LA

MSICA DEL CINEMA

CRDIT VARIABLE DE 4t ESO
Josep Antoni Garcia Rami

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

El llenguatge sonor.
El so dins del teatre, el cinema, la TV, t la seva prpia manera dexpressar-se, s a dir, t un sistema de signes propis, regulat per una srie de normes que conformen el seu codi: el llenguatge sonor. Els missatges sonors tenen la capacitat de generar imatges auditives en la imaginaci de loient. Si aix es dna en un mitj audio-visual, la informaci visual laportar la imatge, i el so ens dna una part molt important de la informaci del missatge. En molts casos el so correspon a informaci complementria o addicional a la que ens aporta la part visual (veus en off, sons i efectes dobjectes o subjectes fora del camp de visi, etc.). s el llenguatge del so a travs dun altre mitj. Els elements que formen el llenguatge sonor sn: - La paraula. - La msica. - Els efectes especials. - El silenci. La combinaci de tots aquests elements ens permet donar a una producci teatral, cinematogrfica o comdia musical, un aspecte ms complert i global. Ara b, cal preguntar-se com es poden combinar els diferents elements. Nhi ha dues formes bsiques: JUXTAPOSICI: Un element apareix a continuaci de laltre. Aquesta juxtaposici pot fer-se mentre un element desapareix, laltre va apareixent, o mitjanant un encadenat (desapareix un element i desprs apareix laltre). SUPERPOSICI: Un o ms elements sonors apareixen alhora. Habitualment no tots sonen en el mateix pla sonor, s a dir, no ho fan en la mateixa intensitat, sempre i quan no es busqui el desordre. El primer pla sonor correspon a una intensitat normal quan els personatges sn al mateix nivell espacial. En el segon pla sonor apareixen tots els elements que sonen de fons o de lluny, dambient.
FUNCI SEMNTICA I FUNCI ESTTICA.

La funci semntica fa referncia al significat. Tots els elements que prenen part en el missatge sonor intervenen en una o altra forma en el significat. Totes les paraules tenen un significat: cada persona ho interpreta dacord amb els seus coneixements, per tots coincidirn en el ms essencial. Per exemple, quan sescolti la paraula casa tothom se la imaginar, per cadasc una de diferent. Un silenci tamb t un significat. Aquest dependr bsicament, del lloc que ocupa en el missatge sonor i de la seva durada. La msica tamb t el seu significat, i en dependr de la funci que se li haur donat. Pot actuar de simple separador entre dos apartats, o per iniciar un apartat o captol nou, per ambientar els espais als quals es refereixen les imatges o accions, per donar melodia a un text, o tamb pot servir per expressar els estats dnim dels personatges. Als diversos efectes sonors, lespectador tamb els dna una gran importncia i ajuda a donar credibilitat i significat. La funci esttica, en canvi, fa referncia al plaer que genera la recepci daquests missatges des del punt de vista sonor. Laudici del missatge sonor ha de resultar agradable i coherent amb el que sest fent en uns altres aspectes (moviments corporals, diverses accions, aspecte visual, etc.)

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

Breu introducci al Cinema.

Les pel.lcules no sn peces monoltiques, tancades o impenetrables. Hi ha diversos mtodes o sistemes per acostar-nos a la mecnica flmica i aprofundir-hi. Ordenats seqencialment, trobarem els segents camps dactuaci: El text. La imatge El so El muntatge

EL TEXT PRECEDEIX LA IMATGE.

La Base Narrativa: En rebre un projecte, posat que no sigui el productor qui el generi com a activitat prpia, o si no es tracta dun gui original, el primer que cal fer s acudir a la base narrativa que lha motivat (novel.la, pea teatral, conte, poesia, material periodstic, episodi histric). Comparant els dos documents, loriginal i la versi guionitzada, podem intuir, per exemple, si el tema escollit com a principal s el ms encertat, el que t ms possibilitats dadaptaci a la pantalla, el que ofereix ms bones condicions de producci, tant econmicament com artsticament, etc. Dos llenguatges diferents: El text, mitjanant la lectura, sentn de manera diferent que la histria explicada per mitjans audio-visuals. All que sobre el paper t unes determinades dimensions despai (posada en pgina) i temps narratiu (ritme del discurs), sobre la pantalla es pot comprimir o accelerar en unes proporcions quasi incomparables. Per altra banda, la suma entesa com a mescla- delements com ara la imatge, els sons i la msica, propis del llenguatge cinematogrfic, aporta a la histria relatada un resultat que per escrit necessitaria un tractament molt ms detallat, i aix en el cas que el mn sonor es pogus expressar en paraules. Aix que, s prcticament impossible la translaci exacta dun text a la pantalla, per breu que sigui, a causa de les eleccions que fa el guionista pensant que all escrit sha de transformar en un film i que aquest film ha de ser ents per qualsevol persona.
LA CREACI DIMATGES.

