TR-ESTUDI DE LA INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA. (Aaron I Akior Santos Gómez)

INS Joan Brudieu.
TR 2015-16
la lactosa
Estudi de la Intolerncia a
ESTUDI DE LA
INTOLERNCIA A
LA LACTOSA
Autors: Aaron Santos Gmez i

Akior Santos Gmez
Curs: 2015-2016
Tutora: Gemma Escrib Jordana
INS JOAN BRUDIEU
LA SEU DURGELL
INS Joan Brudieu. TR 2015-16

la lactosa
RESUM
La intolerncia a la lactosa s un problema

alimentari que cada cop afecta a ms gent o, com
a mnim, hi ha ms gent que el detecta. Ens hem
plantejat conixer els beneficis i inconvenients
que ens aporta la lactosa al nostre cos. Per
realitzar aquest treball hem cercat informaci
detallada de
la intolerncia a la lactosa, i de
lenzim que degrada aquest sucre present a la llet,

la lactasa. Finalment, hem complert els objectius
que ens havem proposat, hem conegut el procs
per obtenir un producte sense lactosa i
la
dificultat per accedir a aquest producte tant a

nivell econmic com de disponibilitat comercial.
RESUM
L'intolrance
au
lactose
est
un
problme
alimentaire qui affecte de plus en plus de gens, ou

du moins il y a un plus grand nombre de gens
qui on la dtect. Nous avons attir l'attention sur
les avantages et les inconvnients que le lactose
fournit notre corps. Pour faire ce travail, nous
avons recherch des informations dtailles sur
l'intolrance au lactose et l'enzyme qui dgrade
de ce sucre prsent dans le lait: le lactose. Enfin,
nous avons atteint nos objectifs, et nous avons
connu le processus pour obtenir un produit sans
la prsence de lactose ainsi que la difficult pour
accder ce produit tant niveau conomique
comme sa disponibilit commerciale.

la lactosa
NDEX
1. QU S LA LACTOSA?..........................................................................................1
2. ELS BENEFICIS QUE T LA LACTOSA.................................................................3
2.1 PRODUCTES LCTICS A LESPORT....................................................................3
3. EN QUINS PRODUCTES ES TROBA LA LACTOSA?............................................4
3.1 LALIMENT AMB MS LACTOSA...........................................................................4
3.2 PRODUCTES SENSE LACTOSA...........................................................................5
4. QU S LENZIM LACTASA?.................................................................................5
4.1 TIPUS DENZIM......................................................................................................6
4.2 FUNCI..................................................................................................................7
4.3 DIFERENTS FORMES DEL DFICIT DE LACTASA..............................................7
5. QU S UNA ALLRGIA? I UNA INTOLERNCIA?.............................................8
5.1 DIFERNCIES ENTRE INTOLERNCIA I ALLRGIA ALIMENTRIA..................9
5.2 DIFERNCIES ENTRE LA INTOLERNCIA A LA LACTOSA I LALLRGIA A LES
PROTENES DE LA LLET...........................................................................................11
5.3 DIFERNCIA ENTRE UN TOLERANT I UN INTOLERANT A LA LACTOSA........12
6. TIPUS DINTOLERNCIES I NIVELLS..................................................................13
7. QUINS SMPTOMES POT PROVOCAR LA INTOLERNCIA A LA LACTOSA? 15
7.1 ENFERMETATS RELACIONADES AMB ELS COMPONENTS DE LA LACTOSA16
8. CAUSES DINTOLERNCIA A LA LACTOSA.......................................................17
9. TEORIA PER EXPLICAR LA CAUSA DE LA INTOLERNCIA A LA LACTOSA.. 19
10. MTODES DE DIAGNOSI...................................................................................21
10.1 DETECCI PRECO NEONATAL: PROVA DEL TAL......................................24
11. EPIDEMIOLOGIA.................................................................................................27
12. TRACTAMENTS O DIETES A SEGUIR...............................................................30
13. COM ES FA LA LLET SENSE LACTOSA?.........................................................31
14. LETIQUETATGE DE PRODUCTES QUE NO CONTENEN LACTOSA...............32
14.1 COMPARACI DE PREUS I MARQUES DE LLET AMB I SENSE LACTOSA.. .32
15. ENQUESTES........................................................................................................34
15.1 RESULTATS.......................................................................................................37
15.2 CONCLUSIONS.................................................................................................40
ANNEXOS.................................................................................................................. 42

la lactosa
INTRODUCCI
El nostre treball ha dut a terme un estudi sobre un dels principals components de

la llet, la lactosa. Hem escollit aquest tema ja que es tracta dun problema molt
com que pot aparixer en lalimentaci diria i que encara que no sigui mortal,
patir intolerncia30 a la lactosa comporta modificar els hbits duna dieta
alimentria.
Lobjectiu principal s saber qu s la lactosa, tot i que, fent-lo, hem aprs els
beneficis i inconvenients que aporta a la nostra alimentaci. Aix mateix, tamb
enfoquem el treball en els tipus dintolerncies, els smptomes 48 que produeix la
intolerncia a la lactosa, com diagnosticar-la i quins sn els productes ms
avinents per als intolerants.
Per dur-lo a terme, hem cercat informaci bibliogrfica i documental, i a Internet.
Tamb hem gaudit de la collaboraci dun metge de medicina general, i dun
pediatra especialitzat en gastroenterologia infantil. Com a continuaci del
projecte, hem entrevistat a un intolerant a la lactosa i al personal dun
establiment comercial. Tamb hem realitzat una enquesta per conixer lopini
dels intolerants vers la informaci que han rebut de la intolerncia a la lactosa i
hem visitat un centre comercial per saber la varietat de productes sense lactosa
que es comercialitzen.
En primer lloc, hem desenvolupat la fase conceptual, que exposa detalladament
la intolerncia a la lactosa i el funcionament de la lactasa, lenzim responsable de
la degradaci de la lactosa. Tamb estan inclosos apartats sobre els seus
beneficis, els smptomes, els mtodes de diagnosi i els tractaments.
En segon lloc, hem desenvolupat el treball de camp, que inclou lapartat de
letiquetatge dels productes sense lactosa, diverses entrevistes realitzades i
finalment una enquesta pels intolerants a la lactosa.
Sha incls un glossari de termes especfics per facilitar la comprensi del text a
tota mena de lectors.

la lactosa
1. QU S LA LACTOSA?
La lactosa s el sucre de la llet i est present en la llet de tots els animals

mamfers i en els seus derivats. T poder reductor, s a dir, lenlla
O-glucosdic s monocarbonlic.
Tamb s el principal hidrat de carboni present en la llet materna i en la majoria
daliments administrats a nens.
La hidrlisi de la lactosa, per acci de l'enzim lactasa, dna lloc als
monosacrids39 glucosa25 i galactosa19. En termes generals, els mamfers perden
l'activitat de lenzim lactasa a lintest durant el deslletament, poca en qu
adquireixen major activitat altres disacrids com la sacarosa i la maltosa.
En humans, a diferncia d'altres mamfers, l'activitat de la sacarasa i maltasa s
ms o menys homognia durant tota la vida, en canvi, l'activitat de la lactasa
intestinal va disminuint a partir dels 3-4 anys, arribant a ser deficient en l'edat
adulta, per aix la intolerncia a la lactosa s ms comuna en els adults.
La lactosa s un disacrid format per la uni duna molcula galactosa i una glucosa, unides pel
carboni 1 i 4. Concretament hi intervenen una -galactopiranosa4 i una -glucopiranosa. En formar-se
l'enlla entre els dos monosacrids es desprn una molcula d'aigua. La seva frmula emprica s
C12H22O11.
Font dinformaci de la figura 1:http://tiempodeexito.com/bioquimica/17.html

la lactosa
Font dinformaci de la imatge: http://www.consejosdefarmacia.es/alimentacion-infantil-crece-sano-y-fuerte/
La sacarosa s un disacrid format per la uni d'una glucosa i una fructosa (amb la prdua d'una molcula
d'aigua). La frmula molecular de la sacarosa s C12H22O11.El seu nom qumic s alfa-D-glucopiranosil
(12)-beta-D-fructofuransi. Font dinformaci de la figura 2: http://tiempodeexito.com/bioquimica/18.html
Una maltosa s un disacrid format per dues +D glucopiranoses. La uni de les dues glucoses s per mitj
d'un enlla (14). Font dinformaci de la figura 3: http://tiempodeexito.com/bioquimica/16.html
No tots els mamfers tenen el mateix contingut de lactosa, sin que varia segons
lanimal de la qual prov:

la lactosa
Com podem observar a la taula, la llet de cabra s la que cont menys lactosa.
Alguns experts la recomanen en concret a persones que tenen un baix nivell
dintolerncia a la lactosa.
2. ELS BENEFICIS QUE T LA LACTOSA
Quan la lactosa s digerida, la glucosa i la galactosa entren a les cllules, on es
metabolitzen per obtenir energia. Per tant, la lactosa la fem servir com a
combustible per a poder realitzar activitats fsiques.
A ms, el consum de lactosa evita que la protena diettica 45 funcioni com a font
denergia, tamb permet desenvolupar els msculs i realitzar altres funcions de
manteniment del cos.
La lactosa, sense ser un nutrient essencial, afavoreix labsorci 1 de calci i a ms
cont
galactosa,
galactocerebrsids18.
un
monosacrid
important
en
la
formaci
dels

la lactosa
Els galactocerebrsids estan formats per la uni d'una ceramida (esfingosina + cid gras) amb sucres.
Font dinformaci de la figura: http://laguna.fmedic.unam.mx/~evazquez/0403/esfingolipido.html
2.1 PRODUCTES LCTICS A LESPORT:

Els productes lctics contenen una gran varietat i quantitat de nutrients, essent
un complement important en la dieta de l'esportista.
Investigacions recents han demostrat que la llet s molt til com a beguda durant
i desprs de l'exercici, ja que permet:
- Mantenir uns nivells adequats d'hidrataci: Entre els nutrients de la llet estan
els electrlits13, partcules minerals fonamentals per mantenir un bon grau
d'hidrataci en el nostre organisme i, en conseqncia, indispensables per a una
rehidrataci adequada. D'aquesta manera s'evita la diluci de la sang i la prdua
a travs de l'orina i la suor.
- Augmentar la resistncia: Els sucres de la llet incrementen notablement les
reserves energtiques dels esportistes. A ms, els greixos de la llet permeten
augmentar la seva resistncia en exercicis intensos, que juntament amb les
protenes incrementen la captaci de sucres, de manera que s'incrementa
encara ms la reserva energtica.

la lactosa
- Disminuir les molsties musculars: Permet atenuar risc de lesions, contribuint a

la sntesi de noves fibres musculars.
3. EN QUINS PRODUCTES ES TROBA LA LACTOSA?
3.1 LALIMENT AMB MS LACTOSA:

El principal aliment que cont ms lactosa s la llet, i tamb els seus derivats
(iogurt, formatge, nata, mantega, batuts, quallades, cacau, llet condensada,
pudin, quefir).
El iogurt s el derivat de la llet que menys quantitat de lactosa porta, per aix
est recomanat als intolerant a la lactosa que poden obtenir una petita dosi de
lactosa com a principal font de calci. El fet que fa que el iogurt contingui menys
quantitat de lactosa s grcies als bacteris 6 que intervenen a la fermentaci del
iogurt, anomenats lactobacillus31, que contenen enzims amb la caracterstica
ms important, que s ser capa de digerir la lactosa. I per tant, el procs de
digesti comena quan es fermenta el iogurt i desprs facilita la seva absorci a
lintest.
Altres aliments que contenen lactosa i consumim diriament sn: carn i embotits,
flam, menjars preparats, salsa de vinagreta, maionesa, caramels, pa, brioixeria
industrial, cereals i pasta.
Altres productes amb baix contingut de lactosa sn: srum 46, begudes
alcohliques, alguns conservants, suplements vitamnics, medicines sense
recepta com els antiestamnics o el neobrufen, collutoris i dentfrics, i els
medicaments homeoptics.
3.2 PRODUCTES SENSE LACTOSA.
Alguns productes que porten lactosa han estat tractats per eliminar el contingut
de lactosa. Aquests productes sn els segents: iogurts, natilles, mantega,
formatge, margarina, crema, maionesa, salsitxes, caramels, xocolata, galetes,
allioli, llevat, pa de motlle.

la lactosa
Altres productes que no contenen lactosa per no han estat tractats i poden
substituir els aliments amb lactosa sn: fruita natural, fruits secs, peix, marisc,
cereals, ous, mel, confitura, patates, arrs, pasta, verdures, additius, llegums,
carn blanca i vermella, begudes vegetals de: soja, coco, avena, arrs i ametlla.
4. QU S LENZIM LACTASA?
Lenzim lactasa s un enzim digestiu que es produeix a les microvellositats de
les cllules epitelials que recobreixen lintest prim i que se sintetitza durant la
infncia de tots els mamfers.
Els enzims sn els biocatalitzadors 8, s a dir, els catalitzadors de les reaccions
biolgiques. Actuen rebaixant lenergia dactivaci i, per tant, augmentant
(accelerant) la velocitat de la reacci. Aquesta es pot mesurar per la quantitat de
producte que es forma per unitat de temps. Excepte els ribozims, tots els enzims
sn protenes globulars, solubles en aigua, que es difonen b en els medis
interns, i que poden actuar duna manera intracellular, s a dir, a linterior de la
cllula on shan format, o extracellular, s a dir, a la zona on se secreten, com
passa amb els enzims digestius.
Els ribozims sn uns RNA (com lRNA L19) amb la capacitat de catalitzar uns
altres RNA, als quals treuen o afegeixen nucletids, sense consumir-se ells
mateixos. Aix doncs, sn enzims i per tant, sn lexcepci a la idea que tots els
enzims sn protenes.
Microvellositats de les cllules epitelials que recobreixen lintest. La funci dels teixits de revestiment s
recobrir i protegir les superfcies externes i internes i segregar substncies qumiques. Sn cllules poc
diferenciades i que no presenten substncia intercellular.
Font dinformaci de la imatge: http://www.geocities.ws/biohumana2002/biohumana_202.html

la lactosa
El gen encarregat de dirigir la producci de lactasa sanomena gen 22 LCT i est

ubicat al cromosoma 2 en la posici 21. Qualsevol lesi que pateixi aquest gen
pot comportar una producci o funcionament incorrecte de la lactasa i aix,
provocar intolerncia a la lactosa.
El gen LCT t la funci de codificar la fabricaci de lenzim lactasa.
Font dinformaci de la imatge: http://ghr.nlm.nih.gov/gene/LCT
4.1 TIPUS DENZIM:

La lactasa s un enzim del tipus Beta-galactosidasa 20 (sutilitza en la fermentaci
dels sucres de la lactosa) que pertany a la famlia de les disacaridases. Les
disacaridases sn els enzims que sencarreguen de trencar els disacrids en els
monosacrids que els formen.
4.2 FUNCI
Lenzim lactasa s lenzim que trenca la lactosa en la glucosa i la galactosa, per
la seva absorci i posterior utilitzaci. Quan hi ha una manca daquest enzim
apareixen dificultats per digerir la lactosa.

la lactosa
Font dinformaci de la imatge: http://tiempodeexito.com/bioquimica/17.html
4.3 DIFERENTS FORMES DEL DFICIT DE LACTASA:

Hi ha diferents formes dintolerncia:
-Deficincia primria de lactasa: s labsncia relativa o absoluta de lactasa que
es desenvolupa durant la infncia i el creixement de lsser hum. En la major
part dels casos, la deficincia primria s causada per la malabsorci 34 i
intolerncia a la lactosa. T una base gentica, aix doncs, t carcter familiar
(hereditari). El dficit primari de lactasa es caracteritza per una baixa activitat
daquest enzim. Hi ha estadstiques que mostren que ms del 50% de la
poblaci mundial t intolerncia a la lactosa. Degut al baix consum de llet als
pasos afectats per la intolerncia a la lactosa, com a frica i sia, el dficit de
lactosa no suposa generalment cap problema. s important esmentar el cas de
la Xina: amb el creixement de la societat del benestar, cada vegada s ms
important la presncia daliments occidentals.
En els ltims anys ha augmentat el consum de llet i conseqentment, s
desperar un augment dels smptomes de la intolerncia a la lactosa en els
propers anys.
-Deficincia secundria de lactasa: s la deficincia de lactasa per lesions de
lintest prim, com: gastroenteritis aguda, diarrea persistent, quimioterpia,
sobrecreixement bacteri a lintest prim o dany a nivell de la mucosa intestinal o
altres malalties com la celaca i enfermetats intestinals inflamatries com la de
Crohn.
El dficit secundari de lactasa tamb pot ser a causa de la anorxia o la bulmia.
Una vegada la mucosa intestinal sha regenerat, generalment desapareix la
intolerncia a la lactosa.
Aquesta deficincia s ms susceptible en menors de dos anys.
-Deficincia congnita de lactasa: s un cas de dficit de lactasa que es
presenta en nadons, que han de ser alimentats amb llet procedent de preparats
infantils exempts de lactosa. En aquesta deficincia de lactasa s imprescindible
instaurar una dieta sense lactosa per evitar que el lactant pateixi lesions
cerebrals. La mutaci responsable daquesta deficincia s de carcter
autosmic recessiu10 i est associat al gen LCT i del cromosoma 21, s

la lactosa
extremadament estrany i afecta a nadons que presenten diarrea quan sels

introdueix llet materna amb lactosa.
La prova que visualitza millor si hi ha absncia o disminuci de lactasa a la
mucosa s la bipsia9.
5. QU S UNA ALLRGIA? I UNA INTOLERNCIA?

Les allrgies i intolerncies alimentries sn reaccions adverses als aliments,
atribubles a la ingesta, el contacte o la inhalaci dun aliment, o algun dels seus
components.
Lallrgia s una resposta exagerada (una reacci dhipersensibilitat allrgica)
del nostre sistema immunitari27. Aix vol dir que el nostre cos identifica
determinades molcules que normalment sn inncues 29, com poden ser els
pollens, els epitelis dalguns animals, la picada dalguns insectes i tamb
determinats aliments o frmacs, com a antgens. En aquest cas, els antgens
reben el nom dallrgens.
Una intolerncia s una reacci dhipersensibilitat no allrgica del nostre sistema
digestiu. Els mecanismes que poden desencadenar-la sn: enzimtics,
psicolgics i txics.
A ms, afecta al metabolisme37, i aix es produeix quan el nostre cos no s
capa de digerir correctament un aliment o algun dels seus components. La
intolerncia a la lactosa est desencadenada per un mecanisme enzimtic. Per
tant, no s un procs allrgic.
Els 14 allrgens3 ms destacats.

Font dinformaci de la foto: https://www.makro.es/servicios/alergenos/nueva-ley-alergenos

la lactosa
5.1 DIFERNCIES ENTRE INTOLERNCIA I ALLRGIA ALIMENTRIA:
El Test Alcat s una anlisi de sang que es reprodueix al laboratori, la resposta

de les nostres cllules sangunies davant 150 aliments diferents (els ms
habituals de la nostra dieta), colorants i conservants ds ms com en
alimentaci.
Font dinformaci de la imatge: http://funcionales.es/test-alcat-o-test-de-intolerancia-alimentaria-multiplesabiendo-lo-que-sabemos-porque-se-sigue-usando/

la lactosa
El Test Prick o les proves cutnies sn un mtode de diagnosi que consisteix en

intentar reproduir en la pell una reacci allrgica aconseguint, per tant,
comprovar a quines substncies ss allrgic.
Font dinformaci de la imatge: http://www.webmd.com/allergies/skin-prickallergy-test
5.2 DIFERNCIES ENTRE LA INTOLERNCIA A LA LACTOSA I LALLRGIA A

LES PROTENES DE LA LLET:
La intolerncia a la lactosa i l'allrgia a les protenes de llet sn dos trastorns
diferents, per sovint tendeixen a confondres. L'allrgia a les protenes de la llet
s una malaltia caracteritzada per una resposta exagerada del sistema immunitari
(de defensa) a les protenes de la llet, principalment a la beta-lactoglobulina 7
(absenta en la llet materna) i a la casena 11. Com ja hem dit abans, la intolerncia
a la lactosa apareix quan la lactosa no es pot digerir adequadament pel dficit de
lactasa. s important destacar que ni la intolerncia a la lactosa ni l'allrgia a les
protenes de la llet de vaca es predisposen a malalties malignes.
INTOLERNCIA A LA
LACTOSA
ALLRGIA A LES
PROTENES DE LA LLET
Reacci a
El sucre de la llet
La protena44 de la llet
Causa
Incapacitat de digesti
Reacci immunitria

la lactosa
Aliment desencadenant
Llet i productes lctics no

fermentats
Llet i productes lctics
Smptomes
Dolor i inflor abdominal,

diarrea, nusees, vmits,
espasmes, flatulncies.
Urticria, edema de llavis i

parpelles. Diarrea, clic
abdominal, nusees,
vmits, asma.
Aparici dels smptomes
Als 30 minuts o 2 hores

desprs dhaver ingerit
laliment
Als pocs minuts dhaver

ingerit laliment.
Tractament
Restricci de lctics que

continguin lactosa o prendre
llet sense lactosa.
Evitar els productes

lctics.
Taula de les diferncies entre la intolerncia a la lactosa i les allrgies a les protenes de la llet.
Font dinformaci de la taula: http://dietsalud.es/?p=766
5.3 DIFERNCIA ENTRE UN TOLERANT I UN INTOLERANT A LA LACTOSA

Els nadons prenen llet materna, si no s aix per qualsevol motiu, prenen llet
artificial, ambdues sn llets amb lactosa. En principi, els nadons quan neixen
toleren la lactosa sense cap problema, ja que en aquesta etapa tenen una gran
quantitat denzims.
Donar als nadons llet sense lactosa sense ser intolerants pot provocar la
intolerncia daquests a la lactosa, encara que tinguin una gran quantitat
denzims lactasa.
La producci daquests enzims depn de la lactosa que ingerim. Si es pren llet
sense lactosa disminuir la quantitat daquests enzims, ja que no s necessria
la seva funci.
Aquesta intolerncia provocada per no ingerir lactosa apareixer en un perode
de llarga duraci, en qu paulatinament anir disminuint la producci de lactasa.

la lactosa
Lintest prim duna persona tolerant a la lactosa t lenzim lactasa, per tant, pot degradar la lactosa ingerida
en glucosa i galactosa sense cap problema.
En canvi, lintest prim duna persona intolerant a la lactosa no t lenzim lactasa. la qual cosa fa incapa la
degradaci de la lactosa ingerida. Llavors, la lactosa ser fermentada pels bacteris a lintest gros i produir
hidrogen i altres gasos que generaran els smptomes de la intolerncia a la lactosa
Font dinformaci de la imatge: http://dimetilsulfuro.es/2014/10/28/es-mas-sana-la-leche-sin-lactosa/
6. TIPUS DINTOLERNCIES I NIVELLS.

Hi ha dos tipus dintolerncia a la lactosa:
1- Intolerncia primria: Aquest s el tipus ms com d'intolerncia a la lactosa.
Es manifesta quan disminueix o no hi ha producci de lenzim lactasa, la qual
cosa provoca una incapacitat per digerir la lactosa. La seva causa s gentica,
es produeixen en una gran proporci de persones a lfrica, o b persones
dascendncia asitica o hispana. La condici tamb s com entre les persones
d'ascendncia europea del Mediterrani o el sud. Aquesta intolerncia sol ser
crnica, per tant, lnica soluci s reduir o eliminar el consum dels productes
lctics i els seus derivats.
Degut a que la lactosa s un sucre important per a la bona absorci de calci
s'aconsella sobretot als adolescents, en dietes prolongades exemptes de
lactosa, afegir suplements de calci de 800 mg/dia o 1.200 mg/dia.

la lactosa
Les persones que desenvolupen intolerncia a la lactosa primria comencen la

vida produint molta lactasa, una necessitat per als nens, que reben tota la seva
nutrici de la llet.
Com que els nens reemplacen la llet per altres aliments, la seva producci de
lactasa normalment disminueix, per continua sent prou alta com per digerir la
quantitat de productes lctics en una dieta tpica de l'adult.
En la intolerncia a la lactosa primria, es desactiva la transcripci del gen
responsable i, en conseqncia, no es produeix la sntesi de lactosa, fent que els
productes lctics siguin difcils de digerir en l'edat adulta.
De fet, la producci denzims (transcripci i traducci) pot ser augmentada o
reduda per una cllula en resposta a canvis en el seu medi.
Font dinformaci de la imatge: http://biologiacampmorvedre.blogspot.com.es/2013/02/bloque-iii_7399.html
2- Intolerncia secundria: Aquest tipus dintolerncia s deguda a diverses

causes relacionades amb problemes a la mucosa intestinal:
Per una infecci intestinal.
Per diarrea prolongada que afecta a la flora intestinal 16.
Per una intervenci quirrgica a lintest prim.
Aquesta intolerncia desapareix quan la persona est curada i sha regenerat la
seva mucosa intestinal. La mucosa intestinal s el revestiment dels intestins, que
est format per les vellositats, una mucosa i una submucosa.

la lactosa
Parts de la mucosa intestinal

Font dinformaci de la imatge: http://www.accuasturias.org/la-e-i-i-/crohn/
Entre les malalties associades amb la intolerncia a la lactosa secundria hi ha

la malaltia celaca35, el sobrecreixement bacteri i la malaltia de Crohn 36. La
intolerncia secundria no s freqent als pasos desenvolupats.
Hi ha diferents nivells dintolerncia:
La intolerncia no afecta a totes les persones per igual, s a dir, cada persona t
un nivell diferent dintolerncia a la lactosa:
Nivell dintolerncia
Alt
Mitj
Baix
Quantitat diria tolerada de

lactosa
D1 a 4g
De 5 a 8g
De 9 a 12g
7. QUINS SMPTOMES POT PROVOCAR LA INTOLERNCIA A LA

LACTOSA?
Els smptomes no noms depenen del nivell de lactosa, sin tamb de la

quantitat de lactosa ingerida i segons quin sigui l'aliment que porta la lactosa.
-Dolor i inflor abdominal
-Nusees
-Espasmes
-Sorolls abdominals
-Diarrea
-Vmits
-Flatulncies o ventositats
-Dolor tipus clic

la lactosa
-Femtes pastoses
-Meteorisme
Altres smptomes inespecfics:

-Abatiment
-Cansament crnic
-Dolors en extremitats
-Problemes cutanis
-Alteracions de la concentraci i mal de cap
-Smptomes de carncia
-Trastorns del son
-Sensaci subjectiva de malaltia
-Sensaci nerviosisme
-Estat d'nim depressiu
-Vertigen
-Inquietud interna
-Humor abatut
Els smptomes acostumen a aparixer a partir del 30 minuts i fins a les 2 hores
desprs dhaver consumit productes lctics, i solen desaparixer entre 3 i 6
hores ms tard.
Altres smptomes derivats de lalteraci de les mucoses intestinals poden ser: el
cansament, problemes de pell, manca de concentraci, nerviosisme i trastorns
del son.
7.1 ENFERMETATS RELACIONADES AMB ELS COMPONENTS DE LA

LACTOSA:
Un dels components de la lactosa s la galactosa, i una de les enfermetats
relacionades amb els components de la lactosa s la galactosmia.
Galactosmia:
La galactosmia s una malaltia hereditria recessiva que afecta als nadons i s
deguda a la manca dun enzim (la galactosa-1-fosfaturidil-transferasa), que est
implicat en el metabolisme de la lactosa.
Aquesta malaltia pot provocar un retard en el creixement i en la capacitat mental,
a ms daltres smptomes i dhuc la mort, si no s detectada a temps.
El tractament consisteix en una dieta lliure de galactosa; no obstant, s
imprescindible prendre tot tipus de productes sense lactosa.
Laltre component de la lactosa s la glucosa i una de les enfermetats
relacionades amb els components de la lactosa s la diabetis.
Diabetis:
La diabetis pot afectar a tothom: homes i dones ja sigui a persones joves o

la lactosa
grans. s una malaltia crnica i apareix quan el nostre organisme no pot regular
la quantitat de sucre (o glucosa) que t a la sang. El sucre (que obtenim a travs
del menjar) s laliment de totes les nostres cllules, per perqu hi pugui
arribar, necessitem la insulina, una hormona que fabrica el pncrees. Les
persones que pateixen lenfermetat de diabetis s perqu el pncrees no els
produeix prou insulina o b lorganisme no la utilitza de manera adequada. Aix
fa que el sucre es quedi a la sang i provoqui molts problemes a lorganisme.
Hi ha diferents tipus de diabetis:
-La diabetis tipus 1: es diagnostica sobretot a gent jove i els smptomes que ens
poden ajudar a detectar-la sn prdua de pes, tenir molta set, molta gana i orinar
molt.
-La diabetis tipus 2: afecta sobretot a adults i persones grans, s hereditria i no
provoca smptomes. Algunes dones poden patir diabetis durant lembars.
Aquesta diabetis es coneix com a diabetis gestacional.
Tractaments:
En el cas de la diabetis tipus 1, el tractament consisteix a introduir insulina amb
lajuda duna injecci a lorganisme i portar un control estricte de la dieta.
El tractament de la diabetis tipus 2, s fer una dieta saludable i equilibrada.
Alguns pacients tamb han de prendre frmacs i, quan la malaltia avana, hi ha
pacients que necessiten insulina.
Complicacions:
Les persones que tenen diabetis tenen un alt risc de mortalitat respecte a les
persones que no pateixen aquesta malaltia. Si no es tracta correctament i es fa
una dieta especfica, la diabetis pot provocar problemes de cor, ceguesa,
insuficincia renal i prdua dextremitats.

la lactosa
8. CAUSES DINTOLERNCIA A LA LACTOSA

La intolerncia a la lactosa apareix per la insuficincia o manca de lenzim
lactasa a lintest prim.
La lactosa no digerida a lintest prim passa directament a lintest gros, on els
bacteris de la flora intestinal la fermenten i produeixen hidrogen i altres gasos
que generen els smptomes de la intolerncia a la lactosa (inflor, malestar,
diarrea, espasmes, femtes pastoses, etc...).
La flora intestinal s un conjunt de bacteris que viuen a lintest prim, amb una
relaci que a vegades s comensalista i daltres simbitica.
El comensalisme s un relaci que es dna quan un organisme anomenat
comensal, es nodreix de laliment sobrant o dun altre organisme, anomenat
hoste26, sense causar-li cap efecte perjudicial ni beneficis.
Un exemple de comensalisme s el recurs dels crustacis amfpodes, les
anomenades puces de mar, que poden viure en els conductes dorganismes
filtradors, com ara esponges i ascidis, i retenir una part de laliment.
La simbiosi consisteix en lassociaci de dos o ms individus de diferent espcie

que es beneficien mtuament en tal grau que es fan dependents lun de laltre.
Un exemple de simbiosi s lassociaci, als esculls corallins, entre les colnies
de cnidaris (meduses) i les algues zooxantelles que hi viuen a linterior.
Aquestes es beneficien de la protecci, del dixid de carboni i les restes
nitrogenades dels cnidaris, que beneficien aportant-los oxigen i matria orgnica.

la lactosa
Font dinformaci de la imatge: http://www.elika.eus/consumidor/es/preguntas_intolerancia_lactosa.asp
La mucosa intestinal tamb compleix una funci immunitria.

El 50% de totes les cllules immunitries es troben a la mucosa intestinal.
Aquestes sn les primeres i ms importants com a barrera de defensa i tenen la
funci de protegir-nos contra els microorganismes patgens 38 i substncies
txiques.
Al mateix temps han de tolerar els bacteris beneficiosos, no reaccionar davant
els antgens5 dels aliments i aix evitar les allrgies alimentries i permetre
nodrir-nos.
A la interacci o barreja entre els bacteris intestinals i lintest, es produeix una
estimulaci saludable de les defenses que es transmet per mitj de la sang a la
resta de lorganisme, grcies a les citocines 12 i les immunoglobulines28 que
generen els limfcits32 i altres cllules immunitries de lintest.
Els bacteris de la flora intestinal tamb tenen altres funcions com:
-
Afavorir lactivaci de macrfags33 locals i a travs dels limfcits B

augmenten la producci dimmunoglobulines A secretores locals i
sistemtiques.
Modular els perfils de les citocines que activen o inhibeixen la resposta

immunitria a nivell local i sistemtic.
Generar altres respostes als antgens dels aliments afavorint la seva

tolerncia i evitar les reaccions allrgiques als aliments.

la lactosa
El dany produt per la intolerncia sobre la mucosa intestinal pot tenir fortes
conseqncies a la resposta immunitria.
9. TEORIA PER EXPLICAR LA CAUSA DE LA INTOLERNCIA A LA

LACTOSA
Aquesta teoria proposa que la prevalena 43 de la determinaci de lactosa en els
nord-europeus s deguda a un procs de selecci que va permetre a la poblaci
basar la seva dieta en la llet de mamfers, particularment en poques de males
collites.
Aquesta teoria es basa en una anlisi de DNA segons el qual la determinaci
gentica de la lactasa comena desprs de lexplotaci ramadera de la llet pels
europeus.
A les poblacions caadores-recollectores del paleoltic, les mares deixaven
dalletar els fills cap als dos anys de vida en veure que la llet els hi provocava
molsties digestives. A partir daquesta edat els nens ja poden rebre la mateixa
alimentaci que els adults. En aquestes poblacions, la intolerncia a la lactosa
comportava un avantatge evolutiu, ja que la indigesti provocava que la mare
deixs dalletar al nad i torns a reproduir-se. Aleshores la producci de llet de
les mares redua el creixement de la poblaci. Fa 10.000 anys, aproximadament,
a algunes zones dEuropa va comenar la domesticaci dels animals, la qual
cosa va permetre afegir a lalimentaci un aliment addicional, la llet del bestiar.
A partir daquest moment va augmentar progressivament la proporci dindividus
tolerants a la lactosa.
Com es pot explicar aquest canvi en les freqncies gniques? Podem pensar
que en les poblacions on es va iniciar la ramaderia es va produir fortutament la
mutaci que donava lloc a la tolerncia. El petit percentatge dindividus que la
van patir es podien alimentar millor, ja que disposaven de la llet dels animals
domstics que comenaven a criar. I lgicament, com ms bona era lalimentaci
major era la probabilitat de qu els individus arribessin a ledat adulta i tinguessin
descendncia.
L'exemple de la llet amb lactosa, ens permet afirmar que no s cert que el nostre
genoma no sigui capa de patir adaptacions rpides. De fet, fa uns 10.000 anys,
tots els ssers humans rem intolerants a la llet, per fa uns 7.500 anys, en una
poblaci situada a les planes frtils d'Hongria, on s'havia desenvolupat la

la lactosa
ramaderia i per tant, els seus habitants tenien accs a productes lctics, van
patir una mutaci en el cromosoma 2 (mutaci coneguda com allel LP, de
"Determinaci de la lactasa") que permetia a l'organisme ignorar les ordres de
disminuci en la producci de lactasa.
La conseqncia s que les persones portadores de la mutaci, seguien
produint lactasa, ms enll dels 4 anys, fent possible la continuaci del consum
de llet fresca i altres productes lctics al llarg de les seves vides. Una vegada
que l'allel LP va aparixer, va oferir una important avantatge selectiu.
S'estima que les persones amb la mutaci haurien produt fins al voltant d'un
20% ms de descendents que els que no la tenien. Lgicament aquest allel que
provoca la mutaci, es va expandir, de manera que avui dia s majoritari a
Europa, i les poques persones que no en tenen sn considerades "excepcions"
(intolerants a la lactosa), quan fa 10.000 anys era una cosa normal.
Font dinformaci de la imatge: http://www.historialuniversal.com/2009/04/prehistoria-neolitico-edad-depiedra.html
10. MTODES DE DIAGNOSI

Abans de realitzar aquestes proves s obligatori anar en dej i no haver practicat
cap mena desport.
Proves diagnstiques:
-Test dhidrogen en lal:
Mesura la quantitat d'hidrogen present en l'aire que s'exhala.
Per comenar el pacient beu una determinada quantitat de lactosa diluda en
aigua i desprs bufa dins d'un instrument indicador en intervals de 15 minuts.
s el mtode ms rpid i utilitzat.
L'hidrogen s el producte de rebuig que creen els bacteris, i la lactosa que no es
digereix passa a l'intest gros.

la lactosa
Font dinformaci de la imatge: http://funcionales.es/exploraciones-y-pruebas/test-de-hidrogeno-espirado/
-Anlisi de sang de sobrecrrega de lactosa:

Consisteix a valorar el nivell de glucosa en sang, que augmenta quan la lactosa
es descompon.
En primer lloc, s'extreu sang al pacient. A continuaci, se li administra un lquid,
que cont lactosa i, entre 1 i 2 hores desprs, es torna a extreure-li sang per
comparar les mostres obtingudes.
El resultat s positiu si el nivell de glucosa en sang, desprs de la ingesta de
lactosa no puja ms de 14,4 mg/dl. Aquest mtode s bastant violent, per aix
no sutilitza gaire.
Font dinformaci de la imatge: http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/359186/les-anlisis-desang-serviran-per-diagnosticar-alguns-tipus-de-cncer
-Bipsia de l'intest prim:

Detecta la presncia o absncia de lenzim lactasa en la mucosa intestinal.
Les mostres s'obtenen mitjanant una endoscpia 14 del tracte gastrointestinal21
superior.
Consisteix a introduir un tub flexible a travs de la boca o del nas, que permet
veure l'interior de l'intest amb una cmera.

la lactosa
s un mtode
violent i est indicat exclusivament pel diagnstic de dficits
primaris enzimtics congnits.
Font dinformaci de la foto: http://www.endoscopias.cl/
-Prova gentica:
S'extreu l'ADN d'una mostra de sang o saliva per detectar la presncia de
diferents allels d'un gen associat a l'activitat de lenzim lactasa, on se situen les
variants gentiques a estudiar.
Grcies a l's de sondes d'alta especificitat unides a un fluorfor 17 concret,
podem determinar les variants gentiques presents.
s un test gentic23 dissenyat per a la detecci de dos polimorfismes 41 del gen
MCM6, associats amb la determinaci o persistncia de l'activitat lactasa en
adults.
Font dinformaci de la imatge:

https://lookfordiagnosis.com/mesh_info.php?term=pruebas+gen%C3%A9ticas&lang=2
-Estudi de les femtes:

la lactosa
Es determina el pH de les femtes, que en les persones amb intolerncia a la

lactosa s cid, i es quantifiquen els sucres no digerits (lactosa, glucosa i
galactosa). s a dir, es procedeix a la:
a) Quantificaci de cossos reductors (Clinitest): negatiu <0.25%, positiu > 0,5%.
T valor en lactants. Indica la presncia de sucres no digerits com monosacrids
o disacrids, excepte la sacarosa, que no s reductor.
b) Determinaci del pH fecal: positiu 5,5. La lactosa no absorbida s un
substrat per als bacteris intestinals, especialment en el clon, produint cids 2
grassos i gasos, sn causants de les flatulncies. Els cids grassos baixen el pH
fecal, aquest s molt inespecfic, per pot ser un marcador de malabsorci de
lactosa.
s un mtode costs i no disponible. Noms s utilitzat en la investigaci.
Font dinformaci de la foto: http://laconsultaweb.blogspot.com.es/2013/05/video-formacio-prova-de-la-sangoculta.html
10.1 DETECCI PRECO NEONATAL: PROVA DEL TAL

La prova del tal s una extracci de sang que permet detectar precoment
determinades malalties poc freqents, que poden estar presents en el nad des
del naixement encara que no en tingui smptomes.
La prova del tal habitualment es duu a terme al centre maternal on neix cada
nad. El millor moment per a la presa de la mostra est dins de les 48 hores
desprs del naixement del nad.
La prova consisteix en una punxada superficial en un dels talons del nad per
extreuren unes gotes de sang i deixar que impregnin un paper absorbent
homologat per ambdues cares.
El paper obtingut daquesta prova, senvia a un laboratori especialitzat per a
lanlisi de la sang. Juntament, amb la recollida de la sang impregnada en paper
es recullen les dades de la famlia i el nad en una fitxa que, posteriorment,

la lactosa
sutilitzaran per enviar els resultats obtinguts i, si s necessari, contactar amb els
pares o tutors.
La idea daquest programa s detectar precoment aquestes malalties abans de
que hagin actuat a lorganisme i puguin afectar-lo negativament. Daquesta
manera es pot fer el diagnstic definitiu, aplicar tractaments i aix, evitar les
seqeles i complicacions i millorar la qualitat de vida futura del nad.
El programa de detecci preco neonatal a Espanya consta de 22 malalties o
trastorns.
EL PROGRAMA DE DETECCI PRECO NEONATAL A ESPANYA S EL
SEGENT:
TRASTORNS DEL METABOLISME DELS AMINOCIDS
Hiperfenilalaninmia/fenilcetonria
Malaltia del xarop d'aur
Tirosinmia tipus I
Citrullinmia tipus I
Homocistinria
TRASTORNS DEL METABOLISME DELS CIDS ORGNICS
Acidria glutrica tipus I
Acidmia isobrica
Acidmia metilmalnica (Cbl A, Cbl B)
Acidmia metilmalnica (Cbl C, Cbl D)
Acidmia metilmalnica (Mut)
Deficincia de 3-hidrosi-3-metilglutaril-CoA liasa
Deficincia de -cetotiolasa
Acidmia propinica
TRASTORNS DEL METABOLISME DELS CIDS GRASSOS
MCAD (def. acil-CoA deshidrogrenasa de cadena mitjana)
VLCAD (def.acil-CoA deshidrogenasa de cadena molt llarga)
LCHAD/TFP (def.3-OH-acil-CoA deshidrogenasa de cadena llarga/ def. de

la lactosa
protena trifuncional mitocondrial)

CPT-1 (carnitina palmitoiltransferasa 1)
CPT-2 (carnitina palmitoiltransferasa 2)
MADD (def. mltiple d'acil-CoA deshidrogenasa)
CUD (def. en la captaci cellular de la carnitina)
ALTRES PATOLOGIES ENDOCRINOMETABLIQUES
Hipotirodisme congnit
Fibrosi qustica
Font dinformaci de la taula del programa de detecci preco neonatal:
http://www.althaia.cat/blogosfera/pediatria/2014/09/26/per-que-serveix-la-prova-del-talo/
Prova del tal:
Font dinformaci de la foto: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/166829/ca/salutamplia-programa-deteccio-precoc-neonatal-pdpn-22-malalties.do
11. EPIDEMIOLOGIA
Lepidemiologia s lestudi de la distribuci, la freqncia, les causes i el control
dels factors relacionats amb la salut i la malaltia. Estudia sobretot, la relaci
causa-efecte entre exposici i malaltia.
Aquesta taula s la mostra dun estudi detallat per pasos en relaci a la seva
intolerncia a la lactosa:

la lactosa
Sucia
1%
Anglaterra
6%
Alemanya
14%
Espanya
15%
Rssia
15%
Finlndia
16%
Frana
25%
Xina
75%
Arbia Saudita
80%
Esquimals
83%
Mxic
83%
frica Central
83%
Tailndia
98%
Jap
100%

la lactosa
Conclusions:
-L'origen tnic influeix en la prevalena de la intolerncia a la lactosa.
-Aquells pasos que han estat tradicionalment ramaders, alimentats generaci
rere generaci amb llet de vaca, presenten menys casos d'intolerncia a la
lactosa que altres pasos no acostumats al seu consum.
-La intolerncia a la lactosa s ms freqent entre els pasos asitics, rabs i
africans, mentre que la intolerncia no s molt comuna als pasos europeus,
nord-americans i australians.
-Ser intolerant a la lactosa t relaci amb el consum de llet. Els habitants dels
pasos que no acostumen a prendre llet desprs de letapa de la infantesa, tenen
una alta probabilitat de patir intolerncia a la lactosa.
-Mapa de la intolerncia a la lactosa a diversos pasos:

la lactosa
Font dinformaci de la foto: http://www.lactosa.org/saber.html
-Mapa del consum de llet a diversos pasos:
Font dinformaci de la foto: http://www.chismesmundo.com/43-mapas-que-seguro-no-conocias-2/

la lactosa
12.TRACTAMENTS O DIETES A SEGUIR.

El tractament consisteix a:
Reduir el consum de productes amb lactosa i/o eliminar-los depenent del nivell
dintolerncia. No obstant, s necessari ingerir altres nutrients que ens aporten
els productes amb lactosa, com el calci i la vitamina 51 D.
Els aliments que ens abasteixen de calci, per no porten lactosa sn: fruits secs,
llegums, llet de soja, tofu, peix blau i hortalisses de fulles verdes.
A ms, cal consumir productes rics en vitamina D, ja que la necessitem per
poder absorbir el calci. La principal font per obtenir la vitamina D s la llum del
sol, tot i que tamb la podem obtenir per suplements diettics (com el fetge de
bacall).
Per a les persones amb el nivell baix dintolerncia a la lactosa existeix la
possibilitat de prendre un suplement de lactasa en forma de pastilla/cpsula que
permeten consumir productes amb lactosa.
Aquestes pastilles es recomanen noms per s espordic; el que fan s aportar
al nostre organisme lenzim lactasa que necessitem per degradar la lactosa d'un
pat en concret, aix que sha de prendre cada vegada que es fa un dinar perqu
el seu efecte no s permanent. s un producte comercialitzat en farmcies.
El seu principal inconvenient radica en trobar la dosi adequada, ja que aquesta
sempre dependr de la relaci entre: el grau d'intolerncia i la quantitat de
lactosa ingerida. A lactualitat existeixen els productes sense lactosa, no obstant
aix, aquests productes ocupen un percentatge molt baix en el comer.
Un exemple daquestes pastilles s LactAid.

Font dinformaci de la imatge: https://www.lactaidenespanol.com/products
13. COM ES FA LA LLET SENSE LACTOSA?

Els qumics que tracten la llet, alteren la seva composici de lactosa, afegint
grans quantitats d'enzim lactasa als dipsits de llet. De manera que aquesta llet

la lactosa
ja s sense lactosa i els derivats daquesta llet seran sense lactosa. Aquesta llet
sense lactosa sha descompost en les molcules que la formen: la galactosa i la
glucosa.
Aquest tractament reprodueix el que passaria al nostre intest al prendre un
suplement o pastilla de lactasa, per a qu els intolerants a la lactosa no tinguin
problemes a lhora de digerir algun producte que contingui lactosa.
La forma habitual d'afegir lactasa a la llet s afegir certs microorganismes que
produeixen lactasa, com llevats o fongs. El resultat s una llet ms dola, ja que
la capacitat edulcorant de la lactosa s menor que la dels monosacrids que la
composen.
Font dinformaci de la figura 3:

http://dimetilsulfuro.es/2014/10/28/es-mas-sana-la-leche-sin-lactosa/
Dipsits de llet duna indstria lctia.

Font dinformaci de la imatge: http://www.goavec.com/fr/goavec-engineering-laiterie-fromagerie/
14. LETIQUETATGE DE PRODUCTES QUE NO CONTENEN LACTOSA

Hi ha una legislaci que fa referncia a letiquetatge dels productes alimentaris,
que s el Reial decret 1245/2008. Aquest decret estableix que tots els aliments

la lactosa
comercialitzats han de declarar obligatriament la presncia de 14 ingredients,

en els quals est inclosa la lactosa.
La llei diu que la informaci dels elements de la llet i derivats envasats que
contenen la lactosa, han daparixer a la llista dingredients. No obstant, es
permet que els aliments que porten quantitats molt baixes de lactosa no estiguin
obligats a especificar el seu contingut de lactosa.
Els processos als que se sotmet la llet i els seus derivats per assegurar la seva
qualitat sanitria i els tractaments trmics que se li apliquen per eliminar els
bacteris abans de consumir-la, no afecten el seu contingut de lactosa.
Els envasos de la llet i els seus derivats, com el formatge, no especifiquen el seu
contingut de lactosa. Noms ens informen dels productes que no contenen
lactosa.
14.1COMPARACI DE PREUS I MARQUES DE LLET AMB I SENSE LACTOSA

Darrerament, diverses marques de productes lctics han comenat a
comercialitzar llet sense lactosa.
Algunes de les marques que comercialitzen llet sense lactosa sn KAIKU,
PULEVA,
PASCUAL,
CENTRAL
LECHERA
ASTURIANA,
ALTEZA,
HACENDADO i CELTA.
Taula comparativa de preus i marques de llet amb i sense lactosa:

LLET
MARCA
KAIKU
PREU (EUROS)
VARIETATS
DESNATADA
SEMIDESNATADA
AMB LACTOSA
SENSE
LACTOSA
0,91
1,32

la lactosa
SENCERA
DESNATADA
SEMIDESNATADA
PULEVA
SENCERA
DESNATADA
SEMIDESNATADA
PASCUAL
SENCERA
DESNATADA
CENTRAL LECHERA
SEMIDESNATADA
ASTURIANA
SENCERA
DESNATADA
ALTEZA
SEMIDESNATADA
SENCERA
DESNATADA
SEMIDESNATADA
HACENDADO
SENCERA
DESNATADA
SEMIDESNATADA
CELTA
SENCERA
1,29
1,39
0,95
1,49
1,00
0,64
1,43
X
X
X
1,09
X
0,60
0,90
0,86
1,19
Com podem observar en aquesta taula, els productes que no contenen lactosa
tenen un preu lleugerament elevat respecte als productes que no han estat
tractats per eliminar el seu contingut de lactosa.
s a dir, els productes sense lactosa no estan a labast de tothom, ja sigui per
la manca de productes daquest tipus o en concret pels seus alts preus als
comeros ms propers.
Malauradament, tres de les marques que produeixen i comercialitzen llet a
Catalunya i sn bastant conegudes, no comercialitzen llet sense lactosa,
aquestes marques sn: El Castillo, Llet Nostra i Cad.
Com ja hem dit a lapartat 2, la llet de cabra cont menys lactosa que la llet de
vaca, aix explica un augment del preu de la llet de cabra respecte a la de vaca.
La font dinformaci daquesta imatge s prpia

la lactosa
El millor substitut de la llet amb lactosa s la llet dametlla, un bon exemple est
als propis Tetra Briks de llet dametlla: <<Als productes daquesta naturalesa
els hi manca lactosa.>>
La font dinformaci daquesta imatge s prpia.
La marca que presenta ms varietat de productes sense lactosa s KAIKU:
Font dinformaci de la imatge: http://wikinoticia.com/cat/societat-i-tu/salut/91435-et-senti-malament-la-llet
15. ENQUESTES
Sha elaborat una enquesta sobre la intolerncia a la lactosa i sha passat a 100
persones de linstitut.
Els objectius eren:
Establir un percentatge dintolerncia en el context de la Seu.
Recollir dades sobre:

-
Edat en que es coneix la intolerncia.
Com valoren els afectats letiquetatge.
Font dinformaci dels aliments sense lactosa.
Valoraci del preu, de la marca i les de qualitats dels productes

sense lactosa.

la lactosa
Enquesta a intolerants a la lactosa:

Ets intolerant a la lactosa?
Si
No
Com saps que ets intolerant a la lactosa?

Te l'ha diagnosticat un metge.
T'has adonat de que no toleres b la llet.
Amb quants anys et van diagnosticar la intolerncia?
Com valoraries de l'1 al 10 el sistema d'etiquetatge dels aliments sense lactosa?
Creus que et van informar b sobre els aliments permesos i els no permesos?
Si
No
D'on has obtingut ms informaci dels aliments sense lactosa?

Metge
Dietista

la lactosa
Llibres
Internet
Mirant l'etiquetatge
Has fet alguna vegada una dieta sense lactosa?

S
No
Quan vas a comprar un producte lctic, en qu et fixes?

Preu
Marca
Qualitats (vitamines, nutrients,...)
Qualifica qu et sembla ms important d'un producte sense lactosa.

1
Preu
Marca
Qualitats
(vitamines,
nutrients,...)
15.1 RESULTATS
1)

la lactosa
2)
3)
4)

la lactosa
5)
6)
7)

la lactosa
8)
9)
15.2 CONCLUSIONS

la lactosa
Les conclusions sobre les enquestes son les segents:

1) El 9% dels enquestats es declaren intolerants.
2) El 33% dels intolerants han estat diagnosticats pel metge, en canvi, el
67% restant dintolerants shan adonat que no toleren b la llet.
3) A 4 de cada 9 intolerants enquestats els van diagnosticar la intolerncia
entre (1-10] anys. A 2 de cada 9 intolerants enquestats els la van
diagnosticar entre (10-20] anys. A 1 de cada 9 intolerants enquestats els
la van diagnosticar entre (20-30] anys. A cap dels 9 intolerants enquestats
se li va diagnosticar entre (30-40] anys. A 2 de cada 9 intolerants
enquestats els van diagnosticar la intolerncia entre (40-50] anys.
4) 1 de cada 9 intolerants enquestats donen una valoraci del sistema
detiquetatge entre (4-6]. 8 de cada 9 intolerants enquestats donen una
valoraci del sistema detiquetatge entre (6-8].
5) El 22% dintolerants manifesten que han estat ben informats sobre els
aliments permesos i els no permesos. No obstant, el 78% dintolerants
manifesten que no han estat ben informats sobre els aliments permesos i
els no permesos.
6) 2 de cada 9 intolerants enquestats han obtingut ms informaci dels
aliments sense lactosa a travs del metge. 2 de cada 9 intolerants
enquestats han obtingut ms informaci dels aliments sense lactosa amb
lajuda dun dietista. 1 de cada 9 intolerants enquestats han obtingut ms
informaci dels aliments sense lactosa llegint llibres. 1 de cada 9
intolerants han obtingut ms informaci dels aliments sense lactosa
cercant a Internet. 3 de cada 9 intolerants enquestats han obtingut ms
informaci dels aliments sense lactosa mirant letiquetatge.
7) L11 % dels intolerants enquestats ha fet alguna vegada una dieta sense
lactosa, tot i que el 89% dels intolerants enquestats no ha fet mai una
dieta absenta de lactosa.
8) L11% dels intolerants enquestats es fixen ms en el preu quan van a
comprar un producte lctic. El 33% dels intolerants enquestats es fixen

la lactosa
ms en la marca quan van a comprar un producte lctic. El 56% dels

intolerants enquestats es fixen ms en les qualitats quan van a comprar
un producte lctic
9) El preu t una valoraci de 2 entre els altres elements, respecte un
producte sense lactosa. La marca t una valoraci de 2 entre els altres
elements, respecte un producte sense lactosa. I les qualitats tenen una
valoraci de 3 entre els altres elements, respecte un producte sense
lactosa. (Aquestes valoracions sn de l1 al 3).
CONCLUSIONS FINALS

la lactosa
Les conclusions a les que hem arribat estan relacionades amb els objectius que
ens havem marcat al comenament i hem pogut desenvolupar:
La lactosa s el sucre de la llet i est present en la llet de tots els animals

mamfers i en els seus derivats.
La lactosa la fem servir com a combustible per a poder realitzar activitats
quotidianes.
El principal aliment que cont ms lactosa s la llet, i tamb els seus
derivats. No obstant, el iogurt s el derivat de la llet que menys quantitat
de lactosa cont.
Lenzim lactasa s lenzim que trenca la lactosa en glucosa i galactosa,

per la seva absorci i posterior utilitzaci.
Lallrgia s una resposta exagerada del nostre sistema immunitari. I en

canvi, la intolerncia s una reacci dhipersensibilitat no allrgica del
nostre sistema digestiu.
Hi ha dos tipus dintolerncia: la primria i la secundria. La primria t

una causa gentica, entretant, la secundria est relacionada amb
problemes a la mucosa intestinal.
Els smptomes ms freqents de la intolerncia a la lactosa sn diarrea,

vmits, inflor abdominal i flatulncies.
La intolerncia a la lactosa apareix per la insuficincia o manca de lenzim

lactasa a lintest prim.
Per diagnosticar la intolerncia existeixen diferents mtodes: el test

dhidrogen en lal, lanlisi de sang de sobrecrrega de lactosa, la bipsia
de l'intest prim, la prova gentica i lestudi de les femtes.
Ser intolerant a la lactosa t relaci amb el consum de llet.
El millor tractament s no ingerir els aliments amb lactosa o substituir-los

per aliments sense aquesta.

la lactosa
Malauradament, els productes que no contenen lactosa tenen un preu

lleugerament elevat respecte als productes que no han estat tractats per
eliminar el contingut de lactosa. A ms, hi ha una escassa varietat de
productes sense lactosa.
El resultat de les enquestes realitzades ha estat un percentatge molt baix

dintolerants, ja que ens trobem en una ciutat amb un alt nivell de
producci de llet. Daltra banda, tamb pot ser que hi hagi gent que
desconegui que s intolerant, i que pel sol fet de no digerir b la llet hagi
deixat de consumir-la.
BIBLIOGRAFIA

la lactosa
SIERRA, Jos Ignacio. Les allrgies alimentries en la infncia. Barcelona.

Edeb, 2008.
BALCH, James i Phyllis. Recetas nutritivas que curan (Volum 2). Barcelona.
Grupo Oceano, 2006.
GONZLEZ, Marta. Alergias e intolerancias alimentarias. Madrid. Fomacin
Alcal, 2009.
MATAIX, Jos. Tratado de nutricin y alimentacin (Volum 1 i 2) ). Barcelona.
Grupo Ergon i Oceano, 2009.
MARTNEZ, Diego. Enciclopedia mdica familiar. Navarra. Espasa, 2006
WEBGRAFIA
CASAS, Doris. Bienvenido a Adilac. Barcelona. 2015.
<http://www.lactosa.org/saber.html>.[20-07-15]
WIKIMEDIA FOUNDATION INC. Estats Units. 2013.
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Disac%C3%A0rid>.[10-08-15]
SALAZAR, Francisco Javier. Disacaridos.Mxic.2015.
<http://tiempodeexito.com/bioquimica/17.html>. [26-09-15]
CORCOLL,Carles. Generalitat de Catalunya. Barcelona.2015.
<http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/salut_az/i/intolerancia_lactosa/
>.[26-09-15]
Fundacin Espaola del Aparato Digestivo. Madrid.2015.
<http://www.saludigestivo.es/es/enfermedades-digestivas/general/intolerancia-ala-lactosa.php>.[10-10-15]
National Institutes of Health. Estats Units. 2015
<https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000276.htm>.[10-1015]
PASCUAL, Juan Francisco. Vive Sin Lactosa / Soluciones para los intolerantes
a la lactosa. Sevilla. 2015.

la lactosa
<http://www.vivesinlactosa.org/lactosa/>.[31-10-15]
Genesloveme. Valencia. GEM Biosoft S.L.Valencia, 2015.
<http://geneslove.me/docs/Info_productos/INTOLERANCIA_A_LA_LACTOSA.pd
f>.[31-0-15]
MEDICAL DIAGNOSIS AND MEDICINAL PLANTS. Frana. 2015.
<http://www.lookfordiagnosis.com/mesh_info.php?
term=Mucosa+Intestinal&lang=2>[31-10-15]
Plan de nutricin y comunicacin.Galicia.2012.
<http://www.lacteosinsustituibles.es/p/es/consumidor/publicogeneral/intolerancia-a-la-lactosa.php>.[7-11-15]
ALONSO, Julio. Bebes y mas. Madrid. WEBLOGS SL, 2015.
<http://www.bebesymas.com/alimentacion-para-bebes-y-ninos/dar-a-los-ninosleche-sin-lactosa-sin-ser-intolerantes-puede-provocarles-intolerancia-a-lalactosa>.[7-11-15]
GUERRERO, Pere. Althaia. Barcelona. Xarxa Assistencial de Manresa Fundaci
Privada, 2015.
<http://www.althaia.cat/blogosfera/pediatria/2014/09/26/per-que-serveix-la-provadel-talo/>[21-11-15]
Live strong. Estats Units. Demand Media, Inc, 2015.
<http://www.livestrong.com/article/337301-how-is-lactose-free-milk-made/>.[2111-15]
HOSPITAL SANT JOAN DE DEU. Barcelona. 2015.

<http://www.guiametabolica.org/etiquetas/galactocerebrosidos>.[5-12-15]
LORENZO, David. Es la dieta paleoltica la respuesta a nuestra gentica.

Madrid.

la lactosa
<http://www.dietistasnutricionistas.es/es-la-dieta-paleolitica-la-respuesta-anuestra-genetica/>.[5-12-15]
Proves dAccs a la Universitat Curs 2009-2010.Universitat de Barcelona, 2013.
<http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/10set/Biologia-cat-S2-2010.pdf>[8-1215]
Agencia de Salud Pblica de Barcelona. Barcelona. 2015.

<http://www.aspb.cat/quefem/docs/allergies_alimentaries.pdf>.[8-12-15]
ANNEXOS
Entrevista a un INTOLERANT:
1. Com et vas adonar que eres intolerant a la lactosa?

la lactosa
Va ser la meva mare qui sen va adonar ms aviat, pels meus smptomes i a
ms perqu el meu pare i la meva germana tamb ho sn.
2. Quins smptomes tenies?
Els smptomes que tenia eren mal al i mal de panxa, acostumava a tenir gasos
tamb fins que ens vam adonar que aix venia pel gluten.
3. On vas acudir?
No vaig acudir enlloc.
4. Has buscat alguna soluci en la medicina alternativa?
No he buscat cap alternativa, tot i que al principi vam comenar amb llet de soja
o dametlles fins que vam trobar la llet sense lactosa.
5. Trobes molts problemes a lhora dadquirir productes sense lactosa, tan a
nivell econmic com daccessibilitat?
No, ja que noms busco formatge i llet.
6. Quan vas de compres al supermercat mires letiquetatge dels ingredients que
s'han fet servir en lelaboraci del producte?
No.
7. Has trobat suficient informaci daquesta intolerncia?
A Internet nhe trobat bastant, tot i que vaig comenar cercant a la biblioteca i no
hi havia informaci.
Entrevista al pediatra Dr. PABLO ERCOLI

1. En les proves inicials que es fan a un nad, hi ha entre elles la prova de la
intolerncia a la lactosa? Si nhi ha com sanomena aquesta prova?

la lactosa
Aquesta prova no est inclosa en les proves inicials que es fan a un nad.
2. Quins smptomes et fan sospitar que el nad s intolerant?
Els principals smptomes que es detecten sn les flatulncies i la diarrea.
3. Els smptomes que es pateixen, quan apareix la intolerncia, sn els mateixos
en infants que en adults?
Sn els mateixos en infants que en adults, per es diagnostiquen ms
smptomes en adults, ja que lafectat pot explicar els seus smptomes
correctament.
4. La intolerncia s ms freqent entre les dones o entre els homes? Entre
infants o adults?
No hi ha cap relaci entre ser dona o home per ser intolerant a la lactosa. I
daltra banda la intolerncia sol ser ms freqent en adults que en infants, ja que
els infants posseeixen una gran quantitat denzims lactasa.
5. La intolerncia pot passar desapercebuda i afectar durant el creixement?
Pot passar desapercebuda en el cas de patir un baix nivell dintolerncia i per
tant, si no es digereix correctament la llet pot arribar a afectar al creixement.
Entrevista al Dr. SANTI ROURA

1. La intolerncia a la lactosa es pot considerar una malaltia?
No, s un trastorn o una alteraci del metabolisme.

la lactosa
2. Els smptomes que es pateixen, quan apareix la intolerncia, sn els mateixos

en infants que en adults?
S, lnica diferncia que hi ha s la comunicaci, els nadons no poden
expressar els seus smptomes, la qual cosa fa que sigui el metge qui hagi de
diagnosticar-li, mentre que ladult, a vegades, fins i tot ho pot deduir.
3. La intolerncia s ms freqent entre les dones o entre els homes? Entre
infants o adults?
La veritat s que no sha realitzat cap estudi ni estadstica que separi, ni per
sexe ni per edat els smptomes de la intolerncia, aquests sn els mateixos per
a tothom.
Si una persona no s intolerant a la lactosa a mesura que es va fent gran i el seu
metabolisme i la seva dieta canvia pot disminuir la quantitat del seu enzim
lactasa. I per tant, pot fer-se intolerant.
4. Existeix un marge dedat per detectar-la?
En adults s ms habitual, per no perqu hi hagi major nombre dintolerants
sin perqu hi ha ms casos diagnosticats que en nadons. Degut a que en
nadons s ms difcil diagnosticar que sigui intolerant, ja que els nadons encara
no tenen lorganisme format.
5. Hi ha vacunes o alguna manera dimmunitzar lorganisme?
No es pot immunitzar, ja que no est provocada per un virus o un bacteri, sin
que s un trastorn metablic.
6. Els smptomes de la intolerncia a la lactosa es poden confondre amb altres

malalties?
Si, a linici dels trastorns metablics com lallrgia a les protenes de la llet, i la
intolerncia al gluten.

la lactosa
Per identificar laliment que causa una intolerncia, el metge fa una dieta.
Primer sense productes que portin lactosa, si aquest aliment no s el causant
daquesta intolerncia seliminen de la dieta uns altres aliments que no siguin
daquest, aix successivament fins trobar laliment que provoca la intolerncia.
7. Aquesta intolerncia pot afectar a algun rgan de forma greu o simplement es
manifesta en forma de molsties lleus?
Greument no afecta cap rgan, bsicament sn manifestacions lleus de
malestar.
8. Pot ser temporal? Pot ser causa de risc de mortalitat?
En el cas dels nadons, s pot ser temporal, al principi toleren millor la llet sense
lactosa, ja que els enzims corresponents encara no estan formats.
No hi ha cap cas de mortalitat degut a la intolerncia a la lactosa.
9. Una persona pot fer vida normal sense saber que s intolerant a la lactosa?
Si, per tindr molsties desprs dhaver ingerit aliments amb lactosa.
10. Aquesta intolerncia pot ser deguda als canvis que ha sofert el medi ambient
o a levoluci de lsser hum?
No, aix s una alteraci del metabolisme individual, nicament depn si la
persona cont en el seu organisme la quantitat denzim lactasa necessria.
11. La lactosa s imprescindible al nostre cos?
No, sempre i quan les vitamines que prens dels aliments amb lactosa les
obtinguis a travs dun altre aliment.
12. Com es pot regular el seu dficit?

No s important si hi ha un dficit al nostre organisme de lactosa sempre i quan
aportem les vitamines i nutrients necessries pel bon funcionament del nostre
cos.

la lactosa
13. Als Pirineus, hi ha un alt nivell de producci de llet i derivats, aix pot fer
immune a una persona? O al contrari, far que sigui ms intolerant a ella? Una
persona que viu en una ciutat, pot ser ms propensa a la intolerncia de la
lactosa?
No, lecosistema que ens envolta i el lloc on vivim no influeix en la immunitzaci
del nostre organisme. Si es consumeix un alt percentatge de llet, hi haur menys
probabilitat de ser intolerant a les protenes de la llet.
14. Han augmentat el nombre de persones intolerants a la lactosa en els ltims
anys?
No ha augmentat el nombre, sin que amb el pas del temps shan classificat els
smptomes i sha especificat la diagnosi de malalties, intolerncies, i
enfermetats.
Entrevista al Personal del Centre Comercial

la lactosa
1. Creus que els productes sense lactosa sn ms cars que els que contenen
lactosa? Quin percentatge ms cars?
Si, no gaire ms cars per una mica si. Exactament no lhem calculat, tamb
varia el preu segons la marca de la llet.
2. Quins productes es venen ms, els que contenen lactosa o els que no en
contenen? Sha incrementat la demanda de productes sense lactosa?
Actualment es venen ms els productes amb lactosa. Per tamb sha
incrementat la venda dels productes sense lactosa.
3. Hi ha molts clients que demanen productes sense lactosa? Tipus de clients;
ms homes que dones? Ms persones joves que d'edat avanada?
Si, cada cop hi ha ms gent que els compra, preocupant-se per la seva salut.
Normalment sn les dones qui els compren, per s degut a que sn elles qui
fan la majoria de les compres. La demanda daquests productes els demanen
tant la gent jove com els grans, suposo que cadasc per diferents motius.
4. Quina varietat de productes comercialitzeu sense lactosa?
En el mercat cada cop hi ha ms productes, la llet i el formatge, sn els ms
comercialitzats.
5. Quins productes sense lactosa sn els ms demandats?
La llet s el producte estrella.
6. Quin criteri s'ha fet servir per fer la selecci de productes? Heu demanat
assessorament sobre els aliments ms necessaris a alguna associaci
dintolerants a la lactosa per fer la llista de productes exposats als clients?
La varietat de productes que es venen s molt variada i la nostra intenci s
atendre el millor possible als nostres clients la qual cosa ens fa que no ens
especialitzem en un sol producte, sin que oferim diferents alternatives, ja sigui
per intolerants a la lactosa, per a diabtics, per a celacs, etc.
GLOSSARI:

la lactosa
1-Absorci: funci prpia dels organismes vius que consisteix en la penetraci

en el medi intern, intracellular o extracellular, de substncies provinents del
medi extern.
2-cid: els cids sn compostos que quan es dissolen en aigua s'ionitzen i
originen ions H+, de manera que el pH de la dissoluci s inferior a 7.
3-Allergen/Allergogen: s una substncia qumica que pot provocar una reacci
allrgica en algunes persones, ja que sn reconegudes pel sistema
immunolgic49 com "estranyes" o "perilloses", per que, en la majoria de les
persones, sn inncues. L'individu allrgic est predisposat genticament a
desenvolupar una resposta exagerada desprs del contacte amb l'allergogen.
4-Alfa-galactopiranosa: uni de la galactosa amb la piranosa40.
5-Antgens: substncia reconeguda com a estranya per l'organisme, capa
d'induir en aquest una resposta immunitria i la producci d'anticossos.
6-Bacteris: sn un gran grup de microorganismes unicellulars. Solen mesurar
uns quants micrmetres de llargada i presenten una gran varietat de formes, que
van des d'esferes fins a barres i espirals.
7-Beta-lactoglobulina: s la protena ms abundant en el srum de llet 48
constituint al voltant de la meitat de les protenes d'aquest. Es troba present en la
llet d'altres mamfers per no es troba en la llet humana.
8-Biocatalitzadors: s un catalitzador de les reaccions bioqumiques dels ssers
vius. Es consideren biocatalitzadors els enzims, les hormones i les vitamines.
9-Bipsia: extracci i examen dun rgan o fragment de teixit dun cos viu.
10-Carcter autosmic recessiu: s un tret, trastorn o malaltia que es pot
transmetre de pares a fills i que noms es manifesta quan est en homozigosi.
11-Casena: mescla de protenes present a la llet i al formatge, s molt nutritiva.
12-Citocina: sn un grup de protenes i glucoprotenes produdes per diferents
tipus cellulars que actuen especialment com a reguladors de la resposta
immunitria.

la lactosa
13-Electrlits: sn les substncies que en dissoluci condueixen el corrent

elctric.
14-Endoscopi: aparell utilitzat en la prctica de l'endoscpia (exploraci de la
superfcie interna de cavitats i conductes de lorganisme mitjanant un
endoscopi).
15-Fenotip: conjunt de manifestacions de carcters dun organisme (cada una de
les particularitats morfolgiques, fisiolgiques o simplement moleculars que es
poden establir en una espcie). Depn del genotip 24 i de lacci ambiental.
16-Flora intestinal: s el conjunt de bacteris que viuen a l'intest.
17-Fluorfor: s un component d'una molcula que fa que aquesta sigui
fluorescent.
18-Galactocerebrsids: lpid que cont glucosa, galactosa o un oligosacrid i s
abundant en el sistema nervis.
19-Galactosa: s un monosacrid format per sis toms de carboni o hexosa, que
es converteix en glucosa al fetge com a aportaci energtica.
20-Galactosidasa: s un enzim que catalitza la hidrlisi de galactosids i
monosacrids.
21-Gastrointestinal: relatiu o pertanyent a l'estmac i als intestins.
22-Gen: segment de DNA, excepte en alguns virus50, que en lloc de DNA tenen
RNA, que cont informaci sobre un carcter biolgic. Correspon al que Mendel
va anomenar factor hereditari.
23-Gentic: relatiu o pertanyent a la gentica (branca de la biologia que estudia
els fenmens de l'herncia i de la variaci de les espcies).
24-Genotip: conjunt de gens presents en un organisme.
25-Glucosa: s un monosacrid que les cllules utilitzen com a font d'energia i
com a intermediari metablic. s un dels principals productes de la fotosntesi i el
principal punt de partida de la respiraci cellular.

la lactosa
26-Hoste: organisme que dna allotjament o nodriment o les dues coses alhora a
un d'una altra espcie parsita, comensal o simbiont.
27-Immunitat: estat del cos de poder resistir el desenvolupament d'una malaltia
determinada.
28-Immunoglobulina: protena sintetitzada pels limfcits B i les cllules
plasmtiques, responsable de la immunitat humoral.
29-Inncues: que no actuen perjudicialment a lorganisme.
30-Intolerncia: impossibilitat de suportar o de resistir un aliment o un
medicament.
31-Lactobacillus:
sn
un
gnere
d'eubacteris
anaerbics
facultatius
anaerbics. S'anomenen aix perqu la majoria dels seus membres converteixen

la lactosa i altres monosacrids en cid lctic.
32-Limfcits: s un leuccit present normalment a la sang i als teixits limfoides,
que es forma a partir de cllules indiferenciades de la medulla ssia.
33-Macrfags: cllula gran que pot emigrar a traves del teixit conjuntiu.
34-Malabsorci: s un trastorn de la digesti causat per la dificultat per assimilar,
absorbir, o digerir els nutrients que es troben en els aliments al llarg de la
digesti.
35-Malaltia celaca: s una intolerncia permanent al gluten del blat, ordi, sgol i
probablement avena.
36-Malaltia de Crohn: s un tipus de malaltia inflamatria intestinal que pot
afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal (des de la boca fins a l'anus) i
provocar una mplia varietat de smptomes.
37-Metabolisme: s el conjunt de reaccions qumiques que tenen lloc en un
organisme per mantenir-lo viu.
38-Microorganismes patgens: microorganisme que produeixen malalties a les
plantes, animals i a lespcie humana.

la lactosa
39-Monosacrids: sn els glcids ms simples pel fet que no poden ser

hidrolitzats en carbohidrats ms petits.
40-Piranosa: s un terme genric per a referir-se als carbohidrats que tenen una
estructura qumica que inclou un anell de sis toms que consta de cinc carbonis i
un oxigen.
41-Polimorfismes: existncia de mltiples allels, s a dir, variants, d'un
determinat gen dins una poblaci, que, habitualment, dna lloc a l'expressi de
diferents fenotips15.
42-Polisacrid: glcid de pes molecular alt, de molcula lineal o ramificada,
constitut per monosacrids o derivats units mitjanant enllaos glicosdics.
43-Prevalena: s, en epidemiologia, la proporci d'individus d'un grup o una
poblaci que presenten una caracterstica o esdeveniment determinat en un
moment o perode de temps determinat.
44-Protena: polmer d'alt pes molecular format per la uni d'un tipus
d'aminocids mitjanant enllaos peptdics.
45-Protena diettica: protena que sadquireix a travs de la dieta.
46-Srum: s una dissoluci aquosa de substncies compatibles amb els
organismes vius.
47-Srum de llet: s la part lquida i transparent que s'obt desprs de fer quallar
la llet.
48-Smptoma: canvi perceptible en el cos o en les seves funcions revelador
d'una malaltia o d'una fase d'una malaltia.
49-Sistema immunolgic: s el conjunt de mecanismes d'un organisme que el
protegeixen contra les malalties per mitj de la identificaci i l'eliminaci de
patgens i cllules tumorals.
50-Virus: s un agent infeccis submicroscpic que s incapa de crixer o
reproduir-se si no s dins una cllula hoste.

la lactosa
51-Vitamina: s un compost orgnic que lorganisme necessita com a nutrient en

petites quantitats.

TR-ESTUDI DE LA INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA. (Aaron I Akior Santos Gómez)

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

TR-ESTUDI DE LA INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA. (Aaron I Akior Santos Gómez)

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

INS Joan Brudieu.

Autors: Aaron Santos Gmez i

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

La intolerncia a la lactosa s un problema

lenzim que degrada aquest sucre present a la llet,

dificultat per accedir a aquest producte tant a

alimentaire qui affecte de plus en plus de gens, ou

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

El nostre treball ha dut a terme un estudi sobre un dels principals components de

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

La lactosa s el sucre de la llet i est present en la llet de tots els animals

Font dinformaci de la figura 1:http://tiempodeexito.com/bioquimica/17.html

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

Font dinformaci de la imatge: http://www.consejosdefarmacia.es/alimentacion-infantil-crece-sano-y-fuerte/

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

2.1 PRODUCTES LCTICS A LESPORT:

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

- Disminuir les molsties musculars: Permet atenuar risc de lesions, contribuint a

3. EN QUINS PRODUCTES ES TROBA LA LACTOSA?

3.1 LALIMENT AMB MS LACTOSA:

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

El gen encarregat de dirigir la producci de lactasa sanomena gen 22 LCT i est

Font dinformaci de la imatge: http://ghr.nlm.nih.gov/gene/LCT

4.1 TIPUS DENZIM:

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

Font dinformaci de la imatge: http://tiempodeexito.com/bioquimica/17.html

4.3 DIFERENTS FORMES DEL DFICIT DE LACTASA:

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

extremadament estrany i afecta a nadons que presenten diarrea quan sels

5. QU S UNA ALLRGIA? I UNA INTOLERNCIA?

Els 14 allrgens3 ms destacats.

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

5.1 DIFERNCIES ENTRE INTOLERNCIA I ALLRGIA ALIMENTRIA:

El Test Alcat s una anlisi de sang que es reprodueix al laboratori, la resposta

Font dinformaci de la imatge: http://funcionales.es/test-alcat-o-test-de-intolerancia-alimentaria-multiplesabiendo-lo-que-sabemos-porque-se-sigue-usando/

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

El Test Prick o les proves cutnies sn un mtode de diagnosi que consisteix en

Font dinformaci de la imatge: http://www.webmd.com/allergies/skin-prickallergy-test

5.2 DIFERNCIES ENTRE LA INTOLERNCIA A LA LACTOSA I LALLRGIA A

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

Llet i productes lctics no

Llet i productes lctics

Dolor i inflor abdominal,

Urticria, edema de llavis i

Aparici dels smptomes

Als 30 minuts o 2 hores

Als pocs minuts dhaver

Restricci de lctics que

Evitar els productes

5.3 DIFERNCIA ENTRE UN TOLERANT I UN INTOLERANT A LA LACTOSA

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

6. TIPUS DINTOLERNCIES I NIVELLS.

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

Les persones que desenvolupen intolerncia a la lactosa primria comencen la

Font dinformaci de la imatge: http://biologiacampmorvedre.blogspot.com.es/2013/02/bloque-iii_7399.html

2- Intolerncia secundria: Aquest tipus dintolerncia s deguda a diverses

INS Joan Brudieu. TR 2015-16

Parts de la mucosa intestinal

Entre les malalties associades amb la intolerncia a la lactosa secundria hi ha

Quantitat diria tolerada de