Vous êtes sur la page 1sur 57

1

Avant-propos

Ce petit livret contient 26 contes berbères de la région de Tamazret dans le sud


tunisien. Ils ont été publiés vers 1910 et traduits en allemand par le chercheur et
linguiste allemand Hans Stumme. Vu l’importance linguistique et culturelle du
document, j’ai pensé qu’il était utile de réécrire tous ces contes en transcription
latine, qui est communément admise dans l’écriture moderne de la langue
amazighe.
Ce document peut être une référence valeureuse pour toute personne qui apprend
le tamazight (spécialement le parler du sud tunisien), ainsi que pour tout linguiste
ou chercheur dans la matière.
Avant de commencer la lecture de ces contes, il est très important que le lecteur
lise l’explication phonologique qui explique l’orthographe et la prononciation de
ce parler.
J’espère que ce travail sera une bonne initiative pour de futures recherches,
comme j’espère que tout locuteur amazigh tunisien se réjouira à lire ces contes
qui ont longtemps été préservés dans la mémoire de nos ancêtres, racontés par
nos grand-mères et qui ont forgé notre imagination pour très longtemps.

Balti Med Ali


15/06/2019

Email : livingtabernacle@yahoo.fr

2
0. Explications phonologiques et orthographiques

L’écriture du Tamazight est communément réalisée par deux scripts différents :


Lettres latines ou tifinagh. La lecture de n’importe quel système d’écriture dans
le monde requiert certaines règles dont le tamazight n’en fait pas l’exception.
C’est pourquoi, avant de commencer la lecture des contes, il va falloir retenir
certaines règles.

1. La prononciation :
- La voyelle ‘a’ se prononce toujours comme un [è] ouvert français dans
le mot ‘aime’ et non pas comme [a] dans le mot ‘papa’ !
aman [èmèn], aryaz [èryèz], ad yas [èd yès]

- Le ‘a’ se prononce comme un [a] français dans le mot ‘papa’, s’il est
compris dans une syllabe qui contient une consonne emphatique (q, ṛ, ṭ,
ṣ, ḍ, ẓ, ḥ, ɛ)
ṭamaṭṭut, yeqqar,

- La voyelle ‘e’ se prononce [a] comme en français, si elle se trouve dans


une syllabe qui contient des consonnes emphatiques :
iẓeṛṛa [iẓaṛṛa], yexḍem [yaxḍam], eḍleb [aḍlab], yemṛeq [yamṛaq], …

- Il faut prendre en considération la prononciation de deux consonnes. La


consonne [t] se prononce dans la plupart des cas [θ]. Mais, redoublée ‘tt’
se prononce [tt] sauf pour le pronom féminin COD ‘-tt’ où l’écriture n’a
rien à voir avec le redoublement de la consonne, il s’agit seulement de
faire la différence entre le pronom masculin ‘-t’ et féminin ‘-tt’.

La consonne ‘d’ se prononce aussi, dans la plupart des cas [đ], sauf si
elle est redoublée.

Mot tamazight Différentes prononciations possibles


tamaṭṭut [tamaṭṭuθ] [θamaṭṭuθ]
tutlayt [tuθlayt [θuθlayθ]
itri [iθri]
yedwel [yeđwel]
idukkel [iđukkel]
idukka [iđukka]
tdukka [ddukka]
din [đin]
dah [đah]

3
2. L’assimilation :
L’assimilation est un processus phonologique dans lequel une consonne ou
une voyelle change de prononciation selon l’environnement dans lequel
elles sont insérées. On distingue deux types d’assimilations :
- L’assimilation régressive : la consonne change de prononciation et
s’assimile à la consonne qui la suit :
texsed-t → [texsett] le ‘d’ devient ‘t’
yeɛṛeḍ-ten → [yaɛṛaṭṭen] le ‘ḍ’ devient ‘ṭ’ et le ‘e’ devient ‘a’
nniɣ-t → [nnixt] le ‘ɣ’ devient ‘x’
wel čiɣ-c → [wel čixc] le ‘ɣ’ devient ‘x’
tdukka → [ddukka] le ‘t’ devient ‘d’
wel nuc → [wennuc] le ‘l’ devient ‘n’
n midden → [mmidden] le ‘n’ deviant ‘m’
d tmaṭṭut → [ttmaṭṭut] le ‘d’ devient ‘t’

- La préposition ‘n’ devant un mot commençant par la syllabe ‘ɛa’,


disparait et entraine des modifications sur le mot où ‘ɛa’ devient ‘aɛa’ :
yelli-s n ɛammi-s → yelli-s aɛammi-s
ddrari n ɛammi-s → ddrari aɛammi-s
lemdinet n Ɛamman → lemdinet Aɛamman
leḥkayt n Ɛanter → leḥkayt aƐanter

3. L’accent :
- L’accent tonique tombe souvent sur la dernière syllabe des mots, sinon sur
l’avant-dernière syllabe des noms trisyllabiques :
aɣyul, aryaz, tesa, …
tamaṭṭut, afunas, …

- Pour les verbes : si le verbe est au passé, l’accent tonique tombe sur la
dernière syllabe :
yedwel, teẓṛid, neswa, …

- Si le verbe est au présent, l’accent tonique tombe sur la deuxième syllabe


du verbe :
iẓeṛṛa, txeddmed, idukkel, yetneggez, …

- Si le verbe est au futur ou au subjonctif, autrement dit, si le verbe est


précédé de l’une des particules suivantes (a-, da-), l’accent tombe sur la
première syllabe de ce verbe :
da iseɣ, a-yemṛeq, da texḍmed, …

4
- Quand le verbe est nié, l’accent tonique tombe sur la dernière syllabe du
verbe qui contient le suffixe de négation ‘-c’.
wel yedwel-c, wel tufim-c, wel nxeddem-c, …

A part les trois temps (passé, présent, futur), le verbe peut être utilisé à l’aoriste
sans la particule ‘da’, et ce dans le but d’exprimer le présent de narration dans le
passé.

Verbes à l’aoriste (passé) Verbes à l’inaccompli (passé)


Aryaz-din yesɣa alɣem, yenna fellas, Aryaz-din iseɣ alɣem, yenn fellas,
yexḍem al tiddart-s, yeẓṛa ameddukl-s yexḍem al tiddart-s, iẓeṛ ameddukl-s g
g ubrid, yeča ides amensi. ubrid, yeč ides amensi.
L’homme acheta un dromadaire, il L’homme achète le dromadaire, il
monta sur lui, il alla à sa maison, il vit monte sur lui, il va à sa maison, il voit
son ami sur la route, il dîna avec lui. son ami sur la route, il dîne avec lui

- La narration dans le passé est souvent exprimée par l’aoriste qui rend le
récit plus vif. Dans ce cas, l’accent tombe sur la toute première syllabe.
Mais, il n’est pas toujours facile de distinguer entre un verbe au passé ou à
l’aoriste quand il s’agit d’un verbe régulier :

ffɣn
Accompli (passé) Aoriste (présent dans le passé)
Ils sont sortis : ffeɣn Ils sortent : effɣen
Au passé, nous pouvons utiliser la A l’aoriste, en écriture latine, en
voyelle ‘e’ qui nous aide à savoir que remarquant la succession de deux ou
le verbe est dans ce temps. Mais, en trois voyelles, nous pouvons conclure
écriture tifinagh, nous n’avons pas de qu’il y a un ‘e’ au début du mot, sans
telle possibilité, l’accompli et l’aoriste pour autant, l’écrire. On n’écrit
sont confondus. jamais un ‘e’ au début d’un mot.

Mais, quand le verbe est irrégulier, nous pouvons alors distinguer l’accompli
(passé) de l’aoriste :

Accompli Aoriste Inaccompli Ad + aoriste


(passé) (présent) (futur)
yesɣa iseɣ yetsaɣ da iseɣ
il acheta il achète il achète il achètera
(narration au passé)

Autres exemples:

5
Verbes réguliers:

inaccompli aoriste inaccompli aoriste


e e
meṛqen mṛqen xḍemen xḍmen

Verbes irréguliers:

inaccompli aoriste inaccompli aoriste


ufin afen ẓṛin ẓṛen

Nous pouvons aussi savoir, au cours de la lecture d’une histoire, si le verbe est à
l’accompli ou à l’aoriste, grâce aux pronoms personnels :
yenna-yas : il lui a dit
yenn-as : et il lui dit

yuca-yas : il lui a donné


yuc-as : et il lui donne

yega-yas : il lui a fait


yeg-as : et il lui fait

4. Les mots d’origine arabe:


Le tamazight n’a pas d’articles définis, tel qu’en français (le, la, les, l’) ou encore
tel qu’en arabe (al-). C’est pourquoi ce manque d’articles est ressenti avec les
mots arabes qui, en tamazight, sont accompagné de l’article (al):
leflus, ccemɛat, lɛadet, lɛilt, lisem, ṭṭawlet, lḥuc, lkursi, lɛacra...

Nous avons remarqué qu’un seul mot berbère prend parfois l’article arabe (al-)
quand il exprime le défini:
sen : deux
l-sen : les deux

Mais, dans certains contextes, on remarquera l’absence de l’article quand le


locuteur utilise le mot arabe dans une interprétation indéfinie:

Ɣenna tyaṭṭust, teṭṭef cemɛat iḍ lkul g ufus-s, w nečin ntari, kan tyaṭṭust tlewweḥ
ccemɛat deg ufus-s, a-k nuc myat merkeb s ɣenneɣ, ...

6
Nous avons un chat-femelle qui maintient une bougie toute la nuit dans sa main,
et nous écrivons, si le chat-femelle jette la bougie de sa main, nous te donnerons
cent barques de notre côté, …

Mais, nous avons choisi d’écrire arbitrairement certains mots d’origine arabe, vu
que ceci dépendrait, en grande partie du locuteur.
isem : nom
lisem : nom

5. Règles d’écriture et de lecture:

• La particule de négation ‘wel’ suivi d’un pronom personnel COD ou COI,


se prononce [wa-]:

wel-t wel-ɣen wel-yi wel-k wel-s wel-nt wel-sen


[wat] [waɣen] [way] [wak] [was] [want] [wasen]

• Dans trois cas, les deux lettres successives ‘eɣ’ se prononcent [a]:

- Quand il s’agit du suffixe du verbe conjugué avec neč:


uceɣ [uca], dweleɣ [dwela], utlayeɣ [utlaya], sesseɣ [sessa], ...

- Quand il s’agit du pronom COD/COI ou adjectif/pronom possessif de


‘nečin’:
idneɣ [idna], ɣenneɣ [ɣenna], ssineɣ [ssina], yenna-yaneɣ [yenna-yana], ...

- Le mot ‘neɣ’ qui s’écrit aussi ‘uneɣ’ ou encore le mot ‘u sineɣ’, se


prononcent tous [na], [una], [usina].

• Le suffixe ‘ɣ’ des verbes conjugués avec la première personne du singulier


‘neč’, se prononce [a] s’il est suivi d’une consonne ou de la semi-voyelle
‘y’, comme expliqué précédemment. Mais, se prononce ‘ɣ’ s’il est suivi de
la voyelle ‘i’:
ẓṛiɣ, uciɣ, nniɣ, uɣiɣ, ...

Si le verbe, dans ces cas est suivi du suffixe de négation ‘-c’ ou d’un des
pronoms personnels COD (-t, -tt, -ten, -tent), le son [ɣ] devient [x]:
ẓṛiɣ-t [ẓṛix-t], uciɣ-ten [ucix-ten], nniɣ-tent [nnix-tent], uɣiɣ-c [uɣix-c], ...

6. Le ‘e’ caduc
• L’écriture en lettres latines, présente des avantages, comme elle présente
certaines difficultés. La voyelle ‘e’ peut se déplacer d’une certaine position

7
à une autre [netta yedwel → cek tedwled] comme elle peut disparaitre
entièrement [iḍaren → iḍarn-s (iḍar-nes)]

Tous les adjectifs possessifs sont précédés de la voyelle ‘e’:


-k → [-ek], -m → [-em], -s → [-es], -nneɣ → [-enna], -wwem → [-ewwem],
-kmet → [-ekmet], -nsen → [-ensen], -nsnet → [-ensnet]

• Le ‘e’ caduc a une certaine tendance à se prononcer [u] quand il est suivi
ou précédé de la lettre ‘w’ :
idwem → [idwum], yewwet → [yewwut], cahwet → [cahwut], ...

• Les suffixes verbaux (-d) et (-t) chutent quand ils sont suivis de la particule
de négation ‘-c’

tutlayed-c tutlaymet-c utlaynet-c


tutlayec tutlaymec utlaynec

Dans ce cas, nous nous renvoyons à l’accent tonique qui indique la


différence entre kenyum et kenyemti, ainsi qu’entre nihnin et nihenti.

nihnin utlayen → nihnin wel utlayen-c [utlayenc]


nihenti utlaynet → nihenti wel utlaynet-c [utlaynec]

kenyum tutlayem → kenyum wel tutlayem-c [tutlayemc]


kenyemti tutlaymet → kenyemti wel tutlaymet-c [tutlaymec]

Remarquons la différence de prononciation [-enc]/[-nec] et [-emc]/[-mec]


qui nous aide à savoir si le verbe est conjugué avec un pronom masculin ou
féminin.

7. L’écriture tifinagh:
L’esprit de la langue tamazight ne peut être reflétée que dans sa propre
écriture. C’est pourquoi, tous les contes, à part leur écriture en lettres latines,
nous les avons aussi écrit en tifinagh. La différence entre les deux systèmes
n’est pas grande, et il faut retenir une seule règle crutiale: Ne jamais écrire
le ‘e’ caduc à tort et à travers. On ne l’écrit qu’entre deux consonnes
identiques pour indiquer qu’elles se prononcent séparémment :

8
Tableau de prononciation de l’alphabet amazigh

Tifinagh Prononciation Nom


Latin Arabe IPA
a ‫َ أ‬ æ ya
b ‫ب‬ b yab
g ‫گ‬ g yag
d ‫ذ د‬ d/ð yad
ḍ ‫ض‬ ḍ yaḍ
e ə ye
f ‫ف‬ f yaf
k ‫ك‬ k yak
h ‫هـ‬ h yah
ḥ ‫ح‬ ħ yaḥ
ɛ ‫ع‬ ʕ yaɛ
x ‫خ‬ χ yax
q ‫ق‬ q yaq
i ‫َإ‬ i yi
j ‫ج‬ ʒ yaj
l ‫ل‬ l yal
m ‫م‬ m yam
n ‫ن‬ n yan
u ‫َأ‬ u yu
r ‫ر‬ r yar
ṛ ‫ڕ‬ ṛ yaṛ
ɣ ‫غ‬ ɣ yaɣ
s ‫س‬ s yas
ṣ ‫ص‬ ṣ yaṣ
c ‫ش‬ ʃ yac
t ‫ث ت‬ t/θ yat
ṭ ‫ط‬ ṭ yaṭ
w ‫و‬ w yaw
y ‫ي‬ y yay
z ‫ز‬ z yaz
ẓ ‫ژ‬ ẓ yaẓ
w w Labio-vélarisation

č ‫تش‬ ͡tʃ yač


ǧ ‫دج‬ d͡ʒ yaǧ
9
01.Leḥkayt n uryaz id sebɛa d tanglusin

Yella ijen d aryaz, ɣers lɛilt-s. tiru-as k!" Yenna-yas : "Tih d yessi,
sabɛa (sa) d tanglusin, tjaf. Teǧa xemmem cem-din mak i-sent geɣ?
tanglusin-din id dadda-snet. Yedwel Tenna-yas : "Tura a-k xemmemeɣ!"
yuɣa tamaṭṭut xlaf teqqim trabba Qqimen susmen sin-sin.
disnet, tfud ssisnet. Ass seg ussanat,
tenna-yas i weryaz-s : "Awi Tenna-yas : "Baɛd tlata d ussan,
tanglusin-ah, nɣi-tent, uneɣ [una] llf- e
ḍleb-asnet iṛiḍen, tennd-asnet :
id a-meṛqeɣ f iman-iw !" Ayyamt a-nexḍem al islan, a tawyed-
W netta, aryaz-din, yexs liwac-s gget, tent i lbarr yebɛed, dis anu. Mak a-d
yenna-yas: "Mak da-sent geɣ ?" tased f imi n wanu, lewweḥ akebbus-
Tenna-yas nettat : "Awi-tent al ijiman, k, tennd-asnet: Mantan, ya tanglusin,
themmeld-tent!" Yenna-yas: texsed a-teggez al wanu, tessuli-yid
"Uṣbiḥ!" akebbus-iw? W lli da teggez, ekks-as
aṛiḍ-s ald’ a-nt tessuggzed lkul.
Am wayeča yenna i yessi-s : Tqamed iṛiḍen-nsnet, trewweḥd-d!"
"Ayyamet a-nesraḥ !" Nnant-as :
"Ayya !" Yawi-tent yesraḥ ssisnet. Yekker aryaz-din talji, yenna-yasnet i
Disnet tanglust tameẓẓyant-nsnet, yessi-s: "Yella ijen d abiyyat d
tiwi taṣrirt n iɣd g ufus-s Menḥekc i ameddukl-iw, ɣers islan, exseɣ da
teffeɣ s temurt, mani i-d tusa a-tenɣel nexḍem idekmet." Yeṣṣiṛeḍ-tent aṛiḍ
lawsa ald’ i-d bɛadnet f temurt gget. d lḥli, yawi-tent ald’ i-d-yusa g lxla
Yaɣ-tent dadda-snet s-addu n dis anu. Mak i-d-yusa f imi n wanu,
tzemmurt, yenna-yasnet : "Qqimmet yeṣṣender akebbus-s, yenna-yasnet:
dah al mak a-d aseɣ !". Qqimnet din "D mantan, ya tanglusin, texs a-
w netta irewweḥ, yeǧ-inet. teggez a-tenẓɣ-id akebbus-iw?"
Tenna-yas tameqqart: "Neč a-s
Mak i yiweḍ fellasnet deg yiḍ, tenna- ggzeɣ." Yenna-yas : Ḥuṭ aṛiḍ-m,
yasnet tanglust-din tameẓẓyant : teggzed!" Kkesnet xamsa tih-din am
"Dadda-kmet irewweḥ, yeǧa-yakmet nettat iṛiḍen-nsent. Teqqim
dah, ayyamet! rewweḥmet !" Nnant- tameẓẓyant-nsnet.
as : "Nečin wel nessin-c abrid !
"Tenna-yasnet : "Ayyamet g jjart-iw ! Yenna-yas dadda-s: "Tih n setta wel
"Tebda ttebbeɛ g iɣd-din ald’ i-d geddnet-c ad ssulinet akebbus, wel-t
trewweḥ ssisnet. Afnet dadda-snet tessulid-c d cem-din? Nihenti wel
itett g umensi-s. Yenna-yasnet : geddnet-c. Ayya! Kkes aṛiḍ-m cem-
"Neč-din taɛlakeɣ da-kent aseɣ. " din, teggzed tessulid-yi-t-d!" Tenna-
Nnant-as : "Tay nusa-d waḥd-aneɣ." yas : Ayya!

Deg yiḍ tenna-yas lɛilt-s : "Yessi-k Nettat tusa-d da teggez, tduz aṛiḍ-din
wel-nt tiwid-c al ijiman, teskerksed n isetma-s qabl a-teggez nettat.
fella, llf-id! Teqqimed cek id yessi- Yenna-yas dadda-s : "Nni tɣurred
10
ssi ?" Tenna-yas yelli-s : "Tɣurred
cek-din ssineɣ, f lxaḍer n liwac-k Tenna tanglust i lɣul : "Ali enẓɣ-aneɣ
tlewweḥd-aneɣ !" Tenna-yas yelli-s : izukkaren w neč a-xeḍmeɣ a-tḥeṭṭbeɣ
"Baṛṛa f iman-k! nečin Ṛabbi a-ɣen lawsa n isɣaren i yemma !" Yenna-
yaɣ lqasem, w cek-din baṛṛa, ṛewweḥ yas : "Uṣbiḥ!" Netta yuli al tazdayt, w
al tah lli tlewweḥd-aneɣ f lxaḍr-s!" nettat texḍem ttazzel ttjur-d g isɣaren,
Baɛd lli tenna-yas ddwi-yah, tlewweḥ teṣṣunneḍ g isɣaren f tezdayt. Yenna-
iman-s g wanu id isetma-s. yas lɣul: "Ac-bim teṣṣunnad g isɣaren
f tezdayt?" Tenna-yas: "Bbi-yid
Qqimnet g wanu ḥeffernet. Ass seg izukkaren g lɛaql-k mabin tlayameɣ
ussan, snuqqebnet f telɣula tilaɛwert, neč !" Tebda ttjurr-d g isɣaren,
afnet-tt tṭẓaḍ g umensi-s. Tebda teṣṣunneḍ f tezdayt, taɣ-d ɛacra n
tanglust tameẓẓyant, talɣula tṭẓaḍ, u iɣalen, tuca-snet lɛafyet. Yebda
nettat ttakr-as g waren, ttuč i isetma- yeqqar lɣul i tanglust-din: "Fuk-id, w
s. Talɣula ɛla gedd n lli tṭẓaḍ wel tufi- lli texsed g ddunyet a-m uceɣ !"
c aren, tenna : "Mak lɣribet?". Taɣ-d Tenna-yas: "Wel ɣiseɣ-c!"
ayaẓiḍ tḥuṭ-i f imi n taḥnayt. Tanglust
teẓẓel afus-s, ayaẓiḍ iɛeyyeḍ, teṭṭf-tt Yuḍa-d lɣul seg tezdayt, yas-d g
talɣula, tenẓeɣ-tt twali-s. Tenna wammas n timsi, ijaf. trewwḥ-d
talɣula i tanglust : "Yellac idem xlaf tafruxt. Tenna-yas talɣula-din :
ah?" Tenna-yas : "Aha!" Teqqim "Dadda-m mani i yella ?" Tenna-yas:
txeddem f telɣula-din. Tenna-yas: "Yeɛya, tura a-d yaweḍ ." Tenna
"Qqim, a-m geɣ d yelli!" Teqqim ɣers. talɣula-din i tanglust : "Aya! Ssenn-
id denny-m u sineɣ a-nexḍem a-t
Yas-d aryaz-s, yenna-yas: "Tah mani- neɛṛeḍ". Tessenn-it denny-s, temṛeq
s?" Tenna-yas: "Yuɣ-it-d Ṛabbi, a-tt ssis, nettat teggur, taf anu wel dis-c
geɣ d yelli." Teqqim tanglust-din, allaɣ, tlewweḥ-t dis, tedwel f lqfa-s.
mak a-tḍeyyeb amensi, azyen a-teǧ i
telɣula, azyen a-tuc i isetma-s seg Tessuffeɣ-d isetma-s seg taḥnayt-din,
taḥnayt-din. teqqim tlata d isukkasen afnet lxir d lmal n telɣula-din d lɣul-
nettat txeddem g telɣula-din. Yas-d din. Afnet amkan lli iteffeɣ ssis lɣul
ɣersen tfaska n ileɣwalen, tenna i al ddunyet, ffɣent ssis. Wel qqilnet-c
weryaz-s: "Awi tanglust-a al ijiman, a-rewweḥnet twali dadda-snet,
e
ɣrs-aneɣ-tt-d [eɣersanated] nɛeyyed rewweḥnet l tiddart n lqaḍi. Kul ict
fellas !" Yawi-tt, yemṛeq al ijiman, ssisnet tuɣa aryaz f iman-s, dwelnet
asn-d g lɣabet, afen tazdayt d tazirart lkul timetriyin.
gget, dis izukkaren.

