Index

01 Mirall De Pau

02 Obre Els Ulls

03 Al País Blanc

04 Somiem Tots Junts

05 Passejo Pel Món

06 Les Llàgrimes Dels Estels

07 Persones Iguals

08 L'Avui És Aquí

09 Pluja de Sons

10 Lluna Bruna

11 Feliçorionak
 Mirall de Pau
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

Aquesta és la història d’un avi
 només tu pots fer-nos viure

que vivia tot sol, en un far...
 emocions amb els teus sons...
Aquesta és la història d’un savi 

que volia anar enllà de la mar...
 Reprenem cançons i danses,
Escrivia cançons d’enyorança, 
 refem somnis i esperances:
de vells mites, llegendes d’abans...

ets la clau d’un món de pau…
Però pesava al seu cor la recança 

d’entreveure’s feblesa a les mans...

La vellesa hi anava quedant-se, 

Música: m’escalfes com el sol...
els dits ja no esbossaven acords,
 Ets màgica i em mostres tants colors...
la música anà silenciant-se, 
 ... vermell, daurat, blau, verd, i el blanc
com anaren callant els records...
 més pur...
Els seus contes només la lloaven, 
 Però l’oïda està glaçada
els seus versos volien dansar:
 i la veu roman callada,
notes mudes que sols esperaven 
 sense tu...
instruments que les fessin cantar...

Amb l’albada encetant els colors, 
 Si, quan és fosc, és molt dur
la finestra emmarcant el mar blau,
 i tot ho trobo perdut...
ell somreia, escoltant les remors, 
 ... sé que, demà,
en aquell gran mirall ple de pau...
un to farà
Musica: t’escolto entre els estels, que pugui tornar a riure,
dolça i somrient vora el cel...
La vida s’il·lumina al teu costat: els teus acords
tu fas que els amors s’envolin, em duran plors,
que les il·lusions es tornin realitat... silencis o somriures...

Viatges amb els núvols i amb els vents,
tot fent de l’harmonia sentiments...
El teu llenguatge és el de l’amistat,
perquè no hi trobem mentides,
i les teves melodies són veritat…
I volem que ens facis lliures:
I volem que ens facis lliures:
només tu pots fer-nos viure
emocions amb els teus sons...
Reprenem cançons i danses,
refem somnis i esperances:
ets la clau d’un món de pau… (BIS)

 Mirall de Pau
4/4 Tempo 79
72 compassos
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

INTRO: D F#- G E- A

D F#- sense tu...

Musica: t’escolto entre els estels,
G A B- F#-/A G Gsus2
dolça i somrient vora el cel... Si, quan és fosc, és molt dur
D F#- B- F#-/A G A
La vida s’il·lumina al teu costat: i tot ho trobo perdut...
G
tu fas que els amors s’envolin, D F#-/C B-
E- A ... sé que, demà,
que les il·lusions es tornin realitat... F#-/A
un to farà
D F#- G A
Viatges amb els núvols i amb els vents, que pugui tornar a riure,
G A
tot fent de l’harmonia sentiments… D F#-/C B-
D F#- els teus acords
El teu llenguatge és el de l’amistat, F#-/A
G em duran plors,
perquè no hi trobem mentides, G A
G/E A silencis o somriures...
i les teves melodies són veritat…
D F#-/C#
D F#-/C# I volem que ens facis lliures:
I volem que ens facis lliures: B- F#-/A
B- F#-/A només tu pots fer-nos viure
només tu pots fer-nos viure G A
G A emocions amb els teus sons...
emocions amb els teus sons... D F#-/C#
Reprenem cançons i danses,
D F#-/C# B- F#-/A
Reprenem cançons i danses, refem somnis i esperances:
B- F#-/A G A D
refem somnis i esperances: ets la clau d’un món de pau…
G A D
ets la clau d’un món de pau…
Eb G-/D
D F#- I volem que ens facis lliures:
Música: m’escalfes com el sol... C- G-/Bb
G A només tu pots fer-nos viure
Ets màgica i em mostres tants colors... F# Bb
D emocions amb els teus sons...
... vermell, daurat, blau, verd, i el blanc Eb G-/D
F#- Reprenem cançons i danses,
més pur... C- G-/Bb
G refem somnis i esperances:
Però l’oïda està glaçada F# Bb Eb
G/E ets la clau d’un món de pau…
i la veu roman callada,
A
 Música: David Melgar 1
Mirall de Pau Lletra: Gibert d'Artze

F Qm
QQ \1 D 2 3 G 4 Em 5 A
Primera veu & \

F Qm
QQ \ D G Em A
Segona veu & \

F Qm
QQ D
6 D 7

& . . . . . . . . . .
. -#
Mu- si- ca t'es- col to en- tre els es- tels
F Qm
QQ D
&

QQ E E# !!
8 G 9 A
& . . . . . . -#
. . .
dol- ça i som- ri- ent vo- ra el cel la

QQ G A
&

F Qm
QQ F D E
10 D 11

& . . . . . . . . . . - .
. .
vi- da s'il· lu- mi- na al teu cos- tat tu fas
F Qm
QQ , D
- . .
&
Aaaah.....
12
QQ G F
& . . . . . . . . . .
que els a- mors s'en- vo- lin que les

QQ G
& ,
2

QQ F E#
7

!!
13 Em 14 A
& . . . . . . -#
. . . . .
il- lu sions es tor- nin rea- li- tat Vi-

QQ ,
7

-# .#
Em A
&
.
Vi-
F Qm
QQ E E# !!
15 D 16

& . . . . . . . . .
. -# .
at- ges amb els nú- vols i amb els vents tot
F Qm
QQ D E E# !!
& . . . . . . . . .
. -# .
at- ges amb els nú- vols i amb els vents tot

QQ F E# !!
17 G 18 A
& . . . . . -#
. . . . . . .
fent de l'har- mo- ni- a sen- ti- ments el

QQ G F A E# !!
& . . . . . -#
. . . . . . .
fent de l'har- mo- ni- a sen- ti- ments el
F Qm
QQ F
19 D 20

& . . . . . . . . . . -# . .
. .
teu llen- guat- ge és el de l'a- mis- tat per- què
F Qm
QQ D F
& . . . . . . . . . . -# . .
. .
teu llen- guat- ge és el de l'a- mis- tat per- què

QQ F
21 G
& . . . . . . . . . .
no hi tro- bem men- ti- des i les

QQ G F
& . . . . . . . . . .
no hi tro- bem men- ti- des i les
 3

QQ F
7
22 Em 23 A
& . . . . . . . . ,
. .
te- ves me- lo- di- es són veri- tat

QQ F
7
Em A
& . . . . . . ,
. . . .
te- ves me- lo- di- es són veri- tat

F Qm C Q
QQ F
24 D
& . . . . . . .
. .
F Qm C Q
cis
QQ F
I vo- lem que ens fa- lliu- res
D
& . . . . . . .
. .
F Qm !
cis
QQ F
I vo- lem que ens fa- lliu- res
25 Bm 26 G
.#
A
& . . . . . . . . . . .# .
. .
e- mo- cions amb
no- més tu pots fer- nos
F Qm
viu- re

QQ Bm F G
.# .
A
& . . . . . . . . . . .#
. . "
e- mo- cions amb
no- més tu pots fer- nos viu- re
F Qm
QQ CQ F
27 A 28 D
& .# . . . - . . . . . . .
els teus sons
.
Re-
.
pre nem can- çons i dan- ses
F Qm
QQ CQ F
.# . -
A D
& . . . . . . . . .
els teus sons
.
Re-
.
pre nem can- çons i dan- ses
29
QQ Bm F Qm F
30 G !
.#
A
& . . . . . . . . . . .# .
.
re-
.
fem som- nis i es- pe- ran- ets la clau
ces d'un

QQ Bm F Qm F G !
.#
A
& . . . . . . . . . . .# .
. .
re- fem som- nis i es- pe- ran- ces ets la clau d'un
4

QQ D
31 A 32D 33

& .# . . . - -# . . . . . . . . . .
món de
.
Mú- si- ca m'es- cal- fes com el
pau

QQ A D D ,
& .# . . . - -#
món de pau Aaaah .....
F Qm
QQ F
34 35 G 36A

& . . . . . . -# .#
-#
sol,
. # ets. . . . . .
mà- gi- ca i em mos- tres tants co- lors ver-
F Qm
QQ - . . G A
-# .#
& ,
.
F Qm
ver-

QQ F
37 D 38

& . . . . . . . -# . .
. . . . .
F Qm
mell dau- rat blau, verd i blanc més pur... Però l'o-

QQ D F
& . . . . . . . -# . .
. . . . .
mell dau- rat blau, verd i blanc més pur... Però l'o-

QQ F F
39 G 40 Em
.
& . . . . .. . . . . . . . . .. . . .
ï- da es- ta gla- ça- da i la veu ro- man ca- lla- da sen- se

QQ G F Em F
.
& . . . . .. . . . . . . . . .. . . .
ï- da es- ta gla- ça- da i la veu ro- man ca- lla- da sen- se
F Qm F Qm
Q QA D D
41 42 43 G 44 Bm
Bm A A
& -# . . . . .
. . . -# . . . . . .
tu... si quan és fosc, és molt dur... i tot ho tro- bo per- dut...
F Qm A F Qm A
Q QA D Bm G Bm
& -#
tu...
 5
F Qm F Qm
QQ D CQ
45 G A 46 D 47 Bm
. .
A
& . . . . . .
- - .
Sé que de- mà, un to fa- rà
F Qm F Qm
QQ G A D D CQ Bm
. .
A
& . . . . . .
.
Sé que de- mà, un to fa- rà
48
QQ G F !! F
49
F A D
50 D F Qm CQ
& . . . . . . . . -# . . .
.# .
!!
que pu- gui tor- nar a riu- re... Els teus A- cords
F Qm
QQ G F F F . . -#
A DD CQ
& . . . . . . . . .
.# .
que pu- gui tor- nar a riu- re... Els teus A- cords

