Ebook Comunicacions Optiques

Creative Commons License Deed
Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya
Vostè és lliure de:
Copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra.
Sota els següents condicionants:
Reconeixement.
S’ha de referenciar aquesta obra a Simó Graells - Enginyeria La Salle (Estudis
Semipresencials).
No comercial.
No es pot utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sense obres derivades.

No es pot alterar, transformar o generar una obra derivada a partir d’aquesta.
• Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la
llicència de l'obra.
• Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular

dels drets d'autor.
• No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals

de l'autor.
Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no
queden afectats per l'anterior
Això és un resum fàcilment llegible del text legal (la llicència completa) disponible en els idiomes
següents:
Català Castellà Basc Gallec
Crèdits
Autor: Simó Graells
Editor: Lluís Vicent
Coordinació lingüística: Sara Laso
Revisió lingüística: Francesc Esteve
Maquetació: Sara Laso
Disseny de portada: Marc Segarra
Aquesta edició ha comptat amb el suport de l’Agència de Gestió

d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de
Catalunya en la Convocatòria d’ajuts a l’edició i la difusió de llibres
de text o manuals universitaris i llibres cientificotècnics, en suport
paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana (DILL 2008).
ISBN: 978-84-937011-3-0
ÍNDEX
PRÒLEG ...................................................................................................................... 5
SESSIÓ 1 ..................................................................................................................... 7
1. Introducció a les comunicacions òptiques ............................................................... 7
1.1. Introducció ................................................................................................................. 7
1.1.1. Introducció ................................................................................................................................. 7
SESSIÓ 2 ................................................................................................................... 13
1.2. Xarxes de fibra òptica................................................................................................ 13
1.2.1. Generacions de les xarxes de comunicacions òptiques ........................................................... 13
SESSIÓ 3 ................................................................................................................... 17
2. Propagació dels senyals per la fibra òptica ........................................................... 17
2.1. Introducció ............................................................................................................... 17
2.1.1. Introducció ............................................................................................................................... 17
2.1.2. Repàs de l’òptica de raigs i tipus de fibres òptiques ................................................................ 17
2.2. Anàlisi de la propagació de la llum ............................................................................ 20
2.2.1. Propietats electromagnètiques del material ........................................................................... 20
SESSIÓ 4 ................................................................................................................... 23
2.2.2. L’equació d’ona ........................................................................................................................ 23
SESSIÓ 5 ................................................................................................................... 27
2.2.3. Resolució de l’equació d’ona en coordenades cilíndriques ..................................................... 27
SESSIÓ 6 ................................................................................................................... 31
2.2.4. Solució a l’equació general de propagació per la fibra òptica ................................................. 31
SESSIÓ 7 ................................................................................................................... 35
2.2.5. Problemes sobre la propagació de la llum per la fibra òptica ................................................. 35
SESSIÓ 8 ................................................................................................................... 39
2.3. Dispersió en la fibra òptica ........................................................................................ 39
2.3.1. Dispersió en fibres òptiques .................................................................................................... 39
SESSIÓ 9 ................................................................................................................... 41
2.4. Efectes no lineals ...................................................................................................... 41
2.4.1. Introducció als efectes no lineals. ............................................................................................ 41
2.4.2. Efecte Raman ........................................................................................................................... 42
SESSIÓ 10 ................................................................................................................. 45
2.4.3. Efecte CIP ................................................................................................................................. 45
2.4.4. Efecte Brillouin ......................................................................................................................... 46
SESSIÓ 11 ................................................................................................................. 47
2.4.5. Efecte FWM ............................................................................................................................. 47
2.4.6. La PMD ..................................................................................................................................... 48
2.4.7. Els solitons òptics ..................................................................................................................... 48
2.4.7. Resum de les no‐linealitats ...................................................................................................... 49
1
SESSIÓ 12 ................................................................................................................. 51
2.4.8. Problemes d’efectes no lineals ................................................................................................ 51
SESSIÓ 13 ................................................................................................................. 57
2.5. Mètodes de fabricació de la fibra òptica .................................................................... 57
2.5.1. Mètodes de fabricació de la fibra òptica ................................................................................. 57
SESSIÓ 14 ................................................................................................................. 59
3. Components per fibra òptica ................................................................................ 59
3.1. Acobladors òptics ...................................................................................................... 59
3.1.1. Els acobladors òptics ................................................................................................................ 59
3.2. Circuladors i aïlladors ................................................................................................ 60
3.2.1. Els aïlladors i els circuladors .................................................................................................... 60
SESSIÓ 15 ................................................................................................................. 63
3.3. Filtres òptics ............................................................................................................. 63
3.3.1. Característiques dels filtres òptics ........................................................................................... 63
3.3.2. Aplicacions dels filtres Fiber Bragg Gratings ............................................................................ 64
SESSIÓ 16 ................................................................................................................. 69
3.3.3. Fiber Bragg Gratings ................................................................................................................ 69
SESSIÓ 17 ................................................................................................................. 71
3.3.4. Teoria dels modes acoblats ..................................................................................................... 71
3.3.5. Teoria dels modes acoblats en FBG ......................................................................................... 73
SESSIÓ 18 ................................................................................................................. 77
3.3.6. El filtre Fabry‐Perot .................................................................................................................. 77
3.3.7. El filtre Multilayer Dielectric Thin Film .................................................................................... 78
SESSIÓ 19 ................................................................................................................. 81
3.3.8. L’interferòmetre Match Zehnder ............................................................................................. 81
3.3.9. Introducció al AWG .................................................................................................................. 81
SESSIÓ 20 ................................................................................................................. 83
3.3.10. Disseny de l'AWG ................................................................................................................... 83
SESSIÓ 21 ................................................................................................................. 87
3.4. Problemes de comunicacions òptiques ...................................................................... 87
3.4.1. Problemes de comunicacions òptiques I ................................................................................. 87
SESSIÓ 22 ................................................................................................................. 91
3.4.2. Problemes de comunicacions òptiques II ................................................................................ 91
SESSIÓ 23 ................................................................................................................. 93
3.4.3. Problemes de comunicacions òptiques III ............................................................................... 93
SESSIÓ 24 ................................................................................................................. 99
3.4.4. El filtre AOTF ............................................................................................................................ 99
3.4.5. Problema sobre el filtre AOTF ................................................................................................ 100
SESSIÓ 25 ............................................................................................................... 103
3.5. Introducció als amplificadors òptics ........................................................................ 103
3.5.1. Funcionament dels EDFA ....................................................................................................... 104
2
SESSIÓ 26 ............................................................................................................... 107
3.5.2. Característiques del EDFA I .................................................................................................... 107
SESSIÓ 27 ............................................................................................................... 111
3.5.3. Característiques de l'EDFA II .................................................................................................. 111
SESSIÓ 28 ............................................................................................................... 115
3.5.4. Característiques dels EDFA III ................................................................................................ 115
SESSIÓ 29 ............................................................................................................... 117
3.5.5. El PDFA ................................................................................................................................... 117
3.5.6. L’amplificador òptic semiconductor (SOA) ............................................................................ 117
SESSIÓ 30 ............................................................................................................... 119
3.6. Làsers ...................................................................................................................... 119
3.6.1. Introducció als làsers ............................................................................................................. 119
SESSIÓ 31 ............................................................................................................... 125
3.6.2. Tipus de Làsers I ..................................................................................................................... 125
SESSIÓ 32 ............................................................................................................... 131
3.6.3. Tipus de làsers II .................................................................................................................... 131
SESSIÓ 33 ............................................................................................................... 137
3.7. Els LED .................................................................................................................... 137
SESSIÓ 34 ............................................................................................................... 141
3.8. Els fotodetectors ..................................................................................................... 141
SESSIÓ 35 ............................................................................................................... 145
3.8.1. El receptor ideal. Soroll en els fotodetectors ........................................................................ 145
SESSIÓ 36 ............................................................................................................... 149
3.9. Els commutadors òptics .......................................................................................... 149
SESSIÓ 37 ............................................................................................................... 153
3.10. Els conversors de longitud d’ona ........................................................................... 153
SESSIÓ 38 ............................................................................................................... 157
4. Xarxes Broadcast and Select ............................................................................... 157
SESSIÓ 39 ............................................................................................................... 161
4.1. Xarxes en anell ........................................................................................................ 161
SESSIÓ 40 ............................................................................................................... 165
5. Gestió de fallades en xarxes punt a punt ................................................................ 165
5.1. Gestió de fallades en xarxes genèriques .................................................................. 166
SESSIÓ 41 ............................................................................................................... 169
5.2. Gestió de fallades en xarxes en anell ....................................................................... 169
SESSIÓ 42 ............................................................................................................... 171
6. Anàlisi de mesures reflectomètriques ................................................................. 171
3
SESSIÓ 43 ............................................................................................................... 173
6.1. Problemes de comunicacions òptiques V ................................................................. 173
SESSIÓ 44 ............................................................................................................... 177
6.1.1. Problemes de comunicacions òptiques VI ............................................................................. 177
TRANSPARÈNCIES ................................................................................................... 183
BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................... 401
GLOSSARI ............................................................................................................... 403
4
PRÒLEG
Les comunicacions per fibra òptica han esdevingut, des del seu naixement en la
segona meitat del S.XX, un dels camps de les tecnologies de les comunicacions que
més han evolucionat. Així, mentre als anys 80 van començar a substituir els
radioenllaços en comptades ocasions, a dia d’avui enteranyinen la superfície terrestre
així com el fons del mar. L’aparició de la Internet va provocar una explosió en el
creixement en la quantitat d’informació que s’ha de transportar. Davant d’això, l’únic
canal amb capacitat suficient és la fibra òptica. Per resumir-ho d’una manera
entenedora, una fibra òptica pot arribar a transportar més de 1.000.000.000 de
trucades telefòniques simultànies (o desenes de milions de canals de televisió), és a
dir, que es tracta d’una tecnologia preparada pel previsible creixement futur del tràfic.
Per altra banda, la massificació en l’ús de les tecnologies de la informació, ha fet que
els canals de gran capacitat s’hagin d’acostar cada cop més als usuaris finals. Així,
mentre les comunicacions òptiques fa pocs anys només s’utilitzaven en enllaços de
gran capacitat (intercontinentals i en les xarxes troncals dels operadors), avui trobem
fibres òptiques ben a prop de les nostres llars, i en un futur proper s’hauran arribat a
estendre fins a l’interior de cada vivenda. En aquest escenari, l’evolució de la
tecnologia ha anat des de sistemes simples on només hi havia una font de llum, un
enllaç de fibra i un fotodetector, cap a les xarxes totalment òptiques que es comencen
a implantar en l’actualitat, i que són possibles gràcies a l’aparició de nous components
fotònics (amplificadors òptics, filtres, commutadors,…). En resum, les comunicacions
òptiques s’han convertit en una tecnologia cabdal dins l’àmbit de les
telecomunicacions, havent passat a ser una matèria obligatòria dins el pla d’estudis
d’Enginyeria de Telecomunicació.
Aquest llibre presenta els principis fonamentals de les comunicacions per fibra òptica
de manera que puguin ser entesos i aplicats als sistemes moderns de
telecomunicació. S’examina el funcionament dels diferents elements que composen un
enllaç de fibra òptica, així com les característiques de components més avançats, des
d’un punt de vista acadèmic on, amb l’ajuda d’exercicis orientats a l’aplicació dels
conceptes, es podran entendre els fonaments, no tan sols de les fibres sinó de les
xarxes òptiques de darrera generació. Alguns trets clau d’aquest text són,
• Un tractament exhaustiu i tanmateix entenedor dels constituents bàsics dels
sistemes de comunicació per fibra òptica (fibres, fonts, fotodetectors,
amplificadors òptics i altres elements).
• Un estudi rigorós dels diferents mecanismes que influeixen en la propagació de
la llum en les fibres i dels seus efectes en els sistemes de comunicació.
• La revisió dels diferents dispositius òptics que han permès l’evolució des de
l’enllaç bàsic cap a les xarxes òptiques (acobladors, circuladors, filtres,...), amb
especial èmfasi en l’amplificador òptic que és el dispositiu clau tan en
l’actualitat com en el futur.
• Revisió de les arquitectures de xarxa proposades, de la seva aparició
cronològica i de la gestió de fallades.
• Un apartat dedicat a les mesures reflectomètriques, de gran aplicació pràctica
en el món de les fibres òptiques.
• Casos pràctics i exercicis que permeten fer més entenedors i aplicables els
diferents conceptes que es van atacant, i que resulten de gran vàlua en un text
orientat a la docència com aquest.
Aquest llibre és, fet i fet, el resultat de l’evolució any rere any, de les notes de classe
del Prof. Simó Graells, havent-ne destriat i refinat el més rellevant en base a
5
l’experiència i a l’evolució del coneixement. Entenc per tant, que es tracta d’una obra
acurada i valuosa no tan sols pels estudiants de l’assignatura de “Comunicacions
Òptiques” sinó que pot ser de gran ajuda per a qualsevol estudiant universitari que
vulgui entendre els principis fonamentals i les aplicacions més avançades de les
comunicacions per fibra òptica. Donat que jo vaig ser el predecessor del Simó en la
impartició d’aquesta assignatura, vull agrair-li des d’aquí l’oportunitat que em brinda de
fer aquest pròleg, i encoratjar-lo a seguir escampant en el futur el coneixement
d’aquesta tecnologia.
Dr. Jaume Comellas i Colomé
Prof. del Dept. de Teoria del Senyal i Comunicacions

Grup de Comunicacions Òptiques
UPC
6
SESSIÓ 1
Nom: Introducció a les comunicacions òptiques I
Tipus: teòrica
Format: no presencial
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
Treball a lliurar: no
OBJECTIUS
En aquesta sessió es fa una introducció als sistemes de comunicacions òptiques.
CONTINGUTS
En aquesta sessió es fa un recordatori de les característiques de la fibra òptica i un
breu repàs a la història de les comunicacions òptiques des dels anys 60 fins a
l’actualitat. Al final de la sessió s’inclouen les transparències referides al capítol.
1. Introducció a les comunicacions

òptiques
1.1. Introducció
1.1.1. Introducció
En aquest apartat de teoria farem una introducció als sistemes de comunicacions
òptiques, veurem la fibra òptica com a guia de llum, els principals efectes que
provoquen l’atenuació en la fibra òptica i les principals característiques de la fibra
òptica.
Introducció
En aquesta introducció (transparència 1.2) al curs de comunicacions òptiques, primer
de tot farem un repàs històric per veure la successió dels diferents descobriments que
han marcat l’evolució de les xarxes per fibra òptica. Seguidament, farem un repàs a les
tres generacions de fibra i finalment veurem quina és la situació actual de les xarxes
òptiques.
En la transparència 1.3 s’introdueix el curs recordant que la guia d’ones per

comunicacions òptiques més emprada és la fibra òptica. La fibra òptica ha tingut èxit
bàsicament per dues raons:
7
1.- La baixa atenuació: en l’actualitat els sistemes sense amplificació ens
permeten distàncies properes als cent quilòmetres i els sistemes amb amplificació
permeten la comunicació intercontinental, són els sistemes de cable submarí.
2.- La gran amplada de banda: això permet la transmissió a velocitats de bit

elevades. En l’actualitat hi ha experiments de laboratori que permeten la transmissió a
3,2 Terabits per segon.
L’atenuació de la fibra òptica

A la transparència 1.4 trobem un recordatori sobre l’atenuació de la fibra òptica.
Bàsicament l’atenuació de la fibra ve provocada per tres efectes que si els
representem gràficament respecte de la longitud d’ona, ens donen el perfil d’atenuació
de la fibra òptica (figura a la transparència).
Aquests tres efectes són:
1.- La dispersió de raileight (els fotons al propagar-se per la fibra de diòxid de silici es
reradien de forma omnidireccional). Això provoca una recta amb pendent negatiu que
apareix a la figura com al floor .
2.- L’absorció d’infraroigs: A partir d’uns 1.600 nm. El diòxid de silici absorbeix la llum i
com que l’atenuació creix, ho representem a la figura com una recta de pendent
positiu.
3.- Les ressonàncies de l'ió OH. On els sobretons d’aquestes ressonàncies apareixen
a la figura com a pics d’atenuació elevada.
La suma d’aquests tres efectes ens dóna el perfil d’atenuació. A la figura podem
identificar tres zones amb atenuació mínima i per tant aptes per les comunicacions
òptiques. És el que es coneix com a les tres finestres de la fibra òptica.
A la primera finestra normalment s’utilitza fibra multimode i díodes LED com a

emissors de llum.
A la segona finestra s’utilitza fibra monomode i díodes ELED o díodes làser com a
transmissors. Finalment, a tercera finestra normalment s’utilitza fibra monomode
estàndard o fibra NZDF amb díodes làser com a transmissors.
Característiques de la fibra òptica

En la transparència 1.5 trobem un repàs de les característiques més destacades de la
fibra òptica:
- Ample de banda enorme: ja hem comentat que la fibra permet velocitats de bit
elevades. Al utilitzar una freqüència de portadora molt elevada (llum) ens permet
emprar amples de banda molt grans.
- Mida i pes reduït: el diàmetre d’una fibra òptica pelada (tenint en compte nucli i
revestiment) és d’uns 125 micròmetres. Aproximadament és el diàmetre d’un pèl.
8
- Aïllament elèctric: el diòxid de silici no és un material conductor elèctric, sinó que és
un conductor de llum.
- Immunitat a la interferència i a la diafonia (crosstalk): al transmetre llum simplement

recobrint la fibra òptica amb un material opac evitem interferències des de l’exterior i
cap a l’exterior.
- Seguretat: per tal de saber la informació que passa per la fibra òptica no ens queda
més remei que tallar la fibra i inserir-hi un receptor. En el moment que tallem la fibra ja
es pot detectar que hi ha un intrús en el nostre sistema.
- Pèrdues de transmissió baixes: en tercera finestra tenim atenuacions de l’ordre de

0,2 dB/Km. En un cable coaxial de qualitat tenim atenuacions de 10 dB als 100 metres.
- Flexible: el fet que la fibra òptica no es pugui torçar, i per tant que no sigui flexible,
s’ha convertit en un tòpic moltes vegades erroni. La fibra òptica és més flexible que
molts tipus de cables coaxials.
- Manteniment baix: la fibra òptica no conté conductors metàl·lics i per tant no s’oxida.
El seu temps de vida i el manteniment és molt més baix que el cable coaxial o el cable
de parells.
- Cost baix: el principal material emprat en la fabricació de la fibra òptica és el diòxid de

silici. Aquest material s’extrau de l’arena, i aquesta és una matèria primera molt
abundant.
Repàs històric (Anys 60-70)

En la transparència 1.6 tenim els diferents esdeveniments succeïts en els anys 60 i 70
en l'àmbit de les comunicacions òptiques. En la dècada dels 60 apareix el làser com a
transmissor de llum.
La fibra òptica encara no està inventada i per tant les transmissions són per l’espai
lliure.
En la dècada dels 70 la firma Corning descobreix i fabrica la primera fibra òptica. La

tecnologia de l’època no permet nuclis petits, per tant la fibra és multimode. Una
vegada resolt el problema del canal de transmissió, el següent problema per resoldre
és l'enorme grandària dels làsers. Aquest problema no es resoldrà fins als anys 80,
quan apareix el làser semiconductor.
Repàs històric (Anys 80)

En la transparència 1.7 tenim els diferents esdeveniments succeïts en els anys 80 en
l'àmbit de les comunicacions òptiques. A principis dels anys 80 apareixen els làsers
semiconductors en laboratori, que no es comercialitzaran fins a finals dels 80.
A finals dels anys 80 es millora el procés de fabricació de la fibra òptica, això permet
diàmetres de nucli més petits i per tant la fabricació de fibres monomode. Aquestes
9
fibres no tenen dispersió modal, per tant permeten una velocitat binària més elevada
que la fibra multimode.
Repàs històric (Anys 90)

En la transparència 1.8 tenim els diferents esdeveniments succeïts en els anys 90 en
l'àmbit de les comunicacions òptiques. En aquesta dècada es milloren els transmissors
làser, fet que permet amples de línia més petits que comporten velocitats de bit encara
més elevades.
La tendència en aquests anys és compartir la mateixa fibra amb diferents portadores

multiplexades en longitud d’ona. Això permet un millor aprofitament de l’amplada de
banda de la fibra òptica.
L’any 92 (transparència 1.9) es comercialitzen els amplificadors òptics que permeten

l’amplificació en domini òptic i l’amplificació conjunta de diversos canals WDM. Els
amplificadors òptics permeten reduir costos en enllaços WDM a llarga distància (per
exemple, cable submarí).
En la transparència 1.10 tenim l’esquema dels amplificadors òptics-elèctro-òptics

(OEO) emprats fins a l’aparició de l'amplificador òptic. Els amplificadors òptics més
emprats en l’actualitat són els EDFA (Erbium Doped Fiber Amplifier). Els EDFA tenen
una amplada de banda en longitud d’ona d’uns 22 nanometres. Aquests tipus
d’amplificadors s’utilitzen en els enllaços a llargues distàncies. En els sistemes de
cable submarí hi ha un espaiat entre repetidors d’uns 80-100 quilòmetres i es regenera
el senyal amb un amplificador OEO cada 800 quilòmetres.
Repàs històric (Actualitat)

En la transparència 1.11 trobem els sistemes per fibra òptica actuals. En els darrers
anys han aparegut nous dispositius òptics que permeten el muntatge de xarxes més
complexes, que permeten l’enrutament de longituds d’ona. Apareixen fibres òptiques
que permeten eliminar o gairebé eliminar la dispersió cromàtica a tercera finestra.
Apareixen els sistemes amb solitons que permeten la transmissió de polsos per fibra
que no s’estrenyen ni s'eixamplen (es compensa la dispersió cromàtica amb la no-
linealitat Self Phase Modulation).
Repàs històric (Futur)

En el futur (transparència 1.12) es tendeix a eliminar la part elèctrica i passar a
sistemes totalment òptics; això permetrà augmentar encara més la velocitat de
transmissió. Actualment s’aprofiten alguns efectes no lineals per construir nous
components òptics, com amplificadors o filtres.
10
RESUM
En aquesta sessió hem vist les principals característiques de la fibra òptica i hem fet
un breu repàs de l’evolució històrica dels sistemes de comunicacions òptiques.
11
12
SESSIÓ 2
Nom: Introducció a les comunicacions òptiques II
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
En aquesta sessió farem una introducció a les generacions de comunicacions
òptiques.
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem un recordatori de les tres generacions de xarxes de fibra
òptica. Acabarem amb un exemple sobre la capacitat d’una fibra òptica que operi a
tercera finestra. Al final de la sessió s’inclouen les transparències referides al capítol.
1.2. Xarxes de fibra òptica
1.2.1. Generacions de les xarxes de comunicacions

òptiques
En aquest apartat de teoria farem una introducció a les tres generacions de xarxes de
fibra òptica. Veurem l’estructura de les xarxes de cada generació.
Xarxes de primera generació

Les xarxes de primera generació (transparència 1.13) són les primeres que es varen
implementar i són enllaços punt a punt que aprofiten la gran amplada de banda i la
baixa atenuació que ofereix la fibra òptica.
1G – Sistemes IM/DD
Els sistemes IM/DD (transparència 1.14) són sistemes en què l'emissor o el modulador
utilitza modulació per intensitat, llum per un 1 lògic i absència de llum per un 0 lògic; i
el receptor utilitza la detecció directa, és a dir un fotodíode que detecta si hi ha
presència o absència de llum.
El receptor pot tenir un processament del senyal i caldrà una demodulació i una
recuperació del rellotge.
13
1G – Sistemes coherents
Els sistemes coherents es basen en la utilització d’un receptor coherent (transparència
1.15).
Aquest receptor consta d’un oscil·lador local que és un làser, un acoblador per unir el
senyal del oscil·lador local amb el senyal que arriba de l'enllaç (informació) i un
detector que habitualment és un fotodíode APD o un fotodíode PIN.
Els sistemes coherents poden ser de dos tipus, segons la freqüència de l'oscil·lador
local: homodins o heterodins.
Si la freqüència de l'oscil·lador local és igual a la freqüència del senyal, és un sistema

homodí i proporciona una preamplificació de la llum al receptor.
Si la freqüència de l'oscil·lador local és diferent a la freqüència del senyal, és un

sistema heterodí i provoca una mescla entre els senyals. Podem dissenyar el receptor
perquè el resultat d’aquesta mescla caigui a freqüències de microones i així poder
detectar el senyal amb un receptor de microones.
1G – WDM sense enrutament

Els sistemes WDM aprofiten l’amplada de banda que proporciona la fibra. Multiplexen
diverses portadores en longitud d’ona dins una sola fibra. Cal un multiplexor i un
demultiplexor òptic (transparència 1.16).
Xarxes de segona generació

Les xarxes de segona generació (transparència 1.17) es basen en sistemes WDM i
ofereixen enrutament per portadora o espacial a nivell òptic. Aquest tipus de xarxa es
construeix amb components com els OXC o els ADM.
S’anomenen sistemes transparents, ja que l’enrutament òptic és independent de la

modulació i la velocitat de bit emprada (paràmetres elèctrics).
En la transparència 1.18 trobem l’esquema d’un sistema de segona generació on

s’extreu una de les portadores mitjançant un Optical Add Drop Multiplexer (OADM).
Xarxes de tercera generació

Les xarxes de tercera generació (transparència 1.19) es basen en la commutació de
paquets a nivell òptic. Aquestes xarxes estan en fase d’estudi. La tecnologia actual
encara no permet la construcció dels components necessaris per implementar aquests
tipus de xarxes.
14
Capacitat d’una fibra operant a tercera finestra
En l’actualitat els làsers més utilitzats tenen una taxa de bits (bit rate) de 10 gigabits
per segon (hi ha làsers comercials de 40 Gbps, però el seu preu és bastant elevat).
L’amplada de banda d’un làser d’aquest tipus una vegada modulat és de 20 GHz. Si
considerem un espai de guarda entre canals de 5 GHZ, ens quedarà una canalització
de 25 GHz d’amplada de banda (transparència 1.20).
Els 25 GHz d’amplada de banda corresponen a 0,2 nm d’amplada de banda en

longitud d’ona a la banda de 1.550 nm (transparència 1.21).
Si treballem a tercera finestra on l’amplada de banda en longitud d’ona va de 1.485 nm

fins a 1.610 nm, això vol dir que hi podríem encabir 625 canals de 25 GHz. D’aquests
625 canals, hi hauria uns 500 canals on es podria realitzar la transmissió de forma
efectiva.
Si cada canal té una capacitat de 10 Gbps, a tercera finestra podrem arribar a

transmetre 5 Tbit/s. En l’actualitat podem trobar sistemes de 3,2 Tbits/segon (no
comercials, sinó de laboratori).
Com a observació, cal avaluar fins a quin punt hi ha necessitat de sistemes operant a
5 Tbit/s si en l’actualitat tot el trànsit entre Europa i els Estats Units d’Amèrica és de 5
Tbits al dia.
RESUM
En aquesta sessió hem vist les tres generacions de xarxes de fibra òptica i hem
avaluat la capacitat d’una fibra òptica que operi a tercera finestra.
15
16
SESSIÓ 3
Nom: Propagació de la llum per la fibra òptica
Tipus: teòrica
Durada: 3 hores
Dedicació: 3 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer un recordatori de l’òptica de raigs els tipus de fibres i
les propietats electromagnètiques del material .
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem un recordatori de l’òptica de raigs i iniciarem l’estudi de la
fibra òptica mitjançant òptica electromagnètica. Al final de la sessió s’inclouen les
transparències referides al capítol
2. Propagació dels senyals per la fibra

òptica
2.1. Introducció
2.1.1. Introducció
En aquest apartat de teoria farem una introducció a la propagació de senyals per la
fibra òptica.
Introducció a la propagació de la llum

En el capítol 2 veurem com es propaguen els senyals per la fibra òptica. Primer de tot
veurem com es propaga la llum des del punt de vista de l’òptica electromagnètica.
Seguidament farem un estudi de la dispersió en les fibres òptiques (transparència 2.1).
Farem un estudi dels efectes no lineals més importants i acabarem el tema amb els
diferents mètodes de fabricació de la fibra òptica (transparència 2.2).
2.1.2. Repàs de l’òptica de raigs i tipus de fibres

òptiques
En aquest apartat de teoria farem un repàs de l’òptica de raigs i dels tipus de fibres
òptiques més utilitzades.
17
Llei d’Snell
L'índex de refracció (transparència 2.3) és un paràmetre propi del material que
relaciona la velocitat de la llum en el buit amb la velocitat de la llum en el medi .
La llei de Snell indica com es comporta la llum en trobar-se un canvi de medi (índexos
de refracció diferents). A la transparència 2.3 veiem que la llum, en incidir en la
transició entre dos medis, part se'n reflecteix i part se'n transmet. El raig de llum
reflectit surt amb la mateixa inclinació que el raig de llum incident (com si d’un mirall es
tractés), ja que ens trobem en el mateix medi. El raig que es transmet cap a l’altre
medi surt amb un angle de transmissió que podem calcular mitjançant l’expressió de la
llei de Snell.
Angle crític
Tal com representa la transparència 2.4, podem definir dos casos, segons si l’índex de
refracció del primer medi és més petit o més gran que el del segon medi. Depenent del
cas, tindrem un angle del raig transmès més petit o més gran que l’angle del raig
incident. Cal comprovar que això és perquè s’ha de mantenir la igualtat en la llei de
Snell.
Si l’índex de refracció del primer medi és major a l’índex de refracció del segon medi,
existeix un angle d’incidència pel qual l’angle de sortida de la llum al segon medi val
90º; aquest angle s’anomena l’angle crític.
Reflexió total
Quan l’angle d’entrada és major o igual a l’angle crític es produeix la reflexió total i la
transició es comporta com un mirall que reflecteix tota la llum. Aquest és el principi de
funcionament de la fibra òptica.
En la transparència 2.5 podem veure una secció longitudinal de la fibra òptica. En

l’interior d’aquest tipus de fibra es pot transmetre més d’un mode (raig vermell i raig
blau) i els dos compleixen la propietat de la reflexió total.
La fibra òptica té un nucli cilíndric i compacte de vidre amb un índex de refracció n1,
envoltat per un revestiment també compacte i cilíndric de vidre amb índex de refracció
n2. La llum avança per la fibra òptica gràcies que es compleix la condició de reflexió
total de la llum entre el nucli i el revestiment. Així doncs, l’índex de refracció del nucli
de la fibra òptica sempre serà més gran que l’índex de refracció del revestiment.
Tipus de fibres òptiques

Seguidament farem un recordatori dels tipus de fibres òptiques més utilitzats
(transparència 2.6).
18
Fibra Multimode (MMF)
A la transparència 2.7 tenim l’esquema de la fibra multimode d’índex de salt MMF-SI i
la fibra multimode d’índex gradual MMF-GRIN.
En la part dreta del primer esquema (fibra multimode d’índex de salt MMF-SI) tenim la
gràfica del perfil de l’índex de refracció respecte de l’eix y i podem comprovar que
només pot tenir dos valors discrets, n1 pel nucli i n2 pel revestiment .
Per aconseguir que en aquest tipus de fibres es produeixi la reflexió total, es necessita
que l’angle d’entrada de la llum sigui prou inclinat per aconseguir l’angle crític.
Encara que no és un dels tipus de fibra més utilitzats avui en dia en comunicacions, és
interessant conèixer el funcionament de la fibra òptica d’índex gradual.
Aquest tipus de fibra va sorgir per tal de minimitzar una de les limitacions de la fibra
multimode d’índex de salt: la dispersió modal.
La idea és aconseguir una fibra òptica el nucli de la qual tingui un índex de reflexió (n)
que sigui gradual.
En el centre del nucli l'índex de reflexió és màxim i va disminuint gradualment cap als
extrems.
El raig blau recorre més espai, però quan passa pel centre va més lent i quant passa
pels extrems va més ràpid. Llavors, el conjunt de raigs va a una velocitat similar.
El perfil de l’índex de refracció en funció del eix y, és una funció de disseny particular
de cada fabricant de fibra òptica (acostuma a ser de tipus parabòlic).
Fibra Monomode (SMF)

