Vous êtes sur la page 1sur 209

Drets humans al carrer CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Institut de Drets Humans de Catalunya

2010

Drets humans al carrer Cuentos infantiles sobre derechos humanos Contes infantils guanyadors del I Concurs de contes a lentorn de la Declaraci Universal dels drets humans> Drets Humans al carrer. Els articles de la Declaraci Universal dels drets humans han estat redactats segons les versions castellana i catalana publicades a la web de lAlt Comissionat de les Nacions Unides.

Edita Institut de Drets Humans de Catalunya Realitzaci editorial Huygens Editorial Direcci dart Huygens Editorial Disseny grfic i maquetaci Poramoralarte Illustraci de la coberta: Valeria Gallo Illustracions de linterior: Pencil Ilustradores: Jess Aguado, Anuska Allepuz, Evelyn Daviddi, Claudia Degliuomini, Nancy Fiorini, Valeria Gallo, Felipe Lpez Saln, Jokin Mitxelena, Jacobo Muiz, Miguel Tanco, Manuel Uha, Carlos Velzquez Impressi Ediciones Grficas Rey, SL ISBN 978-84-693-1281-0 Dipsit Legal XXXXXXXXXXX Aquesta obra est sota una llicncia Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Per veure una cpia daquesta llicncia, visiti http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

ndex

07 09 15 25 31 37 43 49 55 63 71

Presentaci Art.1 Com peix a laigua Art.2 Iyara en el mgico mundo de las mariposas amarillas Art.3 Los tteres de la sombra Art.4 El final de laventura Art.5 Los once aos Art.6 Heura Art.7 El pas de las nubes azules Art.8 Esa presumida de la luna Art.9 Magn Art.10 Derechos, con o sin empanadas

77 85 91 97

Art.11 Quatre parets Art.12 Los zapatos de la generosidad Art.13 La Maria i la Corina Art.14 La maana del sptimo da

143 Art.21 Els invisibles 151 155 Art.22 Els somnis de la Laia Art.23 Mirar-se tot el dia al mirall i cantar com un gall

163 Art.24 Vacaciones en la playa 169 Art.25 Ms fort que la pedra 175 181 Art.26 Glup no va a lescola Art.27 Conjunt didees

109 Art.15 La hormiga amtrida 115 Art.16 La princesa i els animals

119 Art.17 El cruasn alternativo 125 Art.18 Llibertat? Llibertat! 131 137 Art.19 Jo tinc les meves opinions Art.20 Los chatos

187 Art.28 El caer de una gota 193 Art.29 La ciutat contaminada 197 Art.30 Le Lieu

Presentaci

Quan un es posa a somniar en un mn millor sempre simagina, entre altres coses, un mn on els drets humans siguin garantits en qualsevol indret, ms enll de nacionalitats, cultures, tnies, religions i ideologies. S, somniar s fcil, per fa falta posar-se a treballar per tal que aquestes illusions no siguin simples utopies. I aix vam fer a lInstitut de Drets Humans de Catalunya quan vrem comenar, ja fa gaireb trenta anys, a somniar i a treballar per aquest mn millor. Un treball de formaci, incidncia pblica i recerca en drets humans, sempre conscients que leducaci en drets humans s el primer pas per a la seva promoci i la seva garantia. Noms amb una educaci inclusiva i continuada es poden eradicar, des de la base, les violacions en drets humans. Part del nostre somni sha concretat en aquest llibre: Drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos. Una eina per explicar, aprendre i pensar els drets humans a partir de contes que escenifiquen cadascun dels trenta articles de la Declaraci Universal dels Drets Humans. Aquest llibre s el resultat final dun llarg somni que va comenar fa dos anys amb un concurs de relats infantils: els nens i nenes de totes les edats i els adults, que mai han deixat de ser nens, van imaginar i escriure un conte a partir de la lectura y la reflexi dels articles de la Declaraci Universal. Vam rebre ms de 120 propostes dautors molt diferents i amb sensibilitats molts diverses que van crear imatges tamb molt variades. Escollir els contes guanyadors hauria estat una tasca impossible sense linestimable opini i experincia de Joaquim Carb; de Nria Gonzlez, de la Fundaci Solidaritat UB; de Montserrat Ramos, de lAssociaci de Mestres Rosa Sensat; de la narradora Numancia Rojas; de Mariana Sarrias, de Huygens Editorial; i de Marga Serra, dUnescoCat. Es van seleccionar 24 contes per 24 dels articles de la Declaraci i per la resta vam comptar amb les aportacions literries dels escriptors Ruth Rib i Javier Izcue; els narradors Xavi Demelo i Laura Jard; i els especialistes en educaci Ana Maria Rodino i Vernor Muoz, relator especial de les Nacions Unides sobre el dret a leducaci. Sense ells no haurien complert el nostre somni.

Finalment, ja tenim la publicaci, que ens ha de servir per explicar els drets humans a les nostres joves generacions. Sn elles les que, el dia de dem, faran dels drets humans leix vertebrador de les societats nacionals i de la societat internacional: en definitiva, que faran realitat el somni de viure en un mn millor. Els contes tamb es van treballar i adaptar a la narraci oral al llarg dun curs de formaci en drets humans al que van participar deu contacontes. En les seves actuacions donen vida als relats daquest llibre, difonent la cultura dels drets humans. Aquest llibre s fruit de la collaboraci, el recolzament i lajut de moltes persones que, de forma desinteressada, han compartit el nostre somni i han aportat la seva illusi a aquest projecte, que ha estat finanat per la Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament. Volem donar les grcies a tots els participants en el concurs; als membres del tribunal; als alumnes del curs de narradors; i a tots els professionals que shan implicat en el procs dedici del llibre, grcies al seu comproms i professionalitat hem pogut publicar aquest llibre: la Mariana Sarrias de Huygens Editorial, que es va encarregar de mantenir viu el somni daquest llibre i fer-lo realitat; els illustradors que han perms visualitzar els contes (Jess Aguado, Anuska Allepuz, Evelyn Daviddi, Claudia Degliuomini, Nancy Fiorini, Valeria Gallo, Felipe Lpez Saln, Jokin Mitxelena, Jacobo Muiz, Miguel Tanco, Manuel Uha, Carlos Velzquez i Pencil Ilustradores); el dissenyador Iaki Fras de lestudi Poramoralarte; la impremta Ediciones Grficas Rey; i la Vanesa lvarez, que ha estat de gran ajut durant tot el procs, amb les seves revisions i els seus comentaris. No ens podem oblidar dels contacontes que van comenar a difondre els drets humans amb contes, ja fa ms de cinc anys, a lorigen daquest somni. No podem acabar aquesta presentaci sense agrair a lgueda Mera haver compartit el seu somni amb tots nosaltres i fer realitat aquest projecte. Obrim la porta dels somnis i deixem que els contes sobre la Declaraci Universal dels Drets Humans ens facin de guia per imaginar un mn millor....

David Bondia Garcia Director de lInstitut de Drets Humans de Catalunya

01
Article

Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

10

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

01
Com peix a laigua
Alumnes de 4t curs any 2007\2008 amb la mestre Montserrat Benito de lescola Montseny de Grcia (Barcelona) Illustraci: Manuel Uha

questa s la histria dun nen que vivia en un poble petit. El seu nom era Greis i tothom el coneixia. Era un nen especial, diferent dels altres. Es comportava duna manera estranya. Quan era ms petit i tots els nens cridaven> mama!, mama!, ell feia gestos amb les mans i les picava amb poca grcia. I quan tenia deu anys tot just ja se lentenia com parlava, encara que de vegades repetia algunes paraules. No sabia estar-se quiet i es movia tota lestona perqu estava nervis i incmode. Quan els nens i les nenes del poble anaven a lescola amb lautocar cap a la ciutat, en Greis es movia molt al seient fins que un dia varen tenir un ensurt> en Greis va caure pel forat de lescala i es va fer un nyanyo al cap. El conductor va haver daturar lautocar i el monitor, que sempre els acompanyava fins lescola, va decidir que a partir daquell dia es posaria sempre a la fila nmero tres, al seient dotze, que, segons ell, era el ms segur de tots perqu tenia dos cinturons creuats. Els seus dibuixos eren gargots. Sempre feia els mateixos nens imaginaris> boletes amb cares i lnies que semblaven palets. De carcter era molt juganer, una mica pallasso i de vegades vergonys. El qu ms li agradava era tirar-se per terra, jugar amb els amics a pilota, retallar papers sense seguir gaire b les formes, ser lencarregat de repartir el material com els fulls i els llapis i anar a fer encrrecs per tota lescola. A laula dinfor-

12

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

mtica gaudia moltssim movent els dits sobre el teclat dels ordinadors. En Greis a lhora del dinar sho acabava tot i no deixava ni una engruna al plat. Era lnic de lescola que aix ho feia i sovint es tirava algun rot. Desprs anava a ajudar els nens ms petits del menjador a rentar-se les mans. Ell tenia un secret> li encantava jugar amb laigua. Es tornava boig quan obria laixeta i sortia aigua freda, tbia o calenta. Una tarda, a lescola, es va posar trist perqu no va saber fer els deures. A ms, a les classes no feia res i savorria quan veia que tots els companys escrivien i ell no ho sabia fer. Aleshores va aixecar el dit i va dir> Professor! Professor! Tinc una idea! Podrem anar a lAqurium algun dia| Tots els nens de la classe varen dir> S...va si us plau.... I el professor va contestar> Primer haig de trucar a lajuntament perqu ens donin unes entrades i desprs us donar el paper on hi posi el preu. I al cap de quatre dies, que era divendres, sen van anar cap a lAqurium. Mentre tots estaven fent fila per entrar, en Greis va veure una noia que portava una galleda plena de peixos de colors i vestia amb una granota de goma i botes daigua de color blau fosc. La va seguir sense que ella se nadons i van arribar davant duna porta que semblava de submar perqu tenia un pany en forma de volant. La noia va pitjar un botons i va girar el volant. En aquell moment el terra estava mullat de laigua de la galleda que portava ella i en Greis va relliscar perqu duia bambes de sola finssima. I com si fes surf damunt duna planxa va anar disparat cap a un tobogan que el va conduir fins la peixera gegant dels peixos pallasso. I... xoooffff!!! , va caure dins laigua. En Greis, sense tenir por, va nedar fins el fons de la peixera on hi havia pedres i anemones. I va comenar a tocar suaument els peixos que se li acostaven i donaven voltes i sesmunyien per tot el seu cos. Ell els acariciava les escates, la cua, les aletes i parlava amb ells. Sel veia tan feli... perqu simaginava que era un peix! Quan en Greis es va quedar sense aire va pujar a la superfcie on lestava esperant amb cara preocupada la cuidadora dels peixos pallasso. Ella li va dir> Com has entrat aqu| Qui ets| Thas fet mal| No veus que les anemones piquen| Amb molta vergonya gaireb no podia parlar i noms deia> Peixos, peixos! Mestimen, mestimen. A miii! a miii! Aleshores la cuidadora, veient que el nen estava tan content, li va dir>

com pEIx a LaIGua

13

T, posat aquest vestit de neopr i una bombona doxigen i pots tornar a ficar-thi una estoneta, per desprs avisar pels altaveus que thas perdut. Per cert, com et dius| Greis va contestar, i de cop va saltar una altra vegada a laigua. Just en aquell moment tota la classe amb el mestre al davant passava pel tnel de vidre de la peixera dels peixos pallasso. En Greis es va acostar al vidre de laqurium i va comenar a saludar els seus amics i amigues. Ells es van quedar bocabadats i quan el mestre deia espantat> Hem perdut en Greis! On s en Greis|, per resposta els nens varen assenyalar amb el dit cap a la peixera gegant sense dir ni piu. Al mestre se li va posar la cara de color blanc i les celles cap a baix. Semblava molt enfadat i a punt de cridar quan va passar un fet extraordinari> tots els peixos varen envoltar en Greis en forma de cercle i a continuaci es movien fent formes i balls estranys que van fer que comencessin a venir tots els visitants a contemplar-ho. La cuidadora tamb va submergir-se amb el nen i tots dos varen jugar amb els animalets. Els nens i nenes de lescola deien> En Greis sembla un peix! Se sent estimat pels peixos! Que b sho passa aqu dintre! Totes les persones que sho miraven van aplaudir amb moltes ganes. Aleshores en Greis es va adonar que hi havia molta gent a laltre cant de la peixera que lestava observant, va tenir vergonya i va decidir sortir de laigua. La noia tamb va sortir darrere dell i el va ajudar a canviar-se la samarreta i els pantalons que havien quedat xops. Immediatament varen dirigir-se cap a les consignes on el professor i els companys ja lestaven esperant impacients. La cuidadora va dir en veu alta a tots els seus amics i amigues que el felicitaven> Hola, sc lOna. Heu vist com toca els peixos| Ho fa amb molta tranquillitat i sembla que els agrada molt i lestimen. s fantstic, s un geni! Greis, podries venir els caps de setmana a ajudar-me a donar menjar als peixos, jugar amb ells, distreure la gent que ve a visitar-los i netejar els vidres de la peixera. Qu et sembla| I en Greis va dir> S, s una bona idea. Ho preguntar als meus pares. Ja s hora de marxar va dir el mestre Au, va, anem a lautocar que ens est esperant. LOna va donar les grcies a en Greis i va sortir al carrer a acomiadar-los mentre

14

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

lautocar sallunyava. Quan varen arribar a lescola els nens i les nenes ho explicaven a tothom i en Greis era el protagonista. Els pares ho van acceptar encantats i els va semblar molt b perqu sabien que aix el seu fill aprendria ms coses. Cada cap de setmana, en Greis anava a ajudar la cuidadora de peixos pallasso i cada vegada feien coses ms extraordinries, de manera que en Greis es va fer molt fams. A lAqurium van comenar a vendre samarretes, joguines i ms objectes amb la foto dell amb els peixos i cada cop hi anaven ms nens i nenes a veurels. Van passar els anys i un dia, mentre jugava a dins de la peixera amb els seus amics aqutics, va veure a laltra banda del vidre un nen juganer i nervis, que no parava quiet ni un moment. Semblava perdut per fascinat pel qu veia. En Greis va sortir i li va preguntar> Com et dius| Sergi... Puc nedar com tu| I es van mirar als ulls i tots dos van somriure.

Artculo

Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta Declaracin, sin distincin alguna de raza, color, sexo, idioma, religin, opinin poltica o de cualquier otra ndole, origen nacional o social, posicin econmica, nacimiento o cualquier otra condicin. Adems, no se har distincin alguna fundada en la condicin poltica, jurdica o internacional del pas o territorio de cuya jurisdiccin dependa una persona, tanto si se trata de un pas independiente, como de un territorio bajo administracin fiduciaria, no autnomo o sometido a cualquier otra limitacin de soberana.

16

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

02
Iyara en el mgico mundo de las mariposas amarillas
Yolanda Parra Ilustracin: Valeria Gallo

ola! Una gran carcajada sonora a todas y todos los pequeos y grandes habitantes del planeta azul! Hemos aterrizado en el mgico mundo de las mariposas amarillas y los monos azules. El mundo de Iyara! Iyara es una nia inquieta, curiosa y juguetona que tiene los ojos de almendra, la piel de todos los colores y los cabellos lacios, tan negros como el carbn. Su vida est llena de magia, es como un cofrecito lleno de misterios, de secretos, de miedos, de emociones e intimidades nunca confesadas, de alegras infinitas y de sueos coloridos que forman parte de la maravillosa danza del planeta azul. Iyara viene de un rinconcito del mundo donde viven en armona pjaros tan gigantes como el guila o el cndor y tan pequeitos como el colibr. Viven serpientes enormes que parecen un arco iris siempre en movimiento y humanos con bellsimas plumas que adornan sus cabezas mientras cubren sus cuerpos con vestidos hechos de hojas que, a su vez, sirven de alimento. Hay ros que parecen mares con peces enoooormes que ren a carcajadas y adems tantas y tantas mariposas amarillas! Y millones de monos azules y familias enteras de delfines rosados y ballenas jorobadas! S, es verdad! grita desde su globo flotante Iyara mientras millones de adultos incrdulos, con ojos desorbitados, la circundan. Ellos, que no tienen la imaginacin de los pequeos habitantes del planeta azul, no pueden creer que exista tanta maravilla junta.

18

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Iyara comienza a encantarnos con uno de sus fantsticos relatos> Yo, aunque ustedes me miren tan pequea e indefensa, soy hermana del guila y del cndor, del colibr y del tucn. Tengo muchos abuelos y todos ellos me han narrado la historia con la msica del viento y el canto de las montaas. He escuchado cantos y palabras que los adultos dicen no entender. Yo, sin embargo, las entiendo. Estos cantos cuentan que el cultivo del maz se transmite de los abuelos a los padres y de stos a los nietos, desde hace muchos, muchos, muchos aos (ms o menos 7.500 aos segn cuentan los abuelos). El maz lo encontraron en un rinconcito del planeta hoy conocido como Nuevo Mundo, concretamente en Nuevo Mxico, donde viva la ms anciana de las abuelas. Cuentan tambin los abuelos, que el maz era para los mayas (los habitantes de ese antiguo mundo de Centro Amrica) un alimento sagrado, era parte de su memoria y de su historia. Segn las leyendas mayas, el hombre fue creado por los dioses partiendo de una bolita de maz y agua. El maz tiene su propia dignidad y una importancia tal que lo hace merecedor de una divinidad propia> El Yumkaa, dios del maz. Cuentan tambin la historia de otros pueblos desconocidos, pueblos de otro pedazo de continente llamado Suramrica. Ellos, los Uwa, que en su idioma quiere decir gente inteligente y que sabe hablar, han sido guardianes de la sangre de la Madre Tierra, para ellos Ruira y que en otros mundos llaman petrleo. Ellos viven an en este siglo xxi, en el ombligo de un pas llamado Colombia, en el corazn del universo, en el vientre de su propia madre> La Tierra. Les aseguro que yo ese mundo lo he visto. Es tan hermoso que todos los adultos desearan conocerlo. Lstima que ellos no sean admitidos! Los abuelos tienen miedo que lo puedan destruir. Es un mundo reservado solo a las nias y a los nios como vosotros, todos los habitantes del planeta azul. Lo s, s que todos vosotros estis ansiosos por acompaarme a visitar a estos abuelos. Queris saber cmo se hace para llegar| Muy simple! Tendremos que emprender el vuelo en el globo colorido y pedirle que nos lleve al mgico mundo de las mariposas amarillas y los monos azules. Ese mundo est protegido por una magia especial que casi nunca los adultos logran entender. Para conocerlo, y sobre todo para sentirlo, es necesario aprender a entender tantas lenguas, escuchar tantas msicas, degustar tantos sabores y percibir tantos perfumes. Algunas veces, se necesita una lupa muy grande y potente para poder observar todos los matices y sentir aquello que muchos se conforman solo con mirar.

IyaRa EN EL mGIco muNDo DE LaS maRIpoSaS amaRILLaS

19

En este mundo no existe el tiempo, es decir, no existe un reloj que mida las horas. Es maravilloso porque cada uno se puede disear su propio tiempo, podemos vivir muchas vidas juntas y podemos crecer sin dejar que se apague nuestra niez. Ese es mi mundo, amiguitas y amiguitos! Vivo as desde hace muchos siglos. Tantos, que un da decid volar en este globo colorido para ir a conocer otros mundos, otros pueblos, otros seres mgicos. Despus de un largo viaje en compaa de pjaros, mariposas y monos, llegu a un mundo totalmente nuevo. En este nuevo mundo, vivan muchas mquinas, automviles, camiones y pjaros metlicos llamados aviones. Al comienzo tuve mucho miedo porque yo nunca haba visto tantas mquinas> pequeas y grandes, algunas inmensamente largas, como nuestros ros. Despus aprend que eran vas para los trenes. Mis ojos se abran y cerraban intermitentemente como las luces de las lucirnagas y me quedaba con la boca abierta pensando que esos ros de hierro y esas mquinas llamadas automviles eran tan grandes como los peces que nadaban en los ros del planeta azul. En algunas ocasiones, me quedaba de piedra, aterrorizada, observando kilmetros y kilmetros de filas. Todas esas mquinas tan ordenadas y quietas! Pareca que se estrujaban entre ellas porque el ruido era insoportable> RUMMMMMMMMMMMMMRAMMMMMMMMMMMCLASSSSSSSSSSSHHHHHHHHHHHHH PLASHHHHHHHHHHH Boh! decan en este nuevo mundo Boh! Qu palabra tan extraa! Nunca antes la haba escuchado. Algunos adultos me explicaron que era una forma de hablar, una forma de no saber nada y de no interesarse por nada. Durante mis das de vuelo, no haba visto nias, ni nios y mucho menos bebs y es que no encontraba a las personas, a los humanos. Por ello, me preguntaba dnde se habran escondido. Pero, sobre todo, me preguntaba dnde estaran las mariposas amarillas, los monos azules, el guila, el cndor, el colibr, el tucn y todas mis hermanas y hermanos de la naturaleza. Pasaron muchos das hasta que pude aterrizar con mi globo. Lo intent en muchos sitios, pero en ninguna parte me aceptaban. Me decan que yo era una nia extraa, que les inspiraba miedo. Tal vez pensaban que yo vena de otro planeta. Boh! continuaba escuchando. Me sorprenda el hecho de que los adultos la pro-

20

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

nunciaran a todas horas. Y me empezaba a asustar la ausencia de los pequeos humanos, no los haba escuchado y mucho menos visto. Qu extrao, realmente extrao! Estaba consternada. Con sta, eran ya cuatro o cinco lunas llenas que haba contemplado, dando vueltas con mi globo colorido. Haba sobrevolado todos los parques y haba descubierto que en este nuevo mundo no haba ni nias ni nios y en cambio encontraba siempre muchas personas ancianas. Niaaaaaaaaaaaaasssss! Niooooooosssssssss! Dnde estis| Por qu os escondis| Venid a jugar conmigo! Yo os puedo ensear mi idioma y un mundo infinito de danzas. Puedo compartir con vosotros los pasteles perfumados que me ha hecho mi abuela antes del viaje, esos pasteles que nos regalaron nuestros antepasados (s, esos otros humanos que fueron hechos con las bolitas de maz y de agua. S, esos humanos a los que hoy llaman indios, es decir, mis abuelas y mis tatarabuelas). Awwwwwwwwww! Venid por favor, yo os quiero conocer! Quiero aprender vuestro lenguaje y comer las galletas de vuestras abuelas. Quiero jugar con vosotros y conocer la magia de vuestro escondite. Por favor dejadme entrar en el globo luminoso de este nuevo mundo! Durante muchos aos nadie respondi a mi llamada ni tampoco a mis splicas. Me entristeca pensar que tuviesen miedo de mi presencia y crea que poda ser porque nunca haban visto una nia como yo. Tal vez, haban nacido y vivido desde siempre entre las mquinas, esas que caminan por los ros metlicos en la tierra. Tal vez, no estaban acostumbrados a volar entre las nubes, a jugar con el viento y las mariposas, las pias y los mangos. En medio de mi tristeza, un da me anim a bajar de mi globo y a aterrizar en un lugar lejano a la gran ciudad. Quera ver de cerca ese nuevo mundo. Segua conmovida al ver a tantas personas ancianas solas caminando por las calles o sentadas en los parques, con un rostro solitario y una sonrisa descolorida por el paso del tiempo. Entend que el ser un habitante de un mundo lejano y con una lengua diferente, no me permitira, por ahora, acercarme a ningn habitante de ese nuevo mundo. As, decid convertirme en una mariposa amarilla y desde entonces cada da visito los parques de la ciudad escondida entre las flores y entre los rboles. As viv durante das, semanas, meses y aos< casi veinte aos escondida entre los rboles! De esa forma entend que no causaba miedo y que no molestaba a los ancianos. Durante toda mi vida de mariposa amarilla escuch muchas historias> algunas bellas, otras tristes y dolorosas Hubiese querido escribirlas todas, pero a veces o porque no

IyaRa EN EL mGIco muNDo DE LaS maRIpoSaS amaRILLaS

21

entenda el idioma o porque me producan miedo o rabia decida volar antes de escuchar el final. Aun as, decid registrar en la memoria aquellas que entend. Tal vez, un da, cuando sea suficientemente grande, podr contarlas al mundo con la msica del viento y el canto de las montaas. O tal vez sern escritas en la historia de este nuevo encuentro, ese que segn dicen los expertos nos hace seres de un mundo multitnico y pluricultural. As, un da, en un parque de una antigua ciudad conocida en la historia de Italia como Felsina (hoy Bolonia) descubr un grupo de mujeres que rean y lloraban mientras trataban de desempolvar cada migaja de recuerdo escondido en el ms recndito cajn de sus armarios. Eran recuerdos de su infancia, de cuando tenan ms o menos nuestra edad, unos ocho, nueve, diez, once o doce aos. Una de ellas contaba la historia de su vida mientras las otras mujeres, con vestidos muy largos y grandes pauelos de colores intensos con bordados delicados que adornaban sus cabezas, la escuchaban atentas y compartan unos dulces con olor a canela y perfume de coco. Eran hermosas esas mujeres de vestidos colorados! La mujer de la historia deca venir de un pas muy lejano, de otro continente, de un pas hermoso que estaba rodeado por dos mares y con nombre de mujer> Colombia. Se deca hija de una sencilla mujer que haba luchado y trabajado sola para poder criarla y educarla. No haba conocido a su padre y por ello haba soportado en la escuela la burla de sus compaeritas que le gritaban siempre> No tienes pap, no seas mentirosa!. Ciertamente, continuaba la mujer, en ese entonces era muy pequea para entender muchas cosas. Recordaba su adolescencia de nia trabajadora a los 14 aos, escapndose de casa a los once por primera vez y a los quince por segunda. Sin embargo, ella sostena que haba nacido libre pero yo nunca entend cmo una nia que no haba tenido un padre, en su edad de mujer, se reconoca un ser libre. Otra mujer que hablaba el mismo idioma que la anterior, empez otra historia. Contaba, como si hubiese sido ayer, la historia del da de su cumpleaos, de su octavo cumpleaos. Quieren saber qu le haba sucedido a esta nia el da que cumpli ocho aos| Sucedi en un da normal, un da de clase, en ese entonces cursaba tercero de la escuela elementalcontinuaba as su historia mientras yo la escuchaba con gran inters apoyada en una flor de ese caluroso parque. Para m desde siempre, desde muy pequea, el cumpleaos ha sido una fecha muy importante, un motivo de fiesta. El hecho de que mi madre me hubiese obligado a ir a la escuela me disgustaba porque yo insista en que era un da de fiesta y ms teniendo en cuenta que yo crea que al tener ocho

22

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

aos ya era grande. Fueron tantas las pataletas, que acab convenciendo a mi madre para que me llevara a la peluquera. Insist para que me hicieran un peinado especial. Jijijijiji, qued realmente extraa y ridcula, tanto que aun hoy me causa risa, pero a m me gustaba y eso era lo importante. Tena el cabello largo, muy lacio y rebelde, por eso la pobre peluquera tuvo que hacerme un enredo que pareca un nido de avispas, para lograr la forma de bomba que yo le haba explicado. Jejejjejeje, era realmente un nido de avispas, gigante. No recuerdo si ya haba visto en algn lugar una cosa de ese tipo o era solo producto de mi fantasa, pero as me present en la escuela. No quise ponerme el uniforme, que era obligatorio solo para las nias pobres (las nias de las familias ricas no lo llevaban, aunque estudiaran en la escuela pblica, pues era la nica que tenan en el pueblo). Me puse un vestido blanco, nuevo, con una especie de babero triangular con cuadros rojos. Recuerdo que pareca tela de mantel, adornado con un moo en raso rojo, amarrado a la cintura. Lo recuerdo perfectamente porque yo misma haba diseado el modelo en mi cuaderno y mi pobre madre, a pesar de su pobreza, haba sacado todos sus ahorros para llevarme a la modista y regalarme el vestido de cumpleaos. Lo haba hecho desde siempre, desde que yo tena tres aos. No lo podris creer, pero mi fiesta de cumpleaos se derriti en medio de un mar de lgrimas! Uno, porque cuando entr en el aula todo el mundo solt una sonora carcajada. Dos, porque a primera hora tenamos clase de matemticas con una profesora negra, gorda y alta, de nombre Patrocinia. Esta profesora era muy rgida con el reglamento y la disciplina. Las nias ricas decan que era mala porque era negra. Yo nunca estuve de acuerdo porque un da ella me mostr en el mapa de Colombia, su pueblito, un pueblito que era minsculo, todava ms pequeo que el mo. Quedaba en la regin del Choc, en el ocano Pacfico. Lejsimos, realmente muy, muy lejos. Colombia es un pas enoooorme y la pobre haba ido a parar a la regin del Choc, a la inmensidad de la llanura. Ese, pienso, era el motivo de un carcter que esconda la ternura bajo una mscara de rigidez y de frialdad. En todo caso, lo que les quiero contar, es que esta profesora no permita que se fuese al bao durante el horario de clase. No obstante, ese da, aunque yo conoca muy bien las reglas sent un deseo incontenible de ir al bao y no poda esperar el horario establecido (tal vez estaba nerviosa por el cumpleaos y sobre todo por ver cmo mis compaeritas de clase se rean de mi famoso peinado). Cuando le ped autorizacin a la maestra para ir al bao me silenci con uno de sus gritos y por si fuera poco me dej en ridculo delante

IyaRa EN EL mGIco muNDo DE LaS maRIpoSaS amaRILLaS

23

de toda la clase al decir que slo a m se me poda ocurrir ir vestida de semejante forma a la escuela, y que si iba al bao sera mejor que me desbaratara ese nido de avispas que tena en la cabeza. Ante eso, la reaccin no se hizo esperar. Me puse a llorar y me orin encima a plena luz del da, en el aula. Mis amigas ms cercanas se solidarizaron con mi dolor y le dijeron a la maestra que era el da de mi cumpleaos y que ese comportamiento era muy injusto. Ella, la maestra, no encontr las palabras para disculparse pblicamente, pero una vez terminada la clase, cuando nos quedamos solas, se disculp con una voz entrecortada que pareca salir desde lo profundo de su estmago. Por un momento, me sent infinitamente conmovida sin entender lo que pasaba. Solo s que me hice pequeita en medio de aquel lamento y sin entender ni una sola palabra de lo que me deca. De un momento a otro, sent un abrazo sobrecogedor que envolva mi cuerpo con manos de gigante acongojado, sediento de ternura. Ella, la maestra, grande, negra, gorda y furiosa se derriti en su humanidad y sin darse cuenta, se puso a llorar junto a m. En ese momento, sent toda su soledad, su tristeza tan grande como su gordura. Imagin que tal vez a ella no haba celebrado su cumpleaos. Tena necesidad de afecto, de familia, de ternura. Ese da qued grabado en mi alma. Regres toda mojada, con el vestido blanco hecho un harapo y con mis lgrimas que inundaban todo el pueblo como si hubiese cado el ms fuerte de los aguaceros. Estaba muy triste por mi vestido, por mi nido de avispas, pero sobre todo estaba muy triste por mi maestra. La mayora la vea como una bruja malvada y en realidad era solo una pequea grande, indefensa y solitaria. Qu tristeza! Escuchar cmo una mujer ya adulta recordaba la celebracin de sus ocho aos con dolor y con tanta nostalgia me encoga el corazn! Por todo ello, ese da me hice una promesa> regalar alegra dibujando nubes de abrazos y sonrisas en cada rincn de la tierra para que el cumpleaos se pueda festejar todos los das, en cualquier lugar del mundo. Y es que el cumpleaos es la fiesta de la vida, de la memoria. Es una danza que debe durar hasta el infinito para podernos sentir Siemprevivas y en armona con el universo mgico de las mariposas amarillas y los monos azules. Empec una danza solitaria y silenciosa con las alas abiertas para poder sentir los acordes silenciosos de cantares lejanos... Pero poco despus de haber comenzado la danza, sin darme cuenta, empezaron a llegar una detrs de otra, muchas mariposas. Hassai, venia de otro mundo mgico> el mundo de las mujeres del desierto. Ella, hija de

24

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

la luna y del sol, del mar y de la lluvia. Por un momento cerr los ojos para poder ver que detrs de los rboles haba una multitud de mariposas, de monos de todos los colores que como la ms armnica de las orquestas tocaban todo tipo de instrumentos, algunos nunca antes vistos> kenas, charangos, gaitas, ocarinas, acordeones, tambores, guitarras, violoncelos, pianos, arpas, maracas No me acuerdo de todos los nombres pero los cont y eran 150 en total. Cantaban en muchas lenguas desconocidas y bailaban en un crculo adornado en el centro con una inmensa llama amarilla, azul, violeta, anaranjada, roja, verde y blanca. Una llama que se alzaba al infinito. Era la llama de la VIDA hecha msica, hecha danza. Era una msica celestial, un lenguaje desconocido pero dulce. Arrullos de cuna, aquellos que hemos escuchado desde que hemos existido en el tero de nuestras madres. Fue esta msica y esta danza la invitacin para que todas las nias y los nios de la ciudad llegaran al parque. La presencia de tantas melodas y de tantos colores en un mismo espacio fue la magia que me permiti jugar, rer y descubrir a los pequeos habitantes de ese nuevo mundo posible> un mundo diverso< un mundo donde todas y todos podemos jugar sin empujarnos, sin pellizcarnos, sin miedos, sin violencia y sin hambre< un mundo perfumado de fresas, chirimoyas, pias, mangos, peras, manzanas, melones, duraznos y guanbanas< un mundo con el corazn de chocolate, amasado con la quinua, el maz, el trigo y el arroz. El mgico mundo de las mariposas amarillas y los monos azules! El mundo de la lluvia, del viento, del fuego y de la tierra! Gracias, Grazie, Shukaram!! a todas las nias y nios del mundo que con sus ensean zas me permiten disfrutar cada segundo por el privilegio de estar viva< disear mi vida con los colores de un arco iris variopinto y siempre luminoso. Gracias por permitirme ser aquello que hoy soy> un ser humano, femenino, ntegro, csmico y sobre todo vivo. Gracias por permitirme una declaracin pblica> an mabsuta, sono felice, soy feliz. Espero poder contar tantas historias y vivir an tantos atardeceres, como este de hoy> llu vioso y otoal. Aqu, cercana mi pequea gran Hassai, en compaa de este maravilloso rbol que a travs de la ventana me encanta con el revoloteo dulce y cmplice de sus hojas vestidas de mariposas amarillas!! In Sh llah... Que as sea!