La il.luminaci: La il.luminaci s un factor essencial en la composici duna imatge. Per exemple, si ens imaginem un mateix pla amb llum o sense, fcilment deduirem que s de dia o de nit, o que ens trobem en un lloc o en un altre.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

Actualment els films sacostumen a rodar en els estudis amb llum artificial, imprescindible per matisar les ombres i il.luminar les zones que interessa destacar. En el cas de rodatges a lexterior, tamb cal la presncia de reflectors o b de pantalles que dirigeixin els raigs solars cap al lloc convenient. Una llum creuada des de dos focus sobre un personatge o objecte de referncia en destacar la nitidesa perqu no es produeixen ombres. En canvi, si col.loquem la llum per sota del personatge, llum contrapicada, farem ressaltar les ombres exageradament, com passa a les pel.lcules de terror. Per plasmar les particularitats tcniques del camp de la il.luminaci, hi ha una srie de lleis i codis que shan de conixer i dominar. Aix, el cinema tamb sexpressa i es fa possible mitjanant un llenguatge especfic, essencialment visual. Aquest llenguatge es basa en: -La mida del quadre (general, de conjunt, mitj, curt, primer pla, etc.) -El quadre o compsici fotogrfica, els objectius o lents (gran angular, mitj, teleobjectiu). -Langulaci de la cmera (picat, contrapicat, lineal) -Els moviments previstos (trveling, grua, steadycam, cmera a lespatlla, trpode, etc.) Els signes que configuren lescriptura prpia del cinema sn: EL PLA

El pla Langulaci El moviment.

El pla s la unitat cinematogrfica. Durant el rodatge es parla ms prpiament de pressa. Un pla t una srie de caracterstiques que el defineixen i que sn les segents: - Lenquadrament: s lespai delimitat pel rectangle que sinterposa entre lull hum i els objectes o personatges que es volen captar amb la cmera. - El camp: s lespai longitudinal que es divisa, i daqu que es parli de profunditat de camp.

Mida dels plans segons lenquadrament

-Pla de detall o gran primer pla, que acosta una porci de rostre o objecte a fi dimpactar, cridar latenci o reforar una acci. -Primer pla, que mostra el rostre o objecte complets a fi de fer-ne ressaltar les caracterstiques o lexpressivitat. -Pla mig, que presenta la figura tallada a lalada del pit (pla mig curt) o de la cintura (pla mig curt). -Pla americ o pla de tres quarts, que mostra la figura tallada a lalada dels genolls. -Pla general, que abasta tot el conjunt de lescenari en que es desenvolupa lacci; el situa i el descriu.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

ACTIVITATS. 1. Fes una llista de cinc pel.lcules que hagis vist i que siguin adaptacions duna novel.la o dun text literari: Titol de la pel.lcula Ttol de text literari o novel.la.

2. Representa mitjanant un dibuix cadascuna de les segents definicions: Llum creuada: els dos focus se situen sobre un personatge o objecte de referncia per destacar-ne la nitidesa i perqu no es produeixin ombres. Llum contrapicada: el focus de llum es col.loca per sota del personatge; aix es fan ressaltar les ombres exageradament, com passa a les pel.lcules de terror.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

3. Relaciona cada pla amb la imatge corresponent.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

4.Observa atentament durant uns minuts la pel.lcula que posar el professor i digues el nom dels tipus de plans que hagis identificat:

5. Retalla imatges fotogrfiques o de dibuix (poden ser cmics) de revistes que trobis per casa i digues quin tipus de pla correspon a cadascuna. Presenta-les al professor curosament. Noms cal que busquis una imatge corresponent a cada tipus de pla (hi ha 5, recorda).
ALTRES TIPUS DE PLANS