A la transparència 2.8 trobem les principals característiques de la fibra monomode i
valors típics de diàmetre de nucli.
Com el seu nom indica, la fibra monomode propaga només un mode de llum per
l’interior de la fibra, això fa que no pateixi dispersió intermodal o modal. Aquest tipus
de fibra òptica és el més emprat per xarxes metropolitanes (MAN) i enllaços a llargues
distàncies (WAN i cable submarí).
Altres tipus de fibres monomode (SDF, FDF, ZDF, NZDF)

A la transparència 2.9 tenim representada la corba per la fibra SDF (Shifted Dispersion
Fiber), per la fibra FDF (Flattened Dispersion Fiber) i per la fibra NZDF (Non-Zero
Dispersion Fiber). Fixem-nos que la fibra de dispersió desplaçada té el zero de
dispersió a la tercera finestra; aquest tipus de fibra serà útil per aplicacions que
necessitin baixa dispersió i baixa atenuació. La fibra SDF és un tipus de fibra ZDF
(Zero Dispersion Fiber).
19
La fibra de dispersió aplanada (FDF) manté valors baixos de dispersió tant a segona
com a tercera finestra i pot ser útil en aplicacions que multiplexin en longitud d’ona
entre segona i tercera finestra, com les xarxes CATV. La fibra SDF és un tipus de fibra
ZDF (Zero Dispersion Fiber).
En els últims anys s’ha constatat que transmetre llum prop de la longitud d’ona de
dispersió zero augmenta els problemes causats per efectes no lineals; és per això que
actualment s’empra la fibra de dispersió no zero.
2.2. Anàlisi de la propagació de la llum
2.2.1. Propietats electromagnètiques del material

En aquest apartat de teoria veurem les propietats electromagnètiques del material que
intervenen entre el vector de camp elèctric i el vector de polarització elèctrica induïda.
La llum com a ona electromagnètica

En la transparència 2.10 tenim les bases de la consideració de l’òptica
electromagnètica. La llum és una ona amb una component de camp elèctric i una
component de camp magnètic, per tant es regeix mitjançant les equacions de Maxwell.
A la transparència 2.11 trobem l’expressió de la transformada de Fourier que ens

relacionarà el vector de camp elèctric i camp magnètic en temps amb els mateixos
vectors en freqüència. Això ens permetrà treballar de la manera més còmoda segons
convingui. Algunes equacions diferencials complicades de resoldre amb domini
temporal són fàcils de resoldre en domini freqüencial, i a la inversa.
En la transparència 2.12 tenim definit el vector polarització elèctrica induïda. Quan

apliquem un camp elèctric al diòxid de silici els àtoms s’orienten en una determinada
direcció, aquest efecte queda representat mitjançant el vector P.
Definim també la densitat de flux elèctric que inclou la polarització elèctrica induïda i
definim la densitat de flux magnètic que també és relaciona amb el vector polarització
magnètica que és anàleg a P però en el camp magnètic.
La permitivitat en el buit i la permeabilitat en el buit són constants.
A la transparència 2.13 trobem que, com que el diòxid de silici (material de la fibra
òptica) és un material no magnètic, llavors no es polaritza per l’aplicació d’un camp
magnètic. Això fa que el vector polarització magnètica prengui un valor igual a zero.
La relació entre el vector polarització elèctrica induïda i el vector de camp elèctric és

un tema d’interès doncs és l’origen de la dispersió i de les no linealitats.
20
Propietats electromagnètiques del material
A la transparència 2.13 tenim les característiques del medi que influeixen en la relació
entre E i P. Aquestes relacions les tractarem en les següents transparències.
A la transparència 2.14 tenim descrita la característica de la resposta local. Quan

incidim amb un camp elèctric en un determinat punt del material, només influeix al
vector polarització elèctrica induïda en aquell punt (no té influència en punts veïns).
A la transparència 2.15 tenim descrita la propietat de la isotropia. Un medi és isòtrop si

les propietats electromagnètiques del medi són les mateixes en totes les direccions. Si
la fibra no és perfectament cilíndrica, no serà isòtropa, el vector de camp elèctric i el
vector camp magnètic es propagaran a velocitats diferents i provocaran el conegut
efecte de la PMD (Polaritzation Mode Dispersion).
A les transparències 2.15 i 2.16 tenim descrita la propietat de la linealitat. Aquesta

propietat és molt important, ja que a partir d’ella es pot explicar la dispersió. A més, el
no-compliment d’aquesta propietat fa que entrem en un règim no lineal i per tant
podem patir degradacions del sistema a causa dels efectes no lineals.
El vector polarització elèctrica induïda i el vector de camp elèctric es relacionen

mitjançant la funció de Green. Podem observar que l’operació realitzada és una
convolució entre el vector de camp elèctric i la susceptibilitat lineal del medi (paràmetre
propi de cada medi). Aquesta convolució la podem expressar en domini freqüencial
com una multiplicació . Per tant, la relació entre P i E en domini freqüencial és la
permitivitat en el buit per la susceptibilitat lineal del medi en freqüència.
A la transparència 2.16 trobem la relació entre P i E esquematitzada mitjançant un

sistema lineal i invariant. Fixem-nos que si la resposta del sistema no és instantània
(depèn d’altres valors anteriors –la integral de la relació entre P i E va de menys infinit
fins a l’instant t) la susceptibilitat del medi serà funció de la freqüència i ens apareixerà
la dispersió cromàtica.
En el cas que la resposta del medi fos instantània, la susceptibilitat hauria de ser una
delta (això no és cert en els sistemes reals). Aquesta delta es transforma en freqüència
com una constant. La susceptibilitat en realitat no és una delta, per tant al transforma-
la a freqüència no pot donar una constant. (transparència 2.17)
A la transparència 2.18 trobem la propietat de l’homogeneïtat. Un medi homogeni és

aquell on la susceptibilitat no depèn de la posició. La susceptibilitat depèn bàsicament
de l’índex de refracció. Així, si agafem un índex de refracció constant (per exemple, el
nucli d’una fibra òptica) la homogeneïtat es complirà.
A la transparència 2.18 també trobem la propietat d’un medi sense pèrdues. Un medi
sense pèrdues és un medi on el senyal no decreix en amplitud a mesura que avança
pel medi. En el cas de la fibra òptica l’atenuació és molt baixa i es considera un medi
sense pèrdues.
En l’estudi de modes tindrem en compte (transparència 2.19) totes les propietats vistes
en les transparències anteriors.
21
A la transparència 2.19 tenim la relació entre la susceptibilitat i l’índex de refracció. Cal
recordar que aquests dos paràmetres són propis del material i depenen de la
freqüència. Aquesta dependència és l’origen de la dispersió cromàtica.
RESUM
En aquesta sessió hem fet un recordatori de l’òptica de raigs els tipus de fibres i les
propietats electromagnètiques del material.
22
SESSIÓ 4
Nom: Deducció de l’equació d’ona i coordenades cilíndriques.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és deduir l’equació d’ona pel camp elèctric i el camp
magnètic.
CONTINGUTS
En aquesta sessió deduirem l’equació d’ona a partir de les equacions de Maxwell. Al
final de la sessió s’inclouen les transparències referides al capítol.
2.2.2. L’equació d’ona

En aquest apartat de teoria deduirem l’equació d’ona a partir de les equacions de
Maxwell.
Les equacions de Maxwell

Per l’estudi de la propagació de la llum com a una ona electromagnètica cal recórrer a
les equacions de Maxwell (transparència 2.20).
Caldrà tenir en compte que en una fibra òptica no hi ha càrregues lliures en el medi, la
càrrega serà zero, per tant la divergència del vector de densitat de flux elèctric (D) serà
zero.
Altrament, com que la conductivitat del diòxid de silici és pràcticament zero, el vector
de corrent (J) valdrà zero. A més, com el diòxid de silici no és un material magnètic, el
vector polarització magnètica (M) val zero.
En les següents transparències deduirem l’equació d’ona.
Deducció de l’equació d’ona

Partirem de l’equació de Maxwell del rotacional del camp elèctric (transparència 2.21).
L’objectiu que busquem és deduir una expressió on la única variable que tinguem sigui
el camp elèctric o el camp magnètic (els altres paràmetres de l’expressió són la
freqüència o magnituds pròpies del material).
23
Aplicant el rotacional a banda i banda, i tenint en compte les relacions de la
transparència 2.21, arribem a una expressió on les variables són el vector de camp
elèctric (E) i el vector de polarització elèctrica induïda (P). Ara caldrà trobar una relació
entre aquests dos vectors P i E.
La funció de Green ens relaciona els vectors P i E (transparència 2.22). Cal recordar
que la funció de Green es defineix com una convolució temporal. Per tant, serà molt
més còmode treballar en domini freqüencial (així la convolució es transforma en una
multiplicació).
A la transparència 2.23 trobem les transformades de Fourier dels vectors de camp

elèctric (E), camp magnètic (H) i polarització elèctrica induïda (P). Cal recordar que,
segons la propietat de la derivació, una derivada respecte del temps en domini
temporal es transforma en –jw en domini freqüencial.
A la transparència 2.24 trobem la transformada de Fourier de l’equació a resoldre i la

substitució de la relació entre E i P. Adonem-nos que l’equació únicament depèn del
vector de camp elèctric i d’altres paràmetres, com la permitibitat en el buit (constant),
la permeabilitat en el buit (constant) i la freqüència.
A la transparència 2.25 trobem la substitució per l’expressió de l’índex de refracció i

l’expressió de la velocitat de la llum en el buit. A més, emprem la propietat del
rotacional del rotacional d’una funció.
A la transparència 2.26 trobem l’expressió final de l’equació d’ona per camp elèctric i
per camp magnètic (són anàlogues). A aquesta expressió hi hem arribant tenint en
compte que si la divergència del vector flux elèctric és zero, llavors la divergència del
vector camp elèctric també serà zero. Així doncs, ens quedem amb les dues
equacions d’ona. Una pel camp elèctric i una altra pel camp magnètic. Si resolem
aquestes equacions amb unes determinades condicions de contorn que ens imposa la
fibra òptica, aconseguirem conèixer com es propaga la llum per la fibra.
Estudi dels modes de propagació

En la transparència 2.27 tenim la definició d’un mode dins la fibra òptica (recordeu que
un mode és un concepte genèric, ens podem referir a un mode de propagació de la
fibra, ens podem referir a un mode d’un làser etc...). Un mode és una solució
específica de l’equació d’ona que satisfà unes apropiades condicions de contorn.
Per trobar com es propaguen els modes dins una fibra caldrà resoldre l’equació d’ona.
En la transparència 2.28 podem observar que la fibra òptica segueix una simetria
cilíndrica, per tant serà convenient resoldre l’equació d’ona en coordenades
cilíndriques. Per conèixer la distribució de camp dins la fibra òptica caldrà conèixer
totes les components espacials del camp elèctric i del camp magnètic. Aquestes
components estan relacionades entre elles, així només caldrà resoldre l’equació d’ona
per la component longitudinal (z) i a partir de Ez i Hz trobarem les altres components
de camp.
24
En la transparència 2.29 trobem l’equació d’ona, després d'haver aplicat l’operador
laplacià en coordenades cilíndriques. Cal tenir en compte que l’índex de refracció serà
diferent segons ens trobem al nucli o al revestiment.
La resolució d’aquesta equació serà mitjançant el mètode de separació de variables.
RESUM
En aquesta sessió hem deduït l’equació d’ona pel camp elèctric i el camp magnètic.
Finalment hem definit els modes dins la fibra òptica com la solució d’aquesta equació
sota unes determinades condicions de contorn.
25
26
SESSIÓ 5
Nom: Resolució de l’equació d’ona.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és resoldre l’equació d’ona per una fibra òptica.
CONTINGUTS
En aquesta sessió resoldrem l’equació en coordenades cilíndriques i trobarem la
solució per cada component del camp elèctric i magnètic. Al final de la sessió
s’inclouen les transparències referides al capítol.
2.2.3. Resolució de l’equació d’ona en coordenades

cilíndriques
En aquest apartat de teoria resoldrem l’equació en coordenades cilíndriques i trobarem
la solució per cada component del camp elèctric i magnètic.
Resolució mitjançant el mètode de separació de variables

Mitjançant el mètode de separació de variables resolem l’equació diferencial. En
proposem una possible solució (transparència 2.30) que consisteix en la multiplicació
de tres funcions, on cada una depèn d’una de les variables de l’equació diferencial.
Substituïm la solució proposada a l'equació diferencial (transparència 2.30).
A la transparència 2.31, traiem la part constant (funcions que depenen de les variables
que no derivem).
Finalment resolem l’equació diferencial (transparència 2.32) i busquem les solucions

de cada funció proposada. Per l’eix longitudinal de la fibra (Z) veiem que la solució és
una exponencial complexa que depèn de beta (constant de propagació).
Respecte a la component radial, la solució és també una exponencial complexa que

depèn d’un paràmetre m que és constant.
Per trobar la solució de la funció F hem de recórrer a les funcions de Bessel i

considerar dues solucions, una pel nucli de la fibra i l’altra pel revestiment
27
A la transparència 2.34 trobem representades les funcions de Bessel de primera (J) i
de segona espècie (Y).
A la transparència 2.35 trobem representades les funcions de Bessel modificades de

primera (I) i segona espècie (K).
Condicions de contorn per la funció F

Podem simplificar la solució de la funció F imposant dues condicions de contorn
(transparència 2.36):
1.- Si apliquem llim al centre del nucli de la fibra òptica i ens allunyem del nucli, el
camp ha de tendir a zero. Per tant, C’ ha de valer zero, ja que la funció de Bessel I
(transparència 2.35) tendeix a infinit a mesura que ens allunyem de l’origen.
2.- Si ens trobem en el centre del nucli de la fibra òptica, el camp ha de tenir un valor
finit (no pot ser infinit). Per tant, A’ ha de valer zero, ja que la funció de Bessel Y
(transparència 2.34) tendeix a menys infinit a mesura que ens apropem a l’origen.
A la part inferior de la transparència 2.36 trobem les solucions finals pel camp elèctric i
el camp magnètic en la direcció z.
Solucions per la resta de components

Una vegada obtingudes les solucions pel camp elèctric i magnètic en la direcció z,
caldria trobar les solucions per la resta de components (transparència 2.37). Això ho
realitzarem amb l’ajuda de les equacions de Maxwell. Desenvolupem l'equació de
Maxwell de la transparència 2.37 fent el rotacional del camp elèctric; per tant ho
substituirem per un determinant amb cada una de les components, les derivades de
cada component (en coordenades cilíndriques) i el camp elèctric per cada coordenada.
Resolent el determinant ens queden tres noves expressions (transparència 2.37 i

2.38).
Realitzem el mateix procediment que hem fet pel camp elèctric, desenvolupant
l’equació de Maxwell de la transparència 2.38, i així trobarem tres noves expressions
Combinant les expressions 1 i 5 trobem una equació (transparència 2.40) que ens
relaciona el camp elèctric en la component phi, el camp elèctric en la component z i el
camp magnètic en la component z. Com que coneixem el camp elèctric i el camp
magnètic en la component z ja tenim la solució pel camp elèctric en la component phi.
Realitzem el mateix procediment per tal de trobar el camp E i H en les components

que ens falten. A la transparència 2.41 trobem les expressions finals.
Hem trobat, per tant, el camp elèctric i magnètic en totes les direccions.
28
RESUM
En aquesta sessió hem resolt l’equació en coordenades cilíndriques i hem trobat la
solució per cada component del camp elèctric i magnètic.
29
30
SESSIÓ 6
Nom: Modes dins la fibra òptica.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és assolir els coneixements necessaris per poder analitzar
la propagació de modes dins una fibra òptica.
CONTINGUTS
En aquesta sessió trobarem l’equació general de propagació en la fibra òptica i
interpretarem la seva solució gràfica, tot fent un estudi dels modes de propagació dins
la fibra òptica. Al final de la sessió s’inclouen les transparències referides al capítol.
2.2.4. Solució a l’equació general de propagació per

la fibra òptica
En aquest apartat de teoria trobarem l’equació general de propagació en la fibra òptica
i interpretarem la seva solució gràfica, tot fent un estudi dels modes de propagació dins
la fibra òptica.
Condicions de contorn
Per trobar els modes de propagació dins una fibra òptica hem de trobar el valor de les
constants A, B, C i D, modificarem les expressions imposant condicions de contorn.
Les condicions de contorn que imposarem (transparència 2.42) són:
- El camp elèctric i magnètic en la direcció z són contínues en canvi de medi entre

nucli i revestiment.
- El camp elèctric i magnètic en la direcció phi són contínues en canvi de medi entre
nucli i revestiment.
Per tant, igualem les solucions pel nucli i pel revestiment en el punt rho igual a a
(transparència 2.42 i 2.43).
31
L’equació general de propagació per la fibra òptica
Amb les quatre equacions obtingudes d’imposar condicions de contorn tenim un
sistema d’equacions. A la transparència 2.44 tenim el sistema expressat de forma
matricial.
Resolent el sistema d’equacions es por arribar a una equació molt important, l’equació
general de propagació de la llum dins una fibra òptica (part inferior de la transparència
2.44).
En aquesta equació tenim com a variables l’índex de refracció del nucli, del
revestiment, el número d’ona Ko (2·pi dividit per la longitud d’ona), i el radi; aquestes
variables les fixem nosaltres, ja que són paràmetres físics o la freqüència de treball. La
variable que trobarem en resoldre l’equació és la beta, que correspon a la constant de
propagació.
Solucions de l’equació
Aquesta equació té múltiples solucions, per tant pot ser que la fibra sigui multimode.
És a dir trobarem la constant de propagació per cada mode.
Les solucions s’ordenen mitjançant els subíndexos m i n (transparència 2.45). El

subíndex m indica l’ordre de la funció de Bessel utilitzada, i n numera les solucions
(una vegada escollit m) de més petita a més gran.
Aquestes múltiples solucions (constants de propagació), també s’ordenen segons la

distribució de camp (si predomina el camp elèctric sobre el camp magnètic o a
l’inrevés), transparència 2.46.
La freqüència normalitzada i la constant de propagació

normalitzada
Les diferents solucions de l’equació general de propagació dels modes d’una fibra
òptica es poden trobar de forma gràfica utilitzant els paràmetres de freqüència
normalitzada (V) i la constant de propagació normalitzada (b).
Es defineix l’índex efectiu com la relació entre la constant de propagació i el número

d’ona.
Això vol dir que tindrà un valor entre n1 i n2 que dependrà de la distribució de camp
dins la fibra.
Si l’índex efectiu val n1 voldrà dir que la llum només es transmet dins el nucli de la
fibra òptica.
Si l’índex efectiu val n2 voldrà dir que la llum només es transmet pel revestiment de la
fibra òptica.
L’índex efectiu mai arriba a ser ni n1 ni n2, per tant pren un valor entre n1 i n2; en
conseqüència, la llum no es pot transmetre solament pel nucli d’una fibra òptica ni
32
solament pel revestiment d’una fibra òptica. La llum viatja part pel nucli i part pel
revestiment.
En la transparència 2.48 trobem les definicions de freqüència normalitzada i de

constant de propagació normalitzada.
Solució gràfica i interpretació de les gràfiques

En la transparència 2.49 tenim la representació gràfica de les solucions de l’equació
general de propagació dels modes d’una fibra òptica.
Fixeu-vos en la fórmula de la constant de propagació normalitzada; si l’índex efectiu

pren un valor entre n1 i n2 voldrà dir que la constant de propagació normalitzada tindrà
un valor entre 0 i 1. Si b val 1 vol dir que l’índex efectiu val n1. Si ens fixem en les
diferents solucions (corbes a les gràfiques) ens adonem que són assimptotiques a b
igual a 1, per tant la llum no es pot propagar solament pel nucli de la fibra òptica.
Si b val zero vol dir que l’índex efectiu val n2 (en aquest cas estem a la part inferior de
la gràfica); la llum hauria de propagar-se només pel revestiment, però en realitat la
llum no es propaga sota aquesta condició perquè quan l’índex efectiu és n2 (l’índex al
revestiment) el mode està tallat (condició de tall d’un mode – transparència 2.48).
La freqüència normalitzada (V) pot tenir un valor entre zero i infinit, fixem-nos que per
a una determinada freqüència si tracem una línia vertical sobre la gràfica, tallarem més
d’un mode (corbes), els modes que tallem amb la línia són els modes que es
propagaran per la fibra òptica.
Fixem-nos que fins a V=2,405 (ja deduirem aquest valor) només es propaga un mode.
Aquesta és la regió o el marge de freqüències en què la fibra òptica es comporta com
una fibra monomode (només es propaga el mode HE11).
A partir de V=2,405 també s’excita el mode TE01 i TM01 i a mesura que anem
augmentant V anem afegint nous modes, aquesta regió és la coneguda com a regió
multimode i la fibra es comporta com una fibra òptica multimode.
La gràfica també ens aporta informació de la velocitat de cada mode; per una
freqüència determinada i un mode determinat que es propagui a aquesta freqüència
podem trobar la seva constant de propagació normalitzada i per tant podem trobar
l’índex efectiu del mode que ens relaciona la velocitat de la llum en el buit i la velocitat
de la llum dins la guia.
Altrament, coneixent les velocitats del mode que es propaga més ràpid i el mode que
es propaga més lent podríem trobar la dispersió modal d’una fibra en una determinada
freqüència.
A la transparència 2.50 trobem una aproximació del nombre de modes que es

propaguen per una freqüència normalitzada gran.
33
La freqüència de tall de la fibra òptica
A la transparència 2.51 trobem la deducció de la freqüència de tall, és a dir la
freqüència en què la fibra passa de ser monomode a multimode.
En termes de freqüència normalitzada, això passa quan V=2,405. Per deduir aquest
valor es particularitza l’equació general de propagació per una fibra òptica pel cas en
què m=1, i per tant estan tallats TE01 i TM01, i en conseqüència només es propaga el
mode fonamental HE11.
La freqüència normalitzada correspondrà al valor del primer zero de la funció de

Bessel J (veure la gràfica de la transparència 2.34).
RESUM
En aquesta sessió hem deduït l’equació general de propagació en la fibra òptica i hem
vist la seva solució gràfica i hem fet un estudi dels modes de propagació dins la fibra
òptica.
34
SESSIÓ 7
Nom: Problemes de propagació de la llum dins la fibra òptica
Tipus: problemes
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és consolidar la teoria de la propagació de la llum dins la
fibra òptica mitjançant la resolució de problemes.
CONTINGUTS
En aquesta sessió resoldrem diversos problemes sobre la propagació de la llum per la
fibra òptica. Al final de la sessió s’inclouen les transparències referides al capítol.
2.2.5. Problemes sobre la propagació de la llum per la

fibra òptica
En aquest apartat resoldrem problemes sobre la propagació de la llum per la fibra
òptica.
Enunciat del problema I

Dedueix l’expressió de la longitud d’ona de tall d’una fibra òptica d’índex de salt amb
un radi a del nucli, un índex n1 del nucli i un índex n2 del revestiment.
Resolució del problema I

Cal recordar:
V = K 0 ·a(n 2 − n 2 )1/ 2
1 2
2Π
K0 =
λ
Sabem que només passa el mode HE11(fonamental) si V<2,405, llavors:
2Π
a n2 − n2 < 2,405
λ 1 2
Aïllant la longitud d’ona per una V=2,405,
35
2Π a
λ tall = n2 − n2
2,405 1 2
on
n 2 − n 2 = NA
1 2
es pot fer l’aproximació:
n 2 − n 2 = n1 2Δ
1 2
Deduim-ho:
Sabem
n − n2
Δ= 1
n1
llavors
2n 2 (n 2 − n 2 ) 2n 2 (n + n )(n − n )
n2 − n2 = 1 1 2 = 1 1 2 1 2
1 2 2 2
2n 2n
1 1
Fem l’aproximació
n ≈n
1 2
Per tant,
n + n ≈ 2n
1 2 1
Llavors,
2n 2 (n − n )
1 1 2 = n 2Δ
1
n
1
i queda demostrada l'aproximació a l’obertura numèrica.
Enunciat del problema II

Volem dissenyar un enllaç per fibra òptica entre dues ciutats separades per 20 Km.
L’índex de refracció del revestiment de la fibra òptica és 1,45 i l’índex de refracció
relatiu val 0,005. El nucli de la fibra té un diàmetre de 8 micròmetres.
36
a) Si emprem un codi de línia RZ, troba quina limitació de velocitat tindrem a causa de
la guia de llum en la segona finestra.
b) Dedueix l’expressió de la dispersió modal per un nombre elevat de modes.
c) En una fibra multimode sempre que augmentem la freqüència normalitzada

augmenta la dispersió modal?
Nota:
- El fabricant no ens proporciona el paràmetre de dispersió del material.
- Si la fibra és monomode, calcula la dispersió cromàtica provocada per la guia.
- Si la fibra és multimode, calcula la dispersió modal (diferencia en temporal entre el

mode que és propaga més ràpid i el mode que es propaga més lent). Si no es
propaguen més de 20 modes, no empris l’aproximació de la dispersió modal per un
nombre elevat de modes.
- Justifica la teva resposta.
Resolució del problema V

Apartat a)
Si emprem un codi RZ, troba quina limitació de velocitat tindrem a segona finestra.
Δ= n −n
1 2
= 0,005; si n 2 = 1,45 ⇒ n1 = 1,4573
n 1
2π 2π
n − n ; V (1310nm) = 2,795 ≅ 2,8
2 2
V = ⋅ a ⋅ NA = ⋅a⋅
λ λ 1 2
Es tracta d’una fibra multimode V= 2,8 > 2,405.

Si mirem la gràfica de propagació de modes, tenim quatre modes que es propaguen.
Cada mode tindrà una constant de propagació i per tant un índex efectiu diferent.
37
HE → V = 2,8 → b = 0,65 → n = 1,454745
11 HE11
HE → V = 2,8 → b = 0,05 → n = 1,450584
21 HE 21
a n = b(n1 − n2 ) + n2 ; n = c0 ; c = c0 ;
n − n2
b=
n −n1 2
c n
L L L L
(temps) → T = = n ;T = =
HE11 cHE 11
c0
HE 11HE cHE 21
21
c nHE
0
21
L
σ = c ⎛⎜⎝ nHE − nHE
t
11
⎞ = 277,4ns
⎟
21 ⎠
0
1
R = = 1,802Mbps
b
σ t
Un es propagarà pel nucli i l’altre pel revestiment.
Apartat b)
Dedueix l'expressió de la dispersió modal per un nombre elevat de modes.

Hi haurà modes que es propagaran pel nucli i d'altres pel revestiment. Ho faran a
diferent velocitat a causa de la dispersió modal.
A l'igual que abans, la fórmula deduïda serà:

L⋅Δ L ⋅ Δ ⋅ n1
⋅ (n1 − n2)
L
σt = = =
c1 c0 c0
Apartat c)
En una fibra multimode sempre que augmenta la freqüència normalitzada augmenta la

dispersió modal?
No té per què. Hi ha zones de la gràfica en les quals si augmentem V no augmenta la

dispersió modal.
RESUM
En aquesta sessió hem resolt alguns problemes sobre la propagació de la llum per la
fibra òptica.
38
SESSIÓ 8
Nom: Dispersió en la fibra òptica.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer un anàlisi de la dispersió GVD.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem els tipus de dispersió que afecten la fibra òptica i deduirem
el paràmetre de dispersió GVD.
2.3. Dispersió en la fibra òptica
2.3.1. Dispersió en fibres òptiques

En aquest apartat de teoria veurem els tipus de dispersió que afecten la fibra òptica i
deduirem el paràmetre de dispersió GVD.
Classificació de la dispersió
En la transparència 2.52 tenim una classificació dels tipus de dispersió en les fibres
òptiques.
La dispersió es pot classificar en lineal i no lineal. La dispersió no lineal és el que es

coneix com als efectes no lineals que es veuran en el següent tema. La dispersió lineal
es classifica en dispersió modal i dispersió cromàtica. La dispersió modal és deguda al
retard temporal entre els modes que viatgen en la fibra òptica, per tant només ocorre
en fibres multimode. La dispersió cromàtica és la que ocorre internament en el mode i
per tant és un dels efectes limitadors de la fibra òptica. Aquest efecte també
s’anomena dispersió de la velocitat de grup i és degut a la dependència freqüèncial de
l’índex de refracció dins una fibra òptica (recordeu la propietat de linealitat –
transparències 2.15,2.16 i 2.17).
El paràmetre de dispersió GVD

Deduirem com calcular el paràmetre de dispersió GVD d’una fibra òptica. El temps que
triga la llum a recórrer un tram de fibra és la longitud de la fibra dividit entre la velocitat
39
de grup. La velocitat de grup es defineix com a la inversa de la derivada parcial de la
constant de propagació respecte de la velocitat angular w.
Per tal de calcular l’eixamplament temporal d’una llum amb una certa amplada de
banda, relacionarem aquests dos paràmetres mitjançant la derivada parcial del temps
respecte la w (part inferior de la transparència 2.53).
En aquesta expressió apareix un terme que és la derivada parcial segona de la

constant de propagació respecte de w. Aquest terme és conegut com al paràmetre
GVD (transparència 2.54). L’eixamplament temporal depèn del paràmetre GVD de
l’amplada de banda de la llum i de la longitud (transparència 2.53).
Hem trobat quant s’eixampla la llum (dispersió) respecte l’amplada de banda en

freqüència. Com que en comunicacions òptiques és habitual treballar en longitud d’ona
enlloc de treballar en freqüència, hauríem de trobar el paràmetre que relaciona
l’eixamplament de la llum i l’amplada de banda en longitud d’ona. Aquest paràmetre és
el conegut com al paràmetre de dispersió (D).
A la transparència 2.54 podeu trobar l’expressió que relaciona el paràmetre de

dispersió (D) amb el paràmetre GVD.
RESUM
En aquesta sessió hem vist els tipus de dispersió que afecten la fibra òptica i hem
deduït el paràmetre de dispersió GVD.
40
SESSIÓ 9
Nom: Efectes no lineals. Introducció i SRS.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és veure els paràmetres de què depenen els efectes no
lineals i fer un anàlisi del efecte Raman.
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem una introducció als efectes no lineals. Veurem els paràmetres
de què depenen els efectes no lineals i finalment veurem l’efecte Raman.
2.4. Efectes no lineals
2.4.1. Introducció als efectes no lineals.