Article

Tota persona t dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

26

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

03
Los tteres de la sombra
Mireia Femenias Punyed Ilustracin: Anuska Allepuz

ola. Hay alguien| No, creo que vuelvo a estar solo en medio de la oscuridad de la noche fra, lleno del silencio de la sangre, del dolor, de la guerra. Pero por qu lucho| Yo, que tan slo tengo doce aos, que no tengo padres, slo un hermano que se ha convertido en mi enemigo porque est en el otro bando, tambin solo y sin saber por qu lucha. Pero de dnde vengo| No me acuerdo de tantas cosas! Son tantas las preguntas que me hago! Quizs he borrado el dolor de mi cuerpo, de mi alma Qu significar todo esto| Quizs el ruido de las balas, la sangre que mancha mi cuerpo que cada da penetra en mi piel como tinta permanente que tata mi cuerpo, me han hecho borrar todo lo que era, todo lo que yo hubiera sido. Slo conozco de m el nombre, Abdji, y el arma que llevo conmigo como un tumor. Estoy en medio de la nada. Es como la tierra de la muerte en la que entramos y nunca se puede salir. Este es mi destino| Slo conozco la muerte, la lucha por la supervivencia. Me matan o mato, esta es mi nica opcin, lo nico que yo puedo decir aqu. Somos tantos, miles de nios pensando todos lo mismo, llorando en silencio. Nuestras lgrimas nunca ven el da, nuestras voces no emiten ningn ruido. Slo somos cuerpos, instrumentos que se mueven al ritmo de los pasos de alguien, pero de quin| Nuestros juguetes, las armas< nuestro mejor amigo, la muerte< nuestra bebida, la sangre< nuestra mejor meloda, las bombas.

28

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

En mis sueos veo fuego, veo camiones, cuerpos. Todo esto me persigue todas las noches como una maldicin. Estas palabras definen mi vida. En un momento veo pasar este ao. Todo empez en enero de 1999 en una pequea aldea de la que ni tan slo recuerdo el nombre. Yo tan slo tena once aos y mi hermano Zippo unos diecisis. Una noche, mi hermano y yo nos levantamos al escuchar los llantos y llamadas de auxilio de nuestros padres. Salimos corriendo hacia ellos pero fue demasiado tarde> haban sido tiroteados por unos hombres que me eran desconocidos. Yo no haba salido de mi aldea y slo conoca las historias que se contaban sobre que por las noches venan los soldados rebeldes y se llevaban a los nios para que lucharan en una guerra sin sentido, en una lucha perdida. Despus de matar a nuestros padres prendieron fuego a nuestra humilde cabaa y nos llevaron con ellos sin saber dnde acabaramos. No s cunto tiempo dur aquella caminata con decenas de nios, cada uno con historias diferentes. Una noche, cuando acampamos en medio de la nada, nos asalt una guerrilla que se llev a varios nios, uno de ellos era mi hermano. No saba qu hacer, no saba qu pasaba, no saba si correr, si pedir auxilio, no poda hacer nada slo protegerme de las balas, del ruido. Al cabo de unas semanas, algunos de los nios que no fueron raptados por la guerrilla fueron vendidos a hombres con una piel muy clara y con ojos azules. Nunca haba visto a este tipo de personas. Nos pusieron en fila y eligieron a los nios que ms les interesaban, pagando por ellos una pequea cantidad. Uno de los nios me explic que se los llevaban para trabajar en campos de cacao, dicindome que ellos correran mejor suerte que nosotros. No entenda nada, era tan inocente que crea que Zippo me vendra a buscar y que volveramos a la aldea. El tiempo iba pasando y cada noche era el mismo trabajo, saquear aldeas y raptar nios, asesinarSiempre me acordar del da que me ensearon a utilizar el arma y de la primera persona a la que yo le quit la vida sin eleccin> era su vida o la ma. Era una mujer de 25 aos que tras ver cmo asesinaban a su esposo no tena mejor destino que l. Mi capitn me cogi del brazo y yo, con slo apretar ese gatillo, le quit la vida, su propia vida. Su mirada la tengo marcada en mi alma, en mi conciencia, pero no tena eleccin, qu poda hacer yo| Pasaron unos meses hasta que llegamos a una especie de campo con centenares de nios de diferentes partes de frica. Cada uno con historias diferentes, pero no ramos amigos porque no se poda> cada uno era enemigo del otro. Una madrugada, me levant por el fuerte ruido y al abrir los ojos vi a centenares de nios alrededor de un joven que

LoS ttERES DE La SomBRa

29

estaba tumbado en el suelo con un disparo en la pierna. El joven intentaba huir, en realidad haba pensado miles de veces marcharme lejos del dolor, de la sangre, del miedo. Al joven lo dejaron sangrando mientras nos obligaban a darle palizas. l como mucho deba tener como unos quince aos, y en menos de 15 minutos lo haban matado a golpes. Pero por qu pasaba todo esto| Cmo lo podan hacer| No tenan sentimientos| Cada una de estas preguntas e imgenes, me iban consumiendo da y noche, iba perdiendo la inocencia de mi infancia mezclndose con la muerte, la soledad, las heridas Todas las noches pido perdn, perdn por lo que estaba haciendo, por lo que puedo hacer a la maana siguiente, pero con quin hablo| A quin le pido perdn| Mis nicas respuestas son las preguntas, cada una me lleva a otra. Mi nico confidente es el silencio, el aire de la noche. Me quedo callado, pudiendo despertar con tan slo un ladrido. Un da se apagar la luz, yo me he quedado aqu y tan slo puedo gritar. Mi corazn se envenena vena por vena. La muerte es el veneno que quema cada da mi inocencia, mi infancia. Desde que estoy aqu, veo la pequea realidad que nos envuelve, pero no entiendo, no llego a entender cmo puede haber alguien que sea capaz de robarnos la vida y decidir nuestro destino. Qu poder tiene el dinero sobre las personas, quiz sobre ti tambin. Cmo mata la ambicin! No quiero recordar ms, me destroza, y no puedo y no quiero recordar, me han hecho ser de hierro, me han querido convertir en una pared que no tiene sentimientos. Quiero despertar de esta pesadilla. Son las cinco, nos tenemos que levantar, poner nuestras mscaras para esconder el dolor detrs de ellas, como un disfraz en el alma para que no veamos lo que nos espera hoy. Es un da normal, slo cambia el nmero de nios que hoy no volvern a lamentar sus vidas. Quiz, ese soy yo, pero qu ms da> no tengo vida, soy un ttere en manos de alguien. Me pongo en pie, veo centenares de nios iguales que yo. Seguimos a nuestro capitn. No s dnde nos llevan, andamos y andamos hasta que el olor a plvora penetra en mi nariz como un cido que me quema. Nos tropezamos una y otra vez, no porque haya piedras o agujeros> son cuerpos, slo son nios con armas que son ms grandes que ellos. De repente, noto que alguien me coge del pie. Es l, mi hermano, lo puedo reconocer por la cicatriz del cuello que se hizo cuando ramos pequeos. Pero por qu tiene que pasarnos esto a nosotros|, qu hemos hecho mal| No, otra vez por qu por

30

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

qu yo|, por qu no es otro| Viene el capitn, qu hago> correr, llorar, chillar| No, no puedo hacer nada, viene. Est a mi lado, no quiero mirar, no puedo, no quiero escuchar. S lo que va a decir, s lo que va a pasar. Slo siento que mi corazn empieza a latir ms rpido, mi pulso se descontrola. No, no puede ser, mis ojos estn hmedos despus de tanto tiempo, tantas muertes, vuelvo a llorar, a sentir la lgrima que recorre mi rostro. S la razn y me mata, no quiero escuchar, no quiero. No puedo decidir, deciden por m, ya lo ha dicho, no puedo hacerlo, pero no tengo opcin> o muero yo o muere l. Mi cuerpo se vuelve de cemento, no puedo moverme, no soy dueo de m. No! Me est levantando, me pone el arma en mis manos, ensangrentada. Los ojos de mi hermano acuchillan los mos, me atraviesan. Cierro los ojos, y slo un ruido, slo unas balas bastan para acabar con la vida de una persona en un segundo. Estoy tumbado en el suelo, pero s que no estoy solo, que mi hermano y yo estamos juntos. Cada vez me cuesta ms respirar, me falta el aire, slo tengo fuerzas para coger su mano e ir juntos a donde vayamos. No siento dolor, sino paz. He decidido por una vez mi destino> he sido yo el que ha acabado con mi vida, he sido yo, no t.

Article

Ning no ser sotms a esclavitud o servitud> Iesclavitud i el trfic desclaus sn prohibits en totes llurs formes.

32

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

04
El final de laventura
Magda Peralta i Llad Illustraci: Felipe Lpez Saln

quell dia era abrasador< es notava que lestiu es volia obrir pas entre la primavera. Em cremava lesquena, i sem comenava a pelar. El pitjor de tot s que encara em quedava la meitat del cam per arribar a la mina. La veritat s que em feia una mandra infinita anar a buscar carb. A ms, era poc probable que en trobs. Ja havien tret massa suc daquelles parets, i cada dia era ms difcil sortir dall mnimament recompensat. Quan el meu pare era petit, ja hi anava. Sempre mexplicava que cada dia podia endur-se petits trossets de carb, per que un dia el va enxampar el Senyor, que feia una inspecci. Mai em va acabar dexplicar la histria< deia que la meva maduresa psicolgica encara no estava preparada per sentir-ho. De fet, jo no sabia qu significava maduresa psicolgica. B, jo anava caminant a pas rpid, perqu tenia la impressi que el sol estava massa cap a loest. Vaig arribar molt cansat, per em van apressar perqu em poss les botes atrotinades (que manaven tres nmeros ms grans) i agafs pic, pala i llum. Abans dendinsar-me a les grutes misterioses, vaig contemplar lesttua del mig del passads principal. Vaig fer-li una reverncia subtil ja que el Senyor deia que ens protegia dels perills de la mina. Vaig agafar el furg que, sorprenentment, noms era ocupat per un home gras i vell, que daqu poc farien fora. El vaig saludar amb un murmuri, que no va rebre

34

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

resposta. No entenia per qu els adults eren tan malcarats< era un dubte que feia temps que em perseguia. El furg, emps per lempenyafurgons, un pobre desgraciat que no tenia ms remei que fer aquella trista feina, va comenar a avanar. Va fer una baixada, i va comenar a anar a tota velocitat. All era el que ms magradava de treballar a la mina. Eren els meus minuts de diversi. Lhome va baixar quatre galeries ms amunt que jo. Jo anava a treballar a la novena, amb la majoria de nens de la meva edat. Quan vaig arribar, encara excitat per lemoci del viatge, vaig veure un grapat de nens mig ajupits que miraven avall. Vaig saltar del furg i mhi vaig acostar per pura curiositat. El que vaig veure era desolador. Hi havia en Bamuh, un dels ms veterans (potser tenia onze anys), ests a terra, ple de sang. Es veu que havia caigut dun passads mal fet i que havia estat letal. Vaig plorar en silenci la seva mort, i li vaig dedicar lOraci del Viatge, perqu el seu esperit arribs a laltre mn sa i estalvi. Llavors, quasi a linstant, vaig dedicar un pensament a lesttua salvadora de lentrada, i la vaig maleir per dintre. Desprs, em vaig castigar a mi mateix per la injria i vaig resar cinc vegades per demanar-li perd. Poc desprs, tothom va comenar a circular cap a les seves zones respectives, deixant enrere el cadver del pobre nen. All, per, per mi ja era bastant rutinari. Ja havia vist caure almenys sis nens i tres homes. Pobres, no sabien com moures per aquells passadissos! Jo nera el rei. S, sempre minventava histries per calmar la set de diversi. Aquell dia ja tenia en ment una aventura increblement emocionant. Vaig comenar a picar, donant forma a aquella idea inquietant i alhora excitant que em vagava pel cap. Tenia unes ganes boges que arribs el descans curt, un descans en qu ens deixaven menjar una mica. Jo, per, quasi sempre preferia vagarejar per la mina, descobrint a cada pas petits racons que abans desconeixia. Aquell dia no era una excepci. Desprs de passar llargues hores cavant i cavant, llargues hores en qu no vaig aconseguir ni un puny de carb, vaig menjar unes engrunetes de pa que feia una setmana que guardava a la butxaca, i vaig esperar. S, vaig esperar que els nens pugessin a les primeres galeries per desfer-se de la sensaci de claustrofbia. Jo no en tenia pas, de claustrofbia! Qu estpid! Aquests tocats del bolet no eren ni de bon tros aventurers! Quan noms quedvem el cos inert den Bamuh i jo, em vaig armar de valentia i em vaig capbussar a la foscor del passads ms estret. Vaig encendre el llumet, per si de cas. No s pas que tingus por! Aix mai!

EL fINaL DE LavENtuRa

35

En aquella galeria hi havia unes grutes molt estretes, i per aix les deixaven en mans de marrecs com nosaltres. Quan creixem massa ens feien canviar de galeria. Jo cada nit resava per no crixer, perqu aquella galeria mencantava, i encara tenia molt per descobrir-hi. Tenia la vaga impressi, per, que, quan fes els vuit anys, faria una estirada que em trencaria el cor. Vaig avanar a pas de tortuga, per no entrebancar-me amb el terra malms, i vaig arribar a un trencant. Hi havia dos camins a escollir. Esquerra, dreta. Blanc, negre. Dia, nit. Amor, odi. Quin cam havia de seguir| Vaig sentir una inquietud pertorbant. Tenia el primer dilema de la meva vida. Sempre mhavien imposat les coses> Quan facis sis anys, anirs a treballar a la mina del papa. Perqu pensa que s molt dur, mantenir una famlia tan gran amb noms el sou del papa! El cas s que havien fet fora el papa de la mina feia noms dos mesos, i encara resultava ms difcil mantenir-nos a tots. La Bahnua, la meva germana ms gran, shavia casat amb un camperol del poble ve, i els meus pares havien hagut de pagar un dot a canvi de treurese-la de sobre. Les altres dues germanes grans encara vivien a casa. Quan jo vaig nixer, els papes van tenir una alegria molt gran. Podria treballar i fer disminuir els problemes econmics, i quan fes catorze anys casar-me amb una noia, els pares de la qual haurien de pagar-nos un dot. Jo, de fet, la meitat daquestes coses no les entenia. Lnic que vaig comprendre va ser que amb sis anys hauria danar cada dia a picar parets. Per, com que el papa tamb hi anava, i jo el tenia idolatrat, com la majoria de marrecs de sis anys, em va semblar divertit i tot. Ara, des que lhavien fet fora per ledat, ja no mho passava ni de bon tros tan b. Vivem noms del meu miserable sou. Jo, per, no veia que estigussim tan malament. s cert que de menjar no ens en sobrava pas, i que laigua del riu havia fet posar malalta a una de les meves germanes, per res ms. Jo ja era feli, sent un bon aventurer. A ms, sempre que veia passar els nens que anaven a escola, podia fer mofa dells, perqu el papa deia que no eren homes de veritat, sin uns calasses que no sabien treballar dur. Vaig optar pel cam de la dreta. Mhi sentia identificat. Sempre havia sentit que els homes grans i forts deien que els homes de veritat eren la dreta, i la resta de nenetes, eren lesquerra. Aquell dia mimaginava que era un aventurer que buscava un tresor. Manava endinsant grutes i grutes, i anava escollint tots els trencants de la dreta. Em vaig comenar a cansar. El malet tresor no apareixia mai! Tenia com a principi no desani-

36

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

mar-me ni renunciar a res, per sem feia realment difcil en aquelles condicions. Estava mort de set, de gana i de cansament. A ms, em comenava a resultar difcil respirar. El pitjor de tot era que veia darrera meu una foscor pertorbadora, una obscuritat que minquietava fins el punt de voler anar seguint i seguint, amb lesperana de veure aparixer en un revolt una llum encegadora i uns braos protectors que em subjectessin amb fora. Per mentestava a creure que no tenia por. Jo no tenia por. Vaig aguantar una horeta ms, i desprs, venut per un turment democions contradictries, em vaig asseure a terra i vaig amagar la cara entre els genolls. El llumet sem va apagar. Vaig comenar a gemegar, i al final vaig plorar a llgrima viva, per sempre fent el mnim soroll possible perqu cap esperit em sents. Resulta que em vaig endormiscar. Vaig tenir un daquells sons superficials, amb un peu a la conscincia i un altre a la inconscincia, que tant odiava. Quan em vaig despertar del tot, vaig intentar incorporar-me, per em vaig marejar. Mentestava a creure que podia, i que havia de seguir endavant, sense ser venut per la gana, ni pel cansament, ni per la por. Eren fets massa irrellevants. Aix que vaig fer un segon intent. Amb lajuda dun sortint de la paret, vaig poder posar-me dret. Vaig fer dues passes, per vaig caure a terra. All, ests en un terra fred i desconegut, fet un manyoc, vaig comenar a pensar. Vaig decidir que no volia morir, aix que vaig tornar a intentar dincorporar-me. Aquest cop em vaig aguantar el mareig, i em vaig recolzar a la paret grumollosa. Vaig furgar totes les butxaques, i vaig trobar-hi algunes engrunes ms de pa. Me les vaig cruspir. Vaig comenar a desfer el cam molt lentament, a les palpentes, aferrat a la paret. Potser va passar una hora. Potser deu. Vaig comenar a veure una tnue llum i a sentir el soroll que mera tan familiar i que tant odiava a la vegada> els pics clavant cops contra la paret. Vaig comenar a avanar ms rpid, acomiadant-me de la paret, una companya que mhavia ajudat molt, i vaig arribar per fi al final de la gruta estreta. Em vaig aturar un moment abans de barrejar-me amb la massa de nens que treballaven. Vaig fitar el meu voltant i, per primera vegada a la vida, vaig ser conscient que aquell era el meu lloc< que no podia anar enlloc ms. Estava lligat a aquella merdosa gruta freda i fosca, i la resta de la meva vida hauria de passar-la sotms al Senyor. Vaig saber que la fi de la meva meravellosa aventura havia arribat. Per sempre.

05
Artculo

Nadie ser sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes.

38

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

05
Los once aos
Georgina Saperas Garcia Ilustracin: Jokin Mitxelena

odo empez ese diez de Octubre en Rusia. Yo tena doce aos. Estaba con mis padres cenando y llamaron a mi casa. Mi padre se levant enseguida para evitar que fuera mi madre. En la mesa, se hizo el silencio intentando escuchar lo que deca y en qu tono lo haca, para poder descifrar alguna cosa sobre esa llamada. Cuando termin de hablar se sent en la mesa con cara de preocupacin, evitando en todo momento cruzar su mirada con la de mi hermana o la ma. Mi madre no le pregunt nada sobre lo que haba hablado y que pareca tan secreto. Yo creo que ella ya saba algo sobre lo que sucedera ms tarde. Nos fuimos a dormir y en la habitacin empec a hablar con mi hermana sobre lo que haba pasado durante la cena. Yo creo que esa llamada era sobre su trabajo, no debemos preocuparnos dijo mi hermana muy tranquila. Pues yo no lo creo, si hubiera sido as no habra puesto esa cara que puso y nos hubiera mirado para tranquilizarnos. le dije yo. No siempre nos tiene que mirar, ya somos mayores para que nuestros padres siempre nos vayan mirando para despreocuparnos, no crees| me pregunt ella. Dudo mucho que sea por eso, yo tengo miedo de que nos pase algo a todos. ltimamente estn pasando muchas cosas en este barrio, han desaparecido muchas nias de nuestra misma edad y no han dado ninguna explicacin.

40

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Ya basta! No crees| Durmete que maana ser otro da. me respondi mi hermana, cansada ya de mis absurdas preguntas y pensamientos. El da siguiente no fue mejor. Nos levantamos y vimos a mi madre y a mi padre sentados uno al lado del otro. Al vernos nos hicieron sentar delante de ellos. Enseguida mir a mi hermana y le puse la tpica cara de Te lo dije, no eran suposiciones mas. Pasa algo. Mi padre nos explic que las cosas en casa iban muy mal, que les costaba mucho pagar los gastos que tenan y fue entonces cuando empezaron las explicaciones que yo tanto tema. Dijo que haba un seor muy rico que tena un centro donde iban muchas nias, a las familias de las cuales tambin les costaba mucho afrontar los gastos que tenan, y esa era una forma de ayudar, ya que ellas acudan al colegio sin que a los padres les supusiera ms dinero del que podan gastar. En ese momento quera desaparecer, irme a mi habitacin y dormir para poder despertarme al da siguiente y pensar que todo lo sucedido era, en realidad, un sueo. Pero eso no era posible aunque quisiera porque todo era real, nos bamos la semana que viene. Nos vendran a buscar el lunes a las doce del medioda. Estuve evitando que llegara ese da, intentando convencer a mis padres de que todo eso era una gran equivocacin. Ese da lleg, y como nos haban explicado, nos vinieron a buscar. El hombre que vino era corpulento, tena la nariz muy ancha y careca de expresin. Nos llev a una casa donde haba nias como nosotras, pero que no tenan un aspecto muy saludable puesto que estaban todas amoratadas y pareca que iban a ponerse a llorar en cualquier momento. Todo ese lugar estaba en completo silencio y me pareci muy extrao que en un lugar donde haba nios no hubiera ni juguetes o muecas por el suelo ni se escucharan gritos. Nos ense nuestro cuarto, all tenamos un armario para las dos en el que podamos dejar las pocas cosas que llevbamos con nosotras. En esa habitacin tambin haba ms nias que nos miraban con cara de extraeza. Intentamos hablar con ellas pero hicieron como si no nos hubieran odo y empezaron a mirar de un lado a otro con cara de preocupacin, como si alguien nos pudiera haber odo hablar. La noche de aquel primer da se me hizo eterna, procurando descubrir qu tipo de lugar era ese que se haca llamar colegio.

LoS oNcE aoS

41

Por la maana fui al bao, y una de esas nias con las que intentamos hablar se me acerc, me encerr en un bao con ella y me explic lo que suceda en ese monstruoso lugar. Al principio no poda creer ninguna de las palabras que estaba oyendo. Por la tarde me cogieron a m y a diez nias ms, nos pusieron un antifaz para que no pudiramos ver nada de lo que pasara desde entonces a nuestro alrededor y nos llevaron en una especie de vehculo, que deba ser una furgoneta por el ruido que haca y por las dimensiones que pareca tener. El trayecto fue muy largo y pareca que nos llevaban al fin del mundo. Cuando finalmente se par, bajamos y nos quitaron los antifaces de un golpe. Abr los ojos y estaba en un lugar muy oscuro y lleno de hombres que empezaron a escogernos como si furamos piezas de una galera de arte por las que se puede apostar. Al fin lo entend todo> nos estaban comprando. En ese momento, me vino a la mente todo lo que nos haba prometido mi padre y los ojos se me llenaron de lgrimas. Cuando reaccion ya estaba en otro vehculo que nos llevaba a otro lugar que no prometa ser mejor que los anteriores. Baj del coche y estaba en otro edificio lleno de otras nias, pero el aspecto de todas ellas no era diferente y el sitio tampoco. Fue a partir del da veinticinco de octubre cuando empez la peor poca de mi vida, que, por desgracia, durara muchos aos. Todos los das era lo mismo, nos maltrataban, nos obligaban a estar con hombres, abusaban de nosotras nos trataban como a perros. Cuando a ese hombre le pareca que ya haba sido bastante vea que se iba, y al salir le daba dinero al que le llamaban amo. Yo slo tena doce aos! Todo esto se repeta da tras da. Lo peor era cuando nos bamos a dormir, cuando empezaba a pensar en mi hermana, mi madre, mi padre y en todas esas vecinas que extraamente haban desaparecido. Con todo este ambiente fui creciendo y cambiando de pases o ciudades. Hablaba con otras chicas que me contaban que ms o menos ya se haban acostumbrado a toda esa vida que les haba tocado, pero yo, por ms que lo intentara, no poda acostumbrarme a ello en ningn momento. Cuando tuve veintitrs aos, estaba en Austria, donde conoc a un chico llamado Herman. Empezamos a tener mucha confianza el uno en el otro, tanta, que le cont todo lo que estaba viviendo. Fue l quien me ayud a dejar de tener miedo de esa gente que nos estaba haciendo sufrir esos abusos. Tambin me anim a dar el paso ms importante de mi vida> denunciar a esa gente que trafica con nias, despus las humilla y abusa de ellas. Al fin lo hice, los denunci a la polica. Al cabo de una semana detuvieron a todo el grupo de traficantes y es que, por lo visto, haca tiempo que iban detrs de ellos. A partir de ah, empec a

42

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

buscar a mi hermana, fui otra vez a Rusia, colgu carteles, fui a todos los lugares donde me podan dar respuestas. An no la he encontrado pero tengo la esperanza de que algn da lo har. Con Herman he creado una fundacin en la que ayudamos en todo lo que podemos a todas esas mujeres y nias a salir de todo ese crculo, y poder detener a las personas que controlan ese negocio. Toda esta gente no se puede imaginar el dao que hacen a unas nias tan pequeas. Ya no slo el dao fsico sino tambin el psquico, pero cuando crees que ya no hay salida alguien te da un poco de esperanza y con su ayuda consigues salir de este infierno. Deseara que todas pudieran tener la misma fuerza para denunciar a los agresores ya que todas somos seres humanos y se nos est negando el derecho a no ser sometidas a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes.

06
Article

Tota persona t el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurdica.

44

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

06
Heura
Laura Jard Illustraci: Evelyn Daviddi

eia molt de temps que no tornava a casa, a la casa on vaig nixer, on vaig crixer. Ara, ja sc una dona adulta, i s ara quan recordo i valoro els meus records dinfantesa. Per aix he decidit tornar. Desprs dun llarg viatge, finalment el tren em va deixar en una petita estaci on sembla que el temps shagi aturat. Tinc la impressi que el temps passa massa rpid a la ciutat i en canvi es congela quan ets al camp. Lestaci estava igual com la recordava, potser una mica ms petita, ms silenciosa i ms llunyana. Vaig agafar lnic taxi que hi ha en tot el poble i em port fins a casa. El conductor s en Pere, el fill del taxista< ell no em va reconixer. Fa tants anys que la meva famlia va marxar del poble que per ell era noms una turista ms. Em va deixar davant duna porta mig oberta i rovellada, jo em vaig acomiadar i ... recordo com em vaig emocionar al caminar pel jard que, curiosament, estava molt ben cuidat amb flors a banda i banda del cam. Aix s, la casa estava molt deteriorada. Un sentiment de culpabilitat em va colpejar el pit, he trigat massa en tornar, em deia. Vaig seure en el banc, el meu banc de jard, ara cobert dheura i entre tanta emoci, el cansament em va fer tancar els ulls i mendins en el mn dels somnis. Llavors, em va passar la cosa ms estranya que mha passat mai i que ara vull compartir amb vosaltres. Em despert la sensaci que alg mestava mirant, vaig obrir els ulls i no em podia creure el que estava veient> era una nena de no ms de cinc anys que mobservava deta-

46

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

lladament. La seva aparena em crid latenci. S, s, era el cabell> en comptes de cabell tenia fulles dheura. Em vaig aixecar dun bot i li vaig preguntar> Qui ets| Com et dius| Qu fas aqu| Per qu em mires| Uf! Quantes preguntes! em va respondre Jo visc aqu, i tu qui ets| Com que vius aqu| . Aix s casa meva! Si s casa teva, per qu no thavia vist mai| He de confessar que no vaig saber qu contestar, finalment vaig dir> B, jo em dic Alba, Alba Martinet, i abans quan tenia la teva edat vivia aqu, per ara visc molt lluny. Tu com et dius| vaig insistir. Jo no tinc nom. Aquella nena dulls dolos em va explicar que era filla de les plantes. S, s, lheura que ara cobria el mur i el banc on estava asseguda era la seva mare. Ella va nixer amb el propsit de tenir cura dun jard que sestava fent malb, i perqu no es morissin les plantes de set, ella les regava sovint i protegia i cuidava el jard, per aix estava tot tan bonic. Ets un follet! li vaig dir jo rient, recordant les tantssimes vegades que de petita havia volgut conixer un. Un follet| no, jo sc una nena i de fet magradaria ser com els nens que de vegades venen a jugar aqu, saps| Encara que ho trepitgen tot i desprs em costa molt arreglar-ho, sempre els estic esperant, magrada mirar com juguen, riuen i parlen de les seves coses. I per qu no ho fas| Tu tamb pots jugar i parlar amb ells. Per de qu parlaria| Jo no tinc famlia, ni casa, ni vaig a lescola, ni ... res. De sobte, ho vaig veure clar. Em traslladaria a viure al meu poble i no sola< adoptaria aquell estrany personatge que em mirava amb ulls dolos i faria realitat el seu somni> tenir una identitat prpia. Malgrat que els trmits van ser complicats, al cap duna setmana ja estava vivint a la casa de la meva infantesa amb una petita follet al meu crrec. Amb tants enrenous encara no havem tingut temps per fer una cosa molt important> posar-li nom a la nena de cabells dheura i ulls dolos. I va arribar el gran dia per a ella, el primer dia descola. La meva petita amiga estava molt emocionada, la directora la va portar a la classe dels cargols. La mestra va comenar a passar llista, tots els nens i nenes aixecaven la m quan deien el seu nom i de sobte la mestra la va mirar a ella.

hEuRa

47

A tu no the dit, com et dius| No tinc nom. Com que no tens nom| Aix s impossible! Tots els seus companys de classe es van posar a riure. Una nena que no sabia com es deia. Ja! Ja! Ja! Va sonar el timbre i van sortir al pati. Una pila de nens i nenes jugaven a cuit i amagar. A ella li hauria agradat jugar per, com podia jugar si no tenia nom| Al cap duna estona que li va semblar llargusima es va acabar el pati i tots els alumnes van tornar a les aules per ella, la nena sense nom, no volia entrar. I si tornaven a passar llista i sen reien della perqu no sabia com es deia| Aix que perqu no la veiessin es va amagar darrere dun arbust que hi havia al pati i es va mimetitzar en ell. Semblava que fos totalment una planta i es va quedar sola, sola amb la seva tristor i la seva vergonya. Llavors va sentir una veueta que li parlava, era en Dic, una abella que rondava per all . Hola, em dic Dic, i tu| En aquell moment la nena dulls dolos i cabells dheura es va posar a plorar. Per qu plores| li pregunt en Dic. Perqu no soc ning. Com que no ets ning| Tothom s alg, de fet tothom s nic i important. No, jo no, jo no sc ning, no puc anar a la classe, ni jugar amb els altres nens i nenes, de fet no puc ni tenir amics. Qui vol jugar amb una nena que t els cabells de fulles i no t nom| Doncs jo trobo que els teus cabells de fulles sn molt bonics, si et sents orgullosa de com ets a la resta tamb els agradars. Per el que no tinguis nom, aix s que s un problema. I tot problema, si es vol, t una soluci! Quina| Trobar-te un nom en Dic es va quedar pensant una estona. A veure, un nom s quelcom molt important ja que ha de dir molt de tu. A veure, qu s el que ms tagrada| Doncs tenir cura de les plantes em fa sentir b. Clar, el teu nom ha de tenir relaci amb les plantes. De qu sn les fulles que tens al cap| Dheura, ja que s dall don vaig sortir. Heura! Heura s un nom molt bonic, i tan original com tu, s, s, et va com anell al dit.

