Vous êtes sur la page 1sur 73

1182 susnomnat – tacha

apellat Tayset (1429, JusticeDienne, 16v). Syn. la liauraso de la dona de Travessa que era lo
sobredit2. segon jor de houst per frunir el susplus, fos
susnomnat, -ada part. pass à val. adj. donat ha moss. Johan Vaysseira X s.
u susdit, susnomm. laquala soma es estada (ca. 1500?, LDpChapMurat 1, 6v). Voir so-
messa de consentimen delsditz senhors del col- bra, sobreplus et surplus.
legi susnomnatz en la massa (1441, LObits- sustentar voir sostentar.
ChaudesAigues, 99v). sustraire v. tr. u sustraire de se sparer de,
suspect, -a adj. qual. u douteux, suspect reprendre son indpendance vis à vis de (ici :
(de qn). que fezes tant am lodit monsr lo senal une troupe arme). lo capitanhes delz francz
que comezes al governament daquelas [causas] archers vol partir et demanda sos archers abil-
personas sufficiens, plazens et non suspectas als hatz et non vol point recebre Pe. Polo per so que
cossols et la viala, attendutz los debatz que y en Catalonha [lo ?] volia (?) sustraire delz
sont et altres que sur so sen poyriont insurgir companhos segont que dy (1465, DConsSFlour
(1421, CConsSFlour 32, 20v). Voir sospeitos1. 1, 47r). FEW 12, 368a, subtrahere; Lv sos-
susplus s. m. u rserve de denres (?). per traire.

tabla s. f. u grande dalle de pierre. es estat dinar a quo de Peyre Godebiete en que eront tos
payat a Guill.m Vayro et a Barno Bonet, mas- (?) messs et los taboris (…) montet an lo beure
sos desta vila, per una cana et dos ters de cana dels taboris, II ll., X s., VI d. (1519, LDp-
de tablas per elses picadas per ladita reppara- ChapMurat 2, 17v).
tion al for de XX s. per cana et per XLII carrels tabustar v. tr. u frapper à (ici : une porte).
de cayria per elses picatz per lasditas reppara- es vos eysi que me veniat tabustar la porta
tions al for de [en blanc] per cent et per seys arseras (1473, InstrBort, 7v). Syn. tustar.
jornals que ont mes a talhar seys peyras de tacha (thachia, tagha) s. f. u clou. per una
cayria per far los cachapeys de las fons (…) post et I tenest et X tachas longhas per adobar
V l., VIII s., IIII d. Item es estat payat a Johan la travada del cossolat que era estat rot per
Beralt, dit lo Besquin, et a Johan Reol, massos, alcuna malvaza persona et per I picher de vin
per lor pena et trebalh de LXI carrels ou tablas donat a Flori Ronger que o adobet, II s., X d.
de cayria per elses talhatz et picatz per reppa- (1387, CConsSFlour 6, 71v); per tachas tant
rar lasditas fons et lodit teront (…) LX s. barradoyra coma meghana mezas els eschaliers
(1468, CConsSFlour 58, 53r); [los] picayres del grant bastiment, sendriatz de las tors, em-
que ont talhadas las tablas et carrels que sont balas, als chadafaltz de las Rochas, de la Frau-
estatz picatz et talhatz per reparar lasditas fons za, del cachapeys, a la cuberta de la torre de
et lodit teront (1468, CConsSFlour 58, 54r). Muret et en plusors altras besonhas de la
Syn. carrel. comunitat que montont en tot LV s., X d.
tabor s. f. u instrument de musique, tam- (1427, CConsSFlour 38, 57v); tres cartayros
bour. Cinquo que anet amb la fluta et amb la de tachas meghanas (…) per adobar lo pas de
tabor al davant de mossenhor lo Dalphin en la las Rochas (1444, CConsSFlour 49, 47r); botey
companhia dels enfans (1444, CConsSFlour lo XXII jorn deldit mes per adobar lo poset de
49, 97v). la sisterna ho per IIII thachias per la saralia del
taborin* (tabori) s. m. u joueur de tam- stable, IIII d. (1491, CBredons, 16r). u tacha
bourin. per lo dinar que eriam totz et los barradoira loc. nom. gros clou de charpen-
taboris, XXVIII s., VIII d. (ca. 1500?, LDp- tier. per CL tachas barradoyras et L tachas
ChapMurat 1, 3r); lo jour de la sagra per lo meghanas, II s.rralhas de fer am claus, II mor-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tachar – taconaire* 1183

ralhos et per IIII fraytissas per losditz mantels DConsSFlour 5/1, 31v). u 2. garnir de clous,
et quayssas, comtant las barraydoyras (sic) a clouter (ici : un mancheron de couleuvrine).
IX s., las meghanas a XVIII d., las s.rralhas, fos payat a Bardo Chavanhac per X senepias
claus et morralhos a VI s., VI d., las fraytissas presas de luy per tachar los manches de las
a V s., per tot XXII s. (1381, CConsSFlour 3, colobrinas, per so II d. (1444, CConsSFlour
85v); lo dimars a XXX de julhet fos may pres 49, 62r). u 3. cheviller (ici : des lments de
deldit s. Johan Benesit III qos tachas 1/2anas et charpente). VIxx et VI chavilhas de fer faitas
1/2c tachas barradoyras per far los sendriatz de per tachar totz los chabros et jazenas ho chal-
las archeyras et canoneyras de la grossa tor del latas mezas en ladita tor (1383, CConsSFlour
boloart (1444, CConsSFlour 49, 59r). u tacha 4, 88v).
bergantina loc. nom. agrafe servant à fixer les tacheta s. f. u petit clou. a P. Barsanghas
plaques mtalliques dune brigandine. es estat et a Bertr. Corbat per I C de petitas tachetas et
payat a Mari Carrier per una alna et mech per fial de fer pres de lor per lodit Jo. de Pros
cartier de gris de Montliro pres de luy per per tachar lodit pomel, V s. (1383, CConsS-
relevar las bregandinas de Johan de Ly, franc Flour 4, 85r).
archier de ladita vila, per so XII s., VI d. Item tacola s. f. u verrou tournant, birloir. per
plus es estat crompat et payat per lasditas las portas faitas en la una de las fenestras de
bregantinas una alna et megha de tela que cossolat de la sala et en III veirials de las
costet II s., VI d. Item es estat payat a Esteve maisos soteiranas comtant per posts III s.,
Avinhol, marcier, per una granda pel de molto IIII d., per IIc tachas meghanas, VI s., per III
preza de luy, adobada en blanc, per lasditas chavilhas de fer a las tacolas dels veirials et per
bergantinas, per marchat fait an luy, II s., VI VI padenas guarnidas de clavels alsdits veirials,
d. Item es estat payat aldit Pe. Boet, mar- V s., et a Michelo Vinharer et Vidal lo Fuster,
chant, per dos miliers de tacha bregantina, V per lo jornal, V s. (1391, CConsSFlour 9, 29v).
s., plus per mech cent de rozetas, XII d., per ALMC 700 (pt. 10); TDF tacoulo. Syn. nadil-
tout VI s. Item plus a Heralh Vible es estat ha.
payat per dos milhs de tacha bregantina preza tacon* (taco) s. m. u pice de raccord
de luy per lasditas bregantinas, V s. (1466, (mise à un vêtement ou à une chaussure).
CConsSFlour 56, 54r). u tacha de chaplata per P. del Mas que tramezem am maistre Ger.
loc. nom. clou de chanlatte. per 1/2 qro de per son salari e per tacos, IIII fr., II s. (1379,
tacha de chaplata a ladita porta, XII d. (1440, CConsSFlour 2, 12v); ont donat los senhors
CConsSFlour 48, 78r). ALMC 1409 (pt. 5, 6 cossols a Bernat Maynada (…), per so quar
et 7) et 1410. era mal vestitz e es paura persona e miserabla,
tachar v. tr. u 1. assembler, fixer avec des IIII alnas de gris de la terra per lasquals ont
clous, clouer (qch). VI C L tachas meghanas paghat XXVI s. e per us tacos a sos sollars,
(…) per tachar las cordas a liar lasditas verghas XVIII d. (1402, CConsSFlour 19, 51r); a la
dels engins (1381, CConsSFlour 3, 89r); quatre sirventa que servis lo reclus ont payat per son
gros clavels per tachar una s.rralha al portal de salari de tota lannada que ha servit, per mar-
P. Jovenros (1423, CConsSFlour 34, 15r); aldit chat fayt amb ela, II moltos, plus a ladita
ss. Pe. Gilet per IXc tachas estanhadas bailla- sirventa per sos draps a ela acostumatz de
das per luy per tachar la porta, fenestras et donar, I molto I ters, plus per us tacos a lheys
veyrials faitz de novel a la sala desobre la donatz en son marchat, II s., VI d. (1433,
mayso bassa ques estada fayta novelament en CConsSFlour 43, 46r); ont payat a la Chabrel-
la mayso de cossolat (…) XLVIII s. (1438, hagha, sirventa deldit reclus, en deduction de
CConsSFlour 46, 70r); dos cens et ung cartay- sos gatges que ly sont estat promes, I molto,
ro de tachas meghanas per tachar ladita porta plus per us tacos, II s., I d. (1438, CConsS-
ou per doblar lo chadafault de Muret (1466, Flour 46, 79r).
CConsSFlour 56, 55v); si hom deu tornar las taconaire* (taconayre) s. m. u artisan r-
portas de las sotz daltras ves pressas a plusors parant les chaussures et/ou plaçant des pices
habitans provegutz que las tachont (1469, sur des vêtements. Johan Borrel, taconayre, II

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1184 taisar* – tal

s., III d. (1426–1427, CConsSFlour 37, 30v); 1r/v). u II. Pron. indf. à val. adv. u à tel point,
Johan Gibrat, taconayre, II s., VI d. (1434, tellement. u per tal que (+ subj.) loc. conj. de
CConsSFlour 44, 3v); Johan Gibrat, taconayre, sorte que. far Ia porta el miech de leschalier
X s. (1439, CConsSFlour 47, 11v). Gdf taco- ques a la court de lofficial per tal que nengus
nier. non montes el mur far ordura (1430, CConsS-
taisar* (tayzar) u I. V. tr. u 1. ne pas par- Flour 41, 47v); fos donat a St. Verni et a
ler de, taire (qch). di que a Chabassa non deu Durand Jory, vayllet de cossolat, per anar no-
hom point donar et a Johan Varny que seria bon tiffiar la salvagarda del rey nostre senhor als
de ho tayzar per lo present (1467, DConsS- habitans dez vialatges dentorn la viela per tal
Flour 3/1, 2r). u 2. annuler, abroger (ici : la que non gastesson los passchis de la viela (…)
perception dun impôt) (?). que fezes tant per IIII pichiers de vin (1431, CConsSFlour 42,
meg la bona aiuda de plusors senhors que eront 13v). u tal … can (+ indic.) loc. conj. autant
en court amix de la viala de Saint Flor que … que. Jacmes Pojol, fil dAr. Pogiol, amenat
ladita aida demandada fos tayzada (1420, per garent, de letat de XXX ans o de mai,
CConsSFlour 31, 46r). u II. se taisar v. pron. memoria de XX ans o de mai, a iurat per son
u ne pas parler (de qch). Esteve del Prat di sagramen que el vec quant mosen Peyres Char-
que hom si tayze de las escolas per XV jours ou bonel donet tal del poumt al more de Johan
per tres sepmanas (1469, DConsSFlour 5/1, Pogiol quant ne poc levar, etc. et adonc dis
2v); del sermonayre, que lon si tayse per lo Johan Pogiol : ‹ Vos men siatz garenst › (1429,
present (1500, DConsSFlour 20, 29v). JusticeDienne, 54r). u tal coma (+ indic.) loc.
ALMC 1485. conj. de la façon que, ainsi que. la letra real
tal, -a u I. Adj. indf. u 1. semblable, impetrada per far lo bastiment darrers lostal
comparable (dune situation). lodit jour foront episcopal sus lo grant mur tal coma si deu far
vesitadas las faultas de la muralha dedins et segont la composicio lonctemps a passada entre
defors per los senhors cossols et dautres sen- monsr de S. Flor et los cossols que eront per lo
hors de cossolat apelatz am lor plusors dels temps (1423, CConsSFlour 34, 22r). u tal …
massons et fustis de la vila, expertz en tal tan que (+ indic.) loc. conj. à tel point que. a
cas et apres ladita visitacion ly senhor cossol faita anformasio lo procurayres de monsenior
sen aneront beure amb los senhors juratz de contra magistrum Hugonem Chalmeliis, etc.
cossolat que eront estat a ladita visitacion a que desay dos ans el batet Gaspar Poderos
lhostal de s. Johan Benesit, cossol (1444, quant, loctenens, tenia la cort de monsenior
CConsSFlour 49, 45v). u 2. si fort, si impor- davant lostal de G. Salzet e lodistz maistre
tant (ici : dune manire de rpondre). aqui donet tal del point per meg la testa tant que
apres Johan Saysset, presens el solas, dis aldit cudet tonbar a tera (1429, JusticeDienne, 27v).
cossol en tal maneyra eschalfadament : ‹ Ayssi u tal que (+ indic.) loc. conj. u a. ainsi que,
ben desplay a vosaltres cossols de so que yeu et tel que. levet una grant peyra en dizens : ‹ Tor-
mos frayres Bt. Polers (sic) tenem de las claus na say tal que tu es, que hieu ti darey daques-
de la viala › (1418, PrivilSFlour II-2-66, 15r). ta › (1428, JusticeDienne, 11r); de far vot per-
u tal … que tel … que. quant lodit P. Polo petual, non es de oppinion mas altre vot tal que
volguet anar eldit viatge fos comprada ad obs lon vira estre a faire ou de cera a revolve la
de luy una caneya de Johan de la Garda per lo gleysa ou en messas (1508, DConsSFlour 22,
pres de XV escutz daur, am tals convenens que 26r). u b. à tel point que. mosen Peires la
si retornava ladita caneya sana et en bon point Faydinia a temoniat que li Antonia, molier de
quel la penria et non volia sinon son loger Antoni Chalmeil, li a dit que mosen Peyres
razonable dels jours que lauria tenguda o si Chalmeil la firic del poumt per meg la testa
la vendia que en agues losditz XV escutz o la li tal que tonbet a tera (1429, JusticeDienne,
retornes (1425, CConsSFlour 35, 68v); obtenir 25r). u tal … que à tel point … que. li donet
(…) moderation de las talhas realz talas que tal duna peyra en la testa que li fe[s] una grant
aldit senhor semblava bon et a son consel et plagia que ne tonbet a tera (1428, Justice-
alsditz generaulx (1534, RTailleSFlour 57/2, Dienne, 24r).

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
talamen* – talha 1185

talamen* (talament) adv. u talamen que talh de la reparacio levat per lodit St. per debtes
loc. conj. u a. + indic. de telle sorte que, à e arrayratges degutz per alcunas personas cro-
tel point que. Johan Sayssetz se deffendia de zadas en aquest papeyr, soma LIX s. (1378,
non payar intrada del vin coma clercz solut la CConsSFlour 1, 40v); avem paiat a Guill.
somma de IX l., VII s., VI d. correns per aquel Chambalh en deduccio de so que li devia li
temps et lo comus pres la causa a se talament comuna en abatement de sos talhs que nos
que loditz Johans Sayssetz fos condampnatz en devia, XXVII s. (1378, CConsSFlour 1,
Aorlhac a payar ladita soma (1433, CConsS- 137r); apres lo pr.meyr talh li fo desdut las X
Flour 43, 48v); a ss. Peyre de Riom, cossol, ont lb. per la perdoa de II bestias, perdudas a
payat per sa pena et trebailh de so que per V Chaleyr (1383?, LEstimeSFlour, 175r).
mes prouch. passatz (…) a servit et presa grant u 3. registre dimposition directe, rôle de
pena a servir las claus de la viela de nueytz et de taille. item mais bailey X s. per copiar lo talh
jours et a agut tot lo regiment de ladita viela e per los papers (1356, RTailleSFlour 11, 2r); a
per losditz V mes per so que ladita viela era XXIII del mes de septembre los senhors cossols
molt desolada per causa de lempedimia tala- assembleront alcunas personas de la viala las-
ment que petit de gens y eront restadas per la quals pauseront plusors personas al tailh que
garda de ladita viela et en a suffert grant perilh non y erunt per avant (1395, CConsSFlour 12,
de sa persona per la participation dels altres 54r). ALMC 815 et 936.
habitans dont ny avia plusors que eront enfecit talha (tailha) s. f. u 1. morceau de bois sur
de ladita empedimia, per so ont payat a luy per lequel on fait des encoches pour comptabili-
tot XX moltos (1434, CConsSFlour 44, 29v); ser. a Benezeyt Alayssas per sa pena de talhar
Crespis lo Chantres, Matheu Achalme et Ja- las talhas dels cotals portans larena, estremar
ques Yvernat ont romputz los comus desta vila chascuna nueyt los espleytz et se penre garda de
talament que lo chabris non pot aver passatge tot, XX s. (1425, CConsSFlour 35, 63v).
(1469, DConsSFlour 5/1, 42v). u b. + subj. u 2. travail de taille (de la pierre). bastir,
de telle sorte que, afin que. que las claus siont fustar, far la talha de la peyra que era necces-
devisidas talament et mescladas que lun non saria a lasditas obras (1438, CConsSFlour 46,
ubra sans laltre (1465, DConsSFlour 1, 43v). 73v). u 3. assemblage de pierres de taille (?).
talan s. m. u aver talan de (+ inf.) loc. v. XXII peyras de cayria per far la talha necces-
avoir envie de (faire qch). Sertas, hyeu ey ben saria a la mayson de cossolat et a la bayeta de
talan De mi ben arigolar Mas que hyeu ho las Rochas (1438, CConsSFlour 46, 69r); V
puescha trobar Quar, sertas, hyeu farey tan saumadas darena prima per far mortier per
Que an aquest carmantran Heu mariguolarey massonar la talha de la porta del bolouart
be. (ca. 1480?, FarceRiom, 3r). ALMC 1333, (1444, CConsSFlour 49, 55v). u 4. partie
1334 et 1346 (pt. 53 et 54). dun tout. u a talha loc. adv. au dtail ou
talateir*, talatier s. m. u marchand de en quantit. despendero en piso, eus, fromatge,
toile. li talatier font requesta que li merchant oly, mostarda, non contat lo vin que prendiont a
estranghe non blanchischont als moles (1464, talha, per so IIII s., III d. (1452, CConsSFlour
DConsSFlour 1, 31r); lostal de Johan Blanc, 50, 51v). u en talha loc. adv. au dtail. ont
talatier, IIII s. (1466, CConsSFlour 56, 6r); paghat a Johan Saysset per XXV pichers de vin
Johan Rossinhol, talatier (1469, DConsSFlour dEspira agutz en talha per maistre Vincens o
5/2, 1r). Lv telatier. per los malautes que say eront, a XVI d. lo
talh (tailh) s. m. u 1. tranchant (doutil). picher, val. XXXIII s., IIII d. (1417, CConsS-
appoyntar los martels et far los tailhs delsditz Flour 29, 32r); doneront per present so que
martels (1397, CConsSFlour 14, 62r). sensec : prumeyrament de vin pres de Johan
u 2. impôt direct, taille. per sertas debtes e Aymeric en talha per los eschansos deldit
arrayratges degut per alcunas personas del talh mons. Charles et aussi per los servidors deldit
del fogatge levat per St. Pecol, lasquals son monsr de Clarmont, cent IIIIe pichers (1421,
crozat (sic) avant en aquest papeyr el compde CConsSFlour 32, 33v); per vin agut de Cha-
deldit St., la soma V lb., XI s. Item plus per lo vanhac en talha, V sts., VII pichers a VI d. lo

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1186 talhable – talhar

picher, val. XXIII s., VI d. (1424, CConsS- mesura cessal de Jarroses, megha galina, me-
Flour 27, 32r); fos payat a maistre Peyre Chas- gha boada, meg seytor et mech fenador, am
sainh per vin pres de luy en talha per ladita tota directa et am conussensa et senhoria du-
despensa faita lodit temps, IIIIxx XII pichers a schas a la maytat de LX sols et infra et
XIIII d. lo pichier, val. V l., VII s., IIII d. talhable a quatre cas (ca. 1450?, LiveJClavi-
(1429, CConsSFlour 40, 21v); demorero en- resMurat, 6r).
semble a la maysso de cossolat per recebre et talhador s. m. u sorte de plat (lment de
registrar lo pa de la charitat et priront lo vin vaisselle). per I talhador de peysso que fo
que begro an talha daquo de s. Pe. Trenchier donastz a maistre St., II s., IX d. (1379,
(1452, CConsSFlour 50, 53v). u per talhas loc. CConsSFlour 2, 8r); per far leyt aldit reclus
adv. au dtail ou en quantit. per vin pres per foront comprastz dos lensols de St. Nozeyras,
los cossols en lostal de Timbalt per talhas, costeront XVI s. Item Ia flessada nova de I
loquals non es mes en nenguna despessa, VI home fora, costet XXV s., I coyssi de pluma,
lbr., XVI s. (1378, CConsSFlour 1, 141r). costet XV s., Ia toalha de Rayghassa, costet V
u 5. impôt direct, taille. ont paghat los sen- s., de escudelas, talhadors, doblers et doas los-
hors cossols a P. Esclavy a causa de las tailhas sas de fusta et II rodas, costeront III s., IIII d.
aldit P. degudas per P. Polo (…) III franx (1429, CConsSFlour 40, 29r).
(1396, CConsSFlour 13, 86r); ont paghat aldit talhar (taliar) u A. V. tr. u 1. couper (du
Johan Chavanhac per sos guatges a luy taxatz bois). ont paghat los senhors cossols a P. de
et ordenatz per levar la talha, las affretatios de Royre per so que avia aministrat ad alcunas
la imposicion de XII d. per lbr., coma per levar personas per talhar fustas per lo pont de Val-
las autras receptas (…) LX lbr. t. (1415, helhetas, VII s. (1396, CConsSFlour 13, 93r).
CConsSFlour 28, 44r); comma darreyrament u 2. dcouper (un animal de boucherie, du
era estat appointtat entre los de las bonas tissu). a XIIII de julhet fos donat als sirvens
vilas deldit paÿs dAuvergne per se unir et de la justicia et als vaylletz de cossolat per so
adherir a contradire a alcunas talhas et sub- que del mandament et per ordenansa de mays-
cidiz que ly senhor dAuvergne demandont al tre Johan Baco, luoctenent dels commissari
paÿs (1444, CConsSFlour 49, 48r); de metre quant als appellans, emsemble los senhors cos-
sus et far limpoz de la talha real et de la sols, et els instigans, aviont eschampada del mur
cree a part ou an los altres affaires a terra certana bestia boÿna enferma que An-
communs (1511, DConsSFlour 23, 11r). thoni Valarchis avia talhada al mazel, per so
u 6. bois qui commence à repousser aprs lor fos donat I pichier de vin per beure (1434,
avoir t coup, taillis. las talhas que ay a CConsSFlour 44, 22v/23r); lodit jour que fo-
Salzinas ni al Mas que a espleytat am sos ront donat et partit lidit drap, fos donatz als
beus e vachas des IIII ans ensay a menh de vayletz que aviont aiudat a talhar et aguar
ma volontat (1396?, CDoyMauriac, 8v). losditz draps et los aviont apportatz als paures
ALMC 1762. Voir cairia. per la viela et barris et faubours (…) III s., IIII
talhable, -bla adj. qual. u imposable au d. (1434, CConsSFlour 44, 26r); apres que
titre de la taille, taillable (de qn). talhables a foront talhat li drapt (sic) et portat per los
IIII cas (1348, LiveDienne 693, 15r); (…) vayletz fos despendut al dinar a lhostal de s.
grandament procedit sur so que loditz senhor Anthoni de Riom per los senhors cossols, graf-
en nom que dessus et comma altz justiciers fier et vayletz de cossolat, per tot XII s. (1452,
demandes et requirigues per davant sondit CConsSFlour 50, 64r). u 3. faire tailler (un
baille los homes esser talhables et estre vêtement). lo XVIIIme jorn de may los senhors
condempnatz a payar aldit senhor la dobla cossols talheront lors raubas dont fos despendut
delz ces de largent en laqual (sic) aldit senhor II s., VIII d. (1398, CConsSFlour 15, 29r); fos
son tengut annualment (1419, AccordLiozar- despendut per los senhors cossols lo jorn que
gues); et so al ces de cinq sols, moneda cor. talheront lors raubas amb alcus senhors juratz
tornesa, ung carto fromen, tres cartos cartha- del cossolat, XX d. (1404, CConsSFlour 21,
renchia segel et ung carto cartarencha avena, 88v). u 4. faire des encoches sur (un morceau

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
talver – tan 1187

de bois). a Benezeyt Alayssas per sa pena de talver s. f. u petit pr ou champ attenant à
talhar las talhas dels cotals portans larena, une ferme. lo champ et talver que fu de Vays-
estremar chascuna nueyt los espleytz et se penre seyro (1463, LiveDienne 698, 132v); mondit
garda de tot, XX s. (1425, CConsSFlour 35, senhor te a sa ma per la talver que fu de Mauri
63v). u 5. tailler (de la pierre de construc- el Chau que fu eschanghada am Terro am ung
tion). item mais XVI s. ad Antoni Migo, los- prat que era deldit Terro juxta lo trap deldit
quals li devia per talhar los quaires del Teule Mauri, argent VII d. (1465?, LiveDienne 708,
(1356, RTailleSFlour 11, 2r); ont obrat a lasdi- 116v).
tas obras tant a talhar la peyra de la talha que y tan1, -ta adj. indf. u Marque lintensit.
es estada neccessaria coma a massonar el cha- u tan (+ s. + can + v.) loc. conj. autant de
dafalt de las Rochas (1438, CConsSFlour 46, (ici : fois, occasions) que. que non vendon la lb.
73v); fos payat a Guill.m Vayro et a Johan de loli oltra VI d. e las chausas desus deytas
Bodet, massos, per lor pena et trebalh de talhar fassont e conplischont encontenent en pena de
et massonar la cayria de ladita porta tant per V s. de tornes cometedors a mosenhor de S.
lors jornals que per lors despens (…) XI moltos Floro (sic) tantas ves quantas venront endecon-
(1467, CConsSFlour 57, 68r). u 6. tailler les tra (1350, PrivilSFlour II-3-4); a Sagnat per
pierres ncessaires à (un lment de construc- sos trebalhs de tantas ves quant lay es agutz,
tion). per lor pena e trebalh de far lasditas V per tot XX s. (1389, CConsSFlour 8, 135v);
bahetas, de las talhar e bastir, et enclus lors protestont de comptar et de estar a rason de so
manobras (…) XL lbr. (1402, CConsSFlour que plus si trobaria que auriant recebut tantas
19, 49r); ont paghat los senhors cossols a Johan vetz quant venra a lor noticia (1394, CConsS-
de Fronnac per talhar las archeyras de ladita Flour 11, 1v). u tan (+ s. + can + s. + v.) loc.
tor et mur, IIII l., X s. (1406, CConsSFlour 23, conj. autant de (ici : fois, occasions) que. en
31r); a VII de juign foront achaptadas IIas pena de XX sols de tornes cometedors e paga-
charradas de postz de sap per far Ia lotgha dors aldeit mosenher levesque de S. Flor tantas
per los picayres que talhont la porta et las ves quantas ves venriant encontra (1341, Pri-
bombardeyras del bolouart entre las doas por- vilSFlour II-3-2). u tan de (+ s. + can de + s. +
tas dez Lacz (1444, CConsSFlour 49, 48r). v.) loc. conj. autant de (ici : fois, occasions)
u 7. soumettre (un bien, qn) à limpôt direct, que. hom vos fai asabedor a tota maneira de
à la taille. aldit G. Forneir per I mandament taverners de la ciutat de Saint Flor et a totz
que donet coma loctenent de moss. lo bailiu de altres de part mosenhor levesque de Saint Flor
las montanhas per exequtar e compellir totas e.ls senhors cosols del loc desus dit que negus
las proprietatz e altras chausas que sont acous- taverners de Saint Flor no sia ausatz de vendre
tumadas a talhar per los cossols, XII lbr. vin a degun home estranh ni ad altre en gros
(1378, CConsSFlour 1, 134r); disiont que sinon tant a la soma duna emina de vin sola-
non y eront tengut ni loditz mossenhor lo ment o en sans sus pena de perdre lo vin vendut
contes non los podia ni devia talhar quar nos o lo pres que valria lo vis vendutz agut e
non sem seu subgeyt ni de son ressort (1434, receubut dels homes estrains o daltres per
CConsSFlour 44, 34v); del proces que li ville losditz taverners, aplicadoira a mosenhor de
(sic) a an Esteve de Mauriac tochant sa talha, Saint Flor tantas de ves quantas de ves lor
di que de son oppinion non deu point contribuir endevenria alsditz taverners (1342, PrivilS-
car el es de nostra election et es talhat per tout Flour II-3-3). u tan can (+ s. + v.) loc. conj.
son valhent lay ont fay fuoc et andel (1491, autant de (qch) que. los sagels de las exequ-
DConsSFlour 15/1, 20v). u B. V. tr. absol. torias tantas quant en seront neccessarias a la
u couper du bois. quant fo en dreit deldit comunitat (1437, CConsSFlour 45, 19v); que
bos, el ausic taliar el bos de Fesabli e trobet doresenavant los cossols de Saint Flour comma
hi Johan del Bes que avia debatut unnc grant ung delz tres estatz de lhault paÿs dAuvergne
abre, etc. e li diis : ‹ Perque taliava (sic) aqui y foguessont present al partir et devesir de las
que non o deves far ? › (1425?, JusticeDienne, talhas reals et autras tantas quantes ves si
19r). ALMC 816, 1052 et 1237. empausariont (1439, CConsSFlour 47, 62r).

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1188 tan – tan

u tan + s. + que + v. u a. autant de, tant de Construit avec coma. u en tan coma (+ indic.)
(ici : fois, occasions) que. P. Quzols e P. Mauri pour ce qui, en ce qui. lasditas causas en tant
pleydegerunt sobre lo chami del pradel tant que coma tocha lo fayt de la mureta sont estadas
P. Quzols enformet per VII garens que el avia ratiffiadas per lo chapitre de Clarmont (1415,
dreyt de passar per lodit pradel, per anar quere CConsSFlour 28, 43r). u tan coma u a. +
de laygua a la fon, tantas vegidas que nauriant cond. autant que. lhiqual senhor cossol et
(sic) mestier (1428, JusticeDienne, 22r). recebedor protestont et fant us chascus de lor
u b. tellement de, une telle quantit de (ici : tant coma lor poyria atochar las protestacios
neige) que. lo dissapte a VIII de feurier ly ayssi apres declaradas (1388, CConsSFlour 7,
senhor cossol feyront curar et nedeghar los 2r); protestont que ilh non admettont nenguna
eschals de las montadas del mur et aussi tota persona a payament a lor esser fayt sinon tant
la muralha de la ordura que y era et de la neu coma si trobaria clarament a lor esser paiat o
que y avia tanta que hom non y podia passar ad Anthoni del Prat en nom de lor (1399,
(1444, CConsSFlour 49, 88r). CConsSFlour 16, 1r). u b. + indic. tout le
tan2 (tant) adv. u I. Marque lintensit. temps où, aussi longtemps que (?). es paiat
u A. Construit avec can. u tan can u a. + aldit P. Esclavi per son salari et trebalh taxat
indic. ou cond. autant que, tout ce que. a per los senhors cossols de tant coma ou avia
Bn. Maynada per so quar el comptet avant governat et dit el paper del rey nostre senhor, X
escrit per las folraduras dels senhors cossols fr. (1388, CConsSFlour 7, 10r); far las poyntas
non li fo comptat tant quant li era degut, V s. dels martels tant coma hont ponhat li maystre a
(1384, CConsSFlour 5, 33r); a la plainta de la fayre lodit bastiment (1392, CConsSFlour 10,
relicta deldit Symon fos oppinat en cossolat 48r). u tan coma plus + indic. au maximum
que, per so que lodit Symon era estatz murtristz de ce que, du plus que. si aviam mester de re,
montant al guayt, ladita relicta et los enfans vous ou fariam assaber coma ad aquels en que
fossont sostengut et que hom tramezes a Sahu- avem perfeyta confiansa et vous en m.rciam
ghac advocat et procurayre que si presentes per tant coma plus podem (ca. 1395?, PrivilSFlour
los cossols et comunitat et resistir tant quant se II-2-51). u C. Construit avec que. u en tan que
poyria sostenir per dreyt que la gracia non + indic. pour ce qui, en ce qui. lodit sapte fos
sortigues sa verificacio (1425, CConsSFlour sebolturatz moss. Peyre Nadals, comissaris de-
35, 80v); a faita anformasitio lo procur[ai]res putatz per lo rey a regir la [temporalitat ratur]
de monsenior contra mosen Peire [Char]bonel juridiction temporala de S. Flour en tant que
que a batut Johan Pogiol del poimt per meg la tochava los appelans de S. Flor, appelans en
bachia (sic) tant que lo sanc anet a tera. Item parlament a lencontra de mons. de S. Flor
apres lo tonbet a tera et aqui li donet tant quant (1418, PrivilSFlour II-2-66, 7v); me St. Goyet,
el podia des pes et des poimt tant que, si non comissari a regir la juridiccio temporala de S.
fosont aparador, el lagra afollat (1429, Justi- Flor en tant que tocha los appelans (1421,
ceDienne, 54r). u b. + indic. aussi longtemps CConsSFlour 32, 40v); a XXIIII de janveyr
que, tout le temps où. fo donat a G. Forneir, venc ayssi monsr lo baillious per metre sus
de volontat de la comuna, per alcus services que ladita talha et per recomandacio de la talha
avia faitz a la viala tant quant estet regens, XVI en tant que tocha la viala li foront tramessas
lbr. (1378, CConsSFlour 1, 134r); a Guilhem las grans simarras plenas de muscatel et de vin
Chadalac, dit Gobel, ont payat per sa pena et de Prohensa, costet XIII s., et per tres parelhs
trebailh de tota lestivada tant quant a durat de p.rdis, XXI s. (1425, CConsSFlour 35, 71v).
liditta bastenda del bolouart que a vaquat et u tan … que u a. + subj. suffisamment, assez
trebalhat a mesclar la chals amb larena et fait … pour que. lodit Anthoni Boscho non avia res
lo mortier de ladita bastenda amb autras mano- pogut apointar an lo chastellain (sic) de Mont-
bras, per so a luy V l. (1444, CConsSFlour 49, farrant quant era estatz a Brieude ny tant
85r); mtre Vidal Jabre di del fait de St. Grassalt pogut far que li jornada dessus dita que avia
que hom luy laysse la sot tant quant dura sa faita assignar als notaris et marchans fos pro-
possession (1469, DConsSFlour 5/2, 2r). u B. longuada per ung certan temps (1467, CConsS-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
– tan 1189

Flour 57, 59r). u b. + indic. à tel point, telle- telle quantit, une telle valeur. que coma G.
ment … que. reparar et mettre en bon point et del Breulh si sia complanhs alsditz senhors
segur lo chadafalc de Muret que era tant gas- cossols en dizens que, el temps que ero cossol
tatz que bonament nengus non y ausava habitar Eralhs Polo, mestre St. Vendeza et Johan Be-
(1434, CConsSFlour 44, 24r). u tan que (+ luia, li foro gitat et endit per I talh la somma de
indic.) loc. conj. u a. jusquau moment où. L s. et a dit loditz G. que non deu pas tant, per
P. Quzols e P. Mauri pleydegerunt sobre lo so lidit senhor cossol ordenero comessaris mes-
chami del pradel tant que P. Quzols enformet tre Johan Beluia et Johan Saisset que veguesso
per VII garens que el avia dreyt de passar per et arregardesso si era a trop ho a pauc (1383,
lodit pradel, per anar quere de laygua a la fon, CConsSFlour 4, 84r); los dessus ditz cossols
tantas vegidas que nauriant (sic) mestier feyront payament ad Amblart de Monbalat dels
(1428, JusticeDienne, 22r). u b. aussi long- LX escutz que aviont emprentatz de luy en lor
temps que. a Vidal Noseyras ont payat per temps et per so quel temps de lemprent escutz
sa pena et trebailh de so que, tant que las non valiont que XXX s. chascun et per tant
gens darmas de moss. lo maneschal ont demo- foront empleyat et lo jorn del payament dessus
rat entour la viela de Saint Flour els lotgis dit escutz valiont XXXII s. dont per so que non
dAlancha, Lastic et Core, loditz Vidals a tre- aviont los escutz prestz et aussi agra costat
balhat en diversas maneyras a la garda dels chascun XXXII s., li bailleront per losditz LX
barris, de las portas et del mur, tant de jours escutz IIIIxx XVI l. dont monta lo mespert VI l.
coma de nueytz (…) I molto 1/2 (1433, (1426, CConsSFlour 36, 45r); ont payat a
CConsSFlour 43, 45v). u c. de sorte que, si Beralt Gilet per seyssanta saumadas de arena
bien que. lo fes truchiar an las cledas tant que per luy portadas a ladita obra, contant IIIIe d.
li fes sanc en la jauta, etc. tant que anet a tera per chascuna de lasditas saumadas car a tant
(1429, JusticeDienne, 19v); a faita anformasio era faitz lo marchat, per so XX s. (1467,
lo procurayres de monsenior contra magistrum CConsSFlour 57, 65r). u per tan loc. adv.
Hugonem Chalmeliis, etc. que desay dos ans el par suite, en consquence. et per tant fos
batet Gaspar Poderos quant, loctenens, tenia la appointat que los cossols yriant a Clarmont lo
cort de monsenior davant lostal de G. Salzet e venres de megha caresma (1415, CConsSFlour
lodistz maistre donet tal del point per meg la 28, 42v); et per tant di que sap ben lodit mole et
testa tant que cudet tonbar a tera (1429, Justi- prat confrontat et declaratz en lodit prumier
ceDienne, 27v); a faita anformasitio lo procu- article (1441, InstrBrujaleine, 1r). u tan e
rayres de monsenior contra monsen Peyre Chal- plus loc. adv. une telle quantit (ici : dune
meil que a firida la Joaneta, molier de P. Quzol, somme dargent) voire plus. foront avaluatz
sobre leil tant que li fes una plagia chosta leil e los escutz et moltos de ladita meza chascun
tant que tonbet a tera, de que ses plaint P. escut a LX s. et chascun molto a XL s., vegut
Quzols (1429, JusticeDienne, 25r). u d. pour et palpat que tant et plus aviont coustat aldit P.
ce qui, en ce qui (ici : concerne qch ou qn). de Riom, cossol et recebedor, lun compensant
tant que tocha lo XXIIIme article, depausa que laltre, per lo temps que foront empleyat en las
la maior partida daquel sap ben el que son besonhas de la comunitat (1429, CConsSFlour
veyrayras, notoria (sic) et manifestas per las 40, 49r). u tan per tan loc. adv. de façon
causas quel a desus ditas (1441, InstrBruja- proportionnelle. a Orlhac non auria mas qua-
leine, 1v); Jacques Juglar, idem, et tant que tre notaris et autant es autras villes (sic) tant
tocha la filha reppentida, di que la ville (sic) per tant (1494, DConsSFlour 18, 1r).
non a poyssansa de luy baylar lo abit (1495, u III. Exprimant une comparaison. A. u tan
DConsSFlour 18, 18r). u tan e plus que loc. … tan indique une relation de proportionna-
compar. beaucoup plus que (?). et que mos- lit. a bailat tant a Frances Aymeric coma a
senhor de Sainct Flour, per so que lo tochava Falip Berto et a P. de Barres, liqual sont estat
tant et plus que losditz habitans, ne payes la capitani et hont servit per divers jours et temps
mitat et lidita vila laltra mitat (1467, CConsS- tot lan dessus dit, aisso es assaber a chascun de
Flour 57, 55r). u II. A val. nominale. u une lor tant servit, tant paiat, condant per chascun

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1190 tan* – tan ben*

mes II franx a causa de lor gatges, monta per de chascuna charreyra tant de juratz de cossolat
tot lan XXIIII franx (1383, CConsSFlour 4, coma daltres (1387, CConsSFlour 6, 54v); a
82v). u B. Construit avec can. u tan … can Chamaleyras ha de chabalhs an me huna va-
aussi bien … que, à la fois … et. fo acordat chalh (sic) preyn e hun boret e huna boreta, tan
am sen Johan Saysset de tot son trebalh que de chabah (sic) coma de met creys, set realhs e
avia fayt tant sus lo fait de la intrada quant sus demey (1451, LBauxAuterocheCouzans 1, 6r).
las altras enformacios he per lo trebalh de Dur. u D. Construit avec que. u tan … que aussi
Saysset (…) XXV fr. (1379, CConsSFlour 2, bien, tant … que. li denier de la intrada sont
25v). u tan de … can de aussi bien de … que estat mes et employat tant en la reparation et
de. lo maystre reverent moss. G. Besso a laysat fortiffication que al gayt et garda et autres
a lostal los libres de gramaria, I Hebrart affayres de la vila (1469, DConsSFlour 5/1,
tresque bel et II lecturas tan de dotrenal quant 7v); lo XXe de may, lan davant dit bailley a
de logica et I libre que si appella Les Possito maistre Raymond Contastin per far una pro-
Modern (ca. 1430?, PatrimSFlour VIII-11-6). curation per tramectre a Paris als jours dAu-
u C. Construit avec coma. u tan … coma vergne per nostres affaires, tant per seel que per
u a. en même quantit, (au)tant … que. scriptura III s., VI d. (1481, CPrêtresCathS-
non y avia pas tant trebalhat coma me Johan Flour 1, 11v); per la despenssa deldit Valeta
Masuer (1433, CConsSFlour 43, 22r); ont tant ha Lucenac que en esta vila (…), III s.,
payat per lo mespert del rossy deldit Rocho VII d. (ca. 1500?, LDpChapMurat 1, 5r).
que non es estatz tant vendutz comma avia u tan … mais que loc. compar. tellement
coustat quar era ung pauc cachatz, per so ou plus … que. per so que lodit Corti non era
per lo farrar tot a nou quant partigront dayssi, contens attendut que la [arena] portava de tant
XX s. (1439, CConsSFlour 47, 55r). u b. aus- loing may que los altres, li fos may payat X s.
si bien … que, à la fois … et. afermet per son (1426, CConsSFlour 36, 45r). u tan de … que
sagramen se aver tan per se coma per son de aussi bien de … que de, à la fois de … et
frayre, en totz bes mobles, VIIxx VII lb. de. fos payat a Pe. Malassanhas, charretier,
(1380, LEstimeSFlour, 216r); tant per picar per sa pena et trebalh de portar an sa charreta
la cayria coma per desbastir e bastir ladita tant de peyra que del mortier dels Lax XII
bahieta, per XXXII jornals dobrer, valont a charretadas per far lo bastiment dessus dit,
IIII s. per jornal, VI lbr., VIII s. (1402, contant a luy IIII d. per charretada, per so
CConsSFlour 19, 38v); totas lasditas causas IIII s. (1467, CConsSFlour 57, 70v); mtre Pe.
que sont pendens en ladita court entre lasditas del Bos similiter et que hom non si divizischa
partidas tant en demandans coma en deffendens point tant del fait dels non nobles que dels altres
(1422, PrivilSFlour II-2-66, 3r); aldit Gaspar affayres (1469, DConsSFlour 5/1, 8v); s. Johan
tant per lo loger de son chaval dels dessus ditz Noel di que, tochant lo faict de la montanha, es
viatges coma per ferrar aquel a Johan Ribenc, de oppinion que hom si submeta al regart de
fabre, VI s., III d., per so XX s. (1424, conseilh, las partidas auzidas, et tant del prin-
CConsSFlour 27, 40v). u tan de … coma (+ cipal que de laccessori (1483, DConsSFlour
v.) loc. compar. autant de … que. far bastir lo 12/1, 3v). Voir solamen1.
mur que si deu far sur lo grant mur de la viala tan*3 (tant) s. m. u quote-part. fo paiat de
devers lostal episcopal de monsr de Saint Flor mandament delsditz senhors cossols per lodit
aytals et a tant dalt coma es laltre mur (1423, recebedor a St. Ponsonalha alqual eron tengut
CConsSFlour 34, 15v). u tan de … coma de per causa de una obligatoria en que eron obligat
loc. compar. aussi bien de … que de, à la fois Timbaltz Bughals, St. Chaylada et P. Esclavis,
de … et de. soma de sels que restan al comu ho sayenreyre cossol de S. Flor, per son tant deldit
per vacan ho remissios tan deldict talh coma del deute (…) XVII fr., X s. (1381, CConsSFlour
pati levat per P. Esclavi e Pecol, LXXV lb., V 3, 65v).
d. (1384, CConsSFlour 5, 4r); per devizir la tan ben* (tan be) loc. adv. u ainsi, de la
porcion de chascuna charreyra sus los habitas sorte. Venet donques (sic) apres me, Hyeu
de chascuna charreyra foron elegit IIII homes farey be tot aquo Et, ribaut, vegan si auras lo

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tanger* – tard 1191

chapo. Tan be mi feyra din. (ca. 1480?, Farce- bois. aldit Bt. per VII jorns que vaquet, anant
Riom, 4r). Voir aitaben. et venent per II ves a Celas et a Diana per aver
tanger* ou tanher* v. intr. u revenir, être lo tarayre de moss. da Celas a trauchar et far
dû (à qn) (?). fo taxat e donat a maistre Ger. losditz corns o per los jornals que demoret el
Teyssedre per los trebalhs que avia faystz en las bos per chauzir las fustas a far losditz corns,
grans plaideiarias que aviam am mos. et am los XVI s. (1387, CConsSFlour 6, 92v); lo tarayre
chapelas e per lo fayt de la enquesta, delsquals por traucar los corns, plus lo treboilh por mectre
trebalhs lhi tangun plus de LX francs e per so les (sic) morlas (1505, LLumSalers, 21v).
quar era cossols non hac mas XX fr. (1379, ALMC 1736.
CConsSFlour 2, 34r). FEW 13/1, 80b et 81a, tarjar* (targ) v. intr. u tarder (à faire
tangere. qch). Per sant Jame, lo mi chal durmı́. Durman
tantost adv. u il y a peu de temps, rcem- nos aysi Et puys beuren lo vi Et mangiaren lo
ment. per Johan Alan que tantost sen anet chapo. Durman mon conpanio Et leu sans plus
vaguans per lo mont, II s. (1421, CConsSFlour targ. (ca. 1480?, FarceRiom, 5r). DGAF tar-
32, 53r); a agut per los XII moltos XII l., per lo jâ.
blat per II st. agutz de Anthoni del Prat tantost tart*1, tard, -da adj. qual. u tardif (dune
XL s. et per los altres II st. XXXII s., per las II heure de la journe). lo XXVe jorn de julhet,
charradas charbo XX s., per la lenha XIII s., hora ben tarda, venc a S. Flor monsr lo baillious
IIII d. (1428, CConsSFlour 39, 36v). reals, mons. Loys de Monbalat, chavalers
tar- voir aussi ter- (1420, CConsSFlour 31, 30r); lo sapte, hora
tara s. f. u 1. poids de lemballage dune tarda, fos trames Jacme Verni a mons. lo bail-
marchandise à dduire du poids brut, tare. liou Alueysa per so que si dizia que los Engles
per I balo de pegha pres de Dur. Leydet que aviont pres Messelhac, si en sabia noelas et que
pezava lhi tara que lhi pegha, X s. (1381, li plagues de y remediar (1423, CConsSFlour
CConsSFlour 3, 86v). u 2. manque à gagner, 34, 27r).
perte sur une transaction. per lo mespert e tart2, tard adv. u tardivement, tard. eront
taras de laur que fos trames al Puey per far partit tart de vas lo vicari de moss. de S. Flor
lodit payamen, monta VI fr., XII s., VIII d. (1384, CConsSFlour 5, 37r); lo jous avant lo
(1378, CConsSFlour 1, 144r); de VIII sts. de XVe jour doctobre vengront a S. Flour plusors
vin non sunt contat mas XXXII s., VIII d. et testimonis que say foront adjornat dels liocz de
monta XLII s., VIII d., per so monta la tara X Murat, de Peyrafort et daltres que foront alot-
s. (1406, CConsSFlour 23, 60r); ont payat aldit ghat a lostal de St. Champanhac et per so quar
recebedor per la tara de laur que lhes estatz los senhors commissaris vengront tart lodit jour
baillatz aldit payament, prumeyrament de tres los testimonis foront aconhadat jusquas al lus
escutz de Tholosa, que loditz recebedors non los apres (1395, CConsSFlour 12, 60r); revenc
volc prenre mas per XXVII s., VI d. et costavo ayssi lo venres ben tard (1424, CConsSFlour
XXVIII s. la pessa et per so y a de tara XVIII 27, 50v); non pogront intrar dins la viala que
d. (1444, CConsSFlour 49, 51r/v). u 3. intrêt era tard (1425, CConsSFlour 35, 74v); e
(pay sur un prêt dargent) (?). aldit Guill. perque no be tart tes levatz, perque non i eras
Dobax per so que paiet per la tara de XIII fr. vengut oy matdi quant y passen ? (1429?, Justi-
paiatz per luy a me P. Mercer que lhi deviant los ceDienne, 17v); aver relevamen de certana ap-
cossol per la deita dels XL franx que lhi dis- pellation et deffault per so que Guilhem Chal-
seront a redre a causa de la composicio faita an chat avia tart portat lo adiornament en cas
moss. de Saint Flour (…) V s., VI d. (1387, dappel (1466, CConsSFlour 56, 66r).
CConsSFlour 6, 122r). u 4. dfaut, imperfec- tart*3, tard s. m. u heure tardive, soir.
tion (dun produit). si lon deu metre en causa lodit jorn devers lo tard, apres que fos chargha-
Johan Cathala de la tara que lon a trobada en da tota la bohada, a Daurat, Froment, Symon
lo drap de las raubas et chapayros consulars et Remena, per so que tot lo jorn aviont aiudat
(1506, DConsSFlour 22, 2v). a charghar los charres, per lor despens en pan et
taraire* (tarayre) s. m. u tarire à forer le vin, III s., VI d. (1424, CConsSFlour 27, 45r).