En aquest apartat de teoria farem una introducció als efectes no lineals i veurem els
paràmetres de què depenen els efectes no lineals.
Introducció als efectes no lineals

En la transparència 2.55 tenim els principals efectes no lineals que veurem.
Bàsicament, els efectes no lineals ocorren quan injectem prou potència a la fibra
perquè no es comporti de manera lineal. Així doncs, aquests efectes són especialment
crítics quan tenim sistemes WDM on la potència injectada és la potencia de cada canal
pel nombre de canals.
Els efectes no lineals provocaran degradacions en el sistema i per tant limitaran

l’enllaç.
En la transparència 2.56 tenim un resum de la causa i l’efecte dels diferents efectes no

lineals que veurem.
41
Guany no lineal i paràmetres del sistema
En la transparència 2.57 trobem una expressió genèrica sobre la interacció no lineal de
dues ones òptiques. L’escenari és dues ones amb potència P1 i P2 i longituds d’ona
diferents.
Quan es propaguen per un medi no lineal hi ha un traspàs de potència d’una ona a

l’altra. En el cas descrit, P2 subministra potència a P1. Mitjançant l’expressió podem
calcular la potència en qualsevol punt P1 (L).
El traspàs de potència segueix una forma exponencial i depèn de l’area comuna de les
dues ones, de la potència de la segona ona, de la longitud recorreguda i d’un
paràmetre propi de cada no-linealitat que és el coeficient de guany no lineal.
En l'expressió de la transparència 2.57 s'ha assumit que la polarització de les dues

ones és la mateixa i que no hi ha deplexió del bombeig. A la transparència 2.58 podem
trobar una expressió més acurada.
En aquesta nova expressió hem de tenir en compte l’àrea efectiva (transparència 2.59)
que és l’àrea de solapament de les dues ones (per tant, tindria en compte la distribució
de camp del mode), la longitud efectiva que és la longitud en la qual tenim interacció
no lineal entre les ones (si l’enllaç fos llarg només hi hauria interacció al principi) i el
paràmetre de polarització b.
La longitud efectiva (transparència 2.60), si el tram de fibra és curt, es pot aproximar a

la longitud física de l’enllaç; si l’enllaç és llarg s’aproxima a la inversa de les pèrdues
(compte! Les pèrdues expressades de forma lineal, no en dB/Km.).
Respecte al paràmetre b, pot tenir dos valors:
b=1 si es tracta d’una fibra mantenidora de la polarització (PMF);

b=2 si es tracta d’una fibra que no manté la polarització, és a dir una fibra
estàndard.
Al fer l’anàlisi de les no-linealitats suposarem un exemple concret per tal de poder
comparar la limitació provocada per l’efecte de les diferents no-linealitats en un
sistema WDM. En la transparència 2.61 podem trobar les característiques del sistema
WDM que compararem.
2.4.2. Efecte Raman

En aquest apartat de teoria veurem l’efecte Raman com a efecte no lineal limitador
dels sistemes de comunicacions òptiques.
Causa de l’efecte Raman i guany de Raman

En la transparència 2.62 trobem la definició del efecte Raman. Aquest efecte és degut
a la interacció entre la llum i les vibracions de les molècules de silici. La freqüència de
vibració de les molècules és la freqüència de Stokes.
42
A la transparència 2.63 trobem la gràfica del guany de Raman respecte de la
separació entre canals. Aquesta és la gràfica de Stokes.
A la transparència 2.64 tenim l’explicació de la gràfica del guany de Raman.
Sistemes monocanal i sistemes multicanal

En el cas de sistemes multicanals, la potència per canal per excitar l’efecte Raman és
inferior a la de sistemes amb un sol canal, per tal com s’ha d’avaluar la potència total
injectada a la fibra òptica.
A la transparència 2.65 trobem una gràfica temporal de dos canals per on s’envia una
seqüència d'uns i zeros, i tenim efecte Raman. Cal fixar-se que tindrem efecte Raman
quan hi hagi senyal als dos canals.
A la transparència 2.66 trobem descrit com es comportaria el sistema des del punt de
vista de mesures de diagrama de l’ull.
Potència crítica i disseny de sistemes

A la part inferior de la transparència 2.66 trobem l’expressió de disseny per sistemes
tenint en compte l’efecte Raman.
D’aquesta expressió aïllarem la P que correspon a la potència crítica, potència

d’entrada al sistema que provoca una disminució de potència en el sistema de 3 dB a
causa de l'efecte Raman.
A la transparència 2.67 trobem la fórmula de disseny per sistemes multicanal (WDM).
A la transparència 2.68 tenim la representació de la limitació per efecte Raman segons

el nombre de canals del sistema i la potència màxima per canal. La gràfica s’ha
realitzat tenint en compte el sistema de comunicacions òptiques descrit a la
transparència 2.61.
RESUM
En aquesta sessió hem fet una introducció als efectes no lineals. Hem vist els
paràmetres de què depenen els efectes no lineals i finalment hem estudiat l’efecte
Raman.
43
44
SESSIÓ 10
Nom: Efectes no lineals. CIP i SBS
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és veure el funcionament de l’efecte CIP i de l’efecte SBS.
CONTINGUTS
En aquesta sessió analitzarem el funcionament de l'efecte CIP i de l’efecte SBS.
2.4.3. Efecte CIP

En aquest apartat de teoria veurem l’efecte CIP com a efecte no lineal limitador dels
sistemes de comunicacions òptiques.
Causa de l’efecte CIP

En la transparència 2.69 es descriu l’efecte CIP (Carrier Induced Phase Modulation).
Aquest efecte se separa en dos: el SPM per sistemes amb un sol canal i el XPM per
sistemes multicanal.
Aquests efectes no degraden el sistema si es tracta d’un sistema on només es

contempla l’amplitud del senyal i no la fase, per exemple els sistemes IM/DD que
empren modulació On/Off Keying (OOK).
Disseny de sistemes tenint en compte l’efecte CIP

El CIP és degut al fet que l’índex de refracció depèn de la intensitat del senyal aplicat.
A la transparència 2.70 trobem l’expressió de la variació de fase del senyal pel fet de
propagar-se per un tram de fibra de longitud L. En l’expressió s’ha tingut en compte
l’índex de refracció no lineal.
A la transparència 2.71 troben dues expressions empíriques de la fluctuació de fase

segons la fluctuació de la potència.
A la transparència 2.72 trobem la representació de la limitació per efecte CIP segons el

nombre de canals del sistema i la potència màxima per canal. La gràfica s’ha realitzat
tenint en compte el sistema de comunicacions òptiques descrit a la transparència 2.61.
45
2.4.4. Efecte Brillouin
En aquest apartat de teoria veurem l’efecte Brillouin com a efecte no lineal limitador
dels sistemes de comunicacions òptiques.
Causa i efectes de l’efecte no lineal de Brillouin

L’efecte Brillouin és degut a la interacció de la llum i les ones acústiques que viatgen
per la fibra (ones de pressió, no electromagnètiques).
El guany de Brillouin (transparència 2.73) és més gran que el guany de Raman, per
tant en sistemes amb un sol canal podria ser l’efecte dominant. Respecte la seva
amplada de banda, és molt petit (20 MHz) comparat amb l’amplada de banda de
l’efecte Raman (6 THz).
En el cas de l’efecte Brillouin, el guany no lineal varia segons l’amplada de banda del
senyal. A la transparència 2.74 trobem aquesta relació entre el guany de Brillouin i el
guany no lineal del sistema.
La freqüència a què es dispersa la llum depèn de la velocitat del so en la fibra òptica i

de l’índex de refracció. En el cas d’una fibra SMF treballant a tercera finestra, la
separació freqüèncial entre la portadora i la llum dispersada és d'11 GHz.
Disseny de sistemes tenint en compte l’efecte Brillouin

A la transparència 2.75 trobem l’expressió de disseny per sistemes tenint en compte
l’efecte Brillouin. Amb aquesta expressió calcularem la P que correspon a la potència
crítica (potència d’entrada al sistema que provoca una disminució de potència en el
sistema de 3 dB a causa de l'efecte Brillouin). Com que la dispersió de la llum ocorre a
freqüències properes (a 11 GHz de separació), l’efecte Brillouin d’un canal no afectarà
els canals veïns, per tant la potència crítica és independent del nombre de canals
(veieu gràfica de la transparència 2.76).
Cal dir que la potència crítica depèn del guany no lineal del sistema i aquest depèn de
l’amplada de banda. Per tant, en eixamplar-se la portadora pel fet de modular a alta
velocitat de bit, tindrem menys efecte Brillouin.
L’efecte Brillouin dependrà de la velocitat de bit i de la modulació emprada

RESUM
En aquesta sessió hem analitzat el funcionament de l'efecte CIP i de l’efecte SBS.
46
SESSIÓ 11
Nom: Efectes no lineals. FWM, PMD i Solitons.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és veure el funcionament dels efectes no lineals FWM i
PMD, i fer una introducció als solitons com a exemple d’aplicació de les no-linealitats.
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem l’anàlisi dels efectes FWM i PMD, i una introducció als
solitons òptics.
2.4.5. Efecte FWM

En aquest apartat de teoria veurem l’efecte FWM com a efecte no lineal limitador dels
Guany no lineal i paràmetres del sistema

L’efecte FWM és similar a la intermodulació de tercer ordre (transparència 2.78). Pel
fet d’entrar en un medi no lineal dues o més portadores, se’n generaran de noves.
Alguna d’aquestes portadores es pot solapar amb una portadora amb informació i per
tant pot ser una interferència directa. Al ser necessàries dues o més portadores aquest
efecte no es dóna en sistemes amb un sol canal, sinó que només s’ha de considerar
en sistemes WDM.
A la transparència 2.79 trobem una expressió pel càlcul de la potència d’una de les
noves portadores generades per l'FWM. Fixem-nos que aquesta expressió depèn d’un
paràmetre d’eficiència.
Eficiència del FWM

A la transparència 2.80 trobem la gràfica de l’eficiència segons la separació entre
canals i el tipus de fibra. Fixeu-vos que, com més propers estiguin els canals, més
problemes d'FWM podem tenir (si separem molt els canals llavors podem tenir més
problemes amb l’efecte Raman, per tant hi ha un compromís). És més crític utilitzar
fibres amb dispersió zero que no fibres estàndard. Aquesta és la raó per la qual avui
en dia no s’utilitzi la fibra ZDF, sinó l'NZDF.
47
2.4.6. La PMD
En aquest apartat de teoria veurem la PMD com a limitador dels sistemes de
comunicacions òptiques.
Causa i efectes de la PMD

La dispersió dels modes de polarització (PMD) és un dels efectes principals de
limitació dels sistemes actuals (transparència 2.81).
La principal causa de la PMD és que el nucli de la fibra òptica no és totalment circular

(transparència 2.82 i 2.83).
Aquesta no circularitat del nucli provoca que dins el mode fonamental de propagació
(HE11) és retardi el mode corresponent al camp elèctric i el mode corresponent al
camp magnètic (transparència 2.84). Això provoca un eixamplament del pols.
L’eixamplament a causa de la PMD és més petit que l’eixamplament a causa de la
dispersió GVD. Però el problema radica en que la GVD es pot compensar i la PMD en
principi no.
Fins a l’aparició de la PMD el principal efecte limitador dispersiu era la dispersió

cromàtica. La dispersió GVD és un fenomen determinista i per tant la podem
compensar. Existeixen algunes estratègies per la compensació de la GVD, es poden
fer servir uns components basats en filtres que s’anomenen compensadors de la
dispersió, es poden utilitzar fibres NZDF, es poden utilitzar fibres que fan el pols més
estret (s’anomenen fibres compensadores de la dispersió DCF), i es poden utilitzar
solitons que compensen la dispersió GVD amb l’efecte no lineal SPM. La PMD és un
fenomen aleatori i no existeixen compensadors de la PMD que siguin efectius.
Càlcul de la DGD
A la transparència 2.85 trobem un exemple del càlcul de la DGD (Differential Group
Delay) d’un sistema IM/DD a 2,5 Gbps i a 10 Gbps.
2.4.7. Els solitons òptics

En aquest apartat de teoria farem una introducció als solitons òptics.
Introducció als solitons òptics

Un solitó és una ona no lineal robusta amb capacitat per propagar-se per la fibra. Té la
característica de propagar-se sense variar la seva envolupant (forma del pols). La idea
és compensar l’efecte GVD amb l’efecte SPM (transparència 2.86).
En la transparència 2.87 trobem l’expressió de la constant de propagació tenint en

compte l’efecte SPM. Definim també el coeficient de propagació no lineal.
48
Deducció de la forma d’un solitó
Per tal de deduir la forma d’un solitó partim de l’NSLE (transparència 2.88). Fixeu-vos
que l’equació considera l’SPM, la GVD i la forma del pols (A) al llarg del l’eix z.
Per tal de resoldre l’equació es realitzen els canvis de variable de la transparència
2.89.
Resolent l’equació veiem que la forma del solitó és una secant hiperbòlica. Per tant, si
per la fibra enviem polsos en forma de secant hiperbòlica aquests polsos compensaran
la GVD amb l’SPM.
2.4.7. Resum de les no-linealitats

En aquest apartat de teoria farem un resum de les no-linealitats mitjançant una taula.
Taula resum de les no linealitats

En la transparència 2.91 trobem una taula resum de les no-linealitats que hem vist en
aquest tema.
RESUM
En aquesta sessió hem fet l’anàlisi dels efectes FWM i PMD, una introducció als
solitons òptics, i finalment hem vist una taula resum de les no-linealitats.
49
50
SESSIÓ 12
Nom: Problemes d’efectes no lineals.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer problemes de disseny de sistemes amb no-linealitats
CONTINGUTS
En aquesta sessió resoldrem problemes sobre no-linealitats de la fibra òptica.
2.4.8. Problemes d’efectes no lineals

En aquest apartat de teoria resoldrem problemes sobre sistemes limitats per les no-
linealitats.

Calcula la longitud efectiva per les no-linealitats d’un enllaç de 50 km que operi a 1.300
nm i que tingui unes pèrdues de 0,5 db/km. Quant canvia la potència llindar si canviem
la longitud d’ona a 1.550 nm, on la fibra només perd 0,2 db/km?

1 − e −αL
L eff =
L eff
Si la distància de l’enllaç és gran podem fer la següent aproximació:
1
L ↑→ L eff =
α
Com calcularem les pèrdues en unitats lineals? Trobarem la relació entre el coeficient
d'atenuació en unitats logarítmiques i en unitats lineals.
P P+
Atenuació = entrada = = e αL
Psortida +
P ·e − α L
51
Atenuació db = 10 log( e αL ) = 10αL log( e)
Atenuació db
Atenuació db = = 10α log( e)
km L
Llavors,
Atenuació db
α= km
10 log( e)
Si l’atenuació val 0,5 dB/km, llavors,
α = 0,1151
i
L eff = 8,68km
Si l’atenuació val 0,2 dB/km, llavors,
α = 4,605·10 −2
i
L eff = 22km

Volem enllaçar dos ciutats, A i B, separades per 40 km. L’enllaç ha de ser bidireccional
i tenim en cada ciutat quatre fonts de trànsit d'1 Gbps cadascuna. Suposa un marge de
seguretat de 5 dB.
Dades de l’emissor :
Font làser de potència variable a 1.310 nm:

IM/DD NRZ
Rb=1Gbps
Amplada espectral en longitud d’ona = 0,1144 nm
Potència del làser = 0 dbm – 35 dbm
Font laser de potència variable a 1.550 nm:

IM/DD NRZ
Rb = 1Gbps
Amplada espectral en longitud d’ona = 0,16165 nm
Potència del làser = 0 dbm – 35 dbm
Dades del Receptor:
Sensibilitat (1.310) = -20 dbm

Sensibilitat (1.550) = -20 dbm
Dades de la fibra òptica:
52
Bobines de 5 km, 12 fibres per mànega
Diàmetre nucli = 8,3 micròmetres
Coeficient d’atenuació a 1.310 nm = 0,40
Coeficient d’atenuació a 1.550 nm = 0,30
Dispersió de la fibra
⎡ λ4 ⎤ ps
δ0 ⎢
D(λ ) λ− 0⎥
4 ⎢ ⎥
λ3 ⎥ nm·km
⎢⎣ ⎦
δ 0 = 0,090ps/nm 2 ·km
λ 0 = 1312nm
Altres dades:
Atenuació unions = 0,1 dB
Atenuació connectors = 1 dB
Guany de Brillouin = 4·1E - 11 m/W
Guany de Raman = 7·1E - 14 m/W
Resolució del problema II: Plantejament

Si tenim 12 fibres en una mànega no fem un sistema WDM (ens estalviem els
multiplexors), així no tindrem problemes de crosstalk ni FWM.
Resolució del problema II: Càlcul del balanç de potència a

1.310 i a 1.550
40 km/5 km = 8 trams de fibra 7 unions
PTX = SRX +Lunions +L connectors + L fibra + M
1.310 nm :
PTX > −20dBm + 0,7dB + 2dB + (0,4·40)dB + 5dB
PTX > 3'7dBm
1.550 nm:
PTX > −20dBm + 0,7dB + 2dB + (0,3·40)dB + 5dB
PTX > −0'3dBm
Resolució del problema II: Calcul de la dispersió

0,090 ⎡ (1312) 4 ⎤ ps
D(1310 ) ⎢1310 − ⎥ = −0,1804
4 ⎢ 3
(1310 ) ⎦ ⎥ nm ·km
⎣
0,090 ⎡ (1312) 4 ⎤ ps
D(1550 ) ⎢1550 − ⎥ = 16,97
4 ⎢
⎣ (1550 )3 ⎥⎦ nm·km
53
σ t = D·Δλ·L
Ja que és un codi NRZ, l’eixamplament ha de complir :
1.310 nm:
σ t (1310 ) = −0,1804·0,1144·40 = −0,82ps
−0,82ps < 250ps
1.550 nm:
σ t (1550 ) = 16,97·0,16165·40 = 109'72ps
109'72ps < 250ps
Resolució del problema II: Efectes no lineals

Haurem d’avaluar només l’efecte Raman i l’efecte Brillouin. El CIP no ens afecta, ja
que és un sistema IM/DD i l'FWM tampoc ens afecta perquè és un sistema amb una
sola portadora.
Resolució del problema II: L’efecte Raman

16·b·A e
P=
g·L e
A e ≈ A = Π·r 2 = Π( 4,15μm)2 = 54,10μm 2
Càlcul de la longitud efectiva:
1.310 nm:
α1310 = 0,40db / km
α
α = db / km = 9,21·10 − 2
10 log e
1
Le ≈ = 10,85km
α
1.550 nm:
α1550 = 0,30db / km
α
α = db / km = 6,90·10 − 2
10 log e
1
Le ≈ = 14,476km
α
1.310 nm:
16·2·54,10·10 −12 m2
P= = 2,2W
7·10 −14 m / W·10850m
1.550 nm:
16·2·54,10·10 −12 m2
P= = 1,7 W
7·10 −14 m / W·14476m
54
Resolució del problema II : Efecte Brillouin
El guany de Brillouin val:
Δν B
g = gB
ΔνL
on:
gB = 4·10 −11m / W
Δλ = 0,1144nm
1310
Δλ = 0,16165nm
1550
En aquest cas ens donen l’amplada espectral de làser. Cal passar-ho a freqüència:
c
Δf = ·Δλ
λ2
en el cas de 1.310 nm:
3·10 8
Δf = ·0,1144·10 − 9
−
(1310·10 ) 9 2
ΔνL = 20Ghz
ΔνB ≈ 20Mhz
g = gB ≈ 4·10 −14 m / W
ΔνL ≈ 20Ghz
Calcul del llindar de potència per l’efecte Brioullin:
16·b·A e
P=
g·L e
Substituint a la fórmula anterior,
1.310 nm Pc = 3,98 W
1.550 nm Pc = 2,99 W
Resolució del problema II : Resum

1.310 nm
Raman: 2,2W (efecte que ens limita)
Brioullin: 3,98W
1.550 nm
Raman: 1,70 W (efecte que ens limita)
Brioullin: 2,99 W
Pas de la potència de a dBm.
Pc Raman 1.310 = 10 log (2,2 W·1.000 mW/1 W·1 W) = 33,42 dBm
Pc Raman 1.550 = 10 log(1,7 W·1.000 mW/1 W·1 W) = 32,30 dBm
La potència necessària és molt inferior a la potència llindar perquè l’efecte Raman ens
doni problemes.
55
RESUM
En aquesta sessió hem resolt problemes sobre sistemes limitats per les no-linealitats.
56
SESSIÓ 13
Nom: Mètodes de fabricació de la fibra òptica.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és veure els mètodes emprats per la fabricació de la fibra
òptica.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem els mètodes per fer la deposició del diòxid de silici i el
procés d’estirament de la fibra òptica.
2.5. Mètodes de fabricació de la fibra òptica
2.5.1. Mètodes de fabricació de la fibra òptica

En aquest apartat de teoria veurem els mètodes emprats per la fabricació de la fibra
òptica.
Procés de fabricació de la fibra òptica

En la transparència 2.92 trobem els diferents mètodes per tal de deposar el vidre a
partir d’una fase gasosa.
En la fabricació de la fibra òptica hi ha dos passos bàsics:
- La deposició i construcció de la preforma: es deposa el vidre per tal de construir una

preforma (cilindre unes 300 vegades més gruixut que la fibra amb un nucli i un
revestiment).
- Estirament de la preforma. Aquesta preforma és calenta fins al punt de fusió i llavors

s’estira per obtenir la fibra òptica.
El mètode OVD
A la transparència 2.93 trobem l’esquema del mètode de deposició OVD.
57
A les transparències 2.94 i 2.95 trobem descrit el procediment per crear la preforma a
partir del mètode OVD.
El mètode VAD
A la transparència 2.96 trobem l’esquema del mètode de deposició VAD.
A les transparències 2.97 i 2.98 trobem descrit el procediment per crear la preforma a
partir del mètode VAD.
El mètode MCVD
A les transparència 2.100 trobem descrit el procediment per crear la preforma a partir
del mètode PCVD.
El mètode PCVD
A la transparència 2.101 trobem l’esquema de l’estirament de la preforma.
A la transparència 2.102 trobem descrit el procediment per l’estirament de la fibra

òptica.
Tipus de cables
A la transparència 2.103 trobem diferents tipus de recobriments per cables de fibra
òptica i si són aptes o no per la instal·lació en determinades condicions (enterrat, aeri,
etc....).
RESUM
En aquesta sessió hem vist els mètodes per fer la deposició del diòxid de silici i el
procés d’estirament de la fibra òptica.
58
SESSIÓ 14
Nom: Acobladors, aïlladors i circuladors.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és analitzar el funcionament de diversos components
òptics.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem el comportament dels acobladors, els aïlladors i els
circuladors.
3. Components per fibra òptica
3.1. Acobladors òptics
3.1.1. Els acobladors òptics

En aquest apartat de teoria veurem el funcionament dels acobladors òptics.
Introducció i funcionament de l’acoblador

Un acoblador és un dispositiu de quatre ports (dos ports d’entrada i un de sortida). En
un port d’entrada injectem el senyal, l’altre port d’entrada és el port aïllat. En el port
aïllat idealment no hi surt senyal. Als dos ports de sortida tenim el senyal dividit segons
la relació d’acoblament i amb un desfasament entre ells.
Un acoblador és un component òptic que emprem per dividir o combinar senyals. A la

transparència 3.6 trobem l’esquema d’un acoblador 2x2.
A les transparències 3.7 i 3.8 trobem diversos abobladors i exemples d’aplicació.
Anàlisi d’un acoblador

A la transparència 3.9 trobem la matriu que ens relaciona el camp elèctric a les
sortides amb el camp elèctric a les entrades. És la matriu de paràmetres S d’un
acoblador.
59
A la transparència 3.10 trobem la funció de transferència de potència. El problema
d’utilitzar aquesta matriu és que no tenim en compte la fase del camp elèctric i això en
moltes aplicacions és important. Normalment emprarem la matriu de la transparència
3.10.
Per tal de deduir la matriu de paràmetres S d’un acoblador partim d’una matriu
genèrica i expressem la potència a l’entrada i a la sortida del acoblador (transparència
3.11).
Per conservació de l’energia, si no hi han pèrdues en el dispositiu, la potència conjunta

de les dues sortides ha de ser igual a la potència injectada a les entrades. Perquè es
compleixi això s’ha de complir la condició de la transparència 3.12.
A la transparències 3.13 i 3.14 trobem com deduir els elements de la matriu de

paràmetres S a partir de la condició de la transparència 3.12.
Característiques tècniques d’un acoblador

A les transparències 3.15 i 3.16 trobem un exemple de característiques tècniques d’un
acoblador.
3.2. Circuladors i aïlladors
3.2.1. Els aïlladors i els circuladors

En aquest apartat de teoria veurem el funcionament dels aïlladors i els circuladors
òptics.
Introducció als circuladors i als aïlladors

Moltes vegades en un sistema de comunicacions òptiques es fa necessari la inclusió
d’elements no recíprocs (transparència 3.17). Els principals elements no recíprocs són
els circuladors i els aïlladors.
Els circuladors
Un circulador òptic és un element de tres ports. Si fem entrar senyal (llum) per
qualsevol dels tres ports, aquest senyal sortirà pel següent port en el sentit de la fletxa.
Per exemple, si fem entrar llum pel port 1 sortirà pel port 2. Si fem entrar pel port 2 la
llum, sortirà pel port 3. Tanmateix si introduïm llum pel port 3 sortirà pel port 1.
60
L’aïllador
Un aïllador òptic (transparència 3.17) és un dispositiu que deixa passar llum en un
sentit però no en sentit contrari. La llum que no deixa passar no la reflecteix (tal com
faria un filtre), sinó que la dissipa en forma de calor. A la transparència 3.18 trobem
l’esquema intern d’un aïllador, cal que n'analitzeu el funcionament a partir de l'SOP i
de les explicacions de la transparència 3.19.
Esquema d’un aïllador insensible a la polarització

A la transparència 3.20 trobem l’esquema d’un aïllador insensible a la polarització
d’entrada.
A la part superior de la transparència trobem el camí seguit per la llum quan entra per
la entrada i surt per la sortida de l'aïllador.
A la part inferior de la transparència trobem el camí seguit per la llum quan entra per la
sortida de l'aïllador.
El funcionament d’aquest dispositiu es basa en l'SWP, que el tenim explicat a la

transparència 3.19 i el plate de mitja ona que tenim explicat a la transparència 3.21.
RESUM
En aquesta sessió hem vist el comportament dels acobladors, els aïlladors i els
circuladors.
61
62
SESSIÓ 15
Nom: Filtres i Aplicacions de Fiber Bragg Gratings.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió es fer una introducció als filtres òptics i veure algunes
aplicacions del filtre Fiber Bragg Grating.
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem una introducció als filtres òptics, tot veient les tres classes de
filtres òptics, les característiques espectrals i finalment veurem els FBG i les seves
aplicacions.
3.3. Filtres òptics
3.3.1. Característiques dels filtres òptics

En aquest apartat de teoria veurem les tres classes de filtres òptics i les seves
característiques espectrals.
Tipus de filtres òptics

Els filtres òptics es classifiquen en tres classes diferents. La classe 1 correspon al tipus
de filtre més senzill possible (transparència 3.22). Aquest filtre té una sola entrada i
una sola sortida. Les longituds d’ona que no tenim a la sortida surten per l’entrada
reflectides.
Els filtres de classe 2 (transparència 3.23) correspon als multiplexors i demultiplexors, i

la classe 3 (transparència 3.23) és el tipus de filtre que ens permet fer enrutar
longituds d’ona. Cal notar que si utilitzem un sol port d’entrada d’un filtre de classe 3, el
dispositiu es comporta com un filtre de classe 2. Tanmateix, escollint una sola entrada
o sortida (segons sigui un multiplexor o un demultiplexor) d’un filtre de classe 2, el
dispositiu es comporta com un filtre de classe 1.
Els filtres de classe 3 poden ser estàtics o dinàmics, depenent si les sortides són
reconfigurables o no. Quan les sortides són fixes, el router és estàtic (transparència
3.24).
63
Característiques dels filtres òptics
Les principals característiques que es desitgen en un filtre òptic les trobem a la
A la transparència 3.26 tenim la caracterització espectral d’un filtre òptic.
3.3.2. Aplicacions dels filtres Fiber Bragg Gratings

En aquest apartat de teoria farem una introducció als FBG i veurem diverses
aplicacions d’aquest tipus de filtre.
L'FBG i les seves aplicacions

Un Fiber Bragg Grating (FBG) és una variació periòdica de l’índex de refracció al llarg
de la fibra. Aquest dispositiu actua com a filtre.
A causa del creixement de les xarxes òptiques, amb el consegüent increment de

l’interès a desenvolupar nous dispositius i millorar els ja existents, s’ha dedicat un gran
esforç a desenvolupar i estudiar les possibilitats que ofereix l’estructura FBG.
Com que els sistemes IM/DD estant sent substituïts per sistemes WDM, es necessiten
dispositius que realitzin l’add /drop. És per això que la importància dels dispositius
FBG s’ha vist incrementada, ja que la versatilitat i la capacitat de filtrar una única
freqüència de manera molt selectiva en fan un dispositiu molt interessant.
De manera funcional un Fiber Bragg Grating és un filtre rebutja banda.
El nombre d’aplicacions de l'FBG és molt extens. Entre aquestes cal destacar les de la
L'FBG com a reflector en amplificadors de fibra dopada

En la transparència 3.28 tenim l’aplicació dels Fiber Bragg Gratings com a reflectors en
amplificadors de fibra.
Existeixen diverses configuracions d'aquest tipus, gràcies a les quals podrem millorar
el funcionament del nostre sistema. El que fem és reflectir el nostre senyal, de manera
que el fem passar dues vegades per l'erbi, de manera que així fem que el guany
aconseguit sigui major. Podem també reflectir el senyal de bombeig de l'EDFA, i
aconseguim així una reutilització del senyal. Les diferents configuracions
s'aconsegueixen fent reflexions d'una de les ones o bé de les dues.
En la imatge a de la transparència 3.28 podem observar diferents configuracions dels

reflectors. En la primera, el que fem és una reflexió del senyal d'informació, de manera
que la fem passar dues vegades per l'EDFA, i aconseguim una amplificació major. El
senyal i el bombeig es propaguen en la mateixa direcció i el bombeig no es reflecteix.
Per tal de recollir el senyal, necessitem un circulador.
64
En la imatge b transparència 3.29, el senyal no es reflecteix, i és recollit a l'altre extrem
de la fibra. Reflectim el bombeig, de manera que passarà dues vegades per l'erbi i el
reaprofitem.
En la tercera configuració (imatge c , transparència 3.29), l'FBG reflecteix tant el

senyal com el bombeig, per tant realitza les dues funcions de les dues configuracions
anteriors.
La quarta configuració (transparència 3.30) és molt semblant a l'anterior, però el làser

de bombeig el tenim a l'altre extrem, i per tant es propaga en direcció contrària. Per
això col·loquem l'FBG reflector de bombeig abans de l'EDFA. En aquesta configuració,
el senyal passa dues vegades per la fibra dopada amb erbi, el bombeig es reaprofita i
el senyal i el bombeig surten del dispositiu per camins diferents.
L'FBG en els multiplexors i demultiplexors

En la transparència 3.31 trobem un exemple de construcció d’un demultiplexor basat
amb FBG. Substituïm els filtres convencionals dels multiplexors i demultiplexors per
FBG.
L'FBG en els Add Drop Multiplexers

Un ADM és un dispositiu que permet extreure una portadora d’un sistema WDM i
substituir-la per una altra nova portadora. La portadora extreta i la substituïda entra i
surt respectivament, per dos camins diferents. L’esquema intern d’un ADM el trobem a
la transparència 3.32.
El procés per extreure la portadora és mitjançant un circulador i un FBG. La inserció de

la nova portadora es fa mitjançant el circulador que hi ha a la sortida i el mateix FBG.
En la transparència 3.33 trobem un exemple d’aplicació dels ADM. Es tracta d’una

xarxa WDM en anell on podem fer un enrutament per longitud d’ona.
L'FBG en els filtres passa banda

En la transparència 3.34 tenim les configuracions que transformen un FBG (filtre
rebutja banda) en un filtre passa banda. La configuració passa banda es pot
aconseguit mitjançant un acoblador o mitjançant un circulador.
L'FBG en els enllaços bidireccionals

En la transparència 3.35 podem observar l’esquema d’una transmissió entre emissor i
receptor de dues estacions diferents. En aquesta configuració la transmissió és
unidireccional.
65
En la transparència 3.36 tenim el mateix sistema però bidireccional. La transmissió
bidireccional aporta un gran nombre d’avantatges davant de les transmissions
unidireccionals, les quals faran que en un futur es tendeixi a les transmissions
bidireccionals.
En la transparència 3.37 tenim els avantatges i desavantatges de la comunicació

bidireccional. Els avantatges que presenta són, d'una banda, que la longitud de la fibra
utilitzada es redueix a la meitat, i a més el multiplexor i el demultiplexor tenen menys
filtres.
També té, però, desavantatges, com ara que els repetidors amplificadors han de ser
bidireccionals, i que apareixen no-linealitats, que són el Brillouin i el Raileigh que
causaran crosstalk, i que per tant haurem de filtrar.
Aquest filtratge es pot fer amb un filtre de rebuig, que és el que observem en la
transparència 3.38, mitjançant FBG rebutgem totes les longituds d'ona que no ens
interessa en el receptor. En aquest cas tenim un filtre de rebuig en un sistema
bidireccional de quatre longituds d'ona diferents.
L'FBG en el amplificador òptic bidireccional

També necessitarem amplificadors bidireccionals. En la transparència 3.39 podem
observar la simbologia que s'utilitza per a la representació d’un amplificador
bidireccional.
En la transparència 3.40 tenim un exemple de configuració d'un d'aquests

amplificadors bidireccionals per un sistema de transmissió amb quatre canals
diferents. Segons la direcció del senyal, passarà per una branca o per l'altra.
L'FBG en els amplificadors de Raman

Utilitzarem l'efecte Raman per tal de fer una conversió de freqüència (transparència
3.41). Recordem que si dos senyals estaven separats per la freqüència de Stockes, a
causa de les vibracions de les partícules, es produirà una transferència de potència del
senyal de més freqüència a menys freqüència. Això ho aprofitarem per tal de construir
làsers i per fer amplificadors.
També podem generar amplificadors, els quals es caracteritzen perquè tenen una gran
amplificació i un nivell de soroll baix. Existeixen dos tipus d'amplificadors basats en
l'amplificació Raman i l'FBG. Els lineals i circulars.
L'FBG en els amplificadors de Raman circulars