48

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

En aquell moment en el pati varem aparixer la directora, i jo, buscant a... a... a ... Mam, mam vaig sentir que em cridaven. I all estava la meva estimada nena dulls dolos i cabells de fulles que amb un gran somriure em deia> Ja tinc nom. em dic Heura! Vaig enregistrar a la petita Heura a lescola, reconeixent aix la seva personalitat. LHeura va anar a classe contenta de poder aixecar el bra quan sentia el seu nom o poder jugar a cuit i amagar, encara que mai la trobessin, ja que era molt bona amagant-se entre les plantes. LHeura, la meva petita Heura, ha crescut i ara, com jo vaig fer temps en, ha marxat del poble per estudiar a la universitat. Est fent botnica, li agrada molt descobrir noves plantes i posar-los nom, sap que el primer pas per estimar i respectar la natura s conixer-la, saber el seu nom.

07
Todos son iguales ante la ley y tienen, sin distincin, derecho a igual proteccin de la ley. Todos tienen derecho a igual proteccin contra toda discriminacin que infrinja esta Declaracin y contra toda provocacin a tal discriminacin.

Artculo

50

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

07
El pas de las nubes azules
Nathalia Pagn Montoya Ilustracin: Anuska Allepuz

aba una vez un pas que estaba rodeado de mar, las arenas eran blancas como la leche, el cielo siempre azul, aunque se oscureca un poco de noche para que la luna saliera e inspeccionara la isla y claro, para que el sol descansara un poco despus de un da tan ajetreado produciendo luz. Ese pas perdido en el ocano ms lejano se llama pas de las nubes azules porque precisamente eran de ese color las nubes, en todas las tonalidades de azul> verde-azul, azul cielo, azul noche, azul oscuro, en fin, de todos los azules imaginables. All viva una nia llamada Aurora, sus padres le haban puesto ese nombre porque su cabello era rojizo cuando naci. Aurora iba al colegio, jugaba con sus amiguitos y aprenda algo nuevo todos los das. Cuando terminaba las clases no poda esperar a que fuera el da siguiente para saber qu nuevos conocimientos le enseara su querida profesora Estrella, a quien quera mucho porque era muy buena y dulce con todos. Los habitantes de la isla vivan en paz. Si una persona tena un problema siempre haba alguien dispuesto a ayudarle. Era un lugar feliz y todas las casas eran nicas. Unas eran redondas, otras cuadradas, otras en forma de tringulo y otras combinaban todas esas figuras, como la de la familia de Aurora. Su casa era redonda de color amarillo, las puertas eran como tringulos y estaban pintadas de color verde y las ventanas cuadradas eran de color blanco.

52

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Una maana de fin de semana, Aurora, su mam, su pap, su hermanito Jordi y su perrita Brbara fueron a disfrutar de la playa que estaba cerca de su casa. Fue maravilloso y al final del da estaban muy cansados de tanto jugar, as que decidieron regresar a la casa, pero oh, sorpresa! Brbara se fue corriendo y ladrando hasta un barco daado que estaba encallado en la playa y de inmediato todos corrieron a ver lo que haba encontrado la perrita. Aurora fue la primera en llegar y grit> es un nio!!. Sus padres comprobaron que, efectivamente, se trataba de un nio de unos diez aos, la misma edad de Aurora pens su madre y lo tom en sus brazos para llevarlo a su casa redonda y prestarle ayuda de inmediato ya que se notaba el largo viaje que haba realizado hasta llegar a la isla. Cuando el nio despert, estaban todos mirndole fijamente, incluso la perrita que, de inmediato, lo salud lamindole la cara por lo que el nio no pudo evitar rer con ese gesto tan tierno. La mam de Aurora le pregunt por lo ocurrido, quera saber de dnde vena para llevarlo con sus padres. El nio explic que era del pas de las estrellas fugaces ya que tan pronto llegaba la noche empezaban a iluminar el cielo muchas estrellas fugaces. Explic que estaba de viaje navegando con sus padres por el ocano cuando de pronto vino una ola gigante mientras senta cmo su padre lo amarraba al barco fuertemente, intentando evitar que cayera al agua. En un abrir y cerrar de ojos ya no estaban all sus queridos pap y mam, la ola los haba arrojado del barco y nunca ms los volvi a ver. Naveg durante das hacia donde lo llevara el mar y se durmi sin saber qu le ocurrira ni a dnde llegara. Cuando abri los ojos, una perrita llamada Brbara estaba lamindole la cara. sa era su historia. Mientras el nio se recuperaba, los padres de Aurora investigaban dnde estaba el pas de las estrellas fugaces pero nadie lo saba, as que pasaron los das y todos se encariaron con Eugenio, as se llamaba el nio del barco al que tanto Aurora como Jordi ya vean como otro hermanito. Los padres de Aurora decidieron adoptarlo y cuidarlo mucho porque haba perdido a su familia y estaba solo en el mundo. Eugenio al ser de otro pas tena el cabello verde mientras que los habitantes del pas de las nubes azules lo tenan de color amarillo y por eso vean con algo de extraeza a Eugenio. Los meses pasaron y lleg el momento de volver al colegio puesto que las vacaciones haban terminado. Los padres de Aurora fueron a inscribir a Eugenio para que recibiera educacin escolar y pudiera salir adelante en el futuro, pero el director del centro educativo no quiso aceptarlo porque tena el cabello verde y no haba nacido en el pas de las nubes azules. Cuando Aurora lo supo se puso muy triste porque Eugenio ya

EL paS DE LaS NuBES azuLES

53

era su hermanito, era un nio como ella y no entenda que por el color de su cabello no pudiera estudiar, lo vea incorrecto e injusto. Los padres de Aurora y la profesora Estrella decidieron ir al nico tribunal del pas de las nubes azules para defender el derecho que tena Eugenio a la educacin y que no fuera discriminado por ser diferente. El juez se enter del caso y orden de inmediato al director del Colegio que admitiera e inscribiera a Eugenio ya que tena todo el derecho a la educacin, el mismo derecho que tena Aurora y su hermanito Jordi porque todos son iguales ante la ley. No importaba que Eugenio tuviese el cabello verde o que viniera de otro lugar. Por el hecho de ser un nio tena naturalmente, desde que naci, muchos derechos y entre ellos el de recibir educacin escolar, aprender cosas nuevas con sus profesores, relacionarse con sus amiguitos del colegio y nunca ser discriminado. El juez tambin le dijo al director del colegio que leyera el artculo 7 de la Declaracin de Derechos Humanos delante de todos para que este da l aprendiera en qu consista el derecho a no ser discriminado de Eugenio y de todos los nios del mundo y que esto no poda afectar ni a su educacin ni a cualquier otra faceta de su vida. El director ley y entendi que no era importante el color del cabello sino que Eugenio era un nio en edad de recibir enseanza escolar al igual que todos los del pas de las nubes azules y que no poda dejarle sin inscribir en el colegio ya que todos son iguales ante la ley. El director le pidi disculpas a Eugenio y le dio la gran bienvenida al colegio, adems le prometi que el primer da de clases haran una fiesta para todos los nios y leeran el artculo 7 de la Declaracin para que as no se les olvidara nunca. El primer da de clases fue una fiesta increble. El director, la profesora Estrella, el juez, los padres de todos los nios y hasta la perrita Brbara asistieron a la fiesta donde disfrutaron con los payasos, los globos, los helados y jugaron hasta el cansancio. El Sol, contento con todo lo que vea, hizo tambin su fiesta en el cielo con la Luna, las estrellas y con las nubes azules. Era un da que no deban olvidar ni los nios ni sus padres, pues el derecho a no ser discriminado es un derecho humano que siempre debe ser protegido y no puede negrsele a ninguna persona. Aurora estaba muy feliz por todo y adems aprendi que aunque Eugenio era de otro lugar y tenan diferencias en algunos aspectos eran exactamente iguales ante la ley, por eso ir a la escuela y aprender tantas cosas tambin era su derecho. Se sent sobre la hierba junto a todos sus amiguitos y mirando al cielo disfrutaron del gran espectculo que hacan las nubes azules> tomaban la forma de caras felices, de animales, de flores, de rboles

08
Artculo

Toda persona tiene derecho a un recurso efectivo ante los tribunales nacionales competentes, que la ampare contra actos que violen sus derechos fundamentales reconocidos por la constitucin o por la ley.

56

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

08
Esa presumida de la luna
Javier Izcue Argandoa Ilustracin: Jess Aguado

penas sali el sol, las nubes se arremolinaron a las puertas del tribunal. Algunas tenan los carrillos hinchados, como quien sopla una trompeta. Otras vestan forma de barco o de serpiente. Las haba que mojaban todo lo que tocaban y alguna, orgullosa porque era hija del amanecer y la escarcha, no quera mezclarse con las dems, que lo mismo ascendan de los tubos de escape o de las flatulencias de las vacas Pero todas ellas estaban muy, pero que muy enfadadas. Si las hubierais visto! Tenan todas las formas que os podis imaginar, todas!, pero nunca dos iguales. Y sus colores! Rosadas como las yemas de los dedos, grises como la espuma de los caballos, blancas como la nieve ms pura, magentas, azulencas, plidas, brillantes, negras, de nata o de caf, de vainilla, de chocolate, de pistacho, de caramelo, de trufa, de arndano, de cualquier color, olor o sabor que conozcis. Enfadadas| No, estaban rabiosas. Si las hubierais tocado por los bordes, os hubieran cortado las manos. Si las hubierais visto de cerca, os hubieran escocido los ojos. Si os hubierais echado en ellas a dormir, la ms terrible de las pesadillas os hubiera perseguido montada en un rinoceronte alado y cubierto de agujas, ortigas, espinas y garfios. Rabiosas| Las nubes estaban que trinaban. Imaginaos un mar de nubes indignadas. Pulpo, el clavero que tena todas las llaves de la mar ocana, descorri los cerrojos, levant las aldabas de los postigos, solt las cadenas, desclav las estaquillas, apart a una

58

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

ncora que se haba quedado dormida y plin! empuj suavsimamente la cancela. Uy! Perdone, seora dijo, al descubrir que el seor juez se estaba quitando algas de sus orejas. Nada, nada. Es que se me forman unos tapones se disculp Neptuno, el presidente del tribunal, mientras se limpiaba disimuladamente el cerumen con un pauelo de corales. Las hago pasar| Un momento. Qu tenemos hoy| Han venido las nubes, seora. Nubes| Pero si no son de este reino. Y es que Neptuno, slo tiene jurisdiccin como juez en el Reino de la Mar. Vamos que slo puede juzgar los asuntos que pasan en agua salada, exceptuando los que se cometen dentro del agua de las aceitunas, que los juzga Mercurio. Qu fastidio, tendr que consultar el cdigo! Y no hay ninguna pelea entre sirenas, o algn choque entre cachalotes| Ahora, Pulpo, que a m los que me chiflan son los ahogados. Me permite su seora preguntar el porqu| Ni te imaginas las cosas que llevan en los bolsillos En realidad por eso se ahogan, exceso de peso. Y le cuc un ojo-. No se lo digas a nadie, pero me chifla leer los sesesmeseses (SSMSS) que tienen archivados en sus mviles. La verdad, Pulpo, la vida en seco tiene que ser un asco Es lo que yo le digo a mi seora, seora. Veranear en el acantilado, tan cerca de los humanos| Para qu, para rernos de lo mal que nadan| En ese momento se oy el clamor de las nubes pugnando por entrar todas a la vez en la gran caverna submarina donde imparta justicia el viejo Neptuno, el juez de la mar. Orden, orden grit Pulpo, mientras con sus ocho brazos iba distribuyendo por la enorme sala a todas las nubes y algunos vientos que venan de testigos-. Por favor, por favor, estnse quietas y no remuevan el fondo, que se forma fango, o tendr que embotellarlas. Esta amenaza calm a las nubes. Qu sucede| Una nube de la mar de Norte, grande, lechosa y panzuda, rugi> No nos deja dormir.

ESa pRESumIDa DE La LuNa

59

Ya veo dijo Neptuno, sin entender nada. Y| Por su culpa nos salen canas a todaschill una nubecita raqutica del Shara. Vaya, vaya y| Seor Juez, siempre est jugando con nosotras al escondite dijo una nube infantil y algo tontorrona. Pero eso est muy bien brome Neptuno es lo que hacen conmigo las medusas digo, los delfines. Pero gimi apenada la pobrecilla es que siempre nos gana. Por el tridente de Homero! Eso no est bien Bueno, claro que si no hace trampas No, eso no, seora confes la nube que, por ser como una nia, no menta nunca. Al ver que el caso se complicaba una nube monznica se encresp y sopl de esta manera> Nos hace burla, seora, nos pone cuernos! Y la nube adopt la forma de los cuernos de la luna. Ah, no! Eso s que no Treinta das al calabozo. Que se cumpla mi sentencia! Pero de pronto se dio cuenta de que no saba a quin estaba juzgando. Ejem, ejem carraspe slo por curiosidad alguien me puede decir quin comete todos esos crmenes contra la nubosidad| Quin| Pues quin va a ser se decan unas a otras las nubes, sin querer tirar la primera piedra. Venga, el nombre Y una nube de los Mares del Sur, acostumbrada a presenciar los amaneceres ms bellos del mundo, dijo desdeosa> La luna. Esa presumida. La verdad reconoci el juez no caigo Es igual. Sea quien sea, treinta das. A las nubes les pareci poca cosa y se retiraron murmurando mientras recogan la larga cola de su indignacin. Pero Neptuno se qued tan ancho, y sac su peridico, que le traa cada tarde un tritn y en el que venan los nombres de todos los barcos que hacen cosquillitas en la piel a la mar. Estaba precisamente leyendo los nombres de los barcos que atracan en Yokohama cuando se qued sin luz. Qu pasa ahora, es que no puede uno ni leer el nombre de los trasatlnticos sin que le molesten|

60

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Su ayudante, un caballito de mar muy apuesto, le dijo> Pero seora, se ha hecho lo que usted orden. Yo| Qu yo orden apagar todas las luces| No, eso no, pero mand encarcelar a la luna. La luna| Neptuno se puso a hacer memoria y despus de tres mareas cay en la cuenta La luna| Esa seorita tan plida que se pasa las noches mirando por la ventana| Esa es dijo el caballito, que, en el fondo, estaba enamorado de ella. Es su luz la que ilumina nuestras noches. Os habis fijado en que esa frase es una declaracin de amor| Pues Neptuno no la pill. Slo quera leer su peridico y el botn de los ahogados. Ay, los pecios! Cmo molan los pecios! Que me la traigan aqu ahora mismo. Una enorme ballena azul se present ante Neptuno. Levant su boca y all apareci prisionera la luna. Estaban bajo la nica luz de una lucirnaga que guardaba un cangrejo en una bombilla. Era hermosa. Eres hermosa le dijo Neptuno. Estaba plida. Ests plida le dijo Neptuno. La luna callaba. Por qu no hablas| No dijo nada. Sabes que las nubes te acusan de que no las dejas dormir, y que por eso estn envejeciendo| Y de que te res de ellas| No dijo nada. La luna no dijo nada. Cmo, no dices nada| Otros treinta das al calabozo por desacato! La luna no dijo nada. Es cierto. Nada, ni una palabra. Se limit a abrir sus ojos cerrados por la injusticia. La caverna de Neptuno se visti de una luz de plata. Relumbraron en el fondo los viejos tesoros de los galeones hundidos, el cuerno del narval, las escamas de las sirenas Fue un instante solo. Pero Neptuno se vio por un momento, gordo y viejo, sucio, feo, l, el Juez Supremo del Reino de la Mar. Y llor. Llor mares todo el dolor que tena dentro en su viejo corazn, los gritos de los ahogados, los cantos de las sirenas, el ulular de las ballenas arponeadas, los quejidos del iceberg al deshacerse.

ESa pRESumIDa DE La LuNa

61

Pero Neptuno era cobarde y no dej que nadie viera sus lgrimas. Pasaron treinta das. Y nada dijo la luna cuando Neptuno le repiti la acusacin. Pero esta ltima vez, la noche del da vigsimo noveno las nubes volvieron a arremolinarse a la puerta del juzgado de Neptuno. Y cuando Pulpo, el ujier, al dejarlas pasar, dijo aquello de> Orden, orden. Por favor, por favor, estnse quietas y no remuevan el fondo, que se forma fango, o tendr que embotellarlas. Una nube, seguramente gallega, le dijo> Anda, cuitadio, si con ista obscuridade non distingues as maos dos pes. Pulpo no es muy listo as que tampoco entendi el chiste, pero el tono, s. Y call. Las nubes, en la enorme caverna, no paraban quietas. Seora grit una nube de Nubia como la ms, no s, autntica, hablar en nombre de todas. Las nubes estamos negras. No hay seguridad por la noche en los cielos. No nos vemos, nos chocamos unas con otras, y una no sabe si es cirro o cmulo. Esto es el fin de la nubosidad. Por eso, hemos venido a levantar los cargos contra la luna. O sea dijo Neptuno, que reconocis que los cargos eran falsos. Falsos no dubite la nube nubia de Nubia bueno tal vez algo nublados s. Pedimos tan poco, seora, un rayito de luna por las noches All en el Nilo Traed a la luna. Y cuando la ballena azul abri su boca, all estaba la luna, inmvil y muda. Luna, lunita le implor Neptuno habla para que pueda indultarte. Es que un juez no puede cambiar su sentencia una vez pronunciada. Pero la luna no dijo nada. La ms pequea de las nubes, del tamao de una mota de algodn, se acerc hasta la luna y le dijo> Perdnanos. Porque no te escuchamos cuando debas hablar, ahora que te necesitamos no quieres hablarnos.. La luna, entonces, al sentir las cosquillitas de la nube ms pequea del cielo, sonri. La caverna entera se volvi de plata, una plata pursima que hizo que Neptuno pareciera un dios y que el fondo de la caverna, cubierto de nubes, pareciera el cielo al que van, bienaventurados, los ahogados. Luna, luna Pero la luna no dijo nada.

62

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Y cuando todo estaba en el ms hondo silencio, se oy la voz bellsima como de tuba de un ahogado> El sol le quemara la piel. Por eso sale de noche. Por eso est plida. Slo quiere lanzar al fondo de la mar la red de sus rayos y pescar estrellas. Si las nubes no le ocultan la mar. Por qu no te pregunt, luna| llor el juez. Por qu no preguntaste a ningn ahogado si quera ahogarse| dijo el ahogado. Por qu no diste amparo a la luna cuando levantaron contra ella falso testimonio| Por qu la condenaste sin un juicio justo| Todo el mundo, seor juez, tiene derecho a defenderse. Todo el mundo, sabis|, tiene derecho a sus derechos, aunque no sepamos cules son. Y yo, hoy aqu, delante de todos los ciudadanos de esta mar ocano presento este recurso. Las nubes callaron y Neptuno, el juez de la mar, call. Inocente. Inocente| La luna es inocente. Es luna nueva y la luna desaparece. Es luna creciente y la luna ensea sus cuernos. Es luna llena y el ocano riela en plata. Y las sirenas se peinan con sus peines de ncar y el caballito de mar mira en lo alto a su enamorada, la luna. Los ahogados, claro, contienen la respiracin. Ya veis que no hay tanta diferencia entre un ahogado y un abogado. Neptuno se ha jubilado. Era un cobarde. Las nubes, como siempre, siguen murmurando. De noche no estn mal. Pero de da! Estn reuniendo pruebas contra el sol. En secreto. Si pudieran, ay, si pudieran, lo que diran del sol. Si las nubes hablaran, ay, si hablaran

09
Artculo

Nadie podr ser arbitrariamente detenido, preso ni desterrado.

64

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

09
Magn
Carlos Lpez Cao Ilustracin: Valeria Gallo

agn haba sido un mago toda su vida y siempre lo haba sabido. De hecho, lo saba desde el momento en que naci. Como los nios magos lo son porque sus padres y sus abuelos y los padres de sus abuelos tambin lo son, resulta que cuando nacen ya son bebs magos. Pero no os pensis que un da iris a un hospital y veris un beb y sabris que es mago, no, nada de eso. Los bebs magos no son ni rojos, ni verdes, ni nacen con una varita debajo del brazo. Los bebs magos son blancos, son negros, son orientales, sonigual que todos los bebs. Pero un beb mago, cuando nace, ya sabe que es mago. Magn se acuerda perfectamente del da en que su madre, todava en el hospital, le dijo muy poquito a poco y tan dulcemente que las palabras tenan gusto de caramelo> Magn, hijo mo. Tienes que saber que no eres un nio como los otros nios< ni yo soy una mam como las otras mams. T eres un nio mago. Como yo, como pap y como tu hermanita Rita. Magn acababa de nacer pero como era un nio mago lo entendi perfectamente. Y es que ser mago tiene sus ventajaspero tambin muchos problemas. Los nios y nias que no son magos ni magas piensan que todos los nios magos tienen una vida muy divertida, llena de aventuras y de hechizos. Piensan que los lunes por la maana los nios magos hacen volar los muebles o ponen la mesa del comedor boca abajo

66

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

en el techo con los platos y los cubiertos y la sopera y todo! Los nios y nias que no son magos ni magas piensan, tambin, que muchos martes por la tarde los nios magos se divierten convirtiendo las monedas en ranas y que a los mayores les saltan las ranas de los bolsillos y de los monederos. Todo el mundo cree que los nios y nias magos son como Harry Potter, que tiene una escoba voladora, varita mgica y gafas redondas. Pero no. Magn no tena ni gafas, ni varita y la escoba de casa no volaba, slo barra. No, los nios magos, los de verdad, tienen una vida muy difcil porque viven en cuevas muy profundas, apartados del resto de nios y nias. No van al colegio con los nios y nias que no son magos ni pueden ir a comprar caramelos a la tienda de la esquina. Por no tener, no tienen ni mp3! Y por qu no pueden ir al colegio| pregunta Anna, la que se sienta en la mesa de los astronautas. Y por qu viven en cuevas| No tienen casa| pregunta Mireia, que es la nia del pelo corto y tan negro que parece de noche. Y por qu no llevan gafas| pregunta Joan, el ms alto de la clase. Y por qu no tienen mp3| pregunta Saoka, un nio que haba llegado al colegio la semana pasada. Pues porque hace muchos aos, ms de cien, pero menos de doscientos, los ms sabios y sabias entre los magos decidieron que era un peligro para las personas que no son magos ni magas vivir con los magos. Muchas veces algunos nios magos se aprovechaban de sus poderes para ganar a las canicas o para hacer que al maestro le picara la oreja. Y por eso decidieron que lo mejor era abandonar sus casas e ir a vivir a las cuevas. Fue muy duro, pero pareci una buena solucin. Magn viva en una cueva-casa muy bonita, con tres habitaciones pintadas de azul, amarillo y naranja. La cueva est justo a la derecha de la cueva-colegio y justo al cruzar la calle hay una cueva-parque con columpios y rboles dibujados en la pared de piedra. Magn era feliz con sus amigos y amigas, con sus padres y con su hermanita Rita. Pero a veces, cuando se meta en la cama por la noche notaba como si una hormiga se le paseara por dentro de la cabeza y le hiciera cosquillas en el cerebro. Y la hormiga no le dejaba dormir. Y Magn se pona a pensar en los das que el maestro los llevaba de excursin a ver los pueblos y las ciudades de las personas que no son magos. El maestro, que saba mucho de hechizos y que haca unas galletas buensimas, los converta a todos en pjaros o en gatos, o en lagartijas y los llevaba de excursin.

maGN

67

Un da fueron a un museo convertidos en moscas, pero no fue una buena idea, porque tuvieron que salir volando cuando el vigilante sac el matamoscas y comenz a perseguirlos. Y es que los maestros tambin se equivocan! Otro da, disfrazados de hojas se pasaron la tarde jugando en el bosquehasta que un nio que pasaba por all peg al pobre Mario en el lbum de otoo. Finalmente, el maestro decidi que, a partir de entonces, lo mejor sera disfrazarse de nios y nias no magos lo que evit cualquier disgusto. Y adems era ms fcil, porque aunque eran nios y nias magos, no se diferenciaban en absoluto de los nios y nias no magos. El da en que Magn cumpli 10 aos fueron de excursin a ver un colegio de nios no magos. Fue un da fantstico> jugaron a pilla-pilla, jugaron a ftbol, jugaron al pauelo con otros nios no magos en un patio que no era un patio-cueva. Por la noche, en casa, Magn estaba cansado, cansadsimo pero contento, contentsimo. Y a la hora de dormir, zas! ah estaba la hormiga, cerebro arriba, cerebro abajo. Pero igual como cuando se enciende la luz en una habitacin a oscuras y de repente todo aparece ante tus ojos, Magn vio claramente qu es lo que quera hacer> ir a una escuela de nios y nias no magos. Maana mismo me voy a la ciudadbueno, maana no, que pap va a hacer crema catalana de postre y no me la quiero perder. Ir el mircoles. Decidido, el mircoles. Y as fue como Magn se pas todo el martes preparando sus cosas en secreto> los libros del cole, el estuche con sus lpices preferidos, la goma de nata y el rotulador gordo de color rojo y las libretas, por si acaso. La noche del martes casi no pudo dormir y cada quince minutos miraba el despertador. Las cuatro, las cuatro y cuarto, las cuatro y media las siete! Magn se levanta sin hacer nada de ruido, descalzo hasta la puerta. Coge dos galletas para comer por el camino, la mochila y cierra la puerta con mucho, mucho cuidado. Fuera todava era de noche y haca fro. La luna, tan fina y curvada, pareca una de aquellas bocas que ren que tanto le gusta dibujar. Los rboles, a lado y lado del camino que lleva a la ciudad, hablaban bajito entre ellos cuando le vean pasar> sus...fffff Que en el idioma del rbol quiere decir> Pero adnde va este nio mago, solo y de noche| Voy al colegio! responda una y otra vez Magn. Y adems a vosotros no os importa!

68

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Y Magn continuaba su camino. Para no pensar en lobos ni en monstruos ni en nada que le diera miedo, Magn iba contando los pasos que daba> 356, 357, 3581625, 1626. Y justo al decir 9268 lleg a la ciudad. A la entrada de la ciudad haba un cartel que deca Ciudad. Por eso supo que haba llegado. Por suerte ya se haba hecho de da y as pudo ver el cartel. Pero an no haba dado veinte pasos por la ciudad cuando un polica enorme, con gorra, porra y gafas de sol se plant delante de l con las piernas abiertas, impidindole el paso. Magn se par, le mir las botas (negras y feas, muy feas), el uniforme gris oscuro (qu color ms aburrido, el gris!), el cinturn (con porra y pistola!) y a la cara bueno, lo que se poda ver, porque las gafas oscuras no dejaban ver gran cosa (quizs sea ciego, pobrecillo, un polica ciego> cmo perseguir a los ladrones|). Dnde va usted| A Magn nunca le haban hablado de usted y pens que se diriga a otra persona, as que se gir y mir hacia atrs. No haba nadie, qu raro! S, usted y no mire a ver si se puede escapar. Tengo diez compaeros que lo vigilan! A ver, papeles!- y al pronunciar la palabra papeles pareca que se le hiciera la boca agua. Menos mal que he cogido la libreta pens Magn Quiz sea algo as como un polica de los deberes o quiz es que quiere aprender a multiplicarcomo lleva pistola, igual no le hace falta saber multiplicar Y as que Magn empez a abrir la mochila, siete policas saltaron sobre l, le cogieron de los brazos, del cuello, de las piernas, de la cintura, de los pies y hasta del dedo gordo de la mano, gritando> Cuidado, un cdigo siete-tres-dos, protocolo b! Es un ilegal y puede ir armado! Aquella fue la primera vez que oy la palabra ilegal y la primera que oy la palabra papeles, pronunciada como si fuera una palabra-cuchillo o una palabra-porra o una palabra-pistola. Magn se desmay del susto y todo se apag> la luz del sol que empezaba a calentar, el balcn de los pisos de la acera de enfrente y, por suerte, las siete gorras, las siete porras y los catorce brazos de los policas grises. Se despert en una sala de color gris, sentado en una silla de hierro, fra, con una mesa tambin de hierro y fra. Delante de l, un polica. Al fondo de la sala un enorme espejo. A la izquierda, una puerta de hierro. Se dio cuenta de que su silla estaba pegada al suelo. Veamos, usted tiene el nmero 823\2008...

maGN

69

Por qu los mayores siempre le ponen nmeros a todo| Ya tiene razn el Principito! pensaba Magn. Dgame su nombre y su nacionalidad. Entiende mi idioma| Magn entenda perfectamente el idioma. Lo que no entenda y no se atreva a preguntar era dnde estaba ni qu haca all. No quiere contestar| Por ltima vez- el polica hablaba tranquilo pero cuando las pronunciaba las palabras hacan un olor extrao, como a sudor. Dgame su nombre y su nacionalidad. Me llamo Magn yquiero irme a casa, con mis padres A caaaaasa! repiti burln el polica alargando tanto la a que casi se rompe. Cuando llegis aqu todos queris ir a casa. Haberlo pensado antes! Pero antes de qu| Pero qu he hecho| Cuando vio la cara torcida del polica supo que nunca, nunca, se ha de preguntar a un polica qu se ha hecho. Es como cuando en la escuela el profesor te pregunta y t no le oyes porque llevas diez minutos siguiendo con los ojos una araa que se pasea por la pared. A los profesores, cuando les dices qu|, definitivamente, no les gusta. Pues los policas soportan an menos que les preguntes Pero qu he hecho|. S, Magn se haba equivocado. El polica, con la boca torcida por la rabia, los agujeros de la nariz inflados por la rabia y la oreja izquierda repentinamente roja (por la rabia) le dijo bajito, muy bajito y despacio, muy despacio> Queeeee has hechooooooooff!| Esta vez estir tanto la o que se rompi en la boca haciendo el mismo ruido que un huevo cuando se rompe No s qu has hecho, pero seguro que algo malo Y al mismo tiempo que acababa de decir estas palabras cogi con sus dos manazas los brazos de Magn, lo levant en el aire y lo llev volando a una celda. Lo sent en la cama y le dijo, imitando su voz> A casa! Qu he hecho! Pues ahora te quedars una temporada bien larga en este calabozo porque - el polica gris pensaba la razn pero no encontraba ninguna... te quedars en el calabozo porquey tanto pensaba que ahora ya tena las dos orejas bien coloradas...porque t hasy se esforzaba y esforzaba en encontrar una razn para meter a Magn en la crcel. Y cuanto ms pensaba ms colorado se pona pues porque a m me da la gana!