QQ F Qm F !! F F D
51 Bm 52 G 53 A
. . . -
A
& . . . .# . . . . . .
.
F !! .
em du- ran plors si- len- cis o som- riu- res.
F Qm
QQ Bm G F F . . - D
A
. . .
.# .
. .
A
& . . .
.
em du- ran plors si- len- cis o som- riu- res.
F Qm
QQ CQ F
54 D
& . . . . . . .
. .
I vo- lem que ens fa- cis lliu- res
F Qm
QQ D CQ F
& . . . . . . .
. .
I vo- lem que ens fa- cis lliu- res
55
QQ Bm F Qm F
56 G !
.#
A
& . . . . . . . .
. . . .
e- mo- cions
. .#
amb
no- mes tu pots fer- nos viu- re
F Qm A
QQ Bm F G
& . .# . . .
. . . . . . . . . .# "
no- mes tu pots fer- nos viu- re e- mo- cions amb
6
F Qm C Q F
QQ
57 A 58 D
& .# . . . - . . . . . . .
els teus sons
.
Re-
.
pre- nem can- çons i dan- ses

F Qm C Q F
QQ
.# . -
A D
& . . . . . . .
. . . .
els teus sons Re- pre- nem can- çons i dan- ses
59
QQ Bm F Qm A F
60 G !
& . . . . . . . .# . . . .# .
.
re- fem
. som- nis i es- pe- ran- ces ets la clau d'un

QQ Bm F Qm A F G !
& . . . . . . . .# . . . .# .
.
re- fem
. som- nis i es- pe- ran- ces ets la clau d'un

EO
QQ PP O O F
61 A 62 Gm D
& .# . . . - O . . . . . . .
món en pau
. .
I vo- lem que si- guis lliu- re:

EO
QQ A PP O O Gm D F
& .# . . . - O . . . . . . .
món en pau
. .
I vo- lem que si- guis lliu- re:

F AO !
OOO
63 Cm Gm B O 64

& . . . . . . . .# . . . .# .
. .
no- mes tu pots fer- nos viu- re e- mo- cions amb

AO
O Cm Gm B O F .
&OO . . . . . . . .# . . . .#
. . "
no- mes tu pots fer- nos viu- re e- mo- cions amb

BO EO
O F
65 66 Gm D
& O O .# . . . -
. . . . . . .
. .
els teus sons... Re- pre- nem can- çons i dan- ses

BO EO
O . - F
& O O .#
Gm D
. . . . . . .
. . . .
els teus sons... Re- pre- nem can- çons i dan- ses
 7

F AO !
OO
67 Cm Gm B O 68

& O . . . . . . . .# . . . .# .
. .
re- fem som- nis i es- pe- ran- ces ets la clau d'un

F AO !
OOO
Cm Gm B O
& . . . . . . . .# . . . .# .
. .
re- fem som- nis i es- pe- ran- ces ets la clau d'un

BO
O
69

&OO .# . . . -
món en pau

BO
O
&OO .# . . . -
món en pau
 Obre Els Ulls
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

Cada nit demanava a la lluna 


que el portés en un vol mar enllà,
 Obre els ulls, els sentits,
en un somni que fos com el d’una 
 i veuràs aquesta terra nostra...
filla seva que mai va arribar…
 Aquest cel, aquest mar,
Li pregava creuar els horitzons, 
 el riu clar i aquesta arbreda fosca...
estimar i poder ser estimat,

I poblets, i ciutats,
descobrir en el capvespre nous móns, 

i els camins curulls de llum i d'ombra...
allunyant-se de la soledat...

Quan la lluna lluïa en el cel, 

pots comptar amb la nostra gent
blanquejant-li els cabells i la pell,
 que t’ajudarà un cop més
arribava la llum d’un estel 

a l’esguard tan cansat d’aquell vell...
 Mira com la tarda daura les planes...
Un lleu plor li lliscava a la galta, 
 Mira com la nit besa al matí...
esborrant els nous versos als fulls...
 Canten ocells a dalt dels arbres... I
Però la lluna li deia: no et falta 
 esclaten als ceps dolços raïms:
cap destí somiat... Obre els ulls...! és la terra... on vivim...

Som llum, som foc,

per ajudar qui ens envolta
dóna i res no perdràs
I nit, foscor,
quan hi somiem a la vora...
vine i dóna’m la mà

Aquest far, Aquest port,

Una costa amb pedra i blanca sorra...
I les fonts I els turons,
I muntanyes, boscos, valls i coves...
És la casa on viu el cor:
més ençà de l'horitzó...

Mira com la tarda daura les planes...

Mira com la nit besa al matí...
Canten ocells a dalt dels arbres...
I esclaten als ceps dolços raïms:
és la terra... on vivim...

Som llum, som foc,

per ajudar qui ens envolta
dóna i res no perdràs
I nit, foscor,
quan hi somiem a la vora...
vine i dóna’m la mà

Obre els ulls!!!


 Obre Els Ulls
4/4 Tempo 100
Lletra: Joan Gibert Artze 74 compassos
Música: David Melgar Bometon

INTRO [F , F/A , Bb, Bb/C] F [Fsus2] F/A [Fsus2/A]

Aquest far, Aquest port,
F F/A
Obre els ulls, els sentits, Bb Bb/C
Una costa amb pedra i blanca sorra...
Bb Bb/C
i veuràs aquesta terra nostra... F [Fsus2] F/A [Fsus2/A]
I les fonts I els turons,
F [Fsus2] F/A [Fsus2/A]
Aquest cel, aquest mar, Bb Bb/C
I muntanyes, boscos, valls i coves...
Bb Bb/C
el riu clar i aquesta arbreda fosca... Bb F/A
És la casa on viu el cor:
F [Fsus2] F/A [Fsus2/A]
I poblets, i ciutats, Bb Bb/C
més ençà de l'horitzó...
Bb Bb/C
i els camins curulls de llum i d'ombra... Chord
[F, Bb, D-,C] x3
Bb F/A [F, Bb, D-, G, Bb]
pots comptar amb la nostra gent
Solo
Bb C [Eb, Ab, C-, Bb] x3
que t’ajudarà un cop més [Eb, Ab, C- C]

F Bb D- C Chord
Mira com la tarda daura les planes... [F, Bb, D-,C] x3
[F, Bb, D-, G, Bb]
F Bb D- C
Mira com la nit besa al matí... F F/A
Som llum, som foc,
F Bb D- C
Canten ocells a dalt dels arbres... Bb C
per ajudar qui ens envolta
F Bb D-
I esclaten als ceps dolços raïms: F F/A Bb Bb/C
dóna i res no perdràs
G Bb
és la terra... on vivim... F F/A
I nit, foscor,

Bb C
quan hi somiem a la vora...

F F/A Bb ...
vine i dóna’m la mà

F
Obre els ulls!!!

 1
Obre els ulls
Música David Melgar
5
\\ E ! Lletra Gibert d'Artze

& O . . - . . . - . . .
Melodia
. . .
O- bre els ulls els sen- tits i veu- ràs

E ! E ! E !
&O . . . . . . . . . . . . .
a- ques- ta ter- ra- nos- tra. A quest cel

$
10

O
& - . . . . - . . . . . . . . . . . .
a- quest mar el riu clar i a- ques- ta ar- bre-
15

&O . . . . .
. . . - . . . . - . . . .
da fos- ca. I po- blets i ciu- tats i els ca- mins

&O . . . . . . . . . . . . . . . .
cu- rulls de llum i d'om- bra pots comp-
20

&O . . . . . . . . . . . ,
. . . . . -#
tar amb la nos- tra gent que t'a- ju- da- rà un cop més.

&O . . . . . . . . . . . . . . . . . -
Mi- ra com la tar- da dau- ra les pla- nes Mi- ra com la nit
25

&O . . . . - . . . . - . . . . . . . .
be- sa al ma- tí Can- ten o- cells a dalt dels ar- bres I es-

&O . . . . - . . . . . . . .
cla- ten als ceps dol- ços ra- ïms és la ter-

D E E
30

&O . . , -# . .
. . . . . " . " .
ra on vi- vim Som llum som foc

E ! F D
35

& O . . . . . . . . . . . . . -#
.
per a- ju- dar qui ens en- vol- ta dó- na i res no per- dràs
2

E . E . E ! F
&O . . . . . . . . . .
" "
I nit fos- cor quan hi so- miem a la vo- ra

E ! $ E !
40

&O . . . . . . ,
1.
. . .
2.
. . ,
.
vi- ne dó- na'm la mà o bre els ulls
 Al País Blanc
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

Pluja i vent enfortien les veus,
 Ella ha ha fugit d’un lloc de guerra,
i entelaven els vidres del far
 d’aquella terra que ara ha embogit...
rere els quals l’home vell seia als peus
 Ha travessat moltes dreceres,
d’un foc viu dibuixant-se a la llar...
 i, a les fronteres, l’han espantat...
A la taula, els escrits començats,
 És un infant que està plorant,
plens d’enyors, de paisatges llunyans,

que està arribant al país blanc...
al silenci, antics mots oblidats, 

amb rialles d’amics o germans...

I, de cop, va sentir una trucada

Ara és aquí…
a la porta esquinçada pel fred... 
 Obre la porta i fes-la entrar... A casa...
El vell savi oblidà la nevada 
 Que pugui oblidar i estimar...
i del glaç i del gel el xiulet...

Una nena a la porta plorava,
 País blanc: si ella t’abraça,
amb la cara tacada de fang,
 el seu millor regal és la confiança...
una nena molt bruna que estava
 País blanc: si tu l’abraces,
tremolant en aquell país blanc... el teu millor regal és una esperança...

Ve de llevant, com les ventades

que fan onades al país blanc...
Té el cabell fosc i la pell bruna,
i un raig de lluna a l’esguard confós...
Si un món absurd es queda mut,
el seu futur només ets tu...

Ara és aquí…
Obre la porta i fes-la entrar... A casa...
Que pugui oblidar i estimar...

