Vous êtes sur la page 1sur 6

UN ENCUENTRO CASUAL / Alberto Peral

EXPOSICIÓN DEL 1 DE OCTUBRE AL 13 DE NOVIEMBRE


Un encuentro casual

1. Una silla sin aparente dueño aparece en mitad de la De tal manera que visitar su exposición es penetrar en una
calle. Alberto Peral las fotografía directamente. De estos densa y premeditada red de lecturas, imágenes, reflejos
paisajes urbanos (sus protagonistas son sillas o estructu- y texturas sensiblemente urdidas para “hacernos sentir
ras de puestos de venta callejeros, pequeños taburetes, cómo imagina la organización de un mundo realizado a
etc.), una vez pasados a soporte fotográfico, Alberto retira partir del arte”. (1)
cuidadosamente la capa más superficial, dejando a la vista
el blanco del papel. A pesar de la delicadeza con que el 3. La naturaleza de su paisaje es altamente secreta. A
artista realiza la acción, no deja de haber algo doloroso o propósito de esta idea Emmanuel Lévinas escribe: “Lo real
transgresivo en el hecho de “despellejar” una imagen. no debe estar determinado solamente en su objetividad
histórica, sino también a partir del secreto, que interrumpe la
2. Lo que esa retirada de imagen muestra es una ausencia. continuidad del tiempo histórico, a partir de las intenciones
Una ausencia en forma de huevo o de cono, una ausencia interiores. El pluralismo de la sociedad sólo es posible a
definida geométricamente que se sienta sobre una silla sin partir de este secreto”. (2)
dueño. La silla parece observarnos desde la esquina, o ¿es
que está esperándonos para salir al encuentro y contarnos 4. La punta de un dedo asoma en el espejo y se refleja
su historia? Al fin y al cabo, ¿qué puede aspirar una silla para completar la figura de un corazón. Esta micro-escena
más que a encontrar su persona? cotidiana parece encerrar juguetona un significado: el afecto,
el amor es mitad real, mitad reflejo; presencia y ensoñación.
3. La inesperada aceleración de significado que supone el (Al menos eso es lo que explícitamente expresa el material
encuentro de la imagen con su ausencia, parece ser el momento creativo que Alberto Peral cuidadosamente compone.)
que atentamente Alberto estaba esperando y el hallazgo que
estas imágenes felizmente celebran. Porque al artista, y quizás 5. No se preocupen demasiado a lo hora de deshacerse de
lo que es más importante, a su material creativo, parece no sus muebles viejos. Es éste el material del que Alberto Peral
importarle el hecho de que la imagen pueda ser y no ser al se nutre: soñar que la materia inerte podrá ser animada
mismo tiempo en el mismo objeto. Es más, el artista y su para contar elocuentemente sus historias.
material parecen disfrutar bastante con este descubrimiento
y es por ello que las imágenes resultan tan sugerentemente Jesús Palomino.
seductoras y completas. Que “la ausencia se siente sobre una Sevilla, septiembre 2009
silla”, no es una contradicción: es la historia callada, a veces
tierna a veces dura, que Alberto persigue y que cuidadosamente
es capaz de hacernos escuchar en sus imágenes.

(Algunas ideas sencillas):


(1). entrevista “a propósito de palermo” de laszlo glozer y joseph beuys. revista arte:
proyectos e ideas. nº 2. universidad politécnica de valencia, 1994.
1. Probablemente Alberto Peral se hizo artista para poder
disponer de un espacio tal y cómo quisiera. Disponer los (2). emmanuel lévinas: totalidad e infinito. ed. sígueme. salamanca, 1977.
objetos en el espacio de una manera y no de otra. Dejar nada
al azar. Quizás a Alberto lo que más le interesa sea introducir
una noción de paisaje en el interior de la galería.

2. A Alberto no le molesta concebir el cubo blanco expositivo Puesto en la calle, 2008 Rio de Janeiro.
como totalidad. Es más, es así como lo piensa y lo siente. Intervención sobre papel fotográfico. 19 x 14,5 cm.


Una trobada casual

1. Una cadira sense amo aparent apareix al carrer. L’Alberto 2. A l’Alberto no li molesta concebre el cub blanc expositiu
Peral les fotografia directament. D’aquests paisatges com una totalitat. És més, és així com ho pensa i ho sent.
urbans (els seus protagonistes són cadires o estructures De tal manera que visitar la seva exposició és penetrar
de quiosquets de venda al carrer, petits tamborets, etc.) un en una densa i premeditada xarxa de lectures, imatges,
cop passats a suport fotogràfic, l’Alberto retira curosament reflexos i textures sensiblement lligades per a “fer-nos
la capa més superficial, deixant a la vista el blanc del sentir com imaginen l’organització d’un món realitzat a
paper. Malgrat la delicadesa amb la que l’artista realitza partir de l’art”. (1)
l’acció, no deixa de haver quelcom dolorós o transgressiu
en el fet de “espellar” una imatge. 3. La naturalesa del seu paisatge és altament secreta.
A propòsit d’aquesta idea Emmanuel Lévinas escriu:
2. El que aquesta retirada d’imatge mostra és l’absència. “Allò real no deu estar determinat solament en la seva
Una absència en forma d’ou o de con, una absència objectivitat històrica, sinó també a partir del secret, que
definida geomètricament que s’asseu sobre una cadira irromp la continuïtat del temps històric, a partir de les
sense amo. La cadira sembla observar-nos des de la intencions interiors. El pluralisme de la societat solament
cantonada, o poder ens està esperant per a sortir a la és possible a partir d’aquest secret”. (2)
trobada i explicar-nos la seva història? Al cap i a la fi, a
què pot aspirar una cadira més que a trobar a la seva 4. La punta del dit apunta en el mirall i es reflexa per
persona? a completar la figura d’un cor. Aquesta micro-escena
quotidiana sembla tancar juganera un significat: l’afecte,
3. La inesperada acceleració de significat que suposa la l’amor és meitat real, meitat reflex; presencia i somni. (Al
trobada de la imatge amb la seva absència, sembla ser menys això és el que explícitament expressa el material
el moment que atentament l’Alberto estava esperant i la creatiu que Alberto Peral curosament composa). Santurce, 2008.
troballa que aquestes imatges feliçment celebren. Perquè Intervención sobre papel fotográfico.
43,5 x 39 cm.
al artista, i potser el que es més important, al seu material 5. No s’amoïnin massa a l’hora de desfer-se dels seus
creatiu, sembla no importar-li el fet que la imatge pugui mobles vells. És aquest material del que l’Alberto Peral
ser i no ser al mateix temps en el mateix objecte. És es nodreix: somiar que la matèria inert podrà ser animada
més, l’artista i el seu material semblen gaudir bastant per a explicar eloqüentment les seves històries.
amb aquest descobriment i és per això que les imatges
resulten tan suggeridorament seductores i complertes. Jesús Palomino.
Que “l’absència s’assegui sobre una cadira” no és una Sevilla, setembre 2009
contradicció: és la història callada, de vegades tendre de
vegades dura, que l’Alberto persegueix i que curosament
és capaç de fer-nos escoltar en les seves imatges.