11
02. Leḥkayt n Ɛli Mesɛud id Lɣula

Yella ijen d abiyyat, ɣers memmi-s, w Nnan-as i unglus : ‘Xḍem ! Rwel !’


ɣers jimi n timačin. kul ass yexḍem s
uɣyul-s a-yečur imačan. Kul ass a Yerwel anglus itazzel al jimi-s, g lbal-
yexḍem a-yečur isnayen. Ass seg s da yečur fisaɛ w irewweḥ l tiddart-
ussanat, tas-as talɣula. nsen. Lawsa, talɣula mak i trewweḥ
tḥuṭ taclamt-s, taf dis taqlilt, tedwel-d
Tenna-yas : ‘Uc-id lawsa n imačan !’ ttazzel, ttebbi uẓaw-s. Tedwel-d twali
Yenna-yas : ‘Bbi-ten seg tmačit.’ jimi lli ssis anglus, taf-i wel yuc din.
Tenna-yas : ‘Nni ? Neč-din d alɣem
ah?’ Tenna-yas : ‘ Ṛabbi idek a mmi-s n
Yenna-yas : ‘Awi seg isni !’ ultma ! ’
Tenna-yas : ‘Nni ? Neč d afunas ah?’ Yenna-yas : ‘ Ṛabbi idem ya xalti ! ’
Yenna-yas : ‘Awi seg iɣerɣar.’ Tenna-yas : ‘Uc-id lawsa n imačan !’
Tenna-yas : ‘Nni ? Neč d aydi ah?’ Yenna-yas : ‘Bbi-ten seg tmačit.’
Tenna-yas : ‘Nni ? Neč-din d aleɣm
Tenna-yas : ‘A mmi-s n ultma ! ah?’
Nnebt-k d amaɛfun !’ Yenna-yas : ‘Awi seg isni !’
Yenna-yas : ‘Mala, mani-s i texsed ?’ Tenna-yas : ‘Nni ? Neč d afunas ah?’
Tenna-yas : ‘Uc-id seg ufus-k i ufus- Yenna-yas : ‘Awi seg iɣerɣar.’
iw!’ Tenna-yas : ‘Nni ? Neč d aydi ah?’
Yenna-yas : ‘Uṣbiḥ !’
Tenna-yas : ‘A mmi-s n ultma !
Iqam imačan s ufus-s yeẓẓel-as-ten-d. Nnebt-k d amaɛfun !’
Teṭṭf-t seg ufus-s, tlewweḥ-t denni Yenna-yas : ‘Mala, mani-s i texsed ?’
akrum-s, tettem teggur ssis. taf Tenna-yas : ‘Uc-id seg ufus-k i ufus-
midden mejjren g imejran. iw!’
Tenna-yasen : ‘Ṛabbi idwem !
Ffudeɣ ! Uct-id a-sweɣ !’. Netta yeẓẓl-as afus-s, nettat teṭṭf-t,
Čurn-as taqlilt aɣn-as-tt-d. tḥuṭ-i g teclamt-s, tessegged ssis,
Nnan-as : ‘Aɣ ! Su ! W cem-din d tettem mrewwḥa. Taweḍ al yelli-s,
matta taclamt denny-m ? ’ lism-s ‘Cencuna’, tesquy fellas.
Tenna-yasen : ‘D memmi !’ Tenna-yas : ‘A Cencuna ! Tay uɣiɣ-
Nihnin ṛqben-t afen-t d bnadem. am uwwa-m d ameẓẓyan, yebha gget.
Tenna-yasen nettat : ‘Geɛɛadt-id ! Rr lbal-m fellas !’ Yeqqim netta id
Taclamt-iw terxa !’ yelli-s n telɣula.
Kul ass a-temṛeq talɣula a-sen taɣ
Qamen nihnin taqlilt, ḥuṭn-tt-d g matt’ da-čen : aksum n iyeṛẓaẓ d
teclamt-s, kksen anglus-din seg ileɣman a-taɣ-t-d i unglus, w aksum n
teclamt. bnadem i nettat d yelli-s. Yeqqim
Nnan-as : ‘Xḍem ! Tay ngeɛɛed-am- xumsṭac d isukkasen idesnet.
tt-d !’
12
Mak i kemlen xumsṭac d isukkasen, feṭṭernet. Yadef netta l lxaznet n sslaḥ
tenna-yas i yelli-s : ‘Uwwa-m yeqwa- id lxaznet n lmal id lxaznet n lesruj id
c ah?’ lxaznet n lksawi. l arwa n tiɣallyin
Tenna-yas : ‘ A yemma ! Yeqwa gget’ yextar lɛaber, iḥuṭ fellas sserj, ykbes-
Tenna-yas : ‘ As-d a-m nneɣ !’ t ṣbiḥ, yiṛeḍ netta lkeswet, iḥezzem g
Tenna-yas : ‘ Way !’ sslaḥ d aṣbiḥ, yenn denni tɣallit.

Tenna-yas : ‘Ayeča d tfaska (lɛid), w Yemṛeq twali telɣula, yenna-yas i


neč-din da meṛqeɣ l-itxalt-m a-sent telɣula : ‘A yemma, tečid-c
squyeɣ, w cem-din talji, nn-as ‘Ayya, tibebbiyin n Cencuna uneɣ wel tečid-
a-k ḥejjmeɣ! Assa d tfaska!’, mak a-d c ? Ma-k tweṣṣid-tt [tweṣṣittet],
tased tḥejjemd-as, mak a-teqrbed i tennid-as ‘Ɣres uwwa-m, ayeča d
takrumt-s ɣres-t !’ U anglus isell tfaska, u sin a-d aɣeɣ d itxalt-m a-
disnet. fḍernet ɣenneɣ !’ W neč lli ɣreseɣ
yelli-m, ḍeyybeɣ-am ssis amekli i
Mak i-d kkren talji, tenna Cencuna i cem-din d istma-m ! Yebha-c
unglus : ‘A uwwa ! a-k ḥejjmeɣ, assa amekli ?’
d tfaska !’. Yenna-yas : ‘Yebha ! a-m
ḥejjmeɣ i cem-din d tamezwart.’ Tɛeyyeḍ nettat ict n lɛiḍat, yenzɣ-d
Tenna-yas : ‘Ayya !’ netta asekkin-s, yeḥmel fellas,
Yebda yetḥejjm-as, mak i yiweḍ yewwet-tt, yuɣed-tt f sen. yedwel f
takrumt-s, yeɣres-tt, yekks aṛiḍ-s, tiddin, yenɣ-inet, yedwel yenn f
yiṛeḍ-ti. Yenẓɣ-d tanḥast, irekkeb-tt f tɣallit-s, yemṛeq i tẓeqqa n lmal yečur
lɛafyet, yebren lkessu. Iḍeyyeb lkessu lxurj-s, ittem mrewweḥ. Middn-s
d waksum n tefruxt-din, yebbi-yas taɛlake n-t ijaf, ɛalxaḍer slin ssis lli
tibebbiyin-s, yerdem-tent g wallaɣ n tiwi-t talɣula, ayysen-t. Baɛd xumsṭac
zziwa. d isukkasen irewweḥ d ameqqar.
Nnan-as : ‘Cek-din d win ?’
Ald’ i trewweḥ yemma-s, nettat d Yenna-yasen : ‘Neč-din d Ɛli
itxalt-s, tenna-yas : ‘A yelli ! a- Umesɛud !’
tḍeyybed-c amekli ?’
Yenna-yas : ‘Akettadin, ḍeyybeɣ-t Nnan-as : ‘Ɛli Umesɛud ?! Mahu teč-
[ḍeyybat], baṛṛamet cem-din d itxalti i talɣula w netta d ameẓẓyan ?!’
fḍermet !’. Nihenti mṛeqnet feṭṭernet. Yenna-yasen : ‘Taya neč-din lli tiwi-
Tenna-yas : ‘ A yemma ! Ssudf afus- yid d ameẓẓyan, tura xumsṭac n
m g wallaɣ n zziwa, tan tibebbiyin n usukkasen ɣers, yenṣr-id fellas Ṛabbi,
wanglus-din, č-inet, d lbay-m ! ’ nɣiɣ-tt, w akettaya rewweḥɣ-d !’
Qqimnet nihenti feṭṭernet, u netta
yemṛeq, sin yeǧi-net, wel ucinet

13
03. Leḥkayet n ttajer d uḥajjam

Yella ijen d ttajer, itas-d yetqima tma fellas esslam d ameqqar, yefreḥ essis,
n uḥajjam lmuddet n tlata d iyuren. yessudef-t l teḥnut, yesqim-i tma-s,
Yenna-yas i uḥajjam-din: ‘Cek-din yenna-yas aḥajjam i ttajer : ‘Mak
ṣṣanɛt-ah tahen wel tɣanni kan f e
ssibt-k dah ?’. Yenna-yas : ‘Usiɣ-d f
usasi.’ Yenna-yas aḥajjam : ‘eNni ?’ e
ddimmet n wasɣa d tinzi, lausa a-
Yenna-yas : ‘Ɛalaxaḍer cek-din a- ɣarqeɣ g ilel, neč-din d eṣṣarmiten,
tqimed tbedded essaɛat f iḍaren-ek, s neč-din effeɣeɣ-d, u eṣṣarmiten
matt a-tsawwred tlata n irubbwan, temṛeq.’
e
ṣṣanɛt-ah d eṣṣanɛat n usasay kif Yenna-yas : ‘eLḥamdu lillah elli
kif !’. Yenna-yas : ‘eṢṣanɛt-iw d teffeɣd-ed cek, teddered, a-tgid elmal
e
lḥjamet d asuf n eddheb, la ḥabba-c xlaf ! eQqim idi, neč-din a-xedmeɣ, u
e
ṣṣanɛat g eddunyet am nettat !’. e
lli yuɣa-d Ṛabbi a-t neč, neč
Yenna-yas ttajer-din : ‘Azzenzi id idek !’Yenna-yas : ‘Allah iketter xir-
wasɣa anda elɣna !’. Isusem aḥajjam. e
k !’
e
Yeqqim aḥajjam lmuddet n tlata n Qqimen tlata n iyuren jmiɛ. Yeg
iyuren, yeṣfer l Skenderiya. Yekri aḥajjam-din elkeswet tebha egget,
taḥnut, yeqqim yetḥajjem dis, yuc-as g ufus-s tlatin afrank, yenna-
yemmessen s midden ; Midden n yas : ‘Cek-din teqqimed baqi tma-w,
temurt-din azyen-nsen tḥajjmen ɣers. tellid teqlqed, effeɣ, wussaɛ s lxaḍr-ek
Ass deg ussan, ettajer yeḍher-as elli da lawsa !’. Yeffeɣ ettajer-din essyin,
yeṣfer, yezzenz elli ɣers d tiddart-s, yemṛeq l essuq n ettujjar, a-frḥen essis
yejmel lmal-es, yeṣfer. Netta yusa-d g ettujjar-din, esswen g wammas n
ilel, yeɣṛeq essis lmerkeb, iḥeṣṣel e
ssuq tizarbiyin id elkrasi, eqqimen
e
lluḥet, yenn fellas, yebda aḍu yetduz sessen g elqahwet ald’ i-sen yusa ijen
dis alda-t ilewweḥ l eccuṭṭ. Yeffɣ-d d elqabṭan, ɣers elbabur, yečara d
deg eccuṭ d abesqiḍ, yaɣ yebda yeggur, e
sselɛat. eNnan-as ettujjar-din idin elli
ɛerḍen-t ibiyyaten, ennan-as : ‘Ac-bik yeqqim tma-nsen : ‘eSɣi elbabur ah !’.
sah ?’ Yenna-yasen : ‘Kaneɣ ɣṛeqeɣ Yesɣ-i s tutlayt : lɛacra ɛacra id
g ilel.’ Ucn-as elkiswet, yiṛeḍ-t, ucn- wazyen, egin lmijal f sa d ussan, a-s
as yeča. Isegged essyin deg temurt al ixelleṣ bab n elbabur leflus-es.
temurt, ald’ i yiweḍ Skenderiya. Am wayeča asn-as ettujjar xlaf i bab n
Yadef l temurt, yebda iṭenneḍ alda-d lbabur-din, ennan-as : ‘Zzenz-aneɣ
yusa g essuq elli dis aḥajjam-din. e
sselɛt-ek.’ Yenna-yasen : ‘eSselɛat-
Yebda iṛeqqeb dis, yenna : ‘Zaɛma iw zzenzeɣ-tt [zzenza:t].’ eNnan-as :
wahen mecc d ameddukl-iw elli eǧiɣ- ‘ I win ?’ Yenna-yasen : ‘I ettajer elli
t d aḥajjam Tunísa ?’. Yenna g lɛaql- yusa-d s Tunes yetsewweq.’
e
s : ‘Mecc netta ! D matt’i-d uɣin-t-d e
Mṛqen-as ettujjar-din, afen-t yeqqim
l dah ?’. Yeqerb-as l imi n teḥnut, netta d umeddukal-es. eNnan-as : ‘D
yenna-yas : ‘Cek-din mecc d aḥajjam cek-din elli tesɣid esselɛat n elbabur
e
lli eǧiɣ-ak Tunísa ?’. Yenna-yas e
lli yusa-d a?’ Yenna-yasen : ‘Neč !’
aḥajjam : ‘Neč ! Ɛasslama !’. Isallem e
Nnan-as : ‘A-ɣen tezzenzed-c a ?’

14
Yenna-yasen : ‘A-ken zzenzeɣ.’ Yenna-yas aḥajjam : ‘Mani-s leflus
e
Nnan-as : ‘S menyekt tesɣid cek ? U ah ?’ Yenna-yas ettajer : ‘eRbḥeɣ-ten
lfeydet ḥlal !’ Yenna-yasen : ‘eSɣiɣ assa ; ma-ni enniɣ-ak : leɣna g
lɛacra ɛacra id wazyen.’ Ucn-as lmeǧǧer mecci g elḥjamet !’ Isusem
lɛacra ḥdac. Wel yeqqil-c. eṢṣaweḍn- aḥajjam. Yuc ettajer-din xamsin alf i
as s-al lɛacra arbaɛṭac. Yezzenz-asen. uḥajjam, yenna-yas : ‘Ɛalaxaḍer tegid
Yenna-yasen : ‘Ḥasebt-id f elmeksben, diyid tasbiḥt, baṛṛa zzenz tesɣed
u ras-lmal ucet-t i bab n lbabur !’ e
ssisen, yezzi-yak deg elḥjamet,
Ḥasben-t, yeffeɣ-as d elmekseb tlata iḍaren-ek seqqḍen deg tbeddit !’ U
myat alf. Yaɣ-as aḥammal, iqamen netta yiwi elmal-din, iɛammer
e
leflus-din denny-s, yexḍem netta d lmaxzen f iman-es. Dwlen el-sen d
e
uḥammal, yadef teḥnut n uḥajjam, ttujjar, semman-ten ettujjar n Tunes.
iḥuṭ aḥammal leflus-din s denny-s.

15
04. Leḥkayet n memmis n ṣṣulṭan

Yella ijen d ṣṣulṭan n ičwen, ɣers netta ineẓẓeɣ g waman g lḥuc n


memmi-s. Netta iḥukkem g tlata mya uryaz-din lli yesɣ-i. Yeffeɣ-d sid-s
u setta u settin d timura. U ṣṣulṭan-din deg tẓeqqa-s, yaf-i yeqqar : ‘A
ɣers memmi-s, yas-d i dadda-s, yetɛadda lkul !’ Yenna-yas sid-s : ‘D
yenna-yas : ‘Xseɣ da meṛqeɣ a-nnḍeɣ matt’ sebbet n ddwi-yah lli cek-din a
g ddunyet, w xseɣ taflukt s sselɛat-s tebdid f wanu u sin teqqared : a-
a-tt awyeɣ idi.’ Yenna-yas dadda-s : yetɛadda lkul ? Lazem dis sebbet !’
‘Twali mani da temṛqed ?’ Yenna- Yenna-yas ačiw : ‘Wel dis-c !’
yas : ‘Da ffɣeɣ deg laɛmalt-nneɣ, Yenna-yas sid-s : ‘Nn-id ! Uneɣ a-k
xseɣ da xḍmeɣ a-nneḍeɣ g ddunyet nɣeɣ !’ Yanna-yas : ‘Mak a-k nneɣ,
lawsa.’ Yenna-yas dadda-s i unglus : wel-yi ttemmened-c !’ Yenna-yas :
‘Tay laɛmalt-nneɣ tusaɛ, baṛṛa nneḍ ‘A-k mmneɣ !’ Yenna-yas ačiw :
dis !’ Yenna-yas : ‘Aha ! Wel ‘Neč-din d mmi-s n ṣṣulṭan n ičwen,
meṛṛqeɣ-c l laɛmalt-nneɣ, xseɣ da asɣ-d s temurt-iw, aɣeɣ-d lmerkeb d
meṛqeɣ i laɛmalt tabaṛṛanit !’ lmal, da nneḍeɣ g ddunyet, yeṛṛeẓ
Iḥeḍḍr-as lmerkeb id ibaḥriyen-s, ssid lmerkeb g ilel s lmal-s id
yenna-yas : ‘Baṛṛa !’ ibaḥriyen-s, ffeɣeɣ-d [ffeɣ-ɣed] ɣir
Yeṣfer mmi-s n ṣṣulṭan s lmerkeb-din, neč f lluḥt, tessuffeɣ-id l ccuṭ, uḍan
adfen ilel. Mak i-d usin g wammas n ssid sen-din n midden lli zzenzen-id i
ilel, yekkr-asen aḍu d ameqqar, cek, asɣ-d [asɣed] twali-k, tḥuṭd-id f
yeṛṛeẓ lmerkeb-din, yeffeɣ afrux-din, wanu, neẓẓɣeɣ g waman, anda tutlayt
yenna f ṭṭarf n lluḥet, yebda aḍu lli qqareɣ dis : a yetɛadda lkul !’
yetduz dis, ald’ i-t yessuffeɣ l ccuṭṭ. Yenna-yas : ‘Yezzi ! Maɛad-c a-
Yekker yeggur f iḍaren-s, u tamurt tečured !’ Yexḍem netta ides l tẓeqqa,
zzat-s. ɛerḍen-t itbab n temurt, sen n ḥuṭen-d lfḍur tetten. U mbaɛd yenzɣ-
midden, nnan-as : ‘Cek-din mani-s ?’ d lkeswet tebha, yeṣṣiṛḍ-as-tt-d,
Yenna-yasen : ‘Kaneɣ ɣṛeqeɣ g ilel.’ tennḍen. Ass n tlata yesɣa-yas
Nnan sen-din n midden : ‘Yuɣa- lmerkeb yečur-as-t-d d sselɛat n
yaneɣ Ṛabbi lehdiyet ! Ayya a-t nawi temurt-din. Ass n arbɛa yega-s
a-t nezzenz !’ laɛwin-s, iceyyeɛ-t, yeṣfer.
Awyen-t l ssuq lli zzenzen dis ičwen, U netta dadda-s yetḥewwem fellas,
yesɣ-i ijen d ttajer, yawi-t l ḥuc-s, wel-t yufi ḥatta g temurt, yetweḥmeṣ,
iḥuṭ-i f wanu, ineẓẓɣ-d g waman deg ijaf. Bdan ddayert-s tmewwaten, kul
wanu. Yenna-yas sid-s : ‘A texdmed ijen yeqqar : ‘Neč da dweleɣ g
saɛtin qbel lul, u saɛtin baɛd lul, akter umkan-s !’ u netta wel yuc wel
n lxedemt ah, la sen teged ḥatta ceyn yemmerdem-c, ald’ i yelfa lmerkeb.
xlaf !’ Yenna-yas ‘Ṣbiḥ !’ U ttajer- Nnan ddayert-din n dadda-s : ‘Ǧit a
din d bab n lmal gget. Yeqqim ačiw- nerqb-t lmerkb ah, ukkwedeɣ d mmi-
din ɣers, yebda yečara g waman u sin s yusa-d !’ Nihnin uzenen ijen l-
a-yebda yeqqar : ‘A yetɛadda lkul lmerkeb, afen-t d mmi-s yusa-d.
laɛdab awah !’ Yeqqim ɛecrin n ussan Yeggz-d mmi-s, yaf dadda-s wel yuc
16
wel yemmerdem-c. Iqam dadda-s, Aɣn-as-t-d. Dwelen akzen baɛḍhum-
yerdem-t, yedwel-d, yali mqabel l- baɛḍ. Sellmen f baɛḍhum-baɛḍ.
ddiwan, yeqqim f lkursi n dadda-s. Yenna-yasen ṣṣulṭan : ‘Awit ttajer ah,
Awin l-mdafaɛ, lli yetwella g umkan ḥuṭt-t ssanit n lward !’. Deg wass lli
n dadda-s. Afen-t tamurt-din d aryaz yudef g ssanit-din, jmiɛ n lli dis n
yeṣleḥ ssisen gget. Yeqqim xumsṭac n ssjar id lward ijaf. Yekker ṣṣulṭan,
isukkasen iḥukkem. yazen myat alf n lfrank i liwac-s n
uryaz-din timsusmin.
Ttajer-din lli ikan ɣers yečar-yas g G lkmalet n setta (sḍiṣ) n iyuren
waman, yedwel d aqellil. Yenna : yetḥayy-d ssjar-din lli ijaf, yedwel
‘Neč-din, baɛd lli kaneɣ [kana] akter n mak i ikan. Asn-d, nnan-as :
tutlayt-iw teggur, maɛad-c teggur, ‘Ssanit tedwel akter n mak i tkan !’
wel yelzem-c a-qqimeɣ [a-qqima] Yenna-yasen ṣṣulṭan-din : ‘Baṛṛat
dis’. Yeǧ i liwac-s lli da-tt yelzem, aɣt-t-id !’Aɣn-as-t-d.
yeṣfer alda-d yusa g temurt lli dis Mak i-d yusa zzat-s, yenna-yas :
ačiw-din lli ikan ɣers. Azenen-as i ‘Tennid-c ičwen wel ɣersen-c lɛaql
wačiw, yuli-yas. Mak i-d yusa zzat-s, ah ?’ Yenna-yas : ‘Nniɣ.’ Yenna-yas :
ijen wel yukez ijen. Ačiw yukez ‘Mak i-d tusid, ufiɣ d lwaqt yebren
wissen, ikeddeb g lɛaql-s. Yenna- fellak, u tura yedwel yetgeɛɛed.’
yasen : ‘Awit wahen, ḥuṭt-t [ḥuṭet] g Yesɣ-as ṣṣulṭan n ičwen i ttajer-din
tiddart n inujiwen !’. lmerkeb, iɛabba-yas-t-d d lmal id
sselɛat, yazen-t irewweḥ al temurt-s.
Qamen-t ḥuṭen-t g tiddart n inujiwen Dwelen d imeddukal ald’ i jafen.
tlata n ussan. Ass n arbɛa yenna-
yasen ṣṣulṭan n ičwen : ‘Aɣt-t-
id [aɣtetid]!’