En la transparència 3.42 trobem l’esquema d’un amplificador de Raman circular. La
part superior de l’anell converteix la llum de bombeig de 1.117 nm a una de 1.240 nm.
Aquesta llum es guia en sentit de les agulles del rellotge al voltant de l’anell proveint de
66
guany al senyal d’entrada de 1.300nm, que és el que es propaga a la part inferior de
l’anell. Els dos amplificadors estan dividits en dos parts i separats per un aïllador.
L'FBG en els amplificadors de Raman lineals

L’amplificació Raman es pot obtenir d’un simple ressonador Raman en cascada. De
fet, un sistema amplificador-ressonador Raman en cascada va ser el primer
amplificador de fibra óptica (basat en fibra de silici) en ser obtingut a 1.310 nm amb
guanys de 40 dB i potències de sortida de +24 dBm. En la figura de la transparència
3.43 es mostra un exemple d’aquests sistemes, on una llum làser de 1.060 nm
generada a partir d’un làser de fibra amb bombeig al revestiment s’injecta a una fibra
de germanosilici.
Als dos extrems de la fibra hi han tres gratings d’alta reflectivitat, amb longituds d’ona
centrals a les tres línies de Stokes (transparència 3.44) començant a 1.060 nm.
Aquesta configuració converteix la llum de bombeig fonamental (1.060 nm) en una de
1.240 nm. L’eficiència del procés d’amplificació Raman és controlat tant per la quantitat
de material dopant (germani), com per l’àrea de secció del nucli.
L'FBG en el làser DFB

En la transparència 3.45 trobem una configuració d’un làser DFB. El que farem serà
construir un làser amb un medi actiu, i com a cavitat ressonant utilitzem grating adaptat
a la longitud d'ona central del làser.
Aquesta estructura es pot excitar mitjançant un làser de bombeig, tal com podem
observar a la figura. A la sortida col·locarem un aïllador òptic per tal d'evitar l'entrada
de llum reflectida cap al làser.
L’FGB com a equalitzador de la corba de guany

Com que la característica de guany d’un EDFA no és plana (transparència 3.46), els
sistemes WDM poden quedar desequalitzats. Aquest problema d'equalització s’haurà
de resoldre especialment quan existeix la concatenació de diversos amplificadors.
Existeixen diferents mètodes per aconseguir una amplificació plana (transparència

3.47), i un n'és col·locar un FBG multiperíode entre dues etapes d’EDFA.
L'FBG com a estabilitzador de làser de bombeig

Per tal d’estabilitzar la longitud d’ona de sortida d’un làser (transparència 3.48),
emprem un FBG com a mirall de realimentació del làser. S'aplica en làsers
semiconductors de bombeig, ja que ens interessa que la longitud d'ona sigui el més
estable possible.
67
A l'hora de triar les prestacions de l'FBG a utilitzar, ens decantem per un que tingui una
amplada de banda bastant estreta (entre 0,2 i 3 nm), per tal d'assegurar una
estabilització robusta. Respecte a la relació del filtre, que es defineix com el quocient
entre la llum transmesa i la llum incident, triarem una entre l'1 i el 10%, com a
compromís per a una bona estabilització i alhora per maximitzar la sortida del làser.
S'utilitza actualment en làsers de bombeig de 980 nm i 1.480 nm, als quals els hi
aporta estabilitat davant les variacions de temperatura, el temps d'utilització i davant
variacions del corrent d'injecció del làser.
L'FBG com a compensador de la dispersió

En la transparència 3.49 trobem l’aplicació dels FBG als compensadors de dispersió.
Si la pertorbació de l’índex de refracció de l'FBG que s’ha realitzat és la correcta, es
pot arribar a compensar la dispersió que pateix el senyal, ja que aquest introduirà
diferents retards de grup en funció de la freqüència.
En la transparència 3.50 trobem l’esquema d’un compensador de dispersió. L'FBG

s’ha de dissenyar perquè filtri primer les freqüències que van més lentes dins la fibra
òptica. Les freqüències que van més ràpid s’hauran de filtrar més tard (cap al final del
filtre). Així es compensa el retard entre components de la llum de la portadora.
L'FBG com a sensor de temperatura en PON

En les transparències 3.51 i 3.52 trobem la utilització d'FBG com a sensors de
temperatura en xarxes òptiques passives (PON). La limitació d’aquest tipus de xarxa
és bàsicament el deficient comportament d’alguns dispositius en temperatura. Per
exemple, els routers òptics consten d’un conjunt de filtres passa banda. Amb
variacions de temperatura es produeixen desviacions de la freqüència central.
Per evitar problemes, realitzarem compensació de temperatura, i el sensor que s’hi

utilitza és un FBG (transparència 3.52), el coeficient de temperatura del qual és el
mateix que el dels filtres del multiplexor o del demultiplexor. Aquest està sintonitzat a la
longitud d’ona de control, que no interfereix la transmissió. Segons la potència del
senyal que retorni i mitjançant un bucle de control, es varia la freqüència del làser per
tal que sigui la freqüència central actual del filtre.
RESUM
En aquesta sessió hem fet una introducció als filtres òptics veient les tres classes de
filtres òptics, les característiques espectrals i finalment els FBG i les seves
aplicacions.
68
SESSIÓ 16
Nom: Fiber Bragg Gratings i tipus d'FBG.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer una introducció als FBG i conèixer els tipus d'FBG
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem el funcionament d’un FBG i els diferents tipus d'FBG.
3.3.3. Fiber Bragg Gratings

En aquest apartat de teoria veurem el funcionament d’un FBG i els diferents tipus
d'FBG.
Definició de Fiber Bragg Grating

Un Fiber Bragg Grating (FBG) és una variació periòdica de l’índex de refracció al llarg
del nucli de la fibra que és produïda per l’exposició del nucli a un patró d’interferència
òptica intens. En la transparència 3.53 trobem l’esquema d’un FBG. Podem observar
que el comportament és rebuig banda.
Funcionament de l'FBG
En la transparència 3.54 trobem una explicació intuïtiva del funcionament de l'FBG.
Quan una llum (ona electromagnètica) arriba a un canvi d’índex de refracció, es
produeix una reflexió de potència, si la longitud d’ona de la llum coincideix amb la
longitud d’ona de Bragg tota la llum reflectida a les diferents discontinuïtats se suma en
fase, per tant el filtre rebutja aquesta longitud d’ona. Així, els filtres FBG són filtres
rebutja banda.
La condició de Bragg (transparència 3.55) es basa en la conservació del moment entre

el vector d’ona incident, el vector de grating i el vector d’ona dispersada. A partir
d’aquesta condició es pot trobar el valor de la longitud d’ona de Bragg (transparència
3.56), que serà la longitud d’ona que es reflectirà al filtre, per tant serà la longitud d’ona
filtrada.
La longitud d’ona de Bragg depèn de l’índex efectiu i del període del grating (període
de les variacions de l’índex de refracció).
69
Apodització d'FBG
A la transparència 3.57 trobem una gràfica de la reflectivitat respecte de la longitud
d’ona d’un grating d’un FBG uniforme, és a dir, la variació de l’índex de refracció dins
el nucli de la fibra és uniforme. A la gràfica s’aprecien uns lòbuls laterals al voltant de
la longitud d’ona de rebuig i que poden provocar problemes de crosstalk en algunes
aplicacions. La solució per minimitzar aquests lòbuls laterals passa per fer una variació
no uniforme de l’índex de refracció al nucli de la fibra, això s’anomena apodització
A la transparència 3.59, 3.60 i 3.61 tenim diferents maneres de variar l’índex de

refracció al llarg de la fibra. La primera gràfica de la transparència 3.59 és un grating
uniforme, és a dir un grating no apoditzat. La segona gràfica correspon a la variació de
l’índex de refracció segons una forma gaussiana, és un FBG amb apodització
gaussiana.
A la transparència 3.60 trobem la forma de l’apodització gaussiana i chirped.
A la transparència 3.61 trobem la forma de l’apodització per desplaçament de fase

discret, blazed i un FBG superestructura (permet filtrar diverses longituds d’ona).
Una altra classificació dels FBG és la que trobem a la transparència 3.62. Classifiquem
els FBG segons si són gratings de reflexió (Bragg Gratings) o gratings de transmissió.
En comunicacions òptiques només s’utilitzen els gratings de reflexió.
Resultats de l’apodització dels FBG

A la transparència 3.63 trobem les característiques espectrals per un grating uniforme
(sense apodització) on tenim lòbuls laterals, un grating amb apodització gaussiana
(eliminem els lòbuls laterals però la gràfica no és simètrica) i un grating amb
apodització del cosinus realçat (la millor característica espectral de tots tres).
RESUM
En aquesta sessió hem vist el funcionament d’un FBG i els diferents tipus d'FBG.
70
SESSIÓ 17
Nom: Teoria dels modes acoblats.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer una introducció a la teoria dels modes acoblats.
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem una introducció a la teoria dels modes acoblats amb
l’exemple d’anàlisi d’un acoblador per fibra òptica.
3.3.4. Teoria dels modes acoblats

En aquest apartat de teoria farem una introducció a la teoria dels modes acoblats amb
l’exemple d’anàlisi d’un acoblador per fibra òptica.
Introducció a la teoria dels modes acoblats

A la transparència 3.64 fem una classificació dels modes segons si són copropagats o
contrapropagats.
A la transparència 3.64 tenim l’equació de camp elèctric en coordenades rectangulars

per a un mode. Definim l’amplitud complexa com l’evolució del mode al llarg de la fibra;
per tant és una amplitud constant multiplicat per l’exponencial complexa de la constant
de propagació i z.
L’amplitud complexa varia segons z tal com indica l’equació diferencial de la

transparència 3.65. La solució d’aquesta equació diferencial és l’expressió que havíem
donat a la transparència 3.64.
Equacions diferencials d’acoblament

Suposem un sistema on tenim dues fibres per on es propaguen dos modes diferents
caracteritzats per les seves amplituds complexes i per les seves constants de
propagació. Si ajuntem les fibres existeix un acoblament o transferència d’energia
entre modes (transparència 3.66).
A la part superior de la transparència 3.67 modifiquem les expressions de l’evolució de

l’amplitud complexa (transparència 3.65) afegint un nou terme que indica la
71
transferència d’energia amb l’altre mode. En afegir aquest terme la constant que
definia l’amplitud del mode (A) ja no és constant, sinó que té una dependència en z.
A la part inferior de la transparència 3.67 trobem l’evolució d'A respecte z.
Deducció de la nova constant de propagació

Tal com teníem l’escenari definit, si ajuntem les fibres hi ha un acoblament dèbil entre
modes. Fruit d’això, podem dir que ara tenim un nou camp elèctric (transparència
3.68) fruit de la suma del camp elèctric de cada mode però ara amb una nova constant
de propagació.
A la part inferior de la transparència 3.68 i a les transparències 3.69, 3.70 i 3.71,

trobem la deducció del valor d’aquesta nova constant de propagació.
Fixem-nos que aquesta nova constant de propagació té dues solucions fruit d’una
equació de segon grau. Així doncs, en acoblar-se dos modes diferents no es crea un
nou mode sinó dos modes, la constant de propagació dels quals depèn dels modes
inicials i els coeficients d’acoblament dels modes.
Matriu resultant
A la part inferior de la transparència 3.71 trobem les condicions de contorn per tal de
resoldre les equacions diferencials de la transparència 3.67.
La solució la podem expressar de forma matricial (transparència 3.72). Fixem-nos que

si els modes inicials que viatgen per fibres diferents tenen la mateixa constant de
propagació (exemple: dues fibres idèntiques on només es propaga el mode fonamental
HE11), llavors la matriu és la que modela un acoblador (recordar transparència 3.9).
RESUM
En aquesta sessió hem fet una introducció a la teoria dels modes acoblats amb
l’exemple d’anàlisi d’un acoblador fer fibra òptica.
72
SESSIÓ 18
Nom: Teoria dels modes acoblats per FBG.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és deduir l’equació de la reflectivitat en un FBG
CONTINGUTS
En aquesta sessió deduirem l’equació de la reflectivitat en un FBG emprant la teoria de
modes acoblats en un FBG.
3.3.5. Teoria dels modes acoblats en FBG

En aquest apartat de teoria deduirem l’equació de la reflectivitat en un FBG emprant la
teoria de modes acoblats en un FBG.
Introducció a la teoria de modes acoblats per FBG

La teoria del mode acoblat s’usa per obtenir informació sobre l'eficiència de difracció i
la dependència espectral dels gratings. És una de les tècniques més populars usades
per descriure el comportament dels Bragg gratings, sobretot per la seva simplicitat i
precisió a l’hora modelar les propietats òptiques de la majoria dels gratings d’interès.
Començarem tot considerant la component transversal del camp elèctric en

l’aproximació de mode ideal a la teoria de mode acoblat com a superposició de modes
ideals (els modes en una guia d’ona ideal on no hi ha gratings). Indicant el mode amb
un subíndex m tenim l’expressió de la transparència 3.73.
En aquesta expressió els coeficients Am(z) i Bmz) són amplituds (que varien
lentament) de les ones que viatgen en les direccions +z i –z, respectivament, i la
constant de propagació beta, que simplement és K·neff. El terme emT(x,y) descriu la
distribució de camp dels modes.
Acoblament de modes
En una guia d’ona normal (transparència 3.74), els modes són ortogonals i no hi ha
possibilitat d’intercanvi d’energia entre ells. Amb això, la presència de pertorbació
dialèctica associada al grating força l’acoblament entre els modes. En aquest cas, les
73
amplituds Am i Bm del mode m evolucionaran al llarg de la direcció z segons les dues
expressions de la transparència 3.75.
El coeficient d’acoblament transversal entre els modes m i q en les anteriors equacions

ens ve donada per l'equació de la part inferior de la transparència 3.75.
El primer terme dins l’integral és la pertorbació de permitivitat. El coeficient

d’acoblament longitudinal es defineix de manera igual que el transversal, però gairebé
no es té en compte a causa del seu ínfim valor comparat amb aquest últim
En la majoria de fibres considerades, els canvis de l’índex de refracció són,

aproximadament, uniformes al llarg del nucli de la fibra i negligible fora del nucli
En la transparència 3.77 definirem dos nous coeficients: el coeficient d’acoblament dc i

el coeficient d’acoblament ac. Així, el coeficient d’acoblament general (part inferior de
la transparència 3.77) es pot escriure a partir d’aquests dos coeficients d’acoblament i
l'equació amb la qual creem la pertorbació del grating (part inferior de la transparència
3.76).
Les equacions descrites en la transparència 3.77 i en la transparència 3.75 són les

equacions de mode acoblat que poden ser usades per descriure la resposta espectral
dels gratings.
Deducció de la reflectivitat d’un FBG a partir de les

equacions d’acoblament de modes
Per a un Bragg grating si la interacció dominant escau molt a prop de la longitud d’ona
on es produeix la reflexió (longitud d’ona de Bragg), un mode d’amplitud A(z) es
converteix en un mode que viatja en sentit contrari i amb una amplitud B(z) (el mode
es reflecteix).
Sota aquestes condicions, les equacions d’acoblament de modes (transparència 3.75)

es poden simplificar a les següents equacions de la transparència 3.78, on també
tenim les expressions pel coeficient general d’autoinducció i pel factor de
desintonització, que és independent de la z. El factor de desintonització ens informa si
estem a prop o lluny de la longitud d’ona de Bragg.
En la transparència 3.79 podem trobar les relacions de la transparència 3.78

simplificades per a una reflexió en un Bragg monomode. Això simplifica les equacions
d’acoblament de modes a equacions diferencials ordinàries de primer ordre
d’acoblament.
Per a un grating uniforme de longitud L, podem trobar la reflectivitat (transparència

3.80) assumint una ona progressiva incident des del menys infinit, sense que existeixi
una ona regressiva en z més gran o igual a L/2.
Resolent les equacions d’acoblament de modes simplificades amb aquestes

condicions de contorn trobem la B i la A al punt –L/2, i per tant ja tenim la reflectivitat
en un FBG (transparència 3.80).
74
RESUM
En aquesta sessió hem deduït l’equació de la reflectivitat en un FBG emprant la teoria
de modes acoblats en un FBG.
75
76
SESSIÓ 18
Nom: Filtre Fabry-Perot. Multilayer Dielectric Thin Film.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és aprendre els funcionament del filtre Fabry-Perot i del
filtre Multilayer Dielectric Thin Film.
CONTINGUTS
En aquesta sessió estudiarem el filtre Fabry-Perot, el filtre Multilayer Dielectric Thin
Film i finalment trobarem una relació entre aquests dos filtres.
3.3.6. El filtre Fabry-Perot

En aquest apartat de teoria estudiarem el funcionament i el disseny d’un filtre Fabry-
Perot.
El filtre Fabry Perot

Un ressonador Fabry-Perot (transparència 3.81) és un conjunt de dos miralls
semitransparents enfrontats entre ells.
La llum queda ressonant en l’interior de la cavitat formada pels dos miralls. Cada
vegada que un raig incideix en un dels miralls semitransparent part de la llum marxa a
l’exterior de la cavitat i part hi roman.
Els paràmetres de disseny d’un Fabry-Perot són la r (coeficient de reflexió de potència

dels miralls) i la d (distància entre miralls).
Disseny del filtre Fabry Perot

Els paràmetres de disseny d’un Fabry-Perot (transparència 3.82) són la r (coeficient de
reflexió de potència dels miralls) i la d (distància entre miralls).
A la transparència 3.82 trobem la deducció de la funció de transferència d’un Fabry-

Perot. En la deducció s’ha sumat cada raig de sortida del ressonador fruit d’haver
passat la llum múltiples vegades dins la cavitat.
77
La separació entre dos màxims o dos mínims és l’anomenat Free Spectral Range
(FSR). Cal notar que l’FSR depèn de la distància entre miralls (transparència 3.83) i no
del coeficient de reflexió de potència dels miralls r.
El paràmetre de qualitat finesse indica l'abrupte en amplitud que és el ressonador com

a filtre. La finesse depèn únicament del coeficient de reflexió de potència dels miralls r i
no de la distància entre miralls.
Si dibuixem la corba de la Intensitat de llum respecte la freqüència, ens adonem que té

una forma periòdica (transparència 3.84).
A la transparència 3.84 trobem les conclusions (extretes de l’anàlisi matemàtica) sobre

els paràmetres r i d d’un Fabry-Perot. Cal fer èmfasi en el problema principal del
Fabry-Perot: la dependència amb la temperatura. A causa de la dilatació dels materials
pot variar la distància entre miralls, i per tant l'FSR.
3.3.7. El filtre Multilayer Dielectric Thin Film

En aquest apartat de teoria estudiarem el funcionament i el disseny d’un filtre
Multilayer Dielectric Thin Film.
Introducció al Filtre Multilayer Dielectric Thin Film

El Multilayer Dielectric Thin Film és un filtre on la cavitat es crea a partir de capes
primes de dielèctric. Aquests filtres poden tenir una sola cavitat o ser multicavitat
El resultat d’implementar un filtre amb diverses cavitats ressonant totes a la mateixa

freqüència, és un filtre amb una amplada de banda menor (transparència 3.86).
Mitjançant aquests tipus de filtres amb diverses cavitats ressonants a freqüències

diferents podem construir multiplexors i demultiplexors òptics (transparència 3.87).
Disseny del filtre Multilayer Dielectric Thin Film

Per tal de dissenyar un Multilayer Dielectric Thin Film, ens basarem amb la impedància
característica del medi i la definició de coeficient de reflexió (transparència 3.88).
Si volem analitzar el comportament de tres capes de dielèctric, haurem de trobar la

impedància vista des de la transició del medi 1 i el medi 2 mitjançant l’expressió de la
A les transparències 3.90 i 3.91 trobem el desenvolupament per tal de trobar el

coeficient de reflexió d’una estructura formada per tres capes dielèctriques.
78
Relació entre el filtre Fabry-Perot i el filtre Multilayer Dielectric Thin Film
Recordem que un Fabry-Perot és un conjunt de dos miralls semitransparents
enfrontats entre ells. Aquesta mateixa estructura es podria fer mitjançant capes de
dielèctric. Un canvi d’índex de refracció provoca una reflexió, per tant el comportament
seria el mateix que un mirall semitransparent (transparència 3.92).
A les transparències 3.92, 3.93, 3.94 i 3.95 trobem la deducció de la relació entre el
Fabry-Perot i el Multilayer Dielectric Thin Film.
RESUM
En aquesta sessió hem estudiat el filtre Fabry-Perot, el filtre Multilayer Dielectric Thin
Film i finalment hem trobat una relació entre aquests dos filtres.
79
80
SESSIÓ 19
Nom: Interferòmetre Match Zehnder i AWG.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és estudiar l’interferòmetre Match Zehnder i introduir
l'AWG.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem l’interferòmetre Match Zehnder i introduirem l'AWG.
3.3.8. L’interferòmetre Match Zehnder

En aquest apartat de teoria veurem l’interferòmetre Match Zehnder.
L’interferòmetre Match Zehnder

El funcionament dels filtres interferomètrics es basa en l’interferometria. L’exemple
més clar d’aquest tipus de filtres és el filtre Mach-Zender (transparència 3.96). Un
Mach-Zender es compon d’un acoblador de 3 dB que divideix la llum en dos camins de
longitud diferent, i un segon acoblador que torna a unir la llum en una sola fibra.
Segons la diferència de longitud dels dos camins i la longitud d’ona de la llum, a la
sortida la llum se sumarà en fase o contrafase.
La diferència de longitud entre camins es pot fer amb un material que tingui un índex
de refracció que depengui de la tensió aplicada per uns elèctrodes. Això pot ser útil a
l’hora de construir moduladors perquè injectarem el senyal a traves dels elèctrodes.
3.3.9. Introducció al AWG

En aquest apartat de teoria farem una introducció a l'AWG com a filtre de classe 3.
Introducció al AWG
Un Arrayed Waveguide Grating (AWG) és una generalització d'un interferòmetre
Mach-Zehnder (MZI).
81
A la transparència 3.98 hi tenim l'estructura d'un AWG, aquesta consisteix bàsicament
en dos acobladors multiport interconnectats per una bateria de guies d'ona. Es pot
veure l'MZI com a un dispositiu on dues còpies del mateix senyal, però desfasades en
fase, s'ajunten a la sortida. En canvi, en l'AWG, diverses còpies del mateix senyal,
també desfasades, s’ajunten a la sortida.
Aplicacions del AWG

L'AWG té diverses utilitats (transparència 3.99). Es pot usar com a un multiplexor n x
1.
En aquest cas hi ha n entrades i una sortida; on les n entrades són senyals a diferents
longituds d'ona que es combinen a la sortida.
La utilització inversa seria un demultiplexor d'1 x n. Tot i que aquests dos dispositius
esmentats també es poden aconseguir utilitzant cadenes de MZI, és preferible usar
AWG. Respecte de les bateries de MZI, l'AWG té menys pèrdues, una amplada de
banda superior i és molt més senzill de fabricar en un substrat òptic integrat
RESUM
En aquesta sessió hem vist l’interferòmetre Match Zehnder i hem introduït l'AWG.
82
SESSIÓ 20
Nom: Disseny de l'AWG.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer el disseny d’un AWG.
CONTINGUTS
En aquesta sessió deduirem l’equació de disseny d’un AWG, trobarem l’expressió de
l'FSR i la separació entre canals.
3.3.10. Disseny de l'AWG

En aquest apartat de teoria deduirem l’equació de disseny d’un AWG, trobarem
l’expressió de l'FSR i la separació entre canals.
Equació de disseny de l'AWG

Considerem l'AWG de la transparència 3.98. El nombre d'entrades i sortides de l'AWG
és n. Els acobladors d'entrada i sortida són de n x m i de m x n, respectivament. Així
doncs, els acobladors estan interconnectats per m guies d'ona. La longitud de les
guies d'ona és tal que la diferència entre la longitud d'una i la de la consecutiva és una
constant anomenada increment d’L.
Ara hem de determinar quines longituds d'ona es transmetran des d'una entrada
determinada cap a una sortida determinada.
El primer acoblador separa el senyal en m parts. Les fases relatives a cada una
d'aquestes parts depenen de les distancies entre les fibres d'entrada i les guies d'ona
de l'AWG.
in
La distància entre l'entrada i i la guia d'ona k es representa per dik .
Sempre que assumim que la guia d'ona k té una longitud superior a la de la guia d'ona
k-1 en increment d’L.
Similarment, en el segon acoblador representarem les distàncies entre una de les m

out
guies d'ona i una de les sortides per dkj .
83
Aleshores les fases relatives dels senyals d'una entrada i cap a una sortida j,
travessant els m diferents camins que hi ha entre totes dues, es representa per
l’equació de transparència 3.101.
Aquí n1 és l'índex de refracció en els acobladors d'entrada i de sortida, i n2 és l'índex

de refracció en les guies d'ona.
Si es dissenyen els acobladors d'entrada dout = dout + kδ out i din = din + kδin de
kj j j ik i i
sortida de tal manera que se sumin els senyals en fase a en una sortida de l'AWG
(aquesta construcció és possible i s'anomena construcció del cercle de Rowland, que
es representa en la següent figura de la transparència 3.102), aleshores podem
rescriure l'equació de la variació de fase com l’equació de la part inferior de la
Des d'una entrada i, aquelles longituds d'ona per a les quals la fase difereix un múltiple
de 2·pi s'afegiran en fase a la sortida j. Aquestes longituds han de satisfer l'equació de
disseny (part superior de la transparència 3.104, on p és un enter).
L’FSR d’un AWG

L'AWG té, com altres dispositius, una resposta periòdica en freqüència, ja que si f·p
satisfà l'equació de disseny, aleshores tant f·p com f’·(p+1) seran demultiplexades a la
sortida j des de l'entrada i. És per això que cal definir un espai freqüencial on han
d'estar totes les longituds d'ona del sistema. Aquest marge s'anomena Free Spectral
Range (FSR) i també ens indica cada quan (en freqüència) es va repetint la resposta
de l'AWG.
A la transparència 3.104, 3.105 i 3.106 trobem la deducció de l'FSR per un AWG.
La separació entre canals

A la transparència 3.107 trobem l’expressió de l’espaiat entre freqüències successives.
Per tal de deduir aquesta expressió, partirem de l’equació de disseny de l'AWG
modificada que tenim a la transparència 3.108.
La consideració que cal fer és que si l'AWG té un comportament periòdic i la primera

portadora entra pel port 1 i surt pel port 1 (i així successivament amb totes les
portadores, entrades i sortides), quan tornem entrem en el següent període (p+1), el
comportament ha de ser el mateix. Segons això podem plantejar la primera equació de
la transparència 3.109.
Restant aquesta equació de l’equació de la transparència 3.108, trobem una nova
relació que utilitzarem per deduir l’espaiat entre freqüències successives.
A la part inferior de la transparència 3.109 trobem la deducció de l’espaiat entre

freqüències successives. Partim que la separació entre portadores pel nombre de
portadores és l'FSR del dispositiu (cada quan l'AWG és periòdic).
84
RESUM
En aquesta sessió hem deduït l’equació de disseny d’un AWG, hem trobat l’expressió
de l'FSR i la separació entre canals.
85
86
SESSIÓ 21
Nom: Problemes de comunicacions òptiques I.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és plantejar i resoldre problemes de comunicacions
òptiques.
CONTINGUTS
En aquesta sessió resoldrem problemes de comunicacions òptiques.
3.4. Problemes de comunicacions òptiques
3.4.1. Problemes de comunicacions òptiques I

En aquest apartat de teoria resoldrem problemes de comunicacions òptiques.

A partir de les equacions de propagació de la llum en coordenades cilíndriques, digues
quines condicions de contorn s’apliquen per tal de trobar l’equació de propagació de la
llum dins d’una fibra òptica.

Les components Ez i Hz són contínues a rho = a.
Les components Ephi i Hphi són contínues a rho = a.
Si coneixem les components longitudinals:
E z =A Jm (Kρ )e
jm φ jβ z ẑ si ρ ≤ a
e
E z =C K m (Kγ )e jm φ e jβz ẑ si ρ > a
Hz =B Jm (Kρ )e
jm φ jβ z ẑ si ρ ≤ a
e
Hz =D K m (Kγ )e jm φ e jβz ẑ si ρ > a
87
i transversals:
j ⎛⎜ β ϑE z θHz ⎞⎟
Eφ = 2 ⋅ ⎜ ρ ⋅ ϑφ − w μo ⋅ θρ ⎟
k ⎝ ⎠
j ⎛⎜ ϑE z w μo θHz ⎞⎟
Eρ = 2 ⋅ ⎜ β ⋅ ϑρ − ρ ⋅ θφ ⎟
k ⎝ ⎠
j ⎛⎜ ϑHz w θE z ⎞⎟
Hρ = 2 ⋅ ⎜ β ⋅ ϑρ − εo n2 ρ ⋅ θφ ⎟
k ⎝ ⎠
j ⎛⎜ ϑHz w θE z ⎞⎟
Hφ = 2 ⋅ ⎜ β ⋅ ϑφ − εo n2 ρ ⋅ θρ ⎟
k ⎝ ⎠
Podem igualar les expressions en el nucli amb les expressions al revestiment, ja que
rho = a:
Si E z és continua ⇒ A Jm (K ⋅ a )e jm φ e jβz = C K m (γ ⋅ a )e jm φ e jβ z
Si Hz és continua ⇒ B Jm (K ⋅ a )e jm φ e jβ z = D K m (γ ⋅ a )e jm φ e jβ z
Seguirem el mateix procediment per Hphi i Ephi.
Aquestes expressions ens conduiran a l’equació general de propagació de la llum en la

fibra òptica. Amb això tenim perfectament definida la propagació dels modes en l'FO.

Explica el funcionament de les següents aplicacions:
88
Resolució del problema II
Amplificador Raman
Un làser amb una potència de bombeig a 1.117 nm va introduint llum a lánell; l’efecte
Raman provocat a 1.117 nm crea una nova portadora (en un marge de freqüències
d’acord amb la gràfica de Stokes) que va creixent d’energia pel fet que la llum no surt
de la fibra. El Fiber Bragg Gratting a 1.175 nm farà que desapareguin les cues
d’energia creades per l’efecte Raman originant un pic d’energia centrat a 1.175 nm.
Aquesta energia queda ressonant entre els dos FBG de 1.175 nm, però a mida que hi
va entrant més potència de bombeig es crea un altre pic d’energia ressonant en una
longitud d’ona major, 1.240 nm. L’aïllador fa que la llum només pugui tenir sentit horari,
mai antihorari.
Per efecte Raman, hi ha un altre transvasament d’energia de 1.175 nm a 1.240 nm. En

la part inferior de l’esquema l’aïllador provocarà que una part de l’energia s’elimini i
una altra part hi podrà passar gràcies a l’acoblador.
En entrar senyal a 1.300 nm, el senyal s’amplifica per traspàs d’energia a causa de
l’efecte Raman. L’etapa amb un aïllador més un acoblador ens permet que l’energia a
1.300 nm passi lliurement .L’energia centrada en una longitud d’ona de 1.240 nm
saltarà a 1.300 nm i provocarà l’amplificació del senyal d’entrada sense emmascarar el
senyal (quan a l’entrada i ha un zero no hi ha d’haver senyal a la sortida).
EDFA bidireccional
En l’entrada de l’esquerra introduïm les longituds d’ona 1 i 2, el circulador provoca que

el senyal vagi cap a la branca de dalt, a la qual primer se li introdueix un bombeig i
passa per una etapa de preamplificació, els FBG centrats a les longituds d’ona 1 i 2,
rebutgen el senyal i tota l’energia centrada a les longituds d’ona 1 i 2 continua dins el
dispositiu (en canvi, sí que deixem passar l’energia de bombeig, que es perd). La
següent etapa d’amplificació es tracta d’un amplificador de potència o Booster.
Si ara introduïm energia en l'entrada de la dreta amb unes longituds dóna 3 i 4, el

circulador lénvia directament a létapa de preamplificació i Booster de la part inferior
de l’esquema.
És un amplificador de EDFA bidireccional.
89
RESUM
En aquesta sessió hem resolt problemes de comunicacions òptiques.
90
SESSIÓ 22
Nom: Problemes de comunicacions òptiques II.
Tipus: teòrica
Format: presencial
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és plantejar problemes de comunicacions òptiques.
CONTINGUTS
En aquesta sessió proposem problemes de comunicacions òptiques per realitzar a la
sessió presencial.
3.4.2. Problemes de comunicacions òptiques II

En aquest apartat de teoria proposarem diversos problemes de comunicacions
òptiques que els resoldrem a la sessió presencial.

