LLPTV

Com podem analitzar una notcia? Transcriure-la. Bona sintaxi? Ben puntuada? Comparar Durada On semet? En quina secci semet? s la notcia principal? Hi ha interessos o drets que comprometin o alterin la informaci? Tractament de la imatge? Sn imatges darxiu? Veu en off? (Arxiu, planos, veu en off, extensi dels plans, tipus de plans, gravacions)

LA INTERACCI A LA TELEVISI. LESPECIFITAT. A) Milers de persones i una de sola. Un periodista de televisi ha de saber que el que fa va destinat a milions de persones, per alhora cadasc el veu individualment.

B) Notcia. Interpretacin dun fet. Nou novetatat: all indit. Inters pblic. Notcia= forma ms elemntal de coneixement (PARK) Notcia= relat, una histria. Que tenen un o ms missatges. Hi ha acci, protagonistes, contingut infromatiu, dades Notcia= mirada a un esdeveniment concret contextualitzat. Exemple: es compleixen 10 anys de l11-S. Ens interessa com estar el mn desprs de 10 anys de latemptat. Per contextualitzar necessitem: o Saber el lloc. o Afectats/protagonistes. o Circumstncies i conseqncies. Per tant, una notcia no s un simple enunciat, una simple informaci.

Notcia= unitat mnima de contingut audiovisual. Notcia= eina ms simple de comunicaci (informaci)

Les noves tecnologies estn modificant el periodisme.

Avui dia, la notcia ha de ser immediata. A vegades volem ser tant immediats que ens anticipem. Immediatesa ( anticipaci). Lanticipaci ens pot portar a lerror o a confusions. La notcia a televisi est formada per: o Text o off. Contingut informatiu. o Imatges. Pot ser: imatges, infografia, postproducci, imatges darxiu) o udio. El text o off, depn de la redactor, la imatge de leditor i laudio del locutor.

TELEINFORMATIUS Programa diari dinformaci a la televisi.

FORMATS DE LES NOTCIES Les notcies sexpressen de diverses maneres (= formats). El format sn les normes amb les que sexpressen les notcies, per exemple, al telenotcies, al telediario matinal Formats= manifestacions visuals degudament acceptats pels professionals de la comunicacin. El conjunt de formats (directe, off) acaba conformant el telenotcies, la sexta notcies, el informativo fin de semana

Una notcia sola no t sentit. Sha de trobar dins dun telenotcies: on hi ha pluralitat, el seu fragment de realitat Com ms noves tecnologies, ms nous formats. Si el presentador est{ dret o sentat influiei a lhora descriure/expressar la notcia Els diferents formats o els ms habituals sn: 1) VTR (o BVU?) format per TEXT (contingut textual) + OFF+ IMATGES + AUDIO (o so ambient, vinculat a les imatges). 1.1) 1.2) 1.3) TEXT O OFF + SO AMBIENT + IMATGES. TEXT O OFF + IMATGES + SO AMBIENT + DECLARACI. CRNICA (?). IMATGE + TEXT + PRESENTACI A CMARA (stand-up) + SO AMBIENT + DECLARACIONS DE TESTIMONIS. La crnica s el format ms complert en l{mbit de les notcies. Aquests e sun fromat que permet ser ms lliure i ms proper a laudincia. Caracterstiques de la crnica: Acostuma a cobrir una informaci rellevant. Acostuma a ser una informacin ms llarga de lo habitual. Pot duras fins a 130. s una notcia ms interpretada, amb ms subjectibitat per part del que ha estat all i ha viscut els fets, s ms explicada, est ms personalitzada. El periodista explica el que ell viu, el que ell veu. Per aix, el periodista es trobaen en els llocs dels fets. Molts cops, les crniques van lligades als directes. El corresponsal acostuma a donar pas a la crnica que ha realitzat. Els que usen ms al crnica sn: corresponsals (sobretots els que sn a lestranger), enviats especials, periodistes especialitzats, periodistes que segueixen una institucin (FCB).

2) El TOTAL, INSERT O DECLAS est composta per DECLARACIONS + DECLARACIONS + DECLRACIONS (conjunt de declaracions). No hi ha text

informatiu. Hi ha la persona que parla (poltic, futbolista). s un format que sutilitza molt, ja que s el format ms r{pid de montar, per situacions que arriben a la redaccin a ltima hora, per situacions que trenquen la rutina del telediari Ex: Declaracions dels diferents jugadors dun partit de futbol. 3) VTR + GRAFISME O INFOGRAFIA. En telenotcies cada cop sintrodueixen ms dissenys fets per ordenador (rtols, enquestes, quesitos eleccions). Abans sen deia post-producci i ara sen diu Infografia 4) OFF TAPAT (TV3) O COLAS (TVE, A3, T5) format composta per IMATGES + SO AMBIENT + TEXT (en directe). All que nicament est grabat sn les imatges. Aquest format rep el nom de off tapat (TV3) o colas (TVE, A3, T5) quan el presentador parla per no sel veu. Per contra, si veiem el presentador, i de sobte, les imatges se li posen per sobre, parlarem dun off. 4.1.- Imatges rera: Veiem al presentador parlant de lentrenament del bara i darrere seu apraixen imatges de lentrenament del Bara. 4.3.1.- Tapat post: Veiem al presentador parlant de lentrenament del Bara i darrere seu apareixen les imatges de lentrenament del bara que li passen davant fent un tapat. 4.4.- Infografia plat: grfics en el plat. Per exemple el temps o les eleccions.