17
05. Leḥkayt n sen n iryazen, nihnin w ɣersen icammen gget

Yella ijen, ɣers sebɛa d ifrax id tafruxt, uyernaz-din. Ayernaz yewwet aryaz,
w ijen ɣers afrux. Wah lli ɣers afrux, yizem-t. Nihnin temwaten, yetɛadda-
ijaf, yeǧ memmi-s, yeǧ-as icammen d ɛammi-s netta id ddrari-s. Ɛerḍen-
gget. Yeffɣ-d d lhamel, ifessed leflus ten kṛaḍ-din n iyernazen, tazzlen a-
n dadda-s alda-nt ikemmel. Yas-d rwelen ddrari n ɛammi-s, alyen g
[yast] al ɛammi-s, yenna-yas : ‘Uc-id ccjar, yeqqim dadda-sen yetmanɣa
yelli-k!’. Yenna-yas ɛammi-s : ‘Neč- netta id uyernaz. Yewwet-t ayernaz s
din wel tučeɣ-c [tuča:c/tučexc] yelli i deffer, yebbi-yas llaḥmet, yas-d
win d lhamel!’. W tafruxt texs a-t taɣ, imlewweḥ. Mmi-s n uwwa-s yenɣa
w ɛammi-s wel iɣis-c a-s yuc yelli-s. ayernaz wissen, yas-d l ɛammi-s, yaf
Yedwel yemṛeq i lɛilet aɛammi-s, ayernaz yejna fellas, itett dis. Yenna-
yenna-yas : ‘Ḥami-di i ɛammi, a-yi yas : ‘Č aksum, la telḥsed-c
yuc yelli-s!’. Tenna-yas : ‘Alda-d yas idammen!’
a-s nneɣ’. Mak i-d yusa ɛammi-s, Wexxer fellas ayernaz, yenna-yas :
tjawb-t [djawbet] lɛilt-s, yenna-yas : ‘Tusid-c cek, da-k kemmleɣ fellas
‘wel tucid a-yi tenẓɣed lhadert-a, a-m zada!’ Yenna-yas : ‘Mahu tkaned
nɣeɣ [amenɣa] cem-din d yelli-m!’. tma-w, tufid aryaz d awessar,
Tenna-yas : ‘Jarawem!’. Yazen afrux testaḥqred fellas!’ Yenna-yas : ‘As-d
i yelli-s aɛammi-s, yenna-yas : ‘A [ast] twali-w neč!’ Yas-as, bdan
terwled-c idi?’. Tenna-yas : ‘A- tmawayen netta d uyernaz. Yewwet-t,
rewleɣ!’. Tenna-yas : ‘Taya dadda da yenɣ-i, yeǧ-i imlewweḥ. Yebda
yeṣfer, u sin a-rewleɣ idek!’. yetlayam g isɣaren, yuc timsi, icuq f
Yeṣfer dadda-s, netta id sebɛa n uyernaz, yenẓɣ-d ssis tadumt, yeḥreq-
ddrari-s. Yas-d netta, iqam tafruxt, tt g lɛafyet, yebda yetḥuṭ-tt i ɛammi-s
yessenn-tt denni tɣallit, u netta yenna alda-d uqan idammen. Yenẓɣ-d
f tɣallit, yewwet-tt, yerwel ssis alda-d tazemmalt-s, yeqqn-as ayezzim-din i
yusa g lxla. Yeɛreḍ-ten [yaɛraṭṭen] ɛammi-s, yaɣ-d lawsa n waman,
ayernaz, tenna-yas : ‘D matta lbarr-a yessird-as udm-s, yestaqd-d ɛammi-s,
lli tuɣed-id twali-s?’ Yenna-yas : ‘A yenna-yas : ‘D win i ifuk-aneɣ deg
tukkwed-am? Ggez s denni tɣallit!’ uyernaz?’ Yenna-yas : ‘Neč, mmi-s n
Yessuggez-tt s denni tɣallit, yessuli-tt uwwa-k!’ Yenna-yas : ‘Mani ddrari?’
l ccejret, iḥuṭ-as laɛwin-s, yenna-yas : Yenna-yas : ‘Tan g ccejret!’ Yesquy
‘Kan neč-din jafeɣ, win yetɛadda-d, f ddrari-s, asn-d, kul ijen yenna f
nn-as am-yawi a-trewwḥed!’ tɣallit-s. Yenna-yasen : ‘Ayat a
Yeggz-as ayernaz izehher, netta rewwḥet!’ Ald’ i tɛaddan f tafruxt,
yetmaway netta ides. Asn-d tlata xlaf iqam tiṭawin-s, iẓeṛṛ yelli-s, isusem.
d iryazen da ḥammen dis. Yenna- Temmen imrewwḥin alda-d iwḍen.
yasen : ‘Ac bikum sebɛa da tḥammem Yesquy-d lmiɛad d imeqqaren n
g ijen n uryaz? Aryaz ḍḍedd-s d nnejeɛ lkul. Yenna-yasen : ‘Aɣt-d
aryaz!’ Yeqqim yetmanɣa netta d leɛdul mani i llan!’. Aɣn-as-ten-d.
18
Yenna-yasen : ‘Azyen n warz-iw d Ṛabbi, a-s uceɣ arz-iw lkul, u sin a-nt
yelli uciɣ-ten i mmi-s n uwwa, lukan e
ǧeɣ tsasayen.’
wel takkwdeɣ-c [wuttakkwda:c] deg

19
06. Leḥkayt n Aḥmed Lbecri, netta d yelli-s aɛammi-s

Llan sen n awmaten, ijen ɣers lmal, w uwwa-s. Tesla-sen tafruxt temɛarken,
ijen wel ɣres-c. Wah lli ɣers lmal, tadf-asen, tenna-yasen : ‘F matt’i
ɣers yelli-s. Wah lli wel ɣres-c, ɣers ttemɛarkem?’ Tenna-yas yemma-s :
memmi-s. Wah lli ɣers lmal yaɣ-d ‘eXseɣ da-m uceɣ i mmi-s n uwwa, w
mmi-s n uwwa-s, ixeddem ɣers d dadda-m yexs da-m yuc i mmi-s n
axdim i yelli-s, itawi dis denni uwwa-s’. Tenna-yasen : ‘ I matt’ a
takrumt-s l-lḥuc n temɛallemt tsaḥfeḍ temɛarken? Tay neč-din a-ḥukmeɣ
dis, trettbed aɛudi . Tenna-yasnet fellawem!’ Tenna-yas yemma-s : ‘D
temɛallemt i tanglusin-din : ‘Kul ict matt’ leḥkumet atah?’ Tenna-yas :
ḥuṭeɣ fellas tɣawsa; ict a-d taɣ sent n ‘Kul ijen uct-as laɛmaret, a-yeṣfer
tiqlal n tamamt, w ict a-d taɣ sent n ti ssis g lmerkeb! Win yeffeɣ-d ssisen d
qlal n ddhan, w ict a-d taɣ xamsa n aryaz, a-t aɣeɣ’ Yenna-yas dadda-s :
iberkas, w ict a-d taɣ aqfiz n yirden, ‘Anda lḥaq d uwah!’
w ict a-d taɣ alf ryal!’ Tenna-yas
tafruxt-din, yelli-s n wah lli ɣers Ucn-asen kul ijen ṣarmit id lmerkeb,
leflus gget, : ‘Cem-din ari-tent g lkaḍ, ṣfren, kul ijen l umkan. Mlaqan,
w neč-din a-m aɣeɣ-tent [amaɣatent] qṣden g ict n temurt. W Tamurt-din
lkul!’ Nnant-as tanglusin-din : ‘Mani- dis ijen n lbab, w g lbab n temurt dis
s a-s taɣd-d-tent [as taɣdattent]?’ iqammarjiyen. Mak a-d yas ijen da
Tenna-yasnet : ‘ A-s aɣeɣ-tent [as yadef l temurt-nsen, a-s nnen : ‘wel
aɣatent] s dadda!’ Nnant-as : ‘Lukan ttadfed kan a-tirared idneɣ lqmar!’
dadda-m ɣers, wel iteǧ-c mmi-s n Yenna-yasen mmi-s n tmaṭṭut : ‘D
uwwa-s d axdim, kul ass a-d tased matt’ irar-nwum?’ Nnan-as : ‘Ɣenneɣ
tennid takrumt-s!’ Tsusem tafruxt. tyaṭṭust, teṭṭef cemɛat iḍ lkul g ufus-s,
w neč-din ntari, kan tlewweḥ cemɛat
Mak i-d yusa mmi-s aɛammi-s da-tt deg ufus-s, a-k nuc myat merkeb s
yawi, yenna-yas : ‘Aya kan da tenned ɣenneɣ, u kan wel tlewweḥ-c, a-nawi
denny-iw!’ Tenna-yas nettat : ‘wel lmerkeb-k!’ Yenna-yasen : ‘Ṣbiḥ!’
tenniɣ-c!’ Yenna-yas : ‘Nni?’ Tenna-
yas : ‘Ad uyureɣ f iḍarn-iw!’ Yawi-tt, Ucn-as cemɛat i tyaṭṭust, teṭṭef-tt g
irewweḥ ssis f iḍarn-s. Teɛraḍ-tt ufus-s al talji, w nihnin taryen. Nnan-
[taɛraṭṭet] yemma-s, tenna-yas : ‘Ac- as : ‘Lmerkb-k nerbeḥ-t!’ Yadef l
bim tusid-d f iḍarn-m?’ Tenna-yas : temurt d aɛeryan, yeqqim ixeddem d
‘Wahen d mmi-s aɛammi, w neč-din ṣṣaneɛ n uḍabbax.
kul ass i-d taseɣ [addasa] nniɣ fellas Baɛd ɛacra n ussan, yiweḍ-d mmi-s
ah? Ɛalaxaṭer netta wel ɣres-c leflus aɛammi-s n tefruxt. Yas-d da yadef l
ah? Maɛad-c a-nneɣ fellas maḍi!’ temurt, ɛerḍen-t iqammarjiyen, nnan-
as : ‘Wel ttadfed-c [wettadfec] l
W yemma-s ɣers mmi-s n uwwa-s, w temurt-a kan a-tirared idneɣ lqmar!’
dadda-s ɣers mmi-s n uwwa-s, w kul Yenna-yasen : ‘D matt’ leqmar-
ijen yexs da yuc tafruxt i mmi-s n nwum?’ Nnan-as : ‘Ɣenna tyaṭṭust,
20
teṭṭef cemɛat iḍ lkul g ufus-s, w nečin Yemṛeq idsen, ucn-as myat merkeb id
ntari, kan tyaṭṭust tlewweḥ cemɛat sen xlaf idsen. Baɛd lli yeqbel-ten,
deg ufus-s, a-k nuc myat merkeb s yedwel yeggz-d, yadef l temurt,
ɣenneɣ, u kan wel tlewweḥ-c, a-nawi yebda iṭenneḍ g temurt ald’ i yufa
lmerkeb-k!’ Yenna-yasen : ‘ṣbiḥ! wah lli yusa-d s-am netta d ttajer,
Ṣbret al wayeča!’ awin-as lmerkb-s, ǧin-t iṭenneḍ d
lhamel, wel yufi d matt’ da yexdem
Yadef l temurt blaci sselɛat, yenna- kan d ṣṣaneɛ n ṭabbax. Yaf-i mmi-s
yasen i yitbab n temurt : ‘Yella-c win aɛammi-s ixeddem d aḍabbax, yenna-
a-yezzenz sen n iɣerdayen ah?’ Nnan- yas : ‘D matt’i tegid dah?’ Yenna-yas :
as : ‘Yella!’ Aɣn-as sen n iɣerdayen, ‘Lmerkb-iw rbḥen-t iqammarjiyen n
yesɣ-in s ɣersen, yaf anglus d lbab n temurt.’ Yenna-yas : ‘Mak a-k
ameẓẓyan, yenna-yas i unglus-din : fukkeɣ lmerkb-k, u sin a-ḥukmeɣ
‘Aɣ [ax] sen-aya n iɣerdayen, ṭṭef-ten fellak leḥkumet, a-tt teqbled-c
g ufus-k, tasd-d idi l tiddart n lqwmar!’ [atteqblecca] ah?’ Yenna-yas : ‘A-tt
Yas-d ides, adfen l tiddart n lqwmar, qbleɣ [atteqbla]!’ Yenna-yas : ‘Ṛa-ni
yenna-yas i unglus : ‘Mak a-teẓṛed da geɣ ṭṭabeɛ g ttermt-k!’ Yenna-yas :
tyaṭṭust teṭṭef cemɛat, baɛd azyen n ‘Ṣbiḥ!’ Yenna-yas : ‘Ay’ idi!’
ssaɛat seyb-as ijen deg iɣerdayen,
teǧed ijen ɣerk!’ Yenna-yas anglus : Yas-d ides, yawi-t l lmerkb-s lli yusa-
‘Ṣbiḥ!’ d ssis, yerr-as-t-d, yenna-yas : ‘Ay’ a-
k ḍbɛeɣ!’ Yenna-yas : ‘Aya!’ Yeg-as
Adfen l tiddart n lqwmar, nnan-as : lkanun n timsi, iḥuṭ ṭṭabeɛ n uzzal ald’
‘Aya, tusid-d da tirared idneɣ?’ i yedwel d azukkwaɣ, yenna-yas :
Yenna-yasen : ‘Usiɣ-d’ Nnan-as : ‘Qam ddbac-k f ixf-k ah!’ Iqam-in,
‘Tefhemed irar lli nenna-yak fellas?’ yeḍbeɛ-t s deffer. Yenna-yas :
Tefhmed-t ah? Yenna-yasen : ‘HADA ṬABEƐ LBECRI FIK IBIƐ
‘Fhemeɣ-t [fhema:t]!’ Nnan : ‘Aya! W YECRI!’. Yenna-yas : ‘Awi
Aɣt-d tyaṭṭust mani i tella!’ lmerkb-k, texḍmed, rewweḥ!’

Aɣn-d tyaṭṭust, ḥuṭen-tt [ḥuṭṭanteth] g Yexḍem irewweḥ. eferḥen ssis gget


umkan-s am lɛadet, ucn-as cemɛat g midden-s, tas-as ɛammt-s, tenna-yas :
ufus-s, teṭṭef-tt, teqqim denni ṭṭawlet ‘Ɛasslema Saɛid!’ Yenna-yas i
w anglus yeqqim, g ufus-s sen n ɛammt-s : ‘Isellem-m!’ Tenna-yas :
iɣerdayen, yidin taryen. Baɛd azyen n ‘Texsed-c a-teḥrked g islan, a-bdiɣ a-
ssaɛat, iseyb anglus aɣerda, terqeb-t ḥerkeɣ?’ Yenna-yas : ‘Yallah, bda
tyaṭṭust, tneggez. Qqimen azyen n ḥrek!’ Bdan ḥerrken, qqimen arbaɛṭac
ssaɛat xlaf. Iseyb-as aɣerda wissen, n ussan ḥerrken g lamur n islan. Ass
tlewweḥ cemɛat tegmez fellas. n arbaɛṭac, yawḍ-d Ḥmed Lbecri,
Yenna-yasen : ‘Kkret! Uct-id agli-w! ɛerḍen-t midden, eferḥen ssis, nnan-
Rbeḥɣ-awem!’ Nnan-as : ‘Aya!’ as : ‘Ac-bik tɛeṭṭled yelli-s aɛammi-k?
Iḍ-a d iḍ n islan-s!’ Yenna-yasen : ‘D
matt’ i xseɣ dis?’

21
W lḥuc-nsen d lḥuc aɛammi-s ṭṭabeɛ lli fellas, kan tufim-t d ṭṭabɛ-iw,
mqablen. Mak i tedden leɛca, asent-d d ṬṬABEƐ N AḤMED LBECRI FIH
tikarras dad awinet taslit deg lḥuc n IBIƐ W YECRI, ṛa-hi lɛilet nniw, u
dadda-s, w tikarras metɛaddyet f lḥuc kan wel ufim-c dis ṭṭabeɛ, a-ken
n Lbecri, mak i-d tusa takarrust f imi ssuffɣeɣ-tt-d, awit agli-nwum!’
n lḥuc-nsen n Lbecri, yexḍef-tt nettat
d zzwayl-s, yessudef-tent l lḥuc, Nnan-as : ‘Aya! Ɛeṛṛat-t!’ Nihnin
yessuggz-tt yelli-s aɛammi-s deg ɛeṛṛan-t, afin-t yemmeḍbeɛ. Nnan-as :
lkarrust, yeṭṭef-tt deg ufus-s, adfen al ‘Tamaṭṭut xaṭi-k!’ Yenna-yasen : ‘W
tẓeqqa-s. Slen itbab n teslit id midden lli xsereɣ fellas, d win a-yi ucen-t-d?’
n temurt, asn-as, nnan-as : ‘D matt’ Nnan-as : ‘A-yexlef fellak Ṛabbi!’
lfeɛla lli tegid?’ Yenna-yasen : ‘Neč- Yekker, irewweḥ, ixf-s yemmerceq g
din wel giɣ ḥaja, squyt-d i Saɛid!’ lqaɛet s-am ufunas, wel yufi s matt’ a-
yutlay. Yeqqim baɛd islan tlata d
Squyn-as, yas-d, yenna-yas : ‘Neč- ussan, yetweḥmeṣ, ijaf. W Aḥmed
din d lḥakm-k neɣ bda [na-ebda]?’ Lbecri yega islan i yelli-s aɛmmi-s
Nnan-as : ‘Cek mak d lḥakm-s? Nni sebɛa d ussan id sebɛa d iḍan id sen d
cek tedwled d lḥakm-s?’ Yenna- iḍan d zzayed.
yasen : ‘Qamt ddbac-s, teṛqbem

22
07. Leḥkayt n Harun Rrcid id mmi-s n Jaɛfer

Harun Rrcid Lɛabbasi luzir-s d Jaɛfer [enẓeɣnettend], kksen-t deg zzmam n


Lbarmaki, u netta yexs-i gget. Ijen n Lbramka, rren-t g zzmam n Lɛabbasa.
wass yenna-yas : “ A Jaɛfer, aya Yeqqim lkursi tlata d isukkasen
nexḍem l-ssanyet, a-nenneḍ lawsa!” methenni. G lkmalet n tlata d
Yenna-yas : “Aya!” U Jaɛfer ɣers isukkasen, nafqen fellas Lbramka, f
memmi-s lɛamr-s sebɛa d isukkasen. Harun. Nnan : “Da-t nenɣ usin a-nḥuṭ
'Kkren, mṛqen, tennḍen g ssanyet. Jaɛfer g umkan-s.” Yestaqded ssis
'Afen tateffaḥt-din g ixf n sejrat. Harun, inebbeh f temurt-s : “Mani i
Yenna-yas Harun Rrcid i Jaɛfer : tufim ijen deg Lbramka, nɣet-t
“ 'Ṛqeb tateffaḥt-din mabhaha u [enɣett]!”
nettat mecc d lwaqt-s!” Yenna-yas :
“Ḥatta neč a Sidi teɛjeb-id” Yenna- Harun ibedd s usekkin-s id sen xlaf
yas : “Aya ad nenẓɣ-t-d!” Yenna-yas : ides s isekkinen-nsen, u middn-s
“Aya!” ǧurn-d, u nihnin neqqen, ald’ i-nt
uqan. Yeqqim ɣir d mmi-s n Jaɛfer.
Mak i-d usin s-addu ccejret, afen-tt d Aɣn-t-d [aɣnetted]. Yenna-yasen
tazirart gget. Yenna-yas : “Mak a-s Harun : “Bbit-as ixf-s!” Nihnin usin-t
neg? Tazirart gget!” Yenna-yas : “Aja, da-s kksen ixf-s, yenna-yasen anglus :
e
g akrum, talid-as, tenẓeɣd-tt-d “Rrt-id l-Harun, a-s nneɣ tutlayt!”
[tenẓeɣtetted]!” Yenna-yas Jaɛfer : Rren-t. Yenna-yas i Harun : “Neč-din
“Neč-din wel-yi ituč lqadr-iw ad- d Aɛabbasi, ma-ni-c d Abarmki!”
alyeɣ denny-k u sin ad nẓɣeɣ tateffaḥt, Yenna-yas Harun : “Cek-din d mmi-s
neč-din d luzir s-addw-k, maḥsub d n Jaɛfer!” Yenna-yas : “Aha! Nẓɣ-d
lxdim.” Yenna-yas : “Lazem a- zzima, teṛqbed; A-yi tufid g zzmam n
talyed!” Lbramka, nɣ-id. Ukan tufid-id g
Iṭebbeṣ Harun, yali Jaɛfer denni zzmam n Rrcidiyen, nni a-yi tenẓɣed?”
lektaf-s, yebbi tateffaḥt-din, u Nẓeɣn-d zzmam n Lbramka, afen-t
memmi-s iṛeqqeb. Yenna anglus-din : yemmewwet fellas, nẓeɣn-d zzmam n
“Dadda baɛd alya wahen denni lektaf Rrcidiyen, afen-t yemmari dis.
n Harun, ɣir da yeggez!” Isusem, yeǧ
ddwi-din g ul-s. Awyen tateffaḥt-din, Yenna-yas anglus : “Mak da-yi
temmen mrewwḥin. tenɣed g lbaḍel? D matt’i giɣ?”
Yekker Harun, ikubb fellas, iḥuṭ-i
Am wayeča talji yenna-yas anglus i tma-s f lkursi n dadda-s. Yenna-yas :
Harun : “Ari-yid g zzmam n Lɛabbasa, “D matt’ i-d usin g lbal-k lli a-tekksed
tekkesd-id deg zzmam n Lbramka!” iman-k deg zzmam n Lbramka, usin
Yenna-yas : “Nni? A memmi? D a-tedwled d Rrcidi? Ḥki-yid f lqeṣt-a,
matt’i-k luzzen l-ddwi-yah? D matt’i- mamek?” Yenna-yas anglus i Harun :
k iwḍen?” Yenna-yas anglus : “Kan “Neč-din deg wass lli texḍmem l-
texsd-id, kks-id deg zzmam!” Yenna : tejnint, tebdam ttennḍem, neč-din
“Nẓeɣt-d zzima!” Nẓeɣn-ten-d idwem. Teẓṛam kelyum tateffaḥt.
23
Tennid-as i dadda : ‘Ṛqeb tateffaḥt- lɛaql-iw, maɛad la kan da yeggez.
din mabhaha!’ Yenna-yak dadda : Anda s matt’ (c’est pourquoi) i
‘Ḥatta neč-din teɛjeb-id!’ Tennid-as beddleɣ lism-iw, rriɣ-t g zzmam n
cek-din : ‘Ali-yas, bbi-tt-d!’ Yenna- Lɛabbasa.”
yak dadda : ‘Wel geddeɣ-c
[welgeddexc/wel gedda:c] ad alyeɣ!’ Yenna-yas Harun : “Ma-k lla d aryaz!
Tennid-as cek-din : ‘Taya neč-din a- Qqim g umkan n dadda-k!” Yeǧ-i g
geɣ akrum.’ Tegd-as akrum i dadda umkan n dadda-s. Yeqqim ɣers netta,
yali fellak, Yebbi-tt-d. Deg ssaɛat-din, ald-i-d uqan lɛamr-nsen, jafen.
ẓṛiɣ dadda yuli gget, yeḍher-id g