A ms dels esmentats, nhi ha una altra modalitat que sobt per la combinaci de diferents plans: -El Pla seqncia, que s el que es roda amb continutat espaciotemporal, sense interrupcions; s a dir, el que segueix levoluci dun personatge (o duna acci) amb els seus moviments, dilegs i tota la resta. Aix, el temps real coincideix amb el temps cinematogrfic. Aix no passa quan es fa el muntatge, on es crea el temps cinematogrfic manipulant els temps reals. s a dir: es crea el temps del film. En definitiva, el pla seqncia s un pla sense muntar. Si tenim en compte el punt de vista, els plans poden ser objectius o subjectius. Sn objectius quan corresponen al que descriu la cmera, mentre que es consideren subjectius quan corresponen al que veu el personatge. En aquest segon cas, la cmera es posa al lloc dels ulls del personatge.
COM ES FA EL PAS DUN PLA A UN ALTRE.

Hi ha diferents maneres de fer aquest pas: -Tall sec: les imatges dun pla succeeixen les de lanterior sense cap trnsit. -Fosa en negre: la imatge dun pla senfosqueix fins que la pantalla esdev negra; el pla segent es va il.luminant progressivament i apareix una imatge que no t continutat amb lanterior, s un altre pla. -Fosa encadenada: sutilitza el mateix procediment que en la fosa en negre, per amb la diferncia que el negre es substitut per la superposici duna imatge amb una altra. -Fosa en iris: es produeix quan la imatge es tanca en diafragma (un cercle que es fa cada cop ms estret) sobre un punt llumins central. -Cortineta: es realitza quan la progressi horitzontal duna imatge fa desaparixer, per desplaament, lanterior. -Escombrada: consisteix en un moviment de cmera rpid, en forma de panormica, que esborra la nitidesa duna imatge i dna pas al pla segent.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

ACTIVITATS: 6. Llegeix el text corresponent al Pla seqncia i marca amb una creu les afirmacions correctes: El pla seqncia s el pla que dura ms dun minut. El pla seqncia s el pla sense tall que dura tota una seqncia. En el pla seqncia el temps real coincideix amb el temps cinematogrfic. El pla objectiu correspon al que descriu la cmera. El pla subjectiu correspon al que veu el personatge.

7. Relaciona el pas dun pla a laltre amb la imatge corresponent:

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

LANGULACI

Langulaci s el punt de vista de la cmera en relaci al personatge o objecte que es vol impressionar; s a dir, langle que pren leix de lobjectiu amb relaci a lobjecte o subjecte que es capta.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

10

EL MOVIMENT

El tercer signe de puntuaci propi del cinema s el moviment del pla, que saconsegueix grcies a la manipulaci de les lents, el zoom, o als desplaaments que executa la cmera, o b per combinaci de totes dues possibilitats.

Tipus de moviments de la cmera.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

11

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

12

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

13

ACTIVITATS. 8. Contesta les preguntes segents: -Quina diferncia hi ha entre un trveling i una panormica? -Quina diferncia hi ha entre un moviment de trveling i un moviment amb el zoom de la cmera?

9. Relaciona cada situaci objecte o vehicle amb un dels dos tipus de moviment: Tren en marxa Cotxe en marxa Caminar metralladora 10. Qu s una dolly? I un steadycam? Assecador de cabell Baldufa Home respecte a un ocell Ocell respecte a un home