País blanc: si ella t’abraça,

el seu millor regal és la confiança...
País blanc: si tu l’abraces,
el teu millor regal és una esperança...

País blanc: si ella t’abraça,

el seu millor regal és la confiança...
País blanc: si tu l’abraces,
el teu millor regal és una esperança...
 Al País Blanc
Lletra: Joan Gibert Artze 6/8 Tempo 90
Música: David Melgar Bometon 131 compassos

C C/A País blanc: si ella t’abraça,

Ella ha ha fugit d’un lloc de guerra,
C/F Gsus4 G
d’aquella terra que ara ha embogit...
C C/A
Ha travessat moltes dreceres,
C/F Gsus4 G
i, a les fronteres, l’han espantat...
C C/A
És un infant que està plorant,
C/F Gsus4 G
que està arribant al país blanc...
E-
Ara és aquí…
F F/D
Obre la porta i fes-la entrar... A casa...
G
Que pugui oblidar i estimar...
F G
el seu millor regal és la confiança...
C C/A
País blanc: si tu l’abraces,
F G
el teu millor regal és una esperança...
D D/B
País blanc: si ella t’abraça,
G A
el seu millor regal és la confiança...
D D/B
País blanc: si tu l’abraces,
G A
el teu millor regal és una esperança...

C C/A
País blanc: si ella t’abraça,
F G
el seu millor regal és la confiança...
C C/A
País blanc: si tu l’abraces,
F G
el teu millor regal és una esperança...

C C/A
Ve de llevant, com les ventades
C/F Gsus4 G
que fan onades al país blanc...
C C/A
Té el cabell fosc i la pell bruna,
C/F Gsus4 G
i un raig de lluna a l’esguard confós...
C C/A
Si un món absurd es queda mut,
C/F Gsus4 G
el seu futur només ets tu...

E-
Ara és aquí…
F F/D
Obre la porta i fes-la entrar... A casa...
G
Que pugui oblidar i estimar...

C C/A
 1
Al País Blanc
Música: David Melgar

^` D E D E D E
Lletra Gibert d'Artze

& !
Veu
. . . -# . . . . . .# . . .
E- lla ha fu- git d'un lloc de guer- ra, d'a- que- lla

DE DE DE
Ve de lle- vant, com les ven- ta- des que fan o-

& !
. . .# . . . -# . . . -# . . .
ter- que a- ra em- bo-
ra git... Ha tra- ves- sat mol- tes dre-

D E D E
na des al pa- ís blanc... Té el ca- bell fosc i la pell

& .! . . . . . .#
!
. . . -#
ce-
. .#
res, i, a les fron- te- res, l'han es- pan- tat...

DE DE DE
bru- na, i un raig de llu- na a l'es- guard con- fós...

!
& . . . -# . . . -# . . . . . .#
És un in- fant que es- tà plo- rant, que es- tà ar- ri- bant

DE DE ! !
Si un món ab- surd es que- da mut, el seu fu- tur

& . . . -# . . . ! . . . . . . . .
. .# .#
al pa- ís blanc... A- ra és a- quí... O- bre la por- ta i fes- la en-

D
no- més ets tu...

& .# . ! . ! ! - . .
. . . . .# . . . -#
trar... A
. .#
. ca- sa... Que pu- gui o- bli- dar i es- ti- mar... Pa- ís

! D E ! !
& .# . . . . . .# . . . . .# . . .
. . .
blanc: si e- lla t'a- bra- ça, el seu mi- llor re- gal és la con- fi-

D E ! D E
& .# . . . .# - . . .# . . . . . .# . . .
an- ça... Pa- ís blanc: si tu l'a- bra- ces, el teu mi-

! ! D E $
& . . . . .# . . . .# . . . .#
llor re- gal és u- na es- pe- ran- ça...
 Somiem Tots Junts
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

Va acollir-la amb els braços oberts, 
 Somiem tots junts

amb l’escalf i l’amor retrobats...
 que un món vindrà
I la Bruna oblidà tants deserts, 
 on res serà
tantes penes i tants plors passats...
 orfe de llum.
I va créixer envoltada de pau,
 Un món feliç
tot cantant les antigues cançons...

en què els infants
I una música dolça i suau 

es faran grans
tornà a omplir d’aquell far els racons...

Instruments que penjaven del mur

amb un somrís.
van reprendre els alegres acords:

nena i vell somrient-li al futur, 
 És Nadal... Somriem... Somiem
i sentint al seu cor batecs forts...
 un nou demà,
El Nadal va besar l’horitzó...
 un nou món, fet d’amor:
L’home vell enllestia uns apunts... 
 sense por, sense dolor,
I la Bruna, des de la foscor, 
 ple de pau, ple de futur...
va fer que somiessin tots junts... Hi seràs tu, sota el cel blau…

Somiem tots junts

que acabarà
la soledat
dels nostres ulls,
que no es fondrà
al nostre cor
el fràgil foc
de la bondat.

És Nadal... Somriem... Somiem

un nou demà,
un nou món, fet d’amor:
sense por, sense dolor,
ple de pau, ple de claror...
Hi seré jo, sota el cel blau…

Somiem tots junts

que construirem
horitzons nets
i mars més purs,
i que els estels
ens miraran,
i escalfaran
els nostres freds.
Somiem junts, podrà ser:
ho sabrem fer, de nord a sud...
Cal començar, cal decidir,
cal anar units per avançar.

És Nadal... Somriem... Somiem

un nou demà,
un nou món, fet d’amor:
sense por, sense dolor,
ple de pau,ple d’il·lusió…
Hi serem tots, sota el cel blau…

 Somiem Tots Junts
3/4 Tempo 141
Lletra: Joan Gibert Artze 165 compassos
Música: David Melgar Bometon

F C-/E D- Somiem tots junts que construirem

Somiem tots junts que un món vindrà D-/C Bb Bb/C
D-/C Bb Bb/C horitzons nets i mars més purs,
on res serà orfe de llum.
F C-/E D-
F C-/E D- i que els estels ens miraran,
Un món feliç en què els infants D-/C Bb
D-/C Bb i escalfaran els nostres freds.
es faran grans amb un somrís.
Bb F/A
Somiem junts, podrà ser:
F F/E D- F/C Bb G- C
És Nadal... Somriem... Somiem ho sabrem fer, de nord a sud...
C Bb F/A
un nou demà, Cal començar, cal decidir,
F F/E D- F/C Bb G- C
un nou món, fet d’amor: sense por, cal anar units per avançar.
Bb/C
sense dolor, F F/E D- F/C Bb
F F/E És Nadal... Somriem... Somiem
ple de pau, ple de futur... C
F/C Bb C F un nou demà,
Hi seràs tu, sota el cel blau… F F/E D- F/C Bb
un nou món, fet d’amor: sense por,
F C-/E D- Bb/C
Somiem tots junts que acabarà sense dolor,
D-/C Bb Bb/C F F/E
la soledat dels nostres ulls, ple de pau,ple d’il·lusió…
F/C Bb C F
F C-/E D- Hi serem tots, sota el cel blau…
que no es fondrà al nostre cor
D-/C Bb
el fràgil foc de la bondat.

F F/E D- F/C Bb
És Nadal... Somriem... Somiem
C
un nou demà,
F F/E D- F/C Bb
un nou món, fet d’amor: sense por,
Bb/C
sense dolor,
F F/E
ple de pau, ple de claror...
F/C Bb C F
Hi seré jo, sota el cel blau…

F C-/E D-
 Somiem Tots Junts Música: David Melgar

[ !
Lletra Gibert d'Artze
14 15 16 17

& \
O
.So-
.# . -# . . . -#
miem tots junts que un món vin- drà
junts
!
So- miem tots que a- ca- ba- rà
18 19 20 21 22 23 24

&O . . .
-#
. . . -# .
.# . -# . . .
on res se- rà or- fe de llum un món fe- liç en què els in-
la so- le- dat dels nos- tres ulls que no es fon- drà al nos- tre

D
25 26 27 28 29 30 31

& O -# . . . -#
. . . -# . . -#
fants es fa- ran grans amb un som- rís
.
el És Na- dal
cor frà- gil foc de la bon- dat

OD D .
32 33 34 35 36 37

& . . -# . . -# . . . . -#
.
som- ri- em so- mi- em un nou de- mà

OD
D D !
. . . -# . . . -#
38 39 40 41 42 43 44 45

& . . -# . .# . -#
.
un nou món fet d'a- mor sen- se por sen- se do- lor

!
OD . -# . .# . -#
46 47 48 49 50 51 52 53 54

& . . . . -# -# . . .
ple de pau ple de fu- tur hi se- ràs tu so- ta el cel

!$
cla- ror hi se- ré jo
55 56 57 58 59 60 61 62

& O -# -# .
.# . -# . . . -# . . .
blau So- miem tots junts que cons- trui- rem ho- rit- zons
63 64 65 66
! 67 68 69 70 71

& O -# . . . -# . .# . -# . . . -# . . . -#
nets i mars més purs i que els es- tels ens mi- ra- ran i es- cal- fa- ran

D D
72 73 74 75 76 77 78 79

&O . . . -# . . -# . . -# . . .
els nos- tres freds
-#
so- miem junts po- drà ser ho sa- brem fer
80 81 82 83 84 85 86

&O ! . . . . . . - . . .
de
. .# . -#
nord a sud
.
cal co- men-
-#
çar cal
.
de- ci- dir cal a- nar u-

D D D
-# . .
87 88 89 90 91 92 93 94

&O . . . -# . . . -#
nits per a- van- çar
.És Na- .dal -# .
som- ri- em so- mi- em
.
2

D D
. .
95 96 97 98 99 100 101

&O -# . . . . -# . . -# . -#
un nou de- mà un
. nou món fet d'a- mor

D ! D !
. -# . .# .
102 103 104 105 106 107 108

&O . . -# . .# . -# . .
sen- se por sen- se do- lor ple de pau ple d'il· lu-

D
109 110 111 112 113 114 115 116

& O -# . . . -# -# - . . . -# -#
sió hi se- rem tots so- ta el cel blau
 Passejo Pel Món
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

Ja l’hivern es va fer primavera... 
 Pobles, ciutats, 


Nena i vell de cabells argentats 
 camins i carrers, 

caminaven tots dos, fent drecera 
 i castells molt enlairats, 

per paisatges silents encantats...
 barris mariners i verds prats... 