24
08. Leḥkayet n Jaɛfer id Harun Rrcid

Ass deg ussan, Harun Rrcid iɣuc f fella lemruwet! Baṛṛa l-nnejjar, aɣ-id
Jaɛfer. Yali, am wayeča, l-tmaḥkamt, s ɣers lluḥet d unesmir id tmaḍreqt!”
yiṛeḍ lkeswet tazukkwaɣt s-am timsi. Yemṛeq, yuɣa-yas-ten-d. Yenna-yas
Yeqqim f lkursi-s. Adefn-d ddayert-s Jaɛfer i luzir-din : “Yihen uc-in g ufus
mitin u xamsin, afen-t yiṛeḍ lkeswet d Aharun!” Yenna-yas : “Ṣbiḥ!”
tazukkwaɣt, bdan ṛeqqben g
baɛḍhum-baɛḍ. Nnan : “Ac-bih Yali ssisen l-ddiwan, lxaḍwet l-zzat u
ṣṣulṭan assa iɣuc? L-tura wel-t neẓṛi sent l-deffer, ald’ i-s yeẓẓl-ten-d
yiṛeḍ-tt!” [yeẓẓlettend]. Yaɣ-in Harun deg
ufus-s, yetbessem, yeṣṣa. Bren-as
Baɛd azyen n ssaɛat yadf-d Jaɛfer, lwuzra-s, nnan-as : “Ac-bik tḍeṣṣed?”
yeqqim f lkursi-s. Yebren-as Harun, Yenna-yasen : “Ḍeṣṣeɣ f lxeffet n
yeṛqeb-t. Yenna-yasen i ddayert-s : ddehen n Jaɛfer.”
“Rkret sen, qamet aydi-ya, ḥuṭt-t
[ḥuṭṭet] g lḥebs!” Kkern-as, ḥuṭen-t g Yenna-yasen : “Nni? Wel tefhimem-
lḥebs. Ukkweden lwuzra gget. Nnan : c ah? Wel tefhimem-c d matt’i yenna
“Baɛd lli yeqqen Jaɛfer, tura, ḥatta w d matt’i-s nniɣ?” Nnan-as : “Wel
nečin a-ɣen ineɣ.” nefhim-c! Nn-aneɣ [enna:na] cek-din
d matta?!” Yenna-yasen : “Uzenɣ-as
Baɛd azyen n ssaɛat, yenna-yas i aylim, nniɣ-as : ‘A-teqqimed f lɛdad
luzir-s : “Aɣt-id aylim d ameqqar!” n uẓaw-din lli g uylim s-addu lqaɛet!’
Aɣn-as aylim. Yesquy-d i ijen ssisen, Yazn-id netta lluḥet d unesmir id
yenna-yas : “Aɣ [ax] aylim-a, awi-t i tmaḍreqt, yenna-yid : ‘I lakana lflek g
Jaɛfer a-yeṭṭes fellas. Tennid-as : ufus-k, ṣammer-t!’ ”
‘Yuzen-ak-t-d Harun da teṭṭsed
fellas!’ ” Nnan-as : “Nečin nceffeɛ dis,
ɛalxaḍer blaci ssis wel ngedd-c.”
Yawi-t Jaɛfer deg ufus-s, yeṣṣ. Yenna-yasen : “Xḍmet sen n midden,
Yenna-yas luzir i Jaɛfer : “Ac-bik seybt-as!” Mṛqen, seybn-as.
tḍeṣṣed [ḍḍeṣṣed]?” Yenna-yas : “eG

25
09. Leḥkayt n Barg Lxaṭef

Yell’ ijen n lḥakem n ibiyyaten, ism- Mak i yeẓṛa tirjit-din, yerwel fellas
s Iskander. Ɣers memmi-s, ism-s anuddem al talji. Wel yenɛes-c
Ḥamed. Mak i yekber, yiweḍ d mmi- ɛalaxaḍer lli yeẓṛ-i g lmnam. Yesquy-
s n ɛacra d isukkasen, iḥuṭ-ti iḥeffeḍ g d i imufessren lkul, yenna-yasen :
lḥerb, s-ald’ i-d yeffeɣ amennay la- “Neč-din ttirjiteɣ tirjit deg yiḍ,
ḥabba-c s-am netta. Yedwel yebda fessert-it-d!” Nnan-as : “D matt’i
yetɣar f ibiyyaten. Nnejeɛ n ibiyyaten teẓṛid deg yiḍ?” Yenna-yasen :
lli yuḍa ssis, a-t ikeṣṣer, ald’ i ḍajen “Yusa-yid iḍennaṭ dadda g unuddem,
ssis midden lkul. Mṛqen ckan ssis i yeffɣ-d ssis izi deg lxecm-s, yedwel-
dadda-s. Dadda-s ɣers xamsa n ičwen, id d ayernaz, yewwet-id [yewwayid]
yenna-yasen : “ Mak a-d yas Ḥamed, f ujar-iw, yessuffɣ-id taduwart-iw!
tmekknet ssis, teqqnem-t g lḥebs!” Uɣiɣ-awum kelyum s matt’ a-yi
Yeṭṭef-t dadda-s, yeqqen-t g lḥebs. tfessrem tirjit-a.” Nnan-as : “Nečin
Yas-d [yast] l-ddiwan, yeqqim g tahen tirjit-a nefhem-tt.” Nnan-as :
ddiwan-s iḥukkem g midden. Nnan- “Da-d yenzad uwwa-k deg dadda-k, u
as ddayert-s : “Ac-bik teqqned sin a-k ineɣ.” Yenna-yasen : “Dadda
Ḥamed?” Yenna-yasen : “D ameɛfun, wel ɣres-c menɣr-iw ijen xlaf!” Iɣuc
iḍerra midden!” Nnan-as : “Nceffeɛ fellasen, win yusa-d zzat-s, a-t
dis!” Yenna-yasen : “Baṛṛat seyyebt- yewwet s tbakit. Yadef l-qaṣr-s,
as!” yenna-yasen : “Squyt-id lwacun n
dadda lkul!” Ɛalaxaḍer dadda-s ɣers
Baɛd lli seyyebn-as, yeqqim ɛacra n arbɛa d lwacun. Asent-d ɣers. Yenna-
ussan, yadef i dadda-s, yenɣ-i, yasnet : “Ɣerkmet-c [ɣerkmec]
yedwel g umkan n dadda-s. Nihnin imeẓẓyanen xlaf ah?” Nnant-as :
usin-d l-wuzara talji, afen d “Wel ɣenneɣ-c [wel ɣennac] kan tah
ameẓẓyan yeqqim. Nnan-as : “Mani i tameɛdurt tura sebɛa d iyuren.”
yella dadda-k? D win i-t nɣin?”
Yenna-yasen : “Neč!” yedwel yenna- Yekker ssyin, yeffeɣ. Yesquy i sen d
yasen i lwuzra-din n dadda-s : “Win i ičwen, yenna-yasen : “Squyt-id i
iḍawɛ-id yerbeḥ, win i iqebbḥ-id tmaṭṭut tameɛdurt, tas-d!” Tas-as.
yexser!” Nnan-as : “Ncalla cek d Yenna-yasen i ičwen-din : “Qamet
amabruk fellaneɣ!” tahen, lewwḥet-tt g ilel!” Qamen-tt
ičwen-din, xḍmen ssis. ṛqben-tt, afen-
Yeqqim iḥukkem am lɛadet. Ijen n tt tebha gget. Nnan i baɛḍhum :
wass, netta yeṭṭes, yettirjit laḍenhu “Tahen wel tstahel-c a-tt nlewweḥ g
dadda-s zzat-s. Yeffɣ-d izi deg ilel. A-tt nawi l-lɣabet tebɛed, u sin a-
lxecm-s, yebda izi-din ikebber ald’ i t nhemmel din!” xḍmen ssis l-lɣabet
yedwel d ayernaz. Mak i yedwel d tebɛed, mɛarken fellas, kul ijen yexs
ayernaz, yeḥmel g ufrux, yewwet-t a-tt yaɣ i netta. Nnan : “Aya, a-
deg ujar-s, yessuffɣ-as taduwart-s. nemɛarek fellas! Win yeɣleb, a-tt
yawi!” Bdan tmawwatenten. Nihnin
26
tmawwatten, tas-d ḍarbt-nsen ict, nwum!” U netta, dadda-sen, ɣers
jafen l-sen ict n tmittant. Teqqim yelli-s deg tmaṭṭut tamezwart, ism-s
tamaṭṭut d tilhamelt, din, g umkan lli Mahdeyya. Teffɣ-d g zzin la-ḥabba-c
jafen dis ičwen. Yaweḍ lwaqt-s, ttaru, g ddunyet. U netta, ikan ixeḍḍeb dis
ttaɣ-d anglus, teqqim tessasfa dis ijen d abiyyat deg ibiyyaten xlaf. Yas-
lmuddet n sebɛa d ussan. as, yaɣ-d ssis tlata mya d imennayen.
Yas-d l-Merdas, yenna-yas : “Uc-id
Asn-d iṣayḍen, lmaqder n tlata mya d Mahdeyya!” Yenna-yas : “Wel-tt
imennayen deg Bni-Qaḥṭan. Lfan uceɣ-c [wettucexs/wettuca:c]!”
fellas, afen-tt s-addu cejret. Nnan-as : Irewweḥ abiyyat-din iɣuc, netta d
“Cem-din d abn-adem neɣ [na] d imennayen-s. Yeǧull i yidin lli ides,
tejennit?” Tenna-yasen : “Neč-din d yenna-yasen : “Wel ssineɣ kan a-tt
abn-adem.” Dwelen l-umeqqar-nsen, aɣeɣ d aɣil!” irewweḥ maqhur.
Merdas Lqaḥṭani, nnan-as : “Tay nufa Yedwel iɣab fellasen azyen n uyur,
tamaṭṭut tessasfa g memmi-s g l- yaɣ-d ides xams-alaf d ssbib n nnejeɛ-
ɣabet.” Yenna-yasen Merdas din. Mak i-d yusa lafi fellas, yekken.
Lqaḥṭani : “Ayat, ssekent-it-id!” Yazen asiyar d aker, yenna-yas :
Nnan-as : “Aya a-k nessekn-tt-d.” “Xḍem, ṛqeb, rr iman-k ttsasayd,
Awiyen-t ssekn-as-tt-d. Ijawb-tt, teṛqbed ameqqar-nsen din neɣ-ebda?
yenna-yas : “Mak sebbt-m dah?” Teṛqbed ddrari-s. I tufid d win da
tenna-yas nettat : “Iqadder fella Ṛabbi! tenced fellasen, nced-t! Yella-c matt’
Mecc lazem a-k nneɣ [akenna]!” a-k xebbren.”
Yerdef-tt deffr-s denni tɣallit,
irewweḥ ssis l-tiddart-s, yaɣ-it. Netta yusa-d l-uxyam, yaf tamaṭṭut
tawessart. Yenna-yas : “Uc-id agli-
Yeqqim yetrabba g unglus-din. Ṛabbi!” Tuc-as. Netta yeqqim imi n
Yekmel leḥlib-s, tedwel ttawi ssis uxyam itett. Yenced tawessart-din,
arra, tedwel ttaru ijen xlaf. Tsemma yenna-yas : “Ac-bih nnejɛ-nwum wel
memmi-s aneggaru lli tiru-t deg dis-c ssbib?” Tenna-yas : “Merdas
uryaz-din ‘Sahm-Llil’, u memmi-s yeṣfer, w ddrari-s mṛeqen testaḍen.”
amezwar, tsemma-t ‘Barg-Lxaṭef’. Yedwel yeča amensi, u yedwel f lqfa-
Ald’ i dwelen d awmaten lɛamr-nsen s twali midden-s. Yenna-yas
ɛacra d isukkasen, yebda dadda-sen ameqqar-nsen : “D matta da-yi
yesseḥfḍ-asen g lḥarb, ald’ i ffɣen d txebbred?” Yenna-yas : “Nnejɛ wel
lɛfaret, mecc am nihnin. Dwelen dis-c kan d lwacun.” Yenna-yas :
ibiyyaten n lbarr-din lkul takkwaden “Nni? Mani i meṛqen?” Yenna-yas :
ssisen gget, ɛalaxaḍer sjaɛt-nsen, la- “Ncedeɣ tawessart, tenna-yid :
win i-tt teksben maḍi. Merdas yeṣfer w ddrari-s mṛeqen
testaḍen.”
Ijen n wass dadda-sen yeṣfer, yawi
ides tlat-mya d ssbib. Yeǧ ddrari-din Nsan din al talji. Talji ṣebbeḥn-asen,
g temurt-nsen. Yenna-yasen : ɣaren fellasen, nɣan ssisen gget, w
“Qqimet, rret lbal-nwum f temurt- lbaqi iwiyen-t, mṛqen ssis. Azyen n

27
wass, a rewweḥn-d ddrari-s deg Yebren l-ljmaɛt-s, yenna-yasen :
lmaṣyeḍ, afen nnejɛ-nsen ssuqen-t. “Lazem f lxaḍer n nnejɛ-nneɣ.”
Yutlay anglus ameqqar, ism-s Barg- Nnan-as : “Wel nessin!” Temmen
Lxaṭef, i Sahm-Llil, yenna-yas : “A metɛaddiyen f iman-nsen ald’ i-d
mmi-s n tmenɛult, nnejɛ-nneɣ awḍen, yeɛṛeḍ-ten [yaɛraṭṭen] Barg-
yemsuq u cek-din teqqimd? eHmez Lxaṭef, isellem f dadda-s. Yenna-yas :
tɣallit-k, aya a-nt naweḍ!” Yenna- “Ac-bikum? D matt’i jṛan fellawem?”
yas : “Aya!” Ṭṭfen g ixfawen n Yenna-yas : “D Lwaɛer iɣar fellaneɣ
tiɣallin-nsen. Am wayeča, azyen n f lxaḍer n Mahdeyya!” Yenna-yas :
wass, iwḍen-ten. Yenna-yasen Barg- “Ṛabbi a-t ikafa s lfeɛl-s, a-yuḍa dis!”
Lxaṭef : “Wel temneɛm-c, a ya iyḍan!”
Yeggez denni tɣallit-s, yadef l-
Dwelen yiddin s tiɣallyin-nsen, uxyam-s. Asn-d imeqqaren n nnejɛ
mqablen: yidin sen d awmaten, w lkul, ckren Sahm-Llil d Barg-Lxaṭef,
lgum n wissen s xams-alaf, nnan-as : “Gedd wa-nt tṚabbid, wel
mmawyen. Ameqqar-nsen ism-s texḍim-c d lxsaret! Mahum-lla d
Lwaɛer. iryazen d ddkur!”
Yutlay Barg-Lxaṭef, yenna-yasen :
“Wah lli yusa-d ixeḍḍeb g Mahdeyya, Yedwel Barg-Lxaṭef yerr lbal-s,
d mantan ssiwum?” Yenna-yas madabih a-s yuc-tt-d, a-tt yaɣ. U
Lwaɛer : “Taya neč!” Yenna-yas : Mahdeyya zada, nettat texs a-t taɣ. U
“Ggz-d l-lḥarb a-nmawi neč idek!” netta, Barg-Lxaṭef, wel igedd-c a-d
Yeggz-as, bdan tmawwayen. yessuffeɣ ddwi-yah i dadda-s.
Yemleyem netta id ddrari
Sahm-Llil yeqqar : “Ncalla uwwa a- imeẓẓyanen lli deg nnedd-s, yenna-
yeɣleb!” U xams-alaf qqaren : yasen : “Mahdeyya, ah ddrari, dadda
“Ncalla Lwaɛer a-yeɣleb!” Qqimen a-yi yuc Mahdeyya!” Nnan-as ddrari
saɛtin tmawwayen ɛalaxaḍer nihnin l- i Barg-Lxaṭef : “Dadda-k wel itif-c
sen d imennayen d imeqqaren. G xir-k.” Yenna-yasen : “Ṛabbi yehdi-k,
lkemlet n saɛtin, Barg-Lxaṭef yewwet ncalla!”
Lwaɛer, iyzem-i, yedwel yebren f l-
xams-alaf, netta d uwwa-s. U netta d Kkren ddrari, ssuffeɣn-d ddwi-ya,
uwwa-s d lɛfaret deg ssma. Brnen f l- isell dadda-s, yujeɛ-t lhadr-s. Yesquy
xams-alaf, nɣin ssisen tlata mya u i midden imeqqaren, yenna-yasen :
tesɛin d imennayen, kaṣṣren-ten tirẓi “Da nɣeɣ [danɣa] Barg-Lxaṭef, wel-t
d tameqqart, rwelen lbaqi, rrn-d nɣiɣ-c, a-yeg lɛar!”
nnejɛ-nsen, wel yexḍim ssis ḥatta Nnan-as : “Ya weldi, wel yetstahel-c!
ceyn. Yemmewwet Sahm-Llil g ufus- D amennay d ameqqar! Ass-din, mak
s ayezzim d ameẓẓyan. A-rewwḥen i iweṭṭa, wel-ɣen ifuk nnejɛ-nneɣ kan
nihnin l-imkanen-nsen. Am wayeča, netta! U cek-din assa a-tenned ddwi-
irewwḥed dadda-sen, yetɛadda-d f ya, wel iteffeɣ-c fellak!” Yenna-
lmaqtlit-din, yenna : “Tikermin-a lli yasen : “Ul-iw yekrah-t, lazem a-t
mlewweḥnet dah lkul, n win?” nɣeɣ!” Nnan-as lmiɛad : “Nečin a-k

28
neǧ, jarak ides!” Yenna-yasen : Yenna-yas : “Wah d dadda!” Yeggez
“Baṛṛat! Kul ijen yemṛeq f iman-s!” Barg-Lxaṭef s denni tɣallit, yenna-yas
Mṛqen yidin, kul ijen f iman-s. i Sahm-Llil : “Ṭṭef cek tiɣallyin, u neč
a-xeḍmeɣ a-ṛqbeɣ!” Yemṛeq Barg-
Yemṛeq afrux iteṣtaḍ waḥd-s, Lxaṭef ixeṭṭel ald’ i yufa yidin nsin.
yesquy-d Merdas i weryaz d awessar, Yadef g wammas-nsen, yaf dadda-s
yenna-yas : “Barg-Lxaṭef yexḍem yemkettef, yenna-yas : “Ɛaslema a
itestaḍ. Ac yeḍhur-lek g wanɣa-s?” dadda!” Yenna-yas : “Isellmek!”
Yenna-yas : “Mṛeq cek-din id mya u Yenna-yas : “D matt’i tṛeqqbed lḥal-
xamsin d ssbib, teḥrzem iman-nwum k tura?” Yenna-yas : “Aketta-ya
g umkan lli da-t irewweḥ ssis!” ḥṣeleɣ g ifassen n lɛdu! Tgedded-c a-
Yusa-d Sahm-Llil, yaf yemma-s tṭaru. yid tseyyebd ah?” Yenna-yas : “W-k
Yenna-yas : “Ac-bim tṭarud?” Tenna- tseyyebeɣ kan a-yi tucid Mahdeyya.”
yas : “Dadda-k, tan yemṛeq da ineɣ Yenna-yas : “Uciɣ-ak-tt-d!” Yenna-
uwwa-k!” Yenna-yas : “Uwwa al yas : “Bal-k a-tendmed fella?”
mani i yexḍem?” Tenna-yas : Yenna-yas : “Wel neddmeɣ-c!”
“Yemṛeq iteṣtaḍ.” Yenn Sahm-Llil f Iseyyeb-as. Yenna-yas : “Ffeɣ! Tan
tɣallit-s, yexḍem, yaweḍ-t [yaweṭṭ], Sahm-Llil l-baṛṛa!” Yeqṛeb l-tesɛin
yaf-i iteṣtaḍ, w zzaylt-s tɛebba d lli ides, iseyyeb-asen. Iɣawaren
lmaṣyeḍ. Yenna-yas : “Nni wel-yi nɛesen, wel-d yestaqed ḥatt’ ijen.
tennid-c? Usiɣ-d idek!” Yenna-yas : Yenn d Merdas, netta d ddrari-s
“Cek-din afus-k d maḍun, wel qqileɣ- ttesɛin lli ides, dwelen ḥmlen f lgum-
c [wel qqilexc/ wel qqila:c] a-k nneɣ din lli kanen mmeqqnen ɣersen. Nɣan
[akenna]! U cek-din, d win i-k nnan ssisen mya d imennayen, w lbaqi
lli neč-din meṛqeɣ teṣtaḍeɣ?” Yenna- rwelen.
yas : “Tenna-yid yemma : ‘Tan
dadda-k yenna netta id mya u xamsin Irewweḥ netta d ddrari-s id lgum lli
d ssbib, mṛqen da nɣen uwwa-k.’ Sliɣ ides. Nnan-as lgum-s : “Teẓṛid-c
neč-din, iweḍɣ-d.” Yenna-yas : tamaɛfunt lli da tgid i Barg-Lxaṭef?
“Dadda d amaɛfun, rr lbal-k ssis!” Ass-din, ifuk-aneɣ nnejɛ-nneɣ lkul, w
Yenna-yas : “Ncalla lkid-s a-yuḍa assa ifuk-aneɣ nečin deg tmittant!”
dis!” Isusem. Am wayeča yas-d Barg-
Lxaṭef i Merdas, yenna-yas : “Uc-id
Temmen mrewwḥin, netta d uwwa-s, yelli-k mak telfuḍed ssis!” Yenna-
u Merdas, mak i-d yusa, yeḥrez iman- yas : “Cek wel ɣrek-c leflus! Wel
s g ubrid. Yast uwwa-s n Lwaɛer d geddeɣ-c a-k uceɣ-tt-d [akuca:ted]
lḥacdet s xams-alaf, yuḍa ssis, iɣar ɛalaxaḍer wel ɣrek-c leflus!” Yenna-
fellas d lgum-s. Nɣen ssisen settin, yas : “Ḍleb fella d matt’i texsed, agli
yessren ssisen tesɛin deg ljemelt-nsen n ddunyet a-k aɣeɣ-t-d [akaɣated]
id Merdas. Yas-d Sahm-Llil id Barg- lkul!” Yenna-yas : “Ǧulleɣ, yelli,
Lxaṭef mrewwḥin, uḍan ssisen deg wel-tt učeg kan n win da yefda ttar-
yiḍ. Yenna-s Sahm-Llil i Barg- iw!” Yenna-yas : “D matta ttar-k?”
Lxaṭef : “Tay lḥess n tiɣallyin.” Yenna-yas : “Ijaf memmi g esuf n

29
zzhar, yenɣ-i Saɛdan Lɣul lli itett at- hawwmeɣ Saɛdan-Lɣul mani i
bnudem.” Yenna-yas : “Alla ibarek! yeɛmer.”
Neč a-k fdiɣ ttar-k! Wel meṛṛqeɣ kan
a-yi tucid tutlayt f ifassen n midden d Yali l-ixf nḍḍahret, yaf aryaz d
imeqqaren.” Yenna-yas : “Squy-id-d awessar g tirit. Yenna-yas i uwessar-
i midden imeqqaren!” Yuca-yas din : “Ac-bik teqqimed dah?” Yenna-
tutlayt g yelli-s f ifassen-nsen. yas : “Rweleɣ deg Saɛdan-Lɣul.”
Yenna-yas : “Baṛṛa, ncalla tamebrukt Yenna-yas : “Saɛdan-Lɣul, mani
fellak!” amkan-s? Sekken-id amkan-s!”
Yenna-yas awessar-din i Barg-
Irewweḥ Barg-Lxaṭef l-yemma-s, Lxaṭef : “D matt’i-k uɣin-d twali-s, ya
yenna-yas : “Da meṛqeɣ a-fdiɣ ttar n weldi? Itett at-bnudem! Lbarr-a lkul
dadda!” maɛad-c igedd ḥadd a-d itɛadda
Slin ssis ifrax lli s-am netta d ssyah!” Yenna-yas : “Neč-din, lazem
imeẓẓyanen, asn-as, nnan-as : “Da da-s mṛqeɣ, mani netta?” Yenna-yas
nemṛeq idek!” Xḍmen. Qqimen sen d awessar-din : “Qqim fḍer tma-w, u
ussan gguren, ass n tlata awḍen esuf n sin a-k nneɣ!” Yenna-yas : “Ṣbiḥ!”
zzhar. U Sahm-Llil wel-yuc wel Yenna-yas : “Qam aɛmud-a wah! Dis
yesli-c. Yas-d i yemma-s, yenna-yas : myat qenṭar, u dis ɛecrin ḥalqa. Ilakan
“Mani Barg-Lxaṭef?” Tenna-yas : tgedded a-tqamed aɛmud-a, ṛak a-t
“Yenna g mya d imennayen, yexḍem tgedded.” Iqam aɛmud-din. Yenna-
wel ssineɣ-c fellas, mani i yexḍem.” yas : “Ṣaḥḥit! A-t tgedded! Kemmel
Yeffeɣ l-wuɣlad, yenced fellas. nẓɣ-d asekkin-din, suli! Tṛa?!”
Nnan-as : “Ṛaw yexḍem l-Saɛdan- Yessuli. Yenna-yas : “Ṣaḥḥit!”
Lɣul, da yefda ttar n dadda-k!”
Iqam aɛmud-din d usekkin-din,
Yenn denni tɣallit-s, yaweḍ-ten ass n yexḍem l-ljmaɛt-s, yenna-yasen :
arbaɛ d ussan. Qabl a-nt yiweḍ, “Ayat! Tay ufiɣ Saɛdan-Lɣul mani
yemlaqa netta id Barg-Lxaṭef, iɣar amkan-s!” Ald’ i-d iwḍen ḍḍahret lli
fellas, nẓeɣn-d isekkin-nsen, bdan dis Saɛdan-Lɣul. Saɛdan-Lɣul
tmuwwaten. Sahm-Llil yukez Barg- yeqqim g lqaṣr-s, u ɣers xamsa n
Lxaṭef, iɛeṛṛa f udm-s, yenna-yas : ddrari. Laḍenhu, lfan-d fellasen mya
“Qam asekkin-k, neč-din d uwwa-k!” d imennayen. Ijen deg ddrari-s ism-s
Yenna-yas : “D matt’i-k luzen f ddwi- Felḥun. Yenna-yas i memmi-s :
ya baɛd wel-k nɣiɣ?” Yenna-yas : “Kker, mṛeq l-mya-din n imennayen,
“Xseɣ da qiseɣ iman-iw idek.” aɣ-ten-d!” Yenn Felḥun f tɣallit-s,
Msamḥen. Yenna-yas : “Ccey-a d yeggz-asen twali-nsen, yenna-yasen :
lɛib fellak!” Yenna-yas : “Aya a- “Kelyum d ibiyyaten?” Nnan-as :
nedwel! Tay lejmaɛt-iw dah g “Way!” Yenna-yasen : “Kettfet
ḍḍahret.” Dwelen, nsen din id baɛḍkum baɛḍ, ǧ a-ken awyeɣ l-
baɛḍhum-baɛḍ al talji. Yenna-yasen dadda, a-ken yeč!” Netta yesla ddwi-
Barg-Lxaṭef : “Neč-din da xḍmeɣ a- ya, Sahm-Llil, yeggz-as l-lḥarb.
Yeḥmel Felḥun f Sahm Llil, iqam-i.

