2n de Batxillerat.

HISTRIA DE LA MSICA

TEMA 7. LA MSICA DEL SEGLE XX

7.1. INTRODUCCI.
El segle XX s un segle de canvis, provocats pels esdeveniments poltics, socials, econmics i culturals. Aquests canvis, ms que mai, succeeixen a una velocitat vertiginosa. La societat viu en crisi constant, i, com seria desperar, els artistes reflecteixen tot plegat en les seves obres. Si hem de parlar duna caracterstica comuna a tota la msica del segle XX s exactament la de la diversitat musical: en el segle XX, des de bon principi, conviuen diferents estils i, continuant amb aquella caracterstica tan romntica de lindividualisme artstic, els diferents msics intenten de trobar un llenguatge nic i individual, la qual cosa sembla que els comena a allunyar del gust del pblic. En aquest moment, molts msics creuen que sha deducar el pblic, que sha quedat massa encarcarat i que noms accepta un llenguatge musical massa convencional, massa del passat (msica tonal). Per aconseguir-ho, molts dels compositors deixen de respectar el gust musical generalitzat i utilitzen la provocaci i lescndol per fer reaccionar el pblic. Com pots imaginar, de tot aix noms sen pot derivar una mena de revoluci musical, que una minoria segueix i aplaudeix, mentre que all que s majoritari, all que t ms xit, all que es ven ms s la msica que intenta acontentar la majoria del pblic, i, per tant, utilitza el llenguatge musical anterior al segle XX. Aquest fenomen es deu sobretot a la invenci i desenvolupament dels primers aparells de reproducci musical (fongraf, gramfon, etc), els nous mitjans de comunicaci (la rdio) i les programacions a les sales de concerts, que necessiten sobreviure econmicament i per aquest motiu segueixen programant msica agradable al pblic. El segle XX ser tamb lescenari de la nova msica popular, que es difon grcies als mitjans esmentats en lanterior pargraf, i que prov de la fusi de la msica africana amb la msica tradicional europea: el jazz i tots els estils de msica relacionats. Per aquesta evoluci musical va per un altre cam i no s el moment ara de parlar-ne. En la msica culta hi ha un canvi de llenguatge artstic, de la mateixa manera que, per exemple, en la pintura es pass de la pintura figurativa a la pintura abstracta. Tot i que hi ha compositors que no ho fan, la majoria dells trenquen amb els conceptes tradicionals de la melodia, lharmonia, lutilitzaci dels timbres instrumentals i vocals, etc El tractament que rep la msica s totalment radical i innovador. La msica esdev difcil perqu per al gran pblic sembla que no hi ha parmetres per saber qu s all que est sonant, no sentn, no hi ha criteris, o sembla que no els hi ha, i aix fa, com ja sha dit ms amunt, que la majoria del pblic no accepti de bon grat aquesta nova msica.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

En aquesta unitat veurs que dividim el segle XX en dues parts, corresponents, ms o menys a les dues meitats del segle XX. En la primera meitat, enmarcada per la I Guerra Mundial (1914-1919) i la II Guerra Mundial (1939-1945), s on es produeixen els grans trencaments, la gran revoluci musical. En la segona meitat del segle els compositors experimenten sense parar, es deixen influir per les msiques daltres cultures, esdevenen eclctics, utilitzen les noves tecnologies, i de vegades, tornen a un llenguatge musical ms semblant al llenguatge musical tradicional o tonal. Les tensions poltiques, econmiques i territorials provocades per la revoluci industrial i el desenvolupament del capitalisme sn la causa dun segle XX carregat de guerres i destrucci. Europa s substituda en el seu paper predominant per nacions no europees. La I Guerra Mundial destrueix Europa i la submergeix en una greu crisi. La revoluci socialista i una postguerra marcada per la proliferaci de rgims feixistes totalitaris condueixen el continent cap a una nova guerra, la II Guerra Mundial. Quan acaba aquesta segona guerra el mn queda dividit en dos blocs poltics enfrontats: el bloc capitalista i el bloc socialista, que senfronten en la Guerra Freda, un seguit de conflictes que moltes vegades van estar a punt de fer esclatar un tercer conflicte mundial. Al final dels anys 80 el bloc socialista fa fallida i noms resta el bloc capitalista, liderat pels EUA. Lart canvia constantment. Els estils sencavalquen, i cada artista busca el seu propi llenguatge. Apareixen les Avantguardes, experimentacions que busquen noves maneres dapropar-se a la realitat. Tenim lImpressionisme, el Postimpressionisme, les avantguardes constructives, com el fauvisme, el cubisme, el futurisme, i les avantguardes expressives, com lexpressionisme, el surrealisme, lart abstracte, etc. Els msics no conreen un nic estil. Investiguen nous llenguatges. La independncia del msic s total (ell decideix qu i com ho compon), per tamb s subjecte a encrrecs dinstitucions, empreses i cases discogrfiques. Els mecenes del segle XX ja no sn persones concretes, sin que poden ser fundacions, institucions pbliques o privades, que bequen o esponsoritzen els msics o els grups musicals a canvi del prestigi social que comporta donar suport a la cultura. Alguns msics van haver dexiliar-se del seu pas perqu no eren acceptats pel seu rgim poltic (socialisme rus, nazisme). La majoria dells van ser acollits pels EUA, la qual cosa va influir en la msica daques pas i la seva influncia cultural en el mn.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Quant a la dona, la lluita per aconseguir la igualtat i el reconeixement de tots els seus drets socials, laborals i poltics, t la seva manifestaci en el mn musical: una gran quantitat de dones es dediquen a la interpretaci musical i a la composici musical. Per exemple, s el cas de la Thea Musgrave, la Judith Weir, la Nadia Boulanger, la Betsy Jolas, lElena Romero, la Dolores Malumbres i la Zulema de la Cruz.