Llum de maig els somreia al camí... 
 És la meva casa... 

Els ocells van cantar al seu costat…

Arbres i parcs, 

Ara, el vell no temia el destí: 

torres i ports, 

finalment se sentia estimat...

Si la Bruna corria, feliç,

i placetes singulars, 

i la terra acollia el dolç cant,
 platges i murs forts, boulevards... 

això feia que el savi sentís
 És la teva casa...
que la vida és sempre endavant... 

Amb les aus refrenant el seu vol

Passejant, parlant o badant, 

i la mandra del vespre que es fon,
 sento vida al meu voltant, 

quan badalla l’or fos des del sol,
 sempre acompanyant

tot cantant, passejaven pel món... el meu cant...

És la nostra casa...

Caminant, corrent o saltant,

hi ha paisatges esclatant,

sempre bategant, 

plens d’encant...

És la vostra casa...

Planes, fanals, 

aldees i estanys, 

avingudes i marjals, 

amb boscos estranys pels vorals...

És la meva casa... 

Terres i mars, 

muntanyes, mercats, 

monuments, balcons i llars, 

serres, camps de blat,

i vells fars... 

És la teva casa...

Horitzons que canvien 

en un món de color, 

sota cels que ens envien

llum, claror o també foscor...

Passejant, parlant o badant, 


sento vida al meu voltant, 

sempre acompanyant

el meu cant...

És la nostra casa...

Caminant, corrent o saltant,

hi ha paisatges esclatant,

sempre bategant, 

plens d’encant…

És la vostra casa…
 Passejo Pel Món
4/4 Tempo 120
Lletra: Joan Gibert Artze 75 compassos
Música: David Melgar Bometon

Bb9 Bb
 Eb


Pobles, ciutats,
 avingudes i marjals, 

Bb9/G Bb/G
 Ebmaj7 F

camins i carrers, 
 amb boscos estranys pels vorals...

Eb 
 

i castells molt enlairats, 
 És la meva casa... 

Ebmaj7 F 
 

barris mariners i verds prats... Bb9 Bb

Terres i mars, 

És la meva casa... Bb9/G Bb/G

Bb9 Bb
 muntanyes, mercats, 

Arbres i parcs,
 Eb

Bb9/G Bb/G
 monuments, balcons i llars, 

torres i ports, 
 Ebmaj7 

Eb
 serres, camps de blats,

i placetes singulars,
 F

Ebmaj7 F
 i vells fars... 

platges i murs forts, boulevards... 
 


 És la teva casa...

És la teva casa... 



Bb9 Bb Bb9/G Bb/G
 Eb

Passejant, parlant o badant, 
 Horitzons que canvien 

Eb
 Bb/D

sento vida al meu voltant, 
 en un món de color, 

Ebmaj7
 C-

sempre acompanyant
 sota cels que ens envien

F
 F

el meu cant...
 llum, claror o també foscor...


És la nostra casa...

Bb9 Bb Bb9/G Bb/G
 Passejant, parlant o badant,
Caminant, corrent o saltant,

Eb
 sento vida al meu voltant,
hi ha paisatges esclatant,

Ebmaj7
 sempre acompanyant
sempre bategant, 

el meu cant...
F

plens d’encant...
 És la nostra casa...


És la vostra casa...
 Caminant, corrent o saltant,


Bb9 Bb
 hi ha paisatges esclatant,
Planes, fanals, 
 sempre bategant,
Bb9/G Bb/G

aldees i estanys, 
 plens d’encant...

És la vostra casa...

 Passejo pel Món 1

\ D D D E# D D
OO \ !!
5

Veu & .# . .# . .# . .# . . .
Po- bles, ciu- tats,
.
ca- mins i car- rers, i cas-

O
9
D !
& O .# . . . # . . . . .# .# . . .# .
. . .
tells molt en- lai- rats, bar- ris ma- ri- ners i verds prats... És la

O D D 13
D D
&O . . . . .# . .# . .# . .# . . .
me- va ca- sa... Ar- bres i parcs, tor- res i ports, i pla-

O D 17

& O .# . . .# . . .
. . . . .# . .# . - .# . .
ce- tes sin- gu- lars, plat- ges i murs forts, bou- le- vards... És la

O .# . - .# . -
21

&O . . . .
-# . . -# . .
me- va ca- sa... Pas- se- jant, par- lant o ba- dant, sen- to

O
25
!
& O .# . . . . - .# . . . . .# . .# . - .# .
vi- da al meu vol- tant, sem- pre a com- pa- nyant el meu cant... És la

O .# . - .# . -
29

&O . . . . -# . . -# . .

F !!
nos- tra ca- sa... Ca- mi- nant, cor- rent o sal- tant, hi ha pai-

OO
33

& .# . . . . - .# . . . . .# . .# . - .# .
sat- ges es- cla- tant, sem- pre ba- te- gant, plens d'en- cant... És la

O DD D E # !! DD
37

& O . . . . .# . .# . .# . .# .
. . .
vos- tra ca- sa... Pla- nes, fa- nals, al- de- es

D
i es- tanys, a- vin-

O !
41

& O .# . . # . . . . .# .# . .# .
. . . . .
gu- des i mar- jals, amb bos- cos es- tanys pels vo- rals... És la

O O DD D E # !! DD 45

& . . . . .# . .# . .# . .# . . .
me- va ca- sa Ter- res i mars,
.
mum -ta- nyes, mer- cats, mo- nu-
2

OO D 49

& .# . . . . . . # . . . . .# .# . - .# . .
. És la
ments, bal- cons i llars, ser- res, camps de blats, i vells fars...

O D 53

&O . . . . . . . # . . # . .# . - . . .# . .#
me- va ca- sa... Ho- rit zons que cam- vi en
.
en un món de co- lor,

OO
57

& . . .# . . # . .# . - # .# . . .# . .
- so- ta cels que ens en- vi- en llum, cla- ror o tam-

O
&O . . . .
bé fos- cor-----
 Les Llàgrimes Dels Estels
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

Quan la fosca arribava, amb la lluna, 
 Va ser el sol qui les va condemnar,
que l’havia guiat fins aquí,
 però no perden l’esperança
explicava al vell savi la Bruna 
 que somrigui un nou demà...
històries del món d’on sortí...
 És profund el seu sentiment, i tan gran
Li cantava mil-i-una cançons 
 que els seus cors mai no se’n cansen
que parlaven d’amors mar enllà...

i per sempre esperaran...
Paraules que són il·lusions,

A l’horitzó... I més enllà…
melodies que fan somiar...

Amb el savi ja ben adormit 

i el llençol de Selena per tot, 
 Enamorades tota una eternitat,
la Bruna enllaçava, al seu llit, 
 volen trobar-se en un món oblidat...
un silenci, una nota i un mot...
 I somien quan ho aconseguiran…
Va mirar-se la lluna, estenent 
 Són dues gotes en aquest univers...
per la terra la llum de molts vels,
 Dos grans de sorra del seu immens
i plorà sota el cel, tendrament,
 desert...
blanques llàgrimes, perles d’estels... En el seu record
van ser molt a prop:
fa molts mil·lennis, només eren una,
la Terra somreia, adormint-se al costat de
la Lluna...
... Allà, al cel…!
La Terra enyora que comenci la nit...
La Lluna espera, desitjant el matí...
Avui sí que el moment ha arribat...
Perquè el seu amor és una il·lusió…
Finalment poden besar-se,
Quan el capvespre es retira a dormir...
bressolant-se als oceans...
Quan neix l’albada, i el sol torna a sortir...
La dolçor d’un petó apassionat
Només dos instants per poder ser
per les ones va escampant-se
amants…
dia i nit, fins l’endemà...
La llum daurada, que ja es desdibuixa...
A l’horitzó... I més enllà...
I la falç blanca, com illa de plata, ho
... Al cel…!
embruixa...
Surant en un mirall serpejant,
Esborrats núvols ploren desconsolats,
els estels les acompanyen
com les estrelles, a les aigües del mar...
de somriures argentats...
Tan sols hi ha tristor en el seu dolor…
I un estol volant d’ocells va cantant
El dia esclata, barrejant els colors...
amb la brisa, amanyagant-les
El mantell negre enfosqueix tots els
des dels boscos bategants...
mots...
... Fins al cel…!
Mai no es tocaran, però s’estimaran…
El seu vell somni és que arribi una onada
que pugui unir-les en una fugaç
abraçada…
... Sota el cel…!
 Les Llàgrimes Dels Estels
Lletra: Joan Gibert Artze 6/8 Tempo 112,5
Música: David Melgar Bometon 169 compassos

F#-7 B A B
La Terra enyora que comenci la nit... i per sempre esperaran...
F#-7 B G#- A Bb-5b B
La Lluna espera, desitjant el matí... A l’horitzó... I més enllà…
B/G# A
Perquè el seu amor és una il·lusió… F#-7 B
F#-7 B Enamorades tota una eternitat,
Quan el capvespre es retira a dormir... F#-7 B
F#-7 B volen trobar-se en un món oblidat...
Quan neix l’albada, i el sol torna a sortir... B/F# A
B/G# A I somien quan ho aconseguiran…
Només dos instants per poder ser F#-7 B
amants… Són dues gotes en aquest univers...
F#-7 E/C# F#-7 B
La llum daurada, que ja es desdibuixa... Dos grans de sorra del seu immens
F#-7 E/C# B desert...
I la falç blanca, com illa de plata, ho B/G# A
A En el seu record van ser molt a prop:
embruixa... F#-7 E/C#
fa molts mil·lennis, només eren una,
F#-7 B F#-7 E/C# B
Esborrats núvols ploren desconsolats, la Terra somreia, adormint-se al costat de
F#-7 B A B
com les estrelles, a les aigües del mar... la Lluna… ... Allà, al cel…!
B/G# A
Tan sols hi ha tristor en el seu dolor… E E/C# A B
F#-7 B Avui sí que el moment ha arribat...
El dia esclata, barrejant els colors... E E/C#
F#-7 B Finalment poden besar-se,
El mantell negre enfosqueix tots els A B
mots… bressolant-se als oceans...
B/G# A E E/C# A B
Mai no es tocaran, però s’estimaran… La dolçor d’un petó apassionat
F#-7 E/C# E E/C#
El seu vell somni és que arribi una onada per les ones va escampant-se
F#-7 E/C# B A B
que pugui unir-les en una fugaç dia i nit, fins l’endemà...
A B G#- A Bb-5b B
abraçada… ... Sota el cel…! A l’horitzó... I més enllà...

