, diumenge, (tia al
clös del Parc de Montjuis, tre-
balla activament en els darrors
detalla.
A aquesta Comissió lt plau
fer constar el generós gest do
diversos industrials bareelo-
nins, els quals, per fa/ de poder
cooperar a aquesta sImpitica
testa infantil, han cedit dtver-
ses joguines perqud eignin
closes nmb les que s'han de sor-
tejar per a lit mainada que hi
assiateixl.
Altres industrials han lliurat
a la Comissid llaminadures de
llur fabricarld perqué slguln
ofertes el dia de la feelfk
El dcmicilt de la Comissfä
organitzadora ha est* t fixat al
de l'Associació Protectora de
l'Ensenyança Catalana, eibrrtr
dels 'Arte, 1, pral. ?

ESP EC
YEkTRES
TEATRE NOVETATS
LLORO CALVO
Tarda, a des quilla de Me: Pro-
raorcinari. POR AMA
OCACION 1 l'obra del die
Trinu FERNANDA
per 1a 1111mbea, leamb Suben, En 111.
non I En amen*, la Llanos
I PODO" Mala Parla, Illeraje, ele.
ea prOtessora d'orquestra, 55.
Magnifica presentach5. 1111, a les 10
POR UNA INIUIVOCACION
1 l'eIlt ereisent
LUISA FERNANDA
pel sen CrelidOr EmIll NO barba
lote els nOlabIllsoltos :dilates de
la funde de la tarda Conjunt Im-
millorable. Denle, larda,
O . POMO DB ROSAS
F'ERNANDA
LUISA
EH: POR UNA ILEMVOCACtors
I Peines
FERNANDA
LUISA
pele Mil Oval quartet thael Barbe,
1111aquea, 111564, Suben, tarda 1 nIt
Es dora= a Compladurla
LA MILLO* OBRA DI 111UPOZ IMCA
1 PER= FERMIO«
ANACLETO SE DIVORCIA
r
Teatro Catan% Romea
Olempstyla 1111A-Deel. . TeHlon 151351
ATUI, a les clac I a un quart d'onse,
A RIME, A MURE, A RIURE amb la
~MI' alegre en tres actea
AN•ELICA ORELOT
« ESTRELLA DE MODA"
*OLA RIPAEMENTACIO I RIUREU
BOOM! - 1 525 RIALLADES
Dame, dlumentte, a dos quarts de
quatre: LA CAPOTARA VERDELLA 1
LA MARTA CHAL EACORBRAVA
CALETA. A tres quanta de sis 1 nII:
AIMULICA OPELOT, ['TRILLA DE
MODA.
AUREA DE SARRA
reclute I densa
LEMA BEDERICHAN
11.11tantlques dances d'Orient
sleturen un Unte recital de gala al
TEATRE BARCELONA
dama diumenge, a les onze del mal!
TEATRE POLIORAMA
"sui. do, Er8138 programes. tarda 1 nit
L•11 DIEM DELACIT, VI EA-HALL,
TROUPIE 01.11111ANES BARCENAS
110111.1-01LALL11, TINA MANZANO
ALADY
1 •LANCA NEONS
ANACLETO SE DIVORCIA
Be EL ORAI10108 IIXIT PER A RIME
TEATRE NOU
Alma Oempanyla de Genere PM.«
*Pul. dMaabre, nit, a les 1015: Inau-
lifetneSS de la temporaria d'estiu.
EStrelta BarCe101111 del regim penIten-
Mari en un arte, original de Sliva
Are/abur° 1 d'irle Faso, música deis
mesitas Luna 1 Guerrero,
TOLON! TOLON!
i estrena a Barcelona
del VOI de Castedat en 2 actea, 5 guatees
1 un apoteca!, original de J. Sita Aram-
Duro 1 lame Paso, música del mesto!
Jacint EUERRERO,
LOS CARACOLES
per les belltssimes vedettes ANNETA
LAsALLS., ELENA CANOSAS, PALOMA
LUJAR, ENRIQUETA CONTI I ri.
mere actora «untes RICARD FUENTES,
LLUld HEREDIA 1 'mas. VIDAL.