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1192 tartre – taulier

tartre s. f. u tarte. fos despendut tant en senhors cossols ont faytas repparar et trenchar
pa, charn, pomas, tartres, foghassos et altras las taulas del Mazel, aquelas que lor a semblat
causas, exceptat lo vin, monta XXXVI s. (1452, que eront trop longhas de cob.rtis (1405,
CConsSFlour 50, 53r). ALMC 1129. CConsSFlour 22, 108r); per I penoncel (…)
tassa s. f. u gobelet (en mtal), timbale. per mettre a la taula de Johan de la Nauta,
ont payat a Rotbert Champanhac per la may IIII d. (1438, CConsSFlour 46, 67v); si hom
valua duna tassa dargent que fos changhada deu rezonzar los retaules de las taulas del
amb una autra tassa que era estada de Erail Mazel, vist que non tiron ny son de una mezura,
Aymeric quant fos faytz lo presens al rey nostre touta de una mezura et redure aquelas que sont
senhor per so que la tassa deldit Rotbert pesava troup (sic) grandas en lesser de las pust (sic)
III d. mays que lautra, per so ont payat a luy estritas ? (1467, DConsSFlour 3/2, 1r).
per la may valua, II s., VII d. ob. (1438, u 3. plaque (de mtal). ont payat a ss. Pe.
CConsSFlour 46, 67v). Gillet, cossol, per la taula del ferre per far lo
tastar v. tr. u goûter (ici : du vin). per III panel de ladita sarralha, IIII s., II d. (1438,
picher de vin que sy guasteron per tastar los vis CConsSFlour 46, 55v). u 4. plaquette, ta-
avant dits que compreron lidit senhor predeces- blette (de confiserie, de sucre aromatis ?).
sor cossol, II s., VI d. (1383, CConsSFlour 4, doas ll. coffituras de sucre en taula faytas per
8v); per vin gastat quant tasteront lodit vin (…) Guill. Aymeric en lasquals foront mezas II ll. de
XX d. (1403, CConsSFlour 20, 56v). sucre de tres cueytas (1420, CConsSFlour 31,
taula s. f. u 1. table destine aux repas. 19v). u 5. [Par mton.] communaut de prê-
per so que mossenhor a lintrant de taula de- tres (rattache à une glise). per I obi de X s.
mandet de vin blanc, ly senhor cossol en tra- que dona a la taula dels chapelas de S. Flor li
meyront querir IIas cartas al celier de s. Johan fos desdut VIII lb. (1380, LEstimeSFlour, 45v);
Benesit, cossol (1444, CConsSFlour 49, 48r); ont payat per una altra liourazo de pan et de vin
luy bayley la clau de la porta et aussi so que fos liourada als chapelas de la taula de Saint Flor
trobat dedins ladita maison, primo una apia, per Flori Bughal, que Dieus absolva (…) VII l.,
una padela a coyre eux et peysso, tres flassadas IIII s., IIII d. (1422, CConsSFlour 33, 40r);
de petita valua et y avia en hault dos petitz lodit jour fos fayta una liourasos de pan et de
chadaleytz, dos archos, ung armazi, una taula vin al curat et als autres chapelas de la taula de
redonda (1509, DConsSFlour 22, 34r). u a la gleysa cathedral de Saint Flour per Flori
taula loc. adv. assis devant une table pour Bughal, que Dieus perdon (1440, CConsSFlour
manger. quant ly senhor cossol ly portavont 48, 60r); m. Johan Symon et Johan Trenchier
largent aldit recebedor, lo troberont a taula jove, pestres, son estatz procuraires et scindicz
que se volia dinar et non volc prenre diner sinon de mess. los pestres de la taula de la gleisa
que ly senhor cossol si dinessont aquy (1430, cathedral et parrochial de Saint Flor (1494,
CConsSFlour 41, 42v); lo mars a XVI de CPrêtresCathSFlour 2, 1r). ALMC 723, 724,
febrier lo lector dels frayres predicadors de 751, 1346 et 1687.
Sant Flour comenset a legir sas leyssos et tauleir*, taulier (tauler) s. m. u 1. tal de
disputet una question am lo maistre de lescola commerçant. fos donat als sirvens que feyront
de ladita vielha et aquilh de Ruynas et per comandament al Longho que ostes certana
onrar lacte covidet messenhors los cossols aldit charn de porc que avia meza en son taulier
acte et a taula (1462, CConsSFlour 55, 68v); per vendre et non era vendabla, meg picher de
per sollempnisar ladita festa lidit senhor cossol vin (1429, CConsSFlour 40, 27v); que Jarzac
et lo graffier fogront covidat a la gleysa et a non agha point de portas en son taulier (1467,
taula a dinar (1466, CConsSFlour 56, 51v). DConsSFlour 3/1, 2r); del taulier que demanda
u 2. tal de commerçant. ont emendat los Johan Roget davant son hostal (1493, DConsS-
senhors cossols a Ph. Jovenros per una taula Flour 17, 22r); per la bocha de moss. Rotbert
que li era estada rota quant lo bastimens del Chavalier demanderont licencia de far davant
mur de Pebrac si fazia davant ladita taula, per lor obrador ung retaule et lor fos donada licen-
so XII s. (1398, CConsSFlour 15, 79r); los sa per messs los cossols, presens messs los

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
taulejaire* – taverna 1193

juratz, jusquas al desobre la porta de la intrada taulejaire* (taulegayre) s. m. u adminis-


et aquela cubrir que puescha cubrir lo taulier de trateur dune communaut de prêtres. fus
lobrador sans so que y pueschon metre telas ny despendut en loustal deldit Granier ont eryam
postz als chaps ny al davant deldit retaule lo taulegayre, monss. Anthony de la Font, An-
(1508, DConsSFlour 22, 24v). u 2. table à thony Basset, lodit Granier, son fraire et ieu a
crire, bureau. per deneghar lo mur de las dinar, IIII s., VI d. (1481, CPrêtresCathSFlour
Rochas e la sala de Brezons e per portar e 1, 19r); lan mil IIIIc IIIIxx et dix nef et lo
per retornar los taulers per totas las jornadas octeme jorn del mes de jenier, ieu mos. Johan
que foront tengudas en ladita sala, VIII s. Sanegra, taulegayre del collegi de Paulhac del-
(1378, CConsSFlour 1, 128v); ad Anthoni del dit an, confesse avir lialmen recebut de mons.
Prat per lo mirailh que demora sus lo tauler del dAutarochas et per las mas de moss. Johan
cossolat, VII s., VI d. (1395, CConsSFlour 12, Cebiel, de Brassanghas, segle tres cest., argen
78r); liqual porteront seys s.rralhas garnidas de vintq sinqt solz toren. (sic) (1500, QuitPaul-
claus et foront mezas sur lo taulier de cossolat hac).
et presentadas alsditz cossols (1418, PrivilS- taus*, taux s. m. u 1. quote-part (ici : dun
Flour II-2-66, 9r); plus mi baillet s. Johan impôt). en lasquals [nef vings seze liouras t.]
Chavanhac lo sapte e.l jorn de S. Cirgue el la vila, faubours et para de Saint Flour eront
taulier de Johan Aymeric per baillar als obrers, tengut envers lodit nostre senhor lo rey, ou lodit
manobras de la peyreyra, V l. (1426–1427, recebedor, per lor taux, part et porcion de ladita
CConsSFlour 37, 0br); ey agut may deldit ayda (1444, CConsSFlour 49, 56r). u 2. taux
Privat en deduccio de lasditas IX l., XVI s., dimposition. si lon deu moderar et reduyre
III d. a XXI daost que era sapte et el mo los habitans a taux razonable (1508, DConsS-
portet al taulier de mon obrador, XL s. (1428, Flour 22, 29r).
CConsSFlour 39, fv). u tauleir escriutori loc. tauxar voir taxar.
nom. table à crire, bureau. ont payat per I tavelat, -ada part. pass à val. adj. u fait
taulier escriptori fait tot neuf et mes en cosso- de lattes de bois, de petites planches troites
lat, per III postz et 1/2a et per 1/2c et 1/2 (ici : dune porte) (?). XVIII gros clavels mes
cartayro de tacha meghana ou barradoyra et per clavelar la porta darreyra tavelada de Mu-
per II jornals et despens de Michel Vinharier ret que si rompia de tot (1421, CConsSFlour
que fes lodit taulier, per tot XX s. (1431, 32, 53r).
CConsSFlour 42, 17r). u 3. bureau, office taverna s. f. u dbit de boissons, taverne.
(ici : dune administration royale). al quart a luy per especias coffidas gastadas en diversas
enchant ly senhor cossol feyron appelar los ves am los s. del cosselh o per vin agut de lor
sirvens al taulier del rey davant los eletz ho taverna en diversas vetz (…) VII s., VIII d.
lor lhoctenent per denant losquals foron ditas (1403, CConsSFlour 20, 75v); loditz Anthonis
razos per me Guilhem Hector et per me Joh. li contava lo vin apres que lo vendia a taverna la
Belugha, lor cosseliers, per que lydita exequ- intrada et IIIIe del vin (1404, CConsSFlour 21,
cios devia esser nulla (1381, CConsSFlour 3, 83v); mi deu VIII d. per vi de taverna (1410?,
67r); ont donat a Juery, sirvent, per son trebalh SgrieChalvignac, 57). u faire taverna loc. v.
de adiornar plusors personas al taulier del rey tenir un dbit de boissons. Ia letra obtenguda
per lo fait de la imposicion, X d. (1418, del rey nostre senhor ou de moss. lo chanseler
CConsSFlour 30, 45r); a VII doctobre fos de Fransa contra los chapelas et clers volens far
liourada lydita ferma a Jaque Jausserant dont taverna sans paiar intrada (1388, CConsS-
fos mes per lodit Jaque Jausserant al bassi del Flour 7, 79v); avia recebutz VIII muechs, III
tauler del rey per lo diner Deu, X s. (1459, saumadas, II st., VI pich. de vin que valiont,
CConsSFlour 54, 19r); fos payat a P. Guordo, contant per begut segont que si contava ladita
sirvent, per citar las gens al tauler del rey per annada, VII l., I s., IIII d. per so que dis que
far venir afretar ho far lo conte del VIIIme del non volia point vendre et quant venc enviro lo
vin, per so VIII s. (1459, CConsSFlour 54, jorn de Sta. Anna fes sonar lodit vin et fes
19v). taverna (1468, CConsSFlour 58, 22v).

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1194 tavernatge – taxacion

tavernatge s. m. u impôt sur les tavernes. dun dbit de boissons, tavernire. Gm Del-
que moss. lo dya demanda a Pe. Escudier ta- volve, ung dels corratis, en venent contra son
vernatge que non fay point de taverna, si ne deu sagrament despueys pauc de jours, a razonat
payar ou non ? (1469, DConsSFlour 5/1, 27v); certan vin sur Frances Charrada, mercier, et lo
del proces que mess. de chapitre ont contra Pe. baylet a la Baghaleta que es taverneyra et
Noel a causa del tavernatge que luy demandont hostessa, a causa de que luy ont hostat lo
(1495, DConsSFlour 18, 17v). sestayral et deffendut loffice (1504, DConsS-
taverneir, tavernier, tavarnier (taverner, ta- Flour 21, 5v/6r).
varner) s. m. u tenancier dun dbit de bois- taxa s. f. u 1. tarif, prix fix (de qch). ont
sons, tavernier. auias que vos fay hom asaber paghat aldit St. per so que a paghat a maistre
de part mosenher levesque de S. Flor e.ls cossol Johan Mauri, de Clarmont, per doas copias de
de S. Flor per lo cominal profieg dels habitans la quittanssa que devizet me Johan Jovehome et
en la ciptat de S. Flor e per los anans e per los per las memorias de la taxa del sagel de Clar-
venens que degus taverneirs de la ciptat de S. mont, inclus Ia dobla a son clerc, VIII s., IIII d.
Flor ni degus autres que venda o vendra vi en (1417, CConsSFlour 29, 37v). u 2. facture
ladeita ciptat sai que a la festa de S. Luc non dun travail, dun service (ici : de notaire).
venda ni sia auzatz de vendre vi en ladeita ciptat ont pagat a moss. Hugo Marti per son patrocini
de Proensa o de Galhac oltra VIII dineirs lo de las causas avant ditas coma appar per la
demei e vi dAlvernhe, de Marcilhac o de Mon- taxa delsditz notaris et per autras causas bail-
salvi o daltre terrador de Quersi o de Rohergue ladas per declaracion de sa man, per tot III l.,
oltra VII dineirs lo demei (1341, PrivilSFlour XIIII s. (1410, CConsSFlour 26, 36r).
II-3-2); [que nengus] tavarners non venda vi taxacion (taxacio, taxatio, tacsasio, tacsa-
dAlvernge oltra VI d. tornes, nhi altre vi de sicion) s. f. u 1. fixation du prix (dune den-
Proensa o daltre loc oltra VIII d. tornes (1350, re, dune marchandise), du montant (dun
PrivilSFlour II-3-4); la recepta del franc per impôt). lo sapte a XXII de juing venc ayssi
meugh de vin acordat de noel per los taverners Ponchotz Forners per publiar certanas letras de
de la viala et baris als senhors cossols a causa monsr lo Dalphin regent lo realme et de monsr
de la encharsida dels II d. per picher de vin del lo senal dAuvergne sur la taxacio et moderacio
vin que si vendra del XIIe jorn de may que lidita dels vioures et altras causas ad home necessa-
causa fo enpausada jusquas a la S. Michel rias et faita ladeyta publianssa los senhors
apres seguent (1383, CConsSFlour 4, 6r); lor cossols trameyront aldit Ponchot las petitas
a faytas ganres de cortezias et aiudat a condar simarras de cossolat plenas de bon vin (1421,
am los tavarners (1383, CConsSFlour 4, 35r); CConsSFlour 32, 19v); fos payat a Peyre Says-
de alcus tavarniers dessus contengutz per causa set, alias Guodeu, per so que lo jorn dels condes
de la intrada del vi (1386, CConsSFlour 4, redutz se planget dizens quel era estatz gitatz
113r); los senhors cossols assembleront los sen- et taxatz trop excessivament en talha a regart
hors juratz de cossolat et plusors altres taver- de plusors habitans de S. Flor per luy nomnatz
ners de la viala per mettre la intrada, IIIIe et et faita inquisicio sur lodit fait et taxacio fos
XXme del vin de la viala et barris de Saint Flor trobat quel avia iusta causa de se planger et fos
ad assensa (1418, CConsSFlour 30, 19r); faitta moderatz de X s. (1422, CConsSFlour 33, 49v).
alsditz tavarnis rasonablament la deduction et u 2. estimation du montant dune imposi-
rebat del vin que podont aver despendut per lor tion, dune taxation (de biens). per I dinar
beure et aussi per adolhar lor vayssels et per la que donem als comessaris que eron elegit per
dragha ou bouldra del vin comma es acostumat far la taxatio dels bes de la viala per acordar
(1444, CConsSFlour 49, 32v); di que a son am lor coment li causa si aordenes, XXI s., VIII
advis seria bon de metre la intrada sur lo cotal d. (1378, CConsSFlour 1, 139v). u 3. tarif
que porta lo vin a vendre a X s. per muech et sur (dune amende). aplicada lemenda a la tacsa-
lo tavernier a XX s. (1487, DConsSFlour 13, sio de mosen lo iutge (1428, JusticeDienne,
8v). 11v); mosen lo bayles la retengut en emenda
taverneira* (taverneyra) s. f. u tenancire el grant papier, e lodit Guilliem de la Joania, a

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
taxador – ti 1195

la tacsasicion de (…) mosen lo juge, etc. per lo talha als habitans de la viela et barris de Saint
defes que li era estatz faist per davant (1428, Flour (1431, CConsSFlour 42, 27v). u 2. taxar
JusticeDienne, 23r). u 4. facture dun travail, alc. ren a alc. attribuer, verser (ici : largent
dun service (ici : de notaire). ont paghat los dun ddommagement, le montant dun sa-
senhors cossols a maistre Giralt Teyssedre per laire) à (qn). ont fait vezer lodit dampnatge,
las causas que a segudas contra los heritiers de per so li ont taxat XXXIII s. (1401, CConsS-
Johan Jovenros, tant davant mons. lofficial Flour 18, 42v); ont paghat aldit Johan Chavan-
coma davant mons. lo jutge de Saint Flour, hac per sos guatges a luy taxatz et ordenatz per
coma appar per la taxacion faita per maistre levar la talha, las affretatios de la imposicion de
R.nt del Bos et P. del Mas, notaris, VII l., I s., XII d. per lbr., coma per levar las autras recep-
VIII d. (1410, CConsSFlour 26, 36r). tas (…) LX lbr. t. (1415, CConsSFlour 28,
taxador s. m. u homme qui fixe le mon- 44r). u 3. taxar un trebalh a alc. rmunrer,
tant de limpôt de chaque contribuable. fos payer (un travail) à (qn). maistre Loys Berthos
payat per despensa faita lodit jorn als taxadors, demanda que luy siont taxat sos trebalhs de so
en pan, XIII s., en peysson, IX s., VI d., en que a servit en absença de me Heralh Pelisser
huous, III s., IIII d., en celeyras, XX d., en (1464, DConsSFlour 1, 34r). u 4. u taxar alc.
fromatge, VIII s., en oli, III s., en vin (…) VI imposer (qn). deldit hostal fos desdut per la
pichers val. XII s. (1422, CConsSFlour 33, part que donet a maridar sa nessa a Dur.
28v); lo jorn de saint Mathia fos payat per Claveiras que fos taxssat a XXX ll. et respont
despensa fayta als taxadors de la segonda talha a moble per XV ll. (1380, LEstimeSFlour, 84r);
chauzitz per charreyr. per taxar la talha (…) oltra so que desus li es desdut el rolle dels trop
(1423, CConsSFlour 34, 40r). taxatz (1383, CConsSFlour 4, 111r); fos payat
taxamen* (taxament) s. m. u fixation du a Peyre Saysset, alias Guodeu, per so que lo
prix (dune denre, dune marchandise), du jorn dels condes redutz se planget dizens quel
montant (dun impôt). que fos enclinatz a era estatz gitatz et taxatz trop excessivament
nous et la viala far gracios et supportable en talha a regart de plusors habitans de S. Flor
taxament deldit prest (1422, CConsSFlour per luy nomnatz et faita inquisicio sur lodit fait
33, 23v); a lendarrier foront comes tres nota- et taxacio fos trobat quel avia iusta causa de se
bles senhors que aquilh aguessont a deputar dos planger et fos moderatz de X s. (1422, CConsS-
prodomes de chascun mestier per taxar leal- Flour 33, 49v). u taxar alc. ren taxer (ici : une
ment las causas venals exceptat los blastz et marchandise). a lendarrier foront comes tres
apres seria impetrada letra de monsr lo regent notables senhors que aquilh aguessont a depu-
per far tener lodit taxament (1423, CConsS- tar dos prodomes de chascun mestier per taxar
Flour 34, 14v). lealment las causas venals exceptat los blastz et
taxar, tauxar (taxssar) v. tr. u 1. u taxar apres seria impetrada letra de monsr lo regent
alc. ren fixer le montant de (ici : un impôt, per far tener lodit taxament (1423, CConsS-
une amende). vaqueront a far taxar la talha Flour 34, 14v).
que se devia endire als habitans de la viala et te, ti pron. pers. compl. 2e pers. sing.
barris de Saint Flor (1422, CConsSFlour 33, u a. Accentu te. que fases vosautres colhartz
28v); Pie. Gibert, dOrlhac, a faictz taxar lo eyssy ? Yeu ne me meravilhe pas de Jacme que
deffault et despens del proces que a per davant non es mandat mas de te (1473, InstrBort, 1v);
messs los generalx, que montont XXI l. parisis yeu ay deppousat au jour de huey et vay mal per
et plus (1506, DConsSFlour 21, 25r). u taxar te (1473, InstrBort, 1v). u b. Inaccentu te, ti.
una talha a alc. affecter (le montant dun ja sia que los habitans de S. Flor fossont en
impôt) à (qn). fos payat per despensa faita saisina et possession per tant et si lonc temps
lodit ters jorn, quart et Ve ad alcus senhors que non es memoria del contrari, que quant
juratz de cossolat et altres del petit comu chau- alcun habitant de Saint Flor achapta alcuna
zitz per charreyras per taxar a chascun sa proprietat et heritatge rural dins Saint Flor
portio de la talha (…) XVII s., II d. (1420, ou en sas pertenensas, mons. de S. Flor, o sos
CConsSFlour 31, 34r); tauxar et devesir la comes per luy a vestir, a et ont acostumat de

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1196 teala – temonh*

vestir tal achaptador per la maneyra que sensec Johan Bilho, teyssier (ca. 1500, LivePrBre-
simplament : ‹ Yeu te veste sauf mon dreyt et dons 2C, 191v). ALMC 1754. Syn. teissedor
lautruy or est veray ›, que lodit monsr de pauc et teissedre.
de temps ensay, venent contra la libertat de la tela, teala (tealla) s. f. u 1. tissu, toile (ma-
maneyra de vestir coma dessus, per avant que triau brut). Ia pessa de teala (1378, CConsS-
vuelha vestir lodit achaptador, lo compellis de Flour 1, 138v); per una cayssa e per la tela e
prestar sagrament non acostumat jamays de far per guarans e per fial per portar los proces e.ls
(1420, CConsSFlour 31, 37v/38r); levet una esturmens, V s. (1379, CConsSFlour 2, 11r);
grant peyra en dizens : ‹ Torna say tal que tu per una alna de teala per la baneira de la bada,
es, que hieu ti darey daquesta › (1428, Justice- II s. (1391, CConsSFlour 9, 36r); fos payat a
Dienne, 11r); Rollan, hyeu ti aconseliarey be Si Johan Bonet, dit Plumet, sartre, per sa pena et
tu mi voles creyre. (ca. 1480?, FarceRiom, 1v). trebailh de far las raubas de Poton et de Chin-
teala voir tela. hart et per las garniduras de fiel et de tela de
teira* (teyra) s. f. u range, niveau (ici : de lasditas raubas, per so, comptant XX d. per
matriaux constituant un mur). que lo fonda- chascuna rauba, III s., IIII d. (1444, CConsS-
mens entro al perdement de la rocha sia de Flour 49, 86v); en tela grossa per far sachas, III
chals et darena et daqui ensus de bart exceptat s. (1509, LDpLavaurs 2, 2v). u tela a penger
la prumeyra teyra deforas que sera aitaben de loc. nom. tissu destin à être peint. per lo
chals et darena coma avem acostumat de fayre penuncel de tela a penger, XVI d. (1395,
en laltra muralha nova (1378, PrivilSFlour II- CConsSFlour 12, 49r). u 2. pice de tissu.
2-44). ALMC 645, 956 et 1237. aqui meteis fo paiat a P. de Royre per so que
teissedor* (teyssedor) s. m. u tisserand. avia pres alqus draps et telas a la Vitgeira, a
ont payat a Johan Andreu, teyssedor, per III requesta de P. Rotger, per alcuna resta que
mes que a estat a la garda de la porta del Tieule demandava a la viala per lo fait de la deslio-
el temps de la impedimia darreyrament passa- ransa de Salhens, V s. (1384, CConsSFlour 5,
da, lo jour et la noyt, al gayt la megha nueyt, a 36v); lavava qualq. tealla (1473, InstrBort,
III moltos lo mes, monta IX moltos (1431, 13v?). ALMC 343, 952 et 1174.
CConsSFlour 42, 38v); ont payat a III daost temeritat s. f. u initiative personnelle plus
a Johan Andreu, teyssedor, per ung bancal que ou moins intempestive. lodit sirvent li redet los
ly senhor cossol ly ont fait far per servir a la guatges de sa temeritat contra la voluntat de-
mayson de cossolat en que sont las armas de la partida et apres li covenc payar lo deute dessus
viela, per so II moltos (1434, CConsSFlour 44, dit (1422, CConsSFlour 33, 2v); los senhors
23v); Guilh. Olier, teyssedor (1450, OctroiS- cossols feyront adiornar en Aorlhac al XXVIIe
Flour IX-2-26, 2r). Syn. teissedre et teisseir. jorn de septembre Johan Juery, sirvent real, per
teissedre* (teysedre) s. m. u tisserand. so que de sa temeritat avia redut a Johan
deu Guilla. Sabreyra, da Paulhac, per metre Saysset los guatges delsquals lo avia guatghat
se e son payre el cadern de lobi, XXVIII s. a la requesta dels cossols o de lors comes et
(…) Item Peyres Alboys, teysedre, per metre III deputatz per so que lodit Saysset devia a causa
personas el caderen de lobi, deu XXII s. (…) de la intrada del vin que ne avia mes (1422,
Item deu St. Alboys per metre IIII personas el CConsSFlour 33, 33v).
caderen de lobi, II flur. (1400, LObitsChau- temonh* (temoin, temoii) s. m. u 1. t-
desAigues, 28v). Syn. teissedor et teisseir. moin en justice. temoiis P. Mauri, Johen
teisseir*, teissier* (teyser, teyssier) s. m. (sic) Vernia, Hugon Pons, Giral Geybert et
u tisserand. lo filh de Michel Cornut, teyssier, Johan Murat (1429, JusticeDienne, 13r).
VI s., VIII d. (1422, CConsSFlour 33, 16v); u 2. en temonh de loc. prp. à titre dattesta-
Johan Bodet (?), dit Chales, teyser de Trieulay- tion, de certification de (ici : lauthenticit
ro, V st., VII p. (1455, OctroiSFlour IX-2-1, dun document). paia mos. Johan Granier lo
41r); present en aysso moss. Gm Grandet, pes- XXI de octobre a mos. Trencher et a mos. Vidal
tre, Gm Champanhac, clerc, et Gm Laurier jove, Bargas, sendit, tres moltos, et en temoins dayso
teyssier (1475, LObitsChaudesAigues, 78v); ave. seniat de nostre sen manual, lo jour desus,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
temoniar – temporalitat 1197

lan mial IIIIc IIIIxx et VIII (1488, LDettes- contra de mons. de S. Flor (1418, PrivilSFlour
PrêtresCathSFlour, 120r). Syn. tesmonh et tes- II-2-66, 7v); es estat dounat et payat a mtre Pre.
timoni. Broha, comessari a gouvernar la justiça tempo-
temoniar (ou temonhar ?) v. tr. u tmoi- rala de Sant Flour, affin que agha los habitans
gner en justice. Joanata, nora de Johan de per recomandastz ou per alcuns mandament
Teuleyra, amenada per garent, sitada per Ad- dounatz alsditz senhors cossolz ou amiatbla-
torc del Chaylar, a iurat et a depauzat que illia ment (sic) servicis per luy faistz en ladita anna-
era an la Beralda prezens, e temonia quoma da, per so XL s. (1462, CConsSFlour 55, 71v/
lidita Beralda (1428, JusticeDienne, 24r). u te- 72r); ey baillat per saylar una clausa de testa-
moniar que + indic. tmoigner en justice que. ment touchant lo fait deldit Bab, alias Chaila-
mosen Peires la Faydinia a temoniat que li da, recebut soubz lo seel de la court temporala
Antonia, molier de Antoni Chalmeil, li a dit de St. Flour, VI d. (1481, CPrêtresCathSFlour
que mosen Peyres Chalmeil la firic del poumt 1, 14r).
per meg la testa tal que tonbet a tera (1429, temporal2 (tempporal) s. m. u 1. proprit
JusticeDienne, 25r). Syn. testimoniar. ou revenus dune proprit formant le bnfice
temor s. f. u per temor de loc. prp. par dun ecclsiastique. apres faita lenformacio
crainte de (qn). moss. Jo de Paulhac alqual fo loditz moss. lo baylius exequtet ladita letra
donat per so quar condus de nuetz et per divers encontra moss. levesque e chapelas, prendent
chamis lodit maystre per temor dels Engles per lor hostals e temporals a la man del rey (1378,
so quar loditz maystres non sabia los chamis et CConsSFlour 1, 124r); Guilliem dAutrac mes
per so fo donat aldit chapela VI s. (1383, tot lo tempporal de mosen Peire Charbonel per
CConsSFlour 4, 65v). mandamen de mosen lo jutge que non uses, etc.
tempesta s. f. u tempête. ly foc debatut a sus pena de X ll., nonremins de XXV ll. (1429,
causa de la tempesta e a causa que avia sobre- JusticeDienne, 15r); bailet lodit tempporal en
paguat I cestier, III cartas, I boycel segal, X govern a Hugon Charbonel (1429, Justice-
cestiers, III cartas, II ras avena (1462, Dienne, 15r). u 2. domaine des affaires tem-
Dı̂mesPrBredons, 16r); nostra part et portion porelles. a causa de las II ditas appellacios
de las misas jusquas a present faytas per las contra moss. de Saint Flour et sos officiers en
parrochas foladas de la tempesta lestieu darr. temporal (1387, CConsSFlour 6, 78r).
passat (1534, RTailleSFlour 57/2, 1r). ALMC temporalitat s. f. u juridiction du domaine
18. temporel (ici : de lvêque de Saint-Flour).
temporal1, -a adj. qual. u 1. dont le pou- aver ung comissari per regir la temporalitat
voir concerne des biens ou des revenus mat- de moss. de S. Flour pendent ladicta causa de
riels (dun seigneur). ung vidimus duna letra appellacio (1388, CConsSFlour 7, 62r); als
real en que lo rey manda que negus senhors clers de la cort per avansar de copiar larrest
temporals ni spirituals non meta ni tragha los baillat a moss. P. Abo, jutge ordenat per mons.
habitans en causa del baylliatge per ces ni renda lo baillio a regir et gouvernar la temporalitat de
davant jutge ecclesiastical (ca. 1397, InvTi- mons. de S. Flour, III s., II d. (1394, CConsS-
tresSFlour, 12); una altra letra quayssi mos. Flour 11, 62v); quayssi moss. levesque de S.
levesques negava que losditz cossols non aviant Flor deu esser compellitz per caption de sa
ces ni cossolat ni mayso ni lor era legut de tener temporalitat a tener et gardar los arrestz de
las claus de las portas de S. Flor ni sarrar ni parlament et non metre ces en ladita viala per
ubrir ni armas portar quar el disia se esser fayt que toche realitat (ca. 1397, InvTitresS-
senhor temporal deldit luoc (ca. 1397, InvTi- Flour, 92); lodit sapte fos sebolturatz moss.
tresSFlour, 94). u 2. la
que, temporel (dune Peyre Nadals, comissaris deputatz per lo rey a
juridiction). lodit sapte fos sebolturatz moss. regir la [temporalitat ratur] juridiction tempo-
Peyre Nadals, comissaris deputatz per lo rey a rala de S. Flour en tant que tochava los appe-
regir la [temporalitat ratur] juridiction tempo- lans de S. Flor, appelans en parlament a len-
rala de S. Flour en tant que tochava los appe- contra de mons. de S. Flor (1418, PrivilSFlour
lans de S. Flor, appelans en parlament a len- II-2-66, 7v); lodit jorn fos payat per saylar la

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1198 temps – temps

procura de Guille. Marti, sirvent, per la trame- Carrier di que non y deu demorar lodit eguot
tre a Paris, del sagel de la temporalitat de Saint sinon que y fogues de tostz temps (1469,
Flour, VI d. (1452, CConsSFlour 50, 49v). DConsSFlour 5/1, 46r); si hom deu donar ordre
temps s. m. u I. u A. Temps considr al fait de las aguadas que ronpont lo grant
dans sa dure. u 1. espace de temps. per chami de la Costa a causa de so que alcun
Rebat e per lo temps que a servit e per Gibert ont sarratz los condutz ont tirava de totz temps
lo Cort que lay avia estat XVIII jorns davant (1471, DConsSFlour 6, 24r); s. Johan Noel di
que Rabastz lay intres, per tot condat V fr., XV que de tout temps dos de mess. los juratz
s. (1379, CConsSFlour 2, 15r); ont payat a me portavont las claux, de dos en dos chascuna
P. del Prat, licenciat en leys, per resta de so que sepmana (1483, DConsSFlour 12/1, 7r). u el
li era degut per sa pena et trebailh expausat per a bel temps loc. adv. il y a longtemps. di et
lonc temps quel covenc demorar a Paris (…) X depausa per son sagramen quant al prumier
lbr. (1417, CConsSFlour 29, 42v); per aquel article quel a bel temps, delqual bonamen non
temps, ou la maior partida daquel, se pres li recorda, Guille. del Trieuf loget et ascesset a
garda a la porta del Teule devers seras et del Gaspar Aoustet ung mole et ung prat assis a
guayt daval quant montava et daltres intrans Brughalenas ou en sas pertenensas a certain
et salhens (1427, CConsSFlour 38, 49r); apres (sic) temps et an certanas pactios et covensas
I temps, mandet loditz secretaris aldit Durant (1441, InstrBrujaleine, 1r). u lo temps de loc.
per lettra clausa que vengues ad Amboysa prp. pendant la dure de (ici : un pleri-
querre la salvagarda car el lavia passada et nage). fos payat per Ia torcha preza et payada
que apportes VI reals quar per meins non a P. Marti, guastada de nueyt a la porta del
lauria point (1434, CConsSFlour 44, 31r). Teule lo temps del romavatge del Puey, XV s.
u de lonc temps avia passat loc. adv. il y a (1429, CConsSFlour 40, 45r). u per lo temps
longtemps. et parlat am lodit monsr de Clar- de loc. prp. pour la dure de (une action, un
mont et entendut am el que los de Clarmont vnement). ont paghat los senhors cossols al
aviont trames de lonc temps avia passat a genre de Chavaribeyra, fabre, per ferrar los
monsr lo Dalphin am letras de pregeyra deldit espleitz, grazals, doenhs, pala de fer et altres
monsr de Clarmont per aver gracia et remissio espleitz per lo temps deldit bastiment, per tot
de lor talha (1420, CConsSFlour 31, 29r). u de monta VII s., VI d. (1404, CConsSFlour 21,
lonc temps passat loc. adv. il y a longtemps ou 79r); fos payat a Erailh Belugha per sa pena de
depuis longtemps. ont payat a Frances Says- hueyt jours que fos mes en capitani del guayt
set, senhor del Boysso, per recompensacion et per lo temps de la feyra, X s. (1425, CConsS-
satisfaccion de so quel demandava a la comuni- Flour 35, 66v). u per lo temps que (+ indic.)
tat a causa de la occupation que de long temps loc. conj. pendant que, tout le temps où. fos
passat ladita comunitat avia faita et presa payat a Gregori Garassalt per pertrayre larena
servitut en son hostal ques de present, pausat aldit Espia et lo aiudar a charghar per lo temps
en la charreyra dez Lacz pres de la porta del que portet larena (…) VI l., XIII s., IIII d.
Tieule (…) XXV escutz de Tha. (1440, (1423, CConsSFlour 34, 26r); ont payat a St.
CConsSFlour 48, 57v). u de tot(z) temps Privat per so que per lo temps que si fazia lo
loc. adv. depuis une poque trs ancienne, bastimens en lor an, al mandament dels senhors
depuis toujours. per so que ung clerc apelat cossols baillet plusors ves als obrers et mano-
Pe. Tarro, loqual era filh de Johan Tarro, alias bras de vin et pan a lor donat per alcus jours per
de la Vitgeyra, et era estatz de totz temps losditz obrers et manobras demandat per estre-
desta vila, Dieu permetent, era de breu deven- na (…) IX s., VI d. (1426, CConsSFlour 36,
gutz ladres (…) fos deliberat que, per amor de 46r). u per tot temps mais loc. adv. pour une
sos parens et amix que eront grandament des- dure illimite, indfiniment. la clausa del
plazens et dolens deldit inconvenient, hom do- testament de P. de Joa e.laqual si conten que
nes ung petit de argent aldit clerc per cronpar el laysset per far la charitat del jous de la
ung petit rossi et que sen anes donar recapte en Assencio per tot temps mays IIIIe s. prendedors
altra part (1468, CConsSFlour 58, 46r/v); Mari sur lostal de mos. P. Cros pausat en la chareyra

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
– temps 1199

dels Lacz (ca. 1397, InvTitresSFlour, 78). mi done (sic) re (ca. 1480?, FarceRiom, 1v).
u temps per temps loc. adv. pour chaque u B. Temps considr dans sa succession.
espace de temps, priode par priode. es estat u 1. date, poque. en deduccio de so que lo
payat aldit reclus per sos guatges ourdinayres comus li es tengutz per sertanas causas del
que ladita comunitat luy a acostumat de donar temps que fo cossols (1383, CConsSFlour 4,
de XII lieuras et en deduction daquellas per so 105r); ben et lealment [las claus de la viala]
que lodit reclus avia plus levat que non monta- sont estadas governadas per los de cossolat per
vont sieudit guatges temps per temps, contant lo temps passat jusquas a present sans nengun
per so XI l., IIII s., II d. (1462, CConsSFlour mal ne inconvenient estre surven[gut] (1418,
55, 64v); seria bon de saber quant y a agut de PrivilSFlour II-2-66, 15r); lodit Vaylet devia
vin sur los tavernis et hostalis et que lon lor far chami entre son champ que es estatz de
rebata pro rata temps per temps (1508, Barsanghas et lo prat deldit Yvernat en maney-
DConsSFlour 22, 23v). u tot temps loc. adv. ra que bestias charghadas an benas y puescho
pour une dure illimite, indfiniment. ung passar qualque temps que sia (1469, DConsS-
instrument sotz lo sahel de las montanhas sayl- Flour 5/2, 1r); et tant que tocha aquelses que
lat, contenent coment me Geraltz Teyssedres voldront dansar lestiva ou altre temps, que non
juret et promes non mays esser contra la viala lor sera loysible de dansar de mati et que las
et esser tot temps del sagrament de ladita viala messas et lo divinal office non siont ditas et
et a fayt lo contrari et fay totjorns (ca. 1397, celebradas (1510, DConsSFlour 23, 1v). u al /
InvTitresSFlour, 6). u (un) gran temps loc. el temps de loc. prp. à lpoque de (un
adv. durant une longue priode, longtemps. vnement, le mandat des consuls de Saint-
lodit Gaspar los [mole et prat] tenha per logha Flour). item que avia aministrat el temps dA-
deldit Guille. del Trieuf et los avia tengutz grant samet Aymeric, Gui de Ly et Eralh Polo, cos-
temps (1441, InstrBrujaleine, 2r); del porcher sols, que eron a lendicssio deldit talh, tant per
estranghe que ten per lo codercz ung grant despens de gitar et endire lodit talh coma per
temps IIc porcz (1465, DConsSFlour 1, 45r). altras chausas per luy ministradas alsdits cos-
u 2. priode de temps (considre par rap- sols, VI ll., XIII s., VII d. (1378, CConsSFlour
port aux vnement qui sy produisent). sr 1, 4v); far las copias de las endiccios del talh
mtre Johan Bartho di que seria bon de tener la que fo ordenatz al temps dels senhors cossols
feyra deforas als Lax ou al Pont et que las predecessors (1384, CConsSFlour 5, 26v); als-
portas foguessont fermadas vegut lo temps quals fos respondut que ladita talha non se
que corrre (sic) et lo bruch que y es (1507, pagharia point car onq.s non fos autreghada
DConsSFlour 22, 13v). u 3. priode consa- de la partida de Saint Flor el temps de lautrey,
cre (par qn) à une fonction, mandat. es paiat coma de so es ben assertanatz monsr lo Capdetz
al sagrestan et a son clergue per servir lo despueys que fos a Murat per me Johan Jove-
relotge per tot nostre temps et per lo temps home et Bt. Champanhac que lay foront trames
que servic per nostres predecessors, VIII fr., el temps de lautrey (1420, CConsSFlour 31,
XIII s. (1389, CConsSFlour 8, 132v). u esser 22v). u al / el temps que (+ indic.) loc. conj.
a son temps loc. v. être dans la dure de son lorsque, au moment où. Item deu lod.
contrat de travail. a Guill. Chalvo per son Raynaut garnir ladita Johana de joels covena-
salary de far la bada del XIIIIe jour de julhet bles de testa al temps que penra ladita Johana
darreyrament passat que li bada de Ruynas ho (1375–1396, MariageMallet); si ensegont los
ac desamparat que era a son temps iusquas al noms dalcus habitans que, el temps que preste-
XXVIII deldit mes que loditz Rabatz ho ron lor sagramen, eront habitant en ladita char-
comenset a far que son XIII jours, X s., X d. reyra de Sotz lo Teule (1380, LEstimeSFlour,
(1384, CConsSFlour 5, 32bisv). u 4. passar 213r); era estatz execivolment gitatz dun talh
son temps loc. v. assurer sa survie. Et si el temps que Guill. Cocharicz, moss. P. Ber-
estava ben ab[i]lhyat, Sertas hoc, et may en tholmeus et Dur. Arnals foront cossols (1400,
bon estat Et may passava mon temps Daquo CConsSFlour 17, 72v); lidit predecessor el
que me donavo las gens. Mantenen degus non temps que eront cossols non aviont encaras