E E/C# A B ... Al cel…!

Va ser el soooool qui les va condemnar,
E E/C# Surant en un mirall serpejant,
però no perden l’esperança els estels les acompanyen
A B de somriures argentats...
que somrigui un nou demà… I un estol volant d’ocells va cantant
E E/C# A B amb la brisa, amanyagant-les
És profund el seu sentiment, i tan gran des dels boscos bategants...
E E/C# ... Fins al cel…!

que els seus cors mai no se’n cansen
 1
Les Llàgrimes dels Estels Música: David Melgar
Lletra: Gibert d'Artze
1
QQQQ ^ D E ! E ! !
& ` . . . . . .
. . . . . .# .#
Veu

La Ter- ra e nyo- ra que co- men- ci la nit...

Es- bor- rats nú- vols plo- ren des- con- so- lats,
5
QQQQ D E ! E ! !
& . . . . . . . . . . . .# . . .
La Llu- na es- pe- ra, de- sit- jant el ma- tí... Per- què el
com les es- tre- lles, a les ai- gües del mar... Tan sols
9
QQQQ E !
& . . . . .
. . .# .# . . . .# .#
seu a- mor és u- na il- lu- sió...

QQQQ D E
hi ha tris- tor en el seu do- lor...
13
! E ! !
& . . . . . . . . . . . .# .#
Quan el cap- ves- pre es re- ti- ra a dor- mir

QQQQ D E
El di- a es- cla- ta, bar- re- jant els co- lors...
17
! E ! !
& . . . . . . . . . . . .# . . .
Quan neix l'al- ba- da, i el sol tor- na a sor- tir... No- més

QQQQ
El man- tell ne- gre en- fos- queix tots els mots... Mai no es
21
E
& . . !
. .# .# . . . . . . .# .#
.
dos ins- tants per po- der ser a- mants...

QQQQ D E !
to- ca- ran, però s'es- ti- ma- ran...
25
! ! ! !
& . . . . . . . . . . . . . .#
La llum dau- ra- da, que ja es des- di- bui- xa...

QQQQ D E !
El seu vell som- ni és que ar- ri- bi u- na o- na- da
29
! 33
$
& . . . . . . . . . . . . .
1.

. . . .#
I la falç blan- ca, com i- lla de pla- ta, ho em- bru- xa...

Q Q Q Q 2.D E E ! !
que pu- gui u- nir les en u- na fu- gaç a- bra- ça- da...
E
. . -# .# . . . . . .
37

& . . -# .# "
... So- ta el cel...! Va ser el sol qui les va con- dem
2

QQQQ 41
! ! !
& .# . . . ." . . . . . . . . . . . . .
nar, però no per- den l'es- pe- ran- ça que som- ri- gui un nou de-

QQQQ ! !
. . .# . . .
45

& .# . . . - . . . . .# . . .
mà... És pro- fund el seu sen- ti- ment, i tan gran que els seus

QQQQ .
49
! ! ! 53

& . . . . . -# .# .#
" . . . . . .. . -#
cors mai no se'n can- sen i per sem- pre es- pe- ra- ran... A l'ho- rit-

QQQQ ü$
! !
57

& . . . .# . . . . -#
zó... I més en- llà...

Enamorades tota una eternitat,

volen trobar-se en un món oblidat...
I somien quan ho aconseguiran…

Són dues gotes en aquest univers...

Dos grans de sorra del seu immens desert...
En el seu record
van ser molt a prop:

fa molts mil·lennis, només eren una,

la Terra somreia, adormint-se al costat de la
Lluna...
... Allà, al cel…!

Avui sí que el moment ha arribat...

Finalment poden besar-se,
bressolant-se als oceans...
La dolçor d’un petó apassionat
per les ones va escampant-se
dia i nit, fins l’endemà...
A l’horitzó... I més enllà...
... Al cel…!

Surant en un mirall serpejant,

els estels les acompanyen
de somriures argentats...
I un estol volant d’ocells va cantant
amb la brisa, amanyagant-les
des dels boscos bategants...
... Fins al cel…!
 Persones Iguals
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon


I la lluna li feia de mare, 


les onades, cançons de bressol, 
 Juguen amb nines, i amb ninos també...

i aquell savi, que ja era el seu pare,
 Viuen felices, feliços també...

va esborrar-li les penes i el dol...

Ells avui mengen, i elles també...

El vell home, amb el temps, va ensenyar-li 

a cap vida mai no posar fi...
 Uns fan ganyotes, i unes també...
I deixar que la terra ens parli...

Que la guerra no és el camí...
 N’hi ha de ben llestos, de llestes també...

Que els colors són riquesa i no por...

Hi ha les que callen, i els que també... 

Que la llum ens abraça a tothom...

Que no té per què haver-hi dolor
 Uns tenen pressa, les altres també...

ni matar o morir per cap nom...
 Moltes diverses, diversos també...
En el far, no hi ha violència...

Pot guarir-te de tots els teus mals...

Dels llibres, aprèn-ne l’essència:
 Som nins o nenes, xiquetes, minyons... 

que només hi ha persones iguals... Boixos o dones, som noies o al·lots... 

Tan sols persones en un món igual

on bones persones és el que ens cal...


Se senten tristes, i tristos també...

Algunes riuen, n’hi ha alguns que també... 

Ploren els homes, les dones també...

Els nois estimen, les noies també...

Noves amigues, amics nous també... 


Fortes que cauen, i forts que també... 

Però tots s’aixequen, i totes també... 

Volen ser lliures, i lliures també...

Som nins o nenes, xiquetes, minyons... 


Boixos o dones, som noies o al·lots... 

Tan sols persones en un món igual

on bones persones és el que ens cal...

Som nins o nenes, xiquetes, minyons... 


Boixos o dones, som noies o al·lots... 

Tan sols persones en un món igual

on bones persones és el que ens cal...

 Persones Iguals
Lletra: Joan Gibert Artzeº 4/4 Tempo 90
Música: David Melgar Bometon 97 compassos

Bb Eb
 

Juguen amb nines, i amb ninos també...
 Se senten tristes, i tristos també...

G- F
 Algunes riuen, n’hi ha alguns que també...

Viuen felices, feliços també...
 Ploren els homes, les dones també... 

D- G-
 Els nois estimen, les noies també...
Ells avui mengen, i elles també...

C- F
 Noves amigues, amics nous també... 

Uns fan ganyotes, i unes també... Fortes que cauen, i forts que també...

Però tots s’aixequen, i totes també...

Bb Eb
 Volen ser lliures, i lliures també...
N’hi ha de ben llestos, de llestes també...

G- F
 Som nins o nenes, xiquetes, minyons... 

Hi ha les que callen, i els que també... 
 Boixos o dones, som noies o al·lots... 

D- G-
 Tan sols persones en un món igual

Uns tenen pressa, les altres també... 
 on bones persones és el que ens cal...
C- F

Som nins o nenes, xiquetes, minyons... 

Moltes diverses, diversos també...
Boixos o dones, som noies o al·lots... 

Bb C- Eb F 
 Tan sols persones en un món igual

Som nins o nenes, xiquetes, minyons... 
 on bones persones és el que ens cal...
Bb C- Eb F

Som nins o nenes, xiquetes, minyons...
Boixos o dones, som noies o al·lots... 

Boixos o dones, som noies o al·lots...
Bb C- Eb F

Tan sols persones en un món igual

Tan sols persones en un món igual

on bones persones és el que ens cal...

Bb C- Eb F

on bones persones és el que ens cal…
 1
Música David Melgar
Persones Iguals Lletra Gibert d'Artze

O \\ $ D F F D
1

& O . . .# .
Veu
. . . . .# . . .
Ju- guen amb ni- nes, .
i amb ni- nos tam- bé...

O OD F F
& . . . . .#
. . . . . . -
Vi- uen fe- li- ces,
.
fe- li- ços tam- bé

O
5
F F
& O .#
. . . . . . . .# . . . . -
Ells a- vui men- gen, i e- lles tam- bé...

O F F
& O
. . . . . . . . . .# . . . -
Uns fan ga- nyo tes, i u- nes tam- bé...

O F F D
9

& O . .# .
. . . . . . .# . . . . .
N'hi ha de ben lles- tos, .
de lles- tes tam- bé...

O D F F D
& O
. . . . . . . . .# . . . .
Hi ha les que ca- llen, i els que tam- bé...

OD F F D
13

& O .#
. . . . . .
Uns te- nen pres-
. . .#
sa,
.
les al- tres tam-
. .
bé...

D F F D 17ù !
& OO .# . . . .
. . . . . . . . .# . . . .
Mol- tes di- ver- ses, di- ver- sos tam- bé... Som nins o ne-

D ! DE
OO !
21

& !
. . - . . .# . . . . -# .# . . . . . . .
.
nes, xi- que- tes, mi- nyons... Boi- xos o do- nes, som

OO ! # F E ! .# . . .
25

& . . . . . . . - . .
.# . . . . , " "
†
no- ies o al- ·lots... Tan sols per- so- nes en un món i- gual

OO -# E ! . # . . F D # . - . . .$
29

& . . . . . - . . .
" "
on bo- nes per- so- nes és el que ens cal...
 L’avui És Aquí
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

Compartir i esborrar dir que no...
 El dia m’espera...


