Vous êtes sur la page 1sur 40

At Kaci Mohamed Arab Tufga Taneggarut tullist) (tullist)

Tizrigin Internet

Tufga taneggarut
ers-ed tmesrifegt di Lezzayer, umbe d ugar n snat n swaye d wezgen deg igenni; tamdint n Tmenast teb ad aas. Issufe-ed mass Qebbani aqerruy-is ur nemci ara si tewwurt. Iulfa s lal iqquben di tmanat akken yeqquzbe wul-is seg ielli mi s-ed-nnan belli mmi-s ebd El amid yemmut deg yiwet n txazabit. Yewwe-as utiligram ef eb a n tmeddit belli mmi-s yemmut. Syin d tazla er unafag (laeroport) akken ad d-yaf timesrifegt ara t-id-yawin er Lezzayer. Acu kan ayen ya re yark s uellel akked usqizeb deg-sen akken ad as-ed-aben amkan i wass-nni ur qbilen ara. Nnan-as-ed belli ussan-agi d ussan n l id mai aas imukan i d-yettimin di tmesrifgin yettawin s agafa n tmurt, imi tugti ixeddamen ttextiin le waca akken ad ruen ad d-ren tiwaculin-nsen. Tettual Tmenast imir-en am temdint an imawlan-is; yettrusu-d fell-as lwec. Ass-a, tafejrit, iwwe-ed er unafag, yura ma yella ad yili yiwen seg iminigen ur d-nettas ara di lawan. Da dayen yeran. yufa-d amkan di tmesrifegt-nni n tes a(9). Tameut-is, yu di tmenast imi din i tt-yessen, teba ad dteddu yides. Acu kan netta yugi. Yenna-yas: kem ur tes i-ara 2

lekwae, lemmer ad am-faqen ad kem-arren er (Mali), ternuas ilaq a d-telhu di snat yessi timecta imi ur zmire ara a tente weedsent. Yea-yas daen ttewaya i tmeut-is ad asen-tcegge itiligramen i sin warraw-is. Ahat win yellan di l eske yezmer ad as-ed saren si lkazina. wannag win yellan di Marikan, ur yumin ara yezmer yewwas ad d-yual. ef ayagi i s-yenna i tmeut-is ad asen-taru belli dayen yettwanel gmat-nsen akken ur d-tt ettiben ara iman-nsen. Imi as ma yezmer ad d-yass win yellan di l eske, baba-s yugad fell-as aas. Taddart-nsen i d-yezgan nnig Lareb a Sidi Musa d yiwet n taddart-tamdint anda lebni n llaju ittsami-d lebni-nnien n llaju. Ixxamen maa ur kfin ara. Mazal-itt d acani am Lezzayer maa. Seg asmi yettwabes lbu sur iserdasen u kksen aselway n tmurt, i d-bdan cwalat di taddart-nsen. Tazwara laci ur fhimen ara acu i la ieun. Qqaren-as kra n wagguren kan ad yual wasif s amiq-is. Acu kan ussan wwin-ed ayen ef ur yetam yiwen. Ban imezda n taddart d tirebuya akken ban yark laci di tmurt. Wa yeqqar-as adabu-yagi, ala adebbuz ara t-ielen, wiya qqaren-asen: kenwi ad tekkem deg-s lemmer ad tualem deg umkan-is. Lasun ulac anwa iran acu-ten wussan iberkanen i d-iteddun. Isers mass Qebbani aqerruy-is ef tbanki uaksi i t-yettawin metwal Lareb a. Lemmer deg ussan nnien i d-yusa tili di lka ara yeddu er taddart imi lay aas uaksi si Lezzayer er din. Ielli i s-ed-yerel um ellem-ines cwi n tedrimt i s-ed yenna: fki-ak-ten. Netta yerra-yas imir-en belli d areal kan, imi ur yemil ara ad d-yeef seg alba laa. Yecmume-as-ed imiren uma lem-ines imi i t-yera d yiwen ueqqi ur nemil ara ad ia ula d yiwen. Seg asmi bel en lluzin n Mefta i t-icegge yiwen seg imeddukal-is n Bgayet er emi-s yes an asensu di temdint n Tmenast. Yufa-yas-ed amkan d a essas n yi yettqabalen ikliyuten i d-yettasen seg ugafa n tmurt, di tugti deg-sen. U da din i d-yemlal yiwet n targit mm wallen tizegzawin, yugar di le me ma drus xesum s ecrin isseggasen. Nettat ur tes i la 3

lekwae wala imawlan. Imi d tarewla i d-tarwel si rad akked la yellan di tniri. Ma d netta d yiwen ilen si tmeut-is seg acal ayagi. Yes a sin warrac meqqren akked snat tedayin timecta i d-mazal ttidirent ar ur-es akked weqcic-agi yemmuten yemzel di taddart. Deg ubrid n Lareb a, ibaajen iserdasen wa yeafa waye. Iulfa i tidi mi t-teccef deg uzagur. Aal irgel-as anzaren-is,ulac aas uberi zdaxel uaksi. Ula d tiktiwin xeldent deg alla-is. Imektiyen ttemafaren am txellalin n zzeb iteqsen akk iellien s tuccar-nsent taksumt talleqaqt n wul-is. Tteswia n mmi-s tettual-ed s waas deg ilejlijen-agi-ines yukin. Lmut n mmi-s tuqel-as am ujenwi deg ierman-is, iu-as akka mei mebla ma yenna-yas acu i s-yellan ef ul-is. Armi d tura makka yemmut i iulfa acal i tyemel.Wammag zik yettxemim fell-as d win yark ur nemmid ara yark seg arraw-is. Imi d wagi, as ma d netta i d amau, d netta ur neueg ara deg-sen. Ikcem si zik-is di tallit akken kemen wiya s ixeddim. Yerna-yas tasusmi n waas. Deg uxxam, ad as-tini mai zdaxel i yella as ma yella ur yeffi ara; ad d-yekcem am lexyal, ad yeffe am lexyal; ur as-tselle yettru ne yettinif ne da ad d-yecetki. ala yemma-s ahat i ierren anda yedda.Tikwal ad yinig ugar n smana, netta yiwen ur yeri. Ad d-yekcem am umakra qbala er texxamt-is. Syin cwiya ad as-slen cwiya ara yeqqa s ut layen tiktabin-is yefruzza en di taqa att. Mass Qebbani ur da yettanef ara ad t eddi teswi t anda yezmer ad t-yenna, ur t-yennu ara. Yeqqar-as: tjebde iman-ik ef uxxam am akken nekni nuen ajei, tettu acu i k-ed-yenna ebbi ef imawlan d watmaten; muqel kan s atmaten-ik imeqranen, di baa d iij ger laci, deg wexxam d aggur n tziri. Lada seg asmi temmut yemmat-nsen, mzarabent tedyanin yeran d i eggalen n tfamilt, anda ameqran irbe-ed inig er Marikan di tseqat-nni xeddmen yal asseggas imarikaniyen. Ma yella d win yellan seddaw-as, wwin-t er la ska si tesdawit; nnan-as la tregle si la ska asmi i k-tewa tmurt. Ma d ebd el amid ixdem yiwet n tanutt di Larb a n Sidi Musa anda 4

yeznuzuy lqez akked zagzag. Yual d netta i yettqabalen amesuf n wexxam tezi issegasen anda baba-s ur yufi yara ixeddim. Werin i d-yenna a. Yal taggara n waggur ad dyeddem tayemmust n yedrimen yettwafen s lastik ad tt-yefk i baba-s. U as akken, ur iban acu n tyerrist i d-yegran ger-asen. Ulac lehdu ger-asen, acu kan yual baba-s ad t-yettqada aas. Imi ula d gma-s yellan di Marikan d netta i t-i wnen tikelt tamezwarut meqbel ad iu. Ternu yehella aas di gma-s yellan di l ske, ieggi -as sya er da s wacu ara yembbiwel di lkazina. Izra gma-s d yiwen iemlen tiqaqayin akked lebsa yelhan. Ayen ye e ad yer li yellan ger-asen, ur yessawe ara. Yual-as mmi-s d yiwen n lar zdaxel n wexxam. as yella umqade ger-asen, acu kan wa ur yeri acu yuen waye. Lada seg asmi yunag er tmenast.Mmi-s yeqqim ad iqabel taanutt-is, baba-s iu ad inadi ef zhe-is. Netta mai d yiwen iemmelen ad yekref ifassen-is. Iellel-it cwi-nni yezmer ad iellel akken ad yeddu yidsen. Aqcic s leqde, di kra imeslayen meiyen, isefhem-as belli d awezi ad yeddu, ne ad ye lkumis-ines. Di qrad(3) isseggasen yerza ur-sen semmus (5) iberdan u yal tikelt ittaa-yasen i watmaten-is s wacu ara s eddin taswi t. Lada tullas timecta i wumi i d-yetta yark lewal n lakul, si tneart ar weqrab; iemmel-itent am yess-is. Acu kan netta d baba-s, tesme-nni, yellan ger-asen si zik, mazal-itt teef tasga n umsefham-sen; mai aas imeslayen ittembeddalen. Acal n tikal i yeba baba-s ad yemmesli yid-es, ur la yettaf ara tawwurt ansi ara s-yekk. Mmi-s, dayen yual yettban-ed am win ur nebi yara ad yessemu tamrart i t-icerken netta d imawlan-is. Acu yessewhamen aas mass Qebbani, d ayen i s-edqqaren madden ef arraw-is; qqaren-as-ed d ifecucen iemmelen aqesse aas. Lada amecu yekkaten awal s uqeddam. Medden maa emmelen ad necaen yides. Mai aas i yellan am netta i yesnen ta rabt akked trumit. Hede-as ef ayen i k-yehwan ad k-ed yerr. Alla-is d amawal ayen n tmusni. Lada di temsalin iceben ddin. Issen yark timucuha ye nan imeddukal n Nnbi ( taallit d slam fell-as). Ad as- tini 5

yidsen i d-yekker. Issen-iten s yismawen-nsen akked yismawen n tilawin d warraw-nsen. Si tama nnien mi d-yual s imawlan-is ad tafe ters-ed tesme n tegrest taqesant yidsen; Teqqar-ed yemma-s, asmi mazal tedder, belli mmit-nsen yes a axji n ndama seg-asmi i dyewwe er ddunit, ulac acu ara t-yeaen ala akal aayan n tenelt. Lezen yeuen ul-is, ur yes i yara tifrat di tudert-agi. Teqqar-as : yal mara t-wali ttmektaya-ed belli taggara n bnadem d akal asema. Iij yesser-as-ed tamelit-is i mass Qebbani. Acifu uaksi i tid-yewwin yettmuqul-ed ur-es sya er da. Yiwet n tikelt yesteqsa-t-id: - ncallah d lxir i k-id-yewwin er Lareb a? Yerra-yas mass Qebbani am win i d-tessekre si tnafa di lbir: - ala,er lanaza. Ikemmel-as-ed winna: - ad aken-ye em ebbi laje. Amdan yekka-d seg akal ad yual s akal. Nekni n ebbi u er ebbi ara nual. Yerra-yas: - a wer tes i ailif. Yerna yesteqsa-t-id ucifu-nni uaksi: - i wagi yemmuten d acu yak-t? Yerra-yas mass Qebbani - d mmi amecu, mazal yessawe (25) isseggasen. Nant imeddukal-is yeffeen d rrebrab. Ters-ed tsusmi. ye weq ucifu acu ara d-yini. Ur yeri yara ad d-yemlil yewwas deg uaksi-s argaz i wumi yemmut mmi-s di taluft-agi ieun. Syin ikemmel mass Qebbani ameslay-is am win mazal yefkan. - tezri, werin ne dil ne nemsefham nek yides. Nek d yiwen ihedden aas s idammen yeman. Netta d asusam am uzu n tmeqbat. Qqare-as ad yual ad yimur u ad yefhem imir-en acal yew er ixeddim imawlan, ger unemi ef arraw-nsen akked lmeayen i ten-id-yettqabalen di ddunit. Nni-as ahat mazal-it cwiya d anubi; ahat asma ara yiwsir cwi ad nual nek yides d atmaten akken lli nek d watmaten-is imeqranen. Ineq-ed ucifu-nni, ifehmen acu ieun imir-en zdat-es: 6

