Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
VICENTE BARÓN
Del 8 de Abril al 19 de Junio 2011
FUNDACIÓN CULTURAL FRAX DE Patronos EXPOSICIÓN
LA COMUNITAT VALENCIANA D. VICENTE ARQUES CORTÉS
D. JOSÉ MANUEL DEL CARPIO HORNERO Coordinación
Patronos de Honor D. PERE JOAN DEVESA MARTÍNEZ VICENTE BARÓN LINARES
M. H. Sr. D. JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ D. JOSÉ MIGUEL ESCRIG NAVARRO
D. MODESTO CRESPO MARTÍNEZ D. VICENTE ESCRIG PERIS CATÁLOGO
D. RAMÓN MARTÍN MATEO D. JUAN ANTONIO ESPINOSA ZARAGOZA Texto
D. PERE MARIA ORTS I BOSCH D. JUAN ÁNGEL FERRER AZCONA LOURDES SANTAMARÍA BLASCO
D. FRANCISCO JAVIER GARCÍA CUENCA
PATRONATO D. FELIPE V. GARÍN LLOMBART Traducción al valenciano
D. JOSÉ GASCÓ FRAU INMACULADA BARÓN LINARES
Presidente D. ÁNGEL HERNÁNEZ RODRÍGUEZ
D. MATÍAS PÉREZ SUCH D. FRANCISCO JUAN MARTÍNEZ Maquetación
D. MARIANO LÓPEZ GARCÍA ESPERANZA DURÁN DELGADO
Vicepresidentes D. JAIME LLINARES FUSTER
D. RAMÓN DE SOTO ARÁNDIGA D. FRANCISCO RAMÓN LLORENS ORTS Fotografías
Dña. CONCEPCIÓN GÓMEZ OCAÑA D. RAFAEL MIRÓ PASCUAL ELÍAS M. PÉREZ
D.ña. Mª VICTORIA PALAU TÁRREGA
Secretaria D. VICENTE PÉREZ AGULLÓ
Dña. MARÍA JOSÉ ARGUDO POYATOS D. VICENTE PÉREZ GASQUET
D. CARLOS ALBERTO PRECIOSO ESTIGUÍN ISBN: 978-84-614-9841-3
Tesorera D. JESÚS RODRÍGUEZ MARÍN .....................................................
de los textos: los autores
Dña. NURIA MONTES DE DIEGO D. EDUARDO SÁNCHEZ JAÉN de las imágenes: los autores y propietarios
D. JOSÉ SUCH RONDA de la presente edición: Fundación Cultural Frax de la
Vocal Director de Proyectos Dña. Mª LUCÍA TORRES FONTGIRVERT Comunitat Valenciana, 2010
D. SEBASTIÀ GARCIA I MUT
Fundación Cultural Frax de la Comunitat Valenciana
Paseo de las Estrellas, 3
Vocales 03581 - Albir - L’Alfàs del Pi (Alicante, España)
D. ANTONIO LÓPEZ DE ÁVILA MUÑOZ Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: + 34 96 686 42 42
www.fundacionfrax.org
D. LUIS MIGUEL MARTÍ BORDERA
D. ISAAC VIDAL SÁNCHEZ
©
e-mail: fundacion@fundacionfrax.org
©
©
Fundación Cultural Frax de la Comunitat Valenciana - Paseo de las Estrellas, 3 - 03581 - Albir - L’Alfàs del Pi (Alicante, España)
Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: +34 96 686 42 42 - www.fundacionfrax.org - e-mail: fundacion@fundacionfrax.org
LUGARES DEL DESARRAIGO
VICENTE BARÓN
Del 8 de Abril al 19 de Junio 2011
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
“Me gustaría que hubiera lugares estables, in- "M'agradaria que hi haguera llocs estables, immòbils,
móviles, intangibles, intocados y casi intocables, intangibles, no-tocats i quasi intocables, immutables,
inmutables, arraigados; lugares que fueran referen- arrelats; llocs que foren referències, punts de partida,
cias, puntos de partida, principios (…). principis (...).
Tales lugares no existen, y como no existen el Estos llocs no existixen, i com no existixen l'espai es torna
espacio se vuelve pregunta, deja de ser evidencia, pregunta, deixa de ser evidència, deixa d'estar incorporat,
deja de estar incorporado, deja de estar apropiado. deixa d'estar apropiat. L'espai és un dubte: contínuament
El espacio es una duda: continuamente necesito necessite marcar-lo, designar-lo, mai és meu, mai no és
marcarlo, designarlo; nunca es mío, nunca me es donat, he de conquerir-lo.
dado, tengo que conquistarlo.