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1200 – temps

pogut venir a compte amb losditz tavarnis ont paghat Adhamet Valanes per dos instru-
(1444, CConsSFlour 49, 32v). u el temps ave- mens de requesta fayta per Eralh Polo et Johan
nir loc. adv. dans le futur, dans lavenir. ont Cruveler, que Dieus perdone, a me St. Vendesa
payat a Guynot de Ly per so que baylles als et Johan Beluia, cossols per lo temps, sur lacort
senhors cossols per mettre el coffre lo vidimus tractat ad Avinhon sur lo debat que era entre lo
del testament de Andreu Bremont que avia comu et lo chapitol de Nostra Dona de S. Flor,
reyre se affin que ly senhor cossol el temps per so XVI s. (1405, CConsSFlour 22, 107r);
avenir non poguessont perdre lo dreyt de pa- certana despenssa que a paghada a maistre P.
tronat dalcunas vicarias, lasqualx laysset lo- Mercier que avia administrada lan IIIIc et sept
ditz Andreus Bremons en son darrier testament, de XX escutz que li foront baillat per lodit
per so II moltos (1431, CConsSFlour 42, 38r). Anthoni et per los senhors cossols que erunt
u el / en temps passat loc. adv. dans le pass, per temps (1409, CConsSFlour 25, 36r); la
autrefois. Ia boria a Ussel, laqual dis a son letra real impetrada per far lo bastiment darrers
sagramen que valia el temps passat L ll. (1380, lostal episcopal sus lo grant mur tal coma si
LEstimeSFlour, 8v); a Dur. Arnalt per sos deu far segont la composicio lonctemps a pas-
trebails que fes en ung viatghe trames el temps sada entre monsr de S. Flor et los cossols que
passat vas Mende dont avant nes faita mens- eront per lo temps (1423, CConsSFlour 34,
sios, I fr. (1391, CConsSFlour 9, 61r); lort 22r); per so que sur lodit negoci anet a Peyra-
contengut am la terra sive parra que fo en fort a la assemblada aqui fayta sus lodit fait et
temps passat de Guilhem la Chaza, de Cham- assistic per lo temps aldit negoci, per so XX s.
borieu (1408–1586?, TerrPradines 2, 13v); cin- (1426, CConsSFlour 36, 46r). u per lo temps
quanta liouras torn. renduals que prent chascun avenir loc. adv. dans le futur, dans lavenir.
an sur lo comu lo jorn de saint Anthoni compra- vol lo rey nostre senhor que nonobstant totas
das per ela el temps passat per lo pres de Vc appellacios mons. lo bayllious lor aia a far
liouras (1420, CConsSFlour 31, 41v). u gran paiar lor part et porcio razonabla per maneyra
temps a loc. adv. il y a longtemps. los despens de provezion de totas las talhas enditas ou per
que feyront en II jorns que demoreront quant lo temps avenir endissedoyras (1389, CConsS-
aneront vezer la fusta que era trenchada gran Flour 8, 137r); el demanda que lodit achapta-
temps a per lodit pont el bos de Bonnat (1392, dor de causa rural jure sur saint Evangelis de
CConsSFlour 10, 59v). u lo temps passat loc. Dieu que la causa aquela rural loditz achapta-
adv. autrefois. lo lus a XXIX de julhet fos dors melhurara, non la vendra per lo temps
sebolturatz s. Johan Yvern et, per so que era avenir a gens de gleysa, a gens de Saint Johan
estatz cossols lo temps passat, los senhors cos- de Iherusalem, ne a chavaler (1420, CConsS-
sols meyront a sa seboltura II torchas (1427, Flour 31, 38r). u per lo temps passat loc. adv.
CConsSFlour 38, 37r). u lo temps que (+ in- depuis des temps anciens (?). es acoustumat
dic.) loc. conj. lorsque, à lpoque où. els- de vendre per lo temps passat a tals gens, qui si
quals apportz payar chascun an es tengutz lo vol (1420, CConsSFlour 31, 38r). u temps ave-
comus per argent que fos pres de lor lo temps nen loc. nom. futur, avenir. losquals X st. de
que fos faitz lo payamens a madama de S. fromen sy devon desdurre de so que deuran de
Cirgue (1424, CConsSFlour 27, 53v). u non a lintrada del vin del temps avenent (1383,
gaire de temps loc. adv. il y a peu de temps, CConsSFlour 4, 5v). u 2. priode de lanne,
rcemment. disseront als cossols quilh eront saison. ly fos baillatz per acompanhar, atten-
aqui vengut de mandament de mons. de S. Flor dut que era en temps dyvern et que loditz
et de part lo poble de S. Flor et fayta una grant Avinhols non lay ausava anar autrament, Floris
arengua per lodit me P. del Prat parlant per Migos (1440, CConsSFlour 48, 68v). u temps
totz, dizens entre altras causas que alcun dels cort loc. nom. priode de lanne durant
juratz de cossolat aviont menassat non a guay- laquelle les jours sont les plus courts. ung
res de temps de metre garniso dedins la viala fornel de postz lasquals messenhors ly cossol
(1418, PrivilSFlour II-2-65, 1r). u per (lo) que eront per adonquas me baileront, en que
temps loc. adv. à cette poque-là, à lpoque. ung fustis vaquet ung jour al temps cort, tant

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tenalhas – tenedor 1201

per sa despensa et jornal, III gros (1461, Pa- geron (de tablier de pont). aldit Vidal et
trimSFlour VIII-1-8). u 3. moment oppor- Jacme per VIII jorns que ont vacat per culhir
tun, favorable (à une action). quant sera IIII chassanhs per tendre lodit pont et per far
temps que lon laysse intrar los infessitz en las tendas que sont XVI jornal (sic), val. a III
lors maysos ? (1507, DConsSFlour 22, 16r). s., VI d. per jornal, II lbr., XVI s. (1405,
u a temps loc. adv. dans les dlais, à temps. si CConsSFlour 22, 99v). ALMC 673 (pt. 10 et
doptava que W. Durans e P. Merceyr non fossen 11).
vengut a temps per far las comparissensas tendre u A. V. tr. dir. u 1. mettre en posi-
(1379, CConsSFlour 2, 38r); nous doptavam tion tendue, tendre (qch). a doas fennas per
de non aver a temps la letra del remedi (1421, curar la crota de leschaler del portal de Muret
CConsSFlour 32, 47v). u esser temps loc. v. per tendre las chadenas, XII d. (1389, CConsS-
être le moment favorable, être temps. quant Flour 8, 115r); ont payat a Taboret per doas
sera temps que los habitans retornont en lors astas que foront mezas ad apparelhar et tendre
maysos (1507, DConsSFlour 22, 14v). los draps que eront el chadafalt de me Vincens
u II. mal temps loc. nom. conditions climati- et foront oschadas et dampnatghadas et son en
ques difficiles, mauvais temps. li fo esmendat cossolat, II s. (1417, CConsSFlour 29, 42r); fos
per so que demoret per lo mal temps, X s. donat a los que tenderont lo drap al chalforn
(1378, CConsSFlour 1, 142r); per so quar fasia per aqui amassar lo pan de lalmorna, I pichier
mal temps menet lo Rossel de Deodonat an dos de vin et a Cortabota et son companho, trom-
chavals (1394, CConsSFlour 11, 67bisv); fazia payres, per denunciar la festa per la viala, I
mal temps el Liorant (1396, CConsSFlour 13, pichier (1428, CConsSFlour 39, 18v); lo vin
87r); per so quar fazia mal temps, pres jusquas donat als trompayres quant agront trompat la
a Vigoros Johanet Dobaguetz (1407, CConsS- vespra per la vila et agront tendut lo drap al
Flour 24, 47v); non poguet venir per lo mal chafforn comma es acostumat (1444, CConsS-
temps jusques a la nueyt (1424, CConsSFlour Flour 49, 47v). u 2. remonter le mcanisme
27, 52v). ALMC 457, 969, 1832, 1869 et 1874. de (une horloge). ont paghat los senhors cos-
Voir avenir1, laps, loc, pessa et tostemps. sols al sagrestan de Saint Flour per causa del
tenalhas s. f. pl. u tenailles. de unas tenal- relotge servir et tendre per tot lan present
has et I martel et una rispa et una qulheyra, II delsditz senhors cossols, VI fr. (1395, CConsS-
s. (1523, LivePrBredons 3, 15r). ALMC 1738. Flour 12, 74v). u 3. solidariser les lments
tencha s. f. u encre. per papier ou tencha de (une construction) (?). per II pessas de
per far las supplications al rey et a plusors chassanh a tendre la bayeta, VI s. (1389,
senhors de son conseilh et autras memorias et CConsSFlour 8, 150v). u 4. jeter le tablier
instructios ou per cera rogha per claure plusors de (un pont). aldit Vidal et Jacme per VIII
lettras clausas de recomendacion de la besonha jorns que ont vacat per culhir IIII chassanhs per
de par los senhors cossols a plusors dels senhors tendre lodit pont et per far las tendas que sont
deldit cosseilh, per tot II s., VI d. (1439, XVI jornal (sic), val. a III s., VI d. per jornal,
CConsSFlour 47, 53r). Syn. encre et enta. II lbr., XVI s. (1405, CConsSFlour 22, 99v).
tenda s. f. u 1. poutre (de batiment). mu- u B. V. tr. indir. u tendre a chercher à attein-
dar los traus ou tendas de la gleisa devas la part dre, avoir pour but (ici : un accord). moss.
ont son los contrapes del relotghe per so quar lofficial a dit que moss. vol tendre a appointa-
las peiras deldit contrapes quant las cordas sy ment (1464, DConsSFlour 1, 24r); me Vidal
ronpian tombavon sus losdits traus ou tendas de Jabre di que hom tenda a lamiable coma dal-
que era perilh de la deruissio del bastimen de la tras ves es estat opinat et ho fassa assaber al
gleiza (1391, CConsSFlour 9, 51v); a P. Ayme- comu (1471, DConsSFlour 6, 21r). ALMC
ric per IIII tachas barradoyras et per II peladis 1198.
per far tendas aldit corredor, costo VIII d. tenedor s. m. u 1. poigne (de bouclier).
(1392, CConsSFlour 10, 40v); per I trau de IIII lardeyras agudas de Johan Crespi per far
chassainh per far tendas aldit chadafalt, IIII los tenedors delsditz paves (1383, CConsS-
s. (1418, CConsSFlour 30, 40bisr). u 2. lon- Flour 4, 70r). u 2. anneau porte-cls (?). per

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1202 tenemen – tenir

far I rastel et adobar alcunas contrarias a Ia per la present annada, per so XLV s. (1467,
s.rralha de la porta dels Laxs, XII d. et per sept CConsSFlour 57, 50v).
tenedors de las claus, XII d. (1428, CConsS- tenensa s. f. u possession, dtention (dun
Flour 39, 33v). bien foncier). P. Vigoros per la tenensa de la
tenemen, tenamen (tenement) s. m. plassa e pel mole cofr. am lostal de Steve Fabre
u 1. tenue (dune runion). a XXIII dabrial e am laygua de Raymontolo dona X s. per ces,
fos trames Dur. Claveyras a Monferrant a la doptes es de la dobla (1379, TerrChaudesAi-
jornada aqui mandada tener per lo rey nostre gues 1, 20v).
senhor ont eront mandatz venir los tres estatz et tener, tenir u I. V. tr. dir. u 1. tenir (qch
lay portet plusors letras clausas adreyssans a ou qn) dans les mains ou sur les bras. IIIIe
monsr de S. Flor et a monsr son frayre et a ciris de cera pesans una l. agutz de Bonet
mons. P. del Prat per luy accosselhar sus lo Raynalt que costeront IIII s. (…) plus a IIIIe
tenement daquela jornada et revengut ayssi enfans que teniont los ciris tant quant si ponhet
repportet que la jornada era estada contraman- a dire ly messa, VIII d. (1444, CConsSFlour
dada al XXe jorn de may ven. (1428, CConsS- 49, 93v); lo segont jorn de julhet venc en esta
Flour 39, 15r). u 2. proprit foncire rurale, vila mossenhor de Montlaur per tener et fayre
tenure. deu lodit Johannot delz Ongles, dit Du bateghar ung enfant de Anthoni Yvern (1467,
Mas, per lafar ou tenemen de Rozier (…) segal CConsSFlour 57, 60r). u faire tener remettre
st. II, fromen I eymina, argant s. III, d. III en mains propres (ici : une lettre à qn). lo
(ca. 1480, LiveNozires, 3v); ung prat assis en ditmergue a III de novembre venc da Riom
Peyralada per els aquis del tenemen de Gm Bernatz Fabres portant letras de Johan Says-
Cheyrosa jove (ca. 1500, LivePrBredons 2C, set, cossol, et una letra de moss. dAlegre que
9r/v); un autre prat per els aquis deldit Johan trametia al s. de Chaler et mandava que hom la
Chorsi que fu del tenamen deldit Johan Chey- lhi feses tenir coytadament (1388, CConsS-
rosa, comu et per endevis en lo prat deldit Peyre Flour 7, 77r). u 2. avoir à sa disposition ou
Segret que ly fu donat en joyas (ca. 1500, en charge, dtenir momentanment (qch). a
LivePrBredons 2C, 9v); ensemble dos ortz P. Nassi per lo loger de sa grangha que tenguem
del tenemen de lor payre, assis a Virargues, per lespazi de IIII mes per tener la chals, XL s.
atochans (ca. 1500, LivePrBredons 2C, (1378, CConsSFlour 1, 118v); a Guill. Gralhart
167r). Syn. afar et fait / fach. per lo logher de I rossy que chavalghet lodit
tenen s. m. u tot a un tenen loc. nom. le Chapola eldit viatge, loqual tenc lodit Johan per
tout dun seul tenant (dun ensemble de ter- XV jours, I fr., V s. (1384, CConsSFlour 5,
rains ou de bâtiments). lodit Valo te de nos 48v); las [claus] enporteront et las tengront
ung altre ort ques desus aquel de Martel en apres I jorn et una nueyt et apres las li torne-
loqual es la peyrieyra et lo chasal ques desus al ront (1418, PrivilSFlour II-2-66, 9v); ont payat
Pogiet, tout a ung tenen (ca. 1480, LiveNozi- a Durand Rolland per sa pena et trebailh de
res, 5v). tener las claux de las portas de Pescharot et de
tenenceir*, tenencier (tenensier) s. m. Faghon per tot lan dels senhors cossols, per so
u 1. exploitant dune proprit foncire sou- XX s. (1430, CConsSFlour 41, 50v); losquals
mise à cens, tenancier. a Peyro, tenensier de chavals tengront per II jours (1438, CConsS-
Neyravernia, una egua preyn de pelh maurelh Flour 46, 77v); fos payat per una barra de ferre
per VIII escut vielhs (1432, LBauxAuteroche- que fos baylada aldit Dondrelha per tener a
Couzans 1, 10r). u 2. locataire (dune mai- ladita obra, pezant XI ll., contant IIII d. obola
son). ont plus recebut per logier de loustal per ll. monta IIII s., I d. (1467, CConsSFlour
petit de cossolat per una annada acomplida de 57, 67v). u tener alc. ren de alc. dtenir mo-
Johan Verni, tenencier et loghandier daquel, mentanment (qch) transmis par (qn). ont
per so XXX s. (1462, CConsSFlour 55, 30r); payat a lheretier de Pe. Barres per lo logier
ont recebut de mtre Johan Brossas, tenencier de de lobrador de cossolat que ly senhor cossol
la mayzo del Crozet appartenent a ladita tenont de luy loghat, per so III moltos (1434,
comunitat, per lo logier de ladita mayzo et CConsSFlour 44, 34r); Astorc Chastel, mer-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
– tenir 1203

chant de la villa de Murat, et de son bon grat btail sur un certain espace). es istat ordenat
confesse (sic) et reconoig a tener de mossenhor entre lasditas partidas que lodit senhor de Me-
ung afar appellat de Peucgauso, aquisit de Gm let tenra lay ont fara sa principal demora ladita
la Vernha, de Chalvagias, al ces ung chascun Johana et los enfans que endevenrant deldit
an, argent XXIIII s. (1474, LiveDienne 698, mariatge et fara a sos despens tost charc et
247r). u Emploi pron. obtenir ung rescript messios am tal conditio que lodit senhor tenra
contra las hereteyras de Geralt de Seris a et levara tostz los cens, rendas et esmolumens,
causa dez frucz de la montanha de Chabestras fruc et yssimens que avenrant ni poyrant ade-
que sont empaytat per mossenhor de Canilhac venir de ladita terra dAuvergne et de Velayc
delqual si ten lydita montanha et so per lo fait ayssi comma dessus sont en dot constitudas
et colpa de lasditas hereteyras et per hommatge (1375–1396, MariageMallet); lo subcide de II
non fait de ladita montanha (1439, CConsS- fr. per fuoc per tener las gens darmas que eront
Flour 47, 52r). u 3. avoir (ici : une proprit estadas hordenadas a tener fronteira sus lo paÿs
foncire) en sa possession. lafar que ten a (1384, CConsSFlour 5, 35v/36r); lo XVIe jorn
Chaldas Aygas (1380, LEstimeSFlour, 5r); de- doctobre fos trames Bt. Champanhac altra ves
vont losditz heretiers per lo fait del Negre, per a Clarmont per la jornada que si y devia tener
so que ne teno, seg. I co et Ia po (1473, Live- per las gens dels tres estatz sur lo fait de la
Dienne 698, 86r). u 4. garder (ici : des brebis) talha que demandavont per tenir gens darmas
en fermage. aven recebut de Barnad Besso, de el paÿs dAuvergne per resistir als enemix del
Chalinargues, de la lana de las fedas que nos te, rey nostre senhor (1418, CConsSFlour 30,
de II l. et quart, I s., X d. (1523, LivePrBre- 36v); R. Pages say ten trop de bestial (1469,
dons 3, 5r). u 5. conserver, garder (qch dans DConsSFlour 5/1, 30r). u 9. salarier (qn) à
un rcipient, dans un local ferm). a P. Nassi titre de (ici : capitaine dune garnison). a
per lo loger de sa grangha que tenguem per covengut tener depueys lo jorn de ladita quic-
lespazi de IIII mes per tener la chals, XL s. tansa cappitani lo senher de Novagleysa que a
(1378, CConsSFlour 1, 118v); per una quaissa servit depueys lo jorn de la quittansa jusquas
comprada per los cossols a tener letras del fait (…) (1416, HonorSFlour IV-6-15). u 10. en-
de cossolat, IX s. (1391, CConsSFlour 9, 90r); tretenir (un feu). per metre al chadafalc de
una clau fayta per Johan Forestier, s.rralhier, a Muret fos crompada una teula per aqui far et
la porta del celier de las Rochas en que soliont tener lo fuoc que non y es anqueras pauzada,
tener la chals (1421, CConsSFlour 32, 54r); Ia costet IX s., II d. (1429, CConsSFlour 40,
granda gerla per tener layga a la bastenda 45r). u 11. respecter, appliquer (un avis, un
(1444, CConsSFlour 49, 50r). u 6. avoir une rglement, un engagement). hieu fuy consolatz
capacit de, contenir (un certain volume dans en partida quar pensey mi que lo [capitols ?]
un rcipient). Ia bota tramessa per son vaillet tenria certan cosseilh que maystres Steves Jaus-
tenent V pichiers 1/2 (1426, CConsSFlour 36, serans et hieu avian donat (1379, PrivilSFlour
28r); fos pres de Pe. Trenchier per far lodit II-3-7); portet letras per lodit Perron als Engles
present ung cubel de vin claret tot plen que de Monjuzeu per tener la asseguransa donada
tenia VI saumadas 1/2a (1444, CConsSFlour per lodit Perron a la viala (1381, CConsSFlour
49, 98v); item te lo gran cubel del selier de bas 3, 122v); fos trames a Carlat am letras deldit
XIIII set., II cartas (1458, LRecAuteroche- Girardi per far tener a sels de Carlat lodit pati
Couzans, 38v). u 7. avoir une dimension de, (1383, CConsSFlour 4, 20r); lo vidimus de una
mesurer (une certaine longueur, ici : dune letra (…) en que manda al bailliou [de] las
pice de bois). prumeyrament ont payat per I montanhas et comessari de las exempcios que
trau de sap agut de Jacme Rollant, tenent V fassa tener et observar la general costuma del
brassas, pres de luy per far coronels a ladita bayliatge a causa que quant hom es appelans de
porta ou per so que ly obrier ly tengront son una causa et exens de tota altra (1387,
hostal occupat que faziont ladita obra, per so CConsSFlour 6, 104v); lo conestables de Tur-
XVI s. (1438, CConsSFlour 46, 70v). u 8. as- landa mandet als senhors cossols si tenriant la
surer la subsistance de, entretenir (qn ou du treva que sos capitanis avia accordava (sic) an

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1204 – tenir

moss. dArmanhac per III sepmanas (1388, quar la paureyra del luoc et las grans talhas et
CConsSFlour 7, 77r/v); los senhors cossols mezas que a a supportar per gardar et tenir
ont trames a Chopi de Badaffol una letra claus- lodit luoc a la veraya obediensa del rey et de
sa si tenria la promesa que fayta avia a moss. lo monsr lo Dalphi (1420, CConsSFlour 31, 46r);
bayliu de non levar merqua (1389, CConsS- fos payat a la Cataros de Real per I home que
Flour 8, 129r); a lendarrier foront comes tres tenc loghat per sept jours per lo temps que
notables senhors que aquilh aguessont a depu- portet larena al bastiment (…) XVII s., VI d.
tar dos prodomes de chascun mestier per taxar (1427, CConsSFlour 38, 48v); grossar lestur-
lealment las causas venals exceptat los blastz et ment de la promessa per monsr de S. Flor al
apres seria impetrada letra de monsr lo regent deforas del portal del Teule davant son novel
per far tener lodit taxament (1423, CConsS- intrament fayta als senhors cossols de los, la
Flour 34, 14v); del fait de las escolas, di coma comunitat et cioutadas de Saint Flor tener et
lodit Johan Aymeric et que qual que agha las servar en las libertatz, usatges et coustumas et
escolas que tenha las offertas que fay lodit totz altres dreytz que aviont de tota ancianetat
Boerii et so per lo ben del comu (1469, per lo temps passat (1428, CConsSFlour 39,
DConsSFlour 5/1, 23v); si hom deu tener la- 38r); fos payat a Jacme Brugeyra per sa pena et
pointament que hom a fait an moss. dAly dels trebail de III mes que avia servit lo comun,
IIIIc fr. que demandava (1470, DConsSFlour davant que anes morir, a curar et tener net lo
6, 8v); Anthoni Fornier di que si non vol tener so mur de la montada de las Rochas et las latrinas
que avia promes de mati que hom appelle del Mur, per so ly fos payat IIII crosatz et 1/2
(1471, DConsSFlour 6, 15r); hom sera enfor- (1438, CConsSFlour 46, 59v); certana somma
mat si tendra a la ville (sic) so que a promes que luy devia per laquala lo tenhia escumenghat
segont lapointament (1495, DConsSFlour 18, (1462, CConsSFlour 55, 55v). u 14. mainte-
34r). u Emploi pron. los senhors cossols tra- nir (qn) immobilis, priv de (ses) mouve-
meyront Freyder Aloysa per saber si las trevas ments. Hugos da la Joania, amenat per garent,
si tenriant plus (1388, CConsSFlour 7, 66r); a iurat et a depausat per sagramen que el
que lappointament fait an Bernat Vaylet si fenava chosta Barochies e vec davant lostal
tenha (1473, DConsSFlour 8, 10v). da la Megia grant riota tant que plusiors fennas
u 12. maintenir (qn ou un animal de trait) à teniant lodit mosen P. (1429, JusticeDienne,
disposition, (le) retenir (pour un certain tra- 25r); ses plaint P. Quzols dAntoni de Chalmeil
vail). a Timbalt que a tengut sas bestias el quel a chorugut sobre sa presona an la daga
bastiment nou de volontat de P. Jovenros per traita que lin volia donar, mas que Ar. Pogiols
XIxx X journals, monta XXIII lbr. (1378, lo pres et a grant pena lo poc tener (1429,
CConsSFlour 1, 118v); aldit me Guill. que JusticeDienne, 26v); lodit cappitanis tenia en
tenc son clers per davant moss. Ph. a escrire prisos los dessus nommatz et menassava de ne
losditz faytz e pueys los escris per II ves, la Ia fo mays aprisonar dels habitans de la vila per
baylat a la cort, laltra fo trameza de part de occasion deldit batement (1438, CConsSFlour
say, IIII lbr. (1378, CConsSFlour 1, 120r); per 46, 60r); de claure la rua de Muret del chanto
I home que tenguem el Mur en festas de Nadal, pres lostal de Meysso jusquas a lhostal de
per VI jours per far bada, V s. (1378, CConsS- moss. Johan Partus, di que lon fassa tener los
Flour 1, 137r); obrers tengutz per bastir lasdi- que y habitont reyre elses per lo present et
tas bayetas del lus que fo a XVII deldit mes de jusquas ad ce (sic) que lon vira si y salira res
novembre (1383, CConsSFlour 4, 75r); per de novel (1502, DConsSFlour 20, 45v).
loghers de las badas tenguts per meisos a Mon- u 15. tener que + indic. dfendre lopinion
tagut comtant per Pocho de Rueira, VII jorns, selon laquelle, être davis que. lo conseilh tenia
per Segurat, XVI jorns, per Monssec, VI jorns que lodit Juery era tengut de redre et restituir
et per lo Ghautut, I jorn, que valon comtant per losditz guatges o payar lo debte (1422,
jornal, II s. III fr. (1391, CConsSFlour 9, 44r). CConsSFlour 33, 34r); ja sia que la maior
u 13. maintenir, garder (qch dans un certain partida et plus sana del conseilh tengues et
tat, qn dans une certaine situation). expli- oppines que lodit prior de S. Michel per virtut

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
– tenir 1205

de sa comissio podia reconsiliar ladita gleisa de mas era remeza al quart jorn de julhet venent et
la pollucio del batement dessus dit et la retor- entredos se deviont impetrar letras de mons. lo
nar al pr.mier estat que era per avant lodit regent per provezir a tot (1423, CConsSFlour
batement (1423, CConsSFlour 34, 18r); ly sen- 34, 19r); a XXII de novembre lo maistres de la
hor cossol feyront visitar la bercha darrs lostal escola et moss. lo lectors dels frayres tengront
de maistre Peyre Pelhissier et lostal de Johan una questio et enprenteront los senhors cossols
Torret a Matheu Beal, a Posols et a Valamant et los covideront a dinar (1452, CConsSFlour
per veyre si eront de la oppinion de Langel, 50, 63v); moss. lo licenciat Broue di que lon
Columbet et Vincens que teniont que tot lo non tenha point la feyra dins la ville (sic) et que
mur covenia mettre a bas et, fayta la visitacion non y agha porta uberta mas la porta del Tieule
per lodit Matheu Beal, Posols et Valamant, ilh (1507, DConsSFlour 22, 10v). u Emploi pron.
tengront et foront doppinion que loditz murs se ly senhor cossol predecessor, el nom de la
podia ben soldar coma fes lhy bercha desobres comunitat de St. Flour, seront obligat envers
lostal de Synto Boscho (1430, CConsSFlour luy en la somma de cent reals dor per causa del
41, 45r/v); et per so que chascus dizia et tenia transport fait per lodit Anthoni a la comunitat
que lidita Andreva era morta de la impedimia et dessus dita de VI l. debtals que Peyronetz
aussi sos vayletz, fos deliberat (…) que lodit Merciers avia vendudas aldit moss. Pe. Jovenros
mtre Heralh Pelhissier, cossol, lay anes per lor sur son hostal ques de present de laditta
dire et far commandar per ung sirvent que comunitat en que si ten lo cossolatz (1439,
menes en sa compania que si tenguesso reyre CConsSFlour 47, 48v); lo dimars a XVIII
elses et que non la entarresso que non fogues daoust fos de rechap trames me Jacme Jabres
nueytz per lo bruch del monde car era aussi en Aorlhac per far diligensa de las scripturas en
marchatz (1467, CConsSFlour 57, 61v). la causa de maystre Guilhem Aymeric et per
u 16. retenir, supporter (ici : des pierres po- saber de la jornada que devia esser al jous XXme
ses sur des lments de charpente). VIII jour daoust entre lasditas partidas si se tenria
chabros compratz de luy entre doas ves et ou non ou al meins per saber a qual jour la
portatz per luy a lort de Farrier per los metre remettriont (1440, CConsSFlour 48, 59v).
en la muralha per tener part dessus de peyra, u 19. prsider, mener (ici : une sance de tri-
delsquals en foront mes IIIIe el brassailh dels bunal). a faita anformasio lo procurayres de
balestiers (1420, CConsSFlour 31, 28v). monsenior contra magistrum Hugonem Chal-
u 17. limiter le mouvement de, bloquer (ici : meliis, etc. que desay dos ans el batet Gaspar
le marteau dune horloge). item quatre dens a Poderos quant, loctenens, tenia la cort de mon-
Ia roda del relotge et lo li covenc tot desfar per senior davant lostal de G. Salzet e lodistz
aver ladita roda. Item I ays de ferre per montar maistre donet tal del point per meg la testa
lo contrapes. Item a pauchezit lo gros pes del tant que cudet tonbar a tera (1429, Justice-
relotge de tres cartayros de quintal. Item y a Dienne, 27v). u 20. occuper (un certain es-
fait I petit molinet del volet torneghador. Item pace). mostrar lo saziment que era estatz faitz
del mailh que fer las horas a alonghat la coha I al conseilh de monsenhor de Clarmont en loqual
palm. Item lostacle del fer que ten lo maylh era inserida la letra real tenent Ia petita pel
quant fer era rostz et la fait tot neuf (1420, pargemi (1417, CConsSFlour 29, 45r); ont
CConsSFlour 31, 50v). u 18. runir, organi- recebut de ss. Pe. Jouvenros, cossol, per la
ser (une assemble, une runion). per I fays de plassa que lo comus ly vendet darrs lort de
lenha gastat el fornel del cossolat per so que Johan Dobax de lostal de Frances Blanc jus-
fazia freyt hont tengront li senhor cossol cosso- quas a lostal de Jacme Dobax tant comma ten
lat lodit jour, IIII d. (1384, CConsSFlour 5, de plassa lortz darrs, III l., IIII s. (1440,
39r); lan mial IIIIc XXI, lo mars XVe jour de CConsSFlour 48, 34r). u 21. occuper indû-
julhet foront tengudas las assizas de monsr lo ment (un lieu, une place forte). I altre home
bailliou real, mons. Loys de Monbalat, chlr., que lo guidet de Lussac la Gleysa jusques a
per adonc bailliou (1421, PrivilSFlour II-2-66, Cubeyras per dobte dels Bretos que teniont
2v); la jornada non era point estada tenguda Lussac lo Chastel et Monmorla et tot lo paÿs

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1206 – tenir

denviron et desraubavont tot (1420, CConsS- CConsSFlour 50, 41r). u tener per + inf.
Flour 31, 37r); lodit lus et lendeman lo regens considrer (ici : une somme dargent) comme
la iusticia de S. Flor am plusors sirvens et (ici : ayant t reçue). es estat payat a monss.
notaris, a la requesta dels senhors cossols et Gm Marti a causa de la commission que avia
per aver habitacio al me de lescola ayssi nove- portada de Paris contra losditz chanoynes ou
lament vengut, se transportet emsemble losditz per aver lexcecutoria dOrlhac et per las mas
senhors cossols a una chambra que volia tener de Anthony Vible, alias Cayro, III ll., lasqual-
per forsa Coltelos (1424, CConsSFlour 27, las ey tengudas per aver agudas deldit Cayro et
37r). u 22. consacrer, utiliser (du temps à ney faicta recepta et son conclus en la somma
faire qch). a moss. Phalip Hot, per far los de XX ll. de lasquallas ey baillada et octrogha-
faytz de ladita causa e per III jours que tenc da quictansa aldit Cayro (1481, CPrêtres-
per losditz faytz en ladita cort, oltra so que avia CathSFlour 1, 7r). u tener + inf. considrer,
agut a la pr.meyra jornada ques passat en estimer (ici : avoir reçu une somme dargent).
despessa senhada, XII lbr. (1378, CConsS- nos Hugo Balm et Peyre Ruynas, pestres et
Flour 1, 120r). u 23. u tener coma considrer, bayles de la cuminitat de San Peyre de Bredom,
estimer (ici : une dcision administrative) confesem aver agut et resebut de Peire Chami-
comme quivalent à (ici : un arrêt du parle- nada a causa del debit que deu a la gliheysa,
ment de Paris). tenir lor ordenansa coma ar- eyso de dos annadas so de lan LXXV et de lan
rest de parlament, chascuna partida auzida LXXVI, tenem aver agut et resebut so es a
pr.meyrament en sas rasos et deffensas, a pro- saber XXVII s. 1/2 (1477?, QuitBredons).
nunciar per losditz senhors entrecy et lo lus u 24. adopter, suivre (un comportement).
apres megha carema (1421, CConsSFlour 32, que, per Dieu, chascus en digha son bon advis
37r). u tener per + part. pass considrer et deliberation sans affection nenguna et en
(qch) comme (tant fait), (qn) comme (tant bona union et la maneyra que hom deu tener
dans un certain tat). lhi senhor cossol tra- (1469, DConsSFlour 5/1, 12r); Johan Chavan-
meyro a Salhens lodit Gironet per parlar am hac di que si non vol tener bon trang et amiable
lodit Perro per so que el et li altre Engles que hom appelle de luy (1471, DConsSFlour 6,
teniont lodit pati per rot per causa de la chal- 14v). u 25. se trouver dans, vivre (ici : une
valghada (sic) que say avia fayt (1381, anne donne). ensec sy so que (…) aven
CConsSFlour 3, 124v); nonobstant que ladita mes et expausatz per los affaires desditz mess.
gleisa fos deyta estre polluda per la seboltura pestres en lan present que tenen miel IIIIc
del prior daquela gleisa deffunct, loqual monsr IIIIxx et XIII et despueis lo XXVe jorn de
de S. Flor tenia per escumenghat quant vivia et mars (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 3r).
lo jorn de sa mort (1423, CConsSFlour 34, u II. V. tr. indir. u tener de + inf. continuer à
18r); fos trames lodit Gaspars, trompeta, aldit (ici : vendre du vin) (?). saylar una letra ho
recebedor que li plagues tener per excusatz mandament enpretat per los senhors cossols per
losditz Moreyras et Chavanhac et mandar far tener de vendre los tavarners a causa del vin
part de say ad Anthoni del Prat, son luoctenent, que lidit senhor aviant pres de Johan Taffanel
de recebre IIc l. que eront prestas de ladita (1384, CConsSFlour 5, 28r). u III. V. intr.
soma et del surplus li plagues donar I sospens u 1. subsister, survivre (de qn). que lom lo
jusques a Nadal car adonc seria contentastz de fegues demorar deforas la viela affin que non
la resta (1424, CConsSFlour 27, 40v); que li agues occasion de se mesclar entre lo poble et
plagues tener per excusada la viala deldit mes- quar loditz Guinotz Espinassa, payres deldit
fayt (1425, CConsSFlour 35, 30r); redo conte enfant, dis quel non avia de que tener deforas
lidit senhor cossols et teno per recebut per la ni de que ly administres despensa, per so ly fos
tarra de so que a la pr.meyra passada per bayllat I molto per subvenir a lor despensa
inavertensa aviont passat lo drap nier de lors (1430, CConsSFlour 41, 45v). u 2. sinstaller
raubas consulars per roans ou mostivilis et non (qpart) (ici : des soldats) (?). lo mars asser
era sinon de moricli de Borghes (sic), per ladita XXI de mars lo senhors cossols Moreyras em-
tarra VII scut (sic) que valo IX l., XVI s. (1452, prentet IIIIe hommes a montar al guayt per

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
– tenir 1207

esforsar lodit guayt per so que hom dis que las si lon troba draps ou linge foras lors maysos,
gens darmas deviont delotghar a meghanueyt que lon ho fassa tout cramar (1502, DConsS-
et hom non sabia ont voliont tener (1430, Flour 20, 46v). u 3. être attenant (de deux
CConsSFlour 41, 48r). u 3. rester disponible, terrains ou bâtiments). lo chazal et la terra
durer (ici : de largent dun don pieux). e deu apelat da la Boria que se teno, que cofronto
pagar ladita lieuraso aytan coma tenra losditz dune (sic) part am lo chami comu deldit mas de
XX flur. ni seria nostra voluntat (1400, LObits- Lobeighac que monta hom a la Chalm et dal-
ChaudesAigues, 3r); deu per los XV flur. IX tra part am lo terme del fach dal Mas et am la
lieurasos, so es a dire IX michas et IX pichiers terra del Cart sive costa dessus reconeguda,
de vi aytan coma tenra los XV flur. (1400, salvat et reservat per lodit recognoysen que
LObitsChaudesAigues, 4r). u 4. avoir lieu, se non enten so indicar (?) al dreytz de degun altre
tenir (ici : dun march). es de oppinion que lo en ayso cy depres reconegut, si sufficienmem
merchat tenha (1509, DConsSFlour 22, 37v). (sic) demostravo que aguessen negun drech en
u 5. tener a être fix à (ici : un mur). aldit tout ou en partida (1408–1586?, TerrPradines
Galocheyr per son jornal que bastic la paret del 2, 16r). u se tener amb être mitoyen de (une
peyris que es entre la tor dels Agials et lescha- proprit). per la meytat de una pessa de
leyr que ten al grant mur, que era tombada, IIII champ que si te am lo sieu prat de la Fon,
s. (1383, CConsSFlour 4, 13r). u 6. tener per argent VI d. (1474, LiveDienne 698, 306v).
être partisan de, soutenir (qn) (?). s. Anthoni u 4. avoir lieu, se tenir (ici : dune foire). de la
Trenchier dy que vegut lo plazer que mondit sr. feyra, que si tenha come (sic) es acostumat
de Borbon nos a faictz que el es content de y (1505, DConsSFlour-20r). u 5. u se tener a
consentir et que non tendra pas per luy (1487, u a. sen tenir à (qch). Jacques Juglar di que
DConsSFlour 7/1, 1v). u IV. se tener v. pron. si ten al contengut de larrest (1495, DConsS-
u 1. être prsent (de qn). a maystre Guill. de Flour 18, 42v). u b. se rallier à (une opinion).
Boysseyras, procurayre del rey, lhi fos donat Pe. Vaylet, tochant lo faict de moss. de Bor-
affi que si tengues a ghous e (sic) nostra causa bon., di que si ten a la plus grant et sana
e que non passes nengun deffalt contra alcus partida (1491, DConsSFlour 15/1, 35r). u se
que lay eront citatz per P. de Royre, IIII fr. tener amb être favorable à, se rallier à lopi-
(1378, CConsSFlour 1, 121r). u 2. rester nion de (qn). dels maistres, si ten an Partus
(qpart, de qn). ont payat a Taboret et Nozey- (1495, DConsSFlour 18, 31v). u se tener en
ras, sirvent, per so que plusors ves foront trames u a. maintenir, rester sur (une opinion).
al Pont alsditz tochatz de impedimia et los fes apres vistas las opinions dessus ditas, nonobs-
comandament lodit sirvens que si tenguessont tant que me Pe. del Bos y agha contradit per
devers lor et non aguessont a trevar entre los expres et Johan Farrant ses tengut en sa
habitans (…) XIIII d. (1420, CConsSFlour 31, pr.meyra opinion, es estat opinat que mess. y
30r); fos donat per almorna a Peyre Borrel, trameton dos senhors de la mayso per vezer si
paure home tochat de impedimia, per so que hom poyra apointar (1469, DConsSFlour 5/1,
si abstengues de anar entre las gens et si ten- 11r); dels maistres de las escolas, si ten en so
gues en son hostal, en vin, charn et deniers, que daltras ves a oppinat (1511, DConsSFlour
XXXV s. (1423, CConsSFlour 34, 23r); et 23, 11v). u b. faire respecter, maintenir (ici :
per so que chascus dizia et tenia que lidita ses droits). Johan Aymeric di que hom si tenha
Andreva era morta de la impedimia et aussi en son drit per justissa et non luy done res
sos vayletz, fos deliberat (…) que lodit mtre (1471, DConsSFlour 6, 21r). u c. se rallier à
Heralh Pelhissier, cossol, lay anes per lor dire (une opinion). et apres ses tengut en lopinion
et far commandar per ung sirvent que menes en de Chatonier (1487, DConsSFlour 13, 24v).
sa compania que si tenguesso reyre elses et que u sen tener amb maintenir (une opinion).
non la entarresso que non fogues nueytz per lo de la veguda de Johan Bresso, que sen ten an
bruch del monde car era aussi marchatz (1467, so que na opinat fazent ladita veguda (1469,
CConsSFlour 57, 61v); que, si li infessit in- DConsSFlour 5/1, 45v). u 6. se tener per +
tront, que si tenhon a part per alcun temps et adj. ou part. pass se considrer comme,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1208 tenesar* – tench

sestimer (satisfait ou insatisfait dune ac- altre senhor cossol li fossont tengut et lho
tion). delsquals XVIII fr., XI s., III d. mi promeyro (1383, CConsSFlour 4, 89v); IIIIxx
tene per ben content et en quitte ladita comuni- XIIII fr. en losquals li viala lor es tenguda et
tat de S. Flour (1387, AdmBiensSFlour XI-1- obligada per razo dels merchans (1383,
3/5); ont payat a Peyre del Pos per so que se CConsSFlour 4, 92v); si ensegont las personas
tenhia per mal contens dels XV moltos que ly que dizont que lo comus lor es tengutz, losquals
foront passat en la prumeyra passada dels pre- font detencion de las summas ayssi empres
sens comptes de V mes que avia tengudas las contengudas et declaradas tant dels taylhs,
claux de la viela el temps de linpedimia (…) V patu coma intrada (1389, CConsSFlour 8,
moltos (1430, CConsSFlour 41, 52v); de las- 144v); Hugos del Vaysayr[o] era tengut per la
quales (sic) sommas (…) lodit Johan Pinhol (?) vertut de una obligatoria a maistre Johan Cha-
si es tengut per ben paghat (1490, LObits- breliac (1431?, JusticeDienne, 26r). u esser ten-
ChaudesAigues, 155v). ALMC 1532 et 1629. gut a alc. a (+ inf.) loc. v. avoir lobligation
Voir acessa, amiable, arest, arestar, assisa, cha- de, être engag à (faire qch) pour, au profit de
bal, chap, civada, colacion, companha, compan- (qn). lidit deute si conton coma desus per
hia, comte2, conselh, consolat, conten, cort2, ditmergue e de la soma de chascun desotz
escola, estat, fait, fe, fen, feu1, fronteira, gait, contenguda chascus sera tenguts aldit cossolat
garda, garnison, govern, governamen, jornada, a comtar e payar per LII ditmergues (1378,
loja, lojar, man1, masel, net1, ocupat, ospitali- CConsSFlour 1, 9v); a XXIIII deldit mes per
tat, ostatge, paraula, partit2, patz, ponh2, pro- ung picher de vin donat per losditz senhors a me
feit, question, quiti, resposta, salve, segur, sen- St. Vendeza et a me Guill. Botarel que feyron
tensa, sofra et tranh. continuar la causa que era al XXV jour deldit
tenesar* (tenezar) v. tr. u consolider (un mes a Bredom entre Hug. Saysset et Johan
difice) (?). per tenezar la estra de Brezons e Raynalt, sirvent, alqual Johan Raynalt lidit
per los hobrers, VI s., II d. (1379, CConsS- senhor cossol eron tengut a penre la guarizo, I
Flour 2, 13r). s., IIII d. (1384, CConsSFlour 5, 35v). u esser
tenet s. m. u petite barre de bois (?). XII tengut de (+ inf.) loc. v. être oblig, tenu de.
postz de Jacme de Palhers que costero VIII s. non era tengut de lo recebre a opposicion (1421,
Item per VIII tenetz que foro de P. Esclavi, III PrivilSFlour II-2-66, 17r); debatz era a causa
s. (1381, CConsSFlour 3, 89v); per I chabro et del tombament de la moneda entre los que
III tenetz, XVIII d. (1381, CConsSFlour 3, aviont mes lo vin et los cossols, dizens los
102r); per IIII postz ho tenetz, III s., VI d. deutors de la intrada del vin quels non eront
(1381, CConsSFlour 3, 102v); per VIII potz e tengutz de payar sinon de la moneda que avia
VI tens tot obrat pres de Cruveler, XVIII s. cours per lo temps que en meyront lo vin que
(1389, CConsSFlour 8, 150v); ont paghat per aviont cours las doblas de la corona per X d.
una charrada de tenetz per far losditz sen- (…), los senhors cossols dizens al contrari
driatz, VI s., IIII d. (1398, CConsSFlour 15, quels non eront tengutz de penre doblas de la
45r); per una charrada de tenetz, VIII s. (1403, corona sinon per sept deniers tornes coma
CConsSFlour 20, 68r); per IIIIe tens de py aviont cours per mandament del rey nostre
agutz de P. del Cros et I chabro de py de Guill. senhor (1424, CConsSFlour 27, 18r); plusors
Manenc aldit portal, II s. (1428, CConsSFlour altras scripturas et trebailhs oltra so que es
39, 37r/v). tengutz de far a causa de son offici (1425,
tengut, -uda part. pass à val. adj. u esser CConsSFlour 35, 81r). u esser tengut de alc.
tengut a alc. être engag, tenu vis à vis de (qn, ren loc. v. être responsable de (qch) (?). lidit
à respecter un contrat, à payer une somme drap devian si condure al perilh dels cossols e de
dargent). am tal condicio fo bailatz loditz la viala jusquas a Vigoro (?) et eron tengut lidit
rossis aldit chapela per lodit Guill. Esclavi, cossol de tot perilh de Frances e non dEngles
cossol, que el cas que el perdera lo rossi ho (1378, CConsSFlour 1, 146r).
altrament lafoles ho anqueras lo vendes per tenh, tench, -a part. pass à val. adj.
causa de la rezenso delsditz hommes, que lidit u teint (ici : du tissu). lo present que lor avia

