LA LLIBERTAT:

No tothom conceb la llibertat de la mateixa manera. Hi ha una forma d'entendre la llibertat

que és pròpia dels INFANTS MÉS PETITS: consisteix en pensar que algú és lliure quan pot fer
allò que vulgui i quan vulgui, sense que ningú li ho impideixi, Si te n'adones, els qui conceben la
llibertat d'aquesta manera només es senten lliures quan res s'oposa als seus desitjos o, millor dit, als
seus impulsos (menjar, dormir, pegar, amenaçar o simplement dir amb veu alta allò que vol dir).
Observa emperò que quan algu es deixa endur sense més pels seus impulsos o apetències
que sent a cada instant, es converteix en un esclau dels seus impulsos. I ser un esclau és el contrari
de ser una persona lliure.
Però, enfront a aquesta manera infantil d'entendre la llibertat, n'hi ha una altra que és pròpia
de les PERSONES ADULTES, Consisteix en sentir-se lliure quan un actua seguint, no els seus
impulsos, sino el que li diu la seva pròpia consciència moral o l'educació que ha aprés.
Així doncs, la llibertat entesa en sentit adult i ple és actuar tenint en compte i respectant la
pres'encia dels altres en una societat en la que tothom junts esteim vivint.

LLIBERTAT INFANTIL: FAIG EL QUE VULL!

LLIBERTAT ADULTA: FAIG EL QUE ÉS CORRECTE!
Pregunta: Existeix la llibertat absoluta?

Pregunta: Per què la llibertat té a veure amb la responsabilitat?

Frase:

“LA TEVA LLIBERTAT ACABA ALLÀ ON COMENÇA LA LLIBERTAT DELS ALTRES!”

Conclusió: “La llibertat socials té límits (els altres també existeixen)!”

Frase:

“SENSE DEURES NO HI HA DRETS!”