Vous êtes sur la page 1sur 32

Setmanari d’actualitat | 24 de juliol - 30 de juliol del 2020 | Gratuït | Número 43

El Jamboree
de Barcelona
cumple 60
años con
limitaciones
P26

Els incendis del segle XXI


podrien arrasar els Pirineus
El canvi climàtic i l’abandonament rural Marc Castellnou, cap del GRAF: “Barcelona està
fan augmentar la virulència dels focs segura, un anell agrícola la protegeix” PÀGINA 18

Las restricciones
por los rebrotes
llegan con críticas
Las actividades culturales,

“La gran feina


permitidas solo con el permiso
del Departament de Salut

Cerca de 30.000 afectados

de fons és establir
por ERTE en Catalunya no
ha cobrado la prestación P2-6

agendes comunes
entre les forces
sobiranistes
que permetin
ACN

El moviment
independentista
torna als jutjats
transformar l’Estat”
Part de la Mesa del Parlament
de l’1-O declara al TSJC, i Entrevista a Xavier Domènech
Laura Borràs, al Suprem P12 Professor d’història de la UAB
PÀGINA 8

Les urnes
decidiran qui
ha de liderar
Joan Tardà
LAIA ROS

Exdiputat d’ERC
2  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Focus Coronavirus

Las restricciones rebrotan


en Barcelona entre críticas
Maria Rubio

L
La actividad cultural podrá BARCELONA
seguir pero solo con el Medidas para contener
permiso del Departament os positivos de coronavirus los brotes de la covid-19
de Salut después de que no paran de subir en el área
metropolitana de Barce- Se recomienda que la población En las reuniones que concentren
los alcaldes metropolitanos lona, así como también lo se quede en su domicilio y limite hasta diez personas en espacios pú-
presionaran al Govern. hacen las suspicacias sobre las salidas a la calle para: blicos, no se permite el consumo
La consellera Alba Vergés el sistema de rastreo de
contactos de la Generalitat.
• Ir a trabajar, siempre que de alimentos ni de bebidas.

nombra como secretario El brote en L’Hospitalet de Llobregat y Bar-


no se pueda teletrabajar. No pueden participar en encuen-
tros o reuniones las personas
de Salut Pública a Josep celona ha llevado al Departament de Salut • Ir a centros de salud.
con síntomas de covid-19.
• Cuidar a personas mayores,
Maria Argimon, quien a decantarse por unas restricciones más
duras de lo que les gustaría a los alcaldes menores o dependientes. Se tienen que mantener
asegura que se harán PCR metropolitanos, empezando por la alcal- • Ir a establecimientos comercia-
y extremar las medidas
a los contactos de positivos desa Ada Colau, que se ha mantenido crí- les de alimentación o a otros
de protección establecidas.
tica con la línea de la consellera de Salut, establecimientos comerciales En las actividades de hostelería
Alba Vergés. Pocos días después de restrin- pero con cita previa. y restauración, se limita el aforo:
girse el acceso a gimnasios, equipamientos • Desplazarse a entidades finan- • En el interior del estableci-
culturales o el aforo de las terrazas, entre cieras o de seguros o para re- miento, al 50% de lo auto-
otras medidas, aún queda por ver si serán querimientos en órganos públi- rizado y consumien-
suficientes para parar el virus, y si los 500 cos, judiciales o notariales. do en la mesa.
rastreadores con los que Salut reforzó el • En las terrazas,
sistema de rastreo bastarán. • Hacer trámites administrati-
vos inaplazables o renovacio- garantizando
nes de permisos y documenta- una distancia
Un Procicat metropolitano de 2 metros en-
Hace una semana, la Generalitat aplicó res- ción oficial.
tre mesas o gru-
tricciones en toda Barcelona y once muni- • Participar en encuentros o acti-
pos de mesas.
vidades de ocio o deportivas

FUENTE: SERVEI CATALÀ DE SALUT-GENERALITAT DE CATALUNYA. ILUSTRACIONES: MACROVECTOR Y FREEPIK


cipios del área metropolitana para contener
los múltiples brotes en la capital catalana, con personas del grupo • Preferentemente con ser-
L’Hospitalet y todas sus derivadas colindan- de convivencia habitual. vicio a domicilio y para llevar.
tes. Los consistorios implicados criticaron • Hacer mudanzas. En los espacios comunes de
que Salut llegaba tarde, aunque también los hoteles se limita el aforo al 50%.
• Atender los huertos
Barcelona y el área expresaron algunas diferencias con las res- familiares de autoconsumo. Las actividades de teatros, cines,
metropolitana sur siguen tricciones, especialmente con el cierre de
• Hacer exámenes o pruebas
piscinas, parques de atracciones
en alerta roja con dos equipamientos culturales y comerciales:
“Entendemos que esta vida cultural se
oficiales inaplazables.
y parques infantiles, gimnasios,
salas de fiesta y discotecas quedan
contagios por positivo puede seguir celebrando”, defendió Colau, • Por causa de fuerza mayor suspendidas. En el caso de los
quien consideraba que teatros, cines y otras o situación de necesidad. eventos culturales, quedan suspen-
iniciativas estaban llevando a rajatabla las Siempre que sea posible, didos sin permiso previo del Procicat
El Segrià ha visto medidas de seguridad sanitarias. Las críti- los contactos deben limitarse supeditado a los planes de protec-
cómo las restricciones cas fueron escuchadas per el Govern, que al grupo de convivencia habi- ción de la sala o actividad cultural.
lograban estabilizar convocó un Procicat metropolitano con la
representación de los alcaldes implicados,
tual y estable y deben
ser grupos reducidos.
Las bibliotecas y los museos

los contagios Vergés y el presidente Quim Torra. Después Se prohíben los en-
permanecen abiertos, sujetos a
medidas de seguridad.
de un encuentro que duró más de un día, la cuentros y reuniones Se mantienen las ac-
Generalitat rectificó ligeramente y dio paso de más de diez perso-
El Govern se plantea a que los eventos culturales se pudieran nas, tanto en el ámbito
tividades de ca-
sals y colonias de
cerrar el ocio nocturno realizar con autorización de los ayunta- privado como en el ám- verano, siguiendo
de toda Catalunya para mientos, algo que ha permitido seguir ade-
lante a festivales como el Grec, que recibió
2m bito público. los protocolos.
frenar los rebrotes el aval del Procicat este miércoles.
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  3

Más de 31.000
De momento, Barcelona y el área metro- son las zonas con menos densidad de po-
politana sur siguen en alerta roja con una blación, algo que favorece limitar la trans-
cuota de transmisión del virus que ha osci- misión del virus en caso de un repunte de
lado entre los dos y los tres contagios por contagios. Esto es así en el Alt Pirineu, la

millones para la
cada positivo durante las pasadas semanas Catalunya central, el Camp de Tarragona
según investigadores de la UPC, con un li- y las Terres de l’Ebre.
gero descenso los últimos días hasta quedar
PCR para contactos de positivos

reconstrucción
un poco por encima de los dos. Ante esta
realidad, el pasado martes los siete munici- En medio de una gestión de los brotes que
pios costeros del área metropolitana –in- está siendo amarga para el Departament
cluidos Gavà y Castelldefels, que quedan de Salut, esta semana se ha oficializado el
fuera de las restricciones– decidieron acotar nombramiento de Josep Maria Argimon
el aforo de las playas al 15%, después de un como nuevo secretario de Salut Pública,
abarrotado fin de semana en la costa barce- casi dos meses después del vacío que dejó
lonesa a causa de las altas temperaturas. In- en plena pandemia la dimisión de Joan Por su parte, el vicepresident del
cluso el mismo jueves, Salut anunció que es-
tudiarían restringir las reuniones nocturnas
Guix por problemas de salud. Argimon
compaginará el cargo con el de director ge-
El Govern aprueba Govern y conseller de Economia, Pere
Aragonès, ha subrayado que el plan
al considerar que implicaban más riesgo y, rente del Institut Català de la Salut (ICS), el Pla de Reactivació “prevé la mayor movilización de re-
durante la sesión de control parlamentaria, la institución que coordina el 80% de la Econòmica i Protecció cursos de la historia contemporánea
Torra dijo que evaluarían la posibilidad de
cerrar todo el ocio nocturno en Catalunya.
atención primaria en Catalunya. Su elec-
ción llega después de que Vergés lo propu-
Social para hacer frente de Catalunya para superar las des-
igualdades y hacer un país mejor”.
Las medidas de confinamiento también se siera a diversas personas que rechazaron el a la crisis derivada de la En cuanto a la financiación del
han tenido que ampliar en los municipios de cargo o con las que no se habían puesto de covid-19 con 20 grandes plan, el vicepresident ha explicado
Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Fi-
gueres y Vilafant (Alt Empordà) debido a al-
acuerdo, según ha trascendido.
Argimon aprovechó la rueda de prensa
proyectos alrededor que, para llevarlo a cabo, se cuenta
con los recursos incluidos en la refor-
gunos brotes detectados. de su nombramiento el martes para contes- de cinco grandes ejes mulación del presupuesto, con el
En cambio, esta ha sido una buena se- tar a las voces díscolas con el dispositivo de fondo covid estatal y con el de reacti-
mana para la comarca del Segrià, que des- Salut y plantear su plan de acción. Su pri- vación europeo aprobado esta se-
pués de convertirse en el brote más multi- mer objetivo es reclutar a los 500 rastreado- mana. El vicepresident también ha
Ferran Espada
tudinario del Estado español ha visto res anunciados por Salut, los llamados ges- subrayado que la implementación de
BARCELONA
cómo las restricciones han conseguido en- tores covid, para dedicarse a la tarea de estos proyectos requerirá aumentar la
cauzar los contagios hacia la estabiliza- llamar a los contactos de positivos y otras capacidad de endeudamiento, y, en
ción. De momento, parece que la curva de gestiones más burocráticas, como ayudar a El Govern de la Generalitat ha apro- este sentido, se refirió al Acord Nacio-
transmisión va a la baja y la tasa de repro- tramitar bajas laborales, para liberar a los bado este martes el Pla de Reactivació nal de Bases per a la Reactivació fir-
ducción ha bajado del 2 a alrededor del profesionales de la atención primaria. Se- Econòmica i Protecció Social para ha- mado con los sindicatos CCOO y UGT
1,5. Las regiones que, hasta el momento, gún el nuevo secretario, las contrataciones cer frente a la crisis derivada de la co- y las patronales Foment del Treball y
han conseguido esquivar las restricciones deberían cubrirse al completo a finales de vid-19. El plan ha sido presentado por Pimec, que incluye la reclamación al
esta semana. Además, Argimon aseguró el president de la Generalitat, Quim Estado de elevar el actual objetivo de
que el sistema sanitario tiene capacidad Torra, acompañado del vicepresident déficit hasta el 1% del PIB.
para hacer 24.000 PCR diarias y que la se- del Govern y titular de Economia i Hi-
mana que viene se llegará a las 30.000 prue- senda, Pere Aragonès. Un documento
bas al día, aunque matizó que el sistema sa- que Torra ha señalado que es “la hoja
nitario ya tiene capacidad técnica para de ruta para proteger el futuro de los
hacerlas a día de hoy. De hecho, la intención ciudadanos de este país”.
del secretario es poder hacer pruebas a los Las líneas de trabajo que se esta-
contactos estrechos de los positivos. blecen en el plan se han articulado en
torno a cinco grandes ejes: la econo-
‘Deal’ histórico de la CE
ACN

mía de la vida –iniciativas sociales–; la


Josep Maria Argimon. La noticia económica de la semana llega digitalización; la transición ecológica;
desde Bruselas, después de que la Comi- la sociedad del conocimiento; y el eje
La cultura clama por sión Europea (CE) haya acordado un fondo transversal –incorpora las medidas so-

ACN
histórico de 750.000 millones para hacer bre la perspectiva de género, la inter-
seguir su actividad frente a la crisis del coronavirus. De estos, nacionalización o la financiación.
El cierre de los equipamientos cultura- 390.000 millones se darán a fondo per- En total, el Plan consta de 145 ac- Un plan, 145 actuaciones
les a causa de los brotes generó dido, mientras que 360.000 millones se tuaciones, agrupadas en 20 proyectos
FONT: PLA DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA I PROTECCIÓ SOCIAL

Alrededor de cinco ejes: econo-


verdadera indignación en el sector. otorgaran como préstamos, rebajando así tractores y valoradas por un importe
mía de la vida, digitalización,
Mediante la campaña La cultura es las cifras iniciales de transferencias directas de 31.765 millones de euros, de los
transición ecológica, sociedad del
segura, espacios, asociaciones, a petición de los países escépticos a subven- que se prevé invertir 2.760 millones
conocimiento y un eje transversal
artistas y espectadores han hecho cionar a las economías más tocadas por la en 2020 para medidas inmediatas.
correr las críticas a las restricciones pandemia. El Estado español prevé obtener El presupuesto total se distribuye
2.759,07 € 19.552,31 €
del Govern, ya que consideran que no 140.000 millones, una inyección de fondos en función de los ejes: más de 5.000
presupuesto presupuesto
son un espacio de riesgo puesto que diez veces mayor de la que supuso acceder millones de euros para la denomi-
2020 2021-2025
están siguiendo las medidas de en los 90 al Fondo de Cohesión, mediante nada economía de la vida; casi 1.000
seguridad sanitaria al pie de la letra. la cual se modernizaron las infraestructu- para la digitalización; cerca de
El ámbito deportivo, también clausu- ras del país. “Se ha escrito una de las pági- 16.000 para la transición ecológica; 9.453,38 € 31.764,76 €
rado, ha ido más allá y este miércoles nas más brillantes de la historia europea. Es más de 5.700 para la sociedad del co- presupuesto presupuesto
diferentes federaciones llevaban a los un auténtico Plan Marshall”, comentó el nocimiento y más de 3.000 millones 2026-2032 total
tribunales la decisión del Govern. presidente español, Pedro Sánchez. para el eje de la transversalidad.
4  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Focus Coronavirus

Retrasos
e impagos:
los ‘olvidados’
de los ERTE
David Rodríguez

U
La mitad de los afectados BARCELONA
en Catalunya no han
vuelto al trabajo y 30.000 n escudo social, un ins-
todavía no han cobrado la trumento jurídico o la-
boral para salvar a los
prestación, por lo que los trabajadores y a los em-
sindicatos exigen reforzar presarios. Esta fueron al- Concentración de los trabajadores de Nissan.
los servicios de empleo gunas de las expresiones
con las que se presentó la
ante el colapso burocrático medida del Gobierno central que autori- acumulación de casos, a lo mejor veremos final, el importe es un 70% de la mitad del
zaba a las empresas para presentar Expe- algo en octubre”, lamenta Sánchez. sueldo, pero tampoco tengo claro si lo reci-
dientes de Regulación de Empleo Tempo- Xavier Qui se quedó sin nómina ni es- biré”, afirma. A su situación se une ahora la
rales (ERTE) para combatir el impacto cudo social durante dos meses y medio. incógnita de cómo evolucionará el confi-
económico y garantizar la protección por Qui, que trabaja en el departamento de namiento de las comarcas del Segrià y la
desempleo a raíz de la covid-19. Pero la marketing de una empresa del sector am- Noguera. Qui vive en la capital y se des-
realidad ha evidenciado las grietas del me- biental de Balaguer (la Noguera), se vio plaza diariamente a Balaguer. “Mi temor
canismo. El alud de solicitudes ha provo- afectado por un ERTE desde el pasado 18 es que tenga que volver al ERTE de jornada
cado que miles de trabajadores catalanes de marzo. Hasta el mes de mayo no volvió completa porque trabajo en un sector que
aún no hayan cobrado las ayudas. al trabajo en la modalidad de media jor- no se considera esencial”, apunta.
“Se han llenado la boca diciendo que nada. El pago del expediente de regula-
ofrecían ayudas que en muchos casos no ción no lo recibió hasta principios de julio. Los que aún no han salido del ERTE
llegan por motivos como errores de la Ad- “No cobré nada durante más de dos meses Los casos de Gloria Sánchez y de Xavier
ministración a la hora de introducir los da- y tenía que afrontar igualmente los pagos Qui forman parte del 47% de trabajadores
tos o por el colapso de las peticiones”. Así de vivienda y los gastos de alimentación. que, aunque de forma parcial, han logrado
explica su situación Gloria Sánchez Ca- Por suerte, pude recurrir a unos pequeños salir del ERTE. En Catalunya, más de la mi-
sero, que trabaja en una empresa de artes ahorros que tenía”, explica. tad aún están inmersos en uno. En total, se-
gráficas de Vilassar de Mar (Maresme). Ahora Qui vive en la incertidumbre de gún los cálculos aproximados de los sindi-
Sánchez lleva desde el 11 de mayo en un saber si durante el mes de agosto cobrará catos, todavía hay 382.000 personas. Hasta
ERTE que finaliza el 31 de julio. Desde la el ERTE por la media jornada de julio. “Al el pasado 6 de julio, no abrieron presen-
declaración del estado de alarma hasta que cialmente las oficinas del Servicio Público
la empresa presentó el expediente, alter- de Empleo Estatal (SEPE), el organismo
O

O
CC
naba el teletrabajo con la presencialidad. encargado de gestionar las prestaciones.
Tras el inicio de la fase de la desesca- “Muchas ayudas no Durante este tiempo, los ciudadanos han
Instalaciones de la fábrica de lada, la dirección de la compañía levantó llegan por errores de denunciado el colapso de la atención tele-
componentes para el automóvil
la Administración”,
el ERTE y Sánchez fue aumentando su jor- fónica y el silencio en las comunicaciones
Aludyne, de Gavà, que ha anunciado nada laboral. Inicialmente realizaba un electrónicas. Las cifras que manejan UGT y
recientemente un ERE para 40%, y en la actualidad un 60%. Esa deci- asegura una trabajadora CCOO –provisionales y estimativas porque
despedir a 79 trabajadores. sión la ha salvado, porqué aún no ha co- el Ministerio de Trabajo no se las ha ofre-
brado nada del dinero del expediente. “A cido– sitúan en 30.000 los trabajadores ca-
través del gestor, los cinco empleados he- “No cobré nada durante talanes que no han percibido nada del ex-
mos comprobado que el ERTE está autori- más de dos meses y pediente de regulación de empleo.
tenía que afrontar los
zado y aprobado, pero en el expediente no En una encuesta realizada por la patro-
están nuestros nombres, por lo que por eso nal Pimec para valorar el impacto de la co-
no cobramos. Nos comentan que, con la gastos”, dice un afectado vid-19, la entidad ha detectado que un
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  5