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tenor – terme 1209

en draps tenhs faitz per paiar lodit pati (1378, querre las chausas esseguens per far poldra
CConsSFlour 1, 31r); a bailat aldit Jo. de per los canos, lasquals portet et payet, per
Folholas quar a trebalhat grandament en far XII lb. salpetra, LXX s., per VI lb. terbentina,
lodit pati tant en drap tench coma en especias, XXIIII s., per una lb. aur pument, XI s., per I
III fr., XVIII s. (1383, CConsSFlour 4, 102v); lb. realgar, VII s., per III lb. III quart glassa,
sertana quantitat de draps tenhs agutz per lor XVIII s, IX d., per II lb. qualofanha, VII s.
per far lor raubas de cossolat (1383, CConsS- (1381, CConsSFlour 3, 85v).
Flour 4, 108r). tercia s. f. u heure tierce, dix heures du
tenor s. f. u 1. contenu, teneur (dun do- matin à lquinoxe. lo mars a XXII de may :
cument). una comessio autreiada alsditz sen- obrers, los noels : Johan Brunel jusques a tercia,
hors cossols per moss. lo bayliu de laqual co- Hugo Brunel jusques a tercia (1426–1427,
messio li tenors si ensec (1383, CConsSFlour CConsSFlour 37, 78r). Voir ora.
4, 29r); porroguet aqui per la tenor de las tercio adv. u en troisime lieu, tertio.
presens jusqu.s a las altras assisas proch. venens primo de la requesta de de Crozo, scdo. de la
en lestat en que sont lasditas causas (1422, requesta que fay ung nommat mtre Anthoni
PrivilSFlour II-2-66, 3r); per la tenor de las Chaldagues, bachelier en theologia et en de-
letras de sa comissio apparia que lo reys avia cretz, tercio de la requesta de mtre Johan Boyer,
ordenat et mandat que lodit novel mur fos faitz quarto de la requesta de mtre Sapientis, mtre en
et complitz nonobstant lodit appel et qualscon- ars (1469, DConsSFlour 5/1, 23r).
ques altras appellacios faitas ou a fayre et terme s. m. u A. u 1. talus et/ou haie (en-
letras subreptices (sic) impetradas ou a impe- tre deux proprits). las terras appelladas del
trar al contrari per lodit monsr levesque (1423, Cros de las Vayssieyras entre lor contengudas,
CConsSFlour 34, 38v). u 2. total, montant ung terme entremiech (1408–1487?, TerrPradi-
(ici : dun don pieux). lan M CCCC LXXV nes 1, 6v); entre los dos champs pausat ung
e lo XI jor. del mes de may Vidal Velh (…) a terme (ca. 1450?, LiveJClaviresMurat, 7r);
respos al venerable collegi dessus dit stipulan paga lodit Anthoni Pons per sa part del terme
venerables homes mos. Duran Foet e moss. del Champ del Bos que fo adquesit del fait de
Jaques Chanpanhac, canonges e procuraires Beral de Liadoza (…) argent III d. ma (1463,
deldit collegii, presens e (?) del ters de la desus LiveDienne 698, 19r); deu lodit Anthoni per lo
dita liurazo (…) e a promes a paiar lodit Vidal terme del Mayniel bastit de novel, argent I d.
aldit collegii lodit ters de ladita liurazo ho lo (1463, LiveDienne 698, 34r); que lo terme que
emolumen daquela jusca la tenor desus dita e a era entre lo prat de Johan Aymeric et lo prat
promes lodit Vidal per se e per sondit paire e que es de present de Johan Ayrault demore et
per Peyre Vel, son fraire, e lor far ratifficar las retorne en lestat que era al comu (1471,
causas dessus ditas (1475, LObitsChaudes- DConsSFlour 6, 19v). u 2. limite dans le
Aigues, 78v). temps, date limite (ici : pour lattribution du
tenre, -ra adj. qual. u tenre de la tetina loc. fermage de limpôt sur le vin). fos assignat per
adj. en bas âge, nourri au sein maternel (dun superhabundant a lendeman per darrier terme
enfant). lodit jour per so que ladita paura per la [intrada del vin] oltrar (1420, CConsS-
femna avia layssat viou apres se ung paure Flour 31, 18r). u 3. chance, terme dun
enfant tenre de la tetina et alcunas gens laviont paiement. redet en solussio lodit Pecolz que
gittat de lespital ont era estatz portatz et avia payat a P. Rotger, resebedor deldit fo-
laviont portat saysus et layssat en la charreyra guatge, per losditz II termes, IIc XIIII fr.
publica sens nengun conseilh ni aiuda, per so fos (1378, CConsSFlour 1, 4v); es paiat a Frances
baillat a nurir loditz enfans a una que sapela de Joha per lostal que ten la bada deldit
Halis Marmeyra (1434, CConsSFlour 44, Frances per lo terme de Nadal propchanament
24v). ALMC 1473. passat, XII s. (1388, CConsSFlour 7, 101r);
teologia voir teulogia. ont receubut de Johan Aost, per (sic) collector
terbentina s. f. u trbenthine. lhi senhor de la parrochia forana de Saint Flor, per lo
cossol trameyro al Puey Matheu Jolia per terme de Paschas et per la meytat de la talha

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1210 terminar – terminar

a lor endita, XII lbr. (1403, CConsSFlour 20, las payar jusques a S. Johan Bbta. venent
18v); ordenar la quittansa de IIIc escutz que fos (1426, CConsSFlour 36, 40r). u donar terme
vallabla per so que mons. de Clarmont non y a loc. v. accorder un dlai de paiement à
era, degutz adonc per lodit acord de certan (qn). lo divenres a XXVII de desembre fos
terme vengut et degut que fos oblidat de condar trames Jac. Boschos a Saint Porsain per parlar
(1418, CConsSFlour 30, 41v); que (…) lidit am s. Pe. Melier sus lo fait de largent que avia
senhor cossol aguessont promes a payar ladita respos s. Pe. Jouvenros per la vila a Martin
somma aldit bouchier a certain (sic) terme a Roux, per so que loditz Pe. Melier volgues
venir (1438, CConsSFlour 46, 59r); IIIIc LXVI donar terme aldit Pe. Jouvenros et que se fegues
l. (…) que si devont payar a tres termes et lo assignar sus lodit Pe. Jouvenros aldit Martin
pr.mier terme sera lo XVe jorn del present mes Roux deldit argent en rebat et deduction de so
(1512, DConsSFlour 23, 21v). u prendre terme en que loditz Martis lhes tengutz aldit Pe.
loc. v. fixer une chance de paiement. loditz Melier (1444, CConsSFlour 49, 79v). u 5. Au
Pe. Jovenros pres terme a paiar lodit argent pl. tat davancement, situation (ici : de docu-
aldit Pe. Melier a carmantrant prouch. venent ments en cours de traitement dans une chan-
(1444, CConsSFlour 49, 80v); si hom pot cellerie). et que daqui enforas lodit home ane a
apointar bene quidem, si ce non que hom Paris per vezer de nostras bezonhas en quals
prenda terme de ho reportar car la soma que termes sont (1474, DConsSFlour 8, 29r). u B.
hom di que demandont es insupportabla a la u 1. forme dexpression, langage (ici : spci-
vila (1469, DConsSFlour 5/1, 19v). u 4. p- fique du droit). los senhors cossols doptans
riode dont le terme est fix, dlai (accord à que monsr de Saint Flour, o sos vicaris, volgues-
qn). ont payat et donat per la part et portion sont plus procesir avant elsditz escumenges
de ladita vila als personatges que si ensegont contra lor et los habitans de S. Flor et que
affi que consentiguessont que lidita jornada fos apres lo nomines particularment en letras exco-
prolonguada jusquas apres No prouchan ve- municatorias enseguens, per evitar tals escu-
nent et que pendent lo terme hom pogues aver menges appeleront de viva vos davant I notari,
ladita provision, so es a saber aldit chastellain per lor coma cossols et el nom de la comunitat,
(sic) la soma de cinq escutz daur et al procu- de monsr de S. Flor, de son vicari et official et
raire ung escut daur et al graffier mech escut de totz sos altres officiers, am protestacio de
daur et al luoctenent deldit chastellain (sic) ung redegir lor appellacio en escrit infra terme de
altre mech escut et al sirvent que avia faitz los dreyt (1421, CConsSFlour 32, 18v). u 2. metre
adiornamens de las letras de ladiornament en en termes loc. v. mettre (une affaire, une
cas dappel (…) et per nostra part de so que fos question) en discussion. es estat mes en ter-
donat als advocat et procuraire de ladita vila, mes qual deu anar a Paris per passar lappoinc-
XVI s., VIII d. (1467, CConsSFlour 57, 60r); tament per arrest (1494, DConsSFlour 17bis,
Jacques Yvern di que, sinon que messenhors li 1r); ont mes en termes si lon deu anar devers
cossol ou lors predecessors aghont fayta pro- mondit senhor (1510, DConsSFlour 23, 5r).
messa a lasditas gleysas, hom non lor paye res ALMC 108 et 110.
car hom fos dacort an mossenhor Doyat dins lo terminar v. tr. u mettre fin à, conclure
terme et si cas es que non volont cessar del (une action, un litige). en nos donant auttori-
proces que hom lo (sic) setcha per justissa tat et poyssan[sa] de dicedir, terminar et deffinir
(1490, DConsSFlour 15/1, 3r). u aver terme de laditta causa comma plus a plen cousta et
de loc. v. obtenir un dlai de paiement pour nos ha daysso apparegut per la sobsmissio sur
(une certaine somme) (?). los senhors cossols so fayta (1419, AccordLiozargues). u Emploi
trameyront Johanet Crespones a Paris per aver pron. de la requesta que fay Anthoni Boscho
terme dels LVI fr. de me Johan Andreu et me contra Anthoni de Menteyra de so que la
Johan Acart (1398, CConsSFlour 15, 45v). iniuriat en presensa de totz, di que li causa si
u donar terme loc. v. accorder un dlai de termine sans per davant mess. et que ilh aghon
paiement. donar terme jusquas a S. Jal la conussensa et non altres (1472, DConsS-
(1398, CConsSFlour 15, 28v); donet terme de Flour 8, 1v).

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tern – tera 1211

tern, -a u adj. qual. u triple, trois. ont ceDienne, 19v). u gitar a tera loc. v. prcipiter
payat a moss. Anthoni Cayro per V chabros (qn) au sol. ses plaint Ar. Bertos (…) del fil de
de terna brassada et ung coydat messes en Poniet que demora an Peyra (sic) Garii, que a
ladita obra, XII s., VI d. (1430, CConsSFlour batut Antoni, fil dAr., etc. des pes e des poims
41, 40v); ont payat a ss. Pe. Jouvenros, cossol, tant que lo gitet a tera (1429, JusticeDienne,
per II chabros pres de luy per far lodit cacha- 21r). u metre a terra loc. v. dmolir (un di-
peys, chascun chabro de terna brassa, III s. fice, un lment de construction). ont payat a
(1440, CConsSFlour 48, 66v); II chabros de la forneyra del Pont per far adobar lo pas comu
terna brassa per far coronels (1440, CConsS- que era davant sa porta que lo pizadis era totz
Flour 48, 70v). mes a terra, per so VIII s. (1421, CConsSFlour
teron, terron (teront) s. m. u fontaine, 32, 56v); a XXVI de novembre fos meza a terra
ventuellement couverte. fos faita una clau per Briant la fusta que era sus lo teulat de la tor
del gisquet del portal del Pont quera rocta et del Teule per so que tombava sus lo teulat
ung col a la font del teront de Freydeyras en (1426, CConsSFlour 36, 29v). u metre en terra
loqual obratge foron mezas III l. de ferre (1462, loc. v. inhumer, enterrer (un mort). lo mecres
CConsSFlour 55, 65v); adoubar los terons del IX jorn de mars fos mes en terra et sebulitz sr
Pont (1462, CConsSFlour 55, 65v); per so que Anthoni Trenchier, cossol mager, alqual Dieu
li corn de la fusta que eront estatz mes al teront fassa m.rci et en agha son arma (1491,
de Frideyra eront purit et li aygua de las DConsSFlour 15/1, 21r). u metre per terra
fontaynas que avia acostumat de venir aldit loc. v. dmolir (ici : un tal de marchand).
teront si pardia et non venia point aldit teront, de la taula de Anthoni Rollant, que si meta per
fos deliberat per messenhors los conselh.rs et terra per so que la faita sans prenrre (sic)
juratz deldit cossolat que hom fegues venir mezura (1464, DConsSFlour 1, 33r). u portar
ladita aygua aldit teront an corns de terra a terra loc. v. dmolir (ici : un mur). que lodit
cueyta, liqual fogront baylat a far a Guill.m Poncet non portes a terra lodit mur (1423,
del Volve et a Johan Bel, olis (1468, CConsS- CConsSFlour 34, 38v/39r). u tombar a terra
Flour 58, 49v); es estat payat a s. Anthoni loc. v. tomber au sol (de qn). li donet tal
Trenchier, cossol, per XXV cartos de chals duna peyra en la testa que li fe[s] una grant
pressa de luy per reparar lo bastiment del teront plagia que ne tonbet a tera (1428, Justice-
de Frideyra, per so XVI s., VIII d. (1468, Dienne, 24r). u 2. terre (matriau de rem-
CConsSFlour 58, 53r); tres lieuras de plom blai). a la Botgha per so que de matti fes la
(…) per enplombar las gaffas del ferre que bada a Montagut per los homes que lay trays-
tenont la cros que es al plus hault deldit teront seron terra, V d. (1383, CConsSFlour 4, 14r);
de Frideyra (1468, CConsSFlour 58, 53v/54r); lendeman porteront may terra losdits tres pa-
ung chasal que fu de Leona Chadela, hereteyra relhs de buous (1422, CConsSFlour 33, 36v).
de Peyre Chadel, que si confron. en lo terron u 3. argile, terre cuite. per VIII dotzenas de
deldit lioc, via al mech, et en lostal dels here- topinas, Ia padela de terra et per II dotzenas
tiers de Durand Alari (ca. 1500, LivePrBre- dolas, oltra selas que eron eschavadas et rotas
dons 2C, 69v). ALMC 799 (pt. 24). que non son are. condadas, per metre los oyns et
terpan s. m. u ? (partie de construction). artifficis avant ditz (…) XVI s., III d. (1381,
I [triangle symbolisant un cu] soleilh en potz CConsSFlour 3, 87r); lodist P. li ronpet unnc
por fe. lo terpan, XXXVI s., III d. (1497, pichier de tera aldit P. Quzol quant anava quere
LRaisPDuboisSalers, 238r). cf. trepan ? de laiga en ladita fon (1428?, JusticeDienne,
terra, tera s. f. u 1. sol, terre. fos payat 22r); lodit jour fos payat per ung pot et per I
lodit jorn a Froment lo velh per foyre la terra gobel achaptatz per beure layga a celz qui
et a lor aiudar a charghar, per jornal et despens, servissont a la bastenda, XII d. (…) Item fos
VII s. (1422, CConsSFlour 33, 36v). u anar a plus payat per I autre pot de terra per tener
tera loc. v. tomber au sol (de qn) lo fes ayga per beure an aquels que estavont a la
truchiar an las cledas tant que li fes sanc en peyreira, X d. (1444, CConsSFlour 49, 60r);
la jauta, etc. tant que anet a tera (1429, Justi- es estat payat a la relicta de Johan Aymeric, dit

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1212 terrador – tarrador

Minet, per mech bolho de pegha pressa de ela per jorn al capitani per despens I marc dargent,
per far lo syment dels corns de la terra que sont et altramen disia que sa tera de se e de son
estatz mes aldit teront de Frideyra et per altras paire en seria marquada, de que el protestet e
XXXta lieuras que fos plus pressa de ladita protestava contra los cossols e la viala de tot
relicta per lodit syment, contant per lodit bolho dampnatge que sen poiria ensegre (1378,
XII s., VI d. et per lasditas XXX l., III d. per l. CConsSFlour 1, 144r); lo XIIIe jorn de may
que valont VII s., VI d., per so monta entre tout fos donat als armastz ayssi trames per monsr
XX s. (1468, CConsSFlour 58, 50v/51r). u ter- dArmanhac en son conseilh per demandar los
ra coita loc. nom. argile cuite. per so que li homes et bestias de la terra de Peyrafort prezes
corn de la fusta que eront estatz mes al teront et ayssi menastz per lo recebedor, I picher de vin
de Frideyra eront purit et li aygua de las de Prohensa et altre de Roergue (1427,
fontaynas que avia acostumat de venir aldit CConsSFlour 38, 32v); loditz Boydes avia bail-
teront si pardia et non venia point aldit teront, ladas lasditas lettras a ung homme de la terra
fos deliberat per messenhors los conselh.rs et de Celas (1433, CConsSFlour 43, 42r); fos
juratz deldit cossolat que hom fegues venir trames a Salhens per parlar am lo cappitani
ladita aygua aldit teront an corns de terra deldit lhuoc quant foront pres lo filh de Chayl-
cueyta, liqual fogront baylat a far a Guill.m lada et lo filhs de Duro et lo bestials dels
del Volve et a Johan Bel, olis (1468, CConsS- mazelis per causa del batement que era estatz
Flour 58, 49v). u terra dargila loc. nom. ar- faitz en la terra de Salhens sus la persona dun
gile. a Timbalt Bughal per X jornals de sos homme de ladita terra (1438, CConsSFlour 46,
azes a portar la terra darziala per far ladita 60r). u 6. de la terra loc. adj. local, de pays
font a XX d. per aze lo jorn, valon XVI s., VIII (dun tissu, dun vin) (?). ont donat los senhors
d. (1387, CConsSFlour 6, 95r). u terra grassa cossols a Bernat Maynada (…), per so quar era
loc. nom. argile. a Timbalt Rigalt per portar mal vestitz e es paura persona e miserabla, IIII
IIIIe saumadas de terra grassa dels Olers al alnas de gris de la terra per lasquals ont paghat
Portalet per la chalsada apparelhar deldit Por- XXVI s. e per us tacos a sos sollars, XVIII d.
talet, XII d., et per III den. donatz a I home am (1402, CConsSFlour 19, 51r); XIIII alnas et
son charre per portar la mola de la chalsada, tres carters de dos draps, I vert, laltre meylat
per tot XV d. (1418, CConsSFlour 30, 28r); de la terra (1420, CConsSFlour 31, 21v);
portar de terra grassa del forn dels Oliers a la XVIII alnas 1/2a et 1/2a carteyra de dos draps
bastenda per metre sus alcunas tornelas (1426, de la terra, de vert et de mesclat, per far raubas
CConsSFlour 36, 42v). u 4. terrain agricole partidas a la sona, Taboret, Bochart et lo
cultiv. champs de III sestairadas de tera a Binhat (1421, CConsSFlour 32, 16r); quinze
Sebuejol (1380, LEstimeSFlour, 82v); lo bos alnas 1/2a de dos draps, I blanc pers et I ner
apelat del Lac que solia esse terra (1408– de la terra per far raubas (…) et chapayron
1586?, TerrPradines 2, 15r/v); doas pessas de (1424, CConsSFlour 27, 31v); XXV alnas, III
terra (1473, LiveDienne 698, 90v); Johan qrtz. de pers et de vert de la terra (…) per far
Vernha, filh de Bernat la Vernha del mas de raubas et chapayros (1438, CConsSFlour 46,
Fortunier, confessa a dever a mosenhor Guiot, 52v); XXVI alnas et III qr. de dos draps de la
chavalier, senhor de Diana, XII d. rendual a terra, ung vert et ung pers, per far raubas (…)
causa et per causa del ces del Prat de la et chapayros (1440, CConsSFlour 48, 49r); las
Cousta, eschangat am tres journals de prat et grans simaysas de cossolat plenas la una de
V cartaladas de terra ou environ (1477, Live- muscadel agut de Pe. Gilet, costa V s., IIII
Dienne 698, 250v). u terra fromental loc. nom. d., et lautra de vin de la terra agut deldit
terrain pour la culture du froment. tres ces- Rotbert Champaingnac cousta V s. (1440,
tayrades (sic) de terra fromentals appelladas de CConsSFlour 48, 72v); XXIa aulna et megha
Pradinatz (1408–1586?, TerrPradines 2, 14r). de draps tant de pers que de vert de la terra
u 5. domaine foncier proprit dun person- (1467, CConsSFlour 57, 54v). ALMC 89, 903
nage puissant. lodit Beraut reportet als cossols et 1858. Voir genolh.
que lui covenia anar tener sa fe a Carlat, paiant terrador, tarrador (taredor) s. m. u 1. en-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
terral – tarratge 1213

semble de terrains (dpendant dun lieu-dit). et descharghar losditz boyers ou a curar ung
I altre ort pauzat eldit terrador (1380, grant tarralh que era dedins la pireyra, contant
LEstimeSFlour, 3v); receberont de me Guilhem XII d. per chascun, monta X s. (1466, CConsS-
Aymeric per la vendition de certana plassa Flour 56, 61r). ALMC 364 (pt. 14, 15 et 16).
comuna pausada a la Salvatgharia que ly fos terrassa, tarrassa s. f. u plate-forme (sur
venduda per los senhors cossols de voluntat et une partie de construction) recouverte de terre
consentiment dels senhors juratz de cossolat per nivele (?). manobras may per far Ia terrassa al
acreysser ung ort sieu pausat eldit tarrador, chadafalt de Camio et per tornar las fustas dels
VIII l. (1444, CConsSFlour 49, 35r); cy rastels (1418, CConsSFlour 30, 34r); fos payat
confronton (…) devers la traversa al taredor a Falco Rueyra et a Guilhem Quatrueilh per far
de Montboy (?) (ca. 1450?, LivePrMentires, la tarrassa del chadafalt de Muret que era totz
1r); ung altre champ cituat audit tarrador de destarrassatz, per presfayt amb els, XV s., et
Menteyra (ca. 1450?, LivePrMentires, 2r); per I pichier de vin, XVI d., per tot XVI s., IIII
ung terrador apellat de la Pausa (1473, Live- d. (1430, CConsSFlour 41, 37v); ont payat a
Dienne 698, 90r). u 2. terroir viticole. auias Jacme Graveyra per V saumadas de terra que
que vos fay hom asaber de part mosenher le- portet per far la tarrassa al chadafalt del Muret
vesque de S. Flor e.ls cossol de S. Flor per lo que ly altra terra que y era era trop maygra,
cominal profieg dels habitans en la ciptat de S. XX d. (1430, CConsSFlour 41, 52v). ALMC
Flor e per los anans e per los venens que degus 633.
taverneirs de la ciptat de S. Flor ni degus autres terrassar v. tr. u recouvrir de terre nivele
que venda o vendra vi en ladeita ciptat sai que a (le sol dune partie de construction) (?). es
la festa de S. Luc non venda ni sia auzatz de pagat a Guill. de Cussac tant per portar la terra
vendre vi en ladeita ciptat de Proensa o de al chadaffalc de Muret coma per fayre terras-
Galhac oltra VIII dineirs lo demei e vi dAl- sar lodit chadaffalc, per tot XII s., I d. (1392,
vernhe, de Marcilhac o de Monsalvi o daltre CConsSFlour 10, 51r); per terrassar lo teulat
terrador de Quersi o de Rohergue oltra VII ont paghat a Bernat Johan, a Bresons et Quin-
dineirs lo demei (1341, PrivilSFlour II-3-2). to, per lo port de la terra, X s. (1406, CConsS-
Syn. terratori, territori et territoria. Flour 23, 37r); manobras may lodit jorn per
terral s. m. u petit secteur gographique, curar lo mur del pertrayt de la bastenda et per
quartier. I hostal pauzat al terral del Pont terrassar lo chadafalt desus lo cachapeys (1418,
(1380, LEstimeSFlour, 85r). CConsSFlour 30, 34r); per I jornal a terrassar
terralh, tarralh, taralh (tarrailh) s. m. u tas lo chadafalc del cachapeys, II s., IIII d. (1427,
de terre et/ou de pierres. manobras per servir CConsSFlour 38, 53r).
la boada a ostar lo terralh (1387, CConsS- terrasson*, tarrasson* (terrasso, tarrasso)
Flour 6, 44v); a Bt. Marti per adobar I pic de s. m. u petite cruche en terre, cruchon (?).
Jaqua gastat en curar las pezazos deldit basti- XLI dotzena (sic) et X pessas de bughas, de
ment et en foyre lo taralh davant ladita barrey- tarrassos et de gobels de terra trames et portatz
ra, tant per asser, fer coma per obrar et per eldit setge per lo servizi de ladita gent de la
plusors ves apoyntar lodit pic et per III lassetz, viala (1381, CConsSFlour 3, 94r); portar aldit
V s. (1387, CConsSFlour 6, 52v); ostar los luoc de las Maisos per bailar del vi et per donar
femores et tarralh gitat en lort dessus (1387, a beure (…) II dotzenas de tarrassos, II dotze-
CConsSFlour 6, 52v); los senhors cossols ont nas de gobels (1383, CConsSFlour 4, 94v); a P.
fait abatre lo terralh del pe del mur darrer Richart per pichers, terrassos et gobels de terra,
lostal de mons. de S. Flor per apparelhar lo X s. (1406, CConsSFlour 23, 4r); fos payat per
chami de las Rochas (1404, CConsSFlour 21, dos terrassos per pozar aygua et dos palhassos
92r); lo segond jour daoust a IIIIe manobras per portar lo cassel, XX s. (1423, CConsS-
que cureront la peyreira del tarrailh et pertrayt Flour 34, 28v).
que y era fos donat per I pichier de vin, X d. terratge, tarratge s. m. u redevance paye
(1437, CConsSFlour 45, 30v); lodit jorn fos pour un enterrement. lo VIe jour daost Tabo-
donat a X manobras que aiuderont a charghar retz anet de vida a trespassament dont fos

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1214 terratori – tersamen*

payat a Matheu Boscho per II alnas 1/2 tela hieu soy tengut de pregiar, amen (1490, Terr-
per far susari a III s., VI d. lalna, VIII s., IX Chambeuil 2, 1r); la meytat de lalberc, delqual
d., et per IIIIe chandelas de cera pesant Ia ll. alberc deu far touta la provision aldit affar et
agudas de Johan Aymeric, IIII s., et per la los Maynials de la Chavada et los her. de feu
distribucio del jour et lendeman, clars et ter- Johan Dentier, lautre (sic) meytat tout ansi que
ratge et estafinhos, XXXVIII s., VI d. (1424, est (sic) contengut els terriers de mondit seignor
CConsSFlour 27, 37r); lo joux a XXVI de (1495, LiveDienne 708, 261v).
novenbre anet de vida a trespassament fraire territori, teretori* (territory, teretory) s. m.
Johan Rossilha, reclus de ladita comunitat en u ensemble de terrains (dpendant dun lieu-
lo reclusatge que es sus lo pomt de Sancta dit ou de qn). [lo] prat que a el territori da
Xpina., et ad houra de vespras son corps fos lErm cofront. am las terras e pratz del mas da
mes et sepulturatz en terra et lydit senhor cossol lErm (1379, TerrChaudesAigues 1, 18r); P.
y fouront et despenderont dels bens de la Escirro dis que per la mayo que a e.la charreyra
comunitat en quatre torchas (…) XV s. Item da lErm (…) e per I territori pausat e.la Costa
per lo drap de laur, VII s., VI d. Item al da Runhosa cofr. am lo territori de J. Bel e am
domadier per lo tarratge, II s., VI d. Item al lo territori de P. Recoli, dona II s. per ces e per
curat per la offerta, XX d. Item per los clars, V talha e II gallinas, toltas, talh, manobras a
s. Item per la distribuitiom (sic) faita als sen- volontat (1379, TerrChaudesAigues 1, 18r); lo
hors religieux ou chappellas de la taula, III ll. champ (…) pausat el territori de la Bugha
Item a Gonho de Vernha per faire lo vas ou per (1463?, LiveDienne 698, 59r); ey baillat a
pourtar la bella al Pont, II s. Item per la tela monss. Johan Granier et a monss. Johan Dau-
del susari (…) II s., VI d. (1462, CConsSFlour rat per anar vestir de monss. de Dyana del prat
55, 64r/v). de Johan Masso scituat al territory de Colon-
terratori, teratori* (teratory) s. m. u en- ghas, par. de Dyana, XXV s. (1481, CPrêtres-
semble de terrains (dpendant dun lieu-dit). CathSFlour 1, 16r); lan mil IIIIc LV Guilien
I terratori que a eldit mas (1379, TerrChaude- Pouderous fes son testamen et dounet sa part
sAigues 1, 9r); lo champ desditz Pouchia (?) dels quarteyrous dessux escrix a Pe Pouderous,
pausat eldit terratori de la Bugha (1472, Li- son frayre, resservvat (sic) ung journal de prat
veDienne 708, 65r); lan mil IIIIc et que dounet a Hestrugia Lada, sa moulier, hel
LXXXXVIII et lo XIXe jour de ginier senvestic teretory dOurseyra (1490, TerrChambeuil 2,
Guillien Besso, filz de Pons, duna emynada de 1v); ung champ assis al territori de Fon Chassi-
tera setuada al teratory de la Vernia (ca. 1499, doza (ca. 1500, LivePrBredons 2C, 53r). Syn.
TerrChambeuil 2, 11r). Syn. terrador, territori terrador, terratori et territoria.
et territoria. territoria s. m. u ensemble de terrains (d-
terreir*, terrier, tarrier*, tarier (terri, pendant dun lieu-dit). la meictat dung champ
tarr) s. m. u recueil de reconnaissances fo- scituat al territoria de Cortilias (1481,
dales, terrier. Johan Aymeric, jove, coma desus, CPrêtresCathSFlour 1, 6r). Syn. terrador, ter-
totasves el es brutz per viala que Solatges fay ratori et territori.
novelz tarrs et levas que poiriont portar dam- terron voir teron.
pnatge, per so seria bon de faire protestation en ters voir tertz.
jutghament contra luy (1464, DConsSFlour 1, tersamen* (tersament) s. m. u augmenta-
31v); plusors dizont que lon fassa protestation tion dun tiers du montant (ici : dun impôt
en jutghament contra Solatges sur los terris et indirect sur le vin). alsquals escrisseron co-
levas (1464, DConsSFlour 1, 32r); lan mil ment lodit Johan Sayssetz si devia governar
IIIIc et LXXXX et lo XIIIIe jour del mes de sur so que avia ad aordenar sus lo fayt del
jung comenssey de far lo prezen tarier, loqual tersament del IIIIe de vin fayt per Johan Belu-
hey hestrayt de las reconoyssenssas et levas gha (1387, CConsSFlour 6, 56r); lo debat del
veylias de la chastelania de Chambeur, pliassa tersament que avia fayt Johan Belugha del IIIIe
a Dieu que lo peuchia acomplir a la salvassion del vin (1387, CConsSFlour 6, 75v). DMF1
de mon arma et de toux aquels et aquellas que tiercement.

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tersar – ters 1215

tersar v. tr. u augmenter dun tiers le ans. ha Gacme Laurens, de Saverniolas de la


montant de (ici : la gabelle) (?). fos trames pearocha (sic) de Champaniac, ey baylat a
me P. Baco a Bleyla per acordar amb sertanas chabalh huna vacha preyn e hun terso e hun
gens de Ussoire que voliont venir tersar la boret per lo pret de V realhs e demey (1453,
guabela de Saint Flour (1459, CConsSFlour LBauxAuterocheCouzans 1, 6v). u 3. cheval
54, 20r). de trois ans (?). a Guiten, lo sirven, huna hegua
terseira adj. voir corda. bayarda escura hanb un fedo mascli e hun terso
terseira*, tarseira* (terseyra, terceyra, tar- per lo pret de quatre realhs e quatre escut neus
seyra) s. f. u 1. mesure de longueur (?). XXVI (1450, LBauxAuterocheCouzans 1, 15r).
chabros de cinq terseyras de sap (1438, ALMC 398.
CConsSFlour 46, 71r). u 2. lment horizon- tersona s. f. u vache de trois ans. Antoni
tal dune charpente soutenant les chevrons, ehi al conpayre Joanet de Pradageyt, ey baylat
panne. per VIII terseyras e per XVI chabros, a chabalh huna doblona e huna tersona e las ey
XLVIII s. (1378, CConsSFlour 1, 49v); fusta : conpradas de lor meymas per lo pret de tres
per V coronels compratz en la plassa, V s., (…) escut neus e de (?) XVII s. e demey (1451,
per II tarseyras, VII s., (…) per I charrada de LBauxAuterocheCouzans 1, 5v). ALMC 399.
potz, XI s., (…) per II chabros, IIII s., II d. Voir ega et vacha.
(1378, CConsSFlour 1, 50r). u 3. poutrelle de tertz*1, ters, tiers, -a (terssa, tierssa) adj.
la dimension dune panne de charpente. ont num. u 1. troisime. lodit ters jorn, hora de
paghat los senhors cossols a moss. Marti Nassi tercia (1418, PrivilSFlour II-2-65, 3v); ont
per Ia terseyra et I chabro per far las estatghas, payat per II charradas de lenha et per II
III s., IIII d. (1415, CConsSFlour 28, 30v); de saumadas et I fays de lenha achaptatz per
Johan Nassi una terseyra longha de sap, costet frayre Angel, de lordre de la tersa regla de
XX s. (1422, CConsSFlour 33, 31v); a Johan saint Frances, que era ayssi vengutz per pre-
Cayrol ont payat per Ia terseyra de III brassas et dicar la paraula de Dieu, per so VII s., VI d.
1/2a messa eldit eschalier ou per far eschalos, VI (1438, CConsSFlour 46, 66v); lo ters jorn
s. (1430, CConsSFlour 41, 40v); una terseyra de deldit mes (1491, CBredons, 1v); lo ters jor de
IIIIe brassas de long per lodit sendriat (1444, houst foguen ha Sanct Flor per lay portar las
CConsSFlour 49, 63r); una terceyra de fusta signaturas (ca. 1500?, LDpChapMurat 1, 1v);
que costet II s., una gerla et dos doyens que lo lus tiers jorn del mes de decembre (1509,
costeront III s. (1462, CConsSFlour 55, 57v); DConsSFlour 22, 39v). u 2. tiers. ont donat
es estat payat a Pe. Bladineyras per una megha los senhors cossols al chavalghador que portet
tarseyra presa de luy per lodit chadafault, per so letras per mons. de Bergonha, per la tersa part
XVIII d. (1466, CConsSFlour 56, 57r). dung escut, VII s., VI d. (1406, CConsSFlour
terson* (terso) s. m. u 1. sorte dimpôt. 23, 34r); de sivada, hun set., huna carta e tierssa
per I messatge trames a Briode a Raynalt part (1457, LRecAuterocheCouzans, 3v); home
Baubet per aver alonc del terso de may que de be, de segal, hun set. e la terssa part duna
nos exequia, IIII s., VI d. (1379, CConsSFlour carta aldit Peire de Brossas per escodre (1458,
2, 14v); lo venres al XX daost per una man de LRecAuterocheCouzans, 10r). u 3. dune
papeir e per un chabristz a far los caders del tierce personne. un stur[m]ent dacordi fait
talh, del foguatge, del terso, VI s., VI d. (1379, an lo curat de St. Flor tochant la questa que
CConsSFlour 2, 18v); per I dinar e per I beure fasiont los pestres an tassas, fos acordat que la
que fo faystz a lhostal de Eralhot per getar los fariont sal que largent demoraria en man tersa
tersos, X s. (1379, CConsSFlour 2, 18v); a (ca. 1455?, AumChapSFlour, 6r).
XIIIIe de may fos payat a alcuns hommes tertz*2, ters s. m. u 1. tiers (de qch, dune
brassiers que porteront de lostal de ss. Pe. de quantit). Peire Brodighon, segle restat II qrt.
Riom a lostal de ss. Johan Aymeric, cossol, e 1/2 ct. Item plus Peire, segle II qrt. e 1/2 ct. e
XVI st. de froment per son terso per far lo toutz dos I ters de ct. (1466, LRecAuteroche-
pan de la charitat, II s., VIII d. (1434, Couzans, 34r); paia mestre Jacme Bastida I
CConsSFlour 44, 19v). u 2. taureau de trois cart he I ters de galina (1491, CBredons,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1216 tesaureir* – testador

10r). u 2. contribution, versement dun tiers VI d. (1424, CConsSFlour 27, 37v). Syn. testi-
(dune somme). demanda loditz St. Chailada a moniatge.
luy esser condat e paiat per los senhors cossols e testa (tasta) s. f. u 1. tête (partie du corps
comu so es assaber per son ters de XII fr. que humain). ont payat a Johan Anequi, barbier, per
lidit Timbals e St. e P. paieron a Johan Cruve- la cura per luy fayta a I page de las gens darmas
leir apres que foron issit deldit offici de cossol blassat en la testa de nueyt per alcun del guayt
per III yssidas que loditz Johan fes sus alcuna darrers lostal de Anthoni Boscho, que en fos en
assessa de I d. per picheir de vin (…) IIII fr. perilh de mort et covenc payar ladita cura per
(1378, CConsSFlour 1, 150v). evitar merqua que voliont far sur so lasditas gens
tesaureir*, tesaurier (tezaureir, thesaurer, darmas (…) II l. (1420, CConsSFlour 31, 51v);
thesaurier, teusaurier) s. m. u ministre des el venc sobre Guilliem dAutrac anb unc grant
finances, trsorier. fo donat a mons. lo chan- basto e li cudet donar sobre la testa (1428,
celeir e al tezaureir de mons. de Berri e dAu- JusticeDienne, 11r); lo fils de Poniet pres Antoni
verge (…) VI st. de sivada (1379, CConsS- e tonbet a tera et li donet del pe per lo ventre
Flour 2, 19r); loqual monsr de Carcassona y plusior vest e de poimts et ayso fes per III
fes tal diligensa devers monsr lo thesaurier et y vejadas, etc. Item plus anb unc basto per los
trames plusors ves monsr lalmornier que loditz bras e per la tasta (1429, JusticeDienne, 21r/v).
Bt. fos relaxatz (1420, CConsSFlour 31, 46r); u 2. personne physique considre dun point
granda soma de deniers era estada assignada de vue fiscal. devon los manens et habitans del
al thesaurer del rey sus lalt et bas paÿs luoc et villaige de la Gleisa a causa de une (sic)
dAuvergne per la empleyar en payament de novela vestizon faita per monssenhor elsditz ha-
gens darmas estans sotz lo guovernament de bitans et so per lo forn banier, loqualz es assiz
monsr lo conestable (1426, CConsSFlour 36, dedinz lodit luoc de la Gleisa, per laquala vesti-
28r); lodit teusaurier en avia affectuosament zon et composition faite (sic) entre mondit senhor
escript al cappitani de Ruynas (1438, CConsS- et losditz habitans, sos hommes, don pranre (sic)
Flour 46, 58r). u tesaureir general loc. nom. mondit senhor sur une chascune (sic) testa deix
trsorier gnral. la soma de IIIc fr. daur a deniers torn. (1463?, LiveDienne 708, 160r).
penre et recebre sus son tesaurier general a u 3. tête (de marteau). per Ia testa de martel,
Paris per una ves (1389, CConsSFlour 8, X d. (1426–1427, CConsSFlour 37, 0av).
137r). Voir tresaureir. ALMC 1245, 1246 et 1548. Voir joel et pel2.
tesmonh* (tesmoing, tesmoingn) s. m. testador s. m. u testateur. ensegont si las
u tmoin en justice. foront examinat plusors clausas dels testamens dels borses de la viala et
dels tesmoingns nommatz en ladita letra (1433, altres delsquals lhidit senhor cossol sont exequ-
CConsSFlour 43, 44v); al regard de so que tor et lor aperten de donar alcunas vicarias
Anthoni de Menteyra di contra Anthoni Bo- ayssi coma lidit testador ont ordenat et sont
scho, di que, pueys que Menteyra offri de pro- el sac senhat per E (ca. 1397, InvTitresSFlour,
bar, que hom augha los tesmoings et vistas lors 76); ont payat a me Anthoni Contastin, notari,
deppositions hom lor fassa razo (1472, per grossar et recebre ung vidimus del testa-
DConsSFlour 8, 1v); bailley a monss. Anthony ment de St. Benezit, alias Pecol, appartenent
Basset per sa pena de coppiar doas ves los als senhors cossols comma patros duna vicaria
articles per far examinar plusors tesmoings instituida per lodit St., testador, comma costa
per maistre Barthomeu Boscho, coumissari en per lodit testament, per so I molto (1437,
aquella partida, II s., VI d. (1481, CPrêtres- CConsSFlour 45, 37r); s. mtre Loys Bartho di
CathSFlour 1, 4v). Syn. temonh et testimoni. que hom trameta devers mess. de Volpilheyra et
tesmoniatge s. m. u tmoignage en jus- lor remostre la ordenansa del testador et si non
tice. lo venres a XXVII daost venc ayssi I volont altrament far que hom ho meta et ho
bon home de Saint Olpizi, adiornatz aldit persetcha en justissa (1474, DConsSFlour 8,
jour, per portar testimoni de vertat sur lodit 32r); que lon fassa la almorna sans metre en
fait, et, dit son tesmoniatge, li fos payat per altres usatges sellon la volontat del testador
sa despensa de venir ayssi et sen retornar, II s., (1511, DConsSFlour 23, 10v).

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
testamen – testimonial 1217

testamen (testament) s. m. u testament. Guill. Gralhart et Durant Conort per citar las
una clausa trayta del testamen de St. Chambos, gens de gleisa per venir portar testimoni de
pres per me Gitbert Raygassa, en laqual clausa vertat en ladita causa, III s. (1396, CConsS-
si conte que layset a nos XIII del collegi XXV Flour 13, 81v); citar certana quantitat de cha-
flur. (1400, LObitsChaudesAigues, 3v); ont pelas per portar testimoni de vertat (1399,
paghat los senhors cossols a maistre P. Vendesa CConsSFlour 16, 24r); lo venres a XXVII
per lo vidimus del testament de moss. Guill. daost venc ayssi I bon home de Saint Olpizi,
Verghat per so quar y a una vicaria que si adiornatz aldit jour, per portar testimoni de
app.rten a donar als senhors cossols, XII s. vertat sur lodit fait, et, dit son tesmoniatge, li
(1410, CConsSFlour 26, 46r); ont payat a fos payat per sa despensa de venir ayssi et sen
Guynot de Ly per so que baylles als senhors retornar, II s., VI d. (1424, CConsSFlour 27,
cossols per mettre el coffre lo vidimus del 37v). u 2. preuve, garantie (ici : que repr-
testament de Andreu Bremont que avia reyre sente une signature). yeu, Pe. Chavaribeyra,
se affin que ly senhor cossol el temps avenir non susdit, promete me a pagar I molto al venerable
poguessont perdre lo dreyt de patronat dalcu- collegii sobredit, per certanas causas en mon
nas vicarias, lasqualx laysset loditz Andreus coratge movens, dayci a I an prod. venent,
Bremons en son darrier testament, per so II testimoni mon signet manual ayci mes lo VI
moltos (1431, CConsSFlour 42, 38r); a me jor de novembre M IIIIc LVI (1456, LObits-
Johan Stivi per miech obitz que nos leguet ChaudesAigues, 71v). u en testimoni de loc.
Dur. Clusel et non era pas al testamen, soma prp. à titre dattestation, de preuve de
II s. (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 4r). (qch). en testimoni de las chauzas dessus ditas
testar v. intr. u faire un testament, tester avem autreghada la present cedula et senhada
(de biens). fos payat a mestre Anthoni del Mas de nostras proprias mas (1384, ChargesSFlour
per una apellacio que fes contra moss. lo offi- X-4-3-15). u 3. tmoin (en justice). per acse-
cial de Saint Flour sur la ordenansa que avia quir alcunas letras de part de say, que partian
faita que li chapela non podiont testar dels bes del Puey per III ves que foro citat lidit testi-
de la gleysa, contenent ung follet ou per la moni, per las relassios dels sirvens e per letras
copia, VI s. (1452, CConsSFlour 50, 74v); un testimonials sots lo sayel del rey a testifiar los
sturment de vidimus fayt de lesturment quant sagels del sirvens e per letras donadas per lo
mossenhor labat de la Chazadieu donet lyssen- jutge sus lodit fait, monta XV s. (1378,
sa aldit Aymeric de testar (ca. 1455?, Aum- CConsSFlour 1, 144v); ont paghat los senhors
ChapSFlour, 2r). cossols a Guillem Aymeric, clers, per sa pena et
testifiar v. tr. u certifier lauthenticit de, trebalh danar intimar una salvagarda contra
authentifier (ici : un sceau). per acsequir alcu- Jacme Mercer et per escrioure la deposition
nas letras de part de say, que partian del Puey de plusors testimonis davant Adzamet Valanes
per III ves que foro citat lidit testimoni, per las coma substituit de procurador de rey contra
relassios dels sirvens e per letras testimonials lodit Jacme, VIII s. (1404, CConsSFlour 21,
sots lo sayel del rey a testifiar los sagels del 88v); ont payat per lo jornal de II testimonis
sirvens e per letras donadas per lo jutge sus que vengront ayssi deppausar per denant lodit
lodit fait, monta XV s. (1378, CConsSFlour huissier, V s. (1433, CConsSFlour 43, 36r).
1, 144v). u en testimoni de loc. prp. en prsence de
testimoni s. m. u 1. tmoignage. u portar (qn) à titre de tmoin. lasquals causas foro
testimoni de loc. v. tmoigner, porter tmoi- recognogudas davant lodit notarii per lettra en
gnage au sujet de (qch). fo donat en vi a Johan testimoni de frayre Guilhem Colonghas, Guil-
Chapola y a Botarel e a daltres que aneron am hem de Chavanyat et moss. Johan de Val,
lodit Johan portar testimoni de la inhibicio que rector de Sainct Marti (1408–1487?, TerrPra-
fes a moss. de S. Flor e als chapelas per la letra dines 1, 1r). Syn. temonh et tesmonh. Voir
donada per lo parlament, II s., VIII d. (1378, testimoniatge.
CConsSFlour 1, 140v). u portar testimoni de testimonial adj. qual. u ayant valeur dat-
vertat loc. v. porter un tmoignage sincre. a testation, dauthentification (dun docu-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1218 testimoniar* – tieula

ment). far I instrument testimonial (…) sur la VI s. (1392, CConsSFlour 10, 37r); ont payat
verification del sagel de Bernard Odol, sirvent per IIIIe charradas de teulas dessus ditas que
real (1433, CConsSFlour 43, 52r). Voir letra. eront restadas de portar de las Peyreyras, VIII
testimoniar*, testimonar v. tr. u tmoi- d. (1418, CConsSFlour 30, 30r); ont payat a
gner de la ralit de (ici : la localisation et Hugo Vernha per certana quantitat de tieulas
lappartenance dun terrain). la maytat de agudas de luy per mettre a la tornela nova de
ung or (sic) pausat en losditz barris de Murat las Rochas, que eront estadas omessas a comp-
que testimonet Blanchy, mareschal de ladita tar, per so XVI s. (1438, CConsSFlour 46,
vialha de Murat (ca. 1450?, LiveJClavires- 80v); si volont que hom done a la repparation
Murat, 4r). Syn. temoniar. fayta al portal de la Plancheta oltra las postz,
testimoniatge s. m. u portar testimoniatge chabros, tieulas et tieules que hom lor ha bay-
de vertat loc. v. porter un tmoignage sincre. latz, XL s. que demandont (1473, DConsS-
aviant portat testimoniatge de vertat en la cau- Flour 8, 17v). u 3. toiture en tuile. es paiat
sa (1399, CConsSFlour 16, 24r); ont paghat a a Johan Aurelha, alias Coguet, per III jornals
P. Monner per anar adiornar Johan Berthomeu per adobar lo chadafalt de Muret et la teula et
a Murs de Barres per portar testimoniatge de altres corredors dels murs, contant per jorn III
vertat davant mess. les (sic) comissaris (…) s., monta … IX s. (1388, CConsSFlour 7, 72v).
VIII s. (1407, CConsSFlour 24, 40v). Syn. u 4. dalle (de pierre). II grans teulas de va-
tesmoniatge et testimoni. rengha que fos gastat eldit mur (1381, CConsS-
testut s. m. u masse de carrier. per adobar Flour 3, 118r); de Hugo Chavada per VIII
los dos grans testutz de la peyreyra, IIII s. peyras de quayria et per una grant teula de
(1425, CConsSFlour 35, 63r); ont payat a quayria agut de luy, costa tot I fr., IIII s.,
Johan Bohet, fabre, per la faysso de VI picx, VII d. (1392, CConsSFlour 10, 36v); una tieula
Ia picha et I testut per ladita obra del fossat et de peyra de Barre per far fuoc de charbo en
per appointar losditz expleytz tant quant lobra ladita mayson del reclus (1438, CConsSFlour
duret et per appointar los testutz de la peyreira 46, 63v). u 5. dalle de pierre. aldit Galocher
(…) et aussi dez conhs que fes a la peyreira et per una quantitat de teulas agudas de lui per
per una tibla et farrar doas palas de Barba et de pavar la travada de ladita tor de Sagnaneva,
Pierre du Boys, per tot II moltos (1431, costo V s. (1383, CConsSFlour 4, 89r); per
CConsSFlour 42, 18v). ALMC 1041 (pt. 32 peyra preza et comprada del Galocher a las
et 51). Voir martel. Peyreyras que eron teulas per pavar et crotar
tetina voir tenre. la font, I fr., XII s. (1387, CConsSFlour 6,
teu*, tieu pron. poss. 2e pers. s. u li teu tes 94v); ensec si li peyra tant de teulas coma de
parents, les tiens. li tieu an be acoustumat de quayria comprada daquels que si ensegont per
far murtre (1429?, JusticeDienne, 17r). ALMC acomplir lodit bastiment et per fayre las latri-
1807, 1809, 1812 et 1814. nas (1392, CConsSFlour 10, 36v); per far
teula, tieula s. f. u 1. pierre fissile destine apparelhar la teula de la peyssonaria, per una
à faire des lauses, des dalles (matriau). a teula portada de Fahet et per chals et arena et
Thomas Girart per V jorns que estet a trayre per lo maistre que la apparelhada (…) X s.
teula en lort de Johan Cebueghol per metre a (1415, CConsSFlour 28, 47v); per metre al
eschina daze lo mur de la tor de Sagnaneva, a chadafalc de Muret fos crompada una teula
la bayeta de Chabrelhac (…) XII s., VI d. per aqui far et tener lo fuoc que non y es
(1381, CConsSFlour 3, 110r); anet quere Tho- anqueras pauzada, costet IX s., II d. (1429,
mas Girart per trayre la teula a far lo pavament CConsSFlour 40, 45r); es estat payat a Guil-
del mur (1384, CConsSFlour 5, 87r); lo lus a lem Orlhac, fustier, per quatre jornals que el ha
III de jung fos comensat de trayre la teula a la mes a adobar lo chadaffault de Muret ou per
Cros de la Bastida (1399, CConsSFlour 16, creysser los bancz et fayre una cayssa a la
16r). u 2. tuile en pierre, lause. per VIII sau- tieula deldit chadaffault (…) XIII s., IIII d.
madas de teulas portadas per cubrir las corte- (1466, CConsSFlour 56, 56v); ont payat per
zas, a Vidal Rollant per portar lasditas teulas, quinze tieulas cronpadas de Hugo Vernha per