40 formases I eecuttureis (sirle, 40
A l'estrena hl assistiran ele subes del
Dama. diumenge, tarda i nit:
TOLONI TOLON: 1 LOS CARACOLES
(Mes de 200 representarions a Madrid)
TEATRE BARCELONA
Oonmanyla de comiedla del
Teatro Merla Isabel
de Madrid
AM, dissabte, tarda, a un quart
de ala, I nit, a un quart d'onze:
La logulns «mica en tres artes.
Se Mohos Seca 1 Perez Fernandez,
Anacleto se divorcia
Dezna dlumenge. a les onze
mall: SALA Del DANSES 1 RECITA-
DO ANIMA U LEILA BE-
Tarda 1 no:
ANACIATO SE DIVORCIA
TEATRE GOYA
Darreres Muelen" de la Companyla
ZUFFOL1-BONAFE
AMA, Urda: LA DABA DE LAS PIE-
U& SRI La Camella de MLNOZ SEL1
91. El roble de la Jarosa
DADA, D1UMIRIGE, cornißt de la com.
eMb LLI10111A DE LA JAR0114,
•=18.1 OH,
ce
C I 11 El ES
toLlsEum
,Inal larda, eadd150e de a 5. mt, so:
1 luiSa Primen • Illbelaee I
VIDAS OPUESTAS
per Cae Comer Pm comer 4
CINEMA PARIS
TartM 4110. MIL 0411
SORDOS Y FLACO'
011111TUEM153111 IR arma
asare Chute en
UL ALMA OS LA MUTA
EMM. dbialgage. Mainel 104a
» SRC Indo Molo 1
De ealloneav de free
girrgi Dieoabte, 4 de --juay der.19
#411.
at 4 arriateculta.
RJ' .',19'estateet
5*1 l'Arelerile. amó eileramenti
Sil yo erlstelle dattivetala. . Expeetem pell104121 de
CINE RAMBLAS, Inda 1111'11114
batutas de culos de M'arma e ssei, Tabridlteld prdpbt da 114/5M141
1. la mea aererntada
R. Costee, 8111-311 TeNtes 11111» troMirilCurlositata. Dibutios. INIMINAt ACTUALIIIIENT QUIN3E31/1 BARATA
AVUI% AVES MARINAS 4 tarda 1 10 sil. "burbujas de chato.
pagne", "La borda argentada". RUIN Oed par eme Ni, abbella ee tetes tea me*.
sonora natural
▪ IIMITERIO DE TIMES 81311111111 MAL: 430 tarda I 10 alt. "El rey de
sonora, per Dorothy Realer los frescos". CidnIca. DIbultos. "Esta
noche tal vea" (UnIcament tarde).
LA NUMMANITA
sonora, per Sally O'Nell CAPITOL: tarde I 9'45 OIL, "Trel da
• per Dionel Barmmore 1 Ellsa Landl cara i Orlente", "Dos Malsanos".
EL CARNET ANIARIL.L0 CAVALVIIIYA g 4 tarde I 10 nIt. «KIWI"
de paz". "Granada". NolletarL
putada en espanyol per cobIer roo. PATEE PALACit 1 tarda I 0'30
SESSIO CONTINUA ¡H. "El carnet untr1110", "El 15011 y
el cordero", "Piernas arribe" (larda).
EXCELSIOR% 4 tarda 1 930 nit. « El car.
net amarillo", "El rey del baldo",
• nueva mujer nueva vida" (tarda).
PAHUA, 1 tarda 1 9111 n11. «Camarotes
V111110•111.n de lujo". "Pasa el Oreo". DIbuizoa,
ORAN TIATRE COSTAL. Continua 30
tarda. "Camarotes de lulo", "El destile
de la risa", "La cabana del t10 Tom"
Avul, larda, de 4 a 8 repetInble (I." Jornada). NotIchirl I Dibuixos.
el programa. Nit, a les 10. Revista MONUMENTAL: continua 545 tarda.