7.2. TENDNCIES DE LA MSICA CULTA A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX. Pas on neix i es desenvolupa Impressionisme Frana Expressionisme/Dodecafonisme Alemanya-ustria Neoclassicisme Rssia, Frana, Alemanya, Anglaterra, EUA, Espanya Estil musical Compositors C.Debussy, M.Ravel A.Schnberg, A.Berg i A.Webern I.Stravinski, Grup dels Sis, C.Orff, P.Hindemith, Britten, Ives, Halffter

7.2.1. LImpressionisme musical.

A les acaballes del segle XIX i inicis del XX trobem limpressionisme. Tot i que va ser un estil que va sorgir amb la pintura (1887), de seguida els compositors van voler expressar sonorament el mateix que els seus companys pintors feien: representar la realitat tal com cadascun la veu, no pas tal com s. Limpressionisme musical fou un moviment renovador, antiromntic i antiwagneri, per ser ms concret, que es desenvolup sobretot a Frana, per que va influir en tota la msica del segle XX. Claude Debussy (1862-1918) en va ser liniciador. Aquest compositor estava molt influt pel poeta simbolista francs Mallarm. Davant de la espectacular massa orquestral que feien servir els msics germnics hereus de Wagner, ell va preferir les melodies senzilles de poques notes i sonoritats pures. De fet, rebutjava la msica wagneriana fins al punt que va dir Fora els densos empastaments policroms en els quals no es distingeix el so dun viol del dun tromb!. Per aconseguir el seu canvi Debussy es va girar cap a cultures molt llunyanes en lespai i tamb en el temps. Per boca del Senyor Corxera, personatge literari creat per ell, va dir: Prefereixo les poques notes del so de la flauta dun pastor egipci: contribueix al paisatge i sent harmonies que els vostres tractats ignoren. Va rebutjar les regles acadmiques i les lleis de lharmonia tradicional. Abandon lescala de 5 tons i 2 semitons i les seves jerarquies (les escales tradicionals) i va tornar als origens de la msica creant una escala de tons equidistants que li permetia dobtenir sonoritats arcaiques, sense eixos ni notes que satreuen.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

A continuaci tens les dues escales que Debussy acostumava a utilitzar:

a) Lescala de tons.

b) Lescala pentatnica.

Debussy, i tamb Maurice Ravel (1875-1937), laltre gran impressionista francs, actuaven com els pintors. Treballaven amb tocs de color (el timbre individual de cada instrument) i creaven paisatges sonors. Aix era tota una novetat: els msics estudiaven el fenomen sonor i les seves lleis fsiques, de manera que estaven obrint el cam de la cincia acstica, que es va anant desenvolupant al llarg del segle XX. Ravel era un compositor ms obert, o ms eclctic, que Debussy. Se sentia ms lliure i ms independent, de manera que al seu impressionisme de vegades li afegeix aspectes neoclssics (degut al seu inters per la perfecci) o elements propis del folklore, sobretot de lespanyol, pel qual sentia especial predilecci, grcies a la seva amistat amb Manuel de Falla. Tamb es va deixar temptar per les melodies de Chabrier o Gounod, o pel mateix Jazz. Els compositors impressionistes tamb es van dedicar a desenvolupar lart de lorquestraci. Eren autntics mestres combinant i triant timbres instrumentals. Per exemple, el Bolero, de Ravel, s una pea que trenca la monotonia de la repetici duna mateixa melodia durant gaireb vint minuts grcies a la seva variada instrumentaci. Dos compositors francesos ms, potser menys coneguts que els anteriors i que es van deixar influir per limpressionisme musical van ser Paul Dukas (1865-1935) i Vincent dIndy (1851-1931). El compositor itali Ottorino Respighi (1879-1936), alumne de Rimski-Korsakov i influt per Debussy, tamb va ser un gran orquestrador i va fer obres duna gran riquesa tmbrica. Lespanyol Manuel de Falla (1876-1946) tamb es va deixar influir per limpressionisme en algunes de les seves obres, per exemple a lobra Noches en los jardines de Espaa, en la que barreja temes meldics darrel popular i ritmes de danses folklriques amb un tractament orquestral propi de limpressionisme.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

En definitiva, la msica que va crear Debussy, i desprs daltres van continuar, donava ms importncia a la impressi que a les normes, lharmonia era lliure, la dissonncia tenia tanta importncia com la consonncia, i el ritme o el timbre tenien tanta importncia com la melodia. La msica impressionista tamb va rebre influncia daltres msiques, com el jazz. En laspecte formal, les obres impressionistes sn ms a prop del Romanticisme que de qualsevol altre moviment (tot i que el rebutjaven), perqu rebutjaven les formes clssiques i, en canvi, afavorien unes obres semblants als poemes simfnics del romanticisme o a les formes breus que provocaven impressions momentnies.

