Apunte04 Esp

DEPARTAMENT D’IGUALTAT
Guia per a la Reestructuració Coeducativa dels

Patis Escolars
Departament d’igualtat
Equip d’igualtat:
 Emilo Icardo Vendrell

 Marta Lapiedra Riera
1
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 4
2. OBJECTIUS ................................................................................................... 6
3. METODOLOGIA ............................................................................................. 7
3.1 Mostra d’Investigació ................................................................................ 9
4. PROCEDIMENT ........................................................................................... 11
4.1 Presentació de la guia ............................................................................. 11
4.2 Creació i aplicació dels instruments de recollida d’informació................. 11
4.2.1 Observació ........................................................................................ 12
4.2.2 Qüestionari a l’equip docent ............................................................. 14
4.2.3 Qüestionari a l’alumnat ..................................................................... 14
4.3 Anàlisi dels resultats obtinguts ................................................................ 16
4.3.1 Observació del pati ........................................................................... 16
4.3.2 Qüestionari de l’equip docent ........................................................... 17
4.3.3 Qüestionari de l’alumnat ................................................................... 17
4.4. Presentació de resultats ......................................................................... 18
4.4.1 A l’equip docent ................................................................................ 18
4.4.2 A l’alumnat ....................................................................................... 20
5. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ................................................................ 22
5.1 Avaluació de les intervencions ................................................................ 26
6. CONCLUSIONS ........................................................................................... 27
7. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................ 28
8. ANNEXOS .................................................................................................... 29
10.1 Annex 1: Instruments per a l’observació del pati escolar ...................... 30
10.2 Annex 2: Qüestionari dirigit l’equip docent ............................................ 34
10.3 Annex 3: Qüestionari dirigit a l’alumnat ................................................. 35
10.4 Annex 4: Anàlisi dels resultats. Qüestionari dirigit a l’alumnat .............. 40
10.4 Annex 5: Anàlisi dels resultats. Qüestionari dirigit a l’equip docent ....... 47
3
1. INTRODUCCIÓ
Des del Departament d’Igualtat de la Mancomunitat de la Ribera Baixa

presentem una guia per al centre educatiu que pretén estudiar l’estructura, la
distribució de l’espai i l’anàlisi de les relacions entre els dos sexes als patis
escolars dels centres educatius dels municipis adscrits a aquesta organització.
La coeducació no es defineix solament fent referencia a una educació

mixta on la practica és que els alumnes y les alumnes es troben a la mateixa
aula, reben el mateix tipus d’ensenyament, les mateixes exigències i la mateixa
avaluació, sinó que és un concepte que va mes enllà, que és molt mes ampli.
La coeducació exigeix situacions de igualtat d’oportunitats acadèmiques i
professionals real, elimina que ninguna persona siga tractada en situació de
desavantatge - per raó de sexe - per aconseguir els mateixos objectius.
Com ens defineix Marina Subirats (1988):
"La coeducació, en el moment actual planteja com a objectiu la

desaparició dels mecanismes discriminatoris, no només en l'estructura
formal de l'escola, sinó també en la ideologia i en la pràctica educativa.
El terme coeducació ja no pot simplement designar un tipus d'educació
en el qual les nenes hagin estat incloses en el model masculí, tal com es
va proposar inicialment. No hi pot haver coeducació si no hi ha alhora
fusió de les pautes culturals que anteriorment es van considerar
específiques de cada un dels gèneres".
Hem d’entendre la coeducació con un procés educatiu que busca el

desenvolupament de tot l’alumnat independentment del seu sexe, per tant es
tracta d’eliminar desigualtats i discriminacions per raó de sexe i d’aquesta
manera que l’alumnat no trobe cap limitació ni condicionament i es donen
situacions d’igualtat reals.
Per altra part, el tema de la coeducació és un aspecte que ha d’estar

integrat completament en tots el espais dels centres educatius, i és per això
que posem especial èmfasi als patis escolar. Dins d’aquest espai socialitzador
és on l’alumnat passa gran part del seu temps social, i és per això que trobem
especialment ací una falta d’estructuració coeducativa.
Com comenta Sandra Molines (2015), es pensa que els patis escolars
són espais totalment lliures de influencies externes i totalment igualataris, però
la realitat és altra, posat que els xiquets i xiquetes ixen cada dia al pati escolar
amb una cultura que han adquirit ja a casa, amb les seues famílies, al aula,
amb els amics i les amigues, i als mitjans de comunicació. Per tant, aquesta
cultura que porta l’alumnat quan està al pati escolar no és per a res neutra, sinó
que és una cultura que ja ve marcada per estereotips de gènere, sexe, edat,
classe social...que van aprenent a la nostra societat.
Per quest motiu, és fonamental una anàlisi dels patis escolar actuals, per
descobrir quins són els comportaments i la convivència que trobem entre els
xiquets i xiquetes, i d’aquesta manera, reflexionar sobre el que esta passant i
posar mesures per a millorar la igualtat d’oportunitats.
5
2. OBJECTIUS
El objectiu principal que persegueix aquesta guia és el següent:
 Aconseguir una coeducació real en el patis escolars dels centres

educatius dels municipis adherits a la Mancomunitat de la Ribera Baixa,
de manera que es possibilitaran espais que donen resposta a les
necessitats de tot l’alumnat, buscant així solucions a les possibles
discriminacions per raó de sexe i eliminant barreres en els espais de joc
dels els patis escolars.
Els objectius específics que es pretenen aconseguir amb l’elaboració d’aquesta

guia són els següents:
 Ajudar a descobrir i analitzar si al pati del col·legi ocorre sexisme

mitjançant l’observació de l’alumnat durant aquest temps.
 Guiar per analitzar les opinions tant de l’alumnat com de l’equip docent
respecte a si existeix sexisme, tant en el joc com en la distribució de
l’espai al pati escolar.
 Guiar per analitzar els resultats dels punts anteriors per considerar
l’aplicació de mesures de correcció, redistribució o canvis dels jocs o
dels espais al pati de l’escola que es contemplen dins del Projecte
Coeducatiu de Centre.
3. METODOLOGIA
El següent estudi es basa en una metodologia d’investigació-acció on es

fa primerament una recollida d’informació mitjançant l’observació no participa i
la aplicació de qüestionaris a les parts, així com l’aplicació d’unes mesures de
correcció de la situació elaborades arran de la reflexió sobre els resultats i
l’avaluació d’aquestes per a la seua modificació.
Respecte a la recollida d’informació, obtindrem resultats tant de manera