Volem dissenyar un enllaç IM/DD NRZ per fibra òptica que operi a tercera finestra
entre dues ciutats separades 70 Km.
Les característiques de la fibra són:
Coeficient d’atenuació: 0,2 dB/Km.
Índex de refracció del nucli:1,46.
Índex de refracció del revestiment: 1,45.
Diàmetre del nucli: 6 micròmetres.
Diàmetre efectiu: 7 – 9 micròmetres.
Paràmetre de dispersió cromàtica: 16 ps/(nm/km).
La fibra es proporciona en bobines de 20 km.
Sensibilitat del receptor: -9 dBm.
L’atenuació de cada unió de fibra és 0,2 dB.
L’atenuació de cada connector és 2 dB.
La velocitat de transmissió és 10 Gbps.
Digues quines característiques mínimes ha de tenir l’emissor perquè l’enllaç funcioni.
Nota: empra un marge de seguretat de 3 dB.

Tingues en compte els efectes no lineals.
91
Dedueix numèricament, i a partir de la solució per la propagació de la llum per una
fibra òptica (guia d’ona cilíndrica amb nucli i revestiment), el valor de la freqüència
normalitzada de tall. Justifica cada pas que realitzis a la demostració.
Enunciat del problema III

Explica el funcionament del següent dispositiu. De quin component òptic es tracta?
Digues quina és la funció de cada port del dispositiu. Justifica la teva resposta.
Nota : - Els acobladors són de 3 dB.

- Els dos FBG són idèntics.
RESUM
En aquesta sessió hem proposat diversos problemes de comunicacions òptiques que
els resoldrem a la sessió presencial.
92
SESSIÓ 23
Nom: Problemes de comunicacions òptiques III.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
òptiques.
CONTINGUTS
3.4.3. Problemes de comunicacions òptiques III


Comenta breument el mètode de fabricació de fibra òptica OVD.
Resposta del problema I

OVD: Outside Vapor Deposition.
Disposem d’una vareta de cristall de quars a la qual hi anem donant voltes sobre ella
mateixa alhora que es troba sobre uns cremadors que disposen d’un compost de SiCl4
i GeCl4.
Primer s’utilitza més germani per aconseguir que el coeficient de refracció sigui major
al nucli que al revestiment, d’aquesta forma el silici i el germani s’adhereixen a la
vareta gràcies a l’oxigen necessari per la combustió, el vapor es perd i com a residu
ens queda el clor.
Després s’extreu la vareta de cristall de quars i obtenim la preforma, la qual s'escalfa

per aconseguir que el forat de dins es contragui i eliminem la part buida de la
preforma.
Només ens falta la fase d’estirament, en la qual controlarem el diàmetre de la fibra, en

comprovarem la resistència i hi ficarem una capa protectora. El rodet de fibra resultant
està llest per ser enrotllat.
93
Comenta el funcionament i dibuixa un esquema d’un aïllador que funcioni per a
qualsevol estat de polarització. Indica l'SOP (estat de polarització) en cada part de
l’esquema.
Resposta del problema II

L’aïllador bloqueja la llum que va en sentit contrari, no la reflecteix. Es tracta d’un
element no recíproc, i no es comporten igual si s’intercanvien entrades i sortides.
L'SWP (Spatial Walk-of Polalizer) divideix el senyal d’entrada en dues components

polaritzades ortogonalment.
El plate de mitja ona roda 45º en sentit horari si la direcció de la llum va d’entrada a
sortida i gira 45º en sentit antihorari si la direcció de la llum va de sortida a entrada.
El rotador de Faraday 45º rota el senyal d’entrada 45º en sentit horari.
Enunciat del problema III

Dibuixa i comenta breument el funcionament d’un amplificador per efecte Raman en
línia.
Resposta del problema III
94
Si hi posem suficient potència de bombeig a 1.064 nm tindrem efecte Raman a 1.117
nm. Els FBG a 1.117 nm s’encarregaran de deixar una portadora ressonant a 1.117
nm. L'FBG a 1.064 nm al final de tot impedeix que s’escapi l’energia al principi del
bombeig. Una vegada tenim l’energia entre els dos FBG de 1.117 nm hi anem ficant
més bombeig, així l’energia saltarà a una longitud d’ona superior per efecte Ramman,
a 1.175 nm.
L’energia a 1.175 nm originarà per transvasament una altra portadora a 1.240 nm. Els
FBG a 1.240 nm retenen l’energia confinada a aquesta longitud d’ona ressonant.
Si a l’entrada posem energia a 1.310 nm, per efecte Raman, l’energia de 1240 nm
salta a 1310 nm provocant una amplificació en la sortida del sistema. En canvi, quan
tenim un zero en el senyal d’entrada no hi va energia des dels 1.240 nm.
Enunciat del problema IV

Explica el funcionament dels dos components de la figura.
95
Resposta del problema IV
La relació entre la sortida final i l’entrada serà:
2
⎛ E01´ ⎞ ⎛ 1 ⎞ ⎛1 j ⎞⎛ jφ ⎞⎛ 1 j ⎞⎛ Ei1⎞
⎜ E ⎟ = ⎜⎜ ⎟⎟ ⎜⎜
⎜ ⎟ ⎟⎜ e 1⎟⎜⎜ ⎟⎜ ⎟
⎝ 02´ ⎠ ⎝ 2 ⎠ ⎝j 1⎟⎠⎝ ⎠⎝ j 1⎟⎠⎜⎝ Ei2 ⎟⎠
⎛ E01´ ⎞ ⎛ 1 ⎞ ⎛1 j ⎞⎛⎜ e jφ j e jφ ⎞⎟⎛ Ei1 ⎞

⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜E ⎟ = ⎜ ⎟
⎜⎜ ⎟⎟ ⎜ ⎟
⎝ 02´ ⎠ ⎝ 2 ⎠ ⎝ j 1⎠⎜⎝ j 1 ⎟⎠⎝ Ei2 ⎠
⎛ E01´ ⎞ ⎛ 1 ⎞ ⎛ jφ + 2 j e jφ + j ⎞⎟⎛ Ei1 ⎞

⎜ ⎟ ⎜e j ⎜ ⎟
⎜E ⎟ = ⎜ ⎟ ⎜⎜ jφ ⎟⎜ ⎟
⎝ 02´ ⎠ ⎝ 2 ⎠ ⎝ je + j j2 e jφ + 1⎟⎠⎝ Ei2 ⎠
Ara podem anant donant valors a la fase:
Si tenim 0º:
⎛ E01´ ⎞ ⎛ 0 j ⎞⎛ Ei1 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟⎜ ⎟
⎜ E ⎟ = ⎜ j 0 ⎟⎜ E ⎟ ⇒ E01´ = 0;E02´ = j
⎝ 02´ ⎠ ⎝ ⎠⎝ i2 ⎠
Si tenim 90º:
⎛ E01´ ⎞ 1 ⎛ j − 1 j − 1⎞⎛ Ei1 ⎞ 1 1

⎜ ⎟ ⎜ ⎟ 1 1
⎜ E ⎟ = 2 ⎜⎜ j − 1 1 − j ⎟⎟⎜ E ⎟ ⇒ E01´ = 2 j − 2 ;E02´ = 2 j − 2
⎝ 02´ ⎠ ⎝ ⎠⎝ i2 ⎠
11 −1 11 −1
Ei1 = 2 2 ( j − 1)( − j + 1) = 2 j;Ei2 = 2 2 (1 − j)(1 − j) = 2 j
En l’entrada Ei1 hi ha feedback i a l’entrada Ei2 hi ha drop.
Si tenim 180º:
⎛ E01´ ⎞ ⎛ − 1 0 ⎞⎛ Ei1 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟⎜ ⎟
⎜ E ⎟ = ⎜ 0 − 1⎟⎜ E ⎟ ⇒ E01´ = −1;E02´ = 0
⎝ 02´ ⎠ ⎝ ⎠⎝ i2 ⎠
96
Si tenim 270º:
⎛ E01´ ⎞ 1 ⎛ − j − 1 1 + j ⎞⎛ Ei1 ⎞ −1 1 1
⎜ ⎟ ⎜ ⎟⎜ ⎟ 1
⎜ E ⎟ = 2 ⎜ 1 + j 1 + j ⎟⎜ E ⎟ ⇒ E01´ = 2 j − 2 ;E02´ = 2 j + 2
⎝ 02´ ⎠ ⎝ ⎠⎝ i2 ⎠
Totes dues tenen potència.
Figura (b)
El comportament dels dos dispositius que hem analitzat amb la matriu de paràmetres
[S] el veurem en les gràfiques següents:
Figura (a)
Figura (b)
RESUM
97
98
SESSIÓ 24
Nom: Filtres AOTF
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és estudiar el funcionament dels filtres acustoòptics AOTF.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem el principi de funcionament del filtre AOTF i finalment farem
un problema.
3.4.4. El filtre AOTF

En aquest apartat de teoria estudiarem el funcionament del filtre AOTF i farem un
exemple de disseny.
Introducció i funcionament de l'AOTF

A la transparència 3.113 trobem l’esquema intern d’un filtre AOTF de dues branques.
El filtre acustoòptic es basa en el fet que la interacció entre una longitud d’ona i una
ona acústica superficial (SAW) sobre un substrat apropiat, LiNbO3, causa un
desplaçament de la polarització de l’ona electromagnètica només a freqüències que
satisfan la següent condició d’adaptació de fase (transparència 3.113):
βTE − βTM = k ac
Beta TE és la constant de propagació de la longitud d’ona a la polarització TE.

Beta TE és la constant de propagació de la longitud d’ona a la polarització TM.
k són el nombre d’ona de la longitud d’ona de la SAW.
Quan, combinades amb dues divisions de polarització TE/TM, aquesta disposició

esdevé un filtre eficient per seleccionar tan sols la petita amplada de banda que satisfà
aquesta condició d’adaptació de fase, llavors haurem experimentat el canvi de la
polarització (transparències 3.114 i 3.115).
Exemple de disseny de l'AOTF

A la transparència 3.116 i 3.117 tenim un exemple de disseny del filtre AOTF. Partim
de la condició de Bragg per tal de trobar la longitud d’ona central del filtre. La longitud
99
d’ona a filtrar depèn del període que ve definit per la freqüència de l’ona acústica. Per
tant, podem deduir la freqüència que s’ha d’injectar al transductor acústic per obtenir la
longitud d’ona de filtratge desitjada (transparència 3.117).
La funció de transferència de l'AOTF

A la transparència 3.117 trobem l’equació de la funció de transferència de l'AOTF. Un
filtre sintonitzable acustoòptic (AOTF) té una amplada de banda de l’ordre d'1 nm. La
sintonització es realitza simplement canviant la freqüència d’aplicació del SAW i és
capaç de sintonitzar un marge de 1,3-1,6 micròmetres. El temps de sintonització és el
temps que necessita el SAW per a propagar-se a través del dispositiu, d’uns
microsegons, fet que el fa útil per aplicacions de commutació d’alta velocitat. A més, si
apliquem diferents SAW a diferents freqüències, l'AOTF pot filtrar simultàniament
diferents canals.
De totes maneres, aquest filtre presenta altes pèrdues d’inserció (5dB), forts lòbuls
laterals en la funció de transferència que espatllen l’eficiència del filtre, certa
sensibilitat a la polarització, algun desplaçament de freqüència a causa de la no-
linealitat en el dispositiu una amplada de banda no massa estreta. Tanmateix,
posteriorment es va descobrir que usant una doble etapa es podien solucionar aquests
problemes i feia així que l'AOTF pogués ser usat en sistemes WDM densos per a
aplicacions WDM dinàmiques futures.
Comparativa de l'AOTF i altres filtres

A la transparència 3.118 trobem una comparativa entre el filtre AOTF i altres filtres.
L’AOTF és un filtre sintonitzable com el Fabry-Perot, en canvi un FBG no és
sintonitzable. La velocitat de sintonització és més ràpida en un AOTF que en un Fabry-
Perot, ja que es realitza de forma electrònica i no mecànicament. Com a inconvenient
en l'AOTF no podem eliminar els modes laterals de la funció de transferència del filtre.
3.4.5. Problema sobre el filtre AOTF

En aquest apartat de teoria farem un problema sobre filtres acustoòptics.
Enunciat del problema

Explica com un AOTF (amb dues branques, TM i TE) funciona com un router de
longitud d’ona si les seves entrades estan actives.
100
Resolució del problema
TE+TM TE TM
Entrada 1 Polaritzador Sortida 1
de sortida
Polaritzador
Entrada 2 d’entrada Sortida 2
TM TE TE+TM
Si satisfan la condició de Bragg canvien la polaritació:

TE es converteix en TM.
TM es converteix en TE.
Llavors hi ha un intercanvi entre ports, l’entrada 1 surt per la sortida 2 i l’entrdada 2
surt per la sortida 1.
Si no es satisfà la condició de Bragg, l’entrada 1 surt per la sortida 1 i l’entrada 2 surt

per la sortida 2.
RESUM
En aquesta sessió hem vist el principi de funcionament del filtre AOTF i finalment hem
fet un problema sobre el filtre acustoòptic.
101
102
SESSIÓ 25
Nom: Introducció als amplificadors òptics
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
En aquesta sessió farem una introducció als amplificadors òptics.
CONTINGUTS
En aquesta sessió definirem amplificador òptic, classificarem els amplificadors òptics i
finalment estudiarem el funcionament del amplificador EDFA.
3.5. Introducció als amplificadors òptics

En aquest apartat de teoria farem una introducció als amplificadors òptics.
Classificarem els amplificadors segons la seva implementació.
Introducció als amplificadors òptics

Des de fa temps s’utilitza la fibra òptica com a medi de transport de la informació.
Però, fins fa relativament poc, per poder amplificar aquest senyal òptic s’havia de
passar al domini elèctric per amplificar-lo i després tornar-lo a transformar en senyal de
llum per transmetre’l. Aquest fet impedia sobrepassar una cota en velocitat, la qual
cosa no permetia poder aprofitar plenament les característiques de la fibra. Aquesta
limitació es va poder superar amb l’aparició dels amplificadors de fibra dopada amb
erbi (EDFA), els quals amplifiquen el senyal en el mateix domini òptic (transparència
3.119).
Definició d’amplificador òptic

Un amplificador òptic és un dispositiu que amplifica un senyal de llum sense passar-lo
al domini elèctric, això permet transmetre a més velocitat binària que amb sistemes
electroòptics. Una altra de les seves característiques és la possibilitat d’amplificar
qualsevol senyal que hi entri, independentment de la seva potència, modulació o
longitud d’ona, i ens permet utilitzar el mateix equip per diversos senyals alhora, i
facilita el disseny de sistemes WDM. Aquestes característiques fan que en un sistema
WDM el cost d’un amplificador òptic sigui inferior al d’un repetidor i el converteixen en
una alternativa molt atractiva (transparència 3.120).
103
Un amplificador òptic consisteix en una fibra dopada amb algun tipus de terres rares,
com l’erbi. El senyal, al passar a través seu és amplificat durant el trajecte, en cap
moment es transforma al domini elèctric ni deixa la fibra. En general, aquests tipus
d’amplificadors s’anomenen REDFA (amplificadors de fibra dopada amb terres rares), i
en concret l’EDFA (amplificador de fibra dopada amb erbi) és un dels més emprats
pels seus avantatges i propietats.
Classificació dels amplificadors òptics

Farem dos tipus de classificacions en els amplificadors òptics.
La primera classificació és segons la tecnologia emprada en la fabricació. En la
transparència 3.121 classifiquem els amplificadors òptics segons es construeixen amb
semiconductors, amb fibra òptica o amb guies d’ona planars.
La segona classificació (transparència 3.122) és segons el tipus d’amplificador òptic.

Els classifiquem com a SOA, EDFA, PDFA i amplificadors per efecte Raman.
3.5.1. Funcionament dels EDFA

En aquest apartat de teoria farem una introducció als amplificadors òptics dopats amb
erbi i repassarem el principi de funcionament d’aquests tipus d’amplificadors.
Configuració d’un EDFA

Un EDFA consisteix en un tros de fibra de longitud determinada amb el nucli dopat
amb erbi, en la forma d’ió Er3+.
El seu principi de funcionament es basa en l'emissió estimulada de l’ió d’erbi,

mitjançant un bombeig, i situar-lo en un nivell energètic alt. En aquest estat, en incidir-
hi un fotó amb una fase i longitud d’ona determinades provoca que l’ió descendeixi un
nivell més baix i aquest canvi de nivell crea un fotó amb la mateixa fase i longitud
d’ona que el fotó incident. A la transparència 3.124 trobem la representació dels estats
energètics de l’EDFA.
El procés d’amplificació d’un EDFA

A la transparència 3.123 trobem l’esquema intern d’un EDFA. El procés que seguirà
per amplificar la llum és el següent:
1.- El bombeig s’uneix a la fibra amb el senyal d’entrada utilitzant un acoblador selectiu
en longitud d’ona.
2.- El senyal i el bombeig es guien pel nucli de la fibra dopada amb erbi.
3.- El bombeig estimula els ions d’erbi cap al seu nivell energètic alt.
104
4.- Els fotons provinents del senyal d’entrada es troben amb els ions d’erbi, aquests
alliberen la seva energia en forma de fotó (a la mateixa fase i longitud d’ona que el fotó
d’entrada) i retornen al seu nivell energètic baix.
5.- Un aïllador a la sortida impedeix que entri senyal per la sortida, cosa que podria
provocar el mal funcionament del sistema o espatllar-lo.
El bombeig abans esmentat es genera mitjançant un làser que incorpora l’EDFA i la

seva longitud d’ona de treball és de 980 o 1.480 nm.
RESUM
En aquesta sessió hem definit l’amplificador òptic, hem fet una classificació dels
amplificadors òptics i finalment hem vist el principi de funcionament d’un EDFA.
105
106
SESSIÓ 26
Nom: Característiques dels EDFA I
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
En aquesta sessió veurem algunes de les característiques dels EDFA.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem característiques i mètodes de funcionament de
l'amplificador EDFA que ens ajudaran a entendre'n el funcionament dins una xarxa
òptica.
3.5.2. Característiques del EDFA I

En aquest apartat de teoria veurem algunes característiques dels amplificadors òptics
dopats amb erbi.
Avantatges i inconvenients dels EDFA

A la transparència 3.125 trobem les principals característiques dels EDFA:
Avantatges
- L’excitació del nivell alt en els ions d’erbi té un temps de vida d’uns 10 ms.
- Eficiència del bombeig.
- Mínima sensibilitat a la polarització.
- Baixes pèrdues d’inserció.
- Nivells alts de potència a la sortida.
- Crea poc soroll.
- Gran sensibilitat.
- Provoca baixes distorsions i un crosstalk mínim.
- Es pot aconseguir un guany molt elevat.
- Arriba lentament a la saturació, la qual només implica una disminució del guany i no
provoca harmònics.
- Pot treballar a altres velocitats.
- Té la possibilitat d’amplificar diverses longituds d’ona a la vegada.
- El senyal modulat pot ser amplificat directament.
- El retard que introdueix és menyspreable.
- És més simple i més barat que un repetidor i el seu temps de vida és més llarg.
Inconvenients
- Crea soroll ASE (Amplified Stimulated Emission), crític per EDFA en cascada.
107
- El seu espectre de guany no és pla, fa que el sistema es compliqui per aplicacions
WDM.
- No pot regenerar polsos, cosa que no permet compensar ni eliminar la dispersió que
la fibra provoca en el senyal.
Mesures sobre els EDFA

Mesures de les característiques d’un amplificador (transparència 3.126):
- Guany: relació, en dB, entre l’entrada i la sortida de l’amplificador.
- Coeficient de guany: indicador de l’eficiència de l’amplificador, es calcula com el

guany en
petit senyal entre la potència de bombeig.
- Ample de banda: marge de freqüències en què l’amplificador pot treballar.
- Saturació del guany: punt a partir del qual el guany va disminuint, l’amplificador
deixa de comportar-se de manera lineal.
- Sensibilitat a la polarització: diferència entre el guany en una determinada

polarització i el guany del mateix senyal en una polarització ortogonal. Normalment la
diferència d’aquest guany és petita.
- Soroll: degut principalment a l’ASE (emissió espontània amplificada).

NF (dB) = (S/N)in – (S/N)out
Característica espectral d’un EDFA

El guany d’un EDFA no es manté constant en tota la seva amplada de banda, en els
1.540 nm hi ha 3 dB menys de guany que els 1.560 nm. Això provoca que en moltes
aplicacions (sobre tot en WDM) amb EDFA en cascada, els senyals amplificats poden
arribar a tenir diferències de desenes de dB. En casos crítics, alguns canals poden
arribar al nivell del soroll. En general es pretén que el guany sigui el més pla possible
perquè tots els canals tinguin la mateixa amplificació (transparència 3.127).
Hi ha diverses possibilitats per poder millorar la corba (transparència 3.128 i 3.129):
- Treballar a 77 graus K, tot i que no sempre es pot dur a la pràctica.

- Introduir altres dopants a la fibra juntament amb l’erbi, com pot ser l’alumini.
- Triar de manera acurada la longitud de la fibra.
- Controlar la potència de bombeig.
- Afegir al sistema filtres Bragg gratings per reduir els pics de la corba.
- Utilitzar preèmfasi en funció del canal (en sistemes WDM).
108
Segona finestra de guany
Normalment, la banda (finestra) de guany d’un EDFA es troba al voltant dels 1.525-
1.565 nm, però emprant codopants com l’alumini i el fòsfor i amb un disseny acurat
podem crear-ne una altra en els 1.570-1.610 nm, tot i que el guany acostuma a ser
inferior (transparència 3.130).
Saturació del guany

Punt a partir del qual encara que augmenti el nivell del senyal d’entrada, la sortida no
augmenta de manera proporcional, cosa que origina una disminució del guany. A
diferència dels amplificadors electrònics que al saturar-se provoquen harmònics que
introdueixen distorsió, els EDFA no tenen aquest efecte, simplement el senyal
d’entrada no s’amplifica tant com seria d’esperar. L’efecte de la saturació en un EDFA
es pot observar amb facilitat, a partir d’un cert nivell d’entrada el guany anirà disminuint
de manera lenta però contínua. Treballar amb l’EDFA saturat és habitual en
aplicacions on es requereix un soroll baix. L’EDFA, en estar saturat, té una inversió de
població baixa i això fa que disminueixi el soroll ASE.
Codopants
Com s’ha esmentat en punts anteriors, en la fibra hi podem tenir altres dopants a part
de l’erbi per aconseguir determinades propietats, com modificar l’espectre del guany
de l’EDFA.
Els codopants més típics són l’alumini (Al), l’iterbi (Yb) i el germani (Ge).
El germani provoca que en la corba del guany hi apareguin dos pics, un als 1.546 nm i
un altre als 1.550 nm. L’alumini aplana el guany entre els 1.540 i 1.560 nm. L’iterbi
situa la banda de conducció en un nivell més alt que no pas l’erbi.
RESUM
En aquesta sessió hem vist característiques i mètodes de funcionament de
l'amplificador EDFA per tal d’entendre el seu funcionament dins una xarxa òptica.
109
110
SESSIÓ 27
Nom: Característiques dels EDFA II
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 3 hores
OBJECTIUS
CONTINGUTS
òptica.
3.5.3. Característiques de l'EDFA II

dopats amb erbi.
Longitud de fibra dopada

A través de la fibra, de què es compon un EDFA, el senyal es va amplificant i al mateix
temps el bombeig va disminuint a causa de l’absorció. La fibra serà un paràmetre que
influirà en el guany. Aquest vindrà determinat per la longitud de la fibra, la concentració
dels diferents dopants que hi puguin haver i del radi del nucli (transparència 3.131).
Per un amplificador en un sistema monomode, la millor longitud per la fibra està en

funció de la potència del senyal d’entrada, la potència de bombeig, la concentració
d’erbi i el guany que s'hi pretén aconseguir. En el cas que l’amplificador estigui en un
sistema multimode també s’hauran de tenir en compte altres consideracions, com la
corba espectral del guany (transparència 3.132).
Longituds d’ona de bombeig

En funció de la longitud d’ona del senyal bombejat que s’introdueix en la fibra, es
poden obtenir diferents propietats en el sistema (transparència 3.133):
- L’espectre del guany depèn en petita mesura de la longitud d’ona del bombeig.
- El bombeig a 980 nm és més eficient que a 1.480 nm, ja que amb el bombeig a 1.480
nm l’absorció és major i cal més energia per mantenir-hi la inversió de població.
111
- El bombeig a 980 nm és més estable front als canvis de temperatura, però té el
desavantatge que le seva amplada de banda és més estreta que als 1.480 nm.
Direcció de propagació del bombeig

Encara que un EDFA és un dispositiu de baix soroll, crea un petit soroll ASE que pot
tenir importància en sistemes amb moltes etapes consecutives. Per intentar minimitzar
aquest efecte s’hi poden afegir diversos bombeigs a diferents longituds d’ona i
direccions en funció de la necessitat.
Per exemple, si a l’entrada d’un EDFA hi ha un senyal de baix nivell, bombejar des del
terminal d’entrada provoca que hi hagi un excés de potència de bombeig per la senyal
d’entrada i així produeix més ASE. Per solucionar aquest inconvenient es pot bombejar
des de la sortida, de manera que a l’entrada no hi haurà l’excés de potència que hi
afegeixi soroll.
En les transparències 3.134 i 3.135 trobem les maneres més habituals d’injectar el
bombeig.
Bombeig al revestiment
Una manera d’introduir el bombeig amb potències elevades a la fibra és mitjançant el
revestiment. Aquest tipus de bombeig s’empra quan la fibra presenta moltes no-
linealitats que provocarien una gran distorsió del senyal si es fes passar el bombeig
directament pel nucli. El principal desavantatge que presenta és que no s’aprofita tot el
bombeig i és un sistema ineficient per fibres normals o amb poques no-linealitats
(transparències 3.136 i 3.137).
EDFA Multietapa
Es considera una etapa amplificadora un tros de fibra dopada amb erbi. En alguns
casos pot ser interessant tenir diversos amplificadors encadenats, en etapes
(transparències 3.138 i 3.139):
- Per aconseguir un increment de la potència de sortida amb un baix soroll, que amb
un de sol no obtindríem.
- Millorar la planura de guany de l’amplificador resultant.
- Reduir el soroll ASE.
En general, entre etapes s’introdueix un aïllador per evitar que el soroll ASE es
propagui cap endarrere.
112
Control de dependència del mode de polarització
La PDG és la dependencia del guany d’un EDFA a la polarització de la llum a la seva
entrada.
La llum a l’entrada la podem descompondre en dos polaritzacions ortogonals entre

elles, una component s’amplifica més que l’altra, per evitar això s’empren EDFA
insensibles a la polarització.
A la transparència 3.140 trobem un esquema d’un EDFA insensible a la polarització. El

senyal passa dues vegades per la fibra dopada amb erbi, de manera que si primer
s’amplifica més un mode de polarització, a la segona passada s’amplificarà més l’altre.
RESUM
l'amplificador EDFA per tal d’entendre'n el funcionament dins una xarxa òptica.
113
114
SESSIÓ 28
Nom: Característiques dels EDFAs III
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 3 hores
OBJECTIUS
CONTINGUTS
òptica.
3.5.4. Característiques dels EDFA III

dopats amb erbi.
Soroll en els EDFA

En la principal font de soroll d’un EDFA és l’ASE, el qual apareix a causa de l’emissió
espontània entre el nivell excitat i l’estat de terra. Aquest senyal amb diferent fase que
el nostre senyal és amplificat al llarg de la fibra (transparència 3.141).
Normalment, el soroll ASE no presenta gaires problemes però en línies llargues i amb
moltes etapes cal limitar aquest efecte. El soroll ASE es va amplificant etapa rere
etapa i origina un soroll més important que viatja amb el senyal. Per minvar-ne el
efecte negatiu les tècniques que s’empren són: dissenyar acurat de l’amplificador,
filtrar el senyal, i col·locar aïlladors per evitar la propagació ASE cap endarrere.
Bombeig remot
En algunes aplicacions és pràctic tenir el làser de bombeig lluny de l’amplificador
(transparència 3.142). Això fa que l'electrònica (que és sensible a fallar) es concentri
en menys punts de l’enllaç.
El bombeig s’envia mitjançant una altra fibra des d’un punt adient, això requereix
senyals de bombeig molt elevats per compensar l’atenuació fins a l’amplificador. Un
desavantatge que comporta és que el bombeig que arriba a l’amplificador ha de ser
115
tractat abans de mesclar-lo amb el senyal a causa de les no-linealitats que presenta la
fibra del bombeig i a l’alta potència a la qual ha estat sotmesa.
Utilització de l'OTDR en enllaços que utilitzen

amplificadors òptics
L’OTDR (Optical Time Domain Reflectometer) és un aparell de mesura dels enllaços
de fibra òptica basat en la reflectometria. L’aparell envia una sèrie de polsos que es
reflecteixen en avançar per l’enllaç i mitjançant la detecció d’aquests polsos reflectits
podem saber on se situen les diferents discontinuïtats.
El problema és que no es pot utilitzar l’OTDR si en l’enllaç tenim aïlladors òptics

(s’eliminaria el pols reflectit). Els amplificadors òptics acostumen a portar internament
aïlladors. En la transparència 3.143 trobem una possible solució amb la utilització de
circuladors òptics.
Aplicacions dels amplificadors

Els amplificador òptics tenen diverses aplicacions en el camp de les comunicacions i
per això, tenint en compte la seva funció, hi hauran grans diferències entre els
dissenys (transparències 3.144 i 3.145).
Preamplificadors: Un preamplificador òptic es col·loca abans del receptor per millorar

la sensibilitat, per aquest motiu ha de ser de baix soroll, cosa que implica treballar en
saturació. Els preamplificadors tenen un guany fix.
Amplificador de potència: La seva missió és amplificar el senyal que es transmet, un

EDFA té les característiques necessàries per aquest propòsit. Els amplificadors de
potència tenen una sortida de potència fixa.
Amplificador de línia: Aplicació en la qual un repetidor se substitueix per un

amplificador òptic en una línia de comunicació llarga. Per aquest motiu, és necessari
que tingui un gran guany d’entrada i suporti una elevada potència de sortida, tot
mantenint una figura de soroll molt petita. En aquest tipus d’amplificadors s’han de
tenir en compte, a causa dels llargs enllaços, la dispersió del mode de polarització, la
dispersió cromàtica i el soroll, que ja ha estat esmentat amb anterioritat. Els
amplificadors de línia tenen una sortida de potència fixa.
RESUM
l'amplificador EDFA per tal d’entendre'n el funcionament dins una xarxa òptica.
116
SESSIÓ 29
Nom: El PDFA i el SOA
Tipus: teòrica
Durada: 1 hora
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és veure el funcionament de l'amplificador PDFA i el SOA.
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem una introducció al PDFA com a amplificador de segona
finestra i estudiarem l’amplificador òptic semiconductor.
3.5.5. El PDFA
En aquest apartat de teoria farem una introducció als PDFA.
El PDFA
El PDFA és un amplificador dopat amb terres rares REDFA. El dopant que s’utilitza és
el praseodimi (transparència 3.146).
El praseodimi té un esquema energètic que ens permet la radiació de llum a segona

finestra, per tant aquest tipus d’amplificadors s’empren només a segona finestra.
El bombeig d’un PDFA es realitza a 1.017 nm o a 1.047 nm.
L’esquema intern d’aquests amplificadors és similar a l’esquema d’un EDFA.
El problema que presenta el PDFA és que el temps de vida de les transicions no

radiants és petit, per tant és difícil mantenir la inversió de població. Això se soluciona
ficant-hi un bombeig fort, tot i així l’eficiència d’aquests amplificadors és baixa.
3.5.6. L’amplificador òptic semiconductor (SOA)

En aquest apartat de teoria introduïm l’amplificador òptic semiconductor i en veurem
els avantatges i inconvenients.
117
El SOA
El funcionament d’un amplificador làser semiconductor és similar al de la regió activa
d’un emissor làser (transparència 3.147).
Distingim dos tipus de SOA: el SLA i el TWSLA. A la transparència 3.147 trobem les
principals diferències entre ells.
Avantatges i inconvenients dels SOA