7.2.2. LExpressionisme i el Dodecafonisme.

Com has vist en lapartat anterior, limpressionisme va comenar el procs de disgregaci i eliminaci de la tonalitat o harmonia tradicional, en la qual hi havia una jerarquia dels graus de lescala i estaven vius els conceptes de consonncia i dissonncia. A partir daqu aquest procs sacceler i el canvi substancial del llenguatge musical va arribar amb el trencament total amb la tonalitat. Lexponent principal daquest trencament, i de la creaci dun nou llenguatge musical, va ser Arnold Schnberg (1874-1951). Aquest compositor i els seus deixebles van crear un mtode compositiu anomenat dodecafonisme o serialisme, que pretenia substituir lanterior sistema tonal. Schnberg s el tpic cas dun artista del segle XX: sempre instatisfet, inquiet i que no pot fer dues obres semblants. En la seva obra podem trobar tres estils o perodes: 1. Perode post-romntic: influt per Wagner i Mahler (Gurrelieder, La nit transfigurada). 2. Perode expressionista i atonal: aquesta etapa reflecteix una visi desesperada i crtica del mn (poca de preguerra) mitjanant un llenguatge distorsoniant, que practicava tant en els seus quadres (tamb pintava) com en la seva msica. Sevitaven les harmonies boniques a favor de les dissonants i complexes, utilitzades amb molta potncia. La polifonia de lexpressionisme acostumava a ser molt densa i gaireb no es podia reconixer la melodia. s letapa del Pierrot Lunaire, de Die Erwartung (Lespera) o Cinc peces per a orquestra. Latonalisme daquesta etapa era una conseqncia directa de la disgregaci del llenguatge harmnic post-romntic. Les modulacions (canvis de to) a tons llunyans, els cromatismes abundants i les modulacions per enharmonies havien afeblit els centres tonals de les obres musicals. En una obra atonal no hi ha cap tonalitat que hi domini, i tampoc hi ha una jerarquia de sons. Les melodies es construeixen sense tenir en compte la tonalitat.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Schnberg va experimentar tamb en el terreny del timbre, i va crear lanomenada melodia de timbres, associant un timbre a cada so duna melodia, i tamb lsprechgesang (melodia parlada). 3. El dodecafonisme o msica serial va ser un mtode de composici creat per Schnberg en la seva maduresa (1923). Encara que latonalisme de letapa anterior havia trencat definitivament amb la tonalitat clssica, Schnberg sadon que aquest sistema no era una alternativa. Per aquest motiu va buscar i crear un sistema nou: el dodecafonisme, que es basa en sries de dotze sons digual importncia i que no tenen relaci entre s. Amb els dotze sons, trets de lescala cromtica, sestableix una srie que es repetir de manera sistemtica, o b una desprs de laltra o b formant acords. Variant la combinaci serial triada pel compositor es pot proporcionar un material inesgotable. Les sries es poden usar en la seva versi original (del principi al final), invertida (els intervals ascendents es converteixen en descendents, i a la inversa), retrgada (del final al principi) i retrgrada-invertida. A continuaci tens un exemple duna srie dodecafnica i les seves 4 versions: a) Srie original

b) Srie invertida

c) Srie Retrgrada.

d) Srie Retrgrada-Invertida.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Entre les seves obres dodecafniques destaquen lpera Moses und Aaron, les Peces per a piano op.33 i les Variacions per a orquestra op.31. Schnberg i els seus deixebles Alban Berg (1885-1935) i Anton Webern (1883-1945) van crear la segona Escola de Viena.

7.2.3. El Neoclassicisme.
Alguns compositors, cansats de tanta experimentaci i provocaci, van reprendre les bases del llenguatge musical occidental (s de la tonalitat, melodies recognoscibles, timbres convencionals) sense renunciar absolutament a les innovacions. Lobjectiu daquests compositors era apropar-se al pblic oient, tan allunyat destils de msica radicalment innovadors. Malgrat aquesta caracterstica comuna, la veritat s que la majoria de compositors tracten les seves obres duna manera molt individual i poc classificable. Els compositors que podem adscriure a aquest moviment sn els segents:

Rssia Frana Alemanya Anglaterra Estats Units Espanya

I.Stravinski, S.Prokofiev, D.Xostakvitx Grup dels Sis: D.Milhaud, F.Poulenc, A.Honegger, Auric, Tailleferre i Dureu. Msica utilitria: P.Hindemith, C.Orff, K.Weil Benjamin Britten C.Ives Generaci del 27: E.Halffter, R.Halffter, F.Remacha, J.Rodrigo

Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un artista innovador, com el seu amic i pintor P.Picasso. Sel considera un dels compositors ms influents del segle XX. Les seves obres sovint comportaven la polmica i lescndol. Es va dedicar a estudiar tots els elements de la msica i els va fer evolucionar de manera innovadora. Sobretot es fixava en el ritme, la instrumentaci i lharmonia, com a la seva obra La consagraci de la Primavera, on va combinar aquests elements duna manera original, descarnada i provocativa. En algun moment es va inspirar en la msica antiga (Pulcinella o dip rei), en el jazz (Ragtime music o Ebony Concerto), en la msica religiosa (Simfonia dels Salms), en el dodecafonisme (Canticum i Lamentacions de Jeremies) i en el simfonisme rus (els primers ballets: Locell de foc i Petruixka). Stravinsky va revolucionar, sobretot, el ritme. Utilitzava ritmes irregulars, compassos damalgama, canvis de comps i tempo en una obra tota la seva obra s un camp dexperimentaci rtmica constant. Fins i tot lorquestra s tractada com un instrument de percussi.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Stravinsky va aconseguir fama com a pianista i com a director dorquestra, sovint de les seves prpies composicions. Tamb va escriure tractats de msica, com la seva obra Potica musical. La seva obra va passar per tres etapes estilstiques ben diferenciades: 1. Perode primitiu o rus: Aquesta etapa va ser inaugurada pels tres ballets que va composar per al empresari rus Diaghilev. Aquests ballets sn fets per ser interpretats per orquestres de grans dimensions, els temes i els motius argumentals es basen en el folklore rus i es deixa sentir la influncia de RimskyKrsakov en el seu desenvolupament i en la seva instrumentaci. Al primer ballet, Locell de Foc, destaca la original introducci (trios de cordes baixes) i un escombrat de lorquestraci. Petrushka s el primer ballet que utilitza la mitologia folklrica russa. El tercer ballet, La Consagraci de la Primavera, considerat lapoteosi daquest primer perode, presenta la brutalitat de la Rssia pagana. Amb una harmonia politonal, ritmes abruptes i lagressivitat de la interpretaci Stravinsky va trencar amb el concepte tradicional de la msica orquestral. Sn tamb obres daquest perode Renard (1916), Histria dun soldat (1918) i Les Noces (1923). En totes aquestes obres el compositor va portar fins al lmit lherncia de lescola nacionalista russa fins a gaireb esgotar-la.

2. Perode Neoclssic: Aquesta etapa s marcada per dues obres, Pulcinella (1920) i lOctet (1923) per a instruments de vent. Els dos treballs mostren el retorn de Stravinsky cap a la msica clssica de Mozart, fins i tot a la msica de Bach i els seus contemporanis. Aquest perode sorgeix com una reacci al subjectivisme del romanticisme i lexpressionisme germnics, i sexpressa mitjanant labandonament de les grans orquestres exigides pels ballets. Aquestes obres, compostes entre 1920 i 1950, sn sobretot obres per a instruments de vent, piano, cors i msica de cambra. 3. El perode dodecafnic o serialista: Desprs de la mort de Schnberg, el 1951, Stravinsky va comenar a utilitzar la tcnica dodecafnica en els seus treballs. A partir daleshores i durant quinze anys va utilitzar aquest sistema. La seva Cantata (1952), les Tres Canons de Shakespeare (1953) i In Memoriam Dylan Thomas (1954) sn obres en les que prova aquest sistema. Va utilitzar tamb aquesta tcnica de composici en obres basades en textos bblics, com Canticum Sacrum i Threni (1958), A Sermon, a Narrative and a Prayer (1961) i El Diluvi (1962). En aquest perode tamb torna al ballet: per exemple, Agon, un treball per a dotze ballarins escrit entre 1954 i 1957.
8

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Els altres dos compositors esmentats i corresponents al Neoclassicisme sn S.Prokofiev i D.Xostakvitx, ambds russos, i ambds enfrontats amb les directrius artstiques del realisme socialista de lpoca de Stalin. A Frana, i al voltant del compositor Eric Satie, es forma, cap a lany 1920, un grup de sis compositors antiimpressionistes i innovadors, que tenien per lema lart nu, so com a realitat sonora. Aquests compositors estaven molt connectats amb lart dadaista i surrealista. Els tres compositors ms importants daquest grup foren Darius Milhaud, amb les seves obres politonals, com La creaci del mn i El bou sobre la teulada (amb influncies de la msica brasilera); A.Honegger, que va compondre una srie doratoris i msica influda pel maquinisme, per exemple Pacific 231, en la qual descriu el so duna locomotora; i per ltim, F.Poulenc (La veu humana, Concert campestre) A Alemanya sorgeix la msica utilitria com a reacci a lallunyament del pblic de la msica atonal i dodecafnica. Els compositors que agrupem sota aquesta denominaci preferien les sonoritats de la msica medieval i barroca. P. Hindemith, promotor daquest corrent es va proposar fer msica que agrads ms al poble. La seva obra ms coneguda s Maties, el pintor. Carl Orff tenia un original estil basat en ls dels modes grecs, el cant gregori, les canons medievals i els cants populars. La seva msica s senzilla, per obt resultats espectaculars. Les seves obres ms conegudes sn les cantates escniques: Carmina Burana, Catulli Carmina i Il Trionfo di Afrodita. Kurt Weil va tenir relaci amb el mn del teatre (collaboracions amb B.Brecht) i aprofitava les seves obres per ser crtic amb la societat. La seva obra ms important fou Lpera dels quatre rals.