30
Netta yeẓṛa Barg-Lxaṭef, uwwa-s Saɛdan-Lɣul d ddrari-s idi, a-yi
yemmqam, yeḥmel fellas, yewwet ɛawnen.” Yawi-ten ides.
Felḥun f ixf-s, yas-d imlewweḥ.
Ineggez, yas-d g lqaɛat. Yenna-yas Ṣfren ald’ i-d usin g ccefret n leɛmalet
Barg-Lxaṭef : “Kettef wah lli g lqaɛat!” n uwwa-s, yaf ɛammi-s, wel-t yessin-
Yeggz-d ttani deg ddrari n lɣul, c. Yenna-yasen ɛammi-s : “Ṛqbet
iḥeṣṣel-t zada Barg-Lxaṭef, ald’ i-nt ibiyyaten-a, d mantan deg lbarr!?”
iḥeṣṣel l-lxamsa s-addu wafus-s. Nnan-as i ɛammi-s : “Deg lbarr n
Yeggz-d dadda-sen, yeqlaɛ cejret, ccerq.” Yenna-yasen : “D matt’i
yaɣ-tt-d g ufus-s, u netta yeggur f xsen?” Nnan-as : “Nnan-ak ‘Sellm-
iḍarren-s. Yeḥmel f Sahm-Llil, aneɣ g tamurt, neɣ [na] ffeɣ ḥareb f
yeqlaɛ-t, netta yeẓṛa uwwa-s yeḥṣel, iman-k!’. ” Yenna-yasen : “Ṛajat-id
yeḥmel fellas, yewwet-t s uɛmud-din, tlata d ussan, u sin a-ken jawbeɣ: a-
yas-d imlewweḥ. Yenna-yasen : ken ḥarbeɣ neɣ a-ken sellmeɣ!”
“Rnit, kettfet wah!” Yessuli lgum-s,
idsen Saɛdan-Lɣul id ddrari-s. Ass n arbɛa, yessuffɣ-d yih n
Yeqqim Barg-Lxaṭef f lkursi n ibakliwen id tisaqasin, mqablen.
Saɛdan-Lɣul, yenna-yas l-Saɛdan- Yenna-yasen Saɛdan-Lɣul i ddrari-s :
Lɣul : “D matt’i tṛeqqbed g iman-k?” “Baṛṛat aɣt-d isɣaren, tucem timsi,
Yenna-yas : “Ṛeqqbeɣ g iman-iw bac lli ijaf ssisen a-t nḍayyeb, u sin a-
ḥṣeleɣ.” Yenna-yas : “Wel tuced-c a- t neč, neč idwum, a ddrari-w!”
tged lbaḍel-a d midden?” Yenna-yas : Yeggez l-lḥarb, yeqleɛ cejret, yawi-tt
“Maɛad-c! Samḥ-id! Tseyyebd-id g ufus-s, yeḥmel fellasen, yewwet
deg waqqan ɛalxaḍer ɣerk tasbiḥt tlata, yenɣ-in. Yenna-yas i ddrari-s :
diyid.” Yenna-yasen : “Seyyebt-as!” “Awit yidin lli jafen ttlata, ḥraqt-ten-
Seyyebn-as netta id ddrari-s. Yenna- d, taɣm-ten-d a-nt čeɣ!” Awiyen-ten,
yas : “Ɣrek-c midden mmeqqnen dah ḥraqen-ten, aɣn-as-ten-d, itemm itett
g lqṣer-a?” Yenna-yas : “Ɣerid.” g ukrum-nsen, imermec ixsan-nsen.
Yenna-yas : “Aya, kker, sekkn-yi- e
Rwelen lgum-din, wel qqilen-c a-
ten-d!” Yenna-yas : “Aya!” Yekker, wwin, adfen l-temurt, qflen f iman-
isekkn-as-ten-d. Yafen alf nefer lli nsen, alin i umeqqar-nsen, ism-s
mmeḥrzen ɣers. Yenna-yas : Damaɣ. Yenna-yasen : “Ac-bikum
“Seyyeb-asen yih!” Iseyyeb i terwelm-d?” Nnan-as : “Wah mecc d
midden-din, kul ḥadd yexḍem f iman- lḥarb n lɛbad, wah d lḥarb n lɣul: itett
s. Yenna-yas : “Maɛad-c a-tged i midden!!!” Yenna-yasen : “Mala
midden sah, ṛani a-k dwleɣ!” Yenna- mamek? A-tsellmem g temurt-
yas : “Maɛad-c!” Yenna-yas : “Aya, nwum?” Nnan-as : “ṣaleḥ ides!”
xaṭr-k tura, da rewwḥeɣ!” Itemm Yenna-yasen : “Kkret sen n midden
mrewweḥ ssyin, netta id myat-din. deg lwuzra d imeqqaren, saɛdat
Nnan-as : “Ṛahu ɣerk uwwa-k xlaf g fellaneɣ!”
lbarr n ccerq, u la-menni ɣers lɛasker
gget.” Yenna-yasen : “Dad awyeɣ, Mṛqen sen-a-din n midden ald’ i-d
iwḍen l-mḥallet n Barg-Lxaṭef, afen

31
Saɛdan-Lɣul netta d ddrari-s qqimen qqarn-as Skander, d lḥakem g lbarr n
f lkrasi-nsen. Tiṭawin n Saɛdan-Lɣul ccerq, u ɣerid uwwa xlaf yenɣa
d tizukkʷaɣin am timsi. Yenna-sen dadda-s, yestula netta f lkursi.”
Barg-Lxaṭef i sen-a-din n midden lli Yenna-yas : “Mala cek-din d mmi-s n
usin-as : “Ac-bikum? D matt’i uwwa!?” Kkren i baɛḍhum s sslam
texsem?” Nnan-as : “Nečin d lwuzra ḥrir. Yenna-yas : “Neč-din, yeɣleb-id,
n Damaɣ, nusa-d da nsaɛed fellas.” ulla baqi lliɣ fdiɣ ttar n uwwa. Netta
Yenna-yasen : “Wel ɣiseɣ-c [wel ɣers lɛaskar gget fella.” Yenna-yas :
ɣisexc/ wel ɣisa:c] ssaɛad, kan a- “Tay neč a-s mṛqeɣ.” Yenna-yas :
tadfem s-addu lḥukm-iw!” Nnan-as : “Qṣed Ṛabbi, u neč-din a-k rniɣ
“Ḍlab icammen menyekt i texsed, u xamsin alf, a-k ɛawneɣ ssisen!”
sin a-nedwel a-ncawer fellak Damaɣ.”
Yenna-yasen : “U neč-din wel ɣiseɣ- Baɛd sebɛa d ussan, iḥeḍḍr-as-ten-d,
c lmal, kan a-tadfem s-addu lḥukm- ass n tmanya ṣfren. Qqimen ifassn-k
iw.” Nnan-as : “Ṛaja, a-nexḍem, a- d ussan gguren ald’ i-d iwḍen tamurt
ncawer f ddwi-ya wah!” tatanit g lɛmalt-s, ḥuṭen fellas. Yeẓṛ-
in bab n temurt, yenna-yasen : “Baṛṛat
Dwelen sen-a-din n midden, mṛqen l- ṛaqbet ibiyyaten-a lli usin-aneɣ, d
Damaɣ, afen-t yeqqim netta d matt’ jaraneɣ idsen!” Yazen bab n
ddayert-s. Yenna-yasen : “D matt’i temurt asiyar ald’ i yiweḍ ɣer
tegim ides?” Nnan-as : “Wel yeqqil-c ibiyyaten. Ɛerḍen-t ibiyyaten, nnan-
a-iṣaleḥ idneɣ. Yenna-yaneɣ ‘Kan-c as : “Cek, mak sebbt-k?” Yenna-
a-tadfem s-addu lḥukm-iw.’ Nenna- yasen : “Usiɣ-d s bab n temurt-a, xseɣ
yas ‘Ḍlab d matt’i texsed deg lmal.’ da qableɣ ameqqar-nwum.” Nnan-as :
Yenna-yaneɣ ‘Neč-din wel ɣiseɣ-c “Qqim dah a-nemṛeq a-ncawer
ḥatta ceyn, kan a-tadfem s-addu fellak!” Yenna-yasen : “Baṛṛat, aɣt-t-
lḥukm-iw’.” d!” Asn-d l-usiyar-din, nnan-as :
“Aya, adef! Ameqqar-nneɣ yesquy-
Yenna-yasen : “U kelyum matt’i ak!” Ald’ i-d uɣin-t-d zzat-s. Yenna-
texsem?” Nnan-as : “Lli texsed cek, yas Barg-Lxaṭef i usiyar : “Cek-din,
a-k netbeɛ ssis!” Yenna-yasen : mak sebbt-k? D matt’i texsed?”
“Mala kelyum texsem da nadef s- Yenna-yas : “yuzen-id bab n temurt,
addu lḥukm-s?” Susmen fellas. yenna-yawum : ‘Ac-bikum tusim-
Yenna-yasen : “Tay lxaṭṭ n ufus-iw, aneɣ? D matta jaraneɣ idwum?’.”
kkret awit-as-t-d! Neč-din s-addu Yenna-yas : “Kelyum g lḥukm n win?”
lḥukm-s! Tessulim-d Saɛdan-Lɣul, Yenna-yas : “Nečin g lḥukm n
netta d ddrari-s, d Barg-Lxaṭef, d Ḥamed.” Yenna-yas : “Neč-din taya
Sahm-Llil, tmanya d midden!” da-s mṛqeɣ twali-s, u kelyum kan da
tadfen s-addu lḥukm-iw, wel-ken
Alyen l-ddiwan, msamḥen g ddiwan itaweḍ ḥaja, u kan wel ttedfem-c, awit
d baɛḍhum-baɛḍ. Damaɣ yenced f iman-nwum!” Yenna-yas asiyar :
Barg-Lxaṭef, yenna-yas : “Cek-din d “Ṛajat-id, mṛqeɣ l-bab n temurt a-s
mmi-s n win?” Yenna-yas : “Dadda, nneɣ!”

32
“Awi yelli-k, teffɣ-d baṛṛa n temurt, u
Yedwel asiyar l-temurt, mak i-d yusa f weyur a-tt awyeɣ!” Yenna-yas :
zzat l-ḥakm-nsen, ism-s Ben-Mesɛud, “Ṣbiḥ!” Iqam Merdas yelli-s id nnejɛ-
yenna-yas i usiyar : “Tqabled-c ah?” s, wwsaɛ f temurt tayyurit n wass.
Yenna-yas : “Qableɣ!” Yenna-yas : Iḥuṭ. Netta yeqqim g umkan-din lli
“U d matt’i xsen ibiyyaten-a?” iḥuṭ dis, yas-d Ǧemraqan metɛaddi,
Yenna-yas : “Tahen d lmḥallet n netta id tlata alaf d ssbib. U netta
Barg-Lxaṭef, da yemṛeq l-uwwa-s a-t Ǧemraqan, maḥsub d lḥakem. Yas-d
ifaten. U cek-din yenna-yak : Merdas zzat-s, iɣar Ǧemraqan f
‘Yalendra da tadfed s-addu lḥukm-iw Merdas, bdan tmanɣan. Ǧemraqan
da terbḥed, wel ǧifen-c midden lli g yenɣa Merdas, yawi nnejɛ-nsen d
temurt-k. U kan da tewwid da Mahdeyya lkul. Isel ssis Barg-Lxaṭef,
texsred!’.” Yenna-yas Ben Mesɛud i yenn id mya d imennayen, yemlaqa
Barg-Lxaṭef : “Neč-din wel čiteɣ la netta d Ǧemraqan, yaf lwacun n
idek, u la ides, baṛṛat jarawum!” dadda-s neddebnet. Yenna-yas Barg-
Yenna-yas : “Balek neč a-seggdeɣ, u Lxaṭef i uwwa-s Sahm-Llil : “eNn f
cek a-d tased g ljarrt-iw!?” Yenna- tɣallit-k, ṛqeb lwacun-a lli neddebnet
yas : “Aha!” Yenna-yas Barg-Lxaṭef : d matt’ sebbt-nsnet!” Yemṛq-asnet,
“Ɛahd-id lli wel-yi tɣadred-c!” yaf-int d nnejɛ-nsen id weltma-s.
Yenna-yas : “Lɣadret mecc nniw! Yedwel f lqfa-s, ibedd zzat n Barg-
Rtaḥ g temurt-iw tlata d ussan d Lxaṭef. Yenna-yas i Sahm-Llil :
ḍḍyafet ɣerid!” Yenna-yas : “Ṣbiḥ!” “Yihen d win?” Yenna-yas : “D
Ben Mesɛud yessuffɣ-as lehdiyyet nnejɛ-nneɣ wah!” Yenna-yas : “D
tameqqart. Netta, Barg-Lxaṭef win iɣaren fellasen?” Yenna-yas : “D
yeqqim g rraḥat, yas-as lexbar n Ǧemraqan!” Yenna-yas i uwwa-s :
Merdas : yerwel s yelli-s mak i yesla, “Cek-din wel tucid teqqimd dah?”
Saɛdan-Lɣul ikasser-t Barg-Lxaṭef, Nnen f tiɣallyin-nsen, ɛerḍen-ten.
yedwel Saɛdan-Lɣul deg leḥmayet n Yaɛraḍ-ten Ǧemraqan, yenna-yasen :
Barg-Lxaṭef. Yenna Merdas : “Baɛd “D matt’i texsem a ya iyḍan n
lli yuɣa yih l-sen, tura a-d yas a-yawi ibiyyaten?” Yenna-yas Barg-Lxaṭef :
yelli bessif fella.” Yerwel s yelli-s, “Mak i ɣabeɣ neč-din, tasd-d, tɣared
irewweḥ l-temurt n Lkufa. U tamurt n f ibiyyat-nneɣ! Ac-bik? Mak i kaneɣ
Lkufa tedin tamurt lli dis uwwa-s d idsen, wel tusid-c!? Middn-iw d
lḥakem, ism-s Ḥamed. Yadef Merdas middn-k f matt’ da jafen? Ǧ qqimen
l-lḥakem, yenna-yas : “Tay uɣiɣ-ak ɛalacira yihen id yih, u sin a-ggzeɣ l-
yelli d lehdiyyet.” Yenna-yas : “Aɣ- lḥarb ɣir neč idek!” Ggzen i
tt-d a-tt ṛqbeɣ.” Yenna-yas : “Allah baɛḍhum-baɛḍ, qqimen tmawwaten
ibarek!” Yaɣ-as-tt-d, yeṛqab-tt arbɛa saɛat. Yeḥmel fellas Barg-
Ḥamed, teɛjb-as. Yenna-yas : Lxaṭef f Ǧemraqan, iqam-i, yawi-t d
“Taweḍ, incalla d tamabrukt!” Yuca- asir. Yawi-t l-ibiyyatn-s, yenna-
yas l dadda-s myat alef dinar d yasen : “Kettfet aydi-ya wah!”
lehdiyet, s-am lmetl-nsen d lksawi. Yenna-yas Ǧemraqan i Barg-Lxaṭef :
Yenna-yas Ḥamed i dadda-s n tefruxt : “Seyyeb-id, ɣerk diyid lfeydet, u sin

33
ad adfeɣ s-addu lḥukm-k, usin a-k umezwar!” Yesquy f luzir ttalet, ism-
ɛawneɣ g lli da-k yelzem!” Yenna- s Sulik, yenna-yas : “Rni cek-din s
yas : “Balek a-k seyyebeɣ a-tedwled xamsin alf g ljurret n iddin!”
a-yi taɣdred?!” Yenna-yas : “Aha!
Wel-k ɣaddreɣ-c!” Iseyyeb-as. Ass n arbɛa yeffeɣ d Ḥamed g ufus-s
Msamḥen. Yenna-yas Barg-Lxaṭef i s xamsin alf g ljurret-nsen. Qqimen
Ǧemraqan : “Aya a-temṛqed idi l- gguren ɛacra d ussan, ass n ḥdac
nnejɛ-k!” Nnen denni tiɣallyin-nsen, mlaqan netta d Barg-Lxaṭef. U barg-
mṛqen, mḥaden, u midden ṛeqqben d Lxaṭef yejmel lemḥal-s. Mqablen.
matt’ da jṛan jarasen. Barg-Lxaṭef yuzen Sahm-Llil twali
Ḥamed, yenna-yas : “Baṛṛa xaḍeb-t,
Irewweḥ l-uxyam n dadda-s, teɛṛeḍ- nn-as a-yadef s-addu lḥukm-iw,
ten Mahdeyya id lwacun n dadda-s. ɛalaxaḍer neč-din wel ɣiseɣ-c a-nɣeɣ
Sellemnet fellas. Fraḥnet ssis. Nnant- [anɣa] midden!” Yenna-yas Ḥamed i
as lwacun : “Lukan mecc ssik, yella Sahm-Llil : “A ya aydi n ibiyyaten,
yewwet-aneɣ [yewwayana] assa tedweld-d d aryaz ah? Cek-din d
Ǧemraqan!” Yenna-yasnet : Barg-Lxaṭef ah? Kelyum l-sen d
“Staḥmdeɣ i Ṛabbi lli wel temṛiqmt-c lefrux!” Yenna-yas Sahm-Llil :
[temṛi:qmec]!” Yenna-yasnet : “U “Taya neč-din nhiɣ-ak, u cek-din
dadda, ijaf neɣ?” Nnant-as : “Ijaf!” bsaḥt-k!” Yenna-yas Ḥamed : “Baṛṛa
Yenna-yasnet : “Lfeɛl-s yuḍa dis!” s zzat-iw!” Yedwel Sahm-Llil i
uwwa-s yenna-yas : “Nhiɣ-t, wel
Iqam nnejɛ-s id nnejɛ n Ǧemraqan, yeqqil-c a-yedwel. Yenna-yak :
yerḥal ssisen ald’ i iwḍen tamurt n ‘Ayeča a-nemqabel!’.” Yenna-yas
Ben Mesɛud. Yaf lemḥallt-s ttṛaja dis. Barg-Lxaṭef i Sahm-Llil : “Ncalla
Yerḥal ssyin, yemṛeq l-uwwa-s. ayeča a-t uqiɣ deg ddunyet.”
Yaweḍ lexbar l-uwwa-s. Nnan-as
midden : “Tay Barg-Lxaṭef yusa-yak. Am wayeča talji inebbeh Barg-Lxaṭef
Mak da tged ssis?” Yenna-yasen i f ssbib-s. Nnen lkul id baɛḍhum-baɛḍ.
ddayert-s : “D matta i-ken ḍhren?” Ḥamed inebbeh f lgum-s. Mqablen,
Nnan-as : “Wahen d uwwa-k, lli bdan tmawwaten. Barg-Lxaṭef
yeḍher-k cek-din, a-t neg!” Yenna- ikaṣṣer Ḥamed. Yerwel Ḥamed id
yasen : “Yeḍher-id a-neffeɣ a- lgum-s. Yaweḍ-t Barg-Lxaṭef twali
newwet f iman-nneɣ. Ɛalaxaḍer netta tamurt-s. Yeqfel lbibab f iman-s.
yusa-d da-ɣen yekkes tamurt-nneɣ! Nnan-as itbab n temurt i Ḥamed :
Nebbhat f lɛasker lkul yeḥḍer! Mani i “Ffeɣ, ṣaleḥ cek-din id uwwa-k!”
yella Damdam?” U Damdam wahen Yenna-yasen : “Al wayeča a-
d ameqqar n ddayert-s. Yenna-yas xemmemeɣ f iman-iw!”
Ḥamed lḥakem n temurt-din i
Damdam : “Rḥel cek-din, ɛreḍ Iḍ-s l-deg yiḍ, yerwel deg temurt.
midden-a s xamsin alf!” Yesquy f Kkern-d talji, afen lkursi d lfareɣ.
luzir ttani, ism-s Lhani, yenna-yas : Nnan imeqqaren : “A-neffeɣ a-
“Rni cek-din s xamsin alf g ljurret n nsaɛed f iman-nneɣ, u sin a-s nuc

34
lkursi i Barg-Lxaṭef. Yihen d lgum-k, temlked tamurt id lkursi-s,
awmaten, am wah s-am wah!” teqqimed cek-din d lḥakm-nneɣ!”