- tezri arrac maa emmelen imawlan-nsen. Acu kan ur emmilen ad t-id-sbegnen. ttagaden ad d-banen mazal-iten d llufanat. Mass Qebbani i d-yettbanen am win yezren deg uxemmemis, ihuc aqerru-yis, syin yenna-yas: - tes i leq. Nek ayen ugade d iman-iw. Ugade ahat d lemala ur temile ara imi unfa i warraw n leam ad t-nen. Si zik ttalfu ikre-iyi imi i t-id-s i di lexas, ttalfu am win iban ad d-yerr tta seg-i, imi ur as-fki ara ayen s an warrac nnien. Ula d taallit yeul si temzi-s imi i d iyi-wala ur da ttala ara. Ttalfu-as am win yugin yark ayen lli. Imuqel-it-id ucifu seddaw ti, imi yella yelha-d d tenhart deg webrid ikeflen deg aas imeqan. Lada mi yebda tikli si temdint ne ayen icuban tamdint n Lareb a Sidi Mussa er taddart-nsen anida i yes edda temi-s akked waas isseggasen si tewserines. Akka kan ad d-yezzi ur-es ucifu. Yiwen ubrid yenna-yased: -I mmi-k-agi, ad fell-as ye fu ebbi, ixeddem er lukuma ne yella itteka deg alba ikabaren-nnien ya ni acu d sebba ef i t-nan ? mulac ailif S wallen zeggaen seg imeawen yugin tufa akked we waz n yielli, izzi ur-es mass Qebbani, yenna-yas: -Ala, Wellah ma tella yark isem n sebba. Mmi, ad fell-as ya fu ebbi, yes a taanutt n lqez akked zagzag di Lareb a. Ula d ameslay, akken i k-ed-nni, ur yemil ad t-yessezef. Ailif-is ala taallit akked yektaben n yal nwel. Iemmel ad ier s ta rabt, s trumit wala s teglizit; ula d taqbaylit-nwen ---ne ke d aqbayli--- ye re ad tt-yelmed. Acu kan tew e akken i d-yenna, akk ulac aas n yektaben yess. Ittemsefham d medden irkelli as d yiwen iemmelen ad yeddu kan wedes.Yeqqar-as i yemma-s, ad fell-as ya fu ebbi ula d nettat, asmi tedder belli ddunit txenqit, u ayen yessutur di ebbi d aggay segs meqbel ad yarew ebla ara t-yawin er ahenama. Nek d yemma-s akked watmaten-is, neddes fell-as aas mara nekku ger-ane acu i d-yeqqa. Neqqar-as l ibad kemen er tallit akken ad egmen ma d amid ---d wagi i d isem-is--- segmi i itett lekwae-is. Ula d asmi yebda asfusker ur numin ara ad yerbe 7

ula d lfels. Tazwara yelli yiwet n txibu, d taanut anda ur zmiren ara ad qimen sin zdaxel. Ur yewwi ara usseggas armi yelli tis snat. da ayen i-izzemen ixnefyac-nne asmi nwala d netta i d-iqeun kullec s axxam. Nni-as aqcic ur newwi ara ecrin isseggasen yual d netta i d imebber n wexxam. Uale eqra iman-iw akk usme cwi seg-s. Nek yufa-yi-d lal akken medlen lluzin n Mefta anda lli xeddma. Di dqiqa ufi-ed iman-iw ur zmire ad hella di twacult-iw. Tidett kan lemmer mai d netta di lwaqt-nni tili ad a-ye la. lin-ed imir-en ef ddmuj-is imeawen-nni i kemnent wallen-is seg ielli. Banen-d am temmalt tamecut yugin ad tekfu deg ijerdan n tewser iaz zman deg udem-is. Acifu i wumi te req tenhart deg iberdan-agi yeflan i req-as daen acu yezmer ad d-yini i wemar-agi yettrun ef mmi-s yemmuten s tmezliwt. Iban-as-ed am uqcic i wumi ye req webrid di tegi. Ixemmem acu yezmer ad as-yexdem, ur yufi yara. Ayen er wacu yessawe dakken tasusmi d yemma-s n ledaqa. . .

Aebba isle yark iberdan n taddart izelgen.Yers-ed mass Qebbani zdat tewwurt n lama anda i d-yufa imaren i tyugaren qqimen senden er li-is. Da akken i t-id- eqlen kkren-d maa ar ur-es akken ad msalamen yid-es. emenas-ed irkelli laje. imir-en kan yeffe-ed limam si lama . Ineggez-ed ef temgat n mass Qebbani, iebba-t am gma-s. Syin yezzue-it seg ufus s la qel s axxam-is yellan er tama n lama . Akken kan i t-yesim ef ufutay yenna-yas: -a gma, nekni d ayla n ebbi, er ebbi ara nual. Amdan yekka-d seg akal ad yual s akal. Teri sbe d abib n ebbi u sbe iceben d makken ara teru twait. Amdan ilaq ad yeef di ebbi akken d as-yehwa tbeddel tegnitt. Arrac-agi i -ed yefka 8

ebbi, gan am ureal iudiyen melmi d as-yehwa ad ten-idyessuter bab-nsen. Ineq-ed imir-en mass Qebbani i wumi mazal uent wallen d imeawen yeman: -a ccix , a wer tes i yark ailif di ddunit-ik wala di laxet-ik. U ma yella mai dayen ad k-icenen, as ku-iyi-d amek tera. Yerra-yas-ed limam -nes a lweqt i wanect-en. Tura ilaq ad tezre belli mmi-k tameddit-agi ad t-id-awin. Ceg e gma akked mmi-s n xalti-k deg ukamyun, u tilifuni i yiwen uadarmi sna di Lareb a ad asen-d-yessishel lekwae akken ad asen-t-id-fkeni twacult-ik amek tella ieqqa? Yerra-d nnehtat am win i d-ibbaben ta kemt tamaayt. -bxi filaman. -i yessi-k amek? -ad ten-in la qqarent. -i tmeut-ik? -teri a ccix, titargiyin, ul-nsent ileb tiniri di litta . Ayen i stenni ak-ed-ini aqli da. -i lekwae tekfi-as-ten-id? -tezri amek i tga tmurt-agi-nne. Ssutren-a-ed nnekwa-s, nettat ur tes i yara. ncegge er Bamaku ma yella n lkae izemren ad as-ed cegg en ur ufin ara. Tura mazal-a kan ad dnadi ma yella a naf inagan ad d-icehen belli nettat syin, u baba-s akked yemma-s n din. S isteqsiyen-agi n limam ibeddel-as deg yiwen umecwa tiktiwin-nni tiberkanin yellan zedent ul-is. Yettu aqra-nni ickucebren ef tuyat-is. Tewwi-d imir-en yelli-s n limam, i d-yelsan liab aberkan, sniwa n latay akked lgau di tqecwalt tamecut. Akken i tt-tsers, tu aqerru n mass Qebbani i d-yeran deg allen-is a eer akked imei. Da imir-en ula d netta iereq d imeawen. Iebba-tt ger ifassen-is, zdat baba-s i wumi i d-lin imeawen ula d netta. Yenna-yas-ed imir-en limam: -ebd el amid d lwiz. ulac win ur t-nemil ara deg uxxam-nne. Lemmer di yura ebbi a zizen... Teneq-ed imir-en teqcict: 9

-a ba Da yessusem limam i yebdan aserbi n latay deg yiwen ufenal annect-illat i mass Qebbanni. Tenna-yas-ed imir-en teqcict: - smana i eddan, ika-yi-d amid yiwet n targit yurga. Yenna-yid am akken yerra-t ebbi d azaar ijeigen izeggaen. Iij yessemay akal, aberi zi, iwerigen, s cwi n leya, bdan ijjiq armi i d-zemen seg ulac kra n lewuc iberkanen i d-yelsan tiqnedya timellalin. Da reken yark izeigen-nni i d-yefkan yiwet n tezwa igan am idammen.S yin yers-ed seg igenni yiwen wergaz is an aas n yefriwen u yebda a yestewtiw degsen s yiwen ujenwi. tessusem cwi teqcict syin tkemmel: -yenna-yi-d mi yekfa targit-is belli ussan agi ara yinig, as ur yeri yara sani. Netta zi ifhem-itt. Imir-en ikcem-ed gma-s n limam. yenna-yasen-d belli yewwe-ed. syin yefka-yas afus-is i mass Qebbani, i wumi ye em laje. Izwar-ed limam er ukamyun i d-yewwin asenduq. awlen laci akken ad t-id-ubben. Da akken i t-id-sersen, iu mass Qebani yekkes-as-ed lem i usenduq, yellan yersen kan d tarusi. ala udem-is i d-yettbanen. Iunez da ur-es s la qel islef-as s ufus-is, syin isers ticenfurin-is ef unyir-is asemma da yenna-yas s la qel akken ulac anwa ara s-ed-islen : a mmi nek d yemma-k, ad fell-as ye fu ebbi, si zik i d akennsemme, i ke d watmaten-ik. Ass-a nek ad ak-ed-alsa, sema-k ma yella kra i d i-txedme. as ri-k si zik d lmalayek. Yua-d limam akked yergazen-nnien s asenduq akken ad t-skecmen er wexxam-is. Imir-en ibes-iten-id mass Qebbani. Yenna-yasen s yiwet n taect yeuen d tiercewt belli ilaq-as ad tawin s axxam-nsen. Yerra-yas-ed Limam belli kifkif, ula d wagi d axxam-is. as akken yugi. Di seddis(6) yidsen refden asenduq metwal s axxam-is, yea qrib tura qus (9) isseggasen. Akken wwen issufe-ed tisura n tsemmit n laa, yelli-tt-id. Kecmen medden er zdaxel, yerna deffir-nsen usenduq yettwababen ef tuyat. Yelli-d dien 10

tawwurt n wefrag yettawin qbala s aanu anda ur tes i acu yellan anagar yiwet n abla n wesa yeuen d idlisen yuran s ta abt akked teglizit. Deg yiwen umecwa xedmen-d amkan anda i t-len am ujalut i teffe tudert seg iuran. Imir-en isekcem-ed iman-is yiwen akken n wemar yekfan si ddunit, yenna-yasen i laci ad fen, anda i d-yedda mass Qebbani. Aneggaru-yagi isteqsa limam anwa wagi. Yerra-yas-ed limam belli d argaz-agi i la yessiriden tura lmegtin di taddart. Da yedda-d deffir laci.Yean mmi-s ad yirid. Akken ualen laci s axxam, ufan-en yerra-t zdaxel n lekfen amellal anda i d-yea ala udem-is yettfeien. Ur as-teqqare ara sin wussan aya-gi i yemmut. Yua mass Qebbani armi yewwe s aqerruy-is. yeqqim din am win ara yesta fun seg yiwen yinig meqren. Azgen n wass ur d-yekkir ara si tama n mmi-s. Imdel allenis. Ulac anwa izemren si laci ad t-id-yessaki si tnafa-nni n lezen anda yezzer. Yettban-ed ef udem-is yiwet akken n tewe igan am aan-nni ittazen iyuza. U mara imuqel wemadan s udmawen n wargaz akked mmi-s, ad as-tini d argaz i yemmuten, mai d mmi-s. D igelfan n laci i d-yettasen. Wa deffir waye. Win tiwalan, ad ye amkan i waye. Ulac anwa i yes an lkuaj ad tid-yesker si lezen. Am usalas ibded s aqerru n mmi-s, alla-is wissen sani iu. Seg asmi yella mei i yella d assusam. Ula mara tewten ne ara-teqren wetmaten-is i t-yugaren di la me, ur yettru yara, ur d-yeqqar ara belli yella kra i t-iqaren. Ahat ma yella da yella win izemren ad yekcem deg iilifen-is d yemma-s kan. Yal mara tetqelleq ne tuen ad tu ad tees yides di tmetatis mectuen. Teqqar-as i wergaz-is: lenun akked cwaen ur tezzin ara anda yella, imi l ezaz-as d tauri n leqan akked wayen ye nan ddin, ke anecra-agi-inek ef kullec akked ulaed iban d cwaen i k-izeden. Da ad tes. Atmaten-is imeqranen, segmi ttimuren i ttuallen ttmeslayen-as am win i ten-yugaren. Ulac tamacahutt ur d-wwin ara ef una zul-is ef madden. Yiwet n tikelt snulfan-ed fell-as 11

yiwet n tmacahutt armi ula d netta yeereq d tasa mi s-yesla. Nnas belli d yemmat-nsen i yean, asmi tella s tadist yess, aja bub n lakim; da i eq-as ubrid deg ierman-is armi i yekcem s ul n gmat-sen. Seg ass-nni da i yegres wul-is am tqarruct n wedrar n Himalaya. .. .. D tawacult n limam i d-iheggan kullec. Sewwen imensi i yinebgawen akk uen-d lqahwa d latay d lgufi i yim ewzen. Mass Qebbani yettmuqul kan deg-sen mi la ttarkilen maa. Kra azen tenelt, wiya heggan-ed ikersiyen akked d yemaen. Wiya faren-ed axxam. Wiya-nnien wwin-ed asenduq asemma. Laun, ur yessembbawel ara taadect-is tamectut di lanaza n mmi-s. Ayen da i t-yean izzer deg ubaxix armi yettu iman-is anda yella. Tameddit, meqbel taallit n lmereb, iu-ed limam er tama n mass Qebbani. Yenna-yas belli yeba ad yehde kra imeslayen yides. Da yekker-ed seg umiq-nni anda yeqqim s aqerru n mmi-s s wallen imedlen am tenelt. Di baa, mi leun wa er tama n waye, ulfan ters-ed yiwet n tsusmi ieznen ef taddart. Ad-as tini cmata teckucber am ubernus n wedfel aberkan ef ixxamen n llajur yuli bu seaf. Ternu-as iberdan iddewzen am tbiddunt n wuzzal yeddez weqcic amectu. Argaz,ineddmen ef ussan yezrin anda yezmer ahat s kra imeslayen lawen ad yer li n lxiq tebna ddunit akked tnekkit ger-as d mmi-s, yeba ad d-yerr s alla-is cfawat n mmi-s asmi yella d llufan. as akken d asusam, si zik, medden maa ettben-t am tpupitt s wacu tturaren. Ur as-edyecfi yara ula d yewwas iru. Yettwali tura udem-is mi yella mei am uqcic an imawlan-is ne am ugujil, yettxemimen d netta i yesxeren di kra n tawsa armi tean yeqqim wedes. Imir-en, makken mazal-it yezzer di tirga-s n zik, ineq-ed limam: 12