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
teulaire* – teologia 1219

pavar lo passatge de ladita repparation faita en de Bernat Jolia, cond. per lo cent XXXVI s.,
ladita muralha, per so III s., II d. Item ont que foront mes el teular dessus dit, montont
payat a Peyre Malassanhas, charreti, per sa XLVIII s. (1422, CConsSFlour 33, 35v).
pena et trebalh de portar an sa charreta lasditas teulat, tieulat s. m. u 1. ensemble des tui-
tieulas de las Pireyras jusquas a ladita obra, les dune toiture. fos payat per luy a Revirel
XV d. (1467, CConsSFlour 57, 57r). ALMC (?), fustier, per so que vacquet per alcun temps a
664. crubir de tieules la paret nova ques estada
teulaire*, tieulaire* (teulayre, tieulayre) fayta ugham en la sala et per resegre lo tieulat
s. m. u couvreur. per II pichers de vi donatz del cob.rtis de ladita sala (…) VI s., II d. (1438,
alsditz obrers et als teulayres, II s., IIII d. CConsSFlour 46, 72r). u 2. toit, toiture. a
(1383, CConsSFlour 4, 87r); es paiat a Johan St. Richart fo esmendat per lo dampnatge que
del Forn, teulayre, per teular la tor per presfayt hom li avia donat en son teulat, II s. (1378,
am los senhors cossols, XX s. (1389, CConsS- CConsSFlour 1, 112v); cubrir et teular lo teu-
Flour 8, 139v); ont paghat los senhors cossols a lat de ladita tor (1383, CConsSFlour 4, 85v); a
Johan Genso, teulayre, per tres jornals que fes me Anthoni Gleysola tant per I cartayron de
el mes de may per teular et morenar la torre del teules que li foront rotz sus son teulat quant
Meg et teular aquela dels Lax (…) VII s., VI d. hom passet per sa fenestra lo gros trau que fos
(1417, CConsSFlour 29, 27r); lo segond jour de mes al passador, coma per lo obrer per far
may fos payat a Peyre Rocha, teulayre, per son adobar son teulat et la fenestra, V s. (1428,
jornal de teular lo teulat del relotge que era totz CConsSFlour 39, 36v); lodit jour foront pres II
guastatz, VI s., VIII d. (1430, CConsSFlour grans chabros de sap de s. Johan Benesit,
41, 27r); ont payat a Vidal Galaub, tieulayre, cossol, chascun del long de quatre brassas per
per sa pena et trebailh de VI jours que a retener lo tieulat deldit hostal de las filhetas
vaccatz a recurar et emendar lo tieulat de (1444, CConsSFlour 49, 48r).
lhostal que ly senhor cossol novelament ont teule, tieule s. m. u tuile plate ou canal.
acquerit de mossenhor de Saint Flour (…) IIc L tachas meghanas que a bayladas per
XXX s. (1437, CConsSFlour 45, 20r). tachar los teules pr.mers que sont mes en ladita
ALMC 665. tor per chanals (1383, CConsSFlour 4, 88v);
teular1, tieular, tiolar u A. V. tr. u couvrir per IIIc teules per cubrir lodit teulat et la crota
(une toiture) de tuiles. cubrir et teular lo teulat de la gleysa ont demora lo relotges, XVIII s.
de ladita tor (1383, CConsSFlour 4, 85v); per (1388, CConsSFlour 7, 99v); las filhas de Cre-
VIIc L teules crompatz per teular la tor faita spones per montar los teules a la tor faita de
lan present, valont XLV s. (1406, CConsS- novel, II s., VI d. (1406, CConsSFlour 23, 30r);
Flour 23, 32r); repparacio per resegre et teular certana quantitat de tieules que foront mes per
las torres dels Laxs, del Meg, del Teule et de luy a cobrir lo corredor del mur darrs son
las Rochas et lestazo de la garda dels Laxs hostal (1438, CConsSFlour 46, 81r); si volont
(1424, CConsSFlour 27, 49r); fos payat a que hom done a la repparation fayta al portal
Bernat Trenchier per far manobra aldit Johan de la Plancheta oltra las postz, chabros, tieulas
Sirvent per tiolar et morenar la cuberta delsditz et tieules que hom lor ha baylatz, XL s. que
eschaliers (…) XX d. (1452, CConsSFlour 50, demandont (1473, DConsSFlour 8, 17v); si
50r). u Emploi pron. lo jorn que lodit balet si hom deu baylar de tieules al gendre de Pe.
tieulet las gardas de las portas et Cortabota et Brugier per cubrir la muralha darrier son hostal
Refforsat de Champs aiudero apportar (sic) et a assiz a la rua dels Lax (1496, DConsSFlour
montar los tieules de ladita cuberta (1452, 18, 51r). ALMC 664.
CConsSFlour 50, 50r). u B. V. tr. absol. teuleira*, tieuleira* (tieuleyra) s. f. u car-
u couvrir une toiture de tuiles. manobras rire de lause. lo jour de la Maria Magdalena
aldit Briant per los jours que teulet (1422, feyront bohada al comun cinq boys a portar
CConsSFlour 33, 35v). ALMC 665. losditz tieules de la tieuleyra a la mayson de
teular2 s. m. u action de couvrir une toi- cossolat (1440, CConsSFlour 48, 57r).
ture. fos payat per VIxx XIII teules compratz teulogia*, teologia (theulogia, theologia)

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1220 ti – tirar

s. f. u thologie. sen anava a Paris estudiar et lartilharia per esparnhar los chavals de la vila
per fayre se maystre en theulogia (1392, et altras despensas que convenria a far a la
CConsSFlour 10, 51r); lodit sapte venc ayssi condurre (1469, DConsSFlour 5/1, 31v).
I religios de lorde de saint Augusti, doctor en ALMC 836.
decretz et licenciat en theologia (1429, tirador*, -oira* (tiradoyra) adj. qual.
CConsSFlour 40, 35v); frayre Pe. Vidal, mays- u coulissant (ici : dune barre de fermeture
tre en teologia (1438, CConsSFlour 46, 63v); de porte). a luy may per una morla de ferre
frayre Gme Broue, licenciat en theologia de en laqual mes II ll. 1/2 de son fer, fayta per luy
lordre del convent desta ville (sic), a sermonat et meza a la barra tiradoyra de la porta dels
la present carema en esta ville (sic) (1505, Laxs, XX s. (1422, CConsSFlour 33, 45v).
DConsSFlour 21, 12v). u santa teulogia loc. tiran s. m. u pice de charpente, tirant ou
nom. thologie. lo venres a XXVIII de julhet solive. lasquals reparacios foront faitas per lo
venc ayssi a jaguda frayre Bt., maistres en sta. cachapeys del mur de la Frauza, per reparar los
theulogia, predicadors, que demoret ayssi per corredors desus los hostals que fan mur (…) et
IX jours et say dis IX sermos (1425, CConsS- per I pointer en I tiran de cossolat, per reparar
Flour 35, 33r); ont payat a frayre Michel, lo corredor del portal Raynalt et los bancx de la
maystre en sta. theologia de lordre des predi- baeta et V gardas del grant mur, la baÿta de la
cadors, per recompensation de plusors bels et bada, la garda deiuxta la tor dels Agials devas
notables sermos que a faitz en esta vila en la part dels barris (…) (1384, CConsSFlour 5,
octobre et novembre darreyrament passatz en 95r). ALMC 685 (pt. 27 et 41).
losquals sermos a donadas al poble plusors de tirar (tir) u I. V. tr. u 1. faire se dplacer
bonas doctrinas et ensenhamens, per so a luy (qch ou qn) horizontalement ou vers le haut
VII moltos dor (1439, CConsSFlour 47, 49v/ en exerçant une traction. lo jorn de saint
50r). Syn. divinitat. George foront pres de me P. Chassainh dos
ti voir te. gros traus per far adobar tot a neuf lo corredor
tibla s. f. u truelle. ont payat a Johan que es darrers lostal de Anthoni del Prat et fos
Bohet, fabre, per la faysso de VI picx, Ia picha donat als boyers que los tireront jusques aqui
et I testut per ladita obra del fossat et per III s., IIII d. (1423, CConsSFlour 34, 13v); a
appointar losditz expleytz tant quant lobra la Arpaghona per Ia corda comprada de ela per
duret et per appointar los testutz de la peyreira tirar ladita peyra per la metre sus, VI s., VIII d.
(…) et aussi dez conhs que fes a la peyreira et (1423, CConsSFlour 34, 21v); fos payat lodit
per una tibla et farrar doas palas de Barba et de jorn al filh de P. Jove per tirar am sos buous la
Pierre du Boys, per tot II moltos (1431, legha a portar peyra, VIII s. (1425, CConsS-
CConsSFlour 42, 18v). ALMC 1741; NDGFA Flour 35, 46r); I anel grant per liar la barra del
truelle. portal dels Laxs et I anel per tirar aquela barra
tiers voir tertz. (1428, CConsSFlour 39, 27r). u tirar alc. arei-
tieu- voir teu- res faire aller (qn) en arrire en exerçant une
tillet s. m. u billet, ticket (servant à attri- traction sur (lui). et adonc P. Bastars, us dels
buer un numro de passage à qn). es estat clavaris, auzens lo debat de las claus, volguet
payat per una main (sic) de papier guastada per baillar sa part de las claus mas lodit Symon lo
lodit sr Johan Benesit per escrieupre lintrada pres per lo bras et lo tiret areyres et non laysset
del vin ho faire los tilletz, per so X d. (1462, baillar las claus sinon que los cossols las bail-
CConsSFlour 55, 75r); per far los tilletz de la lessont alsditz me St. et Daude (1418, PrivilS-
destribuissiou que los fes moss. Johan Brunen- Flour II-2-65, 2r). u tirar alc. ren areires d-
cho, V s. (ca. 1500?, LDpChapMurat 1, 2v). placer (ici : de la terre) vers larrire, (la) met-
Voir atiquet. tre de côt. ont payat al fil de Verdura per II
timon* (timo, tymo) s. m. u timon. II l. de jornals que a demorat a lort de Johan Saysset
fer de Foys per adobar lo tymo de la charreta per mettre la peyra del comun a part et per
que era totz fendutz (1444, CConsSFlour 49, hostar et tirar areyres la terra de Cocharic, per
95r); si hom deu fayre far timos a conduyrre so VI s., VIII d. (1433, CConsSFlour 43, 24r).

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
– tirar 1221

u 2. actionner le systme de traction de (ici : et devers moss. du Lude et que apres lung tire a
un treuil). a tres homes que li aiuderont a Paris et laltres torne part de say portar novelas
montar las fustas et tirar lo torn per retornar (1473, DConsSFlour 8, 23v); si lon deu fayre
lodit chadafalt a son dever, fos donat I picher de far las informations contra lo capitani Bonre-
vin (1422, CConsSFlour 33, 38v). u 3. ex- paux et sas gens dels exces que ont faictz
traire (un matriau naturel). es estat payat a alsditz fortzbours la carema passada en tirant
Johan Lieutonh, son frayre, peyrier, per altres a Lyon (1510, DConsSFlour 23, 2r). u tirar
XXVI jornals quel ha mes et demorat a tirar ares revenir en arrire, faire demi-tour. quant
peyra, contant coma dessus, per so IIII l., VI s., foront a Espaleu los covenc aqui demorar tres
VIII d. (1466, CConsSFlour 56, 63r). jours per so que non ausavont plus tirar avant ni
u 4. avoir pour longueur, mesurer en long arres (1444, CConsSFlour 49, 89v). u tirar
(un certain nombre dunits de longueur). Ia avan poursuivre sa route. fos encharghatz
pessa de drap pers tirant XXII alnas (1421, que partent de ladita jornada tires plus avant
CConsSFlour 32, 25r); fos payat a Matheu per parlar am mossenhor lo duc de Borbon et an
Combas per Ia corda tirant XIIe brassas meza Rodigo et aussi am Bordaria (1438, CConsS-
el relotge, XII s. Item may a luy per cordels Flour 46, 59v); quant foront a Espaleu los
lonx et guarans ad obs del bastiment de la grant covenc aqui demorar tres jours per so que non
mureta nova dels Laxs, VIII s. Item aussi a me ausavont plus tirar avant ni arres (1444,
P. Barsanghas per parelhas cordelas per lodit CConsSFlour 49, 89v). u tirar davan avancer
bastiment, II s., VI d. (1425, CConsSFlour 35, en tête (ici : des participants à une proces-
34r); es estat payat alsditz Guill.m del Volve et sion). ly procession et religieux deviont tirar
Johan Bel, olis, per lor pena et trebalh de aver davant et messenhors cossols deviont demourar
faitz losditz corns de terra cueyta que tiravont inmediate apres ladita procession (1462,
cent et onze canas de long ou per la pena de los CConsSFlour 55, 54r). u tirar deves se rendre
plantar et assirre (…) X l. (1468, CConsS- auprs de (qn). que mtre Johan Vigier deu venir
Flour 58, 49v). u II. V. intr. u A. [Le sujet dema en esta vila, si hom luy deu trametre vin
dsigne une personne] u 1. aller, se diriger ny si deu tirar dever luy (1469, DConsSFlour
(vers qpart). foront trames Guill. Cocharicz, 5/1, 4v). u 2. avancer, progresser (dans une
Anth. Rotgers et plusors altres de la viala de S. action). mossenhor dAly a dit que vol tirar
Flor, jusquas al nombre XV chavals, per saber avant en sa commission non obstant que agues
ont avia tirat loditz Thomas, ni si lo poyriant promes de non y tirar jusquas ad ce que hom
encontrar (1401, CConsSFlour 18, 29r); lodit auria trames devers lo rey nostre senhor et
maystre Jacme Jabre non trobet point aqui lodit aguda responsa de son bon voler et plaser
doctor per so que avia desamparada ladita vila (1471, DConsSFlour 6, 13r). u tirar avan
per dobte de la inpedimia ni bonament non poc u a. poursuivre son travail, son action. def-
saber novelas vas quals partidas era tiratz fendre ad Anthoni Yvernat et a sos obris que
(1440, CConsSFlour 48, 59r); Et lassa, ieu non tires plus avant a la peyreyra (1452,
non say que mi deve far Ny en qual part tir. CConsSFlour 50, 56v); mtre Ph. Trenchier si-
(ca. 1480?, FarceRiom, 4v). u tirar a aller à, militer parlar an moss. lesle et si aconselha
se rendre dans (un lieu). et non deu tirar que que hom tire avant que si fassa (1469, DConsS-
amb un parelh de beus alsditz bos et, en cas que Flour 5/1, 11r); mossenhor dAly a dit que vol
partatge, que lodit dessus nomat vengues en tirar avant en sa commission non obstant que
sadita maiso ou altament (sic) quant tirara (?) agues promes de non y tirar jusquas ad ce que
estre emendable a mondit senhor (1462?, Li- hom auria trames devers lo rey nostre senhor et
veDienne 708, 269v); qual responsa deu hom aguda responsa de son bon voler et plaser
far a mess. de chapitre de la plassa que deman- (1471, DConsSFlour 6, 13r); volont tirar avant
dont per far rua a tirar al portal de las Rochas en losditz proces (1509, DConsSFlour 22, 36r).
en passant per lostal que volont aver de Jaques u b. faire progresser une action en justice
Mercier (1470, DConsSFlour 6, 3v); Johan (contre qn). Anthoni Vendeza, dit Minghola,
Noel di que hom trameta dos hommes a la court es estatz a Paris et fay poursuyta et diligensa de

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1222 tirossar* – tolha*

tirar avant contra Bertrant Lumbart et altres cent Champanhac di que luy sembla que lon si
cossols passatz per non res payar (1487, deu tirar devers luy et se non vol cessar et
DConsSFlour 13, 7v). u 3. tirar juscas a aller, cassar la monition, que lon agha provision del
monter jusquà (une certaine somme, un cer- bailliatge que non nos agha a metre en proces
tain prix). que hom tire jusquas a Vc ou VIc fr. hors del realme ny altra part que per davant
(1469, DConsSFlour 5/1, 18r). u B. [Le sujet nostres ordenaris (1509, DConsSFlour 22,
dsigne une chose] u 1. être export (ici : des 30v). ALMC 797, 1181, 1502 et 1768. Voir
crales). lodit jour fos fayta una creyda de chamin.
part mossenhor lo baillieu del rey et per sas tirossar* (tirosar) v. tr. u traı̂ner, tirailler
lettras patens, en la plassa publica de St. Flour, (qn). lo pres per los pels de la testa e lo
per St. Verni, sergent real, a la requesta et tirosava per meg lafrontador et si non fosont
porchas dels senhors cossols de St. Flour que aparadors el lagra afollat (1429, Justice-
nengus cotals ni autres non agues a gitar blatz Dienne, 21r). Voir trainar.
fors del bailliatge sans licencia et congi deldit titol s. m. u document crit qui atteste
mossenhor lo baillieu et sur certana pena affin (dune transaction, dun droit de proprit),
que lo blatz non tires ni se encharsigues (1444, titre (de proprit). dis per son sagramen se
CConsSFlour 49, 69r). u 2. svacuer (ici : aver I hostal am I ort en la Costa estimat a XX
dun gout). lodit sr Anthoni Fornier pot donar ll., loqual ten moss. Johans Vales per son titol,
orde de far tirar lodit eguot deldit ort seu per la si coma dis (1380, LEstimeSFlour, 83r); loqual
porta (1469, DConsSFlour 5/1, 45v). u 3. u ti- [affar] sos payre aquesi (?) per titol de compra
rar a mener, conduire à (un lieu) (ici : dune de Guilhiem de Val (1423–1586?, TerrPradines
canalisation, dun pont). la chalssada per ont 2, 25r); confessa dever per moss. Guille. dAve-
passa laygua que part de la grant plassa tirant za, son fraire, per I champ delay laigua loqual
a lEnda (1464, DConsSFlour 1, 24r); esser si te de la seneschalsia, Ia carta cessal de segal
ramborsat de so que a administrat per la rep- loqual li fo bailat per son titol (1426?, Live-
paration del pont de Ventueghol tirant a Chal- Moissac, 3v). Syn. titre.
das Ayguas (1509, DConsSFlour 22, 42v). titre s. m. u document crit qui atteste
u tirar de … a … stendre (ici : dune cana- (dune transaction, dun droit de proprit),
lisation) de (un lieu) à (un autre lieu). adobar titre (de proprit). [lostal] achaptat et acque-
et curar la chalsada que tira del portal de la rit per titre de perpetual acquisicion deldit
Frauza al portal de Pescharot que era tota mossenhor de Saint Flour per los senhors cos-
empaytada et rompuda (1466, CConsSFlour sols ad ops de la comunitat et expressament per
56, 56r). u 4. tirar a être situ du côt de tener darasenavant lor cossolat (…) per lo pres
(ici : un terrain). Matheu Missonier, habitant de VIIIxx reals dor et amortit per lodit senhor
de Frideyra ou del Pont, demanda certana comma costa per las letras de ladita acquisicion
petita plassa del comu que es tirant a Frideyra (1437, CConsSFlour 45, 18v); quant al prat
per far ort (1486, DConsSFlour 13, 3v). confrontat et declarat elsditz articles, el lo a
u III. V. pron. u se tirar deves se diriger, se vegut tener toutjor et despeuis sa bona memoria
tourner vers (qn pour le solliciter). me Loys aldit Gaspar ou als sieus, mas, per qual titre,
Bartho di que, tant que tocha lo faict de la non sap re per son sagramen (1441, InstrBru-
comessaria, hom si deu tirar dever mossenhor jaleine, 3r); Pe. Ymbert di del fait de Pilenc que
de St. Flour et aver son oppinion si loditz sen remet a mess. vistz los titres deldit Pilenc
comessaris ses restituitz en lodit offici de son et auzitz los tesmoings (1469, DConsSFlour 5/
voler ou non (1475, DConsSFlour 9/2, 10r); del 2, 1r). Syn. titol.
faict de la pressa de Guillem Cancau (?), di que toalha, tolha* (thoalia, tolhia, tolia, toyl-
ont (sic) si tire devers maistre P.re Bonalt si lo hia) s. f. u 1. nappe de table. per far leyt aldit
vol faire relaxar ou sinon que ont (sic) si atra- reclus foront comprastz dos lensols de St. No-
gha devers moss. lo luoctenent del baillieu que y zeyras, costeront XVI s. Item Ia flessada nova
donont ordre ou sinon que on trameta devers lo de I home fora, costet XXV s., I coyssi de
rey (1483, DConsSFlour 12/3, 1r); mtre Vin- pluma, costet XV s., Ia toalha de Rayghassa,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
toca* – tochar 1223

costet V s., de escudelas, talhadors, doblers et S. Flour en tant que tochava los appelans de
doas lossas de fusta et II rodas, costeront III s., S. Flor, appelans en parlament a lencontra de
IIII d. (1429, CConsSFlour 40, 29r); Metet la mons. de S. Flor (1418, PrivilSFlour II-2-66,
tolhia prestamen. (ca. 1480?, FarceRiom, 1r); 7v); me St. Goyet, comissari a regir la juridiccio
Metet la tolia aqui He beuren lo vi aysi. temporala de S. Flor en tant que tocha los
(ca. 1480?, FarceRiom, 5v); botey lo XXVIII appelans (1421, CConsSFlour 32, 40v); a
jorn deldit mes per traire las thoalias he las XXIIII de janveyr venc ayssi monsr lo baillious
servietas, XXIX s. (1491, CBredons, 16r); item per metre sus ladita talha et per recomandacio
plus de II veyres, VII d. Item plus de I culh de de la talha en tant que tocha la viala li foront
lotho, III d. Item plus de las toalhas, IX s. tramessas las grans simarras plenas de musca-
(1523, LivePrBredons 3, 16r). u 2. nappe tel et de vin de Prohensa, costet XIII s., et per
dautel. seys toylhias ho avvols ho bonas, los tres parelhs de p.rdis, XXI s. (1425, CConsS-
altas garniistz (1486, LObitsChaudesAigues, Flour 35, 71v); plusors altras scripturas et
180r); lo calisse et padena dargent et aussi lo memorias per luy faitas lodit an tochans lo
missal, los draps, toalhas et habilhamens de fait de la comunitat (1425, CConsSFlour 35,
laltar (1509, DConsSFlour 22, 34r). DGAF 81v); tant que tocha lo XXIIIme article, depausa
toalhà. que la maior partida daquel sap ben el que son
toca* (toqua) s. f. u enveloppe, coque (m- veyrayras, notoria (sic) et manifestas per las
tallique) de renfort (?). VI ll. 1/2a de ferre causas quel a desus ditas (1441, InstrBruja-
prezas per St. Verni per far doas toquas per leine, 1v); ey baillat a monss. Jacque Chapolla
las petitas bombardas et per far I liam de fer per anar al parlament a Montferrand vezer si
per la grant bombarda (1420, CConsSFlour eriam enrollatz ou y aviam a fayre autras
31, 24r); far doas toquas de fer am manges causas touchant lo fait de ladita gleysa, XXX
per las petitas bombardas (1420, CConsSFlour s., II d. (1481, CPrêtresCathSFlour 1, 18v);
31, 50v). Remarque : une lecture coquas de ces Jacques Juglar, idem, et tant que tocha la filha
deux exemples est possible mais moins pro- reppentida, di que la ville (sic) non a poyssansa
bable, le scribe distinguant gnralement assez de luy baylar lo abit (1495, DConsSFlour 18,
nettement c et t à linitiale. 18r). u 5. expliquer, exposer par crit (qch).
tochar (touchar) u I. u A. V. tr. dir. mons. dis que aquela resposta non acceptava
u 1. atteindre, toucher (qn, ici : dun coup point per so que non era recevabla quar lodit
de gourdin). tant quant el era, el vec que lodit cartapel non era pas appellacio mas era libel
Jacmes avia una borda en la ma e li aseymava diffamatori coma dessus avia tochat (1418,
la borda vas la chara, mas el non la tochiet pas PrivilSFlour II-2-66, 18v); item, vengut lodit
(1430, JusticeDienne, 26r). u 2. être attenant, moss. Peyre, li senhor cossol li expauseront so
se toucher (de deux terrains). la meytat de ung dessus fait per monsr de S. Flor et son vicari et
prat appelat dels Fraus et autres (sic) proprie- coment aviont appelat de viva vos coma dessus
tatz coma pasturals et autres (sic) terras entre es tochat (1421, CConsSFlour 32, 18v); li
elses tochans (ca. 1500, LivePrBredons 2C, accosselhavont que per virtut de sa comissio el
106v). u 3. jouer de (un instrument de mu- pogues reconsiliar la gleisa coma dessus es
sique). per causa de ladita processio doneron tochat (1423, CConsSFlour 34, 44r). u B. to-
los cossols als senhors chapelas que tocheron char a v. tr. indir. u 1. être attenant à (ici : un
los estrumens ou a Johan Perpesac et a Jonquet mur). ont paghat los senhors cossols a Bernat
et a la sona, VI s., VIII d. (1391, CConsSFlour Forner per ung trau per luy mes en son hostal
9, 30v). u 4. avoir trait à, concerner (qch ou que tocha al mur pres de la tor de Sagnaneva
qn). lasditas causas en tant coma tocha lo fayt per so quar fos tombatz loditz hostals per lo
de la mureta sont estadas ratiffiadas per lo mur que tombet, IIII s. (1394, CConsSFlour
chapitre de Clarmont (1415, CConsSFlour 11, 65v). u 2. concerner (qn). moss. lo licen-
28, 43r); lodit sapte fos sebolturatz moss. Peyre ciat Broue di que lon y trameta Bernat Fornier
Nadals, comissaris deputatz per lo rey a regir la a qui la causa tocha (1499, DConsSFlour 20,
[temporalitat ratur] juridiction temporala de 12v); moss. lo jutge Broue di que de son oppi-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1224 tochat – tolerar*

nion lon y trameta gens a qui li causa tocha aquela de Triquet, tochada de lebrozia, so di
(1512, DConsSFlour 23, 17r). u C. V. tr. absol. hom, per so que sen devia anar, XVIII s., IIII
u jouer dun instrument à cordes. lo jous de d. (1417, CConsSFlour 29, 38r); avia servit los
Nostre Senhor fo donat per los cossols per malautes del mole de Rueyra tochatz de impe-
beure a moss. Johan Tosqua, a moss. Flori (?) dimia (1421, CConsSFlour 32, 13v); si lon deu
Berenger, (…) a moss. P. Aurelha et a Jaque payar las gardas que sont estadas bayladas a
Garner, menestrers de corda, tochant davant lo Pe. Jolia, pelatier, que era tochat de la impedi-
cor de Deu a la processio, et als trompadors et a mia (1506, DConsSFlour 22, 2r).
plusors altres que begron am els, per pan, vin, Tochin* (Tochi) s. m. u membre dune
charn que era oblidat a condar el conde (?) bande arme plus ou moins incontrôle, Tu-
davant, VII s. (1387, CConsSFlour 6, 29r); lo chin. per I vailet que say trames Chaylada da
lus a VI deldit mes que fos lo jous (sic) del cors Orlhac, per son salari XVI s., e fo raubatz per
de Dieu doneront lhi senhor lo vin als menes- los Tochis e fo lhi plus donat V s., monta XXI s.
trers que foront a la processio tochant davant (1378, CConsSFlour 1, 135r); los cossols do-
Nostre Senhor, II s., VI d. (1388, CConsS- neron a Peirot Taphanel per sos despens et
Flour 7, 60v). u II. V. impers. u tochar a être daltres Tochis de sa compania que sai foron
de la responsabilit de, revenir à (qn). per mandat per alcunas causas empenre sus los
prosegre la causa et proces que era en la cort Engles, XIIII s. (1391, CConsSFlour 9, 43v);
de lofficial entre ss. Johan Aldebert et Johan loquals mandet als cossols el mes de may passat
Moreyras et contra lereter de Johan de Mons que li aguessont a baillar alcuna guida a causa
dont tochava al comu a defendre losditz Alde- de las gens darmas et Tochis que avia sus lo
bert et Moreyras, en que avia XLVIII dietas paÿs et lodit Jacme lo menet jusques a Salgue
dont li fos contat III fr. (1387, CConsSFlour 6, (1425, CConsSFlour 35, 82v).
110v). u III. V. pron. u se tochar a être atte- tolerable* (tollerable), -bla adj. qual.
nant à (un terrain ou un bâtiment). la avant u acceptable, admissible (de qch). ja sia que
porta de las Rochas de la fusta que si tocha a los cossols sen fossont plusors ves excusat a luy
las maysos dels senhors monges (1389, et als senhors de chapitre quilz non voliont
CConsSFlour 8, 84r); ont paghat los senhors usurpar sos dreytz, ni de la gleysa, mas los
cossols a moss. St. Arnalt per lo dampnatge a creysser, servar et gardar a lor poder, lodit
luy donat quant si fazia lo murs nous de Sa- monsr disia que lodit mandament non era tolle-
gnaneva que li fos desruytz us hostals seus que rable et que el lo faria revoquar et cassar per
si tochava aldit mur et so per estima faita per razo (1420, CConsSFlour 31, 39v); fos payat a
plurors senhors juratz del cossolat am losditz me Anthoni Gleisola per la copia de Ia monicio
senhors cossols et per lo Gualocher, la summa papal impetrada per monsr de Saint Flour et
de III fr., XVI d. (1394, CConsSFlour 11, 69v). publiada per son official, per accosselhar si era
u se tochar amb être attenant à (un terrain ou tollerabla ne era en preiudice dels habitans de
un bâtiment). lostal (…) que si tocha am Saint Flor, 1/2 picher de vin (1422, CConsS-
lostal de Yteir de Melet (1380, LEstimeS- Flour 33, 42r).
Flour, 115r); item plus te mosenhor a sa ma tolerar* (tollerar) v. tr. u accepter, admet-
que es demorat del fait de Jame Malrieu, ung tre (qch). ladita copia fos tramessa enconte-
chazal loqual si tocha am lo prat de mos. nent a Brioude a moss. Johan la Brossa et
Jaubert Charbonel et lodit Jame Malrieu lo moss. P. Jovenros per acosselhar amb els si
pot vendre am ung pradel pausat sobz lo bol era a tollerar o non, liqual trameyront lor
(sic pour bos ?) costa lo prat de Tarau (1476, oppinio et per escript et per veser lor oppinio
LiveDienne 698, 112r). fos ayssi assemblatz lo conseilhs (1422,
tochat, -ada part. pass à val. adj. u at- CConsSFlour 33, 42r); de las taulas del Tieule,
teint, touch (par une maladie). ont paghat a di que hom las tollere per huey mays et hom y
P. Jolia, alias lo Chardayre, per III alnas 1/2a advisara (1467, DConsSFlour 3/1, 2r); del fait
de saur et II alnas 1/2 de blanc que fo de P. de baylar los comptes et altres papis et regis-
Chapol, que doneront per almorna per vestir tres de la vila, di que seria bon de vezer si hom

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tolha – tombar 1225

poyra tollerar mas el es necessari avant que aviont cours las doblas de la corona per X d.
hom lor fassa rigor que hom los mostre car a (…), los senhors cossols dizens al contrari
son advis non chal point dobtar de los mostrar quels non eront tengutz de penre doblas de la
(1469, DConsSFlour 5/1, 7v). u tolerar que + corona sinon per sept deniers tornes coma
subj. accepter, admettre que. s. Pe. Jouvenros aviont cours per mandament del rey nostre
di que de son opinion, salvat melhor conselh, senhor (1424, CConsSFlour 27, 18r).
hom deu tollerar que las fruteyras crompon tombar (tonbar) u I. V. intr. u 1. passer
quant volron atendut que lodit commessari es brutalement dun lieu à un lieu plus bas,
contra la vila (1469, DConsSFlour 5/1, 33v). sbouler (ici : dune pierre dans une carrire).
tolha voir toalha. lodit jour ly senhor cossol trameyront Hugo
tolosan* (tholosa, tholoza), -a adj. qual. Vernha et plusors de las autras manobras a la
u de Toulouse, toulousain (dune sorte de peyreira del comun per gittar deforas et rompre
tissu, dune monnaie). tres carters de pers a pessas una autra rocha que lay era tombada
tholoza per far chapayron a Bt. la Roda, garda et empaytava ladita peyreira (1444, CConsS-
de las portas de Muret et dels Laxs (1422, Flour 49, 61v). u 2. faire une chute sur le sol
CConsSFlour 33, 41v); LXXII escutz tholosa, (dun être vivant). lo divenres per avant avia
I molto que valont a liour. en moneda, comptant agut de la molher de s. Johan Chavanhac per sa
XXVIII s. per escut, CIa l., XII s. (1439, molher que era tombada, X s. (1426–1427,
CConsSFlour 47, 61r). CConsSFlour 37, 42v); et adonc lodistz Jacmes
tolre* v. tr. u prendre de force, enlever avia una borda en la ma et lin donet per meg la
(qch à qn). una bota de quer que li fos tolta jautas doas vegiadas, tant que cudet tonbar a
per los Engles (1378, CConsSFlour 1, 120v); tera (1430, JusticeDienne, 25v); ont payat aldit
alcun Tochi aviant pres alcun bestial menut St. Moreyras per Ia espasa que avia prestada
eldit loc de Salhens et tolt alsditz Engles et aldit Peyre Avinhol per anar eldit viatge, liquals
menat el barri desta viala (1381, CConsS- espaza si rompet en II trosses a lintrada de
Flour 3, 122v). Aorlhac el chap del pont ont tombet lo chavals
tolta s. f. u sorte dimpôt. e per so que te que chavalghava loditz Avinhols et deloguet lo
el mas dona chascun an per ces e talha XXII s., muscle aldit Avinhol per tal partit que estet
VI den. de tornes et una quarta de segel per ces alcun temps que non se podia despolhar ne
e altra quarta per meysso de bayle et altra vestir sans alcuna aiuda, per so ly ont payat
quarta de segel al celarier chascun an, agha per emendament de ladicta espaza, XL s.
bueus ho no, e tolta e talha, boadas e manobras (1433, CConsSFlour 43, 19r). u 3. tomber
a volontat e doas galinas per chascun fuoc, alta des nuages (ici : de la neige). cureront tot lo
e bassa juridictio (1379, TerrChaudesAigues 1, mur de la grant neau que y era tombada per tal
1r). maneyra que nengus non podia passar per lodit
tomba (tonba) s. f. u spulture, tombe. un mur ni lo gaytz non podia visitar (1434,
strument dacordi fait an Johan Rotgier a causa CConsSFlour 44, 33r). u 4. scrouler, sef-
dun obit et de sa tonba (ca. 1455?, Aum- fondrer (dune construction). sensec li des-
ChapSFlour, 3v); li senior del collegii sont pessa fayta per emurar la porta dels Aghals et
tengut de far ung chantar e dire la messa e per bastir lo reyremur dentre las II portas de
venir sobre lor tomba coma es costuma em lodit Muret que era tombatz et bastir una paret
collegii (1472, LObitsChaudesAigues, 149r). darras del teulat iusquas al corredor (1381,
ALMC 1603. Voir seboltura et sepultura. CConsSFlour 3, 110v); aldit Galocheyr per
tombamen* (tombament) s. m. u perte de son jornal que bastic la paret del peyris que
valeur, dvaluation (dune monnaie). debatz es entre la tor dels Agials et leschaleyr que ten
era a causa del tombament de la moneda entre al grant mur, que era tombada, IIII s. (1383,
los que aviont mes lo vin et los cossols, dizens CConsSFlour 4, 13r); lo jous a XX de feurer
los deutors de la intrada del vin quels non eront tombet la tors del Teule dont si ensec la des-
tengutz de payar sinon de la moneda que avia penssa faita per los senhors cossols per far
cours per lo temps que en meyront lo vin que lengin que entendiant a far coma per portar

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1226 – tombar

la fusta et autras causas necessarias per far la la liouraso de Flori Bugal que era sobre lostal
far (sic) desrochar et mettre a bas et per ostar que cronpet de Colongas, que tomba lo prumier
lo pertrayt de ladita tor et per mettre lodit jorn de septembre, soma XXXIII ll., XV s.
pertrayt dins lort de s. Johan Saysset (1410, (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 1r); lo Vme de
CConsSFlour 26, 37v); que hom done ordre al julhet tombava la lieuraso de moss. Astorg
bon hostal que tomba (1469, DConsSFlour 5/ Chastel, montet argent XX s. (1519, LDp-
1, 25v); que lo chapiel del pont del Colombier ChapMurat 2, 16v). u 8. avoir lieu, arriver
tomba, si non es repparatz ou chal que hom lo par co
ncidence (à une certaine date) (ici :
tombe, que sen deu far ? (1473, DConsSFlour dune fête religieuse). lo jous de la assencio
8, 20r). u 5. prendre fin, cesser dêtre en vi- de Nostre Senhor tombet lo jour de la feyra de
gueur (ici : de limpôt indirect sur le vin). may (1425, CConsSFlour 35, 29v). u 9. venir
aviont fayta requesta contra mess. los cossols en examen, en jugement (dune affaire judi-
et juratz que voliont que li intrada tombes et ciaire) (?). quant nos saubem que loditz Guil-
non y agues point ny de vendut ny de begut lem Vernha ac venduda la renta, nos protestem
(1488, DConsSFlour 14, 16r). u 6. venir, être al senhor de Servel (?) de nostre drit quant lo
vers (ici : au bnfice dune communaut re- quas tombaria e requeriguem ne strumen a
ligieuse) sous forme de legs (dune somme maystre Johan Rotbert, loqual ha reyres se
dargent). ensec si so que es tombat en lan (1400, LObitsChaudesAigues, 25v).
M CCCC XXVI en loqual eron bayle mos. St. u 10. tombar en / sus être affect à ou être
Foetz e mos. Guill. Galtiers : primo avem res- prlev sur (ici : les glises de Saint-Flour)
saubut de leretier de mos. Guill. Sadel, de la (dun impôt). accosselhar am els et altres sur
Rocheta, per Ia lieuraso general a tota la cler- lo fait del ces antic que devia tombar lo jorn de
cia, XL scutz daur loquals avem despendut en saint Front sus totas las gleisas de Saint Flor
la procequetio de lhuulo de la cura (1426, (1423, CConsSFlour 34, 33r/v); lo fait del ces
LObitsChaudesAigues, 78r); ensegon si las lay- antic de la gleysa de Nostra Dona que devia
sas e legatz que son tombadas et an faytas a tombar en totas las gleisas de Saint Flor coma
nos Symon Baleta e Peyre Brunel, bayles en dessus es tochat (1423, CConsSFlour 34, 44r).
lan M CCCC e XXIX (1429, LObitsChaudes- u II. V. tr. u 1. dmolir, abattre (une construc-
Aigues, 86v). u 7. arriver à chance (ici : tion). metre a bas so que y era restat a tombar
dun don pieux priodique ou dun paie- (1406, CConsSFlour 23, 3v); que lo chapiel del
ment). lo pr.mier jorn de septembre foront pont del Colombier tomba, si non es repparatz
liouradas doas liourazos, Ia per Johan Chami- ou chal que hom lo tombe, que sen deu far ?
nada que tombet lo XIe jour daost proch. (1473, DConsSFlour 8, 20r); tut sont estat
passat (…), laltra tombet lodit jorn pr.mier doppinion que lidita sot sia tombada et messa
de septembre per moss. P. Polo, que Dieus en bas (1508, DConsSFlour 22, 22r).
perdo (1422, CConsSFlour 33, 32v); laqual u 2. faire tomber, renverser (qch ou qn).
liourazon et obi son tombat per doas ves en Johan Marti lo pres an las ma el peiis e lo
lan dels senhors cossols (1427, CConsSFlour tonbet a tera per II vejadas o per III et lo firic
38, 48r); li cossol passat non font meza ny an los pes et an los poins plusiors vegidas (sic).
colghont per payatz los IIc L escutz que foront Item plus anb un basto per las espallas e per la
enprentatz de moss. lo doctor de Valensa et lo testa (1429, JusticeDienne, 19v); fey que la
terme tomba a Sainct Michel (1471, DConsS- presura li tonbet et las gerllas que erunt dedins
Flour 6, 22v); ey payat a monss. Jehan (sic) la fogal li gitet deforas et li o tonbet tot que era
Daurat, de voler de messenhors, per Barth. dedins lasditas gerlas (1429, JusticeDienne,
Aurelha, de Vozenghac, per so que avia payat 21r); Antonis avia debat an lo fil de Poniet,
lo principal dung obit que devia a ladita gleysa duna vachia que avia tonbat meg selio de layt
davant que lodit obit tombes et chalia que ad Antoni e firia la vachia amb un armatier
ladita gleysa remborses lodit Daurat, X s. (1429, JusticeDienne, 21r). u 3. descendre
(1481, CPrêtresCathSFlour 1, 13v); aven rece- (ici : une porte) de sa position initiale. fos
butz de Peyre Mornatz, lo Ve jorn de julhet, per donat en vin a las gardas de la porta que

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tombarel – torcha 1227

aiuderont a tombar et levar ladita porta, XII d. topy, I guobel que costet tot III s., IIII d. (1429,
(1421, CConsSFlour 32, 32v). u III. se tombar CConsSFlour 40, 46r); Item plus I topi et pitiot
v. pron. u scrouler, seffondrer (ici : dun de faryna, III d. Item plus una hola de ferre,
mur). es emendat a lenfermer per bastir I IIII s., III d. Item plus de I panh, II d. (1523,
tros de paret de son ort que si tonbet quant si LivePrBredons 3, 14v). ALMC 806, 810 et
fes lo peyris del portal de las Rochas (1387, 1084 (pt. 40).
CConsSFlour 6, 84v). ALMC 652, 1027, 1246, topina s. f. u grand pot en terre. per VIII
1314, 1489 et 1898. Syn. chaser. Voir fam, dotzenas de topinas, Ia padela de terra et per II
ruina et terra. dotzenas dolas, oltra selas que eron eschavadas
tombarel s. m. u 1. tombereau. ung ays et rotas que non son are. condadas, per metre
per ung autre tombarel que fos repparatz et los oyns et artifficis avant ditz (…) XVI s., III
adobatz per portar lo pertrayt del fossat d. (1381, CConsSFlour 3, 87r). ALMC 1083,
(1444, CConsSFlour 49, 69v). u 2. benne bas- 1084 et 1767.
culante. VIII tachas barradoyras per adobar lo tor, torre s. f. u tour de fortification. per
tombarel de la granda charreta (1444, CConsS- II bochetz de cayria a ops de leschaler que es
Flour 49, 95r). ALMC 853. costa la tor del Mech, XXV s. (1378, CConsS-
ton adj. poss. 2e pers. m., ta f. no far frayre Flour 1, 53r); ayssi apres si ensec so que costa
del murtier come (sic) tos fraires fes lautre de alsar et apparelhar li tors de Sagnaneva
(1429?, JusticeDienne, 17r); et adonc dis Anto- (1383, CConsSFlour 4, 78v); ont paghat los
nis que el mentia falsamen, ‹ Be fas tu pegz senhors cossols per certana bronda meza dins
quan tos hostes tu prendes lo fe de nostre prast la tor afin que si tombava la crota ou so que es
e mai de nostra escura › (1429, JusticeDienne, demorat a tombar de las crotas meyloguanas, X
27r); Et las, tan gran son hey. Per ta fe, mi laysa s. (1409, CConsSFlour 25, 34v); repparar la
un pauc dormı́ He peus beuren lo vi Et mangia- bayeta de la bada de la torre dels Laxs et los
ren la char et lo po Et las restas guardaren a anvans que son entorn (1421, CConsSFlour 32,
dema. (ca. 1480?, FarceRiom, 5v). ALMC 14v); li fes manobra per reteular la torre sus lo
1799, 1800, 1803 et 1804. portal de las Rochas (1427, CConsSFlour 38,
tondre1 v. tr. u tondre (le tissu brut). ont 36r); ensec se ly despensa faitta per repparation
payat a Jacme Jarrigha, Pe. Joglar et Pe. Ri- dels chadafals de la muralha et per lo corredor
benc per tondre et apparelhar losditz draps, de davant la tor dels Lacz et per lo atvant de
XXX s. (1452, CConsSFlour 50, 52r). ladita tor (1444, CConsSFlour 49, 85v).
ALMC 1222. Voir baissar1. torba s. f. u tourbe. fos payat per V cha-
tondre2 s. m. u action de tondre (le tissu radas de torbas aldit pont que foro de Johan
brut). es estat payat (…) per lo bayssar et Andreu et de Rigalt de Pinhergues, tant de
tondre de las raubas delsditz senhors cossoulx principal coma de port coma aussi per lo port
(…) XXX s. (1462, CConsSFlour 55, 50v). de la fusta de la grangha, XXVIII s. (1452,
Syn. baissar2. CConsSFlour 50, 67r). Voir torva.
tonel s. m. u tonneau. ont donat al botel- torbar, turbar v. tr. u 1. dranger, gêner
her deldit mons. lo comte per son dreyt dels (qn). lo lus a VII de may non y ac nengun
tonels, XXII s., VI d. (1405, CConsSFlour 22, per so que la pluegha los torbet (1426–1427,
32v); dos tonels de vin, I de sept saumadas a CConsSFlour 37, 79r); Dieu vos gart, qual que
XII d. lo picher per loqual fos payat XVI l., siatz vos Et qui mi venetz torbar. (ca. 1480?,
XVI s., laltre de sept saumadas o environ, FarceRiom, 2v). u 2. troubler, tracasser (qn).
loquals demoret de gastar per lo prest departi- sapchas que Vidalot de Faydi dighos arseras dis
ment deldit senhor, et fos payat a leschanso per a Durant Saysset en la plassa de Caldas Ay-
lodit tonel de vin per acord fait am el, VI l. guas que lo ses era mes et hieu ho entreausi de
(1420, CConsSFlour 31, 44r). ALMC 1059. que fuy molt turbatz (1379, PrivilSFlour II-3-
topin* (topi, topy) s. m. u pot en terre 7).
pour la cuisine. quant lay fos intratz lodit torcha s. f. u torche ou flambeau. per ung
Trenchier, li compret olas, pichers, Ia cassa, I tros de torcha pesant Ia lb., III qr. 1/2 gastat en