Paramount. La enfermedad del eva- "El tenerlo del harem", "Soborno",
de (documenteria). Chuleas Oran "Cristina". IRIS FAREt COntinua 945
tarda. "El tenorio del harem", -Sobor-
40, AVINGUDA PORTAL DE L'ANGEL, 40- BARCELONA
AMI de la divertida comedia
EL UY OIL TAXI, per G. Milten no". "El rey del baldo". ROVAL:
Despea a taquilla 1 Centre Locall- Continua 345 tarda. "El Danubio azul",
tata numerada cilumenge als tarda "El correo de Ly on". NoUclarl 1 Di.
bultos, WALKYRIA: Continua 4 tarda.
"El correo de LyOn", "Vanidades". SECCIONS DE SASTRERIA I CAMISERIA
Noticiar) I DIbulxos. BOHEMIA: Conti-
nua 4 tarda. "Carbdn". -La rierecilla Ven sense reclama pomposos ni afalagadors obsequis i aconsegueix
domada", "En nombre de la mistad",
"La ciudad de Hong-Kong", explicada
en espanyol. DIANA: Continua 345 /ar-
amb els seus esplèndids assortiments, personal especialitzat, prens
. Cinema Principal Palace da "La dona atrevida", "Libertad con.
dlclonal", "A media noche", en capa- d'impossible competencia i serietat, convertir egeilients els seas
Aparen Memore Electrio nyol. ARGENTINA 1 PEDRO: Continua
Aval sessid continua des da les 4 345 tarda. "Sangre delan t tlea". "L8 afavoridors
Revista Peramount, en espanyol mina Incendiada", .Los dos paletee"
Sublime sacrificio
CARNE DE CABARET
parlada en espanyol per Ramo
Pereda 1 Lup114 Tovar ESPORTS
(3.. Jornada).
Darreres novetats en vestits
DIlluns, Fuera de la ley (assumpte
pollclac) SECCIO SASTRERIA, CONFECCIO f„; e5.1(2.
1
FRONTO NOVETATS VESTIT d'estam, reclam de la casa ... Ptes. 50'— 53
AVCI, DISSABTE VESTIT de xeviot, novetat " 75'—
PUBLI-CINEMA Tarda, a les 4'15
ELOLA I - OELAYIT
PANTALON novetat " 7'—
Actualitats mundial"
- Etc.
- Documental
Sessi0 continua CONTRA PANTALON de franella, dibuixos nous... " 17'—
Butaca UNA PICUTA GABRIEL I - BERRONDO I
Equis, sena. R. C. A. Pbotophone NIT, a len10'15
JUAR1871 I - TEODORO
SECCIO SASTRERIA A MIDA
CONTRA VESTIT d'estam, folros de seda artificial Ptes. 50'—
81
F 5 A N 0 5
Ii u PUITON - M'ENANITO II
legue?, des de mates
al mas. . C. SIRGAR «Taus Pan CARTILLA
VESTIT d'estam Austrälia, gran durada " 75'—
BRUC, 73 VESTIT d'estam Austràlia, confecció acu-
rada, gran novetat " 100'—
SECCIO CAMISERIA
s 1L . erucament CAMISES gran moda ... Ptes. 7'50
CAMISES de zèfir, dibuixos novetat......" 10'—
SAMARRETES esport, molt fortes " 1'—
Afaiti's de pressa Selectes gustos en corbates, mitjons, vestits interiors,
batins, etcètera
Afaitis bé. Si ho trametem gratis mostres,
figurins i un modern sistema de prendre's
enz itair
9rrtEncrtg
la mida un mateix
2 2A CIGA.
Darreres novetats per a senyora en sederia,
Com? llaneria, cotons fantasia i llenceria
Usant la PASTA NIX
01051 leNUXC.rel
afaitari eäpielament, agraciaLle.
