TEMA 6: LACTE ADMINISTRATIU

SUBJECTES

DE LA RELACI
ADMINISTRATIVA:

DRETS DELS CIUTADANS

CONCEPTE DE INTERESSAT

ACTE

ADMINISTRATIU
MOTIVACI
INACTIVITAT I SILENCI

Els principis de
administrativa
-

lorganitzaci

Estan recollits principalment en els articles 103 i 105 de la

Constituci.
Lart. 103 cont una llista dels principis especfics de
lorganitzaci pblica: 1. LAdministraci pblica serveix amb
objectivitat els interessos generals i actua dacord amb els
principis
deficcia,
jerarquia,
descentralitzaci,
desconcentraci i coordinaci, amb ple sotmetiment a la Llei i
al Dret. 2. Els rgans de lAdministraci de lEstat sn creats,
regits i coordinats dacord amb la Llei (PRINCIPI DE
LEGALITAT I CONCEPTE DE POTESTAT. ORGANITZACI)
Lart. 105 fa referncia als principis de participaci i de
transparncia administratives.

La transparncia
administrativa

En lactualitat, el principi de transparncia administrativa es troba recollit en la

major part dels ordenaments jurdics del nostre entorn.
A lEstat espanyol, una manifestaci del principi de transparncia la trobem en
lart. 105.b CE quan preveu el dret daccs als arxius i registres administratius.
Podem destacar dos mecanismes a travs dels quals pot fer-se efectiu el
principi de transparncia administrativa:

El dret daccs a la documentaci administrativa.

El dret a informar-se sobre lorganitzaci administrativa,
sobre els serveis administratius o sobre els requisits per a
tramitar procediments.

La Participaci

El principi de participaci administrativa implica que els ciutadans

puguin intervenir en la gesti dels serveis pblics o influir, fins i tot de
forma decisiva, en les decisions que prengui lAdministraci pblica.

La participaci es troba prevista en nombroses ocasions a la

Constituci espanyola i al llarg de lordenament jurdic.

Audincia i informaci pblica

El trmit daudincia s essencial i irrenunciable, fins al punt que el criteri

jurisprudencial entn, de manera prcticament unnime, que lomissi del
trmit daudincia s un vici greu de procediment que comporta la nullitat de
ple dret.
El trmit daudincia es regula a larticle 84 de la LRJPAC, que estableix que:
Instruidos los procedimientos, e inmediatamente antes de redactar la
propuesta de resolucin, se pondrn de manifiesto a los interesados o, en su
caso, a sus representantes [...] los interesados, en un plazo no inferior a diez
das ni superior a quince, podrn alegar y presentar los documentos y
justificaciones que estimen pertinentes.

Audincia i informaci pblica

La informaci pblica s un trmit que la Llei no planteja com a

rigorosament imprescindible. La seva exigncia varia dacord amb lobjecte i la
naturalesa del procediment, per si lgicament s exigible, la jurisprudncia
tampoc no nadmet lomissi.
El trmit es regula a larticle 86 de la LRJPAC: El rgano al que corresponda
la resolucin del procedimiento, cuando la naturaleza de ste lo requiera,
podr acordar un periodo de informacin pblica. A tal efecto, se anunciar en
el Boletn Oficial del Estado, de la Comunidad Autnoma, o en el de la
Provincia respectiva, a fin de que cualquier persona fsica o jurdica pueda
examinar el procedimiento, o la parte del mismo que se acuerde. El anuncio
sealar el lugar de exhibicin y determinar el plazo para formular
alegaciones, que en ningn caso podr ser inferior a veinte das.

Laccs a la
lAdministraci

informaci

de

Larticle 105 de la CE: La llei regular [...] b) Laccs dels ciutadans als
arxius i als registres administratius, salvant el que afecti la seguretat i la
defensa de lEstat, la indagaci dels delictes i la intimitat de les
persones.
La LRJPAC s la llei que compleix aquest manament i regula, a lextens i
detallat article 37, el dret daccs als arxius i registres.
Larticle 37 afirma, efectivament, que: Los ciudadanos tienen derecho a
acceder a los registros y a los documentos que, formando parte de un
expediente, obren en los archivos administrativos... siempre que tales
expedientes correspondan a procedimientos terminados en la fecha de la
solicitud.
El dret daccs, per imperatiu de la Constituci, es configura com un dret
de qualsevol ciutad, mentre que laccs i la participaci en un
procediment en curs s un dret que es reconeix nicament als
interessats en aquest procediment.