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1228 torlhon* – tornar

ladita sercha, V s., III d. (1384, CConsSFlour que a demorat a la torre dels Laxs lo temps
5, 61r); lodit jorn per lodit monsr lo bailliou dels passamens de las gens darmas, II l. (1424,
attendre de nueyt a la porta del Teule fos CConsSFlour 27, 57r). u tot lo torn de loc.
comprada Ia torcha pes. I ll., 1/2 cart. cera prp. sur toute la circonfrence, tout le long
per alumar a ladita porta (1425, CConsSFlour de (ici : un rempart). aldit Gibert, bada, per sa
35, 29r); per la faysso de far lasditas torchas ou pena et trebailh de trompar de seras et de
per lestopa, V s. (1444, CConsSFlour 49, 51v); matdin tot lo torn de la muralha, X s. (1418,
per so que Peyre Maurana, cossol davan dit, CConsSFlour 30, 49v); fos donat a P. Broha et
velhet una partida de la nueyt Giro am lo Guobel per so que demoreront continuament et
Catala et altres companhos per faire diligença seguiont tot lo torn de la muralha per la segur-
de la faire enterrar, gasteront II torchas presas tat de la viala totz los matdis que lodit me
de luy de doas l., contant a III gros la l., et reverend prediquet jusques que los sermos eront
Giros et altres de companhia per anar beure ditz, XV s. (1428, CConsSFlour 39, 36v).
lour fouront donat III s. (1462, CConsSFlour u 2. ruse, stratagme (?). amors mi fant fayre
55, 61v). mayn torn e may maynta contenansa (1453?,
torlhon* (torlho) s. m. u goujon, tourillon LBauxAuterocheCouzans 1, 19v).
dassemblage des pices dune jante. per los torn3 s. m. u treuil. a Jo. Yvernat et a
torlhos de la roda e per III chavilhas, IIII s., X Chassanho loghatz per montar ladita fusta sus
d. (1402, CConsSFlour 19, 49r). TDF touri- en la tor et per tirar lo torn, alsquals fo donat
houn; Alibert torilhon. per lor jornal a chascun de lor XIIII d. (1383,
torn1 prp. u aux environs de, autour de CConsSFlour 4, 84v); a tres homes que li
(ici : la ville de Saint-Flour). loditz Auta Ro- aiuderont a montar las fustas et tirar lo torn
cha et Anth. del Prat aviant ausit dire que per retornar lodit chadafalt a son dever, fos
Gualhardetz dOrtes era torn la viala de S. donat I picher de vin (1422, CConsSFlour 33,
Flour per levar merqua (1389, CConsSFlour 38v). ALMC 798. Voir balesta et corda.
8, 65r); lodit journ fos trames Peyres Moreyras tornada s. f. u voyage aller et retour. las
a Saint Dieri per querir mossenhor de Lastic tornadas de la vinada de sas (?) bestias de III
per lotghar los Escosses que ero lotghat torn la ans (1396?, CDoyMauriac, 8v).
viala et donavo grant domatge (1452, CConsS- tornar (tournar, torn) u I. V. tr. • tornar
Flour 50, 62v). alc. ren u 1. rapporter, ramener (qch à son
torn2 s. m. u 1. zone environnante. u al / lieu dorigine). lo jorn del cors de Dieu done-
el torn de loc. prp. autour de. las barreyras ront los senhors cossols a Muzart et a sos
dels pas de la Plancheta et altras el torn de la companhos quant agront cornat davant Nostre
viala (1389, CConsSFlour 8, 137v); si ensec li Senhor a la procession et a las baneyras tornar,
meza et despessa fayta et administrada per los V s. (1403, CConsSFlour 20, 52r); ont paghat
senhors cossols per causa del corredor fayt al a St. Yvernat, P. Brolhet, P. Rocha, al filh de
torn de la bayeta de la bada a la tor dels Agials Daurat, Johan Manset per estremar et tornar la
(1389, CConsSFlour 8, 139r). u dedins lo torn fusta del chadafalt de lay ont fos preza et per
de loc. prp. tout le long du côt intrieur de comensar de curar la plassa de la peyraria, a
(ici : un rempart). lodit jorn per la garda et chascun II s. que daqui despendront X s. (1417,
segurtat de la viala, los senhors cossols, em- CConsSFlour 29, 32v). u 2. restituer, rendre
semble alcus senhors juratz, massos et altres, (qch à qn). non sap si lodit Guynot las [claus]
feyront la sercha lodit jorn et lendeman dedins tornet encontenent (1418, PrivilSFlour II-2-66,
lo torn de tota la muralha de la viala et deforas 9r); ont payat per II fers de chavals per losditz
per serchar las faultas que y seriont et las far II chavals que los torneront desfarratz chascun
apparelhar (1427, CConsSFlour 38, 40v). u lo dun pi (sic), per so II s., VIII d. (1438,
torn de loc. prp. sur toute la circonfrence, CConsSFlour 46, 77v); si hom deu tornar las
tout le long de (ici : un rempart). a Guobel per portas de las sotz daltras ves pressas a plusors
trompar de seras et de matdin lo torn de la habitans provegutz que las tachont (1469,
muralha per lodit temps et per plusors jours DConsSFlour 5/1, 31v); loqual cham James

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
– tornar 1229

et me Pe. Gandilhos, frayres, tournero a Steve et una nueyt, per dobte de las gens darmas, volia
Pe. Gandilhos, frayres, quant partigront (1473, passar de nueyt la nau dArchas et quant fos
LiveDienne 708, 25r); ly aven tornat ung ca- aqui laygua en hac devalada la nau et li fos dit
chet daur que nos avia bailat moss. Anthoni per las gens del paÿs que covenia que tornes
Chapola (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 1v). areyres per passar al pont de Latas (1420,
u 3. faire revenir (ici : leau dune source) CConsSFlour 31, 38v); es estatz jusquas a
dans sa canalisation initiale. es pagat per Ussoyre et daqui enforas la covengut tornar
losditz senhors cossols al Gualocher per causa areyres per dobte de las gens darmas que sont
de son salari de III jorns et meg que a demorat el bas paÿs dAuvergne (1433, CConsSFlour
ad adobar et tornar layga de la font dels 43, 36v/37r). u 2. tornar a revenir à (un tat
Maynials que era perduda et sen anava per antrieur). manda aldit bayliu que si enforme
qualque condut desotz ladita fon (…) XI s. de la costuma et dels attemptatz faytz contra
(1392, CConsSFlour 10, 49v). u 4. u tornar a las appellacios als habitans de la viala et que
/ en ramener (qch) à (une situation ant- los compellischa a tornar a estat degut (1389,
rieure). a bailat loditz recebedors a mestre CConsSFlour 8, 136v). u 3. tornar en se
Guill. Dur., cossol, per so que a bailat et li a transformer en (qch de diffrent). item torna
costat de far la moderacio dels feux et la su- en despessa III francs, losquals a pagat depueys
plicacio dedins la letra enserida de VIxx X feux a Bt. de Chaler, III fr., e per aquo son ostat de
que era et tornada a LXV et per so que la coven recepta (1379, CConsSFlour 2, 39v); lasquals
reffar et escriure en parghami, VIII s., X d. CVI ll. de ferre obradas dessus ditas torneront
(1383, CConsSFlour 4, 91r); lho feyront tor- en IIIIxx XVI ll. 1/2 que val. de obrar L s.
nar en lestat pr.mier (1429, CConsSFlour 40, (1428, CConsSFlour 39, 27r). u 4. tornar +
34r). u tornar de … a ramener (ici : un prix) une profession, un emploi revenir au poste
de (une somme) à (une somme infrieure). la de (ici : serviteur). de la requesta que fay
conposicio faita per lodit s. Johan Saysset del Esteve Boscho, dit Patac, de tornar servitor de
passatge de Castella, loqual avia tornat de XIxx messs los cossols et de la ville (sic) (1506,
fr. a VIxx fr., que volia me Johan lo Goughe DConsSFlour 21, 27r). u 5. tornar + inf. in-
entrerompre (1388, CConsSFlour 7, 84v/85r). dique la rptition dune action. fos payat al
• tornar alc. u 5. tornar en rtablir, remettre dessus dit Pe. Andrailh, sarralh.r, per una clau
(qn) dans (ses fonctions). que hom torne An- nova que fes a la montada del mur devas las
thoni Marti en son office de garda et registre Rochas ou per adobar ung panel a ladita mon-
(1473, DConsSFlour 8, 14r). u II. V. intr. tada et per IIIIe tachas per tornar pausar lodit
u 1. revenir (à son point de dpart). levet panel, per so XX d. (1434, CConsSFlour 44,
una grant peyra en dizens : ‹ Torna say tal que 23r); lendeman a VII de may parelhament totz
tu es, que hieu ti darey daquesta › (1428, Justi- los dessus nommatz torneront segre la vila per
ceDienne, 11r); alsquals ont payat per lor des- far lodit emprent per so que ny avia delz
pensa desditz II jours am lor chavals ou per lor habitans plusors de rebelles a baillar aldit em-
sopar la nueyt quant foront tornat a lostal prent (1440, CConsSFlour 48, 47r); es estat
deldit Avinhol, XVIII s. (1433, CConsSFlour payat a Beralt Vialeta, sarralh.r, per una clau
43, 23r); en fes tornar daquy enforas lodit per luy fayta a la sarralha de la chadena de la
Martel (1438, CConsSFlour 46, 58v); Johan porta dels Lax et per ung crampo nouf fait al
Noel di que hom trameta dos hommes a la court portal de Muret et per levar et tornar plantar la
et devers moss. du Lude et que apres lung tire a sarralha del petit portal que es pres lort de Pe.
Paris et laltres torne part de say portar novelas Maurana, liquala alcuns aviont enpaytada de
(1473, DConsSFlour 8, 23v); Voliatz vos be petitas peyras (…) XX d. (1468, CConsSFlour
governar Et dimartz se y voliatz torn Et portat 58, 41r). u III. sen tornar v. pron. u revenir à
quiquon que dinen. Venet sertanamen. son point de dpart, sen retourner (ici : dune
[Conpayre, san pequa ratur] (ca. 1480?, Farce- bête de somme). vuyderont per forsa la chals
Riom, 4v). u tornar areires faire demi-tour, que loditz Anth. Merciers avia recebuda et
revenir en arrire. lodit Erailh en son retorn essaquada et per so covenc que lasditas bestias

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1230 tornejador* – tort

deldit Anthoni Mercier sen tornessont a bast lay ont faziont besoing, IX s. (1425, CConsS-
vueyt (1444, CConsSFlour 49, 60v). ALMC Flour 35, 74v); li tornela non es point necessa-
1861. Voir redre, restituir, retornar et revenir. ria mas que y agha crinels (1464, DConsS-
tornejador* (torneghador), -oira adj. qual. Flour 1, 35r).
u rotatif (ici : dune pice dhorloge). item tornelon* (tornelo) s. m. u sorte de petit
quatre dens a Ia roda del relotge et lo li covenc pr (?). ung prat appelat del Bruelh que si
tot desfar per aver ladita roda. Item I ays de confronta en lo tornelo dels heritiers de Begot
ferre per montar lo contrapes. Item a pauchezit Sauro et en lo tornelo dels heritiers de Guillem
lo gros pes del relotge de tres cartayros de Clido et en lo prat dels heritiers de Johan
quintal. Item y a fait I petit molinet del volet Charsi (sic) et de Johan Armandias (ca. 1500,
torneghador. Item del mailh que fer las horas a LivePrBredons 2C, 64v); ung tornelo que si
alonghat la coha I palm. Item lostacle del fer confronta en lo tornel desdictz heretiers de
que ten lo maylh quant fer era rostz et la fait Anthoni Chorsi et en lespinasseyra desdictz
tot neuf (1420, CConsSFlour 31, 50v). cf. heretiers de Peyre Sauro et en lo prat deldit
ALMC 1004. recognoissen (ca. 1500, LivePrBredons 2C,
tornejar* (torneghar) v. tr. u faire le tour 109r).
de (ici : les remparts de Saint-Flour). lo lus tornes, -a adj. qual. u de Tours, tournois
darr. jorn de may et lo mars pr.mier jorn de (dune monnaie). ont ordenat losditz senhors
jung fos la feyra de may et per la segurtat de la cossols (…) non levar per meug que la summa
viala foront mes a la torre dels Laxs am la bada de XVI s. tornes (1398, CConsSFlour 15, 1v);
aqui estar losditz dos jours, I home, sobre los ont paghat a moss. Anthoni Arnalt, de Serers, a
murs per torneghar la viala, IIIIe home, gardas debatement de la somma de XL lbr. tornes que
a las portas de Muret et dels Laxs, en chascuna li aviant promes et faita deita los senhors cos-
VIII homes, a la porta del Teule, V homes en sols que eront per lo temps per los exequtors
armas (1429, CConsSFlour 40, 24r). ALMC deldit Timbalt Buial (…) X lbr. t. (1404,
23 (pt. 21). CConsSFlour 21, 86v); et so al ces de cinq
tornel s. m. u sorte de pr (?). ung chasal sols, moneda cor. tornesa, ung carto fromen,
et ung ort atochans que si confronta en lo tres cartos cartharenchia segel et ung carto
coderc de Chapelo et en lo tornel de Johan cartarencha avena, mesura cessal de Jarroses,
Chorsi et en la spinass.ria de Jacme Bastida, megha galina, megha boada, meg seytor et
dit Farrand, dona de ces Ia gallina et 1/2a mech fenador, am tota directa et am conussensa
(ca. 1500, LivePrBredons 2C, 62r); ung prat et senhoria duschas a la maytat de LX sols et
appelat de Tornel que si confron. en lo coderc infra et talhable a quatre cas (ca. 1450?, Li-
de Chapelo et lo tornel de Johan Sauro et en lo veJClaviresMurat, 6r); soma universal que lor
tornel de Jacme Bastida et en lo tornel de deve : quatre vins et quatre lb. tornesas, moneda
Johan Sauro et en la charreyra del Masel coren (1455, LDettesPrêtresCathSFlour, 94v).
(ca. 1500, LivePrBredons 2C, 65v); ung tornel torralh s. m. u talus de fortification (?). a
que si confronta en lo coderc de Chapelo et en Hug. Roda per so que adobet lespina del tor-
lo tornel de Johan Vidal et en lo chamy allant ralh dels Lax vas la part de la tor del Mech,
(sic) deldit lioc vers lo coderc (ca. 1500, Li- IIII d. (1384, CConsSFlour 5, 98v). FEW 13/
vePrBredons 2C, 70r/v). 2, 115b, torus.
tornela s. f. u tourelle de fortification. torre voir tor.
aparelhar la tornela de la tor dels Agials et lo torreir*, torrier* (torrer) s. m. u garde
chadafalc del pe de la tor (1388, CConsSFlour dune tour de fortification. item per lo torrer
7, 72v); altra despessa fayta per lo bastiment et per sos dreytz, I fr. Item per lo porter per sos
reparacion del mur, del portal de Muret jusquas dreytz, II fr., X s. Item per lo mandaguayt, I fr.
a la tornela de Chabrelhac (1400, CConsS- (1389, CConsSFlour 8, 135v).
Flour 17, 37v); a Briant per dos jornals a tort s. m. u faire tort loc. v. causer du
resegre la torre del Teule ont mes VIxx teules tort. en laqual resposta si contenia que ges
et las tornelas del mur et metre plusors postz non los [homes] redria et que non pessa a far

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
torta – tost 1231

tort (1388, CConsSFlour 7, 74r). u faire tort a ras e una meghana, per tot II s., VI d. (1402,
loc. v. causer du tort à (qn). ont paghat los CConsSFlour 19, 48v); per cordas et tortoyrey-
senhors cossols a P. Fabre per una veguda que ras et guarans agutz deldit maistre Johan Mi-
fos faita al champ de moss. P. Neyro (?) que guo, VI s., II d. (1415, CConsSFlour 28, 31r);
aperten als senhors cossols per so quar P. Fabre per Ia sosta, Ia tortoyreyra, dos poyliers, Ia
dizia que hom li fazia tort, per so fos despendut meghana, per tres charghadoyras et per gua-
II s. (1394, CConsSFlour 11, 85v); de Dron- rans, VIII s., IIII d. (1427, CConsSFlour 38,
deilha que hom ly fay tort, et que hom li fassa 57r).
dever et fassa payar Palissa (1463, DConsS- torva s. f. u tourbe (?). ont comprat los
Flour 1, 13v); Et vos creydaretz ‹ A mort ! › Que senhors cossols de Bernat Ros, de S. Alba,
aquel ribaut vos fay tort (ca. 1480?, Farce- VIIIxx IIII st., V cartos chr., oltra VIII st. de
Riom, 3v). u faire de tort en loc. v. reprocher chals, de torvas, per losquals ont paghat III s.
(qch) à (qn). aquesta presenta oraso ay you per lo st., valont XXIIII fr., XIIII s., I d. (1399,
glosada et touta ma since (sic) hy ay botada. Si CConsSFlour 16, 15v); ont paghat a Bernat
non es be glosada ny be escrita ny be artigro- Ros, de S. Alba, per C st. de chals e X de torvas
fiada non en fassatz pas de tort el escrivayre que ont comprat los senhors cossols per far la
car la enta ny lo papi no vallia guayre (fin 15e mureta (…) XII lbr. t. (1403, CConsSFlour 20,
s.?, OraisonVebret). 73r). Voir torba.
torta (tourta) s. f. u 1. tourte de pain. II tost adv. u 1. de bonne heure, tôt. ane-
tortas a XXII d. la pessa (1381, CConsSFlour ront lo ditmergue asser proch. passat jazer a
3, 91r); per una torta, II s., coma per I picher de Betgus per esser plus tost al bos per trenchar
vin, VIII d. (1387, CConsSFlour 6, 101r); may fusta per so quar li jour eront cort (1392,
Acnes, molier de Jacme Quzol, amenada per CConsSFlour 10, 57r). u 2. dans un court
garent, a depauzat per son sagramen que li laps de temps, rapidement. al clers de me
Belota i quoy una torta eldit forn (1428, Justi- Johan Tabari, secretari del rey nostre senhor,
ceDienne, 23r); es estat payat a Girald Lours, per scrire et tost espedir la gracia de Vcc fr.
dit Malvat, tant per X cartas de vin contant a donatz sus lasditas aiudas, I fr. (1381, CConsS-
XII d. la carta per pourtar a Capdedieu quant Flour 3, 73v); lidit senhor cossol feyro dire una
fos gittatz am son maynatge del barri et mes al messa del S. Esperit en la gleyza de Nostra
mole del vent, que per las tourtas ho pan que Dona affin que lo S. Speritz volgues aiudar et
luy fos administrat environ de sincqz sepmay- gardar a nostra gent de tot perilh et laisses tost
nas, per so XV s. (1462, CConsSFlour 55, 73r); guanhar lodit luoc de las Maisos (1383,
en doas tortas per donar els boys quant porta- CConsSFlour 4, 94v); per pan et per vin donat
vo la terra, III s., VIII d. (1509, LDpLavaurs alsditz obrers, festas et ditmergues et altres
1, 1r). u 2. pain bis (?). al capitani per pan, jours obrans quant partiont de lobra affin que
froment et torta que avia dins lo chastel dA- fezessont plus tost lodit bastiment, monta per
loysa, loquals fos estimatz XLVIII s. (1406, tot I fr., IIII s. (1392, CConsSFlour 10, 37v);
CConsSFlour 23, 3v). ALMC 1125 et 1126. vesent quel non avia bon dreyt de la demandar
Voir pan. et que per lo meghan deldit mossenhor lo Dal-
tortitz*, tortis s. m. u bougie ou cierge. phin el fora plus tost payatz (1444, CConsS-
per II lb. de tortis de cera et II lb. de chandelas Flour 49, 74v). u si tost loc. adv. de suite,
de seu trames eldit setger per servir ladita gent, aussitôt. demoret lay, per so quar non podia
VII s., VIII d. (1381, CConsSFlour 3, 95r); per aver si tost resposta, VII jours (1383, CConsS-
VIII lbrs. tortis de cera gastatz a lasditas Flour 4, 92r); Anthoni Trenchier di coma s.
messas, XX s., et per las offerandas a lasditas Johan Aymeric vielh, exceptat de la requesta
messas, VIII s., IIII d. (1384, CConsSFlour 5, contra mossenhor que di que non si deu far si
38r). tost et que poyria esser una grant plagha a la
tortoireira* (tortoyreyra) s. f. u câble da- vila et que li vila non sen deu maylar ny se
marrage (dune charge), liure. ad Anthoni adiunge an lo chapitre en nenguna maneyra mas
Griffol per doas tortoyreyras, doas charghadoy- es bon de tractar pas si es possible (1469,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1232 tostemps – tot

DConsSFlour 5/1, 12v). u si tost que (+ cond.) que yssigues deforas tota aquilha ordura
loc. conj. ds que, aussitôt que. et, si tost (1420, CConsSFlour 31, 36r). u 2. s. + tot
quel auria obtenguda ladita letra, el la trame- entier, total (ici : dune somme dargent).
tria a Clarmont a moss. Peyre del Prat (1428, soma tota de las tres passadas, avaluatz lo
CConsSFlour 39, 32v). escutz a moltos, XIIIIc LVIII moltos, XIX s.
tostemps adv. u de tostemps loc. adv. de- (1433, CConsSFlour 43bis, 2v). u B. Adj. in-
puis une poque trs ancienne, depuis tou- df. u 1. lensemble, la totalit de (un groupe
jours. la tersa part de lemolument deldit sagel de personnes ou de choses). u totz + art. + s.
deu appartener a Avinhol, notari, que a faytas lhi senhor cossol aordenero et mandero totz los
lasditas procurations car anayssi es estat de pestres et pestoressas per molre et far grant
tostemps observat (1434, CConsSFlour 44, provesio de farinas (1381, CConsSFlour 3,
33v); ont acostumat de tostemps a contribuir 83v/84r); a accosselhar am els et altres sur lo
chascun an per la part et porcion daquelas fait del ces antic que devia tombar lo jorn de
talhas (1444, CConsSFlour 49, 35r). u tos- saint Front sus totas las gleisas de Saint Flor
temps mais loc. adv. pour une dure illimite, (1423, CConsSFlour 34, 33r/v); elqual beure
indfiniment. nos ha donat Dur. Rigal, mer- foront tuit ly obrier et manobras, ly senhor
chan da Sant Urcisi, IIII st. de seg. e XX s. per cossol, Avinhols, Parros et Boscors (1437,
rasso (sic) que li devem dire doas messas la CConsSFlour 45, 31v); ly eront estat deliourat
senmana, una lo lus et altra lo sapte tostemps per lodit Rotbert tuit ly gatge coma darrier
may, loqual blat e loqual argen deu pagar offrent (1440, CConsSFlour 48, 52v); a XIX
Guilh. Faga coma costa per sturmen que ha de may fos commensat de bastir lodit fossat
me P. Germa de la donatio fayta peldit Dur. dont lor fos donat per lassiza de la pr.meyra
Rigal (1413, LObitsChaudesAigues, 42v). Voir peyra a totz los bastidors et a las manobras per
temps. anar beure, ung sextier de vin (1466, CConsS-
tot1 (tout), -a u I. Adj. u A. Adj. qual. Flour 56, 58v). u totz + pron. Hugon Bonal
u 1. entier, complet. u tot + art. + s. tota la que non huses ni espleites sus la pena que si
pagezia de sa molher (1380, LEstimeSFlour, conten en la salvagarda et a tostz altres que i
172r); dona de ces (?) a mossenhor per tot venrian de part lodit Hugon (1429, Justice-
lostal X d. (1380, LEstimeSFlour, 143v); III Dienne, 8r); Peire Brodighon, segle restat II
homes loghatz per lodit Richart que feyron qrt. e 1/2 ct. Item plus Peire, segle II qrt. e 1/2
bada el mur tot lo jorn (1384, CConsSFlour ct. e toutz dos I ters de ct. (1466, LRecAute-
5, 39v); liqual survengutz disseront, o loditz rocheCouzans, 34r). u 2. toute les sortes de
Guynotz per totz, que aquelas claus et s.rralhas (choses ou êtres vivants). li senhor cossol per
eront estadas faitas del voler de mons. et dels eschivar tot perilh et dampnatge lay trameyro
cossols et de tot lo poble (1418, PrivilSFlour Johan Richart et Gironet, vaylet deldit moss. lo
II-2-66, 9r); Guilliem dAutrac mes tot lo temp- bayllieu, per far alcun acort am losditz Engles
poral de mosen Peire Charbonel per mandamen per ladita causa (1381, CConsSFlour 3, 122v);
de mosen lo jutge que non uses, etc. sus pena de Peyre Conbas, da Brugayros, amenat per ga-
X ll., nonremins de XXV ll. (1429, Justice- rent, a iurat per son sagramen e memoria de L
Dienne, 15r); soma toutz largin del luoc de ans, o de may, a depausat que el a demoratz
Altaroch (sic), XV fr., XVII s., VI d. (1459?, unnc anc an Peyre Pogiol et altre anc an
LRecAuterocheCouzans, 9r). u tot + s. sans Armant Deves, mesatgiis, e gardava de tostz
art. voliont lidit mons. et survengut et lo poble bestial, que el gardava lo bestial en ladita
I home per escrire a la intrada del vin a ostar plassa sans contradisio de nengu (1429, Justi-
tota suspicio, nomnat me P. Pelhissier (1418, ceDienne, 13v); lo rey nostre senhor a fayt
PrivilSFlour II-2-65, 2r). u tot + dm. vengro estatut et ordenansa tochant las monedas et
per obrar et acomplir tot so que fazia bezonh a en maneyra que totas monedas siont abatudas
ladita breyda (1383, CConsSFlour 4, 68r); et messas a bilhon (1494, DConsSFlour 17,
piquar la rocha de la yssida de las latrinas 30r). u 3. chaque (distributif). li senhor cossol
dels monges per alarghar lo condut del mur aordenero a far armar tot home, laqual aorde-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
– tot 1233

nansa comeyro a far per Frances Aymeric et u tot can loc. pron. tous ceux qui. surs lo
per Johan Chapola, capitanis desus ditz (1381, pas avia grossa gent per corre et metre a mort
CConsSFlour 3, 118v); la charitat et almorna tot quant trobariant (1388, CConsSFlour 7,
faita lodit jour a tota gent que la volguda penre 75r). u 2. toutes les choses prcites, dont il
(1405, CConsSFlour 22, 27r). u 4. chaque est question. respont per tot : XX lb. (1383?,
(indiquant une priodicit). deu Johan Telhetz LEstimeSFlour, 39r); a depausat que el non hi
XX flur. e deu far una lieuraso a nos XIII aytan vec jamay arada car tot era enboschat, mas que
coma tenra losditz XX flur. et non lo devem el a vigut que totjour lidit da Quolongias apay-
forsar de pagar los XX flur. de XV anns (sic) siant an lor bestial sans contradision de nengu
pagan totz ans ladita lieuraso enaysi coma (1429, JusticeDienne, 14r); fey que la presura li
costa per I strumen pres per me Johan Rotbert tonbet et las gerllas que erunt dedins la fogal li
(1400, LObitsChaudesAigues, 2v); lo filh de gitet deforas et li o tonbet tot que era dedins
Coli de Reymon done (sic) de renta totz los lasditas gerlas (1429, JusticeDienne, 21r); ay
ans per ung eyral ques davan lostal en que si fait conte final an lo sartre de toutz. Item de
te la cort de monssr lo duc, loqual eyral vestit tres vachas, VIIII escutz e IX doblas. Item plus
mossr Esteve, son oncle, et en done (sic) argin d. de I vacha, tres escutz, an vedel feme. Soma
VIII, jalina I (ca. 1480, LiveNozires, 5r). toutz XII escutz, VIIII doblas (1462, LRec-
u C. Adj. à val. adv. u entirement, compl- AuterocheCouzans, 14v). u de tot loc. adv.
tement. laqual letra ha reduda tota chancelada entirement. et adonc lo cossols dis que a
en cossolat (1392, CConsSFlour 10, 26v); di mons. ni al prior ni a me Math. no si app.rtenia
per son sagramen que si non foson aquil de point a metre gardas ni portier a las portas de la
Johan Ros, il li agrunt faita vialania, etc., que viala mas app.rtenia de tot als cossols alsquals
illia eschapet tota nuda (1429, JusticeDienne, app.rten li garda de las portas et murs et de y
10r); di que el non hi vec desay carantas ans, mettre et establir los que y sont necessari (1418,
non lo vec en lestat que es lidita plassa char PrivilSFlour II-2-66, 7v); item plus que qui li
lidita plasa era tota enboschiada (1429, Justi- donava tans de quops que si non la li vosteson,
ceDienne, 13v). u II. Pron. indf. u 1. toutes ilia lafolera de tot (1428, JusticeDienne, 24r);
les personnes prcites, dont il est question. pauc per avant que la moneda si debates que fos
liqual survengutz disseront, o loditz Guynotz creydada a XXI de may, debatuda la moneda de
per totz, que aquelas claus et s.rralhas eront laygla et cassada de tot et tota altra dobla
estadas faitas del voler de mons. et dels cossols meza a V d. chascuna (1430, CConsSFlour
et de tot lo poble (1418, PrivilSFlour II-2-66, 41, 29v). u en tot(z) loc. adv. au total, en
9r); lo XXVIIe jour de genier vengront ayssi tout. per bes mobles e ordilha, en tot respont
Audetz de Ribeyra, cappitanis, et lo luoctenent per XII ll., X s. (1380, LEstimeSFlour, 2v); los
de Johan Valeta et se offrigront als senhors convieron sotz lor salcondutz et eron en totz a
cossols que, si podiont re far per la viala, que XI chavals (1387, CConsSFlour 6, 109v); ont
ilh eront tuit al comandament de la viala et paghat los cossols aldit maistre Giralt per sos-
feyront tornar las eguas de Johanassa que ne ditz guatges a comptar del pr.mer jour de jung
menavont las gens darmas (1430, CConsS- que comensset a regir per que vaquet et demoret
Flour 41, 42r); de voler de totz, lo XXII jor en la viala eldit mes IX jours. Item per lo mes
de houst foguen ha Mauchier (?) (ca. 1500?, de julhet, XV jours. Item per tot lo mes daost
LDpChapMurat 1, 2r). u ensemble totz loc. que a servit ou deu servir, que sont en tot ung
adv. tous ensemble, conjointement. lo venres mes et XXIIII jours que valont, contant coma
a X de novembre, venc monsr lo baillious al dessus es dit, XXIX franx (1395, CConsSFlour
Pont, a quo de Ger. de Vernes, et aneront part 12, 44v). u entre tot loc. adv. tout compris,
daval moss. lo vicaris et li senhor cossol per so pour le tout. per so a bailat lodit Crosat, entre
que, quant Chabrols fos vengutz, dis que a tot, soma XXI s., III d. (1494, CPrêtresCathS-
Riom se tenria lo cosseilhs per lo rey aldit Flour 2, 1v). u tot can que loc. pron. tout ce
jorn, per avisar emsemble totz sur lo trametre que. a maistre Guill.me Esclavi, graffier de la
aldit conselh (1425, CConsSFlour 35, 66r). court temporala, per composition per son dreit

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1234 tot – totjorn

faita an luy de tout quant que y avia fait ny totalmen* (totalment) adv. u complte-
patrocinat, per so a luy II s., VI d. (1466, ment, totalement. ont recebut de Peyre For-
CConsSFlour 56, 66r). ALMC 392. Voir nier per Ia autra petita plassa comuna darrs
temps et un. son hostal que ly senhor cossolh (…) ly ont
tot2 adv. u entirement, compltement. venduda per so que ly era utials et necessaria
lodit jorn fos donat a Borleyra, Guobel et et a ladita comunitat era totalment inutiles et
Froment per montar tota la fusta del chambrot sens alcun profeyt, IX l., XII s. (1440, CConsS-
del cossolat et la montar al plus alt et metre al Flour 48, 33v).
chambrot totas las peyras de las bombardas et totasvetz, totasves (toutasves) adv. u ce-
ho netiar tot, a chascun 1/2 pichier de vin (1428, pendant, toutefois. de laqual causa foront los-
CConsSFlour 39, 22v); fos pres de Pe. Tren- ditz P. et Anthoni molt corrossat quar lo cos-
chier per far lodit present ung cubel de vin selh lor o avia donat ad entendre a XVIc lbr.,
claret tot plen que tenia VI saumadas 1/2a totasvetz il non volgront pas despessar lodit
(1444, CConsSFlour 49, 98v). ALMC 1197, tractat mas rettengront lo voler dels senhors
1446, 1630, 1650 et 1865. Voir just. juratz del cossolat (1415, CConsSFlour 28,
tot3 (tout) s. m. u totalit, ensemble (dun 42v); li expauseront que vertatz era quilh
groupe de choses ou de personnes). una letra aviont mostrada la appellacio de que sus es
en laqual si conten que Peyres Raymons et fayta mencios aqui retornada a lors cosselhiers
Johans Barghas confesseront a dever als senhors et juratz et faita expausar huey matdi al miels
cossols de Saint Flor et chascus per lo tot la que aviont pogut, totasves per la grant prolixi-
soma de IIc lbr. t. (ca. 1397, InvTitresSFlour, tat daquela et lo contengutz daquela era molt
13); los cossols, alsquals si apperten sols et per lo escurs et difficials a lor entendement que no
tot, la garda, regimen et disposicio de las portas, sont point gens de clergia ni expers en tal cas
murs et tors de la viala (1418, PrivilSFlour II-2- (1418, PrivilSFlour II-2-66, 18v); quant al bo-
66, 8r). u del tot loc. adv. en totalit, entire- tier et chanals, lodit mole es ben reparat tou-
ment. escriure una comessio que la tors de las tasves el es mal clughat (1441, InstrBrujaleine,
Maysos si debastigues del tot (1383, CConsS- 3r); Johan Aymeric, jove, coma desus, totasves
Flour 4, 73v); a P. de Royre, sirvent de rey, per el es brutz per viala que Solatges fay novelz
presfayt am luy de exequir jusquas que del tot tarrs et levas que poiriont portar dampnatge,
sia levat lidita recepta deldit talh et ymposicion per so seria bon de faire protestation en jut-
et altras exequcios a causa de lintrada del vin de ghament contra luy (1464, DConsSFlour 1,
lan present, V fr., VIII s. (1387, CConsSFlour 31v).
6, 106r); portada ayssi ladita comissio novela lo totatge s. m. u totalit, total. per so que
sagels fos del tot rotz que non si y apparissia losditz comissaris fossont plus inclinastz a ta-
caracta et vezens que hom no sen podia aiudar xar graciosa part a la viala et parrocha de
per deffalt deldit sagel rot, per so fos de rechap a Saint Flor et de en aver alcun don sus lo
Poittiers tramessa per resagelar per Bochart que totatge, foront tramessas a monsr lo bailliou
lay anava per lo chapitre et per Johan Yvern las grans simarras de cossolat et apres foront
(1421, CConsSFlour 32, 29v); de present sont tramessas alsditz comissaris plenas de vin
estadas faytas las mostras dels archiers et los (1423, CConsSFlour 34, 22v).
chal habilhar del tout (1488, DConsSFlour 14, totzjorns, totjorns, totjorn (totzjours, totz-
8v). jourz, totjor, totjour, tousjours, tousiours) adv.
total*, -a (toutala, toutalla) adj. qual. u 1. sans interruption de temps. ly senhor
u total (ici : dune somme dargent). somma cossol, (…) comma ly senhor cossol predecessor
toutalla de la recepta de ladita guabella VIIc aviont fait, ont tousiours continuat de far dire et
LXVI ll., XIX s., VI d. (1455, CConsSFlour celebrar en las tres gleysas de Saint Flour, de
51/1, 14v); comma cousta per cedula deldit Nostra Dama et dez frayres predicadors las
recebedour a causa de la toutala soma que messas de S. Esperit, de Nostra Dona, dels
montava lydicta guabella (1456, CConsSFlour tr.spassatz, de saint Sabastian, de saint Antho-
51/2, 13r). ni, de saint Flor et de Recordare (1437,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
Totzsans – tractador 1235

CConsSFlour 45, 49r); ly senhor cossol (…) u 3. jusquà maintenant, encore. lo sapte as-
ont tousiours continuat de far dire et celebrar seras que fo lo XII jour deldit mes bailet loditz
en las tres gleysas de Saint Flor, de Nostra recebedors per II pichers de vi que foro des-
Dona et dels frayres predicadors, las messas pendut en lala del bayle per losditz senhors
de Saint Esperit, de Nostra Dona, dels trespas- cossols, Ramont de Bessenx et per ganres dal-
satz, de saint Sabastian, de st. Anthoni, de tres senhors hont ero per acordar de la exequcio
saint Flor et de Recordare (1438, CConsS- que loditz Ramons avia faita et fazia totzjourz
Flour 46, 78r); VI blancz que donet a ung clers encontra los taverners (…) II s. (1383,
que demora a Paris per los cossols dAorlhac, CConsSFlour 4, 92v); per so quar lhi attentat
per so quar trebalhava et demorava totzjours si fasiant totjorn voliant lidit senhor cossol la
pres del sagel et de la chancelaria, per se prenre causa fos remesa en parlament (1388, CConsS-
garda coras passaria lodit adiornamens et rele- Flour 7, 62r); ung instrument sotz lo sahel de
vamens en cas dappel (1444, CConsSFlour 49, las montanhas sayllat, contenent coment me
75v). u a totzjorns mais loc. adv. u a. sans Geraltz Teyssedres juret et promes non mays
limite de temps, indfiniment. fos dit et orde- esser contra la viala et esser tot temps del
nat, fayta veguda sur la plassa de voluntat sagrament de ladita viala et a fayt lo contrari
deldit Hugo, quel pages per lo forget del chanto et fay totjorns (ca. 1397, InvTitresSFlour, 6);
chascun an a totzjours mays VI den. torn. al lodit jorn pagheront los senhors cossols a me
jous de la Assention, ou XX s. torn. per una ves Guill.m de Boysseiras, dAorlhac, per sa pena
et lodit Hugo eligic plus payar et payet losditz et trabailh de las causas que a sostengudas et
XX s. (1417, CConsSFlour 29, 4r); frayre sosten totzjorns del (sic) tant del temps dels
Peyres Vidals, licenciatz en theologia, venc en senhors cossols predecessors coma de lor temps
cossolat et suppliet als senhors que lor plagues (…) II fr., V s. (1398, CConsSFlour 15, 30r).
de ly subvenir et far aiuda dalcuna somma ALMC 1333. Voir jorn.
dargent per anar recebre son magisteri a la Totzsans (Totzsains, Totzsant) s. f. u Tous-
universitat de Tholosa attendut que el era na- saint. Anthoni de Menteyra di que, per conten-
dieux et filz de la viela et quel si volia des- tar los merchans de Lyon, hom fassa tant que
pausar a totzjours mays tant quant vieuria a hom leve dels habitans lo cambi an loqual hom
servir a ladita viela et comunitat tant en messas agha terme jusquas a la feyra de Totzsains
et sermos et altres officis divinals (1434, (1475, DConsSFlour 9/2, 13v); per la liauraso
CConsSFlour 44, 33r). u b. dfinitivement, de moss. Peire Brunencho que es la vespra de
pour toujours. foront trames li dessus nomnat Totzsans, XXXIII s. (ca. 1500?, LDpChap-
per reachaptar de ladita dama las cinquanta Murat 1, 7r); en quatre chandalis a tosiar (?)
liouras renduals afin que lo comus en fos quittes lo jor de Totzsant, XXV s. (1509, LDpLa-
a totzjours mays car covenens en avia faitz vaurs 2, 2v). ALMC 1671 et 1672. Voir festa.
ladita dama de revendre quant hom li portaria trab- voir treb-
son argent (1420, CConsSFlour 31, 41v). trac s. m. u entourage, suite (ici : dun ca-
u 2. de tout temps, depuis toujours. a depau- pitaine) (?). que las mostras dels archiers si
sat que el non hi vec jamay arada car tot era devont far huey en esta ville (sic), si lon deu
enboschat, mas que el a vigut que totjour lidit desfriar lo capitani an son trac (1507, DConsS-
da Quolongias apaysiant an lor bestial sans Flour 22, 14v). FEW 13/2, 190a, trak-
contradision de nengu (1429, JusticeDienne, tracion* (tracio) s. f. u trahison. monsr de
14r). u de totzjorns loc. adv. depuis toujours. Saint Flor avia dit en la presencia del poble sur
en devo de renta totz los ans tan per aquo que so assemblat en sa court que li senhors cossols
nos y aviam de totjor quoma per aquo que avem Peyre Polo et Peyre Cocharic, Bt. Champanhac
aquisit deldit de Rosi, devo segal st. ung, III et St. Chapola lo aviont accusat de diversas
cartos, civade (sic) eyminas III et 1/2, argin d. accusacios sentens tracio segont que dizia lodit
IIII, jallina I (ca. 1480, LiveNozires, 13v); monsr de Saint Flor (1420, CConsSFlour 31,
ung chanp apelat lo Chanp Borsso quera de 47r). Lv tracion. Voir trason.
tousjours lour (1490, TerrChambeuil 2, 111v). tractador s. m. u ngociateur. es paiat al

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1236 tractamen – tractat

sen Galhart de Bessenx, bailiou en las montan- de Bergonha et las fes creydar et publiar a vos
has, a causa de sas joyas de la composicio de de trompa et legir alta vos en la plassa, alqual
lacort de moss. de S. Flor et dels senhors fos donat per cortezia per luy demandada, X s.
cossols dont el fos tractadors an lo sen P. Delar (1420, CConsSFlour 31, 30v); XIII s., VI d.
(…) XL franx (1384, CConsSFlour 5, 29v); fos despendutz en Aorlhac per tractar lodit acord
donat a Tibault de Guodet, escuer de ladita (1420, CConsSFlour 31, 46v). u Emploi pron.
dama et principal tractador deldit negoci envers lodit jour a Johan del Fe que anet per los
ladita dama, Ia espaza garnida comprada del senhors cossols a Carlat portar letras al Bort
fabre de Favayrolas (1420, CConsSFlour 31, de Garlenx per aver salconduit coment Jacme
48r). Dobax pogues segurament anar vas lodit Bort
tractamen (tractament) s. m. u ngocia- per lo tractat que si tractava per lo pati, alqual
tion. pronunciam que totas las altras chadenas, fo donat per son salary, VIII s. (1384, CConsS-
fors daquelas dels portals de lasquals non (…) Flour 5, 32r). u 3. tractar que + subj. dcider
a far mencion en aquest tractament, lasquals aprs ngociations, convenir que. de labeura-
demoron en la condicion dels portals que sont dor del portal de Muret, si lon podia tractar an
(…) et messas per la viala et defors los murs, Anthoni Brugier que lo fegues et lo bachas a sos
siont plantadas pel nom deldit mossenhor despens al regard de expertz (1504, DConsS-
(ca. 1420?, PrivilSFlour II-2-16, 1r). u aver Flour 21, 4v). u B. V. tr. indir. u tractar de +
tractamen de (+ inf.) loc. v. ngocier (avec inf. ngocier pour (ici : conclure une trve).
qn) pour (ici : obtenir le droit dentrer à fos trames querir per los senhors cossols per so
Saint-Flour). li cossol avion tractamen am que tractes de far pati de noel am losditz Engles
Bt. Salvestre de aver intrada en la viala (1381, CConsSFlour 3, 125r). u C. V. tr. absol.
(1387, CConsSFlour 6, 91v). u mener des ngociations, ngocier (de qn).
tractar, traitar u A. V. tr. dir. u 1. tractar per obviar alz playtz et despens que sen poy-
alc. u a. soccuper de, se comporter envers rian ensegre, tractant Hugo de Clavier et lodit
(qn). ont donat los senhors cossols al folrer maistre Peyre, que fu adcordat que loditz Libelz
deldit mons. lo conte per so que tractes bela- de voluntat de lasditas partidas doas retorne
ment la gent de la viala, XLV s. (1405, estar bada et garda de ladita tor (1362?, Ac-
CConsSFlour 22, 33r); fos payat a Johan cordMontclar); per la may valua et interest de
Combas, perost, per so que agues a tractar la bona moneda payada per ladita dama per lo
amiablament los habitans de la viala et barris temps que achaptet lasditas L liouras renduals
de Saint Flour sur lo fait dels adiornamens, a per lo pres de Vc lbr. de bona moneda, fos
luy acoustumat donar chascun an, XL s. (1425, accordat, tractant losditz moss. Johan la Bros-
CConsSFlour 35, 76v); que hon los tracte lo sa et moss. Peyre Jovenros am ladita dama, que
plus belament que fayre si poyra, altrament que ad ela fos payat per una ves IIc L lbr. t. de la
hon si deffenda en termes de razo (1501, moneda corrent (1420, CConsSFlour 31, 47v/
DConsSFlour 20, 43v). u b. prendre (qn) en 48r); lo sapte penultime jour deldit mes fos
compte. a P. Esclavi per sa rauba del present trames Jacme Verni a Carlat a mons. lo bailliou
an passat per so quar quant li senhor cossol que say avia mandat que lo mecres apres Totz-
agront las lors non fos traitat per enblit, aldit sains lo vicari de mons. de S. Flor et los cossols
P., V fr. (1384, CConsSFlour 5, 46v). am daltres fossont a Peyrafort ont el seria am
u 2. tractar alc. ren u a. soccuper de, traiter los dAorlhac per tractar aqui, si far si podia,
(ici : une affaire). et, revengut, si assembleront sur lo debat del setge del bailliatge (1424,
a quo de Bertholmeu Noel per tractar alcunas CConsSFlour 27, 41r). Voir acort, apontamen
besonhas de la comunitat (1427, CConsSFlour et patz.
38, 42v). u b. ngocier (ici : un accord). lo tractat s. m. u 1. accord, trait, notam-
jorn de la feyra de S. Laurens venc ayssi I ment militaire. loqual tractat et acort lodit
chavalghadors et portet unas letras reals conte- Joh. Berthomeu acordet (1378, CConsSFlour
nens lacord de la pas fayta et tractada entre lo 1, 146r); lo tractat segut per moss. dArmanhac
rey, monsr lo Dalphin de Viana et monsr lo duc a causa de voydar los Engles dalcus paÿs

