Eina de diagnosi

de centre
Continguts
ARA ESCRIC
vinculats a la
ACORDS
(Si est
IMPORTNCIA
(Importncia
URGNCIA
( Si ho trobes
didctica de consensuat o que li dono jo urgent o no)
lescriptura no) com a mestre)
A= S 0= Mnim + = ms urgent
B= NO 3= Mxim - = menys
urgent

Items
relacionats a
cada
conferencia
 Coneixements previs dels
alumnes sobre escriptura
Els infants quan arriben a lescola
ja tenen un srie de nocions sobre
el procs lectoescriptor.

ELS INFANTS ELS ELABOREN A PARTIR DE 3 FACTORS:

1) LA FREQNCIA AMB QUE LINFANT ENTRA EN CONTACTE AMB
EL MATERIAL IMPRS.
2) LA PRESNCIA DADULTS QUE SERVEIXIN DE MODEL
3) LA CAPACITAT PER DE LINFANT PER RELACIONAR EL SEGMENT
SONOR AMB LES LLETRES.
PER TANT S CABDAL QUE EL DOCENT SPIGA DES DON
PARTEIX CADA INFANT. CAL FER DONCS UNES PROVES
INICIALS PER PODER INCIDIR EN CADA CAS.
ACTIVITAS REALS I SIGNIFICATIVES PROPERES AL SEU
ENTORN I QUE SURTIN DEL SEU INTERS.
 Com aprn lalumne?
Sha de partir de la zona de desenvolupament Un infant que est en
real de lalumne. El que lalumne sap fer per si la fase del dibuix,
sol. I donar-li una bastida efectiva que lajudi a esperonem-lo a buscar
anar ms enll i incideixi en la zona de lletres, a diferenciar-
desenvolupament proper .El que lalumne pot les del dibuix, dels
fer amb ajuda del metre o un companys nombres de forma
ms capa Elabora conceptualizacions sobre manipulativa, que s`hi

lescriptura fa hipotesis. interessi. Donar-li

accs al material

Aplica les seves idees i les posa a prova. imprs a la llengua

oral

Les seves idees entren en conflicte . Sempre partint

dactivitats
relacionades amb

Lalumne aprn quan els seus coneixements previs entren lentorn i els interessos
en conflicte amb les noves informacions. Cal reestructurar i dels infants. Famlia ,
modificar les seves estructures inicials, de manera que les escola
noves informacions encaixin en les estrucures previes.

Resol la contradicci
 El cam de laprenentatge del codi
- Establir objectius adequats al curriculum.
- Zona real de lalumne/a. Des don partim.
- Es donen bastides i es retiren.
- Es plantegen conflictes assumibles.

Actitud del docent

-Estimular que escriguin el alumnes.

- Valorar tots els intents descriptura .

 Qu ha daprendre lalumne
pel que fa a ladquisici del

codi?
Diferents sistemes descriptura
El nostre s alfabtic.

Continguts descriptura que els infants han

dassolir al cicle dinfantil i inicial.
Correspondncies
entre el so i les
grfies.
Separaci correcta
de les sllabes.
Signes de
puntuaci ms
bsics.
Normes bsiques
per la a la bona
presentaci de
textos senzills .
 Fases descriptura
Aprendre a escriure s un procs universal ( com a totes les llengues

alfabtiques) i evolutiu, que va des dels 4 als 7 anys. En que, cada infant

passa per diferents etapes o fases. Cada etapa correspon a diferents

conceptualitzacions del codi escrit.

1 Escriptura presllbcia indiferenciada.

Primer fa el dibuix perqu no s capa de diferenciar lobjecte i el nom de

lobjecte.

Desprs imita els aspectes formals i lacte descriure de les persones adultes

La interacci
gargots, palets, rodonetes... (ja no sn dibuixos). amb
Ja sap que els adults
dibuixar s diferent
proporciona.
que escriure.
Models dacci .
Imita Vocabulari per designar les
accions i els objectes amb
Labsncia delements figuratius. que sefectuen
La linealitat.
 Qu necessita ?
Per escriure
he de ficar Poder accedir a un ampli repertori de
moltes lletres.
lletres
Conixer el sentit comunicatiu i
funcional de la llengua escrita
Cartells
daula
Intervenci docent
Fer de model descriptura. Donar
sentit a all que linfant escriu.

Confegir el nom propi i el dels

companys/es.
Animar a escriure .

Disposar destmuls per escriure .

2 Escriptura presllbica diferenciada
Utilitza lletres de forma conscinet (grafies convencionals).
No hi ha correspondncia so- grafia.
Utilitza un nombre fixe de lletres.
En un ordre variable.
Dona significat a all que escriu.

Linfant comena a tenir certes nocions.