DRETS DELS CIUTAD (35 LRJAPAC)

a) conixer en qualsevol moment lestat de la tramitaci dels procediments en qu tingui la
condici de persona interessada i a obtenir cpies dels seus documents.
b) identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions pbliques sota la
responsabilitat dels quals es tramiten els procediments.
c) obtenir cpia segellada dels documents que es presentin, si saporten amb els originals, i
tamb a la devoluci dels originals que es presentin, excepte quan els originals hagin dobrar
en el procediment.
d) utilitzar les llenges oficials en el territori de la seva comunitat autnoma dacord amb el que
preveuen aquesta Llei i la resta de lordenament jurdic.
e) formular allegacions i a aportar documents en qualsevol fase del p rocediment anterior al
trmit daudincia, que ha de tenir en compte lrgan competent en redactar la proposta de
resoci.
f) no presentar ms documents dels que exigeixen les normes aplicables al procediment de qu
es tracti, i a no presentar documents que ja es trobin en poder de lAdministraci que actua.
g) obtenir informaci i orientaci sobre els requisits jurdics o tcnics que les disposicions vigents
imposin als projectes, les actuacions o les sollicituds que es proposin fer.
h) Accs als registres i arxius de les administracions pbliques en els termes que preveuen la
Constituci i aquesta o altres lleis (aquest dret tamb es troba recollit a lart. 105.1 de la
Constituci, i es desenvolupa a lart. 37 de la mateixa LRJPAC).
i) a ser tractat amb respecte per les autoritats i el funcionariat, que els han de facilitar lexercici
dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.
j) a exigir responsabilitat a lAdministraci i al personal al seu servei en els termes previstos
legalment.
- en alguns casos, la previsi daquests drets es restringeix al fet que la persona tingui la condici
dinteressada en un procediment administratiu.

ACCS A ARXIUS I REGISTRES

larticle 37 d e la LRJPAC es detallen els requisits de laccs

als registres i arxius pblics.
La regla general s laccs als documents, qualsevol que en
sigui la forma o el suport en qu es trobin arxivats o registrats,
sempre que aquests documents formin part dexpedients
corresponents a procediments acabats en la data de la
sollicitud.
Ara b, el dret daccs es podr denegar per raons dinters
pblic, per protegir interessos de terceres persones o quan ho
disposi una llei.
En aquests casos, la denegaci haur de ser motivada.

COM SEXERCEIX EL DRET DACCS?

El dret daccs sexercir mitjanant petici individualitzada

dels documents que es desitja consultar, sense que es pugui
formular una petici genrica sobre una matria o un conjunt
de matries.
No obstant aix, si les persones que solliciten laccs sn
investigadors que acrediten un inters histric, cientfic o
cultural rellevant, sels podr autoritzar laccs directe a la
consulta dexpedients.
El dret daccs implica tamb el dobtenir cpies o certificats
dels documents lexamen dels quals hagi estat autoritzat, previ
pagament de les exaccions establertes legalment.

EXCEPCIONS AL DRET DACCS

laccs als docu ments que continguin dades referents a la

intimitat de les persones est reservat a aquestes persones,
les quals podran exigir que aquestes dades siguin completades
o rectificades, excepte quan figurin en expedients caducats
dels quals no es puguin derivar efectes substantius.
Aix no obstant, a ms dels titulars, les terceres persones que
acreditin un inters legtim i directe podran accedir a
documents nominatius que no incloguin altres dades relatives a
la intimitat i que figurin en els procediments da plicaci del
dret, a excepci dels procediments sancionadors i disciplinaris,
quan aquells tercers interessats puguin fer valer aquelles
dades per a lexercici dels seus drets.

EXPEDIENTS RESPECTE DELS

QUALS NO ES POT EXERCIR EL DRET
DACCS

El dret daccs no es podr exercir respecte als expedients segents:

Els que contenen informaci sobre actuacions del Govern de lEstat o
de les comunitats autnomes en lexercici de les seves competncies
constitucionals no subjectes a dret administratiu.
Els que contenen informaci sobre la defensa nacional o la seguretat
de lEstat.
Els que es tramiten per a la investigaci dels delictes quan aix ho
exigeixin les necessitats de la investigaci o per protegir drets o
llibertats de tercers.
Els relatius a matries protegides pel secret comercial o industrial.
Els relatius a actuacions administratives derivades de la poltica
monetria.