(Algunes idees senzilles):

1. Probablement l’Alberto Peral es va fer artista per a poder


disposar d’un espai tal i com desitjès. Disposar els objectes
en l’espai d’una manera i no d’una altra. Deixar res a l’atzar. (1). entrevista “a propósito de palermo” de laszlo glozer y joseph beuys. revista arte:
Potser a l’Alberto el que més l’interessa és introduir una proyectos e ideas. nº 2. universidad politécnica de valencia, 1994. Escocia, 2009.
noció de paisatge en l’interior de la galeria. (2). emmanuel lévinas: totalidad e infinito. ed. sígueme. salamanca, 1977. Intervención sobre papel fotográfico. 19 x 14,5 cm.

 
A casual encounter

1. A chair seeming to have no owner appears in the middle 2. Alberto isn’t bothered by the idea of the white cube as
of the street. Alberto Peral promptly photographs it. Once a totality. Indeed, that is exactly how he envisages and
transferred to a photographic support, Alberto carefully feels it. So to visit his exhibition is to enter into a dense
removes the most superficial layer of such cityscapes and premeditated network of readings, images, reflections
(his works feature chairs or frameworks of street stalls, and textures, sensitively woven “to make us perceive his
small stools and the like), exposing the whiteness of conception of a world organised starting from art.” (1)
the photographic paper. In spite of the gentleness with
which the artist performs this operation, there is always 3. The nature of his landscape is a well-kept secret. On this
a trace of pain or transgression in the fact of ‘skinning’ idea Emmanuel Levinas writes: “The real must not only be
an image. determined in its historical objectivity, but also from inner
intentions, from the secrecy that interrupts the continuity
2. What is revealed by the withdrawal from the image is of historical time. Only on the basis of this secrecy is the
an absence. An absence in the shape of an egg or a cone, pluralism of society possible.” (2)
an absence geometrically defined sitting on an ownerless
chair. The chair seems to be watching us from the corner, 4. The tip of a finger appears in the mirror and is reflected
or is it perchance waiting to greet us and tell us its story? to complete the figure of a heart. This everyday micro-scene
After all, what can a chair long for other than meeting seems to playfully contain a meaning: affection or love is
the right person? half real, half reflection; presence and fantasy. (At least 1
this is what is explicitly expressed by the creative material
3. The unexpected acceleration of meaning entailed by painstakingly composed by Alberto Peral.)
the encounter between the image and its absence seems
to be the moment that Alberto was waiting for and the 5. Don’t worry too much when it’s time to get rid of old
revelation that these pictures happily celebrate. For the furniture. This is the material from which Alberto Peral draws
artist, and perhaps more importantly his creative material, his sustenance, allowing him to dream that inert matter may
seem unconcerned whether the image may or may not be animated in order to tell his stories eloquently.
exist at the same time and in the same object. Moreover,
the artist and his material seem to take pleasure in this Jesús Palomino.
discovery, which is why the images are so suggestively Seville, September 2009
seductive and complete. The fact that ‘absence should
sit on a chair’ is no contradiction: it’s the quiet story, 3
sometimes tender and sometimes harsh, that Alberto
pursues and painstakingly succeeds in making us hear
it through his pictures.

(Some simple ideas):


(1) Brasil, 2008.
1. Alberto Peral probably became an artist so he could Intervención sobre papel fotográfico. 93 x 70 cm.
have an ideal space at his disposal; so he could be able (2) Rio, 2008.
Intervención sobre papel fotográfico. 30 x 40 cm.
to arrange objects in space in one specific way and not
(3) Sitges, 2008.
another, leaving nothing to chance. Perhaps what interests (1). entrevista “a propósito de palermo” de laszlo glozer y joseph beuys. revista arte:
Intervención sobre papel fotográfico. 50 x 50 cm.
him most is introducing the notion of landscape inside proyectos e ideas. nº 2. universidad politécnica de valencia, 1994.
(página siguiente) Dedo, 2009.
the gallery. (2). emmanuel lévinas: totalidad e infinito. ed. sígueme. salamanca, 1977.
2 Fotografía color. 60,5 x 47,7 cm.

 

Vous aimerez peut-être aussi