- a si med, akken-nni i d-nekker, nek yid-ek; temzi-nne akken i tt-nes edda am atmaten. as ri, ke werin i yi-tesbe am gma-k, acu kan nek ttwali-k am gma-nni i ssarme ad s u. Ddunit twala terra-ya d icifa ur neswi ur nerri. Ne el tazwara d ayen yettdumun. Netta ala udem n ebbi ara idumen. Newwi nerra, taggara twala ula d arrac-nne, ur nezmir ad nerez fell-asen. Lfetna d ayen tebda, tu ierawen d issafen. Ulac anwa ara s-ixedmen rima ala ebbi a zizen. Ayen ugade ugar, dakken hatt-an akken kan tebda. Aas idammen ara yazlen a med, ur ri ara amek ara nessukes. man idammen akk rkan wulawen n laci. A gma ur ssinen ara acu i sen-yelhan. Yessusem cwi, imuqel s udem umeddakel-is i yufa mazal-it yezzer deg uxemmem-ines. syin ikemmel-as awal: -d imeddukal-is i t-yenan, a gma. D widak d wumi yedda acal i d-yezzin fell-as asmi yella icerrig ger-asen. Nitni fen s adrar. Netta,yeqqar-asen: d lbael ayen akka i txedmem, ur tes i acu yezmer ad d-yawi. Imir-en yetkaki-d mass Qebbani mi yesla i limam iekku-d ef sseba n lmut n mmi-s. Netta, di ddhen-is, d ibaaniyen i tyenan akken nan imeyaten-nnien. Ur imeyez ula d yiwen ubrid belli yezmer ttwasnen widak i t-yenan. Aemum aberkan deg yiwen umecwa yeu-ed igenninni yellan meqbel cwi d azedgan am lemri. Muqlen di sin yidsen s igenni. Yiwen ixemmem belli ad d-ileu lmereb, waye ixemmem belli d lawan ad yual er tama n mmi-s. ebsen ef uruwar, er tama n yiwet n t emuct iceqfan n tebrikt tazeggat. Imuqel mass Qebbani limam metwal s allen, yenna-yas: -Ini-yi-d, tesne widak i t-yenan? Yerra-yas-ed limam: -Ilaq a nqee aas, ur ten-ssine-ara swaswa. Acu kan ameddakel-is uma, ahat yera anwi-ten swaswa. D netta i yellan yides makken yettwaef. Ilaq ad ak-ed ku,a si medayen yeran d lbael aeaf. Yessusem limam. Yessusem mass Qebbani. Seg usawa n lama , lmuden yu-ed yark tiemma n taddart. 13

Aqcic i d-iteddnen yessezef taect-is am win i wumi yeqme nnefs zdaxel n t eddist-is. Ad talfu mara s-tesle am win yettrun yal mara d-yini: ALLAH AKBAR. Tettimur taect-is arma d yiwet n tqacuct yeran, syin ad yebdu ad yessenas deg-s arma tewwe rqiqet am izewi s wacu i d-jebden werrac tiirdmawin seg ixejan-nsent. Akken yessuli lmuden, cihden di sin u ellan ef Nnbi akk ssarmen-as ur ebbi amiq n lwasila di lennet. Syin kecmen di sin yidsen di tewwurt n lama . Yeul yessen limam. Mass Qebbani yufa-d amiq di ef aneggaru. Di tallit-is, yal mara yessiwe anyir-is er lqa a, yesfillit lenet i mmi-s, u ad as-iwehhi ebbi abrid ilaqen ad ya di temsalt-agi i d-ihedfen fell-as. Iulfa am akken d netta i yemmuten; ul-is segmi ikemmec am tyembbult ikeri, i an la tettar i yiij unebdu. Yeba ad yeel di tesga n wexxam deg umur n mmi-s yelen tura akka deg uxxam s tyerrist immezlen s lmus yefan. Yurga-t zdaxel n tallit-is d netta i d-yussan ad t-yenel. U yefre aas mi t-iwala ula d netta yezen mi yemmut baba-s. Mi ifuk taallit-is, iwala limam yewwi-d seg ufus aqcic-nni i d-yednen. Akken i d-yewwe ur-es, yenna-yas: - a si med tecfi ef uqcic-agi, ne ala ? Imuqel-it s usenqe, da yerra-yas-ed : - iwerra-yi-d ebbi sna-t, acu kan wellah ma zemre ad d-ini anwa swaswa. Yenna-yas-ed imir-en limam: - D wagi i d uma, ameddakel n mmi-k. Akken i ttmenaren ger lexlawi akked temdinin. Aas n tawsiwin i yes a ad ak-tent-idyini. Yua-d weqcic er wemar, isellem fell-as. Syin yual er deffir, yessusem. Udem-is iban-ed am win yettewten s ujelka, d azegga yark anagar allen-is tiqehwiyin i d-yettbanen am snat n tlellucin n wewra deg akal n tumlilit tazeggat. I awen-ed limam ameddakel-is akken ad yekker; syin di tlata yidsen kecmen deg yiwet n tewwurt yettawin si lama s axxam anda yezda limam. Din qimen ef qrad(3) ikersiyen i dyezzin i abla. Da yebda weqcic ameslay , mebla ma yesteqsa-t yiwen, s taect yeuen d lezen: 14

- er a si med, belli ur ri sani ara yarra udem-iw segmi yemmut amid zdat-i. Ur ri ara amek i zemre ad d-sfehma! Teef-iyi tcallawt! Ugade ef yiman-iw armi ur ri acu i xeddma. Yessusem din. Imuqel s udem n yergazen-nni i t-yugaren ma yella drus xesum (30) issegasen. Si tama-nsen ula d nitni walan amek ibda ifetti wudem-is, amek cwami-nni bdant la meunt. Da yenna-yas limam: - a uma,a mmi, ini-yas-ed i si med acu i yeran irkelli. Da yebda weqcic imir-en lehdu.

. Ass amenzu mi d-nulfan at iumar-agi di lama , nennayas, nek d amid, d ayen ilhan. Lada nek ur nessin acu i yessewayen di tsertit. amu nema, taemmalt i d-iemlen tewwi-ya deg ijufa-is. Neba yark ad teggem tmurt. as nxu tamusni, nniya-nne d tin yefan, d tin zeddigen. Teri kullec; ahat tife-iyi amek i tfehme timsal, ke zik d amahed. Lasun nedda akken ddan yark medden di tezfuft-nni usirem. Meqbel ad bdu, bi kan ad ak-ed-ini yiwen wawal yes an azal meqren ur-i: werin wala alba iemlen imawlan-is akken i ken-yemel amid; win ur nessin ara amid ad as-yini d zzux i yettzuxu. Dima iekku-ya-ed amek i tes edda ra, ke ur tewwi-ara (20) isseggasen. Yenna-yaed amek i d-trewle si lebs, amek i team ucanen, ke d imeddukal-ik asmi i ken-arsen iumyen deg yiwet n temna deg udrar. Iekku-d amek i tzewe, amek i tugi akarni n yemuhad, amek i tnehre lka di fransa. Zemre ad ak-ed-ini sna ddunit-ik xir-ik. Ula d tatargit i tue yenna-yi-d amek i ttid-tessukse seg ufus n le ske. Yeqqar-iyi-d fell-ak kra n lewaye ur yettamen yiwen, u lemmer ur tessine ara d amalu aeqqi tili ad as-ini yeskidib. 15

Nni-ak, ihi. Nedda cwi yidsen akken ddan wiya.Tzemre ad d-tini belli nek ddi cwie nnig cwi armi yual d aas. amid, netta ur yettaa ula d yiwet n lela mebla ma yennayasen-tt. Lada tieri i t-ttarisen imenasen-nne. Nera lekem d afuan izleg ayen yark yelhan di tmurt, acukan nekni nezmer ad nnekk deg-s lemmer ur nett assa yara iman-nne. Mebla ma tettu belli nekni d widak i d-yekkren s yisem n ddin. Win ur numin ara s ebbi a zizen, ur yezmir ara ad yefhem acal neef di leqran, ur yezmir ad yessekcem s alla-is belli win yellan d ineslem iw e fell-as ad yekem di ddunit-is s wayen imgaraden d wayen i d-yenna ebbi a zizen. Acu kan ,si tama nnien nekni, deg umur usexdem n walla-ne af acu i ed-i-wea ebbi di tektabt-is, nestenyaf adebbuz akked ler. Deg umur n tikli s la qel di lecal n tmurt,nekni newwi-tt d tazwawa. Ad as-tini ilaq ad d-neser imir-en lmektub seg ufus n ebbi ne mulac ad ifut lal. Lasun amid segmi i dyettba id fell-asen.Lada asmi ebsen tifranin warraw n leram n l eskar; fkan afus i yimurfa ad a-nehren sani i sen-yehwa. Qrad(3) isseggasen umbe d, tugett n widak yefen s amada mmuten. Lezen ikcem s ixxamen am agu deg ussan n tesmua. Ulac axxam ur nru yara. Yeqqar-iyi-d amid belli d lmual u d awezi ad yeru wayen akka ierrun ma yella ulac alba n cwaen i t-iheggan meqbel. Lfetna am uqjun inecfen, ur tezri deg wumi ara yehmej. Imsulta sya, at umada si tama nnien. amid yes an taanutt di Lareb a, ala tasusmi-ines i t-yessuksen seg wayen yes a deg walla-is. Medden yark ttqadaent ef tmusni-ines. Ira aas n ddin. Ula d limamat mara erqen, ur-es i d-ttaran ad tsteqsin. Tikwal ad ak-yini i-yi ad d-nadi. Ass ne sin umbe d ad ak-ed-yawi tifrat i temsalt i tettnadi akked wedlis anda i ttyufa. Acu kan netta yeqqar dima ef yiman-is belli di tmurt ibujaden kra n win yes an timqessin ettben-t medden d axegga. Netta ulac tama ur t-nezgil ara. Imsulta qqaren-as ixeddem d wat umada. Ineggura-yagi qqaren-as iban netta d amsaltu yefren iman-is. Qqaren-as yesserwel tawacult-is imi yera acu ixeddem. Tidett, lemmer mai d limam-agi yesnen kra seg imsulta tili acal ayagi i t-qemman. Ma d at umada, yena16