El objetivo de CCOO es que los ERTE


Sindicatos denuncian que se aprueben a partir de ahora lo sean
que hay empresas por causas productivas, de forma que la
que usan los ERTE
Administración facilite la transición hacia
los ERE tradicionales, vinculados a los
de manera fraudulenta motivos organizativos. En ese contexto,
Torre plantea la necesidad de “recuperar
la vigilancia administrativa para evitar
El economista Albert abusos”. Durante la duración del expe-
Recio avisa que “la UE diente, el trabajador no cobra las pagas
querrá cobrar la factura”
extras ni disfruta de las vacaciones ni
otros complementos salariales. Igual que
del aumento de la deuda en la prestación por desempleo, a partir
del sexto mes el pago se reduce del 70% al
50% del salario bruto.
bajo”. Aunque los ERTE han permitido sal-
var puestos de trabajo, Gilgado recuerda “Un momento keynesiano”
que durante la crisis de la covid-19 se han La figura de los ERTE, que garantiza la
destruido 134.000 empleos en Catalunya, protección de los trabajadores que pier-
lo que deja “una fotografía de un mercado den su empleo de forma temporal, supone
laboral precario y volátil que no es capaz un incremento del déficit público en un es-
de resistir una crisis”. La petición de UGT cenario de mayor gasto y caída de los in- N
AC
es que la Administración revise de forma gresos fiscales. Una vez se supere la fase
exhaustiva los ERTE de fuerza mayor para de crisis laboral por la pandemia del coro-
analizar su pertinencia. navirus, el planteamiento pasa por au-
mentar los impuestos. Esta es la receta del
Los ERTE como excusa profesor honorario de Economía del Tra- Uno de cada tres
Esos elementos de fraude también los ha bajo de la Universitat Autònoma de Barce- parados no cobra
detectado CCOO Catalunya. La secretaria lona Albert Recio. “Estamos en un mo-
ACN

de Acción Sindical, Cristina Torre, reclama mento keynesiano de jubileo de la deuda, De las 485.019 personas que
que “la Inspección de Trabajo actúe”. “En la en el que hasta el Banco de España acon- estaban apuntadas a las listas del
reincorporación a la actividad hemos com- seja garantizar las rentas mínimas, pero Servei d’Ocupació de Catalunya
probado que existen empresas que contra- de aquí a dos años la Unión Europea que- (SOC) a finales de junio, un 36,18%
70% de las compañías admiten retrasos de tan firmas de servicios o amplían planti- rrá cobrar la factura”, advierte. (174.799) no percibe ningún tipo
sus empleados para cobrar del SEPE. El ge- llas”, agrega. Torre pide recuperar la figura Recio pide que, para afrontar la situa- de prestación. Ante esta realidad,
rente del área institucional de Pimec, Àn- administrativa de supervisión de los ERTE, ción, se implanten impuestos ecológicos los sindicatos reclaman más
gel Hermosilla, lamenta que “hayan tenido ya que muchos de los que se presentaron que penalicen las emisiones, u otros que recursos para aumentar la
que ser las empresas las que avanzaran los con la justificación de fuerza mayor real- graven de forma progresiva las rentas, el plantilla de orientadores para
pagos”. Aunque considera que los ERTE mente eran una simple caída de la produc- IBI o la compra de productos de lujo. Mien- garantizar una atención rápida
son una herramienta útil, precisa que las ción. “Hay compañías del sector sanitario a tras se concreta el acuerdo sobre los fondos de los parados. UGT remarca la
tramitaciones y las resoluciones deberían las que les bajó la demanda, pero, como no de reconstrucción comunitarios, la incóg- importancia de “implantar una
ser más ágiles y efectivas para que los tra- se estableció un control estricto, se les nita es saber hasta cuándo la Administra- estrategia de reinserción laboral
bajadores perciban las prestaciones. ­permitió y autorizó el expediente cuando ción deberá o podrá mantener el escudo para las personas más afectadas
A pesar de la insistencia de los sindica- pertenecían a un sector esencial”. Así, las social de los ERTE en sectores como el tu- por la crisis sanitaria”. El objetivo
tos ante las múltiples incidencias que han empresas se aprovecharon de las exonera- rismo, que tardarán en recuperarse labo- sería acelerar su reincorporación
tenido, ni el SEPE ni el Servei d’Ocupació ciones a las cuotas de la Seguridad Social. ralmente del impacto de la covid-19. al mercado de trabajo. En la
de Catalunya (SOC), que se encarga de misma línea, CCOO observa que
tramitar la demanda de empleo, son capa- “la vulnerabilidad del ámbito
ces de concretar la cifra de afectados. La laboral obliga a un refuerzo de las
responsable de Política Sindical de UGT políticas activas de ocupación y
Catalunya, Núria Gilgado, recuerda que de medidas de reactivación”. En
“hay trabajadores que no han cobrado, al- junio, la cifra de desempleados era
gunos que han percibido cantidades erró- un 35% superior a la del mismo
neas y otros que han recibido la prestación mes de 2019, lo que fuerza a poner
cuando no deberían. Estos casos llevan a el foco en las carencias del
una situación de angustia y preocupa- mercado de trabajo, más allá de
ción”. Como ejemplo, la dirigente sindical los efectos del coronavirus. Los
indica que “un expediente se puede recha- sindicatos advierten de prácticas
zar porque se ha enviado en PDF, cuando como la eliminación de contratos
se debería presentar en Excel”. temporales aunque se hallen en
Gilgado denuncia que algunas empre- un ERTE o la búsqueda de artilu-
sas aprovechan que los ERTE se han am- gios jurídicos para justificar un
pliado hasta el 30 de septiembre para obli- despido objetivo en pleno estado
gar a sus empleados a trabajar a jornada de alarma. Este drama se une a
completa, mientras se ahorran una parte la falta de agilidad en el reconoci-
importante de las cotizaciones sociales. miento de las prestaciones de los
ACN

“Es una actuación fraudulenta en la que parados o de los trabajadores


debería intervenir la Inspección de Tra- Concentración en Tarragona de trabajadores del transporte que pedían ERTE flexibles. afectados por un ERTE.
6  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Focus Coronavirus

Un contacto
tema se centraliza en la Biblioteca Pública Galicia. El trazado de contactos recae en
del Estado en Las Palmas, donde trabajan los Servicios de Atención Primaria y en un
30 personas. En Canarias los rastreadores equipo de teleoperadores que hace las lla-
han identificado a entre 3 y 27 contactos madas. Han identificado a entre 1 y 6 con-

por cada
por caso confirmado, 6 de media. tactos, 4 de media.
Cantabria. Trabajan 12 personas en el Comunidad de Madrid. Hay 126 ras-
rastreo de contactos, pero hay planes para treadores que se dedican al seguimiento de
ampliar la plantilla si la situación lo re- los positivos tras el diagnóstico por los mé-

positivo
quiere. No hay datos sobre los contactos dicos de familia. La Comunidad ha infor-
identificados por cada caso confirmado. mado de que esos equipos se ampliarán si
Castilla-La Mancha. Cuenta con 427 la situación empeora. Han identificado a
rastreadores, la mayoría enfermeras del entre 0 y 3 contactos por caso confirmado,
Sescam, el Servicio de Salud Castilla-La 1 de media.

confirmado
Mancha. Los rastreadores han identificado Murcia. El rastreo de contactos se hace
a entre 0 y 3 contactos por caso confir- desde el Servicio de Epidemiología, en la
mado, 1 de media. sede de la Consejería de Salud. Han iden-
Castilla y León. Se apoya sobre los Cen- tificado a entre 0 y 7 contactos por caso
tros de Atención Primaria y la Red de Vigi- confirmado, 3 de media.
lancia Epidemiológica de la comunidad. Navarra. Son 31 enfermeras del Servi-
Han identificado a entre 1 y 6 contactos cio de Urgencias de Navarra. Han identifi-
por caso confirmado, 3 de media. cado a entre 3 y 8 contactos por caso con-
Catalunya. La Generalitat ha anun- firmado, 5 de media.
momento, es necesario dividir el número ciado que contratará a 500 personas, que País Valencià. A finales de mayo se
El fruto del trabajo de los total por cuatro, pues trabajan por turnos
que incluyen los fines de semana. Pú-
se sumarán a los 120 teleoperadores que
hasta ahora llamaban a los contactos de los
contrató a 1.210 rastreadores profesiona-
les que apoyarían a la Atención Primaria
rastreadores queda muy blico ha contactado con todas las comuni- contagiados. Algunos alcaldes del área me- en el rastreo de contactos. Han identifi-
lejos de las cifras de Corea dades autónomas para averiguar los efec- tropolitana de Barcelona, como Ada Colau, cado a entre 2 y 6 contactos por caso con-
del Sur, donde se identifica tivos dedicados al rastreo en cada una y
este es el resultado (los datos de identifica-
han denunciado que el sistema no fun-
ciona de manera correcta. Los rastreadores
firmado, 4 de media.
La Rioja. El número de rastreadores es
a 11 contactos por caso ción de contactos son de Sanidad): han identificado a entre 0 y 2 contactos por variable según la situación de la pande-
Andalucía. El pilar fundamental del caso confirmado, 0 de media. mia. Ahora son 30 personas, pero podrían
rastreo de contactos en esta comunidad se Euskadi. Son 71 personas quienes ha- ampliarse hasta 85 según Presidencia. Han
apoya sobre las enfermeras de Atención cen las funciones de rastreadores y que han identificado a entre 1 y 5 contactos por
Alberto Sicilia

I
Primaria –más de 8.000 en el Servicio An- identificado a entre 3 y 8 contactos por caso confirmado, 2 de media.
MADRID
daluz de Salud–. También participa el Ser- caso confirmado, 5 de media. Ceuta. Las tareas de rastreo están coor-
vicio de Vigilancia Epidemiológica, depen- Extremadura. El Servicio Extremeño dinadas por el Servicio de Vigilancia Epi-
dentificar y localizar a los contactos diente de la Secretaría General de Salud de Salud ha conformado una red de profe- demiológica. Los rastreadores han identi-
de los infectados por coronavirus es Pública, que cuenta con otros 400 trabaja- sionales entre los que hay médicos de cabe- ficado a entre 4 y 12 contactos por caso
una de las tareas fundamenta- dores. Los rastreadores han identificado a cera, epidemiólogos, enfermeras, farma- confirmado, 6 de media.
les para frenar la pandemia. Por eso entre 2 y 11 contactos por caso confir- céuticos y veterinarios. Los rastreadores Melilla. El equipo de rastreo lo forman
en España se puso en marcha la mado, 5 de media. han identificado a entre 2 y 11 contactos 32 personas. Han identificado a entre cua-
contratación de rastreadores por Aragón. No hay datos sobre el número por caso confirmado, 5 de media. tro y 16 contactos por caso, 13 de media.
parte de las comunidades autóno- de rastreadores: la comunidad se apoya en
mas, e incluso este factor condicionó –o su- personal propio que cumple también otras
puestamente lo hizo– el pase de fase de di- funciones: Atención Primaria, Servicios de
chas regiones durante el estado de alarma. Medicina Preventiva, Servicios de Preven- El dibuix de l’Eneko
Pero un mes después de que este acabase, ción de Riesgos Laborales y Unidades de Vi-
en España solo se identifica, de media, a un gilancia Epidemiológica. Los rastreadores
contacto por cada caso, según los datos pu- han identificado a entre 2 y 6 contactos por
blicados por el Ministerio de Sanidad. caso confirmado, 4 de media.
La situación varía notablemente en fun- Asturias. Contrató en mayo a 30 nuevos
ción de la comunidad autónoma: de los 0-1 especialistas para el Servicio de Vigilancia
que se identifican en Catalunya, la zona con Epidemiológica, los encargados de entre-
más contagios en las últimas semanas, vistar a cada nuevo caso para identificar y
hasta los 6 que se identifican en Canarias o localizar a sus contactos. Los rastreadores
Ceuta. Países de referencia en el abordaje han identificado a entre 0 y 3 contactos por
de la covid-19, como Corea del Sur, logran caso confirmado, 1 de media.
identificar y seguir a 11 contactos por cada Balears. Son los centros de salud de
positivo. Comparar el sistema de rastreo en- Atención Primaria quienes se encargan de
tre las comunidades autónomas es compli- realizar el rastreo. Antes se había hecho
cado, pues cada una utiliza protocolos dife- desde una central de coordinación en la
rentes para seguir a los contactos. Mientras gerencia del servicio sanitario público. No
algunas lo dejan todo en manos de los servi- hay datos sobre el número de contactos
cios de Atención Primaria, otras se apoyan identificados por cada caso confirmado.
en las enfermeras de los hospitales públicos Canarias. En Tenerife cada médico de
o han contratado a personal específico. familia sigue la evolución de sus pacientes
Es importante señalar que, para saber y la información pasa a un equipo de rastreo
el número de rastreadores activos en cada de diez personas. En Gran Canaria el sis-
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  7

Tribuna

Les urnes decidiran


qui ha de liderar
òrgans de l’Estat, amb la complicitat Aleshores, els independentis- “ERC està
Joan Tardà de grans grups de comunicació. Fou tes  ens ho vam  jugar tot a cara o creu
condemnada
i Coma
una victòria  independentista titànica, i la resposta exitosa ens permeté cri-
bo i atenent al fet que es convertí en la dar: “No han passat!”. Per això, si con- a competir amb
Exdiputat convocatòria a eleccions al Parlament siderem el fet inqüestionable que, Junts per Catalunya,

I
d’ERC que comptà amb una participació més
alta. A Madrid havien dipositat totes
malgrat el manteniment de l’anoma-
lia dels presos, exiliats i represaliats,
força política que,
les esperances a impedir una majoria ha minvat la tensió d’aleshores, si al llarg del període
mmersos en la crisi provocada independentista. De fet, es jugaven la suma dels vots independentistes fos 2018-2020, ha
per la pandèmia, un interro-
gant plana per damunt de totes
governar o no el 155 des del Palau de
la Generalitat. I els era tan important
menor respecte a l’assolida en les elec-
cions del mes de desembre del
anat formulant
les anàlisis sobre les conse- aconseguir-ho que fins i tot van haver 2017, hauríem  d’acceptar que ha- ítems distints als
qüències polítiques que se’n d’intentar provocar el pànic suficient víem tocat sostre. A partir d’aquí, dels republicans”
derivaran, la primera de les entre la població menys receptiva a la qualsevol desenllaç seria imprevisible
quals fa referència a com afec- solidaritat amb els dirigents judicialit- perquè tant Junts per Catalunya, com
tarà l’actual conjuntura en  la correla- zats o de pensament unionista perquè la CUP, com Esquerra Republicana Per als que compartim que és ne-
ció de forces existent al Parlament. es mobilitzés a les urnes, bo i fomen- haurien d’assumir un fracàs col·lectiu cessària la conformació de majories
En les darreres eleccions del 2017 tant la deslocalització de les seus soci- d’enorme transcendència, tot comen- socials disposades a fer inevitable un
convocades arran de la intervenció als d’empreses catalanes a través d’un çant per admetre que cap de les dis- referèndum d’autodeterminació. Per
del Govern i del Parlament per part real decret llei que ho permetia tan tintes estratègies independentistes a qui postula que és imprescindible
del Govern espanyol fent ús de l’arti- sols amb el vistiplau dels consells havia fet forat. Que les que havien op- aprofundir en la cultura política del no
cle 155, l’independentisme fou capaç d’administració. No se’n van sortir, de tat per mantenir posicions gens col·la- bloqueig parlamentari entre les forces
de revalidar una majoria parlamentà- manera que les forces polítiques que boratives amb el Govern espanyol i polítiques catalanes independentistes
ria en unes condicions extremes pro- lideren el procés, malgrat estar instal· optaren  més aviat  per  obstruir la di- i unionistes. Per als qui es comprome-
vocades per la repressió judicial i go- lades en una fase de replegament i de fícil via d’un diàleg amb el Govern es- ten a reclamar als distints partits polí-
vernamental provinent del Govern de reformulació, s’han consolidat en les panyol que acabés quallant en una tics que construeixin conjuntament
Madrid i del conjunt de l’aparell i els institucions d’autogovern. mesa de negociació no han estat una solució que no exclogui l’opció de
­r endibles, com tampoc la postu- la independència ni la contrària. Per
la­da  per  Esquerra Republicana, des als qui han optat per donar suport
de les primeries del 2018 fent pree- a explorar la consecució d’una mesa
minent una acció política més procliu de diàleg amb l’Estat espanyol. Per als
a sumar nous actors per la República qui creuen necessari un govern que
que no pas en la intensificació del sumi no només partits independentis-
conflicte. tes sinó també sobiranistes. Per als qui
Però si els resultats de la pròxima consideren clau que el centre de gra-
cita electoral evidencien que la suma vetat d’un nou govern es desplaci a
de vots independentistes és superior l’esquerra. Per a tothom qui s’ha negat
a la de la darrera convocatòria, la vic- sempre a dissociar els objectius nacio-
tòria seria enorme, perquè s’haurà nals plasmats en forma de república
evidenciat  que l’independentisme no independent dels objectius relacio-
només creix com a fenomen reactiu, nats amb la socialització de la riquesa
sinó que és percebut també com a so- i la conquesta de nous drets socials.
lució davant de les noves incerteses. Tot hom que pugui compar-
Així, el conjunt de l’independen- tir  aquests ítems anteriors, més enllà
tisme continua compartint l’objectiu de poder celebrar la fortalesa popular
de demostrar a la ciutadania catalana, del procés d’independència si en re-
al conjunt de la societat espanyola i al sulten xifres electorals creixents,
poc o molt món que ens mira que l’en- haurà de respondre inevitablement a
demà de les eleccions serem més que la pregunta: “I tot això qui ho pot lide-
no pas el dia abans –amb la mirada rar?”.  Per això, Esquerra Republicana
posada a superar el 50% encara mai està condemnada a competir amb
no obtingut–. No obstant, més enllà Junts per Catalunya, força política
d’aquesta fita, la batalla –no cal dra- que, al llarg del període 2018-2020,
matitzar-ho– s’establirà entre les dife- ha anat formulant ítems distints dels
ACN

rents estratègies que formula cada un dels republicans esmentats.


Cua per votar després d’obrir els col·legis electorals a Catalunya el 21 de desembre del 2017. dels partits independentistes. I les urnes decidiran.
8  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

L’historiador Xavier
Domènech al bar de
La Central del carrer de
Mallorca, a Barcelona.