quantitativa com qualitativa que es deuran codificar per al seu anàlisi i posterior
elaboració de les conclusions. S’utilitza la tècnica de la triangulació, per a
garantir una major credibilitat dels mètodes i tècniques d’investigació. És a dir,
es recolliran les dades procedents de varies fonts d’informació amb la finalitat
de constatar els resultats d’uns i altres per confirmar les interpretacions. Les
tres fonts principals d’informació sobre el coneixement del sexisme als patis
escolar seran les següents:
Alumnat
Fonts
d'informació:
TRIANGULACIÓ
Equip Observació
PATI
docent ESCOLAR
Il·lustració 1: Triangulació de les fonts de recollida d'informació. Elaboració pròpia
Cadascun d’aquests àmbits d’informació aportarà informació diferent

però que es nodreix una de l’altra, de manera que servirà per a tindre una visió
àmplia y uns resultats generals del que volem aconseguir.
7
En primer lloc, actuarem al pati escolar, mitjançant l’observació en el

temps d’esbarjo. Durant aquest procés obtindrem la següent informació:
 Informació sobre possibles diferencies en l’ocupació del espai per part

de xiquetes i xiquets.
 Si aquestes diferencies venen marcades per les diferents tipologies de
joc marcades per sexe.
 Si l’organització del pati escolar i els recursos i materials proporcionats
per el centre creen limitacions i condicionen l’elecció dels jocs.
Per altra part, en quant al equip docent i alumnat, obtindrem la

informació necessària mitjançant el qüestionari. Aquest qüestionari serà
diferenciat per ambdós grups i amb diferent intencionalitat. En primer lloc, al
qüestionari de l’equip docent es busca conèixer el següent:
 Si l’equip docent creu que hi ha sexisme respecte a la tipologia dels jocs.

 Si l’equip docent creu que hi ha sexisme en quan a l’ocupació dels
espais del pati escolar.
En tercer lloc, al qüestionari del alumnat es busca obtindré la següent

informació:
 L’opinió sobre preferències del joc amb amics o amigues.

 El motius d’elecció de xics o xiques per a jugar.
 EL tipus de jocs i joguets preferit.
 Els jocs que coneixen.
 L’opinió del que fan quan estan al pati escolar.
 EL joc mes habitual al pati.
 El tipus de jocs que mes i menys agraden.
 La percepció d’algun problema al pati.
 Quin seria el seu pati ideal amb les mateixes dimensions.
3.1 Mostra d’Investigació
La mostra d’investigació serà, en primer lloc, i a no ser que el criteri del

cos docent siga diferent, tot l’alumnat de primària del pati escolar, tot l’equip
docent i el personal que té relació amb la vigilància del pati escolar. L’alumnat
s’analitzarà en dues ocasions: una mitjançant l’observació durant el temps de
l’esbarjo al pati escolar i l’altra mitjançant l’aplicació d’un qüestionari. L’equip
docent i altre personal proporcionarà la informació mitjançant l’aplicació d’un
qüestionari.
Cal tindre en compte que el qüestionari pot ser modificat per a ser aplicat
amb més facilitat als cursos més primerencs, o, si el cos docent ho considera
oportú, eliminat algun curs sencer de la mostra.
En la següent tabla, trobem de manera esquemàtica la metodologia a

seguir i els subjectes d’investigació:
DESTINATARIS METODE D’INVESTIGACIÓ
Tot l’alumnat que es trobe al pati Observació durant l’hora del pati
escolar. escolar
Tot l’equip docent i personal que Qüestionari d’opinió

s’encarregue de la vigilància dels
patis.
Alumnat de primària. Qüestionari d’opinió
9
Per conèixer la població del estudi de la mostra, presentarem de manera

global amb la següent taula l’alumnat matriculat al col·legi per curs acadèmic i
a més, segregant les dades per sexe:
CURS XIQUETES XIQUETS TOTAL

ACÀDEMIC
1º Primària
2º Primària
3º Primària
4º Primària
5º Primària
6º Primària
Una vegada coneguda la població de la mostra presentem el total de

subjectes d’anàlisi de la nostra investigació:
Metodologia Nº de Homes/Xiquets Dones/Xiquetes

persones
Observació del pati
Qüestionari equip
docent
Qüestionari
alumnat
4. PROCEDIMENT
Per a dur a terme de la millor manera aquesta actuació, s’ha de

concretar un procediment amb els passos a seguir per qualsevol centre
educatiu. El procediment a seguir en aquesta guia de patis escolars
coeducatius, és el següent:
4.1 Presentació de la guia
El primer pas és la presentació d’aquesta guia tant al equip directiu com

a la persona designada com coordinadora de convivència i igualtat, on
s’explicarà el seu funcionament, les seues característiques, els passos a
donar... de manera que es facilitarà la seua comprensió i la seua l’aplicació per
part tant de la persona coordinadora de convivència i igualtat com per part de
tot l’equip docent dins de tots els centres educatius.
Durant aquesta sessió s’explicarà quina és la metodologia a seguir,

quins són els instruments utilitzats i es valorarà de quina manera es realitzaran
tots els instruments i qui serà la persona encarregada de dur-ho a terme.
4.2 Creació i aplicació dels instruments de recollida d’informació
El següent pas, és la posada en marxa de la recollida d’informació per a

la investigació amb els instruments corresponents. Una mostra d’aquests
instruments la trobem als Annexos, i contempla l’observació del pati, el
qüestionari a l’equip docent i el qüestionari a l’alumnat. Amb l’aplicació
d’aquests s’obtindran els resultats que més avant s’han d’analitzar i interpretar.
11
4.2.1 Observació
En primer lloc, l’alumnat no ha de ser conscient de que està sent

observat per evitar canvis de conductes o conductes no desitjades que es
puguen produir de ser conscients. La persona o les persones observadores no
han d’interferir en les accions que ocórreguen al pati per no distorsionar els
resultats dels registres. Per això, es pot realitzar l’observació des d’un aula on
es contemple el pati en la seua totalitat o descompondre l’observació en
diversos dies si no és possible observar totes les zones alhora, alternant-les.
S’ha de delimitar el pati per zones per a facilitar l’observació. Aquesta

delimitació afavoreix la ubicació i interpretació de la conducta de l’alumnat.
Es descriu la zona amb els elements que conté (delimitacions dels

camps de futbol, bàsquet, si té altres ratlles pintades a terra d’altres jocs,
cistelles, porteries...). També si hi ha arbres, banquets, escaleres, etcètera.
S’ha de descriure també el tipus de sòl (d’asfalt, de terra...). També s’ha
d’explicitar si és una zona central o perifèrica del pati i plasmar les dimensions
de les zones així com el percentatge total de la superfície del pati que ocupen.
Cada zona afavorirà un tipus de joc segons els elements descriptius que
la componguen. Per exemple, les zones de major extensió afavoriran el joc
més actiu (físicament parlant), mentre que les de menor extensió i amb més
obstacles (com arbres o banquets) afavoriran el joc passiu (físicament parlant).
El temps d’esbarjo de l’alumnat sol ser de 30 minuts, però aquest ix al