DISPOSICIONS ESPECFIQUES

Laccs als arxius sotmesos a la normativa sobre matries

classificades.
Laccs a dades sanitries personals dels pacients.
Els arxius regulats per la legislaci de rgim electoral.
Els arxius de la funci estadstica pblica que serveixin
exclusivament a aquelles finalitats.
El Registre civil i el Registre central de penats i rebels.
Laccs a documents existents als arxius de les
administracions pbliques per part dels diputats o els senadors
de les Corts Generals, membres dassemblees legislatives de
les comunitats autnomes o duna corporaci local.
La consulta de fons documentals dels arxius histrics.

Lelement
subjectiu
procediment. Linteressat.

del

Linteressat: La LRJPAC (art. 31) considera com a

interessats en el procediment administratiu els segents:
a) Els qui el promoguin com a titulars de drets o
dinteressos legtims individuals o collectius.
b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin
drets que puguin resultar afectats per la decisi que
shi adopti.
c) Els qui tinguin interessos legtims, individuals o
collectius, que puguin resultar afectats per la
resoluci i compareguin en el procediment mentre no
hagi recaigut una resoluci definitiva.

DIFERNCIES ENTRE INTERESSAT CIUTAD TITULAR DE DRET

SUBJECTIU
el

concepte d'interessat s ms estricte que

el de ciutad:

la

noms l'interessat t accs al procediment en

curs; el ciutad que no t la condici d'interessat
pot accedir als arxius i registres, per no al
procediment en curs.

figura d'interessat s ms mplia que la de

titular d'un dret subjectiu, que s amb la que
normalment s'opera en el dret privat.

DIFERNCIA ENTRE INTERESSAT

ACTIU I INTERESSAT PASSIU
(NECESSARI I NO NECESSARI)

Amb independncia que els interessats puguin promoure o personar-se a

iniciativa prpia en els procediments administratius, l'Administraci pblica est
obligada a comunicar als interessats la tramitaci de tot procediment que afecti
els titulars de drets o interessos legtims directes.
la condici d'interessat, quan no s's titular d'un dret que es veu directament
afectat, es guanya compareixent en el procediment.
INTERESSAT ACTIU: 31.1.a) Promou el procediment.
INTERESSAT PASSIU: No han iniciat el procediment per tenen drets que
poden resultar afectats per la resoluci.
NECESSARI: 31.1.b) i 34: Titular de drets o interessos legtims i directes.
NO NECESSARI: 31.1.C) Titulars de interessos legtims indirectes i
collectius.

 PRCTICA CONCEPTE

INTERESSAT I
DRET DELS CIUTADANS.

ACTE ADMINISTRATIU

Es un acte jurdic que consisteix en una declaraci de voluntat

de l'Administraci.
DIFERNCIES AMB:
REGLAMENT

el reglament s una disposici general, t un contingut normatiu,

s'integra en l'ordenament jurdic i t una vigncia potencialment
indefinida
l'acte expressa una resoluci singular que exhaureix els seus
efectes jurdics quan es compleix

CONTRACTE

els actes sn declaracions unilaterals de l'Administraci, els

contractes, fins i tot els administratius, sn negocis jurdics que
requereixen, per a perfeccionar-se, la concurrncia de voluntats
de totes dues parts.

ELEMENTS DE LACTE
ADMINISTRATIU

ELEMENTS SUBJECTIUS:
a) L'autoritat administrativa que el dicta:

Cal que tot acte sigui dictat per l'Administraci competent

per a fer-ho i, dins seu, per l'rgan tamb competent, que ha
d'actuar mitjanant el seu titular legtim.
L'incompliment de les regles de competncia pot ser motiu
de nullitat de l'acte

b) El destinatari de l'acte administratiu:

La persona o les persones afectades per l'acte administratiu

tenen la condici jurdica de persones interessades

ELEMENTS DE LACTE
ADMINISTRATIU: JUSTIFICATIUS

ELEMENTS JUSTIFICATIUS:
A) El pressupsit de fet.
Com a regla general, tot acte administratiu s'ha de justificar en
l'existncia de les circumstncies materials que el legitimen.
B) La finalitat.
Tot acte administratiu s'ha de justificar tamb en l'assoliment d'una
determinada finalitat, que no s cap altra que la prevista per
l'ordenament jurdic
L'incompliment d'aquest requisit pot donar lloc a una desviaci de
poder
C) La motivaci.
Quan produeix un acte, l'Administraci ha d'estar en condicions
d'argumentar de manera raonada que aquest acte s efectivament el
que ms s'adiu amb les concretes circumstncies de fet (54
LRJAPAC)