“L’independentisme

LAIA ROS
cometrà un error molt greu si Ja fora de la política
institucional,

no entén que ha de construir


l’excoordinador general
de Catalunya en Comú
presenta ‘Un haz de

aliances amb els altres naciones’ (Península), on


aborda la sempiterna tensió
entre l’Estat espanyol i la

sobiranismes de l’Estat” plurinacionalitat

Xavier Domènech
Professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  9

Entrevista Xavier Domènech

és de model d’Estat, sinó que es defineix El PSOE té una matriu jacobina francesa, Ja hi havia una crisi econòmica, aleshores
Marc Font
com a nacional, que hi és amb l’emergència no ve de la matriu del republicanisme fe- arrenca el Procés i l’any següent, amb el
BARCELONA
del galleguisme, el nacionalisme basc, el deral, com sí que ho fan el catalanisme 15-M, esclata la crisi democràtica. Des-
catalanisme i l’andalusisme. Tots aparei- d’esquerres, una part del galleguisme, l’an- prés apareixeran els comuns i Podem,
Alliberat dels lligams de la política institu- xen a finals del segle XIX i, en realitat, són dalusisme o l’anarcosindicalisme. No ve amb els grans resultats a les eleccions
cional, Xavier Domènech (1974) acaba de híbrids. En el cas del catalanisme popular d’una matriu federal o confederal, i a par- municipals del 2015 i a les generals del
publicar Un haz de naciones. El Estado y la és molt evident que l’arrel ve del republica- tir dels anys vuitanta i noranta es conver- 2015 i el 2016. Des d’aleshores han perdut
plurinacionalidad en España (1830-2017) nisme federal. En paral·lel, el projecte na- teix en el gran partit de l’Estat. molta força. Què ha passat?
(Península), una documentadíssima obra cional espanyol es fa molt fort i la dialèctica Hi ha molts factors. Un és com s’han diri-
en què connecta la construcció de l’Estat passa a ser l’acceptació o no de les realitats La reforma de l’Estatut és l’últim intent mit els diversos debats interns. Un altre és
liberal espanyol amb els conflictes del pre- nacionals de l’Estat, no la configuració de del catalanisme d’intentar transformar com passes de força d’irrupció a ocupar un
sent, fonamentalment el català. Més enllà models d’Estat alternatius. Per això a la II Espanya, i la sentència del Constitucional espai cultural, ideològic i polític, que és
de revelar algunes interioritats de la seva República el gran debat és el de Catalunya suposa, segons afirma, la liquidació de molt complex. La promesa de Podem i les
activitat al capdavant dels comuns, com i l’Estatut. I a la transició, gairebé el mateix, l’Estat autonòmic. Al final s’imposa una confluències el 2014, el 2015 i el 2016 és
ara les converses que va mantenir amb el el gran debat és com hi encaixa. concepció homogeneïtzadora de l’Estat. assaltar els cels. L’horitzó d’esperança era
rei Felip VI, Domènech reivindica el repu- Sí. Al llibre intento recollir opinions de di- la mateixa victòria, però no s’aconsegueix.
blicanisme confederal com el millor model El Pacte de Sant Sebastià del 1930, previ versos constitucionalistes, que coincidei- En la mesura que això no passa, tot el de-
per resoldre la situació actual. Durant l’en- a l’arribada de la II República, reconeixia xen a assenyalar l’esgotament de l’Estat au- bat es torna molt politicista, estil s’aconse-
trevista recorrem el passat per abordar el el dret a l’autodeterminació dels pobles, tonòmic. El pacte del 78 se sosté sobre un guirà o no entrar al govern, i aquí tens pro-
present i l’actual moment polític. cosa que ja no passa durant la transició. principi gairebé d’ambigüitat. Això a vega- blemes per a la construcció de grans
Es va enrere? des no és una mala solució, perquè permet horitzons d’esperança. I aquest és el gran
Explica que l’Estat liberal espanyol es va És evident que el Pacte de Sant Sebastià es una interpretació de dir que un Estatut és repte que té aquest espai d’aquí a no sé
construir blindat davant la població, con- fonamenta en el dret a l’autodeterminació. una mesura validada per un demos que és quants anys. També hi ha altres factors. En
centrant tot el poder al seu centre i este- Per això l’Estatut es vota abans que la ma- el que vota una proposta paccionada entre entrar a governar amb el PSOE és més
nent-se al territori de dalt a baix i del cen- teixa elaboració de la Constitució i defineix un Parlament elegit per un demos i un Con- complex mantenir una part de la capacitat
tre a la perifèria. Des de l’inici hi ha models Catalunya com a Estat autònom i sobirà i, grés elegit per un altre demos. Hi ha una de representació que tenies, i en el tema de
alternatius, però no es consoliden. alhora, l’Estat espanyol com un Estat fede- acceptació de cosobiranies i, per tant, la plurinacionalitat és evident.
El gran debat de fons és si aquest Estat és ral. Encaixa amb la idea de federalisme des aquesta norma té dos principis bàsics: un
transformable o no. És evident que el model de baix, en què t’autodetermines i definei- és el principi dispositiu, és a dir, és el ma- Aquesta pèrdua d’horitzó d’esperança
d’Estat centralista no és exactament el mo- xes quina serà la teva relació amb l’Estat. teix territori el que estableix quin model que comenta i les tensions internes expli-
del de l’Estat autonòmic, tot i que aquest, Tanmateix, diria que el nivell d’importàn- competencial vol, i l’altre és el bloc de quen la seva decisió de deixar la política
que per mi està en bancarrota, mai s’ha cia que adquireix el tema nacional per a les constitucionalitat, és a dir, que és una institucional?
apropat al federalisme. Però també és evi- esquerres nacionals espanyoles mai havia norma que va molt més enllà d’una llei or- Jo jugava un paper de persona de consens
dent que la correlació de forces en determi- sigut tant alt com en l’antifranquisme, tant gànica. Aquesta és la lectura més amable de molts sectors, i això implica que cada
nats moments ha tingut capacitat de trans- en el sentit d’acceptar el dret a l’autodeter- del pacte del 78, i el primer bipartidisme, cop penses que representes una col·lectivi-
formació; el problema és fins a quin punt. minació, com a pensar que la configuració de la UCD i el PSOE, se l’intenta carregar tat que té més diversitat. I al final arriba un
Una de les grans paradoxes de l’Europa del de poders territorials potents era un factor amb la Loapa. Aleshores el Constitucional dia on ja no saps què penses tu. Això és el
XIX és per què un dels estats que tenia una de democratització. Una altra cosa és que diu que no, però el 2010 canvia i diu que que em va passar. Vaig acabar esgotat de
diversitat política territorial més gran i amb després es bandegi totalment en la Consti- un estatut està per sota d’una llei orgànica. les dinàmiques internes, és evident, però
una diversitat cultural i lingüística tan po- tució del 78. Hi ha una interpretació d’un nacionalisme també era preguntar-me “i jo, què penso?”.
tent va generar un dels Estats més centralis- espanyol que està creixent a partir dels no- Una cosa és que un portaveu públic d’un
tes del continent. S’explica també a partir Llegint el llibre es constata que el PSOE ranta i un deep state amb aparells, com el projecte col·lectiu no parli per ell, però, si
d’una realitat de classes, perquè per cons- ha estat històricament un puntal d’a­ judicial o l’exèrcit, en què no hi ha cap ex- ja no sap quina és la seva veu, té un
truir el model de capitalisme es va utilitzar questa concepció d’Estat centralista. pressió plurinacional. problema.
la construcció d’un instrument molt pode-
rós, aquest Estat liberal, que no comptava
amb majories. Aquest instrument es va cen-
tralitzar, es va blindar davant la població i “Per què un dels Estats
va tendir a eliminar qualsevol instància de amb més diversitat
poder territorial. El republicanisme federal
no és que fracassi, perquè de fet no troba-
territorial va esdevenir un
rem a Europa un moviment similar d’es- dels més centralistes?”
querres que tingui en aquell moment una
força tan brutal, que no és només estatal,
sinó també de democràcia i de distribució “El 3-O, el Rei actua en
de la propietat. Com a alternativa té diver- nom de l’Estat profund;
sos moments de construcció. i el que marca
un abans i un després és la I República
ni el PSOE ni el PP volien
(1873-1874). Després ja no serà el gran mo- aquell discurs”
viment hegemònic de totes les esquerres,
com fins llavors, sinó que és una part més.
“La gran feina de fons
A partir d’aleshores, apareixen nous pro- és establir agendes
jectes nacionals alternatius.
comunes que permetin
LAIA ROS

En la mesura que la I República fracassa, el


que es produeix és una dialèctica que ja no transformar l’Estat”
10  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Entrevista Xavier Domènech

El pas per la política li va permetre reu- tot amb Podem, per transformar l’Estat, dal. I aquí sí que tinc la sensació que el so-
nir-se amb Felip VI. Explica que té la sen- “El model confederal tenint clar que hi ha horitzons que no se- biranisme està bastant out.
sació que és el moment que està més a és el que respon millor ran compartits. La gran feina de fons és
prop de “parlar amb l’Estat” i diu que es- Centrat en la seva batalla interna?
tava molt informat del tema català. Se
a la realitat històrica com establir aquestes agendes comunes
que et permetin no tant que l’Estat et resol- Ara anem a unes eleccions que s’intentaran
l’imaginava fent un discurs com el del i social de Catalunya” gui el problema, sinó a tu transformar tornar a presentar com a plebiscitàries,
3-O? l’Estat. però que en realitat són com la batalla dels
No, perquè primer no m’imaginava ni el immortals, on només en pot quedar un.
que va passar a l’octubre. Vaig parlar amb “La idea de república Expressa clarament que la seva preferèn- Anem molt clarament cap a una gran bata-
el cap d’Estat del tema nacional, amb con- és el gran horitzó cia és una Espanya plurinacional i republi- lla interna per veure qui té l’hegemonia
cana, articulada de manera confederal
verses molt llargues i interessants, on vam
tractar de Catalunya, Escòcia o el Quebec,
d’esperança que amb diverses repúbliques. No sé si és un
electoral de l’independentisme, i potser
quan això es dirimeixi els debats podran
i pel to de la conversa no m’imaginava el quedarà a Catalunya” horitzó amb gaires suports. ser més estratègics.
que faria després. Tampoc crec que ell s’ho Aposto pel model confederal perquè crec
hagués pensat. Quan actua el 3 d’octubre que és el que respon millor a la realitat his- Veu l’independentisme superant el 50%
ho fa en nom d’aquest Estat profund, per- a la proposta agruparà bastant el sí a la in- tòrica i a la realitat social de Catalunya i, dels vots a curt termini?
què el PSOE no volia que fes aquell discurs dependència de Catalunya. Però en tinc ni alhora, és el que permet un joc democràtic Crec que a les pròximes eleccions no, preci-
i el PP tampoc. idea de quan passarà això. més gran. Hi ha molta gent que hi aposta? sament perquè hi haurà l’obsessió de
No. Però a vegades s’acaba al lloc on no fer-ho. S’aconseguirà quan no hi hagi
Escriu que l’1-O la crisi de règim esdevé Podem pot tenir prou força per influir en aposta molta gent. Una república catalana aquesta obsessió. És factible, per què no
una crisi d’Estat, perquè es pot votar i, per aquesta proposta? amb un model confederal crec que l’accep- hauria de passar? També un dia podria
tant, l’Estat fracassa. Han passat gairebé A la taula de diàleg inicialment ni hi era. I taria bastanta gent si aquesta fos l’oferta de quedar-se al 30%. Crec que el que ha passat
tres anys, i no hi ha hagut una proposta de a vegades els partits independentistes han la taula de diàleg. no és accidental. Estem en un interregne i
l’Estat ni del Govern espanyol per resol- preferit interlocutar directament amb el en un atzucac, i per molt que es plantegi
dre el conflicte. És sostenible? PSOE i debilitar Podem. És una relació També parla del que anomena “la quarta que hi ha gent que té grans estratègies per
No. Crec que hi haurà una proposta, però molt esquizofrènica, perquè fas això, però crisi territorial”, en referència a territoris declarar la república ara, crec que no és ve-
no sé quan serà ni si serà positiva o no. En alhora li retreus a Podem que no t’estigui que deixen de sentir-se representats per ritat que les tinguin. Però la idea de repú-
el cas del PP, els vaig dir que per mera coer- ajudant. Potser que et plantegis una ali- una concepció de l’Estat centrada en blica és el gran horitzó d’esperança que
ció pots governar el present, però no el fu- ança prèvia abans que demanar coses que Madrid. quedarà a la societat catalana, amb un
tur. Els dirigents més lúcids s’arriben a tu mateix has fet impossible. Que Podem L’independentisme cometrà un error molt aprenentatge històric enorme. Al comença-
plantejar reformes de lleis orgàniques, estigui al Govern sempre afavoreix el joc, greu si no entén que ha de construir alian- ment del llibre ho plantejo, que Catalunya
però ha de passar per la derrota de l’1-O, però crec que hi ha un tema de fons, que ces amb els altres sobiranismes de l’Estat. I no serà independent ara, perquè no ho vol
que no s’assoleix. En el cas del PSOE les no és tant les correlacions de forces al cometrà un error enorme si no entén que el la majoria de la població i perquè ha triat el
propostes són insubstancials, que són la Congrés ni al Govern, sinó l’establiment moviment de l’España vaciada és objectiva- pitjor context internacional, però enlloc
declaració de Granada, que es fa a canvi d’una agenda comuna de les diferents for- ment un aliat amb el qual ha de dialogar. està escrit que no pugui ser-ho en un futur.
que el PSC abandoni el referèndum, i la ces sobiranistes de l’Estat. Crec que el BNG Hi ha unes elits radicades a Madrid que
posterior de Barcelona. En realitat el que i Bildu estan caminant cap aquí i no tinc han monopolitzat el discurs nacionalista S’imagina un Govern alternatiu al de
fan és augmentar la rigidesa del sistema i tan clar que ho faci l’independentisme ca- espanyol intentant representar el conjunt JxCat i ERC després de les pròximes elec-
no solucionar els temes. Hi haurà una pro- talà, que està massa abstret en la seva ba- de la nació espanyola. I una part dels que cions catalanes?
posta i es votarà, i aquesta votació acabarà talla interna. Però aquest és el camí, esta- se senten d’aquesta nació no s’hi senten re- Serà molt difícil. Hi ha la batalla entre ERC
sent el referèndum d’independència. El no blir agendes i horitzons compartits, fins i presentats. És una crisi brutal i interna, en i JxCat per qui queda primer, però crec que
la qual no hi ha una confrontació de pro- si sumen majoria suficient, faran govern.
jecte nacional. Aquesta crisi de Madrid Aquí hi pot jugar un paper molt central la
sembla que s’aguditzarà, perquè el nou go- CUP, perquè els pot facilitar la majoria. No
vern de l’Estat no representa aquestes elits veig l’alternativa del tripartit de PSC, ERC
madrilenyes, que tenen com a aposta el tri- i comuns. Però l’altra qüestió és si un nou
fachito. A més, es descompon la capacitat Govern d’ERC i JxCat és el que necessiten
de representació dels grans partits esta- els catalans i, fins i tot, els independentis-
tals. El fenomen de Teruel Existe és central tes. Perquè és molt evident que aquests úl-
i n’apareixeran més. Estem en un rècord tims anys no hi ha hagut un projecte comú
històric de diputats que no són de partits de govern. Si no hi ha aquesta majoria
nacionals espanyols. És una crisi molt cab- d’ERC i JxCat crec que hi haurà governs al-
ternatius i aquí qui té més el paper és ERC,
perquè JxCat té menys capacitat per esta-
blir aliances. Però no crec que aquesta al-
“¿Un Govern alternatiu ternativa passi per un Govern amb el PSC.
a l’actual? Serà molt
En tot aquest context, quin paper hi ju-
difícil; no veig un tripartit garà l’Institut Sobiranies que van presen-
de PSC, ERC i comuns” tar fa unes setmanes?
En l’escenari polític directe no hi jugarà
cap paper. Juga un paper a dir que les
“L’altra qüestió és si grans solucions d’aquest país passen pel
un nou govern d’ERC catalanisme d’esquerres sobiranista, que té
LAIA ROS

i JxCat és el que moltes expressions, tant en la societat civil


com en la política. Per tant, en aquest espai
Xavier Domènech, en un moment de l’entrevista amb ‘El Quinze’. necessiten els catalans” hem de trobar les noves hegemonies.
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  11

Anàlisi

El nuevo Junts
Una decisión que parece alejar los comicios
catalanes del entorno del 4 de octubre que,

Puigdemont toma
según fuentes próximas al president de la
Generalitat, ha tenido en mente Quim To-
rra. Una fecha que reunía el simbolismo de
la proximidad al 1-O y que sitúa el periplo

posiciones en la trinchera
judicial del president Torra de este sep-
tiembre en el centro de la campaña electo-
ral. Pero que obligaría a convocar en agosto
sin saber si los rebrotes de la pandemia irán

electoral, pero al ralentí


a mejor o a peor. Y según la diputada y con-
cejal barcelonesa Elsa Artadi –una de las fi-
guras del nuevo Junts–, las primarias del
nuevo partido “no se harán hasta que haya
una convocatoria electoral”.

La entrevista de Oriol Junqueras

E
Mientras Puigdemont maniobra con la re-
configuración de su espacio político desde
Waterloo, los presos políticos han pasado
l próximo movimiento en la al régimen de tercer grado. Y mientras el
El nuevo Junts per trinchera política catalana Ferran Supremo no diga lo contrario, este es otro
Espada
llegará mañana sábado elemento que sacude el tablero de la polí-
Catalunya se constituye con el lanzamiento del tica catalana. Como demostró el presi-
este sábado con el conflicto nuevo partido del expresi- dente de ERC, Oriol Junqueras, con su pri-
del PDeCAT sin resolver, y dent de la Generalitat Car-
les Puigdemont, Junts per
mera entrevista televisiva en TV3 desde
que fue encarcelado hace tres años. Jun-
Junqueras marca las líneas Catalunya. Y lo hará acompañado de las queras lanzó un mensaje de concordia para
de actuación de ERC: trifulcas con los correligionarios del president. El reto de Puigdemont y sus afi- su socio de Govern: “Hablo con Puigde-
dureza con los socialistas y ­PDeCAT. El debate sobre la disolución o no
del partido que preside David Bonvehí se
nes será convencer al electorado de que el
nuevo Junts no tiene nada que ver con el
mont dos o tres veces por semana, sobre la
familia y sobre política. Tenemos una muy
apuesta por la negociación ha salvado con la clásica patada para ade- viejo Junts que tenía al PDeCAT como pie- buena relación”. Un torpedo en la línea de
lante, permitiendo de momento a los aso- dra angular. Pero no será fácil con el mismo flotación de la estrategia de confrontación
ciados del PDeCAT que quieran unirse al nombre y si al final figuran insignes mili- que se le supone a Puigdemont con las crí-
nuevo proyecto mantener la doble militan- tantes del PDeCAT, partido que sectores ticas al dirigente republicano expresadas
cia. Puigdemont ha defendido la concu- importantes del entorno de Puigdemont en su libro M’explico, presentado el lunes.
rrencia conjunta: “JxCat i PDeCAT no se no quieren ver ni en pintura, ligados al Junqueras también tuvo palabras duras
entienden el uno sin el otro”, asegura el ex- nuevo proyecto de forma orgánica. Jordi para el PSOE y Podemos, y descartó cual-
Sánchez afirma: “No queremos ninguna quier acuerdo de Govern con el PSC, en
herencia, ni de Convergència ni del una entrevista de tono áspero y más de un
­PDeCAT”. Además, fuentes de este sector taco carcelario. Pero mantuvo su apuesta
ligado a la Crida temen que el nuevo Junts por la mesa de diálogo y la negociación.
sirva a los de Bonvehí para conseguir un Otro movimiento en la guerra de trinche-
puñado de diputados que, en un momento ras de la batalla electoral que se vislumbra
dado, podrían escindirse del grupo parla- en el horizonte.
mentario, debilitando el nuevo proyecto,
para pasar a ser el núcleo desde donde tra-
bajar un relanzamiento del PDeCAT. Se constituye el sábado
El nacimiento de un nuevo partido de forma telemática,
­liderado por una figura de la talla de Puig-
demont siempre es un acontecimiento po-
pero la fundación se
lítico. Pero, respecto a este sábado, final- materializará en octubre
mente el coronavirus y las necesidades
internas de digestión del difícil proceso de
reconversión han reducido la jornada a La entrevista a Oriol
una constitución de la formación por vía Junqueras, con el tercer
telemática. El grueso de la fundación del
grado, ha sacudido
ACN

partido se aplaza a octubre, junto a la elec-


Marta Madrenas y Elsa Artadi en la presentación del logotipo de Junts per Catalunya. ción de la dirección y de la lista electoral. la política catalana

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Queralt Castillo, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández,
Àngel Ferrero, Yeray S. Iborra, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Elisa Pont, David Rodríguez, Àlex Romaguera, Laia Ros, Maria Rubio,
Sandra Tello, Javier Torres, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Joel Kashila, Laia Ros i Miguel Velasco  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://temas.publico.es/el-quinze/ | www.diaripublic.cat
12  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Actualitat Tribunals

Continua la repressió
seus advertiments. El tribunal va recollir
aquest canvi jurisprudencial en una sen-
tència de finals del 2019.
En un altre ordre de coses, la portaveu

judicial contra
de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha estat
citada aquesta setmana al Tribunal Su-
prem per presumptes irregularitats quan
dirigia la Institució de les Lletres Catalanes

l’independentisme
(ILC). La diputada s’ha negat a declarar:
“No col·laboraré de manera voluntària
perquè no hi ha proves”, ha afirmat a la sor-
tida del tribunal, on ha estat menys de 15
minuts. La diputada ha defensat que no de-
clararà fins que hi hagi prova pericial prac-
ticada. “Quan hi hagi aquesta evidència,
declararé gustosament i seré jo qui sol·lici-
tarà poder venir”, ha dit. Borràs ha lamen-
mana un any i vuit mesos d’inhabilitació per tat haver de defensar la seva innocència
Emma Pons

