TEMA 1.

TEORIA MUSICAL AL
SEGLE XV:
TINCTORIS, RAMOS DE PAREJA,
GAFFURIO
JOHANNES TINCTORIS (1435-1511)

CONTEXT CULTURAL I FILOSÒFIC

 Les tres mirades a la música des de l’Antiguitat

o Pitagorisme
 Apropament al fet musical en termes matemàtico-científics
 Proportio → quantitats que medeixen qualsevol àmbit artístic
o Platonisme
 Apropament al fet musical en termes polítics
 Ethos → la capacitat de provocar o de tindre conseqüències en el
comportament, des d’un punt de vista moral i psicològic
o Aristotelisme
 No es renuncia a la reflexió macrocòsmica, ni microcòsmica
 Revaloritza el fet purament sensorial, del fenomen sonor
 Species (Aspecte) → l’aspecte extern que és captable amb els sentits
(visual, sonor, etc.)
 El Renaixement cultural
o Recuperació de la cultura grecollatina
 Restauratio antiquitatis
 Els teòrics reflexionen des de les mateixes fonts medievals, però
incorporant noves fonts a a les quals no es tenia accés
 Models reals arquitectura i escultura
 Corpus d’escrits redescoberts (o descoberts)
 Impremta provoca revolució en el coneixement
 L’ensenyança del grec s’inicia de 1430 → contradicció entre versions
llatines que es tractaven i les versions originals
o Humanisme madur
 Meitat del segle XV
 Ja s’ha produït una primera difusió en diverses ciutats italianes
 Primeres Acadèmies
 Primeres biblioteques → consulta, difusió, formació, debat inetel·lectual
 Generació de cercles humanistes → Roma, Firenze, Napoli
 Nàpols
o Àrea geògrafica i política
o Situació política i cultural
 Referent cultural del segle XV
 Nova dinastia aragonesa
 Busca justificar-se políticament amb propaganda fetes amb construccions
culturals
 Cerca un relat que explica una suposada herència de l’Imperi Romà
o Codex Montecassino
 Recopil·lació del repertori de la cort aragonesa
 Música de Pere Oriola
 In exitu Israel de aegypto
 Fabordó → harmonització en terceres i sisenes
 És un exemple de que no podem parlar d’un renàixer estricte

CONTEXT PERSONAL

 Vida
o Nom real → Jean Tintorier
o Estada a Nàpols 1475-1490
o Preceptor de la filla de Ferran: Beatrice d’Aragon
 Moltes de les seues obres es mostren amb una intenció didàctica clara
 Circulació de músics Aragó – Nàpols
o N’hi ha molts que treballen simultàniament en ambdós llocs
o Tinctoris sentia les músiques de la cort i té contacte amb els creadors de l’època
 Johannes Cornago, Juan de Urrede (Wrede)
 Es denota que molts músics del moment a Itàlia eren d’origen
francoflamencs
o Nunca fue pena mayor, de Juan de Urrede
 Textura a tres, típicament de la segona meitat del XV
 Manuscrit de València
o Manuscrit que compila la seua obra (escrit entre 1477 i 1483)
o No s’ha d’oblidar que la impremta no elimina el manuscrit, però potser aquest
queda relegat a la intencionalitat artística i de publicitat del prestigi del posseïdor
o Opcions d’enquadernació molt cares
o Imatges → el músic com a cortesà teòric i contemplatiu

LA PROPOSTA TEÒRICA DE TINCTORIS

 Complexus effectum musices (1472/1475)

o Resum dels efectEs musicals
o Àmbits
 Herència platònica de l’ethos
 Dimensió religiosa i glorificadora
 Element que permet entendre la funcionalitat de la música
o Decorum (funció)
 Presentació que un dels objectius de la música és complir diverses funcions
 Tercera pota que permet parlar de música bella:
proportio – species – decorum
  La música bella ha de ser matemàtica regida per la raó (proportio),
agradable sensorialment (species) i que complisca la seua funció
(decorum)
 Horaci ja aplica aquesta concepció de la funcionalitat del discurs (retòrica)
 En el moment que canvien els models socials d’escolta musical es
necessita prestar atenció a la funció
 Abans el decorum sempre s’havia complert, ja que només estava
dintre el ritual catòlic
o Cada gènere musical té els seus requisits i funcions
 No és el mateix un motet religiós, que un profà, que una missa, que una
chanson
 Si es mesclen els estils dels gèneres no acabarà tenint la seua funció
 Dedicatòria de Proportionale musices (ca. 1475)
o Tractat de notació polifònica i no d’estètica
o Elabora una breu història de la música
 Antiguitat – Edat Mitjana – Present renaixentista
o Antiguitat
 Entén l’Antiguitat com a tot allò anterior a l’arribada de Crist
 El arte musical aún balbuciente (sobre Tinctoris)
 Reconeix el principi d’autoritat, però tot acceptant que la música encara no
estava suficientment treballada
 Autoritats mesclades: bíbliques (Daniel, Jubal) + històrics + mitològics
(Orfeu, Soroastre, Pitàgores)
o Edat Mitjana
 Divisió pràctica i teòrica
 Teòrics medievals VS músics pràctics
 Emfasitza el repertori religiós com a fonament de la pràctica musical
 Jesucrist presentat com a el màxim músic, en un sentit abstracte
 La qüestió de les proporcions
 Proportio dupla → divisió binària
 Abanx divisió tripla era preferida perquè respon a la trinitat
 Fa una explicació teològica de perquè s’està tendint a la
binarització
 Jesús tenia una naturalesa humana i una divina (potser és un traç
d’un antropocentrisme renaixentista)
 Terminor musicae definitiu (1475)
o Trad. → de la definició dels termes de la música
o És una mena de diccionari musical
o Els tres nivells
 Missa → estil magne
 Motet → estil mitjà
 Chanson → estil menor (sempre de qüestions amoroses)
o Definició de músic
 Musicus → teòric i especulatiu
 Musicus est qui perpensa ratione beneficio speculationis canendi
officiu
 Cantor → músic pràctic
 Cita a Guido d’Arezzo: diferència pràctic del teòric
o Els músics saben què és la música, mentre que els cantors
només la saben repetir (qui fa però no entén = bèstia)