7.3. LA MSICA CULTA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX: LAVANTGUARDA.

A mitjan segle XX van aparixer tot un seguit de corrents que donaren una gran importncia al timbre. Aquest element fou centre datenci prioritari per a molts compositors. Amb linters creixent per les noves tecnologies, les quals creen noves fonts sonores (instruments electrnics com les Ones Martenot i el sintetitzador) els compositors experimenten i creen obres amb nous timbres i tractaments innovadors de les combinacions instrumentals. Alguns compositors revindiquen el Soroll com a matria primera musical. Afegeixen els sorolls al ventall de sons procedents dels instruments convencionals.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

La invenci del magnetfon fou un dels canvis ms importants de la histria de la msica. Els nous aparells de cintes magnetofniques permetien enregistrar el so (el so pot ser desplaat en el temps i en lespai) i aix proporcionava noves possibilitats als compositors. El compositor podia interpretar una pea sense dependre dels intrprets, i amb el magnetfon tamb podia manipular els sons. La difusi del so enregistrat va augmentar cada vegada ms massivament a travs dels mitjans de comunicaci (primer la rdio, desprs la televisi). A banda de les noves tecnologies tamb sutilitzaven els instruments convencionals amb nous tractaments. Per exemple, el piano. El piano ja no es toca noms amb els dits, sin amb tot lavantbra, la qual cosa dna lloc al cluester (notes successives que sonen simultniament, fent lefecte duna taca sonora). El primer compositor que va fer servir clusters va ser H.Cowell. Desprs, el clster tamb sutilitz en agrupacions instrumentals (Ligeti, Penderecki, Nono). Tamb sexperimenta el piano preparat, que consisteix a posar diferents objectes entre les cordes del piano (papers, peces metlliques). Liniciador en fou J.Cage. Tamb es busquen nous efectes sonors com per exemple que lintrpret colpegi la fusta de la caixa, pessigui les cordes directament, etc. La veu tamb sutilitza de noves maneres: sentona, es fan crits, es fan rialles, portamentos, veu parlada, glissandos, etc.

7.4. TENDNCIES MUSICALS DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX.

Sorollisme Msica concreta Msica electroacstica i electrnica. Serialisme integral Msica aleatria Msica estocstica Msica intutiva Minimalisme E.Varse P.Schaeffer i P.Henry K.Stockhausen, L.Berio i V.Maderna. K.Stockhausen, P.Boulez, L.Nono, O.Messiaen, L.Berio i V.Maderna J.Cage, P.Boulez i W.Lutoslawski I.Xenakis i G.Ligeti J.Cage, i K.Stockhausen P.Glass, S.Reich i C.Santos

El sorollisme: Alguns compositors, influts pel futurisme, van defensar el soroll en les composicions musicals i ja van augurar ls de les mquines en les noves msiques. Lobra potser ms representativa fou Ionitzaci, en la que E.Varse va utilitzar 37 instruments de percussi amb els quals va crear una nova sonoritat.

10

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

La msica concreta consisteix a enregistrar qualsevol so o soroll dobjectes reals, quotidians, i elaborar-lo i transformar-lo en el laboratori (augmentar o disminuir la velocitat de lenregistrament, sobregravaci, addici defectes com ara leco). El resultat, lobra, senregistra en una cinta magnetofnica. Sescolta des de la cinta i, per tant, no necessita intrpret. La msica electroacstica o electrnica es basa en laplicaci dels mitjans electrnics per a la producci i lenregistrament de la msica. Lelectricitat es va aplicar tamb a la msica i es van crear sons a partir de circuits oscilladors. Els primers instruments van ser el trautonium (1923), el theremin (1923) i les Ones Martenot (1928). Ja en aquesta segona meitat del segle XX van aparixer el Mark II (1955) i el sintetitzador (Robert Moog, 1965). En la msica electrnica, els sons neixen al laboratori i sn manipulats; el resultat senregistra en una cinta. Aquest fet provoca canvis importants, com la substituci de la partitura per la cinta magnetofnica i la substituci del concert en directe per laudici de la cinta (tot i que en la dcada dels seixanta es fan concerts en directe establint relacions entre la cinta enregistrada prviament i els intrprets, que toquen instruments acstics o electrnics com ara el sintetitzador). Les possibilitats actuals de lelectrnica shan utilitzat sobretot en la msica popular. El sintetitzador, la caixa de ritmes, el sampler, la taula de mescles, juntament amb lordinador, han esdevingut una font inesgotable de noves sonoritats i noves maneres de compondre. El serialisme integral: saplica el concepte de srie dodecafnica a tots els elements integrants del so (durada, silencis, intensitat, timbre); s una msica molt organitzada. Msica aleatria: Aquest estil sorgeix com a reacci a lexcessiu rigor del serialisme. Connecta amb lart cintic (escultures mbils) i hi deixa intervenir latzar, per la qual cosa es tendeix a la llibertat dacci tant del compositor com de lintrpret (les altures i les durades dels sons no sespecifiquen; els motius es repeteixen, sordenen o es varien lliurement, la forma s oberta). Per tot plega, cada audici duna obra sempre ser diferent. Aquest tipus de msica fa servir una grafia i smbols que es poden interpretar ms o menys lliurement (ja no sescriu sobre el pentagrama). Msica estocstica: s una derivaci de la msica aleatria. Es fan servir ordinadors per a compondre-la i es basa en les lleis de lestadstica (clcul de probabilitats) i la matemtica de latzar. Msica intutiva: La partitura s una imatge, un poema, etc. Lintrpret improvisa seguint les indicacions del compositor. Minimalisme: es repeteixen reiteradament i de manera insistent uns pocs elements, i es van introduint progressivament petits canvis. El resultat sonor s una mena de msica obsessiva (quasi hipntica), imitaci de la msica oriental (en la qual sha inspirat). Aquest corrent va nixer als EUA a mitjan dels anys 60 i sobretot en destaca Philip Glass.
11