A
Aquesta setmana s’ha BARCELONA
als acusats i una multa de 30.000 euros.
Durant el judici, els acusats han defen-
sense que s’hagin presentat evidències per
provar la seva culpabilitat. “Col·laboraré
fet el judici als membres sat haver actuat per vetllar pels drets dels sempre amb la justícia, però no col·labo-
independentistes de la questa setmana ha tingut diputats i no tenir voluntat de desobeir. raré mai amb la injustícia”, ha afirmat.
Mesa del Parlament de lloc el judici als membres
independentistes de la
Un argument clau ha estat el fet que la
Mesa no es dedica a analitzar el fons de les
El 17 de desembre passat el Suprem va
obrir la causa contra Borràs seguint les ac-
l’1-O, que han defensat Mesa del Parlament de iniciatives, sinó que es limita a verificar-ne tuacions del Jutjat d’Instrucció núm. 9 de
haver vetllat pels drets l’anterior legislatura i a els requisits formals. El seu exvicepresi- Barcelona, que sostenen que entre els anys
dels diputats. A més, l’exdiputada de la CUP
Mireia Boya al Tribunal
dent, Lluís Corominas, ha afirmat que tot
el que va fer va ser per “fer complir el re-
2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contrac-
tes menors per un import total de 259.863
la portaveu de JxCat Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). glament”, que els diputats poguessin exer- euros de manera directa o indirecta a Isaías
al Congrés, Laura Borràs, El judici ha coincidit amb la declaració al cir els seus drets i que es “permetés el de- Herrero Florensa –també encausat–, amb
ha acudit al Suprem, Tribunal Suprem de la portaveu de JxCat
al Congrés, Laura Borràs, per presumptes
bat parlamentari; donar veu a tots els
diputats sense excepció”.
qui Borràs mantenia una relació d’amistat.
En un informe recent, la Sindicatura de
però s’ha negat a declarar irregularitats quan dirigia la Institució de El conjunt dels exmembres de la Mesa Comptes va detectar diverses irregularitats
per falta de proves les Lletres Catalanes. La diputada, però, acusats, que a més de Corominas són en l’etapa de Borràs. El Suprem la investiga
s’ha acollit al seu dret a no declarar davant l’exvicepresident primer, Lluís Guinó per prevaricació, frau a l’administració,
la falta de proves. (PDeCat); l’exsecretària primera, Anna malversació i falsedat documental.
Els exmembres de la Mesa del Parla- Simó (ERC); i l’exsecretària quarta, Ra-
ment estan acusats per la Fiscalia de deso- mona Barrufet, han al·legat la protecció de
bediència al Tribunal Constitucional (TC) l’activitat parlamentària i la lliure inicia-
per tramitar les iniciatives relacionades tiva dels diputats.
amb el referèndum de l’1-O, entre les quals
les Lleis de Desconnexió aprovades el 6 i 7 Sobirania del Parlament
de setembre del 2017. L’òrgan judicial de- D’altra banda, l’exvicepresident Guinó ha
defensat que la Mesa del Parlament té “un
paper molt relatiu i adjectiu”, mentre que
el ple del Parlament “és sobirà”. També
s’ha pronunciat en aquest sentit Ernest Be-
nach, expresident de la Mesa, que ha de-
clarat com a testimoni: “Els grups parla-

JORDI PLAY-ACN
mentaris són sobirans per presentar les
iniciatives que considerin oportunes i per-
tinents”. Benach ha afirmat que la Mesa
admet a tràmit les iniciatives presentades Judici de la Mesa del Parlament.
i, a partir d’aquí, “ja no hi entra més, són
els grups parlamentaris els que tenen tot el
protagonisme”.
Els lletrats del Parlament, que també Els exmembres
han declarat durant el judici, han assegu- de la Mesa al·leguen
rat que la Mesa, com a principi general, no
pot controlar políticament les iniciatives
la protecció dels drets
parlamentàries, però han admès que el TC dels diputats
va canviar parcialment i progressivament
ANDREA ZAMORANO-ACN

la seva jurisprudència a partir del 2014.


Per això, els lletrats van presentar al·lega- La Mesa no controla
cions i van fer informes per adaptar-se a la les iniciatives, però
nova realitat, intentant que l’alt tribunal
no condicionés la capacitat d’iniciativa
el TC hauria canviat
La diputada de JxCat, Laura Borràs, amb els seus advocats a l’entrada del Suprem. dels diputats, però, alhora, respectant els la jurisprudència
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  13

Revista de premsa

Espionaje
Catalunya
llamando a
Madrid: “No
hay señal”

ACN
que los teléfonos móviles de Ernest Mara-
Àngel Ferrero gall; del conseller de Políticas Digitales y AL OTRO LADO DE LA LÍNEA
Administración Pública, Jordi Puigneró;
de la exdiputada de la CUP Anna Gabriel y Pere Martí ponía en Vilaweb el escándalo en contexto recordando cómo añade
del director técnico del Consell per la Re- “dudas sobre la convocatoria de la mesa de diálogo que había de hacerse este
pública, Sergi Miquel, también habían sido mes de julio”. Para Martí, lo ocurrido plantea “si tiene sentido o no tratar de
La noticia de que los espiados con el mismo programa de origen
israelí, un software que utilizan entre otros
negociar con un Gobierno que no solamente no hace propuestas, sino que
mantiene la represión contra el independentismo”. Desde El Punt Avui, Òscar
móviles de Torrent, los servicios secretos españoles. Tanto To- Palau veía la mesa de diálogo congelada sine die y anotaba que esta revelación
Maragall y otros políticos rrent como Maragall han anunciado ya que se añade a una larga lista de agravios.
independentistas fueron se querellarán contra el exdirector del CNI
Félix Sanz Roldán.
espiados ha causado Además del ya mencionado The Guar-
indignación, pero no ha dian, el asunto fue recogido por otros me- las labores preventivas”. En El Periódico, cia Torrent o Maragall. En El Nacional, por
escapado a las tensiones dios internacionales, desde Alemania a
Rusia. Uno de los artículos que más reper-
Antonio Franco especulaba precisamente
con la posibilidad de que la operación
ejemplo, Bernat de Déu aseguraba que lo
ocurrido era una buena noticia, “porque si
entre ERC y JxCat cusión tuvo apareció en Motherboard, una tenga su origen no en Madrid, sino en el fuese por su actividad política notoria-

U
cabecera especializada en nuevas tecnolo- “pulso sin cuartel –o con cuartel en Water- mente insustancial [...] Roger Torrent
gías vinculada a Vice. Esta se puso en con- loo y Barcelona– que vive la misma familia nunca hubiera ocupado la primera página
tacto con un extrabajador de la empresa independentista catalana”. de un medio de comunicación internacio-
na de espías. La publica- creadora del programa y con el expresi- Con todo, es en la jungla de las redes nal”. En una línea similar, y comentando
ción a comienzos de la dent de la Generalitat Carles Puigdemont, sociales donde acostumbran a encontrarse una noticia de Vilaweb que recogía las de-
semana pasada de la no- quien, por correo electrónico, recordó que las opiniones sin refinar. Así, el conocido claraciones de Torrent a favor de “redo-
ticia, de manera simultá- “España ha estado utilizando métodos au- jurista Joan Queralt ha descrito en su blar” la apuesta por el diálogo con el Es-
nea en el español El País toritarios en los últimos años. En mi coche cuenta de Twitter esta sucesión de noticias tado, Valtonyc se marcaba un drive by y
y el británico The Guar- instalaron una baliza de rastreo, algo que como un “festival de las cloacas”, y desde la vaciaba en redes sociales el cargador de su
dian, de que el teléfono está siendo investigado por las autoridades Fundación Irla, Lluís Pérez Lozano acu- Uzi: “Ayer sale que les espían ilegalmente
móvil del presidente del Parlament de Ca- belgas”. Puigdemont también insistió en saba a quienes expresan preocupación y hoy piden más diálogo: yo creo que son
talunya, Roger Torrent, había sido objetivo que “la UE no puede esperar más para “por la deriva autoritaria de colgar un lazo gilipollas”. Y, en respuesta a un cargo de
el año pasado de un programa de espio- actuar”. amarillo en el Ayuntamiento, pero llevan ERC que le pedía que borrase este tuit, aña-
naje provocó la enésima tormenta polé- Por nuestros pagos, El Confidencial de- 24 horas sin decir una palabra sobre el es- día: “No hay peor insulto a tus compañeros
mica. Un tópico que seguramente habrán dicó un perfil a Shlaev Hulio, el fundador cándalo de espionaje contra políticos inde- de viaje que hacer manitas por debajo de la
leído en los periódicos. Sucede sin em- de NSO Group, la empresa creadora de Pe- pendentistas o alguna broma y poco más”. mesa con el deep state, y más un día des-
bargo que estas tormentas se producen úl- gasus, el programa de espionaje cuyo nom- Pero no todo el mundo se ha expresado pués de que salga que os han estado es-
timamente en otro tópico: el del vaso de bre aparece en más de una decena de es- con la misma diplomacia o solidaridad ha- piando ilegalmente, no se entiende y pa-
agua. También –y esto ya no es un tópico– cándalos por espionaje, y La Vanguardia rece que os estáis riendo del pueblo”.
que las aguas por las que navegan los bar- publicó un reportaje sobre los protocolos ¿Pero realmente existe esta situación?
cos bajo la tormenta en el vaso de agua de seguridad de los Mossos d’Esquadra y la Uno se inclina a pensar más bien que,
son, en realidad, las de un pantano que, Agencia de Ciberseguridad de Catalunya Joan Queralt ha descrito desde Madrid, la respuesta a todas las lla-
por motivos que aquí no pueden abor- para proteger a los miembros del Govern y en Twitter esta sucesión madas desde Catalunya sigue siendo la
darse, nadie se ha atrevido a drenar o ha
podido hacerlo. Sea como fuere, a medida
el Parlament catalanes, en el que señalaba
cómo “las diferencias entre los socios polí-
de noticias como un misma que da el teléfono móvil cuando
uno se va de excursión a la montaña: “No
que pasaban los días nos enterábamos de ticos del Govern complican en ocasiones “festival de las cloacas” hay señal”.
14  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Contingut patrocinat

El 99% de les sol·licituds


de P3 i el 97% de les de
1r d’ESO obtenen una
de les places demanades
Hi ha un increment de la demanda
de places en centres públics, amb
un 1,1% a P3 i un 0,7% a 1r d’ESO

De les 158.276 sol·licituds presentades


en tot el procés de preinscripció,
el 74% s’han presentat telemàticament

E
l 99% de les sol·licituds de P3 i A P3 aquest any hi ha hagut 3.844 sol·li·
el 97% de les de 1r d’ESO han cituds menys que el curs passat i, a 1r d’ESO
obtingut una de les places sol· hi ha hagut un increment de 1.737 sol·lici·
licitades en el procés de tuds respecte al curs anterior, en la línia del

IVANKIBO
preinscripció per al pròxim creixement dels últims anys. Quant a la de·
curs 2020-2021. Quant a la manda de places en centres públics, hi ha
plaça sol·licitada en primera opció, a P3 un increment d’un 1,1% a P3 –ja hi va haver
l’han obtingut el 94% de les sol·licituds i, a un creixement d’un 0,3% del curs 2018-
1r d’ESO, el 92%. Aquests són els principals 2019 al 2019-2020– i d’un 0,7% a 1r d’ESO les que només han sol·licitat plaça en cen· cripció per als ensenyaments obligatoris
resultats de la preinscripció per als ense· –en els dos últims cursos no hi havia hagut tres concertats han estat el 22% a P3 i el 8% sense desplaçaments, amb la possibilitat
nyaments obligatoris a tot del territori, en traspàs de demanda entre centres de dife· a 1r d’ESO. de presentar la sol·licitud i la documenta·
el qual també destaca l’increment de la de· rent titularitat–. Quant a les famílies que En relació amb els barems per a l’assig· ció per mitjans telemàtics. No obstant això,
manda de centres públics i l’aposta del De· només han sol·licitat plaça en centres pú· nació de places, a P3, el 81% de les sol·lici· les famílies també han pogut presentar la
partament d’Educació per la preinscripció blics, a P3 són el 65%, i a 1r d’ESO, el 86%; tuds validades han obtingut els 30 punts seva sol·licitud de manera presencial en els
telemàtica per poder minimitzar els riscos de proximitat –domicili dins de l’àrea d’in· centres educatius o en les oficines munici·
de contagi per la covid-19. fluència del centre–, i el 46%, els 40 punts pals d’escolarització. Sobre el total de
AMB L’OFERTA DE PLACES per ser germans d’alumnes escolaritzats al 158.276 sol·licituds presentades, el 74%
OFERTA DE PLACES EN CENTRES PÚBLICS centre. A 1r d’ESO, hi ha 48.204 alumnes s’han presentat telemàticament.
Amb l’oferta de places en centres públics que han obtingut plaça en un centre de se·
que ha realitzat el Departament d’Educació, QUE HA REALITZAT cundària procedint d’un centre de primà· CITA PRÈVIA
s’ha donat resposta de manera global a la EL DEPARTAMENT ria adscrit, fet que suposa un 82% dels que Els centres també han disposat d’una nova
demanda total de sol·licituds de preinscrip· D’EDUCACIÓ, S’HA DONAT han obtingut plaça. Un 86% dels alumnes eina informàtica per reservar una cita prè·
ció per al pròxim curs, segons el centre sol·li· han acreditat que el domicili habitual està via, a més de la tradicional trucada telefò·
citat en primer lloc. En l’oferta en centres RESPOSTA DE MANERA en l’àrea d’influència del centre, i un 31%, nica, com a suport en l’organització de
públics, a P3, ha estat de 51.655 per 44.811 GLOBAL A LA DEMANDA tenir germans escolaritzats en el centre. l’atenció a les famílies. Durant el període
sol·licituds, i a 1r d’ESO, de 55.084 per 52.840 TOTAL DE SOL·LICITUDS de preinscripció dels diversos ensenya·
peticions. En els concertats, a P3 l’oferta ha SOL·LICITUDS TELEMÀTIQUES ments, i fins ara, s’han gestionat 31.139 ci·
estat de 24.134 places per 18.931 sol·licituds, DE PREINSCRIPCIÓ PER Enguany, per primera vegada les famílies tes prèvies, i han utilitzat aquesta eina un
i a 1r d’ESO, de 6.745 per 6.681. AL PRÒXIM CURS han pogut fer la tramitació de la preins· total de 1.128 centres de tot Catalunya.
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  15

Actualidad Medio año de Gobierno de coalición

Manual de gestión
nistros esenciales y de desahuciar a las fa-
milias más vulnerables también han sido
propuestas novedosas de este Gobierno. Y

de discrepancias
se han puesto en marcha prestaciones ex-
traordinarias e históricas, como la que
afecta a las empleadas domésticas.
De momento, el propio Pedro Sánchez
reconoce que la misma crisis del coronavi-
rus “ha soldado” al Gobierno de coalición,
y no se atisba una crisis de cohabitación a
medio plazo. Salvo casos contados, como
el reciente gesto de la ministra de Defensa,
Margarita Robles, sobre las declaraciones
mantiene el compromiso de derogar los de Pablo Iglesias en relación al derecho a la
Pese a las diferencias aspectos más lesivos de la reforma laboral, El coronavirus ha crítica, en general todos los miembros del

entre PSOE y Unidas


ya plasmados en el acuerdo para formar el acelerado la llegada Ejecutivo, de ambos partidos, han salido

Podemos, se han aprobado


Gobierno de coalición.
El otro gran foco de conflicto, ahora más
de iniciativas como en tromba a defender a sus socios cuando
se han visto inmersos en polémicas.
importantes medidas de latente que nunca, es cómo responder polí- el ingreso mínimo vital Pedro Sánchez, a su vez, ha evitado
ticamente a los escándalos que atenazan al pronunciarse sobre el caso Dina, dentro
carácter social y legislativo rey emérito, Juan Carlos de Borbón. Unidas del macrosumario del caso Tándem contra
en este periodo excepcional Podemos, una y otra vez, ha pedido una co- La negociación de los el comisario jubilado José Manuel Villa-
misión de investigación en el Congreso Presupuestos se antoja rejo Pérez, y que hoy amenaza con salpicar
para investigar al padre del jefe del Estado,
a la que el PSOE se ha opuesto escudándose
complicada y de su éxito al vicepresidente segundo. Hasta el mo-
mento, el Ejecutivo ha dejado claro que si-
en el informe de los letrados, que conside- dependerá la legislatura gue con Pablo Iglesias.
Manuel Sánchez
ran que prevalece la inviolabilidad que aún Pero la continuidad del Gobierno de
Alejandro López de Miguel

T
hoy atribuyen al emérito, una visión que coalición sigue pendiente de que haya unos
MADRID
choca con la interpretación que ha hecho la toda una batería de medidas de carácter nuevos presupuestos generales, y aquí la in-
Fiscalía del Tribunal Supremo. Ahora, ade- social, algunas casi inéditas en toda la certidumbre es considerable. Por una parte,
ras más de medio año más, Unidas Podemos está cuestionando la etapa democrática, y cuya bandera es la porque el Ejecutivo ha reconocido que tiene
de Gobierno de coali- propia Monarquía, un debate en el que el aprobación del ingreso mínimo vital. Esta al menos dos vías abiertas –el acuerdo con
ción, se podría asegurar PSOE se siente muy incómodo, y en el que medida, acelerada por la crisis del corona- ERC o el pacto con Ciudadanos, aunque
que el fantasma de que sus socios tienen muy claro que no está dis- virus, viene para quedarse, para el rego- Unidas Podemos no confía en la última–,
el Ejecutivo funcionase puesto a entrar. Y mientras Sánchez o la mi- cijo de ambas partes. pero no tiene apoyos garantizados. La nego-
como dos gobiernos en nistra portavoz, María Jesús Montero, tra- Además, la apuesta por los Expedientes ciación para atar los apoyos a las cuentas
uno se ha disipado. Ha bajan para desvincular a Felipe VI de los de Regulación Temporal de Empleo públicas se antoja complicada, y de su éxito
habido una acción conjunta en el desarro- escándalos de su padre, la formación de (ERTE) o la prohibición de cortar los sumi- o fracaso dependerá la legislatura.
llo del programa acordado, no se ha instau- Iglesias ha pedido a la mesa del Congreso
rado la bicefalia, como algunos temían, y que reconsidere su decisión de no investi-
Pedro Sánchez ha ejercido como claro pre- gar las actividades de Juan Carlos de Bor-
sidente del Ejecutivo. También, y en gene- bón, con la amenaza de recurrir al Tribunal
ral, hay buena sintonía entre los ministros Constitucional en caso contrario.
de los dos partidos, y la crisis del coronavi- A esto hay que sumar el frente de las po-
rus ha hecho esconder bajo la alfombra las líticas migratorias, donde las diferencias
diferencias, dado el enorme impacto de la de las posiciones de ambos partidos son
pandemia. Pero, sobre todo, en estos seis abismales. El partido morado pide la regu-
meses el Gobierno ha aprendido a gestio- larización de todos los migrantes que ya
nar las discrepancias, que han sido muchas estaban en España durante el estado de
y en temas muy importantes, y que, en va- alarma, mientras que el propio presidente
rios frentes, no han quedado resueltas. lo rechaza y solo abre la puerta a regulari-
zaciones sectoriales.
Derogación de la reforma laboral También se notan las diferencias en
Una de las más sonadas hoy tiene que ver materia económica, y el impuesto a las
con la reforma laboral del PP, por cuya de- grandes fortunas ha quedado de momento
rogación completa apuesta Unidas Pode- en el cajón, aunque para Unidas Podemos
mos, y así lo defiende el vicepresidente se- es una reivindicación fundamental.
gundo del Gobierno, Pablo Iglesias. Sin Por si fuera poco, hay malestar en el
embargo, la vicepresidenta tercera, Nadia PSOE por las posiciones de Unidas Pode-
Calviño, ha dejado muy claro que no es el mos en lo que respecta a Felipe González,
momento de abordar dicha reforma y, de y a la propuesta de crear una comisión so-
hecho, a día de hoy, no se han retomado bre los GAL; y hay enfado en Unidas Pode-
las reuniones con sindicatos y patronal en mos con el PSOE por su intromisión en la
el marco del diálogo social, bajo la super- ley de libertad sexual y por sus posiciones
visión de la ministra de Trabajo y Econo- en materia de igualdad.
mía Social, Yolanda Díaz –quizás la figura No obstante, por encima de todo ello,
ACN

del Ejecutivo que más brilla con luz pro- en estos seis meses el Gobierno ha desa-
pia–. El único punto de acuerdo es que se rrollado una intensa agenda política, con El presidente Pedro Sánchez y el vicepresidente segundo Pablo Iglesias.
16  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Les Centrals Lugares con vida


FOTOS: LAIA ROS

Fachada y bar de la Lleialtat Santsenca. A la derecha, dos trabajadores del equipamiento trabajan con mascarilla.