Els meus espais són fràgils: el temps els desgastarà, els
Mis espacios son frágiles: el tiempo va a desgastar- destruirà: res s'assemblarà ja al que era, els meus records
los, va a destruirlos: nada se parecerá ya a lo que em trairan, l'oblit s'infiltrarà en la meua memòria, ... "
era, mis recuerdos me traicionarán, el olvido se
infiltrará en mi memoria,…” G. Perec
G. Perec
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
Vicente Barón
junto a la escultura
“Arquitectura del
desarraigo”
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
Arquitecturas de la espera # Nowhere Man in No- Para Marc Augé los “no lugares” contemporáneos
where Land son espacios que se definen paradójicamente por la
negación, por su inhabitabilidad, desubicación, des-
He’s a real Nowhere Man personalización, desarraigo y atemporalidad. Las obras
Sitting in his Nowhere Land escultóricas de Vicente Barón recuerdan esos paisajes
Making all his Nowhere Plans for Nobody o no-lugares entrevistos fugazmente por los viajeros
Doesn’t have a point of view en tránsito y, sin embargo, consigue solidificar esas
Knows not where he’s going to impresiones efímeras en sólidas e inquietantes piezas
Isn’t ha a bit like you and me?(1) que parecen creadas desde los márgenes, desde los
abismos, donde el vacío, el desarraigo o la melancolía
John Lennon: Nowhere Man, 1966. son presencias tangibles
Sus obras no están ancladas en ningún lugar ni es-
pacios concretos o definidos; y a pesar de su solidez
muestran diferentes posibilidades de mutación, de en-
samblajes distintos que las encuadran y las metamorfo-
sean en testimonios del desarraigo y arquitecturas de la
espera.
La no presencia humana destaca en ellas precisamente
por los huecos, sumideros y recovecos que esas ausen-
cias crean en el hierro, ese metal tan duro y firme que,
no obstante, se pliega, ondula y retuerce. A veces la
pieza metálica forma aislamientos o encajonamientos
y desagües para cuerpos esperados o tal vez intuidos.
Otras veces forma unas escaleras (testimonio de las
huellas de miles de pasos congelados en el tiempo)
que no conducen a ninguna parte. En mitad de ese
inestable y zigzagueante camino sobre el abismo están
los miradores asomados al vacío, donde el hombre de
ningún lugar mira lo perdido y lo irrecuperable, y no
crea ningún plan para nadie, ni siquiera para él mismo.
En el balcón (mirador, atalaya, torre de vigía) fijado en
mitad de la nada, en torno a esa ausencia, más vivida
que presentida, se articula la doble condición del exili-
Robert Adams. Serie Denver: 1968–1970
ado, que se siente desarraigado incluso de la comu-
nidad de exiliados (está en una sociedad, pero no se
siente parte de ella, ni siquiera como un nómada, sólo
un desheredado).
(1) Es un auténtico hombre de ninguna parte / Sentado en su país de ningún lugar /
Haciendo planes en ningún lado para nadie / No tiene ningún punto de vista / No sabe
adónde va / ¿No es un poco como tú y como yo? (…) The Beatles, John Lennon. LP: Rubber
Soul, Single: “Nowhere Man”, 1966
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
La memoria es arraigo, es la recuperación nostálgica Ese individuo desarraigado, mal circunscrito, siempre
de una Arcadia (país, amante, familia, hogar, deseos) a la espera de su legitimidad, siempre atrapado en un
dejada atrás. Los lugares anclados en la memoria son deseo, se inscribe igualmente en un “no lugar”, donde
identificables gracias precisamente a las vivencias, im- su identidad le asegura el anonimato: es el autonauta
ágenes y palabras que habitaron un espacio concreto. en la cosmopista(2) que busca en el “no lugar” en
Pero cuando esa memoria se desliza hacia la pérdida, tránsito su propio lugar interior, su ruta de escape, de
la violencia, el caos y el dolor se enquistan en forma de evasión.
desarraigo.