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

7.5. GUIA DAUDICIONS

1. La Cathdrale Engloutie Claude Debussy.

A finals del segle XIX Pars era el centre cultural dEuropa. En ella shi aplegaven les vangurdies artstiques que van exercir un impacte considerable en levoluci de lart modern. Els poetes simbolistes Stphane Mallarm, Paul Verlaine i Arthur Rimbaud, aix com els pintors postimpressionistes Paul Gauguin, Georges Seurat i Paul Czanne, que van donar ms mfasi als elements purament formals en canvi de les representacions convencionals, van contribuir a lesfonsament del Realisme del segle XIX. Malgrat aquests avenos la msica francesa va continuar sense desenvolupar-se, aturada en els models alemanys i els seus principis esttics. Cap a la fi del segle van comenar a aparixer signes de canvi, envers una major independncia de la influncia germnica. Claude Debussy (1862-1918) va ser el responsable de portar aquesta tendncia dalliberament de la influncia de la msica alemanya fins a les darreres conseqncies. En comptes del complex i desenvolupat sistema de referncies musicals en la msica de Wagner, Debussy va afavorir una evocaci potica dels sentiments ms generalitzada, una evocaci de les impressions, de latmosfera dels paisatges: una interpretaci emocional dall que s invisible en la natura. El concepte de tema o melodia en el seu sentit tradicional sembla poc adequat per a relacionar-lo amb la msica de Debussy, ja que sobretot ell utilitzava una srie de breus partcules motviques en comptes dun nic recurs meldic. Sovint les obres de Debussy no semblen comenar en un moment concret, sin que es van formant gradualment a partir dun fons inconcret i atmosfric. El comenament del Preludi per a piano La Cathdrale engloutie (La Catedral Summergida) pot ser un bon exemple de les seves obres. La melodia real no comena fins al comps nm.7, on sorgeix quasi imperceptiblement fra de les reminiscncies dels complexos harmnics del comenament. En els primers 6 compassos introductoris no hi ha cap alteraci (sostinguts o bemolls) sin que es combinen set notes blanques per formar un camp harmnic esttic, dins del qual sonen en combinacions totalment lliures. Aquestes notes fluctuants ens donen una sensaci aqutica, fins que els acords sencers que escoltem semblen imitar les campanes amb un cromatisme basat en els antics modes grecs. Aix s una altra caracterstica de Debussy, que triava les harmonies pel seu color, per la seva qualitat de ressonncia i els efectes sonors que produen, ms que no pas per la lgica de la successi dacords tpica del sistema tonal. Amb aquesta intenci, Debussy tamb emprava tipus extics descales (lescala de tons sencers, escales pentatniques de 5 sons-. Lharmonia de Debussy s molt esttica, i defuig els canvis de tonalitat que el Romanticisme havia emprat. Loient de la
12

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

msica de Debussy escolta cada moment musical per les seves propietats inherents, i menys per la seva relaci amb el que hi ha abans o ve desprs. Debussy centra tamb la seva atenci en les textures, en el timbre, en els matisos dinmics (jocs dintensitat), elements que assoleixen una importncia desconeguda fins aleshores. 2. Dansa dels Adolescents, de la Consagraci de la Primavera. Igor Stravinsky

La Consagraci de la Primavera t un paper molt ambigu en la histria de la msica: s, des de tots els punts de vista, una obra revolucionria que no sassembla a res que shagus fet abans, ni tampoc desprs. El 1913, fou estrenada. Stravinsky diu: Va sorgir de manera imprevista i representava els vells asseguts en cercle observant la dansa duna jove que sacrifiquen al deu de la primavera. El subttol de lobra s Escenes de la Rssia Pagana, per la qual cosa queda ben pals el component pag de la composici. La cruesa del ritus retratat per la msica i la dansa, els aspres contorns de la msica i els ritmes mantinguts fins a lextrem van escandalitzar el Pars refinat el dia de la seva estrena. El pblic daquest dia va estar revoltat des del comenament, cridant contra el compositor i contra el coregraf (Nijinsky). Lescndol fou tan gran que la major part de la msica va resultar inaudible. La dansa dels adolescents s la segona pea de lobra i comena sobre un dibuix regular de corxeres interpretades per les cordes, sobre el que apareix un acord tocat per les trompes (anomenat acord-tolchok acord impuls) que actuava com un bloc sonor. Aquest inici tan vertical s interromput per tres capes horitzontals (melodies) interpretades pel corn angls, el fagot i els violoncels. Dos crides molt estridents, a crrec de la fusta i els violins, anuncien un tercer esquema rtmic que interpreten els obos i les trompetes. Es torna al primer esquema, s a dir, els timbres de cordes i els acords impuls de les trompes, que introdueixen una melopea salvatge que entonen els fagots i el contrafagot, sempre sobre la marxa regular de les cordes. Aquesta melopea dona lloc a jocs en cnon. Hi ha una caiguda sobtada subratllada per les timbales i una nota sostinguda en els instruments ms greus (tubes, bombo, violoncels i contrabaixos). Comena una segona part a crrec del corn angls sostingut pels trinos en un fagot i un viol. La matria s ms densa i amb ms color perqu els instruments es desdoblen. Hi ha repeticions de melodies, intensificaci, cada vegada ms densa i boja, salvatge i delirant.