La Lleialtat Santsenca,
un nodo asociativo de Sants
–quien también ideó El Molino del Pa- La Lleialtat Santsenca se fundó como
Laia Ros

E
El edificio histórico BARCELONA
ral·lel–, se construyó originariamente en
1928 para albergar a la cooperativa de
una cooperativa de consumo. Fue una de
las primeras cooperativas del barrio. Un
volvió a abrirse en agosto consumo del mismo nombre. conjunto de trabajadores y trabajadoras se
de 2017 para convertirse l coronavirus obligó a mu- Sants era uno de los epicentros de la re- unieron para conseguir alimentos a un pre-
en un ecosistema en el chos espacios a cerrar para
frenar el avance de la
volución industrial a finales del siglo XIX y
principios del XX. Alrededor de las fábricas,
cio más económico para los socios. Era una
respuesta ante los bajos salarios de las fá-
que cohabitan numerosas ­p andemia. La Lleialtat que reunían a cada vez a más obreros, fue- bricas y los altos precios de las tiendas. Con
cooperativas, asociaciones Santsenca, que acoge a nu- ron naciendo grupos que buscaban defen- el tiempo, los objetivos de la cooperativa
y grupos culturales merosas asociaciones y
­c olectivos del barrio de
der sus derechos. Uno de ellos fue la coope-
rativa la Lleialtat Santsenca, fundada por
fueron evolucionando. Se empezaron a in-
troducir medidas colectivas, para poder
Sants, fue uno de ellos. Aunque su sede es- 15 socios el 22 de octubre de 1891 en la ca- ayudar económicamente a los trabajadores
tuvo vacía durante los meses del confina- lle Callao, cuando Sants todavía era un pue- que enfermasen o no pudiesen trabajar.
miento, su actividad no paró: los grupos blo independiente de Barcelona. Según el La cooperativa llegó a tener suficientes
que la habitan continuaron trabajando te- sociólogo y cooperativista de La Ciutat recursos para poder construir su propia
lemáticamente. Poco a poco, este edificio ­Invisible Ivan Miró –autor de varios libros sede, el edificio que se encuentra actual-
histórico vuelve a programar actividades. sobre la historia del cooperativismo en Ca- mente en la calle Olzinelles de Sants. La
El edificio de la Lleialtat Santsenca se talunya y, especialmente, en Sants–, la coo- planta de abajo se destinó a la tienda de
alza en el corazón del barrio de Sants. perativa se formó a raíz de una coral obrera, alimentos y a la panadería, mientras que
Obra del arquitecto Josep Alemany i Juvé conocida como el Cor de la Trompeta. la planta principal acogió una cafetería,
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  17

Santsenca. Su objetivo era dar a conocer el cialmente a vecinos migrados, con interés
edificio y recuperarlo para el barrio, para en aprender castellano y catalán.
que las entidades y asociaciones, así como Cada grupo tiene su espacio, pero Gi-
los vecinos, tuvieran una sede en la que po- ralt señala que no se buscaba que el equi-
der desarrollar sus actividades y también pamiento fuese “un hotel de entidades” y
reunirse. En 2011 firmaron un manifiesto los socios no son los únicos que pueden ha-
para recuperar el edificio para el barrio. cer uso de él. Las clases, talleres, charlas o
Ese mismo año, el Distrito de Sants-Mont- actividades están abiertas a todo el mundo.
juïc aprobó la compra del edificio para También cuentan con dos salas insonoriza-
convertirlo en equipamiento público de das, que se alquilan a las bandas musicales
gestión comunitaria. Se establecieron tres para ensayar. “La gente se ha apropiado de
grandes ejes: cultura popular, cooperati- la Lleialtat; es su casa”, explica Miró. “En
vismo y consumo responsable. un centro cívico convencional quizá se
El historiador Agus Giralt, que lleva tiene más la sensación de ser un usuario,
años implicado en el proyecto comunitario pero aquí hay una vida cotidiana”, agrega.
de la Lleialtat, explica que el proceso fue Los valores asociativos y de transparen-
muy lento. Debido a la lentitud de las cia también se reflejan en cada una de las
obras, la primera plataforma vecinal se fue decisiones que se toman. “Tardamos un
desmovilizando, pero se creó otra. Sus in- año en abrir el bar, pero la cooperativa que
tegrantes investigaron varios modelos de ahora lo gestiona, Capirota, tiene un sen-
gestión comunitaria que ya existían en tido de transformación social”, explica Gi-
Barcelona, como el del Ateneu 9 Barris, la ralt. Capirota es una cooperativa de trabajo
Casa Orlandai o el Ateneu L’Harmonia,
para poder desarrollar un proyecto para la
Lleialtat. Por fin, tras años de reformas, el
edificio de la Lleialtat volvió a inaugurarse Más de 50 entidades
en agosto de 2017. El edificio, de titulari- y grupos de índole
dad municipal, se cedió a la Coordinadora
d’Entitats per a la Lleialtat Santsenca
social y cultural están
FOTOS: LAIA ROS

(CELS), mediante un convenio que per- vinculados a la Lleialtat


mite que la gestión del equipamiento sea
comunitaria. El convenio finaliza pronto,
por lo que la CELS deberá renegociarlo con En el bar, la cooperativa
el Consistorio. de trabajo Capirota
Nueva vida para un una sala de juntas, el teatro, la secretaría, Actividad en la Lleialtat sirve productos caseros,
edificio con historia un pequeño gimnasio y la biblioteca. Ivan Miró defiende la Lleialtat como “un ecológicos y artesanales
Con la llegada del franquismo, la acti- supernodo del ecosistema cooperativo y
“Cuando empezaron las obras, el vidad de la cooperativa se vio interrum- comunitario del barrio”, una asociación
edificio estaba destrozado”, recuer- pida. En 1941 fue autorizada por la que permite que estos entren en contacto y “Es un equipamiento
da Núria Gurina, responsable de ­Falange, pero fue absorbida por otra coo- que las personas que los integran establez- vivo. Se va redefiniendo
comunicación de La Lleialtat. Los
trabajos de rehabilitación empezaron
perativa, La Flor de Maig. Finalmente, se
disolvió en 1950. Más tarde, una fábrica de
can sinergias. Las entidades que forman
parte de la Lleialtat Santsenca son socias
sobre la marcha”,
en 2014 y debían terminarse en 2016, turrones se instaló en el edificio, y también del proyecto y pagan una cuota. También concluye Agus Giralt
pero se alargaron hasta 2017. La llegó a ser una sala de fiestas conocida aquellos usuarios o vecinos que lo quieran
reforma ha respetado los elementos como Bahia. Los vecinos del barrio todavía pueden convertirse en socios. De ese modo
históricos del edificio, pero ha conocen el edificio por este nombre. En se busca que haya más vinculación y com- que sirve productos caseros, ecológicos y
añadido espacios para ganar en 1988 el Ayuntamiento cerró el local. Y en promiso con el proyecto. Hay una asamblea artesanales. El uso de la tecnología también
versatilidad. La sala de actos sigue 2006 el edificio fue ocupado durante un quincenal y varias comisiones para definir es objeto de debate en la Lleialtat. “Desde el
allí, presidida por el rótulo original tiempo, pero acabó cayendo en desuso. el proyecto y avanzar conjuntamente. principio queríamos que los programas que
del Bahia, para recordar las diferen- Sin embargo, la crisis económica de Hay más de 50 entidades y grupos vin- se utilizasen fuesen de código abierto”, ex-
tes etapas históricas que ha vivido el 2008 y sus consecuencias alentaron a culados actualmente con la Lleialtat, muy plica Giralt. Con ese fin se creó la comisión
edificio. Incluso se han conservado agrupaciones vecinales de Sants a buscar diversos entre ellos. Varias compañías de Lleialtec, que investiga qué soluciones tec-
los azulejos originales, que pueden la manera de recuperar el edificio para de- teatro, que residen en el espacio y son invi- nológicas “abiertas, libres y éticas”, según
encontrarse en los baños del recinto. volverlo al barrio. Miró explica que “se tadas a presentar sus obras en el auditorio la organización, pueden funcionar mejor,
buscaba una idea de barrio en el que po- del edificio; grupos ecologistas; varias co- para no depender de empresas multinacio-
tenciar un modelo económico que no fue- rales, como la coral china y la coral chi- nales como, por ejemplo, Google.
ra el basado en la economía global; un pro- lena; y otros grupos sociopolíticos, según Durante el confinamiento, la Lleialtat
yecto de barrio cooperativo”. Así nació en Giralt, como Òmnium Sants o Stop Mare también tuvo que cerrar. Según Giralt, las
2009 el Projecte Barri Cooperatiu, impul- Mortum de Sants, entre muchos otros. entidades siguieron activas aunque tele-
sado por La Ciutat Invisible y la Federació Agus Giralt también explica que la edu- trabajando, y desde la organización se em-
de Cooperatives de Catalunya, que busca- cación es uno de los puntos clave del pro- pezó a pensar cómo la pandemia afectaría
ban recuperar la memoria histórica del yecto. Por ello, cuentan con grupos como a Sants. “La Lleialtat es un edificio al servi-
edificio. Esta actividad condujo a la idea de La Troca, una escuela comunitaria de for- cio del barrio, si hay nuevas necesidades
recuperar el edificio para el barrio. Más mación permanente. A través del proyecto nos tendremos que adaptar”. “Un equipa-
adelante, unas 60 organizaciones, asocia- se dan clases de todo tipo, desde idiomas miento de estas características se va rede-
LAIA ROS

ciones y cooperativas del barrio se unieron hasta informática o costura. La población finiendo sobre la marcha: es un equipa-
y fundaron la Plataforma de la Lleialtat de Sants es diversa, pero atienden espe- miento vivo”, concluye Giralt.
18  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Actualitat Emergència climàtica

Els incendis
del segle
XXI podrien
arrasar
els Pirineus
Maria Rubio

E
Els experts adverteixen que BARCELONA
l’abandonament del món
rural i el canvi climàtic han l món científic fa dècades
fet augmentar la virulència que adverteix del perill que
corren els nostres ecosiste-
dels focs. Demanen mes amb l’emergència cli-
més prevenció, reactivar màtica. Ara també sabem
l’economia al camp que l’aposta per un model
socioeconòmic que dona
i una consciència més gran l’esquena al medi ambient encara agreuja Dos treballadors fan tasques de restauració després de l’incendi de la Ribera d’Ebre.
dels riscos d’incendis més una de les principals amenaces per als
boscos catalans: els incendis. I no qualse-
vol incendi, sinó com els que en els últims de propagació va pujar. Va ser llavors quan núvol anomenat pirocumulunimbus: “Es
temps han viscut els australians, els califor- es va optar pels tallafocs”. I després, la ter- genera un núvol grandiós amb gran quanti-
nians o els portuguesos, d’una virulència cera, als anys 80 del segle passat, amb en- tat d’aire calent, fluids i gasos. L’atmos-
mai vista i que poden arribar a acabar amb cara més intensitat: “Van començar a apa- fera és capaç d’aguantar el pes i l’aire calent
el 90% d’un ecosistema. Són els anome- rèixer arbres en aquests camps. El foc es manté en equilibri. Però quan aquest es
nats incendis de sisena generació, capaços saltava de branca en branca els tallafocs”. trenca perquè es fa de nit o perquè l’incendi
d’arrasar la muntanya de Collserola o, fins Però amb el creixement dels boscos i deixa de cremar una mica, aquest pes es
i tot, els Pirineus sencers. una població rural a la baixa, l’acumulació desploma sobre l’incendi”. Això genera un
Al llarg de les darreres dècades, els in- de combustible seguia creixent, i la intensi- esclafit, un sistema de vent que cau fins a la
cendis han anat escalant de nivell segons la tat dels incendis, també. La quarta genera- superfície i que bufa radialment amb gran
quantitat de combustible acumulada al ter- ció va arribar amb el sorgiment de les urba- força i expandeix les flames: “Es poden arri-
ritori. “La forma més gràfica d’explicar-ho nitzacions: “Els bombers vam haver de bar a registrar vents de més de 100 km/h so-
és imaginar-se un camp erm. Un camp de canviar el focus i anar a protegir la gent”. I bre l’incendi. És extremadament perillós”.
N

cereals que s’abandona. Què li passa?”, es la cinquena, en paral·lel, va arribar amb la


AC

Els Pirineus i Collserola, en perill


H-

pregunta Jordi Vendrell, membre de la Fun- simultaneïtat d’incendis: “Ja no podíem


SC
BO

O dació Pau Costa, que treballa en l’àmbit de concentrar els recursos en un sol objectiu”. Aquests incendis són una de les grans ame-
L

O RI
la prevenció i la investigació d’aquests fenò- Segons aquests especialistes, el salt més naces que assolen Catalunya, que ja està
mens. Explica que en el moment en què la crític arriba ara: “Els incendis de sisena ge- familiaritzada amb una gran varietat de
Uns bombers van cap a població rural va marxar del camp per ins- neració són extremadament violents i im- focs per la cruïlla climàtica en què es troba:
la zona calenta de l’incendi tal·lar-se a la ciutat, no va quedar ningú per pliquen ecosistemes sencers”. L’alta capaci- “Catalunya és una zona de transició entre
de Cervià de les Garrigues, parar els focs a bona part del territori: “Es tat destructiva d’aquests focs ve provocada el Mediterrani i l’Atlàntic. I entre l’Europa
el mes de setembre passat. van començar a generar incendis amb molt per les grans columnes de fum que generen: continental i el Sàhara”, explica Marc Cas-
de camp per recórrer”. Si aquests van ser els “Són capaços de generar un pirocúmul, un tellnou, analista en cap del Grup de Recol-
de primera generació, després van arribar gran núvol de fum”, explica Vendrell. zament d’Actuacions Forestals (GRAF)
els de segona: “Amb més quantitat de com- Aquest fum pot pujar per l’atmosfera fins a dels Bombers de la Generalitat. El que en-
bustible, amb arbustos creixent, la velocitat la tropopausa, on es converteix en un gran cara no ha arribat és aquest nou fenomen
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  19

“Els Pirineus són una


illa forestal. Es podria “Barcelona està
segura: un anell
cremar tot l’ecosistema
en bloc”, diu Castellnou

de gran capacitat destructiva, però els ex-


perts afirmen que és una qüestió de temps.
Per aquest motiu, el cos de Bombers s’està
preparant per si algun cop hi ha de fer
agrícola la protegeix”
front, en especial a dues zones de gran risc:
els Pirineus i Collserola. “Els Pirineus i, so-
bretot, el Prepirineu, és la regió més sensi-
M. R.
ble. És una illa forestal, la primera que va
BARCELONA
ser abandonada ruralment. Es podria cre-
mar tot l’ecosistema en un sol bloc”, explica
Castellnou. L’alta acumulació de combus- Marc Castellnou, cap del Grup de Re-
tible, la falta de població i de ramats que colzament d’Actuacions Forestals
netegin la zona, l’estrès pel canvi climàtic i (GRAF), és un dels experts més repu-
la idoneïtat climàtica perquè es generi foc tats en matèria d’anàlisi d’incendis.
fan d’aquestes muntanyes un focus espe- Reivindica la importància d’unir el co-
cial per als incendis de sisena generació. neixement científic amb l’expertesa
L’altre punt es troba al melic de l’àrea dels bombers per fer front als nous in-
metropolitana de Barcelona: Collserola. cendis i creu que és necessari un
“S’ha protegit com si fos un decorat perquè canvi social i econòmic per potenciar

BOMBERS DE LA GENERALITAT
la gent de Barcelona en pugui gaudir, però l’activitat al territori.
ara el bosc s’ha envellit i s’ha carregat de
combustible”, explica Castellnou. L’ana- Com han afectat els incendis de si-
lista d’incendis assenyala que l’homogene- sena generació els entorns que han
ïtat del bosc deixa Collserola en una situa- cremat fins ara?
ció molt delicada: “Calen diferents Són els incendis més devastadors,
columnes de bosc, jove, mitjà, vell, alt, amb impacte en vides humanes, en
baix... Un bosc és com una societat. Si tots economia i en biodiversitat irrecupe-
JORDI MARSAL-ACN

els seus membres tenen 65 anys, així que hi rable. La mida és immensa, bàsica- gin els boscos, ni conreus que en tren-
hagi un problema amb aquest perfil de per- ment canvia l’ecosistema. Un incendi, quin la continuïtat. Tenim sistemes
sones afectarà tota la comunitat”. de fet, té aquesta funció: regenerar molt estressats, o amb moltes pla-
l’ecosistema. El problema és que gues, com al Maresme.
Vacunar els boscos amb foc aquests incendis el canvien per com-
Amb aquesta diagnosi feta, els experts cre- plet. I això s’ha vist de manera molt Per què Barcelona s’ha d’implicar en
uen que la solució no passa per augmentar clara a Bolívia, on el 2019 van cremar aquesta transformació?
Els bombers, cansats els recursos d’extinció, sinó per aplicar me- més de cinc milions d’hectàrees. Barcelona paga impostos per tenir els
de fer hores extres sures preventives. “Els boscos han estat re- carrers nets, no? Doncs la ciutat
cuperant terreny durant les darreres dèca- I per què els boscos catalans podrien també ha d’entendre que està segura
Els bombers denuncien la quanti- des. Això no és dolent, però no s’ha fet cap cremar tant? perquè té un anell agrícola al voltant
tat d’hores extres que han hagut gestió forestal”, explica Castellnou. Per L’abandonament rural ha permès que que la protegeix davant del foc. A Ca-
d’assumir per aguantar el cos, tal això, una de les vies que s’està emprant és la massa forestal a Catalunya ocupi lifòrnia el foc va cremar ciutats.
com diu el representant sindical de la de “vacunar els boscos” amb foc: “Fem un 70% del territori. Això no és do-
CCOO Marc Guix: “Teníem un límit cremes prescrites, petits incendis per cre- lent, però es necessita una gestió A la serra de Collserola hi ha moltes
de 350 hores extres a l’any que la mar el combustible mitjançant els quals d’aquests boscos que no s’ha fet. El cases dins del bosc...
Generalitat ha aixecat. N’hem podem evitar un foc més gran”, explica problema és que s’ha donat l’esquena Si vius dins del bosc has de saber que la
estat fent entre 600 i 700 il·legal- Vendrell, que recorda que l’ús del foc és al territori i no hi ha ramats que nete- casa se’t pot cremar en un incendi i que
ment”. Manté que estan estudiant una pràctica ancestral a la península Ibè- l’has de defensar. S’han d’aplicar me-
portar-ho als tribunals. A més, rica per gestionar els boscos. sures d’autoprotecció, com reduir la
Guix denuncia que no s’està fent la També veuen primordial retornar la vegetació de l’entorn, com confinar-se
prevenció tan intensament com vida al territori apostant per l’economia ru- “L’abandonament en cas que calgui o conèixer les vies de
afirma Castellnou: “Són equips ral. Aquest és un dels projectes de la Funda- rural ha permès que sortida ràpida i segura pel bosc.
molt reduïts. A Barcelona, la fan
només cinc persones”. Creu que, si
ció Pau Costa, que impulsa la pagesia de la
rodalia de Girona perquè els ramats nete-
la massa forestal Com es presenta aquesta tempo-
crema Collserola, no hi haurà prou gin els boscos. Els productes ramaders que ocupi un 70%” rada d’incendis?
efectius per fer-hi front i critica que netegen els boscos tenen l’etiqueta “Ramats Serà un any tranquil. Ha plogut mol-
s’hagi eliminat la figura del guaita de foc” i demanen que la ciutadania aposti tíssim. Tot i que és un any amb una
forestal: “Eren persones del per comprar-los, però Castellnou recorda “És un any de mitjana de temperatura extremada-
territori que coneixien el terreny. que sense una aposta pel camp més integral temperatura alta i ment alta. És un any d’efecte hiverna-
Ho han substituït per càmeres que
sobreposen imatges en mapes per
el problema no se solucionarà: “Cal que els
polítics impulsin l’economia circular, i que
d’aigua: combustible cle: temperatura alta i aigua. Això farà
que la vegetació creixi. I al final, això
identificar les zones”. facin que la vida al territori sigui possible”. per a anys vinents” és més combustible per a anys vinents.
20  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Actualitat Adopciones