Problemes dels SOA (transparència 3.145):
- La potència a la sortida és de pocs mW. Aquesta pot ser suficient per una única
portadora, però no per un sistema WDM. Normalment els SOA no s’utilitzen com a
amplificadors de potència. A tercera finestra tenim com a alternativa els EDFA.
- Tenim pèrdues d’acoblament de la fibra amb el material semiconductor. En un

amplificador de fibra només cal realitzar una unió de la fibra de l’enllaç a la fibra
dopada i d’aquesta, una altra unió cap a l’enllaç; en canvi, en un SOA cal ficar una lent
colimadora que enfoqui la llum cap al semiconductor i una altra lent del semiconductor
a la fibra. Aquestes lents tenen més pèrdues que les unions de fibra.
- Són molt sorollosos. La figura de soroll d'un SOA acostuma a estar al voltant de 16
dB , en canvi un EDFA acostuma a tenir una figura de soroll al voltant de 5 dB. Per
aquesta raó no s’utilitzen els SOA com a preamplificadors en sistemes de
- Són molt sensibles a la polarització. El semiconductor utilitzat provoca un valor alt de

PDL.
- Poden provocar molt crosstalk quan introduïm múltiples canals. El guany del
dispositiu pot variar segons el senyal d’entrada. Això provoca crosstalk entre canals
d’un sistema WDM.
Avantatges:
- Es pot integrar amb altres dispositius. Podem integrar els SOA amb altres dispositius
que es construeixen a partir de material semiconductor, com per exemple els làsers o
l'AWG.
- Altres aplicacions que aprofiten la no-linealitat del SOA:

- Conversor de longitud d’ona.
- NOLM (Non-linear Optical Loop Mirror) Optical Gating.
RESUM
En aquesta sessió hem fet una introducció al PDFA com a amplificador de segona
finestra i hem estudiat l’amplificador òptic semiconductor.
118
SESSIÓ 30
Nom: Introducció al làser.
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer una introducció al làser com a transmissor en un
sistema de comunicacions òptiques.
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem una introducció als làsers, farem un recordatori sobre la
interacció entre fotons i àtoms i finalment veurem algunes de les característiques dels
làsers.
3.6. Làsers
3.6.1. Introducció als làsers

En aquest apartat de teoria farem una introducció als làsers, un recordatori sobre la
interacció entre fotons i àtoms i finalment veurem algunes de les característiques dels
làsers.
Introducció als lasers

LASER és l’acrònim de Light Amplification by the Stimulated Emission of Radiation
(“amplificació de llum per l’emissió estimulada de radiació”). Els làsers produeixen el
tipus de llum més adient per comunicacions òptiques (transparències 3.150 i 3.151).
Entre els seus avantatges es troben:
La llum làser ideal té només una longitud d’ona. Formada per raigs paral·lels i amb la
mateixa fase. És a dir, és llum coherent. Però això no és exactament així en làsers de
comunicacions.
Els làsers es poden modular (controlar) de manera molt precisa (s’han aconseguit
polsos de 0,5 femtosegons de durada).
Els làsers poden donar una potència relativament alta. De fet, alguns tipus de làser
poden produir kilowatts de potència. En aplicacions per comunicacions hi ha
119
disponibles làsers de semiconductors que poden donar fins a vint miliwatts de
potència, però el més habitual són uns dos miliwatts. Altres làsers de semiconductors
(com els usats en el bombeig dels amplificadors òptics) donen fins a 250 miliwatts.
Un alt percentatge (50-80%) de la llum del làser pot ser transferida a la fibra, ja que
està produïda en feixos paral·lels.
També hi ha desavantatges:
Els làsers són cars en comparació amb els LED (tot i que actualment aquesta situació
està canviant). Una de les coses que encareixen el preu dels làsers és que es
necessita un control de la temperatura i un control de la potència de sortida. El control
de temperatura manté la longitud d’ona d’emissió estable, i el control de potència
garanteix que el detector pugui veure un senyal estable.
No es pot tenir un làser de qualsevol longitud d’ona, ja que la longitud d’ona és una
característica del material usat per construir-lo i de la seva implementació física.
Són dispositius no lineals. És a dir, les variacions en la llum produïda no concorden

amb les variacions d’amplitud del senyal d’entrada. Això dóna problemes amb
modulacions analògiques, però es pot modular el senyal a la sortida del làser amb
moduladors externs. Per l’ús en On/Off Keying (OOK) no importa que siguin no lineals.
Recordatori: Interacció fotó-atom

Es pot produir llum amb el ràpid canvi d’estat d’un electró en passar d’un estat
energètic alt a un estat (més estable) de menor energia. Quan això passa, es desprèn
energia i sovint és emesa en forma de llum. L’emissió de llum, en forma de fotó, pot
donar-se de forma espontània o pot ser estimulada per la presència d’un altre fotó
(transparències 3.152 i 3.153).
L’emissió espontània sol ser el cas habitual. Quan un electró és elevat a un estat
energètic alt, aquest estat normalment és inestable i l’electró tornarà espontàniament a
un estat més estable, de forma que emetrà un fotó en fer-hi el salt. Quan s’emet llum
espontàniament, la seva direcció i fase seran aleatòries, però la longitud d’ona estarà
determinada per la quantitat d’energia que l’electró ha de deixar en fer en salt.
L’emissió estimulada és la que es dóna en un làser. Quan un electró entra en un

estat energètic alt, pot romandre així durant un temps relativament llarg (uns pocs
microsegons) abans de canviar d’estat espontàniament. Quan un electró està en
aquest estat energètic alt semiestable (metastable), es pot estimular amb la presència
d’un fotó per emetre la seva energia en forma d’un altre fotó. En aquest cas, el fotó
incident ha de tenir l’energia adient (longitud d’ona) dintre d’uns límits força estrets.
Per tant, quan es dóna l’emissió estimulada el fotó emès té exactament la mateixa
longitud d’ona, fase i direcció que les del fotó incident.
Absorció de llum. Quan un fotó arriba a un àtom en el qual un dels electrons està
inicialment en un estat d’energia baix (E1), aquest s’absorbeix. El electró s’eleva a un
nivell d’energia superior ( E2). Només els fotons d’una freqüència en particular (o
longitud d’ona) seran absorbits, ja que depèn de la diferència energètica entre nivells.
120
Una vegada realitzat aquest procés, aquest electró pot retornar espontàniament al
nivell inferior (E1), amb l'emissió d’un fotó (emissió espontània).
Característiques tècniques dels làsers

Els investigadors han desenvolupat molts tipus diferents de làsers de comunicacions.
Les característiques més importants d’aquests làsers són (transparències
3.154,3.155,3.156,3.157 i 3.158 ):
Spectral Width (amplada espectral)
És un fet que la majoria dels làsers de semiconductors no produeixen una única

longitud d’ona de llum. Per contra, produeixen un rang de longituds d’ona. Aquest rang
de longituds d’ona s’anomena “amplada espectral” del làser.
Això sembla contradir el principi bàsic d’operació dels làsers. Tanmateix, no és així. En
un làser de semiconductor s’usa un sistema de filtratge per filtrar la llum. Per raons
mecàniques, la cavitat és prou ampla perquè es produeixin diverses longituds d’ona. El
que passarà és que el làser produirà un mode dominant, potser durant un temps tan
curt com uns pocs nanosegons i, després, commutarà a un mode diferent, i llavors a
un altre, etc. La potència total de sortida del làser no variarà, només la forma de la
sortida.
En ambdós làsers i LED la potència lliurada sobre l’amplada espectral segueix una
corba amb forma de campana, com es pot veure a la gràfica de la transparència 57 en
vermell:
És difícil determinar exactament on comença i acaba la corba. L’amplada espectral es

coneix sovint com a l'FWHM (Full Width Half Maximum – amplada total a la meitat del
màxim). L'FWHM es mesura entre els punts de la corba on la potència ha decaigut fins
a la meitat del pic. D’aquí el seu altre nom, el “punt a -3 dB”.
L’amplada espectral és molt important perquè:

1. Com més ample sigui l’espectre de la font de llum, major serà la dispersió
cromàtica que patirà el senyal en viatjar per la fibra.
2. En un sistema WDM (Wavelength Division Multiplexing) és desitjable ajuntar
els canals tant com sigui possible per maximitzar el nombre de canals sense
que apareguin interferències entre ells. Com més estreta sigui l’amplada
espectral, més canals es podran tenir.
3. No es poden usar tècniques de modulació de freqüència o fase, o mètodes
de detecció coherent, mentre l’amplada de línia (amplada de banda ocupada)
no sigui molt inferior a l’amplada de banda del senyal modulador (100 a 1 és
una bona relació). Actualment aquests sistemes no s’utilitzen.
4. La dispersió SBS (Stimulated Brillouin Scattering) és un dels efectes no
lineals indesitjats als quals estan subjectes els senyals amb una amplada
espectral molt estreta.
121
Linewidth (amplada de línia)
En lloc de produir un rang continu de longituds d’ona sobre la seva amplada espectral,
els làsers de semiconductor produeixen una sèrie de línies a diferents longituds d’ona.
Les mateixes línies poden variar molt en amplada (en diferent tipus de làsers).
L’amplada de línia és inversament proporcional a la longitud de coherència del làser.
Coherence Length (LC) i Coherence Time (TC) (Longitud de coherència i Temps de

Coherència)
Una línia de làser donada és emesa a una longitud d’ona específica corresponent a un
mode de la cavitat del làser. Amb el temps aquesta longitud d’ona varia al voltant d’una
longitud d’ona central (la quantitat de variació és l’amplada de línia). Si una emissió de
mostra, agafada d’una línia del làser en un temps determinat, és exactament de la
mateixa longitud d’ona i fase que una altra mostra agafada un temps després, llavors
es diu que el làser és coherent durant aquest temps.
Del temps en què es manté la coherència se'n diu “temps de coherència”. La distància
que el senyal podria recórrer en el buit durant aquest temps s’anomena “longitud de
coherència”.
Potència de sortida
El senyal s’atenua en viatjar per la fibra i, per tant, com més alta sigui la potència del
senyal, més lluny podrà arribar sense necessitat de regenerar-lo. A més a més, en un
receptor òptic cal una certa quantitat fixa de potència per bit transmesa. És a dir, en un
sistema al qual es vol doblar la tasa de bit, cal doblar també la potència (o doblar la
sensibilitat del receptor). La sensibilitat és la potència mínima per assegurar un cert
BER a una velocitat binària determinada. De tal forma que, en alguns sistemes, la
potència de senyal és un factor més limitant que la capacitat de la fibra.
Marge de longitud d’ona de treball
Els làsers han de poder operar en longituds d’ona apropiades pel sistema a dissenyar.
La longitud d’ona de treball d’un làser depèn dels materials usats en l’emissió de llum i
de la geometria de la cavitat del làser. Es pot variar la longitud d’ona variant la
temperatura.
Estabilitat freqüencial (de longitud d’ona)
L’estabilitat freqüencial és una mesura que indica si el làser es desvia més o menys de
la freqüència ideal. És funció normalment de la temperatura i s’expressa en tant per
cent (%).
En un sistema monocanal amb detecció incoherent, una mica d’inestabilitat

(desviament) en la longitud d’ona del làser no és determinat. Tanmateix, en un sistema
WDM cada làser ha de mantenir-se dintre de la seva banda i les desviacions són molt
negatives pel sistema.
122
Els làsers Fabry-Perot varien 0,4 nm per cada 1 ºC de variació de temperatura, que és
molt. La majoria dels làsers monomode són millors que això, però el control de la
temperatura és un element crític.
Temps de commutació i modulació
Una característica fonamental en el funcionament de qualsevol làser és quines

tècniques de modulació es poden aplicar i a quina velocitat poden treballar. En
general, tots els làsers es poden modular amb OOK (On/Off Keying) i alguns amb FSK
(Frequency Shift Keying). Altres tècniques de modulació requereixen d’un modulador
extern posat a la sortida del làser.
Tuning range and speed (marge de sintonia i velocitat)
En molts sistemes i aplicacions (com els làsers sintonitzables) cal commutar entre
diferents longituds d’ona. En general, com més ràpid pugui commutar el dispositiu,
més petit serà el marge de freqüències a les quals podrà commutar.
RESUM
En aquesta sessió hem fet una introducció als làsers, un recordatori sobre la
interacció entre fotons i àtoms, i finalment hem vist algunes de les característiques dels
làsers.
123
124
SESSIÓ 31
Nom: Tipus de làsers I
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és veure les característiques de diferents tipus de làsers.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem les característiques, avantatges i inconvenients de diferents
tipus de làsers, i com es comporten dins un sistema de comunicacions òptiques.
3.6.2. Tipus de Làsers I

En aquest apartat de teoria veurem les característiques, avantatges i inconvenients de
diferents tipus de làsers, i com es comporten dins un sistema de comunicacions
òptiques.
El làser Fabry-Perot
El làser Fabry-Perot pren el nom (i el principi d’operació) del fet que la seva cavitat
actua com un ressonador Fabry-Perot. A la figura de la transparència 3.159 podem
veure'n l'estructura interna.
La llum entra a la cavitat a través d’un mirall polid a la part esquerra i surt de la
mateixa a través d’un mirall polit a la dreta. Només les longituds d’ona que ressonen a
la cavitat poden travessar-lo. Les altres longituds d’ona són fortament atenuades.
L’anàlisi d’aquest làser es pot fer mitjançant la teoria de raigs o, com l’anàlisi d’una
guia rectangular o d’un ressonador, obtenint els modes (transparència 3.160).
La figura de dalt (transparència 3.160) il·lustra el principi de modes longitudinals

ressonants múltiples en la cavitat del Fabry-Perot. Es poden obtenir diverses longituds
d’ona ressonants ja que la longitud de la cavitat és un enter múltiple de la longitud
d’ona particular.
L’altra figura mostra un altre problema. Si els laterals de la cavitat reflecteixen llum,
això fa que apareguin modes laterals que també poden emetre’s. Aquests modes
laterals s’han de minimitzar o eliminar. Els modes transversals no poden existir perquè
el dispositiu és massa prim en la direcció vertical perquè puguin existir modes
múltiples.
125
La resposta espectral és el resultat de la superposició de la funció de línia del làser i la
resposta freqüencial del Fabry-Perot (transparència 3.161).
Fabricació d’un Fabry-Perot
I – No guiat
Aquests dispositius (transparències 3.162 i 3.163) estan fets d’un cristall

semiconductor amb els plans del cristall exactament paral·lels. La interfície del medi
semiconductor (amb índex de refracció al voltat de 3,5) i l’aire (índex de refracció al
voltant d’1,1) forma un mirall.
El medi actiu és molt prim i la diferència entre l’índex de refracció del material del medi
actiu i el material que l’envolta no és gran. Per això, no hi ha emissió làser en el mode
vertical (transversal). Es pot obtenir emissió làser en el mode lateral, però aquesta es
minimitza bé revestint els laterals amb un material antireflector (AR coating).
Per tant, l’emissió de llum és en mode longitudinal travessant tota l’amplada del
dispositiu. Això és un problema, ja que el dispositiu tendirà a produir diferents àrees
d’emissió de llum (a diferents longituds d’ona). Un altre problema més significatiu és
que es fa molt difícil guiar la llum cap a la fibra. En resposta a aquest problema s’han
desenvolupat les tècniques de guiatge de guany i guiatge d’índex.
II – Guiatge de guany
Per obtenir emissió de llum a una determinada longitud d’ona és necessari que el
guany a aquesta longitud d’ona sigui major que les pèrdues. Es pot obtenir un control
bo de l’emissió de llum del dispositiu si es controla l’entrada de potència (corrent en
forma d’electrons i forats) al medi actiu. Als làsers que segueixen aquest principi se’ls
anomena guiats de guany (transparències 3.164 i 3.165).
La tècnica més habitual que s’usa per guiar potència cap a la regió activa és limitar
l’àrea de contacte elèctric en la superfície del dispositiu. A la figura es veu que el
corrent s’aplica al llarg d’una franja a la part superior del dispositiu. El corrent anirà pel
camí de menor resistència (el més curt), com es mostra amb les fletxes verdes.
Quan això ocorre, la potència es lliura cap a la regió activa en una franja llarga.
Fàcilment hi haurà suficient guany al llarg d’aquest camí (mode longitudinal) perquè es
doni emissió de llum, però els modes transversals i els longitudinals fora de la regió
d’injecció de corrent no tindrien guany suficient per crear l’emissió de llum. Així s’obté
un estret raig de llum que sorgeix del centre de la regió activa.
Els làsers FP de guiatge de guany produeixen una amplada espectral entre 5 nm i 8

nm, que conté entre 8 i 20 línies, més o menys. L’amplada de línia està al voltant de
0,005 nm.
Modulant el corrent que s’injecta al làser es tradueix en una modulació del feix de llum.
La no-linealitat de la corba en aquest cas (transparència 3.165), fa que aquest tipus de
làser no serveixi per modulacions analògiques, però modularà bé en digital OOK
(On/Off Keying).
126
III – Guiat per índex
El guiatge de guany es pot millorar molt posant franges de material semiconductor als
costats de la regió activa, deixant-la com a només una franja estreta al mig de la capa.
Com que ara la regió activa està limitada per tots els costats de material amb menor
índex de refracció (transparències 3.166 i 3.167), guien la llum molt millor que amb la
tècnica del guiatge de guany.
Els làsers FP de guiatge d’índex produeixen una amplada espectral entre 1 nm i 3 nm,
amb normalment entre 1 i 5 línies. L’amplada de línia està generalment al voltant de
0,001 nm (molt millor que en el cas de guiatge de guany).
El punt de canvi a la gràfica de potència de sortida contra corrent d’entrada és el llindar

d’emissió on comença l’emissió de llum.
Els làsers de guiatge d’índex són idonis per modulacions analògiques (transparència
3.167).
El làser DFB
L’ús dels làsers FP per comunicacions a llargues distàncies dóna problemes
(transparència 3.168):
- Els làsers FP produeixen moltes longituds d’ona en una amplada espectral entre 5 i 8
nm, cosa que és problemàtica de cara a la dispersió. Encara que s’usi la banda de
1.310 de dispersió zero, o fibra de dispersió desplaçada (Dipersion Shifted Fibre) en la
banda de 1.550 nm, hi haurà encara dispersió cromàtica del senyal perquè la dispersió
és una mica diferent a cada longitud d’ona.
- En sistemes WDM es vol transportar molts senyals òptics multiplexats a la mateixa

fibra. Per fer això és important que cada senyal tingui una amplada espectral tan
estreta com sigui possible i que sigui el més estable possible. Els làsers FP normals
tenen una amplada espectral massa gran per aquests sistemes.
Els làsers Distributed FeedBack (DFB) solucionen aquest problema. La idea és posar
un Bragg grating dintre de la cavitat làser d’un làser FP de guiatge d’índex. Això tan
sols és una variació periòdica de l’índex de refracció a la regió de guany al llarg del
làser (transparència 3.169). La presència de l’engraellat provoca l’aparició de petites
reflexions en cada canvi d’índex de refracció (corrugació). Quan el període de les
corrugacions és un múltiple de la longitud d’ona de la llum incident, es produeix una
interferència constructiva entre les reflexions i una porció de la llum es reflecteix. Altres
longituds d’ona interfereixen destructivament i no es poden reflectir. L’efecte és més
fort quan el període del Bragg grating coincideix amb la longitud d’ona de la llum.
Llavors, només un únic mode molt estret (el que concorda amb la longitud d’ona del
grating) pot crear l’efecte làser.
Els làsers DFB són molt efectius i àmpliament usats, però hi ha problemes amb el
chirp del làser (transparència 3.170):
- Quan es passa a conducció, el flux d’electrons varia ràpidament a l’interior de la
cavitat i això fa variar l’índex de refracció, cosa que provoca problemes amb el
Bragg grating.
127
- Les reflexions que entren en la cavitat del làser poden fer variar la ressonància
estable del làser i provocar un eixamplament de la funció de línia.
El làser DBR
Els làsers DBR són molt similars als làsers DFB (transparències 3.171 i 3.172). La
major diferència és que, on els làsers DFB tenen un grating a la regió activa de la
cavitat, els làsers DBR tenen una cavitat amb dos parts amb el grating en una regió
que no és activa.
La raó d’aquesta estructura és que l’índex de refracció a la cavitat d’un làser canvia
durant el seu funcionament a causa de canvis en la temperatura i el flux d’electrons. El
canvi de l’índex de refracció en la regió de grating canvia la longitud d’ona d’operació
del dispositiu. El fet de posar el grating en una extensió inactiva de la cavitat fa que hi
hagi molta menys variació de longitud d’ona per aquestes causes. (Ara les
característiques del material immediatament adjacent al grating no es modifiquen pel
funcionament del làser).
Com en el làser DFB, no sempre es necessiten miralls als extrems ja que el grating pot
proporcionar reflexió suficient. Però se'n millora l’eficiència i s’usen quasi sempre en
una configuració asimètrica. Típicament, això vol dir ficar un mirall que reflecteixi el
30% a la cara posterior i només una cara tallada o un mirall de 4% de reflexió a la part
del davant (sortida).
Els làsers DBR produeixen típicament una sola línia amb una amplada de línia d'uns
0,0001 nm. El major problema és que pot haver-hi molta absorció a la regió inactiva a
prop del(s) grating(s), cosa que causa una pèrdua d’eficiència.
La construcció mitjançant la lent colimadora és complexa, per tant generalment

s’integra el Bragg grating a l’interior de la cavitat (transparència 3.173).
Com que el problema del chirp és important, s’utilitzarà DBR en lloc de DFB per
modulació interna (DFB únicament per modulació externa).
Làsers Quantum Well

Els làsers DFB i DBR es construeixen sovint usant una estructura de pous quàntics
(Quantum Well) (transparències 3.174 i 3.175).
Quan la llum es confina dintre d’una cavitat més petita que la seva longitud d’ona, es
comporta com una partícula quàntica.
Quasi tots els làsers de semiconductor són molt prims (al voltant de 20 micròmetres)
en la direcció vertical, però això no és prou prim per provocar el comportament quàntic.
En els làsers QW l’alçada de la cavitat es redueix fins a 10 o 20 nm. L’amplada de la
cavitat no necessita tanta restricció, però és desitjable que sigui prou estreta per
prevenir la formació de modes laterals indesitjats. L’amplada de la cavitat va
generalment dels 5 als 20 micròmetres. La cavitat haurà de tenir algunes longituds
d’ona de llargària per donar suficient guany. A més a més, és difícil fabricar làsers amb
cavitats més curtes de 50 micròmetres. Com passa amb altres làsers de
128
semiconductor, la llargària de la cavitat típicament és d’uns 200 a 250 micròmetres.
Aquesta geometria de cavitat s’anomena “Quantum Well”.
El canvi més significatiu que aporta a les característiques dels làsers és que es redueix
molt la quantitat de material a la regió activa. Això redueix la quantitat d’energia
necessària per aconseguir la producció de llum làser. El resultat és una major
característica de guany però amb una menor potència màxima de sortida que els
dispositius convencionals (no QW). A més a més, els Quantum Wells tenen una
sensibilitat als canvis de temperatura més reduïda (en comparació amb estructures
DFB i DBR).
L’estructura Quantum Well assegura que l’efecte làser produeixi només una línia. A
més, aquesta tendeix a tenir una amplada de línia més estreta que les estructures no
QW.
Els làsers com els descrits anteriorment amb una única regió activa s’anomenen làsers
“Single Quantum Well” (SQW). Sovint diversos Quantum Wells s’usen un a sobre de
l’altre, a aquests se’ls coneix per estructures “Multiple Quantum Well” (MQW). Els
estructures MQW tenen moltes de les característiques desitjables dels SQW (com el
llindar d’efecte làser reduït) i donen més guany i major potència total. Un desavantatge
és que els làsers MQW produeixen una amplada de línia major que els SQW (però
menor en comparació amb estructures no QW).
RESUM
En aquesta sessió hem vist les característiques, avantatges i inconvenients de
diferents tipus de làsers i com es comporten dins un sistema de comunicacions
òptiques.
129
130
SESSIÓ 32
Nom: Tipus de làsers II
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és veure les característiques de diferents tipus de làsers.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem les característiques, avantatges i inconvenients de diferents
tipus de làsers i com es comporten dins un sistema de comunicacions òptiques.
3.6.3. Tipus de làsers II

En aquest apartat de teoria veurem les característiques, avantatges i inconvenients de
òptiques.
Làser DBR sintonitzable (TDBR)

Hi ha diverses situacions on és desitjable tenir la possibilitat de canviar (sintonitzar) la
longitud d’ona del làser.
- En alguns sistemes WDM (xarxes LAN i MAN) es vol sintonitzar el làser molt
ràpidament (en poques desenes de nanosegons) a una longitud d’ona en concret
(o canal).
- En altres situacions amb WDM es vol establir un camí en una WAN usant
enrutament per longitud d’ona. Per exemple, això es útil en una xarxa troncal on la
sintonització s’usa per configurar i reconfigurar les rutes a la xarxa. En aquest cas,
el temps de sintonització no és gaire important (al voltant d’un segon seria
acceptable).
- Altres sistemes WDM podrien requerir de l’establiment de trucades a través de la

xarxa. El temps d’establiment en aquest cas podria estar al voltant dels cent
microsegons.
- En els primers sistemes WDM de canal fix hi havia dos grans problemes amb les
longituds d’ona dels làsers:
1.- Quan es fan els làsers és molt difícil i costós especificar exactament la
longitud d’ona.
131
2.- Amb el temps, els materials de què està fet un làser es deterioren una
mica i la longitud d’ona canvia. Això no és cap problema en sistemes
monocanal, però és molt problemàtic en sistemes WDM, ja que els canals
començarien a moure’s l’un a sobre de l’altre.
En ambdues d’aquestes situacions un làser que pugui sintonitzar-se força lentament

sobre un marge relativament estret pot significar una gran millora.
Per tant, sistemes diferents requereixen diferents tipus de sintonització (en funció del
marge i la velocitat de sintonia).
Les figures de les transparències 3.177 i 3.178 mostren dos làsers DBR sintonitzables
electrònicament.
El funcionament del dispositiu de tres seccions es detalla a continuació:
- El corrent a la secció de l’esquerra del dispositiu flueix a través de la secció activa

(medi amb guany) i aquí té lloc l’efecte làser (amplificació).
- En les seccions del centre i la dreta el flux d’electrons a la cavitat fa que canviï
l’índex de refracció de la cavitat en aquestes seccions.
- El canvi d’índex de refracció fa la longitud d’ona de la llum emesa també canviï.
- La secció de la dreta té el grating al seu interior (o immediatament al costat) i

aquest l’usa per una primera sintonia general.
- La sintonia fina s’aconsegueix variant el corrent en la secció de fase (part del mig)
de la cavitat del làser.
Un desavantatge del dispositiu de tres seccions és que, pel seu control, requereix una
electrònica relativament complexa.
Làsers SGT-DBR
El marge de sintonia que es pot aconseguir amb els làsers DBR és inferior als 10 nm.
Això no és suficient per molts dels sistemes que es dissenyen (tot i que sigui més que
adequat per molts altres). Per ampliar el marge de sintonia s’han creat els làsers DBR
amb un sampled grating (engraellat mostrejat) (transparència 3.179).
Un sampled grating consisteix en una sèrie de curtes seccions de grating amb zones
d’índex constant entre ells. S’usen dos sampled gratings de tal manera que la
interacció entre ells fa que un petit canvi en l’índex de refracció produeixi un gran canvi
de longitud d’ona. El major desavantatge d’aquest model és que la sintonia és
discontinua.
Si s’usen dos sampled gratings amb diferents períodes es pot fer que els dos gratings
tinguin només un pic de reflexió en comú, que serà la longitud d’ona ressonant del
làser. Quan l’índex de refracció en un dels (sampled) gratings canvïi, llavors un parell
de pics diferents seran ressonants i per tant es pot aconseguir un gran canvi (tot i que
discontinu i abrupte) en la longitud d’ona de l’efecte làser (lasing).
132
Aquest principi funciona força bé i hi ha articles que parlen de dispositius amb un
marge de sintonia de fins a 100 nm. També hi ha disponibles dispositius comercials
(tot i que amb un marge de sintonia més limitat).
Làsers de fibra
A la figura de la transparència 3.180 es veu un exemple de làser de fibra construït a
partir de dos FBG i un tros de fibra dopada amb erbi. Simplement és un amplificador
òptic amb miralls als extrems de la fibra per formar una cavitat:
- La llum d’entrada d’un làser de bombeig que operi a 980 nm entra a la cavitat per
l'FBG de l’esquerra. Ambdós FBG són ressonants (reflectants) a una longitud d’ona
específica (a elegir pel disenyador) a la banda dels 1.550 i, per tant, la llum a 980
nm travessarà l'FBG sense atenuació.
- L’emissió espontània a l’erbi començarà ràpidament.
- La major part de les emissions espontànies no estaran en el mode guiat i per tant
deixaran la cavitat molt de pressa.
- Moltes emissions espontànies no tindran exactament la longitud d’ona adequada

per ser reflectida pels FBG i, per tant, sortiran de la cavitat a través dels miralls
FBG. Algunes emissions espontànies tindran exactament la longitud d’ona
adequada i estaran en el mode guiat.
- En aquest cas, aquestes emissions seran reflectides pels FBG i amplificades per
emissió estimulada en la cavitat, i començarà així l’efecte làser (lasing).
Les característiques més importants d’aquest tipus de làsers són:

- Gran potència de sortida (molt més gran que la que s’aconsegueix amb làsers de
semiconductor).
- Baix soroll.
- Sintonitzables.
- Bons per la generació de solitons.
- Modulació externa. Es necessita un modulador extern.
- Longituds d’ona preseleccionades (sense necessitat de postsintonitzar).
Làsers de fibra amb anell

Una estructura d’anell de fibra també es pot usar per fer un làser amb amplada de línia
molt estreta (transparència 3.181). A l’estructura que mostra la figura la longitud d’ona
es controla amb el filtre Fabry-Perot sintonitzable. Es necessita un aïllador per prevenir
la generació de modes làser contrapropagats.
133
Les característiques d’aquest dispositiu inclouen:
- Operació molt eficient.
- La longitud d’ona produïda és estable.
- Es pot produir una amplada de línia molt estreta.
- La potència de sortida pot ser molt elevada (fins a 50 mW). Amb amplades de
línia molt estretes això està limitat per SBS.
- El dispositiu és sintonitzable en un marge fins a 40 nm.
- La sortida ja és en una fibra, per tant, no pèrdues d’acoblament en una fibra.
No obstant això, es requereix un modulador extern i no hi ha forma de modular el làser

controlant el bombeig. També es necessita un làser de bombeig per donar l’energia
necessària.
VCSEL
Els VCSEL (microlàsers), en lloc d’emetre pels laterals, emeten per la superfície
(transparències 3.182 i 3.83). Es construeixen apilant un gran nombre de capes
relativament fines de material semiconductor. El material emet llum verticalment a
través de la pila de capes de material. L’estructura total està formada de dos miralls a
cada costat d’una regió activa que produeix la llum. Els punts clau són:
- Els miralls estan fets de capes alternades de materials de diferent índex de

refracció amb un gruix controlat acuradament. La pila forma un Bragg grating, que
és un mirall selectiu de longitud d’ona.
- Els laterals del làser es fan tallant el material, no cal polir-los; això redueix el cost
del làser; ja que se n’ha de fer una manipulació un a un.
- Les dimensions del làser poden ser tal que no puguin haver-hi modes laterals. De
fet, el làser està tan confinat que forma un Quantum Well. Les dimensions típiques
són al voltant de 12 micròmetres de diàmetre (per operació com a monomode) i 20
micròmetres (per operació multimode).
- La regió activa és molt curta en comparació amb altres tipus de làser

semiconductor. Això significa que els miralls han de tenir una reflectivitat
relativament elevada.
Característiques:
- La potència de sortida està al voltant d’un miliwatt. Això és molt bo per

comunicacions de tipus LAN. VCSEL en entorns LAN treballen bé amb receptors
basats en díodes de silici, senzills i barats.
- Els VCSEL del mercat ofereixen una de dues possibles longituds d’ona: 980 nm o
850 nm. Aquesta és la finestra de més atenuació per la fibra, però acceptable per
distàncies de 500 metres o menys.
134
- Es produeix un feix de llum circular de baixa divergència, que permet un fàcil i
eficient acoplament a la fibra.
- Els VCSEL típics tenen corrents de molt baix llindar (menys de 5 mA).
Requeriments de molt baixa dissipació de potència i baix corrent de modulació
impliquen que no es requereix una circuiteria especial.
- Els VCSEL tenen amplades de banda de modulació molt grans (s’han demostrat
2,4 GHz). Això és millor del que es pot aconseguir amb LED molt més cars.
- Els dispositius són molt estables i generalment no necessiten un fotodíode per

monitoritzar o control de potència realimentat, com passa amb la major part dels
làsers de comunicacions òptiques.
RESUM
En aquesta sessió hem vist les característiques, avantatges i inconvenients de
òptiques.
135
136
SESSIÓ 33
Nom: Els LED
Tipus: teòrica
Durada: 1 hora
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és veure les característiques dels LED.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem les característiques dels LED com a transmissors per
3.7. Els LED