ten s tmusni-ines di ddin. Ansi i s-ed kkan ad d-afen ur aszmiren ara. Cfi yewwa-s di lama snejm en-ed laci. Xedmen-a-ed asarag-nsen ef LIHAD akked TAU. Nnan-a-ed: adabu-yagi amesbali ala ra ara t-ielen, yena inemasennne di tmesbaniyin. Yewta, ijare u yeksa rba n tefranin. ef ayagi yark i nerfed lesla mgal-is, nessawel i laci ibuin fella ad yeddu yidne imi d wagi i d abrid n ebbi, mai d yiwen nnien. amid yuen tannumi yessusum am u eggun, ineq-ed ass-nni asmi laci ssusmen maa. yenna-yasen: Lihad-agi-nwen yeqqim kan dagi ur-ne. Ibulisen yark yemmuten d arraw n tudrin-nne. Ula d nutni d imeula u d lmumnin, akka am kenwi akken i d-teqqarem. Ad ggalle ur senata ma teram anwa i yesseluyen tamurt-agi. Ta lem d amsaltu ma yemmut ara-dyawin dduwla tineslemt. Mi yemmut yiwen ad d-aren mraw(10) deg umur-is. U kenwi s Wellah igan isem i yiman-is ma teram trent seg widak ifen tamurt s tidett. A yatmaten i yessalayen timura d tasartit akked ialen i tt-yessebdaden. Imme-ed fell-as imir-en yiwen si zdeffir, ixneq-it. Widak ieren din, amezwaru d limam-agi-nne, negzen er win akken ad as-tid-kksen si ger ifassen. Yekker din yiwen uwahruu ger imeula d wat umada. Amecwa, limir-nsen, yessusem-iten. (Ass-nni win i ten-iebsen d yiwen akken weqcic iran di tesdawit n Blida, issen amid si zik). Syin ikemmel amid awalis, as nitni ur bin ara: - lfetna a yatmaten am temmalt tameqrant mara d-temel; iteddu uzegzaw d uquran. Ayen i d-tufa zdat-es ad teddem. urwat ad ta lem d ageffur ara yezrin ticki. Lada nekni izeden di lwahi-yagi n Blida. Ass-agi temmeslayem-a-ed, azekka ad a-tewtem; yewwas ad d-yawe anida ara testewtwem s ulalas. Da akken i d-yenna i tera. Sin isseggasen umbe d,umbe d mi mmuten imezwura yeran cwi, ualen, widak i ten-iermen, am lewuc. Adrim yual-asen am useqqi, smir-ed mebla ccea. Efk-asen ayen d ak-yehwan ur ebbun ara, cwi kan ad d-bernen ur-ek. Yual u ebbu-nsen d 17

acekka yeqqeren. Ternu-as leqara. Ur as-teqqare ara mara twali lexdayem-nsen belli widak-agi kren-d mgal leqara di tazwara. Ula d tasartit-nsen ur tban ara. Ualen teddun s ccea umeslay. Laci akken walan ulac lfayda deg-sen, bdan a jebden iman-nsen. Mebla ma nettu, ke tezri, adabu afuan i yellan d ssebba n wezgen n warrac yulin s adrar. Yenna-yi-d amid belli s tta mada-nsen i yeran lluzinat n tmurt, staxren-ed ixeddamen. Skecmen er lebs widak i send-yeqqimen deg ubrid-nsen, lada widak yeran. Ternu-as anda ma teddi d abaraj akked d wazam s ixxamen deg i sur imsulta akked iadarmiyen. Akken kan ara cikken deg-k tes i cwi n wul s inselmen, ad d-asen ad k-qemman seg uxxam am yir aqjun. Rran tammurt d yiwen n lebs ur nes i tilisa. Nek s yiman-iw, azgen n widak sne fen s amada ur sinen abruy di tsartit, u tugett ger-asen d arrac imecta yes an gmat-sen ne mmi-s n em-nsen fen meqbel. Laun lfetna teef tiregwa n tmurt. Ur wala ara acu izemren ad tt-yessufe er lxi. Nera tew er teswi t, acu kan ur nxemmem ara tezmer ad tawe s anect-agi n lmut. Di tudert n laci, ulac acu i dyessebganen belli yella win iekmen tamurt. Xedmen lebus i laci ur n edda yara di cre . Nan yiwen uselway n tmurt mebla ma yesteqeleq-iten yiwen. zzenzen cwi-nni n lpirul yellan di tniri. Slaen imelyunen n twaculin. Ukren acu yukren mebla ma nezra ibbize si temsalin. Ma yella d at umada kecmen deg yiwet n tebri yettawin qbala s ize. a len belli lmut uce biw ne ubulis ne n walba iselwayen n tiwant ad d-yawi kra i umennu-nsen; Ur ran ara belli yal mara nen yiwen am akken tawacult-is mara i yenan. D nitni i yettawin laci ad ddun deg udabu mebla lebi-nsen. Kecmen deg yiwet n tekri (violence) tazefrant tadaralt, ula d a daw n ebbi ad tt-yagi. Anect-a s yisem n ddin, am akken d nitni i d-iwekkel ebbi ad eggmen tamurt; ur usben ara imannsen meqbel ad asben laci. Wellah ar llan kra ma snen tabruyt n taa di ddin Ddan deg asif i d-iemlen armi ualen ugaren asif-nni di lexara. Asmi zeden wigad-agi yessawalen i yiman-nsen imuhad di taddart, yeqqar-asen amid belli eddan tilisa n cre , ur ilaq 18

ad kken deg win ittqazamen di lbael akked timueqranit. Yettawi-yasen-d timucuha umcegge n ebbi (TSLF) akked imeddukal-is; amek ttaan tanefsit-nsen deg uxxam, amennunsen ala i wudem n ebbi. Tazwara, wala amek emlen a t-najin. as akken d asusam di bi a-s, ad d-uen ur-es ad t-steqsin akken ad ren amek i ten-ttwalin laci. Netta yettara-yasen belli win ara yemmenen netta d yineslem am netta, di sin yidsen ara kecmen er tmes. Imi yiwen yena, waye ula d netta yeba ad ine. Yeqqar-asen imsulta-yagi tettwalim akked iserdasen, aas deg-sen d imeula, ttuumen, ttseddiqen, i iemlen imawlannsen. Acu kan taswi t-agi n lfetna, tufa-ten-id anda i ten-id-tufa. Ma qqimen-en elen, ma rewlen-d elen ugar. Tufa-ten-id deg yir lawan akked deg yir amkan. Si tama nnien, nitni ekkun-as-ed ef lebus n tniri i d-snulfan i yimenasen ukabarnsen akked d usufri i ten-sufriyen yal mara fen yiwen armi tikwal itettu ccada. ekkun-as-ed amek i neqqen laci mebla cre d waas n tawsiwin nnien ur iqebel la qel. Seg asmi immuten imezwura yefen s amada, tual tbeddel tmuli-nsen er laci. Ualen ttwalin yark widak ur neddi-yara yidsen d icenga. Yeqqar-iy-d amid fell-asen belli ras s wacu inan atmaten-nsen yesdubbez-asen ulawen-nsen armi ur zmiren ara ad semxalfen ger leq akked lbael. Iles-nsen yeu d ameslay n ebbi, di lawan anda ulawen-nsen uen d au n lekfe. Lexas n tmusni n ddin d wayen ye nan tudert s umata ikemmel i umxix deg ubaxix. Lasun zegren tilisa n temdanit. Yual ula d adabu mgal i d-kren, iemmel-iten. Imi segmi llan i yes edda yark leqwanen ihudden tamurt. Zzenzen lpitul n tiniri, ran lluzinat d tkebbaniyin n ddewla akken ad a-ed-skecmen ibaaniyen nessufe s usfel nefka seg idammen-nne i wasif n tlleli. Akken i d-yeqqar umeddakel-iw amid, yeran mai d kra, belli tamurt-agi tes a waqila da wesu sur ebbi a zizen. Yea-tt lehel akked tekri. Tual tifenyent akked wewas d nutni i d idles akked le wayed n tmurt. Imdanen deg umaal ttzuxun s leqraya akked d wacu i d-snulfan d wayen xedmen, nekni nettzuxu s ubbulun i d-nuker si lluzin anda i nxeddem ne 19

s wacal n swaye n tguni i nees di tkebbanit ansi i d-nettawi rrezq-nne... Yewwa-s, ika-yi-d belli yessen yiwen weqcic ittaker-ed adlisen seg uerbaz anda yeqqa. as akken d takera, i k-yenna amid, acu kan ife imi d adlisen i yes a deg alla-is a ten-id-yaker. Acu kan yesa mi s-ed-nnan belli yessexdam-iten i usii n tmes di tegrest, lada ma yili ulac aarnan deg uxxam. Deg usseggas-agi yezrin, tual texer tegnitt, ger-a akked d at rrebrab-agi yellan di temna-nne. Zik xerum ttmeslayen s yisem n wegdud, as nera elen aas di tufa-yagi-nsen s amada. Wanag tura ualen d ifer unen fell-a, ccukren armi qrib elben win d wimi ttnaen. Aneggaru-yagi netta, ifaq-asen, ur tes i acu yellan deg-sen, da yunef-asen ad xedmen aynsen.000000 Da, ay-agi-nsen ame wau iuza-ya-ed nekni d imezwura. Ur ri ara amek i d-ssufen fell-a, nek d amid, belli nettawi-yasen isalen i yiserdasen n Blida. Cegg en-a-ed a nesers iman-nne. Nekni ncegge -asen belli elen aas di lesab-nsen fell-a. Si tama nnien laci ualen jebden-d imannsen seg-sen anagar win yettwafen deg umerdax-nsen seg iaren ar umeli. Nual seg ixeddim s axxam,seg uxxam er lama , si lama s ixeddim. Lers segmi irennu fell-ane. Nettalfu-yas yal tikelt ara d-imuqel er-ne walb a imezda n taddart. Nual nettrau kan asmi ara-d-zemen s ixxamen-nne ad a-awin. Lada amid i wumi i tt-fen d tusift seg asmi yettna yid-sen di ddin, di temsalt-agi n liad ger inselmen. Zi nitni yeu wul-nsen seg uuccu akked tta. Ahat qqaren-as ma yella nzemm-as i wagi axenfuc-is am akken tamsalt-nsen ad tual imir-en d tamsalt n leq. Syin ad d-llint tiwwura n rbe mgal adabu-yagi ifen i webrid n ebbi. Nulfa-yas i tfidi yewwen s ies asmi yennu amid di lama , netta d gma-s n yiwen si cyufa n widak ifen s amada di temnat-nne. Nnu-en ef tmezliwt akked timeniwt s ras, anta i d ssuna. Winna yeqqar-as belli d ajenwi i d ssuna. amid yettara-yas belli ma yella da terra-k tmara yewwas ad tene alba , ulac acu yifen di tezdeg tarast si deffir temga. Winna 20

yewwi-yas-tt i tarba t n gma-s akken kan tema. Ur d-yeli yara yiij uzekka-nni mi s-ed-tewwe tebratt belli as ad d-ya lekfen i yiman-is. Nek, nni-as : arwel ef yiman-ik er temdint n tmenast. Yerra-yi-d belli ur izmir ara ad ye taanutt-is s wacu yett awan aas tawacult-is, lada sin watmaten-is imeqranen i tyewaen aas. Ternu-as yes a kra uttalas yettwalas, ilaq ad tyer di kra n wagguren-agi i d-ittedun. Akka ihi i tella, u si tama nnien ur yebi ara ad as-ksen taana warrac-agi iweten ebbi a zizen deg akal. Ur zmire ara ad ak-ini amek i d-iebber timegelt. Yenna-yi-d belli yurga yewwe-ed lajel-is; ur yeba ara ad as-kksen lmeneq mebla ma yerra ef yiman-is. Yeqqariyi-d yugad ebbi ad t-iaseb, acuer yunef i wigad-agi yefen abrid-is ad xedmen ay-nsen mebla ma yenna-d kra. Neqqim akken aas n wagguren nett asa ef yiman-nne. Yal mara nekker ad neffe seg uxxam ad nefk ti ar baa meqbel tufa seg ufrag. Nettnejma ed zik seg ixeddim; di lama nessusum as ma yella win i -ed-ilaen. Acu kan simmal ileu wakud, simmal nettalfu s tain n wemxix i yettarun. Tual Lareb a akked d Blida d annar umennu n yal ass. Lbumbat eriqent di yal amkan, ibulisen ellin am iwefen, arrac ur nessin d acu i d tasartit ttwafen d ihdumen er lebs di lbael. Ad tili deg webrid tleu am lmalayek, deg yiwen umecwa ad ak-refden ininaten s anda ur d-tettuale ara. Si yal tama tinebbacin n lmut ad d-senarent. Deg ass leklacat n udabu refden asenaq-nsen, Deg i ijenwiyen n at umada tettefrif tbenuqt-nsen deg igenni. Laci maa fen i ebba-nsen. Win yes an sanda ara yerwel dayen irwel, wiya ttraun s usirem yefren ad i eddi ubaxix-agi mebla ma iuzaten. Lfetna tcerreq iaren-is ef tmurt yuli ubuseaf. La, lqella ixeddim, aari, leqara, takara, ibaajen, tarewla, timezliwt, tullas yelen, imeawen, a waz, ta essast, tinelin, aduxu, crab, lkif, tiwwura n wuzzal, alejlej, iserdasen, ibulisen, iadarmiyen, irebraben, at umada, ininaten, lluzinat yean, lluzinat imedlen, ierbazen yessusmen, arrac iselben, imaren yenafen, ddin irewlen, imusnawen yessusmen, imusnawen 21