En la autopista (on the road) lo importante son esos Volvamos a Marc Augé: El antropólogo definía el lugar
“no lugares” donde nadie sabe nada de los otros, y la como un espacio en términos sociales / culturales / cor-
existencia es un impasse, un tiempo suspendido sin porales en donde se puede leer la identidad, la relación
objetivos, sin un lugar particular donde ir.(3) y la historia, así que propuso llamar no-lugares a los
Los pasajeros en tránsito son los sospechosos habitu- espacios donde esa lectura no era posible. Igualmente,
ales que siempre han de identificarse precisamente sostenía que la sobremodernidad es productora de no-
para probar una identidad-en-tránsito en un no-lugar lugares, es decir, de espacios que no son en sí lugares
en los márgenes de la realidad, atrapados en esas antropológicos y que contrariamente a la modernidad
arquitecturas de la espera y/o paisajes fugaces: hoteles, “baudeleriana”(5)no integran los lugares antiguos.
ciudades, aeropuertos, fronteras, parkings, estaciones, Sin embargo, esos no-espacios contemporáneos tam-
checkpoints, etc… Esa persona anónima y a menudo bién tienen sentidos culturales, sociales y corporales,
solitaria (Lost in translation )(4) acaba simbolizando efímeros y transitorios tal vez, pero son los que le otor-
una visión del ser contemporáneo que cobra las di- gan el viajero, el emigrante, el nómada, o el deportado.
mensiones de una etnología de la soledad. Para este hombre de ninguna parte (¿no es un poco
cómo tú o como yo? )(6) sólo existen esos espacios de
duda, de indefinición e inaprensibilidad que Georges
Perec citaba. Acaso el desarraigo es también un estado
de ánimo general de una sociedad globalizada, que
incluso denomina con el Síndrome de Ulises (no en
vano se llama odisea a la ordalía del viaje) a esa sin-
tomatología de los afectados por la melancolía de las
raíces perdidas.
(3) “No Particular place to Go” Chuck Berry, 1964: Riding along in my automobile / My baby
Ed Ruscha “Twenty-six Abandoned Gasoline Stations” 1964 beside me at the wheel / I stole a kiss at the turn of a mile / my curiosity running will / cruis-
ing and playing the radio / with no particular place to go.
(4)Lost in translation. Sofia Coppola, 2003
(2)“Los Autonautas de la Cosmopista. O un viaje temporal París-Marsella”. Julio Cortázar y (5) Baudelaire dio nombre al flâneur (o paseante) que anda y observa la ciudad de mediados
Carol Dunlop. Muchnick Editores. 1984. El título puede derivarse tanto del viaje de los Argo- del siglo XIX, creando una nueva teoría estética basada en la vida moderna y un adjetivo:
nautas en busca del vellocino de oro, como de los viajes de los cosmonautas espaciales. En “baudeleriano”.
cualquier caso, no importan ni el vellocino de oro ni la cara oculta de la luna; lo importante (6) (The Beatles, John Lennon) LP: Rubber Soul, Single: “Nowhere Man”, 1966
es el viaje de los navegadores o nautas.
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
LOURDES SANTAMARÍA BLASCO Per Marc Augé els "no llocs" contemporanis són espais
que es definixen paradoxalment per la negació, per la
Arquitectures de l’espera # Nowhere Man in Nowhere seua inhabitabilitat, desubicació, despersonalització,
Land desarrelament i atemporalitat. Les obres escultòr-
iques de Vicente Barón recorden estos paisatges o
He’s a real Nowhere Man no-llocs entrevistos fugaçment pels viatgers en trànsit
Sitting in his Nowhere Land i, tanmateix, aconseguix solidificar estes impressions
Making all his Nowhere Plans for Nobody efímeres en sòlides i inquietants peces que semblen
Doesn’t have a point of view creades des dels marges, des dels abismes, on el buit,
Knows not where he’s going to el desarrelament o la malenconia són presències tangi-
Isn’t ha a bit like you and me? (1) bles.
Les seues obres no estan ancorades en cap lloc ni es-
John Lennon: Nowhere Man, 1966. pais concrets o definits; i malgrat la seua solidesa mos-
tren diferents possibilitats de mutació, d’acoblaments
diferents que les enquadren i les metamorfosen en tes-
timonis del desarrelament i arquitectures de l'espera.
La no presència humana destaca en elles precisament
pels buits, embornals i racons que estes absències
creen en el ferro, eixe metall tan dur i ferm que, tan-
mateix, es plega, s'ondula i retorça. De vegades la peça
metàl.lica forma aïllaments o encaixaments i desguas-
sos per a cossos esperats o potser intuïts. Altres ve-
gades forma unes escales (testimoni de les empremtes
de milers de passos congelats en el temps) que no
conduïxen enlloc. Enmig d'este inestable i zigzaguejant
camí sobre l'abisme hi ha els miradors abocats al buit,
on l'home de cap lloc mira allò perdut i allò irrecuper-
able, i no crea cap pla per a ningú, ni tan sols per a ell
mateix.
