Vous êtes sur la page 1sur 7

Amḍan, Imeskanen, Présentatifs, Indéfinis, Imattaren, Imassaɣen, Tinzaɣ, Asebter 1/ 7

tizelɣiwin n tuqqna, asentel, Ameskan d, Prédicatifs, Interpellatifs,

Présentatifs
nesseqdac awal aql d ha/a. aql tettusexdam i wudem 1ru d wis 2 (asuf d wesget), ma yella
ha yettusseqdac d wudem wis 3 (asuf d weget). les présentatifs nesseqdac-iten s yewṣilen
usriden n wemyag (wali tamsirt : Imqimen udmawanen)

Udem Présentatif

Asuf 1ru aql-i, -iyi


wis 2 ml. aql-ak, -ik
wis 2 nt. aql-akem, -ikem
wis 3 ml. ha-t,
wis 3 nt. ha-tt
Asget 1ru aql-aɣ
wis 2 ml. aql-aken, -iken
wis 2 nt. aql-akent, -ikent
wis 3 ml. ha-ten
wis 3 nt. ha-tent

Nesseqdac tizelɣiwin n tnila id d in d wudem 1ru d wis 2, i wakken a d-nesken lqerb neɣ lbeɛd
n tɣawsa uɣur nettwehhi. Ma yella udem wis 3, nesseqdac-as tizilɣiwin : a deg wasuf, i deg
wesget; akken daɣen i nesseqdac tizelɣiwin n tnila: id d an.
amedya :
aql-ik-id
aql-akem-in
ha-ten-i, ha-ten-id, ha-ten-aya
ha-t-a, ha-t-aya
ha-t-an
Amḍan, Imeskanen, Présentatifs, Indéfinis, Imattaren, Imassaɣen, Tinzaɣ, Asebter 2/ 7
tizelɣiwin n tuqqna, asentel, Ameskan d, Prédicatifs, Interpellatifs,

Irbuda (Indéfinis)
D awalen ur d–neskanay ara kra n tɣawsa ibanen, s lxilaf n imeskanen. ayen yerzan ineggura-
agi, taɣawsa i d-neskanay nessen-itt.
Irubda am imeskanen sɛan daɣen : irubda ilelliyen (d imqimen) d irubda irbiben (yiwen i
yellan)
1. Irubda irbiben:
Yiwen kan i yellan, d awal nniḍen, d arbadu arbib yellan d armeskil
amedya:
nettmeslay ɣef temsalt nniḍen (ur tban ara), mačči ɣef temsalt-nni (tban, tettwassen) n
yiḍelli.

2. Irubda imqimen:

Arabdu

Asuf ml. wayeḍ, win nniḍen


nt. tayeḍ, tin nniḍen
Asget ml. wiyaḍ, wid nniḍen
nt. tiyaḍ, tid nniḍen

3. Irubda nniḍen
acemma
albeɛḍ
ayennat
kra
kull, kul
winnat, tinnat
akk
ay, i, a
ḥedd
yiwen, yiwet
medden
yal, yall
Amḍan, Imeskanen, Présentatifs, Indéfinis, Imattaren, Imassaɣen, Tinzaɣ, Asebter 3/ 7
tizelɣiwin n tuqqna, asentel, Ameskan d, Prédicatifs, Interpellatifs,

Imattaren (Interrogatifs)
anwa
anta
anwi
anti
wi
iwimi, umi, iwumi
s wacu
i wacu
deg wacu, seg wacu, ɣef wacu
wuɣur, uɣur
wukud, ukud
acu, dacu
acimi, acuɣer, acuɣef, ayen, ayɣer
ɣef way deg
deg way deg
seg way deg
s way s

Imassaɣen (relatifs)

Llan seg imattaren wid yettusseqdacen daɣen d imassaɣen: iwumi, s wacu, uɣur, ...
Ha-ten-id wiyaḍ:
Amassaɣ Amedya
i, ay netta i t-yebdan
deg, ideg, deg way axxam ideg yella, n uḍegga
s, is, s way tareggeɣt s ways i –yewwet meqqret
si, seg, iseg, seg way taddart si d-yusa tebɛed
ɣef, iɣef, if, (ɣe)f way iswi iɣef kkaten zemren a t-awḍen
ɣur d xali-s wergaz ɣur yensa iḍelli
s nnig
s ddaw
ɣer, iɣer ulay tagadeḍ, imdanen iɣer yerra d iḥbiben-nneɣ

Tinzaɣ
Talɣa i nesseqdac d yisem Talɣa i nesseqdac d Amedya
wemqim awṣil
d yid- ddiɣ d gma, ddiɣ yid-s
deg/g/di deg- lliɣ deg wexxam, lliɣ deg-s
Amḍan, Imeskanen, Présentatifs, Indéfinis, Imattaren, Imassaɣen, Tinzaɣ, Asebter 4/ 7
tizelɣiwin n tuqqna, asentel, Ameskan d, Prédicatifs, Interpellatifs,