70

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Y cerr la puerta y pas uno, dos, tres cerrojos, como si Magn tuviera fuerzas para escaparse! Si yo no he hecho nada lloraba bajito y muerto de miedo Magn. No he hecho nada! Pero a la crcel slo van los ladrones y los asesinos, no| - interrumpe Anna, la que se sienta en la mesa de los astronautas- Un polica me puede meter en la crcel|pregunta realmente asustada. No, Anna, en nuestro pas los policas no pueden meter a nadie en la crcel si no ha hecho algo malo Aunque a veces se equivocan piensa la maestra. Y en Francia s|- pregunta Joan, que iba de vacaciones a Pars. Tampoco, Joan. Pero s que hay pases donde se detiene y se mete en la crcel durante meses o aos a personas sin que haya un juicio y sin que se demuestre que son culpables de algo. Slo porque quizs piensan diferente del gobierno Me dejis que acabe el cuento| Saoka, un nio de Guinea que haba llegado a clase la semana pasada escuchaba muy callado. Bien, pues como os iba diciendo, Magn empez a llorar y a llorar y a llorar. Primero eran cuatro lgrimas, que resbalaban poco a poco por sus mejillas. Luego pareci como si las lgrimas se fueran animando unas a otras y empezaron a bajar continuamente y ms que lgrimas parecan ros de agua que fueron haciendo charcos en el suelo. Y mientras lloraba, Magn lo vio todo claro, como cuando se enciende la luz en una habitacin a oscuras> no es justo que nadie vaya a la crcel si no ha hecho algo malo, muy malo y se sabe seguro que ha sido l! Es como en la escuela> da mucha rabia que te castiguen por hablar si t no has hablado. O quizs an mejor, Y si nadie tuviera que ir a la crcel| Saoka, por qu lloras|

10
Artculo

Toda persona tiene derecho, en condiciones de plena igualdad, a ser oda pblicamente y con justicia por un tribunal independiente e imparcial, para la determinacin de sus derechos y obligaciones o para el examen de cualquier acusacin contra ella en materia penal.

72

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

10
Derechos, con o sin empanadas
Ana Mara Rodino Ilustracin: Carlos Velzquez

ue en el recreo de media maana. Qu escndalo! Cosas que caan, gente que corra, chicos que gritaban y otros que no paraban de rerse. La cafetera de la escuela estaba llena de estudiantes de todos los grados, aunque ninguno saba decir qu haba pasado en realidad. El Director lleg corriendo y encontr al Toto medio atontado, rociado de pies a cabeza con algo marrn y pegajoso (qu desastre el uniforme!)< al Manueln doblado en dos, sostenindose la panza o algo ah y pegando alaridos (lo que fuera, deba dolerle bastante) y a la chica de la cafetera plantada en medio de las sillas cadas, con el delantal de limpieza roto, los brazos calzados en la cintura y cara de furia. Nunca me haba fijado, pero en realidad la chica es pequea y flacucha. En fsico no haca ni la mitad del Toto y menos del Manueln, aunque con esa pose desafiante pareca el doble de grande. En edad les andaba parecido, unos 14, creo. Pero en fuerza les ganaba a todos, porque los efectos de su patada estratgica al Manueln se sintieron por mucho rato Todos terminaron en la Direccin con la Enfermera, el Orientador y la encargada de la cafetera, que haban sido convocados. Tambin un montn de maestras y profes que no fueron convocadas pero igual aparecieron. Prontito llegaron las mams del Toto y del Manueln, que viven en la misma cuadra, no s si convocadas o atradas por la gritera.

74

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Bajo la mirada seria e interrogante del Director empezaron los relatos de las vctimas. Medio-relatos, dira yo, porque ninguno armaba ni una frase completa. Por eso se los voy a ir aclarando. El Toto deca que se haba vuelto loca (ella), estaban muy tranquilos (ellos), cuando le dio un ataque (a ella), ni siquiera coman empanadas de queso (seran ellos|) y empez a gritar (ella), tiraba botellas y patadas (ella) y apenas logr esquivar el botellazo (l) pero qued baado (l, tambin), una patada le dio dursimo donde ustedes saben (a Manueln) y los gritos todava ms fuerte (no s si de ella o de Manueln) y se rean (todos los dems). El Manueln segua retorcindose y por razones obvias us pocas palabras y muchos quejidos. Nada ay! nadano s ay, ay! hicimos nada ay!!! nada le hicimos se puso loca ay! por las empanadas ay! me dio con todo loca ay!!! La enfermera lo sostena y le pona un trapo hmedo en la frente (a saber por qu, porque el dolor no pareca venir precisamente de ah.) El Toto, ms calmado, empez a repetir que a la chica sa haba que encerrarla y el Manueln asenta, a quejido por palabra. Las madres estaban fuera de s. Es un abuso, qu se cree esa chica| Es un peligro. Fue comocasi un ataque armado. Es un asunto para la polica. Delito de agresin! De dnde sali esa salvaje| Esa salvaje la chica no abri la boca. El Director le hizo preguntas y nada. Las madres y varias profes la increparon y nada. El Orientador le puso cara simptica para ver si aflojaba y nada. La encargada de la cafetera, que la haba contratado para atender y limpiar, la amenaz con echarla y hasta mandarla a un Reformatorio y nada. Si-len-cio. To-tal. En eso el Director me vio a m, que con el alboroto me haba metido tambin al despacho para no perderme los sucesos. Despus de todo soy delegada de Noveno, donde estn el Toto y el Manueln, y los los son parte de mis funciones. Se me acerc y me pidi que le hablara a la chica la salvaje, a ver si a m me iba mejor. Y me fue. Me la llev afuera y cuando le pregunt qu quera, habl de inmediato. (Fue una tranquilidad< por lo menos no era muda.) Poco, pero suficiente. Volvimos a entrar y yo expuse> Quiere Consejo. Castigo, no consejo, te voy a dar yo, atrevida!, grit la mam de Manueln. Que busque consejo en la Iglesia, malenseada!, reforz la mam del Toto. Djenme a m. Yo estoy para dar buenos consejos, se ofreci el Orientador. Intervine. No, no es eso. Consejo de estudiantes, quiere. Bueno, ella dijo Tribunal, pero no se llama as. Slo ah va a hablar.

DEREchoS, coN o SIN EmpaNaDaS

75

Es que no es alumna de este establecimiento, observ la profe de Matemticas, siempre exacta. Y no hay que orla, sino castigarla, insisti la mam de Manueln, siempre enojada. Es cierto, ratific el Director, que no es que estaba de acuerdo con la mam de Manueln sino con la profe de Matemticas. Los Consejos son internos. Volv a intervenir. No ser alumna, pero es comunidad. Qu dice esta chiquilina| Tambin est loca|, arremeti la mam del Toto. Tuve que aclarar. Es de la comunidad educativa. Entra en el Consejo. Si-len-cio. To-tal. Esta vez, de todos los presentes. El Manueln dej de quejarse y me mir con cara de pocos amigos. El Toto abri la boca y no dijo nada. Las profes y las mams se miraron. El Director se qued pensando. S. Por Reglamento, es parte de la comunidad educativa del establecimiento escolar. Ana (sa soy yo), como representante de Noveno, convoque y ponga en marcha el proceso. Me mantiene informado. Estuvo listo al da siguiente. Auditorio pedido, delegados convocados, la profe de Cvica representando al cuerpo docente y ni un ausente. Con tamao pleito, nadie quera dejar de ser parte del desenlace. Como el Toto y el Manueln son medio payasos, la mayora los conoce, les caen bien y queran apoyarlos. Pero, curioso> justo ellos protestaron. Alegaban que las cosas estn claras, no hay ms que decir ni decidir, prdida de tiempo, parece que no nos creen etc. etc. etc. Siempre fueron hablantines y ese da, el triple. Yo les dije que se guardaran para el proceso, porque es lo justo cuando hay conflicto y siempre pedimos eso. Entonces me miraron con cara de menos amigos todava. Presidi Pablo, de Undcimo, y a m me encargaron asesorar a la chica, por si no saba las reglas o le daba por quedarse muda otra vez. El Toto y el Manueln ya saban las reglas as que no necesitaban asesora. Los dems representantes decidiran. Las vctimas no aportaron nada nuevo> Le dio la locura, De golpe, Sin razn. Un ataque de furia, Sin motivo y as dale que dale. Pero cuando le toc el turno a la chica (que no se qued muda), las cosas se pusieron de otro color o, mejor dicho, de otro gusto> Se iban a robar empanadas. Las de queso, esas gordas. Yo estaba sirviendo una Coca y ellos aprovecharon para abrir la caja. Me di la vuelta y los vi, con una grandota en cada mano. Les dije que no, que las dejaran porque El Manueln salt. Y las dejamos. Nadie rob nada, mentirosa! Las dejamos!

76

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

El Presidente tuvo que llamar al orden para que la chica siguiera. Y sigui, en serio. S las dejaron. Y ah vino lo peor. Me gritaron a vos qu te importa, negrita sucia y cerr el hocico, piojosa, y otras cosas feas que pena me da repetir. Y yo ser negrita y eso qu| pero no soy ni sucia, ni piojosa, ni chancho para tener hocico. Todos los das me levanto bien temprano para ir a buscar el agua a la canilla pblica para llenar la tina y baarme, y despus se la lleno a mi hermanito y a mi mam todo antes de venir aqu. Cuando termino a la tarde me vuelvo a lavar bien, porque tengo escuela. Yo no soy sucia! Me dio una rabia rabiossima. A uno le tir un vaso de Coca (de plstico, ni era para tanto lo) y al otro una buena patada, para que le doliera No paraba ni para tomar aire. Porque una quiere respeto, como quieren todos. Yo a ellos no los insult. Slo ped que dejaran las empanadas porque no las compraron. Les iba a explicar que si no, despus las tengo que pagar yo. No me dejaron hablar. No oan, slo insultaban. Es injusto. Qu me importan las empanadas! Importan los derechos> que respeten a una persona, que la escuchen. Con o sin empanadas! Por fin, tom aire. Y basta de decirme la chica. Me llamo Cecilia, oyeron| Si-len-cio. To-tal. No voy a cansarlos con el resto, aunque en realidad fue cortito. Nadie discuti, nadie argument, ni se abri una boca. El Manueln y el Toto miraban fijo al suelo, como si fuera una tele pasando su serie favorita. Tenan la cara roja (y no era del calor). Por unanimidad el Consejo decidi que haba doble falta y deba haber doble reparacin> el Manueln y el Toto deban disculparse por irrespetuosos, Cecilia por descontrolada, y los tres tenan que comprometerse a no repetir su comportamiento. Todo en acto pblico y solemne ante estudiantes, profes, Director, Orientador, la encargada de la cafetera y los padres, por supuesto. Y si no haba objeciones de los imputados, el asunto quedaba as resuelto. No hubo y resuelto qued. Ah! Adems, recomend que todos aprendiramos derechos en clase. Empezando por Noveno, que buena falta nos haca. El Presidente cerr la sesin. Aunque es de desear que con esto hayan aprendido. Alguito, susurr el Manueln. Espero murmur la chi..., perdn, Cecilia. La Ceci.

11
Article

1. Tots els acusats dun delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocncia fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici pblic, en qu hom li hagi assegurat totes les garanties necessries per a la seva defensa. 2. Ning no ser condemnat per actes o omissions que en el moment que varen sser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no simposar cap pena superior a laplicable en el moment de cometre el delicte.

78

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

11
Quatre parets
Ruth Rib Illustraci: Jokin Mitxelena

i pogus, es quedaria aqu tancada. A poc a poc, per, va calant-se les sabates i, un cop en t els llaos fets, saixeca del llit i agafa la bossa. s a punt de sortir de lhabitaci quan sadona que sha deixat alguna cosa. O potser no, perqu el que fa s obrir el calaix de la tauleta de nit i, desprs dassegurar-se que no escolta res rere la porta, obre la bossa i nextreu un paquet embolicat amb paper de diari. Es permet tornar-ne a desfer el garbuix fins que descobreix un objecte de la mida duna capsa de llumins de color blau elctric. De sobte, un soroll li crida latenci. Sembla que alg ve cap aqu. Ja ests llesta| Fas tard escoltem a travs de la paret que separa habitaci i passads. Ella, nerviosa, torna a embolicar de pressa i malament el paquet i el desa al calaix. S, ja vinc diu mentre torna a penjar-se la bossa a lespatlla. Abans de sortir, lAixa fa una moixaina al gat que mandreja als peus del llit. Ell aixeca el morro i es deixa acaronar. No acaba dentendre qu fa, lAixa, agafant aquelles coses que indiquen que marxar de casa, perqu avui s daquells dies en qu acostumen a estar junts fins que ell lacompanya al llit i sespera que dormi estirat al seu costat. Potser la mare se lenduu de compres, com fa alguns dissabtes, o potser lvia ha canviat el dinar dels diumenges per un sopar el dia abans de lacostumat. Malgrat tot, ell seguir romancejant fins que ella torni> les rajoles massa fredes li fan peresa.

80

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Un cop es fa el silenci a la casa i tan bon punt est convenut que no es produir cap canvi en una bona estona, tranquil, torna a tancar els ulls i sendormisca. Passen segons, minuts, hores, que ell, ignorant de la mesura del temps, no concep. En realitat, no li importa que trigui perqu la manta s suau i li acaricia el llom. Es desperta de tant en tant pel soroll que fa laigua acumulada que cau per una esquerda de la canal que hi ha vora la finestra. S, li agrada la msica de la pluja. De sobte, per, el soroll metllic que s capa de reconixer com a la prvia a lentrada d alg a casa el desvetlla. Es lleva de cop, es permet estirar-se uns breus instants i surt corrent de la cambra a tota pastilla a buscar la nouvinguda. LAixa s la primera que travessa la porta de lhabitaci, seguida pel gat, moix, que com un mirall de la seva mestressa no sap quina postura adoptar en collocar una pota davant de laltra per caminar. Ella es queda dempeus davant lescriptori, encara amb labric posat. Panteixa. Duu els cabells esbullats i molls, les gotes que en cauen esquitxen el marr de la roba. Sembla que t fred. Sestira les mnigues de labric fins que li tapen tots els dits mentre es dirigeix cap a la finestra. Es fixa en la canal< ja gaireb no plou, per laigua acumulada en segueix caient. No sap exactament en quin moment ha comenat, per ara sent clarament que tota ella s una fulla incapa de deixar de tremolar. Mentre encara est palplantada davant laigua que vessa, analitza el que acaba de viure i que s incapa de treures del cap. Ha entrat a la casa acompanyada per una dona molt amable. Semblava que tot anava b. La festa ja feia estona que havia comenat i hi havia gent per tot arreu. Ha seguit endavant buscant la Marta, lnic motiu que lha portat a anar-hi. Sabia que ella hi era i finalment lha vista. Formava part dun grup de nois i noies disposats en una rotllana prcticament perfecta. Ella estava de cara i de seguida lha reconegut. S, lha sorprs la seva mirada, potser hauria dhaver llegit que li deia no vinguis. Potser ni tan sols aix. Pas a pas, ha anat rodejant la circumferncia i, de sobte, quan ja gaireb era a lalada de la Marta, quan ella no deixava de mirar-la amb aquells ulls que no ha ents i encara entn menys ara, un a un, rpidament, tothom sha anat desplaant fins que la rotllana sha convertit en una figura estranya propera a un rectangle, ms aviat un mur. I aix, de sobte, lAixa sha trobat davant una paret amb un munt dulls com els de la Marta clavats en els seus. Les mirades acusadores, manifestament hostils i cada vegada ms penetrants, latacaven al mateix ritme que una msica abans llunyana ha comenat a fer-se ms forta, menys meldica. Ha sentit com sanava fent petita, ms i ms petita, mentre un ramat de cavalls desbocats sabraonaven contra ella.

QuatRE paREtS

81

I, sense que hagi pogut reaccionar, amb la mateixa velocitat que els havia dut a aquella posici, la rotllana ha tornat a tancar-se, de manera que els ulls que lacusaven ara li giraven lesquena. I nhi havia una, desquena, que lha envestit amb ms violncia que cap altra> la de la Marta. Havia tingut ganes de cridar-li no s culpa meva, per havia perdut les forces. Sentia que noms podia fer una cosa> sortir dall< i aix ha fet. Corria i corria. Volia, necessitava marxar dall i les cames semblava que de cop i volta es deixaven guiar per una fora desconeguda. Tot havia comenat a donar voltes i ella ja no sabia on era, qu feia, qui tenia al voltant.... Fins que alg lha agafat. S, era ella. Creia que no hi era. El pit li feia mal, tenia la sensaci que sofegava per ella li agafava el bra amb fora. On vas tan de pressa| No deus pas fugir de mi, oi| li ha dit amb veu aspra. LAixa no era capa de parlar i ella tampoc mostrava esperar cap tipus de resposta. Dilluns mho has de portar, ja ho saps, i pobra de tu que tatreveixis a dir res. Els bassals de fang eren tan grans que sha tacat tots els pantalons. No ha parat de crrer fins que ha entrat al portal de casa i desprs de mirar enrere tres vegades ha quedat convenuda dhaver tancat b i destar del tot sola. Els ulls inflats evidencien la mala nit que ha passat. Sha despertat dun bot, suant. Somiava que alg arribava i ella, estirada al llit, no podia moure ni un mscul. Es lleva neguitosa. No pot evitar anar fins la finestra, descrrer les cortines i amagar-se amb la tela gruixuda per examinar atentament i de manera obsessiva el carrer, les balconades venes, tot all que pot arribar a albirar des daqu. Res de res, per t por i segueix limpuls que la duu a tancar els porticons. Primer un, desprs laltre< lhabitaci queda ara completament a les fosques. s el moment de tornar-hi. No t cap sentit, sap que no ho hauria de fer i intenta convncer-se que s millor que oblidi que s all, per ns incapa. Un cop obert el calaix, lagafa amb cura, seu al llit i observa el que t a les mans. I tot plegat per aix, pensa lAixa, que mentrestant sha tornat a posar dins el llit, recolzada al coix i coberta amb la manta. I tot per aix, s, per a la vegada acaricia el paquet amb les mans i va desfent-ne el paper rebregat. La capseta, daquelles que donen a les joieries per protegir un anell o unes arracades, sobre fcilment. No s a temps dagafar la clau minscula, gaireb direm que de joguina, que amaga dins, perqu el timbre ha trencat el silenci de la casa. El gat, que feia veure que encara dormia a un costat del llit, aixeca les orelles i sembla que murmura alguna cosa semblant a un qu passa|. Mentre escolta com la mare va cap a la porta a obrir,

82

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

el pols de lAixa saccelera i les seves mans, a tota velocitat, tanquen la caixa, la posen de nou dins el calaix i, maldestres, hi llencen el paper de diari per damunt. Encara ajaguda, examina lhabitaci. Sembla que tot est en ordre. No pot ser que ning descobreixi res. Per... Qui deu ser| Les passes de dues persones venen cap aqu. Aixa, et venen a veure. Pots obrir la porta| crida de sobte la mare, gaireb en el moment en qu les passes shan aturat a laltre costat de la porta. No deuen haver escoltat res, el calaix no fa gaire soroll i encara eren lluny, es diu a ella mateixa. Per est desconcertada i segueix respirant amb dificultat. Qui coi deu ser| s impossible, ning pot saber res. S, ara vinc contesta lAixa amb una veu estranya, lnica que s capa darticular. Es dna temps. No vol que es noti res. Retira la manta. Saixeca del llit procurant no destorbar el gat. Obre el llum i ha daclucar els ulls, massa acostumats a la foscor. El cam des del capal del llit fins a lentrada, tan curt i estret, es fa llarg i feixuc al comps de les sabatilles velles que sarrosseguen per terra. Tornen a picar la porta. Abans dobrir-la de bat a bat, ell, que espera a laltre costat impacient, veu una m que tremola una mica, insegura. Hola... diu ella amb un fil de veu. Tots dos sestan dempeus, incmodes, a un costat i laltre de la porta. La mare ja no hi s. LAixa el deixa passar. Est descollocada. No entn res i t por. Qu hi fa, aqu, el germ de la Marta| Ell veu damunt del llit el gat, que es llepa una pota amb neguit sense treure en cap moment els ulls del damunt ni dell, lestrany, ni della. Mentrestant, ella no pot evitar una ltima revisi de cua dull de la tauleta de nit. Tens un gat molt bonic diu ell dedicant-li un somriure al qual ella no correspon. S. Porto una carta per a tu diu ell amb el somriure encara enganxat als llavis. La inexpressi dels ulls della, per, fa que inevitablement hagi de desviar la mirada, de nou, vers el gat. Ell treu duna de les butxaques de la jaqueta un sobre arrugat i lhi dna. LAixa triga uns segons a trencar un silenci incmode en qu mentalment avana tot tipus dopcions. Dacord, grcies diu finalment mentre amb la paraula i el gest lacompanya a sortir daquestes quatre parets. Ja est. Torna a tancar la porta i gira cua cap al llit. Seu, el gat es colloca al seu costat i recolza el cap a la seva cuixa, pendent de la seva reacci. Ella no simmuta, els ulls

QuatRE paREtS

83

vidriosos clavats en el sobre. Nota com els seus dits tremolen mentre lobre i nagafa el full. s una pgina de llibreta quadriculada amb restes de forats al capdamunt. La lletra s rpida, fins i tot diria que insegura, per no li costa seguir-la. Hola Aixa, Ahir, abans que arribessis, ens va explicar que havies estat tu qui havia robat la clau. Hi ha alguna cosa de tot el que ens va dir i sobretot de com va dir-ho que no macaba de fer el pes. No entenc qu ha passat, per vull que spigues que sc al teu costat. Perdonam, sisplau. La teva amiga, Marta Molt a poc a poc, per a un ritme que a ella se li apareix frentic, gira el cap i mira el gat, que lobserva atnit. LAixa avana cap a la finestra i en passa les cortines. Sembla que avui no plour. Sestira lentament al llit i es tapa amb la manta. El gat sacotxa als seus peus i ella, de cop i volta, t la sensaci que uns braos labracen. Tanca els ulls i no pot deixar de complaures en aquesta escalfor desconeguda.

12
Artculo

Nadie ser objeto de injerencias arbitrarias en su vida privada, su familia, su domicilio o su correspondencia, ni de ataques a su honra o a su reputacin. Toda persona tiene derecho a la proteccin de la ley contra tales injerencias o ataques.

86

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

12
Los zapatos de la generosidad
Cludia Costa Almada Lima Ilustracin: Jacobo Muiz

l nio Joan estaba jugando a pelota con su hermano Gustavo, cuando empez una lluvia muy fuerte. En dos minutos los dos estaban muy mojados, con los zapatos llenos de agua. Como ellos eran muy pobres, intentaron proteger los zapatos con sus manos y corrieron descalzos hasta su casa. De repente, en las calles, un ladrn aprovech la oportunidad para robar los zapatos a Joan. Al llegar a su casa, el nio le dijo a su madre que no tena cmo ir a la escuela porque no tena zapatos y los de su hermano eran demasiado pequeos. La madre de Joan no conoca a nadie que pudiera ayudarla porque sus pocas conocidas eran tan pobres como ella. Ella trabajaba en servicios domsticos, pero en ese momento no era fcil encontrar trabajo. Adems, tena que hacer la comida de sus hijos, limpiar la casa. aunque muchas veces no tena dinero para comprar la cena. Por esta razn sus hijos eran muy delgados pero siempre tenan una sonrisa de oreja a oreja, ya que su madre siempre los trataba con mucho amor. Pas una semana y Joan segua sin ir a la escuela. Su madre an no tena el dinero para los zapatos. La directora, preocupada por las faltas de Joan, avis a la asistente social para explicarle que el nio iba a perder sus exmenes. As que la asistente social se dirigi a la casa de Joan.

88

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

La madre de Joan no estaba ya que estaba intentando encontrar trabajo. El nico trabajo que encontraba, adems de las casas donde ya trabajaba, era limpiando oficinas, pero tena que trabajar de noche. Como no tena otra opcin, lo haba aceptado. La asistente pregunt a Joan> Joan, dnde est su madre| Est trabajando. Y ests solo en casa| S, s. Mi hermano est en la escuela. Y a qu hora llega tu madre| Hoy ella llega tarde porque trabajar hasta las 22 h. Cmo| No es posible!! Qu irresponsable!! Tu madre os deja solos, tan jvenes, toda la noche| No siempre. Y por qu no vas a la escuela| Joan tena vergenza de decir que no tena zapatos y, adems, esa mujer haba insultado a su madre, acusndola de irresponsable. Joan tena mucha rabia y dijo> Si quiere hablar con mi madre, vuelva otro da. No tengo por qu responder a todo lo que me pregunta. Qu| Ya se nota que no has recibido ninguna educacin! Volver pronto!! Algunos das despus, la asistente social regres y encontr a la Sra. Mara, la madre de Joan. Entonces empez a hacer una inspeccin de su casa. Pregunt cuntas toallas tenan los nios, con qu frecuencia se limpiaba la ropa, si los nios se duchaban todos los das La Sra. Mara no entenda lo que estaba pasando, pues era la primera vez que alguien le haca preguntas sobre el funcionamiento de su casa. Adems, la asistente era muy dura. Tena una cara fea y miraba las cosas con desprecio, diciendo que estaba todo viejo, que tena que comprar cubiertos, ollas, camas. todo nuevo. La Sra. Mara se sinti muy mal. Todo estaba muy limpio en su casa, por qu tendra que comprarlo todo nuevo| Ella no tena dinero para comprar. Cuando le dijo a la asistente social que no iba a comprar cosas nuevas, sta le respondi> Si no lo haces, perders a tus hijos. No puedes dejarlos vivir as, en condiciones materiales muy malas. Tu hijo no va a la escuela. Eso no est bien. Pasas las noches fuera de casa y abandonas a tus hijos, que no tienen edad para estar solos. Eres una irresponsable! No deberas ser madre!

LoS zapatoS DE La GENERoSIDaD

89

No abandono a mis hijos. Nunca los voy a abandonar. No puede atacar mi honra. Hago todo lo que puedo por ellos. Usted no me tiene que decir lo que tengo que hacer en mi casa. Todo est muy limpio, cuido muy bien de mi casa, ms no puedo hacer. Pues ya vers, volver en una semana. Una semana despus, la asistente volvi y le dijo que iba a perder a sus hijos por no cuidar de ellos como una madre debera hacerlo. Adems, dijo que ya conoca a una familia en un pas rico que los adoptara. La pobre Mara empez a llorar. Slo tena a sus hijos. Su vida eran sus hijos. Era pobre, pero esa no era razn para que se llevasen a sus hijos. Mara era una persona honrada, que haca todo lo posible para que ellos pudieran ir a la escuela. A veces, llegaba a casa con las piernas doloridas de lo mucho que trabajaba y, sin embargo, nunca se quejaba. Entonces Joan, al ver a su madre desesperada, sin nadie que la pudiera ayudar, intent hablar con su profesora de todo lo que estaba ocurriendo. La profesora, al conocer los hechos, habl con la directora del colegio que no tena la menor idea de lo que pasaba. Le haba dicho a la asistente que fuera a casa de Joan para ayudar, no para dejar a la Sra. Mara sin sus hijos. Despus de una semana, ya tenan firmas de todos los alumnos, profesores y de todos los vecinos para que dejasen a Mara en paz con sus hijos. Todos juntos acudieron al despacho donde trabajaba la asistente y sta, al ver que haba cometido un error, pidi disculpas. Ella no conoca a Mara y haba empezado a interferir en su familia y en su casa. Adems, haba ofendido la honra de Mara. Con mucha vergenza, la asistente pidi disculpas. Pasada una semana, la asistente social lleg a la casa de Mara con una cesta de frutas y dos pares de zapatos para cada nio. Al da siguiente, salieron camino de la escuela con los zapatos ms preciosos del mundo> iban calzados con los zapatos de la generosidad!!!

13
Artculo

Toda persona tiene derecho a circular libremente y a elegir su residencia en el territorio de un Estado. Toda persona tiene derecho a salir de cualquier pas, incluso del propio, y a regresar a su pas.

92

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

13
La Maria i la Corina
Montserrat Mateus Escol Illustraci: Nancy Fiorini

i havia una vegada una nena de set anys, la Maria, que vivia en un poble envoltat de muntanyes, enmig dun paisatge ple de natura, on hi havia moltes flors de colors, arbres de tota mena i molts animals. En aquest poble hi vivien molt poques persones, tots els vens es coneixien des de feia molts anys i sempre havien tingut molt bona relaci. Els dies passaven i la Maria i els seus pares treballaven les terres de casa seva, cuidaven els animals. La Maria al mat anava a lescola amb els altres nens i nenes dels pobles del voltant. Anaven passant casa per casa i tot junts feien cada dia una petita excursi cap a lescola. Arribada la primavera va passar un fet inslit al poble> aquell any els arbres van comenar a florir amb molta fora i tot feia preveure que la collita de lestiu seria molt generosa. La gent del poble va estar tant contenta que van fer una fantstica festa per celebrar-ho. Passada lalegria prvia, els pares de la Maria van estar pensant en la collita que els arribava i sels va presentar un dubte. Com sho farien tots sols| Com podrien collir tots aquells fruits| Necessitarien ms persones| Cada estiu anaven molt atrafegats amb la collita que tenien i semblava que aquest any la cosa seria ms abundant. La famlia de la Maria va reunir als vens del poble per

94

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

pensar en una soluci. Els vens van fer diferents propostes per cap dells veia factible els suggeriments per solucionar el problema de la collita. Tots veien que per molt que sajudessin els uns als altres no tindrien temps de collir-ho tot i sels faria malb. Havien de trobar una soluci en qu tots sortissin beneficiats. Durant la trobada amb els vens, la Maria va explicar que a la seva classe hi havia una nena, anomenada Corina, dun poble just al costat del seu. Els seus pares no tenien feina, aix que creia que els podria anar b el fet de collaborar amb ells durant el temps de la collita. Els vens del poble i els pares de la Maria van creure que era una soluci molt bona, ajudarien a una famlia que ho necessitava i ells podrien collir tots els fruits de les seves terres. Al dia segent, la Maria i els seus pares van anar a visitar la Corina i la seva famlia. Quan van arribar van veure que era la casa duna famlia molt pobra, per la sorpresa va arribar quan van veure que la famlia de la Corina era dorigen romans. Els pares de la Maria es van quedar molt sorpresos i no els van voler dir res de la feina. La Maria, tota contenta, va anar a jugar amb la seva amiga pensant que tot aniria b. Els pares de la Corina estaven molt contents amb la visita perqu que mai els anava a veure ning. Van pensar que era una visita per conixer-se entre els pares de les nenes ja que durant aquest curs les seves filles shavien fet molt amigues. Passada una estona, es van acomiadar cordialment i van tornar cap al seu poble on tots els estaven esperant per saber com havia anat la trobada. Ells els van explicar que la famlia de la Corina no era del pas, sin que eren dorigen romans i que pensaven que no eren les persones ms adequades per ajudar-los en la collita. Els vens del poble van estar dacord amb el que deien> uns pensaven que si els contractaven els hi robarien fruits, daltres pensaven que no eren bons treballadors... En canvi, la Maria i els seus amics pensaven que eren gent normal, com ells, que la seva companya era molt bona amiga i que segur que els seus pares tamb ho eren. Els pares de la Maria estaven totalment negats a acceptar la proposta de la seva filla i per aix la nena va comenar a protestar a la seva manera> no tenia gana, no volia estudiar ni sortir a jugar amb els seus amics... Els seus pares comenaven a estar preocupats per aquesta situaci i van parlar amb la seva filla, la qual els va demanar que invitessin un dia a dinar la Corina i els seus pares i aix tindrien loportunitat del conixer-los. Els seus pares van accedir a la petici de la seva filla, ja que veien que sin ho feien la Maria continuaria amb la seva negativa.