Miren lbiban n temurt, ffɣen s ɛacra n Yekker Barg-Lxaṭef idsen. Adfen l-


imeqqaren, mṛqen twali Barg-Lxaṭef. temurt, yeqṣed ddiwan. Yeqqim d
Yefraḥ ssisen Barg-Lxaṭef, yenna- lḥakem g temurt-din. Ḍawɛen-t
yasen : “D matt’i texsem?” Nnan-as : midden lkul. Yeg islan i Mahdeyya.
“Uwwa-k yerwel, yeǧ lkursi d lfareɣ. Yeg lekramet n lbarr lli s-addw-s lkul.
Da nsameḥ. Adef l-temurt cek-din d

35
10. Leḥkayet n Lhlaliyin

Xlifa Dyab d ddrari n lɛamm, nihnin uɣin l-dah?” Tenna-yas : “Nečin d


mɛaken. Iḍiq Dyab, iqam tileɣmin-s lɛadet fellaneɣ, kul ass tamurt-nneɣ a-
id ibiyyaten-s, yerḥel deg lbarr-s, yas- d aɣen tafruxt id zziwa d lkessu d
d g lbarr xlaf, iɛemmer dis, netta d ulɣem iḍab id taɣyult d amensi n lɣul-
tileɣmin-s. a, s matt’ wel-ɣen itett-c tamurt-nneɣ!”
Netta iteṣteḍ, w ssurraḥ sertaɛen g Yenna-yas Dyab : “Neč-din a-nɣeɣ!”
tileɣmin. Yas-asen lɣul, kul ass a-yeč Tsusem tafruxt, tas-d, teqqim. Yas-d
talɣemt, ald’ i yeča ssisnet iteg mitin. netta, yeqqim tma-s. Iḥuṭ f ixf-s f
Al tikelt yača talɣemt lli ṭeẓẓyen dis i ufud-s, teqqim tmeccḍ-as g tgeḍḍayt-
tɣallit. Jḥden f sidi-sen, wel teqqiln-c s, taɣ-i tiṭ-s.
a-s nnen. Kkʷeden a-s nnen f lɣul.
Tekkʷaden f sidi-sen a-t yeč (lɣul a- Baɛd mucwar, laḍenhu lɣul yusa-d s
yeč sidi-sen). Bdan ṭeẓẓn-d g tileɣmin lɛjaj d iǧa. Tafruxt tessekker Dyab, u
xlaf ald’ i tecyen tɣallit. netta yekkr-as. Yenna-yas lɣul :
“Rriḥat n lkasri id lmasri, d matt’i-tt
Yenna-yasen : “Ac-bit tɣallit tecyen? uɣint-id l qaṣr-iw?” Yenna-yas Dyab :
Wel-s tṭeẓẓyem-c lḥlib ah?” Nnan-as : “Wel-yi tessened-c?” Yenna-yas lɣul :
“Wel nessin!” Yenna-yasen : “Aɣt-d “Assa a-k kemleɣ fellasen lli dah!”
talɣemt ẓẓyat-tt [eẓẓyattet ] zzat-iw a- Yenna-yas : “A-neggez l lḥarb!”
tt ṛqbeɣ!” Nnan-as : “Wel-k ntiɣ Yenna-yas : “Aya!” Yenna-yas Dyab
talɣemt, la wel-ɣen tɛahded!” Yenna- i lɣul : “D matt’i texsed? D ḍḍarb n
yasen : “Ɛlikum aman!” Iɛahed-ten. usekkin neɣ d ḍḍarb n lḥamlet?”
Nnan-as : “Ya Sidi, yella lɣul, kul ass Yenna-yas lɣul : “Aya, mak i texsed!”
a-d yas a-yawi s ɣenneɣ talɣemt, w Yenna-yas Dyab : “Aya! Neggez l
nečin nejḥed fellak. Nukkʷed ssik a- ḍarb-ḥamla!”
ɣen tenɣed. Ald’ i-d yusa ṭṭriq n
telɣemt n tɣallit-k.” Mmawyen ḍarb-ḥamla. Yeɣser lɣul
Dyab, yenna-yas : “Ac-bi tiṭawin-k
Nnan-as : “Nni? Cek wel teẓṛid-c ffɣent-d?” Yenna-yas : “Ṛeqqbeɣ g
tileɣmin kul ass nqeṣnet neɣ?” umkan-k g ssma mani da-k lewwḥeɣ!”
Yenna-yasen : “Wel ẓṛiɣ-c! Sekkent- Mak i-s yenna sin, yenna-yas lɣul i
id mani-s i-d itas!” Nnan-as : “Deg Dyab : “Seyyeb! Ict n ṣṣaḥḥat!”
lbarr n lqeblet.” Xḍmen sseknen-as Yeffeɣ Dyab, yaɣ-d asekkin-s,
[sseknnas] ljarrt-s. Yawi ljarrat, yewwet lɣul, yaɣ-t-d f sen. Yeqreb,
yexḍem yetgis dis ald’ i yuḍa s lqṣar, yeča d zziwa n lkessu d ulɣem, isu
dis tafruxt id zziwa d lkessu d taɣyult lmeck d lxmar, iqam tamaṭṭut,
temmeqqen, denny-s alɣem iḍab. irewweḥ ssis l middn-s.
Qqimen tṛajan g lɣul ald’ a-d yas.
Nnan-as : “Ac-bim trewweḥd-d?”
Tenna-yas : “D matt’i-k uɣin l-dah?” Tenna-yasen : “Aryaz awah yenɣa
Yenna-yas : “U cem-din d matt’i-m lɣul!” Nnan-as : “Teskerkused
36
fellaneɣ!” Tenna-yasen : “Ayat a- Yenna-yas Dyab : “Squy-id-d
texḍmem a-teṛqbem f iman-nwem!” ibiyyaten a-laymen tileɣmin!”
Nnan-as : “Aya!”
Yesquy-asen, laymen tileɣmin,
Mak i xeḍmen, afen-t ijaf. Yenna-yas ɛabban kul talɣemt fellas araj, u kul
bab n temurt-din i Dyab : “A-k uceɣ talɣemt ttett s denni ultma-s, ald’ i
yelli id ṭṭriq g temurt-iw!” Yenna-yas : yiweḍ l temurt-s. Yesbeq ačiw
“Wel ɣiseɣ la d yelli-k, u la d ṭṭriq. yetxebber g lella-s. Netta tesquy-d
Xseɣ ɣerid xamsa mya d tileɣmin. ibiyyatn-s, tenna-yasen : “Baṛṛat
Xseɣ-tent ɛabbanet d lḥecc!” Iɛabba- ḥeḍḍebt-d lgendul!” Aɣn-d myat
yas-tent. Isegged. Mak i-d yusa g cebka d lgendul egin-ten ijen n
umkan-s, yenna : “Neč madabiya a- wannar, ssun-as iḥṣiren denni lgendul.
rewwḥeɣ!” Yali Dyab yeṭṭes fellasen iḍ lkul
yetmerreɣ fellasen. Al talji tenna-
Tenna-yas lɛilt-s i učiw : “Baṛṛa l yasen tamaṭṭut-s n Dyab : “Baṛṛat
Sidi-k! Tawid taslugit idek. Ɛalaxaḍer ṛqbet lgendul iherra neɣ ah? ['naha]”
netta yeǧull : WIN DA YAS D Asn-d ṛqben lgendul, afen-t iherra.
AMEZWAR A-T NƔEƔ!!! Mak a- Tenna-yasen lɛilt-s : “Dyab, netta lli
tebbeded teddaɛid da-t tawḍed, da yeɣleb!”
seyyeb-as taslugit a-s temṛeq,
ɛalaxaḍer da-tt ineɣ!” Ačiw iseyyeb- Yestexber ssis Xlifa Zzenati, yusa-d,
as taslugit, Dyab yeẓṛa taslugit, yenn-as : “Ɛalaslamt-k f trewweḥd-d!”
yesṛex fellas s nnebl, yexḍa-tt. Yenna : Yazn-as Xlifa i Dyab ačiw, yenna-
“Ya ɛajba lli neč ɛamri wel srixeɣ f yas : “Yenna-yak sidi : Uc-id tɣallit!”
lḥayyet, temṛeq najya!” Netta yemṛeq Yas-d Dyab l tɣallit, yuɣa-yas ḍḍman
l nneblet, yaf-it temmerceq g telfsa. g lḥay, tɣallit trekkeḥ. Mak i-d yusa
ačiw, yenna-yas Dyab : “Tan tiɣallyin
Yedwel yesquy f učiw. Yenna-yas zzat-k, xḍer ssisnet!” Mak i-d yusa l
ačiw : “Wel-d tiseɣ-c [wattisa:c] illa tɣallit, yafi-tt trekkeḥ, yawi ict xlaf.
wel-yi tɛahed-d.” Yenna-yas : “Ya
Saɛd xebbr-id, u ya Saɛd nn-id! W- Yenna-yas sidi-s : “Nni ttaɣed tah?”
ac-bi udm-k mmecyen ah?” Yenna- Yenna-yas : “Tissent ufiɣ-tt trekkeḥ!”
yas ačiw i Dyab : “Wel-k txebbreɣ Yenna-yas : “Mala assa ḥsb-id jafeɣ!”
illa wel-yi tucid aman Allah!” Am wayeča mqablen. Yenna-yas
Yedwel Dyab yuc-as laman. Yedwel Dyab i Xlifa : “Uc-tt ḍarbt-k!”
ačiw yenna-yas : “D matt’ a-k Yeḥmel fellas Xlifa d amezwar,
xebbreɣ? Tiznatiyin a-d awint deg yewwet Dyab, yexḍa-t. Yedwel Dyab
lɛin aman lli nḍaf, u baɛd lli čurnet, a- yeḥmel f Xlifa, yewwet-t, yenɣ-i.
xelweḍnet aman, a-nt wessxent i Yedwel Dyab iḥukkem s lḥaq g linjuɛ
Tahlayliyin! Ayda lḥal-nneɣ baɛd-k!” lsen.

37
11. Leḥkayet Aɛanter d učiw n Zuhir

Yell’ ijen d abiyyat, netta id ddrari Yenna-yasen : “Mani i llan ddrari?”


aɛammi-s s ɛacra, mṛqen ɣaren f Nnan-as : “Neǧ-in i ibiyyaten.”
Ssudan. Afen tičwin, aɣn-tent b Yenna-yasen : “Aɣt-ten-d
sseɛyet. U disnet ict tebha gget. [aɣtettend]!”
Rewwḥen. Zunen tičwin-din, tas-d
talbahit-din i ijen, qqarn-as Ceddad. Yedwl-asen dadda-sen, yaɣ-ten-d,
Yaɣ-it Ceddad, taru sen n ddrari. iḥuṭ-in l lqaḍi. Am wayeča talji,
Asn-d yih lli ɣaren ides, nnan-as : yenna-yasen i l-ɛacra-din : “Beddet
“Nečin nedwel g uzuni. Cek-din zzat-iw l lɛacra ict n ṣṣaffat!” Yaɣ-d
tačiwt-k tuɣa-d sen d ddrari, w nečin ddrari, iḥuṭ-in zzat-s. Yebda lqaḍi
wel-d uɣinet-c! Kan ɛin-k, a-nedwel f iṛeqqeb g idmawen n ddrari-din, i win
tičiwin a-nt nzun tikelt xlaf. U kan i cebbhen ssisen. Yaf-in cebbhen l
texsed, a-nzun ddrari!” Yenna-yasen Ceddad. Yenn-asen lqaḍi : “Yihen d
Ceddad : “Yidin d ddrari-w, mak a-nt ddrari n Ceddad. Kenyum wel
tzunem idi?” Nnan-as : “Lazem!” ɣerwum-c lḥaq!” Nnan-as : “Mak i
taḥkumed fellaneɣ wel ɣenneɣ-c
Mɛarken, mṛeqn-as l lḥakem-nsen, [ɣenna:c] lḥaq, a-nexḍem a-
qqarn-as Agellid Zuhir. Yenna-yasen : nrewweḥ.” Iqam Ceddad ddrari-s
“Ac-bikum? D matt’i texsem?” irewweḥ.
Nnan-as : “Nusa-d da taḥkmed
fellaneɣ f nnazlet!” Yenna-yasen : “D Ald’ i bdan ijen lɛamr-s tesɛa (tẓa) d
matt’ nnazelt-nwum?” Nnan-as : isukkasen, w ijen lɛamr-s sebɛa (sa) d
“Nečin s ɛacra nexḍem nɣar f lbarr n isukkasen. Yeg-asen dadda-sen kul
ičwen, nuɣa-d tičiwin ssis. Mak i-d ijen taṣarɛuft iserreḥ ssis. Ameqqar
nrewweḥ dah, a-nzun tičwin, tačiwt ism-s Ɛanter u wissen ism-s Caybub.
talbahit yuɣ-it Ceddad, u tiddin nuɣi- Temmen serrḥen s sseɛy-din tlata d
nt nečin. Tačiwt-s netta tuɣa-d senn d isukkasen.
ddrari, u nečin ticiwin-nneɣ wel-d
uɣinet-c! Lazem a-izun idneɣ ddrari- Ɛanter yedwel lɛamr-s tnac n
din, neɣ a-nedwel f uzuni n tičiwin isukkasen. Ijen n wass yesserteɛ, iɣar
tikelt xlaf!” Yenna-yasen agellid fellas uccen, yeẓḍem fellas Ɛanter,
Zuhir : “Neč-din leḥkumt-a wel-t yewwet uccen-din s waɛmud-s, yenɣ-
geddeɣ-c! Baṛṛat l lqaḍi a-yeḥkum i. W uccanat n lbarr-din, ijen lkubr-s
fellawum!” Nnan-as : “Ṣbiḥ!” s-am uɣyul, yebbi ixf-s id iḍarn-s.
Yawi-ten i yemma-s Zbiba. Tenna-
Nnen denni tiɣallyin-nsen, mṛqen l yas : “D matta wah?” Yenna-yas :
lqaḍi n ibiyyaten. Yefreḥ ssisen, “Wahen d uccen yusa-d da yeč fella
yenna-yasen : “Matt’ i texsem?” sseɛy b ddraɛ! Awiɣ-t, nɣeɣ-t.”
Nnan-as : “Nusa-d da nxaṣem ɣerk.” Tenna-yas : “D matt’i-t tenɣid? Wel
Yenna-yasen : “D matt’ lexṣumt- ɣrek-c uzzal!” Yenna-yas : “Uɣiɣ-t s
nwum?” Nnan-as lli nnan i umezwar. waɛmud, nɣeɣ-t [nɣa:t].”

38
wanu, čurmet!” Qṛebnet lwacun-din,
Tsusem. Tesquy i dadda-s. Yas-as. kul ict tečur tayeddiḍt-s. Rewweḥnet,
Tenna-yas : “Memmi-k, assa, yenɣa nnant tiwessarin-din : “Assa, Ɛanter
uccen d ameqqar gget.” Yenna-yas : yenɣa Daji id ičwen-din lli ides.”
“Mani i yella uccen?” Tessekn-as-t-d.
Yenna-yas i lɛilt-s : “Afrux-a wahen Yekker Zuhir, iɣus gget. Yazen
da yeffeɣ d aryaz!” memmi-s, yenna-yas : “Baṛṛa, ṛqeb d
matta lexṣumt-a f wanu!” Ɛerḍen-t
Yeqqim iserreḥ s sseɛy kul ass. U sen n ičwen lli rwelen. Yenna-yasen
lgum n Zuhir id lgum n Ceddad mmi-s n Zuhir : “Da matta leṣumt-a
sessen f ijen n wanu. U Zuhir ɣers lli tegimt-tt f wanu, assa?” Nnan-as lli
ačiw, ism-s Daji, lɛamr-s settin d jṛa lkul. Nnan-as Daji ijaf. Yenna-
isukkasen, u netta d bab n sjaɛat yasen : “D win i-t nɣin?” Nnan-as :
yessaswa g sseɛy-s f wanu-din. “Yenɣ-i d Ɛanter!” Yenna-yasen :
Yaweḍ-d Ɛanter s sseɛy-s da-t “Teskerkusem fella! Ɛanter d
yessesu. Yas-d ɛalacira, yeqqim, u ameẓẓyan, wel igedd-c a-ineɣ Daji!
Daji yessaswa. Asent-as lwacun, Aya, awit-id twali-s!” Nnan-as :
beddnet tma-s f imi n wanu. Tenna- “Aya!” Awiyen-t twali-s, yaf-i ijaf
yas ict deg lwacun-din : “Čur-id tma n wanu, netta d ičwen-din lli ides.
tayeddiḍt-iw!” Yenna-yas Daji :
“Wel čariɣ-c ald’ a-isu sseɛy!” Yebren s tɣallit-s, yemṛeq twali
Tsusem tamaṭṭut-din. Teqerb-as Ɛanter, yaf-i s sseɛy. Yenna-yas : “A
tamaṭṭut xlaf d tameqqart. Tenna-yas Ɛanter, d win nɣin Daji?” Yenna-yas :
i Daji : “Čur-id tayeddiḍt-iw!” “Neč nɣiɣ-t!” Yenna-yas : “D matt’i-
Yewwet-tt s uzeggim-s, yuɣ-it-d k yega?” Yenna-yas : “Yega lli wel-t
temlewweḥ f tiṭ n lqfa-s, ald’ i teqqim yegi ḥadd g ddunyet!” Yenna-yas :
tɛeryent. Qqimen ičwen-din lli nihnin “Nn-id d matt’i yega!” Yenna-yas :
d Daji ḍeṣṣen f twessart-din. “Yewwet tamaṭṭut tawessart s
uzeggim, yaɣ-tt-d f tiṭ n lqfa-s
Yeqerb-as Ɛanter, mmi-s n Ceddad, temlewweḥ, teqqim tɛeryent. Qqimen
yenna-yas : “A ya aydi n iyḍan! Mak ičwen ḍeṣṣen fellas. Qṛebɣ-as neč-din,
i-s tgid sah i twessart-a? Ald’ i nniɣ-as : Nni lfeɛl-a wah? Mecc d
qqimen ičwen-k ḍeṣṣen?” Yegemz-d aṣbiḥ! Yuc-id lkeff ald’ i ḍrecnet
Daji i Ɛanter, yewwet-t s lkeff ald’ i timeǧǧin-iw. Qqimeɣ ssaɛat neč g
ḍrecnet timeǧin-s, yas-d g iɣerɣar. iɣerɣar, wel geddeɣ-c a-beddeɣ deg
Yeqqim ald’ i tebred ḍarbat. Yedwel lkeff-din. Ɣuceɣ fellas, gmzeɣ fellas.
yekkr-as, iɛeyyeḍ fellas, iqam-i deg Qameɣ-t, l iɣerɣar, aɣeɣ-t-d [aɣatted]
uzyen-s, yewwet-t l lqaɛat, yaɣ-t-d netta d ucal kifkif. Ḥaman diyid
netta id ucal kif kif. Kkern-d ičwen- ičwen. Win wwiɣ-t ssisen, a-d yas f
din lli id Daji, nɣaren fellas, ḥaman sen. Anda ssbeb n lxṣumt-nneɣ lli
dis. Yebren fellasen, win yewwet, a- tejṛa, ḥkiɣ-ak fellas.” Yenna-yas
d yaɣ-t-d f sen. Yuqa-ten. Yenna- mmi-s n Zuhir i Ɛanter : “Aya, kan da
yasnet i lwacun-din : “Qṛebmet l trewwḥed idi!” Yenna-yas :

39
“Takkʷadeɣ deg dadda-k, a-yi ineɣ.” Yeqṛeb mmi-s n Zuhir i dadda-s,
Yenna-yas : “Cek-din da trewwḥed yenna-yas : “Ɛanter wel fellas ḥatt’
idi, wel ttakkʷided ḥatta deg ḥadd!” lḥaq, u netta g lḥmayt-iw! Wel-t
Yenna-yas : “Aya!” itaweḍ ḥatta ceyn! Wahen wel-yuc a-
d yeffeɣ d aryaz, u sin a-ɣen yenfeɛ.
Yawi-t, irewweḥ ides. Yaɛreḍ-t Zuhir, Ičwen-k iteg s tlatin yuqa-ten u netta
yenna-yas : “D cek lli tenɣid Daji?” wel yuc d ameẓẓyan. Lukani a-
Yanna-yas : “D neč! Laken yenɣa yetradeɛ, maɛad-c win a-s bedden g
iman-s waḥd-s seg lbaḍel-s lli yeg-i f ddunyet!”
midden!” Yeḥka-yas f lli yejṛa lkul.

40
12. Leḥkayet n Lwezr Bnu-Jaber

Yell’ ijen d abiyyat, ism-s Lwezr Ijawb-t Meqqar Lwaḥc, yenna-yas :


Bnu-Jaber, netta d aryaz qṣir. Ṭṭul-s “Sellem g tileɣmin, neɣ, assa, a-ǧeɣ
iteg lmitru, u netta sjaɛ gget. Kul ass lefrist-k i uccanat!” Yenna-yas :
a-yenn u isn a-yemṛeq iteṣtaḍ, u sin a- “Cek-din d aryaz lli da-yi teǧed
d yas g lḥanqet lli dis iyernazen, u sin lefrist-iw i uccanat ah!?” Yenna-yas
a-yeqqim tɣallit-s g ccejret, u sin a- Meqqar Lwaḥc : “Lli tegid-t g
yali l ḍḍahret iteṣtaḍ g iyernazen. Ald’ ibiyyaten, assa a-t xellṣeɣ ssik!”
i yeṭṭef sen, kul ijen deg tmeǧit. U sin
ad yessuggz-ten-d deg ḍḍahret, u sin
a-d yas l tɣallit, a-nt yeqqen : ijen
ssyah, u ijen ssyah, u sin a-yenn f Bdan tmanɣan. Yeḥmel Lwezr Bnu-
tɣallit-s, irewweḥ. Jaber f Meqqar Lwaḥc, yewwet-t,
yenɣ-i. Yeḥmel f lgum-s, ineɣ ssisen
Isemma sjaɛ gget. Yebda yetɣar f lli yenɣa, w lbaqi yerwel. Itemm
ibiyyaten, itaɣ-d g sseɛy-nsen id Lwezr Bnu-Jaber mrewweḥ, ald’ i
tileɣmin-nsen. U ibiyyaten lli da-t dayeb ibiyyaten lkul: dwelen s-addw-
awḍen a-nt ineɣ. Tikelt iɣar f s. Yebda, tamurt lli yuɣ-it, a-iḥuṭ
ibiyyaten, n ijen qqarn-as Meqqar fellas lqanun-s, menyekt a-tuc g
Lwaḥc, u netta sjaɛ am netta. Yaɣ-d usukkas.
Lwezr Bnu-Jaber tileɣmin-nsen. Asn-
d ibiyyaten i Meqqar Lwaḥc, nnan-as : S ixf n usukkas, a-sen yazen aydi id
“Tileɣmin-nneɣ, yessuq-inet Lwezr mmi-s aɛammi-s, yetxelleṣ fellasen g
Bnu-Jaber!” Yenna-yasen : “Lemmi lqanun lli yeg-i fellasen. A-s nnen :
a-nt yessuq?” Nnan-as : “Assa talji!” “Wel yufi d win a-ɣen yazen kan d
aydi-ya? Nni? Nečin d iyḍan ah?”
Yenn netta id ibiyyatn-s, awḍen-ten Yenna-yasen mmi-s aɛammi-s n
am wayeča talji. Mak i-nt yeẓṛa Lwezr Bnu-Jaber : “Neč-din lli
Lwezr Bnu-Jaber, yenna-yasen : “Ac- yuzen-id ssis! Tay nniɣ-awm-t-d, u
bikum tiweḍm-d g ljarrt-iw? Wel-yi kenyum b cahwet-kum!” Nnan-as :
tessinem-c neč d win ah? Ma-ni-ci d “Awi lexlaṣ-k, temṛqed fellaneɣ, qil-
Lwezr Bnu-Jaber???” aneɣ deg ddaɛwt-s!”