yemmuten. Anect-agi yark d wayen nnien i yualen d talaba n tmurt. Yeqqar-iyi-d amid s tasa belli cwaen n tmurt yellan ttwaqnen, tura fsin-ed si rrebg-nsen. Kra ulin s adrar, kra lsan tikaskiin. uen-d rrebrab ur-es asmi akken ne el dayen ttun-a. Ur t-id ufin ara. Nnan-as i yiwen si liran-nwen ad as-yessiwe izen i amid belli tikelt-nnien mara d-ualen as ad iheggi iman-is i yinig er tmes n ahenama. Ma yella nni-ak ri ayer yeqqim ur yerwil ara, ne amek i d-yu timegelt skadba-ak. Wanag netta iban-iyi-d ussan ineggura amzun d win ittheggin iman-is i lmut. Yual yal mara isers anyir-is di lqa a zdaxel n tallit, ur d-yettali yara alama nil waqila yemmut dayen. Yual cwi n lehdu i necrek yekkes-iten. Iles-is ilha-d d unebder n ebbi di yal dqiqa yezmer ad iaref. Yenna-yi-d yiwen ubrid belli ur yebi yara ad yeglu yides s imeslayen ur nem in ara. U mi t-steqsa ef tmegelt, yerra-yi-d belli xerum ad t-agaden cwi, ur yettak ara iman-is d asfel i yicengga n ebbi. Iij yuli-d aas n tikal, yeli aas nnien. Amdan ittar ad yettu, lada ayen ur yemil ara. Nettu daen imcumen-nni. Nual am zik-nne: axxam, ixeddim, lama . Acu kan nitni ur a-ttun ara. Seld ielli, mi d-neffe si l ica, nufa-d yiwen wehdum yessewacen n rrebrab la -ttraun zdat tewwurt n lama .Ur niqen er yiwen. Iban am yiij deg uzal unebdu d nekni i dqesden. Ne re imir-en amek ara nesenser er zdaxel n lama akken a nerwel syin, nufa-d deffir-ne sin ijaluten i wumi rkant lewaye, leklacat deg ifassen-nsen. Rran--ed sani i ban, akken i d-yettara umeksa ulli-s. U deg yiwen umecwa nufa-d iman-nne nettwarez s yiwen n sselk azuran seg ifassen er zdeffir. Ula d cced-nsen isbeggened acal aran wulawen-nsen fell-a. ulfa i yifassen-iw qrib ad gezmen. Ur zmire ad ten-ssembbiwla wala ad ten-e akken. Zzuen-a-ed er tlemmast n taddart s tmegal-nsen akked ijenwiyen-nsen am tejlibt izamaren. Mkul tikelt ara ne re a nmuqel er deffir ne ad d-nini laa, ad d-ters deg-ne tiyta s t ebbu ujenwi s azagur ne tiyta u ekkaz s aqerru. Werin xemme belli yezmer ad yawe wass ideg-i ara 22

ed-qerben, nek d amid. Imi nekni d sin yemdanen yexan cwal. as akken, tikwal yettara-yasen s txenfuct mara t-id-laen. Nual nessusum armi ualen laci la -ed-ttmuqulen amzun d sin iarcen; nelha-d kan d lecal-nne, ur nettawe ula d yiwen. Ziemma ebbi anin yera ur a-tzegel ara tbuciant-agi n rrebrab i d-ihedfen ef tmurt. Assa, zemre ad d-ini belli wala imir-en iman-iw d win yemmuten. Tekmumec tasa-w am tin n tyazi. Lli ugade ad dsare i waman n tasa zdat warrac-nni ur neswi yara tibelt yerkan. Si tama-s amid ikemmel ihedde yidsen am widak yessen si zik, amzun acemma ur yelli. yeqqar-asen: a yatmaten, xzut ccian, aqla-ken ad tenem sin ur nuklal ara. La me nettekka ula deg ulac. as aneft-a ad nu s ixxamennne am akken acemma ur yeri. Nitni an akabil. Deg imawen-nsen ala imeslayen ragen i d-sxelen d kra imeslayen n ddin i sen-d-sefen cyufa-nsen. U laci yellan din ban ad d-skecmen iman-nsen lemmer mai d imcumen-nni i yewten metwal-nsen alalas d ras. Ualen ur zmiren ara ad asen-bedren ula d yiwen n wawal imi ur ttaan yiwen ad asenyehde. Ula d limam-nne, yellan dag-I d anagi, qrib i t-id-nan mi n-iu ur-ne ad asen-yessefhem. Tezi n yi, nitni d asufri deg-ne. Uraren yess-ne akken yetturar wemcic s uerda yettwafen deg umerdax. Nek yeffeiyi la qel. Wannag amid ittban-ed am win i sen-izemren. Da mi bdan tiyta deg-ne akked uettet ma yella kra ad d-en-ini iemez-iyi-d amid amzun d urar i netturar. Yenna-yasen : a yatmaten ma yella da tet ewlem ad iyi-tenem, ttxilwat ur d ineqqet ara nek d wagi. Imi wagi-nwen. Si zik iemmel-iken. Ahat d netta s yiman-is i dyesnulfan fell-i lexbaagi ur nea yara fell-i. Ma yella tebam ad tenam enet-ett wedes, mai yidi. Tikelt tamenzut ur as-fkin ara azal i wayen i d-yenna fell-i. Acu kan segmi yeef di rregmat deg-i belli nek d yiwen segsen, wwen alarmi tumnen belli nek yides mai d imeddukal. Si tama nnien, nek yufa-yi-d lal, tea tezmert iuran-iw ian tiytiwin n ugar n mraw (10) iterassen illuen idammen. ri-t d win yeban ad iyi d-yessukes seg ifassen n cwaen-nni. Nek 23

kecma imir-en deg yiwet n tsusmi lqayen anda ala nnehtat imei i wumi sella yettal-id seg-i. amid, ad fell-as ya fu ebbi, yesbe-asen i lewuc-nni makken i d as-sarayen lewaye yellan ef yiri-s akked mi d as-ssaayen times deg iaren-is akken ad d-yeneq ma yella kra yera. Meqbel tafejrit, wala yiwen akken n wema bu tamart tamellalt i s-ed yewwen er tmi, mi d-yusa s wezmumeg n llufan ef icenfuren-is. Iddem-ed ajenwi si tmui-is i d-yewwi ef tuyat. Yekka-d deffir amid yellan ur iban d acu yeqqar deg ulis, syin is edda-yas-ed leqa ujenwi ef temgar-is tazedgant. Ur zmire ara ad medle allen-iw. Lli neze deg allen umeddakel-iw i d-yettmuqulen er tama-w. Mmekta-ed imir-en asmi akken i yi-d-yeqqar belli netta yessaram ad yemmet d amahed am widak yemmuten di lgerra n Fansa. ulfa-as imir-en belli anecra n wallen-is umbe d mi d-yessufe u yessebgan-ed am win iwwe-en lebi-s. Bdi acihed, mebla abas, ttrau ama-nni n cmata yerran iman-is d imcegge n ebbi deg akal ad d-yass ur-i akken ad iyi-yezlu ula d nek. Ur umine ara iman-iw mi sli i ccif-nsen, yessawal-asen akken ad kkren ad sahlen. Ur umine ara iman-iw mi d-tkaki ger ifassen n limam-agi nne. Yett ra ad iyi-d-yekkes sselk s wacu i yi-cudden ifassen s azagur. I-nni, ad tecfu fell-as taddart. Tacalawt teef win akken i syeqqaren i uzal nek d Uzzal. ulfa i yiman-iw am win i dyualen si seddaw wakal. Sli meqbel tadyant-agi belli widak yark i d-yessuksen seg ufus n yemcumen-nni ualen am widak iselben. Ayen yemgaraden aas deg ayen yeran yidi seg imir-en tualiyi lmut am tebbuct n temart ansi i d-tea am llufan tazmert i tudert-iw. as akka yemmut, ass-a, umeddakel-iw, ri mai aas i yi-d mazal ad rnu ur-es sanda yella. U ri daen belli amiq anda yella tura yif tize n ddunit-agi ma yefka-yak-tt yiwen di tidikelt ufus-ik. . 24

. D netta i yesmaren talwet n wakal tamezwarut ef yeblaen iummen mmi-s ieml ugar n yiman-is. Si zik yettwehim deg uqcic-agi i s-ed-yefka uxellaq d asusam isnen ala lecal-is. Yettwari-yas-ed ebbi am win ittasmen seg-es. Ass-a, hat-an yeel am ujebbad deg akal asemma, deg uxeji yedrelen. Iban-as-ed imir-en am yiij deg uzal, ifhem d netta yark i yemel aas deg arraw-is. Tasusmi yellan ger-asen akked wakal-agi azegga n tenelt yesnerna deg ul-is lemala yes a ar ur-es. Akk dien yesnerna auccu n widak i t-yenan akka d ilemi. Mi yekfa limam asarag-is s wawal: nekni n ebbi, ad nual er ebbi. Yefka-yas-ed awal i baba-s n win yemmuten akken ad d-yini awal aneggaru. Mass Qebbani yebda-d imir-en ameslay-is. - Ad nemed ebbi ad t-necke ef ayen i -ed yefka d wayen i -yekkes. Yal yiwen deg-ne yura-s ebbi a zizen a layan acal n wussan ara yedder di tkurt-agi n wakal. Yiwen asseggas, waye lqern, ala ebbi s tmusni-s i yezan ayer. Acu kan mara tili d lmut n ebbi nsebbe nessusum. Issusem imir-en mass Qebbani. Imuqel s agraw-nni n laci i d-yusan si tudrin-nni i d-yezzin i Lareb a. Seg imaen iccurfen s arrac imecta, ussan-ed ad eden i tenelt n yiwet n t eqquct n wezrar yugin ad yebes tieri. Yulwa wudem-is seg u waz n sin wussan. Yual amzun d acei i wumi yexsef waas n tnelwa akked lexyu. Tamxixt ideg yezzer ass-a, yera d taluftis wedes kan. Imuqel tikelt-nnien er widak i d-yusan er lanaza. Aas i ye qel seg widak yessen zik. Syin ikemmel ameslay-is: - amid, ad fell-as ya fu ebbi irem-it, d yiwen ur nemil ara lbael. as d netta i d amauz ger warrac-iw, zemre ad d-ini d netta i d lemxiye ger-asen. Din ulint-ed tmeqwa n waman imeranen ef yiri n wallenis, taect-is tu am tin ibeben deg yiwen umecwa: -U widak i t-yenan d arraw n leram, ur nessin d acu i d ebbi wala acu i d ddin-nne azedgan. Tasartit d lqella n tmusni 25

sderlen-asen allen-nsen. Tecfam ef asmi akken yella lama ala imaen i t-yettaaen, netta di l me-is akken kan yessawe tza (7) isseggasen, i yekcem yettala yid-sen. Ailif-is ameqran d amek ara iseddu tudert-is deg ubrid n ebbi. Wammag, widak-agi i t-yenan am lewuc, llan ttmenaen s tquar n crab deg ifassen-nsen, zennun, ttakren, ssexaen asmi netta yufa-t-id lal icab di tigduda tineslemt iga deg ul-is. Ay atmaten bi ad asen-tinim belli sna ismawen-nsen yiwen yiwen u ddunit ezzifet akken ad arre tta-iw. Init-asen anda ma ddan afus-iw ad ten-yawe s axji-nsen am yema a i dyessufuen tiirdmawin seg uxji-nsent. Syin yessufe-ed yiwet n tewiqt ansi i d-yera ugar n mraw (10) n yismawen n widak yettekan di lmut n mmi-s. Da ikemmel lehdu: - Lemmer d yiwen i d-yusan yena-t s tarast s aqerru, ahat ad sebbe; ad as-ini liala n tmurt i d-yennan akka, yura-tt ebbi a zizen; ne iwwe-ed lajel-is. Ala widak-agi, a dawen n ebbi, ussan-ed s lemzegga n taddart. Tezi n yi i ssufriyen deg-s meskin. Ssaren-as ula d iaren-is lewuc-agi i wumi ur iub ara leqran seddaw tgajujt-nsen. Iqqim-asen kan d awal aarfi sufella n yiles. Ttkellixen i laci belli ef wudem n ebbi i ef ttnaen. Netta ebbi yera belli elben ccian di lbael xeddmen. Ad asen-ini belli nek zan-iyi ul-iw, u ef aya tta-iw lal segsen. Anda ma ddan, di ddunit ne di laxet, yewwas ad hemje deg ulawen-nsen alamma ggezre-ten, akken ccaen ass-agi ul-iw. Yenna-yak ebbi a zizen di leqran, win ara yenen yiwen n wemdan mebla ssebba am win ara yenen imdanen maa. Taggara-s d times n ahenama ansi ur d-iteffe ara i lebda. Deg umur ad uen er widak ian tamurt di sayat-nsen, lhan-ed d igellilen akked iawaliyen, ad ten-tteqqiren akk ad t-neqqen. Ad asen-ini abrid-agi d abrid n lbael. Ur tezmire ara ad dtawi ayen ilhan s webrid ucmit. Awal-iw er da i yekfa, a ebbi suref-iyi anda ela. Yessusem seg imir-en. Yual-ed laci s tsusmi iqeben si tmeqbet. Iwwe-ed yiwen ilemi er tama n limam i yellan ileu s lezen di tlemmast n laci, yenna-yas s ameu makken yennezrureb di 26