I lluitar pel futur dels humans...
 Tot és nou i ho vull descobrir...

I plantar en l’esperança llavor...
 L’ahir queda enrere,

Saviesa entre joves i grans...
 ja no es mou... L’avui és aquí...

La cultura és paraula de pau...
 Aquí... Avui...

I també en són paraula les arts...

Al cel, el sol em somriu, i fa que
No volem en el món cap esclau:

em senti feliç...

d’esclavatges n’estem tips i farts...!

Tot això va ensenyar-li el seu pare, 

Avui... Aquí...

i més coses que mai va oblidar...
 El món em dóna la força i m’omple
I la lluna, tan pura, tan clara, 
 els sentits...

li ensenyava, amb els somnis, volar...
 

Cada nit s’adormia una vida...
 L’herba es bressola en un prat
Un nou sol despertava el matí...
 sense fi...

I l’albada era llum beneïda
 L’aire es dibuixa de núvols petits...

que li deia: l’avui és aquí... Miro com l’aigua s’amaga als
meus dits...

Sento la brisa jugant al meu pit...



Avui seré el que voldré,

avui faré el que sé fer,

aquí la vida comença...

Aquí riuré i cantaré,

aquí només sentiré, 

avui la vida comença...

Aquí seré el que voldré,

aquí faré el que sé fer,

avui la vida comença...

Avui riuré i cantaré,

avui només sentiré, 

i viuré...!!



L’aquí és avui...

L’avui és aquí...

Aquí és avui...

Avui és aquí...

L’aquí és avui...

L’avui és aquí...

Aquí és avui...

Avui és aquí...

La terra enlaira el meu esperit…

 L’avui És Aquí
Lletra: Joan Gibert Artze 4/4 Tempo 100
Música: David Melgar Bometon 92 compassos

F F/D Eb G-

El dia m’espera...
 Avui seré el que voldré,

Eb Bb
 Bb

Tot és nou i ho vull descobrir...
 avui faré el que sé fer,

F F/D
 F

L’ahir queda enrere,
 aquí la vida comença...

Eb Bb
 Eb G-

ja no es mou... L’avui és aquí...
 Aquí riuré i cantaré,

F F/D
 Bb

Aquí... Avui...
 aquí només sentiré, 

Eb Bb
 F

Al cel, el sol em somriu, i fa que 
 avui la vida comença...

em senti feliç...
 Eb G-

F F/D
 Aquí seré el que voldré,

Avui... Aquí...
 Bb

Eb Bb
 aquí faré el que sé fer,

El món em dóna la força i m’omple F

els sentits...
 avui la vida comença...

Eb G-

Avui riuré i cantaré,

Bb


 avui només sentiré, 

Eb G- Bb
 F

L’herba es bressola en un prat 
 i viuré...!!

F
 

sense fi...
 

Eb G- Bb F
 

L’aire es dibuixa de núvols petits...
 L’aquí és avui...

Eb G- Bb 
 L’avui és aquí...

Miro com l’aigua s’amaga als 
 Aquí és avui...


 Avui és aquí...

F
 L’aquí és avui...

meus dits...
 L’avui és aquí...

Eb G- Bb F
 Aquí és avui...

Sento la brisa jugant al meu pit...
 Avui és aquí...


 La terra enlaira el meu esperit…

 L'Avui és Aquí Música: David Melgar
1
Lletra: Gibert d'Artze

O \\ D . . D E ! E !
9

& O . . . . . . . . . . . . .
Veu

El di- a m'es- pe- ra... Tot és nou i ho vull des- co- brir...

O
13
D D E ! E !
&O . . . . . . . . . . . . . . .
L'a- hir que- da en re- re, ja no es mou... L'a- vui és a- quí...

OO E .! E . E ! E ! . . .
17

& . . . . .
" . . . . . . .
A- quí... A- vui... Al cel, el sol em som- riu, i fa que em sen-

OO D 21
E ! E . E !
& . . . . . . . . . . . . . O.
" .
ti fe- liç... A- vui... A- quí... El món em dó- na la for-

O !
. . . .# .! .
25

& O . O. . . . . . . . . . -# .#
.
ça i m'om ple els sen- tits... L'her- ba es bres- so- la en un

OO ! ! !
. # . . . .# .! .
29

& .# . . . . - .# . . . .
.
prat sen- se fi.... L'ai- re es di- bui- xa de nú- vols pe- tits..

OO D 33
! ! ! D
& -# .# . . . .# . . . .# . . . . -#
Mi- ro com l'ai- gua s'a- ma- ga als meus dits...

O ! ! ! D
37

& O .# . . . .# .# . . . .
. . . -#
Sen- to la bri- sa ju- gant al meu pit...

OE ! E ! E !
41

&O . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
A- vui se- ré el que vol- dré, a- vui fa- ré que sé fer, a- quí la vi- da co- men-

O E ! E !
45

&O . . . . . . . . . . . . . . . .
.
ça... A- quí riu- ré i can- ta- ré, a- quí no- més sen- ti- ré,

OE ! E !
49

& O
. . . . . . . . . . . . . . . . .
a- vui la vi- da co- men- ça... A- quí se- ré el que vol- dré,
2

O OE ! D
& . . . . . . . . . . . . . . . . . -
a- quí fa- ré el que sé fer, a- vui la vi- da co- men- ça...

OE ! ! . D
53

& O . -#
. . . . . . . . . . . . . . . .# . .
A- vui riu- ré i can- ta- ré, a- vui no- més sen- ti- ré, i viu- ré...!!!

OO
57 61 65 69

&

OE ! E ! E !
73

& O . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
A- vui se- ré el que vol- dré, a- vui fa- ré que sé fer, a- quí la vi- da co- men-

O
77
E ! E !
&O . . . . . . . . . . . . . . . .
.
ça... A- quí riu- ré i can- ta- ré, a- quí no- més sen- ti- ré,

OE ! E !
81

& O
. . . . . . . . . . . . . . . . .
a- vui la vi- da co- men- ça... A- quí se- ré el que vol- dré,

O OE ! D
& . . . . . . . . . . . . . . . . . -
a- quí fa- ré el que sé fer, a- vui la vi- da co- men- ça...
85
O E ! !
&O . . . . . . . . . . . . . . . .# . . . .
A- vui riu- ré i can- ta- ré, a- vui no- més sen- ti- ré, i viu- ré...!!!

O E 89

& O -# ! . . . # . .# . . . . . . . -#
.
La ter- ra en- lai- ra el meu es- pe- rit...
 Pluja de Sons
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

I la Bruna, que ja era una noia, 
 Som dʼun món

cada dia marxava més lluny, 
 on tot són músiques... Un món de so...
i sentia dels arbres la joia, 

quan, tot d’una, arribava un nou juny...
 Lʼarbre escampa la remor
El so mut de la pluja a la sorra,
 de branques plenes de tots colors.
la remor de les aigües del riu,

I, quan xiula el vent del nord,
el soroll de tempesta que esborra 

dibuixa a lʼherba el seu ressò.
les piulades d’ocells al seu niu...

Enfilava turons i muntanyes, 

repetia paraules als cims,
 Cada onada que sʼha fos
escoltava les veus tan estranyes
 és una dansa plena dʼacords.
dels vells roures i dels fonolls prims... 
 I, quan lʼaigua esdevé font,
Cada so que es vinclava amb la vida,
 per lʼaire arriba un to de frescor.
cada onada farcida de tons,

era un bàlsam per a la seva oïda,
 I sóc feliç, perquè la mare
era com... una pluja de sons... em cantava, abocada al bressol.
I sóc feliç, per les paraules,
que ens regalen amor i consol...
I sóc feliç, per melodies
que ens recorden dʼon i qui som.
I sóc feliç, perquè la vida
sempre és la millor cançó…

La tempesta porta el tro,

les muntanyes lʼeco dels mots.
Si a la terra hi ha foscor,
hi remoregen totes les pors.

Una pedra cau al fons,

on el pou negre sempre respon.
Els deserts de salabror
xiuxiuegen, plens de calor.

...la música és somriure...

...la música ens fa viure... .
..la música és bellesa... .
..la música ens desperta...

I sóc feliç, perquè la mare

em cantava, abocada al bressol.
I sóc feliç, per les paraules,
que ens regalen amor i consol...
I sóc feliç, per melodies
que ens recorden dʼon i qui som.
I sóc feliç, perquè la vida
sempre és la millor cançó…

I sóc feliç!!!

 Pluja de Sons 4/4 Tempo 120
127 compassos
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

F#- D E
Som dʼun món sempre és la millor cançó…
E D E
on tot són músiques... Un món de so...
La tempesta porta el tro,
F#- E les muntanyes lʼeco dels mots.
Lʼarbre escampa la remor Si a la terra hi ha foscor,
D E hi remoregen totes les pors.
de branques plenes de tots colors.
F#- E Una pedra cau al fons,
I, quan xiula el vent del nord, on el pou negre sempre respon.
D E Els deserts de salabror
dibuixa a lʼherba el seu ressò. xiuxiuegen, plens de calor. [C#- D]

F#- E A D/B A/C# D

Cada onada que sʼha fos ...la música és somriure...
D E B- A/C# D E
és una dansa plena dʼacords. ...la música ens fa viure... .
F#- E A D/B A/C# D
I, quan lʼaigua esdevé font, ..la música és bellesa... .
D E B- A/C# D E
per lʼaire arriba un to de frescor. ..la música ens desperta…
B- A/C# D E
F#- E Muu siii caaaa aaaa
I sóc feliç, perquè la mare
D E
em cantava, abocada al bressol. I sóc feliç, perquè la mare
F#- E em cantava, abocada al bressol.
I sóc feliç, per les paraules, I sóc feliç, per les paraules,
D E que ens regalen amor i consol...
que ens regalen amor i consol... I sóc feliç, per melodies
F#- E que ens recorden dʼon i qui som.
I sóc feliç, per melodies I sóc feliç, perquè la vida
D E sempre és la millor cançó…
que ens recorden dʼon i qui som. F#-
F#- E I sóc feliç

I sóc feliç, perquè la vida
 Música: David Melgar 1
Pluja de Sons Lletra: Gibert d'Artze

QQQ \
9

& \
3
Veu solista
. . . . . -# - - - - - , ,
Som d'un món tot són mú- si- ques... Un
16
QQQ D
& , , . . . . . .
- -
món de so... L'ar- bre es- cam- pa la
26
QQQ
& . . . . . . . . . . . . . . -
re- mor de bran- ques ple- nes de tots co- lors.