Sap que una sola lletra no vol dir res. Ens calen ms lletres per formar paraules.
(hiptesis de quantitat)
Les paraules tenen un nombre limitat de lletres. (hiptesis de quantitat).
Sap que dues coses diferents no es poden escriure igual (hiptesis de varietat externa)

Sap que per designar objectes diferents no podem escriure les lletres amb el mateix
ordre. (varietat interna)
Sap que una paraula ha de tenir lletres variades no es pot repetir una mateixa lletra
moltes vegades (varietat interna)
Hiptesi referencial per escriure el nom duna cosa petita necessito poques lletres.
Per escriure una el nom duna cosa gran necessito moltes lletres
Qu necessita?
Conixer les lletres. Relacionar el codi oral amb
lescrit
Fixar-se en la forma de les
paraules visual i auditiva.

Intervenci docent
Fer-los adonar que per escriure una paraula sn necessaries sempre les mateixes
lletres i amb el mateix ordre.
Completar paraules amb model o sense.
Practicar la conscincia fonolgica (dites,
poemes, rodolins

Composici de paraules
3 Escriptura sllbica
Per a cada sllaba escriu una lletra.
Per a cada sllaba escriu la vocal o la consonant.
 Qu necessita?
Aprendre a diferenciar entre sllaba i quantitat de grafies.
Visulatizar molt lescriptura.
Intervenci docent
 Sllbico alfabtica.
s en aquesta etapa, quan comencen a analitzar la veu i a
introduir ms duna lletra per sllaba. L'anlisi de la sllaba
els fa descobrir la seva estructura interna: a) Una vocal com
a nucli i b) Consonants davant o darrere.
Cada sllaba es pot escriure amb la vocal i la consonant

Qu pensen?

Comencen a analitzar fonemes (anlisi acstica)

intenten trobar una lletra (grafema) per a cada un.
Sadona que a cada cop de veu li correspon ms duna lletra.
 Qu necessiten ?
Aprofundir en lanlisi dels sons.
No totes les sllabes tenen dues lletres i en lordre consonat vocal.

INTERVENCI DOCENT

Completar paraules on falti alguna lletra P S

T S.

Potenciar lautocorrecci (diccionari de classe,

diferents models impressos

Fomentar lescriptura espontanea.

Que els alumnes llegeixin el que han escrit.
Fer cadenes de paraules canviant una lletra. Qu
passa?
 Alfabtica.
Escriu totes les lletres de la paraula.

Per no significa necessriament escriptura ortogrficament convencional,

encara presenten alguna dificultat, que a poc a poc aniran resolent de
forma progressiva, com per exemple:
Lescriptura directa de sllabes que sn inverses
lomissi de lletres en sllabes complexes...

Qu pensen?

A cada fonema li
correspon una lletra
Qu necessita?
Intervenci docent
 Escriptura ortogrfica

Aplica i fixa convencionalitats de la llengua escrita: separaci

de paraules, regularitats ortogrfiques, presentaci
Consolida lortografia natural i incorpora progressivament
lortografia arbitrria.

Qu pensen?

Conixer normes ortogrfiques s

molt til.
Hi ha paraules que no segueixen les
normes i cal recordar com sescriuen.
 Intervenci docent

Fer entendre larbitrarietat de lescriptura.

Incrementar el coneixement daspectes generalitzables del codi:
normes.
Observar i adonar-se de la relaci i diferncies entre loral i
lescrit.
Fixar els coneixements a partir de ls i de la reflexi.
Ensenyar estratgies per resoldre dubtes de manera autnoma:
consultar diccionaris, referents, normes, ajudes dels processadors
de textos, internet
Fomentar i guiar la reflexi i la revisi dels textos.
 Per qu ens pot servir conixer les
fases de lescriptura
Ens permet adequar la nostra intervenci vers all que necessita
lalumne. Per adequar les interaccions entre mestre i alumne.
Estratgies dintervenci docent

Reforar les produccions escrites dels alumnes i les hiptesis

utilitzades, la qual cosa els donar seguretat.
Llegir en veu alta el que ha escrit linfant de manera literal
(per exemple, si hi falta una lletra).
Observar auditivament la producci oral de la seqncia dels
sons duna paraula.
Suggerir un esfor nou (per exemple, escriure sense mirar el
model). Induir a observar un referent o un model.
Proposar que contrasti la prpia opini amb la dun company.
 Planificar activitats
obertes descriptura
Activitats que no plantegen un producte final nic ni igual per a
tothom, de manera que no delimiten ni la llargada de lescrit ni el
grau de complexitat que ha de tenir.
A partir duna proposta concreta descriptura, cadasc hi pot
donar resposta segons el seu nivell.

Fomenten la interacci amb el mestre i els companys perqu

cadasc pugui avanar al mxim a partir del nivell que t.
 Planificar diferents tipus
dagrupament
Shan de planificar activitats en gran grup, en petit grup , per
parelles
Els diferents tipus dagrupament han de promoure
el treball reflexiu sobre el funcionament del codi escrit.
Facilitar la interacci, compartir entre iguals experincies
daprenentatge.
Ajustar la intervenci docent.
Avaluaci
 Registres collectius i individuals