Al balcó (mirador, talaia, torre de guaita) fixat al mig
del no-res, al voltant d'esta absència, més viscuda que
pressentida, s'articula la doble condició de l'exiliat, que
se sent desarrelat fins i tot de la comunitat d'exiliats
Robert Adams. Serie Denver: 1968–1970 (està en una societat, però no se sent part d'ella, ni tan
sols com un nòmada, només un desheretat).
La memòria és arrelament, és la recuperació nostàlgica
d'una Arcàdia (país, amant, família, llar, desitjos) deixa-
da enrere. Els llocs ancorats en la memòria són identifi-
cables gràcies precisament a les vivències, imatges i
(1) És un autèntic home de cap part / Assegut al seu país de cap lloc / Fent plans enlloc per
a ningú / No té cap punt de vista / No sap on va / No és una mica com tu i com jo? (…) The
Beatles, John Lennon. LP: Rubber Soul, Single: “Nowhere Man”, 1966
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
paraules que van habitar un espai concret. Però quan esta Julio Cortázar va viure i va descriure el seu viatge
memòria es llisca cap a la pèrdua, la violència, el caos i el com "autonauta" durant 30 dies sense eixir de la
dolor s'enquisten en forma de desarrelament. denominada per ell mateix "cosmopista". La seua
Este individu desarrelat, mal circumscrit, sempre a l'espera aventura nòmada va discórrer en els marges (vor-
de la seua legitimitat, sempre atrapat en un desig, s'inscriu eres, zones de descans, gasolineres ...) de l'autopista
igualment en un "no lloc", on la seua identitat li assegura París-Marsella, però podria haver estat en qualsevol
l'anonimat: és l’autonauta en la cosmopista(2) que busca carretera en qualsevol no-lloc. La definició d'un es-
en el "no lloc "en trànsit el seu propi lloc interior, la seua pai està en funció dels que viuen i / o passen a / per
ruta d'escapament, d'evasió. este, les persones de cap lloc que travessen estos
"no-llocs" estan destinades a no retrobar-se, amb
prou feines poden permetre's un furtiu encreua-
ment de mirades silencioses.
A l'autopista (on the road) l'important són estos "no- Tornem a Marc Augé: L'antropòleg definia el lloc com
llocs" on ningú sap res dels altres, i l'existència és un un espai en ter mes socials / culturals / corporals on es
impàs, un temps suspés sense objectius, sense un lloc pot llegir la identitat, la relació i la història, així que va
particular on anar.(3) proposar anomenar no-llocs als espais on esta lectura
Els passatgers en trànsit són els sospitosos habituals no era possible . Igualment, sostenia que la sobremo-
que sempre han d'identificar-se precisament per provar dernitat és productora de no-llocs, és a dir, d'espais que
una identitat-en-trànsit en un no-lloc en els marges de no són en si llocs antropològics i que contràriament
la realitat, atrapats en estes arquitectures de l'espera a la modernitat "baudeleriana"(5)no integren els llocs
i / o paisatges fugaços: hotels, ciutats , aeroports, antics.
fronteres, pàrquings, estacions, checkpoints, etc ... Esta No obstant això, estos no-espais contemporanis també
persona anònima i sovint solitària (Lost in translation) tenen sentits culturals, socials i corporals, efímers i tran-
(4) acaba simbolitzant una visió de l'ésser contempo- sitoris potser, però són els que li atorguen el viatger,
rani que cobra les dimensions d'una etnologia de la l'emigrant, el nòmada, o el deportat.
soledat. Per a este home de cap lloc (no és una mica com tu
o com jo?(6) Només existixen estos espais de dubte,
d'indefinició i inaprensibilidad que Georges Perec
citava. Potser el desarrelament és també un estat
d'ànim general d'una societat globalitzada, que fins i
tot denomina amb la Síndrome d'Ulisses (no en va es
diu odissea a l'ordalia del viatge) a esta simptomatolo-
gia dels afectats per la malenconia dels arrels perduts.
(3) “No Particular place to Go” Chuck Berry, 1964: Riding along in my automobile / My baby
beside me at the wheel / I stole a kiss at the turn of a mile / my curiosity running will / cruis-
Ed Ruscha “Twenty-six Abandoned Gasoline Stations” 1964 ing and playing the radio / with no particular place to go.