dqiqa am umulab di tlemmast n wehdum ileun. Ur yefhim ara imir-en limam acu i d-yeqsed s imeslayen-agi : ina-s i Qebbani ass-agi ad d-nawi lqe-is. Yuzzel-ed imir-en er mass Qebbani i yellan ileu er tama n umeddakel n mmi-s akked yiwen seg arraw n le mum-is. Akken yewwe limam ur-es, yessefhem-as s usqewqew belli tura i d-iu yiwen seg ilmeyen i d-cegg en at umada, nnanas-ed belli ass-agi a t-nen. Ualen wudmawen n widak i dyeddan er tama-s d iwraen amzun yuli-ten-id waan. Icmume-as-ed imir-en mass Qebbani armi i d-banen uglan-is n daxel. Yela yizen-agi ger laci am uemum deg ass n tegrest. Taddart yark tesla belli at umada ban ad nen mass Qebbani. Tikelt-agi, akken ma llan yark laci i een, ulfan i wayen akka ieun d lbael aarfi. as s tufra kan, heddren yark belli mai d leq ad tene aqcic syin ad ternu baba-s imi i d-yenna kra imeslayen i t-iqeren. Acu kan, si tama nnien, ur s in acu izemren ad xedmen imi ula d nitni ulac acu ara sen-iemnen ur d-tezzin ara yewwas fell-asen. Widak iarcen, dayen deg allansen aas i tela tikti unejli si taddart. Qqaren, ger-asen d yiman-nsen, ahat ad d-ualen yewwas asmi ara t eddi taluft-agi. ran makken inan aqcic-nni n Qebbani, win akken ur netteki la di tmeca la di tmeqranin, dayen ulac acu izemren ad d-yeef imexlaq-agi ef tufa seg ubrid n ebbi. D awezi ad qqimen ur d-tezzin ara fell-asen yewwas. Lfetna tga am usemmi, tzemre ad as-talfu, tamuli ur tttettwali ara. Ur tes i acu ara tt-iqazmen, themmel am yilef yettujeren, themmej deg uzegzaw akked uquran. Deg uxxam n limam, mass Qebbani yeu s tira qrad (3) n tewriqin. Syin yerra-tent er qrad (3) n tjellabin anda yura tansiwin n warraw-is akked tansa n temeut-is yellan di tmanast. S wecmume yugin ad yekkes tura seg udem-is, imudd-itent i limam i s-ed-yennan: -a si med, mai d ay tiimit-ik dagi, ass n wass-a. S i yiwen umeddakel-iw di Blida, s lfe ara k-yessens ur-es sima ara dyawe wass n tmesrifegt ara k-yarren er tmenast. Akken ur a-ed-ttwalin ar medden, ad tgezme seg uxxam-iw ayla la 27

Mussa yettawin s abrid. Ad as-ini i Mulud, mmi-s n xalti-k ad kyaru s ufergu-s. Ulac anwa ara yeren; di semmus(5) n dqayeq, ad asen-tezmi qeran s allen i widak i d a-iuccen. Ma d wigi akka za ma yefen abrid n ebbi, d ebbi ara tenisnegren ma yeba ncallah. Igzem-as-ed imir-en mass Qebbani awal: - A la Sma il, lxi-ik meqqer aas, tbedde yidi am gma, ur ri amek ara k-ed-rre ula d ibizze seg-s. er kan, arraw-iw ad fehmen tamsalt ma yella tessawe-asen tibratin-agi-nsen. Nni-asen ad d-lhun d yanbabat-sen akked yessetmat-nsen. U rni-asen ayen yark ri ef widak yenan gmat-nsen. Nutni ad muqlen acu ara xedmen asmi ara tefru. Ineq-ed imir-en limam: - Ahya gma! ini-iyi-d, yakk ur tebi ara ad t-cegg e arraw-ik er lfinga, wa d-tee tameut akked snat tuqrar i la akked lemayen. u kan xdem akka i k-ed-nni; Tta mai dayen ara ifuten. Yernu xerum lemmer i d as-nezmir. Yerra-yas-ed: - Yakk, ke a ccix d win iran leqran. Teri d ebbi i -yuran acal n wussan ara nes eddi di ddunit. Ma yella ass-a i k-yura, ass-a ara temte, ma yella umbe d lqarn, ihi umbe d lqarn. Ur tezmire ad tzade wala ad tesnese ula s dqiqa. Ihi a gma, laun ass-a dagi ara ternu. Ma ban cwal aqli-yi dagi ur-sen. -a si med ur asen-tezmire ara. S an timegal; ttidiren di tegwa. D tidett, nutni ma ban alba ishel ad t-awen. Ma yella win i ten-yeban ulac anda ara yaff iqa-nsen. Yernu ahat tecfi fell-asen. D widak-nni zik yettmenaren di taddart. Ualen tura sersen-d rrehba di tuddar-agi-nne...Tazwara, nezmer ad d-en-ini s an ssebba ma fen mgal adabu, acu kan syin ualen elben-t di tlufa i d-itekken seg-sen. Abel-nsen ameqran d timeniwt; a len ma yella nan aadarmi ne abulis yella kra i snernan di temsalt-nsen. ebbi yera d adabu i ten-ietmen ad fen s amada deg aas n tikal. Azgen n widak yefen, fen si tagdi n lebs akk timeniwt mebla ma eddan di cra . S kra n win cikken, imsulta, deg i (s timelsa n linina) ara d-uen ad tleqen seg usu. Da seg imir-en, ulac abrid ar win ara yawin. Yeffe-ed yizen belli neqqenten, ma na anwa izemren ad 28

yeteqeq. Acu kan daen widak-agi yefen, ad twehme ayer, ife-iten la qel seg asmi fen s amada. Ad as-tini d tta i ban ad d-arren si laci ur neddi yara yid-sen. Ternu-as lqella n tmusni di ddin-nne. Uallen arsen-tt yiwen n weras di ddin, u lemmer ad d-tawi imeddukal n Nnbi (Taallit d slam n ebbi fell-as) ur tt-ttelliken ara ger-asen. Kullec-nsen ikeffu s ujenwi. Ugade a gma, qrad(3) isseggasen-agi yezrin ad ifen widak i diteddun. Mkul maa allen deffir-i di lama qqare-as kan tura ad yekker yiwen seg-sen ad i-yezlu si zdeffir. Ters-ed tsusmi ger sin imeddukal yewet zman er iisan. Ula d yiwen seg-sen ur ixemmem ad d-yawe wass icuban wagi. Ass-a, tamurt tual d annar n ilefan akked wammus. Idammen ualen ttmirin akken yettmiri ugeffur anda nnien. Werin meyzen belli yezmer ad d-yawe wass anda d arracnsen ara sen-yualen d iwaezniwen, yerna s yisem n ddin ttwalin si zik d azedgan. D tidett ula d nitni fen yewwas s amada. Llan meiyit, u ass-nni iban anwa i d acengu. as yera lbael di kra imeqan, di tugett n tegnatin amennu-nsen iban am aggur deg ass n tziri. Imir-en seg yiwet n texxamt d-isuman aanu, teffe-ed yellis limam tamectut, tin akken i sen-d-yewwin ielli latay. Yexenew yark wudem-is seg imeawen; iban ula d nettat ur teis ara. Tenna-yas i mass Qebbani s yiwen n ut yeenunen am ddkir: - amid iffer timegelt-is deg yiwen uxji iaz seddaw lamusyas n wuzzal. Ad tafe yerra s ufellas qrad(3)n tkarlajin timeqranin. Ma yella kra yellan ddem-itt-id. Ikker baba-s imir-en ur-es, ief-itt-id si tuyat-is, syin yerratt s leder er texxamt-nni ansi i d-teffe. Yufan zdaxel yessetma-s yeqqimen s tsusmi d lezen. Da irfed-ed taduli. Syin yesim yelli-s, ianez, yekkes-as tibacmaqin-is. Yeel-itt deg ussu-s da yessuden-itt-id seg unyir-is. Yugi mass Qebbani win ara yeddun yides s axxam-is, umbe d mi d-yelqe cwi si lmakla i s-ed-sersen d imensi deg uxxam umeddakel-is. Deg ubrid-is yemlal-ed aas laci i dmazal ur kcimen ara s ixxamen-nsen. S kra n win i d-yemlal isellem-ed fell-as. 29

Segmi yesla i lmut n mmi-s, ur t-id tekka ti. Da tura makka yekfa kullec yeba ad yees taguni ieqqiyen; yeba ad yeu belli an-as tasa-s widak-agi ur nessin ara ebbi. Ixemmem belli akka tura ad yew e tta seg-sen. Acu kan ad d-yawe wass ideg-i ara d-ters talwit, u widak yettekkan yark deg usufri akked tmezliwt n mmi-s, ad xelen imir-en. Yenna ger-as d yiman-is, ad yesseqwi di tilla-s asteqsi n ebbi arma d ass ideg-i ara s-ed-yemmel amek ilaq ad asyeddu i temsalt-agi-ines. Acu kan ass-a d ass n tguni. Taguni ieqiyen. wiqan yark n wexxam s an icebaken n wuzzal. Tawwurt ula d nettat n wuzzal; ayet aas. Yenna ger-as d yiman-is belli mmi-s yera acu i ierun. Degmi i ierrez yark akka i wexxam. Syin iu er texxamt anda sarsen legrawez yark n wexxam, imi an amiq i yime wuza. Am ugecmuc yeqquren iegger imanis mass Qebbani ef umea amezwaru i iwala zdat-es. Akken kan da isers aqerruy-is ef tsumta iwala zdat-es am tilibizyu arraw-is asmi llan d imecta; ass-nni ala arrac i dilulen. Lara n wexxam tettban-asen-d am yillel. Ulac acu ur ten-nettawi si temert ar taye. Tturaren timbbufra, alqafen, tuqqar, ddabax, illelucen, tijuin d tcirett, amrar d waas n wuraren i d-snulfuyen yal ass. Yemmat-nsen si aq n tkuzint tett assa-ten-id ma yella i ten-yettaen. Imekta-d imir-en belli amid asmi yella d amectu ur yemxallaf ara netta d watmatenis, imi incef anect-nsen ne tikwal ugar nsen. Deg ussan-nni, mass Qebbani yeef ixeddim di lluzin yellan di Lareb a. as yew e cwiya ixeddim, alla n laci yers, ulac imiren tilufa-agi i d-yennulfan tura. Imir-en an medden arum armi i t-eggiren. Degmi yettru tura mi yettnezzih deg ussan-nni anda nniya n wulawen tettemyezwar nettat d tize n tmuli deg arrawis. Ur yeri yara tura ma yella d amekti i d-yettmekti ne d anekcum i yekcem di targit. Ula din yegguma ad yessekcem tidyanin yeran tura d warraw-is. Yugi ad d-yemmekti belli yiwen seg-sen hat-an yeel s snat lmitrat seddaw wakal er tama n yemma-s i t-yezwaren asmi yebes wul-is akka kan. Ur yebi yara ad d-yerr er lbal-is belli ameqran-is hat-an di Marikan yettna d zher-is amek ara d30

yawi lekwae-is. Aneggaru ittu-t belli yual am uqjun inecfen seg-asmi i tewwin si tesdawit n Blida er l eske. Ayen yark yeba d tamuli-nsen tura er laa amek ttasan am yefrax izedganen zdat wallen n yemmat-nsen tacebant. Yema yark ayen i d-yernan n ieblan; Yesfe abas n lluzin n Lareb a akked ustixe seg uxeddim; Yekkes isseggasen n tula akked la i t-yesbbehdlen zdat warraw-is. Ula d tullas timeca ur asent-ed-yewwi ayen bant. Kkrent-ed di lmiziriya, werin ant ar tawant. Degmi yual yers am tebant; Azewax-nni yella d ilemi, yefen d amahed asmi tizyas mazal ttbibintent tiyayatinnsen, tewet-it ddunit armi yual yezga uqerruy-is imal er wakal. Ddunit tesselmed-as sbe akked usmece n yiman-is. Tessaw-it armi qrib yeqbil akarni n yemuhad, win akken yugi mi iwala acu iwala seg umyezwer s adrim. Imeddukal-is yualen imir-en d imaren ur fhimen ara amek yugi akani di lawan widak yark werin snen acu i d amada s an ikaniyen. Segmi tebes lluzin anda ixeddem i eq-as anda ara yerr. Yessea ula d anadi n ixeddim nnien. Ur yeba yara ad yual er imeddukal-nni, d wumi yennu aas imi beddlen lbistat-nsen umbe d mi tewwi tmurt azarug-is. Yers-ed yisi di targit-is. Amzun d alba s wefis n nas i t-yekkaten er tafkert uqerruy-is. Yeba ad yemdel imea-is akken ur isel ara i z a-agi yerwin ul-is. Ixemmem deg ul-is ahat d alejlej n win i wumi yemmut mmi-s yemel xir n wayen yark ileun di ddunit. Dina i d-yetkaki. Ziemma yella win i d-yesebuben di tewwurt s tidett. Irfe-ed iman-is s la gez n win ur neis ara sin wussan. S wallen yeuen d nadam akked ifassen yellewan, iu ad d-yelli tawwurt n wafrag. Yelli-d tawwurt, yebda issefe s iudan imeccaen allen-is akken ad iwali anwa i t-id icenen si tguni-s. Ixea er zdeffir mi iulfa, i txenfuct n tmegelt i wumi yettwagzem uteyyut-is, ters-ed am yir tawkilt ef yedmaren-is. Irfed aad-is er yimi-s, syin icuhed. la ilah ila allah,Muhamed Rasul llah. Aqcic-nni is an kra inedan yefruza en di tamart-is ikkes-as ackil i tmegelt-is. Syin yenna yas i mass Qebbani: mmet a ya daw n ebbi. Ijbed di znad, iserre-as. 31