13

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

3. Dance at the Gym (Mambo) West Side Story de Leonard Bernstein. Les interaccions entre msica popular i msica culta han estat particularment interessants i riques en el musical nord-americ. Bernstein, a part duna srie de musicals ms o menys convencionals va escriure dues peres que mantenen llaos amb el llenguatge de Broadway malgrat que el seu format s ms ambicis. West Side Story (1957) s un musical basat en el Romeu i Julieta de Shakespeare per ambientat en el New York contemporani, en el que les famlies enfrontades que dificulten lamor dels protagonistes sn les bandes juvenils porto-riquenyes i autctones. Lxit comercial fou espectacular, i basat en la combinaci de tcniques de la msica simfnica (com el contrapunt) amb elements llatinoamericans i del jazz. El fragment triat representa un ball celebrat en un gimns en el que els joves porto-riquenys i els joves autctons rivalitzen en la dansa.

4. Der Mondfleck, de lobra Pierrot Lunaire, de Arnold Schoenberg Amb Arnold Schoenberg (1871-1951) arribem al primer dels compositors que, encara que fou educat en el mn del darrer Romanticisme, va assolir la seva maduresa musical en els primers anys del segle XX i va definir les lnies principals de levoluci estilstica dels segents cinquanta anys. Va abandonar finalment els principis de la Tonalitat i lharmonia tradicional i va obrir una important i nova dimensi dins del camp de la investigaci compositiva. Schoenberg va veure la finalitat de lart i de la msica en lexpressi de la personalitat i la humanitat. Aix va nixer lexpressionisme amb la seva postura radical, els seus contrastos i la seva passi, que sovint arriba a la bogeria. En la msica defuig qualsevol tipus dequilibri clssic. La seva esttica es dirigeix contra la societat burgesa, la seva extremada superficialitat i doble moral, el conformisme i laparena agradable, i defensa una sinceritat exigent, una sensibilitat desperta i una incmoda participaci del pblic. En Schoenberg trobem tres perodes: 1899-1907: comena composant en lestil del Romanticisme tard o Postromanticisme i poc a poc va derivant cap a una msica que manifesta una tonalitat poc clara i vacillant, amb desequilibris evidents. 1908-1921: fa un pas definitiu envers latonalitat, per necessitats dexpressi. 1921-1951 : Desenvolupa el sistema dodecafnic, per la gran nsia dorganitzar la seva msica.

Pierrot Lunaire inclou 21 poemes per a recitadora i piano, flauta/piccolo, clarinet/clarinet baix, viol/viola, violoncel, en alguns dells amb estructures establertes (cnons). El cant es converteix en una declamaci o recitat entonat (sprechstimme) o una can parlada (sprechgesang). Der Mondfleck (la taca de la lluna) cont un doble cnon que sorigina cap a la meitat de la can i que es mou cap enrera, en moviment retrgrad, fins que torna a arribar al principi de la can.
14

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

El text diu el segent: Einen weien Fleck des hellen Mondes Auf dem Rcken seines schwarzen Rockes, So spaziert Pierrot im lauen Abend, Aufzusuchen Glck und Abenteuer. Pltzlich strt ihn was an seinem Anzug, Er beschaut sich rings und findet richtig Einen weien Fleck des hellen Mondes Auf dem Rcken seines schwarzen Rockes. Warte! denkt er: das ist so ein Gipsleck! Wischt und wischt, doch - bringt ihn nicht herunter! Und so geht er, giftgeschwollen, weiter, Reibt und reibt bis an den frhen Morgen Einen weien Fleck des hellen Mondes. Amb una taca de neu de llum de lluna sobre les espatlles del seu negre abric de seda, aix camina Pierrot aquesta vesprada trista, buscant arreu laventura de lamor Per qu! hi ha alguna cosa equivocada en la seva aparena? Ell mira i mira entorn seu i aleshores ho troba: Noms una taca de neu de llum de lluna, sobre les espatlles del seu negre abric de seda Espera un moment! pensa-, aix s una taca de guix. intenta de netejar la taca i no pot fer-la desaparixer i aix va, enverinat amb el seu mal humor, frega i frega fins que arriba la matinada, noms una taca de neu de llum de lluna.