La maRIa I La coRINa

95

Dit i fet, el diumenge segent els pares de la Corina i la seva filla van anar a dinar a casa de la Maria. Quan van arribar, les nenes estaven molt contentes de retrobar-se i els seus pares es van saludar respectuosament. La mare de la Maria havia preparat moltes coses per dinar, totes elles elaborades amb aliments naturals que cultivaven a casa. Als pares de la Corina els va agradar molt tot el que els hi havien preparat. Durant el dinar van estar parlant de la seva situaci, ells els van explicar que van marxar del seu pas perqu realment no tenien feina i que shavia complicat molt la manera de poder sobreviurehi. Els deien que a Romania els quedava bona part de la seva famlia i els trobaven molt a faltar per creien que aqu tindrien ms possibilitats de treball. Els van explicar que quan van arribar ara ja feia 7 mesos, el pare de la Corina treballava en un bar que al cap de poc temps va haver de tancar. Ara estaven buscant feina per poder seguir endavant i poder-li oferir un bon futur a la seva filla. Quan van acabar de dinar van fer una estona de sobretaula i desprs van marxar cap a casa seva. Els pares de la Maria, en acabar el dinar, van estar parlant sobre com havia anat. Estaven contents dhaver conegut als pares de lamiga de la seva filla, havien vist que eren bones persones i que tenien ganes de buscar una vida ms bona. Lendem, es van reunir amb els vens del seu poble i els van explicar el que havia passat. Els vens, en un primer moment, continuaven sense voler acceptar lajuda daquesta famlia per la collita, per desprs descoltar els seus vens van decidir que estaven dacord en donar-los feina durant lestiu. Els pares de la Maria van anar rpidament a veurels per explicar-los el que havien parlat amb els vens i per oferir-los treball a les seves terres durant lestiu. Els pares de la Corina estaven molt contents per la proposta que els feien i van acceptar rpidament. Arribat el bon temps, els pares de la Corina van comenar a treballar amb tots els vens del poble, anaven cada dia a collir els fruits, a cuidar els animals i les terres en general. Els dies passaven molt rpid i cada cop sentenien millor amb tots els vens del poble que, al seu torn, confiaven ms en ells. Les dues parts estaven molt contentes. Acabat el temps de collita, els vens del poble es van reunir per parlar de la situaci dels seus nous amics i tots van estar dacord que tot el que pensaven al principi no era veritat donat que havien treballat moltssim i la situaci els havia perms conixer unes fantstiques persones. Per aquest motiu, van acordar que els oferirien ms feina durant lhivern ja que a tots els aniria molt b tenir unes persones de confiana per cuidar de les ovelles i les vaques.

96

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Amb aquesta nova situaci els pares de la Corina van estar molt felios i tamb la Maria i tots els nens i nenes del poble. Una situaci que al principi havien vist tant malament va convertir-se en un autntic encert on al final tots nhavien sortit guanyant perqu tots havien trobat nous amics.

14
Artculo

1. En caso de persecucin, toda persona tiene derecho a buscar asilo, y a disfrutar de l, en cualquier pas. 2. Este derecho no podr ser invocado contra una accin judicial realmente originada por delitos comunes o por actos opuestos a los propsitos y principios de las Naciones Unidas.

98

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

14
La maana del sptimo da
Vernor Muoz Ilustracin: Carlos Velzquez

ordi y Patricia miraban las olas de ese mar que haba perdido su gracia. No haba casi peces y el plancton, cansado de tanta soledad, haba partido hacia el sur, como si all todo fuera distinto< como si el rubor que Patricia descubra en el rostro de Jordi fuera indicio de esa lejana. El mar era la cara devastada del cielo, porque arriba las naves se agolpaban en tumultuosas hileras, mientras las aguas del silencioso Mediterrneo ni siquiera reflejaban las sombras tras el sol escondido en la atmsfera gris. Qu vamos a hacer| dijo Jordi, tomando las manos de su amiga. Qu vamos a hacer era mucho ms que una pregunta perdida en el horizonte, porque sin esperar respuesta, el muchacho ms bien evocaba otros tiempos, otros sentimientos y otras formas de vivir que haba conocido en los libros y en los vetustos vdeos que le haba dejado su abuela. Vamos dijo Patricia, caminemos un poco. Jordi se incorpor con desgana y acompa a Patricia por aquella playa que muchos aos atrs haba albergado a alegres baistas. Deambulaban sin decir palabra, sorteando todo tipo de obstculos sobre la arena> antiguas estufas elctricas, muebles, llantas y enormes cmulos de plstico retorcido como melcocha. Jordi dejaba volar su mente, tratando de imaginar la algaraba de un grupo de mucha-

100

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

chos jugando a la pelota o la alocada carrera de una nia en su intento por elevar una cometa, pero ninguno de esos anhelos poda cambiar la realidad que enfrent al mirar el cielo> las naves zumbaban a diestra y siniestra, circulando entre los rascacielos y en medio de los chorros de luz que de tanto en tanto se proyectaban sobre el asfalto. No eran los nicos, Jordi y Patricia, all abajo. De los altsimos edificios ultramodernos, apresuradamente entraban y salan escurridizos transentes que no se detenan a mirar ms que a sus propios pasos polvorientos. El principal movimiento, sin embargo, se notaba en las azoteas de los edificios, desde donde partan y llegaban las naves monocromticas que haban substituido a los automviles. El verde se reduca a unos cuantos matorrales dispersos, sobrevivientes entre las casas abandonadas, que apenas se diferenciaban de los retenes de rocas que se haban levantado desde la ltima revuelta callejera. El agua era un bien de lujo y no haba forma de aprovechar el mar para saciar la sed, no por la concentrada salinidad del lquido, sino por la contaminacin letal que ya casi haba acabado con la vida ocenica. Por este motivo, los depsitos de agua potable eran permanente y fuertemente custodiados por la empresa comercializadora, mientras que el abastecimiento era cada vez ms escaso y ms caro. Patricia dio una cariosa palmadita en el hombro de su amigo, como si hubiera adivinado sus pensamientos. El chico sonri tmidamente, intentando ocultar el miedo con el que haba vivido durante los ltimos meses. Me gustara viajar dijo Jordi. S respondi Patricia. Vayamos al norte, dicen que el cielo est ms claro! El entusiasmo de Patricia no alcanzaba a mejorar el nimo de Jordi, porque meses atrs su padre y su hermana haban desaparecido tras la violenta manifestacin popular. En serio, me gustara marcharme recalc el chico, pero no al norte. Ciertamente, los pases del sur se haban convertido, de nuevo, en el destino ms usual para quienes huan de la represin, como muchos aos atrs haba ocurrido durante la guerra civil. La dificultad ms grave consista, sin embargo, en atravesar el Atlntico, ya que los vuelos comerciales haban desaparecido y cruzar el estrecho era simplemente impensable. Las costas africanas no dejaban de ser atractivas, pero resultaba muy complicado

La maaNa DEL SptImo Da

101

burlar el control migratorio de Marruecos, Mauritania y Senegal, mientras que el mar Mediterrneo se haba convertido en un campo de batalla por los recursos minerales del fondo marino, as que cualquier intento de navegacin era realmente un suicidio. La persecucin contra los activistas se haba recrudecido en los ltimos tiempos, al punto que ya casi nadie reclamaba ms por la falta de agua ni por la creciente merma de alimentos. Ven dijo Patricia. Vamos al almacn Eso que la chica llamaba el almacn, no era otra cosa que una inmensa bodega en abandono, donde otrora su familia comercializaba telas importadas de Asia. Dentro de la bodega, ahora haba cientos de cajones y estructuras metlicas herrumbradas, plagadas de telaraas y de enormes cubiertas de plstico, que alguna vez se utilizaron para proteger la maquinaria industrial. Jordi sigui a Patricia de cerca y se enrumbaron por la desembocadura del Llobregat, adentrndose en La Barceloneta, hasta llegar al antiguo Hotel Maians, donde encontraron a un grupo de gente reunida. Hombres y mujeres hablando rpida y nerviosamente, dndose instrucciones extraas y contradictorias> es mejor correr, no os detengis hasta llegar a La Boquera, no, no corras, devolveos, acta normalmente, no cruces la calle, dselo a tu padre, corre, deja de llorar, llmalos a todos, sube, corre, baja, sube!, demonios, te he dicho que subas! Patricia apret su cuerpo contra el de Jordi, sin comprender lo que estaba sucediendo, pero unos segundos ms tarde finalmente ambos divisaron a lo lejos a unos soldados que mantenan detenidos a otro grupo de personas, a quienes golpeaban violentamente. Sin prestar atencin a las advertencias, Jordi y Patricia continuaron hasta la esquina siguiente y cruzaron hacia el norte, caminando tan rpidamente que a los pocos minutos haban dejado atrs aquella escena. El almacn no estaba lejos. Quizs uno o dos kilmetros| No lo s respondi Patricia. Quizs, quizs. Vamos, de prisa Vamos! Jordi senta las gotas de sudor bajando por su espalda y palpaba tambin la humedad en la mano de Patricia, quien le hunda sus dedos desesperadamente, como si pudiera presagiar lo que sucedera unos minutos despus. Al voltear hacia el viejo Liceu, se toparon de frente con un soldado apostado en mitad de la acera, quien los detuvo con un violento manotazo en el pecho de Jordi.

102

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Por qu corren| pregunt el gorila. Jordi no lograba articular palabra mientras Patricia intentaba tomar aire para inventar cualquier cosa. Habla, enano! Est muy enfermo dijo por fin Patricia. Lo llevo a casa El soldado se gir para mirar a Patricia y, como si no hubiese escuchado su respuesta, tom su arma y apunt en la frente de la chica, diciendo> Ya veremos qu clase de enfermedad tiene tu novio El soldado era un fortachn, con una cicatriz profunda que parta su nariz verticalmente. Vesta el uniforme de la empresa comercializadora, con un cinturn del que colgaban varios aparatos (utensilios|). Lanz a Patricia y a Jordi contra la pared y mir hacia los lados, aguardando a sus compaeros. Sin esperar ms y sin soltar su arma, arranc del cinturn un pequeo artefacto plateado, que encendi con un click luminoso. Carg el aparato con su mano izquierda y lo pos sobre los ojos de Patricia, quien slo acat a reclamar tmidamente> acaso piensas que somos delincuentes|, djanos ir, no ves que el muchacho est muy enfermo El soldado ignor las demandas de Patricia y mir la pantalla del escner mientras deca> Mmm, qu interesante, muy interesante Jordi saba que aquello no terminara bien. Saba que al colocarle el aparato en sus retinas, el soldado lo identificara de inmediato, al igual que hicieron con su padre y con su hermana el da que desaparecieron Dicho y hecho. El gorila coloc el escner frente a Jordi, pero el chico cerr los ojos con fuerza y, bajando la cabeza, grit al soldado> No me matars! Asesino! El soldado forcejeaba con Jordi mientras Patricia miraba horrorizada. Finalmente, el hombre logr clavar la luz del escner en uno de los ojos de Jordi, aunque no alcanz a leer de inmediato el resultado de tan macabro examen, pues el chico lanz una furiosa patada en los testculos del hombrn y a consecuencia de ello, el soldado dej caer el escner mientras se doblaba de dolor sobre la acera. En ese momento, Patricia hal a Jordi y ambos se lanzaron en una audaz carrera que los llev en pocos minutos al almacn.

La maaNa DEL SptImo Da

103

Una vez adentro, temblando contra la puerta, Jordi y Patricia guardaron silencio sepulcral hasta estar seguros de que nadie los haba seguido. Transcurrieron las largusimas horas de ese da, hasta que la noche cubri la ciudad y todo qued en una famlica calma. Jordi y Patricia no se atrevan a encender una luz y slo alcanzaban a susurrar. A tientas encontraron un cajn de viejas telas y se cubrieron con ellas para pasar la noche. A pesar del abandono, el almacn an guardaba el aroma de los tiempos pasados, cuando los afanosos empleados despachaban los gneros hacia todas partes del mundo. Las ms exquisitas telas llegaban hasta ese sitio, procedentes de la India, de Tailandia y Polinesia. Sedas, lanas y casimires de inigualable calidad, con elegantes motivos, tejidos y estampados que la empresa distribua en occidente. Parte de esas telas ahora servan de cobija a los muchachos, que lograron al fin dormirse justo antes de salir el sol. A la maana siguiente, a Jordi y a Patricia no les caba la menor duda de que el ejrcito ya estara enterado de lo sucedido. Haban decidido, por lo tanto, no moverse del almacn, aunque ms temprano que tarde tendran que procurarse alimento. Cruzaron una y cien veces el amplio corredor central de la bodega y auscultaron los cajones, los armarios, las enormes estructuras metlicas y hasta las gavetas de los antiguos escritorios, pero slo encontraron telas, hilos, agujas, tijeras y pegamento. A mitad de la tarde de ese da, Jordi y Patricia descubrieron una luz que penetraba el techo del edificio, as que subieron por las estructuras de metal hasta descubrir un enorme tragaluz, que para su suerte poda abrirse al destrancar cuatro bisagras de cobre. Patricia abri rpidamente el tragaluz y asom la cabeza, pudiendo divisar la Barceloneta. El viento soplaba con fuerza y, ms arriba, las naves cruzaban el cielo de norte a sur. No podemos ir a ninguna parte se lament Patricia. Entonces Jordi tambin sac su rostro y comprob lo que su amiga deca. El temor se haba convertido casi en desolacin y, tal vez por eso, ya ni siquiera les importaba guardar silencio. Yo quera marcharme solloz Jordi. Luego de una pausa prolongada, continu> Quera dejar este lugar de una vez por todas Volar hasta otro mundo Flotar en otro cielo Aquellas frases brotaban del alma del chico, que no pensaba lo que deca, porque ms bien se dejaba llevar por las sensaciones del dolor profundo.

104

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Patricia, sin embargo, s escuchaba a Jordi. Lo miraba con atencin y atenda cada una de sus palabras. As que, cuando Jordi dijo flotar en otro cielo, Patricia se incorpor como un rayo> Eso! dijo. Eso mismo! Jordi haba salido de su trance abruptamente y, encogindose de hombros, mascull> Eh| No hay nada que perder, Jordi. Nada. Nada que perder. Debemos intentarlo Intentar qu| replic el muchacho. Flotar en el cielo!!!!! Patricia se lanz como una tigresa sobre los cajones de telas y empez a sacarlas, siguiendo un cuidadoso orden. Primero los gneros fuertes, de un lado, del otro las sedas y ms all los cobertores de plstico. Se mova de un lado a otro, con una velocidad impresionante. Suba a los andamios, lanzaba telas desde arriba, bajaba con carretes de hilo y de manila y pona las herrumbrosas tijeras sobre una mesa al centro del corredor. Busca cuerda, Jordi! orden Patricia. Ve a la oficina de al lado y mira en los armarios o o donde sea! Luego de un segundo, Patricia agreg> Y tenemos mucha madera de los escritorios! Despus de esta ltima frase, Jordi por fin comprendi> Construiremos un globo! Patricia busco a Jordi con su mirada y por un momento dej de hacer lo que haca. Se acerc de prisa y coloc dulcemente la palma de su mano en la mejilla del muchacho> Haremos un globo tan grande y hermoso que nadie se atrever a derribar Acto seguido, Patricia bes los labios de Jordi y regres a su lugar, sonriente, feliz, enternecida y valiente. Jordi encontr muchas cuerdas de nylon, que reforz con fuertes nudos en los cabos, mientras Patricia cortaba grandes paneles de lana que una con puntadas de enormes agujas y reforzaba con pliegues de seda y de manta. A ambos lados de los paneles, se haba aadido una capa de plstico, a fin de impermeabilizar el material. Al cabo de muchas horas de trabajo, justo cuando unieron a las cuerdas uno de los cajones del almacn, el globo haba quedado terminado. Jordi y Patricia descansaron un largo rato, dormidos uno junto a la otra, como dos hermanitos.

La maaNa DEL SptImo Da

105

Antes del amanecer y sin que Patricia lo notara, Jordi sali del almacn cargando uno de los sacos que haban confeccionado y que pretendan utilizar para cargar lastre. Patricia soaba con un mar azul y con bosques tropicales. Corra, en su sueo, por un sendero de helechos, mientras rozaba una floresta multicolor. Nada que perder, debe mos intentarlo..., se repeta en su sueo, mientras avanzaba por el sendero Repentinamente, escuch un portazo y se incorpor de inmediato. Not que Jordi no estaba a su lado y mir hacia la puerta, descubriendo a su amigo acercarse, con el costal al hombro y una sonrisa iluminada. He trado comida dijo el muchacho. Es que no podemos irnos sin llevar alimentos Qu has hecho! respondi Patricia. Fui a casa de Alberto, mi primo. Pero no le he mencionado nada replic. Slo le dije que nos buscaban los soldados y que tenamos que huir. Patricia lanz una sonrisa y meti su mano en el saco, slo para comprobar que Jordi haba conseguido un poco de agua, pan y cebollas. Tendremos que irnos esta noche dijo Patricia. Y ambos iniciaron la preparacin de su viaje. Apenas anocheci, Jordi y Patricia ya haba abierto el tragaluz y colocado su globo en el centro del corredor, atndolo a las estructuras metlicas para evitar que se elevara antes de tiempo. Juntaron toda la madera posible y encendieron una pequea fogata, que alimentaban cada quince minutos para dirigir el aire caliente hacia la boca del globo, que lentamente empezaba a hincharse. La conduccin del aire caliente la lograban utilizando un tubo de aluminio que alguna vez se us en los conductos de la ventilacin, de modo que tambin les resultaba relativamente fcil continuar insuflando el aire caliente al tiempo que el globo se ergua. Casi a la medianoche, aquel armatoste de tela ya casi lograba salir por el tragaluz del almacn y, en ese momento, los corazones de Patricia y de Jordi latan con ms fuerza, al presentir que en cualquier instante los soldados podran percatarse de los hechos. Sin embargo, nada de eso sucedi. La madera casi se agotaba, hasta que finalmente el globo estuvo listo para volar. Haba salido completamente por el tragaluz del edificio y slo lo sujetaban dos largas cuerdas de nylon. Silencioso y henchido. Del mismo color de la noche, aquel globo esperaba a los chicos, que cargaron el saco con las viandas, un poco de madera que haban

106

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

reservado para el viaje, dos trozos de franela que los protegeran del fro y ponchos plsticos que haban cosido tambin. Jordi mir a los ojos de su amiga. Ella no dijo nada, pero grit de felicidad con su mirada y cada uno solt la amarra que los ataba y el globo se elev y se elev, hasta que el almacn se hizo una cajita perdida en la ciudad de los pobres corazones. A esa hora casi no circulaban naves, y las pocas que lo hacan, no ascendan tan alto como el globo. Los chicos iban a la deriva. No tenan idea de cmo navegar. Ms an, el globo estaba desprovisto de timn y de brjula, as que Jordi y Patricia se sentaron sobre el fondo del cajn y dejaron que la corriente del estrecho los condujera a cualquier sitio. Cuando por fin amaneci, los chicos se incorporaron y miraron hacia el este, slo para observar en la lejana la pennsula Ibrica, que apenas se dibujaba en la curvatura de la tierra. Y abajo el mar, como un espejo verde muy oscuro, con garfios de espuma blanca amenazando el vaco y hacia el oeste mar, y hacia el norte mar y mar y mar al sur. El miedo los invadi una vez ms y es que la corriente de aire los lanzaba con gran velocidad, pues el cajn se balanceaba con fuerza y el ruido del viento contra las cuerdas los convenca de que se desplazaban muy rpidamente. Anocheci otra vez y tambin vino la lluvia. Una llovizna, ms bien, que no llegaba a azotar sus cuerpos y que ms bien les permita recolectar agua fresca, que sus sedientas gargantas jams haban probado. Haban pasado ya cuatro das desde el episodio con el soldado y ninguno poda creer que estuvieran ahora en medio de la nada, flotando a la deriva, sobre un mar desconocido y hostil. Comieron pan y cebolla y jugaron a recordar episodios de la infancia con el mayor nmero de detalles posibles. As, entonces, Patricia cont a Jordi su primer da de clase en la primaria, para lo cual utiliz cerca de cuatro horas en la narracin. Slo para vengarse, Jordi narr a su amiga su viaje a los Alpes suizos y tom tres horas, aunque muchos de los episodios no eran recuerdos, sino ms bien exagerados inventos que Patricia descubra y se carcajeaba a pulmn partido. As pasaron dos das ms, mientras encendan de tanto en tanto pequeos fuegos para alimentar el globo. Al atardecer del sexto da, sin embargo, se percataron de que haban entrado en una corriente ascendente que haca girar al globo vertiginosamente.

La maaNa DEL SptImo Da

107

Haban ya soltado mucho lastre, as que tampoco podan evitar el ascenso, que los conduca hacia una mole de nubes negras y relmpagos terribles. Abajo no se observaba nada, ni siquiera el mar. Tal era la altura a la que volaban, que sbitamente el aire empez a enrarecerse y respiraban con mucha dificultad. Al acercarse a la masa de nubes obscuras, una lluvia violenta atac al globo, que empez a girar inexorablemente hacia un tupido nido de rayos. Jordi y Patricia se abrazaban aterrorizados, mientras la lluvia inundaba el cajn y el ruido monstruoso de los relmpagos acallaba sus gritos. El globo haba sucumbido ante aquella tormenta y lentamente empez a perder altura, sin dejar de girar, pues sus artesanales costuras no haban resistido al embate de la presin y los vientos. En el fondo del cajn, los chicos yacan inconscientes y golpeados. Vivos slo por milagro o porque la luz del da siguiente quera hacerlos despertar, como lo hizo. Jordi abri los ojos y mir el firmamento. No haba rastro de los tonos ocres y grises que encontraba cada da. No haba nubes cetrinas ni naves monocromticas. Patricia tambin despert, maltrecha y desorientada. Como pudieron, ambos se incorporaron en medio de una enorme y apacible niebla y esperaron a que el globo se deslizara hasta un claro del cielo. Evidentemente, la tormenta los haba hecho desplomarse, pues tambin podan escuchar el ruido de las olas, lo cual pareca indicar que haba arrecifes o formaciones rocosas a su alrededor. Despus de largos minutos, los chicos lograron escuchar por primera vez, desde haca muchos aos, el canto de las aves marinas, que se perdan y aparecan conforme la nave se balanceaba. Sbitamente, el globo sali de la inmensa nube por la que descenda, hasta permitir que Jordi y Patricia presenciaran el espectculo ms conmovedor de sus vidas> sobrevolaban una costa poblada de cocotales, guayabos y exuberantes calatheas, que se confundan entre los macuiles y los almendros. No haba asomo de edificios ni de metales. No se escuchaba ms que el sonido del viento contra las radas cuerdas del agonizante globo, que enrumbndose hacia aquella costa paradisaca, de pronto tambin revel a los asombrados muchachos un grupo de rsticas casas apaciblemente posadas sobre el arrecife de coral.

108

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Casas construidas sobre el mar! Costas protegidas naturalmente por los arrecifes, y all, a lo lejos, personas, seres humanos corriendo sobre la playa mientras apuntaban con sus dedos al globo, tambin sorprendidos de aquel hallazgo maravilloso. Patricia y Jordi no podan esperar a que el globo se detuviera, pero todo esfuerzo para apresurar el descenso fue en vano, as que tuvieron que aguardar ms de dos horas, hasta que por fin el artefacto de desplom en la orilla del mar. Jordi y Patricia salieron rpidamente del cajn y se arrojaron a la arena, sin percatarse de que un grupo de nios y nias haban llegado a recibirlos. Uno de los nios traa en sus manos vasos de madera con agua de coco, que Jordi y Patricia bebieron apresurada y gustosamente. Despus de unos minutos, una mujer se present ante los viajeros. La mujer se acuclill ante ellos y, quizs como admonicin o quizs como advertencia, seriamente les dijo> Somos gente de paz. Despus de semejante odisea, aquellas palabras de la mujer slo lograron encontrar una respuesta en boca de Jordi> Nosotros queremos la paz La mujer pidi a los nios que ayudaran a levantarse a Jordi y Patricia y juntos caminaron por el bosque de helechos y fueron acogidos como verdaderos hermanos.

15
Toda persona tiene derecho a una nacionalidad. A nadie se privar arbitrariamente de su nacionalidad ni del derecho a cambiar de nacionalidad.

Artculo

110

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

15
La hormiga amtrida
Javier Izcue Argandoa Ilustracin: Felipe Lpez Saln

na largusima hilera de hormigas BSG avanzaba por el prado llevando el ritmo con los latigazos de sus antenas.Upa, y, upa y, al hormiguero BSG, upa y, upa y Las hormigas recolectoras transportaban un enorme botn de provisiones del tilo del camino viejo ahora que las hojas amarillas estaban aprendiendo a volar, algo que tambin les pasa a las hormigas una vez en la vida. BSG 7046 iba siguiendo el olor que desprenda BSG 7045 que iba siguiendo el olor que desprenda BSG 7044 y etctera hasta BSG 0001, la abanderada del grupo. Seguramente BSG 7046 debi de morder una esquinita de la hoja del tilo que transportaba, lo que, como todo el mundo en el bosque sabe, tranquiliza los nervios, por lo que por primera vez en toda su vida, y ya contaba con la longeva edad de 96 das, levant tranquilamente su vista de la hormiga de delante, la BSG 7045, mir hacia las enormes montaas, que eran en realidad los montones de tierra que remueve el Seor Topo, y sinti el deseo de saber qu mundo haba ms all. Y se sali de la fila. Al regresar de su paseo, descubri horrorizada que la larga hilera de hormigas hermanas haba desaparecido, ni sus antenas se divisaban, y por ms que olfateaba el suelo no lograba identificar el olor BSG. Haba s, muchos caminos de olor, y ella saba que eran de otras hormigas. Daba vueltas y vueltas pero no encontraba el hilo que la llevara de vuelta junto a sus hermanas. Al final, mareada, sigui un aroma que le pareca familiar.

112

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Y s, lleg a la puerta de un hormiguero. Ella no saba si era el suyo, porque con la carga tan pesada que siempre llevaba, bastante haca con seguir el rastro de la anterior, as que en realidad no saba qu aspecto tena la entrada. Alto le grit la hormiga soldado que estaba de centinela, mientras entrechocaba sus enormes mandbulas rojas. La documentacin. Era la primera vez que le suceda. BSG 7046 dijo nuestra hormiguita mientras eructaba para que la centinela pudiera reconocer ms fcilmente el olor BSG. Pero no hueles que somos BSI| Largo de aqu o te trituramos. BSG 7046 se march todo lo rpido que le permitieron sus seis patitas. Sigui un rastro y otro y otro. Y en todos le decan. A ver, t, los papeles. Documentacin. El pasaporte. Y ninguno era su hormiguero. Sus feromonas no estaban en regla y ninguno de aquellos hormigueros era el pas de BSG 7046. Aquella noche, por primera vez en sus 96 das de vida, durmi fuera de su matria, BSG. Y al despertar, tal vez por el hambre que senta, o por el fro, o por el miedo, hizo lo que su instinto le peda. Sigui buscando el rastro de las de su nacin. Y qu creis que pas| Que lo consigui o que no| Claro que lo consigui! Si no, este cuento acabara aqu. Al llegar a la puerta de su hormiguero BSG, las centinelas le gritaron> Eh, t! A dnde crees que vas| Quin, yo| A dormir, estoy muerta de sueo porque en toda la noche Antes tendrs que ensearnos tus papeles. Pero no me conocis| Soy BSG 7046, recolectora. Papeles! A ver, tu pasaporte frmico BSG. Vale, vale dijo BSG 7046, que no tena ganas de discutir. Y adelant las antenas para que las hormigas soldado la reconocieran. Aj! dijo la centinela centurin. Pero qu tenemos aqu| Una desertora! Y todas las soldados se arrojaron sobre ella al punto y la patiataron con una brizna de hierba seca. Llevadla en presencia de la Reina BSG.

La hoRmIGa amtRIDa

113

Lo que haba sucedido, y BSG 7046 no tena forma de saberlo, es que cada noche el hormiguero cambia su contrasea olorosa con la comida de la cena, que hace que todas las hormigas del hormiguero, a la maana siguiente, huelan un poquito distinto. Por eso, nuestra hormiga ya no ola exactamente igual a sus hermanas. En la gran sala del trono, Su Alteza Real, la Serensima Ponedora Real de Huevos BSG, yaca echada sobre un lecho de plumn de colibr y alas de liblula, el nico en el mundo que poda soportar su enorme peso. All estaba la enorme reina poniendo un huevo BSG exactamente cada tres segundos. El tiempo que necesitaban las azafatas de la Reina para recogerlo, lavarlo y numerarlo. Majestad, una desertora. Pero la reina, sin dejar de desovar, suspir. Una hija ma desertora! Se me parte el corazn. As es como BSG 7046 conoci a su madre, la Reina, y descubri que ella era, en realidad, una princesa. Todas callaron. Entonces uno de los znganos de la Corte, el gran chambeln, grit> Majestad, que se la coman las larvas. Pero la Reina era compasiva en su corazn porque ella misma haba abandonado una vez su hormiguero BSF. No es mi voluntad frmica que muera. Todos callaron. Entonces otro de los znganos de la Corte, el gran inquisidor, grit> Majestad, segn las leyes del reino, ha de quitrsele la ciudadana BSG. Todos callaron, la Reina tambin, porque saban que el gran inquisidor tena razn. Y aunque no la tuviera igual se hubieran callado. No es mi voluntad frmica que se la expulse. Pero hgase. Todos murmuraron. Entonces, el tercero de los znganos de la Corte, el gran prefecto de polica, grit. Guardias, quitadle sus feromonas de matria. Quiz no sepis todava que todas las hormigas de un hormiguero usan la misma colonia, o feromona, vamos, que todas huelen igual. As es como se reconocen cuando se cruzan por los caminos de olor. Eso son las feromonas de matria. Las hormigas soldado se arrojaron sobre BSG 7046. Primero le quitaron sus nmeros, el 6, luego el 4, despus el 0 y el 7. Finalmente las letras, la G, la S, la B. Fue horrible. La Reina par un momento de poner huevos y todo el hormiguero se tambale.

114

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Por favor, Majestad le dijeron los znganos. La Reina cerr los ojos y sigui desovando un huevo cada tres segundos. Nuestra hormiga estaba desnuda. Ya su matria no ola a nada, ni sus hermanas, ni siquiera el olor de la Reina, su augusta madre, le deca nada. As es como le haban privado de su nacionalidad. No tena olor. Fuera le grit la centinela centuriona, clavndole en el abdomen sus mandbulas y empujndola contra la galera de salida. Fuera de aqu, si no quieres que te cortemos en pedacitos para los pulgones. Y al salir, todas las hormigas hicieron un doble pasillo gritndole el ms feo insulto que se le puede decir a una hormiga> Amtrida! O sea, no tienes matria. O sea, no tienes nacin. O sea, no tienes nacionalidad. O sea, no hueles como nosotros. Y por fin la hormiguita lleg hasta la boca del hormiguero y tuvo que pasar entre BSG 7047 y BSG 7045 quienes, llorando, pues eran hermanas desde haca 96 das, aunque BSG 7047 tena tres segundos menos y BSG 7045 tena tres segundos ms de vida que ella, le dijeron> Amtrida! Haca un sol tibio y la hormiga se sinti vaca. No tena hormiguero, no tena pas, no tena matria. Fue slo un momento. El vaco que senta dentro empez a llenarse. Primero sinti que le brotaban unas hojitas de la espalda, que se extendieron completamente al sol hasta secarse. Qu es esto| pens. Y eran alas. Las alitas en su espalda empezaron a agitarse, a batir cada vez ms rpido hasta que sinti que sus seis patitas dejaban de tocar el suelo. El viento traa nuevos olores, dulces, maravillosos. Y nuestra amiga se dej llevar ms all del prado, a fundar un nuevo hormiguero, un nuevo pas que an no tena olor. Porque podra nuestra hormiga ser feliz sin un hormiguero| Nadie en el mundo puede ser privado de su hormiguero, aquel en el que naci o aquel en el que elija vivir. Recordad que no tenemos races como el tilo. Recordad que tenemos patas, y tambin, ocultas, alas.