ELEMENTS DE LACTE
ADMINISTRATIU: CONTINGUT

EL CONTINGUT DE LACTE ADMINISTRATIU (53.2

LRJAPAC)
El contingut de l'acte s'ha d'ajustar a l'ordenament jurdic.

pot estar prefigurat per la normativa aplicable: elements reglats

l'Administraci s'ha de limitar a comprovar que concorren els requisits

preestablert i a adoptar la decisi predeterminada.
En aquest cas, el marge de decisi discrecional de l'Administraci s
prcticament inexistent.

o b aquesta pot deixar un marge d'apreciaci a l'Administraci

per a triar entre diverses opcions possibles: elements
discrecionals de l'acte

sn aquells en la producci dels quals l'Administraci t un important

important marge de discrecionalitat.

ELEMENTS DE LACTE
ADMINISTRATIU: ELEMENTS
FORMALS

a) El procediment

s molt important en tota activitat administrativa.

Entre altres finalitats, el procediment garanteix que les persones o les
entitats interessades han pogut manifestar la seva posici i aportar els
elements que hagin considerat convenients per a defensar els seus drets i
els seus interessos
L'article 53.1 de la LRJPAC estableix que l'Administraci ha de produir els
actes administratius ajustant-se al procediment establert. Per la seva
banda, els articles 68 i segents d'aquesta mateixa llei estableixen
diverses disposicions generals sobre el procediment Administratiu

b) La forma de manifestaci de l'acte administratiu normalment es fa

per escrit, i hi han de constar les dades mnimes establertes per la
legislaci del procediment administratiu relatives a la identificaci de
l'acte i de l'rgan que l'ha produt, del seu contingut i dels seus
destinataris, entre altres (L'article 55.1 de la LRJPAC)

Tipologia dels actes administratius:

ACTES RESOLUTORIS I ACTES DE
TRMIT

a) Els actes resolutoris: sn els que expressen

definitivament la voluntat de l'Administraci en
relaci amb la qesti de qu es tracti; per tant, sn
els que produeixen efectes jurdics per als seus
destinataris.
b) Els actes de trmit: sn merament preparatoris
dels anteriors i no tenen, per si sols, efectes jurdics
externs a la mateixa Administraci. Com a regla
general, tampoc sn impugnables per si sols davant
els tribunals, independentment de l'acte resolutori en
el qual s'integren, per s que poden ser-ho en el
marc d'un recurs contra l'acte principal.

Tipologia dels actes administratius:

ACTES FAVORABLES I
DESFAVORABLES

a) Els actes favorables o declaratius de drets sn els que

tenen un contingut que millora o amplia la situaci jurdica
o els drets i els interessos dels seus destinataris.
b) Els actes desfavorables o de gravamen limiten, redueixen
o perjudiquen els drets i interessos o la situaci jurdica dels
seus destinataris.
Aquesta distinci entre actes favorables i actes de gravamen t
rellevncia jurdica:

Els articles 102 i 103 de la LRJPAC estableixen condicions

estrictes perqu l'Administraci retiri els actes favorables (b
mitjanant la revisi d'ofici o b declarant la seva lesivitat prvia al
recurs contencis administratiu), mentre que l'article 105 de la
mateixa Llei dna plenes facilitats per a revocar els de gravamen.

Tipologia dels actes administratius:

ACTES QUE ESGOTEN O NO LA VIA
ADMINISTRATIVA

De forma general esgoten la via administrativa:

la resoluci dels recursos d'alada,

les resolucions dels procediments d'impugnaci a que es
refereix l'art. 107.2,
les resolucions dels rgans administratius que no tinguin
superior jerrquic (llevat que una llei estableixi el contrari)
la resta de resolucions d'rgans administratius quan una
disposici legal o reglamentria aix ho estableixi,
els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la
consideraci de finalitzadors del procediment.

ACTES DICTATS PER SILENCI

ADMINISTRATIU
Es

produeix el silenci administratiu quan, en

determinades circumstncies, l'ordenament
jurdic atribueix aquesta condici a la
inactivitat de l'Administraci
La tcnica del silenci administratiu consisteix
a atorgar efectes estimatoris o
desestimatoris a les pretensions dels
sollicitants (silenci positiu i silenci negatiu).