Panormic trveling

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

14

La Msica de Cinema
En primer lloc hem de dir que no s el mateix la msica duna pel.lcula (el que anomenem la msica de cinema) que la Banda Sonora. Potser col.loquialment quan parlem de Banda Sonora pensem que ens estem referint a la msica de la pel.lcula, per aix no s ben b exacte. La Banda Sonora s el conjunt de tots els sons (efectes, sorolls, dilegs, msica, etc) que acompanyen la imatge. Sanomena aix perqu aquests sons estan enregistrats magnticament en una banda lateral de la pel.lcula, que no s ms que lencadenament de petits fotogrames que, quan es projecten succesivament a una velocitat de 24 ips (imatges per segon), ens permet tenir la sensaci de moviment. Tenim, doncs, que la Msica de cinema s la composici musical que acompanya les imatges. Aquesta pot ser msica feta expressament per la pel.lcula, encarregada a un compositor especialista, o, per altra banda, pot ser msica darxiu, s a dir, msica ja existent previament i que no necessriament ha dhaver estat composta per acompanyar imatges. Histricament, la msica de cinema existeix molt abans que exists la Banda Sonora. Les breus projeccions, que duraven un o dos minuts, a la dcada de 1890 ja comptaven amb un acompanyament de msica de piano tocat en directe. Aquest acompanyament marcava la divisi de les imatges en pantalla, que no tenien cap altre so. Estem parlant de lpoca del cinema mut. Com es va comenar a utilitzar la msica cinematogrfica? En principi, la msica no noms servia per acompanyar les projeccions mudes, sin que tamb permetia dissimular el soroll, molt sovint massa fort, que produen els primers equips de projecci. A ms del soroll dels projectors, el pblic no estava acostumat a la intimitat col.lectiva imposada per un local a les fosques. Si no hi havia cap dileg a escoltar, per qu shavien de mantenir en silenci durant la projecci?. Pel.lcules modernes com Amarcord (1973) o Cinema Paradiso (1988) retrataven la sala dexhibici com un lloc sorolls, en el que el pblic estava inmers en les seves prpies baralles, provocacions i converses. Per mantenir la mgia del cinema era necessria la msica. Per ofegar el zumzeig i els estosecs, per unificar els espectadors en un sol pblic. Per hipnotitzar-los, per crear un ambient. Tamb hi havia un altre motiu per la introducci de msica durant les projeccions. Les pel.lcules tenien encara molts defectes tcnics. La msica molt sovint tenia lefecte de calmar i tranquilitzar els espectadors que no sacabaven de creure el que estaven veient, perqu els efectes especials eren, aleshores, molt rudimentaris. El primer sistema de sonoritzaci del cinema va ser el disc, que anava ms o menys sincronitzat (a 33 r.p.m) amb la imatge. El 1927 tenim la primera pel.lcula parlada: El Cantor de Jazz. Encara no podem dir que s la primera pel.lcula sonora. Aproximadament un any ms tard la indstria cinematogrfica comena a adonar-se que el cinema sonor funciona a nivell de taquilla. Aix que, a principis del 1930 es fa el pas definitiu cap el cinema sonor.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

15

Farem una altra diferncia. Entendrem per Msica de Cinema la msica feta expressament o no que acompanya les imatges, quan lescoltem sense veure la pel.lcula. s a dir, em compro un CD de la Msica de la pel.lcula Titnic, per exemple, i quan lescolto a casa, sense veure la pel.lcula, estic escoltant Msica de Cinema. Quan ens referirem a la msica, analitzant-la juntament amb les imatges a les quals acompanya, parlarem de Banda Sonora Musical (BSM). De fet, i en el cas en qu ens trobem amb partitures fetes expressament per una pel.lcula encara ms, no podem analitzar seriosament la Msica per cinema sense tenir en compte el seu suport visual. Malgrat aix, si ens posem a analitzar la Msica duna pel.lcula sense veure les imatges, s a dir, com a msica en s mateixa, haurem de tenir en compte els segents parmetres:
PARMETRES PER LANLISI DE LA MSICA DE CINEMA:

1. Mtode de Selecci: a. Composici musical expressa, que pot ser feta per un compositor professional o un compositor ali al mn del cinema. b. Composici pre-existent o darxiu, que pot presentar-se sense variacions o amb variacions. 2. Estructura temtica del Bloc Musical: a. Bloc temtic, que pot ser monotemtic (un sol tema musical) o politemtic (ms dun tema musical, com una suite o el bloc musical dels crdits). b. Bloc atemtic, no hi ha temes musicals identificables. 3. Carcter: a. Anmic o psicolgic, quan determina un clima emotiu concret i ens comunica un determinat estat dnim. b. Fsic, proporciona un dinamisme musical o tranquilitza, comunica la idea de repos o dintimisme c. Cultural, es pot referir a un lloc (msica folklrica o tpica dun pas o regi), es pot referir a una poca (msica dun estil determinat) i tamb es pot referir a un concepte o idea que ha estat previament fixat en la nostra societat (per exemple, una marxa fnebre, una marxa nupcial, etc.). En aquest cas parlariem de carcter cultural-local, carcter cultural-cronolgic i carcter cultural-conceptual.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