Una eterna
carrera de
obstáculos
agravada por
la covid-19
Paula Ericsson Navarro

R
La pandemia ha demorado BARCELONA
los trámites, el cierre de
fronteras ha retrasado osana Poza tiene 52 años y
los vuelos de las 17 familias hace una década que es-
pera ser madre. El pasado
catalanas que iban a lunes, 20 de julio, tomó
recoger a sus hijos y las tres vuelos para llegar a
solicitudes de adopción Haití, donde hace un año y
medio que su hija de siete
han caído durante años espera salir del orfanato, su hogar Una pasajera esperando delante de la zona de llegadas en el aeropuerto de Barcelona.
el confinamiento desde que tenía un mes de vida. Poza ha
pasado por una larga carrera de obstáculos
durante su proceso de adopción, pero la quiera adoptar tiene que pasar por una va- conocer que no pueden encargarse de sus
pandemia ha alargado la llegada a la meta. loración psicosocial que determina si es propios menores es un punto clave en las
Cuando los países cerraron sus fronteras y idónea para ser el hogar de un menor. Pero dificultades de este trayecto. Según el di-
vio que tendría que aguantar tres meses conseguir la idoneidad no es siempre un ca- rector de Iniciativa Pro Infància (IPI),
más, ella no se dio por vencida. “He llegado mino cómodo. “Que hace 10 años vinieran Santi Llensa, “la adopción internacional no
a llamar a las compañías de carga para ver a mi casa a ver cómo vivía yo, y si tenía la es una medida muy popular”. “El país no
si tenían vuelos que llegasen a Haití y me habitación preparada... Incluso es hasta tiene un interés demasiado especial en que
podía subir”, reconoce a El Quinze. cruel. Me pides que tenga una habitación la adopción internacional salga a la luz.
Poza es una de las 17 familias en Cata- lista para una criatura que va a llegar 10 Como políticos no quieren reconocer que
lunya que tenían que ir a buscar a sus hijos años después”, denuncia Poza. Además, en el Estado no es capaz de dar salida local a
a sus países de origen antes de la llegada de su caso tuvo que hacer los trámites dos ve- estos niños”, añade.
la covid-19. Solo cuatro tienen vuelos asig- ces: el proceso en Mali se anuló después de
nados al cierre de esta edición. “Estadísti- tres años de espera, ya que el país canceló El caso de China
N
-AC

camente, quienes optan por la adopción las adopciones internacionales cuando A este orgullo dañado se le suman otras
AS

han intentado ser padres biológicos, y hay acabó la guerra civil, en 2013, e inició otro causas. En China, por ejemplo, la lista de
RN
PE

un sufrimiento extra”, explica la directora en Haití. Aunque tuvo que hacer los trámi- espera es de 13 años. Para el presidente de
E

LE
N

SE
del Institut Català de l’Acolliment i de tes legales dos veces, ya que cada Estado la Asociación de Familias Adoptantes de la
l’Adopció (ICAA), Agnès Russiñol. “Llegan tiene requisitos distintos, Poza apunta que China (AFAC), Francesc Acero, la covid-19
La directora del Institut Català a las puertas cuando tienen a un niño asig- la idoneidad se actualiza cada tres años. no ha afectado a China “por la sencilla ra-
de l’Acolliment i l’Adopció, Agnès nado; en muchos casos ya son sus padres. Una vez se le da la idoneidad a la fami- zón de que la adopción es inexistente”.
Russiñol, asegura que quienes Solo les falta irlos a buscar, y eso es tre- lia, la espera está en manos de los trámites Acero explica que antes la demora era de
optan por la adopción suelen mendamente doloroso. Cada semana que y los países donde están los niños que se- nueve meses, pero cuando se convirtió en
haber intentado ser padres pasa están más dolidos”, lamenta. rán adoptados. Y ahí es donde los factores una primera potencia industrial mundial
biológicos, con lo que “hay Los procesos de adopción internacional internos y externos influyen, como la ines- “no quedaba bien que fuera el primer país
un sufrimiento extra“. ya eran complicados antes de la llegada del tabilidad del país o una pandemia. Ahora del mundo que diera niños en adopción”.
coronavirus. En primer lugar, la familia que bien, el recelo por parte de los Estados a re- La adopción de menores con necesidades
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  21

especiales sí se hace “de forma inmediata”, cindibles, en la fase 2 se realizaron todo tipo
pero Acero detalla que España no se carac- “Llamé a compañías de de entrevistas y en la fase 3 se reactivaron
teriza por adoptar niños con necesidades carga para ver si tenían las sesiones informativas para las familias.
especiales, “excepto las familias homo-
sexuales, que sí suelen hacerlo”. La falta de
vuelos a Haití y me podía Las tramitaciones se ralentizaron. “He-
mos tenido problemas a la hora de legali-
demanda de adopciones en el país asiático subir”, dice una madre zar los documentos originales, que tienen
ha hecho que la AFAC se haya reconvertido que ir de forma física al país del menor, ya
en una pequeña ONG que actúa como cen- que los ministerios o están cerrados o dan
tro de acogida de niños invidentes en Huli, Hay 17 familias en plazos larguísimos para ponerte un sello”,
en la provincia de Chiamen. Catalunya que tenían lamenta Llensa. Se tarda aproximada-

Caen las solicitudes en Catalunya que ir a buscar a sus mente un mes en legalizar un expediente,
pero en los ministerios españoles hay una
“Para mí la pandemia es el colofón de un hijos antes de la covid-19 atención presencial con unos horarios muy
proceso de adopción larguísimo”, exclama concretos. “Eso duplica la espera normal”,
Poza. La covid-19 demoró su expediente destaca. Por suerte, eso no pone en riesgo
tres meses, pero antes tuvo que enfrentarse Santi Llensa: “No quieren el proceso de adopción.
a varias fronteras. Al inicio del proceso de reconocer que el Estado
Política y salud
Haití, calculaba que su espera iba a ser de
dos a tres años, pero fue de tres años y me-
no es capaz de dar salida Más allá de los ministerios españoles, la co-
dio hasta que le asignaron a su hija, Miche- local a los niños” vid-19 ha traído otros factores relacionados
lelove. Entonces, hizo un viaje en el que con la política y la salud que ponen a cada
convivió durante una semana con la me- país es una situación muy particular. Llensa
nor. De ahí regresó a Catalunya para reali- 59. Ha habido un incremento durante ju- apunta al caso de Colombia, que ha gestio-
zar el trámite judicial, en el cual se finaliza nio, ya que hasta mayo había solo 38 fami- nado “bastante bien” la pandemia, y está
la adopción plena y el menor sale con el lias solicitantes. Pese a la caída de solicitu- rodeada de Perú o Venezuela, los cuales no
apellido de la madre adoptiva. “Lo normal des internacionales, Russiñol y Llensa han seguido su ejemplo. Abrir fronteras se-
es que dure de seis a ocho meses. En mi aseguran que durante el confinamiento ría poner en riesgo a la población, pero ha-
caso duró año y medio. En noviembre ten- han recibido varias consultas para empe- cerlo de forma selectiva molestaría a sus ve-
dría que haber ido a buscarla”, remarca. zar un proceso de adopción. cinos del norte. “¿Abrirían fronteras para
El retraso se acentuó por la renovación familias europeas pero no para familias es-
del pasaporte –que tardó tres meses en vez Retos burocráticos tadounidenses?”, cuestiona Llensa.
de uno– y por la situación de Haití, que a fi- Cada país es un mundo, y su forma de ges- Vietnam se encuentra en una situación
nales del 2019 estaba muy inestable a nivel tionar la pandemia tiene un efecto dominó similar, mientras que Bulgaria ha sido de
económico y social. “Se ha demorado todo que llega hasta las familias que llevan espe- los países que han facilitado más las adop-
ALBERT CADANET-ACN

ocho meses más”, afirma. Todo esto te- rando adoptar durante años. La ficha más ciones. Por otro lado, Poza añade que el
niendo en cuenta que ella ya había ido a vi- cercana, Catalunya, se adaptó a las medidas Gobierno español ha cancelado la adop-
sitar a su hija hace un año y medio. Y llega dictadas por las autoridades sanitarias. An- ción de menores en Rusia y Haití porque
2020 y, con él, el coronavirus. “Yo ya es- tes de entrar en las fases, se intentó hacer alegan “inseguridad en los procesos”. Por
taba viendo que el mundo se iba a cerrar, los máximos trámites posibles de forma te- suerte, esta medida no afecta a los expe-
así que pedí que alguien me hiciera un sal- lemática, pero había partes –como las visi- dientes presentados, pero Poza asegura
voconducto para poder traerla antes de tas domiciliaras– que tenían que ser presen- que Haití es un país que “necesita la adop-
que acabara el trámite del pasaporte”, ex- ciales. Durante la fase 1 se reactivaron las ción internacional porque no puede asu-
Se mantienen las plica. Pero no pudo. En medio del confina- entrevistas presenciales que fueran impres- mir a los niños huérfanos que hay”.
adopciones nacionales miento, tramitan su pasaporte. Cuando lo
tiene lo intenta todo: vuelos de carga, de
Mientras que se ha registrado repatriados, humanitarios, llamadas a la
una caída importante en las Haya... Mueve cielo y tierra para poder ir a
solicitudes de adopciones buscar a su hija cuanto antes. Pero hasta
internacionales, las nacionales que no se abren los vuelos comerciales no
han mantenido la cifra en Cata- puede ir hasta el país caribeño. “Es un pro-
lunya. Entre enero y junio de 2019 ceso larguísimo y cruel, sobre todo para la
se aceptaron 159; y en el mismo niña. ¿Ella piensa que yo he desaparecido?
periodo de 2020 se tramitaron ¿Cree que ya no tiene la oportunidad de te-
134. Según el Institut d’Estadísti- ner una familia? Lleva un año y medio sin
ca de Catalunya, solo 63 niños verme”, lamenta.
fueron adoptados en 2019. “Solo Poza no ha tirado la toalla en cinco años
hay 60 niños adoptables cada año, y ha luchado hasta el final para ir a buscar
lo que hace que la espera sea de a su hija, con un test PCR de menos de 72
seis a siete años”, remarca la horas para poder entrar a Haití. Si todo va
directora del Institut Català de como es debido, este 25 de julio tendrían
FOTO CEDIDA POR ROSANA POZA

l’Acolliment i de l’Adopció, Agnès que estar las dos en suelo catalán. Ahora
Russiñol. Aunque se frenaron bien, ¿las demoras adicionales provocadas
varios trámites y entrevistas por la covid-19 afectarán a las solicitudes
durante el confinamiento, Russi- de adopción internacional en Catalunya?
ñol apunta que “no se paró Russiñol detalla que durante el periodo de
en ningún momento la adopción enero a junio de 2019 hubo 134 solicitudes
de niños nacionales que nacían de adopción internacional en Catalunya,
en los hospitales”. mientras que en 2020 esta cifra baja hasta Rosana Poza con su hija Michelelove en Haití en 2018.
22  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Actualitat Monarquía

La luna de miel real, fuera Protestas


en Poblet
de la Ley de Transparencia contra la
visita del rey
Cientos de personas se concentraron
rió los “gastos detallados de la luna de ción”, así como aquella “de relevancia jurí- el lunes por la mañana en L’Espluga
La Secretaría General miel”, así como información sobre “cómo
fueron cubiertos esos gastos” y el trayecto
dica” o también “económica, presupuesta-
ria y estadística”. Subraya además que la
de Francolí siguiendo la consigna de
organizaciones independentistas
de Presidencia rechaza realizado por los recién casados. Tal como ley obliga a la Casa Real a “proporcionar como Òmnium y la ANC para protes-
proporcionar datos establece la Ley de Transparencia, la Admi- información en respuesta a solicitudes de tar contra la visita del rey Felipe VI a
sobre el cuestionado nistración tenía un mes de plazo para res-
ponder a esta solicitud.
acceso sobre personal, administración y
gestión patrimonial”, aspectos en los que
Catalunya. Los Mossos detuvieron la
marcha que se dirigía al monasterio
viaje de los entonces tampoco sitúa los gastos de la luna de miel. de Poblet, en la comarca de la Conca
príncipes en 2004 Inadmitida a trámite de Barberà, donde estaba prevista la
La resolución llegó el día 20 de julio a úl- visita del monarca. Los agentes car-
tima hora de la tarde y provenía de la Secre- garon contra algunos manifestantes
Danilo Albin
taría General de la Presidencia del Go- ‘The Telegraph’ reveló y detuvieron a uno de los asistentes,

L
BILBAO
bierno, encargada, según esa misma ley, de que el empresario Toni Cartanyà, secretario del alcalde
“tramitar el procedimiento mediante el que
se solicite el acceso a la información que
Josep Cusí había pagado de Montblanc, Josep Andreu. Car-
tanyà quedó en libertad con cargos
a transparencia de la Casa obre en poder de la Casa de Su Majestad el 269.000 euros del viaje de desórdenes públicos, robo y aten-
Real tiene sus límites. Así lo Rey”. En este caso, el trámite se ha cerrado tado contra la autoridad. Según
ha dejado claro la Secreta- sin responder a la información requerida. fuentes de la alcaldía, el Ayunta-
ría General de Presidencia Según consta en este documento, el Go- ’Público’ requirió los miento estudia querellarse contra los
del Gobierno en una res- bierno ha decidido “inadmitir a trámite” gastos de la luna de miel Mossos por la actuación policial.
puesta remitida a Público en
relación a una petición de
esta solicitud, argumentando que la cues-
tión planteada sobre los gastos de la luna
e información sobre Felipe VI y Letizia fueron recibi-
dos en Poblet por el padre abad, Oc-
información sobre los gastos derivados de de miel “no se encuentra dentro del ámbito cómo fueron cubiertos tavi Vilà, y el prior, Rafael Barrué.
la luna de miel de los reyes, formulada pre- subjetivo ni objetivo de aplicación” de la Los monarcas visitaron el claustro y
cisamente de forma oficial vía Ley de Ley de Transparencia. Señala que, según la iglesia y se reunieron con 18 de los
Transparencia. El Ejecutivo ha inadmitido esa norma, la Casa Real debe informar so- El Gobierno ha decidido 25 monjes –según fuentes del Go-
a trámite la solicitud de este periódico. bre las actividades “sujetas a Derecho Ad- “inadmitir el trámite” bierno consultadas por la ACN, el
El escándalo saltó el pasado 21 de ju-
nio. Ese día, el diario británico The Tele-
ministrativo”. La secretaría general de Pre-
sidencia cita en concreto la “información
porque escapa a los resto estaban enfermos–. En el exte-
rior, los manifestantes intentaron
graph reveló que el empresario Josep Cusí, institucional, organizativa y de planifica- límites de la normativa avanzar hacia el monasterio por los
amigo de Juan Carlos I, había pagado viñedos que rodean el monasterio.
269.000 de los 467.000 dólares que costó Poblet ha sido al final la única
el viaje de Letizia Ortiz y Felipe de Borbón ubicación que ha visitado el monarca
tras contraer matrimonio en 2004. El resto en su estancia en Catalunya en la
fue abonado por el ahora rey emérito, se- gira que desarrolla por el Estado.
gún ese mismo periódico. El rechazo a la monarquía tam-
En la crónica figuraban detalles sobre bién se dejó notar en otros puntos del
los países visitados por los entonces prínci- país. A primera hora, la quema de
pes, que se registraban bajo el seudónimo objetos en la zona de vías provocó
de “señor y señora Smith”. Jordania, Cam- una avería en la catenaria de Adif
boya, Fiyi, Samoa, Estados Unidos y Mé- que afectó a la circulación del AVE
xico fueron los países visitados durante entre Figueres y Girona. El sabotaje
aquella luna de miel. fue atribuido a las protestas contra la
visita del rey. PÚBLIC
Solicitud oficial de información
The Telegraph contó entonces que la Casa
Real no había querido realizar declaracio-
nes –ni aclaraciones– sobre este asunto. Al
día siguiente, Público registró una solicitud
oficial de información a través del portal
de Transparencia de la Administración Ge-
neral del Estado. En concreto, este perió-
dico formuló una petición de datos sobre
“el viaje de luna de miel” de Letizia Ortiz y
ACN

Felipe de Borbón “tras contraer matrimo-


ACN

nio”. En la solicitud formal, Público requi- Felipe de Borbón y Letizia Ortiz en su reciente visita al monasterio de Poblet.
24  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Cultura Memòria

TESTIMONI 1

FOTOGRÀFIC
DEL LITORAL
CATALÀ DE LA
POSTGUERRA
tant en tant, ho mostrava i ho compartia
EL MUSEU MARÍTIM amb altres aficionats a la fotografia. Fins
que fa unes setmanes algunes d’aquestes
TREBALLA PER CONSERVAR imatges van arribar a les xarxes socials, i es
I MOSTRAR AL PÚBLIC LES va produir la màgia: es va poder posar
FOTOGRAFIES ANTIGUES nom al seu autor, el fotògraf amateur Joa·
DEL PORT DE BARCELONA quín Tusquets de Cabirol.
Una investigació duta a terme pel pe·
RESCATADES D’UN riodista d’El País Cristian Segura va perme·
CONTENIDOR I ADQUIRIDES tre confirmar el nom de l’autor d’aquestes
GRÀCIES A LA DIPUTACIÓ imatges singulars, que representen un lle·
DE BARCELONA gat “de gran valor patrimonial tant per la
temàtica, la qualitat, l’estat de conservació
i perquè són d’una època de la qual el Mu·
seu té pocs testimonis gràfics d’aquestes
característiques”, explica Sílvia Dahl, la
Judith Vives