Acemma ur d-yeffi; t ekke tarast deg uja bub n tmegelt. Akken iwala mass Qebbani acu ieun ifka-yas tiyta n arkel s idmaren i weqcic. Da aken yemme ad as-ed-yekkes timegelt-is iwala imeddukal-is yellan fren di temert n wezniq mi la d-ttazalen ur-sen. Amcum-nni mazal-it yeef di tmegeltis, yugi ad as-iserre. Akken iwala akken, yual yekcem s axxam-is. Imedel-ed tawwurtnni n wuzzal s isekunen yark yellan degs. Syin d tazla er wanda tella texxamt n mmi-s. Imi ala taxxamt-nni i yea akken ur tt-yessexdem ara i we waz. Srid, qbala er umera n mmi-s. Yeel seddaw-s, inuda ma yella kra ara yaf. ulac. Syin yekker-ed, izuer-ed amera er yiwet n temert n texxamt. Imuqel s akalaj ma yella kra ad d-ibanen. Ulac. Da yebda asenen s ufus-is ma yella ad d-yerr ukalaj tiri. Amecwa yufa amzun d lem yersen di tegnitt. Ye re ad dyessali tabla-nni s yeccaren-is, ur yezmir ara. Da d tazla er tkuzint ansi i d-yewwi yiwen ujenwi ameqran yufa di leqja. Da imir-en isekcem lmus er tkalajin akken ad d-tali tebla. U dayen yeran. Akken i d-tuli cwi, i awen-itt-id s iudan-is yea lif di tniri. Timegelt d taqdimt, tes a sin ikerac zdaxel-is akked d yiwet n tkatunt tamectut er tama-s ideg-i llant qrad(3) n tkerac nnien. Iban-ed yefe mi tt-iwala. Irke imir-en ef tgucrar-is, anyir ef ukalaj iemmed u yettcekkir di ebbi i s-ed iceg en widak seg wumi ara d-yerr tta-is. Inna ger as d yimanis ma yella yessawe ad ine yiwen seg-sen yeqbel ad yemmet akken s tasa-s isemen. Imuqel si cqayeq n aq yettaken er lara, iwala din azal n (20) n yergazen i yellan qimen am widak yettraun kra. Issawelasen i widak yefez ger-asen. yenna-yasen: - acu i tebam? Yerra-yas-ed yiwen seg-sen; - a si Qebbani, neba ad ken-ner yiwet n dqiqa. Awal aarfi syin ad k-ne. Yerra-yasen-d: - acu i tebam? i wayen akka i txedmem tura d acu-t ihi? aqli a sella; init-ed ayen i ken-yehwan! 32

Yerra-yas-ed winna: - Nenna-yak lli-d tawwurt, teffee-ed a nqeer. Nes a aas n tawsiwin ad ak-tent-nini. Ixemmem ger-as d yiman-is belli yezmer akken ara yesil aqerruy-is si tewwurt ad t-id nen. Acu kan s semmus-agi(5) ikerac yes a ur yezmir ara si leb id ad d-yen yiwen seg-sen. Da iddem-ed isers timegelt er tama n tewwurt. Isebded-itt ef txenfyac-is akken ad yizmir ad tt-id-yerfed si zdat n wemna. Da yenna-yasen i widak yeqqimen di lara: - Cegge t-ed ccif-nwen wedes ma yella kra yeba ad d-yini, wiya ad n-grin er zdeffir. Ur ken-umine ara. san aas ilmeyen-nni yellan la ttqesien di lara. Yennayasen win i ten-iekmen belli yeshel ad t-id-yejbed ma yella yeffe-ed zdat tewwurt. Da kkren-d ualen er tama n tsemmit n wuzzal n laa; ala ameqran-nsen i d-yuan er zdat n tewwurt ansi i d-yeffe mass Qebbani. Syin yenna-yas-ed bu uamar-nni: - Twala amek i tarce. Mebla cwal nezmer ad nefru timsal yenna-yas-ed imir-en mass Qebbani: - Acu tebam tura seg-i. Yakk win i ken-yeran dayen tenam-t ne... Ineq-ed winna s ucmume am win yuen tannumi ttaggaden-t wiya: - Ayen neba tezri-. Neba kan ad d-tefe ur-ne akken ad d-tessutre sma ef ayen akken i d-tenni tasebit-agi di tenelt fell-a. Teri aas n laci i d-yusan seg aas n tamiwin u anect-a iua aas. Barka-ya idammen. Mmi-k ad fell-as ya fu ebbi d netta i tt-id yewwin i yiman-is. Ma yelha wul-is ebbi ad t-yawi er ema-s. Ma diri-t ur yes i yiwen acu i yezmer ad as-yexdem. Ma d ke, ssuter-ed sma tura, syin ad tual targa n waman s amiq-is amzun acemmek ur yeri. Mass Qebbani yea aq ansi yella la s-ihedde, iu yellid tawwurt s la qel. Da akken i tt-id-yelli yark, yelli-d deg udem n win akken-nni iekmen widak yenan mmi-s, la s-edittecmumu s wuglan-is imellalen am udfel yefren di tegi n inezen iberkanen. Ul-is yebda la iebbek; ur yeri ma yella si tagdi ad t-nen ne si tcallawt n lahd iuen; yufa-d iman-is ur 33

yezmir acu ara yexdem zdat tejlibt-agi iwazniwen iilen belli d nitni i d imawlan n tidett i d-yefka ebbi i laci. Da yenna-yas - Amek tenam mmi, yerna tebam ad ssusme. D acu-t wagi ma yella mai d tihudit. Ma tebam tameqranit xeum but-ett inani. Myesmuqalen deg allen am sin icenga yettnaen si zik. Ifeiwjen i d-eggient gan am sin ijenwiyen yettnaen deg uberi asemma. Yiwen d ama kercen wussan iberkanen si tmelit, waye d ilemi, d aterras akken yebda amured ef tlufa n ddunit. Amecu icuba ameqran asmi yella anect-is; ameqran icuba acu yezmer ad yual umecu. Mlalen deg yiwet n tegnitt sin yexfawen n wemrar deg i yal yiwen yezzuur er yidis-is armi qrib ad yeqqer. Ulac tifrat. D awezi umsefhem ger-asen. ur-sen kan ala ad myezmaen am lmut akked tlalit. Wanect-a fehment di sin. Issufe-ed imir-en bu tamart tameyant si lib-is, isers-astt ef yedmaren i mass Qebbani. S ufus nnien iu ad t-idyejbed si lkum n lbista-s akken at yawi s imeddukal-is. Da iwexe mass Qebbani er yiwen yidis u yerra s lemawla afus ucengu-ines seddaw teut-is. Syin yefka-yas tiyta s tka burt ufus-is s anzaren.Din,yeli bu uama er deffir. Akken iwala akken-nni issufe-ed a ba si tmeyant-is di lewhi n mass Qebbani i d-irefden imir-en timegelt-is yellan ihegga-tt zdeffir tewwurt. Iwhem yilemi-nni mi iwala tarat-is ur t-tuza yara, akk daen mi t-iwala s tmegelt. Ur yemi ara ula d yiwen webrid belli yes a-tt. Tixnefyac ef yedmaren-is, ijbed znad qrib s lfa. Yeeqraq weqcic ef u rur-is am teslent yerkan. Uzlen-d imir-en imeddukal-is yellan er tsemmit n lara, u meqbel ad d-refden tiklacin-nsen yufa-d lal yekcem mass Qebbani s axxam. Isekke-ed tawwurt makken yebda ubruri n ras ef tewwurt-nni n wuzzal. Akken iwala akken yenunef ef ukalaj am ijirme. Ihegga timegelt-is qbala er tewwurt akken ma yella win i d-ikecmen ad as-yefk s idmaren ikerac i s-edyegran. Amecwa, yexsi zhir-nni n ras. Ixdem mass Qebbani afud i yiman-is, as akken qerent tgucrar-is mi yeel iman-is er lqa a. Yua er aq. U seg yiwen n yidis ibda amuqel er baa. 34

Imeq imir-en yiwen seg-sen issened s iallen-is ef yiwen uqenfud n wakal, aric ameqran seg uzagur-is iban-ed yark. Da yessufe-ed mass Qebbani si cqayeq taxenfuct n tmegelt, iwehha-tt metwal s a rur-nni. Iqme nnefs-is, imdel ti-is tazelma, ijbed di znad er deffir syin iserre-as. Yesla-yas i winna mi yemmeme di baa. Ur ran ara imeddukal-is acu yeran yides. Daen ur in ara akka ara sentuqqel tmeddit-nsen. Ahat mi slan s wacu i d-yenna mass Qebbani fell-asen di tenelt, nnan-as belli ilaq-asen ad gezmen aza issewayen di taddart-agi meqbel ad d-nulfun wiya am wagi akka i d-mlalen. Fran-tt deg allaen-nsen belli ayen i d as-yehwan yeru ur ilaq ara ad uen s yinna mqbel ad d-awin lqe n mass Qebbani yefren tura deg uxxam-is. Yual imir-en ras i d-iellin ef uxxam am ubruri. Leyu yark ucen, asar n wiqan yefla yark. Yenunef mass Qebbani armi d talemmast uanu akken ad yerwel i ras i dikemen tikwal si llaju yeflan. Ixemmem ad yaru sima ebsen aseglef-agi-nsen akken ad yual er aq-is ansi ara ye re ad d-issegge yiwen nnien. Ticki yebda ineqqes ut-nni ulalas iselben. Yekker-ed mass Qebbani ef tigucrar-is akken ad yecrured er wemiq-nni, er tama n aq da iulfa am usennan yentan deg u bbu-is. Ikker isuma-t, yufa-t yettenucu u yema. Yesa mi ifaq belli uzant-id warraw n leram-nni yellan di baa, issekcem aad-is deg uiuc i d-tea tarast deg u eddis-is, syin icuhed am win yeran belli tudert-is ad tleu ad tessiwe ass-is aneggaru di ddunit-agi. Yerna yesa imi si yiwet n tama yugad acu i tyettraun umbe d lmut, u si tama nnien iar ad ier acu yellan. Yernu ur yezmir acu ara yexdem umbe d ayen akka ierrun. Tual tudert-is teffe seg ufus-is. Acu kan iulfa i usisme n tasa-s, lada makka i d-yerna iegged-ed wis sin-nni. Iban uan widak yellan di baa, imi kra seg-sen wwen-d armi d yiwen n li n wexxam anda bdan ahuddu deg-s s yiwen n ddakum. Da akken yesla mass Qebbani i uenen n wuzzal di llaju, iawel er aq yellan di tama n li-nni. Syin imuqel si cqayeq, iwala azal n qrad(3) seg-sen fen yiwet n tdebbuzt n 35