16

ACTIVITATS 1. Explica en les teves paraules per qu no s correcte parlar de Banda Sonora si ens volem referir a la msica duna pel.lcula. 2. Qu s la Msica de Cinema? 3. Qu s anterior, la Banda Sonora o la Msica de Cinema? Explica-ho. 4. Quins motius sembla que hi va haver per acompanyar les projeccions del cinema mut amb msica en directe? Enumerals i explicals. 5. Quina s la primera pel.lcula parlada i en quin any es va projectar? 6. Explica la diferncia entre Msica de Cinema i Banda Sonora musical. 7. Tenint en compte els Parmetres per lanlisi de la Msica de Cinema, busca ttols de pel.lcules que tinguin diferents Mtodes de Selecci Musical. 8. Segueix tenint en compte els Parmetres i pensa en ttols de pel.lcules que tinguin diferent Estructura Temtica. 9. Busca diferents fragments musicals i descriu el Carcter Anmic o Psicolgic que et comunica (tristesa, alegria, por, tensi, nerviosisme, etc.) 10. Busca fragments musicals diferents que tinguin un Carcter Fsic oposat. 11. Busca fragments musicals que corresponguin a diferents llocs (Carcter cultural-local) 12. Busca fragments musicals que corresponguin a diferents poques (Carcter cultural-cronolgic) 13. Busca fragments musicals que poguem associar amb diferents idees, conceptes o situacions determinades (Carcter culturalconceptual)

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

17

PARMETRES PER A LANLISI DE LA BANDA SONORA MUSICAL. (Msica associada a la imatge cinematogrfica)
Quan volem analitzar la msica de cinema tenint en compte el seu suport visual, s a dir, les imatges a les quals acompanya, hem de fer-ho tenint en compte diversos punts de vista, o parmetres. 1. En primer lloc analitzarem la Funci Articuladora de la Msica, s a dir, la presncia o grau dimportncia que t la msica respecte a la imatge. La Funci Articuladora pot ser de dos tipus: a. Protagnica: quan les imatges sestructuren, construeixen i articulen partint duna msica concreta. s a dir, el protagonisme el t la msica, i les imatges noms lacompanyen (aquest seria el cas dalgunes peres o ballets filmats, les pel.lcules musicals, els videoclips, etc.) b. Secundria: quan la msica s noms un acompanyament o fons musical. La msica, en aquest cas, safegeix a posteriori a les imatges, perqu la imatge s la protagonista. Aquesta funci s la ms habitual en el cinema. 2. Si tenim en compte la Justificaci ptica, o dit duna altra manera, la presncia o absncia de la font sonora (el que produeix la msica) dins de la imatge en pantalla, ens trobem que la msica pot ser: a. Real o diagtica: quan la font sonora apareix en pantalla (dintre de camp) o, com a mnim, intum, que hi s en algun lloc proper al pla visual (fora de camp). b. Irreal o exegtica: Si la msica prov del no res, s a dir, no t cap justificaci fsica, perqu no hi ha cap font sonora que la produeixi. Malgrat tot, s un convencionalisme que acceptem, i s molt habitual en el cinema. 3. Quan el que ens interessa es veure si hi ha Coherncia Argumental de la msica i les imatges, pot ser: a. Integrada o Coherent: En aquest cas, el bloc musical t plena justificaci en largument, en lacci, trobem que t relaci amb el que est passant en les imatges. Per exemple, si les imatges ens presenten una festa amb ball, s coherent que hi hagi msica. b. Aliena o Incoherent: En aquest cas la presncia de msica no t cap ra de ser, no s coherent amb les imatges. Per exemple, la famosa seqncia de lactor Gene Kelly a la pel.lcula Cantant sota la pluja, en qu apareix ballant i cantant al carrer, xipollejant en un bassal i pujant-se a una farola, no t cap explicaci coherent, a no ser que consideressim que el personatge sha tornat boig transitriament.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