OBLIGACI DE RESOLDRE I
NOTIFICAR

Cal situar el punt de partida de la figura del silenci administratiu en la regla

general de l'obligaci de resoldre i notificar, que formula l'article 42 de la
LRJPAC.
Segons aquest precepte, l'Administraci est obligada a dictar resoluci
expressa en tots els procediments i a notificar-la qualsevulla que sigui la seva
forma d'iniciaci.
Aquesta resoluci expressa i la seva notificaci s'ha d'adoptar dins el
termini previst per al procediment que s'estigui aplicant.

Les normes que regulen cada procediment administratiu poden preveure el termini
dins el qual l'Administraci ha de resoldre i notificar les sollicituds dels particulars o
els procediments que ella mateixa ha obert.
Aquest termini no podr execedir de sis mesos, llevat que una norma amb rang de
Llei estableixi un de ms gran o aix vingui previst en la normativa comunitria
europea.
Si la normativa procedimental que s'aplica no estableix terminis determinats per a
adoptar i notificar les resolucions administratives, l'article 42.3 de la LRJPAC
estableix que el termini mxim s de tres mesos.

CMPUT DELS TERMINIS PER

RESOLDRE I NOTIFICAR
SUSPENSI DELS TERMINIS

La iniciaci del termini o dies per tal que l'Administraci resolgui

i notifiqui varia segons la forma d'iniciaci del procediment:
a) En els procediments iniciats d'ofici, s dir, per l'Administraci
mateixa, s'iniciaran des de la data de l'acord d'iniciaci.
b) En els procediments iniciats a instncia de la persona
interessada, des de la data en qu la sollicitud hagi tingut
entrada en el registre de l'rgan competent per a la seva
tramitaci.
L'automaticitat de la producci del silenci administratiu pel
transcurs dels terminis per a resoldre i notificar queda
atenuada per l'expressa previsi d'uns supsits de
suspensi dels esmentats terminis en l'art. 42.5 de la
LRJPAC.

El silenci positiu i el silenci negatiu:

supsits d'aplicaci

Si transcorre el termini de qu disposa l'Administraci per a

resoldre expressament i notificar aquesta decisi i no ho fa,
aquesta inactivitat t com a conseqncia la producci del
silenci administratiu.
Aquesta obligaci de dictar resoluci expressa i notificar-la se
subjectar al rgim segent:
L'estimaci per silenci administratiu t a tots els efectes la
consideraci d'acte administratiu finalitzador del procediment.
La desestimaci per silenci administratiu t els sols efectes de
permetre a les persones interessades la interposici del recurs
administratiu o contencis dministratiu que resulti procedent.

SILENCI ADMINISTRATIU POSITIU

El silenci administratiu t contingut favorable o estimatori

en tots els casos, llevat que una norma amb rang de Llei o
norma de Dret Comunitari Europeu estableixi el contrari.
Es preveu una clusula general a favor del silenci positiu, al
mateix temps que s'impedeix que aquesta regla pugui ser
desvirtuada per normes reglamentries.

El silenci tamb s positiu respecte a la resoluci del recurs

d'alada contra desestimacions per silenci administratiu d'una
sollicitud pel transcurs del termini.

SILENCI ADMINISTRATIU NEGATIU

El silenci ser desestimatori en els casos segents:

a) Els procediments d'exercici del dret de petici de

l'article 29 de la Constituci.
b) La resoluci de recursos administratius.
c) Tamb t efectes desestimatoris la inactivitat
administrativa quan les sollicituds que s'han de resoldre
impliquen la transferncia a particulars de facultats relatives
al domini pblic o al servei pblic.
d) Els procediments iniciats d'ofici quan es tracti de
procediments dels que pogus derivar-se el reconeixement
o, en el seu cas, la constituci de drets o d'altres situacions
jurdiques individualitzades.

LACREDITACI DEL SILENCI

ADMINISTRATIU

En el cas del silenci positiu, la seva equiparaci a un

acte administratiu favorable comporta la necessitat,
per raons de seguretat jurdica, que el ciutad pugui
acreditar davant l'Administraci o de tercers que
aquest silenci s'ha produt.
el particular, si ho desitja, i als sols efectes de poder
acreditar la seva existncia, pot demanar
voluntriament una certificaci.
Aix ho assenyala l'article 43.5 de la LRJPAC