pati de manera escalonada i irregular, depenent en gran mesura de la distància
al pati que tenen les aules i de l’activitat que s’ha estat realitzant en la classe
d’abans. Per a assegurar que tot l’alumnat està al pati en el moment de la
recollida d’informació i en plena activitat, es recomana que aquesta es realitze
15 minuts després d’haver donat l’inici al descans i ha d’acabar 10 minuts
abans de que concloga. És a dir, la recollida d’informació del pati es farà durant
5 minuts cada vegada.
És important que aquesta constant es mantinga al llarg dels dies que es

realitza l’observació, sempre a la mateixa hora i sempre durant el mateix
període de temps. El pati s’observarà durant la totalitat de la seua durada.
Les eines que es tindran a l’abast durant l’observació es poden consultar

als Annexos. Contenen una taula per a classificar l’alumnat observat en
xiquets, xiquetes, xiquets que juguen a jocs actius, xiquetes que juguen a jocs
actius, xiquets que juguen a jocs passius i xiquetes que juguen a jocs passius
(Taula 1). A més, també es compta amb una taula on especificar quins són els
tipus de jocs actius (futbol, córrer, bàsquet, corda...) i quin és el tipus de jocs
passius (Taula 2). S’inclou també una taula per a recomptar el nombre
d’alumnes que conté cada zona i el nombre de jocs que es juguen a cada zona
(Taula 3).
Una vegada realitzades les observacions ja es poden començar a

tipificar els tipus de jocs jugats al pati mitjançant les Taules 4 i 5. En aquestes
es plasmaran quins són els jocs típicament masculins i típicament femenins a
que es juguen al pati escolar. Els jocs “típicament masculins” són aquells que
són jugats per xiquets en la seua majoria. Els jocs “típicament femenins” són
aquells que són jugats per xiquetes en la seua majoria. Per exemple, es partirà
del rang 60%-40% per a afirmar que un joc és típicament masculí o femení. Si
del total d’alumnat que juga a aquest joc, hi ha menys d’un 40% d’un sexe,
aquest joc està segregat per alguna raó (com, per exemple, els estereotips de
gènere).
A més, cal contemplar algunes preguntes que es poden plantejar respecte a

l’observació, per tal de reflexionar sobre les dades recollides.
 Cap la possibilitat de que hi haja alumnat que no ix al pati en l’hora

d’esbarjo? Per què no ix? La proporció de xics i xiques que no ixen és
igual?
 Tenint en compte la proporció distributiva de les zones del pati, és
equitativa respecte al gènere de l’alumnat? És a dir, els xiquets i les
xiquetes utilitzen una proporció similar de pati?
 Intervenen xiquets i xiquetes en el joc d’altres grups? Quines actituds
mostren?
13
 Tenen prevalença els jocs masculins respecte els femenins?

 Tendeixen les xiquetes a assumir un rol passiu i d’observació a l’hora del
pati?
 Els xiquets mostren actituds prepotents o invasores del territori?
4.2.2 Qüestionari a l’equip docent
En primer lloc, es sol·licita permís al equip docent per aplicar aquest

qüestionari. El qüestionari ha de ser anònim i és un acte voluntari. Cal recalcar
que no s’està mesurant el nivell de coneixements sobre aquest tema, sinó
demanant la seua opinió sobre un aspecte que pot ser percebut o no, i que no
han de sentir-se jutjats per açò.
Cal llegir i evidenciar la definició del terme “sexisme” per evitar

interpretacions ambigües del terme que apareix al qüestionari. A la tesi s’utilitza
la definició de Lameiras (2003), “Actitud dirigida a les persones o a sí mateix
en virtut de la seua pertinença a un determinat sexe biològic en funció del qual
s’assumeixen diferents característiques i conductes”, encara que aquesta pot
ser canviada i adaptada segons el criteri del coordinador/a d’igualtat i
convivència i de la direcció del centre. Aquesta última és l’encarregada de
d’informar i d’entregar el qüestionari. El cos docent pot complimentar el
qüestionari a casa, amb més tranquil·litat. Així, també s’intenta evitar en part,
que les respostes estiguen influenciades pels companys i companyes.
A l’Annex es pot trobar el qüestionari dirigit a l’equip docent.
4.2.3 Qüestionari a l’alumnat
En primer lloc, es demanarà permís, data i hora al tutor/a per a

presentar-se a la classe i dir que es va a realitzar una investigació sobre les
preferències de jocs al pati.
Per a incrementar l’interès de l’alumnat pel qüestionari es pot recalcar

que es va a preguntar per una cosa que a tothom li agrada molt: jugar. El
qüestionari ha de ser anònim i s’hauran de resoldre tots els dubtes. Cal
ressaltar que no existeixen respostes correctes ni incorrectes, que són opinions
pròpies, i es necessari demanar silenci absolut mentre el completen per no
influir en les respostes d’altre alumnat.
L’equip docent pot estar present per garantir el control de l’aula. També
serà important tindre en compte el nivell de lectoescriptura de l’alumnat per
cursos i adaptar la durada de l’aplicació del qüestionari. Per exemple, és
previsible que a l’alumnat de tercer de primària li coste més completar-lo que a
l’alumnat de sext.
A l’Annex es pot trobar el qüestionari de l’alumnat. Cal recordar que

aquest és una guia per a extraure la informació que es pretén però que pot ser
canviat, modificat, si l’equip docent ho creu convinent.
15
4.3 Anàlisi dels resultats obtinguts
Una vegada obtinguts els resultats dels instruments utilitzats en aquesta

investigació s’han d’analitzar, de manera que podrem observar quines són les
necessitats que identifiquem, quina és l’opinió de l’equip docent i també quina
és la de l’alumnat.
4.3.1 Observació del pati
En quan a la interpretació dels resultats a l’observació, les persones

encarregades de realitzar-la han d’emplenar l’Annex 1 amb totes les anotacions
que ocorren durant el temps de pati. Aquesta observació s’ha de realitzar
durant una setmana a l’hora del temps de pati, deixant uns minuts per a que
l’alumnat es situe, per tant, hem de tindre 5 fitxes de l’Annex emplenades amb
tots els resultats.
Amb aquestes 5 fitxes hem d’emplenar una última fitxa on es mostre la