D
conservadora de col·leccions fotogràfiques
BARCELONA
del Museu Marítim de Barcelona.
Joaquín Tusquets de Cabirol era un fo· mostrar el seu interès per adquirir les imat·
urant molts anys van ser tògraf aficionat “amb molt bon domini de ges relacionades amb el port i la costa de Sílvia Dahl: “Tenen molt
imatges anònimes. S’hi la tècnica i molt bon ull”, descriu Dahl. Barcelona l’any 2018, però en aquell mo· valor per la temàtica,
pot veure el port de
Barcelona, el litoral de
Nascut el 1904, va fer fortuna com a copro·
pietari d’una fàbrica de química industrial,
ment no es va poder fer front a la inversió
per manca de recursos. Ara, una aportació
la qualitat, l’estat de
pobles de la costa cata· fet que li va permetre portar una vida extraordinària acordada amb la Diputació conservació i l’època”
lana i algunes zones de benestant i dedicar-se a aficions com la fo· de Barcelona ho ha fet possible.
l’interior de Catalunya tografia. Les mateixes característiques del
durant la postguerra. Mostren la gent, els material demostren que Tusquets feia ser· Un retrat de dues dècades Les imatges retraten
costums i els paisatges d’una època relati· vir un format semiprofessional, però que Les fotografies, que van ser fetes entre el espais que han canviat
vament poc retratada, perquè pocs anys
després de la Guerra Civil eren poques les
tenia una gran habilitat tècnica i plasmava
una acurada composició artística, que fan
1942 i el 1959, mostren detalls del port de
Barcelona, espais litorals de pobles de la
molt i ajudaran a
persones que es podien permetre el luxe de més valuoses les imatges. “Només veient costa catalana com ara Montgat, Castellde· entendre la postguerra
comprar materials fotogràfics. Ara són el els negatius ja detectes que les fotos tenen fels o Sitges, i també algunes de l’interior
tresor ocult que un bon dia, el 2005, el col· un valor”, explica Dahl. de Catalunya. S’hi poden veure escenes
leccionista Toni Amengual va rescatar d’un Ara, aquest patrimoni fotogràfic deixat quotidianes als molls i als espais de treball Quan la col·lecció estigui
contenidor de Palma de Mallorca. per Tusquets passarà a formar part del fons del port, i retrats d’embarcacions, espais catalogada es posarà
Dins una capsa de sabates, Amengual
va trobar prop de 4.000 negatius que, du·
del Museu Marítim, gràcies a l’aportació
de la Diputació de Barcelona, que n’ha fi·
públics, zones d’esbarjo i platges, entre al·
tres detalls. “Són unes fotos molt maques,
a disposició del públic
rant 15 anys, s’ha dedicat a conservar, a nançat l’adquisició per un impor t que retraten la part més amable dels pesca· per consultar-la en línia
documentar i a digitalitzar-ne una part. De de 15.000 euros. De fet, el Museu ja va dors treballant, la gent passejant... No mos·
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  25

2 3

4 Un retrat de dues
dècades del litoral
1 Un grup d’homes
observen un pintor
al Moll d’Espanya.
2 Gent passejant pel
Moll de Barcelona.
3 Una estructura a la
platja de Castelldefels.
4 Pailebot de tres pals
al port de Barcelona.

FOTOS: JOAQUIN TUSQUETS-


MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

tren la part més dura i la misèria de la post- terial d’aquests anys, dels anys 40, i és difí- fies del port de Barcelona durant la post- arxius i exposicions”, celebra també Cañi-
guerra, sinó que tenen una mirada més cil de trobar”, remarca la conservadora, guerra. Més endavant, un cop la col·lecció zares. En termes similars s’expressa
romàntica”, valora Dahl, que destaca el va- que celebra que aquesta col·lecció “ajudarà estigui catalogada, es posarà a disposició la ­d irectora del Museu Marítim, Elvira
lor estètic d’unes fotografies fetes per algú a documentar com era el país, i sobretot la del públic per consultar-la en línia. Mata: “Aquesta adquisició reconeix el pa-
que “va saber trobar la bellesa en una situ- zona del port, en aquella època”. En aquest sentit, Silvia Dahl destaca el per fonamental i de referència que duem a
ació molt dura i complicada”. paper d’institucions com el Museu Marí- terme des del Museu en la preservació del
A les fotografies de Tusquets s’hi poden Conservar i exposar tim, “que donen un valor patrimonial i his- patrimoni i la cultura marítima”.
veure tipus d’embarcacions que ja no exis- El Museu Marítim de Barcelona ha rebut tòric” a col·leccions com aquesta i eviten En l’actualitat, el Museu Marítim de
teixen, com ara motovelers o pailebots. prop de 4.000 negatius, una part dels quals que “es converteixin en un objecte de mer- Barcelona gestiona una col·lecció de
També s’hi observen les grues del port i les ja van ser digitalitzats pel mateix Toni cat”. “Aquest cas és una mostra més del pa- 430.100 registres de temàtica marítima,
feines que s’hi feien, la gent i la roba que Amengual. Després de fer un primer inven- per del Museu Marítim com a garant de la que inclou una col·lecció de fotografies i
portaven. Entre les fotografies, Sílvia Dahl tari, el següent pas consisteix a canviar el gestió i conservació del nostre patrimoni audiovisuals de 350.000 registres, el fons
en destaca una que mostra un veler al dic material de conservació d’aquests negatius documental en un àmbit que ens defineix de patrimoni moble –més de 8.000 regis-
sec del port, en la qual es veuen els treba- per garantir-ne el bon estat i prosseguir com a país, com és la cultura del mar”, tres–, els fons històrics (40.800 registres),
lladors netejant l’embarcació, i que pre- amb la digitalització i la catalogació, ex- apunta per la seva banda el diputat de Cul- la col·lecció de cartografia (2.800 regis-
senta una composició molt acurada. plica la conservadora de les col·leccions fo- tura de la Diputació de Barcelona i presi- tres), la col·lecció de plànols (300 regis-
Però, sobretot, el més important és togràfiques del museu. dent delegat del consorci del Museu, Joan tres) i la col·lecció bibliogràfica (28.200
“que les imatges retraten espais que han El Museu Marítim de Barcelona té pre- Carles Garcia Cañizares. “Aquesta adquisi- volums). Tot aquest patrimoni contribueix
canviat molt” i que ajudaran a entendre els vist mostrar aquestes imatges al públic en ció ampliarà el discurs del Museu sobre la a explicar i a fer entendre el passat, el pre-
canvis que es van produir durant la post- general amb una exposició que tindrà lloc història marítima del nostre país i serà ac- sent i el futur de la cultura marítima i, en
guerra a Catalunya. “Tenim molt poc ma- a la tardor i que se centrarà en les fotogra- cessible a la ciutadania a través dels seus especial, de la Mediterrània.
26  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Cultura Aniversario

60 AÑOS: ¡LARGA
VIDA AL JAMBOREE!
Lídia Penelo

B
LA MÍTICA CAVA BARCELONA
DE JAZZ CUMPLE 60
AÑOS. PARA FIGURAS ajar las escaleras del Jam-
INTERNACIONALES boree conduce a una di-
COM LOU BENNETT O mensión donde los ele-
mentos que nos hacen
BILL COLEMAN FUE UN tener los pies en el suelo se
ESCENARIO DE PARADA vuelven variables líquidas.
OBLIGATORIA, Y AHORA, Un poco como ocurre con
A PESAR DE LA PANDEMIA, Twin Peaks. El jazz y la mítica serie de Da-
vid Lynch pueden gustar o no, pero una de
SIGUE HACIENDO HISTORIA las cosas que ha conseguido el sótano más
mítico de Barcelona, ​​después de 60 años
de promover conciertos, es seguir engor-
dando la categoría de leyenda. Este 2020
la sala cumple seis décadas y el aniversario
debía celebrarse con conciertos especiales
y mucha diversión, pero con la pandemia
de este virus que ha colonizado el mundo
los festejos serán más modestos. Con todo,
el Jamboree sigue haciendo historia. El pa-
sado 28 de mayo, con la fase 1 recién estre-
nada en la capital catalana, la sala ofreció
un concierto de la Clarence Bekker Band
para 30 personas. Uno de los primeros re-
citales con público de este mundo abatido

ACN
por el coronavirus.
“La gente estaba emocionadísima, todo Clarence Bekker en el primer concierto con público del Jamboree en la desescalada.
el mundo tenía muchas ganas y fue todo
muy emotivo. Estaba prohibido servir co-
pas, estaba prohibido bailar, pero me con- última actuación en el Jamboree, donde música, que ya teníamos ganas!”, los
fieso culpable, ¡la gente se puso bailar y yo tocaba desde los años 60. Ya sufría un enfi- aplausos lo cambiaron todo. Entre la oscu-
no lo paré! Desde que abrió es la primera sema pulmonar y actuó con oxígeno, pero ridad de la sala y el sonido vital de Sarduy,
vez que el Jamboree ha estado más de dos fue un bolo muy emocionante. De eso hace cerrando los ojos unos segundos y flotando
meses sin actuaciones. Y, a pesar de todo, ya 22 años”, rememora Joan Mas. con su música, olvidarse de los horrores de
se están haciendo conciertos muy bonitos. la pandemia fue posible –la potencia de los
Para celebrar los 60 años queríamos hacer Música en directo cada día buenos trompetas es poderosa e incluso
actuaciones en la plaza durante todo el A pesar de las incertidumbres, la progra- balsámica–. Entre los asistentes, muchos
mes de agosto, queríamos montar un con- mación de la sala para este verano dejaba habituales, como Paco de Sitges, que suele
cierto en el Liceu y luego hacer discoteca el pabellón alto. El Jamboree ha acogido visitar el Jamboree una vez al mes y luego
E
RE

B en el Foyer, pero... el coronavirus nos ha actuaciones del festival Grec, como la de salir a cenar; o Eduard, que venía de
O

M
JA
hecho anular cosas. Esperamos que en sep- Carlos Sarduy. En el pase de las 22 horas Arenys de Mar y hace muchos años que
tiembre alguna traca bonita lanzaremos”, del pasado 4 de julio, el aforo estaba lleno pisa la sala. “Este es el primer concierto,
En los 60, combinaba actuacio- explica Joan Mas, propietario de la sala. –tanto como lo permite la situación ac- Sarduy toca muy bien y tiene un disco, Luz,
nes internacionales con las de Joan Mas se aficionó al jazz porque su tual– y la barra, abierta. También se detec- que es espléndido!”, apuntaba con las ga-
músicos locales, como Francis- padre lo llevó a La Cova del Drac. Allí se en- taba alguna mala mirada cuando alguien nas de jazz chispeando en los ojos.
co Miralles, Enric Ponsa o Tete contró con una actuación de Lou Bennett y se acercaba a los demás más de la cuenta. Pero no todos eran habituales. Para una
Montoliu, en la foto. quedó impresionado –dice que porque era En el ambiente había más seriedad de lo pareja de Sabadell era el primer concierto
el primer negro que veía en su vida, pero habitual hasta que en el escenario apareció después del confinamiento: “No venimos
sobre todo por su manera de tocar–. Desde Sarduy. Tras su “¿Cómo están familia? ¡Me mucho, pero nos gusta el jazz y teníamos
entonces le siguió de cerca. “Recuerdo su alegra que hayan venido a disfrutar de la ganas de salir”. Y ahora, a pesar de las cir-
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  27

FOTOS: JAMBOREE
El pianista Tete Montoliu en la puerta del Jamboree antes de una actuación, en los años sesenta. A la derecha, un concierto de Lou Bennett.

cunstancias, el grupo Mas i Mas sigue de- jazz con artistas de hip-hop, música elec-
fendiendo que la cultura es segura y que ce- El virus ha obligado trónica, groove... Dirigidas por Aurelio
rrar los equipamientos culturales es un a anular algunos de los Santos, aquellas noches hicieron acumular
error. Pero desde el 18 de julio se han visto
conciertos para celebrar mucho sueño a los presentes, pero sobre
obligados a cancelar las actuaciones. todo pusieron en escena a decenas de mú- Gloria Stewart
los 60 años de la sala sicos que se han ganado un nombre en la
i Pere Farré
Una sala con historia escena del jazz, como Llibert Fortuny,
Todo comienza cuando en 1960 el Bar Marc Ayza o Raynald Colom. “En el Jambo- Durante años, el pianista Pere Farré
Brindis, ubicado en el número 17 de la El nombre del Jamboree, ree es donde aprendí a tocar, donde fue el pianista habitual del Jamboree
Plaza Real, se reconvirtió en una cava de surgido del crítico Javier aprendí a controlar el hip-hop gracias a las y acompañaba cada noche a la
cantante Gloria Stewart. Farré la
jazz. Los artífices fueron Joan Rossell y la
gente del Jubilée Jazz Club. La idea del
Coma, significa “reunión sesiones de Aurelio Santos de los lunes. En
el Jamboree he creado muchos proyectos y recuerda simpática y elegante y, sobre
nombre surgió del crítico de jazz Javier de tribus” en zulú tengo muchos recuerdos”, comenta el todo, aquel My funny Valentine que
Coma: jamboree significa “reunión de tri- trompetista Raynald Colom. la hacía llorar cada vez que lo cantaba.
bus” en zulú. Hasta 1968 el Jamboree era A lo largo de los años se han sucedido Corría 1962 cuando la carrera de
un escenario de parada obligada durante con una de baile. Así que los hermanos Mas diferentes programadores, como Pierre Be- la vocalista quedó truncada por un
las giras internacionales de grandes estre- pusieron en marcha los ya tradicionales chet o Pere Pons, que se hizo cargo en 2013. crimen en la calle Aragón en el que
llas, y ha acogido las actuaciones de Bill dos pases diarios y una sesión de DJ para El libro El caso Jamboree, de Pere Pons, per- se vio implicada. Antes de la pande-
Coleman, Chet Baker, Art Farmer, Lou cerrar la noche. En los 90, el Jamboree se- mite zambullirse en él y recoge un montón mia del coronavirus, las noches de
Bennett o Dexter Gordon, entre otros. Y si guía abierto a la oferta internacional, pero de testigos, como el del contrabajista Hora- los martes y los jueves Farré tocaba
en 1966 Ella Fitzgerald y Duke Ellington sobre todo se puso al servicio de los músi- cio Fumero, que considera que la sala en el restaurante Il Giardinetto.
actuaron en el Palau de la Música fue por cos que pasaban por la ciudad, fueran ca- “mantiene el espíritu underground, literal
iniciativa de la gente del Jamboree. Ya en talanes o de Nueva York, como Brad Mehl- por tratarse de un sótano, y figurado por su
aquella época, el mítico sótano combinaba dau –que decidió grabar en la sala el álbum apuesta por la música de minorías, y con-
las actuaciones internacionales con las de New York-Barcelona Crossing–, Perico Sam- cede el calor natural que reclama el espíritu
músicos catalanes, como Francisco Mira- beat, Albert Bover, Avishai Cohen, Horacio del jazz. Más no se puede pedir de un club
lles, Enric Ponsa, Pere Farré o el mismo Fumero o Jesse Davis, entre muchos otros que es historia viva como el Jamboree”.
Tete Montoliu. –la cronista tiene sus manías. Ojalá que bajar las escaleras del Jamboree
El grupo Mas i Mas –que ya gestionaba Pero el espíritu inquieto de la sala pro- sea posible durante muchos años más. Y así
y programaba conciertos en La Boîte– se vocó más cosas, y los domingos se dedica- volverse “como un pájaro que migra o emi-
quedó el Jamboree en 1993, y decidió se- ron al blues y llegaron las WTF!, unas se- gra o inmigra o transmigra, salta barreras,
JAMBOREE

guir con la filosofía de la primera época de siones donde cada lunes, en el escenario burla aduanas, algo que corre y se difunde”,
la sala, cuando la sesión de jazz se acababa del Jamboree, se mezclaban intérpretes de por decirlo con palabras de Julio Cortázar.
28  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Cultura Agenda

Cançó d’autor i swing al


Festival Roca Foradada
Torredembarra acull, fins al 22 El festival Roca Foradada d’aquest
d’agost, la dotzena edició del Festival any estarà marcat per la crisi sanità-
Roca Foradada, amb una programa- ria de la covid-19, i per això tots els
ció que va arrencar el 18 de juliol amb concerts es faran al recinte de la Roca
el tradicional concert d’havaneres a Foradada, al port de Torredembarra,
càrrec del grup Port Bo, i que continu- per poder garantir un control d’afora-
arà durant les pròximes setmanes ment, que s’ha reduït a 200 entrades
amb diverses propostes de cançó per concert, que a més seran numera-

FESTIVAL NITS DE CINEMA ORIENTAL


d’autor, pop metafísic i swing. En- des. El Festival Roca Foradada està
guany, el festival aposta per un refe- organitzat per la Regidoria de Cul-
rent de l’escena musical femenina tura de l’Ajuntament de Torredem-
com és Maika Makovski, que actuarà barra amb el suport del Departament
l’1 d’agost, i dos músics potents com de Cultura de la Generalitat de Cata-
són Roger Mas (26 de juliol) i Ferran lunya, de la Diputació de Tarragona i
Palau (14 d’agost). Tancarà el festival Port Torredembarra.
el quartet de Barcelona The Swing
Una escena de la pel·lícula ‘Tunguska Butterfly’. Cats, liderat per Saphie Wells, un con- DATA Fins al 22 d’agost

Nits amb una trentena


cert del més pur swing a l’estil dels LLOC Port de Torredembarra
anys 30 i 40. Serà el 22 d’agost. PREU 6 €

de films orientals a Vic


of Legend, la preqüela del film homònim
Judith Vives
protagonitzat per Jet Li; o Monty Python 2,
un film en què una pitó gegant busca ven-
El Festival Nits de Cinema Oriental de Vic jança contra un empresari i el seu fill per
arriba a la seva 17a edició amb voluntat de un seguit d’accions delictives. Pel que fa al

