L’AGLÀS

Grand aglàs que vas en França rauba pas nostres chansons

balarem la contradança fins al jorn de ton retorn.

Grand aglàs que vas en França traversant pòrts e valons

chapa la via de Sant Jaco vòla e pòrta tot amont .

Ma laissa-nos lo gran e la cibada e l’onda blonda al sofle del mistral,

e laissa-nos lo vert de la valada, lo glaç e lo solelh si pasturals.

Grand aglàs vai en Espanha dreire ai biaus e pòrta aval

Tot gavat la Copa Santa la beurem ambo i Provençals.

Grand aglàs vai dins la plana vòla e pòrta via ambo tu

i valets i biros i tortos e aquel marrit trin fotut.

e laissa-nos l’evòri de la luna e un ciel d’esteles per nòstri festins.

Laissa la gràcia de quarque poema e lo coratge per nòstri destins

Gran voltor que vas a França no robis les nostres cançons

Ballarem la contradança fins al dia del teu retorn.
Gran voltor que vas a França travessant ports i valls
pren la via Làctia vola i emporta-t’ho tot amunt.
Però deixa’ns el gra i la civada i l’ona rossa al bufar del mestral
I deixa’ns la verdor de la valada el glaç i el sol sobre les pastures.

Gran voltor ves cap a Espanya i darrere teu emporta’t els bous,
Tot menys la Copa Santa, la beurem amb els provençals.
Gran voltor ves a la plana, vola i emporta’t amb tu
els mesells, els provincians i els imbècils i aquell fotut tren (el TGV Torí-Lió)
i deixa’ns l’ivori de la lluna i un cel d’estrelles per les nostres festes.
Deixa’ns la gràcia d’algun poema i el coratge per als nostres destins.