mitja de tots els dies observats en cada una de les taules emplenades. Per tant,
tindrem una fitxa final com la de l’Annex amb la mitja de la setmana observada.
Amb totes les dades recollides, cal ara fer una reflexió sobre els resultats
obtinguts. Algunes de les preguntes que es poden plantejar arran d’aquests
resultats són les següents:
 Hi ha jocs majoritàriament masculins? Hi ha jocs majoritàriament

femenins? Quins jocs són? Què tipus de joc són, actius o passius?
 Quines competències desenvolupa l’alumnat jugant a cadascun dels

jocs? Per exemple, els jocs actius desenvolupen l’activitat física, el
treball en equip i la competició, saber guanyar o perdre... En canvi, el
joc passiu desenvolupa el diàleg, l’escoltar, la imaginació...
 Té el pati un disseny androcèntric que facilita el joc i els gustos

masculinitzats deixant de costat el joc típicament femení tenint en
compte el repartiment de l’espai o aquest espai es distribueix
equitativament amb el joc actiu i passiu?
4.3.2 Qüestionari de l’equip docent
Per altra part, en quan a l’anàlisi del qüestionari de l’equip docent s’ha
de tindre en compte totes les respostes obtingudes, però diferenciant-les a les
dos preguntes clau que es plantegen:
 Consideres que el tipus de joc del alumnat de primària al pati és

sexista?
 Consideres que hi ha diferencies entre els xiquets i les xiquetes de
primària respecte a l’ocupació dels espais?
El que s’ha de fer és agrupar les raons de cada pregunta en funció de

les tres respostes possibles que són el sí, no i el no ho sé. D’aquesta manera
tenim l’oportunitat de conèixer l’opinió de tot el personal docent que justifica les
seues respostes. Per tant, tindrem la visió des de tres punts de vista diferents,
que ens ajudaran a conèixer tant a nosaltres com tot l’equip docent la realitat
del centre.
A l’Annex s’inclou les taules per al seu anàlisi.
4.3.3 Qüestionari de l’alumnat
Per a realitzar l’anàlisi del qüestionari del alumnat solament haurem

d’emplenar l’Annex amb totes les respostes possible aportades per l’alumnat
de manera que es comptabilitzaran també el nombre de vegades que es
repeteix una resposta entre el grup, per tal d’aconseguir una visió sobre els
17
gustos preferents sobre els jocs al pati i altra informació rellevant dels grups del
centre. La persona encarregada haurà d’omplir l’annex 4 amb les respostes
aportades per cada grup que realitze el qüestionari, i d’aquesta manera
obtindrem les preferències obtingudes diferenciades per grups.
Per a poder traure possibles diferencies en les respostes, s’ha de prestar

atenció al creuament segons les variables d’edat o curs amb el sexe. Per a això
es necessari plasmar a una taula el nombre de xiquets i xiquetes per curs que
han donat resposta al qüestionari. Cal mencionar també si algun patró es
repeteix en algun curs (per exemple, si a tots els cursos el joc preferent triat
pels xics és el futbol) o si no existeix cap patró que es repeteix en tots els
cursos. A més, es recomana remarcar les dades que ens pareguen curioses,
importants o cridaneres.
4.4. Presentació de resultats
A continuació es detalla el procés de presentació dels resultats de

l’estudi portat a terme a l’equip docent i a l’alumnat. Es contemplen alguns
consells de presentació, tenint sempre en compte que el plantejament
d’aquests persegueix una reflexió sobre els continguts.
4.4.1 A l’equip docent
Una vegada recollits i analitzats els resultats de la investigació, Bonal

(2014) proposa una sèrie de preguntes per a la reflexió quan es presenten al
cos docent.
 Quines conclusions poden traure’s a partir dels resultats obtinguts?

 Quin significat tenen les dades sobre la distribució d’edats actituds i
desitjos de cada grup?
L’equip docent ha de debatre i reflexionar sobre els resultats. Es pot

realitzar una pluja d’idees per a presentar les conclusions a les que s’apleguen.
Els resultats que s’esperen abastir arran d’aquestes reflexions, entre altres, i tal
i com indica Molines (2015), són:
 Pressa de consciència del sexisme aparegut al pati mostrat per

l’actitud front a l’ús de l’espai i front a la reivindicació del mateix
(sobretot per part de les nenes) per part de l’alumnat i de l’equip
docent.
 La identificació en la necessitat de canvis d’actitud en l’alumnat,
sobretot amb la passivitat de les xiquetes front a l’ús de l’espai.
 L’exaltació del comportament i actitud femenina i la poca
importància que se rep en l’actualitat.
 La comprensió per part de l’equip docent de la situació de
desequilibri al pati i de que poden intervenir en ell, tant en la
distribució com en l’elecció dels jocs als que juga l’alumnat.
L’equip docent també ha de debatre com va a presentar els resultats a

l’alumat i quines intervencions es poden fer per a modificar els comportaments i
actituds que es tenen al pati escolar en cas d’haver-se detectat situacions
discriminatòries. Mitjançant altra pluja d’idees es poden recollir les diferents
estratègies de canvi.
Arran de les idees que s’han proposat per l’equip docent s’espera dur a
terme un canvi substancial en quant a comportaments i actituds a l’espai del
pati escolar.
Algunes d’aquestes propostes, segons Bonal (2014), poden ser les que
es descriuen a continuació. Han de se presses com exemples, com una guia, ja
que algunes, per la mateixa idiosincràsia del centre, poden no ser aplicables. El
cos docent deu proposar les seues pròpies.
 Organitzar debats amb l’alumnat sobre què pensen del pati.

Mostrar els resultats de l’observació i del qüestionari.
 Negociar amb l’alumnat la introducció de jocs col·lectius.
19
 Organitzar en assemblea les propostes de l’espai del pati que han

fet als qüestionaris.
 Intentar que a l’hora de l’esbarjo es juguen a més jocs. Realitzar
una campanya informativa sobre els distints tipus de jocs.
 Proporcionar materials alternatius com per exemple combes o
altres objectes.
 Modificar l’estructura de l’espai mitjançant rodes, bancs, areners...
 Controlar que tots els jocs del pati siguen respectats.
 Organitzar col·lectivament jocs més coeducatius, en els que tant
xics com xiques estiguen en igualtat de condicions.
 Xerrades informatives a famílies sobre sexisme en jocs i joguets.
Aquests exemples, entre altres que l’equip docent haja plantejat en la

pluja d’idees, poden ser dutes a terme en la seua totalitat o bé seleccionar les
que es consideren més adequades.
Aquestes solucions no han de ser interpretades de manera única i

invariable. En ningun cas es pot imposar al professorat un model ideal de pati
coeducatiu. L’objectiu és que l’equip docent aplegue al seu model de pati a
partir de la convicció i seguretat que sorgeixen de l’experimentació amb les
distintes opcions (Bonal, 2014).
4.4.2 A l’alumnat
Presentar els resultats a l’alumnat pot propiciar la pressa de consciència