Article

1. Els homes i les dones, a partir de ledat nbil, tenen dret, sense cap restricci per motius de raa, nacionalitat o religi, a casar-se i a fundar una famlia. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissoluci. 2. Noms es realitzar el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. 3. La famlia s lelement natural i fonamental de la societat i t dret a la protecci de la societat i de lEstat.

116

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

16
La princesa i els animals
Alumnes de TTI B cicle mitj any 2008\2009, del CEIP Pau Vila: Alexander Snchez, Angelis Miguel, Allisson Choex, Djelika Traore, Karla Gualpa, Elias Karchi, Baku Traore, Danna Pino Illustraci: Valeria Gallo

i havia una vegada un poble que es deia Innocents i que tenia un castell molt gran on vivien el rei, la reina i els prnceps. El prncep Feli tenia un cavall i la princesa Joana tenia un hmster. Els prnceps es volien casar donat que sestimaven molt. Per, el cavall, que era molt dolent, no volia que es casessin i pretenia impedir la boda. El cavall no volia que el seu amo estims a una altre persona que no fos ell perqu tenia molta enveja. Llavors, va arribar el dia de la boda. El hmster sabia que el cavall volia impedir la boda i el va enganyar portant-lo al bosc a jugar amb altres hmsters i cavalls. De tal manera, els dos prnceps es van poder casar i vet aqu un cavall, un hmster i un gos que aquest conte ja sha fos.

17
Artculo

1. Toda persona tiene derecho a la propiedad, individual y colectivamente. 2. Nadie ser privado arbitrariamente de su propiedad.

120

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

17
El cruasn alternativo
Xavi Demelo Ilustracin: Carlos Velzquez

l cruasn y sus compaeros de bandeja se lo estaban pasando teta en el mostrador de aquella pastelera de barrio. Rivalizaban a ver quin tena los cuernos ms largos, ms crujientes o ms relucientes, consecuencia del almbar con el que los acababa de pintar el aprendiz de la empresa. Tambin tenan un pequeo concurso montado para ver cul de ellos tardaba ms en enfriarse y estar preparado para el consumo humano (concepto que, dicho sea entre nosotros, quiz ninguno de ellos entenda en su significado real, es probable que, de hacerlo, no hubieran estado tan contentos y juguetones. O s| Vamos a verlo). En sas, un nio de unos doce aos entr en el establecimiento y pidi un cruasn con los cuernos bien tostaditos. La dependienta, una moza que no paraba de explicar las hazaas de su novio (el cual se encontraba en un safari fotogrfico en Kenia y que, por lo que contaba la chica, se haba olvidado la cmara digital en la consigna del aeropuerto), envolvi el cruasn, le cobr cero noventa cntimos de euro al nio y le entreg el desayuno. ste, ni corto ni perezoso, mientras se diriga hacia la puerta del comercio, desenvolvi parcialmente el cruasn y le asest con ansia un bocado que le arranc un cuerno entero de cuajo. Ayyyy Se quej el cruasn ten ms cuidado, bruto, ms que bruto Pero, cmo| Puedes hablar! el nio no sala de su asombro, abri tanto la boca que la pelota medio masticada que haba sido la extremidad izquierda de su vctima amenazaba con caer al suelo.

122

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Pues claro que puedo hablar, tonto! Y te dir que deberas ir con un poquito ms de educacin conmigo, soy un cruasn de primera categora, elaborado con los mejores ingredientes, con mantequilla autntica de vaca, diseado para los paladares ms exquisitos Y cierra la boca! No te han enseado que masticar con la boca abierta es de muy mala educacin| El nio not que se iba sulfurando por momentos Pero qu se haba credo aquel pedazo de harina remojada con forma de cornamenta para ensearle modales a l, que acababa de romper su hucha-cerdito para poder desayunar y luego comprarse unas chuches| Mastic rpidamente y trag como pudo el bolo alimenticio que se le haba formado en la boca y le espet a su improvisado interlocutor, en un tono de voz tirando a alto y enfadado> Por m como si quieres pertenecer a la aristocracia! Te he comprado y eres mo, de mi propiedad Entiendes el concepto de propiedad| Puedo hacer lo que quiera contigo ERES MO Ya sali el nio egosta, consentido, consumista y materialista tpico de esta sociedad comenz a decir el cruasn que se cree que todo se puede conseguir con dinero y no respeta nada de lo que compra. Ah, s| el nio, a punto ya de acabar la primaria con unas excelentes notas y con un enfado considerable, decidi darle una leccin al cruasn, en una palabra leerle sus derechos al susodicho (los suyos y los del cruasn, ya puestos)> - que sepas, listillo, que, segn el artculo 17 de la Declaracin Universal de los Derechos Humanos, tengo derecho a la propiedad privada, y a hacer lo que me plazca con ella, as que preprate a desaparecer en cuestin de segundos en mi estmago. Y t tienes derecho a permanecer en silencio mientras esto ocurra. (Este smil que acababa de emplear, proveniente de las pelculas americanas de policas y ladrones le pareci de lo ms ocurrente al nio e incluso le mejor levemente el humor). Pues claro que tienes derecho a poseerme, pero no a maltratarme. Mira, lo primero que deberas haber hecho era saludarme educadamente contest el cruasn sin inmutarse. Y qu ms| al nio comenzaba a hacerle gracia la situacin, lstima que era una ancdota inexplicable, le hubieran tomado por loco los de la pandilla si hubiera contado el hecho en el banco de la plaza donde acostumbraban a reunirse Despus, podras haber dado gracias por la rica comida que el universo te enva,

EL cRuaSN aLtERNatIvo

123

ya deberas saber que muchos nios de este mundo mataran por conseguir comerse este cuerno que me queda. Eso hubiera estado muy, pero que muy bien el cruasn hablaba con una voz envolvente, llena de paz y conocimiento, lo que acab de despistar y asombrar a su interlocutor, un nio listo, pero no tanto como para estar a la altura de una conversacin tan profunda. Tambin deberas buscar un lugar donde estuviramos cmodos los dos para realizar con una cierta ceremonia y atencin el acto de desayunar, una accin muy importante al empezar el da. Qu te parece aquel banco, junto a aquella nia que no ha desayunado todava| Con el cuerno que le quedaba, el cruasn seal un banco de piedra donde se sentaba una nia de unos ocho aos, vestida pobremente. El nio, como hipnotizado, sali de la tienda, camin unos pasos y se sent en el banco, saludando con un hilo de voz a la pequea que, con unos ojos como platos, miraba al cruasn con hambre atrasada. Ahora prosigui el cruasn, deberas masticar lenta y ceremoniosamente cada bocado unas cuarenta veces, salivando convenientemente y gozando de todos mis sabores combinados, pensando en el amor con que he sido amasado y en los ingredientes de primera calidad, as como en las personas que han intervenido en todo el proceso> el agricultor que cultiv el trigo< el ganadero que orde a la vaca para hacer la mantequilla< el agua, ese preciado bien comn, que se emple al amasarlo, y dar gracias a todos ellos El nio ya se dispona a hacer lo que su nuevo amigo le peda, cuando ste lo interrumpi con voz firme, no exenta de mando> Pero antes, ofrcele el cuerno que queda a la nia. Y buen provecho! El cruasn dio por concluido su discurso y se esponj, preparndose alegremente para cumplir con su destino. El nio comparti su cruasn con la nia y sigui las indicaciones de ste, deglutiendo lenta y agradecidamente la parte que le toc. Y, cuando hubo terminado hasta la ltima miga, oy como el cruasn se despeda de l desde lo ms profundo de su estmago> RECUERDA, AMIGO> Las cosas te son dadas en propiedad, pero no son TUYAS, son para que las utilices debidamente y las compartas con los que las necesitan ms que t.

18
Article

Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi< aquest dret inclou la llibertat de canviar de religi o de creena, i la llibertat, individualment o col lectivament, en pblic o en privat, de manifestar la seva religi o creena per mitj de lensenyament, la prctica, el culte i lobservana.

126

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

18
Llibertat| Llibertat!
Laura Domingo Peafiel Illustraci: Jokin Mitxelena

vui, com cada dia, i no s perqu especialment els divendres a les cinc de la tarda els nens i nenes surten escopetejats, els veus de lluny corrent pel pati de lescola direcci a la porta de sortida com si fugissin del foc. Per avui, en Marc surt al pati amb un posat estrany, un estat molt diferent al seu habitual alegre i rialler. El seu rostre mostra preocupaci, preocupaci de deb. En Marc t onze anys i fa sis de primria en una petita escola dun poble del Peneds. Qu us puc explicar del Marc| Doncs que no t germans ni germanes, tot i que li agradaria molt, que juga amb lequip de bsquet de lescola i li agrada molt participar en totes les activitats que sorganitzen al poble. La seva mare el veu moix i de seguida li pregunta si li passa alguna cosa i en Marc, fugint de ms preguntes, respon rpidament que no i somriu. Per treure importncia i sense ganes dinsistir, el pare li proposa anar a la plaa una estona amb els companys i companyes descola mentre ell i la seva mare van a la botiga de queviures a comprar verdura per sopar. Ell accepta i els regala un segon tmid somriure. De cam cap a la plaa, en Marc no pot deixar de pensar en la classe de Tutoria daquella tarda. Potser penseu que lhan renyat, oi| No, el tema s ben diferent. Us explico...

128

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Divendres passat la mestra els va repartir un full sobre la Declaraci Universal dels Drets Humans i lhavien de llegir a casa. Avui, una setmana ms tard, lhan comentat entre tots i totes, un a un, els trenta articles que la componen. I resulta que en Marc ha sortit de la classe amb molts dubtes, fent-se moltes preguntes, amb uns interrogants difcils de respondre...hi havia massa coses que no entenia i per aix estava tan preocupat. La mestra els va proposar escollir un dels trenta articles i posar alguns exemples que coneguessin amb lajuda dels pares. Ell va escollir larticle divuit que diu> Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi< aquest dret inclou la llibertat de canviar de religi o de creena, i la llibertat, individualment o collectivament, en pblic o en privat, de manifestar la seva religi o creena per mitj de len senyament, la prctica, el culte i lobservana . Tot jugant a la plaa li va passar pel cap que, pel que havia explicat la mestra i els comentaris que havien fet companys i companyes sobre larticle, podria posar dexemple diferents aspectes dels seus amics i amigues de classe que sn del Marroc. Ell va pensant...Recorda que larticle diu alguna cosa del dret a la llibertat de pen sament, de conscincia i de religi...qu deu voler dir| Es pregunta....qu podem pensar, creure o practicar all que volem| Qualsevol religi| Li venen al cap les seves amigues, la Safae i la Fadoua que havien nascut al Marroc per que eren ben diferents. S, les dues sn del mateix pas, per tenen la mateixa religi| Es qestiona ja que una de les nenes no portava mai mocador i laltra s. Per qu| A ms a ms, totes les nenes de la classe li diuen a la Fadoua que li queda molt b i ella est molt contenta de dur-lo. Es preguntava... per qu la Safae no en porta| Per qu la mare sempre diu pobreta Fadoua que sempre porta aquest mocador| Tamb va pensar en el Brahim, que es queda al menjador, i no pot menjar porc. Aix tamb deu ser per la religi| Es pregunta en Marc. Quan hi ha porc de segon plat, el deixen repetir de primer plat i menja directament les postres. Alguns nens i nenes diuen que s injust perqu a ells tampoc els hi agrada per, en Brahim sap si li agrada| Ell no ho ha tastat mai perqu els seus pares no en compren i tothom sap que no en pot menjar per...potser li agradaria! A mi les costelletes de porc mencanten i penso que ell sho perd. Pensant, pensant recorda el pargraf que diu... llibertat, individualment o col lectivament, en pblic o en privat, de manifestar la seva religi o creena per mitj de lense

LLIBERtat? LLIBERtat!

129

nyament, la prctica, el culte i lobservana i ho relaciona amb un fet que va ocrrer fa un parell danys, quan ell anava a quart. Els pares del Mohamed i de lIsmail juntament amb altres persones del poble van proposar la construcci duna mesquita. Molts dels vens del poble es van reunir, entre dells els seus pares, i van recollir signatures en contra de la construcci daquesta i finalment ho van aconseguir> no hi ha cap mesquita. Per no s un dret universal| Pensa...i no entn el motiu pel qual els seus pares tamb estaven en contra. Ara, la comunitat marroqu del poble es reuneix als baixos duna casa que el propietari els lloga. Laltre dia vaig passar-hi per davant i vaig veure que tenien catifes per tota la sala i llibres. No s per qu no els hi van deixar construir una Mesquita. Si construeixen a tot arreu! Ara mateix estan fent una nau davant del camp de futbol, grisa, molt lletja que tapa totes les vistes a les vinyes i els pares em diuen que s per guardar-hi maquinria del camp...no entenc res (pensa en Marc). De sobte, recorda que la majoria dels nens i les nenes de classe el dissabte a la tarda es troben a lesplai per els companys i companyes marroqus de lescola i daltres de pobles propers no poden anar-hi ja que fan una activitat plegats. Fan classes per aprendre la seva cultura i llengua. Diuen que sho passen molt b, que aprenen molt, resen i que ho troben divertit. Van sense sabates, els ensenyen a escriure en rab, fan jocs, berenen... i sn molta colla, dinou nens i nenes de tres a dotze anys aprenent plegats. A lescola (i de vegades a casa seva), en Marc sent comentaris que no li agraden, alguns nens\es utilitzen paraules lletges per referir-se als companys\es del Marroc o a les seves famlies. Un dia fins i tot varen haver de fer una tutoria especial ja que quan van comenar a fer aquestes classes drab alguns nens\es de famlia catalana es reien o feien comentaris desagradables. El pare de la Fadoua s el professor daquestes classes i s una persona molt dola, alegre i propera als nens\es. Llibertat de canviar de religi o de creena... en Marc recorda una conversa que va tenir un dia amb una amiga seva, la Safae. Ella li va explicar que la seva mare la volia apuntar a les classes i ella no volia. Li va explicar que com que ja feia sis anys que estava a Catalunya, i parlava el catal i el castell correctament, comenava a oblidar lrab. Lentn perfectament per cada vegada es comunica ms en castell amb els seus pares i no sap escriurel. La Safae li explica al Marc que li agradaria aprendre lrab per que alhora t por que els nens\es de la classe li diguin alguna cosa per anar all. La seva mare no es vesteix tpicament rab, no porta mocador i a casa seva no resen mai. A ella mai li han fet cap comentari dolent a lescola per ara t por que li puguin dir alguna cosa i li fa

130

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

vergonya que la vegin entrar al local on fan les classes. Per, es pregunta en Marc, si hi ha llibertat per canviar de religi per qu no es canvien tota la famlia de la Safae i ja est| Per qu la Safae savergonyeix daprendre la cultura rab| Ostres!! Tenia moltes idees per comenar a escriure...ja estava menys preocupat i tot just va arribar a casa es va posar a redactar tot all que havia anat pensant. Tamb va recordar la festa del Ramad que els i van explicar un dia a lescola. Ostres!! Tot un mes sense menjar res durant el dia, ni beure... En Marc estava sorprs que fossin tan creients i es comparava. Ell estava batejat, havia fet la comuni, els seus pares estaven casats i en canvi....no van mai a lesglsia i no saben ni quins sn els manaments. Troba doncs que els marroquins que coneix sn molt ms coherents que no pas nosaltres. Un cop escrit, va demanar consell i ajuda als seus pares. Els seus pares en llegir-ho van quedar molt sorpresos de les reflexions del Marc sobre larticle divuit de la Declaraci dels drets Universals de les persones i desprs dun breu silenci, li van dir que estava molt b. Ho has fet molt b Marc, the marcat les faltes amb color vermell li va dir la seva mare au!, ves a corregir-les. En Marc no va marxar i va insistir demanant ajuda i ms idees sobre el que havia escrit, per els pares es miraven lun a laltre sense dir res. Ben muts van marxar cap a la cuina i en Marc es va sorprendre de la poca participaci dels pares que sempre lajudaven molt amb la feina de lescola. Com s que avui no majuden| Com s que no em diuen, com sempre, que est incomplet i que podria posar all o all altre| I en el fons pensa> que b doncs! Ja estic! Un cop a la cuina, els pares es van tornar a mirar en silenci. La conversa va ser ms aviat escassa, simplement dues esbufegades que provenien del fons de lestmac per part del pare i un filet de veu femen expressant un deu nhi do. En Marc va arreglar les faltes i, no massa convenut del seu relat, va anar a dormir. Lendem al mat lesperava un partit de bsquet amb els seus companys de lescola entre ells, en Mohamed, la Safae i lIsmail. Els seus amics.

Article

Tota persona t dret a la llibertat dopini i dexpressi< aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les prpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitj i sense lmit de fronteres.

132

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

19
Jo tinc les meves opinions
Marc Expsit Goy Illustraci: Felipe Lpez Saln

assine! Yassine! Yassine! Els meus amics manimaven a fer una bogeria, i jo lestava a punt de fer. Seguidament vaig escriure a la paret Dios, Patria, Bara y Rey, el lema nacional del Marroc, per hi vaig afegir Bara, el meu equip preferit. Tots els meus amics maplaudien i melogiaven. Poc em podia imaginar el que marribaria a passar. Va ser lendem mateix. Quan vaig arribar a la classe, mig adormit, em vaig trobar a tots els companys mirant per la finestra, jo tamb mhi vaig acostar. Pels vidres transparents de la finestra es veia, davant de les altres pintades> Dios, Patria, Bara y Rey. De sobte ho vaig recordar tot. Ahir a la nit, animat per la victria del Bara vaig escriure aquelles paraules. Poc desprs, el professor va entrar a la classe. Ens va fer apartar de la finestra, i va veure les lletres. La seva expressi va canviar brutalment. Aquell dia arribava de bon humor i en la seva cara shi podia veure una expressi de pnic. Ens va fer seure a les cadires com si no hagus passat res. Per va formular la pregunta que preveia per que no em convenia> Qui ha escrit aix a la paret| En Yassine, ha sigut en Yassine. va dir en Mohammed. Ell hi era al moment que ho vaig escriure. S, es veritat, ho ha fet ell! comentava tota la classe.

134

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

No, no ho he fet jo! vaig contestar, enfadat i intentant defensar-me de lamenaa. Yassine, s veritat que ho has fet tu| em va preguntar el professor. S, vaig ser jo. Yassine, espero que no torni a passar, i ara ves rpid a pintar-hi a sobre perqu no vegin el que has fet. Vaig anar a netejar-ho agraint-li al professor que no diria a ning el que havia escrit. Els dies van anar passant i ja tothom sen havia oblidat, per a l hora de dinar, un senyor molt ben vestit em va venir a buscar. Tu ets en Yassine| em va preguntar. S, perqu| Ens han dit que ja fa un temps vas escriure a la paret Dios maldiga a tu padre, fent referncia al rei. s veritat| No, no ho s. Un inspector de l institut ho va veure escrit i desprs va veure com tu ho anaves a tapar. Li va preguntar a un professor> Com es diu aquest nen| I el professor va respondre que eres tu. No, jo no ho vaig escriure! vaig insistir, perqu realment jo no havia escrit aix. s igual el que tu diguis, es far un judici per tenir les coses clares. Ara passarem per casa teva a informar els teus pares del fet i marxarem cap a Marrakesh, que s on es far el judici. Per si li dic que jo no he fet res! vaig respondre enfadat. Si continues parlant i negant el que has fet perdrs punts per guanyar el judici. I aix vam anar cap a casa meva. Un cop que el policia els havia explicat als meus pares el que creien que havia fet, vam marxar cap a Marrakesh el policia, els meus pares i jo. Ells ja sabien que all era mentida perqu el dia que ho vaig escriure els hi vaig dir, i ells no s ho havien pres gaire malament. Ara, en canvi, s que estaven enfadats amb mi i creien que els havia enganyat dient-los que havia escrit una altra cosa. Tothom estava callat dins el cotxe que m havia de portar fins al jutjat on seria acusat injustament. Vam arribar a Marrakesh, per no per anar-hi a fer turisme sin per anar a un judici. Vam entrar a la sala, es veu que ja tenia un advocat al meu servei i que estava assabentat del que creien que havia fet. Li vaig explicar la meva teoria i va preparar la meva defensa esperant que jo en sorts beneficiat. I va comenar el judici> Yassine, has estat acusat d haver escrit Dios maldiga a tu padre, en referncia al rei.

Jo tINc LES mEvES opINIoNS

135

Per tant sha considerat un atemptat en contra el rei, el qual no pot ser insultat. No va ser aix va contestar ladvocat. en Yassine defensa que en realitat va escriure Dios, Patria, Bara y Rey. No, segons el que diuen els testimonis el que diu el jutge s correcte. va contestar el fiscal. s mentida! vaig exclamar davant de tota la sala. Calma! Sha de debatre pacficament. va dir el jutge. Els nostres testimonis sn en Said i en Hassan. eren el professor de llengua i el de matemtiques.Afirmen que el que va escriure va ser Dios maldiga a tu padre. I vosaltres, teniu testimonis| S, la seva famlia sap que no s aix el que va escriure, i els seus amics tamb tot i que aquests no han pogut venir. El jutge va fer un gest perqu els meus pares, que es van aixecar de la cadira on estaven asseguts, testimoniessin el que havia escrit, i aix ho van fer, per una pregunta del jutge va impedir, ara que veia un bri desperana, tornar a refer la meva vida normal> I vosaltres dos estveu all durant l hora dels fets| No. van respondre els meus pares desanimats. Aix doncs, el vostre testimoni no s vlid. Per tant, jo dicto sentncia i proclamo que en Yassine passi un any i mig de pres, i quan els seus amics puguin venir a declarar, tornarem a realitzar el judici. va dir el jutge convenut d ell mateix. Desprs de poder-me acomiadar dels pares, que havien decidit quedar-se a viure a Marrakesh per venir-me a visitar, em van arrossegar cap a la cella. All mhi vaig passar una temporada. Els pares em venien a visitar cada dia, i quan havia passat un mes de la condemna, es va tornar a celebrar el judici, amb els meus amics i el president del Bara, Joan Laporta, que grcies als mitjans de comunicaci shavia assabentat de lassumpte i havia decidit venir-me a ajudar en aquest segon judici. Ens tornem a reunir en aquesta sala perqu lacusat t nous testimonis que li permeten justificar que lacusaci s falsa. va dir el jutge. Els testimonis afirmen que en Yassine va escriure Dios, Patria, Bara y Rey va dir ladvocat. i aix ho han dit a lentrada, si vol els papers en qu ho declaren, aqu els t. s cert que aquests papers no sn falsificats i que sn dels seus amics i del president Joan Laporta va dir el jutge Per els testimonis coneixien lacusat i per tant no

136

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

li puc donar la llibertat total. Tot i aix, anullo la pena de pres i declaro que en Yassine podr gaudir de llibertat condicional. Hi t alguna cosa a dir, senyor advocat| No, no puc dir res en aquestes circumstncies. Per tant, em van deixar anar a casa, que ara era a Marrakesh, i un cop all vam parlar de com havien anat les coses. Em sentia feli, les coses comenaven a canviar. Al vespre, vaig anar a dormir a la pres. Lendem al mat em van comunicar que havia vingut a casa un senyor de part de lAssociaci Marroqu dels Drets Humans i que volia parlar amb mi. Ets en Yassine| va preguntar-me amb una veu amable. S que ho sc, per qu| Vine amb mi, que vull aconseguir que tinguis llibertat total. Vinc de part de lAssociaci Marroqu per lAcompliment dels Drets Humans. Vam tornar a anar a un tercer judici. Aquesta vegada, ell feia dadvocat defensor. I va comenar a parlar> Crec que en Yassine es mereix la llibertat. Vinc de l AMDH a fer que es compleixin els drets humans establerts per la Comissi dels Drets Humans. Segons larticle 19, tothom t dret a la llibertat dopini i dexpressi. I a ms, els testimonis afirmen que el que va escriure va ser Dios, Patria, Bara y Rey perqu segons ells, estima tant al Bara com al Rei. Jo estic dacord amb el que diu ladvocat defensor. Si el fiscal no hi t res a dir, Yassine queda en llibertat. No, no tinc res per desmentir-ho. Doncs aix, Yassine queda en llibertat plena i el cas queda tancat. El Marroc s un pas on els drets humans no sn respectats i on el Rei t una autoritat total ja que decideix qui s el president del pas sense tenir en compte la voluntat popular. Al Rei sel con sidera sagrat i no pot ser criticat ni es poden manifestar opinions contrries a les seves. Els perio distes independents consideren que el terme sagrat en la poltica va en contra dels drets humans. I el pitjor de tot s que aquesta histria s real.

20
Artculo

1. Toda persona tiene derecho a la libertad de reunin y de asociacin pacficas. 2. Nadie podr ser obligado a pertenecer a una asociacin.

138

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

20
Los chatos
Andrea Venini Falconi Ilustracin: Evelyn Daviddi

ulin era un chico menudo, muy bajito por lo que tena vergenza de su altura. Siempre estaba midindose y haciendo ejercicios para ser ms alto. Cuando hablaba con sus paps sobre eso, ellos le decan que todava tena 12 aos y que iba a crecer mucho todava. Su mam no era alta, pero su pap era mucho ms alto que los otros adultos. El sueo de Julin era ser jugador de baloncesto, se quedaba fascinado viendo en la televisin los juegos. Todas las noches se quedaba horas y ms horas, hasta que su mam lo llamaba para cenar. Cuando iba a la escuela, se quedaba siempre el primero de la cola por ser el lugar destinado a los ms chatitos, por eso lo apodaron Chato. Le dola escuchar a sus amigos llamndolo por lo que ms le incomodaba. Como l, haba muchos otros chicos de la escuela a los que les encantaba el baloncesto. En la hora del recreo, siempre jugaban en la cancha del medio. Ah se reunan todas las chicas para observar cmo jugaban sus colegas y los chicos menores que nunca eran invitados a jugar con los ms grandes. Julin a veces se cansaba de observar y muchas veces se imaginaba que estaba en el medio de la cancha dribleando rpido y que poda pasar la pelota por el medio de las piernas de uno o por encima de la cabeza de otro. Pero de pronto se despertaba con el timbre del fin del recreo. Cuando volva a su aula, se sentaba siempre triste imaginando que el dolor que senta era lo ms injusto que este mundo podra ofrecerle. Julin, pese a la poca altura, jugaba

140

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

muy bien y poda lanzar la pelota desde el medio de la cancha al aro, pero sus colegas de la escuela, nunca le dieron una oportunidad para que pudiese jugar. Julin practicaba en la pared del jardn de su casa. All su pap le haba puesto un aro hecho de chatarra con madera que haba encontrado en la basura y la pelota la haba pedido de regalo de cumpleaos. Como vivan lejos de una zona urbana, la mayora de las veces jugaba solo, de vez en cuando apareca un amigo para jugar con l, pero luego su amigo tena que volver a su casa y Julin continuaba jugando con su pap hasta que su mam los llamaba para cenar y dormir. Un da, sus paps decidieron mudarse de casa, algo que produjo mucho miedo a Julin porque tena el recelo de quedarse sin el aro en el que practicaba. Sin embargo, sus paps le garantizaron que en el nuevo barrio haba una cancha pblica donde iban varios jvenes a jugar todos los das. La felicidad de Julin dur poco tiempo. La primera cosa que hizo despus de dejar sus cosas en la casa nueva, fue irse corriendo a la cancha del barrio. Ah se qued petrificado observando a los chicos que jugaban porque todos eran mucho ms altos que l y tambin mayores en la edad. Se resign a la idea de que nunca jugara a baloncesto. Volvi a su casa muy triste y viendo la alegra de su mam con la casa nueva, decidi no incomodarla con sus problemas y se fue a arreglar su nuevo cuarto. Estaba sacando su ropa de las cajas, cuando escuch gritos que venan de afuera. Se asom por su ventana del cuarto piso y vio a nueve chicos de su edad jugando a baloncesto y moviendo velozmente la pelota de un lado al otro. Julin se qued mirndolos hasta que uno de ellos se dio cuenta de su presencia y lo invit a bajar para unirse al grupo. Julin agarr su pelota y bajo rpidamente por las escaleras hasta que lleg y no vio a nadie. Empez a buscar por todo el patio del edificio hasta que se encontr con el portero que echaba humo por la nariz, gritando ferozmente que ese no era lugar para jugar y le sac la pelota que tena en las manos de un solo golpe. Dijo que slo se la devolvera cuando sus paps fueran a hablar con el administrador del edificio. Volvi a su casa y cont la historia a sus padres, que fueron inmediatamente a hablar con el administrador y el portero. Pese a la insistencia de su padre, le prohibieron jugar en las dependencias del edificio. Le devolvieron la pelota y se fue a su cuarto a llorar. Al da siguiente, escuch de nuevo los gritos de los chicos y baj sin la pelota para hablar con ellos. Todos los chicos le explicaron que no se poda jugar ah, pero lo hacan porque era imposible jugar en la cancha pblica, porque siempre los mayores los echaban.

LoS chatoS

141

Julin quera jugar y haba decidido que nadie le robara el sueo de que un da sera miembro de la seleccin de baloncesto. Habl con todos los chicos y se fueron con la pelota a la cancha. Ah estaban los jvenes jugando a baloncesto y ninguno pareca lo suficientemente cansado como para irse. Esperaron unas dos horas, hasta que se hizo de noche y se fueron a sus casas. Decidieron que el prximo sbado estaran a las 6 de la maana en la cancha para poder entrenar, ya que era una hora en la cual no habra nadie. Pronto pas la semana y tal y como lo haban decidido los diez chicos estaban en la cancha para jugar a baloncesto. Jugaron ms o menos una hora, hasta que un grupo de jvenes mayores los ech de la cancha. No contentos con la intransigencia, empezaron a chillar porque eran ellos los que haban llegado primero y no era justo que los echasen as. Decidieron entonces formar un grupo llamado Los Chatos, hablaran con el administrador y le pediran horas especficas en el calendario de la cancha. As fue como consiguieron el derecho a tres horas diarias durante la semana y dos horas los fines de semana. Se reunan todos los das para jugar y fueron evolucionando diariamente en la prctica del deporte. El grupo estaba cada vez ms fuerte y adems de reunirse para jugar, tambin conversaban bastante, convirtindose todos en buenos amigos. Cuando lleg el fin del ao, el condominio organiz un campeonato de varias modalidades de deportes. Se inscribiran los equipos de futbol, voleibol y baloncesto. En este ltimo se inscribieron cinco equipos que estaban formados por chicos de varias edades y alturas. El nico equipo que tena solo chicos menores era el equipo de Los Chatos. Los juegos empezaron en un fin de semana y Los Chatos fueron los primeros en jugar contra el equipo de chicos mayores que los haban echado la primera vez. Los Chatos estaban bien preparados y jugaron de igual a igual con los mayores. Julin era, sin duda, el mejor del grupo, haca piruetas con la pelota y lanzaba de lejos directo al aro. En el ltimo tiempo estaban casi empatados, pero no lograron ganar el primer juego. Los Chatos salieron tristes, pero fueron ovacionados con hurras por todas las personas que asistan al espectculo. Al terminar el juego, en el vestuario improvisado, uno de los chicos mayores llam a Julin, elogi su habilidad y dijo que estaba dispuesto a expulsar a un miembro de su equipo para reemplazarlo por l, ya que si ganasen tendran una vacante en la seleccin de baloncesto del barrio. Era una oportunidad nica, pero Julin saba que en el equipo de los mayores sera uno ms y que perdera a sus amigos si optara

142

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

por quedarse en el otro equipo. El chico mayor le dijo que tendra que jugar de todas formas, porque si no lo haca por las buenas lo hara por las malas. Julin se fue a su casa con miedo y pena por la derrota de su equipo. Pens mucho y decidi que no abandonara a sus amigos en el ltimo juego. Nadie le podra obligar a pertenecer a un grupo con el que no se identificaba. Pese al temor que tena a los mayores, jug de nuevo en el equipo de Los Chatos y despus de un arduo juego, ganaron y se quedaron en segundo lugar en el campeonato. No tuvieron la vacante en la seleccin, pero fueron considerados la revelacin del ao, ganaron trofeos y entradas gratis para el campeonato nacional de baloncesto. Adems, saban que todava eran Los Chatos, pero que un da creceran y en su unin se tornaran gigantes.