EVA BOZZO-FESTIVAL ROCA FORADADA


mantenir la seva identitat i apostar pel mi- cinema d’autor, es projectarà Changfeng
llor cinema fet a Àsia. Des del 23 fins al 26 town, de la jove directora Wang Jing. La
de juliol, es podran veure 31 films produïts programació es completa amb dues pro-
a la Xina, el Japó, Hong Kong, Tailàndia, duccions indies, el western Sonchiriya i el
Taiwan, Corea del Sud, l’Índia i el Nepal. A film Action. De Taiwan arriba el drama Be-
superproduccions com Ip Man 4: el final, cause of you i de Corea del Sud es presenta
s’hi sumaran obres més d’autor i alguns la història de fantasmes The Closet.
curtmetratges. La temàtica dels films serà Com cada any, la franja matinal està de-
molt variada i per a tots els públics. S’hi po- dicada als més petits. La programació infan- Roger Mas actuará el 26 de juliol al Festival Roca Foradada.
dran trobar comèdies, animes, terror, dra- til inclou el film d’animació The legend of
mes, thrillers o films d’acció. Hei, Yatsurugi 9 i Promare, un anime inno-
Del Japó es podran veure, entre d’altres, vador amb una gran allau d’inventiva.
el film Crazy Samurai Musashi, que serà una També es projectarà un altre anime, Psy­cho-
estrena mundial, i Hydra, un homenatge pass, i la versió xinesa de Mulan. A banda de Vetllades d’estiu Girona aposta per
modern als yakuza. El premi honorífic 2020
és per a l’actiu Asami, que l’any passat va
llargmetratges, la programació infantil del
certamen es completarà amb tres curts. a Montblanc la cultura de km 0
anunciar que es retirava de les pantalles per Com és habitual, a més de les pel·lícu-
emprendre nous camins professionals. Des- les també es faran una vintena d’activitats El cicle Nits d’Estiu a Montblanc pro- La dotzena edició del Tempo de Gi-
prés de 150 pel·lícules, al festival s’hi podrà vinculades amb l’Àsia, abans de començar posa set vetllades amb espectacles de rona ha suprimit enguany els concerts
veure el seu comiat cinematogràfic, Tun- el festival. S’han organitzat tres nits temà- música, teatre, literatura i cinema per de pagament i ha apostat per la fór-
guska Butterfly, un revers femení de Leon, el tiques a la Bassa dels Hermanos, que inclo- a totes les edats. El programa arrenca mula d’èxit dels darrers anys: música
professional, amb una història centrada en uen sopars, espectacles de música i dansa, el dijous 30 amb un espectacle d’hip- de km 0 sota les estrelles, gastrono-
l’amistat d’una nena i una assassina a sou exhibicions d’arts marcials i pel·lícules. El nosis a càrrec de Toni Pons i seguirà els mia local, llibres amb Martí Gironell i
que busca la redempció. festival compta amb la implicació de més dijous d’agost amb un concert de la un espai ple de màgia al passeig Ar-
De Tailàndia arriba Friend Zone, una de 30 entitats de Vic i Osona, pertanyents Cobla Maricel, les acrobàcies aèries i queològic. Fins al 15 d’agost hi haurà
comèdia romàntica esbojarrada, o SisterS, en gran part a les diverses comunitats asi- el teatre de La Troupe del Trape i el una trentena de propostes: vermuts,
de Prachya Pinkaew, autor de la cèlebre àtiques del territori. monòleg a càrrec d’Eloi Güell. concerts i l’espai Tempo Llibres.
Ong Bak. De la Xina –un país amb gran pre-
sència al certamen– es podrà veure The DATA Del 23 al 26 de juliol DATA Fins al 20 d’agost DATA Fins al 15 d’agost
Enchanting Phantom, el remake oficial de LLOC C. Vigatà i Bassa Hermanos (Vic) LLOC Diferents espais (Montblanc) LLOC Passeig Arqueològic (Girona)
la mítica A Chinese Ghost Story; el nou Fist PREU De 5 € a 12 € PREU Gratuït (amb invitació) PREU Gratuït
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  29

‘Joc d’infants’, nova Microteatre en El DeltaChamber Music


mostra a La Capella espais alternatius Festival fa un ‘Parèntesi’
La Capella acull fins al 27 de setembre El Club Tenis La Llobera de Cabrils
l’exposició de Lola Lasurt Joc d’in- serà, els dies 24 i 25 d’aquest mes de Amposta serà l’escenari, del 28 de juliol al drà, Satie o Ravel, entre d’altres. A més, el
fants, una mostra que parteix de la juliol, l’escenari de les MicroSensaci- 2 d’agost, del Festival Internacional de Mú- dijous 30 es farà un concert homenatge a
que Joan Miró va inaugurar, en ons Teatrals, unes sessions de petites sica de Cambra a les Terres de l’Ebre, el Ovidi Montllor, titulat De part dels bons. En
aquest mateix espai, l’any 1968, i que peces teatrals fetes per gaudir a l’aire DeltaChamber Music Festival. Enguany el tots els concerts l’aforament serà limitat i,
va ser la primera d’art contemporani lliure. Durant la sessió es proposaran festival celebra una edició de transició per això, es faran tres sessions del mateix
presentada a La Capella. A través tres obres de microteatre de 15 mi- adaptada a la situació sanitària, batejada concert –una cada dia– per facilitar que
d’una sèrie de pintures, fotografies, nuts, representades davant d’un mà- amb el nom de Parèntesi i que inclou 40 més persones hi puguin accedir.
vídeos i ceràmiques, Lasurt aborda xim de 20 persones i ubicades en es- concerts individuals i tres concerts de mú- Una altra de les mesures adoptades en
l’agitació sociopolítica de finals dels pais alternatius, com ara una pista de sica de cambra a l’aire lliure. aquesta edició és la participació únicament
anys 60, tot apropiant-se d’imatges pàdel. Els espectadors poden triar La proposta més original i trencadora d’artistes nacionals. Seran un total de set
relacionades amb la infantesa i publi- veure un, dos o els tres espectacles de són aquests concerts individuals, un for- artistes: Laura Ruiz Ferreres (clarinet),
cades a la premsa de l’època. cadascuna de les sessions. mat i concepte que arriba en primícia a tot Pau Rodríguez Ruiz (clarinet), Laura Pou
l’Estat. Es tracta d’un format de concert 1 a Cabello (flauta), Andrés Otín Montaner
DATA Fins al 27 de setembre DATA 24 i 25 de juliol 1, de manera que només hi són presents un (oboè), Marina Vidal Valle (violoncel),
LLOC La Capella (Barcelona) LLOC Tenis La Llobera (Cabrils) músic i un oient que gaudirà de deu minuts Oleguer Beltran Pallarés (violí) i Ester
PREU Gratuït PREU De 5 € a 13 € de concert amb un instrument musical que Lecha Jover (piano).
no coneixerà fins al mateix moment del DeltaChamber Music Festival està coor-
concert. Els concerts individuals tindran ganitzat per l’Ajuntament d’Amposta amb
lloc els dies 28, 29 i 30 de juliol. el suport de la Diputació de Tarragona, el

Martorell fa un PAS endavant


El cap de setmana del 31 de juliol al 2 Departament de Cultura de la Generalitat
d’agost es faran els concerts a la plaça amb i el Consell Comarcal del Montsià.
música de cambra a l’aire lliure. Amb for-
i es llança a la piscina macions que van d’un solista a un màxim
de trio, s’explorarà música de cambra poc
DATA Fins al 2 d’agost
LLOC Diferents espais d’Amposta
interpretada de compositors com ara Tol- PREU En funció de l’espectacle
Martorell acull la setena edició del 25. El darrer cap de setmana de juliol
PAS (Pont a les Arts Sonores), un fes- serà el torn de Patáx, mentre que els
tival musical d’estiu amb una pro- dies 7 i 8 d’agost pujarà a l’escenari
posta variada i per a tots els gustos. El Meritxell Neddermann. A més, en
certamen ha modificat les seves dates aquesta edició es consolida l’espai di-
i els espais, i se celebrarà el darrer cap rigit als més petits, el Petit PAS, que
de setmana de juliol i els dos primers oferirà els concerts de Marc Parrot
d’agost a la Piscina d’Estiu. Caldrà fer amb la il·lustradora Eva Armisén (1
reserva prèvia per controlar l’afora- d’agost) i de La Belluga (8 d’agost).
ment màxim, que serà de 500 perso-
nes per sessió. El festival arrenca di- DATA Fins al 8 d’agost
vendres 25 amb el concert de Melodi LLOC Diversos espais de Martorell
Gimard, que es repetirà el dissabte PREU Gratuït (amb reserva prèvia)

La Blueproject Foundation
presenta Cristina Mejías
GALERIA ÀNGELS BARCELONA
Cristina Mejías és la segona artista
resident de la Blueproject Foundation
que exposarà aquest any al centre que
tenen al Born. Fins al 4 d’octubre s’hi
podrà veure el seu projecte You can’t
leave fingerprints on stone [No podeu
BRUIXES A ÀNGELS BARCELONA
deixar empremtes dactilars a la pe- L’escriptora i artista Irene Solà presenta medievals fins a judicis per bruixeria o a
dra], un recull de treballs fets entre el a la Galeria Àngels Barcelona la mostra la comunitat negra del sud nord-ameri-
2018 i el 2020 que expliquen la seva Hi ha una història d’una dona que, un cà. Solà va partir d’un relat inclòs en un
BLUEPROJECT FOUNDATION

experiència als jaciments arqueolò- projecte que relaciona diverses imatges recull de llegendes del Lluçanès i a partir
gics de l’illa de Gavdos (Grècia). i representacions de la imatge d’una d’aquí ha aconseguit aplegar diverses
dona encavalcada damunt d’un home imatges amb aquesta representació
DATA Fins al 4 d’octubre amb una brida a la boca. Aquestes que ara es poden veure a la galeria de la
LLOC Blueproject Foundation (BCN) històries i imatges apareixen en llocs capital catalana fins al 10 de setembre.
PREU Gratuït i èpoques diferents, des de llegendes L’entrada a la mostra és gratuïta.
30  |  El Quinze de Público  |  24 - 30 de juliol del 2020

Esports Activisme

Pedalar
en grup per
empoderar-se
a la ciutat
d’empoderament ciclista? Doncs gràcies al
El moviment ciclista poder del cinema, es podria dir. El movi-
ment de Massa Crítica té en la pel·lícula
Massa Crítica fa aparicions Ted White l’origen del nom i en el docu-
efímeres rodant en grup mental We are traffic una mena de bíblia. A
un divendres al mes. la primera hi veiem el fenomen que es
dona a la Xina, on sovint els ciclistes espe-
Sorgit als Estats Units, ren a ser un grup per poder travessar una
a Barcelona reuneix via per l’alta quantitat d’automòbils. Quan

MASSA CRÍTICA
entre 300 i 500 hi ha prou ciclistes, quan són una massa
crítica, els ciclistes poden creuar. La gènesi
persones per acció del moviment és aquesta: units en grup, els
ciclistes s’imposen. Activistes de Massa Crítica Barcelona, una nit a la plaça de Sant Jaume.

Militància efímera
Cugat Comas

E
Una altra de les peculiaritats del movi- és mig oci, mig militància. A Barcelona té
MATARÓ
ment és que no té estructura, ni líders, ni Sense estructura, líders un component lúdic, fins i tot d’oci, amb ac-
portaveus. Pots parlar amb membres de o portaveus: “Som tivistes turistes d’un dia, mentre que en al-
ls divendres al vespre és
probable que a algun bar-
Massa Crítica, però la base del moviment
és la naturalesa de militància efímera de
Massa Crítica només tres punts del món està més ideologitzada”,
explica el veterà membre del grup.
celoní o barcelonina l’hagi les seves accions. Un dels veterans de la quan estem en acció”
sorprès trobar-se amb un Massa de Barcelona ens explica: “Som Un moviment internacional
grup nodrit, d’entre 300 i Massa Crítica només quan estem en acció, Massa Crítica és a Barcelona i a desenes de
500 ciclistes, rodant en quan ens movem. Hi ha interactuació en- Una de les últimes ciutats més de Catalunya. N’hi ha prou de
grup i gaudint de la seva tre nosaltres durant l’estona que compar- accions va ser recórrer cercar-los a les xarxes per trobar els punts
ciutat. No és una manifestació, ni una con-
centració, ni un grup tancat ni un grup po-
tim, però el nostre és un moviment en el
qual només ets activista quan t’actives. És
el túnel de la Rovira, una de trobada. De fet, no és un moviment en
xarxa, però a vegades es troben. “Hi ha el
lític o social. És, senzillament, la Massa Crí- una manera molt pura de ser activista, per- zona prohibida a la bici que anomenem les Criticones, que són tro-
tica. Cada primer divendres de mes es què reclames un espai simplement en el bades a nivell català, o la Massa Galàctica,
troben a l’Arc de Triomf, en una convocatò- moment en què l’ocupes, aquesta és la be- en què ens trobem activistes d’altres paï-
ria oberta, feta pública a les xarxes. I un cop llesa de Massa Crítica”. La gènesi del moviment sos. La clau és passar-ho bé circulant per la
hi són, roden, circulen, gaudeixen. Es fan És tot tant d’un moment a l’altre que, la és aquesta: units en teva ciutat, amb la creença d’estar fent el
amos i senyors –en grup, en massa– d’es-
pais que durant la resta d’hores són massa
majoria de mesos, els recorreguts que farà
la Massa barcelonina no estan decidits,
grup, els ciclistes que fas, que estàs fent el que cal fer”, ex-
plica el membre del grup a Barcelona.
sovint zona d’automòbils; massa sovint, un gairebé s’improvisen. En un dels últims di- s’imposen A nivell global, va néixer als Estats
camp de mines per al ciclista. vendres d’acció, esperonats també pel des- Units el 1992. Diu la llegenda real del mo-
confinament, Massa Crítica Barcelona va viment que a San Francisco es van reunir
L’origen del nom recórrer el túnel de la Rovira –zona prohi- les accions d’un moviment que, a més, una cinquantena de ciclistes per protestar
El de Massa Crítica és un nom que li va de bida al trànsit en bicicleta– sumant-se al practica la pedagogia envers els conduc- per les condicions del trànsit i van causar
primera a aquest moviment. Prové de la fí- moviment que reclama que sigui hàbil tors de vehicles motors, que, ho entenguin problemes a la circulació motoritzada. Als
sica, i ve a ser la quantitat d’una força o ma- sempre a aquest vehicle. L’acció els va do- o no, s’han d’esperar que acabi de passar el participants els va agradar l’experiència i
terial necessari per provocar un moviment. nar més visibilitat, tot i que la nostra font pilot de ciclistes per reprendre la marxa. van decidir convertir-la en un costum. No
S’utilitza per exemple per explicar les ex- assegura: “És la quarta o la cinquena ve- Quanta gent forma part de Massa Crí- hi va haver cap necessitat d’organització ni
plosions o fissions atòmiques. Com arriba gada que hi passem, és una sensació espe- tica? És una pregunta incerta. Entre 300 i de repartir publicitat: la cita ja estava pro-
un tecnicisme com aquest –que pot resul- cial passar pel túnel, et dona sensació de la 500 persones, segons el mes. “No és qüestió gramada. Passa igual a Barcelona: cada
tar fins i tot indigest per a les persones més força del moviment”. La Guàrdia Urbana de quants siguem, sinó de la consciència de primer divendres de mes, a les vuit del ves-
de lletres– a batejar un moviment mundial de Barcelona coneix i fins a cert punt tolera grup que es crea. Formar part de la Massa pre, a l’Arc de Triomf.
24 - 30 de juliol del 2020  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Del Laci. Qualitat de blanc. 2. Argó. Coma 1. Teixit de seda i or o argent en què el metall no
prolongada de muntanya. Composició musical apareix sinó en una cara. Apèndix a la porta del cine. EL LABERINT
cantada, de forma lliure. 3. Obertura d’un canal 2. Discurs per encoratjar. 3. Faig un contracte davant
natural, en plural. Fem clapits. 4. Persona que sent de notari. 4. Nom donat a tota manifestació morbosa
entusiasme per una persona o per una cosa. sobtada, atac o accés. Ocell. 5. Que tenen els ossos
5. Tenint el coratge suficient per fer alguna cosa. grossos, ben desenvolupats. 6. Codi territorial
Que pot servir per a un fi o un objecte. 6. Part inferior d’Internet de primer nivell per a les Bermudes.
de l’antena d’una embarcació, que queda a proa. No oït o sentit. 7. Coberts amb una capa de laca.
Expel·liré d’una manera violenta i sorollosa l’aire 8. Grans que formen el bulb o cabeça de l’all. Part
dels pulmons. 7. Forma prefixada del mot gas. Cos d’una estufa. 9. Deixarà com mort. 10. Patró
d’un home, d’un animal, prescindint del cap i les juntament amb un altre o amb altres. 11. Sentiment
extremitats. 8. Propietat territorial lliure i exempta negatiu. Unitat monetària del Japó, en plural. 12. Tros
de tota càrrega i dret senyorial. Home de males arts. de corda lligat al musell, a les morralles, d’una bèstia,
En el cas, considerat possible, en què. per menar-la. Símbol del curie.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

10. Copatró. 11. Odi. Iens. 12. Ramal. Ci.


Inoït. 7. Lacats. R. 8. Alls. Stu. 9. N. Atuirà.
Atorgo. 4. Ictus. Au. 5. Ossats. 6. Bm.
Verticals: 1. Lamé. Cua. 2. Arenga. L. 3. C.
Tronc. 8. Alou. Truà. Si.
5. Gosant. Útil. 6. Car. Tossiré. 7. U. Gasi.
Oda. 3. Meats. Clapim. 4. Entusiasta. A.
Horitzontals: 1. Laci. Blancor. 2. Ar. Comal.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
l’espai, però l’alzina ja està catalogada com
Elisa Pont
un arbre d’interès local. Un altre efecte
d’aquesta lluita va ser la revisió del catàleg
Qui conforma Gràcia? La majoria dels del patrimoni arquitectònic i natural. Vam
equipaments del barri són el resultat d’una aconseguir que l’Administració veiés la
pressió històrica del veïnat, monopolitzada mancança i n’assumís la responsabilitat.
a l’inici per l’actual Associació Veïnal Vila
de Gràcia. Però el tramat social actual és Com avança el catàleg? No han respost a
molt divers: des d’associacions de caire cul- les nostres al·legacions, que són fruit de les
tural fins als ateneus, passant per les coo- exploracions que vam fer illa per illa. Hi ha
peratives de consum ecològic i les associa- cases que no hi estan incloses i que hi han de
cions de carrer vinculades a la festa major. ser. S’ha començat a treballar en una modi-
ficació del Pla general urbanístic del barri,
Com serà la d’aquest any? Més familiar, però tota modificació ha de comptar amb
sense els engalanats de carrer per evitar la un ampli procés de participació social.
concentració de públic. Quan les festes es
desmesuren es converteixen en espectacle. Com s’ha viscut el coronavirus a Gràcia?
Ja fa anys que s’ha perdut el control, per Ha estat una experiència d’agrupament ve-
l’èxit de visitants. La festa ha de recuperar ïnal molt important. Però el confinament
el seu esperit de trobada del veïnat. també ha tallat els moviments socials, que
hem hagut de passar del carrer a les panta-
Com l’afecta el turisme? El gran problema lles. Ara ens hem de recuperar i veiem que
de Gràcia és la gentrificació. També a Bar- les coses no van bé, que fàcilment podem
celona i a totes les grans ciutats occiden- tornar enrere.
tals. Des de Gràcia, Cap on Vas? volem aca-

Toni Ramon bar amb la imatge de Gràcia com a barri


ARXIU

nocturn de Barcelona. Hem reclamat un ACTIVISTA VEÏNAL

“La festa major ha


nou Pla d’Usos a l’Ajuntament, sobretot per
regular la saturació de bars a segons quines Toni Ramon (Barcelona, 1957) és
zones. També som a l’Assemblea de Barris gracienc de naixement. Ha estat

de recuperar l’esperit
pel Decreixement Turístic (ABDT). vinculat als moviments veïnals des
de ben petit, quan amb només 10 anys
I sobre l’habitatge? Creiem que la política acompanyava els seus pares al Centre

de trobada del veïnat”


d’habitatge s’ha d’articular en dos fronts: Moral i Instructiu de Gràcia, ara
per una banda, introduint en el mercat conegut com El Centre. Docent
l’habitatge buit a preus assequibles; i de i expert en arquitectura teatral,
l’altra, construir-ne de nous. És immoral és membre de l’Associació Veïnal Vila
tenir habitatges buits i persones al carrer. de Gràcia, on, segons explica, es
Col·laborem amb el Sindicat d’Habitatge carreguen “de feina, però no de
Membre de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia i de en temes de mobbing, d’agressions directes càrrecs”. Defensa la creació d’habitat-
la plataforma Gràcia, Cap on Vas?, critica l’augment a llogaters, de pujada dels lloguers... ge públic alhora que reclama més
del turisme i la gentrificació i aposta per un procés protecció dels espais històrics
Reivindica la protecció d’espais històrics. i patrimonials, com l’Alzina i les
de decreixement al barri i a tota la ciutat de Barcelona Formo part de la iniciativa Salvem l’Alzina. casetes del carrer Encarnació.
Encara no hem aconseguit que s’expropiï

Vous aimerez peut-être aussi