QQQ D
. . . . . . . . . . . .
29

& . . . . . . . .
I, quan xiu- la el vent del nord di- bui xa a l'her- ba el seu res- sò---
32
QQQ D D
& . . . . . . . . . . . . . . .
--- Ca- da o- na- da que s'ha fos és u- na
35
QQQ D . . .
& . . . . . . . . .
---
. . . I, quan
dan- sa ple- na d'a- co... o..... ords. l'ai- gua es- de

QQQ . . .
38
E !
& . . . . . . . . . . . - . . .
vé font, per l'ai- re ar- ri- ba un to de fres- cor.. I sóc fe-

QQQ
41

& -# . . . . . . . . . . .
. . . . . .
liç, per- què la ma- re em can- ta- va, a- bo- ca- da al bres- sol.

QQQ D E !
44

& . . . . -# . . . . . . . .
. .
I sóc fe- liç, per les pa- rau- les que ens re-

QQQ E !
47

& . . . . . . . - . . . -# . .
ga- len a- mor i con- sol---- I sóc fe- liç, per me-
50
QQQ E !
& . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . .
lo- te
di- es que ens re- cor- den d'on i qui som--- --- I sóc fe-
te
xt te
oxt xt
2
53
Q Q Q \\ . . . . . . . . . . .# .! . . . D
& -# . .
liç per- què la vi- da sem- pre és la mi- llor can- çó...
57
QQQ D
& . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.
La tem- pes- ta por- ta el tro, les mun- ta- nyes l'e- co dels mots.

QQQ D
. . . .. . . . . . . . . . . . . . . .
60

& -
Si a la ter- ra hi ha fos- cor, hi re- mo- re- gen to- tes les pors.
64
QQQ D D . . .
& . . . . . . . . . . .
U- na pe- dra cau al fons, on el

QQQ D
. . . .
67

& . . . . . . . . .
. . .
pou ne- gre sem- pre res- pon. Els de- serts de g sa-

QQQ . . .
70

& . . . . . . . . . . - ,
g
la- bror xiu- xiu- e- gen, plens de ca- lor. ...la

QQQ
76

& -# . . . . -# , . . . - . .
. . . - -#
mú- si- ca és som- riu- re ...la mú- si- ca ens fa viu-
82
QQQ D
& . . - , . . . - - # . . . . -# , . . . -
i
re... ...la mú- si- ca és be- lle- sa... ...la mú- si- ca
89
QQQ E ! $
& . . . . -# , , , - . . . -# . .
-#
ens ai- xe- ca... Mú- si- ca... I sóc fe- liç, per- què
96
QQQ D E !
& . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
la ma- re em can- ta- va, a- bo- ca- da al bres- sol. I sóc fe-
99
QQQ . . . . . . .
& -# . . . . . . . .
. .
liç, per les pa- rau- les que ens re- ga- len a- mor i con- sol.
 3
102
Q Q Q \\ E ! .
& - . . . -# . . . . . . . . .
I sóc fe- liç, per me- lo- di- es que ens re-
105
QQQ E ! . .
& . . . . . . . . . . . . -#
cor- den d'on i qui som---- I sóc fe- liç per- què

QQQ . . .
108
! D E ! $
& . . . . . .# . . . . . . . . .
1.

la vi- da sem- pre és la mi- llor can- çó... I sóc fe-

Q Q Q 2.
111
D E ! . . D
& . . .
liç I sóc fe- liç
 Lluna Bruna
Cançó de bressol

Lletra: Joan Gibert Artze 3/4 Tempo 120

Música: David Melgar Bometon 290 compassos

Però de tant que volia ser lliure 


va arribar fins la nova ciutat, 

construïda per poder-hi viure 

molta gent, amb el pas apressat...

Allà va descobrir-hi nous sons, 

noves músiques més insistents...

Va oblidar la remor de les fonts, 

la màgia d’aquells vespres lents...

En poc temps, començà a anar callada,

a entristir la rialla feliç,

i la llum de la seva mirada

va tornar-se d’un gris indecís...

Al vell far, aquell savi envellia

escoltant el plor trist de la lluna

que emplenava de malenconia 

el seu cant de bressol Lluna Bruna...

Una nena que vivia a la costa, en un vell far,


cobejava l’esperança de poder fer-se a la mar.

La petita es deia Bruna, i era negra com la nit

que somreia a la finestra, acotxant-la al seu llit. 

Quan el sol ja s’amagava, més enllà de l’horitzó, 

començava el seu viatge al món de la imaginació… 

I somiava que salpava, comandant el seu veler,

navegant fins a les platges de les terres de ponent. 

L’acompanyaven els núvols, l’acaronava un suau vent, 

els estels la protegien i les onades també... 



Bruna: tu ets la meva Bruna... 

Estimada del meu cor...

Jo vull ser la teva lluna...

Tu seràs el meu tresor... 

Quan el sol ja s’endormisqui, 

quan la nit hagi arribat, 

et cantaré i, mentre visqui, 

seré sempre al teu costat...
Al cel fosc, la blanca lluna, a la màgia del seu vol,

hi afegia, per a la Bruna, una cançó de bressol:

“filla meva, no et preocupis, el teu son et vetllaré,

i que els somnis siguin plens de bellesa jo faré... 

Mentre dormis, puc portar-te d’est a oest, de sud a nord, 

fins les illes amagades on la sorra és color d’or... 

Trobaràs aquell vell mapa que et durà allà on vols ser,

amb la capa il·luminada de princeses d’orient... 

Sota el mantell de Selena, la vida serà plaent,

perquè tu ets la meva nena, i jo sóc el teu recer...”

Bruna: …

Als matins, la Bruna obria els seus ulls amb el nou sol, 

i a les nits sempre escoltava la cançó al seu bressol:

“perquè sentis la llum clara, a l’hora fosca esperaré.

De l’albada al capvespre, jo també t’enyoraré. 

Quan el dia ja s’adormi, agafades de la mà, 

reprendrem l’etern viatge del que no vols despertar...

Hissaràs la vela blanca dalt de tot del pal major,

i volaràs sobre l’aigua que et portarà al món silent,

on cap tristesa hi esclata, on la blavor somrient,

en una dansa de plata, s’endurà la teva por...

Bruna: …



Quan va créixer aquella nena, va anar a viure a la ciutat 

i dels somnis de petita se n’havia oblidat.

Ara sempre anava amb pressa, i arribava sempre tard, 

els seus dies eren grisos, i trist era el seu esguard. 

A les nits no s’adormia amb el so de la cançó

que allà al cel taral·lejava, amarada de dolçor,

una lluna dibuixada, bressolant el seu vaixell. 

L’endemà, es despertava i vivia el seu present... 

Envoltada de mil coses, barrejada amb l’altra gent,

no va veure que aquell mapa dia a dia es fa més vell...

Bruna: …
 Lluna Bruna
Cançó de bressol

Lletra: Joan Gibert Artze 3/4 Tempo 120

Música: David Melgar Bometon 290 compassos

C# F-/C Bb- F#


Una nena que vivia a la costa, en un vell far,

C# F-/C Bb- G#

cobejava l’esperança de poder fer-se a la mar.

F# G# F# G#

La petita es deia Bruna, i era negra com la nit

C# F/C F# G#

que somreia a la finestra, acotxant-la al seu llit. 



C# F-/C Bb- F#

Quan el sol ja s’amagava, més enllà de l’horitzó, 

C# F-/C Bb- G#

començava el seu viatge al món de la imaginació… 

F# G# F# G#

I somiava que salpava, comandant el seu veler,

C# F/C F# G#

navegant fins a les platges de les terres de ponent. 

Eb- Bb- Eb- Bb-

L’acompanyaven els núvols, l’acaronava un suau vent, 

F# G#

els estels la protegien i les onades també...

C# F./C Bb- F# 

Bruna: tu ets la meva Bruna... 

C# F-/C Bb- F#

Estimada del meu cor...

Eb- F#

Jo vull ser la teva lluna...

B G#

Tu seràs el meu tresor... 

C# F-/C Bb- F# 

Quan el sol ja s’endormisqui, 

C# F-/C Bb- F#

quan la nit hagi arribat, 

Eb- F#

et cantaré i, mentre visqui, 

B G#

seré sempre al teu costat...

Al cel fosc, la blanca lluna, a la màgia del seu vol,


hi afegia, per a la Bruna, una cançó de bressol:

“filla meva, no et preocupis, el teu son et vetllaré,

i que els somnis siguin plens de bellesa jo faré... 



Mentre dormis, puc portar-te d’est a oest, de sud a nord, 

fins les illes amagades on la sorra és color d’or... 

Trobaràs aquell vell mapa que et durà allà on vols ser,

amb la capa il·luminada de princeses d’orient... 



Sota el mantell de Selena, la vida serà plaent,

perquè tu ets la meva nena, i jo sóc el teu recer...”

Bruna: …

Als matins, la Bruna obria els seus ulls amb el nou sol, 

i a les nits sempre escoltava la cançó al seu bressol:

“perquè sentis la llum clara, a l’hora fosca esperaré.