necessària per a que es produïxca un canvi al pati. No obstant, amb l’aplicació
d’algunes de les mesures plantejades amb anterioritat es poden donar certes
resistències als canvis que es busquen implantar. De vegades, amb aquestes
propostes de modificacions d’elements del col·legi que busquen la participació i
la inclusió de l’alumnat en el procés, es pressuposen dues idees: 1) que
l’alumnat aplegarà a acords democràticament i 2) que les idees aplicades
respecte la distribució del pati generen per sí mateixes unes relacions socials
més igualitàries.
Conforme assenyala Bonal (2014), a les assemblees és prou difícil

abastir un consens i moltes de les solucions que es proposen per part de
l’alumnat no satisfan al professorat (per exemple, la solució de separar les
zones del pati per sexes per a que cadascun jugue al joc que preferisca sense
molestar a la resta d’alumnat o que hi hagen més pilotes al pati per a jugar
tothom a jocs de pilota, però jugar per separat).
Aquests debats, en canvi, tenen actituds positives respecte a les xiques

ja que moltes descobreixen que han estat relegades de l’espai central, que no
juguen a més jocs perquè no tenen espai i que tenen capacitat per expressar
els seus desitjos, les seues opinions i el seu dret d’utilitzar aquests espais.
Aplegar a un consens i negociar les solucions a aquests problemes

queda en mà de l’equip docent, que haurà d’arreplegar les propostes de cada
curs i ficar-les en comú amb els altres grups (o amb les tutores i tutors dels
altres grups). Totes les idees plantejades han de portar darrere una reflexió per
tal de qüestionar l’abast de les intervencions i valorar la consecució dels
objectius aconseguits. Per exemple, si s’introdueixen elements físics al pati per
a modificar la seua estructura, modifiquen realment les relacions i les fan més
igualitàries?; si s’organitzen jocs col·lectius alguns dies a la setmana, es
modifica la fotografia del pati i les actituds de xiquets i xiquetes la resta de
dies?; el fet d’aconseguir un consens respecte a la distribució del pati, significa
que les xiquetes tenen més espai per a jugar als jocs que desitgen?
21
5. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ
A continuació es detallen algunes estratègies d’intervenció que es poden

aplicar per a la reestructuració del pati escolar. Bonal (2014) proposa aquestes
intervencions que contemplen un canvi tant a la distribució espacial física com
a la introducció i modificació del conjunt de jocs elegits per l’alumnat per al
canvi actitudinal d’aquests. El quadre està ordenat segons l’impacte coeducatiu
de la intervenció (de menor impacte a major impacte). Aquest quadre és només
una xicoteta mostra de la quantitat d’intervencions que es poden fer i no
compren totes aquestes, però si ajuda a contemplar els efectes previstos amb
la seua aplicació. Tant l’equip docent com l’alumnat del centre pot proposar-ne
de noves i contemplar quin serà l’impacte a l’espai, al joc i ales actituds que
ocórreguen al centre.
Altres mesures que es poden aplicar alhora de les mesures proposades

al quadre poden ser, per exemple realitzar una normativa de manera
consensuada amb alumnat i professorat per tal de regular els jocs i els espais o
establir espais de jocs proposats per l’alumnat distribuïts de manera rotativa.
L’aplicació de totes les mesures d’intervenció es pressuposen havent fet

prèviament uns certa sensibilització, tant amb l’equip docent com amb
l’alumnat, havent presentat les conclusions de l’estudi previ i havent donat
espai per a la avaluació i la reflexió dels resultats.
Tipus d’intervenció Efectes previstos sobre

Estructura de l’espai Joc/interacció Actituds
- Proposar jocs típicament - Ús més igualitari de l’espai. - Anima a la interacció entre - Desenvolupament de
neutres (amagatall, el sexes. respecte entre sexes.
mocador...). - Desenvolupament i valoració - Potencia la negociació entre
d’habilitats diferents. tot l’alumnat.
- Introducció de deports no - Polarització de l’espai entre - Major participació femenina - Manteniment de la divisió
polaritzats pel sexe (voleibol, joc esportius (centrals) i altres al centre de l’espai. entre actituds actives i
bàsquet, handbol...). jocs (perifèrics). - Major interacció entre sexes. passives.
- Assemblea a classe sobre - Se exposa públicament la - Desemmascara la jerarquia - Conèixer els conceptes de
els conflictes al pati. desigual distribució del pati. de jocs masculins i femenins. justícia de l’alumnat.
- Potenciar la capacitat
reivindicativa de les xiquetes.
- Retirar els balons del pati (2 - Ús igualitari de l’espai (sols - Incorporació d’altres jocs. - Canvi poc probable
dies per setmana). els dies d’intervenció). d’actituds.
- Protesta per les noves
normes(especialment per part
dels xiquets).
- Establir regles de joc - Polarització d’espais de jocs - Escassa interacció entre - Reproducció d’actituds
diferents per distints patis (per esportius i no esportius. sexes. masculines i femenines davant
23

exemple, un amb pilota i altre - Probable apropiació de - Visibilitzar jocs femenins que el joc.
sense baló). l’espai esportiu per part dels requereixen major espai. - Conscienciació de les
xiquets i alumnes majors. xiquetes davant l’apropiació
del seu espai.
- Ficar elements funcionals - Trencar l’estructura de l’espai - Afavorir espais de jocs actius - Trencar la classificació entre
que modifiquen l’espai (fonts, tradicional de jocs. i de jocs passius. actituds passives i actives.
rodes, areners, bancs...). - Xiquets amb actituds més
contemplativa.
- Organització de jocs per a - Trencar la jerarquia d’edat- - Aprenentatge de nous jocs. - Desenvolupament d’actituds
l’alumnat d’entre 3 i 7 anys per espai. - Treball en equip i de cura i atenció.
part de l’alumnat major. col·laboració. - Desenvolupament de
- Desenvolupament de sensibilitat i afectivitat.
capacitats organitzacionals i
creatives.
- Organització de campionat - Les xiquetes es situen al - Canvi probable en la forma - Potenciar l’actitud d’equip
de futbol femení (o de centre de l’espai. de joc (menys agressiu). entre les xiquetes.
qualsevol altre joc - El futbol està sent dominant. - Desenvolupar l’estímul cap a
masculinitzat). - Desenvolupament d’habilitats la victòria.