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tradicion – traire 1237

(1387, CConsSFlour 6, 81v); demoret en esta St. Pons que trazec las peyras de las pezazos de
vila vaccant aldit tractat per III jours (1438, la bastida per II jours, II s., VI d. (1378,
CConsSFlour 46, 62v). u 2. contrat (de ma- CConsSFlour 1, 112v); Brezons lo Velhs fos
riage, de transaction commerciale). lo tractat mes a trayre arena devers Rosers per so que
del matrimoni de Raynalt de Murat et Johana, non sen trobava plus pres (1428, CConsSFlour
filha de moss. Berenger de Chastelnou, senhor 39, 25r); ung cayrel dassier per asseyrar ung
de Melet et de Chastelnou (1375–1396, Maria- grant martel per trayre la peyra (1444,
geMallet); de laqual causa foront losditz P. et CConsSFlour 49, 46r). u 2. extraire, tirer
Anthoni molt corrossat quar lo cosselh lor o (ici : une clause dun testament). una clausa
avia donat ad entendre a XVIc lbr., totasvetz il trayta del testamen de St. Chambos, pres per
non volgront pas despessar lodit tractat mas me Gitbert Raygassa, en laqual clausa si conte
rettengront lo voler dels senhors juratz del cos- que layset a nos XIII del collegi XXV flur.
solat (1415, CConsSFlour 28, 42v). (1400, LObitsChaudesAigues, 3v). u 3. obte-
tradicion (tradicio) s. f. u transmission, re- nir par transformation (ici : un vêtement à
mise momentane ou dfinitive (dun droit, de partir dune pice de tissu). ont traytas raubas
lutilisation de qch, dune fonction à qn). lodit de dos draptz (1389, CConsSFlour 8, 58r/v).
lus los senhors cossols (…) aneront a lostal de u 4. se procurer, retirer (qch auprs de qn).
Frances Colonghas per veser quanhas taulas per los senhors cossols ont trayt de Johan Jovenros
luy demandadas li poyriont baillar et per so XI alnas de gris de Saint Lo per far mantel,
que, estans part de lay, y aguet plusors diversas pelanda et chapayron a Johan Richart (1406,
oppinios dels senhors sus la tradicio daquelas CConsSFlour 23, 56v); ont payat los senhors
taulas, los senhors cossols ho remogront a dil- cossols per despensa per els fayta am alcus
hus venent per ho passar plus madurament en senhors juratz de cossolat lo jorn que agront
cossolat (1426, CConsSFlour 36, 41v); las co- trayt lo drap de lors raubas, II s., IIII d. (1420,
pias de la maneyra dels homatges et tradicio de CConsSFlour 31, 18v); fos payat per despensa
las claus et restitucio daquelas que covenc fayta tant per far lo merchat de las folraduras
baillar al cosselh de monsr (1428, CConsS- coma apres que agront traitz los draps per far
Flour 39, 37v/38r); loquals monsr lo vicaris a las raubas dels senhors cossols administrada
la presentacio delsditz cossols lodit Guille. de per Erailh, III s., VI d. (1429, CConsSFlour
Laya admes et lo instituic coma vicaris dessus 40, 22v); botey lo XXVIII jorn deldit mes per
ditz en reclus per la tradicio de unas matdinas traire las thoalias he las servietas, XXIX s.
que baillet aldit reclus et lo mes en possession (1491, CBredons, 16r); paga a nos moss. Gm
real et corporal de la mayson, lo mettent al Grandet et Gm Chaveyras lodit mtre Pre Chau-
dedins de la porta pr.meyra deldit reclusatge das Ayguas la soma de XV s. tor. et ayso per
(1429, CConsSFlour 40, 29r); lo XXIIIe jorn causa de lesturmen que traguem de mtre An-
deldit mes moss. lo cossol mager Escorola, en thoni Polier de la renda que nos avia venduda
mon obrador de la plassas (sic), mes en posses- (1494, LObitsChaudesAigues, 151r). u 5. r-
sion deldit corretatge lodit Johan del Piro per la cuprer, reprendre (qch qui tait immobilis).
tradicion de mas matinas (1509, DConsSFlour per traire los guatges que avia P. Jovenros de
22, 34r). Guill. Dur. e devia esser quittes del talh quar
trailund- voir traslund- era en Fransa, XXX s. (1378, CConsSFlour 1,
trainar* (traynar) v. tr. u tirer sur le sol, 142r); per avans que hom pogues trayre ladita
traı̂ner (qch). Ia corda per traynar et montar al letra inhibitoria de la chancelaria ont era esta-
corredor la fusta que fos gastada eldit obratge da retenguda, covenc a payar a ladita chance-
(1423, CConsSFlour 34, 14r); fos donat a dos laria II moltos (1431, CConsSFlour 42, 34v/
boyers per lo [gros trau] traynar am lors buous 35r). u 6. enlever, quitter (ici : une robe
daqui jusques al portal dels Laxs, de pan a IIII consulaire en fin de mandat) (?). per pan et
d. (1428, CConsSFlour 39, 26r). Voir tirossar. vin a XXVII dabrial, lo jorn que los senhors
traire (trayre) v. tr. • traire alc. ren cossols tragront lors raubas, XVIII d. (1418,
u 1. extraire du sol (un matriau naturel). a CConsSFlour 30, 19v). u 7. lancer, tirer (ici :

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1238 tra
son* – tram

des boulets de pierre) (dune arme à feu, ici : 54bis). u 2. projectile darme de tir manuel
un canon). VIxx et IIII peyras faytas de cayria ou à feu (flche darc, carreau darbalte,
a trayre per losditz canos portadas el setghe a boulet de canon). a Frances Aymeric per pol-
IIII d. la pessa (1381, CConsSFlour 3, 85r). vera soa per essaghar losditz canos, per VII
u Emploi absol. essaghar et far trayre losditz traytz comptant II traytz de que li cano son
canos que foro portat eldit setghe (1381, garnit, IX s. (1381, CConsSFlour 3, 121r); ont
CConsSFlour 3, 85r); lodit jorn fos donat a payat a Johan Farreyras per Ia XIIa de trayt
St. Varni per apparelhar de poldra et yssagar garnit, V s. (1433, CConsSFlour 43, 51v); et
en far trayre la una de las grans bombardas del plus demandava loditz portadors als senhors
cossolat, en vin I picher val. XII d. (1420, cossols VI balestas de torn et Vc traitz bos
CConsSFlour 31, 23r). • traire alc. u 8. faire per lasditas balestas, XIIe pavezinas, XIIe jave-
sortir (qn) de prison. los cossols volgrunt que linas et VI hommes per gouvernar lasditas
Johans Cruvelers leves la summa de IIc fr. daur balestas (1444, CConsSFlour 49, 89v); enferrar
de la intrada del vin per trayre lo filh de et metre a point seys vings et quinze traitz
Thomas Jovenros et St. Champanhac losquals (1466, CConsSFlour 56, 45v). u 3. projectile
eront en hostatges ad Aloysa per certan pati (ici : de baliste ou darbalte). ont payat per
fayt an los enemix del rey nostre senhor IIc et 1/2 de trayt de balesta ques totz enpenatz
(ca. 1397, InvTitresSFlour, 44). u 9. traı̂ner de fusta, achaptat dun homme de Chalier per
(qn) en justice. aldit me Johan per la letra de lo pres de VIII s. lo cent, monta XX s. (1439,
la inhibicio obtenguda contra mons. de Saint CConsSFlour 47, 60v). u 4. ensemble de pro-
Flor que nengus dels habitans de Saint Flor non jectiles darme de tir (flches darc, carreaux
fos traytz foras del bailliatge, faita et reffaita darbalte). a lor may per certan trayt agut en
plusors ves, per sagel et scriptura, XV s. (1418, lor temps del Rossel de Melet et mes en cosso-
CConsSFlour 30, 41v). ALMC 88, 718 (pt. 3) lat que fos oblidat de passar en despensa,
et 1177 (pt. 15 et 16). Voir causa et cort2. XXIIII s. (1421, CConsSFlour 32, 54r); lodit
trason* (traÿzo) s. f. u fait de livrer (ici : jorn per lo brug de las gens darmas que eront a
une place forte) par trahison. a G. Gibalt, de tres grant nombre sus lo paÿs feyront guarnir et
Tanavela, per portar una letra claussa a la enfarriar del trayt del cossolat per lo baillar als
Roqua de Canilhac a moss. P. Girbalt de part balesters et aussi feyront charghar et aprestar
los senhors cossols per saber noelas de moss. plusors bombardas (1428, CConsSFlour 39,
Rotg. de Belfort affin que hom pogues saber am 22r); a VII de septembre foront achaptat de la
el la traÿzo desta viala quar el la sabia be dona del Boysso IIIc fustz de trayt empenat per
segont que hom dizia, per so XII d. (1383, la comunitat et per so que lodit trayt es molt bel
CConsSFlour 4, 91v). Voir tracion. et aprofitable a ladita comunitat et per la pro-
trait1, -a part. pass à val. adj. u sorti de vision de la vila, lont achaptat per lo pres de III
son fourreau (dune arme blanche). ses plaint mtos, XII d. (1438, CConsSFlour 46, 61v).
P. Quzols dAntoni de Chalmeil quel a choru- u 5. ?. per doas pessas de pin presas del filh
gut sobre sa presona an la daga traita que lin de Hugo Jolia a far los eschals ou a far clapas
volia donar, mas que Ar. Pogiols lo pres et a al balet, per so III s., IIII d. Item per Ia
grant pena lo poc tener (1429, JusticeDienne, charrada de postz de sap agudas de Bessols
26v). per far lo balet et lo chap de leschalier per lo
trait2 (trayt) s. m. u 1. trait de peira loc. trayt, per so VIII s. (1439, CConsSFlour 47,
nom. mesure approximative de longueur, jet 43v). Voir gen et peira.
de pierre. mou dal Pe de Tolso e sen monta pel traitre s. m. u traı̂tre. sia demandat de
beychat da la Comba Pilgat e sen va lonh I qual emenda es tegutz (sic) ung home, pagis
trayt de peyra de las bolas entro e (sic) las et vassal dun senhor, que core (?) sus a son sr
maygos de Chaorcha Sotrana e sen passa lhi arneis trait (…) et aquo fasen apela lodit sr
via de La Valeta entroy a la Fon de las Bragas e traitre murtrier (ca. 1430?, 118F78).
daqui ensus ensay al benchat de Fon Vart, es tram s. m. u façon dagir, de se compor-
totz de Chalvinhac (1411?, SgrieChalvignac, ter. del franc archer del capitani, que lon fassa

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
trames – tranh 1239

lo tram acostumat car melhor es paiar per una Nostra Dona, empero apres a la requesta delz
ves una somma que paiar los gatges cotidias bailles de ladita gleysa fos accordat et appoin-
(1464, DConsSFlour 1, 28r). Syn. tranh. tat entre los senhors cossols et losditz baylles
trames s. m. u charg de mission, mis- que ladita causa tramesessont porrogar et
saire. fos payat lodit jorn aldit trames per lodit continuar en estat jusquas a lendeman de St.
recebedor (…) V l. (1422, CConsSFlour 33, Ylaire et lay trameyront a comus despens per
31r); lo lus a XXII deldit mes venc ayssi a far ladita continuansa St. Brugeyra (1444,
jaguda mons. lo baillious que venia de la jorna- CConsSFlour 49, 44v); si lon deu trametre
da de Clarmont et los trames per la viala en sa decretar las informations faytas per moss. lo
companhia que soperont emsemble (1424, lieutenent de moss. lo baylieu des (sic) montan-
CConsSFlour 27, 42r); a IIII decembre los has contra Anthoni Vendogre, dit Moyne,
senhors cossols trameyront a Murat per aver contra messs de cossolat (1512, DConsSFlour
de paya la vayssela de largent de monsr dAr- 23, 20r). u B. V. tr. absol. u envoyer un mes-
pagho que avia en guatge per certana despensa sager, un ngociateur en mission. foront aussi
que lodit senhor lay avia fayta per portar aque- encharghat de tramettre daqui enforas a Cus-
la vayssela aldit senhor en so alloguar el paya- set per tener la jornada en la causa que pend en
ment de so que demandava a la viala, dont fos la court de Cusset (1444, CConsSFlour 49,
payat per la despensa del trames et de son 43v); que hom trameta dever lo rey segretament
chaval, II s., VI d. (1427, CConsSFlour 38, lo plus que fayre poyra (1469, DConsSFlour 5/
42r). 1, 19v); Est. Jausserant di que hom trameta a
trametre (tramettre) u A. V. tr. u 1. trame- Paris contra Martin Roux et fassa bona dili-
tre alc. ren faire parvenir, envoyer (qch à qn). gensa et de levar larrest que avem agut contra
trameyront per Matheu la Sona lor procuracio, luy (1473, DConsSFlour 8, 2v); dels archiers
la appellacio et adiornament dessus ditz (1421, que fault envoyar, quayssi nous en deven gou-
PrivilSFlour II-2-66, 2v); la vigilia de la nati- vernar ny los abilhar et si deven tramettre
vitat de Nostre Senhor ly senhor cossol comma devers moss. lo capitani per saber lo nombre
es acostumat trameyront present a mossenhor de quantes si contentera (sic) (1507, DConsS-
de Saint Flour (1437, CConsSFlour 45, 42r); ly Flour 22, 18r). Voir resposta.
fos trames una carta de ypocras presa de Jacme tranch- voir trench-
Bresso que coustet XVI s. (1444, CConsSFlour trangredir v. tr. u transgresser. avia tran-
49, 98r). u 2. trametre alc. envoyer (qn) en gredit (ca. 1420?, PrivilSFlour II-2-16, 2r).
mission. los senhors cossols trameyront Frey- trangression* (trangresio) s. f. u trans-
der Aloysa per saber si las trevas si tenriant gression. trangresio ho exediment (ca. 1420?,
plus (1388, CConsSFlour 7, 66r); lodit jour fos PrivilSFlour II-2-16, 2r).
trames de rechap Perrinotz Autracz a Saint tranh (trang, traing) s. m. u façon dagir
Alban per mesurar et recebre la chals que (de qn), mode de ralisation (dune action).
avia achaptada el nom delz senhors cossols non si obligaront point coma privadas personas
(1444, CConsSFlour 49, 49v); dels francz ar- que non aghont respondens ou que li cossol que
chiers, que sen deu far attendut que non y a venront payont lo pr.mier quartier de la talha
point de mandament per los trametre en viatge daquest an et altres quartis apres enseguens
(1487, DConsSFlour 13, 7v). u 3. trametre segont lestiel et lo traing acostumat (1471,
que + subj. faire demander (à qn) que. len- DConsSFlour 6, 9v); Jaques Aymeric di que
deman a dinar loditz moss. lo baillious trames hom non rompa point lo tranh acostumat del
als senhors cossols que ly trameguessont de lor pr.mier quartier et que li cossol present lo
vin (1431, CConsSFlour 42, 17v). u 4. trame- payont coma es acostumat (1471, DConsS-
tre + inf. faire demander de (faire qch). lodit Flour 6, 9v); que si deu far de la recepta et a
jour, non obstant que Johans Aymericz fossa qual si deu baylar ny a quals gatges car, consi-
encharghatz de anar ou de tramettre de Mont- derat lo tranh que hom deu prendre de payar la
ferrant enforas a Cusset per tener la jornada talha per quartis, non si poyra pas ainsi levar
per la comunitat a lencontra del chapitol de et non poyront trobar recebedor que non donont

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1240 trans – translatar

altres gatges et que hom y advise (1473, jornals per luy faitz, condant IIII s., VI d. per
DConsSFlour 8, 7v). u tener bon tranh loc. chascun jornal, conde fait am luy, val. XXV l.,
v. agir, se comporter correctement (de qn). XIII s. (1426, CConsSFlour 36, 34r); fos payat
Johan Chavanhac di que si non vol tener bon a Timbalt Rigalt per la despensa dels dos
trang et amiable que hom appelle de luy (1471, trazedors de peyra que eront devers Mocguo
DConsSFlour 6, 14v). Syn. tram. per XII jours que mangeront et begront en
trans- voir tras- son hostal et per leyt car altrament non voliont
trap s. m. u habitation de vachers et fro- demorar sinon que hom lor fezes despensa (…)
magerie saisonnire de montagne, buron. per XL s. (1426, CConsSFlour 36, 39r).
lo prat que es supra lo trap deldit Gm Mauri, trasferrolh, trasfarrolh (trasferroilh, tras-
argent VII d. (1464, LiveDienne 698, 174r); farroilh) s. m. u verrou compltant une ser-
ung prat que era deldit Terro, juxta lo trap rure ou un premier verrou (?). a Guill. Genre
deldit Mauri (1465?, LiveDienne 698, 117r); per I ferrolh, I trasferrolh, Ia clau et adobar la
fayre ung trap et una bargueyra (1495?, Live- sarralha per la porta del montant del mur iuxta
Dienne 708, 263v). FEW 17, 640a, trabo; Cassart et per padenas a la porta de la bayeta
ALMC 503 (pt. 13). Syn. fojal. del portal de Muret, enclus VI d. donatz a
trapa s. f. u trou (ici : dans un toit). fey- Chantal per pauzar lodit ferrolh et sarralha a
ront adobar ly senhor cossol una trapa en lostal ladita porta, VI s. (1384, CConsSFlour 5, 95v);
de lAldeberta que lo gaytz lavia fayta al a Johani lo Sarralher per una sarralha am clau
davalant del corredor de Champanhac, per so et per I trasfarrolh mes a la porta de las
y fos messa 1/2a postz largha (1430, CConsS- Rochas, X s. (1387, CConsSFlour 6, 71v); per
Flour 41, 46r); adobar Ia post messa en la trapa ung ferroilh et una s.rralha per metre a lusti del
de lhostal de lAldeberta (1430, CConsSFlour meghanes del reclus et per lo trasferroilh am sa
41, 47v). ALMC 461 et 722. clau, VIII s. (1406, CConsSFlour 23, 57v); a
tras prp. u en arrire de, derrire (qch). Hugo Ysabel, sarralh.r, ont payat per Ia sarral-
adobar lo corredor que es tras lostal de Guill. ha al Pont a la porta de Geralt de Vernes, Ia
Esclavi, cossol (1383, CConsSFlour 4, 78r); altra al relotge, I gros trasfarroilh pes. II l. 1/2a
ensec si so que costa de bastir et de reparar li de son fer al portal del Tieule, Ia clau a la
bercha del mur que era chazuda novelament tras montada de Cassart, per tot VIII s., IIII d.
lostal de Bn. Forner et dAnthoni Privat pau- (1433, CConsSFlour 43, 39v). Syn. trasverrolh.
zatz e (sic) Muret (1392, CConsSFlour 10, trasfiguracion* (trasfiguracio) s. f.
29r); ont paghat los senhors cossols a Johan u transfiguration (de Jsus). pels quals XIIII
Forestier, s.rralh.r, per una clau tras lo varroylh fr. deu donar chascun an lo jorn de Sant Sixt ho
de la porta del Teule meza lo VIIIe jorn de a la trasfiguracio de IhusX a cascun chapela de
julhet, II s. (1417, CConsSFlour 29, 28v). la parroquia e de la viala (…) XIIII s. (1400,
trasaccion*, transaccion* (transhaccio) s. f. LObitsChaudesAigues, 5v).
u composition, transaction. per la quitanssa traslacion*, trelacion* (trelacio) s. f.
grossada delsditz IIIc escutz contenent una pel u transfert, translation (des reliques dun
et per las letras de laccord et transhaccio faita saint). fach fo e scrich de ma propria ma lo
del fait de ladita mureta non rediffiar (…) VII jorn de la trelacio de S. Marsal, lan M IIIIc e
l. (1418, CConsSFlour 30, 47r). Voir letra. XI (1411, SgrieChalvignac, 54).
trasedor* (trazedor) s. m. u ouvrier qui traslatar*, translatar v. tr. • traslatar alc.
extrait (un matriau naturel). fos condat am u 1. muter, dplacer (ici : un vêque dun vê-
los chalsiners de la chals, trazedors et portadors ch à un autre). mandavont que mons. de S.
de larena, obrers et manobras de lors jornals, Flor era translatatz ad altre evesquat (1424,
am fabres et altres que aviont baillat de lors CConsSFlour 27, 35v). • traslatar alc. ren
dinayradas per ladita besonha per la forma et u 2. transmettre, remettre (qch) (?). loditz
maneyra que sensec (1426, CConsSFlour 36, Anthonis administrat (sic) la despessa de la
32v); fos payat a Johan Leonart, trazedor de somma de XX lbr. que foront promessas e
peyra a la peyreyra dels Maynials, per CXIIII donadas a me P. Marueghol per los cossols

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
traslumda* – trespassar 1241

predecessors, P. Esclavi, P. Polo e lodit Antho- tre). a Rotbert Dobax per III lundars de chas-
ni, per so quar semblava ad alcus que el era en sanh a trailundar las usseyras del cossolat, VI s.
causa de los tr.slatar (1402, CConsSFlour 19, (1378, CConsSFlour 1, 98v).
56v). u 3. traduire (un texte). per menudar en traspas*, trespas s. m. u dcs (de qn). es
nostre lengatge los articles contra Geralt Polier estat payat a mtre Pe. Baco, lieutenent, ou a
que tenont en menuda V fueilhs de papier, plus maistre Esteve Chabroul, graffier de la court de
per los mettre al net que duront atrestant, plus lelection de Sainct Flour, a causa dels proces,
per los translatar en frances per tramettre a scripturas, commissions ou atachas faitas sur la
Poittiers per fayre las impetrations que duront interination de certanas letras sur aysso impe-
VIII fueilhs de papier (…) (1433, CConsS- tradas tant per lodit Trenchier en demandant
Flour 43, 37v); la [impetration] luy covenc que per lodit Benezit en deffendent ou sa dona
reffar doas ves quar la prumeyra ves lavia de molher apres son trespas durant lo present
messa en latin et la covenc translatar de latin proces, per tout XLVII s., VI d. (1466,
en frances quar non la volgront passar en la CConsSFlour 56, 66r). u anar de vida a tras-
chancelaria en latin per so que non partia del pas loc. v. mourir, dcder (de qn). Esteve
parlament (1439, CConsSFlour 47, 53r). Boscho, dit Patac, fay requesta de aver lo luoc
traslumda*, traslunda, treslunda, trailun- de Jacme Viela, servitor deldit cossolat, loqual
da* (treslhunda, traylunda, trayslunda) s. f. anet de vida a trespas dimenche darrier passat
u poutre de renfort place derrire un linteau, (1504, DConsSFlour 21, 7v); una petita filha
arrire-linteau. que gete enforas lo chap deldit de feu Pe. Gendre (…) es anada de vida a
mur ques vas nostra maizo comuna aitant trespas, ainsi que hon vol dire, de la empedimia,
quant lai si estendon las treslhundas del buial si hon ne deu gitar los de la maison defforas la
ques en [ladita ?] maizon sobre lodit mur ville (sic) et en qual part (1507, DConsSFlour
(1378, PrivilSFlour II-2-44); per III pessas de 22, 12r). ALMC 1599 (pt. 13, 14 et 17). Syn.
chassanh compradas per far traylundas per deces et traspassamen. Voir fin2 et mort2.
ladita usseyra (…) X s. (1383, CConsSFlour traspassamen*, trespassamen* (trespassa-
4, 14r); fustas prezas et compradas per far las ment) s. m. u anar de vida a traspassamen loc.
lundas et traslundas, pescheyras et las altras v. mourir, dcder (de qn). a XXX del mes de
causas faytas en las II portas de barreyras mars darr. passat anet de vida a trespassament
que son eldit bastiment et per la lotgha fayta la reclusa et per so quar los senhors cossols non
per estar las gardas o altres (1387, CConsS- ont trobada causa del mont dont hom lhi pogues
Flour 6, 51v/52r); a P. Aymeric per XV pessas far sa seboltura, per so lont enterrada, per
de chassanh agutz de luy per fayre las treslun- laqual seboltura ont paghat VI lbr., XI s.
das de las doas vistas que sont faytas en lostal (1405, CConsSFlour 22, 104r); a XXVIII del-
de Vidal Marciali, costo II fr., VIII s. (1392, dit mes daost P. Yrissos, sartres, anet de vida a
CConsSFlour 10, 37r); ont paghat los senhors tr.spassament de malautia de impedimia (1421,
cossols ad Anthoni Benna per certanas traslun- CConsSFlour 32, 30v); lo dighous a IX de
das de luy compradas per metre a las latrinas genier maystre Pe. Jovehommes anet de vida a
de Lastic et als virials, III s. (1398, CConsS- tr.spassament (1444, CConsSFlour 49, 80v);
Flour 15, 45r); per far losditz lundar et trays- luy es estat payat per so que lodit Johan Bene-
lundas a ladita porta fos pres de Mariol I gros zit anet de vida a trespassament per avant la
trau extimat a V s. (1429, CConsSFlour 40, interination de lasditas letras et chac que lidita
37v); la traylunda que era darrier lodit lundar dona coma sa hereteyra dessus dita agues et
deldit Johan Farrant intrava dins la paret que impetres altras letras per estre subroguada et
es entre lodit Johan Farrant et lodit Johan admessa aldit proces del rey nostre senhor coma
Blanc (1466, DConsSFlour 2, 2v). ALMC fos fait et per so XXX s. (1466, CConsSFlour
689. 56, 66r). ALMC 1599 (pt. 5). Syn. deces et
traslumdar*, traslundar*, trailundar v. tr. traspas. Voir fin2 et mort2.
u placer un arrire-linteau pour renforcer le traspassar*, trespassar u I. V. tr. u trans-
linteau principal de (une porte ou une fenê- gresser (un ordre). a XVI de desembre fos

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1242 traspassat* – transportar

payat aldit Raymond Ebrart, sergent, per lo de Saint Flor, per lo pres de la venda, cession et
sagel et scriptura duna relation que baillet als transport faitz per los senhors cossols, de cos-
senhors cossols de so que los avia adiornatz seilh et voluntat de lor juratz, aldit Anthoni
personalment et de man misa per davant la Yvernat de una rua liquals era inutiels a la
persona del rey per so que disia quaviont comunitat et sans aucun servisi, pausada entre
tr.spassat et rot larrest que lor era estatz lostal que fos de me St. Goyet sayenreyres et
comandatz dins la mayson episcopal, per so a lort darrs lodit hostal (…) XX moltos (1437,
luy XV s. (1444, CConsSFlour 49, 77v). CConsSFlour 45, 3r); fos payat a Guill.me le
u II. V. intr. u mourir, dcder (de qn). nos (sic) Clerc per lo transport que fes de ladita
a donat Johan Bonuol, dit Johan de Pirot, que guabela la soma de VIII l., V s. (1455,
trespasset lan M CCCC IIIIxx et XIII, (…) CConsSFlour 51/1, 15v).
comma costa per son testament pres per mtre trasportamen*, transportamen* (transpor-
Johan Raynal, notari, et per so VII ll., X s. tament) s. m. u dplacement dun lieu à un
(1493?, LObitsChaudesAigues, 146v). autre, transport (ici : de cls). la faccio et
traspassat*, trespassat s. m. u personne transportament fait de las cl[aus] (1418, Pri-
dcde, dfunt. ly senhor cossol, (…) comma vilSFlour II-2-65, 4r).
ly senhor cossol predecessor aviont fait, ont trasportar*, tresportar, transportar
tousiours continuat de far dire et celebrar en u I. V. tr. u 1. transporter (un objet, un char-
las tres gleysas de Saint Flour, de Nostra Dama gement). et apres [las claus] sont estadas
et dez frayres predicadors las messas de S. tr.sportadas per alcus en plusors partz et luox
Esperit, de Nostra Dona, dels tr.spassatz, de (1418, PrivilSFlour II-2-65, 4r); ly fos baillat
saint Sabastian, de saint Anthoni, de saint Flor per baillar aldit Matusson per far transportar
et de Recordare (1437, CConsSFlour 45, 49r); los arramens et documens de la comunitat de
lo lus que foront elegit en cossols aviont faita Saint Flor de Poittiers a Paris, II moltos (1438,
dire la messa des trespassatz a Saint Flor ly CConsSFlour 46, 51v); que si deu far de so que
senhor cossol predecessor (1438, CConsSFlour li commessari si sont perforsat de prendre tres
46, 78r); que messs fassont adiornar los heretis charghas de telas de Johan Ayrault et tres de
dels trespassatz que eront en proces (1507, Johan Nassi a la Chasadieu et aquelas gitar de
DConsSFlour 22, 9v). labadia et transportadas a Sainct Paulha et
trasport*, tresport, transport s. m. qual provision si y deu donar ? (1475, DConsS-
u 1. transport (ici : de cls dun lieu à un Flour 9/2, 1v). u 2. transfrer, cder (une
autre). fayta diligent perquisicio de et sur la charge, une fonction). per lo profeit del IIIIe
faccio et transport de las claus am lo s.rralh.r et et XXe del vin dels laÿcz de lan present de la
daltres (1418, PrivilSFlour II-2-65, 4r). viala et parrocha de Saint Flour assensat et
u 2. transfert, cession (dune charge, dune transportat per Anthoni del Prat, fermer deldit
proprit, dun droit de qn à qn dautre). IIIIe et XXe, a Johan Beluia, alias Pratmayrac,
III letras en que Johan Belugha es tengutz et de profeyt a VIIIxx franx (1387, CConsSFlour
obligatz en las II a P. Aymeric per so ques 6, 16v); III letras en que Johan Belugha es
tengutz per lo profeyt del IIIIe et XIIIe del vin, tengutz et obligatz en las II a P. Aymeric per
laltra per lo tresport del IIIIe et XXe dessus dit so ques tengutz per lo profeyt del IIIIe et XIIIe
tresportat per Anthoni del Prat, fermer, aldit del vin, laltra per lo tresport del IIIIe et XXe
Johan (1387, CConsSFlour 6, 78v); los senhors dessus dit tresportat per Anthoni del Prat,
cossols ont paghat a P. Esclavy a debatement fermer, aldit Johan (1387, CConsSFlour 6,
de la summa de vint franx, VIII s., IX d. que li 78v); que ung pagis que te dun prior sertana
eront degut per lo tresport fait per Anthoni boria et la transporta a un altre pagis et y rete
Rotger alqual la summa era deguda per la sertan surcens de la volontat del prior que es per
remanensa de sos comptes del temps que fos lo temps, si ho pot far sens licen. de son prelat
cossols am Johan Moreyras, Frances Aymeric, ni si deu valer (ca. 1430?, 118F78). u II. se
la somma de X fr. (1394, CConsSFlour 11, trasportar v. pron. u 1. se rendre, aller (qpart)
56r); ont recebut de Anthoni Yvernat, merchant (de qn). lodit cossols si transportet vers lo

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
trasverrolh* – traucar 1243

s.rralhier (1418, PrivilSFlour II-2-66, 9v); se drelha, lo pres de VII s., XI d. (1468, CConsS-
transportet sur lo grant mur ont era comensatz Flour 58, 54v). u 2. pice de bois de la dimen-
de far lo mur novels (1423, CConsSFlour 34, sion dune poutre. I trau de doas brassas per
37v); los senhors cossols se transporteront em- far ung banc aldit chadafalt per seyre los vel-
semble plusors senhors juratz de cossolat part hadors (1440, CConsSFlour 48, 70v). ALMC
daval (1429, CConsSFlour 40, 34r); apres que 684 et 685.
lodit maistre Vincent Champanhac fos arribatz trauc s. m. u orifice, trou (dans une cons-
a Paris el si transportet devers maistre Ayme truction). adobar lo trauc del farrolh del portal
Bournet, procuraire de ladita vila et comunitat dels Agials per so quar non podia intrar loditz
de Sainct Flour, alqual dis et narret so per que ferrolhs (1388, CConsSFlour 7, 50r); es paiat a
lay era trames (1467, CConsSFlour 57, 76v); Johan Aldebert, per pan que avia delhiorat al
que, so nonobstant, li dessus nommat anont et Gualocher et a manobras que sarreron sertas
si tresportont dever moss. lo conte (1469, traucs et buials que eront vas la Frauza en
DConsSFlour 5/1, 19r). u 2. sen aller (de lostal del bayle et altres, la somma de IX s.,
qn). lodit Joh. sy tresportet de la viala el mes VI d. (1389, CConsSFlour 8, 143v); fos pres de
de julhet lan avant dit sans saber alsdits sen- s. Johan Benesit I qro de tachas barradoyras per
hors cossols (1381, CConsSFlour 3, 1v). plantar las barras del chassanh del gisquet que
ALMC 405. cousteront XV d., plus deldit s. Johan Benesit
trasverrolh*, trasvarrolh*, trasvarolh (tras- XII l. de fer dAlavart per garnir la barra que si
verroilh, trasvarroilh) s. m. u verrou compl- ten a la porta o per la morla ou per far clavels, a
tant une serrure ou un premier verrou (?). VI d. la l. mont. VI s., plus deldit s. Johan
adobar la sarralha del trasverroilh de la porta Benesit VI l. de fer dAlavart per adobar lo
de la Frauza (1444, CConsSFlour 49, 76v); fos trauc de la barra coladissa que era trop arrs
payat a Pe. Andrailh, sarralher, per una clau messa lydita barra, per so a luy III s. (1444,
que a faita tota nova a la porta granda de CConsSFlour 49, 96v); moss. lo licenciat
Muret al trasvarroilh ou per adobar lodit var- Broue di que lon reppare las portas et aussi
roilh et la autra sarralha deldit varroilh, per tot lo trauc de las Rochas si es possible (1500,
so III s. (1444, CConsSFlour 49, 95v); fos DConsSFlour 20, 21r). ALMC 120 (pt. 40),
payat a Pe. Andralh, sarralhier, per sa pena et 698, 1212 et 1603. Voir travers.
trebailh de las sarralhas et trasvarolhs et var- trauchamen* (trauchament) s. m. u perce-
rolheyras de ladita porta, VIII s., IIII d. (1452, ment (ici : dune partie de bâtiment pour y
CConsSFlour 50, 58r). Syn. trasferrolh. faire passer un mur). fezem companhia alsditz
trau (trauc) s. m. u 1. poutre. per XI traus sirvens fazent lodit trauchament, am alcus dels
de chassanh de V brassas la pessa, XI l., XV s., juratz e daltres, e monta li despessa faita aldit
VI d. (1378, CConsSFlour 1, 59v); ont payat a jour al dinar o apres, per tot LVII s. (1378,
Gamot Sauret, alias Palissa, per I trau de III CConsSFlour 1, 129r); lodit jour a maistre G.
brassas agut de luy per mettre a la tour desobre Botarel per la recepcio de una nota que avia
lo portal de las Rochas per so que lo fuocz preza lo dilus a XXV deldit mes de may sus la
navia cramat et gastat II ou III traus per deliberacio que fos faita lodit lus sus lo trau-
deffalta que non y avia una teula ont pogues- chament de las latrinas de moss. a causa del
sont far fuoc ly velhador del guayt, per so V s. passament del mur, VIII d. (1384, CConsS-
(1431, CConsSFlour 42, 31v); dos traus de Flour 5, 29v).
IIIIe brassas et 1/2a per mettre al passador de trauchar, traucar v. tr. u 1. percer, trouer
la tor dez Lacz (1444, CConsSFlour 49, 49v); (un lment de construction, un rcipient). a
fos payat al Ferrat per V traus a sostener lo Flori Ronger per trauchar II travadas en cos-
sendriat deldit pont et per merchat fait amb el, solat per lo contrapes deldit relotghe, III s., IIII
II l. (1452, CConsSFlour 50, 65v); en loqual d. (1387, CConsSFlour 6, 118v); per adobar las
[pont] fogront mes dos traux crompatz de Jo- simarras del cossolat que eront trauchadas et
han Vidal, marchant, lo pres de XX s., et ung per adobar los cobartors de lasdictas simaras, II
altre trauc crompat de Johan Sirvent, dit Don- s. (1388, CConsSFlour 7, 65r); ont payat a

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1244 trava – traversier*

Johan del Cluzel per sa pena et trebailh de et per peyrassar et y mettre Ia teula, per sa
trauchar lo grant mur que es darriers las corte- pena et trebailh et despens de I jour et una
zas dels monges en bas per donar condut a maddinada que vaquet a repparar ladita beson-
lasditas cortezas que dampnatghavont lodit ha, V s. (1431, CConsSFlour 42, 31v); dos
mur per so que la ordura descendens de lasditas chabros quel avia en la mayson de cossolat
cortezas non trobava condut per ont salhigues, que fasiont pontis a las travadas de la sala
per so et per lo curar dins lo mur, V s. (1420, (1438, CConsSFlour 46, 65r); XVI traus de
CConsSFlour 31, 26r); ly senhor cossol feyront sap de grossa jalgha (…) per far la travada
adobar lo chadafalt de Muret que era trauchatz de la mayso bassa de cossolat (…) Ic 1/2 de
en plusors partz (1444, CConsSFlour 49, 88r); postz de sap de jalgha (…) per far ladita
es estat payat a Johan Ysabel, fabre del Pont, travada (1438, CConsSFlour 46, 69v).
tant per doas padenas per luy faytas a metre a ALMC 683 et 684.
la porta del Pont que per son interesse de so que travasson s. m. u poutrelle. lodit jour fos
Giralt Atgier, dit Giro, luy trauchet son hostal payat a me Pe. Avinhol per I travasson de
cuydant trauchar lostal de Pe. Charro ont fos chassanh pres de luy per far lo pontier aldit
deliberat de metre la Nezos et autres malautes passador, per so V s., II d. (1438, CConsS-
ou infessitz a causa del frit que suffartavon en Flour 46, 60r). FEW 13/2, 137a, trabs.
las chabanas ont ero ou per certana quantitat travers s. m. u 1. brêche, trou (dans un
de lenha que lasditas fennas prengron deldit mur, une palissade). lodeit jorn per I jornal a
hostal, per so la soma de VII s., VI d. (1467, Coguet per claure lo travers del palenc, II s., VI
CConsSFlour 57, 81r/v). u 2. tarauder, forer d. (1379, CConsSFlour 2, 15r); a Dur. Bel per I
(ici : un rondin de bois destin à servir de buse jornal que estet a claure I travers del muret dels
de canalisation). aldit Bt. per VII jorns que Lax, XX d. (1381, CConsSFlour 3, 100v); aldit
vaquet, anant et venent per II ves a Celas et a Danto et a Bt. Boscho per I jornal que esteron
Diana per aver lo tarayre de moss. da Celas a a espinassar lodit travers deldit muret (…) II s.,
trauchar et far losditz corns o per los jornals IIII d. (1381, CConsSFlour 3, 100v). u 2. al
que demoret el bos per chauzir las fustas a far travers de loc. prp. au travers de (ici : une
losditz corns, XVI s. (1387, CConsSFlour 6, glise). la paret faita al travers de la gleisa de
92v); senssegon li jornal de las manobras que S. Flour (1397, CConsSFlour 14, 38r). ALMC
servigron lodit Bt. a trauchar los corns et far las 1212 (pt. 14). Voir trauc.
razas als corns et per servir los obrers a far traversa s. f. u ouest. cy confronto devers
losditz bastimens de lasditas fons (1387, la bisa an lodit chamy per loqual hon va de
CConsSFlour 6, 96v); lo tarayre por traucar Ruynes (sic) audit Valhergues et devers lo so-
los corns, plus lo treboilh por mectre les (sic) ledre an ung prat de Hugo Durand, de Termen-
morlas (1505, LLumSalers, 21v). u Emploi gros, et devers lo medi an lodit champ de Pie.
pron. a Johan de Faurghas per logha de son Bonet et devers la traversa an ung champ de
obrador per I an ont si trauchavon lidit corn Jolha Bonet, del Chassanh (ca. 1450?, LivePr-
ques pres de la porta de Muret, XVI s. (1387, Mentires, 1v). cf. ALMC 22.
CConsSFlour 6, 94r). ALMC 1212 et 1886. traverseir*, traversier*, -eira* (traverseyra)
trava voir treva. adj. qual. u coulissant (dune barre de ferme-
travada s. f. u ensemble des poutres et des ture, dune porte). es pagat a Fran. Aymeric
solives sparant deux tages de maison, tra- per I tros de chassanh agut de luy per fayre la
vure. VIIc tachas barradoyras que a bailadas barra traverseyra de ladita porta, costa IIII s.
tant a la tor del Teule coma per tachar la (1392, CConsSFlour 10, 53v); per doas polilhas
travada et los eschalers de la tor de Sagnaneva per metre a la barra traverseyra per so quar non
(1383, CConsSFlour 4, 88v); aldit Galocher podia corre, II s., VI d. (1401, CConsSFlour
per una quantitat de teulas agudas de lui per 18, 35v); fos payat a Johan Forestier, s.rralhier,
pavar la travada de ladita tor de Sagnaneva, per I anel de ferre mes al chap del farroilh de la
costo V s. (1383, CConsSFlour 4, 89r); ont porta traverseyra del Teule et per hueyt clavels
payat a Peyre Rocha per adobar ladita travada gros mezes a la porta de la Frauza, VI s. (1422,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
travet – tranchar 1245

CConsSFlour 33, 44r); per IIIIe gros clavels de ment dels Lax avant dit, XX s. (1405, CConsS-
son ferre per pauzar la barra traverseyra, XVI Flour 22, 101v); a St. Moreyras per sa pena et
d. (1428, CConsSFlour 39, 31r); adobar lo trebailh de IIIIe mes que vaquet et demoret totz
partus de la barra traverseyra que non jungia jours diligenment a la bastenda de la mureta
point ben amb la porta (1444, CConsSFlour dels Laxs el temps dels senhors cossols per far
49, 96v). aqui trebalhar diligenment obriers et manobras
travet s. m. u solive. per I travet de Guill. et escrire de jorn en jorn lors jornals et far lors
Moreyras, III s. (1389, CConsSFlour 8, 139v); condes, per tot XXIIII l. (1426, CConsSFlour
es paiatz per II travetz, VI s. (1389, CConsS- 36, 43r); quant aguen fait lapoinctamen de la
Flour 8, 150v). ALMC 685. Farandona, molher de Johan Aymeric, que Jo-
trebalh, trabalh (trebal, trabailh) s. m. han Barsangas y trebaliet, despendeguen III s.,
u activit, travail (effectu par qn). a P. del VII d. (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 4r).
Mas que anet a Orlhac per ladita causa a IIII u trebalhar a / de / per + inf. soccuper acti-
jour dottobre que aviam jour a bailar losditz vement de, travailler à (faire, raliser qch). a
faitz, per son trebalh monta XII s. (1378, Jacme Dobax per unas chalssas luy (sic) dona-
CConsSFlour 1, 120v); plurors trabailhs que das per los senhors cossols per so que trabalhet
avia faytz en lan present per los senhors cossols am lodit Duch a far alonghar lodit terme, I fr.
tant en la perfeccio de (sic) mur nou darers (1384, CConsSFlour 5, 47v); a Johan Perpesat
lostal de moss. de S. Flor coma en altras et Rollando per so que trabalhero per recebre
plurors causas (1384, CConsSFlour 5, 40v); a ladita chals et de far una partida, II s. (1384,
maystre St. Vendesa per sos trabalh per luy CConsSFlour 5, 61v); el present temps dels
faytz a governar lo bastiment per so que lo dilus presens cossols el trebalhet de aver una segu-
a XXV de may fo ordenat en cossolat que el ranssa del capitani de Salhens que obtenc per
sen dones garda, II fr., X s. (1384, CConsS- alcus jorns (1391, CConsSFlour 9, 54v).
Flour 5, 93v); ont paghat los senhors cossols a ALMC 1438.
Colau Arnalt per anar a Murat per far venir las trebalhar2, trabalhar* s. m. u travail (ef-
bombardas, per sos despens et trabailh, VIII s. fectu par qn). es donat a Banto per son selari
(1407, CConsSFlour 24, 51r); es estat payat a et trebalhar danar condurre lodit moss. Guill.,
Jacme Farreyras per sa pena et trebalh que ha XII s. (1388, CConsSFlour 7, 52r). Syn. tre-
mes una partida de la annada ad arrenghar lo balh.
guayt deforas la porta et del Pont que era estat trebolh* (treboilh) s. m. u ?. lo tarayre por
oblidat a contar, per so X s. (1466, CConsS- traucar los corns, plus lo treboilh por mectre les
Flour 56, 82r); lendema bailley a Peyro Gordo, (sic) morlas (1505, LLumSalers, 21v).
sergent, per sos trebals del jour que anet an tregitador s. m. u jongleur, bateleur. ont
nous a Fayet touchant lo fait de la viccaria de donat als tregitadors que vengront lodit jorn en
Carlat, XV d. (1481, CPrêtresCathSFlour 1, cossolat, X d. (1417, CConsSFlour 29, 26v).
12v). ALMC 927, 1526 et 1706. Syn. trebal- FEW 5, 21a, jactare; Lv trasgitador.
har2. Voir pena2. trelacion voir traslacion.
trebalhar1, trabalhar u I. V. tr. u 1. harce- trenchar1, tranchar v. tr. u 1. abattre, cou-
ler, tourmenter (qn). ont paghat los senhors per (un arbre). lo VIII jour deldit mes daost
cossols a P. Salvador coma prevost del rey a fo despendut per sen P. Jovenros, per lo maistre
causa que non vexes ni trebalhes los habitans de de la breyda et per ganres daltres fusters et per
S. Flor en la cort del bailliage, XL s. (1404, P. de Royre que aneront trenchar ganres dal-
CConsSFlour 21, 93r). u 2. chercher à pro- bres per far lodit mantel, entre pa, vin et
voquer (ici : la destruction de Saint-Flour). lo fromatge, IIII s. (1383, CConsSFlour 4, 66v);
hi ha alcunas personas de la vila que trebalhon lo venres que fo lo pr.mer jour del mes de
tout jorn la destruction de la vila et dels habi- decembre que aneront al bos trenchar ladita
tans daquela (1469, DConsSFlour 5/1, 5v). fusta (1392, CConsSFlour 10, 55v). u 2. d-
u II. V. intr. u travailler. ont donat a Giralt molir (une construction). moss. lo baillius
Gibert per so que a trebalhat fazent lo basti- comandet a sos sirvens de tranchar la tornela