BVI (popularmente conegut com total) o insert (tv3) s una declaraci o declaracions seguides. VTR s un BV per TV3= text informatiu + imatges + so ambient + declas/inserts o off locutat

BBC s una crnica. Cada canal de TV t la seva jerga/nomenclatura. La nomenclatura entre A3 i T5 s la mateixa. El temps a vegades s VTR perqu est grabat. RESUM: OFF: Presentador+Imatges OFF tapat: Imatges amb la veu del presentador pero ell no surt BVC: Crnica BV o VTR: Vdeo grabat i editat a lestudi BVI: BV de declas

REDACCI PERIODSTICA ESCRIURE NOTCIES PER TELEVISI. 1.- No s el mateix escriure una notcia per TV que per premsa. La TV t el seu llenguatge especfic. Per exemple en tv no existeix la pirmide invertida, prevaleix el llenguatge audiovisual. 2.- Escriure per loda. A la tv sescriu per ser escoltat. Lescriptura per tv t ms coses en com amb el llenguatge oral, que amb el llenguatge escrit. 3.- Escoltades i vistes una sola vegada (excepte Internet i plataformes digitals). Per tant, hem de despertar linters de lespectadori linters periodstic. 4.- Adeqaci a la intenci, s a dir, abans descriure una notcia, hem de saber que volem explicar i per qu. Per fer aix, hem de: analitzat i valorar la informaci/esdeveniment, acumular i investigar la informaci, destriar la informaci (seleccionar una o dues idees, no tenim temps de dir-les totes).

5.- Saber endevinar els coneixements compartits implcits. All del que parlo i lopini pblica ja coneix. 6.- Clarificar infromaci, testimonis i opini. Per exemple, deixar clar qui diu cada cosa. s a dir, que no es barregi la veu dels periodistes amb la veu dels testimonis i/o entrevistats.

El llenguatge de les notcies de televisi Editorial UOC de la collecci Vull saber. Autor: Miquel Peralta.

7) Caracterstiques del llenguatge audiovisual Trucs per apropar-nos al llenguatge televisiu = llenguatge oral: 7.1.- Frases curtes. 7.1.1- La notcia ha de tenir una o dues idees o tems. 7.1.2.- Frases curtes, imatges breus. Frases ms llargues, imatges ms llargues 7.1.3.- Locuci. Si ve un punt i seguit, farem caure la locuci o baixada de to de loff. Si ve un punt i apart, farem caure la locuci ms que al punt i seguit. Si ve una coma, farem caure la locuci menys que un punt i seguit. 7.2.- Frases simples. Estructura subjecte + verb + complement. 7.3.- Evitar frases subordinades (aquelles que comencen per QUE). Intentem fer dues frases simples en compte duna subordinada. 7.4.- Evitar frases passives 7.5.- Evitar tecnicismes 7.6.- Precauci amb els qualificatiu

8.- Adecuaci al tema 9.- Adecuaci a lemissor, a laudincia 10..- Locuci. Escriure per ser llegit en veu alta

DIVERSOS PUNTS DANALISI DUN TELEINFORMATIU

A lhora danalitzar un teleinformatiu podem tenir en compte diferents tipus dan{lisi.

1. Des del punt de vista TEMTIC: De qu parlen les notcies. (Societat, Internacional, Poltica) 2. Des dun punt de vista EMPRIC: Partint de lobservaci. Ex: quantes notcies hi ha, quan duren, qui les llegeix (presentador, locutor), quin format tenen les notcies(off tapats, directes), si hi ha grafisme o no.. 3. Des dun punt de vista GEOGRFIC: de quins pasos parla, de quines ciutats parla, en quins barris es centra! Observar la mitjana de notcies de lEstat Espanyol per exemple! 4. Des dun unt de vista de la REALITZACI: Analitzar la posada en escena. Veure quan duren les r{fegues, el tipus de msica de la sintonaEl color dels plats 5. ANLISI DE CONTINGUTS: Quins sn els temes que parlen. Quan parlen de les terres de lEbre.

CRITERIS I FACTORS DE LA NOTICIABILITAT. Hi ha tres grans tipus de criteris: Els critris periodstics

o La novetat (All encara no sha fet). Els formats nous sn els que funcionen, ex: Salvados o El conflicte. Sovint, els teleinformatius tenen una crrega bastant negativa. o Notorietat: La persona o b que t poder o la persona que excelleix/reconeixement professional. Tamb pot influir el tema de la popularitat i la coneixena publica. o Repercussi social o meditica Impacte Catstrofes Afectacions concretes

o La qualitat del material audiovisual o Accessibilitat de les fonts dinformaci Els criteris extraperiodstics Factors (no tenen la fora dun argument, duna ra, per tamb intervenen en la selecci de notcies). o La propietat del mitj : (Notcia negativa de la caixa que no apareix enlloc): Els accionistes intervenen en el fet noticialble o Potencial econmic i laboral del mitj{ (corresponsals) o Personalitat, estil i lnea editorial del mitj

LLIBRES QUE CAL LLEGIR PER LEXAMEN: Las noticias en radio y televisin. Luca Oliva y Xavier Sitj. Redaccin periodstica en televisin. Javier Mayoral, Pablo Sepag y Francisco Javier Dez.