que afavoreixen la superació - Valoració de les xiquetes
individual i col·lectiva. com companyes per part dels
- Aprenentatge de nous jocs. xiquets.
- Organització d’un campionat - Un joc normalment perifèric - Adquisició per part dels - Valoració del joc femení per
de jocs femenins per als es situa al centre de l’espai (es xiquets de noves habilitats part dels xiquets.
xiquets. valora institucionalment). (flexibilitat, ritme, diversió en - Reducció de l’agressivitat
competitivitat). masculina.
- Interacció menys agressiva - Percepció dels xiquets com
entre els xiquets. iguals per part de les xiquetes
- Aprenentatge de nous jocs. (constatant defectes dels
xiquets).
- Les xiquetes valoren més els
jocs als que solen jugar.
Taula 1: Taula d'intervenció al pati escolar. Bonal, X. (2014)
25
5.1 Avaluació de les intervencions
En tot procés d’investigació-acció cap de les mesures aplicades són

definitives i han d’estar sempre sotmeses a constant revisió, bé per a corregir
certs funcionaments erronis, bé per eliminar-les i proposar-ne de noves o bé
per mantenir-les invariables. En qualsevol cas, aquesta avaluació ha de ser
duta a terme periòdicament per tal d’entendre els efectes d’aquests canvis
introduïts.
L’equip docent ha de ser l’encarregat de crear els instruments necessaris

per a avaluar els efectes de l’aplicació del conjunt de mesures aplicades amb
anterioritat.
A continuació es donen alguns exemples sobre les qüestions que es

poden plantejar a l’alumnat per tal de mesurar aquets efectes (Bonal, 2014).
S’han de prendre com un referent i poden no ser totes les qüestions a plantejar
ni s’han de plantejar totes, si no es creu necessari. L’equip docent ha de tindre
la ultima paraula respecte als ítems avaluadors que es volen aplicar.
 Jugues més amb els companys i amb les companyes que

abans?
 A quins jocs jugàveu abans?
 T’agrada que juguen junts xics i xiques? Per què?
 Podeu jugar als mateixos jocs?
 A què t’agrada jugar amb el baló?
 En quina zona del pati jugueu?
 Amb què jugueu?
 Quins són els teus jocs preferits?
 Teniu ara menys baralles que abans?
 Vos agrada que mestres juguen amb vosaltres?
 T’agrada jugar amb xiques i xics d’altres aules?
També es poden crear instruments per avaluar la percepció d’èxit que té

l’equip docent respecte a l’aplicació de les mesures. Es recomana també que
aquesta avaluació sorgisca d’una reflexió prèvia de tot l’equip docent.
6. CONCLUSIONS
El present document s’elabora per part del Departament d’Igualtat de la

Mancomunitat de la Ribera Baixa amb la intenció de fer més igualitàries les
relacions entre l’alumnat als distints col·legis de les poblacions adscrites a
aquest organisme. Ha de ser pres com una guia que planteja unes orientacions
i que encamina el procés a seguir, però els resultats de la investigació seran,
certament, diferents en cadascun dels centres, elevant les possibilitats
d’intervenció i les conclusions a extraure arran d’aquesta fins l’infinit. Cada
centre és diferent al igual que cada alumna i cada alumne tenen les seues
pròpies característiques.
Com tot bon projecte d’investigació-acció, l’èxit del mateix radica en

l’avaluació periòdica de les mesures aplicades i l’ajust d’aquestes segons els
resultats, és a dir, la relació constant entre la reflexió i la pràctica. Els criteris
sobre la intervenció als patis escolars, tant en l’espai físic com en les relacions
entre iguals, han d’eixir necessàriament d’un consens de la comunitat
educativa, principalment alumnat i professorat, encara que es recomana la
realització de sessions informatives a les famílies i personal no docent, amb la
corresponent recollida d’idees i opinions.
La consecució de la igualtat efectiva entre sexes ha d’anar conformant-

se des de les edats més primerenques. Una consciència de gènere a aquestes
edats propiciarà uns comportaments més igualitaris conforme l’alumnat vaja
creixent. El paper de l’escola com agent socialitzador és innegable i els valors i
models culturals que s’adquireixen durant el transcurs de l’etapa educativa
formaran part de la personalitat que desenvoluparà en un futur cada alumna i
de cada alumne.
27
7. BIBLIOGRAFIA
Associació CoeducAcció (2014). Guia didàctica “L’escola de l’endemà”.

Material de suport i acompanyament al vídeo “L’escola de l’endemà”.
Ajuntament de Barcelona.
Bonal, X. (2014). Cambiar la escuela. La coeducación en el patio de juegos.

2014. Cuadernos para la coeducación. Universitat Autònoma de
Barcelona.
CEAPA (2007) Jornadas sobre coeduciación. Conclusiones. Confederación

Española de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos.
Recuperado el 24/04/2018 de:
https://www.ceapa.es///sites/default/files/documentos/Conclusiones%20d
e%20las%20jornadas%20sobre%20coeducaci%C3%B3n.pdf
FETE Enseñanza e Instituto de la Mujer (2013). Diccionario Online de

Coeducación. Educando en Igualdad. Recuperado el 24/04/2018 de:
http://bibliowebfeteugt.es/?ddownload=978
Instituto Nacional de Estadística (INE). En los patios escolares las niñas

aprenden a ceder sus espacios a los niños. Recuperada el 20/04/2018
de: http://www.lne.es/gijon/2009/09/16/patios-escolares-ninas-aprenden-
ceder-espacios-ninos/808781.html
Molines Borrás, S. (2015) La coeducación en un centro educativo: anàlisis del

patio escolar. Universitat de València.
Subirats, M. (1988) Rosa y azúl. Ministerio de Cultura. Instituto de la Mujer.

Madrid. Serie Estudios, núm. 19.
8. ANNEXOS
 8. 1. Annex 1: Instruments per a l’observació del pati escolar

 8. 2. Annex 2: Qüestionari dirigit a l’equip docent
 8. 3. Annex 3: Qüestionari dirigit a l’alumnat
 8.4. Annex 4: Anàlisi de resultats. Qüestionari dirigit a l’equip docent
29
10.1 Annex 1: Instruments per a l’observació del pati escolar
Data de l’observació: ________________ Hora: ________________
Minuts observats: __________________________________
Plànol del pati escolar per zones:

Taula 1
Xiquetes Xiquets Xiquetes Xiquets Xiquetes Xiquets

jocs jocs jocs jocs
actius actius passius passius
Zona 1
Zona 2
Zona 3
Zona 4
Zona ...
 Xiquetes: nombre de xiquetes totals segons la zona.