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1246 trenchar* – tresque

e privada aissi quant si contenia en son jutghat tres1 adj. num. u trois. per lo vestir de
(1378, CConsSFlour 1, 127r). u 3. couper, lasditas moynas, lasquals deu vestir de tres en
rduire en longueur (ici : un tal de mar- tres ans, fos li desdut L ll. (1380, LEstimeS-
chand). los senhors cossols ont faytas repparar Flour, 48v); resta de clar de ladita talha onze
et trenchar las taulas del Mazel, aquelas que lor cens quatre vins hueyt liouras, tres sols, II d.
a semblat que eront trop longhas de cob.rtis (1422, CConsSFlour 33, 16v); se si la segle
(1405, CConsSFlour 22, 108r). u 4. arracher, que Johannotz e Peire Grans hon escoduda an
dcouper (une feuille de papier, une partie de tres jorns, soma VIII sest. e III qrat. (sic)
texte dans un registre). fes conte final Jaques (1463?, LRecAuterocheCouzans, 1v). ALMC
Polier, borges, de sa molhi, de toutz los items 1877.
trenchatz del papi roge, contadas toutas pagas tres2 adv. u trs. alqual [jutge] era appelat
deldit I. (?) et contat aisi los ses de madame provesio que, entredos pendent la appellacio, lo
(sic) del Coforc de III ans et defalquatz aisi I ces mes que era en tres grant preiudice, esclan-
franc que ieu li devia de la talha que elh levet et dre et perilh de las armas et corps dels habitans
contat tout argen que ieu li aga prestat jusques de Saint Flor, fozes levatz (1418, CConsSFlour
(sic) aisi (1464, CChapSFlour, 1r); de Johan 30, 37r); del repport de Jacques Yvern, di que a
Myssoni, de Ternapessada, per restas de ung tres ben bezonhat a son advis (1491, DConsS-
obligat que era al papi pauc et laven trenchat, Flour 15/1, 34v); de present lon y mor tres fort
soma II s. (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 2r). tant del mal chalt que daltras malautias (1505,
u Emploi pron. quayssi hom si deu gouvernar DConsSFlour 21, 18r). Syn. tresque.
del fait dels comptes tant que tocha las mode- tres- voir aussi tras-
rations et que hom y done orde que li papier non tresaureir*, tresaurier, tresourier (tresou-
si razont ny si trenchont et que tout sia al net rer) s. m. u ministre des finances, trsorier
(1469, DConsSFlour 5/1, 38r). (au service dun personnage puissant). lo
trenchar*2, tranchar s. m. u abattage (du XVI jour doctobre venc a S. Flor me Johan
bois). per una corda a liar la fusta al tranchar, lo Goughe, tresourer de mons. de Berry, alqual
VIII d. (1387, CConsSFlour 6, 113v). trameyront las simarras del cossolat et apres
trenhon* (trenho) s. m. u carillon. fos do- say demoret tota la sepmana (1402, CConsS-
nat als chantres que chanteront a las tres mes- Flour 19, 49v); Guilhalmet del Mas, tresaurier
sas chantadas lo pr.mier mecres, lo jous et lo de mossenhor de Pardiac et recebedor dun don
venres de septembre en la gleisa cathedral de a luy fait en la present annada per tener segur
Saint Flor a la alba del jour (…) et als clergues lo paÿs et lo gardar de pilharia et gastament de
que soneront lo trenho a lalba per las messas gens darmas (1430, CConsSFlour 41, 42v); far
dire, en vin, III s., IIII d. (1421, CConsSFlour payament a Guilhot Constans, tresaurier de
32, 31v). Lv trinhon; ALMC 1696. mossenhor lo duc de Borbon, de la somma de
trenta adj. num. u trente. mial sept cens seyssanta reals dor et dos ters de real en
trenta cinq liouras, cinq souls, neuf den. torn. losquals losditz senhors cossols (…) eront obli-
(1428, CConsSFlour 39, 40r); Peyre Crozi a gat aldit tresourier (1437, CConsSFlour 45,
pres huna egua de trenta mes, de madama, per 24r); a VII de juign venc ayssi lo tresaurier de
lo pret de quatre realhs de chabalh (1449, mons. lo duc de Bourbon et lo cappitani de
LBauxAuterocheCouzans 1, 14r); demanda Salhens en sa companha (1438, CConsSFlour
que los trenta escutz levatz lan passat per 46, 58r). Syn. tesaureir.
Jacques Yvern, cossol, siont deppousat ou que treslunda voir traslunda.
y agha qualcun que en responda (1483, trespas- voir traspas-
DConsSFlour 12/1, 3v). ALMC 1880. tresque adv. u trs. lo maystre reverent
trepan s. m. u ?. ladita tour doyt estre moss. G. Besso a laysat a lostal los libres de
machicolada et le (sic) trepan a machicol sera gramaria, I Hebrart tresque bel et II lecturas
de talh et lo mur sera athacha (sic) de talha an tan de dotrenal quant de logica et I libre que si
guorgo si est necessari (1468, RecTourMont- appella Les Possito Modern (ca. 1430?, Pa-
clar). cf. terpan ? trimSFlour VIII-11-6); ly senhor cossol aviont

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
tretze – triar 1247

agut repport que lo gaytz se governava tresque CConsSFlour 7, 73v); dire que estant la treva
mal (1437, CConsSFlour 45, 26v). Syn. tres2. non devia merquar sinon que la merqua fos
tretze1, tretge adj. num. u treize. des e jutghada et conuguda (1388, CConsSFlour 7,
huit lb., tretze sols, unze diners (1379, CConsS- 74r). u 2. document contenant les clauses
Flour 2, 9r); sept vins seys lbr., tretze souls, I d. dune trêve militaire. los senhors cossols done-
(1407, CConsSFlour 24, 38v); aysso es lo gect ront a ung vailet que lor portet las trevas de
et impaux faict per maneira de talha da (sic) las mons. dArmanhac lo pr.mer jor de jung, III s.,
somas de deniers cy dessoubz escriptas sur los IIII d. (1389, CConsSFlour 8, 68v).
habitans de la ville (sic) et fortzbours de Saint trevar v. intr. u 1. circuler, passer (dans
Flour, appellatz aquels que apparten, lan miel un lieu). fo donat per losditz senhors cossols
IIIIc IIIIxx et tretge (1493, ProcsGJouven- a Jo. la Sona et a Jo. Perpezat lo velh per so
rouxSFlour); ont deliberat de far per tretge quar lodit jour creydero per divers et plusors
jours processions per las ruas de la ville (sic) luoxs desta viala que homs nengus non treves a
(1505, DConsSFlour 21, 18r). u Emploi pron. Salhens ni lor dones als Engles nengun coffort
?. nos ha donat dona Garina Rochamaura una ne aiuda sus sertanas penas, I pichier de vi
lieuraso de tretze per la soma que costa el (1383, CConsSFlour 4, 99r); s. Geraltz Polers,
presen libre, laqual deu payar Peyres Diana cossols, (…) baillet als Potetz del Pont tochatz
(1427?, LObitsChaudesAigues, 79r). ALMC de impedimia per so que non aviont, so diziont,
1878. de que se sostentar et afin que non trevessont
tretzen, -a adj. num. u treizime. lo tre- entre los habitans de Saint Flor, Ia emina seghal
tzen jorn de julh, lan mial et CCC septanta et (1420, CConsSFlour 31, 29v). u 2. aller p-
oyt (1378, PrivilSFlour II-2-44). riodiquement (dans un lieu). quant ss. Pe.
tretzena s. f. u taxe de la treizime partie Giletz trevava a Ruynas per lo fait de Johan
du prix de vente. a lheys per VIxx VIII pas de la Garda et per far deliourar Johan Tren-
pres per Jacme de Palhers desdut la tretzena, chier jove que lay era arrestatz per lodit fait
XX s. (1381, CConsSFlour 3, 91v). affin que lo cappitanis de Ruynas agues mielhs
treu, trieu s. m. u passage, chemin dac- per recomandatz los habitans desta vila e los
cs. I ort pauzat el Mur estimat an lo treu a IX agues mielhs a supportar, loditz ss. Pe. Giletz
lb. (1380, LEstimeSFlour, 7v); mudar los bancs donet aldit cappitani II canas et 1/2a de tela
del chadafalt de Muret el treu desotz lodit borgesa (1438, CConsSFlour 46, 68r). ALMC
chadafalt (1384, CConsSFlour 5, 64v); la terra 1676.
del Verdier que si confronta de una part an la triar v. tr. u 1. trier, slectionner (ici : de la
terra de ladita Almueytz dal Com, ung terme pierre de construction). a Bertho loghat lodit
entremiech, et de altra part an lo fach de la jour per triar ladita peyra et per aiudar a
Catherina Dalmes (sic) et an lo sendier sive charghar ladita peyra alqual fo donat a causa
trieu que monta a lArboret, lasquals causas de son jornal, XVIII d. (1392, CConsSFlour
sont franquas et liberals an lo ces ci desoubz 10, 39v); ont paghat los senhors cossols a Yver-
escript (1408–1487?, TerrPradines 1, 7r); a nat per V jorns que a demorat ad apparelhar los
IIIIe doctobre foront compratz tres chabros ortz dessus ditz et per triar la peyra (…) VIII
per lo relotge adobar, mes el treu del cossolat s., IIII d. (1404, CConsSFlour 21, 94v); a X de
(1422, CConsSFlour 33, 35r); adobar lo treu juign foront trames Johan de la Nauta et Johan
del Mur soubz leschalier de la montada deldit del Torn a la peyreira de Liousargues per triar
Mur, devas los Lax (1438, CConsSFlour 46, et chausir la peyra de la porta del bolouart et de
62r). Voir chamin, sendeir et viol. las bombardeyras (1444, CConsSFlour 49,
treva, trava s. f. u 1. cessation temporaire 48v). u triar a part loc. v. mettre à part (ici :
de combats, trêve. los senhors cossols tramey- de la pierre de construction). lodit jour foront
ront Freyder Aloysa per saber si las trevas si trames Johan del Torn, Johan de la Nauta et
tenriant plus (1388, CConsSFlour 7, 66r); da- Johan Symon, picayres, a Tanavela per triar a
qui enforas anet loditz Guill. a Carlat per alon- part et senhar la peyra que ly senhor cossol
ghar las travas jusquas a Totzsains (1388, aviont achaptada deldit Conte (1444, CConsS-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1248 tribulacion* – trobar

Flour 49, 58r). u 2. tamiser (du sable) (?). a losditz senhours tro al jorn duey (1394,
Bertho per III jorns que a demorat a Gaymont CConsSFlour 11, 52r); ont payat a Charpin
per triar et gitar de larena alqual fo donat a per so que hom non li pot (sic) far son payament
causa de sos jornals, IIII s., VI d. (1392, de largent que avia prestat a la comunitat al
CConsSFlour 10, 42r). ALMC 1095. terme de la Saint Marti per so que Salasart non
tribulacion* (tribulacio) s. f. u souffrance, era point vengut ni venc tro a la Saint Alary,
preuve. de lasquals [personas] non ses res per so fos forsa de acordar an lodit Charpin et
pogut levar tant per la pauretat dalcus coma luy foro donat XXX scut que valo XLIIII l.
per so que hont desamparat lo lioc et barris (1452, CConsSFlour 50, 75r). u tro que (+
plusors dels altres per causa de la tribulacio de subj.) loc. conj. jusquà ce que. deu pagar a
la guerra et fronteyra (1387, CConsSFlour 6, Sant Michel venen X s. e per an X s. tro que lo
11v); los cossols feiron dire una messa am nota leguat sia complitz (1404?, LObitsChaudes-
del S. Esperit als predicadors de pregar Nostre Aigues, 34v). u tro tan que (+ subj.) loc.
Senhor de avertir las bonas gens de la viala que conj. jusquà ce que. prometen a pagar daissi
eron en moltas tribulacios en pas (1391, a Sant Johan de may proxd. venen. hun moto et
CConsSFlour 9, 40r). de ladita proxd. festa de sant Johan de may en
trina s. f. u ?. a III doctobre per nedeghar hun an, lan revolt et complit, autres XV s. t. tro
las trinas del mur de la Frauza a P. Pau (?), VI tant que tota la soma sia pagada (1473,
d. (1387, CConsSFlour 6, 77v); reparar las LObitsChaudesAigues, 151r). Syn. duscas, en-
trinas desus los ortz de Johan Brunel (1387, dusca, entro, juscas et troque.
CConsSFlour 6, 84v). trobador, -doira* (trobadoyra) adj. qual.
tripa (trippa) s. f. u boyaux dun animal u qui sera dcouvert, trouv (ici : de leau de
destins à prparer des tripes. en charn de source chaude). dona II s., VI d. per ces
Duro lo velh, I molto et Ia tripa, costet XVII dobladors e I gallina, e per laygua chalda que
s., VIII d. (1424, CConsSFlour 27, 32r). u Au es trobada ho trobadoyra e.la charreyra publica
pl. tripes. en tripas, XII s. (1383, CConsS- entre lostal dAndrieu Brugier e lostal de R.
Flour 4, 10v); en trippas, mostarda, II s., X d. Mercier e pel condusemen V s., dobladors a V
(1431, CConsSFlour 42, 16r); ont payat a cas (1379, TerrChaudesAigues 1, 16v).
maystre Peyre Chassanh, banayrenc, per lo trobaguen s. m. u ?. ly trobaguen, III ll.
beure que administret lodit jour entre doas ves (1523, LivePrBredons 3, 16r).
a plusors dels senhors de cossolat davant la trobar u I. V. tr. • trobar alc. ren u 1. d-
procession et apres, tant en pan coma en vin couvrir, trouver (qch que lon a cherch). son
et trippas de molto, per tot XIII s., IIII d. pauras gens et lodit recebedor non lor troba de
(1434, CConsSFlour 44, 20v); en charn, trip- que sy puescha payar (1381, CConsSFlour 3,
pas et mostarda, oltra lo vin despendut eldit 27v); en lan prochanament passat li cossol que
beure, per so IX s., II d. (1438, CConsSFlour aladonc eron, a requesta de plusors gens et
46, 53r). ALMC 534. personas de la viala, orderon (sic) de far una
tro, troi* (troy) prp. u tro a loc. prp. font noela al plus pres que si poyria far de la
jusquà (un lieu, une date). lan que om comta viala ont las ayguas de las fons dels Maynials,
mial e CCC e LXVII el dilus en la festa de dels Pozetz et aquela que fos trobada en Gotela
Sanh Valench, Guilems Bodis, dal Chambo de venguesson per corns de fustas (1387, CConsS-
la parochia da Sanh Serni, loget de mosenher Flour 6, 92v); ont paghat los senhors cossols a
de Ter. a I an venen troy al dia duoy lan Johan Vendeza lo jove per IIII jornals de tres
complit so es a saber lo mole da Bornazel bestias per portar de la peyra que hom avia
(1367, BailBournazel); per los despes faystz trobada al pertrayt del pe del mur darrers
per Robbert Dobax que fey compaynha a W. lostal de mons. de S. Flor (…) XXIIII s.
Dur. tro a Ussoyre, VI s. (1379, CConsSFlour (1404, CConsSFlour 21, 95r); nos deu per
2, 11v); conviet et fes companhia aldit Johanet, laysa de sa mayre, Parrota Talarda, comma
loquals partic de neutz, tro a S. Maurisi (1392, costa per obliga (sic) pres per mtre Johan
CConsSFlour 10, 63r); la despessa faita per Raynal, notari, loqual obligat trobaras a C et

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
troja* – troja* 1249

XI f. (1477, LObitsChaudesAigues, 152v). tramegront li dessus ditz de la Rocha et heraut


• trobar alc. u 2. rencontrer (qn) plus ou mays querir una altra simayza an aquo deldit
moins fortuitement. trobet lodit bailiu a Ser- Gm Chalchat (1466, CConsSFlour 56, 45r).
vayreta e offric li a far resposta a S. Flor, hont u II. se trobar v. pron. u 1. être disponible
li dis que seria breument e aqui faria li la (de qch). penre fustas ont que si trobesso per
relacio (1378, CConsSFlour 1, 129v); alqual envanar lodit mur (1381, CConsSFlour 3,
los cossols an payat per sos despens ou salary 101v); ordenar de far vendre de vin que non
et per I notari alqual donet II gros et per II sen trobava a vendre (1391, CConsSFlour 9,
gros que li covenc a donar a III vailets engles 48v); Brezons lo Velhs fos mes a trayre arena
que trobet sus lo chami, I fr. (1391, CConsS- devers Rosers per so que non sen trobava plus
Flour 9, 93v); si el lo trobava jamays, el lho pres (1428, CConsSFlour 39, 25r); en fos au-
diria en sa chara et li faria conoysser per raso treghatz per maystre Johan Baco I vidimus dels
que so non es vertatz (1418, PrivilSFlour II-2- originals affin que se lidit original se perdiont
66, 15r); quant fo en dreit deldit bos, el ausic per los chamis que lo vidimus se trobes (1433,
taliar el bos de Fesabli e trobet hi Johan del Bes CConsSFlour 43, 52r). u 2. être propos (ici :
que avia debatut unnc grant abre, etc. e li diis : dune somme dargent pour un fermage). si
‹ Perque taliava (sic) aqui que non o deves far ? › lon deu layssar la intrada per VIIIxxV l. que
(1425?, JusticeDienne, 19r); non ou sabiam sen trobont de present (1508, DConsSFlour
point, quar no be nos y agias trobatz (1429?, 22, 27v). u 3. se mettre dans une situation
JusticeDienne, 17v). u 3. shabituer à (son (ici : de plus grande force militaire que des
maı̂tre) (ici : dun cheval) (?). vezens loditz hommes darmes). que hom remostre a Far-
cossols quel avia perdutz sos chavals, en reyras que cesse de portar arnis et aussi sas
compret altres dos dont lun costet V escutz et gens et que non anont point de nueytz ou al-
I molto et laltre X escutz et V s. et aquel, per trament que li vila si trobe plus forta que ilh per
so que era bon chaval et dobtava que trobes son nos gardar de forsa et que non siont batut ny
maistre, lo trames per son vaillet prestament a folat (1483, DConsSFlour 12/1, 6v). u 4. se
Borghas per lo vendre car si pensava que da- prsenter (à une fonction) (de qn) (?). si hom
quel auria aytant coma costavont los dos (1427, deu mectre Pe. Troucheyra (?) en lo luoc de
CConsSFlour 38, 33r/v). u 4. trobar que + Anthoni Rollant coma franc archier novel et
indic. ou cond. mettre en vidence, constater que si deu far dels altres que soffranghont per
que. lostal de P. Lors el fons de Muret que era so que Thomas lEscosses et Johan Ydriart,
gitatz a IIII s. et fos trobat que es de Johan frans archiers segont que hom di, non si auzont
Bohet (1421, CConsSFlour 32, 53r); et apres trobar per so que vengront darreyrament de la
fos trobat que lodit Anthoni avia iusta excusa- armada sans cong del capitani (1469,
cio de non tener [las claus] aquela sepmana DConsSFlour 5/1, 36r). u 5. se trobar + esser
(1422, CConsSFlour 33, 44v). u Emploi + part. pass avoir t (ici : fait, vendu). li
pron. et aysso sotz la pena de X s. applicadors cossol per desliberacion de lor cosselh tramey-
aldit mons. de Saint Flor de consentiment dels- ron lodit moss. St. Arnalt et Anthoni del Prat
ditz cossols et per los desfalhens pagadors tan- vas lodit collector per luy certiffiar dels paya-
tas quantas ves que si trobara degudament que mens que si trobavon clarament esser fayt
auriont fait lo contrari (1395, PrivilSFlour II- (1387, CConsSFlour 6, 114v/115r); a la pena
3-11); aldit Jacme per la guabela de Jacme de de X marcs dargen et altramen sur pena de-
Palhers que era condada sur lodit Jacme Giri et menda arbitraria tant al vendedor coma al
trobet si que non devia poynt, X s. (1407, comprador et aussi confiscation del blat que si
CConsSFlour 24, 44r). u 5. trobar alc. ren + pouria trobar estre vendut en aquela manieyra,
attribut estimer, reconnaı̂tre que (ici : du vin) a appliquar al rey nostre senhor et segond la
est (ici : bon). per Ia autra carta deldit vin que exhigensa del cas (1457, PrivilSFlour II-3-15).
trameyront mays querir per so que lo aviont ALMC 1856. Voir condut, faisson et moian.
trobat bon, XIIII d. (1444, CConsSFlour 49, troja* (trougha) s. f. u truie. far comanda-
66r); per so que troberont bon lodit vin blanc ne ment als habitans de ladita comunitat quaviont

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1250 trolh* – trompeta

porcz ho troughas que los aguessont a gitar al public de trompette. fo donat a la sona et
porchier affyn que non aguessont a pourtar als trompayres per los cossols, XII d. (1389,
domatge ny nengun inficiment (1462, CConsS- CConsSFlour 8, 132r); ont paghat per XX
Flour 55, 59v). ALMC 516. alnas 1/2a de vert guay et de pureya per los
trolh*, truel s. m. u pressoir. a Palhier X trompayres, vayletz, sona et gardas de portas
s. per lo truel dal forn e per la clautra (1388?, far raubas et chapayros (…) XIII l., VI s., VI d.
CDoyMauriac, 7r). ALMC 280 et 1238. (1417, CConsSFlour 29, 22r); lo vin donat als
trolhar v. tr. u presser (ici : du raisin). trompayres quant agront trompat la vespra per
item may me deu III s., I (?) d. per vendemnha la vila et agront tendut lo drap al chafforn
que lhi trolhiey (1410?, SgrieChalvignac, 57). comma es acostumat (1444, CConsSFlour 49,
ALMC 280. 47v). Syn. trompador.
trompa (tronpa) s. f. u 1. trompette (ins- trompar1 u I. V. intr. u sonner de la trom-
trument). lodit jorn per adobar et soldar la pette. aldit Gibert, bada, per sa pena et tre-
tronpa de Borbo, VI s. (1381, CConsSFlour bailh de trompar de seras et de matdin tot lo
3, 60r); adobar las tronpas de la bada et de torn de la muralha, X s. (1418, CConsSFlour
Borbon que eront afoladas (1388, CConsS- 30, 49v); a Gaspar, vaillet de cossolat, per so
Flour 7, 65r); ont pagat a la molher deldit que li apperten per sa rauba o per son salari de
Johan de Bonet per la trompa an son estoc de seys mes que a servit a trompar per lo guayt
lieys comprada per lo comu, XXXII s. (1401, chascuna nueyt per charreyr. o per sa meysso
CConsSFlour 18, 29r); ont payat a Johan de coma vaillet deldit cossolat, per tot V l. (1421,
Prohis per adobar la trompeta que li bada avia CConsSFlour 32, 48v); lo vin donat als trom-
tenguda que era tota rota tant per I chano payres quant agront trompat la vespra per la
comprat coma per estaing et loton mes a ladita vila et agront tendut lo drap al chafforn comma
trompa, VII s. (1417, CConsSFlour 29, 39v); es acostumat (1444, CConsSFlour 49, 47v); lo
lo XIIe de julhet, lan dessus, feguem adiournar segond journ de jung que fos lo mecres de
a vous de trompa en la plasa publicqua de St. Rozols et vespra del jous de la assencio de
Flour, a Montpeiller los heretiers de Chailada Nostre Senhor li bada et Cortabota trompero
(1481, CPrêtresCathSFlour 1, 15v/16r). per la viala coma es de costuma (1452,
u 2. fonction de sonneur public. a Johan de CConsSFlour 50, 52r). u II. V. tr. u trompar
Bonet per sos gatges de la trompa per causa del que + subj. annoncer au son de la trompette
gayt per tot lan, IIII fr. (1384, CConsSFlour que. per ung mandament que recebet a la
5, 103r); a lor per lor gatghes de la trompa per requesta de Anthoni del Prat coma procurayre
chascuna nueyt mandar lo gayt per lan present de la comunitat de S. Flour quant fos cridat et
(…) IIII fr. (1387, CConsSFlour 6, 91r). Syn. tronpat en la plassa per lo lioctenent de moss. lo
trompeta. Voir votz. baillio que totz gatges que seria pres per lodit
trompador s. m. u sonneur public de tailh dins tres enchans fos deslieuratz sans
trompette. als trompadors per segre las mano- negun entreval et sollempnitat altra cessant, X
bras de la viala, III s. (1378, CConsSFlour 1, s. (1388, CConsSFlour 7, 96v).
46v); als vailetz trompadors de cossolat per lor trompar2 s. m. u action, service de sonne-
meysson, contant per Borbon XVI s. et per rie de trompette. es paiat a la bada oltra XI
Johan de Bonet VIII s., per tot monta XXIIII fr., IIII s. que ne sont passat en la despessa tan
s. (1395, CConsSFlour 12, 81v); ont paghat los per son salari coma per trompar de matdi per
senhors cossols a Guill. Cocharic per 1/2 alna loqual trompar lhi es cregut de IIII flor. que
de drap del drap dels vailletz et trompadors del sont XXVIII flor. per tot altres XI fr., IIII s.
cossolat que era oblidat a comptar, V s., VI d. (1389, CConsSFlour 8, 139r); es paiat a Johan
(1403, CConsSFlour 20, 73r); fos trames al de Bonet per III mes que servic lo trompar del
trompador de moss. lo Dalphin las symayssas guayt davas ser, XX s. (1389, CConsSFlour 8,
plenas de vin (1452, CConsSFlour 50, 54v). 149v).
Syn. trompaire. trompeta s. f. u 1. trompette (instru-
trompaire* (trompayre) s. m. u sonneur ment). ont paghat los senhors cossols a Bernat

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
trop – tros 1251

Bastier per apparelhar la trompeta de la bada, per la morla ou per far clavels, a VI d. la l.
XV d. (1415, CConsSFlour 28, 18r); ont payat mont. VI s., plus deldit s. Johan Benesit VI l. de
a Johan de Prohis per adobar la trompeta que li fer dAlavart per adobar lo trauc de la barra
bada avia tenguda que era tota rota tant per I coladissa que era trop arrs messa lydita barra,
chano comprat coma per estaing et loton mes a per so a luy III s. (1444, CConsSFlour 49,
ladita trompa, VII s. (1417, CConsSFlour 29, 96v). u c. trop + part. pass. de I home de S.
39v); a Johan Bonuol, bada de la tor dez Lacz, Marcely que fes manobra al bastiment per so
per sos gatges acostumatz per so que a servit a restituit de so que avia trop agutz de sos jornals,
ladita bada et a sonar lo gayt per la vila amb la II s., VII d. (1427, CConsSFlour 37bis, 4v);
trompeta per XI mes que aura servitz a la fin nos aviont trob mes sus a causa del proces de la
daquest mes de mars, comptant a luy ung poursuite (sic) de la sal (1452, CConsSFlour
molto per mes, monta XI moltos (1444, 50, 41r). u a trop loc. adv. trop. plusors per-
CConsSFlour 49, 91v); fos payat a Johan Bo- sonas que eront a trop taxadas et endeytas
nuol, bada, per sa pena et trebailh de far la (1383, CConsSFlour 4, 45r); ont paghat los
bada a la torre dels Laxs ou per sonar lo gayt senhors cossols a Johan Richart per so que li
de la muralha per la viala an sa trompeta per ont restituit per la talha de P. Polo per so quar
tota la annada dels senhors cossols, per so a luy era a trop gitatz Eralhs Polos, que Dieus perdo,
IX l., XII s. (1452, CConsSFlour 50, 69v). el temps que vivia, per so XX s. (1399,
u 2. sonneur public ou joueur de trompette. CConsSFlour 16, 35v). u esser a trop loc. v.
a Jo. de Bonet que lay anet per trompeta, per I être trop impos (de qn). que coma G. del
sabatos, IIII s. (1378, CConsSFlour 1, 131r); Breulh si sia complanhs alsditz senhors cossols
IIII s. a Johan de Bonet per us sabatos que era en dizens que, el temps que ero cossol Eralhs
trompeta (1387, CConsSFlour 6, 107v); ont Polo, mestre St. Vendeza et Johan Beluia, li
payat a Johan Esclavi, cossol, per pan, vin foro gitat et endit per I talh la somma de L s.
administrat per luy a menestris et trompetas et a dit loditz G. que non deu pas tant, per so
la vespra dels jous del corps de Dieu quant lidit senhor cossol ordenero comessaris mestre
agront seguda la viela (…) II s. (1431, Johan Beluia et Johan Saisset que veguesso et
CConsSFlour 42, 32v); per vin gastat aqui al arregardesso si era a trop ho a pauc (1383,
beure ou al chalforn a cels qui y demoravont per CConsSFlour 4, 84r); per lo talh de Jacme
recullir et gardar lo pan de la charitat (…) per Dobax loquals era a trop segon sa estima,
vin donat a las trompetas et vailletz, la vespra XIII s., III ob. (1383, CConsSFlour 4, 111r).
quant agront tendut lo drap al chalforn et Voir mais et plus1.
trompat per la vila (1438, CConsSFlour 46, troque prp. u jusque. et apres vos fai
53v). Syn. trompa. hom mais asaber de part mosenher levesque e
trop (trob) adv. u excessivement, trop. los cossols de S. Flor que degus hom ni deguna
u a. trop + adj. los senhors cossols ont faytas femna non sia tant auzatz ni auzada, arditz ni
repparar et trenchar las taulas del Mazel, aque- ardida say que a la festa de Nadal propchada-
las que lor a semblat que eront trop longhas de nament venent de comprar per revendre cha-
cob.rtis (1405, CConsSFlour 22, 108r); memo- britz, anhels, peysso, degun conilhs, perdis, le-
ria sia al procurayre de monsenior contra Johan bres, fromatges, eus, fruta, polalha ni autra
del Brueil que a dit quant Hugonos del Vaisayro chauza de vitalha sai que lasdeitas chausas
li dizia que el mezurava mal e que sas pintas siant vengudas o portadas en la plassa de S.
eront pauchias et adonc Johan dis que el non si Flor ni aladonc troque a la hora de tercia e que
poiria pas salvar si non mezurava mal char lo sia sonada en la gleyza cathedral de S. Flor
viis era trop chars (1429, JusticeDienne, 21v). (1341, PrivilSFlour II-3-2); pronunciam que
u b. trop + adv. fos pres de s. Johan Benesit I daquel mot siont troque al mot pertenent
qro de tachas barradoyras per plantar las barras (…) per la maneyra escrita en aquest rolle petit
del chassanh del gisquet que cousteront XV d., (ca. 1420?, PrivilSFlour II-2-16, 1r). Syn. dus-
plus deldit s. Johan Benesit XII l. de fer dAla- cas, endusca, entro, juscas et tro.
vart per garnir la barra que si ten a la porta o tros (trotz) s. m. u morceau, partie (dun

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1252 trossa – trufe*

objet, dune construction, dun terrain). per I trossar (trosar) v. tr. u 1. mettre en pices,
tros de torcha que guastet Peyres Esclavis lo casser (ici : des pices de bois). lodit jour a
(sic) noyt de S. Johan apres megha noyt per Ger. Sartro, a Johan Manenc, fusters, per lor
serchar los ostals de pres la muralha, II s. salary et jornals de trossar et trayre las fustas
(1379, CConsSFlour 2, 14r); ont paghat losditz que eront entre lodit mur et lostal de moss. de
senhors cossols aldit Johan Baco per una corda Saint Flor, VI s., VIII d. (1384, CConsSFlour
de torn que si rompet quant hom fes los seings 5, 91r); fos payat a St. Yvernat per portar la
et los tros sunt en cossolat, XII s. (1398, fusta grossa del chassanh et altra, ostada et
CConsSFlour 15, 81r); per I tros de fer redont trossada del relotge quant fos adobatz, meza
agut de me Johan de lEscura per far coing, en cossolat, per son jornal et despens dun jour,
pezant XIII lbr. 1/2a, val. V s., IX d. (1405, XV s. (1422, CConsSFlour 33, 46r); ont payat
CConsSFlour 22, 59v); ont payat a Frances a me P. Chassainh per doas terseyras de pin que
Aymeric per so que a fayt bastir I tros de paret foront prezas de luy el nom dels senhors cossols,
que es del comu sotz lo portal de Muret el que foront mezas per far estatghas a la festa
chami de la Frauzeta (…) X s. (1417, CConsS- que fos fayta lan passat de la cena et la
Flour 29, 39v); ont payat aldit St. Moreyras ressucitacio del Laser et y foront trossadas et
per Ia espasa que avia prestada aldit Peyre perdudas, per so XII s. (1425, CConsSFlour
Avinhol per anar eldit viatge, liquals espaza si 35, 82r). u 2. trancher, sectionner (qch). es-
rompet en II trosses a lintrada de Aorlhac el tant en salvagarda, el a trosadas las gulias des
chap del pont ont tombet lo chavals que chaval- beus de Bertrant del Chol quant arava hen unnc
ghava loditz Avinhols et deloguet lo muscle chams a Pech Auzo (1428, JusticeDienne, 19r);
aldit Avinhol per tal partit que estet alcun ung ferroilh a reffar a la porta de la Frausa que
temps que non se podia despolhar ne vestir era estatz trossatz per lo mieg (1439, CConsS-
sans alcuna aiuda, per so ly ont payat per Flour 47, 66r). Voir copar.
emendament de ladicta espaza, XL s. (1433, truan, -da adj. qual. u misrable, mpri-
CConsSFlour 43, 19r); item dona Pe. Jaibert, sable (ici : dun voleur). Pel ventre de Lyeu,
dit Valeta, per lafar ou affars que el te de mangiat ho as layre truan. (ca. 1480?, Farce-
mons. tant per la Besseira que fos de Beral Riom, 5v). FEW 13/2, 331a, trugant.
Liadoza comma per lo prat de Pradinas que truchar* (truchiar) v. tr. u cogner, heurter
fos dels heretiers de Anthoni Pons, comma per (ici : une barrire à claire-voie). lo fes truchiar
ung tros de prat herme que mons. ly a envestit an las cledas tant que li fes sanc en la jauta, etc.
de novel del prat del Maynial ou de sobre aquel, tant que anet a tera (1429, JusticeDienne, 19v).
per an argent XXI (sic), II d. (1472?, Live- ALMC 425.
Dienne 708, 24r); Guilialmeta, anatz vese Qual truel voir trolh.
es aquel que parla. Portat li a mangi Aques trufe* (truffe) s. m. u 1. tuf (matriau).
(sic) trotz de po He no lo sey layse (sic) gis per XXVIII chanters de truffe pres e paiatz
montar Que beleu mi conoyseria Et gis men de la hereteyra de Matheu Azam, del chazal
faryen pagiar una emenda. (ca. 1480?, Farce- del Cher, LX s. (1389, CConsSFlour 8, 151r);
Riom, 4r); Peyre Lero, de Lobeiac, ma recon- per pan donat als boyers que ont portat los
ogut per davan me P. dEscuria ung trotz dostal cayres del truffe del Mons que foront faytz
ques a Lobeiac (1499, LiveNozires, 18v). per lo peyris del Teule et sont de present davant
u metre a tros loc. v. mettre en pices, en los Barta, II s., VIII d. (1400, CConsSFlour
morceaux (ici : un lment de charpente). a 17, 67v). u peira de trufe loc. nom. tuf. per
luy per ung chabro et dy. a estatghar que fos VIII peyras de cayria et de truffe agudas et
mes a tros et apres los tros foront mes en (sic) de St. Aymeric per lodit esclaler (sic), XII
cossolat, II s. (1395, CConsSFlour 12, 43v). s. (1389, CConsSFlour 8, 106r); feguyt metre
Voir chamin. al fogi de la cosina doas peyres (sic) de truffe,
trossa s. f. u carquois. per lodit arc et lasquals feguit portar de Barre, tant per lo
trossa que eront en cossolat, XLI s., IX d. picayre que per las peyres (sic), V gros (1461,
(1468, CConsSFlour 58, 55v). PatrimSFlour VIII-1-8); repparar et talhar cer-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
truta – tuit 1253

tanas peyras de truffe a metre sus lo pont de charn oben petita per vendre el mazel ne non
Sta. Xpina. (1468, CConsSFlour 58, 51v). y tenriont charn segont que diziont per so que
u 2. bloc de tuf. per truffes que foront de lor costaria al doble plus que non era appreciat
Bt. Marti a la crota de las Rochas, XXII s. per la creyda fayta (1421, CConsSFlour 32,
(1378, CConsSFlour 1, 117r); per un truffe 19v); tuem la vespra de Nadal IIII galinas
pres de Bt. Marti per serrar lo trauc que era (1491, CBredons, 13r); lo grant Michel et cer-
en lostal de la Johan Johana (sic), III s. (1389, tains (sic) altres infessitz ont lors porcz gras et
CConsSFlour 8, 142r); per adobar e redreyssar los volont thuar et salar en lors hostals que sont
los truffes de las Rochas et per apparelhar lo infessitz (1507, DConsSFlour 22, 16r). ALMC
chami de lasditas Rochas, IX s. (1403, 529 (pt. 40), 759 et 761. Syn. aucir, morir et
CConsSFlour 20, 71r). ALMC 88. murtrir.
truta s. f. u truite. la vespra de Saint Lau- tuaritz*, tuaris, tuairis* (thuayris) s. f.
rens, foront tramessas las grans simarras de u tutrice (dune personne mineure). los sen-
cossolat de vin agut de Chassanh et una truta hors cossols ont comprat de la Alda, relicta de
que costet XXX s. a Bernat de Riviere (1423, maistre Johan Brunel, que Dieus agha, coma
CConsSFlour 34, 23v); afin que fos plus incli- tuaris de sos effans, hereters deldit Brunel, son
nastz a lor donar alcun sospens li trameyront ort soteyra pauzat al terrador de la Salvatgha-
una banastada de trutas (1426, CConsSFlour ria (1402, CConsSFlour 19, 59v); lo sayel de
36, 42r). ALMC 384. una procuration tramessa a Paris contra Mar-
tu pron. pers. suj. 2e pers. sing. levet una tin Roux, autreghada per Pe. Ymbert, mtre
grant peyra en dizens : ‹ Torna say tal que tu es, Phalip Trenchier, Johan Bresso et la thuayris
que hieu ti darey daquesta › (1428, Justice- dels heretis de Jacme Yvern (1467, CConsS-
Dienne, 11r); et adonc dis Antonis que el men- Flour 57, 73v).
tia falsamen, ‹ Be fas tu pegz quan tos hostes tu tuicion (tuycion, tuicio) s. f. u protection,
prendes lo fe de nostre prast e mai de nostra dfense (dun lieu). lo cas de novelet dessus
escura › (1429, JusticeDienne, 27r); Rollan, ditz se devia metre a exequcio que seria una
hyeu ti aconseliarey be Si tu mi voles creyre. causa molt vituperabla als cossols et a la viala
(ca. 1480?, FarceRiom, 1v). ALMC 1826. et que sen podia insurgir grant brug et en tres
tuador s. m. u tuteur (dune personne mi- grant perilh de la tuicio et garda de la viala de
neure). una reconoyssensa donada per Clemens S. Flor, de present circundada de plusors ene-
Rotbert coma tuador de leffant de Guionet mix del rey et de monsr lo regent (1421,
Rayner en laqual coffessa aver agut dels sen- CConsSFlour 32, 37r); per la tuicio et garda
hors cossols la soma de V fr. et VII s. t. en de la viala fos mes Gaspars la Trompeta et
demunicion de so en que los senhors cossols lhi Benezeyt Alayssas a la torre dels Laxs (1424,
sont tengut aldit effant (ca. 1397, InvTitresS- CConsSFlour 27, 32v); layda de IIIm escutz
Flour, 29). Syn. tutor. dor a luy darreyrament altreghada per las gens
tuairis voir tuaritz. dels tres estatz del prevostatge de Saint Flor de
tuar (thuar) v. tr. u 1. assassiner, tuer lhault paÿs dAlvernhe el luoc de Coltinas per
(qn). loditz Brusacz demandava a la vila ung la garda, tuicion et deffensa deldit paÿs (1434,
homme darmas que avia perdut de sa compan- CConsSFlour 44, 26v); nostra part et portion
hia disent et affermant que alcun dez compan- de la somme (sic) ques estada mandada per le
hos de la vila ou des barris laviont tuat et roy (sic) nostredit senhor estre mesa sur los
murtrit ou al meins lo teniont aprisonat habitans del present paÿs per la tuycion et
(1439, CConsSFlour 47, 41r); de la plancta deffensa del realme, payament de gales, ga-
que fay Durant Gendre, dit Gobel, contra lo leassas et galhions estans sur la mar que lo
maistre del chant de so que lautre jorn, de rey nostredit senhor a faict faire per obviar a
nueytz, lo cudet thuar en sa fenestra, a son las emteprisas (sic) dels Turcz et autres sos
advis (1469, DConsSFlour 5/1, 36r). u 2 abat- enemitz et adversaris (1533, RTailleSFlour
tre, tuer (un animal de boucherie). los maze- 56/1, 1r).
liers non aviont volgut tuar molton ne autra tuit voir tot.

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM
1254 tumultuosamen* – umbra

tumultuosamen* (tumultuosament) adv. CConsSFlour 10, 66r); una altra [quittansa] de


u bruyamment. maliciosament et tumultuosa- la summa de XXX s. donada per Clemens
ment (1418, PrivilSFlour II-2-66, 15r). Rotbert coma tutor de leffant deldit Guionet
tustar v. tr. indir. u tustar a frapper, taper (ca. 1397, InvTitresSFlour, 66); ont paghat a
à (ici : une porte). liqual tusteront a la porta de me Laurens Muratel per la escriptura et seel de
la tor et loditz P. Fabres lor respondet del plus las letras dels ortz del filh de Thomas de S.
alt quilh non lay intrariont point (1418, Pri- Marti et de la permutacion deldit ort, de vendre
vilSFlour II-2-66, 8r). ALMC 703, 748 et lodit ort per lo jutge, fayta de la cort de mons.
1190. Syn. tabustar. de S. Flor a P. Fabre, tutor deldit effant, per tot
tutor s. m. u tuteur (dune personne mi- X s. (1405, CConsSFlour 22, 101v); Johan
neure). Gerals Bessos coma tutors dels effans Pons, habitant de Braghac, tant per se coma
de Guilhem Besso (1379, TerrChaudesAigues tutor et legitime administractor (sic) dels bens
1, 9v); una reconoyssensa autreghada per Cle- de sos enfens (sic) (ca. 1500, LivePrBredons
mens Rotbert coma tutor deldit effant (1392, 2C, 125r). Syn. tuador.

ub- voir ob- fayta ugham en la sala et per resegre lo tieulat


uei voir jorn et oi. del cob.rtis de ladita sala (…) VI s., II d. (1438,
ueit voir oit. CConsSFlour 46, 72r); doas peyras de cayria
uelh voir olh. (…) per far bochetz a la travada nova ques
ueu voir ou. ughan estada fayta en la mayso bassa de cos-
ufr- voir ofr- solat (1438, CConsSFlour 46, 72r); dels corra-
uitiesme* (huitiesme) s. m. u impôt du tiers, que ly vaylet que y sont servont per avant
huitime du prix de vente (ici : du vin). la per ungan sans guaitges ou que hom y advise
imposicion de lhuitiesme del vin vendut a de- dayci a dilhus (1463, DConsSFlour 1, 3r);
tailh (1438, CConsSFlour 46, 29v). mosen Jacme, VIII auus de lana dantan ho
ujan*, ujam*, ungan, ingan (ughan, de ingan (1511, LiveRectJaleyrac, 25v). Lv
ugham) adv. u cette anne-ci, la prsente an- ogan.
ne. fos payat a Johan Charreyra, alias Parra- ulon* (huulo) s. m. u ?. ensec si so que es
cha, per sa pena et trebailh de so que ugham tombat en lan M CCCC XXVI en loqual eron
aboras en lestieu passat fos trames per los bayle mos. St. Foetz e mos. Guill. Galtiers :
senhors cossols a Bleyla per mandar querir primo avem ressaubut de leretier de mos. Guill.
Peyre Yvernat per conclurre al tractat que era Sadel, de la Rocheta, per Ia lieuraso general a
estatz comensatz sur lo fait de sa gatgeyra tota la clercia, XL scutz daur loquals avem
alqual Johan Charreyra fos payat per sos tre- despendut en la procequetio de lhuulo de la
bailhs et despens, per tot VI s., VIII d. (1434, cura (1426, LObitsChaudesAigues, 78r).
CConsSFlour 44, 28r); ont payat a Helyot umblamen* (humblament) adv. u humble-
Rocho per sos jornals et despens de VI jours ment. recomandar tres humblament mess. los
que demoret ughan, quant la bastenda de lhos- cossols et la viela a moss. lo baillieu del rey en
tal novel de cossolat se fazia, en la ribeyra per las montanhas (ca. 1430?, ComHPSFlour XV-
amassar larena et aiudar a charghar las bestias 11-11). Syn. umilmen.
que la portavont (…) XX s. (1437, CConsS- umble, -bla adj. qual. u humble (de qn).
Flour 45, 46v); fos payat per luy a Revirel (?), vostra filhe (sic) et umbla (1511, QuitChaudes-
fustier, per so que vacquet per alcun temps a Aigues, 1v).
crubir de tieules la paret nova ques estada umbra voir ombra.

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:47 PM

Vous aimerez peut-être aussi