21
Article

1. Tota persona t dret a participar en el govern del seu pas, directament o per mitj de representants lliurement elegits. 2. Tota persona t dret, en condicions digualtat, a accedir a les funcions pbliques del seu pas. 3. La voluntat del poble s el fonament de lautoritat de lEstat< aquesta voluntat ha dexpressar-se mitjanant eleccions autntiques, que hauran de fer-se peridicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

144

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

21
Els invisibles
Roser Colomer Maj Illustraci: Anuska Allepuz

prop del poble den Roc i la Clia hi ha el Pic del Mal Temps. s una muntanya molt gran i alta. A la falda hi ha boscos de cedres i baladres de flors vermelles, una barreja darbres no gens habitual en les nostres contrades. Hi ha, tamb, un rierol que neix un xic ms amunt amb molta fora. Quan arriba lhivern, el cim queda tot tapat de neu fins ben entrada la primavera. No hi ha gaire gent que hagi pujat fins al cim. s un cam difcil de fer, ple de precipicis i una gran tartera complicada de travessar. De tant en tant, sense previ avs, shi formen tempestes, amb molta pluja i forts vents. La boira tamb hi apareix sovint, una boira espessa, densa. La gent del pas, amb els anys, lha acabat mal anomenant la muntanya del No-res. La Clia est embarassada i ja li falta poc per tenir el nad. Amb en Roc, aprofiten que el sol de la tardor escalfa una mica per anar a passejar i decideixen anar a la muntanya del No-res. Ells no hi han estat mai, com la majoria de la gent del seu poble, per els sembla que passejar per la falda, amb els seus boscos diferents i el riu pot ser agradable. Decideixen anar-hi, tot i que els vens els aconsellen danar a una altra banda. Sense cap motiu concret, a la gent del poble no els agrada aquesta muntanya. Realment la falda de la muntanya s preciosa, amb unes bones vistes i uns bons camins per passejar. Laigua del rierol est freda en aquesta poca de lany per shi est

146

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

molt b fent un mos a la seva riba. Des dall veuen unes teulades a laltra banda del riu i els sorprn molt. Desconeixien que hi visqus alg. Quan acabem de menjar ens hi acostarem per veure qui hi viu comenta en Roc. De sobte, la Clia es troba malament. Sembla que el nad arribar abans dhora. En Roc, una mica nervis per la situaci, no sap qu fer. Se li acut que si crida potser la gent que viu a laltra banda del riu el sentir i els podr ajudar. Ei, que hi ha alg| Hola, que em sent alg| No, sembla que ning no el sent. Busca un pont per travessar el riu per no en veu cap. Que teniu algun problema| diu un senyor tot travessant el riu per un pont que en Roc no havia vist. S, la Clia ha de tenir un fill i sembla que ja t ganes de sortir. No patiu, us acompanyo a casa de lvia Lola, que s la que viu ms a prop daqu, i de seguida vindr el metge per ajudar-vos. Entre tots dos ajuden a la Clia a arribar-hi i poques hores desprs neix una nena preciosa, la Magal. Aquella gent desconeguda, de qui no havien sentit a parlar mai els han tractat molt b. Desprs de sopar, els demanen que shi quedin a dormir. Dem la Clia estar ms descansada i podreu tornar a casa. Aquella nit, en Roc t una llarga conversa amb en Ramon i la Carme, la famlia de lvia Lola. Li expliquen que, des de fa molts anys, ning no vol anar al Pic del Mal Temps. No saben perqu. Potser perqu s molt diferent de les valls que predominen en el pas, potser perqu el clima s molt imprevisible... . La gent va deixar danar-hi i sha perdut el contacte amb les persones que hi viuen. La muntanya ha quedat maleda, el temps ha empitjorat i, quan alg vol anar als altres pobles o ciutats del pas, ning no els veu, sn invisibles. Per aix li van posar aquest malnom> la muntanya del No-res. Aquesta histria deixa capficats en Roc i a la Clia durant el cam de tornada al poble. Quan hi arriben volen ensenyar a tothom la seva filla, la Magal, i alhora, explicar-los lestranya histria . Quan hi arriben, la gent del poble els miren estranyats, diuen que no veuen cap nena. Ni tan sols recorden que la Clia estigues embarassada! De deb no la veieu| pregunten preocupats als seus amics.

ELS INvISIBLES

147

Ning no els creu i , mica en mica, els miren estranyats i sallunyen dells. s una situaci difcil i desagradable. Ara entenen com se sent la gent que viu a la muntanya del No-res. Amb el temps, per, La Magal es fa visible a la resta de la gent i tot queda en un ensurt molt gran. En Roc i la Clia senten un gran alleujament i estan contents de qu la Magal pugui formar part del poble i no quedi allada de tothom. Estan contents de que pugui jugar i anar a lescola amb la resta dels nens. Els amics de la Clia i en Roc no entenen qu ha passat i estan desorientats. Ells, els hi expliquen la histria del Pic del Mal Temps. De fet, ja els havien explicat la histria altres vegades per no els havien cregut. Ara, per, s que ho fan. Tots estan dacord que en el Pic del Mal Temps hi ha tot un poble que no t la sort de la Magal i que cal ajudar dalguna manera. Aix que decideixen que en Roc, la Clia i alguns amics hi vagin i parlin amb ells per trobar la manera dajudar-los. Aquesta vegada, la Clia i en Roc troben de seguida el pont per travessar el riu. Sn molt ben rebuts, amb petons i abraades. Els amics, que no hi havien estat mai, queden sorpresos en descobrir que tota aquella gent viu a prop dells i, en canvi, desconeixien completament la seva existncia. Els expliquen el motiu de la seva visita i tothom es reuneix a casa del Sr. Agust, un senyor ja gran que havia viscut moltes coses al llarg dels anys, coses bones i coses dolentes per de totes elles nhavia aprs alguna cosa. Era, per tant, un savi. Parlen durant fora estona. A la gent del poble tampoc no els agrada aquesta situaci. Tamb volen compartir les coses de cada dia, els seus costums, els seus coneixements... amb la resta de la gent i aix, entre tots, poder pensar i decidir aquelles coses que podrien fer que el pas fos millor. Lavi, savi com s, els explica que fa molts anys shavia intentat que la gent del pas els veis. Per no ho van aconseguir. Ho podrem tornar a provar! suggereixen en Roc i la Clia. S per, com ho farem| es pregunten tots. Aquesta vegada ser diferent diu el Sr. Agust tot seris Fa molts anys no tenem ning que ens ajuds. La Clia i en Roc podrien anar a parlar amb el President i el Consell de Savis. A ells s que els veuen! Decidits a fer el que havia suggerit el Sr. Agust, en Roc i la Clia marxen cap a la capital del pas. All demanen per entrevistar-se amb el President i el Consell de Savis.

148

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Estan molt ocupats, molt ocupats s la resposta que sempre els hi donen els secretaris del Palau. Per un dia, un dels Savis arriba molt tard al Consell, i els secretaris ja havien marxat. Veu en Roc i la Clia asseguts en un banc prop de la porta del Palau. Tenen un aspecte abatut, cansat i trist. Perdoneu, que us puc ajudar en alguna cosa| pregunta el Savi. Oh i tant que s! i els ulls els brillen de tant contents com es posen Mireu, us hem dexplicar una cosa molt important... El Savi queda molt sorprs al conixer la histria. Primer li costa de creure-la per en Roc i la Clia semblen bona gent, no creu que lenganyin. Espereu-me aqu, vaig a parlar amb el President i el Consell. els diu el Savi. I aix ho fan. Esperen una bona estona. Senten que dins la sala discuteixen i no es posen dacord. Finalment, surt el President i tot el Consell de Savis i els demanen que els acompanyin fins a la muntanya del No-res. Volen veure-ho amb els seus propis ulls. A ms, hi ha dos dels savis que no es creuen la histria que els han explicat. La Clia, en Roc, el President i tot el Consell de Savis comencen el cam cap a la muntanya del No-res. Durant el cam el President est molt encuriosit per la muntanya i la gent que hi viu. Els fa moltes preguntes. Sabeu, sempre he cregut que vetllvem perqu tothom visqus b en el pas i no pensvem que fos important si no ens ocupvem daquest tros de terra, la muntanya del No-res. Per, pensant-ho millor, si en aquesta terra hi viu gent, i nosaltres no els tenim en compte, llavors, queden allats i han de viure sols, sense poder participar ni opinar de les coses que ens afecten a tots, i que els afecten a ells tamb! Arriben a la muntanya, creuen el riu i el President i els Savis poden veure que no els han enganyat. Comproven que en el Pic del Mal Temps hi ha tot un poble que hi viu. Per es dna una situaci curiosa> els dos savis que no es creuen la histria no veuen a ning. Queden desconcertats perqu tothom saluda, parla, volta pel poble... i ells no veuen a ning. Durant tota la tarda estan sols, asseguts sota un arbre. El Sr. Agust, que els ha estat observant, shi acosta. Est content perqu finalment han aconseguit que el President i el Consell de Savis els vegin i, sense pensar-sho, dona una abraada a aquells dos savis que, tot i no creure en la histria que els han explicat,

ELS INvISIBLES

149

han anat fins all. Ho han intentat i aix es mereix una bona abraada. Lescalfor del moment fa que aquells dos savis puguin veure el Sr. Agust, el poble,... i totes les coses que hi ha a lentorn. Finalment, el poble del Pic del Mal Temps ha trobat el que necessitava, el reconeixement de qu existeix, i aix vol dir que el President i el Consell de Savis lha fet visible. Desprs de la trobada, la gent del pas i el poble de la muntanya tenen moltes coses per explicar-se, per compartir i per ensenyar-se. El consell de savis ha convidat el Sr. Agust a participar en les reunions del Consell per tal que ell tamb pugui aportar la seva experincia i saviesa. Desprs de la trobada, el pas ser ms divers, ms hum i ms just.

22
Article

Tota persona, com a membre de la societat, t dret a la seguretat social i a obtenir, mitjanant lesfor nacional i la cooperaci internacional, segons lorganitzaci i els recursos de cada pas, la satisfacci dels drets econmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

152

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

22
Els somnis de la Laia
Alumnes de 5 i 6 de primria del Collegi dEducaci Infantil i Primria Pau Vila (any 2008\2009) Illustraci: Claudia Degliuomini

i havia una vegada una nena de set anys que es deia Laia. La Laia va nixer amb un problema al sistema nervis que feia que no pogus caminar, i per tant, havia danar amb cadira de rodes. El pis on vivia per, era molt vell i petit. No hi havia ascensor, i aix feia que no pogus sortir gaire de casa seva i faltava molt a lescola. La seva mare estava molt trista perqu no podia anar a classe tots el dies, sortir a passejar, anar a comprar... El germ de la Laia, que es deia Pol i que tenia 18 anys, era qui lajudava a pujar i baixar les escales i tamb portava la cadira que pesava molt. De vegades ell tamb faltava a classe perqu la mare havia de sortir i no podien deixar a la nena sola a casa. A casa, la Laia es dedicava a llegir llibres daventures perqu li agradaven molt. Tamb veia la tele, dibuixos animats i alguns documentals de la natura, danimals, de muntanyes i pasos llunyans... De gran volia ser... una exploradora! Un bon dia, la gent del barri, que sentia molta pena per la nena i per la seva famlia, van decidir recollir moltes firmes per portar-les a la Generalitat i aconseguir que li posessin un ascensor a ledifici i que lajudessin en un parell ms de coses, com una cadira de rodes automtica, un transport especial per anar de colnies o als aniversaris dels seus amics...

154

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Al barri va participar molta gent, i es van aconseguir moltes firmes, unes dues-centes. Va signar lassociaci de vens, la florista, el quiosquer, el forner, els pares dels amics de lescola, lAMPA, el pastisser ... i fins i tot un parell de famosos que vivien abans al barri. Llavors, van portar les firmes a la Generalitat, i all sho van pensar molt i molt... per, amb lajuda de lalcaldessa de la ciutat, al final la Laia i els seus vens van tenir lascensor, i per a ella, un transport per anar als llocs on volia. O sigui, que a partir daquell dia, va poder anar a veure els boscos amb els seus arbres, a visitar el zoo, dexcursi amb els seus companys, a laquari, al camp del Bara a conixer els seus dols, a Valncia a veure el Museu de les Arts i les Cincies... I quan va ser gran, va anar a lfrica, a ajudar als nens i nenes que tenien el seu mateix problema. Perqu tots el nens tenen dret a gaudir de la seva infncia.

23
Article

1.Tota persona t dret al treball, a la lliure elecci de la seva ocupaci, a condicions equitatives i satisfactries de treball, i a la protecci contra latur. 2.Tota persona, sense cap discriminaci, t dret a salari igual per igual treball. 3.Tothom que treballa t dret a una remuneraci equitativa i satisfactria que asseguri per a ell i la seva famlia una existncia conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecci social. 4.Tothom t dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-shi.

156

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

23
Mirar-se tot el dia al mirall i cantar com un gall
Marta Pahl Navas Illustraci: Nancy Fiorini

et aqu que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents, hi havia una famlia que vivia en una casa al mig del bosc. Un pare i una mare, que tenien un fill, en Joan, i una filla, la Margarida. Vivien felios, no eren ni rics ni pobres, perqu eren molt treballadors i mai els hi faltava ni el dinar ni el sopar. El pare, era granger< tenia vaques i ovelles. Les vaques les pasturava i les munyia, i de la llet que en treien, en feien uns formatges mooolt bons que es menjaven per esmorzar. Per tots no sels menjaven perqu si no acabarien amb mal de panxa. Sabeu qu feien amb els formatges que no es menjaven| Els portaven a vendre a la ciutat. A les ovelles sabeu qu els hi feien| Les esquilaven. Esquilar ovelles vol dir treurels la llana. Llavors la mare agafava la llana i la filava i aix desprs en podien fer jerseis, bufandes, mitjons, gorres i tota mena de roba amb la que es podien tapar per no passar fred. En Joan i la Margarida ajudaven molt al seu pare i a la seva mare. En Joan ajudava a fer les feines al seu pare i anaven junts a la ciutat a vendre formatges. La Margarida per, havia de quedar-se a casa ajudant a la seva mare, i es moria de ganes danar a la ciutat a vendre formatges, doncs en Joan sempre li explicava les histries que passaven. Saps Margarida| Va dir en Joan Avui a la ciutat ha arribat un faquir que treia foc per la boca! I no sha cremat la llengua|| va preguntar la Margarida tota encuriosida

158

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Doncs em sembla que no, perqu desprs anava dient que recollia monedes per comprar menjar va contestar en Joan. Era lhora de dinar i la mare ja tenia preparada una cassola de cigrons per a lleparsen els dits. Margarida!!!!!!!! Para la taula que s hora de dinar i no facis esperar, que ton pare i ton germ, deuen estar morts de gana a hores dara!! Mare! va protestar la Margarida per qu jo sempre he de parar la taula i no puc anar a la ciutat amb en Joan i amb el pare|| A mi tamb magradaria veure al faquir com treu foc per la boca i no es crema la llengua! Escolta Margarida reclam la seva mare per anar a ciutat sha destar molt fort i ms val que et quedis a casa a ajudar-me a mi, aqu hi ha molta feina per a fer i b que alg mha dajudar. En Joan tajudaria. es queix la noieta i continu Jo tamb sc forta, sin qui mexplica com podria traginar els sacs de llana i les btes de la llet que pesen com un mort| Apa!, no rondinem ms i seiem a taula, que sens refredar el dinar li contest sa mare. Un dia, quan el pare saixec al punt de lalba per munyir les vaques, va treure el cap per la finestra per veure quin temps feia, i no es podia creure all que veia. Du meu senyor!! exclam el pare amb cara despant,. Mira a lestable, no hi ha res, les vaques i les ovelles han fugit!! cridava tot explicant a la dona. Baixem, baixem a veure qu ha passat!! va dir ella. I quan van ser all, sabeu qu van veure| Les vaques estaven esteses per tot el prat amb els ulls oberts i la llengua a fora, i les ovelles tamb. Qu ha passat, qu ha passat|| demanava la dona, corrent amunt i avall i plorant desconsoladament de tanta desesperaci. Ah!, ja em van avisar va dir lhome tot trist i moix sense donar ni una passa endavant. Qu vols dir|| va preguntar la dona. Ja fa temps que els grangers dels altres pobles en parlen afegeix el pare, i continua explicant deien que una malaltia terrible sestava emportant tot el seu bestiar. Totes les bsties sels morien, totes, menys els gats, els gossos i els cavalls. explicava lhome. I deien que era culpa de laigua que els animals bevien, per jo no patia pas perqu laigua que bevien les nostres vaques i ovelles, ve de ms amunt que els altres rierols, i creia que no els podria afectar pas. Per ja ho veus, estimada meva, ara el nostre futur est en perill, haurem de fer alguna cosa si no volem morir-nos de gana, nosaltres i els nostres fills. Ai!, quin dolor i quina pena!

mIRaR-SE tot EL DIa aL mIRaLL I caNtaR com uN GaLL

159

remugava la dona sense gaires esperances. No pateixis dona, anem a casa i pensem qu podem fer. Desprs de pensar una bona estona, van decidir que tant en Joan com la Margarida, haurien danar a la ciutat a treballar, per guanyar diners, i amb aquests diners comprarien tots els formatges i mitjons de llana que els fes falta a tota la famlia. Quan en Joan i la Margarida es van despertar, els pares els van dir> Joan i Margarida, una terrible malaltia ha mort les nostres bsties, s per aix que a partir dara haureu danar a la ciutat a fer feines i guanyar diners per a poder comprar menjar i roba. S, s!! va cridar la Margarida dalegria Sembla que et doni igual la nostra desgrcia va dir en Joan. No, el que vull dir s que per fi podr ajudar als mercaders a vendre a les parades o als ramaders a munyir les seves vaques, i podr veure al faquir que treu foc per la boca! Daix res Margarida. He parlat amb el senyor de Cal Sabater diu sa mare. Ja saps que aquell home s vidu i t molta feina a apedaar espardenyes i ataconar sabates. Necessita alg que lajudi a netejar la casa i fer el menjar, perqu tot sol, no shi pot. Anirs a casa seva i per lajuda que li fars, et donar 5 cntims cada dia. I perqu no puc ajudar-lo a apedaar espardenyes si tantes nha de cosir| pregunta la nena A ms, jo s fer espardenyes de pags, que men va ensenyar lvia quan vivia a casa amb nosaltres. Doncs perqu aix ho far en Joan Va contestar la dona que ell no sap netejar ni fer menjars. Ja! Quina grcia! protesta la Margarida Doncs si no en sap, que naprengui, que jo tampoc no en sabia, eh|| Au va Margarida!, no emboliquis ms la troca i fem les coses fcils li fa callar sa mare . De moment s ms prctic que cadasc faci el que sap fer i hem de mirar pel b de tots. A lendem i de bon mat, el pare agaf el carro i amarr el cavall. En Joan i la Margarida van pujar al carro i Arri!! van anar tots tres cap a ciutat. Quan van ser a Cal Sabater, en Joan va comenar a ajudar al bon home, a ataconar sabates i a apedaar espardenyes. I la Margarida, enfil casa amunt i va comenar a netejar tota la casa. Per a la Margarida no li agradava gens aquella feina descombrar perqu li feien mal els ronyons i a all de treure la pols tampoc no li trobava cap grcia, doncs no era gens divertit. En acabar la jornada, el sabater li va donar 5 cntims a la Margarida tal com havien quedat i a en Joan nhi va donar 10 perqu havia treballat molt. Ja! Quina injustcia!! es queixava la noia Noms 5 cntims per netejar la casa de dalt a baix, i a en Joan nhi donen 10 per estar la mateixa estona que jo

160

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

s que la feina que jo faig s ms difcil, qualsevol persona no la pot fer explica en Joan tot convenut i menys les noies, perqu no teniu fora per picar claus. Ja! Aix tho creus tu que no tenim fora, et sembla que no pesen prou aquelles olles i paelles, fins i tot jo hi cabria a dins!! replica la Margarida. Al segon dia i de bon mat, el pare torn a amarrar el carro al cavall i Arri! cap a ciutat tots tres altra vegada. La Margarida va pujar cap a casa del sabater i va comena a netejar. En aquell moment, va sortir per la finestra a espolsar una estora i va veure al faquir que treia foc per la boca!!! I sel va quedar mirant bocabadada. Per justament es va acabar la funci i tota la gent que mirava al faquir va marxar, i entre aquestes persones, sabeu qui hi havia|| En Joan. Joan!!! va cridar ben fort la noia Qu hi fas aqu||| li va preguntar. s que el senyor sabater mha acomiadat explica ell. Per qu| li pregunta sa germana. Doncs perqu mhe equivocat< he cosit una plantilla de la dreta a lespardenya esquerra i la plantilla de lesquerra lhe cosit a lespardenya que es posa al peu dret. li explica en Joan. I per aix tha acomiadat| li pregunta. B, per aix i perqu les he pintat de color rosa continua explicant en Joan. I qu passa, no s bonic el rosa| pregunta sa germana. S, per s que eren per un home i quan les ha vist me les ha llenat pel cap!! Doncs Joan, fem una cosa, diu ella Puja tu a enllestir la feina, que jo mirar denredar al senyor sabater per a qu em deixi ajudar-lo i aix no caldr que els pares spiguen el que ha passat. Au va, Margarida! contesta en Joan No veus que no et voldr per a treballar| Ets una nena! I| pregunta ella doncs que jo tamb dubtaria de si una nena pot ataconar sabates i apedaar espardenyes, perqu s molt difcil!! afegeix en Joan I encara et picaries al dit. Clar, tu tamb deus pensar que les nenes hem vingut al mn per escombrar i posar-nos rullos al cap, oi| deia tota enfadada per tamb sabem fer moltes coses, eh || Com ara mirar-se tot el dia al mirall i cantar com un gall| va riure en Joan. Mira Joan si em fas enfadar ms, li dir al pare que than acomiadat, o sigui que fes-me cas diu la nena furiosa. Est b, remuga ell Tho he posat fcil, diu ella noms cal que facis el dinar. Adu! La nena va crrer cap a larmari de la roba del senyor sabater i es va disfressar de noi amb la seva roba. (Aix que a partir dara li direm Margaritu quan faci de noi). Va baixar al carrer i li va dir al senyor sabater> Bon home, no necessiteu pas un aprenent| Jo s molt b com sataconen les sabates i com sapedacen les espardenyes va dir en

mIRaR-SE tot EL DIa aL mIRaLL I caNtaR com uN GaLL

161

Margaritu posant veu de noi Doncs s noi va contestar el sabater una mica enfadat perqu acabo de fer fora a un marrec, que si em descuido em deixava sense clientela! Ja pots comenar. Aix s que en Margaritu es va passar tot el mat fent veu dhome, ataconant i apedaant, ataconant i apedaant. En acabar la jornada, el sabater li va pagar els 10 cntims a en Margaritu i desprs, com que el Joan havia fet el dinar, li va donar 5 cntims a la Margarida, que ja havia pujat corrents cap a casa a canviar-se de roba sense que el bon home sadons. El tercer dia, i de bon mat, el pare torn a amarrar el carro al cavall i marxaren cap a ciutat. En arribar a Cal Sabater, sense que ning els veis, la Margarida es posa la roba de lhome altra vegada i en Joan puja corrents cap a casa a fer el dinar. Aquell dia, molta gent anava a la sabateria i li deien al sabater que les sabates que havien portat el dia anterior, estaven molt ben ataconades i les espardenyes molt ben cosides. El sabater i en Margaritu, van tenir molta feina durant tot el mat i en Margaritu sesforava molt en cosir ben bonic i clavar ben b els claus dels talons. Li agradava molt aquella feina!! En acabar la jornada, el bon home li va dir a en Margaritu> a la gent els agrada molt com fas la feina. Si continues aix et pujar el jornal. De moment avui, t, els teus ben guanyats 10 cntims. Ja pots plegar. Fins dem. Per sabeu qu va passar| Un moment noiet! exclam el sabater tot encuriosit aquesta camisa que portesen tinc una digualeta. I els pantalons, que estan apedaats del genoll, igual que els meus s la meva roba!! Es fixa b en la seva cara i se nadona que s la Margarida i no pas en Margaritu com ell pensava fins ara. Ets la Margarida! Tradora! Mheu estat enganyant! On est ton germ| pregunta tot enfurismat. s que..I sense donar temps a les explicacions de la nena, va pujar corrents cap a casa seva i es va trobar a en Joan que just acabava de parar la taula i tenia el sopar preparat. Per mil dimonis! Es pot saber qu hi fa un nen cuinant a la meva cuina|| No senfadi senyor, tasti la sopa li diu la nena segur que deu ser bona. Lhome tasta el sopar i> Du meu!! Quin menjar ms boooo exclama tot sorprs Mmmm! Mai havia tastat una sopa tant deliciosa!! Aaahhh!! Que content que estic! Tinc un cuiner magnfic i una sabatera amb molt de talent! A partir dara us pujar el sou a tots dos i treballareu per a mi. I ara em sento lhome ms feli del mn!

162

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

I la Margarida tamb era molt feli, sabeu per qu| Perqu va poder anar a veure al faquir com treia foc per la boca, tantes vegades com va voler. I aix s com tot el poble sabia del talent de la Margarida, i fins i tot la Reina li encarregava dataconar sabates. I de com en Joan es va convertir en un gran cuiner, el ms reconegut de tota la ciutat. I aquesta histria ni s mentida ni s veritat i qui no sho vulgui creure, que ho vagi a veure!!!

Artculo

Toda persona tiene derecho al descanso, al disfrute del tiempo libre, a una limitacin razonable de la duracin del trabajo y a vacaciones peridicas pagadas.

164

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

24
Vacaciones en la playa
Helena Lozano Ilustracin: Claudia Degliuomini

continuacin os voy a contar una historia, una historia real, y os puedo asegurar que es real ya que le sucedi a una amiga ma. Quiero dejar por escrito lo que le sucedi hace muchos, muchos, muchos aos para que la gente que todava no se ha dado cuenta de que se producen muchas injusticias en el mundo, de una vez por todas, se entere. S que muchos de vosotros conocis la existencia de unas lneas donde dicen que hay una especie de derechos que se supone que hay que respetar. Yo os digo que estas lneas son los derechos humanos que se tienen que respetar en todas y cada una de las personas que hay en el mundo. Yo quiero hablaros de aquel que dice que todos tenemos derecho a descansar y a tener unas vacaciones pagadas. Quiero denunciarlo porque aunque mucha gente piense que es una tontera, yo puedo decir que no todo el mundo lo conoce, o por lo menos, no todo el mundo lo respeta. Esta historia sucedi hace muchos, muchos, muchos aos durante los meses de mayo, junio y julio. La protagonista de la historia es una nia de pelo rubio con muchos rizos, muy, muy, muy bonita llamada Marta que tena nueve aos y que iba al colegio Pureza de Mara, en Sant Cugat. Marta tena dos hermanas y dos hermanos. Era muy amable y simptica por lo que todo el mundo era amigo de ella. Slo faltaba un mes y medio para que empezara el verano. Normalmente, Marta se quedaba en su casa porque, como eran muchos, sus padres no tenan tanto dinero para

166

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

irse de vacaciones a otro sitio que no fuera el propio Sant Cugat. Pero ese verano iba a ser diferente. Sus padres haban ahorrado durante el ao y se iban a ir a un sitio que estaba muy, muy lejos y donde haba playa, una playa paradisaca. Los padres de Marta haban alquilado unas habitaciones en un hotel situado en una de las costas de Mxico. Marta ya se lo haba contado a todas sus amigas que se queran ir con ella. Era 17 de junio, solo quedaban tres das para que se acabara el colegio y Marta estaba muy emocionada y contenta, ya que por fin iba a salir de Espaa y, en especial, de Sant Cugat. Fueron pasando los das, muy lentamente para Marta, pero fueron pasando. Lleg el ltimo da de colegio y la profesora les fue preguntando uno por uno qu iban a hacer ese verano. Cuando lleg el turno de Marta, la profesora, que ya la conoca, le pregunt si ese ao se iba a quedar en su casa. Marta, con una sonrisa de oreja a oreja, le contest que no, que ese ao se iba a un lugar muy, muy lejos de su casa, un lugar desconocido para ella y que, por lo que haba visto en las fotos, era muy bonito. La profesora, que no saba de qu hablaba le pregunt qu lugar era ese y Marta le contest que se trataba de Mxico. Lleg el da de coger el avin. Toda la familia, incluida Marta, estaba muy nerviosa. Despus de un largo viaje, llegaron al aeropuerto de Mxico, donde cogieron un autobs que les llev hasta su hotel que era muy grande y elegante. Tena cinco plantas y Marta se encontraba en la tercera. Tena restaurante donde podan desayunar, comer, merendar y cenar. Despus de un largo da de viaje, Marta y su familia se fueron a dormir, cada uno a su habitacin del hotel. Al da siguiente visitaron las playas y los sitios ms bonitos del lugar. Cuando ya llevaban tres das en Mxico, Marta se perdi, no encontraba a sus padres por ninguna parte, no estaban en el hotel y tampoco estaban en la playa. Marta decidi ponerse a andar. Anduvo y anduvo durante mucho tiempo, y al final encontr un extrao lugar donde la gente se encontraba trabajando, pero no trabajaban normal, como su padre, sino que trabajan de una manera muy dura. Estuvo mirando a esa pobre gente durante mucho tiempo hasta que se encontr con un nio de su edad que se llamaba Juan. Empezaron a hablar de sus vidas y al final Juan le pregunt a Marta qu haca en ese lugar. Marta le contest que se haba perdido y que no saba cmo volver al hotel. Marta pensaba que ese nio no deba ser muy listo ya que no saba qu era un hotel. Ella le explic que era como una casa donde la gente iba para pasar poco tiempo, y ese tiempo normalmente era en vacaciones. Juan no saba qu eran vacaciones, nunca haba tenido

vacacIoNES EN La pLaya

167

unas. Marta le explic que era un tiempo en el que ella no iba al colegio y en el que sus padres no trabajaban, aunque les seguan dando dinero para comer. Juan le explic que en ese lugar nunca haba vacaciones, nunca dejaban de trabajar, no les dejaban apenas tiempo para comer y que en ese lugar no podan descansar. Juan no poda imaginar que hubiera gente que s que lo hiciera, que s que descansara. l ni mucho menos entenda que le dieran dinero cuando dejaban de trabajar. En su pueblo, cuando se dejaba de trabajar, aunque fuera porque la persona se haba puesto enferma, porque haba tenido hijos ya no le daban nada, ni siquiera un trozo de pan para poder comer, y mucho menos cuando no trabajaban para descansar. Los padres de Marta la buscaron pero ella no apareca y ya era un da el que haba pasado desde su desaparicin. Despus de da y medio buscndola la encontraron. Marta se despidi de Juan y ella saba que nunca se podra olvidar del nio que no tena vacaciones< y a partir de ese da decidi que intentara hacer todo lo que estuviera en su mano para ayudar a esa pobre gente. Actualmente est viviendo en esa parte de Mxico ayudando a mucha gente como Juan para que puedan disfrutar, no slo de unas vacaciones, sino de un descanso, aunque slo sea para comer.