 Xiquets: nombre de xiquets totals segons la zona.
 Xiquetes i xiquets jocs actius: nombre de xiquetes i xiquets que juguen a
algun joc que comporta activitat física: córrer, futbol, bàsquet, ballar...
 Xiquetes i xiquets jocs passius: nombre de xiquetes i xiquets que juguen
a algun joc que no comporta activitat física o que comporta una activitat
física moderada: joc simbòlic, passejar, conversar...
Taula 2
Tipus de jocs actius Tipus de jocs passius
Zona 1
Zona 2
Zona 3
Zona 4
Zona ...
 A aquest apartat cal especificar quin tipus de jocs es realitzen. Com és

difícil de vegades esbrinar els jocs passius observant-los, simplement es
registrarà com “joc amb passivitat física”.
31
Taula 3
Xiquetes Xiquets
Nombre d’alumnes que

ocupa el centre del pati.
Nombre d’alumnes que
ocupen zones
perifèriques.
Nombre total de jocs al
centre del pati.
Nombre total de jocs en
zones perifèriques.
Nombre d’alumnes en
actituds actives.
Nombre d’alumnes en
actituds passives.
Una vegada realitzades les observacions ja es poden començar a tipificar els

tipus de jocs jugats al pati:
Taules 4 i 5
Jocs
Nombre de jocs típicament masculins jugats
per xiquets
Nombre de jocs típicament masculins jugats
per xiquetes
Quins jocs són?
Total de jocs masculins:

Jocs
Nombre de jocs típicament femenins jugats
per xiquets
Nombre de jocs típicament femenins jugats
per xiquetes
Quins jocs són?
Total de jocs femenins:
33
10.2 Annex 2: Qüestionari dirigit l’equip docent
Aquest qüestionari és anònim i no contempla respostes correctes o incorrectes.
Es demana l’opinió pròpia.
El sexisme s’entén com l’actitud dirigida a les persones o a sí mateix en virtut

de la seua pertinença a un determinat sexe biològic en funció del qual
s’assumeixen diferents característiques i conductes (Lameiras, 2003).
Qüestió 1: Consideres que el tipus de joc del alumnat de primària al pati és

sexista?
 Sí  No  No ho sé
Enumera tres raons que justifiquen la teua resposta (pots escriure al revers):
1.-
2.-
3.-
Qüestió 2: Consideres que hi ha diferencies entre els xiquets i les xiquetes de

primària respecte a l’ocupació dels espais?
 Sí  No  No ho sé
Enumera tres raons que justifiquen la teua resposta (pots escriure al revers):
1.-
2.-
3.-
10.3 Annex 3: Qüestionari dirigit a l’alumnat
Aquest requadre ha de ser emplenat per la tutora o el tutor de cada curs.
Classe i grup: _______________________ Edat: ______________________
Nº d’alumnes xics a classe: ____________
Nº d’alumnes xiques a classe: ___________
Tutora/Tutor:
_________________________________________________________
Data:________________________________
Hora: ________________________
35
Qüestionari dirigit a l’alumnat sobre jocs al pati
Anem a preguntar-te sobre una cosa que de segur t’agrada molt: jugar. No
existeixen les respostes correctes o incorrectes: la teua opinió és el que
compta. No és un examen. No hi haurà nota. Si tens cap dubte, alça la mà per
a fer la pregunta.
Assenyalar amb una X:
Sóc:
 Xiqueta.
 Xiquet.
1. A quins jocs jugaries i a que jocs no jugaries en el pati amb el teu

millor amic y la teua millor amiga?
AMB EL MEU MILLOR AMIC

Jugaria a... No jugaria a...
AMB LA MEUA MILLOR AMIGA

Jugaria a... No jugaria a...
2. Amb quins amics i amb quines amigues t’agrada jugar més? Per
que?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
3. Quins són els teus jocs preferits?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
4. Quins són el teus joguets preferits?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
37
5. Escriu el nom dels jocs que conegues. Posa si es poden jugar -SÍ- i
si no es poden jugar -NO- al pati de l’escola.
NOM DEL JOC Es pot jugar al NOM DEL JOC Es pot jugar al
pati? pati?
6. Dels que has posat que sí es poden jugar, escriu els que
habitualment jugues al pati?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
7. Escriu tres jocs que et faça il·lusió jugar al pati.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
8. Escriu tres jocs que no t’agraden per a jugar al pati.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
9. Hi ha problemes al pati? Quins?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
10. Si pogueres canviar el pati sense fer-lo més gran, com ho faries?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
Moltes gràcies per la teua col·laboració!
39
10.4 Annex 4: Anàlisi dels resultats. Qüestionari dirigit a l’alumnat
1. A quins jocs jugaries i a que jocs no jugaries en el pati amb el teu

millor amic y la teua millor amiga?
RESPOSTA XICS AMB MILLOR AMIC

Jugaria Nº de % de No jugaria Nº de % de xics
a... repeticions xics a... repeticions
RESPOSTA XICS AMB MILLOR AMIGA

Jugaria Nº de % de No jugaria Nº de % de xics
a... repeticions xics a... repeticions
RESPOSTA XIQUES AMB MILLOR AMIC

Jugaria Nº de % de No jugaria Nº de % de
a... repeticions xiques a... repeticions xiques
RESPOSTA XIQUES AMB MILLOR AMIGA

Jugaria Nº de % de No jugaria Nº de % de
a... repeticions xiques a... repeticions xiques
41
2. Amb quins amics i amb quines amigues t’agrada jugar més? Per
que?
Resposta xics Motius Resposta Motius

xiques
3. Quins són els teus jocs preferits?
Resposta xics Resposta xiques

4. Quins són el teus joguets preferits?
Resposta xics Resposta xiques
5. Escriu el nom dels jocs que conegues. Posa si es poden jugar -SÍ- i
si no es poden jugar -NO- al pati de l’escola.
Jocs xics Sí o No Jocs xiques Sí o No
43
6. Dels que has posat que sí es poden jugar, escriu els que
habitualment jugues al pati.
Jocs xics Jocs xiques
7. Escriu tres jocs que et faça il·lusió jugar al pati.
Jocs xics Jocs xiques

8. Escriu tres jocs que no t’agraden per a jugar al pati.
Jocs que no agraden als xics Jocs que no agraden a les

xiques
9. Hi ha problemes al pati? Quins?
PROBLEMES xics PROBLEMES xiques
45
10. Si pogueres canviar el pati sense fer-lo més gran, com ho faries?
Idees xics Idees xiques
OBSERVACIONS:
10.4 Annex 5: Anàlisi dels resultats. Qüestionari dirigit a l’equip docent
En quant a l’exposició de les raons, al ser una recollida de dades

qualitatives (cadascuna de les argumentacions), es necessita recodificar
aquestes i transformar-les en quantitatives per tal d’afavorir el seu anàlisi.
Aquest pas ha de donar-se elaborant codis que incorporen cadascuna de les
respostes que el professorat ha donat. Cada resposta pot equivaldre a un o
més codis, segons els arguments que continguen. És imprescindible que les
codificacions incloguen tots els arguments que utilitza el professorat per a que
cap matís i cap punt de vista es quede fóra.
Per a realitzar aquestes codificacions es llegiran totes les respostes que

aporta el professorat i s’intentarà trobar patrons comuns. Per exemple, en la
Tesi de Molines (2015), s’utilitzen les següents codificacions:
Sigles Codis Explicació