18

4. La Interacci Semntica entre msica i imatge tamb sha de tenir en compte. El carcter de la msica (referit a la pgina 14) i el significat que ens vol transmetre la imatge es poden presentar en convergncia (relaci, coincidncia de significats) o en divergncia (no relaci, contrast). a. Convergncia semntica: pot ser de tres tipus: 1. Anmica: quan el carcter de la msica (trist, divertit, etc., ) coincideix amb el significat de les imatges. 2. Fsica: quan els aspectes rtmics o dinmics de la msica coincideixen plenament amb el tipus de moviment o dacci que veiem en les imatges. 3. Cultural: referida a: i. Convergncia cultural-local: sutilitza una msica tpica duna determinada regi o ambient fsic, perqu aquest s el lloc o espai reflectit per les imatges. ii. Convergncia cultural-cronolgica: sutilitza un estil de msica propi de lpoca reflectida en la pel.lcula. iii. Convergncia cultural-conceptual: sutilitzen blocs musicals que, per tradici o per convenci, associem a determinades situacions o conceptes. Per exemple, associem la Marxa Nupcial de Mendelssohn a una seqncia que ens mostra un casament. b. Divergncia semntica: Tamb pot ser anmica, fsica i cultural, per en aquest cas la qesti s que les imatges i la msica no coincideixen quant a missatge. Podria passar quan, per exemple, les imatges reflecteixen una situaci trgica o dramtica i la msica, en canvi, s una msica divertida o de festa (Exemple: la seqncia del ball a la pel.lcula Danseu, danseu, malets!) 5. Segons en quin moment de la pel.lcula apareix el bloc musical que pretenem analitzar, s a dir, la seva Ubicaci al muntatge, ens trobem que els blocs musicals poden ser: a. Blocs genrics: els fragments musicals que acompanyen als crdits dentrada o de sortida (inici o final de la pel.lcula). Las msiques daquests tipus de blocs sn molt importants perqu ens dnen informaci prvia o definitiva sobre la pel.lcula. b. Bloc-seqncia: s un bloc musical que acompanya noms a una seqncia, ja sigui parcialment o totalment. Un exemple conegut s la seqncia de les bicis a la pel.lcula E.T. c. Bloc de transici: servei per enllaar dues seqncies diferents. d. Bloc-pla: coincideix plenament amb un pla molt curt (com un flash musical). Seria ms un motiu musical que no pas un tema musical. e. Bloc continu: Es dna en els casos en que tota una pel.lcula sencera t un bloc musical que no satura. Aix passa molt poques vegades, per el podem trobar en els video-clips, les peres i els ballets filmats i alguns experiments cinematogrfics en qu la msica t el mxim protagonisme.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

19

6. Podem tamb analitzar la B.S.M. tenint en compte la seva Ubicaci a la Narraci, s a dir la Forma Narrativa que adquireix. Tenint en compte aquest parmetre, la msica pot presentar- se de les segents maneres: a) b) c) d) e) f) g) h) Com a Tema Circumstancial. Com a Leitmotiv. LElipsi. Com a Irrupci Musical, que pot ser Perllongada o Acotada. Com una Interrupci Musical, que pot ser Conclusiva o Suspensiva. Com a Seqncia de Muntatge. Com a Nmero Musical. Utilitzant la tcnica del Mickeymousing.

Daquests analitzarem uns quants: b) Un Leitmotiv s un motiu musical o tema breu que sidentifica amb un personatge o amb una situaci concreta de lobra en la que apareix, de manera que cada vegada que apareix aquest personatge o situaci, sna el seu leitmotiv. El leitmotiv es pot presentar amb diverses variacions en el seu timbre (instruments), ritme, intensitat, etc., per sempre queda clar que la seva lnia meldica no serveix per diferents personatges o situacions. Tenim un exemple clar de leitmotiv en la fanfarria que escoltem a la pel.lcula Superman sempre que el protagonista inicia una seqncia dacci. c) Una Elipsi Musical s un recurs utilitzat per al.ludir un personatge o situaci sense que aquest aparegui visualment. Evidentment, cal que en algun moment de la pel.lcula el bloc musical hagi estat associat al personatge o a la situaci duna manera clara, de manera que, en el moment en qu no veiem el personatge o situaci noms escoltant la msica ja ho associem amb la imatge. Un exemple es el que es dona a la pel.lcula Christine, el nom dun cotxe assass. Cada vegada que el cotxe mata alg sna a la rdio del vehicle un rocknroll o una can dels anys 50. Quan en un moment donat de la pel.lcula sna aquesta msica, per no el vehicle, de seguida dedum que alguna cosa ha de passar. d) Una Irrupci Musical consisteix a introduir un bloc musical sobtadament, precedit generalment dun silenci, o dun altra bloc musical diferent a intensitat baixa. La irrupci musical s sempre duna intensitat forta. El seu objectiu s cridar latenci de lespectador i sovint coincideix amb un canvi de pla visual. Si aquesta Irrupci musical es mant en el temps, s a dir, dura un temps determinat, sanomena Perllongada. Quan es curta, lanomenem Acotada. e) Una Interrupci Musical s, senzillament, un silenci que talla un bloc musical. Aquest silenci pot ser conclusiu, s a dir, que finalitza una seqncia sense continuitat narrativa, i queda evident que el bloc musical ha acabat; i en el cas de la Interrupci Musical suspensiva, el bloc musical queda en suspens, no acabat, i normalment esperem la resoluci de la seqncia a nivell narratiu.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