41
13. Leḥkayt n sen ibiyyaten id Cemrux

Llan sen n ibiyyaten d awmaten, addu ccejret. Qamen-ten, ḍren ssisen,


ɛmaren g lmdinet n Ɛamman ḥuṭen-ten zzat n Cemrux. Yenna-
[aɛamman]. Ffɣen teṣtaḍen. Uyuren f yasen : “D win i wwin memmi
temurt tayyurit n tlat d ussan. Asn-d g ssiwum?” Nnan-as : “Nečin wel-t
usuf, afen dis sswani, disnet deg kul newwet-c!” Yenna-yasen : “Maw
lɣallet. Yeɛjb-asen esuf-din. Yenna- yetqayef g lkifyit n udbir, tewwim-t s
yas i uwwa-s : “Aya, a-nqayyel g lqus, tan ijaf!” Nnan-as : “Nečin
usuf-a!” Yenna-yas uwwa-s : “Aya!” newwet-t d adbir, wel newwet-c d
ljinn!” Yenna-yasen : “Ya iyḍan,
Kkren, baɛd lli rtaḥen tamecwart, tikelt-a d matt’ a-ken geɣ? A-ken
dwlen tennḍen g wammas n ssanyet. ḥrgeɣ neɣ a-ken nɣeɣ d anɣa?” Nnan-
Nihnin gguren, iqabl-asen sen d as : “Nečin wel netɛammed-c fellas d
idbiren. Yenna-yas : “A Xlifa, ṛqeb tɛammed. U cek-din, ilakan da-ɣen
lsen-a n idbiren, mabhah!” Yenna- tenɣed, jarak d lli yexlq-k!” Yenna-
yas : “A-s ɛemmreɣ s lqus a-t yasen : “Qamen sen-aya laɛbad, ḥuṭt-
ssuggzeɣ ssisen ijen ah.” Yenna-yas : ten g lḥabs!”
“Ssuggz-t!”
Qamen-ten, ḥuṭen-ten g lḥabs.
Iɛemmr-as s lqus, yewwet ijen. Yenna-yasen : “Alda xemmemeɣ
Yeggez g lqaɛat, teggz-as ultma-s, fellasen, mak a-d yas anɣa-nsen,
tqam-i deg lqaɛat, tḍar ssis. U adbir lli ɛalaxaṭer ḥragn-id tesa-w!!!” Qqimen
yemmewwet d mmi-s n ṣṣulṭan n ljan. laɛbad-din mmeqqnen xumstac d
Ṣulṭan-din, ism-s Cemrux. ussan. Yas-as luzir-s, yenna-yas :
“Yidin da-nt tenɣed d lbaḍel fellak!”
Teggez tadbirt-din lli tiwi-t, tḍer ssis, Yenna-yas : “Malla mak da-sen geɣ?”
tḥuṭ-i g imi n tmaḥkemt n dadda-s, u Yenna-yas : “Yihen d midden ɣaflin,
idammn-s tazzlen. Yeffeɣ Cemrux memmi-k ijaf, maɛad-c a-yedwel. U
deg tmaḥkemt-s, yenna-yas i memmi- nihnin, seyyb-asen a-rewwḥen f
s : “D win i-k gin sah?” Yenna-yas iman-nsen!” Yenna Cemrux : “Baṛṛat
memmi-s : “D bnadem d aṣayyad 'esuf aɣt-ten-d!” Aɣn-as-ten-d zzat-s.
n iḥecyanen.” Iɛeyyeḍ lɛiḍet
tameqqart. Yenna : “Ɣres-c ḥadd ah?” Yenna-yasen : “Neč-din tay da-ken
Asn-as sen deg lmared n ljan, ijen d seyybeɣ, u kenyum maɛad-c a
ixf n waydi, w ijen d ixf n lqerd. tɛawdem ṣṣanɛt-nwum!” Nnan-as :
Yenna-yasen : “Baṛṛat l suf n “Maɛad-c!” Yenna-yasen : “Neč-din
iḥecyanen lli tufim din deg at- sameḥɣ-awem.” Nnan-as : “Nečin
bnudem, aɣt-t-d!” Nnan-as : “Ṣbiḥ!” ṣṣanɛt-nneɣ d iṣayyaden, u cek-din
nebbeh f ljnun, maɛd-c a-tqayfen la f
Seggden, alyen l ssma, ggzen din g idbiren u la f lɣir-s! A-ffɣen g ṣṣifet n
usuf n iḥecyanen, afen sen-a-din n at-bnudem! U mak wel nuc a-nenɣ
midden iṣayyeḍen, wel ucin ḍeṣṣen s- ḥadd, ḥkum dineɣ!”
42
wissen : “Aya, yezzi-yaneɣ! Balek a-
Inebbeh f ljan mani netta : maɛad-c a- neḥṣal labɛad n lḥaṣlat xlaf?! Aya,
yetqayef kan f ṣṣuret n ibnadem. rewweḥ xir!” Ttemmen mrewwḥin,
Nnan-as sen n iryazen i Cemrux : ald’ i-d iwḍen l temurt-nsen, ɛerḍen-
“Nečin maɛad a-nḍur ḥadd!” Yesquy ten middn-nsen, frḥen ssisen gget.
Cemrux i sen-a-din n lmared, yenna- Nnan-asen : “D matt’i jṛan fellawem?”
yasen : “Qamet-ten! Rret-ten l Nnan-asen : “Nenɣa ljan, yazn-aneɣ
umkan-nsen.” Qamen-ten yidin, rren- ṣṣulṭan ljnun sen, awin-aneɣ. Neqqim
ten l umkan-nsen. Dwlen ljnun-din f ɣers xumstac d ussan nemmeqqen.
iman-nsen. Sen-a-din n midden afen Yedwel iseyyeb-aneɣ, isamḥ-aneɣ.
tiɣallyin-nsen id tbundqin-nsen wel Lukan mecc lɛmr-nneɣ d ḍwil, yella
ucin g umkan-din. Qamen-ten, nnen f yenɣa-yaneɣ!” Nnan-asen : “Lḥamdu
tiɣallyin-nsen. lellah f sslamet-kum!” Gen islan d
imeqqaren d lkramet-nsen lli
Yenna-yas ijen i ijen : “Aya a-naf-c rewweḥn-d ɛala-slama.
ḥaja deg luḥuc a-neṣtaḍ!” Yenna-yas

43
14. Leḥkayt n ubiyyat id uɛafrit

Yell’ ijen d abiyyat, ɣers ssanyet, u [yet-ṯfarraj] dis, yenna : “Lhemm-a,


netta ism-s Busifin. Kul ass a-yexḍem lukan ǧiɣ-t wel-t nɣiɣ-c, a-yuqa
l ssanyet-din. U ssanyet f temurt, midden!”
tayyurit n uzyen n wass. Ijen n wass,
netta g ssanyet, isell g wazga. Yenna : Yekker ssyin, iqam asekkin-s,
“Wah d aberkus neɣ? Ilakana d irewweḥ. Yenna-yasen : “Assa uḍiɣ s
aberkus, yuɣa-yi-t-d Ṛabbi da-t čeɣ.” lhemm. Ɛamri g ddunyet a wel-t ẓṛiɣ,
Iqam asekkin-s, yemeṛq-as, yali-yas l a wel sliɣ ssis!” Nnan-as : “D matta
ḍḍahret, yaf-i. Netta yusa-d f lḥadd-s, wah?” Yenna-yasen : “D Asmawi!”
yaf-i d Asmawi. Ṭṭul-s ɛecrin mitru, Iɛawd-asen lli yejṛa-yas lkul. Nnan-
w uẓaw-s ṭṭul-s lmitru. Asmawi yẓṛ-i as : “Teskerkused fellaneɣ! Ɛalaxaṭer
Busifin, yukkʷed ssis. Yenna Busifin : wahen lɛamr-k wel tgedded a-t
“Kan qrebɣ-as, takkʷadeɣ da-yi yeč. tenɣed!” Yenna-yasen : “Ayat, a-
U kana ǧiɣ-t, a-yeč midden. U neč- temṛqem, a-teṛqbem!”
din yelzm-id lli da mmewwiɣ neč
ides. Ya nɣiɣ -t neɣ yenɣa-yid!” Yawi-ten. Yexḍem idsen. Ald’ i-d
usin din. Afen-t s-am mak a-sen
Busifin yeqerb-as, w Asmawi ibedd f yenna Busifin. Nnan-as : “Cek-din d
uqandil-s, imlewweḥ fellas. Tas-d aryaz la-ḥabba-c ḍḍudd-k!” Dwlen,
ḍarbat f lfḍa. Yedwel iɛawd-as, rewwḥen. Isel ssis lḥakem n temurt,
imlewweḥ fellas, yewwet-t Busifin, yuc-as nnican fellas.
yaɣ-t-d f sen. Yeqqim tma-s yettfarraj

44
15. Leḥkayet n uḥammar d uyernaz

Yell’ ijen d aḥammar, iṣeffer l lɣarb s lxanqet lli yufa dis ayernaz d maḍun.
ileɣman-s. U netta sjaɛ gget. Iṣeffer Yeẓṛ-i ayernaz lli yuf-i d maḍun,
kan waḥd-s. Yadef l lxanqet, yaf yeggz-d deg ḍḍahret izahher. Yenna-
ayernaz yeṭṭes d maḍun, aḍar-s yas aḥammar i uyernaz : “Ac-bik wel-
imeyyel. Ibedd fellas aḥammar, yi tukzed-c neɣ? Mecc neč-din lli
iṛeqqeb dis. Netta iṛeqqeb dis, dawiɣ-ak ah?” Yenna-yas ayernaz :
ayernaz iqam-as aḍar-s. Yenna-yas “D cek-din ameddukl-iw ah?”
aḥammar : “Ac-bik?” Yenna-yas Yenna-yas : “Neč!” Yenna-yas :
ayernaz : “Ya ḥammar, aḍar-iw tudf- “Aya, ali idi l ḍḍahret lli dis neč-din
id dis ccuket.” Yenna-yas : “Uc-id ɛemmreɣ. A-k xellṣeɣ lemruwt-k lli
aḍar-k a-t ṛqbeɣ!” Yenna-yas : “Aɣ tegid-tt [tegittet] fella!” Yenna-yas :
[ax]!” Yuc-as aḍar-s, yeṛqb-as-t-d, “Aya!”
yaf-i tudf-as dis ccuket, yekks-as-tt-d.
Alyen aḥammar id uyernaz l ḍḍahret.
Baɛd lli yekks-as-tt-d, ffeɣn-d Yaf aḥammar tirit tečur d ddbac d
idammen d lqiḥ deg umkan n ccuket. sslaḥ d lmal n midden lli ineqq disen
Yaɛṣr-as-t-d, yeg-as ddhan g ayernaz. Yenna-yas : “Aɣ-d ileɣman-
uyezzim-s, yaɛṣb-as-t-d. Yemṛeq k tɛabbid ddbac-a id sslaḥ-a id lmal-a
yuɣa-yas amensi-s, iḥuṭ-as, yetɛacca. d lhdiyet s ɣerid, lli tdawided
Yenna-yas aḥammar i uyernaz : “Aya, [ddawided] aḍar-iw!”
a-tadfed lxir! Neč-din da meṛqeɣ f
iman-iw!” Yenn-as ayernaz : “Baṛṛa, Yaɣ-d ileɣman-s, iɛabba cey-din lkul.
besslama!” Irewweḥ ssis. Iceyɛ-t ayernaz ald’ i
yeffeɣ deg lxanqet. Irewweḥ
Yeṣfer aḥammar f iman-s. Yaweḍ l aḥammar l middn-s, yestaɣna, maɛd-
lɣarb, yezzenz sselɛt-s, yedwl-d c iṣeffer.
mrewweḥ f ubrid-s, ald’ i yiweḍ g

45
16. Leḥkayet n uṣayyad n iyernazen

Yella aɣarbi, ineqq iyernazen; anda Rewwḥen l lḥakem, nnan-as :


ṣṣanɛt-s. Isel ssis lḥakem, yazn-as, “Wahen d lhemm lli wel-t yeṭṭawweq
yenna-yas : “D matt’ ṣṣanɛt-k?” ḥatta ḥadd g ddunyet! Nečin tuzend-
Yenna-yas : “Aɣarbi: ṣṣanɛt-iw ɣir d aneɣ s mya, neǧ setta u tlatin jafen!”
anɣa n iyernazen!” Yenna-yas : “Mak Iɣuc fellasen, yenna-yasen : “Squyt-
a-tenɣed la d ijen, aɣ-yi-t-d!” Yenna- id i Naṣr Aɣarbi!” Squyn-as-t-d.
yas : “Ṣbiḥ!” Yeffeɣ iteṣtaḍ, yaɣ-t-d Yenna-yas lḥakem i uɣarbi : “Cek-din
Ṛabbi g ṣṣwab, yaɣ-d sen. Yaɣ-ten-d ttaɣed g rrateb s ddulet f lxaḍer n
i lḥakem, yuc-as-ten-d. Yuc-as iyernazen!” Yenna-yas : “Way! Neč-
fellasen nican. Yeg-as rrateb s ddulet. din a-s xḍmeɣ!”

Baɛd sen d iyuren, yeffɣ-asen ayernaz Yetḥazzem aɣarbi g sslaḥ-s. Yeffɣ-as.


d acerki, yuɛer gget, yeṭṭf-asen abrid, Nɛetn-as-t-d mantan deg lxanqet.
midden yuqa-ten. Ckan midden l Nnan-as : “Tan g lxanqet n ddis!”
lḥakem, nnan-as lli ayernaz g lxanqet Yemṛq-as, yuḍa ssis. Yeffɣ-as
n ddis, midden yuqa-ten, “Azent-as ayernaz, bdan tmawwayen,
xamsin d lɛasker a-t nɣen!” Ald’ i-d yetweɣleb aɣarbi, yebda yeddaɛa da
usin g lxanqt-a, afen-t din. Yeffɣ-asen, isellem, ald’ i ggzen l usuf. W asuf dis
ucn-as tkaɣṭit n lkessu, wel-t yewwet nnemr yeṭṭes s-addu ccejret, iṛeqqeb
ḥatt’ ijen. Yeffɣ-asen ayernaz, yebda disen. Yebren aɣarbi, iẓeṛ nnemr,
ineqq disen, yenɣa ssisen xumsṭac, u yenna-yas : “Sah, tṛeqqbed diyid ah?
yiddin rwelen. Ayernaz da-yi yeč g lḥurm-k ah?”

Rewwḥen l lḥakem, nnan-as : “Yuqa- Ineggez nnemr f uyernaz, yewwet-t


yaneɣ nečin s xamsin, neǧa xumsṭac jar lektaf-s, yessuffɣ-as ul-s, yenɣ-i.
jafen.” Iɣuc lḥakem, yessuffɣ-as mya. Yenna-yas nnemr i uɣarbi-din :
Dwelen mṛeqn-as, afen-t g umkan-s. “Ɣres-t!” Iɣers-t aɣarbi. Yekkes
Gn-as am tikelt tamezwart. Yeẓdem aylim-s, w aksum yuc-i i nnemr.
fellasen, yadef g wammas-nsen, Irewweḥ aɣarbi s uylim-din, yawi-t l
yebda ineqq disen. Ineɣ deg lmya lḥakem, yerni-yas nnican xlaf. Terni-
setta u tlatin, u yiddin rwelen. yas ddulet rrateb xlaf.

46
17. Leḥkayt n ijen d abiyyayt

Yell’ ijen d abiyyat ɣers ddrari lluẓen.


Yawi taɣrart, yexḍem yawi taɣyult-s Lḥakem d uccen lli xḍemn-as
da-d iẓeḍ wibtin n yirden i ddrari-s. ḥkumen ɣers! Wel-t iseyyeb abiyyat
Yeɛṛeḍ-t ayernaz, yenna-yas : “L ɣir mak i ijaf. Yenna-yas abiyyat i
mani da texḍmed?” Yenna-yas : “Da- wuccen : “Yalandra d matt’ a-yi
d iẓḍeɣ irden!” Yenna-yas : “Ac-bik xellṣen g lḥaq-k idi?” Yenna-yas
wel ɣrek-c arfiq?” Yenna-yas : “Wel uccen : “Nečin tay neɛmer dahen tma-
ɣri-c.” Yenna-yas : “A-mṛqeɣ idek d nwum yeqṛeb. As-id, a-k xellṣeɣ
arfiq!” Yenna-yas : “Aya!” lḥaq-k!”

Mak i-d usin g ubrid, yenna-yas Yas-as uccen, yeɣres-as afdim i


ayernaz i ubiyyat : “Lluẓeɣ!” Yenna- wuccen, iḍeyyb-as-t-d, iḥuṭ-i ḥaḍer-
yas : “Wel ɣerid ḥaja kan-c d irden.” bac. Ald’ i-d yusa uccen l lament-s.
Yenna-yas : “Uc-id a-nt čeɣ.” Yuca- Yas-d bab n ufdim, yaf lɛilt-s tuker-t.
yas-ten-d. Yeč-in. Yerni yuyur Iḥewwem fellas, yenna-yas : “Mani i
tamecwart xlaf, yenna-yas ayernaz : yella?” Tenna-yas : “Xemmleɣ-t!
“Lluẓeɣ!” Yenna-yas : “Wel ɣerid Mak a-tuced ccwihet kamla i wuccen?
ḥaja kan-c taɣyult.” Yuca-yas-tt-d. Nečin wel-ɣen teǧed-c ssis ḥatta
Yeč-it. Yerni yuyur tamecwart xlaf, lawsa?”
yenna-yas : “Lluẓeɣ!” Yenna-yas :
“Wel ɣerid ḥaja kan-c neč; lamenni U nettat tuker aksum, ttaɣ-d aslugi,
neč, a-nexḍem neč idek l lḥakem; i tḥuṭ-i g lmezwed. Tenna-yas i uryaz-
yelzem, č-id!” s : “Tan aksum g lmezwed!” Yas-d
aryaz-s, iqam lmezwed, yawi-t i
Xḍmen l lḥakem. Yenna-yas l ḥakem : wuccen. Mak i-d yusa uccen, yebda
“Ibiyyaten d ikeddaben gget! Baṛṛa yetcum, yebda yeqqar : “Rriḥat n
aɣ-d taɣrart a-tt ṛqbeɣ!” Yenna-yas : waksum d rriḥat n uslugi!?” Iqeṛṛeb
“Alla ibarek!” Yexḍem abiyyat, yaɣ- lawsa lawsa ald’ i-d yusa l lmezwed.
d taɣrart. Yenna-yas lḥakem : “Cek Imir-i. Netta imir-i, aslugi yeffɣ-as
teskerkused!” Yenna-yas abiyyat : ssis. Yebda uccen itazzel w aslugi g
“Aha! Wel skerkuseɣ-c!” Yenna-yas ljarrt-s. Yebda bab n waslugi itazzel g
lḥakem : “Ilakana wel teskerkused-c, ljarrt-nsen lkul, yesquya i wuslugi,
taya nessudef ayernaz g taɣrart!” yeqqar-as : “Ya Bcer!” Yebren-as
Yenna-yas : “Ṣbiḥ!” Yessudef uccen, yenna-yas : “La tegid lxir, la-
ayernaz g taɣrart, yeqqen fellas. k yas ccerr!”
Yenna-yas i ubiyyat : “Aɣ-d aɛmud
teggzed fellas! Berred ul-k dis ṣbiḥ!”

47
18. Leḥkayt n wuccen d uyernaz d ufunas

Yella afunas id uyernaz id wuccen tmawwaten. Nɣin baɛḍhum-baɛḍ. W


imeddukal. Teṭṭsen id baɛḍhum-baɛḍ uccen iṛeqqeb disen deg ḍḍahret. Mak
d imeddukal gget s-am awmaten. Kul i-nt yeẓṛa jafen lsen, yeggz-d, itazzel
ass ayernaz a-yemṛeq a-d iɛabba d deg ḍḍahret, yenna-yasen : “Ma-ni
lmaṣyaḍ. W afunas a-yemṛeq a-yerteɛ, sseneɣ da-ken nɣeɣ lsen, u sin a-čeɣ
u sin a-d irewweḥ yecbeɛ. W uccen a- aksum-nwum a-cbɛeɣ dis! U neč-din
yemṛeq iteṣtaḍ, wel yeṭṭif-c sseɛy, a- skerkuseɣ fellawum! Ḥatta ijen
d irewweḥ yelluẓ. Yeqleq uccen, ssiwum a wel-yi yenni tutlayt tecyen
yenna : “Neč-din lazem a-d adfeɣ g wissen! Ɣir s matt’ a-čeɣ aksum-
jarasen s ddwi amaɛfun, s matt’ a- nwum!”
cbɛeɣ g uksum-nsen!”
Yeqṛeb l ufunas, itett dis, yeč ssis ald’
Yella asuf, kul ass a meṛṛqen sessen i yecbeɛ. Yali l ixf n ḍḍahret, yesquy
dis. Yas-d uccen i uyernaz, yenna- f ddrari aɛammi-s. Asn-as. Nnan-as :
yas : “Lukan a-k nneɣ d matt’ i yenna “Ac-bik? D matt’i texsed?” Yenna-
dik afunas!” Yenna-yas : “D matt’ i- yasen : “Giɣ lawsa n lɛamlet jar
k yenna?” Yenna-yas : “Yenna-yid : ufunas id uyernaz. Nɣin baɛḍhum-
‘Ayernaz, xseɣ da-t ɣdreɣ a-t nɣeɣ!’.” baɛḍ. Ayat, ggzet, kan da tečem!”
Yenna-yas ayernaz : “Nni? D matt’ i- Nnan-as : “Aya! Nečin assa iteg
s giɣ?” Yenna-yas uccen : “Wel xamsa (semmus) d ussan wel nemḍi-
ssineɣ-c fellawum d matta jarawum.” c ceyn!” Yenna-yasen : “Ayat, ggzet,
Yas-d uccen i ufunas, yenna-yas : čet! U lli yeqqim awiyet-t!”
“Ayernaz yenna : ‘Afunas da-t nɣeɣ
a-t čeɣ!’.” Ggzen ides, čin ald’ maɛad-c gedden
a-ssuggzen. Mak i cebbɛen, asn-d
Am wayeča, mlaqan g usuf lli sessen mrewwḥin. Yenna-yasen : “Tan
dis aman. Yenna-yas ayernaz i qqimeɣ tsalɣ-awum kul ijen cebɛet n
ufunas : “Mak a-tennid : da-t nɣeɣ?” waksum!” Nnan-as : “Ṣbiḥ!”
Yenna-yas afunas i uyernaz : “U cek- Mɛahden : Win yuḍa-d g ufus-s
din, mak a-tennid : da-t nɣeɣ?” Bdan aksum, ad yesquy i wissen.

48
19. Leḥkayt n wuccen d inisi

Uccen d inisi kanen d icriken, ɣersen Yenna-yas uccen : “Aya!” Yenna-yas


lhencir, kerrzen dis. Dwlen mɛarken, inisi i wuccen : “Ṣber al wayeča! Wel
mṛqen l lḥakem, qqimen temxaṣmen yuc tlata i luwl a-nemlaqa din!”
din. Yeḥkum fellasen lḥakem, yenna-
yasen : “Ijen yeqbel f ijen!” Yenna W inisi ɣers sebɛa (sa) n ddrari,
inisi : “Aha! Neč-din wel qebbleɣ wel yemṛeq yeḥrez-ten kul ijen g umkan,
zzenzeɣ!” Yenna-yas lḥakem : “D aneggaru iḥuṭ-i ccafet n lhencir.
matt’i texsed?” Yenna-yas inisi : “A-
nebɛed f lhencir tlata myal, u sin a-d Yenna-yas uccen i yinisi : “Aya
nas ntazzel, win a-d yas d amezwar, a nexḍem a-nemsabeq nemḥada!”
yawi lhencir i netta!” Yenna-yas : Temmen tazzlen, uccen itazzel akter.
“Ṣbiḥ! Alla ibarek!” Yenna-yas Mani i-d yusa itazzel, a-yaf inisi
uccen i yinisi : “Cek iḍarn-k d yesbeq-t. Al ceffat n lhencir, yaf inisi
imeẓẓyanen, mak i tgedded a-tazzled yuli g ixf n wannar. Yebda inisi
idi?” Yenna-yas inisi : “Geddeɣ!” yetɛyyeḍ yeqqar : “Suṭṭac xulf lkerfa!”