Article

1. Tota persona t dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva famlia, la salut i el benestar, especialment quant a alimentaci, vestir, habitatge, assistncia mdica i als serveis socials necessaris< tamb t dret a la seguretat en cas datur, malaltia, incapacitat, vidutat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistncia independent de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistncia especials. Tots els infants, nascuts dun matrimoni o fora dun matrimoni, gaudeixen digual protecci social.

170

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

25
Ms fort que la pedra
car Joan Iranzo Ort Illustraci: Manuel Uha

ing sabia qu volia dir aquella carta i va fer falta que el carter els expliqus que lAbul, el fill ms menut de la famlia, havia estat seleccionat com a representant palest a la primera convenci internacional de joves organitzada per les Nacions Unides. Van comenar a arribar tots els vens en escoltar aquell enrenou. De seguida, van omplir la petita casa mig en runes. Entre tots van comprendre que aquella trobada es faria a New York, al mes de gener i que hi assistirien joves de tot el mn. Com s que mhan triat a mi| va preguntar lAbul tot sorprs. Segurament perqu la teva famlia ja ha donat dos fills a al guerra va respondre un ve amb barba poblada. Molt a prop dall, per separat per un mur infranquejable, un altre adolescent rebia la mateixa carta de mans del seu pare que lhavia recollida de la bstia. En Sharon no sabia qu pensar per la seva mare, membre duna ambaixada internacional li va explicar en qu consistia la trobada. No havia marxat mai tan lluny de casa i aix langoixava, per els pares el van animar dient-li que noms seria una setmana i que representava una gran oportunitat per a ell.

172

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Lhotel era magnfic i la ciutat inimaginable. Els dos nois van coincidir a lhabitaci nmero 304 i desprs duna breu presentaci es van acomiadar i sen van anar a dormir ja que el viatge havia estat llarg. Al dia segent, un autobs els esperava a la porta de lhotel per els dos es van quedar de pedra quan en sortir al carrer van comprovar que tot estava nevat. Cap dells no havia vist mai la neu. Du meu! Has vist| va cridar lAbul dirigint-se al seu company dhabitaci. ndia! No havia vist mai aix, s com la farina de casa per molt i molt gelada! Tots els nois de la trobada van comenar a xerrar, a crrer, a saltar, a riure i les primeres boles de neu van comenar a llanar-se. Tranquils nois, silenci, deixeu-me parlar a mi va dir un dels monitors de la trobada. Com que avui ha nevat no podrem anar dexcursi. Aqu tenim un autobs que ens portar a fer un tomb i desprs tindreu la tarda lliure. El vehicle els va portar a fer un recorregut per tota la ciutat. Els joves estaven asseguts amb el mateix company dhabitaci, per aix lAbul i en Sharon seien junts. Sharon, has vist tot aix| Tho havies imaginat aix| Est tot nevat, tot ple de llums... va exclamar lAbul. No, a Israel no neva mai, les cases no sn tan altes i grans per s que tenim llums de Nadal va contestar en Sharon. Els dos amics van visitar lEsttua de la Llibertat, lEmpire State, van anar a fer un tomb per Manhattan, van veure aquelles tendes cares i luxoses on pel nombre tan elevat de zeros als seus preus semblava que no podien ser veritat. Van passejar i passejar per tota aquella ciutat on la gent anava molt rpid, on hi havia milers i milers de motos i cotxes, on els carrers eren enormes i llargs... i tot aix sota uns nous flocs de neu que gelaven les galtes i el nas. Van dinar a Central Park. Semblava que es trobaven al damunt dun enorme nvol blanc. Van menjar el que ells van suposar que era el menjar tpic dall> una gran hamburguesa i patates fregides, tot dins duna capseta i acompanyat duna joguina. Mira que s estranya aquesta gent! Per a qu volem nosaltres aquesta joguina si el que tenim s gana| Ms valdria que fessin ms grans les racions i es deixessin de tantes ximpleries! No et sembla| va dir lAbul mentre sacabava el darrer mosset. Desprs de dinar, els organitzadors van repartir una targeta didentificaci a cadasc, on es podia llegir el nom, el pas i ledat de cada jove.

mS foRt QuE La pEDRa

173

Els feia mal que cada vegada que es miraven als ulls, que cada vegada que reien o parlaven, haguessin de recordar que un era dIsrael i laltre de Palestina. Els matins dels dies segents van ser per anar a la seu de les Nacions Unides. Van assistir a conferncies, exposicions, xerrades, tallers... Per les tardes... les tardes s que van ser boniques! Van anar a patinar sobre gel. Va ser una nova experincia per a ells. Si un perdia lequilibri, laltre lajudava a aixecar. Com van riure! Tots dos van reflexionar sobre el significat de la paraula llibertat en arribar davant lesttua. Els comentaris fets van arribar molt endins dels seus cors. Que res no fos tant senzill com ells ho veien era motiu de tristesa per als nens. Una tarda daquelles, en Sharon li va dir al seu amic que podrien anar a comprar uns quants regals per als familiars ja que sapropava el dia de marxar. Es va quedar de pedra quan va comprendre que a lAbul s que li hagus agradat comprar algun record per el que no volia confessar s que no tenia ni un cntim per gastar. Ja menviars alguna foto de les que has fet, dacord| li va respondre. Van anar passant els dies, van sentir experincies i sensacions... el que noms va comenar compartint una habitaci va passar a convertir-se en una amistat ms forta que la pedra. Quan va acabar la setmana, tots els adolescents de la trobada estaven contents de tornar a casa. Intercanviaven les seves adreces i els mails amb goig. Es donaven els nmeros dels telfons mbils. Pensaven en el dia en qu es tornarien a veure. Jonathan, ja li he dit a ma mare que vindrs a casa aquestes vacances. s clar Max, tinc ganes de conixer el teu pas. Ah! I al teu gos! En Sharon i lAbul estaven callats. Els envaa una sensaci molt i molt estranya. Ells no va dir-se el nom del carrer on vivien. No es podien prometre res... No comprenien com estant ms a prop lun de laltre que tota la resta de companys, potser no es tornarien a veure ms. O potser, amb molta i molta sort trigarien molts anys a fer-ho. Es van quedar mirant fixament lun a laltre i cap dels dos va dir la paraula Adu. UN OCE IMMENS ELS HAVIA UNIT, COM PODIA SER QUE UN MUR DE ROCA ELS POGUS SEPARAR| La seva amistat era ms forta que la pedra.

26
Article

1. Tota persona t dret a leducaci. Leducaci ser gratuta, si ms no, en la instrucci elemental i fonamental. La instrucci elemental ser obligatria. Lensenyament tcnic i professional es posar a labast de tothom, i laccs a lensenyament superior ser igual per a tots en funci dels mrits respectius. 2. Leducaci tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a lenfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals< promour la comprensi, la tolerncia i lamistat entre totes les nacions i grups tnics o religiosos, i fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen dret preferent descollir la mena deducaci que ser donada als seus fills.

176

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

26
Glup no va a lescola
Alumnes de 2nB, Educaci Infantil, ETP Xavier (any 2008/2009): MaJose Bernal Lpez, Mriam Checas Mesonero, Marta Estrada Pont, Natalia Gaona Snchez, Beatriz Gzquez Santana, Tamara Gmez Pascua, Nuria Iglesias Snchez, Eva Jimnez Romn, Yolanda Rivero Muoz, Saray Sotomayor Caroz, Laia Tarrag Egea, Raquel Torres Molins Illustraci: Jacobo Muiz

ola! Sc en Glup, un peix de color verd i groc i visc a les profunditats del mar Mediterrani amb els meus pares. Vivim a una alga del barri de les Anemones. El meu pare t un negoci de plncton i jo lajudo molt, em passo gaireb tot el dia ajudant-lo i acabo molt i molt cansat. Cada mat quan estic treballant a la botiga veig passar un munt de peixos, carregats amb motxilles per no s on van. Avui li preguntar al meu pare si sap on van. Aquesta tarda, abans de poder-li preguntar, se mha apropat un peixet de color taronja que mha fet una mica de por i per aix he sortit corrents. Mhe amagat darrere duna alga i de fons he sentit com preguntava> Peix> Eiiiiii tu, on vas| Perqu no vens a lescola, com nosaltres| Per jo no he sortit de lalga fins que ha marxat i llavors mhe quedat pensant qu ser aix de lescola.... Per la nit gaireb no he pogut dormir pensant en lescola, en qu seria i en el peixet de color taronja... En aixecar-me vaig anar corrents a veure el meu pare. Volia preguntar-li qu era aix de lescola. Quan li vaig preguntar, el meu pare es va posar molt nervis i no feia ms que repetir>

178

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Pare> No diguis ximpleries, tu has de treballar Glup> Per jo vull saber qu s lescola!!! Pare> Va.... Que fem tard. De cam a la botiga jo seguia pensant en qu era tot aix de lescola. Com cada dia vaig veure passar els peixets que portaven motxilles i que anaven a all que anomenaven escola i jo no sabia el que era. Aquella mateixa tarda el meu pare em va dir que ports un encrrec a la botiga del Sr. Bacall. En aquell moment sem va passar pel cap escapar-me per seguir els altres peixets per em feia una mica de por, perqu mai havia anat a nedar tan lluny de la botiga tot sol. Per aquell era el moment adequat per investigar i aix ho vaig fer. No sabia b com arribar i desprs de molta estona nedant em vaig trobar molt sol i em vaig posar a plorar perqu no sabia el cam per tornar a casa. Estava all tot sol quan vaig trobar al Sr. Pop Bob, que anava sovint a la botiga del pare i em va preguntar qu passava, per qu estava tot sol plorant. Glup> Anava a la botiga del Sr. Bacall i mhe perdut, ara no s com arribar-hi. Sr. Bob> Doncs acompanyam que tot just hi anava jo tamb. Anvem de cam i sem va acudir preguntar-li al Sr. Bob si ell sabia qu era lescola> Glup> Sr. Bob! Tu saps qu s lescola| Sr. Bob> s que tu no vas a lescola| Glup> Jo no s qu es lescola perqu mai hi he anat..... Sr. Bob> Com que mai has anat a lescola| Glup> No, perqu sempre he treballat amb el meu pare a la botiga! Sr. Bob> Doncs els peixets com tu haurien danar a lescola perqu all saprenen moltes coses i es fan molts amics. Just en aquell moment vam arribar a la botiga del Sr. Bacall i li vaig poder donar lencrrec. El dia segent, vaig tornar a veure com els peixets anaven a lescola i, dissimulant, li vaig dir al pare que manava a fer un tomb. El pare em va dir que s per que no trigus gaire perqu hi havia molta feina. Llavors vaig aprofitar per seguir els peixets. Vaig arribar a un lloc on hi havia una porta molt gran, on estaven tots els animals marins petits amb les seves motxilles esperant per entrar. En aquell moment va obrir la porta una estrella de mar, amb ulleres i un llibre a la m i que va dir als petits que ja podien passar.

GLup No va a LEScoLa

179

Jo vaig ficar-me entre tots i aix vaig poder entrar a la classe amb ells. Un cop asseguts van passar llista i quan va acabar, la professora Estrella em va mirar sorpresa i em va dir> Estrella> I tu qui ets que mai thavia vist per aqu| Que ets nou a lescola| Com et dius| Glup> Sc en Glup, no he vingut mai perqu he estat treballant amb el meu pare a la botiga. Els companys es van quedar bocabadats i lEstrella de Mar em va demanar que sorts un moment per parlar amb ella. Estrella> Com s que has estat treballant| Glup> Perqu el pare sempre mha dit que havia dajudar-lo treballant a la botiga. Estrella> On vius| Glup> Al barri de les Anemones. Estrella> Doncs quan acabi la classe anirem a parlar amb els teus pares. En acabar la classe vam anar la Sra. Estrella de Mar i jo a la botiga del meu pare per parlar amb ell. All estava el Sr. Pop Bob parlant amb el meu pare. Li vaig preguntar al Sr. Bob qu feia all> Sr. Bob> He vingut a parlar amb el teu pare per veure com s aix de qu no vas a lescola. Estrella> Jo venia a parlar amb vost del mateix tema. Es van posar a parlar tots tres. La senyora Estrella va preguntar al meu pare per qu jo no anava a lescola i ell li va contestar que considerava ms important que jo treballs a la botiga i no que perds el temps anant a lescola. El meu pare no entenia que anar a lescola era molt important, com ell mai havia anat a lescola no sabia que all ensenyen moltes coses de profit> llegir, escriure, cantar.... Llavors el Sr. Bob li va fer entrar en ra. Desprs de molt parlar i parlar van arribar a un acord> lescola ajudaria a la meva famlia econmicament amb la condici que jo ans a lescola. I a partir daquell dia vaig fer molts amics i vaig aprendre moltes coses a lescola.

27
Article

1. Tota persona t dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrs cientfic. 2. Tota persona t dret a la protecci dels interessos morals i materials derivats de les produccions cientfiques, literries o artstiques de qu sigui autor.

182

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

27
Conjunt didees
Laura Almiana Mestres Illustraci: Jess Aguado

i havia una vegada un professor de teatre que va anar a un poble de muntanya molt petit per donar classes a lescola. Era un noi alt, moreno, amb els ulls marrons i una mirada sempre molt directa. Tenia un carcter molt mogut i animat i li agradava molt tractar amb la gent. La seva passi era el teatre i es va convertir, ben aviat, en lnima del poble. Tot ho feia amb molta alegria i entusiasme. Primer es van apuntar noms quatre nens a la seva classe, per era tan divertida que van avisar a tots els nens del poble. All s que era una colla de teatre! Les classes comenaven amb una mica de relaxaci. Desprs feien activitats ldiques com el joc de les cadires, el de les esttues o daltres. Per el que ms agradava als nens eren les activitats dexpressi. Aquestes activitats consistien en jugar al joc de lassass, a imitar i tamb els ensenyava a vocalitzar. s molt important parlar fort i clar , perqu la gent entengui el que dieu explicava el professor Quan us doni el gui lheu destudiar amb esfor i entenent el personatge que feu. Jo us explicar el seu carcter i vosaltres us heu de transformar en aquesta persona. Finalment, el nens feien mini obres que inventaven ells mateixos. Quan els nens ja sabien les normes bsiques del teatre, el mestre els va donar els papers de lobra que havien de representar.

184

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Per el professor els va dir que necessitava ms gent per poder fer una estrena espectacular. Els nens ho van explicar als pares, els pares als avis, i tothom ho va saber. Tothom feia falta, els nens havien dactuar i els pares havien de collaborar en all que sabien fer millor. Com hi havia pares fusters, electricistes o paletes sortien uns decorats fantstics. Altres sabien msica, tocaven el piano, el tromb, el saxo, la flauta travessera i es dedicaven a ambientar lobra. Els administratius portaven els comptes de tot i daltres ajudaven als nens a aprendre els seus papers, els maquillaven i els pentinaven. Les vies cosien les disfresses dels actors i un altre grup de persones preparava entrepans per a tots. Una de les mares era pintora i tamb els ajudava. Fins i tot les persones que no tenien fills shavien apuntat. Aquell mestre va aconseguir que cap dels vens del poble es baralls amb els altres, i tots estiguessin ms units grcies a aquest projecte. Un dels pares, que era transportista, va penjar els cartells de la funci, que havia dibuixat la pintora, per tota la comarca. Lalcalde del poble va saber el que estaven fent i com que tots sestaven esforant tant i estaven treballant tan b els va deixar el Teatre municipal per fer la funci. El dia de lestrena el teatre estava ple de gom a gom perqu fins i tot havia vingut gent dels altres pobles del voltant. Lobra que havien triat era El vestit nou de lEmperador. Tot estava a punt. Fins i tot lentrada a la sala estava decorada. En un rac hi havia mquines de cosir antigues, un teler i fils de tots els colors, representant que estaven fent els vestits. Al costat hi havia un armari ple de roba. Un altre lloc era la plaa del poble, plena de gent vestida com en lpoca del conte. Fins i tot hi havia un home que tocava una petita trompeta, per anunciar lobra. Era el pregoner que, a ms, tamb parlava amb el pblic que anava entrant. Si us plau, aneu passant, senyors i senyores deia en veu molt alta Compte! El rei t molt mal geni, per aix heu dapagar els telfons mbils! Recordeu que no podeu fer fotos ni enregistrar lespectacle . Al vestbul del teatre hi havia uns sofs blaus, amb uns grans miralls i quadres de la mama pintora, sobre lobra de teatre. All,uns nens repartien els programes de lobra amb el nom del actors i de les actrius. La sala del teatre era gran. Tenia un escenari molt espais. Fins que lobra no comenava, estava tancat amb un impressionant tel. Al costats hi havia unes llotges daurades.

coNJuNt DIDEES

185

Les butaques eren vermelles i estava illuminat amb un gran llum central. En un costat de lescenari els pares msics comenaven a tocar. El mestre havia fet ladaptaci del conte dAndersen per a teatre i a ms havia introdut canons duna obra musical moderna. Ell havia parlat amb les seves autores i li havien donat lautoritzaci. Quan tothom va estar assegut, va passar el seguici reial cap a lescenari i es va aixecar el tel. Lobra va ser tot un xit. El pblic estava meravellat i van aplaudir moltssim, sobretot lescena final, quan estaven tots els actors a lescenari i va sortir el rei en roba interior. El director va pujar a donar les grcies, va presentar a tots els actors i tamb a totes les persones que hi havia collaborat. Llavors, el pblic es va adonar que tot el poble havia treballat per fer possible aquell gran xit. Al final van donar pa amb xocolata per a tots. Van haver de repetir aquesta obra altres dies, perqu molta gent la volia veure. Des daleshores, aquell poble va ser molt conegut i molta gent anava a veure les obres de teatre que representaven. A ms, tamb preparaven exposicions, xerrades i tallers per ensenyar a la gent daltres llocs com ho feien. Entre tots havien obert les portes de la cultura a tothom que volgus participar. Havien aprs que ajuntant els esforos de tots podien fer qualsevol cosa que es proposessin. Aquest va ser el seu gran descobriment.

28
Artculo

Toda persona tiene derecho a que se establezca un orden social e internacional en el que los derechos y libertades proclamados en esta Declaracin se hagan plenamente efectivos.

188

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

28
El caer de una gota
Sandra Bortolotti Muoz Ilustracin: Nancy Fiorini

sta historia empez hace muchsimo tiempo, en un lugar muy lejano y muy alto. Empez en una nube. Era una nube de muchos colores> azul, gris, rosa, turquesa, marrn o negra. En ella viva, junto a otras, una gota. Pero esta gota era diferente a las dems pues, era la que llevaba ms tiempo en la nube. Ninguna de las otras saba el motivo, pero s saban que era diferente. Se resista a caer guiada por sus instintos, ya que, de hecho, no le gustaba ningn lugar de los que vea viajando en la nube. Ella quera elegir el lugar donde iba a caer porque era y se senta una gota libre. Recordaba una vez que pas por encima de una ciudad y en cuyos lmites vio un lago que le gust. Todas las gotas de la nube cayeron pero ella se qued. Luego vio tambin como todas cayeron enfermas porque una fbrica que haba al lado contamin el lago. Pas tambin un da por otra ciudad y vio que la mayora de personas utilizaba el agua para todo y la gastaba cada da ms rpido. Entonces, en esa poca, decidi elegir bien el lugar donde iba a caer. Djamel era un nio de siete aos que viva en un pequeo pueblo africano. Tena cinco hermanos menores que l. Djamel intentaba ayudar en todo lo que poda a sus padres porque en casa no tenan comida suficiente para todos y muchos das pasaban hambre. Ni l ni sus hermanos iban al colegio y Djamel muchos das trabajaba en el

190

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

campo con su padre. Ese ao iba a ser duro. Faltaba agua y las plantaciones que tenan no daban fruto. Al pasar el tiempo, Djamel vea como sus hermanos iban adelgazando y como cada noche lloraban. A esas alturas sus padres ya no saban qu hacer. Un da, sali corriendo, algo que haca cuando quera desahogarse y pasrselo bien para olvidarse de todo lo que iba mal en su vida. Corri atravesando como un ciervo las estepas y corri hasta que el viento sec todas las lgrimas que caan por su rostro. Se dio cuenta, cuando mir a su alrededor, de que se encontraba delante de algo que le pareca una cueva. Entr, sin pensarlo, apartando todas las hojas que cubran la entrada. Se asombr al ver que la cueva estaba tenuemente iluminada por una luz verdosa. Efectivamente, la cueva tena numerosos agujeros medio cubiertos por hojas y el efecto era mgico. Sus ojos escrutaron cada rincn hasta detenerse en una figura oscura que sobresala al fondo. Se acerc y retir la tela que la cubra. Pareca una caja pero decorada con pinturas y al abrirla vio con asombro que contena semillas. Las haba de todas las formas y colores. Qued fascinado. Cogi la caja y sali de la cueva dndose cuenta as, de que ya era de noche. No saba qu suceda con la cueva pero estaba claro que no era una cueva cualquiera. En su interior haba un juego de luces que le daban un aspecto misterioso y mgico y a la vez, en ella, haba encontrado una caja con semillas. Para acabar, al salir ya haba oscurecido cuando a l le pareca que no haba estado ms de cinco minutos dentro. Volvi a su cabaa corriendo y les ense a todos su descubrimiento. Por la maana plantaran todas las semillas pero Djamel saba y tambin vea en los ojos de sus padres que sin agua no mejorara su situacin. Y as fue como, por la maana, todos salieron al campo a plantar las semillas pero cuando acabaron no tuvieron agua suficiente para regarlas. Mucho ms arriba la gota haba llegado a su nube y llevaba das observando a Djamel. Le pareci muy triste y nunca antes haba visto algo as. Decidi concentrar a las dems gotas y caer all. Haba visto su lugar, el lugar que llevaba buscando tanto tiempo. Fue durante una noche. Djamel y su familia ya se haban ido a dormir y fue en ese justo momento, como si se tratara de un conjuro, que las gotas de esa enorme nube cayeron. Estuvieron cayendo durante toda la noche como si de una lluvia de estrellas se tratara. Cuando toda la familia se despert vieron maravillados cmo todo lo que haba fuera de la cabaa estaba mojado> las hojas, las piedras... Todos lloraron de alegra ese da.

EL caER DE uNa Gota

191

Al cabo de los meses las semillas dieron sus frutos y los haba de todo tipo. Los haba muy raros y buensimos y los haba tambin de los que ya conocan. As fue como pudieron volver a comer y al cabo de otro tiempo, los cultivos dieron para tanto que el padre de Djamel pudo venderlos y conseguir dinero con ello. Djamel y su familia volvieron a ser felices. La gota que llevaba tanto tiempo viajando en la nube, encontr por fin el lugar donde caer, eligiendo as, el lugar donde quera vivir como derecho que tenemos todos. Y as estas dos vidas siguieron su curso. Djamel creci y eligi el lugar donde quera vivir. Y todas las gotas que cayeron esa noche fueron a parar a un ro, la corriente del cual, las arrastr hasta el mar, el inmenso mar azul.

29
Article

1. Tota persona t deures envers la comunitat, ja que noms en aquesta li s possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. 2. En lexercici dels drets i les llibertats, tothom estar sotms noms a les limitacions establertes per la llei i nicament amb la finalitat dassegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigncies de la moral, de lordre pblic i del benestar general en una societat democrtica. 3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposici als objectius i principis de les Nacions Unides.

194

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

29
La ciutat contaminada
Alumnes de 4rt de primria del Collegi dEducaci Infantil i Primria Pau Vila (any 2008/2009) Illustraci: Miguel Tanco

et aqu que una vegada en una ciutat molt llunyana hi vivien uns nens i nenes que es deien Pep, Maria, Cristina, Juan i Estefani. Formaven una colla que es reunia cada cap de setmana i tenien una mascota> un gos que es deia Tripi. La seva ciutat tenia una platja on arribaven els peixos morts i la sorra estava molt bruta. No tenien arbres, era molt difcil respirar, hi havia molts cotxes i els carrers estaven plens de brossa. Un dissabte, quan es van reunir, van decidir que aquesta ciutat no els agradava, que aquest ambient feia que sempre estiguessin malalts i que havien de fer alguna cosa. Van decidir que cadascun dells sencarregaria de formar un equip per avisar a al gent de les fbriques de qu aquesta contaminaci destruiria la ciutat i la gent hauria de marxar. Uns van decidir penjar cartells que deien Si us plau no contamineu la ciutat i altres van avisar a totes les cases de la ciutat i a les fbriques. Tots els adults estaven malalts i per aix els doctors van anar casa per casa donant una sopa que curava totes les malalties. Entre tots van netejar tota la ciutat i els adults van aprendre a no contaminar.

30
Artculo

Nada en esta Declaracin podr interpretarse en el sentido de que confiere derecho alguno al Estado, a un grupo o a una persona, para emprender y desarrollar actividades o realizar actos tendientes a la supresin de cualquiera de los derechos y libertades proclamados en esta Declaracin.

198

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

30
Le Lieu
Mireia Bernabeu Rodrquez Ilustracin: Miguel Tanco

sta historia ocurri hace mucho, mucho tiempo, en un pas lejano que el hombre todava no haba llegado a explorar. Era uno de los lugares ms maravillosos de la tierra. Su vegetacin se extenda desde la ms pequea flor hasta el rbol ms frondoso. En l habitaban millones de especies de animales, tanto domsticos y salvajes como nuevas especies de existencia desconocida por el hombre. Su clima variaba cada cien aos, as pues el sol luca sus rayos el mismo tiempo que las nubes tapaban ese magnfico lugar y descargaban sobre l una suave lluvia que haca crecer las bonitas flores del lugar. S, aquel lugar era, sin duda, uno de los lugares ms bellos que nunca hubo existido, hasta que lleg el da en que todo cambi. En un da soleado, todo permaneca tranquilo. Las amapolas se movan al ritmo de la suave brisa que soplaba y las pequeas ardillas jugueteaban por los rboles saltando de rama en rama. Los osos an dorman plcidos y calientes en su cueva detrs de la mgica gran cascada y una bandada de gorriones segua ordenadamente su rumbo hacia el norte. Pero no todo permaneca en calma en aquel lugar. A su alrededor se encontraba un pequeo pueblecito habitado por unos pequeos seres llamados Grays que envidiaban aquel fantstico lugar porque aquellos seres diminutos eran tan orgullosos y egostas que no queran formar parte de algo de lo que ellos no haban tenido nada que ver.

200

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

Aquel mismo da, el jefe del poblado los convoc a todos para celebrar una reunin sobre las actividades anuales del pueblo. Entonces, a la mitad del discurso, el suelo empez a temblar, los habitantes se miraron atnitos entre ellos, pues no tenan ni idea de lo que poda estar causando aquel temblor. Las vibraciones eran cada vez ms intensas y todos empezaron a alarmarse. De repente, la mano del jefe del pueblo se alz y con la punta del dedo seal lo que poda ser el causante de todo. All, cerca de las majestuosas montaas se hallaba un poderoso volcn que insinuaba el momento de su erupcin. Nadie tard en darse cuenta de lo que poda llegar a suceder si no salan pitando de aquel lugar, pero antes de que la prdida de control se extendiera por los pobladores, el cabeza del poblado llam su atencin para que se calmaran y les hizo dirigirse al refugio situado a las afueras. All aguardaron durante una semana, que fue el tiempo que dur aquella terrible erupcin. Haban racionado las provisiones, lo que hizo que sobrevivieran muy bien compartiendo los unos con los otros, pero haba llegado el momento de salir y comprobar las consecuencias de la erupcin volcnica. Al salir todos quedaron boquiabiertos, pues el poblado estaba totalmente arrasado por la lava del volcn. No haba quedado ni rastro de lo que hasta ahora haba formado parte de sus hogares, sus recuerdos, toda una vida, slo las cenizas. En cambio el maravilloso lugar vecino no haba sufrido ni una pequea quemadura. Todo permaneca en su lugar y los animales seguan su ritmo de siempre. Al ver esto, el jefe del poblado se enoj mucho pues no era justo que slo hubieran sufrido ellos las consecuencias del volcn ya que ste se situaba ms cerca de aquel bello lugar vecino. De repente y llevado por un ataque de ira, quebr la norma que no le permita cruzar esa lnea divisoria entre su poblado y aquel lugar y empez a destrozar todo cuanto caa en sus manos. Los dems pobladores al verlo se unieron a l y todos, poco a poco, empezaron a destruir aquel maravilloso lugar. Arrancaron todas las flores, las cuales no volveran a moverse al ritmo del suave viento. Talaron todos los rboles, que proporcionaban sombra a aquel animal exhausto, hogar a aquel otro que creaba su nido sobre sus ramas y comida al que alargaba su cuello o con ingenio consegua obtenerla. Mataron a todos los animales que pudieron y luego los quemaron para que no quedara ni rastro de ellos. La ira cada vez iba creciendo ms dentro de ellos y nada ni nadie poda detenerlos. No controlaban aquella situacin y empezaba a rseles de las manos. Pero nadie haca lo posible por pararla.

LE LIEu

201

Cuando ya no les qued ni una sola piedra por destruir, todos empezaron a darse cuenta de lo que haban hecho. Se miraban unos a otros desconsolados, no poda ser que hubieran llegado hasta ese punto. Ya no tendran ningn lugar donde poder sobrevivir ni nada con qu hacerlo, pues haban eliminado a todos los animales y haban destruido todos los rboles que podan ofrecerles algo de comida. Poco a poco todos aquellos pequeos seres fueron desapareciendo, pues o bien moran de hambre o sed o bien lo hacan de desesperacin. Si bien s, aquel lugar no volvi a recrearse nunca pero dicen que del cuerpo del jefe de la tribu naci la flor ms hermosa nunca vista y que fue en seal de perdn hacia los Grays. Vaya! dijo Edward alucinado por la historia que acababa de contarle su abuelo. Qu te ha parecido, Edward| pregunt su abuelo. Abuelo, creo que es el cuento ms chulo que me has contado nunca! Aunque no entend muy bien porque los Grays actuaron as dijo Edward, quien ya empezaba a bostezar de sueo. Vers cario, ellos... . De repente alguien abri la puerta de golpe y entr en la habitacin interrumpiendo al abuelo de Edward. Ya estn aqu dijo aquella persona. Tan pronto| pregunt el abuelo. S, debemos darnos prisa contest de nuevo. El anciano carg a su nieto en brazos y siguieron al hombre que poco antes haba interrumpido la explicacin de su cuento. Los tres se dirigieron a una especie de stano situado bajo la vieja casa. Dnde vamos abuelo| pregunt Edward medio adormilado. Al refugio de los Grays contest el viejo ingenindoselas para no asustar a su nieto. Una vez all, Edward se sent en una de las sillas viejas que haba y esper paciente la explicacin de su abuelo. Edward, recuerdas la historia que acabo de contarte| Bien, pues algo parecido ha sucedido explic el anciano. Ha explotado un volcn| pregunt Edward. Digamos que ms o menos, y ahora Hitler, el jefe de la tribu, dice que debemos quedarnos aqu y esperar a que todo pase. De repente, unas fuertes sacudidas empeza-

202

DREtS humaNS aL caRRER. CUENTOS INFANTILES SOBRE DERECHOS HUMANOS

ron a impactar contra aquella ciudad haciendo temblar el suelo que Edward y su abuelo pisaban. Los temblores eran cada vez ms fuertes por lo que intuan que las bombas cada vez se acercaban ms hacia donde ellos estaban. Abuelo, cuando salgamos de aqu volvers a contarme otra vez la historia, verdad| susurr Edward en aquel stano viejo y desordenado. El anciano le respondi con una mirada tierna y una sonrisa esperanzadora.

Declaraci Universal dels Drets Humans Declaracin Universal de Derechos Humanos

Declaraci Universal dels Drets Humans Declaracin Universal de Derechos Humanos

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

Vous aimerez peut-être aussi