CF Condicions de futbol Argumentacions que defensen que les pròpies
condicions del futbol son les que condicionen
l’ocupació de l’espai per part de l’alumnat. El
futbol necessita més espai per a jugar i per això
els alumnes ocupen més lloc que elles.
És la estructura del pati la que dona preferència
a aquest joc, ja que està el terreny de joc pintat
al sòl.
Exemple: “Els xiquets juguen al futbol i ocupen
quasi tot l’espai”.
DJ Diferencies en els L’ocupació del pati està condicionada pel tipus
Jocs de joc que elles i ells trien a diari. No existeixen
impediments per a que trien els jocs que volen
jugar però la sua decisió sí condiciona l’espai
que utilitzen. Les xiquetes, lliurement,
decideixen jugar a altre tipus de jocs que
requereixen menor espai. S’inclouran ací les
afirmacions que manifesten que existeixen jocs
de xics i jocs de xiques. També s’inclouen les
opinions de que les preferències de jocs solen
ser distintes en xiquets i en xiquetes.
Exemple: “L’espai ocupat està en funció del joc i
dels xiquets que juguen”.
47
IA Igualtat Assolida Tant xiquets com xiquetes es reparteixen

lliurement pel pati. El sexe no influeix en el
repartiment dels jocs. La distribució del pati és
pacífica i amistosa. No hi ha cap problema en
aquest sentit.
Exemple: “La resta d’espais està mesclat”.
Qüestió 1 Sí Sí % No No % No ho sé No ho sé
%
Nº de
persones
Principals Principals Principals

raons per a Codi raons per a Codi raons per a Codi
la resposta la resposta la resposta
de Sí de No de No ho sé
Qüestió 2 Sí Sí % No No % No ho sé No ho sé
%
Nº de
persones
Principals raons per Principals raons per Principals raons per

a la resposta de Sí a la resposta de No a la resposta de No
ho sé
49

Apunte04 Esp

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Apunte04 Esp

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

DEPARTAMENT D’IGUALTAT

Guia per a la Reestructuració Coeducativa dels

 Emilo Icardo Vendrell

3.1 Mostra d’Investigació ................................................................................ 9

4.1 Presentació de la guia ............................................................................. 11

4.2 Creació i aplicació dels instruments de recollida d’informació................. 11

4.2.1 Observació ........................................................................................ 12

4.2.2 Qüestionari a l’equip docent ............................................................. 14

4.2.3 Qüestionari a l’alumnat ..................................................................... 14

4.3 Anàlisi dels resultats obtinguts ................................................................ 16

4.3.1 Observació del pati ........................................................................... 16

4.3.2 Qüestionari de l’equip docent ........................................................... 17

4.3.3 Qüestionari de l’alumnat ................................................................... 17

4.4. Presentació de resultats ......................................................................... 18

4.4.1 A l’equip docent ................................................................................ 18

4.4.2 A l’alumnat ....................................................................................... 20

5.1 Avaluació de les intervencions ................................................................ 26

10.1 Annex 1: Instruments per a l’observació del pati escolar ...................... 30

10.2 Annex 2: Qüestionari dirigit l’equip docent ............................................ 34

10.3 Annex 3: Qüestionari dirigit a l’alumnat ................................................. 35

10.4 Annex 4: Anàlisi dels resultats. Qüestionari dirigit a l’alumnat .............. 40

Des del Departament d’Igualtat de la Mancomunitat de la Ribera Baixa

La coeducació no es defineix solament fent referencia a una educació

Com ens defineix Marina Subirats (1988):

"La coeducació, en el moment actual planteja com a objectiu la

Hem d’entendre la coeducació con un procés educatiu que busca el

Per altra part, el tema de la coeducació és un aspecte que ha d’estar

El objectiu principal que persegueix aquesta guia és el següent:

 Aconseguir una coeducació real en el patis escolars dels centres

Els objectius específics que es pretenen aconseguir amb l’elaboració d’aquesta

 Ajudar a descobrir i analitzar si al pati del col·legi ocorre sexisme

El següent estudi es basa en una metodologia d’investigació-acció on es

Respecte a la recollida d’informació, obtindrem resultats tant de manera

Il·lustració 1: Triangulació de les fonts de recollida d'informació. Elaboració pròpia

Cadascun d’aquests àmbits d’informació aportarà informació diferent

En primer lloc, actuarem al pati escolar, mitjançant l’observació en el

 Informació sobre possibles diferencies en l’ocupació del espai per part

Per altra part, en quant al equip docent i alumnat, obtindrem la

 Si l’equip docent creu que hi ha sexisme respecte a la tipologia dels jocs.

En tercer lloc, al qüestionari del alumnat es busca obtindré la següent

 L’opinió sobre preferències del joc amb amics o amigues.

3.1 Mostra d’Investigació

La mostra d’investigació serà, en primer lloc, i a no ser que el criteri del

En la següent tabla, trobem de manera esquemàtica la metodologia a

DESTINATARIS METODE D’INVESTIGACIÓ

Tot l’equip docent i personal que Qüestionari d’opinió

Alumnat de primària. Qüestionari d’opinió

Per conèixer la població del estudi de la mostra, presentarem de manera

CURS XIQUETES XIQUETS TOTAL

Una vegada coneguda la població de la mostra presentem el total de

Metodologia Nº de Homes/Xiquets Dones/Xiquetes

Per a dur a terme de la millor manera aquesta actuació, s’ha de

4.1 Presentació de la guia

El primer pas és la presentació d’aquesta guia tant al equip directiu com

Durant aquesta sessió s’explicarà quina és la metodologia a seguir,

4.2 Creació i aplicació dels instruments de recollida d’informació

El següent pas, és la posada en marxa de la recollida d’informació per a

En primer lloc, l’alumnat no ha de ser conscient de que està sent

S’ha de delimitar el pati per zones per a facilitar l’observació. Aquesta

Es descriu la zona amb els elements que conté (delimitacions dels

El temps d’esbarjo de l’alumnat sol ser de 30 minuts, però aquest ix al

És important que aquesta constant es mantinga al llarg dels dies que es

Les eines que es tindran a l’abast durant l’observació es poden consultar

Una vegada realitzades les observacions ja es poden començar a

Data de l’observació: Hora: