4.

yk #3
J

( , yd ~ . # if , " :" fj 4 r @2 qs V f `_ { y
Z gi g
,

*_~ ` ;* *' ir "Lingjy J Q, M *5* __ i;; M * 4 4,, ` I ; ` ri, F

-4 ; E

, : $

*s.

j.,, { _Q " '$ 4

w gg;

~ ; - M _`*.:5* ,1 ~2;?iV_ ,.,3 ` Eg, $4 4_g?i $5 g ig _g; _ A X ,4,9 , ,,;,w wweb f 3

V M 7 ,Hf

, `

` }; . M f in ** J V 6;* p;,_ fg,

` { ,
g

,w up VV , , , *~ Vv [)*L , @1 V~l~f J s ?: V { Vj J `

~. ,

{Ex _; J A4

#4 ; K A

; { V Q 'i+** '

4.

g,,VV ~` ,.,,r . ~ `,` ` Q, r,~,

Va'!} VM VVVV *

A~s, V; V`4 .g`g ' *;.MwVV%;V_V-$* <.; }% _= ,6 , ; * Ak, &~ { '" V B mn lk_ w, $$ _ :_ w, #V f .

s A M , . , V ;; VV _ _ . ,~ { r,5 . ,. x

_Wj w *: V VV ''4r.-V Qi,?~, : ,~,; _, M { `~ } 29 V J r V, qs q V; VV 2 E A N 4. _ ,' ,* sis V ; `, nV

_g

' N ~ ~ {J V; ._ ! Q" .. Fi? e ~ A , A ` f" ?

" IV ' " f- 5

~,, .4 ~ 4 VV!
#i

. Qu- -*2,4: u;* ; E4"a`!, p ": . Q5,g {*`5 V,V { V; Vwi: ir , ; V 2;i}* ,? V _ l @2 ,V`,"$?' M www? ; V,
.

M*>&2 V *, * lr , rF , V ai * . , ={ 1 ,, gg - ` > 3, fw,K { Y.` VV;V,~ * ,,;*1 ~ P ?=,

VV* ~

Q? F ,
f=w
a

Q6 - gwgw '~ d, ;

_ V ` M,~ Q.] ,~ . ' E; ,_.;;~gi; V fi x , , wa V, ? il V

_ _ . W VV 7_g:,;, EE ~
V; i

, " LV VVY

A 2;V V VV x ,, gh
g , V
, iV

`
Vg ==L__\

VV, V: V E * ) . ~_4kf, * M W", V 143~ %MV

. V V,
M ,;

WV V" q- + ,
;;

i VV, 9 VV

;?;%;je~

g4 , ;
gr

VV ` A _, if` .-/M5
VL -, ,. {V',

k .,

" `a

` *V, K 3.
w

{ ,V 'f F2 * i * ' Q >f'? g` ?

,2 V , f

{ _, ,

V k>,_V.,V .VV

l 5V .V M V . = Q f

I L By VA { V,_

. ,*2U5V V ( V; S23

EW

ig @CPE
4f

~r h 3 ._ ,, ; Va; > ~F* w ,4 L `,<~; QT ** , .. *j

i. , lfr*!%? *

V - S *"#* ,V VV
F;lVVVV
ig ~ I " J ~

; E nf,3,,

V wg? I if M V;.s V em
2* , "*

jx @;_;# { V4 * ' V5 V !* VP wv V A? , g a* - Q. .{

{&* x,i~3'* V wy_? g'Y Q W gc 4 V *; ,_V4 VV, $,2, ,W<?" * ,V l@,

y M T?

[F

;2QM

*2 VV ,, V F F , , # , ` , ,. VA

Q; , ~e 4 V AJ 1;%* . ;1 , Mt `*~ ` *:V W _ p. VVVV

gg? ` '` ~ kV Vw < n
H

V *

V ( , ;" = w w - ;V } ` ` 4, ,
* V ` 7% :;;,0 A rr r?
~

gf;

;, ,,,V _ ; V{ ' **,*1

, ' iz, " V
,,

._

V. w '
'V ".

V , ,,:

; , _, V

* .
{ V ,V ==*

,., , V f)V;V?_
V_ (_ .i,,.* ,
-,,;

.....i M ,,:**5; ` . ,,
, Er ;V, ,,,,, `V

NVVz

, . - &* J
,A"

,5: * ,

*=., ,, ` "*;~ .V J; ;V V VV; VV:*~"%V;*l *1 ,V 4, V , f Q .~ V*" *2 , ,, * ` VV K "jE? V*V i { . , * i

zc. @ H , ,r`e*
*V

, V_V` XV: : {VE, VV,z;.~VV ,=. 3 VVVVV V v ,, *%

pv , ... {

M" V1 ; , V

V?*# r ~rA , & {AT , VV V`; 2 e ` ;;L gi V; `q%:;; V ~ A V**'

* -E% ,,,g, V {4% , ;

Vb VV .

V& >,. ~4 1 V $~*.~ %;$"Q` .

"""

I V < * ,~ V V $ *~ Ni= E _,.,_Y__ y {V ,,,,,

:, I V r >, V, $5 V . _y
r ,4, ~

VV,.%;

pj; 11m. ']

:3- "

#*5 V x;,~* * V L V " . ,=*>* ** V VVV ., 4,%* VV

` ', *5VV I V ~
.,

, ,, , ,*#V V;=V' , "V ~ , ZV . P V , V?;V V, 2

, _ V V ., "
"

`{`

x , V; y ** VV

,Vrj{' {N, ,,$f*{{,V , ,,,% 35%, `"i**f{* M, . ;;,{L Hg3`*e`*e "";. V VV:,?} ;i ,, W, ,.-**~,i * ~. , * ,V,,, , ; y V .- ,;,=2 ,,g:% !, Mm*; y~ ,VEQEV I ' .*= , , ~~<e , _ _ " R, V
, VV

x **;;;V~. *, z;$,$g{*%*V$V VV -, ,V, , ,, ~ , $4,, V ; " =. VVv~,, F} ` *& ` ~- ., KV; ,`gr;

V

,~

&g,,, ` ` . VJ ` ~ , Vgnw VE?

mgym

* M5;

BUTLLETI l}INF 0RMACI0 DE LA

SECCIU WINVESTIGACIUNS

ESPELEULDEIUUES DEL
CENTRE EXCURSIONISTA
ALIGA.

F0 auctre cnys, 10 gent que don 1'impu1s definitfu lc creacio de 10 Federcci dEspe1e01ogi no tingu 01 tre cqmi on escollir que 10 seva legalitzacio mitjcnqcnt els estcments esportius; no erc lc soluci ms id6ni,pe rb si lc ms vicble i 1 que seguic e1 model estqblert

per lc major port de 1'espe1eo1ogio mundiol; i o coso nos tro, el comi seguit per oltres octivitots similors o lo
nostro, ollo que en diuen esport no competitiu, i que com

mxim exponent tenim 1excursionisme,que Ct1uny,h

estot el bressol i continuo essent e1 principol oixopluc dels espeleolegs

c/Viladuma\,I52
BABCELUNA-I5

Lo proctico totolitot dels espeleolegs acceptaren els nous plontejoments i restoren esperongots dovont lo nove T.l93l2#5E44056 llc federoci, per 10 que duront tonts onys shovi boto ..- _____ .. ___ .....|llat. Pero aviat es pogu comprovar que el cami no seria de roses, i per acabar-ho d'arreglar arribo el canwi (de
REnAcc|0 AM"r

collar) i la reestructuracio de 1'esport a nivell estatal, per raons totalment alienes a l'espeleologia pero que ens

I.BIH|0H, |*_(}gg[g||3 ' J.FMch Jlmdalgn, __|_M_Mjf"||,

Jlmjicturia

Feren immergir en tot un procs burocrotic, que comenco amp unes eleccions absurdes (sort que ens perdonaren el col.legi d'arbitres i d'entrenadors) i que a hares d'ara
encara no sabem on acabaro

Els espeleolegs que, per regla general, prou Feina

tenen per contestar una carta, s'han trobat de cop i vol

ta amb muntanyes de paper i assumptes ms foscos que qual

la Federacio, prou Feina tenen per dirigir les cases pro

___________ ____jsevol cava. Els pocs voluntaris que estan al capdamunt de

FIND -|)0|'l3Il31 Elllfadl Il POZIIE Ipiament espeleologiques, que a ms en de Fer front sis temes de comptabilitat kafkians 1 a decrets, ordres i da canon Mun
lleis pensades per a qualsevol cosa menys per a l'espeleo logia. No Fora descabdellat proposar a la M.G.D
que

cdnsiders d'incloure dins dels accident espeleologics,

els atacs cardio-vasculars per a tots els actuals i Futurs

directius

n|,P.lE a;B_12261/1970

Pero malgrat tot, encara no?hem perdut l'esperanca, i el Futur de l'espe1eo1ogia catalana s carregat de pro iectes que s'han de partar a terme, entre d'altres, 1'or ganitzacio del proper Congrs Internacional, la qual sem bla que va en un cami optim. Del Congrs Catalo ? Ja parlarem ms endavant, avui serien massa cases i

En l'actualitat i an 00cs anys,l sistama "ruga" 0'ascns pr c0rcla fixa s'anat

stnnt an gran msura pal n0str pais,t0t su0stitui'nt al classic sistma "jumar" 0 da 'rnari0nta",0u a la vgacla navia anul.lat quasi t0ta1nnant l'tis cia l'ascala "alctr0n". l\l0gnsmnys,an l sistrna "aruga" xistixn difrnts variants; das da l'usat pals anglas0s i amricans dal "Taxas Tvv0", c0nsistant an 00s strps curts lligats a un
aut0bl00ujad0r par s0ta dal pit; sistma qua c0rnp0rta un stalvi cl'nrgis al rnant
nir durant l'ascns als 0rac0s par s0ta dal "cr0ll" d pit.

Lin altr rnt00s s l'tis 0'un "jumar" arnb un atalatj par als pus i un Ialtra

al pit; ncara qua s tarnb m0lt dscansat prsnta un gran inc0nvniant, ja qua la p0ssibl trncadura da l'aut0bl0qujad0r da pit ans dixaria pnjats dls pus. A ms
t d'altrs grans inc 0nvnints: nus0s, fracci0narnnts, c0ntraparts, atc. Un ms s l sistarna "jumar" 0 "rnari0nta" classic amb un"jurnar" ac0blat
al pit; cl0nant un b0n rsultat.

Una altra variant s al mtcd "l\/la0", usat bastant par spltilags italians i

qua c0nsisti>< an una ptita 00litja ac0b1ada al "jurnar" i arnb un pdal alspus, pr aqusta p0litja passm las bagus dls strps i la lligurn al "cr0ll" 0 "jumar" da pit pap lasva part su0ri0r; an aqust cas, l'rnpny s00r al pdal actda cla manra qua n0 tinguam qua tracci0nar amb als brac0s par a0r00arsa a la c0rda,car aqusts s0ls srvaixn pr mpnyr al "jumar" cap arnunt. Uavntatja qua c0rnp0rta s 1astalvi d'
nrgis qua sup0sa qua siguin las carns las qua ralitzin t0t l'sf0rc ; i al su maj0r
inc0nvnint s la lntitut, , d'ascans, dgut a qua l'as0ai qu s'avnca s la mitat.
I\/lalgrat t0t, actualmnt s al sistrna "IDED" al rnaj0ritariamnt mprat, c0n
sistint an un "jurnar" da ma arnb pdal i un "cr0ll" an al pit.

La variant qua v0larn cI0nar a c0ni><r ms xtnsarnnt n0 s ni rn0lt mnys

n0va, car l'any 1981, a la rvista Lizak , I. Latasa xplicava aqust sistarna amb al guns llugrs variants a las qua n0saltrs ><00sm aqui'. D'altra banda, tnirn n0ti
cias qua algtin sp10lg, a Catalunya, l'na utilitzat sp0raclicamnt.

due ttendeix

a patinar menys en cprdes fangpees

/

Aqdeat "jumar" esta lligat a la cama due

;: ,,:._

np fem eervir per al pedal del "jumar" de

pep mitjaneant una cprretja amp una sive

G0 MA

lla, la dual paasarem per l'0rifici superipr

del "jdmar", per ai><i' aupjectar-lp aa a la

cama i evitar due ppgue cprrer avall.Amp

una gdma de campra de eptxe fixarem el

jdmar" evitant due ee mpguii per lspta

la ppta pasearem un estrep lligatal "ju

mar" per la seva part inferipr.

\.'aecens as igual due en el sistema "Ded",

l'tinica diterencia ednaiateix que, en trams

aerie, permet que el cps a l'an ar;pujant

reati mplt mes a prpp de la cprda i per

tant els praqpe np tenen due realitzar tant

= >

d'esfprc; per mantenirnps equiliprats, ja

due lee cames edn les due realitzen la ma
~:

.J"hh

%'}

&%@
*$5

jpr part de l'eefprc;. A1 flexipnar les ea

mes i pujar el eps, el "jumar" que nem ex plieat tendeix amantenir alqat _e1 e0e,evi
tant due amp els DFEIQOS tinguem due reed
perarnpe fins a duedar equiliprats a la
-I

? W4 m:=:: f:::: :::; 5a' , :.'I , { ` :: O .*?:5:g

P % I t
, . ,,

.;:2;.;: .. >i

e.- q ... ;q u::2;;Z

:@3Av I 5- g % F ' *' ':::: " y ' Q :'

,,.

' ` =' . 4.:... J V .:'

.4

; {

@w`
.

JIINIAIPAIIAPTAT
M PW

cprda.

Una altra avantatge sppre d'altrea eistemea ea due ppdem treure la cprda d'adueat "ju

35. I"-

' :,::,:.=::,::4.}::,:::,::;:,:::,::=:.::5 ':::::=.:::,' ': ,?

-'

%,f$,g.? ,
J:

r:aJ

mar" i pujar amp el aistema "Ded" davant

Pi ` J5: '$: Z.

qualeevpl circumstancia (cpntrapare.t, nusps,

etc.); a mes tampe e'eviten ppeaiples pe

rille d'un trencament del "jpmar" de pit
al pprtar un aaaegurament al "jumar" del pedal de peus.

aguem

pssjat uns 20 6 50 metres

, nd pddrem deixar de tensar la COI`d&! i

per a que aquest "jumar" edrri b, ha de tenir suficient pes de cqrda. Un altre rin
cqnvenient, ja apuntat, s el del pas dels fraccidnaments.

Com a cqnclusid, pddem dir que aquesta variant unicament mens servira en tirades

que superin els MIUU metres, dn l'estalvi d'energia sera suficient per a que resulti be
neficids a Vespelebleg en grams cavitats.

BIBLIOGRAFIA

Ldtqsq, I. (l98l).- Sistem qlterndtivo de scens0'

Meredith, M. (1979).- L espeleclogic vertical

Leizecking 1

Victori,J.M.?y Sdbroso, J. (l973).- E1 sistemc Orugd pdrc el dscenso por cuer

dd Fijd

EspeleoSie n9 I4

oo-o-o-o-oo-ooo-o

par: S.I.E.

INTRODUCCIC) .

Dins dal nostra tarritori, als aspalaolags catalans poc podam

gaudir da davallar grans pods, car son ban pocs i ancara da raduidasidimansions,

cornparant-los a las grains varticals conagudas arrau dal rndn. Unicamant quatra
cavitats prasantan pods doa suparin als 188 matras. las duas qua cornantararn tot

saguit i l' Avanc Font i Sagu (P-182) a 1'Ordal i al Poo da Costa Drata (P-185)
a Montsarrat.

1 ancara, dals dos avancs qua tractarn an aouasta nota, Avanc da 1a Sivino

ta 1 Avanc Vidal, cal`matitzar molt dos aspactas d'aouast tiiltim. Prirnar si nom
pot considarar una varitabla vartical al pou principal qua 1'intagra i sagon,1a sava,

diguam-na catalanitat, ja qua astroba a una cornarca, la Fanollada, qua ta runs

trats mas occitans qua no pas catalans, ancara qua nistoricamant mantingui vin clas dunio amp a1 Rossalld i al Conflant, rnalgrat qua pal tractat da Corbai,1 pas

sa dafinitivamanta Franca (1258) i qua no fou fins a1 1798 an qua 1'incorporaran

a1 dapartarnant dal Pirinaus Oriantals amb 1a rasta da la Catalunya dal Nord.

AVENC DE LA SIVINOTA

Historia.- Las primaras noticias d'aouast avanc son donadas par Mn. Font i_ Sagu

(1), ouan a1 21 da juliol dal 1898 arrioa a la sava ooca i sondajaal pou,donantli
98 rn. da fondaria. Paro no s fins 1' 11 da satarnbra dal 1925 an qua R. Arnat i

Carraras porta a tarma 1a primhara axploracid (2), la qual fouirnolt accidantada a1

confiar an al sondatga ifat 25 anys abans. Quansortia da,1'avanc craia qua all fd

ra a1 primar, 1'tinic i l'd1tim axplorador da lacavitat i gairab tingu rad, car ha

guaran da passar rnolts anys par a qua as torns a baixar .1avanc. Sarnola qua la
sagona axploracid as raalitza cap a 1'any 19i9 o 1958 (5), par rnambras da 1'a1as

noras acabat d'astranar C.E.8. dal C.M.Barcalonas; a partir d'aoui las axploracions

 vn II h 0* I '

73

Iv
*: J:

UIRECTA

3 3Y= 1d/" ;,,::

-73

33

M.20
-10 VIA1
15

FENUUL
10

P12

-127.4

.3
10.1, \A

eguda per altres

espeleplegs, np es cpneixen dades cpncretes fins que surt puplicada per primera

vegada 1'any 197A en el cataleg de Garraf. (ii

Situaci.

l.'avenc es trppa prpp del Pla de les Basses,,cpncretament en l'anpme

nat 50t de l'Infern, a uns 15 metres per damunt del seu vessant esquerre i gairep
davant del Basspt de 1'Arpre, pn elparranc gira pruscament vers la Riera Seca.

Ccnsideraciuns t0p0grafiques. De tptes les tpppgrafies puplicades, cap d'e11es cp

incideixen les cptes de prpfunditat, tant la del ppu cpm la de la tptalitat de 1' a

venc. Amat i Carrerasatprga al ppu 108 m. de vertical; lvlpntpripl diu due des del
llavi inf eripr de la ppca mesura 109 m.; 8prras,cpmptant des d'un nipptatic llavi

superipr diu que fa 110 m. (segpns l'esca1a 111 m.) i la que pupliquem npsaltres
ens ddna 106 m.

Perp examinant mes detingudament aquestes dues ultimes. que per llur mpder nitat ens permeten atprgar-li una majpr fiapilitat, veiem que si descpmptem els 5
m. afegits en la primera en cpncepte de llavi superipr, la cpta de la maxima verti

cal s quasi la mateixa, pera augmenta la diferancia respecte al punt d'lnici de la. Via Pendpl; npgensmenys, les cptes de maxima prpfunditat d'ampdues tprnen a cp
incidir pastant.

En resum : Cal filar tant prim

AVENC VIDAL

Histaria.- La primera explpracid tingu llpc el 10 d'agpst del 1958 per membres de la "Unipn Splplpgique Perpignanaise", atprgant1i una prpfunditat de 20 m.

El 50 de maig del 1971 s explprat pel G.E.R.8. de Perpinya, i la cpta de maxima

prpfunditat s repaixada en 60 m.! (5). Per 1'april del 1980, 8.i E3.0urnie el tppp
grafien de npu. fixant la fpndaria en 207 m. (6), i fent nptar 1'existancia d' una

vertical de 141 m., encara que ppsteriprment, J.8prras (7), pasant-se en la tppp
grafia del 1971, la situa en el primer llpc dels ppus de Catalunya, pera amp una vertical de 110 m. Cpm ppdreu cpmprpvar, 1aixecament tpppgrafic realitzat per
npsaltres el iulipl del 1985. ta mp1ta mes similitud, amp lleugeres diferancies, amp
el realitzat per 8. i 8.0urni.

, parp cal agafar

al primar

trancall a llasuuarra i

saguir

fins al final, pn as trpba una casata abandpnada pr0p d'una vinya. Um cprripl mar

cat amp sanyals varmallas i qua cralja Pasmantada vinya. ans fa pujar fins a la

caratwa prppara pn as trpba una gram fagada, par pn sandimc;a al cami fins arri
bar a una casa amrunada da carbpnars i ppc dasprs traspassar una riara. En aquast
punt a><istai>< una tartrara par la qual cal pujar fins qua al caminat as bifurca i

saguint pal da la drata quada tallat par un patit tarrapl da rpca, par spta dal
quali a ppcs matraa as trpba la bpca da lavanc.

"~--\>`2

_,

\--*>..`.`;

II00EAIIADET
/

000
BOO

~~

808

0LOT. WINBAUS
r_|"

0,--....- nnc nz WYE?

I \

\z. J7J>'

."\

LBEQ

sl 4
400

$@35
/\

PRUNYA

__ i3` \ w X

\ U & 43 \
E.
29

O |*\Ill / x,
l 329 XM
\< ,\
2*

*0 EI. OINELE {

\ \"Q _ / \ X;384..-.

/I

0' 500' I.000

2.000

I. AVENC v 0AL
2. AVENC DE LA PIPA

LA FENULLEIIA

ESTAT FRANCES

TOR $.I.E.` 24-'I-83

5,7

9,3T

16,7 \\

14,4
2,7

8,8
9,3

{LI!./1

61-5

12,4

8,9
"/ /Z

7)9

17,3

wx

9,3

1381

257

E0 YZ*
f.

20,5

,3 5

nu
zu
Z'3,5

_ I0 20 30 M.
_, A 8,1.

40 M.

-195

m. an

Nsstimaci de

la

fcndria tcztal

1 que

segcns sembla pmvenen de la mesure del p0u principal (ells : P-lil i npsaltresz
P-155,5), cpsa dsl tpt nprmal si tsnim sn cpmpts els ll fraccipnamsnts i sl ppm
brs ds rampss i rsplsns que ss trpbsn al llarg ds la cavitat.

Psrp pptssr slp que cal rssssltar ms d'aqusst svsnc s si ppdsm cpmsidsrsr squsst ppu cpm una veritable vertical, car el seu desplacament prpjectat ep plan ta s prpu cpnsideraple (M 50 m.), perp el que tamp cal tenir en cpmpte s que en cap mpnent es ppt abandpnar la cprda per baixar un spl tram. Npsaltres, curant-nps en sa1ut hem preferit e><pressarlp amp R/P 153,5 (rampa-ppu),pe rp pensem que si el Ppu Lepineux de la Pedra St.i\/Iarti', s avui dia cpnsiderat una
vertical abspluta, el cle l'avenc \/ida] s encara tant p ms licit cpnsiderarlp cpm
a tal.

BIBLIOGRAFIA

(l)

Font i Spgu,N. (]900).Excursi6 espeleplpgicp p lp bprpnip d'Armprunyp

Butll. c.e.c. (IX)5-7-8

(2)

Ampt i Crrerps,R.(]924).- "Sptp el mpssis de GprrpF" Butl1.C.E.C. (35])

]O9]37

(3)

Mpntpripl,J. (]954).- Lp hidrplpgip krsticp del Plp de les Bpsses y sus

relpcipnes com lp de ptrps zpnps del mpcizo de Gprrpf". Speleon 5(]-2)
55-104

(4)

Bprrps, J.(]974)
pg. 30-3]

Ctlpg espeleplgicp del mpcizp de GprrpF Vol.II

(5)

Splvyre,H.`(]978)

'$plplpgie et hidrpgplpgie des mpssifs cplcpire

des Pyrnes Orientples Cpnflent.

(6)

Ourni, S.et B.(]98]).- "Splplpgie du chpinpn du Roc Pprpdet Speluncu

(2) . 39-42

(7)

Bprrps, J. (]983).-Recull prpvisipnpl dels mpjprs pvencs cptplpns

Soto Terra (3); 7]6

0000000O000000000

]O

l.'any 1976 vam d0nar a 00neixer una primers llista (vegi's : Circular del C. E.Z\liga, nl! 25A) 0n apareixien una serie de m0ts gue al llarg de la n0stra gepgrafia
serveixen per designar, d'una f0rma p0pular i en general, les cavitats supterranies ge
nericament.

El tema, encara gue 00negut, s p0c divulgat i t0t s0vint els matei><0s espe

leplegs n0 respectem la t0p0nimia prppia d'una cpntrada i s'usen fdrmules generigues

gue sdn del t0t descdnegudes a certes cpmargues, Per exemple, el m0t avenc , s
practicament descpnegut al S0ls0nes; i, per altra panda, guantes vegades n0 hem dit
i escrit Avenc dels P0uet0ns en 1100 de P0uet0ns de les Agulles, 0 un altre exemple,
Avenc del Graller de

Amp ms p0na vdluntat que n0 pas per cpneixements fi10l0gics, aguella pri
mera llista de m0ts s'ha anal; p0lint i augmentant, principalment amp dades rec;0

llides "s0pre el terreny", car m`0ltes d'elles sdn d'un us m0lt lpcalitzat i n0 aparei

xen a cap diccipnari ni 0pres similars cpnsultades. De pen segur, aguesta llista se

ra incdmpleta, ja sigui per 0plit 0 per descdneixencga, per0 esperem que serveixi per
cpnciengiar m0lts espeleplegs a l'p0ra de patejar una cavitat, i gue a mes de respec

tr la dendminacid espe0i'fic:a guan existeixi, pensin tamp en la f0rma generiea del

1100 0n es trdpa.

Ul - ABIM, ABIS. Fprma m0lt antiga d'apisme. Cap d'elles s usada en l'actuali
tat. Fdnt i Sagu cita "l.0s Apims" a Caldes de Mpntpui. U2 - AFRAU, F-`R/XU.- Del llati "fragum" = trencadura. Sinpnim de g0rja,00ng0st

En algu ns punts del Ripdlles, la Garrptxa i l'Emp0rda s'pan l0

calitzat z0nes m0lt fracturades amp p0ssiples cavitats, due sdn
esmentades amp aguest m0t.

D3 - AUBELLO, ALBELLO.- Serveix per designar el cpnductes supterranis per 0n

se'n van les aigijes prutes. C0rresp0n al castella :"alpana1". Es

ll

100101 01 0000 EXE1'T1

Q1ES 0 10 2000 00 1'O1001

, 00 000001 01 010 0001 001 100

00010 001 1100 0 00 100 0000101 001 00001001000, 00 000111 0011000

000000110,, 001 0 0100000 001/11010 10011 0011100. E0 010000 00010
0.01 13010 \/0100010 00m 000111 10 00f01010010.0lv0n0.
U5

AVIADOR.

81000101 0'000011001, 10101 001 00 00'0 v00 100 0100000'00 0100

011. T00 0010 00001><010 00 000, 1'1 AV10001 0'Ai><010100 ( G01010 ,

R10010 0'E010)
U6

BABORELL. 1\/101 10011 000 11000001; 01 000 011000 00 00001 0 100 0010100 0'0i
000 000 00 000000000 0 10 0000 00 10 00111101 001 10 1100011-01 000

001100 010 00110010 0'0110 000 001100 0 101v010 . E10 0000 00000 000 COF1E1XE1T1 00 1000111200 0 100 001100 010011 10000000 00 10 1\10

00010 1 1'A11 1.110011. Ex.: 130001011 00 D000 1\/I0110 (A100 00 B0

100001, 10 N000010)
07

BALMA, BAUMA.- A0110 0 10 1000 000 000010100 0 00001 00 01000 01100001000 1,

0010 00 0000 01010001101. E><.: B811T18 0010 P010 (1\/1010, B0000)

E0 010000 00010 00 10 G01101><0 1 1'E1T1DOI`C1El, 0001 110001 0100000
00v00 00010000000 0100 000001 1001. E><.: BEIFTWES 0'00 C0><01m0

(M0010001 00 E101/10, 10 G01101><0)

08

BARBOT.

A010 000001 001100 1001, 0 10 z000 0010 C100100 00 B0111, 00 1000

111200 010000 100010000, 0011000 0001010 10100100010 0010 00111000 0'
01000; 001 01 ><0 0000010 00011010 0010110100110 000 0 01000110 00

1001. Ex.: E1 1301001 N0010 (8113101120 00 501010, \/01100 O0010.)

O9

BARRENC. S1'T1b18 0101/0011 00 10 0001100010 0010 01010 0011000 1 01/000; 0'011

000 000110, 0010 10011 11000001 01 FQ0000110. Ex.: 13011000 00 P10

00 P0101100 (O001, R0000110)

IU

BOFIA.

E0 0001 100101101010001 001 0 001/00 0001 001 0 0110000. E0100 {FE

00001 0 100 001100 01001110000000 001 E30100000,A11 LJPQE11, 50100

000 1 20000 11011110100. Ex.: B0fi0 00 5001 JBUFTWE (1\/1001m0j01,B01 00000)

ll

BORA.

500000 01 0100100011 A100v011\/1011, 00 110010 0'000 00v0 0110000 0

10 110010 0'00 1011001. E1 000 00 1'0010 00100101 100 0010 010 20

00 00 100 GU111EF1ES-CO11S8C8bF8 1 20000 011001000010. Ex.: BO1"8

1:0000 (T0v01101,O0000). E0 0100000 00001000 1'0001 1/101 000111 0m0

v. : \/010.

12

(Espluga
de Serra 13

, Pallars Juss

BLJFADC)R. Cavitat que per diferents causes trsu tsmporalmsnt Lm f0rts 00

rrsnt d'sirs psr ls bccs, psrb gus gsnsralmsnt s impsnstrabls.

Es uns forms malt gsnsrslitzsda `arrsu dsl pals. Ex.: Bufadcrs ds

Babi (Sta.Maria da Bascwra, Ripclls).

lh

BULLIDOR.- Nam dsnat a algunss sargncias par la zcma da l'A1t Bargada.

Ex.: Bullidcr da la Llst (Guardicala, Barguada).
CANYA.

15

L'Us d'aquast mat ljnicamant l'ham lccalitzat al Principat dl'An

clarra; tant sarvai>< par dancminar canvas ccm avsmcs. Dssccnsixsm

d'0n pct prcvanir. Ex.: Canya ds lss Grallss (St. Julia ds Lcria,
Andorra)
16

CASA FALSA.- En alguns indrats rndlt ldcalitzats dal Ripdlls ilfins i tdt al Va
lls Oriental, nern trcbat algunes cdves que les dendminen amb

aquest met. Ex.: Casa Falsa del Sitjar (Carnpr0d0n,Rip0lles)

17

CAU, CATAU.-Malgrat llur significat per designar lludrigueres, s fredfnent tr0

bar cavitats amb aduests mdts, principalrnent amb el primer. Ex.: Cap de la Guilla (Bigues, \/alles Oriental). Cataus dels Encantats (Lledd, Alt Empprda). Un altre sindnim d'ells s el Catabauma, perp np cpneixem cap exemple per citar.

IB, - CAVORCA.

Sinpnim de cpva. Malgrat naver vist alguna vegada algtin tpppnim

muntanyenc amp aquesta denpminacid, espeleplpgicament np cp

neixem cap e><emple. i s un mpt que el seu Us dueda reservat gaireb en exclusiva per a la cpmppsicid literaria. Prpve del lla
ti': "cava Orca" = cpva- infernal.
19 - CIGALERA.

Mpt pccita ; a Catalunya s dus exclusiu a la \/all d'Aran i zp

nes limi'trpfes del Pallars Sppira. Sens dupte ppdriem dir que te el mateix siqnificat que grallera, jaque de les gralles deuen dir
cigales. Ex.: Cigalera de l'Opaga de Baleran (Aids de Oil. Pa
llars Sppira).

Avenc mes ample que fpndp. Mplt ppc frequent. Ex.: Clpt del Cpll _de Cuperes (Oerri de la Sal, Pallars Sppira) 21 CLIVELLERA.- Sinpnim d'esquerda. lvlplt ppc frequent. Ex.: Les Clivelleres
Cabrera d'Anpia, 1'Anpia).

Z0 - CLOT.

I3

c|'altrs qua n0 s0n

'us splplpgic, c0m : cppauma, c0val,

fpranca 0 gruta. O'agust ultim prp, xistix una cita : Gruta

da Can C0sta (Ripas da Frasr, al Ripplls)
23 -s ESPLUGA.

Gnralitzat par t0ta la n0stra ara lingiiistica; s al principal

sinpnim da c0va, ncara gu m0lts vagads s rfrix a sim

pls palmas. Es;-una drivaci d'splunca. Ex.: Espluga Ll0rn

ZA ESOUEI.

(Espluga da la Sarra, Pallars Jussa) Sinpnim d'sgurda. Es 10calitza a la z0na dal Llucans i la Plana da \/ic, fins a l'Alta Garrptxa i Alt Empprda. N0 s gai

ra frgiint. Ex.: Esguis dal Puig da St.J0rdi (St.\.l0rnc da la

I\/luga, Alt Empprda)

25 ESOUEROA,ESCLETXA.- El su pr0pi n0m ja n0 indica, tant p0t sr c0va c0m avnc. Ex.: Esclatxa da C0ma - Mingura (St.Migul da la \/all,
l.l0prgat)
26 - FONT.

Pallars Jussa). ,Esgur0a dal Mas da las F0nts (\/allira

En crts 0casi0ns, xistixn alguns f0nts amp galris pn

traplas. Ex.: F0nt da Rivrt (al P0nt cla Clavrpl, Pallars Jussa)
27 FORAO/ADA.- A part dls arcs naturals cpnguts par agust n0m i gu n0 p0
dam cpnsidrar un fanpmn splplpgic, xistaixn alguns ca

s0s da ptits cavitats agrupads amp al n0m da Foradads. El su us s gnralitzat, prp la maj0ria as lpcalitzan a Sant L10 rang d ivlunt, Opac i lvlpntsrrat. Ex.: Las Fgradads da las P
clritxs (Trrassa, \/alls Occ.)
28 -FORAT.

Mpt sts par t0ta la n0stra gpgrafia, tant s par c0vs cpm

par avncs. Ex.: F0rat da Sant I-10u (Gpmprn, Ripplls)

29 - FOU.

Sinpnim cla f0nt. Gnaralmnt p0t inclicar cavitats gu an altrs

tamps 0 sppradicamnt surt aigua. Ex.: F0u da [-301* (Bllvr

Crdanya, Baixa Crdanya)

BUS- GRALLER, GRALLERA.- Es rfrix,ganralmnt, a avncs 0n anidn ls

llas; c0rrsp0n a ''grajr0/a" dal castlla. Encara gu as

an altrs ll0cs, s ms frguant a t0ta la#z0na pirinnca 1

pirinnca. EX.: Grallr dal B0ixaguar (_St.Est

llars Jussa). Grallra dal Bpixadr (J0sa dal Cadi, A

I4

, \/all d'/Xran
52

INFERN.

L'L]nic cas que ccneixem s emprat per designer un avsnc. Ex.

Infsm d'sn l\/larti(Be1lver ds Csrdanya, Baixs Csrdsnya).

35

MENTIROSA, Nom dcnat a csrtes scrgnciss intsrmitsnts. Els dos cascs ms

ccmsguts ss lccalitzsn s Montserrat, per cnneixem d'el rtt tres

distribuits erreu del territdri cetel. Ex.: Les Mentirdses (Cdll

betd, Beix Lldbreget)

54

POU, POUETO.- Cdrn el seu ndm indica, es fa servir per designar alguns avencs
i el sed ds es ldcalitza gaireb a tdtes les cdmardues. Ex.: Pau

de laCa1ella (Estartit, Baix Ernpdrda). E1 dirninutiu, p0uet6 ,

sernbla exclusiu de la muntanya de Montserrat. Ex.: Pduetdns de

les Agdlles (el Bruc, 1'l\n0ia)

35

QUERANT.

Ldcalitzat ijnicarnent a la zdna de la cdnca de Meia i es fa ser

vir per designar avencs. Ex.: Qderant gran de Pads (\/ilandva de

Meia, la Ndguera)
36

RABEIG.

Sindnim de fdnt; ldcalitzat tan sdls al Sdlsdnes. Ex.: Rabeig del

Cavall (Navs, Sdlsdnes).

37

REC.

Sindnim d'esguerda, tan sdls ldcalitzat a 1'Ernp0rda. Ex.: Rec

ses Gralles (Begur, Alt Empdrda).

38

TOMBA.

Cam tant d'altres, malt pdc fregiient i sernbla ldcalitzat a la

zdna del Ripdlles. Ex.: La Tcrnba d e1 Sitjar (Carnprddcn, Ripe

lles).,Tamb ccneixem algunes cdves andmenades Les Tcmbes.

39

TUTA.

Pcssiblement el seu drigen s del llati' (tuta = refugi); sdls s'

ernprea per a cdves i a algunes zdnes pirinengdes. Ex.: Tuta

Freda (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

AU

ULLAL.

Cavitat amb sdrtida d'aigua; sembla ldcalitzat a la zdna del

Baix Ebre. Ex.: Llllal del Pasguial (Mas de Barberans, Baix E

bre)

NOTA FINAL., A laanda dels mats que ens hem deixat i aadells ade na caneixem,
existeixen d'altres gue mamentaaniament na hem valgut inclaure encara due alga na vegada puguin naver tingut relacid lamb cavitats, per exemple : 1) Deu, s sina
nim de fant, pera na m na cap cavitat anamenada amb aauest mat; anes de fama

ses, cam les de lvlediana, tenen al castat les Caves de les Deus. 2) Pant, malgrat

l5

l'U$ d'

per d0$ignarla,

00m la m

01t 00000000 C

0rt F0$0a d0 Matarr0d0n$

,01

0000, 001*0 an aquest 0a$ 0r0i0m fcira m$ CDFFECIE ant$p0$ar 01 x/000010 00va.

A) Cadclla, $in0nim 010 0000na, 010t amb aigua, 0000, etc. A LJlld0m0lim$ (Fri01at),
existeixen 10$ an0m0nad0$ Cad01l0$ F0nd0$, g0rja d'0rig0n p0$$ibl$mc-ant 0r$ti0, 001*0

de m0m0nt h0 00n$id0r0m m$ un t0p0nim muntanyenc 000 n0 pas 0$p0l0010gi0.

0000DDD0000

ADDENDA

A punt d'im0rimir BGUESI article, uns 00m0any$ em redorden GDS m0t$ ms,
que encara 000 000 USUBIS, 0al afeuir, $00

Al - CARICAU.- Sembla una derivaci m$ de cau. M01t 000 fremiient. Tan $0l$ 00

neixem un exemple 2 Caricau del Pu><0 (E30nan$a,Alta Riba00r0a).

A2 - CDVASSA.- Encara 000 0000:-2$ v00ad0$,$$mbla 0mprar~$0 00r denominar 02-zvitats,
ueneralment balmes. d'm0lia 0000. Tan $0l$ l'h$m l00alitzat an al

Guns punts de les 00maru0$ del Baix Camp i Pricrat, perb tenim
n0ti'0ie$ del $$0 Us tamb a la 20na ROTC! del Pais \/alenci. Ex.: La

COVBSSB (Marqalef, Pricrat)

0000DDD000

I6

VEGA DE ARIO (1978-84)

|lT= S.I,E.

INTRODUCCIO.- El que aquest treball pugui veure per fi la llum servira, entre d'a1
tres cdses, per a que malts membres de la S.l.E. es puguin treure una gran espina clavada des de fa uns anys, ja que a cada ESPELEOSIE havia de sdrtir el treball de Pics d'Eur0pa, perb mai estava enllestit, i al llarg dels anys s'anava acumulant mes i mes material de les campanyes estiuenques, la qual cbsa feia veure cada cpp mes dificil el pbder enllestir la seva publicacid.
Perb ara, a la fi, ens hem decidit a dbnarl0 a cpneixer, i triant i destriant en

tre el munt de carpetes plenes de dbcumentacid, hem acpnseguit elabprar el present article que DO s mes que un ampli resum dels resultats practics de les campanyes
realitzades a les zpnes de Vega l\/Iabr i Vega de Arid durant els anys 1975, 1978,1979,

1981],1982,1983 i 198l Resten al tinter gran quantitat d'apunts gedlbgics,gebgrafics, t0p0ni'mics i d'altres que s'han anat recqllint durant les multiples incursipns fetes

pel massis; tanmateix, tampqc s'inclpuen els resultats bbtinguts a les zdnes ms prq peres als llacs d'En01 i de l'Ercina, prpducte de les campanyes de 197A i 1976, OH s'

explqraren mpltes cavitats (Cuevu del Osu, Pqzu de Vega el FOFCBU, Pdzu Palqmeru,
etc.etc.)

Amb aquest treball, i dqnat que s la nbstra zpna actual d'actuaci6, amb una

impdrtant cavitat (Pbzu de Cabeza Muxa) en curs d'e><plbraci6 i d'altres de lbcalitza

des, vblem pqsar al dia tdt el que s'ha fet i en succesives publicaciqns, anar ampliant
el cqneixement espeleblbgic sqbre aquesta interessant regid del massis del Cdrnidn.

SINCPSI HISTORICA DE LES EXPLORACIONS DE LA S.I.E.

1975.-, Desprs de la mplt accidentada explbracid, durant la Setmana Santa, al IDOZUA

de Vega el Eprcau, quan arriba el mes d'agbst la gent np t gaires ganes de
tdrnarhi i unicament un redui`t equip de tres membres de la S.l.E. tprnen al

17

pzu da \/ al F

qrcau, la qual casa s'as

s0li>< i tamb ns ddiqum a la zqna da las B0

bias, Ortiqurp, tc.

El 1977 ns qblidm pr un any da Pics d'Eu r0pa i la campanya d'stiu sd

dica Yntgramnt a Escuain (Osca)
1978.

Es par 1'ag0st d'aqust any quan s'ntra an cqntact amb ls cavitats qa \/qa d Ariq, ncara qu malt suprficialmnt. Un rdui`t quip da la S.I.E., acpm panyats par l'Olqur Escqla (E.F2.E.dl C.E.C.) s'ac0stn al Ppzu d Cabza
lvluxa, cavitat dscqbrta l 1973 pl Grup Pqlifmq d'Ovici0 i qua sqpns ls
npstrs nptibis bavin dixat l'xp1qraci6 dsprs da difarnts tmptativs cla

vant d'un gran pqu. Tamppc nqsaltrs np pqclm baixar ms cla 68 m. dal qu
pqstribrmnt anqmnarm "Gran Abisu'

Aqull any fpu la campanya clls splblqs pnjats, car un altr cpmpany in
tnta davallar l pqu d'ntrada dal "P0zu Canalizqs cla Gustutru I", prb amb
una unica cprda da 100 m., rstant aturat quasi al final dlla i vint la can
tinuacici avall d'aqusta vrtical.
1979.

Amb fqrcga fctius, tant d'n0ms cpm dimatrial, l'stiu d'aqull any ralit
zm la primra campanya, diqum-n "pficial", a \/ga da Ariq.

\.'qbictiu,princ;ipal s ia, alsbqrs, l'><plqraci6 dal "P0zu da Cabza Muxa";. llavqrs s'ac0nsqui>< clavallar l "Gran Abisu" (P+2l7) i part dal. sqiint ppu,
la cqta assqlida s la d - 536 m,. Tamb s'xpl0rn daltrs pavitats d'una

crta impqrtancia : "P0zu Canalizqs da Gustutru I", da 195 m., amb una

gran vrtical da pqu inicial (Pl69); l "P0zuCmba Canalizqs da Gustutru lil'

da - 289 m. i l "Pqzu cla Cabza Jqulagua" da 185 m., A ms a ms, s

l0calitzn,><pl0rn i tpppqrafin un tqtal d 36 cavitats ms, ntr 58 i 6 m

da prqfunditat.
.1980.

Amb rnpvads nrqis i fprcga gnt i matrial, l'aqqst dl 88 s pqrta a tar

ma una nqva campanya, la qua ppssiblmnt ba dqnat uns millbrs rsultats
fins ara. Al "P0zu da Cabza I\/luxa", ppc: dsprs dal pqu dixat a miq xplq

rar l'any passat, s'arriba al qua anpmnm "Riq \/tusta", mitjancgant al qual
s'arriba a la cqta - 628 m. an s'sc0la par un impprtant cabs d blpcs, qu

smbla tappnar la pqssibl cqntinuaci; al cap d'uns dis, quan s'intnta 1'x

plqracici riu amunt, una impqrtant crscuda da las aiqiis fa inviabl qualsvql
altra pntracici.

18

Cabaza Cnica

s'a><p1pra un altra

avanc d'una carta

irnpprtanaia, la "Bufpna da 1a Canal da la Taxa", pn rnalgrat navar-sa ppsat

mpltas asparancas, Uniaamant arriba als 185 rn. da fpndaria. A part da tp
tas aquastas as lpcalitzan i axplpran 58 cavitats mas antra 88 i 7 m. da fpn
daria.

I.'any sagijant, 1981, al np ppdar-sa fprrnar un aqtiip suficiantrnant nprnbrs

cpm par___garantir un rninirn d'activitat mas 0 rnanys prpfit0sa,a1s qua ppdan

clasplaqar-sa a Astdrias, dacidaixan prpvar sprt an un massis vai', qua das da
faia tamps li taniarn ficat l'ull, la Siarra da Cuara. Els rasultats d'aqualla

axpadicicj ja fpran publicats an aquast rnataix butllati (vaura EspalapSia n

25)

1982.- Da ball npu as tprna a \/aga cla Aria durant 1'astiu d'aquast any, l0bjactiu s ravisar i finalitzar cpsas pandants d'anys antariprs i rnplt aspacialmant al
'P0zu da Cabaza lvluxa". En aquast s'ac0nsaguai>< suparar al caps da blpas

final, saguint 1'a><p1praai6 riu ava11 fins rastar datinguda davant d'una gran
marrnita;5 para an ciias ppstariprs al nivall d'aigua araix, assant suparir fins
i tpt al da 1'any 1988 i impadint npvas panatracipns.

Tarnb as tprnan a axplprar dps dals avanas da "Canalizps da Gustutaru", an al n9 1 as lpcalitza una npva via lataral indapandant da la rasta da la cavi
tat, qua arriba als 185 rn. da fpndaria; an al nQ 5, una finastra lpcalitzada 1

any 79 a l 19-129, pprta par una via lataral fins a la basa da 1'asrnantat ppu. En al "P0zul\/laandra da la Canalata" as ppt suparar al punt astrat da 1'any antaripr i s'arripa fins als 151 rn. da prpfunditat. La dasaparici parcial da
nau an algunas cavitats daixa prpsaguir 1'a><p10raci6 ("F0zu Canalizps da Jpn

lagua") i fins i tpt, unir duas cavitats qua aran indapandants ("Pcizu Altus y
Baju la Canal"). 8'axplpran tarnb las cavitats da "Cabaza 10s \/ardas" i unas
ppquas mas.

1985;- Las tragiquas inundacipns dal mas d'agpst, prpduidas par las intansas plujas
qua castiguan tpta 1a zpna cantaprica, irnpadaixan pprtar a tarrna amb nprrna

litat la carnpanya dlaquall any. Malgrat tat, durant als primars dias, un aquip
aapnsaguaix suparar al punt final da 1'any antaripr a1 "Ppzu da Cabaza l\/Iuxa",
assagurantsa als 788 rn. da fpndariag panatracipns ppstariprs scin irnpadidas

par 1'a1t nivall da las aigijas, qua fins i tat prpvpquan, a - 688 rn., un inci
dant quasi tragic

19

olimat

ologia ho permet,

looalitzen noves cavitats

que junt amb els "assumptes penden1;s" ia esperen 1arribada del nou estiu.

1986.- Tots els integrants de l'e><pedioi6 d'enguany porten al cap la idea de donar "el
cop de graoia" a1 "Pozu de Cabeza Muxa". Durant la primera setmana s'insta l.len de bell nou tots els pous coneguts i l'equip de punta supera el punt de

l'any anterior, arribant prop de la cota 800. Al cap d'uns dies, un altre equip

assoleix per fi el sifd final, oota - 906 m. En el ours de desequipament de la

cavitat, el grup enoarregat d'aquesta tasoa, inicia l'e><ploracio riu amunt, des

pres de superar cine llacs s'arriba a un sise, que s recorregut durant2 10 m.,
pero degut a la falta de mes cordill per recuperar el bot s'ha de tornar en
darrera.

Aquest any tambe s'aoaba d'exp1orar el "Pozu de les Cuerries", tot baixant els pous de la via abandonada l'any passat a - 155 m. Per ella s'arriba a la
profunditat maxima de la cavitat a -22 6 m.

Amb 1'e><p1oraoi6 d'un avenc situat per damunt de Caoeza Iviuxa, el "Pozu la
Nieve de Muxa", que tan sols arriba a55 m. de profunditat i la visita d'a1

tres petites oavitats i alguna iornada de prospeocio, es dona per finalitzada

la present oampanya.

ENCLAVAMENT GEDGRAFIC DE LA ZONA

La zona d'e><p1oracio de la qual presentem els treballs realitzats en els darrers

anys, es troba enclavada en ple massis oooidental dels Pics d'Europa, tambe anomenat
massis del Cornion.

Malgrat denominar-la genericament Vega de Ario. ocupa a me s de la dita "ve

ga", els relleus oiroumdants i, els 1imits mes o menys establerts per a la zona d'e><plo
racici poden estaolirse de la segiient forma : Al N. per la Vega Maor i baixant cap a

l'E., per Ostdn i Culiembro, fins al.riu Cares, des d'aquest i pujant cap a l'D., per la Canal de Trea, el Ju1tayu,i la I-Iayada, des d'aquii vers el N., per Gustuteru, el
Xitu, Cabeza la Forma, Cabeza las Campanas i les Cuerries, fins arribar de nou a Ve

ga Maor. Al bell mig d'aquestazona es troba la Vega de Ario. on es localitza el Re

fugi Marques de Viliaviciosa, que ha servit de campament base a totes les nostres
oampanyes.

20

FUBADESELLA Q 5 , q ANTABRICQ 5 xv ' t Ri,S t 'S"" LLANES ` "4, t 0 q ` ARRIONDAS UNQUERA `\ t l ~ * ANGAS DE Oms ` t - 5 PESUES q . 5 5 go t 5'I . . W Covcxdongu q PANES _ 5 5 5 ." q ARENAS DE CABRALES ( 5 5 . _ LA HERMIDA 5 s " .lll l ; s ; s ~ W q l. . ...sl jF; *{ lt 5 ..l. . . q . .. [ \ ~{5 ) A I 4 ' ` ` :_ A4 ' ni ' V vi _`-- V na ni > ` ` v- q CAMPG DE CAS0 .l ` 2 l l 5 l. I ll55 `gi., ,.5 J 5 5 5 *` ll . j 5 5 ;_ 5 $0 5 ;.. . , 1 li pO1'E5 _ ~ tt 0 PORTILLA DE LA REINA t . . t RFAO l A 5 0 5 5 5 5 0 V A _ { . \ A 0 [ SITUACIO ESQUEMATIC DELS PICOS DE EUROPA ltnerar d'aCCs. Partnt del llac: de l'EFCna 'l.l00 nw. s.n.rn.) s'ha Cle seguir el Cl ssC Cam Cl'/\rO, que s'enfila per El Erazu, Eraa Sqtres, las Bqbas, la Redqndella, 5 el I.laquellu,l as Reblagas. las Carnpzas, fns assqlr la Cqllada del ><tu des q'aqu, tOt sequt,baXar a \/ega de AFO. (1.600 s.n.n'\.). q M l.a.zOna s lleuqerament ascenqent Cle l\l. a S- (\/ega |\/laqr a 1.250 m. fns al Jultayu, a 1.955 nn.) per Caure bruscarnent a l'E., fqrrnant la mpressqnant qqrja Clel riu Cares. A excepc de lesclues arnples "VSQESNA esmentades, la resta Clel llul s. 5 el tc Clel masss Clel Cqrnin, s a Clr, les Catques rqques Calcres sqlcades per nnOFntJFa5b`l es Camps Cle rascler, entre les que tan sqls destaquen uns Caracterstlcs tu- ` 5 Fqns anqmenats "CabezOs" O "Cabezus" en Cqntrapartqa Cl'ells, es presenten els t pics "jqus", depressqns tancades que sn uns petits Oass en mq Cle la ruca Calcra nua. . s 0

1.306 1

__ {N

Cbz RdG'IdG`

X _ -

Cucto Bcrmcyu
|_]z3H

*400
O1

\!2"{'
.

+02
"Y"

""

_-`_

`\

Q:
0

== \

` Form Mosquntul
*|4
-...

'dJou Julgu1 , @8 *9*,:.. "*32ZZ &1:? ::.

' `- '

%r;g;1d if

2 (xx `0
_ _...

` -1 ---~- ---- -.

Muxu

dC\\Q' A G ~9%
- vs {-V9 $~ ((1*
Robles

_ _ 163

A C bu I "
p

' U00 al F

Ano :` Jumgm - T....`)\go (\\`_ \g|| ..*\\_s g Lggzcws 21A

.

. ., 294+ A. J0d

172/

&q[\?(:

K ` d 7"
_fem. s

<> mz.\ 37
, \\

3 Cb Te

"'

_ J'E"-`

.\. l

57
,

S! _ '80 Q4, \11 O` rx 1

_,:;*6

P V9

v.0A aAim \ `

_ V \mb' 1-) 55 ' Q//{vi U"i?"

..{ A
'

Jcos dz

? J?
jpg lq Castro

M *;"
,__\_.

Cb_d`| Brr1 ~*:: _21 `

f 1904.

T7?} " ' Q}.;?;G' 67A 75% 5

_\ C '

.r .

_ Aydhddd VI)'G_ gr ,2 963] _ .9

El Rzgullons
. Lc1,|dycI6
212

:.9 ` 0

BOO `
201s

,I.ulty_u
*935

- ` 7;-\<$
{,

. I'g 1.7Ei11

. was T/-\'

*4

h Q

( Tot aquest rocam s integrat essencialment per l'anomenada calcaria de muntanya del carbonifer (namuri) s'ha` vist afectada per importants movim ents tectnics i tamb per un procs crstic que na modelat el paisatge actual, on apareixen els esmen tats "ious", les dolines, el rascler, tant de base com el representat per les acanaladu res verticals ("Canalizus"). Amb tota aquesta predisposici, el carst s important i representat per gran quantitat de cavitats que formen veritables sistemesbidrolgics en procs d'estudi i que en pocs anys ms es podran conixer millor, si el ritme de les ( exploracions segueix igual com en els darrers anys. LES CAVITATS ( 0l POZU DE LOS El Pozu de los Texos, deu el seu nom al "texo" o "teio", r TEXOS 7 el nostre conegut teix ("Taxus baccata"). Efectivament,al ( guns exemplars d'aquest arbre, s'aferren arriscadament ya l' inici de la majestuosa timba del "pozu". La boca d'aquest, r d'unes dimensions imposants (0 x 85 m.), s clarament perceptible a les fotografes aries i ba merescut que J.R.l.ue, , , ie, el situi al seu interessant mapa, l:25000, dels "PICOS DE q CORNION". l.a cavitat s molt coneguda, tant per la proxi, mitat a les cabanes de \/ega l\/Iaor (500 m.), just al costat del cami' que uneix aquesta "vega" amb la d'Arnedo,com per ( l'existncia d'una petita font al llavi O. ; s freqent que t ( els pastors provin llur fora i nabilitat tirant pedres d'un ( ( costat a l'altre de la boca. Aquesta impressionant gola es _ ' _ subdivideix en dos pous independents. (el superior sembla que ( encara no ba estat davallat), nosaltres vam baixar pel ms ( petit, que tan sols fa 95 m. de desnivell, el que comptabilit ( ( zant la diferncia entre els llavis, ens situa a la cota l2l. _ . , ( Aquest pou, donada la seva magntut, es pot davallar per v molts indrets, i es pot escollr, entre un descens totalment ( , r ari (costat NNO.) o escalonadament i en pendent fins -7l ( ( (costat NNE.), en aquesta ltima cota, el pou perd la se- __ , , ( va forma d'embut i es converteix en un tub de 20 x 50 m. s ( ( Al fons, en ple agost del 1975, ni havia una notable acumu. laci de neu de ms de 5 m. d'alada. Un bonic prtic a diaclasat, de 7 x 5 m., amb fort pendent, ens condueix a la cambra central de la cavitat, que t 200 m. de llargada (

 `' = a:SEE * j .;.;.;.;.;.Z ::Z YIf;Z;I;Z;Z;

pLwl
_s

:::::::

;;. ::::::?: ::&%

;;. . X ~ :.:_ 5
.3*.: * ;;`

OIY?,
y

ON

zc/
I 1/

TE If Wi bi

|..|rr.

QN

m 3 \%

xx` I,
-- ---`"`~\.`...

" I

ll

. X}

II/'
"' II Ys

l' II X \ `
__ A

T-"
.--..*

.N

i\\ >

' xb

I .s

E N
K P~

iG

A OSTON

UNIS

TIIHIAS

rnruSH1E
In

/ , "

IIIIIIIIIII 224u

u:n no

f I -11
" vv zo so 9 . v "

eggM ,
{ MZADU

CI)

slr

Kg
a

_ \/ , = XK'` 4;>/\&\ ~
._4 '|*
, /vNr,x\\

/ & /Q /\ =

~\,\/V
X \\"
aha cir ain
_

SECCIDIIES

cA I

II

I| |La1JL .

qc;
In

\ <1",i, ~ K\, ,__, -40 \\_/Q \'/7 4 u *%&:;i / [ 3 29 $ y~= Q0/g_.90,7E.&/ ' OO /i% ?;0 , "'-Enf" O 0q_" *0 OOO "
*7: "" I/ ""+`

3/ *

IZ'- // K (4\ ' I,

ra > . ..:1.-:, . %| .0SOw . 5e> p.=*~ '.`~d$i' , " v 'I U \ / $3 awa M @00% , 1 $v. 5; ,>*Z " A
'X`/V*>%??* /

e~ 2*>S>0v` rl; 2 Q'O<O D? In 4II PVO I O

f,

\_. \ , ,,. NR _ C, :
1*

, / a/

/ g} KW ?>%i06 (Z 70 R fw ,S ` O %,<>V/ \
O0,,oo0 M O
Oo

<v\..

\9 \ |`

~, \l%_g/ // )

, tx <
resume 75
`/

,KYD '$40 0 {vo? vwv "Q (7 'i . 0gVgD%g%D3 / %, X<\' 1,D r> %Ob\Qp~;*'T: O\`gb,.s gggw gg} Mvqj
meg.

Mm

~ per ms de 30 d'amplada i una, alada mitja de 25 m. amb 5 2 ` 5 . tpica Secci de tnel. que ens fa guanyar, baixant CmOda 5 5 < ment pels petits enderrce., uns 70 m. de desnivell. 1 pri-- 5. r mer ter de la qalerie es trqben 7 La qran xemeneia que ._ * r ens duia el patent raig de llum del peu superior; una fi- t 5 2 2 nestra a la paret esquerra, a uns 15 m. dalada. que Cal- r r 5 5 5 5 dria puar-hi en escalada artifical, per On queia una bdna 5 1 5 pluja; uns 20 m. ms endavant, al mateix Cstt de la . 2 * planta. un Cenducte descendent queSeStreny prdqresslvament 5 5 fins impedir-nas el pas a uns 30 m. del Seu inici. Sequeix 6 5 `2 una galeria de \5` m. de ldngitud amb uns 15 m. de dimei tre, On la planta, reexcavada Centralment per un barranquet 5 5 5 dunS l rn. de fndria, ens enllaa amb la primera galeria r ~ ~ d'aCCS al Sf N., Cdta - 224 mxima fdndria de la Ca- 2 5 vitet. La qalera segueix encara uns 60 lm., amb un mirador 5 2 lateral al Cpnducte per un tdrrencialment Cdrre el riu en ' ' sentit S.N. A 51etrem 5. de _la planta, un bpnic sif ensu r barra el paS;5e1 Cabal estimat S'aCOStava als 200 il./Segdn , 5 Y A (temps de ruixats Cdnstants). En aquest tiltm tram, al ses-* 5 . 5 r trecal destacar-hi2una impdrtant xemeneia incflinada, que 55 5 5 2 fra b queupermets alqn dia enllaar amb cavitats eupe 5 w 5 1 5 3 ridrs. El recrregut totalitza 610 m. . 5 6 *02 POZU JODN q Lesprimeres naticles que tenim sn les de 1'explOraCi per * 2 .5 part d'eSpeleleg S anglesds l'any 1957, ancmenant-1 Puzo _ ; 5 55 Mdhand 'atOrgant1i una fdndria de 360 peus en un 6 5 5 4 5* sal pdu. Tamb tenim ndtces d'una expldraci anteridr a 5 . 5 la nustra realitzada pel G.E.PO1ifemd diviedq. ` 55 55 Situat relativament a prdp del Pdzu de les EXDS, a uns 300 5 5 { tm. al 5. uns 100 m. de desnivell persbre dell. La bca . 53 nds espectacular Cm la del seu vel, es truba enclavada. 5 5 5 5 en el fens d'una depressi en fdrma de trinxera que dna 5 5 ' accs a un nic pou de 128 m. de vertical, amb una base 5 r .55 ttalment plana que representa el punt de mxima penetra- . 5 1 Ci a la Ccta - 13l r r 2 5 5 r

Z\7IIJ. I- 0

=*-iw!

R 128

-88

`9

4... V

-134
**

._,TQ; . o g , cv:

 (UEVUS DE NQ del Pozu de losTeos;11ConSt1itui't per dues boques 1 1 CEB0 1`superiors`1 que Comuniquen smsixgxas pous de 15 m. Ca-2 1 1 1 clascn i units per 111ur_ base, xa qual Continua vers 1'E.pe r 1 1 r 1 una Curta galera horitzontal que desemboca a l'exterior. 1 0. t s . E1 desnivell mxim assolible sde 251m., pax un orifici '1 1 r molt estret dna lloc 1a un Conducte verticalpel qual s1 1 2 1 r han p oqut sondejar 15 m. ms. 1 1 _ t .1 2 * ` 1 1 1 Com tantes altres Coves de la regi, aquesta tambes u> 1 _ 11 _ tilitzada pels pastors Com assecador dels formatges. 2 1 1 s 01% 1C1.\/U DEL ~ A l'esquerra del Carnii que de Vega Maqr pqrtaa Vega Mo 1 * 1 1 r MAZU handi. |.'entraC1a en forma dercova, porta a una forta ram- 1 1 1 ' t 1 ` pe plena de guano i que en curt reCorregutes1 tanca als 1 ` 1 26 mi del profunditat. Tanmateix, per na galeria dentrada,1 r 1 es pot acedir a una Curt galeria ascendent que puja rfns 1 1 1 F 1 1 1a lacota + Desnivelltotal : 45 rn. 1+ 19 ; 26). r 05 C[LlPOZU Prop de la Colladade les Cuerries, a mig Camf de VEQB_M8 , 11 " LES CLERRIES or a vega Mohandi. Estracta dfuna petita Cavitat formada 1 1 1 1 1 1 r *1 1.1per una Curta galeria ascendent que C0muniCa1amb1un pou- 0 ~ r 1 1 1 11 , 0 xemeneia que surta 1a part superior delcingle.1 J 1 1 1,* 1 1 1 1 Desnvell mxim 2 '+ 12 m. 1 1 1 1 1 r 1 1061, Situada a uns 60 m. per sota asx Pozu 1es.Cuerries.1 Boca 0 J 1 ` . <~ i 1 * 1 d='uns 31m. dalada i a peu del cingle. _Galeria lleugerament W ps 1 1 1"agendgnt, dg Qim, de lgngitudi quetorna a sortir 1a lE11 1 11 1 s 1 11 1 P1 1 terior., dalt del single., mitjanant unpett ressalt;. 1 r 1 1 1 071 DEL_ Stuat uns 60 m.1 per sota de111Pozu les C.,s`..x ss 11mt1 r1SU m. 1 1 1' 1 1 ms Cap a l'esquerra, mirant a 1Vega Maor.1 1 1 1 . 1 ` 1 . . a 1 t` ~ 1 t '` Gran boca, subdividida per pont_de1roCQ queqdna acCS11 1 1 .1 r r 1 1 s a un pou d'uns 15 de desnivell amb la base en fort pen- 1 1 1 111 dent iamb acumulaci de neu al seu extrem inferior. 1 1 1 r 1 `1 * * Profunditat aproximada 25 m. 1 1 1 s 1 * 001,, LES 1 Lesdue boques del la1C1a1tat es localitzen al ostat del ca- 1 1y t` 111 _ 1 111que11desi de Vega 1 puja Capi a Mohan dit1i11 pocs metres _ 11 1 1 1 _ 1 DB d 1 5 opta la collada `1_g Cugpy;ggri1,r1 1 a .1 { ' r I

;iI

I''m

YH

"

kx/ ?

*'2'!' \ ;

| O I

`IT-
J`}.!

gg ly jg
:2 \JIJ

'iIYI$
JIJIJ

ai
eqn ,
N I I!

1{sI
1z

RAW

;4

sn:

Z LI IIJ| |"U"

-.10

_ YQR
"`

no

ms

E18}
S

% s
E-;

05*
,

\$Pl

E.,\ Of "h

F8?
rmx

,K"OO \ ~ 5
'unv

.- I I A

7 , "\ F`

1 __ fj

Tv`

- I
Tv`
""

__,,-

IF
Y|

,., __-......-,

._ .

Yv`

3I

is
_I
..

II

JO 1*

.*9

I ;;
J- = ,4 A1-:

'%/ "

-."\l\.=-W=

dO
Q

*4 P

E S - *
.

_+. - g

La boca 1, de 3 5 m,. dna accs a un pou adiaclasat de s !7, m. amb un petit repl als 18 m.; 1 m. ms avall d'a g quest punt existeix una finestraque enllaa amb 1a boca 11. et r Des del primer repl el pou s 'eiample considerablement,donant lloc a una sala, la base dela qual s formada per lg 2 r r li gran quantitat de _c_1astes, entre els quals ekisteixen tres 2 g V pous d'escaSa profunditat. A la part inferior d'aquesta sala L t u i entre blocs, arribem a una galeria profusament descalCif t s t cada; tot seguint-la es troba una rampa de fort pendent i * 31 m. de desnivell: en el seu punt final (El Sa1Ote). podem r ` optar per diferents vies. A la part central es troba un pou ' de 101 mg. de vertical. que finalitza sn un ampli meandrei desprs d'una petita remuntada` pouet del 1U m,. ens porta al punt de mxima peretragcid'aquesta via alsl { g I s 212 m. de profunditat. Fr1.1e1 1. Pllll, encara es desen- 2 % 5 volupa una altra vertical, aquestaride i que desemboca t l 5 a lapartsuperi orl de ila rampa de. 1a salainferior. t g ` . Situats a 1a boca 11, subdividida per un granbloc. sota el l r qual es t roba un pou de 327,2 m., contnuant per una galeria r r de direcci contrria a 1a quesegueix el pou. es baixa un 2 5 V . ressalt de ,5 m. fins arribar a una sala: en aquest punt poedem seguir per dos pous de 8 i5 m., o bl puiant per lla. 2 t g , part su perior d'aquesta sala, trobant un meandre de redu'? l 2 sl _deS dimensions, fins assolr la finestra de la boca 1. En el " 2 punt ms baix d'aquest sector s 'inicia un reguitzell de pous { del 16. Z'7, 8'5,i 39'5 m., arribantse a una petitasalac r ' v g t r (cotai - 155); en un rac d'aquesta es troba la boca d'un t i I nou pou. aquest de 27 m., i totseguitun altre de 43 m., gi g r s en el fons del quali per un pas molt estret . per on s'es-' , V ` t 1 Cola l'aigua procedent dels pous anteriors. S SO1 1x g1a .CO ' 2 s 1 ta de mximaprofunditat al- 226 m.gll recorregut total 2 t 2 isde 1.258 m. _ . g 2 g09 CUEVA lDE VE GA A 5 m. per. damunt del punt d'emergncia del rsiuet`j l s g r ; MOHANDI CxCu1 'p1 bell mig de Vega Mcbandi lique l g ` 0 ` parixer enuna prdua impenetrable. . r meandriforme. de 15 m. de llarg. suaumeintgidescendentj ... iQ d t . ` exiges dmensions. "Sembla tractar-se de 1'antic,. ' , _ A l sortida gd'aigua del rxus i s.ms nxsx. 1 2

- \..\-U

rgiu
.._i

#7*1

=--(""""\"
"

V)!

Q K"

V7`/

\.J c~q
/\___ \
\J.-r

.(/

JH/-J

?\/` @

-I- / ~O

x)/\ \

33

POZON DE LA Es tropa al ma rqe esquerre del "canalizo" de \/eqa Maor, no ( CHATERA qaire lluny del corriol que porta a \/eqa Mopandi. \/isuals des de la poca : Capeza Muxa (1059) i Joulaqua (179). Depressi d'll 6 m., constituida per un sector del rascler en ( el que l'existncia de diferents diclasis paral.leles nan afavo( rit la "1enaritzaci". Per l'extrem ms occidental es perllonqa mitjanant una fissura de fins a l m. d'a1ada, que comunica amp una altra depressi de menors dimensions. El desnivell m- ( j Xim s de - l,5 m. i el recorrequtiprojectat en planta s de 3 3 5 m. 1 11 POZU DE 1.'opjectiu principal de totes les nostres campanves a la zona ( CABEZA MUXA d'\rio na estat aq uesta cavitat, amp la qual vam prendre con7 tacte l'anv 1978 i fins enquany no s'ha pqqut assolir el sif que tanca la proqressi aiqes avall, encara que resta completar 1' . explqraci riu amunt i l'accs a una possiple xarxa superior en- , r cara desconequda. . Entre \/eqa Maor i \/eqa de Ario. i a l'E. de la collada de lesi Cuerries, s'ala el cim anomenat de Capeza Muxa (155 m.) , uns 0 m. per sota d'ell, vers el 50.., s'opre la qran depressi I W que dna pas a aquest important avenc. _ 5 Aquest qran emput d'entrada, te uns 70 m. de dimetre a la ( seva part superior i mitjanant una inc 1inada rampa i petits reI ( ssalts profunditza 75 m. de desnivell, just fins l' inici del primer ( pou. de 26 m., al que sequeix una rampa de plocs i un pou d' . ( 11 mm. que s'aqafa per una finestra lateral per tal d'evitar la caiquda de pedres; a continuaci. un pou de 15 m., dos sequits ( ( de m. i un de 7 ens porten a un meandre amp el sl 7 ple de plocs fins un nou ressalt de 3 m. i sequit d'un altre de 10 m., que desempoca en una nova vertical. aquesta de 37 m. , subdividida en una rampa de 8 m. i un pou de 29 m. I I En aquest punt (cota - 230) dna inici la qran vertical de la r . ) 3 cavitat (Gran Abisu). pou de 27 m. Als 63 m. de descens es pot accedir a una concavitat lateral (El N no1) que presenta ( una pronunciada rampa, pel final de la qual es continua el desnens del qran pou, aqui ja amp una tirada de 176 i amp un ( pon nqmpre de fraccionaments. A1 llarg del pou arjipen diferents punts d'aportaci nidrica que junt amp 1'aiqua prant de la ( , part superior. dificulten el descens i en poca de plujes el converteixen en unaespectacular cascada. 34 t

IIIAIIIIII DEL! lLOPS

wv

rza i L
rn

` \ " "`

00 .- 0*0. i `
__
"

ns J "`{ [ \ EI. H0000IIOI0

_

TUPUERAFIA S.IE mall GRM] 4 II.l.I.)

, , , EI M
I0 M] IIMEJS

0w:mw|0um0 M ;:

]$||j nzcnnmur zsau rn.

_,
'`

r:'L 200

i rw X
ny U
"

\,.U'

%%_?H0 rmu0umu `I0l~I 0n0n~1i|

.-{Q

./. x ' 0
"

0,**0 00, ,_ , "`d

0. ::=

?0*iMjsWJM +uL1* W

,;.0

_\,.

|;nn|\n||AOE$ E0llHII]0|||E150
<
.- 0 *

*;0-0 200030 ' winih" w m , will `0 0 M 0w

0W

zsrnuvuus ru1 wa0m0s0mz mum [umm: {sur' ~ l ,W.,0 000 **050**0*

-0 ~ 0**' ```` `00 0 .0 F 0

,_

mm

. ,, `

El IIIIIII. `

0 zu I lv'
ml EMI AIISII

Br Nmrzu _ ~-., 0 0J
0 0 my m -0 _ 0

mum 500012 mm mm
-.. ,,,,,, mm W

0 00 "W" 00 0 ~, 0$F~0'*f'" 0 ` ~ 0 " 0 EN 0*0 0 *0 M0 0 . 0. 0 0 F 0 0000 0000 0.

*0

0* 0**

0 , *q .5 *2* "' . rm: 00 PS

N

#:0**+

0"0

rk
A

I0TM|0E00H0MII

0, , 0FW -0 , A: 0

Wg

,[0

{
-._ ~

fi
VV\

"'
_, r

"_

0| ~ ~|w|0 :00mm00m

! l
,

*\ _ , ' *_ *_ __-'
'
'

00IEILIL.0 50..5 I1IlI IIOI'I1\IlIlI1IUI1 my M"' " ' M "*/mi A

_,,

EI11

IM I0I0I0IlI,II\II0 KJ *0 |I\I\[Ill\[ll I`0 M\I0I0IiI|0 I I I0\ILl0I4

w|1:wlnI:\I \F= II0\lMIIII<IlI0 7|"=01'llHl1I0 0I}- LII`\I\'I'l

`~ V "/
_"

qu 10 50 nm

,-\$'
_.-.
'

0 K ' 0

500

rw '
P0l0 I.I|E.|

\"

, '
. ,_

,~0

ilk

0 .. . YN 0

_.~*q
0
~

;. 0
_

,,7

;;.
la 0
0 .0

_ ,,, - ~

Maz [\]
sm runznnn

Z *** ws **"$ Nw
2 iz 0 A
GASIMEMTII

.- . Jun '_. ,5 ya
0x __.v, ra
~

/ r / no
_ '_ .

__0,;

0000 0000 000 0*00 -09000 ~ M ` l h0

$1 { lm 00m 0000 0 '0 00```
Ill gt 0 - >i0,j`0=z
_

Wu
ri;i: b U

El ruznnnu nz Anunss

_ ,.

-\ T pg/. - 0_ _`, -- A} 0,
di'- " \\
0

Lr

Umm ~. L
wh "0`l,- " W",
V, ~0|'I~
, MU

J "

EI. LABIJ MILIIITII

" " wr:

_ _ P _ _` %N 0, M0
/ '

QV J},w*" Wy \'{
0.

"`

www

",.0 0. . 0 '

N ':\":"
100

\ `

L_\\IL. IIIIILADEIIII N " 0 \~ EL -h.

0 _,

;,-

no N?
rm

EI. I-cms

'" rz!

mnrm0|01

800
pw x N

mn

0IL0'0|0Il E0 000 0%. "*

IE 010 00

u 90

H. 0I00E00l1l N

l0m0E0FII

ms ' --n0u

0 EQWE

Un cop a la base del P2i7, mitjanant una rampa amb un ressalt de 3 m. al mid. ens aboquem a un nou pou (Pozu Lueje), aquest de 102 m. de desnivell i que es pot fraccionar en dos s trams per la presncia d'un gran bloc enclastat als A6 m. de j a descens. j S'arriba aixi' a un repl situat sobre la galeria del Rio Vetusta. Riu amunt es pot accedir a una saleta superior (5ala los Calcos) bi que servi' de campament a la darrera exploraci, i que es troba 6 situada per damunt del tram inicial d'una galeria inundada oue s'ha pogut seguir durant poc ms de 300 m., amb unsnivells d' aigua fora importants, especialment al darrer tram (Gran Ma j meron). que fou recorregut durant 210 m. fins oue s'acaba el cordill per recuperar el bot pneumtic. Tot aqu est sector, gaireb noritzontal, es desenvolupa a la cota 600 m. de profun . ditat. { _ , t 6 Situats de bell nou al fons del Pozu Lueje i per seguir riu avall, ' g cal baixar un pouet de 5 m., superar una zona inundada d'uns 9 t v 10 m. i arribar a uns blocs que formen uns ressalts de,6 li} m.; aquesta s la zona anomenada Casimemato, en record al g t ' ' nostre amic de la S.E.I.I. de Madrid, M.A.ndrs ("Chicha") , 4 lilque va viure uns moments que no foren gaire agradables. Un j a cop superats, es segueix per una galeria amb marmites que res- li ta interrompuda per un caos de blocs (El Piedrn de Aquiles), a j j punt on l'any 1900 sembl finida l'exploraci. Mitjanant superar uns pasos estrets, pujant i baixant, entre els blocs, es re- r l troba el riu; pocs metres ms endavant i al fons d'un pou de _ r 9 m., per on s'aboca gran quantitat d'aigua, per grcies a un t passam ens allunyem de la cascada i desprs de baixar 6 m. t anem a parar a una marmita amb fora aigua (lLag0 Maldto). l.a galeria segueix baixant amb la mateixa tnica, s a dir amb t petites casc ades provocades per la presncia de nombrosos res-s r s . salts; desprs d'un pou de l m., l'aigua s'escola per un forat lateral (El Burladero) per torna a aparixer pocs metres ms . endavant. Un pou d'll m. i un altre caos de blocs lateral (El 9 r , 6 KCaos): a partir d'aquest punt la secci baixa d'alada la presncia de blocs s notable, fins tornar a un tram en que els t pouets es succeeixen rpidament i es penetra a l'ltim tram de g galeria (El Berm), lleugerament descendent i que comunica '

l directament amb el sif que barra definitivament el pas. Estem ` a la Cota 906 m., mxima fondria de la cavitat, a la qual hem estimat un recorregut total de 2.650 m. Tota l'aigua que recull la cavitat, si b encara no podem esbrii nar la procedncia en els punts ms alts, s i podrem pronosticar s el seu punt d'emergncia, ia que sembla tractarse del principal cabal que alimenta les surgncies de Culiembro-Farfau, tal fons de la goria del riu Cares. i s deltot lgic pensar que a la zona inferior rebi el cabal d'un afluent conegut com s el riuet que recorre el Pozu del Xtu. i on els espelelegs d'Oford as soliren la profunditat de 1.lB m. ' l I r POZU LA Situat a pocadistncia a l'E. del cim de Cabeza Muxa. Est NEVE DE r format per un ampli pou. de poc ms ~de 10 m., amb lat tiase s MUXA ` ocupada per gran quantitat de neu, per entre el1a s'accedei a 5 una galeria en rampa i amb blocs que resta tancada els 33 , m. 1. de profunditat. s i g 2 13 POZU JOUS Al SE. de Cabeza l\/luxa. Pel llavi inferior es baixa un ressalt de DE MUXA 6 m. que porta a la part superior d'una galeria descendent,acci dentada a mig recorregut per una xemeneia que sembla sortir a t l'exterior per un conducte impenetrable. El final de la galeria s tamb el de la cavitat. a una profunditat de l,5 m. _ l REGALLON Prop de 1'anterior. Boca allargada (5 2 m.), que dona accs IJUS DE I a un nic pou de 15 m. de profunditat. q MUXA r 15 REGALLON Prop de Cabeza lvluxa. Cavitat formada per una sala circular de DE MUXA 20 m. de dimetre mxim; la volta forma un arc Semieliptic , ' 1 apareixent l'eix central a tot el llarg del recorregut, en comunicaci directa amb l'exterior. la qual cosa permet. l'acumula 3 ' ci de neu. A la part inferior de la sala acaba la cavitat amb g i un curt meandre. Profunditat mxima : 23 m. des del llavi superior ( ll m. per sobre del punt d'entrada). Recorregut pro iectat en planta : 31 m. 1 38 g s

IIIIII IE

I. IIIIIIII PIIII I

E EIIIIPI

IIIIIIIELIIIIIII PIIII II IIIIPI

III SJJS. III7I III

-11

-14

III S.I.I!].III'|I III

.11

I I II II III

\/.

` Q (
**~**; ;**;
*

-''

O "i`

` **4, * ;*+S

Tb Z
F-II

I1 I II II I II

P0 Z

0US

UI
sub

l\IG1\I.l.0N J0 US
I I U*

IIIIII III IIIIIII IIIII II IIIIII

, m.S.I.Is.r11
Il.!

nam an mann rnS.I.IZ. I-I1I

PIIII II IIIIPI II.!
:010

-12

-I4.I _11_ I.
=Q,' .

-1I

II I.

r BUFONA CANAL Inicialment, aouesta cavitat semblava forca interessant, en , DE LA TEXAl Cirilo Snchez, napreciable pastor d0, ens parl del fort u ' ( _ ( s corrent d'aire que en sortia (d'aoui el nom oue li adiudica( t rem : Bufona), situada al bell mig d'una pendent canal (pos+ ( ' Sible engo lidor), iust en el trajecte lgic de Cabeza Muxa a ( les surgncies de Culiembro, uns 300 m. per sota d'aouella, ( etc. ; total, un .bon candidat per constitur un nou i tal ve( gada millor accs al sistema. lvlalauradament aix no na estat possible, a oue una estretor vg a 103 m. de fondria, de moment, na aturat la nostra pro gressi. I.'avenc s'inicia per una suggestiva boca, un prtic '{ de l x 3 m., caracteristic de cavitat subnoritzontal desman t tellada per l'evoluci de la canal, oue en alt meandre,inme ( diatament presenta una primera vertical de_30/30m. ( de pn de l'alada de la "rimaya"), fi ns una important acumu 2 laci de neu. A l'extrem oposat de la planta, una alta xe meneia duu un aport en forma e pluia, oue treia un corrent d'aire local en direcci interioreterior; sembla oue caldria puiarhi en artificial. t ( v v La progressi en fondria segueix per un pou de 52 m., oue a efectes prctics vam descomposar aprofitant la bona repisa de 43 m. i la precria de - 62 m., en tres trams de i, l8 ( i 2l m. Al fons, cota 82, una ampla i alta galeria (5 xl2) ( d'uns 20 m. de llargada, ens porta per dos ressalts de 5 l 6 o ( ' m. Al terminus actual de la cavitat, constituit (per un estret ( ( meandre d'uns 10 m. d'alada per 25-35 cm. d'amplada inig . _ cial, per on bufa un violent corrent d'aire oue impedeix ab- ; solutament la utilitzaci de l'acetil. Per les xemeneies d" aguestltim tram, queia un degotall intens amb temps sec a l'exterior. 3 ( ( l 3 g , l7 REGALLON DE A la zona de Cabeza Cnica i vora l'anterior cavitat, Constitui 'CABEZACHICA da per una galeria descendent (ressalts i rampes) que sense . cap mena de material i desprs d'un recorregut d'uns 0 m. _( i ens deixa a la cota de mxima profunditat, 25 m. . s 4Q r

ZL7. lI.

$nn

;l_Q_Q

BOCA

nj

R 35

R 35

XXX >< >< ><

20.0

>< >< ><

gl X_4O NH2 R.3.4

40

82.5
22*

P 18
=8

':

s$L:e

I?21

-103

82.5

E-Oq? ??

e=

R.4.5
;"%

:::

FORT CORRENT

R.6

AmE

-103

7 7 ` 1 A *V I 'I I" 1 1 1 REGALLN lli?. (,1\BlL1\ LIIILA PLU IHDS B0 (!UI! Dl (IABIZZA Cll ICA MACIZO DEL GOIHIIDII PIGIIS IIE EUIOP mo ruc S. I.I. zassn mtz at 1:* ve v n.4 9 ! ` -7 ` . .... . -1: '. , * 4 . _ ,,_..? ' ~.=~ ~ { \ w ' i . n _ n V , Tkg I 'Q t . s % ` % r 0 5 IUII. 0 I SII. E,-gz POZU DOSBO- Al mateix sector de les dues anteriors cavitats. Estructurada QUES DE CABEZ sobre una estreta diclasi de direcci SE.-NO. oue presenta CHICA dos punts ms amplis que donen lloc a sengles pous de 9 i t 7 m. respectivament i oue s'uneixen a l'interior. Profunditat mxima: 9 m. 7 POZU MosOU Es localitza prop del cim Porru Mosouital. ta l'O. de \/ega TAL Mohandi. Consta d'un pou de 17.7 m. al oue segueix una curta rampa de blocs, on desprs d'una desobstrucci permet accedir a un curt meandre on s'assoleix la mxima fondria, - 50 m. 20 POZU TORRE prop del Cabezo las Campanas. al NO. dels Jous de Ario. LAS CAMPANAS Format per un nic pou, de forma allaroada i taponat per neu. Quan s'explor (any 79), la "cemba" es trobava a parl tir dels 15 m. es podia penetrar entre ella i la paretfins a la cota 29. v 42

3 21 POZU LOS Es troba a la zona anomenada "Los Pozus". a l'O. dels Jous POZLJ.'3 3 de Ario. Es tracta d'una estreta diclasi E.O.. en la que - 2 I per la seva part oriental es pot assolir una profunditat m-` I xima de 12 m. 22 POZU DEL l N. dels Jous de Ario. a l'esquerra del cami que des del , COLLADO 'DE refuqi de \/eqa de Ario es driqeix cap a Cabeza Muxa. Unic , LOS JOUS DE pou de l m. de desnivell. , ARIO l 23 CUEVU DEL Prop de 1anterior. Petita cavitat que presenta un recorregut COLLADO DE noritzontal de lDlm. A Los Jous DE ARIO 24 REGALLON DE En el sector de Cabeza la Forma, al SO. del refugi de \/eqa 1 LA FORMA de Aro. De boca espectacular i constituda per dues rampes unides per un curt ressalt, sense menester Cap tipus de material. Al fons es troba un petit conducte ascendent de curt recorrequt. Profunditat mxima : 18 m. (des del llavi su1 perior. ` ` 25 POZU DE CABEZA En el mateix sector que l'anterior. Aquesta s unade les LA FORMA NQ 1 cavitats explorades fa uns anvs pels espeleleqs alcoians en ~ la seva campanya a Veqa de Ario. 1 Pou cilihdric de 30 m. de desnivell amb base en rampa que , baixa suaument fins a un pouet entre blocs. on s'assoleix la r mxima profunditat de 39,3 m. Per damunt del pouet final * i puiant 5 m. per la paret. s'accedeix a una qaleria superior r f que desemboca en una sala on finalitza la cavitat. 2 26 POZU DE CAESEZA 1.a qran boca (15 x 15 m.) dna accs a dues cavitats indeLA FORMA N0 2 pendents. 1.a ms qran s formada per un pou de 19 m. ta-Q ponat a la seva base per neu i qel. l.'altre conducte, molt 2 ms estret i entre blocs, va a donar a la mateixa cota,per separats per un emb rocs amb una fissura impenetrable, f que permet de veure la neu de 1altra banda. Profunditat mxima (aqost'79) : - 22 m. 1 ` 43 1 li

NIM
p11

pw.7

ima:

Nl!

-12

x" B

I0
`SO

9.. ?&?

P 0ZU I) EL C 0 L LA I} 0 IIE LOS J 0 U S I)'A RIU

MGIZUDEL CDIIIIIIIN PIGUS IIE EUROPA

P 0ZU DE L A 'l` 0 R ll E ll E L AS CAM PA NAS

MACIZD DEI. CUIIIIIUII EPICUS IIE EIIIIDPA

run S.I.E.12-a-we mm
1*0.0

mr. S.I.E.12-a-va sm
20.0

..14 -18

3; X X X x:3:

2\ /

T Mn

%_

if ZZ X :: 2
><E ~

fg
I0 MTS.

zz
x

_29

I0 ITS

MAGIZII DEL

BIIIHIIDII PIDDS DE EIIRIIPA

run S,I.E, 6-a1s an

-33

R30

-34.8

-2Z3

33
..34

;3L0<>

l "'27,3

-39,3

IU

I5

20 MTS;

P 0ZU LA

(ZA BE ZA N2 F 0 RM A

R IZ G A L L 0N
ll E LA F0 RMA
MABIZU DEL BURNIUN PIGUS DE EIIRUPA

MACIAZU DEL CURNIUN PIGDS DE EUMIPA

mn S,I,E,s-a-vs an
:0.0

runS.I.E,s-1;-10 mm
:0,0

0,0:

QQ

Z
-11

Rm

Q
-106

es

-21.2
XXXXXXXX X X >< X X

;2
-18

IU

I5 MTS.

I0 MTS.

27 POZU DE CABEZA Cavitat veina a les anteriors i que assoleix una profunditat 2 ' LA FORMA. N9 3 mxima de. 18 m. 28 POZU CUESTA Es localitza en una zona de pronunciada erosi exterior i en LA FORMA elseu interior predominen les formes clstiques; es divideix 2 en dos curts ressalts de 78 i 7 m. Profunditat mxima v 2 16 m. 29 POZU CABEZA Al NE. dels Jous de Ario, en el sector de Cabeza Joulaqua. JOULAGUA Ddna inici amb un pou de 18 m., la base del qual s un breu relleix que s'aboca a una altra vertical. aquesta ms 2 mplia i de 20 m. de desnivell, oriqinantse al fons una pe- 2 2 tita sala. En el punt ms baix d'aquesta, s'inicia una gale} 2 2 2 ria meandriforme, de sentit descendent i amb un procs e v 2 2volutiu forca avanat (Meandro Podrigaao). Poc abans d' t 2 arribar al fnal, la base del meandre despareix per Conver. _ tir-se en un pou allaroat de AU m. de profunditat. Al seu fons s'originen unes qaleries amb el mateix aspecte de les situades a la part superior, i per entre blocs, en el punt 2 ms baix d'elles. s'arriba a la cota de mxima fondria , als 185 m. de la boca. 38 POZU CANALIZOS A1 mateix sector que l'anterior. Durant lat campanya del DE JOULAGUA 2 1979, aquesta cavitat presentava el pou d'entrada taponat 2 per qela la cota - l m.: per l'estiu del 1982 havia desa2 Oarequt i es poqu explorat totalment. Aquest pou presenta una vertical de 2 m. al que sequeix una qaleria descendent entre blocs i que es va estrenyent fins ferse impracticable. 2 Profunditat mxima : - 33 '8 m. 31 POZU DE LA Minscula cavitat amb la boca subdividida per un qran bloc. GARMA DE Profunditat mxima : 5 m. 2 ' JOULAGUA 2 r r 32 POZU DE LA S'obre a l'exterior entre materials clstics. a travs dels CENBA DE quals es penetra en un pou de 8'8 m. al queseoueix un IJULAGUA Curt ressalt. Profunditat mxima v 13 m. A ~

P18

H20

AA [AA u6"A`v 0 A A A0

R.s

A P 40 !

iNE

QOOQ.;
RA

\0
_Y - . /( .

-10
""

{Kona- Y""
SOA0l0 I0 IHS

-_

I L7g2g
R18

ns

5%
{.

00
\ -,,...1. .

lv

mn

SLE. n-Us-an cn.

run S.I.E. s-s-an mu

IDM.

sn.

-16

15-17

P0 ZU CANALlZOS I} E J0 U LAG UA
MABIZ0 DEL GORNIDN

P0 Z U 0 LA GA RMA
J0ULAGUA

PICDS DE EIIRUPA

run SJ.E. 1saz arm

cfm 50

R 24

5 ms.

U U EV U Il E

X I 'l U

0ST0N

smrs

$0.0

__

10
"

-sa,a

-..- ._I"'

33_ CUEVU DEL XITU Prop de lla "Fuente el Covu". Petit conducte d'escs inte DE OSTON rs i de tot iust 5 m. de recorregut, bifurcat al tram final. ' 3. POZU DEL LLANO En el "Llano los Cuevus". al NE. de \/eqa de Ario. l.a boca LOS CUEVUS N9 1 presenta un aspecte catic i ddna pas a un pou entre blocs r de 6'5 m.; sequeix una qaleria descendent on es troba un l nou pou de 6 m., el qual ens situa en una sala Nformada per un meandre ascendent. a la base delqual es pot baixar sen 3 se cap mena de material. Profunditat mxima : 27% m. 35 POZU DEL LLANO El seu contacte amb l'exterior fou producte d'una llarqa de6 LOS CUEVUS N9 2 soostrucc que permet l'accs ar un pou de Zl m., trobantse a 2 m. de la seva base un pouet de 6 m. que ens situa t 1 6 en el punt de mxima profunditat a 26 m. 36 CUEVU DEL LI.A Petita cova amb dues poques de penetraci que donen a una 6 N0 LOS CUEVLJS qaleria en rampa i que desprs d'un pas estret comunica 6 6 amb una xemeneia. Profundtat mxima 7 - i'5 m. Reco- 6 ' . rrequt : 25 m. 6 6 3 7 POZU CABEZA Junt amb les segents cavitats es troba a la zona prxima t EL VERDE N9 1 entre Cabeza el \/erde i Cabeza Llambria. Per dos pous succesius de 7 i 19 m. respectivament. es penetra en una zona 6 .6 descendents i amb diferents punts estrets que desemboquen , en tres nous pous de 9.8 i ll m. que porten a la cota de mxima profunditat als 7i m., on una possible contnuaci 6 r resta frustrada per l'estretor del conducte. A 38 POZU CABEZA S'inicia amb un pou de 10 m. que lateralment a la seva pa-. EL VERDE N9 2 se penetra en un ressalt i un pou de 9 m., on s'assoleix l a 6 6 cota de mxima penetracia 27% m., punt en que un 6. 6 ruet procedent d'un meandre ascendent es perd entre blocs. 6 39 POZU CABEZA Petita cavitat de 9 m. de profunditat i propera al n9 2. EL VERDE N9 3 No cal cap mena de material. 6 POZU CABEZA Similar a l'anterior. per ms propera al n9 l. T una EL VERDE NQ s profunditat de 8 m. ` l 49 l

"'*

: hg i '*- :2 .

s.:..g " _ ;-. / %%=&a*;%if%&E$ ga;= . / %%ii2i*$%%

* "?*Z**as

OI
U '5

= %. =aa&%ga 22.:.%
=-=

'

K"`?,;EE'Ei;;;&:.%;i'::%E
==%%%a2&&%%i,2=$

B. i
A

._ :_ '

. uq; _

,. "?%` aae%====.. ]=

aa2aazaa=aag; :.....E:.

a.:z;$=

""

Yv`

vn

Q Q`

I " +
.

$$3 \ . j

V\

' {I}: ;

Jig

;,g E;.T: LE
_.

%%j\

JQ '

r`

$\\ JU "
Yv`

\- . 0 q

.Q

'C Q N GJ
rv`
Yv`
OC

[_ I

7\

' bl o'

-9,30

E6

-9.30 b
-15.4

R 2*

-274

t_,`\

I { 22 p .. W Q J
{/xw
-27.4

-26

-24

-26

/i

#1 {1

1n

u {J {

4 IA

1 0 0 \7 4 sg Q

N I I3

T L7.II2 LDG

R10

gr fi&=
\

\ \ -18.6

R9

-27.4

. ';".]?...

h -18,6
{0 IO
'd

6)}

55-Yi-}
-27.4

; m -

53 mm

/"` \

5Qk\
?*__ m
'

t: #0

*` Q 0

:11 "

{N ` \ J _I-s-n' ?'E
Xa"

1 .._ s

..--t:

IC'

QQ

7
l;

7/

_\\

{` / U .. x 0 mf
$Q % /"
I s ""

.s` \_

_ Q3 "
=*=|>
m we / I `;`_:.

wg 2;
-A >

CW
"T7
;#-1*

r \ rl \`\" E 26 mb _,.. X ---*" ., / g H

I\

4f"
.;:c

'I/
I\ I

/Eg/-
gz
CU'!

ZQ

py \ EA
- I

A.-; C

41 POZU CABEZA Es troba al vessant 15. de la col lada que separa Cabeza el ' ; EL VERDE Ni 5 \/erde de Cabeza Llambria; a la part oposta on es troba s 1 g existeixen unes balmes utilitzades de corral (Corroble). 1 i { La cavitat consta d'un nic pou de 15 que per una c;F% 1 1 ta rampa arriba a la cota mxima de . 17m. La boca,de , g g ' forma abialmada. presenta signes de descalcificaci. _ ' 2 UEVU \.os Peniada en un cinqle de la Cabeza del Covu. Cavitat de de ZORROS senvolupament laberintic. presenta dos pisos intercomunicatsi . a la boca li en un punt interior. Sembla tractar-se d'una an 1 ' tiga sorgncia, avui fossilitzada. Profunditat mxima : -ll'2 r m. Recorregut : 115 im. 4 "" g li ` g i 1 POZU COL|..AU Prop de Cabeza del Covu. Sembla t ractar-se d'una forma r DEL COVU' 1 molt desenvolupada del rascler; en el seu extrem septentrioi 1 nal. un puje lm. ens permet depenetrar fins al punt g de mximafondria a i2Z'7 m. 1 4 ; s ' .i' CADU DE LA Sn les dues cavitats ms properes al refugi de \/ega de POZA N9 1 Ario. Possiblement estn influencades per la falla d'Ario: n llurs boques, de proporcionslconsiderables, tes contraposen S CADU DE LA amb les cotes de profunditat. L.a n l presenta iJna'comple I i POZA Ngg 2 xa a rxa del conductesentreblocs bastant inestablesg Les ` r ` 1 bases d'ambds poussdn constitui'desp:=r sengles "cembas" de gel, les quals no permeten conxer una possible contiF g 1 ` nuaci. ctualment el n9 2 s u tilitzat com abocador de ` deixalles del refugi. m 1 g u i POZU DE LA Situat en plena \/ega de Ario. pocs metres al SE. d els Ca- r s NIEVE v` dus de la Poza. Cavitat de 21 m. de profunditat, aj a que g ` 4 es pot accedir mitjanant una rampa i amb Lel fons ocupat l . per neu. Durant la construcci del refugi fou utilitzada com _ a frigori'fic per a la conservaci d' aliment`S. ' s 1 47 REGALLON DE Es troba entre els Cadus dela Poza i el Pozu de la Nieve. ARIU t Boca de forma adiaclasada amb un gran blocempotrat. i ggui 1. g 1 r I Per una rampa i un ressalt entre blocs es pot assolir li cota de mxima profunditat a ~ l'8 m. v sg _ g

R17

R14,7

>< >< x

-16.3

XXXX

21,5

X X V < X
x I. ~ X X

xx;x

;"><"
QADU N: 2

TI I I1

B LYOIQIO
-30
._ ,_:
~:

_ S7-n
-3g

CADU N1

OO

:0.0

X X ><

XXXX

XXXXX
-0:

X""

Iv//sm
$'.7M

;< pw)
XX

>g}

x >< X

{ x ><

0 5 III

ZIIITS.

1 >< >j

1 {1

xii

BWI!} IJ IJ
1 LI

1 L1 I

"]l,`7 4
JJ

JI]

4 I2 si

2 si

MADIZII DEI. GIIIIIIIIIII PIBIIS DE EIIIIIIPA

I F TUE B .4 I7-8-80 GII.4

Qi s;

_X

; ;<:< <>;i5;g-:~~g ~\ Sm
1;f;:a;s># \ ;;ggIy,;g_

FI SURE 5. EXTERIORS

\`

R, 2,4

.S\\\\~q;
I0 M.
R.9
-16

?\QQ\Y

_ &\
MI

4,. Q [.
.

' ' $' 1Z>=Q5Q"

Zhi

0I

5 M,

. O . ~_

W ., T:
I 41; ___l

\0 CUEVU LA A l'extrem S. de `\/eqa de \rio i a l'esquerra del Cami' (150 BOLERA m.) que va a Canalzos. Dins d'una petita depressi i utilitza1 da pels pastors per a la fermentaci dels formatoes. Te dues poques. l'una s un petit ressalt i l'altra es tropa parcialment obstruda per piocs: en el seu interior. un estret meandre es divideix en quatre pranques. les dues de l'esquerra es tanquen als pocs metres i les de la dreta paxen per una rampa fins una Curta oaleria que s la Cota de mxima fondria ta 16 m. ZA9 FLJRACLJ LES Per un estret Conducte descendent s'arriba a un pou d'l1 m. CUENYES i des del seu fons es remunta una estreta diclasi que porta a un nou pou extremadament estret. Cota final : 22 m. 50 CUEVU LES Constituida per un estret meandre amo les parets en un avan CUENYES Cat estat de desComposiCi. Jiferents ressalts fan arribar a un punt impenetrable a ll m. de profunditat. 1 51 REGALLON DE Format per dues estretes fissures que Comuniquen al seu LES DOS BCJQUES fons a 9 m. de profunditat. 52 CUEVU LA Es troba a la dreta del Cami que des de \/eoa de kro baixa XATERA ' a Trea, a la Capcalera de la Canal de Trea. La poca. tapada ocasionalment per evitar la Caipuda del bestiar. dna acces a una rampa i un parell de ressalts que Comuniouen amb un ` * pou de 9,5 m. d'oriqen meandriforme 1 al que seoueix una nova vertical de 20,5 m. recorrequda per una fina pluia; al seu fons. per un rel 1ei rocs es localitza un ressalt de 2.5 m. . sequit d'un pou de 7 m., a Contnuaciun de 0.5 m. i un altre de 15 tm. En aquest punt. el fort deootall orioina un petit Curs hidric que va meandre avall i que s'escola uns metres ms endavant per un lloc estret i totalment impenetrable. 1 Cota de mxima profunditat : 00 m. 5 l 55 POZU VALLE Cavitat de petites dimensions en la que es innecessari l'us de r ESTREMERO material. ia que rpidament ens situem mitiancant una rampa 1 de forta inclinaci a la Cota mxima de 10 m. 5 5 POZU DE CA Pou daspeCte adiaclasat i de 21 m. de profunditat. A la Co . BEZA CORRO- ta - 15 s'obre lateralment un altre pou de 0 m. i que resta BLE tapat Com 1'anteriOr a la mateix a fondria. r t 55 s `

sJ

a|F 3_EI~
.N
gs

I+

L*J

: F

XX
""

Vp

1 '; g _ F 2 ;+4
a`

*"
>< ><

m
ay
- J.}

_ g M I - -- I
sw

Is2 HI ";1

`'

O B9
b1- rvx

L*J

~=;

I? E I L'*
n rn
`/\ ' \l`T
9
_\

LAJ

."

\J

'

n \ `\
| ,|N.
L*J

U
A

FP
Yi)Q

'oI
LA;

\`\`
-.

wm

*4

\J

_| 1 L*J
__ ru E
YQ ._

- " N

Im .| K
=
uu

I -:

S rn
V2

* *
|'*

7***
LJ
_ Il".

xl"

T3

Y~ `:} .. ..
/7.;
:

Q2
L*J

B5 'U

F:
a+

. J|

Iv;
v- 1 YA

17 CJ

7lq g
. 1 /(

l ,.....-..m #-4-.;..- ,-__T:>*- "T'1 ~5"..'I"-1" '* *

N W

r \ I :-:

Q '

'Q 0.1;:
U

"T' L.zv.:s:&..;.y4 $ =s~:=s*&=={$-&*i&;:2:$e?"'?

9*
**7 0 0

.!
Q
- ID
. aq

( "= . JE` h
Q \ 3,

Y .TE 6%*-f .-1

V ~ - */9
tm $:.4

55 Fqzu LA v A 1'esquerra del cami que de \/eqa de Arip pqrta a la canal CANALETA de Trea i a l'a1c;ada del punt anqmenat "1.asCruces". ( Cavitat explqrada it tqpqqrafiada pels espeleleqs d'a1cOi, els ( 1 quals li atribuiren unes dimensiqns exaqerades. En el rang d~' una qran dplina es trqba un pri mer pqu de 15,5 m., per la base del qual es penetra en un meandre que desembqca en un A seqpn pqu de l m.. Una esquerda impenetrables el punt de mxima penetraci a la cpta - 0, m. _ 56 POZU-MEANDRE NO gaire lluny de l'anteriOr, per a la dreta del cami 6 DE LA CANALE Lqcalitzada i explqrada parcialment l'any 1980, dps anys desTA prs, un cpp superats diferents punts estrets, S'assOli' el punt de mxima fqndria. 9 ` 1 Cavitat cOnstitui`da per un rpsari de pqus, pOuets,ressalts i pasqs estrets que fan l'explOraci lenta i incmqda (el pqu , ~ ms qran t una vertical de 12 m,). 1.'apOrtaCi nidrica prqvinent d'una xemeneia a la cOta 80. prpvqca la presncia d'un petit riu que acpmpanya l'exp10radOr fins al punt final. ( Cta de mxima prqfunditat : - 13 1'5 m. . ` 57 POZU CANALl Explqrat parcialment el pqu d'entrada durant la Campanya de ZOS DE GUS 1978 acabat d'explqrar l'any seqent. q ( TUTERU N9 1 Es trqbaa 1.'Oest de \/eqa de Arip i des del refuqi cal pren( dre el cami' que baixa als llacs, per ppc abans d'arribar a ( la cqllada "E1 Xitu", nem de penetrar, ai l'esquerra, pel camp ( 4 de rascler i Sequir uns senyals vermells, fins arribar a una de( ( ( pressi allarqada caracteritzada periuna srie de "carrerqns . crstics" que la tqppnimia lqcal denqmina "canalizqs". ln 1 , " ( aquesta zqna es lqcalitza la Cavitat i les dues segents. ` Aquest interessant avenc t una bqca de 6 2 m. i s'inicia per un pqu amb una vertical de 169 m.. la qual vam fracciO nar en tres punts. L.a seva base (12 x 6 m.) s cberta per 4 1 detritus d'Oriqen qraviclstic li a partir d'aquest punt la Cavi, tat canvia tptalment la seva mprfplqqia: una qaleria descen s dent, de 2 m. d'amplada, recull l'aiqua que ens na acqmpa ( ( nyat durant el descens del pqu, tOt sequit es fa estreta fqr mant un meandre pel que s precs avancara "ramqnaqe" , ( cercant el s nivells ms amples. Desprs d'un pas estret, es baixa un ressalt de 4'5 m., la base del qual presenta unsl (

Z L7.I.IJ,

""'

$:0.0
._.

oa QA
`:\
$
.2;

: ,.

P 15.5

-25.1

.=.

R14
QQ Hkw \ __::_
{2

A
0.
H

cts

-40.4
/

I{

_;

{%

*<?%2<? 4

GIZD
M5
-22

DEL COHNIDN PICDS DE EUR

1 1 run blk. za-a-az mm

PUZU DEL SEMENTERIU

R.3.2

R.3.7
R.1

E10.5
-46

R5.7
R.1

R.2

El GUSANIBU
R4.7

R12

n2.s

R28
-75

I0

R,3.3

I3I.5
R12

,/
-75

Z0

R2]

R10.5

-109

R.7?4
[08 MINES DEL
SUHUINU
ns.

{E \

* -46

I3I.5

NYI! I TYIW IF

:OO

I II4

'7`I I f

I T20

I . .4.2. LIGI III:

I?

JI
]'I$

I`IY

F!84

' V '1'*

~- I

{ p33BI,. IM , _1
N4 II2
I' I

Pass I
R 169

P . 84

\_\I V I
III
,` I

__ I

44_5 I I I H

POZU "R|CRAC
II
I

8I

Wei I I

_ g' . 4 7

\ { I 24 I I I l Yi I . I I
II:II
tg;
I

I
I

I R 24
II

R12

I 169 I

. _. I
his

-185
. _ .a.;.

__ ` `I R4z . n
\~~ P 8 I?"~.. \ , _ ;

; u I,

gf. , 24

r Iraq

.1g

@ Z=E=5E=E$=IE==E=E=E=E=E=E=E=E="vr~;- . . R ..

12

p3

. iiizisiiiiiiiiiiiiiiiziiiii$&S&22=2=2a=s=2=a=2=s=aSiii5Si%%iE! Igsaszszsaazaazsszaaa;;;;;;;;2;as2:s=222ssssaaaz;;i=:5:;;:3:5:555E5E;i;S55E3E5E;S;$$=E= :::;;;;I;g;:;I;E;E;:;g;;;;;;;;;;;;;;;:Q:Q::::::;:::;.E:::::::::::EE:EEEEEEE$$$T

:c3 **= =

;.- ;._.;.;.;.;.;.;.;.;.;.;:;:;::2;:-:;:;:;:;:5;:;:;:;:;:;:;:;.;.;:.;::-:::::;::::::::::::::::-.

R-4.3

..1 8 5

ns

]9
.

05`|0 20 30 40 50 M.

sorrenc i un solc lateral de reexcavaci. Es continua endavant per les voreresoue presenta el meandre i es ouanva profundi1 tat per un pou de 8 oue dna a una saleta de 7 x 3 m.; v . uns 35 m. ms endavant es presenta un nou pou de 6 m., la 1 oaleria encara sedueix uns 38 m. ms fins fer-se impractica- s oie. ' 1 r 1 Durant la campanva del 1982 es reexplor l'avenc amb la finalitat de veure unes finestres del pou d'entrada, resultant 1' exploraci d'una nova via oue comenca a la cota - A9 per un pou de 33 '6 m., oue comunica per una amplia finestra amb el 19-169. per oue sedueix paral.lel a aouest, per una nova vertical de 8A m., al fons de la oual es pot accedir a una la1 berintica xarxa de meandres de petites dimensidns oue ens si. tuen a la cota de - 185 m. Cota de mxima profunditat : - 195 m. p t r Qecorreout total : 690 m. V r _ 58 POZU CANALI- Petita cavitat propera a 1'anterior i constituida per un nic ZOS DE GUS- pou d' 11 m. de profunditat. 'TUTERU N92 r A POZU-CEMBA l.a poca. oue recull les aides d'escorrentia d'una srie de _ CANALIZOS DE "canalizos" oue baixen cap a ella. dna lloc a un primer pou, GUSTUTERLJ de 13 m., apareixen a les seves parets aoudes formes de dissoN9 3 luciii trobant-se el fons ocupat pe r un tap de del. Aouest, dedut a 1'estreta secci del conducte, adopta un perfil vertic al 5 1 en forma de cresta aduda. en 1a oue el dedotall na format v ries perforacions cilindridues de fins ms d'un metre de pro' funditat, tot donant-li un aspecte de serra molt exaoerat. t lvfitiancant una xemeneia lateral, estructurada en la mateixa 3 fissura. es orolonoa la cavitat vers l'E.. accedint-se a un me. . andre oue, rpidament. mitiancant dos pous de 6'8 i 8'5 m. ' ens situa a la cota - AZ. En l'inici de l'ltim d'el1s. es rep un aport hidric d'escasa importncia, oue acompanvar l'e ploraci. en forma de suau cascada`, fins a - 189 m. ' s 2 3 r

n 13
h`ll
IKI1l

I VII - .

Y 1 I" I .

in

-209

-21

R8_5

21

-205.6
21

-84
.U

_84
-

N I I$

2 L7,l,.IJ,
MN.

74 il

R 29

__

a.: us-

R8

- . \ f I POZU "RAJOL|
* [ R
*29

::;:::-1:::::E::i:i $;;;:;:3:;;_.;g;:g;;;:;$

***35
*

a;;;;;;:z:ag;E;:a:&=E=;2 z:=:::==::$

::*=ii&i2i 2== 2za&

0 5 10 20 30 40 M,

::::a

R 16

.,3 U

-1 74
. "**"""Tf

P 15 4 ` '
*

R7

R 16

205,6
*# *=
T""" *7

-209
`

l , n A la cota t2. el meandre comena a ampliar el seu desen r . volupament trdimensional. donant origen a un ampli pou de " , g l29 m. de vertical (Pozu Raioli). A B m., per sota de dos V b minsculs replans i per damunt d'un tercer. es troba una fiV nestra que comunica amb la via lateral, la qual est consti -` i I tuida per una srie de pous paral.lels al principal i que comu, iniquen amb ell. per dos punts, en la seva part inferior. i ' i , En l'extrem S. de la base del pou principal es troba una nova g i i vertical, de l5'h m., que ens situa a -lB9' m. i per la que t l'aigua Cau en forma de fina pluia. `, _ = Aqui se'ns presenten dues continuacions : Un estret meandre, que comena amb una excavaci cilihdrica de 5'5 m. de proi funditat, finalitzada en una marmita inundada i que es pro- v _ , ` longa vers l'ENE., fins fer-se impracticable. I una galeria,prac- , t ticament fssil, Constituida per les bases del pou d'accs i de dues altes xemeneies estructurades en la mateixa soluci de ' r t r Continuitat. Continuant per la mateixa, i desprs de pujar un t ressalt de h'5 m., el conducte va perdent volum, fins adoptar _ l'estretesa d'un nou meandre, que finaltza no gaire lluny del ' seu inici en u n salt de .7 m. Des d'aqui un altre meandre . g g r desprs de descriure un gir complet de IBUQ, ens porta a l'li tima vertical de l'avenc, de l6 m., que irromp a la volta d'un i r curt i petit engorat. I r Seguint per ell vers l'OSO. per espai de 10 m., s'assoleix la i s base d'una xemeneia, per la que es puja facilment 6 m. fins un repl i per la que es precipita una cortina d'aigua. Aquest punt apareix situat sota xa marmita abans esmentada, podent s atribuir l'origen d'aquesta aigua a les prdues de la mateixa i g ~ del tlveg existent en ell meandre que la seguia. Per l'ENE. es segueixen uns l m., finalitzant l'engorjat en dues gatoneres de lD i 8 m. aproximadament. que acaben al veure's obstrudes lla Causa de l'apropament de la volta amb el pis sedimentari._Tota aquesta zona noritzontal, que sembla constituir un nivell de base local, coincidint amb aix amb `la cota mxima assolida al proper avenc de "Canalizos n l", t 6 V presenta el sl ocupat per un potent estrat horitzontal de so-' rres entre les que l'aigua circula tot descrivint marcat meandres. En aquest s'arriba a la cota de mxima profunditat, a - 2D7 m. de la boca.

POZU LA A-1 S. de "Los Canalizos". entre els cims "La Rasa"' i "GustuRASA N9 1 teru". Boca del 22 x 9 m. i pou de 21 m. que presenta la seva base taponada per neu i gel. Entre aquest i la paret (anv 79) es podia accedir per un nou poude 15 m. que porta a la cota de mxima fondria assolible de 7 m.' 61 POZU LA Cavitat confrontantsi vei`nes de 1'anterior. RASA N9 2 Ambdues de poca importncia, presenten una profunditat de 62 POZU LA 8 i ll m. respectivament. I _ g RASA NQ 3 1 2 , 65 POZU L05 6 u Aquesta interessant cavitat es localitza al NE. del Cim de GuS CUEVUS DE tuteru. al bell mig d'un tram de rascler molt evolucionat. La GUSTLJTERU petita boca dna accs a un pou meandriforme de 16'5 m.,al que segueix una curta rampa que comunica amb un nou pou de * W 27'5 m., el qual desemboca en una sala d'uns 45 m. de llarg 1 . per uns 12 m. d'amplada, amb la base totalment coberta per . , una quantitat considerable de neu gelada i d'un gruix Considerable. Es de destacar la presncia de dos pouets, un d'ells de t 8 m. de profunditat, excavats en la massa de neu. A l'extrem ms occidental de la sala, desapareix la neu i el sl inicia us na Curta rampa lleugerament remuntant que acaba a la base d'una xemenei a per la que baixa una fina cortina d'aigua. A l'extrem oposat, vers 1'E., la sala presenta un aspecte ms catic i baixant per la neu i arran de paret, s'assoleix el punt t de mxima profunditat de la cavitat a 62 m. _ 6 CUEVU N9 1 Es `tracta de tres petites cavitats venes. situades on llur nom 'JOOS DE MA indica, a la zona dels Joos de Manadas Vieya, al N. del Cim NADA VIEYA de Gustuteru. 1.81DQ 1 presenta una gran boca que comunica 65 CUEVU NQ 2 amb una qaleria en rampa d'unS 15 m. de longitud ig profundit`DOS DE MA_ zant en total 17 m. La n9 2, en una visita molt superficial, NADA VIEYA se li apreci uns 12 m. de desnivell. A 1'anomenada "'pozu",per ' ` la seva constituci ms vertical, tamb en una visita molt r 1 66 6 POZU. `DOS pida, s'asso1i1a profunditat de 15 m. . DE MANADA _ VIEYA r _ 1 , 65 . , t

XXXXX

XXXXXXXXXX
XXXXXXXXXXXXXX
YXXXXXX-XXXX XXXXX><XXX
YXXXXXXX

xw7 XXX/
XXX

XXX
XXX XXX

XXXXXX

XXX
<XXX><X

XX
XXXXX
XXXXX
XXXXX

XXXX
XXXX XXX

XXX

-at

"" ~* + _ _ _, w+rf+'++ `ILy~ ~/~ f"`

+++

+ ++

+ Z + In Z + 2+ T

V + Y r /~ /~ +

WDQ
h\

-1

_ E- 3
he
L*J

'
_ I W1

H*

Q
uu

QL

Ilnll _ ,\ <
" .`\ R
a0

\J

/\Hx'
._, 4 |~

\ .l
L*J

on

L'?

. >. `\`\\

w_| . .
\ x' x -1 w

4 4 >: x -; .:,->.-

X ;' X ` X 2:
{LZ- ;Z_4 _g<___\___g_
x `- \$-#'(-*4'?
x ~ x >r

L*J

'. . ./
III

_J

r X u R; _ / /
< ~. x - .<
X(

Is,

.-,0}

[A Y 1 <
A `> X

nm

" ?.
L*J

11

67 POZU ALTU Y Durant la campanva del 1980, s'exploraren aouestes dues cavitats t BAJU LA CANAL stuadesa la zona coneouda com "l.o`s Carriles", al S- del cim de I , Gustuteru. Ambdues restaven taponades per senoles taps de neu , per al cap de dos anys es puoueren superar els dos passos i per un sector catic recorreout per un petit curs hidric, es pooueren r enllacar a la cota de mxima penetraci, a 69'5 mi. 68 CUEVU LOS Sn dues cavitats sense importncia, de 6 i l0 m. de profunditat CUEVUS respectivament: situades a l'esouerra del cami oue puja a la lIa r 69 REGALLON DE yada, iust a l'E. del cim de Gustuteru. A \.os cuEvuS 70 REGALLON DE Espectacular esouerda senyalitzada per JR.l.ueie en el seu mapa LA HAYADA del Cornin. Penetrant per la seva part inferior presenta una cur I 0 ta rampa per la oue es pot accedir a una concavitat oue es va i eixamplant prodresivament i amb el sl cobert totalment per un Oran tap de neu i olac. A l'extrem oposat apareix una rampa de r blocs i la Cavitat ia t sostre, encara oue perforat per dos pous oue la comuniouen amb l'exterior. El desnivell total s de 55 m; 7l POZU TRAS LA Aouesta important Cavitat es localitzaal bell mo d'una impres HAYADA _ sionant zona de rasclerroue s'estn a l'E. del "Collado Hermoso", r al darrera de la zona anomenada "l.a Havada o Jayada". ms concretament al vessant oue mira Cap a \/eoa de Dtrio. l..a poca s'obre al fons d'una dolina i s'accedeix mitiancant una , 6 rampa d'neroa de forta inclinaci. ia oue la resta de la boca es troba tallada verticalment. 0 - A 0 m. es troba un petit repl (per a dues persones) i davant d'ell es pot observar una finestra de reoulars dimensions. A 214 m. ' ms avall d'aouest puntes troba un petit nnxol on es pot reins talar i continuar 0 m. ms fins assolir un repl un xic ms oran. i cooert pel del ("Traviesu Ostras Pedrin"). Aouest fou el darrer punt on vam reinstalar. ia oue per manca de temps, la resta del pou (l8l'5 m.) es va fer d'una sola tirada, acompanvant el des 0 cens una fina cortina d'aioua provinent del darrer repl esmentat. . , El fons d'aouest impressionant pou s irreoularment circular (20 l l8 m.) i amb el sl cobert per clastes de petites dimensions; un 67 t

"x

"x
"><

"x "x
"x x x

***+xj 'v\-\-$ \\-\*

7-\ \--x\ +\

,_

+-;;;+\** ++++y+++++ +
\ ; _-A,\*-\-\i\\* ><E,,,, i;++ ++ 1
T

+y+*++
..5l}
_`- Q

-\-\\V\\\* +++4+++ + *-\ +\\1-\\-\\ + +.++++

_l

\_'\*\\-\* \- \--\-\}+. -\\*+-\- " +--*

-y-\--\-+

.- #"' Qf-`
" :._ .

D \7 x.
.,J
'

M ,,....,_
..

.`

Jl-;:;Jj_
.

.:\* x,
*

Yr <<<< >>>s>$1~"$$
`~*><><

+ f

.+ A *
4;;-.p

`}j@+j +_r_ -V;j}

#;+ ++#
,,

**5

` \ Ar ) * * `I

xxx

L*J

$1*

XXXXX

x ,<__,,<,:

22 2;

XXXXXX

XXXXX
XXX

=;

\A

`X

|XX{
y If

23

: .n.n.
mm

16
,.-.

SPIT
18

I ANCORATGE ununn

"

40

__TRAVIESU

OSTRAS PEDRIN

181,5 !

1 Li

32

v aport hidric provinent de la paret de l'ltim tram del pou orioina _un bassal d'aic1ua en un rac de la base. En un extrem d'aouesta, i per un ressalt de 5 m. amb una petita colada i desprs d'un curt 3 2 t meandre, s'assoleix el punt de mxima profunditat a 3 l3 '5 m. de la boca. El "Pozu tras la llayada" constitueix, amb el seu pou de306'5 m., la tercera vertical en importncia de la pennsula, tan sols supes 3 s rat pel polmic Pou Lepineux de la P.S.l\/l. (9-320) i pel recent ment explorat a la "Sima del Trave" (P3 09). 3 r 72 Fozu LA r En el vessant NE. del Jultayu. BAYEYA r La cavitat s'obre a l'exterior mitjanant dues booues oue p resen 2, ten un desnivell de l5 m. entre ambdues. Penetrant per la infe rior es troba, un pou de 2)8 m., de forma cilindrica i de lleu _ ' inclinaci oue provoca tot un reguitzell de petits replans. En el , seu tram inferior s'observen una srie de finestres oue comuniouen amb un pou lateral, oue davall at per la part ms baixa de lante rior profunditza 3l' m. Aouest pou s de maiors dimensions oue ` el d'entrada. per es va estrenyent lleuoerament fins arribar a la , seva base, on acaba Ia cavitat a B8'6 m. de profunditat. ' ` 73 POZU LA Tamb situat al vessant NE. del Jultayu, per un xic ms avall, LLOMBA DEL per damunt del cami' que va a la font del Peyu. 3 t 3, JULTAYU t La boca es troba en un relleix de la paret, presentant un nic 2 pou de 23 '6 m., trobant-se a la meitat del descens un repl i , un xic ms avall unpouet cec lateral. l.a base del pou incideix l , lateralment en una cambra de redulars dimensions amb el sl cobert per blocs, formantuna rampa en el fons de la oual fina litza lacavitat als 30'x m. de fondria. 3 , 2 7Q r

I-. m

-./`

ml {IL

<.ZI
..___

Si
L*J

uu

.; 119.

'

my

G 3 =

NIM

JTO
S
L*J

Z@L%
a+

L Qlwif?
L @ 2..O 0

if OQ

SO
.

cf

'

COLLABORACIONS I s Des d'aquesta pgina volem remerclar a totes les entitats que a Cntinuac farem esment, per la seva :bl.labOraci amb la S.l.E . durant les diferents campanyes que s'han prtat a terme aquests anys al massis del Cnrnln (Astres). CARBUROS NETALICOS tE9ERT PLBLICIDAD I GALLINA BLAN.I S.A. t _ s s ClEDAD |`ESTLE, A.E.P.A s s NUTREXPA, 5..A. s s EQORTS SBECAS s . LlS IMDUSTRIAS DE ALIMENTACION, SA. s -ouu0O` 72 W s

EI u "1. S ( COITQOS 6 08 IOCGS FUI1I0,SCO) |r= JJIDVIIIIA ( Quan vrem fer els treballs de les "Cuevas de los Glqces" (veqis EspeleoSie n9 < l7, iuliol 1975), observarem que el riu Xalle, en arribar a unataca calcria. talla aquesta formant el conqost anomenat "l.os Gloces". De fet, les coves superior i inferior ( dels Gloces i les altres ("de los Tilos. de los Paiaritos,etc") es troben qaireb peniades u a les parets del conqost. En aquella ocasi dquerem que hi tornariema explorar el conqost, el fons del qual no es veu de dalt estant i semblava navei`-ni un desnvell considerable. ( , EI proiecte qued com a tal en` el temps, fins el l5 de setembre del l9B. No vam sser els primers, per qaudirem d'un descens precis i divertit, com els ( que caracteritzen aquesta especialitat esportiva. De fet, nosaltres teniem l'inters de ( trobar alquna cavitat al conqost. com la importncia de la Cova inferior podia fer espe rar a un centenar de metres sota la seva boca. ' Ara publiquem aquest croquis per Considerarlo indit entre les quies especi'fi ques dels Congosts del Pirineu. ) t ( Aproximaci : (Veure croquis a EspeleoSie n9 l7). Baixar pel cami quedes de Fanlo s davalla a la Gleva de iurruel: l5' (evident). v Retorn : En sortir del conqost, un cami remunta per l'esquerra cap al poble; 3U' Descripci : Al mateix inici es passen dos qorqs i inmediatament es troba el ressalt ms important del conqost. amb l'5 m. de vertical. Un petit meandre . quelcom relliscs permet baixar fins i'5 m. i aqafar la corda a lmplia ( o vertical del pou. S'instal.la en un arbre. En poques de fort Cabal s'hauria d'insta l.lar amb "spits'. separant la corda de l'aiqua. v No caldr ms la corda fins qaireb al final del conqost (pit a la drer u ta per baixar a un qorq amb parets de 3'5 m. molt llises. Els altres ressalts es baixen en "ramonaqe" o per adherncia fins prop de l'aiqua. ( 73 r

Uns OU8S qprqs sn molt fpndps Cal nedar. encara uue sn Curts. L'amplada del COQOS np arrba a superar mal els m. Ualada en gpriada s dflclment aprecable des de baix. dpnada l'estretesa la rregulartat de les parets. Der ppt superar el Centenar de metres a les zpnes Centrals. . s El recorregut del Cpngpst s d'unS 600 m. aprOmadament el deSn vell de l0S m. (sedpns l'altmetre). Material : Cprda de 40 m. "spts" ` Hdrarl : Entre l h. l h50' . f -OOOOOpOO 0 _ s 74 s

<"J'I|

NH

Q'!).

uar= S.I.E.

INTRODUCCICl.- Tpt spvint, delimitar una zpna de treball i invertirni un cert temps,resulta

una tasca, per a mplts, decebedpra: ia due acpstumats als fredtients resultats espectaculars
lpcalitzen a Catalunya. lvls 0 menys aduest s el cas de les cavitats que fprneixen el present
article.

d'altres massissps de l'Estat, es cpntrappsen a les exigiles cavitats que per re

l.'any 19810 uns duants membres de la npstra S.I.E. es dedicaren as visitar i refer l

tpppgrafies de dues cpnegudes cavitats de la zpna del Perelld (Baix Epre), l'avenc lpbres i la cpvadef la Rabpsa. Tres anys mes tard decidiren de fer el mateix amp

cavitats cpnegudes a la zpna i al mateix temps pbtenir tpta la infprma

ves cavitats. Els r esultats representen un bpn recull de la maipria d'avencs i cpves situades a un sectpr de la Serra del Bpix i dels vpltants del ppble del Perelld; mpltes d'elles e><pl p

des cap als anys cinquanta i due fins ara np naviem tingut npticia de cap mes exp
diferents veins del Perellp, s'nan ppgut lpcalitzar i explprar.

altres es tracten de petites cavitats fins ara descpnepudes i due qracies a les

(ZARACTERfSTIQUES DE LA ZONA EXPLORADA.- En un princip

nyen a municipis limi'trpfs, especialment al de Tivenys.
i prpspeccipns a tres zpnes diferents, que spn

recull espeleplegic de tpt el municipi del Perellp, i besicament aquest s el cpn sent treball, encara due s'nan afegit una serie de cavitats veines, que per ppc

Prenent cpm a base la ppblacip del Perelld, es realitzaren sistematicament ex

a) Relleus cpstaners.- Aduest sectpr s cpnstituit per una serie de petits rell nen entre les ppblacipns del Perelld i l'Ametlla de Mar. Al limit dadu

pere ia dins d'apuest ultim es trppa la maxima elevacid, el Puiq Mpl del Perelld, el Parracpll (199 m.), Tpts aquests relleus scin integrats p
van a desduasar directament al mar.

ques que _s'alcen timidament sppre els terrenys d'al.luvi6 splcats per p

p) Serra del Bpix.- Al NO. del terme municipal, al limit amp els de Tiven
la Rpca Fpradada i la Buinaca, que van paixant ppc a ppc vers el SE. tpt

alca l'anpmenada Serra del Bpix i ms cpncretament els sectprs de l

76

bi *
r-- {

IZ

1 Z<

\y1

{"/'/

'

r\~ ._ ..._

e nr? x0
I rs .,
Ix
/,

zx

I *_,_,

U( '

ld\

*/ xx
\

//

Ul X IO 2

71w
DII

2 ` Ax l

I~ 5
~1` \ {it '

\"

1 *`

(x
,

\ EL
1

<*> J gf

IQ
~1 \.

r t / I, N
\r~/`-/ I

I \__ / /

I C-`JI'

# (D , 1
($-1 6

C `- . ;

m{

2/"N I*
f ?? n

{Q 1
/` )

"sl

hh/Ig `V x lQ 1 I
F Fl ,
I

\a5

L-"<

~/\ \\

. +1 ,
+
~-

~ \ K`
x/
~._

\ `x O *\".\1
\_ " F

\/ \ `

l=50.000
`s * ` "

\/xl} I `
*$`
`\

, ss ~ ," ~ 5 \ ` `hf T `?
_ ` \ '\

""'

`"

f I `

\, *"`,/dv
'`~

` s\`

_ ``
*

" -P,

v _,

'~` s_,~ O` `

\1

..`s
I

- U 0 Q.

E0

[NY O

Xo

/+"1(,`

O in E ;
E - Q
E; 5U
g-D

T} {sgI
'>
,, W z
..+ !

`-M+_~+`

*_@
/XN
+ :_`\ Q

vc_,-{--+-/

{O
+ 1;

del cim de la
mes.

serra de les Co

Els materials tamb son integrats per calcaries cretacioues, encara que al sector
ms alt d e la serra del Boix apareixen molt dolomititzades, podent-se atribuir possiblement

all jurassic superior (malm)

c) Serra de la Barra.- Al N. de la poolacio i separats del sector anterior per la carretera
del Perello a Rasouera, que travessa longitudinalment la Plana del Burgar, es troben una

serie de relleus de poca alcaria i dominats pel cim de la Barra (359 m.), due hom pot
considerar com els contraforts llevantins de la serra del Boix. En aquest sectores localit

zen els indrets de les Malladetes, Picamoixons i el petit cim de les Colladetes (289 m.).
A l'igual que les altres zones, la petrografia es troba dominada per les calcaries cretaci
ques.

CAVITATS CATALOGADES

a) Relleus costaners

l. COVA DEL PARRILLO SERRA

Tamb coneguda amb el nom d'Avenc de la Serra. Fou explorada i donada a coneixer

a mitjans dels anys cinquanta pel (3.E.S.C.M.B. (2)

Del km.` 1% de la carretera N-EAU surt una pista due avanca en parallel al barranc

de les Dliveres, passa pel costat d'unes basses d'aigua residual i es segueix fins situar-se prop

d'una linia d'alta tensio. Prop d'una casa veina i al mig de la vegetacio es troba la cavitat.

Mitjancant un petit ressalt es penetra en una galeria de sostre baix i lleugerament des

cendent, seguint amb aquesta tonica durant poc `ms de 20 m., fins arribar a un ressalt, on la

galeria s'eixampla i el sostre s'en laira una mica. D'aquest punt surten dues galeries, cap a l a

dreta segueix baixant i pocs metres mes enlla resta taponada definitivament (cota - IU'7 m,).
Des del punt anterior is vers l'esduerra,la galeria puialleugerament durant uns 20 m. fins a
rribar a un tram molt estret i restant curullada per una colada parietal. Practicament a l'ini

ci d'aquesta galeria, surt, a la dreta,un petit conducte descendent de curt recorregut que s el punt de maxima profunditat de la cavitat (cota ll'9tm.) El recorregut total de la cavitat l'nem estimat en 75 m., s a dir, 55 m. menys del
que digueren els seus primers exploradors.

Tamb cal fer esment due en els primers metres de la cova, s normal de trobar res tes d'animals morts, la dual cosa no fa gaire agradable l'e><ploraci6.

78

W _?` ri
V"?

{QQ?

%?

'

Z?
M

N : l:"'?

:
~

q,"

ZT

va? $

I {V . f
u1.Z
.

_ / /'

27/ ci<2;{Za
__I

A 10
<9Z.

4297
,9

if ng YY
'

rf!
.-

. '. ._ 0 "
4.

H.

..K3
"7
.1:..

W.

_V
.

{.5*.*

as - vi.
!o

A, ` /_,..
--M

15

5 32. AVENC DEL XIPRER 5 V'~ Tamb conegut com/\venC de l'EStudiant. 5 5 Situat a 1'E. de lapoblaci del Perell i sota una liiwia d'alta tensi. Dues boques de x~eu1'S dimensions donen pas a un pouet de 3 7 m. que desemboca en una saleta mplia pe- ' r de sostre baix. La Profunditat total s de l'9 m. ' ( 1 5) AV. DEI. XIPRER 5 9 -$.I.E. 26-9-83 5 5 3 | ; * ` _ 5 [ 5 /- V . " ,7 ,, ' r . 5 5 _ $ _ _ . v' .5 5 5. _f.:: ` F V _ ' ; 9 ( , 1 * 5 l J*\ 5 'I ,'g;.';:5-"5:t;._ A 1 : ".]_.c.. \,"' ( _ 9 1 3. COVA NADELL g ( 5 t (Es tracta d'una petita Cavitat abalmada. Passada una estaci de serveial km. 197 de la carretera 3D. surt Cap al 5. una pista que voreja el barranc del Boc, tronatse la Cavitat g 1 a pocs metres per damunt del seu tlveg. 5 5 5 g Avenc dels Cent SaltS. Cavitat explorada l'any 1955 pel G.E.S.C.l/|.B. i publicada recent- V ment (6). Situada al SE. del poble del Perell, profunditzava 51 m. Segons les nostres informa cions sembla que fou tapada quan es fu l'eixamplament i variant de la nova carretera 3O. ( b) Serra del Boix g ( tt 5 1 v 5 ( ti. COVA DE LA RABOSA 5 _ Es sens dubte la Cavitat ms coneguda del massis. Les primeres noticies provenen de 5 5 l'exploraci i posterior estudi (1) realitzatpel G.E.S.C.M.B. Cap a 1'any l9555;_pub1icant _ una topografia consistent en un tall longitudinal 1 vries seccions transversals. El motiu de la nostra visita fou el de revisar la topografia i fer l'aiecament de51a planta de tota la Cavitat. ( 80 3 4 g 5

TDI! S. .E. I-5-80 GR. 4

I-2

{ yl-I

>=

x x\~
"

==

3 ".1

- 4.
an xvux.

em\m.Tl.\L

AMW *3
\ TU'
,,

.\I
"

-6,5
\.

.;2*r-nxm.\*m\w
Q] ;

-g3_3__

\$

*5

-4s.s

A
:0,2 H
|.| |.3

;0,0 Y

921 i

10*

20

so un.

E5
I

-e.a

-4:.s

Per localitzar la cova, el millor itinerari surt de pocs metres ms enll del km. 15 de la carretera del Perello a Rasquera, on per una pista a l'esquerra durant uns 5 quilmetres ens enfilem al coll de Diama, on hi ba un gran tallafocs i la pista gira cap a la dreta. Cal deiarla i anar a cercar una carena que es veu davant nostre, mitjanant un coj , rriol, senyalitzat amb pintura, i que surt a 100 m. de l'inici del tallafocs, a la dreta,entre , camps d'oliveres i ametllers. Seguint-lo es passa per una petita casa en runes i ens porta r directament a la petita boca de lajcavitat, situada a \00 m.s.n.m. i uns 15 per sota la c_a5 rena, per pel vessant contrari del que es puja, s a dir, en el barranc del Clot d'en Pastor, 5 _ trobantse per tant en el municipi del Perell per a poca distncia de la parti amb el de v Rasquera. ' - ` 5 Duespetites boques situades a diferent nivell, permeten d'accedir a un conducte lleu- 5 gerament descendent que rpidament desemboca en una, podrem dir, nica cambra, d'ampla dajmolt variable i amb el sl constituit per una rampa que mant quasi uniformement una j inclinaci d'uns 5' i dividida per una gran quantitat de blocs i de massissos estalagmtics i j que donen origen a multitud de cambres de_diferents capacitats. j En el sector ms profund, la presncia d'un procs clstic molt ms evolucionat,dna u lloc a un tram ms catic i integrat per petits pous i intersticis entre blocs. 1.a profunditat total de la cavitat s, segons les nostres dades, de - 65 '5 m.; per 2 donarlel recorregut total d'una cavitat d'aquestes caracteristiques s una cosa sempre molt relativa. Fins ara, se li bavia atorgat un recorregut de 280 m., xifra que considerem del tot acceptable, ja que segons les dades extretes de la nostra topografia, sumant la poligonal boca -fons, 1'amplada mitja de la cambra principal ij les galeries laterals, ens dna un total de * 265 m. ' 5. .A\/ENC DE1. CAM DE XQUERA r l.a primera exploraci d'aquesta cavitat deuria fer-se a les primeries dels anys 70 per membres del G.l.E.C.E.Grcia, i no el l977 com es diu en la fitxa publicada per l'E.C.G.(5). 2 Es troba al bell mig de la carena de la Serra del Boix i el seu accs ms fcil surt del km. 7 de la carretera del Perell a Rasquera, on una pista forestal passa pel costat de , la casa d'ICONA i per la Roca Foradada s'enfila fins dalt de la serra: un cami en direcci N., cap al cim de Xaquera, ens portara directament a l'avenc, desprs de passar per un petit bosc i una dolina amb aigua embassada. l.'estreta boca es troba al bell mig del cami'. 1 Un cop superada l'estretor inicial, un petit ressalt ens fa penetrar en una galeria en , rampa, de poca amplada, tnica general en tota la cavitat i que es precipita en un primer `A pou de l2 m. i tot seguit un altre d'll m.; al fons d'aquest i un xic ms avall, es troben unes concavitats laterals, producte d'un allargassament de la diaclasi general cap al |\1.,que resten taponades per blocs i que. semblen intercomunicades. Ms avall, un nou pou, aquest de l9 m. ens porta al darrer tram de l'avenc, on per una rampa i un ressalt final entre blocs, s'arriba al punt on la diclasi es fa impracticable. I . 82

P12

P11

R5

P19

ECCI
IU

su;

LANT

li 9 t 2vSegons lesnostres dades la pr ofunditat mxima ts de 78% m., existint una diferncia r notable simi; lla publicada per l'E.C.Grcia (5), que els ni- dna 64'5 m., Aquesta diferncia ` semb la donada per unes mesures diferents 'en tots els trams verticals,5 que_a nosaltres sempre _, ens donen uns pocs metres ms.v@ui estar en possessi de la veritat ?. _ 2 r 8. AVENC DEL CIM DE L'OBAGA DL POLLO n p Cavitat explorada pel G.E.S.C.lv12.B. a les camparlyes dels panys 58, a l'igual que la que ` anomenem n9 2 (l). s r ` r , 5 Seguint endavant pe1cami de l'avenc anterior , pocs metres ms enll la Carena res desvia Cap al N., abocantse sn un tributari del Clot d'en Pastor; pocs metres per sota del Cami i2 en un cingle es troben penjades les tres boques que donen accs, a la Cavitat. Penetrant per la boca superior s'accedeix, mitjanant un pou de 19 m., a una Cambra t 2 de regulars dimensions. En la seva part ms baixa dna ini ci una estreta i alta galeria des -2 g 2 Cendent, que peruns petits pous ressalts entre blocs arriba a un punt on es fa impracticable, assolintseels - 5'5 m. de fondra. t ' 2. W [ W7. AVENC N9 2 DEL CIM lDE UOBAGA DEL POLLO 2 9 5 r _ LB. AVENC N9 5 DELCIM DE UOBAGA DEL POLLO 2 . s l` A la Carena del Cami de Xquera, just per damunt de la cavitat anterior. _ _. 2 El n9 2 s un pouet de 8 m., en el fons del qual s'inicien dues rampes, baixant una r p d'eles 4 m. ms de desnivell, fins al punt de mximaprofunditat. s 2 I . g t El n9 5 tamb presenta d'entrada un pou d 8 m., divdintse al seu fons en dos conductesdiferents, un que baixa 5 m. fins restar taponat en la cota de mxima profunditat g (2-2 'I6'6 m.), un altre, menys profund, que [porta a una curta galeria que es va eixamplant finsque un acumulament de blocs tapona totapossible continuaci. t . t , 5 9. - AVENC DEL CIM DE IJOBAGA DEL POLLO v 9 * l Uns metr es per sota de les anteriors Cavitats, a la capalera del barranc quegbaixa ` Cap al Rac Roig. 2 52 4 r t Per una mplia boca es penetra en una curta galeria amb lleuger endent lateral ment ncideix una esquerda entre blocs que profunditza fins als 15 m. de fondra. Pel fons de la galeria d'entrada es pot _penetrar a una altrarconcavitat vertical, molt estreta, "que sembla producte de la mateixa d.iClasi que l'esquerda situada sota la boca d'ingrs. , Avenc del Torrent del Crvol. Cavitat situada a la mateixa zona que les anteriors i elx , ` plorada pel G.E.S.C.l/|.8. en la seva campanya dels anys 50. I.i atorgaren l U m. de profun' t ditat. En desconixer la seva situaci, no ens na estat possible de localitzarla. , r 84 p r 2 s *

QII_

'Q1I

52:5

Wu rfzi a.

rm?

@*2:
wz

i:E*<:v&

wg

%%* Z;&..f

.::S

{ ' ` . i

'ZZY"" ' :;..

$..

H=aa... ? 5:!.:3i:$?EE

'J: J

Q1"`
E . %:Z
I

-Q-? 2 . . . .0% ; 5 ;J

?.rI

0% { V . ... Q .

: .: O
* 4; Y

b\ $ M _ . I \

. \ ,. 1 _ ' 5 J O
.

;,9:

. \ ` I`

:b'

$`.:rr,z

. . "

C(\` V n
g |4 Q
-A\ \

...t
II

*qU``
; \.)

*.;,5; \._

;.. _:

VAAha
..

_&$.\ '<J .
.KA='2

1 | (*1
'. -\ )I

. 7

62*

ol

- xw

\)\Z

:2?
z

Q.

rE

L2 U
+I

10. AVENC DE LES CALOBRES. 1 g t 1 n ` ' Aquesta s unaaltra de les Cavitats ms Conegudes de la zona. Fou exploradaper primer Cop el dia 13 de setembre del 1958 per membres de la S.E.'S.-C.E.F'uigmal, atorgant 1 li l'exagerada profunditat de 120 m. (3); les topo1grafies realitzades en els darrers anys nan ni ajustat la fondria en poo ms de 80 m. 1 1 1, n Situada molt a la vora del l<m. de la Carretera del Perell a Rasquera, a l'esquerra i per sota d'ella, en una petita riera i a un Centenarde metres d'un solitari pi que serveix de bona referncia. ' 1 1 .1 Al bell mig d'una dolina de poca profunditat s'obre el pou inicial, de 18% m., en el fons del qual, a ms dels productesclstics habituals, se sol trobar tota mena de deixalles, especialment animals morts i vidres. Per una estreta galera s'arriba a dos ressalts Consecutius de poc ms de 5 m. i per un pas estret es penetra en un poude 15'2 m., enclavaten la, diclasi general de l'avenc, de direcci NNO.SSE. Desprs d.'una Curta rampa es troba 1 un altre pou, aquest de l0'5 m. i un xic: ms avall, el darrer, del65 m; assolintse xa ga n 1 leria fnal despres d'un petit ressalt entre blocs que bruscament gira 1809 i en sentit ass- 1 Cendent per finir als pocs metres. l.a fondria total segons les nostres dades es situa a 85 '5 m. de la superfitie. . 1 v . 11. AVENC ELVIRA 1 1 * 1 Petita Cavitat formada per un pouet de 5 m. i situada uns 300 m. al 8- de l'avenc de 1 les Calobres, dalt de tot del vessant d'un barranc que gira Cap a la Carretera. La seva piri- r _ mera exploraci fo u realitzada Cap a l'any 1970 per membres de la.S.1.R.E.-LJ.E.C. Centre. 1 t- Cova de Cabra Fei et t t 4 111 - Cova de les Ca1obres. Es tracta de dos abrics a la roca, de marcat inters arqueolgic 1 1 v i situats a lazona del barranc de les Nines. v n q Avenc de la Cooperativa.- Sortint del Perell Cap a Rasquera es troben les naus d'una 1 Cooperativa d'o1i, just alfront, passat el pont 1 a 10 m. a l'esquerra de lla Carretera es 9 troba la boca de la Cavitat, Coneguda d'antiC que es fa servir Com abocador de deixa- t n lles de la Cooperativa actualment na estat reomplert amb runes de Construcci. D1esCo neixem la profunditat que podia tenir. A 1 .C) Serra de la Barra 1 u . 12. AVENC DE UARREL 1 1 Cavitat explorada per primer Cop per la S.E.S.-C.E.Puigmal el mes de gener del 1961 1 (i), atorgantl i 52 m. de profunditat. ' _ g , Tamb s Conegut Com Avenc del Cabrit, in es troba a uns 10 m. per damunt del ves- q n sant esquerre del torrent de l'Esmenador, no gaire lluny de l'anomenat Cami' dels lvlolins. t q r 87, 11 1

20,0

ALCAT

5 10

20 M.

PLANTA

1 9,45 _
5 10 M.

sKl!

"`

""`

. -63.5

qw

1518.55

./ P
~

I_

\\:
- \Y _.9 p. Q.

-83,5

wl

.E
S";

g `H

-10

. 10 M

@2
\lx/Q4

0 I ( P. 34.

:147

a_q

, Una boca noritzontaldnaflpas i= L1Fl_gp0u de 9 seguitQ d'una rampa molt inclinada r i unpetit ressalt, que ens aboca'a> un pou, adiaclassat li de 3i '5 tm. de desnivell. Al seu fons existeix un petit conducte, molt estret, que representa e 1 punt de mxima fondr ia, a - 5"B m. de l'entrada. 1 s 2 r . r q 11 13. AVENC DELS 2B 1 1 I Es trob a a pocs metres al NO. de l'avenc de l.'Arre1, al bell mig d'un bosc de pins, Fpblt (l ;'% ~CFVTi1t) l boca tapada per un tou de branques., Per l i` unpouetrampa es desemboca en una sala de sostre pla coberta de blocs, per entre els quals s'asso1eix la mxima profunditat als 9'8 m. 1 14. AVEN MAN _ 1, 1 " Explorat per l'E.R.E.A.E.C l'any 170, que li posaren iaquest nom en agrai'ment al 1 sSr.Enric_l?aliars, l, de Can ivian, vei del Perell que els acompany per a la localitzaci de cavitats. 1 ' Situat no tgaire lluny dels anteriors, un xic ms al NE. i a uns 15 m., del final d'un tallafocs. 1 _ t A 1 Format perun nic pou, allargasat i de 23 '2 m. de desnivell, que presenta una petil taconcavitat lateral al mig del descens ia la sevabase existeix un curt`conducte*descendent, punt mxima penetraci als 25'3 m. de fondria., s , 15. AvENc <oE LS PALANGANE , yg ` Obertal bell mig d'un camp d'o1iveres, pocs metres a l'E. del Cami de Ginestar. Des de la seva bbca es divisa a 1729 la torre de vigilncia d'incendiS. Desprs de baixar un primer pouet de poc ms de 3 m., es succeixen una srie de ressaltsi estrests pouets, que en alguns punts va naver necessitat deiforar, i que deSembo_ quen en unari galeriax final en rampa que acaba en un pas molt eStret als 22'6 m. de profunditat. , I ` 16. AVENC IDELS UATRE PINS 1 Entregles capaleres dels barrancs de la Galla i el de les lvialladetes, apocs metres del camii poc abans d'arribar a un tallafocs. , 1 Formai; per un nic pou de 12 m. i una curta rampa que acaba als l'~ m. de fond Cal dir, que l'any 1961 la S.E.S.-C.E.Puigmal explor una cavitat en a questa zona g amb aque st mateix n om, per per la descripci que coneixem no sembla Correspondre a a questa. - 1 I . I 90 t

Y|

1Q

+I

HJ

...s Q LH D

__/_

Z\&*

Zgyl
,4

$G\ gg
tz: ~

6 A

\\

.`*"""'

'' en

k
` `

_ ._..

N.

H1 K

-V AA I .-2

I+

:- \.D.#.$
41 .

I 7*/

. n"

b '

__,

v -L

M-.__`~;`;I;

_*hQ
:*1 'S

17. AVENC DE IJESMENADOR r 18. AVENC DEI. TOSSAL DEL JONC 7 1.es peques d'amtJdues cavitats es trqben sqpre un petit cinqle mplt visible des de t lluny i situat a la capcalera del barranc de la Galla. Encara que per la prqximitat de les dues peques ppdem creure que es un sql avenc, la impqssibilitat del transit entre elles va fer que els seus primers explqradqrs les cqnside ` ressin cqm dues cavitats diferents (G.E.S.C,l\/1.13., any 19%). I.'avenc de 1'Esmenadqr es cqnstituit per un Linic pqu circular i de 50 m. de desni vell, presentant un estrenviment als 17 m. 1 pqc apans es veuen un seguit de redui`des cO municaciqns amp l'enva separadqr de la cavitat vei`na. 1.'avenc del Tqssal del Jqnc es desenvplupa paral.1el a l'anteriOr, per a partir dels 12 m. es divideix en dps cqnductes verticals mplt estrets que baixen qairepe a la mateixa fqndaria de l'avenc de l'EsmenadOr (5l'Z\ m,). 19. AVENC DE CAN SANTANO Es trepa a uns 60 m. de la masia de Can Santanq, a la capcalera del barranc del Quiquet. t Eqca rpdqna de petites dimensiqns que calque desqbstruir per accedir a un ressalt de t 1 pqc mes de 6 m., un xic penjada sqbre la seva base una curta qaleria ddna acces a una petita campra amb una rampa de blqcs, entre els quals s'qpre un npu cqnducte descendent que resta inexplprable 7 m. mes avall dequt a l'estretesa del pas. La prqfunditat tqtal s de - l5'l m. t 20. AVENC DEL COLL ALT Des de la Eassa d'en Ferras cal sequir la primera pista a la dreta fins arribar a un tallafqcs situat a l'esquerra, sequintlq treparem un cqrriqlet que va carenejant fins p assar una riera mqlt pqc marcada i qn ni pa un qrup d'arbres, ppc mes endavant, junt ai unes pedres llises es trqba l'avenc. ' r 7 Cqnstituit per un unic pqu de 0'7 m. de desnivell que presenta una cqlada que cq preix prcticament tqta la paret N. ' 1 21. AVENC DEI. TRINITARI A la dreta del Cami' de Ginestar, al l\|. de la Bassa d'en Ferras i junt a un camp de cqnreu anqmenat del Trinitari. ` Eqca circular d'l m. de diametre que dna a un pqu de r'5 m.; en el fqns s'Opserva una cqlada parietal i una xemeneia de qairebe 1 m. d'alcada; per sqta del1a apareix un ressalt de 2 m. que pqrta al punt mes fqns de l'avenc. Prqfunditat tqtal : - 6'7 m. 6 93 6 '

YJ-" Q7
>

'

R 6.4

-6.4
R3

R 7.4

T0
MA P

P 8.7

I $IIIi|

Q |

,0%..
?`

{`Z

"-
_.

`IO

WI) L.;

Z"?

R 4,5

r 17 1} J
) V) kl

J; g! jr
2
2M

22. AVENC DEL RACOI DEL. MUT g 5 Al N. del paratge de Picampixpns, en l'anOmenat Rac del lvlut i uns 10 m. per tlamunt d'un camp cl'Oli\/eres. Una peca mig amagacla per la vegetaci Clna pas a un ressalt de 5 m., una petita rampa i un altre ressalt, cle m., pprten a una petita galeria Clescendent gue marca la fi de la ca\/itat. Prpfunclitat tctal : ll m. I 23. COVA COQUINO Situacla a 150 m. al SE. Cle la masia cle Can Cpguinp, al cpstat Cl'un camp Ci'Oli\/eres; iust al limit entre el municipis Clel Perell i Cle l'/metlla cle lvlar. , S'acceCieix per un ressalt cl'1'5 m. gue ens situa Ciins duna cambra apalmada d'On surten dues galeries. Una, \/ers el l\lO., curta l acciclentacla per plecs. I.'altra, cap al SE.,pai xa i estreta en els primers metres, lleugerament Clescenclent i eixamp1ant-se en el tram fi nal, On existeix una xemeneia inexplprada. El Clesnivell mxim es Cle l m. i el recprregut tptal lnem estimat en A7 m. 6 Avenc dels DOS Lllls ( 26 m.) ~ s Avenc del Cau ( 21 m.) Avenc del Vent ( - 6 m.) 1 Avenc dels Quatre Pins ( 15 m.) s Aguestes guatre CVBS fpren explpracles per la S.E.S.C.E.Puigmal el gener del 1961 i nO nan estat retrppades per npsaltres. Tptes Cleuen trOparse a la zpna de les Calpbres les Mallacletes i ppssiblement nagin estat tapades pels mO\/iments Cle terres pera la repp placi fprestal. 1 , Llnicament se'ns presenta el Clubte amp l'a\/enc Ciels Quatre Pins, gue cpm ia nem Cllt np Cieu sser el mateix gue catalpguem npsaltres amb aguest npm, per per la clescripci gue cpneixem ppdria tractar-se cle la mateixa ca\/itat gue npsaltres anpmenem cpm Avenc dels 20. r g 1 AGRAIMENTS t \/Olem ties Cl'agui agrair la cOl.lal:JOraci gue per als treballs de lpcalitzaci i explpraci Cle les ca\/itats nem trepat en el \/ei`ns del Perell. i mplt especialment als cpmpanys Pere i Rpsendp, al Sr.Enric Pallars 1 a Francesc Elancn, guarcla del 1\/lecli Natural Cle la Generalitat Cle Catalunya. 1

0ix (Trrq0n)"
257-277

pcleon 6 (4)

(2)

M0nt0ri01,J.y Andrs,O. ((956) M0ntH 39yAQ trim. C

M.B

Estudi0 de 10 C0v Prri110Serr" Cienciu y

(3) (4)

S.E.S. Puigmcl ((959). "Avenc

S.E.S. Puigmcl ((96]).- "Serrc

de les Culobres (Pere116)" Cordudc (44) ; )O

de Crd)(Trrg0n)" C0rdd (65) ; 89

(5)
(6)

Vclles, J.de ()98)). "Recull de ccvitcts ct1nes Explorccions (5); 9)-)O2

Amdrs, O. ((982). Avenc dels Cent Slts Soto Terra (3) ; 41~42

0000000000ooo

97

' safa erra e ers 5 Novetat I S d L I ' t 7 pr= S.|.E. D'enC;a que l'any 1975 trbarem les imprtants cntinuacinsa la Cva Cuberes, les visites que la gent de lla S.l.E. naviem iniciat ifa a la vra vint anys a la Serra de Llers,s' incrementaren ntablement i es estrany que n ni bagi un mes que amb qualsevl excusa , , alguns membres de la nstra Secci n facin alguna excursi pel sectr. Fruit d'aix, nan estat les cntinues descbertes a l'esmentada cva i que peridicament nem dnat a cnei xer. A banda de la Cva Cuberes tamb es visiten les altres cavitats Cnegudes i segns cm, 5 tampc manquen jrnades dedicades a la prspecci i recerca de nves cavitats. Amb aques7 ta breu nta vlem deixar cnstncia de les descbertes realitzades aquest darrer any,i que sn : BOTET DE CASA REI. Aquesta interessan' Cavitat, explrada per nsaltres l'any 1976 , (vegi's Espeleie n9 18), finia en un petit sif que tanc l'explraci de la galeria principal. Tenim referencies d'algn intentide superaci d'aquest sif ( ptser era algn altre ' pas inundat que en pques de frtes plujes es pden crear uns metres abans a la mateixa galeria ?). l.a qesti es que degut a la frta sequera de primers d'any. en una visita a la t cavitat (l-5 -8l) s'bserva que entre l'aigua i el sstre existia una petita Cambra d'aire , superantse facilment l'bstacle ja que el tram inundat era mlt curt. A l'altra banda, la galeria puja d'alada grcies a una petita xemeneia i tt seguit el sl baixa i penetra en un cnducte de sstre mlt baix i lleugerament descendent; la gran quantitat de sediments srrencs permet d'brir-se pas facilment en els punts ms estrets fins que la galeria trna a pujar d'alada i tt seguit trna a baixar fins un altre punt inundat, per amb les mateixes cndicins que 1'anterir, encara que aquest s un xic ms llarg i preciss una cabuSsada al mig. Al darrera d'ell, el sstre trna a pujar una mica per trnar a baixar segui dament i preCipitarse en un nu pas inundat que n sembla factible de pder superar., ` Amb aquest nu tram explrat, de 152 m., el Btet de Casa Rei cmpta amb un recrregut ttal de 1.278 m. i un desnivell de 57'2 m. COVA DE TOROGO'. Dnat que segns els nstres calculs, les galeries ms allunyades de , la bca de la Cva Cuberes, es situen per sta la carena de la serra i fins i tt passen cap al vessant de la Ribagra, es dedicaren unes jrnades de prspecc per tal de lcalitzar pssibles Cavitats que cnnectessin amb la Cva Cuberes. Per l'nic que es trb fu aquesli ta petita cva,_ que despres d'alguna desbstrucci assleix els 50 m. de recrregut i pc 98

II

II III ...;.I|;|

ln!
LII

as `

WN Nm

,I
.[ `

**

M4

hn

. JM

ii
"

.;

Um

mmI
'>

1.. I s

III

II
I , [- nl I
:__ I

IH
y

I': '[
I *1

ew T2. I

"*-

.:;lI

' ` ;__v { _..[`` u DE TOROG t 2 ESPLUGA DE SERRA PALLARS JUSSA w w SIE84 //{ ` I > ` S . _ li 7 t ] v 01 S . 1OM R 9 ' """' ' ms Cle 5 m. oe fondaria. Estrooa a l'l. qel poble C;lEspluqa qe Serra, a la zona alta qel 7 2 oarraoc: oe Toroq . COVA CLBERES. Duraot el proppassat mes Cle juliol, en una oe les moltes ooursions a la recerca oe noves qaleries, a un se li aCuCli de tornar a mirar un pas situat sota la xemeneia oe "l.'AsCensor", mes Conoretament ales aoomeoaoes "Galestretes" (VEQ'S Espeleoie oQ 26); la qesti s que qespres q'alqunes oesoostruooioris es poque assolir l'aCCs a una srie Cle Coocluotes que hem anomenat "Xarxa del B". Sense qaire espeotaoularitat erz \/ies _oe topoqrafiar enoara, Constitueix um pou elemeot Cle la Cova Cuoeres que li permet en ` aquest moment oe sobrepassar els 7 l<m. oe recorregut. Com un avaoc; a unes properes riotes 7 t s Clescriptives, podem oir que les oacles topogrfiques aotuals sop : Topoqrafia a i\B5 .................... .i59 l\lo\/a qaleria al "Pou oe l'Aiqua" ............. 30 Aooicio al "EpCreuameot" ................. 2l Topoqrafiat "><ara oel Bi" ................ 7 58 Topoqrafia total a 2lO8i . . . .... 7.251 m. "><ara '8" (topo parcial, apro.) ...,....... 2U t t , 7.i5l m. 7 lOO

` 1ndcx Editerial ................................ 1 7 7 \/ariant per a 1's Clel sistema "Eruga" en 1'asCens per Cerda fixa ........ 2 Sebre les dues majers vertieals de Ciimy . .................. 5 Toprwims espeleelgies Catalans . . . ....... . .1 .......,...... 1l Resum de les Campanyes espeleelgiques al Crnn (Astriesl ........... 17 El Ccirigest de "1.Os Gleees" (Fanle, Osca) . .1 ..... . . ............ 73 F Resultat de les expleraeicms realitzades a 1a zena Clel Perell (laix Ebre). .... 76 l\|O\/etats a la Serrade 1.1ers ..................... . . . . 98