En aquest apartat de teoria veurem les característiques dels LED com a transmissors
per sistemes de comunicacions òptiques.
Introducció als LED

Els díodes emissors de llum (LED) són més senzills que els làsers, però hi tenen molt
en comú.
En la seva forma més bàsica, un LED és una unió p-n polaritzada en directa. Quan els
electrons de la banda de conducció es recombinen amb forats, entren a la banda de
valència (més baixa energia) i s’emet llum (transparència 3.184).
Cada vegada que un electró es recombina amb un forat s’emet un fotó, però en
qualsevol direcció.
La potència de sortida és directament proporcional al corrent d’injecció. La intensitat

lluminosa depèn de la temperatura, ja que afecta les transicions no radiants
El que es necessita és una manera de produir llum en una àrea més localitzada, amb
major intensitat i amb alguna manera de confinar la llum produïda perquè es pugui
ficar en una fibra. L'heterounió resol aquest problema.
Una heterounió és una unió entre dos semiconductors diferents amb diferent energies
de gap. Una heterounió no és com una unió p-n ordinària. La diferència en les
energies de bandgap crea una barrera d’una única direcció. Els portadors de càrrega
(electrons o forats) són atrets des de la barrera del material de major energia de gap
cap a la de menor energia de gap.
137
Els materials de què estigui fet el LED determinen la longitud d’ona de la llum que
emet (transparència 3.186).
Les principals característiques d’un LED:

- Alta radiància d’emissió.
- Alta eficiència quàntica.
- Ràpid temps de resposta.
Les figures de les transparències 3.187 i 3.188 mostren dos configuracions de LED
pràctics.
- Surface Emitting LED (SLED), que opera a 850 nm.
- Edge Emitting LED (ELED), en la regió dels 1.310 nm.
En ambdós tipus de LED s’usa una combinació de materials aïllants i unions per:
1.- Guiar el flux de corrent a una petita regió activa.
2.- Guiar la llum produïda fora del dispositiu i dintre d’una posició fàcil per acoblar-la a
una fibra.
Diferències SLED - ELED

Variació de potència d’emissió amb (transparències 3.189 i 3.190):
Espectre d'emissió per dos LED de InGaAsP (lamda = 1,3 micròmetres):
Divergència del feix
138
Sistemes WDM amb LED
La llum produïda per un LED no és ni direccional ni coherent. Es necessiten lents per
enfocar la llum cap a la fibra (per això no es poden usar amb fibres monomode). Amb
modulació digital es poden fer sistemes amb LED operant fins al voltant de 300 Mbps.
Els LED no produeixen llum d’una sola longitud d’ona, més aviat una banda de
longituds d’ona. Aquest marge (o banda) s’anomena “amplada espectral”. L’amplada
espectral es pot reduir (junt amb la dispersió) usant filtres selectius per crear una
banda estreta de longituds d’ona. Però això també redueix la potència del senyal.
De la mateixa manera, es pot filtrar per obtenir canals WDM (transparència 3.191).
RESUM
En aquesta sessió hem vist les característiques dels LED com a transmissors per
139
140
SESSIÓ 34
Nom: Els fotodetectors
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer una introducció als fotodetectors i estudiar-ne els
diferents tipus.
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem una introducció als receptors de llum i veurem el
funcionament del fotodíode PN, PIN i APD.
3.8. Els fotodetectors

En aquest apartat de teoria farem una introducció als receptors de llum i veurem el
Introducció
Els principals tipus de detector de llum usats en sistemes de comunicacions es basen
en un material semiconductor. Hi ha diferents classes de dispositius, però es poden
veure com variacions d’una idea bàsica.
A la transparència 3.192 trobem l’esquema d’un receptor per fibra òptica.
Funcionament dels fotodetectors

Els fotodetectors es fabriquen a partir de material semiconductor (transparència
3.193).
Quan incideix un fotó amb una energia hf>Eg es genera un parell electró-forat. Si
s’aplica tensió en el semiconductor, es tradueix en un corrent elèctric anomenat
“corrent fotodetectat”.
Paràmetres dels fotodetectors

Els paràmetres més importants quan es parla de fotodetectors són (transparències
3.194 i 3.195):
141
Longitud d’ona de tall. És la longitud d’ona major que satisfà la condició de detecció
de la llum.
Eficiència del fotodetector. Fracció de l’energia òptica que s’absorbeix i dóna lloc a
fotocorrent.
Responsivitat del detector (R). És la relació de corrent fotodetectat amb potència

òptica incident.
Marge de resposta espectral. És el marge de longituds d’ona sobre els qual el

dispositiu pot operar.
Temps de resposta. És una mesura de la rapidesa amb què el detector pot respondre
a variacions en la intensitat de la llum d’entrada.
Característiques de soroll. El nivell de soroll produït al dispositiu és crític en cas de

treballar amb baixos nivells de llum d’entrada.
El fotodíode PN
El principi en què es basa un díode PIN és el mateix que el d’un LED en inversa. Això
és, la llum s’absorbeix en una unió p-n més que ser emesa (transparència 3.196).
Les característiques principals de les unions p-n són:
- Una unió p-n polaritzada en inversa no deixa passar corrent si no es fa moure els
electrons de la banda de valència a la banda de conducció dintre de la zona de
deplexió.
- Els fotons d’energia suficient poden ser absorbits i fer que un electró passi de la
banda de valència a la de conducció (i simultàniament, es genera un forat a la
banda de valència).
- L’electró lliure i el forat creats per l’absorció del fotó són atrets a les seves
càrregues oposades en ambdós costats de la unió i el corrent flueix.
El gran problema és que la zona de deplexió en una unió p-n és extremadament fina.
La major part de la llum la travessa sense ser absorbida en la unió i en lloc d’això és
absorbida pel material dopat als dos costats de la unió. Finalment, molts dels parells
electró-forat creats fora de la unió acaben sent atrets a la unió i creant corrent. Però el
procés és lent i els dispositius d’unió p-n no són el suficientment ràpids per les
aplicacions de comunicacions actuals.
El fotodíode PIN
Als fotodíodes PIN (transparència 3.197) la unió s’allarga per la inclusió d’una capa,
anomenada zona intrínseca, entre les zones dopades p i n. Per això se’l coneix com a
díode p-i-n .
142
La capa intrínseca (i) actúa com a capa de deplexió molt ampla. Ofereix una sèrie de
millores:
- Incrementa les possibilitats que un fotó incident sigui absorbit perquè el volum de
material absorbent és major.
- Com que fa que la unió sigui més ampla, redueix la capacitància a la unió. Com
més baixa sigui la capacitància de la unió, més ràpida serà la resposta del
dispositiu.
El resultat és que afegir la capa i incrementa la responsivitat i disminueix el temps de

resposta del detector al voltant d’unes poques desenes de picosegons.
El fotodíode APD
Els APD (transparència 3.198) amplifiquen el senyal durant el procés de detecció, on
un fotó crea un corrent de molts electrons. Això passa en aplicar un camp elèctric
elevat al material semiconductor, de manera que quan hi incideix un fotó, els electrons
del voltant van a la capa de conducció. El nombre d’electrons creats es relaciona amb
un factor multiplicatiu M o guany intrínsec.
El procés resulta en una amplificació entre deu i cent vegades, però existeix un
compromís entre el factor multiplicatiu M i el factor de soroll.
RESUM
En aquesta sessió hem fet una introducció als receptors de llum i hem vist el
143
144
SESSIÓ 35
Nom: El receptor ideal. Soroll en els fotodetectors
Tipus: teòrica
Durada: 1 hora
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer una anàlisi del soroll en els fotodetectors.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem com afecta el soroll tèrmic i el soroll impulsional als
diferents tipus de fotodetectors.
3.8.1. El receptor ideal. Soroll en els fotodetectors

En aquest apartat de teoria veurem com afecta el soroll tèrmic i el soroll impulsional als
El receptor ideal
Un receptor ideal, implementant detecció directa, interpreta 1 quan hi ha llum i 0 quan
no n'hi ha (transparència 3.199).
P
El flux de fotons es pot descriure com
hf c , on P és la potència òptica, f és la
c
freqüència de la portadora de llum.
L’arribada de fotons en un sistema de comunicacions òptiques segueix una distribució

de Poisson:
n
⎛ P ⎞
⎛ P ⎞ ⎜ ⎜ − hf ⎟⎟
⎜⎜ − hf ⎟⎟ ⎝ c ⎠
⎝ c ⎠
e
n!
Soroll en els fotodetectors

Quan es parla de soroll en els fotodetectors, principalment són dos tipus de soroll als
quals es fa referència: el soroll tèrmic i el soroll impulsional (shot noise).
La variància del soroll es pot expressar com (transparència 3.200):
145
σ 2 = σ shot
2
+ σ termic
2
La variància del soroll tèrmic, tenint en compte que és un procés gaussià,

s’expressaria així:
4 KTBe
σ termic
2
=
R
on Be és l’amplada de banda equivalent de soroll.
De manera que al corrent fotodetectat s'hi hauria d’afegir els corrents causats pel
soroll, tant tèrmic com impulsional (transparència 3.201):
Soroll en el fotodíode PIN

Recordem que el corrent fotodetectat es pot trobar a partir de la potència òptica i la
responsibitat. Aquest corrent intervé en la variància del soroll impulsional junt a
l’amplada de banda equivalent de soroll (transparència 3.201):
Soroll en el fotodíode APD

En un fotodíode APD el terme de responsibitat es veu modificat pel guany del
fotodetector, i fa que el corrent fotodetectat tingui la forma (transparència 3.202):
Per tant, la variància del soroll impulsional s’expressa com:
En aquesta fórmula apareix un factor de soroll en excés de l’APD i que depèn del
guany segons:
146
Cal notar, però, que si el guany en el fotodetector és unitari (Gm=1), en fer les
substitucions adients i operant a l’equació del factor de soroll en excés, veiem que
aquest val 1 i, per tant, la variància del soroll impulsional del fotodíode APD segueix la
mateixa fórmula que en el cas del fotodíode PIN.
RESUM
En aquesta sessió hem vist com afecta el soroll tèrmic i el soroll impulsional als
147
148
SESSIÓ 36
Nom: Els commutadors òptics
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és estudiar els diferents tipus de commutadors òptics
espacials.
CONTINGUTS
En aquesta sessió farem una introducció als commutadors òptics, tot veient-ne les
principals característiques.
3.9. Els commutadors òptics

En aquest apartat de teoria farem una introducció als commutadors òptics, tot veient-
ne les principals característiques.
Introducció als commutadors òptics

Els commutadors òptics espacials (switches) són utilitzats dins d’una gran varietat
d’aplicacions en les xarxes òptiques. Segons el tipus d’aplicació, els switches es
caracteritzen segons el temps de commutació, el qual varia des d’uns pocs milisegons
fins a l’orde de nanosegons, tal com podem veure en la taula de la transparència
3.203.
A part del temps de commutació, hi ha altres paràmetres característics dels

commutadors òptics. Aquests són (transparència 3.204):
· Extinction ratio: es defineix com la relació entre la potència de sortida en estat on i la

potència de sortida en estat off. Aquesta relació hauria de ser el més gran possible.
Per tenir una referència de valors, l’extinction ratio dels commutadors mecànics
simples és de 40-50 dB, mentre que per aplicacions de moduladors externs és de 10-
15 dB.
· Pèrdues d’inserció: es defineix com la fracció de potència (normalment expressada

en dB) que es perd per la presència del mateix switch. Aquest valor haurà de ser el
més petit possible.
· Crosstalk: quan es commuta una entrada x a una sortida y, idealment, tota la

potència d’y hauria de ser la mateixa que la d’x. Però en realitat, aquesta potència no
és la mateixa, sinó que apareix un cert valor de potència a les altres sortides. El
149
crosstalk es defineix com la relació entre la potència de la sortida de l’entrada desitjada
i la potència de les altres sortides.
· Un altre paràmetre a tenir en compte són les pèrdues degudes a la dependència de

polarització (PDL).
Commutadors mecànics
Els commutadors mecànics (transparències 3.205 i 3.206) són commutadors que
s’utilitzen en aplicacions de provisionalment.
El principi de funcionament dels commutadors mecànics és basa en l’encarament

mecànic de dos fibres per tal de crear un camí.
El seu principal avantatge és el baix crosstalk, i com a desavantatge principal, són

commutadors bastant lents i tenen poca precisió en encarar les fibres.
Commutadors electroòptics
Els commutadors electroòptics (transparència 3.207) són els commutadors més
utilitzats.
El funcionament d’aquests commutadors es basa en la variació del factor d’acoblament

d’un acoblador. La variació del factor d’acoblament es realitza mitjançant un material
que fa variar l’índex de refracció en aplicar-hi un camp elèctric.
Aquests tipus de commutadors són ràpids, però presenten unes pèrdues d’inserció
elevades.
Commutadors termoòptics
El funcionament d’aquests commutadors (transparència 3.208) es basa en la variació
del factor d’acoblament interferòmetre Match Zenhder. La variació de la longitud d’una
de les branques es realitza mitjançant un material que fa variar l’índex de refracció
amb les variacions de temperatura.
Aquests tipus de commutadors no són gaire utilitzats.
Commutadors SOA
El funcionament dels commutadors SOA (transparència 3.209) es basa en alimentar o
no l’amplificador òptic semiconductor. Si alimentem el SOA es produeix emissió
estimulada i la llum travessa el dispositiu. Si no alimentem el SOA es produeix
absorció i no tenim llum a la sortida del dispositiu.
Son commutadors ràpids, però tenen gran dependència a la polarització.
150
Estructures de commutadors
A partir de la connexió de diversos commutadors 2x2 podem construir commutadors
nxn (transparència 3.210).
A la transparència 3.211 trobem les característiques de bloqueig d’una matriu de

commutadors.
Les principals estructures de commutadors són Crossbar, Benes, Spanke-Benes i

Spanke (transparència 3.212). A les transparències 3.214, 3.215, 3.216 i 3.217 trobem
la representació d’aquestes estructures.
A partir dels esquemes de les estructures de commutadors podem deduir la taula de la

transparència 3.213 que indica les característiques de bloqueig, el nombre mínim i
màxim de salts i el nombre de commutadors.
MEM
Els MEM (transparència 3.218) es presenten com una solució de futur dels
commutadors òptics. Es tracta d’estructures mecàniques integrades.
A la transparència 3.219 tenim un exemple de MEM, es tracta d’una matriu de miralls

subjectats per unes frontisses. Aquests miralls s’aixequen formant un camí entre una
entrada i una sortida de la matriu.
El moviment d’aquestes estructures mecàniques es realitza mitjançant electrostàtica.
RESUM
En aquesta sessió hem fet una introducció als commutadors òptics, tot veient-ne les
principals característiques.
151
152
SESSIÓ 37
Nom: Els conversors de longitud d’ona
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és estudiar diferents tipus de conversors per longitud
d’ona.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem diferents tipus de conversors per longitud d’ona, tot
analitzant-ne el funcionament, avantatges i inconvenients.
3.10. Els conversors de longitud d’ona

En aquest apartat de teoria veurem diferents tipus de conversors per longitud d’ona, tot
analitzant-ne el funcionament, avantatges i inconvenients.
Introducció als conversors de longitud d’ona

Es tracta d’un dispositiu capaç de convertir un senyal d’entrada amb una longitud
d’ona concreta en el mateix senyal, amb una altra longitud d’ona, a la sortida
Els conversors de longitud d’ona són un dels components més importants en les
xarxes WDM. Hi ha diferents tipus, segons el rang de longituds d’ona que poden
assolir tant a les seves entrades com sortides (transparència 3.221).
Tenint en compte aquest aspecte, podem tenir dispositius que, a partir d’una entrada
amb una longitud d’ona fixa, tinguin una longitud d’ona fixa diferent a la sortida; podem
trobar dispositius que, a partir d’una entrada variable de longitud d’ona, tinguin una
sortida variable. També podem trobar el cas en què es combinin els dos modes:
entrada fixa amb sortida variable i entrada variable amb sortida fixa.
Existeixen tres maneres diferents per tal d’aconseguir conversió de longitud d’ona:
(a) optoelectrònica
(b) portes òptiques
(c) wave mixing.
Les dues últimes tecnologies estan, actualment, sota estudi i encara no se’n troben
dins l’àmbit comercial.
153
Conversors optoelectrònics
Els conversors optoelectrònics detecten el senyal òptic mitjançant un fotodíode, el
regeneren elèctricament i l’emeten a una nova longitud d’ona (transparència 3.222).
Els avantatges i inconvenients dels conversors optoelectrònics els trobem a la

La transparència 3.224 ens indica la regeració 2R i 3R que es pot realitzar en un

conversor optoelectrònic.
Conversors basats en optical gating

Els conversors que utilitzen optical gating es basen en la utilització de dispositius no
lineals (transparència 3.225).
Basicament s’utilitzen dues no-linealitats:
XGM: Cross Gain Modulation.

XPM: Cross Phase Modulation.
Conversors basats en XGM

A la transparència 3.226 trobem l’esquema d’un conversor basat en XGM.
Injectem a l’entrada del SOA un senyal que conté la informació. Aquest senyal quan
conté un 1 lògic (llum) s’amplifica i fa disminuir la concentració de portadors
(equivalent a la inversió de població), per tant el guany disminueix. Quan el senyal
conté un zero lògic no hi ha llum a l’entrada i per tant no amplifica, la concentració de
portadors és alta i per tant el guany és alt.
Si al mateix temps que entrem el senyal que conté la informació entrem un senyal
continu de llum a la longitud d’ona de destí aconseguirem que les variacions de guany
es tradueixin en variacions de l’amplitud del senyal continu (transparència 3.227).
El problema d’aquests conversors és que a la sortida obtenim la informació d’entrada

negada.
Conversors basats en XPM

Els conversors basats en XPM (transparències 3.228, 3.229 i 3.230) aprofiten les
variacions de fase dins d’un dispositiu no lineal (com un SOA) per realitzar la conversió
de longitud d’ona.
Les variacions de fase es tradueixen en variacions d’amplitud mitjançant un

interferòmetre Match Zenhder. El problema és que el SOA varia bastant el seu
comportament amb la temperatura; per solucionar això es col·loquen dos SOA, un a
154
cada branca de l'interferòmetre i perquè es provoquin variacions diferents entre ells es
tria una raó d’acoblament asimètrica en els acobladors del Match-Zenhder.
Conversors basats en wave mixing

A la transparència 3.231 trobem un conversor de longitud d’ona basat en wave mixing.
Per tal de convertir la informació d’una longitud d’ona a una altra, s’introdueix la
portadora d’informació i una portadora contínua al SOA. Com que l’amplificador òptic
semiconductor és un element no lineal, provoca Four Wave Mixing; així doncs, es
creen noves portadores en realitzar-s'hi una mescla.
A la sortida del SOA col·loquem un filtre per tal de seleccionar la longitud d’ona
producte de la mescla que ens interessi.
RESUM
En aquesta sessió hem vist diferents tipus de conversors per longitud d’ona i n'hem
analitzat el funcionament, avantatges i inconvenients.
155
156
SESSIÓ 38
Nom: Xarxes Broadcast and Select
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és estudiar les xarxes Broadcast and Select.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem les xarxes Broadcast and Select. Estudiarem les dues
topologies que s’utilitzen en la construcció d'aquest tipus de xarxes: la topologia en
bus i la topologia en estrella.
4. Xarxes Broadcast and Select

En aquest apartat de teoria farem una introducció a les xarxes Broadcast and Select, i
estudiarem les dues topologies que s’utilitzen en la construcció d'aquest tipus de
xarxes: la topologia en bus i la topologia en estrella.
Introducció
El propòsit de qualsevol xarxa de comunicació és proveir connectivitat a parells de
nodes que volen comunicar-se entre si. Existeixen dos tipus d’arquitectures de xarxa
(siguin òptiques o no) segons com es proporciona la connectivitat:
- La xarxa envia el senyal rebut de cada node cap a tots els nodes. No hi ha cap funció
d’encaminament (xarxes Broadcast and Select).
- L’altre tipus d’arquitectura de xarxa transmet el senyal rebut d’un node cap a una part
de la xarxa segons la informació rebuda del node font.
Topologies per xarxes Broadcast and Select

Les dues topologies de xarxes Broadcast and Select més populars són l’estrella i el
bus (transparència 4.2). Ambdues utilitzen acobladors òptics.
Topologia en bus (transparència 4.3):
157
Acobladors de 3dB
...
1 2 3 4 5 6 7 8
Topologia en estrella:
8 2
Acoblador
7 3
en estel
6 4
Nombre d’acobladors
En la topologia de bus, els nodes transmeten cap al bus mitjançant un acoblador i
reben del bus mitjançant un altre acoblador. A l’acoblador de transmissió només
s’utilitza un dels ports de sortida (transparència 4.4).
Una xarxa en bus amb n nodes utilitza 2n 2x2 acobladors. En canvi, una xarxa en
estrella amb n nodes utilitza un únic nxn acoblador en estrella, que pot ser fabricat
amb n/2 log2n 2x2 acobladors (n és una potència de 2).
Mentre cada senyal passa a traves d’una mitjana d'n acobladors en el cas del bus (2n-
1 en el pitjor cas), el senyal passa a través de només log2n acobladors en el cas de
l’estrella.
Els camps elèctrics de sortida d’un acoblador direccional 2x2 són (transparència 4.5):
158
K és el coeficient d’acoblament, l és la longitud d’acoblament, beta és la constant de
propagació. Els acobladors són ideals i no hi ha pèrdua de potència.
Pèrdues en els acobladors

Si assumim que una part gamma de la potència de cada entrada es perd, i tenim en
compte que alpha=sin2(kl), podem escriure l’equació primera de la transparència 4.7,
en el cas del bus i en termes de potència òptica.
Una part (1-alpha) de la potència a l’entrada 1 apareix a la sortida 1 i una part alpha a
la sortida 2. Alpha és la splitting loss ratio i gamma la excess loss ratio.
En el cas de l’estrella (transparència 8), establim alpha=1/2, així totes les sortides
reben la mateixa fracció de potència de cada entrada. Cada sortida rep una fracció
(gamma/2)log2n de la potència transmesa per cada entrada. Pèrdues en dB:
Lstar=10logn-(log2n)*10log(gamma) transparència 4.10).
Les excess loss creixen logarítmicament amb n en el cas de l’estrella. Per la topologia
en bus assumim que tots els acobladors (els 2n) són idèntics i que l’entrada 1 i la
sortida 1 estan connectades al bus.
D’aquesta manera, una part alpha de la potència del bus s’acobla en cada node a la
base o receptor mitjà del bus, i una fracció alpha de la potencia de cada node s’acobla
per sobre del bus a la part superior o mitja de la transmissió.
El pitjor cas en pèrdues succeeix quan el node 1 transmet al node 2 (transparència

4.7).
El valor òptim d’alpha que minimitza Lbus el podem trobar fent la derivada respecte
alpha de l’expressió anterior (transparència 4.7).
Les excess loss augmenten linealment amb n en el cas del bus. El cas analitzat és
quan no s’utilitzen amplificadors. La conclusió és que la topologia en estrella és una
millor opció per la majoria dels tipus de xarxes que s’han considerat.
Estrelles interconnectades
En moltes ocasions, és difícil tenir una única estrella Broadcast per la xarxa sencera.
Pot ser perquè el nombre de nodes (i per tant les pèrdues) és gran o perquè els nodes
no estan geogràficament a prop. A les transparències 4.11 i 4.12 trobem la manera de
subdividir la xarxa en diverses estrelles interconnectades entre elles.
Les xarxes s’interconnecten mitjançant bridges. S’usa el terme segment Ethernet per
cadascun dels sistemes interconnectats. El bridge transmet selectivament paquets
d’altres segments que volen arribar a un segment específic. Per aquesta raó, un bridge
és també anomenat “repetidor selectiu”.
Quan la interconnexió és a la capa de xarxa, el router realitza aquesta funció.
159
Quatre estrelles estan interconnectades mitjançant un router de longitud d’ona utilitzant
quatre longituds d’ona (lamda1 a lamda4). Cada estrella utilitza una única longitud
d’ona per transmetre i una única longitud d’ona per a rebre de cada node.
D’aquesta manera, paquets dels nodes de l’estrella 1 cap als nodes de l’estrella 3
transmeten amb lamda3. Un component que es pot utilitzar com a encaminador de
longitud d’ona és l'AWG (Arrayed Waveguide Grating).
Cada estrella de Broadcast pot reutilitzar el mateix conjunt de longituds d’ona per la
comunicació a dins de l’estrella. AON testbed és un exemple d’aquest tipus.
RESUM
En aquesta sessió hem estudiat les dues topologies que s’utilitzen per construir aquest
tipus de xarxes: la topologia en bus i la topologia en estrella.
160
SESSIÓ 39
Nom: Xarxes en anell
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és estudiar el funcionament de les xarxes en anell.
CONTINGUTS
En aquesta sessió estudiarem les xarxes en anell i farem un exemple de migració d’un
sistema SDH amb una sola portadora a un sistema WDM.
4.1. Xarxes en anell

En aquest apartat de teoria estudiarem les xarxes en anell i farem un exemple de
migració d’un sistema SDH amb una sola portadora a un sistema WDM.
Exemple d’una xarxa en anell SDH

Considerem una portadora de telefonia típica de primera generació. La majoria
d’aquestes han desenvolupat xarxes SONET/SDH. Aquestes adopten la forma d’anells
i la seva velocitat actual és de 2,5 Gbps (transparència 4.13).
Els nodes disposen d'ADM (Add/Drop multiplexers). Un ADM agafa i extreu uns quants
streams de dades a menor velocitat del senyal de línia.
Típicament, amb un senyal de línia OC-48, aquests streams són OC-12 (622 Mbps) o
OC-3 (165 Mbps). Moltes vegades es fa necessari extreure i commutar un gran
nombre de streams de baixa velocitat en els nodes. Aquesta funció es realitza amb un
digital crossconect (DCS) que proveeix grooming a DS3 (45 Mbps) i DS1 (1,5 Mbps).
Assumim enllaços full-duplex i connexions full-duplex. Així, l’anell de la Transparència

4.14 consisteix en un parell de fibres òptiques transportant trànsit en sentits oposats.
A la transparència 4.15 trobem la taula amb la demanda de trànsit que s’ha suposat en
aquest exemple.
161
Augment de la capacitat de la xarxa
La demanda de trànsit s’incrementa i suposem una nova demanda de trànsit que tenim
a la taula de la transparència 4.16.
Per augmentar la capacitat de transmissió en els enllaços, la portadora utilitza WDM

(transparència 4.17). A cada node, el senyal WDM és demultiplexat i transformat a
nivell elèctric. La commutació es fa electrònicament amb ADM i DCS. Cada node és la
font d’un total de 4 OC-48 streams.
Suposem que encaminem el trànsit de la manera que ens indica la transparència 4.18.
Tres longituds d’ona són suficients per suportar aquest patró de trànsit (no s'hi
considera cap protecció). Lamda1 suporta tres camins. Cada node requereix tres
ADM, on cadascun s’usa només per tractar el trànsit que hi passa.
A la figura de la transparència 4.21 hem fet una simplificació; els nodes encaminen
directament les longituds d’ona que hi han de passar, sense acabar-los als ADM. Ara
només necessitem dos ADM a cada node.
A la figura de la transparència 4.22 es mostra la topologia de la xarxa des del punt de

vista de la capa SONET. Cada enllaç representa un lightpath. És l’anomenada
topologia virtual.
La part òptica és essencialment una xarxa fixada. Els switches es poden incloure en
aquesta part (transparència 4.23).
La capa òptica
La topologia d’una xarxa per encaminament de longitud d’ona és una malla arbitrària
(transparència 4.24). Consisteix en nodes WXC (Wavelength Crossconnect)
interconnectats mitjançant enllaços de fibra. La xarxa proveeix lightpaths entre parells
de nodes de xarxa.
Un lightpath és simplement una canonada de gran amplada de banda, que porta

dades a gigabits per segon. Cada enllaç pot suportar un cert nombre de longituds
d’ona. El nombre depèn del component i de les limitacions imposades.
Les principals característiques d’una topologia virtual les tenim a la transparència 4.25:
Transparència: els lightpaths poden portar dades a una varietat de velocitats de bit i
protocols, essent insensible a aquests paràmetres.
Reutilització de lamda: les longituds d’ona poden ser reutilitzades espacialment en la

xarxa. El nombre de lightpaths pot ser molt més gran que les lambda que es poden
tenir.
Fiabilitat: la xarxa es pot configurar de forma que en el cas de fallada en el sistema, els
lightpaths seran reencaminats per uns camins alternatius automàticament. Molts
components òptics (grating multiplexers i demultiplexers) són passius (sense
alimentació) i ja són fiables.
162
Topologia virtual: és el dibuix que consisteix en els nodes de xarxa amb un extrem
entre dos nodes si hi ha un lightpath entre ells. Semblen enllaços entre commutadors
ATM.
Commutació del circuit: els lightpaths poden ser establerts i destruïts segons la
demanda. No es proveeix commutació de paquets.
Disseny de nodes. WXC

L’element principal d’un node d’una xarxa és el WXC (Wavelenght Cross Connect). A
la transparència 4.26 trobem el diagrama de blocs d’un WXC.
A la transparència 4.28 trobem els blocs funcionals dels diferents tipus de conversió de
longitud d’ona.
La implementació d’un Crossconnect òptic amb conversió de longitud d’ona el tenim a

la transparència 4.29. A la transparència 4.30 trobem el mateix dispositiu òptic però
amb capacitat de conversió de longitud d’ona.
A la transparència 4.31 trobem un WXC electrònic. En els WXC electrònics és més

fàcil la realització de la conversió de longitud d’ona, ja que només cal convertir la
informació elèctrica a òptica mitjançant un làser a la longitud d’ona que ens interessi.
Finalment, a la transparència 4. 32 trobem una comparativa entre els crossconnects
elèctric i els crossconnects òptics.
RESUM
En aquesta sessió hem estudiat les xarxes en anell i hem vist un exemple de migració
d’un sistema SDH amb una sola portadora a un sistema WDM. Finalment hem estudiat
la capa òptica i els elements principals dels nodes: el WXC.
163
164
SESSIÓ 40
Nom: Gestió de fallades
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és fer una introducció als sistemes de protecció en el nivell
físic.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem les estratègies de protecció front a fallades de les xarxes
punt a punt i les xarxes genèriques.
5. Gestió de fallades en xarxes punt a punt