De l’albada al capvespre, jo també t’enyoraré.

Quan el dia ja s’adormi, agafades de la mà, 


reprendrem l’etern viatge del que no vols despertar...

Hissaràs la vela blanca dalt de tot del pal major,

i volaràs sobre l’aigua que et portarà al món silent,



on cap tristesa hi esclata, on la blavor somrient,

en una dansa de plata, s’endurà la teva por...

Bruna: …



Quan va créixer aquella nena, va anar a viure a la ciutat 

i dels somnis de petita se n’havia oblidat.

Ara sempre anava amb pressa, i arribava sempre tard, 

els seus dies eren grisos, i trist era el seu esguard.

A les nits no s’adormia amb el so de la cançó


que allà al cel taral·lejava, amarada de dolçor,

una lluna dibuixada, bressolant el seu vaixell. 

L’endemà, es despertava i vivia el seu present... 



Envoltada de mil coses, barrejada amb l’altra gent,

no va veure que aquell mapa dia a dia es fa més vell...

Bruna: …
 Lluna Bruna Música: David Melgar
1
Lletra: Gibert d'Artze

QQQQ Q [ D D . . . .
21
. . D . . . . . .D
Veu & Q Q \ . . . . . .
U- na ne- na que vi- vi- a a la cos- ta, en un vell far , co- be-

QQQQ Q . . . . . . D . .
25
.# . . . . . . D . .
& QQ
ja- va l'es- pe- ran ça de po- der fer- se a la mar. La pe-

QQQQ Q .# . F . . F . .D . . . D . .
. . . .
29

& Q . Q
ti- ta es de- ia Bru- na, i e- ra ne- gra com la nit que som-

Q Q Q Q Q Q . . . . 33 . . D . . . # . . . - # D D 37
. . . .
& Q " . .
re- ia a la fi- nes- tra a- cot- xant- la al seu llit. Quan el sol ja s'a- ma-

QQQQ QQ . . D . . . . . . D 41
. . . .
& Q . . . .
ga- va, més en- llà de l'ho- rit- zó, co- men- ça- va el seu vi-

QQQQ QQ . . D . . . . . . . . - 45
. . .
& Q . . .
at- ge al món de la i- ma- gi- na- ci- ó... I so- mia- va, que sal- pa-

QQQQ QQ . . D . . . D . . . . . . D . .
. . . .
49

& Q . .
va, co- man- dant el seu ve- ler, na- ve- gant fins a les plat- ges de les

QQQQ QQ . . . . -# D E . . . . . . . . E . . .
53

& Q " "

ter- res de po- nent. L'a- com- pa- nya- ven els nú- vols, l'a- ca- ro-

QQQQ QQ . # . . . . D . . . . . . . .
. .. . . . . .
57

& Q
na- va un suau vent, els es- tels la pro- te- gi- en i les o- na- des tam-

QQQQ QQ - D
61
-# -# . . . . . 65
. . . . . -# -#
& Q
bé... Bru- na: tu ets la me- va Bru- na... Es- ti- ma- da

Q Q Q Q Q Q .# . . . F . . - . . . # . F . . F . . F 69
. .
& Q . . .
de- el meu cor... Jo vull ser la te- va llu- na... Tu se-
2

Q Q Q Q Q Q . . . . . 73 - # .DD - . -# . . . . . .
. .D
77

& Q
Quan el sol ja s'en- dor- mis- qui,
ràs el meu tre- sor...

Q Q Q Q Q Q - . -# 81
.# . . . F . . #
.# . . . . . F . . F . .
& Q "
Quan la nit ha- gi ar- ri- bat, et can- ta- ré i, men- tre- vis-

QQQQ QQ F . . D . .
85
. . . . . -# . D
& Q
qui, se- re sem- pre al teu cos- tat...

Al cel fosc, la blanca lluna, a la màgia del seu vol,

hi afegia, per a la Bruna, una cançó de bressol:
“filla meva, no et preocupis, el teu son jo vetllaré,
i que els somnis siguin contes plens de bellesa faré...
Mentre dormis, jo puc dur-te d’est a oest, de sud a nord,
fins les illes amagades on la sorra és color d’or...
I trobaràs un vell mapa que et portarà allà on vols ser,
embolicada amb la capa d’una princesa d’orient...

Sota el mantell de Selena, la vida serà plaent,

perquè tu ets la meva nena, i jo sóc el teu recer...
Bruna
Als matins, la Bruna obria els seus ulls amb el nou sol,
però cada nit escoltava aquella cançó de bressol:
“per fer la llum al teu cor, fins l’hora fosca esperaré.
Des de l’albada al capvespre, jo també t’enyoraré.
Però quan el dia s’adormi, agafades de la mà,
reprendrem l’etern viatge del que no vols despertar...
Hissaràs la vela blanca dalt de tot del pal major,
i volaràs sobre l’aigua que et portarà al món silent,

on cap tristesa hi esclata, on la blavor somrient,

en una dansa de plata, s’endurà la teva por...

Bruna
Quan va créixer aquella nena, va anar a viure a la ciutat
i dels somnis de petita ja se n’havia oblidat.
Ara sempre anava amb pressa, i arribava sempre tard,
la seva vida era grisa, i trist era el seu esguard.
A les nits no s’adormia tot escoltant la cançó
que des del cel li cantava, amb infinita dolçor,
la lluna desdibuixada, bressolant el seu vaixell.
L’endemà, quan despertava i vivia el seu present

envoltada de mil coses i tota mena de gent,

no s’adonava que el mapa dia a dia es fa més vell...
 Feliçorionak
Cançó d’aniversari
Lletra: Joan Gibert Artze
Música: David Melgar Bometon

En el far, estripats esborranys
 Ara et vull felicitar... 


s’embrutaven de mots ensopits,

mentre, a fora, passaven els anys,

Perquè avui és el teu dia... 

incomptables capvespres i nits...
 Perquè tinguis alegria... 

Reflectint-se la lluna en el vell, 
 Perquè saps fer-te estimar... 

sospirant damunt de l’oceà, 

compartien el somni més bell: 
 Per a mi, sempre seràs gran,

que la Bruna tornés a trucar...
 i et tindré dins del meu cor, 

I una nit de Nadal, la més clara, 

conservant aquest record, 

amb estrelles a l’aigua surant, 

amb la lluna ben blanca de cara, 
 enyorant aquest instant...
a la porta, algú estava trucant...

El dolor va marxar amb l’abraçada, 
 Moltes felicitats...!

no calgué cap paraula, cap so...

Una humida i fresca rosada 

Que la teva vida mai no sigui
va lliscar de la lluna, amb el plor...
 amarga... 

S’esborraren tristeses i mals...
 Moltes felicitats...!

El savi tot era emoció...

I la Bruna va dur dos regals:
 Que la nostra vida sigui plena i
“Feliçorionak” i un petó... llarga...

Ens volem felicitar...


Celebrem sentir-nos viure... 

Compartim un gran somriure 

i brindem pel nou demà... 

Perquè ens guiïn els colors, 

quan visquem en la claror... 

Però que, quan hi hagi foscor, 

quedin lluny les nostres pors...

Moltes felicitats...!

Que la teva vida mai no sigui
amarga... 

Moltes felicitats...!

Que la nostra vida sigui plena i
llarga... 

 Feliçorionak
Cançó d’aniversari
Lletra: Joan Gibert Artze 3/4 Tempo 110
Música: David Melgar Bometon 124 compassos

C F

Ara et vull felicitar... 

G C

Perquè avui és el teu dia... 

C/A D- 

Perquè tinguis alegria... 

F G

Perquè saps fer-te estimar... 

A- E-

Per a mi, sempre seràs gran,

F G

i et tindré dins del meu cor, 

A- E-

conservant aquest record, 

F G

enyorant aquest instant...

C G/E F C [G/B] D A/F# G D [A/C#]


Moltes felicitats...!

A- G/E F G B- A/F# G A

Que la teva vida mai no sigui amarga... 

C G/E F C [G/B]

Moltes felicitats...!

A- G/E F G

Que la nostra vida sigui plena i llarga...

Ens volem felicitar...


Celebrem sentir-nos viure... 

Compartim un gran somriure 

i brindem pel nou demà... 

Perquè ens guiïn els colors, 

quan visquem en la claror... 

Però que, quan hi hagi foscor, 

quedin lluny les nostres pors...

Moltes felicitats...!

Que la teva vida mai no sigui amarga... 

Moltes felicitats...!

Que la nostra vida sigui plena i llarga...
 1
Feliçorionak Música: David Melgar
Lletra: Gibert d'Artze

[ D D 25
E ! !
Veu &\ . . . . - . . .# . . .
. .
A- ra et vull fe- li- ci- tar... Per- què a- vui és el teu
Ens vo- lem fe- li- ci- tar... Ce- le- brem sen- tir- nos

29

& . . . . ! . . .
. .# . . . . . . . . .
di- a... Per- què tin- guis a- le- gri- a... Per- qué saps fer- te es- ti-
viu- re... Com- par- tim un gran som- riu- re i brin- dem pel nou de-

33

& - . . . . . . - . . . . . . - . .
mar... Per mi, sem- pre se- ràs gran, i et tin- dré dins del meu cor, con- ser-
mà... Per- què ens gui- ïn els co- lors, quan vis- quem en la cla- ror... Però que,

!
37 41

& .# . . . - . . . . . . -# -# -#
vant a- quest re- cord, e- nyo- rant a- quest ins- tant... Mol- tes
quan hi ha- gi fos- cor, que- din lluny les nos- tres pors...

45
! ! ! 49

& . . . #
. . . #
.# . . . . . -
.# . . . .
- -#
fe- li- ci- tats...! Que la te- va vi- da mai no si- gui a mar- ga... Mol-

53
! ! ! 57

& -# . . . .# . . .# . . . .# . - .# . . . . -
tes fe- li- ci- tats...! Que la nos- tra vi- da si- gui pla- na i llar- ga...

$
&