s yis- ččiɣ s teflut, ččiɣ yis-s


ɣer/ar ɣer- truḥ ɣer yimawlan-is, truḥ
ɣer-sen
s - (ɣer) yuɣal-d s axxam
ɣur ɣur- nsiɣ ɣur jeddi, nsiɣ ɣur-s
ɣef/f fell- nuli ɣef ṣṣur, nuli fell-as
ger gar- tekker ger Mennac d Ɛli,
tekker gar-asen
seg/si/g seg- yuɣal-d si tmurt, yuɣad-d
seg-s
ddaw/seddaw ddaw-/seddaw- iɛedda seddaw webrid,
iɛedda seddaw-as
nnig/sennig nnig-/sennig- tekka sennig webrid, tekka
seddaw-as
am ur tettusseqdac ara d teqqim am temɣart
wemqim awṣil
i ur tettusseqdac ara d yefka akal i lǧameɛ
wemqim awṣil
ar - ar azekka a d-iban lexbar-is
n ur tettusseqdac ara d d amdun n taddart
wemqim awṣil
deffir/zdeffir deffir-/zdeffir- ffren deffir umadaɣ, ffren
deffir-s
zdat zdat- yezwar zdat tqeḍɛit lmal,
yezwar zdat-s

Tamawt:
- tamsertit yettilin ger tenzeɣt d yisem ur tt-nettaru ara.
amedya: [idrimen ggwergaz] nettaru : idrimen n wergaz
- isem deffir n tenzeɣt yettili deg waddad amaruz ḥaca tinzaɣ: s, ar
amedya: lliɣ deg wexxam, iteddu s axxam, aql-i da ass-a d uzekka, arǧu ar azekka
- Tinzaɣ ur ttwaqqanent ara ɣer yisem s ucuddu

tizelɣiwin n tuqqna (conjonctions de coordination)


Tazelɣa n tuqqna Amedya
abeɛda
ahat ahat yewweḍ lawan-agi
ammar
ardeqqal a d-yini awal ardeqqal ad yuɣal deg-s
ardmani
dɣa dɣa mi t-iwala imiren i tecɛel deg-s tmess
daɣ, daɣen, diɣen
daɣnetta
Amḍan, Imeskanen, Présentatifs, Indéfinis, Imattaren, Imassaɣen, Tinzaɣ, Asebter 5/ 7
tizelɣiwin n tuqqna, asentel, Ameskan d, Prédicatifs, Interpellatifs,

(ḥ)qaḥqa ruḥent ḥqaḥqa a d-aɣent, nutenti bɣant kan ad ffɣent


i i temsalt-nni n Muḥ, amek ara tt-nefru?
ihi
ini
la ... la
ladɣa
(la)meɛna
meḥsub
meqqar kečč meqqar tesɛiḍ s wacu ara tqableḍ uma d nekk ulac
neɣ
niɣ
nnaqal, nniqal
ugar
(wa)lakin
wannag, wamag
waqila
yak
yerna
ziɣ, ziɣen, ziɣemma, ziɣenni ḥesbeɣ ad yeṭṭef deg wawal-is, ziɣenni d axeddaɛ
zuni, zunik zuni mṣalaḥen, ufudenni yennulfa-d d lekdeb
ɛni(ɣ) imi tɣesbeḍ akka, ɛni ad inigeḍ

tizelɣiwin n usentel (conjonctions de subordination)

Tazelɣa usentel Amedya


akken, seg wakken
akken, i wakken, bac, bac akken
akter
amzun
aqell
ar
ar asmi
ar, ar d
armi, alarmi, alammi ur d-yi-yettali wawal alamma sliɣ-ak-d
axaṭer, ɛlaxaṭer
belli
imi
lemmer, limmer, lammer, mer
lukan
m’akken
m’ulac
Amḍan, Imeskanen, Présentatifs, Indéfinis, Imattaren, Imassaɣen, Tinzaɣ, Asebter 6/ 7
tizelɣiwin n tuqqna, asentel, Ameskan d, Prédicatifs, Interpellatifs,

ma
mi, mti, asmi
segmi, seg wasmi segmi yeǧǧa tameṭṭut-is ur yufi rray-is
siwa ma, ala ma, ḥaca ma
umbeɛd
uqbel uqbel ara tmeslayeḍ wzen lehdur-ik
xas, ɣas, ɣas ma
Amḍan, Imeskanen, Présentatifs, Indéfinis, Imattaren, Imassaɣen, Tinzaɣ, Asebter 7/ 7
tizelɣiwin n tuqqna, asentel, Ameskan d, Prédicatifs, Interpellatifs,

Ameskan « d »
tazelɣa n usiwel (particule d’appel)
amedya :
d amcic
welleh ar d netta
welleh ma d netta

Tamawt :
Ur ilaq ara ad nessexleḍ ger umeskan d yakk d tzelɣiwin-agi :
- tazelɣa n tnila d
- tanzeɣt d
- tazelɣa i nesseqdac tikwal uqbel amyag d umaɣun, ama deffir n ur neɣ i
amedya :
ur d as-nniɣ ara
netta i d as-yennan

Prédicatifs
ulac, ulaḥedd
ulanda
ulansi
ulayɣer
ulamek
berka
kifkif
mazal
fiḥel
d ir
d lɛali

Interpellatifs
yya, yyaw/yyat, yyamt
arwaḥ, arwaḥe(w)t, ...
ɣur-k, ɣur-m...
ttxil-k, ttxil-m, ...

Vous aimerez peut-être aussi