En aquest apartat de teoria estudiarem les estratègies de protecció front a fallades de
les xarxes punt a punt (transparència 5.2).
Protecció 1+1
El sistema de protecció 1+1 (transparència 5.3) implementa l’enllaç mitjançant dues
fibres.
A la sortida del transmissor se situa un divisor de potència per tal d’enviar la informació
simultàniament per les dues fibres.
En el receptor se situa un commutador que escull una de les dues fibres. En el cas que
la fibra de treball pateixi una fallada, el receptor commuta cap a la fibra de protecció.
Cal notar que el sistema és ràpid, ja que el receptor no ha d’informar a l’emissor per tal
de commutar cap a la fibra de protecció.
El principal problema d’aquest sistema és que tenim 3 dB de pèrdues al divisor de

l’emissor.
Protecció 1:1
El sistema de protecció 1:1 (transparència 5.4) implementa l’enllaç amb una fibra de
protecció i una fibra de treball.
165
A la sortida del transmissor se situa un commutador que selecciona la fibra de treball
en operació normal.
En el receptor se situa un commutador que escull la fibra de treball. En el cas que la

fibra de treball pateixi una fallada, el receptor commuta cap a la fibra de protecció.
Quan això ocorre el receptor ha d’avisar a l’emissor perquè també commuti cap a la
fibra de treball. Això es realitza mitjançant el protocol APS.
Aquest sistema no és tant ràpid com l'1+1 però hi aprofitem millor la potència per no
tenir un divisor a l’emissor. Una possibilitat és utilitzar la fibra de protecció per enviar
informació de baixa prioritat si el sistema funciona correctament.
Protecció 1:N
El sistema 1:N (transparència 5.5) és molt similar al sistema 1:1. El funcionament és
exactament el mateix amb l'excepció que fiquem una fibra de protecció per diverses
fibres de treball.
Aquest sistema redueix costos de fibra front al sistema 1:1, però només pot restaurar
la informació d’una sola fibra. Si en la fallada cau més d’una fibra no podrem restaurar
tot el trànsit.
5.1. Gestió de fallades en xarxes genèriques
En aquest apartat de teoria veurem les estratègies de protecció front a fallades de les
xarxes genèriques (transparència 5.6).
Path switching
En una xarxa genèrica (suposem una xarxa mallada amb diversos nodes) podem
implementar la protecció path switching (transparència 5.7).
En la protecció path switching, en cas de fallada d’algun enllaç hem de buscar un nou
enllaç o una ruta alternativa. En aquest tipus de protecció el node origen de la
informació busca la ruta alternativa per enviar el trànsit cap al node destí.
Cal notar que si falla un dels enllaços de la xarxa tots els nodes han de saber que
l’enllaç ha fallat, ja que qualsevol node pot transmetre informació. Per tant, en cas de
fallada s’ha de notificar a la resta de nodes.
Line switching
En la protecció line switching (transparència 5.8), a diferència de la protecció path
switching, els nodes extrems a la fallada són els encarregats de restaurar la ruta.
166
Podem trobar dos tipus de protecció line switching (transparència 5.9):
Span protection: el trànsit s’enruta per una fibra de protecció que tingui l’enllaç (vegeu
proteccions en enllaços punt a punt).
Path protection: El trànsit s’enruta per una ruta alternativa fins arribar a l’altre node
extrem a la fallada i d’allà continua fins al node destí.
RESUM
En aquesta sessió hem vist les estratègies de protecció front a fallades de les xarxes
punt a punt i les xarxes genèriques.
167
168
SESSIÓ 41
Nom: Gestió de fallades en xarxes amb anell
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és estudiar els sistemes de protecció més comuns en les
xarxes en anell.
CONTINGUTS
En aquesta sessió estudiarem els sistemes de protecció més comuns en les xarxes en
anell.
5.2. Gestió de fallades en xarxes en anell

En aquest apartat de teoria veurem les estratègies de protecció front a fallades de les
xarxes en anell.
Introducció
Les xarxes en anell són les xarxes més utilitzades en comunicacions òptiques. En
aquest tipus de xarxes tenim diferents estratègies de protecció segons l’anell sigui
unidireccional o bidireccional (transparència 5.10).
UPSR
A la transparència 5.11 trobem l’esquema d’un anell unidireccional amb protecció
UPSR.
En l’esquema tenim un anell amb dos fibres, una fibra transmet la informació en sentit
horari i l’altra en sentit antihorari (transparència 5.12).
El receptor rep la informació per les dues fibres i escull aquella mitjançant la qual la
informació li arriba amb més potència. El sistema és similar a l'1+1 que s’utilitza en
enllaços punt a punt.
169
BLSR/4
A la transparència 5.13 trobem l’esquema d’un anell bidireccional amb protecció
BLSR/4.
En aquest esquema s’utilitzen quatre fibres per unir els nodes de l’anell (transparència
5.14). Dues fibres estan destinades a treball (una per cada sentit, ja que l’enllaç és
bidireccional) i les altres dues fibres estan destinades a protecció (també una per cada
sentit).
En aquest sistema basat en line switching es poden utilitzar dos tipus de proteccions:
Span protection (transparència 5.15), on, si a l’enllaç es trenca una o les dues fibres de
treball, es fa passar la informació per la fibra de protecció.
Line protection (transparència 5.16), on, si a l’enllaç es trenquen les fibres de treball i
les fibres de protecció, es restaura l’anell mitjançant les fibres de protecció de la resta
d’anell.
BLSR/2
A la transparència 5.17 trobem l’esquema d’un anell bidireccional amb protecció
BLSR/2.
En aquest esquema s’utilitzen dues fibres per unir els nodes de l’anell (transparència
5.18).
Les dues fibres estan destinades a treball (una per cada sentit, per tal com l’enllaç és
bidireccional) i també a protecció.
Lògicament, si les dues fibres són de treball i de protecció s’ha de dimensionar la seva
capacitat perquè pugui enrutar el trànsit en cas de fallada. És per això que cada fibra
es dimensiona el doble de la capacitat de l’enllaç.
En cas de fallada aquesta configuració només permet line protection. Si falla un enllaç
es restaura l’anell mitjançant les dues fibres de la resta d’anell.
Comparació entre els sistemes de protecció d’una xarxa

en anell
A la transparència 5.19 trobem una taula comparativa dels tres sistemes de protecció
per xarxes en anell que hem estudiat.
RESUM
En aquesta sessió hem vist les estratègies de protecció front a fallades de les xarxes
en anell.
170
SESSIÓ 42
Nom: Anàlisi de mesures reflectomètriques
Tipus: teòrica
Durada: 3 hores
Dedicació: 3 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és aprendre a analitzar mesures realitzades amb un
OTDR.
CONTINGUTS
En aquesta sessió veurem el funcionament d’un reflectòmetre òptic i els problemes de
mesura que hi podem tenir. Finalment analitzarem diverses mesures realitzades amb
aquest aparell i n'interpretarem els resultats.
6. Anàlisi de mesures reflectomètriques

En aquest apartat de teoria veurem el funcionament d’un OTDR i interpretarem les
gràfiques que ens proporciona aquest aparell.
Transparències de mesures reflectomètriques

Aquesta sessió pretén introduir l’alumnat en el funcionament d’un dels aparells de
mesura més utilitzats per l’anàlisi de xarxes de fibra òptica.
En el tauler del professor es penjarà una notícia al moment adient per informar si
aquesta sessió formarà part del temari de l’assignatura o no; tot depèn del
dimensionament de l’assignatura en format presencial.
La documentació d’aquesta sessió la podreu trobar en format transparència en la

subcarpeta Documents.
RESUM
En aquesta sessió hem vist el funcionament d’un reflectòmetre òptic i els problemes
de mesura que hi podem tenir. Finalment s’han analitzat diverses mesures realitzades
amb aquest aparell i se n'han interpretat els resultats.
171
172
SESSIÓ 43
Nom: Problemes de comunicacions òptiques V
Tipus: teòrica
Format: presencial
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta sessió és plantejar problemes de comunicacions òptiques.
CONTINGUTS
En aquesta sessió proposem problemes de comunicacions òptiques per a realitzar a la
sessió presencial.
6.1. Problemes de comunicacions òptiques V

En aquest apartat de teoria proposarem diversos problemes de comunicacions
òptiques que els resoldrem a la sessió presencial.
Enunciat del problema 1

Tenim una estructura de xarxa de fibra òptica en anell amb un sistema de protecció
BLSR/2, tal com mostra la figura:
Cada node internament segueix el següent esquema:
173
Cada ADM esta preparat per suportar un trànsit de 2,5 Gbps (OC-48/STM-16).
Els ADM tenen implementat el sistema de protecció.
Si la taula de trànsit entre nodes és (valors normalitzats a STM-16):
Fes una assignació de longituds d’ona entre nodes.

És factible eliminar add/drop multiplexers dins dels nodes? Quins eliminaries?
174
Enunciat del problema 2
1. L’anell té un sistema de protecció mixta BLSR/2 i BLSR/4. Dissenya els nodes A,

B, C i D per assegurar la compatibilitat entre sistemes de gestió de fallades.
Aquests nodes són totalment òptics. Justifica la teva resposta.
2. L’anell s’interconnecta amb un sistema IM/DD amb una protecció 1:1. Dissenya la
interfície entre els dos sistemes. Aquesta interfície és totalment òptica. Encara que
hi pot haver senyals elèctrics de control. Justifica la teva resposta.
3. Dissenya un sistema per compensar les pèrdues per atenuació pel sistema IM/DD.
Justifica la teva resposta.
4. Quin tipus d’emissors i receptors utilitzaries en cada part del sistema. Justifica la
teva resposta.
Nota:
S'hi valora que les solucions aportades siguin les més òptimes.
S'hi valora la brevetat, precisió i correcció en les respostes.
175
RESUM
En aquesta sessió hem proposat diversos problemes de comunicacions òptiques que
resoldrem en la sessió presencial.
176
SESSIÓ 44
Nom: Problemes de comunicacions òptiques VI
Tipus: teòrica
Durada: 2 hores
Dedicació: 2 hores
OBJECTIUS
òptiques.
CONTINGUTS
6.1.1. Problemes de comunicacions òptiques VI

Enunciat de la pregunta 1
Quina és la diferencia entre el guany i el coeficient de guany d’un EDFA? Què indiquen
aquests paràmetres?
Resposta de la pregunta 1
El guany dúna EDFA és la relació entre la potència déntrada i la potència de sortida.
Séxpressa en dB, i acostuma a ser d’uns valors compresos entre els 20 i els 30 dB.
El coeficient de guany indica léficiència de lámplificador EDFA, i és la relació entre el

guany en petit senyal i la potència de bombeig. Aquest paràmetre respon a la
pregunta: amb un cert bombeig, quan guany s'hi aconsegueix?
Explica el procés de gain clamping en un EDFA.
177
Afegeix una nova portadora al sistema WDM que absorbeix la potència sobrant. Per
exemple, una portadora pot ser amplificada A dB en el seu pas per un EDFA, en canvi
quatre portadores no sámplifiquen per igual A dB per tal com la mateixa quantitat
délectrons de bombeig serveixen per amplificar totes quatre portadores, cosa que
provoca que l'amplificació dáquestes portadores sigui desigual.
La solució és afegir una nova portadora anomenada gain clamping amb més energia,
que ens introduirà més electrons que provocaran una resposta més plana a la
característica de guany dún EDFA.
A més a més, la portadora que realitza el gain clampig es pot situar a 1.533 nm, ja que
a aquesta longitud d’ona hi ha el pic de soroll i ens redueix el problema de lÁSE.
Proposa un esquema intern (a nivell de components) d’un bloc de guany EDFA
(preamplificador + amplificador de potència). Comenta i justifica el disseny òptim de la
teva proposta.
Es pot construir un bloc de guany EDFA amb l’objectiu díncrementar la potència de
sortida del sistema gràcies a disposar de dues etapes dámplificació.
Amb l’estructura de la figura es pot reduir el soroll ASE, ja que el bombeig a la primera
etapa és contrapropagat, i a més, la inclusió de láïllador entre les dues etapes redueix
l’ASE contrapropagat.
En un enllaç on les fibres són antigues, hi empraries un EDFA amb control de
dependència del mode de polarització per solucionar els problemes de PMD de
l'enllaç? Dibuixa l’esquema d’aquest tipus d’EDFA i justifica la teva resposta.
178
Els problemes de PMD són deguts al fet que la fibra no és perfectament cilíndrica,
aquest efecte fa que tinguem una dispersió del camp elèctric o magnètic de forma que
al receptor tenim un eixamplament del pols. És el factor limitador més problemàtic en
sistemes d'alta velocitat i és molt difícil de compensar.
En un EDFA insensible a la polarització, tal com veiem a la figura, el camp vertical

sámplifica més que l'horitzontal en el seu primer pas per la fibra. El rotador de
Faraday inverteix la situació i el bombeig contrapropagat actua d'etapa
preamplificadora. Al final el mateix tram de la fibra torna a compensar l'amplificació i la
deixa igual que al principi.
Aquests tipus d’amplificadors solucionen el problema que un mode de polarització
s’amplifiqui més que un altre, és per tant un problema d’amplituds. Aquests tipus de
amplificadors no solucionen la PMD, ja que és un problema de retard en els modes de
polarització i no d’amplituds.
Lésquema dáquest tipus dÉDFA és:
Explica les diferències entre un làser Fabry-Perot no guiat, amb guiat de guany i amb
guiat d'índex.
Un làser FP no guiat no presenta uns raigs de sortida rectes i paral·lels, per tant no és
una estructura del tot eficient, perdem molta llum perquè aquesta surt per una amplada
espacial molt gran. Per això apareix el làser de guiat de guany, el qual presenta la
mateixa estructura que el làser no guiat però té un elèctrode que baixa més en la part
central i es troba més proper a la zona de massa (láltre elèctrode). Ara les línies de
camp ja no estaran distribuïdes uniformement, sinó que hi haurà una concentració de
línies de camp elèctric major a la part central, i crearà més emissió estimulada.
Aquesta part central ofereix menys resistència per haver-hi un camí més curt i fa que
la llum (la seva majoria) surti amb una amplada més petita i resulta més fàcil d'encarar
179
en una fibra òptica. El problema dún làser de guiat de guany és que la concentració
de camp elèctric provoca láparició défectes no linials, normalment efecte Ramman.
El tercer tipus de làser és el guiat d´índex. És igual que el de guany guiat però es
canvia l'índex de refracció de part de la zona activa mitjançant dopants. Aquest índex
serà més petit, al contrari que les fibres òptiques, perquè no ens interessa que el raig
vagui rebotant entre els dos medis perquè apareixen modes laterals a causa de
desfasatges diferents. El fet que l'índex sigui més petit fa que la llum s'hi propagui
principalment segons el principi de Fermat, que diu que la llum anirà pel camí per on
trigui menys. S'hi aconsegueix enfocar encara més la llum que en un làser de guany
guiat. Són els millors Fabry-Perot que podem trobar.
Dibuixa l’esquema intern d’un làser Sampled Grating Tunable DBR. Explica'n el
funcionament, avantatges i inconvenients.
Un sampled grating consisteix en una sèrie de curtes seccions de grating amb zones
d’índex constant entre ells. S’usen dos sampled gratings de tal manera que la
interacció entre ells fa que un petit canvi en l’índex de refracció produeixi un gran canvi
de longitud d’ona. El major desavantatge d’aquest model és que la sintonia és
discontínua.
Si s’usen dos sampled gratings amb diferents períodes es pot fer que els dos gratings
tinguin només un pic de reflexió en comú, que serà la longitud d’ona ressonant del
làser. Quan l’índex de refracció en un dels (sampled) gratings canvïi, llavors un parell
de pics diferents seran ressonants i per tant es pot aconseguir un gran canvi (tot i que
discontinu i abrupte) en la longitud d’ona de l’efecte làser (lasing).
Explica el compromís a l’hora d’escollir un bon factor de multiplicació en un fotodíode
APD. Justifica la teva resposta.
De vegades ens pot interessar una preamplificació intrínseca per fer més sensible el
fotodetector, de tal manera que per cada fotó es creïn més d'un electró: un allau de
càrregues (APD Fotodíode d'allau).
L'estructura d'un APD és idèntica a la d'un fotodíode PIN, però hi ha una gran
diferència de potencial a la zona intrínseca que fa que cada fotó es recombini amb
més d'un electró. Hi apareix el factor de multiplicació M, que ens dóna l'eficiència que
180
té un APD respecte un PIN, M és el factor amb què es multiplica la zona intrínseca del
fotodíode APD respecte al PIN.
Hi ha un compromís entre el factor de multiplicació i el soroll a l'interior de l'APD: són
directament proporcionals.
La I és la intensitat mitja que passa pel fotodiode, i séxpressa com :

I = Gm ⋅ R ⋅ P;
on Gm és el guany de multiplica ció; R és la responsibitat i P la potència òptica.
El soroll tèrmic serà :
σ2shoot = 2eIB e F A (Gm)

on Be és lámple de banda equivalent ; e és la càrrega dún electrò i F A (Gm)
és el factor de soroll en excés de lÁPD.
Explica el funcionament i els tipus de proteccions possibles en un anell BLSR/4.
En un anell BLSR/4 tenim dues fibres de treball i dues de protecció per cada node
ADM, és un enllaç bidireccional. Aquí no es replica el trànsit com succeeix en un anell
UPSR, sinó que s'envia pel camí més curt. Disposa de dos tipus de protecció:
Span protection: en cas de fallada de les dues fibres de treball entre dos nodes
consecutius, la informació viatja per les dues línies de protecció de forma bidireccional.
Line protection: en cas de fallada de les quatre fibres (treball + protecció) entre dos
nodes consecutius, un ADM s'encarrega de commutar les fibres, i aconsegueix així un
nou anell de dues fibres.
Comenta els diferents events i les anomalies en la següent mesura realitzada amb un
OTDR. A què poden ser degudes?
181
Les baixades suaus de la corba corresponent a events no reflexius, deguts
principalment a splices de fusió i corbes pronunciades en la fibra. Els pics extrets de la
corba són events reflexius, deguts bàsicament a ruptures de la fibra, connectors i
splices mecànics.
Al principi de la fibra tenim un alçament no pronunciat de la corba (després del primer
pic extret) que correspon a la ganància dún splice o amplificador AKA, en aquest
success es produeix una amplificació de llum fictícia, que pot ser degut al fet que el
segon tram presenta un coeficient de backscatering major o un mode field diameter
diferent.
RESUM
182
TRANSPARÈNCIES
183
5
184
5
185
5
186
187

188
5
189
5
190
5
191
192
5
193
5
194
5
195
5
196
5
197
6
198
6
199
6
200
201
6
202
203
6
204
6
205
6
206
207
6
208
6
209
6
210
6
211
6
212
6
213
6
214
6
215
6
216
6
217
6
218
6
219
6
220
6
221
6
222
6
223
6
224
6
225
6
226
6
227
6
228
6
229
6
230
6
231
6
232
6
233
6
234
6
235
6
236
6
237
6
238
6
239
6
240
6
241
6
242
6
243
6
244
6
245
6
246
6
247
6
248
7
249
7
250
7
251
7
252
7
253
7
254
7
255
7
256
7
257
7
258
7
259
7
260
7
261
7
262
7
263
7
264
7
265
7
266
7
267
7
268
7
269
7
270
7
271
7
272
7
273
7
274
7
275
7
276
7
277
7
278
7
279
7
280
7
281
7
282
7
283
7
284
7
285
7
286
7
287
7
288
7
289
7
290
7
291
7
292
7
293
7
294
7
295
7
296
7
297
7
298
8
299
8
300
8
301
8
302
8
303
8
304
8
305
8
306
8
307
8
308
8
309
8
310
8
311
8
312
8
313
8
314
8
315
8
316
8
317
8
318
8
319
8
320
8
321
8
322
8
323
8
324
8
325
8
326
8
327
8
328
8
329
8
330
8
331
8
332
8
333
8
334
8
335
8
336
8
337
8
338
8
339
8
340
8
341
8
342
8
343
8
344
8
345
8
346
8
347
8
348
9
349
9
350
9
351
9
352
9
353
9
354
9
355
9
356
9
357
9
358
9
359
9
360
9
361
9
362
9
363
9
364
9
365
9
366
9
367
9
368
9
369
9
370
9
371
372
373
374
375
376
377
378
379
380
381
382
383
384
385
386
387
388
389
390
391
392
393
394
395
396
397
398
399
400
BIBLIOGRAFIA
LLIBRES
Optical Networks: A Practical Perspective

Ramaswami, Rajiv; Sivarajan, Kumar N.
Morgan Kaufmann Publishers
San Diego, 1998
[Ramaswami1998]
Fundamentals of Photonics
Saleh, B.E.A.; Teich, M. C.
John Wiley & Sons
New York, 1991
[Saleh1991]
Fiber-Optic Communication Systems

Agrawal, Govind P.
John Wiley & Sons
New York, 2002
[Agrawal2002]
401
402
GLOSSARI
LED, Light Emitting Diode

Díode emisor de llum per emissió espontània que s’utilitza com a transmissor en
ELED, Edge Light Emitting Diode

Díode emissor de llum per emissió espontània que s’utilitza com a transmissor en
sistemes de comunicacions òptiques. Per la seva estructura interna, el dispositiu
permet encarar la llum cap a una fibra òptica monomode.
Làser, Light Amplificated by Stimulated Emision of Radiation

Emissor de llum per emissió estimulada que s’utilitza com a transmissor en sistemes
de comunicacions òptiques. Permet transmetre la informació a gran velocitat.
SiO2, diòxid de silici

Material que s’utilitza per la fabricació de la fibra òptica. Vidre.
crosstalk
Efecte indesitjat en què un canal rep interferència d’altres canals.
Corning
Empresa fabricant de fibra òptica. Aquesta empresa inventà i construí per primera
vegada la fibra òptica.
WDM, Wavelenght Division Multiplexing

Sistema de multiplexació utilitzat en comunicacions òptiques. S'hi multiplexen diverses
portadores a diferents longituds d’ona per una sola fibra.
OEO, Opical Electro Optical

Dispositiu que converteix la llum en un senyal elèctric, el regenera i el torna a convertir
en un senyal de llum.
EDFA, Erbium Doped Fiber Amplifier

Amplificador de fibra dopat amb erbi. Permet una bona amplificació dels senyals de
llum a tercera finestra.
dispersió cromàtica
Dispersió produïda perquè el coeficient de refracció d’una fibra òptica no és constant
en la longitud d’ona. És un dels efectes limitadors de la velocitat en un sistema de
efectes no lineals
Efectes que apareixen en la fibra òptica pel fet d’introduir-hi massa potència. Quan
succeeixen aquests efectes la fibra es comporta com un medi no lineal.
403
IM/DD, Intensity Modulation Direct Detection
Sistema utilitzat en els enllaços de fibra òptica de primera generació. L'emissor modula
en intensitat el làser. Si volem enviar un 1 lògic polaritzem el díode làser en activa i
enviem llum. Si volem enviar un zero, no enviem llum. La detecció és de manera
directa. Si el receptor rep llum tindrem un 1 lògic, si no en rep tindrem un zero lògic.
fotodíode
Díode polaritzat en inversa que detecta llum. S’utilitza com a element receptor en els
APD, Avalanche Photo Diode

Díode receptor de llum que funciona per un allau de càrregues. És el fotodetector més
sensible però necessita un control de temperatura.
PIN
Fotodíode detector de llum que s’implementa amb una capa P, una capa N i una capa
intrínseca entre la capa P i la capa N.
OXC, Optical Cross Connect

Element que s’utilitza en els nodes d’una xarxa de comunicacions òptiques. Permet
enrutar la informació d’una entrada a una sortida. Poden tenir la capacitat de realitzar
conversió de longitud d’ona.
ADM, Add Drop Multiplexer

Element que ens permet extreure informació d’una portadora o afegir-n'hi, poden ser
elèctrics (normalment funcionant amb SDH) o òptics (OADM, que funcionen en
sistemes WDM)
OADM, Optical Add Drop Multiplexer

Element que permet extreure una portadora d’un sistema WDM i afegir-n'hi un altre.
Aquests elements s’utilitzen en la implementació de xarxes de segona generació.
MMF-SI, Multimode Fiber Step Index

Fibra òptica multimode en què el perfil d’índex de refracció és un perfil d’índex de salt.
L’índex es manté constant a tot el nucli.
MMF-GRIN, Multimode Fiber Gradual Index

Fibra òptica multimode en què el perfil d’índex de refracció és un perfil gradual. L’índex
del nucli de la fibra òptica no és constant i varia d’una forma gradual (normalment amb
una forma parabòlica).
cable submarí
Nom amb què es coneixen els enllaços submarins de comunicacions. Actualment
s’implementen enllaços amb fibra òptica.
MAN, Metropolitan Area Network

Xarxes de comunicacions d’àrea metropolitana.
404
WAN, Wide Area Network
Xarxes de comunicacions per grans àrees.
SDF, Shifted Dispersion Fiber

Fibra monomode en la qual es modifica la guia per tal d’aconseguir desplaçar el zero
de dispersió cromàtica de segona finestra a tercera finestra.
ZDF, Zero Dispersion Fiber

Fibra monomode en la qual es modifica la guia per tal d’aconseguir un zero de
dispersió cromàtica a tercera finestra. Aquests tipus de fibres són molt susceptibles a
les no-linealitats.
NZDF, Non Zero Dispersion Fiber

Fibra monomode en la qual es modifica la guia per tal d’aconseguir un valor baix de
dispersió cromàtica a tercera finestra (aquest valor baix no és en cap cas zero).
CATV, Cable Television

Sistema de distribució de televisió, telefonia, dades, etc... mitjançant cable (pot ser
coaxial, parell trenat o fibra òptica).
PMD, Polaritzation Mode Dispersion

Dispersió provocada perquè els dos modes de polarització de la llum viatgen a
velocitats diferents.
Ko
Nombre d’ona. Correspon a 2·pi/lambda
índex efectiu
És l’índex de refracció en què viatja un determinat mode per la fibra òptica. El seu
valor està entre l’índex del nucli i l’índex del revestiment.
GVD, Group Velocity Dispersion

Dispersió de la velocitat de grup, també coneguda com a dispersió cromàtica.
Produïda perquè el coeficient de refracció d’una fibra òptica no és constant en la
longitud d’ona.
PMF, Polaritzation Maintaining Fiber

Fibra birefrigent que manté la polarització de la llum. Aquests tipus de fibres
normalment s’utilitzen per unir l’emissor de llum amb el modulador extern.
Stokes
Freqüència de vibració de les molècules. En el cas del diòxid de silici, la freqüència no
és única.
CIP, Carrier Induced Phase

Efecte no lineal que provoca canvis de fase a la portadora a causa de canvis
d’amplitud que afecten el coeficient de refracció no lineal.
405
SPM, Selph Phase Modulation
d’amplitud de la pròpia que afecten el coeficient de refracció no lineal.
XPM, Cross Phase Modulation

d’amplitud d’altres portadores d’un sistema WDM que afecten el coeficient de refracció
no lineal.
FWM, Four Wave Mixing

Efecte no lineal en què es produeix una mescla entre dues o més portadores. Afecta
els sistemes WDM.
NLSE, Non Linear Schrödinger Equation

Equació no lineal que ens indica la propagació d’una determinada forma d’ona al llarg
de la fibra òptica.
Preforma
Forma de diòxid de silici que s’obté en fabricar la fibra òptica i que després ha de
passar un procés d’estirament.
SWP, Spatial Walk Polarizer

Dispositiu que parteix el senyal en dos components polaritzats ortogonalment.
Plate de mitja ona

Dispositiu que fa girar polarització de la llum en la direcció de les agulles del rellotge
els senyals que es propaguen de dreta a esquerra.
longitud d’ona de Bragg

Longitud d’ona de disseny del filtre. És la longitud d’ona que satisfà la condició de
Bragg i la llum es reflecteix.
mode fonamental
Mode HE11. És el mode que es propaga en les fibres òptiques monomode.
Fabry-Perot
Ressonador. Són dos miralls semitransparents enfrontats entre ells.
Multilayer Dielectric Thin Film

Filtre construït a partir de fines capes de material dielèctric amb diferent índex de
refracció.
AWG, Arrayed Waveguide Grating

Un Arrayed Waveguide Grating (AWG) és una generalització d'un interferòmetre Mach
Zehnder (MZI). Consisteix bàsicament en dos acobladors multiport interconnectats per
una bateria de guies d'ona.
406
acoblador
És un dispositiu de quatre ports (dos ports d’entrada i un de sortida). En un port
d’entrada injectem el senyal, l’altre port d’entrada és el port aïllat. En el port aïllat
idealment no hi surt senyal. Als dos ports de sortida tenim el senyal dividit segons la
relació d’acoblament.
cercle de Rowland
Els acobladors basats en el cercle de Rowland es construeixen amb una disposició
física de les entrades i sortides determinada. Les entrades se situen sobre un cercle
que té per diàmetre el radi del cercle sobre el qual se situen les sortides.
SAW, Surface Acoustic Wave

Ona acústica (per tant, és una ona de pressió que fa canviar la densitat del material)
que es propaga per la superficie.
ASE, Amplified Spontaneous Emision

Emissió espontània amplificada. És la principal font de soroll dels amplificadors dopats
amb erbi. El soroll s’amplifica en el propi amplificador.
OTDR, Optical Time Domain Reflectometer

Aparell de mesura que serveix per validar enllaços de fibra òptica. El seu funcionament
es basa en la reflectometria en domini temporal.
NOLM, Non Linear Loop Mirror

Acoblador on s’uneixen dos dels seus ports mitjançant un bucle de fibra que conté un
amplificador òptic semiconductor i una injecció de senyal. El seu comportament és el
d’una porta lògica totalment òptica.
407

Ebook Comunicacions Optiques

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Ebook Comunicacions Optiques

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Creative Commons License Deed

Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya

 Vostè és lliure de:

Copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra.

 Sota els següents condicionants:

Sense obres derivades.

• Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular

• No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals

 Autor: Simó Graells

 Editor: Lluís Vicent

 Coordinació lingüística: Sara Laso

 Revisió lingüística: Francesc Esteve

 Maquetació: Sara Laso

 Disseny de portada: Marc Segarra

Aquesta edició ha comptat amb el suport de l’Agència de Gestió

Dr. Jaume Comellas i Colomé

Prof. del Dept. de Teoria del Senyal i Comunicacions

1. Introducció a les comunicacions

En la transparència 1.3 s’introdueix el curs recordant que la guia d’ones per

2.- La gran amplada de banda: això permet la transmissió a velocitats de bit

L’atenuació de la fibra òptica

Aquests tres efectes són:

A la primera finestra normalment s’utilitza fibra multimode i díodes LED com a

Característiques de la fibra òptica

- Immunitat a la interferència i a la diafonia (crosstalk): al transmetre llum simplement

- Pèrdues de transmissió baixes: en tercera finestra tenim atenuacions de l’ordre de

- Cost baix: el principal material emprat en la fabricació de la fibra òptica és el diòxid de

Repàs històric (Anys 60-70)

En la dècada dels 70 la firma Corning descobreix i fabrica la primera fibra òptica. La

Repàs històric (Anys 80)

Repàs històric (Anys 90)

La tendència en aquests anys és compartir la mateixa fibra amb diferents portadores

L’any 92 (transparència 1.9) es comercialitzen els amplificadors òptics que permeten

En la transparència 1.10 tenim l’esquema dels amplificadors òptics-elèctro-òptics

Repàs històric (Actualitat)

Repàs històric (Futur)

1.2. Xarxes de fibra òptica

1.2.1. Generacions de les xarxes de comunicacions

Xarxes de primera generació

Si la freqüència de l'oscil·lador local és igual a la freqüència del senyal, és un sistema

Si la freqüència de l'oscil·lador local és diferent a la freqüència del senyal, és un

1G – WDM sense enrutament

Xarxes de segona generació

S’anomenen sistemes transparents, ja que l’enrutament òptic és independent de la

En la transparència 1.18 trobem l’esquema d’un sistema de segona generació on

Xarxes de tercera generació

Els 25 GHz d’amplada de banda corresponen a 0,2 nm d’amplada de banda en

Si treballem a tercera finestra on l’amplada de banda en longitud d’ona va de 1.485 nm

Si cada canal té una capacitat de 10 Gbps, a tercera finestra podrem arribar a

2. Propagació dels senyals per la fibra

Introducció a la propagació de la llum

2.1.2. Repàs de l’òptica de raigs i tipus de fibres

En la transparència 2.5 podem veure una secció longitudinal de la fibra òptica. En

Tipus de fibres òptiques

Fibra Monomode (SMF)

Altres tipus de fibres monomode (SDF, FDF, ZDF, NZDF)

2.2. Anàlisi de la propagació de la llum

2.2.1. Propietats electromagnètiques del material

La llum com a ona electromagnètica

A la transparència 2.11 trobem l’expressió de la transformada de Fourier que ens

En la transparència 2.12 tenim definit el vector polarització elèctrica induïda. Quan

La permitivitat en el buit i la permeabilitat en el buit són constants.

La relació entre el vector polarització elèctrica induïda i el vector de camp elèctric és

Vostè és lliure de:

Sota els següents condicionants:

Autor: Simó Graells

Editor: Lluís Vicent

Coordinació lingüística: Sara Laso

Revisió lingüística: Francesc Esteve

Maquetació: Sara Laso

Disseny de portada: Marc Segarra