20

f) Seqncia de Muntatge: De vegades, hi ha seqncies en les quals es fa una elipsi despai o de temps, comprimint una srie de plans curts. Normalment es tracta davanar en el temps (avanar hores, dies, mesos o anys en la narraci) o canviar despai rpidament. Com que a nivell auditiu no s posible posar msica a temps real en aquest tipus de seqncies, selimina totalment el so real i sintrodueix un bloc musical que lliga la seqncia. Un exemple seria la seqncia de muntatge tan coneguda de la pel.lcula Pretty Woman, en la que mentre la protagonista surt de compres, escoltem un bloc musical que lliga tota la seqncia, concretament la can que porta el ttol de la pel.lcula. g) Un Nmero Musical, molt tpic de les pel.lcules musicals, t la funci daturar la narraci. s totalment prescindible. h) El Mickeymousing s una il.lustraci musical, gaireb sincrnica, de qualsevol moviment dels personatges, duna manera totalment descriptiva. s molt tpic dels dibuixos animats de la primera poca dels dibuixos animats sonors. s un recurs eminentment tcnic, ms que no pas esttic, perqu per representar un moviment dun segon de durada shan de fer fins a 24 dibuixos diferents. Normalment es fan 12 dibuixos. En els darrers anys, els dibuixos animats japonesos fan 4 dibuixos per segon, per aquest motiu sn tan esttics i encarcarats si els comparem amb els americans. 7. El darrer parmetre que hem de tenir en compte per analitzar un determinat bloc de la B.S.M. s el Pla Auditiu. Massa vegades es decideix en la fase de postproducci i aquest fet determina que el compositor senfadi, perqu veu que la seva msica queda amagada sota una cortina de sorolls i efectes que el director, el muntador o lenginyer de so consideren ms necessaris per a la comprensi de la pel.lcula. Quan la msica s el que predomina diem que est en Primer pla auditiu. Tamb pot estar en un Pla secundari o, fins i tot, en un Pla de figuraci, que correspon a la msica de fons. ACTIVITATS: 1. Pensa en algunes pel.lcules que tinguin una Funci Articuladora protagnica o secundria i escriu el ttol. 2. Descriu algunes seqncies de pel.lcules que recordis en qu la Justificaci ptica del bloc musical sigui Real o diagtica. Descriu tamb daltres en qu la Justificaci ptica sigui Irreal o Exegtica. 4. Busca mentalment i descriu algunes seqncies de pel.lcules en qu la Coherncia Argumental sigui Integrada, i daltres en qu sigui Aliena. 5. Pensa en seqncies cinematogrfiques en les que hi hagi algun tipus de convergncia semntica amb la msica, i daltres en que hi hagi divergncia semntica. Descriu-les i digues quin tipus de convergncia o divergncia (local, cronolgica o conceptual) creus que hi ha. 5.Repassa atentament lapartat corresponent al parmetre nm.6 (Ubicaci a la Narraci) i explica, en les teves paraules, que sn: un leitmotiv, una Elipsi Musical, una Irrupci Musical, una Interrupci Musical, una Seqncia de Muntatge, un Nmero Musical i un Mickeymousing. Posa exemples.

-Crdit Variable La Msica del Cinema . 4rt dESO-

21