OBRA
Detalle
Detalle
Arcadia I, 2011
Hierro. 150 x 75 x 20 cm
Detalle
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
Detalle
Detalle
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
Detalle
Detalle
Detalle
Detalle
Detalle
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
Detalle
Detalle
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”
CURRICULUM
Exposición y Concurso Nacional de Arte José 1998 II Certamen de Artes Plásticas para Jóvenes.
Camarón. Ayunt. de Segorbe. Castellón. Asociación Cultural Salón. Palau de la
Premis Ciutat de Sueca Escultor Beltrán. Valencia. Música de Valencia.
Premio de Escultura Vila de Catarrosa. Valencia. Solidaris Ajuda a Sierra Leona. Galería d’Art
V Jornadas de Escultura y Diseño de Macael. Al- Viciana. Valencia.
mería. Concurso de escultura de Gata de Gorgos.
1995 Premio de Escultura Fundación Cañada Blanch. Casal de la Música. Alicante.
Sala de exposiciones de la UPV. Valencia. 1999 Narración en tres tiempos. Sala de Exposi-
VI Bienal de Escultura Vila de Paterna. Valencia. ciones Diputación Provincial de Huelva.
1996 Intervenciones en el Campus Universitario. Dentro VIII Bienal de escultura Vila de Mislata. Cen
o fuera. Universidad de Alicante. tro Cultural. Valencia.
VII Premio de Arte Plásticas Viguer. Valencia. LX Exposición Nacional de Artes Plásticas.
Premio Senyera de Arte. Salón de Cristal Ayunt. de Valdepeñas. Ciudad Real.
Valencia. VIII Bienal de Escultura Vila de Paterna. Casa
LVII Exposición Nacional de Artes Plásticas. Sala de Cultura. Valencia.
Centro Cultural Cecilio Muñoz Fillol. Valdepeñas. 2000 Premio Senyera de Arte. Casa Museo Ben-
Ciudad Real. lliure. Valencia.
IV Biennal d´Escultura de Meliana. Valencia. Convocatoria de Artes Plásticas 2000. Sala
Premis Ciutat de Sueca Escultor Beltrán. Valencia. de Exposiciones Diputación de Alicante.
V Bienal de escultura de Quart de Poblet. Valencia. 2001 Convocatoria Artes Plásticas 2001. Sala
1997 Espais Fragmentats. Centro Municipal la Mercé. de Exposiciones Palacio Provincial.
Burriana. Castellón. Diputación de Alicante.
Miradas ajenas, visiones fragmentadas. Casa de 2002 Convocatoria Artes Plásticas 2001. Sala de
Cultura de Tavernes Blanques. Valencia. Exposiciones Museu Moli-Paperer. Banyeres
Circuit d´Art Jove. Centre 14. Alicante. de Mariola. Alicante.
Circuit d´Art Jove. Centre Cultural de Castellón. XXIX Premio Bancaixa de Pintura y Escultu-
Circuit d´Art Jove. Palau de la Música de Valencia. ra. IVAM, Valencia. Sala Glorieta, Sagunto.
XXIV Premio Bancaixa Pintura y Escultura. Fun- Centro Cultural La Asunción, Albacete.
dación Bancaixa. Valencia. 2003 XXIX Premio Bancaixa de Pintura y Escultu-
Premio Internazionale di Escultura Humberto Mas- ra. Centro Cultural Rambla, Alicante.
troianni. II Edizione. Galeria di San Filippo. Torino. 14 Anys del Premi Biennal de Pintura i
Italia. Escultura. Institut Municipal de Cultura,
XXIV Premio Bancaixa Pintura y Escultura. Centre Meliana. Valencia.
de Exposiciones de Sant Miquel. Fundación Ban- Per la pau. Institut Municipal de cultura.
caixa. Castellón. Meliana. Valencia.
LIV Exposición y Concurso Nacional de Arte. Cen- Espacios para la sonrisa, 31 artistas una
tro Cultural de Segorbe. Castellón. causa. Palacio de Colomina. CEU. Valencia.
Exposición Concurso Nacional de Escultura Villa 2004 Carrers d´Art. Sollana. Valencia.
de Leganés. Madrid. Expo-solidaris II. Sala municipal de exposi-
VII Bienal d´esculturaVila de Paterna. Valencia. ciones. Playa Tavernes de la Valldigna. Va-
lencia.
VICENTE BARÓN
“Lugares del desarraigo”