RSOQ CURSES DE CAVALLS ›"•••••••••••••••+ffl+40446044~4444+.44
inent, perfectament. _ D1Y E
No L que:4a la tara-
irritada, - Do
Denla. diumenge. 5 de Juny
Interessant pro grama trat I
APOSTES MUTUAS
ralo' Clinica Galiego,? tatame
pOt cra •
1111 COstEE ASALTO, 1 $
`no•Rl igi
rana
«MIMO IN AUTOCAR A SUISIA
initació despria de 111-10 de Juny, per 430 pf" toa Director Dr, J. AM • Consulta de 208 2 1de 4 e y. D111112tnEea. de 10 e I
sentirti cremas: o compras. Autocars PaIxes Hotels de
primer ordre. VIATOES BAIXEI, (loable
MARICEL-PARK
del Centre, 33, entrada pel Paseata. El trillar Pare d'almunias
d'afaitar-se., Pacardi, Mitran 12492 , Per e linar-hl cOmodament I econnmica-
ment empreu
Elimmar i el sale, is tronca,
di uo. FUNICULAR DE 1110truIC
AS'AGAROENPULLMAN INAUGURACIO
tan es. /tema 1 tots ele dlumentres
teu tots els altres ObjeCie3 A MALLORCA HIPODROM Dinar HOSTAL DE LA GAVINA.
VIATOE3 CATALOPIIA, Mala. del 511g, 37
Sorillia iota els elles. cuneas DE CAvALL3
HIATO» M'ALOMA TU. y9
postas a cultivar taicrobi3. Apéeles mdttme '
P
_ t
. eries, &eme,' " HOTEL EUROPA
pelasai•ho • petisa.
5 50 pascua ruta, TRASPASSO GRAN. BOTICA ale P. OLLE paica
SIE., al pree tle Avinguda Portal de l'Angel, número 15 -- Estatua' 2, arre. Esquirla, 12. Talaron 19E32
1 7•S Menjars a la catalana
La nalllOr escuden' I olla de Barcelona
•o N
• LLOC
FRESC.
Només essent fabricant ii Ai
FAMILIAR
poden vendre's vestits de senior i nen a tan Serail de asure i roen an
bons preus Amb un magmfiu mirador a la mar
Especlalitat de la ca,a
SOPA BOULLAVESE I MARUCOS
Més barat de preu, serai_Woleni
Per cuartees ala ISANYS o
pASSEICt DE PI IgARGALL,
es vula Oran r!
BADALONA
Pantalon i americana d'estam novetat, molt bona, de senyor,
a 45,, 60 i 80 Ptes. Sordera:: Tartamudesa
Pantalon i americana d'estam novetat, classe molt bona, de nen, Consulta grana d' 4 a 8. ROM" Omití%
Guartment segur 1 rapld. Cuelo. Sanee
a 25, 301 35 Ptea. teto, Saal Pan, 09. pral., d'II a
Vestit de mariner, de "rayadillo" Mallorca, bon resultat, pantalon fiara;
a g 15 i 18 Ptes. 20 PESSETES DIARIES
Pantalon i americana de dril, classe bona, de senyor, r 4 delleant-nos mines !Hure.. Senyoret
homes propi quaisesoi ponla.
a 15, 20 i 25 Ptes. eohicIteu luatrucclons inostres pe7
a Prill mute Apartat total. Madre
Pantalon d'otoman blanc, per a camp i platja, s A rit t. 8, /O 1 12 Pte%
ro • PAIIITIOAT au N08T1tE8 TALLEII8
AL *Te' I VENDNI4rreen°8 1 PETITS ANUNCIS
CLASSIFICATS
La ~sea neceó :a mida estä a Paltura «hiles
minora, 1 poeta molt de eompteen akaeneArreee
que ene eón ~ata 1
D1 1E so çi
al e,.
-.VIESDel«
URINARIES
o -es patuda
POLICLINMA PARRE •IJOAN
141111114 Canaletes. 11 1.er
3 un na A O O
IODO 1144.-
PLOMA ESTILO-
Barbers i Perruquers
Pabriee de elons 1 miren' permaneas
(Unie). VIladomal, is.
e
31
Hospital.
Teléfon .4926
- :31341A
PICA a tot confeti
dor d'un vele
t'ese
2 PESSETES
tense rit • insr o • una cm).
Apintat ;f3O. ¡ladrid.
Gerent vega
•
-Sele.."14
'li( earcelort . . Professor de ¡lengua
<>- O O- catalana
s'orereit. LIKons a persones o celleel
ProcednZeger a etcrture ce
, ,e,4*+*-1-***-*-Pataa, tilitUtmle 141111101n11
LA PLIILICITAT, ere..
idea