wuzzal, kkaten yess li. Yelli-d imir-en cwi aq ansi i dyessufe tixenfyac n tmegelt n mmi-s. Syin issere-as i sin lewuh. S yiwen iuza yiwen seg irebraben s aa, ma yella d waye iwet deg yiwet n sebbalt n waman, imi yufa-ten-id lal rewlen mi yeffe we ba. Yezmumeg mass Qebbani mi d-yeddem takaruct taneggarut, yerra-tt er zdaxel n tmegelt. Yerna yezmumeg mi inuda s uad-is aiuc-nni i d-tea tarast yeflan a ebbu-is. Issekcem-it am akken ara t-yessekcem deg anzaren-is. Iulfa i yidammen mi d-tt-feggien seg-s am tbezzi n waman tamectut. as mai aas i d-itefen idammen si t elli-is, aqerruy-is yebda la yettuu sya er da. Tual tmeddurt-is d talawant di targit n wallen ibaen, ideg-i yezzer tura. Kullec iban-as-ed am aman izedganen. Imir-en, ur-es acemma ur yeswi. Kullec di ddunit ad d-ilal ass-a akken ad yemmet azekka. Ass-a netta iga am uqerquc di tenqeltt umbe d mi yeqqel d iniem; aberi amectu ad t-id-yesseel seg ixef anda is edda tudert-is maa. Yelli-d allen-is iwala lexyal n uma, ameddakel n mmi-s. Yella am akken ad as-yettcudu yiwen ubenuq amellal i larnni yellan deg u ebbu-is. Iulfa i wezma i s-iqaren izemanis da yenna-yas: - a uma, ttxilek ini-yi-d, ke tura nessa ne d lexyal kan i kid-ttxyale deg alla-iw. Axaer tqere-iyi a ebbu-iw. Yerra-yas-ed win akken i s-ed-ibanen d lexyal: - mai d targit i tettargu. D nek i d uma s yiman-is. Mi yesli acu ieun yid-ek ussi-ed ad ak-fke afus. Yernu wwi-ak-ed takaunt ikerucen yea ur-i amid meqbel ad yemmet. Yerra-yas-ed imir-en mass Qebbani i wumi qemcent wallen: - Teri, yiwen seg-sen wwi-ed lqe-is, sin aazi uza-ten acu kan ur zmire ad d-ini ma yella mmuten, ne ala. I ke amek i d-kecme? Ahat wallan-k-id. Yehwa-yak kan tefki-ed aqerruy-ik er lfinga. Nek dayen waqila ass-a ara ken-e. Yenna-yas-ed imir-en ume: - Sbe kan cwi, qrib ad d-yali wass. Nitni uen tannumi deg uzal xemten am cmayet. Tura a uen. Sbe kan cwi. Ma d anekcum-iw, kecme-ed si ef n wexxam anda yexdem amid 36

tiseddain. Negze-ed seg uxxam n liran-nwen. Yufa-yi-d lal s i tasarut n tewwurt n wuzzal i d-yettawin si sqef. Yessusem cwi, syin ikemmel awal-is: -Taddart kamel ur tt-ye ib ara lal. Ayen akka ierrun i edda lmual. Bi ad ak-ed-ini yiwen wawal, acu kan mai dayen wala s yiman-iw Yenna-yas-ed mass Qebbani deg wumi i d-iban eggu n win i wumi yuzlen aas idammen: - Ini-d ammi, acu tebi ad meyze di dqayeq-iw tineggura; as ini-d ur cli e ara. Yenna-yas: - Nnan-ed kra,as nek ur wala s yiman-iw, belli limam-nne nan-t ielli umbe d taallit n l ica. Nnan-as belli d netta i d aked-yefkan ismawen-nsen. Anect-a dayen i wumi sli di tezniqtnne. Nek iqi ur wala s yiman-iw Da nni-as ger-i d yimaniw belli lmut yiwet. Nni-as as ur mmute ara nek d amid seld ielli, ihi ass-a ad mte d baba-s ma yeba ebbi. Yernu ar melmi ara regle fell-asen? Da ikker imir-en yenunef s umured armi d yiwet n texxamt akken ad d-yawi yiwet n tduli. Iubb aqerruy-is, imi tikwal akka tett eddi-d terat er zdaxel n wexxam. Mi iu ad as-ed-yekkes timegelt i wemar yufa-t yeckene deg-s s wayen yark i s-ed-yeqqimen n tezmert. Yessaki-t-id si tnafa-nni deg-i yezzer akken ad as-tt-id-yefk. Syin iddem-ed ikmes-it di tduli i d-yewwi si texxamt, imi yebda wemar ad t-tkeem tawla n tesme. I eme uma timegelt s sin ikarac. Da yua er tama n aq seg ansi i tt-iwehha ar widak d-ikaten s ras s axxam. Iqqim ef tgucrar, iaren-is la ttargigin am snat tunam. Syin irfed znad ierre-as. Seg makken ur yu ara tannumi, tejbed-it tmegelt s igenni anda yeareq we ba deg iri n aq i wumi yessufeg yiwet n temet. Si texxamt er taye, si aq er waye yettazal s wanunef di lqa a weqcic yettun belli qrib yemmut sin wussan meqbel. Iu leyub userwal-is akked d ubalu-ines d ikeac s wacu yekkat er baa. as ulamma ula d yiwen ubrid ur iuza yiwen si irebraben-nni i d-izzin i wexxam acu kan ur asen-yea yara 37

ad d-aen ur-es ula d yiwen n yiil. Ikkes-asen taana. Netta i t-yettawin i t-yettaran si sqef n wexxam er texxamin n wadda. Ayen yark yearten ad yeriret yides. Tual-as timegelt s wacu yekkat amzun d afus-is-nnien. Ikcem-it amu-nni akked tiselbi-nni n win yeran iman-is yezmer ad yemmet ger dqiqa d taye. Da yebda yettihid mebla abas armi yual yene u yeddukel deg imi-s ucihed akked nnefs yettnefis. Seg umecwa er waye yettual-ed er tlemmast uanu anda yeel mass Qebbani, yettami-yas tamgar-is, yettmuqul ma yella yewwe la fu n ebbi ne mazal. Yal tikelt yettaf-it-in yual d awa ugar n wayen yella meqbel. Da din ad icihed fellas akken yezmer ad icihed ef yiwen yemmuten. Ira ger-as d yiman-is d awezi, u d lmual ad fen seg uxxam skud mazal arrac-nni umada tezzin i wexxam. U nitni mai d widak ara iqeblen ad ttuelben s wema acaraf ne s weqcic ungif am netta. Ula d nitni ad bun ad d-rren tta. Akka i teddunt temsal. Imuqel ume er tkarunt n tkaac i d-yufa lal ur yewwi ara wezgen i d-yegran deg-s da yemare ef ukalaj akken ad yeste fu si eggu n tmegelt ayen aas fell-as. Tafekka-ines tual tedduz si tesme akked tagdi n lmut. Iulfa daen i tagdi n widak yellan di baa. Syin s umured yewwe er wemar yelen am ujebbad di tlemmast uanu di tferadit. Mi yewwe ur-es, isers-as daen aad-is ef uzar ameqran n temgar akken ad ier ma yella mazal-it yedder. D tafrara, tebda tafat la d-tneqqe ef taddart n sidi etman, yekker ume seg yidi-s n mass Qebbani anda yella yeel i weste fu, qbala er sqef seg anda ara d-i ass akken ilaq tikli irebraben. Yugad ad d-zemen umbe d mara walin yewwe-ed lefjer meqbel ad awen s ayen ban. Da s tmegelt ef uzagur am isura iwala di tilibizyu, inew d asawen, er sqef n wexxam. Akken kan yewwe yebda asufe n lewah ar yal tama anda llan irebraben. Inna-yas akka ad ren belli mazal-a d irgazen u ma ban ad d-a-nen ilaq ad fken kra seg-sen d asfel. Syin ikemmel ume tiyta, armi iulfa i weal i d-yulin seg uzzal n tmegelt. Ticki iwala abenuq ne ahat d tamecwat tamellalt i dyettwarefden deg igenni. Iwhem d acu-tt. Ur yumin ara iman-is 38

mi iwala limam n taddart ad d-ileu srid s axxam; deffir-es cwi, yedda-d gma-s n mass Qebbani. Da yuzzel-ed si sqef er tewwurt, yelli-yasen-d. Nutni qbala d tazla er wemar-nni yelen di tlemmast n wexxam. Ufan-t-in yettwakmes am ubellu zdaxel n tduliyin n yizem yellexsen yark d idammen. ala taqadumt-is tawrat i d-yettbanen seg-s. Ula d claem-is amzun ikcem-iten ccib. Ayen yeswehmen limam akked gma-s, dakken ufan-t-in mazal-it la d-yettara nnefs amzun d taguni i yees. Da akken walan anect-en fen-tt d tazla er ufergut n yiwen uqcic n taddart. Amecwa kan ibes-ed zdat tewwurt n wexxam yeucen yeflan am tseksutt. D abrid ar ttbia n Blida. Iqqim limam er tama n ume, la s-issefe tidi uebbar yeqquren ef unyir-is. Ismekta-yas-ed belli ass-agi mai di lama iullen lefjer. Da yeereq weqcic d tasa, yenna-yased: - a le nan-k warraw n leram. Nnan-iyi-d belli s axxam i nzemen. Yerra-yas-ed limam s ucmume: - Nwala-k-id seg uxxam n si Fauq amek isen-txedme i-agi. Teskufare-ten. Neba ad d-nass urwen wten-a-ed s ulalas. da nual. Lemmer ad tezre acal daqren fell-awen. Da ke, ualen amzun an a seg-k. Ulac amek ur xdimen ara akken ad k-id-awen, ur zmiren ara ma d nek nni-asen mi d-uen ur-i belli ayen i d-yenna si Qebbani d ayen i t-ye nan netta, ur ttka ara deg-s. ri imir-en mazal i d-tewwe deg alla-nsen tegnitt anida nen limamat am nek. Da unfen-iyi. Ddi-ed deffir-nsen ad asen-sfehme belli ayen i d-yenna fell-asen mai d ajqei-nsen, acu kan d tiri kan n wemar i wumi yemmut mmi-s s yiwet n lmut tucmitt. Di lawan-nni i s-ed-yettmeslay limam, isers weqcic taqerruct-is ef tayett-is. Da yeli yees. Aneggaru-yagi ur asifaq ara armi d makken i d-yeli er irebbi-s. Yeba ad d-iru seg ayen akka yeran d weqcic-agi: nan-as ameddakel-is zdat-es, akken sin wussan umbe d uallen-d ad t-nen netta. U yewwas seg ussan-agi i d-iteddun, mebla ccek, ad ualen tikelt nnien ur-es. Dayen tura ur-sen yettwaseb am win yemmuten. 39

Yeqqim akken, s weqcic yelen ef tama-s, ur la yetteirit ara, yiwen akken umecwa meqqen; Ur yeba yara ad t-idyessaki. Imi la ca iwala-t-id amek isen-d-yeef i yelmeyen-nni i d-yezzin i wexxam n mass Qebbani. as ula d yiwen ubrid ur iuza alba seg-sen, acu kan yessewa-yasen timezuga. Imi mkul mara d-iqarreb yiwen seg-sen yeawe-it-id we ba ar tama-s. Qlalen fell-as ajel uqlile. U ef ayagi, yera ala tualin ara d-uallen yewwas ur-es, ass-a ne azekka , ne ass nnien. Imekta-d imir-en belli d lawan ad sahlen, da yessaki-it-d si tnafa-s. Yenna-yas: -Tezri, d lawan, ad tue er Blida. Ass-agi ad tegne din er mmi-s n xali. Azekka ad iul webrid-ik, imi ad k-cegg e er yiwen umeddakel-iw di Wehen, yes a lkuca n werum; Mai aas ayagi i yi-d-inna yewa axeddam. Din ad txedme ures. ur-ek anda i d-tettuale. Beddel isem i yiman-ik, ur qqar i yiwen ansi i d-tusi. Ma tejme yewwas imawlan-ik ini-yasen-d, d nitni ara n-iuen ur-ek. Ne akka, ur tettu yara ! Yenna-yas imir-en ume : - i si Qebbani amek i tea yides. ne, ur yemmut-ara? Yerra-yas-ed limam: - Mass Qebbani, hatan di ttbia. Ma yella yura-yas ebbi ad yemmet ass-a, ihi si lmut-is ulac anwa ara t-id-yessuksen. U ma yella yura-s ebbi ad yernu cwi di ddunit, anect-a dayen i yelhan i werraw-is d lebab-is. Lada snat tmecta-nni. Yya tura d lawan a nsahel. Kkren-d di sin seg umna n wexxam anda qqimen. S la qel fen abrid ar temrat iaksiyen yettawin er Lareb a. Mi wwen er tsemmit n lara imuqel-ed ume er wexxam-nni n at Qebbani, iulfa imir-en mi iwala anect-en n tebrikt yeftutsen, belli dayen ur yettual ara yark ad d-yual er taddart-agi-nsen. Da yecmume.

40

Vous aimerez peut-être aussi