49
20. Leḥkayt n uyeṛẓiẓ id wuccen

Ayeṛẓiẓ id wuccen kanen teṣtaḍen Xḍmen ayeṛẓiẓ id wuccen teṣtaḍen,


jmiɛ d imeddukal, lli sawwren-t a-t aɣn-d s-am lɛadet. Asn-d da zunen,
zunen netta ides. Uccen yetḥayel, icum uccen rriḥat n uslugi. Yenna-yas
mak a-d asen da zunen, itawi i netta ayeṛẓiẓ : “Ac-bik? Yalla zun!”
akter, ituč i uyeṛẓiẓ ict n lḥeṣṣat, u Yenna-yas uccen : “Aha! Assa, zun d
netta a-yawi tlata, ald’ i iɣuc ayeṛẓiẓ. cek!” Yenna-yas ayeṛẓiẓ : “Nni? Deg
Yebda yetxemmem. Yeɛraḍ-t aslugi, lemmi wah?” Yenna-yas uccen :
yenna-yas : “Ac-bik tetxemmemd?” “Qabl, ddunyet tkan d lbaḍel, w assa
Yenna-yas : “Uccen yetḥayel fella : A yedwel lḥaq!” Yenna-yas ayeṛẓiẓ :
nexḍem netteṣtaḍ, a-yi yuc i neč-din “Lazem a-tzuned cek, assa, am
lḥeṣṣat, u netta a-yawi tlata!” Yenna- lɛadet!” Yebda uccen yeqqar : “Tah i
yas aslugi : “Awi-yid idek, teḥrezd- uyeṛẓiẓ, u tah i uyeṛẓiẓ, u tah i uyeṛẓiẓ.
id!” Yawi-t ayeṛẓiẓ ides. Yeḥrez-t g W uccen yuɣa neɣ la yejɛel a-yaɣ!”
umkan-nsen mani i tzunen. Yenna- Yenna-yas ayeṛẓiẓ : “Deg lemmi
yas aslugi i uyeṛẓiẓ : “Baṛṛat assa, azuni wah?” Yenna-yas uccen : “Assa,
ṣtaḍet cek-din id wuccen!” ibedd lḥaq!”

50
21. Leḥkayt n wuccen id ifis

Yella abiyyat, ɣers sseɛy, yega-yas Yusa-d bab n lmendaf, iẓeṛ ifis yeḥṣel,
sserraḥ yessertaɛ ssis. Yas-as uccen yenna-yas : “Yalita ufiɣ-ak teddered,
yetdawwer dis da yeč s ɣers ccwihet, s matt’ a-k ɣrseɣ!” Imir-as, iseyyb-as
wel-t igedd-c. Iɣafl-t, yeč-as aɛalluc. deg lmendaf. Netta iseyyb-as, ifis
Irewweḥ l bab n sseɛy. Yenna-yas yerwel. Yenna-yas abiyyat i yifis :
bab n sseɛy : “Mani i yella aɛalluc?” “Aah! Cek wel tucid teddered!”
Yenna-yas : “Yeč-i uccen!” Yenna- Yerwel ifis, yedwel.
yas : “Ssekn-id mani i-t yeča!”
Yenna-yas : “Aya!” Yessekn-as mani Yas-d uccen yesquy f ddrari aɛammi-
i-t yeča. Iqam-i, yayel-t g ccejret, s, yaɣ-d arbɛin n uccanat. Yenna-
yaɣ-d lemnadef, yenṣb-as-ten-d. yasen : “A-ken čureɣ tiqlal n waman
deg usuf, u sin a-nt qqneɣ g iqandiln-
Yas-d uccen, iẓeṛ aɛalluc yemmayel g nwum : win yenẓɣ-d taqlilt-s, a-t
ccejret, yenna-yas i uɛalluc : “Ma-k-c ssecbɛeɣ s waksum!” Netta yečur-int
bla sebba temmayled dah!” Yas-d s waman, yenna-yasen : “Ffɣet fisaɛ!
uccen i yifis, yenna-yas : “Cbeɛeɣ Ibiyyaten usin-d s tiɣallyin-nsen!”
assa aksum, ɛamri wel-t cbiɛeɣ!” Nihnin nẓeɣen, mmebbyen iqandiln-
Yenna-yas ifis : “Awi-yid neč-din a- nsen. Qqimen blac iqandilen. Mṛqen
čeɣ!” Yenna-yas : “Aya!” f iman-nsen.

Yemṛeq ides ifis. Yessekn-as aksum. Yedwel yemlaqa ifis id wuccen lli
Yenna-yas uccen i yifis : “As-d kan iḥeṣṣel-t g lmendaf. Yenna-yas : “As-
da tečed!” Yeqṛeb ifis. Ifis yeẓẓel d ldah!” Yenna-yas uccen : “(D matt’
afus-s da yeč, yekker fellas lmendaf, a-geɣ tura?) Nni? D matt’i giɣ?”
iḥeṣṣel-t deg iḍarn-s. Yenna-yas i Yenna-yas ifis : “Mahu d cek lli
wuccen : “Aah! Tḥeṣṣeld-id!” Yenna- tḥeṣṣeld-id g lmendaf!? Ɛalaxaḍer
yas uccen : “Lḥeṣlet mecc tura, ald’ bbiɣ-ak aqandil-k!” Yenna-yas :
a-k yas bab n lmendaf s uɛmud-s!” “Nečin gget s-am neč, bla iqandilen!
Yedwel uccen, yadef l uɛalluc-din Tay a-k squyeɣ ddrari aɛammi a-nt
yeč ssis ald’ i yecbeɛ. Netta yusa-d da tafed blaci iqandilen am neč!”
yeffeɣ deg lmesreb-din, yexḍef-t ifis
deg uqandil-s. Yenna : “Baṛṛa, tay Yesquy-as ddrari aɛammi-s. Asn-d
ssenɣ-ak tura!” Yenna-yas uccen : ɣers. Yenna-yas uccen i yifis : “Ṛqb-
“Mak a dabbreɣ fellak, u sin a-k aneɣ, tay nečin kif kif, iqandiln-nneɣ
iseyyeb bab n lmendaf, a-yi tsamḥid- mmebbyen. Mak a-tegid fella lbaḍel?”
c ah?” Yenna-yas : “A-k samḥeɣ!” Yenna-yas ifis i wuccen : “Wah lli
Yenna-yas : “Mala, mak a-d yas bab iḥeṣṣl-id am cek! Ṛabbi yexlef fella!”
n lmendaf, rr lbal-k tjafed. A-d yas Msamḥen. Yexḍem kul ijen f iman-s.
bab n lmendaf, a-k yaf tjafed, a-k imir, Dwlen d imeddukal.
u sin a-k yenn : ‘Yalita ufiɣ-ak
teddered, s matt’ a-k ɣrseɣ!’.”
51
22. Leḥkayt n uyaẓiḍ id wuccen id uslugi
ɣer ibiyyaten ɛmaren g lxla

Ibiyyaten id nnejɛ a reḥḥlen. Rḥelen, i limam a-yeẓẓall ssineɣ!” Yenna-yas


ǧin g tiddart-nsen ; ayaẓiḍ id uslugi. uccen : “Mani i yella limam?” Yenna-
Tɛacca fellasen tisemsin, yali ayaẓiḍ yas : “Tan g lkib!” Yexḍm-as uccen l
g ccejret, w aslugi yusa-d yeqqim g lkib, yaf-i d aslugi, iḍull fellas.
lkib-s, yeḥrez iman-s. Al deg yiḍ, Yegmez fellas aslugi, yerwel uccen,
yekker ayaẓiḍ itadden. Yetɛadda-d asn-d metɛaddiyen f uyaẓiḍ, yebda
uccen, isel-as itadden, yenna-yas : yeqqar-as i uccen : “As-d kan da
“Ac-bik ttaddned?” Yenna-yas neẓẓall!” Yenna-yas uccen : “Neč-din
ayaẓiḍ : “Taddneɣ g lmuɣrub!” baṭṭleɣ tẓallit! Maɛad-c a-ẓẓalleɣ, u
Yenna-yas uccen : “Ggez a-nemṛeq l maɛad-c a-mṛqeɣ l ljamaɛ baɛd assa!”
ljamaɛ!” Yenna-yas ayaẓiḍ : “Squy-d

52
23. Leḥkayt n ifis id uɣyul

Ifis id uɣyul kanen teṣtaḍen jmiɛ. yenna-yas : “Legrun lli tegid-ten


Qqimen ɛacra d isukkasen jmiɛ sahen, i ma?” Yenna-yas aɣyul :
teṣtaḍen. Ijen n wass yenna-yas ifis i “Yidin mecc d lgrun!” Yenna-yas ifis :
uɣyul : “Neč-din dweleɣ takkʷadeɣ “Mala d matta?” Yenna-yas : “Ged
ssik!” Yenna-yas aɣyul : “Nni?” wel tẓeṛṛed d lgrawec!” Yebren fellas
Yenna-yas : “Ɛalaxaḍer legrun-k d ifis, yekeṣṣr-as takrumt-s, yeč-i. D
iziraren gget!” Yenna-yas aɣyul : ssaɛat-din, mani i-t iḥeṣṣel, a-t yeč l
“Aha! Wel-k tḍurreɣ-c!” Isusem ifis ssaɛat-a!
fellas. Mṛqen teṣtaḍen, iɛawd-as,

53
24. Leḥkayt n Jḥa d uɣyul lli ixerra g umaḥbub

Jḥa ɣers aɣyul, iɛellef dis ald’ i da steɣniɣ deg uɣyul n Jḥa!” Netta
yetradeɛ. Asn-as itbab n lḥumet, iqam tnamusit, yaf aɣyul-din iḥuṭ g
nnan-as : “Zzenz-aneɣ aɣyul-a!” wassu sen d isneffad d rrut w
Yenna-yasen : “Yeɣla fellawum!” ibeẓẓiḍen ɣeddren s-addu wassu g
Nnan-as : “Cek-din, menyekt lḥaq-s, iɣerɣar. Yessuggzed aɣyul-din,
a-k nuc!” Yenna-yasen : “Neč-din yebda yetberbec g rrut-din, wel yufi
wel qqireɣ-c! Neč-din idwum a-t ḥatt’ ijen. Yawi-t, yexḍem l Jḥa.
nawi mani i zzenzan iɣyal, u lli yeswa
a-ken zzenzeɣ-t-d!” Nnan-as : “Ṣbiḥ!” Yenna-yas : “Aɣyul, giɣ-as mak i-yi
Am wayeča talji yawi-t l ssuq, yečur- tennid, wel ufiɣ yuɣa-d ɣir sen d
as termt-s g umaḥbub, yuc-i i udellal. isneffad d rrut, d wassu yeǧa-yi-t-d d
Asn-d midden-din lli da-t sɣen, lḥalet, w imaḥbab wel ufiɣ ḥatt’ ijen.”
ṛeqqben dis, kan yeɛjb-asen. Rnin dis. Yenna-yas Jḥa : “Nni? Neč-din nniɣ-
Yenn fellas adellal, yebda ilehhed dis, ak : ḥuṭ-i g wassu-k neɣ?” Yenna-yas
w aɣyul itazzel iẓeṛṛeṭ, w amaḥbub- aryaz-a : “Neč-din ḥuṭeɣ-t g wassu,
din iteggzed deg termt-s, u midden lli ukkʷedeɣ deg ljiran a-yi akren
tetferrjen, dwelen ggeren g umaḥbub- amaḥbub lli da-t yexṛa, ḥuṭeɣ-t g
din, bdan qqaren : “Aɣyul n Jḥa ixeṛṛa wassu.” Yenna-yas : “Anda deg matt’
g umaḥbub!” Bdan midden, win wel wel-d yexṛi-c amaḥbub! Nnit-k wel
iɣis-c a-iseɣ, yedwel irenni. tebhi-c id ljiran-k, anda deg matt’
Ṛabbi wel yeqqil-c a-k yuc!” Yenna-
Bdan midden-din rennin f baɛḍhum- yas aryaz-a i Jḥa : “Rr-id leflus-iw,
baɛḍ, ald’ i yiweḍ ɛacra-alaf. Jḥa taɣned aɣyul-k!” Yenna-yas Jḥa :
yezzenz-asen, yaqbeḍ leflus-s, yas-d l “Aha! Wel-t rriɣ-c! Cek-din tesɣid-t
wah lli da-t yawi, yenna-yas : “Neč- g ssuq n lḥakem!” Yenna-yas wah lli
din zzenzɣ-ak lɣenwet!” Yenna-yas yesɣa aɣyul : “Aya, nemṛeq l lḥakem!”
wah lli yesɣ-i : “Ssekn-id d matt’ Yenna-yas Jḥa : “Wel meṛṛqeɣ-c idek,
lmunt-s!” Yenna-yas Jḥa : “Lmunt-s baṛṛa cka ssid u sin a-meṛqeɣ idek!”
ssecbɛ-t s timẓin id rrbiɛ, tesseswed-t
sen d tikal g wass. U mak a-tased da- Yemṛeq aryaz-din, yecka ssis. Yaɣ-as
t teqqned, a-t teǧid-c g tẓeqqa waḥd- axdim s lḥakem, yas-d aryaz-din id
s, w i texsed da yaru amaḥbub gget, uxdim n lḥakem. Yenna-yas axdim n
ḥuṭ-i g wassu-k, terred fellas tnamusit, lḥakem i Jḥa : “Aya, kker, lḥakem
teqqend-as iḍarn-s s matt’ wel-t iteg- yesquya-yak!” Yenna-yas Jḥa : “Aya!”
c deg wassu al talji. U talji as-d l Yekker idsen, ald’ i bedden zzat n
wassu a-tafed sen d isneffad d lḥakem, yenna-yasen : “Utlayt!”
amaḥbub.” Yenna-yas wah lli yesɣa aɣyul :
“Neč-din sɣiɣ s Jḥa aɣyul ixeṛṛa g
Aryaz-a yens iḍ lkul yetṛaja g wass umaḥbub, u neč, mak i-t sɣiɣ, ncdeɣ-
lemmi da yali. Talji yas-d l tẓeqqa, t, nniɣ-as : d matt’ i-s tučed? Yenna-
imir-it, yebda iferreḥ, yenna : “Assa yid : ssecbɛ-t s timẓin id rrbiɛ,
54
tesseswed-t sen d tikal g wass, din d amahbul! Yell’ aɣyul g ddunyet
tessulid-t g wassu, teqqend-as iḍarn-s, ixeṛṛa-d amaḥbub ah? Jḥa ɣers lḥaq!
bac lli yella, talji a-t tafed tma-s! Gɣ- U cek-din lɛaql-k naqeṣ!” Iɣuc aryaz-
as mak i-yi yenna, u talji usiɣ-as, wel din, irewweḥ, yawi aɣyul-din,
ufiɣ din kan d rrut yemkeddes!” yewwet-t, yenɣ-i.
Yenna-yas lḥakem i uryaz-din : “Cek-

55
25. Leḥkayt n ubiyyat d lbumet

Yell’ ijen d abiyyat id lɛilt-s. W iɛeṛṛi-tt amẓar, teqqim sin. Yenna-yas


abiyyat-din kul ass a-yeffeɣ i tanḥast-din : “Wallahi wel-m awyeɣ!
yetḥeḍḍeb, a-d yaɣ taḥzimt n isɣaren Lli yuca i lbumet, a-yi yuc i neč-din!”
a-tt yezzenz s tlat-arbaɛ. Yeqqim Irewweḥ l umkan-s, yeṭṭes dis.
arbɛa d isukkasen netta g lxedmt-a,
wel yezzenzi kan s tlat-arbaɛ : yuɣa-d Tas-as lɛilt-s tenna-yas : “Mani i
gget neɣ drus. tkaned?” Yenna-yas : “Kaneɣ
tbeẓẓḍeɣ, u tura ufiɣ tanḥast xlaf l
Ijen n wass yemṛeq yetḥeḍḍeb, yaf baṛṛa.” Tenna-yas : “Yezzi deg
tbačunt. Yaf lbumet g tbačunt-din, tikerkas! Ac-bi iryazen teskerkusem
tega lɛecc denni tanḥast. U tanḥast gget?!” Yenna-yas : “Nečin iryazen
tečur d iwraɣen. Yas-d abiyyat-din a- maḍi wel skerkusen-c!” Tenna-yas :
iḥeḍḍeb, iṭewweg f tbačunt-din, iẓeṛ “Ilakana wel teskerkused-c, kker
lbumet-din. Tebren-as lbumet, tebda ssekn-tt-id!” Yenna-yas : “Baṛṛa, tan
tṛeqqeb dis. Yenna-yas aḥaḍḍab-din : s-addu lḥayḍ, imi n tzanqt-nneɣ, a-tt
“Ac-bim tṛeqqbed diyid? Wel-m tafed!”
tawyeɣ-c agli-m! Lli yuca-yam i cem,
a-yi yuc i neč!” Irewweḥ, yeǧ-it. Teffeɣ tamaṭṭut l imi n tzanqet mani
i-s yenna, taf-it tečur d tiɣurdam.
Yawi taḥzimt n isɣaren, am lɛadet, Tenẓɣ-d abaḥnuq-s s denni ixf-s, tiṛeḍ
irewweḥ. Yezzenz-it s tlat-arbaɛ. ssis tanḥast-din. Tqam-it denni ixf-s,
Yawi-ten i lɛilt-s. Yenna-yas i liwac- trewweḥ ssis l lḥuc-s. Taf aryaz-s wel
s : “Assa, ufiɣ lbumet g tbačunt-s, yuc yeṭṭes. Tesquy fellas u nettat
ɣers lɛecc. Neč-din ṭewwgeɣ-tt, afeɣ- tbedd tma-s. Tenna-yas : “Kker, taya!
tt teṭṭes, s-addw-s tanḥast tečur d Lli yuca i lbumet, yuca-yak!”
iwraɣen.” Tenna-yas liwac-s : “Qqim
malla, maɛad-ci a texdmed, teǧed Tenɣel fellas tanḥast-din, yeggz-d g
Ṛabbi a-k yuc!” Yenna-yas : “Maɛad- lɛuḍ n tiɣurdam-din d amaḥbub.
c a-xeddmeɣ.” Yenna-yas : “Ma-ni nniɣ-am : lli yuca
i lbumet g umkan-s, a-yi yuc i neč g
Yas-d g tterkint n tẓeqqa, yeṭṭes. umkan-iw.” Tenna-yas : “Neč-din
Ɣsren-t ibeẓẓiḍen, yeffeɣ da ibeẓẓeḍ, wel-k uɣiɣ ɣir tiɣurdam, tay yedwl-ak
yeqqim l iɣerɣar, yetbeẓẓeḍ dis. Yaf d amaḥbub! Cek-din f lḥaq, w lwacun
tanḥast g umkan lli yetbeẓẓeḍ dis, wel ɣersnet-c lɛaql!”

56
26. Leḥkayt n uwessar id twussart

Yella awessar id twussart. W awessar netta iqam-it, yaf s-addw-s txabyet


yeḥdeq gget. Kul ass a yexḍem tečur. Netta yeḥcu afus-s, yaf-it d
ixeddem f iman-s g lli yufa. U amaḥbub, yenẓɣ-d ssis timmiṣt, yeg-
tawessart-din a-tt yeǧ lḥuc, teqqim. it g ljib-s.
W awessar mak a-yexdem a-isawwer
leflus, a-d iseɣ ssisen amensi-s id Yeffeɣ l ssuq, isɣ-d aksum id lḥut id
umensi n twessart-din : kul ijen azyen waɣrum. Irewweḥ l lḥuc-s, yeqqim
n tnaɛnut id unaṣri n uzemmur. W lli yetḍayyeb g umensi, ald’ i trewweḥ
yuɣa-t-d a-t iḥuṭ g txabyet d akar deg tawessart. Taf-i yetḍayyeb g umensi.
twessart. Tenna-yas tawessart : “Mani-s lxir
awah?” Yenna-yas : “S Ṛabbi!”
Tenna-yas tawessart : “Cek-din deg Tsusem.
wass lli tuɣid-id, lɛict-nneɣ d azyen n
tnaɛnut id unaṣri n uzemmur kul ijen. Am wayeča, yeṣbḥ-d yeqqim. Tenna-
D matt’ lɛict-a d tamcumt? Assa, yas : “Kker kan da texdmed f iman-
baṛṛa xḍem sɣ-aneɣ lawsa n lḥut id k!” Yenna-yas : “Ncalla a-nedder ald’
lawsa n uksum!” Yenna-yas : “S-al da a-tt neč!” Tenna-yas : “Ac-bikum
nedder, u sin a-tt nečur!” Tsusem iwessarn ah? Lli a-t aɣeɣ a-yeffeɣ d
tawessart. Yeqqim baqi f lɛadet-din n aḥraymi!” Yenna-yas awessar : “Nni?”
uzyen n tnaɛnut id unaṣri n uzemmur. Tenna-yas : “Ikan awessar lli qabl-k,
Ass lli da tečur txabyet-din, ijaf mak a-s nneɣ : ‘Sɣ-aneɣ aksum!’ A-
awessar. Tqam-i tawessart-din yenn : ‘Ncalla a-nedder ald’ a-tt
terdem-t. nečur!’ U cek-din tennid-id : ‘Ncalla
a-nedder alda’ a-tt neč!’ Nn-id : Mak
Baɛd mennawat n ussan taɣ awessar lɣribt-a? Iwessaren lkul wel ɣersen-c
xlaf. Mɛacren lɛecret tebha. Baɛd sen lɛqal!”
d iyuren, tenna-yas tawessart i
uwessar-din : “Neč-din da meṛqeɣ l Yenna-yas : “Neč-din ɣerid lɛqal!
lḥammam, u cek-din qqim seyyeq Aya, kker a-m ssekneɣ!” Tenna-yas :
taẓeqqa, tḍayybed amensi!” Yenna- “D matt’ da-yi tessekned?” Yenna-
yas : “Ṣbiḥ!” Temṛeq tawessart l yas : “As-d jay!” Yawi-tt, yessekn-as.
lḥammam. Yenna-yas : “Qam tarxamt-a deg
lqaɛat!” Nettat tqam-it, taf txabyet s-
Yekker aryaz-din baɛd-s yetseyyeq. addw-s, tečur d amaḥbub. Yenna-yas
Netta yetseyyeq, w aman tazzlen, awessar : “Mahu ɣerid lḥaq, i s-al
iẓeṛṛa disen tadfen g lqaɛat g tterkint nedder u sin a-tt neč?! I matt’ lxedmt-
n tẓeqqa. Yenna g lɛaql-s : “D matt’ a lli da qqimeɣ xeddmeɣ u neč d
lɣribt-a? Ɣenneɣ lxandeq dah neɣ?” aryaz d awessar?” Qqimen tetten ssis
Yebda itebbeɛ g waman, yaf tarxamt, ald’ i jafen.

57

Vous aimerez peut-être aussi