15

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

5. Ionisation, de Edgar Varse. Edgar Varse, compositor francs (1883-1965) va embarcar cap als Estats Units el 1915, amb 32 anys. El que semblava que anava a ser una curta visita, va acabar essent la seva definitiva residncia, per la qual cosa sel considera un compositor nord-americ. Influt pels futuristes italians, va voler anar ms enll, i va inventar sofisticades mquines electrniques que aportaven possibilitats sonores sense precedents. Va realitzar una tasca dinvestigaci, demanant ajut a cientfics i tcnics, per aconseguir aquests nous instruments. El podem adscriure al corrent anomenat Sorollisme, segons el qual es defensava el soroll com a element important en les composicions musicals. Lobjectiu de Varse era lalliberament del so de les implicacions formals i expressives tradicionals. Va crear contextos formals en els quals els materials sonors podien funcionar com a objectes sonors, com si fossin matries plstiques que havien de ser modelades, combinades i fusionades com una escultura. Aquesta composici, del 1931, es considerada pel mateix compositor com la seva partitura ms revolucionria degut a que fou la primera obra de concert escrita exclusivament per a instruments de percussi (37 instruments de percussi amb 13 intrprets). Aquesta importncia de la percussi no noms s el resultat de la intenci de Varse daconseguir noves possibilitats tmbriques, sin que tamb es deu al fet que en la seva msica la melodia no s necessriament lelement ms important. Els elements no-meldics (timbre, ritme, registre, dinmica i textura) prenen major protagonisme.

6. Atmosphres per a gran orquestra, Gyorgy Ligeti.

El pensament serial i lexperimentaci dels components del so en els laboratoris delectrnica van portar a intents generals en la composici amb sons o timbres que volien determinar duna nova manera lestructura dels sons i la forma de lobra. Gyorgy Ligeti, nascut el 1923 a Hongria, va treballar durant els anys 1957-1959 a lEstudi de Msica Electrnica de Colnia. En Atmosphres (1961), els timbres es converteixen en elements primaris que constitueixen les formes. Ligeti destrueix els intervals tradicionals, desf lharmonia i elimina completament el ritme tradicional, de manera que composa el so en la seva intensitat, estructura i timbre, amb transicions fludes que van des de la claredat a la foscor, des dall ms concentrat a all ms lleuger. Sorgeix en el conjunt de lobra un arc expansiu sense melodies, tot i que hi ha moltes veus superposades. Utilitza els clusters formats amb components separats que canviaven constantment per produir subtils transformacions en els models interns.

16

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

7. Can i dansa VIII, Frederic Mompou. El mn musical de Mompou s un mn amb abundncia de colors, sons i imatges, tota la petjada de la Catalunya que envolta a Mompou. Un home tranquil i observador, va atendre i va cercar la forma d'expressar els profunds sentiments que s'ocultaven al seu interior. Un individu tmid i de veu suau, la seva msica reflexa els seus pensaments i idees que representen l'home que va ser. Mompou va nixer el 16 d'Abril de 1893 a Barcelona. Va donar el seu primer recital en pblic l'any 1908. L'any 1909, en un concert a Barcelona, desprs d'escoltar a Faure interpretar el seu Quintet op. 89, Mompou va decidir que volia fer-se compositor. L'any 1911 va compondre el que va formar part de la seva primera suite per a piano, Plany d'Impressions ntimes. La msica de Mompou deriva del soul, un cop va escriure: "Tot el drama de la meva vida es desenvolupa en el ms profund de mi i s all creada". La seva msica per a piano est plena amb sons de Catalunya i ressonncies de records quasi oblidats. Durant un curt espai de temps, va treballar a una fbrica de campanes a Barcelona. La fbrica produa campanes que sonaven en vries octaves. Aquesta experincia va causar un profund efecte en Mompou i les campanes sn sovint trobades a la seva msica. Ell mateix va dir: "La millor paraula s la paraula no dita, com tots sabeu, sc un home de poques paraules i un msic de poques notes". "La msica est escrita per a all inexpressable, voldria que ella sembls sortir de l'ombra per a tornar de nou en ella. Em trobo en la obligaci de trobar noves formes, crec que mai podr tancar la meva msica en un mn massa correcte." Escrivint sobre la seva prpia msica callada Mompou va dir: "Aquesta msica no t aire ni llum. s un dbil batec del cor. No se li demana arribar ms enll d'uns millmetres en l'espai, per s la missi de penetrar en les grans profunditats de la nostra nima i regions ms secretes del nostre esperit. aquesta msica s callada per qu la seva audici s interna. Contenci i reserva. La seva emoci s secreta i solament pren forma sonora en les seves ressonncies sota la gran bveda freda de la nostra soledat. Desitjo que a la meva msica callada, aquest nen acabat de nixer, ens aproximi a un nou calor de vida i a l'expressi del cor hum, sempre la mateixa i sempre renovant." Mompou era un miniaturista en les seves obres, que eren breus i d'una msica relativament improvisada, que s'ha descrit com a "delicada" o "ntima". Les seves influncies principals foren el impressionisme francs i Erik Satie, donant-li un estil en el qual l'expressi est concentrada en formes molt petites. Solia utilitzar obstinats, imitacions de campanes, i una espcie de so meditatiu que Lionel Salter va descriure com "la veu del silenci ... de Sant Joan de la Creu." Mompou mor a Barcelona el 30 de Juny de 1987.

17